SILENCI DESEMBRE 2010 by Silenci Club de Cultura

www.silenci.info

TARDOR.DESEMBRE 2010

el teu club de cultura!

silenci fes-te’n soci 96 117 76 26

Joanot Martorell: pare de les lletres de batalla valencianes Almudena Grandes ens presenta la seua última novel·la

el teu club de cultura!

clubsilenci

descomptes, regals i sortejos

escena, mĂşsica, art, llibres, cine i mĂŠs...

fes-teâ&#x20AC;&#x2122;n soci

ara gratis per ser-ne soci pots elegir cada any un regal. Entrades per al teatre, un concert, festivals... tria el teu regal en www.silenci.info

www.silenci.info

96 117 76 26

silenci OFICINES Av. País Valencià 101-B 11 46900 Torrent València 96 117 76 26 De dilluns a divendres de 9,00 a 14,00 hores club@silenci.info www.silenci.info

reportatge Joanot Martorell: pare de les lletres de batalla valencianes

mirall Almudena Grandes ens presenta la seua última novel·la

PUBLICITAT 96 117 76 26 Edita Silenci Club de Cultura. Direcció María Lapiedra Benavent. Coordinació Bárbara Cócera Muñoz. Disseny i maquetació Vicent Font Rivero. Correcció i traducció Maika Ros. Col·laboradors Alicia Broncal, Carlos Madrid, Enrique Herreras, Faus Olmos, Francesc Felipe, Gabi Ochoa, Irene Rodrigo, Javier Ferrer, Jesús Amable, Joan Llobell, Jorge Medina, José Manuel Almerich, Jose Maria Bullón, Josep Vicent Frechina, Laura Grau, Llibreria Dadà, Núria Agulló, Pau Berga, Pedro Montalbán, Pepa Gómez, Ricard Chulià, Salvador Giménez, Teresa Almeida, Teresa Mata, Toni Millà, Virginia Alonso, Guillermo López, Marta Bermúdez, Carla Ayala, Mª Eugenia García, Jesús Amable. Silenci agraïx a tots els col·laboradors la seua aportació i no es fa responsable de les seues opinions. Publicació impresa 100% en paper ecològic. Depòsit Legal V-4121-2008.

Amb el suport de:

Aquesta obra està subjecta a una llicència Reconeixement - No comercial - Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons. Per veure’n una còpia, visiteu: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/ deed.ca

oxigen Pedraforca, una muntanya plena de força

escena Pánico

REPORTATGE

Joanot Martorell: pare de les lletres de batalla

MIRALL

Almudena Grandes

OXIGEN

Pedraforca, una muntanya plena de força

ESCENA

El Circuit Café Teatre s’ompli de nous artistes

MÚSICA

Al tall i Miquel Gil

ART

Ficcions Quotidianes. Entre allò públic i allò privat

LLIBRES

El món no se’n surt, de Tony Judt

CINE

François Truffaut. El deseo del cine

I MÉS ...

Taller didàctic Félix Candela 1910-2010

el teu club de cultura!

clubsilenci

revista

Els descomptes del club en ta casa. Tots els mesos rebràs la revista del club a casa amb els descomptes i els events culturals més interessants.

50%

descomptes

Fins un 50% de descompte en més de 50 espais. Els descomptes i regals són per al titular del carnet i el seu acompanyant.

regal

Cada any tens 2 entrades gratuïtes. Encara no has escollit el teu regal anual de soci? Tria'l al web! www.silenci.info

sorteig

Sorteig mensual de 2 entrades. Tots els mesos realitzem un sorteig entre els socis. Per a participar cal enviar un mail a: sorteig@silenci.info

convida als amics

96 117 76 26

www.silenci.info

més regals... Per cada amic que convides a silenci tindràs un nou regal.

Poden fer-se’n soci per telèfon o al web indicant el teu nom.

Joanot Martorell: pare de les lletres de batalla valencianes 2010, any Joanot Martorell VALÈNCIA. DIFERENTS ESPAIS 17.12 - 13.03 GRATUÏT per a tots els públics

“Celebrar la figura d’un dels creadors més importants amb què compten les lletres valencianes i universals” és l’argument per a commemorar el 600 aniversari del naixement de Joanot Martorell, literat i cavaller valencià, autor de Tirant lo Blanc, la millor novel·la cavalleresca en la nostra llengua i del segle d’or valencià. Per tal mereixement, la conselleria de Cultura ha preparat tot un calendari d’activitats durant el mes de desembre que s’obri amb l’exposició “Joanot Martorell. La tardor de la cavalleria“ al Centre del Carme. Cavaller i escriptor. Joanot Martorell (Gandia 1413 - València 1468) va crear la figura del millor cavaller de tots els temps en una novel·la considerada com la primera a Europa. De família de mitjana noblesa de Gandia, Martorell es va instal·lar a València en 1400. Cunyat d’Ausiàs March, es coneixen molts elements biogràfics que mostren la seua experiència com a cavaller i les seues estades a Anglaterra, Portugal i Itàlia, com a conseqüència de diverses lluites a les quals era aficionat. Conéixer la seua vida i obra és l’objectiu de les exposicions que omplin València a desembre.

www.silenci.info DESEMBRE 10

consorciomuseos.es

DALT. Relleu d'alabastre. BAIX. Espasa orde del 6 drac.

www.silenci.info DESEMBRE 10

Les tres edicions més importants de Tirant a València El 20 de novembre de 1490 eixia de la impremta de Nicolau Spindeler de València la primera edició del Tirant lo Blanc. Un volum gruixut, en foli, i un tiratge de 715 exemplars. D’aquests exemplars queden tres complets, o gairebé complets, que s’exhibixen des del 4 de novembre a la Biblioteca Valenciana. Una mostra que comissariada per Jaime J.Chiner, un dels grans especialistes de l’obra de Martorell, destaca per la seua rellevància històrica, ja que pot ser l’única oportunitat de vore, a la mateixa exposició, les tres edicions originàries de 1490 i més importants de Tirant lo Blanc, procedents de la Universitat de València, la Hispanic Society de Nova York i de la Biblioteca Britànica de Londres. Junt amb aquests, s’exhibirà també l’únic exemplar complet que existix de l’edició de Barcelona de 1497 i que procedix també de l’Hispanic Society de Nova York. Així mateix, estarà present l’edició de Valladolid de 1511 que es conserva en la Biblioteca de Catalunya i que va ser llegida pel mateix Miguel de Cervantes. Tota una mostra incalculable d’història que se suma a la Biblioteca Tirantiana, un projecte que tractarà de reunir almenys un exemplar de qualsevol publicació realitzada al món sobre Tirant lo Blanc i el seu autor, i posar-lo a disposició dels usuaris de la Biblioteca Valenciana.

L’exposició del Carme recrearà un torneig medieval A més, i dins del calendari d’actes preparats per commemorar aquest aniversari, destaca l’exposició “Joanot Martorell. La tardor de la cavalleria”, una mostra de la conselleria de Cultura i Esport, a través del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana i amb la col·laboració de la Fundació Jaume II el Just. La mostra, comissariada per Eduard Mira i Cristià Beaufort, pretén mostrar al públic el món cavalleresc del segle XV, l’entorn en què va viure el cavaller valencià, el reflex de la vida cortesana, els seus viatges, el final de la cavalleria i la resta de vivències que van inspirar la creació de la què està considerada com la primera novel·la moderna. Per a això el Centre del Carme reproduirà diferents escenaris de l’època entre els que es troba la València d’Alfons el Magnànim. Les sales temporals del centre es convertiran també en l’escenari d’un torneig medieval, semblant al què

Joanot Martorell va tractar de crear per a batre’s en duel a l’Anglaterra de 1438 i que mai va arribar a succeir. La mostra, segons va explicar el secretari autonòmic, “té el màxim rigor històric i tracta d’involucrar a l’espectador en una època d’esplendor per a València, de manera que alhora que aprofundim en el coneixement d’aquest il·lustre personatge i de la seua novel·la capdal, comprovem com València ha ocupat un paper important en la història”. A més, coneixerem les grans ordres cavalleresques medievals que van poblar les terres valencianes. Armadures, tapissos i objectes de l’època Dins de la col·lecció, destaquen unes peces que procedixen del Museu d’Història i Art de Viena, les millors armadures que es conserven utilitzades als tornejos o a les guerres. Així podran vore’s armadures cristianes, otomanes (turques) o mamelucas (àrabs), i entre aquestes destaca un exemplar de 1450, la millor armadura completa de l’època i que va pertànyer al príncep Federico del Palatinat. D’altra banda, s’exhibiran importants tapissos medievals de tallers europeus de grans mides provinents de catedrals espanyoles, que es completarà amb objectes de l’època, reflex de la vida cortesana a més d’altres elements i referències a la navegació, provinents del Museen der Stadt Wien (Museu Cívic de Viena), la Fundació Príncep Esterhàzy i del Patrimoni Nacional, etc. Altres activitats fetes al llarg de l’any 2010 ha sigut molt prolífic en activitats relacionades amb Joanot Martorell, i entre d’altres, es va fer una conferència del recent Premi Nobel Mario Vargas Llosa, en el Monestir de Sant Miquel dels Reis titulada “Tirant lo Blanc: un testimoni personal”. A més, s’ha creat un portal d’informació de Joanot Martorell de la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, que alberga dades de la vida i de l’obra de l’insigne cavaller i literat valencià. En aquesta, s’arrepleguen documents relacionats amb la família de l’autor i de les seus cartes de batalles. També trobem edicions del Tirant entre 1490 i 1497 en valencià, les traduccions castellanes de 1551, la italiana de 1538 i la francesa del segle XVIII, a més de l’edició moderna de 1878.

