Bibliotecas especializadas by Toni Pérez

Biblioteques de recerca: presentació 1.

2. 3. 4.

5. 6. 7.

8. 9.

Presentació Recomanacions i prerequisits Objectius general de l’assignatura Programa docent Metodologia Avaluació Bibliografia Hora d’atenció alumnes Dubtes, preguntes

Biblioteques de recerca UB. Facultat de Biblioteconomia i Documentació. © Anna Rovira i Marta López, 2006

Biblioteques de recerca

Classificacions de biblioteques

Tipus de biblioteques: definici贸 i funcions

Quadre-resum

Tema 1: La recerca i les biblioteques de recerca

UB. Facultat de Biblioteconomia i Documentaci贸. 漏 Anna Rovira i Marta L贸pez, 2006

1. Classificació de biblioteques Elements que hi intervenen: • L’entitat mare, la finalitat de la biblioteca, el tipus de col·lecció, el tipus d’usuari, el model organitzatiu, el nom de la unitat d’informació, els objectius i funcions...

Una nova tipologia? • La biblioteca virtual, digital, electrònica, híbrida, etc. Tema 1: La recerca i les biblioteques de recerca

UB. Facultat de Biblioteconomia i Documentació. © Anna Rovira i Marta López, 2006

Classificació de la Unesco 1. 2. 3.

4. 5. 6.

Nacionals Institucions d’Ensenyament superior Altres biblioteques importants no especialitzades Biblioteques escolars Biblioteques públiques Biblioteques especialitzades

Tema 1: La recerca i les biblioteques de recerca

UB. Facultat de Biblioteconomia i Documentació. © Anna Rovira i Marta López, 2006

Classificació de la IFLA I. Biblioteques generals d’investigació: nacionals, parlamentàries; universitàries i altres biblioteques d’investigació general II. Biblioteques especialitzades: administració, art, biologia, medecina, geografia, ciència i tecnologia, ciències socials. III. Biblioteques al servei del públic en general: infantils, per a cecs, públiques, escolars, minories culturals, per a persones discapacitades

Tema 1: La recerca i les biblioteques de recerca

UB. Facultat de Biblioteconomia i Documentació. © Anna Rovira i Marta López, 2006

Categorització tradicional 1. 2. 3. 4. 5.

Biblioteques públiques Biblioteques nacionals Biblioteques universitàries Biblioteques escolars Biblioteques especialitzades

Tema 1: La recerca i les biblioteques de recerca

UB. Facultat de Biblioteconomia i Documentació. © Anna Rovira i Marta López, 2006

2. Tipus de biblioteques: públiques “La

biblioteca pública és un centre local d'informació que facilita tot tipus de coneixement i informació als seus usuaris”. Els serveis de la biblioteca pública es fonamenten en la igualtat d'accés per a tothom, sense tenir en compte l'edat, la raça, el sexe, la religió, la nacionalitat o la classe social. Cal oferir serveis i materials específics a aquells usuaris que, per alguna raó, no poden utilitzar els serveis i materials habituals, com és el cas de minories lingüístiques, persones amb discapacitats o gent hospitalitzada o empresonada.

Manifest Unesco Biblioteca Pública, 1994 Tema 1: La recerca i les biblioteques de recerca

UB. Facultat de Biblioteconomia i Documentació. © Anna Rovira i Marta López, 2006

Tipus de biblioteques: escolars “La biblioteca escolar ofereix serveis d’aprenentatge, llibres i altres recursos, a tots els membres de la comunitat escolar per a que desenvolupin el pensament crític i utilitzin la informació en qualsevol suport i format.” Manifest de la Biblioteca Escolar IFLA / Unesco

Tema 1: La recerca i les biblioteques de recerca

UB. Facultat de Biblioteconomia i Documentació. © Anna Rovira i Marta López, 2006

Tipus de biblioteques: nacionals “És una biblioteca principalment sostinguda per l’Estat, i la seva responsabilitat és recollir, elaborar la bibliografia, preservar i posar a disposició, el patrimoni documental publicat sobre qualsevol tipus de suport, que hagin estat produïts o bé facin referència al país.” IFLA

Tema 1: La recerca i les biblioteques de recerca

UB. Facultat de Biblioteconomia i Documentació. © Anna Rovira i Marta López, 2006

Tipus de biblioteques: universitàries

La Biblioteca és un centre de recursos per a l’aprenentatge, la docència, la recerca i les activitats relacionades amb el funcionament i la gestió de la Universitat / Institució en el seu conjunt.

Red de Bibioteques Universitarias Españolas

Tema 1: La recerca i les biblioteques de recerca

UB. Facultat de Biblioteconomia i Documentació. © Anna Rovira i Marta López, 2006

Tipus de biblioteques: especialitzades “Biblioteca establerta, mantinguda i administrada per una firma comercial, una corporació privada, una associació, un organisme estatal o un altre grup o entitat que tenen interès per una matèria específica, per atendre les necessitats d’informació dels seus membres o personal, i assolir els objectius de l’organització.” American Library Association Tema 1: La recerca i les biblioteques de recerca

UB. Facultat de Biblioteconomia i Documentació. © Anna Rovira i Marta López, 2006

Tipus de biblioteques: parlamentàries

“La biblioteca parlamentària és un tipus de biblioteca especialitzada amb característiques fortament condicionades per la institució a la qual pertany, que la fan diferent de qualsevol altra biblioteca de recerca.”

Tema 1: La recerca i les biblioteques de recerca

UB. Facultat de Biblioteconomia i Documentació. © Anna Rovira i Marta López, 2006

3. Quadre-resum Tipus biblioteca

Missió

Públic

Col·lecció

Bib. pública

Informació, cultura autoformació, oci

Tots els habitants d’una àrea geogràfica

Enciclopèdica: coneixement i ficció

Bib. escolar Bib. universitària Bib. especialitzada Bib. nacional Bib. parlamentària

Tema 1: La recerca i les biblioteques de recerca

UB. Facultat de Biblioteconomia i Documentació. © Anna Rovira i Marta López, 2006

Classificació de la IFLA I.

Biblioteques generals d’investigació

II.

Biblioteques especialitzades

III.

Biblioteques al servei del públic en general

Tema 1: La recerca i les biblioteques de recerca

UB. Facultat de Biblioteconomia i Documentació. © Anna Rovira i Marta López, 2006

Les biblioteques de recerca:



Funció tradicional: acumular coneixement molt especialitzat i actuar sota demanda



Repte actual: recolzar activament la recerca en un entorn competitiu  Més informació i millors accessos  El paper de la biblioteca en l’avaluació de la investigació / difusió

Tema 1: La recerca i les biblioteques de recerca

UB. Facultat de Biblioteconomia i Documentació. © Anna Rovira i Marta López, 2006

Associacions de Biblioteques de Recerca



Ligue Européenne des Bibliothèques de Recherche: http://www.kb.dk/liber



Association of Research Libraries: http://www.arl.org

Tema 1: La recerca i les biblioteques de recerca

UB. Facultat de Biblioteconomia i Documentació. © Anna Rovira i Marta López, 2006

Introducció a la recerca

El concepte de recerca

La situació de la recerca i les polítiques científiques a Catalunya, Espanya i Europa

Tema 1: La recerca i les biblioteques de recerca UB. Facultat de Biblioteconomia i Documentació. © Anna Rovira i Marta López, 2006

El concepte de recerca 

Activitat humana d’ordre intel·lectual.



Recerca: acció de cercar, especialment de cercar amb tota cura, atenció per trobar o descobrir una cosa.



Investigació: cercar de descobrir o conèixer (alguna cosa) indagant i examinant atentament tot vestigi, tot indici.

Tema 1: La recerca i les biblioteques de recerca UB. Facultat de Biblioteconomia i Documentació. © Anna Rovira i Marta López, 2006

El concepte de recerca



Recerca científica



Recerca aplicada

Tema 1: La recerca i les biblioteques de recerca UB. Facultat de Biblioteconomia i Documentació. © Anna Rovira i Marta López, 2006

Els resultats de la recerca científica: 

La formació de recursos humans en R+D: les tesis doctorals.



La producció de nous coneixements: les publicacions científiques.

Els resultats de la recerca aplicada: 

La producció tecnològica.

Tema 1: La recerca i les biblioteques de recerca UB. Facultat de Biblioteconomia i Documentació. © Anna Rovira i Marta López, 2006

El concepte de recerca Recerca científica i innovació tecnològica són coses diferents amb protagonistes diferents: els científics i els empresaris. 



Les activitats de recerca, desenvolupament i innovació tecnològica són reconegudes universalment, com la clau estratègica del creixement econòmic i del benestar material dels pobles.

Tema 1: La recerca i les biblioteques de recerca UB. Facultat de Biblioteconomia i Documentació. © Anna Rovira i Marta López, 2006

El concepte de recerca La

generació de nous coneixements ha d’anar acompanyada de la capacitat d’absorbir i d’aplicar aquests mateixos coneixements de manera productiva. La capacitat de competir, i d’aconseguir un cert benestar material, ha deixat de basar-se en els factors tradicionals, com els baixos salaris, per a recolzar-se en la innovació i en la qualitat dels sectors productius. 

La recerca genera veritables curses competitives de descoberta (entre persones, grups, països): el mèrit i els punts compten per als qui arriben primer. 

Tema 1: La recerca i les biblioteques de recerca UB. Facultat de Biblioteconomia i Documentació. © Anna Rovira i Marta López, 2006

2. El sistema català de ciència i tecnologia

Integrat per: 1.

Les universitats.

La xarxa de centres vinculats al Servei Català de la Salut.

Els centres públics de recerca de l'administració autonòmica.

Tema 1: La recerca i les biblioteques de recerca UB. Facultat de Biblioteconomia i Documentació. © Anna Rovira i Marta López, 2006

El sistema català de ciència i tecnologia

Els organismes públics d'investigació de titularitat estatal.

Altres organismes entre el sector públic i el sector privat.

Els departaments d'R+D de les empreses.

Tema 1: La recerca i les biblioteques de recerca UB. Facultat de Biblioteconomia i Documentació. © Anna Rovira i Marta López, 2006

Política científica



Catalunya



Espanya



Europa

Tema 1: La recerca i les biblioteques de recerca UB. Facultat de Biblioteconomia i Documentació. © Anna Rovira i Marta López, 2006

Recerca a Catalunya: indicadors



Inversió en recerca i desenvolupament (% respecte al PIB) : 1,38% (2003)



Investigadors: 18.400 (previsió pel 2008: 24.000). El 62,5 % adscrit al sector públic

Tema 1: La recerca i les biblioteques de recerca UB. Facultat de Biblioteconomia i Documentació. © Anna Rovira i Marta López, 2006

Recerca a Catalunya: organismes implicats 

Les competències (i els recursos) sobre investigació no estan totalment transferits a l’administració autonòmica.



Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació (DURSI)



Departament de Treball i Indústria



CIRIT (Comissió Interdepartamental de Recerca i Innovació Tecnològica), creada el 1980.

Tema 1: La recerca i les biblioteques de recerca UB. Facultat de Biblioteconomia i Documentació. © Anna Rovira i Marta López, 2006

Pla de Recerca i Innovació: 2005-2008 Línies d’actuació al voltant de:  Polítiques de recerca i recursos  Investigadors  Estructures  Aliances  Internacionalització de la recerca  Divulgació i comunicació científica

Tema 1: La recerca i les biblioteques de recerca UB. Facultat de Biblioteconomia i Documentació. © Anna Rovira i Marta López, 2006

La recerca a Espanya “Plan Nacional de Investigación Científica, Desarrollo e Innovación Tecnológica 2004-07” Ministerio de Ciencia y Tecnología Objectius:  Increment del nivell de la ciència i la tecnologia espanyoles  Augment dels recursos humans destinats a la I+D+I, tant en el sector públic com en el privat  Reforçar els drets i les garanties dels investigadors  Enfortir la dimensió internacional de la ciència i tecnologies espanyoles, especialment en l’Espai Europeu d’Investigació

Tema 1: La recerca i les biblioteques de recerca UB. Facultat de Biblioteconomia i Documentació. © Anna Rovira i Marta López, 2006

La recerca a Europa, Estats Units i Japó



La investigació a Europa (l’Espai Europeu de Recerca) es troba clarament per darrera dels Estats Units i del Japó.



Despesa europea en recerca: 1,9% PIB; Estats Units: 2.7% i Japó 3%.



La diferència entre Europa i els Estat Units pel que fa a la despesa en R+D s’ha quintuplicat entre 1993 i 1999.



Amb tot, la Unió Europea produeix una tercera part del coneixement científic mundial.

Tema 1: La recerca i les biblioteques de recerca UB. Facultat de Biblioteconomia i Documentació. © Anna Rovira i Marta López, 2006

L’horitzó 2010: l’Espai Europeu de Recerca 

Febleses del sistema europeu de recerca:      



Baixa inversió (privada i pública) Mancança de recursos humans Fragmentació, duplicació d’esforços Manca de cultura de mobilitat Comunitat europea: sistema de presa de decisions lent Falta una dimensió europea de la recerca

Objectiu 2010: 3% del PIB en recerca

Tema 1: La recerca i les biblioteques de recerca UB. Facultat de Biblioteconomia i Documentació. © Anna Rovira i Marta López, 2006

Més informació... 

DURSI (Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació) http://www10.gencat.net/dursi/ http://www.pricatalunya.net/



CSIC (Consejo Superior de Investigaciones Científicas) http://www.csic.es/



Ministerio de Ciencia y Tecnología http://www.mcyt.es/



Ministerio de Industria, Turismo y Comercio http://www2.mityc.es/es-ES



CORDIS (Servicio de Información Comunitario sobre Investigación y Desarrollo) http://www.cordis.lu/es/home.html



European Research Area http://europa.eu.int/comm/research/era/index_en.html

Tema 1: La recerca i les biblioteques de recerca UB. Facultat de Biblioteconomia i Documentació. © Anna Rovira i Marta López, 2006

TEMA 2: BIBLIOTEQUES NACIONALS 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9.

Definició i concepte Marc legal Evolució històrica Missió i funcions Estructura i característiques Usuaris, col·leccions, serveis Espais i equipaments Marc normatiu Estudi de casos: British Library, Bibliothèque Nationale de France, Biblioteca Nacional de España, Biblioteca de Catalunya, Library of Congress…

Tema 2: Biblioteques nacionals UB. Facultat de Biblioteconomia i Documentació. © Anna Rovira i Marta López, 2006

1. Definició i concepte:

Biblioteca pública que rep en dipòsit legal exemplars de tot nou llibre publicat dins l’àmbit d’un estat o d’una cultura reconeguda i que exerceix una funció de capçalera i de coordinació sobre el sistema de biblioteques existent en aquest àmbit.

Tema 2: Biblioteques nacionals UB. Facultat de Biblioteconomia i Documentació. © Anna Rovira i Marta López, 2006

Les biblioteques nacionals són les responsables de l’adquisició i conservació d’exemplars de totes les publicacions impreses en el país i que funcionen com a biblioteques “de dipòsit” en virtud de disposicions sobre el dipòsit legal o d’altres disposicions.

Unesco (1970) Tema 2: Biblioteques nacionals UB. Facultat de Biblioteconomia i Documentació. © Anna Rovira i Marta López, 2006

2. Marc legal 

Preliminars



Biblioteca Nacional: legislació: 



ESPANYA. Lleis, decrets, etc. Real Decreto 582/1989 de 19 de mayo. Reglamento de bibliotecas públicas del estado y del sistema español de bibliotecas. BOE ESPANYA. Lleis, decrets, etc. Real Decreto 1581/1991 de 31 de octubre. Estatuto de la Biblioteca Nacional. BOE núm. 268 (8.11.1991), p. 2674 i ss. ESPANYA. Lleis, decrets, etc. Real Decreto 253/1997 de 21 de febrero por el que se modifica el estatuto de la Biblioteca Nacional

Tema 2: Biblioteques nacionals UB. Facultat de Biblioteconomia i Documentació. © Anna Rovira i Marta López, 2006



Biblioteca de Catalunya: legislació: 

CATALUNYA. Lleis, decrets, etc. Llei 4/1993 de 18 de març del Sistema Bibliotecari de Catalunya. DOGC núm. 1727 (29.03.1993), p. 2217 i ss.



CATALUNYA. Lleis, decrets, etc. Decret 300/1995 de 25 d’octubre pel qual s’estableix l’estructura de l’entitat autònoma Biblioteca de Catalunya. DOGC núm. 2131 (22.11.1995), p. 8673 i ss.

Tema 2: Biblioteques nacionals UB. Facultat de Biblioteconomia i Documentació. © Anna Rovira i Marta López, 2006

3. Evolució històrica: 

Origen



S. XVIII S. XIX S. XX S. XXI

  

Tema 2: Biblioteques nacionals UB. Facultat de Biblioteconomia i Documentació. © Anna Rovira i Marta López, 2006

Evolució històrica: alguns exemples



Estats Units: Library of Congress



Itàlia: Biblioteca Nazionale Centrale di Roma



Finlàndia: The Helsinki University Library. The National Library of Finland

Tema 2: Biblioteques nacionals UB. Facultat de Biblioteconomia i Documentació. © Anna Rovira i Marta López, 2006

Esdeveniments històrics: 

Congrés de Viena (1958)



Sylvestre (1987)



Line (1989)



Cornish (1991)

Tema 2: Biblioteques nacionals UB. Facultat de Biblioteconomia i Documentació. © Anna Rovira i Marta López, 2006

4. Missió i funcions de les biblioteques nacionals: 

Missió preferentment de dipòsit

Funcions: 

Recollir, conservar i difondre tota la producció bibliogràfica produïda o relacionada amb el territori.



Ser receptora del dipòsit legal

Tema 2: Biblioteques nacionals UB. Facultat de Biblioteconomia i Documentació. © Anna Rovira i Marta López, 2006



Coordinar els serveis nacionals de biblioteques i les activitats bibliogràfiques.



Adquirir, conservar i difondre els fons generals multidisciplinaris i d’abast universal adequats per a la recerca en les diverses branques del saber.

Tema 2: Biblioteques nacionals UB. Facultat de Biblioteconomia i Documentació. © Anna Rovira i Marta López, 2006

Reflexions sobre les funcions



Goodrum (1979): 3 generacions de biblioteques: 

Abans 1800: 1ª generació



Entre 1789 -1945: 2ª generació



Des de 1945: 3ª generació

Tema 2: Biblioteques nacionals UB. Facultat de Biblioteconomia i Documentació. © Anna Rovira i Marta López, 2006

Funcions



L’anàlisi d’Al-Nahari (1984): prioritàries, convenients o que es poden delegar



L’informe de la British Library (1985)

Tema 2: Biblioteques nacionals UB. Facultat de Biblioteconomia i Documentació. © Anna Rovira i Marta López, 2006

Més funcions:



Biblioteques amb funcions:  exhaustives: Biblioteca Nacional del Canadá  sub-nacionals: Biblioteca de Catalunya  d’especialitzades: National Library of Medicine



Exemples de biblioteques nacionals amb doble funció: National Diet Library, Library of Congress

Tema 2: Biblioteques nacionals UB. Facultat de Biblioteconomia i Documentació. © Anna Rovira i Marta López, 2006

Biblioteques de Recerca 2005- 2006

Grup T-1

Toni Pérez

INTRODUCCIÓ. 

El concepte de recerca.

La recerca és una activitat humana d’ordre intel.lectual. La recerca seria l’acció de cercar amb cura, atenció per trobar o descubrir alguna cosa. Ens situem davant alguna cosa desconeguda. La investigació seria un sinònim de recerca, amb el fi de descubrir o conèixer alguna cosa, indagar i examinant atentament tot vestigi. L’acció de fer recerca es pot entendre en un sentit ampli: Alguns ho fan per diners mentre que d’altres ho fan per oci. Altre grup seria els que fan recerca de manera remunerada (investigadors d’empreses o universitats) el que han de fer és descubrir alguna cosa i el que fan és recerca directe. Altre gent fa recerca indirecte com els periodistes que ens informen d’una cosa. Dins del periodisme però es poden trobar investigadors indirectes (informatius) i directes (reportatges com el 30 minuts). En el cas dels investigadors de laboratori i universitats, fan recerca exclussiva, paral.lelament a això hi ha altre gent que rep remuneracions per fer docència i també recerca. Així veiem que el perfil de l’investigador és molt ampli. Hi ha diferents nivells en àmbits de recerca: 

Recerca o investigació científica, és un tipus de recerca pura on tenen com a finalitat, saber com funcionen les coses.



En un segon nivell, hi ha la recerca aplicada, que es destina a resoldre una finalitat concreta, com, cóm curar una malaltia.

Els resultats de la recerca científica, independentment de l’escenari on es desenvolupi la recerca, l’hem d’entendre com es materialitza, cal veure l’aplicabilitat del descobrimet, a nivell de polítiques de recerca cal poder-la mesurar. Un dels sistemes de mesurar la recerca és la publicació científica que contempla uns quants tipus de documents: tesis doctorals (investigació prèvia) en el marc de les universitats, altre tipus de document per avaluar la investigació en un país serien els artícles de revistes científiques o especialitzades (a diferència de les de divulgació que solen ser les que venen als quioscs). Actualment, les revistes científiques (no de divulgació) són aproximadament unes 120.000 al món. Altre activitat d’intercanvi entre els investigadors són els congressos. Són pocs però la quantitat d’informació que s’intercanvia és molta. També mitjançant la literatura gris via internet surten entre d’altres coses ponències als

Biblioteques de Recerca 2005- 2006

Grup T-1

Toni Pérez

congressos, els working papers o report de recerca o d’investigació que són petits informes que expliquen l’estat actual d’una investigació. Els reports de recerca de vegades són previs als posteriors articles de revistes d’investigació, tot i que varia segons l’àmbit o disciplina. A part de les publicacions científiques hi ha les publicacions de recerca aplicada, que serien les patents. Quan algú ha descobert alguna cosa i vol rebre l’exclussiva per poder explotar el producte. Això sobre tot es dona en Farmacia i Tecnologia.

La recerca des de el punt de vista social.

Una cosa és fer recerca científica i l’altre és fer innovació tecnològica. La recerca la fan els científics i l’innovació es portar-la a la pràctica i desenvolupar-la pels empresaris per buscar un benefici econòmic. Les activitats de recerca desenvolupament i innovació tecnològica són reconegudes universalment com la clau estratègica del creixement econòmic i del benestar material dels pobles. Els països més rics del món, entre d’altres coses ho són perque investiguen i apliquen les seves investigacions. Així la recerca és un indicador important del benestar i del bon funcionament econòmic d’un país. La generació de nous coneixements ha d’anar acompanyat d’aplicació, la generació de producció en el món empresarial i en el món econòmic i investigacions en tots els àmbits del coneixement. Hi ha doncs una relació entre investigació pura i aplicada. Altre aspecte important relacionat amb la recerca es basa en que la capacitat de competir y d’aconseguir un cert benestar material, ha deixat de basar-se en els valors tradicionals com els baixos salaris, per recolzar-se en la innovació i en la qualitat dels sectors productius, és a dir, hi ha països que encara funcionen amb quantitat de mà d’obra mentre que d’altres no, s’hi dediquen a la recerca i a la innovació. La recerca genera veritables curses commpetitives de descoberta entre persones, grups i països: el merit i els punts conten per als qui arriben primer. No comparteixen les coses fins que s’ha descobert tot. Pràctica 1: Què és Espai Europeu de Recerca EER?

Biblioteques de Recerca 2005- 2006

Grup T-1

Toni Pérez

1.2) El sistema de ciència i tecnologia l’integren els següents òrgans: -

Integrat per universitats (públiques i privades).

La xarxa de centres vinculats al Servei Català de Salut.

Els centres públics de recerca de l’administració autonòmica.

Organismes entre el sector públic i el privat. Els departaments d’R+D de les empreses.

A Catalunya hi ha 14 universitats (11 públiques i 3 privades). La universitat té 2 finalitats concretes: la docència i la investigació. La xarxa de centres vinculats al Servei Català de Salut, vincula hospitals públics i fundacions de recerca com la Fundació Puigvert i Fundació Josep Carreres (alguns són privats). Sovint alguns hospitals estan vinculats amb les universitats, per exemple el Clínic està vinculat a la UB i el de St. Pau a l’UAB. Els centres de recerca públics de l’administració autonòmica, depenen de la Generalitat. Hi ha un centre com l’Institut de Recerca i Tecnologies Alimentàries (IRTA) que funciona amb calers públics però l’administració la fa la Generalitat. Altre l’Institut de l’Automoció Aplicada de l’Automòvil (DIADA) avança en matèria automovilística. Altres centres depenen de l’administració estatal que s’encarreguen de investigar com són el CSIC

(Consejo Superior de Investigaciones Científicas)

que també s’encarrega d’investigar i gestionar bens públics. Hi ha 100 centres per tota la Península, que depenen del CSIC, a Catalunya hi ha 14. Centres Avançats d’Estudis, Centre Institut de Microelectrònica, Institut d’anàlisi Econòmic; Institut de Químiques Ambientals... Hi ha també el sector que fa de pont entre els centres investigadors i les empreses perque ho apliquin. Serien aquells centres que estan entre els sectors públics i els privats. Serien centres com el Parc Científic de la UB, que transpassa la recerca més pura a fer recerca de caire aplicat. Finalment tenim els departaments de R+D de les empreses grans o macroempreses. Aquestes empreses tenen ja uns departaments propis que s’hi dediquen a la recerca i el desenvolupament. El sector alimentari, el químic farmacèutic i l’automovilístic (SEAT).

Biblioteques de Recerca 2005- 2006 -

Grup T-1

Toni Pérez

La poítica científica.

Com que el finançament investigador no està tot controlat per la Generalitat hi ha 3 grans paraigües: 

Plan Nacional de Investigación y Desarrollo (a nivell nacional).



Programa de la UE (nivell internacional).



La Generalitat (nivell autonòmic).

Aquests 3 òrgans intervenen en política científica. Són actuacions, prioritats i recursos públics per motivar i incentivar perque s’avanci en investigació. Cal tenir present els indicadors a nivell econòmic. Un punt o indicador important per conèixer quan s’ha d’invertit és el PIB= riquesa d’un país i quanta d’aquesta riquesa és reinverteix en recerca. Catalunya inverteix entorn 1’38 % del PIB en recerca (2003). A Catalunya hi ha uns 18.000 investigadors aproximadament i es pensa que al 2008 siguin 24.000. El 62’5 % dels 18.000 treballen en entitats públiques. Al 2001 (Fotocop 1: 20/2/06) s’hi dedicava més recerca a Catalunya que a la resta de l’Estat. Tot i que encara és poc, si es compara amb Suècia o Japó. Donat que hi ha pocs recursos humans hi haurà poca innovació. Per això calen polítiques

que promoguin i incentivin la recerca tals com l’ITER o el

SINCROTRÓN. Altre gran projecte és el Superordinador de la UPC.

La recerca a Catalunya: organismes implicats.

Els organismes que a Catalunya estan darrera de la investigació són el DURSI i el Departament de Treball i Indústria. El CIRIT fa de pont entre aquests 2 departaments per que hi hagi fluidessa en el transcurs dels organismes. El DURSI i el Departament de Treball, al 2004 van juntar-se en el dit Plà de Recerca i Innovació fins al 2008 i creu que s’ha d’actuar alvoltant de: 

Millorar els recursos destinats ala investigació. Volen arribar a invertir el 2% del PIB al 2007.



Cal treballar, consolidar al personal investigador. Molts investigadors no tenen una situació gaire consolidada i els contractes són poc estables però el govern de Catalunya creu que s’han de dotar a aquests investigadors d’una situació consolidada i ofertar més beques.



Crear més estructures vinculades a la recerca (DURSI) com són els centres tecnològics que s’haurien de crear en cadascuna de les universitats per així crear un pont.



Reforçar les aliances tant estatals com europees.

Biblioteques de Recerca 2005- 2006 

Grup T-1

Toni Pérez

Internacionalització de la recerca: 1) Projectar la recerca catalana a l’exterior (vendre la inversió catalana al món. 2) Recuperar als cervells que s’han anat a altres països i crear coneixement en altres països.



Divulgar i comunicar més la ciència de manera que es crei una demanda per així facilitar més investigació.

Fotocop 2(20/2/06) Es va crear una nova disciplina Infonomia. Alfons Cornella parlava de que cal innovar i de l’esperit competitiu. Seguint amb el tema la Generalitat vol invertir per investigar fins al 2008. Pel que fa al Plà Estatal: el Plà Nacional de Investigación Científica, Desarrollo e Innovación Tecnológica, i el CSIC, institució de recerca que depén del Ministeri de Ciència i Tecnologia i planteja que entre el 2004 i el 2007 uns objectius del plà estatal semblants al de la Generalitat de Catalunya: 1) increment del nivell de la ciència i la tecnologia espanyoles, per tant pujar la inversió en PIB. 2) Augmentar els recursos humans d’I+D+I tant en el sector privat com en el públic (Investigació + Desenvolupament + Innovació). 3) Reforçar el nivell de vida dels investigadors. 4) Potenciar la investigació però en paral.lel amb la resta d’Europa.

La recerca a Euorpa, EEUU i Japó (fotocop 1 20/2/06).

La investigació a Europa (Espai Europeu de Recerca) es troba per darrera d’EEUU i Japó. Cal dedicar-li més recursos ja que Europa inverteix 1’9% mentre que Japó el 3% i EEUU el 2’7%. Per altra banda, Europa està tenint una diferència més important amb respecte EEUU tan en inversions com en resultats d’investigació. Aquesta diferència en relació a la recerca als EEUU s’ha de dir que a nivell de producció científica Europa produeix 1/3 part, per tant hi ha remei per apropar Europa a Amèrica. Com es va crear l’Espai Europeu de Recerca? 1) Per que Europa estava molt per sota de Japó i EEUU, però tant a nivell econòmic com social es podria arribar a on està EEUU, en canvi hi ha diferències, per exemple, la inversió privada a EEUU és molt més important que la que es dona a Europa per invertir en matèria d’investigació. Per últim, a Europa, com a Espanya, hi ha grans desequilibris, per exemple Suècia inverteix un 4% mentre que Itàlia o Grècia inveteixen molt menys.

Biblioteques de Recerca 2005- 2006

Grup T-1

Toni Pérez

Els punts febles de la recerca a Europa són: 

Baixa inversió (privada) en matèria d’investigació.



A conseqüència hi ha mancança de recursos humans destinats a la investigació.



Europa es caracteritza per una diversificació de pobles que són barreres administratives i no és un sol país si no varios països.



Europa té una manca de cultura de movilitat i caldria impulsar que els investigadors es moguin.



La CEE té una burocràcia molt lenta en quant a pendre decisions.



Manca una dimensió de recerca europea (genèric) sino que cada país avança pel seu compte.

Del conjunt de febleses va sorgir l’Espai Europeu de Recerca que pretenen que tots els països destinin el 3% de l’inversió en recerca. Això s’hauria de fer al 2010. Fotocop III 20/2/06. Irlanda que havia estat un país d’emigrants, ha passat, gràcies als Fons de Cohesió (Fons FEDER) Europeus a tenir inversions fortes en investigació, en comptes del ciment. L’aturada del conflicte també a tingut a veure. Les publicacions científiques no només tenen a veure amb les biblioteques sino que van molt més enllà, ja que reflecteixen la salut en matèria d’investigació de cada país.

Biblioteques de Recerca 2005- 2006

Grup T-1

Toni Pérez

TEMA 1: BIBLIOTEQUES DE RECERCA. 1.1)

Classificacions de biblioteques.

1.2)

Tipus de biblioteques: definició i funcions.

1.3)

Quadre resúm.

Les biblioteques existeixen des de fa molts segles, però la gran eclossió es donaria a partir del s. XX i sobretot a partir del naixement de l’especialització de Biblioteconomia i Documentació. Alguns altres elements que permeten l’eclossió foren: l’economia, el millor nivell de vida, major educació i més gent que hi accedia. A finals del s. XX es dona l’impacte de les noves tecnologies de la informació. Al s. XX apareixeren moltes biblioteques i es diversificaren una per una, l’afegint-se a les noves tecnologies, van fer que es compartissin certs problemes que trencaven amb la diversificació. De la mateixa manera que hi ha diversificació, es dona una xarxa de col.laboració entre les diferents biblioteques. Existeix cooperació ja siguin biblioteques de la mateixa tipologia o no. 1.1) 

Classificacions de biblioteques.

Elements que intervenen.

L’entitat mare, la finalitat de la biblioteca, el tipus de col.lecció, el tipus d’usuari, el model organitzatiu, el nom de la unitat d’informació, els objectius i les funcions... Una nova tipologia? El centre mare és de qui depén el centre públic: d’una administració local, d’una universitat. Però les biblioteques també poden ser privades de centres estatals, de centres educatius o universitaris. 

La finalitat d’una biblioteca.

És ser un recurs més per tots. La preservació, no tenen totes la tenen com una finalitat, o els objectius són altre element a l’hora d’organitzar el conjunt de biblioteques existents. 

El tipus d’usuari.

Si és pública o restrictiva (especialitzada, infantil, hospitals, presons:col.lectiu) indica bastant la tipologia de l’usuari. 

Les col.leccions.

Poden ser generals o enciclopèdiques, la temàtica o l’abast de la col.lecció és important.

Biblioteques de Recerca 2005- 2006



Grup T-1

Toni Pérez

Model organitzatiu de cara a la biblioteca.

Hi ha biblioteques que tenen els llibres al magatzem com és el cas de les biblioteques nacionals que restringeixen la col.lecció en l’estructura organitzativa de la biblioteca. 

El nom de la unitat d’informació: no està gaire definit i no queda gens clar.

1.2)

La tipologia de biblioteques (biblioteca virtual, b.digital, b.electrònica, b.híbrida, b.no física).

Segons la Classificació de la UNESCO: 1) Nacionals. 2) Institucions d’Ensenyament Superior. 3) Altres biblioteques importants no especialitzades (tenen una mica de tot). Però no tracten ni les biblioteques d’hospitals, ni la de discapacitats, ni la de pressons. 4) Biblioteques escolars. 5) Biblioteques públiques. 6) Biblioteques especialitzades. Segons la Classificació de la IFLA. 1) Les Bibliteques generals d’investigació poden ser: nacionals, parlamentàries, universitàries i altres biblioteques d’investigació general. 2) Biblioteques especialitzades: administració, art, biologia, medicina, geografia, ciència i tecnologia, ciències socials. 3) Biblioteques al servei públic en general: infantils, per a cecs, públiques, escolars, minories culturals, per a persones discapacitades. Aquesta classificació de la IFLA és més explícita que la de la UNESCO, tot i que no menciona el tema de la col.lecció. La categorització tradicional era: 1) Biblioteques públiques. 2) Biblioteques nacionals. 3) Biblioteques especialitzades. 4) Biblioteques infantils.

Biblioteques de Recerca 2005- 2006

Grup T-1

Toni Pérez

Tipus de Biblioteques Públiques.

La biblioteca pública és un centre local d’informació que facilita tot tipus de coneixement i d’informació als seus usuaris. Es fonamenta en la igualtat d’accés per a tothom, per garantir l’accés a la informació i a l’aprenentatge, per garantir la inexistència d’analfabetització. Les biblioteques públiques tenen varios problemes: 1º) els estudiants només van a estudiar; 2º) Els nens van també a estudiar. Les Biblioteques escolars ofereixen serveis d’aprenentatge, llibres i altres recursos, a tots els membres de la comunitat escolar per a que desenvolupin el pensament crític i utilitzin la informació en qualsevol suport i format. Les Biblioteques Nacionals són biblioteques bàsicament sostingudes per l’Estat i la seva responsabilitat és recollir, elaborar, la bibliografia, preservar i posar a disposició, el patrimoni documental publicat sobre qualsevol tipus de suport en que hagin estat produïts o bé facin referència al país. Per tant preservar per tenir accessibilitat futura. En molts casos s’assigna a la Biblioteca nacional ser la coordinadora del sistema bibliotecari d’un país. Així doncs, segons la llei, és la capçalera de l’organització de les biblioteques d’un país. Les Biblioteques universitàries són uns centres de recursos per a l’aprenentatge, la docència, la recerca i les activitats relacionades amb el funcionament i la gestió de la universitat. Això segons la Red de Biblioteques Universitàries Españolas (REBIUN). Les biblioteques universitàries donen suport als docents per poder fer docència, però també gestionen les comunitats universitàries i això no és fàcil (aprenentatge, docència, recerca i administració). Les Biblioteques Especialitzades estan establertes, mantingudes i administrades per una firma comercial, una corporació privada, una associació, un organisme estatal o un altre grup o entitat que tenen interés per una matèria específica per atendre les necessitats d’informació dels seus membres o personal i assolir els objectius de l’organització. A l’American Library Association (ALA), les biblioteques de museus, les biblioteques d’arxius, d’associacions de qualsevol tipus, són biblioteques poc homogènies i només han d’atendre les necessitats d’aquest tipus. Les biblioteques especialitzades no són biblioteques de pressons o d’hospitals, que es denominen Special Libraries: biblioteques especials, però no

Biblioteques de Recerca 2005- 2006

Grup T-1

Toni Pérez

especialitzades. La biblioteca especialitzada es vincula més al món laboral que no pas a l’oci. Les Bilioteques Parlamentàries és un tipus de biblioteca especialitzada amb característiques fortament condicionades per la institució a la qual pertany, que la fa diferent de qualsevol altre biblioteca de recerca. Les biblioteques parlamentàries es marquen certa diferenciació amb les espeicalitzades, tot i que hi ha debat al respecte. Els usuaris d’aquestes biblioteques són aquells que donen suport a les lleis i debats parlamentaris i donen suport a parlamentaris i partits polítics, per donar-lis el màxim d’informació que els polítics no sempre dominen. 1.3) 

Quadre Resúm.

Les funcions de les biblioteques de recerca.

Funció tradicional: acumular coneixement molt especialitzat i actuar sota demanda. El repte actual és recolzar activament la recerca en un entorn competitiu: -

Més informació i millors accessos.

El paper de la biblioteca en l’avaluació de la investigació/difusió (sobretot en biblioteques universitàries). La biblioteca agafa un paper actiu difonent mitjançant la xarxa electrònica.

Fora de les biblioteques de recerca hi ha altres institucions i biblioteques amb fons realment importants i que serveixen per a la investigació com seria la col.lecció local d’una biblioteca pública. Usuaris

Col.leccions

Biblioteques

Dins de les biblioteques de recerca, molts cops trobem usuaris que no són investigadors com són el cas de les biblioteques universitàries (alumnes i docents). Les BN de les que la resta de biblioteques s’informen, els usuaris de les BN no són tampoc investigadors. S’ha de tenir en compte que no en totes les institucions on es tenen investigadors, tenen biblioteca de recerca. Les institucions internacionals que treballen per les biblioteques de recerca són: Ligue Europenne des Bibliotheques de Reserche i Association of Research Libraries. Coordinen i comparteixen coneixement de problemàtiques sobre aquestes biblioteques de recerca: Internet en les biblioteques de recerca, les noves tecnologies en les biblioteques de recerca... Tan en biblioteques nacionals com

Biblioteques de Recerca 2005- 2006

Grup T-1

Toni Pérez

especialitzades. També fan punts de trobada com seminaris on aquestes institucions poden compartir el coneixement. Tipus de Bibl.

Missió

Públic/usuaris

Col·lecció

Bibl. Pública

Informació i cultura, oci i autoformació

Tots els habitants d’un àrea geogràfica

Enciclopèdica, abarca tots els temes

Bibl. Escolar

Educació

Pares, professors alumnes.

Llibres de text. Enciclopèdica

Tots els usuaris

Sempre en funció de l’especialització

Membres d’institució no solen ser ofertes Han de ser adults, tot i que podent ser investigadors però no és necessari

Especialitzat d’acord amb la institució Enciclopèdica basada en tot allò que es publica en un país.

Bibl. Universitària Donar suport a alumnes i docents

Bibl. especialitzada Bibl. nacional

Recerca d’un tema concret d’acord amb la institució Coordinar i donar suport al patrimoni cultural d’un país i donen suport a altres bibl.

Biblioteques de Recerca 2005- 2006

Grup T-1

Toni Pérez

TEMA 2: BIBLIOTEQUES NACIONALS. -

Definició i concepte:

La biblioteca pública (és d’accés públic i finançada amb bens públics) rep en dipòsit legal exemplars de tota nova publicació dins l’àmbit d’un Estat o d’una cultura reconeguda i que exerceixen una funció de capçalera i de coordinació sobre el sistema de biblioteques existent en aquest àmbit. El dipòsit legal és específic i propi de les Biblioteques Nacionals. El dipòsit legal està regulat per una llei que recolza aquest sistema d’adquisició. Dins l’àmbit d’un Estat, les Biblioteques Nacionals es vinculen però també ho poden ser d’un territori amb una cultura reconeguda darrera. Les Biblioteques Nacionals tenen una relació amb la resta de biblioteques, concretament de coordinadora. Les Biblioteques Nacionals són poc nombroses, però a l’hora tenen una funció important com per que el seu estudi tingui un pes important dins de les biblioteques. Per què es van crear les Biblioteques Nacionals? A mesura que evoluciona la història dels països es veu la necessitat de conservar el patrimoni nacional produït en un país i/o cultura, per assegurar que en el futur no es perdi aquesta col.lecció. Totes les Biblioteques Nacionals no tenen l’etiqueta de (Nacional) si no que hi ha que tenen el nom de Reial o Central, però conserva les funcions d’una Biblioteca Nacional. Segons la UNESCO (1970) les Biblioteques Nacionals són les responsables de la conservació i adquisició d’exemplars de totes les publicacions impreses en el país i que funcionen com a biblioteques “de dipòsit” en virtut de disposicions sobre dipòsit legal o d’altres disposicions.

Preliminars: La Biblioteca Nacional; Legislació espanyola.

Les Biblioteques Nacionals són les que més recolzadament estan en quant a la legislació. A Catalunya hi ha la llei del sistema bibliotecari, com s’estructura el sistema bibliotecari i dins d’aquesta llei hi ha referències de com s’estructuren les funcions d’aquestes Biblioteques Nacionals (finançament per exemple). Al 1989 es va fer un Reial Decret que estableix un Sistema Espanyol de Biblioteques on ja es parlava de la Biblioteca Nacional i, a banda al 1991 i al 1997 s’estableixen lleis concretes a les BNE. Aquesta llei diu les funcions de la biblioteca Nacional de Madrid (llei del Estatuto) dels òrgans o organigrama i els òrgans consultius que col.laboren a la BNE, parla de finançament i l’estructura organitzativa.

Biblioteques de Recerca 2005- 2006

Grup T-1

Toni Pérez

A Catalunya passa el mateix on la llei del sistema bibliotecari de Catalunya 1993 parlava de les bases i estructures del sistema de lectura pública (biblioteques públiques) com es distribueixen i qui les manté, i parla d’altres biblioteques que formen part del sistema tals com les biblioteques universitàries. Hi ha tot un capítol per a la Biblioteca Nacional de Catalunya regulada per llei. Estableix les seves funcions prioritàries. Al 1995 es va aprovar una llei dedicada exclusivament a la BNC que diu que té una autonomia pròpia per pendre decisions i aquesta capacitat d’actuacions es materialitza en el Consell rector que avalen les decisions en matèries importants. Aquesta llei explica també l’estructura de la BNC. Les Biblioteques Nacionals són macroestructures a nivell d’equipaments, a nivell de personal i d’organització.

Evolució històrica.

La història de la Biblioteca Nacional té origen en la cultura europea, i sovint procedeixen de les Biblioteques Reials o dels propis governants. Es van crear en l’época del Renaixement i començaven a reunir exemplars únics que s’anaven regalant als monarques i governants. Per tant les Biblioteques Nacionals solen tenir exemplars únics que s’anaven regalant als monarques i governants, exemplars únics que cap biblioteca té, tot i que també es podem trobar exemplars que té qualsevol tipus de biblioteca. A finals del s. XVIII a partir de les idees de la Revolució Francesa, les biblioteques reials i dels monarques comencen a tenir accés públic i després passaran a ser de titularitat pública. Al s. XIX les col.leccions comencen a adoptar un valor patrimonial i es comença a detectar la necessitat de conservar el patrimoni de cara al futur. Les Biblioteques Nacionals s’aniran desenvolupant en funció de cada país i la seva evolució. Per tant les Biblioteques Nacionals creixien, es van enriquint però de forma desigual i segons cada país. Per tant les Biblioteques Nacionals seran una conseqüència de l’evolució de cada país. Al s. XX les Biblioteques Nacionals creixien de manera exponencial. Als anys 50s es comença a fer una reflexió teòrica de quines funcions hauran d’assumir les Biblioteques Nacionals. La teoria de la biblioteconomia és dona com a ciència per establir una metodologia que estableixi les seves funcions. Van haver 2 conferències: Conferència de Viena 1958, que establia les funcions factibles i possibles sobre les Biblioteques Nacionals i, al 1964 la Conferència

Biblioteques de Recerca 2005- 2006

Grup T-1

Toni Pérez

de Roma on es parla de la Biblioteca Nacional com a lloc d’acolliment de les Biblioteques Nacionals. Al s. XXI les Biblioteques Nacionals es troben amb un repte important ja que en principi només assolien els formats impressos, però a finals del s. XX el boom tecnològic no va crear un mètode que permetés gestionar i emmagatzemar la informació que es donva per internet i per suposat, no es pot mantenir com a dipòsit legal. Això dona un repte de si les Biblioteques Nacionals continuaran gestionant tot el que es publica en l’interior d’un país com passa amb el material imprés. Hi ha països que ja gestionen la documentació electrònica, però no a Espanya, per tant no se sap si continuarà mantenint la funció de patrimoni del que es publica en un país. Les Biblioteques Nacionals estan molt vinculades ala història dels EUA. La Biblioteca Nacional dels EUA és la Library of Congress, que no té un nom de Nacional. Va ser fundada al 1800 pel president John Adams per recollir les obres necessàries per l’ús del congrés, per tant va començar sent com una Biblioteca Parlamentària. La història de la Library of Congress, des de 1800 va passar per varios incendis, desapareixent fonts, així com per la Guerra de Seccessió i, a partir d’aquí, es va establir com a Biblioteca de caràcter nacional, a més de parlamentària, a partir de l’establiment de la llei del Copywright 1865 que és semblant a la del dipòsit legal. Als EUA hi ha 2 biblioteques amb nom de nacional (Biblioteca Nacional d’agricultura i la Biblioteca Nacional de Medicina), que recullen tot lo referent a agricultura i medicina en dipòsit legal, acotat en matèries determinades. Oxford Reference on line: traductor on line. A Itàlia, els Estats tenien cada un la seva BN, Itàlia a 1860 s’unificà i les biblioteques seguiren funcionant com nacionals (cada regne la seva BN) però després de la unificació, la B. de Florència i la de Roma rebrien el dipòsit legal. Al 1975 la BN de Roma (Biblioteca Nacionale Centrale di Roma) va rebre l’ordre de proveïr al nou estat d’Itàlia d’assignar un arxiu nacional per tant seria BN i Arxiu Nacional romà.

Biblioteques de Recerca 2005- 2006

Grup T-1

Toni Pérez

Finlandia té The Helsinki University Library que a l’hora que és biblioteca nacional és una biblioteca universitària. Quan es va crear al s. XVII (1640), la universitat estava ubicada a Turku, antiga capital de Finlandia. Al 1827 va haver un incendi a Turku debastant totes les cases de la capital. La universitat i la biblioteca es van translladar a Helsinki que és capital desde 1900. Veiem que si la capitalitat es mou, l’establiment de la BN també. Esdeveniments històrics: -

Congrés de Viena (1958).

Sylvestre (1987).

Line (1989).

Cornish (1991).

Al 1958 va tenir lloc el Congrés de Viena on es va establir una nova vissió i una nova funció per a les BN. Una de les grans aportacions d’aquest congrés va ser F.C Francis en tant que director de la British Library va establir unes funcions a les BN. Posteriorment la IFLA encarregà de l’estudi a 3 teòrics perque miressin més les BN. Al 1987 va encarregar a Sylvestre, al 1989 a Moris Line i al 1991 a Cornish aquest estudi. Sylvestre venia a dir que el calificatiu de Nacional no s’havia d’aplicar a aquelles biblioteques que no recullissin tota la producció bibliogràfica d’un país si no tan sols una part. Per tant la BN de medicina i la d’agricultura no eren BN. També deia que tampoc haurien de ser nacionals aquelles biblioteques que estaven al servei exclussiu d’una postura o una llengua d’un determinat país, però que no contaven amb tot l’Estat BNC, no ho seria. Però si que inclou la B. Universitària de Helsinki, com Nacional. M. Line al 1989, també era director de la British Library. No analitzà la pràctica real de les BN com va fer Sylvestre, sino que proposa l’actuació de les BN segons 2 elements: 1) nivell de desenvolupament del país. 2) grandaria o dimensions de la BN. Proposa 6 models de països (de més a menys nivell de desenvolupament i tamany de col.leccions) i aplica a cada model diferents criteris del que han de fer les BN per ser-ho. Al 1991 Cornish va fer un estudi exhaustiu en el tema de la documentació que han d’emmagatzemar les BN, però a més adaptant-lo als nous suports electrònics que veu com cada cop influeixen més en el desenvolupament de les BN.

Biblioteques de Recerca 2005- 2006

Grup T-1

Toni Pérez

4. Missió de les BN * Missió de dipòsit. Les funcions són recollir, conservar i difondre tota la producció bibliogràfica produïda o relacionada amb el territori.

Ser receptora del dipòsit legal.

La única missió concreta de la BN és preferentment de dipòsit legal i no per a accedir a la informació, a diferència d’altres tipus de biblioteques. Les BN han d’actuar com a centre de dipòsit de la riquesa intel.lectual del país i aquesta ve determinada de la importància de la cultura a la qual recolza per la riquesa cultural d’un país. Però també dona serveis. Actualment es qüestiona que les BN només siguin de dipòsit, de guardar-ho tot. A partir d’aquesta missió es donen varies funcions: també custodiarà tot allò que es produeix al territori o allò que parla del territori però que pot estar publicat fora per tant si a Itàlia hi ha una publicació que parli d’Espanya, la BN ha de fer el possible per obtenir una còpia. Però no només es guarda tot el que es publica sino tot allò que forma part de la cultura d’un país, com les cartes de Joan Maragall a més d’un arxiu està en la BNC. La segona funció és la de Dipòsit Legal (DL) (BC: www.dipòsitlegal). El dipòsit legal és una llei que obliga als impressors a lliurar una còpia o més d’una a la BN, a diferència de la Biblioteca del territori. Altre funció és la de coordinar els serveis nacionals de biblioteques d’un territori i les activitats bibliogràfiques (publicacions). Això vol dir que les BN són capçaleres del servei coordinador d’un país. D’aquesta funció sorgeix l’elaboració de la bibliografia nacional de tots els materials que es publiquen en un territori, per tant es fa a partir del que regula el DL. També d’aquesta s’elabora el catàleg col.lectiu, és a dir, el conjunt de col.leccions de totes les Bilbioteques d’un país. A Catalunya el CCUC és el catàleg col.lectiu, no tan sols universitari (no públiques), sino també especialitzades, la BNC, la de la Generalitat. A Catalunya no fou la BNC qui va liderar aquesta funció. Altre servei d’aquesta funció com és l’elaboració de tota la llista nacional d’encapçalaments de matèries, d’autoritats per tant la BN ha de controlar les autoritats que publiquen en un país: LEMAC, LENOTI, són catàlegs d’autoritats de la BNC. La funció bibliogràfica és l’automatització dels catàlegs automàtics, mitjançant el MARC, el CATMARC que provè del UKMARC i que ara s’està fent el mateix amb el MARC 21 (aquests serien serveis a altres Biblioteques).

Biblioteques de Recerca 2005- 2006

Grup T-1

Toni Pérez

La última funció seria adquirir, conservar i difondre els fons generals multidisciplinars i d’abast mundial, adequats per a la recerca en les diverses branques del saber. Per tant la BN ha d’adquirir fons de totes les disciplines i d’abast universal (de totarreu) per donar suport a la recerca i així la BN tingui la màxima informació sobre qualsevol temàtica. La British Library i la BN de Canadà poden tenir aquestes funcions però no totes les BN tenen aquestes capacitats. És una funció poc freqüent però que n’haurien de tenir. - Reflexions sobre les funcions de les BN. Goodrum al 1979 diu que hi ha 3 generacions de bilbioteques nacionals: 1) les que realment van nèixer de les antigues Biblioteques Reials i es van començar a constituir abans del 1800. 2) Des de les Biblioteques de la Revolució Francesa a 1945 i, 3) les biblioteques d’apartir de 1945. Goodrum diu que en funció de l’edat de les BN acostuma a exercir unes funcions o unes altres. Les Biblioteques de la 1ª generació serien, per exemple la British Library o la BNE, les quals parteixen a l’hora de donar resposta al paper tradicional de funció enciclopèdica (i de total preservació) i, a l’hora ser capaces de donar serveis a una societat que cada cop vol més immediatessa amb les noves tecnologies de la informació. La 2ª generació, que va de 1789 a 1945 serien per exemple, la Bibliteca Nacional de Canadà, la BN d’Austràlia o la BN de Suïssa entre d’altres són biblioteques que arriben a estar d’acord amb les seves funcions perque vetllen pel patrimoni del país i lideren programes nacionals i són capdavanteres en la cultura del seu país i programes bibliotecaris. Les de 3ª generació (-1945) serien la BN d’Islàndia, la BN de Txèquia, la d’Eslovàquia o la de Noruega entre d’altres. Hi ha una gran diversitat i actuen sovint com a escoles de biblioteconomia, per tant formen. També es dediquen a fer préstecs personals, a diferència d’altres tipus de BN que no fan préstec. A l’hora mantenen la bibliografia nacional. Serien les més diversificades i fan el que d’altres biblioteques no fan. A SudÀfrica també passa, que la BN cedeix llibres en préstec, per tant fan funcions d’altres tipus de biblioteques. Fotocòpia 1 6/3/06 L’anàlisi d’Al-Nahari (1984) prioritàries, convenients o que es poden delegar. L’informe de la British Library 1985. L’any 1985 la British Library va fer altre informe que diu quines són les 5 funcions més importants per cumplir: -

Producció de les col.leccions i publicacions del país.

Fer el control bibliogràfic.

Biblioteques de Recerca 2005- 2006

Grup T-1

Toni Pérez

Retenir les publicacions per tant conservació.

Accés bibliogràfic a les publicacions del món: la BN ha de ser un lloc on qualsevol investigador pugui accedir.

La BN ha de donar eines per subministrar els document a tot el món.

Les Biblioteques que són nacionals, també són públiques: BN de Sudàfrica i BN de Signapur.

BN i parlamentàries: Natural Diet Library (Japó) i la Library of Congress (EUA).



Estructura. * Organisme autònom. * Director. * Comissió, patronat, etc.

L’estructura és l’òrgan departamental i l’organigrama (qui mana i pren decissions). L’estructura normalment queda reflectida per la llei i en aquesta, també es diu que és un organigrama autònom per tant tot i ser pública (finançada per bens públics) pot prendre també decisions pròpies al marge de l’organització o institució a la que pertany. En la BN qui té el màxim càrreg és el director, màxim responsable de la BN però no sempre són bibliotecaris sino que poden ser figures vinculades a la cultura d’un país com escriptors. Rosa Degàs és la directora de la BNE. Tot i que aquests directors poden estar recolzats per les funcions de bibliotecaris. A l’hora d’engegar projectes els directors tenen la Comissió o el Patronat. A Madrid hi ha El Patronato i una segona Comissió, normalment representada per persones de fora de la cultura. Poden representar a organismes importants com el departament de cultura. Poden establir l’execució d’un pressupost o aprovar els diferents reglaments vinculats a la biblioteca. Així el director no és l’únic en pendre decisions en la BN. Les estructures de les BN són molt complexes. Sota el director pengen diferents grups ja sigui en els tipus de serveis i de col.leccions de documents (mapes, partitures,...). Per exemple a la BN de França treballen unes 3000 persones per tant l’estructura és molt important i força complexe. És també important la qualitat de professionals que treballen, no només bibliotecaris sino també arxivers, restauradors, tècnics de só, responsables d’exposicions, personal de suport,...

Biblioteques de Recerca 2005- 2006

Grup T-1

Toni Pérez

Pel que fa al finançament és important saber que el pressupost és públic i apareix en els pressupostos generals de l’Estat que surten anualment. En el cas de França, el 10% del recaudat pel Ministeri de cultura va a la BNF i l’altre 10% per l’òpera de París. Existeixen 2 fonts de finançament que completen el fons de l’Estat. Algunes BN tracten d’obtenir beneficis propis, per exemple la British Library suministra articles a la resta del món i és una font de beneficis per uns 12€ el document. És la principal subministradora de tot el món i així augmenta el seu pressupost. També guanyen venent la seva imatge, venent productes dins d’una botiga de la pròpia BN amb la imatge de la BN incrementant també el pressupost, això passa a la BNE, BNF i BL. Hi ha una tradició com és el tema del mecenatge, és a dir, recòrrer a empreses per tirar projectes concrets, la BNC té el projecte BIBLOS per catalogar ràpidament fitxes en cooperació amb TELEFÒNICA. Tot i que a Espanya no és gaire freqüent si que ho és en altres països. El pressupost de les BN no va expressament a comprar llibres ja que això ho tenen resolt amb el dipòsit legal. 6. Usuaris, col.leccions i serveis. Els diferents tipus d’usuaris presents en la BN poden ser: -

Usuaris presents i futurs.

Usuaris remots.

Usuaris individuals.

Usuaris col.lectius.

Altres biblioteques.

Biblioteques oberades o d’últim recurs.

És difícil definir un tipus d’usuaris concrets en les BN, ja que són molt heterogenis, calent satisfer demandes molt diferenciades. La gent de les BN té molt clar que la seva funció bàsica és preservar per tant en preservar el present i futur de la col.lecció de manera que es pensa en que els usuaris tinguin la col.lecció disponible quant més temps millor. Els usuaris remots fan referència a aquells que consulten el catàleg en la web, sobretot catàlegs i també en les biblioteques virtuals que amb elles no cal ni anar. Per tant aquests són usuaris que usen remotament la BN tot i que no siguin físicament. Els usuaris individuals de vegades investiguen en qüestions concretes, tals com genealogia o usuaris amb una recerca específica. Els usuaris col.lectius normalment fan referència a investigadors que volen trobar coses sobre un tema específic. Són necessitats concretes que responen a

Biblioteques de Recerca 2005- 2006

Grup T-1

Toni Pérez

finalitats per l’entitat per la qual treballen, per tant va gent que representa a l’activitat que representen. Altres biblioteques, ja sigui mitjançant normatives catalogràfiques com facilitant tècniques catalogràfiques o intercanvis, aquests usuaris tenen seccions que han de restaurar i ho envien a la BN perque ho restaurin. La BN oberta o no als usuaris cada cop s’obren més temps tal com passa amb les biblioteques virtuals, però també obrint la franja d’edat per consultar els fons de la BN. Pel que fa a les col.leccions: 

Caràcter enciclopèdic: Les biblioteques han de comtemplar totes les branques del saber, ja que hi ha les publicacions de tota la producció d’un país. De vegades preservar col.leccions inmenses no és gens fàcil.



Grans col.leccions costen de gestionar: 

Multiplicitat de formats: hi ha moltes publicacions periòdiques, de manera que van incrementant: manuscrits, mapes, fotos, gravacions sonores, per tant hi ha materials diversos que necessiten conservació i tractament diferent: Eines de producció, mesures per no malmetre els exemplars únics. Per tant a cada format li corresponen unes regles de catalogació concretes i un tractament concret. Aquest és el gran tema de les BN.



Accés a les col.leccions: En la majoria de les BN no tenen la col.lecció de lliure accés, per tant no es pot accedir a tot el fons si no és mitjançant el catàleg. França té uns 300.000 volums de lliure accés. En molts casos les col.leccions no estan en una única seu sino en varios edificis. Per tots aquests motius, amb el fi de desenvolupar l’accés als usuaris, les BN desenvolupen varios serveis tals com la reserva de llibres via web. Aquestes col.leccions tan grans obliguen a facilitar a la BN la seva consulta.



També vinculat a la col.lecció hi ha el tema de les bibliografies nacionals que han de fer les BN i que aquestes bibliografies no són consultables via web sino que es venen com a productes a les altres biblioteques, i no és fàcil de trobar a la web però és una part important per les altres biblioteques.



El dipòsit legal dels formats digitals, les BN recopilen CDs però encara no es pensa en recopilar les pàgines web que es publiquen en un país. Hi ha països que han canviat la legislació de manera que emmagatzemen les pàgines web públiques, que es publiquen. Un exemple seria Holanda, Suècia també va engegar un projecte dit Kuturaw 3 que tracta d’escombrar totes

Biblioteques de Recerca 2005- 2006

Grup T-1

Toni Pérez

les pàgines web que acaben amb el domini .se (de Suècia). Però no totes les pàgines web de Suècia acaben en .se, també hi ha ,edu i .com. Per tant les BN cada cop fan més pressió per canviar la llei en quant l’emmagatzamament de pàgines web.

Conferència de Neus Listeri sobre la BNC.

La BNC recull documents de tot allò que es publica al territori de Catalunya, a banda de la llenga així com tot lo referent a la cultura catalana, per tant matèria (Catalunya) i producció (lo publicat a Catalunya). Tot el que és projecte de matèria de recerca també és objecte de la BNC. Tot això conforma la política d’adquisicions de qualsevol biblioteca. La ubicació de la BNC està al Raval, seria la ciutat de Barcelona no conta amb una biblioteca provincial, i la BNC fa aquesta funció, d’aquí que qualsevol persona amb 16 anys pugui accedir al fons general de la BNC, abans era als 18 anys i això s’ha fet per donar facilitat als treballs de recerca a aquests nanos. A més aquesta zona del Raval conta amb una àmplia font de comunitats que la BNC ha de poder suplir. La BNC té una estructura dividida en 4: 1)

Unitat bibliogràfica: manuscrits, partitures, monografies 8antigues i modernes)...

Publicacions seriades.

Fonoteca: arxiu audiovisual i sonor.

Unitat gràfica (el que no són monografies, sèries, sonors i videos): estampes, gravats, mapes, materials menors (tanques publicitàries, cartes, auques, ganjos:cançons als sants...).

