Bibliotecas públicas by Toni Pérez

Introducció. Les biblioteques públiques de Barcelona reben el suport de la Diputació, les de Girona reben el suport de la Generalitat i de la Diputació, les de Tarragona només reben el suport de la Generalitat. A tall introductori les novel·les a les biblioteques públiques s’ordenen per cognoms d’autors, amb una N davant, que indica novel·la. Per fer més accessible es documents als usuaris pot classificar-se per gèneres, però s’ordenen per autor. Els nens menors de 5 anys han d’anar acompanyats d’un adult i sempre tenen una secció dita “petits lectors” dins de la secció infantil. Es tendeix però a integrar dins l’espai comú perquè així es controlen millor. A totes les CCAA conviuen 2 sistemes de biblioteques, les pròpies de la CCAA i les controlades des de Madrid i es diuen biblioteques públiques de l’Estat i que són hereves de les provincials del s. XIX i ara s’anomenen biblioteques públiques de l’Estat, controlades des de Madrid. La construcció d’aquestes biblioteques les paga el Ministeri de cultura. La biblioteca provincial de Barcelona es va pensar en fer al Born, però van trobar restes arqueològiques i l’Ajuntament va parar l’obra i van buscar altre lloc com fou el de l’antiga Estació de França. El Ministeri va convocar un concurs per construir-la aquí i encara no s’ha avançat. LECTURA: Gifreu, Josep: Biblioteques de barri.- pag. 7 Comentaris.A finals dels 90s el sistema bibliotecari era molt precari, el de les Caixes: la Caixa de Catalunya, la Caixa Laietana, Caixa Sabadell i Caixa de pensions tenien unes biblioteques però quan es va fer un plà de biblioteques que requerien més metres quadrats i estar unides en xarxa, les Caixes van traspassar la confecció de biblioteques a l’ajuntament. D’aquí ve el desmantellament de biblioteques i sales de lectura en post de les noves biblioteques . A les caixes els hi costava diners i va passar les competències, bé a la Generalitat, bé als municipis (ajuntaments). Distinció entre biblioteca de barri, la de districte i la provincial (que seria la de Barcelona). Les de districte són aquelles que fan de biblioteca central, la més gran té més horari i d’aquesta en depenen les de barri.

Les biblioteques es planifiquen de manera que tothom en tingui uns 20 minuts a peu com a molt des del seu lloc de residència. Però hi ha districtes molt grans com el d’Horta-Guinardó, que té 2 biblioteques de districte, la del Carmel i la Mercè Rodoreda al Guinardó, que cobreixen les necessitats d’aquest dstricte tan gran. No obstant, a l’Eixample, que és altre districte molt gran, només tenen la recent inaugurada biblioteca de Sagrada Família i s’està pensant en fer-ne una altre. En la planificació s’ha de tenir en compte el territori, no les xifres només. L’autor es queixa de que no tenen biblioteques al Clot. També es queixa dels horaris, ja que demana, de forma exagerada, que n’haurien d’estar obertes gairebé les 24 hores. També exagera quan compara el tancament de les biblioteques de les Caixes amb la crema de biblioteques a la II guerra mundial. LECTURA: Mascarell, Ferran: De barri...i dels ciutadans.- pag 9 Comentaris.Aquest autor contesta al Gifreu amb ironia per així evitar el conflicte. El fet que hi hagi més activitats a les biblioteques i que el metratge de les mateixes sigui més alt que les de Birmingham i Dublin, no vol dir que l’ús que s’en fa de les biblioteques sigui més alt, per tant el que diu Mascarell, és que Gifreu dona dades amb trampes, ja que no diu que a aquests altres llocs l’ús de les biblioteques és molt més alt que a Barcelona, i el que realment importa és el nombre d’usuaris que fan servir la biblioteca, no pas el metratge o les activitats que s’organitzen, si després no tinc usuaris, de què em serveixen? Mascarell en aquell moment era ministre de cultura.

TEMA 1. CONCEPTE I ABAST DE LA BIBLIOTECONOMIA.La biblioteconomia seria el conjunt de coneixements per organitzar biblioteques. Conjunt de ciències que serveixen per organitzar biblioteques. Aquests coneixements, segons Buonocore, Domingo són coneixements per organitzar biblioteques físicament. L’ALA (American Llibrary Association) pensa que són coneixements per organitzar informació, per tant es passa de lo físic a lo abstracte i afegeix també, per omplir les necessitats dels usuaris, perquè biblioteques que no serveixin, no tenen sentit. Martínez de Sousa a la seva definició de Biblioteconomia, incorpora tan els aspectes físics com abstractes.

Aquestes són algunes definicions, però a l’hora es pot diferenciar entre biblioteconomia precientífica, que és aquella que només es dedicava a conservar i preservar documents i no era considerada una ciència, i la biblioteconomia científica, que es va donar quan es van ampliar les seves funcions i es va considerar una ciència de la informació. Existeixen unes lleis principals a partir de les quals s’inicià tota la ciència bibliotecària. Ranganathan (1842-1972) era indi i va crear els 5 principis de biblioteconomia: 

Els llibres són per fer-se servir: això implica que no els posaríem en una estanteria tancada. Quines coses pot fer la biblioteca per fer servir els llibres.



A cada lector, el seu llibre: les biblioteques fan catàlegs bibliogràfics per que l’usuari sàpiga quines obres pot consultar.



A cada llibre el seu lector: la biblioteca també fa desiderates per saber que els interessa consultar als lectors.



S’ha d’estalviar temps als lectors: a través dels actuals catàlegs en línia, préstecs interbibliotecaris, posar bústies de retorn o màquines d’autopréstec...



La biblioteca és un organisme que creix: s’incorporen cada cop més tecnologies com la incorporació de CDs o DVDs. D’aquesta manera s’integren dins la biblioteca.

A partir d’aquests 5 principis s’organitza tota la biblioteconomia. Si agafem qualsevol biblioteca hauríem d’analitzar si compleix aquests 5 principis. Aquests 5 principis han anat evolucionant i modificant al llarg del temps degut, en part, als nous recursos que han sorgit, però en el fons es manté l’essència. Altre teòric de la biblioteconomia va elaborar 17 altres principis que són els de Thompson i incorpora els principis d’en Ranganathan amb una relació amb la societat, així com incorpora també principis sobre el personal bibliotecari.

Aquests principis sustenten doncs la biblioteconomia. A banda hi ha unes peces que configuren tots els serveis bibliotecaris que es fan per fer complir els principis. Els elements són: -

Els usuaris: quins serveis els oferirem.

El fons: què necessita la gent.

L’espai i l’equipament: serien els serveis.

El personal: qualificat.

Els serveis es munten o activen en funció de les necessitats que tinguin els usuaris, per a això cal estudiar als usuaris i en funció de prioritats. La tipologia de biblioteques es poden diferenciar segons els usuaris, segons el tipus de fons que tenen i poden ser: Biblioteques públiques, B. Nacionals, B. universitàries, B. Escolars i B. Especialitzades. Les biblioteques públiques són aquelles per tothom, donen formació, informació i cultura (jeure). Aquestes biblioteques públiques han de treballar en xarxa ja que soles no tenen cap sentit. Són obligatòries en municipis de més de 5000 hab. amb serveis bàsics (lectura i entrada) gratuïts per tothom. Aquestes biblioteques públiques poden ser: infantils, d’hospitals pels pacients, de presons, per a cecs i bibliobusos que accedeixen allà on no es poden construir biblioteques. LECTURA: Eco, Umberto: La biblioteca de Babel.- pag 15 Dossier. - Perfil professional. Cada universitat ha creat el seu propi CRAI per facilitar l’accés a personal i alumnes de cada universitat, per tant, el CRAI de la UB és diferent al CRAI de la UPF. CBUC (queda integrat la Biblioteca de Catalunya) Genera el CCUC CCUC (Catàleg Col.lectiu de les Universitats de Catalunya que permet saber la localització del document que cerquem). CUC (Catàleg Únic de Catalunya): és un projecte que tracta de crear un catàleg únic dels diferents tipus de biblioteques i no només universitàries sinó també públiques,

especialitzades, biblioteques de museus etc. Per tant es volen adjuntar els diferents catàlegs entre els que estaria el CCUC. SOD: Servei d’Obtenció de Documents. Molt vinculat a biblioteques especialitzades i que solen facilitar documents que no es troben a la biblioteca. Per tant, aporten document que no estan físicament a la biblioteca. Punt de Suport a la Docència (PSD): per exemple el servei de Dossiers electrònics afavoreixen suport i aprenentatge a la biblioteca. Fou creat per personal bibliotecari. Difusió Selectiva de la Informació (DSI): serveis que personalitzen és a dir, que a l’usuari l’arribi només el que l’interessa. Sol aparèixer a biblioteques especialitzades i universitària. Per exemple, els sumaris electrònics del CBUC. TEMA 2. – PERFIL PROFESSIONAL. -

Formació 2.1 i 2.2: Evolució de la formació bibliotecària i allò que s’haurà de canviar.

Associacionisme: què fan les associacions sobre el nostre àmbit. La IFLA, COBDC...

Formació continua: què és allò que s’està fent.

Lectura Recomenada: Capítol 2 “La enseñanza de la biblioteconomia” del Manual de Biblioteconomia de la Luisa... L’escola de bibliotecàries es va crear gràcies a un projecte de la Mancomunitat al 1915. Així es començarien a formar el personal per al 1918 s’obrissin les 4 primeres biblioteques públiques. Al 1999 es convertiria en Facultat. Pàg de la facultat\Presentació \Història de la facultat sobre la vida de la Facultat (PDF) \Resum històric.

Resum històric La Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona fou creada l'agost de 1999 a partir de la transformació de l'Escola Universitària de Biblioteconomia i Documentació (decret 226/1999 de la Generalitat de Catalunya de 27 de juliol, DOGC, 9 d'agost). La instauració

de la Facultat representa la culminació d'un llarg procés d'implantació dels ensenyaments de biblioteconomia i documentació en tots els nivells educatius de la universitat. La Facultat és hereva de l'Escola Superior de Bibliotecàries creada el 1915 per la Mancomunitat de Catalunya. L'objectiu primer d'aquell centre, tutelat i dirigit per Eugeni d'Ors, era formar el personal que s'hauria de fer càrrec de la Xarxa de Biblioteques Populars de Catalunya, que començà a implantar-se per tot el país a partir de 1918. Per a la seva creació, es tingueren en compte les tendències més innovadores d'Europa i dels Estats Units. Des de l'inici i fins a la implantació de la llicenciatura en Documentació, els plans d'estudis han configurat una carrera de tres anys, amb una normativa d'accés equivalent sempre a la que regia per a la universitat. Al llarg dels seus gairebé noranta anys d'història, l'Escola comptà amb un gran nombre de professors il·lustres que contribuïren a donar-li prestigi entre les institucions docents i culturals del país. Eugeni d'Ors (professor entre 1915 i 1920), Jordi Rubió i Balaguer (professor des de 1915 i director entre 1930 i 1939), Carles Riba, Jaume Massó i Torrents, Lluís Nicolau d'Olwer, Manuel de Montoliu, Pompeu Fabra, Ramon d'Alòs-Moner, Joan Petit, Joaquim Xirau, Pere Bohigas, Eduard Toda, Miquel Coll i Alentorn, Joaquim Molas i molts altres personatges significatius de la història de Catalunya estigueren vinculats a l'Escola. Administrativament, l'Escola (ara Facultat) ha estat tutelada per diferents institucions públiques catalanes. 1915–1925 Mancomunitat de Catalunya 1925–1931 Diputació de Barcelona 1931–1939 Generalitat de Catalunya 1939–1982 Diputació de Barcelona 1982–1998 Diputació de Barcelona, adscrita a la Universitat de Barcelona 1999–

Universitat de Barcelona

Malgrat que a Catalunya els estudis de Biblioteconomia tenen una llarga història, no foren reconeguts oficialment pel Ministerio de Educación y Ciencia fins el 1978, en què se'n publicà el decret de creació. Aquest fou el resultat de la tasca del col·lectiu bibliotecari català pel reconeixement oficial d'aquesta professió, per a la qual no existia formació reglada a l'Estat. El 1981 es publicaren les directrius de plans d'estudis per a les escoles de Biblioteconomia i Documentació de l'Estat. L'any següent, l'Escola, que havia elaborat l'esborrany de directrius, obtingué el rang d'escola universitària, i fou adscrita, per als afers acadèmics, a la Universitat de Barcelona. El Ministerio de Educación y Ciencia, en reconeixement de la seva tasca, l'honorà amb la concessió de la Corbata de l'Orde Civil d'Alfons X el Savi (1982). Més recentment, amb la necessària adaptació dels estudis universitaris a la Llei de Reforma Universitària, l'Escola fou cridada pel Consejo de Universidades a representar els interessos docents de la professió en el grup de treball que es creà amb aquesta finalitat. El nou pla indicatiu de la diplomatura partí de la seva proposta. El juliol de 1997, la Diputació de Barcelona, titular aleshores de l'Escola, la Universitat de Barcelona, i el Comissionat per a Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya signaren els convenis que establien la integració gradual de l'Escola a la Universitat de Barcelona i la creació d'un centre propi de la mateixa Universitat (fet que s'esdevingué el gener de 1999). La demanda d'un segon cicle en els estudis de Biblioteconomia i Documentació va cristal•litzar l'any 1992 amb l'aprovació oficial de la llicenciatura en Documentació (publicada, juntament amb el pla d'estudis indicatiu, al BOE núm. 206, de 27 d'agost). El 18 de febrer de 1998 el Consell Interuniversitari de Catalunya va informar favorablement sobre la impartició dels estudis de segon cicle en Documentació dins de la Universitat de Barcelona. L'Escola s'encarregà de la posada en marxa d'aquesta titulació el curs 1998–99. Amb la incorporació dels estudis de segon cicle l'Escola inicià el seu procés de transformació en Facultat, que culminà l'agost de 1999. El juny de 2003, l'Agencia Nacional de Evaluación de la Calidad y Acreditación (ANECA) va concedir una ajuda als centres universitaris que imparteixen les titulacions de Biblioteconomia i Documentació i Documentació per elaborar un projecte de titulació de grau i pla d'estudis en el marc del nou espai europeu de l'ensenyament universitari. El projecte, que va ser coordinat per la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona, va obtenir una valoració molt positiva, i ha estat publicat com a llibre blanc de la nova titulació que es proposa: Título de grado en Información y Documentación (Madrid: ANECA, 2004).

També dins de les accions que han de preparar la Universitat per a aquest futur europeu, el curs 2004-2005 l'ensenyament de Biblioteconomia i Documentació de la Facultat va participar en el Pla pilot del Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació per a l'adaptació de les titulacions de les universitats catalanes a l'espai europeu de l'ensenyament superior. Curs 2005-2006: Un dels eixos del curs 2005-2006 ha estat la celebració del 90è aniversari de la creació de l’Escola Superior de Bibliotecàries, de la qual som hereus. Aquesta celebració ens ha donat l’oportunitat de realitzar una important tasca de projecció social, tant dins la UB (enllaç: http://www2.ub.edu/comunicacions/revista_launiversitat/revista_36/) com en el món professional i en la societat en general, i ens ha permès actualitzar el vincle amb els nostres antics alumnes. El record de la inauguració de l’Aula Jordi Rubió i Balaguer i de la clausura del curs al Paranimf de la UB, plens a vessar d’assistents de totes les edats, així ho testimonien. El punt central de la celebració foren: les dues exposicions, una sobre la història del centre ("Una mirada retrospectiva: de l'Escola Superior de Bibliotecàries a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació (1915– 2005)") comissariada per Assumpció Estivill i l’altra sobre la primera década d’història de la biblioteca de l’Escola ("La biblioteca de l'Escola: els primers anys (1920-1930") organitzada per la Biblioteca de la Facultat; la inauguració de l’Aula Jordi Rubió i Balaguer el 20 d’abril de 2006, que vol ser l’aula magna de la Facultat però també un espai intel·lectual de reflexió, actualització, intercanvi i difusió sobre els temes en els quals Jordi Rubió va deixar empremta (el món de les biblioteques, la història del llibre, l’estudi del patrimoni bibliogràfic i documental, les classificacions i els llenguatges documentals, la formació dels professionals de la informació i la documentació), “Seminaris de l’Aula Jodi Rubió i Balaguer”; la BiblioTrobada, que organitzaren els alumnes amb la projecció d’un documental sobre la vida a la Facultat el 19 d’abril de 2006; i l’acte acadèmic de final de curs al Paranimf de la UB el 23 de maig que ha iniciat una línia de celebracions de tancament de curs i comiat de les promocions que acaben els estudis que seguirà en el futur. Tots aquests actes i d’altres activitats van quedar registrats en el web de l’aniversari creat per a l’ocasió. L’altre gran eix del curs 2005-06 ha estat l’activitat dirigida a la convergència amb l’EEES: la posada en funcionament del màster pilot en Gestió de Continguts Digitals i la tramitació de la seva transformació en màster oficial; la continuació de la prova pilot de la Generalitat per a estudis de grau segons el model europeu en la nostra actual diplomatura; el treball amb la resta de centres espanyols del nostre àmbit per tal de defensar l’espai propi de les nostres titulacions en el nou marc universitari, la continua revisió dels plans docents de totes les assignatures des de l’òptica dels crèdits ECTS (European Credit Transfer System) i de la formació basada en el treball tant en continguts com en competències.

Documents gràfics En el procés d'organitzar l'arxiu de la Facultat, que recull documentació del centre des de la seva creació el 1915, com a Escola Superior de Bibliotecàries, s’ha trobat un documental sobre l’Escola que pot situar-se molt aproximadament el curs 1923-1924. Una de les alumnes de la classe de segon curs sembla ser Martina Pascual, que feia segon en aquells moments. En tot cas no pot ser posterior a aquella data, ja que Rafael Campalans, que surt a la darrera seqüència, va dimitir com a professor a final de 1924 quan ho va fer una gran part del professorat de la Universitat Industrial. El documental és breu –té una durada d’1:30 minuts– però és de molta qualitat, i alguns dels personatges són ben identificables. La primera seqüència se centra en la Secretaria de l'Escola Superior de Bibliotecàries i en la seva secretària, Petronel·la Tuca. A continuació es veuen alumnes catalogant a la biblioteca del centre que en aquells moments estava situada a l’edifici del rellotge del recinte de la Universitat Industrial al carrer d’Urgell. En la seqüència següent es veuen imatges de les alumnes del curs preparatori que es va posar en marxa el curs 1919-1920 per preparar les noies que volien accedir a la carrera de bibliotecària. A continuació hi ha unes imatges de la classe de llatí de primer curs, amb el professor Lluís Segalà que va ser director de l’Escola entre 1919 i 1930. La darrera seqüència conté imatge de la classe de l’assignatura Coneixement general de les ciències pures i aplicades i de la seva classificació amb el professor Rafael Campalans. Per raons de preservació i conservació, la pel·lícula s'ha dipositat a l'arxiu de la Filmoteca de Catalunya, que ha lliurat una còpia en DVD a la Facultat. Per visualitzar el documental heu de tenir instal·lat Windows Media Player. Veure documental Darrera actualització: 25.07.2007

En el moment de la creació de la llicenciatura que està vinculat a ser directors de Biblioteques públiques amb més de 30.000 habitants. 2.2.1. – Ocupació professional. – 2.2.2. – Funcions del bibliotecari. – El bibliotecari hauria de tenir aquestes 5 vessants: 1) Bibliotecari Pre-científic: Bibliotecari com emmagatzemador. Encara en l’actualitat hi ha aquesta funció de conservador. 2) Intermediari: El documentalista selecciona aquells recursos que creuen que són interessants pel tipus de centre i/o usuari. 3) Informador: El públic cada cop és més ampli i cal absorvir les demandes afegint unes habilitats i formació determinades. També ha de comunicar. 4) Assessor i consultor: Els treballadors recorren al documentalista perquè els seleccioni una cerca especialitzada i que en ocasions buidin documents. 5) Educador: formen als usuaris perquè aquests tinguin criteris per seleccionar la informació que serveix i la que no. Molt sovint no hi ha professors per ex. en fonts i recursos d’informació i han de ser professors titulats els que donen docència per tant hi ha limitacions en que els bibliotecaris siguin professors. Els bibliotecaris titulats poden fer tasques de gestió així com també ser directors d’un centre d’informació si es té la llicenciatura, tot i que també amb la diplomatura. La col.lecció d’una biblioteca anirà en funció de la demanda per tant dels usuaris. Per tant primer s’ha de fer un estudi per veure la tipologia d’usuaris. Processos tècnics: catalogadors que fan accessibles els materials als nostres usuaris. Referència/Informació respondre a demandes concretes i més àmplies perquè són demandes reals que acaben fent els usuaris. 2.2.3. – Competències. – Capacitats que una persona pot aplicar els seus coneixements tècnics, aplicant-los a situacions diverses. Dins de les competències no només parlem de coneixements teòrics sino d’habilitats actituds i característiques personals o vagatge.

Les directrius IFLA/UNESCO que a més de definir el que és una Biblioteca Pública també parla del personal:  Capacitat de comunicació amb els usuaris.  Capacitat de col.laboració i treballar en equip amb altres serveis de l’ajuntament: serveis socials, escoles, instituts, casal d’avis... Trobar un llenguatge comú dins i fora de la biblioteca i per això cal formació (el Col·legi Oficial de Bibliotecaris i Documentalistes de Catalunya) dona cursos per a les situacions que es donen a les biblioteques.  Comprensió dels principis de servei públic, pensar en les necessitats dels usuaris, per ex. obrir els diumenges. En moltes ocasions per sobre dels nostres interessos s’anteposen els dels usuaris.  Capacitat de flexibilitat, capacitat de canviar i modificar determinades rutines. Identificar, observar i si cal, fer un canvi.  Sovint per fer pràctiques noves, cal arriscar-se i tenir imaginació.  Domini de les tecnologies. El Consorci de biblioteques de Barcelona el formen l’Ajuntament i la Diputació, però això només passa a Barcelona. Des d’aquest servei central es va treballar per crear un perfil centrat a les persones. Els auxiliars amb unes tasques han de tenir unes competències i el donarem una informació, el mateix per directors i per a bibliotecaris, de manera que encaixin als nous treballadors i això ho faria el Consorci. Existeix un diccionari de competències definit pel CBB. Competències específiques: elaboració de documents fa referència als plans estratègics que han de fer anualment, els objectius... 2.3. – Associacions (Folletò verd del COBDC) El Col·legi oficial és l’únic com a tal de la professió, tot i que fa poc va néixer el de València.

Altres associacions són FESABID, ANABAD, IFLA... entre d’altres. El Col·legi té més de 2000 col·legiats darrera i aporta més força institucionalment i més si s’acull a la Federació Espanyola com és FESABID, que és internacional. IFLA és l’Associació Internacional d’Associacions de bibliotecaris, que és la més internacional de totes, ja que és la que estableix directrius en aquest àmbit per tot el món. L’American Library Association (ALA) és la Federació dels EEUU. La Library Association és la de Gran Bretanya. Es creen les associacions en general per: 

Millora d’infraestructures.



Crear campanyes en col·laboració amb “x” per fomentar la lectura en la societat. Un projecte seria: Nascuts per llegir, que tracta d’associar-se entre organitzacions diferents com són les de medicina i la de biblioteconomia.



Proporcionar i fer de plataforma de comunicació i intercanvi.



El col·legi (COBDC) es preocupa d’anar a conferències de la IFLA per ex. Muntar cursos per a la formació continuada.

Lectura dels documents 6 i 7 del dossier físic. - Equipaments: Dintre de la col·laboració, hi ha l’especialització, per tant hi ha un pressupost important en aquest sector. Hi ha altres temes que són centres d’interès: allò que interessa a l’usuari o bé allò que en té poc la biblioteca. Els centres d’interès poden ser fixos o temporals. - Col·laborar en el disseny de la formació reglada i continuada: Les associacions són els organismes que millor representen als professionals per ex. un cop feta la Comissió Europea, el Llibre blanc referit a la revisió sobre les carreres universitàries. Doncs es va enviar una còpia a cada associació corresponent a la nostra, és el COBDC i FESABID perquè fessin un informe.

La formació continuada en biblioteconomia és fonamental al COBDC hi ha cursos perquè les noves tecnologies avancen amb rapidesa. Aquests cursos no només es fan per a gent titulada. -

Exigir ser consultats en el procés de reglaments jurídica que afecten a la gestió del patrimoni documental i bibliogràfic.

L’organització i distribució de les biblioteques estan reglades per llei inclús el personal treballant en una biblioteca també. En el nostre cas, a Catalunya, té a veure amb la llei del 1993. Les institucions hi conten amb les associacions per crear aquesta legislació. Per ex. el Consell de Biblioteques és un òrgan autonòmic que es relaciona amb la directora del CBUC i de la Biblioteca Nacional de Catalunya, i que es relaciona amb el Departament de Cultura per prendre decisions. En aquest Consell de biblioteques veiem doncs com hi participa l’Associació, en aquest cas el COBDC. L’associacionisme representa la força d’acció. A més, també pot haver cooperació amb altres entitats per fer més força vers l’obtenció de demandes vers les institucions. El Consorci de Biblioteques de Barcelona (CBB) actuen només per a les biblioteques de Barcelona, a més des del Consorci es gestionen la resta de biblioteques i el personal també gestiona 29 amb perspectives de ser 40. La ciutat de Barcelona, és la única que té consorci, a la resta de ciutats són els ajuntaments i les diputacions les que gestionen les biblioteques. Hi conviuen 2 xarxes ja que una és Provincial de Barcelona i reben el suport de la Diputació, i l’altre es fora de Barcelona que rep el suport de la Generalitat.

TEMA 3. – LA BIBLIOTECA PÚBLICA. – 3.1 Es treballa a través dels manifestos Dossier està el Manifest del 1972.  Directrius està el Manifest de 1994. 3.2 Evolució històrica (visita a l’Ateneu, paradigma de les biblioteques del s. XIX) 3.3 Situació actual de les biblioteques. 3.1) Definició de biblioteca pública: “Edifici i/o Servei que proporciona informació a les persones sense distinció d’edat, sexe, raça ni cap altre tipus d’exclusió social. Servei gratuït per tothom i de lliure accés que es basa en fonts públiques. Lliure accés vol dir que tothom pot utilitzar-les, mentre que gratuït significa que no s’ha de pagar però no pel fet de que sigui de lliure accés significa que sigui gratuït. Aquesta biblioteca conta amb funcions que dona informació sobretot local, dona serveis culturals (el ventall que no depèn de l’autoaprenentatge sinó serveis culturals) oportunitats pel lleure i recursos per l’autoaprenentatge o la formació. Es tracta d’un espai per aprendre al nostre ritme. A més és un lloc físic que acull un lloc d’estudi. Aquestes biblioteques públiques haurien de treballar sempre en xarxa i en funció del territori on està ubicada, haurà de pensar el seu servei. A Espanya els serveis s’ofereixen de forma gratuïta i els ajuntaments estan obligats a crear-les en municipis amb més de 5000 habitants. Existeixen diferents tipologies de biblioteques públiques: infantils, d’hospitals, de presons, per a cecs, bibliobusos... Les biblioteques públiques venen definides pels documents, base que són els Manifestos ja que determinen les característiques de les Biblioteques públiques i que emanen de la IFLA (Federació Internacional d’Associacions Bibliotecàries). Els textos que emanen de la IFLA són de 2 tipus: a) Els manifestos on es caracteritzen com han de ser les biblioteques. El manifest és l’essència del que ha de ser la Biblioteca pública, sol ser un text breu. b) Del manifest s’en deriven les Directrius les quals són les línies de desenvolupament del manifest. Amb aquests 2 textos donem les pautes de com han de ser i com han de treballar les Biblioteques públiques.

Després caldria aplicar la tècnica què és la ciència per saber com fer efectius els serveis que ofereixen les Biblioteques públiques. El primer manifest és el del 1972 (Veure dossier pàg. 49). Es defensa una biblioteca pública com a element per fomentar la pau i la comprenció entre els pobles i nacions. (Punt 2 per tant és una declaració de bones intencions). La funció de la biblioteca pública és també aportar informació. La biblioteca pública ofereix lliure accés a tothom (punt 4). S’ha de crear mitjançant una llei que l’ampari (punt 6. Ha d’estar oberta de forma integradora (punt 8). L’apartat de recursos i serveis canviarien en el Manifest del 1994. Els punts 12 i 13 del manifest del 1972 al del 1994 no estaran. També estableix funcions sobre la llengua (punt 14), els horaris i l’accessibiblitat (punt 15). La biblioteca pública ha de servir als infants, ha de complementar la formació dels estudiants i a totes les persones disminuides, tant des del punt de vista dels serveis (prestar a domicili o a hospitals) com dels recursos (llibres amb braile). La biblioteca pública ha de treballar i s’ha d’integrar amb la comunitat i institucions (punt 24). Al Manifest de 1994 (Pàg. 27 Directrius), en l’actualitat el manifest del 1994 s’està revisant ja que han passat molts canvis sobre tot pel que fa a Internet. Del manifest en deriven les directrius. S’ha de tenir en compte que el manifest de 1994 és més polític ja que pretén més difondre i convèncer a les administracions i als polítics de la importància de la Biblioteca pública, a diferència del de el 1972, que era molt més tècnic (defensava que el ciutadà tingués accés a la informació). Els termes importants són: Centre local; informació; cultura; formació. Articles per llegir: Pàgs 11 i 13. Proyectos de bases i el 10.

Les Biblioteques públiques a Catalunya i a Espanya.

3.3.1 Panorama de les biblioteques públiques a Espanya. A Espanya convivien 2 sistemes bibliotecaris: 1) Biblioteques públiques de l’Estat, que són biblioteques que tenen el seu origen a ½ del s.XIX (Biblioteques provincials, era com es denominaven perque hi havia una a cada capital de província). Aquestes biblioteques del s. XIX es mantenen fins a l’actualitat i en depenen de l’Estat a través del Ministeri. En l’actualitat hi ha 52, tot i que hi ha províncies que no són capitals provincials i tenen biblioteca provincial i altres capitals de província que no en tenen biblioteca provincial com és el cas de Barcelona. Aquestes biblioteques provincials funcionen com a Biblioteques públiques però a més tenen la funció de conservar el patrimoni. S’ha de tenir en compte que moltes es crearen durant la desamortització de Mendizabal per això conserven molt de patrimoni. Per altra banda, aquestes biblioteques coordinen el sistema de biblioteques públiques del territori en algunes províncies, això passa a Valladolid, Sevilla, ... No totes ho fan per exemple, a Catalunya, Lleida i Girona no coordinen la xarxa bibliotecària. Aquestes biblioteques tenen la seva pròpia legislació i personal però no depenen del Ministeri. Les biblioteques municipals, a partir de 1978 cada autonomia seria responsable del seu territori per tant cada comunitat autònoma dirigeix la seva xarxa. Les biblioteques municipals poden organitzar-se autònomament, unes poden dissenyar una organització provincial, altres que es basen en altres per l’ajuntament propi, per tant, depèn de cada CCAA. En alguns casos, de les Biblioteques populars de l’Estat on depenen les municipals, però només en alguns casos, segons s’hagi organitzat, però per norma general són sistemes que no tenen res a veure. El primer estudi que es va fer sobre biblioteques públiques estadísticament és va dur a terme al 1998 al 2004: s’ha augmentat en biblioteques, en volums també ha pujat i en operatibitat. Una biblioteca pública ha de tenir entre 1’5 i 2’5 volums per persona, més baix d’això és estar a la baixa.

S’ha augmentat d’usuaris. El percentatge es fa per habitants i any del país, no pels que tenen carnet de biblioteca. Es millora però l’ús que s’en fa augmenta més lentament que tot lo relacionat amb bens i inversió que en fa l’administració. -

A Catalunya.

Es conten biblioteques estables i biblioteques mortes. L’interessant és conèixer la superfície total de les biblioteques, més que no pas la quantitat de biblioteques que hi hagi. Les estadístiques diuen que a Catalunya estan una mica per sobre que la resta d’Espanya en documents per habitant. La inversió que s’ha produït a Catalunya ha estat més forta que la que han fet a Espanya i, això queda reflectit en que hi ha més socis a les biblioteques de Barcelona, que és la província que millor equipada està (carnets sobre població total). Veure també estadístiques Fotocop 2003-2005. La nostra CCAA es divideix en 5 xarxes el sistema bibliotecari català. -

Incorporació de les noves tecnologies.

Aquestes biblioteques pateixen diàriament canvis ja sigui per les seves activitats, o pel que fa als seus usuaris o sobretot la introducció de noves tecnologies, catàlegs col·lectius, webs, produir noves tecnologies han comportat nous canvis. Les biblioteques ara tenen més temps per atendre a la gent perquè han deixat resoldre molta feina, gràcies als processos automatitzats. També han canviar els tipus de feina que havien de fer, si abans havien de catalogar, ara han de seleccionar el seu fons, preparar sessions de formació d’usuaris, per tant el temps que no inverteixen al document, l’aporten als usuaris i a la gestió dels documents. Per altra banda, existeixen catàlegs col·lectius que ofereixen els documents de tota la xarxa. La biblioteca també cada cop s’ha fet més present gràcies a les pàgines web de cadascuna i les biblioteques són accessibles les 24 hores del dia: “la biblioteca responde” recull les consultes i en un termini de 24 h es rep la resposta.

Tots aquests serveis es donen amb les noves tecnologies. Per altra banda, gràcies a les noves tecnologies es donen cursos de formació als usuaris i no només estudiants si no de tot tipus. Les biblioteques van incorporar VHS i DVD nous suports que comporta que les biblioteques siguin considerades com a llocs més moderns. També han especialitzat els cursos. Abans la majoria anaven a estudiar. Ara hi ha els que llegeixen els diaris, els usuaris d’internet, aquells que han entrat per formar-se en la llengua. Tot i que l’objectiu del a biblioteca és que acabin usant la resta de serveis que ofereix. Les biblioteques han millorat en la infraestructura tenint diferents espais per als diferents usos: sales d’exposicions, sales d’actes, aules d’estudi... Això s’ha pogut fer gràcies a l’ampliació dels m2 que s’ha fet en la majoria d’aquestes biblioteques. Aquestes biblioteques que són grans, també obren més temps perquè tenen un major nombre d’espai i serveis. Els edificis de la biblioteca tenen prestigi i han estat premiats i això fa que sigui més visibles i més coneguts. A les biblioteques se’ls hi presenten uns quants reptes: -

Donar-se a conèixer i canviar el concepte de biblioteca. Gràcies al fort màrqueting i als fullets s’explica als ciutadans la utilitat de les biblioteques i així aconseguir que es tingui una idea més moderna de la biblioteca.

Millorar i ampliar els serveis, a més del préstec s’ha d’aconseguir que cada cop hi hagi més gent que n’agafi préstec: persones amb deficiències, les que no es poden moure de casa, biblioteques en diverses modalitats: bibliopiscines, biblioplatges, bibliometro, préstecs interbibliotecari...

Intentar captar nous públics a més dels estudiants, avis, nens, haurien de poder atreure als joves no estudiants, als adults professionals (els que treballen).

Adaptar els espais en funció de les necessitats: nens i pares, incorporar una sala d’estudi, aules multimèdia...

Adaptar als usuaris: les biblioteques han passat de fer horaris continuats per poder abarcar la màxima franja horària i també obrir alguns diumenges al matí.

Com fer que la gent arribi al document que l’usuari cerca? Hi ha centres d’interès que són de temàtiques concretes i es posa per separat. Però a l’abast de l’usuari, per ex. Centre d’interès de nutrició o de cóm cuidar als nens... També hi ha colors per indicar temàtiques, o posar els epígrafs amb un llenguatge clar.

- Història de les biblioteques públiques.La biblioteca pública neix a ½ del s.XIX al 1850 a Gran Bretanya on aproven la llei que capacita als municipis a cobrar un cost a les biblioteques i reconeix la capacitat de l’impost per invertir-lo en biblioteques, per tant era municipal i pagada pels impostos dels ciutadans. Abans existeixen biblioteques semblants però no eren finançades pels ciutadans. Al 1854 naixeren a EUA finançades pels impostos dels ciutadans. Aquestes biblioteques anglosaxones res tenien a veure amb les franceses, per això parlem les biblioteques modernes perquè tenien (les anglosaxones) de lliure accés i no s’havia de pagar res. El material d’aquestes biblioteques era variat per a tots els públics però sobretot trobaven novel·les i diaris. Abans en aquestes biblioteques no hi havia espai pels nens. L’accés lliure revertia també per les dones. Després si podrien assistir els nens. Els edificis eren propis per a les biblioteques: confortables, amb llum i pensats per als diferents tipus d’usuaris. Són per diferents públics. Les biblioteques es preocupen molt per la formació i uns estudis dels usuaris. De fet, la classificació Dewey dona cultura i formació. Aquestes biblioteques treballen en xarxa: de biblioteques grans de ciutat i centrals, a les biblioteques sucursals de barri. Aquestes biblioteques modifiquen l’organigrama dels fons, bàsicament llibres. Si bé abans els llibres es trobaven tancats amb clau, ara com es mouen cap a l’accés obert, els llibres es posarien en accés obert. Ara bé, si estan oberts, han d’estar ordenats d’alguna manera. Aleshores aparegué la Classificació Decimal (del 0-9) classes fetes per Dewey va fer la classificació per matèries i va col·locar els llibres d’accés obert en funció d’aquestes 10 matèries disposades en números. Per altra banda, les regles de catalogació de Cutter van permetre recuperar registres per matèries gràcies a la introducció del catàleg. Es feien els registres que es feien per cada llibre un registre per títol, per autor i per matèria i en fitxes.

En aquest moment neixen aquests recursos amb la idea de facilitar la utilització de la biblioteca pública als usuaris. El principal servei que donaven aquestes biblioteques era el préstec de novel·les i també de revistes. Els nens eren tractats com qualsevol altre usuari al s. XIX. La resta de biblioteques si no responien a aquestes característiques que hem citat, no eren biblioteques públiques. Les biblioteques públiques no neixen del no res, no neixen d’una simple llei. Perquè neixen a Anglaterra? Perquè el desenvolupament social i polític i econòmic d’Anglaterra i EUA. L’existència d’idees polítiques defensaven l’accés dels treballadors a la cultura. Eren idees democràtiques que proposaven que aquestes classes accedissin a la cultura. En aquesta època es fomentaven els Ateneus. Aquest dret a l’educació ve reforçat per altres idees de caràcter més reformista que argumenten que crear biblioteques és beneficiós pels treballadors perquè els allunya dels bars. Altre factor que provoca la creació de les biblioteques públiques fou la instrucció primària i el seu foment. Per tant augmenta la població capaç de llegir i escriure. Per tant aquesta gent necessita de recursos per continuar llegint. Altre factor que ajuda fou el de l’augment de les tècniques d’impressió i la premsa periòdica, el que significa que no era costós tenir una biblioteca. Tot i això sumat va provocar que al 1850 els anglesos aprovessin aquella llei i, al 1854 també ho fes EUA, tot i que aquests ho van fer per municipis. Mentrestant a Espanya la situació política era molt inestable. Existeixen a Espanya ja des de el s. XVII i XVIII moltes biblioteques episcopals i altres privades amb molt de valor, on només accedeixen els cures. Per tant no hi ha biblioteques públiques tal i com les entenem. Hi hauria un intent amb les biblioteques provincials que es crearen a 1838 a cadascuna de les capitals de província, allà on hi hagi Universitats o Instituts de secundària (que eren per estudiar a la universitat, no com ara). Aquestes biblioteques que es creen per decret reberen els fons de la desamortització de Mendizabal (incautació dels bens religiosos per l’Estat) per decret, tant terres com llibres. Tots aquests fons del s. XVI, XVII i XVIII sortien dels convents i anaren a parar a les biblioteques provincials.

Les biblioteques provincials són biblioteques públiques segons el decret, tot i que el públic estava restringit (no hi havia pels nens), ni tenien un fons òptim per llegir el públic general (ni premsa, ni novel·les). Eren més biblioteques magatzem. Tot i així hi havia intents de fer biblioteques públiques a la manera dels anglesos per part dels governants catalans i espanyols. Però la inestabilitat política no deixava quallar aquests projectes. Paral·lelament hi havia biblioteques d’associacions, d’ateneus perquè hi havia interès per part de polítics i intel·lectuals de proveir de biblioteques. Però aquestes es fomentaven perquè no depenen del govern: els ateneus eren fetes pels treballadors, les privades que es on els socis posen la inversió per subvencionar les biblioteques privades. Entre 1793-1917 Montserrat Comas enumera un conjunt de biblioteques diferents que hi havia en aquesta època, però no eren públiques tot i existir les provincials, que tampoc ho foren. No seria fins a l’arribada de la República que es crearia Patronato de Juntas Pedagógicas i la Junta de Intercambios... La República pensava més en les zones més desafavorides, les zones rurals. Las Misiones Pedagógicas es van formar amb grups de persones que anaven a poblacions rurals al que ara duríem a fer programes d’animació socio cultural (porten cors que canten, porten llibres, teatres). En aquest Patronat hi ha un director Gomez Cosio que fou el fundador de Misiones Pedagógicas. Aquestes Misiones tenen unes seccions com són portar biblioteques que porten a les escoles i expliquen al mestre com gestionar-la. Portaven un aparell de cine, un gramòfon per sentir música i copien obres a tamany natural, grans obres del Museo del Prado i ho instal·len a escoles de l’ajuntament o a sales d’actes i fan l’explicació. Maria Moliner fou important, era bibliotecària en el moment de la guerra i fou represaliada i va començar a fer fitxes i treballaria en Misiones Pedagógicas i en el Projecte de Biblioteques Rurals. Pel que fa a la Junta de Intercambio pertanyia al Ministeri i proveïa de llibres als ajuntaments. No era una organització si no que eren 2 intitucions que es posaren d’acord per proveir de cultura a les zones més desfavorides.

El primer sistema de biblioteques entès com a organització de xarxa bibliotecària, el va elaborar Maria Moliner al 1939: “Proyecto de bases” on dona l’opinió de cóm haurien d’estar organitzades les biblioteques a Espanya. A l’arribada de la guerra no queda res i es crea l’òrgan central: Servicio Nacional de Lectura, del qual en depenien les biblioteques públiques provincials i els centres provincials coordinador del qual en depenia les biblioteques municipals. Amb l’arribada de la Constitució del 1978 que transfereix a cada CCAA les competències en biblioteques, l’Estat es reserva les provincials amb el ministeri de cultura. Aquesta és la distribució que ha quedat fins ara. Cada biblioteca provincial depèn de la legislació pròpia de cada CCAA. Les biblioteques provincials tenen la capacitat de rebre Dipòsit Legal, alberguen fons de la desamortització de Mendizabal, important fons antic i també reben col·lecció local. 

A Catalunya.

Seguia la tònica de la resta de l’Estat durant el s. XIX, és a dir, no hi havia biblioteques públiques, tal i com les entenem ara. Hi havia no obstant, ateneus, biblioteques privades... Hi ha molta activitat: gabinets de lectura, ateneus populars on es tractava d’afavorir la lectura pels desfavorits, però no de forma organitzada. D’aquest interès per promoure l’accés a la lectura neixen algunes biblioteques que neixen de la iniciativa particular o grups de socis: Centre de Lectura de Reus, l’Ateneu, el Centre Arús. Els 2 primers són 2 agrupacions de socis particulars als quals la gent havia de pagar una quota per ser socis. Al 1959-1960 aquests 2 centres van crear 2 biblioteques, en aquell moment actual i enciclopèdica, per a us exclusiu dels seus socis per tant eren models de biblioteques privades no especialitzades, per tant era el més pròxim al fons que tenia una biblioteca pública. El Centre de Lectura de Reus ha quedat com a biblioteca pública, que tenia uns serveis propis pels socis i altres serveis que serien lliures. La biblioteca de l’Ateneu barcelonès, (Article dossier) es creà al 1860 però com a biblioteca es creà al 1872 i des de 1906 està ubicada on la trobem ara, només va ser pública durant els 3 anys de guerra civil. Conta amb uns fons molt rics, actualment farà un doble ús: el préstec serà pels socis però la consulta serà oberta pel fons històric.

