SILENCI GENER 2011 by Silenci Club de Cultura

GENER 2011

el teu club de cultura

silenci

fes-te’n soci w www.silenci.info i 96 117 76 26

REPORTATGE. María Pagés obri el Festival de Flamenc del Palau de la Música. MIRALL. Ojos de Brujo, una dècada de Corriente Vital.

silenci

OFICINES Pl. Unió Musical, B 11 46900 Torrent València 96 117 76 26 De dilluns a divendres de 9,00 a 14,00 hores www.silenci.info club@silenci.info

mirall Ojos de Brujo, una década de Corriente Vital.

PUBLICITAT 96 117 76 26 Edita Silenci Club de Cultura. Direcció María Lapiedra Benavent. Coordinació Bárbara Cócera Muñoz. Disseny i maquetació Vicent Font Rivero. Correcció i traducció Maika Ros, Ricard Chulià, Borja Català Col·laboradors Alicia Brocal, Carlos Madrid, Faus Olmos, Francesc Felipe, Gabi Ochoa, Irene Rodrigo, Jesús Amable, Joan Llobell, Jorge Medina, José Manuel Almerich, Jose Maria Bullón, Josep Vicent Frechina, Laura Grau, Llibreria Dadà, Núria Agulló, Pau Berga, Pedro Montalbán, Pepa Gómez, Ricard Chulià, Salvador Giménez, Teresa Almeida, Teresa Mata, Borja Català,Virginia Alonso, Miriam Ortuño, Marina Sanjuán, Guillermo López, Marta Bermúdez, Mª Eugenia García.

reportatge María Pagés obri el Festival de Flamenc del Palau de la Música.

oxigen Ascens al Mont Perdut

escena Circuit Café Teatre torna amb nous espectacles

Silenci agraïx a tots els col·laboradors la seua aportació i no es fa responsable de les seues opinions. Publicació impresa 100% en paper ecològic. Depòsit Legal V-4121-2008. © Portada María Pagés.

Amb el suport de:

Aquesta obra està subjecta a una llicència Reconeixement - No comercial - Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons. Per veure’n una còpia, visiteu: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/ deed.ca

REPORTATGE

María Pagés obri el Festival de Flamenc

MIRALL

Ojos de Brujo, una dècada de Corriente Vital

OXIGEN

Ascens al Mont Perdut

ESCENA

Circuit Café Teatre torna amb nous espectacles

MÚSICA

Festa del Nou Folk Valencià

ART

Rússia Sagrada. Icones del Museu Rublev de Moscou

LLIBRES

El Ala Oeste d’Edward Gorey

CINE

Maurice Pialat

I MÉS...

125 anys de Casa Quiquet

el teu club de cultura

clubsilenci

Silenci és una associació cultural sense ànim de lucre que té l’objectiu d’acostar i de promoure la cultura als seus socis. Per fer-ho, ha creat un club de cultura. Una plataforma de més de 50 espais: teatres, museus, sales de concerts, discogràfiques, cines, llibreries, editorials, centres culturals... que, a més d’informar de la seua oferta cultural, realitzen descomptes, regals i promocions.

fes-te’n soci www.silenci.info 96 117 76 26

Telèfon d’informació i atenció al soci de dilluns a divendres de 9.00 a 14.00 hores

@ club@silenci.info

f t

facebook.com/clubsilenci twitter.com/clubsilenci

Els descomptes del club en ta casa. Tots els mesos rebràs la revista del club a casa amb els descomptes i els events culturals més interessants.

50%

descomptes

Fins un 50% de descompte en més de 50 espais. Els descomptes i regals són per al titular del carnet i el seu acompanyant.

regal club

Sortejos i promocions a facebook. participa en sortejos i promocions que realitzem entre els comentaris que ens deixeu a facebook. f www.facebook.com/clubsilenci

fes club

Per cada amic que convides a Silenci tindràs un nou regal. També pots gaudir d’un altre regal si regales Silenci. Crida’ns i t’informarem. i 96 117 76 26

www.silenci.info

sorteig

96 117 76 26

2 entrades gratuïtes. Cada soci té dret a un regal anual: dues entrades per anar al teatre o a un concert, llibres, sopars... regals que ha consultar la disponibilitat al web. w www.silenci.info

fes-te’n soci

avantatges de silenci club de cultura

revista

María Pagés obri el Festival de Flamenc del Palau de la Música PALAU DE LA MÚSICA 30.01.11 - 27.02.11 palaudevalencia.com

la Música complix 15 anys amb l’afany de millorar en cada nova edició. Enguany, obri el teló amb una de les màximes autoritats del món del flamenc, la bailaora i coreògrafa sevillana María Pagés. Artistes reconeguts com Enrique Morente, recentment desaparegut, Eva Yerbabuena, Diego el Cigala, Buika o Pitingo ja han passat pel Palau de la Música en la cita, considerada, la més important del flamenc a València. Per a enguany, el cartell és igual o més abellidor: María Pagés, Kiko Veneno, Martirio, Diana Navarro i tota una sèrie de concerts per als més menuts. María Pagés balla la poesia, balla les paraules que Saramago (especialment), Machado, García Lorca o Miguel Hernández van deixar escrites per a tota la humanitat. Li posa moviment a unes paraules, que sense necessitat de música, diuen molt. I ho fa amb la mestria i el talent d’algú que explora els límits del flamenc dia a dia i que ja és l’ambaixadora internacional d’aquest art pel món. Els que l’han vista diuen que ella mateixa posa la música a la paraules

DALT. María Pagés BAIX. Martirio

www.silenci.info 10 fes-te’n soci wNOVEMBRE www.silenci.info

MARÍA LAPIEDRA. El Festival de Flamenc del Palau de

fes-te’n soci

www.silenci.info

i deixa sense alè al públic. I ara, ho farà a València, el dia 30 de gener en la Sala Iturbi. Un escenari pròxim per al públic, acústicament excel·lent i un luxe per a qui puga contemplar-la. I és que obri el festival amb una peça titolada Flamenco y Poesia, tota una declaració d’interessos a través d’un ball, d’un moviment, tremendament difícil, però que commou a tot el que la contempla. I és que aquesta artista, Premi Nacional de Dansa en 2002, es troba en la maduresa de la seua carrera, en el millor moment creatiu. De Japó a Nova York, passant per Alemanya, Colòmbia, Guatemala i ara València. Eclipsa teatres i auditoris amb els seus braços en un ball de paraules, amb el seu ritme i la seua cadència, amb la melodia del seu so, mitjançant la dansa, l’únic idioma universal. Simplement per ella, ja val la pena el festival. Però no és l’única. El diumenge 6 de febrer, en la nit del flamenc valencià, el jove guitarrista Juan de Pilar presenta Oro Blanco. De pura estirp gitana i amb un toc elegant i fi, aprés i copiat del mestre Paco de Lucía, ens presentarà el seu primer treball en solitari, gravat a València amb el grup de Kiko Belenguer en un projecte de flamenc-jazz, molt influït pel jazz i la bossa nova. Un disc que combina la mestria de Juan a la guitarra junt amb col·laboracions de cant, ball, violí, percussió i inclús flauta.

Cartell d’estreles consolidades: Kiko Veneno i Martirio El festival continua el dissabte 19 de febrer amb el concert de Kiko Veneno, màxim exponent del flamenc-rock, que presentarà el seu nou disc, Dice la gente, un treball gravat l’any passat a Sevilla acompanyat de la seua habitual banda. Des de 1977 que va publicar Veneno, el seu primer treball, Kiko no ha parat de treballar. “Volando voy” seria un dels temes que li portarien a la fama, així com “Echo de menos“, o “Lobo López“.A més, mai ha deixat de participar en altres projectes, apadrinar nous valors de la música, com el cas de Mártires del Compás o col·laboracions amb amics en discos conjunts. De fet, companya de carrera i vella amiga és Martirio, que arriba al mateix escenari però un dia després. Acompanyada de la guitarra de Raúl Rodrí-

guez i al piano amb Jesús Lavilla, amb les seues tan característiques ulleres fosques, Martirio presenta el 20 de febrer un concert homenatge als seus 25 anys de carrera, en un repàs per les cançons que sempre l’han acompanyada. Cobles revisitades, aires de jazz, buleries excessives i flamenc híbrid ompliran l’escenari en un concert “molt íntim”, com ella mateixa ha apuntat, i en un espai perfecte per a això. 80 minuts de cançons com “El productor”, la primera cobla que va escriure junt amb Kiko Veneno, relectures de clàssics com “Volver”, “Torre de arena” o “La bien pagá” i èxits com ”Estoy mala” o “Las mil calorias”. Diana Navarro i José Ortega tanquen el festival L’últim cap de setmana serà el torn de la cantaora Diana Navarro, considerada com una de les millors veus del panorama musical. Cobla, flamenc, saeta, però també pop, ritmes ètnics i electrònics... Res escapa a aquesta cantant malaguenya desconeguda fins a 2005 però que donà el bot a la fama amb el seu primer treball discogràfic No te olvides de mi, un disc que va arribar a ser disc de platí i la seua nominació als Gramys Llatins com Artista revelació, així com el premi Onda a la mateixa categoria. Després de tots aquests èxits, ara presenta a València el seu tercer disc, Carmino verde, un treball ple de cobles clàssiques amb una visió musical actualitzada. Finalment, el festival tanca el teló amb un concert homenatge a Manzanita en el qual el seu fill José Ortega posarà la veu i Diego Amador, David de María, Montse Cortés, Guadiana i els músics de Chambao la música. Un concert replet d’atractius per a homenatjar a un dels pares del nou flamenc i on es repassaran els seus grans èxits com com:”Un ramito de violetas”,“Verde, que te quiero verde”, “Gitana” o “Por tu ausencia”. La novetat: flamenc per als més menuts En la línia que seguix el Palau de difusió i d’ensenyança de la música per als més menuts, el festival presenta enguany Carmelo, cantes por Carmelo, un musical infantil de flamenc molt dinàmic, pedagògic i amb una gran espectacularitat per a xiquets de 3 a 14 anys.

Ojos de Brujo, una dècada de Corriente Vital El grup s'acomiada amb aquest últim treball, una edició de luxe plena de col·laboracions ojosdebrujo.com

Per què aquest adéu quan pareixia que tot anava tan bé? Marina: Som un col·lectiu de molta gent súper inquieta. Som com els gremblins (rialles), que es multipli-

www.silenci.info 10 fes-te’n soci wNOVEMBRE www.silenci.info

Ojos de Brujo deixa que el seu Corriente Vital titule el seu seté disc. Un treball amb què diuen adéu amb la transformació d’un grapat de clàssics sota una nova perspectiva que, a més, els diu que ja és hora d’experimentar individualment. Una dècada de mestissatge, flamenc, hip-hop i electrònica centrifugats pel donyet d’un grapat de “bojos de la música” que han demostrat la seua força pels cinc continents. Una gira internacional d’un any, una edició de luxe amb més de 20 col·laboracions entre les quals destaquen Bebe, Amaral o Manolo García, dos temes inèdits i un adéu que abraça nous aires musicals. Marina “La Canillas” i Maxwell Wright s’acomiaden en Silenci de deu anys d’exploració musical en comú, en una entrevista conjunta en la qual parlen del passat, present i futur d’una de les bandes espanyoles que més va revolucionar la música de fussió, fa ja més de 10 anys.