El procediment que s’usa per donar continuitat a la col.lecció és la compra, la donació i l’intercanvi, però a més està el dipòsit legal. La col.lecció és el conjunt de documents amb continuitat temàtica. L’Institut d’Estudis Catalans va crear-se al 1907 amb el fi de recopilar el patrimoni nacional del país i van crear la Biblioteca. Aquí s’apleguen documents per permetre la recerca i, per altra banda, tenien fons històrico-lingüístics de Catalunya com les Omilies d’ Organyà, fons patrimonial. La Biblioteca d’Estudis Catalans que en principi l’havien creat per a investigadors, la van voler obrir a tothom i al 1914 la van obrir dient-se BNC. Amb els mateixos objectius de recerca i tot allò patrimonial. Isidre Monzons va fer una col.lecció sobre Cervantes que quan va morir la va cedir a la BNC. Monzons era un bibliòfil, a més d’un admirador de Cervantes. Actualment la BNC continua alimentant aquesta col.lecció. Hi ha col.leccions com els drets de l’home desde la Revolució Francesa, també de Jacint Verdaguer, o la col.lecció de teatre. El dipòsit legal és una llei que afecta a tot l’Estat. Els impressors i editors, tant impressors com gràfics, sonors i productors, han de donar un cert número d’exemplars a l’administració pública que els repartirà per totes les BN. Normalment ha de donar 5 exemplars dels quals 1 se’l quedarà el dipòsit, 1 la BN o per la Biblioteca provincial de Catalunya, 3 van a Madird (1 pel dipòsit, 1 per prèstec i 1 per mostra). De vegades hi ha exemplars que són difícils d’aconseguir com els manuscrits del quals els bibliòfil han conservat i dels quals les BN no agafen 5 exemplars sino màxim 2. El dipòsit legal no distingeix ni matèria, ni llengua, ni producció. Un dels òrgans del departament de cultura com és l’Institut Català d’Indústries Catalanes, dona subvencions a les editorials per donar determinat número d’exemplars. Aquesta és una aportació que complementa al dipòsit legal.

Biblioteques de Recerca 2005- 2006

Grup T-1

Toni Pérez

La llei del dipòsit legal fa més de 20 anys que dura però hi ha estaments que diuen que s’ha de canviar. Actualment es vol posar en DL les pàgines web. De fet està bastant obsolet. El DL recull tot allò que reflecteix una activitat comercial i/o cultural. El DL no fiscalitza, no censura perque no se sap que interessarà als investigadors d’aquí uns anys. Les compres serien altre format d’adquissició. Amb les compres es segueix un criteri més exhaustiu temàticament. Tot lo que no ve per DL o per intercanvi, es compra. De vegades es fan intercanvis amb la Library of Congress però tot allò que no es rep es compra. La BNC compra documents diferents als que puguin les biblioteques universitàries o les biblioteques en xarxa que compren vàrios exemplars iguals. La BNC no segueix aquest criteri de forma general, normalment compren 1 o 2 exemplars màxim. S’ha semblen més doncs a un particular que a una Biblioteca. Normalment compren a llibreries. Dins dels fons hi ha sectors de proveïdors que serien els que proveeixen a obres modernes com “La Central” i també les compres per Internet mitjançant intermediaris. Altres tipus de compres serien les subhastes. Les partides de llibres subhastats han de passar per una avaluació per part dels interessats. L’avaluació de la qual es pot fer inclús via correu electrònic que pot donar un escanejat de l’exemplar que és subhastat. Hi ha el dret de tanteig que seria que un document té preferència d’estar en una BN més que no pas en mans d’un particular, ara bé, la BN hauria de pagar el mateix preu que el particular havia valorat el document. Això es fa perque és més fàcil consultar un docuemnt en un servei públic que no en un de particular. Els donatius són els que, per iniciativa pròpia de particulars, donen a la BN. Serien donatius personals però també hi ha institucions que fan esporgades i donen a la BNC. S’ha de veure la pertinença, és a dir, si són obres que interessen a la col.lecció de la BN. Els donatius grans signifiquen un problema perque no solen portar un llistat, aleshores s’adquireix i es fa una selecció, però això absorveix espai i recursos humans (inventaris, tries abans d’incorporar aquest material a la biblioteca). També la conservació d’aquests documents que encara no estan catalogats, però s’han de mantenir. Pel que fa a les adaptacions a donatius hi ha altres institucions alternatives a tot allò que la BNC no pot o no vol conservar. La BN, tot allò que no incorpora, però que està nou, fa una base de dades descriptiva (no per matèries) i va a institucions sense ànim de lucre, els registren i envien a la BN la llista de comandes d’allò que els interessa. En quant a l’intercanvi són les publicacions que no s’adquireixen fàcilment de la manera habitual. Molts cops es publiquen i envien coses d’altres BN per fer-se presents al món. Per exemple, si rebem un exemplar de la BN Romana, aquí ens fixem en el que publiquen. Els intercanvis estan entorn als 3000 documents anuals. En quant a la compra hi ha un pressupost que s’estructura en apartats o capítols i es divideixen en nòmines, el capítol 6 inherent dels fons bibligràfics, gràfics i sonors a la BN però en altres institucions són per adquirir patrimoni no fungible. El material fungible que es pot llençar, la BN el té al capítol 2. Revistes o publicacions en línia no són destinats al capítol 6 perque són fungibles, no patrimonials, en aquests casos paguem un excès. Hi ha un consorci amb el CCUC que fan una adquisició consorciada d’aquelles publicacions que els interessen i es fan negociacions per adquirir els recursos que interessen a tots en general i el CCUC compra per paquets de publicacions periòdiques que interessen als membres del consorci.

Biblioteques de Recerca 2005- 2006

Grup T-1

Toni Pérez

La BNC té 3 seus: 1)

C/ Hospital: és la central amb consulta i dipòsit.

C/Joan Maragall: donat pel Maragall.

C/ Villarroel: estàn les oficines del DL i òrgans interns: adquisicions, fonoteca (hemeroteca i audiovisuals) part de material menor, departament que estableix les pautes de catalogació internacional.

A l’Hospitalet, està previst que s’obri una nova seu d’uns 500 m2, per un nou DL.

Lleida conta amb un DL compratit amb el CCUC, que és un dipòsit cooperatiu amb el consorci. La gestió única de l’espai amb totes les institucions que hi participen.

En el cas de les compres es triga un mes desde que es compra fins que el document està accessible al públic. Hi ha un servei de desiderates on el públic pot suggerir. S’ha de tenir en compte que la relació que hi ha entre BNC i BNE és merament d’intercavi, però aquesta mateixa relació la tenen ambdues amb la resta de biblioteques. Per altre banda, hem de saber que la bibliografia nacional es fa a partir del DL.

Espais i equipaments.



A la capital.



Diverses seus.



Velles seus, noves seus.



Sistemes de seguretat.



Sistemes de circulació: col.leccions, usuaris i personal.

Les BN se solen situar a la capital d’un país i normalment tenen més d’un edifici, per exemple la BN de Madrid té 3 seus i una fora, a Alcahala de Henares; La British Lbrary té 2 seus i una fora de Londres. Això implica que la circulació dels documents s’hagi de resoldre ràpidament per satisfer als usuaris. S’ha de tenir en compte que moltes BN estan en edificis antics, degut a que són institucions antigues. Tot i així, en els últims anys les BN han construït nous espais més funcionals, com el de la BNF, la Library of Congress i la BN Canadà. La BNE i la BNC han fet esforços de remodelació i de construcció de nous espais. Cal també prevèure la seguretat i preservació de manera que hi ha espais aïllats d’ inundació, fugues... En les BN s’han de preveure sistemes de circulació de documents, col.leccions als usuaris. Això implica organitzar-se i tenir sistemes que permetin la circulació de documents tant en la mateixa seu com entre seus. A nivell d’usuaris cal també pensar en la circulació dels usuaris i del personal per evitar sorolls.

Biblioteques de Recerca 2005- 2006 -

Grup T-1

Toni Pérez

Marc Normatiu.

A diferència del marc legal, el marc normatiu es basa més en les recomanacions fetes per professionals d’aquesta tipologia de Biblioteques. Aquestes normatives (molts cops interncaionals) han de servir per acostar les Biblioteques a la definició de serveis estandaritzats a totes les biblioteques del país i les BN del món. La IFLA n’ha fet 2 recomanacions: 1ª) 1997: són d’un abast més ampli ja que serveixen per legislar el sistema bibliotecari, sobre com legislar els serveis bibliotecaris nacionals. 2ª) 2000: referent al DL on planteja que les pàgines web no estan controlades pel DL.

Cooperació.

El primer marc de cooperació de la BN interncaional és la IFLA que té un foro d’intercanvi important. A nivell europeu, la Conference of European National Librarians (CENL) aplegà als directors però no són els únics en participar-hi. La Biblioteca Digital Europea és un projecte liderat per França, Holanda i Anglaterra on les biblioteques amb fons digitalitzats mitjançant metadades puguin consultar fons que estan en diferents BN d’Europa. L’associació de biblioteques Nacionals d’Iberoamèrica (ABINIA) on també la BNC i la BNE hi participen. Altre fons de cooperació de BN i altres tipus de biblioteques és: Ligue des Bibliotheques Europeenes de Recherche (LIBER). - Conferència d’en Ciro Lluesa: PADICAT (Patrimoni Digital de Catalunya). El PADICAT de momnent és un projecte. Compilar, conservar i difondre en determinat suport bibliogràfic. El DL marca quina és la producció bibliogràfica. Cada cop que es publica un llibre 1 còpia va a la BNC. Al 1971 es va pulbicar el decret del DL i encara no ha estat modificat. L’ús de les tecnologies ha permés que cada cop hi hagi més usuaris a Internet. Un 44% a l’any 1971 a Catalunya usava Internet, actualment aquest porcentatge ha augmentat molt més. La producció bibliogràfica a l’any 2006 la formen tant les fonts del DL com tota mena de registre en línia i malgrat que no hi ha una llei que digui que aquests últims materials no són recopilables per la BNC i és per això que s’ha d’avançar. Aquests documents d’Internet es poden passar a digitals o sino no es poden recollir. Patrimoni digital pot ser qualsevol pàgina web que serveixen per reflexar un moment concret de la cultura i la societat catalana. El problema de les pàgines web és que molt sovint desapareixen i aquesta informació s’ha perdut. Però totes aquests continguts han de servir per guardar el patrimoni cultural català. És un fet que ningú ho recopila. Algunes BN d’altres països com EUA o a Europa, comencen a compilar, conservar i difondre aquests tipus de produccions bibliogràfiques. En l’actualitat hi ha 20 exemplars: Suècia a 1996 va començar a compilar pàgines web i uns 100 diaris digitals. El model integral té la ventatge que ho capturen tot, però no arriben gaires fons. El problema és que el robot no arriba a totarreu, hi ha unes 350.000 seus web. El segon model és l’australià amb 9000 seus web, és un model selectiu, i fan un dipòsit voluntari a la web: capturen tota la web de cada lloc i creen xarxes.

Biblioteques de Recerca 2005- 2006

Grup T-1

Toni Pérez

En tercer lloc hi ha l’Arcaic que són webs d’empreses que recopilen tota mena de recursos amb 4 milions de pàgines web: es pot consultar a l’Arcaic.org. El quart model és l’hibrid, que vol incorporar la BNC mitjançant uns robots que farien la cerca i la feina bruta. Després per recollir es vol un sistema híbrid per recollir les pàgines web que tinguin a veure amb Catalunya, tant les que es publiquen a Catalunya com les que es publiquen fora però sobre Catalunya. Recollir selectivament per mitjà d’acords i després sobre temes d’actualitat. Hi ha pàgines fixes que són fàcils de recopilar però les dinàmiques com els chats, costen de compilar. En quant a la conservació, independentment el contingut i l’aspecte dels llocs web, per mitjà de les tècniques de preservació actuals i futures, per tant capturar i conservar. La difussió dels recursos s’ha de donar per lliberalitzar la informació. El patrimoni digital de Catalunya conta amb una planificació feta desde el 2005: Anàlisi dels projectes i recursos existents agents implicats i aspectes legals. Tests de maquinari i programari. La BNC no està sola sino que el CESCA aporta les màquines, i el DURSI també està involucrat. El que cap al 2009 el PADICAT pretén aconsequir és: -

Ser un projecte pioner a Espanya i de referències a Europa.

Abarcar prop de 100.000 webs.

Tenir acords amb 300 institucions de tot tipus.

Donar accés en línia a bona part de la col.lecció.

( Veure el Dossier concret d’aquesta conferència)

Biblioteques de Recerca 2005- 2006

Grup T-1

Toni Pérez

Tema 3: BIBLIOTEQUES UNIVERSITÀRIES. -

Definició i concepte.

Marc Legal.

Evolució històrica.

Missió i funcions.

El CRAI (Centre de Recursos per l’Aprenentatge i la Investigació)

- La Universitat. És una institució d’educació superior. És una entitat que genera i transmet coneixements. És una de les institucions civils més antiga. La fundació de les primeres universitats a Europa es donà sobre el s. XI, XII. La UB es va fundar al 1450. La Universitat actual es donaria arràn de la II Guerra Mundial. La Comunitat universitària. Així com en una Biblioteca Pública i en una Biblioteca Nacional els usuaris tendeixen a ser de tota tipologia, a les universitàries es donen comunitats universitàries: estudiantat, professors i personal d’administració i serveis. Les universitats antigues conten amb biblioteques antigues Bolonia (Itàlia), Oxford, Cambridge. La col.lecció és un element clau a l’hora de decidir la qualitat d’una biblioteca. Les universitats s’han fet universals en 3 sentits: 

Extensió geogràfica: la universitat ja no té fronteres sobretot gràcies a la universitat virtual.



Dimensió temporal: concepte de formació al llarg de tota la vida.



Democratització de l’accés independent de la situació socio-econòmica.

- El sistema universitari. Fins als anys 50s la Universitat era elitista, no seria fins als 70s que es donaria la democratització i el 2º Baby Boom fent que es massifiqués la Universitat. A partir del 2000 es parla d’universitat universal. A Espanya: - 71 universitats: 50 públiques i 21 privades. - 180 titulacions. - 1.500.000 estudiants (aprox.). A Catalunya - 13 universitats, 9 públiques i 4 privades. - 227.000 estudiants (aprox).

Biblioteques de Recerca 2005- 2006 -

Grup T-1

Toni Pérez

DURSI: Departament d’Universitat i Recerca de la Societat de la Informació.

- Evolució històrica. 

Increment de la recerca: l’ERA (Europeu Researh Area): espai comú de la recerca a Europa.



En l’àmbit universitari s’hauria d’incrementar el pressupost i les inversions. Ara per ara augmenta però no és suficient.



TIC: Tecnologies de la Informació i Comunicació.



De la competitivitat a la cooperació. No pot haver competitivitat sense cooperació. El CBUC és un element clau en el desenvolupament de les biblioteques catalanes des de 1990.



Estudis de futur l’EEES (Espai Europeu d’Educació Superior). Bolonya és la universitat més antiga i seria la seu on es signaria l’acord de l’EEES. L’acord es fa firmar al 1999 per tenir una universitat de qualitat al 2010. Aquest projecte tenia com a objectiu dotar a Europa de titulacions comprensibles i comparables, és a dir, que un titulat a qualsevol part d’Europa sigui reconegut a qualsevol part d’Europa. Aquestes titulacions han de facilitar la mobilitat de professors i estudiants, i estimular l’aprenentatge al llarg de tota la vida i que, sobretot resulti competitiu en comparació amb altres sistemes universitaris. El canvi de paradigma: vol dir que es passa d’un sistema de docència a un sistema de pràctiques.

- Sistema Europeu de Crèdits (ECTS) L’activitat d’estudi (entre 25 i 30 hores per crèdit) inclou el temps dedicat a les classes, treballs, pràctiques, projectes, preparació d’exàmens... L’objectiu és facilitar la mobilitat dels estudiants, mitjançant un sistema de crèdits comuns EEES. 1. Concepte. Segons l’University Grants Comitte (UK), la biblioteca ocupa un lloc central en la universitat. Fotocop 1 27/3/06 “L’espai europeu...” Biblioteques universitàries segons la University Grants Comitee (UK) la biblioteca ocupa

un lloc central en la universitat per que dona suport a totes

les seves funcions: ensenyament i investigació, creació i transmissió de nou coneixement. En realitat el centre de la universitat són els alumnes, la docència però també la recerca i és aquí on té importància la biblioteca.

Biblioteques de Recerca 2005- 2006

Grup T-1

Toni Pérez

Segons l’ALA (American Library Association) la bilbioteca és una convinació orgànica de personal, col.leccions i instal.lacions que té l’objectiu de transformar la informació dels usuaris en coneixement. El concepte de col.lecció ha variat sobretot a partir del sorgiment dels informes electrònics. La col.lecció és clau però a partir dels recursos electrònics les coses estan variant. Segons REBIUN (Red de Biblioteques Universitàries Espanyoles) la biblioteca és una xarxa integrada de totes les biblioteques espanyoles. És va crear al 1988 per crear una cooperació per marcar una estratègia. Al 2002 va definir la biblioteca com un centre de recursos per l’aprenentatge i la docència que seria el CRAI (en conceptes de docència es diu investigació). REBIUN pren el concepte de centre de recursos dels anglesos incloent biblioteques, més altres elements que tinguin a veure amb la biblioteca i la informació, compartint espais i serveis. - Marc Legal. Per una banda el marc legal de les Universitats: Ley Orgánica 6/2001 de 21 de decembre d’Universitats (LOU), deroga l’antiga llei de Reforma Universitària LRU de 1983. Canvis no hi ha gaires de la LOU a la nova llei que s’està preparant coses com qui pot ser professor entre d’altres. La llei catalana 1/2003 de 19/2/2003 (LUC) Universitat de Catalunya basada en la possibilitat de direcció estatutària. Per altra banda, hi ha les lleis universitàries: Cada universitat té un estatut propi. A la UB a l’art. 50.2 parla de les biblioteques com a part esencial de recursos del coneixement. L’art. 51 diu que la biblioteca s’organitza paral.lelament amb altres serveis estatals i es distribueix descentralitzadament. Els estatuts estableixen una Comissió de Biblioteques que poden ser 1 o vàries (1 per escoles o 1 per facultat). La LUC parla de la biblioteca en varios apartats: art 25: serveis Científico- tècnics. A la LOU a l’art. 73 el personal d’administració i serveis. Per a les biblioteques: el Real Decreto 582/1989, del 19/ 5. Reglament de biblioteques públiques del estat i el sistema espanyol de biblioteques (BOE). A Catalunya les lleis i els decrets llei són: 4/1993 de 18/3 del sistema bibliotecari de Catalunya (DOGC).

Biblioteques de Recerca 2005- 2006

Grup T-1

Toni Pérez

Evolució de les biblioteques universitàries.



De biblioteques de centre (80s) a biblioteques d’àrea (90s): la Biblioteca universitària com a entitat funcional: “Article de l’Anglada”.



Integració de les col.leccions.



Potenciació dels serveis centrals.

Si parlem de Biblioteques Universitàries modernes ens haurem de basar en els anys 80s, moment en que les biblioteques universitàries a Catalunya i Espanya estaven en una situació penosa degut a que hi havia diferents biblioteques en les diferents escoles i en els diferents departaments que integraven cada facultat. Això implica que no estiguessin gestionades ni organitzades i que fossin limitades a un número limitat d’usuaris. Els departaments en anglès serien com les nostres facultats. Les col.leccions havien de desaparèixer dels despatxos i integrar-les a la biblioteca i que tot estigués referenciat al catàleg. Això era un primer pas. El segon, era passar d’una biblioteca concreta a una biblioteca d’àrea éssent una unitat funcional, això, independentment de que hi hagués més d’una biblioteca, ja sigui per disposició o capacitat. S’evita així que les biblioteques fossin úniques i es tracta de col.laborar, ajuntant-se i compartint-ne a nivell d’universitat. Això es donaria als 90s. La potenciació dels serveis centrals es crea per portar a terme funcions tècniques. Si globalitzem en comptes de fer individualment qualsevol biblioteca té centralitzats les adquisicions i la catalogació, tot i que no totes les biblioteques ho tenen. Les xarxes de biblioteques més modernes tenen uns serveis que controlen les adquisicions i les catalogacions i indexacions. Es pot fer una catalogació més centralitzada i cada biblioteca fa una indexació pròpia. Aquesta seria altra opció o tot centralitzat o així. A més mans que cataloguin menys qualitat, és millor que hi hagi un equip centralitzat.

Algunes fites aconseguides.

Biblioteques automatitzades i electròniques: el primer pas fou l’automatització del catàleg. A l’any 1988 la Politècnica va mirar d’automatitzar el catàleg. Finalment tota la xarxa universitària va adquirir el VTLS però que caduca passats 15 anys. Va ser creat en un moment en que gairebé no existien recursos electrònics i quan han aparegut es veu que aquest programa VTLS té mancances. S’ha comprat un nou programa que es diu CORINTIAN que ve amb un parell de programes adicionals que poden cercar tots els productes que es tinguin a la biblioteca digital.

Biblioteques de Recerca 2005- 2006

Grup T-1

Toni Pérez

Per altra banda, la qüestió d’espais, es pensava que amb Internet desparareixeria la biblioteca. Aleshores van aparèixer les biblioteques híbrides que són mig presencials mig virtuals. Això forma part dels equipaments. L’espai físic és clau, i un edifici gran continua sent important i en el CRAI l’edifici continua sent important. -

Lideratge i gestió: Totes les biblioteques tenen un sistema de gestió d’infraestructures, personal,... Això implica la gestió estratègica de com

organitzar-se.

Serveis bàsics i de qualitat: el servei de referència, serveis a catàleg però a mesura que tot evoluciona es requereix una adaptabiblitat.

- Missió i funcions. Planificació estratègica: missió, funcions, valors són punts claus en la planificació. Segons la Red de Biblioteques Universitàries d’España (REBIUN)...Dossier. Gestió dels recursos d’informació: la missió es parlar d’excel.lència en 2 àmbits: educació i recerca. La missió de la Universitat Complutense de Madrid dona importància a la formació contínua. Missió de les biblioteques de la UPC: Dossier Electrònic. Funcions: Segons l’Association of University Teachers (UK): Dossier electrònic. Funció principal: Dossier electrònic.

- Alguns elements de canvi. Rols del bibliotecari: Degut als buscadors les biblioteques s’estan resituant. Cada cop es van personalitzant serveis als diferents tipus d’usuaris, i aquests com a element clau. El fet de l’aparició d’Internet ha fet canviar el tipus i model de cerca. Ara per ara la gent es autosuficient. Les coses estan canviant ja que hi ha gent que està fent programes multimèdia, trencant amb el concepte clàssic de la docència. L’alfabetització informacional: la formació d’usuaris, és ensenyar a l’usuari com consultar el catàleg. Però com apareix Internet i la societat de la informació i això és el que cal que tinguin els bibliotecaris, a més de tenir competències d’habilitats informacionals, que serien tals com saber idiomes, entre altres moltes coses i així poder ensenyar als usuaris. Hi ha coses que estan canviant en l’àmbit de les revistes científiques 

Grau de consecució dels objectius.



Ofimàtic: analitzar coses que fan altres institucions i adaptar-les a la nostra, no copiar.

Biblioteques de Recerca 2005- 2006

Grup T-1

Toni Pérez

EL CRAI. Quan al programa estratègic REBIUN 2003-06: Article de Balaguer. El CRAI és un espai que a més de ser una biblioteca íntegra, conta amb els recursos necessaris per a que els agents de la comunitat universitària puguin desenvolupar les seves tasques docents d’aprenentatge i investigació. El CRAI és una biblioteca més altres coses, aliances per millorar els recursos i els serveis que ajudin a crear les trasques cap al 2010. El CRAI és un espai o espais físics amb estructura-es de recursos humans, materials i tècnics per recolzar i facilitar el desenvolupament de les activitats acadèmiques. La definició oficial de CRAI és la de REBIUM 2003-2006 que és un entorn dinàmic en el qual s’integren tots els recursos que donen suport a l’aprenentatge i la recerca en la universitat. A finals dels 60s, 70s les biblioteques universitàries angleses tenien pocs recursos i van decidir ajuntar tots els serveris perque col.laborin entre ells, per així estalviar diners. Juntar serveis en espais de nova planta quedava més en col.laboració però quan hi havia edificis més grans ajuntaven biblioteca més altres serveis. Deu anys després tot i mantenir la col.laboració, han dividit els serveis. Per tant és un model que el recolzen però també té detractors. Learning Resources Center és l’origen del nom del CRAI. Per altra banda, hi ha els Learning Common o els Information Commons. Els Information Common són un espai amb informació accessible dins de la biblioteca o del centre de recursos, normalment és l’espai amb tecnologia, dintre del centre. La paraula investigació no surt al CRAI perque originalment era aprenentatge i docència, mentre que actualment s’ha integrat. L’ús als recursos de la informació i la recerca normalment ho fan en l’origen, no feien referència a la recerca. Espais, equipaments (TIC), serveis, personal, facilitat d’accés, les col.leccions. El personal un cop que entra a l’espai CRAI no només es dedica a ser bibliotecari sino que a més s’ha de donar suport per cubrir els serveis, així hi ha més flexibilitat més part del bibliotecari.

Biblioteques de Recerca 2005- 2006

Grup T-1

Toni Pérez

El CRAI éssent anglosaxó, no és fàcil adaptar-lo al nostre entorn. El que més s’apropa a un CRAI és la Biblioteca UPF que integra Biblioteca, Punt d’Informació a l’estudiant i Serveis informàtics. Però, a Espanya, no hi ha CRAIs en estat pur sino col.laboracions. Una cosa important del CRAI és l’horari. A més temps més costa (més personal). També diversitat d’espais per a tot tipus d’ús: orginalment les bilioteques s’han vinculat amb el silenci, però el CRAI pretén crear espais que tinguin silenci amb espais diferenciats com sales de reunions, sales d’informàtica,... però això depén molt de l’espai disponible que es tingui en l’edifici i dels recursos econòmics que s’aportin. Com que el CRAI és un espai de socialització també s’hi pot afegir Cafeteria i sales de descans integrades dins de l’espai de la Biblioteca. Altres coses importants són la connexió a Internet, wireless per portàtils... - L’edifici CRAI. -

Àrees:



Acollida i orientació.



Informació i documentació.



Àrea TIC.



Suport a la innovació docent: hi ha especialització per cada tipus de consultes.

Un CRAI pot oferir un conjunt d’espais i serveis.



Servei d’informació i acollida de la Universitat.



Servei de biblioteca.



Servei Informàtic.



Servei de laboratori d’idiomes.



Servei de Sales d’estudis.



Servei de suport a la formació del professorat.

Efectes en la col.lecció CRAI.

Les col.leccions s’han de vincular als serveis del CRAI. El material que recull l’ICE moltes vegades no es recull dins de la biblioteca i és important que la Biblioteca el reculli. A part dels coneixements de cada estudi hi ha competències transversals i que es vinculen amb altres ensenyaments però encara no es dona, tot i que pel 2010 s’ha de fer i el projecte està però no portat a terme. Només alguna universitat privada té fins a 5 competències transversals. -

Recursos humans.

Molts professionals treballant junts. Més col.laboradors interprofessionals.

Biblioteques de Recerca 2005- 2006

Grup T-1

Toni Pérez

Beneicis del CRAI:

Resposta de la universitat als canvis de l’Espai Europeu de l’investigació EEES. Reticències.

Convergir diferents maneres de treballar. Molts cops tot i tractar de muntar el CRAI cada bilbioteca universitària vol el seu espai propi. L’Espai Europeu d’Educació Superior i l’ERA són els espais on encara es pot montar i formanetar el CRAI. Conferència de Didac martínez: Dtor. Del Servei de Biblioteques de l’UPC (Veure Dossier)

Usuaris i col.lecció.



Usuaris.

- Estudiants de 1er cicle: Bàsic. - “

de 2on cicle: 1ª especialització.

- “

de 3er cicle: Investigadors (alumnes i professors).

- Professors, docents i investigadors. - Personal de l’administració, serveis i gestió (PAS): dona suport logístic en molts departaments. Són un col.lectiu important. - Usuaris, necessitats i àrees temàtiques: diferents àrees d’especialització. 

Necessitats dels estudiosos d’Humanitats.

L’artícle i la revista són els mitjans de comunicació. Altres documents importants serien les actes de congressos, els posters...Són materials més renobables, però a l’hora no requereixen de tant d’espai. 

Col.leccions.

El document clau és el que desenvolupa la política de selecció de la col.lecció de la biblioteca, seria una mena de plà estratègic de la biblioteca. Aquest document l’haurien de tenir totes les biblioteques i hauria de ser públic. S’ha de tenir clara una política de selecció però també de deselecció, exporgartòria. Cada biblioteca marca les seves pautes en quant a la deselecció. En quant a la selecció hi ha el problema de l’espai. Hi ha biblioteques grans amb magatzem, però s’ha donat un projecte nou que es diu GEPA, fet pel CBUC. S’està creant a Lleida i és compacte. Cada universitat podrà col.locar el seu material allà, i a partir de codis de barres el podren recuperar en qualsevol moment (les capses on van els documents porten un codi de barres i els llibres se’ls hi incorpora també el mateix codi, a més del registre catalogràfic, capsa i llibres que hi van en ella sempre entàn relacionats.)

Biblioteques de Recerca 2005- 2006 -

Grup T-1

Toni Pérez

Tàndem en la selecció: docents- bibliotecaris.

De vegades els docents tenen pressions d’editorials i molts desconeixen la col.lecció. -

Suport físic de les col.leccions.

- Canvis en el concepte de col.lecció. De la col.lecció basada en la propietat a la col.lecció basada en l’accés. Això té a veure amb Internet, gràcies a la qual es paga per accedir a la informació. Ara bé, qui assegura que la llicència em permetrà accedir a la informació, què passa si em vull borrar de la subscripció després de tot el que s’ha pagat? Moltes subscripcions actuals proposen el temps de la subscripció. Del “just in case” (construcció de grans col.leccions en suports tradicionals per quan es presenti la necessitat) al “just in time” (satisfer, accedir a la necessitat d’informació en el moment en que es produeix). Per norma general es compren grans col.leccions però es perden de vista el control de desenvolupament de la col.lecció i molta no s’ajusta a les necessitats que tenen. Arriba un moment en que l’espai s’esgota. De l’émfasi en l’ús de les col.leccions impreses, tradicionals, emmagatzematge, localitzament i accessibilitat “física” a l’émfasi en l’accés virtual. Del valor de la col.lecció per la seva mida, al valor de la col.lecció per la seva disponibilitat i accessibilitat. En paper hi ha dèficit però en xarxa gràcies al CBUC hi tenim a Catalunya gairebé tot el que necessitem. - Recursos d’informació. Informació atomitzada i descontextualitzada. Internet dona lloc a l’aparició de canals informàtics i en línia. Diversitat de formats: més multiforma que multimèdia. Reescrita (copiar-pegar). Disgregada i dispersa. 

Documentació comercial (especialitzat).

Monografies o Manuals, llibres especialitzats. Per exemple les revistes científiques, són els paquets editorials, grans volums de revistes i articles el que encara es barreja més amb el concepte de base de dades les quals, no donaven accés a text complert sino a la referència. En el moment en que apareix el format electrònic hi haurà accés a text complert de manera que, la base de dades ja no es referencial. Les bases de dades es mouen per una especialització a diferència dels paquets de revistes que són multidisciplinars.

Biblioteques de Recerca 2005- 2006 

Grup T-1

Toni Pérez

Documentació en accés lliure.

(L’Open Access): canals de comunicació d’Internet, són dipòsits en canal obert. La informació en format electrònic és més barata que en paper de totes maneres, el preu puja. Però com pot ser que aquest material pugi tant quan es crea a la pròpia universitat amb investigadors de la pròpia universitat? Van montar sistemes alternatius com ara Internet i l’Open Acces PDF que reclama que el sistema clàssic no funcionava i buscaven sistemes alternatius: Pre Prints, treballs no revisats i més senzills que els que publiquen les revistes científiques. El Copyright del material tingui una vigència màxima de 6 mesos i després s’obre en xarxa accessible a tothom. Sempre parlant de països desenvolupats. Molts científics van apuntar-se a l’Open Acces i es creen dipòsits o bases de dades especialitzades on es guardaven els Pre Prints. 

Producció acadèmica.

El diu en la faceta de docència: matèrials per la docència (dossiers electrònics, en paper,...) més els materials que elaborem i està vinculat a l’Open Acces. El mitja ha estat la icona que ha fet tot això de material obert. Hi ha material també restringit (dossiers amb password). Els bibliotecaris han estat precursors de l’Open Acces i dels repertoris: web- cap a una nova comunicació científica relacionada amb l’Open Acces i explicita el moviment cap a una Comunitat científica. El Recercat és el dipòsit de recerca de Catalunya on hi ha material de recerca de les diferents universitats i està creat pel CBUC. El DSpace és altre dipòsit però de l’UPC.

La informació electrònica.

Qualsevol dada conservada en un format que permet el seu tractament automàtic. L’aparició de documents electrònics: 

Canvi del concepte de col.lecció.



Canvi de la forma d’accés.



Multiplica l’accés a la informació.

Però. 

Redueix el coneixement de l’ús perceptiu de les col.leccions.



Incrementa la problemàtica del copyright (que es pot penjar en Internet i que en dret públic, i com no tenim experiència en aquests àmbits es va una mica segons corre la corrent).

Biblioteques de Recerca 2005- 2006

Grup T-1

Toni Pérez



Ha canviat la relació de la biblioteca amb la informació.

L’ús de la informació electrònica.



Marqueting i difusió dels recursos.



Incrementa el número d’usuaris.

Compres consorciades.

Biblioteques de Recerca 2005- 2006

Grup T-1

Toni Pérez

TEMA 4: Serveis: cultura del canvi. Millora continua, flexibilitat i adaptació als nous reptes: CRAI, amb el qual coexisteixen l’Espai Europeu i l’Espai de Recerca i, a més no només es donen serveis presencials sino també en línia. CRAI: biblioteca més inèrcies i aliances amb altres serveis de la universitat.

Serveis de suport: aprenentatge, docència, recerca.

Els Serveis de Referència i els Serveis de col.lecció serien comuns a aquests 3 àmbits. -

Accés a les col.leccions.

Serveis d’informació es basen en explotar les col.leccions. Per accedir a les col.leccions bàsiques i especialitzades. Les bàsiques es refereixen a un servei d’aprenentatge, mentre que les especialitzades es basen en la recerca.

Serveis d’informació.

Responen a dubtes dels usuaris, normalment 24 h. al dia els 7 dies de la setmana. Dona respostes basant-se en la col.lecció i en la biblioteca. Totes les biblioteques el tenen. Existeix un component tecnològic. Abans les preguntes eren totes al bibliotecari, mentre que amb les noves tecnologies, el servei es dona les 24 h i es diu Servei de Referència Virtual, que sobretot l’han montat les bilbioteques públiques, éssent un servei no presencial. Aquest servei començà amb el correu electrònic. Hi ha preguntes sobre la col.lecció o sobre la pròpia biblioteca, per tant són generals. El chat actualment és el més corrent. El bibliotecari respón en temps real així com sistemes de chats reals que ofereixen a l’usuari com buscar la informació a Internet, via web, veient-ho. El problema és que no té gaire éxit en 1er lloc pel personal que cal. El CBUC esta intentant fer un servei de consulta consorciat, fent un servei temàtic especialitzat. Danesos i americans ho han fet però no ha funciionat, ja que cal personal especialitzat i les preguntes dels usuaris no són especialitzades si no genèriques. Això implica un gest sense beneficis. Vinculat a biblioteques temàtiques i bibliotecaris temàtics hi ha una adreça de contacte arrel de la biblioteca temàtica i del bibliotecari perque aquest el pugui respondre.

Biblioteques de Recerca 2005- 2006

Grup T-1

Toni Pérez

El Punt d’Informació a l’estudiant, proporciona informació sobre l’organització d’activitats i el funcionament de la institució, a més gestiona tots els tràmits administratius, per tant es poden distingir 2 funcions. També ofereixen atenció telefònica i orientativa. El temps d’espera en alguns casos és de màxim 3 min. La web és de 24 h. El punt d’informació és una de les potes del CRAI compatibilitza, els serveis informàtics de biblioteques i el punt d’informació seria important per crear el CRAI. La UPF ha estat model en ajuntar aquests serveis. A més implica eixos transversals (formació acadèmica que ofereix la universitat, gestiona administrativament la institució). Tot això és gestió d’informació. A més, cada àrea actualitza la informació. No obstant, aquest servei no totes les biblioteques el tenen, ja que unificar aquests 3 serveis no és fàcil. La UPF ha venut a vàries universtats el model. El recurs electrònic és important per a la col.lecció per que una gran part de la col.lecció està en aquest format. REBIUN estableix mitjanes en les diferents biblioteques universitàries sobre els diferents serveis/usuaris. Per exemple,la mitjana de préstecs hauria de ser de 8 per usuari a Catalunya. A Finlandia la mitjana està sobre els 54 llibres en préstec per usuari. En canvi a nivell de recursos electrònics, les necessitats estan ben cobertes a Catalunya. Els serveis destinats a l’aprenentatge, el de la docència i l’accés a les col.leccions especialitzades i bàsiques. Pel que fa a l’accés a les col.leccions especialitzades, per accedir a la col.lecció, el catàleg és l’element clau de cara a l’accés a la col.lecció. També estàn les guies temàtiques, les quals fan un escull especialitzat en les diferents àrees temàtiques. Tot això està evolucionant, perque s’està fent un nou catàleg a més, de 2 productes que permetran crear sistemes d’alerta i metadades, i farà recopilatoris de diferents àrees, bé de suports, bé temàticament. Està fet pel CBUC i es diu CORINTIAN. Els recursos pedagògics: material de suport a la feina de la docència, l’ICE que s’encarrega de la docència, té una col.lecció important adreçada al professorat per millorar la docència. Segons l’EEES la docència ha de passar al sistema de Bolonya i molts materials venen marcats per aquesta normativa EEES. L’ICE assessora la compra i prepara al professorat. L’Institut de Cinències de l’Ensenyament (ICE). Habitualment falla molt la intercomunicació entre professor i bibliotecari i, bibliotecari i alumne. En molts llocs el bibliotecari forma part de la

Biblioteques de Recerca 2005- 2006

Grup T-1

Toni Pérez

decissió de recerca bibliogràfica. En alguns llocs el bibliotecari assessora a l’alumnat per fer una tesi, a nivell de recursos d’informació, així com d’estructura d’informació, seria com un tutor. Aquest seria el concepte d’enllaç amb l’usuari. El servei de préstec: El servei ha millorat a partir de les noves tecnologies i Internet, tant per adquirir documents, com per renovar-los o retornar-los. El préstec interbibliotecari: és l’obtencó de documents, canvia segons la institució, a una es diu préstec interbibliotecari i en altres obtenció de documents. Normalment es fa per pagament de tarifes. Aquests serveis es fan gràcies al consorci com el CBUC i si parlem de la xarxa estatal aquesta seria REIUN. Un cop rebut el document a la biblioteca, no pertanyent, no hauria de sortir de la biblioteca receptora, tot i que això no es segueix gaire. El servei de les sales de treball: Normalment són sales tancades. Es poden inclús reservar durant un temps concret. Les reserves es poden fer via correu electrònic, de manera que es respecti el silenci. Espais per a la investigació: Seria el mateix que els treball en grup, però per a la recerca. Això també va vinculat amb la connexió innalàmbrica. Algunes biblioteques presten ordinadors portàtils. Ordinadors i suports audiovisuals: els ordinadors de sobretaula en espais de la biblioteca (Information Commons). Donen suport a l’usuari per crear materials audiovisuals com el Power Point. Aquest servei estaria molt relacionat amb altre servei com és el que la Factoria de Recursos docents que serien els suports de l’UPC, i es basen en prestar programari i maquinari en préstec (scanners, impressores,...). Moltes biblioteques assessoren de com utilitzar el maquinari i assessoren en la digitalització. L’assessor, normalment té formació TIC i com la resta, formaria part del CRAI. La Biblioteca Digital obre la possibilitat d’accedir a aquests productes i a ajudar a fer un vídeo... Tot el que es faci dins la factoria ha d’estar disponible via web. Però el personal especialitzat és difícil de trobar només per a aquest servei. Autoaprenentatge i idiomes: Laboratori presencial d’idiomes es diu. En algunes biblioteques, es fan exàmens i hi ha diccionaris... aquests cursos solen ser d’accés lliure. Fa 5 o 7 anys, es crearen dins de la biblioteca, els sistemes d’autoaprenentatge en diferents àrees, però en l’actualitat ha crescut molt, tot i que no hi ha espais concrets en la majoria de les bilioteques per desenvolupar aquests serveis. S’han creat serveis a través de les pàgines web, on recullen en un material per autoaprendre un idioma. Alguns són accessibles en

Biblioteques de Recerca 2005- 2006

Grup T-1

Toni Pérez

obert i d’altres no. Això també pot generar una col.laboració amb les universitats d’idiomes, tenint així el concepte de CRAI. Formació d’usuaris: Segons la declaració de Bolonya, i l’EEES les universitats han de fer funcions transversals amb la biblioteca. Normalment són cursos introductoris que imparteixen, pel primer curs els propis treballadors bibliotecaris. Però per altra banda, hi ha també cursos especialitzats, sobretot en quant a bases de dades i no limitats a un tipus d’usuari, si no per a qualsevol. Per últim hi ha una altre alternativa on el professor recomana quines fonts recomanar als seus alumnes i el bibliotecari rep els consells del docent, el marca l’objectiu. També hi ha grups reduïts o a mida. Fer cursos de formació més extensos, de fins a 12 hores, alguns amb reconeixement de crèdits. L’ALA va començar a parlar d’Information Literacy (alfabetització informacional) que va començar a EUA. Són habilitats informacionals, tractar de que la gent sigui competent en l’element de la informació i es passa de la formació d’usuaris a l’alfabetització informacional o habilitats infomacionals: la capacitat dels individus per saber on trobar la informació, quina escullir i com trobar-la. D’aquesta manera seran autosuficients els propis usuaris. En definitiva, saber tractar la informació. Algunes universitats volen competències transversals amb la bilbioteca perque doni aquesta un servei d’alfabetització informacional. A nivell del CBUC han hagut algunes biblioteques d’universitats que ho han acceptat. El nou marc europeu vol integrar això, no obstant, hi ha molta oferta de formació però els usuaris es mouen poc per aquests serveis. Servei de propietat intel.lectual: La biblioteca no ofereix la propietat intel.lectual, si no que assessora als usos permesos respecte de la informació electrònica. Si la informació esta en paper està molt regulada pel copyright, no passa el mateix amb els recursos electrònics. L’Open Acces i el programa de Llicència Activa van crear Creative Commons, que donen certs drets oberts i això ho decideix l’autor, sempre i quan la gent que l’usi citi el document. La biblioteca assessora sobre tot això i és un tema que comença però requereix especialització. Assessora del que es pot fer i que no ja que els bibliotecaris han aprés dels paquets de les revistes. Servei guies temàtiques: es tracta d’una selecció de recursos. Ajunten una sèrie de recursos però no només de la biblioteca sino de totarreu. Això implica investigar tots els recursos que surten no només en paper sino també en web, amb el fi d’actualitzar el catàleg.

Biblioteques de Recerca 2005- 2006

Grup T-1

Toni Pérez

Actualment, això s’ha de fer manualment, però amb el nou catàleg, CORINTIAN automàticament busca sobre el tipus de génere i matèria que vols actualitzar. Per a això hi ha bibliotecaris temàtics que són els que alimenten aquests recursos. En l’actualitat hi ha un producte que és una plataforma lliure i única que facilitarà molt la feina. Moodle seria la plataforma que suprimiria les més de 1000 plataformes existents. Es basa en Internet electrònic: continguts i com vincular les biblioteques a aquests continguts d’aprenentatge. - La Biblioteca Digital de Catalunya. -

Conta amb un catàleg comú, el CCUC.

Compra col.leccions en format electrònic de manera que siguin accessibles desde totes les Universitats de Catalunya i van dir-li el nom de CBUC.

Recull bases de dades en l’àmbit català i espanyol i posen a disposició dels usuaris dels d’aquesta biblioteca Digital o CBUC.

L’accés a aquestes col.leccions s’està restringint perque cal una llicència. Inicialment la política del CBUC era T x T (Tots per Tots), ara és A x A (Algunes coses per Alguns), ja que les col.leccions es basen en l’especialització de cada universitat i cada universitat paga per les seves revistes.

Bàsicament es cobreixen totes les àrees temàtiques. La branca on hi ha més informació són les ciències de la Salut, enginyeries i Ciències Humanes. Moltes d’aquestes col.leccions queden complimentades amb bases de dades d’aquestes i van colaborant en el CBUC.

És el nucli de les col.leccions de revistes universitàries electròniques.

- Base de dades dels sumaris del CBUC. Les compres que es fan a nivell consorciat apareixen a les llistes de sumaris i es diuen en anglés TOC (Table of Contents). Les bases de dades d’abans no tenien accés total als artícles perque només eren referencials. Les empreses distribuidores de bases de dades eren les que donaven els sumaris. Després al ser membre del CBUC es dona accés als artícles complerts. No obstant, el que si

que es va restringir fou que, al correu electrònic propi ens

portessin les novetats d’aquella revista a la que ens vem suscriure. Si no ens dona accés en PDF el sumari ens envia a la biblioteca que disposa d’aquella revista. Com a membres de la base de dades dels sumanris no es restringeix a les universitats, si no que hi ha institucions que tenen acords amb el CBUC i que tenen accés a aquest servei.

Biblioteques de Recerca 2005- 2006

Grup T-1

Toni Pérez

- Cartes de serveis. Ofereix un llistat dels serveis que la B.Universitària posa als usuaris. Drets i deures o normativa dins la biblioteca, seria què pot fer un usuari i què no, i què ofereixen als usuaris. És un compromís també de qualitat: horaris, préstecs... oferint uns mínims de garantia. Hi ha universitats que els anomenen indicadors de qualitat (eina clau per a l’avaluació combinant dades estadístiques: nº d’usuaris, nº d’usuaris potencials, nº de préstecs, nº de personal que hi treballa i es comparen amb altres biblioteques). Per tant comparen dades numèriques en aquests indicadors. Exemples d’indicadors: despeses en monografies, en usuaris potencials o PCs disponibles per total d’usuais potencials... Tot marca la qualitat a través dels indicadors. Les bones pràctiques significa, les coses que es fan bé. Hi ha institucions que són bones en determinades coses, aleshores fan pràctiques en aquelles coses. Altres institucions poden apendre de les bones pràctiques d’aquelles coses que fan bé. Per exemple, els australians són bons en educació i en biblioteques universitàries. La comparativa entre institucions és diu Let Marquin que es tracta d’apendre i adaptar a partir del que fan bé institucions bibliotecàries d’altres països. - Estructura i personal dins les Biblioteques Universitàries. L’organigrama detallat, amb les idees de qui fa què, ha d’existir. Una direcció que marqui una pauta d’un equip. Sense un pressupost no es pot fer gaire i repercuteix també en els recursos humans que costen molts diners. Dins de l’estructura, està el que s’anomena Comitè/ Comissió de Biblioteques, que és un element clau. Aquí es dona un organigrama de qui l’integra i és un òrgan bàsicament polític, no executiu. El personal suposa un 50% de la despesa global. L’equip l’integra també personal informàtic i d’administració, així com tècnic, al marge dels bibliotecaris. L’organització pot ser funcional o per matèries (catalogació, indexació...) o, més una organització orientada a la temàtica de manera que entra en joc el bibliotecari temàtic especialitzat en cada matèria i que fa tots els procesos de la seva especialitat temàtica. Això varia d’unes institucions a unes altres, però hi ha tasques que són centralitzades i altres que les dona el bibliotecari temàtic. Les diferències amb el model anglosaxò, tot i que a nivell de Biblioteca universitària, les espanyoles tenen un bon nivell, Noruega, Finlàndia, Anglaterra i EUA tenen bones pràctiques. En quant al perfil del personal hi ha diferències per exemple, hi ha pocs bibliotecaris que fan serveis als usuaris i tenen molt personal de suport.

Biblioteques de Recerca 2005- 2006

Grup T-1

Toni Pérez

Un dels elements claus és l’especialització de les plantilles amb pocs bibliotecaris, això es fa a Espanya. Hi ha moltes biblioteques que no utilitzen professionals i els hi cal perque hi ha diferència. Amb les TIC (Tecnologies de la Informació i Comunicació) hi ha moltes tasques que s’han deixat de fer. Hi ha personal de gestió, per sota els bibliotecaris que cataloguen, el personal de suport i per últim, els informàtics (que no es posen d’acord si han de ser 100% professionals i informàtics o bé aquells que donen suport a la biblioteca que és el model bó, ja que incorporen idees desenvolupades a les biblioteques). Caldria saber si els bibliotecaris tenen coneixements informàtics per desenvolupar projectes: bases de dades, webs, catàlegs... S’han de crear perfils d’eixos transversals en els bibliotecaris, cada bibliotecari amb una especialització, així com tenir competències, tant de formació com de coneixements, tot això integra o dona qualitat al servei. Vinculat als processos, els biblitecaris tenen molts processos com són fer un catàleg, els préstecs cóm es fan... tot això són processos estandaritzats i s’han de tenir clars per fer-los de fomra ràpida, efectiva i de qualitat. Aquests processos han evolucionat molt degut a la societat de la informació. Hi ha també proveïdors que ja donen l’obra catalogada de manera que, només cal entrar el llibre al catàleg i això es diu valor afegit, i tot i que el llibre, potser és més car, t’estalvies diners en personal. Bàsicament l’adquisició és el procés més administratiu i més centralitzat així com la catalogació ja que és gent especialitzada i són pocs però exclussius en aquest àmbit. Hi ha institucions que diuen que és millor tenir catalogadors perque així el personal coneix millor la col.lecció, però els números han de sortir. La tendència és, en aquest sentit, per la centralització. En canvi, l’indexació es centra més pels biblitecaris temàtics o especialitzats. El Checking Control de les revistes de la col.lecció està perdent tendències. En el moment en que això desapareix provoca que aquestes persones s’hagin de reciclar si s’hi dediquen. En quant al pressupost, la majoria és públic, provè de la Universitat. La distribució i execució del pressupost depén de cada biblioteca i hi ha qui ho té centralitzat i hi ha qui ho distribueix segons els seus criteris. També hi ha una part del pressupost que ve de donatius, això porta feina de catalogació.

Biblioteques de Recerca 2005- 2006

Grup T-1

Toni Pérez

Els ingressos varien, el procés de certificació segons el qual poden caure subvencions si el superen. La tarifacio de serveis que en alguns casos donen un pressupost mínim, però també porta alguna cosa. La distribució del pressupost a vegades es dona per departaments, per línees o projectes,per indicadors... - Espais i equipament. Té a veure amb el CRAI: edificis nous, grans, emblemàtics, construïts per famosos arquitectes, serien els edificis ideals. -

Les noves necessitats.

Planificació d’una nova construcció: hi ha biblioteques que s’han especialitzat en la construcció de noves biblioteques, això implica conèixer als arquitectes i la seva terminologia. Últimament la Diputació n’ha fet moltes. - Cooperació i integració en l’entorn. El concepte de cooperació sempre aporta beneficis. Catalunya té la costum de cooperar i l’automatització del catàleg entre Biblioteca universitària seria un exemple del que es va fer a Catalunya als 80s, principis dels 90s, això permetia unificar catàlegs, automatitzar-los i préstecs interbibliotecaris, així com organitzar congressos i aprendre d’ells. També consorcis com REBIUN que no té l’objectiu de comprar revistes però si que pretén que el Ministerio de Cultura subvencioni la compra de revistes electròniques a nivell Espanyol i català. També pretén, mitjançant el DURSI que la Generalitat faci el mateix a Catalunya. El CBUC vol també la compra consorciada de recullir tota la producció científica de treball en l’àmbit universitari català i fer-ho en una via oberta. És complicat cooperar perque no sempre és fàcil. Hi ha associacions que han compartit catàlegs tals com RUEDO, RUECA, MECANO, ABBA... Un dels elements en la cooperació espanyola és REBIUN (Red de Bibliotecas Universitarias Españolas). Està integrada per totes les biblioteques universitàries espanyoles i els interlocutors, són els directors de les mateixes, a més de formar i compartir la línia estratègica, és compartir la tendència del CRAI, i també consolidar els recursos en l’adquisició de recursos i això s’hauria de subvencionar que és el que també pretén REBIUN. Les activitats: préstec interbibliotecari, compartir el mateix catàleg mitjançant Internet, els estudiants han de pagar uns 9€ per portar qualsevol document de fora de la CCAA, igualment pel que fa a les fotocòpies. Les línees estratègiques de REBIUN: tenen un plà estratègic que està vinculat als grups de treball (Grup de treball TIC, grup de treball CRAI...) i demanen:

Biblioteques de Recerca 2005- 2006

Grup T-1

Toni Pérez

Promoció de les TIC dins les biblioteques.

CRAI aposta de REBIUN que pretén posicionar-se.

Formació del personal bibliotecari.

- Altres exepriències col.laboratives a l’extranger. 

OCLC (Online Computer Library Center) EUA que té un munt d’intitucions.



VIVA (Virtual Library of Virginia) EUA a Virginia, té unes potents universitats.



M25: també és un consorci d’universitats d’Anglaterra.

- Marc Normatiu. * Els estatuts. És important que les biblioteques surtin en l’estatut de la universitat, tot i que és bàsic hi ha moltes universitats que no surten i si no hi surten, això no és gaire afavoridor per a la Biblioteca. El reglament i normatives dels serveis biblitecaris de cada universitat. La Comissió/Comitè de la biblioteca: normalment hi ha una Comissió General dels serveis de les biblioteques, seria una mena de servei unitari però amb diferents seus. Seria com una organització única però en funció a diferents seus, una mena de cooperació. Això no depén de que cada biblioteca, que depén de cada facultat, tingui la seva pròpia Comissió i per últim, hi ha una Comissió de gran servei que marca les pautes. L’organisme fa una mena de plà estratègic que depén de l’aprobació de la Comissió. La Comissió, normalment té uns 12 a 24 membres, són persones que tenen influència que promouen els interessos de les biblioteques. L’ordre del dia són canvis que les proposen i que són importants. * Les normes i directrius estatals REBIUN. Les normes han de ser directrius, indicadors de rendiment, pautes estàndards. Vinculats als indicadors de rendiment hi ha els estàndards que són una mena d’estadística segons la qual s’estableix si la biblioteca va bé o no, per això ningú vol establir estàndards perque això implica fer números. Els americans són bons en establir normes estàndards. L’ACRC té un apartat de publicacions amb normes i pautes i és interessant veure-ho però no estàn adaptades al nostre entorn perque no s’apliquen al nostre entorn. La IFLA per exemple no està fent res al respecte. L’ACRL seria un membre de l’ALA el membre més potent de les Biblioteques arreu del món. REBIUN fa documents interessants que marquen indicadors quantitatius de rendiment, el problema és quan es pretén fer un indicador qualitatiu (com ha

Biblioteques de Recerca 2005- 2006

Grup T-1

Toni Pérez

incidit la formulació d’usuaris en la docència o rendiment de l’estudiant) i això és lodifícil, l’impacte de la biblioteca en làmbit de la docència i aquí és on està el repte.

TEMA 5: Biblioteques Especialitzades -

Definició i concepte.

Segons l’ALA és la biblioteca estalberta, mantinguda i administrada per una firma comercial, una corporació privada, una associació,... La Biblioteca Especialitzada depén d’una tipologia d’associacions variades, tant de caràcter públic, com privats. Per altra banda, la matèria és específica en un àrea concreta. Altre característica és el tipus d’usuaris, en aquestes biblioteques, l’usuari és personal de la pròpia organització, amb el fi d’assolir els objectius de la pròpia organització. L’especialització de l’entitat mare condiciona la tipologia de la biblioteca. Entorns intensius de la informació, tant per accedir a recursos informàtics externs com a l’hora de processar elements interns de la pròpia entitat. Això cada cop prén més força en comparació al caràcter extern. Conegudes com a Centres de Documentació o Centres d’informació, ja que vinculen biblioteca amb el concepte de llibre i no era així, ja que s’hi dediquen bàsicament a gestionar al informació. En anglés es diuen Special Libraries (les quals no hem de confondre amb les nostres biblioteques especials, com serien les de presons, les infantils...) Els objectius són proporcionar productes i serveis d’informació i de valors afegits, la idea d’informació a mida, no serveis tan oberts si no a mida ja que els usuaris volen la feina específica feta i tenen el documentalista que els hi fa. Servir, proveïr la informació de forma ràpida i eficaç. - El marc legal a Catalunya. Hi ha lleis com la 4/1 1993 de /8/3 del Sistema Biblitecari de Catalunya DOGC num 1727 (29.03.1993), p 2217 i ss. La llei cita les Bibliteques espanyoles a l’artícle 45 que són les que centren la col.lecció en un camp únic del coneixement. A Catalunya, totes es coordinen a través de la Biblioteca de Catalunya. - L’evolució històrica. Són bibliteques del s.XX perque neixen amb l’explosió de la informació i els centres de documentació especialitzats, sorgeixen amb aquest boom. L’entorn és empresarial i de grans institucions, per tant és una institució bastant nova. El

Biblioteques de Recerca 2005- 2006

Grup T-1

Toni Pérez

Col.legi Professional de Bibliotecaris va començar a veure que el perfil professional podia ser el de l’empresa que s’hi dedicava més en l’àmbit de la documentació. És una linia important que s’està treballant. - Usuaris i col.leccions. La majoria dels usuaris tenen l’accés restringit perque no s’articulen en una xarxa, com les de la Generalitat que són poc conegudes de cara als ciutadans, tot i que si de cara a la institució. Els usuaris són bàsicament els que treballen a la institució. - Col.leccions. Informació externa és típica en altres tipus de biblioteques, però en aquestes biblioteques especialitzades tenen més importància en la informació interna on es gestiona la informació interna creant- se bases de dades per potenciar als treballadors de la pròpia empresa. A finals de 1994 va sorgir “Infonomia” organització liderada per A.Cornella que feia un estudi de passat, present i futur de la informació i que va anar creixent en un entorn empresarial amb la informació intel.ligent

de la

informació, fou una definició que van donar al 1997, segons el Cornella: “la información como bien y no los libros como productors”. Pensava que els llibres deixarien d’existir. Per altra banda, en quant a les col.leccions hi ha el terme de valor afegit, al tractament de les col.leccions a través d’un sistema d’alertes. Fotocop 1 10/5/06 - El CBUC. És el consorci de les Biblioteques Universitàries i és un exemple clau de consorci i té un nivell de bibliografia compartides entre tots en un entorn internacional. A nivell espanyol hi ha altres consorcis però pròpiament de Biblioteques Universitàries no n’hi ha excepte el CBUC. A part de les Biblioteques Universitàries té altres institucions consorciades perque té un ampli marc de col.laboració. El CBUC el financia un 50% el DURSI, el 40 % les Universitats membres i un 10% els serveis que presten. El pressupost per a la biblioteca digital es financia pels usuaris potencials de cada universitat, que a la UB aporten el 20%, aportant més que qualsevol altre universitat perque és la més gran i la que més usuaris té. Però la Biblioteca digital cada cop paga més per tant no és sostenible, així que el DURSI i el departament de tecnologia i Ciència creen subvencions tal i com ha fet el Ministerio de Cultura per les seves biblioteques universitàries.

Biblioteques de Recerca 2005- 2006

Grup T-1

Toni Pérez

- Altres serveis del CBUC. Repositoris de revistes (RECERCAT) servei tant de creació de revistes científiques com de docència, les quals permeten la col.laboració i funcionen de 2 maneres: 1) Si un vol posar la seva investigació al CBUC directament es pot fer. 2) Introdueixes el repositori (o revista) a la universitat a la que ets membre de manera que vens la teva universitat. Altre servei que s’està fent és el CORINTIAN que és el nou catàleg informatitzat. Aquests caduquen als 15 anys i el nou catàleg, del qual ja hem parlat, tindrà algunes funcions noves. El servei de documents especialitzats, conta amb:1) una estructura de personal: Trebalen en col.laboració amb altres departaments així com cal una flexibilitat i recursos i combinació d’informació. Les biblioteques especialitzades a Espanya són de recent creació, la majoria venen d’organismes especialitzats (empreses i organitzacions públiques) així es crea el CSIC que és una de els xarxes més potents en quant a investigació i amb serveis potents. Les biblioteques especialitzades de la Generalitat de Catalunya destinades a cada departament, el qual pot tenir una o vàries biblioteques. Això genera el problema que no es dona una cohessió, només un catàleg però no hi participen totes i si es vol trobar alguna cosa s’ha de recòrrer cadascuna de les biblioteques i al no ser públiques hi ha bastants restriccions. Cada departament téla seva dinàmica i no hi ha cohesió. Conferència Lluís Anglada de Ferrer. VEURE DOSSIER. 

La biblioteca híbrida.

La biblioteca digital és pot veure de varies formes: unidimensional, dual, col.lectiva, alternativa, invissible, sintètica.

Conferència Mònica del Servei de Documentació de la Vanguardia. Dona serveis de suport a la redacció, no pas és una part dela mateixa si no que la complementa. A partir dels anys 80s es comença a treballar amb documentalistes i bases de dades, amb imatges i imatges referencials. Cap a l’any 2000 la majoria de la informació està digitalitzada, desapareixent els medis anteriors. El format paper està en arxiu. Dona serveis de referència, així com serveis a qualsevol departament que treballa en el diari i la missió és donar resposta als usuaris interns abans, quan es produeix i després de produir-se una noticia. La majoria de consultes que es fan en un centre de documentació especialitzat és fan respecte a l’últim any. Altre perfil seria donar un contingut addicional a una notícia que en molts cops el periodista no ho pot fer i l’encarrega al documentalista. Primer es recopila la informació i després es crea el diari. Un cop fet el diari aquest s’indexa, normalment temàticament. Indexació d’imatges i indexació de text (ambdos temàtics). Usen un llenguatge controlat que serveix per indexar. Hi ha informació que contenen els diaris dels quals no disposaven drets d’autor i han de pagar per ells.