La biblioteca del Museu Balaguer de Vilanova i la Geltrú. Víctor Balaguer va decidir dotar la seva biblioteca i va posar un edifici i posà un bibliotecari. Aquesta va néixer com a biblioteca pública i amb els anys, pel tipus de fons que té l’ha convertit en una biblioteca especialitzada. Els seus fons són del s. XIX per tant ara només interessa als historiadors o investigadors, per tant ha quedat com a especialitzada de fons històric. La biblioteca Arus és la primera biblioteca pública creada a Barcelona feta al 1895 a partir de Rossegadors, polític compromès en la seva finca (posa fons i l’edifici), faria un patronat per mantenir la biblioteca. Va néixer, com la de Víctor Balaguer, sent biblioteca pública, però amb el pas del temps s’ha quedat especialitzada degut al seu fons històric i en sociologia. Les biblioteques eren uns edificis nobles i on tot es tractava de fer ben fet, donar valor a la biblioteca. Volen donar la impressió de que la cultura dona llibertat i com a cuna del saber, quan es va a la biblioteca. S’ha de tenir en compte que aquestes biblioteques estaven destinades també pels treballadors i aquesta magestuositat els intimidava per la decoració de fusta, il·luminació i escultures, els impressionava tant que no hi anaven. Els llibres es troben tancats el que significa que eren els bibliotecaris els qui anaven a buscar-los. La classificació era topogràfica o per número de registre. Així doncs, veiem que hi havia iniciatives populars per la lectura i per fer biblioteques. En aquells moments la premsa iniciava una lectura i polèmica a 1910 entre 2 intel·lectuals: Lluis Zuleta i Eugeni d’Ors on debatien si primer s’havien de fer biblioteques populars o primer s’havia de fer una biblioteca d’investigació i estudi (com defensava Eugeni d’Ors). D’Ors defensava això perquè així tots els que havien estudiat fora que la Junta va becar a molts a estudiar fora quan tornaven no tenien un fons d’investigació, excepte la universitat, i això polaritzava una polèmica. Al 1914 es crea la Mancomunitat que va crear la Biblioteca de Catalunya hereva de l’Institut d’Estudis Catalans, creada al 1906 i després part d’aquesta passa a ser la Biblioteca Nacional de Catalunya. La BNC era d’investigació i estudi. Eugeni d’Ors fou nombrat director del Departament d’Educació Superior, podent tenir competències sobre els Estudis així com sobre la cultura. La Mancomunitat era una agrupació de les Diputacions Provincials de Catalunya (Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida). Aquest sistema era un organisme administratiu paral·lel a tota

la resta de l’Estat i sense capacitat de govern i com a tal tenia pocs diners i poques competències: telèfons, ensenyament primari, carreteres, i la de cultura. El president de la Mancomunitat era Prat de la Riba, que era també president de la Diputació de Barcelona. Prat de la Riba anomena director del Departament de Educació Superior a Ors, que en aquells moments era impulsor del Noucentisme. Després va triar a Jordi Rubió per a la Biblioteca Nacional de Catalunya. Ors faria el projecte de biblioteques populars i formació de bibliotecaris. Ors a l’any 1914 defensava la biblioteca d’investigació i estudi, que ja tenia i ara volia crear el projecte de biblioteques populars que seria la precedent de les Biblioteques Públiques. Ors presenta el projecte i disseny com havien de ser les biblioteques públiques i adapta el model anglosaxó al que ell creia que s’adaptaria bé: servei de préstec, biblioteques d’acord amb els ajuntaments, biblioteques amb servei pels nens, amb ampli horari... Només va fer una cosa diferent a les biblioteques anglosaxones com fou la creació d’uns estudis, és d dir, formar als professionals que hi treballessin i presenta un projecte d’estudi per a 3 anys per formar a les bibliotecàries i a l’any 1915 van començar els concursos per fer biblioteques, i els estudis de manera que cap al 1918 es comencés a fer realitat el projecte. En aquella època, hi havia poques dones que estudiessin, per tant eren senyoretes burgeses les que podien permetre’s el luxe d’estudiar. Eren gent molt preparada. Per tenir una Biblioteca Pública a una població s’havia de fer una sol·licitud a l’Ajuntament que només posava el solarium i la Mancomunitat hi posava la resta. Així l’Ajuntament havia de tenir cert interès en fer-les. Al 1918 es van inaugurar les 3 primeres biblioteques públiques (una per província). El concurs era obert a tots els ajuntaments de Catalunya. Ors va xocar amb Prat de la Riba en un moment donat, i posteriorment, amb Puig i Calafach que fou el següent president de la Diputació de Barcelona. Això va provocar que Ors dimitís del càrrec arrel d’unes qüestions administratives. Ors va iniciar les Biblioteques populars i al 1920 Ors es va anar. Llavors anomenaren cap de les biblioteques populars a Jordi Rubió i Balaguer que tenia una formació bibliotecària a més de filosòfica i humanística. Era cap de la Biblioteca Nacional de Catalunya i ara faria de cap de les Biblioteques Populars.

Jordi Rubió va fer un catàleg col·lectiu des d’on es fa formació per tot el personal, on s’aporten fons als llocs on no hi ha fons. Va posar ordre i tècniques biblioteconòmiques. -

Al 1918 4 biblioteques populars.

Al 1919 1 biblioteca, la de Canet li costa el càrrec a Eugeni d’Ors.

Al 1920 1 biblioteca.

Al 1922 2 biblioteques

Al 1931 14 biblioteques populars amb la República moment en que les biblioteques populars passen a ajuntar-se totes depenent de la Generalitat fins al 1939. Després de que quan acabà la Mancomunitat a 1924 passessin a dependre cadascuna de les Diputacions provincials.

Acabada la guerra les biblioteques populars passaren al Servicio Nacional on cada biblioteca popular depenia de la províncial. No seria fins al 1978 que cada CCAA mantindria competència amb cada CCAA. Fins al 1939 totes tenien unes característiques segons la província que els hi va tocar. Aquestes biblioteques segons Ors, havien de ser un temple i tractà de que fossin identificables per la població. Segons Ors per accedir al temple del saber s’havia de fer un itinerari fora del centre, com qui va a l’ermita, un va a la biblioteca. El problema és que com que no estaven cèntriques, no anava gent i per això es pensà en que fossin més cèntriques com van fer la resta. Durant la postguerra no es creen noves biblioteques, a les bibliotecàries no les van renovar. Van fer-los depurar els fons tant els escrits en català com alguns en castellà. Sobre tot als 60s, els llibres en català no hi quedava gairebé res. Algunes biblioteques van començar a fer actes per recuperar el català, però sense cap política en favor de la biblioteca. Al 1978 es faria la llei de biblioteques i un mapa on ens diu on han d’haver i que han de tenir les biblioteques. -

Article de l’Ateneu: Dossier.

Article de l’Arus

Projecte de Moliner: Tipus de biblioteques; òrgans i sistema de funcionament; base del sistema de biblioteques en funció de la quantitat d’habitants.

Projecte de l’Ors: maig de 1915 concurs i projecte per crear biblioteques públiques. Al novembre comença el projecte de formació de bibliotecàries.

Oportunitat per a la creació de biblioteques populars justifica el per què es fan biblioteques populars. Missió, el que es propi de les biblioteques populars. Caràcter de les biblioteques populars, tipus de biblioteques en funció de la població, quantitat d’habitants que seria la base del sistema bibliotecari. Descriu com han de ser les biblioteques, com han de ser els espais. Fer de la biblioteca un centre de trobada ver els casinos, els bars... Descriu els tipus de llibres que han d’haver adquisicions i serveis. Part professional no cal parlar-ne pel que fa a les pràctiques. La planificació dels estudis de bibliotecàries foren inèdits a tota Europa i EUA.

TEMA 5: SERVEIS I RECURSOS DE LA BIBLIOTECA PÚBLICA. L’usuari en la biblioteca pública és el referent qui volem que sigui el nostre usuari? D’això dependran els serveis, els recursos, el tipus de personal... l’usuari és el punt de referència. Recordant les lleis d’en Ranganathan, els usuaris són el punt de referència. Al costat de cada apartat hi ha el capítol de les Directrius on es toca el punt 3.2, 3.3 i 3.5: usuaris del capítol 3: satisfer les necessitats dels usuaris. Les directrius pretenen concretar molt més el manifest de la IFLA Unesco, i com es fa allò realitat en diferents llocs del món. Les directrius no marquen pautes si no exemples de com es pot aconseguir allò des de diferents llocs. Les necessitats dels usuaris no són les mateixes a tot arreu. En part les necessitats s’omplen amb els serveis (que no és res material) és un fons, mobiliari, local i equipament (carros, cadires, prestatges...), els recursos humans. USUARIS Fons

Si canvio alguna cosa, cóm reaccionem

Equipament

els usuaris?

Local SERVEIS Amb el fi que l’usuari conegui els serveis es fan promocions per difondre’s (5.4). Un cop tinc uns serveis i uns usuaris, haig de saber com els utilitzen els usuaris i quina opinió tenen, això seria l’avaluació (5.5).

5.1) Usuaris. – L’Edat pot condicionar l’accessibilitat per exemple, a un nen el poden anar bé les prestatgeries, accessibles, el fons... Hi ha gent molt diversa que ve amb uns condicionants previs també molt diferents. Quan parlem de l’edat parlem de serveis adaptats (espais per a adults, joves i nens) així com pàgines web, per a nens, adults i joves. Per exemple, el fons, hi ha novel·les per a adults i per a nens, poden veure que algunes biblioteques tenen problemes amb les novel·les juvenils, en unes les posen a la secció infantil i altres a la d’adults. Els bibliobusos pertanyen a les centrals comarcals, Chilias és una interfície d’internet creada per la Diputació de Barcelona i que té accés a una sèrie de recursos molt relacionats amb infants. Es treballa des d’un lloc centalitzat a partir del qual es beneficien les altres biblioteques que és útil. Altres biblioteques tenen part d’infants però la interfície no està adaptada per a ells. El lloc de residència: Hi ha biblioteques que donen serveis a una part de la població molt àmplia ja sigui per que són municipis grans. Un municipi entre 3000 i 5000 habitants té biblioteques fixes mentre que les que van de 300 a 3000 tenen serveis de bibliobusos. Hi ha municipis que volen mantenir un servei de biblioteques quan s’envia el bibliobus, i per això es creen el que s’anomenen maletes, que són com prestatgeries que es quedarien fixes. La biblioteca a més té part física i la virtual com és la web, la qual passa per mans dels ajuntaments que les revisa, però això dona lloc a que sigui un procés molt lent. El nivell d’educació: el tipus de fons vindrà donat pel nivell d’educació. Hi ha fons de lectura fàcil, que es un moviment que crea serveis d’obres amb un llenguatge adaptat inclus hi ha col·leccions que adapten obres complexes. Aquest moviment es va crear a Suècia i inclús amb la premsa. Si obrim els serveis a internet hem de tenir en compte que els usuaris coneguin com s’usa. Per això s’han creat cursos pels usuaris realitzant cursos d’ofimàtica perque coneguin com obrir el correu electrònic, per ex.

La procedència: afecta sobre tot per la llengua. Aquí cal el suport des de les administracions ja que calen dades en altres llegües: àrab, xinès... inclús caldria de poder integrar a persones que coneguin bé aquestes llegües. El CePSE és la Central de Préstec i Serveis Especials, on recullen obsolets que es donen de baixa d’altres biblioteques i guarden 1 o 2 exemplars, i si algú el demana poder-ho prestar. Un dels seus fons és el material per a una comunitat limitada, pot rotar i així s’amortitzen els recursos de les biblioteques. També té tots els materials dels clubs de lectura i això també pot anar rotant. Aficions o activitats personals: segons l’interès dels nostres usuaris es poden crear centres d’interès. Moltes biblioteques demanen subvencions a les administracions per adquirir novel·la actual. De totes maneres es tracta d’especialitzar una part del fons de cara a les demandes més usuals dels usuaris. La ocupació o activitat professional: en municipis i llocs petits és important que la bilbioteca col·labori en l’activitat prioritària del municipi, col·laborant amb el fons. La representativitat: existeixen col·lectius que poden ser usuaris de les biblioteques, per exemple, entitats, companyies... També podem atendre a usuaris individuals. 

5.1. Tipus d’usuaris

S’ha de tenir en compte què necessiten els usuaris. Els cursos de formació normalment actuen directament sobre l’interès de l’usuari. A mida que creix el número d’habitants, el municipi és més difícil coordinar que les administracions i la biblioteca actuïn conjuntament. S’han de tenir també en compte els ocis dels usuaris o les seves necessitats de comunicació. Un cop conegut l’interès dels usuaris hem de conèixer l’ús que en fan els usuaris dels serveis (inclòs internet) de la biblioteca, ja sigui de forma presencial o no. Hem de saber diferenciar entre els usuaris reals els que usen ja els serveis de la biblioteca i els usuaris potencials, els que no la utilitzen però podrien utilitzar-la. Normalment aquests últims som tots, tot i que hi ha qui no ho considera així.

Hi ha estudis en que intervenen els no usuaris on donen raons per les quals no van a una biblioteca pública, tals com: la no transparència de la biblioteca, no saben on localitzar-la (el que comportaria haver de fer propaganda), creuen que és un espai sacralitzat i estar en espais de silenci hi ha a gent que no l’agrada (això comportaria crear espais on ha d’estar en silenci i on es pugui estar en conversació), percepció de la biblioteca com un lloc per a canalla i jubilats (comportaria crear espais especialitzats per a arribar al seu espai), els horaris canvien, no són regulars (per a la qual cosa caldria pensar els horaris pensant en la gent), no hi ha pàrking, no deixen suficient temps durant els préstecs... Directrius pàg 39. La biblioteca haurà de buscar quins són els col·lectius als quals n’haurà de donar resposta. Per això és útil la xarxa de biblioteques des de la qual les biblioteques provincials poden donar serveis a les biblioteques comarcals i/o municipals, així com també amb les administracions. Existeixen 2 tipus de serveis: els bàsics que serveixen aquells gratuïts (servei d’informació i referència, serveis d’informació i localització, el que parla o s’edita sobre el municipi), els serveis específics (servei de suport a la formació, servei de formació d’usuaris...) Els serveis específics no responen a necessitats bàsiques de cultura, oci i lleure dels usuaris. Els serveis especials tracten d’anar a la trobada d’aquells usuaris que no hi poden arribar fins a la biblioteca: hospitals, presons, préstec a domicili. Les biblioteques dels hospitals normalment consten de 2 parts les del personal mèdic i la part pròpia dels pacients que seria la biblioteca pública. A presons hi ha bibliotecaris titulats a Catalunya, la qual cosa a la resta d’Espanya no passa. Això no vol dir que disposin dels recursos que s’haurien de tenir. S’ha de tenir en compte que a les presons no es té accés a Internet, per motius de seguretat. La majoria de fons són donatius i aquetes no es consideren biblioteques de lectura pública, per tant no tenen recursos que tenen les biblioteques públiques comuns.

El préstec a domicili igual que les d’hospital, es cobreixen amb voluntaris que reben una petita formació. En molts casos els voluntaris a domicili fan també lectura en veu alta per les persones majors. Mirar Fotocòpia “Proyectos de servicio bibliotecario más allá del equipamiento estable”. Directrius pàg 40-44 Punt 3.4 Cal desenvoluupar... Els serveis són recursos limitats. Educación y biblioteca núm 149 (setembre –Octubre, 2005) Dossier proyectos” Exercici: sobre tipologia d’usuaris: Edad: 20 – 25 anys Lloc de residència: Barcelona Nivell d’educació: mig Procedència: No és estranger. Aficions: Sortir a les discos el cap de setmana i fer esport. Ocupació o activitat professional: Mecànic. Representativitat: No forma part de cap col·lectiu Servei presencial: Conferències amb possibilitat de tertulia amb una temàtica relacionada a la nit i com sortir amb seguretat. Servei en línia: Rutes alternatives a les discoteques i bars de caire nocturn i atraient pels joves tals com gimnasos nocturns, als caps de setmana rutes en bici, creant rutes diferents i gestionades pels joves, suggeriments on es puguin desenvolupar temes relacionats a les conferències i a les tertúlies.

Una cosa és l’activitat que monto i altre el servei que faig, ambdues van lligades pe`ro són diferents. Com s’ha dit, el servei està més lligat a l’objectiu que la biblioteca pública ha de tenir respecte als seus usuaris i col·lectius. La representativitat té a veure amb institucions. El servei és l’objectiu a través del qual arribo per l’activitat que la biblioteca ofereix. El servei només existeix en el moment en que és utilitzat, però el servei està vinculat a altres coses que inciten a ser utilitzats: què necessiten els usuaris? Per exemple, si fem l’activitat de crear un taller de cuina, l’objectiu no és que apareguin a cuinar, per a això ja estan les escoles de cuina, sino que la gent es conegui i que

es comparteixi un espai. L’activitat no és el servei si no una excusa per crear tota una sèrie d’objectius comuns a la biblioteca. Per ex. si fem un taller de cuina àrab i espanyola l’objectiu no és que aprenguin a cuinar si no que es coneguin les 2 comunitats. Hi ha uns serveis bàsics que segons cada biblioteca els explotarà d’una o altra manera i, uns serveis específics que estan més enfocats de cara als usuaris que els utilitzen. 5.3) Recursos humans: Directrius Pag 73-75. A l’annex del document de l’Esther Omella, penjat a la bibliografia en PDF, el tipus de personal que haurien de treballar en una BP hauria de ser els auxiliars o millor dit, els tècnics auxiliars de biblioteca no són titulats en biblioteconomia tot i que ho poden ser en altres carreres. Aquests tècnics poden encarregar-se d’un sol servei, com podria ser el préstec o deixar-lo al càrreg d’alguna àrea de la biblioteca. Això dependrà del director de cada biblioteca. Pel que fa al personal especialitzat, són aquells que van a dirigir alguna activitat concreta a la biblioteca. Per ex. un informàtic o pedagogs. Serveis concrets doncs dins la Biblioteca Pública. Aquest personal ve en funció de les necessitats de la biblioteca així com de la comunitat on estigui disposada aquesta i, també segons les institucions que la recolzen com l’Ajuntament. De tot dependrà que un servei es pugui o no activar. 5.3.3.2 Funcions bàsiques del director de biblioteques del districte. 5.3.3.3 Codis deontològics  Directrius Punt 5.4 (pàg 75-77) Fins ara hem vist serveis, ubicació i ara es veurà l’edifici. Els edificis de biblioteques. - Distribució. - Il·luminació i economia - Espai obert (clars, funcionals, segurs...) - Ubicació: si està en una àrea d’equipaments culturals, si en una plaça, en jardins o un nucli de comunicacions per on la gent passa. - La circulació. - L’ambient: decoració que permet que una biblioteca es personalitzi (una escultura, quadres...) qui s’integri a l’espai que sigui funcional i això és difícil d’obtenir. - La comunitat. - El treball - El manteniment: les llums per ex. si estan molt elevades com canviar-les quan una bombeta està trencada? Costa de refredar i escalfar. - La funcionalitat dependrà molt que sigui un edifici nou o un espai rehabilitat que limita més.

 Ubicació: On ubiquem les biblioteques? Conceptes relacionats amb la ubicació. Per ex, Sant Cugat està ubicada al costat de l’Auditori, l’escola de música del teatre i els cines per tant en un lloc d’equipaments culturals.

Es podria també ubicar on hi ha equipaments ciutadans o comercials com el CAP, els comerços o per ex. a Porta de l’Àngel és per on passa més gent i seria ubicar-la en un equipament ciutadà. La biblioteca pot crear una nova centralitat. Això significa que no s’ubica on hi ha equipaments si no que s’ubica en un lloc alternatiu per crear un nou centre cultural: per ex. Diagonal Mar, crear altres centres que no són el centre de la ciutat. Això implica crear també espais per aparcar. En aquest cas també es poden inclòure equipaments per atreure com mercats o espais d’oci, a més de la biblioteca i es crea una nova centralitat. S’ha de tenir en compte que un dels problemes de Barcelona és l’obtenció de metres quadrats públics, i edificables. Com no n’hi ha molts cops neixen biblioteques petites, sobre tot pel que fa les de barri. Centralitat, nova centralitat i equipaments culturals. Faulier Brown arquitecte que als anys 70s va reflexionar sobre les biblioteques universitàries i va establir una llista de principis “Principis del Sr Brown” que haurien de complir els edificis: flexible, compacte, accessible, extensible, variat, organitzat, confortable, segur, constant i econòmic. Flexible: que la biblioteca permeti fer-ne canvis per ex, que tingui espai que puguin adaptar-se a les activitats que es puguin oferir segons les necessitats. Per ex. es pot fer una sala de conferències al bar. Aquest principi té a veure amb el mobiliari que permeti adaptar els espais: prestatgeries i taules amb rodes seria una possibilitat. Compacte: necessitat que la biblioteca sigui un tot amb seccions la qual cosa era per a biblioteques universitàries però les BP ja neixen així. Accessibilitat: no només és la física si no a tot el fons de la biblioteca. Tot i que Brown només es referia a la física, a l’accés des de fora, en l’activitat ens referim a tota la biblioteca. S’ha de tenir en compte el moment en que fou construïda una biblioteca ja que els ideals del 1954 no són els mateixos que al 2007. Per exemple si hi ha escales o ascensor? I si aquest no funciona, cóm accedirà la gent que el necessita? Per fer rampes cal més superficie que per fer una escala. Extensible: que pugui crèixer. Hi ha biblioteques que s’han quedat petites com la de Sant Cugat, per que la població ha crescut molt. Variat: que pugui ser un lloc de trobades, d’oci, d’estudi. Però si hi ha pocs metres quadrats, segurament no pugui respondre a tot això i haurem de veure que si el que hi ha és el que la gent necessita. Organització: dels llibres i senyalització. Confortable: cadires i taulells, les llums. De vegades no és una cosa física si no una qüestió d’ambient. La pintura el color, el mobiliari. Segura: que sigui segura per tothom, sobre tot pels nens. Que sigui amb seguretat pels llibres, portes d’emergència, plans d’evaquació... Pensem que són edificis públics i s’han de tenir en compte els plans d’evaquació i extintors. Constant: per ex. la temperatura si costa molt regular les temperatures ja que adalt pot fer calor mentre que al subterrani pot fer molt de fred. L’aïllament acústic, que la porta estigui a prop del taulell però que no tinguin fred els que hi treballen en aquest, per exemple una doble porta. Econòmicitat o sostenibilitat: té a veure amb el manteniment. Hi ha però biblioteques que tenen molts ventanals i per a netejar cal posar vestides però aquestes no poden posar-se cada setmana i per tant això implica que siguin bruts. El color de les parets, el blanc es poc net. Si el terra és parket és més costós de mantenir.

Directrius: apartat de local: apartat 3 seria el mateix que pels usuaris 3.9 destinat als edificis. La visibilitat fa referència a que l’edifici es vegi, es noti. De vegades, es coneix com impacte visual, que es fa notar, crida l’atenció degut a l’arquitectura, al marge de la funcionalitat. Per ex. la biblioteca de Lesseps. Pot ser-ho per la il·luminació, per com queda l’entrada, que tingui un anunci impactant...És a dir, que no passi desapercebut. Proximitat: màxim tenir BP a uns 20 minuts a peu des d’on es visqui. Horaris: depenen dels treballadors i estudiants de cada lloc i s’ha d’acoseguir agrupar als màxims. Les de districte obren 50-60 hores mentre que les de barri obren unes 30 hores setmanals. (Horaris continuant o no dependrà dels horaris dels usuaris). 3.10.2 Les dimensions de la biblioteca (pàg. 106-107) A Barcelona qui regula les dimensions de les biblioteques és la Diputació de Barcelona. La quantitat de volums en una biblioteca ha d’estar entre 1’5 i 2’5 unitats per persona. Per sota de 2500 volums no és una biblioteca i a partir d’aquesta xifra ho es. Aquestes dues directrius són les úniques que especifiquen les Directrius, la resta depenen de cada lloc. 3.10.4 Característiques del disseny de la biblioteca. 3.10.5 Prestatgeries. 3.10.6 Senyalització exterior i interior, rètols en braille que no es fan perquè la ONCE va decidir ocupar-se dels cegs i les BP. Fer rètols en les llengües on las comunitats estrangeres hi tinguin cabuda. 3.10.9 Seguretat. 3.10.10 Aparcament si s’ha d’arribar en cotxe o aparcament per bicis que serveixen per facilitar l’ús de les biblioteques. Local i equipament. La biblioteca tingui un espai polivalent sent usable fora de l’horari de la biblioteca. Per exemple que sales d’actes puguin utilitzar-se quan la biblioteca estigui tancada. Vestíbul: és la part important per què fa de punt entre la biblioteca i l’interior i dona la primera idea del que es trobarà a l’interior. Per exemple, quan es veu un aparador i sense adonar-te’n t’has introduït a l’interior de la biblioteca. També un lloc de trobada a partir del qual es poden reunir per fer un cafè. La idea es d’0entrada i acollida. Àrea de revistes i diaris: les biblioteques públiques normalment s’organitzen per usos, tipus d’usuaris o suports. En aquest cas seria per usos. Aquests 2 són espais més sorollosos, per això no posen taules ni cadires si no els recursos per consultar: àudio amb auriculars. Àrea infantil i referència: queda instal·lat dins del fons general a Espanya però a altres països és la zona que es dona per a consulta de dubtes. Àrea de fons general: cada biblioteca organitza el fons com vol, no el classificació com vol si no que l’organitza (la classificació és comuna a totes les BP). Entre les agrupacions es fan centres d’interès que responen a temes. La distribució pot ser de diferents maneres: especialitzacions: col·leccionisme, poesia... Fons local i centre especialitzat, són coses diferents. Una organització per usuaris seria l’espai per infants i espai per a adults. La secció infantil és com una petita biblioteca on es tenen tots els suports i aquí s’integren doncs DVDs infantils, vídeos i música infantil, per tant és com una petita biblioteca dins d’altre.

També hi ha el racó de pares que serien llibres que els puguin interessar als pares dins el sector infantil. - El fons. Tenir en compte el que diuen les directrius i el procés tècnic que duen a terme les biblioteques. Són 2 punts doncs a tenir en compte. Les directrius recomanen el tipus de fons enciclopèdic: significa de totes les matèries i harmònic en el sentit que hi hagi més o menys la mateixa quantitat de totes les matèries. Aquest fons entra a través d’una selecció feta per comissions de selecció i no pel director. La major part de les seleccions són centralitzades per tant s’adquireix per a totes les biblioteques de la xarxa fent la fitxa a totes elles. També pot haver biblioteques que tinguin un fons propi per adquirir fons. Catalunya és un conjunt de biblioteques municipals que reben subvencions de la Generalitat de l’Ajuntament per fons però també hi ha fons que es crea a partir de donacions. Aquelles biblioteques especialitzades adquireixen concretament els fons especialitzats. L’altre camí, el de donacions és perillós. S’ha de seguir un criteri de selecció a l’hora de rebre donacions. Només en alguns casos poden acceptar. Molts cops la biblioteca es reserva el dret de fer el que vulgui amb els llibres donats: de vegades hi ha taulells d’intercanvi on allò que es troba en aquell espai els usuaris se’l poden quedar. El fons de les BP ha d’estar actualitzat i s’ha de renovar periòdicament. Creixement 0 significa que la biblioteca no creix, simplement es renova i per renovar haurà d’exporgar: desfer-nos d’allò que no ens serveix. Per esporgar igual que per adquiri, calen uns criteris. L’esporgada és senzilla, els llibres cientificotècnics al igual que els que estan fets malbé són fàcils d’esporgar. Aquells llibres amb els quals es tenen dubtes s’envien a la CePSE que és un magatzem de préstec d’aquells llibres que dubtem si esporgar o no. Si hi ha molts exemplars d’una mateixa obra, la central de préstec conservarà un número concret i la resta els destruirà. Per altra banda, si hem esporgat algun exemplar i algun usuari el dia següent el vol recuperar, nosaltres el podrem demanar a la Central de Préstec perque ens el porti. Els usuaris no tenen accés a les CePSE, només el personal intern de cada BP. Per tant fons enciclopèdics, harmònic i actualitzat en tots els suports que es puguin necessitar Directrius pàg. 63 i 69 col·leccions especials com el braille, normalment hi ha institucions que ja els treballen i les BP no els toquen. Una biblioteca de barri no té el mateix que una biblioteca de districte ni una bilbioteca municipal té el mateix que una comarcal que ho ha de tenir tot per subministrar a la rsta de biblioteques municipals. Els serveis els tenen però no totes les biblios tenen els mateixos sino que aquests queden repartits entre totes elles. De cara al treball ham de veure el fons que hi ha i si respón a les necessitats dels usuaris. El fons ha de tenir una política de selecció i eliminació i s’ha de prioritzar segons els serveis. Si prioritzem serveis a gent gran tindré un fons amb lletra gran, tenir diaris. La biblioteca en col·laboració amb altres organitzacions, també poden crear serveis de manera que la biblio no ho ha de tenir tot. Actualment, tampoc podem oblidar de les possibilitats d’accés de les biblios a través d’Internet al fons de la pròpia biblioteca. Dirctrius 4.6 (pág66) fa referència a quin fons o recomanació que ens dona sobre la quantitat d fons. Cada servei responsable de la biblioteca determina el

fons amb uns paràmetres. La IFLA recomana entre 1’5 i 2’5 llibres per persona i segons aquesta dada s’evaluen l’estat de les biblioteques a nivell local, nacional i internacional. La IFLA comenta també que amb menys de 2500 llibres no es pot considerar que sigui una biblioteca. A la pàgina 106-107 es donen els paràmetres donats per la Diputació de Barcelona per les seves BP. Poden haver paràmetres de la Diputació, poden haver del Ministeri, per tant no hi ha paràmetres únics, només els 2 que dona la IFLA (entre 1’5 i 2’5 i 2500 llibres). - Procés tècnic. El registre és un número identificatiu que identifica cada llibre. Cada biblioteca sap quins són els seus documents. Els codis canvien si són llibres d’adults, infants, audiovisuals, i revistes, seria la primera classificació que es faria. El registre, la catalogació i classificació/indexació ve donat. Els propis bibliotecaris fan la manipulació i l’ordenació. L’ordenació, cada biblio la fa com li va bé. Els llibres per a adults hi ha una ordenació per coneixements a nivells de CDU: 0 Genearlitats, 1 Filosofia, 2 Religió, 3 Ciències Socials, 4  Literatura, 5  Ciències Pures, 6 Ciències Tècniques, 7 Art, 8 Lingüística, 9 Història, 92  Biografies. Aquests són documents que es refereixen a matèries o coneixements tant per a adults com per a infants (que s’els incorporaria en el codi la lletra i davant del nº CDU). Pel que fa la ficció, les BP utilitzen un codi com és N: novel·la, P: poesia, T: Teatre, C còmic. La ficció per a nens però, va agrupada en grups d’edats que s’indica al llom indicat amb un color o I1, I2, I3. El fons JN és per a joves de 13 anys i no es troba normalment a la zona infantil si no a la d’adults i tota barrejada amb la d’adults. Tots els documents sigui quin sigui el seu suport i pertanyi als classificats com a de coneixement van classificats per la matèria i es col·locaràn on els correspón, no separats per suports. Els que van separats pel suport és perquè no pertanyen a la secció de coneixement si no de ficció o música (allà estan tots els CDs junts i els DVDs junts). La col·lecció local: són documents sobre la localitat, va amb un codi davant. L’ordenació i la distribució que ham vist fins aquí cada biblioteca els organitza com li sembli que als seus usuaris millor els hi servirà. Per ex. agafem un conjunt de documents i creem un centre d’interès com podria ser el racó de pares. Per tant són agrupacions de diferents maneres i que no responen a la classificació si no que s’agrupen per que va bé. Els centres d’interès són documents de diferents classes agrupats en un sol lloc destinats a un únic tipus d’usuaris. Per tant poden anar en CDU 3,7,9 ... agrupats tots junts. Aquests centres d’interès no es crearan si ja existeix l’agrupació temàtica en la CDU, ha de ser una secció que no estigui nomenada com el racó de pares, sobre el canvi climàtic... Aquests documents quan es cataloguen hi ha un camp concret d’us intern per als bibliotecaris, que no veuen els usuaris i que diu si el llibre és troba a algun centre d’interès (ja que pot haver més d’un). Pràctica 3: Què milloraríem en la nostra biblioteca i per què? 5.4 Difusió i promoció (apartat 6.11 de les Directrius).

La difusió no ha de treballar-se sola si no que és una sima com amb la difusió dels mitjans de comunicacó. Aquesta difusió no només es destina als usuaris potencials sino també per fer-se valdre. Formes de difusió: publicitat, actes socials o events (presentacions de llibres...) atenció personalitzada (com a les botigues hi ha atenció al client). Els productes poden servir per que la gent sàpiga que existeixen les Biblioteques Públiques: paraigües per proporcionar la biblioteca amb un objectiu de caràcter publicitari i promocional, les boses de paper reciclat, bosa de roba... Fins aquí objectes d’ús públic però també fan objectes de caràcter privat: llàpiços, llibretes, plumiers, estores pel ratolí, en quant a l’ús però per exemple regalen plumiers. També hi ha material per a nens: joguines, globus, caramels... Tot aquest material el donen promocional de la biblioteca. Són productes que no es venen però en biblioteques d’altres països si que els venen i després això serveix per fer festes o activitats. Per tant la promoció de la biblioteca es fa amb molts tipus de materials. La manera de fer promoció important a la biblioteca és el entrar a través dels canals de comunicació: TV, Radio, diaris... Altre canal important de fer promoció serien les activitats que fan per promocionar la lectura: guies de lectura que consisteixen en una selecció de documents al voltant d’un tema i es selecciona tot allò que té la biblioteca sobre aquell tema. Poden ser un centre d’interès o centres temàtics. Aquestes guies s’han de destacar d’alguna manera. Cada biblioteca fa la seva guia però hi ha unes guies comunes per tothom elaborades per la Diputació i que es més fàcil que si una biblioteca ho fa pel seu compte. De manera que fent una única guia serveix per 150 biblioteques. Les que estan fetes per la pròpia biblioteca en molts casos són més humils. El tercer bloc del que fa una biblioteca per donar-se a conèixer és la Informació que porporciona sobre el que tenen.. La guia de la biblioteca és la informació bàsica sobre la biblioteca que podrien arribar a la resta d’entitats del barri. Les guies han de ser:

Llegibles (cos de lletra, llengua, contrastos –tintes, lletres, colors, paràgrafs distingibles...-)

Quantitat i pertinença d’allò que ens diuen: si ens donen massa informació o la que ens donen és la que necessitem (horaris, telèfons, localització, préstec i/o les seves condicions, directori de la biblioteca...)

Si es atractiva o original però a l’hora que no es llencin els diners per tant que sigui econòmica aquella impressió.

Tècnica de promoció de vendes per augmentar-les: -

Pensat per a quin tipus de persones “catcher”.

Rentabilitzar l’espaii del Jardí (Sant Cugat).

Acomular punts a mida que s’agafen documents en préstec.

Pàrquing gratuït.

Apropar els llibres a albergs d’indigents com a primer pas per què aquest col·lectiu s’apropi a la biblioteca.

Regalar entrades de teatre, cine...

Fer el cafè a la biblioteca.

Pàg 60 Dossier: Llei del Sistema Bibliotecari. Pàg 63 Dossier: “” -

“”

de Catalunya.

La pàgina web de les biblioteques:

La pàg. Web és una de les coses més importants que fan les biblioteques per difondre’s. En aquest cas també s’ha de tenir una avaluació (fil d’ariatna) lletra llegible, fins a quin punt donen els recursos que ofereix una pàgina web? 1º) Coses que podríem saber sense haver d’anar a la biblioteca. 2º) Quines coses es poden fer mitjançant la pàgina web? Guió per a la realització de l’exercici 3 (aula d’informàtica) 1.

La biblioteca pública va, cada vegada més, més enllà de les seves parets i treballa per oferir serveis aprofitant les tecnologies. La pàgina web n’ha de ser un exemple i per això us proposem que:  Analitzeu (en grups de 2 persones) una de les següents pàgines fixant-vos en els aspectes que apareixen a la llista final:  Web de la Biblioteca Pública de Tarragona: http://cultura.gencat.net/bpt/  Web de la Biblioteca Pública de Salt: http://www.bibgirona.net/salt/  Web de les Biblioteques Municipals de Sabadell: http://www.sabadell.cat/BIMS/p/Biblioteques_cat.asp  Web del Consorci de Biblioteques de Barcelona: http://www.bcn.es/biblioteques/,  proposeu nous serveis tenint en compte les possibles necessitats dels usuaris i alguns dels exemples que hem vist en algunes biblioteques estrangeres.

Taula per a l’observació de la pàgina web de ____________________________________________________ Sobre la biblioteca de Tarragona: 1. Què podem saber sense anar a la biblioteca? Dades útils sobre la biblioteca: adreça, telèfon, ubicació, c/e

Horaris Dades del personal: nom, correu electrònic... Informació sobre els serveis Informació sobre serveis a col·lectius específics (escoles, llars d’avis...) Informació sobre les activitats Tipus de col·lecció: què hi podem trobar fons patrimonial i d´investigació amb uns 65.000 volums, principalment els 318 manuscrits ( segles X-XVIII), 230 incunables, 401 volums de la Biblioteca del Virrei Pere Antoni d´Aragó (segle XVII) i prop de 35.000 volums dels segles XVI al XIX. Fons Montoliu Col.lecció de goigs Josep Ma. Jujol Informació sobre com es pot fer el carnet Agenda de la biblioteca Novetats Altres biblioteques a la zona, a la població Butlletins, guies de lectura... 2. Què podem fer sense anar a la biblioteca? Conèixer la biblioteca (visita virtual) Preguntes de referència Sol·licitar el carnet Sol·licitar compra de documents (desiderates) Consultar el catàleg Reservar i renovar el préstec Subscriure’s a una llista d’informació d’activitats Consultar bases de dades i recursos de pagament Consultar informació local Proposar nous vincles sobre temes concrets Accedir a reculls de pàgines web seleccionades Comunicar-se amb els bibliotecaris Demanar préstec a domicili Comunicar-nos amb altres usuaris: fòrums i xats Consultar fons digitalitzats Llegir llibres Llegir premsa Escoltar música Reservar internet Reservar espais Inscriure’s a activitats (clubs de lectura, cinefòrum...) Accedir a altres catàlegs

Al consorci de biblios de BCN.en principi es poden consultar bastantes coses si accedim a través del link amb la Diputació En quant a la part per que el lector opini hi ha un enllaç en el menú amb entrada pròpia perque la gent pugui comunicar-se amb els bibliotecaris. L’apartat d’opinió i suggeriments no es dona per fer preguntes si no per suggerir, és de comunicació però no d’informació directe amb el bibliotecari. En lloc de destacar tant les activitats, seria millor el que està abaix de la pàgina posar-lo adalt. És una pàgina poc endreçada

Tarragona: conta amb la col·laboració del ministeri de cultura i la generalitat. És ordenada perquè conta amb mapa web on es pot veure tot el contingut de la pàgina endreçat per epígrafs. Salt: Hi ha possibilitats de preguntar al bibliotecari. Tenen bibliografies. No es pot reservar o fer-te el carnet, tenen una bona biblioteca virtual a part del enllaços. Només tenen fotografies.

La de Sabadell engloba unes 5 biblioteques seria com el consorci de Barcelona. Es poden fer preguntes en diferents idiomes. Apareix el nom de tots els seus components així com el càrrec que ocupen. Es poden fer visites virtuals però només hi són les fotos. Hi ha una important informació local tant de la Història com de l’alcalde o de la historia del nom de la ciutat. Té també serveis específics per a les escoles.

Pel que fa a la comunicació i participació del usuari en general a totes les biblioteques estan poc explotades. Cap pot rebre les subscripcions on es puguin rebre la llista de les activitats amb el correu, tot i que a Sabadell.

Tema 4: Legislació. Fins ara hem vist manifestos i directrius promogudes des de la IFLA amb un marc poc concret i molt ampli perquè no pot arribar a aquests nivells de concreció. Les pautes concretes les creen les administracions per com ha de ser el fons, l’ubicació... de les biblioteques públiques d’un determinat territori: horaris, equipaments, ubicació... Cada país marcarà la seva legislació, funcionament i organització de les seves Biblioteques Públiques. En el cas de Barcelona té estàndards diferents. La Generalitat i la Diputació (per a les biblioteques de Barcelona) la Generalitat per a les biblioteques de Catalunya. Totes elles sota una mateixa legislació com és la del Estado espanyol. El Reglamento de Bibliotecas Públicas del Estado marca el funcionament de les Biblioteques Públiques de l’Estat: en el nostre cas, (Catalunya), per Tarragona, Girona i Lleida ja que Barcelona no en té Biblioteca Provincial que és la que pertany a l’Estat, a pesar de que s’està plantejant fer una a l’antiga Estació de França. 39

Serien biblioteques populars. En la majoria dels casos els ajuntaments creaven la xarxa municipal de biblioteques i després la biblioteca de la ciutat. Ajuntament, Generalitat i Ministeri de cultura han de posar- se d’acord en el sistema de biblioteques municipals per crear la de Barcelona. Les biblioteques públiques del Estado creen una xarxa i la resta de sistemes com la municipal crea una altra xarxa diferent i és difícil coordinar ambdues xarxes. La llei del Patrimonio dona una llista de qui pertany a les Biblioteques Públiques de l’Estat. Les de l’Estat vetllen com a preservadores d’un patrimoni com a biblioteques públiques de l’Esta que són. Les biblioteques públiques de l’Estat (logo Marc negre amb una B dins). A la llei va participar FESABID i el COBDC, però la llei només diu que són les Biblioteques Públiques i quins serveis han de tenir. No regula ni vol ordenar res. Aquesta del Patrimoni és això i no pretén revisar la del Reglamento de Bibliotecas del Estado. -

El Reglament està al Dossier Pàg 51. Aquest reglament consta de 2 parts, la referida a Biblioteques de l’Estat: Definició on es diu que formen xarxes entre elles i no queda regulat com cada biblioteca en el seu ambit organitza les biblioteques més properes (Capítol III). Les biblioteques del sistema espanyol són gestionades directament per la CCAA en el nostre cas per la Generalitat i no per l’Ajuntament de Barcelona, Tarragona, Girona i/o Lleida. Cada CCAA té la seva pròpia legislació i cada CCAA amb la seva organització pròpia, per ex. Canàries és la única CCAA que no té legislació però la resta de les CCAA en tenen una de pròpia, ja que el Reglamento no estableix com s’han de gestionar. No a tota la legislació regula totes les biblioteques, en el nostre cas hi ha tipologies de biblioteques que no queden integrades dins el Reglamento. Tot i que la majoria són similars, també els serveis són similars a la resta de Biblioteques, però per exemple a Andalusia no estableix que hi hagi diferenciació de sala infantil. Els serveis especials queden desplegats a cada legislació de CCAA de forma molt diferenciada segons la tradició de cada CCAA. També en quant al personal que ha de treballar a Catalunya està regulat a la resta de CCAA està començant.

