SILENCI FEBRER 2011 by Silenci Club de Cultura

FEBRER 2011

el teu club de cultura

silenci

fes-te’n soci w www.silenci.info i 96 117 76 26

Leo Bassi i el espejo negro, encapçalen el cartell del Kafre Sergi López arriba amb Non Solum al Teatre Olympia

Kipling ilustrado 17 de febrero al 25 de abril de 2011 En torno a la figura del escritor británico Ruyard Kipling, siete ilustradores: Isidro Ferrer, Paco Giménez, Arnal Ballester, Pep Monserrat, Pablo Alaudell, Pablo Amargo y Ajubel muestran, en siete bloques temáticos, su reflexión y posterior versión gráfica sobre otras tantas narraciones de Kipling. Las seleccionadas son: Rikki-tikki-tavi; La legión perdida; El cuento más hermoso del mundo; El hombre que pudo ser rey; Georgie Porgie; El pequeño elefante y El gato que caminaba solo. Comisaria: Lola Pascual

Miguel Calatayud Ilustraciones 1970-2010 17 de febrero al 25 de abril de 2011 Muestra artística que recoge obras representativas de las diversas etapas de la creación de Miguel Calatayud (Aspe 1942). La exposición da a conocer su particular enfoque estético y conceptual que le ha valido la obtención de los premios más prestigiosos de su sector. La exposición se vertebra en cuatro bloques temáticos: cómic, carteles, libros infantiles y colaboraciones en medios impresos nacionales y extranjeros. Comisario: Carlos Pérez

Promesas de futuro Blaise Cendrars y el libro para niños en la URSS (1926-1929) 17 de febrero al 25 de abril de 2011 Esta exposición recupera la celebrada en París el 1929 por el escritor Blaise Cendrars. Son libros que supusieron un cambio radical de la literatura infantil por la incorporación de nuevos contenidos formativos y educativos La importancia de esta exposición radica también en las ilustraciones y textos de diseñadores y escritores de vanguardia como Maïakovsky, Deïneka, Evenbach, Ouchakova, Boulanov y Lebedev. Comisarias: Françoise Lévèque, Beatrice Michielsen y Michèle Noret

Héroes, mitos y leyendas 17 de febrero al 25 de abril de 2011 La exposición se organiza en torno a la obra gráfica de artistas mexicanos, cubanos y neozelandeses que han trabajado conjuntamente sobre el tema de mitos y leyendas de sus respectivos países. En el proyecto también han colaborado escritores. La muestra, inscrita en el International Poster Project, se acompaña como complemento de una serie de obras gráficas sobre héroes maoríes realizada por Xavier de la Cueva Meade. Comisario: Xavier de la Cueva Meade

silenci

OFICINES Pl. Unió Musical 8-11 46900 Torrent València Tel. 96 117 76 26 (de 9.00 a 14.00) club@silenci.info

mirall Sergi López arriba amb Non Solum al Teatre Olympia

PUBLICITAT 96 117 76 26 / 655 67 95 77 Edita Silenci Club de Cultura. Direcció María Lapiedra Benavent. Coordinació Bárbara Cócera Muñoz. Promocions María Benito González. Disseny i maquetació Vicent Font Rivero. Correcció i traducció Maika Ros, Ricard Chulià, Borja Català. Col·laboradors Alicia Brocal, Borja Català, Carlos Madrid, Faus Olmos, Francesc Felipe, Gabi Ochoa, Ginés Vera, Guillermo López, Irene Rodrigo, Jesús Amable, Joan Llobell, Jorge Medina, José Manuel Almerich, Jordi Torres, Josep Vicent Frechina, Laura Grau, Llibreria Dadà, Mª Eugenia García, Marina Sanjuán, Marta Bermúdez, Miriam Ortuño, Núria Agulló, Pau Berga, Pedro Montalbán, Pepa Gómez, Ricard Chulià, Salvador Giménez, Teresa Almeida, Teresa Mata, Virginia Alonso.

reportatge Leo Bassi i el espejo negro, encapçalen el cartell del Kafre

oxigen Els Molins d’Ares

escena Els joglars presenten 2036 Omena-G

Silenci agraïx a tots els col·laboradors la seua aportació i no es fa responsable de les seues opinions. Publicació impresa 100% en paper ecològic. Depòsit Legal V-4121-2008. Portada Leo Bassi Aquesta obra està subjecta a una llicència Reconeixement - No comercial - Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons. Per veure’n una còpia, visiteu: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/ deed.ca

REPORTATGE

Leo Bassi i El espejo negro al Kafre

MIRALL

Sergi López arriba amb Non Solum al Teatre Olympia

OXIGEN

Els Molins d’Ares

ESCENA

La Ratonera al Teatro Olympia

MÚSICA

Brassurround Spanish Brass Torrent

Amb el suport de:

ART

Nusos. Gent del Casal de la Pau. Juan Molpeceres

LLIBRES

Taxi, de Khaled Al Khamissi

CINE

Mestres del polar francés

I MÉS

Taller de literatura creativa per Javier Sarti

el teu club de cultura

clubsilenci

Silenci és una associació cultural, sense ànim de lucre, que té l’objectiu d’acostar i de promoure la cultura als seus socis. Per fer-ho, ha creat un club de cultura. Una plataforma de més de 50 espais: teatres, museus, sales de concerts, discogràfiques, cines, llibreries, editorials, centres culturals... que, a més d’informar de la seua oferta cultural, realitzen descomptes, regals i promocions.

fes-te’n soci www.silenci.info 96 117 76 26

Telèfon d’informació i atenció al soci de dilluns a divendres de 9.00 a 14.00 hores

@ club@silenci.info

f t

facebook.com/clubsilenci twitter.com/clubsilenci

Els descomptes del club en ta casa. Tots els mesos rebràs la revista del club a casa amb els descomptes i els events culturals més interessants.

50%

descomptes Fins un 50% de descompte.

Els descomptes i regals són per al titular del carnet i el seu acompanyant.

regal club

fes club

Per cada amic que convides a Silenci tindràs un nou regal. També pots gaudir d’un altre regal si regales Silenci. Crida’ns i t’informarem. i 96 117 76 26

96 117 76 26

2 entrades gratuïtes. Deixa'ns la teua recomanació cultural a facebook o twitter. f www.facebook.com/clubsilenci t www.twitter.com/clubsilenci

www.silenci.info

sorteig

2 entrades gratuïtes. Cada soci té dret a un regal anual: dues entrades per anar al teatre o a un concert, llibres, sopars... has de consultar la disponibilitat al web. w www.silenci.info

fes-te’n soci

avantatges de silenci club de cultura

revista

2x1

Leo Bassi i el espejo negro, encapçalen el cartell del Kafre PICASSENT. CASA DE LA CULTURA 17.02 - 20.02 2X1 SOCIS TAQUILLA culturapicassent.com

I és que com cada any la programació del Kafre no decep. Amb un esquema semblant tots els anys, -quatre dies, de dijous a diumenge i amb una programació que combina companyies valencianes, nacionals i internacionals- el festival obri amb una companyia premiada amb els Max, i que és un bon exemple de la filosofia Kafre. El espejo negro, de Màlaga, va ser creada per Ángel Calvente a 1989 i va revolucionar el teatre de titelles, amb els seus aires

fes-te’n soci

cament incorrecte, l’irreverent, pallasso, i canalla estiga realment valorat dins la seua programació. Una oferta on no importe la crítica i la burla, parle de qui parle. I on l’objectiu siga fer riure però d’una altra manera, amb un humor menys convencional i més incorrecte, transgressor i provocador, gràcies al treball de companyies atrevides, divertides i sense pels a la llengua. Set anys d’un festival que va nàixer com “una idea divertida” i cada any penja el cartell d’entrades esgotades. Corre a per les teues si no t’ho vols perdre!

www.silenci.info

MARÍA LAPIEDRA. Hi ha pocs festivals en el qual el políti-

Dalt: Cartell del Festival Kafre 2011 Baix: Es-Puto Cabaret 6 d'El Espejo Negro

www.silenci.info w

fes-te’n soci 7

renovadors i tècniques pròpies. Tant, que ja ha passejat els seus espectacles de marionetes per tota Europa i Amèrica. Les seues produccions combinen el teatre per a xiquets -i ací destaca La vida del piojo Matías, guardonat com a millor espectacle infantil en 2009- amb altres produccions de teatre per adults. I són en aquestes on l’humor arriscat i sense concessions d’Ángel Calvente no deixa indiferent a ningú, peces on aprofita per criticar tothom, i per fer el que realment l’ix de dins. Es-Puto Cabaret, premiada a 2009 a la Mostra Internacional de Titelles de la Vall d’Albaida, és la proposta que podrem vore a Picassent el 17 de febrer a 22h. a la Casa de la Cultura. Allí Marianna Travelo, l’estrella del transformisme europeu, ens parlarà d’Espanya. Amb ella, altres cares famoses i no tant com Rocío Jurado, Fredy Mercury, Lola Flores, Carmela Amargura o Justa Desgracia, ens faran recordar l’imaginari popular nacional en un cabaret, que sense desmeréixer la complexitat tècnica i la fabulosa capacitat de manipulació de marionetes, és una bogeria, una irreverència i una provocació. Leo Bassi presenta Utopia per mobilitzar les masses I si parlem d’artistes irreverents, inconformistes i crítics... ens ve al cap un dels més internacionals: l’italià Leo Bassi. Un artista que munta un circ allà on va i que exceptuant en anteriors edicions del Kafre, Xirivella o recentment a l’estrenat Teatre Flumen, poques vegades tenim oportunitat de vore’l en aquestes terres valencianes. Utopia és l’obra que ens presenta el divendres 18 de febrer a les 22.30h. a la Casa de Cultura, “la més ambiciosa de tota la carrera” segons les seues paraules. Una peça que la crítica ha catalogat com un espectacle encantador, plantejat des del fons del cor del major utòpic, el pallasso Cara Blanca. Una utopia plena d’humor negre i de molta saviesa escènica, que ens parla de la pèrdua dels grans somnis, de la renúncia de l’esquerra a canviar el món i la decadència dels ideals. “Una peça política”, com ell mateix diu, que tot i ser menys trencador la forma -un decorat molt simple- és molt provocador al fons. Ara ja no traurà, com any abans, al públic a fer una manifestació... però intentarà arribar al públic amb la paraula, amb un llenguatge ple d’ironia, des-en-gany, rialla i motivació que critica el cinisme en totes les seues adaptacions.

