SILENCI AGOST SETEMBRE by Silenci Club de Cultura

silenci club de cultura

www.silenci.info ESTIU. AGOST/SETEMBRE 10

fes-teâ&#x20AC;&#x2122;n soci

96 117 76 26

www.silenci.info

reportatge El millor teatre gestual torna a Sueca mirall Entrevista a Dani Rosso, director del Freak Film Festival

reportatge El millor teatre gestual torna a Sueca

silenci OFICINES Pl. Unió Musical 8-11 46900 Torrent València Tel. 96 117 76 26 / 687 04 45 74 clubdecultura@silenci.info

mirall Entrevista a Dani Rosso, director del Freak Film Festival

PUBLICITAT 96 117 76 26 De dilluns a divendres de 9,00 a 14,00 hores Edita Silenci Club de Cultura. Direcció María Lapiedra Benavent. Coordinació Virginia Alonso. Disseny i maquetació Vicent Font Rivero. Correcció i traducció Maika Ros i Josep Aparicio. Col·laboradors Teresa Almeida, José Manuel Almerich, Virginia Alonso, Pau Berga, Alicia Brocal, Llibreria Dadá, Francesc Felipe, Javier Ferrer, Josep Vicent Frechina, Eugenia Garcia, Pepa Gómez, Laura Grau-Berlanga, Enrique Herreras, Salvador Jiménez, Guillermo López García, Joan Llobell, Carlos Madrid, Toni Mollà, Col·lectiu Mano de Santo, Pedro Montalbán, Guillermo López, Gabi Ochoa, Faus Olmos, Jonás Porcar i Tamara Gosman. Silenci agraïx a tots els col·laboradors la seua aportació i no es fa responsable de les seues opinions. Publicació impresa 100% en paper ecològic. Depòsit Legal V-4121-2008. © Portada Copyright. Fura dels Baus

Amb el suport de:

Aquesta obra està subjecta a una llicència Reconeixement - No comercial - Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons. Per veure’n una còpia, visiteu: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/ deed.ca

oxigen El camí a Sant Jaume de Ponent

escena Nous llenguatges escènics a Sagunt a Escena

REPORTATGE

El millor teatre gestual torna a Sueca

TENDÈNCIES

Nova edició de Nude

CELLER

Ferevin: la fira del vi amb més tradició

MIRALL

La fira del moble es reinventa

OXIGEN

El camí a Sant Jaume de Ponent

ESCENA

Nous llenguatges escènics a Sagunt a Escena

ESCENA

Hoy no me puedo levantar

MÚSICA

Rototom Sunsplash, el major encontre reggae d’Europa

MÚSICA

Sabina, un dels plats forts de Marina Sur

ART

València: disseny i innovació

LLIBRES

Temps d’estiu de J.M Coetzee

CINE

La filmoteca d’estiu

TELEVISIÓ

Telesèries en la UIMP

Cine - Annie Hall. Filmoteca d’estiu JARDINS DEL TÚRIA 30.07 - 01.08 22.30 h. 2X1

Cine - Garbo. El Espía. Filmoteca d’estiu JARDINS DEL TÚRIA 02.08 - 03.08 22.30 h.

2X1

Música - Krokodillos. Polisònic. 22.30 h. GANDIA. CASA DE CULTURA GRATUÏT

Cine - Ashes of time redux. Filmoteca d’estiu JARDINS DEL TÚRIA 09.08 - 10.08 22.30 h. 2X1

Escena - Antígona 18100-7. 22.00 h. Escena - La indiferencia de los armadillos. 24.00 h. SAGUNT. TEATRE ROMÀ

Cine - Celda 211. Filmoteca d’estiu JARDINS DEL TÚRIA 16.08 - 17.08 22.30 h. 2X1

Escena - Una noche blanca con los clàsicos. Festival d’estiu. 22.30 h. SAGUNT. TEATRE ROMÀ 25% DESCOMPTE SOCIS

Cine - La maldición dels escorpión de Jade. Filmoteca d’estiu JARDINS DEL TÚRIA 23.08 - 24.08 22.30 h. 2X1

Música - Rototom Sunsplash. Alpha Blondie. BENICASSIM. 21.08 – 28.08 REGAL

REDUÏT

GRATUÏT

Cine -Mis tades con Margueritte CINES BABEL

Art - Jardines de Arena MUVIM 29.07 - 12.10

Cine - La rosa púrpura de El Cairo. Filmoteca d’estiu JARDINS DEL TÚRIA 04.08 - 05.08 22.30 h. 2X1

Escena - Actos de Juventud. 22.00 h. Escena - Sobre héroes y antihéroes. 24.00 h. SAGUNT. TEATRE ROMÀ

GRATUÏT

25% DESCOMPTE SOCIS

REGAL

2X1

Cine - Freak Film Festival EDIFICI VELES I VENTS 05.08 - 12.08

Escena - El mal menor. 22.00 h. Escena - El jazmín de los cerebros. 24.00 h. SAGUNT. TEATRE ROMÀ

Escena - Sangrepura. Festival d’estiu. 06.08 - 07.08 22.30 h. SAGUNT. TEATRE ROMÀ

Música - Kiko Berenguer nu Flameco Jazz. 22.30 h. GANDIA. CASA DE CULTURA GRATUÏT

GRATUÏT

25% DESCOMPTE SOCIS

Música - Claddagh Ring Dancers & Natt Ceol. 22.30 h. GANDIA. CASA DE CULTURA GRATUÏT

Música - Concert d’Orxata Sound System RIBA-ROJA DE TÚRIA

Cine -El secreto de sus ojos. Filmoteca d’estiu JARDINS DEL TÚRIA 25.08 - 26.08 22.30 h. 2X1

Escena - Calígula. Festival d’estiu. 22.30 h. SAGUNT. TEATRE ROMÀ

Celler - Ferevin: la fira del vi amb més tradició REQUENA 26.08 - 29.08. GRATUÏT

Música - Rosendo a les festes de Paterna PATERNA GRATUÏT

Escena - Lisístrata MÉRIDA. TEATRO ROMANO 29.07 - 08.08 23.00 h.

Música - Luas Orkestra. Festival Sete Sóis Sete Luas 23.00 h. TAVERNES VALLDIGNA

Música - Concert d’Iron Maiden VAÈNCIA. MARINA SUR

Cine - Manhattan. Filmoteca d’estiu JARDINS DEL TÚRIA 06.08 - 08.08 22.30 h.

Cine - La cinta blanca. Filmoteca d’estiu JARDINS DEL TÚRIA 13.08 - 15.08 22.30 h. 2X1

Cine - Up in the air. Filmoteca d’estiu JARDINS DEL TÚRIA 20.08 - 22.08 22.30 h. 2X1

Cine -Alicia en el país de las maravillas. Filmoteca d’estiu JARDINS DEL TÚRIA 27.08 - 28.08 22.30 h. 2X1

Celler - Clausura Ferevin: la fira del vi amb més tradició REQUENA 26.08 - 29.08. GRATUÏT

agost

Per a disfrutar dels descomptes heu de comprar les entrades a les taquilles dels diferents espais col·laboradors i presentar el carnet de Silenci Club de Cultura. Els descomptes són vàlids per a dues persones. Els espais col·laboradors es reserven el dret a modificar els descomptes.

fes-te'n soci

96 117 76 26 de dilluns a divendres de 9 a 14 hores

Si ets soci de e SIlenci Club de Cultura 1. Tens opció a un regal anual 2. Ofertes especials en el consum de cultura per a tu i el teu acompanyant 3. Et mantenim informat de la millor oferta cultural valenciana

www.silenci.info carnet 15 euros revista 50 euros

regala Silenci i tindràs opció a un altre regal

El millor teatre gestual torna a Sueca L'estrena absoluta de la Fura dels Baus a la Comunitat Valenciana és el plat fort -a hores d d''ara, prometen més sorpreses- d d''aquesta edició SUECA. CASA DE LA CULTURA 15.09 - 19.09 REGAL Un catàleg per als socis de Silenci Club de Cultura mimsueca.com

Ben sabut és que la Mostra Internacional de Mim a Sueca tots els anys ens presenta un ample ventall de possibilitats escèniques que tenen com a principal element comunicador el mim, el cos i el gest de l’intèrpret; des de les propostes més clàssiques fins a –i sobretot– les més innovadores, contemporànies i suggerents. Però també és conegut que aquest original festival tots els anys incidix en qualsevol dels aspectes de la creació teatral per tal de sorprendre’ns i per tal de provar a fer un “més difícil encara”. Si en anteriors edicions aquest eix central l’han protagonitzat la relació

www.silenci.info JUNY 10

La nova temporada teatral valenciana començarà un any més (i ja van... 21!) a Sueca, amb la celebració de la 21 Mostra Internacional de Mim, el festival del gest. En el moment de tancar aquesta edició estival de Silenci encara no s’havia presentat la programació completa de l’esdeveniment però si hem pogut esbrinar el leitmotiv sobre el qual planejaran moltes de les propostes de teatre de carrer i de teatre de sala que es podran gaudir enguany a la capital de la Ribera Baixa, a tan sols 33 km de València ciutat.

Dalt: Degustación de Titus Andronicus, de la Fura dels Baus. Baix: Màscares de la companyia Larvàrium, nascuda recentment a València de la mà de l’actriu i directora Pepa 6 Gómez.