MARTA BERMÚDEZ. Després de deu anys de dur treball,

Il·lustració d'Elías Taño a partir d'una foto presa a l'entrevista per Marta Bermúdez. 8 www.eliastano.es

mirall www.silenci.info w

fes-te’n soci 9

quen. Després de la separació hi haurà huit Ojos de Brujo per ací. Per a viure la vida cal estar oberts. Tindrem altres parelles i sí, el matrimoni Ojos de Brujo s’acaba, però no tanquem cap porta; això seria de panolis. Maxwell: Vius en un espai atemporal, on sempre vas de cul. Així és difícil prendre perspectiva de la teua vida. Si cal reprendre-ho es reprén, però renovats. Es pot parlar llavors d’un fins després? Maxwell: Com qualsevol cosa, és indefinit. És millor deixar-ho elegantment i que fluïsca, en compte d’allargar-ho sense sentit. Marina: Ara cal seguir, perquè tenim un nou disc amb nova sonoritat. Amb aquest celebrem tot el que hem viscut i cap a on anem. Però la decisió més valenta era parar i reflexionar. Sempre heu dit que hi ha hagut moments molt durs. Marina: Perquè hem triat els camins difícils. Ha sigut el nostre fat, posar per davant l’artístic i per darrere allò objectiu i pràctic. Clar que hi ha crisi, però nosaltres hem viscut en crisi sempre, pensant moltes vegades que s’afona el vaixell! I hem eixit endavant. Però clar, quan veus que alguna cosa no t’aporta o la teua vida personal vols que vaja per un altre costat... Han sorgit també les inquietuds de cada un? Marina: Han sigut deu anys en els quals hem estat miraculosament d’acord i unificats. Però sí, ara hi ha diferents punts de vista i potser m’abellix donar regna solta a la meua creativitat. Cal saber deixar-ho en el moment adequat. Trenqueu, a més, la regla de titular amb una paraula del caló, passant a Corriente Vital. Maxwell: Un altre disc amb un títol en caló. Per què? És un concepte claríssim. Primer va nàixer la cançó. A més, les regles estan per a trencar-les. Marina: Aquest disc és com la vida. El corrent vital està sempre. Ens espera un any de gira, molts concerts per a escoltar-nos a nosaltres mateixos i convéncer-nos. Estem súper contents per poder portar aquesta energia al directe. Aquest disc ha sigut un repte com tots, però clar, ha sigut més sentit. No ha sigut un poc caòtic el seu naixement? Maxwell: El caòtic ha sigut el treball de coordinació, perquè hi havia molta gent aportant idees i era complicat fer que quallara. Encara que al final cada cançó es complementa i sí que és un disc que tinga fil. Marina: El propi procés va triar les

cançons. Hi ha clàssics que calia posar, però altres també han sigut triats per l’artista. Bebe, en ser mare, va triar “Nueva vida”, el tema de Najwa Nimri, “Lluvia”, o “Baraka”, que el va triar Manolo García. També ha sigut un repte portar a artistes a terrenys que foren diferents dels seus. Com a Estopa, que canten l’afrobeat “Na en la nevera”, o Eva Amaral, que es va atrevir amb “Corre Lola”, perquè li va agradar molt la lletra. El directe inclourà els temes amb aquest nou estil? Marina: Tenim un espectacle nou, encara que l’afrontem amb les mateixes ganes. No parem per falta de ganes. Aquesta gira és molt especial perquè cal portar coses noves, però en ser l’acomiadament, no poden faltar temes que la gent espera escoltar. Ja estem tocant els nous temes, com el “Get up, stand up” de Bob Marley. Com valoreu la vostra aportació al mestissatge espanyol? Marina: En una entrevista en Ràdio 3 van dir que els músics no som etiquetes, sinó persones. Jo sóc el que faig. Si eres sincer i natural, no cal posar-li nom. Sí que és cert que hem influït en el moviment de la música mestissa. Quan vam nàixer a Barcelona hi havia molts grups fent soroll i investigant noves sonoritats, la qual cosa no vol dir que no haguera ocorregut abans. L’interessant és quan s’integra tant que la gent ni es dóna compte, perquè es convertix en el nostre propi llenguatge. Hem aprés a treballar més per la cançó i no tant per les idees. Algun projecte futur? Marina: Vull passar més temps amb el meu fill, per això torne a València. Tinc moltes idees i un quadern de cançons que aniran a l’escenari. Les expectatives musicals són posar música a una obra dirigida per Jordi Prat amb gent com Iván Morales. La coreògrafa serà Belén Maya. La música la posarem Max, Dani de Morón, Carlos Sarduí i jo i s’estrenarà l’11 o el 12 de desembre. És una obra que García Lorca va escriure perquè Falla li posara música, però mai la van acabar. Què vos emporteu? Maxwell: L’oportunitat de viatjar i vore les coses amb perspectiva, haver conegut a molt de boig de la música fent el que més t’agrada. M’emporte també el que s’aprén amb l’experiència, les taules. Marina: Moltes faldes, turbants... jo crec que hauré de fer un rastell a València per a desfer-me de tot.

Ascens al Mont Perdut El massís calcari més alt d'Europa

www.silenci.info 10 fes-te’n soci wNOVEMBRE www.silenci.info

Imanol és arquitecte. Ara té molt de temps lliure, la situació actual li ha deixat sense treball i per tant, disposa dels mesos necessaris per a fer el que sempre havia tingut la intenció de fer, creuar la serralada més alta i llarga de la península Ibèrica amb els seus propis mitjans, amb menjar suficient per a uns quants dies i quinze quilos a l’esquena. Amb una certa freqüència, haurà de baixar a alguna població a buscar avituallament, la qual cosa augmentarà l’esforç fins a recuperar novament la cota d’altura. De tant en tant dorm en alguna pensió, i a l’alba, torna al sostre de la muntanya, a la soledat més absoluta, al fascinant escenari de les muntanyes on només li esperen els núvols, i quan s’enfaden, les tempestats. La resta dels dies dorm en una tenda de campanya de simple sostre la carcassa de la qual és tan sols el bastó de caminar. I a vegades també, troba refugis com el nostre on hem arribat per a passar la nit abans d’ascendir a la muntanya Perduda. Imanol se sent a gust amb nosaltres. No para de parlar (i nosaltres de preguntar), i després del sopar, allarguem la vetlada fins molt tard. Els guardes han apagat les llums, però seguim ací, a la dèbil resplendor d’un ciri, amerant-nos d’experiències

JOSE MANUEL ALMERICH. Cal tindre valor per a creuar els Pirineus a peu. I molt encara més tremp per a ferho, de mar a mar i en solitari. Ni la pluja, ni la pedra, ni les nits de bivac a cel obert li han llevat a Imanol el seu somriure. És més, irradia un magnetisme propi d’aquell que sent i transmet, llibertat.

oxigen www.silenci.info w

fes-te’n soci 11

alienes i transmetent, al seu torn, la qual cosa hem aprés en aquest món de gel i de roques. La transpirinenca no és excessivament difícil ni complicada, qualsevol persona amb un mínim de preparació física pot realitzar-la, ens diu, inclús amb bicicleta per les valls o amb més experiència per les cimes. Però per a preparar la motxilla, agafar el tren i partir només, fa falta tremp, molt de tremp. I això que al principi comentava. A Imanol no el vam tornar a vore. Comencem el nostre ascens quan ell ja havia partit. L’última tempestat li va afectar tant que va estar la nit sencera tremolant i dos dies enrampat pel fred. Ara vol anar amb tot el temps per davant. Amb l’aigua i el torb es va quedar sense mòbil i necessitava baixar a algun poble a una hora raonable per a adquirir un nou. Nosaltres eixim després del desdejuni, a una hora menys raonable. Ens esperaven sis hores de dura ascensió i les previsions per a la vesprada, no indicaven res bo. De camí a Mont Perdut En un dels atalusses, poc abans d’aconseguir el llac gelat, perdem de vista a part del grup. Alguns s’han avançat, però la resta ve darrere. No podem esperar per més temps i decidim avançar per a afrontar l’última canal com més prompte millor. Només de vore-ho des de lluny ja imposa. Una inscripció en la roca ens indica que entrarem en una zona perillosa. Fa uns quants anys, des d’ací no vaig poder continuar. La quantitat de neu inesperada a mitjan octubre, un calçat inadequat i l’esgotament físic em van fer desistir. Encara que el meu amic Joan Grifoll insistix en el fet que sí que vaig fer la cima amb ell, jo no ho recorde. I això és mala senyal, perquè o vaig perdent memòria, o fa molt de temps, encara que crec que es confon amb el Taillón, que aquell mateix matí, sí que el vam poder aconseguir. En aquesta ocasió tot és distint: tinc millor forma física i l’equip és l’adequat. A més a penes hi ha neu. Queda una gelera en la part superior del llac, on el glacera es manté, però l’escopidera està lliure de gel. Açò ho hem preguntat fins a la sacietat. Aquest pas, una immensa canal de roca descomposta fins al tossal del Perdut i poc abans de l’aresta final, és un dels passos més perillosos del Pirineu. A l’hivern un error pot ser fatal i si perds l’equilibri i el piolet no et subjecta, la velocitat que aconseguixes en a penes uns segons et llança

al buit espentat per la inèrcia com un gegantí tobogan. Més de huitanta persones han perdut la vida en aquest lloc des que es porta en el refugi el registre d’accidents, per la qual cosa el tram que ens queda, on avances un pas i retrocedixes tres, és com l’antesala de l’infern. El camí està al límit de la verticalitat i a males penes podem avançar, però a poc a poc ens anem refermant i avançant cap a la cima. Tan llunyana fa unes hores, ara queda ja molt més prop. La cima per excel·lència Mont Perdut és el massís calcari més alt d’Europa. Amb 3355 m d’altura és una de les cimes més superbes i imponents dels Pirineus. Per a molts muntanyencs és la cima per excel·lència, i sense cap dubte, una de les més belles de tota la serralada. Forma part d’un massís, conegut a Aragó com Tres Serols on es distingixen les cimes del Cilindre (3328), el Perdut i l’Anyiscle (3263) anomenat també com Soum de Ramond, en record a un dels primers exploradors de l’alta muntanya pirinenca. Mentre en la cara nord del massís, ja quasi en territori francés, es conserva un dels últims glacers, d’oest a est arranquen quatre valls d’extraordinària bellesa: Ordesa, Escuain, Pineta i el canó de d’Anyiscle la pujada del qual és molt més llarga i dura que per la vall d’Ordesa, lloc pel qual decidim accedir. Superades les grades de Brasege, i l’afluent de turistes que tractaven d’arribar al circ glacera i la cua de Cavall, aconseguim a mitjan vesprada el refugi de Górriz. Creuem les fagedes de Bujaruelo abans de què l’explosió tardorenca ens aconseguira de ple. I en el refugi sopem i xarrem, després d’un primer bivac, amb el nostre nou amic basc. Arribar a la fi del Mont Perdut La cima del Perdut la conquistem, lliure de núvols, cap a les dos del migdia, quan l’única companyia que quedava era una graula famolenca que esperava traure partit dels últims muntanyencs que voria en molts dies. A penes en 15 minuts arribàrem a la cima, la culminació de l’esforç d’un parell de dies. El moment sublim que caracteritza aquest instant compensa amb escreix el risc del camí, que no se me’n va del cap. Més pel que saps que pel que veus, les cames et tremolen tant per a pujar, com per a baixar.