Produccions valencianes El mateix dissabte i just després de Leo Bassi, el festival convida al públic al Musical en una sessió gratuïta de Café Teatre, a càrrec d’Arden -productora valenciana molt reconeguda- i Freshcultura -organitzadors del Circuit Café Teatre. Allí, sota la direcció de Chema Cardeña i un text que ha redactat ell mateix amb Jerónimo Cornelles. De Hirosima a Nagasaki és la conversa de dos coneguts secretaris generals de dos grans partits polítics de l’Estat espanyol i una altra representant, que curiosament, tots tres, van ser companys d’universitat. Un experiment disbarat de comèdia, on la gent rebenta de riure i que no oculta la mala llet i la pocavergonya. També de València procedix Patricia Pardo, tal vegada l’única pallassa per adults que tenim en terres valencianes i una experimentada dramaturga, actriu i trapezista, que als últims anys es guanya la vida a Catalunya. Comissura -dissabte 19 de febrer 22.30 h. Casa de Cultura- és la seua proposta en la qual, acompanyada de dos músics a l’escenari, ens presenta una peça plena de poesia, lirisme, humor i molta sensualitat. Com el dia anterior, i per posar punt final al festival per adults, Los Creyentes -dissabte 19 de febrer 24h. Musical- una banda de rock irreverent procedent d’Úbeda, ens proposa un concert de pur rock and roll, on s’establix una comunió entre el públic i el grup, que més que música, fan un xou basat en el pur divertiment. La sessió Kafreta i el Kafrebó Com cada any, el Kafre finalitza amb una sessió dirigida als més menuts. Sempre amb la premissa de buscar espectacles un poc gamberros i divertits, aquest any ens proposen una companyia que asseguren, escoltarem molt parlar-ne. Marcel el Marcià, procedent d’Alcoi i de València, és un personatge que mitjançant les cançons i les accions teatrals, transmet la seua visió de les coses i de la realitat. Acompanyat de dos músics (Arròs i Alforn) estan creant un espectacle que s’inscriu en una iniciativa major, de promoció a la lectura amb llibres, discos i peces teatrals. Com sempre, el Kafre presenta preu populars -8 euros- i l’opció de comprar el Kafrebó, un abonament de 20 euros que proporciona entrades per El espejo negro, Leo Bassi i Patricia Pardo, a banda d’una samarreta del festival.

25% R

Sergi López arriba amb Non solum al Teatre Olympia TEATRE OLYMPIA 23.02 - 27.02 25% DESCOMPTE SOCIS TAQUILLA teatro-olympia.com

CARLOS MADRID. L’actor reestrena al Teatre Olympia de

fes-te’n soci

Si acceptem aquesta obra com a comèdia existencial, què tenen en comú les comèdies existencials i els boleros? Allò de ‘comèdia existencial’ era perquè volíem dir que no era una història convencional, i perquè el fet de fer molts personatges però que siguen tots iguals, doncs té alguna cosa d’existencialista, de fer-se preguntes. Som tots el mateix? Som diferents? Qui és més diferent? És existencial perquè està plena de preguntes, i no de respostes. Els boleros tenen a vore amb la força de la improvisació; jo tenia moltes idees al cap, i als primers assajos el director (Jorge Picó) em va dir que improvisara; jo vaig cantar uns boleros, i a Jorge se li va acudir la idea d’un homeorquestra, però que no només cantara boleros, que també parlara i reflexionara.

www.silenci.info

València Non solum, amb direcció de Jorge Picó, després de girar per mig món en tres idiomes. Ell sol interpreta desenes de personatges alhora, encara que siguen tots el mateix... o això creuen ells.

Il·lustració d'Elías Taño a partir d'una foto de promoció de l'obra de Sergi López. 8 www.eliastano.es

mirall www.silenci.info w

fes-te’n soci 9

Vares fer les primeres representacions a València de Non solum al Teatre El Musical. Com va ser la reacció del públic valencià? Va ser genial, és molt bo el públic valencià, ho dic de debò. Totes aquestes històries al voltant de la llengua, que si Catalunya... el públic és d’un descomplexat que te cagues, a la gent li importa un rave tot això, és molt extravertit.... I per més que es vulga utilitzar una llengua per separar, allò que importa és el que dius. La llengua és el vehicle. Si estàs en contra d’això és com carregar-te la bicicleta amb la qual et transportes. Allò que importa és que ens entenem, i que l’obra a València s’entén, funciona i fa riure. Interpretes a una multitud; arriba a haver 100 persones a l’escenari i, malgrat això, un sol actor. S’ho creuen sempre? Sí, la veritat és que d’allò que estem més orgullosos és de què funciona molt bé l’espectacle, que nosaltres pensàvem que és rar, estrany, potser difícil de seguir, existencialista... Però la gent ho accepta, accepta que som cent en lloc d’un, que som tots iguals i diferents alhora, accepta que cante boleros.. per a mi, tot això es brutal... El teatre té aquesta funció també, trobar-nos durant hora i mitja i compartir coses. Supose que això demostra la qualitat de l’obra, ja que vos funciona en qualsevol context. Sí, la començàrem a fer en català al meu poble (Vilanova i la Geltrú) i ja ens esperàvem que no funcionara bé del tot, però resulta que li va agradar a tothom. De fet, van gaudir molt l’obra a París... Sí, allí estava més primet, ara estic més gros (riu)... encara que a l’espectacle era al revés, jo estava més gros, i l’obra durava deu minuts més, tenia moltes coses més i anava tot molt més ràpid, més precipitat. De fet, a la presentació a València diguéreu que havíeu refet el text varies vegades. Creus que encara és susceptible de canvis? Hi ha definitiva? Sí, vàrem intentar fer una versió definitiva quan la vàrem publicar, i havíem de centrar-nos, de totes maneres pense que jo, igual que m’aprime, i m’engreixe, l’espectacle també es va bellugant, encara que cada cop es belluga menys, cada cop està més estable, però de tant en tant hi ha troba-

lles, hi ha coses que són d’una evidència total i les incloem dient ‘Cóm es que no hem vist abans això?’ En un moment donat de l’obra et poses a mirar l’escenari i a comentar la pròpia obra com si sigueres un espectador una mica descregut. T’identifiques amb eixe espectador? Sí, a més a més és un tio molt ximple... però jo em reconec en tots: amb el que plora, amb el que s’enfada, i també reconec que necessite aquesta distància, que és molt meua... Sobretot pense que l’espectacle té molta llibertat, pots pensar qualsevol cosa, pots pensar ‘però què imbècil, què morro té aquest tio’. I amb aquest personatge el públic es riu perquè tots han pensat una mica el que diu ell, molts han dit, “però, açò què és? Tens un morro que te’l xafes” Clar, jo pense que són reflexions que també tinc, i que exterioritzant-les autoritzes un poc a pensar-lo, i el públic ho agraix, pense que al públic li agrada que el deixen pensar, i que el deixen escollir. Què et crida més l’atenció respecte a la recepció de l’obra a França i respecte a ací? Allí em coneixen més pel cinema d’autor, en un registre més seriós, i quan em veren a l’obra pensaren ‘Açò es una broma o què?’ Estan una estona pensant. No són tan viscerals ni tan immediats, els hi costa més reaccionar... En canvi després en parlen més profundament de l’obra, de l’estructura, del llenguatge, de la posada en escena... potser son més analítics. Si fores un espectador qualsevol que va a vore Non solum sense referències, quina impressió creus que et donaria? Quins adjectius posaries? Hòstia... Jo pense que la millor manera d’anar a vore l’obra és sense saber res. De fet, del que estem molt orgullosos és que encara que sone pretensiós, és que l’actor que fa de Sergi López gaudix d’una certa simpatia del públic, que a la gent li cau bé, però la pretensió que tenim és que l’obra vaja més enllà del personatge de Sergi López. És un espectacle més íntim, i pense que la gent, havent vist l’obra, em coneix millor... Però és curiós, perquè encara que l’obra té molt de mi i tot i que jo em reconec molt, no hi ha res íntim, ni de la meua vida quotidiana, saps? És molt curiós, perquè és alguna cosa més del llenguatge, de les idees.

Els Molins d’Ares Aquests molins, en la comarca dels Ports, són un dels conjunts més extraordinaris d’arquitectura hidràulica de les nostres muntanyes. JOSE MANUEL ALMERICH . Els dits del moliner estan tan

fes-te’n soci

Si el treball era dur per als homes, no vull ni pensar com seria la vida de les dones. Rogèlia, que s’ha trobat de sobte enfront de nosaltres, va acompanyada del seu ramat de cabres i ovelles. En la part alta del barranc, prop del brollador les aigües de la qual movien els molins, hi ha un llavador obert amb sostrada de fusta, on calia trencar la placa de gel per a poder llavar la roba. Rogèlia es queda en la casa mentre Fernando ens acompanya a visitar els molins que van ser l’escenari de la seua infància i el motor de l’economia rural: un dels conjunts més extraordinaris d’arquitectura hidràulica de les nostres muntanyes.

Com ell i com tots els de la seua generació que van viure en un món llunyà i rural, Fernando va saber de xicotet, que era anar a escola sense sabates, dormir junt al ramat embolicat en mantes ennegrides pel fum del trull, treballar de sol a sol en una terra ingrata i passar, amb el mul carregat de blat pel camí que ara transitem, per a mentrestant, son pare creuar camp a través pels tossals. Així, si la Guàrdia Civil li requisava les alforges, amb el blat que son pare portava, podien passar l’hivern.

www.silenci.info

rovellats com les seues mans. Són mans endurides pel temps i per la força del treball. Mans que són ferramentes, màquines de precisió i fermesa, que reflectixen en els seus plecs la duresa d’una vida de penúries i d’anys de tenacitat i de sacrifici. També de soledat, com els troncs retorçuts de les savines que han sobreviscut a les tales a la vora del camí. Tot això ho trobem en la nostra excursió als Molins d’Ares, en la comarca dels Ports.

oxigen www.silenci.info w

fes-te’n soci 11

Partim massa tard de la població d’Ares. Això sí, amb la panxa plena que ja és garantia d’èxit en qualsevol excursió. Fernando ve d’arreplegar trufes, per això té les mans del color de la torba i el rostre assaonat pel fred. Fa olor a cassalla i a fum de tabac, perquè és allí, en el bar del poble, on es tanquen els negocis. Amb una de les claus ens obri el primer molí, el Sol de la Costa. El més gran i espectacular, l’últim del conjunt de cinc les aigües del qual passaven d’un a altre en caiguda vertical, en un dels sistemes d’aprofitament energètic més integrats i eficaços que he vist mai. Els cups permetien que l’aigua circulara amb força gràcies a l’acumulació d’aigua en les seues basses, per a després caure amb una tremenda pressió i moure les aspes de la roda horitzontal a fi que la pedra molguera el gra i convertira el blat en farina, la base alimentària de la societat rural i encara hui, de gran part de la humanitat. Dalt, ens ensenya el nostre guia, hi ha un recinte de fusta que quedava tancat amb cadenat perquè ningú poguera furtar ni un grapat de farina. La fam era tan apressant que tan sols cal llegir les cròniques dels pelegrinatges a les ermites i santuaris dels Ports i el Mestrat per a entendre l’ansietat amb què devoraven el menjar els pelegrins i masovers pobres, que esperaven aquest dia com un fet sagrat. Poder menjar una vegada a l’any calent i abundant, com Déu mana. Seguim a peu en ascens pel mateix camí que van passar els muls carregats de blat fins al segon molí, i d’ací al tercer, al quart i al cinqué. Van guanyant en bellesa i en autenticitat. Alguns no han sigut encara restaurats i el temps transcorregut els ha integrat en les parets calcàries de la mola. Cobert per l’hedra, el molí de la Roca té un treball titànic d’excavació tant per a la volta com per al cacau, un espai subterrani també voltat on estava el rodet, l’arbre, el banc o el pont i la fletxeta junt amb el sobreeixidor. Però és el cup sense dubtes, la construcció més important del conjunt des del punt de vista d’enginyeria, ja que es troba en els seus dos terços, excavat en la roca, sobreeixint de la mateixa en forma de torre prismàtica construïda amb carreu. El de baix, el Molinet arreplega per una assut en el mateix barranc l’aigua del cacau del molí de la Roca i