www.silenci.info AGST.SET 10 7

entre el circ i el teatre, el sentit social i crític del teatre de gest, els límits entre el mim i la dansa, la pluridisciplinarietat de les arts, o –justament l’any passat– un passeig per la història del teatre gestual, la programació d’aquest 2010 reflexionarà sobre l’aprofitament de les tècniques audiovisuals en l’escena contemporània. El teatre visual no hagué d’esperar a la irrupció del cinema per tal de presentar escenes amb ombres rere d’una pantalla; i d’açò ens faran un tast els francesos de la Compagnie Janvier que per primera vegada visitaran l’estat espanyol i que –casualment– ho faran amb una coproducció amb la companyia valenciana Punto Clown del també valencià Sergi Claramunt: Brigada Dada. I el mateix tipus de treball també podrem vore’l en el primer dels espectacles de la novell Companyia Larvàrium, nascuda recentment a València de la mà de l’actriu i directora Pepa Gómez. Des d’aquests iniciàtics i simples aprofitaments de la tela com a pantalla fins al més cinematogràfic i tecnològic ús que fan, per exemple, els catalans de La Fura dels Baus o els valencians de L’Horta Teatre, hi ha tot un camí per recórrer i del que gaudir en el MIM, –acrònim amb el que popularment es coneix i s’anomena el festival. Justament serà La Fura dels Baus un dels segurs plats forts de la Mostra, doncs presentaran –per primera vegada en la Comunitat Valenciana– el seu nou macroespectacle de llenguatge furer: Degustación de Titus Andronicus. L’obra de Shakespeare, la cuina de l’afamat Andoni Luis Adúriz (Restaurant Mugaritz) –que acabarà cuinant els intestins d’un dels personatges assassinats–, i quatre enormes pantalles de cinema que conformaran un espai escènic són els pilars fonamentals de l’espectacle de La Fura. L’Horta Teatre, per la seua banda, capitanejada ara pel director Roberto García i el seu compromís per l’aprofitament en l’escena de les noves tecnologies, oferirà a Sueca l’espectacle La volta al dia en 80 móns, un infantil en el qual els actors Pau Blanco i Esther López donen vida a un cant per la imaginació en la qual gairebé tot es basa en el gest dels actors i en un acurat treball d’investigació d’efectes sonors i visuals amb software i hardware sonor. I així fins a arribar a una dotzena d’espectacles diferents i atractius –que es donaran a conéixer a principi de se-

tembre– on, en paraules del seu director, Abel Guarinos, “s’ha intentat que les companyies professionals conegudes tinguen cabuda al costat d’altres formacions de prestigi internacional menys conegudes a les nostres terres i –també com sempre– al costat de noves companyies professionals valencianes a les quals el festival mima i presenta davant el públic, davant la crítica i davant els seus companys de professió”. Des del festival no obliden mai que el començament de moltes companyies professionals valencianes va íntimament lligat a la programació del MIM: El Pont Flotant, Teatre de l’Ull, Maduixa Teatre, Engrata Teatre, Scura Splats, Punto Clown... Com no s’obliden tampoc d’incloure tots els anys un apartat pedagògic i formatiu destinat fonamentalment a actors i ballarins professionals que enguany –per tal de continuar amb el leitmotiv específic de la 21 edició– comptarà amb una classe magistral a càrrec de l’actor de cinema i de teatre Sergi López, popular protagonista de pel·lícules com El laberinto del fauno i Mapa de los sonidos de Tokio, d’espectacles com Non solum, i de premis com el Cèsar de cinema de França, els Goya i els Max. Sergi López ens parlarà de la relació entre el cinema i el teatre i –entre d’altres coses– de les diferències en la interpretació davant una càmera o damunt un escenari i de l’actitud de l’actor davant de la indústria. Tot un ventall de possibilitats, pel que ja s’intuix, que del 15 al 19 de setembre tindrem al MIM, un festival organitzat i patrocinat per Teatres de la Generalitat Valenciana, l’Ajuntament de Sueca i Fundació Bancaixa en el qual hi participen també la Diputació de València, l’Institut Francés-Ambassade de France, el Govern Balear, i diverses empreses com Goliath Games (i el joc de taula “Sense paraules”), Cafés Granell, Fustes Bonet, Fundido/Dodinuf, Publiges Costa, Xocolates Comes i –entre d’altres– l’associació de comerciants Arrima’t a Sueca. Un bon exemple de que el MIM també és recolzat –en la modesta mesura de cadascú– per la societat civil, com també ho testifiquen per una banda els diversos Off-Mims que organitzen paral·lelament cafeteries i pubs de la ciutat, i, per una altra part –però molt especialment– els més de vint mil espectadors que han visitat cadascuna de les últimes edicions i als que el festival mima any rere any i sense descans.

L’epicentre creatiu que marcarà les noves tendències VALÈNCIA. FIRA DE MOSTRES 28.09 - 02.10 REGAL entrada doble e-mail a redaccio@silenci.info feriahabitatvalencia.com

MANO DE SANTO. Vint-i-huit estudis de disseny nacionals i internacionals, conformaran Nude 2010, la huitena edició del Saló de Joves dissenyadors en el marc de la Fira Hàbitat València, una cita que posa en contacte els joves creadors amb els fabricants i distribuïdors de la indústria, per a així descobrir tendències i explorar les innovacions que s’estan donant des de distints estudis més joves. Un concurs on es presenten molts projectes però només uns pocs poden compartir espai d’exposició amb les empreses més consolidades. Per a triar els projectes, el jurat està compost per prestigiosos professionals en l’àmbit del disseny i de la decoració com Anatxu Zabalbeascoa, periodista i historiadora de l’art; Vicente Navarro, interiorista i distribuïdor; Pablo Gironés, director tècnic de Gandia Blasco; José Manuel Ferrero, dissenyador industrial i Ignacio Mateu, director de Fira Hàbitat València. Per aquesta edició i després d’avaluar les propostes, els experts han subratllat que en aquest any ha sigut molt més notable la participació de joves professionals que d’estudiants. A més, al seu parer, els projectes destaquen per “la senzillesa i la creativitat de les idees presentades”, així com per la seua gran aplicació pràctica.

tendències www.silenci.info AGST.SET 10 8

Nova edició de Nude

El director del certamen, Ignacio Mateu, apunta que “en Nude apostem fermament pels nous talents creatius. És un laboratori d’idees on les propostes presentades tenen nom i cognom“.I per a vore aquestes idees, el millor és acostar-se a la Fira Hàbitat València, on durant els sis dies que dura el certamen serà l’epicentre creatiu que marcarà les noves tendències en la indústria de l’hàbitat. I com a novetat d’aquesta edició, els organitzadors han creat l’Hotel Nude, un hotel de dissenyadors on poden allotjar-se els participants des de tan sols 14 euros la nit. A més, en els baixos de l’hotel, es realitzarà una exposició-botiga amb els dissenys dels participants d’edicions anteriors. Una xicoteta via de financiament per a aquests joves dissenyadors. Igual una d’aquestes peces en un parell d’anys val milions!

GRATUÏT per a tots els públics

ferevin.com

Tyris recupera la tradició cervesera valenciana RIBA-ROJA DE TÚRIA. POLÍGON INDUSTRIAL DE L’OLIVERAL 25.09 10.00H. VISITA GUIADA SOCIS e-mail a redaccio@silenci.info

cervezatyris.com

Quan estan a punt de complir-se dues dècades de la desaparició de la mítica fàbrica Cervezas El Turia, nous projectes han nascut a les nostres terres per a recuperar l’etiqueta de cervesa valenciana que durant aquest període ha restat orfe. Era qüestió de temps que arribara una nova marca i ho ha fet amb Tyris, produïda a Riba-roja de Túria, i coneguda com “la cervesa artesanal de València, natural i de qualitat”. Aquesta cervesa elaborada íntegrament amb ingredients naturals, ja es pot trobar en locals de referència arreu de la ciutat de València, a Gandia, capital de La Safor, o localitats com Ondara o Dénia, ja dins la circumscripció d’Alacant. Tyris veu de la millor tradició productora alemanya, agafant l’estil cerveser de les weizenbier, a la zona productora bavaresa, caracteritzada pel seu alt contingut en blat, ser lleugera i presentar una coloració entre groc, marró i taronja. És a dir, una exquisida cervesa, fresca, de carbònic fi i un punt just d’amargor. Sense additius ni conservants, sense filtrar ni pasteuritzar i amb una segona fermentació en ampolla. Ideal per acompanyar les caloroses jornades d’estiu amb la companyia d’uns amics o d’uns familiars. I si voleu degustar-la us convidem a visitar la seua fàbrica el dissabte 25 de setembre pel matí.

26.08 - 29.08

celler

REQUENA

Arriba una de les cites vinícoles més importants de la regió valenciana: Ferevin, a la fira del vi de Requena, on els productors de la zona deixen vore el treball de tot l’any. Tot durant una setmana, la festa de la verema considerada d’interés turístic nacional per ser la més antiga del país, celebrada des de 1948. Un cap de setmana on podem descobrir alguns dels vins valencians que més estan despuntant a la resta d’Espanya. I és que la denominació d’origen d’Utiel-Requena s’ha convertit en un referent gràcies, en una xicoteta part, a aquesta fira que ja complix 20 anys aquesta edició. Acudir a Ferevin aquests dies suposa conéixer de primera mà les últimes novetats de la zona, tant en vins com en caves. No oblidem que Requena és un dels pocs llocs fora de Catalunya on està permés elaborar caves i que ens els darrers anys s’han posicionat com un dels millors del país. De fet, a les últimes edicions, n’hi ha cellers que s’han atrevit, fins i tot, a elaborar algun destil·lat i produir per al mercat diversos aiguardents d’orujo. Com sempre, totes aquestes novetats es poden descobrir a Ferevin, on, a més de degustar les millors produccions, se celebren actes paral·lels com concursos, un de vins i un altre de catadors, molt valorats a la resta del país.

www.silenci.info AGST.SET 10

Ferevin: la fira del vi amb més tradició

Entrevista a Dani Rosso, director del Freak Film Festival Els Òscar valencians de Youtube EDIFICI VELES I VENTS - UMBRACLE 05.08 - 12.08 GRATUÏT per a tots els públics

Youtube és molt ampli. Quin és el criteri de selecció dels vídeos participants? Els vídeos seleccionats en el nostre festival dóna igual en quina qualitat es presenten, si són curts, llargs, en pel·lícula, betacam, DVD, gravat amb el mòbil, amb bona qualitat, baixa, HCD, amb super 8… Ens dóna el mateix, l’única cosa que exigim és que estiguen

www.silenci.info JUNY 10

Del 5 al 12 d’agost València estén la seua catifa roja per a rebre i premiar els millors directors del món. Però com? Una delegació dels Òscars? No! Els antiantioscars, el Freak Film Festival, un certamen divertit, absurd, surrealista, provocador, entusiasta i espaterrant que és, senzillament, el primer i únic festival de cine friqui del món. Ara arriba en la seua tercera edició, la més glamurosa per la seua localització -inauguren en l’edifici Veles i Vents i premien en l’Umbracle-, per a tornar a demostrar que València acull, sense dubte, el festival de cine més divertit del món. Dani Rosso, o com el coneixen en el festival, Big Freak, és pare, director i jurat d’aquesta cita que gràcies als seus “Golden Farton”, eleva a celebritats als directors casolans de vídeos de Youtube.

