Bibliografia sistemática by Toni Pérez

S U M A R I Guió vertebral del curs 2007.---------------------------------------------------------------------Pàg.1 Bibliografia essencial 2007.-----------------------------------------------------------------------Pàg.2 Objectius, continguts i Metodologia de l’assignatura.-----------------------------------------Pàg.3 IFLA/ICABS, àmbit regulador del control bibliogràfic, 2003.---------------------------------Pàg.5 IFLA-UNESCO Manifest sobre Internet, 2006.-----------------------------------------------Pàg.7 (APUNTS) PRESENTACIÓ.-------------------------------------------------------------------------------------Pàg. 49 TEMA I: ESTAT DE LA QÜESTIÓ DELS CONEIXEMENTS Full de Memorandum 1.--------------------------------------------------------------------------Pàg. 50 Full de Memorandum 2.--------------------------------------------------------------------------Pàg. 51 Full de Memorandum 3.--------------------------------------------------------------------------Pàg. 52 (APUNTS) INTRODUCCIÓ.------------------------------------------------------------------------------------Pàg. 53 TEMA II: QÜESTIÓ DE SÍMBOLS Pràctica 0.------------------------------------------------------------------------------------------Pàg. 55 TEMA III: NORMES DE DESCRIPCIÓ BIBLIOGRÀFICA Normes ISO.---------------------------------------------------------------------------------------Pàg. 60 (APUNTS) METODOLOGIA.-----------------------------------------------------------------------------------Pàg. 61 Diapositives.----------------------------------------------------------------------------------------Pàg 64 TEMA IV: LES BIBLIOGRAFIES NACIONALS IFLA Recomendaciones finales de la Conferencia Internacional sobre Servicios Bibliográficos Nacionales, 1998.----------------------------------------------------Pàg 65 IFLA, Competències de les Biblioteques nacionals, 2006.--------------------------------- Pàg. 68 Bibliografia Nacional de Catalunya.----------------------------------------------------------- Pàg. 69 El Dipósit Legal a Catalunya.------------------------------------------------------------------- Pàg. 75 (APUNTS).-----------------------------------------------------------------------------------------Pàg. 86 EL MATERIAL QUE ORIGINA LLISTES DE DIPÒSIT LEGAL.------------------------------- Pàg. 88 LA FINALITAT DE LES BIBLIOGRAFIES NACIONALS.-------------------------------------- Pàg. 89 LES BIBLIOTEQUES NACIONALS INTERNACIONALS.-------------------------------------- Pàg. 90 -

British Library

Biblioteca Nacional Francesa.

Deutche Bibliotek

Portugal

Itàlia

Biblioteca nacional Checa.

BIBLIOGRAFIA NACIONAL A ESPANYA.------------------------------------------------------ Pàg. 91 -

Bibliografia Nacional a Catalunya.

Bibliografia Nacional a Madrid

Bibliografia Nacional a Euskadi

Bibliografia Nacional Balear

Bibliografia Nacional Valenciana

Bibliografia Andalusa

Diapositives.----------------------------------------------------------------------------------------Pàg. 94 PRÀCTICA 1. ---------------------------------------------------------------------------------------Pàg. 110 TEMA V: LES BIBLIOGRAFIES COMERCIALS Imprès de sol·licitud ISBN 13.------------------------------------------------------------------ Pàg. 116 Identificadors numèrics referits a documents: ISAN, ISRC, ISMN, NIPO, DOI, etc.----------------------------------------------------------------------------------- Pàg. 118 APUNTS.------------------------------------------------------------------------------------------- Pàg. 119 LA VIA COMENRCIAL DEL LLIBRE.-------------------------------------------------------------Pàg. 119 OBLIGATORIETAT DE POSAR UN CODI DE BARRES.----------------------------------------Pàg. 121 RESUM: AVENTATGES.---------------------------------------------------------------------------Pàg. 123 ASPECTES NEGATIUS Diapositives.----------------------------------------------------------------------------------------Pàg. 125 LES FIRES DE LLIBRES.----------------------------------------------------------------------Pàg. 124 i 133 BASES DE DADES DE LlIBRETERS.--------------------------------------------------------------Pàg. 134 Diapositives.-----------------------------------------------------------------------------------------Pàg. 135 PRÀCTICA 2.-----------------------------------------------------------------------------------------Pàg. 141 TEMA VI: BIBLIOGRAFIA DE REVISTES: ISSN I DIRECTORIS. ISSN estructura normativa.----------------------------------------------------------------------- Pàg. 147 Centre ISSN internacional.------------------------------------------------------------------------ Pàg. 148 Formulari sol·licitud ISSN Espanya.------------------------------------------------------------- Pàg. 152 (APUNTS). IDENTIFICADORS NUMÈRICS: ISRC, ISRN, ISMN...------------------------------------------ Pàg. 153 L’ISSN.------------------------------------------------------------------------------------------------Pàg. 154 DEFINICIÓ DE REVISTES.-------------------------------------------------------------------------Pàg. 156 Diapositives.-----------------------------------------------------------------------------------------Pàg. 157

TEMA VII: BIBLIOGRAFIES DE REVISTES: DIRECTORIS COMERCIALS. Directori de revistes Ulrich’s Web.-------------------------------------------------------------Pàg. 165 Peer review.---------------------------------------------------------------------------------------Pàg. 166 (APUNTS). DIRECTORIS DE REVISTES.-------------------------------------------------------------------- Pàg. 167 ELS REPERTORIS DE REVISTES PROGRAMATS PER VENDRE SUBSCRIPCIONS.

Ulrich’s directory



Serials directory

Diapositives.---------------------------------------------------------------------------------------Pàg. 170 PRÀCTICA 3.--------------------------------------------------------------------------------------Pàg. 173 TEMA VIII: BIBLIOGRAFIA DE REVISTES: ELS SUMARIS I ELS ARTICLES DE REVISTES. Els Sumaris del CBUC.--------------------------------------------------------------------------Pàg. 179 Article@Inist. ------------------------------------------------------------------------------------Pàg. 188 (APUNTS).----------------------------------------------------------------------------------------Pàg. 189 CBUC CURRENT CONTENT Diapositives.---------------------------------------------------------------------------------------Pàg.190 PRÀCTICA 4.--------------------------------------------------------------------------------------Pàg. 195 TEMA IX: CITATION INDEX O ÍNDEX D’IMPACTE Ros, Estimar objectivament la recerca científica.---------------------------------------------Pàg. 201 Semir, Validació o Peer Review. ----------------------------------------------------------------Pàg. 207 Citation Indexs i altres seleccions de revistes.------------------------------------------------Pàg. 208 (APUNTS). GARFIELD.------------------------------------------------------------------------------------------Pàg. 209 

Science Citation Index



Social Science Citation Index



Art and Humanities Citation Index

FACTOR D’IMPACTE.-------------------------------------------------------------------------------Pàg. 210 

Col·legis invisibles

Diapositives.-----------------------------------------------------------------------------------------Pàg. 212

TEMA X: BIBLIOGRAFIA DE REVISTES: LES SELECCIONS Magazines for Libraries, information editor.-----------------------------------------------------Pàg. 217 Magazines for Libraries: ressenya de la 12a ed.------------------------------------------------Pàg. 219 Seleccions de revistes.------------------------------------------------------------------------------Pàg. 220 (APUNTS). LA BBDD DEL CSIC.----------------------------------------------------------------------------------Pàg. 221 REPERTORIS SELECTIUS DE REVISTES.---------------------------------------------------------Pàg. 222 Diapositives.-------------------------------------------------------------------------------------------Pàg. 225 PRÀCTICA 5.------------------------------------------------------------------------------------------Pàg. 228 TEMA XI: BIBLIOGRAFIA DE REVISTES: ELS LOCALITZADORS Revistes: catàlegs col·lectius= localitzadors.-----------------------------------------------------Pàg. 235 (APUNTS) Boston Spa Serials, CBUC, Article Inist, OSIC i CIRBIC (CSIC), Myriade, OCLC, CRUE (REBIUN).-----------------------------------------------------------------------------Pàg. 236

TEMA XII: BIBLIOGRAFIA DE REVISTES: ELS ABSTRACTS Guia LISA, 2006. BBDD especialitzada en revistes sobre biblioteconomia.------------------Pàg. 237 (APUNTS) NORMES SOBRE ABSTRACTS.----------------------------------------------------------------------Pàg. 256 LISA.---------------------------------------------------------------------------------------------------Pàg. 257 Diapositives.------------------------------------------------------------------------------------------Pàg. 258 PRÀCTICA 6 (vàlida també pel tema 13)--------------------------------------------------------Pàg. 260 TEAMA XIII: BIBLIOGRAFIA DE REVISTES: ELS DIRECTORIS DE BBDD El Web invisible.--------------------------------------------------------------------------------------Pàg. 267 Gale Directory of Databases.-----------------------------------------------------------------------Pàg. 273 (APUNTS)

GALE DIRECTORY DATABASES.-------------------------------------------------------------------Pàg. 286 BUIDATGE D’UNA BASE DE DADES.--------------------------------------------------------------Pàg. 287 LES BASES DE DADES INVISIBLES Diapositives.-------------------------------------------------------------------------------------------Pàg. 288

TEMA XIV: BIBLIOGRAFIA DE LITERATURA GRISA. MetaGrey Europe: espai europeu per recollir Literatura grisa.--------------------------------Pàg. 291 Bibliografia de Literatura Grisa.--------------------------------------------------------------------Pàg. 293 A. Keefer. Arxius oberts: aproximació al moviment “Open Acces”.---------------------------Pàg. 296 (APUNTS) LITERATURA GRISA.---------------------------------------------------------------------------------Pàg. 311 DOCUMENTS QUE COMPOSEN LA LITERATURA GRISA.

EAGLE: ASSOCIACIÓ EUROPEA PEL TRACTAMENT DE LIT. GRISA. .------------------------Pàg. 312 SIGLE: LA PROPOSTA SOBRE LA BBDD D’AQUESTA SOCIETAT. TESIS DOCTORALS= factors d’impacte.

TDX A CATALUNYA.----------------------------------------------------------------------------------Pàg. 314 TESEO A ESPANYA BIBLIOTECA VIRTUAL MIGUEL DE CERVANTES UMI DISSERTATION SERVICES ELS CONGRESSOS I LES PONÈNCIES .--------------------------------------------------Pàg. 315

ÍNDEX DE CONFERÈNCIES DE LA BRITISH LIBRARY. ELS CALENDARIS DE CONGRESSOS.--------------------------------------------------------------Pàg. 316

INTERNATIONAL CONGRESS CALENDAR OCLC: PROCEEDINGS FIRST: PER CONGRESSOS I PONÈNCIES OCLC: PAPERS FIRST: PER COMUNICACIONS ISI PROCEEDINGS IFLA: PER LES COMUNICACIONS QUE FA AQUESTA ENTITAT. PUBLICACIONS D’ORGANISMES NO COMERCIALS D’ABAST INTERNACIONAL: PER EX. ONG’S COM AMNISTIA INTERNACIONAL.----------------------------------------------------------------Pàg. 317

YEARBOOK OF INTERNATIONAL ORGANIZATION WORLD OF LEARNING: PER INSTITUCIONS D’EDUCACIÓ WORLD GUIDE TO SCIENTIFIC ASSOCITAIONS AND LEARNED: PER INSTITUCIONS D’EDUCACIÓ

IEEE: PER INSTITUCIONS D’INFORMÀTICA Diapositives.------------------------------------------------------------------------------------------Pàg. 320 PRÀCTICA 7.-----------------------------------------------------------------------------------------Pàg. 330

TEMA XV: LA PREMSA DIÀRIA. El Quiosc, hemeroteca digital de l’UAB.-----------------------------------------------------------Pàg. 337 (APUNTS) ELS ARXIUS OBERTS DE PREMSA DIÀRIA.-------------------------------------------------------Pàg. 355 L’ACCÉS OBERT

E-LIS EPRINT IN LIBRARY AND INFORMATION SCIENCE PROBLEMÀTICA DELS ARXIUS OBERTS.---------------------------------------------------------Pàg. 356 LA PREMSA I CATÀLEGS COL·LECTIUS DE REVISTES

UMI.-------------------------------------------------------------------------------------------------- --Pàg. 357 PERIODICALS CONEXT INDEX (PCI) INCOLE PRESS TODAY VILAWEB PERIODISTA DIGITAL.COM EL QUIOSC (AUB) IDAS EPHEMERIS AGÈNCIES DE NOTICIES.---------------------------------------------------------------------------Pàg. 358

COLIPSA BBDD QUE BUIDEN PREMSA:

BOSTON SPA CATÁLOGO CSIC REVISTES ARTICLE FIRTS DE L’OCLC REBIUN PREMSA GRATUITA.---------------------------------------------------------------------------------Pàg. 359 Diapositives.-------------------------------------------------------------------------------------------Pàg. 360 TEMA XVI: LES BIBLIOGRAFIES UNIVERSALS: MONOGRAFIES ANTIGUES O CONTROL BIBLIOGRÀFIC RETROSPECTIU. Bibliografia bàsica sobre Patrimoni i Control retrospectiu.-------------------------------------Pàg. 365 Conrad Gesner, Father of Bibliography, actualitat el 2005.------------------------------------Pàg. 366 Bibliografies retrospectives: Gesner i continuadors.--------------------------------------------Pàg. 372 Brunet, Estimació sobre el valor dels llibres..----------------------------------------------------Pàg. 373 (APUNTS) QUI VA FER LES BIBLIOGRAFIES RETROSPECTIVES?.-----------------------------------------Pàg. 375 LA BIBLIOGRAFIA RETROSPECTIVA.--------------------------------------------------------------Pàg. 376 LES BIBLIOGRAFIES PATRIMONIALS ANTIGUES GESNER: BIBLIOTECA UNIVERSALIS

Nicolas Antonio: BIBLIOTECA HIAPÀNICA George Draud: BIBLIOTHECA CLÀSSICA Marucelli: Maremagnum Omnium Materialism sibe index Universalis

Alfabeticus.------------------------------------------------------------------------------Pàg. 378 Drouyn: Assaig de bibliografia universal. Savonarola: Orbis literatis Universus Baillet: Crítica dels erudits sobre les obres més importants dels autors.-------Pàg. 379 Sean Pier, Niceron: Memòries per servir a la història i il·lustres de

la República de les lletres.-------------------------------------Pàg. 380 Torres Amat: Memorias. Diccionario crítico de las mejores obras catalanas. Brunet: Manuel du libraire de l’amateur de livres.

Table Methodique Graesse: Tressor de livres rares et precieux.---------------------------------------Pàg. 382 ÈPOCA MODERNA.-------------------------------------------------------------------------------Pàg. 383

L’ARGUS DU LIVRE DE COLLECTION Otlet i La Fontaine Diapositives.-----------------------------------------------------------------------------------------Pàg. 385 PRÀCTICA 8.-----------------------------------------------------------------------------------------Pàg. 394 TEMA XVII: LES BIBLIOGRAFIES HISPANES RETROSPECTIVES. Noticia bibliogràfica de Nicolàs Antonio.--------------------------------------------------------Pàg. 401 Repertoris hispànics fins als s.XIX.--------------------------------------------------------------Pàg. 419 (APUNTS).-------------------------------------------------------------------------------------------Pàg. 420

CATALOGUS LIBRORUM REPROBATORUM.-----------------------------------------------------Pàg. 421 NICOLAS ANTONIO: BETUS.----------------------------------------------------------------------Pàg. 422

BIBLIOGRAPHIA HISPANORUM NOVA LEON PINELO: BIBLIOTHECA ORIENTAL Y OCCIDENTAL Y GEOGRÁFICA.----------------Pàg. 423

EPÍTOME DE BIBLIOTHECA ORIENTAL I OCCIDENTAL NÁUTICA I GEOGRÀFICA. SEMPERE GUARINOS: ENSAYO DE UNA BIBLIOTECA ESPAÑOLA DE

LOS MEJORES ESCRITOS DEL REINADO DE CARLOS III.---------Pàg. 424 BARTOLOMÉ GALLARDO: ENSAYO DE UNA BIBLIOTECA ESPAÑOLA DE

LIBROS RAROS Y CURIOSOS.--------------------------------------Pàg. 425 SALVÀ VICENT: CATÁLOGO DE BIBLIOTECA DE SALVÀ.-------------------------------------Pàg. 426 Diapositives.-----------------------------------------------------------------------------------------Pàg. 430

TEMA XVIII: LES BIBLIOGRAFIES RETROSPECTIVES CATALANES Repertoris de bibliografia catalana.------------------------------------------------------------Pàg. 439 El cas del Llull desaparegut.---------------------------------------------------------------------Pàg. 442 Castell Monestir de Sant Miquel d’Escornalbou. (APUNTS) JAIME VILLANUEVA: VIAJE LITERARIO A LAS IGLESIAS ESPAÑOLAS.---------------------Pàg. 445 TORRES AMAT: DICCIONARIO CRÍTICO DE ESCRITORES CATALANES.

MEMORIA PARA AYUDAR A FORMAR A AUTORES CATALANES. COROMINES JOAN: SUMPLEMENTO MEMORIAS PARA AYUDAR A FORMAR

AUTORES CATALANES.-----------------------------------------------------Pàg. 446 AGUILÓ MARIÀ: CATÁLOGO DE OBRAS IMPRESAS EN LENGUA

CATALANA 1474-1860.-----------------------------------------------------------Pàg. 447 BOVER: BIBLIOTECA DE ESCRITORES BALERARES.--------------------------------------------Pàg. 448

IMPRENTA DE LAS ISLAS BALEARES. BOVER I PUJOL: BALEÀRICA: BIBLIOGRAFIA DE BIBLIOGRAFIES DE BALEARES. TODA, EDUARD: TODA LA BIBLIOGRAFIA ESPAÑOLA DE CERDENYA.----------------------Pàg. 449 IBA, JOAN: BIBLIOGRAFIA ALGUERESA. JOSÉ RIBELLES: LES BIBLIOGRAFIES DE LA IL·LUSTRACIÓ VALENCIANA.

BIBLIOGRAFIEA DE LA LLENGUA VALENCIANA.-----------------------------Pàg. 450 FUSTER, JOAN. SERRA: BIBLIOGRAFIA DE LA CATALUNYA NORD. ANDORRA: L’ANDORRE AVANT LA ROUTE.ESSAI BIBLIOGRAPHIQUE.

BIBLIOGRAFIA SOBRE ANDORRA.--------------------------------------------------Pàg. 451 VALL D’ARAN DIDAT MARTÍ: BIBLIOGRAFIA DE LA VALL D’ARAN. LA FRANJA: BIBLIOTECA DE ESCRITORES ARAGONESES. Diapositives.-------------------------------------------------------------------------------------------Pàg. 452 PRÀCTICA 10 .----------------------------------------------------------------------------------------Pàg. 465 TEMA XIX: BIBLIOGRAFIES HISPANES I CATALANA AL S.XX. Bibliografia hispànica: projectes compilats al s.XX.---------------------------------------------Pàg. 471 Manent, Los Palau dinastia de libreros.-----------------------------------------------------------Pàg. 472 Diapositives.-------------------------------------------------------------------------------------------Pàg. 473 (APUNTS). GREMI LIBRARIA: BIBLIOGRAFIA ESPAÑOLA.-------------------------------------------------- Pàg. 477 PALAU, ANTONI: MANUAL DEL LIBRERO HISPANOAMERICANO.----------------------------Pàg. 478

CATÁLOGO DE BIBLIOGRAFIA NACIONAL ESPAÑOLA. PALAU, AGUSTÍ: ÍNDICE ALFABÉTICO DE TÍTULOS-MATERIAS

CORRECCIONES Y ADICIONES.------------------------------------------------Pàg. 480

VINDEL, FRANCISCO: MANUAL GRÁFICO-DESCRIPTIVO DEL BIBLIÓFILO HISPANO-

AMERICANO.----------------------------------------------------------------Pàg. 481 PRÀCTICA 9.------------------------------------------------------------------------------------------Pàg. 482 TEMA XX: BIBLIOTEQUES DIGITALS I PATRIMONI BIBLIOGRÀFIC. Projecte de digitalització per a cinc biblioteques catalanes.-----------------------------------Pàg. 489 Comunidades Europeas, sobre digitalització de bienes culturales.---------------------------Pàg. 490 (APUNTS) BIBLIOTEUQES DIGITALS.--------------------------------------------------------------------------Pàg. 501 BIBLIOTEQUES VIRTUALS. PATRIMONI BIBLIOGRÀFIC.

CATÀLEG COL·LECTIU DEL PATRIMONI BIBLIOGRÀFIC DE CATALUNYA. CATÀLEG COL·LECTIU DE FONS ANTIC DE LA UB. CATÁLOGO COLECTIVO DEL PATRIMONIO BIBLIOGRÁFICO ESPAÑOL. (Vinculat amb el tema 18 Bibliografia Catalana i la pràctica núm 10) Diapositives.-------------------------------------------------------------------------------------------Pàg. 504 TEMA XXI: INCUNABLES I LLIBRES ARCAICS. Incunables i arcaics: bibliografia bàsica.----------------------------------------------------------Pàg. 508 (APUNTS) DEFINICIÓ.--------------------------------------------------------------------------------------------Pàg. 510 CARACTERÍSTIQUES DELS INCUNABLES. HAIN: REPERTORIUM BIBILIOGRAFICUM.-------------------------------------------------------Pàg. 511 HAEBLER: BIBLIOGRAFIA IBÈRICA DEL S. XV. CRAVIOTTO, GARCÍA: CATÁLOGO GENERAL DE INCUNABLES EN BIBLIOTECAS ESPAÑOLAS.

CATÀLEG D’INCUNABLES DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA.----------------------------Pàg. 512 NORTON: DESCRIPTIVE CATALOG OF PRINTING IN SPAIN. TEMA XXII: METODOLOGIA DE LA RECERCA BIBLIOGRÀFICA. Guia per investigar en una biblioteca.-----------------------------------------------------------Pàg. 513 ALA, directrius per fer una bibliografia.---------------------------------------------------------Pàg. 514 (APUNTS).-------------------------------------------------------------------------------------------Pàg. 519 Pràctica darrera: Treball de Curs.----------------------------------------------------------------Pàg. 520 [Exàmen de Setembre dels 2006 i solucions.---------------------------------------------------Pàg. 533 Exàmen de Juny del 2006 i solucions. Exàmen de Setembre del 2005 i solucions.]

Gestió electrònica del Dipòsit Legal Permet als impressors, editors, productors, ... realitzar els tràmits de sol·licitud, lliurament de dades i consulta de números de Dipòsit Legal des d’Internet. Per poder utilitzar aquesta aplicació cal adreçar-se a la Secció de Coordinació de les oficines del Dipòsit Legal de Catalunya per sol·licitar el codi i la contrasenya corresponent.

Secció de Coordinació de les Oficines del Dipòsit Legal de Catalunya Gisela Cabarrocas bcdl@bnc.es 93 452 69 00

Gestió electrònica del Dipòsit Legal Una vegada es disposa del codi i de la contrasenya es pot accedir a l’aplicació a través de la Web de la Biblioteca de Catalunya, a l’adreça:

www.gencat.es/bc La gestió electrònica del Dipòsit Legal es troba a l’opció Dipòsit Legal dins l’apartat de Serveis Professionals. A continuació us oferim un breu recorregut per les opcions que proporciona.

Benvinguts al Dipòsit legal en línia !

L’impressor, editor o productor, s’ha d’identificar per utilitzar l’aplicació. Una vegada identificat, únicament accedirà a les dades corresponents a les seves tramitacions.

L’aplicatiu presenta un menú amb les diferents opcions de tramitació. En aquesta presentació descriurem 3 itineraris bàsics.

Itinerari 1: Assignació de números de DL. El sistema presenta un pantalla que permet sol·licitar tants números de DL com es desitgi. L’únic camp obligatori per sol·licitar l’assignació de números de DL és el títol.

Per a cada títol el sistema assigna un número de DL. Aquest és el número que després s’imprimirà al llibre, disc, CD-ROM, video, etc.

Finalitzada la reserva de números, es pot tornar al Menú per a realitzar d’altres tràmits o sortir de l’aplicació. Tornarem al Menú i escollirem una altra tramitació ...

Itinerari 2: Llista de nĂşmeros de DL assignats. Una vegada el document ja sâ&#x20AC;&#x2122;ha publicat, cal completar les dades del DL abans de fer la tramesa dels exemplars a la Oficina.

Per completar les dades es poden cercar els números de DL assignats per rang d’anys o per rang de números de Dipòsit Legal.

El sistema proporciona la llista de documents resultants de la cerca. A partir d’aquesta llista es poden seleccionar un o més números de DL, i a continuació demanar el formulari per completar dades.

El formulari incorpora dades del document i de la tramesa, de manera que quan l’impressor, editor o productor lliuri els exemplars a l’Ofina de DL, siguin fàcilment identificables.

A continuació es pot tornar al Menú per fer un altre tràmit o sortir de l’aplicació. Tornarem al Menú i escollirem una altra tramitació ...

Itinerari 3: Llista de n煤meros de DL validats. Quan els exemplars arriben a les Oficines es comproven les dades i si s贸n correctes es registren en el sistema com a documents validats i lliurats.

Per consultar els registres validats es pot cercar per rang dâ&#x20AC;&#x2122;anys o per rang de nĂşmeros de DipĂ˛sit Legal.

El sistema proporciona la llista de documents validats. A partir dâ&#x20AC;&#x2122;aquesta llista es poden seleccionar un o mĂŠs nĂşmeros de DL, i escollir entre imprimir el registre o descarregar les dades al PC.

Si s’escull l’opció d’impressió s’obté un document amb totes les dades del registre validat.

Si s’escull l’opció de descàrrega de dades el sistema obre una finestra de descàrrega per seleccionar el nom i la ubicació del fitxer de dades.

Des d’aquesta opció s’obté un fitxer ASCII amb els camps separats per #, que gràcies al seu format es pot incorporar fàcilment a d’altres sistemes de gestió de Dipòsit Legal. #AnyDL#Núm.DL#Data valida.#Tipus mat.#Títol #1999 #224 #1999 #225

#19990225 #19990302

#LLI #LLI

#Atrevida #El poder de la imaginación

Una vegada finalitzada aquesta gestió es pot sortir de l’aplicació o iniciar una altra tramitació. Cada pantalla inclou una ajuda que guia als usuaris per l’aplicació ... però en cas de dubte sempre es poden adreçar a:

Secció de Coordinació de les Oficines

del Dipòsit Legal de Catalunya Gisela Cabarrocas bcdl@bnc.es 93 452 69 00

Gràcies per la vostra visita

Bibliografia sistemàtica general. 2006-2007

N. Vela M-1

Toni Pérez

TEMA I: ESTAT DE LA QÜESTIÓ. Presentació.La IFLA prescriu a l‟epígraf que el control bibliogràfic, com a control que es fa dels documents, tant a nivell físic com digital, és un seguiment bibliogràfic que pot ser revistes, monografies, bases de dades... es dona aquest control perquè tot allò escrit forma part del patrimoni cultural de la humanitat. La UNESCO diu que tot el que és patrimoni cal fer-ne una llista, però no és el mateix un document imprès que un document electrònic. Per fer aquestes llistes normalment hi ha normes que seran per descriure impresos i recursos electrònics, però allò escrit sobre pedra o sobre papirus, forma part de la codicologia perquè és un manuscrit com a peça única i que té uns tractaments diferents als de la bibliografia. El repte actual són els recursos electrònics. El control i les llistes les han de fer cada país segons la UNESCO i la IFLA i serà el que s‟anomenen bibliografies nacionals, i la suma de totes elles donaria el catàleg mundial de llibres. Bibliografia de monografies, de revistes, de recursos electrònics i bibliografia retrospectiva seran les que tocarem. Veure Fulls de Memorandum.

Bibliografia sistemĂ tica general. 2006-2007

N. Vela M-1

Toni PĂŠrez

Bibliografia sistemàtica general. 2006-2007

N. Vela M-1

Toni Pérez

TEMA II: QÜESTIÓ DE SÍMBOLS Introducció.La definició de bibliografia pot variar. Etimològicament parlant, la paraula ve del grec Biblion (llibre) i graphe (escriptura, descripció). Si consultem diccionaris sobre el que significa, segons els diccionaris normatius, parlem de forma genèrica mentre que els específics són més concrets. Per exemple, el Diccionari de la

Llengua Catalana diu que bibliografia és la descripció de llibres i manuscrits amb noticia de les dates d‟impressió de les descripcions, etc,... També diu que és una llista d‟obres que tracta d‟una matèria determinada. Per últim, diu que és la relació d‟obres que precedeixen o segueixen un llibre, un article, etc. La crítica que es pot fer a aquesta definició és que en la primera frase inclou llibres i manuscrits quan alguns sectors rebutgen els manuscrits com a materials tractats dins de la bibliografia, per tant quedaria qüestionada la paraula manuscrit. Segons la Gran Enciclopèdia Catalana, la bibliografia és una ciència auxiliar que mitjançant la recerca, la identificació, la descripció i la classificació de tots els textos publicats o reproduïts per procediments mecànics, fotomecànics o electrònics i facilita el coneixement científic o pràctic d‟una matèria. També ens diu que és un conjunt de mencions d‟obres sobre un tema. També que és la secció d‟un diari o revista on són anunciats els llibres de publicació recent. En aquest cas la paraula manuscrits s‟elimina i, a més incorpora documents electrònics, però queda qüestionat el determinant de ciència auxiliar, hi ha qui diu que és tota una ciència la bibliografia. Segons el Diccionari professional de terminologia de la UNESCO que conta amb l‟aval de la IFLA, la bibliografia és una part de la bibliologia que es proposa cercar, anotar, descriure i classificar els documents amb la finalitat de o confeccionar repertoris i serveis o facilitar el treball intel·lectual. Per tant, cercar, citar i classificar (ordenar) són els passos per crear una bibliografia segons aquesta definició. La finalitat que distingeix una ciència d‟una no ciència són les lleis que s‟utilitzen per descriure i ordenar, la planificació i la metodologia empleada. La forma de presentar i ordenar la bibliografia és el que condiciona el fet de que sigui una ciència i a més també pot estar al servei d‟altres ciències perquè facilita el treball intel·lectual per tant, també pot ser una ciència auxiliar. La ciència de la bibliografia s‟inicià al s.XVII al 1633 apareix per primer cop la paraula bibliografia, tot i que llistes de llibres han existit sempre. Abans de 1633 les bibliografies es deien biblioteques.

Bibliografia sistemàtica general. 2006-2007

N. Vela M-1

Toni Pérez

Gabriel Noudé era un bibliotecari de la Biblioteca de França, va fer un recull de llibres polítics pel seu amo que es titulà Bibliografia política, 1633. Abans de 1633 també es coneixia com a catàleg, llista de llibres. Actualment, la paraula catàleg encara s‟usa com a venda d‟una determinada editorial comercial per tant, encara s‟aplica així com els catàlegs de biblioteques. També s‟usava la paraula repertoris, inventaris (de llibres de viatges), com índex (de llibres jurídics). Tot aquests sinònims acabaren o es codificaren a principis del s.XX quan els bibliotecaris nordamericans, van establir que la paraula biblioteques només faria referència als locals i que bibliografia faria referència a les llistes de llibres. No obstant, la resta de paraules, catàlegs, repertoris, inventaris... continuarien convisquent actualment. Darrerament però, han sortit les bibliografies electròniques “Weblio grafia” a l‟any 2001, és una publicació d‟una llista de pàgines web que es diu així, i ara el problema està en si admetre o no aquest tipus de recurs dins de l‟àmbit de la bibliografia. En principi es proposava canviar el nom de manera que el recurs es digués Webgrafies, rebutjant-se la primera opció, però aquesta última no era fàcil de pronunciar i es va proposar altre nom Webografia, que tampoc va convèncer. Els francesos van decidir que es digués Resografia perquè la paraula reso fa referència a xarxa. Finalment Weblio grafia fou l‟acceptat però encara no està del tot. Es posa en dubte de si un catàleg de biblioteca era o no una bibliografia ja que aquestes han de tenir cert component crític. Les biblioteques tenen una part del seu fons que el compra per tant si que són crítics, per això són considerats bibliografies i també els catàlegs en línia.

Bibliografia sistemàtica general. 2006-2007

N. Vela M-1

Toni Pérez

TEMA III: METODOLOGIA: com citar bé els documents segons la norma ISO 690. (Veure Document Normes ISO per fer les citacions bibliogràfiques) Aquesta norma és per citar tant documents en paper com electrònics, està emesa per la ISO (que té competència en normatives i forma part de l‟equip tècnic de documentació) i va adreçada als següents col·lectius: -

Escriptors científics o divulgatius que hagin de citar recursos bibliogràfics que justifiquin les seves obres.

Editors per tal que quan publiquin un llibre o revista i hagin de donar dades bibliogràfiques o que no admetin citacions mal fetes.

Avaluadors, gent que ha d‟estar a tribunals per oposicions i que si han de citar sàpiguen citar. També els tribunals de tesis doctorals.

Les citacions ben donades les podrem trobar als recursos a una biblioteca, sinó no. La norma no va adreçada a bibliotecaris quan cataloguen, ja que han de fer servir altres normes com les ISBDs o les AACR molt més exhaustives per catalogar els documents. La norma ISO 690 té 2 parts: 

Pels materials impresos (ISO 690). Contemplen 5 tipologies de materials: 1) Com citar una monografia. Autor, Títol: subtítol, nº d‟edició, ciutat, editorial, any. o

Si hi ha més de 3 autors s‟entra pel títol.

La puntuació entre elements, segons la norma, ens diu que s‟ha de ser coherent, per tant no especifica però si separem d‟una manera, sempre ho farem igual.

Les pàgines es podrien posar però si les posem un cop, les haurem de posar sempre. El mateix passa amb l‟ISBN i l‟ISSN.

Si falta algun element passarem al següent element.

2) Com citar una part d‟una monografia (capítol, imatge, pàgina, paràgraf...) Autor de la part del llibre, “Títol o epígraf de la part del llibre”, preposició vinculant, Autor de la monografía, Títol: subtítol, nº d‟edició, ciutat, editorial, any, volúm, pàgines entre les quals surt la part del llibre.

La preposició vinculant és posar: dins, a, en (en català) i en (en castellà). Aquesta preposició ha de ser en la llengua del catàleg, mai en la del document.

Bibliografia sistemàtica general. 2006-2007 o

N. Vela M-1

Toni Pérez

Quan hi ha més d‟un volum, el citarem. Si només hi ha 1 no caldrà que el citem.

3) Com citar una revista sencera (tota la col·lecció complerta). 4) Com citar un article de revista, un número o volum concret. Autor de l‟artícle, “Títol de l‟artícle”, Títol de la revista, volum, any natural, nº del fascicle, pàgines entre les que es troba l‟artícle.

Aquí no es posa preposició vinculant.

Quan es parla de volum fa referència a l‟any al qual es va publicar la revista (de vegades trobem diaris que ens indiquen any 23 o XXIII, vol dir que fa 23 anys que es va publicar)

Quan parlem d‟any natural, significa l‟any actual.

5) Com citar patents. (El Refwork és una pàgina que ens remet a una BBDD de referències bibliogràfiques). 

Pels materials electrònics (ISO 690-2). La cita de recursos electrònics hi ha molta casuística però nosaltres utilitzarem: Responsable (que no sempre és l‟autor), Títol, [tipologia electrònica que poden ser: CDs, disquets, BBDD i bandes magnètiques], nº de la versió (ex. Windows vista, Linux,…), ciutat, editorial, any, [data de la consulta si és en línia], URL (direcció de la pàgina web). o

Si el lloc ni l‟editorial no constessin es posaria entre claudàtors [s.l.] i [s.n].

La ISO té la seu a Ginebra i està integrada per Comitès tècnics que es dediquen a redactar les normes (hi ha com uns 800 comitès tècnics i el que nosaltres tractem és el número 46). Els comitès tècnics tenen seus a diferents llocs, el 46 està a Alemanya. Aquests comitès tècnics es reuneixen. La ISO no es governamental per tant no depèn del govern i la formació dels seus membres no depenen de cap govern. Els comitès tècnics fan normes entre les quals són citar documents i se solen publicar en anglès, francès i rus originalment. Cada país acostuma a tenir un organisme normatiu amb 3 competències principals: 1) Facilitar o traduir les normes ISO. 2) Completar normes ISO, per exemple si els documents s‟entren per l‟autor, els anglesos decideixen que s‟entrin pel segon cognom, o els àrabs no entren pel cognom, per tant cada país adapta les normes a la seva realitat.

Bibliografia sistemàtica general. 2006-2007

N. Vela M-1

Toni Pérez

3) Creen normes pròpies de vegades hi ha casuístiques que es donen en una sola realitat, per exemple fer una norma ISO per fer el te a Anglaterra. A Espanya tenim AENOR (Asociación Española de Normalización) que depén del CSIC i té la seu a Madrid. Tradueix i també publica normes mitjançant la UNE (Una Norma Espanyola). Cada país té un organisme normatiu que tradueixen, amplien i fan normes d‟estil. El manual de l‟APA són unes normes bibliogràfiques molt concretes Publication Manual of

American Psycologycal Association. Aquí després de l‟autor tenen costum de posar l‟any de publicació per saber de seguida si el llibre és recent. La norma ISO tolera aquesta modificació, degut a la importància d‟aquesta normalització d‟ordenació d‟autor i any. Altre llibre molt conegut dels llibres d‟estil és el Modern Lenguage Association és d‟una revista de lingüística i literatura que va sortir per citar bibliografia i és més senzill que l‟anterior. Aquí establiren que l‟any anava al final i fou el model que agafaren moltes biblioteques.

Il manuale di stile contempla com citar manuscrits, fet a la universitat de Bolonya, és un aspecte que no contempla la ISO, els manuscrits. Altre manual de bibliografia és el Manual de Chicago. Per altra banda, existeixen programes d‟estil de gestió de referències bibliogràfiques tals com:

Reference Manager, Procite, End note... Serien solucions informàtiques per bibliografia. La pàgina de la UB a través del Ministeri d‟educació ha pagat el programa de REfworks que són exemples de referència i que es gratuït si som de la UB. Primer et pots dissenyar tu mateix quin tipus de BBDD vols fer. La pega és que si normalment vols incloure imatges aquest programa no l‟admet, per la resta de coses és molt bo i admet tots els estils. La mateixa universitat té un manual de com fer-lo funcionar. El Citation Machine també permet citar segons els diferents estils (APA, Chicago,...) però no ordena alfabèticament els registres, no alfabetitza.

Bibliografia sistemĂ tica general. 2006-2007

N. Vela M-1

Toni PĂŠrez

Bibliografia sistemàtica general. 2006-2007

N. Vela M-1

Toni Pérez

TEMA IV: BIBLIOGRAFIES NACIONALS. Recursos d‟interès: http://campusvirtual.ub.edu/mod/resource/view.php?id=8195 BEL (bibliografia espanyola en línia). http://campusvirtual.ub.edu/mod/resource/view.php?id=3693 El Dipòsit Legal a Catalunya. http://campusvirtual.ub.edu/mod/resource/view.php?id=5309 NIPO base de dades de les publicacions oficials. Les bibliografies enteses com el desig de formar un catàleg mundial de llibres. Al s. XVI van pensar en fer una llista de tots els llibres publicats al món perquè es considerava que tot allò imprès formava part de la memòria col·lectiva del patrimoni mundial de la humanitat. Aquesta visió provenia de la famosa biblioteca d‟Alexandria que pretenia tenir tots els documents adscrits. El fet de tractar i inventariar tots els documents impresos s‟ha mantingut però és una feina laboriosa. A principis del s. XX es va pensar que cada país fes la seva pròpia llista i així es tindria un catàleg. El problema va arribar quan va aparèixer la informàtica que integraria també els documents informàtics a més dels impresos. Actualment la biblioteca nacional interpreta independentment del suport que es publicat i, a més els llibres publicats en segles anteriors. Per fer tot això la IFLA i la UNESCO van decidir crear una programació a través de la qual fixaria competències i mètodes per fer-ho. Aquesta programació s‟ha anomenat Central Bibliogràfic Universal o Seguiment Bibliogràfic Universal. A Espanya al 1958 es redacta una llei del DL (Dipòsit Legal), institució que ja datava al s. XVIII però sense ser obligatòria. La BNE recomanava que es fes un DL. Al 1958 es redacta la llei pel DL i es creà una Agència de Bibliografia Nacional amb l‟encàrreg de recollir els llibres del DL i fer les llistes. Aquesta agència actualment està integrada dins la BNE. La llei de DL que obliga als impressors de forma genèrica a entregar 5 exemplars dels llibres que imprimien a l‟Agència Bibliogràfica (de pel·lícules 2 exemplars). Els impressors el que han de fer és lliurar aquests llibres dins la pròpia agència administrativa, és a dir, cada província espanyola té una seu de l‟Agència Bibliogràfica Nacional de Madrid on recullen aquells 5 exemplars per evitar els costos de desplaçament fins a Madrid. La fórmula de DL reflecteix aquesta seu i com el DL inclou la província, és important per catalogar: controlar els llibres.

Bibliografia sistemàtica general. 2006-2007

N. Vela M-1

Toni Pérez

Cada impressor ha de fer constar al llibre que imprimeix la fórmula de DL segons la seva província: 1) Posar a la contraportada del llibre el DL o Dipòsit Legal. 2) Posar la inicial de la província com les matrícules dels cotxes. 3) Posar el número que comença per l‟1 de gener de cada any i es consecutiu, fins al 31/12 de cada any. 4) Posar l‟any finalment en que s‟ha imprès, el qual es pot camuflar i es pot substituir per una lletra romana (l‟any I equival a l‟any 1958 a Espanya). Hi ha impressors que no volen posar l‟any perquè segons quin tema tractin caduca amb rapidesa. Hi ha dos excepcions de DL a tot l‟Estat: Pontevedra (Galícia) i a les Balears. Els de les Balears tenen un dipòsit a Menorca (Mahó) que deien que no volien portar llibres a Mallorca, on tenen altre seu de DL, de manera que tenen 2 seus de DL. Pel que fa a Galícia, si bé hi ha 4 províncies, hi ha 5 seus de DL i Pontevedra no volia portar llibres a Vigo, on hi ha més activitat d‟impressió. Els materials que estan obligats a entrar al DL són: llibres, cartells, CDs, DVDs, pel·lícules, vídeos, revistes, fullets. El que està exclòs: segells de correus, els impresos d‟oficina, els impresos comercials sense gravats artístics, per exemple manual de com funciona una rentadora, ni esdeveniments de tipus social ni qüestions que afectin a ordres religioses (sectes) Dels 5 exemplars que es presten al DL, 2 es queden a la província seu i 3 van a Madrid. Dels 3 que van a Madrid 2 es queden a la BNE (un per les oficines de les Agències del DL i el catalogaran i passarà a la BNE un cop catalogat, i l‟altre exemplar de la BNE es queda a la BNE). El tercer exemplar que ha viatjat a Madrid es queda a disponibilitat per exposicions sobre la cultura espanyola en altres països, és a dir, per difusió. Els resultats és que a Madrid hi ha 2 exemplars. La IFLA recomana que totes les Biblioteques Nacionals tinguin 2 exemplars del DL un per consultar i l‟altre queda com a còpia de seguretat. Pel que fa als dos que queden a la província un va a la Biblioteca Nacional de la CCAA i l‟altre es queda a la biblioteca que té la titularitat de Biblioteca Pública del municipi o província si fos de Tarragona seria la BPública de Tarragona. Però que passa amb la Biblioteca Nacional de Catalunya? No té dues còpies perquè en principi està considerada com Biblioteca d‟una CCAA i tot i que s‟ha demanat ser tractada com a nacional, els propis impressors protesten perquè són ells els qui paguen els exemplars que es donen al DL.

Bibliografia sistemàtica general. 2006-2007

N. Vela M-1

Toni Pérez

Una de les competències més importants d‟una Biblioteca Nacional és acumular tot allò imprès en el territori nacional per col·leccionar-lo i aquests són gratuïts perquè qui paga és d‟impressor. Això es diu Edició Nacional que arriba de franc per llei a les BN. Itàlia té 2 BN la de Florència i la de Roma, i Alemanya té la de Liezpiz i la de Frankfurt, però per norma general hi ha una sola biblioteca nacional per país. Normalment reben 2 exemplars per BN un de consulta i un altre de còpia de seguretat. Les BN tenen l‟obligació de com a mínim un cop a l‟any fer unes llistes impreses de lo abastit pel DL. Són llistes impreses ordenades alfabèticament en la bibliografia nacional i s‟imprimeix en paper per facilitar als ciutadans el patrimoni del país, sinó tenen ordre però a més aquest llistat queda integrat en el catàleg en línia. De fet és molt car mantenir els productes en paper (pel material i pel manteniment). Hi ha una actualització bibliogràfica sobre Bibliografia Espanyola incluir-lo al tema de Biblioteques Nacionals. Aquesta llista es pot consultar de manera aïllada. És important perquè surt tot el que es publica a l‟Estat espanyol i una forma de recuperar sobretot a nivell estadístic. Això estava abans dins el catàleg de la BNE, però no es podia aïllar. Ara si que es pot. Fan monografies, revistes, música impresa i cartografia. Està penjat al dossier.

El material que origina llistes de Dipòsit Legal.

Quan es fa un llistat en paper, normalment són llistes periòdiques i normalment cada tipologia documental té una llista independent. Les tipologies són: monografies, publicacions periòdiques (revistes i diaris que tenen aquests el mateix número de dipòsit legal en tots els seus números, però s‟han de dipositar 100 cada dia a la BN), partitures musicals, cartografia, publicacions oficials. Aquestes són les més freqüents, però es demanda que es dipositin els cartells però caldria descriure‟ls ara bé, són molt pesats. La IFLA diu que són importants per a la cultura nacional i patrimonial però no es fan llistes, tampoc de postals i perquè no hi ha gaires persones que els cataloguin. Una publicació oficial són impresos de literatura grisa (amb poques còpies) i de circulació interna (conselleries, ministeris...) que no es troben en llocs habituals de compravenda. Per ex. serien les esmenes dels estatuts. És aquella publicació que es fa amb els pressupostos generals de l‟Estat total o parcialment, és a dir, que la paguem entre tots els diners dels contribuents. De vegades una part la paga la institució oficial i l‟altre una entitat, per ex.

Bibliografia sistemàtica general. 2006-2007

N. Vela M-1

Toni Pérez

Aquestes originen una bibliografia nacional i tenen un número específic que es diu NIPO (Número d‟Identificació de Publicacions Oficials) i originen una BBDD en línia, de moment a Espanya no es publiquen en paper i a Catalunya no existeix una publicació de llistes oficials. Les BN a través de ells que s‟estructura la bibliografia nacional, han de fer llistes i els catàlegs, però les BN pel que fa al catàleg mundial de llibres no només s‟han de limitar al recull de l‟Edició Nacional (recull de tot el que es publica en tot un país) sinó que també té la competència de tenir la Col·lecció Nacional. La Col·lecció Nacional està composta de l‟Edició Nacional, de tot el publicat en la llengua nacional a nivell internacional, tot sobre la temàtica nacional (escriptors del país que les que les obres del qual hagin estat traduïdes a l‟estranger que no entren en DL perquè no estan impresos aquí, però la BN l‟haurien de tenir). Si bé l‟edició nacional bé de franc, la Col·lecció Nacional que no és edició nacional, cal pagar-la. Finalment una BN ha de tenir tots els llibres impresos publicats en èpoques antigues que no siguin en DL perquè no existia i s‟obtenen mitjançant subhastes o comprant-los de segona mà. També estaria dins de la Col·lecció nacional els llibres antics dipositats en BN especialment valuosos i que ni són en la llengua del país, ni d‟un autor autòcton, ni parla sobre el país. Això seria patrimoni documental són llibres antics perquè són valuosos però no poden sortir del país, tot i que si que poden canviar de propietari per llei. Això genera polèmiques perquè hi ha obres nostres que estan en altres països i no podem recuperar-les perquè no poden sortir del país per llei. També dins la Col·lecció Nacional estarien els CDs-Rom i les Videograbacions. -

La finalitat de les bibliografies nacionals.

A nivell teòric serveixen per guardar el patrimoni nacional del país. A nivell pràctic la catalogació feta en una BN triga molt, els llibres que es cataloguen en DL de vegades surten 2 o 3 edicions abans de que el llibre estigui catalogat, ja que a un impressor el donen 6 mesos per fer el llibre, tot i que pot trigar fins un any. Després passa a l‟editor que s‟encarrega de distribuir-lo i vendre‟l i a l‟hora va al DL. Després va al dipòsit legal que es catalogui Per tant per estar assabentats del que es publica immediatament el catàleg bibliogràfic nacional no serveix, per tant les bibliografies nacionals per comprar la última novetat mai ens a servirà. Serveix per a catalogacions ben fetes però no per a aquelles obres noves. Tampoc serveix per saber preus o fer estadístiques ni pressupostos.

Bibliografia sistemàtica general. 2006-2007

N. Vela M-1

Toni Pérez

El fet de que cataloguin lents però bé són paradigmes per fer catalogacions en altres països que se‟ls copien, tot i que aquells catàlegs estrangers els hauríem de traduir, ens serveix bàsicament per la descripció. Les bibliografies comercials en canvi, estan al cos de les innovacions bibliogràfiques però les catalogacions són poc efectives. La Conferència de Copenhaguen fou la última que publicà normatives sobre la Bibliografia Nacional. -

Les Biblioteques Nacionals Internacionals



La British Library

British Library, normatives i els productes que fa i venen també models de catalogació en CDRom (acumulats des de l‟any 1950). La periodicitat de la British Nacional Bibliography és mensual i tots els registres van sempre al catàleg on a més ens indica on està col·locada l‟assignatura del llibre. 

La Biblioteca Nacional Francesa (BnF).

També fan la presentació i tot lo referent a la bibliografia nacional francesa. Comulativ 2006 s‟haurà de fer servir a l‟hora de fer el treball i seria un acumulatiu. Aquesta biblioteca ens permet consultar en línia la llista (on no trobarem en quin lloc de la biblioteca es troba el llibre consultat un cop recuperat). Ho tenen tot acumulat en un CD des de l‟any 1970 i aquesta eina serveix per vendre catalogació, tot entrat en format MARC 21. Un repte dels francesos han tractat d‟informatitzar tot el que tenen en el DL des de 1811 i així podríem veure com es catalogava. 

Deutche Bibliotek

Tenen a Alemanya 2 BN Liepzig i Frankfurt. Cada una té les seves pròpies competències. Aquestes tenen dades des de 1945. Ambdues publiquen en paper la Deutche bibliographie que també serveix per vendre catalogació però ni per localitzar ni per comprar i és exhaustiva per tot el que publica un país. 

Portugal.

A Chadwyck Healey empresa bibliogràfica que ha fet els CDs i DVDs de les principals biblioteques nacionals europees. Aquesta casa editora comercial han aconseguit això perquè les biblioteques han rebut de l‟empresa diners perquè aquesta pogués entrar als seus fitxers. 

Itàlia.

Tenen fons des de 1958, la Bibliografia Nazionale italiana.

Bibliografia sistemàtica general. 2006-2007 

N. Vela M-1

Toni Pérez

Biblioteca Nacional Checa: CNB

La Biblioteca nacional britànica i la francesa van agafar tot un any i l‟incorporaren en un mateix CD-Rom però quedà molt distorsionada degut a que les grafies són molt diferents. Un segon intent per fer una bibliografia internacional ho van fer França, Itàlia, Dinamarca, Holanda, Gran Bretanya i Portugal. Aquest intent també va presentar molta problemàtica i no es van fer més intents de bibliografies mundials. -

La Bibliografia Nacional a Espanya.

Existeixen legislacions per al DL, la primera reforma es dugué a terme al 1958 i el traspàs de competències a les CCAA no ha variat la reforma. Així l‟únic que tenia poder per atorgar la creació de DL és l‟Estat però si era traspassable la gestió, per tant es traspassava el poder de que cada CCAA pogués posar el personal de DL i tot i que la CCAA pot fer la BN això no exclou de que la BNE no la faci, aquesta també fa per tant un mateix llibre els poden tenir catalogats 2 cops un per la BN de l‟Estat i altre per la BN de la CCAA. De fet, els exemplars que li corresponen a la BNE no exclouen tot i que la BN de cada CCAA tingui els seus exemplars. Els llistats de monografies surten un cop al mes, i els de publicacions en sèrie 1 cop a l‟any. Existeix un CD de Bibliografia Nacional espanyola on s‟acumulen tots els registres de DL des de 1976. Surt trienalment i es ven per catalogació. Tot el que consta als CDs surt al catàleg. 

Les Biblioteques Nacionals de les CCAA.

La primera CCAA que demanà competències en qüestió de DL fou Galícia, que col·locà la BN a Santiago de Compostela perquè és on està la Universitat. Va fer al 1981 el Boletín Oficial do Bibliografia de Galicia. Barcelona i Madrid i, després València i Sevilla són les ciutats on més activitat de bibliografia tenen. La resta no tenen ni la meitat. Tenen llibres a Galicia, on han fet una separata al marge de la BN, que seria llibres comercials en gallec. Per altra banda, es va intentar fer una BBDD provisional de llibres que s‟estaven catalogant a cada Agència Bibliogràfica Provincial, hi hauria un bibliotecari que amb el manuscrit del llibre prendria un mínim de dades per sistema electrònic i seria com avançar noticia del que sortirà pròximament, però són noticies incompletes (no hi havia gaires detalls en els registres). Un cop feta aquesta fitxa provisional, se li dona a d‟impressor al mateix temps que el número de DL i l‟impressor va a la impremta, fa el llibre i aquesta fitxa queda impresa en la contraportada del llibre. De manera que es generen 2 documents més, el de la BBDD i el de la contraportada.

Bibliografia sistemàtica general. 2006-2007

N. Vela M-1

Toni Pérez

Aquesta fitxa podrà servir perquè quan es catalogui, la major part de la feina estigui feta. D‟això s‟anomena CIP (Catalogació dins la Publicació, en anglès Cataloguin Inside Publicaction). La fitxa està feta per professionals i a més queda enregistrada en una BBDD. El resultat ha tingut poc èxit perquè resultava car aquest sistema, ja que havia més personal que fa d‟intermediari. La gràcia d‟aquest sistema era que la informació que es donava era immediata. El CIP només el segueixen portant a terme rigorosament al Canadà, però la resta de països no la segueixen exhaustivament. La bibliografia comercial ha acceptat molt la immediatesa de la noticia i cada cop cataloguen millor aquells països que no segueixen CIP els hi atorguen la capacitat de fer aquesta funció a la Bibliografia Comercial. 