- El sistema bibliotecari de Catalunya 1993 (Pàg. 60 Dossier). Aquest prové de la llei de 1981. Aquesta llei regula i intenta organitzar tot el sistema bibliotecari. Es contempla un únic sistema bibliotecari que contempla: Biblioteca nacional Mapa de Lectura Pública Biblioteques Universitàries... Biblioteques Públiques - Municipals gestionades des dels Ajuntaments. Biblioteques Públiques de l’Estat

Biblioteques Privades gestionades per ents privats. - Com les de les Caixes. Les Biblioteques Públiques són competència de cada un dels ajuntaments però des de les administracions se’ls hi dona suport. La Biblioteca Nacional de Catalunya l’assumeix la Generalitat. Les Provincials o regionals les assumeixen la Diputació a Barcelona i a Girona, Lleida i Tarragona, segons el moment en que els polítics de torn dirigeixin. Es pretén que Girona, Lleida i Tarragona tinguin la seva pròpia gestió des de les seves respectives Diputacions, però fins ara és la Generalitat qui les regula. El sistema bibliotecari regula els serveis i cóm s’han d’oferir aquests serveis, com s’organitzen a diferència de les del Reglamento que no organitza les biblioteques gestionades per ell. Títol III El sistema de Lectura Pública dins el sistema bibliotecari de Catalunya: El Mapa de Lectura Pública de Catalunya és un document que va sortir el 2003 i analitza la situació en equipaments bibliotecaris a tota Catalunya comarca per comarca. Proposa els canvis, analitza que hi ha a cada municipi i què hauria de tenir. També analitza la situació actual tot i que surt al 2003 s’ha de tenir en compte que la llei és del 1993, d’aquí que tracti d’uniformitzar. Inversions, ajuts... també s’han de fer en previsió del Mapa que marca els estàndards de com s’han de fer. Aquesta eina desplega un estàndard per a totes els equipaments. Programes comarcals a la web penjada al Dossier, es poden veure com han de ser les biblioteques de cada municipi. El mapa diu que el personal es desenvolupa en un reglament a part. El sistema de lectura pública estableix: - Municipis amb més de 30.000 habitants, el servei ha de ser centralitzat, per tant ha d’haver més d’una biblioteca i una d’elles ha de fer funcions de central urbana perquè ha de coordinar la resta de biblioteques o equipaments. El personal fa serveis de suport a les altres biblioteques: organitza exposicions, activitats que no s’hagin d’organitzar en cadascuna de les biblioteques... - Municipis entre 5000 i 30.000 habitants han de tenir biblioteques locals que segons el seu nombre si són de 10.000 o són mòduls. - Municipis de 3000 a 5000 habitants han d’haver filials. Només els municipis de més de 5000 habitants tenen obligació de tenir biblioteques. La biblioteca filial serà en aquests municipis de menys de 5000 habitants com a potencialment creixent, posen una biblioteca filial. No tenen un bibliotecari titulat, uns horaris diferents i és una biblioteca lligada a la central comarcal. - Municipis entre 300 i 3000 habitants haurien de rebre el servei d’un bibliobus. - Municipis de menys de 300 habitants, no tenen dret a una biblioteca. A cada una de les comarques ha d’haver una central comarcal i si és capital comarcal a més realitzarà la funció de centre local. No són biblioteques diferents sino funcions. 41

Tot i que no tinguin la població que s’estableix, si són capitals de comarques tindran les funcions de centrals comarcals, per què l’estructura així ho estableix. Les Comissions de lectura pública, per cada municipi es crea l’òrgan de la Comissió on es reuneixen periòdicament persones vinculades al món de la informació a més ales persones vinculades al món dels arxius, de llibreters, escoles, instituts... cada municipi establirà qui crearà aquestes comissions. Per tant en cada municipi variarà els representants de la Comissió. Aquesta comissió la promou la biblioteca i tracta de trobar un lloc de debat per estandaritzar- les coses que es colen dur a terme des de la biblioteca. Són centres i/o únics centres de contacte entre Biblioteques Públiques i centres administratius i col·laboratius. Organització del sistema de lectura pública a Catalunya A les diapos no està bé. El mapa de lectura el fe la Generalitat de Catalunya i no tot i que es va elaborar el sistema bibliotecari al 1993, el mapa no es creà fins al 2003. El mapa pretén analitzar la situació dels equipaments bibliotecaris comarcals, analitzant què hauria d’haver i que hi ha i quines mesures cal prendre per que una biblioteca sigui apte. Els estàndards de la IFLA ja estableixen que cada país ha d’elaborar un mapa de lectura pública i aquest s’ha d’actualitzar en funció de l’evolució dels habitants de cada comarca i poble, així com els equipaments informàtics i a més segons el context local de cada població. El personal segons el tipus de biblioteques. El mapa de lectura pública es desprén de la legislació de cada CCAA. La Generalitat i la Diputació revisen com avancen els municipis a l’hora de crear els equipaments propis i aptes per a les biblioteques. Per tant Generalitat i Diputació fan de serveis de suport no només a aquelles biblioteques on ja tenen equipaments si no també en aquells pobles on no en tenen biblioteca. -

Agafar el programa del mapa de la comarca segons la biblioteca que farem al treball, per tant, en el meu cas, Barcelona. També pot ser útil trobar informació a l’INIST (Institut d’estadística) per conèixer la població de la comarca del barcelonès que apareix per districtes no per pobles al mapa.

Anar al Mapa i a la pàgnia on diu la situació dels equipaments en relació als estàndards del mapa per saber si és adequada aquesta bibioteca per a les característiques de la seva població i de les seves característiques o, no ho és. Per ex: hores d’obertura són insuficients, els m2, el personal o llibres per persona... Titulacions vol dir si tenen una formació adequada.

Mirar si en el Plà de bibliobusos, en el cas que tinguem algun dins de la comarca i veure si es calcula que calen 3 bibliobusos per la Vall d’Aràn, si no hi ha no cal.

Si un municipi no té biblioteca hi hauria de tenir, ho haurem de mirar. Comentar la comparació de les 2 últimes preguntes. 42

Comentar que si ha passat temps des de l’estudi hem de comentar per ex. si ha augmentat la població des de que es va fer l’estadística.

Si les biblioteques no tenen les característiques adequades segons el mapa no entraran dins el sistema de lectura pública i l’ajuntament es pot desentendre però l’administració segurament no. En ocasions el fet d’haver de tancar un espai representa un trauma per a un municipi. Els alcaldes són reacis a tancar.

El biblioaccés és una biblioteca estable que substitueix al bibliobus però les característiques són com si fos un d’aquests pe`ro no són mòbils. No sempre s’ofereixen biblioteques com aquesta, normalment ofereixen maletes i que són mòbils. -

La Llei.

Afegir a les biblioteques que existeix a la comarca les funcions de Central comarcal. Una Central Comarcal promou publicacions per ex. de totes les biblioteques de la comarca. Activitats que s’organitzen des de la Central Comarcal a les bibioteques de totes les comarques. Les centrals Comarcals fan d’assessorament perquè és una biblioteca més gran i que es comunica amb altres institucions de manera que pot ajudar a les biblioteques dels municipis. Aquestes funcions que assumeix la creació dels bibliobusos des del Consell comarcal pe`ro aquest en molts casos no es senten identificats amb aquesta funció, per això no és fàcil de gestionar. Els serveis de suport, manteniment, catalogació centralitzada i el pagament d’aquestes persones que ho fan; fan el catàleg col·lectiu, suport informàtic. Tot i que la biblioteca sigui de titularitat municipal, rep el suport de les Diputacions i de la Generalitat (Departament de Cultura i Bibioteques) que crea serveis regionals. Serveis nacionals serien aquells serveis per a tot el territori. En aquest cas és l’Àrea de Biblioteques qui ha de desplegar la llei per tot el territori. El Departament d de Cultura inspecciona que tot estigui en ordre. L’Àrea de biblioteques ha de promoure la formació del personal. Algú de l’àrea de biblioteques fa el seguiment de tots els ajuntaments que els recorda quan es creen o donen els ajuts perquè als ajuntaments se’ls hi passa.

Biblioteca Central Comarcal (pot ser a l’hora una) Biblioteca Central urbana (si té els habitants que hi pertoquen. Seria la Central de l’Estado.) Biblioteques Centrals de Districte Biblioteques locals o de barri. Biblioteques Filials Bibliobusos Una biblioteca Central Comarcal pot ser a l’hora Central urbana i local en quant a funcions i segons els habitants. A la Comarca de Barcelona només és la única que té central de Districte, a Tarragona, Girona i Lleida passen directament de la biblioteca Central Urbana a la local. Les biblioteques estatals són diferents perquè la titularitat és estatal i bé del ministerio i pel fons que ha de resguardar i que són patrimonials antic que es tracta i cataloga de manera diferent a la resta. A més com a biblioteques públiques de l’Estado creen una xarxa diferent a la de les de cada CCAA ja que les Biblioteques Públiques s’escampen per tot l’Estat i tenen un catàleg col·lectiu de totes elles. Pàg 71 dossier: Decret on es desenvolupa una part de la llei. -

Sistema de lectura pública de la Generalitat: Conferència.

La llei intenta resoldre allò que no és igual a totes les bilbioteques, qüestions com: o La concepció que cada municipi ha de tenir del què és una biblioteca. Tots els municipis excepte el de Barcelona que té un funcionament diferent (van per la Diputació).

o Selecció de fons: Crear eines que ajudin a les 400 biblioteques a enfrontar-se als 70.000 títols. Que els materials vinguin preparats i que s’hagin de fer des de l’administració i no des de les biblioteques. o Tractament del fons: Pautes nacionals. o Local i equipament adequats. o Personal ben format: la formació a totes les biblioteques catalanes es fa conjuntament. o Eines de millora: estadística, anàlisi, missió estratègica... Tot això si es posés en comú seria més fàcil treure conclusions i comparacions. Seria una forma legislativa que serveix per uniformitzar la forma de com moldejar els recursos del diner públic, no de la Genealitat ni de la Diputació ni de l’ajuntament. Es tracta de que sorti lo més barat al ciutadà, ja que no només volem biblioteques sino també hospitals, ... Es tracta de fer-ho el més barat possible, la millor qualitat possible. De totes maneres s’ha d’adaptar els serveis bibliotecaris al tipus de municipi però aconseguint lo més barat possible. Serveis nacionals Serveis municipals. La Diputació de Barcelona hi dedica molts diners a les biblioteques. La Generalitat en canvi, no hi dedica tants diners però tenen molt a fer. A Lleida, la Diputació hi posa diners per Biblioteques, però abans no hi havia posat res, ha posat 80.000 euros en biblioteques, tot i que és poc és un primer pas. A Girona, la Diputació cada cop paga més diners. Paga ¼ part dels equipaments. La llei es va fer pensant que els municipis s’evocarien i no s’hi van evocar. Des de la Generalitat es busca que les Diputacions obrin línies de subvenció perquè així hi continuaran invertint i creixent com per ex. en equipaments. El problema està en el sistema territorial de Catalunya (Vagueries, Consells Comarcals “bibliobusos”. Les administracions locals són molt particulars. La cooperació entre administració local, Consells Comarcals, Diputacions i Generalitat seria lo ideal. En molts casos si treballes als Serveis territorials s’ha de saber on demanar els recursos ja que en molts casos no se sap. Les xarxes

territorials son les de Barcelona, Tarragona, Terres de l’Ebre (Tarragona), Lleida i Girona. Barcelona és la xarxa més desenvolupada mentre que la resta parteixen despés del franquisme i adopten uns serveis molt deixats. En l’intent de modernitzar aquestes xarxes costa molt que perquè els ajuntaments no volen o no saben com fer-ho ni amb l’ajut de la Generalitat. Generalitat (àmbit nacional) La Generalitat té un catàleg, la Diputació de Barcelona un altre que va en VTLS, a més les biblioteques locals provincials van en Acces per tant amb altres sistemes. Això complica la creació d’un catàleg col·lectiu. Es pretén ara passar de VTLS a Millenium i d’Acces a Millenium per uniformitzar. A les biblioteques s’intenta netejar el catàleg de registres que estan malament, es netegen els registres mal fets. Això ho fa la Generalitat per al manteniment la preparació del catàleg col·lectiu. -

El Mapa de lectura pública.

Es tracta d’un document viu ja que la població canvia per això s’ha d’anar actualitzant. Mantenir el mapa es cosa de la Generalitat perque s’han de mirar les mesures de població, (ja pot ser Idescat que les dona cada 5 anys en unes poblacions i cada més temps en altres). Per altra banda, hi ha uns estàndards nous. Diputació i Generalitat han treballat juntes per preparar l’equipament bibliotecari ja que les biblioteques eren petites sobre tot pel que fa a la Generalitat. Les subvencions ara es faran sobre població projectada perquè així fan com una estimació de manera que els mapes s’adapten per durar més temps ja que si no des de que es fa fins que es projecta l’estudi ja s’ha desfasat. El Departament de planificació és qui s’encarrega de fer aquests projectes i/o estimacions. Quan parlem d’edificis és important que siguin ampliables i mòbils degut a la mobilitat de la població i del mapa de lectura pública. Col·laboració en el fons.

Col·laboració en equipaments bibliotecaris: l’Ajuntament o els municipis volen per part de la Generalitat diners per a alguna cosa. La llei obliga a la Generalitat a ajudar als ajuntaments però no diu en quin percentatge i això es voluntat política. Existeix un Plà únic d’obres i serveis i dins hi ha el Plà específic de biblioteques que tracta de aplicar uns criteris per distribuir les subvencions. El màxim serà un 50% de la subvenció, però no diuen quin serà el mínim. El finançament ara s’estipula en finançament; assessorament tècnic (metodologia de treball; professionals qualificats); Serveis nacionals i serveis regionals. La Generalitat a més de finançar tracten de tenir la millor qualitat possible. -

Suport a la adquisició bibliogràfica.

El manteniment d’una biblioteca són 37 € per m2 a l’any. L’adquisició bibliogràfica també necessita diner per a comprar fons i la Generalitat pot donar subvencions com a suport (no el pagar al personal que li pertoca a l’ajuntament). Per una banda la Generalitat ofereix diners però també bibliografies selectives: per fer aquesta bibliografia es reuneixen de totes les centrals per fer una comuna. El sistema de gestió bibliogràfica: hi ha un sistema de gestió automàtica i hi ha un pressupost per a cada biblioteca. El sistema de gestió automàtica treu uns títols concrets interessants per a biblioteques i segons si els interessa o no els adquireixen. Els termes en col·laboració són però ambigus. Se suposa que les Centrals territorials creen cursos de formació. Els serveis centrals es comuniquen sempre amb les centrals tèrmica. És una estructura jeràrquica del sistema i això molts cops impossibilita una bona gestió. Sense els serveis de suport regionals ni nacionals tot aquest sistema però seria també molt complicat. Aquesta estructura facilitaria feina i diners a tot el sistema. 1500 € en la construcció d’una biblioteca. Dossier: Àrea de biblioteques: Destaquen: Bibliografies com un servei de suport. Dades estadístiques de els biblioteques per comparar-se amb d’altres.

4.4 Xarxes locals: En municipis de més de 50.000 habitants s’han de crear cooperatives i això es una xarxa: una central urbana, unes biblioteques locals fer més propera la biblioteca. La Central urbana a banda que sigui comarcal o no, té per sota les biblioteques locals enteses com biblioteques de barri o de proximitat. Tot allò que no és una biblioteca fixe és un punt d’accés per tant un bibliobus seria un punt d’accés. La Central urbana coordina i ofereix determinades activitats. A Barcelona les biblioteques de barri són biblioteques centrals de districte i per sota té les locals o de districte. És l’únic cas que existeix amb aquest model però la manca de Central Urbana a Barcelona trenca una mica la xarxa. La xarxa urbana el que pretén és que l’usuari ho visqui com un determinat servei. La xarxa treballa en associació entre elles però també treballa amb el municipi, és a dir, juntament amb l’Ajuntament ja que fins aquell moment les biblioteques estaven sota la Diputació. L’any 1993 la gestió va passar als ajuntaments. Hi ha però municipis que tenen personal que no es posat per l’ajuntament del municipi si no pel govern de torn. Per tant una xarxa és molt més agradable i còmode sempre i quan hi hagi voluntat política per que la xarxa funcioni. La biblioteca central urbana produeix serveis i coordina activitats, però també ha de donar personal siguin bibliotecaris o tècnics. Mentre que les locals fan la funció de proximitat. A Barcelona, són les biblioteques de districte les que fan de Biblioteca Central perquè a Barcelona no hi ha central urbana. -

El Plà de biblioteques de Barcelona.

Aquest plà respón a quins equipaments calen segons les característiques del municipi, en aquest cas Barcelona. Cóm fer que respongui al Pla de lectura pública que està estipulat? Les competències de cadascun dels àmbitd administratius què ha de fer la Generalitat, què a Diputació i què l’Ajuntament perquè no facin tots les mateixes coses sino que es coordinin i per això usaran algun tipus d’òrgan perquè coordinin les institucions.

El Consorci de biblioteques de Barcelona és l’òrgan que millor respon a la coordinació de les diferents institucions administratives. Aquí hi participen l’Ajuntament i la Diputació de Barcelona. El Consorci recull els recursos d’ambdues institucions i gestiona els recursos. La Generalitat tindria la gestió de la Central Urbana de Barcelona que serà la biblioteca Pública de l’Estat i per tant entraria també al consoci. És la única ciutat que té darrera de la ciutat un consorci. A part d’aquesta figura de crear el Consorci hi ha 3 parts diferenciades en el Plà: * Quina és la situació i els antecedents. * Defineix el model de Biblioteca Pública. * Calendari en el qual farà les actuacions. La biblioteca s’ha d’entendre com una extensió més de l’Ajuntament i el bibliotecari com un informador per al ciutadà, la biblioteca com un centre d’informació. També situar-la com un centre públic, com un lloc d’estada o de trobada. Quan es retracta el model de biblioteca influirà en l’espai i l’acondicionament. Les centrals de districte tenen més funcions a fer que les de barri. Fotocopia Mapa de la “Distribució de les biblioteques a Barcelona. Xarxa de biblioteques als 10 districtes”. L’ajuntament en el Plà declara que prefereix l’espai gran a la ubicació per tant prioritza els espais que són de l’Ajuntament a altres espais que no siguin de l’Ajuntament amb el fi de que sigui viable. Això explica el per què d’algunes biblioteques no estiguin ben ubicades. El Consorci.El plà pretén crear la Comisió de lectura Pública que és fer debats on participin llibreters, arxivers, escoles, tot i que la presideix l’alcalde i cada ciutat en té per què cada ciutat constitueix qui ha de representar la Comissió de lectura pública, segons cada poble.

A Barcelona, es fan 2 Comissions, una on es representa a tota la ciutat i representants de molts àmbits diferents la constitueixen. Aquesta és de caire informatiu més que executiu. La segona és la Comissió de Lectura Pública del Districte, cada districte la crea i és més de caire executiu, per exemple al Districte de Sants-Montjuïch hi participa la Facultat. De 50.000 a 100.000 habitants toca 1 central urbana i 1 local, però la presentació no estableix a partir de quants habitants s’ha d’incorporar 1 biblioteca local més. Això no queda clar a la presentació perquè és una cosa que depén dels Ajuntaments. B.Comarcal B. Central Jerarquia de les biblioteques

B. Local B. Filial B. Mòbil

El personal serveix per saber com ha accedit el personal a les biblioteques. La divisió territorial per Comarques però els serveis són per províncies.

Treball de curs Pel treball han d’ahver conclusions dels apartats i de les conclusions que tinguem els membres del grup Estadístiques de les biblioteques. S’han d’explicar condicions circumstancials del tipus: la biblioteca de San Cugat és massa antiga per al creixement poblacional que ha patit des de que es va crear.  Decidir quina és la biblioteca més ben ubicada i s’hauria d’explicar bé. Al final del treball hi ha comentari personal propi i individual (no més d’1 pàgina).  Del conjunt sobre el treball que s’ha fet el comentari posarem Bibliografia: Les directrius IFLA/..., Mapes de Lectura...  si incorporem fotos les haurem de mostrar en un Annex. El treball són unes 15 pàg. Màx. És un treball de síntesi  Tutories per fer el treball a classe.  Si les preguntes són curtes es poden fer per email.

LA BIBLIOTECA PÚBLICA LA BIBLIOTECA PÚBLICA A LA PROVÍNCIA DE BARCELONA: LA ABIBLIOTECA PÚBLICA LA PROVÍNCIA DE BARCELONA: A LA PROVÍNCIA DE BARCELONA:

Diputació de Barcelona Servei de Biblioteques C/ Urgell, 187 08036 Barcelona T. 93 402 25 45 Fax 93 402 24 88 a/e: sbiblioteques@diba.es http://www.diba.es/biblioteques/inici.asp

UN SERVEI EN XARXA UN SERVEI EN XARXA UN SERVEI EN XARXA

LA BIBLIOTECA PÚBLICA A LA PROVÍNCIA DE BARCELONA: UN SERVEI EN XARXA

LA BIBLIOTECA PÚBLICA A LA PROVÍNCIA DE BARCELONA:

UN SERVEI EN XARXA

Text: Ester Omella i Claparols Coordinació: Assumpta Bailac i Puigdellívol

LA BIBLIOTECA PÚBLICA A LA PROVÍNCIA DE BARCELONA: UN SERVEI EN XARXA

Dades estadístiques: Antoni Feliu Oller Disseny i maquetació: Gemma Grandia (Insòlit) ©Diputació de Barcelona Servei de Biblioteques Juliol de 2002 Edició no venal D.L.: B-42546-2002 Impressió: Unitat d’Impressió i Reprografia

LA BIBLIOTECA PÚBLICA A LA PROVÍNCIA DE BARCELONA: UN SERVEI EN XARXA

SUMARI 1 INTRODUCCIÓ

2 LES BIBLIOTEQUES PÚBLIQUES A LA PROVÍNCIA DE BARCELONA

3 LA BIBLIOTECA PÚBLICA: MISSIÓ I OBJECTIUS

4 SERVEIS QUE OFEREIXEN LES BIBLIOTEQUES PÚBLIQUES

5 LA BIBLIOTECA PÚBLICA ENCARANT EL FUTUR

6 MARC LEGAL

7 MARC NORMATIU. ESTÀNDARDS D’EQUIPAMENTS I SERVEIS

8 ORGANITZACIÓ DEL SERVEI DE BIBLIOTECA PÚBLICA: EL MARC COMPETENCIAL DE LES DIFERENTS ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES

9 FINANÇAMENT DE LES BIBLIOTEQUES PÚBLIQUES

10 ÒRGANS DE PARTICIPACIÓ D’ALTRES AGENTS EN LA PRESA DE DECISIONS

11 EL SERVEI DE BIBLIOTEQUES DE LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA

12 RECURSOS HUMANS

13 LA QUALITAT DEL SERVEI. PLANIFICACIÓ I AVALUACIÓ

14 RECURSOS D’INFORMACIÓ

ANNEXOS ANNEX 1 MANIFEST DE LA UNESCO PER A BIBLIOTECA PÚBLICA

ANNEX 2 CONVENI TIPUS ENTRE ELS AJUNTAMENTS I LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA

ANNEX 3 ELS ESTÀNDARDS D’EQUIPAMENTS I SERVEIS

ANNEX 4 PARÀMETRES ECONÒMICS

ANNEX 5 MISSIONS I FUNCIONS BÀSIQUES DEL PERSONAL DE BIBLIOTEQUES

LA BIBLIOTECA PÚBLICA A LA PROVÍNCIA DE BARCELONA: UN SERVEI EN XARXA

1• I N T R O D U C C I Ó Aquesta és la segona edició revisada i actualitzada d’un primer document elaborat amb el mateix títol pel Servei de Biblioteques de la Diputació de Barcelona l’any 2001. L’objectiu segueix sent facilitar als responsables polítics i tècnics locals una informació bàsica sobre el rol del servei de biblioteca en el context de l’anomenada «societat de la informació». Hi trobareu el marc general que regula la biblioteca pública i els requeriments bàsics que utilitza el Servei de Biblioteques (http://www.diba.es/biblioteques) en la creació i el funcionament de les biblioteques de la Xarxa. Les biblioteques públiques del nostre país han experimentat un canvi molt important en els últims anys. L’aprovació de la Llei del sistema bibliotecari de Catalunya (1993), i especialment el consens existent en el procés previ, ha generat un impuls en la creació i millora dels serveis de lectura pública a Catalunya. El nombre de biblioteques públiques va creixent i el que és més important, s’està produint també un increment en el nivell de servei i en el seu ús. La biblioteca pública, a la província de Barcelona, és un projecte compartit entre els ajuntaments que en tenen la competència, i la Diputació de Barcelona que actua com a prestadora d’ajuts i serveis, afavoreix la cooperació i facilita el seu treball en xarxa.

LA BIBLIOTECA PÚBLICA A LA PROVÍNCIA DE BARCELONA: UN SERVEI EN XARXA

2• LES

BIBLIOTEQUES PÚBLIQUES A LA PROVÍNCIA DE BARCELONA

Les biblioteques públiques a la província de Barcelona: un servei compartit dels ajuntaments i la Diputació de Barcelona per garantir als ciutadans l’accés a la informació i a la cultura. A continuació trobareu les dades de servei, recursos i usos de les biblioteques públiques que treballen en xarxa amb el Servei de Biblioteques. Les dades han estat actualitzades en data de juny del 2002.1 SERVEI

175

4.348.882

183.616

Municipis de la província de Barcelona amb servei de lectura pública, en conveni amb la Diputació de Barcelona (d’un total de 311). Habitants que poden tenir accés al servei de lectura pública, en conveni amb la Diputació de Barcelona (dels 4.805.927 que té la província). Hores de servei l’any 2001.

RECURSOS

145 8 Més de 3.500.000 107.349 1.821 94 690 29.203.938

Biblioteques públiques a la Xarxa.2 Bibliobusos a la Xarxa. Exemplars integren el seu fons documental.

m2 d’espai bibliotecari. Punts informàtics. Biblioteques amb equipament d’audició i visionatge. Professionals a les biblioteques l’any 2001. Euros invertits pels ajuntaments i la Diputació de Barcelona en el funcionament de les biblioteques de la Xarxa l’any 2001, la qual cosa representa 6,08 Euros per habitant.3

Les dades provenen de fonts d’informació del Servei de Biblioteques. Trobareu més informació a l’apartat d’estadístiques del web del Servei de Biblioteques <http://www.diba.es/biblioteques/Infgen/estadistiques/estat-c1.asp>.

Totes estan informatitzades i disposen de servei públic a Internet.

Que poden tenir accés al servei de lectura pública, en conveni amb la Diputació de Barcelona.

LA BIBLIOTECA PÚBLICA A LA PROVÍNCIA DE BARCELONA: UN SERVEI EN XARXA

USOS

37.051 9.080.399 9.039 2.215.298 588.013 2.399 5.673.962

Mitjana diària d’usuaris de préstec a tota la Xarxa l’any 2001. Usuaris totals del servei de préstec l’any 2001. Usuaris totals d’Internet l’any 2001. Mitjana diària d’usuaris d’Internet a tota la Xarxa l’any 2001. Documents prestats en total l’any 2001, dels quals: 1.833.218 són documents audiovisuals -vídeo, cassets i discs compactes. Mitjana diària de documents prestats a tota la Xarxa l’any 2001.

28.981

Documents deixats en préstec interbibliotecari l’any 2001.

17,1 %

Usuaris totals l’any 2001.

23.152

743.682

Mitjana diària d’usuaris4 a tota la Xarxa l’any 2001.

Usuaris amb carnet D’usuaris amb carnet respecte a la població atesa

Una mateixa persona pot haver estat usuària del servei bibliotecari diverses vegades.

LA BIBLIOTECA PÚBLICA A LA PROVÍNCIA DE BARCELONA: UN SERVEI EN XARXA

3• LA

BIBLIOTECA PÚBLICA: MISSIÓ I OBJECTIUS

“La biblioteca pública com a centre local d’informació facilita tot tipus de coneixement i d’informació als seus usuaris i els proporciona les condicions bàsiques per a l’aprenentatge, per a la presa de decisions i per a l’assoliment del desenvolupament cultural.” 5 Si una característica han de tenir les biblioteques públiques és el fet d’estar adaptades a la comunitat que han de servir. Es fa necessària una adaptació de la biblioteca al propi entorn, i per això s’amplia la idea de “donar serveis” per la de “prestar serveis d’adequats” a les necessitats dels usuaris reals o potencials. El punt de partida de la nova concepció de biblioteca pública, fruit de la nova realitat social i del canvi dels suports i els mitjans tradicionals de transmissió de coneixements, se centra en dos aspectes. D’una banda, en la necessitat de conèixer a fons les demandes de la comunitat per respondre a la diversitat d’interessos que pot tenir per raó d’edats, formació, interessos, etc. De l’altra, en la conveniència d’optimitzar els recursos i, per tant, de centrar-se en aquells serveis que satisfacin més les necessitats dels usuaris, com també d’aprofitar els recursos d’altres institucions, amb convenis cooperatius i xarxes.6 La biblioteca pública actua com a mitjancera entre la informació i l’usuari i vetlla per a la constitució, a escala local, de fons i serveis d’informació d’acord amb les necessitats dels ciutadans, que en són els usuaris dels serveis. Coneixedora de les necessitats d’informació de la població, la biblioteca pública pot proposar continguts i serveis d’informació a la xarxa. La biblioteca ha d’intervenir a l’hora de potenciar els avantatges socials de la societat de la informació i mirar de superar el risc de la divisió entre rics i pobres informacionals. Els poders públics han d’evitar els riscos de marginació d’amplis sectors de la població, intervenint en el procés de distribució de la informació per tal de garantir el dret de tothom a tenir les mateixes oportunitats de desenvolupament personal. D’acord amb les noves Directrius de l’IFLA/Unesco,7 les biblioteques públiques se situen en els següents grans àmbits d’actuació: accés a la informació; suport a la formació; foment de la lectura/ desenvolupament cultural; espai de relació i suport al desenvolupament personal.

5 Elements de definició de la missió de la biblioteca pública recollits en el Manifest de la Unesco de la biblioteca pública 1994 (Barcelona: Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya, 1994). 6

Tal i com ho recull l’Ajuntament de Sabadell en la presentació del “paper de la biblioteca en la societat actual”. <http:// www.ajsabadell.es/ca/educicult/biblioteques/vbadia/paperb.htm>.

Directrius IFLA/UNESCO per al desenvolupament del servei de biblioteques públiques/ elaborades per un grup de treball dirigit per Philip Gill per encàrrec de la Secció de Biblioteques Públiques de l’IFLA. Barcelona: Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya, 2002. versió castellana disponible a Internet a l’adreça següent: <http://www.unesco.org/webworld/memory/basictexts.htm> [Consulta: 9 setembre 2002].

LA BIBLIOTECA PÚBLICA A LA PROVÍNCIA DE BARCELONA: UN SERVEI EN XARXA

• Accés a la informació

Les tecnologies de la informació i la nova realitat social potencien que la biblioteca pública esdevingui un punt d’accés a la informació per a tots els ciutadans. L’adveniment de la Societat de la Informació comporta noves oportunitats per al benestar social, però també nous riscos de desigualtats amb certs perills per a la cohesió de què gaudeixen les societats europees. Es poden formar tres grups de ciutadans segons sigui la seva relació amb la informació i el coneixement: els que tinguin accés a la informació i capacitat per a seleccionarla i utilitzar-la; els que tinguin accés a la informació, però els manqui la capacitat per a seleccionar-la o utilitzar-la, i els que ni tan sols tindran accés a la informació, per raons culturals, econòmiques o geogràfiques. Els poders públics, en aquesta nova situació, han d’evitar els riscos de marginació d’amplis sectors de la població, i per això han d’intervenir en el procés de distribució i d’accés a la informació per garantir el dret de tothom a tenir les mateixes oportunitats de desenvolupament personal. Cal concebre la biblioteca pública com una finestra a tota la informació de l’entorn més immediat. Les noves directrius donen un tractament molt important a la informació local. És en aquest sentit que assenyalen que la biblioteca pública té una responsabilitat particular per facilitar l’accés a la informació local i vinculen la provisió d’informació sobre la comunitat amb el foment de la participació i la presa de decisions del màxim nombre d’agents. Així doncs, es perfila una necessària cooperació amb altres agents de la localitat –productors i distribuïdors d’informació– per a una gestió sostenible dels recursos d’informació a nivell local. Els darrers estudis sobre les funcions que ha d’assumir la biblioteca pública reafirmen la importància de proporcionar l’accés a la informació local. Consideren, dins els rols actuals de la biblioteca pública, el fet d’esdevenir un centre d’informació local i remarquen que la biblioteca ha d’oferir la informació de la localitat on es troba emplaçada i aquella que afecta directament al ciutadà. • Suport a la formació

La biblioteca pública és un excel·lent suport per a l’educació permanent i una demostració pràctica de l’aposta de la nostra societat envers el valor de l’educació, entès com un procés amb continuïtat al llarg del temps. Les biblioteques públiques inclouen dins de la seva oferta de serveis, el suport a la formació, que s’orienta a ajudar els usuaris a tenir més a prop d’allà on viuen o treballen aquells documents i instruments que els faciliten l’aprenentatge. Dos serveis addicionals que avui en dia s’estan potenciant des de les biblioteques són el de l’aprenentatge de les tecnologies i el seu efecte en la cerca i l’obtenció d’informació, i el de l’autoformació.

LA BIBLIOTECA PÚBLICA A LA PROVÍNCIA DE BARCELONA: UN SERVEI EN XARXA

• Foment de la lectura i desenvolupament cultural de la comunitat

En les Directrius de 2001 de l’IFLA/Unesco s’aborda el paper de la biblioteca pública en el desenvolupament cultural i artístic de la comunitat i en el suport a la seva identitat cultural. De nou apunten cap un treball necessari amb organitzacions locals i regionals, i per això han de coordinar activitats culturals, organitzar actes i assegurar que els interessos de la comunitat estiguin representats en la col·lecció documental del centre. S’hi recomana que la biblioteca vetlli per reflectir la varietat de cultures representades en la comunitat i emmarca aquesta activitat dins d’una necessària coordinació amb l’entorn i una aportació de la biblioteca o els equipaments bibliotecaris en la línia de donar resposta amb materials pertinents als interessos de la comunitat. • Espais de relació

La biblioteca pública té un paper com a espai públic, de relació i de trobada. Les Directrius IFLA/ Unesco conceben la biblioteca pública com “la sala d’estar de la comunitat”, això és, com un espai de trobada on conflueix una certa diversitat d’oferta cultural, on no sols s’estableixen relacions individuals entre l’usuari i el llibre i la cultura, sinó també relacions col·lectives. El desenvolupament cada vegada més gran de serveis electrònics en l’àmbit cultural i en altres àmbits ha posat de manifest que l’ús creixent d’aquests serveis es produeix junt amb una major demanda per part dels ciutadans d’espais físics d’intercanvi i de relació. En són un exemple l’Anella Cultural de Montreal “Service de la culture” 8 i l’Anella de Ciutadans de Valenciennes.9 Aquests projectes posen de manifest que a major consum de serveis culturals en línia, major és la necessitat d’oferir a nivell municipal espais per fomentar l’intercanvi i la relació personal. Tornem a una de les funcions intrínseques i clàssiques de la biblioteca pública al nostre país i ens atrevim a assegurar que aquesta funció no desapareixerà mai, ans al contrari, conviurà amb el previsible augment de serveis oferts en línia. • Suport al desenvolupament personal

Ningú no dubta que l’oportunitat de fomentar la creativitat personal i perseguir nous interessos és important per al desenvolupament de les persones. La biblioteca pública pot contribuir a aquest desenvolupament i també a resoldre satisfactòriament els afers de la nostra vida quotidiana.

Service de la culture [en línia]. <http://www.ville.montreal.qc.ca/>. [Consulta: 2 maig 2002].

Valenciennes, cité interactive [en línia]. <http://www.ville-valenciennes.fr>. [Consulta: 2 maig 2002].

LA BIBLIOTECA PÚBLICA A LA PROVÍNCIA DE BARCELONA: UN SERVEI EN XARXA

Podríem fer un apropament parcial d’aquest paper a la funció que perseguien els serveis d’informació a la comunitat (“community services”) sorgits en el marc de les biblioteques angloamericanes ens els anys setanta. Per millorar el nivell d’accés a la informació i a la cultura es van proposar integrar la biblioteca a la comunitat i cobrir les necessitats quotidianes dels ciutadans. Perseguint aquest objectiu, es van desenvolupar bases de dades de les entitats del municipi, dels principals equipaments sanitaris i educatius, entre d’altres.10 Un exemple d’aquest servei en l’actualitat el trobem a: “Servicio de Información Local” de la Ciutat de Medellín, Colòmbia (http://www.comfenalcoantioquia.com/sil), que recull, organitza i difon informació generada per la comunitat.

10 Trobareu àmplia informació d’aquests serveis a Ramona Domínguez, Nuevas formas de organización y servicios en la biblioteca pública (Gijón: Trea, 1998), p. 151-179.

LA BIBLIOTECA PÚBLICA A LA PROVÍNCIA DE BARCELONA: UN SERVEI EN XARXA

4• SERVEIS

QUE OFEREIXEN LES BIBLIOTEQUES PÚBLIQUES

La biblioteca pública –a través dels seus serveis– neix d’una relació entre el coneixement i la llibertat. No es pot, en efecte, concebre la llibertat sense accés al coneixement i a la informació. Els serveis bàsics de les biblioteques públiques són el servei d’informació i de referència, el servei de consulta i lectura i el servei de préstec. Les biblioteques ofereixen però uns serveis més amplis i diversificats, que presentem a continuació. Molts d’aquests serveis poden ser prestats en el mateix equipament, o en línia, a través del web. • Servei d’informació i de referència

Aquest servei s’ofereix a partir de fons propis i externs, als quals es pot accedir mitjançant catàleg i altres sistemes telemàtics. Entre d’altres, considera: • • • • •

Assessorament sobre com i on trobar la informació necessària. Ajuda per buscar i obtenir aquells documents que la biblioteca no té. Disseny de serveis d’informació per a col·lectius locals: empreses, grups polítics, escoles, etc. Assistència en l’ús de les eines d’accés a la informació: els catàlegs, els CD-ROM i Internet. Accés en línia a les fonts d’informació electrònica (per exemple, Internet) i a la informació disponible en CD-ROM. • Servei d’informació selectiva i fons documental especialitzat. • Servei d’informació local, que s’aborda en l’apartat següent. • Servei d’informació local

La biblioteca pública ofereix amb recursos propis i externs informació sobre la localitat i de la localitat. • Elaboració de bases de dades de contingut local (per exemple, bases de dades de fotografies històriques del barri/districte, bases de dades de premsa) o confecció de cens de webs de contingut local o edició d’informació local al web. • Assessorament en la creació de centres de documentació locals en xarxa i la integració en un únic catàleg de les referències del fons documental existent a les entitats de la zona. • Assessorament a organitzacions de la zona en el disseny de continguts dels webs propis (part documental). • Col·laboració en matèria d’informació amb altres serveis d’informació (per exemple, punts d’informació juvenil, oficines de turisme, serveis municipals d’ocupació, etc.).11 • Edició de material de contingut local i/o d’interès sectorial específic.

Unes quantes biblioteques de la Xarxa (dels municipis de Canovelles, la Garriga, Sant Andreu de la Barca, Sant Joan Despí i Viladecans, entre d’altres) integren els Punts d’Informació Juvenil com un servei més de la biblioteca. Els fons del Punt són consultables al catàleg. S’han iniciat també dos projectes que permetran experiències semblants en col·laboració amb les oficines d’informació turística i amb les agències de suport a l’ocupació.

LA BIBLIOTECA PÚBLICA A LA PROVÍNCIA DE BARCELONA: UN SERVEI EN XARXA

• Servei d’obtenció de documents

Servei que es troba molt vinculat al Servei d’informació i referència i que consisteix en la localització de documents, a partir de diverses fonts d’informació, que es troben disponibles en d’altres serveis d’informació, i en la seva posterior obtenció. • Servei de consulta i lectura

Aquest servei ofereix la consulta i lectura in-situ del fons documental en qualsevol tipus de suport, tant per a adults com per a nens, per cobrir les necessitats informatives, formatives i d’oci. • Servei de préstec

Mitjançant aquest servei s’ofereix la possibilitat de treure els documents (llibres, material audiovisual i altre material) de la biblioteca. Aquest servei té diverses modalitats: • Servei de préstec interbibliotecari. A través d’aquest servei, les biblioteques s’encarreguen de localitzar i proporcionar els documents que no existeixen en el fons propi i que estan disponibles a altres biblioteques o en d’altres institucions bibliotecàries, per exemple en les universitats públiques catalanes. • Servei de préstec domiciliari. Servei assistencial a domicili destinat a persones amb problemes de mobilitat (persones grans, persones amb dificultats físiques, malalts, etc.). • Servei de préstec a institucions privades i públiques (escoles, presons, hospitals, entitats locals, etc.). • Servei de suport a la formació

Aquest és un dels serveis que està agafant un major protagonisme en la biblioteca pública, com ho demostra el fet que els nous equipaments disposen d’espais multimèdia que permeten l’autoaprenentatge i faciliten la formació d’usuaris. Aquest servei també s’orienta a ajudar els usuaris a tenir més a prop d’allà on viuen o treballen aquells documents que faciliten l’aprenentatge.12 • Servei de formació d’usuaris

Activitats formatives que permeten aprofundir en el coneixement dels serveis i dels recursos de la biblioteca.

12 Algunes biblioteques de la Xarxa es beneficien de convenis de col·laboració amb la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), en virtut dels quals actuen com a punt de suport de la Universitat.

LA BIBLIOTECA PÚBLICA A LA PROVÍNCIA DE BARCELONA: UN SERVEI EN XARXA

• Serveis d’extensió cultural

Servei consistent en l’organització d’activitats orientades a potenciar l’ús de la biblioteca i a fomentar l’interès per la lectura en els adults i els infants (hora del conte, tallers de lectura, presentació de llibres, conferències literàries d’autors, conferències de temes d’actualitat, exposicions sobre autors, il·lustradors, cicles de música, etc.). Cal mencionar els serveis de la biblioteca “Portes enllà”, que són els que es realitzen amb la finalitat d’acostar la lectura a indrets freqüentats pels vianants i captar nous públics. Les biblioteques seleccionen d’entre el seu fons les obres adequades i les traslladen al lloc escollit. En són un exemple les Bibliopiscines i Biblioplatges, com a servei que es realitza durant l’estiu amb la finalitat d’acostar la lectura als usuaris que gaudeixen del temps d’oci a l’aire lliure a les piscines o platges de les seves localitats; així com els Bibliomercats,13 que ofereixen els serveis de biblioteca pública en els mercats municipals. • Serveis a l’escola

Un dels eixos principals de l’acció exterior de la biblioteca pública té a veure amb l’escola. El servei que la biblioteca pot oferir a les escoles del municipi té una doble vessant: l’assessorament en l’organització de la biblioteca escolar i per altra banda, l’organització conjunta d’activitats, com les sessions de formació d’usuaris per facilitar l’aprenentatge de les eines i recursos bàsics per a la formació i el currículum o l’organització d’activitats de foment de la lectura per la creació d’hàbits. • Serveis especials

Les biblioteques públiques ofereixen uns serveis especials, adreçats a satisfer les necessitats dels grups de la comunitat que per raons diverses no poden usar els serveis convencionals de la biblioteca o que tenen necessitat de serveis adaptats als seus interessos. Aquests grups engloben un ampli ventall, des dels discapacitats físics o psíquics, i els cecs o els sords fins a certs col·lectius locals: immigrants, aturats, no-lectors, tercera edat, així com també a col·lectius que són a l’hospital, en presó, en residències, o que no poden sortir de casa.14

13 Actualment funciona en el Mercat de Felip II del Districte de Sant Andreu de Barcelona, a iniciativa de la Biblioteca Garcilaso. A la parada es difonen les activitats que s’organitzen a la biblioteca i és possible de sol·licitar documents en préstec. Aquesta iniciativa ha servit per apropar la biblioteca a molts usuaris del mercat que en canvi no coneixien o no usaven la biblioteca. 14 A tall d’exemple, l’existència del Servei de cultura àrab a la Biblioteca Sant Pau-Santa Creu de Ciutat Vella de Barcelona; el projecte “el món dels tovets” que s’organitza en 6 biblioteques de la ciutat de Barcelona i que relaciona el món de la joguina i els peluixs i els contes; i el projecte “biblioteca pública-hospital” dut a terme a la Ciutat de Granollers. Per el col·lectiu d’aturats la biblioteca pública pot ajudar en la presa de decisions sobre la futura orientació professional, així com oferir materials per a l’autoformació. Podeu trobar més informació d’aquest tema a: Mayol Fernández, Carme (1994).