cuit preferit, comença el 2010 com no podria ser d’altra manera, amb nous artistes que ens porten uns espectacles immillorables. Una molt bona opció per a començar amb bon peu els propòsits d’any nou és fer-ho amb actuacions com la de Pere Hosta qui, mitjançant la tècnica clown, es mostra tal com és: un home bastant especial que intenta trobar parella. O amb Karim y las cosas de la China, on es barreja l’humor amb la improvisació i la màgia. També podrem conéixer millor el món del teatre amb els Artistes de les emocions que afirmen, amb música en directe i interactuant amb el públic d’una manera improvisada, que Contigo todo es competir. Comptarem també amb un monòleg de Jesús F. Manzano, Y yo en la tuya, on el protagonista busca, com pot, el seu paper en la vida. Però tampoc podem oblidar-nos dels clàssics que repetixen, com són Javier Botía i el seu mentalisme i fenòmens; Mery Chey Band amb el seu concert benèfic Por las mujeres de allá; Manu Gorritz i la seua reflexió còmica de la bogeria; o Las cosas que no entiendo, d’Álex Martínez, que ens conta tot allò absurd que fem. També podrem gaudir de les primeres experiències en tot de Rafa Alarcón i de La gran epopeya de MIr i Mor, humor crític 100%.

LOCALS DEL CIRCUIT CAFÉ TEATRE 01.12.10 - 30.01.11 OBSEQUI segona consumició gratuita circuitocafeteatro.com

96 117 76 26

escena

TERESA MATA FERRER. El Circuit Café Teatre, el nostre cir-

El Circuit Café Teatre torna amb nous espectacles

10%

fes-te’n soci

www.silenci.info

25%

Forever King of Pop

Impro V.2.0

Pegados

TEATRE OLYMPIA

TEATRO FLUMEN

16.12.10 - 16.01.11

25.12.10 - 15.01.11

01.01.11 - 09.01.11

25% DESCOMPTE SOCIS

10% DESCOMPTE SOCIS

taquilla

teatro-olympia.com

teatroflumen.es

El musical tribut a Michael Jackson arriba a València un any i mig després de la mort de l’artista. Un elenc de 40 artistes entre cantants i ballarins inundaran l’escenari del Teatre Olympia durant el Nadal al so de les cançons més conegudes de qui, per a molts, ha sigut i continua sent el rei del pop.

“Açò és senzill, agafa un bolígraf i escriu el primer que et vinga al cap, nosaltres ho improvisarem per a tu”, afirmen els culpables d’aquesta successió d’escenes sense sentit aparent però que estan perfectament i intel·ligent lligades per l’espontaneïtat i l’experiència teatral que avalen aquests dos grans actors valencians.

IRENE RODRIGO. El nou teatre Flu-

men acull Pegados, un musical diferent, com diu el propi títol. I tan diferent: qui ha vist una obra la línia argumental de la qual es base en un xicotet accident sexual? Doncs això és el que els passa als protagonistes de Pegados.

2X1 taquilla culturapicassent.com

2x1

25%

CENTRE CAROLINA

En esta crisis, no saltaremos por la ventana

01.01.11 - 09.01.11

09.01.11

ESPACIO INESTABLE

25% DESCOMPTE SOCIS

REGAL

12.01.11 - 16.01.11

taquilla

consultar disponibilitat en www.silenci.info

25% DESCOMPTE SOCIS

teatremicalet.com

carolinatorres.org

espacioinestable.com

GABI OCHOA. Després de Nadal també podem gaudir de València Zombi, l’última bogeria de Xavi Castillo, en què un grup de científics tracten de trobar el “súper home valencià”. Un món faller-apocalíptic en què la paròdia serà la reina de la festa. Addictes als vestits, absteniu-vos-en.

PEPA GÓMEZ. Aproximadament hora

La companyia Dàrsena Produccions ens transporta al 15 de setembre de 2008, el dia que Lehman Brothers, la important empresa de serveis financers, es va precipitar en caiguda lliure cap a l’abisme. En clau d’humor, heus ací una forta crítica al sistema financer capitalista.

i mitja d’històries improvisades, amb títols a l’atzar suggerits pel públic en entrar i durant l’espectacle. Els improvisadors no saben què passarà ni en què hauran de convertir-se per a justificar els títols, les trames, etc.

Spontan

TEATRE MICALET

fes-te’n soci

València Zombi

www.silenci.info

25%

Per a disfrutar dels descomptes heu de comprar les entrades a les taquilles dels diferents espais col·laboradors i presentar el carnet de Silenci Club de Cultura. Els descomptes són vàlids per a dues persones. Els espais col·laboradors es reserven el dret a modificar els descomptes.

14.01.11

i Donna (Marina Seresesky) són un matrimoni qualsevol. Ell és venedor del sector tèxtil i té un bon negoci amb George (Iván Villanueva), un important majorista. Amb dós viuen tranquil·lament amb la mare de Donna (Ana Frau). Però aquesta pau no durarà massa. Una nit, Frank invita a sa casa el seu amic Hal (Chani Martín). Aquesta visita que es presentava alegre i reposada, es convertix en el començament d’una comèdia delirant, centrada en la por. L’ansietat i l’estrés, dels que tots som víctimes, són els temes principals d’un espectacle que es proposa alliberar-nos i dinamitar els temors mitjançant l’humor dels protagonistes. Un exercici d’evasió i d’ironia en què es qüestiona la importància d’aquestes fòbies que tots tenim. Es tracta d’aconseguir que el públic es reconega en els personatges i aprenga a riure’s d’ell mateix. Berkoff, la ment que ha donat a llum aquesta comèdia, és un cineasta i dramaturg britànic, que molts situen a la mateixa alçada de personalitats com Dario Fo o Eduardo Pavlovsky. També la companyia Teatre Meridional, una de les més productives de Madrid, ens dóna la seguretat de trobar-nos davant d’un vertader espectacle.

escena

PICASSENT. CASA DE LA CULTURA

MARINA SANJUAN. Els protagonistes, Frank (Álvaro Lavín)

96 117 76 26

Una comèdia americana

escena 96 117 76 26 i

www.silenci.info w

fes-te’n soci 14

Un matrimoni i mèdium SUECA. AJUNTAMENT 21.01.11 20% DESCOMPTE SOCIS taquilla sueca.es

20%

Mamma Mia! PALAU DE CONGRESSOS 20.01.11 - 30.01.11 palcongres-vlc.com

IRENE RODRIGO. Jaime Pujol dirigix aquesta comèdia de

fantasmes que agafa ingredients de les representacions de terror. La companyia Ornitorrincs l’ha tornat a triar com a conductor d’una obra en la qual Lola Moltó -coneguda actriu que ha treballat a la sèrie televisiva L’Alqueria Blancarepetix paper protagonista després d’haver arrasat amb El Mussol i la Gata, de Bill Manhoff. La direcció de Pujol assegura, com sempre, grans dosis d’entreteniment i de personalitat. Aquest jove polifacètic -a més de director, ha escrit obres de teatre i ha participat en cine, televisió i escena- ha conduït èxits com Àngel i Bodas de Sangre, de Federico García Lorca. A Un Matrimoni i Mèdium, Lola Moltó es ficarà en la pell d’Àfrica, una dona que ha triomfat professionalment com a periodista esportiva a qui s’encarrega la missió de contactar amb l’esperit d’un esportista ja mort. Álvaro Báguena interpreta el seu marit, Òscar. Mamen García, que ha treballat a sèries com Socarrats i La que se avecina, ens farà riure amb la seua personal actuació com a la mèdium Sofia Reina. Per una suposada equivocació d’aquesta, Diego Braguinsky retornarà del més enllà com a ex-marit de la periodista.

MARIA LAPIEDRA. Mamma Mia! torna a València un any

després de la reeixida visita de febrer, en aquest cas al Palau de Congressos. Pareix que ja no cal agafar l’AVE per a visitar Madrid i anar a vore musicals, perquè ara tots vénen a València. De fet, primer serà Mamma Mia! I, al mes de març, Chicago, del qual ja es poden comprar les entrades. I de segur que els dos omplin, tot i que Mamma Mia! ja haja passat el febrer pel Teatre Principal. I és que la banda sonora d’ABBA, recognoscible per a totes les generacions, i protagonitzada per Nina, Marta Valverde i Rita Barber, és un dels musicals més vistos a tot el món. La història, ja la coneixem, en una illa grega, la nit prèvia a la seua boda, la núvia inicia una recerca per descobrir la identitat de son pare. Amb aquest objectiu, reunix tres homes que pertanyen al passat de sa mare. En els teatres, el muntatge és espectacular, amb 30 actors i 26 tècnics que es mouen de ciutat en ciutat amb cinc tràilers. Una peça divertida, fantàstica i original que entreté tots els públics, amb una música que cap dels quatre artistes suecs que van guanyar Eurovisió en 1974 haguera pogut imaginar la revolució que suposaria encara 37 anys després.

50% DESCOMPTE SOCIS taquilla teatre-elmusical.com

R 50%

25%

El Capo

SALA CARME TEATRE

TAC. CATARROJA

TEATRE RIALTO

14.01.11 - 16.01.11

15.01.11

13.01.11 - 30.01.11

25% DESCOMPTE SOCIS

REGAL

25% DESCOMPTE SOCIS

taquilla

consultar disponibilitat en www.silenci.info

teatres.gva.es

carmeteatre.com

teatreauditoricatarroja.com

ALICIA BROCAL. Desencajados, dirigida per José Pujol, és un singular puzle de records, vivències, crisis i misteris que endinsaran l’espectador al món dels camerinos del teatre, el trencaclosques “desencaixat” de la funció. Rialles garatides durant l’espectacle.

ALICIA BROCAL. Aquesta trepidant peça versa sobre les aventures i desventures d’una ment fora del seu temps, d’un home que conviu amb els seus aspectes positius i negatius. L’espectador podrà gaudir dels amors i odis d’aquest fascinant personatge.