freakfilmfestival.com

mirall www.silenci.info AGST.SET 10 11

penjats en Youtube i siguen fulgurants. Fulgurant, aquesta és la paraula que definix els vídeos que ens agraden. Una cosa ràpida, emocionant, divertida, impactant, inusual… Açò és el que busquem. I fins quan es poden presentar els vídeos? ? Fins al mateix dia de l’entrega de premis pel matí. Com veus tot molt fulgurant! Per a participar, només ens fa falta l’enllaç a un vídeo pujat en Internet. Nosaltres ens encarreguem a posar-lo en la llista i si és fulgurant el dia 12 d’agost decidim el guanyador en MYA, la discoteca de sota de l’Umbracle, a la qual nosaltres anomenem “Golden Farton Ceremony”. I que és el que feu exactament amb aquests vídeos? Els llancem a la fama, a ells i als seus directors. El trípode del Freak Film Festival és: Internet, esdeveniments i televisió. Internet és fonamental per a conéixer i donar a conéixer els directors del futur. Amb aquest esdeveniment fem gaudir al nostre públic i mostrem els vídeos seleccionats. Enguany abans de l’entrega de premis, organitzarem festes per tota la ciutat on vore els vídeos. Festes en locals on per mitjà d’un projector, fem la presentació dels vídeos seleccionats. I finalment la televisió. En el futur volem fer un programa de televisió. Ja tenim dos pilots gravats, un en espanyol i un altre en anglés. Els hem presentat a diverses televisions d’Espanya i dels EUA per a vore si podem donar el salt a la xicoteta pantalla. Dius EUA perquè el Freak Film Festival és internacional, veritat? Sí, diguem que València és la seu on es donen els premis, però tenim quatre delegacions en altres ciutats com Tijuana, Berlín, Londres i Nova York… y Mèxico DF. En les seus, com a València, fem xous i passem molts dels vídeos que tenim. L’any passat vam fer gales en les quatre ciutats. En aquests xous l’esquema és sempre el mateix: un presentador, una gogó, i el passe dels vídeos. Només l’any passat vam moure 3.000 persones entre tots els esdeveniments que organitzàrem. Llavors tots els xous tenen la mateixa organització? Sí, sempre comencen igual, amb l’ofrena. En aquesta, la nostra “Golden Girl”, amb un cos espectacular i biquini daurat, porta els premis, els “Golden Farton”, a l’escenari a ritme de la cançó “Gold Farton”, produïda per nosaltres per

al festival. Una cançó que li dóna elegància a l’acte, amb una lletra totalment adaptada a la filosofia del festival. En pujar els premis a l’escenari se simbolitza amb l’ascensió a la fama dels directors de Youtube que es convertixen en personatges venerats per tots els assistents. Després el Dr. Vila, el nostre presentador, entra en escena, amb la nostra ja tradicional salutació de benvinguda: “Bievenidos al Freak Film….” I tot el públic diu “Festival!” Un crit de guerra que per a mi és el millor del festival, un moment màgic on des del minut u estan entregats. I després? Tenim actuacions, projectem els vídeos, coneixem els seus directors... en definitiva, ens ho passem molt bé, que és l’objectiu del festival. I com vos financieu? Com podem. No tenim cap subvenció, la Generalitat no sap ni que existim i no tenim patrocinadors. Volem llibertat absoluta. Youtube és lliure completament i nosaltres també. Els únics lligams polítics que tenim és al Front Faller, un dels vídeos guanyadors de l’any passat on un grup de fallers ultres volen posar una falla en cada cantó de Madrid i cremar-la i del Partido del Metal, on el heavy metal soluciona tots els problemes d’Espanya en 24 hores. Quines perspectives de futur teniu? L’any passat, amb l’Umbracle ple en l’entrega de premis, veient a la gent gaudir i en ple agost, jo com a director toque el cel. Ara vull molt més. El meu somni, ser realment una alternativa als Òscar i pegar el salt a Nova York. Realitzar una Golden Farton Ceremony -l’entrega de premis- en Madison Squere. Això es farà, t’ho dic jo. Si som l’antiholliwood, hem d’ocupar aquests buits, i donar rellevància a aquestes persones, els meravellosos creadors que tenen una creativitat que ja voldria Hollywood i, a més, sense mitjans. N’hi ha sorpreses aquesta edició? Un avançament: super festa d’inauguración a l’edifici Veles i Vents on anem a juntar un psuedo Chuck Norris ballant a ritme de Chimo Bayo mentre aquest punxa en directe. També donarem el “Gordon Farton Honorific” a Fernando Esteso pel seu mític personatge de “Pepito Pinscinas”, que ho areplegarà envoltat d’espectaculars xiques en bikini. Al so, una banda de rock vestits de iedais tocant “La Ramona Pechugona” mentre el nostre Dr. Vila la interpreta en alemà. Fulgurant!

El camí a Sant Jaume de Ponent La ruta dels pelegrins valencians cap a Santiago de Compostel·la

www.silenci.info JUNY 10

L’Espill podria haver estat una espècie de còdex calixtí valencià, per poc que haguera descrit amb detall la pelegrinació a Compostel·la, però Jaume Roig estava més interessat en contar les seues experiències personals. Però, a través de seu llibre, podem pensar que aquest camí, utilitzat des d’antic per romans i musulmans com via d’intercanvi cultural i comercial, també era un camí de pelegrins. Gràcies a un document únic facilitat per Vicent Pons, professor d’història medieval de la Universitat de València, un testament davant notari datat a la fi del segle XIV d’un ciutadà d’Alzira que volia emprendre “un viatge per fer la via de Santiago”, sabem que el viatge implicava un gran risc, i que com hui,

JOSE MANUEL ALMERICH. A l’Espill o Llibre de les dones, una de les obres cims de la literatura valenciana escrita per Jaume Roig entre 1456 i 1460, els primers versos ja ens parlen del camí que porta de València cap a Santiago de Compostel·la, el camí de Sant Jaume de Ponent. Un trajecte que ja en el segle XV es localitzava passant per Bunyol i Requena per enllaçar amb el Camí Francés a l’altura de Santo Domingo de la Calzada.

oxigen www.silenci.info AGST.SET 10 13

els pelegrins es reunien en grups i disposaven de documents acreditatius o cartes de recomanació per a facilitarlos el pas pels diferents llocs. La ruta de València cap a Santiago Gràcies a la inverstigadora Amparo Sánchez i la seua obra Els camins de Santiago a València ahir i avui, coneixem un poc més el camí que se suposa van seguir els pelegrins des de València seguint l’antiga Via Augusta. Segons la investigadora, el camí real eixia de València pel carrer de Sant Vicent i continuava cap a Alfafar i Catarroja, després passava per Silla, Almussafes, Benifaió i Algemesí, fins arribar a Alzira que comptava amb dos preciosos ponts hui en dia desapareguts, el de Santa Maria i el de Sant Bernat, gòtics ambdós i amb arcs ogivals. Segons Amparo Sánchez, Alzira va arribar a tenir fins a tres hospitals de pelegrins i viatgers. La via continuava fins a Carcaixent passant sota el pont de Xàtiva i des de Xàtiva fins a Aiacor per a arribar a Canals i Montesa. Per aquest pas van circular comerciants i viatgers i per ací precisament, van entrar les tropes del rei Felip V després de la batalla d’Almansa. Des de Montesa el camí seguia cap a Moixent i per la Font de la Figuera, Figuerola, Albacete i Quintanar de l’Ordre els pelegrins i comerciants arribaven a Toledo, bressol de totes les civilitzacions i una de les ciutats amb major riquesa cultural i artística d’Europa. Des de Toledo, el Camí de Llevant enllaçava amb la via de la Plata en arribar a Salamanca. Des de Salamanca, bé per Astorga, bé per Pobla de Sanabria, els pelegrins valencians arribaven a Santiago. Camins que en realitat eren motors econòmics i de relacions comercials. Les vies de peregrinació eren causa i conseqüència alhora, de les rutes de les fires. Fins i tot a l’origen el camí francès era un línia fronterera i militar enfront del domini musulmà. Veracitat històrica del camí de Santiago En visitar aquests pobles del camí, podem anar desgranant la història i l’art a mesura que descobrim el camí des de València a Santiago. Però també és just reconéixer la veracitat històrica, i tindre present el que és capaç de fer la creença ferma en un dogma. Sense pretendre crear polèmica i amb el respecte que em mereixen totes les religions del món, hem de tenir present des d’un punt de vista estrictament objectiu i històric, que Santiago el Major, el deixeble de

Crist, mai va estar a Espanya. No hi ha testimoniatges històrics, documentals o arqueològics que avalen la presència del Sant ni que puguen donar per certa l’existència del cos a Santiago. Quin cos és, doncs, el qual allí es venera -es preguntava Miguel de Unamuno- i com i per què es va iniciar aquest culte? La invenció de la llegenda de Santiago i del descobriment de la seua tomba va tenir lloc cap a l’any 818. Aquest fet que va canviar totalment la història de la cristiandat, es basava en l’aparició d’unes restes atribuïdes a l’apòstol per revelació divina i que havien arribat a les costes gallegues en una barca de pedra sense tripulació. La invenció es realitza en un moment que els cristians necessiten una força moral enfront de l’Islam. En un món fosc i insegur, es justifica la devoció a Santiago com a punt de referència enfront de l’enemic comú els valors religiosos del qual eren molt majors. Per això Santiago es convertix de pacífic apòstol de Jesucrist en un sant a cavall que aixafa als seus enemics i mata als moros en la batalla de Clavijo per a donar ànim als croats i superar el complexe d’inferioritat que el poble cristià tenia. La pelegrinació a Santiago va adquirir amb les indulgències i les butlles papals, el mateix significat que té hui la Meca per als musulmans. Amb els privilegis reials es construïxen albergs, hospitals, monestirs i fins i tot pobles sencers lligats al Camí. Els viatgers arriben dels més apartats racons del món i els camins d’Europa confluïen a França a través de quatre grans vies i quasi tots confluïxen a Espanya per Roncesvalles, provocant un important auge cultural i superant la barrera física dels Pirineus. El curs de la història en els últims mil anys ha estat de tal magnitud, que allò realment important és el patrimoni cultural i artístic que la fe de milions de persones ens ha arribat. Per aquells que vulguen eixir de València, el camí de Sant Jaume és un camí de tots, una experiència iniciàtica personal, màgica i difícilment descriptible. Queden tot just sis mesos perquè finalitze l’any Xacobeo. Potser es poden aprofitar les vacances per a anar a Compostel·la des de València, una bona guia en les alforges i la bicicleta per descomptat, el més humà dels enginys mecànics inventats per a viatjar.