LA BIBLIOTECA PÚBLICA A LA PROVÍNCIA DE BARCELONA: UN SERVEI EN XARXA

5• LA

BIBLIOTECA PÚBLICA ENCARANT EL FUTUR

Les biblioteques públiques incorporen valor afegit als serveis que presten i els focalitzen a grups específics de ciutadans, considerant la realitat del seu entorn territorial. Les característiques i les possibles repercussions de l’anomenada “societat de la informació”, i la nova realitat social que es va configurant, influeixen en el rol de la biblioteca pública. Diverses qüestions el condicionen de manera notable, com ara:15 • • • • • • • •

Els canvis en la formació i el treball. La necessitat de facilitar l’accés a grans volums d’informació. El paper que la biblioteca pública pot desenvolupar com a agent actiu de foment de la lectura. L’increment de la demanda dels seus serveis. El treball amb nous suports documentals. Els nous serveis: cap a la biblioteca pública digital. El repte del treball en xarxa. La necessària participació de la biblioteca pública en les polítiques locals: socials, culturals, educacionals, d’integració, de la tercera edat… des de la perspectiva de la informació, i molt especialment en les polítiques locals d’informació.

• Formació i treball

Els temes de formació tenen actualment una importància estratègica per a aquelles societats preocupades pel seu futur. A tots els “perills” que afecten directament la societat en els seus valors se’ls dóna una resposta: l’educació. I en relació amb l’educació, ha canviat també el concepte del treball. Allò que s’aprèn en l’educació formal no serveix per a tota la vida. Cal estar sempre en permanent adaptació al món laboral. La societat necessita també altres institucions, més enllà de les escoles o dels centres de formació reglada, per donar resposta a aquesta necessitat. Un informe de la Unesco sobre l’educació en el segle XXI remarca que l’educació ha de promoure “l’aprendre a aprendre”.16 Aquesta és també la missió de les biblioteques. La biblioteca no ha de facilitar només informació, sinó que ha de potenciar el desenvolupament de la competència i de les capacitats per interpretar-la, que són les que permeten produir coneixements i valors. • La necessitat de facilitar l’accés a grans volums d’informació

Les tecnologies de la informació i la nova realitat social debiliten la imatge de la biblioteca pública entesa únicament com una col·lecció de documents físicament situada en un espai i, en canvi, potencien que la biblioteca pública esdevingui un punt d’accés, una porta a la informació per a tots els ciutadans.

Alguns d’aquests aspectes han estat analitzats a: Partit dels Socialistes de Catalunya. El Llibre blanc de la cultura a Catalunya: un futur per a la cultura catalana. (Barcelona: Edicions 62, 1999. 379 p.).

Unesco. Informe mundial sobre l’educació 1992. Barcelona: Centre Unesco de Catalunya, 1992. 149 p.

LA BIBLIOTECA PÚBLICA A LA PROVÍNCIA DE BARCELONA: UN SERVEI EN XARXA

Un dels objectius fonamentals de la nova biblioteca és proporcionar l’accés als canals que contenen tot tipus d’informació. Les biblioteques subministren a usuaris individuals o col·lectius, informació d’utilitat tant per a les activitats productives com per a les de lleure. Les biblioteques públiques seleccionen, recullen, organitzen i difonen la informació. Les biblioteques serveixen a tots els sectors de la ciutadania per trobar la informació que necessiten. Les biblioteques públiques incideixen, cada cop més, en la transformació activa de la informació en coneixement, posant aquest procés a l’abast de la major part de la població. Les polítiques sectorials locals que es volen prioritzar han d’anar de la mà de les polítiques d’informació, i una via de cooperació és establir serveis d’informació específics que poden ser oferts també des de la biblioteca pública.17 Cal que les biblioteques públiques analitzin i coneguin les necessitats d’informació dels ciutadans i que aquestes incideixin en el contingut del fons de les biblioteques i en els seus serveis. • La biblioteca pública com a agent actiu de foment de la lectura

El nivell cultural dels ciutadans és una garantia de desenvolupament democràtic. En un moment en què la democratització de la cultura i l’educació sembla ja una realitat, es viu en paral·lel la sensació d’estar en un moment de clar “empobriment” cultural. Hi ha una preocupació, per part d’alguns sectors de la societat, que no es perdi tot el que va relacionat amb la lectura. La lectura exigeix “saber llegir”, però també conèixer un codi lingüístic i cultural. La lectura aporta coneixement, comporta entreteniment, però també posa en contacte amb els altres, crea identitat i, alhora, esdevé un suport privilegiat de la llengua. Per tot això la biblioteca ha de ser un agent actiu de foment a la lectura. Cal que el sector públic faci una aposta de contrapunt a la “immediatesa” i a la “rapidesa”, que semblen indissociables de qualsevol activitat del nostre context social, amb activitats més properes a la reflexió. La millor prova que hi ha una demanda social al respecte és l’èxit de les activitats relacionades directament amb el foment de la lectura i l’escriptura (tallers o clubs de lectura, per exemple) a les biblioteques públiques. • Increment de la demanda dels seus serveis

L’ús dels serveis de les biblioteques públiques s’incrementa any rere any i la biblioteca pública ha de donar resposta a la demanda creixent dels seus serveis.

17 En aquesta línia i a tall d’exemple, recentment, algunes biblioteques de la Xarxa han publicat guies de lectura sobre la gent gran que presenten una selecció de documents d’interès per a aquest grup de població.

LA BIBLIOTECA PÚBLICA A LA PROVÍNCIA DE BARCELONA: UN SERVEI EN XARXA

El nombre d’usuaris de les biblioteques públiques de la Xarxa va passar de 5.785.661 l’any 1998 a 9.080.399 l’any 2001. Pel que fa als documents prestats, es va passar de 3.280.568 l’any 1998 a 5.673.298 l’any 2001. • Els nous suports documentals

Els llibres i altres materials impresos encara conformen la major part de les col·leccions de les biblioteques públiques. No obstant això, les col·leccions es nodreixen cada vegada més de materials en nous formats (vídeos, audiocassets, discs compactes, CD-ROMs, DVD’s, o recursos electrònics). Aquesta diversitat de materials amplien les possibilitats del servei i beneficien els usuaris de les biblioteques públiques. • Els nous serveis: cap a la biblioteca pública digital

La «biblioteca pública digital» ha de ser un punt de referència per als ciutadans en la recerca d’informació a la xarxa. Per a aconseguir-ho, la biblioteca ha d’oferir nous serveis, que han de ser una alternativa útil a la biblioteca pública tradicional.18 La biblioteca ha de fer possible la vella aspiració de les «24 hores de servei», tot establint -mitjançant el correu electrònic i l’accés via Internet- l’accessibilitat als serveis de forma continuada.19 Els nous serveis han d’estar també molt vinculats a la implantació de les tecnologies de la informació a les biblioteques, especialment en àmbits com els de la participació activa dels usuaris, de la formació o de la promoció de la lectura.20 Altres àmbits com la informació selectiva o personalitzada, l’estructuració de bases de dades o la digitalització de documents són també molt adequats en aquest nou plantejament de serveis. • El treball en xarxa

Per tal de fer front a la creixent demanda d’informació, com també per tal d’oferir serveis de qualitat, la biblioteca pública ha d’estar integrada en una doble xarxa: la tècnica i la territorial. Des del punt de vista tècnic, les biblioteques públiques han de tenir un dinamisme i una capacitat d’actuació i de resposta que s’escapa a cadascuna de les biblioteques enteses de forma individual. Des d’aquest punt de vista, el treball en xarxa afavoreix el treball tècnic21 i en redueix substancialment els costos. 18 Lozano, Roser. “La biblioteca pública virtual: un servei públic per als ciutadans del segle XXI”. En: Jornades Catalanes de Documentació (7es: 1999: Barcelona). Les biblioteques i els centres de documentació al segle XXI: peça clau de la societat de la informació. Barcelona: Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya, 1999, p. 250. 19 A tall d’exemple: l’usuari pot consultar la seva pantalla d’activitat i reservar documents, a través de l’accés als catàlegs via telemàtica, en qualsevol moment del dia i, tal i com es fa ja en el projecte «Pregunteu, les biblioteques responen» <http:// pregunte.carm.es/pregunte/pub01c.shtml> el servei d’informació pot estar permanentment en funcionament. 20 Pot ser un bon exemple el projecte «Chilias- Infoplanet» que té per objectiu oferir un nou model de biblioteca infantil, que lligués la biblioteca tradicional amb les noves tecnologies de la informació. En el projecte hi han col·laborat tres biblioteques de la Xarxa i actualment és accessible a Internet<http://www.diba.es/biblioteques/projectes/Prj2-c1.asp>. 21

Permet, entre d’altres, la creació de catàlegs col·lectius, el disseny de nous serveis documentals i la subscripció col·lectiva a bases de dades.

LA BIBLIOTECA PÚBLICA A LA PROVÍNCIA DE BARCELONA: UN SERVEI EN XARXA

Cal que les biblioteques s’agrupin en una xarxa que inclogui, a més, altres tipus de biblioteques (per exemple, biblioteques universitàries) i centres de documentació. En un àmbit territorial determinat coexisteixen biblioteques molt diverses i com a conseqüència de la coordinació i del treball en xarxa, ha de ser possible d’establir una gamma completa de serveis de biblioteca en l’àrea que cobreixin. D’altra banda, la biblioteca pública ha de treballar en xarxa també des de la perspectiva territorial. La biblioteca pública ha de tenir una presència activa en les polítiques locals d’informació tal com s’analitza en el següent apartat- i ha de desenvolupar sistemes que li permetin un treball en xarxa a nivell territorial amb els agents més propers (culturals, educatius, socials o econòmics). La biblioteca pública, per tant, s’adreça a cooperar estretament amb institucions patrimonials, escoles i institucions educatives, entre d’altres, per tal de funcionar com a proveïdora d’informació a la comunitat i oferir serveis especials a diversos grups d’usuaris, des d’informació empresarial fins a serveis per a minories ètniques i persones amb deficiències visuals. La biblioteca pública tendeix a desenvolupar els seus serveis d’acord amb les necessitats locals.22 • L a b i b l i o t e c a p ú b l i c a i l e s p o l í t i q u e s l o c a l s d ’ i n f o r m a c i ó 23

Els ajuntaments, com moltes altres organitzacions, es troben amb la necessitat de dissenyar i implementar polítiques i sistemes d’informació. El repte de transformar la informació en coneixement i el coneixement en acció orientada a millorar la qualitat de les intervencions esdevé un imperatiu de primera magnitud per a les polítiques públiques. Si bé és cert que no existeix al nostre país una tradició per part de les organitzacions de planificar la difusió de la informació envers el ciutadà, una de les claus de la gestió pública a l’inici d’aquest segle és la participació. Al nostre entendre, des dels poders públics cal no tan sols afavorir l’accessibilitat a la cultura, per citar-ne un exemple, o als recursos públics a disposició de la cultura, sinó facilitar que la vida municipal es basi en la responsabilitat d’un conjunt d’agents, tot evitant que aquests esdevinguin només consumidors de les polítiques públiques. Els sistemes d’informació poden facilitar aquesta participació, així com ajudar a la integració dels nous ciutadans.

22 En són bons exemples el servei de cultura àrab de la Biblioteca Sant Pau-Santa Creu i el projecte de “material tiflotècnic” de la Biblioteca Bonnemaison de Barcelona, que a través d’un conveni amb la ONCE pretén apropar la biblioteca pública i els seus serveis a persones amb dificultats visuals parcials o totals. 23 Podeu trobar més informació a: Omella, Ester; Abadal, Ernest. “Política local d’informació i biblioteca pública”. Item 24 (gener-juny 1999), p 13-34 i a: Amorós, Joan; Ontalba, José Antonio; Pérez, Glòria. “La intervenció de la biblioteca pública a Catalunya en les polítiques locals d’informació”. Item 24 (gener-juny 1999), p. 35-60.

LA BIBLIOTECA PÚBLICA A LA PROVÍNCIA DE BARCELONA: UN SERVEI EN XARXA

Les polítiques locals d’informació han d’estar orientades, al nostre parer, a facilitar l’accés a la informació que genera l’administració i també a la que generen d’altres agents territorials (associacions, empreses, etc.). Podríem agrupar la informació d’interès per al ciutadà en tres tipus: • Informació factual. • Informació bibliogràfica.24 • Informació administrativa. Si analitzem la situació al nostre entorn constatem que encara són una minoria els ajuntaments del nostre país que tenen sistematitzat i definit el procés d’actualització i els canals de difusió d’aquest conjunt d’informació del territori, malgrat la importància cada vegada major que l’ordenació de la informació es realitzi en primer lloc a escala local. Els serveis d’informació al ciutadà s’han de nodrir dels diversos tipus d’informació (factual, bibliogràfica, administrativa) generada en diferents llocs pels diversos agents municipals. Es tracta de planificar quina serà la informació considerada, de definir-ne la política de manteniment, i, finalment, d’orientar els serveis d’informació al ciutadà amb continguts adients. Els serveis d’informació al ciutadà dels ajuntaments necessiten basar-se i integrar-se en els punts d’accés del ciutadà a la informació ja existents, entre aquests la biblioteca pública. Aquesta es beneficia d’una ubicació privilegiada perquè participa en altres aspectes de la planificació del sistema local d’informació: en l’elaboració de continguts, assessorant en els aspectes tècnics de tractament documental de la informació, i també en tot allò que fa referència a la difusió de la informació i en la definició de productes i de serveis. La biblioteca pública, d’acord amb els seus recursos i possibilitats, pot implicar-se amb aquestes propostes d’actuació a diversos nivells: • Com a usuària de la informació local i promotora del seu ús. La biblioteca pública ha d’oferir amb recursos propis i externs informació sobre la localitat. Les noves tecnologies de la informació i la comunicació han incrementat enormement la possibilitat d’accés a la informació. Al mateix temps, però, s’incrementa la distància entre les persones amb capacitat per fer-ne ús i les que no en tenen. És des de l’Administració, i mitjançant les biblioteques, que cal facilitar espais públics d’accés a la informació, i entre aquesta, la relativa al municipi.

24 En formarien part les referències de documents que es troben a la localitat i que són o poden ser d’accés públic. Una part serien els fons de la biblioteca pública. Ara bé, no es pot oblidar que el dinamisme ciutadà (el que s’ha convingut a anomenar la societat civil, i que té una tradició molt forta a Catalunya) ha anat creant entitats de diferents especialitzacions que, sovint, són dipositàries de col·leccions de documents d’una vàlua i interès notables però que només acostumen a ser conegudes i estar a l’abast dels membres d’aquestes entitats.

LA BIBLIOTECA PÚBLICA A LA PROVÍNCIA DE BARCELONA: UN SERVEI EN XARXA

• Com a coordinadora i assessora del procés de producció de la informació local. Es tracta que la biblioteca pública participi en l’organització i informatització de les biblioteques i centres de documentació d’entitats d’un municipi per tal que els seus fons siguin coneguts i accessibles a tots els ciutadans. El projecte ha d’oferir un model d’organització a aquests centres ja existents per tal d’incorporar-los, d’alguna manera, a l’estructura o sistema de biblioteques del municipi. Aprofundir en aquesta línia de treball contribueix, en certa manera, a augmentar els fons de la biblioteca pública i, per tant, a poder servir millor els propis usuaris i, segurament, a poder-ne guanyar de nous. D’altra banda, ajuda la biblioteca pública a introduir-se encara més en el teixit associatiu del barri o municipi en què es troba i a actuar com a referent bàsic d’orientació en tot allò que fa referència a l’organització i el tractament de la informació bibliogràfica. • Com a productora d’informació local. Un dels serveis de la biblioteca pública és l’elaboració de bases de dades de contingut local (buidat de premsa local i comarcal, relació de pàgines web de contingut local, etc.).25

25 En aquest línia, destaquem l’experiència de la Biblioteca Pública de Tarragona <http://www.biblio.fut.es>, que ofereix per via telemàtica un servei d’informació local, on s’integren serveis elaborats des de la biblioteca i d’altres departaments municipals. La biblioteca ofereix l’accés al catàleg del fons de la biblioteca i al catàleg del fons local, serveis en línia, la premsa digital de les comarques de Tarragona, i una base de dades de premsa local i comarcal, que ella mateixa elabora.

LA BIBLIOTECA PÚBLICA A LA PROVÍNCIA DE BARCELONA: UN SERVEI EN XARXA

6• MARC

LEGAL

«Els municipis majors de 5.000 habitants tenen competència obligatòria de creació de biblioteca pública».26 La Constitució espanyola i el dret a la cultura 1978- La Constitució espanyola recull en l’article 44 que l’accés a la cultura és un dret constitucional. Les lleis municipals i la competència en biblioteques 1985- Segons l’article 26 de la Llei 7/85, de 2 d’abril, reguladora de bases de règim local, i la Llei municipal i de règim local de Catalunya (8/1987, art. 64b), es fixa que les biblioteques formen part de les competències obligatòries dels ajuntaments de poblacions amb més de 5.000 habitants. La legislació sectorial 1993- El 3 de març de 1993 s’aprova al Parlament de Catalunya la nova llei de biblioteques, que defineix, estructura i organitza el Sistema de Lectura Pública de Catalunya. El text es refereix a tots els elements que integren el sistema bibliotecari de Catalunya i a la manera com es relacionen entre ells. S’estructura en dues parts: la que fa referència al patrimoni bibliogràfic i a la Biblioteca de Catalunya, i la que desenvolupa el que constitueix el Sistema de Lectura Pública.

El Sistema de Lectura Pública queda definit a la llei com “el conjunt organitzat de serveis de biblioteca pública de Catalunya integrat per totes les biblioteques públiques de titularitat pública, totes les biblioteques públiques de titularitat privada que hi siguin integrades –si han subscrit un conveni amb l’ajuntament corresponent-, les biblioteques de titularitat estatal gestionades per la Generalitat i, excepcionalment, si les necessitats de lectura pública ho requereixen, hi poden ser integrades les biblioteques dels centres d’ensenyament no universitari”.27 “En els municipis de més de cinc mil habitants hi ha d’haver una biblioteca local”.28 La llei determina la unificació de les xarxes dependents de les diverses administracions en un únic Sistema de Lectura Pública, estructurada en quatre xarxes provincials. Situa la lectura pública en els municipis i atribueix les funcions de comarcalitat a les comarques. La Llei també distribueix les responsabilitats de gestió entre les diferents administracions i regula els serveis de suport que els ajuntaments rebran de la Generalitat de Catalunya o de les diputacions.

26 L’obligació de crear biblioteques públiques és l’única competència municipal en cultura que és obligatòria per llei, a més de la de vetllar pel patrimoni històric, d’acord a la «Ley 7/1985, de 2 de abril, reguladora de las bases del régimen local» (BOE nº 80, del 3 de abril de 1985, p. 89-95) i la «Llei 8/1987, de 15 d’abril, municipal i de règim local de Catalunya» (DOGC núm. 832, 27 d’abril de 1987, art. 89.4). Aquesta obligació també es recull en la legislació específica catalana, citada en aquest apartat. 27

«Llei 4/1993, de 18 de març, del sistema bibliotecari de Catalunya». DOGC, núm. 1727 (29 de març de 1993), p. 2.217-2.222.

«Ley 7/1985, de 2 de abril, reguladora de las bases del régimen local». BOE nº 80 (3 de abril de 1985), p. 89-95. Aquesta obligació també es recull en la legislació específica catalana, citada en aquest apartat.

LA BIBLIOTECA PÚBLICA A LA PROVÍNCIA DE BARCELONA: UN SERVEI EN XARXA

El Sistema de Lectura Pública queda estructurat en biblioteques centrals comarcals, biblioteques centrals urbanes, biblioteques locals, biblioteques filials i serveis bibliotecaris mòbils. Per completar aquesta estructura, preveu la creació de les Comissions de lectura pública com a element de participació.29 També considera els serveis de suport a la lectura pública, entre els quals distingeix els serveis nacionals, gestionats pel Departament de Cultura, i els serveis regionals, que són assignats al Departament de Cultura i a les diputacions provincials. El 4 de maig s’aprova el decret sobre els serveis i el personal del Sistema de Lectura Pública de Catalunya.30 El decret diferencia clarament els serveis regionals, que són competència de la Generalitat, dels que ho són de les diputacions. En relació als primers, el decret preveu la possibilitat d’una delegació a les diputacions.31

Les qüestions relatives a la participació es contemplen en l’apartat 10.

«Decret 124/1999, de 4 de maig, sobre els serveis i el personal del Sistema de Lectura Pública de Catalunya». DOGC núm. 2.885 (10 de maig de 1999), p. 6.151-6.152. 31

En l’apartat 8 hi ha la informació detallada de la distribució de competències.

LA BIBLIOTECA PÚBLICA A LA PROVÍNCIA DE BARCELONA: UN SERVEI EN XARXA

7• M A R C

N O R M AT I U .

E S T À N DA R D S

D ’ E Q U I PA M E N T S I S E R V E I S

Diferents organismes, tant internacionals com locals, han estudiat les característiques que ha de tenir un “servei òptim” i han elaborat uns estàndards que han de servir per orientar la planificació bibliotecària. Els elements de definició de la missió de la biblioteca pública es troben recollits en el Manifest de la Unesco.32 Aquest text és una referència indispensable per emmarcar el concepte de biblioteca pública, essencialment perquè presenta un enfocament evolutiu en què els serveis de la biblioteca s’adapten als nous temps i a les noves necessitats, i, en definitiva, a la pròpia evolució social. L’organisme internacional que proposa i marca les directrius generals i els estàndards que han de regir el funcionament de les biblioteques és la Federació Internacional d’Associacions de Bibliotecaris i de Biblioteques (IFLA). Les directrius o estàndards proposats per aquest organisme l’any 1973 –i que es van traduir i publicar en castellà un any més tard–33 incidien en els aspectes quantitatius (dimensió de les col·leccions, espai, horaris, etc.) i recomanaven que cada país establís, sobre la base de la seva realitat i de les seves possibilitats d’actuació, la normativa pel que fa a la quantitat, tenint en compte com a referència els mínims fixats pels seus paràmetres internacionals. Aquestes normes elaborades el 1973 es van reeditar el 1977 amb mínimes correccions. A l’inici dels anys 80, donada la transformació iniciada en la societat de la informació a causa dels avenços tecnològics, es va considerar convenient la seva revisió i es van elaborar unes noves directrius per a biblioteques públiques que es van editar el 1986 –un any més tard es van traduir al català–.34 Aquests darrers anys, una Comissió de la Secció de Biblioteques Públiques de l’IFLA ha reflexionat sobre les qüestions fonamentals de la biblioteca pública i ha elaborat un nou document de directrius per a biblioteca pública, que van sortir publicades el 2001 i són les que actualment es troben vigents.35 Les Directrius es defineixen com una eina pràctica i comencen per proporcionar una relació detallada dels serveis i instal·lacions que una biblioteca pública ha d’oferir. L’IFLA disposa igualment d’estàndards de servei bibliotecari per a infants i d’estàndards de “serveis especials” de la biblioteca pública (per a disminuïts, persones amb dificultats visuals, etc.). Tenint en compte que a nivell internacional s’havien publicat les normes el 1973, el govern català va sol·licitar al col·lectiu professional unes normes per a biblioteques públiques a Catalunya que es van publicar en dos volums el 1984 i el 1991.36 L’Associació de Bibliotecaris de Catalunya (posteriorment Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya) va adaptar els estàndards internacionals a la realitat del nostre país amb una proposta d’estàndards assumibles.

Unesco. Manifest de la Unesco de la biblioteca pública 1994. Barcelona: Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya, 1994.

IFLA. Normas para bibliotecas públicas. Madrid: Anabad, 1974.

IFLA. Directrius per a biblioteques públiques. Barcelona: Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya, 1987.

Directrius IFLA/UNESCO per al desenvolupament del servei de biblioteques públiques/ elaborades per un grup de treball dirigit per Philip Gill per encàrrec de la Secció de Biblioteques Públiques de l’IFLA. Barcelona: Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya, 2002. 36 Ballester, Josefina; Camps, Elisa; Mayol, M. Carme. Normes per a biblioteques públiques a Catalunya. Barcelona: Associació de Bibliotecaris de Catalunya: Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya, 1984-1991. 2 vol.

LA BIBLIOTECA PÚBLICA A LA PROVÍNCIA DE BARCELONA: UN SERVEI EN XARXA

Altres organismes han elaborat els seus propis estàndards, com el Ministeri d’Educació i Cultura,37 la Generalitat de Catalunya38 o la pròpia Diputació de Barcelona, sempre tenint com a referència les indicacions de l’IFLA i la realitat on s’insereixen. INTAMEL (“Round Table of the International Association on Metropolitan libraries”. Associació Internacional de Biblioteques Metropolitanes. http:// www.ifla.org/VII/rt3/rtiamcl.htm) que és una organització dependent de l’IFLA i que actua com a plataforma de planificació bibliotecària en ciutats més grans de 400.000 habitants, ha desenvolupat també uns estàndards centrats en biblioteques públiques de les àrees metropolitanes. El Servei de Biblioteques de la Diputació de Barcelona disposa d’uns paràmetres bàsics de biblioteca pública en els quals s’estableixen, a partir del nombre d’habitants i de si la biblioteca té funció de centralitat: • La superfície útil i la construïda, distribuïda per àmbits. • Les unitats necessàries de mobiliari i d’equipament. • El fons documental inicial i de manteniment tenint en compte diferents suports i tipologia de material. • Les hores setmanals mínimes d’atenció al públic. • El personal necessari. En la primera edició d’aquest document, de l’any 2001, es recollien els paràmetres vigents durant la darrera dècada. En aquesta segona edició s’adjunta en annex els nous paràmetres que van ser revisats i actualitzats a finals del mateix any. Aquests mínims regeixen les adequacions i les noves construccions dels equipaments que formen part de la Xarxa de Biblioteques, en conveni amb la Diputació de Barcelona. El Servei de Biblioteques disposa també d’uns estàndards econòmics bàsics que recullen el cost d’inversió inicial i de funcionament i manteniment anual d’una biblioteca, d’acord amb la tipologia i les dimensions. Aquests estàndards es recullen també en annex.

Prototipo de bibliotecas públicas. Madrid: Ministerio de Cultura, 1995.

“Resolució de 28 de juny de 1993, de convocatòria de Concurs públic…”. DOGC, núm. 1776 (28 de juliol de 1993), p. 5265-5267.

LA BIBLIOTECA PÚBLICA A LA PROVÍNCIA DE BARCELONA: UN SERVEI EN XARXA

8• O R G A N I T Z A C I Ó

DEL SERVEI DE BIBLIOTECA PÚBLICA: EL MARC COMPETENCIAL DE LES DIFERENTS ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES

La Llei del Sistema Bibliotecari de Catalunya39 atribueix la responsabilitat de les biblioteques públiques als ajuntaments, i els serveis de suport a la lectura pública al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i a les quatre diputacions provincials. • Competències dels municipis

D’acord a la llei corresponen als municipis les competències següents: • Crear, regular, organitzar i gestionar les biblioteques de titularitat municipal, d’acord amb les normes establertes per Llei o per reglament i d’acord amb el Mapa de la lectura pública. • Coordinar i promoure la lectura pública en el municipi. • Competències de les comarques

D’acord a la llei corresponen a les comarques les competències següents: • Prestar el servei de lectura pública d’abast supramunicipal i prestar-lo també, subsidiàriament, en els municipis de menys de cinc mil habitants. • Donar suport als municipis per a la prestació dels serveis bibliotecaris, d’acord amb els ajuntaments. • Coordinar i promoure la lectura pública a la comarca. • Fer-se càrrec del finançament de la part de les despeses corresponents a la funció comarcal de les biblioteques centrals comarcals i participar en llur gestió. • Organitzar els serveis bibliotecaris mòbils que siguin necessaris. • Competències de les diputacions

• Adquisició de fons. Aquest servei comprèn l’adquisició dels lots fundacionals de les biblioteques de nova creació i les adquisicions destinades al manteniment de les col·leccions bàsiques. • Proveïment de catalogació centralitzada. • Elaborar el Catàleg Col·lectiu de la lectura pública. • Coordinació del préstec interbibliotecari i de fons de suport al préstec. • Facilitar el suport tècnic i informàtic a les biblioteques. • Serveis bibliotecaris mòbils, quan el seu abast sigui supracomarcal.

39 «Llei 4/1993, de 18 de març, del sistema bibliotecari de Catalunya». DOGC, núm. 1727 (29 de març de 1993), p. 2.217-2.222. I posterior «Decret 124/1999, de 4 de maig, sobre els serveis i el personal del Sistema de Lectura Pública de Catalunya». DOGC núm. 2.885 (10 de maig de 1999), p. 6.151-6.152. 40 La Llei del sistema bibliotecari de Catalunya estructura el Sistema de Lectura Pública a partir de dos elements bàsics: les biblioteques públiques, la responsabilitat de les quals assigna -tal com hem vist- als municipis, i en determinats nivells, a les comarques; i en segon lloc, els serveis de suport a la lectura pública, dins dels quals es distingeix entre els serveis nacionals, gestionats pel Departament de Cultura i els serveis regionals, que són competència del Departament de Cultura i de les diputacions provincials. El «Decret 124/1999, de 4 de maig, sobre els serveis i el personal del Sistema de Lectura Pública de Catalunya» (DOGC núm. 2885, de 10 de maig de 1999) precisa les funcions que corresponen a cada administració en la gestió dels serveis de suport.

LA BIBLIOTECA PÚBLICA A LA PROVÍNCIA DE BARCELONA: UN SERVEI EN XARXA

• Competències del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya

El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya té competències en la prestació de certs serveis regionals i en la prestació de serveis nacionals de suport a la lectura pública, tots ells detallats a continuació: Serveis regionals: • Facilitar informació bibliogràfica i documental selectiva. • Coordinar el préstec interbibliotecari. • Dotar el fons de suport al préstec. • Fer el tractament de fons duplicats i sobrers. • Fer la redistribució del fons. Serveis nacionals: • Dictar tots aquells reglaments que regeixen els diferents aspectes de la lectura pública. • Fer inspecció del compliment de la llei de biblioteques i de la normativa que la desplega. • Elaborar i mantenir el Mapa de lectura pública.41 • Fer el seguiment i la supervisió de l’aplicació de les directrius del Mapa de lectura pública. • Fer prestació dels serveis nacionals de suport a la lectura pública. • Assessorar i col·laborar amb els serveis regionals en l’adquisició de fons. • Coordinar i gestionar el catàleg col·lectiu de la lectura pública. • Fer investigació bibliotecària i formació permanent i reciclatge del personal. • Promocionar les biblioteques i fomentar la lectura pública. • Establir, anualment, un programa d’ajuts per dotar d’infraestructures, renovar-les i ampliar-les, i construir-ne de noves. • Coordinar els serveis regionals a fi de garantir una gestió cohesionada del suport a la lectura pública a tot el territori. • Impulsar, seguir i supervisar l’aplicació del Mapa de lectura pública. • Situació a la Província de Barcelona

Tenint en compte aquest marc competencial, a la Província de Barcelona s’estableixen uns convenis entre els ajuntaments i la Diputació de Barcelona per l’establiment de biblioteques,42 on es contempla la distribució de responsabilitats envers el desenvolupament del servei.

41 L’any 1993 el Departament de Cultura va endegar l’elaboració del Mapa de Lectura Pública de Catalunya, que encara està pendent d’aprovació. 42

Es recull un model de conveni tipus en annex.

LA BIBLIOTECA PÚBLICA A LA PROVÍNCIA DE BARCELONA: UN SERVEI EN XARXA

Els ajuntaments són els responsables de: • Gestionar la biblioteca i garantir que presti els serveis bàsics de lectura pública. • Elaborar el Pla d’objectius i anualment, el pla d’activitats. • Aportar, com a mínim, el personal sense titulació bibliotecària i cobrir-ne les suplències. • Destinar els recursos econòmics necessaris per realitzar programes de promoció de la biblioteca i dels seus serveis, com també per endegar campanyes de promoció de la lectura, en el marc del Pla d’objectius i activitats anual. • Aportar els recursos necessaris per a l’adquisició de documents i publicacions periòdiques, destinats a completar els fons de la biblioteca i a donar resposta a les demandes específiques del municipi. • Mantenir l’edifici i fer-se càrrec de les assegurances tant de l’edifici com del seu contingut, llevat de l’equipament informàtic. • Mantenir i reposar les instal·lacions i els equips, feta excepció dels equips informàtics vinculats al sistema informàtic de la Diputació. • Subministrar l’equipament audiovisual bàsic i antifurts. • Satisfer les despeses dels subministraments derivats de l’activitat de la biblioteca. • Garantir una correcta senyalització de la biblioteca, tant a la seva entrada de façana, amb indicació de l’horari del servei, com a la senyalització viària de la ciutat. La Diputació, que té competència en serveis regionals, s’obliga a: • Subministrar el fons documental inicial de la biblioteca, amb el tractament catalogràfic necessari i amb la seva incorporació al catàleg col·lectiu. • Subministrar periòdicament un fons de manteniment de documents, amb el tractament catalogràfic necessari. • Gestionar el catàleg col·lectiu de la xarxa. • Subministrar la instal·lació informàtica i els corresponents equips bàsics. • Aportar el director/a, si és el cas, i el personal bibliotecari titular i cobrir-ne les suplències. • Facilitar el treball en xarxa entre el personal de les biblioteques per a l’intercanvi d’experiències i iniciatives. • Oferir formació tècnica al personal de la biblioteca. • Mantenir l’accés dels ciutadans a l’Internet, tot subministrant els equips informàtics necessaris. • Mantenir el sistema informàtic instal·lat per la Diputació i assumir-ne les despeses de comunicació. • Facilitar eines per a la recollida i registre de dades estadístiques de les biblioteques, elaborar i presentar dades estadístiques globals del servei i fomentar la seva avaluació. • Cooperar en actuacions destinades a la promoció de la lectura.

LA BIBLIOTECA PÚBLICA A LA PROVÍNCIA DE BARCELONA: UN SERVEI EN XARXA

9• FINANÇAMENT

DE LES BIBLIOTEQUES PÚBLIQUES

“El servei de biblioteca pública és responsabilitat de les administracions local i nacional. Ha de tenir en compte el suport d’una legislació específica i ha de ser finançada pels governs nacionals i locals.” 43 Actualment, la font principal de finançament del funcionament de les biblioteques públiques és l’administració local. A més, existeixen models de participació de capital privat per a certs serveis de la biblioteca pública.44 A la província de Barcelona, la major part dels ajuntaments cobreixen a l’entorn d’un 40% dels costos de funcionament del servei, i la resta de recursos és bàsicament l’aportació de la Diputació de Barcelona.45 L’assignació econòmica de la Diputació a la província de Barcelona, així com també la del Departament de Cultura de la Generalitat a la totalitat del territori català,46 es destina als aspectes més tècnics del funcionament de la biblioteca. Els ajuntaments assumeixen, entre d’altres, la despesa infraestructural. El Servei de Biblioteques de la Diputació de Barcelona disposa d’uns paràmetres de despesa d’inversió inicial i de funcionament i manteniment anual del servei bibliotecari, en funció del tipus de biblioteca (filial, local, central urbana, central comarcal).47 Es calcula per a cada tipus de despesa les aportacions previstes per part de l’ajuntament i de la Diputació de Barcelona. Els conceptes englobats sota aquests paràmetres, que oferim en annex, són: • Inversió inicial (Obra i mobiliari; equipament informàtic; equipament audiovisual, autopréstec i antifurt i fons documental). • Funcionament i manteniment anual (fons documental, subscripcions, manteniment de l’edifici i de l’equipament instal·lat, manteniment informàtic, personal i activitats de promoció de la lectura i dels serveis). • Cost/gratuïtat del servei

El Manifest de la Unesco estableix que la biblioteca pública ha de ser, en principi, gratuïta. En certs països existeixen exemples de biblioteques que fan pagar als usuaris una taxa anual per a l’ús dels seus serveis. Igualment, existeixen exemples de certes biblioteques que no utilitzen

Unesco. Manifest de la Unesco de la biblioteca pública 1994, Barcelona: Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya, 1994.

44 Per altra banda, les biblioteques poden obtenir finançament privat per al desenvolupament de certs serveis. N’és un exemple l’esponsorització rebuda per la Biblioteca Pública de Tarragona per al desenvolupament del Servei d’Informació Local. 45

Dades extretes de fonts d’informació internes del Servei de Biblioteques de la Diputació de Barcelona.

En col·laboració, en algunes províncies, amb la diputació corresponent.

Tal com hem mencionat, el Sistema de Lectura Pública defineix diferents tipus de biblioteca i de serveis bibliotecaris, segons la seva funció.

LA BIBLIOTECA PÚBLICA A LA PROVÍNCIA DE BARCELONA: UN SERVEI EN XARXA

la taxa anual, però sí que ofereixen certs serveis de pagament (per exemple, el servei de documentació a empreses i a partits polítics locals, entre d’altres). Les biblioteques de la Xarxa tenen establert un preu públic per a determinats serveis i activitats. Ens referim al servei de préstec interbibliotecari i les impressions derivades del servei públic d’Internet. Les biblioteques cobren també per l’ús del servei de fotocopiadora i en alguns casos per les despeses de reclamacions del servei de préstec, així com l’organització de sessions de formació d’usuaris i de foment de la lectura, entre d’altres.

LA BIBLIOTECA PÚBLICA A LA PROVÍNCIA DE BARCELONA: UN SERVEI EN XARXA

10• ÒRGANS

D E PA R T I C I PA C I Ó D ’ A LT R E S A G E N T S E N L A P R E S A D E D E C I S I O N S 48

La biblioteca pública ha d’assumir un doble paper en l’escala local: participar en la dinàmica cultural i social del municipi i integrar en el seu funcionament els agents que hi intervenen. La participació de la Biblioteca en la dinàmica cultural municipal es canalitza en molts municipis a través de la seva presència en els consells municipals cultura o altres organismes similars. Són plataformes que faciliten la implicació dels agents culturals territorials en la dinàmica cultural del municipi. En els municipis on aquesta vinculació és efectiva, es detecta que l’orientació del servei de la biblioteca busca donar resposta a les necessitats de l’entorn, es porten a terme polítiques de foment de la lectura a partir d’una planificació prèvia i sobretot, es constata l’existència d’una major interrelació entre la biblioteca pública i els altres serveis municipals, així com amb la resta d’iniciatives ciutadanes en general. D’altra banda, la participació de la ciutat en el funcionament de la biblioteca es pot conduir a través de les comissions de lectura pública. La comissió de lectura pública és un òrgan consultiu i de participació sectorial previst en l’article 38 la llei. D’acord amb aquesta llei, les comissions de lectura pública tenen per funcions, entre d’altres, assistir els ajuntaments en matèria de lectura pública; analitzar les necessitats d’equipaments o de serveis de la comarca o el municipi respectiu; programar activitats de promoció i estímul de l’ús de les biblioteques i coordinar l’actuació de les biblioteques públiques i escolars. La llei preveu l’existència de comissions de lectura pública en cada comarca i en cada municipi que compti amb una biblioteca central urbana. Les comissions es poden constituir, però, en qualsevol municipi que disposi de biblioteca pública. La determinació de la composició i el règim de funcionament correspon a l’ajuntament. Les ciutats de Vic i Barcelona, per citar dos exemples concrets, han utilitzat dos models diferents de comissió de lectura pública. En data 30 de setembre de 1996, el ple Municipal de l’Ajuntament de Vic va aprovar la creació a Vic d’una Comissió de Lectura Pública formada pel regidor delegat de la Gestió Cultural, la directora de la Biblioteca Joan Triadú, el director del Museu de l’Art de la Pell, la directora de l’Arxiu Històric Comarcal d’Osona i sis persones més nomenades pel ple, a proposta dels grups municipals del consistori.

Per la redacció d’aquest apartat, agraïm la col·laboració de Concepció Espadamala de la Biblioteca Joan Triadú de Vic.

LA BIBLIOTECA PÚBLICA A LA PROVÍNCIA DE BARCELONA: UN SERVEI EN XARXA

L’Ajuntament de Barcelona creà el mes d’abril de 1999 la Comissió de Lectura Pública, integrada per representants d’entitats relacionades amb la cultura, l’educació i el lleure. La voluntat de l’Ajuntament de Barcelona és incloure diferents representacions: biblioteques públiques de la ciutat i altres tipus de biblioteques (universitàries, escolars, especialitzades, etc.); professionals de l’ensenyament; centres pedagògics i de recursos; indústries de la cultura: empreses editorials, discogràfiques, videogràfiques, etc.; associacions professionals del sector i administracions públiques corresponents. En el cas de la ciutat de Barcelona s’han constituït grups de treball temàtics i s’han creat comissions als Districtes de la Ciutat.49 L’Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona vetlla per l’estreta vinculació dels ajuntaments en el servei de biblioteca amb iniciatives com la Comissió de Lectura Pública de la Taula de Regidors,50 els treballs en l’àmbit de biblioteques de les tres jornades de política cultural local realitzades el 1997, 1998 i 2000 o les edicions d’Interacció, trobades biennals de gestió i polítiques culturals.

49 Les “Normes reguladores de la Comissió de lectura pública de Barcelona” es van aprovar en la sessió del 19 de febrer de 1999 i es van publicar posteriorment a: Gaseta municipal de Barcelona, núm. 8 (20 de març de 1999), p. 235-236. 50

Creada el 1996 com a element de participació i contrast amb els ajuntaments de la província.

LA BIBLIOTECA PÚBLICA A LA PROVÍNCIA DE BARCELONA: UN SERVEI EN XARXA

11• E L S E R V E I D E B I B L I O T E Q U E S DE BARCELONA

DE LA

DIPUTACIÓ

Al servei de la cooperació i del treball en xarxa

La Diputació de Barcelona té com a objectiu bàsic la cooperació amb els ens locals de la província, amb una clara voluntat d’especialització en la priorització de les seves actuacions. La tradició en el suport de la Diputació a les biblioteques ve de lluny, però va ser el 1989 quan aquesta voluntat de cooperació i servei als municipis en l’àmbit bibliotecari va agafar un nou impuls. El Servei de Biblioteques té com a objectiu que els municipis de la província assumeixin de manera eficient la creació i el manteniment de les seves biblioteques, en un plantejament de treball en xarxa. Hi aporta, a part de recursos econòmics i materials, l’experiència d’un equip d’especialistes en equipaments i serveis bibliotecaris. El treball en xarxa permet a les biblioteques públiques dels municipis i als seus ajuntaments formar part d’un sistema de relacions superior on es poden compartir experiències i recursos, des d’on es pot promocionar el servei en una perspectiva més àmplia que la local i produir serveis comuns. El treball en xarxa permet també un ritme de desenvolupament comú, sense perdre els beneficis de la gestió basada en un principi de proximitat. Prenent com a punt de partida l’any 1989, en què es va iniciar el procés de modernització i adequació de la Xarxa, veiem que les línies mestres d‘actuació d’aquests darrers anys han estat:51 • Pla de biblioteques

La construcció de noves biblioteques i el trasllat a nous locals de les antigues biblioteques ha estat i continua sent un tema prioritari, perquè es fa impossible replantejar els serveis, modernitzar-los, incrementar el fons i atreure nous lectors amb edificis sense les condicions adequades. El suport de la Diputació en aquest apartat ha estat decisiu en aprovar un pla específic de subvencions per a la construcció de biblioteques dins el PCAL (Pla de Cooperació i Assistència Local) fins l’any 1999 i actualment dins de la iniciativa “Xarxa Barcelona. Municipis de Qualitat”. Aquest suport ha suposat en els últims anys una aportació als municipis d’uns 6.000 milions d’Euros de mitjana anuals per a la construcció de biblioteques. • Pla de Bibliobusos

El bibliobús, com a servei rural, s’ha impulsat a les zones de menys concentració demogràfica, principalment en municipis entre 400 i 3.000 habitants. Actualment hi ha 8 bibliobusos en servei i 1 en construcció. Els 8 bibliobusos actualment en funcionament donen servei a 76 municipis amb un àmbit de cobertura de 102.539 habitants. 51 Podeu consultar més informació a: Cultura en Xarxa: la política cultural de la Diputació de Barcelona. Barcelona: Diputació de Barcelona. Àrea de Cultura, 2000; la informació continguda al web: “Servei de Biblioteques” <http://www.diba.es/biblioteques/ inici.asp> i les referències contemplades en l’apartat de recursos d’informació.