aquesta al seu torn, és arreplegada pel molí de dalt que té una bassa que pareix un altar precolombí. I així va transcórrer la nostra excursió, com un viatge a la memòria, als llocs màgics d’un món oblidat, a les fonts on es nodria la vida d’una societat col·lectiva, pobre però sabia, on la muntanya pareix haver sigut construïda pedra a pedra per l’home. Perquè en aquesta comarca no hi ha racó ni paratge, ni barranc ni font, ni vessants verticals que no hagen sigut humanitzades a fi de traure un xicotet bancal, o contindre l’erosió que la força del destral i la ramaderia intensiva havien precipitat. La comarca dels Ports és un dels paisatges més sublims que tenim els valencians. És dels pocs llocs en el qual l’home i el medi es combinen amb més força. Un territori fort i superb on els seus habitants van posseir un sentit de la bellesa, de la proporció i de la mesura hui inexistent. Ares del Maestrat és la porta d’entrada a una terra distinta, harmònica, culturalment enriquidora i on generacions senceres d’esforçats homes i dones van convertir cada mas en un monument extraordinari. Des de les cabanyes de pastor, fins a les ermites perdudes en les cimes, passant pels camins de ferradura i els mateixos molins, el viatger contempla un horitzó trencat sovint per rius i barrancs. Un panorama cultural que poques vegades es repetix en entorns tan freds i allunyats. Però com sempre, no és el pitjor el fred, ni la neu, ni la duresa d’aquesta terra aspra que res et regala sinó més bé et lleva les entranyes, sinó la pròpia soledat. La soledat en què han quedat els seus últims habitants; Rogèlia, Fermín de Sesga, Martín i Sinforosa o l’oncle Simón de les Alberedes i tants altres que hem anat coneixent al llarg de les nostres excursions, amb el barret de palla, el rostre avesat i les mans rovellades, com les de Fernando, el moliner. Perquè aquestes gents i aquestes muntanyes, com a fòssils vivents, també formen part de la nostra història. I patixen i ploren, encara que no llaven la roba ni esquilen el bestiar com van fer de xicotets. I s’alegren quan veuen, que queden persones que s’interessen per la seua vida i tot allò que volen oblidar.

TEATRO OLYMPIA 11.02 - 12.02 REGAL

CONSULTAR DISPONIBILITAT A SILENCI.INFO teatro-olympia.com

96 117 76 26

escena

MARÍA LAPIEDRA. Els artistes del Circuit Café Teatre tenen, de manera independent, molt d’èxit; però si a més els puges tots plegats dalt d’un escenari i davant d’un públic de centenars de persones la diversió ja està totalment assegurada. És per això que l’organització ha preparat també per a febrer una gala de presentació de la nova programació, la tercera d’aquesta temporada. Jospital y tal es transformarà una vegada més en una bogeria, en aquesta ocasió amb més raó, ja que els interns prendran el control del centre. De segur que tornen a repetir l’èxit de les anteriors edicions i així continuen celebrant-ne el desé aniversari. Dues hores de rialles en què participaran més de 15 grans humoristes com Teatro Instantáneo, Óscar Tramoyeres, Rafa Forner, Jesús Manzano, Pablo Carrascosa, María Juan, Barbara Lara, Rafa Alarcón, María Minaya... i altres actuacions de les noves cares de la programació de febrer i març amb pinzellades dels espectacles que presentaran als locals del circuit els artistes Ramón Guama, Darío Piera, Martelache, Rafa Forner, Pedro Herreros i Juan Carlos Córdoba. I, com sempre, amb preu low cost -12 euros, al primer pis; 14 euros, a les butaques i 15 els VIP, al mateix escenari- per a sortejar la crisi i que ningú no tinga cap excusa per a no vindre.

Gala de presentació de la nova programació del Circuit Café Teatre

25%

fes-te’n soci

www.silenci.info

50% R

Los intereses creados

Un enredo casi familiar

TEATRE EL MUSICAL

Art

TEATRE PRINCIPAL

TAC CATARROJA

20.01 - 13.02

02.02 - 20.02

50% DESCOMPTE SOCIS

25% DESCOMPTE SOCIS

CONSULTAR DISPONIBILITAT A SILENCI.INFO

TAQUILLA

03.02

teatre-elmusical.com

teatres.gva.es

teatreauditoricatarroja.com

Carles Alberola, Alfred Picó i Carles Sanjaime interpreten la versió més valenciana d’Art, la cèlebre peça de Yasmina Reza, al Teatre El Musical, en una coproducció de l’Ajuntament de València, Albena Teatre i Tornaveu. Molt recomanable.

Pepe Sancho seguix a València però canviant d’escenari: passa al Principal amb Los intereses creados, l’obra més representativa de Jacinto Benavente, que ha dirigit i interpretat ell mateix acompanyat d’un elenc de quasi 30 actors i amb la participació en el vestuari de Francis Montesinos.

La versió espanyola d’aquesta comèdia britànica promet no defraudar. Capitanejada per Juan Polanco, Un enredo casi familiar aconseguix el mateix èxit que l’original. Embolics, malentesos i milers de situacions que el públic gaudirà sense deixar de riure.

REGAL

Festival València Escena Oberta - Schaapzucht, de Tuig DIFERENTS ESPAIS REGAL CONSULTAR DISPONIBILITAT A SILENCI.INFO 16.02 - 27.02 © Schaapzucht

festivalveo.com

GABI OCHOA. L’objecte com a lema, les mans com a manipulació de l’ànima (i de l’objecte). Enguany, el VEO posa l’èmfasi en els objectes, ja siguen manipulats, transformats, mimetitzats o pervertits. Entre les diverses propostes, trobarem una interessant producció pròpia a càrrec del trio format pels creadors Nèstor Mir, Jacobo Julio i Rebeca Crespo. Afegim-hi les coproduccions, una amb la companyia valenciana Bambalina Titelles i l’altra amb la companyia Mal Pelo, que, amb Tots els noms, ens presentaran en primícia el solo escènic de Maria Muñoz. Més coses a destacar: la peça audiovisual The Movie de María Jérez (qui també impartirà un taller, This Side Up), les perVERSIONES de Fátima Miranda, l’experimentació acústica de CaboSanRoque a Torn de nit o la curiositat que ens planteja Edit Kaldor, C’est du chinois. D’altra banda, els holandesos Tuig amb Schaapzucht (avarícia), que ens endinsaran en les conseqüències del desig incontenible d’adquirir objectes materials. Perquè no és fàcil guardar les coses després que l’entusiasme se les haja endutes, Tuig ens proposa, en una gegantina estructura, la manipulació de fils que mouen els nostres desitjos, objectes lligats a la vida quotidiana. Tot plegat, una proposta, per a acostar-s’hi a mirar i preguntar.

Per a disfrutar dels descomptes heu de comprar les entrades a les taquilles dels diferents espais col·laboradors i presentar el carnet de Silenci Club de Cultura. Els descomptes són vàlids per a dues persones. Els espais col·laboradors es reserven el dret a modificar els descomptes.

R %

escena

teatro-olympia.com

96 117 76 26

TAQUILLA

25% DESCOMPTE SOCIS

www.silenci.info

03.02 - 20.02

na serà la seua pròxima víctima mortal? Set homes i dones, cadascú més sospitós que l’anterior, queden tancats per la neu dins d’una casa en què un jove sergent compta amb la difícil papereta de resoldre el crim. És potser l’obra teatral més cèlebre d’ Agatha Christie (no en va, es representa a Londres sense interrupció des de l’any 1952), adaptada pel director Victor Conde, que es podrà vore a l’Olympia del 3 al 20 d’aquest mes. Conde ha volgut donar en la seua versió un gir als referents més clàssics per a revestir-los de regust contemporani. Entre d’altres elements, Conde s’ha servit d’un ingredient infal·lible: un elenc d’allò més televisiu. Per la casa on l’enemic camina solt, vorem passar des de les guapes de la sèrie Sin tetas no hay paraíso, María Castro i Aroa Gimeno, fins als secundaris d’Aquí no hay quien viva o El Comisario, tots rostres coneguts de la xicoteta pantalla com Gorka Otxoa, Leandro Rivera o Paco Churruca. Sens dubte, un bon pla per als amants del Cluedo que convida a jugar a detectius, amb la signatura inconfusible de la Reina del Crim. Facen apostes.

TEATRO OLYMPIA

fes-te’n soci

LAURA LÓPEZ DAVID. Qui és l’assassí de Culver Street i qui-

La ratonera

glés del segle XVIII. Pel que sembla, la seua capacitat per fer riure era tan gran que els metges d’aquella època recomanaven assistir a les seues actuacions com a remei per a qualsevol tipus de dolor de l’ànima. No és poc si tenim en compte que a les darreries de la centúria en aquell país arrencà la revolució industrial, de la qual és resultat en bona mesura la nostra esquizofrènica societat. Un efecte semblant al de les interpretacions de Garrick deuen haver tingut per a moltes persones alguns dels espectacles de Tricicle ja que, segons conten els humoristes, en diverses ocasions molta gent els ha agraït haver-los fet oblidar durant una estona tots els seus problemes. Fins i tot algú els hauria arribat a dir que els seus xous li havien ajudat a superar una depressió. Per tot açò va nàixer Garrick, un homenatge a l’anglés en què els humoristes pugen a l’escenari vestits amb bates blanques de metges per mostrar totes les classes de riures i les millors tècniques per provocar-los. L’última creació de Tricicle arriba ara a l’Auditori de Torrent de la mà de Clownic, la seua segona companyia.

AUDITORI DE TORRENT REGAL

CONSULTAR DISPONIBILITAT A SILENCI.INFO 18.02 auditoritorrent.com

96 117 76 26

escena

BORJA CATALÁ. David Garrick fou un famós comediant an-

Garrick Clownic, l’humor de Tricicle per la segona companyia

25%

fes-te’n soci

www.silenci.info

25% R

Questi Fantasmi!!

Un matrimoni i mèdium

Persona-l

TEATRE RIALTO

TEATRE TALIA

ESPAI INESTABLE

10.02 - 13.02

16.02 - 06.03

17.02 - 27.02

25% DESCOMPTE SOCIS

TAQUILLA

teatres.gva.es

espacioinestable.com

Teatres de la Generalitat reposa al Rialto aquesta producció que, dirigida per Juanjo Prats, partix d’una de les obres emblemàtiques d’Eduardo de Filippo. Una obra que continua viva per la sàvia conducció de les emocions i els diàlegs. Un sistema nerviós d’emoció, riure i fantasmes.