Biblioteques de Recerca 2005- 2006

Grup T-1

Toni Pérez

Tema 6 : Biblioteques Parlamentàries. De biblioteques parlamentàries hi ha molt poques, gairebé tantes com BN tot i que les parlamentàries encara tenen molta menys importància que les BN. Les Biblioteques parlamentàries tenen algunes similituts amb les BN ja que recullen tot allò sobre el que s’ha de legislar en un país. Algunes BN primer han estat parlamentàries i/o actualment ho són BN i parlamentàries alhora, la Library of Congress o la del Japó serien dos exemples. A me´s també tenen relació amb les Biblioteques especialitzades ja que tenen uns usuaris concrets i tenen molta informació sobre temes concrets. Poder executiu, poder legislatiu i poder judicial serien els 3 poders existents. El parlament seria qui marca el poder legislatiu, ja sigui a nivell d’Estat, local o supranacional (Europa), per tant hi ha parlaments de diferents nivells. El parlament a més de legislar, controla l’acció ejecutiva si el parlament està actuant bé. Hi ha països on hi ha Estats Federals on hi ha diferents parlaments com és el cas d’EUA, Canadà o Alemanya, mentre que en altres països només hi ha un parlament, com a Espanya, tot i bicameral (Congrés i Senat). Això va en funció de l’organització política de cada país. A mesura que incrementen el núm. de països democràtics, augmenta el núm. de biblioteques parlamentàries. Molts cops les Biblioteques parlamentàries no tenen aquest nom i dins del parlament es diuen serveis d’estudi, serveis d’investigació o departament d’investigació, amb uns objectius o funcions concretes. Els objectius de les biblioteques parlamentàries tenen la missió de donar resposta a les seccions i membres del parlament en el desenvolupament de les tasques executives pròpies dels parlamentaris. Els parlamentaris necessiten informació per fer lleis i actuar entre els diferents grups polítics per així poder debatre, però la biblioteca s’ha d’assegurar que obtinguin una bona informació o de qualitat, abans de que les lleis actuïn en la ciutadania. Les funcions concretes de les biblioteques parlamentàries són: -

Subministrar informació als membres de la cambra legislativa.

Analitzar la informació així com difondre-la. La bibioteca parlamentària dona suport a les lleis que s’han d’adoptar.

Ser responsable dels arxius de la legislatura. Guarda els diferents debats que s’han de fer abans d’aprobar la llei, per tant qui vulgui estudiar els preàmbuls de l’aprobació d’una llei ha d’anar a la biblioteca parlamentària.

Dona informació a la població sobre el treball legislatiu que s’està portant a terme, tant desde dins com des de fora de la biblioteca.

Biblioteques de Recerca 2005- 2006 

Grup T-1

Toni Pérez

Marc Legal.

A Catalunya: Llei del Sistema bibliotecari de Catalunya (llei4/1993 de 18 març) p. 2217 i ss. DOCG núm. 1727. Reglament de la Biblioteca Parlamentària de Catalunya (BOP 1988). 

Usuaris, col.leccions i serveis.

Els membres de la càmara legislativa: Tothom treballa de forma activa que solen ser polítics, però aquests parlamentaris, són usuaris amb una formació elevada però amb uns requeriments d’informació molt especialitzats, i no són directament els parlamentaris els que s’adrecen a la bilbioteca, si no que hi ha intermediaris que són els que demanden fons d’informació que es poden ubicar a la biblioteca del parlament i/o serien similars a les especialitzades però amb característiques molt concretes. A més els parlamentaris poden anar canviant. El nombre d’usuaris és reduït. Hi ha certa obertura als ciutadans en general. Hi ha certa col.laboració entre parlamentari i usuari. Els intermediaris solen ser gent a la que pagen per buscar informació per defensar les seves idees. 

Col.leccions:

La biblioteca és responsable de guardar informació i gestiona la informació interna. En la informació externa primen les publicacions periòdiques, obres de referència, bases de dades especialitzades, publicacions oficials i també publicacions dels altres dos grans poders l’executiu i el judicial. També tenen hemeroteca, informaes tècnics que poden sortir arran de qualsevol temàtica i de vegades legal. En quant a la temàtica de les col.leccions hi ha informació de caire jurídic (lleis), així de qualsevol tema del qual es legisli. Pel que fa als serveis solen ser pel número d’usuaris. Els serveis bàsics són la consulta a sala, préstec: La consulta a sala no sol ser habitual per part dels parlamentaris. El material no sol donar-se insitu a la pròpia biblioteca si no fora d’aquesta. Els serveis d’informació i referència: El nivell de tractament de la informació és habitual per després recuperar-la amb prontitut. Té doncs un paper important potser és el més important ja que dona informació quan es demana. - El context on es dona aquestes demandes. La informació ha de ser parcial quan la doni el bibliotecari del parlament. El servei de difusió de la inoformació: Els bibliotecaris fan recerca d’informació selectiva per a tothom sense que hagi hagut una demanda prèvia. El procés d’elaboració de lleis és lent però per això habitaulment el bibliotecari ha d’abançar-se a les demandes legislatives.

Biblioteques de Recerca 2005- 2006 

Grup T-1

Toni Pérez

Personal.

Entorn: la biblioteca parlamentària és un entorn difícil degut al joc constant d’idees. La informació sol tenir formació en bilbioteconomia, en legislació o en ciències polítiques. Donat al poc nombre de biblioteques parlamentàries en el país hi ha cert distanciament entre els professionals de les biblioteques. 

Cooperació.

Hi ha una associació a nivell estàndard INFOPAR. Altre a nivell europeu ECPRD. L’associació a més alt nivell de cooperació és la IFLA amb una secció en concret: Secció de Bibliotecaris i Serveis d’Investigació per als Parlaments. 

Marc Normatiu.

Les normes estan elaborades per la IFLA Guidelines for legislative libraries (Liniamientos para bibliotecas legislativas) 1997.

Biblioteca de Catalunya Una instituci贸 al servei de la recerca, la cooperaci贸 i el patrimoni www.gencat.net/bc

Cronologia • 1907 Fundació de la Biblioteca de Catalunya com a biblioteca de l’Institut d’Estudis Catalans • 1914 La Biblioteca s’obre al públic.

• 1931 L’Ajuntament de Barcelona aprova la cessió de l’antic Hospital de la Santa Creu com a seu de la BC.

06/04/2011

Biblioteca de Catalunya

Cronologia • 1940 Biblioteca Central. Nova seu • 1981 Llei de Biblioteques de Catalunya, de 24 d’abril de 1981. La BC comença a rebre el DL • 1993 Llei del sistema bibliotecari de Catalunya, de 18 de març de 1993 • 1995 Decret 300\1995, de 25 d'octubre, pel qual s'estableix l'estructura de l'Entitat Autònoma Biblioteca de Catalunya 06/04/2011

Biblioteca de Catalunya

Cronologia • 1997 Integració en el CCUC • 1992-1998 Reforma de les naus gòtiques i l’ampliació d’espais (edifici serveis i dipòsit) • 2000 La BC inicia la digitalització dels seus fons • 2001 Inici del Catàleg Col·lectiu de Catalunya 06/04/2011

Biblioteca de Catalunya

Cronologia 2004-2008 Pla Estratègic •

Objectiu estratègic 1: Accés per a l’ús dels fons i recursos d’informació

•

Objectiu estratègic 2: Increment i gestió del patrimoni bibliogràfic i documental

•

Objectiu estratègic 3: Presència i referència permanent en l’activitat cultural del país

• • •

Catalogació dels fons pendents de processar Unificació de catàlegs Inversió en tecnologia

06/04/2011

Biblioteca de Catalunya

Missió 1.

Recollir, conservar i difondre la producció bibliogràfica catalana i la relacionada amb l'àmbit lingüístic català

Vetllar per la conservació i la difusió del patrimoni bibliogràfic

Mantenir la condició de centre de consulta i recerca científica de caràcter universal

06/04/2011

Biblioteca de Catalunya

Estructura • Unitat Bibliogràfica • Unitat Gràfica • Hemeroteca • Fonoteca

• Arxiu Maragall 06/04/2011

Biblioteca de Catalunya

Unitat Bibliogràfica • Col·leccions generals • Reserva impresa • Manuscrits • Música

06/04/2011

Biblioteca de Catalunya

Unitat Gràfica • Fons patrimonial en suport gràfic (prop de 50.000 unitats documentals) des del s. XVI fins ara • Seccions: – Gravats – Cartoteca: 10.000 mapes – Material menor: material gràfic que prové del Dipòsit Legal

06/04/2011

Biblioteca de Catalunya

Hemeroteca • Gestiona la col·lecció de publicacions periòdiques que ingressen en la BC per donatiu, intercanvi, adquisició o dipòsit legal. • Més de 30.000 títols, 10.000 dels quals es reben en l’actualitat. • Seccions – Premsa Catalana – Recerca i Revistes Especialitzades – Reserva Hemerogràfica

06/04/2011

Biblioteca de Catalunya

Fonoteca • Funció: recollir, tractar, preservar i difondre el patrimoni sonor i audiovisual de Catalunya • Procedència: donació, compras i intercanvi; la producció del Dipòsit Legal de Catalunya, i la col·lecció d’enregistraments sonors cedida per Ràdio Barcelona. • 280.000 documents sonors i 8.000 videos, en diferents formats: cilindres de cera, rotlles de pianola, cartutxos de 8 pistes, berliners, bobines obertes, discs de 33, 45 i 78 rpm., cassets, CD, DVD, vídeo VHS, Betamax, vídeo 2000, etc.

06/04/2011

Biblioteca de Catalunya

Arxiu Maragall • L'antiga residència del poeta Joan Maragall acull l'Arxiu Joan Maragall, una secció de la Biblioteca de Catalunya orientada als estudiosos de la figura, la trajectòria i l'obra de l'escriptor i del conjunt del Modernisme • El fons de l'Arxiu Maragall conté una completa col·lecció documental de Joan Maragall

06/04/2011

Biblioteca de Catalunya

Estructura • Serveis tècnics: – – – – – – –

Àrea de Tecnologia de la Informació Servei d’Adquisicions Normalització bibliogràfica Accés i Obtenció de Documents Emmagatzemament, Preservació i Conservació Dipòsit Legal Àrea de Difusió

06/04/2011

Biblioteca de Catalunya

Adquisicions 2004  Dipòsit Legal

95.466

 Compra

5.661

 Donatiu

15.743

 Intercanvi

450

 Total

117.320

06/04/2011

Biblioteca de Catalunya

Serveis als usuaris  Accés  Consulta i referència  Reprografia i obtenció de documents  Préstec interbibliotecari  Préstec personal 06/04/2011

Biblioteca de Catalunya

SEPIC • Missió: conservar, restaurar i oferir un suport alternatiu als fons documentals de la institució. • Col·labora i ofereix suport en aquest àmbit a institucions i entitats que diposin fons documentals que formin part del patrimoni bibliogràfic de Catalunya.

06/04/2011

Biblioteca de Catalunya

Normalització bibliogràfica • Funcions – Adaptar les normes bibliogràfiques internacionals i les catalogràfiques que han de regir la catalogació de tot el sistema bibliotecari català: ISBD (NBM), ISBD(ER) – Mantenir el catàleg d’autoritats de noms, títols i matèries de la BC(a partir de 2002 accessible per internet) – Oficina MARC: formats MARC i Dublin Core

06/04/2011

Biblioteca de Catalunya

Espais • Biblioteca de Catalunya. Seu d’Hospital – 15.000 m2 – Sales de lectura: 3.300 m2 – Dipòsit: 40 km prestatgeries

• Edifici Villarroel: 4.000 m2 • Edifici Hospitalet: 9.000 m2 06/04/2011

Biblioteca de Catalunya

06/04/2011

Biblioteca de Catalunya

Cooperació • Catàleg Col·lectiu de Catalunya • Catàleg Col·lectiu del Patrimoni Bibliogràfic de Catalunya • participa en la Bibliografía Española Cooperativa, que coordina la Biblioteca Nacional • CBUC • REBIUN • Catàleg dels les Biblioteques Especialitzades de la Generalitat (BEG) • Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes

06/04/2011

Biblioteca de Catalunya

Participació en organismes d’àmbit internacional • International Federation of Library Associations and Institutions (IFLA) • Ligue des Bibliothèques Européennes de Recherche (LIBER) • Consortium of European Research Libraries (CERL) • European Bureau of Library, Information and Document Associations (EBLIDA) • Trobareu la relació completa a: http://www.gencat.net/bc/1_labc/1_8.htm

06/04/2011

Biblioteca de Catalunya

Moltes grĂ cies

06/04/2011

Biblioteca de Catalunya

trajectoire_déc_2005.qxd

12/12/05

18:19

Page 5

février 2000

n°32

p. 5

mise à jour janvier 2006

Organigramme

de la Bibliothèque nationale de France

conseiller du Président, chargé de la francophonie et des actions extérieures Jean-Marie BORZEIX

Délégation aux relations internationales

chargé de mission Xavier PERROT

Président Jean-Noël JEANNENEY

chef de la Mission de communication interne Laurence KORÉNIAN chargée de la Mission handicap Edwige LE BRETTEVILLOIS-POPOVITCH chef de la Mission pour la gestion de la production documentaire et des archives Catherine DHÉRENT

Directrice générale Agnès SAAL directrices générales adjointes Jacqueline SANSON, Caroline WIEGANDT

Délégation à la diffusion culturelle

Service des expositions Viviane CABANNES Service de coordination générale Didier BANTIGNIE Mission ressources humaines Martine ROBIQUET Service des manifestations Jean-Loup GRATON Service de l’action pédagogique Anne ZALI Service de l’accueil général Pierre CIER Département éditorial et commercial Jocelyn BOURALY service commercial : Christophe STOOP service des éditions des livres Pierrette CROUZET-DAURAT service des éditions multimédias : Françoise JUHEL

délégué : Marc RASSAT adjointe : Françoise GUILLERMO Presse Claudine HERMABESSIERE Éditorial Marie-Noële DARMOIS Service de coordination Internet Hélène TOUTUT Graphisme Françoise TANNIÈRES Relations extérieures et institutionnelles Annick DUCHEMIN, Damien CHATAGNON Gestion administrative et financière Véronique LECLERC

les services des départements/ DCO Philosophie, histoire, sciences de l’homme Philosophie/Religion : Geneviève VOITEL Histoire : Marie-Christine LEFEBVRE Sciences sociales : Julie LADANT Conservation : N...

Droit, économie, politique Droit, Science politique : Anne-Marie FERRIER Economie, PRISME : Sébastien BOGAERT Presse : Philippe MEZZASALMA Publications officielles : Marie-Elisabeth DELILLE Conservation : Benoît COTE-COLISSON

Sciences et techniques Histoire des sciences, sciences fondamentales : Catherine WEILL Sciences de la vie, sciences de l’ingénieur : Eva FUENTES Conservation : Bruno JEANNET

Littérature et art

Direction des collections

Direction des services et des réseaux

directrice : Jacqueline SANSON

directrice : Caroline WIEGANDT

adjoint chargé des questions administratives et financières : François MATHON

Mission de coordination administrative et financière : Mireille NOUVEL

Service des affaires budgétaires Corinne GRANGE

Agence bibliographique nationale

Service de coordination des ressources Isabelle BLANCHARD Service de la gestion centralisée des acquisitions Marie-Colette THÉVENOT adjoint chargé des questions scientifiques et techniques, chef de la Mission de coordination : Denis BRUCKMANN Service de l'Orientation des lecteurs Claude COLLARD

agent comptable : Michel ROCFORT directrice du département du personnel et fondée de pouvoir : Carmen BEDOU directrice du département de la comptabilité et de la recette : Sylvie MENDELSBERG

Direction de l’administration et du personnel directeur : N... adjoint : Francis PILON Chargée de mission : Madeleine RENON

directeur : Christian LUPOVICI adjointe : Hélène JACOBSEN

Mission du développement de l'informatique administrative : Jamal BOUTOUMI

Service de coordination générale du Catalogue Catherine MARANDAS

Direction déléguée aux ressources humaines

Service de la coopération bibliographique Françoise BOURDON

directeur : Bertrand WALLON adjoint : Thierry PARDÉ

Département de la bibliothèque numérique

Mission encadrement Marie-Hélène KOENIG

directrice : Catherine LUPOVICI

Département de la conservation

Département du personnel et de l’emploi directrice : Noëlle BARILLAT-DERLON

Service de l'Inventaire rétrospectif Simone BRETON-GRAVEREAU

directeur : N... adjoint : Philippe REVOL

adjointe chef du projet Richelieu Suzanne JOUGUELET

Service de numérisation Gérard CATHALY-PRETOU

Service de l’administration du personnel Emmanuelle FAVRE-LE HEGARAT

Bibliothèque de l’Arsenal

Service technique : N... site de Bussy-Saint-Georges responsable : Guillaume NIZIERS

Mission information et déconcentration Michel ENAULT

Service de restauration : Jean-Yves SARAZIN

Service de la formation et des qualifications Michel NETZER

directeur : Bruno BLASSELLE adjointe : Sabine CORON directrice : Noëlle GUIBERT

Centre Joël Le Theule (Sablé - sur - Sarthe ) directeur : Jean-Marc CHALON

Maison Jean-Vilar (Avignon) directeur : Marie-Claude BILLARD

Département de la coopération

Département des Cartes et plans directrice : Hélène RICHARD adjoint : Olivier LOISEAUX

Département des Estampes et de la photographie directrice : Laure BEAUMONT-MAILLET adjointe : Sylvie AUBENAS

directrice : Valérie TESNIÈRE adjointe : Catherine VASSILIEFF Service Catalogue collectif de France [CCFr] Véronique FALCONNET Service Pôles associés - Gallica Frédérique JOANNIC-SETA

Service de l’emploi et des crédits Anne-Sophie DE BELLEGARDE

Service logistique des ressources humaines Marianne PICART Service des affaires sociales : Annie LENTÉ Service de médecine de prévention : Docteur Isabelle ARNAUD-VERGNIOL Psychologue : Monique DUJARDIN

Département des affaires juridiques et de la commande publique

Département du dépôt légal

directrice : Valérie GAME

Département des Manuscrits

directrice : Danièle HELLER

Service juridique : N...

directrice : Monique COHEN adjointe : Anne-Sophie DELHAYE

Service de la gestion des périodiques Iégor GROUDIEV

Service des marchés : Frank GOMEZ

Département des Monnaies, médailles et antiques

Bibliographie nationale française/périodiques Dominique BRÉGIROUX

directeur : Michel AMANDRY adjoint : Thierry SARMANT

Service de la gestion des livres : Olivier DELANGLE

Département du budget et des affaires financières directeur : Jean-Marc AUVRAY

Bibliographie nationale française/livres Anne BOMMIER-CHASLES

Service du budget et de la déconcentration Anne POPEREN

directrice : Catherine MASSIP adjointe : Elisabeth VILATTE

Service des échanges : Stéphanie GROUDIEV

Service de l'ordonnancement et des affaires générales : Maryvonne BURATTI

Bibliothèque-musée de l’Opéra directeur : Pierre VIDAL

Département de la reproduction

Service des achats et de la gestion Catherine DORIATH

Département de la Musique

Département de la Recherche bibliographique directeur : Raymond-Josué SECKEL adjointe : Catherine ÉLOI

Département Philosophie, histoire, sciences de l’homme directrice : Monique CHOUDEY adjoint : Luc COURTAUX

directeur : Bruno BAUDRY adjoint : Yves LE GUILLOU Service des affaires administratives et financières Éric MAGNIEN Service commandes et production site F.-Mitterrand : Laure LEFRANÇOIS Service commandes et production site Richelieu : Isabelle MANGOU

Département Droit, économie, politique

Département des systèmes d'information

directeur : Pascal SANZ adjointe : Lise DEVREUX

directeur : Jean-Marc CZAPLINSKI adjoint : Adoté CHILLOH

Littérature française : Laurence RATIER Littératures étrangères : Catherine AURERIN Littératures orientales et art : Cheng PEI, Véronique MEUNIER Documentation sur le livre et la lecture : Joëlle GARCIA Conservation et entrées : Olivier SIFFRIN

Département Sciences et techniques

Audiovisuel

Département de l’Audiovisuel

Service public : Régine LARTIGUE Documents sonores : Pascal CORDEREIX Images : Marie-Christine DE NAVACELLE Multimédia : Colette COLIN Consultation et conservation : Pierre ECHEGARAY

Agence comptable

inspecteur Hygiène et sécurité Gonzague JOSSERAND

Département des Arts du spectacle

Délégation à la communication

président : Georges VIGARELLO

directrice du département de la dépense : Christine MOIGN

délégué : Jean-Pierre CENDRON

délégué, chargé du mécénat : Thierry GRILLET adjointes : Cécile PORTIER, Viviane CABANNES

Conseil scientifique

Jean-Pierre GUILLON

Délégation à la stratégie chargés de mission Dominique CHRISMANN Véronique MICHEL Romuald RIPON Jean-Jacques ROUSSELOT

président : Jean-Noël JEANNENEY

Contrôleur financier

directeur des affaires européennes et internationales: Lucien SCOTTI chargée de mission/secteur Europe Elisabeth FREYRE chargée de mission/secteur francophone Marie-Claire GERMANAUD chargé de mission/secteur Afrique-Amérique-Asie Jacques FAULE directeur du programme IFLA/PAC Marie-Thérèse VARLAMOFF

Conseil d’administration

directeur : Philippe RACCAH adjointe : Florence USCLAT

Département Littérature et art directeur : Jean-François FOUCAUD adjointe : Anne PASQUIGNON directrice : Isabelle GIANNATTASIO adjointe : Elisabeth GIULIANI

Réserve des Livres rares directeur : Antoine CORON adjointe : Geneviève GUILLEMINOT

Service de la billetterie et régie de recettes Alain JUMEL

Département des moyens techniques directeur : Gérard BAILLY adjointe : Marie-Pierre MARCHÉ Mission ressources humaines : Hilaire MARINARO Mission coordination sécurité : N... Mission planification et coordination Daniel DURRITÇAGUE

Service support et production : Adoté CHILLOH

Mission programmation et contrôle de gestion Catherine COLIN

Service études et développement Catherine NEUFOND

Service exploitation : N...

Mission coordination et projets : Serge PIZZIO

Service travaux : N... Service logistique et relations utilisateurs Pierre-André BOYER Service de la sûreté : Jacques BACCI Intendance Richelieu : Oreste FRISCIRA

Chef du détachement de la Brigade des Sapeurs-Pompiers de Paris Capitaine Pascal DREAN

PARLAMENT DE CATALUNYA

Context institucional Funci贸 Funcionament Estructura http://www.parlament-cat.es/

Direcció d’Estudis parlamentaris Parlament de Catalunya

Direcció d’Estudis Parlamentaris Regulació, funcions i estructura 

Àrea Biblioteca



Àrea de Documentació



Àrea d’Arxiu Reglament per a la utilització del Servei de Documentació, Biblioteca i Arxiu del Parlament de Catalunya (BOPC, Núm.279, 27 febrer 1988)

L’Àrea de Biblioteca PARLAMENT DE CATALUNYA

TIPOLOGIA  FUNCIONS FONS, EINES i RECURSOS SERVEIS 

Funcions i especialitat 



La Biblioteca del Parlament de Catalunya té com a funcions bàsiques obtenir, analitzar i difondre la informació que és pròpia de la seva especialitat per donar suport als treballs de la cambra parlamentaria i als investigadors. Especialitat, fonamentalment: - Dret públic ( administratiu, polític especialment parlamentari, dret financer) - Ciència política - totes aquelles matèries que siguin del àmbit competèncial, i necessàries per el treball que s'està duent a terme a la cambra

Tipologia 

La Biblioteca del Parlament de Catalunya es carateritza per ser una biblioteca,

Biblioteca específica i especialitzada Biblioteca única Biblioteca publica /d’ accés restringit

FUNCIONS

OBTENCIÓ

ANÀLISI

DIFUSIÓ

Fons documental 



  

Col·leccions legislatives i de jurisprudència Fons doctrinal de les matèries de la especialitat Obres de referència Revistes d'àmbit general i especialitzades Publicacions oficials de l’estat espanyol. CCAA, Províncies catalanes, i Unió europea Premsa d’àmbit general i comarcal Publicacions de la Generalitat de Catalunya Fons especials : Donació Fornas Donació Castellet

2% 32%

62%

0% 4%

Monografies

Revistes

PPOO

Buidats

Altres

RECURSOS, EINES i MITJANS

La Biblioteca obté la informació, bàsicament de:  Repertoris bàsics  Publicacions oficials  Obres de referència: diccionaris, anuaris, enciclopedies  Bases de dades pròpies, i d’altres comercials i/ o institucionals  Recursos premsa  Guies temàtiques  Revistes i sumaris electrònics  L’ informació dels diversos portals temàtics a internet , i pagines web  L’ informació dels propis fons documentals, de primera mà.  La consulta a les principias institucions afectades en el tema que es planteja

RECURSOS, EINES i MITJANS Bases de dades pròpies, com ho es la Base de dades Bibliogràfica del Parlament de Catalunya.

La practica totalitat del fons esta catalogat , i es pot consultar mitjançant l'accés a l’OPAC/web de la base de dades mitjançant l’opció consulta bibliogràfica del escriptori de cada PC. Consulta bibliogràfica

Consulta bibliogrĂ fica

Opac base de dades bibliogrĂ fica

RECURSOS, EINES i MITJANS



Catàlegs de diferents biblioteques o xarxes : a més de la Base bibliogràfica del Parlament, Base de dades del Senat, el Congrés, el

Catáleg Col.lectiu de les Universitats Catalanes, el Cataleg Col.lectiu catala, i d’altres de les principals institucions especialitzades, p.e IEA 

     

Bases de dades diverses segons informació a cercar :

Bases de dades de Legislació: DOGC, Iberlex, Westlaw, La Ley Bases de dades de Jurisprudència: Westlaw, La Ley Bases de dades de doctrina: Dialnet, CSIC, Compludoc.Swetswice Bases de dades de premsa –My News-, Bases de dades d’estadística:- INE, Institut Catala d’Estadistica, etc. Internet: Cercadors, Directoris, Portals especifics segons tema: EurLex, Iberlex, etc., llistes de distribució.

SERVEIS



Servei de referència: permet obtindre informació rapida sobre qualsevol dada, fet, ja sigui o no bibliogràfica Servei d’obtenció de documents i prèstec: localització de qualsevol document i dintre de les posibilitats del centre emisor gestionamt el prèstec i/ o fotocòpia.

SERVEIS 



Difusió sel.lectiva de la informació: el.laboració de bibliografies selectives per al seguiment d’un tema en concret. El.laboració de productes documentals:  Catalogacions recents: les ultimes obres catalogades. Ed. electrònica. Mensual.  Butlletí de Sumaris: sumaris de les principals revistes que ens arriben. Mensual  Bibliografies temàtiques: bibliografies espefìfiques sobre un tema que es d’especial interès per a la cambra. Irregular  Dossiers de Documentació:dossiers que recullen l’activitat parlamentaria , la legislació, jurisprudencia, bibliografia i altres recursos d’informació més destacables i que s’entrega amb antelació a l’aprovació d’un projecte de llei.

SERVEIS



Servei de compres / desiderates: es gestiona la compra dels documents que siguin necesaris per el treball parlamentari, o administratiu a més dels propis de l’especialitat de la biblioteca Servei de repografia

Automatització de la biblioteca (síntesi) 

La base de dades bibliogràfica :

 fins 2001: PMAD  Maig 2001: Absys 6.1 Sistema integrat de gestió de bibioteca ( Baratz) Fins el moment es porta a terme de forma automatitzada: - Consulta OPAC - Adquisicions - Gestió de sèries - Catalogació - Cerques - Edició Productes documentals

Cooperacció i projecció exterior  

 

Impulsar i promoure la xarxa de biblioteques parlamentàries de tot l’estat Contribuir amb els projectes relacionats amb la formació dels futurs professionals ( practicum) i altres (visites, conferencies, reunions) Cooperació a curt/mig termini amb els Catàlegs Col·lectius Catalunya Projecció exterior : - IFLA. Secció biblioteques parlamentàries i Secció publicacions governamentals - abans: Xarxa CINDOC ( Juridoc) fins 2001. Futur: Posible col.laboració amb U.Rioja ( Dialnet) - Biblioteques dels parlaments autonòmics - Congrès dels Diputats i Senat - Biblioteques especialitzades de la Generalitat - Biblioteques de les Universitats Catalanes

01-UB-COBERTA-34

13/1/06

10:46

Página 1

UNIVERSITAT DE BARCELONA

un cirurgià per la pau

gener 2006 Any X 2,4 €

Belles Arts: creativitat i recerca p. 12

“Hi ha principis per damunt de les ideologies polítiques que separen els homes”

¿Per què ens costa tant aprendre idiomes? p. 20

La UB, universitat líder en productivitat científica p. 27

01-UB-COBERTA-34

13/1/06

10:46

Pรกgina 2

01-UB-COBERTA-34

13/1/06

10:46

Sumari

Página 3

núm.

Carta del rector Persones amb estimació per la Universitat

Moisès Broggi, un cirurgià per la pau “Hi ha principis que estan per damunt de les ideologies polítiques que separen els homes”".....................................

Belles Arts: creativitat i recerca Els treballs d’estudiants de doctorat mostren alguns trets de la recerca en aquesta facultat .............

Excuse me, I don’t understand you… ¿Per què se’ns resisteixen els idiomes? ..........................................................................................

La UB, universitat líder en productivitat científica...................................

Agenda ........................................................................................ Som UB ........................................................................................

20 27 45 46

El primer número de l’any d’aquesta revista és una oportunitat per pensar en els objectius que hem previst per al 2006, així com en les polítiques que des de les administracions afectaran la nostra activitat en els propers mesos, com ara la reforma de la Llei orgànica d’universitats, el desenvolupament de l’Espai europeu d’educació superior o, en l’àmbit local, la discussió de l’Avantprojecte de Llei de la ciència. Ara bé, l’inici d’un nou any també convida a reflexionar sobre les notícies del 2005 que han tingut més significació i impacte especial per a la nostra comunitat universitària i que no sempre corresponen a fets positius o desitjables. Vull fer-me ressò de la pèrdua de diversos membres de la nostra comunitat. Els èxits de la nostra institució i el bon reconeixement que obtenim, en general, de la societat, és conseqüència, molt especialment, de la feina ben feta, amb professionalitat i amb una inusual dosi de voluntarisme que té molt a veure amb l’estimació per la Universitat, més enllà de la relació de treball o com a alumnes. Valgui el record de quatre d’aquests companys en representació de tots els que ens han deixat. El Sr. Emilio Vales, qui va ser gerent de la UB durant un breu període de dos mesos, però que portava des de feia anys al cap el sistema econòmic i financer de la institució. La seva professionalitat, discreció i generositat envers els que l’envoltaven, en especial, el seu equip directe, ajudaran tothom des del record. La Dra. Maria Mercè Romans, vicedegana de la Facultat de Pedagogia, especialitzada en l’educació d’adults, que va participar en campanyes d’alfabetització de l’Amèrica Llatina, compromesa sempre amb l’educació dels més desfavorits socialment. L’alumne Sergio Estaña Lozano, estudiant de Geografia i Història, que sempre serà recordat per professors i companys. Finalment, el professor Senen Vilaró, qui, a més de bon professor i investigador en Biologia Cel·lular i gestor acadèmic a escala departamental, va destacar, també, en l’àmbit estatal, per haver estat un dels pioners en l’emprenedoria en l’àmbit de la biomedicina per la creació d’una empresa spin-off, Advancell, molt abans que es generalitzés aquesta activitat de transferència dels resultats de la recerca pública en el si de la universitat espanyola. Totes les persones que ens han deixat formaran part per sempre de la Universitat de Barcelona; per a tots ells, doncs, el nostre record i la nostra estimació. Màrius Rubiralta, rector

la universitat Revista de la Universitat de Barcelona Imprès en paper ecològic

Consell editorial: Màrius Rubiralta, rector; Jordi Matas, vicerector de Relacions Institucionals, Comunicació i Política Lingüística; Ernest Trias, cap de comunicació. Editada pel Gabinet de Premsa: Ester Colominas, Núria Quintana, Jordi Homs, Rosa Martínez i Xavier Codony. Administració: Montse Cenzano. Gran Via, 585, 08007 Barcelona. Tel.: 93 403 55 44. Fax: 93 403 53 57. A/e: premsa@premsa.ub.es. Amb la col·laboració dels Serveis de Comunicació del Parc Científic de Barcelona, la Fundació Bosch i Gimpera i la Corporació Sanitària Clínic/Idibaps. Col·laboració del fotògraf: J.M. Rué. Producció gràfica i publicitat: El Tinter. SAL. Tel.: 93 343 60 60. Disseny original: Primer Segona Edicions. Maquetació i impressió: El Tinter, SAL (empresa certificada ISO 14001 i EMAS). Tiratge: 20.000 exemplars. Distribució: Interpàs, Associació Ginesta. Dipòsit legal: B19682-97. Amb el patrocini de: Versió digital: www2.ub.es/comunicacions/revista_launiversitat

02-UB-ENTREVISTA-34 fotos

13/1/06

10:44

Página 4

entrevista

Moisès Broggi, un cirurgià per la pau “Hi ha principis que estan per damunt de les ideologies polítiques que separen els homes” TEXT:

Rosa Martínez FOTOGRAFIES:

Josep Maria Rué

“Tinc la sort d’haver viscut molts anys, i a la meva vida hi ha dues fases: la primera és la del treball, la cirurgia, i la segona, la de pensar i reflexionar sobre tot el que viscut amb la gent que he tingut la sort de trobar.” Són paraules del Dr. Moisès Broggi (Barcelona, 1908), un dels cirurgians més prestigiosos del país. Llicenciat en Medicina i Cirurgia per la Facultat de Medicina de la UB el 1931, i format amb el mestratge dels germans Trias i Pujol, va ser cirurgià de l’Hospital Clínic de Barcelona durant la República. A la Guerra Civil espanyola, en un escenari de brutalitat i barbàrie, Broggi està en primera línia de foc com a cirurgià de les Brigades Internacionals. A partir del 1939, en un país dividit entre vencedors i vençuts, Moisès Broggi viu els difícils anys de la postguerra sota la repressió política del franquisme. És membre fundador de la Societat Internacional contra la Guerra Nuclear i president d’honor de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, de l’Institut Borja i de l’Institut Mèdic Farmacèutic, i ha rebut la Creu de Sant Jordi i la Medalla d’Or de la Ciutat. Innovador en l’àmbit quirúrgic, ha estat pioner al país a introduir la tècnica de derivació venosa porto-cava. A la seva autobiografia, Memòries d’un cirurgià (2001) i Anys de plenitud (2005), d’Edicions 62, Moisès Broggi ens recorda uns episodis de la nostra història més recent que caldria no oblidar mai. Perquè la memòria és la gran vencedora de totes les guerres.

02-UB-ENTREVISTA-34 fotos

13/1/06

10:44

Página 5

entrevista

Vostè diu al seu llibre que va decidir-se per la medicina com podria haver-ho fet per qualsevol altra disciplina... Sí, va ser una elecció pràctica. A mi tant se me’n donava fer ciències o lletres. Podria haver estat enginyer o crític literari; de fet, la literatura sempre m’havia atret molt. La diferència estava en l’ambient de la família. El meu avi era farmacèutic, el meu tiet era professor de la Facultat, i això em va decidir. Primer m’inclinava per la farmàcia, però el meu germà ja la va fer. Finalment, vaig triar medicina. I en medicina, com en tots els estudis, en un primer moment penses: “Però ¿què és això?”, i quan t’hi vas ficant i vas veient que les coses t’agraden, l’estudi es fa cada cop més interessant. Quan era estudiant a la Facultat, l’assignatura “Terapèutica i art de receptar” es va canviar per “Farmacologia”. ¿Què era això de l’art de receptar? L’art de receptar va ser una revolució en medicina. Els medicaments són múltiples, les malalties i els símptomes també ho són, i abans cada metge havia de trobar la manera d’actuar sobre la malaltia de cada pacient amb els ingredients adequats. El que prevalia era la recepta del metge. Allà s’hi barrejaven uns medicaments que el farmacèutic havia d’elaborar perquè s’ho pogués prendre el malalt i curar-se. Després van venir les especialitats farmacèutiques, i la cosa va canviar. Tot era més fàcil, més estandarditzat, tenien més garanties que les receptes, i s’hi van acabar imposant. Però encara hi havia metges que preferien receptar. Diu que el Dr. Camps, el seu metge d’infantesa, li retornava la salut amb la seva

bonhomia. ¿Què en pensa del valor del vincle entre metge i malalt en l’atenció mèdica? A la vida, el tracte amb les persones és fonamental en tot. En medicina, encara molt més. Si el malalt té confiança en el metge, té molt guanyat perquè la mentalitat té influència en totes les coses materials, i en molts casos, les malalties estan mediades per l’aspecte mental. Amb el temps, la tècnica ha anat canviant i progressant. Avui la medicina és més eficaç: es cura molt més que abans. En canvi, la relació amb el metge s’ha anat perdent. El metge, més que del tracte, ara es refia més dels resultats de les proves, les anàlisis, les radiografies, etc. Tot això l’aparta de la relació amb el pacient. El que es guanya en eficàcia, es perd en relació personal.

A l’etapa d’estudiant, va conèixer els professors Agustí Pedro i Pons, August Pi i Sunyer i els germans Trias i Pujol... Tots eren uns grans docents. Però els meus mestres de professió van ser els germans Trias i Pujol. Recordo que, abans d’entrar a la Facultat, vaig visitar un parent de la meva mare, el Dr. Roca i Heras, un dels primers dermatòlegs del nostre país, president de l’Ateneu Barcelonès. Volia estudiar medicina i em va dir: “El més important per estudiar medicina és l’anatomia”, i em va donar una carta per al professor de Tècnica anatòmica, Riera Villaret. L’assignatura era un complement de l’anatomia descriptiva, i es tractava de preparar les disseccions i ensenyar-les als alumnes. Si es mostra amb gravats o dibuixos, l’anatomia és ben diferent de com són les coses al natural.

He viscut circumstàncies molt difícils i sempre me n’he sortit

02-UB-ENTREVISTA-34 fotos

13/1/06

10:44

Página 6

entrevista

La Facultat i l’Hospital Clínic dels anys trenta Jacint Corbella. Catedràtic del Departament de Salut Pública de la UB

diants, i també la incorporació de més professorat, de bona qualitat, a la docència. I en el camp de la cirurgia en concret fou molt útil, amb els serveis que portaven els doctors Manuel Corachan i Enric Ribas; aquest, substituït més tard per Josep Trueta. Broggi es va trobar, doncs, amb una facultat oberta, amb un nou enfocament, molt diferent del clàssic, amb tendència a l’acceptació del que fins feia poc era vist com la “competència” de l’altre gran hospital de Barcelona. Amb esperit de treball, amb ganes d’ensenyar als estudiants i de modificar profundament els plans d’estudis. Pel fet de ser un llicenciat recent i d’incorporar-se als serveis de guàrdia d’urgències, Broggi va viure aquests anys més des del camp de l’assistència, de la formació personal com a cirurgià, que no des de la docència. Aviat la guerra el va fer insistir, forçosament, en l’activitat pràctica. A més, a la Facultat no hi havia gairebé docència i ell estava lluny, prop del front. Després, la repressió el va portar a l’ostracisme oficial, amb l’allunyament de la possibilitat de progrés en el servei públic i, per tant, en l’ensenyament. Probablement, i no cal pas fer ucronia, la Facultat es va perdre un magnífic docent. Coneixent la claredat de concep-

tes, la seva facilitat d’exposició verbal i escrita, també la intensitat i capacitat de treball, i la vocació, sembla prou clar que Broggi hauria estat, a més, un bon mestre a la universitat. En tot cas, aquella universitat dels anys trenta, que ha estat tan ben recordada, amb emoció, per molts dels seus alumnes, que van notar el canvi real que va representar, i que va tenir unes possibilitats que després no s’han repetit.

Operació d'urgència al Clínic, amb el Dr. Solà Surís, i els interns J.M. Mascaró Porcar, Malgrinyà i Moisès Broggi, que és l'intern que fa l'anestèsia amb el goteig de cloroform i èter.

Fotografia: Anys de plenitud, Edicions 62 (2005)

El doctor Moisès Broggi, nascut el 1908, va acabar els estudis de Medicina l’any 1931, l’any de la República, en un temps en què a Catalunya s’obrien noves perspectives. Es volia dedicar a la cirurgia, i a la facultat i l’hospital, que aleshores eren el mateix, hi havia tres serveis quirúrgics, portats pels doctors Joaquim i Antoni Trias i Pujol, i Josep M. Bartrina. El nexe més fort entre els tres serveis eren les guàrdies d’urgències. Broggi va ser metge intern i, després, metge de guàrdia. Així va adquirir una gran experiència per adoptar decisions ràpides, la qual cosa li va ser molt útil, un quant temps després, en els anys de la guerra com a metge de l’exèrcit republicà. Els germans Trias, catedràtics de cirurgia, van ser uns personatges clau en el desenvolupament de la Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma, de la qual Joaquim fou degà pràcticament tot el temps de la República i la guerra. Joaquim era, a més, secretari de la Junta Administrativa de l’Hospital Clínic, i va tenir una clara influència en la formació quirúrgica de Broggi. Van ser ells, principalment, els qui van acceptar l’obertura de la Facultat a altres hospitals, concretament el de Sant Pau, cosa que representava un esponjament de l’ensenyament per als estu-

02-UB-ENTREVISTA-34 fotos

13/1/06

10:44

Página 7

entrevista

Nosaltres preparàvem el cadàver, i, tot i que quan entres en un departament d’anatomia la primera impressió que tens és de repugnància —el cadàver, la mort—, un cop t’endinses en l’anatomia i veus la perfecció en la disposició de les estructures, tot això t’entusiasma cada cop més i fa créixer el teu interès. ¿Com recorda l’època de la reforma universitària dels anys trenta? En tinc grans records perquè un dels principals promotors de la reforma era el Dr. Antoni Trias, i jo era ajudant seu. Jo havia acabat la carrera el 1931, l’any de la República. Era l’època de la renovació universitària, un procés que venia de lluny. Els primers a mobilitzar-se van ser els estudiants, el 1903, en el Primer Congrés Universitari Català. Deien que la universitat no podia ser només allò: ensenyaments teòrics, en una tarima i amb un discurs. Això no valia res, deien; calia fer canvis, que la universitat fos una institució més pràctica, diferent, oberta al país. A partir del 1917, hi intervindran professors com August Pi i Sunyer i Antoni Trias. Es va arribar fer una reglamentació de la vida universitària: nomenaments, concurs d’oposició, etc. La idea era canviar la vella universitat, immòbil i burocratitzada, per una institució de progrés. La Universitat, ara, està molt més oberta a la societat. En el cas de la medicina, la Universitat, que aleshores ja tenia l’Hospital Clínic, ha anat incorporant altres hospitals, laboratoris i centres que són forces culturals importants al país. I això és una gran empenta per al món universitari. Vostè diu que les sales d’operacions de l’Hospital Clínic rebien visitants il·lustres. Char-

les Mayo, un dels fundadors de la Clínica Mayo als Estats Units o el cèlebre Rufolf Matas de Nova Orleans... En aquella època, jo era intern a l’Hospital Clínic. Un dia va venir el professor Matas, un senyor baixet amb perilla que corria per allà amb cara de metge de poble, parlant un català amb accent estranger. Ens va demanar permís per entrar a mirar una operació, i s’hi va estar tot el matí mirant com operàvem. En acabar, es va acomiadar del Dr. Trias i li va donar la seva targeta. Al veure el seu nom, li va preguntar: “¿Vostè és el famós Dr. Matas de New Orleans?” I sí, ho era, i van acabar fent-se íntims amics. El Dr. Matas, que tenia família a Sant Feliu de Guíxols, era el fundador de l’escola de medicina de la Tulane University, un centre de molt prestigi als Estats Units. D’aquí van sortir grans especialistes en medicina i cirurgia. El 1935 es crea el Servei d’Urgències de l’Hospital Clínic de Barcelona. Ben aviat, serà un centre de prestigi pel seu esperit innovador... Sí, va ser el primer servei d’urgències a tot Espanya. Les urgències havien d’anar a l’hospital, però primer hi havia els dispensaris de barri, els que rebien inicialment els malalts. Els hospitals, al matí, estaven plens de metges, però a la tarda no hi havia ningú. A la nit, tenien un servei d’urgències que no era cap servei especial: era un torn dels diferents serveis de l’hospital. Si venia un malalt i la cosa era senzilla, tot anava bé. Però, si la cosa era més complicada, podia donar-se el cas que no funcionés el servei de raigs X, o que el laboratori estigués tancat, etc. Tot això no acabava de rutllar. El Dr. Joaquim Trias va ser qui va decidir de fer un servei d’urgèn-

cies. Van traslladar els funcionaris que hi havia en el tercer pis d’entrada del Clínic, i s’hi va habilitar un espai per a un servei d’urgències que podia rebre malalts les vint-i-quatre hores del dia. Hi havia lloc per a una vintena de llits, tenia laboratori, raigs X, etcètera, amb un equip de metges i infermeres, i tot això va ser una gran innovació.

Avui la medicina és més eficaç, però la relació amb el metge s’anant perdent

L’anestèsia era insegura i perillosa en aquella època. ¿Com era una operació al quiròfan? Entrar a quiròfan era un perill. Podies jugar-te la vida en una operació senzilla. Es feia servir cloroform i èter, en gotes. El cloroform és un tòxic cardíac, però això encara no se sabia. Hi havia molts accidents i moria gent, però es va usar fins als anys vint

02-UB-ENTREVISTA-34 fotos

13/1/06

10:44

Página 8

entrevista

i escaig. La cirurgia és sempre una valoració de riscos. Com moltes altres coses a la vida, és una gran escola d’humilitat. ¿Què té més risc, anar a quiròfan o quedar-s’hi fora? Era una decisió difícil. Per exemple, el metge podia trobar-s’hi un malalt amb mal de ventre i podia dubtar, i més si el pacient era una criatura. “¿Què fem? ¿I si no és mal de ventre i és apendicitis? ¿L’enviem directament a quiròfan?” Anaven passant les hores i el metge no es decidia. Quan el malalt empitjorava, era enviat a quiròfan, quan ja no hi havia res a fer. El pacient podia morir de còlic miserere (apendicitis). Amb Ombredanne i el seu aparell d’anestèsia, la cirurgia va millorar molt. Era un aparell que regulava l’entrada de l’èter i portava una mascareta adaptada a la cara del pacient, i això va ser una gran innovació en cirurgia. A la Clínica Fargas dels germans Trias i Pujol, va conèixer personalitats del món polític i intel·lectual. Un dia va anar-hi Ramon Franco, amb la cama trencada... A la Clínica Fargas vaig entrar-hi el 1930, al sisè curs de carrera. Ajudava a operar i a curar els malalts, i per allà hi van passar personalitats cèlebres de la vida cultural i política de Catalunya. Venien pacients vinculats al Patronat Universitari, i sovint s’hi parlava d’aspectes del món universitari. Com a anècdota, recordo un dia que Ramon Franco, que era aviador, va anar a felicitar en

Macià pel seu aniversari a la Casa del Canonges, però va relliscar amb el parquet encerat i va trencar-se la cama. El van portar a la clínica, li vaig posar el guix i li vaig fer la fitxa. Ell vivia a Sant Gervasi, al carrer Jesús i Maria, i, quan li vaig preguntar l’adreça em va dir que vivia “en la calle de Don Jesús y Doña María”. També hi vaig conèixer Puig i Cadafalch, i Martí Barrera, el pare del polític Heribert. Era un home extraordinari, procedia de les files de la CNT i va fer molt per evitar brots de violència i conflictes com a conseller de Treball de la Generalitat de Catalunya. Quan esclata la guerra civil espanyola, molts cirurgians tracten les ferides de guerra com a la pràctica civil. El primers protocols per tractar ferides per arma de foc són del metge Josep Trueta. ¿En què consistien? Tot això té uns precedents, i cal explicar-los. A les ferides de la vida civil, la destrucció màxima és superficial, és fàcil netejar-les bé i, si és possible, es fa la sutura. En el cas de les armes de foc, la ferida la provoca un projectil petit que causa una gran destrossa en profunditat en els teixits. Per això, cal obrir-ho tot i desinfectar, però suturar és molt perillós pel perill d’infecció i grangrena. Un cirurgià de Napoleó ja deia que les ferides de foc s’havien de desbridar, no suturar. Però no tothom pensava igual. Al final de la guerra del 1914, Winneth Orr, un cirurgià

americà, va encarregar-se del trasllat de ferits amb un vaixell d’Europa a Amèrica. Durant el viatge, no va poder canviar els apòsits a tothom, i es va trobar amb ferides tancades que supuraven pus, amb una pudor tremenda. Allò era un desastre, és clar, i va pensar que el despatxarien. Però resulta que els pacients que no havia tocat, eren els que millor havien evolucionat. Era una prova més de l’encert del “mètode tancat” en ferides de guerra. Això es va aplicar aquí, a l’Hospital Clínic. Josep Trueta, a l’Hospital de Sant Pau i la Santa Creu, recollia els ferits del front d’Aragó i dels bombardejos de Barcelona. Va seguir el curs dels ferits de guerra, com havien estat tractats des del principi, i va establir la sistematització de les cures tancades. Va descriure-ho tot en un llibret en català, traduït després a l’anglès, de fama mundial. La base de tot allò era l’antagonisme bacterià, i és el que més tard descobriria Fleming amb la penicil·lina. Molts ferits morien al front per manca de sang. No n’hi havia prou amb les transfusions de braç a braç. A Barcelona, Frederic Duran Jordà crearà el primer banc de sang a Barcelona, un gran avenç mèdic... Del banc de sang també n’hi havia precedents. A l’Hospital Clínic, teníem el Servei de Transfusions, amb el mètode típic de braç a braç, amb la xeringa de

02-UB-ENTREVISTA-34 fotos

13/1/06

10:44

Página 9

entrevista

Les Brigades Internacionals Antoni Segura. Catedràtic d’Història Contemporània i Director del Centre d’Estudis Històrics Internacionals Universitat de Barcelona La Guerra Civil espanyola és el conflicte del segle XX amb més bibliografia. Per tota una generació de demòcrates fou el primer combat contra el feixisme i el preludi de la Segona Guerra Mundial. Milers de voluntaris d’arreu del món lluitaren amb l’exèrcit republicà. Encara avui el seu compromís constitueix un dels episodis més bells i tràgics de la Guerra Civil. Fou tràgic, perquè milers moriren en els camps de batalla i llurs tombes —com les dels republicans— van caure en l’oblit durant quatre dècades. Després

Jouvé. El problema era trobar els donants en el moment oportú, i poder tenir-ne prou quantitat de sang davant una emergència. Ens va visitar metge rus del Centre de Cirurgia d’Urgències de Moscou, i ens va explicar que aprofitaven la sang dels cadàvers. Aquí es va intentar, i tampoc no va anar bé. Duran Jordà va proposar la idea de crear un banc de sang, i el Dr. Joaquim Trias li va donar totes les facilitats per fer-ho. Li va proporcionar un laboratori i l’equipament adequat. Va fer-se una crida radiofònica per demanar donants, i el primer dia ja hi havia una llarga cua de voluntaris esperant a la porta. Tot estava molt estudiat: s’obria una fitxa per a cada donant, amb el nom, grup sanguini, malalties, anàlisi de sang, etc., i s’extreia la sang amb sistemes tancats per evitar contaminacions. Els subgrups sanguinis no eren coneguts, i les transfusions també tenien el

de la mort del dictador, hom ha intentat recuperar la seva memòria i diverses associacions han propiciat trobades amb els supervivents. Un dels més emotius va tenir lloc a Corbera (batalla de l’Ebre), el darrer lloc en què lluitaren. L’octubre del 1938, les Brigades Internacionals deixaven Espanya. Eren poc més de 12.000 persones procedents de França, el Regne Unit, els EUA, el Canadà, l’URSS, Alemanya, Itàlia, etc. Però molts no pogueren tornar a casa seva, on s’havia imposat el feixisme. Eren apàtrides i foren de nou comba-

seu risc. Però Duran Jordà va tenir la genialitat de barrejar la sang de donants del mateix grup. En cas d’haver-hi factors d’incompatibilitat, quedaven completament diluïts. Les milícies republicanes van fer servir els primers quiròfans autotransportats, els auto-chirs. ¿Com eren aquests vehicles? Després de la batalla de Guadalajara, al cap de Sanitat de les Brigades, Òscar Taelge, li preocupava el nombre de morts de les files republicanes. Molts d’ells morien durant el trasllat a Madrid, llarg i penós, en carros tirats per animals. Això obligava a fer canvis en l’estructura sanitària. Jo era cap d’equip de les Brigades amb els cirurgians Tudor Hart, de Londres, i Luis Quemada, de Valladolid. Taelge confiava en nosaltres, i així va néixer la idea de crear hospitals mòbils, dotats de tots els ele-

tents a la Segona Guerra Mundial. A l’URSS, alguns foren executats o empresonats acusats de “trotskisme”. Fou bell. Eren els darrers lluitadors romàntics i idealistes del segle XX i, com diu el Dr. Broggi, lluitaven pel “futur de la societat”. Eren solidaris, deixaren la vida en defensa de la Segona República i en contra de la política de no-intervenció, que fou un incommensurable error, perquè Alemanya i Itàlia ajudaven Franco i Hitler considerà que les democràcies europees (França i el Regne Unit) eren febles. Cinc

ments per tractar els ferits del front. I també els auto-chirs, uns camions tancats, de la casa Renault, amb tots els elements d’una sala d’operacions. El nostre el van pagar els sindicats suïssos. Tenien tots els detalls per poder treballar en qualsevol lloc del front: taula d’operacions, taula per fer guixos, autoclau per esterilitzar, grup electrogen d’electricitat, i l’instrumental ordenat en caixes metàl·liques per a cada operació (abdomen, extremitats, crani, etcètera). Parlem d’avenços en sanitat militar que porten el segell republicà. Tot aquest progrés en tàctica sanitària, diu vostè, està lligat a la manca d’organització del front republicà... No és ben bé això. El que dic és que les jerarquies militars no afavoreixen el progrés. El jerarca, normalment, no està disposat a acceptar innovacions. En

mesos després d’acabada la Guerra Civil espanyola, Hitler envaïa Polònia. El doctor Moisès Broggi, metge de les Brigades Internacionals, ens parla d’aquella gesta i d’aquells anys difícils i tràgics. És una part d’aquella vella memòria que mai hauríem d’oblidar.

un exèrcit normal, és molt difícil que un superior pregunti a un altre el que cal fer. Al bàndol republicà, no teníem aquestes restriccions, i per això vam poder fer tantes innovacions en sanitat. Com a metge, sempre he dit, també, que hi ha principis que estan per damunt de les ideologies polítiques que separen els homes. La missió del metge és curar i no pensar mai en el bàndol al qual pertany el ferit. Més enllà de la sanitat militar, ¿quins serien els tres grans avenços de la medicina del segle xx? Jo destacaria, sobretot, els antibiòtics, l’anestèsia amb els sistemes de respiració controlada, i el progrés tecnològic. L’escriptor Ernest Hemingway, el militar George Nathan, el cirurgià Leo Eloesser, etcètera. Era fàcil trobar-

02-UB-ENTREVISTA-34 fotos

13/1/06

10:44

Página 10

entrevista

La missió del metge és curar i no pensar mai en el bàndol al qual pertany el ferit

El món material no explica tot el funcionament de la vida

se personatges carismàtics a les files republicanes. ¿Què els impulsava a lluitar a primera línia de foc? Els brigadistes internacionals eren molt diferents. Al front republicà, hi havia de tot: poetes, universitaris, intel·lectuals, fins i tot alguns que fugien dels seus països, perseguits pels seus ideals. Molts pensaven que venien a lluitar per millorar la humanitat. El món estava en un punt crític, era un moment històric difícil, marcat per la crisi financera de la borsa de Nova York el 1929, el problema de la gent sense feina, els conflictes polítics, etcètera. Però la idea comuna era lluitar pel futur de la societat. Un cop acaba la guerra, en plena repressió política i policial, vostè és depurat per un tribunal de l’Hospital Clínic... Era un moment delicat. Tenia moltes coses en contra i l’avantatge de no haver militat en cap partit. Havia estat expulsat dels llocs de treball, de l’entorn universitari i de l’hospital; no podia tornar-hi, i no era gens fàcil començar de nou. M’havia casat amb l’Angelina Trias, i ens venia un nou infant cada any. En aquells

moments difícils, recordo una situació que em va fer reflexionar. Estava curant un fugitiu jueu, Ravona, que havia travessat els Pirineus patint moltes penalitats, fugint de la Gestapo i dels camps d’extermini nazis, i ell va dir-me que “només està perdut aquell qui es creu perdut, i això no ens ho hem de creure mai”. Sentir allò va ser un consol i una gran lliçó. També vaig tenir la sort de conèixer el comissari Pedro Polo, una persona molt destacada en el cos de policia. Coneixia molt bé qui era qui i què era el que passava. Jo vaig tenir la sort d’operar-lo i ens vam fer amics, i em va ajudar en moltes ocasions. Em considero afortunat. He viscut circumstàncies molt difícils i sempre me n’he sortit amb ajuts que he rebut de forma imprevisible. Les guerres, l’amenaça nuclear, els conflictes polítics, no són problemes del passat. Potser no hem avançat gaire com a societat. ¿Tenim raons per ser optimistes en el futur? Per preveure el futur, únicament tenim dos camins: pensar que les coses continuaran com fins ara —en aquest cas,

malament—, o bé pensar que hi haurà un canvi —no sé quina mena de canvi— i que serà el desitjat per tots. Jo recomano a tothom que pensi com en aquest últim cas. A vostè li preocupa tant el mal ús de la ciència, com la pèrdua d’espiritualitat de la humanitat. ¿És l’esperit humà el gran perdedor en el progrés de la societat? La cultura occidental s’ha caracteritzat per l’estudi de la matèria. I la matèria no ho és tot. I aquí està la clau. El món material no explica tot el funcionament de la vida, i això s’ha d’acceptar. Però hi ha quelcom més que la matèria. La matèria es renova contínuament, i arriba un punt en què desapareix. Hem de pensar que la resta, la part espiritual, continua existint. És autor d’una autobiografia en dos volums de gran èxit. ¿Quin valor dóna a la literatura en la formació dels estudiants de medicina? La literatura i la filosofia són importants per a tot. Recordo un amic anglès que deia als seus fills que estudiessin primer filosofia i, després, el que volguessin. “Primer han d’aprendre a pensar”, em deia. ■

02-UB-ENTREVISTA-34 fotos

13/1/06

10:44

Pรกgina 11

03-UB-REPORTATGE1-34

13/1/06

10:42

Página 12

reportatge

De dalt a baix i d’esquerra a dreta: obres de Telmo Moreno, María José Botero i Rebeca Pardo

Belles Arts: creativitat i recerca Els treballs d’estudiants de doctorat mostren alguns trets de la recerca en aquesta facultat “Cal que la recerca a belles arts sigui acceptada més naturalment pel conjunt de la societat i del món acadèmic”. Al darrera d’aquesta reivindicació que fa la degana de la Facultat de Belles Arts de la UB, Maria Teresa Blanch, hi ha tota una realitat complexa i diversa. ¿Què vol dir que un pintor, un escultor, o qualsevol artista plàstic, faci recerca? ¿Cal ser artista per investigar en belles arts? (us avancem que la resposta és que no). I, sobretot, ¿el que s’investiga en belles arts té alguna repercusió en la nostra societat, en el nostre entorn? 12

Text:

Núria Quintana Fotos:

J.M. Rué

03-UB-REPORTATGE1-34

13/1/06

10:42

Página 13

reportatge

A la Facultat de Belles Arts es fa una recerca del tot heterogènia. Hi ha creadors que plasmen el seu treball en videoart, grups de recerca que tenen com a eix de treball la participació ciutadana en temes d’art públic, o restauradors que experimenten amb nous materials per a una millor conservació de les obres... Des de l’equip de govern del centre s’assenyalen algunes idees que poden servir per caracteritzar aquest ampli ventall de possibilitats. Hi ha, per exemple, una relació molt clara entre teoria i pràctica. La degana, Teresa Blanch, explica que “la pròpia experimentació de processos creatius és la que configura una anàlisi crítica, unes reflexions en profunditat, de les quals surten discursos coetanis al moment, susceptibles de convertir-se en noves

teories”. Per tal de veure com es tradueix aquesta definició general en casos concrets, es pot observar l’experiència d’alguns estudiants de l’ensenyament paradigmàtic de la recerca: el doctorat. Entre els entrevistats en aquest reportatge és comuna, efectivament, la idea que el doctorat els ha permès fer “reflexions en profunditat”, o “anar més enllà”. A més, en aquest procés sovinteja l’esperit crític. Bé sigui posant en qüestió algunes actuacions urbanístiques que s’han fet en un barri tan degradat com ara la Mina; o creant un llenguatge audiovisual “conscient de si mateix” i diferent del que es veu per televisió. També és cert que en els casos que hem reflectit la recerca se sosté en una pràctica. Aquest component pràctic i “material” de la recerca en belles arts fa neces-

sària una infraestructura. Aquí no només hi entrarien els tradicionals tallers de pintura, escultura, restauració, etc., sinó que, per exemple, “cal espais pre-expositius per visualitzar l’obra d’art a la Facultat”, exposa la degana. És la idea que assenyala un dels doctorands quan diu que aquest ensenyament “consisteix principalment en el fet de posar en escena del teu propi treball”. A més, en la mesura que els artistes i els doctorands usen nous suports per als seus treballs, les infraestructures que han de trobar a la Facultat han de disposar de noves tecnologies. Els doctorands d’aquest reportatge fan, així mateix, unes recerques relacionades amb el seu entorn, amb les seves circumstàncies tant personals com socials. El que investiguen aquests doctorands està rela-

cionat amb qüestions que ens toquen tant de prop com ara com trobar la nostra identitat en una societat on sembla que es desintegra el model de família i matrimoni tradicionals, i en la qual tot va molt ràpid i no queda temps per a la introspeccó. La degana de la Facultat explica que “les exposicions i els comissariats generen uns discursos i un pensament que la població capta”. En aquest sentit, des de l’equip de govern del centre es treballa perquè determinats tipus de treball de recerca propi de belles arts, com ara les exposicions o el comissariat, pugui ser avaluat com ho són altres activitats de recerca. “La transformació estètica i mental és difícil de baremar”, afirma Teresa Blanch, “però socialment i políticament té una gran repercusió”.

sia que treballen l’espai públic són l’arquitectura i l’urbanisme, però també els psicòlegs, els economistes, els artistes, els sociòlegs, els antropòlegs, els dissenyadors, etc. tenen coses a dir sobre aquest espai perquè en ell mateix és complex, divers, hi ha qüestions d’accessibilitat, comerç, etc. La diferència fonamental a l’hora de tractar el tema des de la

perspectiva de les belles arts està, potser, en la creativitat de les metodologies i els processos. Per exemple, en un dels tallers amb veïns de la Mina vam usar les CPBoxes, que provenen d’una idea dels artistes Alabern+Punsola. Aquesta metodologia entén que la imatge, el grafisme, poden ser canalitzadors, vehiculadors de tot un dicurs complex. En el taller en

Núria Ricart:

“Hem recollit les mirades que hi ha entre els veïns de la Mina sobre el seu espai públic” Doctorat “Espai públic i regeneració urbana: art i societat” Núria Ricart va tenir en el primer curs de doctorat l’oportunitat d’iniciar un projecte, subvencionat per la Fundació CIREM, sobre el tema de l’art públic, de l’espai públic, al barri de la Mina. La seva línia d’investigació parteix del principi que l’usuari de l’espai públic té molt a dir-hi. Ricart defensa que aquest usuari “té una informació

bastíssima que està infrautilitzada. Intentem agafar aquesta informació, canalitzar-la i, a través de processos creatius i operatius, procurar que serveixi d’alguna cosa”.