Almudena Grandes ens parla de la seua última novel·la Inés y la alegria alegria.. L’exèrcit de la Unió Nacional Espanyola i la invasió de la Vall d’Aran, Pirineu de Lleida, 19-27 en l'octubre de 1944 EDICIONS TUSQUETS

Què és Inés y la alegria? És la primera d’una sèrie de sis novel·les en què, adoptant el model de Los Episodios nacionales de Benito Pérez Galdós, recorreran 25 anys de la dictadura, de la història d’Espanya, des de la guerra civil i fins a l’any 64, l’any en què el règim va proclamar els 25 anys de pau. Uns llibres que són històries de ficció que

www.silenci.info DESEMBRE 10

MARIA LAPIEDRA. Una alegria per als lectors i una altra per als editors d’Almudena Grande, que torna a l’actualitat literària no amb una, sinó amb sis novel·les sota del braç, que li donaran molt treball fins a 2017. La primera, Inés y la alegria, va eixir amb 150.000 exemplars al carrer, una xifra de bojos per als que coneguen el món editorial. Ja va per la tercera edició i creixent. I és que la història d’Inés, una jove de família procedent del bàndol nacional que roba una pistola, un cavall i fa cinc quilos de rosquilles, per a fugir en auxili de les tropes republicanes que van prendre la Vall d’Aran en 1942, enganxa i agrada, tant al lector com a la crítica. I a més ens conta un episodi de la història d’Espanya desconegut fins al moment: la invasió de quatre mil homes de l’exercit republicà de la Vall d’Aran en 1942. “El primer dels sis episodis d’una guerra interminable” com, els ha anomenat l’autora.

tusquetseditores.com

Almudena Grandes a la roda de premsa celebrada a València per presentar 8 el seu llibre Inés y la alegria

mirall www.silenci.info DESEMBRE 10 9

s’emmarquen en un fet històric real, de tal manera que els personatges de la Història amb majúscules interactuen amb els meus protagonistes en minúscula en la història de ficció. El primer d’ells, Inés y la alegria, relata una fet real, però desconegut per a la major part dels espanyols... la invasió de la Vall d’Aran de 1944 per un exèrcit de 4.000 homes procedents de França que van ocupar la vall amb un pla operatiu molt ambiciós i possible. Va ser el fet d’armes més important de la resistència republicana en terra espanyola, malgrat que siga també el més desconegut.

d’una operació com aquella, corria el risc que els lectors pensaren que la invasió me l’havia inventada jo, i no és veritat. Perquè efectivament 4.000 homes van prendre la Vall d’Aran fa 66 anys. Li doní moltes voltes a les opcions que tenia i vaig optar per separa la no-ficció de la ficció. La novel·la té una part de no-ficció que apareix entre parèntesi en què es conte la trama política que va fer possible aquesta invasió i que explica perquè ningú la coneix. I una altra de ficció, narrada per Inés i Galán, totalment inventada per mi.

I no obstant això, segons relates en el teu llibre, van estar molt prop de canviar el rumb de la història... Efectivament, era un any en què Hitler encara resistia a Berlín, i on en el Pacífic encara estava la guerra en marxa. En aquest context tan delicat, amb Europa Occidental alliberada del poder nazi, els guerrillers republicans allò que pretenien, no era alliberar Espanya, evidentment, sinó invadir la Vall d’Aran, ocupar-la, alliberar-la i crear un govern provisional de la república a Vielha, esperar que començara a nevar -perquè en 1944 el túnel de Vielha encara no estava obert i amb el control de la Bonaigua controlaven tot l’accés- i llançar un guant als aliats en un moment en què tots els demòcrates del món, i no sols els espanyols, pensaven que els aliats arreglarien el tema d’Espanya.

I com t’has documentat per a contar un episodi tan oblidat? De nou això va ser un avantatge i un inconvenient al mateix temps: no hi ha documentació d’aquest episodi. No arriben a 20 tots els llibres que es poden llegir sobre Aran, inclús, els que tracten el tema indirectament. Avantatge per a un novel·lista: en aquest cas la literatura permet arribar on no li deixa arribar l’historiador, permet omplir amb interpretacions els buits que la història ha deixat i que mai podrem conéixer, perquè les persones decisives d’aquesta història han mort sense contar el que va passar. El problema és que jo interpretava sense xarxa, i si queia em desnucava perquè no hi ha ningú que em sostinguera.

Per tant és un llibre que combina realitat i ficció, però, com les diferenciem? Jo per a contar aquesta història he tingut un avantatge que al mateix temps era un inconvenient. I és que ningú sap res de la invasió d’Aran. La invasió d’Aran no és un episodi oblidat, perquè només s’oblida el que s’ha conegut abans. És un episodi inexistent, perquè mai va arribar a existir per a la gran majoria d’espanyols. Llavors, açò teòricament és un avantatge perquè atrauria als lectors al llibre i cridaria l’atenció, però és un inconvenient perquè m’obliga a mi a explicar, dins de la novel·la, el que ocorre. Jo crec que el realisme no és només una opció estètica, és un compromís amb la societat. Quan algú escriu una novel·la que descriu un fet real, cal tindre una gran dosi de lleialtat per a comptar-ho. Llavors si jo no acceptava contar el que havia passat de veritat després

Es la teua novel·la un homenatge als comunistes espanyols resistents? Sí, ho és. Aquesta operació va ser dissenyada pel partit comunista que va ser l’únic que es va organitzar a França durant l’ocupació nazi. A més va ser l’únic que durant quaranta anys de manera ininterrompuda, de l’1 d’abril del 29 i fins al 77, mai va deixar de lluitar contra la dictadura. És veritat que van fer coses mal, però van ser els únics que van fer coses. Evidentment l’única manera de no equivocar-se és no fer res. Llavors jo sí que crec que hi ha un deute important amb el partit comunista. Que la democràcia espanyola té tants deutes que no sé si algun dia tindrà temps de pagar-los tots. Però un d’aquests és reconéixer tots els resistents antifranquistes en general i els comunistes en particular que durant 37 anys de resistència van lluitar. Altres països amb una resistència ínfima i raquítica en comparació amb la nostra, tenen els carrers plens de plaques.

Pedraforca, una muntanya plena de força

Poques muntanyes m’han impressionat tant com el Pedraforca; poques muntanyes tenen una silueta tan plena de vigor i força que pareix haver sorgit de les entranyes de la terra en a penes unes hores. Com un esperó gegantí, d’abruptes vessants i verticalitat desconcertant, Pedraforca és una de les cimes més belles i fascinants de la península Ibèrica. Comparada per la seua forma i desnivell a les grans muntanyes del planeta, les seues parets de roca calcària bruscament elevades i les seues grises pedreres desplomades al buit, el Pedraforca és, junt amb el Canigó i la Pica

JOSE MANUEL ALMERICH. Hem arribat al refugi passada la mitjanit. Amb la llum dèbil dels frontals anem obrint camí en la foscor i ascendint, sense parar, per un bosc les branques del qual impedixen que les estreles il·luminen la senda. La lluna tardarà almenys, una hora més en eixir, i tan sols els que ens quedem a la porta del refugi la podrem vore, sorgint sobre els arbres, com una immensa esfera de color safrà. Com és lògic, ningú ens espera. Soparem l’entrepà sota el cel i ocuparem les places que queden lliures sense fer soroll. Buscarem també en silenci, alguns buits entre escaladors que dormen esgotats, abrigats en els seus sacs de dormir.

www.silenci.info DESEMBRE 10

Una de les cimes més belles i fascinants de la península Ibèrica situada en els Pirineus

oxigen www.silenci.info DESEMBRE 10 11

d’Estats, un dels símbols de Catalunya i les tres, d’ascensió imprescindible per a qualsevol persona que pretenga iniciar-se en el fascinant món dels Pirineus. A penes quedava una tènue claredat quan la descobrim per primera vegada. Superba i desafiadora té una forma molt peculiar formada per dos esmolades crestes (els Pollegons) separades per un ampli tossal conegut com l’Enforcadura. L’Enforcadura se situa a 2.356 m i té dues pedreres d’imponent caiguda a cada costat. Per una d’aquestes, visible des de lluny, descendirem al matí següent. Conquerir Pedraforca: moderada però amb cert risc Al contrari que altres cimes del Pirineu, no va fer falta matinar en excés per conquerir-la. La seua altura moderada no l’eximix d’un cert risc, especialment a l’hivern, quan els passos d’escalada es convertixen en perillosos escarpaments de gel. L’ascensió normal i amb bon temps, no està exempta de dificultats. El desnivell és important i l’excursió prou dura. En l’última canal de roca cal utilitzar les dues mans i gatejar amb la precaució de no desprendre pedres que puguen danyar als que vénen per davall. En el tossal de Verdet, a 2.270 m descansarem i agafarem forces per a l’enfilada final. La primera cima està a 2.400 m, i la següent per l’aresta nord-oest a 2.450. Fins a la cima final, el Pollegó superior, quaranta-set metres per damunt, hem de prestar en tot moment la màxima atenció. En arribar, com sempre, la cima compensarà amb escreix l’esforç de l’ascens. Altres vies, les més difícils i exposades, estan reservades als déus de la roca, aquells que ahir dormien profundament en el refugi. Perquè si hi ha algun esport dur en extrem, és l’escalada en alta muntanya. En els inicis d’aquest esport, la cara nord del Pedraforca era una gesta comparable a les més famoses ascensions hivernals dels Alps. Lluís Estasen, de qui pren nom el refugi, va ser un dels alpinistes millor dotats i amb major tècnica i ambició que ha tingut la història de l’escalada. El 30 de juny de 1928 va obrir per primera vegada la via d’ascens i aquest fet pot considerar-se com l’inici de l’escalada a Catalunya. A partir de llavors, tota una generació de muntanyencs van començar a pujar a les seues cimes i contemplar, per primera vegada, paisatges d’altura fins llavors desconeguts