MARIA LAPIEDRA. La reeixida productora de Pollo e Hijos estrena l’any amb un nou espectacle, amb actors de la sèrie l’Alqueria Blanca. Malentesos, dobles sentits i maldecaps quan el millor amic del capo confessa tindre una aventura amb la filla d’aquest.

El geni més gran del món

fes-te’n soci

Jugant a les nines russes: Desencajados

www.silenci.info

25%

20.01.11 - 13.02.11

escena

TEATRE EL MUSICAL

96 117 76 26

MARIA LAPIEDRA. Yasmina Reza va aconseguir el que molts dramaturgs somnien tota la vida: que una obra es represente per mig món i es traduïsca a trenta idiomes diferents. Sens dubte, tot aquest reconeixement li’l deu a Art, peça que va crear en 1994 i que, gràcies a la mestria del seu text i a l’excel·lència del seu contingut, l’ha convertida en la més internacional dels actuals dramaturgs vius. A València les adaptacions d’Art han sigut nombroses: actors com Ricardo Darín o Luis Merlo han representat un dels tres amics que, a partir de la compra d’un quadre d’art contemporani, s’emboliquen en una discussió que mostra les fragilitats humanes i les incapacitats per entrendre’s. Per a molts crítics, un dels millors textos escrits mai sobre l’amistat. Ara arriba la versió més valenciana de totes, i no només perquè és la primera vegada que el text s’adapta al valencià, sinó pel seu elenc: dirigits per Joaquim Candeias, podrem vore d’alt de l’escenari tres dels actors valencians més reconeguts dels darrers anys, Carles Alberola, Alfred Picó i Carles Sanjaime. L’aposta més forta d’enguany del Teatre El Musical, una coproducció de l’Ajuntament de València, Albena Teatre i Tornaveu. Molt recomanable.

Art

TEATRE OLYMPIA

25.01.11 - 30.01.11 25% DESCOMPTE SOCIS taquilla teatro-olympia.com

25%

96 117 76 26

escena

GABI OCHOA. Curiosa iniciativa ens presenta el teatre Olympia per a la part final del mes de gener. Del 25 al 30 acull la nova producció de la companyia Dagoll Dagom, La nit de Sant Joan, un espectacle històric (la primera versió data de 1981), que fou un èxit del teatre musical dels huitanta, amb més de 500 representacions, i que va suposar un nou gir per a aquesta mena d’espectacles. Ara, renovat i més visual si pot ser, torna a l’escenari sota la batuta del valencià Carles Alberola, un tot terreny que sap donar forma i cos a aquesta nit tan especial. Malgrat que les crítiques en la seua estrena a Barcelona han estat desiguals, paga la pena acostar-se a vore La nit de Sant Joan, amb una tornada al cabaret galàctic amb esquetxos i cançons. L’estructura propera a la revista, tan característica d’aquesta emblemàtica companyia catalana, destil·la l’humor i la celebració d’una nit tan especial, la nit més llarga de l’any, ens retorna la passió pel foc, la màscara, la festa i la innocència. Dins del repartiment, trobarem la sempre versàtil Noelia Pérez acompanyada per un equip jove d’intèrprets entre els quals destaca Marc Pujol. Música, carpe diem i celebració al Teatre Olympia.

La nit de Sant Joan

25%

www.silenci.info

La Companyia de Teatre Micalet presenta aquesta peça adaptada de textos d’un dels pares del vodevil, l’autor francés Georges Feydeau, interpretada pels actors de l’Alqueria Blanca. Un espectacle boig, amb un ritme trepidant i coral.

fes-te’n soci

Un jardí francés

25%

Por el placer de volver a verla

Pájaros azules

TEATRE MICALET 14.01.11 - 13.02.11

TEATRE PRINCIPAL

20.01.11 - 30.01.11

25% DESCOMPTE SOCIS

18.01.11 - 30.01.11

25% DESCOMPTE SOCIS

teatremicalet.com

25% DESCOMPTE SOCIS

taquilla

teatres.gva.es

espacioinestable.com

MARIA LAPIEDRA. Miguel Ángel Solà i Blanca Oteyza, marit i muller en la vida real, presenten a València, sota la direcció de Manuel González Gil, aquesta tendra obra d’emocions, sentiments i sensacions sobre l’amor matern.

MARIA LAPIEDRA. Pájaros Azules és

ESPACIO INESTABLE

més que una peça teatral: un projecte d’investigació dramàtica en què, amb el teló de fons de la guerra d’Afganistan, es tracta la dualitat realitat/ficció. Dades reals narrades per una dona afganesa que s’exilia a Pakistan.

30% DESCOMPTE SOCIS taquilla salazirco.com

30%

25%

La Traviata

TEATRE TALIA

TAC. CATARROJA

22.01.11

27.01.11 - 13.02.11

29.01.11

REGAL

25% DESCOMPTE SOCIS

REGAL

consultar disponibilitat en www.silenci.info

taquilla

consultar disponibilitat en www.silenci.info

teatreauditoricatarroja.com

teatres.gva.es

teatreauditoricatarroja.com

MARIA LAPIEDRA. “Un joc d’engany

LAURA LÓPEZ. De la mà de Rodolf

entretingut, divertit i enginyós”, així definix Manuel Galiana, reconegut actor madrileny, La huella, un thriller teatral que atrapa sense remei i en què compartix escenari amb Asier Hormaza.

Sirera, ens arriba aquesta versió del clàssic italià Una giornata particolare. 1940, Himmler participa en una desfilada militar a Madrid. Mentrestant, Antonieta, exemplar mare i esposa, i Gabriel, un locutor de ràdio homosexual, protagonitzen l’obra.

MARIA LAPIEDRA. Una de les òperes més belles i importants de Giuseppe Verdi en versió reduïda i adaptada, musicalment, a piano, quartet de corda i quatre veus. Cantada en italià, però amb subtítols en castellà, gràcies al nou muntatge audiovisual que reforça la interpretació

Una jornada particular

TAC.CATARROJA

fes-te’n soci

La huella

www.silenci.info

27.01.11 - 30.01.11

escena

aquesta història és un dipòsit de cadàvers. Però, a més, és el lloc de treball del nostre protagonista, un home solitari i asocial que treballa amb l’única companyia dels morts amb els quals ha de tractar cada dia. El seu silenci l’ajuda a inventar relacions amb ells, fins que un dia dos nous inquilins entren al dipòsit. El protagonista veu sorprés com les seues ànimes cobren vida i trenquen la placidesa del dipòsit. Els esperits d’aquests personatges l’ajudaran a expressar els seus temors i afrontar la seua mort amb seguretat i optimisme. La companyia teatral Zanguango és especialista en el comportament humà i ens presenta una vegada més un humor crític, original i desconcertant. Un espectacle molt personal i senzill, sense trucs o artificis, però que ens convida a la reflexió. La soledat, la por i, en resum, les fòbies que patix qualsevol persona en la societat actual, són els temes centrals d’aquesta nova proposta. Però, a més, aquest peculiar argument compta amb un element sorpresa. I és que aquesta obra es desenvolupa en el més absolut silenci. El públic assistix a un espectacle visual on la mímica i l’acció suplixen la falta de text.

SALA ZIRCÓ

96 117 76 26

MARINA SANJUÁN. El curiós escenari on es desenvolupa

Miss Morgue

SALA EL LOCO 07.01.11

25% DESCOMPTE SOCIS lococlub.org

25%

96 117 76 26

música

Festa del Nou Folk Valencià

25%

www.silenci.info

Señor Mostaza

Concert en família

Kings Go Forth

SALA EL LOCO

AUDITORI DE TORRENT

SALA WAH WAH

05.01.11

25% DESCOMPTE SOCIS

REGAL

25% DESCOMPTE SOCIS

taquilla

consultar disponibilitat en www.silenci.info

taquilla

lococlub.org

auditoritorrent.com

wahwahclub.com

NÚRIA AGULLÓ. Mentre alguns es

preparen per obrir regals dels Reis Mags, el grup de pop valencià Señor Mostaza actuarà en la Sala El Loco per a presentar Podemos sonreir, el nou disc de la banda i tercer que han editat des de 2002.

L’orquestra de Torrent presenta, el dia abans de Reis, un concert en família dirigit per Juan Luis Martínez i presentat per Fernando Argenta, el mític periodista divulgador de música clàssica, director de Clásicos Populares i presentador del programa El conciertazo.

MIRIAM ORTUÑO. El grup de soul

fes-te’n soci

25%

JOSEP VICENT FRECHINA. Comboi Records és un segell discogràfic dinàmic i valent que té en cartera un bon grapat de cantautors amb veu pròpia i coses a dir, brillants intèrprets de jazz i dues de les propostes més suggerents del nou folk valencià: Eva Dénia Trad Quartet i Carles Dénia i la Nova Rimaire, tots dos protagonistes d’una festa que se’ns presenta d’assistència inexcusable. Eva Dénia és una cantant versàtil i atrevida que ha superat amb excel·lència tots els reptes als quals s’ha anat enfrontant al llarg de la seua ja dilatada carrera musical: els estàndards de jazz, el complex repertori de George Brassens o les sinuositats brasileres d’Antonio Carlos Jobim. Ara, en un nou volantí estilístic, s’obre pas en un franja de territori quasi verge: la que se situa entre la cançó tradicional i la cançó moderna. Carles Dénia, per la seua banda, format en l’escola del jazz i el flamenc, ha estat el darrer gran revulsiu d’una escena que viu una etapa d’efervescència creativa i altíssim nivell musical. La seua nova lectura de la tradició valenciana, sumada a una veu d’una bellesa i una intensitat corprenedora, obre un horitzó expressiu amplíssim i promet un futur encara més falaguer.

nord-americà Kings Go Forth ve per Nadal a la Wah Wah. El 5 de gener podem gaudir en directe del seu disc The Outsiders are back. Un àlbum que aconseguix una excel·lent combinació d’estils: rythm & blues, soul i funk, entre altres.

25% DESCOMPTE SOCIS taquilla. Oferta limitada wahwahclub.com

25%

96 117 76 26

14.01.11

que promou intercanvis musicals excitants. Aquesta proposta consistix en la interpretació per part d’un grup de prestigi d’un àlbum que li apassiona o li servix de font d’inspiració. Aquesta és la quarta edició organitzada per Houston Party Music i tindrà lloc a la sala Wah Wah. De la mà de Chuck Prophet, gaudirem de la música de London Calling de The Clash. Una combinació letal que precedirà els matrimonis musicals de les darreres edicions: Giant Sand amb At San Quentin de Johnny Cash, The Posies amb A Catholic Education de Teenage Fanclub, Clem Snide amb Zuma de Neil Young. El cantant i guitarrista Chuck Prophet és un dels mítics del rock nord-americà. Va formar part de la banda Green On Red als anys 80, després començà la seua carrera en solitari. En l’any 2009 va presentar Let Freedom Ring! en una gira per tot Espanya. Prophet assegura que en lloc d’intentar sobreviure, les històries han de ser contades de nou. London Calling espera ser readaptat de la mateixa manera que els mites grecs van ser reformulats pels romans. Aquest àlbum vibrant i trencador versionat per Prophet crearà un concert totalment original i explosiu.