L’espai públic sembla una qüestió d’urbanistes o arquitectes... Les disciplines per antonomà-

03-UB-REPORTATGE1-34

13/1/06

10:42

Página 14

reportatge

qüestió es plantejava una pregunta i en la següent sessió les persones que participaven havien d’aportar una resposta en forma de grafisme. Després les respostes es posaven en comú, i finalment a la CPBox (que físicament és una caixa) només entrava allò que el col·lectiu consensuava. El fet de treballar amb un grafisme obria una mica més el debat i el canalitzava d’una forma que donava molt de si.

Quins temes heu tractat amb els veïns de la Mina i què se’n farà de les conclusions del treball? Aquest projecte, amb el nom de Cartografies de la Mina i gestionat pel Centre de Recerca Polis de la UB, va tenir una primera fase que va començar el 2002 i en la qual vam recollir les mirades que coexistien per part dels veïns a la Mina sobre el seu espai públic: quins són els problemes, les man-

cances, les potencialitats, les perspectives, etc. En la segona fase, l’actual, finançada pel Consorci de la Mina, ja hem concretat més. Per exemple, hem fet tallers sobre el disseny urbà del passeig Camarón; un taller de toponímia en què es van proposar noms per als nous carrers que es configuren amb la remodelació del barri; un sobre la relació urbanismeseguretat amb els mossos d’esquadra; etc. Per a aquesta

recerca hem treballat amb la Plataforma d’Entitats i Veïns/es del barri. Hi ha un munt d’informació amb la qual es generarà un document final en què se situaran espais estratègics de treball, un possible programa d’art públic, etc. Aquest document final es lliurarà a totes les entitats participants i administracions competents per tal de millorar l’espai públic del barri de la Mina; es tracta de sortir de la crisàlide de l’art.

dro Meyer, Shirin Neshat o María Magadalena CamposPons. Molts d’ells han hagut de desplaçar-se des del seu país d’origen i allunyar-se de la seva família. Quan es retroben amb l’àlbum familiar, descobreixen que no coneixen els que hi surten i potser l’única persona que sap qui són està a punt de morir. Molts d’aquests artistes comencen aleshores a treballar a partir d’aquests àlbums en un intent d’explicar la seva història veritable i retrobar la seva identitat. ¿Com ho fan? A partir de les fotos familiars però amb un text, amb una narració. El que passa és que el que posen al text és allò que mai una persona voldria explicar públicament de la seva història familiar.

¿No és una mena d’autobiografia? En aquestes obres l’artista explica la seva vida, però amb detalls que normalment en una autobiografia no sé si s’explicarien. A més, s’inclouen unes imatges que són un punt central, i aquestes imatges no les ha elaborat l’artista (potser ho ha fet el seu pare o el seu avi). Per tant, no és una visió d’ell en primera persona. La manera de treballar d’aquests artistes és molt arqueològica. Busquen “empremtes”, que en aquest cas serien les fotos familiars. Jo d’això en dic egologies. Parlen del jo, de l’ego, mentre que la segona part de la paraula lliga molt amb arqueologia, antropologia...

Rebeca Pardo:

“Em vaig plantejar que molts artistes, igual que molta gent avui, tenen la necessitat de trobar la seva identitat” Doctorat “Art i cultura dels media” Rebeca Pardo no es considera “una artista”. Llicenciada en comunicació audiovisual, el doctorat en belles arts li ha permès investigar en el camp de la imatge, concretament sobre el “tema de la identitat en la postmodernitat”. Ha analitzat el treball de diversos artistes i fins i tot ha creat la seva pròpia obra. “Aquesta obra que he generat m’ha servit com a motor de la recerca teòrica; m’ha donat l’oportunitat de viure en primera persona els problemes per a la representació de la pròpia identiat en imatges”, afirma en un moment en què ja ha fet el pas de matricular-se de la tesi doctoral. ¿Com vas iniciar el teu projecte de recerca? Vaig començar a anar a moltes exposicions del tema que m’interessava, que en principi eren les tècniques alternatives de fotografia, la recuperació de les tècniques del segle XIX. A mesura que anava veient obres i anava llegint ,em vaig adonar que el fil conductor dels treballs que a mim’interessaven no era tant la qües-

tió tècnica, com el fet que parlaven de la memòria. Em vaig plantejar que hi ha molts artistes, igual que molta gent avui, que tenen la necessitat de trobar la seva identitat. I a més em vaig adonar que aquests artistes fan això amb fotografies familiars. En la meva recerca he treballat a partir d’obres d’artistes com ara Alan Berliner, Boris Lehman, Ana Casa Broda, Pe-

03-UB-REPORTATGE1-34

13/1/06

10:42

Página 15

reportatge

Telmo Moreno:

“Per mi el doctorat consisteix, principalment, en la posada en escena del propi treball” Doctorat “Pintura en l’era digital: afinitat i especificitat” Telmo Moreno explica que es trobava en la mateixa situació que el percentatge més alt d’estudiants del seu programa de doctorat: “alumnes no particularment madurs que demanen un temps i un espai per a la continuïtat del seu propi treball”. Afirma que a la universitat, encara que sigui a escala petita, “aquest treball es posa en circulació i adquireix sentit”. El programa de doctorat constituiria un complement pràctic en el sentit que, entre altres coses, “consisteix principalment en la posada en escena del teu propi treball davant els ulls i les consideracions d’un col·lectiu de professors i alumnes”.

Per a ell, aquesta posada en comú ha estat important en la mesura que representa l’avantsala privada d’un “treball que adquireix sentit en la seva ressonància pública”. “Aquest espai seria l’ambaixada del món real dins la universitat. És una mena d’eina per fer-te un mapa del context, espolsarte les ingenuïtats, guanyar confiança en el teu propi treball... És un treball en grup per aprendre a anar per lliure”, reflexiona. ¿Què és per tu un projecte de recerca en belles arts? Un projecte de recerca en belles arts, per mi, és l’exercici pràctic d’unes intencions, i

això, que dit així sona tan vague, es pot concretar en un ampli ventall de pràctiques. Pot anar des l’aplicació de pintura a una tela (des de la sensibilitat o la intuïció) amb algun fi estètic determinat (o no), a projectes vinculats amb l’esfera social, en què el fet de la participació esdevindria l’obra pròpiament dita. ¿Quin treball de recerca has fet? El meu treball de recerca (o la meva obra) gira entorn la forma de representació audiovisual: les seves condicions inevitables, els seus processos constituents i les seves correspondències en l’àmbit del quotidià. Es tracta de practicar una gramàtica de la imatge-temps diferent de la que és omnipresent, teledirigida, i que constitueix la realitat a través dels mitjans. Una de les meves preocupacions és fer convergir el medi audiovisual amb allò que realment és: un simulacre efectiu, no només d’allò que és representat, sinó del nostre propi aparell psíquic i perceptiu. Fer un format audiovisual conscient de si mateix, i

que és el que hauria de programar-se per la “tele”. En aquest sentit, el meu treball se situa tant en relació amb una pel·lícula de Godard, com amb un anunci de compreses. De fet, el vídeo acting realitzat en el doctorat té molt d’anunci de compreses. En ell, una actriu i un actor comenten, sense actuar, aquells moments de la vida quotidiana on s’actua explícitament (quan es lliga, es menteix,...) El muntatge és un exercici de manipulació que no vol enganyar a ningú. Telmo Moreno ha participat en algunes exposicions col·lectives: centre cívic Sant Andreu, Museu de Valls, Espai Vol-Art, a més de projeccions en “sala d’estar” i en un videoclub (off-loop). Ara ha acabat el diploma d’Estudis Avançats i de moment no té previst fer la tesi perquè no ho veu clar: “La meva obra és materialment bastant dispersa i per ara no sabria on agafar-me. D’altra banda, no voldria fer una tesi del tipus: “Les veritats de la teoria tal o tal a la meva obra. Amb la qual cosa seguiré meditant-hi, relaxadament.”

03-UB-REPORTATGE1-34

13/1/06

10:42

Página 16

reportatge

La revolució silenciosa Carles Guerra. Crític. Membre del comitè assessor del suplement Cultura/s de La Vanguardia Els estudis de belles arts sovint han ocupat un llindar que gairebé els excloïa del mapa de la recerca. Produir tesis doctorals no és suficient per fer d’un camp d’estudi un camp de recerca. Ha estat necessari que el temps donés la raó als que confiaven en els estudis de belles arts com un reducte de formes de recerca menys ortodoxes. El temps ha confirmat la possibilitat d’una investigció que s’ocupi de la producció estètica. Ara bé, cal tenir en compte que aquesta producció estètica ja no és un treball que segueixi pautes excepcionals dintre de la nostra societat. L’assimilació dels fe-

nònems estètics com a fenòmens del tot socials i productius fa d’aquest escenari un observatori privilegiat. L’espectre de pràctiques i escenaris és més ampli que mai: museus, comunicació, educació, oci, innovació, potser no sonaran a disciplines constituïdes, però són llocs de treball real. La subjectivitat, allò que precisament servia per marginar belles arts dels programes de recerca, ara és un producte i un objecte d’estudi. Mireu, si no, la transformació de la noció d’empresa que hem viscut amb el postfordisme. Avui la subjectivitat ha estat identificada com un capital de carac-

terístiques molt especials. La capacitat de reproduir-la demana estudi. I em temo que en aquesta qüestió els estudis empresarials no són suficients. Belles Arts s’ha trobat de sobte al bell mig d’una revolució silenciosa. Allò que havia estat menystingut ha esdevingut cabdal. Cal, però, posar a punt la institució, adaptar-la per treure’n partit i aprendre a comunicar de manera diferent el potencial de Belles Arts. Belles Arts ha estat massa temps associada al desinterès per afers comuns. Més enllà de la universitat, la investigació en belles arts avui també interessa, tant com in-

teressa tot allò que té a veure amb les diferents formes de representació visual. Al marge de fascinacions epocals per la imatge, l’experiència comuna transformada en cultura cada cop més requereix una investigació ad hoc. Recordo un passatge d’un muntatge teatral de Robert Lépage en el qual, asseguts en una biblioteca canadenca, dos professors conversen. I un li pregunta a l’altre: “¿Què estudien els joves d’avui?” I l’altre contesta: “Fan tesis doctorals sobre allò que nosaltres vam viure a la nostra joventut.”

Marta Oriola:

“La conservació-restauració aprofita els avenços de la ciència i la tecnologia usats en altres disciplines” Doctorat “Pintura en l’era digital: afinitat i especificitat” Després de fer la llicenciatura, Marta Oriola va fer el primer any de doctorat per, a continuació, anar a estudiar dos anys l’especialitat de conservació-restauració de pintura a la Universitat de Northumbria i després va estar treballant a Estats Units. Al tornar va reprendre el doctorat. Ja en el màster que va fer a Anglaterra va començar a estudiar la resina dammar, que s’usa en els vernissos per a la restauració de quadres. “En la restauració de la pintura a l’oli sempre s’envernissa l’obra, llevat que se sàpiga del cert que l’obra no duia cap capa de vernís en origen”, explica.

¿Concretament, què has estudiat dins els vernissos? La idea més original de la meva recerca era veure si els restauradors podien usar la pols de sílice (que és un agent matisant que fan servir els fabricants de vernissos) per fer més mat la superfície de l’o-

bra en comptes de la cera d’abella, que és l’habitual. En les conclusions, vaig veure, però, que la pols de sílice no funcionava i que la cera donava un matisat molt millor. També vaig estudiar les propietats de tres resines diferents, la dammar (que s’ha fet servir tradicionalment), la Paraloid

03-UB-REPORTATGE1-34

13/1/06

10:42

Página 17

reportatge

B-72 (molt usada en el món de la restauració des dels anys setanta) i la Regalrez 1094 (una nova resina síntetica de baix pes molecular). Finalment també vaig investigar sobre l’ús d’additius antioxidants a la resina. Segons les meves conclusions, sembla que la resina Regalrez

1094 pot ser un bon substitut del tradicional vernís de dammar perquè té propietats semblants a l’hora de manipular-lo, amb l’avantatge que no envelleix tan ràpidament. ¿En la pràctica de la restauració s’innova molt? ¿Apareixen sovint tècni-

ques noves? Els restauradors són molt prudents a l’hora d’integrar materials i mètodes nous en el seu treball perquè volen estar molt segurs del que fan servir. Volen assegurar que aquell producte té un envelliment adequat. Però sí que s’investiga per provar coses

noves. S’aprofiten avenços en altres camps: les radiografies o tomografies que es fan servir en medicina, el làser, etc. En conservació-restauració s’usen coneixements de la química, la física, la història de l’art, la biologia, la fotografia amb infraroig, ultraviolat, etc.

María José Botero:

“El doctorat m’ha servit per ampliar les possibilitats de vocabulari, d’expressió, i aplicar-ho a la meva pròpia obra” Doctorat “La realitat assetjada: posicionaments creatius”

Les bellés arts són una passió de María José Botero, però per circumstàncies de la vida sempre ho havia deixat enrere. Quan va entrar a la Universitat, per la via de majors de vin-i-cinc anys, va ser una forma d’endinsar-se en els temes que li interessen “sota el guiatge de persones que tenen uns amplis coneixements i són excel·lents professionals”, afirma. Explica que per a ella el doctorat “ha estat una forma d’ampliar les possibilitats de vocabulari, d’expressió, d’aprofundiment, per aplicar-ho a la meva pròpia obra”. “No és el mateix tenir una cal·ligrafia sense coneixements, sense intenció, que posar un bagatge cultural dins les obres que un fa”, conclou. ¿En quina línia de recerca estàs treballant? D’una banda participo en el grup de recerca Incidència dels nous materials i la seva tecnologia en la pintura i el gravat; en el qual col·laboro en qüestions de gravat no tòxic. Pel que fa a la meva recerca en el

doctorat, m’interessa el tema de la mirada de l’artista, la seva mirada cap a l’interior. L’art és una experiència menys agressiva que d’altres per a un veritable coneixement de l’interior d’un mateix. Nosaltres tenim una part cerebral, amb tota una sèrie de potencials com

ara sentiments, emocions, una manera de pensar, etc. i això ens potencia una forma de mirar individualitzada. Per analitzar-ho, m’he interessat per l’art sagrat oriental, l’art budista. A Orient la part sagrada forma part de la vida quotidiana i d’una forma de contemplació, d’interiorització. Ara estic en el primer pas de la meva recerca, que són els llibres, les exposicións, etc. M’interessen molt els artistes que han experimentat, que han viscut a Orient. En un segon pas de la meva recerca, espero i confio poder viatjar a Orient no una, sinó moltes vegades. Quines aportacions pot fer aquest tipus d’art a la

nostra societat? Busco una línia de transcendència en l’art, un art que ens pot aportar alguna cosa en un món en què ja no tenim temps per a res, en què l’art es confon moltes vegades amb el que és decoratiu, publicitari. Crec que l’artista té una responsabilitat davant del món i de si mateix. La pintura és una manera de viure, d’entrar en la part mes íntima del teu ser: et comprens a tu mateix i també el món en què vius. Sintonitzes amb els altres a través de les emocions, del color. I l’única forma de poder fer això, de compartirho, és a través d’una visió personal, d’una aportació personal. ■

03-UB-REPORTATGE1-34

13/1/06

10:42

Página 18

reportatge

i a la UB... El contingut d’aquest reportatge és susceptible de ser analitzat des de diferents vessants i, per tant, des de diversos centres i ensenyaments de la UB. A continuació n’indiquem uns quants:

Facultat de Belles Arts Pau Gargallo, 4. 08028 Barcelona Tel.: 934 034 060 Transports: Autobusos: 7, 75 Metro: línia 3 (Zona Univesitària) Trambaix: línies T1, T2 i T3 www.ub.edu/bbaasec/index.htm

Belles Arts Títol homologat Ensenyament de primer i segon cicles. Continguts bàsics: Pintura, Escultura, Dibuix, Fotografia / Vídeo, Disseny, Pedagogia de l’art, Teoria i història de l’art, Gravat, ConservacióRestauració, Tècniques i tecnologies de les arts, Llenguatges de l’art, Processos de creació artística, Projectes

Els programes de doctorat Una idea de l’heterogeneïtat de la recerca en belles arts ens la dóna el ventall de programes de doctorat que s’hi ofereixen i que es detallen a continuació. A més, val a dir que des de la Facultat s’estant reconvertint i refonent els programes de doctorat per crear postgraus interdisciplinaris d’acord amb les noves directius de l’Espai europeu d’educació superior. • ART EN L’ERA DIGITAL. CREACIÓ INTERMÈDIA • ART I CULTURA DELS MÈDIA • ART I REPRESENTACIÓ. EXPRESSIÓ I COMUNICACIÓ VISUAL • ARTS VISUALS I EDUCACIÓ, UN ENFOCAMENT CONSTRUCCIONISTA • DIBUIX: FUNCIONS I TEORIA • EDUCACIÓ ARTÍSTICA: ENSENYAMENT I APRENENTATGE DE LES ARTS VISUALS • ESPAI PÚBLIC I REGENERACIÓ URBANA: ART I SOCIETAT • LA REALITAT ASSETJADA: POSICIONAMENTS CREATIUS • RECERCA EN DISSENY • TEMPS I LLOCS DE L’ART CONTEMPORANI

03-UB-REPORTATGE1-34

13/1/06

10:42

Pรกgina 19

04-UB-REPORTATGE2-34

13/1/06

10:32

Página 20

reportatge

Excuse me, I don’t understand you…

Ho diuen les xifres, però la sensació general ja ens ho fa entreveure: el nostre nivell d’anglès és un dels més baixos d’Europa. Si fa unes quantes dècades el coneixement de llengües estrangeres era un luxe que denotava cultura i distinció social, ara és un requisit cada vegada més evident i més necessari per obrir-se camí en l’àmbit professional. Les administracions diuen ser conscients del problema i asseguren preparar paquets de mesures per fer front a les mancances existents en el nostre sistema educatiu, que són moltes, segons el parer dels experts. Però, ¿som a temps d’esmenar aquestes deficiències?

Text:

Xavier Codony Fotos:

Josep Maria Rué Agraïments:

Phil Banks Julià Font Carme Muñoz Teresa Navés Javier Orduña Núria Sebastián

L’Eurobaròmetre publicat per la Comissió Europea el setembre del 2005 és concloent: només el 36% dels espanyols diuen ser capaços de mantenir una conversa en una llengua diferent de la seva (entenent com a segona llengua un idioma estranger). Com es pot apreciar en el quadre adjunt, aquest percentatge iguala el dels portuguesos i els italians, i només els anglesos, els turcs i els hongaresos es troben per sota nostre. En canvi, ens superen amb escreix els francesos (45%) i els alemanys (62%), per no parlar de la privilegiada situació que es viu als països nòr-

dics, on pràcticament el 90% dels seus habitants dominen almenys dues llengües. Estadístiques com aquesta no poden ser interpretades sense tenir en compte alguns factors: el primer, que l’anglès és la primera llengua estrangera a la majoria de països europeus i, per tant, també a l’Estat espanyol (l’estudia el 36% de la població, davant del 19% del francès i el 4% de l’italià, l’alemany o el portuguès); i el segon, que endinsar-se en l’idioma de Shakespeare és força més dificultós per a un parlant d’una llengua romànica que per a un d’una altra llengua germànica.

Sigui com sigui, el cas és que les competències lingüístiques no són prou reeixides per establir relacions personals, laborals o comercials més enllà de les nostres fronteres. En un món globalitzat, això vol dir esdevenir invisible.

A remolc de la història La poca connexió de l’Espanya prefranquista amb l’entorn exterior estava motivada per l’endarreriment en el desenvolupament industrial i econòmic. Com demostra, però, la història de

04-UB-REPORTATGE2-34

13/1/06

10:32

Página 21

reportatge

l’antiga Escola del Comerç, la sensibilitat envers l’àrab, l’alemany i l’anglès ja era palesa en la dècada dels anys noranta del segle XIX. Un punt culminant va arribar als anys vint del segle XX amb la Junta de Ampliación de Estudios, segons el parer de Javier Orduña, catedràtic de Filologia Alemanya de la UB. “L’autarquia de l’època de Franco ens va aïllar i ens va fer retrocedir decennis”, afegeix. “Fins i tot actualment hi ha factors que poden reforçar la tradicional inhibició hispànica envers les llengües estrangeres, com és ara l’augment de la demanda internacional del castellà. Com es veu a la Gran Bretanya, disposar d’una llengua internacional inhibeix d’aprendre’n d’altres. Per Orduña, altres handicaps són tipològics i passen desapercebuts; “per exemple, les editorials que procuren materials didàctics no tenen en compte les diferències entre parlants de llengües escandinaves, eslaves, orientals o romàniques. Les llengües romàniques tenen un sistema morfològic molt ric i un sistema fonològic molt limitat: el castellà té cinc vocals, i el català, vuit; però l’anglès en té dotze, i l’alemany, quinze. D’aquí es deriva un gran handicap, encara que sigui només inicial. El parlant romànic ha d’ampliar el seu repertori fonètic i desenvolupar una estructura rítmica prou diferent. Com que, tradicionalment, s’ha fet prevaler l’ensenyament normatiu i gràfic sobre el comunicatiu i acústic, sovint ens trobem davant desencisos insòlits en altres matèries: cal tornar enrere, a un punt que semblava assolit”.

Els mecanismes i l’edat d’aprenentatge Tot això lliga amb com i quan

Percentatge de població capaç de mantenir una conversa en una llengua diferent de la materna 99

Luxemburg Letònia Malta Països Baixos Lituània Eslovènia Dinamarca Suècia Estònia República de Xipre Bèlgica Eslovàquia Finlàndia Alemanya República Txeca Àustria EU-25 Grècia Polònia França Irlanda Espanya Itàlia Portugal Regne Unit Hongria Croàcia Comunitat Xipriota de Turquia Bulgària Romania Turquia

93 93 91 90 89 88 88 87 72 71 69 66 62 60 58 50 49 49 45 41 36 36 36 30 29 71 57 45 41 29 0

treballa el nostre cervell per emmagatzemar les dades que de mica en mica aniran definint els nostres coneixements d’un idioma concret. Núria Sebastián, catedràtica del Departament de Psicologia Bàsica de la UB, explica que “el llenguatge és un sistema complex format per diferents nivells: fonemes, paraules, morfologia, oracions, etc. De la percepció dels fonemes, se n’ocupa una part del cervell, i de la construcció gramatical, una altra. Així doncs, el més complicat d’aprendre és pronunciar correctament; segueix en nivell de dificultat la sintaxi i, per últim, el vocabulari”. Tot allò que s’aprèn més d’hora (els primers dos o tres anys de vida) és la base sobre la qual treballarà la persona en el futur: “La percepció de contrastos de pronunciació, la repe-

100

tició de freqüències de fonemes fins a formar patrons, el coneixement de la sintaxi i de la construcció d’oracions i l’especialització. En canvi, la capacitat d’ampliar vocabulari no s’acaba mai.” Per tant, la pregunta és òbvia: ¿Com abans comenci l’ensenyament d’una llengua, millor? Segons la professora del Departament de Filologia Anglesa i Alemanya, Carme Muñoz, “abans es començava l’ensenyament de l’anglès als onze anys, i amb la LOGSE es va avançar als vuit. En aquell moment vam fer un estudi i vam veure que els que havien començat als onze, ho feien millor. La raó és que el tipus d’aprenentatge que es possibilita a les escoles és més adequat per a les persones més madures cognitivament. Els nens petits hi tenen més facili-

04-UB-REPORTATGE2-34

13/1/06

10:32

Página 22

reportatge

Necessitem 5.000 hores de classe per dominar una llengua

tat, però quan poden aprendre per immersió, és a dir, per exemple, com quan els portes a un altre país; en aquest cas sí que poden acabar parlant com un nadiu. Els mecanismes d’aprenentatge actuals fan que els alumnes aprenguin per absorció, i no per estudi analític. Ara ja es parla de començar l’aprenentatge d’idiomes als sis anys. En aquest país, doncs, reduïm l’edat, però no donem la immersió necessària a l’escola perquè puguin aprendre l’idioma i, per tant, n’allarguem l’ensenyament, desmotivem els alumnes i sortim amb pitjors resultats”. El punt de vista de Núria Sebas-

tián sobre la introducció prematura de l’ensenyament de llengües estrangeres és que pot ser positiva “sempre que la qualitat de l’educació sigui adient i el professor tingui la formació necessària”. I és que aquest és un altre dels cavalls de batalla. D’entrada, Carme Muñoz pensa que “per tenir un coneixement bàsic d’una llengua necessitem mil dues-centes hores de classe, i unes cinc mil per aconseguirne un bon domini . Però parlem d’hores, no només de classe, sinó ben aprofitades. Si analitzéssim el percentatge de les classes en les quals el professor parla en anglès i els alumnes hi

Alumnes matriculats el curs 2005-2006 a l’Escola d’Idiomes Moderns de la UB i variació en la demanda d’aprenentatge de cada una de les llengües Idiomes

Alumnes matriculats

Percentatge del total

2.561

67,6%

382

10,1%

368

9,7%

128

3,4%

9,2%

Anglès La demanda no varia gaire respecte d’altres anys, i el nivell puja molt de mica en mica

Francès La demanda ha baixat una mica per la competència de les Escoles Oficials d’Idiomes

Alemany: El nombre d’inscrits ha anat baixant els últims anys, després del boom, que va acabar l’any 2000. Els estudiants opten per escollir el francès com a segona llengua estrangera pel fet que no demana un compromís tan llarg com el de l’alemany

Italià Sense canvis importants respecte d’altres cursos

Suec Sense canvis importants respecte d’altres cursos

Japonès:

104

En continua pujant la demanda per motius diversos: personals, comercials, culturals, la influència del “manga”, etc.

Xinès:

Fins a aquest curs no s’ha ofert un curs ordinari de quatre hores setmanals i, per tant, hi havia una demanda acumulada. Hi ha molt d’interès, tant cultural com per motius de negocis, socials (els infants adoptats, els treballadors que han d’atendre la comunitat xinesa, etc.), turisme, etc.

Rus

Portuguès

Neerlandès

TOTAL

3.789

estableixen una comunicació mitjançant la qual aprenen, vuitcentes hores de classe es poden transformar en trenta, i, al cap dels deu o dotze anys d’ensenyament, el contacte que tenen els alumnes amb l’idioma és mínim i clarament insuficient”. “El problema de base —continua Muñoz— és que el professorat, en general, té un domini oral baix de l’idioma. Això els crea inseguretat, i potser no l’utilitzen amb prou fluïdesa a la classe. Molt sovint es dediquen a fer exercicis gramaticals o de traducció, en els quals ells sí que poden tenir una competència. No és culpa seva, és un problema d’inversions. Aquí, per formar un professor de llengües, l’Administració no fa una inversió que garanteixi que aquesta persona faci una estada prou llarga al país en qüestió per tal que el docent arribi a dominar la parla oral, en comparació de les pràctiques emprades en altres indrets. A Filologia Anglesa, històricament, hem reivindicat que ens deixin fer un examen d’entrada per garantir que els alumnes que hi accedeixin tinguin un nivell d’anglès prou alt, i no ens ho han concedit mai. I a mesura que anem escurçant l’edat dels aprenents, estem responsabilitzant els mestres de primària, que tenen, en general, un nivell d’anglès més baix i molt sovint insuficient per comunicar-se de manera natural i fluïda, que és el que cal fer a les aules de nens petits.” En la mateixa línia s’expressa Javier Orduña: “Els imperatius actuals no encaixen amb l’estructura fixada fa trenta anys. Impotent davant les dificultats que suposava introduir a l’escola obligatòria una llengua germànica com l’anglès, l’Administració va optar, llavors, per dedicar una part substancial dels recursos públics a l’ensenyament

04-UB-REPORTATGE2-34

13/1/06

10:32

Página 23

reportatge

postobligatori, a partir del setze anys, que representen les Escoles Oficials d’Idiomes (EOI). Les EOI són, sens dubte, institucions prestigioses, però anòmales dins Europa. Com a ensenyament especial, estan equiparades a l’ensenyament musical.” Amb les EOI, l’Administració va apostar per un públic molt motivat, però gairebé adult, en comptes de revisar les estructures que haguessin permès treballar amb les edats més adients. “Afortunadament —diu Orduña— el projecte de LOE aprovat al mes de juliol revisa aquell concepte: vol reforçar l’ensenyament de les llengües estrangeres a l’ensenyament estrictament obligatori”.

El futur i la LOE Segons com es miri, diu Javier Orduña, la Llei orgànica d’educació (LOE) que prepara el Govern espanyol “pot semblar ingènua en matèria de llengües,

perquè planteja l’exposició al primer idioma estranger a partir dels cinc anys. Per molts experts, mentre que l’infant no visqui una situació d’exposició intensa a la nova llengua, sembla que l’edat de maduresa més adient per familiaritzar-se amb altres llengües és més tard. És una iniciativa que se’ns pot girar en contra si no s’hi posen els mitjans necessaris. De tota manera, és una mesura molt valenta”. Orduña assenyala, en el projecte de LOE del juliol, tres línies significatives de la preocupació del Ministeri per trobar professorat: “En primer lloc, que altres professionals, a més dels mestres, puguin dedicar-se a la formació de llengües per als infants d’ensenyament primari; a més, vol fomentar la immersió lingüística, és a dir, impartir assignatures curriculars en anglès, tot incentivant el professorat perquè participi en programes anomenats «bilingües»; i, per últim, una mesura molt polèmica —que espe-

ra que no es posi en funcionament—: contractar personal estranger, encara que sigui sense titulació. Això es contradiu —assevera Orduña— amb els esforços que es fan des de les universitats i des del Ministeri per formar especialistes.” Carme Muñoz també defensa la immersió lingüística i que, a més de les hores de classe, es puguin ensenyar algunes assignatures en anglès, però creu que la seva generalització en la pràctica serà lenta, “atès que caldrà, al mateix temps, reforçar la fluïdesa en anglès dels professors d’altres matèries. També podríem jugar amb la intensitat si no tenim suficients recursos. Per exemple, els alumnes de secundària alemanys que aprenen espanyol a

partir dels onze o dotze anys, i tenen una hora cada dia de classe, assoleixen un nivell més avançat que la majoria dels nostres alumnes d’anglès després de tota l’escolaritat”. Javier Orduña va més enllà: “També caldria una coordinació més gran per part de les administracions més properes. A Catalunya hi ha, per exemple, una gran contradicció: la sobrevaloració que fa la Conselleria d’Educació —no pas, però, la patronal educativa— dels estudis de traducció i interpretació, que afecta diverses carreres de filologia. Els primers estan plantejats per importar textos cap a la llengua nacional respectiva, mentre que les segones estan pensa-

Two tongues are better than one Matthew Tree, escriptor Durant ben bé set anys —des del final dels vuitanta fins al principi dels noranta— feia classes d’anglès en una fàbrica de Badalona. Aquesta feina em feia sentir com un petit detectiu social, ja que tenia alumnes de gairebé tots els estaments diferents de l’empresa (secretàries, executius, tècnics, etc.), que m’explicaven els seus problemes respectius amb una franquesa reveladora, gràcies, suposo, a la confiança que suscita una persona que ve de fora i que, per tant, no forma part de les conxorxes habituals que hi ha en qualsevol lloc de treball.

Pel que fa a l’ensenyament de l’anglès, vaig notar una cosa de seguida: a grans trets, hi havia una diferència tremenda entre la velocitat d’aprenentatge dels alumnes bilingües (és a dir, en aquest cas, els que parlaven castellà i català), vinguessin d’on vinguessin, i els alumnes que parlaven un sol idioma. Aquesta diferència es feia ben palesa a tots els nivells, des dels principiants fins als estudiants avançats (aquests, si eren monolingües, per bo que fos el seu anglès, solien tenir problemes a l’hora de pronunciar-lo d’una manera correcta, o fins i tot mínimament comprensible).

Sé que no estic explicant res de nou i que, a partir dels anys seixanta, una tirallonga d’experiments amb persones bilingües arreu del món (notablement a Mont-real i Hawaii) ja han demostrat que aquestes persones aprenen tercers idiomes amb molta més facilitat que els seus companys monolingües. Ara bé, com que he vist més d’una i més de quatre proves d’això, personalment, allà a la fàbrica badalonina, n’he volgut deixar constància, perquè estic convençut que a Catalunya, fomentar el bilingüisme és també fomentar un futur trilingüisme, sense cap mena de

dubte. Després, només caldria que les televisions deixessin de doblar i posessin subtítols a tots els seus innombrables programes anglosaxons, i tindríem el miracle somniat: un país petit que hagi afegit l’anglès al seu bagatge cultural, sense haver sentit la necessitat de desempallegar-se de la pròpia cultura lingüística en el procés. El resultat seria una mena d’Holanda mediterrània, per dir-ho així. Tant de bo.

04-UB-REPORTATGE2-34

13/1/06

10:32

Página 24

reportatge

La primera gran revolució educativa ha de començar pels mateixos mestres des per inserir-hi els nous professionals dins el context comunicatiu estranger. Segons una Ordre del departament d’Educació, però, determinades combinacions de traduc-

Declaració d’intencions Segons el departament d’Educació, el 46% d’alumnes de catorze anys no superava les competències bàsiques d’anglès el curs 2003-2004. Dades com aquesta són les que han mogut la Generalitat a manifestar la seva intenció d’introduir l’anglès a l’educació infantil, de fomentar que es facin classes d’educació plàstica o matemàtiques en aquest idioma i d’incorporar a les escoles uns dos mil mestres d’anglès en els pròxims tres anys. Per exemple, a l’escola Gerbert d’Orlhac, de Sant Cugat del Vallès, ja han incorporat de forma experimental algunes d’aquestes propostes; els alumnes de primer fan tres classes d’anglès a la setmana, se n’ha avançat l’ensenyament a P-4 i s’imparteixen altres assignatures en anglès. De moment, setanta escoles i trenta instituts públics participen en aquesta experiència pilot, però el propòsit és que s’hi incorporin ràpidament totes les escoles públiques. Julià Font, director del Departament de Didàctica de la Llengua i la Literatura de la UB, està d’acord amb aquestes mesures, però assegura que la seva implantació dependrà del grau de voluntat política amb què s’engeguin. Per Julià Font, que entén que “l’elecció d’aquests dos mil mestres es farà per concurs, una de les claus passarà pel nivell de fluïdesa en la llengua estrangera que s’exigeixi i per la manera com es faci la selecció, sense oblidar que és imprescindible portar a terme un gran pla de reciclatge dels professors en actiu, i que això no es pot fer de cap altra forma que amb una inversió important en recursos”. “És primordial —assegura— que desaparegui el mite didàctic que diu que a infantil i primària no cal que els docents tinguin un nivell excel·lent de domini lingüístic de la llengua estrangera.” “La primera gran revolució educativa —acaba— ha de començar pels mateixos mestres.”

ció i interpretació, com ara traducció al català des de l’anglès, el francès i el japonès, s’equiparen a quatre titulacions de filologia: catalana, francesa, anglesa i estudis de l’Àsia Oriental. Aquesta degradació pràctica de les filologies no s’adiu gaire, d’entrada, amb les peticions que han fet totes les universitats catalanes per aconseguir que una titulació com la de filologia catalana es mantingui, i, a més, fomenta la confusió. Molts llicenciats de traducció i interpretació acaben fent segons cicles de filologia quan s’adonen de la diferència de concepte que hi ha entre les titulacions. Caldria un concepte menys burocràtic i més expeditiu a l’hora d’afrontar la introducció en les llengües estrangeres. Un bon exemple l’ofereix l’Administració francesa, que ha consagrat a les oposicions de professorat la fórmula de la “menció complementària”. Un professor de socials o de naturals que a les oposicions de llengües modernes n’acrediti prou domini oral, podrà impartir les seves classes també en la llengua amb la qual hagi superat la prova oral. Tenint en compte el grau de burocràcia que suposen les oposicions, és sens dubte una mesura valenta cap a la internacionalització del sistema educatiu. També és un bon suggeriment per al Minis-

teri espanyol, ara que, casualment, es plantegen dues reformes concomitants: les noves titulacions universitàries dins l’Espai europeu i la normalització de l’anglès a l’escola. Si el Ministeri està disposat a incentivar aquest compromís i si cal eixamplar l’aprenentatge de l’anglès traient-lo de la classe de l’assignatura, ¿per què no aprofitar l’ocasió de sintonitzar amb les necessitats del país, i recórrer a una solució semblant combinatòria de titulacions i mencions? De fet, certament, no hi ha gaire elecció. Ens trobem davant un repte esplèndid per al Ministeri i per a les àrees de coneixement de les universitats.” Orduña afegeix que “s’han d’aprofitar, també, millor els recursos dels instituts estrangers que hi ha arreu. Sobretot si assumim que formem part d’un espai comú i adoptem l’acreditació del passaport europeu de llengües que hauran d’estendre els representants oficials de cada comunitat lingüística. Per principi, les administracions haurien d’aprofitar millor les inversions que fan aquí altres països per tal d’incorporar-les al màxim al nostre aprenentatge. Caldria incloure dins les estratègies pròpies les activitats de centres com ara l’Institut Francès, el Portuguès, l’Italià, l’Alemany o el Britànic”. En resum, i segons coincideixen els experts, seria convenient donar carta de naturalització fora de les classes a les assignatures d’idiomes, sigui dins de l’escola (tot impartint altres matèries en anglès, com ja s’ha provat a Andalusia, a les Illes, a Madrid i també a Catalunya), o bé aconseguint que els parlants siguin convidats a veure’s confrontats a les llengües que interessa fomentar, mitjançant la seva pre-

04-UB-REPORTATGE2-34

13/1/06

10:32

Página 25

reportatge

sència en la vida pública. Als Països Baixos, per exemple, comenta Núria Sebastián, mai no es doblen els programes de la televi-

sió, amb la qual cosa la parla anglesa és present a la vida quotidiana de qualsevol persona des de la infància. Com diu Javier Or-

duña, “fer servir una llengua és utilitzar un instrument de comunicació, però també de segregació. Si ens inhibim, estem con-

demnant els nostres fills a aquesta mena d’aïllament envers el món, i això no ens ho podem permetre”. ■

Miquel Valls i Maseda, president de la Cambra de Comerç de Barcelona

“Cal plantejar-se si no perdem oportunitats de negoci pel fet de no dominar un idioma” Les repercussions a l’àmbit laboral de tot el que s’ha exposat fins ara, es poden resumir amb més xifres: les empreses sol·liciten coneixements d’idiomes als nous empleats en el 86,5% dels casos, mentre que un 21% dels treballadors reconeixen haver estat rebutjats en processos de selecció per no dominar cap llengua estrangera. Una enquesta que la Cambra de Comerç de Barcelona va fer aquest any a més de quatre mil empreses demostra, precisament, que el coneixement d’idiomes és una de les principals mancances dels candidats que opten a aconseguir una nova feina. Concretament, l’hoteleria i la indústria són els sectors en els quals aquest és el dèficit més important. ¿A què atribueix el resultat d’aquest estudi? Aquesta problemàtica no és nova; l’aprenentatge de l’anglès és una mancança estructural. Podríem dir que el dèficit de coneixement de l’idioma està donat en part per una manca dels recursos destinats al seu aprenentatge dins del sistema educatiu oficial; la ràtio d’alumnes per aula és massa elevat, aproximadament de vint-i-cinc a l’educació primària, trenta a l’ESO i trenta-cinc als batxillerats. En alguns països europeus, s’ha optat per desdoblar les classes amb més de quinze alumnes, mentre que aquí l’ensenyament d’idiomes s’equipara a qualsevol altre assignatura. D’altra banda, els mitjans tècnics tampoc no han estat els adequats i es continua formant, en general, els nostres alumnes a través de la pissarra, el llibre i el professor, quan altres mitjans com poden ser

els multimèdia o els laboratoris d’idiomes poden complementar de manera efectiva el treball fet a la classe. A tot plegat, cal afegir-hi un aspecte cultural i de tradició: el fet que des de les mateixes institucions, la societat i la família no s’ha vist el domini d’una llengua estrangera com una cosa imprescindible per obrir-se un camí futur. ¿En quins sectors són més preocupants els resultats, o més perjudicials els efectes, del baix nivell de coneixements d’idiomes estrangers? Actualment, les empreses han d’afrontar nous reptes en un entorn en canvi constant que els demana el desenvolupament d’una estratègia sòlida d’internacionalització que passa per establir acords de distribució, d’implantació, de procés o tecnològics amb socis estrangers per integrar-se i mantenir-se en un mercat globalitzat i altament competitiu.

Podem pensar que aquest nou escenari afecta directament les empreses productives; però, ben al contrari, no és aliè a cap empresa ni a cap sector. Cada vegada és més freqüent que empreses del sector serveis facin acords amb socis estrangers que els permetin millorar la seva posició competitiva; tampoc les empreses comercials no estan exemptes d’afrontar possibles acords internacionals, i no podem deixar de banda el sector turístic, que en un país com el nostre compta amb un important potencial de desenvolupament. En algunes ocasions, determinades empreses poden pensar que ells no necessiten l’idioma per al funcionament del seu negoci, però el que cal plantejar-se és si no perdem oportunitats de negoci pel fet de no dominar un idioma. ¿Quines són les propostes que des de la Cambra de Comerç

se suggereixen per atenuar aquest dèficit? Pensem, en primer lloc, que cal incrementar el nombre d’hores d’aprenentatge d’idioma que ofereix el sistema educatiu actual i avançar-lo a les edats més primerenques de l’ensenyament (primers cicles de primària). Per reforçar el més gran nombre d’hores que necessita l’aprenentatge d’un idioma, hi ha la possibilitat d’introduir aquest idioma en el desenvolupament d’una àrea o assignatura del currículum educatiu. Aquest aspecte requereix a la vegada estimular l’aprenentatge de l’idioma en la globalitat del professorat. Caldria, també, establir mesures encaminades a potenciar i estimular l’aprenentatge de l’idioma fora de l’horari escolar. Aprofitant l’oportunitat que ens dóna la formació en centres de treball en el marc de la formació professional, cal potenciar les pràctiques dels alumnes a l’estranger, i, seguint l’exemple d’altres països, cal demanar als mitjans de comunicació televisius l’emissió, en determinades franges horàries destinades al públic infantil i juvenil, de programes en anglès.

04-UB-REPORTATGE2-34

13/1/06

10:32

Página 26

reportatge

i a la UB... Aquests són els centres de la UB vinculats amb el reportatge:

Facultat de Filologia Gran Via de les Corts Catalanes, 585 08007 Barcelona Telèfon: 934 035 583 www.ub.edu/facfil/ Transports Metro: L1 i L2, estació Universitat Autobusos: 9, 14, 50, 54, 56, 58, 59 i 66 Títols homologats Ensenyaments de 1r i 2on cicle: Filologia alemanya, anglesa, àrab, catalana, clàssica, eslava, francesa, hebrea, hispànica, italiana i romànica Ensenyaments de 2on cicle: Filologia portuguesa, gallega, Lingüística i Teoria de la literatura i literatura comparada

Facultat de Formació del Professorat Campus Mundet Passeig de la Vall d’Hebron, 171 08035 Barcelona Telèfon: 934 35 118 www.ub.edu/ffpro/ Transports Metro: L3, estació Mundet, que enllaça amb el transport intern del Campus Autobus: N4, B19, 27, 60, 73, 76, 85 i 173, al costat de l’entrada principal del re-cinte Títol homologat Mestre - Especialitat Llengua estrangera. Ensenyament només de 1r cicle Continguts bàsics Bases psicopedagògiques de l’educació especial, Didàctica general, Organització del centre escolar, Psicologia i sociologia de l’educació, Coneixement

del medi natural, social i cultural, Educació artística, Educació física, Matemàtiques, Llengua i literatura, Llengua estrangera, Fonètica, lingüística, morfosintaxi i semàntica

Escola d’Idiomes Moderns (EIM) Actualment, l’Escola d’Idiomes Moderns de la UB disposa d’un aulari d’utilització exclusiva a l’Edifici Històric (Gran Via de les Corts Catalanes, 585) i, a més, fa classes a diverses facultats i centres de la UB. S’hi poden fer cursos ordinaris, cursos específics, cursos d’anglès per a estudiants de batxillerat o el Lifelong learning (anglès per a més grans de cinquanta anys). L’EIM té cinc mil estudiants i més de seixanta professors, i ofereix cursos en quinze llengües. Les reformes dels plans d’estudis han permès que els ensenyaments de l’EIM siguin acceptats com a crèdits de lliure elecció d’acord amb la normativa vigent en cada cas, i

atorga, igualment, al final de cada curs, un certificat de nivell assolit.

Els Serveis Lingüístics Els Serveis Lingüístics de la UB faciliten la traducció i correcció de les publicacions científiques que els membres de la UB vulguin fer en llengües estrangeres. També ofereixen als estudiants la possibilitat d’inscriu-re’s a la borsa d’intercanvi de conversa. Aquest servei posa en contacte persones que parlen idiomes diferents i tenen interès a concertar cites de conversa per aprendre altres llengües.

La UB posa a l’abast dels estudiants centres d’autoaprenentatge: a l’Edifici Històric, a la Facultat d’Econòmiques, a la Biblioteca del campus Mundet i a les Facutats de Física i Química.

05-UB-NOTICIAS-34

13/1/06

10:30

Página 27

notícies

La UB és la universitat amb més productivitat científica a tot l’Estat, segons l’informe Indicadores bibliométricos de la actividad científica española 2004, editat per la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT). L’autoria de l’informe és a càrrec del grup de recerca SCImago, dirigit per Félix de Moya, catedràtic de Documentació i vicerector de Noves Tecnologies de la Universitat de Granada. L’informe analitza la producció científica espanyola segons les publicacions recollides en les bases de dades del Thomson Scientific en el període 1995-2003 i proporciona una visió global sobre aspectes fonamentals del món de la ciència i la recerca a l’Estat. En el sector d’universitats, la UB lidera el rànquing de productivitat científica a tot l’Estat, amb 17.013 documents (11,52 % del total). Els altres centres universitaris amb millors indicadors bibliomètrics són la Universitat Complutense de Madrid (14.518 documents), la Universitat Autònoma de Barcelona

(10.096), la Universitat de València (9.400) i la Universitat Autònoma de Madrid (8.705). La Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) és la dotzena, amb 5.007 documents (3,39 %), i és la primera politècnica del rànquing. El total del sistema universitari català aporta 37.751 publicacions, xifra que representa el 25,56% del total espanyol, situat el 2003 en 147.699 documents. En el sector dels centres mixtos-CSIC, la posició líder en productivitat científica —amb 1.916 documents— és per a l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS), centre de recerca constituït per la UB, l’Hospital Clínic de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i el CSIC amb l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Barcelona (IIBB). El total del sistema hospitalari català, amb l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol en la 13a posició, aporta una producció científica equivalent al 31,2% del total espanyol, amb 19.970 documents (2003) sobre un total de 59 institucions a

Foto: © PCB, Raimon Solà

La UB és la universitat líder en productivitat científica a tot l’Estat

tot l’Estat i un volum global de 63.838 documents. En el sector d’institucions del sistema sanitari, el rànquing l’encapçalen quatre institucions catalanes: l’Hospital Clínic de Barcelona (6.425 publicacions), l’Hospital Universitari de la Vall d’Hebron (3.358 publicacions), l’Hospital Universitari de la Santa Creu i Sant Pau (2.908) i la Ciutat Sanitària de Bellvitge (2.594), mentre que la cinquena posició és per a l’Hospital de la Paz (2.537), i la tretzena, per a l’Hospital Universitari Germans Trias

Institucions Sector Universitat Registre d’Indicadors bàsics 1995-2003 Nre. documents

Percentatge sobre els totals de documentació

Universitat de Barcelona

17.013

11,52

Universidad Complutense de Madrid

14.518

9,83

UAB

Universitat Autònoma de Barcelona

10.096

6,84

Universidad de València

9.400

6,36

UAM

Universidad Autónoma de Madrid

8.705

5,89

USC

Universidad de Santiago de Compostela

7.566

5,12

UGR

Universidad de Granada

7.233

4,90

EHU

Universidad del País Basc

6.362

4,31

UNIZAR

Universidad de Zaragoza

5.989

4,05

USE

Universidad de Sevilla

5.623

3,81

Abrev.

Institució

UB UCM

i Pujol. Tant l’Hospital Clínic de Barcelona com la Ciutat Sanitària de Bellvitge són hospitals universitaris adscrits a la UB. Tot i els canvis en el panorama històric de la recerca, l’informe destaca que els centres universitaris continuen sent el principal motor de producció de coneixement al país: durant el 2003, generen un 65,04% del total de producció estatal, seguit a distància pel sector sanitari (26,38%) i el CSIC (11,19%). Cal recordar que la UB és també l’única universitat catalana que figura en un rànquing amb les dues-centes millors universitats de tot el món i les cent millors de l’àmbit europeu, segons dades de l’informe Academic Ranking of World Universities 2005, publicat per l’Institute of Higher Education de la Xangai Jiao Tong University (SJTU), a la Xina. Aquest és un rànquing acadèmic d’universitats d’arreu el món que avalua l’activitat acadèmica i investigadora a partir d’un conjunt d’indicadors (investigadors més citats, publicacions, etc.). ■

05-UB-NOTICIAS-34

13/1/06

10:30

Página 28

notícies

Pas endavant cap a l’Espai europeu d’educació superior

La UB presenta la seva proposta de programes de postgrau per al curs vinent i fins al 2010 ■

La Universitat de Barcelona, com la resta de les universitats catalanes, va presentar, el passat mes de novembre, a la Direcció General d’Universitats (DURSI), d’acord amb els principis de l’EEES en l’àmbit dels estudis de segon cicle, el seu mapa de postgraus per al curs vinent (2006-2007) i la programació prevista per als pròxims quatre anys. Això constitueix un pas endavant en la implementació de la nova estructura d’estudis que preveu l’Espai europeu d’educació superior i una oportunitat per a la renovació de l’oferta formativa i la millora de la qualitat docent. La proposta per al curs 20062007 inclou vuit programes oficials de postgrau (POPs) institucionals i quinze POPs dels diferents centres (facultats i/o escoles), que, al seu torn, suposen el desenvolupament de quarantasis màsters, quinze dels quals

institucionals, i els altres trentaun, dels centres. La previsió per als anys següents, fins al 2010,, data límit d’implantació del nou Espai europeu d’educació superior, consisteix en la proposta de tres POPs institucionals més i vuit POPs dels centres, amb un total de 175 màsters a desenvolupar. Pendents de l’aprovació definitiva per part de la Generalitat, les quinze propostes de màsters institucionals per als curs vinent se centren en les àrees d’investigació prioritàries i consolidades de la UB, ja definides en el Pla estratègic de recerca 20052008, com també en d’altres de transversals en el camp de les humanitats, molt vinculades al lideratge de la Universitat de Barcelona pel que fa a la innovació docent: ■

Ciències i tecnologies del medi ambient: màsters “Ai-

gua: anàlisi interdisciplinari i gestió sostenible” i “Gestió de sòls i aigua”. ■ Biomedicina: màsters en biomedicina, en neurociències, en enginyeria biomèdica i en immunologia.

Biotecnologia: màster en biotecnologia molecular. ■ Alimentació i nutrició: màsters en història i cultura de l’alimentació i en metabolisme i nutrició. ■ Ciències del mar: màster en aqüicultura. ■ Nanociències: màster en nanociència i nanotecnologia. ■ Gestió de la cultura i el patrimoni: màsters en gestió cultural i en gestió del patrimoni cultural. ■ Espanyol com a llengua estrangera: màsters “Expert en espanyol, llengua estrangera en àmbits professionals” i “Formació del professorat d’espanyol com a llengua estrangera”. Pel que fa als trenta-un màsters dels centres, s’han programat en les àrees de belles arts (un), biodiversitat (tres), informació i do-

05-UB-NOTICIAS-34

13/1/06

10:30

Página 29

notícies

cumentació en la societat del coneixement (un), estudis jurídics (un), farmàcia (dos), filologia (dos), filosofia (quatre), física (sis), formació del professorat: pràctica educativa i comunicació (un), infermeria i podologia (dos), geografia aplicada i recerca avançada (un), societat i cultura (un), matemàtiques (un), medicina (un) i psicologia (quatre). Si es mantenen les condicions previstes, entre els mesos de febrer i març es donaran a conèixer les propostes aprovades d’entre totes les presentades i s’establirà la política de cada universitat de cara al futur. Les noves titulacions podran conviure amb els fins ara programes de doctorat, que s’extingiran a partir de l’octubre del 2007. Així mateix, durant el 2006 es preveuen avenços en la definició del mapa de titulacions de grau que ha de permetre el procés d’adaptació de les universitats des de les actuals diplomatures i llicenciatures al nou model d’estudis de grau. ■

Procés de convergència europea. Dates i dades bàsiques ■

Setembre del 2003: s’aprova el Decret que regula els crèdits ECTS (European Credit Transfer System). Un Crèdit ECTS equival a 25-30 hores de treball de l’estudiant, que inclou les hores de classe i la resta de tasques de l’alumne que fins ara no computaven (treballs en grup, tutories, exàmens, dedicació a l’estudi, etc.). El Decret també estableix que s’han de cursar 60 crèdits ECTS a l’any, entre 1.500 i 1.800 hores.

■

Gener del 2005: s’aproven els Decrets de grau i postgrau, que defineixen les línies mestres de les titulacions universitàries segons les directrius de Bolonya.

■

Els estudis de grau són les titulacions comunes a tot el territori de l’Estat espanyol

enfocades a l’accés del graduat al món laboral (durada: tres-quatre anys; crèdits: 180-240). ■

Els estudis de postgrau són els dissenyats per aportar als estudiants l’especialització professional (màster) i l’especialització en recerca (doctorat). El màster equival a 60-120 crèdits ECTS (un-dos anys) i poden ser professionalitzadors, adreçats a la recerca o mixtos. Al doctorat s’accedeix després d’haver cursat un mínim de 60 crèdits de màster i un cop l’alumne és admès en una de les línies de recerca declarades en un programa de postgrau.

■

En la línia d’adopció dels nous ensenyaments de grau, els ensenyaments pi-

lot han estat la prova de com passar de la tipologia dels ensenyaments actuals a la nova filosofia de crèdit ECTS, tot revisant la metodologia de la docència, els espais i recursos docents i, especialment, l’adequació a la nova valoració del treball de l’estudiant. El curs 20042005, el DURSI va convocar un pla pilot de titulacions oficials de grau. De la UB s’hi van adherir els ensenyaments següents: Biblioteconomia i documentació, Estadística, Mestre especialitat en llengua estrangera, Turisme (centre adscrit CETT), i Gestió i Administració pública. En la convocatòria per al curs 2005-2006, s’hi han afegit les altres cinc titulacions de Mestre que actualment imparteix la UB.

05-UB-NOTICIAS-34

13/1/06

10:30

Página 30

notícies

IL3, la nova marca per als Estudis de Formació Continuada de la UB La Universitat de Barcelona ubicarà en un edifici del 22@ aquests ensenyaments La UB estrena, aquest curs, una nova marca per als seus Estudis de Formació Continuada, l’Institute for LifeLong Learning (IL3). A més, ubicarà en un edifici del districte 22@ aquests ensenyaments, a l’antiga fàbrica Canela, situada a prop de la plaça de les Glòries. Les dues iniciatives es van presentar el 10 de novembre a l’Auditori del CCIB del Fòrum, en un acte presidit pel rector Màrius Rubiralta i en el qual van participar Joan Clos, alcalde de Barcelona; Joan-Francesc Pont, director general dels Estudis de Formació Continuada; Agustí Ten, sotsdirector, i Miquel Barceló, president executiu del 22@. Tant la nova seu com la marca responen a una nova dimensió

Moment de l’acte de presentació de l’IL3

de la Formació Continuada de la Universitat de Barcelona, per situar-la al nivell més alt i apostar pel nou districte tecnològic 22@. Els Estudis de Formació Continuada de la UB recullen l’experiència de dues entitats

existents d’aquesta Universitat: el Centre de Formació Continuada Les Heures, i la UB Virtual, especialitzada en l’ensenyament a distància. En l’acte de presentació a l’Auditori del Fòrum, Joan

Una antiga fàbrica, nova seu per a la Formació Continuada L’antiga fàbrica tèxtil Canela, situada al carrer Ciutat de Granada número 131, té cinc plantes, amb 3.624,68 m2 de superfície, dels quals 1.084 m2 són d’aulari, i 2.540,62 m2, d’oficines, serveis i cafeteriarestaurant. En total, consta de vint-i-vuit aules, set de les quals són d’informàtica.

Clos va manifestar la seva satisfacció perquè la UB “suma esforços i sinergies amb la ciutat i s’implanta en el nou districte tecnològic de Barcelona”. Així mateix, va assenyalar que “a la ciutat ens hi juguem molt amb el futur de les universitats, amb la seva fortalesa i constància”. Durant l’acte, hi va haver, també, l’actuació del guitarrista Carles Trepat, que va estrenar Liberté, una composició d’Eduard Rodés sobre un poema de Paul Eluard del 1942. ■

La nova marca dels Estudis de Formació Continuada vol ser una imatge moderna, amb força i amb una clara vocació d’internacionalització.

05-UB-NOTICIAS-34

13/1/06

10:30

Página 31

notícies

Miquel Espinosa, gerent de la UB: “Com a organització, haurem d’evolucionar cap a un servei més directe a l’alumnat i al professorat” Miquel Espinosa (Barcelona, 1958) és el nou gerent de la UB després d’haver pres possessió del càrrec el passat mes d’octubre. Llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials per la UB i màster en Auditoria Financera per la UB i la UAB, ha exercit, entre d’altres, els càrrecs següents: director de Projectes de Gestió Patrimonial a l’Institut Metropolità de Promoció del Sòl i Gestió Patrimonial (IMPSÒL) durant el període 1988-1991, adjunt a Gerència en Finances a la Universitat de Barcelona (1991-1994), director general del Centre d’Estudis de Planificació (1995-1998), director general de la Fundació Politècnica de Catalunya (UPC), i gerent de la Universitat Autònoma de Barcelona (2003-2005).