per a l’home. La part final és una enfilada contínua, la més dura i perillosa de tota l’ascensió. Marques en la roca ens van guiant per la paret al llarg de tota la canal. És necessari vigilar i anar amb la màxima atenció en tot moment. El paissatge des de Pedraforca Des de la mateixa cima del Pedraforca, pel seu aïllament i distància, tota la serralada de Pirineus queda enfront de nosaltres. Com una gegantina muralla que ens separa de França, i a poc a poc d’Europa, perquè cada vegada ens pareixem menys al continent que un dia ens va permetre acostar-nos. Perquè la naturalesa no entén de fronteres i la geografia del cor és aliena als nacionalismes, encara que en aquest cas i en una cima com aquesta, et sents amo del paisatge i entens bé, perquè el Pedraforca és una de les muntanyes mítiques de Catalunya. Com el nostre humil Benicadell que pareix, per la forma, el seu germà menor. En la cima no estem sols però res ni ningú pertorba l’extraordinari escenari que ens rodeja. La lliçó de geografia l’hem aprés amb sacrifici i tot el pes de l’esforç se l’han portat les nostres cames. Se’ns ha fet tard i els núvols no pinten gens bé. La pedrera des del tossal és una intrepidesa afegida amb la tensió constant de no caure entre cudols mantenint l’equilibri. Una tartera degradada pel pas del temps i dels excursionistes on a penes queden pedres que et frenen en el descens. Finalment aconseguim en màgic ritual la cima del Pedraforca. Una muntanya més en el nostre bagatge cultural i esportiu però que en aquest cas simbolitza la força de la naturalesa, i l’admiració d’un poble cap a aquesta. Com un castell de roca, el Pedraforca s’ha convertit en el perfil simbòlic del que tots els catalans se senten orgullosos. No és la forma de la penya ni tan sols la seua genialitat geogràfica, sinó la seua vinculació a la història de l’escalada i l’exploració des dels seus mateixos orígens. Perquè si la història de les ascensions ha vingut en molts casos de la mà d’estrangers i associada a grans gestes, l’èxit d’aquesta cima va ser un somni propi encarnat en el segle XX. Perquè el que hui és evident, alguna vegada va ser imaginari. I com sempre ací van les fotos. De la cima, per descomptat, que no va ser més que un somni que, en el seu dia es va fer realitat.

01.12 – 30.01 OBSEQUI segona consumició gratuita Circuitocafeteatro.com

escena

LOCALS DEL CIRCUIT CAFÉ TEATRE

25%

www.silenci.info DESEMBRE 10

L’illa dels Monzons

TERESA MATA. El circuit que ens ho fa passar més bé és sense dubte el del Café Teatre, del que gaudim des de ja fa deu anys. Aquest mes torna a posar-se de gala per a estrenar una nova cantera plena del millor humor. Cadascun dels nous espectacles arriba de la mà d’uns artistes immillorables que ens donen, com sempre, la injecció d’humor i d’energia que necessitem i que no deixen a ningú indiferent. Tot açò per a crear un programa que serà l’enveja dels altres i que omplirà de gom a gom els locals del circuit. Una molt bona opció per a esperar l’any nou i rebre-ho gaudint d’artistes com Cascai Teatre amb Zirocco, Premi al millor espectacle de 2010 del circuit o La gran epopeya de Mir i Mor amb el seu humor irònic. Comptarem amb fenòmens paranormals amb El mentalista dos de Javier Botía, amb Mery Chey Band que ens parlen en codi burlesc musical de Por las mujeres de allá o amb Rafa Alarcón i les seues primeres experiències en tot. Però tampoc podem oblidar-nos de Manu Gorritz un clàssic que repetix amb una reflexió còmica de la bogeria. I per a posar la guinda Javier Martinez amb Cosas que no entiendo, monòleg 100% intel·ligent que ens fa dubtar en clau humorística de totes les coses absurdes que fem o veiem en el nostre dia a dia.

El Circuit Café Teatre s’ompli de nous artistes

25%

50% R

TEATRE MICALET

Angelina o el honor de un Brigadier

Reposició de Les cadires de Ionesco

01.12 - 12.12

TEATRE PRINCIPAL

TEATRE MUSICAL

25% DESCOMPTE SOCIS

01.12 – 12.12

02.12 - 19.12

taquilla

25% DESCOMPTE SOCIS

50% DESCOMPTE SOCIS

teatremicalet.com

taquilla

GO. Basada en el llibre 86 contes de

teatres.gva.es

teatre-elmusical.com

Quim Monzó, ens arriba des de Barcelona aquesta obra on un grup de naturistes il·luminats desembarca en una illa deserta per a buscar civilització. I el que trobarem és una obra repleta d’humor sarcàstic, i al mateix temps tendre i surrealista que ens arriba sota la batuta de Jordi Faura.

NA. La rialla està assegurada en una

ML. L’exitosa producció de Tornaveu, basada a l’obra Las sillas de Ionesco, torna al Musical. Una parella de vells interpretats per Juli Cantó i Cristina Garcia que, aïllats en una torre a l’interior d’una illa -com a metàfora de la incomunicació- organitzen una recepció per rebel·lar un secret al món.

obra emmarcada en la primavera madrilenya de 1880, quan un pare lluita contra l’amant d’Angelina, la seua filla, sense saber que la seua pròpia dona també l’enganya amb aquest. Una història de banyes i nobles que no deixa de recordar a l’actualitat.

03.12 OBSEQUI bossa de tela

albenateatre.com

10%

25%

Toni Albà presenta Audiència I-real

Anthony Blake plena de màgia València

Carmen, de Bambalina Teatre

BELLREGUARD. CASA DE CULTURA

TEATRO FLUMEN

TEATRE TALIA

05.12

09.12 - 12.12

09.12 – 12.12

REGAL

10%DESCOMPTE SOCIS

25% DESCOMPTE SOCIS

consultar disponibilitat en www.silenci.info

pinkerton.es

taquilla

www.bellreguard.net

Per estrenar el nou teatre valencià Plumben, no hi ha res millor que el mag més important a Espanya: Anthony Blake, que ens presenta Más cerca, un espectacle il·lusionista que recupera la proximitat amb el públic sense perdre la grandiositat de les seues propostes. Telepatia, prediccions, experiències sorprenents en directe.

taliateatre.com

TM. L’actor Toni Albà, qui ens trau

més d’una rialla al programa Krakòvia i Polònia, ens proposa la seua darrera comèdia en la qual recupera el seu millor personatge,el rei. Aquesta peça serà el plat fort al cinqué certamen de monòlegs de Belleguard. El millor humor de la comarca de la Safor.

NA. La violència, el masclisme, el sexe i la dona són alguns dels valors protagonistes de Carmen, una obra de Jaume Policarpo. No falta ni el romanticisme ni la música en directe, sense oblidar-nos de les marionetes que fan servir els actors per traure més d’un somriure al públic.

www.silenci.info DESEMBRE 10

BENETÚSSER. EL MOLÍ

Per a disfrutar dels descomptes heu de comprar les entrades a les taquilles dels diferents espais col·laboradors i presentar el carnet de Silenci Club de Cultura. Els descomptes són vàlids per a dues persones. Els espais col·laboradors es reserven el dret a modificar els descomptes.

ca cançó de Lluís Llach, Que tinguem sort és l’espectacle d’una de les companyies que més recorregut ha tingut a la Comunitat Valenciana, Albena Teatre. Després d’una gira que va començar el passat mes de maig a la Sala L’Horta, arriben ara a Benetússer. El retorn als escenaris del televisiu Carles Alberola, cap creatiu d’Albena, ens presenta aquesta peça com a actor, acompanyat, com no, per un dels seus millors camarades, Alfred Picó, per a ser el que són, dos actors a la recerca d’una ficció que els redimisca. Pel que fa a la proposta, ja porten darrere molta gira i molts èxits, en una peça més real que irreal: dos actors parlen al camerino poc abans de començar la funció i de com dalt de l’escenari troben una felicitat que contrasta amb les seues vides quotidianes més o menys anodines. Una obra que torna als inicis d’aquests dos actors, al seu nervi a l’escenari, a recordar-nos aquells meravellosos muntatges que van començar amb el mític Currículum i el seu Alberolaaaaa, no meneges la bolaaaaa! Amb ells tornen alguns dels seus col·laboradors més preats: Laura Useleti, Rocío Cabedo, Ximo Olcina o Carles Alfaro. Una oportunitat per gaudir d’aquests dos companys, amics i grans actors valencians.

escena

GABI OCHOA. A banda de ser el títol d’una emblemàti-

Que tinguem sort, d’Albena Teatre

10.12 REGAL consultar disponibilitat en www.silenci.info gerardoesteve.com

escena

ALMUSSAFES. CENTRO CULTURAL EL MOLÍ

www.silenci.info DESEMBRE 10

El mussol i la gata

El Molí d’Almussafes reposa aquesta obra dirigida, produïda i interpretada per Gerardo Esteve, un dels mestres valencians del teatre de l’absurd, que ens mostra com els éssers humans poden perdre el cap i tornar a trobar-lo. Una de les múltiples capacitats del cervell és imaginar o pensar milers de coses al mateix temps. Amb aquesta premissa, i sempre des de l’acció, la companyia de Gerardo Esteve ens farà pensar en coses que manquen de temporalitat i sense cap raó aparent, per finalment mostrar-nos que tot estava connectat. Acompanyat de Cora Mateu i Daniel Martos a l’escena, xicotets homenatges íntims vinculats a universos tan variats com el cinema còmic, el circ, la pintura o la poesia ens faran descobrir al final de l’obra una connexió dramatúrgica i poètica molt carregada, mitjançant el mateix funcionament que el cervell fa al nostre cap. Aquesta peça, que ja es va estrenar al Teatre de los Manantiales i a Sagunt a Escena en la passada edició i va recollir bones crítiques de públic i de premsa, és la primera peça que Esteve ens presenta en solitari. Una original obra teatral que respon a les inquietud d’un expert creador que combina a la perfecció el llenguatge, l’humor i la poètica. Bona oportunitat per vore-la.

EL jazmin de los cerebros

25%

CATARROJA. TAC

Alici@.com, de Jácara Teatro

València zombi, nova bomba de Xavi Castillo

11.12

TEATRE TALIA

TEATRE MICALET

REGAL

15.12 – 26.12

15.12 - 09.01

consultar disponibilitat en www.silenci.info

25% DESCOMPTE SOCIS

teatreauditoricatarroja.com

taquilla

taliateatre.com

teatremicalet.com

ML. Una parella amb caràcters con-

NA. Arriba a Jácara Teatro el món

traris que conviu és la base d’aquesta peça plena d’enginy i de bons diàlegs dirigida per Jaume Pujol i interpretada per Juan Gea (L’Alqueria Blanca) i Lola Moltó. Un clàssic al teatre que ara es localitza al modern barri del Born de Barcelona.

de l’ordinador, i per això Alícia en el país de les meravelles ha evolucionat a una altra Alícia que busseja entre les xarxes informàtiques. Un musical per a xiquets pintat d’una manera molt moderna i original, amb Mila García com Alícia.