Jaime Pujol dirigix aquesta comèdia de fantasmes que agafa ingredients de les representacions de terror. La direcció de Pujol assegura, com sempre, grans dosis d’entreteniment i personalitat, Aquest jove polifacètic, a més de director, ha escrit obres de teatre i ha participat en cine, televisió i escena.

Persona-l és l’última creació pròpia de l’Espai Inestable. Concebuda i interpretada per Maribel Bayona, es tracta d’una obra única que reflexiona al voltant del concepte de gènere i de la identitat, i se situa a mitjan camí entre el teatre i el documental.

18.02 - 19.02 25% DESCOMPTE SOCIS TAQUILLA teatremicalet.com

R 25%

10%

25.02

TEATRO FLUMEN

18.02

REGAL

04.02 - 08.02

10% DESCOMPTE SOCIS

CONSULTAR DISPONIBILITAT A SILENCI.INFO

10% DESCOMPTE SOCIS

TAQUILLA

quartdepoblet.es

TAQUILLA

aldaia-ajuntament.es/tama

A més de ser el títol d’una emblemàtica cançó de Lluís Llach, Que tinguem sort és l’espectacle d’una de les companyies que més recorregut ha tingut a la nostra terra, Albena Teatre. Una oportunitat per gaudir de Carles Alberola i Alfred Picó, companys, amics i grans actors.

teatroflumen.es

La jove dramaturga Cristina Clemente ha creat, a partir d’un tema tan punyent com la malaltia de l’Alzheimer, una història tendra i entranyable sobre dues xiques que han de conviure amb la nova malaltia de sa mare.

Juja arriba al Teatre Flumen per a presentar Homo Ridens, la seua peça més ambiciosa. És una obra cuidada, perfecta, que vigila cada detall i en què els aspectes tècnics estan calculats al mil·límetre. Tot perquè no pares de riure durant hora i mitja.

TAMA. ALDAIA

Homo Ridens de Juja al Teatre Flumen

Tibidabo

CENTRE CULTURAL QUART DE POBLET

fes-te’n soci

Que tinguem sort

www.silenci.info

TEATRE EL MICALET

escena

tors i actrius catalans que sense passar pels nostres teatres, ja són famosos gràcies a la televisió. Un d’ells és Toni Albà, sense dubte el millor i més conegut imitador del rei espanyol. Programes com ara Crackòvia, Polònia o anteriorment les seues aparicions als diferents programes d’Andreu Buenafuente pels canals estatals i locals, l’han fet una de les cares més reconegudes. Però no cal oblidar que, on aquest actor se sent fort, és als escenaris teatrals. La seua companyia, amb una trajectòria de vint-i-nou anys, porta al seu darrere nou produccions que ja han recorregut la geografia estatal i internacional. Ara, arriba a València com la seua majestat el rei Joan Carles de Borbó, per donar-nos Audiència i-real, una insòlita roda de premsa on el públic pregunta tot el què vol saber sobre la seua família, la situació del regne o les més insòlites preguntes relacionades amb la monarquia. Un espectacle fantàstic en què les imitacions passen a un segon pla i és el públic qui pren el protagonisme d’aquesta fantàstica i diferent compareixença, en la qual les preguntes servixen com a enllaç d’un divertit monòleg reial. Però, cal tindre en compte una advertència: qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència.

96 117 76 26

MARÍA LAPIEDRA. Existix una nova onada de còmics, ac-

Toni Albà presenta Audiència i-real

duccions, reconeixement internacional, èxit rotund entre el públic amb cada obra... I, enmig d’aquesta voràgine, gairebé sense adonar-se’n, han passat ja cinquanta anys des que Els joglars feren les primeres passes pel circuit teatral català, mentre el règim franquista encara espremia la imaginació dels artistes. Albert Boadella i els seus celebren amb 2036. Omena-G les noces d’or amb els escenaris, mitjançant una extensa gira que per fi arriba al Teatre Principal de València, després que s’iniciara el febrer de l’any passat. I com no podia ser d’una altra manera, el sarcasme i l’anàlisi mordaç tornen a cridar l’atenció de l’assistència, però, en aquesta ocasió, amb un exercici d’autocrítica que de nou s’avança als fets. Què serà de la companyia quan faça 75 anys? Diuen que tot el que és bo s’acaba, però passarà el mateix amb el treball de l’incombustible Boadella? I un apunt obligatori, quina societat tindrem llavors? Un homenatge futurista escrit i dirigit pel fundador de la companyia, qui, mitjançant l’equip artístic habitual i l’únic suport escènic d’una pantalla, analitzarà cinc dècades de treball i èxit. O n’eren set?

TEATRE PRINCIPAL 22.02 - 27.02

25% DESCOMPTE SOCIS TAQUILLA teatres.gva.es

R 25%

96 117 76 26

escena

MARTA BERMÚDEZ. Desenes de premis, una trenta de pro-

50 anys d’Els joglars amb 2036 Omena-G

30%

30% R

www.silenci.info

Ella entra de Las Santas

Then de Proyecto Titoyaya

SALA ZIRCÓ

11.02 - 13.02

25.02 - 27.02

03.02 - 06.02

30% DESCOMPTE SOCIS

TAQUILLA

salazirco.com

Teatro de la Resistencia està formada pel matrimoni Ana i Hadi Kurich, dos actors, directors i dramaturgs bosnians que des de principis dels anys 90 es van vore obligats a exiliar-se de l’antiga Iugoslàvia. Nostàlgia mostra l’enyorança que encara senten respecte al seu país.

Las Santas, col·lectiu de coreógrafesintèrprets independents, presenten aquesta peça de dansa, dins dels cicle Circundances, creada i interpretada per Silvia Sank Funk, nascuda arran de la maternitat de l’autora. Amb els canvis que el seu cos va experimentar, la ballarina va desenvolupar una reflexió sobre el seu propi cos.

Proyecto Titoyaya, de la mà del reconegut corògraf Gustavo Ramínez I Daniel Abreu, presenta Then… un programa mixt format per tres peces de dansa contemporània -Linea horizontal, Manera i Two- on reunix part del repertori de la companyia-, dins del projecte Cincundances coordinat per Ana Entremiana.

fes-te’n soci

Nostalgia de Teatro de la Resistencia

30%

hivern

TEATRE PRINCIPAL

TEATRE RIALTO

2 - 20 FEB

10 FEB - 13 MAR

?dh HVcX]d Zc

QUESTI FANTASMI

LOS INTERESES CREADOS

ESPECTACLE EN VALENCIÀ

(Estos fantasmes)

YZ ?VX^cid 7ZcVkZciZ

9É:YjVgYd YZ ;^a^eed

9^gZXX^ / ?dh HVcX]d

9^gZXX^ / ?jVc_d EgVih

EgdYjXX^ YZa 8ZcigZ IZVigVa YZ aV <ZcZgVa^iVi

IgVYjXX^ "kZgh^ / ? a^V 7ZcVkZci! ?jVc_d EgVih EgdYjXX^ YZa 8ZcigZ IZVigVa YZ aV <ZcZgVa^iVi

10 MAR - 17 ABR

31 MAR - 17 ABR

CHICAGO El musical

HAMLET (Retrato de familia)

9Z ;gZY :WW ^ 7dW ;dhhZ

9Z L# H]V`ZheZVgZ

EgdYjXX^ YZ HiV\Z :ciZgiV^cbZci

9^gZXX^ / M^bd ;adgZh EgdYjXX^ YZa ;Zhi^kVa YÉ:hi^j YZ IZVigZh '%&%

TEATRE TALIA

27 GEN - 13 FEB

16 FEB - 6 MAR

23 MAR - 3 ABR

6 - 17 ABR

UNA JORNADA PARTICULAR

UN MATRIMONIO Y MÉDIUM

QUÈ FEM DE LA MARE?

TIBIDABO

9Z :iidgZ HXdaV! Gj\\Zgd BVXXVg^ ^ 9Z ?V^Yn @VcZh] <^\a^daV ;Vcidc^ 9^gZXX^ / ?V^bZ Ej_da KZgh^ / GdYda[ H^gZgV $ 9^gZXX^ / GV[VZa 8VaViVnjY 8dbeVcn^V Dgc^idg^cXh 8degdYjXX^ YZ AV EVkVcV ^ IZVigZh YZ aV <ZcZgVa^iVi

TEATRE PRINCIPAL

TEATRE RIALTO

TEATRE TALIA

963 539 260 963 539 290 963 912 920 963 539 261 963 539 299

ESPECTACLE EN VALENCIÀ

9Z 8g^hi^cV 8aZbZciZ

9Z M^bd AadgZch

9^gZXX^ / BVgX 6gi^\Vj ^ 8g^hi^cV 8aZbZciZ

9^gZXX^ / EZe 8dgi h

EgdYjXX^ YZ <Zgb^cVa EgdYjXX^dcZh

EgdYjXX^ YZ AV 9ZeZcYZci

http://teatres.gva.es teatres@gva.es

AUDITORI DE TORRENT 11.02 - 13.02

20% DESCOMPTE SOCIS TAQUILLA auditoritorrent.com

20%

96 117 76 26

música

ALICIA BROCAL. El festival Spanish Brassurround Tor-

Brassurround Spanish Brass Torrent

15%

fes-te’n soci

www.silenci.info

rent 2011 celebra la cinquena edició amb l’aposta per la qualitat i amb la voluntat d’acostar joves músics, públic en general, professors, solistes i grups de primer nivell. Hi participaran professors com Vladímir Kafelnikov (trompeta), Vincent Lepape (trombó), Luca Benucci (trompa), Steven Mead (bombardins) o Fabien Wallerand (tuba) entre altres. A més a més, el públic podrà gaudir del concert d’Spanish Brass Luurs Metalls, el reconegut quintet valencià que ha organitzat amb èxit molts festivals per tot arreu de la nostra geografia dedicats al metall i que acaba de tornar d’una gira mundial. En la seua actuació interpretaran cançons de Nino Rota, Antônio Carlos Jobim o Duke Ellington entre altres. També podrem assistir als magnífics concerts de l’original i impressionant Thomas Gansch, que estarà acompanyat de Georg Breinschmid, duo que oferirà un programa d’obres tradicionals austríaques i composicions pròpies i, finalment, els amants de la música no haurien de perdre’s l’espectacular Belgian Brass, que sorprendrà amb una barreja subtil i equilibrada de gèneres i la interpretació virtuosa d’obres de Bach, Bartók, Piazzolla o Tàrrega.

Una nit d'òpera francesa

Luís Eduardo Aute

Javier Krahe

AUDITORI DE TORRENT

CASTELLÓ. AUDITORI PALAU DE

CAFÉ EL MUR MONCADA

12.02

CONGRESSOS

12.02 - 13.02

REGAL

14.02

15% DESCOMPTE SOCIS

CONSULTAR DISPONIBILITAT A SILENCI.INFO

REGAL

TAQUILLA

auditoritorrent.com

CONSULTAR DISPONIBILITAT A SILENCI.INFO

cafeelmur.blogspot.com

Una tragèdia lírica de Francis Poulenc a partir del monòleg teatral de l’indescriptible Jean Cocteau obrirà la nit. De la llàgrima passem al riure per gaudir de L’hora espanyola, obra a cinc veus de Marcel Ravel amb llibret de Franc-Nohain, que per agosarada va ser titllada de pornogràfica a principis del segle XX.

palaudecongressos.com

El cantautor madrileny Javier Krahe torna a aturar-se al café El Mur de Montcada, on durant dos dies els seus seguidors podran sentir en directe les cançons del seu darrer disc, Toser y cantar, el qual arribà a les botigues en 2010.