Vostè ha tingut l’oportunitat de conèixer de prop les tres grans universitats catalanes. ¿Com veu l’estat actual del sistema universitari català? Hem d’intentar veure els aspectes de futur, els més positius, i des d’aquest punt de vista el sistema universitari català, des de sempre, ha estat punter i especialment incisiu pel que fa al llançament de plantejaments en la línia europea. Personalment, crec que, en aquests moments, el mapa universitari català té, bàsicament, tres grans reptes: el primer, un dels objectius més clars i al qual ens hi hem de dedicar, és l’Espai europeu d’educació superior; el segon, sens dubte, és l’Espai europeu de recerca, és a dir, quin és el rol del sistema universitari català pel que fa a la recerca i la innovació; i, en tercer lloc, definir cap a on hem d’evolucio-

nar en l’organització de les universitats per donar resposta a aquests dos grans reptes. Aquests reptes només es podran assolir amb èxit mitjançant aliances, lògicament, d’àmbit europeu, però també ens haurem de plantejar quines són les relacions que hem de mantenir les universitats catalanes. El gran repte, per tant, és potenciar el concepte d’aliança, fent l’esforç real, també a Catalunya, de buscar sinergies i complementarietats. ¿Quins efectes tindrà el nou context europeu en les estructures gerencials de les universitats? Ara ens trobem en una etapa de canvi, i les etapes de canvi sempre generen interrogants i expectatives. Venim d’una estructura molt fonamentada en una etapa de socialització de la universitat. Per entendre’ns, vam passar d’una universitat elitista

—“elitista” en el sentit que accedia menys gent a la universitat—, la dels anys seixanta, a una etapa que jo anomeno de socialització de la universitat, que va començar a manifestar-se als anys setanta quan, afortunadament, el país va fer un salt endavant i molta gent que abans mai no hauria tingut la possibilitat d’anar a la universitat, hi va poder accedir. Sens dubte va ser un gran avenç pel que fa a la igualtat d’oportunitats, tot i que encara no hem arribat al final; encara hi ha gent que no accedeix a la universitat a causa d’una manca d’igualtat d’oportunitats, i, per tant, aquesta és una qüestió que encara ens ha de preocupar. En tot cas, durant aquesta segona etapa, vam tenir una allau d’alumnes, vam haver d’incrementar infraestructures per poder donar-hi resposta, les nostres unitats organitzatives es van preparar, sota una pressió molt forta, per solucionar els problemes derivats del gran increment d’alumnat a les aules, de les cues per a la matriculació, de la contractació de més professorat, etc. Ara entrem en una nova etapa, la del context europeu, que requerirà estructures centrades en un servei més explícit a l’alumnat, al professorat i a l’investigador. I no és que ara no sigui important el procés de matriculació —ho és i ho hem de fer molt bé, i en aquest punt les tecnologies ens estant facilitant molt la feina—, però crec

que ara les estructures gerencials de les universitats hauran d’anar-se apropant, de mica en mica, al tracte més personalitzat. Bolonya ens porta per aquest camí. Quan parlem dels crèdits ECTS, quan parlem dels portafolis dels estudiants, el que estem fent és focalitzar tot el que l’aprenentatge representa en l’alumnat. També nosaltres, com a organització, haurem d’evolucionar cap a un servei més directe a l’alumnat i al professorat, que també canviarà els seus paràmetres educatius, i, en conseqüència, haurem d’assolir un rol de suport més actiu. Com a gerent de la UB, ¿quins són els seus principals reptes i objectius? Els equips gerencials han de formar part dels equips de govern, del consell de direcció, perquè tots “anem en el mateix vaixell”. Els meus reptes i objectius com a gerent de la UB són, en primer lloc, col·laborar amb el rector i amb l’equip de govern en l’estratègia i els objectius fixats en el pla de govern i, per tant, facilitar que tota la comunitat universitària, el personal acadèmic i el PAS puguin, d’una manera còmoda i desitjo que il·lusionada, encetar aquest camí de canvi del qual parlàvem, cap a l’Espai europeu d’educació i de recerca, i intentar incrementar el rol, la presència, el pes de la UB en el nostre entorn socioeconòmic més proper. ■

05-UB-NOTICIAS-34

13/1/06

10:30

Página 32

notícies

La UB, a prop dels futurs universitaris Gairebé uns dos mil cinc-cents estudiants de secundària participaran enguany en les més de setanta xerrades que organitza la UB per orientar els futurs universitaris a l’hora de triar una carrera, o sobre com afrontar amb èxit l’ensenyament superior. Aquesta és només una de les diverses vies que té actualment la Universitat per entrar en contacte directe amb els seus futurs alumnes, com ara les jornades de portes obertes als diferents centres, o la participació en fires com el Saló de l’Ensenyament i la Formació Contínua, la Fira de Recerca de Vic, la Jornada d’Orientació d’Estudis Superiors de Sabadell, les Jornades d’Orientació Acadèmica a Badalona, l’Espai de l’Estudiant a Valls i l’Expo-Jove Saló de Formació, Ocupació, Salut i Treball a Girona. La UB, que cada any acostuma a rebre aproximadament un terç dels estudiants de Catalunya que superen les proves d’accés a la Universitat, adreçarà les xerrades, no només als 1.590 estudiants provinents de Barcelona, sinó que també rebran les xerrades d’orientació de la UB els 381 estudiants de Girona, 168 de la Catalunya Central, 44 de Lleida, 35 de l’Alt Pirineu i Aran, 95 de les

Terres de l’Ebre i 143 del Camp de Tarragona. Tots aquests estudiants podran triar entre assistir a xerrades en l’Edifici Històric (amb el títol “Apropa’t a la UB”), o bé que una tècnica d’Orientació de la UB es desplaci al propi centre de secundària (“La UB s’apropa”). En tot cas, els temes que es tractaran en les xerrades estaran relacionats amb triar una carrera, obtenir els coneixements necessaris per començar els estudis amb èxit, conèixer tot allò que cal per a una bona integració a la Universitat, i assabentar-se dels recursos que la UB posa a l’abast de l’alumne per facilitar-li els estudis. Les xerrades, organitzades dins l’Espai UBSecundària gestionat per la Unitat de Captació i Orientació de l’Àrea de Màrqueting, Societat i Empresa, tindran lloc des d’aquest mes de desembre fins al maig del 2006. Val dir que els estudiants de secundària també tenen l’oportunitat de visitar diversos centres de la UB a través de les jornades de portes obertes i altres activitats. És una forma de conèixer de primera mà l’indret on s’imparteix aquell ensenyament que desitgen estudiar. En aquesta

pàgina trobareu una llista d’algunes d’aquestes activitats. Per inscriure’s a les jornades de portes obertes i per trobar en general informació del seu interès, els estudiants de secundària poden consultar la web de la UB (www.ub.edu), concretament l’apartat “Futurs estudiants de grau”. ■ A títol d’exemple, aquí teniu activitats previstes en alguns centres de la UB: ■ EU d’Infermeria Jornada d’intercanvi secundària-universitat (adreçada al professorat). 2 de març. Tallers d’Infermeria. ■ Biblioteconomia i Docu mentació Jornades de portes obertes. Abril del 2006. Trobada amb professorat de secundària. ■ Biologia Conferències per a professorat de secundària. Treballs de recerca dins l’àmbit de la biologia. Al llarg del curs. ■ Farmàcia Jornada de portes obertes. ■ Física Experiments de física. Del 23 al 31 de gener. Jornades de portes obertes. 7 de febrer. ■ Formació del professorat

Jornada de portes obertes. ■ Geologia Sisena trobada del professorat de CTMA. 27 de gener. Sortides de camp a Geologia. Al llarg del curs escolar. Debat de geologia. ■ Matemàtiques Sisena edició de la MatefestInfofest. Xerrades taller. Suport als treballs de recerca en matemàtiques. Del febrer al desembre. ■ Química Fem química al laboratori. Gener i febrer. Olimpíada Química de Catalunya. Podeu consultar la informació actualitzada i completa a la web: www.ub.edu/csecundaria/espaiub/. ■

Antoni Mirambell, nou Síndic de Greuges de la UB El catedràtic de Dret Civil Antoni Mirambell és el nou Síndic de Greuges de la UB després d’haver estat escollit pel Claustre de la Universitat del passat novembre, en el qual també es va aprovar l’informe anual del rector. Antoni Mirambell és doctor en Dret i catedràtic de Dret Civil de la UB. En l’àmbit de la gestió ha

ocupat entre d’altres els càrrecs següents: secretari del Consell Social de la UB, director del Departament de Dret Civil, delegat del rector per a l’adequació legislativa i estatutària (199498), i vicerector adjunt al rector i director del Grup UB (19992000). En l’àmbit professional, Antoni Mirambell ha estat pre-

sident de la Secció de Dret Patrimonial de la Comissió de Codificació de l’Observatori de Dret Privat de Catalunya i vocal del Consell Social de la Llengua Catalana. En l’actualitat és vocal del Ple de la Comissió de Codificació i vocal del Consell Rector de l’Observatori de Dret Privat de Catalunya. ■

05-UB-NOTICIAS-34

13/1/06

10:30

Página 33

notícies

Creada la Fundació Privada Institut de Recerca Biomèdica La Fundació Institut de Recerca Biomèdica, en què hi participen la Generalitat de Catalunya, la UB i el Parc Científic de Barcelona, es va constituir el 14 d’octubre a la seu del Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació. L’Institut de Recerca Biomèdica (IRB) encapçala la recerca pública del Parc Científic de Barcelona (PCB). La creació de la Fundació IRB per part de la Generalitat de Catalunya, a través del Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació i el de Salut, la Universitat de Barcelona (UB) i el PCB, atorga a l’Institut una entitat jurídica que gestionarà el seu futur. El primer patronat de l’entitat ha nomenat director de l’IRB Joan J. Guinovart, investigador i catedràtic del Departament de Bioquímica i Biologia Molecular de la UB. En aquesta nova etapa, l’investigador Joan Massagué s’integrarà també com a director adjunt del centre. L’activitat de l’IRB va començar a les instal·lacions del PCB, per iniciativa de la UB, amb l’objectiu de coordinar i impulsar la re-

cerca d’excel·lència en l’àmbit de la biomedicina. En aquest sentit, el PCB s’ha consolidat com un entorn favorable per al naixement d’aquests centres, i l’IRB ha estat el primer que ha adquirit una entitat jurídica pròpia. L’IRB té com a objectiu esdevenir un centre de referència internacional en l’àmbit de la biomedicina i, per això, s’adhereix als principis de qualitat i independència científica que caracteritzen els centres d’investigació pioners. Actualment, l’IRB engloba disset grups formats per aproximadament tres-cents investigadors que provenen principalment de la Universitat de Barcelona (UB) i de la Institució

Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA). També s’hi integraran grups del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC). En aquest sentit, s’ha aprovat un conveni de col·laboració entre l’IRB i l’IBMB-CSIC, per coordinar les activitats científiques i fomentar la cooperació en l’àmbit de la biologia molecular i la biomedicina en els espais del Parc Científic de Barcelona. La recerca de l’IRB s’estructura en cinc programes, definits segons criteris d’oportunitat científica, i tenint en compte les àrees d’excel·lència preexistents i les que es consideren més prometedores. Els programes se centren en els àm-

bits de Biologia Cel·lular i del Desenvolupament, Biologia Estructural i Computacional, Medicina Molecular, Química i Farmacologia Molecular i Oncologia Translacional i Aplicada. Aquest darrer programa s’inicia ara sota l’impuls de l’investigador Joan Massagué, que, a més, dirigirà el nou Laboratori per a la recerca en metàstasis tumorals (METLAB). L’IRB disposarà, a més, d’un comitè assessor extern que portarà a terme una avaluació dels programes per assegurar la qualitat científica de la recerca. D’aquesta manera, es garanteix que l’activitat investigadora del centre es mantingui dins de l’avantguarda.■

La UB i la UPF impulsen conjuntament la recerca biomèdica La UB i la UPF volen impulsar la col·laboració i les sinergies entre les dues institucions per tal de promoure la recerca biomèdica al país i potenciar-ne la projecció a escala nacional i internacional. Amb aquest objectiu, el 22 de setembre van reunir-se els rectors, vicerectors i representants de les dues universitats. A la reunió es va estudiar la idoneïtat d’establir un pla conjunt de transferència de coneixement i tecnologia, especialment en el camp biomèdic i biotecnològic, i la posada en comú dels projectes estratègics de cada universitat. Durant la sessió, la UB i la UPF també van abordar l’ordenació de l’oferta tecnològica, les plataformes tecnològiques i els serveis cientificotècnics des

d’una perspectiva conjunta, i l’impuls del concepte de centre tecnològic entre les dues universitats. Un altre punt que es va tractar a la reunió va ser l’anàlisi de la proposta de postincubació del projecte de desenvolupament d’un pla de bioemprenedoria i biocomercialització en què participen la UB, la UPF, el districte 22@ i el CIDEM. ■

05-UB-NOTICIAS-34

13/1/06

10:30

Página 34

notícies

Descoberta d’un nou fenomen físic governat per una llei quàntica Un equip d’investigadors acaben de descobrir un nou fenomen físic macroscòpic governat per una llei quàntica: la deflagració m a g n è t i c a q u à n t i c a ( q u a n t u m m a g n e t i c d e f l a g r a t i o n ). La des coberta, publicada el 18 de novembre a la revista americana Physical Review Letters, està liderada per Javier Tejada, catedràtic del Departament de Física Fonamental, i per Paul Santos, investigador de l’Institut Paul Drude de Berlín (Alemanya). “Per entendre la idea —comenta Javier Tejada— podem fer un paralel·lisme entre la combustió química i el que coneixem com a combustió magnètica. En una combustió, hi ha una reacció entre una substància (el fuel) i un gas (l’oxidant) i es produeix molta calor. En una reacció completa de combustió, els components del material interaccionen amb l’oxidant per donar lloc a nous components (fuel cremat). Una deflagració és un procés de combustió que es produeix per conductivitat tèrmica i es propaga a una velocitat inferior a la del so. L’exemple més clar és el del tros de paper que comencem a escalfar amb un encenedor per un extrem: una capa de paper es crema i escalfa la següent fins que s’acaba cremant el tros de paper

sencer. El que es va propagant i cremant és la flama, i el que queda són les cendres.” ¿Què és el que passa amb un material magnètic? Si tenim un material magnètic amb tots els pols orientats en la mateixa direcció (per exemple, un material fet de brúixoles molt petites, orientades cap al pol nord) i apliquem un camp magnètic en sentit oposat, els pols de les brúixoles haurien d’anar girant fins que tots quedessin orientats cap avall. Si s’envien microones acústiques al material per escalfar-lo, en un cert punt del material, la calor és suficient per fer que els pols d’aquesta zona quedin invertits. Aquesta part del material escalfa suficientment l’àrea al voltant, es produeix una altra cop la mateixa reacció i giren els pols d’altres brúixoles, i es va propagant

L’investigador Javier Tejada

fins que tots els espins estan mirant cap avall (orientació d’espins oposada a la inicial). La inversió dels pols es produeix per efecte túnel del moment magnètic, que és un efecte quàntic. Contra tot pronòstic, és un efecte macroscòpic governat per una llei quàntica. Amb la descoberta de la deflagració magnètica quàntica, s’obre un nou camp d’experimentació d’interès en el camp de la recerca bàsica i les aplicacions tecnològiques. El treball és l’últim avenç científic derivat de la descoberta, ara fa deu anys, de l’efecte túnel dels pols de les brúixoles. En la recerca han col·laborat, també, el professor Antonio García-Santiago, Alberto Hernàndez i Ferran Macià (estudiants de doctorat) i Joan Manel Hernàndez (investigador Ramón y Cajal) del

Departament de Física Fonamental de la UB. La investigació ha estat finançada per l’empresa SAMCA, el Ministeri d’Educació i Ciència i la Unió Europea, i s’hi ha emprat tecnologia de nova generació de l’empresa Agilent Technology. L’efecte túnel d’espín descobert per J. R. Friedman, M. Sarachik, Javier Tejada i Ron Ziolo, una fita publicada a Physical Review Letters l’any 1996, és un avenç que ha saltat del món de la investigació als llibres de text sobre magnetisme. Considerat com una descoberta científica per les editorials de les revistes més prestigioses (Science, Nature, Physics Today), aquest primer treball sobre el descobriment de l’efecte túnel ha assolit un dels índexs de citacions més elevats de les publicacions del Physical Review Letters. ■

05-UB-NOTICIAS-34

13/1/06

10:30

Página 35

notícies

Foto: © http://es.wikipedia.org

Les regions mediterrànies, les més vulnerables davant el canvi global en el continent europeu

Les regions mediterrànies podrien ser les àrees més vulnerables al canvi global a Europa al llarg de tot el segle XXI, segons indica l’estudi que publica la revista Science el 28 d’octubre. Aquest fet s’explicaria per l’ascens de temperatures i la reducció de precipitacions, amb un augment del risc d’incendis i la pèrdua del potencial agrícola i forestal. L’estudi, promogut per la Unió Europea, està coordinat pel Potsdam Institute of Climate Impact Research, i hi participen Santi Sabaté i Carles A. Gràcia, professors del Departament d’Ecologia de la UB i investigadors del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), un organisme de recerca consorciat en el qual participen la Generalitat de Catalunya, la Universitat de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona i l’Institut d’Estudis Catalans. Basat en els resultats del projecte europeu ATEAM (Advanced Terrestrial Ecosystem Assessment and Modelling), l’estudi analitza el canvi global a escala europea i presenta un ampli rang de projeccions dels canvis climàtic i dels usos de la terra en tot el territori europeu durant el segle XXI. Un dels trets més pioners del treball és l’esforç d’integració d’aspectes molt diferents (factors socioeconòmics, climatologia, usos de la terra, etc.) en projeccions a una escala força detallada de tot el territori europeu. Compta amb el suport de setze institucions de recerca europees i el duen a terme experts en sistemes agrícoles i fo-

restals, climatologia, biodiversitat, etc. En concret, els professors de la UB i del CREAF Santi Sabaté i Carles A. Gràcia han contribuït a l’estudi dels ecosistemes forestals. “Aquest article —explica Santi Sabaté— presenta una projecció de futur d’escenaris alternatius de canvi global en què intervenen factors socioeconòmics, climàtics i d’ús del territori a tot Europa. Com a detall significatiu, de bon principi l’estudi ha incorporat el diàleg amb diversos agents (agricultors, propietaris forestals, gestors d’espais naturals, etc.). En el cas de Catalunya, els agents que hi han participat més directament són els del Centre de la Propietat Forestal

de la Generalitat de Catalunya.” El canvi climàtic podria ser font de problemes en moltes regions europees, segons l’estudi. Regions mediterrànies i àrees de muntanya serien les zones més sensibles al canvi global. A les àrees muntanyoses, en concret, la regressió de la zona de neu podria modificar els cicles hidrològics, afectar el turisme hivernal i causar problemes per a l’ús turístic actual. Però aquest és un mapa de projecció europea, i els resultats no són idèntics a tot arreu. A títol de conclusió, la vulnerabilitat de moltes regions europees podria créixer en les properes dècades i crear problemes en l’economia, l’agricultura, el medi

Regions mediterrànies i àrees de muntanya serien les zones més sensibles al canvi global ambient i els recursos naturals. Les projeccions menys optimistes indiquen un augment en la freqüència i la intensitat de les sequeres, un augment de les temperatures i una reducció en les precipitacions al sud d’Europa. Per exemple, l’estudi augura que, per al 2080, un alt percentatge de la població europea podria viure en conques amb dèficits hídrics, problema agreujat per la creixent demanda d’aigua per al turisme i l’agricultura. Aquest estudi projecta uns resultats per al futur que són força coherents amb el que s’havia vist en altres estudis d’anàlisi del canvi climàtic. Tal com explica Santi Sabaté, “la idea és oferir aquests resultats per donar a conèixer com evolucionaran els ecosistemes segons el que fem i cap a on els estem portant. Parlem d’una projecció amb vista al futur, és a dir, tot això encara no ha passat. Sabem que la maquinària ambiental té molta inèrcia, i això cal tenir-ho en compte, però podem anticipar-nos a problemes que poden venir i, si més no, preparar-nos i donar informació útil per a la presa de decisions”. ■

05-UB-NOTICIAS-34

13/1/06

10:30

Página 36

entrevista

James Hurrell, expert en predicció i variabilitat climàtica:

“La Terra s’està escalfant a un ritme impressionant”

El debat sobre el canvi climàtic al planeta continua obert entre la comunitat científica internacional. James Hurrell, director de la Climate and Global Dynamics Division, del National Center for Atmospheric Research, a Boulder (Colorado, EUA), va impartir la conferència “The Science of Global Climate Change” el setembre últim a la Facultat de Geografia i Història, a iniciativa dels professors Javier Martín-Vide (UB) i Josep Calbó (UdG), del Projecte Nuclier de recerca meteorològica. James Hurrell, que és un dels deu científics més citats al món en l’àmbit de les publicacions en geociències, ens explica a continuació algunes de les qüestions clau en l’estudi del canvi climàtic. ¿Des del seu punt de vista, el canvi climàtic global és la qüestió més important del segle XXI? El canvi climàtic global és sens dubte una de les qüestions més urgents amb què ens enfrontem. Els coneixements científics sobre el tema són prou clars perquè siguem conscients que, a conseqüència de l’escalfament global, ja

tenim a sobre el canvi climàtic. Però encara hi ha incerteses, sobretot pel que fa als canvis en l’àmbit local i regional. Sigui com sigui, el clima està canviant, i les incerteses fan que la necessitat d’actuació esdevingui un imperatiu. A més, no hem de tancar els ulls davant del fet que les accions mitigadores que s’estan adoptant ara començaran a deixar veure be-

neficis sobretot d’aquí a uns cinquanta anys o més. I això vol dir que ens haurem d’adaptar al canvi climàtic; i haurem d’afrontar-lo amb una planificació adequada i millorant les prediccions dels possibles efectes en períodes futurs. Personalment, crec que és vital que totes les nacions es plantegin què poden fer ara per contribuir, amb uns costos efectius,

a una reducció substancial i a llarg termini de les emissions netes de gasos d’efecte hivernacle al món. Tot el que es faci ara per reduir de manera important l’efecte hivernacle en l’atmosfera disminuirà la magnitud i l’índex del canvi climàtic. De fet, alguns canvis derivats de l’escalfament global són benignes, fins i tot beneficiosos, però l’índex de canvi previst supera tot el que s’ha observat a la natura en els darrers deu mil anys. I pot ser perjudicial des de molts punts de vista. Per això, és bàsic que fem tot el que sigui possible per conviure amb els canvis, que poden adoptar la forma d’intenses sequeres, onades de calor i incendis descontrolats, aiguats fortíssims i risc d’inundacions. Gestionar els recursos aqüífers serà un gran repte en el futur. Per alguns científics, el canvi climàtic explica diversos fenòmens, com ara el canvi del nivell del mar, el desglaç del gel polar i les fortes tempestes. ¿Tenim un bon coneixement científic del que passa al món? Sí. La Terra s’està escalfant a un ritme impressionant, i qui digui el contrari no té cap mena de credibilitat. Les temperatures de la superfície terrestre actualment són 0,7 ˚C més altes que al principi del segle XX, i els augments dels índexs de temperatura són més alts en les dècades recents. L’any en què es van experimentar les temperatures més elevades, segons el registre instrumental de 145 anys de què disposem a escala mundial, va ser el 1998, i el se-

05-UB-NOTICIAS-34

13/1/06

10:30

Página 37

entrevista

gueixen els anys 2002, 2003 i 2004. Nou dels darrers deu anys figuren en el registre instrumental com els més càlids, i el registre es va iniciar l’any 1860. Per mitjà de reconstruccions de temperatura a partir de dades indirectes, com ara els anells dels arbres i el nucli del gel, en diversos estudis s’ha arribat a la conclusió que les temperatures de superfície de l’hemisferi nord són molt més càlides ara que, com a mínim, en els darrers mil anys. L’escalfament de la superfície és coherent amb altres observacions que ofereixen una imatge clara d’un món que s’està escalfant. Per exemple, en regions de latituds mitjanes, hi ha hagut una reducció generalitzada del nombre de dies en què gela, i s’ha detectat un augment de temperatures altes extremes. Les temperatures oceàniques han augmentat, i el nivell global del mar s’ha incrementat entre 15 i 20 centímetres en el segle XX, com a resultat de tot plegat. L’espai cobert per la neu ha disminuït en moltes regions, i l’extensió de mar gelat s’ha reduït a l’Àrtic. El Protocol de Kyoto és un dels acords més ambiciosos per a la protecció del medi ambient. La UE ha acordat reduir les emissions de gasos hivernacle en un 8%.

Si països com els Estats Units i Austràlia no el ratifiquen, ¿servirà l’esforç dels països adherits? Com ja he dit abans, estic convençut que totes les nacions hi tenen un paper, i, tot i que algunes no participin en determinats protocols, els esforços d’altres poden ser beneficiosos. Si el Protocol de Kyoto hagués entrat en vigor amb la participació dels Estats Units, uns estudis han confirmat, a partir de supòsits raonables, que la duplicació de les concentracions de diòxid de carboni a l’atmosfera es retardaria uns quinze anys (del 2060 al 2075, més o menys). Això dependria, però, de l’actuació després del 2012. Sense la participació dels EUA, segurament aquests quinze anys es convertiran en deu. ¿Quines són les principals limitacions dels models climàtics més moderns? Els millors models climàtics contenen els actuals coneixements dels processos físics que intervenen en el sistema climàtic, les interaccions i el funcionament del sistema en general. S’han sotmès a moltes proves i avaluacions, mitjançant l’observació. Són eines extremament útils per dur a terme experiments climàtics numèrics, però no són perfectes; n’hi ha que són més bones i n’hi ha que ho són

menys. Les incerteses sorgeixen per les carències, en el nostre coneixement, dels processos climàtics que actuen en l’atmosfera, els oceans, la Terra i la criosfera, i també perquè no aconseguim representar-ho com cal en els models. Malgrat tot, deixant de banda aquests problemes, els millors models climàtics d’avui dia poden reproduir el clima del segle passat, i les simulacions de l’evolució de les temperatures de superfície d’arreu del món del mil·lenni passat són coherents amb les reconstruccions paleoclimàtiques. De fet, aquests models climàtics també es poden fer servir per entendre i determinar els canvis en les forces que han produït l’escalfament observat. Les forces que interactuen amb el sistema climàtic poden ser naturals —com és el cas de canvis en la lluminositat solar o les erupcions volcàniques— o provocades per l’ésser humà, que és el que passa amb les concentracions de gas d’efecte hivernacle a l’atmosfera. Aquestes concentracions ara són més elevades que mai (en el període dels darrers 750.000 anys, com a mínim). A falta de controls, per al futur es preveu que la taxa d’increment de diòxid de carboni augmentarà, i les concentracions es podrien duplicar pel que fa als valors preindustrials en els propers cinquanta o cent anys. Les simulacions dels models que estudien aquests canvis en les forces climàtiques ja han demostrat de manera fiable que l’escalfament de la superfície global experimentat en les darreres dècades és una resposta a les més altes concentracions de gasos hivernacle a l’atmosfera. A més, aquesta atribució del canvi climàtic recent té implicacions directes per al futur. Tenint en compte

la llarga durada del diòxid de carboni a l’atmosfera, tenim un compromís futur important amb el canvi climàtic global, encara que no es produïssin més emissions de gasos hivernacle a l’atmosfera. El Niño i la NAO són als titulars contínuament. ¿Quin efecte tenen en el sistema climàtic global? ¿Es poden fer servir per preveure anomalies climàtiques? El Niño i l’oscil·lació de l’Atlàntic Nord, coneguda com a NAO (sigles angleses per a North Atlantic Oscillation), són els principals factors de les anomalies temporals i climàtiques de bona part de l’hemisferi nord. Determinats canvis que han durat dècades en el comportament de la NAO, per exemple, han contribuït de manera important al recent escalfament de la superfície a Europa i Àsia. A diferència del fenomen d’El Niño, que sorgeix de la interacció de l’oceà amb l’atmosfera al Pacífic tropical (i, per tant, presenta una certa predictibilitat), l’estructura bàsica de la NAO sorgeix de la dinàmica interna, no lineal, de l’atmosfera. Com a tal, les oscil·lacions en la fase de la NAO reflecteixen unes variacions que en gran part són aleatòries (que no es poden preveure). Els estudis recents han revelat, en canvi, dues vies que donen esperança per a una millor predictibilitat de la NAO. La primera és que l’oceà pot tenir un paper molt actiu a l’hora de determinar l’evolució de la NAO, i la segona via té una relació amb l’estratosfera. ■ Rosa Martínez Podeu llegir una versió més àmplia de l’entrevista a www2.ub.edu/comunicacions/docs/entrevistes/hurr ell_james/index.htm

05-UB-NOTICIAS-34

13/1/06

10:30

Página 38

notícies

Un equip de la UB i de la UIB estan investigant restes humanes intactes de tres mil anys d’antiguitat, úniques a Europa, a la cova des Pas (Ferreries, Menorca). El divendres 18 de novembre es van presentar a la Pedrera els resultats d’aquesta recerca arqueològica. Van presentar l’acte Àlex Susanna, el conseller de cultura del Consell Insular de Menorca Mateu Martínez, i els coordinadors del projecte, el catedràtic de Prehistòria de la UB Josep M. Fullola, la professora del mateix Departament Maria Àngels Petit, i els professors de Prehistòria de la UIB Víctor Guerrero i Manuel Calvo. La cova des Pas es localitza en un dels barrancs propers a Ferreries, en una paret de 50 metres d’alçada. Va ser descoberta la primavera del 2005 per un grup d’espeleòlegs, que hi van trobar restes de fusta, de cabells i d’ossos humans intactes. Per un accés molt difícil, s’arribava a un petit passadís, de poc més d’un metre de llargada, que donava pas a l’única sala circular d’uns quatre metres de diàmetre. El Consell Insular de Menorca i el Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques (SERP) de la UB, juntament amb el Laboratori de Prehistòria de la Universitat de les Illes Balears (UIB), van engegar un projecte d’excavacions, que van començar el 15 de setembre, finançades fonamentalment per la Fundació Caixa Catalunya, i en les quals participen, també, equips de la UAB, URV i Hospital Clinic. La cova sepulcral ha preservat una gran quantitat d’ossos hu-

Foto: Equip d’excavació cova des Pas

Presentació de les descobertes arqueològiques, úniques a Europa, de la cova des Pas, Menorca

mans i restes que daten de fa tres mil anys; actualment s’hi poden comptar restes, com a mínim, d’una cinquantena d’individus corresponents a l’època final del pretalaiòtic.

La conservació de restes orgàniques L’excepcionalitat europea de la descoberta és la conservació de restes orgàniques, fustes, cabells, cordes, pells d’animals, teixits vegetals i, sobretot, teixits tous humans momificats, adherits encara als ossos, al crani o a les costelles, com ara teixit pulmonar, muscular, massa cerebral i restes fecals, que aportaran una informació, fins ara inèdita, de cara als estudis d’altres característiques físiques de la població. La conservació en el gel dels Alps de l’Ötzi, o la més recent troballa dels individus semimomificats de Galera (Granada), són els únics exemples que s’acosten a les restes de la cova des Pas. Els estudis purament paleoantropològics podran aportar, per si mateixos, un cabal d’informa-

ció molt important per conèixer millor la població balear del moment: edat de la mort, malalties, etc., i els estudis d’ADN ens podran assegurar el coneixement del possible parentiu del grup estudiat: si era un únic grup emparentat, o no. Els teixits tous aportaran informació, essencial per als estudis d’altres característiques físiques de la població. Arqueològicament es podrà certificar, per primera vegada, la tècnica d’enterrament del moment, ja que tots els cossos han estat trobats en posició fetal, embolcallats amb un sudari de pell i lligats amb cordes. Segons els arqueòlegs, el dipòsit a l’interior de la cova es devia fer portant-hi els cossos tot ajudant-se de cordes i lliteres de fusta, de les quals se n’han trobat dos exemplars fragmentats. D’altra banda, una de les qüestions que també centren l’atenció dels investigadors són uns petits tubs, de fusta o cuir, així com elements metàl·lics (anells i braçalets), als quals s’atribueix una funció ritual encara per determinar. ■

Les universitats de l’Institut Joan Lluís Vives homenatgen Joan Francesc Mira La sala de graus de la Facultat de Ciències Jurídiques i Econòmiques de la Universitat Jaume I de Castelló va acollir, el 28 d’octubre, els actes de cloenda del X Aniversari de la xarxa d’universitats Institut Joan Lluís Vives. En el decurs de la cerimònia, es va presentar la memòria dels deu anys de la xarxa i es va retre homenatge a Joan Francesc Mira, professor de la Universitat Jaume I. Joan Francesc Mira és escriptor, antropòleg, sociòleg, traductor i professor universitari. Des del 1991 fins al 2005, ha estat professor titular del Departament de Filologia i Cultures Europees de la Universitat Jaume I de Castelló de la Plana. Entre altres premis i distincions, Mira ha estat mereixedor del Premi Andròmina de narrativa, el Premi Joan Fuster d’assaig; el Premi de la crítica Serra d’Or, la Lletra d’Or al millor llibre de l’any, la Creu de Sant Jordi, el Premio Nacional de la Crítica, el Premio Nacional de Traducción (aquests dos, estatals), la Medalla d’Or de la Ciutat de Florència, i el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. ■

05-UB-NOTICIAS-34

13/1/06

10:30

Página 39

notícies

Carles Santacana: “Durant molts anys es va negar la definició del barcelonisme identificada amb la de «més que un club»”

El Barça i el franquisme és el títol del llibre que el professor del Departament d’Història Contemporània de la UB Carles Santacana (Barcelona, 1961) acaba de publicar, i que repassa com va viure el club blaugrana la dècada que va del 1968 fins al 1978, l’època en què es va forjar l’expressió “El Barça és més que un club”. El llibre, prologat per Josep M. Huertas, explica cronològicament fets cabdals de la història

blaugrana, inclou documents que demostren el paper social i polític que el Barça va tenir en el pas del franquisme a la democràcia i diverses cartes inèdites de Jordi Pujol adreçades a Agustí Montal. Vostè s’ha dedicat fonamentalment a investigar sobre franquisme i sobre esport. ¿Quan fa que tenia aquest llibre al cap?

Efectivament, fa anys que aquestes dues línies de recerca caminaven en paral·lel, però sense relacionar-se directament. Era un tema pendent, sobre el qual sentia a dir molts tòpics, però que no havia estat investigat a fons. Fa uns tres anys em vaig decidir a abordar una recerca específica, i vaig creure que el millor era tractar un període concret, per poder aprofundir-hi mínimament. ¿Ha fet un llibre de consum intern, o voldria que ho fos? ¿Com creu que el Barça és percebut fora? L’argument del llibre hauria de poder ser entès arreu. I, de fet, m’agradaria que pogués traduirse. No és un llibre per fomentar cap cofoisme, sinó per intentar entendre un fenomen social de primera magnitud. D’altra ban-

da, em sembla que arreu del món hi ha una certa percepció de la significació extraesportiva del Barça, segurament massa esquemàtica. El que cal és donar elements per a una comprensió més complexa del fenomen. ¿Creu que aquesta dècada decisiva (1968-1978) ha conformat ja definitivament el “ser” del Barça? Analitzant les societats ens adonem que no hi ha res de definitiu. Per això crec que la definició del barcelonisme que s’identificava en els anys que he estudiat amb el “més que un club” no va esdevenir definitiva. De fet, va ser negada parcialment durant molts anys després, i ara es viu una etapa en què el club en fa una interpretació, una actualització. ■

L’obra poètica i gràfica de tres autors clau de la contracultura barcelonina dels setanta, recuperada en un llibre El 21 de novembre, es va presentar a l’Aula Magna el llibre A imatge de la contracultura (Publicacions i Edicions UB, 2005), del professor de la Facultat de Belles Arts Genís Cano. La presentació va anar a càrrec de la regidora d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona Marina Subirats, el professor d’educació secundària Pere Maragall i Mira, el poeta Enric Cassasses i el periodista i escriptor David Castillo. El llibre és un recull d’escrits, dibuixos, fotografies i poemes de tres personatges clau de la contracultura barcelonina dels setanta, tots ells ja desapareguts: Pau Maragall, conegut sobretot

amb el nom de Pau Malvido (i del qual Anagrama va publicar l’any passat Nosotros, los malditos, un recull dels textos que havia publicat a les revistes Star i Lletra de Canvi), Pere Marcilla i Albert Subirats. Tot aquest material, inèdit fins avui, ha estat recollit i editat pel professor Cano amb l’objectiu de preservar-lo definitivament davant el risc cert de desaparició que corria a causa del seu caràcter eminentment efímer i dispers. El treball dels tres artistes ha estat prologat i introduït pel germà de Pau Maragall, Pere Maragall i Mira; per Enric Cassasses en el cas de Pere Marcilla, i per Da-

vid Castillo en el cas d’Albert Subirats. Genís Cano (Barcelona, 1954) ha esdevingut un dels principals recuperadors de la contracultura dels setanta, ja que el 2003 ja va coordinar el llibre Poètica de la contracultura (Publicacions de la UB, 2003), on reunia poemes

inèdits d’aquests tres antologats. Barcelona va ser, durant la dècada dels anys setanta, l’escenari efervescent d’un seguit d’iniciatives artístiques, culturals, socials i polítiques molt vinculades a col·lectius llibertaris i contraculturals, que van germinar en multitud d’iniciatives: Jornades Llibertàries del Parc Güell, Saló Diana, happenings al campus de Bellaterra, cooperativa La Miranda, col·lectiu Vídeo Nou, Grup Sense Nom de pintura mural, etc., del qual van sortir artistes, avui coneguts i situats, com ara Nazario, Mariscal, Montesol o el mateix Pau Riba.

05-UB-NOTICIAS-34

13/1/06

10:30

Página 40

notícies

La Setmana de la Ciència: Deu anys vivint la ciència a Catalunya Aquesta ha estat la primera edició dedicada a un tema central: les ciències físiques i les seves aplicacions amb motiu del l’Any Mundial de la Física. Sense excloure, però, les altres disciplines. A la UB, la Setmana de la Ciència va incloure tot un ventall d’activitats coordinades per Josep Barbosa, catedràtic del Departament de Química Analítica i degà de la Facultat de Química. ■ “ASTROFÍSICA: EXPLORANT L’UNIVERS”. Sessió de cinema i vídeo científic a la Facultat de Física.

Foto: Francesc A. Centellas

L’EXPOSICIÓ DE FONGS I LÍQUENS AL VESTÍBUL DE L’EDIFICI HISTÒRIC. Aquesta mostra ha esdevingut l’activitat més emblemàtica de totes les organitzades a la UB, no només per la seva importància des del punt de vista científic, sinó pel fet de ser la que té més afluència de públic. Enguany s’han pogut catalogar més tres-centes espècies de fongs i líquens diferents.

Imatge del document Husble 15 anys de descobriments

La Setmana de la Ciència ha complert enguany el desè aniversari, amb tot un ventall d’activitats de divulgació científica i tecnològica. Organitzada pel Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació i la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació, l’objectiu és apropar al ciutadà el binomi ciència i tecnologia, amb iniciatives i fórmules de comunicació originals.

“ITINERARI AMBIENTAL A TRAVÉS DEL TEMPS I L’ESPAI” A través d’una conferència i una sortida guiada, es va observar el drenatge àcid de les roques quan, a causa de l’acció de la pluja i de l’oxigen, determinats minerals es transformen i originen aigües força àcides i carregades de metalls. Alguns éssers unicel·lulars i, fins i tot, alguns vegetals s’han adaptat molt bé a aquest medi. Avui s’estudien aquests éssers perquè ajuden a entendre com va ser l’inici de la vida a la Terra i perquè poden ser útils a l’hora de recuperar els ecosistemes contaminats per àcids i metalls.

JORNADES DE PORTES OBERTES AL PARC CIENTÍFIC DE BARCELONA. Més informació: www.pcb.ub.es/cienciaensocietat

Des d’una exposició multimèdia per a estudiants de secundària fins a la relació entre la química i el vi A més de les activitats que es reflecteixen amb fotografies en aquesta pàgina, van dur-se a terme moltes altres: • L’exposició multimèdia “La recerca a la Universitat de Barcelona” té l’objectiu d’apropar els estudiants de secundària a la feina de recerca que fa la UB. La mostra inclou vídeos, programes interactius, conferències i taules de debat, amb la intenció de remarcar el paper dels avenços científics i tecnològics en la millora de la qualitat de vida. • “La química i el vi” era el nom d’una altra activitat que va incloure conferències i una visita guiada a les caves Codorniu, a Sant Sadurní d’Anoia. El vi conté prop d’un miler de compostos químics, i la seva presència configura les propietats que caracteritzen la

qualitat d’aquest producte. • El paper de la física en la recerca arqueològica va ser el tema de les xerrades i l’exposició de pòsters a la Facultat de Geografia i Història. Es va tractar del funcionament de les principals tècniques analítiques que s’empren per caracteritzar el material arqueològic i els fonaments de la metodologia arqueomètrica. La Setmana de la Ciència compta amb la col·laboració de les universitats catalanes, l’Institut d’Estudis Catalans, el Consell Superior d’Investigacions Científiques, el departaments d’Educació i de Cultura de la Generalitat, l’Institut de Cultura de Barcelona i l’Associació Catalana de Comunicació Científica.

05-UB-NOTICIAS-34

13/1/06

10:30

Página 41

notícies

Juan Guzmán: “Espero que Pinochet serà finalment jutjat” El jutge xilè Juan Guzmán, conegut per haver processat Augusto Pinochet, va impartir, el 17 de novembre, la conferència “En el borde del mundo. El precio de la justicia” al Palau de les Heures, convidat pels Estudis de Formació Continuada de la Universitat de Barcelona (IL3). ¿Com es va convertir en el jutge que va processar Pinochet? Per sorteig. El 1998, jo era jutge de la Cort d’Apel·lacions de Santiago, quan la Cort Suprema va donar curs per primera vegada a una querella per crims contra la dictadura. Es tractava del cas “Conferencia”, en què diversos membres de la direcció del Partit Comunista xilè havien estat assassinats. Es va sortejar la plaça per instruir aquesta causa i em va tocar a mi. Després van venir més querelles, més d’un centenar.

¿Quin paper van tenir els desapareguts en el trencament de la impunitat de Pinochet? Fonamental. Hi ha tres col·lectius que han estat vitals per a l’èxit —i en dic èxit— d’aquest procés: els familiars dels desapareguts, que han lluitat amb vehemència perquè aquestes causes s’obrissin, perquè mai no es tanquin i perquè s’arribi a condemnar els responsables; els advocats defensors de drets humans, pel seu gran estudi de la imprescriptibilitat i inamnistiabilitat dels crims contra la humanitat als tractats internacionals; i finalment,

El jutge Guzmán en l’acte dels Estudis de Formació Continuada de la UB (IL3)

l’Església catòlica, quan ha estat al costat dels que pateixen, particularment quan Silvio Enríquez fou el seu cap a Xile. La Cort Suprema ha determinat darrerament que el dictador xilè està en condicions de ser jutjat, ja que va exagerar la seva senilitat per eludir l’acció de la justícia. ¿Com ho valora? Conec Pinochet de fa molt temps. Quan el vaig interrogar pels crims comesos a la Caravana de la Mort i a l’Operació Cóndor, em vaig adonar que tenia discerniment i una gran capacitat d’abstracció. Con-

testava les coses que li convenien de la manera que més li convenia i era capaç de dominar fins a vuit temes alhora. Jo mai no he notat cap diferència entre el Pinochet d’abans i el d’ara. Aleshores, finalment podrà ser jutjat... Jo així ho espero. Si la Cort Suprema admet que va sobresimular la seva demència i n’està convençuda, no li queda altre camí que fer un judici on es determini la seva innocència o la culpabilitat. ■ Enric Miravitllas

Homenatge a Manuel Sacristán Amb motiu del vintè aniversari de la mort del filòsof i activista polític Manuel Sacristán, la UB va ser la seu, el passat novembre, d’unes jornades d’homenatge a aquest catedràtic de la Universitat de Barcelona. La iniciativa era fruit de la col·laboració entre la Fundación de Investigaciones Marxistas (FIM), la Fundació Catalana d’Investigacions Marxistes (FCIM) i les universitats UB, UPC, UAB i UPF. A les jornades van intervenir més de trenta especialistes, que van debatre sobre qüestions vinculades al pensament de Manuel Sacristán, com ara literatura i traducció, el compromís polític i l’acció social,

o Marx i el marxisme. També es van projectar tres dels vuit documentals que ha dirigit Xavier Juncosa sobre diferents aspectes de la vida i el pensament de Manuel Sacristán. Manuel Sacristán (1925-1985) va incorporar-se com a docent a la UB l’any 1956. El seu posicionament polític va provocar-li problemes en la carrera docent i va ser expulsat de la Universitat el 1965. Va ser readmès a l’inici dels setanta com a catedràtic de Metodologia de les ciències socials a la UB. Va ser impulsor i va participar en diferents publicacions de caràcter politicocultural com ara Laye, Quaderns de Cultura

Catalana i Mientras Tanto. També va desenvolupar una important tasca com a editor i traductor d’autors com ara K. Marx, F. Engels, A. Gramsci, G. Lukacs i molts d’altres. Va ser membre de la direcció del PSUC i el PCE en la clandestinitat. Les discrepàncies amb la línia del partit el van dur, al final dels seixanta, a abandonar la direcció i a convertir-se en un militant de base fins al final dels setanta. Posteriorment va lluitar en els moviments socials i ecosocialistes fins que va morir. Més informació: www.manuelsacristan.org/ ■

05-UB-NOTICIAS-34

13/1/06

10:30

Página 42

entrevista

Un crític gastronòmic a dieta El guanyador del Premi de literatura gastronòmica Sent Soví 2005, Jesús Ruiz Mantilla, se sent satisfet d’haver aconseguit un guardó “insòlit, original i meravellós” La particular visió de la vida d’un crític gastronòmic obsessionat amb la seva obesitat és l’argument de Gordo, la novel·la guanyadora de la vuitena edició del Premi Sent Soví. El seu autor, el càntabre Jesús Ruiz Mantilla, és redactor del diari El País i s’identifica en gran part amb les cabòries del seu personatge, fins al punt que qualifica de llegenda urbana la imatge de bonhomia i felicitat que molta gent té de les persones grasses. El Premi Sent Soví té com a objectiu fomentar la creació i la divulgació d’obres literàries en les quals la cultura gastronòmica sigui factor substancial, i compta amb el mecenatge del Grup Freixenet i el suport de la Universitat de Barcelona, units mitjançant conveni bipartit amb RBA Libros S.A. Gordonarra les peripècies del protagonista, Monchón, un crític gastronòmic que té uns quaranta anys i que transmet constantment l’angoixa vital que li comporta la seva obesitat. ¿En què s’identifica amb el personatge? En gairebé tot... De vegades penso que és com un pseudònim. He volgut conscientment que la novel·la fos autobiogràfica; no me n’amago. És un personatge molt semblant a mi mateix i amb una visió de la societat molt especial, la que li dóna el seu físic. Descriu les persones que l’envolten per allò que mengen, pel que pesen, o classifica

la música i l’art per grossa o prima, amb una òptica esperpèntica i valleinclanesca. El llibre té quinze capítols titulats amb noms de plats i ingredients culinaris, i vostè s’ho fa venir bé per parlar de receptes, de sabors i de qualitats dels productes. ¿Les evolucions de Monchón són una excusa per parlar de gastronomia, o és a l’inrevés? El tractament gastronòmic és anecdòtic al llibre, però és un recurs que et va suggerint coses, tant a l’escriptor com al lector... és el fil conductor de les sensacions, de la sensualitat, del gust, del plaer... És una novel·la proustiana, plena de sabors, de menjars, de sensacions, que retrotreuen a un món que jo pensava que era molt limitat i que he descobert que és immens. Gordo és una novel·la plena de contradiccions originades per l’angoixa del protagonis-

ta... Però ¿quina angoixa es porta pitjor: la provocada per les exigències estètiques de la societat o la pròpia de l’obesitat com a malaltia? Monchón és un ansiós absolut, però la seva angoixa va canviant amb l’edat; durant molts anys, la pitjor ansietat és la social, la que projecten els altres fins a fer-te sentir desplaçat o marginat... És el dia a dia en el qual les botigues t’obliguen a vestir com un jubilat, és aquella tirania dels modistes per tal que no els esbotzis la visió ideal que tenen de les seves creacions a les passarel·les i que no

et puguis atrevir a emprovar-te algun dels seus models... Que hagi de passar per la humiliació de demanar a l’hostessa de l’avió un allargador per al cinturó de seguretat... Però amb l’edat vas sentint més l’ansietat física de cansar-te i ofegar-te quan puges escales, o del fet que et faci mal l’esquena, perquè és la que et convenç i la que t’obliga a desfer-te de les excuses. Així doncs, allò que es diu de la felicitat de les persones grasses... És una llegenda urbana, evidentment... Monchón és l’e-

... I el Premi Juan Mari Arzak, per a Joan C. Martín L’enòleg i escriptor Joan C. Martín va merèixer el Premi Juan Mari Arzak adreçat als mitjans de comunicació per l’article “La cultura del origen de la gastronomía”, que va ser publicat al diari El País el 14 de juny d’aquest any. Es tracta d’un interessant article, segons el jurat, que recorre la cultura gastronòmica des del seus inicis i que desemboca en la justificació de l’origen dels millors rebosts i vins, com a garantia d’una qualitat que és conseqüència de la seva harmònica relació amb els medis naturals i culturals en els quals són conreats, criats, produïts o elaborats.

05-UB-NOTICIAS-34

13/1/06

10:30

Página 43

notícies

xemple contrari a l’estereotip de l’obès feliç. El somriure d’una persona grassa és mentida, és un somriure cínic... Sents una rebel·lia que, d’altra banda, pot resultar molt creativa. Parlant de la seva altra faceta, la de crític gastronòmic, ¿què en pensa, de les noves fornades sorgides dels fogons al nostre país? Respecto moltíssim l’avantguarda pel sol fet d’intentar innovar... Ferran Adrià, per exemple, que és deixeble d’Arzak, em sembla un geni, però de Ferran Adrià només n’hi ha un, i el problema són tots els que el volen imitar, però no poden, i això em resulta una mica patètic. L’important és tenir un respecte exquisit i radical per la matèria primera, i em consola que els més joves, com Josean Martínez, Jesús Ortiz i molts altres, ho tinguin en compte. ¿El seu personatge hauria estat tan satisfet com vostè per haver guanyat el Premi Sent Soví? Sens dubte. És un premi insòlit, original i meravellós, molt adient per al que és el llibre. En saber que havia guanyat, vaig sentir una sorpresa i una satisfacció tremendes, en part perquè saps que aquests premis menys coneguts que els típics grans certàmens, són nets i sincers.

Gordo ja és a les botigues, editat per RBA. Ara només resta esperar que Jesús Ruiz Mantilla segueixi els passos de guanyadors anteriors del Premi Sent Soví, com ara Álvaro Cunqueiro, Julio Camba, Néstor Luján i Josep Pla, que van entendre aquest gènere com a autènticament literari. ■ Xavier Codony

RECERCAT, un dipòsit de documents de recerca per a universitats i centres d’investigació

RECERCAT és el nom d’un dipòsit de documents digitals en matèries de recerca que inclou l’anomenada literatura grisa —és a dir, articles inèdits, comunicacions a congressos, informes de recerca, papers de treball, etc.— d’universitats i centres d’investigació catalans. El Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (CBUC) i el Centre de Supercomputació de Catalunya (CESCA) són els que han posat en funcionament aquest dipòsit institucional cooperatiu, en el qual també participa la UB.

Aquest nou servei proporciona més visibilitat als documents indexats, als autors i a les universitats i als centres de recerca. A més, promou una difusió més àmplia de l’activitat de recerca produïda a Catalunya. També aporta beneficis importants amb vista a la conservació i transmissió de les informacions dipositades, atès que ofereix els documents en accés obert i contribueix al fet que aquest material es protegeixi i es preservi millor. La iniciativa s’emmarca en la línia d’altres projectes co-

muns de CBUC i CESCA per incloure continguts d’accés lliure i gratuït a la xarxa, com ara els serveis de Tesis Doctorals en Xarxa (TDX) i de Revistes Catalanes amb Accés Obert (RACO). Tots els documents continguts a RECERCAT estan subjectes a la llicència Creative Commons de Reconeixement / No comercial / Sense obres derivades. Pel que fa al programari, s’ha utilitzat DSpace, un programa de codi obert i d’ús molt extens en l’àmbit internacional, elaborat per l’Institut de Tecnologia de Massachusetts (MIT) i l’empresa Hewlett Packard (HP), tot adaptant-lo a les necessitats específiques del projecte i a la llengua catalana. RECERCAT és un servidor obert a tot el col·lectiu de personal docent i investigador de la UB i del conjunt de les universitats i centres de recerca catalans. Web: www.recercat.net/index.jsp. ■

La Generalitat i les universitats catalanes crearan un campus virtual basat en programari lliure El Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació, a través de la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació (STSI), i les universitats catalanes han acordat impulsar el projecte CAMPUS, que permetrà la creació d’un campus virtual basat en programari lliure i sota llicència lliure GPL (General Public License) tant per

impartir ensenyament superior exclusivament en línia, com també semipresencial. El nou CAMPUS serà realitat d’aquí a divuit mesos amb aplicacions accessibles via PDA i telèfon mòbil, i suportarà fins a deu mil usuaris simultàniament. L’aula del CAMPUS es dividirà en quatre grups de serveis: planificació de l’aprenentatge, comunicació

—a través de directoris de persones, tauler d’anuncis, correu electrònic, fòrums, xat i blocs, entre d’altres—, eines per a la transmissió del coneixement adquirit i el treball en grup, així com totes les aplicacions necessàries per a l’avaluació i la gestió acadèmica. Web: www.lafarga.org/cam pus/ ■

05-UB-NOTICIAS-34

13/1/06

10:30

Página 44

notícies

Sabíeu que...?

Foto: Marta Casellas

LA TARTAMUDESA ÉS UN PROBLEMA DE PERCEPCIÓ AUDITIVA, en comptes del que fins ara defensaven les teories dominants que buscaven l’origen en l’esfera més emocional i conflictiva dels afectats. Així ho afirma un article publicat, el 25 d’octubre, a la revista Neurology per un equip investigador de la Facultat de Psicologia de la UB. Segons els investigadors, les persones afectades tenen una representació anormal dels sons de la parla. És el primer estudi científic publicat al país sobre la deficiència del quequeig basat en la Imatge del Laboratori d’Electroencefalografia metodologia dels potencials evocats, que són components de l’EEG —és a dir, senyals de i Potencials Evocats de la UB l’activitat electrofisiològica del cervell—, que faciliten l’estudi de qualsevol aspecte de la conducta i de la cognició. Dirigeix l’estudi el professor Carles Escera, del Departament de Psiquiatria i Psicobiologia Clínica i coordinador del Grup de Recerca en Neurociència Cognitiva, i la primera signant és la seva doctoranda, Sílvia Corbera. PEDRO ALONSO HA ESTAT ES COLLIT COM A HEROI DE LA SA LUT MUNDIAL PER LA REVISTA NORD-AMERICANA TIME. La publicació destaca el treball de Pedro Alonso i la seva lluita contra la malària com a director del Centre de Salut Internacional de l’IDIBAPS - Hospital Clínic i professor del Departament de Salut Pública de la UB, junt amb el seu equip del Centre d’Investigació i Salut de Manhiça (CISM) de Moçambic. Aquestes entitats, més GlaxoSmith (GSK) Biologicals i la PATH Malaria Vaccine’s Inciatitive, han fet públic, el passat novembre, que la possible vacuna RTS,S/AS02A manté la seva eficàcia durant un període de divuit mesos, cosa que dóna garanties de la viabilitat futura de la vacuna. PROP DEL 15% DELS PROJECTES DE RECERCA QUE DUEN A TER ME ELS INVESTIGADORS DE LA UB ESTAN RELACIONATS AMB EL MEDI AMBIENT, i en els darrers vint anys s’han desenvolupat prop de mil cinc-cents projectes de recerca sobre aquest camp des de diferents disciplines. Aquestes són algunes de les dades recollides en el llibre En camí cap a la sostenibilitat. Perfil ambiental de la Universitat de Barcelona (Publicacions i Edicions). L’obra és una radiografia ambiental de les activitats de docència i recerca de la UB, i fa una aproximació a l’impacte ambiental de la Universitat. Es pot consultar el llibre en format electrònic a www.ub.edu/ossma/info/index.htm. LA FACULTAT DE DRET DE LA UB ACULL UNA DE LES QUATRECENTES BIBLIOTEQUES DIPOSITÀRIES DE LES NACIONS UNIDES D’ARREU DEL MÓN. Aquests tipus de biblioteques conserven documentació oficial dels òrgans principals de l’ONU, com ara l’Assemblea General, el Consell de Seguretat, el Consell Econòmic i Social, etc. L’any 1963, la UB va ser la primera universitat espanyola autoritzada per acollir una d’aquestes biblioteques. La biblioteca dipositària de l’ONU a Dret, que conté, per exemple, els documents que emanen de totes del conferències internacionals de les Nacions Unides, va participar, el passat mes d’octubre, en una exposició amb motiu del 60è aniversari de l’ONU.

L’INSTITUT JOAN LLUÍS VIVES HA DESENVOLUPAT EL PORTAL DE RECURSOS LINGÜÍSTICS MÉS IMPORTANTS DELS TERRITORIS DE LLENGUA CATALANA. El llengua.info posa a l’abast de l’usuari, entre d’altres serveis, un cercador teminològic multilingüe, la possibilitat de sol·licitar correccions, l’accés a informació de cursos i materials de referència, etc. Llengua.info té com a objectiu principal cobrir les necessitats en matèria de llengua de la societat en general, i amb aquest objectiu ofereix l’accés als serveis lingüístics universitaris. EL GRUP UB VA SER UN DELS 650 EXPOSITORS D’EXPOQUÍMIA 2005. Amb la participació del Parc Científic de Barcelona, el Centre d’Innovació de la Fundació Bosch i Gimpera i els Serveis Cientificotècnics de la UB, l’estand va presentar el passat novembre la recerca d’excel·lència i l’oferta tecnològica, a més dels mecanismes de transferència de coneixement i de tecnologia i del suport a la creació d’empreses que presenta la UB en l’àmbit de la química. La fira es va inaugurar amb la jornada “La Biotecnologia, oportunitat d’innovació per al sector químic”, en què va participar el rector Màrius Rubiralta per explicar el paper de la química en la construcció de la BioRegió de Catalunya. Expoquimia va acollir també l’espai Fitec, un espai d’R+D+I en fires organitzat per la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI), i les Jornades d’Intercanvi Tecnològic, organitzades per l’IRC Catalonia del CIDEM, en què també va participar el Grup UB.

ACABA DE SORTIR ¡EUREKA!. LA PRIMERA REVISTA GRATUÏTA DE DIVULGACIÓ CIENTÍFICA I HU MANÍSTICA VA ARRIBAR ALS CA RRERS DE BARCELONA EL NO VEMBRE ÚLTIM. Dirigida a tot el públic i de caràcter mensual, està impulsada per Omnis cellula, una entitat sense ànim de lucre vinculada a la Universitat de Barcelona i dirigida a impulsar la difusió social de la ciència. Més informació de la revista, al web www.revistaeureka.com

05-UB-NOTICIAS-34

13/1/06

10:31

Página 45

agenda

Agenda Si esteu organtizant alguna activitat a la UB que tindrà lloc entre el abril i el juny, feu-nos-ho saber. Ho anunciarem en aquesta secció d'agenda. Envieu-nos-en les dades, com ara la descripció de l'activitat, les dates, l'hora, el lloc i el vostre contacte a través del formulari que trobareu a www.ub.edu/comint/agenda, o per fax al 93 403 53 57.

Xerrades d’orientació per a estudiants de secundària i jornades de portes obertes en facultats i escoles Les xerrades tindran lloc fins al mes de maig Més informació d’activitats, a la pàgina 32 d’aquesta revista i a l’apartat “Futurs estudiants de grau” de la pàgina principal de la web de la UB (www.ub.edu).

GENER Dijous 19 a les 20.00 h Duo de flauta i guitarra Anton Serra, flauta Jaume Torrent, guitarra Al Paranimf de la UB (Gran Via de les Corts Catalanes, 585) Del dijous 26 al dissabte 28 Jornades Internacionals “Espais interiors. Casa i art. Des del segle XVIII al XXI”. La jornada del dia 26 tindrà lloc a la Universitat de Perpinyà, i la resta, a CaixaForum i a la UB. Més informació i inscripcions: www.ub.es/art/recerca/gracmon/welcome.html El dia 28 al Paranimf de la UB

FEBRER Dijous 9 a les 20.00 h Quartet de cambra de l’Orquestra Universitat de Barcelona Al Paranimf de la UB Divendres 10 a les 18.00 h Acte de finals d’estudis d’Infermeria Al Paranimf de la UB Del dilluns 13 al dijous 16 Congrés 365M World Congrés. Cal inscripció prèvia. Al Paranimf i Aula Magna de la UB

Dijous 23 a les 20.00 h Cant gregorià Schola Cantorum de Barcelona Director: Joan M. Aragonès Al Paranimf de la UB

MARÇ Dijous 2 a les 20.00 h Medina-Gracian, duo de guitarres Música llatinoamericana Al Paranimf de la UB Dijous 16 a les 20.00 h Knox College Choir Universitat de Knox (Illinois, EUA) Directora: Laura Lane Obres corals de tots els temps Al Paranimf de la UB

Westerns a Esplugues Títols com Clint el solitario, El retorno de Ringo o ¡Viva Carrancho! es van rodar a l’oest de Barcelona, als estudis coneguts popularment com a Esplugues City que havien construït els germans Balcázar, propietaris un petit gran imperi cinematogràfic que va regnar en les produccions de sèrie B entre el 1962 i el 1972. De tot això parla el llibre Más allá de Esplugas City (Publicacions i Edicions de la UB, 2005), escrit pels investigadors del Centre Film-Història de la UB, el metge i historiador Rafael de España i l’arquitecte i cinèfil Salvador Juan i Babot. L’any 1962, l’incendi dels estudis Orphea va sumir la indústria cinematogràfica barcelonina en una sobtada crisi. Va ser llavors quan els germans Balcázar (Alfonso, Paco i Jaime Jesús), fills d’un ric pelleter originari de Palència, van crear un estudi al carrer Sant Antoni Maria Claret i més tard a Esplugues de Llobregat, al costat de l’autopista i del cementiri municipal, que ocupava 9.427 metres quadrats i disposava d’una perfecta escenografia per filmar westerns. Incloïa el clàssic carrer principal, el típic saloon, el banc, l’església i, a més, els poblats indi i mexicà. Era l’època de l’spaghetti western, i els Balcázar es van sumar al filó. Desenes de pel·lícules moblades amb velles glòries de Hollywood com Audie Murphy, Ernest Borgnine, Lee J. Cobb, Gilbert Roland, Robert Taylor, Charles Boyer, Broderick Crawford i un llarg etcètera van fer companyia a actors espanyols i italians com ara Fernando Sancho, Arturo Fernández o Giulano Gemma. Canvis en les circumstàncies socioeconòmiques de la indústria cinematogràfica espanyola i diversos escàndols familiars van acabar amb aquesta aventura el 1972. Tot i així, molt al marge del vessant industrial d’aquest cinema, els estudis d’Esplugues també van servir de suport logístic als realitzadors més avantguardistes de l’època, la coneguda Escola de Barcelona que formaven Pere Portabella, Jacinto Esteva, Joaquín Jordá, Vicente Aranda i José María Nunes. ■

Dijous 30 a les 20.00 h La llegenda de Sant Jordi Jove Orquestra Simfònica del Baix Llobregat i Coral Facultat de Biologia Director: Raimon Romaní

ABRIL Dijous 6 a les 20.00 h Orquestra Universitat de Barcelona (OUB) Director: Carles Gumí

Els actes anunciats en aquesta agenda poden ser objecte de canvis de darrera hora.

05-UB-NOTICIAS-34

13/1/06

10:31

Página 46

som UB

Els contractes llicència per a l’ús de la marca UB El contracte llicència de marca és una llicència no transmissible i no exclusiva que es concedeix a una empresa per un període i preu determinats, en virtut de la qual aquesta pot fer servir, en els termes que es pactin, la marca registrada Universitat de Barcelona. Aquesta llicència es concedeix, exclusivament, per a les accions de comunicació i publicitat, portades

a terme per l’empresa, en la difusió d’informes o estudis que sobre el seu producte hagi realitzat una entitat investigadora de la UB. Aquest informe o estudi d’investigació es formalitza, prèviament, mitjançant la signatura d’un conveni tècnic de recerca. La Universitat de Barcelona, supervisa tots els materials on apareix la marca Universitat de

Xavier Mainar, director comercial i de màrqueting de Brita: “Volem fer l’esforç per donar un plus de credibilitat” El vostre contracte de llicència de la marca UB parteix d’una recerca prèvia que es fa a la Universitat. ¿No és així? Sí. La nostra empresa, des de la central d’Alemanya, té diferents acords amb agències, instituts.. per a la certificació de qualitat i per buscar un segell de garantia a escala local. En aquest cas es va signar un acord per dues qüestions: per una qüestió tècnica, que és incorporar know-how sobre l’assumpte de la qualitat d’aigües a Espanya, i per buscar una organització que donés total credibilitat i signifiqués una col·laboració amb una entitat reconeguda en l’àmbit espanyol. ¿En quins dels vostres productes figura la marca UB i quin creieu que és el valor que hi afegeix? Apareix en les gerres d’aigua, un producte amb l’objectiu final de millorar la qualitat de l’aigua. Entenem que és un producte alimentari i que el consumidor busca una qualificació de la qualitat d’aquesta aigua. Igual que en l’aigua embotellada on totes les ampolles tenen una certificació, vam buscar que també els nostres productes tinguessin aquesta certificació fins on es pogués. Creiem que la col·laboració amb la UB perdurarà i s’incrementarà en altres àrees. Per nosaltres és important el know-how de la Universitat. Nosaltres tenim un know-how propi, però el consumidor cada vegada més busca una opinió independent, i volem fer l’esforç per donar aquest plus de credibilitat. ■

Barcelona. L’empresa ha de lliurar, prèviament al seu llançament, totes les campanyes publicitàries i de comunicació, on es faci ús de la marca UB, a l’Àrea de Màrqueting, Societat i Empresa de la Universitat de Barcelona, per tal que aquesta doni el seu vistiplau o suggereixi les modificacions que consideri oportunes. El contracte llicència per a l’ús

de la marca UB és, doncs, un mitjà important en la col·laboració Universitat-Empresa, ja que potencia la transferència de tecnologia i de coneixement cap al món productiu i cap a la societat en general. En aquesta pàgina dos representants d’empreses que han signat contractes de llicència de marca amb la UB expliquen la seva experiència.