GO. Durant tot el Nadal podrem gaudir de València zombi, l’última bogeria de Xavi Castillo, en la que un grup de científics tracten de trobar el “súper home valencià”. Un món faller-apocalíptic on la paròdia serà la reina de la festa. Si algú és addicte als vestits, abstindre’s.

30% DESCOMPTE SOCIS taquilla

salazirco.com

R 30%

L’art de la fuga PICASSENT. CASA DE LA CULTURA 17.12 2X1 taquilla

culturapicassent.com

2x1

MARIA LAPIEDRA. Ja no hi ha excuses. Si encara ets dels que no ha anat a vore aquesta fantàstica obra, Picassent la presenta dins del programa de Nadal. I és que qui la veu s’enamora. L’art de la fuga (edició especial), interpretada de manera magistral per l’actor Josep M. Casany, narra una divertida i commovedora classe magistral d’un professor, el pianista Víctor Essenbach. D’altra banda, assistim a una edició especial, que com a les pel·lícules, conté els comentaris dels directors, establint-se una proposta metateatral que juga amb què podria haver sigut la mateixa obra. Davant les noves idees del director, i els canvis que podria haver fet, el nostre professor va canviant de caràcter, d’història i fins i tot de velocitat. Amb una posada en escena senzilla, el text i la direcció de Roberto García ens submergixen amb molta habilitat en un món on es desperta l’amor a la música, i sobretot, en un univers d’emocions que ens porta a voler descobrir a l’home que hi ha darrere de la conferència. Tot amb una banda sonora de luxe: música clàssica que, a més de ser l’argument de l’obra, és una delícia pels espectadors. Tota una lliçó magistral que val la pena vore en directe, i que està recolzada pel premi al millor espectacle de teatre de sala en la darrera edició dels Premis Abril.

10.12 - 19.12

escena

SALA ZIRCÓ

peça de Claire McIntyre, una de les figures més destacades de l’extraordinària generació de dramaturgues britàniques que sorgiren en la dècada dels 80. Amb adaptació de Juan V. Martinez Luciano i Ana Gimeno, l’obra presenta a tres dones tancades en un petit univers, en un espai íntim.Tres vides de les quals no sabem res ni del seu passat ni del seu futur. Tres personatges, Lola, Maria i Cèlia, interpretats per les actrius Cristina Fernández, Mireia Pérez i María Almudever, que ens expliquen les seues vides i ens parlen de les seues relacions, de la sexualitat, de la violència i de la solitud. Estrenada per primer cop el 1988 al Regne Unit, el pànic del títol remet a la pornografia omnipresent a tota l’obra, i l’originalitat i l’audàcia es troben en el tractament que fa de les relacions que es donen entre els complexos personatges, les seues pròpies fantasies sexuals, els seus cossos i entre elles.Sense dubte,una oportunitat per gaudir d’un text intel·ligent, suggerent i ple de matisos, que ens introduïx en l’univers de tres dones que desvetllen els seus secrets i obsessions més íntimes, envoltades d’una societat accelerada i consumista on elles busquen un motiu amb el qual omplir les seves vides.

www.silenci.info DESEMBRE 10

VIRGINIA ALONSO. Josep Manel Casany dirigix aquesta

Pánico, nova producció de Josep Manel Casany

22.12 - 09.01 25% DESCOMPTE SOCIS taquilla teatres.gva.es © Teatres

escena

TEATRE PRINCIPAL

R 25%

25%

www.silenci.info DESEMBRE 10

Silenciats

PEPA GÓMEZ. Hipnòtic. Així és El meu príncep, l’última obra de Ramón Oller amb el Ballet de Teatres i la participació de l’alumnat del Conservatori Professional de Dansa de València. A través de la conjunció d’una harmoniosa parella com a centre de la història i un ser malèfic, abrigats per un exquisit cos de ball, arriba en forma d’espectacle infantil, inspirat en El petit pr’incep, de Saint-Exupéry. Encant, amor, amistat, lleialtat, respecte, solidaritat... són alguns dels valors que transmeten els personatges i les seues aventures en un món ple de somnis i metàfores de la pròpia vida, de la qual cosa val la pena cultivar al llarg dels anys, de la importància de les xicotetes coses. ‘L’essencial és invisible als ulls’, explica l’autor i és precisament aquest el leitmotiv. La música de Verdi i Rossini servix de fil conductor i els 10 ballarins del Ballet de Teatres completa l’escena en un frenesí rítmic, fent gala d’una destresa impecable de la dansa clàssica barrejada amb la més contemporània. Planetes, estreles i mons onírics poblen l’escenari recreant una bretxa en el temps i en l’espai on tot és possible. Els moviments coreogràfics recreen la devoció pura entre un aviador i una princesa. Un pervers animal, un escurçó maliciós, perseguix a la parella. Una faula màgica per a tots els públics.

El meu príncep, inspirat en l’obra de Saint-Exupéry

25%

El rei del pop visita València

Cascanueces

ESPAI INESTABLE 16.12 - 17.12

TEATRE OLYMPIA

19.12

25% DESCOMPTE SOCIS

15.12 - 16.01

REGAL

taquilla

25% DESCOMPTE SOCIS

consultar disponibilitat en www.silenci.info

espacioinestable.com

palcongres-vlc.com

GO. Cinc persones assassinades per

IR. El musical tribut a Michael Jack-

PG. Conte evocador imprescindible

discriminació sexual. Des de la història d’una dona transsexual fins a la d’un gai en els camps d’Auschwitz. Cinc vides que necessiten ser contades, i ho fa Sudhum Teatre, amb cinc trossos de vida on els sentiments d’opressió i la recerca de llibertat estan en constant lluita.

son arriba a València un any i mig després de la mort de l’artista. Un elenc de 40 artistes entre cantants i ballarins inundaran l’escenari del Teatre Olympia durant el Nadal al so de les cançons més conegudes de qui, per a molts, ha sigut i continua sent el rei del pop.

en Nadal. Els joguets, ballarins al so de Tchaikovsky, cobren vida dotats de màgia en aquesta faula commovedora per a tots els públics. Els tres fills del jutge Stahlbaum es voran rodejats per una legió de ratolins en batalla amb uns soldatets, amb el Trencanous al front.

VALÈNCIA. PALAU DE CONGRESOS

20% DESCOMPTE SOCIS taquilla

teatro-olympia.com

R 20%

50%

¡¡¡Mamááá!!!

El llac dels cignes

Concert d'any nou

TEATRE MUSICAL

CATARROJA. TAC

22.12 - 09.01

28.12

30.12

50% DESCOMPTE SOCIS

REGAL

teatre-elmusical.com

consultar disponibilitat en www.silenci.info

ML. L’actor valencià Carles Castillo,

teatreauditoricatarroja.com

en companyia de Terele Pérez, ens presenta aquesta comèdia d’embolic i de situació sobre una mare de 102 anys que conviu amb la família de la seua filla de 70 i que, sense cap illusió per morir-se, desencadena les situacions més ridícules i gracioses al mateix temps. Una comèdia per pensar en riure i riure pensant.

IRM. El prestigiós Ballet de Moscú

IRM. Envoltat d’elegància i d’exquisi-

passarà, durant la seua gira, per València i Catarroja. Representarà El llac dels cignes, que pren el nom de la música escrita per un dels compositors més representatius del Romanticisme: Pyotr Ilyich Tchaikovsky. Un ballet clàssic imprescindible.

desa vieneses, una rèplica del concert que rep cada any nou se celebrarà a Madrid. La Strauss Festival Orchestra interpretarà algunes peces conegudes del músic Johann Strauss, com “El Danubi blau” o “La Marxa Radetzky”, sempre amb l’acompanyament d’un ballet.

23.12 - 29.12

www.silenci.info DESEMBRE 10

TEATRE OLYMPIA

l’àmbit nacional es multiplica a gran velocitat, i l’ampla oferta que es crea ja no està dirigida exclusivament al públic adult. Espectacles com Andersen, el musical dels contes demostren que el mercat del teatre musicat pot arribar també als més menuts de la família. L’obra que ens ocupa està basada en la figura de Hans Christian Andersen, el mític escriptor danés de qui la humanitat ha heretat títols tan memorables com La Sireneta o El petit ànec lleig. En aquesta història ideada per Candileja Producciones, Andersen abandona el seu desig d’escriure perquè els xiquets han deixat de llegir contes. Pelo, una sirena inspirada pels relats d’Andersen, aconseguix que Fría, la reina de les neus, la torne humana per poder sentir amor. A canvi, Pelo deurà besar un príncep que es burla d’ella per no saber llegir. Cinc actors i sis ballarins porten a terme un musical que perseguix un clar objectiu: apropar a tota la família, i en especial als més joves, a l’amor a la lectura i als contes tradicionals que sobreviuen al pas del temps. El Teatre Olympia brinda aquest Nadal l’oportunitat de gaudir de la cultura en un ambient educatiu i amenitzat per entretinguts números musicals.

escena

IRENE RODRIGO MARTÍNEZ. La producció de musicals a

Andersen, el musical dels contes

AUDITORI MARINA SUR 18.12 REGAL consultar disponibilitat en www.silenci.info marinarealjuancarlosi.com

música

Ska-p

www.silenci.info DESEMBRE 10

PAU BERGA. El combatiu grup Ska-p continua la seua nova vida amb més força que mai. Quan estaven en el punt més àlgid de la seua trajectòria ens deixaren amb un pam de nassos a causa de la seua sobtada separació. Afortunadament, no tardaren en reunir-se de nou amb un treball sota el braç, el sorprenent Lágrimas y gozos, un disc en el qual exploren noves sonoritats reinventant el seu estil i ens deixen per a la posteritat temes que a hores d’ara ja han esdevingut clàssics com el single “Crimen Solicitationis”, fruit de polèmica pel seu explícit atac a l’església. La gira de presentació d’aquest disc arriba ja a la seua fi i ho fa precisament a València el pròxim 18 de desembre, un concert originalment previst per a setembre però que es va haver de suspendre per causes alienes al grup. Ska-p retornen a una tranquil·litat de 2 o 3 anys per preparar una nova entrega discogràfica, però abans ens faran botar i ballar de bon grat amb clàssics com el “Vals del obrero”, “Niño soldado” o “Legalización”, himnes combatius que criden a la fi de les desigualtats, l’ampliació de llibertats i que ataquen directament els pilars d’una societat caduca i desfasada. Siguem o no seguidors acèrrims del grup no ens podem perdre el seu directe, tot un espectacle on el públic es torna boig.