LA BIBLIOTECA PÚBLICA A LA PROVÍNCIA DE BARCELONA: UN SERVEI EN XARXA

Es tracta d’una veritable biblioteca mòbil que, convenientment equipada amb les actuals tecnologies, pot prestar unes funcions equiparables a les de les biblioteques tradicionals, ja que a través del catàleg col·lectiu té accés als fons bibliogràfics de tota la Xarxa. Amb la voluntat d’analitzar models bibliotecaris en zones rurals, recentment, el Servei de Biblioteques ha promogut i editat un estudi que presenta l’estat de la qüestió i propostes d’actuació.52 • Assessorament i suport tècnic

Des de les diferents unitats del Servei es presta assessorament i suport tècnic als gestors de les diferents biblioteques, tant en els aspectes d’equipaments -des del planejament inicial del projecte fins al seu manteniment futur- com en els serveis bibliotecaris. • Selecció, adquisició i distribució de fons documental

El Servei de Biblioteques aporta el fons inicial i de manteniment bàsic de les biblioteques de la Xarxa. En funció de la tipologia de biblioteca i del nombre d’habitants del municipi, s’estableix la dimensió de la col·lecció inicial i final de la biblioteca, a partir de l’increment anual aconsellable. També s’estableix la proporció idònia de fons documental per a cada una de les àrees de la biblioteca: informació i referència, general, infantil, música i revistes i publicacions periòdiques. El fons documental de la biblioteca, a més de llibres, està format per revistes, discos compactes, cintes de vídeo, CD-ROM, transparències, plànols, mapes, cartells, fullets i partitures musicals, entre d’altres materials. • P r o g r a m a d e Te c n o l o g i e s d e l a I n f o r m a c i ó

La incorporació de les tecnologies de la informació a les biblioteques públiques és un dels objectius estratègics de la Diputació de Barcelona en la seva cooperació amb els municipis. Alguns dels aspectes més significatius d’aquest procés son: • Creació i gestió del catàleg col·lectiu provincial. • Informatització de les biblioteques de la xarxa. La informatització de les biblioteques de la Xarxa es va plantejar com una eina per facilitar l’ús i consulta dels fons documentals i també per millorar el treball tècnic del personal. Es preveu que a finals d’aquest any totes les biblioteques estiguin informatitzades. Entretant, les biblioteques més petites, que encara no estan informatitzades en el seu conjunt, disposen d’un ordinador connectat a Internet que permet consultar el catàleg col·lectiu de la Xarxa a més de facilitar altres serveis als usuaris.

52 Comalat, Maite; Reyes, Lourdes. Els serveis bibliotecaris en zones rurals: una proposta d’actuació viable. Barcelona: Diputació de Barcelona. Servei de Biblioteques, 2000. (Documents de treball per a la biblioteca pública; 1).

LA BIBLIOTECA PÚBLICA A LA PROVÍNCIA DE BARCELONA: UN SERVEI EN XARXA

El programari seleccionat per iniciar el procés d’informatització va ser VTLS (Virginia Tech Library System). VTLS és un sistema multifuncional integrat i en línia, dissenyat per automatitzar totes les tasques que es duen a terme en una biblioteca o xarxa de biblioteques: adquisicions, catalogació, consulta pública, préstec, control de publicacions en sèrie i estadístiques. Servidor de CD-ROM d’informació

Encara que el llibre continua sent l’element bàsic de qualsevol tipus de biblioteca i el suport paper n’és encara el protagonista, les biblioteques incorporen també materials en altes suports: audiovisuals, CD-ROM. L’any 1998 es va adquirir un servidor d’aplicacions que permet que des de les biblioteques informatitzades es pugui accedir a un banc central de CD-ROM d’informació i referència. Des de finals de l’any passat les biblioteques de la Xarxa hi poden consultar algunes publicacions locals digitalitzades. Internet a les biblioteques de la Xarxa

La decisió d’apostar per dotar les biblioteques públiques d’Internet té un objectiu final molt clar: facilitar als ciutadans les infraestructures, l’assistència i mediació que li han de permetre un accés qualificat a la informació que aquest mitjà canalitza. Aquesta actuació té, doncs, quatre vessants: la posada a l’abast de la infraestructura necessària, la formació del personal de les biblioteques, la formació i assessorament dels usuaris i la incorporació de contingut d’informació local a la Xarxa. • Promoció de la lectura i activitats de suport

La Diputació de Barcelona té una convocatòria d’ajut a l’activitat dels ajuntaments en relació a la promoció de la lectura i a les polítiques locals d’informació. L’objectiu dels ajuts és incentivar les accions de promoció de la lectura i les de disseny i execució de polítiques d’informació a nivell local pensades amb la col·laboració i els recursos de la biblioteca pública. Des del Servei de Biblioteques es programen també una sèrie de serveis directes en la línia de la dinamització i del foment de la lectura com ara exposicions monogràfiques sobre temes d’interès general que itineren per les biblioteques. A més, el Servei de Biblioteques té dos programes específics en aquesta línia: • Programa de suport a la promoció de lectura per a dones. • Programa de servei de lectura en els municipis rurals. Podeu obtenir més informació dels programes, com també dels projectes europeus i internacionals en els quals participa, i de les seves publicacions; a través de la pàgina web del Servei i dels documents que trobareu en l’apartat de recursos d’informació.

LA BIBLIOTECA PÚBLICA A LA PROVÍNCIA DE BARCELONA: UN SERVEI EN XARXA

• Formació

A partir d’uns objectius i d’uns àmbits temàtics, cada any es desenvolupen plans formatius per al personal de les biblioteques, conjuntament amb el Servei de Planificació de Personal. S’amplia la informació en l’apartat 12, de Recursos Humans. • Publicacions

Entre les publicacions del Servei, se’n poden distingir de tres menes: • les que tenen un marcat caràcter de difusió: tríptics, punts de llibre, guies de lectura i cartells, en són un exemple. • els materials de suport per a les biblioteques i els bibliotecaris: els dossiers monogràfics de temàtica diversa; els butlletins, com són el butlletí d’informació interna l’Espia, la Cartellera, publicació realitzada sobre temes relacionats amb el món del llibre i de la cultura en general, la guia de l’animació en la que apareix informació sobre diverses activitats de petit format per a les biblioteques i el Manual de Supervivència, que és l’eina destinada al personal de les biblioteques on es dóna informació sobre els documents que es poden utilitzar com a pauta, en són un exemple. La major part d’aquests materials tenen una versió electrònica i s’actualitzen permanentment a la Intranet. • llibres i vídeos sobre l’especialització. En format llibre es publiquen, en català i castellà, dues col·leccions. “Materials per a la biblioteca pública” del que s’han publicat tres títols editorials: Claus per a l’èxit: indicadors de rendiment per a biblioteques públiques; Gestió de biblioteques i centres d’informació i Planificar per obtenir resultats: un procés de transformació de la biblioteca pública i “Documents de treball per a la biblioteca pública” amb un títol publicat: Els serveis bibliotecaris en zones rurals: una proposta d’actuació viable. En format vídeo existeix la col·lecció Biblioimatges.

LA BIBLIOTECA PÚBLICA A LA PROVÍNCIA DE BARCELONA: UN SERVEI EN XARXA

12• RECURSOS

HUMANS

“El personal de les biblioteques és un intermediari actiu entre els usuaris i els recursos. Aquest està preparat per donar assistència als usuaris per treure el màxim de benefici dels serveis bibliotecaris”.53 La Secció de Biblioteques Públiques de la Federació Internacional d’Associacions de Bibliotecaris i de Biblioteques (IFLA) promou estudis per analitzar les tendències de serveis de la biblioteca pública. Els darrers estudis assenyalen una doble tendència pel que fa als serveis de la biblioteca pública: per una banda, una part creixent dels serveis de la biblioteca pública s’ofereix en línia i en autoservei i per l’altra, cal donar resposta a creixents demandes sectoralitzades (a empreses, grups polítics, persones en atur, etc.). Per tant, els bibliotecaris es converteixen, cada vegada més, en intermediaris entre la informació i el ciutadà i, també, en gestors de la informació. Aquesta tendència, de ben segur, tindrà implicacions significatives quant al personal. Per tal d’oferir uns serveis de qualitat, és necessari que les biblioteques públiques disposin de personal qualificat, altament motivat i orientat a l’usuari. Cal que tot el personal tingui clares la missió i funcions del servei bibliotecari, els objectius a assolir, les funcions i responsabilitats de treball ben definides, i alhora la predisposició de formar part d’un mateix equip de treball que cerca unes finalitats comunes. Els perfils professionals necessaris per assegurar la nova orientació de les biblioteques han de tenir present tasques de gestió i organització de l’equipament i de les persones que hi treballen, tasques tècniques específiques de l’àmbit de la biblioteconomia i tasques d’informació i d’atenció personalitzada als usuaris. Constatem com una qüestió altament positiva l’existència d’equips de treball multidisciplinaris, amb la participació de professionals que provenen d’altres àmbits, com ara la informàtica. Segons preveu la llei, el personal per assegurar el funcionament d’aquests equipaments són: les persones titulars de la direcció de les biblioteques, el personal tècnic i el personal tècnic auxiliar de biblioteca. D’acord a les condicions i característiques del servei, caldrà tenir també en compte personal de suport de diferents perfils. El seu nombre i proporció es recull en els estàndards d’equipaments i serveis, presentats en annex. Les biblioteques amb centralitat urbana o comarcal tenen unes necessitats específiques de personal. El Servei de Biblioteques ho recull en uns estàndards de personal propis per a aquestes tipologies de biblioteca, que presentem igualment en annex. La llei estableix que les biblioteques del Sistema de Lectura Pública han de tenir el personal suficient, amb la qualificació i el nivell tècnic que exigeixin les funcions assignades, d’acord

53 Directrius IFLA/UNESCO per al desenvolupament del servei de biblioteques públiques/ elaborades per un grup de treball dirigit per Philip Gill per encàrrec de la Secció de Biblioteques Públiques de l’IFLA. Barcelona: Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya, 2002.

LA BIBLIOTECA PÚBLICA A LA PROVÍNCIA DE BARCELONA: UN SERVEI EN XARXA

amb el que estableix el Mapa de la lectura pública. La proporció de professionals de cada equipament s’estableix d’acord amb unes categories de biblioteques determinades a partir de cinc criteris: extensió i distribució de l’espai en metres quadrats, dimensió de la col·lecció, serveis i usuaris potencials i horari públic de servei. A la pràctica, constatem també la tendència a contractar personal a temps parcial per a tasques específiques o per a la cobertura de servei en determinades franges horàries. La descripció de les missions i funcions bàsiques que preveu la llei es recullen en annex. • Formació del personal de les biblioteques

La formació és considerada un dels elements estratègics del Servei de Biblioteques. La voluntat del Servei de Biblioteques és que el personal de les biblioteques estigui permanentment obert a la formació continuada,54 per adaptar-se a les noves “exigències” dels usuaris, als nous serveis, als nous sistemes organitzatius, a les noves tecnologies i a les noves formes de treballar. La demanda d’una major qualitat d’atenció a l’usuari, la integració en projectes interdisciplinars, la incorporació de coneixement sobre noves tecnologies, la necessitat de potenciar el treball en equip i per objectius, etc., es tradueix en la necessitat de definir, des de recursos humans, unes competències bàsiques per al servei de biblioteques (algunes de les quals poden ser compartides amb altres serveis) de tal forma que qualsevol professional, hagi de tenir definit un pla de desenvolupament que li permeti anar-les potenciant i “creixent” en l’organització.55 Conjuntament amb el Servei de Planificació de Personal de la Diputació de Barcelona s’ha definit per enguany un Pla de Formació 2001-2002 amb tres àmbits temàtics: el servei d’informació i de referència; la formació de col·leccions i les àrees infantils i els seus serveis. Els cursos s’han programat conjuntament amb la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona (http://www.ub.es/biblio). Per a l’any 2003 està previst la celebració d’un curs adreçat als tècnics auxiliars de l’organització del treball a la biblioteca pública.

Al nostre parer, el concepte de “formació continuada” requereix d’una política prèvia de desenvolupament de recursos humans, que en definitiva és la que pot justificar i donar un valor a l’activitat de formació. El primer objectiu de la formació ha de ser el desenvolupament de les persones, perquè només així aconseguirem un desenvolupament de la Xarxa de biblioteques.

55 Es consideren competències bàsiques: l’orientació al client, l’orientació a resultats, el treball en equip, la millora continuada, el treball per objectius, els coneixements tècnics, la visió global, el coneixement de l’entorn. És missió del Servei de Biblioteques definir polítiques i sistemes de gestió i dels directors de les biblioteques aplicar correctament aquestes polítiques.

LA BIBLIOTECA PÚBLICA A LA PROVÍNCIA DE BARCELONA: UN SERVEI EN XARXA

13• LA

Q UA L I TAT D E L S E R V E I .

PLANIFICACIÓ

I AVA L UAC I Ó

“Cal formular una política clara que defineixi els objectius, les prioritats i els serveis en relació a les necessitats de la comunitat local. La biblioteca pública ha de ser organitzada de manera eficaç i ha de mantenir estàndards professionals de funcionament”.56 • Planificació de serveis

La planificació del servei bibliotecari ens assegurarà que: • La biblioteca respongui a les necessitats d’informació de la comunitat. • Els responsables polítics, directius i tècnics comprenguin i comparteixin la finalitat de la biblioteca pública. • Els fons públics siguin administrats de manera efectiva i responsable. • Existeixi continuïtat de servei malgrat els canvis polítics i de personal. • La biblioteca pugui respondre efectivament a canvis. De cara a assegurar la provisió de serveis bibliotecaris efectius, eficients i de qualitat, cal explicitar i donar a conèixer les finalitats de la biblioteca pública, els objectius a curt i llarg termini, les estratègies i les realitzacions. Cal fer accessibles aquests propòsits a tots els sectors de la comunitat. Els plans estratègics requereixen plantejament, documentació i implementació.57 • Avaluació de serveis

L’avaluació de la gestió d’un servei públic –i en concret del servei bibliotecari- mitjançant la utilització d’indicadors de gestió, ens ha d’ajudar a planificar, a prendre decisions, a justificar l’assignació de recursos, a comunicar, a resoldre problemes abans que sorgeixin i a controlar el progrés. Si s’avalua la gestió sistemàticament, se servirà a la comunitat tan bé com sigui possible i augmentarà la satisfacció laboral de tots els implicats. Tots els programes i serveis seran avaluats de manera regular per tal d’assegurar: • Que estan encarats a aconseguir els objectius i les missions de la biblioteca. • Que responen a les necessitats d’informació de la comunitat. • Que necessiten millora, nova direcció o redefinició, si s’escau. • Que són finançats de manera adequada. • Que el cost és efectiu.

56 Elements de funcionament i gestió de la biblioteca pública recollits en el Manifest de la Unesco de la biblioteca pública 1994 (Barcelona: Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya, 1994). 57 Les ciutats de Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat, Sabadell i Terrassa tenen plans de biblioteques aprovats. Vegeu més informació a: Omella, Ester; Permanyer, Jordi; Reyes, Lourdes. “Els plans municipals de biblioteques: contextualització i situació a Catalunya”. BiD núm. 8 (jul. 2002). <http://www.ub.es/biblio/bid/08omella.htm>. [Consulta: 9 setembre 2002].

LA BIBLIOTECA PÚBLICA A LA PROVÍNCIA DE BARCELONA: UN SERVEI EN XARXA

Els indicadors més utilitzats per avaluar l’assoliment dels objectius de la biblioteca pública són: • Indicadors d’economia. Aporten informació respecte del cost del servei. Relacionen els recursos disponibles amb els recursos utilitzats. En són un exemple: despesa del servei per habitant; despesa per usuari; despesa per préstec; despesa per hora. • Indicadors d’eficiència. Aporten informació respecte de la productivitat del servei. Relacionen els recursos utilitzats (béns i serveis consumits) i els resultats obtinguts (béns i serveis produïts). En són un exemple:

Indicadors d’eficiència dels professionals

Indicadors d’eficiència de la superfície

Indicadors d’eficiència del fons bibliotecari Indicadors d’eficiència de l’horari

Usuaris per professional; préstecs per professionals; hores per professional. Usuaris per metre quadrat; fons bibliotecari per metre quadrat. Préstecs per fons bibliotecari. Usuaris per hora; préstecs per hora.

• Indicadors d’eficàcia. Aporten informació respecte del grau d’assoliment dels objectius del servei. Ens aproximen a la vessant més qualitativa dels serveis. És a dir, com i fins a quin punt els resultats obtinguts s’ajusten als objectius previstos. En són un exemple:

Indicadors d’eficàcia sobre la població

Usuaris per habitants; persones amb carnet de la biblioteca per habitant; préstecs per habitant.

Indicadors d’eficàcia sobre els usuaris

Préstecs per usuari; usuaris per persones amb carnet.

• L’ a v a l u a c i ó d e s e r v e i s d e l e s b i b l i o t e q u e s d e l a X a r x a

L’any 1994 es va portar a terme, per part del Servei de Biblioteques de la Diputació, la primera iniciativa d’avaluació de serveis de les biblioteques de la Xarxa, amb la utilització d’indicadors d’economia, eficiència i eficàcia, i els primers estudis comparatius entre biblioteques. Aquest estudi es va realitzant cada any i permet, tant als directors de les biblioteques com als responsables municipals, anar seguint l’evolució dels serveis. La informació bàsica vinculada és accessible al web del Servei.

LA BIBLIOTECA PÚBLICA A LA PROVÍNCIA DE BARCELONA: UN SERVEI EN XARXA

El Servei de Biblioteques va establir amb la Fundació Bertelsmann el Programa d’Anàlisi de Biblioteques (PAB),58 que compara i avalua els serveis que actualment es donen en 10 biblioteques de la Xarxa, es comprova si responen als interessos i necessitats dels usuaris i facilita mètodes de gestió amb criteris de rendiment. En el marc del conveni entre la Fundació Bertelsmann i l’Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona s’han realitzat també estudis encarats a conèixer les necessitats d’informació del ciutadà i el nivell de coneixement, expectativa i valoració del servei bibliotecari.59 Les biblioteques elaboren anualment una memòria sobre el funcionament, l’ús i l’activitat del centre. Cada any es reuneix una comissió de seguiment a cada municipi, amb la participació de responsables municipals, de responsables del Servei de Biblioteques i la direcció de la pròpia biblioteca, per tal d’avaluar-ne el funcionament, analitzar les seves necessitats i proposar millores en el servei. La Diputació, a nivell intern, ha iniciat un treball conjunt entre la Direcció de Serveis de Recursos Interns i Sistemes i el Servei de Biblioteques per avaluar la satisfacció dels usuaris de la Xarxa de biblioteques i de bibliobusos. S’analitza el perfil dels usuaris; l’ús de la biblioteca, horaris i accessibilitat; l’avaluació de la satisfacció i imatge de les biblioteques de la xarxa i l’avaluació de la satisfacció del servei de préstec. La valoració global de les biblioteques de la xarxa és del 7,63 de mitjana i la dels bibliobusos de 8,4. A més, en col·laboració amb els respectius ajuntaments, s’han iniciat una sèrie d’estudis de satisfacció a nivell local per a municipis de més de 30.000 habitants.

58 El Programa d’Anàlisi de Biblioteques analitza si les biblioteques públiques compleixen amb la seva pròpia funció i aprofiten realment el seu potencial d’actuació; si el treball que realitzen les biblioteques públiques respon als interessos dels usuaris i en quina mesura s’apliquen els criteris fonamentals de rendibilitat en l’organització de les biblioteques públiques. Podeu trobar més informació del programa i dels seus objectius a: <http://www.diba.es/biblioteques/Projectes/Prj5-A1.htm>. 59

Aquests estudis es poden consultar i obtenir a la pàgina web de La Fundació Bertelsmann: <http://www.fundacionbertelsmann.es>.

LA BIBLIOTECA PÚBLICA A LA PROVÍNCIA DE BARCELONA: UN SERVEI EN XARXA

14• RECURSOS

D ’ I N F O R M A C I Ó 60

• La biblioteca pública i els seus objectius

Amorós, Joan; Ontalba, José Antonio; Pérez, Glòria. “La intervenció de la biblioteca pública a Catalunya en les polítiques locals d’informació”. Item 24 (gener-juny 1999), p. 35-60. Anglada i de Ferrer, Lluís M. “La biblioteca pública a la societat informacional”. En: Segona Jornada de Regidors de Cultura. Barcelona: Diputació de Barcelona, 1998. Inèdit. Anglada i de Ferrer, Lluís M. “Les biblioteques i el seu valor (potencial) per a la creació de cultura, benestar i riquesa”. En: Memòria del Congrés de Cultura d’Osona: novembre 1996-març 1997. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, 1998, p. 88-95. Anglada i de Ferrer, Lluís M. El paper de les biblioteques a la societat informacional: propostes per a l’administració pública catalana. Barcelona: Fundació Jaume Bofill, 1998. 19 p. Recull de documentació del Cicle de seminaris sobre “Catalunya i la societat de la informació”. Bailac Puigdellívol, Assumpta. “La biblioteca pública a Catalunya”. L’avenç núm. 235 (abril 1999), p. 29-35. Bailac Puigdellívol, Assumpta. “La biblioteca pública: es pot parlar d’un nou model de biblioteca?”. En: Jornades Catalanes de Documentació (5es: 1995: Barcelona). Biblioteques, centres de documentació i serveis d’informació. Barcelona: Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya, 1995, p. 423-428. Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya. “De com les biblioteques poden ajudar Catalunya a entrar amb èxit a la societat de la informació: decàleg de propostes d’actuacions en matèria de biblioteques a Catalunya”. Item 24 (gener-juny 1999), p 5-12. Comissió de les Comunitats Europees. Las bibliotecas públicas y la sociedad de la información. [Por] J. Thorhauge... [et al.]. Luxemburgo: Oficina de Publicaciones Oficiales de las Comunidades Europeas, 1998. XVII, 371 p. Vegeu-ne una ressenya en línia a: <http://www.bcl.uva.es/correo/ Correo28/Novedades28.html>. Hernández, Hilario (ed.). Las bibliotecas públicas en España, una realidad abierta. [Madrid]: Dirección General del Libro y Bibliotecas: Fundación Germán Sánchez Riupérez, 2001. Document accessible a: <http.//www.bibliotecaspublicas.info/>. IFLA. Manifiesto sobre Internet de la IFLA. <http://www.ifla.org/III/misc/im-s.htm>. [Consulta: 4/ 09/2002].

60 El Servei de Biblioteques posa aquest material a disposició dels ajuntaments interessats. Podeu adreçar-vos al Centre de Recursos. Servei de Biblioteques de la Diputació de Barcelona.

LA BIBLIOTECA PÚBLICA A LA PROVÍNCIA DE BARCELONA: UN SERVEI EN XARXA

IFLA. Section of Public Libraries. Section of Public Libraries [en línia]. <http://www.ifla.org/VII/s8/ spl.htm>. [Consulta: 9 setembre 2002]. Kirby, Heather G. “Las bibliotecas públicas y la sociedad de la información: el servicio de bibliotecas de Croydon”. En: Comissió de les Comunitats Europees. Las bibliotecas públicas y la sociedad de la información. [Por] J. Thorhauge... [et al.]. Luxemburgo: Oficina de Publicaciones Oficiales de las Comunidades Europeas, 1998, p. 281-297. Lison-Ziessow, Barbara. “Relaciones y cooperación entre las bibliotecas públicas y otros proveedores de información”. En: Comissió de les Comunitats Europees. Las bibliotecas públicas y la sociedad de la información. [Por] J. Thorhauge... [et al.]. Luxemburgo: Oficina de Publicaciones Oficiales de las Comunidades Europeas, 1998, p. 75-86. Lozano, Roser. “La biblioteca pública en la societat de la informació: nous reptes, nous objectius”. En: 6es. Jornades Catalanes de Documentació. Barcelona: Col·legi Oficial de BibliotecarisDocumentalistes de Catalunya, 1999. Lozano, Roser. “La biblioteca pública virtual: un servei públic per als ciutadans del segle XXI”. En: Jornades Catalanes de Documentació (7es: 1999: Barcelona). Les biblioteques i els centres de documentació al segle XXI: peça clau de la societat de la informació. Barcelona: Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya, 1999, p. 249-256. Manifest de la Unesco de la biblioteca pública 1994. Barcelona: Col·legi Oficial de BibliotecarisDocumentalistes de Catalunya, 1994. 1 full despleg. Mañà, Teresa; Baró, Mònica. “La funció educativa de la biblioteca pública”. En: Jornades Catalanes de Documentació (7es: 1999: Barcelona). Les biblioteques i els centres de documentació al segle XXI: peça clau de la societat de la informació. Barcelona: Col·legi Oficial de BibliotecarisDocumentalistes de Catalunya, 1999, p. 257-262. Mañà, Teresa; Mayol, Carme. “La biblioteca pública avui”. En: Bibliodoc: anuari de biblioteconomia, documentació i informació. 1999. Barcelona: Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya, 1999, p. 27-40. Moore, Nick. “La sociedad de la información”. En: Informe mundial sobre la información. Madrid: Unesco/CINDOC, 1997, p. 287-300. Omella, Ester; Abadal, Ernest. “Política local d’informació i biblioteca pública”. Item 24 (generjuny 1999), p 13-34. Parlamento Europeo. Resolución sobre el papel de las bibliotecas en la sociedad moderna [en línia]. Parlamento Europeo. Edición definitiva : 23/10/1998. Disponible també en paper: Delibros nº 44 (enero de 1999), p. 44-50. <http://www3.europarl.eu.int/omk/omnsapir.so/ pv2?APP=PV2&PRG=CALEND&FILE=981023&TPV=DEF&LANGUE=ES>. [Consulta: 9 setembre 2002].

LA BIBLIOTECA PÚBLICA A LA PROVÍNCIA DE BARCELONA: UN SERVEI EN XARXA

Thorhauge, J. “Una imagen de la biblioteca pública en la sociedad de la información: funciones, tareas y servicios de la biblioteca pública”. En: Comissió de les Comunitats Europees. Las bibliotecas públicas y la sociedad de la información. [Por] J. Thorhauge... [et al.]. Luxemburgo: Oficina de Publicaciones Oficiales de las Comunidades Europeas, 1998, p. 7-19. Trabal, Carme; Vilà, Núria. «Los bibliobuses: un servicio básico para el acceso a la sociedad de la información, la cultura y el ocio en áreas rurales». Educación y biblioteca nº 107 (dic. 1999), p.48-50. • Els serveis de la biblioteca pública

Biblioteques. [en línia]. [Barcelona: Generalitat de Catalunya]. <http://cultura.gencat.es/biblio/>. [Consulta: 9 setembre 2002]. Amorós i Fontanals, Joan. InfoPrat: projecte de servei d’informació a la comunitat, realitzat en base a la Biblioteca Antoni Martin del Prat de Llobregat. Juny 2000. [Document inèdit]. Bailac Puigdellívol, Assumpta. “Información a la comunidad”. Educación y biblioteca nº 100 (abril 1999), p. 25-27. Bienvenue sur l’anneau citoyen Valenciennois [en línia]: ACV. <http://www.ville-valenciennes.fr>. [Consulta: 9 setembre 2002]. Bravo Jiménez, Pedro Á. “Dinamització de la biblioteca pública: un exemple pràctic: la Biblioteca Ramón Fernández Jurado de Castelldefels”. Item 11 (jul.-des. 1992), p.42-53. Busquet Duran, Montserrat. El servei d’informació a la Biblioteca Central de Terrassa: un servei municipal. Conferència presentada dins del marc d’Interacció 2000: cultura i servei públic. 5a ed. Del 18 al 21 d’octubre de 2000. Diputació de Barcelona. Àrea de Cultura. [Document inèdit]. Comalat, Maite; Reyes, Lourdes. Els serveis bibliotecaris en zones rurals: una proposta d’actuació viable. Barcelona: Diputació de Barcelona. Servei de Biblioteques, 2000. 229 p. (Documents de treball per a la biblioteca pública; 1). Domínguez , Ramona. “La biblioteca al servicio del usuario”. Educación y biblioteca nº 100 (abril 1999), p. 54-56. Domínguez, Ramona. Nuevas formas de organización y servicios en la biblioteca pública. Guijón: Trea, 1996. 187 p. (Biblioteconomía y administración cultural; 9). Mayol Fernández, Carme. “Serveis especials”. Item 14 (gener-juny 1994), p. 50-61. Pregunteu, les biblioteques responen [en línia] <http://pregunte.carm.es/pregunte/pub01c.shtml>. [Consulta: 12 setembre 2002].

LA BIBLIOTECA PÚBLICA A LA PROVÍNCIA DE BARCELONA: UN SERVEI EN XARXA

Sistema d’informació local [en línia]. Tarragona: Biblioteca Pública de Tarragona. <http:// www.biblio.fut.es/sil.html>. [Consulta: 10 setembre 2002]. Solé, Imma. “La Biblioteca Sant Pau-Santa Creu: espacio de convivencia entre culturas”. Educación y biblioteca nº 107 (dic. 1999), p. 13-15. Ventura Bosch, Núria. “Redes bibliotecarias: la cooperación”. Educación y biblioteca nº 100 (abril 1999), p. 51-53. • Marc legal de la biblioteca pública

Bailac, Assumpta. «La biblioteca pública [en línia], un servei local en xarxa». Cercles: revista digital d’estudis i recursos Culturals de la Diputació de Barcelona. 6 d’octubre de 2000. <http:// www.lamalla.net/cercles/cultura_i_municipi/article_pic.asp?id_pic=1974>. [Consulta: 9 setembre 2002]. «Decret 124/1999, de 4 de maig, sobre els serveis i el personal del Sistema de Lectura Pública de Catalunya». DOGC núm. 2.885 (10 de maig de 1999), p. 6.151-6.152. Esteve i Robert, M. “La política local en lectura pública, una realitat que ve de lluny: competència municipal i dret del ciutadà” . En: Primera Jornada de Regidors de Cultura. Barcelona: Diputació de Barcelona, 1997. Legislación de bibliotecas [en línia]. <http://velazquez.mcu.es/lab/textos/legislac/leg_bibliotecas.html>. [Consulta: 9 setembre 2002]. Legislación sobre bibliotecas en España [en línia]. <http://www.fundaciongsr.es/documentos/default3.htm>. [Consulta: 9 setembre 2002]. «Ley 7/1985, de 2 de abril, reguladora de las bases del régimen local» BOE nº 80 (3 de abril de 1985), p. 89-95. «Llei 4/1993, de 18 de març, del sistema bibliotecari de Catalunya». DOGC, núm. 1727 (29 de març de 1993), p. 2.217-2.222. «Llei 8/1987, de 15 d’abril, municipal i de règim local de Catalunya». DOGC núm. 832 (27 d’abril de 1987), p. 1563-1592. • Estàndards d’equipaments i serveis

Ballester, Josefina; Camps, Elisa; Mayol, M. Carme. Normes per a biblioteques públiques a Catalunya. Barcelona: Associació de Bibliotecaris de Catalunya: Col·legi Oficial de BibliotecarisDocumentalistes de Catalunya, 1984-1991. 2 vol.

LA BIBLIOTECA PÚBLICA A LA PROVÍNCIA DE BARCELONA: UN SERVEI EN XARXA

Directrius IFLA/UNESCO per al desenvolupament del servei de biblioteques públiques/ elaborades per un grup de treball dirigit per Philip Gill per encàrrec de la Secció de Biblioteques Públiques de l’IFLA. Barcelona: Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya, 2002 IFLA. Normas para bibliotecas públicas. Madrid: Anabad, 1974. 108 p. Normas y recomendaciones sobre bibliotecas públicas. [en línia]. <http://www.fundaciongsr.es/ documentos/default3.htm>. [Consulta: 9 setembre 2002]. • El Servei de Biblioteques de la Diputació de Barcelona

Cultura en xarxa: la política cultural de la Diputació de Barcelona. Barcelona: Diputació de Barcelona. Àrea de Cultura, 2000. 48 p. Diputació de Barcelona. Servei de Biblioteques. <http://www.diba.es/biblioteques/inici.htm>. [Consulta: 9 setembre 2002]. Diputació de Barcelona. Servei de Biblioteques. 2 anys fent Xarxa: memòria 1999-2000. Barcelona: Diputació de Barcelona. Servei de Biblioteques, 2002. • Planificació, gestió i avaluació

Artal, Carmen. La biblioteca pública vista pels ciutadans: informe de l’estudi realitzat a tres ciutats, 1998-99. Barcelona: Fundación Bertelsmann: Diputació de Barcelona. Àrea de Cultura, 1999. 134 p. La biblioteca pública vista pels ciutadans: informe estadístic: municipis província de Barcelona. Barcelona: Fundación Bertelsmann: Diputació de Barcelona: Metra-seis, 2000. 130 p. Claus per a l’èxit: indicadors de rendiment per a biblioteques públiques [trad. Dídac Pujol]. Barcelona: Eumo: Diputació de Barcelona: Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya, 1995. 219 p. (Materials per a la biblioteca pública; 1). Guideliness for the preparation of Library Plans in 2002. Department for Culture, Media and Sports’s. <http://www.libplans.ws/guidelines/2002/default.asp>. [Consulta: 4 setembre 2002]. Himmel, Ethel; Wilson, William James. Planificar per obtenir resultats: un procés de transformació de la biblioteca pública. Lleida: Milenio Editors; Barcelona: Diputació de Barcelona, 2001. (Materials per la biblioteca pública; 3). “Normes reguladores de la Comissió de Lectura Pública de Barcelona”. Gaseta municipal de Barcelona, núm. 8 (20 de març de 1999), p. 235-236.

LA BIBLIOTECA PÚBLICA A LA PROVÍNCIA DE BARCELONA: UN SERVEI EN XARXA

Omella, Ester; Permanyer, Jordi; Reyes, Lourdes. “Els plans municipals de biblioteques: contextualització i situació a Catalunya”. BiD núm. 8 (jul. 2002). <http://www.ub.es/biblio/bid/08omella.htm>. [Consulta: 9 setembre 2002]. Partit dels Socialistes de Catalunya. El llibre blanc de la cultura a Catalunya: un futur per a la cultura catalana. Barcelona: Edicions 62, 1999. 379 p. Perspective of public library use 2: a compendium of survey information. Loughborough: Library and Information Statistics Unit (LISU). London: Book Marketing Ltd, 1999. (British Library Research and Innovation report; 166). PULMAN (Public Libraries Mobilising Advanced Netwoks). Digital guidelines. <http:// www.pulmanweb.org/DGMs/DGMs.htm> [Consulta: 4/09/2002]. Romero, Santi. L’Arquitectura de la Biblioteca. Recomanacions per a un projecte integral. Barcelona: Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, 2001. (Col·lecció “Papers Sert”, 5). Stueart, Robert D. Gestió de biblioteques i centres d’informació. Lleida: Pagès Editors; Barcelona: Diputació de Barcelona, 1998. 443 p. (Materials per a la biblioteca pública; 2). Unesco. Informe mundial sobre l’educació 1992. Barcelona: Centre Unesco de Catalunya, 1992. 149 p. Vidulli, Paola. Diseño de bibliotecas. Guía para planificar y proyectar bibliotecas públicas. Gijón: Trea, 1998. Plans estratègics de Biblioteques a nivell municipal:61

Pla de biblioteques de Barcelona 1998-2010: les biblioteques del segle XXI: de la informació al coneixement. Barcelona: Institut de Cultura de Barcelona, 1998. 242 p. Disponible també en línia: <http://www.bcn.es/icub/biblioteques/pagstot/pla_98-10.html>. «Pla de biblioteques de l’Hospitalet de Llobregat». [Document inèdit. Aprovat pel Ple el 3 d’octubre de 1997].62

61 Aquest apartat no inclou la referència als municipis que tot i estar treballant en un pla de biblioteques a nivell local, no tenen conclòs el projecte. 62 Existeix un document previ editat: Més i millors biblioteques a l’Hospitalet: Pla de Biblioteques de l’Hospitalet de Llobregat. L’Hospitalet de Llobregat: Ajuntament, 1997.

LA BIBLIOTECA PÚBLICA A LA PROVÍNCIA DE BARCELONA: UN SERVEI EN XARXA

«Pla de biblioteques de Sabadell. Xarxa Municipal». [Document inèdit.1997. Aprovat pel Ple el 29 d’octubre de 1997].63 < http://www.ajsabadell.es/ca/educicult/default.htm>. «Pla de biblioteques de Terrassa». [Document inèdit. Aprovat pel Ple el 26 de febrer del 1998]. <http://www.ajterrassa.es/>.64

63 Existeix un Mapa de Biblioteques posterior, de l’any 1998, que no està aprovat per Ple. Ja el 1988 Sabadell havia realitzat un informe sobre la Xarxa de Biblioteques Públiques de la ciutat (maig de 1988). 64 Podeu obtenir informació específica del Pla Municipal de Biblioteques dins de la nova web de la Biblioteca Central de Terrassa: <http://www.ajterrassa.es/bct/>.

LA BIBLIOTECA PÚBLICA A LA PROVÍNCIA DE BARCELONA: UN SERVEI EN XARXA

A N E X O S ANNEX 1 MANIFEST

DE LA

UNESCO

PER A BIBLIOTECA PÚBLICA

Manifest de la Unesco de la Biblioteca Pública 1994 65

Pròleg La llibertat, el progrés i el desenvolupament de la societat i dels individus són valors humans fonamentals. Aquests només s’aconseguiran mitjançant la capacitat de ciutadans ben informats per exercir els seus drets democràtics i tenir un paper actiu en la societat. La participació constructiva i el desenvolupament de la democràcia depenen tant de la formació completa com de l’accés lliure i sense límits al coneixement, al pensament, a la cultura i a la informació. La biblioteca pública, l’accés local cap al coneixement, proporciona les condicions bàsiques per aprendre al llarg dels anys, per decidir lliurement i per al desenvolupament cultural de l’individu i dels col·lectius. Aquest Manifest declara que la UNESCO creu en la biblioteca pública com a força viva per a l’educació, la cultura i la informació, i com a agent essencial per aconseguir la pau i el benestar espiritual a través del pensament d’homes i dones. Per aquesta raó, la UNESCO anima els governs nacionals i locals a donar suport i a comprometre’s activament en el desenvolupament de les biblioteques públiques. La Biblioteca Pública La biblioteca pública és un centre local d’informació que facilita tot tipus de coneixement i informació als seus usuaris. Els serveis de la biblioteca pública es fonamenten en la igualtat d’accés per a tothom, sense tenir en compte l’edat, la raça, el sexe, la religió, la nacionalitat o la classe social. Cal oferir serveis i materials específics a aquells usuaris que, per alguna raó, no poden utilitzar els serveis i materials habituals, com és el cas de minories lingüístiques, persones amb discapacitats o gent hospitalitzada o empresonada. Tots les grups d’edat han de trobar material adequat a les seves necessitats. Els fons i els serveis han d’incloure tot tipus de suports adients, tant en tecnologia moderna com en material tradicional. Són fonamentals l’alta qualitat i l’adequació a les necessitats els condicionaments locals. El fons ha de reflectir les tendències actuals i l’evolució de la societat com també la memòria de l’esforç i la imaginació de la humanitat. Els fons i els serveis no haurien d’estar sotmesos a cap forma de censura ideològica, política o religiosa, ni tampoc a pressions comercials.

65 Traduït pel grup de Biblioteca Pública del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya <http://www.cobdc.org/>. Aquest Manifest es troba disponible a: <http://www.ifla.org/VII/s8/unesco/catal.pdf>.

LA BIBLIOTECA PÚBLICA A LA PROVÍNCIA DE BARCELONA: UN SERVEI EN XARXA

Missions de la Biblioteca Pública Les següents missions clau, referents a la informació, l’alfabetització, l’educació i la cultura haurien de ser l’essència dels serveis de la biblioteca pública: 1- Crear i fomentar els hàbits de lectura en nens i nenes des dels primers anys; 2- Donar suport tant a la formació individual i la formació autodidacta com a la formació acadèmica en tots els nivells; 3- Donar oportunitats per al desenvolupament personal i creatiu; 4- Estimular la imaginació i la creativitat dels nens i les nenes i dels joves; 5- Fomentar el coneixement del llegat cultural, la valoració de les arts, els descobriments científics i les innovacions; 6- Facilitar l’accés a les expressions culturals de totes les manifestacions artístiques. 7- Encoratjar el diàleg intercultural i afavorir la diversitat cultural; 8- Donar suport a la tradició oral; 9- Garantir l’accés dels ciutadans a tota mena d’informació de la comunitat; 10- Proveir serveis informatius adients a les empreses, a les associacions i als grups d’interès d’àmbit local; 11- Facilitar l’aprenentatge en l’ús de la informació i dels mitjans informàtics per accedir-hi; 12- Potenciar i participar en les activitats i els programes d’alfabetització per a totes les edats i iniciar aquestes activitats quan sigui necessari. Finançament, legislació i xarxes La biblioteca pública ha de ser, en principi, gratuïta. La biblioteca pública és responsabilitat de les administracions local i nacional. Ha de tenir el suport d’una legislació específica i ha de ser finançada pels governs nacionals i locals. Cal que sigui un component essencial de qualsevol estratègia a llarg terminí per a la cultura, la provisió d’informació, l’alfabetització i l’educació. Per assegurar la coordinació i la cooperació entre biblioteques a escala nacional, la legislació i els plans estratègics han de definir i promoure, també, una xarxa bibliotecària nacional basada en estàndards de servei acordats. La xarxa de biblioteca pública ha de ser dissenyada en relació amb les biblioteques nacionals, regionals, d’investigació i especialitzades, com també amb les biblioteques escolars, d’institut i universitàries. Funcionament i gestió Cal formular una política clara, que defineixi els objectius, les prioritats i els serveis en relació a les necessitats de la comunitat local. La biblioteca pública ha de ser organitzada de manera eficaç i ha de mantenir estàndars professionals de funcionament. Cal assegurar la cooperació amb interlocutors rellevants -per exemple, grups d’usuaris i altres professionals tant a escala local, regional, nacional com internacional-. Els serveis han de ser físicament accessibles a tots els membres de la comunitat. Això implica que els edificis de les biblioteques públiques han d’estar ben situats, amb bones condicions per a la lectura i l’estudi, i també han de tenir les tecnologies adequades i un horari d’obertura al públic suficient i convenient per als usuaris. De la mateixa manera s’han d’establir serveis

LA BIBLIOTECA PÚBLICA A LA PROVÍNCIA DE BARCELONA: UN SERVEI EN XARXA

externs per a aquelles persones que no poden anar a la biblioteca. Els serveis de la biblioteca s’han d’adaptar a les diferents necessitats de les comunitats en àrees rurals i urbanes. El bibliotecari és un intermediari actiu entre els usuaris i els recursos. La formació professional i continuada del bibliotecari és indispensable per garantir uns serveis adequats. Cal oferir programes de projecció exterior i de formació dels usuaris, a fi d’ajudar-los a treure el màxim profit de tots els recursos. Implantació del Manifest Amb aquest Manifest s’insta els qui prenen decisions a escala nacional i local i la comunitat bibliotecària, en general, que apliquin els principis que s’hi expressen.