SAGUNT. TEATRE ROMÀ DE SAGUNT 10.08 - 12.08

www.silenci.info AGST.SET 10

teatres.gva.es

VIRGINIA ALONSO. L’actual edició del Festival d’Estiu de Sagunt obri la seua programació amb un ventall de propostes construïdes des de la innovació i la recerca dels nous llenguatges escènics. Deixant de banda els motius d’aquest canvi, és una bona notícia comptar amb la presència d’un interessant grapat de companyies (algunes emergents, altres ja consolidades) que tenen enguany l’oportunitat d’oferir al públic valencià el seu treball en un gran escenari com el del Teatre Romà de Sagunt. El millor exemple sense dubte és el de la companyia Los Corderos i El mal menor. Van impressionar fa anys en la seua primera visita al VEO i aquest any no han decebut. Èxit de públic i de crítica que podran vore el dia 12 d’agost els que es van quedar sense entrada al festival València Escena Oberta. Una peça a mig camí entre el reality poètic i la pornografia emocional. Una mostra de la transversalitat entre llenguatges que aquest col·lectiu sap dur a escena. Però el cicle obri el teló -10 d’agost- amb la producció valenciana Antígona 18100-7, l’obra dirigida per Aurelio Delgado i interpretada per Maribel Bravo i Paula Miralles. Amb quasi un centenar de representacions a les seues esquenes, és una visió calidoscòpica i

reflexiva sobre el mite creat per Sòfocles, en un espectacle que col·loca a l’espectador quasi dins de l’escena, suggerint un diàleg amb el qual se sent temptat a participar activament. També valenciana és la proposta de la jove companyia Oscura Teatre, liderada per Sergio Caballero i Abel Zamora, que representarà, també el 10 d’agost, La indiferencia de los armadillos, un peep show en el qual es van entrellaçant les històries de quatre personatges nocturns. Dimecres 11 d’agost, Tristura Teatre posarà en escena Actes de joventut, que tanca la seua Trilogia de la fi del món, i en la qual el llenguatge poètic, polític i desencantat s’entremesclen, una combinació que té com a resultat un teatre fet per a reivindicar, canviar i remoure consciències. La següent obra del dia és de Jacobo Pallarés, incondicional d’Espacio Inestable. Sobre héroes y antihéroes és una reflexió sobre cadascú a través de cridaneres metàfores visuals i amb un llenguatge agressiu, directe i sense embuts en els seus textos. El dia 12, junt a Los Corderos, tanca aquest apartat del festival Gerardo Esteve, amb El jazmín de los cerebros, un muntatge basat en la capacitat del ser humà per a imaginar o pensar mil coses distintes alhora.

escena

Nous llenguatges escènics a Sagunt a Escena

REGAL SOCIS entrada doble e-mail a redaccio@silenci.info © Manuel de los Galanes

festivaldemerida.es

25%

Ricardo III

Sangrepura 2.0

Calígula

SAGUNT. TEATRE ROMÀ

03.08

06.08 - 07.08

19.08

25% DESCOMPTE SOCIS

atalaya-tnt.com

teatres.gva.es

imprebis.com

El grup de teatre Atalaya presenta aquesta adaptació de Shakespeare, el seu darrer espectacle després de fer-se al 2008 amb el Premi Nacional de Teatre. Per la primera vegada que interpreten un text del dramaturg anglés, han escollit la seua obra més esgarrifosa, la del retrat d’un autèntic criminal que no té cap remordiment en matar als seus per arribar al poder.

Nova producció del Ballet de Teatres de la Generalitat que recupera una antiga proposta de Ramon Oller i l’actualitza per crear una coreografia totalment nova, més gran i espectacular, que a més, està molt de moda per la gran afició que han despertat als últims anys les històries de vampirs. En aquesta fem una immersió en la cultura gòtica.

Nova oportunitat de vore aquesta obra d’una de les companyies valencianes més consolidades de la comunitat. Aquesta adaptació de l’obra d’Albert Camus té una forta càrrega de crítica social i un marcat rebuig de les ideologies que maten en el nom de la justícia. Obra escrita després de la Segona Guerra Mundial però encara d’actualitat.

29.07 - 08.08

www.silenci.info AGST.SET 10

MÈRIDA. TEATRO ROMÀ

escena

Ja ens havia sorprés anteriorment a Homo Zapping, però mai ens havia costat tant identificar-ho. Ara sí, el polifacètic actor Paco León (sí, el de la foto) interpreta a Mèrida a Lisístrata, la protagonista que a més dóna títol a l’obra homònima d’Aristòfanes. Una proposta orquestrada per Joaquin Oristrell i Jerôme Savary que és una bona mostra de la nova trajectòria del festival de Mèrida: la reinterpretació dels clàssics en un format molt actual. Una estrena absoluta a Mèrida interpretada al seu teatre romà, el més impressionant teatre antic d’Espanya. I una adaptació d’una “comèdia increïblement moderna”, com la definix el seu director, Jerôme Savary, al qual li la van encomanar i on l’única condició per a la seua adaptació va ser que el cor femení fóra interpretat per “homes estranys“, és a dir, homes que un dia descobriren que eren dones o que volien ser-ho. Per al director també és una obra pacifista: en una època plena de guerres, violència i horrors, no seria mala idea que les dones, com van fer fa dos mil anys, feren una vaga de sexe per crear un nou món. Al repartiment trobem més de 14 actors, 20 figurants i la música en directe de la Banda Municipal del Ayuntamiento de Mérida. Un autèntic festí orientat a tots els públics i amb un clàssic renovat.

Lisístrata: la versió radical dels clàssics

PALAU DE CONGRESSOS 02.09 - 05.09 REGAL SOCIS entrada doble

e-mail a redaccio@silenci.info © Hoy no me puedo levantar

escena

Hoy no me puedo levantar

hoynomepuedolevantar.com

L’exitosa Pollos&Hijos a l’Olympia TEATRO OLYMPIA 01.09 - 19.09 25% DESCOMPTE SOCIS dimecres, dijous i divendres

www.silenci.info AGST.SET 10

teatro-olympia.com

25%

Tornen a València i aquesta vegada sí que serà l’última. Més que res perquè és la seua última gira, la de comiat, després de més de sis anys d’èxits sense interrupció. Així que aconsellem que et faces ràpid amb les teues entrades, no passe com a desembre, quan van vindre a València i es va penjar el cartell de localitats esgotades. I és que el musical basat en tots els èxits de Mecano és sense dubte el que més ha triomfat als darrers anys. Més de 2 milions de persones l’han vist. Fins i tot n’hi ha gent que ho ha fet 10 vegades. Ambientada en la tumultuosa dècada dels 80, Hoy no me puedo levantar conta la història de quatre músics que viatgen a Madrid per tal de dur a terme el somni de la seua vida: crear un grup de música i triomfar als escenaris. Malgrat les desavinències i les drogues, amb el temps es convertiran en el grup més important que ha tingut l’escena musical estatal. Amb un muntatge espectacular i nombrosos intèrprets, un dels musicals més ambiciosos que s’han dut a terme al nostre context s’acomiada d’una vegada per totes. I si a més, es basa en les arxiconegudes cançons que hem escoltat generació darrere generació, i que amb el temps han esdevingut mite, a què esperes per córrer a per les teues entrades?

Després d’un any d’èxit a tots els teatres pels que ha passat, ara és, de nou, al centre de València on podem trobar aquesta peça dels actors de l’Alqueria Blanca, concretament i durant quasi vint dies al Teatre Olympia. Juanjo Prats dirigix aquest divertit vodevil que narra la història d’una parella de jovençans que volen mudar-se de pis. Per això demanen ajuda als seus millors amics i contracten una empresa de mudances que hauria de facilitar-los el treball. Però no és així, i el que deuria ser una cosa fàcil i neta, s’acaba convertint en tota una aventura gràcies als dos singulars operaris que arriben procedents de l’empresa contractada “Pollo&Hijos“. Segons va explicar el seu director Juan Prats, Pollo&Hijos és una obra que juga magistralment amb la comicitat verbal i el joc d’embull, i on ha pretés fer una comèdia divertida, entretinguda, clara, i sense pretensions. Tal vegada açò i el repartiment de reconegudes cares de la Televisió Valenciana han deslligat l’èxit d’aquesta comèdia que ha arrasat per on ha passat. Ferran Gadea, Carme Juan, Manolo Mestre, Elisa Lledó i Óscar Pastor són els cinc protagonistes d’aquesta obra que podràs vore, si encara no ho has fet, a l’Olympia.

2X1

culturapicassent.com

2x1

Festa d’apertura de la nova temporada del Circuit Café Teatre TEATRE EL MUSICAL 25.09 20.00 H. REGAL entrada doble e-mail a redaccio@silenci.info © CCT

circuitocafeteatro.com

Tot i que l’oficial Circuit Café Teatre no comença fins a l’1 d’octubre, el 25 de setembre se celebra la multitudinària festa d’apertura, que des de fa uns anys es porta a terme al Teatre Musical. Amb entrada de deu euros, és recomanable anar abans ja que sempre es completa l’aforament. I més tenint en compte que aquest any el circuit fa 10 anys, el que farà, si encara es pot, més emotiva i divertida la inauguració. És per això que l’organització està consumint les seues energies per preparar una festa que, a més d’una xicoteta degustació dels espectacles que podrem vore a la nova temporada, arreplegue alguns dels col·laboradors més propers i una actuació final que es tancarà a setembre. Però, si ets un addicte al Café Teatre i vols vore actuacions durant el mes d’agost i setembre, et recomanem que consultes el web de frescultura (www.frescultura.com), on trobaràs molts dels artistes que van passar aquest any pels escenaris del circuit: Jesus Manzano, Rafa Forner, Dario Piera, Pablo Carrascosa, Marco Antonio, Juanjo Albaiñana, Teatro Instantaneo i Harry el Mago Urbano. Humor en xicotet format per a tos els mesos de l’any. No tens excusa per no gaudir del millor humor en directe.

24.09

de jo quan estic amb tu. Aquest és un cru i únic resum d’una realitat compartida per tots, sense diferència ni contemplació. L’amor és complicat, les relacions humanes ho són. D’ací, que les històries personals no siguen tan de veritat com les sentim o recordem. Ni remoòament com les contem. No obstant això, no importa. Un avança, es relaciona, coneix gent i móns. Comet errors, se’ls disculpa i se’ls justifica en veu alta per a tornar a sentir-se pur. Tenim la imperiosa necessitat de novel·lar les nostres vides, siga per vanaglòria o per interés a mentir a un altre, mentre ens sabem autoenganyats. L’única certesa: estem agònicament sols. De tot açò parla El somriure de M. O’Hara, de Pasqual Alapont. Una peça que partix i desperta un humor agre i realista. A la fi, una tràgica reflexió sobre el ser i el sentir de l’individu, acompanyat en un camí vital que recorre íntimament en solitari. L’única connexió amb l’altre és la comunicació, però l’home és especialista en entorpir el seu procés d’expressió, allunyant-se de l’objectiu. Una obra interessant, tremendament autocrítica i desesperadament natural, amb cares conegudes del teatre com Joan Gadea, Amparo Oltra, Pepa MIralles o Abel Zamora. Talents sorprenents.

escena

PICASSENT. CASA DE LA CULTURA

PEPA GÓMEZ. No ens enganyem. No m’agrades tu, m’agra-

www.silenci.info AGST.SET 10

La Dependent presenta El somriure de M.O’Hara

GANDIA. CASA DE LA CULTURA 03.08 - 20.08 GRATUÏT per a tots els públics polisonic.blogspot.com

música

Un món de músiques al Polisònic de Gandia

XVIII Edició del festival Sete Sóis Sete Luas TAVERNES DE LA VALLDIGNA 14.07 - 15.08

www.silenci.info AGST.SET 10

7sois7luas.com

PAU BERGA. El XXI Festival Internacional de Música de Gandia, també anomenat Polisònic, és un espècimen estrany dins del mapa de festivals que poblen aquests mesos d’estiu. Sense pretensions desaforades, aquest eclèctic festival ens oferix un viatge entre músiques i estils de diversa procedència, amb agrupacions estrangeres i locals que unixen en un mateix equilibri experiència i qualitat. Cada dia podrem gaudir de manera totalment gratuïta d’una nova formació a la Casa de la Cultura Marqués de Gonzalez de Quirol: bandes de blues i de rhythm blues com la del famós saxofonista Lou Martini, els innovadors Mr Hurricane o els músics d’inspiració rural Spikedrivers; ritmes vertiginosos d’swing amb els divertits Krokodilos i els roquers Oncle Strongle o noves maneres d’entendre el jazz com les de Kiko Berenguer Nu Flamenco Jazz o l’experimentat David Pastor + Nu Roots. Però això no és tot, perquè també hi haurà espai per a les músiques d’arrel, com és el cas del flamenc de Jerez-Texas, el sensual tango de The Art Tango Ensemble, els sons populars de Folkincats, la música cubana del Grupo Yambú, els ritmes africans d’Apolo Bass, la dansa irlandesa de Claddagh Ring Dancers & Natt Ceol i fins i tot les músiques balcàniques de Äl Jawala.