Han passat 42 anys del seu primer LP i la seua carrera aplega 32 àlbums, una trajectòria exemplar plena de cançons incrustades en la nostra memòria vital. No us podeu perdre aquest recorregut musical d’un dels millors autors i intèrprets que ha donat la musica popular espanyola.

2x1

música

culturapicassent.com

96 117 76 26

TAQUILLA

2X1

www.silenci.info

10.02 - 10.03

PICASSENT. CASA DE LA CULTURA

MARINA SANJUÁN. Des del dia 10 de febrer el municipi de Picassent gaudirà de música en estat pur. Amb el Cicle Cantautors, distints artistes ompliran l’escenari de la Casa de la Cultura amb el so dels seus acords, en un format xicotet i proper perfecte per escoltar i gaudir dels nostres cantautors locals. Bertomeu (nom de guerra d’Albert Ortega) serà l’encarregat d’inaugurar el cicle. Aquest valencià oferirà al públic el seu últim treball: I ara què??, 10 temes que reflectixen la maduresa que l’artista ha adquirit en més de vint anys damunt l’escenari. Músic polifacètic, Ortega toca i grava tots els instruments que hi apareixen als seus discos, incloent guitarres acústiques i elèctriques, bateria i baix,a més de fer les veus i atrevir-se amb la producció d’àlbums d’altres artistes. Amb aquest treball s’endinsa en un treball molt més personal i acurat, però sense oblida allò que l’ha caracteritzat al llarg dels anys: una lírica càlida i propera, l’equilibri perfecte entre la senzillesa de la música pop i la qualitat de la cançó d’autor. Entre els músics amb els quals ha col·laborat, destaca Rafa Xambó, guanyador en dos ocasions dels Premis Ovidi a la música en valencià. Aquest cantautor serà qui prenga el relleu d’Albert Ortega i farà que la música no s’ature a Picassent.

fes-te’n soci

Bertomeu obri el cicle de cantautors de Picassent

SALA MURRAY CLUB 12.02 REGAL

CONSULTAR DISPONIBILITAT A SILENCI.INFO

mondosonoro.com

96 117 76 26

música

PAU BERGA. La revista sobre música independent Mon-

Festes demoscòpiques de Mondosonoro

fes-te’n soci

www.silenci.info

dosonoro celebra un any més les seues llegendàries festes demoscòpiques. I en fa ja dotze i dotze seran les ciutats que allotjaran les propostes musicals, així com el 12 de febrer tindran lloc els concerts a València. La Sala Murray acollirà les tres bandes joves elegides entre les maquetes del 2010 per la redacció valenciana de la revista: Modelo Respuesta Polar, La Gran Alianza i The Por Ella Runners, tres grups que compartixen una concepció indie d’entendre la música. Modelo Respuesta Polar seguix els passos d’altres referents de l’escena estatal com Standstill o Lori Meyers, mentre que La Gran Alianza ens farà vindre al cap noms com Joy Division o My Bloody Valentine. Per últim, The Por Ella Runners mantenen un estil proper al punk i al pop, amb un deix californià i divertit alhora que desenfadat. Una de les novetats d’enguany és la col·laboració de Red Bull, que oferirà a un dels grups participants anar de gira amb el Red Bull Tour Bus durant quatre dates d’aquest 2011. Els concerts seran gratuïts, però abans heu d’imprimir una invitació des de la pàgina web www.mondosonoro.com com a pas per a gaudir de franc d’aquestes bandes amb un futur força prometedor.

Pony Bravo

Nit de surf amb Los Coronas

José Ignacio Lapido

SALA EL LOCO 04.02

MÀGIC BOX

18.02

REGAL

11.02

REGAL

CONSULTAR DISPONIBILITAT A SILENCI.INFO

REGAL

CONSULTAR DISPONIBILITAT A SILENCI.INFO

lococlub.org

CONSULTAR DISPONIBILITAT A SILENCI.INFO

wahwahclub.com

El 5 de febrer és un bon dia per gaudir de la música en directe, ja que arriba a València el grup de rock andalús Pony Bravo, i no vénen amb les mans buides: porten el seu nou disc Un gramo de fe, el tercer des del seu naixement, allà pel 2006.

facebook.com/magicboxsala

José Ignacio Lapido presenta el seu sisé disc en solitari, De sombras y sueños. El ja veterà rocker granadí, garantia de qualitat i estil, ha comptat amb col·laboracions de gent tan variada com Quique González, Miguel Ríos i Amaral.

Los Coronas ens apugen a la seua particular onada de surf en una nit en què, junt a Arizona Baby, demostraran per què són la banda de referència estatal gènere. Guitarres i bateries frenètiques que faran que més d’u no deixe de moure l’esquelet.

SALA WAH WAH

18.02 GRATUÏT sueca.es

CONSULTAR DISPONIBILITAT A SILENCI.INFO almussafes.es

www.silenci.info

REGAL

19.02

fes-te’n soci

ALMUSSAFES. CENTRE CULTURAL

joventut s’unixen en aquest grup innovador i clàssic alhora. Recull diverses músiques de l’univers folk d’arreu dels països de parla catalana, ja que està integrat per músics valencians, catalans i mallorquins. I parlem de joventut perquè Amansalva no té ni dos anys de vida, ja que es va formar el passat 2009 i des d’aleshores han fet nombrosos concerts i han quedat guanyadors del segon concurs Sons de la Fira Mediterrània de Manresa. Com si es tractara d’una cruïlla de camins, estils com els fandangos, les jotes o els cants de batre confluïxen amb altres com el flamenc, tot a través d’un folk elegant i amb un format instrumental innovador: Alba Forés al violoncel, Johnny Pardo a la guitarra espanyola, Josele Mascarell a les percussions i la cristal·lina veu i flauta travessera de Maria Victòria Riutord. Amansalva aporten ànima i un cert misticisme al terreny folk mitjançant passatges que fàcilment ens evoquen terres llunyanes o fan de la quotidianitat un art. Cançons que hem sentit durant tota la vida es barregen amb sonoritats que restaven oblidades tot mantenint l’esperit genuí i comú de les cultures.

96 117 76 26

PAU BERGA. Les arrels tradicionals i el savoir faire de la

Amansalva, una cruïlla de camins

SUECA.AJUNTAMENT CASA DE LA CULTURA

i comunica amb l’òrgan Hammond virtuosíssimament, i ho fa amb un sentiment especial que va lligant melodia, vivències, inspiració i tècnica. S’ha guanyat un lloc al panorama Hammond internacional, ha rebut molts elogis de la crítica i el públic i ha col·laborat amb estrelles internacionals com Randy Brecker, Bill Evans, Dean Brown, Javier Vargas, Sole Giménez o Kepa Junkera, entre altres. Amb una brillant trajectòria en què ha tret al carrer fins a tres discos, ha estat qualificat per Kerboard USA com a mestre del funk i nomenat primer endorser valencià de Hammond & Moog. Ara Mauri Sanchis ens presenta un projecte absolutament diferent, Íntimo. El seu nou disc revisa les seues composicions originals, en què predominen les balades i peces minimalistes. L’estil de l’organista alcoià està present en tot el repertori, sota la influència del jazz, el blues, el funk, el gospel o el R&B. L’acompanyen en el projecte el cantant californià d’arrels gospel Deim Robinson i el bateria Blas Fernández, company inseparable de Mauri.

música

ALICIA BROCAL.. Mauri Sanchis (Alcoi, 1974), s’expressa

Mauri Sanchis Trio presenta Íntimo

PALAU DE LA MÚSICA 19.02 REGAL

CONSULTAR DISPONIBILITAT A SILENCI.INFO palaudevalencia.com

96 117 76 26

música

Kiko Veneno porta la rumba al Palau

www.silenci.info

Diana Navarro

El Guincho

PALAU DE LA MÚSICA

SALA WAH WAH

PALAU DE LA MÚSICA

26.02

19.02

20.02

REGAL

CONSULTAR DISPONIBILITAT A SILENCI.INFO

palaudevalencia.com

wahwahclub.com

palaudevalencia.com

La cantant andalusa Martirio oferirà un concert el pròxim 20 de febrer a la Sala Iturbi del Palau de la Música de València per a celebrar els seus 25 anys de música en directe. L’artista interpretarà les cançons que han marcat la seua carrera musical.

Diana Navarro presentarà el proper 26 de febrer al Palau de la Música de València el seu tercer disc, Camino Verde, un treball que recupera les millors coples que foren popularitzades per les grans figures del gènere com Concha Piquer o Rocío Jurado.

El Guincho, el canari establert a Barcelona Pablo Díaz-Reixa, porta ja tres anys instal·lat en la noblesa indie i fent el que només ell sap. La seua música, vital i rítmica, entre tropicalisme, psiquedèlia, pop i un milió de coses més, torna a València.

fes-te’n soci

Martirio presenta 25 anys en directe

MARTA BERMÚDEZ. No sabem si arribarà al Palau de la Música en un Mercedes blanc, però el que sí que és segur és que portarà el millor flamenc de fusió a la XV edició del Festival de Flamenc de l’auditori valencià. Els temes del seu darrer disc, Dice la gente (Elemúsica, 2010), seran els protagonistes d’un concert que, a més a més, deixarà la porta oberta a les sorpreses, com ve sent habitual en els directes del català, que assegura que s’enfronta a cada actuació des d’una perspectiva diferent. Un treball que plasma tota la creativitat d’un dels pares del flamenc-pop, qui en aquesta ocasió deixa que, de nou, els millors ritmes africans impregnen la seua rumba. Clàssics com el “Volando voy” o “Echo de menos” s’uniran al nou repertori, protagonitzat per ritmes amb marca de la casa com “La rama de Barcelona” o nous aires experimentals a “Dice la gente”, un tema que ens recorda el gran lletrista que és el de Figueres. En un panorama musical en què la fusió sembla protagonitzar les noves incursions, Veneno ens recorda amb cada directe els 30 anys de creació que porta a l’esquena, quan allà pel 1977 va fundar, junt als germans Amador, el grup Veneno i va obrir noves portes per a la rumba i les arrels flamenques.

REGAL CONSULTAR DISPONIBILITAT A SILENCI.INFO acpv.cat/tirant

Mishima

SALA MIRROR

SALA WAH WAH

24.02

25.02

22.02

REGAL

CONSULTAR DISPONIBILITAT A SILENCI.INFO

discomirror.es

wahwahclub.com

Christina Rosenvinge actuarà en la Sala Mirror de València el proper dia 24 de febrer. Presentarà el seu nou treball, La joven Dolores, i, com sempre, mantindrà la qualitat del pop avantguardista per fer-nos còmplices de les seues introspectives lletres.