Novembre 1994

LA BIBLIOTECA PÚBLICA A LA PROVÍNCIA DE BARCELONA: UN SERVEI EN XARXA

ANNEX 2 CONVENI

TIPUS ENTRE ELS AJUNTAMENTS I LA

DIPUTACIÓ

BARCELONA

A Barcelona, el dia REUNITS

D’una banda, l’Il·lm. Sr. ……………………., Diputat-President de l’Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona, assistit pel Sr. .…………………………….., Secretari de la Corporació. I de l’altre, l’Il·lm. Sr. ..........................., Alcalde-President de l’Ajuntament de ..................... , assistit pel Secretari d’aquest Ajuntament Sr. ................................ Les parts esmentades es reconeixen mútuament la capacitat legal necessària per obligar-se i, a l’efecte, MANIFESTEN

Que la promoció de la igualtat d’oportunitats per a tothom està entre els mòbils bàsics en què s’ha de basar el govern democràtic dels ciutadans. En la societat de la informació que s’està conformant de manera accelerada, aquesta igualtat passa de manera essencial per la democratització de la informació, posant-la a l’abast del ciutadà, acompanyada dels mitjans que li han de permetre qualificar-la, triar-la, processar-la i fer-ne ús profitosament, és a dir, convertir-la en coneixement. Que, en aquest sentit, la biblioteca pública, d’àmbit municipal, tan propera al ciutadà, està cridada a fer un paper cabdal amb la seva transformació en centre local d’informació: un espai públic obert, on s’apleguin i es posin a l’abast de tothom els diversos suports i fonts de la informació existents, així com els corresponents equips tecnològics; on es presti un assessorament qualificat als usuaris i pugui tenir-hi lloc una relació d’intercanvi entre ells, que els permetin moure’s en les pistes de la informació de manera útil a les seves necessitats. Que la Llei Reguladora de les Bases de Règim Local (7/1985, art. 26.1b) de l’Estat i la Llei Municipal de Règim Local de Catalunya (8/1987, art. 64b) estableixen la biblioteca pública com a servei municipal, que és obligatori per als municipis de més de cinc mil habitants. Que la Llei Reguladora de les Bases de Règim Local (7/1985, art. 36.2b) de l’Estat i la Llei Municipal de Règim Local de Catalunya (8/1987, art. 89.4) estableixen la competència funcional de les diputacions respecte del serveis municipals, a desenvolupar mitjançant fórmules diverses d’assistència i cooperació.

LA BIBLIOTECA PÚBLICA A LA PROVÍNCIA DE BARCELONA: UN SERVEI EN XARXA

Que la Diputació de Barcelona exerceix aquesta competència funcional en base a la responsabilitat directa de l’Ajuntament sobre la biblioteca i d’acord tant amb el règim de prioritats que es desprèn del Programa bibliotecari de la Diputació com amb allò que disposa la legislació vigent al respecte. ANTECEDENTS

El Ple de l’Ajuntament, en sessió de data....................., va adoptar l’acord de crear una biblioteca pública per a la qual disposa d’un solar (o equipament) municipal. (o va adoptar l’acord de traslladar la biblioteca......................a un nou espai.................................., cosa que comportarà la seva ampliació i la millora dels serveis que ofereix.) El Pla de Cooperació i Assistència Local de 19....., aprovat per la Diputació de Barcelona, va incloure, dins del Programa Sectorial de Biblioteques, un ajut de ....................Euros per a la construcció i l’equipament d’aquesta biblioteca. Per tot això, ambdues parts, de mutu acord, subscriuen el present conveni, amb les següents

CLÀUSULES

PRIMERA: OBJECTIU L’objectiu d’aquest conveni és regular les funcions d’assistència, prestació de serveis i altres formes de cooperació que la Diputació ofereix a l’Ajuntament de ......................., en relació amb la biblioteca que s’especifica, de la qual l’Ajuntament n’és titular; així com establir els requeriments mínims que la biblioteca ha de complir per poder rebre aquest suport. La biblioteca tindrà condició de servei públic municipal. I formarà part de la Xarxa de biblioteques que la Diputació gestiona concertadament amb els ajuntaments de la seva demarcació.

SEGONA: DENOMINACIÓ DE LA BIBLIOTECA La biblioteca, ubicada al carrer ................................... de .................................., amb una superfície útil de ............ m2 i que compleix els requeriments mínims fixats respecte de les seves dimensions i serveis bàsics, es denominarà Biblioteca ................................................... En el rètol de l’entrada hi constarà el nom de la biblioteca, l’emblema de l’Ajuntament i l’emblema de la Diputació. El disseny del rètol seguirà el model de la Diputació o bé model específic quan l’ajuntament disposi d’un disseny propi per a les retolacions.

LA BIBLIOTECA PÚBLICA A LA PROVÍNCIA DE BARCELONA: UN SERVEI EN XARXA

TERCERA: MODIFICACIONS Qualsevol modificació de l’equipament o dels serveis es realitzarà de comú acord entre l’Ajuntament i la Diputació.

QUARTA: DIRECCIÓ La biblioteca disposarà d’un director o directora que dependrà de l’Ajuntament en el desenvolupament de la seva comesa i que comptarà amb l’assessorament i el suport tècnic de la Diputació, d’acord amb allò que estableix al respecte la clàusula cinquena (punt 1.5).

CINQUENA: COMPROMISOS 5ª.1. La Diputació s’obliga a: 5ª.1.1. Subministrar/completar el fons documental inicial de la biblioteca, amb el tractament catalogràfic necessari i amb la seva incorporació al Catàleg Col·lectiu. 5ª.1.2. Subministrar la instal·lació informàtica i els corresponents equips bàsics. 5ª.1.3. Aportar, si és el cas, el director o directora i el personal bibliotecari titulat i cobrirne les suplències. Aquest personal, orgànicament depenent de la Diputació, dependrà de l’Ajuntament en el desenvolupament de la seva comesa. L’Ajuntament, d’altra banda, participarà en el procés de selecció del director o directora que endegarà la Diputació. 5ª.1.4. Facilitar el treball en xarxa entre el personal de les biblioteques per a l’intercanvi d’experiències i iniciatives. 5ª.1.5. Oferir formació tècnica al personal de la biblioteca, a través de plans de formació. 5ª.1.6. Subministrar periòdicament un fons de manteniment de documents i de publicacions periòdiques, amb el tractament catalogràfic necessari. 5ª.1.7. Mantenir el Catàleg Col·lectiu de la Xarxa. 5ª.1.8. Mantenir l’accés al Catàleg Col·lectiu del Sistema de Lectura Pública de Catalunya i al Catàleg Col·lectiu de les Universitats Catalanes i de la Biblioteca de Catalunya. 5ª.1.9. Mantenir l’accés als altres sistemes d’informació existents. 5ª.1.10. Mantenir l’accés dels ciutadans a l’Internet, tot subministrant els equips informàtics necessaris per fer-ho possible.

LA BIBLIOTECA PÚBLICA A LA PROVÍNCIA DE BARCELONA: UN SERVEI EN XARXA

5ª.1.11. Mantenir el sistema informàtic instal·lat per la Diputació i assumir-ne les despeses de comunicació. 5ª.1.12. Tractar les dades estadístiques de la biblioteca i elaborar estudis d’avaluació. 5ª.1.13. Cooperar en actuacions destinades a la promoció de la lectura. 5ª.2. L’Ajuntament s’obliga a: 5ª.2.1. Gestionar la biblioteca i garantir que presti els serveis bàsics de lectura pública, en els termes que recull la clàusula sisena. 5ª.2.2. Elaborar el Pla d’objectius i activitats anual. 5ª.2.3. Aportar, si és el cas, el personal sense titulació bibliotecària i cobrir-ne les suplències. 5ª.2.4. Destinar els recursos econòmics necessaris per realitzar programes de promoció de la biblioteca i dels seus serveis, així com per endegar campanyes de promoció de la lectura, en el marc del Pla d’Objectius i Activitats anual. 5ª.2.5. Aportar els recursos necessaris per a l’adquisició de documents i publicacions periòdiques, destinats a completar els fons de la biblioteca i a donar resposta a les demandes específiques del municipi. Aquesta aportació tendirà a representar el 50% de la totalitat. 5ª.2.6. Mantenir l’edifici. I fer-se càrrec de les assegurances tant de l’edifici com del seu contingut, llevat de l’equipament informàtic. 5ª.2.7. Mantenir i reposar les instal·lacions i els equips, feta excepció dels equips informàtics vinculats al sistema informàtic de la Diputació. 5ª.2.8. Satisfer les despeses dels subministraments derivats de l’activitat de la biblioteca. 5ª.2.9. Garantir una correcta senyalització de la biblioteca, tant a la seva entrada de façana, amb indicació de l’horari del servei, com a la senyalització viària de la ciutat. 5ª.2.10. Subministrar l’equip audiovisual bàsic. 5ª.2.11. Subministrar l’equip antifurts bàsic.

LA BIBLIOTECA PÚBLICA A LA PROVÍNCIA DE BARCELONA: UN SERVEI EN XARXA

SISENA: FUNCIONS I SERVEIS Aquesta biblioteca farà funcions de biblioteca central urbana (o local o filial...) a .............................. Com a biblioteca pública, ha d’oferir els serveis bàsics d’informació i préstec per al conjunt de la població, així com serveis específics per a la població infantil i juvenil. Aquests serveis bàsics es presten amb els recursos documentals de la biblioteca, els del conjunt de la Xarxa en règim de préstec interbibliotecari , així com amb l’accés públic a la xarxa telemàtica general. Ha de tenir assignat, com a mínim, personal tècnic en el nombre i la qualificació que s’especifica. Ha de mantenir, com a mínim, un horari de servei de biblioteca de .......... hores setmanals. Ha d’assumir les funcions de coordinació i cooperació amb les biblioteques ............................................. (o bé: com a biblioteca filial, prestarà el seu servei amb el suport de la biblioteca .....................................................).

SETENA: COMISSIÓ DE SEGUIMENT Dins del termini dels dos mesos següents a la signatura d’aquest conveni, es constituirà una Comissió de Seguiment de la seva aplicació. La formaran: el director o directora de la biblioteca, un representant de l’Ajuntament i un representant de la Diputació.

VUITENA: VIGÈNCIA Aquest conveni s’estableix amb una vigència indefinida. Cada part podrà procedir a rescindir-lo mitjançant un avís previ a l’altra part, per escrit i amb sis mesos d’anticipació. I, en prova de conformitat, ambdues parts signen aquest conveni, per duplicat i a un sol efecte, en el lloc i data esmentats a l’encapçalament.

L’ALCALDE-PRESIDENT DE L’AJUNTAMENT DE

EL DIPUTAT-PRESIDENT DE L’ÀREA DE CULTURA,

EL SECRETARI DE L’AJUNTAMENT,

EL SECRETARI DE LA DIPUTACIÓ,

LA BIBLIOTECA PÚBLICA A LA PROVÍNCIA DE BARCELONA: UN SERVEI EN XARXA

ANNEX 3 ELS

ESTÀNDARDS D’EQUIPAMENTS I SERVEIS DEL

BIBLIOTEQUES. ELS

ESTÀNDARDS BÀSICS DE COOPERACIÓ

—-

LA BIBLIOTECA PÚBLICA A LA PROVÍNCIA DE BARCELONA: UN SERVEI EN XARXA

209

348

558

1.115

1.422

2.091

2.927

1.227

1.564

3.067

—-

P Biblioteca filial municipis 3.000 hab.

Revisió: Desembre 2001

SERVEI

A R À M E T R E S

municipis 5.000 hab.

B À S I C S

Biblioteca local municipis 10.000 hab.

D E

municipis 20.000 hab.

I B L I O T E C A

municipis 30.000 hab.

Ú B L I C A

Central urbana municipis 50.000 hab.

municipis 70.000 hab.

Central comarcal municipis municipis municipis <30.000 hab. 30.000 hab. 100.000 hab.

FONS DOCUMENTAL FONS DOCUMENTAL INICIAL- FINAL Informació/Referència (volums) General (documents) Infantil (documents) Música (CDs) TOTAL Revistes (títols)

300- 450 2.500-4.750 900-1.700 300- 600 4.000-7.500 45-50

500- 750 750-1.100 1.200-1.650 1.500-2.000 4.400-8.000 7.700- 12.800 12.800-27.150 16.500-34.500 1.600-2.750 2.750-4.500 4.400-8.000 5.500-10.500 500-1.000 800-1.600 1.600-3.200 2.000-4.000 7.000-12.500 12.000-20.000 20.000-40.000 25.500-51.000 90-100 100-110 160-180 200-220

1.900-2.500 2.500-3.200 1.300-1.750 1.700-2.300 2.600-3.300 24.000-51.500 34.000-73.300 14.200-29.950 18.000-37.950 36.000-76.700 8.600-15.000 12.000-21.000 4.700-8.800 6.000-11.250 12.000-22.000 3.000-6.000 4.000-7.500 1.800-3.500 2.300-4.500 4.400-8.000 37.500-75.000 52.500-105.000 22.000-44.000 28.000-56.000 55.000-110.000 220-240 240-260 150-170 220-240 240-260 Central Urbana

Nota: En municipis on existeixen 2 o més biblioteques, la distribució del fons per les diferents tipologies de biblioteques pot revertir en una reducció del fons final de la biblioteca central a l’entorn d’un 10%.

Central Urbana

Final: -10% aprox. Final: -10% aprox.

Biblioteca local: Inicial: 10.000 Final: 18.000

PUNTS DE CONSULTA INFORMÀTICA D’accés públic Consulta de catàleg Internet De treball intern Punts de treball (gestió) Espai multimèdia PRESTATGES (METRES LINEALS) (**) EXPOSITORS DE CD-225 CD/MÒDUL-60X90 cm

EQUIPAMENT AUTOPRÉSTEC (***)

Biblioteca local 1: Inicial: 10.000 Final: 18.000 Biblioteca local 2: Inicial: 10.000 Final: 18.000

MOBILIARI PUNTS DE LECTURA (*) Àrea de revistes Zona d’informació i fons general Espai de música i imatge Zona infantil TOTAL 49 Espai polivalent

Central Comarcal Central Comarcal

Final: -10% aprox. Final: -10% aprox.

Biblioteca local 1: Inicial: 10.000 Final: 18.000

Biblioteca local 2: Inicial: 10.000 Final: 18.000

12 20 3 14 70 40

16 30 4 20 95 50

20 44 5 26 114 60

24 52 6 32 151 70

28 80 7 36 194 90

40 106 8 40 250 100

46 150 10 44 114 140

24 52 6 32 159 70

30 84 7 38 284 96

50 176 10 48 160

2 2

3 4

4 5

6 6

7 7

8 9

9 11

6 6

7 7

10 12

(*) No es contemplen els dels espais de suport, espais multimèdia ni els dels espais de treball. (**) El resultat contempla els metres lineals de prestatges necessaris per donar cabuda a la col·lecció final de lliure accés. Cal considerar, a més, les necessitats de magatzem. (***) Aquesta relació és de referència. A l’hora del seu establiment es valorarà en cada cas el nombre de préstecs diaris previstos.

Revisió: Desembre 2001

Biblioteca filial municipis 3.000 hab.

A R À M E T R E S

municipis 5.000 hab.

B À S I C S

D E

Biblioteca local municipis municipis 10.000 hab. 20.000 hab.

I B L I O T E C A

Ú B L I C A

municipis 30.000 hab.

Central urbana municipis 50.000 hab.

municipis 70.000 hab.

municipis < 30.000 hab.

Central comarcal municipis municipis 30.000 hab. 100.000 hab.

(en m2) ZONA ACOLLIDA I PROMOCIÓ Vestíbul Espai polivalent Magatzem Àrea de revistes

40 50 10 50

60 70 10 60

80 80 10 80

110 90 10 100

140 110 15 120

160 130 20 180

250 180 20 220

110 90 10 100

150 120 20 130

260 200 25 250

ZONA D’INFORMACIÓ I FONS GENERAL Àrea d’informació i referència Àrea de fons general Espai de música i imatge Espais de suport Espai multimèdia

60 80 30 ——-

75 125 50 25 —-

130 220 60 40 —-

150 300 70 40 20

210 490 100 60 25

250 700 140 120 30

350 1.050 160 120 40

150 300 70 40 20

220 500 110 60 25

400 1.300 200 125 40

ZONA INFANTIL Àrea de coneixements Àrea d’imaginació Espai petits lectors Espai de suport

40 40 ——-

60 60 —20

95 110 —20

120 135 —25

150 120 50 30

175 135 65 50

200 150 75 65

120 135 —25

160 130 50 50

215 175 75 70

ZONA DE TREBALL INTERN Despatx direcció Sala reunions Espai de treball Magatzem (*) Descans personal

15 —15 ——-

20 —35 —10

20 —45 —10

20 —65 —15

15 15 20 75 15

15 20 25 100 25

15 20 35 120 30

15 15 20 65 15

15 20 30 90 20

15 20 50 150 30

Total superfície de programa

430

680

1.000

1.270

1.760

2.340

3.100

1.300

1.900

3.600

Total superfície construïda

581

918

1.350

1.715

2.376

3.159

4.185

1.755

2.565

4.860

(*) En magatzems de superfície superior a 100 m2 cal considerar la viabiblitat de compactes. Aquest fet condicionarà la superfície del magatzem, així com l’adeqüació de l’estructura. (**) Inclou zones logístiques i constructives

PERSONAL Recursos humans Director-bibliotecari Bibliotecaris Tècnics auxiliars (*) Ajudants de servei

——1 1

1 —2—3 —-

1 —3—4 —-

1 1 4 1

1 2 5—6 1

1 2—3 7—8 2

1 3—4 9—11 2

1 1 4 1

1 2 6 1

1 4—5 12—14 2

Hores setmanals de servei

Nota: Aquesta previsió de personal vé condicionada per l’espai de l’equipament i la seva distribució. Els càlculs contemplen jornades de treball de 35 hores. (*) En el cas de la biblioteca filial, el tècnic auxiliar assumirà la direcció del centre.

LA BIBLIOTECA PÚBLICA A LA PROVÍNCIA DE BARCELONA: UN SERVEI EN XARXA

EDIFICI

ANNEX 4 DE DESPESA D’INVERSIÓ INICIAL I DE FUNCIONAMENT I MANTENIMENT ANUAL DEL SERVEI BIBLIOTECARI PER TIPOLOGIA DE BIBLIOTECA I DIMENSIONS DEL MUNICIPI

S T À N D A R D S

E C O N Ò M I C S

Despeses previstes d’inversió inicial per tipologia de biblioteca i dimensió del municipi.

Revisió: Desembre 2001 Bibliobús

Biblioteca filial 3.000 hab. 5.000 hab.

Biblioteca local 10.000 hab. 20.000 hab.

Biblioteca central urbana 30.000 hab. 50.000 hab. 70.000 hab.

Biblioteca central comarcal < 30.000 hab. 30.000 hab. 100.000 hab.

DIPUTACIÓ DE BARCELONA Equipament informàtic

10.820 €

24.040 €

42.070 €

54.090 €

60.100 €

66.110 €

78.130 €

90.150 €

60.100 €

72.120 €

90.150 €

Fons documental (Mitjana cost document: 16,23 Euros) Vehicle (1)

84.140 €

64.900 €

113.600 €

194.730 €

324.550 €

413.800 €

608.525 €

851.935 €

357.000 €

454.365 €

892.500 €

240.400 €

Total Diputació de Barcelona

335.360 €

88.940 €

155.670 €

248.820 €

384.650 €

479.910 €

686.655 €

942.085 €

417.100 €

526.485 €

982.650 €

524.062 €

828.036 €

1.217.700 €

1.546.930 €

2.143.152 €

2.849.418 €

3.774.870 €

1.583.010 €

2.313.630 €

4.383.720 €

90.300 €

142.800 €

210.000 €

266.700 €

369.600 €

491.400 €

651.000 €

273.000 €

399.000 €

756.000 €

6.000 €

30.050 €

37.850 €

48.080 €

60.100 €

37.850 €

48.080 €

60.100 €

620.362 €

1.000.886 €

1.465.550 € 1.851.480 €

2.560.832 € 3.388.898 €

4.485.970 € 1.893.860 €

2.760.710 €

5.199.820 €

709.302 €

1.156.556 €

1.714.370 € 2.236.130 €

3.040.742 € 4.075.553 €

5.428.055 € 2.310.960 €

3.287.195 €

6.182.470 €

AJUNTAMENT (2) Obra Civil (902 Euros/m2 construït) Mobiliari (210 Euros/m2 sup. programa) Equipament audiovisual i antifurt Total Ajuntament (Euros)

Total inversió inicial

335.360 €

Nota: Els càlculs estan realitzats en base als valors inferiors de cada franja. (1) El cost del vehicle del bibliobús inclou també la despesa de l’equipament. (2) Els ajuts de la Diputació de Barcelona a través de “Xarxa Barcelona, Municipis de Qualitat” es poden aplicar a qualsevol dels conceptes que assumeix l’ajuntament en la inversió inicial.

LA BIBLIOTECA PÚBLICA A LA PROVÍNCIA DE BARCELONA: UN SERVEI EN XARXA

PARÀMETRES

S T À N D A R D S

E C O N Ò M I C S

Despeses previstes de funcionament i manteniment anual per tipologia de biblioteca i dimensió del municipi Revisió: Desembre 2001

Bibliobús

5.000 hab.

Biblioteca local 10.000 hab. 20.000 hab.

Biblioteca central urbana Biblioteca central comarcal 30.000 hab. 50.000 hab. 70.000 hab. <30.000 hab. 30.000 hab. 100.000 hab.

DIPUTACIÓ DE BARCELONA

LA BIBLIOTECA PÚBLICA A LA PROVÍNCIA DE BARCELONA: UN SERVEI EN XARXA

Biblioteca filial 3.000 hab.

Fons documental (1)

9.000 €

7.210 €

10.217 €

16.230 €

20.285 €

25.965 €

38.165 €

53.250 €

22.390 €

28.400 €

55.900 €

Manteniment informàtic

1.800 €

9.000 €

12.025 €

13.225 €

15.025 €

18.030 €

19.235 €

21.035 €

22.840 €

24.040 €

1.800 €

4.210 €

5.410 €

6.615 €

9.015 €

9.615 €

10.220 €

9.015 €

9.620 €

10.220 €

Manteniment vehicle / local

15.000 €

Subscripcions

1.300 €

Promoció de la lectura i dels serveis

3.000 €

Personal

60.100 €

24.040 €

39.065 €

69.120 €

99.170 €

129.220 €

159.270 €

69.115 €

99.170 €

188.720 €

Altres (2)

9.020 €

4.205 €

6.550 €

7.400 €

11.100 €

15.220 €

19.625 €

24.380 €

12.160 €

16.000 €

27.890 €

99.220 €

46.255 €

72.067 €

81.330 €

122.145 €

167.400 €

215.860 €

268.155 €

133.716 €

176.030 €

306.770 €

10.217 €

16.230 €

20.285 €

25.965 €

38.165 €

53.250 €

22.390 €

28.400 €

55.900 €

600 €

1.000 €

1.200 €

1.800 €

2.200 €

2.400 €

2.000 €

2.400 €

2.700 €

27.540 €

40.500 €

51.450 €

71.280 €

94.770 €

125.550 €

52.650 €

76.950 €

145.800 €

900 €

1.500 €

1.800 €

2.400 €

2.705 €

3.000 €

2.400 €

2.700 €

3.000 €

18.030 €

72.120 €

96.160 €

114.190 €

162.270 €

228.385 €

276.470 €

114.200 €

162.270 €

348.590 €

3.000 €

4.200 €

6.000 €

7.200 €

8.400 €

9.000 €

7.200 €

8.420 €

9.000 €

600 €

38.460 €

115.577 €

161.390 €

194.925 €

270.915 €

374.624 €

469.670 €

200.840 €

281.140 €

564.990 €

99.820 €

84.715 €

187.644 €

242.720 €

317.070 €

438.315 €

590.484 €

737.825 €

334.556 €

457.170 €

Total Diputació de Barcelona

AJUNTAMENT Fons documental (1) (3) Subscripcions 17.430 €

Manteniment equipament i consums (4) Manteniment informàtic (5)

600 €

Personal Promoció de la lectura i dels serveis Total Ajuntament

Total Despesa

871.760 €

Nota: Els càlculs estan realitzats en base als valors inferiors de cada franja. (1) La inversió en fons documental s’ha calculat amb la mitjana de cost per document de 16,23 Euros. En el càlcul de despesa de fons no està inclosa l’aportació de la Generalitat de Catalunya pel suport genèric (aproximadament un 30 %). (2) Repercusió dels serveis centralitzats. (3) El càlcul de la inversió d’actualització de fons s’ha fet calculant que el municipi aporti el mateix que la Diputació. (4) El manteniment d’espais s’ha de comptar a 30 Euros/m2 construït, aproximadament. Aquesta quantitat inclou també els subministraments. (5) Del bibliobús, els ajuntaments n’assumeixen el cost de les comunicacions.

LA BIBLIOTECA PÚBLICA A LA PROVÍNCIA DE BARCELONA: UN SERVEI EN XARXA

ANNEX 5 MISSIONS

I FUNCIONS BÀSIQUES DEL PERSONAL DE BIBLIOTEQUES

• Direcció de les biblioteques

La persona titular de la direcció de la biblioteca és la màxima responsable tècnica del centre i exerceix la direcció de tot el seu personal. Els directors de biblioteca han de tenir la titulació exigida al personal bibliotecari (titulació universitària de diplomatura en Biblioteconomia i Documentació o de llicenciatura en Documentació), excepte en les biblioteques centrals urbanes i en les biblioteques centrals comarcals de ciutats de més de 30.000 habitants, en les quals la persona titular de la direcció ha de tenir, a més de la diplomatura en Biblioteconomia i Documentació, una llicenciatura.66 La llei preveu que en les biblioteques filials les funcions de direcció poden ser assumides per una persona tècnica auxiliar de biblioteca, sota la supervisió de la direcció de la biblioteca local o central corresponent. Missió del lloc: gestió de la biblioteca, direcció i supervisió del funcionament de la biblioteca. Funcions bàsiques: gestionar l’equipament per a l’assoliment de la seva finalitat; establir els plans d’acció a dur a terme i concretar-ho en plans d’objectius anuals; gestionar els recursos econòmics assignats; gestionar els recursos humans de la biblioteca i facilitar la comunicació entre el personal; planificar i organitzar les diferents activitats de la biblioteca, d’acord amb els plans d’objectius anuals; recollir estadístiques i elaborar indicadors que permetin el seguiment de l’activitat; avaluar els serveis de la biblioteca i elaborar la memòria anual d’activitat del centre; analitzar les necessitats d’informació de la comunitat, incloses les d’aquells que no poden desplaçar-se a la biblioteca, i vetllar per tal que s’hi doni resposta; establir la política de col·lecció de la biblioteca; supervisar el procés de selecció i adquisició del material de fons local i d’interès específics; gestionar el servei d’informació, i facilitar la informació requerida pels usuaris, ja sigui mitjançant els fons propis com d’altres centres; elaborar i mantenir actualitzades les fonts d’informació de la biblioteca; elaborar i promoure plans d’activitats de difusió de la biblioteca i de promoció de la lectura; col·laborar amb altres equipaments i serveis d’informació del municipi; atendre a la conservació del centre; entre d’altres. • Personal bibliotecari

Correspon al personal bibliotecari la realització de funcions tècniques de caràcter bibliotecari. El personal bibliotecari ha de tenir titulació universitària de diplomatura en Biblioteconomia i Documentació o de llicenciatura en Documentació.

Actualment pot ser en qualsevol disciplina. Després de l’any 2004 la llicenciatura requerida serà en Documentació.

LA BIBLIOTECA PÚBLICA A LA PROVÍNCIA DE BARCELONA: UN SERVEI EN XARXA

Missió del lloc: suport tècnic en l’àmbit de la biblioteconomia, documentació i de tots els processos d’informació de la biblioteca pública. Funcions bàsiques: organitzar i controlar els recursos de que disposa la biblioteca; organitzar, catalogar, classificar i fer el manteniment del fons bibliogràfic i documental de la biblioteca; gestionar el procés de selecció i adquisició de nous documents de fons local, d’interès específic; gestionar el servei d’informació, i facilitar la informació requerida pels usuaris, ja sigui mitjançant els fons propis com d’altres centres; elaborar i mantenir actualitzats catàlegs, guies, bibliografies, dossiers i altres documents similars per tal d’apropar la informació als usuaris; crear i mantenir bases de dades per atendre les necessitats de la biblioteca i dels seus usuaris; organitzar i supervisar el servei de préstec; organitzar activitats de difusió de la biblioteca i de promoció de la lectura i fer-ne l’avaluació; realitzar estudis sobre els serveis que presta la biblioteca per tal d’adaptar-los a les necessitats dels usuaris; elaborar gràfics, estadístiques i indicadors que permetin avaluar l’activitat de la biblioteca; donar suport al director del centre i aportar suggeriments per a la millora del servei; entre d’altres. • Personal tècnic auxiliar de biblioteca

Correspon al personal tècnic auxiliar de biblioteca realitzar les tasques més operatives de la biblioteca i donar suport al personal bibliotecari en les funcions tècniques de caràcter bibliotecari. El personal tècnic auxiliar de biblioteca ha de tenir titulació acadèmica de cicle formatiu de grau mig, batxillerat o equivalent i ha de posseir els coneixements tècnics necessaris per a l’exercici de les funcions que li corresponen. Missió del lloc: suport tècnic i operatiu del funcionament de la biblioteca. Funcions bàsiques: donar suport a la gestió general de la biblioteca; informar als usuaris sobre aspectes generals de funcionament, organització i recursos de la biblioteca; informar sobre els recursos i activitats al municipi; realitzar les tasques vinculades al servei de préstec; donar d’alta al sistema als nous usuaris de la biblioteca; donar suport a les activitats culturals i de dinamització del servei; preparar les dades estadístiques; preparar guies, dossiers i informació específica segons les necessitats de la biblioteca; ordenar el material de la biblioteca, segons el sistema de classificació utilitzat; mantenir l’àrea de diaris i revistes; atendre el funcionament i manteniment dels equips informàtics i audiovisuals, i assessorar al públic sobre l’ús d’aquests mitjans; realitzar els processos materials relatius al tractament dels documents; donar suport a les tasques administratives del centre; entre d’altres. La incorporació a les biblioteques de nous perfils professionals, vinculats especialment a l’àmbit de la informàtica, de les activitats d’animació o als serveis especials és cada vegada més habitual.

Identificació de totes les biblioteques públiques analitzades (dades del 2006): Nom de la biblioteca (població i Districte/barri –si s’escau) Habitants Tipus de biblioteca M2 edifici

Biblioteca Garcilaso (Sant Andreu)

Biblioteca Mercè Rodoreda (Horta- Guinardó)1

Biblioteca del Mil·lenari (Sant Cugat del Vallès)

66.214 Pública local

69.536 Central de districte

73.774 Central urbana

700 m2

2.060 m2

1.300 m2

Total d’hores setmanals d’obertura Nombre de documents

41 h.

65 h.2

45 h.

37.900

72.315

Nombre de visites per dia Diaris i revistes

515

1.023 4

792

147

222

233

45.263

Biblioteca Garcilaso: http://www.bcn.es/centregarcilaso/castella/serveis_cast_5.html Biblioteca de Mil·lenari http://www.biblioteca.santcugat.org/ Biblioteca Mercè Rodoreda http://w3.bcn.es/V51/Home/V51HomeLinkPl/0,3989,99468012_99472155_2,00.html

1 2 3 4

Veure mapes núm. 1 i 2 a l’annex. Veure quadre núm. 1 a l’annex. Veure quadre núm. 2 de l’annex. Veure quadre núm. 3 de l’annex.

UBICACIÓ, LOCAL I ESPAI (Accessibilitat, vestíbul, senyalització…)

El manifest de la IFLA/UNESCO ens parla al punt 3.9.1 de la ubicació dels punts de servei. Segons aquest apartat, les biblioteques públiques haurien d’estar ubicades en els llocs que resultin més còmodes per als veïns de la comunitat a la qual ofereix els seus serveis. Uns serveis de qualitat no tenen cap valor si hi ha usuaris que no poden accedir-hi. Si és possible, s’haurien de trobar a prop de les xarxes de transport i de les àrees de les activitats ciutadanes, com ara comerços i centres comercials i culturals. Quan calgui, la biblioteca pública pot compartir l’edifici amb altres serveis, com ara centres artístics, museus, galeries d’art, equipaments ciutadans o instal·lacions esportives. Això pot contribuir a atreure els usuaris i facilitar l’estalvi de capital de despeses de funcionament.

El punt de servei ha de ser molt visible i s’hi ha de poder arribar amb tota facilitat, ja sigui a peu, amb transport públic, si n’hi ha, o amb vehicle particular. En àrees urbanes i residencials desenvolupades, la biblioteca pública hauria d’estar situada com a màxim a una distància d’aproximadament quinze minuts si es viatja amb vehicle particular.

El punt 3.10.6 de les Directrius ens parla de la senyalització externa més apropiada que haurien de tenir les biblioteques, i del fet que cal planificar amb molta cura els diferents rètols per tal que comuniquin una imatge apropiada de l’equipament. Així, i atenent a les necessitats de la comunitat, es podria retolar en idiomes estrangers o fins i tot en braille, per tal d’arribar al major nombre de persones possible.

Tal i com s’indica al Manifest, la quantitat d’espai de què ha de disposar una biblioteca depèn de les necessitats pròpies de la comunitat a la qual dóna servei, les funcions de la biblioteca, el nivell de recursos disponibles, el volum dels fons, la proximitat amb altres biblioteques… en aquest sentit, veiem que en el cas de Garcilaso i Mercè Rodoreda l’espai és l’adequat tenint en compte tots aquests factors, en canvi, la biblioteca del Mil·lenari és millorable ja que és l’única que hi ha a Sant Cugat i per tant ha d’absorbir tota la població del municipi. Per aquest motiu creiem que hauria de ser més gran, ja que no comparteix el servei amb cap altre biblioteca de la població.

Els aspectes com la senyalització externa, la comunicació amb transport públic o l’existència d’aparcaments són aspectes que s’han integrat en l’apartat de la ubicació, ja que creiem la ubicació com una característica pròpia de l’exterior de l’edifici vers el context exterior que el rodeja i l’accessibilitat com el conjunt de característiques internes a l’edifici que permeten el seu ús.

Dit això, tractarem dins d’accessibilitat els següents apartats: l’accessibilitat física per a persones amb o sense disminucions, la transparència de l’edifici, la senyalització interna tant dels serveis com dels espais propis de la biblioteca, l’horari, la identificació del personal.

En un apartat a part tractarem el vestíbul com a lloc de trobada, com a incitador per a quedar-se dins l’edifici, com oferidor d’informació de les activitats i serveis que ofereix la biblioteca de cara a l’usuari.

Així mateix es comentarà la funcionalitat, la comfortabilitat i l’atractiu de cada biblioteca.

BIBLIOTECA GARCILASO

La biblioteca Garcilaso està situada en un carrer molt proper a l’Avinguda Meridiana i a l’estació de metro de Sagrera, que enllaça dues línies i és una de les estacions més transitades i concorregudes de la ciutat. La seva ubicació la considerem bona ja que es troba a prop d’una zona comercial, a menys de deu minuts d’un gran centre comercial, i d’un mercat, el Mercat de Felip II, per on passa sovint la gent.

L’equipament es va construir en un solar d’una zona que s’ha revitalitzat molt en els últims anys, i es va inaugurar l’any 1999. A prop es poden trobar casals parroquials, centres cívics, jardins, clubs esportius, gimnasos, restaurants i escoles.

La biblioteca està integrada dins el Centre Garcilaso, un equipament sense barreres arquitectòniques, aspecte del qual s’aprofita la biblioteca, que disposa d’ascensor per aquelles persones amb impediments físics. Això fa que, tot i no ser gaire gran, sigui força accessible. La senyalització externa no és bona, i costa identificar la biblioteca des de l’exterior degut a la manca de cartells que puguin orientar el vianant cap a ella.

Tot i això, està ben comunicada gràcies al transport públic (metro i autobús), i hi ha un aparcament només a un minut caminant, tot i que és de pagament.

El primer que l’usuari veu quan entra és el taulell de préstecs a l’esquerra, la zona de novel·les a la dreta i les escales per accedir al segon pis de la biblioteca just al davant. Si ens dirigim al taulell de préstecs veiem la zona de DVD’s i de CD’s a l’esquerra i la zona de diaris i revistes a la dreta, amb diverses butaques on els usuaris llegeixen la premsa. El primer que es veu quan s’accedeix al segon pis és l’àrea del Servei d’informació, i la zona

infantil és a l’altre extrem de la planta. Hi ha un ordinador a l’abast dels usuaris a l’entrada de la biblioteca, on es pot consultar el catàleg col·lectiu de les Biblioteques de Barcelona.

El vestíbul és petit i les diferents seccions de la biblioteca estan ben senyalitzades, amb rètols metàl·lics amb el nom de cada zona, ben visibles ja que els sostres són baixos i pràcticament no cal alçar la mirada per veure’ls.

La zona infantil, a la segona planta, és petita i compta amb tres ordinadors pels nens, amb cadires i una petita butaca per llegir. En aquest pis també es troben les oficines del personal bibliotecari, que és el seu lloc de reunió on els usuaris no hi poden accedir.

Es pot accedir a la biblioteca per dos llocs diferents, una entrada és al carrer Juan de Garay, i l’altre és al carrer Garcilaso, des d’on s’accedeix al bar del Centre, lloc de trobada sobretot de joves estudiants, que a part de consumir aprofiten per poder reunir-se i parlar de manera més distesa que a la biblioteca. És un espai independent que pot estar obert al públic fora de l’horari habitual de la biblioteca.

És una biblioteca més funcional que no pas comfortable o atractiva, al tractar-se d’un equipament modest i sobri.

Un punt millorable és l’horari, de 41 hores setmanals a l’hivern i 37 a l’estiu, sensiblement inferior al de les altres dues biblioteques, per bé que les necessitats no són les mateixes. El fet que la biblioteca romangui tancada els dilluns i dimecres durant tot el matí representa una dificultat en l’accés per a molts usuaris, especialment estudiants (punt 3.9.2, 3.10).

BIBLIOTECA DEL MIL·LENARI

La biblioteca del Mil·lenari de Sant Cugat del Vallès està ubicada en un edifici que fou construït a l’hora d’instal·lar aquest equipament, i va ser inaugurat l’any 1993. Està al costat d'altres equipaments culturals (escola de música, taller d’arts plàstiques, auditori, cinema), la nova seu de l’Ajuntament es troba a cinc minuts caminant i així mateix té un mercat municipal molt a la vora. Tot això és molt positiu degut a la seva visibilitat i al tipus de públic que atreuen els altres equipaments. És relativament cèntrica, encara que la gran extensió del municipi fa que estigui allunyada d'alguns districtes, el que supleixen mínimament uns punts d'accés en els més llunyans (Mirasol, La Floresta i Les Planes).

Pel que fa als transports, l'estació dels FGC es troba a uns quinze minuts caminant, a més, la biblioteca té una parada de bus propera, on s'aturen els busos de tres línies locals, les que connecten el centre urbà amb els districtes més allunyats, com són Mirasol, La Floresta i Les Planes, i la línia que connecta l'estació de FGC amb diferents barris del centre. També passa per davant un carril-bici, encara que és poc utilitzat. Si s'arriba en cotxe és difícil trobar aparcament a prop de la biblioteca, però hi ha pàrquings a menys de deu minuts caminant, això sí, de pagament.

La biblioteca costa d'identificar-la com a tal des de l'exterior, té un gran rètol a la façana, però unes columnes que té davant l'espai que dona pas a la biblioteca dificulten la seva visió. De nit les llums de la biblioteca la fan més visible. Tampoc hi ha senyalitzacions exteriors que indiquin la seva existència.

Una vegada s’han passat les columnes trobem un gran espai lliure davant de la biblioteca. Des d'aquí ja podem veure una part de l'equipament per la transparència de l'edifici, l'entrada, amb els horaris d'obertura, i la bústia de retorn.

El taulell es troba massa a prop de l'entrada, de vegades quan es formen cues davant de l'ordinador de préstec és incòmode entrar-hi.

El primer que trobem en passar el vestíbul és a la dreta l'espai multimèdia i de música, i unes prestatgeries dedicades a cinema, teatre i música. A l'esquerra estan les guies de viatge, amb unes còmodes butaques. Quan hi ha novetats també són exposades en aquesta zona. Després passem a la zona d'estudi, primer les prestatgeries amb la resta de matèries i la hemeroteca, amb de nou codes butaques a la zona dels diaris i la zona d'estudi.

Un problema greu és la falta d'espai per encabir nous documents, el que ha fet que s’hagi hagut de reorganitzar les prestatgeries sovint, canviant la ubicació d'algunes, fet que pot acabar despistant l'usuari.

L'àrea infantil té un taulell d'informació al centre, cadires i taules de mida petita i una part pels més petits amb cadires encoixinades.

Pel que fa a la funcionalitat i la comfortabilitat, disposa d’un parell d'espais més còmodes, amb butaques i tauletes davant. Aquests espais es troben davant la zona de guies de viatge i a la zona dels diaris. Això facilita una consulta relaxada en aquestes zones.

Cal dir que té un pati exterior a l'aire lliure, amb taules i cadires, molt pràctic i atraient a l'estiu, però desaprofitat durant l'hivern.

BIBLIOTECA MERCÈ RODOREDA La biblioteca Mercè Rodoreda10 es va inaugurar l’11 d’abril de 1999 com a edifici de nova construcció dissenyat per l’arquitecte Màrius Quintana. Està destinada per complir les espectatives de 69.536 usuaris i una superfície de 2.060 m2 segons les dades del 2006. Si tenim en compte que és una biblioteca central urbana i segons les recomanacions de la IFLA (Apèndix 5) ja l’àrea d’activitats n’hauria de tenir entre 2.200 m2 i 3.300 m2. L’àrea total construïda hauria d’estar entre els 2.860 i els 4.290 m2.

La biblioteca Mercè Rodoreda està dissenyada verticalment, això significa que no és una única planta, sinó que en són tres.

A la planta 1 trobem la sala infantil i juvenil, destinada als nens i als joves de fins a 14 anys, però també hi ha un espai per als adults que els acompanyen i a les persones que necessiten qualsevol document d’aquesta sala. La sala es distribueix en 3 grans àrees: àrea de petits lectors (destinada als nenes de menys de 4 anys, acompanyats), àrea de coneixement i llibres d’imaginació, i àrea d’activitats.

En la planta 1 es poden trobar les oficines del personal de la biblioteca. En ella es poden reunir i xerrar sobre qüestions internes. És d’us exclusiu pel personal ja que no es pot entrar si no és amb clau.