Gran Concierto de Año Nuevo. Johann Strauss

Al tall i Miquel Gil

Laboratorio Funk

LLÍRIA. TEATRE DE LA UNIÓ MUSICAL

OCTUBRE CCC

PALAU DE LA MÚSICA

11.12

16.12

09.01

REGAL

octubre.cat

SORTEIG

consultar disponibilitat en www.silenci.info

enviar un mail a: sorteig@silenci.info

PB. L’Assemblea de Joves del Camp de Túria organitza un acte per rememorar la figura d’Ovidi Montllor amb 13 propostes entre les quals destaquen, a més de formacions clàssiques com Al Tall o Miquel Gil, noves promeses de la cançó com Andreu valor, Naia, Josep Romeu, Jordi Montañez o Neus Ferri.

palaudevalencia.com

AB.L’orquestra filharmònica,inspirada

en el Gran Concert d’Any Nou,ens endinsarà en la Viena del rei del vals.A càrrec del director Pascual Osa, interpretaran els títols més coneguts de la carrera del músic austríac, com ara El vals del emperador,Trish Trash Polka, i La Marcha de Napoleón.

AB. El cicle “Melodías Animadas”,

que ha tingut l’objectiu d’agrupar bandes valencianes de diversos estils que barregen les seues cançons amb imatges o performances en directe, tancarà amb el grup de funk valencià. El Centre de Cultura Contemporània Octubre es convertirà en l’escenari de l’atmosfèric i orgànic Laboratorio Funk.

REGAL consultar disponibilitat en www.silenci.info

cjg.es

Quique González

Wau y los Arrrghs!!!

Josh Rouse

SALA MIRROR

SALA WAH WAH

EL LOCO CLUB

10.12

11.12

03.12-04-12

discomirror.es

wahwahclub.com

lococlub.org

JVF. El tour Daiquiri Blues de Quique

JMZ. L’incombustible Juanito Wau complix 40 anys, i ho celebra en gran tocant amb els seus Arrrghs i amb els britànics The Masonics. Una nit de rock de garatge, frenesí i descontrol en què Wau y los Arrrghs!!!, reis de l’underground valencià, prometen no deixar a ningú insatisfet.

JMZ. El cantautor nord-americà Josh

González arriba a València amb uns incentius poderosos: un intèrpret en plena forma presentant el seu disc més madur i introspectiu. Un disc enregistrat a Nashville que el consolida al capdavant de la primera divisió de cantautors elèctrics de l’estat.

Rouse, establit a València des de fa uns anys, oferix dues actuacions seguides en El Loco. Compositor d’himnes oficiosos a València i Altea, en el seu últim àlbum s’ha acostat a la música brasilera i cubana amb resultats molts satisfactoris .

03.11 - 11.12

dia celebra el seu 25 aniversari amb el festival Borja Pop, portant a la capital de la Safor dos grups radicalment diferents. D’una banda, unes llegendes del ska nord-americà, The Toasters; per l’altre, un dels grups més ambiciosos i innovadors de l’escena independent nacional, Standstill. La nit del dissabte 4 és el torn de The Toasters. Els novaiorquesos porten des de 1985 editant discos, mantenint el seu so entre les essències de l’ska més festiu. Devots del revival ska britànic de The Specials o Madness, se’ls considera, per longevitat i talent, els Ramones del gènere. Standstill és un grup especial. Ja fa temps que van començar a despuntar en l’escena barcelonina amb aquells intensos arravataments de fúria. Amb el pas de l’anglés al castellà es van reduir els crits i es van fer més lents els tempos, però la creativitat va anar en augment. Del hardcore profund i paisatgístic dels primers discos van evolucionar a un rock experimental més íntim, al Radiohead, però difícilment definible. Amb un concepte de banda ambiciós, Standstill han desenrotllat ja cinc projectes escènics i realitzat dos documentals. El seu directe, intens com un huracà, arribarà el dissabte 11 a Gandia.

música

GANDIA

www.silenci.info DESEMBRE 10

JORGE MEDINA ZAHONERO. El consell dels joves de Gan-

Festival Borja Pop

música

Hugo Mas i Mi Sostingut

D’Callaos

Viva Tirado

SALA MATISSE

SALA EL LOCO

EL LOCO CLUB

18.12

17.12

23.12

REGAL

www.sodesons.org

consultar disponibilitat en www.silenci.info

ococlub.org

lococlub.org

JVF. El circuit So de Sons presenta

JVF. Ecos dels Triana més lleugers,

dues de les veus més originals sorgides recentment en l’escena valenciana: l’alcoià Hugo Mas, amb el seu personalíssim univers expressiu, i l’inclassificable Mi Sostingut, autor d’una obra torrencial salpebrada de surrealisme i sentit de l’humor.

tocs de psicodèlia flamenca i la veu poderosa i carismàtica de “la Canija” confluïxen de nou en el tercer disc dels terrassencs, El borde donde termina el mar, que oferixen al seu web en descàrrega gratuïta i que ara presenten en directe a València.

Viva Tirado, format per Noelia Sayas a la veu i Nacho Pereda a la guitarra, arriba a València per presentar el seu darrer disc Rodando las calles. Després de ser teloners d’Ojos de Burjo i donar-se a conèixer fora d’Espanya, ens presente un nou treball a la seua ciutat, on estaran acompanyats de moltíssims amics.

www.silenci.info DESEMBRE 10

Siniestro Total

Micah P. Hinson

Concert Cabanilles Trio

SALA MIRROR

SALA WAH WAH

SUECA. ARXIPRESTAL DE SANT PERE

11.12

12.12

10.12

discomirror.es

REGAL

GRATUÏT

consultar disponibilitat en www.silenci.info

per a tots els públics

wahwahclub.com

sueca.es

JMZ. Ja no són tan punks com a prin-

JMZ. No fa ni sis mesos del seu últim

TM. El trio Cabanilles integrat pels

cipis dels 80, però conserven el sentit de l’humor i la mala gaita que els va fer famosos. Presenten Country & Western, en el qual se submergixen novament en les arrels de la música americana (blues, country…), però per a parlar de la seua Galícia natal .

concert a València i Micah P. Hinson torna a la terreta. Una nova oportunitat d’escoltar en directe aquella veu, greu, profunda, i hipnòtica, d’acord amb el seu country alternatiu, oscillant alegrement entre el minimalisme i l’èpica.

trompetistes Miguel Cerezo, Raül Junquera i Vicente Ros a l’orgue, és un dels més interessants del panorama actual. Al concert es mostraran alguns exemples del nou CD amb antigues obres recuperades, sota el títol, Música nadalenca infreqüet.

COMISSARI JOSE LUIS PÉREZ PONT GRATUÏT

per a tots els públics muvim.es

València color, en directe fotografies de Bernard Plossu

Les fotografies d’André Kertész

New York rises.Fotografies d’Eugene de Salignac

MUVIM

28.10 - 30.01

GRATUÏT

per a tots els públics

muvim.es

André Kertész ha sigut catalogat com el fotògraf més original del segle XX, conegut per la seua composició fotogràfica, de gran qualitat tant tècnica com estètica. Ara podem contemplar una selecció d’imatges, que guardarem per sempre al nostre record, de la seua particular visió del món.

El fotògraf Eugene de Salignac, entre 1906 i 1934 va realitzar tota una monografia fotogràfica dels canvis que es produïren a la ciutat de Nova York: la construcció dels gratacels, les línies de metro, l’arribada de la modernitat, la gran depressió etc. Ara podem ser testimonis d’aquella època.

Bernard Plossu ens presenta una mostra de València molt fidel per a molts valencians. Lluny de la València turística i bonica que apareix a les guies, aquesta és la de veritat, la de tots els dies. Un centenar d’imatges resultat de les seues passejades.

28.10 - 30.01

art

MUVIM

MARIA EUGENIA GARCIA SOTTILE Continents i continguts confluïxen una xarxa d’imatges i d’espais en el hall del MuVim. L’exposició Ficcions Quotidianes ens invita a transitar entre el fictici recorregut que porta de la realitat a la seua representació. Els quatre fotògrafs que participen: Fernando Bustamante, Santiago Carregui, Kai Fösterling i Miguel Lorenzo fan fotoperiodisme però en aquesta exposició els seus treballs responen a un interés personal d’aprofundir en aspectes del teixit social a través d’una proposta estètica. Així, en el motiu i en la motivació de les imatges es repetix aquesta dicotomia de públic i privat. Com el front i el revés de la realitat que creiem conéixer a través dels mitjans de comunicació, podem organitzar incomptables capes de sentit al voltant de cada fotografia. Aquesta intersecció també es reforça amb un muntatge amb molta cura, en el qual les imatges se’ns presenten formant diagonals i al seu torn el conjunt conforma una diagonal entre les dues portes que donen accés - i eixida - al museu. Aquesta disposició entre àmplies parets de vidre que obrin l’espai al seu entorn ens permet sumar, a les imatges fixes, les imatges de l’instant que es conformen en el moment de la nostra visita.

www.silenci.info DESEMBRE 10

Ficcions Quotidianes. Entre allò públic i allò privat

art

Nicolas Borràs (1530-1610) MUSEU DE BELLES ARTS DE VALÈNCIA SANT PIO V 21.12 – 27.02 COMISSARI LORENZO HERNÁNDEZ GUARDIOLA GRATUÏT per a tots els públics

museobellasartesvalencia.gva.es

www.silenci.info DESEMBRE 10

Art Normatiu

RICARD CHULIÁ. Nicolas Borràs va nàixer el 1530 a Co-

centaina (el Comtat) i, a més de ser deixeble de la gran figura de Joan de Joanes, de qui va aprendre l’ofici, tot formant part del taller de l’artista, i treballar directament amb el seu fill, Vicent Joanes, va mantindre l’estil del mestre durant tota la seua vida, mentre veia passar les noves influències naturalistes que s’escampaven pel regne València amb les pintures de Francesc Ribalta i Joan Sarinyena. La seua vida -també en el vessant artístic, ja que va pintar-ne el retaule major- va estar lligada en la major part al monestir de Sant Jeroni de Cotalba de Gandia, on va vestir l’hàbit de monjo i on va morir el 1610. Precisament es tracta d’aquest quart centenari del decés el que ha portat al Museu de Belles Arts de València Sant Pius V a organitzar-ne una exposició retrospectiva per posar el nom de Nicolas Borràs en el lloc que es mereix en la història de les nostres arts. La mostra està comissariada per Lorenzo Hernández Guardiola (professor i membre de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles), un expert en la figura de Nicolas Borràs, de qui ha escrit diverses monografies, a més d’un estudiós de l’art que es va fer a terres valencianes durant el XVI i també de diferents deixebles de Joan de Joanes.