La Bibliografia Nacional a Catalunya.

Catalunya al 1982 va ser la segona CCAA en demanar transferència en funció de DL i en funció de tenir una BN així els llibres publicats a Lleida, Tarragona, Girona i Barcelona quedarien gestionades per la BN i, després cada biblioteca territorial es quedaria un exemplar. Al 1982 va publicar-se la Bibliografia Nacional de Catalunya com a llibres impresos de Catalunya. La publicació es dividia en 2 parts: la de monografies i la de publicacions en sèrie, però no van sortir la música impresa, ni mapes... Actualment la BNC parla de bibliografia catalana però abans de l‟any 2000 es va decidir deixar de fer la bibliografia impresa perquè sortia massa cara i quedarien catalogats els llibres en el catàleg electrònic, però podent ser consultats de forma independent al DL. Dins el DL tant a Barcelona com a Madrid són les dues CCAA que més llibres impresos tenen (no llibres editats que gestiona la publicació), la impressió vol dir que només estan impresos, no l‟edició. Hi ha molts llibres catalans que s‟imprimeixen a Pamplona i no surten al DL d‟aquí, però també a Barcelona s‟imprimeixen còmics francesos que queden enregistrats a Barcelona. 

Bibliografia Nacional de Madrid

Van ser els tercer en fer la Bibliografia. Aquests fan una monografia de bibliografia l‟any. 

Bibliografia Nacional a Euskadi.

Euskadi no publica separada la bibliografia de la BN de la del DL tot queda al catàleg en línia. Navarra i Aragò tampoc no fan bibliografia impresa perquè surt molt car, en canvi La Rioja si que es fa producció impresa tot i que és escassa.

Bibliografia sistemàtica general. 2006-2007 

N. Vela M-1

Toni Pérez

Bibliografia Nacional Balear.

Té dos seus una a Mahó (Menorca) que fa el seu butlletí de bibliografia que es poc voluminós i el de Mallorca que fa un butlletí menys detallat que el de Menorca i sembla ser que Ibiza ha aconseguit tenir DL, però està en vies de poder-se fer. Les illes tenen el problema del transportar els llibres en vaixell d‟una illa a l‟altre. 

Bibliografia Nacional Valenciana (1984)

Fan bibliografia de monografies i publicacions en sèrie. 

Bibliografia andalusa.

Granada és considerada capital cultural i Sevilla la capital comercial. Té 2 tipus de bibliografia: monografies i publicacions en sèrie. S‟ha de recordar que a l‟estranger es fan les Publicacions Oficials que fa cada ministeri de la presidència i ha creat la BBDD que es diu NIPO (Número d‟Identificació de Publicacions Oficials).

Exercici 2. Com a símbol només la I per que no el localitza, no sabem on està col·locat el llibre, per tant la L no cal posar-la. A la BNE no cal posar la data de consulta per que és un CD-Rom. Les citacions de les bibliografies nacionals totes són publicacions en sèrie. No posaríem “dins” ni “a” posaríem el títol de la bibliografia i després de quin tipus si és una monografia, el volum, any i la pàgina. Recordem que les bibliografies no serveixen per vendre ni per localitzar llibres, en canvi si que serveixen per catalogar, l‟únic que caldria fer és canviar l‟idioma. L‟empresa encarregada de fer les bibliografies a gairebé tot el món és Chadwyck Healey. No obstant, al catàleg europeu principalment per les dificultats d‟adaptar idiomàtiques. Per fer les descripcions es necessiten diners sobretot perquè cal pagar bibliotecaris i la IFLA diu que si una bibliografia nacional no es pot mantenir segons els seus consells, podria ser també recollida a través de la via comercial del llibre.

Bibliografia sistemàtica general. 2006-2007

N. Vela M-1

Toni Pérez

TEMA V: La via comercial del llibre.Recursos d‟interès: http://campusvirtual.ub.edu/mod/resource/view.php?id=3694 -> ISBN 13 el nou ISNB. Aquesta via està potenciada pels editors que són els que farien el negoci i trobarien la forma de difondre i vendre el que fan. Per tant parlarem dels editors igual que pel que representa a les bibliografies impliquen als impressors. Els editors fan més negocis que els impressors. Els editors primer difonen el que fan tant en les biblioteques com a les llibreries. Les bibliografies comercials poden suplir o completar les bibliografies nacionals ja que donen informació immediata del que sortirà. Un editor londinense Foster, cap al 1959 va pensar que per vendre millor els seus llibres sobretot quan els venien a l‟estranger, l‟hi costava traduir els títols dels llibres als altres idiomes i va pensar en posar un número als llibres, per no haver de traduir. Va crear un número identificador de llibres per identificar el número exacte del llibre, edició, tipus d‟enquadernació, qualsevol variant i el preu. Aquesta innovació va ser un èxit i es va crear tot un sistema dit ISBN (International Standard Bibliografic Number) i que la ISO el va adoptar i regular com una norma ISO que regula l‟ISBN 2109, al 1966. Actualment el número ISO està regulat pel Comitè Internacional d‟ISBN amb seu a Berlín i va atorgar l‟acceptació als números que van sortint i també cada dos anys, la seu publica un directori Internacional molt important amb les adreces dels editors a tot el món. És un directori de pagament. La norma ISBN fins ara era un número de 10 xifres repartides en 4 grups separats per un espai o guió, dels quals , l‟últim grup era una sola xifra (número de comprovació del sistema informàtic que de vegades és una xifra romana). Els altres grups són codis i poden ser de diferents llargària (fins a 9 xifres màxim). El primer grup correspon al país que publica al llibre, volien que identifiqués la llengua i després ho van deixar i identifica si el publica una Agència Internacional. Aquest número l‟atorga Berlín. El segon grup és la identificació de l‟editor del llibre i l‟atorga l‟Agència de l‟ISBN establerta a cada país. Que s‟encarrega de que a cada país no hagi una xifra repetida. El tercer grup es el llibre concret dins l‟editorial i l‟edició concreta d‟aquell llibre amb totes les edicions concretes d‟aquell llibre. Per ex. hi ha llibres o obres que estan en 1 volum, en més d‟un volum o una obra complerta i tots amb el mateix ISBN. Aquest número el posa l‟editor. El quart grup és el codi de comprovació o dígit de control. Tot això funciona per ex. un editor envia un llibre a l‟Agència d‟ISBN nacional a Madrid, perquè li donin el número del llibre. L‟Agència l‟ha de donar el vist i plau, un cop fet, l‟editor l‟ha d‟imprimir per tant l‟editor envia el llibre a l‟impressor perquè l‟imprimeixi el número d‟ISBN al

Bibliografia sistemàtica general. 2006-2007

N. Vela M-1

Toni Pérez

llibre. Un cop que ja té el número, la BBDD de l‟ISBN dona la noticia de l‟existència del nou llibre i així començar-lo a difondre entre llibreters, bibliotecaris... L‟ISBN té un tipus de descripció dolenta, no hi ha correcció de dades, però la noticia de que existeix el llibre és immediata, molts cos abans de que apareguin a les llibreries. Així es creen les BBDD de l‟ISBN als països que el tenen. De vegades les primeres noticies s‟acaben de modificar al cap del temps, per tant aquests BBDD són poc fiables perquè no fan la catalogació amb el llibre davant. Però també informen del preu del llibre (tot i que no és obligatori) i molts editors no el posen. Cada país gestiona l‟ISBN que és una agència sempre comercial. Però Espanya no és una empresa comercial on es gestiona l‟ISBN com a la resta de països, a Espanya és el Ministeri de Cultura que gestiona l‟ISBN. Una avantatge és que és gratuïta la seva consulta per tothom, mentre que als altres països s‟ha de pagar. L‟inconvenient és que als altres països per rivalitat a les altres editorials comercials, tracten de fer la fitxa catalogràfica ben feta i les noticies cada cop les fan més correctes catalogràficament parlant, cosa que aquí no. L‟obligatorietat de l‟ISBN, tenint en compte que les normes ISO no són obligatòries per llei, l‟ISBN tampoc ho és. Però al llarg del temps, molts països creuen que seria interessant mentre una llei que obligui als editors d‟aquell país a introduir l‟ISBN, de manera que en molts països és obligatori. A Espanya des de 1974 és obligatori, tot i que en la BBDD tenen llibres des de 1972. Si algú vol publicar pot anar a un impressor i publicar però no el pot vendre, l‟ha de regalar. Per tant els llibres poden no portar ISBN sempre que no es venguin, ara bé, si que han de portar DL, sense ISBN hi ha un 5% de les publicacions d‟un país, serien els llibres per regalar o per altres causes: tesis doctorals, que porten un DL, actes de congressos que la paguen els congressistes no és necessari que portin ISBN, publicacions personals (autoedició)... L‟ISBN per tant és obligatori però no publiquen tota la publicació nacional hi ha que queden sense control. L‟intent del codi de barres correspon a una iniciativa no complementària al món dels llibres si no prové dels productes manufacturats. La iniciativa prové dels anys 70s i que era una iniciativa per llegir i identificar els llibres mitjançant els escàners per controlar els productes manufacturats. Va tenir èxit i els editors van voler afegir-se a aquest sistema, la qüestió era que el codi de barres partia de 13 xifres i l‟ISBN només en tenia 10, això era un inconvenient, ja que l‟ISBN s‟havia de transformar de 10 a 13 xifres. Van arribar a la conclusió de que la qüestió es solucionaria que les 10 xifres d‟ISBN s‟avantposarien 3 xifres que serien 978 per tant un llibre en codi de barres seria 978 i a continuació l‟ISBN corresponent. A mida que els números d‟ISBN

Bibliografia sistemàtica general. 2006-2007

N. Vela M-1

Toni Pérez

es vagin esgotant, que no queda gaire temps perquè això passi, el 978 anirà variant, de manera que hi hauria 3 xifres més per poder anar creant més números ISBN. 978

9815

846

Barres país Nº del llibre Editorial Dígit de control Els codis de barres van tenir èxit a l‟ISBN es van conservar als codis de barres. L‟únic on el codi de barres no és el prefix és en els llibres que comencen sempre pel codi del país. Els codis de barres els magatzems poden incorporar més barres segons la quantitat d‟stock que tinguin. L’obligatorietat de posar un codi de barres.Hi ha països on els codis de barres són obligatoris. A Espanya no és obligatori. El codi de barres s‟ha de posar amb un programa informàtic. Hi ha moltes empreses però no estan informatitzats, s‟ha de tenir en compte que les barres tenen una amplada concreta, no es poden fer manualment. El sistema ISBN s‟ha quedat petit per la quantitat de llibres i a partir de gener del 2007 es va fer l‟ISBN amb 13 xifres per tant s‟han afegit el 978 als llibres publicats en aquest any. Els llibres publicats aquest any tenen 2 ISBNs un amb el número de 10 xifres i l‟altre amb el mateix número amb 13 xifres (només varia l‟últim número, el dígit de control entre ambdós números). Així doncs, pel que fa al codi de barres, es va adequar al sistema d‟ISBN pel que fa als llibres, que comencen amb el dígit 978. El codi de barres està supervisat per EAN (International European Article Number). El prefix per a revistes és 977 que és per l‟ISSN i el 979 funcionaria a partir del 2007 per a llibres. Existeixen guies comercials impreses i també en CD, sobretot en aquells països on es cobra per consultar o tenir accés al catàleg. A Espanya no seria el cas. Durant l‟època de Fraga Iribarne els llibres es controlaven des de la Policia, per controlar el que es publicava, i després passarien a ser controlats per l‟Agència de Turisme, així tot el que era censurat anava al mar. Finalment s‟hi va encarregar el Ministeri de Cultura. A França, ELECTRE és l‟empresa comercial que s‟encarrega de controlar l‟ISBN. Aquesta agència publica setmanalment una revista que es diu “Revista Setmanal” (Livres Hebdo) i un llistat dels llibres que ja tenien ISBN i que sortiran setmanalment i amb una referència superficial, un petit resum. ELECTRE va fer un acumulatiu d‟aquesta revista que es diu Livres de France, que inclou tots els llibres setmanals del mes. Aquesta revista és mensual.

Bibliografia sistemàtica general. 2006-2007

N. Vela M-1

Toni Pérez

Tot s‟acumula amb blocs anuals, un cop l‟any publica “Livres disponibles”. Aquest llibre anual no només conté els llibres de l‟any sinó també els llibres d‟anys anteriors no venuts o en stock. Aquest el tenen en paper i en CD. ELECTRE és també una editorial especialitzada en biblioteconomia. A Anglaterra l‟editorial comercial que gestiona l‟ISBN és Bookseller que també fan setmanalment, mensual i anual però a més acumulen per temes. L‟acumulatiu és diu “British Books in Print” (llibres a la venda). A Alemanya l‟editorial que gestiona l‟ISBN és VLB (Verzeichinis Liferbarer Bucher), també és una editorial comercial. També fan acumulatius per temes. El VLB (Verzeichinis Liferbarer Bucher) d‟Alemanya es per a tot el món en llengua alemanya (Austria, Suïssa i Alemanya)

A Itàlia l‟editorial és Editrice Bibliografica, controla l‟ISBN i la norma ISO, la publica ells també. Treu el “Catalogo de Libre Comercio anual”. És una editorial important en biblioteconomia. També té en CD “Giornale della Libreria” que sol ser trimestral. Als EUA Bowler és la que s‟encarrega de l‟ISBN. També és una editorial important que publica llibres de biblioteconomia. Aquesta editorial publica un cop l‟any Books in Print i que són tots els llibres a la venda d‟EUA, tant els estrangers com els que no ho són. Té fama de que no té una tipografia gaire visible, està en línia i s‟ha de subscriure pagant. Per altra banda, també porten la Fothcoming books (llibres que sortiran) on informen dels llibres que han de sortir. El problema és que cada cop el fan més petit perquè surt molt car gestionar-lo, ja que han de pagar als bibliotecaris per fer les catalogacions. Actualment han afegit una ressenya dels llibres en la versió en CD.

Global books in print és una editorial que avarca llibres de tot el món anglès que estan a la venda (EUA, Canadà, UK...) en base a l‟ISBN per tant no venen llibres. També s‟ha de pagar per subscriure‟s en línia. Tenen una BBDD de llibres apunt de sortir.

Publisher’s International ISBN Directori és publica a Berlín de totes les editorials del món. No hi ha llibres sinó editors i és exhaustiu.

Bibliografia sistemàtica general. 2006-2007

N. Vela M-1

Toni Pérez

Resumint el món comercial.-

Les avantatges:



A traves de l‟ISBN es pot aconseguir el catàleg de l‟ISBN mundial dels llibres destinats a la venda.



Les bbdd són recuperables a partir d‟autors, títols, llengua, són per tant molt flexibles.



A cada país la bbdd té un any diferent en ISBN depenent de quan la llei obliga a establir-lo. A Espanya ho fan al 1974.



Totes les bbdd d‟ISBN també informen dels llibres exhaurits i serveixen per fer la història del llibre i això tots.



Dona noticia immediata que el llibre surt al carrer i fins i tot abans de que el llibre estigui al carrer.



Sovint indica el preu, però això implica que el preu estigui imprès al llibre o a vegades l‟editor vol que consti al llibre.



A nivell de gestió de biblioteques, l‟ISBN surt també per conèixer els pressupostos de la compra de llibres i també per a la gestió personal.



Útil per fer estadístiques i la matèria editada, quants llibres hi ha en una o altre llengua....



És el gran directori dels editors de cada país. En el cas d‟Espanya és que tot aquest sistema és gratuït.



Els ISBN que no estan en línia, per tant en paper, cada país disposa de revistes, CDs, acumulatius. A Espanya no hi ha més que la bbdd en línia i tot i que volien una versió en paper, no s‟ha aconseguit.



Hi ha editorials que gestionen l‟ISBN que fan petits resums del llibres.

Aspectes negatius:



Les classificacions temàtiques fan una classificació pròpia que no és la CDU, ni la de la UNESCO, de manera que queda despenjada.



No venen els llibres.



No sempre indiquen el preu.



L‟ISBN normalment està ple d‟errades perquè cataloguen ràpid i són poc coherents.

Bibliografia sistemàtica general. 2006-2007 -

N. Vela M-1

Toni Pérez

Les Fires de llibres.-

Les fires es fan per vendre i existeixen des de que hi ha llibres impresos i també des d‟aquest moment es fan catàlegs dels que van a les fires. Des de prop de la invenció de la impremta, es fan a Alemanya Fires de Llibres i cada impressor feia les corresponents llistes que eren les primeres bibliografies on quedaven incloses només els llibres a la venda, no els exhaurits. Aquests catàlegs es deien Messcatalog. Actualment la Fira més important de llibres que es fa arreu del món convocada per editors és la Fira del Llibre de Frankfurt, hereva d‟aquestes fires que es feien al llarg del Rhin. Es convoca a finals d‟octubre, i és internacional, van editors d‟arreu del món. El premi nobel de literatura intenta coincidir amb aquesta fira per així fer transaccions comercials. En aquestes fires no es venen llibres al públic, si no que es negocia amb els drets d‟autors, de traductor i d‟imatge de l‟autor. Aquesta fira la fan propera a la Fira de la cervesa de Münich. Aquest any la Fira de Frankfurt està dedicada al català i a continuació es van colar totes les editorials en castellà que hi ha a Catalunya. Alvoltant de la Fira de Frankfurt es crea la Fira alternativa, on van les editorials que no han estat convidades a la de Frankfurt, i es fa aquesta altra fira feta només per als professionals, es publica un catàleg a la fira de les editorials que hi són i no es fa venda de llibres. La segona gran fira és la que es fa a París: Fira Internacional de París. Tampoc en venen llibres, són transaccions de llibres. La Fira del llibre infantil a Bolonia, la fan normalment a l‟abril i mou el negoci del llibre infantil i de les il·lustracions, a més mou també molts diners. A Amèrica, Guadalajara a Mèxic al març fan la Fira interna del llibre mexicà. La IFLA sabent el ressò que tenen aquestes fires acostuma a declarar un país com a capital mundial del llibre i la cultura del llibre. L‟any 2007 haurà de ser Bogotà, tot i que encara ho és Torino. Aquest acord UNESCO-IFLA es fa 1 cop l‟any. Paral·lela a la fira de París és també important la Fira del Llibre de Londres que es fa a finals d‟abril. Actualment es pot anar a la Fira del Llibre de Brussel·les, important perquè acostumen a anar dibuixants de còmics, malgrat que la fira més important mundial és la d‟Angulema (França), però aquesta de Bèlgica també és important. Se sol fer al febrer.

Bibliografia sistemàtica general. 2006-2007

N. Vela M-1

Toni Pérez

A EUA de les fires que fan importants, una és la que organitza l‟ALA, organitza per biblioteques, però que van editors i es la National Library Week, que fa moltes activitats i cap al mes de setembre es fa altra fira que es diu La Setmana del Llibre Prohibit. A Catalunya a la fira Els llibres t’esperen a Catalunya que afecta a editors i una part dels llibreters, els quals estan dividits. Per una banda estan els que volen que la gent compri els llibres a les tendes petites de barri, ja que tenen molts problemes per vendre amb la competència de les grans superfícies i aquests reivindiquen que torni la llibreria de barri. Per altra banda, hi ha el sector que diu que ni amb això les llibreries de barri remuntaria la venda de llibres. Els que hi són a la fira són els primers perquè si que venen en aquesta fira es venen llibres. També a Catalunya es troba la fira Paperantic que comença al març i no només venen llibres si no segells, cromos, cartells i la crea l‟associació de llibres antics i que de vegades col·leccionistes poden trobar coses interessants: postals. La Fira del Llibre de Barcelona es fa al novembre. Abans aquesta fira es deia Liber, Fira d‟editors d‟Espanya i que es va fer després al saló de Frankfurt sent una fira internacional. E-

Liber feia la fira un any a Madrid i l‟altre any a Barcelona, fins que Barcelona va dir que una fira cada dos anys era molt poc i es va desvincular de Liber. Aleshores va crear la Fira Internacional de Barcelona, era només per editors. Normalment es fa al recinte de Montjuïch i feta per professionals. Al setembre es fa la Fira de Llibres Antics, es una fira convocada per les llibreries de Plaça Catalunya que solen fer catàlegs de llibres molt bons i que es tenen molt en compte, ja que cataloguen el material que porten a diferència de les altres fires on només el catàleg es fa sobre els editors que hi van. El problema és que els expositors no mostren els llibres sino que els mostren en catàleg i després entren en negociacions. És de caire internacional i dins d‟aquesta fira també es publica tota la relació d‟editors. Les CCAA acostumen a convocar fires de llibres on si que es venen llibres i inviten a editors, llibreters que a vegades tenen parades dins la fira. També hi ha la Fira del Llibre Anarquista que es fa entre Madrid i Barcelona. En algunes fires d‟aquestes també hi ha biblioteques que porten els seus catàlegs.

Bibliografia sistemàtica general. 2006-2007 -

N. Vela M-1

Toni Pérez

Les Bases de dades de llibreters.-

Normalment aquests catàlegs s‟han agrupat, són grans catàlegs col.lectius que els llibreters paguen com a compensació per sortir en Internet.

Bookfinder.com té 60 milions de llibres, la LC en té 50 milions. La primera és connectable en línia i et diu on es troba el llibre, en quina llibreria d‟arreu del món. Altre catàleg col.lectiu que agrupa tan biblioteques com llibreries és un cataleg de catàlegs:

Buchhandel són llibreters d‟arreu del món, busca el llibre i el preu així com on es pot trobar. Un altre catàleg és el Booklooker. També el Userbooksearch (amb 55 milions de llibres)

Barnes & Noble.com (www.bn.com) va començar sent una llibreria i ha crescut molt. Books & books Collecting: també és una pasarel.la de llibres que connecta amb altres. Abebooks.com (diuen que va cap als 40 milions de llibres). Editorials espanyoles: consulta ISBN aquesta BBDD no ven llibres sino si el llibre existeix si es venen i el preu que donen sobre tot és per fer pressupostos de cara a les biblioteques que compren. Només hi ha llibres a la venda des de 1972. Es troben tots els editors espanyols (adreces, d‟editors) i en aquest cas és exhaustiu perquè per llei ho imposa hisenda.

Iberlibro la gran empresa en línia d‟empreses a Espanya es aquesta. Agrupa totes aquelles llibreries que han volgut agrupar-se en Internet. Forma part de la cadena Abebooks.com. És important per buscar edicions antigues més que no pas per buscar llibres nous. També és doncs per a col.leccionistes. Li fa la competència la llibreria sevillana Renacimiento, que no està associada però treballa amb llibres vells i als EUA però pel seu compte. Hi ha altre associació de llibreters que es diu CEGAL que com a tal, és una associació on es poden agrupar llibreters per ordre alfabètic. Els distribuïdors: l‟editor diu que no ven llibres sino que posa els llibres al mercat. L‟editor dona el llibre al distribuïdor que és l‟intermediari entre el llibreter i l‟editor. De vegades quan no hi ha distribuïdor és difícil trobar el llibre i sol passar amb editorials institucionals. El fet que sigui un llibre que passa per les mans del distribuïdor encareix els llibres. Una empresa de distribució és

Info@nde. Libris.es és altre pàgina web de llibreries i editors. L‟ISBN no és l‟únic número de codificació numèrica de materials, existeixen altres amb més o menys repercusió.

Bibliografia sistemàtica general. 2006-2007

N. Vela M-1

Toni Pérez

TEMA VI: BIBLIOGRAFIA DE REVISTES: ISSN I DIRECTORIS. L‟ISSN és un número normalitzat sota la norma ISO que afecta a revistes. És un número voluntari per tant no totes les revistes del món el tenen. Està regulat per una Agència Normalitzada a París, el gestiona la UNESCO però ha concedit la informació dels seus materials a una agència privada. Afecta a registres i sèries (anuaris que estan entre monografia i revista; col.leccions de llibres que surten amb una certa regularitat). Aquest número consta de 8 xifres repartides en 2 grups i que no tenen cap significat. Com que aquest número vol que també es llegeixi pel codi de barres s‟allarga abantposant 977 i 2 números al final. - Identificadors numèrics. L‟ISAN és un número normalitzat per a productes audiovisuals. És voluntari i no té massa implantació. Està gestionat per una empresa privada i també és una norma ISO. Aquest número s‟ha fet per un òrgan particular dins de l‟entorn ISO. Aquest esta bastant implementat essent per a música impresa i hi ha l‟Agència Internacional en Espanya gestionada pel Ministeri de Cultura “Centro de Documentación de Música i Danza”. Té una BBDD. Esta bastant implementat ja que la música impresa té també un DL. L‟ISRC: International Standard Registre Code és per a registres sonors i audiovisuals. També és un número ISO no obligatori. No té gaire implementació. L‟ISRN: és un número aplicable a informes tècnics (literatura grisa difosa per termes comercials, o informes tècnics sobre casos determinats). És un tipus de literatura grisa molt important. Està implementat a França per la institució l‟equivalent a Espanya del CSIC i es diu (INIST). Porten totes les comissions d‟informes tècnics de la Unió Europea que la Biblioteca de Dinamarca té el DL d‟aquestes informes tècnics europeus i la BBDD és consultable en línia però pagant. L‟ISMN: sobre partitures musicals. Hi ha una BBDD sobre partitures musicals a Espanya. L‟ISWC: Publicat per protegir els drets d‟autor de les obres musicals. Es per saber a qui s‟ha de demanar permís. Obres musicals i drets d‟autor. Tots aquests números s‟estableixen per norma ISO i no són obligatoris. Fora de l‟entorn ISO trobem: El NIPO (Número d‟Identificació de Publicacions Oficials). El DOI: pretén ser una norma ISO però no ho és i es voldria per identificar la informació digital que corre per Internet però de moment esta en mans d‟una agència privada. Una agència nord-

Bibliografia sistemàtica general. 2006-2007

N. Vela M-1

Toni Pérez

americana. Número d‟Identificació d‟Objectes Digitals. Es busca que quedi controlat i descrit per les metadades, però queda molt. IBSN: és un número que volia introduir un espanyol per normalitzar els blocs [ibssn.jarfil.org] no és entorn ISO. De fet un bloc seria un DOI (informació digital) Han muntat una BBDD. L‟ISSN.És un número normalitzat pel que fa a les publicacions en sèrie i que va ser creat per un grup de científics que es van acollir a la difusió de la Ciència dins de la UNESCO, per tal d‟identificar les millors revistes que es publiquessin arreu del món, per tant en principi va ser un número de qualitat a instància del món de les ciències i amb el recolzament de la UNESCO. S‟origina a començaments dels 70s, quan l‟objectiu de seleccionar les millors revistes del món era el següent: Als anys 60s hi ha nombroses empreses que buidaven els articles científics de les revistes científiques (feien el registre i el resum dels articles). Algunes d‟aquestes empreses eren l‟abstract. Aquestes revistes d‟Abstract les feien per temes, per tant es buidaven les revistes per temes molt concrets perquè els científics opinaven que no sempre valia la pena llegir-se i resumir els articles que no aportaven noves informacions i en canvi complicaven l‟article, és a dir, s‟anyorava una tria de revistes bones. Per tant aquestes revistes es demanava que les revistes d‟abstracts buidessin les revistes bones i de qualitat per tal de difondre el món dels abstractes i el món de la ciència. Per això van pensar en fer una BBDD de revistes només de qualitat i que quedarien enregistrades per un número. Per fer una BBDD de qualitat primer s‟ha de configurar la BBDD, és a dir, descriure les revistes i per això s‟havia de generar un sistema descriptiu de les revistes. Després van organitzar el número ISSN per que no es donessin números repetits. Per altra banda, està el tema de qui diu que una revista és bona? Els Abstractes són resums, per tant hi havia empreses exclusivament dedicades a fer els resums de revistes científiques i que es deien Empreses d‟abstracta. Així va néixer l‟ISSN. En principi es va pensar que les Biblioteques Nacionals dels països dirigirien el projecte d‟ISSN perquè com a les Biblioteques Nacionals havien de tenir totes les revistes que es publicaven al país, per tant el que havien de fer era fer una Agència de l‟ISSN i indicar aquelles que fossin de qualitat. Per tant el país havia de pagar a l‟Agència. En principi el projecte va fer-se fins que van topar amb criteris diferents. Els editors de revistes que no estaven considerats com la qualitat es van manifestar. Tothom volia tenir el número de qualitat. Un primer pas va ser demanar que els números de les revistes fossin per les que

Bibliografia sistemàtica general. 2006-2007

N. Vela M-1

Toni Pérez

tinguessin articles de qualitat. Actualment però, la cosa ha degenerat ja que qualsevol editor de revistes que demani un ISSN se li atorga. També amb el pas del temps, s‟ha demostrat que identificar revistes amb un número és tan còmode com fer-ho amb un llibre i es pensa que un ISSN s‟acabi convertint en un identificatiu per a tot tipus de revistes. Això fa que les BBDD a París, on està l‟Agència Central de l‟ISSN, sigui la més gran de les BBDD de revistes de tot el món. No es troba cap anuari que tingui tantes revistes com la BBDD de París que té registres de revistes vives i mortes. A Espanya en DL la imprimeix l‟impressor. Quan arriba a l‟ISSN la descriu i va passant a les bibliografies de les corresponents CCAA. Cada número de registre es fa només del primer número de cada revista. Un cop que queda enregistrat el primer número, no se sap si la revista continua viva o no. Per altra banda, si un editor fa una revista i demana l‟ISSN es va fer un International Serial Data System amb això la BBDD sortia amb una fitxa de registres. Els primers en fer la descripció van ser els del número ISSN, els científics de París i tot i voler conformar. CONTROL BIBLIOGRÀFIC NOU DEPÒSIT LEGAL

NÚMERO ISSN

DESCRIPCIÓ ISBD

BIBLIOGRAFIA NACIONAL ESPANYOLA

REVISTES ESPENYOLES AMB ISSN

PUBLICACIONS EN SERIE BIBLIOGRAFIA DE CATALUNYA

BBDD DE LA UNESCO AMB EL CONSUM

PUBLICACIONS EN SERIE I ALTRES

DE TOTS ELS PAÏSOS

AUTONOMIES Així doncs, cada país té dues llistes de revistes les entrades per DL tinguin o no ISSN i les que tenen ISSN atorgat per diversos motius. Les normes ISSN van crear altre cosa important com fou una llista d‟abreviatures de revistes. Van atorgar un títol abreviat a cada revista i van enregistrar aquesta tipologia de revistes abreviats. Per consultar les revistes abreviades calia consultar també la BBDD de l‟Agència Internacional de París. Això interessa per catalogar revistes ja que les AACR demanen el títol

Bibliografia sistemàtica general. 2006-2007

N. Vela M-1

Toni Pérez

abreviat i no el podem abreviar nosaltres si no que existeix, com veiem, un títol oficial abreviat per a cada revista amb ISSN Química analítica. – Madrid: Ediciones... Quím.anal

(seria el títol abreviat per a aquesta revista i que hauríem de posar en cas de que la cataloguéssim per AACR)

Quan una revista encara està vigent, normalment a la BBDD posen l‟any d‟inici i 9999, mentre que si la revista s‟ha deixat de publicar posen l‟any d‟inici i l‟any final de publicació. Definició de revistes.La norma ISO 3297 afecta a l‟hisn defineix com publicació seriada: publicació en qualsevol tipus de suport que s‟edita en parts successives i que porta, generalment una designació numèrica o cronològica pensada en principi per continuar indefinidament (diferenciant-los de fascicles d‟enciclopèdia que esta pensada perquè s‟acabi). L‟ISSN té la funció de citar les publicacions seriades amb precisió. El departament de catalogació de les biblioteques per tenir el títol abreviat d eles revistes, per fer comandes de subscripció a les revistes, per part de les biblioteques, per a la confecció de catàlegs col.lectius, per intercanvi electrònic a nivell comercial. No es obligatori i l‟ISSN s‟ha de col.locar a la capçalera adalt i a la dreta de la revista. Quan una revista té algun canvi tindrà un número ISSN diferent per ex. si una revista està en paper i en línia tindran números ISSN diferents. També tindrà importància els títols abreviats per diferenciar revistes amb el mateix títol, però sent revistes diferents per això el títol abreviat serà diferents d‟una revista a una altre. L‟ISSN també pretén diferenciar a les revistes homònimes segons el títol, és a dir s‟escriuen igual.

Bibliografia sistemàtica general. 2006-2007

N. Vela M-1

Toni Pérez

TEMA VII: BIBLIOGRAFIES DE REVISTES: DIRECTORIS COMERCIALS. Els Directoris de revistes.Un directori de revistes són aquelles publicacions que inventarien revistes de forma exhaustiva amb la finalitat de vendre subscripcions de revistes. Això significa primer que surten anualment i en fascicles de publicacions trimestral...intenten sostenir el màxim número de revistes a nivell mundial i que intenten donar el contingut i la fitxa de cada revista (dona l‟adreça de l‟Agència que facilita la subscripció, breu noticia de la revista, el preu, si la revista es de prestigi...) i dues dades molt importants: 

Si la revista té control d‟un Comitè de Qualitat: si la revista no admet qualsevol article.



i també ens indiquen si aquella revista es buidada per serveis d‟abstract o no ho fa.

Malgrat aquests directoris ser inventaris de revistes a tot el món si mirem aquestes dos últimes dades de qualitat i abstract, tindrem un conjunt de revistes de qualitat. Abans s‟exigia que la revista tingués ISSN perquè era un segur de qualitat, però en l‟actualitat no cal. Hi ha dos grans directoris de qualitat: abstract i qualitat que hem vist. Ulrich‟s

Periodicals Directory i The Serials Directory, són 2 directoris de revistes que estan molt actualitzats i són de pagament, però el segon es pot accedir de forma gratuïta a través de la UB. Al marge d‟aquests 2 directoris, queden al marge la premsa diària i la gratuïta. La diària es aquella que apareix com a mínim 4 cops a la setmana. Recentment però intenten incloure la premsa diària però només la dels EEUU. A l‟Agència ISSN espanyola si que inclou la premsa diària. -

Els repertoris de revistes programats per vendre subscripcions.-

Estem dins l‟entorn de revistes ISSN (no normalitzat que al principi s‟acostumava a l‟actualitat i que actualment s‟apropa més a l‟ISBN de llibres, per tant de caire comercial). A la BBDD ISSN tenen sobre 1 milió de llibres des dels anys 70s amb una descripció senzilla però vàlida. Es pot fer una cerca per títols i per classificació decimal i ofereix la possibilitat de consultar tant revistes esgotades com les encara vigents. En aquest sentit és més operatiu que les revistes entrades per DL. L‟exhaustivitat esta dins de l‟ISSN. Cada país té gestionat l‟ISSN a través de les seves corresponents Biblioteques Nacionals i comunica a les altes i les baixes a la seu Central del ISSN a París. Acostumen a tenir el preu de subscripció però no el solen actualitzar. També atorguen tipus abreviats de revistes perquè quan es cataloguen, segons les AACR o ISBD les han d‟abreviar el títol i per això són útils aquests catàlegs de revistes abreviades.

Bibliografia sistemàtica general. 2006-2007

N. Vela M-1

Toni Pérez

ULRICH‟S directory i el Serial directory serien repertoris i estan per vendre-les. Ambdós són paral.lels i corresponen a empreses nord-americanes i actualment recullen sobre les 200.000 tipus de revistes (revistes vigents). Avisen de revistes que han deixat de publicar-se, de les revistes de les trimestrals... No treballen amb premsa diària excepte en algun cas.

ULRICH‟s és de l‟editorial Bowker, té la filosofia següent: l‟any 1967 va començar a oferir a les revistes que a canvi de que les revistes enviessin els números que anaven sortint a la redacció de Bowker inclouria en la BBDD els repertoris. Per tant la quota es pagava amb una subscripció a la revista, és a dir, no ho pagaven amb diners si no amb subscripcions i això el va convertir en el màxim directori de revistes. Cada revista donava el títol, les dades de l‟empresa que gestiona les subscripcions i de la revista donava el número de la revista. També indica si porta il.lustracions, si fa índex la revista al cap dels anys, si admet publicitat, si detenta la propietat intel·lectual de la revista, si emplea algun article a qui adreçar-se al director que o al cap de la revista, o en quin suport es publica. També indica si la revista té Peer Rewiev (Comitè de revisió o redacció) o si té covered by I&A service (índex and abstract) i si té possibilitat de consultar-se a text complert en línia URL.

El control de qualitat (Peer Rewiev) indica si la revista quan rep articles hi ha un comitè de redacció que se‟ls mira i els tria. Això és important per conèixer la qualitat de la revista.

Covered by Index and Abstract: fa referència a si la BBDD de resums i índex consideren prou bona la revista com per buidar els seus articles. Per tant si hi ha una revista que la buiden empreses d‟abstract és que és bona. Si la revista es troba a text complert: això es dona a revistes científiques. Hi ha revistes que fan en format paper i URL, o només URL. Normalment la tendència és que l‟URL enllaci amb una biblioteca i aquesta és la que la cataloga i informa si és a text complert o no.

ULRICH doncs a nivell de biblioteques és molt útil però el futur d‟aquest directori és fosc quasi totes les revistes tenen una pàgina web que expliquen més que el que pugui explicar al repertori. ULRICH ara surt en línia, tot i que es de pagament. Tenen índex importants d‟editors i de títols de revistes editats en 3 o 4 idiomes. El següent directori és el SERIALS directory que es totalment paral·lel i que fou programat per una empresa holandesa, la EBSCO i la filosofia era diferent. Si la de ULRICH era, si vostès fan una subscripció al nostre servei d‟abstract nosaltres els publiquem, el directori de SERIALS compraven les revistes per fer els abstracts. Aleshores van fer la competència a ULRICH, van incloure les revistes que ULRICH no tenia, sobretot les científiques i també van anar a les AACR que tenien revistes d‟acadèmics que aquests no enviaven si no era a canvi de diners. El repertori fou semblant al de l‟ULRICH amb una quantitat i qualitat semblant: classificació de la

Bibliografia sistemàtica general. 2006-2007

N. Vela M-1

Toni Pérez

LC, la decimal... Actualment es fan subscripcions en línia també i aquí és on està la competència, en paquets de subscripcions en línia també aquí es on es està la competència, en els paquets de subscripcions i aquests el SERIAL té més difusió en quant a paquets en línia. Només premsa no diària es el que recullen. Mantenen la qüestió dels apartats: Peer Rewiew, Covered by Abstract & índex; URL. Pràctica al SERIAL. De l‟ISSN 2 revistes 1 que estigui vigent (any d‟inici i 9999) i l‟altre que estigui exhaurida. El Peer Rewiew costa al SERIAL perquè totes les revistes ja tenen un comitè de redacció i es neguen a donar la revista a un altre comitè de redacció que es poden classificar en :1) El més senzill que és en el que està el director i el que publica. Aquest control és el més usual perquè el director se sol mirar l‟article abans de publicar-lo. 2) Comitè de redacció cec: en revistes de molt alta qualitat que avisen que tenen un comitè de redacció apart del director de la revista i no s‟indica qui en forma part del comitè per evitar suborns, es miren l‟article i decideixen si ha de publicar o no. 3) Comitè de redacció d‟experts: el comitè usual es mira l‟article però si creu que l‟article és massa especialitzat, van a algun expert sobre el tema perquè els digui si es realment bo l‟article o no. Aquest expert pot ser ceg o no. La revista SERIAL no usa el primer tipus de comitè. Tot això a nivell de recerca científica i genera índex d’impacte, la gent si la revista és de qualitat esta disposada a pagar ja no a cobrar perquè incloguin el seu article a la revista. Els índexs d‟impacte venen originats per tota aquesta situació.

Bibliografia sistemĂ tica general. 2006-2007

N. Vela M-1

Toni PĂŠrez

Bibliografia sistemàtica general. 2006-2007

N. Vela M-1

Toni Pérez

TEMA VIII: BIBLIOGRAFIA DE REVISTES: ELS SUMARIS I ELS ARTICLES DE REVISTES. CBUC.No hi ha criteri de selecció en aquestes revistes. Aquestes bases de dades de sumaris els agafa d‟aquest segle, en canvi la del Current Content si que té revistes antigues. El CBUC però és gratuït, tot i que no té la garantia del Current. La Base de dades del CBUC ho té tot localitzable, si figura vol dir que algun departament el té. Al Current és rep tot el que es paga. Pocs casos es dona que la revista deixa a text complert els seus articles, en aquest cas el Current el deixa gratuït, si no. Altre excepció és la dels 3 mesos. Tant un butlletí de sumaris com del CBUC com Current té serveis d‟alertes, és a dir, que notifiquen al teu e-mail la teva revista. Això ho fan gratuïtament i es rep el sumari quan es dona un nou número. El Current no ho fa gratuït, si el CBUC. Altres països tenen serveis paral·lels. Tant el Serial com el Current tenen com objectiu vendre subscripcions a les revistes per això es poden comprar i si té enllaços cap a la biblioteca està localitzat. L‟ ISSN tot i que no es pot comprar el fet de que estigui vigent una revista pot indicar-se també com a pista que es pot comprar. Tampoc és que sigui necessari posar-ho.

Bibliografia sistemĂ tica general. 2006-2007

N. Vela M-1

Toni PĂŠrez

Bibliografia sistemàtica general. 2006-2007

N. Vela M-1

Toni Pérez

TEMA IX: CITATION INDEX O ÍNDEX D’IMPACTE. La idea de Garfield era comprovar la recuperació dels articles científics un cop publicats, per això les va començar a guardar. Quan van passar 10 anys de revistes guardades amb els articles científics, va començar a anotar totes les referències a peu de pàgina que posaven les revistes per fer una BBDD. El resultat era verificar quins eren els articles científics més citats a altres persones i a partir d‟aquí establir estudis bibliomètrics per establir les bases del que seria la bibliometria. Aquests estudis també serveixen per conèixer la credibilitat que podien tenir. A cada nota de peu de pàgina creà un registre independent. El buidatge va conglomerar en el Citation Index, tot dins de l‟ISI (Institut Científic de Philadelphia). El Sr Garfield va agrupar aquestes citacions en 3 grans grups: 1. 2.

Science Citation Index: 5900 revistes buidades des de 1945. Social Science Citation Index: de CCSS i dret, psicologia,1725 les revistes buidades des

Art and Humanities Citation Index: revistes de citacions d‟humanitats.

de 1956.

El més important és el primer amb Ciències pures i aplicades, on les revistes tenen un aval important respecte a un aconteixement important. A través de les citacions es descobreixen les citacions a peu de pàgina d‟articles anteriors, normalment i s‟agafa l‟article i es buida els articles citats. Però a l‟hora aquest article que hem buidat es citat per articles posteriors i per tant aquests que el citen també citen indirectament aquells articles que citava el buidat primer. Les referències relacionades són altres citacions que sortien en aquell article buidat i que no havien sortit. El Garfield volia veure la vida d‟un article científic, un cop publicat, si es cita un article vol dir que s‟ha llegit. Aquesta relació es diu Factor d’Impacte perquè es seguir tota l‟evolució d‟un article. Tot el món de la ciència gira entorn al món dels Factors d‟Impacte quants cops els havien citat. A més citacions més llegit és. Els estudis bibliomètrics van tenir : 1) L‟autor més citat; 2) De forma indirecte interessava la revista on publiquessin els factors d‟impacte, però l‟ISI és la més important. La consulta d‟aquestes BBDD és bastant complexa. Tot funciona per Factor d‟Impacte. Articles que citen a A 3 2

Article publicat

A 1 Articles citats a A

4 5

Els articles que citen

Articles relacionats. a A indirectament també citen els articles citats per A

Bibliografia sistemàtica general. 2006-2007

N. Vela M-1

Toni Pérez

Els criteris de tria per treure aquestes citacions són: S‟intenta que les revistes que publiquen alguna cosa publiquin l‟abstract (resum); s‟intenta que tinguin un abast internacional. El problema del Factor d’Impacte la majoria són en anglès, per tant aquells articles que no publiquin en anglès, gairebé segur queden exclosos dels factors d‟impacte. També es publica que les revistes que citen tinguin citacions d‟articles recents, actuals. - El processament tècnic. Adquisició de revistes ScanningSelecció de material BBDD. Indexació manual/ traduccions

El temps de processament 4/5 dies. Del Science Citations Index: abans feien còpies en paper i de cada article poden haver 15 citacions que són 15 referències. Ara ho fan en CD. També el

Social Science va en CD i si pagués també es consultable en línia, com el science. Mesuren els índex o factors d’impacte des de diferents punts de vista: - L‟índex d‟autor més citat. - L‟índex de revistes (fonts) més citades (en anglès source) - L‟índex de corporació, índex de les institucions on treballen els autors més citats. (Universitats...) - L‟índex permutarem (un combinat) permeten fer consultes combinades, per ex. Autor i institució. Tot això dona índex de permutabilitat dels índex d‟impacte. El Citation Index, de ciències cada cop acoten més com la neurologia citation index, per ex. El Journal citation Reports és gratuït i surten les revistes on publiquen els autors de més impacte. Es pot consultar per ex, quina és la revista de més impacte en biblioteconomia. També se solen agafar revistes amb reviews amb control de qualitat des d‟aquesta BBDD. Si algun vol contractar al científic més important d‟alguna cosa es mirarà l‟índex d‟impacte que s‟extreu de les notes tretes del peu de pàgina. Això ha donat lloc al que es diu els Col.legis invisibles, això és que si es tracta de contabilitzar a peu de pàgina, dona lloc a que certes persones quedin d‟acord per citar-se mútuament per així entrar dintre del s Factors d‟Imapcte. D‟altres vegades se citen perquè

Bibliografia sistemàtica general. 2006-2007

N. Vela M-1

Toni Pérez

tenen alguna cosa en comú. Per altra banda de vegades hi ha persones que són molt citades i de cop i volta deixen de ser-ho. Això sol passar quan es jubilen. Una persona sol ser citada amb prestigi quan ha estat citat durant uns 10 anys. Les revistes de que surten al Current Content entren en tot aquest procés de buidatge de citacions, per això és important. Per altra banda, hi ha problemes en la ciència que no escriu en llengua anglesa.

Bibliografia sistemĂ tica general. 2006-2007

N. Vela M-1

Toni PĂŠrez

Bibliografia sistemàtica general. 2006-2007

N. Vela M-1

Toni Pérez

TEMA X: BIBLIOGRAFIA DE REVISTES: LES SELECCIONS. -

Com trobar articles de revista.

Hem trobat sumaris de revistes Current Content però ara anem a veure com trobar les revistes. Indexar articles de revista s‟ha fet sempre perquè els articles científics interessaven molt. Després de la 2a Guerra Mundial, es comencen a generalitzar les BBDD, els països van ser conscients de la importància que podia tenir per un país tenir revistes científiques i per tant en conscients que per un país era important buidar articles de revistes publicats en aquests països i així es van crear les primeres BBDD en tots els països, ja que primer van mirar les revistes que es publicaren i després buidaren els seus articles. En l‟actualitat tots els països tenen BBDD amb buidatges de revistes, normalment fets per Institucions de Recerca Superior. A Espanya el Sonsejo Superior de Investigaciones Científicas és el que s‟encarrega de fer els buidatges. A França és l‟Institute de Superior de Recherche Cientifique. Això té unes repercussions immediates ja que són organismes gestionats per Ulrich‟s i de retruc aquests organismes són de consulta gratuïta. El CSIC s‟encarrega dels articles publicats al país i en aquesta BBDD d‟articles de cada país es poden trobar articles publicats en cada país. A Espanya el tipus de revista augmenta a 73.000 buidades des dels anys 50s. A França tenen 373.000. La LCSH són 170.000. La BBDD del CSIC.Va buidar articles de revistes. Primer ho van fer en paper i després en CD i actualment es consultable en línea. El CSIC fa una llista de ciències i tecnologia i tenen altre llista d‟Art i Humanitats. Integrem revistes amb articles originals espanyols per potenciar la ciència espanyola. Aquestes revistes no poden ser traduccions de revistes estrangeres per tant es té en compte que la revista sigui espanyola amb articles en espanyol, no traduïts i que tinguin articles de ciència no estàndard i que es publiquin en espanyol. A partir d‟aquí s‟inscriuen al CSIC i aquest buida els articles a la BBDD. La BBDD té 2 grans grups: 1) ICYT (Indice de Ciència y Tecnología), i 2) ISOC (Indice de Ciéncias Sociales i Sociología). La primera té un apartat que és l‟IME (Índice de Medicina) que es pot dissassociar i l‟ISO té altre apartat gratuït que és el de Biblio: Índex de Biblioteconomia. Pel que fa al CSIC francés també tracta de fer el mateix que l‟espanyol, però té la diferència que aquest també indexen articles de revistes d‟altres països que depenen del CSRC francès,

Bibliografia sistemàtica general. 2006-2007

N. Vela M-1

Toni Pérez

per tant poden buidar en altres idiomes. Les franceses agrupen tot el que fan en 2 grans bbdd: 1) Pascal: investigacions científiques i, 2) Francis: de CCSS i humanes. Ambdues BBDD depenen del CSRC. Repertoris Selectius de revistes.Entenem per repertoris de revistes aquells directoris que es disposen a fer la tria de revistes, per tant les llistes que treuen són revistes triades. Fins ara per veure revistes de qualitat veiem el Current Content, no era un directori, i el Serial i l‟Ulrich, també els havíem vist, podíem saber si era de qualitat però no tenien tria. Ara veurem repertoris que trien revistes i solen ser destinats a Biblioteques Públiques i Universitàries. Són directoris interessants perquè ens diu quines són les revistes bones però presenten la problemàtica de l‟actualització. El fet per que siguin operatius cal tenir-los al dia, el que significa actualitzar-lo però això suposa personal i pressupost. Aquests repertoris no són freqüents, els casos més importants són: -

Katz, Magazines for Libraries.

Béthery, Reuves et magazines.

CSIC, revistas científicas.

CSIC, revistas humanísticas.

1.- Repertori redactat a EUA que va per la 15a edició publicada al 2006 i que té un gran prestigi per mantenir-se al dia. Es una revista per biblioteques. Acostuma a oferir unes 8000 revistes de tot el món, quasi sempre de parla anglesa. Les revistes pugnen per sortir, aleshores fan uns qüestionaris per escollir-les i evitar conflictes amb els editors de les revistes i així argumentar perquè han escollit una i no la seva revista. Tenen doncs una llista de condicions. En primer lloc hi ha 3 condicions per tenir en compte les revistes: 1) Que siguin revistes de tipus general i d‟un primer grau d‟especialització però no molt especialitzades. 2) Que siguin redactades en llengua anglesa (EUA, Canadà i Gran Bretanya). 3) Que les revistes tinguin una certa qualitat d‟edició (que siguin publicades segons els canons de les revistes). Això pel que fa a les revistes destinades a les biblioteques: 1) Que la revista sigui indexada per algun servei d‟abstract. Si la revista no es indexada, no es pot recuperar la informació.

Bibliografia sistemàtica general. 2006-2007

N. Vela M-1

Toni Pérez

2) Que la revista i els seus articles siguin llegits i tinguin el vist i plau per una comissió d‟experts, un “review” el que també es pot veure a través de l‟Ulrich. 3) Que la revista sigui comentada en publicacions en revistes que d‟adrecen a comentar el que surt de cara a les biblioteques. Són les novetats que surten noves i també hi ha revistes específicament comentades per biblioteques i diuen que han de ser comentades per aquestes tant de llibre com d‟investigació. 4) Comprovar que la revista la tenen subscrita bastants biblioteques perquè això significa que interessa als lectors. 5) El preu és una causa a tenir en compte. Que la revista no sigui gaire cara. 6) Que siguin revistes que els del Magazine hagin estat triades en edicions anteriors. Per tant aquelles revistes triades les tornem a incorporar. 7) Que les revistes de tipus acadèmic que siguin triades amb serveis de revistes acadèmiques, és a dir, pel Current Content. 8) L‟editor ha de tenir prestigi perquè es serveixi amb regularitat a les subscripcions. 9) Es trien per la intrínseca qualitat del contingut. En els autors són coneguts millor, si els lectors es poden comunicar amb els autors dels articles, és a dir, que hi ha apartat dels cartes dels subscriptors vers els directors de les revistes. 10) Que la revista porti agenda d‟esdeveniments: calendaris, ressenyes de llibres... 11) Les revistes sempre hi ha un lloc que expliquen els propòsits de la revista. 12) Respecte a les actualitzacions de les revistes no s‟actualitzen si: * Les revistes canvien d‟opinió i d‟enfocament i per tant no seria desitjable. * Si surt altre tipus de revista millor. Aquest repertori es fa en un seguit de 8.000 a 10.000 fitxes triats i cada fitxa conté: 

Títol de la revista.

* Índex (si els publica la pròpia revista



Data de fundació.

els índexs no els sumaris)



Freqüència.

* Si porta anuncis o publicitat que en el



Preu.

cas de la ciència i tecnologia sol ser



Editor.

normal.



Editorials i adreça de les mateixes.

* Si la revista té algun número de franc



Il·lustracions.

o mostra per conèixer la revista cada

* Si la revista és comentada o triada per algun servei.

quan la revista considera que és un

* Si la revista es presenta amb altres suports

que volum perquè la biblioteca la pugui

no siguin els habituals (en línea, microforma...) * Si la revista es indexada i si hi ha algun llibre.

relligar. * A quin públic va destinada.

* Comentaris de la revista. El repertori va ordenat per matèries seguint un criteri propi amb alguns comentaris i resums de cada registre.

Bibliografia sistemàtica general. 2006-2007

N. Vela M-1

Toni Pérez

Les revistes indexables aquí sempre surten a l‟Ulrich i al Current Content (tot i que aquí hi ha menys perquè són molt més especialitzades). Aquí hi ha comentari i a les altres no, però a l‟Ulrich hi ha revistes de tot el món, mentre que aquí, al Magazin, no. 2. Revues et ma. Tria de revistes únicament a França i per a un primer grau universitari. Té un ampli ventall per triar. Surt de forma irregular i per tant no és tant vàlid perquè les revistes plantegen anualment si renoven o no . Volen difondre l‟editorial francesa de revistes per això trien moltes revistes. 3. CSIC Tecnologia.No ha hagut una tria exhaustiva. Dins del col·legi de periodistes si però són revistes especialitzades. Només existeix aquest repertori de Ciència i Tecnologia i l‟altre de Ciències socials i Humanes. Tenen ambdós un perfil curiós ja que no hi figuren totes les revistes espanyoles si no només aquelles que el CSIC triarà per buidar els seus articles amb la base de dades de l‟ISOC de l‟IME u de Biblio. Són buidatges d‟articles de revistes espanyoles amb més prestigi per fomentar la ciència espanyola. Les condicions per triar-ne una per part del CSIC són: -

Que sigui publicada a Espanya.