La planta 0 és la planta d’accés i per tant la més important, ja que en ella es troba el vestíbul i és el primer contacte que s’emporta l’usuari quan accedeix a l’interior de la biblioteca. En ella es troben la major part dels serveis generals: préstec, préstec interbibliotecari, reprografia, consulta de audiovisuals i la sala d’actes. Aquesta planta és per a tots els públics (excepte per als menors de 12 anys sempre que no vagin acompanyats d’algun adult). Normalment en aquesta planta es veuen més persones amb edats avançades, ja que en ella es disposa una sala de lectura composta per butaques disposades al llarg del finestral que permet que la llum natural penetri en l’interior de la biblioteca, el que implica un major respecte amb el medi perquè repercuteix en l’estalvi d’energia.

En aquesta planta es poden trobar 2 lavabos i una àrea d’estudi. La distribució de l’espai es força funcional, ja que les prestatgeries permeten la circulació prou amplia per passar dues persones entre prestatgeria i prestatgeria.

Dins la planta 0 es troba la cafeteria, que fa a la vegada de sala de reunions i conferències. Des d’aquesta sala es pot accedir per l’exterior estant la biblioteca tancada i disposa també de lavabos particulars sense tenir la necessitat d’obrir la biblioteca al públic per utilitzar-los.

La planta 1 és la sala de referència i noves tecnologies on es troba el servei d’informació, el servei d’internet, l’aula multimèdia i les sales d’estudi. La secció de les obres de referència de cada temàtica (enciclopèdies, diccionaris, atles, anuaris, etc.), llibres de filosofia, religió, ciències socials, història, ensenyament i obres generals. També es conserva el fons de la col·lecció local. En aquesta planta es poden utilitzar els ordinadors portàtils i connectar-se a internet gratuïtament mitjançant WiFi.

La biblioteca Mercè Rodoreda compta amb uns punts positius pel que fa a l’apartat de l’ubicació i l’espai:

Es troba propera a les xarxes de transport públic: la parada de metro de la línia 4 Alfons X, i en bus es pot arribar mitjançant el 24, el 31, el 32, el 39, el 55, el 74, el 92, el 114 i el nit bus N-6 6.

Per altra banda, si es viatja en transport privat, la zona compta amb un ampli espai per poder aparcar de forma gratuïta, ja que encara no s’ha instaurat la zona verda, i si es prefereix al costat mateix de la biblioteca es troba un pàrquing de lliure accés però no gratuït. Si es prefereix venir en bici, tot i que els carrils bici encara no arriben fins a la Mercè Rodoreda, és possible deixar-la a l’aparcament per bicicletes amb què compta la instal·lació. (3.10.10).

Tot i no tenir ni centres comercials ni culturals a prop, a les rodalies la Mercè Rodoreda compta amb varis instituts d’estudis com el Joan Brossa, el Cardenal Espínola i el Mas Casanovas. Des dels centres escolars els professors poden redirigir als seus alumnes cap a la biblioteca 7 (Punt 3.7.2). A més, també compta amb altres centres culturals a prop com la biblioteca de l’Institut de la dona, al mateix carrer Camèlies. En aquest aspecte, es pot dir que està força ben ubicada.

Juntament amb les escoles, la Mercè Rodoreda té a prop seu l’ajuntament del districte, que fa alhora d’arxiu del districte. Aquest fet té importància perquè es poden crear vincles i coordinar recursos si hi col·laboren conjuntament els serveis de col·legis, administració i biblioteca amb els serveis cap a la comunitat (punts de les directrius 3.7.1, 2.2.1, 2.3 l’exemple de Finlàndia-, 2.4.2).

No gaire lluny la biblioteca compta també amb les instal·lacions esportives d’un gimnàs prop del camp de futbol del CE Europa, i si ens desplacem una mica més podem trobar el gimnàs Dir més gran de Barcelona.

Tot i no ser del tot determinant, és important però el fet que hagi zona verda per poder passejar sense el perill dels vehicles a motor, poder gaudir de la natura i poder seure en els bancs contemplant les explanades del Parc de les Aigües, el qual limita amb la biblioteca. De fet, part de la Biblioteca formava part de l’espai que abans ocupava aquest parc.

La biblioteca compta amb un bar amb accés propi i que en ocasions s’utilitza com a sala d’art, per exposar o per celebrar tertúlies. El fet que tingui un accés propi possibilita que es pugui obrir sense haver d’obrir tot el complex.

L’horari d’obertura, de 65 hores setmanals, és un altra aspecte positiu. És clarament la biblioteca que presenta un millor horari, adequat a les necessitats de tots els usuaris (punt 3.9.2, 3.10).

Un punt negatiu de la biblioteca, com ja hem comentat prèviament, és que no compta a les rodalies amb cap àrea cultural ni comercial8 que pugui atreure nous usuaris (punt 1.11).

A més, la senyalització exterior és deficient, ja que un cop es surt del metro no és possible saber la ubicació de la biblioteca. Seria molt adequat, per exemple, posar per cadascuna de les sortides de la parada Alfons X (actualment hi ha 3) indicadors que ajudessin a l’orientació de la biblioteca. Aquesta senyalització, a més d’ubicar a l’usuari, és un bon mètode de promoció (punt 3.10.6).

La zona on està ubicada la biblioteca és molt obscura per les nits, tot i estar situada en un espai bastant ampli per una de les seves cares, la il·luminació exterior és deficient. Això no implica que no es vegi, però és gràcies a la seva il·luminació interior. Pel dia la biblioteca no es gaire visible a menys que un conegui el barri. Les pintades exteriors desorienten molt,

donant la sensació de que no és un espai digne d’una biblioteca. La manca de senyalització exterior agreuja aquest fet.

L’entrada pel carrer Camèlies és prou apte per a tot tipus de persones, però no passa el mateix si s’accedeix des del parc. Des d’aquest punt, hi ha escales que no permeten a les persones amb dificultats accedir des d’aquest punt i han de donar la volta, pujant un carrer amb un percentatge d’inclinació força alt, la qual cosa resulta un trauma per a persones majors. Es podria crear un accés per la zona del parc, perquè hi ha possibilitats d’habilitar una porta d’entrada.

CONCLUSIÓ

Comparant les tres biblioteques, arribem a la conclusió que totes estan ubicades en zones ben comunicades, tot i que la senyalització és dolenta i no resulta fàcil per als nouvinguts localitzar-les sense preguntar o consultar un mapa. Globalment, la biblioteca més satisfactòria en aquest aspecte creiem que és la Guinardó-Mercè Rodoreda, ja que està ben comunicada amb transport públic, és fàcil arribar-hi en transport privat, té un aparcament a la vora, té l’ajuntament i l’arxiu de districte a prop...

L’espai de cada biblioteca és l’adequat tenint en compte la tipologia i la quantitat de visites que cadascuna rep, encara que creiem que la Biblioteca del Mil·lenari de Sant Cugat oferiria un millor servei si comptés amb més metres quadrats, ja que és l’únic equipament bibliotecari del municipi. També es troba a faltar una renovació ja que va ser inaugurada fa 15 anys i les necessitats de la població han variat durant tot aquest temps.

FONS

Totes tres biblioteques recullen en els seus fons els tipus de materials que recomanen les directrius de l’IFLA en el seu punt 4.3.1., excepte pel que fa a partitures musicals i joguines, pocs presents en la tradició de les biblioteques catalanes.

A les tres biblioteques que estudiem es reben la majoria dels diaris nacionals, excepte “Público”, que és un diari de recent aparició. A la Biblioteca del Mil·lenari no es reben “La Razón” i “ABC”, dos diaris de línia conservadora, això potser podria respondre a qüestions ideològiques, si fos així estarien contravenint els principis recollits al Manifest de la Biblioteca Pública de l’IFLA/Unesco quan parla de que “els fons i serveis no han d’estar subjectes a cap forma de censura ideològica, política ni religiosa” i al punt 1.5 de les

directrrius de l’IFLA que demana que la biblioteca pública ha de representar la diversitat d’opinions. codi deontològic del COBD

La Biblioteca del Mil·lenari també es distingeix de les barcelonines per tenir premsa comarcal, lògic si pensem que és l’única de les estudiades no ubicada a Barcelona, en canvi les de Barcelona tenen premsa de barri. Totes tres reben també premsa estrangera.

Pel que fa a les revistes totes tres reben revistes especialitzades de diferents camps: història, cinema, esports, política, moda, música, decoració, ... i en diferents llengües, encara que és abrumadora la presència de títols nacionals. L’únic que les diferencia és el número de subscripcions que reben, com és normal major a la biblioteca de districte (222) i central urbana (223 títols) que a la de barri (147 títols) i les publicacions locals o dedicades a les seves especilitzacions: poesia, literatura fantàstica i teatre. Podem considerar, doncs, que totes tres tenen un fons correcte de revistes.

Si parlem de la senyalització de les àrees interiors la pitjor és la de la Biblioteca del Mil·lenari ja que és l’única que no segueixen la recomanació de les directrius de l’IFLA en el seu punt 3.10.6 quan diu que els rètols han d’estar dissenyats per professionals. La senyalització interior és mínima, només petits cartells enganxats a les prestatgeries ens informen de les grans matèries: novel·la, història, geografia, ciències pures... Després als prestatges trobem cartells més petits amb les submatèries. Per un usuari que no conegui la CDU es fa difícil localitzar un llibre d'alguna matèria especialitzada.

L’única biblioteca que utilitza gomets per diferenciar les temàtiques de les novel·les és la Garcilaso, pensem que és una bona idea per orientar a l’usuari. En canvi totes tres tenen senyalitzat els llibres infantils per indicar l’edat adient i la matèria.

Curiosament les tres biblioteques estan especialitzades en gèneres literaris, la del Guinardó en poesia, ja que en aquell districte té la seu l’Aula de Poesia; la Garcilaso en literatura fantàstica i ciència-ficció i la de Sant Cugat en teatre, per la seva proximitat a l'auditori, amb el que també comparteix la gestió en un organisme autònom municipal. La millor equipada de la seva especialització és la Mercé Rodoreda, ja que a més de més volum de llibres de poesia i la subscripció a revistes especialitzades del tema, que es dona en el cas de les tres biblioteques estudiades, conserva material audiovisual sobre el tema: enregistraments de recitals, entrevistes a poetes i documentals. A més la Mercé Rodoreda i, en aquest cas també la Garcilaso, elaboren amb certa periodicitat fulletons i organitzen activitats al voltant

de les seves especialitzacions. En canvi la del Mil·lenari poc fa per difondre la seva especialització.

Tenint en compte que cada any es celebra a Sant Cugat una Universitat Internacional de la Pau, potser fora bo pensar en una especialització en aquest tema.

Personal

Si parlem del personal observem que a totes tres biblioteques no hi ha una persona fixa per atendre cada servei, la mateixa persona la pots trobar al préstec o a informació o a l'espai infantil depenent del dia, això dificulta la comunicació entre usuari i personal, encara que pot ser positiu pel personal per conèixer totes les àrees.

Pel que fa a les actituds segons amb qui parlis té una actitud o una altra. Tots els bibliotecaris i resta de personal bibliotecari són amables, atents i educats a l’hora de respondre les teves consultes, encara que hi ha que afavoreixen més la comunicació que d’altres. Normalment donen resposta a les consultes asseguts darrera l’ordinador, del que l’usuari no pot veure la pantalla, això crea certa incomoditat, ja que has de parlar a una persona que no està al teu nivell físic i a més no veus que és el que està consultant a l’ordinador.

En cap de les tres biblioteques el personal està identificat. Un cartellet al davant del seu lloc de feina ens ajudaria a conèixer millor al personal. Tampoc saps si parles amb un bibliotecari, amb un tècnic especialitzat o amb un administratiu.

En resum podem dir que l'actitud del personal és receptiva, tracten de donar resposta a les demandes, encara que no tots tenen les mateixes habilitats i tècniques de comunicació.

Serveis i activitats.

Pel que fa als serveis totes tres biblioteques compleixen amb els serveis bàsics que recomanen les directrius de l’IFLA al seu punt 3.4.1.: préstec de llibres i materials en altres suports, oferta de llibres i altres materials per utilitzar dintre de la biblioteca, serveis d’informació en suport imprès o electrònic, serveis d’assessorament per als usuaris i també de reserves de documents, serveis d’informació ciutadana, formació dels usuaris.

De les tres biblioteques analitzades és la Mercè Rodoreda la que millor adapta els seus serveis a un públic infantil. Tant la de Sant Cugat i Horta-Guinardó tenen un taulell propi a l’àrea infantil, encara que no fan préstecs, el que seria recomanable, però és la del districte barceloní la que millor servei ofereix, ja que té un apartat propi per infants a la seva web, té més espai dedicat a aquesta àrea, tota una planta i té accés des del web al catàleg Chilias.

Pel que fa als joves possiblement la millor biblioteca és la Garcilaso, ja que ofereix una atractiva oferta d’activitats i cursos per joves, que poden atreure’ls a la biblioteca. També ajuda la seva especialització en literatura fantàstica i de ciència ficció, una temàtica amb molt predicament entre aquest tipus de públic.

Tot i tenir les 3 biblioteques uns serveis bàsics pràcticament iguals, préstec, informació i assessorament, consulta a internet, en aquest cas s’ha conclòs que el context, és a dir, el conjunt d’institucions que envolten l’espai de la biblioteca, fan que la biblioteca del Mil·lenari sigui la òptima per al públic adult, ja que forma part d’un centre cultural on hi podem trobar ... Això comporta que els adults tinguin la biblioteca com un lloc més on reunir-se abans d’anar a gaudir de les ofertes culturals que els ofereix Sant Cugat.

La Garcilaso, degut a la seva oferta tan àmplia en matèria de tallers, així com pel que fa al servei de préstec a domicili per a aquelles persones que no hi poden assistir al centre, és la que millor oferta en qüestió d’aprenentatge de noves disciplines per part dels usuaris es pot arribar a la conclusió que té.

Si parlem dels serveis de préstec a domicili, les biblioteques barcelonines són les que compleixen, ja que ofereixen aquest servei. A més la Mercé Rodoreda amplia aquest servei a col·lectius com empreses, col·legis i hospitals sota la denominació de “llibres per a tothom”.

Cap de les biblioteques analitzades ofereix serveis fora del seu centre, com recomana el punt 3.4.10. de les directrius de l’IFLA,

Totes tres tenen un servei d’informació senyalitzat amb un cartell, encara que les barcelonines són millors en aquest aspecte perquè també ofereixen la informació via electrònica amb el servei de “la biblioteca respon”.

A continuació es presenten el conjunt de serveis que es poden trobar a les diferents biblioteques:

En tots 3 casos es dona un serveis de préstec on els usuaris poden adquirir 6 llibres, 4 revistes (si no són de l’últim número rebut) i 4 CDs i 4 DVDs màxim 2 de cinema. Els llibres es deixen en préstec durant 21 dies i es poden fer 2 renovacions. A més, qualsevol document disponible en una altra biblioteca de la ciutat de Barcelona o la província es pot adquirir per préstec interbibliotecari amb l’abonament d’1’20€ pel desplaçament. Però també, les biblioteques barcelonines conten amb el servei de préstec a domicili. Però la que només ofereix un servei exclusiu per a grups d’usuaris és la Mercè Rodoreda, la qual conta amb el servei de Llibres per a tothom. Amb ell, la biblioteca fa préstecs dels seus documents a les institucions que ho sol·licitin com: empreses, hospitals, escoles, associacions o col·lectius. També relacionat amb el préstec trobem que les tres biblioteques tenen el servei de la Bústia de retorn, que té una doble funció, per una banda facilita el retorn de documents si no es pot fer personalment, ja que la bústia roman oberta les 24 h. Per l’altre, es pot tornar des de la bústia de la Mercè Rodoreda documents cap a qualsevol altre biblioteca abonant un import d’1’20€ de préstec interbibliotecari.

Pel que fa a les noves tecnologies (TIC), les tres biblioteques disposen d’estacions per poder consultar Internet, però si ens posem a comparar la quantitat d’estacions, la Mercè Rodoreda conta amb més ordinadors que qualsevol altre. La segueix la biblioteca Garcilaso i per últim la biblioteca Mil·lenari. A més, a la Mercè Rodoreda hi ha un servei de consulta d’internet per a infants, la qual cosa no especifiquen les altres dues biblioteques. Les tres biblioteques disposen també d’accés WiFi a la xarxa d’internet sense fils. També, les tres biblioteques conten amb serveis web, però la gamma d’aquests serveis és tan variada que s’ha preferit desenvolupar el tema quan es parli de Presència pública, on els serveis d’internet s’ha cregut que són una font important d’atracció cap a la biblioteca i a més es podrà visualitzar molt millor a través d’un quadre comparatiu.

S’han de tenir també en compte els serveis especials, com els que ofereixen la biblioteca Garcilaso i la Mercè Rodoreda per a aquelles persones amb dificultats de visió. El servei proporciona una obertura més àmplia d’usuaris a la biblioteca, ja que molta gent gran no disposa dels recursos com per tenir lupes especials o llibres amb caràcters més grans.

Un espai imprescindible és la sala d’actes i el bar. En aquestes sales es poden realitzar nombroses activitats tals com exposicions, xerrades i dispersió d’altres afers de la vida quotidiana prenent un descans. Les biblioteques que conten amb aquests serveis són la Garcilaso i la Mercè Rodoreda, on el Bar fa quan és necessari, de sala d’exposicions i conferències.

Com a biblioteques públiques que són s’ha de destinar l’espai que ofereix per al màxim de col·lectius possibles, i un dels més significatius, pel que fa a les biblioteques és sens dubte el col·lectiu representat pels estudiants. Aquests troben tant en la Garcilaso com en la Mercè Rodoreda un espai nocturn on poder estudiar. Tot i que varien els horaris d’una a l’altre, sent més ampli i regular el de la Mercè Rodoreda, no desmereix aquest servei tot i que sigui un dia a la setmana. És molt difícil trobar un lloc obert tot l’any i destinat per l’estudi i aquest és un. S’ha de comentar que l’horari d’obertura de la Mercè Rodoreda i de la Garcilaso és de 21 h a 1h i que en el cas de la Mercè Rodoreda, els dimarts al vespre s’aprofita per fer activitats sobre cicles de cinema com veurem en les activitats.

Per últim però no menys important queden per comentar les diferents activitats de cadascun dels centres. Tot i que les activitats representen una bona forma de difusió de la biblioteca, s’ha preferit introduir en aquest tema, ja que també està vinculat als serveis propis que cada biblioteca oferta. Però ha de quedar constància de que és sens dubte un reclam més dins de la promoció que una biblioteca pot fer vers els usuaris. Dit això es poden comentar les activitats comunes com el club de lectura pública Serveis Bàsics Préstec Préstec intebibliotecari Préstec a domicili Llibres per a tothom Bústia de retorn Accés a Internet

Biblioteca Garcilaso

Biblioteca Mil·lenari

Biblioteca Rodoreda

L’àrea infantil conta també amb consulta d’internet infantil però restringida a webs d’adults.

Accés Wi-Fi Serveis Web Impressió i registrament de documents des d’ordinadors Suport i formació d’usuaris Informació Espai multimèdia Reprografia Punts d’accés fora de la biblioteca

Serveis audiovisuals Recursos per a persones amb dificultat de visió Sala d’Actes Sala d’estudis nocturna Desiderata Cafeteria Activitats

. L’oferta d’activitats de la biblioteca per difondre la lectura i apropar els temes d’actualitat és molt variada: conferències, xerrades i trobades amb autors, presentacions de llibres, clubs de lectura, recitals poètics, narracions de contes per a infants, narracions per a adults, exposicions. Activitats per a públic infantil i familiar: tallers, espectacles, narracions, audicions musicals,. Activitats de formació i creació al voltant de tecnologies de la informació. Club de lectura: els apassionats de la lectura es reuneixen un cop al mes per comentar un llibre facilitat per la biblioteca. Visites comentades: S’organitzen periòdicament sessions de formació d’usuaris

Durant tot l’any i amb l’objectiu de fomentar l’hàbit de la lectura, es duen a terme xerrades, conferències, exposicions, hores del conte, club de lectura, tallers d’escriptura creativa, ect. Club de lectura: és el resultat de la trobada d’un grup de persones que llegeixen al mateix temps el mateix llibre. Cadascú ho fa a casa però, un cop al mes, en un dia i hora prefixats es reuneix el grup per comentar la lectura. La finalitat d’aquesta proposta és la de fer descobrir la lectura com una activitat de lleure agradable, engrescadora. Veure també Serveis Web: Fòrum del club de lectura.

La biblioteca organitza durant tot l’any activitats relacionades amb el foment de la lectura, per afavorir el diàleg intercultural i apropar les expressions culturals de totes les manifestacions artístiques als usuaris. Des de la plana web la biblioteca ofereix un cercador d’activitats, però per veure els serveis que es poden portar a terme des de la web de cada biblioteca, millor anar als serveis web de les biblioteques, on són analitzades aquestes dades. Club de lectura: es tracta de reunions de lectors que estan moderats per una persona experta en literatura i que s’organitzen un cop al mes per comentar el llibre seleccionat. Visites guiades: la biblioteca dóna a conèixer el seu funcionament amb visites guiades, en un volum màxim de 30 alumnes i a través de varis mòduls. Aquestes visites es fan durant tot l’any uns dies concrets segons el mòdul. Activitats en horari nocturn: Al llarg de l’any es programen diverses activitats per gaudir de la nit. Cicles de cinema, tallers de musicoteràpia, risoteràpia, grups de

conversa- intercanvi d’idiomes, són algunes de les propostes molt ben acollides per part dels usuaris. Cada dimarts a les 21’30 h de gener a març del 2008, a la Sala d’Estudi de la biblioteca es dona un espai literari, una estona de tertúlia, un lloc on comentar, discutir, etc. a partir d’un conte que s’haurà llegit i que s’anirà escollint cada setmana. Activitats infantils: - Aperitius musicals: audicions per introduir la música als pre-lectors. - El món dels tovets: Narracions de contes infantils. - Mots en joc: recomanat per a nens/es de més de 3 anys, es tracta de jugar aprenent sobre diferents àrees de coneixement. - Petit format: contes que es dibuixen mentre s’expliquen històries. - Sac de rondalles: contes tradicionals catalans. Exposicions per a infants.

Conclusió En quant a serveis oferts per les biblioteques podem establir una divisió clara: els serveis bàsics com el de préstec, préstec interbibliotecari, informació, serveis audiovisuals, suport i formació d’usuaris entre d’altres, les compleixen totes. La diferència s’estableix en els serveis especials que fan que una biblioteca estigui millor preparada que d’altres. La biblioteca de Sant Cugat degut tot i ser central urbana s’ha quedat petita per a la quantitat de públic que ha de servir, i els serveis requereixen d’espai. Tampoc conta amb el suport de cap altre biblioteca de recolzament i això es veu en els resultats que tenim sobre la taula. Per altra banda, la biblioteca Garcilaso s’aproxima molt a la que s’ha cregut pel grup és la biblioteca més important en quant a l’oferta de serveis que és la Mercè Rodoreda, però també s’ha de dir que el centre Garcilaso, que no pertany exclusivament a la biblioteca, fa

molt per que sigui possible aquest apropament, ja que en ell trobem serveis que es poden compartir. La Mercè Rodoreda és considerada la millor biblioteca en l’àmbit dels serveis ja que ofereix una àmplia gamma dels mateixos i ofereix per a tot tipus d’usuaris (especials, nens, adults i estudiants) sense ser d’un ús exclusiu per a una tipologia concreta d’usuari. Això significa que s’aposta per la obertura a tot tipus de públic, però també significa un treball important que s’ha fet des de l’administració per obrir i mantenir aquest espai. Afortunadament la Mercè Rodoreda és un model a seguir per altres biblioteques que conformen la xarxa de biblioteques de Barcelona i encara avui és possible fer aquesta biblioteca més gran, complint amb els principis establerts per Faulkner- Brown de ser un espai flexible i amb mirada cap al futur. Això ho facilita també el fet de que sigui un edifici propi i que no estigui compartit per cap altre institució.

Presència Pública

Les formes de difusió de la majoria de biblioteques no només es destina als usuaris potencials si no que també és un fet que pretén posar de manifest el valor afegit de la biblioteca, les activitats que es realitzen seria una bona mostra d’això.

En el cas d’ aquestes 3 biblioteques les formes més comuns de promociornar- se són els fullets o tríptics i la plana web. En quant als fullets tenim una varietat important, prop de 60, que es poden veure en l’annex. Es tracta de fullets que promocionen tant els serveis comuns de la xarxa de biblioteques, com els serveis propis de cada biblioteca. Per exemple, la Mercè Rodoreda promociona el seu espai de poesia, la biblioteca del Mil·lenari ho fa dels Punts d’accés i la biblioteca Garcilaso promociona de forma impresa els seus tallers de comunicació. En general les guies aconsegueixen donar-nos tota la informació necessària per conèixer i gaudir dels serveis que ens ofereix cada biblioteca: condicions d’accés al préstec, horaris serveis i activitats.

Què podem saber de la biblioteca B. Mercè Rodoreda

B. Garcilaso

B. del Mil·lenari

Horaris Dades de personal Informació sobre els serveis Informació sobre els serveis col·lectius i específics Tipus de col·lecció Informació de com es pot fer el carnet Agenda de la biblioteca Novetats Altres biblioteques a la zona Bulletins, guies de lectura

Conclusió. Tot i que hi ha sectors que no veuen útil la forma de la difusió en paper, ja que representa una despesa tant econòmica com ecològica i, a més no és gens funcional, com a molt és pot fer servir com a punt de llibre. És per això que seria recomanable que la difusió s’establís des d’altres àmbits com bosses, llapiços, plumiers, i inclús que es poguessin arribar a comprar pels usuaris i no haver d’esperar a que surti la promoció. A poder ser també es recomanable que els materials fossin fets amb materials reciclats per contribuir i induir als usuaris a la causa de l’ergonomia.

Pel que fa al web, que avui en dia és el sistema més utilitzat per la distribució d’informació en línia, cada vegada més gent té el primer contacte amb una biblioteca via web. Tenir una bona pàgina augmenta la visibilitat de la biblioteca i de la comunitat a la que serveix. Pensem que el millor web és sens dubte el de la Mercè Rodoreda, és la que ofereix més serveis a través del seu portal, tal i com es pot veure a la taula següent:

Serveis web

Biblioteca Garcilaso

Biblioteca Mil·lenari

Biblioteca Mercè Rodoreda

Catàleg virtual La biblioteca respón Renovació i Reserva de documents Accés a bases de dades Consulta d’activitats als bibliobusos Consulta al catàleg infantil CHILIAS Consulta d’activitats a l’àrea infantil

El que es pot comentar que ni la Biblioteca Garcilaso ni la biblioteca del Mil·lenari disposen d’un catàleg propi d’accés directe al seu fons accessible en línia. Els usuaris que el vulguin consultar han d’anar, via web, fins a la xarxa de les Biblioteques de la Diputació i des d’allà fer una consulta al catàleg general de la xarxa, i si és el cas, especificant per a quina biblioteca en concret es vol fer la consulta. Aquest fet, tot i no ser rellevant, si que implica una certa pèrdua de temps de cara a l’usuari, el que també té a veure amb l’incompliment d’un dels principis fonamentals defensats pel Ranganathan.

En quant al servei web de la Biblioteca respon, no es troba disponible a la biblioteca del Mil·lenari. És també important, que tant la biblioteca del Mil·lenari com la Mercè Rodoreda tenen accés a la consulta d’activitats que organitzen el conjunt de biblioteques de la Diputació de Barcelona. Aquestes activitats es poden cercar tant pel títol, com per la tipologia de l’activitat i/o la data. En el cas de la Mercè Rodoreda a més, hi ha una cerca d’activitats per als més petits de la biblioteca, per tant el tractament és més especialitzat.

També aporta algunes funcions que es poden realitzar des de la pròpia plana de la biblioteca com rebre el formulari per poder fer el carnet de soci, o rebre el formulari per poder fer un préstec interbibliotecari, de la qual cosa també disposa la biblioteca Mil·lenari. També a la Mercè Rodoreda els usuaris es poden inscriure al Club de poesia des de casa via internet. Mitjançant els tràmits en línia els usuaris també poden demanar que la biblioteca compri un llibre, seria el servei de desiderata per via electrònica. No obstant, la biblioteca Garcilaso si que permet fer suggerències respecte a activitats però no en quant a la compra de llibres. La biblioteca Garcilaso, pel que fa als serveis web només permet enviar missatges de correu electrònic si es vol inscriure en algun taller dels que ofereix el centre.

Què podem fer sense anar a la biblioteca B. Mercè Rodoreda

B. Garcilaso

Conèixer la biblioteca virtualment Sol·licitar el carnet Sol·licitar la compra de documents Consulta del catàleg Reservar i renovar el préstec Suscriure’s a una llista d’informació d’activitats Consultar informació local Llegir llibres (de referència) Llegir premsa Reservar per internet Inscriure’a activitats Accedir a altres catàlegs

B. del Mil·lenari

Conclució.Quan parlem de serveis web, la Biblioteca Mercè Rodoreda es troba en una situació d’ avantatge respecte a les altres dues, ja que ofereix als seus usuaris una gamma molt més àmplia de serveis sobre tot pel que fa a l’àrea infantil: com la consulta d’activitats als bibliobusos, consulta del catàleg infantil CHILIAS que es pot dividir en l’ Infoton per aprendre com funciona la biblioteca on es presenten 3 nivells i a mida que es passen nivells es pot imprimir el diploma que acredita el nivell aconseguit. Es troba també el biblionotícies que informen de coses com les properes inauguracions d’altres biblioteques, els llibres infantils i juvenils més prestats o homenatges a personatges del còmic infantil. A més d’això fa que alguns tràmits importants, com és el cas de omplir el formulari per fer-se soci, es pugui obtenir còmodament des de casa si es compta amb connexió a internet. Aquest fet facilita a l’usuari potencial la gestió del seu temps i l’apropa molt més a la biblioteca. En quant a les dades dels professionals que hi treballen, és normal que no l’ofereixin, ja que aquesta és informació confidencial que no ha d’estar oberta si no és que volutariament es vulgui oferir.

Valoracions personals: Valoració d

Valoració de Mota

Valoració de Pérez Carmona, Toni.

La realització d’aquest treball m’ha fet sentir com un crític de cuina que va a un restaurant a afegir o a treure una forquilla del seu estatus. Al introduir-me en la biblioteca Mercè Rodoreda, no ho feia com sempre ho havia fet, des del punt de vista de l’usuari que va a estudiar alguna assignatura o a cercar informació per realitzar algun treball, no era aquest el cas. En aquesta ocasió anava preparat amb un ordinador portàtil i les Directrius IFLA/ UNESCO preparades per ser subratllades en el cas de que la biblioteca no complís algun dels requisits. Afortunadament només he pogut que reafirmar moltes de les qüestions que proposen les directrius. La manca de temps ha impossibilitat de fer el mateix amb la resta de biblioteques, ara bé, si que s’han consultat les planes web de cadascuna de les biblioteques, el que m’ha apropat molt a ambdues, tant la Garcilaso, com la de Sant Cugat. En quant a la forma d’intercanvi d’opinions entre els components del grup s’ha de dir que la manca de temps per part dels components ha fet que hagin estat poques les ocasions que

ens hem reunit per poder treure unes conclusions clares, però també és cert que la defensa per part de cadascú de la biblioteca que hi treballava, no permetria que ens poséssim d’acord si haguéssim tingut molt més. La qüestió és que finalment hem intentat presentar una feina fidedigna amb les directrius a la mà i s’ha tractat en tot moment de seguir els punts que s’establien per fer el seguiment del treball. En definitiva, he mirat la biblioteca des d’un altre punt de vista molt més crític i avaluador, que m’ha fet entendre del perquè es disposen d’una manera o altre les coses a l’edifici i també m’he adonat de la quantitat d’activitats que es poden practicar gràcies a aquest recurs per a tothom com és la biblioteca pública.

Accés al formulari per reservar una visita guiada (Veure el seu funcionament a

BIBLIOGRAFIA

Las bibliotecas públicas en España: una realidad abierta. Hernández, Hilario [et al.]. Salamanca: Fundación Germán Sánchez Ruipérez, 2001. 319 p. ISBN 84-89384-33-9.

Gibert Riba, Elisabet; Glòria Pérez Salmerón. Politica de desenvolupament de la col·lecció del Servei de Biblioteques de la Diputació de Barcelona [en línia]. Barcelona: Diputació de Barcelona, 2003. <http://www.diba.es/biblioteques/documentspdf/pdc.pdf>. [Consulta: 12 gener 2008].

IFLA. Section of Public Libraries; Unesco. Directrius IFLA/UNESCO per al desenvolupament del servei de biblioteques públiques. Barcelona: Col·legi Oficial de BibliotecarisDocumentalistes de Catalunya, 2002. 115 p. ISBN 84-86972-14-0. Disponible també en línia a: <http://www.cobdc.org/publica/directrius/index.html> [Consulta: 12 gen. 2008]

Orera Orera, Luisa (ed.). Manual de biblioteconomía. Madrid: Síntesis, D.L. 1996. 509 p. (Biblioteconomía y documentación; 12). ISBN 84-7738-363-4.

ANNEX Mapa nº1

Mapa 2

Mapa núm. 3

Mapa núm. 4

Mapa nĂşm. 5

Mapa núm 6

Mapa núm. 7

Mapa núm 8

Mapa 9

Quadre nº 1

Quadre núm 2.

Quadre núm.3

Foto 1

Foto 2

12 Foto 3

13 Foto 4

Estan aquí

WC Entrada

Ascensor

Accés a la planta -1

Accés a planta 1

Estem aquĂ

Ascensor

Accessos a la planta 0

Estan aquĂ

Ascensor

Accessos a la planta 0

26. Nacionalitats per districte i zones estadístiques. Absoluts. 2004 BARCELONA 7. HORTA-GUINARDÓ ZEG 23 Guinardó ZEG 24 Horta ZEG 25 Vall d'Hebron TOTAL

1.578.546 169.739

68.133

Europa 1.431.414 158.685 63.204 68.055 27.426 Espanya 1.390.173 156.080 61.958 67.147 26.975 Alemanya 3.799 205 112 59 34 França 5.963 294 148 97 49 Itàlia 9.107 541 293 174 74 Regne Unit 3.140 157 96 42 19 Països Baixos 1.250 78 43 24 11 Portugal 1.475 108 42 40 26 Romania 2.978 309 124 118 67 Rússia 2.388 163 69 54 40 Ucraïna 2.171 214 81 88 45 Resta països 8.970 536 238 212 86 Àfrica 17.570 945 366 376 203 Marroc 12.432 577 210 246 121 Algèria 1.542 98 37 32 29 Guinea 597 70 27 20 23 Nigèria 667 50 21 22 7 Senegal 437 18 6 10 2 Resta països 1.895 132 65 46 21 Amèrica 101.191 9.435 4.226 3.086 2.123 Estats Units d'Amèrica 2.142 88 49 16 23 Argentina 10.803 1.029 459 253 317 Perú 12.447 1.217 662 282 273 Xile 4.161 377 160 90 127 República Dominicana 6.270 335 146 103 86 Equador 31.227 3.087 1.225 1.340 522 Mèxic 3.754 318 141 87 90 Cuba 2.112 196 109 47 40 Bolívia 4.654 302 115 136 51 Brasil 3.208 290 113 65 112 Colòmbia 12.477 1.500 753 434 313 Uruguai 2.679 253 124 75 54

71.698

29.908

Veneçuela 2.639 221 88 64 69 Resta països 2.618 222 82 94 46 Àsia 28.177 663 328 179 156 Filipines 5.348 29 11 13 5 Xina 6.579 204 113 67 24 Japó 1.259 35 22 7 6 Bangla Desh 819 1 0 1 0 Índia 2.545 54 28 10 16 Pakistan 9.294 145 48 42 55 Resta països 2.333 195 106 39 50 Oceania 194 11 9 2 0 Departament d'Estadística. Ajuntament de Barcelona. Font: Xifres oficials de població 2004. Instituto Nacional de Estadística. Institut d'Estadística de Catalunya.

Facultat de Biblioteconomia i Documentació Biblioteques públiques Curs 2007-2008

Guió per a la realització de l’exercici 1 (aula d’informàtica) 1.

Contesteu les preguntes del qüestionari referents a la Biblioteca de la Universitat de Barcelona, amb la informació rebuda a la sessió informativa de la biblioteca (del dia 14 de setembre) i la informació accessible a través del web (http://www.bib.ub.es/bub/bub.htm). a) Escriu l’itinerari que has de seguir dins la pàgina web per trobar els documents següents (intenta localitzar-la a través dels diferents apartats de la pàgina web i no utilitzant directament el catàleg de la biblioteca) recursos d’informació sobre Informació i documentació; Conèixer el CRAI/ Fons i col·leccions/ Ric patrimoni bibliogràfic i documental la pàgina principal de The Times; Recursos d’informació/ Revistes digitals el catàleg de la Biblioteca de Catalunya; Recursos d’informació/ catàlegs/ altres catàlegs/ biblioteca de Catalunya (catàleg) fotografies i vídeos de biblioteques; Conèixer el CRAI/Fons i col.leccions/ Exposicions virtuals la pàgina web del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya; Recursos d’informació/Directoris/Guia d’entitats/Tipus d’entitat/ Col·legi professional/Cercar/ Col·legi Oficial de Bibliotecaris i Documentalistes de Catalunya: http://www.cobdc.org els registres dels dibuixos d’orangutans que tenia el Dr. Jordi Sababer Pi; Recursos informació/ Col.leccions UB/ Col.leccions especials/ Jordi Sabater Pi/ dibuixos d’orangutants l’edició electrònica d’un manual elaborat per la comissió de pràctiques de la Facultat de BiD que es titula Pràcticum de la diplomatura de Biblioteconomia i Documentació; Recursos d’informació/ l’expedient acadèmic d’Ernest Lluch com a estudiant de ciències polítiques, econòmiques i comercials; Recursos d’informació/Col.leccions UB/ Col.leccions especials/Ernest Lluch (fons)/Ernest Lluch a la col.lecció personatges universitaris una tesi sobre biblioteconomia publicada en format electrònic; Recursos d’informació/Tesis doctorals i TDX/ Matèria 02 Biblioteconomia. Documentació/Cercar com citar un correu electrònic. Serveis/ Suport a la recerca/ Com citar documents/ Documents electrònics/ Missatges electrònics Quins tipus de documents i quins àmbits cobreixen els fons de les biblioteques de la UB ? El fons general de les biblioteques està format per documents relatius als àmbits de la docència, l'aprenentatge i la investigació de la Universitat de Barcelona. Aquest fons és de lliure accés i es troba ubicat segons la seva temàtica en les diferents biblioteques de la UB. Està actualitzat i inclou documents en diferents suports: llibres, revistes, material audiovisual, recursos electrònics, etc., així com la bibliografia recomanada i especialitzada dels ensenyaments que s'imparteixen a la Universitat, a més d'altres recursos bibliogràfics i d'informació. c)

A través de quantes biblioteques s’ofereixen els serveis? A través de 19 biblioteques

Quines biblioteques tenen zona WI-FI?

Belles Arts Biblioteconomia Biologia Campus de Bellvitge Campus de Mundet Dret Econòmiques Empresarials Farmàcia Filosofia, Geografia i Història Física i Química Geologia Lletres Matemàtiques Medicina Relacions Laboral e) Quantes biblioteques tenen bloc? Biblioteca de Bellvitge, Biblioteca de Dret, http://www.bib.ub.edu/biblioteques/farmacia/Biblioteca de Farmàcia, http://www.bib.ub.edu/biblioteques/lletres/Biblioteca de Lletres f) Quantes novetats s’han incorporat al catàleg de la Biblioteca de Biblioteconomia al setembre de 2007? 17 exemplars a Biblioteconomia g)

Quines seccions o col·leccions especials hi ha a la biblioteca de Biblioteconomia? A destacar: ponències o "papers" dels congressos anuals de la IFLA i publicacions que fan referència a IFLA en general, com directoris, programes a llarg termini, des de 1984 fins 1994. És biblioteca dipositària de REBIUN, incloent-hi tot tipus de material que les biblioteques considerin oportú remetre: llibres, revistes, fullets, disquets, videos, etc. h) Alguna biblioteca està oberta el cap de setmana? Quina o quines? Quin horari? Els caps de setmana i dies festius obren, de 10 a 21h., les biblioteques següents:Campus de Mundet, Campus de Diagonal Nord. Primer Nivell (també horaris especials en període d'exàmens) i de 10 a 20:30 h. la biblioteca de: Filosofia, Geografia i Història i)

Tots els serveis de la biblioteca són gratuïts? Busqueu algun exemple d’un servei no gratuït. Préstec interbibliotecari: Monografies Préstec interbibliotecari: Reprografia Altres serveis de reproducció: Reprografia Reproduccions de documents ja digitalitzats Reproduccions en vídeo de material propi Reproduccions d’enregistraments sonors de material propi. Filmació de fons propi Préstec de material per a exposicions Impressió en sala d'articles electrònics Formació d'usuaris

Informació bibliogràfica Impressió de pòsters Ús d'instal·lacions i filmació d'espais de la biblioteca Modalitats de pagament j) És possible renovar un préstec a través de la pàgina web? Com? A la pàgina inicial del centre de recursos per a l’aprenentatge i la investigació tenim a la columna esquerra sota la cerca al catàleg de la biblioteca l’epígraf renovacions de préstecs. Aleshores si tenim algun document en préstec podem renovar-lo posant el número d’usuari de la facultat (codi de barres del carnet de l’UB) i el número del DNI. k) Un estudiant pot proposar la compra d’un llibre? Com? Anirem a la part de gestions i des d’aquí a la propostes i conseqüentment a proposta de compra de llibres. Abans de proposar la compra d’un llibre, és convenient consultar el catàleg per confirmar que la biblioteca el té, després s’omple un formulari directament en línia, amb les dades bàsiques del sol·licitant i del/s llibre/s. l) Quin fons conté la biblioteca del Pavelló de la República? Sobretot té u fons sobre la Guerra Civil espanyola, l’exili, el franquisme, la Segona república i la transició. A més conta amb el Fons de la Casa de América de Barcelona (1910-1980). m) Quina relació hi ha entre el CBUC i la BUB? El CBUC és el Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya, i la UB forma part d’aquesta xarxa de biblioteques juntament amb l’UAB, la Pompeu Fabra, UPC, Ude Girona, UdLleida, U. Rovira i Virgili, UOC, la Biblioteca de Catalunya i el Departament d’Innovació, Universitats i Empresa. Comisionat per a Universitats i recerca. Resumiu les característiques de la BUB, prenent de model el quadre-resum que apareix al final del guió d’aquest primer tema: Tipus de biblioteca Missió i funcions bàsiques Públic Fons (de manera general i destacant, si s’escau, algun fons o col·lecció específica) Serveis (destacant aquells que responen a la seva funció bàsica i que la diferencien de qualsevol altre tipus de biblioteca –pública, nacional…). Tipus de biblioteca

Biblioteques de la BUB

És un CRAI o el que és el mateix: Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació, per tant no només és una biblioteca sinó un conjunt de 19 i unitats tècniques que treballen relacionades entre si.

Missió i funcions bàsiques Donar suport a la docència, l’aprenentatge, la investigació i l’extensió universitària i té la missió de facilitar l’accés i la difusió dels recursos d’informació, col·laborar en els processos de creació del coneixement i contribuir en la consecució dels objectius de la Universitat.

Públic

Fons

Serveis

S’adreça als estudiants, tant els que s’inicien com per als que amplien els seus estudis fent el doctorat. És també una biblioteca per al professorat, investigadors i PAS (Personal d’Administració i Serveis), així com també és útil per als antics alumnes de la UB. No s’ha d’oblidar que és un recinte públic per a tothom, excepte en èpoques en que l’accés es restringeix únicament als membres de la UB. La resta de l’any pot accedir tothom tot i que només poden demanar en préstec els membres de la

La UB conta amb col·leccions especials i col·leccions digitals, portal de revistes científiques, e-dipòsits de la UB, cartoteca i premsa digital.