ALACANT. MACA

Fique, història de futur d'una fibra vegetal

Santa Bàrbara Bendita d'Ouka Leele

04.12 - 31.01

JARDÍ BOTÀNIC

SALA LA GALLERA

GRATUÏT

18.11 - 30.01

30.09 - 09.01

per a tots els públics

GRATUÏT

consorciomuseos.es

per a tots els públics

El 12 de març de 1960 es va inaugurar a l’Ateneo Mercantil de València la primera exposició conjunta d’art normatiu espanyol dels anys 50. Ara, el MACA d’Alacant obri les seues portes amb un homenatge als organitzadors originaris per festejar l’aniversari: l’Equip Crònica 57, Equip Córdoba, José Mª de Labra i Manuel Calvo.

jardibotanic.org

consorciomuseos.es

L’objectiu d’aquesta mostra és difondre l’eficència de la fibra del fique, una fibra vegetal alternativa més natural i ecològica. A més d’una planta rehabilitadora de terres pobres i fons econòmica dels més de 50.000 indígenes de Curití (Província de Santander, Colòmbia) que la treballen.

Ouka Leele, una de les artistes més transgressores i avantguardistes, ha convertit La Gallera en la cova de santa Bàrbara, una instal·lació feta a posta per aquest espai que ens conta la història d’aquesta santa i del seu mite. Un raig que cau des del cel ens dóna la benvinguda.

COMISSARI BOKE BAZÁN GRATUÏT per a tots els públics

uv.es/cultura

La Rússia Sagrada. Icones del Museu Rublev de Moscou CENTRE CULTURAL BANCAIXA 19.11- 09.01 COMISSÀRIA OKSANA SMIRNOVA GRATUÏT

per a tots els públics obrasocial.bancaja.es

TERESA MATA FERRER. L’exposició Rússia Sagrada és considerada la principal col·lecció d’iconografia russa antiga. Es tracta d’una acurada selecció que inclou les obres mestres dels fons d’art antic del Museu Rublev. Pretén mostrar a l’espectador peces datades entre els segles XVI i XVIII. Està comissariada per Smirnova Oksana Viktorovna, conservadora cap del museu moscovita. El Museu de Cultura i Art Antic Rus Andrey Rublev va obrir les seues portes ja fa molt anys, a 1947 i va ser durant molt de temps l’únic museu de la URSS especialitzat en l’art religiós rus, amb seu en el monestir Spaso-Andronikov de Moscou. Actualment el museu disposa d’una àmplia col·lecció, entorn a 15.000 obres, amb notables exemplars resultat de la mestria russa del segle XI fins a principis del XX. La part més reconeguda i que atorga el major interés i prestigi internacional a aquesta col·lecció és, sens dubte, la sèrie d’icones amb el seu peculiar estil i mestria. La iconografia a Rússia intentava ajudar les persones amb les seues pregàries, sense idolatrar la figura de les pintures. Són peces on les cares hieràtiques es barregen amb els colors vius. Es tracta, en definitiva, d’una mostra d’art per conéixer millor la Rússia dirigida tant per als majors com per als escolars.

04.11 - 23.01

art

CENTRE CULTURAL LA NAU

ralitat de les corregudes de bous està més candent que mai, el dissenyador Boke Bazán presenta “Vivan los toros. Cartells per a la reflexió”, exposició que discorre sobre el món taurí a través d’imatges, textos i vídeos. Allò que més crida l’atenció de la mostra són els cinquanta cartells ideats per rellevants dissenyadors com Isidro Ferrer i Miguel Calatayud, que, amb les seues creacions, han intentat modelar un ambient al qual tenen cabuda tots els punts de vista, des dels més favorables a l’espectacle dels bous fins als més contraris. A la mateixa sala podem assistir a la projecció d’un vídeo en el qual coneguts personatges valencians opinen sobre la qüestió. La diversitat de participants abastix l’esfera política (Mònica Oltra o Carmen Alborch), la cultural (Arturo Valls o Sigfrid Monleón), i l’acadèmica (Juli Peretó, Amparo Carbonell), així com la de la tauromàquia. Un catàleg amb textos filosòfics de professors universitaris i especialistes en la matèria acaba d’il·lustrar una exposició que, com diu Bazán, “connecta amb un públic que busca coneixement, demana idees progressistes i està disposat a la reflexió”. La Universitat de València, la Politècnica i la Jaume I han portat aquesta iniciativa.

www.silenci.info DESEMBRE 10

IRENE RODRIGO MARTÍNEZ. Ara que el debat sobre la mo-

Cartells per a la reflexió dels bous

art

María Lionza, la deessa dels ulls d’aigua MUSEU VALENCIA D'ETNOLOGIA 30.09 - 19.12 COMISSÀRIA CRISTINA GARCÍA RODERO GRATUÏT per a tots els públics

museuvalenciaetnologia.es

Desplazamientos, deu anys d’art contemporanio CENTRE DEL CARMEN 16.11 - 09.01 COMISSÀRIA OLIVA MARÍA RUBIO GRATUÏT per a tots els públics

www.silenci.info DESEMBRE 10

consorciomuseos.es

Paciència i temps. Aquestes són les claus d’una de les millors fotògrafes espanyoles, Cristina García Rodero (Puertollano, 1949), l’únic membre espanyol de la més cèlebre cooperativa de reporters gràfics: Magnum, creada en 1947. I a més, una de les més reconegudes a nivell estatal, amb guardons que diferixen entre el Ministeri de Cultura, Photoespaña i molts altres estaments amb protagonisme en el món de la fotografia. Als 16 anys va comprar la seua primera càmera fotogràfica i des de llavors el seu treball s’ha centrat en el repàs de les tradicions i els cultes. El seu últim projecte és un dels més ambiciosos: deu anys dedicats al retrat del culte de Mario Lionza, figura central d’una de les veneracions més antigues i importants de Veneçuela, anterior a l’arribada dels espanyols al continent. En 1998 va realitzar el seu primer viatge i va quedar tan captivada que ha tornat cada any. Ara ens presenta el resultat en el Museu Valencià d’Etnologia, dins de Fotogràfica 2010. Més de 100 imatges entorn al ritu i a la santeria, a la força de la fe i a les creences sobrenaturals. Impressionants imatges de devots en tràngol, en un dels ritus més arrelats i bells que existixen, en el qual religió i naturalesa es fonen en impressionants i belles imatges.

MARIA LAPIEDRA. Onze dels joves artistes espanyols més prometedors dels últims deu anys arriben a València en la mostra Desplazamientos, organitzada per Caja Madrid i com a aniversari dels 10 anys que complix el seu programa de suport, ajuda i recolzament que ja ha destapat a més de 500 artistes espanyols: Generaciones. Un exemple és Bleda y Rosa que, establits a Londres per a ampliar horitzons, van rebre l’any passat el Premi Nacional de Fotografia. En la mostra, trobem alguns dels seus últims treballs, dins de la sèries Tipologies. Junt amb ells, també exposa el valencià Sergio Belinchón, amb unes imatges que ens transporten als escenaris on quaranta anys abans, Segio Leone va rodar l’espagueti western El bueno, el feo y el malo (1966), però ara, amb els substantius esborrats, és a dir, sense personatges. A més, trobem l’home-arbre de Federico Guzmán, una escultura espectacular que ens convida a reflexionar sobre la naturalesa i la nostra relació amb aquesta. En general, obres que reflexionen sobre el concepte de desplaçament, com l’activisme arquitectònic de Santiago Cirugeda, els pobles oblidats sota l’aigua d’Ibon Aranberri o els globus terraqüis amb la cartografia dels sexes masculí i femení de Cristina Lucas.

COMISSARI IGNACIO GONZÁLEZ TASCÓN GRATUÏT per a tots els públics

museuprehistoriavalencia.es

Encàustiques i llavats, de Marta Camallonga SALA D'EXPOSICIONS ARQUITECNICA RUSSAFA 18.11 - 22.12 GRATUÏT per a tots els públics

arquitecnicaruzafa.com

JOSE MANUEL ALMERICH. Marta Navarro no sols pinta,

sinó que s’endinsa en la pintura. Investiga, innova i plasma en els seus quadres les tècniques més innovadores en la pintura. Marta juga amb aquesta, i juga amb l’aigua, com una aplicació en l’art del seu esport preferit. Sobre un suport fràgil i fi, concep l’art d’acord amb la forma de representació. L’aigua participa en les seues obres de la mateixa manera que ho fa la pintura. L’exposició que acaba d’inaugurar podem vore també una altra sèrie de quadres molt distints, potser l’altra faceta de la seua personalitat, realitzats amb encàustica, que és una barreja de resines, ceres, vernissos i pigments, elements de la mateixa naturalesa. En aquests es generen textures que reforcen i complementen els colors. El suport ací és la fusta, material noble i durador, capaç de suportar tot el cos de la pintura, al contrari que el llavat, el procés del qual exigix suport fràgil. Marta, llicenciada Belles Arts, imprimix en la temàtica de la seua obra la seua pròpia vida: el paisatge, la representació de l’espai, el color de la terra i els viatges. Com Marta, el seu art és fràgil en aparença però fort en els seus raonaments; tènue en el seu aspecte, però incasable i vigorós en l’esport; jove en anys, però surada en la seua formació i experiència.