Clara Maicas, product manager de Myrurgia: “Vam considerar que feia falta un aval que donés credibilitat a la marca i confiança al consumidor” ¿Com va sorgir la iniciativa de fer un acord per a l’ús de la marca UB? La iniciativa de l’acord va sorgir per la necessitat d’incorporar a la marca un suport pel que fa a credibilitat de producte. A partir d’aquesta necessitat el nostre Departament d’I+D, a través d’un proveïdor de matèries primeres, ens va posar en contacte amb el grup de recerca del Departament de Biologia Cel·lular, Celltec UB. La marca UB figura a tota la gamma de productes cosmètics de la marca UNICA d’Adolfo Domínguez. ¿Quin valor afegit creu que aporta la incorporació de la marca UB en els seus productes i en la percepció dels consumidors? En el llançament d’una marca cosmètica, i més d’una marca d’un dissenyador tèxtil, que aporta prestigi, però no experiència cosmètica, vam considerar que feia falta un aval d’eficàcia que donés credibilitat a la marca de cara a aconseguir proporcionar confiança al consumidor. Incorporant la marca UB i l’experiència de Celltec UB proporcionem al consumidor una credibilitat i confiança en els nostres productes que, conjuntament amb el prestigi de la marca Adolfo Domínguez, fan la combinació perfecta d’experiència tecnològica i glamur, ideal per a una marca cosmètica. ■

Primer acte de l’Associació d’Antics Alumnes i Amics de Psicologia El passat dia 13 d’octubre, al Paranimf de la UB es va celebrar el primer acte de l’Associació dels Antics Alumnes i Amics de la Facultat de Psicologia de la UB. L’acte va permetre la retrobada de l’antic alumnat de promocions des

de la dècada dels setanta fins a l’actualitat, amb el professorat, en actiu i jubilat, de la Facultat. A més de persones que mantenen una vinculació rellevant amb el centre a través de les activitats conjuntes de la Facultat amb diverses entitats i organismes de Catalunya.■

05-UB-NOTICIAS-34

13/1/06

10:31

Página 47

som UB

Josep M. Tremoleda, dissenyador i editor de Mobles 114: “La universitat té els instruments per a la didàctica complexa que requereix el disseny” ¿Com va sorgir i a quins objectius respon el seu patrocini a les Jornades Internacionals “Espais interiors. Casa i art”? Principalment per la coincidència d’interessos. Manca debat a l’entorn de la qualitat de vida relacionada amb l’espai arquitectònic. Cal induir a l’individu a reflexionar sobre la importància de crear un bon entorn d’acord amb la seva personalitat i sensibilitat. Aquestes Jornades poden contribuir a promoure aquesta inquietud, i més en aquest cas, en què està garantida la qualitat dels continguts alhora que la seva difusió. Com jutja la formació dels joves professionals que volen treballar en l’àmbit del disseny, de la casa i el seu espai interior? ¿Quin paper hi pot fer la universitat? Valorant l’oferta de producte i la qualitat de l’arranjament d’espais d’interior, crec que al nostre país hi ha rigor i propostes innovadores. En conjunt és més que correcte i competitiva. Tanmateix, és sempre millorable i seria bo incrementar la inquietud humanista i cultural en la docència. El dissenyador necessita formació tècnica, coneixement d’empresa i habilitats conceptuals per aportar intel·ligència i significat al producte. Li cal exercici reflexiu i creativitat. Ha de tenir una consciència de transcendència en el seu treball,

i administrar metòdicament el seu saber humanista i tècnic, amb una actitud crítica i creativa, dins d’un itinerari que vincula tradició amb modernitat. Tot això ho ha d’adquirir en l’àmbit acadèmic, però també s’ha de complementar amb l’autoformació. És important aconseguir l’apropament de les formes de coneixement a la creativitat i a la seva aplicació pràctica, des del pensament i des de la tècnica. La universitat té els instruments per a la didàctica complexa que requereix el disseny, i ho pot fer, tant des dels circuits acadèmics com des de la recerca, amb debat i amb crítica, estimulant el progrés tècnic, però també el conceptual, teòric, del disseny. Cal recordar que el disseny és, també, una disciplina que ordena recorreguts diversos i heterogenis. El seu mètode és comú a la gràfica, a l’espai habitable, al producte industrial i a l’arquitectura. La Universitat ha de saber com dibuixar l’espai docent d’aquesta diversitat. ¿Què significaria per a vostè la democratització del disseny? Una òptima relació qualitat/ preu proporciona una opció de compra equilibrada. Oferir productes de baix preu només pot aconseguir-se en detriment de la qualitat, sigui de prestacions, de funcionalitat o vida curta. Nosaltres creiem més en una

oferta de producte de llarga vida, resistent i versàtil, la qual cosa no vol dir que hagi de ser costosa. El nostre públic objectiu és eminentment jove i sintonitza amb el nostre estil modern o contemporani. ¿De quina manera va néixer Mobles 114 i amb quines finalitats? Mobles 114 va començar l’any 1973 amb la finalitat d’aportar una proposta més a l’oferta, primer de l’equipament de la casa i, posteriorment, ampliada a l’àmbit de l’oficina i els espais públics. Sempre hem cregut que l’aportació de valor en la síntesi de tots els components del disseny fonamenta l’activitat empresarial. Mobles 114 és una editora en tant que transforma en projecte empresarial una ideologia que abas-

ta el producte, la distribució i la comunicació i unes capacitats productives i comercials. La seva empresa ha rebut recentment la certificació de la Norma UNE-EN-ISO 9001:2000, cosa que mostra que és una firma preocupada per la qualitat. Quan una empresa obté la certificació ISO, comunica de manera implícita als seus clients i consumidors que té un sistema organitzat que garanteix uns processos de treball de qualitat. És, per tant, una garantia que aporta valor a la marca, al producte i a la mateixa organització. La competitivitat dins d’un mercat saturat d’oferta, exigeix diferenciar-nos qualitativament. La ISO, com el disseny, són metodologies que avalen la qualitat empresarial i de producte. ■

Jornades Internacionals “Espais interiors. Casa i art” Les jornades internacionals “Espais interiors”. Casa i art, que tindran lloc a la Universitat de Barcelona, a la Universitat de Perpinyà i al CaixaForum, analitzaran el tema de la casa i els seus espais, des de l’època de la industrialització i fins avui. Organitzades pel Grup de Recerca en Història de l’Art i del Disseny Contemporanis de la UB i el Centre de Recherches Historiques sur les Societés Méditerranéennes de la Universitat de Perpinyà, les jornades inclouran diversos grups de treball sobre L’arquitectura domèstica: evolució i desenvolupament dels models; Representació d’espais interiors en l’art; Interpretació de gènere espai interior, i Decoradors versus interioristes en el paisatge domèstic. Més informació, a: www.ub.edu/art/recerca/gracmon

05-UB-NOTICIAS-34

13/1/06

10:31

Página 48

som UB

Pla d’avantatges Som UB El carnet Som UB permet accedir a un interessant Pla d'avantatges als membres d’aquests col·lectius: estudiants, PDI, PAS, antics alumnes i Som UB Societat. Beneficis interns: oferta formativa de la UB i el Grup UB, oferta cultural i institucional... i molt més. Avantatges externs: música, cinema, assegurances, compres, productes financers, etcètera. A continuació, una selecció dels beneficis del Pla d’avantatges Som UB. Caixa Catalunya, entitat protectora Som UB, ofereix avantatges financers en condicions preferents als membres Som UB que vinculin el seu carnet a un compte de l’entitat (Llibreta Total, Crèdit Estudis, Préstec Ordinador, Multiplà de Pensions Total, etc). Santander Central Hispano, protector Som UB, ofereix a la comunitat universitària una àmplia gamma de productes i serveis financers (crèdits per al finançament de la matrícula i per a la compra d’equipaments informàtics, préstecs hipotecaris, plans de pensions, etc.) en condicions preferents i amb assessorament personalitzat. La Caixa ofereix múltiples productes financers als membres Som UB: Línia Oberta, Préstec Estrella Estudis, Préstec Universitari de Màsters i Postgraus, etcètera. Amics del Liceu. En col·laboració amb el Gran Teatre del Li-

ceu, ofereix als menors de vint-i-sis anys una promoció especial per a la temporada 2005-2006. Grup de tres espectacles amb un 70% de descompte: Tosca en cinema (1-1-06); La ciutat morta (Die tote Stadt) (8-5-06) i Madama Butterfly: (10-7-06). Preus amb descompte dels tres espectacles: de 15,50 a 101 €. La promoció es pot sol·licitar per Internet a partir del 6 de juny del 2005. Toshiba Espanya - Apalan Infor. La comunitat universitària de la UB es pot beneficiar de la tecnologia Toshiba amb una configuració ajustada a les seves necessitats, a uns preus avantatjosos i en condicions especials de finançament, gràcies a la col·laboració del Santander Central Hispano. Portàtil Toshiba Satellite A80 Campus. 999 euros (IVA inclòs). Portàtil Toshiba Satellite M-40 X-Campus. 1.149 euros (IVA inclòs).

Grup Balañá. Preu del dia de l’espectador en qualsevol sessió de dilluns a divendres a les sales de cinema del Grup Balañá (Aribau, Bosque, Glòries, Gran Sarrià, Alcázar, Club Coliseum, Club Doré, Coliseum, Niza, Palau Balañá, París, Rex i Urgell). Adreçat a tot el col·lectiu Som UB.

Grimaldi Logística España, líder en el sector del transport marítim de passatgers, ofereix el servei de la línia BarcelonaRoma, amb el ferri Eurostar Roma, des de 29 € i amb sortides diàries. Amb la possibilitat de concertar també hotel, bus i visites guiades a diferents ciutats d’Itàlia. Interessants descomptes per a grups. Restaurant La Masia del Tibidabo. Situat davant del parc d’atraccions del Tibidabo, amb vistes espectaculars de Barcelona i cuina especialitzada en receptes catalanes. Descompte del 10% a tot el col·lectiu Som UB (promoció de dimarts a divendres). Restaurant Diagonal. Especialitzat en arrossos, cargols i cuina catalana. Descompte

del 10% a tot el col·lectiu Som UB. Restaurant Tres Molinos. Especialitzat en esdeveniments privats i d’empresa. Descompte del 10% a tot el col·lectiu Som UB. Gran Hotel Don Jaime (4*), en un marc incomparable, amb vistes al mar. Restaurant, piscines interiors i exterior, àrea esportiva, centre de negocis i galeria d’art. Hotel Playafels (4*). Situat davant el mar. Restaurant i piscina exterior amb jardí. Hotel Ciutat de Castelldefels (3*), amb jardí, terrassa, piscina exterior, restaurant i aparcament privat. Oferta en tarifa de cap de setmana (de divendres a diumenge) en aquests tres hotels per a tot el col·lectiu Som UB: des de 30 € + IVA per persona i nit en habitació doble estàndard (inclou esmorzar bufet). Acer Computer Ibérica posa a la vostra disposició dos equips informàtics a preus avantatjosos. Acer Aspire T140 - 949,00 euros (IVA inclòs); Acer Aspire T620 - 1.199 euros (IVA inclòs). Amb un finançament a partir de 43,31 euros/mes. Punt UB, gestor de la marca de la Universitat de Barcelona, us ofereix tots els productes UB amb un 10% de descompte. Per a més informació: www.ub.edu/puntub.

05-UB-NOTICIAS-34

13/1/06

10:31

Página 49

som UB

Suma’t a Som UB Totes les persones, empreses i institucions que vulguin compartir els objectius comuns de millora del coneixement, conservació del patrimoni públic i enriquiment de la qualitat de vida de la societat, poden sumar-se al projecte Som UB de cinc maneres diferents:

• Mitjançant la quota corporativa:

les empreses patrocinadores de Som UB. – Oferir al personal de l’empresa la possibilitat de formar part del col·lectiu Som UB i gaudir dels avantatges associats. L’empresa passarà a formar part del col·lectiu d’empreses ciutadanes.

• Patrocini d’algun dels projectes amb causa. En funció de la quantia anual aportada, es determinen les categories de col·laboradors i les diferents contraprestacions associades. • Serveis de màrqueting UB. Canals per dur a terme les se-

– Oferta per fer membre de Som UB a tot el personal de l’empresa, com a benefici extraordinari, per tal que aquest gaudeixi del pla d’avantatges associat i participi en el projecte de causa que decideixi. L’empresa passarà a formar part de

• Donacions: les empreses, persones i institucions interessades a col·laborar amb els projectes Som UB també es poden afegir a la iniciativa fent una donació en línia, mitjançant la pàgina web de Som UB (www.ub.edu/somub). Aques-

ves accions de màrqueting: promocions i publicitat als centres, mitjans de comunicació interns, presentacions a estudiants, borsa de treball, etcètera.

tes aportacions comporten la desgravació fiscal corresponent. • El Pla d’avantatges permet a les empreses oferir avantatges als col·lectius identificats de la UB i el seu Grup: estudiants, docents i investigadors, personal d’administració i serveis, antics alumnes, societat, etcètera. • El programa de sinergies possibilita fer intercanvis en espècies –de recursos– entre la UB i les organitzacions, sense un cost extraordinari.

Demaneu el vostre carnet Som UB Feu-nos arribar aquest formulari, emplenat i signat, per correu, fax o personalment. Rebreu al vostre domicili el carnet Som UB, amb validesa anual, al cap d’un mes a partir de la data del càrrec bancari. Quota anual 35 € (27 € si sou antic alumne*). Inclou la subscripció a la revista La Universitat. * Per poder obtenir el vostre carnet Som UB d’antic alumne heu d’haver acabat estudis de qualsevol cicle a la Universitat de Barcelona.

DADES PERSONALS Cognoms:..............................................................................................................................................................................................................................................Nom: ......................................................................................................... DNI: ..............................................................................................................Data de naixement (dd/mm/aaaa): ...................................................Sexe (h/d):........................................................................................... Adreça: ...........................................................................................................................................Població: .................................................................................Codi postal: ....................................................................................... Província:................................................................................................Telèfon: .............................................................................Adreça electrònica: .................................................................................................................

DADES LABORALS Nom de l’empresa: ..................................................................................................................................................................................................................Càrrec: ......................................................................................................... Adreça: ..............................................................................................................................................Població: .......................................................................................................................................Codi postal: .............................. Província: ...............................................................Telèfon: .................................................................Fax: ............................................................................Adreça electrònica: ................................................................... Si sou antic alumne de la Universitat de Barcelona, especifiqueu les dades següents: Indiqueu si voleu ser inclòs en el directori d’Antics UB ■

Titulat en:..........................................Any: ........................

DADES BANCÀRIES Entitat:.........................................................Oficina:.......................................................................................................................................................................................................... Dígit control:.............................................Núm. compte corrent:.............................................................................................................................................................................

Som UB. Àrea de Màrqueting, Societat i Empresa UNIVERSITAT DE BARCELONA Balmes, 21, pral. 08007 Barcelona • Telèfon 934 024 290 - Fax 934 035 917 A/e: marquetingub@ub.edu - www.ub.edu/somub

Signatura de la persona sol·licitant

........................................., .............. d ............................... del

Digueu-nos com us heu assabentat sobre com fer-vos el carnet: ■ Revista ■ Web ■ Un amic ■ Premsa ■ Mitjançant un soci d’Antics UB

20.............

■ Altres ....................................................................................................

Indiqueu si esteu interessat/ada a rebre el butlletí electrònic Som UB Indiqueu si autoritzeu la difusió de les vostres dades amb la finalitat de fer-vos arribar avantatges d'empreses col·laboradores Som UB: ■ Sí ■ No

Si voleu col·laborar amb Som UB mitjançant altres vies de vinculació, seleccioneu l'apartat que us interessa. Contactarem amb vosaltres en breu. ■ Patrocini i donacions

■ Serveis de màrqueting

■ Quota corporativa

■ Pla d’avantatges

D’acord amb el que estableix la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, us informem que les dades facilitades formaran part d’un fitxer de la Universitat de Barcelona, la finalitat del qual és gestionar la vostra adhesió al projecte Som UB. En els termes previstos en la norma esmentada, teniu el dret d’exercitar els drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició.

06-UB-BOTIGAUB-34

13/1/06

10:28

Página 50

botiga UB

Llibres

EBRE 38 Revista Internacional de la Guerra Civil (1936-1939) Núm. 2

MÁS ALLÁ DE ESPLUGAS CITY Balcázar, Producciones Cinematográficas

Taller de Projectes, Patrimoni i Museologia 19,5 x 26 / 230 pàg. ISSN: 1696-2672

R. de España, S. Juan i Babot Film-Historia, 6 17 x 24 / 158 pàg. ISBN: 84-475-2948-7

TURQUÍA, GRECIA Y CHIPRE Historia del Mediterráneo oriental I. de Cabo Ramon Universitat, 15 17 x 24 / 233 pàg. ISBN: 84-475-2967-3

CON TEXTOS 1. Nivel elemental M. R. Vila (directora de la col·lecció) Estudios Hispánicos, 5 – Español para extranjeros 19 x 27,5 / 91 pàg. ISBN: 84-475-2899-5

ANÁLISIS DE LA REDISTRIBUCIÓN ENTRE LAS COMUNIDADES AUTÓNOMAS Criterios de evaluación y propuesta de nuevos principios básicos G. López Casasnovas, J. Pons Novell Transformacions, 1.2 17 x 24 / 124 pàg. ISBN: 84-475-2997-5

Podeu adquirir aquestes obres a través del portal de les publicacions de la Universitat de Barcelona: www.publicacions.ub.es

Productes UB

Cinta amb mosquetó portamòbils

Llibreta transparent

Corbata de seda

Maleta pell marró

Joc de bolígraf i portamines

Al Punt UB i a les botigues de les facultats trobareu tots els productes UB, com ara material de papereria o objectes de regal. Per a més informació, consulteu la pàgina web www.ub.edu/puntub o bé truqueu al telèfon 93 403 53 78.

06-UB-BOTIGAUB-34

13/1/06

10:28

Pรกgina 51

06-UB-BOTIGAUB-34

13/1/06

10:28

Pรกgina 52

La biblioteca híbrida (o)

5+1 visiones sobre la biblioteca digital Lluís M. Anglada de Ferrer Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya

XIII Asamblea de Rebiun 9 de noviembre de 2005

La/bdig/0511RebiunAssUJI.ppt La biblioteca híbrida, o, 5+1 visiones sobre la biblioteca digital / L. Anglada

1/99

La biblioteca digital 1. 2. 3. 4. 5. 6.

La visión unidimensional La visión dual La visión colectiva La visión alternativa La visión invisible La visión sintética

La/bdig/0511RebiunAssU.ppt La biblioteca híbrida. 1 / L. Anglada

2/69

La desaparición de la biblioteca • “In the next few years will see a rapid and inevitable move away from print on paper toward paperless human communication. It is my belief that the paperless system described could materialize by the year 2000.” F.W. Lancaster (1982) • “The library of the future wil not have a card catalogue. It very well may not even have books. In fact “it” –as a defined location on specific block or college campus- may not exist at all.” D. Kleiman (1981) La/bdig/0511RebiunAssU.ppt La biblioteca híbrida. 1 / L. Anglada

3/69

Pero, antes ... • Kemeny et al. (1962): – Describe una biblioteca nacional de investigación en la que cualquier documento se obtendría de forma fácil, barata, en minutos – Formada por unos 300 millones de volúmenes – Basada en tecnología de microfilm + transmisión por ondas

La/bdig/0511RebiunAssU.ppt La biblioteca híbrida. 1 / L. Anglada

4/69

... y después • • • • • •

El CD-ROM El ‘pay x view’ El libro electrónico Internet Google en sus diferentes formas El OA ... como anuncios inminentes de la desaparición de la biblioteca

La/bdig/0511RebiunAssU.ppt La biblioteca híbrida. 1 / L. Anglada

5/69

Mejor en Internet Mejor en TDR

La/bdig/0511RebiunAssU.ppt La biblioteca híbrida. 1 / L. Anglada

¿El mejor sitio para encontrar tu tesis?

6/69

La/bdig/0511RebiunAssU.ppt La biblioteca híbrida. 1 / L. Anglada

7/69

Han pasado 25 años • La biblioteca “lugar” cambia de función pero aumenta en importancia • Funciones tradicionales (y desacreditadas) de la biblioteca incrementan en importancia – coleccionar, catalogar, preservar

• La biblioteca – organización se mantiene

La/bdig/0511RebiunAssU.ppt La biblioteca híbrida. 1 / L. Anglada

8/69

Richard Gluckman • “El museo del S. XIX era un lugar en el que el arte se coleccionaba, mostraba y presentaba de una manera pedagógica. Los museos siguen teniendo esa función de preservar el arte. Pero creo que hoy se han convertido en generadores de cultura.” ¿No vale lo mismo para las bibliotecas? La/bdig/0511RebiunAssU.ppt La biblioteca híbrida. 1 / L. Anglada

La/bdig/0511RebiunAssU.ppt La biblioteca híbrida. 1 / L. Anglada

9/69

No podemos fomentar la idea de desaparición de la biblioteca (física) y seguir pidiendo más recursos para la biblioteca (organización)

10/69

La biblioteca digital 1. 2. 3. 4. 5. 6.

La visión unidimensional La visión dual La visión colectiva La visión alternativa La visión invisible La visión sintética

La/bdig/0511RebiunAssU.ppt La biblioteca híbrida. 1 / L. Anglada

11/69

La visión dual

BIBLIOTECA

digital

biblioteca

La/bdig/0511RebiunAssU.ppt La biblioteca híbrida. 1 / L. Anglada

DIGITAL 12/69

B Digital: 2 definiciones National Science Foundation 1996

Digital Library Federation (1998)

“Las bibliotecas digitales son conjuntos de recursos electrónicos y las técnicas asociadas que permiten crear, buscar y usar información. Se construyen –coleccionan y organizan- por y para una comunidad de usuarios y sus capacidades funcionales dan soporte a las necesidades de información de esta comunidad.”

“Las bibliotecas digitales son organizaciones que proporcionan recursos, incluido el personal especializado, que selecciona, estructura, proporciona acceso intelectual, interpreta, distribuye, preserva la integridad, y asegura la persistencia a lo largo del tiempo de colecciones de obras digitales para que puedan ser usadas por una comunidad definida [de usuarios].” 13/69

La/bdig/0511RebiunAssU.ppt La biblioteca híbrida. 1 / L. Anglada

La B digital ¿confluencia o confrontación entre comunidades? B digital • Contenido o colecciones • Investigadores, informáticos • Investigación • BBDD enlazadas que suplantarán la B tradicional La/bdig/0511RebiunAssU.ppt La biblioteca híbrida. 1 / L. Anglada

B digital • Institución o servicio • Bibliotecarios, usuarios, • Práctica • Organización que suplementará la B tradicional 14/69

Pero, después de 25 años de usar ordenadores • La biblioteca digital en las universidades españolas es poco dual • Hemos creado una pequeña comunidad de bibliotecarios-informáticos • Pero nos falta una pequeña comunidad de informáticos-bibliotecarios

La/bdig/0511RebiunAssU.ppt La biblioteca híbrida. 1 / L. Anglada

15/69

La/bdig/0511RebiunAssU.ppt La biblioteca híbrida. 1 / L. Anglada

16/69

Estamos a punto de abrir el cofre del tesoro, pero... nuestro equilibrio es precario La/bdig/0511RebiunAssU.ppt La biblioteca híbrida. 1 / L. Anglada

17/69

La biblioteca digital 1. 2. 3. 4. 5. 6.

La visión unidimensional La visión dual La visión colectiva La visión alternativa La visión invisible La visión sintética

La/bdig/0511RebiunAssU.ppt La biblioteca híbrida. 1 / L. Anglada

18/69

La visión colectiva: el ‘Big Deal’ • Editores – Ofrecen a un coste marginal de la información no comprada – Aceptan vender a grupos de bibliotecas – Desarrollan modelos de precio para compras conjuntas

• Bibliotecas – Dan un Valor elevado de la información no comprada – Se ponen de acuerdo para comprar conjuntamente – Elaboran modelos de distribución interna de precios conjuntos

La/bdig/0511RebiunAssU.ppt La biblioteca híbrida. 1 / L. Anglada

19/69

El ‘Big Deal’ como ‘gana-gana’ • Bibliotecas – Incrementan substancialmente la información que ofrecen – Incrementan substancialmente el valor del dinero invertido • Mejor relación coste/uso, NO menor coste

La/bdig/0511RebiunAssU.ppt La biblioteca híbrida. 1 / L. Anglada

• Editores – Incrementan ingresos en un mercado que estaba saturado – Incrementan su visibilidad en universidades • Más uso, más prestigio, más atracción de nuevos autores

20/69

Los efectos del Big Deal • Incremento de precio – Un 10 %

• Incremento de información disponible – Un 1000 %

• Incremento de uso de la información – Un 100 %

La/bdig/0511RebiunAssU.ppt La biblioteca híbrida. 1 / L. Anglada

21/69

El Big Deal: criticas y realidades • Se encarecen los precios • Se comprar lo que no se usa • No se puede llegar a acuerdos

La/bdig/0511RebiunAssU.ppt La biblioteca híbrida. 1 / L. Anglada

22/69

¿Es el Big Deal el que encarece los precios? • “... the prices of periodical titles had increased by 134% in the 6 years form 1979 to 1985.” (G. Graham, 1989) • “... phenomenon of serial price increases is now recognized as a cyclical process with patterns of dramatic increases ... That have occurred with regularity since the 1920s and prior to the 1980s, most recently in 1975-77.” (ARL, 1989) La/bdig/0511RebiunAssU.ppt La biblioteca híbrida. 1 / L. Anglada

23/69

Por 1a vez en 20 años: Contenemos los precios de las revistas Compramos más revistas y más libros

La/bdig/0511RebiunAssU.ppt La biblioteca híbrida. 1 / L. Anglada

24/69

Cost per article use * • •

Emerald 2002 Emerald 2003

$ 19.36 $ 16.72

• •

Synergy 2002 Synergy 2003

$9.59 $8.10

• •

Kluwer 2002 Kluwer 2003

$17.40 $14.10

• •

Ebsco EJS 2002 Ebsco EJS 2003

$9.37 $8.10

• •

Wiley 2002 Wiley 2003

$14.08 $ 9.93

•

Science Direct 2002

$3.11

•

Science Direct 2003

$1.49

The cost of providing articles is getting cheaper The most expensive titles are not the most expensive on a use basis * Dennis Brunning, Arizona State University, Barcelona ICOLC, 2004

La/bdig/0511RebiunAssU.ppt La biblioteca híbrida. 1 / L. Anglada

25/69

¿Compramos lo que no se usa?* • Títulos subscritos en papel (2003) nunca usados en e (2004) – Hasta el 23 % para alguna editorial y universidad • Títulos nunca antes subscritos y con algún uso en el 2004 – El 53 % en el ‘peor’ (=menor) de los casos • De los títulos subscritos en paquetes – 81 % reciben usos – 19 % no reciben usos

*Estudio CBUG (2005) La/bdig/0511RebiunAssU.ppt La biblioteca híbrida. 1 / L. Anglada

26/69

¿Acuerdos imposibles? Licencias de recursos electrónicos comerciales

7.309

(evolución del presupuesto, en miles de euros) 6.250 5.792

4.640

5.040

4.850

2.280 2.280 210 1.000

1.140 1.320

0 90

1998

300 90

390

1999 Ayuda Mº ISI

517 1.000

600 420 180

2000

180

2001 Gobierno catalán

210

2002

2003

Miembros CBUC

2004

2005

TOTAL

La/bdig/0511RebiunAssU.ppt La biblioteca híbrida. 1 / L. Anglada

27/69

No podemos minimizar los beneficios del Big Deal • Han proporcionado a nuestros usuarios una cantidad de información antes nunca soñada • Tenemos más fuerza que nunca: – ICOLC – principios básicos en contratos – estadísticas COUNTER

• Han atraído ‘new money’ – (en algunos lugares más que en otros) La/bdig/0511RebiunAssU.ppt La biblioteca híbrida. 1 / L. Anglada

28/69

Los inconvenientes del Big Deal • Se reduce la diversidad, se favorece la concentración de editores – Las subscripciones se concentran en las ofertas más atractivas (paquetes) – Las compañías se fusionan – Se cancelan suscripciones para juntar dinero para los Big Deals... – ¿Quién comprará las pequeñas revistas independientes?

• El modelo ¿es sostenible a medio plazo? La/bdig/0511RebiunAssU.ppt La biblioteca híbrida. 1 / L. Anglada

La/bdig/0511RebiunAssU.ppt La biblioteca híbrida. 1 / L. Anglada

29/69

Si el ‘Big Deal’ nos ha hecho poderosos, ¿porqué nos esforzamos tanto en mostrar sus debilidades?

30/69

La biblioteca digital 1. 2. 3. 4. 5. 6.

La visión unidimensional La visión dual La visión colectiva La visión alternativa La visión invisible La visión sintética

La/bdig/0511RebiunAssU.ppt La biblioteca híbrida. 1 / L. Anglada

31/69

El panorama editorial (revistas) • 30/50.000 revistas eruditas • 16.000 STM • 10.000 en manos de 10 editores – Acumulan el 75 % de revistas e – Acumulan + del 50 % de citas – Acumulan el 80 % del movimiento económico

La/bdig/0511RebiunAssU.ppt La biblioteca híbrida. 1 / L. Anglada

32/69

El planteamiento del problema • Las revistas científicas están en manos de editores comerciales • Los precios de las revistas son abusivos • Las editoriales retienen el copyright • Las TIC permiten abaratecer y mejorar la comunicación científica • No tiene sentido pagar por acceder a información científica producida con fondos públicos • La información científica debe ser accesible de forma abierta La/bdig/0511RebiunAssU.ppt La biblioteca híbrida. 1 / L. Anglada

33/69

Declaraciones OA • Tempe Principles (Tempe, AZ, US, 2000) • Budapest Open Access Initiative (Budapest, 2001) • Berlin Declaration on Open Access to Knowledge in the Sciences and Humanities (Berlin, 2003) • Bethesda Statement on Open Access (Bethesda, MD, US, 2003) • OECD Final Communiqué (Science, Technology and Innovation for the 21st century, 2003) • Washington, DC Principles for Free Access to Science (US, 2003) • Wellcome Trust Position Statement and Research Reports (UK, 2003) • World Summit on the Information Society Declaration of Principles and Plan of Action (Geneva, 2003) • IFLA Statement on Open Access and Scholarly Literature (2004) La/bdig/0511RebiunAssU.ppt La biblioteca híbrida. 1 / L. Anglada

34/69

OA, según declaración de Berlín • Uso libre de los trabajos de investigación • Con derecho a copiar, usar, difundir, transmitir y exponer • Con derecho a elaborar y distribuir trabajos derivados si el propósito es responsable y se cita autoría • Con una copia para archivo perpetuo La/bdig/0511RebiunAssU.ppt La biblioteca híbrida. 1 / L. Anglada

35/69

La diversidad del OA • Fuera de las revistas – Páginas web personales – Repositorios institucionales

• En las revistas – OA completo o total – OA parcial – OA diferido – OA opcional La/bdig/0511RebiunAssU.ppt La biblioteca híbrida. 1 / L. Anglada

36/69

La polisemia del OA • OA = derecho de acceso + derecho de uso • La vía dorada (revistas) o la vía verde (repositorios) • Abierto – Libre • Gratuito La/bdig/0511RebiunAssU.ppt La biblioteca híbrida. 1 / L. Anglada

37/69

e: más barato pero no sin coste • Los costes de distribución bajan • Pero el coste de la ‘1a copia’ permanece – Selección y rechazo – Revisión de pares – Revisión editorial – Producción de la 1a copia – Infraestructura administrativa – Infraestructura tecnológica La/bdig/0511RebiunAssU.ppt La biblioteca híbrida. 1 / L. Anglada

38/69

Esta es la diferencia • “Esta situación [la cesión de derechos a las editoriales] origina una de las grandes paradojas del sector ya que el colectivo que suministra un producto intelectual elaborado para que sea revisado y distribuido por la revista, lo cual ciertamente le confiere un valor añadido, topa con la limitación de no poder acceder a la información científica de los artículos de una manera rápida, sencilla y sin costes.” La/bdig/0511RebiunAssU.ppt La biblioteca híbrida. 1 / L. Anglada

39/69

El soporte financiero de las revistas OA • De, paga el lector • A: – Paga el autor (o la institución) – Esponsorización (pública o privada) – Experimentación de las editoriales

La/bdig/0511RebiunAssU.ppt La biblioteca híbrida. 1 / L. Anglada

40/69

El OA en revistas académicas* • Es demasiado pronto para decir si el OA total es un modelo de negocio viable • La comunicación científica está en un estado fluido sin precedentes • El ‘peer review’ y la edición de la copia parecen ser menos rigurosos en las revistas Full OA * Conclusiones del estudio de la ALSPS (2005) La/bdig/0511RebiunAssU.ppt La biblioteca híbrida. 1 / L. Anglada

41/69

¿Dónde está la causa? “... Academics under pressure to publish ... provide the essential product free to commercial publishers. The publishers then package these products, and sell them back to academic communities with a huge mark-up.”

Las revistas, años 50 • Los autores delegan la publicación en expertos (editoriales) • Con el ISI

J. Thompson, 1991

J-C Guédon, 2001

La/bdig/0511RebiunAssU.ppt La biblioteca híbrida. 1 / L. Anglada

– Nacen las ‘core journals’ – Cita = valor

• No pagamos por el coste, pagamos por el valor

42/69

La fuerza del OA no invalida • La vigencia de las revistas como instrumento de la comunicación erudita • El coste (y quizá el precio) del valor añadido entre un pre-print y un artículo revisado • La relevancia de la calidad (y el recuento de citas como medidor de calidad)

La/bdig/0511RebiunAssU.ppt La biblioteca híbrida. 1 / L. Anglada

43/69

El bibliotecario soñador (Quijote) luchando con molinos (editoriales) ¿Dónde está el pragmático Sancho? La/bdig/0511RebiunAssU.ppt La biblioteca híbrida. 1 / L. Anglada

44/69

La biblioteca digital 1. 2. 3. 4. 5. 6.

La visión unidimensional La visión dual La visión colectiva La visión alternativa La visión invisible La visión sintética

La/bdig/0511RebiunAssU.ppt La biblioteca híbrida. 1 / L. Anglada

45/69

De gris a visible • Conversaciones • Correspondencia • Versiones previas (preprints) • Ponencias • Artículos • Libros

La/bdig/0511RebiunAssU.ppt La biblioteca híbrida. 1 / L. Anglada

• Listas distribución • Páginas personales • Repositorios – – – – – –

Personales Departamentales Institucionales Temáticos Colectivos Nacionales 46/69

¿Qué son los repositorios-e institucionales? • contienen los documentos generados por una institución • de contenido académico • con voluntad acumulativa y perpetuo • de forma abierta e interoperable Definición de SPARC (Scholarly Publishing and Academic Resources Coalition) http://www.arl.org/sparc/ir/ir.html

La/bdig/0511RebiunAssU.ppt La biblioteca híbrida. 1 / L. Anglada

47/69

El modelo de los repositorios e

"Pattern Recognition: The 2003 OCLC Environmental Scan“ http:// www.oclc.org/membership/escan/toc.htm

La/bdig/0511RebiunAssU.ppt La biblioteca híbrida. 1 / L. Anglada

48/69

Tipos de repositorios • • • •

Individuales Especializados Mono formato Mono funcionales

vs vs vs vs

Colectivos Institucionales Multiformato Multifuncionales

En el futuro usaremos muchos repositorios remotos y gestionaremos algunos repositorios locales La/bdig/0511RebiunAssU.ppt La biblioteca híbrida. 1 / L. Anglada

49/69

Ventajas de los repositorios institucionales colectivos • Decisiones colectivas = protección contra errores • Consolidación y prestigio + documentos

+ accesos

+ visibilidad

• Con procesos ya establecidos el tiempo se dedica a aumentar los contenidos

La/bdig/0511RebiunAssU.ppt La biblioteca híbrida. 1 / L. Anglada

50/69

RI en los EUA (2005)* • Clara y ampliamente reconocidos como infraestructuras esenciales para comunicación científica en mundo digital • Son infraestructuras de propósito general en el contexto de una praxis académica cambiante • Las bibliotecas han liderado los RI a nivel de formulación de políticas y de desplegamiento operacional La/bdig/0511RebiunAssU.ppt La biblioteca híbrida. 1 / L. Anglada

*C. Lynch, D-Lib Magazine, 11(05)9 51/69

RI: retos para las bibliotecas • • • • • • •

Establecimiento Difusión (‘advocacy’) Selección Fijación de políticas de propiedad intelectual Edición Archivo y, por ejemplo, visibilidad

La/bdig/0511RebiunAssU.ppt La biblioteca híbrida. 1 / L. Anglada

52/69

Visibilidad • Dependerá del nivel de los metadatos + calidad

– Bastantes y controlados – Algunos y controlados – Algunos y NO controlados – Pocos y NO controlados

+ visibilidad

- calidad - visibilidad

La/bdig/0511RebiunAssU.ppt La biblioteca híbrida. 1 / L. Anglada

53/69

Las fases de los repositorios • Proyectos experimentales • Repositorios actuales • Bibliotecas digitales – Centradas en un tema – Colaborativas – Reprogramables

La/bdig/0511RebiunAssU.ppt La biblioteca híbrida. 1 / L. Anglada

54/69

Algunos RI actuales

La/bdig/0511RebiunAssU.ppt La biblioteca híbrida. 1 / L. Anglada

55/69

Bibliotecas digitales del futuro • ‘Colaborativas’ – Archivos, bibliotecas, museos, sociedades científicas... – Coexistencia de diferentes códigos y prácticas

• ‘Reusables Reusables’’ – Un objeto puede formar parte de múltiples colecciones virtuales – Cada colección digital será una pieza de la biblioteca digital global La/bdig/0511RebiunAssU.ppt La biblioteca híbrida. 1 / L. Anglada

56/69

Algunos RI - BDigs

La/bdig/0511RebiunAssU.ppt La biblioteca hĂbrida. 1 / L. Anglada

57/69

Los objetos digitales son los ladrillos de las bibliotecas digitales

La/bdig/0511RebiunAssU.ppt La biblioteca hĂbrida. 1 / L. Anglada

Las bibliotecas digitales (individuales)son los ladrillos de la biblioteca digital global

58/69

La biblioteca digital 1. 2. 3. 4. 5. 6.

La visión unidimensional La visión dual La visión colectiva La visión alternativa La visión invisible La visión sintética

La/bdig/0511RebiunAssU.ppt La biblioteca híbrida. 1 / L. Anglada

59/69

Pero... (C. Borgman) • Si bien es razonable hablar de un nuevo mundo que emerge • y no es razonable asumir que instituciones centenarias podrán sobrevivir sin cambios • tampoco es razonable afirmar – que los cambios son absolutos o – que afectaran a toda la gente por igual La/bdig/0511RebiunAssU.ppt La biblioteca híbrida. 1 / L. Anglada

60/69

5 + 1: una visión sintética (¿?) • La biblioteca T no es una organización periclitada por una evolución insuficiente • La biblioteca D tiene que basarse en lo aprendido y hecho en el pasado • La biblioteca del futuro tendrá algo de T y algo de D: será H

La/bdig/0511RebiunAssU.ppt La biblioteca híbrida. 1 / L. Anglada

61/69

La BH: dos definiciones • “An integrated information service, providing access and delivery in both traditional printed media and new electronic media” Winkworth, 2000

La/bdig/0511RebiunAssU.ppt La biblioteca híbrida. 1 / L. Anglada

• “Is expansion rather than evolution”

Oppenheim & Smithson, 1998 62/69

La hibridación de la biblioteca La hibridación • de los contenidos • de las funciones • de los espacios • de la organización

La/bdig/0511RebiunAssU.ppt La biblioteca híbrida. 1 / L. Anglada

63/69

La biblioteca digital • además de híbrida será – Compleja – Coral – Difusa – Global y local

La/bdig/0511RebiunAssU.ppt La biblioteca híbrida. 1 / L. Anglada

64/69

Compleja (= colaborativa) • El trabajo en red es la solución – Se fomentan constantemente nuevas ideas – Es un campo experimental de selección de las mejores prácticas – La mejora y la innovación se convierten en motor y no en freno – El trabajo colectivo acumula conocimiento, produce sinergias positivas, rompe inercias negativas, evita cometer grandes errores La/bdig/0511RebiunAssU.ppt La biblioteca híbrida. 1 / L. Anglada

65/69

Coral • El problema no es (será) ya la información, sino como integrarla en el entorno del usuario • El problema no es solo la tecnología, sino la economía, la sociología y la sicología • Deberemos integrar otros expertos al desarrollo de la biblioteca • Experimentar y evolucionar serán la norma, no la excepción La/bdig/0511RebiunAssU.ppt La biblioteca híbrida. 1 / L. Anglada

66/69

Difusa • La información se difumina en la red • Las funciones de la biblioteca y del bibliotecario se expanden y difuminan • La biblioteca física como ‘3r espacio’ – Seremos gestores de espacios

• Para que la biblioteca no desaparezca (y con ella nuestro valor): – Deberemos etiquetar (‘branding’) los servicios La/bdig/0511RebiunAssU.ppt La biblioteca híbrida. 1 / L. Anglada

67/69

Global y local Propiedad Alta

Propiedad Baja

Unicidad Baja

Libros, revistas

Recursos comerciales o libros en la red

Unicidad Alta

Libros raros , materiales de archivo, tesis

Eprints, objetos digitales, materiales docentes

La/bdig/0511RebiunAssU.ppt La biblioteca híbrida. 1 / L. Anglada

68/69

La/bdig/0511RebiunAssU.ppt La biblioteca híbrida. 1 / L. Anglada

La tecnología (bien usada) puede transformar las bibliotecas y hacerlas más poderosas que nunca

69/69

La Biblioteca de la UPF

Visita estudiants de l’assignatura Biblioteques de Recerca de la UB 3 d’abril 2006 Xavier Brunet xavier.brunet@upf.edu Cap dels Serveis d’Informació de Dret i Humanitats Biblioteca de la UPF

Dolors Pons dolors.pons@upf.edu Coordinadora Tècnica Biblioteca de la UPF

La Biblioteca de la UPF

Sumari 1. La Biblioteca de la UPF 2. Estructura organitzativa de la Biblioteca de la UPF 3. Equips temàtics i bibliotecaris temàtics a la Biblioteca de la UPF 4. Oferta de serveis a la Biblioteca de la UPF 5. Futur proper: CRAI

La Biblioteca de la UPF

1. La Biblioteca de la UPF Universitat Pompeu Fabra:

Creació: 1990 Objectius: • Desmassificar el sistema universitari català • Contribuir a la millora de la qualitat de l’ensenyament

La Biblioteca de la UPF

1. La Biblioteca de la UPF Universitat Pompeu Fabra:

Universitat pública i de qualitat Plans d’estudi innovadors i moderns Alta dedicació dels estudiants Urbana

La Biblioteca de la UPF

1. La Biblioteca de la UPF Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra:

Es crea alhora que la universitat 1990 Missió de la Biblioteca

La Biblioteca de la UPF

1. La Biblioteca de la UPF Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra:

Es crea alhora que la universitat 1990 Missió de la Biblioteca

La Biblioteca de la UPF 1. La Biblioteca de la UPF Model de biblioteca única:

Direcció i gestió úniques

Prestació de serveis descentralitzada i homogènia en 4 unitats o seus i en un horari molt ampli

Criteri d’homogeneïtat i uniformitat en la prestació de serveis i en el tractament dels recursos d’informació per part de les diferents unitats

La Biblioteca de la UPF

1. La Biblioteca de la UPF

Orientada a l’usuari

Cultura de la qualitat: carta de serveis, carta de drets i deures, indicadors de qualitat, intranet (WIB)

La Biblioteca de la UPF

1. La Biblioteca de la UPF Indicadors REBIUN 2004 a destacar:

Estudiants / Llocs de lectura 4’9 (REBIUN 10’6)

Visites / Usuaris 191 (REBIUN 73)

La Biblioteca de la UPF

1. La Biblioteca de la UPF Indicadors REBIUN 2004 a destacar:

Préstecs / Usuari 19’6 (REBIUN 7’5)

Increment monografies paper / usuari 3,4 (REBIUN 1)

La Biblioteca de la UPF

La Biblioteca de la UPF 2. Estructura organitzativa de la Biblioteca Elements clau de l’estructura organitzativa:

Organigrama

Equip de direcció i equip de gestió

Responsables dels procediments i enllaços

Equips temàtics i bibliotecaris temàtics

El Wib, la intranet de la Biblioteca de la UPF 1. Organitzaci贸 de la Biblioteca

La Biblioteca de la UPF 2. Estructura organitzativa de la Biblioteca Equip de direcció:

–

Membres: caps de les unitats

–

Dirigir i coordinar l'equip humà de la seva unitat

–

Assegurar la fluïdesa de la comunicació, tant cap a la resta de membres de l'equip de direcció com cap a les persones de la seva unitat

–

Distribuir les tasques entre les persones del seu equip de la manera més eficient, coordinar la seva realització i fer-ne el seguiment

–

Impulsar iniciatives de millora de les funcions assignades a la seva unitat

–

Vetllar pel bon ús dels recursos assignats a la seva unitat

–

Coordinar-se amb les altres unitats de la Biblioteca

La Biblioteca de la UPF 2. Estructura organitzativa de la Biblioteca Equip de gestió:

–

Membres: caps i responsables dels procediments

–

Proposar i consensuar la Direcció per Objectius de la Biblioteca

–

Portar a terme i impulsar l'execució de la DpO de la Biblioteca

–

Fer el seguiment i avaluar la DpO de la Biblioteca

–

Establir els procediments assignats en els àmbits de la seva responsabilitat Æ són els responsables dels procediments

–

Proposar i impulsar millores en els àmbits de la seva responsabilitat

–

Participar en grups de treball interns o externs de la Biblioteca i, si és el cas, liderar-los o coordinar-los

La Biblioteca de la UPF 2. Estructura organitzativa de la Biblioteca Responsables dels procediments i enllaços:

Responsables dels procediments: coordinen a nivell de tota la Biblioteca els procediments de l’àmbit de treball de la seva responsabilitat – Responsable del catàleg, de préstec, etc.

Enllaços: coordinen a nivell de la seva unitat els procediments de l’àmbit de treball de la seva responsabilitat – Enllaços de catalogació, de préstec, etc.

La Biblioteca de la UPF 2. Estructura organitzativa de la Biblioteca Enllaç:

Actua de pont entre el responsable del procediment i el personal de la seva unitat

Ha de vetllar per la coherència en la realització de les tasques de què és enllaç, detectar problemes, recollir propostes i comunicar-les al responsable del procediment

La Biblioteca de la UPF

La Biblioteca de la UPF 3. Equips temàtics i bibliotecaris temàtics a la Biblioteca de la UPF Què és un equip temàtic:

És la unitat organitzativa bàsica de funcionament de la Biblioteca en relació als continguts de la docència i de la recerca de la Universitat

És un grup de bibliotecaris, liderats per un cap temàtic, que donen servei a les necessitats d’informació especialitzades

La Biblioteca de la UPF 3. Equips temàtics i bibliotecaris temàtics a la Biblioteca de la UPF Què és un bibliotecari temàtic:

És el bibliotecari que, a la seva formació generalista i instrumental, hi afegeix una “expertització” en una àrea de coneixement específica

És el bibliotecari que porta a terme gran part de les seves tasques focalitzades en una àrea de coneixement específica

La Biblioteca de la UPF 3. Equips temàtics i bibliotecaris temàtics a la Biblioteca de la UPF Equips temàtics

Departaments de la UPF

Bibliotecaris temàtics

Àrees de coneixement

La Biblioteca de la UPF 3. Equips temàtics i bibliotecaris temàtics a la Biblioteca de la UPF Equips temàtics

Departaments de la UPF

Bibliotecaris temàtics

Àrees de coneixement

El Wib, la intranet de la Biblioteca de la UPF 1. Organitzaci贸 de la Biblioteca

La Biblioteca de la UPF 3. Equips temàtics i bibliotecaris temàtics a la Biblioteca de la UPF Què fa el bibliotecari temàtic: Com a bibliotecari “tradicional”: realitza totes les funcions habituals i no “marcades” temàticament –

Atén el taulell d’informació bibliogràfica

–

Prepara i imparteix sessions de formació d’usuaris de tipus introductori o instrumental

–

És enllaç d’algunes de les tasques: de préstec interbibliotecari, de web, de catalogació, etc.

La Biblioteca de la UPF 3. Equips temàtics i bibliotecaris temàtics a la Biblioteca de la UPF Què fa el bibliotecari temàtic: Com a bibliotecari temàtic: –

Selecciona documents i recursos d’informació d’interès per a l’àrea temàtica i en proposa l’adquisició

–

Controla l’estat de la despesa del pressupost per a l’adquisició de fons bibliogràfic de l’àrea temàtica

–

Elabora, conjuntament amb el personal acadèmica, la guia de desenvolupament de la col·lecció de l’àrea temàtica

–

Porta a terme el processament tècnic dels documents adquirits de l’àrea temàtica

La Biblioteca de la UPF 3. Equips temàtics i bibliotecaris temàtics a la Biblioteca de la UPF Què fa el bibliotecari temàtic: Com a bibliotecari temàtic: –

Prepara eines per facilitar l’ús de recursos d’informació: guies d’ús de bases de dades de l’àrea temàtica

–

Resol consultes d’informació bibliogràfica especialitzades de l’àrea temàtica

–

Detecta necessitats de formació per part dels usuaris, especialment personal acadèmica o estudiants de tercer cicle, i prepara i imparteix les sessions especialitzades que se’n deriven

–

Elabora l’apartat del lloc web de la seva àrea temàtica: les guies temàtiques

La Biblioteca de la UPF 3. Equips temàtics i bibliotecaris temàtics a la Biblioteca de la UPF Què fa el bibliotecari temàtic: Enriquiment del lloc de treball: Com a bibliotecari “tradicional” + com a bibliotecari temàtic sense abandonar les funcions tradicionals, es fa un pas endavant de caràcter qualitatiu

La Biblioteca de la UPF 3. Equips temàtics i bibliotecaris temàtics a la Biblioteca de la UPF Equips temàtics / bibliotecaris temàtics Enriquiment dels llocs de treball

Especialització temàtica: vincle de relació amb el personal acadèmic

Augment de la polivalència i de la visió global de la Biblioteca i dels seus objectius per part del personal

La Biblioteca de la UPF

La Biblioteca de la UPF 4. Oferta de serveis a la Biblioteca de la UPF

Missi贸: Ser l'espai virtual, compartit per tot el personal, on integrar tota la informaci贸 i el coneixement de la Biblioteca amb la finalitat de millorar la gesti贸 i la comunicaci贸 interna.

La Biblioteca de la UPF

5. Futur proper: CRAI

Confluència de serveis

Nous serveis de suport a la docència i a l’aprenentatge (EEES)

La Biblioteca de la UPF

5. Futur proper: CRAI La confluència de serveis Reestructuració administrativa

Creació de l’Àrea de Recursos d’Informació (2003) Biblioteca + Servei d’Informàtica + Tècnics audiovisuals

La Biblioteca de la UPF

5. Futur proper: CRAI La confluència de serveis Àrea de Recursos d’Informació Model de confluència basat en:

la prestació conjunta en espais comuns de serveis que anteriorment s’oferien de forma dispersa i separada a difernts punts del campus per part de bibliotecaris, informàtics i tècnics audiovisuals

la creació d’equips multidisciplinars per donar serveis de recolzament a a la docència, l’aprenentatge i la investigació

La Biblioteca de la UPF

5. Futur proper: CRAI La confluència de serveis Millor aprofitament dels recursos humans i materials Concentració d’equipaments en espais comuns Evitant duplicitats Economitzant en manteniment Ampliant horaris Propiciar un ús més intensiu dels recursos

La Biblioteca de la UPF

5. Futur proper: CRAI

Nova estructura organitzativa (ARI)

Millora i ampliaci贸 de serveis

La Biblioteca de la UPF 5. Futur proper: CRAI Implantació dels CRAI a través de dues vies:

Creació de nous CRAI (noves instal·lacions): projectes de futur:

Campus de la Comunicació Campus del Mar

Adaptació de les instal·lacions actuals de la Biblioteca per a què puguin assumir noves funcions

La Biblioteca de la UPF 5. Futur proper: CRAI

Campus de la Comunicació Biblioteca

Biblioteca

de Rambla

de França

CRAI de Ca l’Aranyó

La Biblioteca de la UPF 5. Futur proper: CRAI

La Biblioteca de la UPF

Moltes gràcies per la vostra atenció

dolors.pons@upf.edu xavier.brunet@upf.edu Biblioteca de la UPF www.upf.edu/biblioteca

L’ESPAI EUROPEU D’EDUCACIÓ SUPERIOR: UN REPTE PER A LES UNIVERSITATS CATALANES Gaspar Rosselló Nicolau Universitat de Barcelona

Aquest nou segle exigeix un conjunt de millores en els sistemes educatius dels estats de la Unió Europea, que permetin una formació òptima dels ciutadans i la seva integració en un mercat laboral europeu, unificat i sense fronteres. La rellevància dels estudis dins el mercat laboral europeu ha d’estar emmarcada en una concepció global d’aprenentatge permanent. La Declaració de la Sorbona, signada el 1998 per quatre països de la Comunitat Europea (Alemanya, França, Itàlia i el Regne Unit), remarca el paper central de les universitats en el desenvolupament de la dimensió cultural europea i insisteix en la construcció d’un espai europeu d’ensenyament superior com un instrument clau per a la promoció de la mobilitat d’estudiants i professors, de la seva ocupabilitat i del desenvolupament global del continent. A més, s’hi convida els altres països membres a adherir-se a aquesta nova iniciativa. Va ser precisament a Bolonya, l’any 1999, on 29 països europeus es van comprometre a aconseguir els objectius exposats en la Declaració de la Sorbona. En la Declaració de Bolonya, signada pels ministres europeus d’Ensenyament, s’adverteix que el procés europeu s’ha convertit en una realitat cada vegada més concreta i determinant en la vida de la Unió i els seus ciutadans i que l’Europa del coneixement està àmpliament reconeguda com a factor insubstituïble per al creixement social i humà, i també com a element indispensable per consolidar i enriquir la ciutadania europea, ja que confereix als seus ciutadans les competències necessàries per afrontar els reptes del nou mil·lenni, juntament amb la conscienciació dels valors compartits i de la pertinença a un espai social i cultural comú. Els ministres europeus van assumir la necessitat de la creació de l’espai europeu d’educació superior, dins el marc dels principis fonamentals expressats en la Magna Charta Universitatum (Bolonya, 1988). A més de consolidar el suport als principis generals exposats en la Declaració de la Sorbona, hi ha un compromís ferm de crear una Europa del coneixement, com a factor irreemplaçable per al creixement social i la formació dels ciutadans, d’incrementar la competitivitat del sistema europeu d’ensenyament superior i d’assegurar-se que aquest sistema europeu sigui de qualitat i es pugui promocionar mundialment. Aquesta coordinació de les diferents polítiques educatives s’ha de fer en un curt període de temps, i en tot cas abans de l’any 2010. Des de la signatura de la Declaració de Bolonya, han estat innombrables les jornades, els seminaris, les conferències... que s’han anat produint tant en l’àmbit de Catalunya com també a escala nacional i internacional, tots enfocats a anar desenvolupant els objectius exposats en aquesta declaració.

La integració de les universitats a l’espai europeu

Parlar dels objectius plantejats en la Declaració de Bolonya suposa fer un esforç, per part de tots els països, d’adequació de les seves estructures a aquesta nova concepció general que es pretén assumir i que actualment divergeix entre la majoria de països europeus. Es tracta d’harmonitzar, no d’uniformitzar, i de fer possibles les acreditacions universitàries tot establint criteris clars per a l’avaluació de la qualitat de tots els ensenyaments a Europa. A Espanya, la Llei de reforma universitària (LRU), aprovada el 1983, va establir un marc, entre d’altres, per a la renovació de la vida acadèmica. En aquell moment, recollia que la incorporació previsible d’Espanya a l’àrea universitària europea comportaria una mobilitat més gran d’estudiants i de titulats i, per tant, calia respondre a aquest repte per mitjà de l’adaptació dels plans d’estudis i la flexibilització dels títols que s’oferissin en el mercat de treball. La LRU va trencar els esquemes clàssics i monolítics de la llei anterior i, a més de dotar d’una nova estructura els estudis universitaris (tres cicles), va advocar per l’autonomia universitària, ja que va permetre que les universitats poguessin impartir altres ensenyaments conduents a l’obtenció d’altres diplomes i títols (titulacions pròpies de pregrau i de postgrau —postgraus i màsters—), per tal d’estimular la competitivitat entre elles i assolir els nivells més alts de qualitat i d’excel·lència, sempre garantint una qualitat mínima, homogènia per a totes les universitats de l’Estat. La reforma dels plans d’estudis a les universitats espanyoles ha estat llarg i no exempt de dificultats. De fet, des de la promulgació de la LRU (1983), en la majoria de plans d’estudis s’han efectuat, com a mínim, dues reformes, i moltes vegades per tornar al mateix punt de partida, amb ensenyaments de llarga durada, sense una sortida professional intermèdia i amb uns crèdits pensats més en el professor que no pas en l’alumne, cosa que ha provocat una pressió sobre les plantilles del professorat i ha impedit prestar més atenció a alleugerir l’excessiva càrrega lectiva de l’alumne en cadascuna de les titulacions. Però és molt important tenir en compte, d’altra banda, que la reforma dels plans d’estudis ha tingut i continua tenint la seva part positiva, atès que ha obligat les universitats, entre moltes accions, a desenvolupar projectes d’innovació docent, dissenyar nous programes docents de les assignatures, iniciar un sistema de tutorització en les diferents titulacions i elaborar unes guies de titulacions amb una bona definició dels objectius formatius i professionals. També ha obert la possibilitat de dur a terme pràctiques en empreses i institucions, fet que ha permès acostar molt més l’estudiant al món professional. Amb l’aprovació, l’any 2001, de la nova Llei orgànica d’universitats (LOU) i a fi d’adaptar-se a l’espai europeu d’ensenyament superior, es preveuen un seguit de mesures que han de permetre les modificacions necessàries per a l’adaptació dels ensenyaments d’acord amb les línies generals que emanen d’aquest espai europeu. Aquestes mesures, emmarcades en el títol XIII de la Llei, caldrà anar-les desenvolupant en tots els aspectes a què fa referència la Declaració de Bolonya, per a la plena incorporació del sistema espanyol a l’espai europeu d’ensenyament superior. Estem, doncs, en un moment en què, malgrat el cansament de tot el col·lectiu universitari per les reformes i contrareformes dutes a terme al llarg d’aquests darrers anys, podem i hem d’abordar amb optimisme i de manera tranquil·la els objectius que assenyala la Declaració. La nova concepció del crèdit europeu com una unitat de valoració de l’activitat acadèmica, en què s’integren harmònicament tant els ensenyaments teòrics i pràctics, altres activitats acadèmiques dirigides i el volum de feina que l’estudiant ha de realitzar per superar cadascuna de les matèries/assignatures, suposa una nova situació d’aprenentatge, centrada més en l’aprenentatge de l’alumne que no pas en el professor. Aquest fet indueix a una implicació més gran de l’alumne i alhora n’afavoreix l’activitat i el protagonisme. D’altra banda, canvia el paper docent del professor, i també els objectius, la metodologia docent i els sistemes d’avaluació, la qual cosa implica necessàriament haver d’impulsar una nova cultura docent i d’aprenentatge.