SALA WAH WAH

MIRIAM ORTUÑO. Torna We Used to Party, una iniciativa

www.silenci.info

Chuk Prophet vs. London Calling

wahwahclub.com

fes-te’n soci

13.01.11

el proper dijous 13 perquè és un escenari clau per a escoltar els millors lliuraments del panorama indie estatal. I és que no sempre es té la sort d’acollir el primer concert de 2011 d’un dels grups que millor saben conjugar el pop amb tocs de rock i electrònica. Es tracta dels sevillans Maga, que arriben, a més a més, a València en un moment molt important de la seua carrera, ja que enguany fa deu anys de la publicació del seu primer EP, Bidimensional (Limbo Starr, 2001). Una celebració que inclourà els temes del seu darrer treball, A la hora del sol (Mushroom Pillow, 2010), amb el qual iniciaren una nova etapa en què fitxaren per eixe segell independent, després d’una llarga temporada amb Limbo Starr. El trio fa així un nou gir a la seua carrera amb un quart LP que els consolida com un dels grups més capaços d’oferir un bon grapat de cançons atemporals, farcides de melodies addictives i lletres poètiques que ens fan viatjar sense por per la malenconia, però, això sí, amb un somriure en la boca. Un concert en què, a més de traços més acústics i melòdics, no mancaran tampoc les aportacions de moments de ball amb cançons com Agosto esquimal.

SALA WAH WAH

música

MARTA BERMÚDEZ. La sala Wah Wah tornarà a confirmar

Maga

SALA MIRROR

27.01.11 - 29.01.11 25% DESCOMPTE SOCIS taquilla. Oferta limitada discomirror.es

25%

96 117 76 26

música

NURIA AGULLÓ. Vinilo Valencia celebra el seu 5é Aniversari i el canvi d’imatge de la seua revista digital i ho fa amb un seguit d’actuacions especials durant tres dies. Comença el 27 de gener amb l’actuació de Joe Crepúsculo, cantautor espanyol que acaba d’editar el seu quart treball Nuevo Ritmo, que com els anteriors, ens sorprendrà i ens farà ballar. Junt a ell, Amatástico, format pels músics Gibertástico i Amatria, que al juntar-se, ensporten a un món de fantasia, en un espectacle únic i irrepetible. El 28 de gener és el torn dels tres finalistes del Concurso de Maquetas Vinilo Valencia 2.0, tres actuacions en directe per descobrir els millors grups de l’escena local valenciana, i que finalitzarà, amb Los Átomos dj’s fins altes hores de la madrugada. Però, sense dubte, el plat fort arriba el tercer dia, el 29 de gener, amb el concert de La Habitación Roja -que aprofitaran per tornar a presentar el seu últim disc Universal- i Twelve Dolls, que tornen d’una gira que els ha portat fins a Rússia amb el seu triomf musical Graso. Tot contant amb la collaboració de Tranquilo Música i esperant un gran èxit per a uns concerts amb entrada independent per a què cadascú escollisca el que més li agrade.

5é aniversari Vinilo

25%

www.silenci.info

Doctor Divago

Mujeres + Tracahombres

SALA EL LOCO

SALA WAH WAH

14.01.11

22.01.11

REGAL

25% DESCOMPTE SOCIS

consultar disponibilitat en www.silenci.info

taquilla

lococlub.org

NÚRIA AGULLÓ. A pesar de ser un grup de música nascut en 2008, el seu currículum fins ara no fa més que sorprendre. Després d’una gira als seus inicis de 70 concerts per tot l’Estat en només un any, es passen per València per a tocar els temes del seu primer àlbum.

MIRIAM ORTUÑO. El grup de rock

fes-te’n soci

Supersubmarina

Doctor Divago presenta el seu nou disc La belleza muda de los secretos del mar a la sala El Loco. Tornen amb cançons molt originals i lletres poètiques que ens conten històries sobre assassins, contorsionistes i espècies marines.

wahwahclub.com

NÚRIA AGULLÓ. El grup de Mislata, Los Tracahombres i els catalans Mujeres s’unixen a la sala Wah Wah per a fer un concert inèdit. La música indie i garage aconseguix situar-se en el punt de mira (Mujeres), però també el blues (Tracahombres).

claraandres.com

25%

20%

La del manojo de rosas

SALA EL LOCO

AUDITORI DE TORRENT

23.01.11

28.01.11

REGAL

25% DESCOMPTE SOCIS

20% DESCOMPTE SOCIS

consultar disponibilitat en www.silenci.info

taquilla

auditoritorrent.com

lococlub.org

auditoritorrent.com

Viatjant amb la música és un espectacle familiar que conjuga de manera màgica el poder de la música per a fer de lligam entre cultures. Sis músics i una presentadora ens conten les seues vivències viatgeres, i amb aquestes, les músiques de cada lloc.

JVF. Matilda, el nou disc de Refree,

La sarsuela està de moda, i per vore’n una de gran format, amb el cor i l’orquestra lírica de la Comunitat Valenciana, us proposem aquesta obra estrenada per primera vegada en 1934 a Madrid. Una de les més famoses del repertori dins del gènere.

aprofundix en la recerca dintre els contorns del format de cançó i depura la seua metodologia de treball fins aconseguir un resultat hipnòtic i commovedor. Ara, podreu comprovar-ho en directe a la sala El Loco.

Refree

AUDITORI DE TORRENT

fes-te’n soci

Viatjant amb la música

www.silenci.info

consultar disponibilitat en www.silenci.info

música

REGAL

96 117 76 26

PAU BERGA. Després de la reeixida aventura discogràfica que va ser el seu primer disc Dies i dies, treball que li valgué dos premis Ovidi al 2008 pels millors arranjaments i millor cançó, a més del Premi Martí i Pol per l’adaptació del poema “Personatges” de Josep Pedrals, Clara Andrés enregistra un nou recull de delitoses cançons, portadores totes de l’indestriable segell que sap imprimir la cantant. Huit és el títol del disc, huit les cançons que hi podrem trobar i “Huit” el nom del primer single, tota una declaració d’intencions d’allò que ens trobarem a l’interior d’aquest treball. Gravat a la Fournier la primavera de 2010 amb la seua banda habitual, Germán Ycobalzeta, Xarli Oliver, Dani Portabella, Marià Roch i dues noves incorporacions, Iu Baixader al contrabaix i Mertitxell Maza a la viola, el disc apunta directament a esdevenir el lliurament més madur i acurat de la formació. També s’inclou en aquestes huit cançons, el tema “Hui fa vent”, que va formar part de la pel·lícula Dies d’Agost, de Marc Recha. Clara Andrés i la seua banda han conformat un disc senzill i directe però discret a la vegada, que a través dels seus nombrosos matisos esdevé la banda sonora perfecta per a dies assolellats.

Huit, nou disc de Clara Andrés

música 96 117 76 26 i

amb un festival de música. Un any més (i ja van sis a Castelló), ja no cal esperar a l’estiu per escoltar les propostes més arriscades del pop, rock, folk i les diferents avantguardes del panorama internacional. Objectiu: continuar apostant per bandes noves i rescatar-ne d’altres injustament oblidades. Ni excessos vora mar, ni eternes jornades al sol. Grups com O Emperor, Dolorean, Directorsound, James Blackshaw, Rg Morrison, The Wowz i Trevor Moss & Hannah-Lou desembarcaran al Teatre Principal i la Sala Opal de Castelló de la Plana. Diferent, minoritari però gran festival, innovador… de tot s’ha dit del Tanned Tin que, després que començara a rodar pel 2001 a Santander gràcies al segell madrileny Acuarela, es consolida ja com una cita ineludible a la capital de la Plana. Els nord-americans Dolorean, que ja estigueren en l’edició del 2007, presentaran el seu últim disc The Unfazed. Serà l’edició més internacional de totes fins ara: francesos, finlandesos, suïssos, belgues o noruecs se sumen a les bandes del Regne Unit i els Estats Units. 109 euros els quatre dies, 50 euros per sessió. Només per als que encara els queden diners després dels excesos.

TEATRE PRINCIPAL DE CASTELLÓ 26.01.11 - 30.01.11 tannedtin.com

Cicle Cantautors amb Rafa Xambó ALMUSSAFES. CENTRE CULTURAL 28.01.11 REGAL consultar disponibilitat en www.silenci.info pista.dva.gva.es

fes-te’n soci

www.silenci.info

LAURA LÓPEZ. Ser més alternatiu si cal: començar l’any

Tanned Tin, cita ineludible a Castelló

ALICIA BROCAL. El Cicle de Cantautors d’Almussafes acull aquest mes Rafa Xambó, vinculat a la Nova Cançó i reconegut per les seues lletres reivindicatives i interpretades en valencià. El veí d’Algemesí començà la seua trajectòria musical a la dècada del 1970. Després d’una llarga pausa, va tornar als escenaris a l’any 2002 amb 7 acústics. Des d’aquell moment, i fins ara, tres discos més -Dies oberts, Cançons de la memòria trista, Andanes- han eixit al mercat, tots ells perlats de poemes musicats, homenatges, ritmes brasilers i lletres crítiques on es pot vore la influència de Marian Albero o Carles Barranco. Aquest 2010 ha editat Andanes, un treball més íntim, més madur, producte d’un viatge que el va portar a residir durant prop d’un any a la ciutat escocesa de Glasgow. Un disc que ja li ha valgut dos guardos al Premis Ovidi, organitzats pel COM (Col·lectiu Ovidi Montllor de músics i cantants en valencià). El primer, al millor disc de cançó d’autor, per Andanes i el segon a millor cançó per “A Glasgow“, tema central d’aquest disc. Com sempre, en aquest treball, tot i el seu to intimista, no deixa d’estar present la seua veu inconformista en temes com ara “Assassins del sud”. I ara, ho podrem escoltar en directe.