Arriba a València la gira de presentació d’Ordre i Aventura, el magnífic treball amb el qual els catalans Mishima semblen haver assolit la massa crítica necessària per deixar enrere la seua anterior condició de banda de culte i iniciar l’assalt al mainstream.

Dean Wareham, un personatge emblemàtic de l’indie pop recupera la seua banda Galaxie 500 per a fer una gira pel nostre país que té parada a la Sala Wah Wah del cap i casal. El concert vol servir com a homenatge a una agrupació mítica.

Christina Rosenvinge

fes-te’n soci

Dean Wareham plays Galaxie 500

www.silenci.info

26.02

primera vegada el llindar autonòmic valencià i anuncia un cartell amb vint intèrprets i formacions actuant de forma ben bé simultània en quinze ciutats diferents. Si volíem seguir-ne el fil de sud a nord, faríem la primera estació a Elx on actuaran Mishima; i continuaríem després per Alacant on Saltamartí vestirà de música Joan Brossa; a Benissa hi haurà el pop refinat d’Anna Roig i l’Ombre de ton Chien; a la Nucia, les cançons lluminoses d’Andreu Valor i a Alcoi, les foscors àcides de Roger Mas; El Corredor Polonès tocarà a casa, Ontinyent, on ja coneixen el seu pop virulent i impactant; el mateix farà Eva Dénia a Gandia amb la seua lectura elegant de la cançó tradicional; El Petit de Ca l’Eril i Toni de l’Hostal confrontaran els seus repertoris antagònics a l’Alcúdia; Cris Juanico i Lola Bou presentaran els seus darrers treballs al Centre Octubre de València; l’Eliana acollirà el savi solatge d’Al Tall; Mazoni i Almorranes Garrapinyaes prendran Vila-real; Arthur Caravan i Malnom, l’Alcora; Batà i Pep Gimeno Botifarra deixaran sentir les seues veus meridionals a Reus; Pau Alabajos estrenarà el seu esperat nou disc a Igualada i, finalment, Verdcel assumiran la veu de Raimon a Cardedeu. Llàstima no poder acudir a tot!

música

DIFERENTS ESPAIS

96 117 76 26

JOSEP VICENT FRECHINA. El Tirant de Cançó traspassa per

Tirant de cançó

art

RICARD CHULIÀ. Quan Eiximenis va escriure la seua fa-

Artifex, enginyeria romana a Espanya MUSEU DE PREHISTÒRIA DE VALÈNCIA 14.12 - 06.03 GRATUÏT PER A TOTS ELS PÚBLICS museuprehistoriavalencia.es

96 117 76 26

fes-te’n soci

www.silenci.info

mosa qualificació del valencià com a poble ajustadís, ho feia en referència a la quantitat de gent que va vindre des de tot arreu per a poblar aquestes terres que havien quedat obertes a l’aventura després de la conquesta jaumina i que s’hi van barrejar per a donar naixement al poble valencià tal com ens reconeguem hui en dia. Ara bé, això no deixa de banda el fet que, de la mateixa manera, la terra sobre la qual ens assentem també ha estat ajustadissa durant la història que li ha tocat viure i ha rebut influències de diverses civilitzacions. Per descomptat, una de les que major empremta ens ha deixat ha estat la romana, i la seua herència, focalitzant l’enginyeria, és la que ara ens redescobrix aquesta exposició del Museu de Prehistòria de València. La mostra lliga el que és el rigor històric amb l’amenitat en la descripció dels temes. Així, podrem trobar-hi diverses maquetes i objectes per a una comprensió facilitada de les tècniques emprades. Finalment, hi ha cinc àrees temàtiques en què es dividix l’exposició: la construcció; les comunicacions: calçades, ponts; la ciutat i l’equipament; mineria i metal·lúrgia, i tècniques industrials.

Joanot Marorell

Nicolau Borràs (1530-1610)

CENTRE DEL CARME

MUSEU DE BELLES ARTS DE VALÈNCIA

Cartografies 100% valencians Santo Domingo

17.12 - 13.03

17.12 - 27.02

MAM DE SANTO DOMINGO

GRATUÏT

01.01 - 28.02

PER A TOTS ELS PÚBLICS

GRATUÏT

consorciomuseos.es

museobellasartesvalencia.gva.es

PER A TOTS ELS PÚBLICS

Celebrar la figura d’un dels creadors més importants amb què compten les lletres valencianes i universals és l’argument per a commemorar el 600 aniversari del naixement de Joanot Martorell, amb l’exposició “Joanot Martorell. La tardor de la cavalleria“ al Centre del Carme.

Nicolau Borràs va nàixer el 1530 a Cocentaina i, a més de ser deixeble de la gran figura de Joan de Joanes, va mantindre l’estil del mestre durant tota la seua vida. La mostra està comissariada per Lorenzo Hernández Guardiola.

consorciomuseos.es

“Cartografies de la creativitat. 100% valencians” és una iniciativa de la Generalitat Valenciana que naix amb la voluntat de fer una radiografia de les noves tendències artístiques de l’art valencià i dels seus artistes. Ara, viatgen a Santo Domingo.

Nusos. Fotografías de Juan Molpeceres LA NAU

20.01 - 20.02 GRATUÏT PER A TOTS ELS PÚBLICS

uv.es/cultura

MIRIAM ALONSO. Palés, clar, descobert, a la vista de tothom, net i cru... La Universitat de València i el Casal de la Pau organitzen l’exposició fotogràfica “Nusos”. El nu artístic s’empra per a retratar la bellesa, però no només la que trobem retinguda en cossos sol·lícits, com cisellats per caprici per a allotjar-la. Deixant de banda les convencions socials, el projecte de Juan Molpeceres mostra l’esplendor capturat en cadascuna de les fotografies que formen part de l’exposició que allotjarà la sala oberta de la Nau. En els retrats es poden percebre la vulnerabilitat del cos humà, bo i plasmant-ne la fragilitat. Escenes impactants i commovedores, desposseïdes de tota pretensió que no siga la de mostrar la bellesa pura. Els models, integrants del projecte del Casal de la Pau que porta vora quaranta anys lluitant per un espai en què és primordial el respecte, l’autonomia i la llibertat de les persones ateses, mostra la veritat dels que, a pit obert, demanen ser vistos d’una altra manera, amb una altra mirada. L’exposició compta amb la col·laboració de l’Ajuntament de València i Bancaixa. Podrem gaudir-ne del 20 de gener fins al 20 de febrer.

art 25

consorciomuseos.es

96 117 76 26

PER A TOTS ELS PÚBLICS

GRATUÏT

www.silenci.info

18.01 - 20.03

que li atorga la geografia, sempre ha desenvolupat unes dinàmiques pròpies que l’han convertida en una ciutat amb molta personalitat. A més a més, entre el final del segle XIX i començament del XX va ser un focus d’industrialització del País Valencià que la feren capdavantera de molts moviments que n’eren una conseqüència, d’aquesta irrupció de la modernitat. Com fonamentalment el sorgiment del moviment obrer al nostre país i la cultura que hi anava aparellada. Per exemple, les avantguardes artístiques. Aquesta exposició focalitza la pintura alcoiana, que té una fèrtil producció amb figures com Antoni Miró, i la situa dins d’un discurs per entendre’n les evolucions. Comença amb artistes del XIX com Antoni Gisbert, que va ser batejat com el pintor de les llibertats, i continua amb tot un recorregut del segle XX per a entroncar amb l’actualitat, ja que -si deixem de banda, per motius obvis, els precursors esmentats- només tres artistes dels antologats són morts. La mostra està comissariada per Adrià Espí, professor d’Història de l’Art a la Universitat d’Alacant i, així mateix, un alcoià il·lustre, i es compon de 63 obres d’autors de la qualitat de Miró, Abad, Saura o Soler.

ALACANT. LLOTJA DEL PEIX

RICARD CHULIÀ. Alcoi, més enllà de la particular fesomia

fes-te’n soci

Tradició i avantguarda en la pintura alcoiana del segle XX

art

Gitanos d’Hongria. Mite, història i modernitat MUSEU VALENCIÀ D'ETNOLOGIA 09.02 - 26.06 GRATUÏT PER A TOTS ELS PÚBLICS museuvalenciaetnologia.es

96 117 76 26

Por laberintos CENTRE CULTURAL BANCAIXA 03.02 - 29.05 GRATUÏT PER A TOTS ELS PÚBLICS

fes-te’n soci 26

www.silenci.info

obrasocial.bancaja.es

RICARD CHULIÀ. Moltes vegades s’ha dit que els vertaders europeus són els jueus i els gitanos, pobles sense estat que, per aquest mateix fet, transcendien les fronteres internes del continent. Ara bé, a causa d’això han hagut de patir les discriminacions més ferotges: com el revers d’una moneda, els estereotips els marcaven a uns com el model de diferent superior i als altres com el d’inferior. Fins a arribar a l’extrem del genocidi nazi. A casa nostra coneguem molta gent d’origen gitano, però és a l’est d’Europa on els roma arriben a suposar percentatges majors de la població de cada estat. Per exemple, Hongria. Els gitanos hongaresos, a més a més, tenen la peculiaritat que molts viuen fora de les fronteres de l’estat magiar, fet que els comporta una doble condició minoritzada. Aquesta exposició coproduïda amb el Museu Etnogràfic de Budapest -un dels més potents del món en la matèria- ens vol oferir un itinerari que deixa clar des del subtítol: “De l’home exòtic al ciutadà”. Ara bé, també ens posa damunt de la taula el dubte si el poble gitano ha deixat per fi d’estar perseguit, sobretot amb l’auge de partits racistes que han fet de l’odi al gitano una de les principals raons de ser, com el Jobbik hongarés.

MIRIAM ALONSO. Els laberints, amb els seus misteriosos passadissos, girs i cantons, arriben al Centre Cultural Bancaixa. Ja ho diu Umberto Eco, autor del pròleg de l’exposició: “existixen infinites situacions en què és fàcil entrar-hi però és difícil eixir-ne”. És per això que els laberints, d’una manera o altra, parlen de la condició humana. Podem endinsar-nos en aquestes enigmàtiques construccions creades expressament per a la mostra (audiovisuals, animacions, interactius) fent un viatge a través de la història de la mà d’obres de diversos autors. A més a més, l’exposició comptarà amb elements vinguts de tot el món: peces arqueològiques, gravats, fotografies, plànols, projeccions i maquetes de diferents autors i èpoques que revelen la fascinació que aquestes creacions ens desperten. També tindrem l’oportunitat d’assistir a un taller en què coneixerem les claus per a construir-ne. Podrem caminar per diferents espais en què se’ns presentaran diversos tipus i dissenys de laberints com els unicursals i els multicursals, construïts a partir d’ombres i, fins i tot, laberints vegetals. Gaudirem de l’exposició, amb guió de Ramon Espelt, comissariada i dissenyada per Oscar Tusquets i assessorada per Jorge Wagensberg des del 3 de febrer fins al 29 de maig.