Saramago va ser, fins al dia de la seua mort fa a penes uns mesos, un dels grans impulsors d’aquest festival. Un certamen diferent amb una missió: conservar, difondre i mostrar aquells cantants i grups que cultiven la música tradicional, aquella arrelada a un territori i a una època en plena lluita per sobreviure. D’aquesta idea va nàixer el festival Sete Sóis Sete Luas, un esdeveniment que s’organitza, quasi simultàniament, en 30 ciutats de 10 països distints, on destaquen Brasil, Croàcia, França, Grècia, Israel, Itàlia o Marroc, i que a Espanya, té la seua base a Tavernes de la Valldigna. Entre els grups participants aquest any destaca Artaica, la nova formació de Mara Aranda, tal vegada la màxima exponent en el panorama valencià de música tradicional sota un prisma contemporani. Artaica actuarà el 10 d’agost en l’ermita de Sant Llorenç. Però no serà l’única funció. Dins de les actuacions a Tavernes, també podrem descobrir molts altres: Teté i Sara Alicho, mare i filla, procedents de Cap Verd el 12 d’agost; la música de la jove israeliana Mor Karbasi el 13 d’agost; l’orquestra 7 Luas Orkesta, 6 prestigiosos artistes de distints països el 14 d’agost o el violinista i pianista de Tànger Jamal Ouassini que tanca el festival junt amb la cantant Sakina a l’Azami el 15 d’agost.

18.08 GRATUÏT

sonaladipu.es

música

XATIVA. LA MURTA

Després d’una extensa gira pel nostre territori, d’haver conegut nombrosos grups novells i no tan novells i haver compartit escenari amb grups de la talla de Los Secretos, Mago de Oz, Revólver, Inhumanos o Hombres G per fi arriba l’hora de saber els guanyadors del Sona la Dipu, el concurs organitzat per la Diputació de València per donar a conéixer i promocionar grups de música poc consolidats. D’aquesta manera, compartixen pòdium en l’edició del 2010 Marabú, Doble Sentido i Sanford Alligator Band, tres grups d’influències i d’estils diferents però d’indubtable qualitat. D’una banda tenim a Marabú, una formació que ens recorda als grans dels pop espanyol però adaptats al minimalisme i la sensibilitat de les tendències actuals. Doble Sentido van per camins més urbans, un gust musical exquisit acompanya unes cançons desenfadades, amb influències de cantautor i tocs roquers. Finalment, potser el grup més sorprenent d’aquesta edició és Sanford Alligator Band, una formació que practica un soul/funk d’inspiració americana amb una posada en escena molt elaborada. Aquestes tres bandes actuaran acompanyades d’un padrí de luxe, David Bisbal, en la festa final del Sona la Dipu, que tindrà lloc el proper 18 d’agost a La Murta de Xàtiva.

www.silenci.info AGST.SET 10

David Bisbal acompanya els guanyadors de Sona la Dipu

BENICÀSSIM

21.08 – 28.08 REGAL SOCIS entrada doble /1dia e-mail a redaccio@silenci.info © Alpha Blondie

música

Rototom Sunsplash, el major encontre reggae d’Europa

rototomsunsplash.com

www.silenci.info AGST.SET 10

Mentiras a Wendy

Després d’un èxode forçat des del seu clàssic emplaçament a Itàlia, la 17ª edició del Rototom Sunsplash arriba a Benicàssim per omplir aquesta població valenciana de reggae i de cultura jamaicana. Amb Alpha Blondy com a cap de cartell i acompanyat de Morodo, Elijah, New York Ska Jazz Ensemble, Big Youth, Morcheeba, Ginjah, Alberto Gambino, Queen Ifrica o Rapsusklei, entre d’altres, ens prometen huit dies de reggae al mateix recinte del FIB. A més, el programa musical es complementa amb un segon escenari enfocat a agrupacions emergents, carpes de dancehall, dub station i música ska i un espai per als sound systems. Si amb els anys el Rototom s’ha convertit en l’encontre més gran de reggae d’Europa i en general de la cultura rasta, és perquè les propostes d’aquest festival no es limiten a l’àmbit musical, sinó que engloben nombroses activitats: diverses conferències sobre temes com pau, drets humans, racisme, drogues o natura, així com els diversos conflictes que assetgen el món, encontres sobre música reggae, exposicions de pintura i d’escultura, àrees de comerç just, divulgació d’organitzacions solidàries, activitats d’arrels africanes, sessions de reiki i activitats pel benestar, o seminaris sobre el món rastafari.

THE TEMPLE BAR

The Wave Pictures, grup revelació de 2009

17.09

VALÈNCIA. SALA EL LOCO

Orxata Sound System a la festa dels fadrins de Ribaroja

GRATUÏT

17.09

RIBA-ROJA DE TÚRIA

per a tots els públics

REDUÏT

18.08

myspace.com/mentirasawendy

lococlub.org

fadrins2010.com

Cristina i Fran són dos valencians que amb el seu primer singel “Como extraños“ han guanyat per votació popular el segon concurs de maquetes musicals de la Fnac. Ara presenten la resta de les seues cançons a València. Que no diguen que no els vas vore en directe abans de fer-se tan famosos com Amaral.

La banda britànica revelació del FIB 2009 arriba a Espanya després de la seua gira pels EUA i presentar el seu darrer treball -editat únicament en vinil- Susan rode the cycolne, a més d’altres joies com ‘Instant Coffe Baby’ o ‘If You Leave It Alone’. Amb un estil suau i melancòlic la Sala El Loco serà perfecta per escoltar-los.

Encara està per concretar el programa de festes de Riba-roja de Túria, però el que ja sabem segur és que comptarà amb la música electrònica més de moda aquest estiu, la dels sempre originals Orxata Sound System, a més d’altres grups estrela del Camp de Túria com Sujeto K o Bajoqueta Rock.

TORREVELLA

ALACANT. ORIOLA

PATERNA

07.08

26.08 – 27.08

torrevieja.es

focferia.com

ayto-paterna.es

Els sons més moderns i desenfadats protagonitzaran la propera edició del festival de música de Torrevella. Els psicodèlics Sidonie, en la seua gira El Incendio, encapçalen un cartell compartit amb l’indie de La Habitación Roja i la sensibilitat de la cantautora malaguenya Anni B Sweet.

El grup The Fall amb Mark E. Smith és el cap de cartell d’aquest festival que celebra la seua primera edició a la platja La Glea, a Oriola. Trans AM, que tornen a Espanya després de nou anys, i els californians Moon Duo posen la nota internacional al cartell que es completa amb Los Plátanos, Wau i Los Arrgh entre d’altres.

Dos grups mítics encapçalaran els concerts de les festes majors d’aquesta població valenciana. Ja siga per motius econòmics o per dedicació el mític grup Los Secretos està vivint una segona joventut. I si parlem de mites, no podem deixar de banda la màgica veu i guitarra de Rosendo.

Alaquàs Spanish Clash 2010

The Wave Pictures a Le Petit Festival

El festival més roquer de València: Turborock

ALAQUÀS

CASTELLÓ. LA VALL D'UIXÒ

DISCOTECA SPOOK

10.09 - 11.09

18.09

24.09 – 25.09

riddimwize.org

petitfestival.wordpress.com

turborock.es

Torna la cita de reggae més regular d’Alaquàs, seu de l’associació Riiddimwize. Per aquesta edició, divendres presenten dues bandes valencianes de ska i reggae -Ki Sap i Kude Band feat. Per dissabte el campionat nacional de DJ de reggae, on participen els millors dubplates. Intervindran Chalice, Urtica, Bad Foundation i InterLion Sound, procedents de França.

Originalitat i creativitat. Aquestes són les senyes d’identitat d’aquest festival que combina teatre, música i cinema i on el seu dia fonamental és el 18, amb un cartell encapçalat per The Wave Pictures. Com aperitiu, un concert en acústic del seu cantant, David Tatersall, hores abans. A més, Conecta 4, Modelo de Respuesta Polar, The Por Ella Runners i molts més.

Naix un nou festival que se celebrarà simultàniament a València i a Cantàbria, orientat des de la música garage, a la indie i al rock més desenfadat, i que juntarà en un mateix escenari a noms de culte com Mudhoney o Redd Kross, i els powe-popers Hoodoo Gurus. També The Soundtrack of Our Lives, The Muffs, Sex Museum o Los Coronas entre altres.

Los Secretos i Rosendo a les festes de Paterna

música

The Fall obri el festival on the Sea

www.silenci.info AGST.SET 10

Sidonie encapaçala el Torrevieja Music Festival

VALÈNCIA. MARINA SUR 18.09 SORTEIG SOCIS entrada doble

e-mail a redaccio@silenci.info jsabina.com © Joaquin Sabina

música www.silenci.info AGST.SET 10 22

Sabina, un dels plats forts de Marina Sur

ALICIA BROCAL. Després del magnífic tour Dos pájaros de

un tiro, junt a Joan Manuel Serrat, Joaquin Sabina torna en solitari després de quatre anys de letargia amb Vinagre y rosas, i ho fa amb més força que mai i dins d’un recinte que no podia obrir les seeus portes amb un cartell més destacat. Sabina, Iron Maiden, Chayanne, El Barrio, Barón Rojo i Obus són els artistes que durant agost i setembre passaran per Marina Sur, el nou espai de concerts a la ciutat de València, situat a la Marina Reial Juan Carlos I, un lloc adaptat per rebre més de 20.000 espectadors. Un nombre de persones que pot ser acudisquen a vore a Sabina el 18 de setembre, en un concert on es despulla en les seues cançons, fent que la nostàlgia, la decepció i la il·lusió es barregen en un mosaic d’emocions. Uns temes amb vida pròpia que, encara que el cantautor s’acomiade un dia dels escenaris, les seues lletres continuaran fent-nos riure, reflexionar i plorar. Amb una gira per tota la geografia espanyola, els seus fans podran gaudir dels clàssics “19 días y 500 noches”, “Peces de Ciudad”, “Llueve sobre mojado” o “Calle Melancolía” i dels temes nous com “Tiramisú de limón”, “Embustera”… Gran oportunitat per tornar a escoltar els àcids acords i la trencada veu del nostre crític cantautor.