Que publiquin articles originals i no traduïts.

S‟exclouen les revistes considerades comercials, divulgatives i portantveus d‟alguna ciència o disciplina.

Buiden unes 600 revistes de Ciència i Tecnologia. Les dades que surten són: *Títol

* Periodicitat

* Any

* Preu

* Editor

* Editorial

* Lloc de publicació

* Codi

* Ciutat on es publica

Pel que fa al repertori de Ciències Socials del CSIC hi ha sobre uns 1500 títols de revistes. El fons i el criteri es igual que d‟anterior (excloses les comercials i les traduccions d‟altres revistes) i donen un perfil semblant. La classificació que segueixen no és la CDU si no la de la UNESCO, la qual cosa es comú a totes les revistes espanyoles. Veure al Dossier l‟article “Estimar objectivament la Recerca Científica”.

Bibliografia sistemàtica general. 2006-2007

N. Vela M-1

Toni Pérez

TEMA XI: BIBLIOGRAFIA DE REVISTES: ELS LOCALITZADORS -

Grans catàlegs col·lectius de revistes per completar els del CBUC. (penjat al dossier, al tema XI).



Bòston Spa Serials: la British Library va fer de les primeres biblioteques rentabilitzar els seus fons per fer-ho una mica més personal. Les revistes han de tenir Dipòsit Legal i la rendibilització d‟aquest fons van decidir subscriure‟s a revistes estrangeres i oferir la relació de les revistes estrangeres per oferir servei de fotocòpies per qui ho demanés. Es possiblement un dels serveis de fotocòpies més importants del món. En 2 dies arriba a casa a través de la biblioteca i pagant. Té uns 340.000 revistes.



CBUC: tenen els sumaris i les revistes i totes localitzables. No és només material d‟aquí si no de totarreu.



Article Inist de França: el servei és bastant correcte, però no tant com el de la British Library. Tenen moltes revistes no sols franceses i tenen servei de fotocòpies també pagant.



OSIC i CIRBIC: revistes que reben (no les que buiden que són les d‟abans) i reben totes les del directori d‟abans, més totes les revistes estrangeres d‟alta recerca. Es poden demanar fotocòpies de totes. Tenen bastant efectivitat. Com que el Consejo existeix des dels anys 40s tenen un fons antic molt gran en Ciència. Aquestes revistes que reben a les que estan subscrites les tenen per investigar.



Myriade: catàleg col·lectiu de tot tipus dipositades a França. Té moltes revistes de tots els àmbits. Són pe`ro molt irregulars en rebre serveis de fotocòpies. El servei l‟ofereixen la Universitat o Biblioteca Pública. El catàleg es de Biblioteques Públiques i Universitàries.



OCLC: empresa particular, que no té gaires revistes pe`ro és un catàleg col·lectiu de Biblioteques universitàries i Biblioteques Públiques però també algunes biblioteques europees, però la majoria de parla anglesa.



CRUE: conferència de Universidades Españolas: catàleg que rep revistes nacionals i estrangeres amb molta quantitat de títols. Dins aquest catàleg està la base de dades del CBUC, però la base de dades de sumaris la fa una empresa sobre articles d‟aquest segle. El REBIUN en canvi són de més enrere i d‟aquest segle també en té. La cerca s‟ha de fer per títols de la revista, títol de l‟article i les pàgines en que es troba l‟article. El que més bona premsa té és el de la Library of Congress.

Bibliografia sistemĂ tica general. 2006-2007

N. Vela M-1

Toni PĂŠrez

Bibliografia sistemàtica general. 2006-2007

N. Vela M-1

Toni Pérez

TEMA XII: BIBLIOGRAFIA DE REVISTES: ELS ABSTRACTS. Les Publicacions d‟Abstracts i de Bases de Dades.Al començament del s.XX es va veure que els articles de revistes científiques eren molt importants per difondre la ciència i es va voler crear un seguiment de articles de revistes científiques de manera manual i per aquesta finalitat es creà la Federació Internacional de Documentació (FID) i van pensar que el millor seria agrupar les revistes per temes, fer resums dels articles que portessin i oferissin aquests articles i resums a qui ho demanés. Sempre seria més barat demanar el servei de resums que no pas subscriure‟s a tota la revista. Amb aquesta idea sortiren les revistes d‟abstracts o resums que es tracta de revistes especialitzades en camps de la ciència i a més un petit resum orientatiu. La primera revista d‟abstracts fou la Tecnological Abstracts. Van sorgir altres que evolucionaren a través de la tècnica i els ordinadors i en paper, informàticament, bases de dades, en CDs, en línea. Un abstract, tot i que és un resum té unes normes determinades com que depenen de la ISO i si un resum és una síntesi de les idees amb una quantitat de paraules limitades a la qual s‟ha de posar la citació concreta i correcta. Un abstract és una fitxa que comença per la citació de la revista i a continuació el resum per tant consta de 2 blocs informatius: 1) bloc de la cita. 2) resum entre 150 i 300 paraules amb totes les idees a la primera frase, redactat en veu activa i sense valorar críticament per tant objectiu i si es dona s‟ha de ser especialista en aquella matèria. Per tant un resum poden fer moltes coses mentre que en un abstract és això, cita més resum. L‟abstract està sotmès a la normativa ISO. Els abstracts van ser la causa per les quals es dissenyen bases de dades i així difondre les revistes d‟abstracts. Amb el temps i les tecnologies aquestes revistes d‟abstracts han passat a integrar-se a altres bases de dades de revistes, ja que cada vegada més, les bases de dades de revistes o de sumaris integren els abstracts i si es pot, integren el text complert. L‟objectiu és que els científics puguin col·locar tot el que van publicant amb llibertat de difusió. Els científics no guanyen gaire però si, els editors i és aquí on els científics volen que els editors siguin els que permetin difondre la ciència de manera gratuïta. La gran oferta científica que tracta d‟unificar tota la informació en una mateixa revista o base de dades fa que les revistes d‟abstracts vagin desapareixent. Aquestes revistes d‟abstracts

Bibliografia sistemàtica general. 2006-2007

N. Vela M-1

Toni Pérez

tenen indexades també gairebé totes les revistes des de principis de s.XX. La norma ISO per fer abstracts és la ISO 214. Hi ha abstracts en totes les ciències: De la nostra professió està LISA (Librari Information Science Abstracts) reculls d‟articles de revistes de tot el món i molt complerta, inclús les que surten en català. Es de pagament però l‟accés és lliure via UB. Hi ha articles indexats des de 1969 i a partir de 1921 va incorporar altra revista d‟abstracts de biblioteconomia i que en la literatura grisa “Current Research”. Aleshores va passar a dir-se LISA PLUS. Aquí es troba tot sobre biblioteconomia. Altres intents foren la de Biblioteca del Libro però només sortí un número. Altre fou Library Literature que es com el LISA i també és de pagament. LISA és potser la millor base de dades d‟abstracts que hi ha. La cerca millor fer-la en anglès ja que la interficie està en català/castellà però la base de dades està feta en anglès i altres idiomes. Pràctica 6.

Bibliografia sistemàtica general. 2006-2007

N. Vela M-1

Toni Pérez

TEMA XIII: BIBLIOGRAFIA DE REVISTES: ELS DIRECTORIS DE BBDD Les bases de dades: els repertoris de bases de dades.El Serial Directory i l‟Ulrich directori tenen l‟equivalent en base de dades al “Gale directory

databases”. Surt una edició cada any oferint de forma exhaustiva la totalitat de bases de dades d‟accés públic repartides en 2 volums diferents: 1º) La base de dades d‟accés públic en línia (no vol dir gratuït). 2º) bases de dades que estan repetides en CD, per tant n‟hi ha de repetides. S‟ha consolidat com a referència de base de dades. En principi la tenia la Casa Gale però la va comprar l‟empresa Thomson, el que significa que funciona. Porta index de tot per incorporar bases de dades fan una tria mitjançant un qüestionari que si els envien i omplen satisfactòriament les incorporen. 

L‟accés és pagant, tot i que es té l‟edició del 1997. Hi ha 4 edicions i 2 volums: 1) vol, bbdd en línia. 2) vol, bases de dades en CD...



Són bases de dades públiques, van numerades i els índex remeten al número corresponent a la base de dades concreta.



Cada fitxa de base de dades consta de: o

Nom del productor (qui fa la base de dades) i si cal les seves sigles.

L‟adreça del productor.

A vegades donen el nom amb el que es coneixia anteriorment la base de dades perquè solen canviar.

La tipologia de la base de dades i dins de la tipologia trobem: 

Si és una base de dades d‟àudio, bibliogràfica (si buida llibres o revistes...), un directori (quan donen adreces), altre tipologia de bases de dades seria bases de dades a text complert oferint el text complert, basses de dades d‟imatges (museus), numèriques, estadístiques, bases de dades de vídeo i de tipus periodístic.

El contingut de la base de dades que seria el que buiden: revistes d‟un tipus concret, bibliogràfiques.

Les matèries cobertes per cada base de dades, per exemple una base de dades de medicina a l‟apartat de subject, dir quins apartats cobreix.

La llengua en que indexen els documents, si sol té documents en anglès o no.

Cobertura geogràfica de la base de dades.

Des de quan es buiden els registres en aquella base de dades.

Cada quan s‟actualitza.

El difusor.

Bibliografia sistemàtica general. 2006-2007 o

N. Vela M-1

Toni Pérez

El requesit del sistema: quina versió s‟ha de tenir en l‟ordinador per poder consultar aquella base de dades concreta, i els programes que cal tenir instal·lats.

El preu de subscripció.

L‟índex que té la Gale Directory és geogràfic on consten els límits que té aquesta base de dades, i l‟índex per matèries.

En total el Gale Directory consta de 18.000 bases de dades entre els 2 volums tot i que moltes estan repetides. S‟actualitzen 2 vegades l‟any. El volum primer té 11.000 i la del volum segon té 7.000.

Buidatge d’una base de dades: -

Codi

Títol

Lloc que es publica (direcció) la base de dades.

Type: tipologia.

Contingut.

Matèries que cobreix.

Geografia que cobreix.

Time Span: data en que es comença a publicar.

Publishing: cada quant temps va sortint.

Direcció URL.

Les bases de dades “invisibles”.Dins de les bases de dades hi ha un conjunt de bases de dades invisibles que no són recuperables amb el cercador habitual, per tant hem d‟entrar a la base de dades directament. És a dir, si busco Harry Poter em sortirà totes les llibreries que ho tenen però no el que tenen les biblioteques que serien a les que hem d‟entrar exclusivament al catàleg d‟aquestes per trobar aquest llibre. A això se li diu “Internet invisible”. Hi ha molt més del que surt a Internet i cal saber quina és la direcció concreta per poder-la consultar. Tot el que correspon a catàlegs de biblioteques és localitzable.

Bibliografia sistemàtica general. 2006-2007

N. Vela M-1

Toni Pérez

TEMA XIV: BIBLIOGRAFIA DE LITERATURA GRISA. -

Literatura grisa.-

Literatura grisa és tota aquella documentació que no es difon pels canals comercials de l‟edició. Entenem per canals comercials de l‟edició el que queda regulat per números ISBN, ISSN i altres, tot i que no és una cosa acotada i definida. Un exemple serien les actes d‟un congrés que no es trobaran als canals comercials com podria ser l‟FNAC. Segons la ISO la Literatura grisa és tot document tant imprès com mecanografiat, o no imprès (en el sentit d‟escrit). Sovint de caràcter provisional i reproduït i difós amb una quantitat d‟exemplars inferior al miler i que es distribueix al marge dels circuits comercials de l‟edició i la difusió. Al respecte d‟això podem dir que qualsevol document escrit com sigui, ja sigui provisional com definitiu, que no sempre té les 1000 còpies ja que també es pot acceptar literatura grisa amb 300 còpies. L‟interés de la Literatura grisa és perquè sovint té informació de primera qualitat des del punt de vista intel·lectual, administratiu i polític. L‟interés està en fer el seguiment d‟aquests documents tan interessants. Quins documents composen la literatura grisa? 

Les tesis doctorals: es conserven entre 9 a 10 exemplars (un pels tribunals, altre per l‟autor, per a la biblioteca corresponent...)



Les actes de Congressos: poden presentar aparença de llibre però fan exemplars només per a la gent que assisteix i té informació concreta sobre la temàtica de la que tractarà el congrés.



Informes tècnics (records): documents que afecten a casos concrets de la vida política i/o administrativa, que de vegades són encarregats a experts en la matèria per treure conclusions. Un exemple d‟informe tècnic seria la problemàtica actual que es té sobre l‟Aeroport del Prat, on hi haurà informes tècnics sobre com s‟ha d‟ampliar i si els vols han de ser o no radials.



Pre Prints, esborralls: documents que són estadis anteriors a una redacció definitiva que poden ser informes tècnics o actes de congressos. Normalment aquests pre prints se sotmeten a debat fins que s‟aprova per redactar.



Papers que originen el grup de treball: tan a nivell social com polític, quan estan fets per organismes públics.



Informes governamentals: afecten a l‟àmbit de govern.



Les planificacions de màrqueting empresarial: les empreses distribueixen per a la venda.

Bibliografia sistemàtica general. 2006-2007

N. Vela M-1

Toni Pérez

Amb això es vol calcular la quantitat d‟informació que circula pel web. Tota aquesta circulació de material no és fàcil de seguir. Pot veure‟s per Internet però té un alt interès informatiu i documental. Unes tipologies es poden seguir més que altres però tota es pot trobar per Internet. No és una llista acotada, poden trobar- se llistes amb menys tipologies de documents vinculats a la literatura grisa. Existia una associació europea pel tractament de la literatura grisa: EAGLE que en principi no era una tasca de la Unió Europea si no que estava feta per la Biblioteca Nacional de Dinamarca i permetia la consulta públicament. Tenia una gran quantitat de documents, uns 833.000 i ampliaven uns 60.000 per any. La consulta era pública però no gratuïta. La Unió Europea va voler evitar que es pagués i pretenia que fos un arxiu obert però gestionat per algú amb competència. La Biblioteca Nacional de Dinamarca no volia però finalment, l‟any 2006 va finalitzar EAGLE tenia una base de dades dita SIGLE que recollia temàtica multidisciplinari sobre literatura grisa (del que més tenia era de Informes tècnics “records” que ocupaven el 62‟7% de la seva capacitat, tesi doctorals “dissertacions” ocupaven el 31‟5%, la resta eren per congressos i estadístiques). La proposta sobre la base de dades d’aquesta societat fou: -

Desenvolupar un programa de cercadors.

Transformar el SIGLE en un programa o arxiu obert que funcionés amb connexions amb altres programes de literatura grisa d‟altres països.

Finalitzar amb l‟EAGLE.

Proporcionar dades bibliogràfiques a la literatura grisa.

Els principals grups que gestionaren això van ser: -

INIST o programes gestionats a través de biblioteques.

Grups de biblioteques.

Participants potencials que estiguin participant en línia com a arxius oberts.

Algunes qüestions foren: -

Com trobar iniciatives als arxius oberts?



Les Tesis Doctorals.-

Estat de la qüestió.-

Bibliografia sistemàtica general. 2006-2007

N. Vela M-1

Toni Pérez

Les tesis doctorals es conserven tantes com membres en el tribunal hi hagi, que solen ser senars, més el doctorant més un exemplar per l‟arxiu de la Universitat on es llegeix la tesi, més un exemplar pel país on es llegeix la tesi. L‟interès per les tesi és que s‟ha demostrat que quan un científic s‟ha dedicat a la investigació, el treball més important serà la tesi perquè són treballs de recerca que s‟han de sotmetre a un tribunal. Donen una garantia de treball a fons i comprovat la qual cosa no passa en articles científics per exemple. Sempre una tesi pot ser interessant en alguna de les seves parts, per això Umberto Eco deia que una tesi és com un porc, es pot aprofitar tot. Per altra banda, un país pot presumir si es llegeixen moltes tesi, és a dir, els països tenen molt interès en tenir doctorals i fer bases de dades d‟aquests, perquè entren en l’impacte, perquè és el símbol més gran de la cultura d‟un país. Per això molts països han muntat una base de dades de tesis i també notifiquen allò que s‟ha investigat. Quan les tesis són sobre biomedicina també tenen interès per als laboratoris. Per tant hi ha 3 cossos interessats en tenir tesis: -

1) El doctorant que no estigui la temàtica sobre la que es vol fer la tesi feta per algú altre. Per tant l‟interessa‟t vol saber que no estigui feta i en la base de dades ho podrà consultar.

2) Tot el sector comercial de laboratoris.

3) Els països.

Hi ha però, una gran restricció en el número d‟exemplars i això és un problema. Altre problema és que és un manuscrit i esta sotmès a la persona que l‟ha redactat, per tant segons els països, els doctorands les tesis no es poden consultar o es poden consultar amb restriccions. Sempre és un document sotmès a una normativa determinada segons els països. De forma genèrica cada país disposa d‟una base de dades de tesis des de fa 30 anys. En aquestes bases de dades es troben noticies de la tesi (nom, títol, tribunal); l‟abstract o resum segons unes condicions, uns descriptors i res més. No estan a text complert. A nivell oficial tots els països tenen un arxiu consultable gratuïtament i també posa la universitat on s‟ha llegit, de forma que també et diuen on la pots localitzar. Aquesta localització garantitza la seva disponibilitat de llegir-la. La Gran Bretanya té una pàgina d‟índex de tesis on recullen de forma breu, tesis llegides entre Anglaterra i Irlanda des del s. XVIII. De forma més recent des dels anys 70s tenen també

Bibliografia sistemàtica general. 2006-2007

N. Vela M-1

Toni Pérez

registrades les tesis d‟aquests dos països amb l‟abstract corresponent. Fou primer en paper fins que fou passar en línia. Es fa per evitar repetir temes. A França qui porta les tesis és l‟equivalent del CSIC espanyol on disposen de la noticia de tesis en línia gratuïtament, tot i que fins fa poc feien pagar. Tenen uns bons índexs a nivell de descriptors. També disposen de base de dades: una és Thesa on recull projectes de tesis que s‟estan fent, també pel mateix, per no repetir les tesis. Thesa és totalment gratuïta i es té a través de l‟INIST. Un problema de Thesa és que per buscar temes en tesi no busquem temes genèrics ja que solen tractar coses molt concretes. A EUA tenen una gran base de dades de tesis, és de pagament però s‟aplega tot el que pot haver. Darrerament es fan grans crides a que totes aquestes investigacions tan poc comercials es posi a disposició de tothom en arxius de lliure accés. Es pretén que les tesis es vegin a text complert però això es voluntari i és l‟autor de la tesi el que ho ha de permetre. El TDX a Catalunya permet consultar a text complert les tesis doctorals. Els autors no paguen la digitalització de la tesi (sobre tot aquells que no troben editors per publicar-la, ho fan en línia) Si perden tota possibilitat de que el paguin per publicar, la difonen en línia gratuïtament però tampoc cobren res. Per altra banda, els serveix per difondre la seva investigació. A nivell de l‟Estat espanyol hi ha la base de dades de TESEO on consten de forma oficial i obligatòria, totes les tesis que es llegeixen a Espanya. Es fa una fitxa amb l‟autor, el títol, l‟abstract, els descriptors. Aquesta base de dades localitza totes les tesis perquè diu on s‟ha llegit i ha d‟estar allà. Tenen tesis des de l‟any 1976 i és d‟accés gratuït. La biblioteca virtual Miguel de Cervantes entre molts materials de digitalització que fa ha creat una base de dades de tesis a text complert paral·lel al TDX català, sempre que la persona autora de la tesi digitalitzi la tesi. El gran negoci de les tesis el tenen UMI Dissertation Services. Aquesta empresa manté un catàleg de tesis doctorals, de tot el món per facilitar el text complert de les tesis en cas d‟interessar. Primer incorporen les noticies del seu catàleg i difonen el catàleg en línia. Després si una tesi interessa, sempre a base de pagar aconsegueixen el text complert de la tesi (es paga a l‟autor de la tesi al preu que aquest vulgui cobrar i que normalment cobraria el mateix que

Bibliografia sistemàtica general. 2006-2007

N. Vela M-1

Toni Pérez

pagaria un editor, uns 2 o 3 milions de pessetes i que solen ser empreses mundialment famoses. Indirectament l‟empresa es queda una còpia. -

Resum:



Cada país té una pàgina.



Els arxius es poden consultar per Internet pocs amb text complert excepte UMI que s‟obté pagant.



Els Congressos.-

La IFLA fa una conferència anual però planificada amb 2 o 3 anys d‟antelament. La de l‟any 2008 es farà a Quebec amb un tema concret. La forma de funcionament dels congressos, una persona que s‟inscriu en un Congrés automàticament tindrà les actes amb la inscripció. Hi hauran tantes actes com persones inscrites al congrés. Això no vol dir que no tinguin ISBN però són limitades. Un cop inscrit, 2 anys abans es notifica al calendari de congressos que per X dia hi haurà un congrés sobre X tema i que la gent podrà tenir 3 opcions: 1) Pagar la quota i assistir. 2) Presentar una ponència i presenciar l‟acte. 3) Presentar una comunicació i presentar l‟acte. El que són comunicacions exposicions públiques ràpides estàn sotmeses a un comitè de control de qualitat i això originat per un pre print de la conferència. El que són ponències no i tampoc l‟assistència. Per tant es comunica amb 2 anys d‟antelació de la voluntat de fer un congrés, es dona la possibilitat a aquelles que vulguin presentar una ponència o comunicació i presentaran l‟abstract primer. Els que volen presentar una comunicació tenen 3 mesos per presentar el text complert de la comunicació. Es repartirà aquell text als assistents. Així els assistents podran sotmetre‟s a debat al respecte. No és el mateix les comunicacions que el que sortirà després al debat que hi haurà, ja que aquest provocarà que hi hagin modificacions en la comunicació abans presentada. Les ponències publicades seran diferents, molt sovint incorporen els canvis que s‟han donat fruit dels debats. Les ponències no són obertes a tothom sinó atorgades a personalitats en la matèria del congrés i diríem que són conferències sense límits de temps, normalment 1 hora per tant solen ser molt llargues. Després de les ponències no acostuma a haver debat per tant les ponències solen ser el mateix text que el que surt publicat després a les actes de congrés.

Bibliografia sistemàtica general. 2006-2007

N. Vela M-1

Toni Pérez

Des de fa molts anys la British Library s‟apunta a tots els Congressos i així té totes les comunicacions i ponències i munta una base de dades per tenir-les enregistrades. Índex de

Conferències de la British Library. Fan com l‟UMI però en congressos. A partir d‟aquí comercialitzen amb la informació, Els calendaris de Congressos: Surt anualment el International Congress Calendar que surt amb una noticia de 2 anys d‟antelació dels congressos que s‟oferiran i surten els congressos d‟una certa categoria. Té periodització quadrimestral que convoca el congrés, dates i matèria. D‟aquesta noticia fa 3 llistats: -

Llistat per temes.

Llistat per ordre cronològic.

Llistat per ordre geogràfic.

En línia s‟ha de pagar per rebre‟l. El publica una agència europea. La British Library com ja hem dit, té la patent d‟assistir a congressos i vendre les sol·licituds. A partir d‟aquesta base de dades amb gairebé 400.000 conferències i a partir d‟aquí cedeix la seva base de dades a OCLC una base de dades nord-americana molt famosa. Aquesta OCLC compra els drets de difusió dels registres de congressos de la British Library. Per tant també es poden consultar a través del Proceedings First de l‟OCLC. L‟OCLC té 2 bases de dades, la Proceedings per congressos i ponències i, la Papers First per comunicacions. Són 2 bases de dades paral·leles. al principi no hi ha indexades les ponències sinó les comunicacions. Altre implicat en els congressos és l’ISI Proceedings, també té una base de dades de congressos i que també té congressos el títol però no ponències, tot i que es poden demanar i te‟l localitzen. És pagant. Totes les comunicacions que fa la IFLA estan gratuïtament en línia. Els congressos que no tenen categories sempre a les revistes dins la professió a la part de miscel·lània o varietats apareixen. Revistes esportives, de metafísica o economia, sempre hi ha una part d‟agenda que informa sobre els congressos i no són tant importants com per sortir en les bases de dades abans comentades, però tenen també la seva corresponent literatura grisa, tot i que no queda indexada. Conference collections, Index of Proceedings, ISI Proceddengs... Les revistes i publicacions d’organismes de caire no comercial d’abast internacional que són considerades literatura grisa perquè són publicacions que es mouen dins dels associats.

Bibliografia sistemàtica general. 2006-2007

N. Vela M-1

Toni Pérez

Per exemple Amnistia international les trobaríem a Yearbook of International

Organization, per que llisten organitzacions internacionals, on tenen la seu, a que es dediquen i a més les publicacions que fa cada organisme. Són 5 volums el més important és el primer que té 2 parts i estan ordenats per ordre alfabètic. Apareixen fins a 30.000 organismes. Aquesta revista és molt important.

World of the Learning és altre revista del grup editorial Europa. Surt anualment un anuari, també per entitats, però en aquest cas universitàries. Apareixen els ensenyaments que poden programar acadèmies científiques, és a dir, organismes d‟ensenyament superior i ens parla de tots els països i les carreres així com els departaments. És interessant si es vol anar a completar altres carreres. No té índex per carreres estudiades sinó de llocs. Es disponible amb línia però si es paga. Buida 6200 universitats, 6600 instituts d‟alta recerca, 3000 museus i lo més gris de tot són les 26.000 publicacions. Altre més senzill dedicat a organitzacions científiques és la Guia d‟Associacions científiques d‟ensenyament aprenentatge. Hi ha 7000 organitzacions, congressos per tant tindrem actes de congressos. World Guide to Scientific Associations and Learned.

IEEE és una altre institució britànica que recull tot el món de la informàtica i és molt important en electrònica i informàtica. Recull quasi 360.000 de les que la majoria són literatura grisa si no d‟impacte però és important.

Directoris d'organismes que generen documents identificats dins de l'àmbit de la literatura grisa: tesis, actes de congressos, informes tècnics… Union of International Associations, International Congress Calendar, 47th edition. Brussels: UIA, 2007. 400 p. [quadrimestral] Disponible en línia a http://www.uia.org/meetings/mtonline.php

Union of International Associations, Yearbook of International Organizations: Guide to global civil society networks 2006-2007. 43nd. edition. München: Saur Verlag, 2006. 5 v.. Disponible en línia a http://www.uia.org/organizations/volall.php

World Guide to Scientific Associations and Learned Societies, 10th edition. München: Saur, 2006. 638 p. The World of Learning 2007, 57th Edition London: Europa Publications, 2007. 2 v. 2708 p. Disponible en línia a http://subscriberservices.ams.tandf.co.uk/books/main.html?site_id=WOL&request_type=trial

Bibliografia sistemàtica general. 2006-2007

N. Vela M-1

Toni Pérez

Reculls de tesis ABES, Sudoc-thèses, [Base de dades en línia] Paris: ABES, 1998—> [Consulta 02-04-2007] http://www.sudoc.abes.fr thèses  

CNRS, Thesa [Tesis i recerques en curs], [Base de dades en línia] Vandoeuvre-lès-Nancy: Centre National de la Recherche Scientifique, 1999— > [Consulta 02-04-2007] http://thesa.inist.fr 

MCU, Teseo: base de datos de tesis doctorales. [Base de dades en línia] Madrid: MCU, 1976—> [Consulta 02-04-2007] http://www.mcu.es/TESEO/teseo.html TDX: tesis doctorals en xarxa. [Base de dades en línia] Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1999—> [Consulta 02-04-2007] http://www.tdx.cbuc.es/

Networked Digital Library of Theses and Dissertations [Base de dades en línia] Virginia: ETD Digital Library, 1999—> [Consulta 02-04-2007] http://zippo.vtls.com/cgi-bin/ndltd/chameleon UMI. ProQuest Digital Dissertations. Dissertation Abstracts on Disc DISC 1861-1993; 1994- [Referències bibliogràfiques de més d'un milió de tesis doctorals i "màsters theses" presentades a més de 1.000 universitats i col·legis universitaris arreu del món, principalment als Estats Units i Canada] [Base de dades en línia] Ann Arbor: University Microfilm International, 1962—> [Consulta 02-04-2007] http://wwwlib.umi.com/dissertations 

Reculls d'actes de congressos i de ponències

BL. Conference Collections. [Base de dades en línia] Boston Spa: Britis Library Document Supply Centre [Consulta 02-04-2007] http://www.bl.uk/services/document/conference.html = 500.000 títols d’actes i comunicacions des de 1893. BL. Index of Conference Proceedings. London: British Library, 1970—> annual over 450,000 conferences ISI. ISI Proceedings [Índex de la literatura publicada sobre conferències, simposis, seminaris, col·loquis, convencions, etc. d'un ampli nombre de disciplines. La cobertura és internacional i la informació, que s'extreu de llibres, revistes, informes, sèries i col·leccions de prepublicacions, s'ofereix des

Bibliografia sistemàtica general. 2006-2007

N. Vela M-1

Toni Pérez

del 1990]. Philadelphia: Institute for Scientific Information, 1990—> [Consulta 02-04-2006] http://isiknowledge.com/isip OCLC, FirschSearch – ProceedingsFirst. [Base de dades en línia] Ann Arbor: Online Computer Library Center, 1993—> [Consulta 12-04-2005] http://newfirstsearch.oclc.org = 74.000 actes OCLC, FirschSearch – PapersFirst. [Base de dades en línia] Ann Arbor: Online Computer Library Center. 1993—> [Consulta 12-04-2005] http://newfirstsearch.oclc.org = 2.378.000 comunicacions

Informes tènics i altra documentació

CNRS, Article@INIST - monographie. [Base de dades en línia] Vandoeuvrelès-Nancy: Centre National de la Recherche Scientifique, 1999—> [Consulta 02-04-2007] http://services.inist.fr/ monographie  EAGLE, SIGLE: System for Information on Grey Literature in Europe. [Base de dades en línia] Then Haag: European Association for Grey Literature Explotation, 1980—> [Consulta 12-04-2005] http://www.kb.nl/infolev/eagle/frames.htm = 833.000 documents Comentaris de la pràctica 6: S‟ha de donar el volum i la pàgina on és quan el que es cita és en paper.

Bibliografia sistemĂ tica general. 2006-2007

N. Vela M-1

Toni PĂŠrez

Bibliografia sistemàtica general. 2006-2007

N. Vela M-1

Toni Pérez

TEMA XV: LA PREMSA DIÀRIA. - Presentació dels arxius oberts i de la premsa diària. Els arxius oberts és un tema molt recent i en debat i pretén fer publicacions científiques obertes a tothom. És un tema a debat perquè hi ha molts interessos a cobrar per les publicacions: interessos amb altres editors ja que publica per vendre; interessos també per part dels autors dels articles que haurien de cobrar per publicar i queden perjudicats si es publiquen, interessos per les bases de dades que donen accés complert que normalment estan vinculades a institucions que paguen pels seus serveis, interessos per a la ciència en general, accés al món subdesenvolupat. Tot això ha generat un moviment des dels anys 30 que intenten crear un entorn net on els autors puguin penjar els seus treballs lliurement i que això sigui accessible a tothom. Això però suposa una infraestructura, cal gestionar el lloc. Moltes biblioteques nacionals i universitàries s‟han ofert per gestionar una empresa d‟aquest tipus. També s‟ha considerat crear tants arxius oberts com matèries hi ha disciplines, sempre des d‟un punt de vista erudit. És un moviment que funciona a través de voluntariat. Definicions: al dossier de l‟ODLIS (diccionari de termes de Biblioteca en línia, és gratuït). - El gestor rep el document el posa en línia i el manté arxivat en dipòsits adients. L’accés obert és una nova forma de publicació acadèmica que té com objectiu informar i alliberar a investigadors i biblioteques dels preus i les limitacions que imposen els editors. En trencar el monopoli dels editors l‟accés a la informació és més democràtica a l‟hora que manté els drets d‟autor i del seu copyright de manera que continua sent l‟autor el propietari i si algú l‟extreu sense citar-lo pot ser demandat. Tot és a text complert. Open Acces vol dir disposar lliurement d‟articles i documents en línia sense cobrar. La disponibilitat d‟aquests tipus de publicació és Internet lliurement. Els usuaris poden fer qualsevol cosa excepte substituir el nom de l‟autor original per cap altre. Per part dels autors mantenen la integritat de tot el que pengen i tenen dret a ser reconeguts. * E-LIS és un arxiu obert de Biblioteconomia i Documentació. * E-Print in Library and Information Science. És un conjunt de biblioteques britàniques que ho gestionen però amb voluntariat. Aquí els estudiants poden penjar els seus treballs. Abans se‟l miren i demanen un abstract de l‟article en anglès prèviament al treball.

Bibliografia sistemàtica general. 2006-2007 -

N. Vela M-1

Toni Pérez

La problemàtica dels arxius oberts.

Aquesta ha estat molt potenciada pels editors. El que més s‟ha qüestionat ha estat el Control de Qualitat. Com que es pensa que tothom pot penjar el que vulgui, ningú se‟ls mira la informació es de dubtosa qualitat, la qual cosa no passa amb les revistes. Amb aquest aspecte hi ha 2 vies: 

Treballs pre- print: que es pugui penjar abans de ser imprès, el que no permet control de qualitat.



Treballs post- print: hi ha autors que pengen després d‟haver imprès en paper per tant hi ha un control de qualitat previ, el de la impressió i després es penja.

Altre avantatge és que els articles es mantenen sempre, la qual cosa té a veure amb la preservació digital. -

LA PREMSA I CATÀLEGS COL·LECTIUS DE REVISTES.

La premsa entesa com a difusió immediata de la revista des del moment en que es produeix. La gent que fa història de la premsa diu que des de que el món ho és la gent ha tingut interès en contar el que passava. L‟èpica era una forma de contar el que passava com la Il.líada, i no deixaven de ser cròniques del que passava. Això demostra l‟interés que sempre ha tingut la humanitat per saber el que passava. Les primeres revistes amb intenció de contar el que passava es remunta al s. XVI. Eren fulls colants publicats al Centre d‟Europa i que es deien les Gazetes però no tenien periodicitat ni anaven numerats. Les Gazetes no es regularitzarien fins al s. XVII amb el nom de Diari de París... Aquestes publicacions mantenien el títol una numeració correlativa i el propòsit d‟anar publicant. Però la freqüència no era diària sinó que es podia considerar premsa diària quan sortia 4 cops a la setmana, i a nivell periodístic també. La data clau de la premsa diària per exigir més freqüència fou la invenció del telègraf a finals del s.XIX i principis del s. XX. El telègraf suposava rebre la informació de la noticia de forma immediata. A partir d‟aquí poder portar a terme la premsa diària que es coneix actualment en contraposició de la premsa no diària on les noticies no són d‟última hora. Dins el món de la premsa per diferenciar-la de la no diària, els teòrics distingeixen de tipografies de premsa i de revistes i que serien: -

Premsa diària: publicació.

Premsa no diària: té restringida la immediatesa de la noticia i es poden distingir:

Bibliografia sistemàtica general. 2006-2007 o

N. Vela M-1

Toni Pérez

Periòdics publicats amb interès comercial i difosos via comercial. Aquests corresponen al 80%. Solen ser publicacions il·lustrades amb text. Dins d‟aquestes les hi ha dos grups: i. Barates: les de difusió tipus quiosc. ii. Les cares: que són de divulgació però no sempre es troben als quioscs i calen

subscripcions.

Però

també

volen

fer

diners

amb

comercialització i sense ser erudits. o

Associacions científiques: associacions professionals considerades també comercials el que no vol dir que es subvencionin amb les quotes dels usuaris. Solen fer les escoles professionals. Un exemple seria ITEM.

Haouses Journals: publicacions internes de llocs determinats com per exemple el Full dels Dijous, alguna biblioteca que faci alguna publicació.

Revistes de traduccions: que publiquen traduccions d‟altres revistes “Cientific American” per exemple són publicacions que fem en un país i són traduïdes en altres països. Acostumen a traduir els articles entre 5 i 6 mesos i són la base d‟aquestes revistes.

Avenços o Progress in: solen ser molt cares i ofereixen els millors articles sobre aquell tema publicat arreu del món. Surten un cop l‟any i són molt cares. Es paga a l‟autor i a l‟editor, d‟aquella revista que té l‟article seleccionat per l‟avenç.

Articles en línia o articles Journals que hi participen de tota la varietat.

Bases de dades de premsa retrospectiva.

Cercadors de noticies.

Tots els diaris mundials tenen edicions digitalitzades consultables en línia i consultables en CD. La gratuïtat és relativa a cada diari i aquestes digitalitzacions abans es feien en microfilm. Les actualitzacions actuals són molt recents i UMI va dedicar-se a fotocopiar sumaris de revistes antigues tals com New York Times, per tal de fer un seguiment de la política del s. XIX per ex. Això surt als índex de sumaris de premsa diària”.

Periodicals Context Index (PCI) estan ordenats per matèries. Va bé per qui vulgui fer una història d‟algun lloc. Només són sumaris. Dels últims 200 anys de 1770 a 1990. També hi ha un PCI Espanyol. És un cas poc freqüent ja que la majoria de diaris en l‟actualitat estan en línia. És una base de dades el PCI. El cas actual tenim agències de premsa que es dediquen a buscar les noticies del dia i oferir aquesta cerca públicament a canvi de diners. Són cercadors de la premsa diària. La primera agència d‟Espanya fou BARATZ però plegà al 2002, buidaven tota la premsa diària d‟Espanya, en qüestions de política, economia...

Bibliografia sistemàtica general. 2006-2007

N. Vela M-1

Toni Pérez

ICONOLE és també de pagament i funciona des de gener del 2001. És premsa diària i pot interessar-li també a aquells que tinguin interès en fer un seguiment sobre un determinat tema. És pagant. Altre de semblant és la premsa diària que ofereix el Google que de fet, és restringida perquè dona notícies nord-americanes.

Press Today buida premsa italiana. És gratuït però de premsa espanyola tenen poca. Buiden diaris des de 1973. Es pot buscar per tema i seleccionar d‟idioma. Per exemple, si busquem espanyol i biblioteca ens dona resultat d‟articles que ens parlen de biblioteques a Espanya.

VILAWEB, presenta notícies en català. Són noticies relatives a Catalunya. Perodista digital.com: és un dels diaris digitals que compilen diaris digitals però és una mica sensacionalista. Es totalment gratuït però dona l‟enllaç de tots els diaris de tot el món sempre que aquests siguin oberts. És una pàgina aquesta molt recomanable perquè té informació immediata de tot el món. La biblioteca de la universitat autònoma de Barcelona també té una base de dades periodística i li diuen EL QUIOSC que té tant base de dades de premsa com d‟agències de premsa. La connexió és gratuïta amb l‟enllaç depèn del diari.

IDAS hi ha una associació europea que acull a llengües minoritàries que potencien les llengües a través de la premsa diària. És d‟accés gratuït i un abast europeu.

Ephemeris: és un diari fet en llatí, publicat en Varsòvia. Són notícies actuals però traduïdes al llatí i surt setmanalment. La Unió Europea té un diari oficial traduït a les llengües oficials de la UE i es poden trobar les qüestions legals. No confondre amb el Diari Oficial de la Unió Europea que és on es publiquen les resolucions. Aquest només publica notícies i es diu (el de noticies) “El sítio de Europa”. Les agències informatives són els que venen les noticies als diaris. Les agències són REUTERS, CNN, ACN, EUROPA PRESS, EFE... Hi ha una agència que parla de noticies que el que fa és llegir-te la noticia de part teca d‟allò que tu desitges, és a dir, són noticies per encàrreg i és de pagament. ACN treballen sota demanda, el buidatge és més exhaustiu d‟altres que també en buiden. Agència Catalana de Noticies.

Bibliografia sistemàtica general. 2006-2007

N. Vela M-1

Toni Pérez

COLIPSA és una agència informativa que també buida a la carta noticies que es demanen. Les bases de dades buiden premsa són Boston Spa: Serials. La British Library se subscriu al diari per vendre còpies. També la base de dades del CBUC que té revistes totes localitzables. També Article INIST recull bases de dades de diaris. Espanya també té una connexió important de revistes al Consejo, Catalogo CSIC Revistes. Myriade és una base de dades de revistes del catàleg col·lectiu de França però és de pagament. També Article First de l‟OCLC i és de la British Library. REBIUN com a catàleg col·lectiu té una quantitat de revistes considerable. -

PREMSA GRATUÏTA.

Aquesta ha tingut gran expansió en l‟actualitat i que cada cop s‟escampa més. La primera revista que va sortir fou Metro a Estocolm l‟any 1995 són noticies de tipus popular, tractades de forma superficial però de gran interès social. Aquesta premsa es difon al carrer en punts de gran circulació de gent. Tant Metro com 20 minuts són internacionals. El Què i l‟ADN que és del grup Planeta. Els setmanaris: “Directa”, l‟ “Accent”, “ECO”, “Oxigeno”, “BNC Press”, “Infomercats”, “Infotram”, “Punt TMB”, “Info Catalunya”, “PG”, són totes de premsa gratuïta. “Solidaridad obrera”, “Lluita”, “Allibera‟t”, “Revolució”, “Crack”, “Gol”, “La gran ilusión”, “Teatre”, “Insert TV”, “Vacaciones”, “Musikopoint”, “Botonga”, els diaris de barri. Moltes d‟aquestes revistes són efímeres, es publiquen durant un temps i es deixen de publicar al poc temps.

Bibliografia sistemĂ tica general. 2006-2007

N. Vela M-1

Toni PĂŠrez

Bibliografia sistemàtica general. 2006-2007

N. Vela M-1

Toni Pérez

TEMA XVI: LES BIBLIOGRAFIES UNIVERSALS -

Monografies antigues o control bibliogràfic retrospectiu o control patrimonial retrospectiu.

En principi s‟inventariava tota la producció escrita. En principi hi havia dos tipus d‟imprés i el no imprés, la IFLA va acordar allò manuscrit és una còpia. L‟inventari del patrimoni escrit el punt d‟arrencada el tindria en el moment del primer imprès fet, per tant ens remuntem al s.XV. Dins dels impresos hi ha un tipus de documents: hi ha els documents xilogràfics (fusta gravada amb la possibilitat d‟imprimir un text). Però s‟entén per un text imprès aquell fet amb lletres mòbils que es poden variar, no el xilogràfics. Els documents xilogràfics eren previs al s. XV. La data més antiga doncs seria el primer imprès existent com a material retrospectiu i acabaria quan comencés la primera bibliografia corrent. És a dir, allò de les bibliografies nacionals per

dipòsit legal, s‟acabaria en aquest moment. Per tant documents impresos de tipus mòbil són els documents retrospectius que comencen amb el primer document imprès fins a la primera bibliografia nacional. Qui va fer les Biliografies Retrospectives? Cada país era responsable d‟agafar la seva bibliografia retrospectiva segons la IFLA. El primer llibre de la llista a Alemanya el va fer Gütemberg per exemple. Però com es fa per fer un recull de la bibliografia retrospectiva? Això té el problema que no podem fer lleis que afectin al Sr. Gütemberg ni que limiti aquests tipus d‟escrits. Aquests reculls es fan revisant els catàlegs i bibliografies antigues per tal de fer el que es diu, catàlegs patrimonials. Cada país hauria de fer el seu i ha de descriure‟ls segons un catàleg de llibres ISBD (A) Antiquarian. Tot el procés es complexa i utòpic ja que s‟han perdut llibres al llarg de la història i que es coneix de la seva existència. Per altra banda, abans es feien bibliografies per temes però no per saber tot el que s‟havia fet en un punt, de manera que eren bibliografies sui generis. Cada país ha de fer la seva però que es diu de tota una regió, un Estat, un territori. La IFLA l‟és igual, si cal duplicar o no és igual, la IFLA no s‟hi fica. Al llarg de la història els països han canviat fronteres, aleshores aquelles bibliografies de països que han desaparegut, cóm es conten? La bibliografia es conta sota el domini actual. Per tant l‟evolució de les fronteres al llarg de la història és altre problema, tot i que amb el nom d‟aquell moment. Continua sent una polèmica.

Bibliografia sistemàtica general. 2006-2007

N. Vela M-1

Toni Pérez

Per últim, qui paga? Si cada país s‟encarrega de la seva bibliografia retrospectiva, aquest és el que l‟ha de pagar. La base d‟aquest patrimoni escrit són els llibres impresos en un territori i a aquesta base s‟afegeixen llibres que parlin d‟un territori encara que no estiguin fets en ell. Això no és obligatori. S‟afegirien també persones de prestigi d‟un país i que s‟han traduït en altre idioma. És a dir, aquells llibres importants catalans però fets fora de Catalunya. O també aquells impresos per autors nacionals o aquells en la llengua del territori impresos fora. La bibliografia retrospectiva.Estaven ordenades per temes o per professions o inclús per autors. Són totes elles molt diferents però classificables en bibliografies catalanes retrospectives. En qualsevol cas no són catàlegs comercials si no qüestions de la difusió de la cultura. Portaven uns catàlegs que eren Messcatalogs per a fires de catàlegs de llibres que formen les primeres bibliografies però no eren completes i eren comercials. La Bíblia de Gütemberg (1455).

Sinodal Aguilafuente (Segovia 1472): és va descobrir fa uns 20 anys. És un acta de congrés d‟un Sínode de bisbes. També tenim el que va ser considerat el primer llibre imprès a la Península i és a València 1474 primer llibre als Països Catalans i només en queda un exemplar ala biblioteca nacional de València. Aquest era un recull o inventari de Poesies inventades dedicades a les Mare de Deu, la majoria són en català. Donaven un guardó per animar a la gent que fes poesies: un tros de roba era el premi i un mantell per a la Mare de Deu. Bibliografia Fotocop I 20/4/07 -

Bibliografia patrimonial de tots els països IFLA Publications.

Bibliografia /Luigi Balsamo

Introducción a la bibliografia / Juan Delagado Casado.

Les bibliografies patrimonials antigues.Gesner fou el primer en fer una bibliografia inventariada, fou al s.XVI i va suposar una bibliografia clau. Gesner era suïs nascut a Zurich i que visqué de 1516-1565. Era metge i estava

Bibliografia sistemàtica general. 2006-2007

N. Vela M-1

Toni Pérez

convençut del poder de curació de plantes i animals i va viatjar per Europa recollint mostres de plantes i animals i també visitava convents i biblioteques, buscant llibres i manuscrits que tractessin d‟això. En el seu viatge va veure que els turcs havien arribat al Nord d‟Europa, a Budapest on cremaren unes de les biblioteques més importants d‟Europa Oriental. Aleshores va pensar una segona causa per fer la bibliografia. Va pensar en queda una llista impreca de llibres perquè la guerra destruïa i així faria una llista testimonial del que ha escrit la humanitat.

Biblioteca Universalis fou el títol de la seva bibliografia i amb ella va aplegar 12.000 llibres impresos, en algun cas barreja algun manuscrit que va ordenat alfabèticament per autors i que va escriure en llatí perquè era una llengua comuna a tot el món. En llatí s‟ordenen per el nom de pila i a continuació el cognom. Aquesta bibliografia la va publicar al 1545. Al 1548 es publica un volum de temes, és a dir, crea una classificació temàtica dels autors aplegats i li surten 21 temes i a més 1/3 de la seva bibliografia, la publica al 1555 com a apèndix a la seva Biblioteca Universalis on inlcou 3000 llibres més. La Bibliografia Universalis fou considerada la primera bibliografia mundial i es considera el pare de la bibliografia per fer un inventari d‟allò que la humanitat ha pensat. Gesner va morir jove d‟una embòlia. La seva bibliografia fou continuada per alguns autors. La Base temporal: -

Aplicació de la impremta com a inici i ,

Aplicació de la bibliografia corrent com a acabament.

Base territorial: -

Europa i a cada país el seu primer llibre imprès.

Base política: -

Límits político administratius actuals.

Base de recerca: -

Repertoris bibliogràfics antics i

Catàlegs de biblioteques amb fons antic.

Base normativa: -

Dictada per la IFLA en referència al control del patrimoni bibliogràfic retrospectiu.

Base legislativa: -

Cap: no poden fer cap base normativa per aplicar un control perquè no se sap que hi ha.

Bibliografia sistemàtica general. 2006-2007

N. Vela M-1

Toni Pérez

Gesner Draud

Draud

Antonio

Maruccelli Drouyn Savonarola

Nicolas Antonio al s.XVII que va fer una Biblioteca hispana que tot imitant Gesner va fer l‟inventari de totes les obres fetes per autors catalans i va imitar la metodologia de Gesner. George Draud fou un dels continuadors de la bibliografia de Gesner. Visquè entre 1593 1635. Era pastor de l‟església alemanya i coneixia l‟obra de Gesner i pensà en actualitzar-la, pe`ro va pensar que era difícil de consultar i va presentar la seva bibliografia dividida en 3 apartats:

Bibliotheca Classica, aquí llista les obres en llatí i grec impreses tals com la Il.liada o la Odisea. Estem en el Barroc i el Renaixement. Bibliotheca Librorum et Manicorum aplegava llibres de biblioteques del centre d‟Europa: Holanda, Alta Alemanya i Baixa Alemanya.

Bibliotheca exotica aquí posa les altres llengües, com la llengua anglesa. Creu que s‟ha de fer això per saber com ha pensat la humanitat i de quines eines disposa aquesta. També l‟interessa deixar clar que no feia un simple inventari. Els casos de Maruccelli, Drouyn i Savonarola són casos que no aconseguiren editor. El primer, Maruccelli era florentí, visqué entre 1625-1703 i va reunir una immensa bibliografia on es trobessin tots els llibres impresos amb el títol del manuscrit. Maremagnum Omnium

Materialim sibe index Universalis Alfabeticus. Tractà la totalitat de totes les matèries. Com que no estava editat era un manuscrit. Aquesta obra consta de 111 volums. Pel que fa a Drouyn era doctor de la Universitat parisenca de la Sorbona i parlamentari a París i va redactar Assaig de bibliografia Universal, en francès on pretenia reunir el màxim de llibres fins a finals del s.XVII i aquest llibre es conserva a la Biblioteca Nacional de París amb 321 volums. Aquest tampoc va veure publicada la seva. Pel que fa a Savonarola també morí al 1748 i deixà un manuscrit on també sembla que aplega immenses quantitats de llibres Orbis literatis Universus i reuneix fins a 1700. El manuscrit eren 40 volums a gran foli però varen ser robats de la biblioteca de Parma i no van ser retornats.

Bibliografia sistemàtica general. 2006-2007

N. Vela M-1

Toni Pérez

A partir del s. XVIII es veu que era impossible acotar en una llista tot lo imprès. Es va intentar no inventariar tots els llibres sinó els millors llibres, tot lo contrari del que s‟havia fet fins al moment que s‟havia intentat, inventariar tot. Al peu d‟impremta dels manuscrits apareix d‟un pertany o d‟un es va fer el manuscrit, d‟un pertany. Això s‟ha de mirar tant en biblioteques antigues com en catàlegs antics que és el preu d‟impremta que indica on s‟ha fet. Un cop trobat el llibre el descriuríem de forma uniformitzada perquè tothom hi pugui accedir i intercanviar informació. Les línies actuals sobre control, molts centres digitalitzen ja que per demanar-los no cal demanar permís a l‟autor. Aquells llibres on l‟autor fa més de 70 anys que ha mort es podrà imprimir. D‟aquells llibres amb més de 40 anys amb comentaris no es pot imprimir sense el dret dels comentaris perquè aquest pot reclamar drets d‟autor. No cal ni que sigui comentada sinó transcrita ja que poden haver abreviatures no es podran imprimir sense la voluntat de l‟autor. Per això cada com es digitalitza més. Els primers catàlegs de llibres es consideraven que s‟havien fet per vendre i no per inventariar, en canvi Gesner si que tingué aquesta intenció. Els autors al s.XVII-XVIII van veure que un sol no podia recopilar i que no era fàcil trobar editors. Canviarien les limitacions humanes per fer reculls: Baillet i Niceron farien una llista de llibres però només dels millors llibres, per tant ja tenien un matís. Baillet era francès, professor a la Sorbona (París) i bibliotecari del president de França i entre 1685 i 1686 va publicar una bibliografia amb els millors llibres de cada matèria: Crítica dels

erudits sobre les obres més importants dels autors. Aquesta llista l‟abordà per temes i van sortir 9 volums però l‟obra va quedar interrompuda i com tenia una cultura de lleis, va començar pel volum de gramàtica, filologia,...El pròleg diu que pensa que amb el recull que fa afavorirà els recursos científics i així els erudits arribaran més lluny en els seus estudis si coneixen els llibres la lectura dels quals és indispensable. Creia en la inutilitat de moltes obres. La seva obra va tenir un ressò social i polític. La seva actualització li va portar problemes perquè es tractava d‟una bibliografia selectiva i aquells que no eren triats es queixaven. Amb això va topar amb algun, que deia que la categoria filològica de l‟Ecole Royal era millor que la publicada per la dels Jesuïtes i això es discutia en una revista.

Bibliografia sistemàtica general. 2006-2007

N. Vela M-1

Toni Pérez

Niceron, Sean Pier (1685-1738) francès que volgué fer un recull dels texts més significatius de la seva època, però en comptes de recopilar-los per temes si no per autors de qualsevol matèria i dins de cada autor les seves millors obres. Aquest va ser un preil·lustrat que va formar a Voltaire i a la classe il·lustrada de la Revolució francesa. La seva obra: Memòries per servir a la història dels homes il·lustres de la República

de les lletres amb un catàleg de les seves obres. L‟obra va ser publicada entre 1727-1747 quan es va publicar ell, havia mort i són 43 volums. L‟obra està ordenada alfabèticament per autors i diu que tot està comentat per ell i que quan una obra cita algunes edicions, cita les millors. Va publicar-se un índex en l‟últim volum on agrupava textos per temes i va ser el text en que es va basar el primer que va fer una bibliografia catalana. Torres Amat que va fer una bibliografia Memorias Diccionario crítico de las mejores obras catalanas, feta un segle més tard, al XIX. Hi havia molta bibliografia de botànica i de jurisprudència per a ensenyament d‟ordres religioses i de científics en aquesta obra. Al s. XIX torna a canviar la ideologia de les bibliografies encara no eren un treball compartit i qui agafà el relleu fou altre àmbit professional: el dels llibreters erudits. Aquelles persones que tenen un negoci de llibres antics i tenen com a usuaris aquells erudits que encarreguem edicions antigues. Les edicions també serien selectives on ressaltaran els millors textos entre una mateixa obra. Es collirà aquelles edicions ben complerta i anotada. Aquest recull de textos es fa no pels més venuts sinó per la demanda dels erudits però també són triats aquells textos més bonics, bibliòfils, aquells amb gravats interessants, amb un disseny important i dins d‟aquí entrarien edicions especials i que no hi queden més de 2 o 3 al món. També era un criteri que fos bonic i que quedessin pocs. Brunet (Jacques, Charles) 1760-1867, va fer ell. Era fill de llibreter i va pensar en fer un manual pels llibreters per deixar clar quins eren els millors llibres i evitar l‟especulació dels preus dels llibres. Va anar publicant contínues edicions fins arribar a la 5a i última en 6 vols. És una obra que actualment es publica i molt famosa. Reuní unes 47.500 obres per ordre alfabètic d‟autor i volia reunir els llibres dels que quedaren pocs exemplars preciosos i també aquelles obres estimades sobre tela, mena de temes escrits en qualsevol llengua, antigues i modernes agafen des del orígens de l‟impremta a 1860-65 aprox. Les edicions anteriors a la 5a és que tenen menys volums però hi ha en comú totes 5 en que l‟últim volum es dedica a la taula metòdica: classificació per matèries de les 48.000 obres.