Deer Tick presenta nou treball SALA WAH WAH 19.01.11 25% DESCOMPTE SOCIS taquilla. Oferta limitada wahwahclub.com

25%

JOSEP VICENT FRECHINA. Des que debutaren el 2008 amb War Elephant, un disc imbuït d’una fosca sensibilitat que calava fins els ossos com una pluja fina, la trajectòria de Deer Tick ha descrit una corba ascendent que culmina amb la seua última producció, The Black Dirt Sessions (Houston Party). El nou treball insistix en la creació d’atmosferes dures d’una profunditat emocional considerable, amb un so cru i abrasiu, molt marcat per la veu aspra de John J. McCauley III, qui pinta de gravetat un pomell de ombrívoles reflexions sobre Déu i la mort. Instal·lats en algun revolt del camí que va de Hank Williams a The Replacements, la banda de Rhode Island hi alterna lletanies crepusculars (“The Sad Sun”, alt-folk de bona graduació) amb alguna pinzellada de psicodèlia (“Mange”) i estimulants episodis de rock descamisat i cruixent (“When She Comes Home”). Sempre que tenen l’oportunitat reivindiquen el gust per tocar en espais petits amb aforament reduït on el públic és ben a prop de l’escenari. A València hi haurà l’oportunitat de vore’ls en aquestes condicions: el context perfecte per gaudir d’un grup que, en un temps on tot funciona a base de flaixos efímers, brilla amb intensa i sostinguda fosforescència.

música

mesdemil.com

96 117 76 26

per a tots els públics

GRATUÏT

www.silenci.info

30.01.11

FNAC

PAU BERGA. Sons acústics, interpretats amb força, melodies properes, quasi palpables i una veu que ens parla des del nostre interior d’eixos sentiments que alguna vegada ens han fet pessigolles a les entranyes. Després d’una extensa trajectòria a l’escena valenciana com a músic i productor, Bertomeu llança el seu cinqué disc, I ara què??, deu talls de realitat en què el cantautor experimenta amb una evolució buscada i es deixa una part d’ell mateix en el procés. Per primera vegada canta íntegrament en valencià, i ho acompanya amb melodies atractives i tornades traïdores, que amenacen amb repetir-se dies sencers al nostre cap. Un disc en què el cantautor mostra totes les seues facetes, ja que ha gravat tots els instruments que sonen al disc, des de la bateria fins a les guitarres elèctriques, a més d’aportar-hi la seua característica veu. En aquesta nova aventura discogràfica, Bertomeu no es presenta sol, ja que al disc col·laboren coneguts artistes de l’escena valenciana com Rafa Xambó, Pau Alabajos, Carles Llinares i Rebeca Santjoan de Batà i Àlex “el Dur” dels Sva-ters. Si voleu escoltar en directe les seues cançons, Bertomeu presentarà el disc el dia 30 de gener a la FNAC de València.

fes-te’n soci

“I ara què??”, el disc més personal de Bertomeu

art

Enric Valor. El valor de les paraules LA NAU

23.11.10 - 23.01.2011 GRATUÏT per a tots els públics uv.es/cultura

La Rússia Sagrada. Icones del Museu Rublev de Moscou CENTRE CULTURAL BANCAIXA 19.11.11- 09.01.11 COMISSÀRIA OKSANA SMIRNOVA GRATUÏT per a tots els públics obrasocial.bancaja.es

fes-te’n soci

www.silenci.info

96 117 76 26

RICARD CHULIÀ. El proper 22 d’agost de 2011 Enric Valor

hauria fet 100 anys. Malauradament, el 13 de gener de l’any que acabem de deixar en feia 10 del decés del castellut més il·lustre. Aquesta combinació d’efemèrides ha portat l’AVL a declarar-lo escriptor de l’any. Mai no seran prou els homenatges que li puguem retre a un valencià que va donar tota la seua vida pel país. L’exposició de què podrem gaudir fins al dia 23 d’aquest mes i que després viatjarà a Alacant ens aplega el vessant humà de l’escriptor amb nombrosos documents i una recreació del lloc de faena amb màquina d’escriure, diccionaris i el característic vestit i barret, records vitals que es veuen acompanyats amb diferents edicions de totes les obres, des de la rondallística fins a la tasca lexicogràfica i gramàtica, tot passant per les magnífiques novel·les i relats que ens deixà, com l’immens Cicle de Cassana. Parlem, doncs, d’una mostra que ens atorga moltes noves sobre la producció de Valor i una bona prova ens l’oferix el catàleg que acompanya l’exposició: una recerca bibliogràfica que ens aporta noves perspectives sobre l’obra de Valor així com descobriments de la seua fèrtil col·laboració en la premsa dels anys trenta.

TERESA MATA FERRER. L’exposició Rússia Sagrada és considerada la principal col·lecció d’iconografia russa antiga. Es tracta d’una acurada selecció que inclou les obres mestres dels fons d’art antic del Museu Rublev. Pretén mostrar a l’espectador peces datades entre els segles XVI i XVIII. Està comissariada per Smirnova Oksana Viktorovna, conservadora cap del museu moscovita. El Museu de Cultura i Art Antic Rus Andrey Rublev va obrir les seues portes ja fa molt anys, a 1947 i va ser durant molt de temps l’únic museu de la URSS especialitzat en l’art religiós rus, amb seu en el monestir Spaso-Andronikov de Moscou. Actualment el museu disposa d’una àmplia col·lecció, entorn a 15.000 obres, amb notables exemplars resultat de la mestria russa del segle XI fins a principis del XX. La part més reconeguda i que atorga el major interés i prestigi internacional a aquesta col·lecció és, sens dubte, la sèrie d’icones amb el seu peculiar estil i mestria. La iconografia a Rússia intentava ajudar les persones amb les seues pregàries, sense idolatrar la figura de les pintures. Són peces on les cares hieràtiques es barregen amb els colors vius. Es tracta, en definitiva, d’una mostra d’art per conéixer millor la Rússia dirigida tant per als majors com per als escolars.

GRATUÏT per a tots els públics

muvim.es

Ficcions quotidianes. Entre l’àmbit públic i el privat

MUVIM

28.10.10 - 30.01.11

GRATUÏT

per a tots els públics

muvim.es

El fotògraf Eugene de Salignac, entre 1906 i 1934 va realitzar tota una monografia fotogràfica dels canvis que es produïren a la ciutat de Nova York: la construcció dels gratacels, les línies de metro, l’arribada de la modernitat, la gran depressió etc. Ara podem ser testimonis d’aquella època.

Sota el subtítol de “Entre lo público i lo privado” el MuVIM ens presenta aquesta exposició realitzada a partir del treball de cinc fotògrafs invitats, que reflexionen sobre els límits d’allò quotidià i les reinventades identitats globals que es configuren a partir dels nous models urbans.

Bernard Plossu ens presenta una mostra de València molt fidel per a molts valencians. Lluny de la València turística i bonica que apareix a les guies, aquesta és la de veritat, la de tots els dies. Un centenar d’imatges resultat de les seues passejades.

New York rises.Fotografies d’Eugene de Salignac

fes-te’n soci

València color, en directe fotografies de Bernard Plossu

www.silenci.info

28.10.10 - 30.01.11

art

MUVIM

LLIBRERIA DADÀ. André Kerstész (1894- 1985) ha sigut catalogat com el fotògraf més original del segle XX i fou conegut per les seues contribucions a la composició fotogràfica, de gran qualitat tant tècnica com estètica. En aquesta exposició que s’integra dins de Fotogràfica, la mostra organitzada pel MuVIM en diferents espais de la ciutat de València, podem contemplar una selecció del seu treball, de la seua particular visió del món. Aquella que des de la primera fins a l’última fotografia va marcar l’obra de Kerstész. Segons ell, no va fer una altra cosa que portar un diari fotogràfic de la seua pròpia vida. Hongria -el seu país natal-, París i, més tard, Nova York, seran els llocs on realitze les seues instantànies. Meticulós i organitzat, aconseguirà captar allò que només l’ull és capaç de vore, la bellesa de la vida urbana, i intentarà donar sentit a tot el que fotografia sempre d’una manera fidel i autodidacta. Kerstész sempre va pensar que el seu treball no havia sigut prou valorat, si bé mai no va rebre crítiques roïnes. Ara tenim una oportunitat única per a conéixer la seua obra i admirar la bellesa de la composició, del contrast i de la seua poètica fotogràfica.

96 117 76 26

Les fotografies d’André Kerstész

art

Joanot Marorell, la tardor de la cavalleria CENTRE DEL CARME 17.12.10 - 13.03.11 GRATUÏT per a tots els públics consorciomuseos.es

Nicolau Borràs (1530-1610) MUSEU BELLES ARTS PIO XII 17.12.10 - 27.02.11 GRATUÏT per a tots els públics museobellasartesvalencia.gva.es

fes-te’n soci

www.silenci.info

96 117 76 26

MARIA LAPIEDRA. Dins dels actes de commemoració del

600 aniversari del naixement de Joanot Martorell, la conselleria de Cultura i Esport, a través del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana i amb la col·laboració de la Fundació Jaume II el Just, han organitzat al Centre del Carme l’exposició “Joanot Martorell. La tardor de la cavalleria”, una mostra comissariada per Eduard Mira i Cristià Beaufort, que pretén mostrar al públic el món cavalleresc del segle XV. Amb ell, l’entorn en què va viure el cavaller valencià, el reflex de la vida cortesana, els seus viatges, el final de la cavalleria i la resta de vivències que inspiraren la creació de la que està considerada com la primera novel·la moderna. Per a això, el Centre del Carme reproduirà diferents escenaris de l’època entre els quals es troba la València d’Alfons el Magnànim. Les sales temporals del centre es convertiran també en l’escenari d’un torneig medieval, semblant al que Joanot Martorell va tractar de crear per a batre’s en duel a l’Anglaterra de 1438 i que no arribà a tindre lloc. I com no, n’hi ha peces que destaquen per la seua exclusivitat, procedents del Museu d’Història i Art de Viena, a més d’importants tapissos medievals.

Nicolau Borràs va nàixer el 1530 a Cocentaina (el Comtat) i, a més de ser deixeble de la gran figura de Joan de Joanes, de qui va aprendre l’ofici, tot formant part del taller de l’artista, i treballar directament amb el seu fill, Vicent Joanes, va mantindre l’estil del mestre durant tota la seua vida, mentre veia passar les noves influències naturalistes que s’escampaven pel regne de València amb les pintures de Francesc Ribalta i Joan Sarinyena. La seua vida -també en el vessant artístic, ja que va pintar-ne el retaule majorva estar lligada en la major part al monestir de Sant Jeroni de Cotalba de Gandia, on va vestir l’hàbit de monjo i on va morir el 1610. Precisament es tracta d’aquest quart centenari del decés el que ha portat al Museu de Belles Arts de València Sant Pius V a organitzar-ne una exposició retrospectiva per posar el nom de Nicolau Borràs en el lloc que es mereix en la història de les nostres arts. La mostra està comissariada per Lorenzo Hernández Guardiola (professor i membre de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles), un expert en la figura de Nicolau Borràs, de qui ha escrit diverses monografies.

27.01.11 GRATUÏT per a tots els públics museuvalenciaetnologia.es

per a tots els públics museuprehistoriavalencia.es

www.silenci.info

GRATUÏT

14.12.10 - 06.03.11

fes-te’n soci

MUSEU DE PREHISTÒRIA DE VALÈNCIA

mosa qualificació del valencià com a poble ajustadís, ho feia en referència a la quantitat de gent que va vindre des de tot arreu per a poblar aquestes terres que havien quedat obertes a l’aventura després de la conquesta jaumina i que s’hi van barrejar per a donar naixement al poble valencià tal com ens reconeguem hui en dia. Ara bé, això no deixa de banda el fet que, de la mateixa manera, la terra sobre la qual ens assentem també ha estat ajustadissa durant la història que li ha tocat viure i ha rebut influències de diverses civilitzacions. Per descomptat, una de les que major empremta ens ha deixat ha estat la romana, i la seua herència, focalitzant l’enginyeria, és la que ara ens redescobrix aquesta exposició del Museu de Prehistòria de València. La mostra lliga el que és el rigor històric amb l’amenitat en la descripció dels temes. Així, podrem trobar-hi diverses maquetes i objectes per a una comprensió facilitada de les tècniques emprades. Finalment, hi ha cinc àrees temàtiques en què es dividix l’exposició: la construcció; les comunicacions: calçades, ponts; la ciutat i l’equipament; mineria i metal·lúrgia, i tècniques industrials.