Iron Maiden

Chayanne

El Barrio

VALÈNCIA. MARINA SUR

21.08

15.09

24.09

ironmaiden.com

REGAL SOCIS

cantautorelbarrio.com

entrada doble

Única i última parada a Espanya en una xicoteta gira per Europa després d’arrasar als EUA en la seua gira “Final Frontier World Tour”. Un concert que cobrirà tots els grans èxits de la història d’aquesta mítica banda de heavy metal que va revolucionar la música anglesa a principis del 80, convertint-se en una autèntica icona. per a moltes generacions.

Ja fa anys que Chayanne no tornava a València per fer-nos ballar en els seus directes, vitalistes i enèrgics gràcies en part al gran cos de ballarins i músics que li acompanyen. La seua presència és gràcies a la presentació del seu darrer disc: No hay imposibles, un disc que el torna a portar als escenaris de tota Espanaya després de tres anys de pausa.

De guitarrista va passar a cantautor i d’ací a fenomen de masses. El que està clar és que El Barrio arrastra un bon nombre de públic convertit-se en un mesíes del flamenc, un músic amb un so propi que ara presenta el seu nové disc, Duermevela, el més complex de la seua carrera i fruit d’una llarga etapa d’insomni artístic, ple de poesia i rock andalús.

L'embaràs d'Agnieszka, de El Corredor Polonès.

Embolic a la valenciana, de les Maedeus

lolabou.org

elcorredorpolones.com

myspace.com/lesmaedeus

JVF. La cantautora castellonenca assolix amb el seu tercer disc, La ment en blau (Lemonsongs, 2010), embolcallat amb un bell quadern, una gran maduresa expressiva i es consolida com una intèrpret versàtil que es mou còmodament entre els registres del soul, el pop i el jazz.

JVF. Després de participar en un disc compartit amb bandes punk catalanes, el grup d’Ontinyent irromp per la porta gran amb un disc conceptual pletòric de força i de melodies, on reformulen d’una manera molt personal les influències stoner i post-grunge que havien exhibit fins ara

JVF. Ja ha eixit al carrer l’esperat primer disc de Les Maedeus, destrellatada formació que encapçala Toni de l’Hostal i que recull en aquest Mohâtros les valencians, alguns dels seus temes més celebrats, molts d’aquests amagats en la infinitat de pistes ocultes que presenta el disc.

La ment en blau, de Lola Bou

música

musicaenvalencia.com

JOSEP VICENT FRECHINA. La cinquena edició dels Premis Ovidi, convocats anualment pel Col·lectiu Ovidi Montllor de Músics i Cantants en Valencià, ha servit per constatar l’efervescència creixent que viu l’escena musical valenciana. Una efervescència que s’ha materialitzat en el major nombre de candidatures de la història dels premis -hi han participat vora setanta treballs discogràfics- i un nivell qualitatiu sense parangó. Tant és així que el jurat va decidir escindir la categoria de pop-rock en dos i s’hi van obrir les noves categories del premi al millor disseny gràfic, guanyat pel grup Rascanya, i el premi al millor videoclip, on resultà guardonat el grup Agraviats amb la cançó “Les coses”. En les categories estrictament musicals els premis han anat a parar a formacions i intèrprets emergents, si exceptuem el cas de Rafa Xambó guanyador dels premis al millor disc de cançó (Andanes) i a la millor lletra (“A Glasgow”). Així, el premi al millor disc de pop ha recaigut en Miquel Herrero i els Autòmats (Cançons en blanc i negre); el de rock, en El Corredor Polonès (L’embaràs d’Agnieszka), el de folk en Aljub i Krama (Afluències); Amanida Peiot s’ha fet amb el de millor cançó per “Els terrats de la primavera” i Mi Sostingut el de grup revelació. Felicitacions a tots!

www.silenci.info AGST.SET 10

Els premis Ovidi: el bon moment de la música en Valencià

art

LAURA GRAU-BERLANGA. Amb el començament del segle

L’esperit futurista en la publicitat italiana MUVIM

0 18.05 - 12.10 COMISSARI LUIGI CAVADINI PRODUCCIÓ CAM/MUVIM GRATUÏT per a tots els públics

muvim.es

Horta i marjal valenciana MUSEU VALENCIÀ D’ETNOLOGIA 23.06 PRODUCCIÓ MVE GRATUÏT per a tots els públics

www.silenci.info AGST.SET 10

museuvalenciaetnologia.es

XX es va plantejar un canvi d’escenari social. L’acció, la velocitat, el motor i, en definitiva, tota una sèrie de progressos tecnològics deixaven la seua empremta en la societat i l’art no en podia ser aliè. A Itàlia, Filippo Tommaso Marinetti, impactat pel ràpid canvi social, va propugnar una nova religió: el futurisme; entenent-lo com una revolució cultural. Una nova manera d’entendre el món que tenia la seua màxima en la plasmació de la velocitat i el moviment. Es va gestar a la literatura, però prompte trobà el seu espai a la pintura, l’escultura i la publicitat. L’exposició, realitzada a partir de la col·lecció de Massimo & Sonia Cirulle “Archive New York”, recull l’impacte d’aquest nou corrent en una societat que mira cap al futur en un moment de trànsit. Fins octubre podem trobar al Muvim una bona selecció de cartells publicitaris de gran format -no exempts d’intencions comercials-, escultures i altres obres de menor tamany (esborranys, manifestos i altres documents escrits) que reflectixen no només la introducció del futurisme com a moviment de les avantguardes estètiques en el cartellisme, sinó també el canvi social experimentat en una Itàlia on començava a triomfar el feixisme de Mussollini.

Lluny queden els temps en els quals a les entrades de la gran ciutat només es podien vore algunes mostres incipients d’urbanisme, temps en el qual la tradicional horta de València era una llarga extensió inalienable de fruites i cultius, temps on encara es podia vore alguna barraca en l’horta de Campanar i on l’horta d’Alboraia encara no estava tocada de mort. El progrés desaforat ha fet mossa en aquests espais físics, però per sort encara mantenim a la nostra cultura un fort record identitari, que ara recupera el Museu Valencià d’Etnologia. Ens referim a la cultura de les hortes, de les marjals, de les sèquies i del regadiu, a la tradició agrària que encara es conserva en determinades zones. L’exposició permanent del museu s’amplia per tractar alguns punts bàsics com la gestió de l’aigua, les formes tradicionals d’habitatge, les diferents varietats de cultiu, la identitat familiar, les ferramentes de treball, la comercialització de productes i les formes de sociabilització. La mostra es dividix en dos parts, conceptes i objectes, a més d’oferir material interactiu del fons del museu. Una exposició que va més enllà d’allò exposat, que pretén contagiar el visitant d’una identitat que ens és molt propera en l’espai però que cada vegada s’allunya més al sentiment.

PROJECTE DE BENITO PAJARES PRODUCCIÓ UV/BANCAIXA GRATUÏT per a tots els públics ©Benito Pajares

uv.es/cultura

Peregrinatio 2010, el Teatre dels Misteris SAGUNT. ERMITES DE LA CIUTAT 09.07 - 15.09 COL·LECCIÓ DE PEDRO LORENTE GRATUÏT per a tots els públics

consorciomuseos.es

Avalats pel gran èxit de l’any passat, torna una nova edició de Peregrinatio, la cinquena ja. Una exposició que plena les ermites de Sagunt d’art contemporani. Mitjançant un itinerari que recorre set ermites i un calvari, huit artistes -2 valencians, 5 nacionals i 1 internacional- donen una raó més per visitar i valorar el gran patrimoni artístic de Sagunt, amb mostres fetes “ex professo“ i amb el leitmotiv El Teatre dels Misteris, en referència al Teatre Romà de Sangunt, l’edifici més emblemàtic. És així com un any més, l’art avantguardista busca les seues influències més espirituals per adequar-se en espais de culte tradicionals i amb una gran varietat de materials i fusió de disciplines, tot mantenint una referència amb les arts escèniques i el teatre. Entre d’altres, trobarem l’obra escultòrica de l’artista valencià Àlex Francés, que combina les instal·lacions escultòriques amb la fotografia; les escenes tradicionals del teatre de guinyols ens rebran a l’Ermita dels Dolors gràcies al talent de l’artista Jose Luis Serzo; o la cubana Deborah Nofret, que amb un impactant joc de llums projectades a l’interior de l’Emita de Sant Cristòfol, ens relata l’argument del sant viatger. Un itinerari molt valuós que dura fins al 15 de setembre i ens mostra la bellesa de Sagunt.

17.06 – 29.08

art

LA NAU

sentir por. La por de no fer justícia a la situació que sofrixen els milions de persones que no han pogut accedir a les nostres comoditats occidentals. Persones que, com aquests protagonistes, veuen la seua penosa existència assetjada per la misèria més absoluta, persones per a les quals el dia a dia és un joc entre la vida i la mort. Conta Benito Pajares, fotògraf de premsa i artífex d’aquesta exposició, que la majora dels xiquets que va retratar a hores d’ara han mort, consumits per les drogues o per la inhalació. Aquesta va ser la seua tasca. En un dels seus viatges a Bombai no va poder evitar interessar-se pels nombrosos xiquets que s’aglomeraven a les immediateses de l’Estació Victòria. Eren xiquets del carrer, desemparats, que sobrevivien captant a les taquilles, que dormitaven als bancs de l’estació, xiquets que fumaven crac i inhalaven cola per tal d’evadir-se del seu malson permanent. Ara la Universitat de València ens acosta aquesta incòmoda realitat, massa cruenta per a mostrarse indiferents. Potser no podem canviar les flagrants desigualtats que sofrix el món de la nit al dia, però si que podem obrir els ulls i començar pensar en certes responsabilitats, gràcies a tasques tan lloables com aquesta.

www.silenci.info AGST.SET 10

PAU BERGA. És difícil escriure sobre aquest tema sense

Xiquets del carrer de Bombai

art

ALICIA BROCAL. El període de la Dinastia Han (206 a.C-

Imatges per la immortalitat en la Dinastia Han MUSEU DE PREHISTÒRIA DE VALÈNCIA 15.07 – 21.11 COMISSARI GABRIEL SONGEL PRODUCCIÓ FUNDACIÓ BANCAIXA - IGD DE LA UPV GRATUÏT © MPV

per a tots els públics museuprehistoriavalencia.es

El naixement de la pintura: d’allò visible a allò invisible MUSEU DE BELLES ARTS PIO XII 14.07 - 20.10 PRODUCCIÓ CONSORCI DE MUSEUS DE LA GV.

www.silenci.info AGST.SET 10

GRATUÏT consorcimuseus.com museuprehistoriavalencia.es

220 d.C) és considerat per la historiografia un dels més pròspers de l’època imperial i representa un moment clau en la història de Xina. Durant 400 anys, els Han definiren molts aspectes bàsics i valors del pensament filosòfic i polític xinés. Han en xinés és sinònim de poble, territori i llengua xinesa, per tant, per a l’anàlisi d’aquesta dinastia és tan important com la romana per a nosaltres. Amb aquest objectiu, el MPV acull aquesta mostra considerada la primera exposició monogràfica sobre aquest període. La mostra planteja un viatge de vint-i-tres segles enrere fins la mítica dinastia Han, amb la finalitat d’oferir un espai on es puga conéixer la seua història política, l’extensió geogràfica, els avanços tecnològics, el seu pensament i el desenvolupament de les arts plàstiques. La instal·lació inclou un recorregut didàctic on s’aporta informació precisa sobre la dinastia, la col·lecció d’objectes exposats, entre els quals destaquen les figures de ceràmica de músics, cavallers, animals, recipients, ornaments quotidians, monedes i inclús la mortalla de jade d’un soldat envoltat per estatuetes dels seus servents. També un audiovisual amb poemes, melodies i la geografia de les ciutats més importants.