La integració de les universitats a l’espai europeu

La valoració d’aquest crèdit europeu es fa sobre la base que un alumne a temps complet pugui cursar 60 crèdits per any en el conjunt de matèries i/o assignatures en què es desenvolupi la titulació corresponent. La mitjana europea en hores de feina total de l’alumne és de 1.600 hores, xifra que representa una equivalència crèdit/hora d’1/27, si bé en aquest punt caldrà tenir en compte les particularitats de cada titulació. Aquesta concepció fa que en el currículum de l’estudiant no solament s’hagin d’incorporar les matèries superades, sinó que s’hi haurà de tenir en compte el major o menor aprofitament i profunditat del seu aprenentatge. Això comporta un canvi en el sistema de qualificacions, en què s’hauran d’incorporar la nota numèrica i una escala de graus que permetin plasmar la valoració conceptual del rendiment de cada estudiant en cadascuna de les matèries/assignatures. D’altra banda, la transició del crèdit actual al crèdit europeu té les seves implicacions respecte del professorat, i cal marcar una línia d’actuació per dur-les a terme. En els plans docents de les assignatures s’haurà d’anar més cap a un concepte de pla de treball on quedin perfectament clars els objectius (coneixements i competències) i les activitats associades (classes teòriques, pràctiques, treballs dirigits, autoavaluacions i altres sistemes d’avaluació, hores d’estudi...), i tot això amb el còmput corresponent en hores. També caldrà que els òrgans universitaris corresponents actuïn en diferents àmbits, com ara el model docent, els plans de millora docent, el suport a la docència, la innovació docent, les noves activitats docents, la formació del professorat, les noves tècniques d’informació i comunicació i la incentivació. Hi haurà d’haver un compromís dels equips de govern per poder dur a terme aquest canvi tan necessari en la metodologia docent dels ensenyaments universitaris i que ens permeti acostar-nos al model proposat en la Declaració de Bolonya, que ja s’està aplicant a molts països de la Comunitat. No hem d’oblidar que estem davant d’una transició d’un concepte de crèdit centrat més en el professor i, per tant, amb un alumne més receptor i, com a tal, més passiu, i que al seu torn fomenta l’adquisició del coneixement i molt especialment la memòria i la comprensió; i es vol anar cap a una nova concepció del crèdit centrat en l’alumne, cosa que n’afavoreix l’activitat i el protagonisme. Aquesta nova concepció desenvolupa diferents capacitats, maneja fonts originals i s’hi duen a terme diferents metodologies i estratègies. Això comporta una modificació de les activitats docents i hem d’avançar en el disseny i la implantació d’aquestes noves activitats, i també en el replantejament de les actuals. Es fa necessari, doncs, identificar els eixos d’actuació, com poden ser, per exemple, la generalització dels processos de tutorització i el replantejament dels diferents instruments d’avaluació i autoaprenentatge. Un altre dels punts importants de la Declaració de Bolonya, en el qual s’està treballant de manera més intensa en l’actualitat, és l’harmonització de les titulacions. L’objectiu, d’acord amb les directrius europees, és establir una estructura de titulacions tan flexible com sigui possible, amb dos graus diferenciats. La superació del primer grau, d’un mínim de tres anys, ha de permetre accedir al mercat laboral i, al seu torn, donar lloc a un títol Bachelor. Per accedir al segon grau, d’un màxim de dos anys, caldrà haver superat el primer. Aquest grau ha de donar lloc a un títol Master, entenent aquesta paraula no com l’estem fent servir actualment —ensenyaments propis de postgrau oferts per universitats o altres institucions i que donen lloc a diplomes propis—, sinó com un segon títol oficial i d’especialització que solament pot ser ofert per una institució universitària o adscrita a la universitat. La legislació espanyola, producte de la LRU de l’any 1983, divideix les titulacions en titulacions de cicle curt, de tres anys, que es denominen diplomatures, enginyeries tècniques o arquitectura tècnica, i titulacions de cicle llarg, amb una durada flexible de quatre o cinc anys, denominades llicenciatures, enginyeries o arquitectura. Dins aquestes darreres, les titulacions amb directiva europea com ara Odontologia, Farmàcia, Veterinària o Arquitectura, les fixa en cinc anys i Medicina, en sis. La LRU va introduir, a més, un tipus d’ensenyaments només de segon cicle, que s’inclouen en el grup d’ensenyaments de cicle llarg i que permeten el pas des d’altres titulacions —ja siguin diplomatures, enginyeries tècniques o primers cicles de titulacions llar-

La integració de les universitats a l’espai europeu

gues— a aquest tipus de llicenciatures o enginyeries, fet que afavoreix, en molts casos, un desenvolupament acadèmic posterior. Cadascuna d’aquestes titulacions només de segon cicle té fixats els primers cicles que poden accedir-hi i també els complements de formació necessaris per a aquest accés, anomenats col·loquialment passarel·les. Aquest nou tipus de titulacions ha ampliat el ventall de possibilitats als estudiants de les diplomatures per poder accedir a titulacions de cicle llarg. També permet als estudiants de titulacions de cicle curt, una vegada han acabat el seu primer cicle, canviar de titulació o alternar-la, si bé el més freqüent en aquest cas és que l’estudiant acabi la seva primera carrera i posteriorment iniciï una segona titulació de les de només de segon cicle. La convergència europea ens ha de permetre fer un pas endavant i no caure en els mateixos problemes que han anat sorgint al llarg dels anys en què ha estat en vigor la LRU. Per a això cal aclarir el perfil i les competències professionals que han de tenir tots dos títols, i també les equivalències, amb caràcter general, d’aquestes titulacions, entre les quals, l’accés a la funció pública. Aquesta proposta fa necessària la revisió dels continguts actuals dels diferents plans d’estudis i adaptarlos a la durada real dels ensenyaments, tot ometent continguts que ara com ara s’estan impartint en les titulacions actuals per incorporar-los als continguts d’aquest segon grau. Per a això, cal més autonomia per a les universitats, on a partir d’uns continguts bàsics generals (similars a les directrius pròpies dels plans d’estudis actuals) puguin desenvolupar els continguts de cadascuna de les titulacions, sempre amb una acreditació posterior dels diferents ensenyaments impartits. Tot això representa un esforç de tots els agents implicats (universitats, col·legis professionals, institucions públiques i privades...) per tal de poder competir amb els altres països implicats en la Declaració de Bolonya i aconseguir aquesta convergència tan necessària per a la creació de l’espai d’educació superior. Ens trobem, doncs, davant d’un repte important: les universitats hem de contribuir a dissenyar aquest espai europeu. Crec sincerament que estem en condicions de poder assumir aquest nou desafiament.

La integració de les universitats a l’espai europeu

biblios de presons L. Burgos, A. Sulé. La Biblioteca del Centre Penitenciari de Joves de Barcelona Figura 1. Visió general de la Biblioteca Figura 2. Àrea d’informació i consulta (al fons)

item { 33 (2003) / 28-50 La Biblioteca del Centre Penitenciari de Joves de Barcelona Lola BURGOS OLIVÁN, Andreu SULÉ DUESA RESUM: Es descriu el servei de biblioteca del Centre Penitenciari de Joves de Barcelona. En primer lloc es fa una breu explicació de l’organització del centre penitenciari per unitats de convivència, així com de les principals característiques dels seus interns (edat, medi sociocultural, nivell cultural, estudis en curs, etc.). Posteriorment es descriu pròpiament el servei de biblioteca del centre des de diferents punts de vista: administració, serveis, pressupost, personal, localització i condicionament, fons, catàleg i promoció i difusió. Per últim, es comparen i valoren les principals dades d’aquest servei amb les que estableixen les recomanacions de l’IFLA per a biblioteques de presó. 1. EL CENTRE PENITENCIARI DE JOVES DE BARCELONA El Centre Penitenciari de Joves és ubicat al carrer del Pare Manjón, número 2, al barri de la Trinitat Vella (districte de Sant Andreu) de Barcelona. Amb una capacitat òptima de 330 interns,1 en l’actualitat acull una població d’unes 260 persones, organitzada en set unitats de convivència independents: 1. Nivell Avançat: unitat amb una capacitat total de 160 places on conviuen interns amb capacitats d’autocontrol, habilitats de relació interpersonal positives, capacitat d’autoorganització i d’establiment de compromisos. Són els únics interns que tenen un accés lliure a la Biblioteca en els horaris establerts. Lola Burgos Olivan. Bibliotecària del Centre Penitenciari de Joves de Barcelona. Andreu Sulé Duesa. Professor de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona. Article rebut el setembre de 2002; revisat l’octubre de 2002 1. Sense tenir en compte els interns de la Secció Oberta ni els arrestos de cap de setmana.

L. Burgos, A. Sulé. La Biblioteca del Centre Penitenciari de Joves de Barcelona 2. Nivell Bàsic: unitat amb una capacitat total de 98 places on conviuen interns caracteritzats per dèficits de conducta i d’hàbits personals bàsics, així com dificultats per a establir relacions interpersonals pertinents i de manera estable. 3. Unitat d’Acolliment: mòdul amb capacitat per a 37 interns. S’adreça a interns que ingressen per primera vegada a la presó amb la finalitat de proporcionar un marc de contenció i facilitar-los la informació adequada per a la posterior vida al Centre. 4. Infermeria: mòdul amb capacitat per a 15 interns on conviuen interns assignats per criteris mèdics. 5. Nivell Intensiu: unitat amb una capacitat total de 20 cel·les per a 20 interns. Hi viuen interns que han de complir sancions per conductes molt greus, els que presenten conductes que distorsionen greument la vida normal del Centre o els que han de complir d’altres sancions motivades Página 1

biblios de presons per infraccions del règim disciplinari del Centre. L’assignació dels interns a un o altre nivell o unitat es realitza seguint un model d’adequació, és a dir, en funció de si les seves capacitats i recursos personals (autocontrol, esforç, responsabilitat, etc.) s’ajusten a les característiques pròpies de cada unitat de convivència. Per últim, cal assenyalar que no hi ha separació entre població preventiva i penada; es fan prevaler els criteris abans esmentats per a la classificació dels interns. 6. Secció Oberta: unitat específica amb 50 places destinada a interns classificats en tercer grau de tractament, és a dir, els que viuen en un règim de semillibertat per tal d’incorporar-se a la societat. 7. Arrestos de cap de setmana: unitat amb capacitat de 50 places destinada a persones condemnades a la pena d’arrest de cap de setmana que preveu el codi penal. És important retenir aquesta estructuració, ja que, com es veurà més endavant, part dels serveis bibliotecaris que s’ofereixen en el Centre resten condicionats per les limitacions en la mobilitat de les persones d’algunes d’aquestes unitats. Pel que fa a les característiques dels interns val a dir que, majoritàriament, són joves entre divuit i vint-i-un anys que generalment provenen d’un medi sociocultural desfavorit amb risc d’exclusió social. Es caracteritzen per tenir unes relacions familiars inestables i un nivell cultural baix; majoritàriament presenten fracàs escolar, manca d’hàbits laborals, escassos recursos

item { 33 (2003) / 28-50 personals i problemàtiques amb les drogues. Quant al servei, la majoria d’interns, quan vivien en llibertat, no havien utilitzat mai una biblioteca, ni tampoc eren lectors habituals de cap tipus de publicació. Algunes dades quantitatives poden ajudar a definir una mica més aquest perfil:2 — • • •

Segons l’edat: De 18 a 21 anys 176 (68%) De 21 a 25 anys 72 (28%) Majors de 25 anys 12 (6%)

— Segons el país d’origen: • Catalunya 150 (57%) • Àfrica 71 (28%) • Amèrica del Sud 15 (6%) • Europa de l’Est 11 (4%) • Estat espanyol (resta) 7 (3%) • Europa (resta) 5 (2%) • Àsia 1 (0’4%) — Segons el nivell o grup escolar cursat en el Centre:3 • 1r nivell etapa instrumental 61 • 2n nivell etapa instrumental 90 • 3r nivell etapa instrumental 71 • Pregraduat 57 • Graduat 32 • Estudis a distància (2n cicle ESO i 1r Batxillerat) 59 • Castellà per a estrangers 160 2. EL SERVEI DE BIBLIOTECA La Biblioteca del Centre Penitenciari de Joves de Barcelona és ubicada a la unitat de convivència anomenada de Nivell Avançat. Es consideren usuaris 2. Dades de l’any 2001 extretes de l’informe sobre el CP de Joves de Barcelona elaborat pel Síndic de Greuges l’octubre de 2001. 3. Dades extretes de la memòria escolar del curs 2001-2002, Aula EPA Santiago Rusiñol del CP de Página 2

biblios de presons Joves de Barcelona.

L. Burgos, A. Sulé. La Biblioteca del Centre Penitenciari de Joves de Barcelona de la Biblioteca tots els interns del Centre, si bé únicament poden accedirhi lliurement els interns d’aquest nivell en l’horari establert i els diferents professionals de l’Àrea d’Observació i Tractament. 2.1. Administració La Biblioteca depèn administrativament de la Secció d’Educació, Cultura i Esports de la Direcció General de Serveis Penitenciaris i de Rehabilitació del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, mentre que en l’organigrama del centre penitenciari el Servei de Biblioteca depèn del sotsdirector de Tractament. Figura 3. Organigrama del Centre Coordinadora treballadors socials Coordinadora d’educadors Bibliotecària Treballadors socials Monitors de Formació Ocupacional Mestres PsicòlegsJuristes-criminòlegs Directora docentPedagoga Director Cap serveis mèdics Administrador Sots-director de Tractament Sots-director de Règim Educadors Monitors Voluntaris La concepció de la presó com a marc educatiu integral fa que les relacions de la Biblioteca amb la resta de professionals implicats en aquesta tasca siguin molt importants a l’hora de coordinar i sumar esforços. Aquesta relació s’articula principalment a través dels Equips Multidisciplinaris (integrats per educadors, psicòlegs, monitors, etc.) i del Claustre de Mestres, que és on periòdicament la bibliotecària té l’oportunitat de participar i col·laborar en la planificació, seguiment i desenvolupament de l’oferta curricular i dels programes de tractament destinats a la rehabilitació i reinserció dels interns. Cal dir, però, que, a més d’aquests òrgans de contacte “oficials”, una altra de les principals vies de coordinació consisteix en les relacions interpersonals i la comunicació informal, facilitada en gran mesura per les petites dimensions de la presó, la qual cosa representa una participació plena en el dia a dia del Centre.

item { 33 (2003) / 28-50 Pel que fa a la relació de la Biblioteca amb els interns, val a dir que ara per ara no existeix al Centre cap òrgan ni cap representació creada amb aquesta finalitat. La bibliotecària coneix i participa de les necessitats, inquietuds i opinions dels interns mitjançant el seu tracte diari i directe amb aquells interns que poden accedir de forma lliure a la Biblioteca (Nivell Avançat), o bé quan aquesta actua com una activitat més dins l’oferta curricular amb un grup fix d’interns derivat pels tutors. Amb els interns amb condicions d’accés especial, aquesta relació s’estableix únicament quan utilitzen els serveis de préstec o el servei d’hemeroteca. A més d’aquestes relacions internes, la Biblioteca també ha endegat Página 3

biblios de presons col·laboracions amb institucions externes al Centre. La Sala de Lectura del Centre Cívic de la Trinitat Vella, la Biblioteca Pública Ignasi Iglésias, la Biblioteca Pública de Sant Pau i el Centre de Recursos Pedagògics de Sant Andreu són algunes de les institucions amb què la Biblioteca participa pel que fa al donatiu de materials i al préstec interbibliotecari. Malauradament, aquests contactes són més el producte de la voluntat d’oferir un bon servei i cobrir les necessitats de determinats usuaris, per part de la bibliotecària del Centre (i dels responsables de les institucions col·laboradores), que no pas fruït d’una política planificada i reglamentada de les administracions públiques corresponents. 2.2. Serveis L’horari d’accés a la Biblioteca és de 10 a 11.30 h., de dilluns a divendres amb la presència de la bibliotecària, i els caps de setmana sota la responsabilitat dels interns auxiliars, amb la supervisió d’un educador. Aquest horari, però, només és hàbil per als interns del Nivell Avançat, ja que l’accés dels reclusos de la resta d’unitats als serveis bibliotecaris està fortament condicionat per les restriccions a la seva mobilitat pròpies del règim del Centre (vegeu més avall 2.2.1). Cal tenir present, però, que fins i tot l’accés a la Biblioteca per als interns del Nivell Avançat es veu limitat per l’horari de l’oferta curricular i de programes de tractament (escola, formació ocupacional, tallers productius, esports, activitats artístiques, informàtica, etc.). Aquestes activitats es desenvolupen de dilluns a divendres en quatre franges d’activitats estables (matí de 9 a 11 h. i d’11.30 a 13 h., i tarda de 15.30 a 17.30 h. i de 18 a 19 h.) i són d’assistència obligada per als interns. Sent així, es va establir l’horari de la Biblioteca de manera que coincidís amb l’hora de descans o pati de gran part

L. Burgos, A. Sulé. La Biblioteca del Centre Penitenciari de Joves de Barcelona dels interns4 (10.30 a 11.30 h), per tal que l’accés pogués ser lliure i voluntari, no fos incompatible amb d’altres activitats i la Biblioteca fos accessible a un major nombre d’usuaris. L’establiment dels objectius de la biblioteca es basa tant en el marc legal vigent com en la tipologia d’usuaris, la infrastructura, els recursos i el funcionament propis del Centre i, per extensió, de la Biblioteca. Així es pretén: — Fomentar l’interès i la motivació dels interns envers l’hàbit de la lectura. — Contribuir a l’educació permanent, posant a l’abast de tothom tot el camp de coneixements i cultura de què disposa la Biblioteca. — Estimular el desenvolupament intel·lectual, social i cultural dels usuaris de la Biblioteca. — Actuar com a suport de dinamització i d’informació als professionals i interns del Centre. — Fomentar actituds de respecte i convivència. — Actuar com a referent normalitzador. Per a l’assoliment d’aquests objectius la Biblioteca ofereix els següents serveis: — Servei d’informació i consulta: s’ofereix informació sobre el funcionament de la Biblioteca i del Centre,5 sobre on i com trobar una determinada informació, i es dóna resposta a preguntes que requereixen la consulta d’enciclopèdies o diccionaris. — Servei de préstec: es presten tots els materials de lliure accés (excepte alguns diccionaris i les enciclopèdies) per un període de vint dies, si són monografies, i de quatre dies per a les revistes i les historietes. De tots els materials es pot demanar una pròrroga. En cas que els documents no es retornin a la Biblioteca en el període establert se sanciona l’intern amb dies sense préstec. — Consulta en sala: tot el fons de la Biblioteca és de lliure accés (tret de la biblioteca jurídica, la poesia6 i el material audiovisual), si bé els do Página 4

biblios de presons 4. L’assistència a la Biblioteca és incompatible amb els tallers productius, per la qual cosa més d’una trentena d’interns no poden accedir-hi en aquest horari. 5. Els interns poden accedir a la informació publicada pel CPde Joves i pel Departament de Justícia. A més, des de la Biblioteca es coordina i s’edita un butlletí informatiu mensual sobre totes les novetats i noticies del Centre, que es distribueix entre interns i professionals. 6. Aquest és un tipus de material escàs a la Biblioteca, molt demanat pels interns i, a més, costa molt que sigui retornat.

item { 33 (2003) / 28-50 cuments més llegits són la premsa diària, les revistes i els llibres de coneixements. — Ludoteca: formada per jocs de taula (escacs i dames) i jocs d’ordinador. — Servei de préstec interbibliotecari: adreçat a aquells interns que ofereixen garanties de tornar el material i de fer-ho en les mateixes condicions en les quals els va ser prestat. També es fa extensiu als professionals del Centre. 2.2.1. Serveis a usuaris amb condicions d’accés especial Alguns serveis de la biblioteca es fan extensius al Nivell Bàsic i al Nivell Intensiu mitjançant l’accés diari, en el seu nivell, a la premsa i, dos dies per setmana, al préstec. Aquests dos nivells tenen una dotació pròpia de diaris (quatre diaris generals i un diari esportiu al Nivell Bàsic, i un diari general i un diari esportiu al Nivell Intensiu) als quals els interns accedeixen sol·licitant-los a l’educador del Nivell Bàsic o al funcionari del Nivell Intensiu. El préstec es realitza de manera personal i en els dies estipulats. L’intern escull l’obra que vol entre el lot de materials de la Biblioteca que la bibliotecària ha seleccionat i dut als nivells. A continuació es fixa el dia de tornada, amb un termini màxim de quinze dies per als llibres (més quinze dies de pròrroga) i de quatre dies per a les revistes i historietes, sempre tenint en compte que aquests terminis poden variar segons la tipologia del document i la capacitat lectora de l’intern. Pot semblar estrany que la forma de selecció de les obres per part dels interns en aquests nivells es faci mitjançant lots de material en comptes d’un catàleg o llista bibliogràfica, però cal tenir en compte que per a la majoria d’usuaris un llistat de títols de llibre és poc significatiu i no els aporta dades a l’hora d’escollir un document. Igualment, l’autoria no és tampoc una dada rellevant per a ells. Generalment expressen les seves demandes per la temàtica o el gènere que volen llegir, i deixen a criteri de la bibliotecària l’elecció d’un document, o bé el seleccionen ells mateixos, prèvia presentació de diferents llibres. Els interns del Departament d’Infermeria disposen d’un fons estable (uns dos-cents documents) que es renova periòdicament en funció de la demanda, l’ús i la permanència dels interns en aquest mòdul. També accedeixen diàriament a la premsa en el mateix departament (un diari general), i poden sol·licitar qualsevol document en préstec de la Biblioteca. Els interns d’aquests nivells (exceptuant els del Nivell Intensiu) únicament poden gaudir de tots els serveis de la Biblioteca quan hi accedeixen

L. Burgos, A. Sulé. La Biblioteca del Centre Penitenciari de Joves de Barcelona amb els grups d’escola o de qualsevol altra activitat en visites d’una hora i mitja o dues hores en el dia i horari acordats entre la bibliotecària i el professional responsable de l’activitat. 2.3. Pressupost Página 5

biblios de presons El pressupost global de la Biblioteca no és gestionat directament per la bibliotecària, sinó que totes les despeses, llevat del pressupost per a la compra de material bibliogràfic, es descompten de les partides assignades a l’Àrea de Tractament del Centre i són gestionades per l’administració d’aquest. Val a dir que, malgrat tot, generalment totes les demandes de material mobiliari, fungible, etc. es cobreixen a curt o llarg termini. Pel que fa a la compra de bibliografia per a fornir el fons, fins l’any 2002 aquesta s’ha vist condicionada per la disponibilitat de diners i la “bona voluntat” del Centre que es materialitzava en unes cent mil pessetes per a la compra de material nou, generalment llibres. Aquest any, però, la Biblioteca compta amb un pressupost anual fix de 1.082 € (180.000 pessetes) a càrrec del Centre. En aquest no s’inclouen (com tampoc no es feia els anys anteriors) les despeses de les publicacions en sèrie, les quals es renoven anualment, a càrrec d’un altre pressupost, prèvia proposta de la bibliotecària i la posterior aprovació i contractació de la subscripció des de la Secció d’Educació, Cultura i Esports de la Direcció General de Serveis Penitenciaris i de Rehabilitació. Finalment, pel que fa a l’adquisició de materials en altres suports (audiovisuals, recursos electrònics, etc.), cal dir que la Biblioteca no compta amb un pressupost anual o específic, sinó que les compres es cobreixen amb el mateix pressupost que es destina a comprar llibres. 2.4. Personal Per tal de dur a terme els serveis la Biblioteca compta amb una bibliotecària, a jornada completa, i dos interns auxiliars, tres hores diàries durant tota la setmana. Els interns realitzen algunes funcions pròpies d’auxiliar de biblioteca (segellatge, etiquetatge, préstec, etc.), donen suport en qualsevol activitat extrabibliotecària que s’escaigui i fan d’altres tasques, com la neteja i ordre dels diferents espais, etc.

item { 33 (2003) / 28-50 2.5. Localització i condicionament La Biblioteca és a la planta subterrània del Nivell Avançat (unitat de convivència amb un major nombre d’interns). S’hi accedeix per unes escales que també donen pas al pati d’aquest nivell, la sala de dia, la perruqueria i una aula. Aquesta ubicació afavoreix que en l’horari de lliure accés (coincident amb l’hora de descans o pati dels matins) la Biblioteca sigui utilitzada per tots els interns del Nivell Avançat. El local té un total de 82 m2, en què es distribueixen les set seccions de la Biblioteca: — Àrea d’informació i consulta. — Àrea de lectura de premsa. — Ludoteca. — Àrea de coneixements. — Àrea de novel·les. — Àrea de revistes i historietes. — Àrea multimèdia. Figura 4. Representació esquemàtica de les àrees que formen la Biblioteca Ludoteca Àrea de novel·les Entrada Zona de lectura i estudi i d’activitats Página 6

biblios de presons en grup Àrea d’informació i consulta Àrea de lectura de premsa Àrea multimèdia Àrea de revistes i historietes Àrea de coneixement L’àrea d’informació i consulta és just a l’entrada de la Biblioteca i s’hi ubica el taulell d’informació, on es realitza el préstec personal i dels materials d’ús exclusiu en sala (que es guarden en dos armaris), i on s’exposen les

L. Burgos, A. Sulé. La Biblioteca del Centre Penitenciari de Joves de Barcelona revistes en curs. També hi ha prestatgeries per a hostatjar-hi els diccionaris i els materials d’autoaprenentatge, cursos d’idiomes, d’informàtica, etc., atès que es tracta d’un tipus de document que cal controlar especialment perquè no desaparegui. També disposa de dos ordinadors, un dels quals permet consultar el catàleg de la biblioteca. A continuació hi ha l’àrea de lectura de premsa, que consta d’una taula de grans dimensions i vuit punts de lectura. Els diaris del dia són darrere aquesta taula en un expositor, juntament amb un altre adreçat a exhibir les novetats. És en aquestes dues àrees on es realitzen els serveis tècnics i el processament del material a porta tancada. Hi segueix la zona de ludoteca, amb dues taules pintades com si fossin el tauler d’un joc d’escacs o dames, i on, evidentment, s’hi juga. Figura 5. Àrea de lectura de premsa (primer pla) i ludoteca (segon pla) Seguidament hi ha l’àrea de coneixements, que ocupa tota la paret frontal de la biblioteca, i l’àrea de les novel·les, que ocupa més de la meitat de la paret lateral dreta. La zona que hi ha davant d’aquestes dues àrees, amb els punts de lectura corresponents, és la considerada pròpiament com a zona de lectura i estudi per als interns, i on es realitzen les activitats en grup.

item { 33 (2003) / 28-50 Figura 6. Àrea de coneixements i zona de lectura i estudi i d’activitats en grup

A continuació, i just enfront del taulell d’informació i consulta, hi ha la secció de revistes i historietes, que té dinou punts de lectura, compartits amb l’àrea de novel·les. L’àrea multimèdia consisteix en dues taules que formen un angle on s’utilitzen sis ordinadors personals. A l’espai buit d’aquest angle hi ha un televisor i un vídeo, utilitzats per a mirar documentals, pel·lícules, etc. Aquesta distribució d’espais es va realitzar l’any 2000 quan foren comprats el taulell i els armaris de la zona de consulta, les taules per als ordinadors, el moble per a la televisió i el vídeo i les prestatgeries d’exposició per a les publicacions en sèrie i novetats. Els principals objectius d’aquest repartiment han estat: delimitar espais al si de la Biblioteca, encara que sense barrePágina 7

biblios de presons res físiques (en aquest sentit, les columnes que hi ha al bell mig de la sala sempre han estat un obstacle insalvable, així com les grans dimensions de les finestres, que han condicionat la quantitat i la distribució de les prestatgeries); potenciar els materials més utilitzats en les hores de major afluència d’usuaris (diaris, revistes, historietes, etc.); i compatibilitzar un bon servei bibliotecari amb les mesures de seguretat i control pròpies d’una biblioteca de centre penitenciari.

L. Burgos, A. Sulé. La Biblioteca del Centre Penitenciari de Joves de Barcelona Figura 7. Àrea de revistes i historietes Figura 8. Àrea multimèdia Per últim, cal esmentar que la Biblioteca també disposa d’un magatzem, ubicat a la primera planta del Nivell Avançat, on es guarden els materials audiovisuals i les capses amb els documents que han de ser incorporats al fons. 2.6. Fons El Servei de Biblioteca disposa d’un fons de: — Llibres : 3.195 volums. — Revistes: 18 títols7 (37 exemplars). — Diaris: 5 títols (24 exemplars). — Enregistraments de vídeo: 254 títols. — Recursos electrònics : 33 col·leccions. El fons bibliogràfic més consultat en sala consisteix en els llibres de coneixements (en concret, els llibres de divulgació que permeten introduir-se 7. No s’hi inclouen les publicacions donades per determinades entitats ni les revistes d’altres presons, perquè hi arriben de forma irregular.

item { 33 (2003) / 28-50 progressivament en una matèria) i els de consulta, en tots dos casos en llengua castellana i amb abundants il·lustracions. El nivell informatiu d’aquestes obres es correspon als darrers cicles de primària i dels primers cursos de l’ESO. Els manuals, llevat que tinguin molta il·lustració i siguin de temes molt concrets, no tenen gaire acceptació. Val a dir que el fons corresponent a les obres de coneixement i de consulta, malgrat representar més de la meitat del fons amb uns 1.650 volums, està desequilibrat i difícilment cobreix les necessitats informatives i educatives dels usuaris de la Biblioteca. Per una banda, hi ha moltes àrees temàtiques d’interès per als interns (i per a la Biblioteca) que no són representades en aquest fons, mentre que per una altra banda sovint el nivell informatiu d’aquests documents, per massa simple o per massa complex, no s’adiu amb la capacitat cognitiva del perfil estàndard dels reclusos. Per matèria, les fonts més consultades són els llibres d’autoajuda, de ciències naturals, de ciències aplicades (tot i que hi ha un buit temàtic important en aquest grup, sobretot pel que fa a mecànica, cotxes, motos, informàtica, etc.) i determinats períodes històrics del segle XX. La Biblioteca disposa d’un fons jurídic format pel Codi penal, el Reglament penitenciari, la Llei del Menor, la Constitució i manuals d’autodefensa. Tot i que són d’accés restringit, es deixen en préstec i es faciliten fotocòpies de les parts sol·licitades. El fons d’imaginació és compost per uns 1.350 volums, majoritàriament novel·les. La novel·la juvenil8 és molt acceptada, sobretot les col·leccions que parlen de problemàtiques juvenils i socials actuals, així com les d’intriga, terror, ciència ficció i aquelles en què el lector esdevé el protagonista. Página 8

biblios de presons Pel que fa a la novel·la per a adults, les preferències segons el gènere coincideix bastant amb les novel·les juvenils, si bé caldria afegir-hi les novel·les que parlen d’altres presons, les relacionades amb la justícia i les de crims i assassinats. La poesia també es un gènere molt demanat. Es llegeix, més que com a lectura de plaer, com a font d’inspiració (o còpia) a l’hora d’escriure poemes a les promeses, amigues, etc. La llengua dels documents que componen el fons de la Biblioteca és, majoritàriament, el castellà, ja que és la llengua d’ús de gran part dels interns 8. Com a dada curiosa, cal dir que les novel·les amb un disseny de coberta i unes il·lustracions amb aspecte una mica infantil acostumen de ser rebutjades pels interns en ser considerades per ells com obres de poc nivell (encara que en realitat s’adiuen perfectament amb la capacitat lectora i comprensiva de molts d’ells). El tipus de lletra i la data d’edició (més o menys antiga) també els condiciona molt a l’hora de triar una obra.

L. Burgos, A. Sulé. La Biblioteca del Centre Penitenciari de Joves de Barcelona nascuts a Catalunya i d’alguns estrangers (sud-americans). Els llibres en català, tot i que alguns títols només es poden trobar en aquesta llengua, no tenen gaire acceptació, ja que els nivells de comprensió escrita són, generalment, baixos o molt baixos. A les prestatgeries les novel·les no han estat separades segons el criteri de llengua, sinó que han estat mantingudes juntes de forma expressa amb la voluntat de fomentar i afavorir la lectura d’obres en català.9 A més de títols en castellà i català, la Biblioteca disposa de noranta-cinc llibres en altres llengües; en concret, anglès, alemany, francès i àrab. Val a dir que l’àrab és la segona llengua més parlada del Centre, però que només un percentatge molt baix sap llegir-lo. Tot aquest fons, tret dels llibres en àrab que són d’accés restringit per tal d’afavorir un major control,10 és en una secció de la Biblioteca separada i convenientment senyalitzada. Pel que fa les publicacions en sèrie,11 la Biblioteca rep 24 exemplars de 5 títols de diaris i 37 exemplars de 18 títols de revistes, la qual cosa representa un total de 61 subscripcions. Si es compara aquesta xifra amb les 40 subscripcions que les Guidelines for library services to prisoners de l’IFLA12 recomana per a un centre de 200 interns residents, com és el CP de Joves de Barcelona, es veu que, en aquest cas, el fons de la Biblioteca és més que acceptable. Val la pena destacar aquesta dada, ja que les publicacions en sèrie són un dels tipus de material més llegits i valorats per tots els usuaris, sigui quin sigui el grau d’alfabetització i les llengües que sàpiguen llegir. Així, hi ha des d’interns fidels a determinades publicacions que llegeixen gairebé senceres (com, per exemple, les revistes de cotxes, cinema, esports, actualitat, etc.), fins a d’altres que només les fullegen, en llegeixen els titulars o miren les fotos. Igualment, les publicacions en sèrie esdevenen una eina molt valuosa per als reclusos amb nivells més baixos d’escolarització, i també per als estrangers. La tipologia d’aquestes publicacions va des de revistes especialitzades en matèries concretes (natura, geografia, cinema, llibres, cotxes, motos, psicologia, vida natural, divulgació de temes científics, etc.) fins a setmanaris d’actualitat o els mateixos dominicals dels diaris. Entre la premsa diària, els diaris més llegits són, per aquest ordre, El periódico i La vanguardia. Aquestes preferències vénen determinades pel format 9. Quan un usuari vol una a novel·la i només es troba en català, se l’intenta Página 9

biblios de presons “convèncer” perquè la llegeixi, sempre tenint en compte el seu grau d’alfabetització en català,. 10. Com en el cas de la poesia, la Biblioteca en disposa de pocs exemplars, a més que sovint són objecte de robatori o no són retornats. 11. No s’hi inclouen els sis diaris que rep la Secció Oberta, ni les sis revistes adreçades a professionals del Centre. 12. Guidelines for library services to prisoners, 2nd rev. ed. (The Hague: IFLA, cop. 1995), p. 17.

item { 33 (2003) / 28-50 i els elements visuals propis de cada diari (titulars, seccions, distribució de les notícies, tipus de lletra, etc.) i pel llenguatge i tractament de la informació. Pels mateixos motius, El país té una acceptació mitjana i l’Avui més aviat baixa.13 Els índexs de lectura de la premsa esportiva també són alts, si bé val a dir que els lectors d’aquesta gairebé sempre també ho són dels diaris generals i, per tant, l’estereotip de l’intern que només llegeix premsa esportiva no s’ajusta en aquest cas a la realitat del Centre. Les seccions de la premsa diària més consultades són l’estatal, Catalunya, Barcelona, societat, esports i, evidentment, la programació televisiva, els horòscops, els contactes i els passatemps. L’ús del fons d’audiovisuals i de recursos electrònics s’adreça als diferents professionals del centre per tal de complementar els programes formatius i educatius i donar-los suport. Hi predominen els documentals de ciències naturals i geografia en suport vídeo, amb un fons de 49 pel·lícules (vídeo i DVD). El fons de recursos electrònics és el fruit d’anar col·leccionant els CD-ROM que determinades revistes i diaris lliuren de forma gratuïta. Es tracta d’obres de consulta generals i temàtiques, cursos d’idiomes i informàtica, així com històries de l’art i universal. Tant l’adquisició de nou material, clarament condicionada per les limitacions pressupostàries de la Biblioteca, com la renovació del fons, es regeixen per una política basada en els següents criteris: a) Buits de la col·lecció en àrees temàtiques bàsiques. b) Buits de la col·lecció en el fons d’imaginació. c) Buits temàtics de la col·lecció segons les desiderates i necessitats dels usuaris. d) Obsolescència dels materials molt consultats. e) Deteriorament físic dels materials molt consultats. f) Pèrdua o robatori de materials pertinents. Pel que fa els donatius, val a dir que, generalment, els fets per particulars no acostumen de ser pertinents per a la biblioteca.14 Cas contrari són els donatius fets per altres biblioteques o entitats fruit de les col·laboracions (in 13. L’escassa acceptació d’aquest diari també ve determinada per la llengua, encara que no és l’únic criteri, ja que El periódico també es rep en català i és molt més consultat que l’Avui. 14. Quan un particular entra en contacte amb la biblioteca per a fer un donatiu, tot i les indicacions sobre el que es necessita, sovint hi arriba allò que el donant considera pertinent, allò que no vol per a ell i que possiblement no val per a ningú i, a més a més, alguna cosa del que s’ha indicat com a necessària. Página 10

biblios de presons

L. Burgos, A. Sulé. La Biblioteca del Centre Penitenciari de Joves de Barcelona formals) establertes per la Biblioteca, o les donacions d’editorials fetes prèvia demanda per carta de la bibliotecària del Centre. En aquests casos, els documents cedits sí que resulten una bona via per a complementar la renovació del fons, encara que en cap cas es poden considerar una alternativa vàlida a la compra de material triat per la responsable de la Biblioteca. 2.7. Catàleg Fins al gener de 2001, la Biblioteca disposava únicament d’un llibre de registre on es feien constar les dades bàsiques del fons bibliogràfic. És a partir d’aquest any que s’inicià el procés de catalogació automatitzada del material, en el marc d’un pla més ampli de reorganització de la Biblioteca (reubicació del mobiliari per a la creació de zones, adquisició de nous mobles, pintat de les parets i de les prestatgeries, esporgament i reordenació15 del fons, retolació de prestatgeries, etc.). El programari escollit per a l’automatització del catàleg va ser Pèrgam 1.1 (http://www.xtec.es/recursos/lit_inf/pergam/index.htm), desenvolupat i distribuït gratuïtament pel Programa Informàtic de la Generalitat de Catalunya (PIE). Pèrgam, pensat per a la gestió d’una biblioteca escolar amb uns 15.000 registres i uns 1.000 lectors, s’executa sobre el gestor de bases de dades relacionals Microsoft Access. Aquest programa permet, d’una manera fàcil i àgil, informatitzar les principals funcions d’una biblioteca (catalogació, consultes, préstec), elaborar llistats bibliogràfics o estadístiques de préstec, així com exportar i importar fitxers i establir controls d’accés a determinats mòduls. Actualment ja s’hi han catalogat més de 800 documents corresponents a les noves adquisicions dels anys 2001 i 2002, així com a determinades col·leccions que la Biblioteca té l’interès de difondre entre els professionals del Centre mitjançant llistats bibliogràfics. La descripció bibliogràfica es fa seguint el camps del format de registre propi de Pèrgam i les ISBD (M) i les ISBD (NBM). Per a la indexació dels documents s’utilitza la llista de descriptors que Pèrgam conté per defecte, con 15. Contràriament al que s’acostuma a fer, es va decidir ordenar les novel·les juvenils amb les d’adults, ja que el qualificatiu de juvenil o la indicació de l’edat a partir de la qual es pot llegir un llibre feia que molts usuaris les rebutgessin en considerar-les més aviat infantils. El fet de barrejar-les tenia com a objectiu “dissimular” aquest fet o fer que els interns ni se n’adonessin. També es van ordenar de forma conjunta les novel·les escrites en català i castellà i es van reubicar i reordenar els documents que estaven agrupats per col·leccions (per exemple, les obres d’enquadernació de luxe estaven totes juntes pel sol fet de la seva similitud estètica).

item { 33 (2003) / 28-50 sistent en un vocabulari normalitzat d’uns d’encapçalament (corresponents a diferents específics. La classificació es fa seguint de Carreras, Martínez i Rovira16 que conté el

600 termes dividits en descriptors àrees temàtiques) i descriptors la proposta de classificació decimal mateix programa.

El préstec encara es continua fent manualment amb una fitxa d’elaboració pròpia on consten dades personals de l’usuari (nom i cognoms) i del document (autor, títol, signatura, data de préstec i data de devolució). 2.8. Promoció i difusió La dinamització de la Biblioteca és variada i contempla tant la difusió del fons bibliogràfic com l’animació i promoció dels mateixos serveis bibliotecaris. Per tal de donar a conèixer la Biblioteca es va editar una guia explicant el Página 11

biblios de presons seu funcionament, les condicions dels seus serveis, el seu fons, etc., i per a la difusió del fons s’elaboren guies de lectura coincidint, generalment, amb diades assenyalades (Dia internacional de lluita contra la SIDA, Dia de la dona treballadora, Diada de Sant Jordi, etc.), setmanes culturals (Nadal, estiu, etc.) o altres esdeveniments significatius (per exemple, les Olimpíades Penitenciàries). També s’elaboren llistats temàtics i de novetats i bibliografies selectives, i es deixen lots de llibres o vídeos en préstec als professionals del Centre. Amb l’objectiu d’instruir els interns en el funcionament de la Biblioteca i de captar nous lectors es duen a terme sessions de formació d’usuaris amb grups d’escola i grups propis de biblioteca,17 i s’imparteixen diferents cursos que van des de l’assessorament en l’ús de la Biblioteca i els seus materials fins a activitats que conceben la Biblioteca com un centre de recursos per a l’aprenentatge i l’accés a la informació. També s’han realitzat tres clubs de lectura. El primer amb un grup de biblioteca format per disset interns que no havien llegit mai una novel·la. L’obra escollida va ser Cachito: un asunto de honor d’Arturo Pérez Reverte; realment va ser un gran èxit, tant pel llibre mateix (trama, personatges, vocabulari) com per les expectatives dels interns sobre el que representava llegir una novel·la, ja que tenien la idea preconcebuda d’una novel·la com una cosa avorrida, pesada de llegir i amb personatges i situacions alienes a ells. El segon 16. Concepció Carreras; Concepció Martínez; Teresa Rovira, Organització d’una biblioteca escolar, popular o infantil. [2a ed.] (Barcelona: Rosa Sensat: Edicions 62, 1983). 17. La Biblioteca és contemplada dins el disseny curricular del Centre com una activitat més, i diàriament s’hi organitzen estades amb un grup d’interns fix i un programa estable.

L. Burgos, A. Sulé. La Biblioteca del Centre Penitenciari de Joves de Barcelona club es va dur a terme amb un altre grup que va sol·licitar llegir Lobo negro, un skin de Marie Hagemann; mentre que el tercer club es va organitzar amb el grup de Graduat de l’escola amb motiu d’una setmana cultural entorn de la diversitat, i on també es va llegir l’anterior novel·la. De la mateixa forma, les revistes A tu Grundi: revista independent del C. P. Joves18 i l’i joves: butlletí informatiu del C.P. Joves, coordinades des de la Biblioteca i escrites pels mateixos interns (que majoritàriament són usuaris de la Biblioteca) esdevenen una bona eina per a aproximar-los a la lectoescriptura i als fons i serveis del centre. D’altres activitats d’animació que s’han dut a terme des de la Biblioteca han estat empaperar la Sala de lectura amb poemes fotocopiats, organitzar –amb d’altres professionals– sortides culturals programades (visites a altres biblioteques, al Parlament de Catalunya, etc.) o d’oci (teatre, un dia al camp...), etc. 3. COMPARACIÓ AMB LES RECOMANACIONS DE L’IFLA Per finalitzar, i amb l’objectiu de disposar d’un element comparatiu que complementi la descripció de la Biblioteca feta fins ara, hem elaborat una taula on es contraposen les seves dades de pressupost anual per a l’adquisició de material, de superfície i de fons amb les dades que, per als mateixos elements, recomanen les Guidelines for libraries prison de l’IFLA (2nd rev. ed. IFLA Headquarters, cop. 1995) per a un centre penitenciari amb 200 interns. C.P. Joves IFLA Saldo Pressupost anual per a l’adquisició de material 1.082 € 4.800 €* - 3.718 € Superfície total de la biblioteca 82 m2 120 m2 - 38 m2 Fons: – Llibres 3.195 4.000 - 805 – Publicacions en sèrie 61 40 + 21 Página 12

biblios de presons – Material audiovisual i recursos electrònics 287 400 - 113 * Corresponents als 400 llibres que recomana l’IFLA amb un càlcul de preu mitjà del llibre de 12 € (font: Federación de Gremios de Editores de España, http://www.federacioneditores.org/, consulta: 18 setembre 2002). 18. En argot “A tu Grundi” significa “com vulguis”, “al teu aire”.

item { 33 (2003) / 28-50 Com es pot veure, de tots els elements comparats la Biblioteca només presenta un saldo positiu en el cas de les publicacions en sèrie. En la resta de punts el dèficit és notable, i hi destaca per damunt de tots la gran diferència que hi ha entre el pressupost anual per a l’adquisició de material de què disposa la Biblioteca i el pressupost que recomana l’IFLA.19 Pel que fa a la diferència entre les dades relatives al fons creiem que aquesta no seria tan greu si el material existent, encara que menor en nombre, fos de qualitat i s’adeqüés a les necessitats reals dels interns.20 Malauradament, tal com s’ha explicat abans en el punt dedicat al fons, aquest no és el cas de la Biblioteca del Centre, ja que gran part del seu fons (sobretot quant a obres de coneixement i de consulta) es troba desequilibrat i difícilment cobreix les necessitats informatives, educatives i lúdiques dels interns. 4. VALORACIÓ FINAL Malgrat que sovint l’existència de el nostre país com un “luxe” o com va raó de ser té bases tan sòlides humans, la Constitució espanyola i

biblioteques a les presons ha estat vista en un acte de “caritat”, el cert és que la secom la Declaració universal dels drets la mateixa legislació penitenciària.

La Declaració universal dels drets humans21 (art. 19) estableix el dret a l’accés de la informació com un dret fonamental de qualsevol persona: “Tot individu té dret a la llibertat d’opinió i d’expressió; això comporta el dret a no ésser inquietat per causa de les opinions i el de cercar, rebre i difondre les informacions i les idees per qualsevol mitjà d’expressió i sense consideració de fronteres.” [les cursives són dels autors]. La Constitució espanyola, a més d’assumir com a propi aquest dret (art. 10.2), fa una menció específica al dret dels interns a l’accés a la cultura i al 19. Fent el mateix càlcul a partir de les Library standards for adult correctional institutions de l’American Library Association (American Library Association, 1992) el resultat no és gaire més favorable. Segons l’associació nord-americana, un centre amb 200 interns hauria de disposar d’un pressupost anual de 3.029 €. 20. Sovint s’ha qüestionat el càlcul del fons de les biblioteques a partir de dades d’entrada (input measures) en comptes de dades de sortida (output measures), és a dir, dades basades en l’ús real del fons (¿val més un fons de 5.000 llibres dels quals només s’usen un miler, o un fons de 3.000 llibres dels quals s’usen realment 2.500?). 21. Declaración universal de derechos humanos. [en línia]. Geneva: The Office of the High Commissioner for Human Rights, [1948?]. <http://www.unhchr.ch/udhr/lang/spn.htm> [Consulta: 25 setembre 2002].

L. Burgos, A. Sulé. La Biblioteca del Centre Penitenciari de Joves de Barcelona desenvolupament integral de la personalitat, i hi posa com a limitació el contingut de la sentència, el sentit de la pena i el reglament penitenciari (art. 25.2). Página 13

biblios de presons Que calgui vehicular aquest dret a l’accés a la informació, entre d’altres institucions, a través de la biblioteca de presó, queda clarament establert tant en la reglamentació d’àmbit internacional (article 40 de les Regles mínimes per al tractament dels reclusos de les Nacions Unides,22 article 82 de les Regles penitenciàries europees23) com en l’actual legislació penitenciària espanyola (article 13 de la Llei Orgànica 1/1979 i article 127 del Reglament penitenciari de 1996). Si esmentem tota aquesta reglamentació és perquè voldríem deixar clar que l’intern és un subjecte de dret i, per tant, la vida a la presó ha de tenir com a referent la vida en llibertat, reduint al màxim els efectes nocius de l’internament, afavorint els vincles socials, la col·laboració i participació de les entitats públiques i privades i l’accés a les prestacions públiques, entre les quals hi ha, òbviament, el servei de biblioteca. La forma de dur a terme aquest servei pot ser diversa, però nosaltres creiem que en l’actual context de Catalunya l’única forma viable d’oferir a la comunitat penitenciària unes prestacions bibliotecàries de qualitat és mitjançant la col·laboració entre la Direcció General de Serveis Penitenciaris i de Rehabilitació i el sistema català de biblioteques públiques. Com s’ha pogut comprovar en el cas de la Biblioteca del CP de Joves de Barcelona, els serveis oferts als interns són tan bons com poden ser amb els recursos amb què compta el Centre, però hi ha una mancança pressupostària estructural que ofega qualsevol intent de millorar o ampliar els serveis. També cal ser realistes i assumir que, avui dia, és molt difícil que l’administració pública dediqui gaire més diners a les biblioteques de presó (l’assoliment del dèficit zero és una directriu d’àmbit comunitari europeu). Si bé documents de tant de prestigi internacional com les Regles penitenciàries europees (art. 82) o el Manifest de la Unesco a favor de les biblioteques públiques24 ja recomanen des de fa temps aquesta cooperació, a casa nostra no cal 22. Reglas mínimas para el tratamiento de los reclusos. [en línia]. Ginebra: Oficina del Alto Comisionado de las Naciones Unidas para los Derechos Humanos, cop. 1996-2000. <http://www.unhchr. ch/spanish/html/menu3/b/h_comp34_sp.htm> [Consulta: 25 setembre 2002]. 23. Recommendation no. r(87)3 of the Committee of Ministers to member states on the European prison rules. [en línia]. [S. l.]: Council of Europe. Committee of Ministers, 1987. <http://cm.coe.int/ta/rec/ 1987/word/87r3.doc> [Consulta: 25 setembre 2002]. 24. Unesco. Manifiesto de la Unesco en favor de las bibliotecas públicas. [en línia]. [Paris]: Unesco. <http://www.unesco.org/webworld/libraries/manifestos/libraman_es.html> [Consulta: 25 setembre 2002].

item { 33 (2003) / 28-50 anar tan lluny per a trobar alguna referència en aquest sentit. De fet, la Llei del sistema bibliotecari català de 199325 (art. 22, punt 3) estableix: “Les biblioteques públiques, en coordinació amb els serveis d’assistència social de cada localitat, han de facilitar el servei de préstec als lectors impossibilitats de sortir de llur domicili i oferir serveis bibliotecaris als hospitals, les presons, les residències i els centres d’acolliment de la localitat respectiva”. Com es veu, de documents de suport n’hi ha, de legislació també, fins i tot hi ha models a seguir (seria el cas de l’acord entre el Home Office britànic i el sistema de biblioteques públiques d’Anglaterra i Gal·les).26 Es tracta, en definitiva, d’optimitzar uns recursos escassos, els bibliotecaris, per tal Página 14

biblios de presons d’oferir uns servies de qualitat en un medi, el penitenciari, encara amb més escassetat. Som conscients que és un camí difícil de recórrer, però inevitable des del nostre punt de vista. 5. BIBLIOGRAFIA Byrne, Alex. “Touchstone of all freedom”. The Library Association record. Vol. 11, no. 103 (November 2001), p. 682-683. Carreras, Concepció; Martínez, Concepció; Rovira, Teresa. Organització d’una biblioteca escolar, popular o infantil. [2a ed.]. Barcelona: Rosa Sensat: Edicions 62, 1983. 379 p. ISBN 84-297-1631-9 (Edicions 62). Catalunya. Llei 4/1993, de 18 de març, del sistema bibliotecari de Catalunya, DOGC 1727, de 29 de març de 1993. [en línia]. [Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura]. <http://cultura.gencat.es/biblio/lleibibl.htm>. [Consulta: 26 setembre 2002]. Consejo de Europa. Recommendation no. r(87)3 of the Committee of Ministers to member states on the European prison rules. [en línia]. [S. l.]: Council of Europe. Committee of Ministers, 1987. <http://cm.coe.int/ta/rec/1987/word/87r3.doc> [Consulta: 26 setembre 2002]. 25. Llei 4/1993, de 18 de març, del sistema bibliotecari de Catalunya, DOGC 1727, de 29 de març de 1993 [en línia]. [Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura]. <http://cultura. gencat. es/biblio/lleibibl.htm>. [Consulta: 25 setembre 2002]. 26. Per a més informació vegeu: Library Association, Guidelines for prison libraries. 2nd ed. (London: Library Association, 1997); Prison libraries: roles and responsibilities. (London: H. M. Prison Service, 1992); i Prison libraries: Prison Service order: order number 6710. London: H. M. Prison Service, 2000. <http://www.hmprisonservice.gov.uk/filestore/256_275.pdf>.

L. Burgos, A. Sulé. La Biblioteca del Centre Penitenciari de Joves de Barcelona Declaración universal de derechos humanos [en línia]. Geneva: The Office of the High Commissioner for Human Rights, [1948?]. <http://www.unhchr.ch/udhr/lang/spn. htm> [Consulta: 26 setembre 2002] Espanya. Constitución española de 27 de diciembre de 1978. Esplugues de Llobregat: Signo, DL 1983. 73 p. ISBN 84-86128-07-2. Guidelines for library services to prisoners. 2nd rev. ed. The Hague: IFLA, cop. 1995. 30 p. (IFLA professional reports; 46). ISBN 90-70916-55-X. Guidelines for prison libraries. 2nd ed. London: Library Association Publishing, 1997. 87 p. ISBN 1-86604-265-0. IFLA. Free access to information and freedom of expression. IFLA/FAIFE [en línia]. Copenhagen: IFLA/FAIFE, [2002?]. <http://www.faife.dk/> [Consulta: 29 gener 2002] Library standards for adult correctional institutions. Chicago: American Library Association, 1992. 47 p. ISBN 0-8389-7583-6. Naciones Unidas. Alto Comisionado de las Naciones Unidas para los Derechos Humanos. Reglas mínimas para el tratamiento de los reclusos. [en línia]. Ginebra: Oficina del Alto Comisionado de las Naciones Unidas para los Derechos Humanos, cop. Página 15

biblios de presons 19962000. <http://www. unhchr.ch/spanish/html/menu3/b/h_comp34_sp.htm> [Consulta: 25 setembre 2002]. Regne Unit. Standing Committee on Prison Libraries. Prison libraries: roles and responsibilities. [London]: HM Prison Service, [1992?]. 64 p. Regne Unit. Prison Service. Prison libraries: Prison Service order: order number 6710 [en línia]. [London]: HM Prison Service, 2000. <http://www.hmprisonservice.gov.uk/filestore/256_275.pdf> [Consulta: 26 setembre 2002] Sulé Duesa, Andreu. “Directrius de biblioteques de presons: un estudi comparatiu”. [en línia]. BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació. Núm. 7 (desembre 2001). <http://www.ub.es/bid/07sule.htm> [Consulta: 26 setembre 2002] Unesco. Manifiesto de la Unesco en favor de las bibliotecas públicas [en línia]. [Paris]: Unesco. <http://www.unesco.org/webworld/libraries/manifestos/libraman_es.html> [Consulta: 26 setembre 2002].

Página 16

Document pàg.3

PROFESSIONALS I N F O R M A C I Ó

DE I

LA L A

D O C U M E N T A C I Ó

Eva Ollé Directora del Centre de documentació del Consolat General dels Estats Units a Barcelona

1. QUINA ÉS LA TEVA EXPERIÈNCIA PROFESSIONAL? La meva carrera professional va començar en el món de lémpresa privada. Primer, vaig treballar com a documentalista a láuditora Arthur Andersen i, posteriorment, vaig fundar el Knowledge Center de Cluster Consulting, ara DiamondCluster, consultora internacional déstratègia i gestió especialitzada en el món de les telecomunicacions. En aquests moments, sóc la responsable del Centre de Documentació o Information Resource Center (IRC) del Consolat General dels Estats Units a Barcelona.

2. QUIN ÉS EL TEU ROL DINS DE L'EMPRESA I COM CREUS QUE APORTA VALOR EL DOCUMENTALISTA? El Centre de Documentació forma part de la Secció de Cultura i Premsa del Consolat General i proporciona informació especialitzada sobre els EUA a organismes públics, a la comunitat universitària, a ONGs, periodistes, investigadors, empreses i fundacions privades. Les àrees temàtiques que tracto amb més freqüència són la política i la legislació dels EUA, les relacions internacionals, léconomia, léducació i la societat nord-americana. LÍRC de Barcelona forma part dúna xarxa mundial de centres situats a més de 140 ambaixades i consolats dárreu del món. Tot i tenir el suport dúna oficina central a Washington D.C. operem de manera autònoma. El meu rol fonamental dins lórganització és cobrir les necessitats informatives tant dels usuaris interns com dels externs. El fet que un documentalista formi part del personal dáquesta institució contribueix a enriquir i recolzar els diferents elements, processos i mecanismes de la missió diplomàtica. A més a més, el servei al qual

represento és un recurs força útil i singular dins la nostra societat. El fet que existeixi un centre d´aquestes característiques en el nostre entorn ajuda a donar una imatge més precisa i adequada del que són i representen els EUA en molts àmbits diferents. Una de les meves aportacions més valorades ha estat la creació de manera proactiva de productes informatius especialitzats o el que en diem "infopacks", a partir de la selecció acurada d’informació provinent de diferents fonts d´informació.

3. QUINS CREUS QUE SERAN ELS ÀMBITS MÉS RELLEVANTS PER A LA GESTIÓ DE LA INFORMACIÓ EN ELS PROPERS ANYS? Un àrea important a desenvolupar i consolidar és la gestió de continguts tenint molt present les necessitats reals del nostre client final. Cal promoure la idea de que el professional de la informació i la documentació és un expert en recopilar, avaluar, analitzar, organitzar, reelaborar, preparar i presentar la informació final a partir dúna gestió escrupolosa dels continguts. Per tal de portar a terme aquesta tasca, el professional haurà de tenir un coneixement profund del contingut de les fonts dínformació, amb una capacitat dávaluació crítica i de selecció totalment desenvolupada.

4. TRES SUGGERIMENTS PER ALS JOVES DIPLOMATS I LLICENCIATS QUE S'INCORPOREN ARA AL MÓN LABORAL Primer, cal una formació multidisciplinar i continuada. Ser autodidactes, flexibles, proactius, i amb capacitat suficient per adaptar-se als canvis i als nous reptes professionals que se’ns presenten. En segon lloc, haurien déstar oberts a treballar en diferents sectors i organitzacions laborals. La nostra és una feina que demana un alt grau dádaptabilitat tant en el camp temàtic com en el tipus d'entorn empresarial. Finalment, que tinguin present en tot moment que ells són un component fonamental en el funcionament de l'organizació i que sàpiguen comunicar la seva vàlua i promocionar-se als diferents estaments de lémpresa.

Document pàg.3

PROFESSIONALS

I N F O R M A C I Ó

L A

D O C U M E N T A C I Ó 1.- QUINA ÉS LA TEVA EXPERIÈNCIA PROFESSIONAL? La meva experiència professional va començar dins l’àmbit de les biblioteques públiques a l’Obra Social de la Caixa de Catalunya; ja treballant com a bibliotecària vaig continuar estudiant a la UB i em vaig llicenciar en Antropologia Cultural. D’aquí directament vaig passar al despatx d’advocats Cuatrecasas, primer col·laborant a un departament intern d’estudi vinculat a l’àrea fiscal, el Centre de Coordinació de Criteris, i, desprès al centre de documentació general, el Centre de Informació Jurídica que dona suport a totes les àrees del despatx. Des de fa dos anys sóc la coordinadora del departament de documentació de l’oficina de Cuatrecasas a Barcelona.

2. QUIN ÉS EL TEU PAPER DINS DE L’EMPRESA I COM CREUS QUE APORTA VALOR EL DOCUMENTALISTA? El centre de documentació té una presència important dins l’organització empresarial de Cuatrecasas. Les nostres tasques són múltiples i més visibles com més avança el nostre posicionament dins de l’estructura general. Participem en tots els projectes on la informació és un valor i oferim tots els serveis que es deriven de les funcions pròpies d’un centre de documentació especialitzat. La meva responsabilitat principal és l’atenció als usuaris, tant pel que fa a la seva formació com a la resposta directa a les seves consultes tècniques o informatives. També coordino l’equip de professionals que formem el departament de documentació a Barcelona. A banda de les meves responsabilitats directes col·laboro en totes les tasques que desenvolupem com a gestors de la informació. La nostra voluntat és la de crear sistemes de filtre i validació de la informació que permetin que l’usuari rebi sols el que necessita i no intoxicar-lo ni sobrepassar-lo amb tot el material de caire econòmic i jurídic que es produeix arreu, cada dia. Fruit d’aquesta voluntat de gestionar i crear productes adequats a les necessitats reals dels usuaris, hem creat eines pròpies específiques que ens permeten estructurar tant el coneixement de producció interna (gestió del coneixement de producció pròpia) com la informació externa que necessita el professional de Cuatrecasas per treballar. Som part del procés d’elaboració del producte que surt de l’empresa, la importància de la nostra tasca es reflecteix en aquest producte final.

Marta Cabarrocas Centre d’Informació Jurídica de Cuatrecasas

3. QUINS CREUS QUE SERAN ELS ÀMBITS MÉS RELLEVANTS PER A LA GESTIÓ DE LA INFORMACIÓ EN ELS PROPERS ANYS? Entenc que en l’àmbit de la documentació la nostra tasca consisteix cada cop més a actuar com a filtre i a elaborar productes que permetin a l’usuari estar totalment al dia. Cada vegada més hem de treballar amb professionals d’altres àmbits, cosa que fa que el nostre coneixement d’altres matèries hagi de ser més profund per poder-hi col·laborar. El màrqueting i la informàtica són camps on el professional de la documentació a l’empresa hi té molt a dir i a opinar. Per poder gestionar tota la informació que circula cal aprofitar la tecnologia que ens permet elaborar productes pensats per cobrir els requeriments de l’usuari com a ens individual, amb unes necessitats tant formatives com informatives úniques que el diferencien de la resta. Per això penso que és important la seva formació com a usuari dels sistemes informatius que posem al seu abast.

4. TRES SUGGERIMENTS PER ALS JOVES DIPLOMATS I LLICENCIATS QUE S’INCORPOREN ARA AL MÓN LABORAL Fer palesa la nostra visibilitat dins el món de l’empresa privada i demostrar que el valor de la informació és tan computable com l’estrictament econòmic és un dels camps en els quals el nou professional de la documentació haurà de continuar treballant. Hem de demostrar les nostres aptituds multidisciplinars com a gestors de la informació i com a experts intèrprets de la tecnologia. Entenc que la nostra formació fa que siguem el pont adequat entre la informació i el receptor final i en aquest camp hem d’enfocar els nostres esforços. En el món de l’empresa privada encara estem a mig camí de demostrar la nostra aportació i per això cal que el nou professional es faci visible i arribant a l’empresa es faci un lloc evidenciant la importància de la nostra tasca dia a dia i per això cal tenir molta il·lusió i segurament molta paciència. Hem de tenir present que sigui quina sigui la matèria de la qual esdevinguem gestors, cal que hi profunditzem en la mesura del possible, no quedant-nos sols en ser experts de la metodología.

Document pàg.3

PROFESSIONALS

I N F O R M A C I Ó

L A

D O C U M E N T A C I Ó

1. QUINA ÉS LA TEVA EXPERIÈNCIA PROFESSIONAL? La meva experiència professional s’ha desenvolupat entre els Estats Units i Barcelona, primer a la Universitat de Columbia (Nova York) i després a Chicago, on vaig dissenyar i establir els criteris tècnics per organitzar la Mies van der Rohe Collection. A Barcelona vaig organitzar i informatitzar la col·lecció del centre de documentació especialitzat en art de la Fundació Centre del Vidre, a més de participar en nombrosos projectes autònoms per a entitats destacades, com l’Ajuntament de Barcelona, el restaurant El Bulli, etc. L’experiència en el disseny de sistemes per organitzar la informació no bibliogràfica estructurant bases de dades, juntament al meu perfil internacional i al fet de no ser programadora, va interessar a l’IESE. Actualment ocupo el càrrec de cap del Sistema d’Informació Corporativa a IESE Business School.

2. QUINA ÉS LA TEVA FUNCIÓ DINS DE L’EMPRESA I COM CREUS QUE EL DOCUMENTALISTA HI APORTA VALOR? En l’actualitat sóc responsable del SIC, el Sistema d’Informació Corporativa de l’IESE. Amb el meu equip dissenyem, programem, implantem i mantenim una gran base de dades que gestiona tota la informació referent als contactes que es fan a l’IESE. A més, és el programari bàsic de treball per gestionar els processos i les accions de cada departament amb els seus contactes compartint la informació en l’àmbit corporatiu. Es tracta d’un sistema integrat que permet, a més de l’entrada de dades, fer-ne una explotació òptima, a través d’accions de màrqueting potentíssimes, ja que fa les funcions d’un CRM. Es tracta principalment d’una base de dades referent a persones i empreses entrelligades entre si que configuren un mapa corporatiu detallat i molt potent. La base de dades s’ha convertit, a més a més, en l’eina de treball i d’ús diari de gran part del personal de gestió. Amb el seu desenvolupament i actualització és, ara per ara, una xarxa corporativa que reflecteix i actualitza l’estructura del mercat empresarial català, espanyol i també internacional, ja que l’IESE té seu a Barcelona, Madrid i Munic, a més de filials arreu del món.