96 117 76 26

RICARD CHULIÀ. Quan Eiximenis va escriure la seua fa-

Artifex, enginyeria romana a Espanya

MUSEU VALENCIÀ D'ETNOLOGIA

siga per això pel que recordem encara la dita, tal com ens advertix: verba volant, scripta manent. És a dir, que les paraules se les emporta el vent però allò que escrivim roman. En aquests temps, en què sembla que la societat haja adoptat en massa els mètodes mnemotècnics dels peixos, potser siga massa agosarat afirmar que qualsevol cosa romanga, però ja és un primer pas posar-s’hi mans en farina. En aquest sentit, i també adaptats a les noves circumstàncies tecnològiques i aprofitant-se’n en benefici propi, el Museu Valencià d’Etnologia posarà en marxa aquest gener un arxiu de bases digitalitzades i multimèdia de més de mil entrevistes realitzades a valencians i valencianes que varen nàixer abans que esclatara la Guerra Civil Espanyola. D’aquesta manera, podrem recuperar la memòria d’unes persones que varen viure uns moments claus de la història sense els quals no es podria entendre la societat valenciana actual. Uns testimonis valuosos, de gent humil, gent del poble, que no podem permetre’ns el luxe de perdre’ls tal com ens advertien els llatins. L’arxiu es podrà consultar per temes i localitats a través del web del museu.

art

RICARD CHULIÀ. Els llatins ho varen deixar escrit, i potser

Presentació del Museu de la Paraula

llibres

PEPA GÓMEZ. La psicoterapeuta i escriptora valenciana Miriam de las Heras brinda al món literari una nova novel·la que acaba de presentar: Brujas. En l’obra ens regala una nova visió de la societat, desmuntant diversitat de tòpics, amb un ús encertat i precís del llenguatge que transcendix a les pàgines. La trama liderada per dones destapa certes veritats de la societat amagades als ulls d’una ciutadania que viu de pressa i sense reparar en els detalls. La paraula ‘bruixa’ ha sigut maltractada al llarg de la història, s’ha tenyit d’ocultisme i de negativitat connotant, així, la figura de la dona. Part del desig ocult de les dones ascendix amb aquesta proposta literària “molts graons en valor i en dignitat”, segons resa la descripció de l’obra. Així, de las Heras proposa un relat provocador i atrevit directe al cor, en el qual pensar i sentir fluïxen de la mà en una apassionant lectura amb moralitat. Tota la informació sobre l’autora (amb 15 anys a les seues esquenes duent a terme teràpies de parella i familiars, solució de conflictes personals i tècniques de desenvolupament emocional) i les seues obres sempre carregades de frescor i positivitat, en www. miriamdelasheras.com

El Ala Oeste, d’Edward Gorey

GABI OCHOA. Una casa. Un fragment de superfície. Un

96 117 76 26

miriamdelasheras.com

LIBROS DEL ZORRO ROJO librosdelzorrorojo.com

www.silenci.info w

fes-te’n soci 28

Brujas, de Miriam de la Heras

lloc emmarcat entre tres finestres. Un costat, l’oest. La petita joia que ens ocupa potser siga una obra menor d’aquest geni incomprés, Edward Gorey (Chicago, 1925-2000), que va saber establir les bases del dibuix tenebrós i macabre que ha estat la inspiració d’un dels vessants més celebrats de l’animació contemporània, que ha assolit èxits com La núvia cadàver o Coraline, és a dir, el dibuix i les històries macabres que Tim Burton i Henry Selick han anat desenvolupant en el cinema. Publicada inicialment en 1963, i després reeditada en un magnífic volum (en 3 àlbums) que recull gran part de la producció de Gorey (Amphigorey, títol d’obligada visió per als goreyaddictes), El ala oeste suposa una gran faena amb l’enquadrament i el dibuix, en blanc i negre, exacte i tètric. La dèbil línia de narració ens mostra un espai buit, eixa part de la casa, en què a poc a poc descobrim, dibuix a dibuix, ombres, aparicions i rastres de vida inert que es mouen pel recinte. Quasi fotogràficament, Gorey ens proposa una mirada observacional sobre fragments del lloc i com això esdevé una petita història.

librosdelasteroide.com

llibres 96 117 76 26

York és Albany, una ciutat prou més menuda que València si no en comptem les àrees metropolitanes. Va ser fundada per holandesos, tal com la Nova Amsterdam passà a ser la Nova York, i la bandera encara recorda el fet. El seu nom actual prové del duc d’Albany (que té l’origen en el nom gaèlic d’Escòcia, Alba). És a dir, i és important per a situarnos, estem en unes coordenades de la Nova Anglaterra en què el poder s’arrela en dinasties ben assentades, el que més es pot assemblar a una aristocràcia en el nou món. Aquest és l’escenari de les novel·les de William Kennedy, que ha forjat la seua obra en l’anàlisi d’una comunitat particular com a laboratori per a explicar els mecanismes del poder de manera general. En aquest cas, la història se situa en la primera meitat del segle XX, que resseguix l’evocació de la seua vida que fa Roscoe Cornway -inspirat en la figura històrica de Danniel O’Connell; d’origen irlandés com el nostre autor- després de retirar-se de mig segle de control del Partit Demòcrata local i trobar-se amb el suïcidi del seu amic Elisha Fitzgibbon, fet que farà trontollar les certeses que eren vàlides fins a eixe moment.

LIBROS DEL ASTEROIDE

RICARD CHULIÀ. Sorprén, però la capital de l’estat de Nova

Roscoe, negocis d’amor i guerra, de William Kennedy

www.silenci.info

tresiquatre.com

Vicent Andrés Estellés aplega els poemaris La nit, El primer llibre de les èglogues i El gran foc dels garbons. Aquests versos, escrits entre 1953 i 1967, ja mostren la temàtica fonamental al voltant de la qual gira l’obra del de Burjassot -la mort, el sexe o la quotidianitat- i el seu estil planer i visceral. En primer lloc hi ha els poemes de La nit, on la mort és omnipresent, però també concreta i propera. El poema “La casa”, ara sí, escrit arran de la mort de la seua filla Isabel, de quatre mesos, conclou cruament i brutal aquest treball: “Després de certes coses s’ha de tornar a casa”. El primer llibre de les èglogues, està format per huit d’aquestes peces bucòliques filtrades pel sedàs, ben terrenal, d’Estellés: “Sempre que me’n recorde del poble, sempre m’entren unes ganes terribles, profundes, de pixar”. Finalment, el 103 sonets que formen El gran foc dels garbons, aixequen acta de l’humil i ja remot món on va nàixer i viure l’autor a través d’alguns dels personatges del seu entorn: capellans, comares, mestresses, prostitutes o botiguers.

EDITORIAL TRES I QUATRE

BORJA CATALÀ. El primer volum de les obres completes de

fes-te’n soci

Recomane tenebres, de Vicent Andrés Estellés

cine

FAUS OLMOS. La Filmoteca presenta, en col·laboració amb

L’Escola de Berlín a la Filmoteca IVAC-LA FILMOTECA 04.01.11 - 05.02.11 2X1 en la compra de l'abonament ivac-lafilmoteca.es

CARLOS MADIRD. Pialat es desmarcà de la Nouvelle Vague

Maurice Pialat IVAC-LA FILMOTECA 11.01.11 - 15.02.11 2X1 en la compra de l'abonament ivac-lafilmoteca.es

fes-te’n soci

www.silenci.info

96 117 76 26

2x1

el Festival Internacional de Cine de Gijón i el Goethe Institut, un cicle que posa el focus en una generació de cineastes alemanys que, sota la denominació d’Escola de Berlín, compartixen les línies mestres d’un cinema sobri, realista i sense concessions. La segona meitat dels anys huitanta no figura entre els períodes mes brillants de la història del cinema alemany. En aquest context, Thomas Arslan, Christian Petzold i Angela Schanelec van iniciar els seus estudis a l’ Acadèmia Alemanya de Cinema i Televisió de Berlín (DFFB), ingressant-hi en 1986, 1988 i 1990, respectivament. Una vegada completada la seua formació, el trio es va distanciar dels seus mestres d’escola, realitzant pellícules de ficció que deixaven el combat social a banda per aprofundir en problemes individuals. El baptisme oficial els va arribar en 2001 amb les estrenes de Der Schöne Tag i Mein langsames Leben, a partir de les quals diversos crítics locals van començar a emprar el terme “Berliner Schule” (Escola de Berlín). A aquestes alçades s’hi distingien ja suficients elements comuns com per a apuntar una certa homogeneïtat en l’obra: ús de narratives el·líptiques i líneals, distanciament emocional, i naturalisme en l’apartat visual.

2x1

per seguir altres llenguatges, i la seua curiositat per la violència no s’ha d’entendre en un sentit morbós o evasiu, sinó com una revelació de la falta de sentit o com la incitació a l’espectador perquè refaça el punt de vista i la percepció moral del que veu en pantalla i de la translació a la vida real. La retrospectiva mostra des de la primera obra amb actors no professionals, L’amor existix, fins a la descarnada versió dels últims mesos de la vida de Van Gogh (interpretat pel cantautor Jacques Dutronc) i fins i tot Le Garçu, l’última obra amb l’enèsima col·laboració amb Gerard Depardieu, el seu actor fetitxe dels huitanta. La violència no es mostra només en un sentit físic. Com a exemple més clar, el film més cèlebre al nostre país, Sota el Sol de Satan, una estranya i suggestiva cinta en què un sacerdot, fatigat pel dolor i el pecat dels seus congèneres, s’enfronta dialècticament a les personificacions del mal i del dimoni, que serà el seu company de viatge i pretendrà posar-lo a prova. Nosaltres no ens farem vells junts, Pels nostres amors, Police, La infància nua, La casa dels boscos, entre altres títols, completen la retrospectiva.

OBSEQUI bossa promocional benetusser.net/moli.php

De déus i hòmens

Mil Cretins

CINES BABEL

05.01.11 - 19.01.11

14.01.11 - 28.01.11

29.01.11 - 11.02.11

DESCOMPTE

a taquilla

cinesalbatrosbabel.com

TERESA MATA. Dos amics volen rodar una pel·lícula. El director vol mostrar la vertadera història de Cristòfol Colom. Un home obsessionat per l’or i els esclaus. El baix pressupost els duu a rodar a Bolívia on es produïx una revolta pel vertader or, l’aigua.