14.12 - 06.03

www.silenci.info DESEMBRE 10

MUSEU DE PREHISTÒRIA DE VALÈNCIA

mosa qualificació del valencià com a poble ajustadís, ho feia en referència a la quantitat de gent que va vindre des de tot arreu per a poblar aquestes terres que havien quedat obertes a l’aventura després de la conquesta jaumina i que s’hi van barrejar per a donar naixement al poble valencià tal com ens reconeguem hui en dia. Ara bé, això no deixa de banda el fet que, de la mateixa manera, la terra sobre la qual ens assentem també ha estat ajustadissa durant la història que li ha tocat viure i ha rebut influències de diverses civilitzacions. Per descomptat, una de les que major empremta ens ha deixat ha estat la romana, i la seua herència, focalitzant l’enginyeria, és la que ara ens redescobrix aquesta exposició del Museu de Prehistòria de València. La mostra lliga el que és el rigor històric amb l’amenitat en la descripció dels temes. Així, podrem trobar-hi diverses maquetes i objectes per a una comprensió facilitada de les tècniques emprades. Finalment, hi ha cinc àrees temàtiques en què es dividix l’exposició: la construcció: materials i maquinària; les comunicacions: calçades, ponts, ports; la ciutat i l’equipament; mineria i metal·lúrgia, i tècniques i arts industrials.

art

RICARD CHULIÁ. Quan Eiximenis va escriure la seua fa-

Artifex, enginyeria romana a Espanya

ED. LA MAGRANA magrana.cat

llibres

El món no se’n surt, de Tony Judt

Subsòl, d’Unai Siset EDITORIAL: BROMERA

www.silenci.info DESEMBRE 10

blocs.mesvilaweb.cat/unai_siset

TONI MOLLÀ. Per desgràcia, Tony Judt (Londres, 1948)

ens va deixar l’agost passat després d’una malaltia cruel que el va tindre al llit, impedit, vora dos anys. Durant aquest període terrible, el professor Judt va escriure -va dictar, ben dit- el que hauria de ser el seu testament intel·lectual: El món no se’n surt, a més d’unes memòries personals encara en procés d’edició per banda dels col·laboradors de Judt. Aquest professor britànic de la Universitat de Nova York ha estat un dels investigadors més sagaços sobre la història intel·lectual, social i política d’Europa, amb llibres imprescindibles com ara Posguerra: Una historia de Europa desde 1945 (2005) o Sobre el olvidado siglo veinte (2008). El món no se’n surt és una reivindicació de l’acció política institucional -i, per tant, del paper públic de l’estat- com l’única manera democràtica d’intervenir sobre un món sovint governat per forces que no es presenten a les eleccions com ara les religions i els conglomerats empresarials de caràcter transnacional. Una reivindicació dels principis de la millor socialdemocràcia i una crida a repensar quina mena d’estat necessitem enmig d’aquest món desbocat i incert en què vivim immergits.

RICARD CHULIÁ. Set autors varen rebre un correu electrònic amb una foto de Peter Turnley que retratava una escena quotidiana al metro de París l’any 1979. A la imatge no es pot apreciar res d’extraordinari, però els rostres anònims desperten la curiositat per traçar-ne la història. Així doncs, naix Unai Siset, l’escriptor que focalitza huit individus per a indagar en les seues històries. En acabant, se’n va revelar la identitat darrere d’aquest pseudònim col·lectiu: Pasqual Alapont, Manuel Baixauli, Vicent Borràs, Esperança Camps, Àlan Greus, Urbà Lozano i Vicent Usó. Però toca al lector fer-ne la recomposició i esbrinar qui és qui i posar cara a l’escriptor en concret que aborda el conte per a posar-li història a una cara. Es tracta d’un llibre que es pot llegir com una novel·la dividida en diferents narracions entrelligades o aquests set relats que conformen una unitat que anem reprenent. Cada escriptor destaca amb el seu propi estil i un dels atractius de l’obra és la gran heterogeneïtat que acull en els modes de narrar. Així mateix, com que el llibre es va gestar des la xarxa, també sobrepassa els límits del paper per a continuar gaudint de més detalls en el seu blog. I és que, de fet, molts dels autors aplegats són blocaires ben actius.

EDICIONS 62

quadernscrema.com

edicionespeninsula.com

edicions62.cat

TM. Potser és una qüestió generacional. Però els temes en què focalitza l’atenció literària Sergi Pàmies creixen amb mi. L’edat, la condició de pare i de fill alhora -la sandvitx generation-, la reelaboració o el final dels afectes i la dedicació exclusiva a les activitats de la vida quotidiana, m’identifiquen com un lector model -i fidel- d’aquest magnífic narrador, més diàfan com més va.

TM. El filòsof Javier Sádaba dedica el

RC. Jordi Galceran va aconseguir un

seu darrer llibre a l’anàlisi d’aquest artefacte intel·lectual que hem anomenat amor. El més important dels sentiments, per a uns; un error relacional, per a uns altres. En qualsevol cas, un feix de sensacions, actituds i comportaments que no sempre som capaços d’explicar ni d’explicar-nos. Com tants altres sentiments, només el busquem quan ens és absent.

èxit totalment inaudit i inesperat amb El mètode Grönholm, que ajuntava una gran resposta de públic i també elogis unànimes per part de la crítica, i més encara quan parlem de teatre. Aquest llibre recull altres cinc peces més; una d’inèdita, Cancun.

L'úter de la balena

El futur ens pertany

EDITORIAL: MOLL

EDITORIAL: DÈRIA EDITORS

editorialmoll.cat

deriaeditors.cat

La instauració del franquisme al País Valencià EDITORIAL: PUV puv.uv.es

RC. Ja des del títol, l’autor ens fa l’ullet

amb el mite de Jonàs. Tres germans es troben a dins d’un edifici mentre a l’exterior només hi ha el gran diluvi i el caos, circumstància que els fa d’espill per endinsar-se en la seua esperança. Una història apocalíptica i captivadora.

RC. Aquest llibre ens presenta les memòries polítiques del Lehendakari Ibarretxe, tot repassant els anys en què va estar al capdavant del govern basc (1999-2009) i que varen ser claus, no només per al desenvolupament d’aquell país, sinó també per a entendre què signifiquen les paraules diàleg i pau.

RC. Quins foren els arquitectes de

l’aclimatació del nou ordre franquista al País Valencià? Fins a quin punt aquestes personalitats aprofitaren aquesta nova situació per a recuperar els privilegis que havien perdut? Una repressió brutal que s’assenta sobre uns interessos concrets i de classe.

Sis comèdies

ED. PENÍNSULA

llibres

El amor y sus formas

QUADERNS CREMA

www.silenci.info DESEMBRE 10

La bicicleta estàtica

cine

2x1

François Truffaut. El deseo del cine Truffaut i La Vida Reflectida arriben a la Filmoteca de València VALÈNCIA. LA FILMOTECA 12.11 - 03.06 2X1 en la compra de l'abonament ivac.gva.es

www.silenci.info DESEMBRE 10

CARLA AYALA FLORES. La Filmoteca de l’IVAC presenta,

en col·laboració amb Donostia Kultura i el Centro Galego de Artes da Imaxe, una àmplia retrospectiva de l’obra del cineasta François Truffaut en un cicle cinematogràfic que recull més de vint títols de l’autor francés amb motiu de la publicació del llibre François Truffaut. El desig del cinema, número 6 de la col·lecció Nosferatu, coordinat per Carlos Losilla. El cicle, que va començar el passat 12 de novembre, romandrà a la sala Luis García Berlanga de la filmoteca de València fins al mes de juny de 2011. François Truffaut va ser, potser, l’últim d’aquells querellants que amb les seues plomes eren capaços de sacsejar una nació. Un Rousseau del segle XX que va atacar, sense inhibicions, l’espectacle de les masses del moment tal com ho fa el ginebrí amb l’òpera, per arrencar de les urpes de l’academicisme. Si Rousseau es va avançar amb els seus escrits i cartes al veritable Romanticisme, Truffaut, mitjançant els seus articles i crítiques al cinema dels seus predecessors, va aconseguir configurar tota una nova teoria del cinema amb els seus col·legues en un moviment que seria conegut com La Nouvelle Vague. La història de les querelles france-

ses es repetia dos-cents anys després. De nou l’espectacle de les masses tornava a ser qüestionat. La nova generació de ‘directors – autors’ francesos havia d’esfondrar l’estructura oficial del cinema per crear els seus propis principis. Tota una nova teogonia cinematogràfica, el Zeus seria un oblidat Jean Renoir, anava a il·luminar l’univers del nou moviment. Directors com Delannoy o Autant-Lara serien derrocats dels seus pedestals. En el seu lloc, altres com Jean Vigo o Max Ophüls guiarien al cinema francés en el seu camí a la crisi amb el cinéma de papá. Però Truffaut, tot i haver estat el teòric i el fundador d’un univers ben estructurat de cel·luloide, potser una mitologia paterna inventada en la seua recerca d’un passat cinematogràfic ideal, es va adonar que la seua política dels autors ludia únicament i exclusivament a la percepció d’aquell qui mira. En el nostre cas, el voyeur va ser un poeta de l’imaginari només guiat pel seu desig de mirar, un ésser inclassificable i contradictori, un artista capaç de construir tota una teoria per després enderrocar-la. L’home més feliç del món, que desitjava el que feia - i el que feia és conegut com a art-, es deia François Truffaut.

cine

GUILLERMO LÓPEZ GARCÍA Un dels gèneres més present, en els últims anys, en les sèries de televisió és el de les sèries històriques. El principal problema amb aquest tipus de sèries és que el públic se les crega. És a dir, que l’ambientació semble versemblant, que l’espectador es veja submergit en un passat més o menys remot. Durant dècades el cine ens ha acostumat a pel·lícules “de romans” amb decorats de cartó pedra, històries medievals en què tot el món porta vestidures acabades d’eixir d’un centrifugat amb “Micolor” i algun (com en la mítica El Cid) inclús amb un rellotge d’últim model. Però les millores en el vestuari, caracterització, els efectes especials, i un llarg etcètera, han facilitat molt les coses. Amb un pressupost modest es pot fer molt. Al mateix temps, la inversió en sèries ha augmentat, amb la qual cosa s’ha pogut filar encara més fi. Alguns exemples: Band of Brothers i la seua continuació The Pacific (la sèrie més cara de la història), ambdues ambientades en la II Guerra Mundial i produïdes per Steven Spielberg. Roma (coproducció de la BBC i HBO) i Los Tudor (Showtime). I, a Espanya, la reeixida Hispània, en Antena 3, o el producte estrela de Canal 9, L’Alqueria Blanca, ambientada en els anys 60. El passat ha tornat!