Bibliografia sistemàtica general. 2006-2007

N. Vela M-1

Toni Pérez

S‟inventa una classificació que es l‟anomenada Brunet, agrupant els coneixements humans en 5 apartats i les seves respectives subdivisions. Aquesta classificació es va imposar a totes les biblioteques nacionals a mitjans del s. XIX que no en tenien. És va importar a Amèrica la Library of Congress la van aprofitar dita classificació Brunet o classificació per a bibliotecaris. També per Mèxic i llatinoamericà. El sr. Dewey va fer la seva classificació a partir de la de Brunet, si bé aquesta tenia 5 temes, la de Dewey en tenia 10. A mesura que la Dewey i la Decimal van introduir-se, la Brunet va desaparèixer però en aquelles bibliografies on no les van incorporar, segueix estant la Brunet per ser la primera. Actualment a part de reprints existeix un DVD. Les noticies van per ordre alfabètic d‟autors i no es donen totes les obres de tots els autors i no totes les edicions sinó només les millors. Dona citació bibliogràfica, moltes obres citades porten comentari. També apareix el preu del llibre sempre i quan aquest estigui imprès en el llibre, la qual cosa no era freqüent perquè això implicava que no es pogués cobrar més per ell. També contenen la taxa de llibre, que és el preu que els llibres han assolit quan ja estaven exhaurits, seria la revenda i és del que viuen els llibreters de segona mà. Brunet sempre donava el preu del llibre i el que donava el llibreter. El preu sempre es dona en la moneda del llibreter i també posa el nom del llibreter, per ex: a Bailly li costa 20 francs un llibre que el ven a Renouard per 30 francs. Això es veu al recull de Brunet: 20 fr Bailly; 30 fr Renouard. Aquesta seria la taxa i serveix per valorar el llibre. Més tard s‟afegiria l‟any en que es demanava el preu concret. Això es donaria després de la 2ª Guerra Mundial. El preu que es marca sol ser l‟oficial però no el que realment paguen per aquest llibre que no és el preu imprès. El preu en taxa sempre va acompanyat del nom del llibreter. La Tabla Methodique de Brunet sempre apareix a l‟últim volum de cada edició i és una classificació. A continuació venen tots els llibres amb el número de classificació corresponent. Es dona un número per llibre. La importància de Brunet fou brutal ja que les primeres bibliografies del s.XIX i principis del XX totes classificaren les obres amb el sistema de Brunet i totes o la majoria posaven també el preu o taxa dels llibres per tant amb el nom dels llibreters.

Bibliografia sistemàtica general. 2006-2007

N. Vela M-1

Toni Pérez

La crítica fou que aquells llibres de llengües Romàniques i Clàssiques hi ha poca tria, així com de llengües germàniques i eslaves. A Brunet li va sorgir un competidor alemany Graesse que era un erudit professor de literatura de la ciutat de Greese protegit per August II de Saxonia i va decidir que la cultura eslava i la cultura germànica faltaven. Va fer el llibre Tresor de livres rares et precieux en francès, perquè era la llengua més important en aquell moment. Eren 7 volums i un suplementari on va reprintar els criteris de Brunet, ordenant les obres per ordre alfabètic, per autors i també oferia la taxa. Apareixen gairebé tots els llibres de Brunet més algunes obres de cultura germànica i eslava. Conté més de 100.000 llibres d‟obres rares, de luxe amb comentaris per saber distingir entre els llibres fraudulents i no té el preu. Va ser bibliotecari a Saxonia. Brunet va enviar a Graesse als tribunals per haver-se copiat perquè va posar els mateixos llibres i edició que Brunet. Però l‟obra de Graesse no portava una classificació per tant no tenia la taula metòdica, per tant no estaven classificats per temes com la de Brunet. A finals del s.XIX es torna a pensar a fer el catàleg mundial de llibres però que no sigui selectiu. Dos belgues van decidir treballar en equip, també en demanar subvencions que la van treure de l‟Administració pública belga. Eren P.Otlet i La Fontaine creen al 1865 un institut internacional de Tipografia amb seu a Brussel·les i amb el propòsit de copiar les fitxes de totes les bibliografies per fer un fitxer mundial i d‟hora van veure que no donaven abast. Es van adonar de que s‟havien de donar una ordenació per matèries i aleshores van passar la Dewey a la CDU. Van abandonar la idea del catàleg mundial de llibres i van apadrinar la CDU a la Federació Internacional de Documentació (FID). La FID existeix des del 1938, va venir la guerra i no seria fins al 1947 que la UNESCO aprovà un projecte que es diu Catàleg Col.lectiu Europeu, que més tard la IFLA transformaria en el Catàleg

de Control Bibliogràfic Universal. En resum els catàlegs de llibres antics ordenats per autors, la majoria del s. XIX no tots porten taxa però la majoria la portaven (preu + el nom del llibreter que el ven i el compra). La taula Methodique és una classificació on haurem de buscar el nostre tema. Trobem el tema amb un número de classificació on figuren autors i títols que han fet obres sobre algun tema. Anem al corpus de l‟obra i trobem el llibre que portarà un llibre entre claudàtors.

Bibliografia sistemàtica general. 2006-2007

N. Vela M-1

Toni Pérez

De vegades el número remet bé, però d‟altres remet a una entrada cega o a una nota a peu de pàgina. Època moderna.Actualment hi ha bases de dades on hi ha llibres i els preus pels quals s‟han venut. Hi ha diverses bases de dades però la més coneguda és L’Argus du Livre de Collection que surt cada any i que publica sobre les vendes fetes des del 2000 aproximadament. Surten un volum cada any i per consultar-la en línia s‟ha de pagar. Aquí apareixen les vendes de llibres sempre que superin els 85 €. L‟obra va ordenada per índex de llibres però té també índex d‟autors i temes. Figuren llibres d‟arreu del món, són vendes fetes a França però no vol dir que siguin francesos. A final de tot també figura la taxa. Els símbols: la Identificació, es dona per què el llibre està citat, però no es dona la Localització perquè són vendes particulars, ni el símbol de la compra perquè posa el preu però el llibre està venut. Aquesta és de les col·leccions més famoses i són equivalents. A part d‟això hi ha webs de llibreters que no són necessàriament de llibres antics. IberLibro és un catàleg amb uns 2 milions de llibres antics, d‟Espanya i Iberoamericà. Aquests catàlegs si que els podem comprar perquè els tenen a la llibreria. Aquí són identificats i localitzats i es poden comprar. Paul Ottlet i Henri La Fontaine copiaven fitxes biblioteca per biblioteca i tot i rebre subvencions de Bèlgica, van veure que era impossible fer un catàleg mundial de llibres. Però van convertir la Dewey en la Classificació Universal Decimal i també Paul Ottlet va avançar en la Documentació i no els llibres i va dedicar-se a les revistes, fent un manual de documentació que encara avui es té en compte. Hi ha una pel·lícula titulada L‟Home que va voler classificar el món referida a Paul Ottlet. Al 1931, Paul Ottlet i La Fontaine van transformar l‟Institut Internacional de Bibliografia, en l‟Institute Internacional de Documentació. Al 1937 es canviaria per a Federació Internacional de Documentació. Finalment al 1988 va passar a dir-se Internacional Federation For Information and Documentation (FID). Al 1927 la IFLA va retornar la idea de fer un catàleg mundial de llibres a Escòcia. La IFLA amb la UNESCO van celebrar a París un congrés al 1977 on van redefinir com havia de ser el catàleg mundial de llibres. Cada país havia de fer el seu catàleg limitat al seu territori. Aquesta compilació es dividia en 2 parts: a) llibres moderns i b) llibres antics.

Bibliografia sistemàtica general. 2006-2007

N. Vela M-1

Toni Pérez

Pel que fa als llibres moderns, es crea la Llei de Dipòsit Legal que obliga als impressors a donar exemplars a l‟Administració Pública. Pel que fa als llibres antics, no hi ha llei només que s‟han de conservar en institucions de llibres antics. Els llibres s‟han de descriure per ISBD amb el programa electrònic del MARC. Tot això ho redefineix la IFLA. Cada catàleg el farien en una llengua amb símbols propis de cada qual. Per recordar i com a homenatge a Gesner s‟ha creat el catàleg de la Biblioteca Universalis feta per la UNESCO on s‟ha intentat introduir tots els llibres del món, acollint els exemplars que té la Biblioteca d‟Alexandria que tracta de recollir llibres de tot el món. La Biblioteca universalis és va crear al 1995. Aquesta posa en èmfasi que els llibres estiguin digitalitzats. El món de la digitalització funciona molt bé, sobretot pel que fa al tema de les imatges.

The european library és una biblioteca digital.

Bibliografia sistemàtica general. 2006-2007

N. Vela M-1

Toni Pérez

TEMA XVII: LES BIBLIOGRAFIES HISPANES RETROSPECTIVES. Història de la Bibliografia hispànica retrospectiva.Llistes de llibres, bibliografies eren manuscrits fins que van sortir impresos. Els manuscrits dins la codicologia. Les llistes de llibres impresos comencen al 1472 amb el Sinodal d‟Aguilafuente. Llibres que tracten el tema fou el de José Fernández Sánchez Història de la bibliografia en Espanya. Arriba fins al s. XIX. Fou bibliotecari a Madrid però els seus coneixements bibliogràfics els adquirí a Moscú on va estar com a exiliat i quan tornà a Espanya, treballà a la Biblioteca Nacional de Madrid. Paral·lelament hi ha la Introducción a la bibliografia de Juan Delagado Casado, de l‟any 2002 i té un apartat de retrospectiva bibliogràfica però està més vinculat a les dades. 

La base temporal.-

El 1472 es comencen a fer llibres de forma mecànica. L‟acabament pot ser bé al 1900 quan es comença a publicar una bibliografia corrent de bibliografies espanyoles o al 1958 quan comença el Dipòsit Legal i es va fer altre bibliografia espanyola des del punt de vista del Dipòsit legal. Tan una com l‟altre tracten la bibliografia espanyola. 

La base territorial.-

Els dominis de la corona espanyola: Flandes, Sicilia, Amèrica, Filipines, la Península. El primer llibre imprès als EUA fou imprès en espanyol. En l‟actualitat Espanya haurà de fer el repertori dins els seu territori. 

Base de la recerca.-

Repertoris antics:

Per qüestió històrica hi ha els bens que es van rebre de la desamortització de Mendizabal. Després el fons de Madrid i altres biblioteques que tracten d‟aconseguir llibres antics per compra. 

Base normativa: segons la IFLA per fer una bibliografia.-

S‟hauria d‟extreure de tots els repertoris les noticies de llibres, passarel·les a ISBD en format MARC i processar-les. Cultivar la ciència i emmagatzemar-la serien els objectius. 

Base política del llibre.-

Al 1472 es comencen a fer llibres i necessitaven paper, la qual cosa era un problema des del punt de vista econòmic, ja que els molins paperers eren un negoci i l‟Estat gravava impostos a aquests molins. Per tant si es volia entrar la cultura, s‟havia de afavorir als molins paperers i no gravar els llibres que s‟importaven d‟afora, les aduanes. Al 1480 els reis catòlics aproven una llei que afectà als llibres es permetia als comerciants que importessin llibres de l‟estranger ja que difonia la cultura i que quedin lliures d‟impostos que

Bibliografia sistemàtica general. 2006-2007

N. Vela M-1

Toni Pérez

tenen. També fan saber que als molins paperers no els encariran els impostos i així poden importar i a més fer llibres. L‟any 1502 aquesta llei es deroga perquè s‟anadonen que amb els llibres entren les idees perilloses amb la Reforma i Carles I i per altra banda, la política espanyola necessitava controlar els llibres. Es va aprovar una pragmàtica restringir-t‟ho tot primer calia demanar permís per fer i importar inclús llegir llibres sinó es té el permís per fer-ho. Aquesta política de censura fou comuna a tota Europa. Les llistes de llibres prohibits les penjaven a les portes de les esglésies. A Espanya es van fer també llibres amb llistes de llibres prohibits, hi hauria tants llibres que es considera la primera bibliografia espanyola Catalogus

librorum reprobatorum. Els que tenien competències en prohibir eren els dominics que tenien competència amb la Inquisició. Després foren els bisbes que feien l‟imprimatur, que era una cosa així com desimprimir (als anys 1950-60). El Catalogus prohibia la lectura però hi havia llistes que prohibien la impressió. En aquest últim cas hi havia autors prohibits tals com Lutero, així com aquells llibres anònims perquè no sabien a qui donar l‟autoria, per ex. el Lazarillo de Tormes estava prohibit per ser anònim També estaven prohibits els llibres que no tenen el nom de l‟impressor. Havien de posar autor, impressor, ciutat... Moltes comèdies estaven prohibides perquè interpretaven que els autors improvisaven i podien emetre idees. Estaven prohibits les llengües romàniques sobretot textos domàtics com la Bíblia que no podia ser traduïda a aquests idiomes per no interpretar. A més els textos havien de ser sobre textos concrets els que es podien imprimir: La Vulgata era la versió bíblica que es permetia traduir però no seria fins al s.XVIII que es dona més llibertat. També estava prohibit importar llibres d‟afora. Les llistes de Gesner i el llibre d‟hores (que eren de devoció) també estava prohibit. Estaven prohibits els llibres il·lustrats (Omnis figura i pictura) havien de demanar permís per imprimirlos, havien de portar l‟imperatur per poder-los imprimir. Aquesta fou considerada la primera bibliografia espanyola, encara que forma anecdòtica. Els dissenys del llibre i els tipus: Van conviure els tipus gòtics i rodons i van existir fins al s.XVI el gòtic i al s.XVII desapareix excepte 2 tipus de caire gòtic com els missals d‟església que encara ara es fan i també es fan l‟administració de la corona d‟Aragó com la de Castella, llibres immensos.

Bibliografia sistemàtica general. 2006-2007

N. Vela M-1

Toni Pérez

En altres cultures com l‟alemanya, el gòtic es manté perquè és considerada la lletra nacional. A Irlanda s‟ha mantingut una lletra celta com a lletra nacional. Antonio Nicolas

Biblioteca Hispana Leon Pinelo

Sampere Guarinos

Epitome Bibliotheca Oriental

Mejores escritos Carlos III

Gallardo

Salvá

Heredia

Ensayo Biblioteca de

Catálogo Biblioteca

Catalogue Bibliotheque Heredia

y curiosos

Salvá Molina

Índice para las bibliotecas de Salvá y Heredia Aquests repertoris arriben fins al s. XIX. 

Biblioteca hispana. Nicolas Antonio.

Nicolas Antonio neix al 1617- 1684 de família benestant de mare flamenca, pare de Sevilla. La mare es dedicava al tèxtil. Va estudiar lleis. A Flandes hi havia exiliats per raons polítiques, van declarar l‟obra coma proscrita per això se‟n va anar a Flandes. Allà va estudiar lleis. L‟obra l‟escriu en llatí i la divideix en: Història d‟Espanya Biblioteca Betus agafa del s. I al 1500 i, la segona part: Bibliographie Hispanorum Nova que va del 1501 al 1684. La Biblioteca Hispana és molt extensa i avarca tota la Península inclosa Portugal. La Biblioteca

Hispana Nova es pot baixar per Internet i és gratuïta, a partir de la Biblioteca Virtual Cervantes. L‟obra està ordenada en segle. L‟article més llar fou el del Ramon Llull traduït i copiar per tota Europa. Podem trobar a Eiximenis també. Moltes d‟aquestes obres es van imprimir. A final de l‟obra hi ha l‟índex i per ordre alfabètic. L‟obra està escrita en llatí i per alfabetitzar es fa pel nom propi. Sempre intenta situar a l‟autor en el temps i l‟espai, per tant una breu biografia i a continuació les seves obres. Els títols els posa en cursiva tot i no estar imposada la norma. També hi ha índex d‟autors i per professions dels autors. Hi ha autors de diverses èpoques. Hi ha també índex d‟escriptores. La primera edició d‟aquesta obra la va fer a Roma ja que Antonio hi vivia allà i lema d‟errors.

Bibliografia sistemàtica general. 2006-2007

N. Vela M-1

Toni Pérez

La segona edició és la Biblioteca Hispana Nova 1500- 1684. S‟ordena alfabèticament. Situa a l‟autor en el temps i l‟espai i la llista de llibres. Hi ha uns 9.000 autors. Hi ha índex per ofici, un índex per l‟opus patriarum (de quin lloc geogràfic són). És la primera gran bibliografia de castellans, catalans, gallecs... La primera edició també surt a Roma amb errors. Nicolas Antonio va morir abans de veure publicada la segona edició. Al s.XVIII, segle de la Il·lustració van decidir fer una nova edició sense afegir més material però ben feta. Aquesta edició és la que s‟ha imprès, s‟han fet edicions facsímils digitals en fitxa. És una obra magnífica feta sobre l‟edició del s.XVIII. Nicolas Antonio va arreplegar tanta informació perquè quan ve venir a Espanya va visitar les biblioteques espanyoles. A més sembla ser que escrivia bastant i tot el que integra a la bibliografia diu si el llibre l‟ha vist o només l‟ha vist escrita en alguna biblioteca. A la primera edició va fer un pròleg en llatí d‟estudi de la literatura espanyola i que va ser considerat com una història breu de la literatura espanyola. Aquest pròleg s‟ha traduït i continua sent una part d‟estudi de la literatura espanyola. Era defensor de Góngora i detractor de Garcilaso de la Vega. Amb el pas del temps s‟han descobert algunes edicions que no va conèixer, per tant s‟han trobat més coses de les que va deixar Nicolas Antonio en l‟edició Vetus. Però el que continua vigent és l‟edició de Biblioteca Nova on detalla algunes edicions de Lope de Vega, que no han arribat, sobretot les comèdies per això es diu que encara està vigent, quan una part d¡esmentada no s‟ha descobert. 

Leon Pinelo (1590- 1660)

Va fer una obra bibliogràfica que en aquest cas fou temàtica sobre temes geogràfics i de viatges amb gran repercussió. És el facsímil més imprès en països americans i iberoamericans. Pinelo era contemporani de Nicolás Antonio. Es deia Antonio i era jueu convers a Portugal i va emigrar a Amèrica per problemes amb la Inquisició on estudia a Lima amb els Jesuïtes, estudia dret convertint-se en un bon jurista per l‟actual Bolívia. Tornaria a Espanya la darrera dècada de la seva vida i fou anomenat cronista major d‟Índies per conèixer la vida a Amèrica. Redactà una obra en castellà que és la relació de tots els escrits, manuscrits i impresos que parlen de viatges tant per la Mediterrània com Amèrica i les terres vistes pels viatges (en la època de Marco Polo i d‟altres cronistes).

Bibliografia sistemàtica general. 2006-2007

N. Vela M-1

Toni Pérez

Quan parla dels escrits que hi havia, escriu els topònims sobretot americans en la llengua pròpia: quetchua, guaraní...que després les noves cultures van anar canviant els noms geogràfics. Per tant figura tota la toponímia en llengua original precolombina i que els historiadors els interessa. Per això és l‟ obra més editada en facsímil i la més estudiada en tota Amèrica. La seva obra es titula Bibliotheca oriental y occidental nautica y geogràfica. Biblioteca en el sentit de bibliografia, ja que aquesta paraula aleshores no existia. Va reunir un total de 17.000 obres amb moltes irregularitats. Totes les obres, la citació la tradueix al castellà. L‟obra la publicà al 1629 i al segle XVIII van decidir fer una edició ben feta, per Andrés González qui la va augmentar molt, a diferència del que es va fer a l‟obra de Nicolas Antonio. L‟edició augmentada fou de 23.000 títols però va mantenir el nom de l‟autor original i al títol va incorporar la paraula Epítome, per tant va quedar: Epítome de Bibliotheca oriental i

occidental náutica y geogràfica, que es coneix com l‟epítome. D‟aquesta obra la UB ha fet un facsímil en paper, concretament la Universitat de Geografia. Actualment aquesta obra esta en procés de digitalització en la Biblioteca Virtual. Per altra banda s‟ha de dir que aquesta obra és un caos en quant a organització, ja que no està organitzada per temes i costa molt trobar la informació. 

Joan Sempere Guarinos (1754- 1830)

Neix a Elda (València). Va fer estudis a la universitat d‟uriola i es va doctorar en lleis i teologia. Va ser deixeble de Gregori Vicens Lliscans un gran il·lustrat. Va rebre la influència de la nova il·lustració del s. XVIII convertint-se en una persona important a nivell europeu. Va viure els regnats de Carles III i Carles IV durant la invasió napoleònica, li semblava que la cultura espanyola no estava al temps i va convertir-se en afrancesat, per a la qual cosa tingué problemes quan es restaurà la monarquia espanyola amb Ferran VII. Durant els primers anys del s.XIX s‟anà a l‟exili quan governaven els liberals. Va estar a l‟exili i la cultura forana la va voler aplicar a Espanya. Per treure‟ls la fama d‟afrancesat, va escriure una bibliografia: Ensayo de una biblioteca espanyola de los mejores escritos del reinado de

Carlos III, on intenta tot imitant a Viceron fer la tria dels millors escriptors espanyols i les seves millors obres. Els ordena alfabèticament i estan continguts en 6 volums. Té un índex de matèries i el pròleg explica el perquè fa aquesta obra, dient que ho fa per rebatre un enemig francès que havia escrit que a Espanya mai havia existit ciència, així també es treia el marron de ser un afrancesat. Així va esmentar als millors autors i cita ressenyes franceses que citen a

Bibliografia sistemàtica general. 2006-2007

N. Vela M-1

Toni Pérez

aquelles obres espanyoles. Per tant és una bibliografia molt científica ja que els autors van amb un petit comentari i tria molts científics espanyols. Actualment existeix un facsímil en edició paper de l‟editorial Gredos. La crítica posterior deia que li va faltar perspectiva històrica i al tractar el seu context potser va deixar-se influir pels mediàtics i que al llarg del temps no foren tant importants i que va comentar altres de passada que potser si que serien més importants. De 1716 al 1789 és el període que recull bibliografia espanyola. Es selectiu perquè només recull bibliografia espanyola i no és exhaustiu com el del Nicolas Antonio i aquest també només esmenta obres científiques. 

Bartolomé José Gallardo (1776-1852)

L‟obra és Ensayo de una Biblioteca espanyola de libros raros y curiosos , és una obra magnífica, selectiva i que encara està vigent. Està disponible en facsímil en paper i en versió digital en CD. Aquest autor neix a Campanario (Extremadura) on se‟l considera un heroi nacional i morí a Alcoi. Gallardo agafa els regnats de Carles III i la política del s. XIX. Era d‟un poble molt humil on el capellà va veure que era intel·ligent i el va enviar a Salamanca, on el bibliotecari li va donar formació. Li va donar Humaitats i francès i va trobar feina com a professor de francès a la Corte de Madrid. Quan el rei marxà a l‟exili va marxar amb ell per culpa de l‟entrada dels francesos i quan va tenir noticia de les destroces que feien els francesos a Espanya, va tornar a Extremadura on formaria part de la junta d‟Andalucia per fer fora als francesos. Així va començar el seu vincle a la política. Com a culte que era el deien d‟organitzar escamots contra els francesos i preparant-los anava per les biblioteques desfent-se o agafant llibres i va crear la seva pròpia biblioteca. Quan es va redactar la primera Constitució espanyola van voler reunir tots els estatus i Gallardo va reunirlos amb el fi de crear una biblioteca parlamentària amb la qual es va crear la Pepa (la Constitució de 1812). Gallardo escrivia contra els francesos. Quan es va donar la reacció Absolutista amb Ferran VII els francesos van arravatar-li la seva biblioteca que acabà al Guadalquivir. Gallargo enfadat va crear una segona biblioteca particular del que ell considerava les millors obres.

Bibliografia sistemàtica general. 2006-2007

N. Vela M-1

Toni Pérez

Per altra banda amb la seva qualitat de diputat a les Corts Generals, va fer el primer reglament de biblioteca nacional que fou un avantprojecte que no es va acabar d‟aprovar perquè hi hagué un canvi de govern. La proposta de Gallardo era que la Biblioteca Nacional de Madrid havia de ser parlamentària, el que actualment és la Library of Congress. Era partidari de que cada província havia de tenir una biblioteca central pagada pel govern que recollís tots els llibres impresos en aquell territori i que cada biblioteca provincial havia d‟enviar una fitxa dels llibres que tenia a la Biblioteca Central. Havia aspirat a ser bibliotecari de la Biblioteca Nacional. Va aconseguir que els bibliotecaris fossin funcionaris de l‟Estat. Era massón, tot i que pensava que era massa laica i va crear una massoneria més radical. Va exiliar-se a Londres. Finalment es va retirar a una finca a Toledo on va traslladar la seva biblioteca. Va morir sense veure publicada la seva obra. La construcció de la seva obra poc particular el va portar a que no es posés a la venda però ha tingut defensors i detractors. Unamuno va dir d‟ell: que era un bibliopirata. L‟obra de Gallardo fou impresa quan havia mort. Recull de forma selectiva les millors obres ordenades alfabèticament per autors, amb 2 entrades extres: 1) per anònims i 2) com a apèndix de manuscrits especialment els existents a la Biblioteca Nacional de Madrid. Conta amb 4785 entrades. De cada entrada descriu amb molta rigorositat les obres citades. Coneix l‟obra de Brunet i millora la seva metodologia. Diu les obres que ha escrit cada autor i les detalla. Numera les obres. Quan fa comentaris és només per dir que no està completa. Tampoc posa fragments antològics (reproduir un fragment de l‟obra citada). No posa taxes perquè no comprava els llibres, tot i que en la seva època era comú. És molt valuosa la tria que fa tot i que no les taxi, gaires obres científiques i incorpora bones edicions o edicions amb pocs exemplars. Aquesta obra és molt citada. 

Salvá Vicent (1786- 1849).-

Gran erudit del s. XIX, neix a València i mor a París. Era de família benestant i va estudiar llengües clàssiques a la Universitat de València i fou el primer en guanyar una càtedra, va ser ajudant de la Universitat de València als 15 anys i professor de grec de la Universitat de Henares als 20 anys, moment en que entrà Napoleó, el que va provocar que tornés a València on va anar per tal de fer traduccions.

Bibliografia sistemàtica general. 2006-2007

N. Vela M-1

Toni Pérez

Traduiria a Rosseau i va tenir problemes. Va tenir problemes i va ser diputat a València per part dels progressistes. El negoci de llibreria va anar bé però no el d‟editor perquè traduir idees polítiques el va portar problemes. Va fer-se massó. En les èpoques absolutistes va anar-se a Londres i va fer una llibreria. El negoci va anar bé. Quan les seves llibreries a València o Londres recomprava un llibre valuós, va decidir no vendre‟l per així fer una biblioteca pròpia. Obriria una llibreria a París a la qual estaria al càrreg el seu fill Pedro. Dins de la seva biblioteca particular va acumular bones obres espanyoles. El que va fer en la seva biblioteca fou posar-li reixes, per això la van anomenar “La jaula de los salvajes”. En un moment determinat, va decidir que aniria bé fer la llista dels llibres que considerava molt valuosos, i el seu fill Pedro va fer el catàleg Salvà, que contenia els llibres de la seva biblioteca. Va sortir després de la mort de Salvà. Va ser aquest un dels primers en fer un diccionari AnglèsCastellà. Quan va sortir el Catalogo de la Biblioteca de Salvà que es considerava la millor col·lecció de llibres espanyols rars i curiosos i es complementa amb la de GalLardo, qui no inclou edicions catalanes i si que ho fa Salvà. Els criteris que seguia per triar els llibres els trobem al pròleg. Tothom coneixia a Brunet i segueix aquest mateix model. Dona uns criteris curiosos: 1) El llibre valuós és aquell del que se sap l‟existència perquè ha quedat alguna mostra, però no s‟ha vist mai. Per exemple hi ha una Biblia de mossen Berenguer, de la qual només s‟ha conservat un full de 1478. Altre supòsit seria el d‟una obra del 12è treball d‟Hércules obra escrita pel marqués de Villena i de l‟època Renaixentista. Aquest és una obra grega traduïda al català, per això és valuós. Norton, un erudit anglès, descriu el 12è treball d‟Hércules i el deixen veure el llibre si no diu qui el té. Es descriu i per això se sap que el llibre existeix. 2) Aquelles obres de les que només queda un exemplar. Per exemple, les obres de Sacristia

sobre la Verge Maria o, Lo Diccionari Català- Alemany i Alemany- Català imprès a Perpinyà. És curiós perquè és del 1502 i els diccionaris no es feien bilingües, sinó en la llengua pròpia i llatí, però aquest mencionat és bilingüe. Possiblement era un llibre destinat als comerciants que comerciaven pel Rhin. El té la Biblioteca de Catalunya. Altre exemple seria el Tractat sobre la pestilència que era la plaga d‟aquesta època és valuós perquè hi havia pocs llibres de ciències. 3) Aquells llibres dels que queden pocs exemplars, per ex. la primera edició del Tirant- lo blanc, és una edició incunable. Llibre de doctrina per a ben servir detallat... seria altre exemple.

Bibliografia sistemàtica general. 2006-2007

N. Vela M-1

Toni Pérez

4) Llibres que són famosos pel llibre en si, com és el cas de la primera edició del Quixot, que tot i quedar uns quants exemplars, tenen importància per la seva obra. 5) Els casos de les comèdies que pel fet de ser efímeres perquè es destruïen, ja que es feien per ser representades i no conservades, per això són valuoses. També els casos dels Romancers que eren molt perseguits per la Inquisició, ja que entre Romance i Romance es colaven idees. Molts d‟aquests s‟imprimien a Flandes. 6) Sempre són més valuosos un llibre en vitel·la que no pas en paper. Més valuós un llibre en llengües vernacles que obres generals, per tant més valuós en català o gallec. Sempre millor un llibre en enquadernació de luxe que no un relligat. Es netejaven els llibre i les notes que poguessin tenir, amb la finalitat de deixar-los el més nous i presentables possibles, criteri que aniria una mica en contra de l‟actual, on quantes més notes manuscrites millor, més valuós és. Salvà no dona taxes, però dona aquestes formes de valorar els llibres prèviament. [Windows/ Fuentes per gravar tipografia de Nicolas Antonio penjada al dossier] Va fer una biblioteca i va fer un catàleg de biblioteca que quan va morir li va cedir al seu fill Pedro el Catálogo de la biblioteca Salvá. Van preguntar-li que com valorava els llibres i va dir que havien de ser en paper. Són 4 volums. L‟obra la divideix en 2 parts per matèries. També diu refranys i coses curioses. A l‟hora de descriure els llibres tenia alguna inseguretat i va decidir reproduir portades perquè la gent veiés les diferències per a la qual cosa va contractar a gravadors de metall per reproduir les portades. Aquests gravats també quedaven entre reixes. La feina és molt gran, en canvi en quant a la descripció Salvá no s‟esforça gaire, però és important la tria de llibres. Al ser valencià Salvá inclou bastants llibres valencians i catalans, més que Gallardo. Salvá deia que un bon llibre havia de tenir una bona enquadernació i en moltes ocasions els llibres que l‟arribaven els netejava i els tornava a enquadernar. La biblioteca de Salvá finalment fou venuda a la BNE perquè la comprés. La BNE van dir que es demanava massa i no la va comprar, però van trobar un estranger que la va comprar. L‟estranger es deia Ricardo Heredia que vivia a París on s‟emportaria la biblioteca sencera. Ricardo Heredia ja tenia llibres firmats, va continuar augmentant la biblioteca però es va arruïnar i va haver de vendre la biblioteca però la va vendre per lots i va buscar un erudit amb el fi de que comentés els lots per saber si les obres eren valuoses.

Bibliografia sistemàtica general. 2006-2007

N. Vela M-1

Toni Pérez

Va contractar a Menendez y Pelayo i s¡originà el Catalogue de la Bibliotheca de M.Ricardo Heredia, amb comentaris i com estem a finals del segle XIX, segle en que estaven de moda els llibres, molts hi portaven llibres perquè els valorés. Van haver lots que els va comprar la BNE costant-li el doble del preu que els hi demanaven amb la biblioteca de Salvá. Com a curiositat, a la BNE tenen part de la Bibliografia de Godoy, que era un afrancesat i que té un moble per ell. Aquest moble va ser on va anar a parar la bibliografia de Salvá i Herédia que era totalment oposat als francesos. Al poc temps es va fer un Índex per a la consulta de Salvá i Heredia que era d‟autors i altre índex de matèries per poder trobar les obres, el va fer un llibreter madrileny dit Molina. De la biblioteca d‟Heredia hi ha un CD-Rom i un reprint en paper.

Bibliografia sistemàtica general. 2006-2007

N. Vela M-1

Toni Pérez

TEMA XVIII: LES BIBLIOGRAFIES RETROSPECTIVES CATALANES. -

Bibliografia Catalana Retrospectiva.-



Base temporal:

Comença al 1474 amb el llibre més antic imprès Obres... de Josep Maria. Imprès a València i és un recull poètic. La bibliografia retrospectiva s‟acabà al 1901 quan surt una bibliografia catalana cada mes en una revista però només dura 7 anys. No seria fins a 1982 en que els traspassos de competències entre l‟Estat i les CCAA va permetre traspassar el Dipòsit Legal a les autonomies i es començà a fer la Biblioteca Nacional de Catalunya (BNC). 

Base territorial:

Països catalans i també a nivell de Principat. Això depèn ja que la IFLA no ho imposa. 

Base política:



Base de recerca:

En repertoris bibliogràfics o en catàlegs de biblioteques en catàlegs de patrimoni antic. 

Base normativa:

Segons la IFLA seria les ISBDs (A) i el sistema MARC. 

Base legislativa:

Cap perquè el s.XVII i el s.XVIII no existia Dipòsit Legal. Nicolás Antonio. Biblioteca Hispana Villanueva. Viaje literario a las

Iglesias de España. Torres Amat. Diccionario escritores catalanes. Aguiló. Catálogo de obras en lengua catalana. Boner. Biblioteca de escritores baleares. Toda. Bibliografia espanyola de Cerdeña. Ribelles. Bibliografia de la lengua valenciana. Serra. Bibliografia Catalunya. Ortíz. Bibliografia d‟Andorra.

Bibliografia sistemàtica general. 2006-2007

N. Vela M-1

Toni Pérez

Com ja sabem, la Betus de Nicolás Antonio té un índex agrupat per llocs als autors i en tenim als autors catalans. Aquesta es considerada la primera bibliografia catalana i apareixen tots els autors. Un cas curiós que va tenir lloc a finals del s. XVIII i principis del s. XIX es l‟obra de el Viaje

literatio a la iglesias españolas, de Jaime Villanueva. Estem en l‟època de Carles IV, Espanya era una ruina i tothom podia treure diners i van veure qui tenia terres. Van veure que l‟església tenia terres hermes que no cultivaven i quan una cosa es vol expropiar, s‟ha de fer un inventari. Pedro Ceballos, ministre de Carles IV va fer l‟inventari tant de les terres com dels edificis. Aquest inventari el va fer juntament amb el sacerdot Jaime Villanueva, perquè el busqués biblioteques i arxius eclesiàstics per buidar-los. El ministre el va donar un salvoconducto perquè el deixessin passar a totes les biblioteques i també el va nombrar funcionari. Jaime Villanueva va començar a buidar part de les biblioteques de les esglésies catalanes, valencianes, balears i quan acabà Menorca, va entrar Napoleó, la subvenció que rebia, es va aturar, però com havia estat nombrat funcionari, l‟Estat va publicar tot el que havia fet, tot i que no es faria fins a finalitzada la guerra al s. XIX i es faria en 22 volums agrupats per diòcesis i cada volum agafa una diòcesis. Villanueva ressenyava llibres, documents d‟arxiu, on s‟afirma la propietat de terres de l‟església, també de vegades feia llibres literaris d ela vida dels monjos. L‟any 1835, finalitzava la guerra i Mendizabal desamortitzava els bens eclesiàstics no rendibles, eren expropiats. Aquesta fou la causa de que moltes diòcesis deixessin d‟existir i els documents d‟arxiu havien de passar a la biblioteca provincial de d‟on era aquella diòcesis. Molts llibres es perdrien durant el trasllat i molts altres sortien a subhasta. Aquests llibres eren comprats per britànics i francesos. Quan s‟ha volgut fer la reconstrucció d‟aquestes biblioteques, havien de consultar aquesta obra d‟en Villanueva: Viaje literario a las iglesias de España. Molts dels llibres que aquesta obra menciona ara no es troben. A diferencia de València, després de Nicolás Antonio a Catalunya, no s‟havia fet cap altre bibliografia i Villanueva es queixà d‟això. Torres Amat va fer cas a J.Villanueva i va decidir fer la gran bibliografia nacional catalana. Va escriure Diccionarios de escritores catalanes. Torres Amat neix al 1772 a Senyent i mor al 1847 a Madrid. Es a doctorar en teologia i va ser contractat a Cervera per donar classes. Es va vincular a la vida erudita i la seva família tenia una biblioteca important i el seu germà era qui comprava tot el que sortia de bibliografia catalana al mercat.

Bibliografia sistemàtica general. 2006-2007

N. Vela M-1

Toni Pérez

L‟equivalent al ministre de cultura de Carles IV buscava una edició de la Bíblia en castellà que s‟entengués perquè la majoria estaven en castellà antic. Li va encarregar a Torres una traducció de la Bíblia i va fer aquesta edició de la Bíblia de Torres Amat que encara es ven però fou criticada perquè la va fer traduint altres textos. Roma va rebutjar la traducció i el govern una mica molest va enviar-lo com a bisbe d‟Astorga (entre León i Galicia). Va decidir fer un diccionari d‟escriptors catalans fent una bibliografia selectiva dels millors escriptors seguint el model francès i la insinuació de Jaime Villanueva. Aleshores va fer

Diccionario crítico de escritores catalanes que redactà en castellà i els ordena alfabèticament per cognoms i de cada escriptor dona una introducció de temps, espai, com va viure i notícies de les seves obres, tant si eren manuscrites com impreses. En aquestes notícies quan l‟obra era poètica i manuscrita es dedicava a copiar algunes poesies per que el públic veiés quina mena de poesia conreava. Va redactar un pròleg abans de començar l‟obra i que és molt famós perquè conté tota la ideologia que després tindria la cultura de la Renaixença amb la que convisqué. Diu que els autors molt coneguts com Ramon Llull o Ausias March no els hi dona gaire informació perquè són prou coneguts i després aprofundeix més en els autors menys coneguts perquè creia que eren aquests els importants per representar la cultura d‟un país. El seu germà Ignasi va morir i es va fer càrreg de la biblioteca i al pròleg diu que l‟obra se la dedica al seu germà i també a Jaime Villanueva. La biblioteca de Torres Amat a Sanyent fou cedida a la Biblioteca de Catalunya, tot i que el poble de Sanyent es va oposar al trasllat, però finalment fou portada en la seva majoria. L‟obra Memòria para ayudar a formar autores catalanes , Torres la va escriure mentre estava a Astorga corregia les galerades d‟aquesta obra i li van perdre una i va decidir encarrega a Joan Coromines que refés l‟article i li va encarregar també que fes la continuació del seu Diccionari, però amb autors contemporanis que ell no havia incorporat, ja que havia rebut crítiques per la Bíblia. Joan Coromines va fer el Suplemento Memorias para ayudar a formar a autores catalanes , on es critica a autors catalans. També va incorporar biblioteques com la de Sta Catarina que pertanyia als dominics que depenien de la Inquisició i per tant amb obres prohibides. Amb la desamortització de Mendizabal va venir a la Universitat de Barcelona. Segons Torres Amat, autors catalans eren aquells que visquessin al Principat i escrivissin en català. També aquells que visquessin al Rosselló fins al 1656. També aquells mallorquins que

Bibliografia sistemàtica general. 2006-2007

N. Vela M-1

Toni Pérez

escrivissin en un mallorquí correcte com Ramon Llull. La validesa d‟aquesta obra, tothom destaca el pròleg, però critiquen les còpies dels manuscrits però és l‟únic testimoni que queden de molts llibres que s‟han perdut. Per la resta de coses, l‟obra s‟ha superat ja que s‟han trobat molts més documents. Aguiló Marià, va potenciar molt la bibliografia nacional espanyola. Al 1835 neix just en el moment de les Desamortitzacions i es comencen a perdre obres, la qual cosa arriba a les Corts. Al 1857 s‟aprovà una llei d‟inscripció pública per la qual cosa es crea el “Cuerpo de Archiveros, Bibliotecarios y anticuarios”. Aquesta llei es va fer per posar a resguard d‟una imminent destrucció papers i documents disseminats per tota la Península. Es pensa també estimular la redacció de bibliografies gràcies a aquesta llei. Animaven a la gent a redactar monografies per després publicar-les. Van crear els premis anuals que els atorguen un tribunal d‟erudits i com a guardó es guanyaven 1500 pts al 1859 i ingressar en el Cos d‟Archiveros, bibliotecarios i anticuarios, així com també l‟Estat es comprometia a publicar aquestes bibliografies. Aquests premis van estimular molt la redacció de bibliografies, moltes d‟elles catalanes i moltes premiades. Marià Aguiló era mallorquí, neix al 1825 i mor a Barcelona el 1897. de família benestant i amb una biblioteca particular, va venir a estudiar a Barcelona i es presenta a casa del bibliotecari Pi Ferrer, bibliotecari de la UB i aquest organitzava tertúlies a la UB. Aguiló comença dret i s‟aficionà a les tertúlies UB i Pi i Ferrer l‟animava perquè es presentés al concurs del Cuerpo de Archiveros, bibliotecarios y anticuarios. Finalment es va presentar a les oposicions i va guanyar una plaça a València, amb tots els fons que tenia (particular, Barcelona amb l‟amistat de Pi i Ferrer i la de València) faria la bibliografia que va de 1474 a 1860, tota d‟obres en català es troben tots els erudits impresos en català molt bé redactats els registres i sense copiar fragments. Aquesta obra la va presentar al concurs l‟any 1860 i el va guanyar. Va tenir contacte amb la vida política del moment, deixa València i crea una editorial on va fer un catàleg de llibres introbables. Va escriure poesia i guanyà uns Llocs Florals. Va fer també el primer Diccionari en català que quedà interromput pel Diccionari de Pompeu Fabra que era més àgil.

El Catálogo de obras en lengua catalana impresas des de 1474 a 1860 va sortir en 17 fascicles però es va perdre el manuscrit i no va aparèixer publicada. Un cop mort, quan Menendez i Pelayo era director general de la biblioteca de Madrid, se‟l va trobar en un calaix i el va continuar, però ningú no l‟entenia la lletra. El fill de Marià Aguilò s‟encarregà d‟editar l‟obra al 1917 i va incloure un índex però no la va ampliar. També va ordenar la bibliografia per classificació de Brunet.

Bibliografia sistemàtica general. 2006-2007

N. Vela M-1

Toni Pérez

L‟obra té comentaris i està mitjanament il·lustrada. Les descripcions dels documents les fa rigorosament i són obres valuoses. A més de la classificació de Brunet hi ha un índex de matèries i un índex d‟il·lustracions i té una base lingüística, tant se val d‟on es facin. L‟inventari fou molt complert, tant per llibres com per revistes i es fa referència que al marge del s. XVIII no es van deixar d‟imprimir llibres. Des de 1860 no s‟ha fet res pel que fa a bibliografia catalana. Bover. Biblioteca de escritores baleares. Erudit mallorquí nascut a Mallorca al s. XIX i mor al 1860 també a Mallorca. Es dedica a la història de Mallorca, tenia estudis de dret a la Universitat. Va escriure a revistes mallorquines sobre història de Mallorca fins que arribà a fer un diccionari de noblesa mallorquina i fou nombrat noble mallorquí. Dins dels seus articles va publicar sobre els primers impresos mallorquins Imprenta de las islas

baleares. Va fer estudis de genealogia i heràldica, va interessar- se del que havien escrit a Mallorca i per consell de Torres Amat va fer una bibliografia semblant però millorada. Va fer l‟acadèmia mallorquina i va fer acadèmic a Torres. La seva obra Biblioteca de escritores baleares recull de manera exhaustiva tots els escrits d‟autors nascuts a les illes balears, independentment de la llengua en que escriguessin i on estiguessin impreses, senzillament si eren de les illes, ell els incorporava. Els autors apareixien ordenats alfabèticament per cognoms. Fa una ressenya sempre que coneix alguna cosa de l‟escriptor i a continuació les obres fetes per cada autor. Les obres dels autors les va numerant. Tot això en 2 volums amb un pròleg que redacta sense signar per Bover. Abans de sortir va morir i el llibre va patir millores ja que introduir autors no nascuts a Mallorca però que escrivien sobre Mallorca. Després un índex de professions d‟autors, un índex per lloc de procedència de l‟autor. Entre una cosa i l‟altre, l‟obra es prou complerta. D‟aquest llibre s‟ha fet un reprint en paper i també s‟ha fet un CD. La crítica sobre aquest llibre ha estat que han sortit més autors. A més de vegades, copiava fragments antològics d‟obres comentades, ressenyades. Aquells fragments reflectien l‟ortografia mallorquina que interessa als filòlegs per veure l‟evolució. L‟obra ha tingut una continuació per un historiador i que va fer Biblioteconomia i documentació a la Universitat de Barcelona sent bibliotecari a la biblioteca Teacher Jaume Bover i Pujol fou el recopilador aquest. Baleàrica: Bibliografia de bibliografies de Baleares . Aquí es recullen totes les llistes de llibres i revistes sobre la temàtica mallorquina i balear que han sortit entre 1700 i 1785. Tot el que cita, a més ho localitza.

Bibliografia sistemàtica general. 2006-2007

N. Vela M-1

Toni Pérez

Eduard Toda. Toda la bibliografia española de Cerdeña. Notes històriques: Al 1247 el Papa Bonifaci VIII dona la investidura al rei Jaume de Catalunya a canvi que el rei renunciï dels drets que té sobre Sicilia i l‟hi canviï l‟illa per la de Sardenya. A partir d‟aquí comença una administració catalano-aragonesa a Sardenya que duraria fins 1720. Al 1720 va donar- se el Tractat que els Àustries es quedaven Sicilia i donen Sardenya. El primer llibre imprès a Sardenya va ser en català perquè era la llengua pròpia dels sards. Actualment el domini del català ha quedat reduït a l‟Alguer. Eduard Toda era diplomàtic de l‟Estat espanyol. Va néixer a Reus al 1855 i morí a Poblet al 1948. De família benestant va fer estudis de dret i va optar al cos diplomàtic d‟Espanya on va tenir missions al Cairo, Holanda, la Xina i Itàlia. Va intervenir com a càrrec diplomàtic al 1898 amb la firma del Tractat sobre Cuba. Es va cansar de la vida diplomàtica i es va dedicar als negocis durant el moviment Renaixentista. Va potenciar la cultura del seu país. Es va comprar el monestir d‟Espernabou (Veure tríptic), el restaurà i començà a omplir-lo de records dels seus viatges, inclosos els llibres. També va restablir l‟antic monestir de Poblet com a mausoleu dels reis catalans i va evocar tota la seva fortuna allà. Després va ser professor de la Facultat de biblioteconomia i Documentació a la UB i va morir arruïnat. Quan va estar al Caire va descobrir el famós manuscrit d‟Ali Bei i els seus viatges a la Meca. Toda va fer una llista de bibliografia espanyola de Cerdenya al concurs i va guanyar. Després de fer aquesta bibliografia espanyola de Cerdanya, va fer la bibliografia espanyola en Itàlia en 4 volums i també la va publicar. La primera bibliografia la va publicar el ministeri, el qual la va publicar en castellà quan ell tenia molt interès per la llengua catalana. La segona la va imprimir ell per venjar- se la publicà tota en català quan no hi ha ni un sol escrit en català. Tenia una bona biblioteca personal que va anar a parar tota a la biblioteca nacional de Catalunya on hi ha tota una sala dedicat a Toda. Toda invitava al seu castell a totes les bibliotecàries que es diplomaven. Val a dir que el carrer principal es diu Toda a l‟alguer. Josep Plà a la seva obra Homenots parla de Toda com el gran restaurador de Poblet. Recentment, s‟ha publicat una Bibliografia algueresa, al 2004 i publica les llistes de literatura algueresa. La va escriure Joan Ibba.

Bibliografia sistemàtica general. 2006-2007

N. Vela M-1

Toni Pérez

José Ribelles (1872 Castelló- 1951 Barcelona). Les bibliografies de la il·lustració valenciana. València no va tenir producció excepte la de Nicolàs Antonio qui va tenir diversos catàlegs inclòs el valencià. Aquesta obra tracta de totes les obres del s.XVIII i al llarg del s.XIX. A finals del s.XIX altre valencià va fer altre repertori de bibliografia valenciana on inclou els anteriors incloent a Nicolàs Antonio. Són 5 volums, l‟autor és José Ribelles que era oficial major a l‟Ajuntament de Castellò i es va dedicar a l‟assessorament de comerç del llibre. De l‟Ajuntament de Castellò passà al de Barcelona on conegué a gent catalana com Jordi Rubió i Balaguer. En un moment determinat ca decidir fer una llista complerta d‟autors valencians, el va presentar a concurs i a partir d‟aquí es dedicà a fer altres segles però posant l‟accent a una

Bibliografia de la llengua valenciana entesa aquells llibres escrits en català, valencià i bilingüe i que afectin a la cultura valenciana. Són 5 volums amb lletra petita i un munt de pàgines. És un catàleg ordenat alfabèticament per autors dels llibres, follets, obres dramàtiques, etc. escrites en llengua valenciana i bilingüe. L‟obra està ordenada per segles. El primer volum està dedicat als incunables valencians i arriba a copiar fragments, comenta no només fa la fitxa. El segon volum va del s. XVI. El tercer volum va del s.XVII i XVIII. En aquest moment moriria, però deixà un 4art volum del s. XIX per a la impremta que es publicaria posteriorment. El 5è volum el van fer els seus fills i tracta a partir de la 2a ½ del s. XIX. L‟obra és irregular, bastant il·lustrada estalviant- se així la descripció. Dona de totes les obres la localització i numera totes les obres de forma individual. De vegades copia fragments antològics de manera que es per això que és irregular, no sempre ho fa. També fa crítiques literàries en altres autors. Joan Fuster erudit català va dir que era un català bibliogràfic que aspirava a reunir tots els llibres escrits en català per a autors valencians o editats al País valencià. És un repertori força extens del s.XVII al XVIII. Serra. Bibliografia de Catalunya Nord. Al Rosselló, al 1659 es fa el Tractat de París, moment en que el Rosselló passa a dependre de la corona francesa i el primer llibre fou Vocabulari per

aprendre lo català- alemany, alemany- català. També es va publicar el Primer tractat de cirurgia. La primera bibliografia rossellonesa la va fer Reni Nolle que va tractar de recollir per èpoques articles d‟enciclopèdies, monografies i articles de revistes sobre el Rosselló. L‟obra es deia Essai de Bibliographie Roussellannaise. És exhaustiu perquè és mundial. Ataca l‟Estat francès. Les descripcions són sumàries i no dona la localització. Són noticies molt difoses, però no prou completes.

Bibliografia sistemàtica general. 2006-2007

N. Vela M-1

Toni Pérez

L‟autèntica bibliografia rossellonesa la va fer Dolors Serra que va redactar 2 edicions. La segona dita Bibliografia de la Catalunya Nord que conté llibres publicats a Catalunya Nord sobre temàtica de la Catalunya Nord. Tot ordenat per ordre de publicació dels llibres, amb un fitxer molt complert i va des de 1502 a 1999. Actualment s‟encarrega de la biblioteca de Perpinyà on van posar Universitat. Fa la localització de les obres citades i si algú les ha citat abans també ho esmenta. Andorra no existí impremta fins 1940. Això implica que havien d‟anar a imprimir fora, però podem parlar de llibres sobre Andorra. Es va fer la recopilació d‟una monografia d‟Andorra. Andorra va tenir una bibliografia: L‟Andorre avant la route. Essai bibliographique (1734-1933). Per Christian Anatlole i no es va fer a Andorra sinó que parlava sobre Andorra.

Bibliografia sobre Andorra inclou 1073 entrades d‟articles sobre Andorra des de 1940 a 1980, moment en que s‟oficialitzava el Dipòsit Legal. Va ordenat per CDU, índex d‟autors, títols i col·leccions. Moltes obres durant el règim de Franco se suposa que tot el que es censurava s‟anava a Andorra, però hi havia un bisbe imposat pel règim que també ho controlava tot i censurava. També es publicaven coses a Andorra quan al 1940 perquè la mà d‟obra era més barata de forma a més de els publicacions pròpies seves. Vall d’Aran, variant de l‟aranès era la llengua que es parla. Ha estat un país bastant abandonat per les autoritats espanyoles. S‟ha aprofundit amb estudis sobre l‟aranès. La primera bibliografia que es va fer la va fer un canonge dit Didat Martí a partir d‟unes exposicions fetes a Lleida: Bibliografia de la Vall d‟Aran. Domingo Calzado va haver de fer la mili a la Vall d‟Aràn i va investigar que hi havia sobre la Vall i va veure que no hi havia res. Aleshores va anar a mirar tot el que hi hagués per arxius i feia fotocòpies. Un cop fetes les recopilava i les deixava a la biblioteca única que hi havia a la Vall, que era d‟un banc i les recopilà sota el nom de Sra. Calzado. Posteriorment una Sra la va transcriure perquè era dels s. XVII i XVIII i va fer un estudi. Era una noticia de qualsevol cosa que esmentés notícies sobre la Vall d‟Aràn. La Franja (part d‟Aragò) existeix Fèlix Latassa un canonge que escrigué Biblioteca de

escritores aragoneses sobre el s.XVII i XVIII que actualitza els escriptors d‟aquesta zona de la Franja de la qual Nicolas Antonio va escriure. Està disponible en línia a text complert.