TERESA MATA. Una commovedora història basada en fets reals, on set monjos cistercencs habiten un monestir a les muntanyes del Magrib on conviuen amb la població musulmana. Un bon dia, un grup de treballadors estrangers és assassinat.

TERESA MATA. Quinze històries basa-

des en el llibre de Quim Monzó on en clau d’humor sarcàstic es parla de qüestions com l’amor, la vellesa, el dolor i, sobretot, de l’estupidesa humana. Un intent per trobar l’equilibri entre vida i misèria humanes.

www.silenci.info

También la lluvia

fes-te’n soci

07.01.11 - 30.01.11

cine

BENETÚSSER. CENTRE EL MOLÍ

LAURA LÓPEZ DAVID. Les aclamades Pa Negre (Agustí Villaronga), Biutiful (Alejandro González Iñárritu sense Guillermo Arriaga), Herois (Pau Freixas) o la raresa Buried (Rodrigo Cortés), film no apte per a claustrofòbics que narra el patiment d’un home soterrat viu dins un taüt amb l’única companyia d’un telèfon mòbil i una mistera, arriben al Centre el Molí de Benetússer. En els mesos de més fred de l’any, l’activitat escènica es paralitza. La Regidoria de Cultura ens proposa, però, aquest cicle de pel·lícules d’arreu de l’estat. 2010 ha sigut un bon any per a la producció fílmica, i és d’agrair que se celebre recuperant els resultats d’una bona collita. Dues peces romàntiques al voltant del noble art de la cuina, 18 comidas, amb l’enorme Luis Tosar, i Bon Appétit, on Unax Ugalde interpreta un ambiciós xef, i l’última bogeria d’Álex de la Iglesia, Balada triste de trompeta, completen l’oferta. Els divendres i diumenges de gener i febrer ja teniu set bones excuses per abandonar la manta i el sofà i eixir al carrer. La mostra, a més, aposta especialment per la cultura catalana: Herois i Pa Negre, l’adaptació de la novel·la homònima d’Emili Teixidor, ens portaran la nostra llengua a la gran pantalla.

96 117 76 26

Apostem pel nostre cine

cine

Curtmetratges d’animació per a infants SALA PARPALLÓ

18.12.10 - 30.01.11 GRATUÏT per a tots els públics salaparpallo.com

fes-te’n soci

www.silenci.info

96 117 76 26

Boardwalk Empire, més cinema en la TV

EUGENIA GARCÍA. La Sala Parpalló presenta la seua xico-

teta tradició per a aquestes festes, el cicle de curtmetratges d’animació “Para niños”, una activitat que pot ser compartida en família. La selecció està comissariada per Ángela Molina, tenint en compte el valor que tenen els relats, tradicionalment des de la literatura i hui amb més força des de l’audiovisual, per a crear un imaginari que ajude als infants a acompanyar el seu desenvolupament i aprendre sobre les situacions de la vida. L’estètica i el llenguatge dels curts són apropiats per als més menuts, enfocats sempre des del sentit de l’humor i amb una visió positiva. Molts dels curts estan narrats pels propis xiquets, contant-nos històries que reflectixen el seu món i les seues inquietuds: l’amor dels pares, la relació amb els iaios o amb els germans, la riquesa i la pobresa, la separació dels pares, la necessitat d’acceptació, les mascotes, els contes tradicionals... Un programa de 18 films de diversos països i realitzats amb tècniques diverses (animació 3D, dibuix, aquarel·la,...). Les entrades són gratuïtes i es podran retirar en el Museu de Belles Arts des de l’hora prèvia a l’inici de la sessió.

GUILLERMO LÓPEZ. Acaba d’acabar en HBO la primera temporada de Boardwalk Empire, la sèrie protagonitzada per Steve Buscemi i que compta amb Martin Scorsese com a productor executiu. Es va estrenar (en Canal +) a mitjan desembre. La sèrie està ambientada en Atlantic City, una espècie de Las Vegas, però pitjor (o més pitjor encara) i en la costa est d’EE.UU., al començament dels anys 20, en plena implantació de la Llei Seca. El protagonista, Nucky Thompson, és el cacic local, que governa amb mà de ferro en guant de seda i controla pràcticament tota l’activitat econòmica de la ciutat. És una “sèrie de mafiosos” a l’estil de la HBO: l’acció va desenrotllant-se lentament, amb calma. Els personatges estan definits amb precisió, i precisament per això no resulten gens arquetípics. Fa la sensació que no es dóna puntada sense fil. En resum: estem davant d’un Los Soprano amb l’encant afegit de la impecable ambientació històrica. Als aficionats a les històries de mafiosos els encantarà. Als altres, probablement, també.

CASA QUIQUET. BENIPARRELL casaquiquet.com

JORDI TORRES. El passat octubre el restaurant Casa Quiquet, de Beniparrell, va fer 125 anys d’història. Per a celebrar la commemoració, va recrear una simpàtica degustació gastronòmica en les seues instal·lacions: una imatge costumista en què dos agricultors de començament del segle XX feien una parada en Quiquet per a esmorzar i degustar un allipebre mentre planejaven el seu viatge en carro pel que llavors era carretera Reial de Madrid. Casa Quiquet va ser fundada en 1885 per Francisco Martí i Valentina Alcoi. Va continuar la saga la seua filla Valentina Martí, que va viure l’època en què es donava servei als carreters i als primers camions de transports. La seua filla, Valentina Pons Martí, va ser l’ànima de l’actual complex, etapa en què la casa s’inundava dels primers turismes a vessar de famílies. La quarta generació, representada per Paco, Luis i Lina Tadeo completen l’etapa dels grans esdeveniments. Amb la incorporació de la quinta generació, representada per Inma, Vicent Lluís, Anamaría i Beatriz, s’aporten aires nous a l’empresa en la manera de gestionar-la. Tradició en la cuina i un profund sentit empresarial han fet de Casa Quiquet un referent de la nostra gastronomia.

125 anys de Casa Quiquet

i més...

96 117 76 26

genuirestaurante.com

consultar disponibilitat en www.silenci.info

www.silenci.info

REGAL

RESTAURANT GENUÍ. CATARROJA

JORDI TORRES. De par en par és un interessantíssim projecte que du a terme Paco Aviñó en el seu restaurant Genuí. El va posar en marxa a començament de 2010 i es tracta d’oferir menús-homenatge a diferents cuiners coneguts, en què prepara les seues principals creacions, sempre treballant els plats inicials, amb respecte, amb estima, sense imitar cap plat contemporani. Una extraordinària manera d’acostar-nos a la cuina dels més grans. A l’octubre vam poder degustar el menú dedicat a Nobu, l’arxifamós Nobuyuki Matsuhisa, en què tastàrem l’abadejo negre macerat en miso, plat estrela de Nobu, així com la sopa de meló i albercoc o el “mojito” japonés. Al novembre degustàrem el menú homenatge a Arzak, que va ser en el seu moment el cuiner basc més innovador, i va contribuir perquè la Nouvelle Cuisine hi desembarcara. Gaudírem amb el Bloody Mary amb escopinyes, el foie gras a la planxa sobre salsa de pomelo i mel amb melmelada especiada de fruites i el Tremolor de terra (gust d’humitat i de terra acabada de remenar amb productes cultivats a sota): creïlla, tòfona, bolets, germinats, sèsam, cacau i or, entre altres delícies. Una iniciativa encomiable i a preus assequibles, 20 euros el menú.

fes-te’n soci

Restaurant Genuí: l’homenatge als grans cuiners

espais

clubsilenci

On pots trobar les nostres propostes...

Centre Cultural Bancaixa

Play Producciones

Teatre El Micalet

963 875 864

679 412 012

963 921 482

Cines Babel

Teatres de la Generalitat

Auditori de Torrent

963 694 530

963 539 200

961 581 077

Carme Teatre

Xirivella. Casa de la Cultura

Benetússer. Centre El Molí

963 830 906

963 752 238

TAC. Catarroja

Circuit Café Teatre

961 276 081

963 288 282

obrasocial.bancaja.es

cinesalbatrosbabel.com

963 924 271

carmeteatre.com

playproducciones.com

teatres.gva.es

xirivella.es

963 921 630

espacioinestable.com

Teatre Olympia

Consorci de Museus 961 922 640

benetusser.net/moli

circuitocafeteatro.com

MuVIM

consorciomuseos.es

963 883 730

Museu Valencià d'Etnologia

La Filmoteca

La Nau

963 883 614

963 539 300

ivac-lafilmoteca.es

963 864 377

Sueca. Ajuntament

961 235 859

Museu de Prehistòria de València

fes-te’n soci

www.teatro-olympia.com

www.silenci.info

963 536 111

teatreauditoricatarroja.com

auditoritorrent.com

96 117 76 26

Espacio Inestable

teatremicalet.com

museuvalenciaetnologia.es

Picassent. Casa de Cultura culturapicassent.com

Teatre el Musical 963 242 552

teatre-elmusical.com

963 883 565

muvim.es

uv.es/cultura

961 700 050 sueca.es

museuprehistoriavalencia.es

Zircó Producciones 963 771 862

salazirco.com

Almussafes. Centre Cultural 961 784 515

almussafes.es

desembre

clubsilenci 01

València Zombi

Pegados

TEATRE MICALET

TEATRO FLUMEN

25%

10%

Apostem pel nostre cine

New York rises

La Rússia Sagrada

Forever King of Pop

MUSEO SAN PIO v

Nicolás Borrás

Señor Mostaza

También la lluvia

25%

De déus i hòmens

Joanot Marorell

André Kertész

Circuit Café Teatre

Un jardí francés

El Capo

MUVIM

TEATRE MICALET

TAC. CATARROJA

El mayor genio del mundo

25%

Mamma Mia

Desencajados

Art

Viajando con la música

LOCALS DEL CIRCUIT

Por el placer de volver a verla

Enric Valor

CINES BABEL

TEATRE PRINCIPAL

25%

Pájaros azules

Nit de Sant Joan

TEATRE OLYMPIA

Una jornada particular

TEATRE TALIA

MUSEU VALENCIÀ D’ETNOLOGÍA

25%

ESPACIO INESTABLE

25%

LA NAU

PALAU DE CONGRESSOS

Museu de la paraula

SALA CARME TEATRE

TEATRO RIALTO

TEATRE EL MUSICAL

25%

50%

5º Aniversario Vinilo

Miss Morgue

Cicle Cantautors. Rafa Xambó ALMUSSAFES. CENTRE CULTURAL

SALA MIRROR

AUDITORI DE TORRENT

SALA ZIRCÓ

fes-te’n soci

Mil Cretins

CENTRE CULTURAL BANCAIXA

31 Una jornada particular

TEATRE TALIA

25%

96 117 76 26

CENTRE DEL CARMEN

MUVIM

BENETÚSSER. EL MOLÍ

CINES BABEL

www.silenci.info

SALA EL LOCO

TEATRE OLYMPIA

Regal

Sorteig

Descompte

Obsequi

Gratuït