El Museu de Belles Arts Pio XII oferix una mostra com a mínim curiosa sobre els dibuixos amagats als quadres abans d’aplicar la base de color. Gràcies a la reflectografia infraroja d’alta resolució s’han pogut descobrir els dibuixos subjacents que es van fer a diferents quadres abans d’aplicar les capes de color. Els quadres pertanyen a un selecte grup d’artistes espanyols, italians i flamencs dels segles XV i XII. L’estudi d’aquests dibuixos, ocults durant tants anys, ajuda a determinar els instruments i els materials pictòrics emprats pels artistes, com el carbonet, el llapis negre, el pinzell o la punta metàl·lica, a més de les distintes maneres en què plantejaven el procés creatiu de les seues obres: dibuix a mà alçada, mètodes de transposició dels embossos i canvis de composició. Una informació inèdita per entendre el naixement de la pintura i que revelen la personalitat dels traços dels artistes, plens de vigor i bellesa. Entre d’altres trobem quadres de Juan de Juanes, Vranke Van der Stockt, Bartolomeo Montagna o Rodrigo de Osona. Amb aquesta nova tècnica, a més d’establir les característiques artístiques dels grans mestres i dels seus tallers, es poden resoldre problemes d’iconografia i fins i tot, d’autoria en determinades obres.

COMISSARI GABRIEL SONGEL PRODUCCIÓ FUNDACIÓ BANCAIXA - IGD DE LA UPV GRATUÏT per a tots els públics

bancaja.es/obrasocial

Del color al b/n passant per la fusta

Boscos i alberedes ibèriques

Augmented Sculpture, de Pablo Valbuena

JARDÍ BOTÀNIC

SALA PARPALLÓ

24.06 - 19.09

10.05 - 03.10

24.06 - 30.09

GRATUÏT

botanic.es

salaparpallo.com

Luis Rivera exposa una col·lecció de mòbils de fusta que, gràcies als jocs de colors, textures i ombres, conformen els retrats de personatges emblemàtics de la història del cinema. Mitjançant l’abstracció i les peces descompostes, descobrirem els rostres de Chaplin, Marilyn o El Padrino, entre d’altres.

La gran riquesa vegetal de la Península ha portat al fotògraf Enric Company a recórrer-la durant més d’un any amb la intenció de captar la seua essència de la manera més natural i espontània possible. Amb més de 100 boscos fotografiats ara ens mostra 46 peces que conviden al coneixement i la conservació de la natura.

La qualitat temporal de l’espai està en constant transformació i és clarament visible a l’escultura de Pablo Valbuena, que gràcies a la seua estructura i les llums que l’il·luminen canvia les dimensions. Una experiència perceptiva bella i sorprenent en una peça abstracta i geomètrica que trobem a la Sala Parpalló.

27.07 - 26.09

art

CENTRE CULTURAL BANCAIXA DE VALÈNCIA

Innovació, disseny i èxit. Aquestes són les tres característiques que reunixen les empreses que encontrem en la nova exposició de l’Obra Social Bancaixa, que rendix un merescut homenatge a algunes de les empreses valencianes que millor trajectòria professional han tingut en els últims anys, gràcies a la barreja d’innovació professional i de gestió empresarial. Així trobem noms com Mercadona, Bancaixa, Banak, Porcelanosa, Punt Mobles o Fermax i veiem la trajectòria que els ha convertit en les principals fites de la innovació empresarial a València i per a moltes d’aquestes, referents indiscutibles en el seu sector. Connectant el disseny i la innovació, aquesta mostra pretén aprofundir sobre els diferents valors de la innovació en una empresa, i com millorar els seus productes i serveis per a donar una millor difusió d’aquests. Els visitants es retrobaran amb icones de la innovació empresarial des de les quatre perspectives bàsiques: la innovació de producte, de procés, de màrqueting i d’organització. I tot això en productes i marques conegudes i consumides per tots. Un mostra que a més d’ensenyar-nos les bones pràctiques del disseny en la gestió industrial, deixa bona mostra del camí emprés per molts empresaris valencians.

www.silenci.info AGST.SET 10

València: disseny i innovació

art

Jardines de Arena MUVIM

29.07 - 12.10 COMISSARI CLARK WORSWICK PRODUCCIÓ CONOPIA GRATUÏT per a tots els públics

muvim.es

www.silenci.info AGST.SET 10

LLIBRERIA DADÀ. Centrada en el període 1859-1905, aquesta exposició ens permet contemplar per primera vegada un centenar d’imatges fruit de l’encontre visual entre fotògrafs i aquells llocs tan llunyans de l’Orient Mitjà que havien romàs pràcticament inalterats en segles. Destacable és el treball de Suleiman Al- Hakim, l’únic fotògraf àrab conegut,que junt amb altres fotògrafs viatgers i comercials van captar l’essència de llocs com La Meca, El Caire, Istanbul, el Magrib o Damasc. Aquestes fotografies tracen un mapa visual en què fluïxen diverses i variades cultures, i majoritàriament inèdites perquè pertanyen a una col·lecció privada nord-americana, una de les poques col·leccions privades dedicades a arxius fotogràfics orientals. Retrats d’estudi, de paisatges, de monuments, d’edificis rellevants o d’encàrrecs,totes i cada una d’aquestes imatges conformen un document essencial i únic, i són testimonis de la fascinació que aquells paratges van evocar per a aquells fotògrafs i que posteriorment van traslladar a Occident. Una fascinació que preval en cada una de les instantànies per reflectir un món desconegut fins a aquell moment per al viatger, en aquest cas el fotògraf, i que ens oferix un contrapunt visual respecte a la imatge actual.

Call 2010, exposició col·lectiva

Cosas en la cabeza 2.0, de Moisés Yagües

Primera exposició a Europa de Wang Xieda

GALERIA LUIS ADELANTADO

GALERIA ALBA CABRERA

IVAM

17.09 - 05.11

14.06 - 15.08

27.07 - 29.08

GRATUÏT

silenci.info

luisadelantadovalencia.com

albacabrera.com

Com cada any la Galeria Luis Adelantado convoca l’edició internacional anual de joves artistes. Per a aquest any més de 583 persones han enviat les seues propostes per formar part d’aquesta exposició col·lectiva on descobrir els nous talents dels artistes europeus i sud-americans.

Primera exposició individual de l’artista valencià Moisés Yagües que podrem vore fins al 15 d’agost. En aquesta, les seues obres destaquen pel color, pel moviment, per la llum i per la constant de l’ésser humà. Una subjectivitat tipològica que ja associem a aquest artista jove però d’ampla projecció.

14 dibuixos i 12 escultures conformen la primera exposició de l’artista xinés Wang Xieda a Espanya, una mostra que ens permet apreciar la plàstica de l’artista que s’allunya de la tradició figurativa i els límits de les estructures artístiques tradicionals, utilitzant tècniques escultòriques innovadores.

llibres

Temps d’estiu de J.M Coetzee EDICIONS 62

edicions62.cat

Un dia, de David Nicholls COLUMNA EDICIONS

www.silenci.info AGST.SET 10

columnaedicions.cat

TONI MOLLÀ. Tercera part de la trilogia suposadament autobiogràfica del Nobel sud-africà J.M. Coetzee. Editada en català per Edicions 62 i en castellà per Mondadori, és magnífica com les dues anteriors d’aquesta línia de treball -Infantesa (1997) i Joventut (2002)-, Temps d’estiu respon a un gènere híbrid més enllà de la ficció novel·lada i de la literatura memorialística en què Coetzee -com, entre nosaltres, Javier Marías o Vila-Matas- n’ha esdevingut mestre major. Com en les anteriors obres, Coetzee fa servir una prosa directa, a vegades fins i tot aspra, servida amb una estructura narrativa complexa i personalíssima. Temps d’estiu, com tota l’obra d’aquest autor de culte, exigix, a més, una posició activa del lector en la recepció. El gaudi, per tant, s’amplia amb la satisfacció de l’esforç -una virtut cada dia més menystinguda pels sacerdots de la literatura de la frivolitat. No apte, per tant, per a lectors de vora mar, Temps d’estiu deixa un regust de satisfacció a qui és capaç d’endinsar-se en les entranyes de la complexitat de la vida de l’autor -o del personatge-, que, si bé es mira, pot ser la del mateix lector a la recerca del propi estranyament. Al cap i a la fi, tots nosaltres (també) som uns altres. O voldríem ser-ho.

Tot començà un 15 de juliol de 1988. Aquest dia Dexter i Emma passen la seua primera, i tal vegada última, nit junts. L’endemà, cadascú haurà de seguir el seu propi camí. A partir d’ací naix una amistat tenyida d’afecte, d’amor i de necessitat mútua que dura més de 20 anys. Dues dècades en què ens apropem als protagonistes gràcies al relat de la seua vida en un únic dia cada any: el 15 de juliol. Així, a més de vore l’evolució de la seua pròpia relació, podem vore el creixement com a persones, amb les seues pors, il·lusions, reptes, tristeses, alegries, pujades i baixades, i com les seues decisions influencien la vida de l’altre en cada moment. David Nicholls demostra així la seua destresa per dissenyar i dibuixar dos personatges que, tot i el pas del temps, reconeixes en cada pàgina indistintament de l’any que seguisca, tan real com la vida. I, principalment, facilita que totes les generacions que llegixen aquest llibre puguen sentir-se identificades amb alguna de les etapes per les quals passen Dexter i Emma. Mentre la seua relació es va teixint, contemplem al mateix temps un brillant resum de les dues darreres dècades de la vida política i cultural britànica. Un llibre que vèrbola d’amor, d’amistat i de la necessitat mútua. Molt recomanable.

EDICIONS BROMERA

PUBLICACIONS UNIVERSITAT VALÈNCIA

EDITORIAL PLANETA

bromera.com

puv.uv.es

planetadelibros.com

TM.