Bibliografia sistemàtica general. 2006-2007

N. Vela M-1

Toni Pérez

TEMA XIX: BIBLIOGRAFIES HIPANES AL S.XX Visió de la bibliografia espanyola i catalana al s. XX.Nicolas Antonio Bibliotheca hispànica. S.I-XVII

Bibliografia espanyola. S. XVIII i XIX

Bibliografia catalana. S.XVIII i XIX

Catàlegs de biblioteques i de llibreters importants Palau. Manual del libro. S.XV- XIX.

Bibliografia espanyola

Bibliografia

1901- 1930

e hispanoameriacana

hispànica 1942- 1950... 1957

1931- 1939 + bibliografies sectorials catalanes + Compilacions incompletes de la guerra civil. Addicions i correccions

Catálogo general de la libreria espanyola 1901- 1930, 1931- 1950

L‟any 1901 el gremi d‟editors Gremi de Llibreria tot imitant als editors de França, Itàlia i Alemanya tendeixen a fer una bibliografia. Bibliografia espanyola que primer fou universal i després quincenal que incorporava: -

Portava les noticies de la professió.

Seccions d‟anuncis.

Acollia conjuntament editors, impressors i autors.

Acollia articles d‟actualitat.

Llistat de novetats a nivell estatal.

Estem davant de la primera bibliografia corrent que fou iniciativa d‟editors impressors, llibreters i no del Dipòsit Legal. Al no ser dependents de cap llei, havien d‟enviar les noticies a la redacció durant 30 anys, quedant molt consolidada. La fitxa va anar millorant al llarg del temps. Primer era una fitxa escueta, després van contractar a bibliotecaris perquè fes millor les fitxes i això ho negociaren amb la Biblioteca Nacional. L‟invent es va anar perfeccionant. Quan va arribar la impremta el gremi va canviar el

Bibliografia sistemàtica general. 2006-2007

N. Vela M-1

Toni Pérez

títol de Bibliografia espanyola per el de Bibliografia espanyola i Hispanoamericana, ampliant les noticies al món hispanoamericà i perfeccionant les fitxes. Van continuar tota la República i la Guerra Civil, acabada la qual, va tornar a canviar el títol de la revista per el de Bibliografia hispànica 1942- 1957. S‟ha de tenir en compte que al 1958 va sortir la primera bibliografia corrent, és a dir, la oficialitzada i per Dipòsit Legal. La d‟abans al 1958 era retrospectiva. En aquesta última la que dirà fins al 1957 fan un recull de fitxes que li van donar el títol de

Catálogo General de las librerías españolas perquè es l‟associació de llibreters que ho fan. Es fa en 2 tombades, en ordre alfabètic d‟autors, un que va de 1901 a 1930 i el segon de 1931 a 1950, també per ordre alfabètic d‟autors. En aquesta última versió es van afegir modificacions. Si bé durant la guerra civil es van publicar coses i l‟any 1942 per qüestions de censura només es publicaven els llibres franquistes, però no els de la zona vermella. Per tant tot i ser augmentat, no hi havia tot allò publicat. Aquest catàleg és important que són 12 volums i existeix reprint publicat a l‟estranger, concretament a Linchestein. Però encara falten sectors. Un dels fets és que quan van introduir registres electrònics, fins on han arribat. No hi diuen res. A la BNE diuen que han reconvertit tot el catàleg general de la llibreria espanyola dins el catàleg virtual en format MARC. El problema és que si falten dades no es poden catalogar i és això el que no se sap. Són edicions de publicacions a Espanya de 1901 a 1950 i només hi ha un ordre alfabètic d‟autors i no hi ha matèries. És el més complert fins ara però encara manquen coses ja que en altres catàlegs hi figuren coses que manquen aquí, és per això que hi ha persones que no la consideren una bibliografia corrent. Antoni Palau (Montblanc 1867- Barcelona 1954). Manual del Librero. Va ser llibreter, va conèixer el manual de Brunet i va voler fer una cosa semblant a l‟edició espanyola, que es taxessin els llibres, es triessin els millors i dir el preu. Però en la primera etapa va fer un altre recull, aquest cop exhaustiu que anava de 1774 a 1900 de tots els llibres espanyols, inclosos la corona espanyola. Treballava sol. Es calcula que reuní uns 500.000 llibres diferents. Per primera vegada es superà a Nicolàs Antonio que era del s. XVII. Palau fou més exhaustiu que està més actualitzat. Palau era llibreter i també inclou llibres del s. XX, però en aquest cas

Bibliografia sistemàtica general. 2006-2007

N. Vela M-1

Toni Pérez

no ho fa exhaustivament sinó que fa una tria. Per tant en aquest cas no és tant vàlid com el

Catàlogo de bibliografia nacional espanyola en aquest segle. Va venir a Barcelona durant 1888, la 1a Exposició Universal on connectà amb el moviment anarco- sindicalista. Va apuntar- se als cors de Clavè, als encants dels llibres també hi participava (mercat de St Antoni). Coneix a tota aquesta gent, compra llibres i després decidí revendre‟ls perquè no tenia diners. Aviat va veure que feia negoci. Va fer una botiga de llibreter continuant la revenda. Va pensar també en ser editor, però no se‟n sortí en aquest àmbit. Va prendre contacte amb editors estrangers i va fer una bona llibreria. Entre 1923 i 1927 va treure la primera edició de Manual del librero hispanoamericano, amb 7 volums i conté les millors obres impreses en edició espanyola. És selectiu, amb les taxes on imita al Brunet, però perfecciona l‟invent (si Brunet donava el nom del llibreter, més el preu en la moneda corresponent), Palau afegeix l‟any en que es demanava aquell preu. Per tant donava el preu, l‟any i el nom. Quan va sortir aquesta obra va tenir un gran impacte. La 2a edició seria la definitiva i la qual el va dur a la fama. Va tenir present el Catàleg de

llibreters i també fons de biblioteques. Es proposa el recull exhaustiu de totes les edicions espanyoles de 1474 a 1900, sent en aquesta segona edició exhaustiu, a diferència de la primera que era selectiu. Seria la continuació de l‟obra de Nicolàs Antonio, que també era exhaustiu. L‟ordenació de l‟obra es per ordre alfabètic d‟autors i ordre cronològic de publicació d eles obres dins de cada autor. Afegeix comentaris sempre de cara al valor bibliogràfic de els obres però no del contingut. En tot moment actua com a llibreter. El tipus de descripció que dona és suficient com per la identificar les diverses edicions. Contenen les dades necessàries per no confondre les obres entre elles, no és però exhaustiu. Al peu d‟impremta abrevia la inicial del lloc de publicació, la mida del llibre, també el volum i pàgines que té i acaba amb comentaris s9bre l‟edició i les taxes, si és que el llibre està taxat (edició, qui el tenia i quin any i el preu). No totes les obres van taxades i de vegades obres principals que mai han sortit a la venda, no van taxades. Palau no porta il·lustracions, el que no ha estat una dificultat perquè descriu bé les obres. Aquesta segona edició conté 28 volums que van anar sortint mica en mica. Va morir quan anaven per la lletra M, però el seu fill Agustí s‟encarregà de publicar el que havia deixat enllestit el seu pare.

Bibliografia sistemàtica general. 2006-2007

N. Vela M-1

Toni Pérez

Actualment és la bibliografia més monumental i la Biblioteca de Madrid i de Barcelona primer consulta aquesta obra. Palau numera tots els llibres i totes les edicions de tots els llibres, per tant cada edició té un número propi, per tant per citar a Palau no se cita tota l‟obra sinó “Palau, número X, volum i pàgina” pels entesos. El número faria referència al número del llibre que consta a la bibliografia i que volem citar. Els preus entre parèntesi no són els preus pels quals es ven el llibre, si no l‟augment del valor que aquest ha patit. Un cop acabada la segona edició el seu fill Agustí Palau va fer l‟Indice alfabético de títulos-

materias correcciones y adiciones, però es basava en les matèries tal i com sortien als títols. Va publicar 7 volums d‟índex de matèries, però no de forma exhaustiva. Remet a l‟any de publicació del llibre, l‟autor i el número corresponent dins l‟obra. Per ex. si busquem muerte sortirien tots els llibres que contenen aquesta paraula al títol. Resum: Antonio Palau y Dulcet: Manual del librero hispanoamericano, 2a edició. Barcelona: Palau, 1948- 1977. 28 v. Base del recull: * autors hispànics. * edicions hispàniques d‟obres estrangers. * autors i edicions vinculades a la corona espanyola d‟altres èpoques. És selectiu. Base do cumental: * Catàlegs de llibreters espanyols. * catàlegs de llibreters estrangers. * catàlegs de biblioteques amb fons antics. * bibliografies retrospectives universals catalanes, hispàniques... Propòsit de la bibliografia: * combatre la ignorància i evitar la especulació. Totes les bibliografies catalanes també les buida Palau però no porta aquelles antologies o còpies antològiques que les fan per perdurar. Els hereus d‟Antoni Palau volen digitalitzar l‟obra que hauria de poder recuperar per peu d‟impremta, és a dir, per lloc de publicació i no recuperar les abreviatures, sinó havent-la interpretat i això és costós i complexa, ja que s‟ha de poder recuperar la noticia complerta. La consulta d‟autors, editors, consulta per any d‟impressió i lloc a partir de per editors i topògrafs, així com per llengües. Això s‟hauria de poder recuperar en el CD. Altre llibreter contemporani a Palau era Pedro Vindel, era madrileny, amb negoci de llibreria. També publicava catàlegs i va acostumar-se a fotografiar les portades de llibres valuosos amb plaques de llibres i les guardava. Això es feia perquè era insegur a l‟hora de descriure les obres.

Bibliografia sistemàtica general. 2006-2007

N. Vela M-1

Toni Pérez

El seu fill Francisco Vindel, va fer aquest Manual gráfico- descriptivo del bibliófilo hipano-

americano (1475- 1880), on descriu unes 3500 edicions dels millors llibres hispànics i són 3500 fotos. Cada pàgina és una foto i va per ordre alfabètic d‟autors. També numera tots els llibres buidats i incorpora una breu descripció però molt menys precisa que la de Palau. Aquesta obra s‟ha considerat un complement de l‟obra de Palau. A Vindel li van demanar que fes una taxació, tot i que ha estat molt discutida. Aquesta taxa es troba al volum 11è (on trobem les taxacions de totes les obres buidades). Agafa el número individual de cada llibre i al costat porta el preu que costa. Avisa que el llibre és com si estigués taxat en la seva llibreria en aquell anys concret. S‟acostuma també a citar a Vindel per taxar.

Bibliografia sistemĂ tica general. 2006-2007

N. Vela M-1

Toni PĂŠrez

Bibliografia sistemàtica general. 2006-2007

N. Vela M-1

Toni Pérez

TEMA XX: BIBLIOTEQUES DIGITALS I PATRIMONI BIBLIOGRÀFIC. Biblioteques Digitals.El patrimoni bibliogràfic: Com s‟estan traslladant les edicions a format digital. Actualment trobem edicions complertes digitalitzades. Diferències entre biblioteca digital, biblioteca virtual i biblioteca digitalitzada: La biblioteca digital és aquella que part dels seus fons estan digitalitzats però té part del fons que és físic. El primer que van digitalitzar foren els catàlegs, després els serveis de sumaris, després els abstracts, després les grans obres de referència, després algunes bibliografies i s‟acaba publicant llibres sencers. La Biblioteca de Catalunya i la Biblioteca Nacional Espanyola són digitals. La biblioteca virtual és aquella que no existeix físicament com la Miguel de Cervantes que no existeix físicament. La biblioteca digitalitzada és aquella que ofereix serveis digitals. Aquesta informació s‟ha extret d‟ODLIS online diccionari. Què és un llibre electrònic? Aquell que es crea directament electrònicament sense que s‟hagi creat un llibre físic prèviament. Què és un llibre digitalitzat? El que a partir d‟un llibre físic s‟ha digitalitzat amb la possibilitat de fer-ho en diferents formats. Els E-Books són llibres que mitjançant un aparell es veuen en format electrònic. Biblioteca virtual.El projecte de Gütemberg, de caire europeu és el més antic en aquest ram. Té unes 18.000 obres digitalitzades en mode text, no és la fotografia del llibre, sinó que es reescriure tota l‟obra en format digital. Serien obres de caire literari bàsicament. Aquest projecte funciona amb voluntariat. La Biblioteca de Catalunya, com a biblioteca digital ha començat la digitalització del fons, però no hi ha gaire cosa de llibres, no passa el mateix amb les fotos. També s‟està dissenyant la Biblioteca Digital de Catalunya, és un projecte de consorci de catàleg col·lectiu amb les biblioteques universitàries i també amb la Biblioteca de Catalunya per posar recursos.

Bibliografia sistemàtica general. 2006-2007

N. Vela M-1

Toni Pérez

A nivell d‟Espanya, és important una biblioteca Virtual com és la Miguel de Cervantes amb el vist i plau de la universitat d‟Alacant i amb el finançament del grup Santander. S‟evoquen a la producció de caire Hispanoamericà. Treballa conjuntament amb la Biblioteca de Catalunya que si volen digitalitzar-lo el posen. Altre filial de la Miguel de Cervantes fou la Biblioteca Virtual Juan Luis Vives, que digitalitzà 500 obres escrites en català. Aquesta fa la digitalització però ho fa a través de la biblioteca Miguel de Cervantes. La biblioteca valenciana també té coses digitalitzades d‟obres rellevants, incunables, manuscrits. La biblioteca Nacional de Madrid té un total de 2.129.632 llibres moderns des de 1831, però entre manuscrits, dibuixos, fotografies, mapes. Hi ha empreses particulars que fan digitalitzacions per a llibres de texts o aquells manuals o textos importants com Elaleph. És una mica restringida ja que demanen la identificació. El gran projecte de la biblioteca europea digital és The European Library però no s‟han posat d‟acord ja que hi ha sectors un que vol que sigui tipus google i altre sector que vol que sigui gestionat per una empresa europea. França ha fet una digitalització per segles, es diu Gallica. Tenen llibres digitalitzats en text i en imatge. Es troben obres en llengua francesa. Una bona biblioteca és l‟alemanya: Bibliotheca Augustana que té llibres propis i clàssics de diversos països (grec, germànic, polonés, rus,...). És una bona en clàssics grecs i llatins, a més tota la pàgina la tenen dissenyada en llatí. El projecte americà es diu The Perseus Digital Library. Té molt text digitalitzat en format text, quasi tot en anglès perquè és per l‟ús dels seus estudiants. El projecte italià és un projecte de clàssics italians bàsicament en mode text, es diu Liber i el formen voluntaris. Cada biblioteca tracta de tenir els seus clàssics en mode text i en mode imatge perquè hem de recordar que són textos antics i no sempre les transcripcions són fidels.

Proyecto Vercial és el projecte de Portugal per digitalitzar.

Bibliografia sistemàtica general. 2006-2007

N. Vela M-1

Toni Pérez

A la pàgina www.cervantesvirtual.com/bib_mundo/biblioteca_mundo.shtml veurem que connecta amb 280 projectes de biblioteques virtuals des de les quals es connecta la biblioteca

Miguel de Cervantes. Hi ha biblioteques obertes com la de la Library of Congress, o la d‟UK. -

Patrimoni bibliogràfic.

Al control retrospectiu també entren totes aquestes biblioteques i projectes, ja que moltes de les biblioteques tracten obres clàssiques. Entraria dins el tema del patrimoni retrospectiu. Bibliografia catalana retrospectiva, per fer la pràctica 10. Per la bibliografia catalana no recuperem per temes sinó per autors. A l‟examen hem de tenir en compte tot això com és, com es poden recuperar la informació, per autor, matèria... Al Catàleg col.lectiu del patrimoni bibliogràfic de Catalunya els documents són descrits de forma més acurada que els catàlegs normals, ja que ho fan basant-se en les normes ISBD (A) d‟antiquària i com recomana la IFLA i són al marge dels catàlegs de la Biblioteca de Catalunya i del Catàleg Col·lectiu. Sempre es cataloga amb el llibre davant, els quals provenen tant de fons públics, particulars, com semiparticulars. Qui fa el registre són funcionaris de la Biblioteca Nacional de Catalunya o de la Generalitat. Són molt complerts i d‟aquí que estiguin catalogats a part, tant pel que fa al registre com pel que fa al tipus de fons. Les institucions que els tenen edicions antigues són la Generalitat i algunes biblioteques particulars de qualitat. Aquestes últimes cal declarar-les com a patrimoni, tot i que no sigui obligatori. En el cas de que es declarin, els particulars estan obligats a conservar-les com a llista patrimonial que és. Aquesta conservació que, en principi és cara, hauria d‟estar subvencionada, però aquests no arriben i és per això que no volen molts declarar que tenen incunables, perquè si ho fan els poden obligar a mantenir-los sense rebre subvenció. Dels llibres que es donen en aquests catàlegs, sempre es dona la localització amb una sigla. L‟accés al catàleg és lliure.

Catàleg de fons antic de la UB quan es va fer aquest catàleg es va canviar el sistema. La UB era fins fa poc, Biblioteca Provincial de Barcelona i rebia els llibres de les desamortitzacions de Mendizabal, així com els de la Inquisició del Palau de Sta Catalina. És molt important en aquest àmbit igual que les de Madrid que també és important en quant a desamortitzacions.

Catálogo colectivo del patrimonio bibliográfico espanyol és igual que el de Catalunya amb la diferència que és que no depèn directament de la Biblioteca Nacional si no del ministeri de

Bibliografia sistemàtica general. 2006-2007

N. Vela M-1

Toni Pérez

Cultura. Conta amb biblioteca de l‟Escorial, biblioteca semipúbliques i també és una pàgina al de la Biblioteca Nacional Espanyola i amb una catalogació diferent perquè és patrimonial. En la pràctica 10 hem de tenir en compte que són catàlegs del s. XIX per tant busquem el nostre tema més ampli i mirem sempre el peu d‟impremta amb el fi de conèixer on es va imprimir perquè ha de ser a Catalunya. En segon lloc hem d‟agafar un dels repertoris de Bibliografia catalana (Veure Tema 18) però no tots tenen índex de matèries. -

Torres Amat no té índex de matèries, no l‟usem.

Aguiló: si té índex de matèries per tant és consultable per la pràctica.

Andorra: és una bibliografia molt sumària, no l‟agafarem tot i tenir índex de matèries.

Illes Balears: Bibliografies de escritores baleares: associa matèries amb els escriptors d‟aquestes matèries.

Rosselló: Bibliografia de Catalunya Nord: és útil té índex de matèries.

Ribelles: Bibliografia de la lengua valenciana. Són 5 volums, cada un d‟ells amb índex propi (el 4art i el 5è no en tenen).

Vall d‟Aran: no cal.

Bibliografia sistemàtica general. 2006-2007

N. Vela M-1

Toni Pérez

TEMA XXI: INCUNABLES I LLIBRES ARCAICS. -

Incunables i impresos arcaics.-

És la part més retrospectiva de totes perquè generen bibliografies diferents a les altres. Definicions:  Incunable: llibre o document imprès amb tipus mòbils fins al 31- 12- 1500. Aquesta definició l‟accepten tots: IFLA, UNESCO... Amb el pas del temps, per extensió de forma no ortodoxa, es dona que en algun país modern, que no han tingut incunables perquè el país no existeix, li diuen incunable al llibre més antic d‟aquell país.  Llibre arcaic: no és el mateix. Es considera llibre o document arcaic al llibre imprès a partir de l‟1-1-1501 fins més o menys el 1520/1525 aprox. i no és però una definició aprovada per tothom. Aquests llibres mantenen totes o algunes de les característiques dels incunables i, a partir de 1525 es consideren que ja no tenen aquestes característiques. A partir de 1525 queden homologats.  El llibre xilogràfic no són incunables perquè estan fets amb altres mètodes d‟impressió que no eren tipus mòbils. 

Les característiques dels incunables.-

Quan Gütemberg inventà la impremta, l‟últim que vol és canviar el model, per tant imitaria als llibres manuscrits. Aquests no tenien portada i al final de tot deia qui l‟havia copiat (autor) o ni això, la data no es posava. Tampoc es posava el títol si no que només es posava per a qui anava dirigida l‟obra perquè aleshores es feien per encàrreg i s‟havia de llegir la primera frase per saber una mica de què anava el llibre perquè no tenia títol. Tampoc numerava pàgines, ni folis, ni fulls (fins al s. XVII- XVIII) als manuscrits. Com que els primers incunables s‟escrivien en gòtic, els primers incunables també. Però juntament quan comença la impremta es donava el Renaixement i busquen una lletra d‟origen romà agafant la Carolina o lletra rodona que de seguida substuí a la gòtica (qual només ha quedat com a lletra nacional a Alemanya, en qüestions litúrgiques i o de dret). Els gravats d‟incunables també són característics dels incunables. De seguida els impressors van veure el negoci i van començar a fer marques tipogràfiques en els llibres incunables. De seguida també es posava al final dels llibres la ciutat d‟impressió i la data en que s‟havia imprès, dades tipogràfiques. Tot al final del llibre. Ràpidament van passar del colofó al començament, el que seria l‟actual portada.

Bibliografia sistemàtica general. 2006-2007

N. Vela M-1

Toni Pérez

Per numerar les pàgines primer numeraven fulls de pàgina. Primer foliaven i si no, posaven registres que anava adreçat a l‟enquadernador perquè sapigués en quin ordre els havia de posar (posaven el que es diu registre). Els tipus mòbils molts cops es feien malbé en la impressió d‟un sol llibre. Això obligava als tipògrafs a que fonessin contínuament tipus i això va fer evolucionar molt la tipografia. Amb el pas del temps el llibre es va normalitzar. No seria fins a finals del s.XVIII principis del XIX que un erudit de Vaivera conegut com Hain va ser el primer en utilitzar i definir la paraula incunables, i es va dedicar a estudiar-los i va veure que molts eren del s. XV. Va veure que molts no portaven dades però va estudiar aquells que en portaven i els que no en portaven mitjançant la comparació de les lletres, o les marques d‟aigua, els feia una datació aproximada. Després va fer un repertori de tots aquells incunables i es diu Repertorium bibliograficum, el qual està per ordre alfabètic d‟autors i arriba fins l‟any 1500. Aquest repertori fou d‟impacte i se‟l coneix com el Hain. En ell, cada registre, cada incunables conté un número que seria com el DNI de cada incunable. Posteriorment, cada país va fer el seu Hain. Un projecte important és Gesantkatalog der

Wiegendruke on es volia actualitzar el Hain creant un sistema descriptiu d‟incunables el Hain creant un sistema descriptiu d‟incunables, pagar erudits que estiguessin per tota Europa i que descrivissin els incunables de cada país, resultats dels quals anaven a la central a Leipizg. Van fer el primer volum d‟aquest catàleg i quan arribà a la F va arribar la 2a Guerra Mundial. Leipzig quedà a l‟Alemanya de l‟Est. No fa gaire els alemanys es van endur el Gesantgkatalog als EUA i van i van publicar un volum més que arribava de la G-R. Actualment, aquest catàleg es pot consultar en línia fins a la G-R d‟autors i és un catàleg modèlic. Cada país es va fer el seu catàleg d‟incunables i a Espanya va venir Haebler que era l‟alemany que li va tocar venir a Espanya però mentre va publicar la Bibliografia ibèrica del s.

XV, gràcies a la qual, tenim la bibliografia d‟incunables des de la A-Z. Aquesta bibliografia es va publicar a La Haya. Després va venir Vindel que va fer altre catàleg agafant el llibre de Haebler i va fer la fotografia de tots els llibres incunables fets a s. XV i els va ordenar per zones. La descripció és dolenta però té les fotografies de les primeres i les últimes pàgines dels incunables del s.XV i és exhaustiu perquè hi són tots. Un exdirector de la Biblioteca Nacional de Madrid, García Craviotto, va fer el Catálogo general

de incunables en bibliotecas españolas. Aquí hi ha incunables ja siguin o no espanyols però dels

Bibliografia sistemàtica general. 2006-2007

N. Vela M-1

Toni Pérez

que disposen les biblioteques com la de Burgos. En quant a descripció no és bo però és interessant. El Catàleg dels incunables de la biblioteca de la Universitat de Barcelona té els incunables de les desamortitzacions de Mendizabal. Aquí hi ha índex d‟autors i d‟aquelles persones que havien tingut aquest incunable, els antics posseïdors dels mateixos i, explica la història de l‟incunable des de qui el va tenir, qui el va comprar... Seria la història de cada llibre. Per últim d‟inventaris d‟arcaics hi ha Descriptive Catalog of Printing in Spain el va fer un savi anglès dit Norton i entre 1501- 1520. Esta molt ben fet en quant a descripció. La Bíblia de

Cisneros o aquell Diccionari Catalano- alemany... eren catalogats en aquests inventaris. Els entesos per la marca del paper (marca d‟aigua) o per la tinta saben a quina època pertany.

Bibliografia sistemĂ tica general. 2006-2007

N. Vela M-1

Toni PĂŠrez

Bibliografia sistemàtica general. 2006-2007

N. Vela M-1

Toni Pérez

TEMA XXII: METODOLOGIA DE LA RECERCA BIBLIOGRÀFICA. Article de l‟ALA: Com fer una bibliografia. Per fer un recull de recursos s‟ha de tenir un objectiu, i s‟ha de saber que el nostre tema d‟investigació no estigui ja plantejat per ningú altre o, en cas de que sigui així, hauríem de veure si està o no actualitzat, ja que si no ho està no començarem des de 0. També pot ser que hi hagi alguna cosa feta però no estigui ben feta. Finalment la matèria ha de quedar ben establerta (Autor, Títol, Publicació...) a les referències. -

L‟abast de les bibliografies.

Cada bibliografia pot tenir: 

límits de temps, com la de l‟ISBN que comença des de 1972 fins a l‟actualita.



limits territorials o geogràfics. En quant als llibres impresos el límit de Catalunya serà Catalunya.



Material usat. La bibliografia contindrà llibres, fullets...



Llengua



Bibliografies dipositàries aquelles biblioteques on volem cercar .



Qualitat: es farà una bibliografia dels llibres de qualitat. A més s‟han de descriure els recursos correctament amb una normativa oficialitzada.



Metodologia: quins repertoris hem consultat. Cada tipologia documental cal descriure-la segons la tipologia de la bilbiografia que volguem fer. També s‟indica la localització del document. Cal fer un rodenament tant per la matèria com per l‟usuari a qui va dirigida la bibliografia. Hi ha un recull bibliografic Índex bibliograficus on es recullen bilbiografies de tot el món i si hem de fer alguna bilbiografia sempre la publicaran ja sigui en línia o en paper. La única condició és que tingui un mínim de 50 registres d‟un tema determinat.

Bibliografia sistemàtica general. 2006-2007

N. Vela M-1

Toni Pérez

Pràctica darrera del curs Tema investigat: Contaminació. a) Definició, abast i límits: segons l‟Enciclopèdia catalana [en línia]: Hiperenciclopèdia la contaminació és l‟alteració de les propietats d‟un medi per incorporació, generalment deguda a l‟acció directa o indirecta de l‟home, de pertorbacions, materials o radiacions que introdueixen modificacions de l‟estructura i la funció dels ecosistemes afectats [...] Els principals tipus d‟agents contaminants són: deixalles i partícules industrials i mineres, gasos procedents de vehicles, automòbils i d‟altres combustions, residus sòlids urbans, restes orgàniques animals i vegetals, aigües residuals domèstiques i industrials, pesticides i materials radioactius. Aquests diferents agents determinen els diferents tipus de contaminació, que, bàsicament, són la contaminació atmosfèrica i la contaminació de les aigües, bé que també són importants la radioactiva, la tèrmica, la química, etc. A més, la sensibilització social sorgida arran del rebuig de la contaminació ambiental ha fet que hom consideri també com a contaminants aquells factors que, tot i ésser aparentment irrellevants per a la salut humana o per al correcte desenvolupament dels ecosistemes, exerceixen de fet un impacte negatiu en la qualitat de vida, com és el cas de la contaminació acústica de les ciutats [...] El fort impacte de l‟home sobre la natura, que duu a la seva contaminació, és causat sobretot per l‟augment exagerat del consum d‟energia per individu. [...], a més de consumir energia, impedeix el reciclatge de substàncies minerals que, habitualment, són conduïdes cap a les ciutats, amb la qual cosa es produeixen deixalles i es desencadena un procés de regressió dels ecosistemes [...]. A tot el món, els problemes relacionats amb la defensa del medi ambient són dels que ocupen el primer rengle en les preocupacions dels ciutadans [...]. Els mitjans tècnics actuals fan possible l‟eliminació de la contaminació, però l‟elevat cost de la depuració de les deixalles de la civilització industrial fa que, mentre no existeixi una legislació adient, els productes inacabats (o no del tot reciclats) i no aptes per al consum contaminin progressivament, i moltes vegades irreversiblement, molts ecosistemes, amb la qual cosa es trenquen els equilibris i es produeix destrucció i degradació.

Gran enciclopèdia catalana [en línia]. Hiperenciclopèdia. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, [19--]. http://www.grec.net/cgibin/hecentra.pgm [Consultat el 28/V/2007]. L‟abast del terme ha anat variant al llarg del curs ja que en alguns casos s‟ha fet la cerca per la paraula en si, i en altres casos, s‟ha anat especificant (contaminació acústica) o ampliant més (geografia) el terme de cerca. S‟ha de tenir en compte que el terme, entès desd‟un punt de vista ecologista, és bastant recent, això ha implicat que en la búsqueda d‟obres sobre la contaminació, en bibliografies recents no ha suposat un problema. No obstant, si que ha estat difícil trobar obres

Bibliografia sistemàtica general. 2006-2007

N. Vela M-1

Toni Pérez

relatives a la contaminació, en aquelles bibliografies més retrospectives i amb uns continguts que arriben a principis del s.XX. Per altra banda, altre límit ha estat l‟idioma, ja que en molts casos la cerca s‟ha hagut de fer en anglès, francès i alemany, el que, en molts casos ha comportat una disminució de l‟especificitat quan s‟ha volgut cercar contaminació acústica (acústic pollution) i s‟ha hagut de limitar a medi ambient (enviroment) o simplement contaminació (pollution). Ara veurem amb quines paraules s‟han realitzat les cerques i quins documents s‟han escollit a l‟hora de realitzar les pràctiques. b) Els epígrafs temàtics: El tema de la contaminació s‟ha tractat des de diversos punts de vista, ja que no sempre ha estat possible cercar el nostre tema per les diferents fonts d‟informació bibliogràfiques, de la mateixa forma. En ocasions s‟ha hagut de variar l‟idioma i en altres ocasions s‟ha hagut d‟ampliar la concepció temàtica, ja que la contaminació, és una problemàtica relativament nova, si tenim en compte que s‟han buscat fonts on els documents eren anteriors al segle XIX. Per això cal aclarir en quins exercicis hem buscat per altres formes i per quines formes, així com el motiu d‟aquestes variants. Els termes utilitzats en les cerques han estat: -

Pràctica 0 Pollution (francès). Dins de Bibliothèque Nacionale, CCFr:

Catalogue Collectif de France. [Base de dades en línia] París: Bibliothèque nacional de France, 2001 [Consultada 17/2/2007] http://www.ccfr.bnf.fr/accdis/accdis.htm

Trobem la revista Tubiana, Fabian (editteur scientifique), Cliquot de Mentque, Cecile (editeur scientifique). Pollution intérieure, quel air est

il?. París: Victories éditions, 2007. pàg 53-59. Podem veure el registre a la pàgina 56 del dossier. -

Pràctica 0 Noise Pollution (en anglès). Dins de CURL, COPAC:

Consortium on line public access catalogue [Base de dades en línia]. Manchester: Consortium of University Research Libraries, 2002 [Consultada 17/2/2007]. http://copac.ac.uk/wzgw?id=106474455&f=u&esn=F&rsn=2&rn=2

Trobem la monografia  Kang, J (Jian). Urban sound enviroment. London: Taylor & Francis, 2007. 258 p. Podem veure el registre a la pàgina 57 del dossier.

Bibliografia sistemàtica general. 2006-2007 -

N. Vela M-1

Toni Pérez

Pràctica 0 Contaminación ambiental (espanyol). Dins de Karlsruhe Universitätbibliothek, Karlsruher Virtualler Katalog KVK [Base de dades en línia], Karlsruhe, 2004  [Consultada el 17/2/ 2007] http://www.ubka.uni-karlsruhe.de/kvk_span.html

Trobem la monografia Reátegui Sánchez, James. La contaminación ambiental como delito: aspectos sustantivos y procesales. Lima (Perú): Jurista ediciones, 2006. 292 p. Podem veure el registre a la pàgina 58 del dossier. -

Pràctica 0 Contaminación acústica (espanyol). Dins de CRUE, REBIUN [Catàleg col·lectiu que inclou el CBUC amb la Biblioteca de Catalunya i més de 50 universitats espanyoles] [Base de dades en línia] Madrid: Conferència de Rectores y Universidades Españolas, 2001 [Consultada 17/2/2007] http://rebiun.crue.org/cgi-bin/abnetop/X16348/ID1049278193/NT7

Trobem la monografia García Rodríguez, Amado. La contaminación acústica: fuentes, evoaluación, efectos y control. [Madrid]: Sociedad Española de Acústica, D.L, 2006. 323 p. Podem veure el registre a la pàgina 59 del dossier. -

Pràctica 1 Pollution (francès). Dins de Bibliographie Nationales Française [Base de dades en línia]. París: Bibliothèque Nationale de France, [Consultada 26/2/2007] http://bibliographienationale.bnf.fr/Livres/M2_07.H/cadre6201.html#FRBNF40937901

Trobem la monografia Centre d‟etudes sur les réseaux, les transports, l‟urbanisme et les constructions publiques (France). Difficultés

recontrées lors de l‟étude de l‟influence des écrans acoustiques sur la dispersion de la pollution. Lyon: CERTU, D.L, 2006. 1 vol. 49 p. Podem veure el registre a la pàgina 111 del dossier. -

Pràctica 1 Contaminación [espanyol]. Dins de Bibliografia Nacional

Española desde 1976 en CD-ROM. [Base de dades en CD-ROM] Madrid: Biblioteca Nacional; Chadwyck- Healey Espanya, 1992 1 CD- ROM trimestral. Disponible en linia des de la Universitat de Barcelona. http://www.bib.ub.es/cdrom/bne/ica [Consultada el 26/2/2007]

Trobem l‟Acta Aguilar Peris, José. El efecto invernadero, el cambio climático, la criris medioambiental y el futuro de la Tierra: discurso para la recepción pública del académico electo Excmo. Sr. D. José Aguilar

Bibliografia sistemàtica general. 2006-2007

N. Vela M-1

Toni Pérez

Peris leído el día 13 de mayo de 2003 y constestación del académico numerario Excmo. Sr. D. Francisco González de Posada. Madrid: Real Academia Nacional de Medicina, 2003. 115 p. Podem veure el registre a la pàgina 112 del dossier. -

Pràctica 1 Contaminación acústica (espanyol). Dins de Consejería de Medio Ambiente y Urbanismo (Oviedo). Bibliografía asturiana. 19861993. p.101.

Al Congrés Jornadas Técnicas sobre Ruidos. [Oviedo]: Consejería de Medio Ambiente y Urbanismo, D.L, 1993. 109 p. Podem veure el registre a les pàgines 113-114 -

del dossier.

Pràctica 1 Contaminación (espanyol). Dins de Catálogo de

Publicaciones Oficiales. Recoge los títulos des de el año 2000 [Base de dades en línia] Madrid: Ministerio de la Presidencia, 2002 [Consultada el 26/2/2007] http://www2.mpr.es/publicaciones/ficha.asp?ID=22916&TIT=&NOV=&GLO

Trobem la monografia Figueras, Antonio...Las lecciones de la catástrofe del Prestige. Madrid: Ministerio de educación y ciencia, 2006. 184p. Podem veure el registre a la pàgina 115 del dossier. -

Pràctica 2 Contaminación acústica (espanyol). Dins de l‟Agencia espanyola del ISBN, Libros editados en España desde 1972. [Base de dades en línia] Madrid: Ministerio de Cultura; Agencia española del ISBN, 1992 [Consultada el 4/3/2007] http://www.mcu.es/cgibrs/BasesHTML/isbn/BRSCGI?CMD=VERDOC&CONF=AEISPA.cnf&BASE=ISB N&DOCN=001361004&NDOC=19&EXPBUS=(DISPONIBLE).WDIS.+%26+(CO NTAMINACI%F3N).WGEN.+%26+(2006)WFEP

Trobem la monografia Contaminación acústica: normas de prevención y corrección. Valencia: Consejo de Cámaras Oficiales de Comercio, industria y Navegación de la Comunidad Valenciana, 2006. 40p. Podem veure el registre a la pàgina 142 del dossier. -

Pràctica 2 Contaminación (espanyol). Dins de l‟Agencia espanyola del ISBN, Libros editados en España desde 1972. [Base de dades en línia] Madrid: Ministerio de Cultura; Agencia española del ISBN, 1992 [Consultada el 4/3/2007] http://www.mcu.es/cgi-

Bibliografia sistemàtica general. 2006-2007

N. Vela M-1

Toni Pérez

brs/BasesHTML/isbn/BRSCGI?CMD=VERDO&CONF=AEISPA.cnf&BASE=ISBN &DOCN=000651195&NDOC=1&EXPBUS=(AGOTADO).WDIS.+%26+(SOLUCI ONES+A++LA+CONTAMINACIóN+DE+LOS+MOTORES).WGEN

Trobem la monografia Pavri González, Francisco. Soluciones a la contaminación de los motores térmicos alternativos de automoción. Madrid: Ministerio de Fomento, 1979. 700 p. Podem veure el registre a la pàgina 143 del dossier. -

Pràctica 2 Vereinigung (alemany). Dins de Bol.de [en línia]: einfach rund!. Deutchland: Versandkosten EUR. [Consultada el 4/3/2007] http://www.bol.de/shop/beucher/suchartikel/uneinig_in_die_einheit_willybra ndt_studien_band1/daniel_friedrich_stu/ISBN3-8012-03638/ID11456676.html?jumpld=2624575.

Trobem la monografia Friedrich, Daniel. Uneinig in die Einheit. WillyBrandt-Studient, Band 1: Die sozialdemokratie und die Vereingung Deutschlands 1989/90. [Alemanya]: J.H.W Nachf, 2006. [692 p.] Podem veure el registre a la pàgina 144 del dossier. -

Pràctica 2 Noise pollution (anglès). Dins de Barnes & Noble.com [en línia]. New York: Barnesandnoble.com, 1997 [Consultada el 4/3/2007]. http://search.barnesandnoble.com/booksearch/isbnInquiry.asp?z=y&EAN=97 80812276381&itm=11

Trobem la monografia Bragdon, Clifford R. Noise pollution: the unquiet crisis. [Pennsylvania]: University of Pennsylvania, 1972. 280 p. Trobem el registre a la pàgina 145 del dossier. -

Pràctica 2 Pollution (anglès). Dins de Alpage.com [en línia]. France: alapage.com, 1996. [Consultada el 4/3/2007] http://www.alapage.com//Fiche/Livres/2603013386/?id=10641172989077&donnee_appel=ALAPAGE&s v=X_L

Trobem la monografia Denez, Frédéric. Les pollutions invisibles: quelles sont les vraies catastrophes ecologiques?. [França]: Delachaux et Niestlé, 2005. [358 p.] Podem veure el registre a la pàgina 146 del dossier . -

Pràctica 3 Pollution (anglès). Dins de ISSN Online [Base de dades en línia] París: ISSN International Center, 1996 [Consultada el 9/3/2007] http://www.portal.issn.org/cgi-bin/gw_45_0_s3/chameleon

Bibliografia sistemàtica general. 2006-2007

N. Vela M-1

Toni Pérez

Trobem la revista United States. Office of education and manpower planning. Abatement and pollution control training and educational

programs. Washington: United States; Enviromental Protection Agency; Office of education and manpower planning, [19--] -

Podem veure el registre a la pàgina 174 del Dossier. -

Trobem la revista Pollution control guide. Chicago: Commerce Clearing House, (1973- 1985). Podem veure el registre a la pàgina 175 del Dossier. -

Pràctica 3 Pollution (anglès). Dins de The Serials Directory [Base de dades en línia] Birmingham: Ebsco, 1997. [Consultada el 9/3/2007] http://search.epnet.com/login.asp?profile=web&default=ser

Trobem la revista Water air & soil pollution. Netehrlands: Springer Science+ Bus Media BV, (2005- 2006). Podem veure el registre a la pàgina 176 del Dossier. -

Trobem la revista Revista internacional de Contaminación Ambiental. Mèxico: Centro de Ciencias Atmosfera, (1998- 2005). Podem veure el registre a la pàgina 177del Dossier. -

Pràctica 3 Pollution (anglès). Dins de The Serials Directory [Base de dades en línia] Birmingham: Ebsco, 1997. [Consultada el 9/3/2007] http://search.epnet.com/login.asp?profile=web&default=ser

Trobem la revista Prevención de la contaminación. United States: Penwell, (1995- 2000). Podem veure el registre a la pàgina 178 del Dossier. -

Pràctica 4 Pollution (anglès). Dins de Current Content connect. [Base de dades en línia] Philadelphia: Institute for Scientific Information, 1995 [Consultada el 16/3/2007] http://isiknowledge.com/ccc/

Bibliografia sistemàtica general. 2006-2007

N. Vela M-1

Toni Pérez

Trobem al sumari d‟‟articles de revista l‟article Chen LP. “Spatiotemporal relationship between particle air pollution and respiratory emergency hospital admissions in Brisbane, Australia”.

Science of the total enviroment. (Feb. 2007). Pàg 57- 67. Podem veure el registre a les pàgines 196-197 del Dossier. -

Pràctica 4 Pollution (anglès). Dins de CBUC, Base de dades de sumaris

CBUC [Base de dades en línia] Barcelona: Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya, 1998 [Consultada el 16/3/2007] http://sumaris.cbuc.es/

Trobem el sumari d‟articles de revista, la revista  Pollution atmosphérique. París: Association pour la prévention de la pollution atmosphérique, 1959-

. nº 153, (jan. / mars 1997).

Podem veure el registre a la pàgina 198 del Dossier. -

Pràctica 4 Contaminació acústica (català). Dins de CBUC, Base de

dades de sumaris CBUC [Base de dades en línia] Barcelona: Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya, 1998 [Consultada el 16/3/2007] http://sumaris.cbuc.es/

Trobem el sumari d‟ articles de revista, l‟article Melcon, Esther “Món veinal [en línia]: la reivindicació ciutadana contra la contaminació acústica”. SAM Suport a la gestió ambiental. Núm 9 (2004). www.diba.es/mediambient/sam.asp#5 Podem veure el registre a les pàgines 199-200 del Dossier. -

Pràctica 5 Contaminación acústica (castellà). Dins de CSIC, Base de

datos YCYT [Base de dades en CD-ROM] Madrid: CSIC; Centro de Información y Documentación Científica, 2005. [Consultada el 23/3/2007] http://bdoc.csic.es:8085

Trobem el registre de l‟article de revista Fernández García, Ricardo. “Introducción a la normativa sobre ruido ambiental”. Residuos (Bilbao). 2006. Pàg 138- 142. Podem veure el registre a la pàgina 229 del Dossier.

Pràctica 5 Contaminación acústica (castellà) Dins de CSIC, Base de datos ISOC. [Base de dades en CD-ROM] Madrid: CSIC; Centro de Información y

Bibliografia sistemàtica general. 2006-2007

N. Vela M-1

Toni Pérez

Documentación Científica, 2005 [Consultada el 23/3/2007]. http://bdoc.csic.es:8085/

Trobem l‟article de revista Pérez de Gregorio. “El delito de la contaminación acústica en el Código Penal Español: Tipología, criterios jurispudenciales y aspectos procesales”. La ley. Revista jurídica

española de doctrina, jurisprudencia y legislación. Cataluña: Tribunal Superior de Justicia, 2006. Podem veure el registre a la pàgina 230 del Dossier.

Pràctica 5 Pollution (anglès). Dins de CNRS, Article@INIST. [Base de datos en línia] Vandoivre-lès-Nancy: Centre Nacional de la Recherche Scientifique, 1996[Consultada el 23/3/ 2007]. http://services.inist.fr

Trobem l‟article de revista Gagneten, A.M, Gervasio, S, Paggi J.C. “Heavy metal pollution and eutrophication in the lower Salado River Basin (Argentina)”. Water air and soil pollution. Vol 178, nº1-4 (2007), pp. 335- 349. Podem veure el registre a la pàgina 233 del Dossier. -

Pràctica 5 Pollution sonore (francès). Dins de CNRS, Article@INIST. [Base de datos en línia] Vandoivre-lès-Nancy: Centre Nacional de la Recherche Scientifique, 1996[Consultada el 23/3/ 2007]. http://services.inist.fr

Trobem l‟article de revista “Chut... les enfànts veulent dormir ou comment réduire la pollution sonore dans l‟environnement routier”.

TEC. Vol. 158, (2006), pp. 43- 47. Podem veure el registre a la pàgina 234 del Dossier. -

Pràctica 6 Pollution (anglès). Dins de LISA (Library and Information

Science Abstracts) [Base de dades en línia]. London: New York: Bowker, aur, 1969 [Consultada el 29/3/2007] http://www.ub.edu/crai/mes/quedocf.php?col=bex

Trobem l‟abstract de l‟article de revsita Miller, Trish. “Canada‟s first “green” library”. Feliciter, nº 50 (2004). Pp 254 Podem veure el registre a la pàgina 261 del Dossier.

Bibliografia sistemàtica general. 2006-2007 -

N. Vela M-1

Toni Pérez

Pràctica 6 Pollution (anglès). Dins de Gale Directory of Databases, edition 2007. Farmington: Thomson Gale, 2006. 2 vols. Vol 1: Online Databases, pàg. 949.

Trobem la base de dades d‟abstracts Pollution Abstracts. Wisconsin (EEUU): Thomson Dialog (41), 1981. Podem veure el registre a la pàgina 262 del Dossier. -

Pràctica 6 Enviroment (anglès). Dins de Gale Directory of Databases, edition 2007. Farmington: Thomson Gale, 2006. 2 vols. Vol 2: CD-ROM, Diskette, Magnetic Tape... products, pàg. 1119.

Trobem la base de dades Enviroment Abstracts. Dyton (EEUU): LexisNexis, [19--]. Podem veure el registre a la pàgina 263 del Dossier. -

Pràctica 6 Al ser un tesaurus s‟ha buscat pel sistema jeràrquic. El recorregut ha estat: Ciencia y tecnología/ Medio ambiente (castellà). Dins de Internetinvisible.com: enlaces a 2501 bases de datos de acceso

gratuito. [Base de dades en línia] [s.l]: MasMedios, 2003 [Consultada el 1/4/2007]. http://www.internetinvisible.com Trobem les bases de dades Glosario ambiental (marzo 1999). Greenpeace. Greenpeace black list... Podem veure els registres a la pàgina 265 del Dossier. -

Pràctica 7 Pollution atmostherique (francès). Dins de CNRS,

Article@.INIST. [Base de dades en línia] Vandoeuvre-lès-Nancy: Centre Nacional de la Recherche Scientifique, 1996 [Consultada el 14/4/2007] http://services.inisct.fr/public/consult.htm

Trobem la monografia Semandi, Ammar. Effects de la pollution atmospherique (pollution globale, fluorée et plombique) sur la végetation dans la région de Annaba (Algérie). [París]: Universitat de París, [2006]. 339p. Podem veure la referència a la pàgina 331 del Dossier. -

Pràctica 7 Contaminación atmosférica (castellà). Dins de MCU, Teseo [Base de dades en línia] Madrid: Ministerio de Cultura, 1976 [Consultada el 14/4/2007] http://teseo.mec.es/teseo/jsp/teseo.jsp

Bibliografia sistemàtica general. 2006-2007

N. Vela M-1

Toni Pérez

Trobem la tesis Machuca, Fernando Antonio. Mejoramiento de la contaminación atmosférica producida por la explotación minera a cielo abierto. [Madrid]: Universidad Politécnica de Madrid, 2005. Podem veure aquest registre a la pàgina 334 del Dossier. -

Pràctica 7 Air Pollution (anglès). Dins de OCLC, First Search

Proceedings [Base de dades en línia] Dublín (Oh): Online Computer Library Center Inc. 1993 [consultada el 13/4/2007] http://newfirtssearch.oclo.org

Trobem el congrés Air pollution and human exposure complexity; Air pollution and human exposure complexity: SCOPE open 52nd Executive Committee meeting: abstract book. Rome: Institute Superiore de Sanita, 2006. Podem veure el registre a la pàgina 335 del Dossier. -

Pràctica 7 Noise pollution (anglès). Dins de OCLC, First Search

Papers First [Base de dades en línia] Dublín (Oh): online Computer Library Center Inc. 1993 [Consulta 13/4/2007] http://newfirtssearch.oclc.org

Trobem la ponència An approach to the solution of the noise pollution at the social living spaces in Trabzon. 2006. 648 p. Podem veure el registre a la pàgina 336 del Dossier. -

Pràctica 8 Géographie et histoire (francès). Dins de J.C Brunet,

Manuale du libraire et de l’amateur de livres, 5e édition. Paris : Didot, 1860- 1865. 6 vols. [„Reprint‟ Copenhague : Rosenkilde & Bagger, 1999, 8 vols. que contenen els dos volums següents + DVD, 2006]. Vol 2. Pp 579580.

Trobem l‟incunable De Luc (J.A). Lettres physiques et morales sur l‟histoire de la terre et de l‟homme. La Haye: 1779-1780. 5 Tom. En 6 Vol. Podem veure el registre a la pàgina 395 del Dossier. -

Pràctica 8 Anthropologie (francès). Dins de L’Argus du livre de

collection: répertoire bibliograpjique 2006. Ventes publiques, , 22e édition. Saint- romain-au-Mont-d‟Or: Art price.com, 2006. 1206 p. Pàg 277.

Trobem la monografia Darwin, Charles. On the origin of species by means of natural selection. Londres: Murray, 1859. 502 pp. Podem veure el registre a la pàgina 397 del Dossier.

Bibliografia sistemàtica general. 2006-2007 -

N. Vela M-1

Toni Pérez

Pràctica 10 Medicina (català). Biblioteca de Catalunya, Catàl·leg

col·lectiu del patrimoni bibliogràfic de Catalunya. [Base de dades en línia]. Barcelona: Biblioteca de Catalunya. [Consultada el 25/5/2007].

Trobem l‟incunable Fabra, Lluís. Discurs sobre la peste: explicant la essència della, causes, senyals, pronostic y curació... . Perpinyà: Ab llicencia, estampat en casa de Sampso Arbus, 1589. 287 p. Podem veure el registre a la pàgina 466 del Dossier. -

Pràctica 10 Medicina (català). Mariano Aguiló. Catálogo de obras en

lengua catalana impresas desde 1474 hasta 1860... Madrid: Rivadeneyra, 1923. („Reprint‟ Barcelona: Curial, 1976). Pp 494- 495.

Trobem l‟incunalble Fabra, Lluís. Discurs sobre la peste: explicant la essència della, causes, senyals, pronostic y curació... . Perpinyà: Ab llicencia, estampat en casa de Sampso Arbus, 1589. 287 p. Podem veure el registre a les pàgines 468-469 del Dossier. -

Pràctica 10 Ciències naturals (català). Universitat de Barcelona. Catàleg

de fons antic... documents fins a 1820. [Base de dades en línia]. Barcelona: Biblioteca de la Universitat de Barcelona. [Consultada el 30/5/2007] http://eclipsi.bib.ub.es/virtua2/catalan/index.html

Trobem l‟incunable Mine Edwards. Cuadernos de historia natural. Madrid: Llibreria de San Martín: imprenta de D.Anselmo Sta Coloma..., 1859. Podem verue el registre a la pàgina 470 del Dossier. d) Els repertoris que no han tractat directament el tema d‟investigació han estat aquells més relacionats amb un tipus de bibliografia retrospectiva. Per tant en les pràctiques 8 i 10, el tema que s‟ha hagut de mirar no és l‟immediatament investigat. S‟han escollit temes com la Geografia, l‟Antropologia, les Ciències Naturals i la Medicina, per arribar a certs matisos que poden ser associats a la contaminació. Per exemple, al que s‟ha fer de Geografia i història, reflecteix un títol que indica la història natural de la Terra, aportant un punt de vista ecològic. El segon, tema alternatiu ha estat l‟Antropologia, amb l‟Orígen de les especies de Darwin, ja que només aquelles especies més fortes s‟adaptaran als canvis de la Natura, però i als canvis que efectua l‟home? Esta la pròpia humanitat preparada per sobreviure a aquests canvis? El tercer document, relatiu ja a la pràctica 10, és de Medicina, Discurs sobre la peste, una malatia que arrassaria Europa en més d‟una ocasió i que la seva propagació era molt ràpida. Per tant és un altre tipus de contaminació, en aquest cas no és una contaminació ecològica sino que es veu des d‟un punt de vista biològic.

Bibliografia sistemàtica general. 2006-2007

N. Vela M-1

Toni Pérez

El quart document que no tracta directament el tema investigat, és altre sobre Història natural, potser per concienciar que allà on estem és on hem de conviure i sempre és millor l‟equilibri, per tant respectem la Natura. e) Còmput de la tipologia documental trobada: Monografies 21 Revistes 14 Articles de revistes, abstracts i/o bases de dades 51 Actes, ponències i comunicacions 20 Tesis i informes 5

FBD-UBarcelona © Prof. L.VELA Curs: 2006- 2007 BIBLIOGRAFIA

general i sistemàtica

Alumne

GRANS CATÀLEGS COL.LECTIUS per tenir present al llarg del curs

Tema de curs:

Fitxa............................núm 0

Exercicis......................................................................................................................... A partir del grup 5 dels fulls del Memorandum trobeu una monografia del vostre TEMA de curs, que sigui feta a aquest any de 2007, als quatre grans catàlegs col.lectius: -CCFr, -COPAC, -KVK -REBIUN, —Connecteu-vos a través de les URL respectives, que trobareu a les seves referències bibliogràfiques. —Imprimiu la versió més completa de les quatre notícies i apunteu a sota de cada full -la referència pertinent, -engroguiu el tema i la data condicionats -trobeu i engroguiu el nom la biblioteca que tingui la monografia en qüestió. -dibuixeu els símbols adients —Presenteu-les juntament amb aquesta pàgina i en l'ordenament del sumari.