17.02 - 25.04 GRATUÏT PER A TOTS ELS PÚBLICS muvim.es

PER A TOTS ELS PÚBLICS

www.silenci.info

GRATUÏT

20.01 - 27.02

fes-te’n soci

EMAT. TORRENT

rent) ens porta un recorregut fotogràfic per la història del cinema espanyol. Formada per una selecció de desenes de cartells i més de cent vint fotografies, aquesta exposició titulada “Cinema espanyol. Una crònica visual” ens en mostra les escenes més inoblidables. Amb les pel·lícules més emblemàtiques de cada dècada, en un ventall que abasta un període molt ample que va des de 1897 fins a l’actualitat, assistim a l’evolució de la cinematografia espanyola. Produccions imprescindibles com Morena Clara, transgressores com La edad de oro i crítiques com Los lunes al sol, tenen el seu lloc en aquest espai. S’hi ret homenatge a actors i directors, però també als il·lustradors que doten de gran qualitat artística els cartells dels films. L’exposició es dividix en blocs temàtics, amb una agrupació dels motius més recurrents, que crea, d’una altra banda, un mosaic que retracta aspectes tan diversos com la forma de treballar dels directors, el paper de la religió en les pel·lícules i l’empremta del cinema en el canvi polític i social de l’estat. A més, i durant cada dijous del mes de febrer, podrem vore els títols més emblemàtics de Berlanga, com a homenatge pòstum al gran mestre valencià.

96 117 76 26

MIRIAM ORTUÑO. L’EMAT (Espai Metropolità d’Art de Tor-

Cinema espanyol, una crònica visual

MUVIM

LLIBRERIA DADÀ. Exposició d’obra gràfica d’artistes mexicans, cubans i maoris que han treballat sobre el tema dels mites i les llegendes dels seus respectius països i n’han obtingut una visió particular i diferent. Les històries estan profundament incrustades en les seues cultures d’origen, però els significats creuen les fronteres culturals. La mostra s’acompanya, a més a més, d’una sèrie d’obra gràfica sobre herois maoris realitzada per Xavier de la Cueva Meade, qui, amb Flor de Lis López Hernández, va ser l’inductor del projecte en convidar dotze artistes d’Aotearoa (Nova Zelanda), Cuba i Mèxic perquè produïren una sèrie de cartells que respongueren al tema Purakau, terme maori que es referix a mites, llegendes i lliçons per a la vida. Els artistes hi presentaren un espectre divers; per exemple, La desaparició de Matías Pérez, La dacsa adés i ara, El Duke, el seu barret, el Cap i la seua ploma. Es tracta d’històries fortament arrelades en les cultures d’origen però que alhora formen part d’un riu subterrani de llenguatge universal. Materialitzats en serigrafia i litografia, tots els cartells exhibits són d’una qualitat exquisida, ja que encara s’hi treballa amb un procés totalment manual, no fotogràfic.

art

Herois, mites i llegendes

llibres 96 117 76 26 i

www.silenci.info w

fes-te’n soci 28

Taxi, de Khaled Al Khamissi EDITORIAL ALMUZARA

editorialalmuzara.com

El arte de volar EDICIOS DEL PONENT

edicionsdeponent.com

LAURA LÓPEZ. Dedica l’autor aquest llibre “a la vida, que habita en les paraules de la gent senzilla”. És la d’Al Khamissi, a més d’una frase preciosa, una declaració d’intencions que supera amb nota la prova. I no era fàcil: diuen a la coberta del llibre que és “el major èxit de la recent narrativa àrab” i una no sap si provar o fugir corrents. Però en fa un tast i se’n queda amb ganes de més, perquè aquest llibre curtet i amé que ens parla de la vida quotidiana al Caire es llig quasi com un diari, amb capsuletes de realitat explicades pels seus protagonistes, els taxistes de la ciutat. Família, salut, treball, immigració, però sobretot política constituïxen els temes recurrents, amb el focus posat al president Mubarak, qui es perpetua ja 30 anys al càrrec. Potser siga per deformació professional de l’autor, doctor en ciències polítiques, o perquè al cap i a la fi la política és aquella manera de fer, de ser i estar en el món que toca a tothom, no domini exclusiu dels quatre de sempre. Un recull d’històries de ràbia, supervivència i lluita que demostra que hi ha problemes irremeiablement universals. Recomanable per a etnocentristes que vulguen ampliar fronteres mentals.

GABI OCHOA. No descobrisc res quan dic que Antonio

Altarriba, pare de l’autor i veu fonamental de la novel·la gràfica, comença el relat llançant-se de la quarta planta. I la caiguda és la història d’un perdedor de la Guerra Civil que ha de passar per mil i un abusos i que finalment troba xicotets i gratificants moments de llibertat vertadera (el fragment a què pertany l’exili a França, a la campanya gal·la, és realment antològic). I en el camí ens trobarem amb molta misèria, amb la part de darrere de la postguerra: fam, estraperlo i arribisme. Cal destacar la capacitat visual de Kim per a portar aquesta dolorosa història d’Altarriba al dibuix, fonamentalment per la versemblança, que no queda lliure de carnalitat i sexe quan toca, però també de misèria i baixesa, en què, de vegades, els segons termes agafen embranzida. I si he de ressenyar-hi alguna cosa, he de destacar com ens presenta la batalla de l’Ebre, l’enfrontament més gran entre els dos bàndols, el nostre desembarcament de Normandia, el qual, lamentablement, encara continua sent terreny erm per a la ficció audiovisual. El arte de volar és al còmic en castellà el que en el seu moment va ser Maus a nivell internacional: una vertadera novel·la a què l’adjectiu de gràfica li queda xicotet.

BIBLIOCAFÉ. VALÈNCIA 10.02 - 20.04 5% DESCOMPTE SOCIS bibliocafe.es

Javier Sartí és un escriptor valencià guardonat amb el Premi Ateneo Ciudad de Valladolid per la seua última novel·la Piraneso construido. A banda, ja ha publicat tres novel·les més des de La memoria inútil, el primer llibre publicat a l’any 2000 i amb el que va acaparar molt bones crítiques. Ara, i gràcies a la iniciativa de Bibliocafé, un local acollidor, elegant i encisador del carrer Amadeo de Saboya 17, just davant la parada de metro d’Aragón, podrem aprofitar de tot el seu conéixement al “I Taller de literatura creativa. La mañana de Javier Sarti”. En un horari matinal -11.00 a 13.00h.-i durant 20 hores entre els dijous des del 10 de febrer i fins al 20 d’abril, aprendrem els secrets de redactar un relat o una història més ampla amb aquest expert. Aquest taller s’emmarca dins de tota una programació d’activitats que ens proposa aquesta llibreria viva, amb la participació d’escriptors experimentats i on, a banda d’aprendre, podem aprofitar per comprar un llibre, prendre un café o bussejar per internet gràcies a la seua disponiblitat de xarxa wifi. Destaquem també, dins dels tallers, un altre intensiu i d’un sol dia de Mario Escobar que ens ensenyarà com escriure un best-seller. Si vols saber més, no dubtes en visitar aquest magnífic espai o pegar una ullada al seu web.

llibres 29

Taller de literatura creativa per Javier Sarti

96 117 76 26

bibliocafe.es

www.silenci.info

5% DESCOMPTE SOCIS

BIBLIOCAFÉ. VALÈNCIA

La tragèdia és una de les més poderoses construccions humanes per a intentar presentar i revelar l’enigma de fons de la vida. Aquest assaig d’Enrique Herreras mira de continuar obrint noves vies interpretatives arran d’un altre assumpte fonamental, la vida de la ciutat democràtica, farcida d’enigmes i de conflictes. Fet i fet, el gènere tràgic posseïx un eminent sentit polític. El govern d’Atenes podia haver emprat el teatre, en ser una institució pública, com a propaganda o transmissió d’uns determinats ideals i valors i, tanmateix, allò més freqüent va ser que les obres que s’hi oferien permeteren un marge d’interpretació a l’espectador. La democràcia, segons Herreras, no va ser només ensenyada i exposada des de normes i raons, sinó també des d’un “imaginari democràtic”. I és dins d’aquest marc en què s’inscriuen les tragèdies gregues, considerades com a “mites democràtics”. Herreras desenvolupa, amb un estil viu, didàctic i documentat, el gran cabal de cultura democràtica que hi ha present en les obres tràgiques de l’antiguitat. Així doncs, aquest llibre, publicat per l’editorial Biblioteca Nueva, exposa un tema antic però carregat d’interés per a l’home modern i les democràcies actuals.

fes-te’n soci

La tragedia griega y los mitos democráticos

cine

Mestres del polar francés IVAC. LA FILMOTECA 25.01 - 02.03 2X1 COMPRA DE L'ABONAMENT ivac-lafilmoteca.es

Bàsics de la Filmoteca en pantalla gran IVAC. LA FILMOTECA 13.01 - 10.03 2X1 COMPRA DE L'ABONAMENT ivac-lafilmoteca.es

fes-te’n soci

www.silenci.info

96 117 76 26

2x1

MARIA LAPIEDRA. En l’argot francés, el mot polar designa una novel·la policíaca o un film d’aquest gènere. El mot començà ser emprat a partir dels anys 40 quan durant la postguerra, els francesos van poder vore les pel·lícules nord-americanes realitzades durant la Segona Guerra Mundial. Però abans ja existia una producció de cinema negre francés, desenvolupada fins i tot abans que l’americà i amb unes característiques pròpies. Ara la Filmoteca de l’IVAC presenta, en col·laboració amb l’Aliança Francesa i l’Institut Francés de València, un cicle que aplega huit d’aquestes pel·lícules, que van des dels precursors -com Jean Grémillon- fins a la recent Le Petit lieutenant (Xavier Beauvois, 2005), tot passant pels grans mestres del gènere com H. G. Clouzot, Jacques Becker, Jean-Pierre Melville i el recentment desaparegut Alain Corneau, a qui la Filmoteca ret homenatge amb la projecció de dues de les seues pellícules. Amb aquests títols podrem vore la diferència d’un cine que, tot i compartir una mateixa motivació de gènere, presenta gàngsters molt més estilitzats, reflexius, elegants i respectats que els estereotips americans que tothom té al cap. Algunes de les cintes que hi podrem vore són: L’Étrange monsieur Victor, Quaides Orfèvres, entre d’altres.

CARLOS MADRID. Els convencionalismes del cinema clàssic de Hollywood en el seu màxim esplendor i les grans ruptures amb aquestes narratives. D’açò constarà la segona part dels Bàsics de la Filmoteca, cicle que al febrer projectarà el clàssic de la “screwball comedy” Històries de Filadèlfia de George Cukor, un embolic entre advocats cònjuges enfrontats en un cas amb una deliciosa Katherine Hepburn i un hilarant Cary Grant, i els rupturistes com Jean Renoir, representats per una de les obres mestres del francés, La regla del joc, film ple de simbolisme i amb gran dosi de sarcasme que descriu una comparació de classes encara legitimada. Completen la programació de febrer Ciutadà Kane d’Orson Welles, una de les indiscutibles obres mestres del cinema, trencadora ‘biografia no autoritzada’ del magnat dels mitjans de comunicació William Randolph Hearst que oferix recursos narratius innovadors, influents i rupturistes a més de diàlegs que no han perdut força amb el temps, i, finalment, Cantant sota la pluja de Stanley Donen, una mostra musical sobre el naixement del cinema sonor. Les projeccions tindran lloc els dijous i comptaran amb una presentació per part de professors i crítics, que analitzaran i situaran en context els films per tal de comprendre’ls millor.