Marta SerranoCodina i Tristany Responsable del Sistema d’Informació Corporativa d’IESE

3. QUINS CREUS QUE SERAN ELS ÀMBITS MÉS RELLEVANTS PER A LA GESTIÓ DE LA INFORMACIÓ EN ELS PROPERS ANYS? Per descomptat, el sector empresarial és un àmbit amplíssim que tot just ara comença a incorporar la gestió de la informació. Els empresaris comprenen que la gestió d’informació els aporta molts beneficis també econòmics. És cosa nostra –dels professionals de la documentació– desenvolupar sistemes aplicats a la realitat i a les necessitats més properes de cada empresa per aconseguir-ho. Aquesta pràctica ben gestionada permet explotar els recursos propis i donar, en molts casos, valor afegit a la informació. La gestió de la informació en les empreses té moltes dimensions, com la gestió del know how, la millora dels processos de treball interns, l’estalvi i la compartició de recursos i de temps, el reforç i la potenciació de les mateixes entitats centralitzant els recursos actuals, i el més interessant de tot és que ajuda directament a desenvolupar processos d’innovació i a obtenir beneficis econòmics.

4. TRES SUGGERIMENTS PER ALS JOVES DIPLOMATS I LLICENCIATS QUE S’INCORPOREN ARA AL MÓN LABORAL... Els suggereixo flexibilitat i capacitat de canvi, adequació a les necessitats reals i pràctica a l’estranger. Ser bon professional requereix també ser flexible i tenir capacitat d’adaptació als canvis. El nostre entorn professional porta una càrrega històrica força sedentària que cal superar, especialment en un entorn de mercat empresarial i, no cal dir-ho, en el món evolutiu de les TI. Considero fonamental la capacitat d’entendre i d’adaptarse a l’entitat de treball i saber detectar i cobrir les necessitats reals de l’empresa i dels companys de feina. Els documentalistes són una part integrada que treballa a la vora de la resta de recursos de les entitats i/o empreses perseguint els mateixos interessos i beneficis. Finalment, animaria tothom a treballar a l’estranger, ja que és una experiència que aporta coneixements professionals i personals que no es poden adquirir de cap altra manera i són valors afegits indispensables.

Document pàg.3

PROFESSIONALS

I N F O R M A C I Ó

L A

D O C U M E N T A C I Ó

Inés Navarro Méndez DELEGADA DE GESTIO DEL CONEIXEMENT A KPMG RECURSOS, SA

1. QUINA ÉS LA TEVA EXPERIENCIA PROFESSIONAL? La meva carrera professional va començar mentre estudiava la diplomatura de biblioteconomia, ja que a mitja jornada treballava a l’arxiu d’una empresa de "headhunting". Després vaig trobar una de les meves vocacions treballant en una biblioteca universitària a Costa Rica: el servei de referència per a recolzar projectes i/o investigacions. Però la meva gran oportunitat professional va venir de la mà de KPMG, una multinacional a la que vaig crear el centre de documentació de la seva oficina a Barcelona, i en la que porto treballant ja més de 5 anys en projectes de gestió de la informació i el coneixement.

2. QUIN ÉS EL TEU ROL DINS DE L’EMPRESA I COM CREUS QUE APORTA VALOR EL DOCUMENTALISTA? Actualment sóc Delegada del departament de Gestió del Coneixement a la meva àrea geogràfica i per això m’encarrego de difondre i recolzar tots els productes i serveis del departament, i a més a més detectar i satisfer les necessitats dels meus usuaris. Encara que al principi el meu treball estava més centrat en la recerca d’informació, ara el meu perfil s’apropa més a la gestió i promoció d’eines de gestió del coneixement, i de "punt comercial" i de suport de productes del departament. A KPMG he après, i crec que els nostres usuaris també, que els documentalistes som claus a empreses intensives en informació, ja que som professionals flexibles que podem recolzar qualsevol projecte relacionat amb la informació, comunicació, formació i el coneixement intern. El que els nostres usuaris han après es que som professionals que donem valor a les seves propostes comercials, i això repercuteix directament a les vendes, aspecte fonamental a qualsevol empresa. Per altra banda valoren moltíssim el temps que els estalviem cercant informació per als seus projectes, a més de ser conscients que ells no podrien, moltes vegades, trobar la informació tan detallada que requereixen. A més a més crec que els documentalistes han de ser peces clau en qualsevol procés de gestió del coneixement, ja que la majoria de vegades son els professionals que tenen una visió més àmplia de la informació que circula i requereix l’empresa.

3. QUINS CREUS QUE SERAN ELS ÀMBITS MÉS RELLEVANTS PER A LA GESTIO DE LA INFORMACIO EN ELS PROPERS ANYS? Cada vegada la tendència del mercat i els usuaris s’inclina més per l’autogestió de la informació. La gent vol poder cercar ella mateixa la informació d’una forma fàcil, comunicar-se sense intermediaris, i nosaltres, com a documentalistes no hem de perdre el nostre tren. Hem de ser professionals que recolzin aquests serveis "selfservice", hem de centrar-nos més en la comunicació, l’auditoria de les necessitats, la formació d’usuaris i en les eines de difusió d’informació. Per altra banda aquesta demanda de "selfservice" ens ofereix als documentalistes un gran repte en temes tecnològics al que ens haurem de llençar per a adaptarnos al canvi. Les tecnologies han de formar part dels nostres currículums i hem d’innovar en aquesta àrea per a que altres professions no ens guanyin la partida.

4. TRES SUGGERIMENTS PER ALS JOVES DIPLOMATS I LLICENCIATS QUE S'INCORPOREN ARA AL MON LABORAL El primer, que creiem en nosaltres mateixos, que siguem agosarats . Moltes vegades aquesta professió pateix de no creure en si mateixa, d’autolimitar-se i mirar al intrusisme com quelcom negatiu. Però hem de flexibilitzar-nos i obrir les nostres ments, i veure que podem adaptar-nos a qualsevol entorn o treball relacionat amb la informació i que "l’intrusisme" pot ser positiu i un repte per a la nostra professió. Per altra banda crec que hi han habilitats i coneixements que les empreses busquen en altres els perfils laborals i que hauríem de desenvolupar en els nostres currículums: comunicació, marketing, gestió empresarial i com no, idiomes. Hem de ser professionals de la informació que comprenguin el seu entorn i que lluitin per fer-se un lloc, sobre tot quan parlem d’empresa privada, ja que es un terreny amb molt per explorar però en el que no tenim gaire visibilitat. Per últim quelcom que sempre recomano al meu personal, que es facin veure, que es "venguin", que difonguin la imatge del professional de la informació, que expliquin als seus caps què poden i saben fer, que professionalitzin la seva figura. És trist de reconèixer però la nostra professió moltes vegades es desconeguda per a molts sectors i hem d’explicar què fem, què podem fer per a la nostra organització, perquè som importants i imprescindibles. A l’empresa privada això es clau perquè no hi ha places laborals preestablertes per a bibliotecarisdocumentalistes com a l’administració pública.

Document pàg.3

PROFESSIONALS

I N F O R M A C I Ó

L A

D O C U M E N T A C I Ó

Gemma Giró

RESPONSABLE D’INFORMACIO I DOCUMENTACIO PUIG RESEARCH CENTER. ANTONIO PUIG S.A.

1. QUINA ÉS LA TEVA EXPERIENCIA PROFESSIONAL? La meva formació, com a enginyer tècnic químic i llicenciada en documentació, m’ha permès els últims cinc anys dedicar-me a la cerca, recuperació i difusió d’informació especialitzada en el sector de la perfumeria i cosmètica. Darrerament, he pogut enfocar la meva carrera professional a la gestió de projectes i sistemes d’informació dins l’àrea de R+D de l’empresa. La meva experiència docent es basa d’una banda en seminaris sobre fonts d’informació especialitzada en medi ambient (UB) i en perfumeria i cosmètica (SEQC) i, de l’altra, en sistemes d’informació a l’organització (Delclòs Consultors i UAB). Finalment, he participat en el desenvolupament del "KJOC. Mètode per aprendre i practicar la gestió del coneixement", fruit del treball d’un grup multidiciplinar de professionals de diferents empreses que us convido a conèixer a: www.k-joc.com

2. QUIN ÉS EL TEU PAPER DINS L'EMPRESA I COM CREUS QUE APORTA VALOR EL DOCUMENTALISTA? La meva principal funció és posar a l’abast dels usuaris la informació que necessiten en el moment precís, de la manera més ràpida i senzilla possible. El documentalista no només ha de ser capaç de localitzar aquesta informació sinó estructurar-la i gestionar-la de manera adequada i facilitar a l’usuari les eines necessàries per a tal fi. D’altra banda, un bon documentalista ha de saber avançar-se a l’usuari i fer-li arribar proactivament la informació rellevant per a ell. Si, a més a més, tenim el coneixement necessari per filtrar-la, analitzar-la i donar-li un valor afegit, molt millor. La millor manera de saber si estem fent bé les coses es basa simplement a analitzar l’increment exponencial de sol·licituds i el nombre d’usuaris i tipologia de serveis que ofereix el departament. Moltes vegades, el centre de documentació neix a partir d’una àrea determinada de l’empresa i acaba donant servei a tota l’organització fruit del boca- orella i de l’habilitat per donar a conèixer què fem, les fonts d’informació que tenim i, sobretot, què seriem capaços de fer.

Moltes vegades, el Servei d’Informació es converteix en un lligam entre diferents persones o àrees i les mateixes necessitats informatives. Cal aprofitar aquest rol per poder proposar nous projectes i serveis que de ben segur aportaran un benefici important per a tota l’organització.

3. QUINS CREUS QUE SERAN ELS ÀMBITS MÉS RELLEVANTS PER A LA GESTIO DE LA INFORMACIO EN ELS PROPERS ANYS? La informació, la documentació i el coneixement que circula per les organitzacions es cada cop més gran i si bé en el últims anys les grans organitzacions havien reduït les inversions en noves tecnologies i serveis d’informació sembla intuir-se una predisposició cap a la consolidació de sistemes d’informació en l’àmbit corporatiu. D’altra banda, la tendència creixent a fomentar la innovació fa que les organitzacions necessitin bons mecanismes per gestionar tot el que passa al seu entorn d’una manera suficientment àgil que els permeti una anàlisi adequada per a la presa de decisions i, sobretot, avançar-se als seus competidors. Per aquest motiu tots aquells sistemes d’informació vinculats a la Vigilància Tecnològica o Intel·ligència Competitiva aniran agafant cada cop més importància. Aquest pot ser un bon camp on el documentalista pugui tenir el seu reconeixement, tant en l’àmbit d’usuari gestor i/o analista d’informació com en l’àmbit tècnic participant en la definició i el disseny de les noves eines tecnològiques.

4. TRES SUGGERIMENTS PER ALS JOVES DIPLOMATS I LLICENCIATS QUE S'INCORPOREN ARA AL MON LABORAL El perfil dels diplomats i llicenciats en documentació malauradament no és encara prou reconegut en l'àmbit empresarial. Cal que el documentalista doni a conèixer les seves aptituds i aprofiti la seva multidisciplinarietat en gestió i tecnologia. Aquest perfil el pot permetre convertir-se en un bon interlocutor entre els departaments de Sistemes d’Informació i qualsevol altra àrea de l’empresa que requereixi un nou sistema de gestió d’informació i/o de gestió del coneixement. Moltes vegades es troben ofertes laborals que no cobreixen les nostres expectatives, però a vegades poden ser molt útils per donar-se a conèixer. Cal aprofitar-les! Cal mantenir sempre l’empenta i il·lusió inicials, intentar ser proactius i no oblidar-nos de la formació continuada si no volem quedar-nos enrere.

Exercici 1 Biblioteques de recerca Tema: Professores:

Biblioteques parlamentàries Marta López i Anna Rovira

Exercici voluntari a realitzar en grups de 2-3 estudiants Data d’elaboració: 24 de maig de 2006 Data de lliurament: 29 de maig de 2006

Integrants del grup: Toni Pérez T-1

Dinàmica de l’exercici: 1. Exercici a realitzar en grups de 2-3 persones. 2. Cal enviar el resultat de l’exercici a la professora utilitzant l’opció “Enviar fitxers” del dossier-e de l’assignatura. 3. El termini de lliurament, de caràcter voluntari, finalitza el dia 29 de maig.

Exercicis: 1. Llegeix el següent article: S. Farrero i Farrero, T. Gil i Albert, J.C. Graupera i Hidalgo, A. Juan i Corominas, I. Montobbio i Martorell. La biblioteca parlamentària: reflexions des de l’experiènicia a Bid: textos universitaris de biblioteconomia i documentació, núm. 15, desembre 2005, i respon a les següents preguntes: 

Quines són, segons els autors, les principals característiques de les col·leccions de les biblioteques parlamentàries? Els temes més recurreguts en les biblioteques parlamentàries són: 1. dret. 2. ciències polítiques. 3. doctrines polítiques. 4. estadística. 5. economia. 6. administració. 7. premsa. Això no vol dir que siguin els únics temes que els parlamentaris sol·liciten, però és on aquests tipus de biblioteques tenen uns fons més amplis. Les necessitats d’informació que precisen aquests usuaris són, en general els següents: -

Informació general i sectorial: Poden anar de visions generals a concretes sobre algun tema, però no necessàriament actual.

Informació rellevant, precisa i actualitzada: aquest tipus d’informació s’utilitza normalment per pendre decisions que afectaran insitu a la societat del moment.

Informació imprevissible: l’activitat socio-parlamentària sovint es veu afectada per temes socials, vinculats als moviments socials, que res tenen a veure amb temes legislatius, ja que la societat va sempre per davant de les lleis, i en moltes ocasions han d’adaptar la llei als nous esdeveniments socials que es donen. Per això primer els hi cal informar-se.

Informació objectiva i neutral: el bibliotecari/a parlamentàri/a ha d’adoptar sempre una postura neutral a l’hora d’adreçar la informació als seus usuaris, tot i que això no significa que no hagi de tenir opinió.

Per tant i a mode de conclussió podem dir que aquestes biblioteques estan especialitzades en dret públic, tot i que el seu fons conté informació d'’n ampli ventall de disciplines i en qualsevol suport. Podem trobar tota mena de documents: obres de referència, fons generals especialitzats en jurisprudència: dret constitucional, dret parlamentari..., economia, administració pública, ciència política, història i dades estadístiques, revistes especialitzades, premsa loca, nacional i internacional i documentació electrònica. Però també s’han de tenir en compte, les publicacions pròpies d’aquestes biblioteques, les quals estan finançades amb dines públics i que tracten sobre dsiposicions legals i actuacions administratives que s’han donat. Aquestes són tals com el B.O.E, on es publiquen les iniciatives legislatives, així com les derivades de les funcions d’impuls i de control polític; el diari de sessions parlamentàries, on es reprodueixen les intervencions i els acords adoptats en les sessions dels diferents òrgans de la cambra. Existeixen també els diaris oficials i butlletins propis dels governs. Per altra banda les biblioteques parlamentàries també publiquen temàtiques no normatives tals com memòries, plans i programes que permeten exercir funcions de control vers el govern. Per altra banda, els departaments propis del govern, altres biblioteques especialitzades i inclús universitàries s’encarreguen també de complementar la feina de la biblioteca parlamentària i del mitjancer que fa d’intermediari entre el polític i el bibliotecari, per tant el departament seria un recurs extern a la biblioteca però que hi treballa en la mateixa direcció, la cerca d’informació pels interessos polítics de determinat grup parlamentari.



Quines són, segons els autors, les principals característiques de les relacions usuari-biblioteca en un entorn parlamentari? Explica-ho amb les teves pròpies paraules. Aquestes biblioteques es caracteritzen per oferir els seus serveis a una quantitat limitada d’usuaris, generalment, els membres de la mateixa institució, tot i que hi ha diferents models, segons el parlament: hi h abiblioteques parlamentàries que tanquen totalment l’accés als usuaris externs; hi ha biblioteques parlamentàries que tenen restriccions en quant a l’accés de persones externes, tals com l’US Cngressional Research Service (CRS) i la House of Commons Library of the UK per exemple i, per últim, biblioteques parlamentàries que obren totalment les

portes a la societat “civil”, com seria el cas de Suècia (the Riksdag Library) o a Itàlia (Camera dei Diputati). S’ha de tenir en compte, però que hi ha països com EUA que otorguen a la biblioteca parlamentària la qualitat de Nacional, la qual cosa han seguit els Estats bàltics. Així doncs, cada biblioteca parlamentària especifica quins seran els seus tipus d’usuaris mitjançant els seus respectius plans estratègics interns. La relació més extensa sobre els usuaris potencials és aquesta: 1. parlamentaris i exparlamentaris de la mateixa institució. 2. membres d’altres parlaments nacionals, autonòmics o regionals. 3. assessors i col·laboradors dels grups parlamentaris. 4. serveis i òrgans del mateix parlament. 5. membres d’institucions i organismes públics. 6. investigadors autoritzats. 7. premsa acreditada. 8. ciutadania. El parlamentari, com a principal usuari ha de presentar el seu treball a la cambra, sempre combinant altres moltes tasques que el seu treball li dona. Per això existeixen uns intermediaris, els quals no tenen tants compromisos com els parlamentaris i s’hi dediquen a fer la cerca d’informació que el parlamentari requereix pels seus treballs davant el congrés o la cambra. Això fa que el parlamentari quasi sempre conegui de segona mà els temes que haurà després de representar davant els membres del parlament. Els mitjancers normalment preparen els discursos, les intervencions, les respostes a altres alusions o inclús entrevistes. Però veient la quantitat de compromisos que normalment han d’assumir els parlamentaris, les biblioteques disposen també d’altres recursos, que les fan no presencials però a l’hora consultables desde qualsevol punt. Una de les innovacions és l’adaptació a les noves tecnologies, ja sigui per telèfon, fax, correu electrònic o intranet parlamentari. Altre servei que ofereix és la continua posada en coneixement de les adquisicions de la biblioteca als parlamentaris, ja que aquests tenen una vigència com a tals que oscil.la entre els 3 i 5 anys, i han de estar al corrent de les publicacions que van apareixent. Per altra banda, les demandes dels parlamentaris, al igual que la seva vida, solen ser concretes i amb un marge de temps escàs, de manera que els bibliotecaris han de contar amb uns bons recursos per saber on i cóm localitzar la informació de manera ràpida i eficaç. Haig de dir que aquests tipus de biblioteques tenen sobretot una temàtica molt desenvolupada com és la jurídica. Com sabem, la legislació és un dels temes claus, sino el més important, que es toquen als parlaments, i les biblioteques paralemntaries, com a suport, han d’estar ben preparades en aquest àmbit temàtic, de manera que la col·lecció d’aquestes biblioteques és força potent en temes relatius al dret, en tota la seva magnitut.

2. Consulta el directori de biblioteques parlamentàries: World Directory Parliamentary Libraries: http://www.bundestag.de/bic/bibliothek/library/wd.html

Startseite>Dokumente>Bibliothek>World Directory of Parlamentary Libraries 

De quines biblioteques parlamentàries espanyoles ofereix informació?



Tot i que consten les biblioteques parlamentàries de: Andalucia (CCAA); Aragó (CCAA); Astúries (CCAA); Canàries (CCAA); Cantàbria (CCAA); Castilla- La Mancha (CCAA); Castilla- Lleó (CCAA); Extremadura (CCAA); Galicia (CCAA); La Rioja (CCAA); Madrid (CCAA); Múrcia (CCAA); Navarra (Comunitat Foral). Però només ofereix informació de les biblioteques parlamentàries de: Catalunya (CCAA); Illes Balears (CCAA); País Basc (CCAA); València (CCAA).



Per a cadascuna d’elles, escull 3 dades que puguin ser representatives (personal, usuaris, dades sobre les col·leccions, etc.) de la biblioteca. Catalunya: - Les llengües oficials són el català i el castellà. El nom de la biblioteca és: Biblioteca del Parlament de Catalunya. Situada al Parc de la Ciutadella s/n. - Va ser fundada al 1983. La persona al càrreg es diu Francesc Pau i Vall. - El nombre de bibliotecaris professionals treballant en ells és de 4. - Els volums dels que consta la col·lecció d’aquesta biblioteca són de 59.327 aprox. - Els usuaris que no tenen restricció són. Membres i exmembres del parlament de Catlunya i de les Corts de l’Estat, tots aquells parlamentaris de les respectives comunitats autònomes i del parlament europeu, els departament i el personal del parlament, el personal dels grups parlamentaris, les institucions públiques, investigadors acreditats i amb autorització parlamentària. - Les publicacions de la biblioteca són:  Catalogacions recents.  Butlletí de Sumaris- Sèrie I, II i III.  Butlletí de Buidatges.  Documentació Parlamentària.  Dossiers específics. Illes Balears: - Les llengües oficials són: el català i el castellà. El nom del parlament és: Parlament de les Illes Balears, situat al c/Palau Reial, núm. 16 (Palma de Mallorca). - La Biblioteca va ser creada al 1983. La persona al càrreg es diu Maria Perellò i Mas. - El nombre de bibliotecaris professionals és d’un. - Els volums dels que consta la col·lecció d’ aquesta biblioteca són de 13.000 aprox., i el pressupost per adquisicions és de 3 mil·lions de pessetes. - Els usuaris que hi poden fer ús són: diputats, personal al servei del parlament, altres institucions públiques, periodistes acreditats pel parlament, estudiants universitaris i investigadors. País Basc: - Les llengües oficials són l’euskera i el castellà. El nom de la biblioteca del parlament és. Biblioteca del Parlamento Vasco i es troba al C/Becerro de Benoga s/n.

Va ser fundada al 1982. La persona al càrrec es diu Juan Carles da Silva Ochoa. El nombre de bibliotecaris professionals són 8. El nombre de volums dels que consta la col·lecció de la biblioteca és de 41.000 aprox., i el pressupost destinat a les adquisicions és d’un 18 mil·lions de pessetes. Els usuaris que poden fer ús de la biblioteca són: parlamentaris, personal al servei del parlament i dels grups parlamentaris, institucions i organismes públics, estudiosos i investigadors degudament acreditats, prensa acreditada davant la cambra.

València: - Les llengües oficials són (el català) i el castellà. El nom del parlament es Cortes Valencianas. I es troba a la Pl. Sant Llorenç, núm. 4. - La biblioteca fou creada al 1983 i la persona al càrreg es diu Enrique Soriano. - El nombre de bibliotecaris professionals és d’un. - Conta amb uns 15.300 volums aprox., en la seva col·lecció i un pressupost per adquisicions d’uns 10.500.000 pessetes. - Els usuaris que no tenen restriccions són el funcionaris de la cambra, el departament de l’Executiu, investigadors autoritzats i diputats.

PRÀCTICA 2 Biblioteques de recerca Tema: Professores:

Biblioteques nacionals Anna Rovira i Marta López

Data d’elaboració: 1 i 8 de març de 2006 Data límit de lliurament: 15 de març de 2006 Aquesta pràctica pot realitzar-se en grups de dos alumnes.

Objectiu de la pràctica  

Conèixer algunes de les principals biblioteques nacionals europees Conèixer els principals serveis que ofereixen les biblioteques nacionals.

Preguntes 1. Compara l’oferta de serveis de les següents biblioteques nacionals:  Biblioteca Nacional http://www.bne.es  Bibliothèque Nationale de France http://www.bnf.fr/  British Library http://www.bl.uk/  Library of Congress http://www.loc.gov/

2. Quins serveis destacaries de les biblioteques nacionals que no cubreixen altres tipus de biblioteques? El servei més important de les Biblioteques Nacionals és sens dubte que fan de preservsdores del patrimoni documental i cultural de tot el que es publica a l’Estat, i això ve amparat per llei i està finançat per fons públics en els corresponents Dipòsits Legals. No obstant, moltes de les biblioteques nacionals tenen a més la funció de coordinar xarxes de biblioteques i de proporcionar les bibliografies a la resta de biblioteques de l’Estat. Així mateix són nuclis des d’on s’extreu la informació per a recerques especialitzades, i per lo general no són biblioteques obertes al públic que no tingui una tasca investigadora. Altre característica que les defineix és que, per norma general, no tenen els fons o les col·leccions a l’abast de l’usuari si no que es troben en

dipòsits separats on només els professionals hi poden accedir i presentar els documents als usuaris. 3. Llegeix els primers paràgrafs del Pla estratègic de la British Library 20052008 i respon a les següents preguntes: 

El primer paragràf fa referència a la necesitat de redefinir el rol de la biblioteca en un context de canvi. Reflexiona i esmenta alguns elements (a més de l’ús massiu de buscadors com Google) que poden definir aquest nou context. Bé tot i que en principi la digitalització i la difussió de la informació són un avanç per a la humanitat, tot i que l’ús d’Internet s’usava desde la II Guerra Mundial, com no amb finalitats bèl.liques, actualment pot tenir algunes “contraindicacions” com la massiva publicació de continguts, els quals no sempre es poden detectar ni controlar per la “societat de la informació”, el que no significa que no existeixin. No obstant, per a aquells investigadors de recerca, la possibilitat de que les biblioteques de tot el món puguin posar a la seva disposició documents de qualsevol tipus, representa una comoditat i un estalvi de temps, la qual cosa s’obtimitza en resultats. Però alhora, això implca que les grans biblioteques hagin d’estar continuament al corrent de les publicacions, tant físiques com en línia, de les quals han d’oferir als usuaris la milor de les respostes. És obvi que una sola biblioteca no pot fer-se càrrec de totes les demandes que pot donar-li una socitat, per això bilbioteuqes com la British Library col.laboren amb altres biblioteques i centres de recerca, fent que la informació es mogui d’unes a les altres segons la demanda dels usuaris.



En el segon paràgraf, detecta els elements que han fet que la British Library s’ereigixi com a referent mundial. La possibilitat d’accés a la col·lecció de la Biblioteca Britànica, les seves sales de lectura i els seus serveis suplementaris de documentació han erigit a aquesta biblioteca com una de les més importants del món. A més, continua amb la seva tasca de recopilació de manuscrits i materials tradicionals.



En el tercer paràgraf, detecta quina és “l’audiència” (usuaris) d’aquesta biblioteca nacional i quins són els tres elements clau (three-fold) que donen valor a aquesta biblioteca? Conta amb un ampli ventall d’usuaris. Es poden dividir en 5 grups: El dels investigadors que conta amb: personal d’ensenyament i recerca, fins a postgraus, personal de I+D d’indústries, escriptors i escolars, estudiants, investigadors parlamentaris, pregraduats que fan el treball de recerca. El segon grup seria el dels homes de negocis que contaria amb usuaris tals com inventors, personal de parcs científics, creadors multimèdia. El tercer grup l’engloba la biblioteca en xarxa l’integren biblioteques avançades i l’alta educació, el dipòsit legal d’uK, les biblioteques internacionals de recerca, les bilbioteques escolars i públiques, les bilbioteques guvernamentals, corportives i professionals i els museus i arxius nacionals i regionals. El quart grup fa referència a les escoles i a la gent jove, on es dona servei a tota mena d’escoles, professors i a grups extraescolars en períodes de vacances. El cinquè i últim grup és el públic general on els usuaris reflectits són, les comunitats locals, les families, els turistes, els grups i els usuaris de sempre.

La pràctica ha de tenir una llargada màxima de 4 pàgines de text. Cal justificar totes les respostes. Indica el temps fora d’hores de classe que has dedicat a la pràctica. Especificacions: Biblioteca Nacional Espanyola: BNE. Library of Congress: LC. British Library: BL. Bibliothequè Nationale de France: BNF.

Biblioteques

Biblioteques 3

Nacionals: Serveis Preguntes als bibliotecaris Sales de consulta Préstecs interbibliotecaris Reproducció de documents Biblioteca digital Fons digitalitzats Exposicions, actes culturals, jornades Proveedors de sistemes i registres MARC, MARC 21, i UNIMARC. Serveis de traducció multilíngüe. Llibres per a cegs o discapacitats físics. Servei de fotoduplicat de llibres. Servei de seleccionador de recursos d’internet Sales d’estudi especialitzade s (per idiomes) Informació sobre innovacions en l’àmbit de la biblioteconomi a i la documentació en línia

Nacionals. BNE, LC, BL, BE,LC, BL BE,LC, BL BE, LC,BL BE, LC, BL BE,LC,BL BE,LC,BL

BNE, LC, BL

LC, BL

Servei de preguntes habituals dels usuaris Servei bibliografic en línia Llistes d’abreviatures Servei Federal de recerca, estudis de països. Preservació digital Biblioteca de la ley del congreso Visitas profesionales Servicios para bibliotecas federales Catalogaió en la publicació (CIP) Registros del Cpyright Viajes y travesias Webcasts i discusiones en línia Bibliografias y webbliografias . Programas de videoconferen cia. Tiendas Calendario de acontecimient os Servicios para los investigadores Catalogos, mapas, manuscritos, archivos de

BNE, LC, BL

LC LC

LC, BL LC

LC, BL LC, BL

LC LC, BL

LC LC

BNE, LC, BL

BNE,LC, BL

sonido, microformas... Serveis a la llar Serveis per al negoci Servei de protecció d’idees Serveis legals de conulta Servei de cerca de patents Serveis pels professionals de les biblioteques i de la informació. Serveis bibliogràfics Servei de cooperació regional de la Biblioteca, amb biblioteques públiques i altres òrgans

BL BL BL

BL BL

Biblioteques de Recerca.

Pràctica 2 15/3/06

Toni Pérez T-1

PRÀCTICA 2 Biblioteques de recerca Tema: Professores:

Biblioteques nacionals Anna Rovira i Marta López

Data d’elaboració: 1 i 8 de març de 2006 Data límit de lliurament: 15 de març de 2006 Aquesta pràctica pot realitzar-se en grups de dos alumnes.

Objectiu de la pràctica  

Conèixer algunes de les principals biblioteques nacionals europees Conèixer els principals serveis que ofereixen les biblioteques nacionals.

Biblioteques de Recerca.

Pràctica 2 15/3/06

Toni Pérez T-1



Biblioteques de Recerca.

Pràctica 2 15/3/06

Toni Pérez T-1



Biblioteques Nacionals: Biblioteques Serveis Nacionals. Preguntes als bibliotecaris BNE, LC, BL, BNF Sales de consulta BE,LC, BL, BNF Préstecs interbibliotecaris BE,LC, BL, BNF Reproducció de documents BE, LC,BL, BNF Biblioteca digital BE, LC, BL, BNF Fons digitalitzats BE,LC,BL, BNF Exposicions, actes culturals, jornades BE,LC,BL, BNF Proveïdors de sistemes i registres MARC, MARC 21, i LC UNIMARC. Serveis de traducció multilíngüe. LC

Biblioteques de Recerca.

Pràctica 2 15/3/06

Llibres per a cegs o discapacitats físics. Servei de fotoduplicat de llibres. Servei de seleccionador de recursos d’internet Sales d’estudi especialitzades (per idiomes) Informació sobre innovacions en l’àmbit de la biblioteconomia i la documentació en línia Servei de preguntes habituals dels usuaris Servei bibliografic en línia Llistes d’abreviatures Servei Federal de recerca, estudis de països. Preservació digital Biblioteca de la ley del congreso Visites professionals Servicios para bibliotecas federales Catalogaió en la publicació (CIP) Registros del Cpyright Viajes y travesias Webcasts i discusiones en línia Bibliografias y webbliografias Programes de videoconferencia. Tiendas Calendario de acontecimientos Servicios para los investigadores Catalogos, mapas, manuscritos, archivos de sonido, microformas... Serveis a la llar Serveis per al negoci Servei de protecció d’idees Serveis legals de conulta Servei de cerca de patents Serveis pels professionals de les biblioteques i de la informació. Serveis bibliogràfics Servei de cooperació regional de la Biblioteca, amb biblioteques públiques i altres òrgans Formació dels lectors Dossiers pedagògics Bancs d’imatges Dipòsit Legal

Toni Pérez T-1 LC, BNF LC, BNE, BL, BNF LC, BNF, BL BNE, LC, BL LC, BL LC BNE, LC, BL LC LC LC, BL LC LC, BL LC, BL LC LC LC, BL LC LC LC LC BNE, LC, BL BNE,LC, BL BL, BNF BL BL BL BL BL BL BL BNF BNF BNF BNF, BL, BNE, LC

El temps estimat que he trigat en fer la pràctica ha esta d’unes 4’30 h.

PRÀCTICA 3 Biblioteques de recerca Tema: Professores:

Biblioteques nacionals Anna Rovira i Marta López

Dates d’elaboració: 15 i 22 de març de 2006 Data límit de lliurament: 29 de març de 2006

Objectiu de la pràctica  

Conèixer els principals reptes actuals de les biblioteques nacionals (nous serveis, projectes de digitalització, etc.). Conèixer la Bibliothèque Nationale de France (BNF).

Preguntes: 1. A partir del document:  Bibliothèque de France (1989-1993) [Enregistrament vídeo] : la trajectoire ; texte et réalisation Pierre Champetier ; production EPBF, Département de l’information et de la communication. Paris : Établissement public de la Bibliothèque de France, cop. 1993, 13 min. respon a les següents preguntes 

Amb quines dificultats es van trobar a l’hora de construir la nova Bibliothèque Nationale de France? Com relaciones aquests obstacles amb les funcions de la biblioteca nacional?



La construcció de la nova biblioteca s’aprofita per a realitzar altres projectes importants no arquitectònics. Quins?

2. La Biblioteca digital de la BNF (http://www.bnf.fr) 

Com es diu i què ofereix?



Fes una cerca (sobre un tema o autor) i explica breument els resultats que has trobat.

3. Fes un resum del projecte Padicat (Patrimoni Digital de Catalunya) a partir de la conferència del Ciro Llueca que tindrà lloc el proper 22 de març. Reflexiona sobre la viabilitat del projecte (possibles dificultats, oportunitats, etc.) i aporta les teves opinions.

Si no has pogut assistir a la conferència, resumeix el següent article: C. Llueca Fonollosa, Webs sempre accessibles: les biblioteques nacionals i els dipòsits digitals nacionals a Bid textos universitaris de biblioteconomia i documentació, núm. 15, desembre de 2005. Reflexiona sobre la viabilitat dels projectes (possibles dificultats, models sostenibles, etc.) i aporta les teves opinions.

Justifica totes les teves respostes. Indica el temps que has destinat per a realitzar la pràctica.

PRÀCTICA 4 Biblioteques de recerca Tema: Professores:

Biblioteques universitàries Marta López i Anna Rovira

Pràctica de caràcter individual Data d’elaboració: 29 de març de 2006 Data límit de lliurament: 19 d’abril de 2006

Nom i cognoms: Toni Pérez Carmona Grup: T-1 Temps destinat a l’elaboració de la pràctica (fora de les hores de classe): 4 h.

Objectius de la pràctica:  Conèixer la situació actual de les biblioteques de les universitats de Catalunya.  Conèixer models de biblioteques universitàries de l’entorn anglosaxó.

Preguntes: 1. Llegeix el resum de l’Informe 2001. Procés d’avaluació de la qualitat del Sistema Universitari a Catalunya. Avaluació dels Serveis Bibliotecaris a Catalunya. Elaborat per l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari a Catalunya. (L’Informe està disponible al dossier-e). 1.1. Quin punt feble destaques com a més important. Per què? Potser el punt feble que més destacaria seria el primer, el fet de que el plà docent no ha motivat gens el tipus de recursos bibliogràfics a l’hora d’avaluar criteris als alumnes, el que provoca que els usuaris es basin més en els apunts que no pas en buscar la informació pertinent en fonts bibliogràfiques. Una de les millores en aquest aspecte, marcada per la Declaració de Bolònia seria la planificació per part de les pròpies biblioteques universitàries, per innovar en els plans docents, asumint així funcions de centres de recursos amb les funcions transversals òptimes per fomentar l’aprenentatge més que l’ensenyament. Ara bé, aquesta política hauria d’estar en harmonia amb la política docent del propi centre i del docent propi de cada matèria universitària, la qual cosa, hauria de posar en marxa una planificació entre docents i biblioteques, per saber com optimitzar al màxim els recursos que el professor vol donar a entendre als seus alumnes i a l’hora per facilitar als bibliotecaris l’orientació a asumir pels usuaris. 1.2. Quin punt fort destaques com a més important. Per què? Tot i que tenen importància els quatre punts, en destacaria l’orintació estratègica per que és important el fet de que entre les diverses facultats s’hagi posat en marxa un

plà comú, gràcies al qual un usuari pot rebre qualsevol document d’una biblioteca que es trobi a qualsevol municipi forani a la seva comunitat. A més, això també implica un personal qualificat, que doni un bon servei orientatiu als usuaris i una informació de qualitat. Però s’ha de dir també que els recursos electrònics són importants en aquest camp d’interconnexió, tan desde el punt de vista de l’usuari, com del professional, que ja no ha d’estar preparat només per conèixer els serveis oferits per les biblioteques universitàries del sue àmbit sino conèixer els recursos que ofereixen altres biblioteques de caire internacional, ja que els plans estratègics cada cop demanden més biblioteques universitàries per a la recerca i la investigació, que per l’estudi. De tota manera, els quatre punts tenen la finalitat de donar un resultat possitiu i de qualitat de cara a l’usuari.

2. Anàlisi de diferents CRAIS. Selecciona 2 centres del següent llistat: 

University of Hertfordshire. Learning and Information Services (UK) http://www.studynet1.herts.ac.uk/lis.nsf



Leeds Metropolitan University. Learning and Information Services (UK) http://www.lmu.ac.uk/lis/



Learning Centre Aleksandria. University of Helsinki (Finlàndia) http://www.helsinki.fi/aleksandria/

 

Marymount University. Learning Resource Centre (EEUU) http://www.marymount.edu/lls/lrc/index.html North Carolina State University. Learning and Research Center for the Digital Age (EEUU) http://www.lib.ncsu.edu/lrcda/

2.1. De cada centre realitza una breu fitxa descriptiva amb les següents dades:  Nom de la Universitat.  Nom del centre  Any de creació del centre  Breu descripció de les activitats que porta a terme el centre Nom del centre University Helsinki

Any de creació Descripció de les activitats que porta el del centre centre

of Learning centre of La construcció del L’Aleksandria Learning Centre és un servei òptim Aleksandria

centre va començar al setembre del 2001 però, l’edifici no s’inauguraria fins al gener del 2003. Aquest edifici està renovat sobre un edifici que data de 1907.

per als estudiants i els professors de la universitat de Helsinki. Experts en ensenyament, serveis d’informació i tecnologia de la informació, són els que troben utilitat a aquest centre. Els serveis del centre es mantenen oberts mentre duren les classes: de dilluns a divendres de 8 a 20 h. i els dissabtes de 10 a 16 h. Els serveis que podem trobar són: serveis audiovisuals, serveis a mida, serveis d’educació tecnològica, centre de serveis del llenguatge, servei bibliotecari, usos de les premises de cap de setmanes i de les nits, i porters.

University of LIS (Learning and L’edifici es va LIS és un centre de serveis d’ensenyament i Information construir al 2002. d’informació que desenvolupa els recursos del s. Hertfordshire Services)

XXI i dona suport a les investigacions de professors i alemunes de la universitat. LIS obre de dilluns a divendres de 10 a 22 h i els dissabtes d’11 a 18 h. Els serveis que ofereix són: recursos d’aprenentatge al s.XXI, 3 excel·lents centres de recursos, la col·lecció de la biblioteca (tant impressa com digital), l’ensenyament on-line, tecnologia i infraestructures, suport als estudians, cumpliment d’avaluacions i personal expert.

2.2. Selecciona 2 serveis dels 2 centres que consideris interessants ja siguin orientats a l’aprenentatge, la docència o la recerca i descriu-los breument. Learning Centre Aleksandria: Permises per usar a les nits i als caps de setmana: Algunes de les facilitats del centre d’ensenyament permeten utilitzar, fora de l’horari d¡opertura, el subterrani, la primera, segona, tercera i quarta plantes per les nits, tot i que és necessària una clau magnètica otorgada per la oficina d’administració de contes. Learning Centre Aleksandria: Serveis d’Educació Tecnològica: El Centre d’eduació de Helsinki és una unitat en l’aprenentatge i l’ensenyament de desenvolupament tecnològic per les innovacions i l’ús de la informació i les comunicacions. El centre ofereix serveis de suport per l’oferta d’ ensenyament com una estratègia del coordinador de les operacions de la universitat virtual. LIS: Recursos per l’ensenyament del s.XXI: Es tracta d’una iniciativa que tracta d’integrar tots els recursos informàtics i bibliotecaris per donar-los com a suport a l’alumnat, per accedir a la informació les 24 hores diaries els 7 dies a la setmana. A més es dona la possibilitat de connectar-se a altres facultats i 3 centres de recursos d’ensenyament. LIS: Extensa col·lecció bibliotecaria (impressa i digital) La biblioteca té una col·lecció de llibres i de revistes, així com de materials audiovisuals. Tenen un pressupost en el manteniment de la col·lcció d’1’7 mil·lions de lliures. La col·lecció està composta de 500.000 volums en stock, amb uns 9000 títols de revistes (4000 imporesses i unes 8000 electròniques), així com bases de dades, serveis de coneixements bibliográfics corrents, companyies de materials multimèdia i de dades. Els estudiansts usen els llibres impressos i les col·leccions de publicacions en sèrie a més d’una llarga llista de materials digitals. La biblioteca virtual permet també la consulta via on-line de molts dels recursos impressos mitjançant els links. S’ha de dir que els programes i mòduls universitaris tenen una interrelació amb els recursos de la biblioteca virtual i els Study Net. Però a més, la biblioteca virtual està associada amb altres col·legis en Herfordshire, per fer així un Conçorci Educacional d’ Alta qualitat.

3. Accedeix al web del CBUC: http://www.cbuc.es Selecciona 2 biblioteques universitàries que formen part d’aquest consorci. De les 2 biblioteques seleccionades tria i descriu 2 serveis que creguis que s’ajusten a les característiques de serveis propis d’un CRAI. Pompeu Fabra: Recursos d’informació per a la docència: En aquest apartat de la UPF ens apareix tot un llistat que es divideix en tot un conjunt de matèries tant per l’activitat docent com per la d’aprenentatge. Entre aquestes matèries podem citar: Disseny Formatiu, Psicologia formativa, Tecnologia formativa, entre d’altres i sota d’aquests apartats , en alguns casos, una sèrie de subapartats. A més per cada apartat, al final de la pàgina web hi trobem la digitalització d’algunes de les obres que poden ajudar a l’alumne a trobar l’orientació per adquirir coneixement. Per exemple, pel que fa a l’apartat de Disseny Formatiu recomanen els llibres: Barnett, Roland / Los límites de la competencia: el conocimiento, la educación superior y la sociedad. S’ha de dir, que alguns d’aquests llibres són consultables en línia sempre i quan es disposi d’un compte en la universitat UPF. L’objectiu és facilitar la consulta i l’accés de recursos d’informació relacionats amb l’ensenyament i l’aprenentatge. Pompeu Fabra: Recercat: És un dispòsit de documents digitals de recerca de les universitats i dels centres d’investigació de Catalunya. En ell s’inclou la literatura grisa que són els artícles que encara no han estat publicats, comunicacions a congressos, informes de recerques, papers de feina, projectes de fi de carrera, etc. L’objectiu és augmentar el coneixement que es porta a terme a Catalunya, no només en l’àmbit nacional sino també en l’àmbit internacional. A més el Recercat té una sèrie de ventatges: 1) Les investigacions són més visibles fomentant-ne la seva difusió. 2) La propietat intel·lectual dels documents està protegida ja que cada document publicat consta d’una llicència. 3) Cada document té una direcció d’URL pròpia i permanent assegurant la perdurabilitat futura del document. 4) S’estalvia temps i diners en l’edició, distribució, difusió i preservació dels documents. Universitat Politècnica de Catalunya: Fenix Doc: És un projecte de col.laboració ente el Servei de biblioteques i documentació i la Oficina Tècnica RDI (“Recerca Desenvolupament i Investigació”) que té com objectiu millorar la visibilitat de la comunicació científica i erudita del personal docent i investigador (PDI) de la UPC. FènixDoc està elaborat a partir de les dades de recerca introduïdes pels grups de recerca que l’integren tals com: Grup de Mecànica Computacional en Medis Continus (MC)2; Control Avançat de Sistemes d’Energia ACES; Art, Estètica i Antropologia del’Espai (AEA); i així fins a més de 100 grups. Cada grup comta amb un link des de el qual podem accedir a informació sobre l’objectiu concret del grup, a les publicacions de cada grup, les unitats bàsiques de cada grup tals com els departaments i l’equi investigador, així com la persona/es de contacte. Universitat Politècnica de Catalunya: Sessions sobre recursos d’informació sobre la recerca: A la UPC també podem trobar, a la secció de Formació d’usuaris, les sessions sobre recursos d’informació per a la recerca, on formen en l’ús dels recursos d’informació generals (bases de dades, gestors de referències o web of Knowledge) o relacionats amb un àmbit científic i que és gratuït per als membres de la UPC. Tant els gestors de referències com els Web of Knowledge estàn adreçats a estudiants, professors i personal investigador, PAS i serveixen com a instruments per a la formació continuada dels alumnes i els professors.

PRÀCTICA 5 Biblioteques de recerca Tema: Professores:

Biblioteques especialitzades Marta López i Anna Rovira

Pràctica de caràcter individual Data d’elaboració: 10 de maig de 2006 Data límit de lliurament: 24 de maig de 2006 Nom i cognoms: Toni Pérez Carmona Grup: T-1

Objectius de la pràctica: 

Estudiar les biblioteques especialitzades com a entorns intensius d’informació.



Conèixer la tipologia de recursos i els serveis de les biblioteques especialitzades.

Material necessari: 

Red de bibliotecas del CSIC (Consejo Superior de Investigaciones Científicas): http://www.csic.es/cbic/cbic.htm



Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya (CCUC): http://www.cbuc.es/ccuc/

Preguntes: 1. Red de bibliotecas del CSIC: 

Descriu breument en què consisteix aquesta xarxa de biblioteques, qui la integra i quines temàtiques cobreix.

La Red de Bibliotecas del Consejo Superior de Investigaciones Científicas està formada per unes 100 biblioteques especialitzades, distribuides per 21 ciutats en 10 CCAA. El patrimoni bibliogràfic del que disposa és bastant ampli, aproximadament d’1.400.000 monografies i més de 73.700 col.leccions de revistes, sense tenir en compte altres materials (manuscrits, mapes,...). La temàtica que cobreix és: Biologia i Biomedicina, Ciència i Tecnologies Físiques, Ciències i Tecnologies Químiques, Ciències Agràries, Humanitats i Ciències Socials, Informàtica i Documentació i, Recursos Naturals. Tot aquest patrimoni està gestionat pel programa Aleph 500 (Automated Library Expandable Program Hebrew), el qual ha generat un dels catàlegs col.lectius més importants del país dit CIRBIC (Catàlegs Informatitzados de la Red de Bibliotecas del CSIC), el qual és d’accés públic i està disponible a través de la xarxa. Per altra banda, hi ha una institució encarregada de dirigir i gestionar aquesta xarxa i es diu Unidad de Coordinación de Bibliotecas, la qual conta amb oficines a Madrid, Barcelona, València i Sevilla. Té com a prioritat la modernització dels serveis d’informació i aprofitar els recursos tècnics i econòmics al màxim, entre d’altres funcions, conta també amb el servei de formació del personal bibliotecari o

la cooperació interbibliotecària de la xarxa amb REBIUN, DOCUMAT, MECANO, REDIAL, ICAU, URBADISC, C17...



Per què les biblioteques del CSIC són públiques però de caràcter restringit?

Per norma general, l’accés a aquestes biblioteques està obert a tothom, això implica que els usuaris puguin consultar qualsevol document lliurement, però només poden extreure en préstec els usuaris que són membres del CSIC (personal investigador, becaris, personal laboral i administratiu). Hi ha també la possibilitat de préstec a les biblioteques que formen part del CSIC sempre i quan es pertanyi a alguna institució per a la qual les investigacions realitzades al CSIC siguin útils per portar a la pràctica. Per exemple la Biblioteca Centro de Biología Molecular Severo Ochoa (CBMSO) dona servei de préstec a usuaris externs a la institució sempre que vagin dirigits a Universitats i Hospitals, o bé a estudiants de materies tals com Biologia mol.lecular, i/o als membres que composen la REBIUN sempre i quan paguin unes tarifes per volum prestat, així com de reprografia. Tot i que tota aquesta informació no explica el per què de que siguin restringides, es pot entendre que es tracta de biblioteques molt especialitzades, per tant es tracta d’informació molt concreta que interessa a grups socials molt especialitzats en temàtiques concretes, ja que moltes dels volums que s’hi troben en aquestes biblioteques són estudis o investigacions científics que estan fets per professionals dels sectors, podriem dir gairebé són tesis.



Quins recursos d’informació posen a l’abast de l’usuari?

Hem de dir que la Unidad de Coordinación de Bibliotecas del CSIC mantè relacions de cooperació nacional i internacional, d’aquí que conti amb una àmplia gamma de recursos. A nivell nacional conta amb el Metabuscador PISTA-Bibliotecas: que té un sistema d’accés via web a catàlegs individuals i col.lectius de les biblioteques espanyoles més importants. També conta amb la cooèració de REBIUN (Red de Biblioteques Universitàries), el de MECANO, que és un catàleg col.lectiu espanyol d’enginyeria accesible via web. Conta amb la col.laboració del DOCUMAT, catàleg col.lectiu de revistes de matemàtiques, amb el catàleg col.lectiu de publicacions periòdiques de les biblioteques de ciències de la salut espanyoles que es diu C17, amb el catàleg col.lectiu del Patrimonio Bibliográfico Español, el qual conta amb un inventari descriptiu d’aquest patrimoni bibliogràfic, conta amb el catàleg col.lectiu de Publicacions Periódicas, amb altre catàleg amb el que té cooperació seria amb el GER (Grupo Español de Revistas) i, per últim amb la Comisión Científica del Pacífico



Com es diu el seu catàleg i què conté?

Pel que fa al catàlteg digital es diu podem trobar el que es diu CIRBIC, juntament amb la base de dades documentals del CSIC es produït per la Unitat de Coordinació de Biblioteques, CINDOC i IME, es tracta d’una producció en CD-ROM. Per altra banda hi ha l’Enredadera, que es tracta de la revista electrònica de les Biblioteques del CSIC i que es publica 2 cops l’any. Es tracta d’una revista amb foros oberts pels usuaris del CSIC. Per últim conta amb la Lista de encabezamientos de materia de la red de bibliotecas del CSIC, en CD-ROM, la qual està formada per 49.800 entrades. Això pel qua fa al catàleg digital, pel qua fa a les edicions impreses podem trobar la Lista de Autoridades y Entidades de la Red de Bibliotecas del CSIC, 4ª ed. que seria el CIRBIC però imprés. Es tracta de la normalització de fitxers d’autoritats, els quals reben canvis que anualment es revisen, ja que els autors en molts casos canvien de nom o pseudònim i per això es regularitzen.

2. Detecta les biblioteques especialitzades presents al CCUC (Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya) i elabora un mapa d’aquestes biblioteques en base a la seva temàtica. L’Institut del Teatre conta amb una biblioteca amb 130.000 volums i 5.500 manuscrits, tots ells relacionats amb el coneixement i la recerca de la teoria de l’espectacle: teatre, dansa, òpera, sarsuela, varietats, màgia, circ i manifestacions parateatrals. El Departament de Medi ambient i habitatge de la Generalitat de Catalunya conta amb una biblioteca digital, la qual especifica en un índex els temes als quals ens podem destinar per investigar: Agricultura i ramaderia, aigua, biodiversitat i boscos, canvi climàtic... Totes elles relacionades amb el medi ambient. Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona conta amb una biblioteca amb més de 100.000 volums. La temàtica està relacionada amb l’estudi de la història i la ciència catalana i espanyola en general i sobre tot en la època de la segona meitat del s.XVIII. Institut cartogràfic de Catalunya conta amb una cartoteca, la qual es troba al Parc de Montjuïch i contempla un fons destinats a mapes mundials, mapes mundials agrupats temàticament, mapes de l’empresa FECSA i mapes de projectes vials i municipals de Catalunya, a més d’un apartat dit Globus. Conta també amb un fons bibliogràfic, altre fotogràfic i un altre de documental. Centre de Lectura de Reus tot i que conta amb una biblioteca, no ens permet accedir, via Internet, a la informació sobre els serveis que dona. Biblioteca Borja biblioteca situada a Sant Cugat del Vallés i creada vers el 1980, bàsicament es tracta d’una biblioteca de Teologia, la qual només està oberta a la comunitat del Centre Borja, que pertany als jesuites. Biblioteca Rosa Senat, situada a les Drassanes es tracta d’una bilbioteca que contéun fons amb uns 60.000 documents relacionats amb les branques de ciències de l’educació, així com d’una Hemeroteca amb 290 títols, a més de llibres de text, material audiovisual, fons històric, arxius de didactes, fons juvenil i infantil i material multimèdia. Per ser membre d’aquesta biblioteca especialitzada en àrees didàctiques cal pagar 12 euros anuals. Biblioteca pública Arús és un centre especialitzat d’investigació i recerca en moviments socials contemporanis i producció bibliogràfica dels segles XIX i XX. Centre UNESCO de Catalunya conta amb una biblioteca on s’hi poden trobar publicacions de la UNESCO a partir de 1986, tractant-se de matèries com: educació, ciències socials, cultura i comunicació. Conta també amb documentació interna generada per la pròpia UNESCO, així com amb publicacions periòdiques, audiovisuals, un arxiu de premsa i una base de dades. L’Institut de l’infància i món urbà es va crear al 2000 i conté un fons proper als 1000 documents destinats al món de la infància, l’adolescència i la familia.

Fundació catalana del Síndrome de Down és un centre de documentació especialitzat en tot tipus de discapacitat psíquica, física i sensorial desde tots els punts de vista (mèdic, psicològic, pedagògic, social, etc). Conta amb un fons de 4500 llibres, 4800 artícles de revista entrats a catàleg, 278 unitats de cassets, 553 unitats de videocassets i 95 núm. de subscripcions a revistes . Centre de Documentació Artur Martorell és un servei municipal especialitzat en educació juvenil que tracta d’oferir informació a mestres, professorat, famílies, agents socials implicats en aquest àmbit, investigadors i persones interessades en el món de l’educació. L’accés és lliure a majors de 16 anys. El centre de documentació disposa de 3 sales amb una capacitat de 52 usuaris. Escola superior de Música de Catalunya oberta per estudiants i professors de música, la biblioteca ha de permetre apendre, ensenyar i investigar amb els materials dels que disposa tals com partitures, llibres, revistes, discs de 33 i 45 rpm, CD, DVD i VHS, tot relacionat amb la múica. Arxiu històric de la ciutat té com a missió la custòdia, tractament i difusió de la documentació produïda pels òrgans de govern de la ciutat des de la creació del règim municipal de Barcelona (1/2 s.XVIII) fins el primer terç del s. XIX, així com altres materials arxivístics, bibliogràfics o hemerogràfics de temàtiques diverses. Bàsicament és útil per a investigadors Escola Universitària del Maresme (EUM) és un centre de recursos encarregat de fomentar i facilitar l’aprenentatge. Centre de cultura Contemporànea de Barcelona

3. Tria 2 biblioteques / centres de documentació especialitzades que coneguis i que no surtin en els apartats anteriors. De cada biblioteca selecciona un servei que consideris interessant i que encaixi amb la tipologia de serveis característics de les biblioteques especialitzades. Descriu breument el servei, indicant a quins usuaris s’adreça. Biblioteca Orfeó Català- Palau de la Música Catalana. Aquesta és una biblioteca privada especialitzada en música i en aspectes relacionats amb el modernisme, així com amb la trajectòria de l’Orfeó Català i del Palau de la Música. Aquesta Biblioteca va començar a formar-se al 1891. Els continguts dels quals consta són: - Monografies: amb un ampli repertori bibliogràfic musical dels s.XIX i XX dintre de l’entorn llatí, francòfon, anglosaxò i germànic. - Edicions d’época dels segles: XVI, XVII i XVIII. - Col·lecció de manuscrits musicals dels s. XI al XX. - Arxiu de partitures, principalment de música coral, que comprenen la totalitat del repertori de l’Orfeó Català durant més d’un segle. Però tabé conté manuscrits de la producció coral de la Renaixença i del Modernisme catalans, que configura la denominada Escola de l’Orfeó Català. - Fons de música vocal i instrumental procedents de les obres presentades en diferents aconteixements.

Arxiu històric de l’Orfeó Català i la constricció del Palau de la Música. - Col·leccions dels programes dels concerts celebrats per l’Orfeó al Palau de la Música. - Arxiu fotogràfic. L’accés a la Biblioteca està obert als socis de l’Orfeó Català i a les persones majors de 18 anys que siguin músics professionals, investigadors, estudiants universitaris, entitats culturals i melòmans en general. S’ha de solicitar una cita prèvia per telèfon o mitjançant correu electrònic. Els serveis que oereix aquesta bibioteca són: - Consulta de fons. - Servei de referència. - Reproducció de documents, subjecta a les directrius vigents en quant a drets d’autor i reprofgrafia i, a la normativa interna del centre. El servei de préstec no està previst a excepció dels casos particulars, que seran considerats individualment. Dels serveis que es citen crec que el que millor encaixa amb el d’una biblioteca especialitzada és el de la consulta de fons, sempre i quan es compleixin els requesits pels quals es pot formar part de la biblioteca. -

Bilioteques especialitzades del Departament de Cultura de la generalitat de Catalunya. Aquesta biblioteca va iniciar la seva col·lecció al 1985, rebia el nom de Biblioteca de Gabinet Tècnic, amb l’objectiu de donar supor al Departament i al seu personal. La biblioteca conta amb varios tipus de reculls: - Fons especialitzats en politiques culturals, sociologia de la cultura, economia de la cultura, estadístiques culturals, gestió cultural, finançament dela cultura, consum cultural, infraestructures culturals i mecenatge. - Fons especialitzats en dret administratiu, dret financer i pressupuestari, dret cultural, tècniques pressupuestàries i comptabilitat pública, formació i gestió de personal, i programació i planificació de l’Administració. - Fons editat pel Departament de Cultura. La biblioteca conta amb monografies, revistes, buidatges, audiovisuals, multimèdia, documentació en suport magnètic i base de dades en línia. Tot aquest fons està integrat en el Catàleg de Biblioteques Especialitzades de la Generalitat (BEG) que dóna accés al fons documental de 28 biblioteques i centres de documentació de diversos Departaments. Els serveis que presta la biblioteca són:  Sala de lectura (4 punts d’usuari).  Consulta del catàleg en línia.  Consulta telefònica, per fax o correu.  Informació bibliogràfica.  Reprografia.  Servei de préstec.  Préstec interibliotecari  Elaboració mensual del Butlletí d’Actualitat Bibliogràfica.  Reculls legislatius.  Bibliografies selectives. Per altra banda les ressenyes són recensions exhaustives i amb comentaris de llibres. La Bibioteca central del Departament de Cultura elabora tres tipus diferents de ressenyes: - Ressenyes basades en el contingut general del llibre. - Ressenyes basades en el sumari i en els preliminars de la publicació. - Ressenyes en les quals es reprodueix el sumari, amb o sense comentari.

El servei que potser més s’identifica amb el d’una biblioteca especialitzada és el de l’Elaboració mensual del Butlletí d’Actualitat Bibliogràfica on podem trobar les descripcions dels documents que publica cada departament de cada una de les àrees culturals a Catalunya. Surt mensualment però hi ha uns fons que arriben fins al gener del 2005. Això demostra que molta de la bibliografia que tenen es basa en temes culturals, però algunes referents també a qüestions de l’administració tant cultural com pública.

Objectius de l’assignatura A final de curs, heu de ser capaços de: •

Conèixer quines són les biblioteques de recerca i quina relació tenen dins el sistema bibliotecari i dins el seu entorn immediat

•

Conèixer les funcions, els usuaris, les col·leccions, els serveis i l’estructura de les biblioteques de recerca

•

Disposar d’eines per analitzar cadascuna de les tipologies de biblioteques de recerca

Tancament de l’assignatura Biblioteques de Recerca. Curs 2005-06

Objectius de l’assignatura I, tot basant-vos en exemples/casos concrets de respondre preguntes com:      

Quines són les biblioteques de recerca? Què és la recerca? Quina relació existeix entre la recerca i les biblioteques de recerca? En tots els àmbits on es fa recerca existeix una biblioteca? Quines diferències tenen les diferents tipologies de biblioteques estudiades? Què tenen en comú? Quins són els principals reptes actuals per a cadascuna d’elles? etc.

Tancament de l’assignatura Biblioteques de Recerca. Curs 2005-06

Avaluació El dia de l’examen cal: 

Tenir una visió global de l’assignatura i de les tipologies de biblioteques estudiades



Tenir una visió específica de les diferents biblioteques estudiades



Entendre la relació entre la recerca, les anomenades biblioteques de recerca i les col·leccions de recerca



Conèixer exemples reals de recursos, de serveis i de col·leccions

Tancament de l’assignatura Biblioteques de Recerca. Curs 2005-06

Avaluació



Pràctiques (5, mitjana): 50%



3 contribucions al Fòrum de l’assignatura



Exercicis pràctics voluntaris



Examen final: 50 %

Cal aprovar-ho tot!

Tancament de l’assignatura Biblioteques de Recerca. Curs 2005-06

Visites i conferències Visites: 1.

Biblioteca de Catalunya

Biblioteca General UPF

Conferències: 1.

Biblioteca de Catalunya: adquisicions

Biblioteca de Catalunya: PADICAT

Biblioteca de la UPC: tendències de futur en l’àmbit de les biblioteques

CBUC: la biblioteca digital

Centre de documentació “La Vanguardia”

Biblioteca del Parlament de Catalunya

Tancament de l’assignatura Biblioteques de Recerca. Curs 2005-06

Per preparar-vos l’examen Cal llegir/treballar: • •

•

Les pràctiques, els exercicis i els articles recomanats Els apunts de classe, les notes de les visites i les conferències Els materials complementaris presents en el dossier (recursos web, etc.) Si els conceptes no estan prou clars, consulteu la bibliografia recomanada!

Tancament de l’assignatura Biblioteques de Recerca. Curs 2005-06

Durant l’examen Algunes recomanacions: 

Podeu fer l’examen en català o en castellà



Eviteu les faltes d’ortografia, tingueu cura de la presentació i de l’estil



Contesteu exclusivament la pregunta exposada



Contextualitzeu i enriquiu amb exemples les respostes



L’objectiu de l’examen és que demostreu els coneixements adquirits i que desenvolupeu el vostre esperit crític. Per tant, es valorarà també la vostra aportació personal

Tancament de l’assignatura Biblioteques de Recerca. Curs 2005-06

Dia de l’examen



Dimecres 7 de juny, de les 15 a les 17 hores



Grup T1 + CF: aula 307



Grup T2 + CF: aula 309

Tancament de l’assignatura Biblioteques de Recerca. Curs 2005-06