FBD-UBarcelona © Prof. L.VELA Curs: 2006- 2007 BIBLIOGRAFIA

general i sistemàtica

Memorandum Repertoris bibliogràfics vists a l'assignatura de "Fonts i Serveis d'Informació" i que, actualitzats oportunament, convé tenir present en iniciar-se aquest curs.

SUMARI 1—Bibliografia normativa sobre les referències bibliogràfiques. 2—Bibliografies comentades d'obres de referència: abast mundial. 3—Bibliografies comentades d'obres de referència: abast local. 4—Bibliografia comercial: àmbit hispànic. 5—Bibliografia de catàlegs publicats de grans biblioteques i consorcis.

1. BIBLIOGRAFIA NORMATIVA SOBRE REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES.

AENOR, Norma española UNE 50-104-94, Referencias bibliográficas: contenido, forma y estructura. Madrid: Aenor, 1997. 19 p. ISO, Norme internationale ISO 690:1987(F). Documentation - Références bibliographiques - contenu, forme et structure, 2e édition. Genève: ISO, 1987. 11 p. ISO, Norma internacional ISO 690. [En línia]Valparaíso: Universidad Católica, 2006. [Consultada 08-01-2007] http://biblioteca.ucv.cl/herramientas/citasbibliograficas/iso690/iso690.htm

ISO, Norme internationale ISO 690-2: 1997(F). Information et Documentation Références bibliographiques - Partie 2: Documents électroniques, documents complets ou parties de documents, 1e édition. Genève: ISO, 1997. 18 p. ISO, Extraits de la Norme internationale ISO 690-2. [Servei en línia] Ottawa: Bibliothèque nationale du Canada, 1997. [Consultada 04-01-2007] http://www.nlc-bnc.ca/iso/tc46sc9/standard/690-2f.htm ISO, Extractos de la norma internacional ISO 690-2. [Servei en línia] Granada: Universidad de Granada, 1997. [Consultada 04-01-2007] http://www.ugr.es/~pwlac/G00_Referencias_electronicas.html

RefWorks, your online research management writing and collaboration tool [Base de dades en línia] [s.l.]: RefWorks, 2001-> [Consultada 04-01-2007] https://www.refworks.com/RWSingle/login.asp?WNCLang=false

FBD-UBarcelona © Prof. L.VELA Curs: 2006- 2007 BIBLIOGRAFIA

general i sistemàtica

2. BIBLIOGRAFES COMENTADES D'OBRES DE REFERÈNCIA: abast mundial The New Walford: Guide to Reference Resources, [9th edition]. London: Facet, 2005 —> , 3v. ISBN 1 85604 495 5

3. BIBLIOGRAFIES COMENTADES D'OBRES DE REFERÈNCIA: abast local

Béthery, Annie. Développer un fons de référence en bibliothèque: imprimés, cédéroms, sites Internet. Paris : Cercle de la Librairie, 2001. 571 p. Biblioteca básica: selección de fondos para bibliotecas públicas. Madrid: Servicio de Bibliotecas y del Libro de la Comunidad de Madrid, 1993-8—> 5 v. Chirurgien, Estelle. Comment trouver: la recherche d’information planétaire. Québec: MultiMondes, 2001. 309 p. ISBN: 2 89544 014 x Dillon, M. Hysell, S,Recommended reference books for small and medium-sized libraries and media centers,2003,[23rd ed]Westport:Libraries Unlimited, 2003.304 p. Obras de referencia: repertorio bibliográfico para bibliotecas públicas, 2ª edición. Madrid: Tilde, 1996. 190 p. Recommended reference books for small and medium-sized libraries and media centers, 2004. [24th ed.]. Westport, CT : Libraries Unlimited, 2004 350 p. SIS servei d'informació selectiva [Base de dades en línia] Barcelona: Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya, 1999—> [Consultada el 02-01-2007] http://cultura.gencat.net/bibliografia/bibliog.htm Sweetland, James H. Fundamental Reference Sources, 3rd. edition. Chicago: ALA, 2001. 612 p.

4. BIBLIOGRAFIA COMERCIAL: àmbit hispànic Agencia española del ISBN, Libros editados en España desde 1972. [Base de dades en línia] Madrid: Minist. de Cultura; Agencia española del ISBN, 1992—> [Consultada el 02-01-2007] http://www.mcu.es/busquedaisbn/cargarFiltroIsbn.do?cache=init&layout=busquedais bn&language=es

FBD-UBarcelona © Prof. L.VELA Curs: 2006- 2007 BIBLIOGRAFIA

general i sistemàtica

5. BIBLIOGRAFIA DE CATÀLEGS PUBLICATS de grans biblioteques i consorcis.

British Library, Integrated Catalogue. [Base de dades en línia]. London: The British Library, 1997—> [Consulta 07-01-2007] http://catalogue.bl.uk search 



= 12.000.000 registres

CURL, COPAC: Consortium on line public access catalogue [Base de dades en línia] Manchester: Consortium of University Research Libraries, 2002—> [Consulta 02-01-2007] http://copac.ac.uk/copac/



= 30.000.000 documents

Biblioteca Nacional de España, Catálogos [Base de dades en línia] Madrid: Biblioteca Nacional, 1996—> [Consultada 07-01-2007] http://www.bne.es/ Catálogo  = 2.127.640 monografiess



CRUE, REBIUN [Catàleg col∙lectiu que inclou el CBUC amb la Biblioteca de Catalunya i més de 50 universitats espanyoles][Base de dades en línia] Madrid: Conferencia de Rectores Universidades Españolas, 2001—> [consulta 09-01-2007] http://rebiun.crue.org/cgi-bin/abnetop/X16292/ID55965900/NT1 = 7.045.125 catalogacions



Bibliothèque Nationale, Catalogue BN-Opale Plus [Base de dades en línia] Paris-Bibliothèque National de France, 1999—> [consultada 03-01-2007] http://catalogue.bnf.fr/ = 8.583.481 registres



Bibliothèque Nationale, CCFr: Catalogue Collectif de France. [Base de dades en línia] Paris: Bibliothèque national de France, 2001—> [Consulta 08-01-2007] http://www.ccfr.bnf.fr/ = 15.000.000 de documents



Karlsruhe Universitätbibliothek, Karlsruher Virtualler Katalog KVK [Base de dades en línia], Karlsruhe: Universität Karlsruhe, 2004. —> [Consulta 02-01-2007] http://www.ubka.uni-karlsruhe.de/kvk_span.html = 100.000.000 documents



Library of Congress, The Library of Congress Catalogs [Base de dades en línia] Washington: The Library of Congress, 199—> [Consultada 08-01-2007] http://catalog.loc.gov/ =29.000.000 registres



FBD-UBarcelona © Prof. L.VELA Curs: 2006- 2007 BI BLI OGRAFI A general i sistemàtica

Bibliografia: Bibliografia General i Sistemàtica (Biblioteconomia i Documentació) [M1] Nota sobre les bibliografies: els items disponibles es troben enllaçats al catàleg de la biblioteca. Podeu trobar altres edicions de les mateixes obres a les biblioteques, navegant pel catàleg

Bibliografia general i sistemàtica Bibliografia de l'assignatura             

Balsamo, Luigi. La bibliografía: historia de una tradición. Gijón: Trea, 1998. 214 p. ISBN 8489427-99-2. Boulogne, Arlette. Comment rédiger une bibliographie. Avec la collaboration de Sylvie Dalbin. Paris: ADBS: Nathan, cop. 2005. 127 p. (Collection 128. Information, documentation; 278). ISBN 2-200-34138-5. Cordón, José Antonio. Manual de investigación bibliogràfica y documental: teoría y práctica. Madrid: Pirámide, 2001. 351 p. ISBN 84-368-1565-3. Darrobers, Martine; Le Pottier, Nicole. La recherche documentaire. Nouv. éd. Paris: Nathan, 2005. 159 p. ISBN 2-09-183208-1. Delgado Casado, Juan. Introducción a la bibliografía : los repertorios bibliograficos y su elaboración. Madrid : Arco/Libros, cop. 2005. 297 p. ISBN 84-7635-604-8. Développer un fonds de référence en bibliothèque: imprimés, cédéroms, sites Internet. Sous la direction de Annie Béthery. 54e éd. Paris: Editions du Cercle de la librairie, cop. 2001. 571 p. ISBN 2-7654-0821-1. Fernández Sánchez, José. Historia de la bibliografía en España. 4a ed. Madrid: Compañía Literaria, 1994. IV, 299 p. ISBN 84-8213-006-4. FORMIST, REPERE: ressources electroniques pour les etudiants, la recherche et l’enseignement, 2006. 2ème. édition papier. Villeurbanne: Enssib, 2006. 111 p. http://repere.enssib.fr/valide/brochure.pdf IFLA. Bureau international pour l'UBC. Manuel de contrôle bibliographique. Paris: PGI: Unesco, 1983. IX, 89 p. Mesguich, Véronique; Thomas, Armelle. Net recherche: le guide pratique pour mieux trouver l'information utile. Paris: ADBS, 2006. 148 p. ISBN 2-84365-083-6. The New Walford: guide to reference resources. Ed. by Ray Lester. 9th ed. London: Facet, 2004. Vol. 1. ISBN 1-85604-495-5. Prévoteau, M.H.; Utard, J.C. Manuel de bibliographie générale. Nouv. éd. Paris: Cercle de la librairie, 2005. 524 p. ISBN 2-7654-0912-9. Torres Ramírez, Isabel de. Qué es la bibliografía: introducción para estudiantes de biblioteconomía y documentación. Granada: Universidad de Granada, 1996. 227 p. ISBN 84-3382208-X.

EL NÚM. ISSN i LES REVISTES O SÈRIES UBC-IM UBC-IM Núm.Dipòsit Núm.Dipòsit Legal Legal Descripció Descripció ISBD(s) ISBD(s)

Número Número ISSN ISSN Descripció Descripció ISDS ISDS

Bibliografia Bibliografia Nacional Nacional Española Española Publicaciones en Serie Publicaciones en Serie

Bibliografia Bibliografia Nacional Nacional de de Catalunya Catalunya Publicacions Publicacions en en Sèrie Sèrie ii les les d’altres d’altres Autonomies Autonomies

Revistas Revistas españolas españolas Con ISSN Con ISSN

Base Base de de Dades Dades de de la la UNESCO UNESCO www.issn.org www.issn.org amb amb el el concurs concurs de de tots tots els els països països

NORA VELA©BARCELONA

Dins de Barnes & Noble.com [en lĂnia]. New York: Barnesandnoble.com, 1997. http://search.barnesandnoble.com/booksearch/isbnInquiry.asp?z=y& EAN=9780812276381&itm=11 . [Consulta 4-III- 2007] I

Dins de l’Agencia espanyola del ISBN, Libros editados en Espanya desde 1972. [Base de datos en línia] Madrid: Ministerio de Cultura; Agencia española del ISBN, 1992> http://www.mcu.es/cgibrs/BasesHTML/isbn/BRSCGI?CMD=VERDOC&CONF=AEISPA.cnf& BASE=ISBN&DOCN=001361004&NDOC=19&EXPBUS=(DISPONIB LE).WDIS.+%26+(CONTAMINACI%F3N).WGEN.+%26+(2006).W FEP [Conculta 4- III- 2007] I

Dins de l’Agencia espanyola del ISBN, Libros editados en Espanya desde 1972. [Base de datos en línia] Madrid: Ministerio de Cultura; Agencia española del ISBN, 1992> http://www.mcu.es/cgibrs/BasesHTML/isbn/BRSCGI?CMD=VERDOC&CONF=AEISPA.cnf& BASE=ISBN&DOCN=000651195&NDOC=1&EXPBUS=(AGOTADO) .WDIS.+%26+(SOLUCIONES+A++LA+CONTAMINACIóN+DE+LOS +MOTORES).WGEN. [Consulta 4- III- 2007] I

Dins de Alapage.com [en lĂnia]. France: alapage.com, 1996. http://www.alapage.com//Fiche/Livres/2603013386/?id=10641172989077&donnee_appel=AL APAGE&sv=X_L . [Consulta 4-III-2007] I

Dins de Bol.de [en linia]: einfach rund!. Deutchland: Versandkosten EUR.http://www.bol.de/shop/buecher/suchartikel/uneinig_in_die_ein heit_willy_brandt_studien_band_1/daniel_friedrich_stu/ISBN3-80120363-8/ID11456676.html?jumpId=2624575 .[Consulta 4-III-2007] I

Bibliografia nacional de Catalunya su situación a los 25 años

Jaume Clarà Secció de Col·leccions Generals Mesa redonda en torno a las Bibliografías nacionales y regionales Biblioteca Nacional, 11.04.2007

1981 Primera ley de bibliotecas ¤ Ley 3/1981: creación del Institut Català de Bibliografia,encargado de elaborar y difundir la información bibliográfica ¤ 1981: proyecto de producción y automatización de la Bibliografia nacional de Catalunya / versión provisional del formato bibliográfico CATMARC ¤ 1982: inicio de la aplicación del formato (1ª ed.: 1987) Mesa redonda en torno a Bibliografías nacionales y regionales -- 11.04.2007

1983-1994 Bibliografía impresa ¤ Monografías impresas publicadas entre 1982 i 1991

¤ Elaborada por el Institut Català de Bibliografia ¤ 54.563 registros bibliográficos publicados ¤ 69.915 registros bibliográficos creados ¤ Cobertura: 36% ¤ Subproductos: fichas impresas

Mesa redonda en torno a Bibliografías nacionales y regionales -- 11.04.2007

1983-1994 Bibliografía impresa Balance: ¤ Irregularidad en periodicidad/cobertura ¤ Referente cualitativo ¤ Impulso a la informatización ¤ CATMARC, un formato MARC orientado a la BNC ¤ Impulso a la normativización ¤ LEMAC, Lista de encabezamientos de materia en catalán Mesa redonda en torno a Bibliografías nacionales y regionales -- 11.04.2007

1982-1983 Bibliografía impresa. Publicaciones seriadas ¤ Publicaciones seriadas impresas publicadas entre 1982 i 1983 ¤ Elaborada por la Hemeroteca Nacional de Catalunya ¤ 765 registros bibliográficos publicados

Mesa redonda en torno a Bibliografías nacionales y regionales -- 11.04.2007

Ley 4/1993, del sistema bibliotecario de Cataluña ¤ Funciones de la Biblioteca de Catalunya a) Recoger, conservar y difundir todas las obras editadas o producidas en Cataluña y las relacionadas por cualquier motivo con los territorios del ámbito lingüístico catalán. Con esta finalidad, es perceptora del Depósito Legal …

Mesa redonda en torno a Bibliografías nacionales y regionales -- 11.04.2007

Ley 4/1993, del sistema bibliotecario de Cataluña ¤ Funciones de la Biblioteca de Catalunya d) Elaborar, gestionar y difundir periódicamente, en las formas y con los soportes que exijan las necesidades de los usuarios, la bibliografía nacional y el catálogo colectivo del patrimonio bibliográfico, en coordinación con las diferentes unidades. Mesa redonda en torno a Bibliografías nacionales y regionales -- 11.04.2007

Monografías impresas Registros bibliográficos creados (1995-2006) 22.500 20.000 17.500 15.000 12.500 10.000 7.500 5.000 2.500 0

Corriente

Retrospectiva

Mesa redonda en torno a Bibliografías nacionales y regionales -- 11.04.2007

Publicaciones seriadas Registros bibliogrĂĄficos creados (1995-2006) 1200 1000 800 600 400 200 0 95

Corriente Mesa redonda en torno a BibliografĂas nacionales y regionales -- 11.04.2007

Cambios en la política catalográfica ¤ 1992 - Reimpresiones: catalogadas en un solo registro ¤ 2002 - Reediciones de obras literarias sin cambios significativos = Reimpresiones ¤ 2003 - Libros de texto: catalogados como colección facticia ¤ 2003 - Series menores = Material menor ¤ 1998 - Niveles de catalogación Mesa redonda en torno a Bibliografías nacionales y regionales -- 11.04.2007

2003 Proyecto BNC-en línia Objetivos: ¤ Acceso a la BNC diferenciado del catálogo de la BC ¤ Búsquedas por índice y por palabras clave ¤ Diversos formatos de visualización (incluyendo ISBD) ¤ Posibilidad de elaborar boletines temporales y listados de últimas incorporaciones Mesa redonda en torno a Bibliografías nacionales y regionales -- 11.04.2007

2003 Proyecto BNC-en línia Paralización del proyecto:

¤ Problemas con el sistema de gestión bibliotecaria VTLS ¤ Inicio del proceso de cambio de sistema ¤ Priorización en la catalogación de otros fondos patrimoniales

Mesa redonda en torno a Bibliografías nacionales y regionales -- 11.04.2007

2006 – Situación actual Entradas por Depósito Legal: 52.227 Material menor/gráfico

10363

Material cartográfico

491

Partituras

220 Números DL

Sonoros y audiovisuales

6005

Publicaciones seriadas

1122

Monografías

34026 0

10000

20000

30000

Mesa redonda en torno a Bibliografías nacionales y regionales -- 11.04.2007

40000 13

2006 – Situación actual Catalogación del Depósito Legal: 21.992 Material menor/gráfico

10363

Material cartográfico

230 491

Partituras

384 220

Catalog. DL Números DL

6667 6005

Sonoros y audiovisuales

1094 1122

Publicaciones seriadas

13617

Monografías 0

10000

20000

34026 30000

Mesa redonda en torno a Bibliografías nacionales y regionales -- 11.04.2007

40000 14

2007 – Situación actual BNC corriente y retrospectiva ¤ Proceso continuado de catalogación (absorción: 40-60%) ¤ Catalogadores (tiempo parcial): 25 monografías: 14 publicaciones seriadas: 4 sonoros y audiovisuales: 3 partituras: 2 material cartográfico: 1 material menor: 1

Mesa redonda en torno a Bibliografías nacionales y regionales -- 11.04.2007

2007 – Situación actual BNC corriente y retrospectiva: 360.357

5.768

4.302

72.783

17.678

259.826

Mesa redonda en torno a Bibliografías nacionales y regionales -- 11.04.2007

Monografías Publicaciones seriadas Sonoros y audiovisuales Partituras Doc. Cartográficos

2007 Perspectivas de futuro ¤ 2007-2010: catalogación retrospectiva ¤ 2008 cambio de sistema de gestión bibliotecaria (Millenium, de Innovative) cambio de formato (MARC21) ¤ 2008-2009: recuperación del proyecto BNC-en línia ¤ Proyecto CANTIC de catálogo colectivo de autoridades

Mesa redonda en torno a Bibliografías nacionales y regionales -- 11.04.2007

Proyecto PADICAT Patrimoni Digital de Catalunya Objetivo: constituir un repositorio digital permanente con los recursos catalanes que se publican en la Web ¤ Webs bajo dominio .CAT ¤ Webs ubicadas en servidores de Cataluña ¤ Webs en lengua catalana ¤ Webs relacionadas temáticamente con Cataluña

Mesa redonda en torno a Bibliografías nacionales y regionales -- 11.04.2007

Proyecto PADICAT Patrimoni Digital de Catalunya Modelo híbrido ¤ Capturar masivamente y de forma automática los recursos Web ¤ Establecer convenios con los productores de los recursos ¤ Seleccionar Webs y recursos electrónicos vinculados a acontecimientos relevantes relacionados con Cataluña Mesa redonda en torno a Bibliografías nacionales y regionales -- 11.04.2007

www.bnc.cat

Jaume Clarà Biblioteca de Catalunya Secció de Col·leccions Generals

jclara@bnc.cat

Mesa redonda en torno a Bibliografías nacionales y regionales -- 11.04.2007

L'estimation de la valeur des livres anciens Extrait de la préface de l'ouvrage de Jacques-Charles Brunet, Manuel du libraire et de l'amateur de livres, Paris, Didot, 1860 L'extrait ci-dessous indique quels sont les critères utilisés par Charles Brunet pour estimer la valeur des livres. Ces critères portent sur la forme des livres (la qualité de la reliure, leur état de conservation) et sur leur contenu : un texte célèbre donne naturellement une plus grande valeur au livre. Il va sans dire que si le livre est orné de belles gravures, sa valeur s'en trouve accrue. L'estimation du prix d'un ouvrage est donc très subjective. Il existe cependant des livres à tous les prix : chaque amateur peu trouver son bonheur dans des livres modeste ou extraordinairement rares et chers. À l'époque de Charles Brunet le seul moyen possible pour estimer le prix d'un ouvrage était de consulter les catalogues de ventes imprimés. Aujourd'hui, Internet permet de faire facilement ce genre de recherche.

Extrait : "Pour satisfaire à l'exigence d'une partie de mes lecteurs, j'ai cherché à donner une idée du prix des ouvrages que j'ai décrits ; chose fort difficile à faire avec quelque succès, puisque d'ordinaire les prix des livres en faveur tendent à s'élever de plus en plus, à mesure que les demandes augmentent, tandis que le sort de ceux qu'on ne recherche plus est de perdre de jour en jour davantage jusqu'à ce qu'une circonstance quelconque vienne en relever le prix. Pour parer autant que possible à cet inconvénient, j'ai pris pour base de mes appréciations deux règles différentes, selon la nature des livres que j'avais à apprécier. Ainsi, lorsqu'il s'est agi de livres anciens qui rarement passent dans le commerce, je me suis borné à rapporter les prix auxquels ils ont été portés dans les ventes les plus célèbres faites en France, en Angleterre, et dans quelques autres parties de l'Europe, depuis un certain nombre d'années ; ce qui suffit pour faire voir les variations que peuvent éprouver dans leur valeur ces sortes de curiosités. Ces renseignements sur les prix des vieux livres ont, je le sais, été fort goûtés par les bibliophiles curieux de se les procurer, et que je dispensais ainsi de les chercher dans une multitude de catalogues où ils se trouvent dispersés. Mais le résultat le plus heureux peutêtre qu'ait obtenu cette partie de mes recherches, c'est d'avoir soustrait à la destruction un grand nombre de livres précieux, qui couraient le risque de subir le sort réservé aux papiers inutiles, si la valeur que je leur aie reconnue n'avait pas éveillé l'attention de leurs possesseurs ; c'est d'avoir empêché qu'une partie de ces mêmes livres nous fût enlevée à vil prix par des étrangers ; c'est enfin d'avoir suggéré aux amateurs de ces bijoux littéraires

l'idée de les faire relier avec un certain luxe, ce qui en assurera pour longtemps la conservation. Quant aux livres qui, sans être très communs, se rencontrent assez souvent pour que la fréquentation des ventes publiques puisse en faire connaître la valeur, je les ai appréciés d'après un terme moyen, qui toutefois ne peut être regardé que comme approximatif et transitoire. En faisant ces évaluations, j'ai supposé les livres en bon état, mais sans rien de bien recherché dans la reliure. Seulement, pour faire voir combien la belle conservation d'un exemplaire et l'élégance d'une reliure peuvent en augmenter la valeur, j'ai eu soin de rapporter quelques exemples des prix excessifs que des volumes d'une condition extraordinaire ont atteints dan certains cas. Cette distinction étant une fois bien établie, il n'y aura pas de ma faute si l'on prétend s'autoriser du prix exceptionnel d'un de ces beaux livres pour apprécier tout autre exemplaire qui n'aurait rien de remarquable ; ou bien si, au contraire, on ne veut attacher à un exemplaire de choix et magnifiquement relié d'autre prix que celui d'un exemplaire commun. Les livres nouvellement publiés se prêtent moins que les autres à des appréciations arbitraires ; car n'ayant pas encore subi l'épreuve du temps, ils sont censés n'avoir pas d'autre prix que celui qui leur a été assigné par les éditeurs, bien que parfois il soit possible de se procurer au dessous des prix fixés, soit une grande partie des livres de luxe qui conviennent à si peu de personnes, soit des ouvrages qui n'ont pas eu de succès, soit enfin d'autres justement estimés, mais dont un trop grand nombre d'exemplaires se seront trouvés tout à coup jetés dans le commerce, par suite de quelque sinistre. A l'égard de cette dernière catégorie, j'ai dû m'en tenir au prix de publication, sans rien préjuger pour l'avenir."

FBD-UBarcelona © Prof. L.VELA Curs: 2006- 2007 BIBLIOGRAFIA general i sistemàtica

BIBLIOGRAFIES RETROSPECTIVES Repertoris universals: s. XVI-XVIII

Conrad GESNER (1516-1565), Bibliotheca universalis, sive catalogus omnium scriptores lucupletissimus....Tiguri: Froschoverus, 1545-1547, (3 parts) [Reprint: Osnabruck: OttoZeller, 1966] 12.000 obres, ordre alfabètic de noms de fonts. Conrad GESNER, Pandectarum sive partitionum universalium libri XXI… Índex de matèries publicat el 1548. Conrad GESNER, Appendix Bibliothecae… Suplement de 3.000 obres més publicat el 1555 .

Georg DRAUD (1573-1635), Bibliotheca classica…Bibliotheca librorum germanicorum… Bibliotheca exotica…Frankfurt : B Ostern, 1625. 3 v. [Edició en microfilm: New Haven: Research Publications, 1973]

Theophilus GEORGI (1674-1762), Allgemeines europaisches Bucher-Lexicon…Leipzig: [s.e.], 1742-1753. 5 v.

Adrien BAILLET (1649-1706), Jugement des savans sur les principaux ouvrages des auteurs. Paris: Dezailler, 1685-1686. 9 v. Disponible en línia en mode imatge a Gallica [Base de dades en línia] Paris: Bibliothèque Nationale, 1999 [consulta 17-01-01] http://gallica.bnf.f'r

Jean-Pierre NICERON (1685-1738), Mémoires pour servir a l’histoire des hommes illustres dans la republique des lettres : avec un catalogue raisonné de leurs ouvrages. Paris : Briansson, 1729-1745. 43 v. [Facsímil, Farnborough: Gregg, 1969]

FBD-UBarcelona © Prof. L.VELA Curs: 2006- 2007 BIBLIOGRAFIA

general i sistemàtica

BIBLIOGRAFIA HISPÀNICA RETROSPECTIVA: S.XVII-XIX

Nicolas Antonio, Bibliotheca Hispana Vetus, sive scriptores qui ab Octaviani Augusti aevo ad annum Christi MD floruerunt. Curante Francisco Perezio Bayerio...qui et prologum, & Auctoris vitae epitomen, & notulas adiecit. [2ª ed.] Madrid: Viuda de Joaquin Ibarra, (1788) 2 v. ["Reprint” 1996, CD 2001 i versions digitals mode imatge] Nicolas Antonio, Bibliotheca Hispana Nova, sive scriptores qui ab anno MD ad MDCLXXXIV floruere notitia ... Nunc primum prodit recognita emendata aucta ab ipso auctore. [2ª ed.] Madrid, Joaquín Ibarra, (1783). 2 v.["Reprint", 1996, CD, 2001 i versions digitals mode imatge] Nicolas Antonio, Biblioteca hispana... [Traducció del llatí sobre l'edició de Pérez Bayer de 1788 dirigida per Gregorio de Andrés Martínez] Madrid: Fundación Universitaria Española, 1998-99.4 v.

Antonio de León Pinelo, Epítome de la Bibliotheca Oriental y Occidental, Naútica y Geográfica. Madrid: J. González, 1629. 186 f.

[Andrés González Barcia], Epítome de la Bibliotheca Oriental y Occidental, Naútica y Geográfica de don Antonio León Pinelo ... añadido y enmendado nuevamente. Madrid: F. Martínez Abad, 17371738. 3 v. "Reprint” Barcelona: Facultat de Geografia de la Universitat de Barcelona, 1982. 3 t. en 2 v. Disponible pròximament a la biblioteca virtual Miguel de Cervantes: http://www.cervantesvirtual.com

Juan Sempere y Guarinos, Ensayo de una biblioteca española de los mejores escritores del reynado de Carlos III. Madrid: Imp.Real, 1785-1789. 6 v. ["Reprint” Madrid: Gredos, 1969. 3 v.]

B.J..Gallardo, Ensayo de una biblioteca de libros raros y curiosos. Madrid: Rivadaneyra, 1863-1889. 6 v. [“Reprint”: Madrid: Gredos, 1968. 4 v.] [“Reprint” dins Bibliografías españolas: compilación de repertorios clásicos, [edició en CD-ROM]. Madrid: Fundación Histórica Tavera, 2001, CD-ROM n.1]

P.Salvá, Catálogo de la Biblioteca de Salvá. València: Ferrer de Orga, 1872. 2 v. [“Reprint”: Barcelona: Porter, 1963; Madrid: Ollero, 1992. 2 v; “Reprint” [edició en CD-ROM] València: Generalitat Valenciana; Biblioteca Valenciana, 2001. 2 CDs]

R. Heredia, Catalogue de la bibliothèque de M. Ricardo Heredia. Paris: Paul, 1891-1894. 4 v. G. Molina, Indices para facilitar el manejo y consulta de los catálogos de Salvá y Heredia, 2ª edición. Madrid: Molina, 1968. 162 p.

FBD-UBarcelona © Prof. L.VELA Curs: 2006- 2007 BIBLIOGRAFIA

general i sistemàtica

BIBLIOGRAFIA CATALANA RETROSPECTIVA-1 1-REPERTORIS GENERALS Félix Torres Amat, Memorias para ayudar a formar un diccionario crítico de los escritores catalanes... Barcelona: Verdaguer, 1836. 719 p. ('Reprint' Barcelona: Curial, 1973. 2 vols. que inclouen tarnbé el següent Suplemento ... de Corminas i en Clásicos Tavera en CD-ROM)

Joan Corminas, Suplemento a las "Memorias para ayudar a formar un diccionario crítico de escritores catalanes" publicado por ... F.Torres Amat.

Burgos: Arnáiz, 1849. 368 p.

Mariano Aguiló, Catálogo de obras en lengua catalana impresas desde 1474 hasta 1860...Madrid: Rivadeneyra, 1923. 1077 p. ('Reprint' Barcelona: Curial, 1976)

2-REPERTORIS PARCIALS Andorra Armengol; Batlle; Gual. Materials per una bibliografia d'Andorra. Perpinyà: Institut d'Estudis Andorrans; Centre de Perpinyà, 1978. 106 p. Carme Ortiz i de Pablo, "Bibliografia d'Andorra: 1940-1980” Barcelona, Memòria de final de Carrera presentada a l'EUBD de Barcelona,1983. 621 p.(Arxiu de tesis de l'Escola, núm.352)

Illes Balears

M. Barber i Barceló, Ensayo de bibliografia menorquina. Mahón: Ateneo Científico, Literario y Artístico, 1967-1987. 5 v. J.M. Bover de Rosselló, Biblioteca de escritores baleares. Palma de Mallorca: Gelabert, 1868. 2 v. ('Reprint' Barcelona: Curial, 1976. i en Clásicos Tavera en CD-ROM)

Balears.

Jaume Bover Pujol, Baleàrica: bibliografia de bibliografies de Mallorca: Miquel Font, 1989. 251 p.(Alicorn; 4)

FBD-UBarcelona © Prof. L.VELA Curs: 2005- 2006 BIBLIOGRAFIA

general i sistemàtica

BIBLIOGRAFIA CATALANA RETROSPECTIVA-2 Rosselló René Noell, Essai de Bibliographie Roussillonnaise, (des origines à 1980) Prada (de Conflent): Terra Nostra, 1969-1983. 4 v. Dolors Serra i Kiel, Bibliografia de Catalunya Nord: 1502-1999 : llibres en català impresos a Catalunya Nord, llibres d'autors nord-catalans publicats en altres llocs. Cabrera de Mar: Galerada-Codalet; Terra Nostra, 2002. 480 p. il·lustrades. Sardenya

Eduard Toda, Bibliografía española de Cerdeña. Madrid: Asilo de Huérfanos, 1890. 326p Joan Ibba, Bibliografia Algueresa. L’Alguer: Edizioni del Sole, 2004. 326 p.

València

José Ribelles, Bibliografía de la lengua valenciana ... Madrid: Revista de Archivos Bibliotecas y Museos; M° de Educación y Ciencia; M° de Cultura, 1920-1984. 5 v. ('Reprint’ dels tres primers volums Nendeln (Liechttenstein): Kraus Reprint, 1969. 3 v).

Obres impreses en catalá al País Valencià (1900-1939) València: Centre d'Estudis i Investigacions Alfons el Vell, 1989. 389 p. F. Pérez Moragon, Publicacions Valencianes (1939-1973) València: Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de València, 1974. 111 p.

Val d'Aran, Era D. Martín, "Bibliografia de la Vall d'Aran", Urgellia, v.III, 1980, p.509-522. M.A.Sanllehy, "La col∙lecció Calzado: era Val d'Aran a través d'un recull documental". Barcelona, Memoria final de carrera presentada a L’EUBD de Barcelona, 1983. 290p. (Arxiu de tesis de I'Escola, núm.340).

FBD-UBarcelona © Prof. L.VELA Curs: 2005- 2006 BIBLIOGRAFIA

general i sistemàtica

BIBLIOGRAFIA CATALANA RETROSPECTIVA-3

3-REPERTORIS DE CLANDESTINITAT I D'EXILI J. Crexell, El llibre a Catalunya durant la Guerra Civil. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1990. 195 p. A. Manent; J. Crexell. Bibliografia catalana dels anys més difícils (1939-1943). Barcelona: Flublicacions de l’Abadia de Montserrat, 1988. 69 p. A. Manent; J. Crexell. Bibliografia catalana cap a la represa (1944-1946). Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1989. 152 p. M.J. Gallofré, L'edició catalana i la censura franquista (1939-1951). Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1991. 542 p. A. Manent, "Bibliografia de les publicacions catalanes d'exili 1.939-1976", dins La Literatura Catalana a l'exili. Barcelona: Curial, 1976, p. 240-287. (Biblioteca de Cultuta Catalana; 24) Albert Viladot i Presas, Nacionalisme i premsa clandestina (1939-1951). Barcelona: Curial, 1987. 208 p. (Biblioteca de Cultura Catalana; 64) Robert Surroca. Premsa catalana de l’exili i l’emigració (1861-1976). Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2004. 637 p.

4-CATÀLEGS amb PATRINIONI BIBLIOGRÀFIC CATALÀ important Biblioteca de Catalunya, Catàleg col∙lectiu del patrimoni bibliogràfic de Catalunya. [Base de dades en línia] Barcelona: Biblioteca de Catalunya. [Consultat el 4-V-2007] http://www.bnc.es/catalegs/patrimoni/catalan/inici.php

Universitat de Barcelona, Catàleg de fons antic.. documents fins a.1820 [Base de dades en línia] Barcelona: Biblioteca de la Universitat de Barcelona. [Consultat el 4-V-2007] http://eclipsi.bib.ub.es/virtua2/catalan/index.html Ministerio de Cultura y Deporte, Catálogo colectivo del patrimonio bibliográfico español [Base de dades en línia] Madrid: Ministerio de Cultura y Deporte. [Consultat el 4-V-2007] http://www.mcu.es/bibliotecas/MC/CCPB/index.html

Dins de Biblioteca de Catalunya, Catàleg col·lectiu del patrimoni bibliogràfic de Catalunya. [Base de dades en línia] Barcelona: Biblioteca de Catalunya. [Consultat el 26-V-2007] http://www.bnc.es/cgi-bin/catpat/vtls.web.gateway?authority=0160-40480&conf=080000. I L

FBD-UBarcelona © Prof. L.VELA Curs: 2006- 2007 BIBLIOGRAFIA

general i sistemàtica

PATRIMONI BIBLIOGRÀFIC RETROSPECTIU: control bàsica

i bibliografia

A) SíNTESIS HISTÒRIQUES Balsamo, Luigi. La bibliografia: historia de una tradición. Gijón: Trea, 1998. 214 p. Delgado Casado, Juan. Introducción a la Bibliografía: los repertorios bibliográficos y su elaboración. Madrid: Arcolibros, 2005. 297 p. Fernández Sánchez, José. Historia de la bibliografia en España, nueva edición [3ª edición]. Madrid: Compañía Literaria, 1995. 320 p. Malclès, L.N; Andrée Lhéritier. La bibliographie, 5e édition. Paris: P.U.F., 1989. 124 p. B) DOCUMENTS VINCULATS AL TEMA Beaudiquez, Marcelle. "La bibliographie nationale comme témoin d'une mémoire nationale", 57th. IFLA General Conference Moscow, USSR, 18-24 august, 1991. Moscow: IFLA; Division of Bibliographic Control: Section Bibliography; Booklet 4, 1991, p.4-21- 4-24. Beaudiquez, Marcelle. "Les bibliografies nacionals corrents i retrospectives dins del marc del control bibliogràrie universal", Item, 1987, núm.1, p. 103-120. Bohdana Stoklasova, La bibliografía nacional de un país pequeño en un contexto internacional. Jerusalem: 66th IFLA Council and General Conference Israel, 2000. Disponible en línia [Consulta 24-042007] http://www.ifla.org/IV/ifla66/papers/093-123s.htm Cent ans de l'Office International de bibliographie: 1895-1995. [Otlet, La Fontaine ... Institut International de Bibliographie ...] Mons: Mundaneum, 1995. 368p. UNESCO: Memoria del Mundo (2005). La preservación de nuestro patrimonio documental. París: UNESCO, 19 p. [Consulta 24-04-2007] http://portal.unesco.org/ci/en/files/19440/11273957255preserving_our_documentary_heritage_ES.doc/ preserving_our_documentary_heritage_ES.doc>

Inventaris Beaudiquez, Marcelle. Inventaire Général des Bibliographies Nationales Rétrospectives. München: Saur, 1986. (IFLA publications; 35) Bell, Barbara L. An annotated guide to current national bibliographies, 2nd edition. München: Saur, 1998. 487 p. (UBCIM publications; 18) Domay. Friedrich, Bibliographie der nationale Bibliographien. Stuttgart: Hiersemann, 1987.557 p.

Biblioteques digitals de patrimoni Bibliotecas Virtuales y Digitales con acceso libre a documentos a texto completo. [Servei en línia] Alacant: Universitat d’Alacant, 2003. [Consulta 04-24-07] http://www.ua.es/es/bibliotecas/referencia/electronica/bibdigi.html

FBD-UBarcelona © Prof. L.VELA Curs: 2006- 2007 BIBLIOGRAFIA

general i sistemàtica

BIBLIOGRAFIA HISPÀNICA RETROSPECTIVA Treballs i projectes hispànics compilats al segle XX

REPERTORIS i PROJECTES EN CURS Segle XVI J.Simón Díaz, Tipobibliografia española ... Madrid: Confederación Española de Centros de Estudios Locales, 1988. J.Martín Abad, La imprenta en Alcalá de Henares (1502-1600). Madrid: Arco Libros, 1991. 3 vols. J.M.Sánchez, Bibliografía Aragonesa del siglo XVI (1501-1600). Madrid; Arco Libros, 1991. 2 vols. Segle XVII Catálogo colectivo del patrimonio bibliográfico español: siglo XVII Madrid: Dirección General del Libro y Bibliotecas; Biblioteca Nacional, 1988—>

 Vol.I (A) 1988. Vol.II (B-Cañ) 1989. Vol.III (Cap-Cz) 1992. Segle XVIII F.Aguilar Piñal, Bibliografia de autores españoles del siglo XVIII. Madrid: CSIC, 1981—> Vol.I (A-B) 1981. Vol.V (L-M) 1989. Vol.IX (Anónimos) 1999. Vol.II (C-Ch) 1983. Vol.VI (N-Q) 1991. Vol.III (D-F) 1984. Vol.VII (R-S) 1993. Vol.1V (G4) 1986. Vol.VIII J-Z)1995. Segle XIX Catálogo colectivo del patrimonio bibliográfico español: siglo XIX. Madrid: Dirección General del Libro y Bibliotecas; Biblioteca Nacional, 1989—>

 Vol.I (A-Alin) 1989. Vol.II (Alo-Arb) 1989.

Vol.III (Arc-Az) 1989. Vol.IV (Indices) 1991.

Segle XX Catálogo general de la librería española ... 1901-1930, 1931-1950. Madrid: Cámaras del Libro; Inle, 1932-1965. 9 vols. Bibliografia hispánica. (1942-1957)

1 Bibliografia española (1958—>

 Libros españoles en venta ISBN (1973—>



http://www.meu.es/bases/spa/isbn/ISBN/html

Recull general des del segle XV en curs de compilació. Catálogo colectivo del patrimonio bibliográfico español [bbdd en línia] Madrid: Mcu. 1985—> [consultada 11-V-2006] http://www.mcu.es/ccpb/index.html

FBD-UBarcelona © Prof. L.VELA Curs: 2006- 2007 BIBLIOGRAFIA general i sistemàtica

Incunables i impresos arcaics

1. PERSPECTIVA HISTÒRICA 1. 1 Generals -Svend Dahl. Historia del libro.1ª edición de la 4ª imp. Madrid: Alianza, 2003. 319 p. (El libro de bolsillo; 373) -L. Fevre, H.L. Martin. L'aparition du livre. Paris: Albin Michel, 1999. 538 p. (Evolution de l'humanité; 30) Existeix traducció castellana feta per Agustín Millares Carlo i editada a Mèxic per Uthea el 1972, amb un apèndix bibliogràfic augmentat notablement pel que fa les qüestions hispàniques.

-Agustín Millares Carlo. Introducción a la historia del libro y de las bibliotecas. México: Fondo de Cultura Económica, 1975. 398 p. 1.2 Hispànics -Pere Bohigas. El libro español: ensayo histórico. Barcelona: G.Gili, 1962. 342 p. -Pere Bohigas."Assaig sobre el primer segle de la imprernta als Països Catalans" dins Exposició commemorativa del Vè centenari de la impremta. Barcelona: Biblioteca de Catalunya, 1976, p.7-34. -J. M. Madurell, J.Rubió. Documentos para la historia de la imprenta y librería en Barcelona 1474-1553 ... Barcelona: Gremio de Editores, 1955. 1013 p.

2. REPERTORIS 2.1 Incunables generals -Ludovicus Hain. Repertorium bibliographicum in quo libri omnes ab arte typographica inventa usque ad annum MD typis expressi, ordine alphabetico, vel simpliciter enumeratur vel adcurantius recensetur. Stuttgart; Paris: Cottae, 1826-1838. 2 t.en 4 vols. [Reprint: Milano: Görlich, 1948]

-W. A. Copinger, Supplement to HAIN's Repertorium bibliographicum... London: Sotheren, 1895-1902. 3 v. -D. Reichling, Appendices ad HAINII-COPINGERI repertorium bibliographicum München: Rosenthal, 1905-1910. 6 v.

 -Gesamtkatalog der Wiegendrucke... Leipzig; Berlin: Hiersernann; Akademie Verlag, 1925-1991—> 8v.[Des d’’A’ fins a ‘GR’] [Consultable en línia 13-05-2006 a través de la Staatsbibliothek zu Berlin a]: http://www.gesamtkatalogderwiegendrucke.de/ -British Library, Incunable Short-Title Catalogue - ISTC. London: [s.n.]1992. 4 v.

2.2 Antologia de text complet -Incunabula: the Printing Revolution in Europa 1455-1500. Full-text incunabula on microfiche. Arlington: Research Publications, 1992-2001—> 1-48 unitats —>

2.3 Incunables hispànics -Conrado Haebler, Bibliografia ibèrica del siglo XV. La Haya: Nijhoff, 1903-1917. 2 v. [Reprint, Madrid: Ollero, 1992]

-Francisco Vindel, El arte tipográfico en España durante el siglo XV. Madrid: Imp.Góngora, 1945-1951, 9 volums il∙lustrats. 1. Cataluña. 1945. XIX + 258 p. 2. Valencia, Mallorca y Murcia. 1946. XXXIX + 306 p. 3. Salamanca, Zamora, Coria y Reino de Galicia. 1946. XXX1 + 306 p. 4. Sevilla y Granada. 1949. Ll + 459 p. 5. Zaragoza. 1949. XXXVIII + 359 p. 6. Valladolid, Toledo, Huete, Pamplona. 1950. XXX1 + 216. 7. Burgos y Guadalajara. 1951. XXX1 + 336 p. 8. Dudosos de lugar de impresión, adiciones y correcciones a toda la obra. 1951. 9. Indices generales. 1951. 135 p. /XXXV + 393 p. -Francisco García Craviotto, Catálogo general de incunables en bibliotecas españolas. Madrid: Dirección. Gral. del Libro y Bibliotecas del M' de Cultura, 1988-1990. 2 v. -Catàleg dels incunables de la Biblioteca de la Universitat de Barcelona. Barcelona: Universitat de Barcelona Publicacions, 1995. 321 p. 2.4 Impresos arcaics ibèrics -F. J. Norton, A descriptive Catalog of Printing in Spain and Portugal 1501-1520. Cambridge: University Press, 1978. XXIV + 582 p.

Actividad De Base De Ifla: Alianza de IFLA-CDNL para los estándares bibliográficos (ICABS) Una nueva alianza entre IFLA y las bibliotecas nacionales fue establecida en agosto 2003 para continuar y para ampliar el trabajo de la coordinación hecho antes por las oficinas del programa de la base de IFLA UBCIM y de UDT. El ICABS es el resultado del acuerdo internacional entre la IFLA y la CDNL (Conferencia de Directores de Bibliotecas Nacionales) + la ABS (Alianza para los estándares bibliográficos) = ICABS.

FONDO El control bibliográfico universal de IFLA y la actividad internacional de base del ORUJO ( UBCIM) fueron establecidos hace treinta años y acabaron en 2003. El propósito de UBCIM era " coordinar actividades tuvo como objetivo el desarrollo de sistemas y de estándares para el control bibliográfico en el nivel nacional y el intercambio internacional de datos bibliográficos, incluyendo la ayuda para las actividades profesionales de las secciones apropiadas y de las divisiones de IFLA " (e.g., la división del control bibliográfico y las secciones en tecnología de información y de bibliotecas nacionales . También coordinó el desarrollo del formato de UNIMARC. Además, el programa aseguró la publicación de informes sobre los proyectos relacionados con los estándares y los procedimientos bibliográficos y del formato internacionales de reuniones y de seminarios relevantes. UBCIM fue recibido originalmente por la biblioteca británica (19731989) y un dado más último Deutsche Bibliothek a partir de 1990 al principio de 2003 entonces el Biblioteca Nacional de Portugal asumió el control la responsabilidad de UNIMARC e ICBC (catalogación internacional y control bibliográfico, un diario trimestral de IFLA, antes de UBCIM). Otro componente de ICABS es una parte importante del programa del flujo de datos y la actividad universales anteriores de base de Telecommunnications (UDT) Análisis y promoción apoyados UDT de tecnologías y estándares como se aplican a la interoperabilidad y el ambiente digital en las áreas del descubrimiento del recurso,

recuperación de datos, numeración, y metadata networked. Trabajó con las secciones y los programas de IFLA a través de la federación, pero apoyó especialmente las actividades profesionales de la sección de la tecnología de información. Fue recibida en la biblioteca nacional de Canadá (NLC) de su principio a el final de los '80 hasta que fue cerrada en 2001. UDT también desarrolló y después mantuvo la herramienta primaria de las comunicaciones de IFLÁs, IFLANET, recibido por muchos años en NLC. IFLANET fue movido a Institut de l'Information Scientifique et técnica (INIST) en Francia en 2001 y no es parte de la actividad de ICABS. Y finalmente, la conferencia de los directores de las bibliotecas nacionales (CDNL) que ha proporcionado la ayuda principal y el financiamiento (en la clase y con donaciones) para estas actividades de base sobre muchos años, también estableció recientemente a un comité para supervisar el &ndash digital de los progresos de la biblioteca; el comité de CDNL sobre las ediciones Digital (CDI) El trabajo del comité sobre estándares bibliográficos y la preservación digital se está doblando en la misión de ICABS, mientras que el trabajo del comité sobre acuerdos de depósito será continuado seperately por la biblioteca nacional de Australia. Pla estratègic de l’ICABS per a 2005-2006: http://www.ifla.org/VI/7/annual/icabs-sp2005-2006.pdf

FBD-UBarcelona © Prof. L.VELA Curs: 2006- 2007 BIBLIOGRAFIA

general i sistemàtica

LI TERATURA GRI SA Webliografia Manuals bàsics Auger, C.P. Information sources in grey literature, 4th edition. London : Bowker Saur 1998.177 p. Carroll, Bonnie C., and Gladys A. Cotter. "A New Generation of Grey Literature: The Impact of Advanced Technologies." Publishing Research Quarterly, 1997, n.13.2 (Summer 1997): p. 5-15. Chanier, Thierry. Archives ouvertes et publication scientiphique: comment mettre en place l’accès libre aux résultats de la recherche? Paris: L’Harmattan, 2005.186p. Farance, D.J; J.Frantzen. Annotated bibliography on the topic of grey literature, 4th edition. Amsterdam: Grey Net, 2000. 162 p. Farance, Dominic. Grey literature grey matters in the world of networked information. New Brunswick, NJ : Transaction Periodicals Consortium, 2004. 96 p. García, Lola. Manual básico de literatura gris: el lado oscuro de la documentación. Gijón: Trea, 1999. 158 p. Pace, Andrew K. "Black, White, and Shades of Gray (Literature) on the Web." Computers in Libraries, 2002, n. 22.4 (April 2002): p. 44-47.

Reculls de tesis ABES, Sudoc-thèses, [Base de dades en línia] Paris: ABES, 1998—> [Consulta 0204-2007] http://www.sudoc.abes.fr thèses  

CNRS, Thesa [Tesis i recerques en curs], [Base de dades en línia] Vandoeuvre-lèsNancy: Centre National de la Recherche Scientifique, 1999—> [Consulta 02-042007] http://thesa.inist.fr 

MCU, Teseo: base de datos de tesis doctorales. [Base de dades en línia] MCU, 1976—> [Consulta 02-04-2007] http://www.mcu.es/TESEO/teseo.html

Madrid:

TDX: tesis doctorals en xarxa. [Base de dades en línia] Barcelona: Generalitat de Catsalunya, 1999—> [Consulta 02-04-2007] http://www.tdx.cbuc.es/

Networked Digital Library of Theses and Dissertations [Base de dades en línia] Virginia: ETD Digital Library, 1999—> [Consulta 02-04-2007] http://zippo.vtls.com/cgi-bin/ndltd/chameleon UMI. ProQuest Digital Dissertations. Dissertation Abstracts on Disc DISC 18611993; 1994- [Referències bibliogràfiques de més d'un milió de tesis doctorals i "masters theses" presentades a més de 1.000 universitats i col·legis universitaris arreu del món, principalment als Estats Units i Canada] [Base de dades en línia] Ann Arbor: University Microfilm International, 1962—> [Consulta 02-04-2007] http://wwwlib.umi.com/dissertations 

Reculls d'actes de congressos i de ponències

BL. Conference Collections. [Base de dades en línia] Boston Spa: Britis Library Document Supply Centre [Consulta 02-04-2007] http://www.bl.uk/services/document/conference.html = 500.000 títols d’actes i comunicacions des de 1893. BL. Index of Conference Proceedings. London: British Library, 1970—> annual over 450,000 conferences ISI. ISI Proceedings [Índex de la literatura publicada sobre conferències, simposis, seminaris, col.loquis, convencions, etc. d'un ampli nombre de disciplines. La cobertura és internacional i la informació, que s'extreu de llibres, revistes, informes, sèries i col.leccions de prepublicacions, s'ofereix des del 1990]. Philadelphia: Institute for Scientific Information, 1990—> [Consulta 02-04-2006] http://isiknowledge.com/isip

OCLC, FirschSearch – ProceedingsFirst. [Base de dades en línia] Ann Arbor: Online Computer Library Center, 1993—> [Consulta 12-04-2005] http://newfirstsearch.oclc.org = 74.000 actes OCLC, FirschSearch – PapersFirst. [Base de dades en línia] Ann Arbor: Online Computer Library Center. 1993—> [Consulta 12-04-2005] http://newfirstsearch.oclc.org = 2.378.000 comunicacions

Informes tènics i altra documentació

CNRS, Article@INIST - monographie. [Base de dades en línia] Vandoeuvre-lèsNancy: Centre National de la Recherche Scientifique, 1999—> [Consulta 02-042007] http://services.inist.fr/ monographie  EAGLE, SIGLE: System for Information on Grey Literature in Europe. [Base de dades en línia] Then Haag: European Association for Grey Literature Explotation, 1980—> [Consulta 12-04-2005] http://www.kb.nl/infolev/eagle/frames.htm = 833.000 documents

Magazines for Libraries: For the General Reader and School, Junior College, College, University, and Public Libraries, 12 ed. Ed. Cheryl LaGuardia, with Bill Katz and Linda Sternberg Katz. New Providence, N.J.: Bowker, 2003. 1,120p.

Book Review: College and Research Libraries, November Vol. 65, 2004, No. 6

Magazines for Libraries, now in its twelfth edition, continues to evolve in order to keep up with the massive changes in how serials are published. This print edition may be the last of its kind. The first question this reviewer had when examining the volume was, When will this resource move to a Web format? According to sources at Bowker, subsequent editions may indeed be redesigned in order to become Web based. Time will tell. Bowker conducted focus groups to find out what publishers and users needed and wanted from this publication. The twelfth edition includes new features that address a number of trends, including a listing of journal aggregators and the inclusion of abundant statistics that break down the contents in new and useful ways. Retained from earlier volumes is the listing of titles deleted since the last edition, and it continues to be useful. As in past editions, all previously published entries were reviewed thoroughly and revised, if necessary. However, I do have a few minor complaints. The "How to Use This Book" pages are buried between the statistics and the abbreviations; it would be more useful up front, after the preface. Electronic-only publications are segregated at the end of each subject listing, even though in the preface it is acknowledged that " the novelty of electronic journals has worn off, and they are now considered to be simply essential." If this is so, then why not list the essential e-publications along with the print without segregating them, especially as so many of the print journals are also now available online (and when that is the case, it is duly noted)? This, of course, leads back to the compelling case for this reference work itself to become Web based because many print-only journals are rapidly adding an online component or else are ceasing in print altogether. A print reference work such as Magazines for Libraries, by its very nature, is out-of-date before even going to press. One last, small complaint is, Why are the publications listed under the topic of "Serials" separate from, rather than included with, Library and Information Science? It seems that subtopics within library and information science should be listed in a similar fashion as they are for other broad subjects such as Business and Medicine. Cheryl LaGuardia and the many individuals (and it is nice to see the Katzes retaining a consulting role) that comprised the team of reviewers certainly had their work cut out for them and they completed their task admirably. This volume is most useful to reference staff who assist library users in the identification of the best journals in a field and to collection development selectors, regardless of whether they are trying to justify the purchase of a new title or retention of an existing one. All types of libraries should consider including Magazine for Libraries as a core reference tool.â&#x20AC;&#x201D;Eleanor I. Cook, Appalachian State University.