Torna Futurama

GUILLERMO LÓPEZ. La sèrie de Matt Groening, ambientada l’any 3000, s’estrenà en 1999 amb un gran èxit de crítica i de públic: un Els Simpsons més corrosiu, més explícit, i amb l’atractiu que proporciona ambientar les històries (que, per descomptat, parlen de qüestions actuals) en el futur. Per desgràcia, la cadena Fox va decidir cancel·lar la sèrie després de la seua quarta temporada, amb l’argument (contestat pels creadors de la sèrie, pels fans i per les pròpies dades) de baixa audiència. Normalment, quan una cadena cancel·la una sèrie acaba el seu recorregut. Però amb Futurama no va ocórrer així. Els seus creadors van produir quatre pel·lícules, pensades exclusivament per al mercat del DVD. En la primera de les pel·lícules, en un més que òbvia “comandeta” a la Fox, els personatges començaven parlant que “els executius incompetents de l’empresa de transports Box han sigut acomiadats i ens han tornat a contractar”. I, en efecte, l’èxit de les pel·lícules i la incessant activitat dels fans que demanven que tornara la sèrie van acabar per convéncer la Fox, que l’any passat va encarregar una nova temporada de Futurama (aquesta vegada en la cadena Comedy Central), els episodis de la qual (millors que mai, per cert) ja han començat a estrenar-se.

cine

benetusser.net

96 117 76 26

BORSA DEL MOLÍ

OBSERQUI

www.silenci.info

04.02 - 20.02

BENETUSSER. CENTRE EL MOLÍ

LAURA LÓPEZ. Les aclamades Pa Negre (Agustí Villaronga), Biutiful (Alejandro González Iñárritu sense Guillermo Arriaga), Herois (Pau Freixas) o la raresa Buried (Rodrigo Cortés), film no apte per a claustrofòbics que narra el patiment d’un home soterrat viu dins un taüt amb l’única companyia d’un telèfon mòbil i una mistera, arriben al Centre el Molí de Benetússer. En els mesos de més fred de l’any, l’activitat escènica es paralitza. La Regidoria de Cultura ens proposa, però, aquest cicle de pel·lícules d’arreu de l’estat. 2010 ha sigut un bon any per a la producció fílmica, i és d’agrair que se celebre recuperant els resultats d’una bona collita. Dues peces romàntiques al voltant del noble art de la cuina, 18 comidas, amb l’enorme Luis Tosar, i Bon Appétit, on Unax Ugalde interpreta un ambiciós xef, i l’última bogeria d’Álex de la Iglesia, Balada triste de trompeta, completen l’oferta. Els divendres i diumenges de gener i febrer ja teniu set bones excuses per abandonar la manta i el sofà i eixir al carrer. La mostra, a més, aposta especialment per la cultura catalana: Herois i Pa Negre, l’adaptació de la novel·la homònima d’Emili Teixidor, ens portaran la nostra llengua a la gran pantalla.

fes-te’n soci

Apostem pel nostre cine

i més... 96 117 76 26 i

www.silenci.info w

fes-te’n soci 32

Mercatbar, un bar modern de Quique Dacosta JOAQUIN COSTA, 27 VALÈNCIA mercatbar.es

Vuelve Carolina, modernitat i populització de la cuina creativa CORREOS 8. VALÈNCIA mercatbar.es

JORDI TORRES. Primera incursió de Quique Dacosta en la

ciutat de València: el Mercatbar. Inaugurat el passat octubre, s’ha convertit en un establiment molt freqüentat, fins al punt de fer-se cues a la porta en les hores d’obertura. El concepte que Quique Dacosta hi ha volgut implantar és el d’un bar modern, amb un producte de luxe, ben elaborat, on el client se sent còmode, ben servit en la barra, que veu directament com cuinen mentre degusta tapes selectes unes elaborades, altres menys, o on hi ha a les taules en un ambient informal i modern, amb menús ajustats com el Mercatbar: cinc tapes, plat i postres per 16,50 euros. També podem optar per algunes elaboracions que reten homenatge a altres grans cuiners. El fet que no es puguen fer reserves reforça el concepte de bar de tapes, que no és una altra cosa que el que es pretén, i és causa directa de les cues formades a la porta, principalment a l’hora de dinar. Sense eixir de la zona, qui no recorda el Goya, el Dyno’s, el Cantábrico? Quique Dacosta simplement ha volgut recordar-nos en la postmodernitat “la calor de l’amor en un bar”, Caligari dixit. Però aquells bars, ai!, tenien un servici impecable.

JORDI TORRES. La segona proposta de Daco&Co a la ciutat de València és Vuelve Carolina, local inaugurat el passat gener. Quique Dacosta en definix una miqueta més l’oferta, però el concepte recorda bastant al Mercatbar. De fet, tracta d’oferir el mateix: modernitat i popularització de plats ja consolidats de la cuina creativa; en definitiva adaptar-se als canvis de gust que el públic demanda. Vuelve Carolina continua apostant per la barra i pels productes de temporada, però oferix algunes creacions històriques més sofisticades de la cuina de Quique, com ara la gallina dels ous d’or o el iogurt de foie gras amb bromera, sense oblidar plats homenatge a grans cuiners com Juan Mari Arzak, Joël Robuchon, Ferran Adrià, Martín Berasategui o Joan Roca. El servei del vi va a càrrec de Manuela Romeralo, una de les millors professionals de l’estat. Disposa del menú de tapes (20 euros): 6 tapes salades i 2 tapes dolces per a compartir. També tenen un altre menú degustació per 24 euros, que inclou una tapa, una entrada, un plat principal i unes postres de la carta. Local modern i sofisticat, però informal. Lloc de moda i d’oportunitat de negoci (sempre està ple, encara que s’hi pot reservar) que respon a un gran treball d’equip. I molt ben dissenyat. Benvinguts siguen.

i més...

biocultura.org

96 117 76 26

ENTRADA DOBLE SOCIS

REGAL

www.silenci.info

04.03 - 06.03

FIRA VALÈNCIA

de la importància de tindre un compromís amb el planeta, amb un consum responsable, sabent a qui comprem i en quines condicions, i mantenint una vida sana basada en part en la compra de productes ecològics. Són els primers passos per arribar a un món millor, més equitatiu i on, tot i que estiga basat en un consum majoritari, la gent tinga consciència dels seus actes. Una de les cites més importants per conéixer l’ampla oferta dels productors, empreses i persones individuals que han adoptat aquesta modalitat de vida i comercialitzen aquests productes, és a la Fira BioCultura, que arriba el primer cap de setmana de març a la Fira de Mostres de València, avalada pel gran èxit que va tindre l’any passat. Més de 450 expositors procedents de distintes àrees que ens presentaran les novetats i productes consolidats relacionats amb agricultura, teràpies, cosmètics, ecologia, bioconstrucció, roba, artesania o turisme rural. A banda, tot un calendari d’activitats amb presentacions i pel·lícules, a més de Mamaterra, un festival ecològic pels més menuts amb una gran varietat d’activitats lúdiques relacionades amb l’ecologia. Un cap de setmana molt bio on podrem descobrir una oferta molt variada de productes i de propostes.

fes-te’n soci

MARIA LAPIEDRA. Cada vegada més, la gent és conscient

BioCultura celebra la seua segona edició

espais

clubsilenci

On pots trobar les nostres propostes...

Centre Cultural Bancaixa

Play Producciones

Teatre El Micalet

963 875 864

679 412 012

963 921 482

Cines Babel

Teatres de la Generalitat

Auditori de Torrent

963 694 530

963 539 200

961 581 077

Carme Teatre

Xirivella. Casa de la Cultura

Benetússer. Centre El Molí

963 830 906

963 752 238

TAC. Catarroja

Circuit Café Teatre

961 276 081

963 288 282

obrasocial.bancaja.es

cinesalbatrosbabel.com

963 924 271

carmeteatre.com

playproducciones.com

teatres.gva.es

xirivella.es

963 921 630

espacioinestable.com

Teatre Olympia

Consorci de Museus 961 922 640

benetusser.net/moli

circuitocafeteatro.com

MuVIM

consorciomuseos.es

963 883 730

Museu Valencià d'Etnologia

La Filmoteca

La Nau

963 883 614

963 539 300

ivac-lafilmoteca.es

963 864 377

Sueca. Ajuntament

961 235 859

Museu de Prehistòria de València

fes-te’n soci

www.teatro-olympia.com

www.silenci.info

963 536 111

teatreauditoricatarroja.com

auditoritorrent.com

96 117 76 26

Espacio Inestable

teatremicalet.com

museuvalenciaetnologia.es

Picassent. Casa de Cultura culturapicassent.com

Teatre el Musical 963 242 552

teatre-elmusical.com

963 883 565

muvim.es

uv.es/cultura

961 700 050 sueca.es

museuprehistoriavalencia.es

Zircó Producciones 963 771 862

salazirco.com

Almussafes. Centre Cultural 961 784 515

almussafes.es

febrer

clubsilenci

Mestres del Polar

El Capo

Nostalgia

Homo Sapiens

Un enredo casi familiar

La ratonera

TEATRE OLYMPIA

25%

LA FILMOTECA

TEATRO FLUMEN

SALA ZIRCÓ

TEATRO FLUMEN

10%

30%

Gitanos d’Hongria

Art

Gala Circuit Café teatre

Holmes & Watson

Bertomeu al cicle de cantautors

BRASSURROUND Spanish Brass

20%

50%

Nicolás Borrás

Por laberintos

Apostem pel nostre cine. 18 Herois

BENETÚSSER. EL MOLI

TEATRE OLYMPIA

BIBLIOCAFÉ

17 Persona-l

PICASSENT CASA DE LA CULTURA

AUDITORI DE TORERNT

Amansalva grupo música Folk

Martirio

MUSEU DE BELLES ARTS

CENTRE CULTURAL BANCAIXA

ESPACIO INESTABLE

Leo Bassi al Kafre

25%

2x1

PICASSENT. CASA DE LA CULTURA

ALMUSSAFES

PALAU DE LA MUSICA

TEATRE OLYMPIA

SALA MIRROR

SALA WAH WAH

El cel és infinit amb Pedro Reyes

Luis Piedraita

TEATRE PRINCIPAL

Christina Rosenvinge

Mishima

BENETÚSSER. EL MOLI

Sergi López arriba amb Non Solum

25%

TAC. CATARROJA

22 Els joglars 2036 Omena-G

Apostem pel nostre cine. 18 comidas

96 117 76 26

TEATRE EL MUSICAL

SALA L’HORTA

Aldaia. TAMA

Apostem pel nostre cine. 18 Bon apetit

www.silenci.info

MUSEU VALENCIÀ D’ETNOLOGÍA

Taller de literatura creativa per Javier Sarti

TAC. CATARROJA

fes-te’n soci

BENETÚSSER. EL MOLI

Regal

Sorteig

Descompte

Obsequi

Gratuït