Arqueologia Bibliografia: Renfrew, C: Arqueologia, teoría, método y práctica. Barcelona 1993. Fernandez Martínez, V: Teoria y método de la Arqueologia. Madrid, 1989. Hole, F. Heizer, R: Introducción a la arqueologia prehistórica. Madrid 1977. Mantosh, J: Guía práctica de arqueologia. Madrid, 1977. Rodia, I: Ciencias metodológicas y técnicas aplicadas a la arqueología. Ciencia Oberta, nº, 1992. Johnson, M: Teoria arqueológica. Barcelona, 2000. Temari: 1) La naturalesa de la documentació arqueològica. 1.1) El registre arqueològic. 1.2) La noció del jaciment i del context. 1.3) Els procesos deposicionals i postdeposicionals. 1.4) La formació dels jaciments. 2) La recuperació de les dades arqueològiques I: L’excavació arqueològica. 3) Les tècniques de datació. 4) La recuperació de les dades arqueològiques II: La prospecció arqueològica. 5) Les tècniques d’estudi dels artefactes (cultura material). 6) Les tècniques d’estudi dels ecofactes (arqueobotànica, arqueozoologia, paleantropologia). 7) La interpretació en l’arqueologia. Formació i desemvolupament de la disciplina. 8) Publicació i difussió. 9) Legislació. INTRODUCCIÓ. - Definició d’arqueologia. L’arqueologia, es pot definir de varies formes, però la més complerta la donaria David Clarke (1973) dient que és una disciplina amb teoria i pràctica. És la recuperació dels models inobservables de comportament huminid a partir de traces indirectes representades en mostres de mala qualitat. La finalitat de l’arqueologia segons aquesta definició és valorar els diferents comportaments, però ¿ què entenem per comportament ?. El comportament és una actitut segons la qual, l’ésser humà s’enfronta a la Natura. Aquesta definició fà referència a tots els hominids per tant és un terme molt ampli tant en especies com en el temps. El comportament seria el mateix que parlar de cultura, ja que fà referència al comportament com adaptació dels homes al medi ambient. L’antropologia cultural s’encarregaria també dels comportament de l’home. L’antropologia fà observacions directes per estudiar les cultures, a diferència de l’arqueologia que no pot usar l’observació directe ja que estudia cultures desaparegudes i utilitza les excavacions. La història s’hi fixa en les restes escrites, les quals, es poden ampliar amb l’arqueologia per cumplimentar un passat. El comportament implica una dinàmica que no pot ser observable per l’arqueologia, sino que és a través de les evidències que s’hi pot interpretar el passat. El comportament inobservable es pot veure a través del registre arqueològic o documentació arqueològica que tenen a veure amb restes i evidències, tals com restes humanes, ceràmica, armes,... El registre arqueològic per tant és estàtic i observable, de manera que ens permet reconstruir les cultures perdudes. Hem de tenir en compte que el registre arqueològic no es troba mai en bones condicions ja que el deteriorament i la desaparició de moltes de les restes impedeixen la bona conservació. La matèria orgànica per exemple es sol destruir amb el pas del temps per tant sols es recupera una petita part en la majoria dels casos:
1