FBD-UBarcelona © Prof. L.VELA Curs: 2006- 2007 BIBLIOGRAFIA

general i sistemàtica

BIBLIOGRAFIA DE REVISTES i SÈRIES: seleccions

Seleccions de revistes, autors i institucions amb factor d’impacte1 els Citation Indexs http://isiknowledge.com/wos

Science Citation Index = SCI (expanded). Philadelphia: ISI, 1945-> Social Sciences Citation Index = SSCI Philadelphia: ISI, 1956—> Arts & Humanities Citation Index = AHCI Philadelphia: ISI, 1975->







Journal Citation Report. Philadelphia: ISI, 1982—>



Seleccions de revistes per a biblioteques generals (àmbit francòfon) Béthery, Annie; Jacqueline Gascuel. Revues et magazines: guide des périodiques à l'intention des bibliothèques publiques, 4e édition. Paris: Cercle de la Librairie, 1997. 416 p. (àmbit anglosaxó) LaGuardia, Cheryl. Katz, William A, Katz, Linda Sternberg Magazines for Libraries: for the general reader and school, junior college, college, university, and public libraries, 15th edition. New York: Bowker, 2006. 1148 p.

Seleccions de revistes espanyoles per a biblioteques especialitzades

Directorio de revistas españolas de Ciencia y Tecnología, [4ª edición]. Madrid: CSIC; Centro de Información y Documentación Científica CINDOC, 1998. 116p. Directorio de revistas españolas de Ciencias Sociales y Humanas, [2ª edición] Madrid: CSIC; Centro de Información y Documentación Científica CINDOC, 1998. 280 p.

Llegiu-vos l’article del dossier electrònic de J. Ros “Estimar objectivament la bondat de la recerca”, Avui, any XXX, 2005, núm.9839, pàg. 34 i núm. 9867, pàg. 34. Penjat al dossier electrònic

FBD-UBarcelona © Prof. L.VELA Curs: 2006- 2007 BIBLIOGRAFIA

general i sistemàtica

Identificadors numèrics referits a documents Identificadors numèrics ISO1 ISBN = ISO 2108: 1992 Information and Documentation - International Standard Book Numbering (Per a llibres i monografies) http://isbn-international.org ISSN = ISO 3297: 1998 Information and Documentation - International Standard Serial Numbering (Per a revistes i sèries) http://www.issn.org ISAN = ISO 15706: 2002 - International Satandard Audiovisual Number (Per a materials audiovisuals) http://www.isan.org/ ISRC = ISO 3901: 1986 Documentation - International Standard Recording Code (Per a registres sonors i audiovisuals) http://www.ifpi.org/isrc/ ISRN = ISO 10444: 1994 - Information and Documentation - International Standard Technical Report Number. (Per a literatura grisa difosa fóra dels canals comercials) http://www.inist.fr/ISRN/agence.html ISMN = ISO 10957: 1993 Information and Documentation - International Standard Music Number. (Per a partitures musicals) http://www.ismn-international.org/ ISWC = ISO 15707: 2001 - Information and Documentation - International Standard Musical Work Code. (Creat per la CISAC per controlar l’explotació dels drets d’autors de música) http://www.iswc.org/iswc/sp/html/Bienvenida.html Al marge de l’entorn ISO NIPO, Número de Identificación de Publicaciones Oficiales: Catálogo de publicaciones oficiales (España) [Base de Dades en línia] Madrid: Ministerio de la Presidencia, 2003. [consulta 19-2-2005] http://www.mpr.es/publicaciones/BuscaCatalogo.asp DOI = Digital Object Identifier2 http://www.doi.org Sistema per identificar documents a Internet. 1

ISBN, Manual del usuario, 2ª edición española, traducción de la 4ª ed. internacional. Madrid: Agencia Española del ISBN, 2001. 48 p. Amb un annex sobre els altres identificadors numèrics. 2

The DOI Handbook, version 3.3, released November 2003. [Servei en línia]. [s.l.] : International DOI Foundation, 2003 [consulta 1-02-2006] http://www.doi.org/hb.html

Manifiesto de la IFLA/UNESCO sobre Internet Directrices (Septiembre 2006)

(Manifiesto de la IFLA sobre Internet: http://www.ifla.org/III/misc/im-s.htm)

Agradecimientos Muchas personas han contribuido a este documento. Gracias especiales a Susanne Seidelin, Paul Sturges, Sjoerd Koopman, Martha Castro, Marta Terry, Gonzalo Oyarzun, Charles Batumbuze, Dick Kawooya, Diana Rosenberg, Eliades Acosta, Sueli Mara Ferreira, Elenice Castro, Ans Koolen, Claudia Rodriguez, Celso Musino, Lena Vania Ribero, Monique Alberts, Gloria Samame, Silvia Prada, Esther Pailos, Archie Dick, Giuseppe Vitiello, Irina Trushina, Gopakumar K Thampi, Abdelazziz Abid, Elizabeth Longworth and Katja Roemer. Gracias a las personas que han participado en los seminarios y a quienes han aportado sus comentarios durante el periodo de consulta. Stuart Hamilton IFLA/FAIFE También queremos agradecer a los miembros del Comité IFLA/FAIFE, y a Lars Aagaard, de la Sección de Bibliotecas para Niños y Adolescentes de la IFLA, por sus valiosas aportaciones durante el periodo final de consulta cuyo resultado ha sido la versión de Septiembre de 2006.

Susanne Seidelin, Directora de la Oficina IFLA/FAIFE Septiembre 2006

Prefacio Las Directrices IFLA/UNESCO constituyen un producto terminado, pero también deben ser contempladas como una tarea en progresión. La tecnología cambia; las actitudes en relación con las cuestiones importantes cambian; y ningún conjunto de directrices puede ofrecer respuestas salvo para un corto ciclo de años. Si este documento dice menos de lo que podría decirse acerca de una cuestión que ocupaba un puesto importante en la preocupación de todo el mundo hace cinco años, probablemente se deba a que tiene que ser así. Si no hay unas Directrices tan claras como sería de desear sobre una cuestión que puede pasar a primer plano de la preocupación central en el plazo de doce meses es porque los redactores de este documento no se pueden tener a sí mismos como clarividentes. Ahora bien, dicho esto, el proceso mediante el cual se han redactado estas Directrices fue diseñado para conseguir que resulten lo más robustas posible. El punto de partida es el Manifiesto de la IFLA sobre Internet, un documento que ya ha aportado desde 2002 una guía útil y amplia. Los consejos más específicos que las Directrices aportan se basan en la investigación llevada a cabo por IFLA/FAIFE durante los últimos años. La mayor parte de la investigación ha sido realizada por Stuart Hamilton, cuyo fructífero periodo como investigador principal de FAIFE en la práctica ha terminado más o menos inmediatamente después de la redacción del borrador de estas Directrices. La consulta por medio de seminarios de trabajo en una serie de países permitió que los puntos de vista de los profesionales en ejercicio sobre las cuestiones suscitadas emergieran con fuerza y claridad. Se analizó un material muy rico y se redactó un borrador de documento a principios de 2006. Luego el borrador fue sometido al estrecho escrutinio de un grupo de expertos durante un seminario celebrado en Londres los días 27 y 28 de Marzo en la Royal Society of Medicine. Lo verdaderamente importante de estas Directrices consiste en que el ímpetu que las sustenta procede en gran parte de aquellas partes del mundo que tienden a correr el riesgo de ser consideradas como periferia en las cuestiones relativas a Internet. Definitivamente FAIFE no considera como periféricos a los países del mundo en desarrollo, a los recién industrializados, a los que están en transición o a los que no han tenido una presencia importante en los Consejos y órganos de la IFLA. La elección de sedes para los seminarios de consulta y de los miembros del grupo de expertos para la reunión de Londres se llevó a cabo de forma deliberada para asegurar que el predominio frecuente de ideas procedentes de la Europa noroccidental y de los Estados Unidos de Norteamérica se viera sustancialmente contrarestado con las aportaciones del resto del mundo. Lo que unas Directrices deben hacer es servir de estímulo para la reflexión y de inspiración para la acción. No deben ser tenidas como normas, y sería un error contemplar lo que aparece escrito en los documentos de directrices como algo más que una aspiración. Dicho lo cual, estas Directrices encierran muchos tipos 3

de potencial. Pueden conseguir grandes cosas como ayuda al proceso de toma de decisiones en una gran cantidad de instituciones que se enfrentan a los dilemas excepcionalmente difíciles que Internet produce. Pueden ser utilizadas como base para una mejor documentación de políticas en instituciones de muchos tipos, y no sólo en las bibliotecas a las que van dirigidas en primera instancia. Para la IFLA y FAIFE constituirán el punto de partida de una mayor experimentación y consulta que ya estaban presentes en los planes presupuestados de la organización. Me siento muy feliz de poder recomendar las Directrices de la IFLA/FAIFE sobre Acceso a Internet a cualquier persona o institución que pueda encontrarlas útiles, así como de asegurar que los comentarios y preguntas sobre este documento serán siempre bienvenidas. Paul Sturges, Director de la Actividad Fundamental FAIFE de la IFLA.

Contenido • Proceso • Preámbulo • Directrices para el Manifiesto sobre Internet • Glosario • Anexos (e.g. Manifiesto sobre Internet) • Referencias

Proceso 1. El Manifiesto sobre Internet de la IFLA El Manifiesto sobre Internet de la IFLA fue aprobado por el Consejo de la IFLA en 2002. Desde entonces ha sido traducido a 19 idiomas y adoptado por asociaciones de bibliotecarios en 27 países1. En general, los manifiestos describen valores, principios de actuación y una visión de mejores prácticas compartidos. En el caso del Manifiesto sobre Internet, los valores implicados se refieren a la preservación de la libertad de acceso a la información en Internet. Con tal fin el Manifiesto sobre Internet presenta metas para programas, servicios y personal en relación con Internet en las bibliotecas. Sirve como modelo para la cantidad, calidad, extensión y nivel de adecuación del acceso a Internet en las bibliotecas, y actúa como una plantilla ideal para acciones y decisiones en la comunidad bibliotecaria. El Manifiesto sobre Internet se creó a partir de la necesidad percibida de un documento que aportara a la era de Internet los valores tradicionales de las bibliotecas en relación con la libertad de expresión y la libertad de acceso a la información. Se trata de un documento que reafirma el compromiso de la profesión bibliotecaria con estos valores y con su importancia para todos los servicios que las bibliotecas pueden ofrecer. Sin embargo, el Manifiesto es un documento genérico, y lograr la aplicación práctica de sus valores en el entorno de trabajo exige un poco más de esfuerzo que la mera alabanza verbal de los ideales presentes en el texto. Para lograr los objetivos del Manifiesto hay que poner a disposición de los profesionales de las bibliotecas y de la información, de los responsables de la toma de decisiones y de los líderes educativos algo más concreto – como un conjunto de directrices que nos ayuden a alcanzar nuestros objetivos por medio de una toma en consideración más cuidadosa de las cuestiones que el Manifiesto sobre Internet aborda. 2. Las Directrices para el Manifiesto de la IFLA/UNESCO sobre Internet Las Directrices consisten en procedimientos que resultarán útiles para cumplir normas. Aunque generalmente definen criterios cualitativos y excluyen los cuantitativos, las Directrices identifican factores que contribuyen a la eficacia de los programas y ofrecen recomendaciones para una práctica eficaz en su área temática. Las Directrices para el Manifiesto sobre Internet son específicas para los programas de acceso a Internet en las bibliotecas, y afectan a las políticas y procedimientos de servicio que llevarán a la aplicación de los valores del Manifiesto sobre Internet en el trabajo cotidiano de la biblioteca. Las Directrices pretenden ofrecer una guía a los profesionales de las bibliotecas y de la 1

Fuente: IFLA/FAIFE World Report 2005

información, a los responsables de la toma de decisiones y a los políticos a la hora de establecer sus políticas sobre el acceso público a la información en red en las bibliotecas; sin embargo, no tienen un carácter obligatorio ni implicaciones legales para quienes las utilicen. Aportan un marco para la aplicación de políticas que garanticen la libertad de acceso a la información y la libertad de expresión en Internet así como el acceso a la información existente en instituciones culturales como las bibliotecas. 3. Destinatarios y metodología Este documento va dirigido a bibliotecas y bibliotecarios que ofrecen acceso público a Internet. Ello concierne principalmente a las bibliotecas públicas, pero las Directrices serán igualmente útiles para las bibliotecas escolares, universitarias y especializadas a la hora de formular una política de acceso a Internet que preste atención a la libertad de expresión y a la libertad de acceso a la información en Internet. Más aún, el documento coloca al Manifiesto sobre Internet en una nueva dirección al moverse hacia una carta de los usuarios que se convierta efectivamente en un documento preparado por la comunidad de la biblioteca que salvaguarda y declara los derechos de los usuarios a la información en Internet en las bibliotecas. Para que las Directrices sean un documento relevante para todos los miembros de la comunidad bibliotecaria internacional, resultaba importante seguir una metodología que tuviera en cuenta las necesidades tanto de los países en desarrollo como de los desarrollados. Aunque el artículo 19 de la Declaración Universal de Derechos Humanos fue la base fundamental para las Directrices, también había que tomar en consideración los valores de diferentes culturas, junto con las cuestiones de sesgo cultural a favor de los valores democráticos liberales occidentales. Como el desarrollo de normas y directrices se basa en la identificación de necesidades y en el intento de mantener contacto con los destinatarios del documento, el proceso que llevó a la creación de estas Directrices siguió paso a paso un diseño que intentaba mantener el enfoque sobre las necesidades de todos los usuarios de las bibliotecas, y no sólo en las de los de países desarrollados con una infraestructura avanzada de Internet. A tal fin el proceso comenzó con una revisión de las normas y directrices existentes con cobertura relacionada con nuestra área temática, incluyendo las críticas al propio Manifiesto sobre Internet y a la IFLA. A continuación se identificaron unos cuantos países que pudieran acoger algún seminario sobre el Manifiesto y contribuir al desarrollo de las Directrices. Kampala en Uganda (Junio 2004), San Petersburgo en Rusia (Marzo 2005), La Habana en Cuba (Noviembre 2005) y Santiago de Chile (Enero 2006) acogieron unos acontecimientos bien organizados, en algunos casos de más de dos días, en los que se reunió y se produjo una gran cantidad de información sobre la situación del acceso a Internet en las zonas más relevantes. Profesionales de muchos países participaron en estos seminarios y compartieron

sus conocimientos acerca de los problemas que plantea el acceso a Internet en las bibliotecas y las soluciones a emplear para vencer los obstáculos. Después de cada seminario se analizaron y evaluaron las experiencias de campo y la información reunida se ensambló en un borrador de Directrices. Este borrador fue discutido en Marzo de 2006 en Londres por un grupo de profesionales expertos de las bibliotecas y de la información durante más de dos días, redactándose un nuevo borrador. Este nuevo borrador se hizo público a través de los sitios web de la IFLA y de la UNESCO, y su existencia fue anunciada por medio de varias listas de distribución relevantes, incluidas IFLA-L y FAIFE-L. Se solicitaron comentarios y críticas y el borrador fue revisado de nuevo en consecuencia. En general, el proceso trató de asegurar que se fomentara la participación de todas las partes implicadas – bibliotecarios, asociaciones de bibliotecarios, organismos políticos -, garantizando así una contribución personal a los resultados; y a quienes estuvieron implicados en los seminarios y en el proceso de consulta se les ofreció la oportunidad tanto de ver recogidos plenamente sus puntos de vista como de experimentar los puntos de vista de los demás. Como resultado final, las Directrices resultan relevantes al nivel de cada participante en el proceso y, además, ahora tenemos un planteamiento sistemático para la aplicación del Manifiesto sobre Internet. 4. Potencial de las Directrices Las Directrices para el Manifiesto sobre Internet poseen un gran potencial para ayudar a los bibliotecarios a salvaguardar la libertad de acceso a la información en Internet en el futuro. Es de esperar que el documento resulte útil como parte del plan de estudios de las carreras de Biblioteconomía (u otras) en universidades, o que se utilice en programas de formación profesional continua, o en seminarios sobre acceso a Internet en bibliotecas. Las Directrices también pueden proveer de materiales a los activistas y defensores del acceso público a Internet; pero lo más importante estriba en que pueden abrir la posibilidad de capacitar a los usuarios para hacerse con un control más firme de sus derechos en relación con el acceso a Internet en la biblioteca. En conexión con esto, después de la publicación de este documento, es intención de FAIFE llevar a cabo un proyecto cooperativo con las Oficinas Regionales de la IFLA sobre el acceso equitativo a Internet. La finalidad del proyecto consiste en ayudar a los profesionales de las bibliotecas a aplicar e insertar en sus prácticas las Directrices para fomentar el acceso equitativo a Internet en las bibliotecas. El proyecto pretende el intercambio de conocimientos a través de seminarios y talleres dirigidos a todas las regiones del mundo – preferiblemente tres seminarios al año durante 3 o 4 años – y el intercambio laboral de jóvenes profesionales con enfoque preferente en países de Asia, Africa y Latinoamérica que posean los menores porcentajes de población con acceso en línea. En

colaboración con socios internacionales apropiados como el programa Información para Todos de la UNESCO y otras unidades de la IFLA como el programa Acción para el Desarrollo a través de las Bibliotecas y el Grupo de Discusión de Nuevos Profesionales, se presentará una descripción detallada del proyecto con sus presupuestos correspondientes. Si las Directrices para el Manifiesto IFLA/UNESCO sobre Internet se contemplan conjuntamente con los manifiestos (y sus respectivas directrices) ya publicados sobre Bibliotecas Escolares y sobre Bibliotecas Públicas, se puede ver claramente que la IFLA y la UNESCO han producido tres documentos que podrían tener un gran éxito a la hora de ayudar a los profesionales de las bibliotecas y de la información a crear servicios bibliotecarios para el siglo XXI. Además, las Directrices apoyan la Declaración de Principios de la Cumbre Mundial 2

sobre la Sociedad de la Información, celebrada en Ginebra 2003 y Túnez 2005 , y sirven de complemento a una declaración de la IFLA durante la Cumbre Mundial, el Manifiesto de Alejandría sobre las Bibliotecas, la Sociedad de la Información en 3

Acción . Ambas declaraciones hacen hincapié en una sociedad centrada en las personas, inclusiva y orientada al desarrollo, donde todo el mundo puede acceder al conocimiento y compartirlo en una atmósfera de acceso sin restricciones a la información y a la libertad de expresión. Con estos documentos como fondo, las Directrices para el Manifiesto de la IFLA/UNESCO sobre Internet delinean políticas y procedimientos de servicio que salvaguardan la libertad de acceso a la información para todos los usuarios de las bibliotecas y aseguran que el acceso a Internet es libre, equitativo y no condicionado por restricciones innecesarias. 2

Fuente: http://www.itu.int/wsis/outcome/booklet-es.pdf 3

Fuente: http://www.ifla.org/III/wsis/AlexandriaManifesto-es.html

Preámbulo Introducción El Manifiesto sobre Internet de la IFLA se fundamenta en el Artículo 19 de la Declaración Universal de Derechos Humanos, y hace hincapié en que los usuarios de las bibliotecas tienen derecho a esperar el mismo grado de libertad de expresión y de libertad de acceso a la información en Internet del que disfrutan para los materiales impresos. Se trata de un documento de actualización de los ideales fundamentales de la profesión bibliotecaria para la era de Internet. Sin embargo, para comprender por qué el Manifiesto y estas Directrices que lo desarrollan resultan tan importantes para los profesionales de la información y las bibliotecas hay que examinar la legitimidad sobre la que están edificadas, para demostrar que ambos documentos tienen mucho que aportar a los bibliotecarios de todo el mundo a medida que Internet sigue creciendo y desempeñando un rol cada vez mayor en el trabajo diario de las bibliotecas.

Bibliotecas y derechos humanos Desde finales del siglo XVIII la idea de los derechos humanos inherentes y universales ha ido creciendo en popularidad en todo el mundo. Un derecho humano es “un derecho legal reconocido universalmente cuya falta de reconocimiento causaría daños y privaciones en las vidas y los sistemas de vida de los seres humanos” (McIver, 2000). Los derechos humanos se derivan de las necesidades humanas, y ofrecen un conjunto de normas universalmente disponibles para la dignidad y la integridad de todos los seres humanos. El concepto de derechos se basa en la igualdad, la dignidad humana y la responsabilidad mutua. La promesa de un consenso global sobre los derechos humanos surgió tras la Segunda Guerra Mundial, y entró en la agenda política internacional tras la formación de las Naciones Unidas en 1945. Entre los siguientes acontecimientos notables se incluyen la Comisión de las Naciones Unidas sobre Derechos Humanos (1946), la Declaración Universal de Derechos Humanos (1948), la Convención Europea sobre Derechos Humanos (1950), el Pacto Internacional de las Naciones Unidas sobre Derechos Civiles y Políticos (1966), y el Pacto Internacional de las Naciones Unidas sobre Derechos Económicos, Sociales y Culturales (1966). La Declaración Universal de Derechos Humanos (ONU, 1948) aporta un marco común para el establecimiento, protección y aplicación de los derechos humanos. El concepto de libertad de acceso a la información y de libertad de expresión está claramente expresado en el Artículo 19 de la Declaración:

“Todas las personas tienen derecho a la libertad de opinión y de expresión; este derecho incluye la libertad de mantener opiniones sin interferencias y de buscar, recibir e impartir información e ideas a través de cualquier medio y por encima de todo tipo de fronteras.”

Libertad de expresión y de acceso a la información Libertad de expresión es la libertad para expresar ideas que podrían resultar extremadamente impopulares sin miedo a represalias y con el derecho a la protección de los ciudadanos que deseen expresar tales ideas. El artículo 19 permite la expresión por “cualquier medio”, lo que significa que pensamientos y opiniones pueden ser comunicados por medio de la palabra hablada y escrita, de cualquier tipo de arte, o a través de medios más modernos como la televisión, la radio e Internet. La libertad de expresión incluye el derecho a oponerse a los gobiernos sin ser considerados criminales o traidores, y el derecho a cuestionar las ideas y creencias predominantes ampliamente aceptadas como verdaderas, sin importar las consecuencias que se deriven. Por otro lado, la libertad de acceso a la información es el derecho de los ciudadanos no sólo a expresar cualquier punto de vista, sino también a tener acceso a la gama más amplia posible de los puntos de vista expresados. En las bibliotecas ello significa ofrecer acceso a ideas con las que los bibliotecarios pueden no estar de acuerdo o incluso encontrarlas personalmente ofensivas. Las bibliotecas están consustancialmente conectadas a la libertad de expresión y a la libertad de acceso a la información a causa de los recursos de información que atesoran y de la variedad de servicios que ofrecen para acceder a ellos. Por consiguiente, las bibliotecas pueden asumir estas ideas y hacerlas más realistas. Aspiran a ofrecer libertad de acceso a la información a través de cualquiera de los canales que poseen – incluyendo el acceso a la información por Internet.

Diferencias culturales en el acceso a la información En cualquier discusión sobre los derechos humanos universales uno de los problemas que siempre aparecen es el de la tensión entre la diversidad cultural y de desarrollo de los pueblos del mundo y el planteamiento uniforme que favorece al sesgo liberal democrático occidental sobre todas las demás posiciones. Hay que recordar que, con la desigualdad de desarrollo existente en el mundo, encontraremos en todas partes diferencias de actitud y de provisión de acceso a la información, e incluso entre la comunidad bibliotecaria internacional. Sin embargo, hay que resaltar una cuestión importante: las actitudes diferentes seguirían existiendo incluso aunque todos los países estuvieran en el mismo nivel de desarrollo. Las diferencias de actitud cultural en relación con conceptos como

libertad personal o privacidad, o sobre qué se considera obsceno o dañino, existen entre países e incluso dentro de cada país, incluidos los países desarrollados. Esta situación se da a causa de las diferencias culturales en relación con los valores. Hasta la propia Declaración Universal de los Derechos Humanos ha sido cuestionada por su percibida orientación occidental y judeo-cristiana, que puede resultar de muy poca relevancia para comunidades con otras creencias o ideologías. A la luz de esto, ¿cómo puede un único Manifiesto y las Directrices que le acompañan resultar relevantes para todos los usuarios de las bibliotecas de todo el mundo? ¿Por qué creen la IFLA y la UNESCO que la aprobación de tal documento es importante y necesaria? Dicho claramente, la introducción de Internet en las bibliotecas ha cambiado la forma en que se ofrecen los recursos de información a los usuarios. Internet lleva la revolución causada por la imprenta a un estadio más avanzado, y ofrece información al usuario allí donde se encuentre – todo lo que se necesita es la tecnología adecuada. Al mismo tiempo Internet continúa la revolución de las comunicaciones causada por la imprenta, gracias a la velocidad y al bajo coste de distribuir información. La diferencia crucial, sin embargo, estriba en la forma en que Internet, con sus formatos multimedia, desdibuja las líneas entre la provisión y el consumo de información. Esto ha cambiado la provisión de información en las bibliotecas permitiendo al usuario de la biblioteca mucho más control sobre cómo accede a la información. Antes de Internet, iniciativas como el programa Disponibilidad Universal de Publicaciones de la IFLA y de la UNESCO demostraron el compromiso de las bibliotecas en la provisión más amplia posible de acceso a la información. Redes de bibliotecas de ámbito local, nacional e internacional colaboraron para ofrecer publicaciones impresas a los usuarios. La tecnología de Internet cambió esta situación y permitió a las bibliotecas ofrecer a los usuarios un acceso a la información más amplio, más rápido y, en teoría, más barato que antes. La introducción del acceso público a Internet en las bibliotecas permite a los usuarios seleccionar la información sin contar con el bibliotecario como mediador y los deja dependiendo de sus propias habilidades, sean o no las adecuadas, para encontrar información. La disponibilidad de información en Internet, por consiguiente, difiere del fondo “tradicional” de las bibliotecas en la medida en que los bibliotecarios seleccionan el fondo de sus bibliotecas. Si la selección en su sentido tradicional se aplicara a Internet en su totalidad, las bibliotecas pondrían a disposición sólo sitios específicos activamente localizados, evaluados y añadidos a su sistema. En Internet no existen tales procedimientos de selección. La información se coloca en la red y luego los usuarios hacen la selección. Los bibliotecarios pueden señalar sitios favoritos o recomendados, pero esencialmente cuando los usuarios se sientan ante un ordenador de la biblioteca con acceso a Internet son ellos los responsables. En teoría, los usuarios ya no tienen que afrontar las restricciones impuestas a la selección de materiales por cuestiones presupuestarias, compras masivas, sesgos de quien selecciona, o 12

revisión por colegas. Son libres de encontrar su propio camino, dependiendo de sus habilidades, a través de la enorme masa de información que Internet ofrece. El proceso de recuperación de la información, tanto para los bibliotecarios como para los propios usuarios, resulta ahora más simple y más complejo que nunca antes. Más simple gracias a la velocidad y a la simplicidad de los mecanismos de búsqueda que arrojan resultados en cuestión de segundos. Pero, por otro lado, más complejo debido a las crecientes dimensiones de Internet y a la falta de organización propia de la información en línea. Crecimiento de Internet: oportunidades y retos Una de las razones de lo anterior se basa en que el uso de Internet y las formas en que Internet puede ser utilizado continúan creciendo rápidamente. El crecimiento del número de usuarios continúa en todo el mundo, con países como China experimentando un crecimiento enorme en los años más recientes. Este crecimiento viene ayudado por los avances en las tecnologías de la comunicación como la banda ancha y la wi-fi, y por el descenso de costes de equipos, programas y conexiones. Esta situación ha tenido el efecto añadido de expandir la innovación hacia usos de Internet que están llevando a los usuarios en nuevas direcciones de colaboración. La inmensa popularidad de las bitácoras o blogs, sitios web creados y actualizados sobre cualquier tema utilizando un software simple y gratuito, se puede percibir en todo el mundo, incluso en los países con los regímenes más represivos. El uso creciente de los wikis, un tipo de página web que permite a los usuarios añadir contenidos con facilidad y que es especialmente adecuada para la redacción en colaboración, ha aumentado las posibilidades de generación de información mutua y ha permitido la aparición de una enciclopedia en rápido crecimiento. Están surgiendo nuevas formas de hacer negocios en línea; nuevos servicios de e-gobierno interactivo se están convirtiendo en parte integral de la comunicación gobierno-ciudadanos; y, a su vez, los ciudadanos se sienten más capacitados para participar en la toma de decisiones comunitaria. También están apareciendo alternativas a las normas establecidas tales como nuevos marcos de derechos de autor y de reproducción, del tipo Creative Commons, una organización sin ánimo de lucro dedicada a ampliar la gama de obras de creación disponibles para que otros las puedan utilizar y compartir legalmente. Diferentes fórmulas para compartir la información académica, como el acceso abierto, están complementando este movimiento; y en la base del nuevo énfasis sobre los recursos comunes está el software de fuente abierta, un movimiento con un potencial real para transferir más poder y más toma de decisión a las manos de los individuos. A pesar de los innegables beneficios y oportunidades que estos nuevos desarrollos ofrecen, para los bibliotecarios y para los usuarios han aparecido también muchos problemas. Hay que aprender nuevas habilidades para recuperación de la información, y hay que procurar que los usuarios utilicen mejor las tecnologías en línea. Además, puesto que resulta imposible que los

bibliotecarios conozcan todo lo que hay en Internet (no como anteriormente, cuando el catálogo de una biblioteca en teoría contenía todos los fondos disponibles), se presentan nuevos problemas en relación con los tipos de información a los que los usuarios acceden. Internet, a veces descrito en analogía con el lejano oeste, puede ser visto como un terreno minado de desinformación, pornografía, trucos, estafas y trivialidades de todas clases. Tal situación ha desembocado en el aumento de uso de software de filtrado – al nivel nacional de las telecomunicaciones y en las propias bibliotecas. El uso de software de filtrado se está viendo poco a poco mejor aceptado por las asociaciones de bibliotecarios 4

y cada vez es más común en las bibliotecas .

Aunque el filtrado sea una de las cuestiones que con más probabilidad levanten polémica en las bibliotecas, hay otras desventajas de Internet que hay que plantearse. La privacidad del usuario se ve comprometida con mayor facilidad en el contexto de Internet, y los desarrollos recientes en las legislaciones nacionales de seguridad aprobadas como secuela de los ataques del 11 de Septiembre de 2001 han colocado a las políticas tradicionales de las bibliotecas sobre confidencialidad frente a la necesidad de protección contra el terrorismo. Además, los gobiernos no son las únicas entidades que amenazan la privacidad individual; las empresas están tan interesadas o más en analizar e interpretar los modelos de navegación por Internet. Las acciones de las empresas en línea no pueden ser ignoradas, ya que la creciente conversión de los recursos en línea en bienes de consumo, algunos de los cuales ya han sido pagados por los contribuyentes, interpone obstáculos financieros reales al acceso a la información. Además de ello, la reciente preocupación sobre el grado hasta el que se puede conservar la neutralidad integral de Internet ante los planes de negocios de las grandes compañías de telecomunicaciones ha llevado al temor acerca de un futuro en el que podría estar operativo un Internet de doble vía – donde el tráfico comercial podría resultar priorizado en detrimento de todas las demás comunicaciones. Internet, el usuario de la biblioteca y una mayor libertad de acceso a la información Independientemente de las oportunidades y obstáculos que acompañan a su crecimiento, la conexión entre tecnología y un mayor acceso a la información ha visto a Internet asumir una posición central en la política bibliotecaria de los años recientes. Sin embargo, y a pesar de nuestros mejores esfuerzos, muchos miembros de la sociedad todavía están fuera del circuito de la información. Las barreras creadas por el origen étnico, el género, la sexualidad, la discapacidad física o mental, el logro educativo, la situación de empleo o la posición económica ___________________

Fuente: IFLA/FAIFE World Report 2005

son responsables de la exclusión de muchos ciudadanos. Las bibliotecas, como proveedoras de acceso a la información en la comunidad y en la sociedad en su conjunto, pueden jugar un papel muy potente a la hora de asegurar que los miembros socialmente excluidos de la sociedad puedan obtener ventajas de los beneficios ofrecidos por la tecnología Internet y desempeñar un rol activo en sus comunidades. El uso de las tecnologías de la información y de la comunicación como medio para vencer las barreras ha figurado de forma central en los planes de solución del problema. La idea de Internet como herramienta para reducir la exclusión social ha ido ganando credibilidad gracias a su capacidad para abrir el acceso a la información y a los canales de comunicación gubernamentales, y las bibliotecas han contribuido a este concepto poniendo sus colecciones y catálogos disponibles en línea para las personas discapacitadas físicamente para acceder a los recursos bibliotecarios. Con cada vez más gobiernos intentando ofrecer servicios públicos en línea a lo largo de los próximos años, la información – y la habilidad para acceder a ella – se hace cada vez más importante en la capacitación y potenciación de las comunidades para tomar el control de su futuro. En consecuencia el acceso a Internet en las bibliotecas se ha convertido en una prioridad en muchos países durante los últimos cinco años. Inevitablemente, la extensión y alcance de este acceso difiere enormemente en todo el mundo, pero el énfasis en la conexión de las bibliotecas a Internet se ha visto potenciado con el trabajo de muchas organizaciones públicas y privadas. Los bibliotecarios de todo el mundo se están acompasando con un futuro en el que Internet jugará un papel cada vez más central en su trabajo cotidiano. Al mismo tiempo se están incorporando al entorno rápidamente cambiante del acceso anteriormente mencionado, y pueden beneficiarse de asesoramiento sobre las mejores formas de ofrecer acceso a Internet en línea con los principios mantenidos desde hace tanto tiempo en relación con la libertad de acceso a la información y la libertad de expresión. Las Directrices que siguen pretenden ofrecer una guía a los bibliotecarios, a las direcciones de las bibliotecas y a los responsables de la toma de decisiones que les ayudará a desarrollar políticas de acceso a Internet que sirvan a las necesidades particulares y a las características propias de cada comunidad. Establecen los principios del acceso público a Internet; afrontan los problemas de acceso para grupos marginales de la comunidad; delinean las vías por las que las bibliotecas pueden llevar a los ciudadanos desde la conciencia hasta la capacitación y potenciación aprovechando los equipamientos para el e gobierno; discuten las alternativas tecnológicas que las bibliotecas afrontan cuando se plantean la provisión de equipos y conexiones; ofrecen consejos sobre la formación de usuarios; y toman en consideración la creación de políticas de uso de Internet que pueden desembocar en verdaderas cartas de derechos de los usuarios. Las Directrices son de amplio alcance y pueden ayudar a los bibliotecarios a aprovechar las ventajas de los lados buenos de Internet y a tratar sus puntos malos. Tomadas en su conjunto, las Directrices ofrecen a los bibliotecarios un recurso para planificar y ejecutar políticas de acceso a Internet en

la biblioteca que pueden ayudar a asegurar una elevada calidad y un acceso equitativo a Internet para todos los usuarios de la biblioteca.

Temas de las Directrices

1. Principios del acceso público 2. Bibliotecas públicas y otros puntos de acceso público 3. Usuarios 4. Capacitadores a. Contenido local b. Idioma c. Acceso abierto 5. E-gobierno (democracia, bibliotecas en la sociedad) 6. Alternativas tecnológicas y desarrollo, gestión de la red 7. Barreras: a. Filtrado b. Privacidad/Securidad c. Derechos de autor y de reproducción d. Neutralidad en la red e. Pago por acceso 8. Formación y apoyo al usuario 9. Políticas de uso de Internet (incluso responsabilidades del usuario y uso perjudicial)

1. Principios del acceso público El acceso sin impedimentos a la información es esencial para la libertad, la igualdad, la comprensión global y la paz. Por tanto, la IFLA afirma que: La libertad intelectual es el derecho de cada persona tanto a mantener y expresar opiniones como a buscar y recibir información; es la base de la democracia, y constituye el núcleo mismo del servicio bibliotecario. La libertad de acceso a la información, sin tener en cuenta ni medios ni fronteras, es una responsabilidad central de los profesionales de las bibliotecas y de la información.

La provisión de acceso sin restricciones a Internet en las bibliotecas y servicios de información apoya a las comunidades y a los individuos en el logro de su libertad, prosperidad y desarrollo. • Las bibliotecas que ofrezcan acceso a la información en Internet deberán hacerlo de acuerdo con los principios del Artículo 19 de la Declaración Universal de los Derechos Humanos que afirma que toda persona tiene derecho a la libertad de opinión y de expresión; este derecho incluye la libertad de mantener opiniones sin interferencias y la de buscar, recibir e impartir información e ideas a través de cualquier medio y por encima de cualquier tipo de fronteras. • Los individuos son responsables, en primer lugar, de sus propias actividades de búsqueda de información, y por consiguiente se les debe ofrecer la gama más amplia posible para decidir por sí mismos a qué quieren acceder en Internet • Las bibliotecas deben asegurar que el acceso a la información en Internet está disponible para todos, independientemente de edad, raza, nacionalidad, religión, cultura, afiliación política, discapacidad física o mental, género u orientación sexual. • Los bibliotecarios tienen la responsabilidad profesional de ofrecer a los usuarios un acceso igual y equitativo a Internet; de respetar la privacidad de los usuarios; y de capacitar a los usuarios para sacar el máximo provecho de la información disponible en Internet por medio de la oferta de ayuda y de formación cuando resulte necesaria.

2. Las bibliotecas públicas y otros puntos de acceso público Las bibliotecas y servicios de información son instituciones vibrantes que conectan a las personas con los recursos globales de información, las ideas y las obras de creación que buscan. Las bibliotecas y servicios de información hacen disponible la riqueza de la expresión humana y la diversidad cultural en todos los medios. Las bibliotecas y servicios de información sirven de portales esenciales de acceso a Internet. Para unos aportan conveniencia, guía y asistencia, mientras que para otros son los únicos puntos de acceso disponibles. Ofrecen mecanismos para superar las barreras creadas por las diferencias en recursos, tecnología y formación. • Diferentes tipos de bibliotecas y otros servicios de información sirven a diferentes grupos de usuarios. Es responsabilidad de las instituciones tratar de servir a sus respectivas áreas temáticas y bases de usuarios a) ofreciendo los recursos existentes mediante canales en línea (e.g. a través de programas de digitalización); y 17

desarrollando formas de provisión de nuevos recursos en Internet.

• Deben procurarse puntos de acceso a Internet en espacios físicos abiertos a todo el mundo, independientemente de género, religión, clase social o casta. 3. Usuarios Las bibliotecas y servicios de información también tienen la responsabilidad de servir a todos los miembros de sus comunidades sin tener en cuenta edad, raza, nacionalidad, religión, cultura, afiliación política, discapacidad física o de otro tipo, género u orientación, o cualquier otra situación. • Las bibliotecas que ofrecen acceso público a Internet tienen la responsabilidad específica de asegurar que el acceso está disponible para grupos que de otro modo podrían estar en desventaja. Además de los grupos ya identificados en el Manifiesto sobre Internet, los bibliotecarios deben ser conscientes de la necesidad de incluir otros grupos, como los que estén en desventaja por razones de clase social o casta, mendicidad o sin propiedad de tierras. • Allí donde se permita usar la biblioteca a niños y adolescentes, las bibliotecas deben tener una política clara sobre el uso de Internet por niños y menores de edad, y esta política debe ser explicada a los padres cuando los niños empiezan a utilizar los recursos por primera vez. 4. Contenido Internet permite a las personas y a las comunidades de todo el mundo, tanto si se encuentran en las aldeas más remotas como si están en las ciudades más populosas, tener igualdad de acceso a la información para desarrollo personal, educación, estímulo, enriquecimiento cultural, actividad económica y participación informada en la democracia. Todos pueden presentar sus intereses, conocimientos y culturas para que el mundo las visite. • Los bibliotecarios identificarán, facilitarán la producción y promoverán los contenidos de información producidos y relevantes localmente. También trabajarán, cuando sea posible, en colaboración con los productores locales de información para elaborar y presentar contenidos locales. • Los bibliotecarios estimularán el diálogo entre culturas y el respeto por los pueblos indígenas y sus lenguas, tratando en particular de facilitar el acceso a contenidos en las lenguas locales. • Los bibliotecarios reconocerán los conocimientos orales tradicionales como un bien social importante generado por la comunidad y como contenido local al que hay que dar un acceso más amplio

• Aunque respetando los derechos de propiedad intelectual y de reproducción existentes, los bibliotecarios difundirán y estimularán los planteamientos del acceso abierto a la provisión de contenidos locales sobre la base de los principios que subyacen a iniciativas del tipo Creative Commons. • Las bibliotecas tratarán de desarrollar programas de digitalización de los recursos propios de contenido único o raro. • Las bibliotecas tratarán de poner sus catálogos accesibles en línea y de facilitar el acceso a contenidos locales por medio de portales y páginas web nuevas o ya existentes gestionadas por la biblioteca.

5. E-servicios, e-gobierno y e-democracia Además de sus bien reconocidos roles en educación, tiempo libre e investigación, las bibliotecas tienen una función importantísima, y no siempre bien reconocida, que desempeñar a la hora de llevar a los ciudadanos desde la mera conciencia hasta la capacitación y la potenciación. El acceso a Internet y demás formas de servicios de tecnologías de la información están en el centro de tal papel. • Las bibliotecas deben contribuir a la democracia jugando un papel de puentes en la relación entre el Estado y los ciudadanos, particularmente a través de la promoción del e-gobierno en la comunidad. Más aún, las bibliotecas deben suplementar y reforzar el e-gobierno por medio de la provisión de materiales que estimulen la e-democracia: incluyendo materiales creados por organizaciones, grupos de presión y partidos políticos que representen a todo el espectro de las opiniones. • Los bibliotecarios tienen un papel crucial en el uso de sus habilidades profesionales para reunir, organizar y dar acceso a la información del gobierno, tanto en la forma de literatura gris impresa como en forma de documentos electrónicos. • Las bibliotecas deben animar a los ciudadanos a hacer uso de sus mecanismos y equipamientos en línea para comunicar con el gobierno. • Las bibliotecas deben estar abiertas a asumir funciones en la provisión de servicios completos de e-gobierno allí donde tales infraestructuras y equipamientos falten o sean ofertados de manera inadecuada o insuficiente por otras instituciones. • Las bibliotecas tienen un papel que jugar en las estructuras para la libertad de información o para el derecho a la información en países donde exista la

legislación necesaria, particularmente ayudando a los usuarios en sus demandas de libertad de información.

6. Alternativas tecnológicas • Las bibliotecas deben luchar por ofrecer a sus usuarios la mejor tecnología posible para el acceso a Internet • El principio de amistosidad para el usuario debe aplicarse a la hora de escoger o diseñar las interficies utilizadas para el acceso a la información en línea • Las bibliotecas deben luchar por ofrecer a sus usuarios conexiones rápidas a Internet. Allí donde una pobre infraestructura de telecomunicaciones dificulte el acceso a Internet, este problema debe afrontarse buscando métodos creativos de suministro de corriente, o alternativas de equipamientos y programas • Las bibliotecas tratan de facilitar un acceso de calidad por medio de un personal bien entrenado y plenamente informado sobre la capacidad tecnológica de la biblioteca y sobre su potencial para afrontar las demandas de los usuarios • En una biblioteca deben estar claramente asignadas las responsabilidades, y consistentemente establecidos los correspondientes procedimientos y procesos, para el mantenimiento básico de los servicios de tecnologías de la información, la asesoría sobre tecnologías al personal y a los usuarios, la compra de equipamiento y la planificación de la renovación y el desarrollo de la tecnología. • La necesidad de planificar con sistemas sostenibles en términos de renovación tecnológica y de consecución de financiación para ello debería ser aceptada por todas las partes implicadas en la provisión de equipamientos y servicios de acceso público a Internet.

7. Barreras El acceso a Internet y a todos sus recursos debe ser consistente con la Declaración Universal de los Derechos Humanos de las Naciones Unidas y en especial con su Artículo 19: Todas las personas tienen derecho a la libertad de opinión y de expresión; este derecho incluye la libertad de mantener opiniones sin interferencias y de buscar, recibir e impartir información e ideas por cualquier medio y por encima de cualquier tipo de fronteras.

La interconexión global de Internet ofrece un medio a través del cual este derecho puede ser aprovechado por todos. En consecuencia, el acceso no debería estar sujeto a ninguna forma de censura ideológica, política o religiosa, ni a barreras económicas. Las barreras al flujo de la información deben ser removidas, en especial las que promueven desigualdad, pobreza y desesperación. a. Filtrado • Debería reconocerse que el uso de software de filtrado en las terminales de acceso público a Internet constituye una clara obstrucción a la libertad de acceso a la información en línea de los usuarios • También ocurren comúnmente bloqueos accidentales de contenidos para los que no se discute el derecho al acceso, porque una precisión total en el diseño del software de filtrado resulta muy poco probable dada la imprecisión del lenguaje humano • Reconociendo que los filtros se aplican en muchas bibliotecas bajo la ley del país o por regulación de las propias instituciones matrices, los bibliotecarios deberán tratar de aplicar los mínimos niveles posibles de bloqueo y no restringir aún más la disponibilidad de información instalando su propio software extra de filtrado • Si la ley obliga a las bibliotecas a instalar software de filtrado, debería establecerse con toda la claridad posible quién es responsable del control del filtrado. Las bibliotecas deberían tratar de conservar el poder de ajustar los parámetros y niveles de filtrado. Los usuarios deberán ser informados claramente de la presencia de los filtros y se les deberá ofrecer la oportunidad de desafiar ejemplos concretos de bloqueo, o de pedir el ajuste de los criterios de bloqueo. Las bibliotecas y servicios de información apoyarán el derecho de los usuarios a buscar la información que elijan. Las bibliotecas y los servicios de información respetarán la privacidad de sus usuarios y reconocerán que los recursos que utilizan deben seguir siendo confidenciales. b. Privacidad del usuario • Los bibliotecarios deben respetar la privacidad de los usuarios de Internet en la biblioteca y de sus decisiones en la búsqueda de información

• Los bibliotecarios no guardarán más registros del uso de Internet de los que sean exigidos por la ley, no los conservarán por más tiempo del requerido, y protegerán la integridad de los registros de uso en todo momento. c. Propiedad intelectual • Los recursos de información creados con financiación pública deben estar en el dominio público y permanecer en él • Ante legislaciones restrictivas sobre propiedad intelectual en el ámbito digital y en relación con la gestión de derechos digitales, las bibliotecas deben promover alternativas legítimas a las formas actualmente existentes de los derechos de autor y de copia, como las licencias del tipo Creative Commons que aumentan, en vez de restringir, el acceso a la información. • Los bibliotecarios tienen la responsabilidad de abogar por condiciones de propiedad intelectual y derechos de reproducción que faciliten la preservación de los materiales digitales; y habría que animar a los propietarios de los derechos a que reconozcan su obligación de asegurar la disponibilidad a largo plazo de los recursos en línea. d. Neutralidad en la red • En la actualidad Internet posee el carácter de bien público, igualitario y democrático. • En el interés por conservar Internet como un mecanismo neutral para la entrega de información y de servicios, los bibliotecarios deberán resistir ante cualquier esfuerzo por introducir un modelo de precios según niveles o por disminuir de cualquier otra manera la naturaleza neutral de la red. En común con otros servicios básicos, el acceso a Internet en las bibliotecas y servicios de información debe ser sin pago. e. Pago por acceso • Las bibliotecas deberán tratar siempre de ofrecer acceso gratis a Internet para asegurar el acceso igualitario y equitativo a los servicios de información en línea • Las bibliotecas que estén obligadas a cobrar por el acceso a Internet deberían aplicar un modelo de precios por niveles, por ejemplo cobrando por el uso para correo electrónico o para chatear, pero manteniendo gratis el acceso a los recursos de información en línea. El precio por niveles debería seguir cualquiera de los modelos que ya se aplican para otros servicios bibliotecarios tomando en consideración precios reducidos o incluso gratuidad para desempleados, discapacitados y otras personas con menor capacidad de pago. 22

8. Formación de usuarios Las bibliotecas y los servicios de información tienen la responsabilidad de facilitar y promover el acceso público a información y comunicación de calidad. Los usuarios deben ser asistidos con las habilidades necesarias y un entorno adecuado en el que hacer uso de las fuentes y servicios de información seleccionados libre y confidencialmente. Además de los muchísimos recursos valiosos disponibles en Internet también hay otros incorrectos, engañosos y puede que hasta ofensivos. Los bibliotecarios ofrecerán la información y los recursos para que los usuarios aprendan a utilizar Internet y la información electrónica de forma eficiente y eficaz. Deberán promover y facilitar activamente el acceso responsable a información de calidad en la red para todos sus usuarios, incluyendo niños y adolescentes. • Las bibliotecas proveerán formación para todos los usuarios en el acceso a la información en Internet, y, donde sea posible, también técnicas avanzadas de búsqueda de información • En principio la formación será gratis, y donde ello no sea posible se deberá aplicar un modelo de cobro según niveles • Los programas de alfabetización informacional ofertados por las bibliotecas prestarán una atención especial al acceso a la información por Internet • La formación debe promover y facilitar la recogida de información en red de calidad, tanto si el contenido es de naturaleza local, nacional o internacional • La formación deberá resaltar las realidades de Internet y en particular llamar la atención sobre la procedencia poco clara y la potencial falta de fiabilidad en algunos de los materiales encontrados en línea • La formación deberá ‘educar para la sensibilidad’ acentuando la diversidad de alternativas de búsqueda de información de otras personas, la gama de contenidos en Internet, y la necesidad de evitar dañar o infringir la privacidad de otros usuarios • Los bibliotecarios estimularán la formación de los maestros y profesores para identificar y hacer uso de recursos en línea diseñados para niños y menores de edad • Los bibliotecarios tratarán de contribuir a la educación de los niños como responsables de su propia utilización de Internet

• Las bibliotecas prestarán una atención especial a las necesidades de formación de las personas discapacitadas y de las personas mayores que deseen acceder a Internet.

9. Políticas de utilización de Internet La IFLA anima a la comunidad internacional a apoyar el desarrollo de la accesibilidad a Internet en todo el mundo y especialmente en los países en desarrollo para así poder obtener los beneficios globales de la información para todos ofertada a través de Internet. La IFLA anima a los gobiernos nacionales a desarrollar una infraestructura nacional de información que ofrezca acceso a Internet a toda la población de la nación. La IFLA anima a todos los gobiernos a que apoyen el flujo sin restricciones de la información accesible en Internet a través de las bibliotecas y servicios de información, así como a oponerse a cualquier intento de censurar o prohibir el acceso. La IFLA urge a la comunidad bibliotecaria y a las personas responsables de la toma de decisiones en los ámbitos local y nacional a que desarrollen estrategias, políticas y planes que apliquen los principios expresados en este Manifiesto. • Las bibliotecas establecerán unas políticas claras y transparentes de acceso a Internet acentuando en particular el equilibrio de responsabilidades entre el personal de la biblioteca y los propios usuarios • El marco legal de un país constituye el fondo sobre el que se administra el acceso a Internet • En caso de conflicto aparente entre distintas leyes, las bibliotecas se acogerán a los principios establecidos por la Declaración Universal de los Derechos Humanos como forma de identificar las soluciones que mejor desemboquen en la libertad de acceso a la información • Es responsabilidad de la biblioteca aportar un entorno para el uso de Internet que trate a todos los usuarios por igual y respete su privacidad y sus decisiones en la búsqueda de información. • Es responsabilidad del usuario respetar las leyes cuando se dedique a actividades en línea en la biblioteca, mostrar respeto a los demás al buscar

materiales en línea, y mostrar tolerancia de los demás dedicados a sus propias búsquedas • Allí donde las bibliotecas tengan un deber declarado de cuidar de los niños y de los adolescentes para asegurar que no sufran exposición indeseada a materiales que sus padres y tutores pudieran juzgar como dañinos, habrá que tomar en consideración la posibilidad de dedicar espacio, formación, equipamiento y portales específicos para el uso de Internet por los niños • Las políticas sobre uso de Internet estarán sujetas a revisión regular para asegurar que siguen reflejando las metas y objetivos del servicio bibliotecario bajo circunstancias cambiantes • En cooperación con los usuarios, las bibliotecas tratarán de extender el concepto de política sobre uso de Internet, o de política de uso aceptable, elaborando cartas o contratos con los usuarios. En estos documentos se equilibrarán los derechos y las obligaciones de las bibliotecas y de sus usuarios con el fin de promover un uso armónico y positivo de Internet y otros servicios en línea.

Glosario Acceso ‘Acceso’ es un término con muchas connotaciones, siendo una de las más importantes definiciones la de libertad o habilidad para hacer uso de un recurso. En las bibliotecas el concepto se estira un poco puesto que puede ser usado para referirse a diferentes aspectos del trabajo bibliotecario – por ejemplo, el préstamo de materiales por un “bibliotecario de servicios de acceso”, o la acción de identificar y localizar materiales a la que nos podemos referir como parte de un proceso de “mejora del acceso a las colecciones”. Sin embargo, el acceso, en los términos propios de las tecnologías de la información, es consistente con la amplitud de las anteriores interpretaciones del concepto.

Acceso a Internet Hoy en día el significado más común de acceso a Internet es tener un ordenador que funcione con el hardware y software apropiado y acceso a una línea de telecomunicaciones suficientemente adecuada para acceder a Internet. Sin embargo, el concepto de acceso es mucho más complicado que eso. Ante un ordenador conectado a Internet los usuarios se diferenciarán mucho entre sí en cuanto a la habilidad para usar el equipo y para recuperar información relevante para sus vidas. Entre las cuestiones significativas al analizar el acceso a Internet se incluyen: la cantidad de experiencia digital elemental de los usuarios 25

(modificada por la falta de interés, la ansiedad ante los ordenadores y la falta de atractivo hacia las nuevas tecnologías); el grado en que las categorías sociales (incluyendo ingresos, educación, ocupación, edad, género, etnia y también localización geográfica – dentro de un país, o según la posición global del mismo) afectan al acceso a ordenadores y a las conexiones en red; las habilidades digitales de los usuarios o la capacidad de manejar equipos y programas informáticos; y el nivel de alfabetización informacional o habilidades para la información – las habilidades para buscar información y la competencia para utilizar la información encontrada para mejorar nuestros propios fines y posición en la sociedad, el trabajo, la educación y las prácticas culturales.