El filó de les sèries històriques

www.silenci.info DESEMBRE 10

Cuentos de la Edad de Oro

A casa por Navidad

Poesia

CINES BABEL

17.12 - 31.12

23.12 - 06.01

26.11 - 09.01

DESCOMPTE

Taquilla

cinesalbatrosbabel.com

PB. Producció romanesa que ens

PB. El director Bent Hamer trasllada a

trasllada, d’una manera ingeniosa i hilarant, a l’últim període comunista d’aquest país. Coneixerem, des de la visió de la gent de a peu, els seus mites i la seua surrealista vida quotidiana a través de diverses històries que tenen la seua base en llegendes urbanes.

la gran pantalla una sèrie d’històries curtes de l’autor noruec Levi Henrikse. Diversos personatges de diferents edats i classes socials s’entrecreuen deixant pas, a través de l’humor i el drama, a una reflexió sobre l’amor des del naixement fins la mort.

PB. Guardonada amb el premi al millor guió al festival de Cannes, arriba a València aquest film dirigit per Lee Chang-dong que explora el desencant de la vida a través de les peripècies d’una anciana a qui un succés inesperat li farà vore la realitat d’una manera sobtadament diferent.

21.10-22.12 GRATUÏT per a tots els públics ivam.es

i més...

IVAM

www.silenci.info DESEMBRE 10

Violins d'art 2010

MARIA EUGENIA GARCÍA SOTTILE. En el taller que es desenvolupa en l’IVAM l’activitat didàctica es conjuga amb l’exposició “Félix Candela 1910-2010” en la qual es presenta l’obra d’aquest destacat arquitecte. El taller proposa un acostament als seus processos de treball a través de dues activitats. S’inicia amb un vídeo on es coneixen algunes de les seues obres més importants i l’aplicació d’un tipus d’estructura complexa, el paraboloide hiperbòlic, que ha sigut un element destacat dels seus dissenys. Des d’ací els participants podran experimentar amb la geometria,la simetria i la seriació d’elements en un espai adaptat especialment per a aquest taller. La sala de treball recorda a una obra en construcció, en la qual l’estructura simbolitza la malla que cobrix l’encofrat per a crear les corbes pròpies de l’estil de Candela. Sobre la imatge de la corba, cada alumne realitzarà la seua pròpia peça a partir d’estructures en paper dissenyades per a l’activitat. Dades pràctiques: el taller és gratuït i poden participar grups de 25 alumnes màxim, a partir de 5 anys, en horari de dimarts a divendres de 9.30 a 13.30h. i 15.30 a 18.30h. Els diumenges poden realitzar-se les visites en família, a les 11, 12 i 13 h. Places limitades. Reserves grups: 963 365 913.

Taller didàctic Félix Candela 1910-2010

Congrés d’art, mestres i museus

Aprén a ser un mag

ESPAI D'ARTESANIA DE VALÈNCIA 13.12 - 30.12

MUVIM

26.12

GRATUÏT

02.12 - 04.12

GRATUÏT

per a tots els públics

GRATUÏT

per a tots els públics

centroartesaniacv.com

muvim.es

ML. Els amants de la música saben

NA. L’institut de Creativitat i el De-

que no hi ha res millor que un instrument artesà, fet a mà, amb l’amor i amb la delicadesa que un artesà sap aplicar-li. El centre d’artesania ens mostra una exposició sobre aquests instruments, tots fets a la Comunitat Valenciana, i on els violins tenen un protagonisme especial aquest mes.

partament de Didàctica de les Art de la Universitat de València organitza, després de l’èxit d’anteriors convocatòries, aquest congrés que reunix a especialistes en educació artística i educació en museus de diferents països. Tot per analitzar la situació actual i gestionar propostes de futur.

NA. T’agrada Harry Potter i encara no saps fer màgia? Ara és la teua oportunitat d’aprendre a fer els millors trucs per sorprendre els teus amics. La Cullereta Taronja s’acostarà al MuVim per explicar-te tot el que has d’aprendre per agafar una vareta màgica i transformar tot el que vulgues. Un taller divertidissim pels més menuts.

MUVIM

18.10

UPV. VALÈNCIA

JORDI TORRES. La lV Jornada de Ciència i Cuina de la UPV, celebrada el passat 18 d’octubre, va posar de manifest les interaccions entre ciència i cuina. En aquesta ocasió es van centrar en el producte com a element fonamental de la cuina. El coneixement científic sobre els productes, unit a la millora en els processos de cuinat contribuïxen sens dubte a la nova cuina per al segle XXI. Ponències com la de “Minivegetals”, en la qual Jorge López, de Germinarte, ens va ensenyar els seus brots amb sabor a cítric, canella, regalíssia, terra… especialment nutritius. Jorge Bretón, de La Sucursal i Vertical (una estrela Michelin) ens va il·lustrar tot això amb un plat realment magistral, el seu moll amb carbó. Brasa, peix, paper de plata cremat, mini verdures: un plat sofisticat i modern. En ”Algues: les verdures del mar”, Paco Morales, del restaurant de l’Hotel Ferrero en companyia d’Antonio Muiños (de Porto Muiños) ens van il·lustrar i van exemplificar el que es pot fer amb les algues. Diverses classes d’algues, totes saludables, que, depenent del tipus de costa i de l’altura on cresquen oferiran diverses varietats. Sublim la demostració de Jacob Torreblanca, de Totel, sobre “Xocolate, aliment dels déus”. Pura màgia per als més golosos i una rica font d’aprenentatge per als cuiners.

www.silenci.info DESEMBRE 10

IV Jornada Cuina i Ciència

espais

clubsilenci

On pots trobar les nostres propostes... Centre Cultural Bancaixa

Play Producciones

Teatre El Micalet

963 875 864

679 412 012

963 921 482

Cines Babel

Teatres de la Generalitat

TAMA

963 694 530

963 539 200

961 988 406

Carme Teatre

Xirivella. Casa de la Cultura

Benetússer. Centre El Molí

963 830 906

963 752 238

Catarroja. TAC

Circuit Café Teatre

961 923 455

963 288 282

obrasocial.bancaja.es

cinesalbatrosbabel.com

963 924 271

carmeteatre.com

playproducciones.com

teatres.gva.es

xirivella.es

Espacio Inestable 963 921 630

espacioinestable.com

consorciomuseos.es

teatremicalet.com

aldaia-ajuntament.es

benetusser.net/moli

circuitocafeteatro.com

Valencia Cultural Projects

Consorci de Museus

619 112 293

bulmanagement.com

963 883 730

Museu d'Etnologia de València

La Filmoteca

La Nau

963 539 311

ivac-lafilmoteca.es

963 864 107

963 883 619

Picassent. Casa de Cultura

Museu de Prehistòria de València

Sueca. Ajuntament

961 235 859

963 883 626

Teatre el Musical

Zircó Producciones

valenciaculturalprojects.com

museuvalenciaetnologia.es

culturapicassent.com

963 242 552

teatre-elmusical.com

661 486 856

MuVIM muvim.es

uv.es/cultura

961 700 050 sueca.es

museuprehistoriavalencia.es

963 771 862

salazirco.com

Almussafes. Centre Cultural 961 784 515

almussafes.es

desembre 01 L’illa dels Monzons

06 Poesia

Cines Babel

Cascais. Circuito Café Teatro LOCALS DEL CIRCUIT

clubsilenci

Angelina o el honor de un Brigadier

Toni Albà presenta Audiencia I-real

TEATRE MICALET

Les cadires d’Ionesco

Que tinguem sort

TEATRE MUSICAL

BENETÚSSER. EL MOLÍ

TEATRE PRINCIPAL

25%

50%

25%

La Rússia Sagrada CENTRE CULTURAL BANCAIXA

Carmen, de Bambalina Teatre

EL jazmin de los cerebros

Al tall i Miquel Gil

BELLREGUARD

Pánico

TEATRE TALIA

ALMUSSAFES. EL MOLÍ

LLÍRIA. TEATRE DE LA UNIÓ MUSICAL

SALA ZIRCÓ

25%

30%

Cartells per a la reflexió dels bous

València Zombi

TEATRE MICALET

Alici@.com, de Jácara Teatro

SALA EL LOCO

TEATRE MUSICAL

VALÈNCIA. PALAU DE CONGRESOS

25%

50%

Violins d’art 2010

ESPAI ARTESANIA VALÈNCIA

LA NAU

TEATRE TALIA

Cuentos de la Edad de oro

Joanot Martorell. La tardor de la cavalleria

TEATRE PRINCIPAL

EL LOCO CLUB

25%

CINES BABEL

C. DEL CARMEN

El meu Príncep

D’Callaos

Viva Tirado

El rei del pop visita València

Aprén a ser un mag

20%

25%

TEATRE OLYMPIA

Acasa por Navidad

El llac dels cignes CATARROJA. TAC

Nicolas Borràs (1530-1610)

Concierto de año nuevo

TEATRE MUSICAL

50%

SANT PIO V

Regal

CATARROJA. TAC

Sorteig

Cascanueces

Andersen, el musical dels contes

27 CINES BABEL

Les Cadires

TEATRE OLYMPIA

MuVIM

¡¡¡Mamááá!!!

Descompte

Obsequi

Gratuït