L’editorial valenciana Bromera incorpora al seu catàleg més internacional l’escriptora canadenca Margaret Atwood, premi Príncep d’Astúries de les Lletres. Una aposta radical per la literatura de qualitat més contrastada. Al marge de la vàlua estrictament literària, L’any del diluvi és, alhora, un crit contra la pèrdua dels valors socials i la desfeta ambiental a què s’encara el món actual. Sense remei?

TM.

Magnífica aportació de les publicacions de la UV a la recerca sobre comunicació i periodisme. Aquest assaig dels dos professors de la reconeguda Escola de Glasgow -amb traducció del sociòleg valencià Rafael Xambó, que ha estat professor visitant- és un manual imprescindible per a tots els estudiosos de les relacions socials establides a través dels mitjans de comunicació de masses.

TM. Silver Kane és el pseudònim del magnífic escriptor i periodista F. González Ledesma a les seues novel·les de l’Oest, les quals li van servir de literatura alimentària. Ara, torna als aparadors amb una novetat del gènere. “No hay ninguna novela del Oeste en el mercado y a la vez quería saber si sería capaz de volver a escribir una”, s’ha justificat per a ressuscitar Kane. Els lectors estem molt agraïts.

Historias de Roma, d'Enric Gonzàlez

Lo que esconde tu nombre, de Clara Sanchez

El vol de les papallones, de Maurici Belmonte

RBA EDICIONS

EDICIONS DESTINO

EDICIONS BULLENT

rba.es

planetadelibros.com

bullent.net

Enric Gonzàlez té gràcia per contar les coses, a més de talent i professionalitat. Corresponsal d’El País a Londres, París, Nova York, Roma i actualment Jerusalen, comença a acostumar als seus lectors a un llibre per ciutat on viu. En aquest cas “la ciutat eterna“, Roma. Entre la novel·la i l’assaig ens mostra una ciutat plena d’encant, que ara podem descobrir amb una altra mirada: la d’Enric.

El premi Nadal de 2010 és per aquesta novel·la ambientada a una suposada costa molt pareguda a l’alacantina on una parella de vells noruegs passen els seus últims dies. El que ningú pot sospitar és el passat d’aquesta parella, des de fora bona, simpàtica i acollidora, però terrorífica i deshumanitzada si mires el seu passat. Un relat molt de moda que conjuga un possible realitat històrica i ficció.

Amb El vol de les papallones, de Maurici Belmonte, Edicions del Bullent comença a publicar l’obra guanyadora del Premi Soler i Estruch de narrativa curta. Amb l’obra de Maurici Belmonte descobrim dues històries a la manera de les nines russes. Quico descobrix un document del seu pare i decidix visitar el seu poble de naixement. Posterioriment escirurà un altre document pel seu fill.

La dama y el recuerdo, de Silver Kane

llibres

Els mercats assassins, de Greg Philo i David Miller

www.silenci.info AGST.SET 10

L'any del diluvi, de Margaret Atwood

cine

2x1

La Filmoteca d’estiu Un mes d'agost de cinema. Les millors pel·lícules de l'any a la fresca. JARDINS DEL PALAU DE LA MÚSICA 30.07 - 28.08 2X1 en la compra de l'abonament ivac-lafilmoteca.es

www.silenci.info AGST.SET 10

FAUS OLMOS. Del 30 de juliol al 28 d’agost tornen les pro-

jeccions a l’aire lliure de la Filmoteca de l’IVAC, que tindran lloc cada dia, a les 22.30h. en els Jardins del Palau de la Música. En la present edició els espectadors valencians podran gaudir, com sempre, del millor cine actual en versió original. A més, somriures i humor intel·ligent estan assegurats aquest any gràcies a la retrospectiva “La comedia según Woody”, que la Filmoteca de l’ IVAC organitza en col·laboració amb l’Aula de Cinema de la Universitat de València. El cicle dedicat a l’ extensa filmografia del cineasta novaiorqués comença el 17 de juliol en les Nits de Cinema, organitzades per l’Aula de Cinema en el claustre del Centre Cultural La Nau, continua en la Filmoteca d’Estiu i es prolongarà a partir de setembre en la sala Luis G. Berlanga, dins de la programació habitual de la Filmoteca. A la Filmoteca d’Estiu podrem gaudir de títols com les meravelloses Annie Hall i Manhattan, el musical Todos dicen I Love You. I La rosa púrpura de El Cairo, Balas sobre Broadway i més actuals com La maldición del escorpión de jade, clars homenatges a la comèdia clàssica americana. Cintes que sempre és un plaer tornar a vore en pantalla gran, a la fres-

ca i damunt en versió original. A més, la Filmoteca d’Estiu no es queda ací i ens oferix una selecció de títols recents entre els quals es troben les cintes guardonades a les últimes edicions dels premis Goya, com la d’aquest any, el trepidant thriller carcelari de Daniel Monzón Celda 211, o el millor documental, Garbo. El espía, una fascinant pel·lícula que gira al voltant d’un personatge fora del comú. També la millor pel·lícula hispano-americana, El secreto de sus ojos, l’últim film de l’argentí Juan José Campanella, que també ha estat guardonada amb l’Óscar a la millor pel·lícula estrangera en aquesta última edició. I com no, el contundent llargmetratge La cinta blanca, que no sols guanyà la Palma d’ Or en el Festival de Cannes, sinó que va arrassar també en l’última edició dels Premis del Cinema Europeu, on fou guardonada com a millor pel·lícula, millor guió i millor director per a l’austríac Michael Haneke. A més, el cicle “Cine de hoy” podrem vore en versió original pel·lícules com Up in the Air, Alicia en el país de las maravillas i l’estrena a València de Ashes of Time Redux, una nova versió de la pel·lícula mes ambiciosa de Wong Kar-wai. Per vore els horaris consulta el nostre calendari.

cine

Mamá está en la peluqueria

Mis tades con Margueritte

Choe, d'Atom Egoyan

CINES ALBATROS I BABEL

20.08

30.08

01.08

REDUÏT

5.50 euros de dilluns a dijous

5.80 euros de divendres a diumenge

cinesalbatrosbabel.com

Una història divertida i commovedora al mateix temps sobre la infància. Localitzada a l’estiu de 1966 se suposa un temps de vacances i felicitat per la família, però la marxa precipitada de la mare deixa als xiquets orfes i obligats a madurar per traure endavant la família.

Basat en la novel·la epònima de Marie-Sabine Roger, és la història d’amistat entre Germain Chazes (Gérard Depardieu), un home de 110kg, que desconfia de les paraules i viu en una caravana, i Margarite (Gisèle Casadesus), una anciana molt culta li fa descobrir l’univers dels llibres.

Chloe, la nova pel·lícula del director egipci Atom Egoyan, és l’estrena més esperada al setembre. Una trama protagonitzada per una parella en crisi i una atractiva jove que comença un perillós joc de seducció. Jualianne More i Liam Neeson sumen punts per anar a vore-la.

L’art que naix cada dia en el barri de Russafa a València pareix no tindre fre. A pesar de les penúries econòmiques que passen molts artistes, un grup de 50 professionals del cine, del teatre i de les arts plàstiques s’han unit per a rodar a València un llargmetratge sense pressupost. Diversos domicilis del barri de Russafa són l’escenari d’aquesta experiència cooperativista valorada en prop de 250.000 euros i on s’invertiran, com a màxim, 1.000 euros. La idea naix de tres jovens productors - Samuel Domingo (La Madre del Cordero Films), Juan Carlos Rincón (Menara Producciones) i Marc Martínez- que “moguts per la necessitat de contar històries“, han reunit a un grup de professionals amb ganes de treballar “per l’acció artística i la creació amb llibertat per damunt de tot“. La pel·lícula narra la història d’una comunitat que viu tancada en una casa laberíntica en què hi ha jerarquies, interessos i lluites. Per als directors, un univers propi entre el fantàstic i l’absurd, que plasma la lluita de molts jovens creadors per a eixir de la seua precarietat. Actors i actrius valencians, tècnics, càmeres, producció, elèctric... Professionals de tot tipus que no és que no vulguen cobrar, és que necessiten reivindicar el seu paper en una societat en què se senten discriminats.

www.silenci.info AGST.SET 10

La pel·lícula mileurista: 50 profesionals valencians graven un llargmetratge sense diners

GUILLERMO LÓPEZ GARCÍA. La setmana passada es va celebrar un curs en la Universitat Internacional Menéndez Pelayo de València, que vaig tindre el plaer de coordinar, sobre sèries de televisió. Afortunadament, el curs va ser un èxit de públic i de continguts. Però no ho conte per a promocionar res, sinó per a deixar constància que les telesèries estan ací per a quedar-se: interessen a moltíssima gent, i hi ha molt a dir. Durant dècades, el cine es va entendre exclusivament com un espectacle, un entreteniment menor, i un negoci. Amb el pas del temps, va començar a estudiar-se també com la forma artística i cultural que és. Quasi qualsevol manifestació de la cultura popular té aquesta doble condició, i també les sèries. Los Soprano, The Wire, etc., han enllumenat una nova forma de narrar històries, un temp lent que es prolonga al llarg de 50 hores o més, molt més profund i dens del que l’audiovisual ens tenia acostumats. Sobre Lost no tornarem una altra vegada, però és una manifestació del mateix símptoma: les telesèries han augmentat la seua complexitat i les seues possibilitats; amb açò, l’espectador gaudix d’una oferta cada vegada més diversa i amb moltes ramificacions. L’època de Bonanza (per fortuna) ja ha quedat arrere.

Damages, els danys col·laterals de Glenn Close

JONÁS PORCAR. Damages (Danys col·laterals) és una sèrie d’advocats de tres temporades amb 13 capítols, però que poc o no té res a vore amb les sèries d’advocats a les quals estem acostumats. I és que pràcticament no vorem en Damages togues ni “protestesenyories”. La sèrie és bàsicament un thriller frenètic, que alterna una trama present amb pinzellades de flashforward, magistralment administrats pels guionistes perquè mai sapiem més d’allò que ens toca, però podem anar lligant caps. O almenys creure que ho fem, perquè l’èxit del seu guió es basa sobretot en els seus continus girs, bruscos i inesperats, que provoquen autèntica addicció a la sèrie des del primer capítol. El seu altre gran actiu és el seu repartiment, encapçalat per una esplèndida Glenn Close, que encarna a la maquiavèl·lica Patty Hewes, una poderosa i experimentada advocada novaiorquesa de doble moral. Patty reclutarà Ellen Parsons, una jove, brillant i prometedora advocada, interpretada per Rose Byrne, que viurà un conflicte constant entre l’ètica, l’ambició, i la consecució de la justícia. Ted Donenson i Zeljko Ivanek, també excel·lents, completen el nucli dur del càsting de Damages, una sèrie d’assassinats, de mentides, de manipulacions i de corrupció. Imprescindible.

uimp.es

televisió

Telesèries en la UIMP

www.silenci.info AGST.SET 10

fxnetworks.com/shows/originals/damages