Conta amb préctec, préstec interbibliotecari, fotocòpies gratuïtes, formació d’usuaris, suport a la docència, suport a la recerca, accés als recursos electrònics des de fora la UB, zona wiFi Préstec de portàtils, espais d’aprenentatge, blocs de les biblioteques, subscripció a notícies, tarifes dels serveis i carta de serveis. A més també es pot preguntar al bibliotecari les 24 hores del dia els 7 dies de la setmana amb un temps límit de resposta en 24hores

UB.

Facultat de Biblioteconomia i Documentació Biblioteques públiques Curs 2007-2008 Guió per a la realització de l’exercici 2 (aula d’informàtica) 1. A partir de la definició dels serveis que s’ofereixen des de les biblioteques públiques que fa Ester Omella a La biblioteca pública a la província de Barcelona: un servei en xarxa (http://www.diba.es/biblioteques/documentspdf/publicacio_omella_cat.pdf) busqueu alguns exemples de serveis concrets. Podeu utilitzar com a referència les pàgines del:  Servei de biblioteques de la Diputació de Barcelona (http://www.diba.es/biblioteques/guia/serveis/sumari.asp);  Consorci de Biblioteques de Barcelona (http://www.bcn.es/biblioteques/, a la banda esquerra de la pàgina teniu una pestanya de “Serveis i informació”).  I les que apareixen a la presentació “Alguns exemples d’adaptació de serveis” que teniu penjada al Campus: - Serveis adaptats a nens:  Chilias: http://www.diba.es/chilias/  Biblioteca de Vic: http://www.bibliotecavic.com/salainfantil.htm  Hamburg: http://www.buecherhallen.de/kinder/kibi/  Oxford County Library: http://www.ocl.net/ (kids.ocl.net)  Toronto Public Library: http://kidsspace.torontopubliclibrary.ca/ - Serveis adaptats a joves:  Hamburg: http://www.buecherhallen.de/jugend/index.html  Los Angeles: http://www.lapl.org/teenscape/index.html  Toronto Public Library: http://ramp.torontopubliclibrary.ca/  Verging All Teens del Servei de Biblioteques de Singapore: http://www.nlb.gov.sg/CPMS.portal?_nfpb=true&_pageLabel=CPMS_ page_PL_teens - Servei d’Informació a/sobre la comunitat:  Horsens (Dinamarca): http://www.bibliotek.horsens.dk  Manlleu: http://www.bibliotecamanlleu.cat/index.asp?menu=3 (Secció Bases de dades: Premsa local, Fotografies i Escriptors locals)  Puigcerdà: http://www.bibgirona.net/puigcerda/ (secció Pirineus i Dossier de premsa)  Valladolid: http://bpval.bcl.jcyl.es/. Dins de Valladolid - Serveis a grups específics:  Biblioteca Josep Roca i Bros (Abrera): Escola de pares i mares http://www.biblioabrera.org/  Boston Public Library: http://www.bpl.org/. Dins de Kids' Page > Parents and Teachers Resources  Wilton Library Association Senior Center: http://www.wiltonlibrary.org/senior/ - Serveis a empreses:  Bibliothèque de Brossard (Québec. Canadá): http://ville.brossard.qc.ca/biblio/default.htm. Dins de Centre -

d'affaires.doc

La biblioteca sense parets (serveis fora de la biblioteca):  Helsinki city library, Gas Station: http://igs.kirjastot.fi/index3.html  Bibliollac (Puigcerdà), Bibliopiscina (Balaguer), Biblioplatja (Arenys de Mar, Castelldefels, Palafrugell…), Bibliomercat (Barcelona, Biblioteca Ramon d’Alòs, Tona…)  Bibliometro Chile i Madrid Col·laboració i intercanvi de recursos: 1

 Nascuts per llegir: http://www.nascutsperllegir.org/index.htm Antonio M. Lorenzo Górriz. Servicios no presenciales en las bibliotecas

públicas: los webs bibliotecarios ¿qué servicios ofrecer?

http://www.pre.gva.es/argos/docus/webbcarios/websbibliotecarios_queservi cios4.htm#1

Fixeu-vos que per dur a terme aquests serveis s’organitzen també activitats que complementen o promocionen els serveis:  A l’apartat del Servei de biblioteques trobareu una entrada de “Agenda d’activitats”;  A la pestanya “Activitats” del CBB es presenten accions concretes de promoció de la lectura, formació d’usuaris...) Veiem alguns exemples: Serveis a l’escola Definició:

Servei d’informació local Definició:

La biblioteca pública ofereix amb recursos propis i externs informació sobre la localitat i de la localitat:  elaboració de bases de dades de contingut local (per exemple, bases de dades de fotografies històriques del barri/districte, bases de dades de premsa) o confecció de cens de webs de contingut local o edició d’informació local al web;  … Des del Servei de biblioteques podem veure que s’ofereixen “Fons local de publicacions periòdiques digitalitzades” dins d’ “Accés a recursos electrònics” (http://www.diba.cat/xbcr/default.htm).

Facultat de Biblioteconomia i Documentació Biblioteques públiques Curs 2007-2008 Guió per a la realització de l’exercici 3 (aula d’informàtica) 1. La biblioteca pública va, cada vegada més, més enllà de les seves parets i treballa per oferir serveis aprofitant les tecnologies. La pàgina web n’ha de ser un exemple i per això us proposem que:  Analitzeu (en grups de 2 persones) una de les següents pàgines fixant-vos en els aspectes que apareixen a la llista final:  Web de la Biblioteca Pública de Tarragona: http://cultura.gencat.net/bpt/  Web de la Biblioteca Pública de Salt: http://www.bibgirona.net/salt/  Web de les Biblioteques Municipals de Sabadell: http://www.sabadell.cat/BIMS/p/Biblioteques_cat.asp  Web del Consorci de Biblioteques de Barcelona: http://www.bcn.es/biblioteques/,  proposeu nous serveis tenint en compte les possibles necessitats dels usuaris i alguns dels exemples que hem vist en algunes biblioteques estrangeres. Taula per a l’observació de la pàgina web de ____________________________________ 1. Què podem saber sense anar a la biblioteca? Dades útils sobre la biblioteca: adreça, telèfon, ubicació, c/e Horaris Dades del personal: nom, correu electrònic... Informació sobre els serveis Informació sobre serveis a col·lectius específics (escoles, llars d’avis...) Informació sobre les activitats Tipus de col·lecció: què hi podem trobar Informació sobre com es pot fer el carnet Agenda de la biblioteca Novetats Altres biblioteques a la zona, a la població Butlletins, guies de lectura... 2. Què podem fer sense anar a la biblioteca? Conèixer la biblioteca (visita virtual) Preguntes de referència Sol·licitar el carnet Sol·licitar compra de documents (desiderates) Consultar el catàleg Reservar i renovar el préstec Subscriure’s a una llista d’informació d’activitats Consultar bases de dades i recursos de pagament Consultar informació local Proposar nous vincles sobre temes concrets Accedir a reculls de pàgines web seleccionades Comunicar-se amb els bibliotecaris Demanar préstec a domicili Comunicar-nos amb altres usuaris: fòrums i xats Consultar fons digitalitzats Llegir llibres Llegir premsa 1

Escoltar música Reservar internet Reservar espais Inscriure’s a activitats (clubs de lectura, cinefòrum...) Accedir a altres catàlegs

Universitat de Barcelona Facultat de Biblioteconomia i Documentació. Districte i Població

Biblioteques Públiques 2007-2008 T-2

Què tenen

Alumne: Toni Pérez Prof : Maite Comalat & Teresa Mañà Què haurien de tenir

Documents: 159.482

4.551 m2

Personal:7 bibl.-10 tèc.aux.-6 sub.

Documents: 275.000

7.000 m2

Personal i biblioteques: 16 bibl.-25 tèc.-2 sub. i 6 Biblioteques

- B. Can Casacuberta * - B. de Sant Roc

62.941 30.551

1.916 m2 800 m2

3 bibl.- 4 tèc.aux.- 1 sub. 1 bibl.- 2 tèc.aux.- 2 sub.

150.000 25.000

3.000 m2 -

6 bibl.- 10 tèc.- 2 sub. 2 bibl.- 3 tèc.

- B. Lloreda - B. Savier Soto-Llefià

27.983 22.724

590 m2 1.020 m2

1 bibl.- 2 tèc.aux.- 1 sub. 1 bibl.- 2 tèc.aux.- 1 sub.

25.000 25.000

800 m2 800 m2

2 bibl.- 3 tèc. 2 bibl.- 3 tèc.

- B. Pomar

15.283

225 m2

1 bibl.- 1 tèc.aux.- 1 sub.

25.000

800 m2

2 bibl.- 3 tèc.

Badalona

5 Biblioteques

Població 208.994

Barcelona: Ciutat Vella

4 Bilbioteques:

Població 88.793

- B. Sant Pau i Santa Creu

46.218

- B. Francesa Bonnemaison - B. Barceloneta- La Fraternitat - B. Pere Vila Barcelona: Les Corts

2 Biblioteques:

Població 82.291

- B. Miquel Llongueras * - B. Can Rosés

Barcelona: Eixample

3 Biblioteques:

Població 248.383

- B. Joan Miró

Documents: 139.705

2.387 m

Personal: 9 bibl.-11 tèc.aux-4 sub.

Documents: 81.000

3.000 m

Personal i biblioteques 7 bibl.-11 tèc.- 8 sub. i 3 Biblioteques

950 m2

4 bibl.- 5 tèc.aux- 2 sub.

50.000

2.000 m2

5 bibl.- 7 tèc.- 8 sub.

57.751

583 m2

2 bibl. - 2 tèc. aux.

15.500

500 m2

1 bibl.- 2 tèc.

18.427

686 m2

2 bibl. - 3 tèc. aux. - 1 sub.

15.500

500 m2

1 bibl.- 2 tèc.

17.309

168 m2

1 bibl. - 1 tèc. aux. - 1 sub.

2.201 m2

Personal: 6 bibl.-10 tèc.aux- 1 sub.

Documents: 83.000

3.000 m2

Personal i biblioteques 7 bibl.- 11 tèc.- 2 sub. i 3 Biblioteques

43.274

1.431 m2

4 bibl. - 7 tèc. aux.

50.000

2.000 m2

5 bibl.-7 tèc.- 2 sub

30.555

770 m2

2 bibl. - 3 tèc. aux. - 1 sub.

16.500

500 m2

Personal: 5 bibl.- 8 tèc.aux- 4 sub.

Documents: 249.000

6.200 m2

Personal i biblioteques 14 bibl.- 22 tèc.- 2 sub. i 5 Biblioteques

3 bibl. - 4 tèc. aux. - 2 sub.

150.000

3.000 m2

6 bibl.- 10 tèc.- 2 sub.

Documents: 73.829

Documents: 85.744

1.555 m2

1 bibl.- 2 tèc.

45.218

750 m2

- B. Sofia Barat

22.132

535 m

1 bibl. - 3 tèc. aux. - 1 sub.

25.000

800 m

2 bibl.- 3 tèc.

- B. Lola Anglada

18.394

270 m2

1 bibl. - 1 tèc. aux. - 1 sub.

24.500

800 m2

2 bibl.- 3 tèc.

Personal: 3 bibl- 4 tèc.aux.- 2 sub.

Documents: 116.000

3.800 m2

Personal i biblioteques 8 bibl.- 14 tèc.- 2 sub. i 3 Biblioteques

208 m2

1 bibl.- 1 tèc.aux.- 1 sub.

76.000

2.500 m2

5 bibl.- 9 tèc.- 2 sub

1.029 m2

1 bibl. – 3 tèc.aux- 1 sub.

24.500

800 m2

2.630 m2

Personal:5 bibl.-11 tèc.aux.-2 sub.

Documents: 205.000

4.800 m2

Personal i biblioteques 10 bibl.-17 tèc.- 2 sub. i 4 Biblioteques

52.914

2.060 m2

4 bibl.- 7 tèc.aux.- 2 sub.

115.000

3.000 m2

6 bibl.-10 tèc.- 2 sub.

16.554

1 bibl.- 4 tèc.aux.

24.000

2.728 m2

Personal:7 bibl.-10 tèc.aux.-5 sub.

Documents: 205.000

4.800 m2

Personal i biblioteques 10 bibl.- 17 tèc.- 2 sub. i 4 Biblioteques 6 bibl.-10 tèc.- 2 sub.

Barcelona: Gràcia

2 Biblioteques

Documents: 37.623

Població 114.018

- B. Antoni Julià de Capmany

17.463

- B. Vila de Gràcia

20.160

2 bibl.- 3 tèc.

Barcelona: HortaGuinardó

2 Biblioteques

Població 165.942

- B. Mercè Rodoreda *

Barcelona: Nou Barris

4 Biblioteques:

Població 164.163

- B. Nou Barris *

50.242

2.010 m2

4 bibl.- 7 tèc.aux.- 2 sub.

115.000

3.000 m2

- B. Torre Llobeta

12.525

108 m2

1 bibl.- 1 téc.aux.- 1 sub.

24.000

800 m2

2 bibl.- 3 tèc.

- B. Les Roquetes

17.155

160 m

1 bibl.- 1 téc.aux.- 1 sub.

15.500

500 m

1 bibl.- 2 tèc.

- B. Canyelles

19.720

450 m2

1 bibl.- 1 téc.aux.- 1 sub.

15.500

500 m2

1 bibl.- 2 tèc.

Barcelona: Sant Andreu

- B. Montbau-Albert Pérez Baró

2 Biblioteques:

Documents: 69.468

1.237 m2

Documents: 99.720

Documents: 84.016

570 m

3.785 m2

Personal:8 bibl.-13 tèc.aux.-3 sub.

Documents: 136.000

800 m2

4.800 m2

2 bibl.- 3 tèc.

Personal i biblioteques 9 bibl.- 15 tèc.- 2 sub. i 3 Biblioteques

Universitat de Barcelona Facultat de Biblioteconomia i Documentació. Població 135.281

Alumne: Toni Pérez Prof : Maite Comalat & Teresa Mañà

- B. Ignasi IglèsiasCan Fabra *

60.400

3.085 m2

6 bibl.- 10 tèc.aux.-2 sub.

90.000

2.500 m2

- B. Garcilaso

23.616

700 m2

2 bibl.- 3 tèc.aux.- 1 sub.

23.000

800 m2

Barcelona: Sant Martí

3 Biblioteques:

Població 206.401

- B. Xavier Benguerel* - B. Ramon d’alòsMoner - B. Sant Martí de Provençals

Barcelona: Sants Montjuïc

3 Biblioteques:

Població 167.189

- B. Vapor Vell * - B. Poble SecFrancesc Boix - B. Francesc Candel

Barcelona: SarriàSt.Gervasi

2 Biblioteques

Població 132.864

- B. Clarà

Hospitalet del Llobregat

9 Biblioteques:

Població 242.480

- B. Tecla Sala

- B. Collserola-Josep Miracle

5 bibl.- 9 tèc.- 2 sub. 2 bibl.- 3 tèc.

2.620 m2

Personal: 5 bibl.- 9 tèc.aux.- 1 sub.

Documents: 209.000

5.000 m2

Personal i biblioteques 12 bibl.- 20 tèc.- 2 sub. i 5 Biblioteques

48.381

1.960 m2

3 bibl.- 5 tèc.aux.-1 sub.

130.000

3.000 m2

6 bibl.- 10 tèc.- 2 sub.

20.955

380 m2

1 bibl.- 2 tèc.aux.

24.000

800 m2

2 bibl.- 3 tèc.

22.494

280 m2

1 bibl.- 2 tèc.aux.

15.500

500 m2

1 bibl.- 2 tèc.

Documents: 91.830

2.919 m2

Personal: 7 bibl.-11 tèc.aux.-4 sub.

Documents: 169.000

4.800 m2

Personal i biblioteques 10 bibl.- 17 tèc.- 2 sub. i 4 Biblioteques

52.568

2.000 m2

4 bibl.- 7 tèc.aux.-2 sub.

115.000

3.000 m2

6 bibl.- 10 tèc.- 2 sub.

18.216

539 m2

2 bibl.- 3 tèc.aux.-1 sub.

23.500

800 m2

2 bibl.- 3 tèc.

23.488

380 m2

1 bibl.- 1 tèc.aux.- 1 sub.

15.500

500 m2

1 bibl.- 2 tèc.

Documents: 94.272

Documents: 33.800

1.229 m2

23.035

762 m2

10.765

467 m

Personal: 2 bibl.- 5 tèc.aux.-1 sub.

Documents: 120.000

3.800 m2

Personal i biblioteques 7 bibl.- 12 tèc.- 2 sub. i 2 Biblioteques

2 bibl.- 3 tèc.aux.-1 sub.

95.000

3.000 m2

5 bibl.- 9 tèc.- 2 sub.

2 tèc.aux.

25.000

800 m2

2 bibl.- 3 tèc.

8.952 m2

Personal: 15 bibl.-29 tèc.aux.- 10 sub.

Documents: 319.000

7.950 m2

Personal i biblioteques: 18 bibl.- 28 tèc.- 2 sub. i 7 Biblioteques

63.898

4.608 m2

5 bibl. - 10 tèc. aux. - 3 sub.

160.000

3.150 m2

6 bibl.-28 tèc.- 2 sub.

- B. Can Sumarro

37.696

900 m

3 bibl. - 4 tèc. aux. - 1 sub.

26.500

800 m2

2 bibl.- 3 tèc.

- B. La Bòbila

30.336

1.050 m2

2 bibl. - 4 tèc. aux. - 2 sub.

26.500

800 m2

2 bibl.- 3 tèc.

- B. Bellvitge

13.024

214 m

1 bibl. - 1 tèc. aux. - 1 sub.

26.500

800 m

2 bibl.- 3 tèc.

- B. Josep Janés i Olivé

22.874

1.007 m2

2 bibl. - 3 tèc. aux. - 1 sub.

26.500

800 m2

2 bibl.- 3 tèc.

- B. La Florida

19.194

650 m2

1 bibl. - 3 tèc. aux. - 1 sub.

26.500

800 m2

2 bibl.- 3 tèc.

- B. Santa Eulàlia

18.150

332 m2

1 bibl. - 2 tèc. aux.

26.500

800 m2

2 bibl.- 3 tèc.

8.461

1 tèc. aux. - 1 sub.

26.500

800 m

2 bibl.- 3 tèc.

1 tèc. aux.

26.500

800 m2

2 bibl.- 3 tèc.

- B. Ramon Fernández Jurado - B. Frederic Mistral

Documents: 225.660

12.027

100 m

91 m2

1.420 m2

Personal: 2 bibl.- 4 tèc.aux.1 sub.

Documents: 64.878

1.870 m2

Personal i biblioteques: 3 bibl.- 7 tèc.- 1 sub. i 2 Biblioteques

1.420 m2

2 bibl.- 4 tèc.aux.- 1 sub.

55.000

1.370 m2

1 bibl.- 2 tèc.

Documents: 96.004

3.705 m2

Personal:7 bibl.- 16 tèc.aux.- 3 sub.

Documents: 167.500

5.100 m2

Personal i biblioteques: 5 bibl.- 8 tèc.- 2 sub. i 4 Biblioteques

49.879

2.120 m2

4 bibl. - 7 tèc. aux.- 1 sub.

125.000

3.000 m2

10 bibl.- 16 tèc.- 2 sub.

- B. Can Peixeuet

29.279

1.365 m

2 bibl. - 6 tèc. aux. - 1 sub.

23.500

800 m2

2 bibl.- 3 tèc.

- B. Singuerlín

16.846

220 m2

1 bibl. - 1 tèc. aux. - 1 sub.

15.500

500 m2

1 bibl.- 2 tèc.

Documents 600.000

15.000 m2

Sant Adrià del Besòs

1 Biblioteca

Població 32.439

- B. Sant Adrià

Santa Coloma d Gramanet

3 Biblioteques:

Població 116.064

- B. Central

*Barcelona

Biblioteques Públiques 2007-2008 T-2

- Biblioteca Central Urbana

Documents: 36.617 36.617

28 bibl.- 36 tèc.- 8 sub.

Població 1.505.325

Universitat de Barcelona Facultat de Biblioteconomia i Documentació. Total Barcelonès 2003

45 biblioteques

1.327.770

Biblioteques Públiques 2007-2008 T-2 41.919 m2

88 bibl.- 151 tèc.aux.- 47 sub.

Alumne: Toni Pérez Prof : Maite Comalat & Teresa Mañà 2.794.378

80.920 m2

149 bibl.-260 tèc.- 43 sub. i 55 Biblioteques.

Total Barcelonès 2006

* Biblioteques que són Centrals de Districte, tenint en compte que és un mapa de lectura pública per a les biblioteques de la Comarca del Barcelonès fet el febrer del 2003.

A grans trets aquesta és la situació de les biblioteques de la comarca del Barcelonès durant l’any 2003. En aquest moment el programa comarcal tenia previst fer:  5 Biblioteques centrals Urbanes als municipis de Badalona, Barcelona, l’Hospitalet del Llobregat, Sant Adrià del Besós i Santa Coloma de Gramanet. S’ha de tenir en compte que la Biblioteca Pública de l’Estat a Barcelona, podria exercir com a Biblioteca Central de la ciutat sempre que es doni un acord amb la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona.  Hauria de tenir 10 biblioteques centrals de districte al municipi de Barcelona haurien de ser una per a cada districte. En aquests moments hi ha: o Biblioteca Sagrada Família (Eixample). o Biblioteca Vapor Vell (Sants). o Biblioteca Miquel Llongueres (Les Corts) o Biblioteca Jaume Fuster (Gràcia) o Biblioteca Mercè Rodoreda (Horta- Guinardó) o Biblioteca Can Fabra (Sant Andreu) o Biblioteca Xavier Benguerel (Sant Martí). Però hi ha districtes on encara no hi ha Central de districte com és el cas de Ciutat Vella. Les Corts, l’Eixample i Gràcia no en tenien al 2003.

Barcelona Com veiem al quadre, la situació d’una biblioteca provincial per l’àrea de Barcelona, el que seria la Biblioteca Central Urbana, no se n’ha fet, tot i que en l’actualitat hi ha un projecte per crear-ne una al que era l’estació de França.

Badalona En el conjunt de biblioteques d’aquest districte, manca per acomplir amb les espectatives de els estàndards d’aplicació del mapa segons el qual se n’hauria de contar amb:  N’haurien de tenir 1 biblioteca més.  Els hi falten 115.518 documents més.  No acompleixen els estàndards en 2.449 m2 que n’haurien de tenir de més, però que poden fer referència a la biblioteca local que haurien de tenir.  9 bibliotecaris i 15 tècnics més. No obstant conservaven 4 subalterns més del que els hi pertocava.  Les hores d’obertura en el conjunt de les biblioteques del districte haurien de ser 200 h. quan en realitat romanies 166’30 h. Per tant n’haurien de fer 33’ 30 h. més, tot i que tenint en compte que els hi falta una biblioteca més, la mitjana d’hores que feia cada biblioteca era l’adequada als estàndards.

Ciutat Vella En el conjunt de biblioteques d’aquest districte es pot comentar:  Contaven amb 1 biblioteca més del que establien els estàndards del 2003.  Tot i així els hi falta una superfície bàsica de 613 m2 .  En quant a la quantitat de documents haurien d’ingressar 58.705 documents més dels que tenen.

Les Corts Segons la comparativa entre el que tenien i el que es recomanava tenir als estàndards del mapa de lectura pública es pot deduir que:  Al 2003 N’haurien de tenir 1 biblioteca més.  També haurien de contar amb 3.999 m més de superfície bàsica.  N’haurien de tenir 9.171 documents més dels que tenen.  Caldria 1 bibliotecari, 1 auxiliar i un

Universitat de Barcelona Facultat de Biblioteconomia i Documentació.



Biblioteques Públiques 2007-2008 T-2

No obstant, són 2 bibliotecaris el que tenen de superhàbit amb respecte el que considerava l’estàndard del mapa de lectura pública. Molt possiblement degut a que tenen una biblioteca més del que els hi corresponia. Les hores totals d’obertura haurien de ser 27 hores menys del que tenen obert en el conjunt de les biblioteques del districte.



Alumne: Toni Pérez Prof : Maite Comalat & Teresa Mañà

subaltern més dels que tenen. Probablement per la manca de la biblioteca que no tenen. Les hores que haurien d’obrir són 21 hores més.

Relatiu al districte de Les Corts, la Biblioteca de Les Corts s’incorporaria una nova biblioteca: Les Corts a l’octubre del 2007.

A Ciutat Vella es preveu que la biblioteca Sant Pau i Santa Creu es traslladés a l’octubre del 2007. I que la Biblioteca Barceloneta- La Fraternitat s’ampliés al juliol del 2004.

Eixample En el conjunt de biblioteques d’aquest districte s’observen les desavinences següents amb respecte als estàndards del mapa de lectura pública:  Haurien de tenir 2 biblioteques més i una d’elles hauria de ser Central de districte. Actualment, s’ha fet una biblioteca més, la biblioteca Sagrada Família que fa de central de districte.  Caldrien 4.645m2 més dels que tenien.  Haurien de tenir 163.256 documents més, en relació a la població amb la que contava en 2003.  Els hi faltaven 17 bibliotecaris, 12 tècnics auxiliars tot i contar amb 2 subalterns més, no responien als estàndards establerts.  El nombre d’hores hauria de ser de 69’30 hores més de les que fan.

Gràcia Segons l’estàndard hauria de tenir:  1 biblioteca més i hauria de ser Central de Districte, tot i que en l’actualitat existeix la biblioteca Jaume Fuster feta al 2006 i a la zona de Lesseps com a central de districte.  Per assolir la quantitat de 3.800 m2 amb els que n’haurien de contar, n’haurien d’incorporar 2.563 m2 més.  Per altra banda, manquen 78.377 documents.  I en quant al personal haurien de disposar de 5 bibliotecaris més i 10 tècnics.  Les hores que haurien de diferència entre les plantejades pels estàndards i les d’obertura real en el conjunt de les biblioteques de Gràcia, era de 39 hores més que haurien d’obrir.  És molt possible que molts d’aquests requisits s’hagin assolit amb la incorporació de la nova biblioteca Jaume Fuster.

A l’Eixample es va ampliar la biblioteca Sobre el districte de Gràcia el que es pot dir és que Joan Miró a l’octubre del 2007 i es va al 2003 tenia 2 biblioteques i al 2007 en tenia 3. La traslladar la Biblioteca Lola Anglada també a nova incorporació fou la Biblioteca Penitents. l’octubre del 2007. Per a aquest districte es passa de 3 biblioteques que es tenien al 2003 a 6 biblioteques al 2007.

Horta- Guinardó Aquest districte hauria de contar segons els estàndards amb:  2 biblioteques locals més de les que té.  Caldria introduir 2.170m2 més dels que té.  En quant als documents, al 2003 hauria de tenir 135.532 documents més dels que tenia.  El personal que caldria per funcionar amb eficiència segons les dades estadístiques de població seria de 5 bibliotecaris i 6 tècnics auxiliars més dels que tenia en el conjunt de les biblioteques del districte.

Nou Barris Sobre el conjunt de biblioteques d’aquest districte es pot dir que:  Disposen del mateix nombre de biblioteques que proposa l’estàndard i que es refereix al nombre d’habitants per districte.  Tot i així tenen un dèficit de 2.072 m2 .  Per la seva banda, els hi caldria omplir les seves estanteries en 105.280 documents més.  Mentre que el personal que els hi falta és de 5 bibliotecaris i 6 subalterns.  Les hores d’obertura són 1’30 hores més de les que haurien d’obrir, segons les recomanacions dels estàndards del mapa de lectura pública.

Universitat de Barcelona Facultat de Biblioteconomia i Documentació.



Biblioteques Públiques 2007-2008 T-2

Les hores d’obertura haurien de ser de 60’30 hores més, però a manca de 2 biblioteques, l’horari que fan es prou ampli. S’ha de dir que en el cas de la Mercè Rodoreda fa servei d’estudi, que tot i que no permet el préstec durant el mateix, no deixa de ser un servei que ofereix la biblioteca i un horari de cada al públic. És per això que avarca tantes hores, 46’30 h.

Alumne: Toni Pérez Prof : Maite Comalat & Teresa Mañà

A Nou Barris de les 4 biblioteques que es disposaven al 2003, van augmentar a 5 cap al 2007. La nova incorporació va ser Zona Nord.

Horta-Guinardó, amb 2 biblioteques el 2003, aconseguiria tenir 4, per tant 2 més, entre el 2004 i el 2007. Serien la Biblioteca de El Carmel- Juan Marsé i la d’Horta. Sant Andreu El conjunt de biblioteques d’aquest districte conta amb les diferències amb respecte de les recomanacions dels estàndards que de seguida es comenten:  Els hi manca 1 biblioteca més de les que tenen.  Tot i així el dèficit en quant a m només és de 315 m2 .  En quant al fons, té un dèficit de 51.984 documents que n’hauria de tenir.  Pel que fa la personal caldria incorporar 1 bibliotecari, 2 tècnics auxiliars i 1 subaltern per seguir les exigències que recomanen els estàndards.  Les hores d’obertura en el conjunt de biblioteques d’aquest districte són de 9 hores més que n’haurien de tenir obertes. Però s’ha de tenir en compte que els hi manca una biblioteca, per tant en el conjunt de les biblioteques que existien en el 2003, feien més hores de les que les corresponia fer. De manera que intentaven complir aquesta recomanació tot i mancar-los el recolzament d’hores que representa una biblioteca més.

Sant Martí En el cas del districte de Sant Martí caldrien les següents modificacions:  Incorporar 2 biblioteques més de les que hi havia al 2003.  Agrandir la superfície bàsica en 2.980 m2 més  Els documents que n’hauria de tenir són 117.170 més dels que tenien el conjunt de biblioteques en aquest districte al 2003.  El personal que els hi caldria per anar segons les recomanacions dels estàndards és de 7 bibliotecaris, 11 tècnics auxliars i 1 subaltern més dels que tenen. Tenint en compte que no disposen dels equipaments que n’haurien de tenir com són 2 biblioteques més.  En quant a l’horari d’obertura, el conjunt de biblioteques d’aquest districte 94 hores més. Aquestes hores les hi correspondria fer a les 2 biblioteques que no tenen, però que n’haurien de tenir.

Sant Martí també va incorporar al 2007 dos biblioteques més respecte l’any 2003: El Clot i Can Saladrigas.

Sant Andreu incorporaria 2 biblioteques més al 2007: Bon Pastor i Trinitat Vella.

Sants- Montjuïc Al districte de Sants la situació és la següent:  Manca 1 biblioteca.  Haurien de contar amb 1.881 m2 més dels que tenen.  Els hi caldria incorporar 86.200 documents a les seves estanteries.  El personal que els hi caldria era de 5 bibliotecaris més, 7 tècnics auxliars més i 1 subaltern més.  Pel que fa a les hores d’obertura, haurien de fer 20 hores més de les que fan. Tenint en compte que segons les

Sarrià- Sant Gervasi Aquest districte no complia els requisits següents dels estàndards:  Contava amb el mateix nombre de biblioteques que s’exigia als estàndards del mapa de lectura pública del Sistema Bibliotecari de Catalunya.  Tot i així calia ampliar l’espai bàsic en 2.571 m2 més.  Tampoc acompleixen els requisits destinats a la quantitat de documents que caldria tenir, en la mesura que els hi faltaven 86.200 documents. Són molts documents.

Universitat de Barcelona Facultat de Biblioteconomia i Documentació.

Biblioteques Públiques 2007-2008 T-2

recomanacions, una biblioteca local n’hauria de fer 30 hores setmanals, i que els hi falta 1 biblioteca, es pot dir que les biblioteques que existien ja feien un horari prou ampli.

 

Alumne: Toni Pérez Prof : Maite Comalat & Teresa Mañà

El personal que requerien en aquell 2003 era de 5 bibliotecaris, 7 tècnics auxiliars i 1 subaltern. L’horari d’obertura en el conjunt de les biblioteques era de 10 hores menys del que els hi corresponia. Per tant haurien de fer 10 hores més i, en aquest cas no és per que hi faltés alguna biblioteca, ja que hi contaven amb el nombre òptim d’aquestes segons les recomanacions dels estàndards.

En quant al districte de Sant Sarrià- Sant Gervasi de les 2 biblioteques existents, es crearia 1 biblioteques més de cara al 2007 i seria la Central de Districte. Aquesta rep el nom del propi districte.

L’Hospitalet del Lloregat Sant Adrià del Besòs Aquest districte tenia les següents dificultats per En aquest districte podem veure les següents fer complir el programa dels estàndards: diferències:  Contava amb un superhàbit de 2  Segons els estàndards manca una biblioteca. biblioteques més de les que l’hi  Tot i això només té un dèficit de 450 m2 corresponia a aquest districte. amb el que hauria de tenir.  És normal doncs, que la superfície  En quant a la quantitat de documents, hauria bàsica que hauria de tenir sigui més de tenir 28.261 documents més dels que de la que hauria de tenir, concretament disposa. 1.002 m2 més.  En quant al personal es pot dir que haurien  No obstant, l’espai no el van destinar a d’incorporar 1 bibliotecari i 3 tècnics incorporar documents, ja que tenien un auxiliars. dèficit de 93.340 documents més que  Pel que fa a les hores d’obertura, obre 29’30 els estàndards els hi recomenava tenir h. i n’hauria d’obrir 70 h. entre les dues pel 2003. biblioteques. La qual cosa faci insuficient el  El personal que tenien també era servei. insuficient, ja que els hi calien 3 bibliotecaris i 1 tècnic auxiliar. No obstant treballaven amb 8 subalterns més del que els hi corresponia.  Pel que fa a les hores totals que obrien les biblioteques del districte podem dir que 63’30 h més del que els hi pertocava. Ara bé recordem que contaven amb 2 biblioteques més del que en realitat havien de tenir. Santa Coloma de Gramanet En aquest districte la situació al 2003 era la següent:  Tenen una biblioteca menys del que els hi correspón.  Els hi manca superfície bàsica, 1.395 m2 .  Respecte al personal manquen 3 bibliotecaris i 1 subaltern. No obstant conten amb 8 tècnics auxiliars més dels que aconsella l’estàndard.  Els documents que haurien de tenir són 71.496 més dels que disposen.  Per últim l’horari d’obertura en el conjunt de les biblioteques de Sta.Coloma al 2003 era de 103 hores, mentre que el plà, amb una biblioteca més, recomenava que fossin 170 h. La diferència dista en 67 hores de menys que obren en el seu conjunt (sempre a manca d’una biblioteca més que s’hauria d’incorporar).

Universitat de Barcelona Facultat de Biblioteconomia i Documentació.

Biblioteques Públiques 2007-2008 T-2

Alumne: Toni Pérez Prof : Maite Comalat & Teresa Mañà

Es pot observar que en els últims anys s’ha donat un increment de l’ús de les biblioteques, ja que és un signe prou definitori el fet de que s’hagin construït 13 biblioteques més en 4 anys.

En quant al plà de bibliobusos 2006- 2013 s’ha de tenir en compte que són per a municipis que van entre 300 i 3.000 habitants. En el cas de Barcelona contava amb 311 municipis al 2004 dels quals 116 tenien entre 300 i 3.000 habitants i 51 municipis amb menys de 300 habitants. A l’any 2005 per a la província de Barcelona hi havia 9 bibliobusos, però el problema és que per a tota Catalunya només hi havien 11. En canvi s’ha planificat, de cara al 2013 que s’incorporin 34 bibliobusos per a tota Catalunya, sent 11 els bibliobusos conferits a la província de Barcelona. Tot i aquesta ampliació, continuen havent municipis de la província de Barcelona que es troben sense aquest servei, concretament 17 municipis d’entre 300 i 3.000 habitants. El Servei de bibliobusos està gestionat en cooperació entre la Generalitat de Catalunya, que inverteix un 60%, les respectives Diputacions i els Consells comarcals que inverteixen l’altre 40 % relatiu a la col·lecció, el manteniment del vehicle.

Facultat de Biblioteconomia i Documentació Biblioteques públiques Curs 2007-2008

Nom i grup: Pérez, Toni. – T-2

Guió per a la realització de la Pràctica 2 Objectiu: Conèixer els inicis de la biblioteca pública a Catalunya Tema: Història de la biblioteca pública a Catalunya

Hores dedicades a la realització de la pràctica: __________________ h. 1. Després de llegir el “Proyecto de bases de un plan de organización general de bibliotecas del estado” i el “Projecte d’acord presentat a l’assemblea de la Mancomunitat... sobre la instal·lació a Catalunya d’un sistema de Biblioteques Populars” (Documents 8 i 10 del dossier de pràctiques) responeu a les següents preguntes: o

Quines són les principals diferències entre els dos projectes?

En quines idees fonamentals coincideixen?

Al Projecte de bases tenim una xarxa de biblioteques públiques on podem diferenciar dos grans classes: les biblioteques especialitzade1 i les biblioteques generals, que són el centre de tot el sistema bibliotecari provincial. Aquestes dues classes de biblioteques públiques tenen com a nexe d’unió una sèrie d’òrgans centrals entre els que destaquen l’Oficina d’adquisició de llibres, l’equip de catalogardos, l’Escola Nacional de bibliotecaris i, la Biblioteca Nacional, restringida a la funció de Dipòsit Legal. Són les biblioteques generals les que s’estableixen a les capitals de província, però a l’hora actuen com a dipòsits de llibres aportant fons a les biblioteques comarcals, les municipals, les rurals, les estacions i les corresponsalies. D’altra banda, les biblioteques generals tenen la funció de formar en les escoles provincials de bibliotecaris als futurs empleats, els quals poden anar a biblioteques comarcals com municipals, però per a les biblioteques de menys transcendència, seria l’ajuntament corresponent l’encarregat d’imposar el personal i el local. En quant al projecte del Consell Pedagògic establert per la Mancomunitat podem diferenciar dues grans tipologies de biblioteques: la biblioteca general de Catalunya, que tindria la funció de ser Nacional, amb la capacitat per dipositar els llibres sobre ciència i per prestar a les biblioteques populars,que serien la segona gran tipologia de biblioteques, aquells fons erudits que requerissin i que no tinguessin, ja que són biblioteques de caire més divulgatiu. Les Biblioteques Populars són bàsicament sales de lectura i sucursals de la Biblioteca General de Catalunya. Es distingeixen diferents classes de Biblioteques Populars2 la qual cosa depèn de la densitat de població del territori. Totes elles amb caràcter oficial i sent sucursals de la Biblioteca Nacional. 1 2

Biblioteques històriques, B. científiques, B. administratives, B. infantils. Biblioteques de primer grau, B. de segon grau, B. de tercer grau.

Aquesta xarxa de biblioteques populars tindrien independència de qualsevol institució oficial però es mantindrien gràcies a la Mancomunitat i si calgués, estarien recolzades per patronats que donessin en metàl·lic. El Consell Pedagògic és més detallista sobre cóm haurien de ser les biblioteques populars que el Projecte de bases, on s’informa dels tipus de relacions entre les diferents classes de biblioteques. Les biblioteques populars tenen la intenció de canviar la marginació que pateixen els espais destinats a la cultura i crear un lloc comú de recolliment i oci. És per això que requereixen el recolzament d’institucions i patronals, per crear espais com sales de conferències o tenir vincles amb institucions com escoles i gimnasos. Tant el Projecte de bases com el de la Mancomunitat tenen en comú la confecció d’un catàleg comú al seu respectiu sistema bibliotecari. Un catàleg on s’uneixin els fons de totes les tipologies de biblioteques i realitzat per professionals per tal d’uniformitzar-lo. Cal dir que el sistema provincial de biblioteques és l’existent en l’actualitat i que, a Catalunya, hi conviuen tots dos sistemes tant el de la Mancomunitat del 1915, com el de la República. Però encara hi ha mancances com l’establiment d’un catàleg comú als dos tipus de sistemes, on totes les biblioteques quedin integrades e n un sol catàleg. Recordeu que al dossier hi ha una altra lectura recomanada per aquesta pràctica (document 9). Aquest és un exercici individual d’anàlisi i síntesi. (Màxim 500 paraules per a respondre a les dues preguntes -word té l’opció de comptar-les dins d’Herramientas). L’exercici s’ha de lliurar, imprès, al despatx o a la bústia com a data límit dimecres 14 de novembre (no s’admeten pràctiques fora del termini establert). Aquesta és la segona pràctica obligatòria de l’avaluació continuada.

Facultat de Biblioteconomia i Documentació Biblioteques públiques Curs 2007-2008

Nom i grup: Toni Pérez T-2

Guió per a la realització de la Pràctica 3 Objectiu: Valorar els elements que intervenen en la satisfacció en l’ús d’un servei Tema: Recursos i serveis de la biblioteca pública Hores dedicades a la realització de la pràctica: 2’30 h. aprox. ___________ h. 1. Després de revisar tots els elements que intervenen en el funcionament d’una biblioteca pública (serveis, fons, local i equipament i personal) i després de visitar i analitzar una biblioteca pública (per al grup M1 la biblioteca Sant Antoni-Joan Oliver) podries fer una proposta de millora respecte algun d’aquests elements? A la biblioteca Mercè Rodoreda (Barcelona) habitualment es troben joves que s’estan a la terrassa del bar. Cóm fer que aquests joves utilitzin, més enllà de la barra del bar, els serveis que ofereix la biblioteca? Aquests joves han de demostrar que són més alternatius que qualsevol iniciativa d’una institució administrativa, que la tradició l’ha donat una aparença poc moderna, però potser tinguin raó en una cosa. La biblioteca informa el suficient als seus usuaris sobre la capacitat de gestionar informació que té? En principi podem pensar que si en determinats àmbits de la cultura, per exemple la recerca de llibres en el catàleg, però majoritàriament de caràcter intern. Ara bé, els usuaris acostumats a fer ús de la biblioteca com un ens que més enllà de les pròpies parets que la limiten. Com fomentar doncs, el servei d’informació als usuaris, el qual, no està explotant la seva funció? La mancança doncs no està en que no s’ofereixi informació, si no en el suport en el qual s’ofereix, així com als usuaris als quals va dirigida la informació que s’ofereix que està vinculada a gent que té un interès per la cultura més directe. Aquestes dues qüestions poden tenir solució si en primer lloc, es posen monitors informatius a la sala del bar, on mentre un es pren un cafè, a més de llegir el diari, pot fer una ullada a l’oferta cultural i/o lúdica que s’ofereix, no la biblioteca, ni les biblioteques i museus de la ciutat, si no que ofereix la ciutat: passejades guiades en bicicleta per la ciutat diürnes i nocturnes o altres tipus de ofertes per als caps de setmana. Clar, el fet de que puguin veure activitats alternatives als espais tancats que ofereix la biblioteca, pot portar a que la gent s’apropi al taulell d’informació a preguntar coses respecte a les activitats culturals i lúdiques que ofereix. Seria un primer pas per apropar als usuaris potencials més enllà de la terrassa del bar. El suport pel qual es visualitzaria la informació seria una pantalla TFT, disposada al Bar. Tot el que surt a la pantalla està en suport paper, però hi ha dues coses. La primera és que és molt més còmode i impactant el rebre la informació en un lloc lúdic i de forma que no impliqui desplaçar-se fins a un lloc on la gent veu el que agafes i després, segurament s’hagi de llençar, perquè el paper, a més de representar un cost important, ocupa espai, i ja sabem tots els problemes d’espai que existeixen a la ciutat. Per tant representa una inversió inicial, però també es redueixen els costos de la despesa que representa el paper. També es podrien introduir els anuncis quedant reservada la zona que ocupen per presentar altres activitats. D’aquesta manera donem alternança al que Prat de la Riba pretenia “evitar tants casinos” i també incrementar l’aspecte de trobada que té la biblioteca per veure si ens ofereix alguna alternativa per poder conèixer a més gent i més cultura.