Acceso abierto El acceso abierto garantiza la integridad del sistema de comunicación científica asegurando que toda la investigación y erudición estará disponible a perpetuidad para el examen sin restricciones y, donde resulte relevante, para su reelaboración o refutación. Tal y como se explica en la Declaración de la IFLA sobre el Acceso Abierto a la Literatura Científica y a la Documentación de Investigación, una publicación en acceso abierto es aquella que cumple las dos condiciones siguientes: 1. El autor y propietario de los derechos de autor y de reproducción otorga, de forma gratis, irrevocable, en todos los ámbitos y perpetua (para todo el tiempo de vigencia de los derechos), a todos los usuarios el derecho de acceso, una licencia para copiar, usar, distribuir, representar y exponer públicamente la obra, y el permiso para realizar y distribuir obras derivadas por cualquier medio digital y con cualquier finalidad razonable, a condición de que se realice una correcta atribución de autoría, así como el derecho a hacer un pequeño número de copias para uso personal. 2. Una versión completa de la obra y de todos los materiales suplementarios, incluyendo una copia de los permisos de acuerdo con el apartado anterior, en un formato electrónico adecuado y normalizado, queda depositada inmediatamente después de la publicación incial en al menos un depósito en línea mantenido por una institución académica, una sociedad científica, una agencia gubernamental o cualquier otra organización bien establecida que trate de hacer posible el acceso abierto, la distribución sin restricciones, la interoperabilidad y el archivo a largo plazo. Una publicación en acceso abierto es una propiedad o atributo de las obras individuales, y no necesariamente de las revistas o de las editoriales.

Acceso igualitario Acceso igualitario a la información significa que debería ser posible el acceso a los recursos de información para todas las personas de la comunidad a la que sirve la biblioteca, sin consideraciones de origen, raza, entorno o puntos de vista. Hay que prestar atención especial a las personas marginalizadas, desempleadas, desfavorecidas o privadas de derechos, a los niños, a los ancianos, a los indígenas y a quienes tengan necesidades especiales. Los costes del acceso a la información deben ser justos y equitativos, y hay que atender a las necesidades de todos los usuarios. El acceso igualitario a la información se facilita mediante planteamientos centrados en los usuarios, libres de barreras e independientes de formatos.

Alfabetización informacional El concepto de alfabetización informacional (Alfin) implica generalmente la competencia para hacer un uso eficaz de las fuentes de información, incluyendo análisis y evaluación de información, así como su organización y aplicación en un contexto individual o de grupo. Si los usuarios no pueden comprender o procesar correctamente la información entonces la libertad de acceso a la información se convierte en nada. El desarrollo de herramientas críticas para la disección de la información resulta crucial, y los programas de alfabetización informacional pueden resultar imprescindibles para la creación de un marco adecuado para el acceso a la información en las bibliotecas.

Artículo 19 La Declaración Universal de los Derechos Humanos (ONU, 1948) ofrece un marco común para el establecimiento, protección y aplicación de los derechos humanos. El concepto de libertad de acceso a la información y de libertad de expresión está delineado claramente en el Artículo 19 de la Declaración: “Todas las personas tienen derecho a la libertad de opinión y de expresión; este derecho incluye la libertad de mantener opiniones sin interferencias y de buscar, recibir e impartir información e ideas a través de cualquier medio y por encima de cualquier tipo de fronteras.” El Artículo 19 de la Declaración Universal es de gran relevancia para la comunidad bibliotecaria internacional puesto que afirma que el acceso a la información deberá ser permitido sin tener en cuenta ni los medios ni las fronteras. La consecuencia lógica de ello es que los usuarios de la biblioteca tienen el derecho a la libertad de acceso a la información a través de Internet.

Blog (Weblog o Cuaderno de bitácora) El término blog es una mezcla de los términos ‘web’ y ‘log’, pasando por ‘web log’, ‘weblog’ y acabando en ‘blog’. Ser autor de un blog, mantener un blog o añadir un artículo a un blog ya existente se llama ‘blogging’. Cada artículo de un blog se llama "blog posts," "posts" o "entradas". La persona que coloca estas entradas se llama ‘blogger’. El término "weblog" fue acuñado por Jorn Barger el 17 de Diciembre de 1997. La forma abreviada "blog" fue acuñada a su vez por Peter Merholz. Descompuso la palabra ‘weblog’ en la frase "we blog" en la barra lateral de su weblog en Abril o Mayo de 1999. "Blog" fue aceptada como nombre (acortamiento de ‘weblog’) y como verbo ("blog" con el significado de "editar un weblog, o añadir entradas a un weblog”). En Marzo de 2003 el Oxford English Dictionary incluyó los términos weblog, weblogging y weblogger. Un blog posee ciertos atributos que lo distinguen de una página web estándar. Permite la creación fácil de nuevas páginas: los datos nuevos se introducen en un simple formulario (generalmente con título, categoría y cuerpo del artículo) que luego es incluido mediante plantillas automatizadas que se encargan de añadir el artículo a la página correspondiente y crear la página del nuevo artículo completo (Permalink) y añadir el artículo a la fecha apropiada o al archivo por categorías. Permite un filtrado fácil del contenido por varias formas de presentación: por fecha, categoría, autor u otros atributos. Permite al administrador invitar y añadir a otros autores, para los que el permiso y el acceso se gestionan con gran facilidad. Entre los tipos de blogs se incluyen: • Personales – ejemplos: diarios en línea, periódicos en vivo, etc. • Profesionales o de carrera • Blogs de Pago • Culturales • Temáticos • Comerciales y de empresa • De ciencia • Moblogs, o blogs móviles – contenidos enviados desde móviles o PDAs • En colaboración – blogs escritos por más de una persona • Eclécticos • Educativos • Directorios • Enlaces • Foros • Spam • De diseños y dibujos • Fotoblogs • Blogs políticos

Censura Hay censura cuando los recursos de información – fuentes impresas o digitales y materiales audiovisuales – son retirados de la circulación por una autoridad censora. En la práctica esto significa que un libro puede ser retirado de la estantería de una biblioteca o librería, una página web puede ser bloqueada, o la proyección de una película en los cines puede ser prohibida basándose en el juicio de terceros. Los materiales son censurados sobre la base de lo que se considere objetable desde un punto de vista moral, político u otro. La censura ocurre cuando los recursos de información – ya sean fuentes impresas o digitales, o materiales audiovisuales – son retirados de la circulación por una autoridad censora.

Comunes Los ‘comunes’ son recursos mantenidos en el dominio público para ser disfrutados en base de igualdad por una o varias personas. Normalmente, todos los miembros de la comunidad de que se trate tiene derecho a ellos, y no se necesita el permiso de nadie para utilizarlos, por ejemplo, las calles, los parques públicos y las playas. Estas son realidades físicas, pero los recursos mantenidos en el dominio público también pueden ser ideas, como la teoría de la relatividad de Einstein o las obras de dominio público de escritores como Shakespeare. Todos estos materiales son del común – están disponibles para poder utilizarlas. Hay excepciones - por ejemplo el peaje de las autopistas – pero lo esencial estriba en que “nadie ejerce el derecho de propiedad en relación con esos recursos”. Más aún, hay dos tipos de comunes: un común con rivalidad es como un terreno de pastos a las afueras de una ciudad: si una persona los utiliza en exceso para sus vacas interferirá con el derecho de uso de los demás; pero un común sin rivalidad incluye cosas como los bienes intelectuales. El uso por una persona de los sonetos de Shakespeare o de las teorías de Einstein, por ejemplo, no afectará a la capacidad de uso de los demás.

Contenido ilegal Contenidos dentro de categorías específicamente prohibidas por las leyes en vigor en una determinada jurisdicción, tales como obscenidad, amenazas a la seguridad pública, a la privacidad o a la confidencialidad.

Creative Commons Creative Commons (CC) es una organización sin ánimo de lucro dedicada a ampliar la gama de obras de creación disponibles para que el público las pueda compartir y utilizar legalmente. Las licencias CC permiten a los propietarios de los derechos de autor revertir algunos de sus derechos al público al tiempo que mantienen otros por medio de una variedad de licencias y fórmulas contractuales 29

incluyendo la dedicación al dominio público o condiciones de licencia de contenido abierto. Los CC aportan varias licencias gratis que los propietarios de los derechos pueden utilizar cuando colocan sus obras en la red. Lanzada la marca oficialmente en 2001 y con las oficinas centrales en San Francisco, las licencias de CC se utilizan actualmente en varios millones de páginas web. Más información disponible en http://creativecommons.org/

Creatividad en aplicaciones de suministro de energía / programas / equipos Entre los esfuerzos creativos para resolver los problemas de suministro de energía se incluye el uso de fuentes alternativas de energía como la solar, la de pedales, o la no combustible. Entre las alternativas a las aplicaciones de software propietario se incluye el software de fuente abierta, el software cuyo código fuente se publica y se hace accesible al público permitiendo a todo el mundo copiar, modificar y redistribuir el código fuente sin pagar regalías ni cuotas. Del mismo modo, entre las aplicaciones creativas de hardware se incluyen el hardware de fuente abierta que funciona de acuerdo con los mismos principios del software de fuente abierta y permite que los usuarios desarrollen hardware en cooperación con otros usuarios. Además, nuevas generaciones de ordenadores portátiles o de mesa baratos alimentados a mano o de computadores que caben en la mano como los simputadores también constituirán alternativas a los actuales ordenadores más caros.

Deber de cuidado Cuando atiendan las necesidades de todos los usuarios, al mismo tiempo que ofrecen el acceso a una gama lo más amplia posible de recursos de información, las bibliotecas procurarán encontrar un equilibrio con el “deber de cuidado” para con los menores y con quienes no deseen verse expuestos a ciertos materiales. En el entorno de la biblioteca pública se darán inevitablemente excepciones a la libertad de acceso a la información procedentes del proceso de búsqueda de equilibrio entre los puntos de vista más aperturistas y los que favorecen una mayor restricción en la disponibilidad de algunos tipos de materiales.

Derechos de autor y de copia Los fines del derecho de autor incluyen la promoción de la creatividad por medio de la protección de los derechos de los creadores de obras culturales. Puede ser definido como el derecho legal garantizado a un autor, compositor, autor teatral, editor o distribuidor a la publicación, producción, venta o distribución exclusiva de una obra literaria, musical, dramática o artística. Los derechos de autor constituyen un tipo de propiedad intelectual y existen por un tiempo limitado – aunque la duración del periodo de vigencia difiere entre países y regiones del 30

mundo, sin embargo la tendencia es en favor de plazos de derechos de autor cada vez más largos. Las obras no acogidas a derechos de autor pertenecen al dominio público, constituyen “cultura libre” y no hace falta el permiso de nadie para usarlas y basarse en ellas para otras creaciones. Los derechos de autor tienen un impacto en la mayoría de las actividades de las bibliotecas. Afectan a los servicios que las bibliotecas pueden ofrecer a sus usuarios, así como a las condiciones en que pueden ofrecer acceso a materiales sometidos a derechos de autor. Afectan a la forma en que las bibliotecas pueden actuar como agentes de navegación y llevar a cabo actividades eficaces de archivo y preservación. Aunque los derechos de autor no se utilizan hoy en día sino muy raras veces para limitar lisa y llanamente la libertad de expresión en sentido político, sin embargo son tan significativos como la libertad de expresión a la hora de determinar los flujos de información, ideas y creatividad. Por ejemplo, la disminución de accesibilidad a la información debida a las restricciones de los derechos de autor sobre la distribución de las revistas académicas desemboca en un menor acceso a la información.

Equitativo Cuando algunos usuarios son excluidos o les falta el conocimiento, los ingresos económicos, el equipamiento o la formación necesaria para participar plenamente en el discurso público, tienen que vencer los obstáculos al acceso para asegurar la equidad. Para garantizar un acceso equitativo a la información las bibliotecas deben tomar medidas para superar los factores que originalmente han impedido o disminuido el acceso. Para aumentar al máximo las oportunidades de acceso para determinados grupos, deben asignarse recursos para nivelar el campo de juego como por ejemplo programas de formación dirigidos a grupos específicos de usuarios como los ancianos o los discapacitados físicos.

Filtrado El filtrado en Internet se refiere a aquellas técnicas mediante las cuales se impone un control al acceso a la información en Internet. Dicho claramente, los programas de filtrado impiden a los usuarios acceder a determinados tipos de información en Internet. La mayoría de los programas de filtrado y de bloqueo acentúan las restricciones sobre el acceso a la WWW, interfiriendo entre el usuario y su conexión a Internet. El filtrado puede ser a nivel local – sobre un solo ordenador o sobre un conjunto de PCs en una biblioteca, por ejemplo – o para todo un país como resultado de la implantación de un software de filtrado en la infraestructura nacional de Internet. La mayoría de los programas de filtrado son capaces de filtrado por inclusión, por exclusión o mediante análisis de contenido combinados de diversas formas. El software de bloqueo por listas se basa en la elaboración de listados de páginas web para una posible categorización. Los sistemas automatizados examinan las listas relevantes y deciden si permiten el acceso de los usuarios a las páginas de 31

su elección, basándose en si la página en cuestión se encuentra en las listas de sitios permitidos (filtrado por inclusión) o en las listas de páginas excluidas (filtrado por exclusión). Un ‘sitio web’ puede cubrir un único directorio en un servidor (www.geocities.com/libraries) o un servidor completo que almacena contenidos de muchos usuarios (www.geocities.com). Por tanto puede ser tan pequeño como una página web o una combinación de páginas, o tan grande como un directorio, un servidor o incluso un conjunto de servidores. El filtrado por análisis de contenido puede compararse a la censura de frases concretas (páginas web) frente a la de libros enteros (dominios). Los programas de análisis de contenido buscan la presencia de palabras señaladas en las páginas web y cuando encuentran una palabra prohibida el software de filtrado impide al usuario acceder a la página. Debido a que las decisiones de filtrado se dejan en manos de terceros – a menudo agentes privados que desembocan en la privatización de la censura – la información contextual y la gama de opciones necesarias para la toma informada de decisiones desaparecen del proceso de búsqueda de información. La falta de transparencia en el etiquetado y en el proceso de bloqueo deja a los usuarios en desventaja y a merced del software de filtrado. Los filtros son ‘instrumentos contundentes’ que ni saben ni pueden diferenciar entre adultos y menores, ni aplicar el tipo de juicios subjetivos que las personas sí ejercitan. Son incapaces de diferenciar entre imágenes pornográficas reales o generadas por ordenador y tienen problemas especiales con la salud sexual, los anticonceptivos y los problemas médicos, entre otros. Hay una falta de sofisticación en los programas de filtrado que causa problemas de hiperbloqueo o infrabloqueo – problemas que no pueden evitarse a pesar de la tecnología de filtrado más avanzada disponible para los próximos diez años aproximadamente.

Gestión de derechos digitales Actualmente los derechos de autor pueden ser aplicados y controlados mediante la tecnología – se pueden incorporar mecanismos de control en los medios de acceso. La tecnología de gestión de los derechos digitales está diseñada expresamente para controlar cómo se utilizan las obras bajo protección de derechos de autor. Aplica políticas predefinidas que controlan el acceso al software, música, películas u otros datos digitales y hardware. La Gestión de derechos digitales permite que los poseedores de los derechos apliquen medidas que aseguren a sus obras una protección mayor, lo que a su vez se ve reforzado por la legislación anti-burla de los derechos en varios países. La tendencia de tal protección se dirige a impedir que los usuarios lleven a cabo actividades que están permitidas y privilegiadas por las leyes bajo condiciones como las del uso justo. Legislaciones tales como la Digital Millennium Copyright Act (DMCA) de los Estados Unidos de Norteamérica prohiben burlar las medidas técnicas de control de acceso a las obras protegidas e incorporan una amenaza de fuertes sanciones o incluso prisión para quien lo haga. Un uso excesivo de la Gestión de derechos digitales restringe las opciones de los usuarios en relación con la forma en que 32

usan las obras que han comprado, y disminuye en gran medida algunos de los derechos sobre este tipo de uso a los que ya estaban acostumbrados.

Interficies amistosas para el usuario Una interfaz amistosa para el usuario (IAU) (como un buscador de red) pretende guíar a alguien con habilidades técnicas mínimas para la navegación por el sistema. En general, una IAU debe resultar clara y agradable de ver, con un estilo consistente, debe desplegar la información en un lenguage comprensible para el usuario, debe ser utilizable por quienes tengan algún tipo de discapacidad física (problemas de la vista o cualquier otra discapacidad física, por ejemplo), debe ser intuitiva en el sentido de que los usuarios serán capaces de tomar sus habilidades preexistentes y aplicarlas a la interfaz, y deberá ser tolerante con los errores que cometa el usuario. Semejante interfaz será capaz de guiar a los usuarios a través de elecciones difíciles y aportar claves visuales para el uso que convertirán la experiencia de búsqueda en línea de información en algo más placentero.

Libertad El concepto de libertad puede acarrear alguna confusión a la ciencia de la biblioteconomía y la información. “Libre” en las bibliotecas se puede referir a servicios que son gratis para el usuario. Alternativamente, puede referirse a servicios exentos de todo control. En muchas ocasiones no queda claro a cuál de las dos acepciones nos estamos refiriendo. Tal y como se utiliza en las Directrices para el Manifiesto de la IFLA/UNESCO sobre Internet, libertad es un término que puede ser utilizado para describir información libre de control, aunque siga reteniendo un cierto matiz de “gratuidad”.

Libertad de acceso a la información La libertad de acceso a la información es el derecho de los ciudadanos no solo a expresar cualquier punto de vista, sino también a tener acceso a la gama más amplia de puntos de vista expresados. En las bibliotecas ello significa ofrecer acceso a ideas que hasta los bibliotecarios podrían encontrar personalmente ofensivas.

Libertad de expresión Libertad de expresión quiere decir libertad de los individuos a expresar sus pensamientos y opiniones a través de cualquier medio que juzguen más adecuado. Esto incluye expresar incluso lo que podrían ser ideas extremadamente impopulares sin miedo a represalias, así como el derecho de protección para los grupos minoritarios muy impopulares que deseen expresar semejantes ideas. La libertad se extiende a la literatura, el arte, la música y el habla. El Artículo 19 de la

declaración Universal de los Derechos Humanos emplea la expresión a través de “cualquier medio”, lo que significa que pensamientos y opiniones pueden ser comunicados por medio de la palabra hablada o impresa, de técnicas artísticas de cualquier tipo, o a través de medios más modernos como la televisión, la radio o Internet. La importancia de las ideas en competencia dentro de una sociedad, y la libertad de las personas para expresar estas ideas, contribuyen al gobierno democrático. La libertad de expresión contribuye a la democracia porque procura el equilibrio de los derechos del individuo a la libre opinión y expresión sobre la base de la necesidad de discursos racionales. Para Sunstein (2002, p39), “Un buen sistema democrático intenta asegurar la toma de decisiones informadas y reflexivas, y no simplemente las instantáneas de las opiniones individuales convenientemente agregadas”. Esto se facilita de la mejor manera a través de una amplia gama de opiniones y de puntos de vista. El valor de la competencia entre argumentos en el mercado de las ideas fue examinado por Mill (1859), quien sostenía que la sabiduría se consigue solamente gracias a la exposición a una gran variedad de opiniones para analizar y modificar nuestras propias posiciones. El acceso a las opiniones contradictorias y desaprobadoras resulta esencial si alguien está buscando la verdad, porque “sólo a través de la colisión entre opiniones adversas existirá una oportunidad de acceder al resto de la verdad” (Mill, 1859, p.111).

Libertad de información Una sociedad comprometida con la libertad de expresión creará un entorno para la libertad de información. Para los bibliotecarios la libertad de información es un término generoso pero impreciso que puede utilizarse para expresar el rechazo a cualquier forma de restricción de la circulación de información. En este sentido tan amplio, la libertad de información se relaciona con ideas más antiguas que llegan hasta la época de los estados griegos, donde se incluye la libertad de opinión, la de exposición en público y la de expresión. La libertad de información puede estar también explícitamente afectada por la legislación. En este caso, el término se refiere al derecho de acceso por parte del público a la información oficial. Esto se relaciona con la idea de gobierno abierto, un concepto que incluye la observación de las reuniones del gobierno por el público y la consulta sobre planificación y toma de decisiones. La idea que subyace a la legislación sobre libertad de información consiste en reconocer al público el derecho a acceder a la información en poder de las autoridades públicas. En esta definición se incluye un principio central de “acceso a los archivos”, donde “archivos” son documentos acumulados por el gobierno en todas sus manifestaciones, desde lo local a lo nacional pasando por todos los escalones intermedios. El sector privado también acumula sus archivos, sobre todo las empresas mercantiles. Los individuos pueden exigir el acceso a esos archivos para comprobar lo justo, correcto y completo de la información conservada sobre 34

ellos, y para corregir los registros si se comprueba que son incorrectos. El acceso a los archivos puede servir para someter el proceso político a escrutinio, buscar una rendición de cuentas más adecuada y acercar mucho más a los gobiernos y la ciudadanía.

Libertad intelectual El concepto de libertad intelectual incorpora las cuestiones suscitadas por las restricciones sobre la libertad de expresión, como la privacidad del usuario, y la libertad de acceso a la información, incluidos los problemas causados por la censura. La libertad intelectual es una función de la autonomía que los individuos disfrutan en relación con los flujos de información hacia, desde y sobre ellos. El marco legal que rige el acceso, propiedad y uso de la información afecta sustancialmente al nivel de libertad intelectual de que disfrutan los individuos en una determinada sociedad.

Neutralidad de la red La neutralidad de la red es un principio del diseño de redes. Afirma que, para promover la innovación, a los proveedores de servicios de redes como las compañías de teléfonos y de Internet por cable no se les debe permitir que dicten cómo haya que usar tales redes (por ejemplo, no permitiéndoles bloquear determinados tipos de programas ni impedir la entrada a la red por medio de determinados tipos de mecanismos de conexión). La neutralidad de la red está estrechamente relacionada con el concepto del principio de extremo-a-extremo que afirma que todas las redes lo que hacen es simplemente conectar mecanismos y, por tanto, son insensibles a las necesidades de las aplicaciones que están funcionando gracias a esos mecanismos.

Política de uso aceptable Una política de uso aceptable (PUA) sirve para que los usuarios de Internet en una biblioteca sean conscientes de lo que constituye o no un uso aceptable de los ordenadores de la biblioteca, y qué sanciones aguardan si se incumplen las normas. Aunque es probable que las PUAs sean diferentes entre unas bibliotecas y otras, sin embargo algunas partes serán comunes a todas las bibliotecas – por ejemplo, las que se refieran al uso ilegal de los equipos (usar un ordenador de la biblioteca para acceder a otros ordenadores sin permiso, por ejemplo). Una PUA informará a los usuarios de sus responsabilidades, que incluyen los requisitos tanto legales como establecidos por la biblioteca. El documento de política tiene que ofrecer a la biblioteca protección legal contra la responsabilidad jurídica; es decir, la PUA dejará claro a los usuarios que la biblioteca no es responsable de sus acciones en línea en relación con el e-comercio y el posible fraude de terceros que resulten en pérdidas para los usuarios. Por ejemplo, una PUA dejará claro que 35

todas las transacciones en línea se hacen bajo el riesgo del usuario y nunca serán responsabilidad del centro. La finalidad general de la PUA es definir un contrato entre el centro y el usuario – la política debe definir los límites del servicio y establecer qué servicios están disponibles y qué circunstancias llevarían a retirar esos servicios.

Privacidad En una biblioteca el derecho a la privacidad es el derecho a la búsqueda abierta sin que el tema o temas de nuestro interés sean examinados o vistos por otras personas. Las definiciones de privacidad comienzan con el sentido de que los individuos tienen una especie de derecho a la propiedad de varios aspectos de sus vidas. Esto implica el derecho a la soledad y a la propiedad del espacio alrededor de uno mismo y el derecho a ser dejado en paz sin intromisiones en nuestros sentidos físicos. Implica también el derecho al anonimato y a la propiedad del nombre y detalles personales y, por consiguiente, la capacidad para evitar la publicidad indebida. La privacidad se extiende a la integridad psicológica o a la propiedad de los contenidos y trabajos de la mente de cada cual. Las personas deben sentirse libres de preguntas entrometidas acerca de sus conocimientos y pensamientos personales. Finalmente, la privacidad significa que los individuos retienen la propiedad de su información personal que ha sido compartida con terceros y la capacidad de prevenir el acceso a esa información por parte de otras personas distintas a las que compartieron la información en su origen. Esto es la confidencialidad. Resulta asimismo esencial que el acceso a la información no sea a costa de la privacidad del usuario. La privacidad en este caso quiere decir la libertad de elección del grado hasta el que queremos hacer un seguimiento a la información personal, reunirla, desvelarla y distribuirla. Los usuarios deben ser informados acerca de las políticas de la biblioteca en relación con la privacidad, y el derecho al anonimato y a la privacidad cuando se accede y se envía información debe ser protegido como un elemento esencial del acceso a un entorno de información. Al acceder a la información, podrían darse muchas razones muy poderosas para que un individuo limite el conocimiento de los demás sobre lo que está buscando o estudiando, como por ejemplo la protección de una investigación original, la investigación de líneas no ortodoxas de pensamiento, o la protección/autopreservación. Por tanto, es responsabilidad de la biblioteca proteger la privacidad de los usuarios y ofrecer un espacio neutral en el que sea posible mantener la individualidad.

Propiedad intelectual La libertad intelectual no puede florecer sin un flujo continuo y sostenible de información – no hay otra forma para la amplísima diversidad de fuentes que existe. Un marco que ayude a generar tal flujo de información garantizará la 36

futura variación y creatividad, así como cualquier norma que afecte al futuro de la producción de información. Los marcos de la propiedad intelectual han sido creados para compensar a los creadores y promover la innovación, pero la tensión entre protección de los derechos de los poseedores de derechos de autor y la necesidad de un dominio público saludable puede resultar difícil de reconciliar.

Pueblos indígenas Aunque no existe una definición estándar de los “pueblos indígenas”, el término aparece asociado con grupos culturales (y sus descendientes) que poseen una continuidad o asociación histórica con una región o parte de una región concreta y que habitaban la región desde antes de la colonización. El término puede aplicarse también a grupos que viven independientes o fuertemente aislados de la influencia del gobierno de una nación-estado, y que han mantenido al menos en parte sus características distintivas lingüísticas, culturales, sociales y organizativas, con lo que continúan estando diferenciados hasta un cierto grado respecto de las poblaciones que los rodean y de las culturas dominantes de la nación-estado. Finalmente, el término puede usarse respecto de pueblos que se auto-identifican como indígenas, o de aquéllos que son reconocidos así por otros grupos. Otros términos relacionados con los pueblos indígenas son: aborígenes, pueblos nativos, primeros pueblos, Cuarto Mundo, naciones primigenias y pueblos autóctonos.

Puntos de acceso público Un punto de acceso público es un ordenador conectado a Internet y dedicado al uso por el público de la gama completa de finalidades para la búsqueda de información. Puntos de acceso público pueden estar disponibles en bibliotecas públicas, pero también pueden estar ubicados en centros culturales y oficinas de información, y muchos de los principios que se aplican a su gestión también se aplican a los puntos de acceso público que son de propiedad privada, como podrían ser los cibercafés, telecentros y kioskos tecnológicos del más variado tipo. Instituciones especializadas como museos, archivos y otros centros culturales y de información especializada pueden aplicar limitaciones al tema o temas concretos que cubren.

Recursos de información accesibles por Internet Los recursos de información son colecciones de conocimientos accesibles a las personas que aprenden, como libros, revistas, periódicos, películas, grabaciones audiovisuales, o datos almacenados en la memoria de ordenadores, en cintas magnéticas, o en discos fijos, movibles o compactos. Los recursos de información

accesibles por Internet son colecciones de ese tipo a las que se puede tener acceso remoto por medio de Internet – porque la información ha sido digitalizada y almacenada en una localización remota y lista para su recuperación por el usuario. Esta información debería ser recuperable a través de la WWW, o por medio de bases de datos remotas a las que las bibliotecas pueden acceder. Más aún, como los individuos son también depósitos de información, el correo electrónico, los grupos de discusión, los chats relevantes y las listas de distribución deberán ser accesibles por medio del acceso público a Internet en las bibliotecas. Para acceder a estos recursos, el acceso material y la conectividad resultan esenciales, porque se trata de prerequisitos para poder utilizar una red de ordenadores y los servicios que esa red soporta. Los recursos y servicios deben resultar relevantes para los usuarios, porque la mera conectividad no serviría para nada de esa manera. Los usuarios tienen que ser capaces de localizar, recuperar y usar con éxito la información contenida en los diferentes sistemas de ordenadores. Obviamente las competencias y habilidades de los usuarios tendrán una incidencia sobre este aspecto. Finalmente, el contenido recuperado, además de ser relevante, debe ser utilizable por los demás usuarios y no solo por los técnicos especializados. Ello quiere decir que para poder “acceder” a ella, la información debe ser recuperada en un formato en el que pueda ser leida, vista o empleada de forma constructiva.

Sin obstáculos Los usuarios deben poder acceder a la información en Internet sin sufrir obstáculos que hagan que el proceso de búsqueda de información se deteriore. Por ejemplo, si los usuarios de la biblioteca saben que sus decisiones de lectura están siendo controladas por terceros, o que sus detalles personales están siendo mantenidos en un entorno no tan confidencial, es probable que algunos usuarios experimenten un grado de inhibición en relación con su elección de búsqueda de información. Los usuarios dedicados a proseguir líneas obscuras de búsqueda, o temas sensibles – democracia en regímenes cerrados, o investigación sobre drogas ilegales o sobre explosivos - pueden sentirse restringidos en su derecho a la libertad de investigación. La libertad de los usuarios a autoexpresarse a través de sus decisiones de búsqueda de información se verá estorbada por la imposibilidad de proteger su anonimato y privacidad. Indudablemente las actitudes hacia la privacidad varían enormemente entre diferentes países de todo el mundo – aunque el derecho a la privacidad está siendo reclamado cada vez más por personas del mundo en desarrollo también. Más aún, la situación política en diferentes regiones y países de todo el mundo – como la “guerra contra el terror” – también conformará el entorno en el que las bibliotecas operan. No obstante, como facilitadoras de acceso a la información, a las bibliotecas se les pide que ofrezcan un entorno de búsqueda de información tan libre de obstáculos como sea posible. Resultará mucho menos probable que esta situación se de en la práctica si de una u otra forma se compromete la privacidad de los usuarios.

Sistemas de Puntuación de Contenidos Los sistemas de puntuación de contenidos aportan una alternativa – y complementan – a los programas de filtrado que utilizan listas negras, listas blancas y análisis de contenido. La Plataforma para la selección de contenidos en Internet (Platform for Internet Content Selection - PICS) es el sistema mejor conocido y fue introducido por el Consorcio de la World Wide Web (W3C) en 1995. PICS constituye una infraestructura que facilita el etiquetado y selección voluntaria de contenidos de Internet y permite que las etiquetas – metadatos – se asocien a páginas web. En consecuencia, funciona algo así como el sistema de calificación de películas de cine. Los responsables de una página web otorgan una calificación para ciertas categorías de descripción de contenidos (p. ej., desnudos, violencia, contenido sexual, etc.) y aplican valores a cada categoría. Esto se realiza por un individuo que rellena un formulario para generación de etiquetas a través de la página web de una organización dedicada a la calificación de contenidos, o mediante un análisis por computador de los contenidos de una página web. La calificación y etiquetado de una página web reconoce que algunos de los materiales ofrecidos no resultarán apropiados para todos los públicos, y el etiquetado convierte en más fácil para un programa de filtrado el bloqueo apropiado del acceso. Una vez que se completa el formulario de calificación se genera una etiqueta HTML para que los responsables de la página web lo incorporen a su código para describir el tipo de contenido que se puede encontrar en la página web. Los sistemas de puntuación no están disponibles sólo para autores y responsables de páginas web; también están disponibles para que terceros puedan calificar y describir páginas web con el fin de posibilitar la censura. Los usuarios pueden emplear los sistemas de puntuación de contenidos para determinar los tipos de materiales para los que quieren impedir el acceso. Cuando un usuario intenta acceder a una determinada página web se comparan sus coordenadas con la calificación de la página web, y si las calificaciones no encajan con los requisitos del usuario se niega el acceso.

Wiki Un wiki es un tipo de página web que permite a los usuarios añadir fácilmente contenidos y resulta especialmente apropiada para la redacción de trabajos en grupo. La palbra “wiki” procede de la palabra Wiki en la lengua de Hawai, que significa rápido o veloz. En esencia, wiki es una simplificación del proceso de creación de una página web en HTML combinada con un sistema de registro de cada cambio individual que ocurra a lo largo del tiempo, de manera que en cualquier momento una página puede ser devuelta a alguna de sus formas anteriores. Un sistema wiki puede también aportar varias herramientas que permiten a la comunidad de usuarios hacer un seguimiento fácil de la situación siempre cambiante del wiki y discutir las cuestiones que surjan al tratar de lograr un consenso general sobre el contenido del wiki. El contenido del wiki también puede inducir a error puesto que los usuarios pueden añadir información incorrecta a la página.

Algunos wikis permiten un acceso totalmente libre de restricciones de manera que las personas puedan contribuir al sitio web sin tener que pasar innecesariamente por un proceso de “registro”, tal y como se había exigido normalmente para varios tipos de páginas web interactivas como los foros de Internet o los sitios de chat. (Traducción de Cristóbal Pasadas Ureña, Biblioteca, Facultad de Psicología, Universidad de Granada - España)

1. Anexo: El Manifiesto de la IFLA sobre Internet El libre acceso a la información es esencial para la libertad, la igualdad, el entendimiento mundial y la paz. Por lo tanto, la Federación Internacional de Asociaciones de Bibliotecarios y Bibliotecas (IFLA) afirma que: La libertad intelectual es la libertad de cada persona a tener y expresar sus opiniones y buscar y recibir información, es la base de la democracia y el fundamento del servicio bibliotecario. La libertad de acceso a la información, sin importar el soporte y las fronteras, es una responsabilidad primordial de los bibliotecarios y documentalistas. El libre acceso a Internet ofrecido por las bibliotecas y servicios de información ayuda a las comunidades e individuos a conseguir la libertad, la prosperidad y el desarrollo. Se deberían eliminar las barreras para la circulación de información, especialmente las que fomentan la desigualdad, la pobreza y la frustración Libertad de Acceso a la Información, Internet, las Bibliotecas y los Servicios de Información Las bibliotecas y los servicios de información son instituciones vivas que conectan a la gente con los recursos globales de información, las ideas y las obras de creación literaria que ellos buscan. Las bibliotecas y los servicios de información ofrecen la riqueza de la expresión humana y de la diversidad cultural en todos los soportes. Internet permite a las personas y a las comunidades de todo el mundo, tanto si están en los lugares más pequeños y lejanos o en las grandes ciudades, tener igualdad de acceso a la información para el desarrollo personal, la educación, el estímulo, el enriquecimiento cultural, la actividad económica y la participación informada en la democracia. Todo el mundo puede presentar sus intereses, conocimiento y cultura para que los demás los conozcan. Las bibliotecas y los servicios de información son portales fundamentales para acceder al contenido de Internet. Para algunos ofrecen comodidad y ayuda, mientras que para otros son los únicos puntos de acceso disponibles. Son un medio para superar las barreras creadas por las diferencias en los recursos, la tecnología y la formación.

Principios de la Libertad de Acceso a la Información a través de Internet El acceso a Internet y a todos sus recursos debería ser coherente con la Declaración Universal de los Derechos Humanos de las Naciones Unidas y en especial con el Artículo 19: Todos tienen el derecho a la libertad de opinión y expresión, este derecho incluye la libertad para tener opiniones sin interferencia y para buscar, recibir e impartir información e ideas mediante cualquier medio sin importar las fronteras. La interconexión global de Internet ofrece un medio a través del cual todos pueden disfrutar de este derecho. En consecuencia, el acceso nunca debería estar sujeto a ninguna forma de censura ideológica, política, religiosa, ni a barreras económicas. Las bibliotecas y los servicios de información también tienen la responsabilidad de atender a todos los miembros de sus comunidades, sin importar la edad, raza, nacionalidad, religión, cultura, afiliación política, discapacidad física o de otro tipo, género u orientación sexual, o cualquier otra situación. Las bibliotecas y los servicios de información deberían apoyar el derecho de los usuarios a buscar la información que deseen. Las bibliotecas y los servicios de información deberían respetar la privacidad de sus usuarios y reconocer que los recursos que usan deberían permanecer confidenciales. Las bibliotecas y los servicios de información tienen la responsabilidad de facilitar y fomentar el acceso público a información y comunicación de calidad. Se debería formar a los usuarios y ofrecerles un entorno adecuado en el que puedan usar libremente y de forma confidencial las fuentes de información y servicios que hayan escogido. Además de los muchos recursos valiosos de Internet, algunos son incorrectos, erróneos y pueden ser ofensivos. Los bibliotecarios deberían ofrecer información y recursos a los usuarios de la biblioteca para que aprendan a utilizar Internet y la información electrónica de un modo eficaz. Deberían fomentar y facilitar activamente el acceso responsable de todos sus usuarios a información de calidad de la red, incluidos niños y adolescentes. Al igual que en otros servicios fundamentales, en las bibliotecas y servicios de información el acceso a Internet debería ser gratuito. Puesta en Práctica del Manifiesto La IFLA insta a la comunidad internacional para que apoye el desarrollo del acceso a Internet en todo el mundo y especialmente en los países en vías de desarrollo, para que todos obtengan los beneficios globales de la información que ofrece Internet. La IFLA insta a los gobiernos nacionales para que desarrollen una infraestructura nacional de información que ofrezca acceso a Internet a todas la población del país. 41

La IFLA insta a todos los gobiernos a apoyar la libre circulación de información

accesible a través de Internet mediante las bibliotecas y servicios de información y

a oponerse a cualquier intento de censurar o restringir el acceso.

La IFLA recomienda a la comunidad bibliotecaria y a las personas encargadas de

la toma de decisiones a niveles nacional y local que desarrollen estrategias,

políticas de actuación y proyectos que pongan en práctica los principios

expresados en este Manifiesto.

Directrices

La IFLA desarrollará directrices internacionales para poner en práctica los

principios de este Manifiesto. Las directrices ayudarán y apoyarán a los

bibliotecarios a desarrollar políticas de actuación y prioridades aplicables a los

servicios de Internet de acuerdo con las necesidades de sus comunidades.

Esta Declaración fue preparada por la IFLA/FAIFE.

Aprobada por la Junta de Gobierno de la IFLA el 27 de marzo del 2002 en La

Haya, Los Países Bajos.

Proclamada por la IFLA el 1 de mayo del 2002.

LISA: Library and Information Science Abstracts Database Guide

2006

www.csa.com Last Revised July2006

Table of Contents: LISA Library and Information Science Abstracts .............................................................. 3 What is LISA: Library and Information Science Abstracts? .............................................. 3 10 Reasons to Use LISA:.................................................................................................... 3 Selection Policy .................................................................................................................. 4 Sample Record:................................................................................................................... 5 Searchable field codes: ....................................................................................................... 6 Language:............................................................................................................................ 8 Boolean Operators and Other Search Tools Supported by the CSA Interface ................... 9 QUICK, ADVANCED, OR COMMAND SEARCHING................................................ 10 Advanced Search .............................................................................................................. 11 Command Search or Professional Search ......................................................................... 12 LIMITS ............................................................................................................................. 12 SORTING ......................................................................................................................... 13 SHOWING RECORDS .................................................................................................... 13 PRINTING, SAVING, and E-MAILING RECORDS ..................................................... 14 THESAURUS SEARCH .................................................................................................. 14 BROWSE INDEXES........................................................................................................ 16 The Research Process ....................................................................................................... 17 Contact us: ........................................................................................................................ 19

Page 2 of 19 Last Revised July2006

LISA Library and Information Science Abstracts What is LISA: Library and Information Science Abstracts? LISA is an international abstracting and indexing service designed for library professionals and other information specialists. LISA provides bibliographic information about past and present developments in librarianship, information science, online retrieval, publishing and information technology. This database covers around five hundred periodicals from over sixty countries. It also includes unpublished academic and institutional research from the IRWI - Information Research Watch International database.

10 Reasons to Use LISA: 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7.

Keep abreast of the literature on Information Science. Access to over 280,000 records Backfile coverage dating to 1969 Advanced searching capability of 17 indexed fields Searching via Browsable Indexes Thesaurus Searching capability Ability to cross- search with other CSA Illumina databases using a de-duping feature 8. Lateral searching through Authors and Descriptors 9. Provoked searches of the Recent References and Web Resources Related to the Social Sciences 10. Easy citation formatting via QuikBib

Page 3 of 19 Last Revised July2006

Selection Policy LISA has an international perspective, and a diverse audience including researchers, students, library staff, and information professionals. Since its inception in 1969 LISA has been interested in a broad range of library and information science (LIS) theory and practice, now taking in developments facilitated by information and communications technology and LIS-related fields such as archives, records management, publishing, information design and technical writing. Consequently, LISA covers a great variety of publications. In considering candidate journals at the scholarly end, the editor takes account of a range of standard criteria, eg publishing standards, timeliness, editorial content, peer review, international diversity of authorship and citation data. The editor also needs to have an eye for current trends and growth points within the field - at the moment, for example, in developments in Web-based distance education and electronic government. LISA is also interested in important but more topically-oriented journals and magazines, such as the CILIP "Update" in the UK or "Bibliotecche Oggi" in Italy, and in smaller, more limited publications which deal with specialist areas of interest to the library community (eg "The One Person Library"). There are around 500 titles on CSA Illumina, 26 of which are e-journals. For most of these journals, all articles are indexed and abstracted, but for a few fringe titles, the editor selects only those relevant to the information community. Around one third of current journals are published in the UK another third in the USA. The rest come from a variety of countries including 14 titles from Germany, 12 from Japan, 6 from South Africa, 5 from France, 4 from India. For a complete current serials source list please go to: http://www.csa.com/factsheets/supplements/lisa.php The subjects covered would include:

Library management Collection development Cataloguing and classification Library technology Information retrieval Digital libraries Evidence based librarianship E-learning Knowledge management Information literacy Freedom of information Electronic publishing E-government

Taxonomies and ontologies The semantic web Scholarly communication Open access Digital preservation Search engines Social inclusion E-commerce Copyright Digital rights management Consumer health information Intelligence and national security Professional development

Page 4 of 19 Last Revised July2006

Sample Record:

Page 5 of 19 Last Revised July2006

Searchable field codes: Field Name

Label

Search Examples

Indexing Policy

Abstract

AB=

AB=library automation

50% of abstracts are written by the indexers. Author abstracts will be recognised by the following at the end of the abstract (author abstract)or (author abstract-amended) or even (Quotes from original text)

Accession Number

AN=

AN= 337749

Accession number is the unique number of the record in this particular database

Author

AU=

AU=Corti, Louise, AU= Goswami, P R

All Authors are indexed as they appear in the journal

Descriptors

DE=

DE=Library Management

Descriptors are terms from the thesaurus enriched by additional non-thesaural terms. (See section on thesaurus below)

Features

FE=

FE=refs

The feature describes extra information that you will find in the fulltext. It may inlcude one or more of the following il : Illustrations ports: Portraits refs: Cited references maps: Maps tbls: Tables music: Music

ISBN

IB=

IB= 1873671318

This is the ISBN (International Standard Book Number). This is the unique number for a book

ISSN

IS=

IS= 0306-4573

An ISSN (International Standard Serial Number). This is the unique number of a journal.

Journal volume

JV=

JV=34

This is the Volume number of a journal.

Journal Issue

JI=

JI=4

This relates to the issue number of a journal.

Journal Name

JN=

JN=Information Today

This field is word indexed. This

Page 6 of 19 Last Revised July2006

information is displayed under the header called Source Journal Page

JP=

JP=129

This will retrieve either the start page or the end page of an article.

KeyWords

KW=

KW=library management

The KeyWord field is searching Title, Abstracts and Descriptors fields together. It is the best way to search all the subject fields altogether.

Language

LA=

LA=French

See the section on language to see which languages are covered in LISA

Publication Type PT=

PT=Journal Article

LISA only contains Journal article,

Publication Year PY=

PY=2003

Four digit numeral which describes the year of publication of an item.

Resource Location

RL=

RL=firstmonday

This contains the URL where the document has been posted.

Shelfmark

SH=

SH=4496.373700

British Library shelfmark. Very useful if you want to know where to find an item within the British Library

Source

SO=

SO=Information today near 21

This field contains the journal name (JN), volume, issue, year and page number. You can search all of the above mentioned information using a proximity operator.

Title

TI=

TI=fear factors TI=La Bibliotheque Orientale: histoire, conservation et numerisation. The Bibliotheque Orientale: history, conservation and arrangement

The full title is found. If the article is published in another language than English, the original title will be displayed first followed by a translation in British English

Update

UD=

UD=200412

This is the date when the record was uploaded to CSA Illumina. YYYYMMDD

Page 7 of 19 Last Revised July2006

Language: Articles in any of the following languages are indexed in LISA Afrikaans Arabic Bulgarian Catalan Croatian Czech Chinese Danish Dutch English Finnish French Gaelic German Hebrew Hungarian Icelandic Indonesian

Italian Japanese Malay Norwegian Persian Polish Portuguese Rumanian Russian Serbian Slovak Slovenian Spanish Swedish Turkish Urdu Yugoslav Welsh

Page 8 of 19 Last Revised July2006

Boolean Operators and Other Search Tools Supported by the CSA Interface

Boolean operators help define the relationships between words or groups of words. AND

Use to narrow a search and retrieve records containing all of the words it separates

Use to broaden a search and retrieve records containing any of the words it separates

NOT

Use to narrow a search and retrieve records that do not contain the term following it

()

Use to group words or phrases when combining Boolean phrases and to show the order in which relationships should be considered

Proximity operators identify the number of words to come between the search terms. WITHIN "X"

Use to narrow a search by specifying a proximity relationship of fewer than â&#x20AC;&#x153;Xâ&#x20AC;? words between search terms.

NEAR

Use to narrow a search by specifying a proximity relationship of fewer than 10 words between search terms

Special symbols can expand the scope of your search. *

Truncate using the wild card symbol. This expands a search term to include forms of a root word, e.g. catalog* retrieves catalog, catalogue, catalogs, catalogues, cataloguing, etc.

Find alternative spellings. The ? represents any single character; ?? represents two characters and so on. Use within or at the end of a word, e.g. wom?n finds woman as well as women

Note: Search queries containing several operators search in the following order: ( ), NEAR, NOT, AND, OR

Page 9 of 19 Last Revised July2006

QUICK, ADVANCED, OR COMMAND SEARCHING

On CSA Illumina, search strategies can be applied using one of three approaches. Quick Search restricts your search to anywhere. An anywhere search looks across all of the available fields in a record. Multiple words entered into the search field, will be treated as a phrase.

Page 10 of 19 Last Revised July2006

Advanced Search Advanced Search gives you the advantage of being able to select any of the 19 field codes from a pull-down menu. The separate search boxes are formatted to include the Boolean Operators to help guide you in formatting your search.

Page 11 of 19 Last Revised July2006

Command Search or Professional Search Command Search or Professional Search may be preferred by advanced users who are comfortable with entering search strategies without the aid of a template.

LIMITS Search strategies may be refined by using the following limits (available in ‘Advanced Search’ and ‘Command Search’): Latest Update limits your results to include only the most recent records that were added to the database. LISA is updated twice monthly. Journal Articles Only limits the search to only include the publication type of journal articles English Only limits retrieval to only records that are available in English. By Publication Date limits retrieval to a specific date range.

Page 12 of 19 Last Revised July2006

SORTING The sorting features give you the opportunity to order your results based on the publication date or relevancy. Most Recent First displays the records in order beginning with the most recent. Relevance Rank displays records in order based on relevancy. Relevancy is determined through a rating system that weighs the records based on the number of times the term(s) appear in the record and where they appear.

SHOWING RECORDS Select how to display records from the ‘Show’ pull-down menu. Options include displaying the short format, full format, full format-no references, and custom format. The ‘de-duplication’ feature automatically removes any duplicate records that appear in your set of results, which is especially useful when you are cross-database searching. You can also use the ‘Show Duplicates’ feature to display the duplicates. When viewing records on CSA Illumina, both the author and descriptors are hot linked. Clicking on the hot-link will search the database for each occurrence of the selected author or descriptor.

Page 13 of 19 Last Revised July2006

PRINTING, SAVING, and E-MAILING RECORDS Printing, saving, and e-mailing records can be done by using the â&#x20AC;&#x2DC;Save, Print, E-mailâ&#x20AC;&#x2122; function. This function also includes an exporting feature to a number of bibliographic managers such as RefWorks and the use of our output format editor, QuikBib.

Value-Added Features CSA Illumina offers a number of value-added features to help with the search process and maximize the relevancy of search results.

THESAURUS SEARCH Using a thesaurus is a more powerful way to identify relevant descriptors, along with related terms. The Thesaurus is a search aid that helps you select appropriate terms, ensuring the most comprehensive retrieval. In LISA, the thesaurus allows you to browse terms in a hierarchical index and helps you define more accurately what you are looking for. LISA Thesaurus may be searched directly from the Thesaurus tab, using the Thesaurus Search Feature. There are 3 ways of searching the thesaurus:

Page 14 of 19 Last Revised July2006

1. The Alphabetical display presents an alphabetical list of thesaurus terms. This can be compared to an Index 2. The Hierarchical display shows a term and its hierarchy. You will find additional information in this view, including its Scope and History Notes, any Use For (UF) or Use directions, and its hierarchical relationships with Broader Terms (BT), Narrower Terms (NT), and Related Terms (RT). (see screenshot below). 3. The Rotated Index displays all thesaurus terms or phrases that contain the search term used. You should only enter one word in the box. For example if you search for the word “libraries” you will display libraries as a descriptor term but also “Academic libraries”, “Digital libraries” etc. This example illustrates the hierarchical display:

"Online catalogues" may be referred to in English language documents by a number of terms, such as: - online catalogs - online public access catalogues -OPAC - OPACs The LISA Thesaurus gives one permitted term or descriptor and that is "Online catalogues". The other synonymous terms are listed in the Thesaurus, with a UF (Used For) reference to the permitted term Page 15 of 19 Last Revised July2006

Descriptor (DE): Used For: OPACs Broader term BT: Narrower Terms NT Related Terms RT:

Online catalogues Online catalogues, Online public access catalogues, OPAC, Catalogues Online union catalogues Computerized catalogues, Online cataloguing

Marked terms can be searched from any of the displays, applying AND, OR, or Explode operators, and setting limits as defined above.

BROWSE INDEXES Searches may also be activated through three browsable indexes: Author, Journal Name, and Publication Type.

Page 16 of 19 Last Revised July2006

The Research Process I) How to begin the electronic research process A. Determine your goals: 1. State your research question: "??" 2. Set parameters for your search (eg, technology type, gender, geographical location,)

B. Identify general concepts: 1. Which general terms relate to your search?

C. Choose the appropriate database 1. Are there specific journals that specialize in the your area of research?

II) Build your search strategy: A. Quick search: 1. Enter phrase or multiple search terms separated by Boolean operators AND to link terms, OR to link similar words or synonyms: in Quick Search box B. Advanced Search: The drop boxes allow you to limit the search by any of the searchable field codes including Keyword (KW), Author (AU), Journal Name (JN), Descriptor (DE), Abstract (AB), or Title (TI). You can also limit your search to specific publication years and choose the record format. The descriptor field (DE) and abstract field (AB) will allow you to narrow down your search even more by locating specific descriptors and key words in the abstract. Example: If I wanted to limit my search to India.

III) Analyzing Results Page 17 of 19 Last Revised July2006

A. Good results: If results are satisfactory, then Save, Print, E-mail citations or download them to a bibliographic manager such as RefWorks or QuikBib. B. If results are not on target: 1. Check spelling of search terms and use thesauri or browsable indexes to drop unnecessary or misleading terms. 2. Increase precision: for example, if you want to emphasize the gender gap in access to Internet then you may have to search access as a descriptor (DE) or word in the title of the article instead of by keyword (KW). Also, sexual inequality may be more specific than just sex differences 3. You may need to rethink whether the database you selected is appropriate for your search. C. Too few/too many results: 1. Increase retrieval by using fewer ANDs and more ORs

Example: KW=Internet OR information technology OR computers Or... Increase precision by using additional ANDs and fewer ORs (NOT can be used to exclude some terms) Example: KW=(Internet AND information technology AND computers NOT telecommunications)

Page 18 of 19 Last Revised July2006

Contact us: For Technical support issues: support@csa.com For training requests: training@csa.com For sales related questions sales@csa.com For documentation please visit: http://www.csa.com/support/trainingmaterial.php For a list of all available databases on CSA Illumina and any other products available from CSA: http://www.csa.com/e_products/databases-collections.php

Page 19 of 19 Last Revised July2006 by Sophie Panagi www.csa.com

El caso del códice desaparecido El extravío y posterior aparición de un tomo de Ramón Llull cuestiona el celo en la custodia del patrimonio bibliográfico http://www.elpais.com/articulo/cultura/caso/codice/desaparecido/elpepucul/20070308elpepicul_5/Te s C. GELI / A. MANRESA - Barcelona / Palma de Mallorca - 08/03/2007 Desaparecido oficialmente durante 15 años; ofrecido para su venta (o "sólo informando de su valor en el mercado", según el supuesto vendedor) a una biblioteca pública; restituido allí donde desapareció por quien presuntamente lo iba a vender, un alto cargo de la propia entidad. Y, ahora, custodiado desde hace unas semanas en el Archivo del Reino de Mallorca. Ésa es la rocambolesca y oscura peripecia que ha vivido en el último año un códice de finales del siglo XIV que recogía el Arbre de filosofía d'Amor. Se trata de una obra del sabio mallorquín Ramon Llull (12321316), el fascinante personaje que fue al mismo tiempo filósofo, escritor, teólogo, divulgador científico, cabalista, misionero y alquimista. El códice del El Árbol de filosofia del Amor, escrito en 1298, es un documento "muy valioso por su antigüedad", según los expertos lulianos (el mercado, más realista, fija su valor en al menos 215.000 euros), y sus peripecias ilustran el complejo estado del patrimonio bibliográfico en España. La historia, casi novelesca, arranca en mayo del año pasado cuando, según sus responsables, a la Biblioteca de Catalunya (BC) se le presentó la posibilidad de adquirir el manuscrito de Llull. El vendedor era un reconocido librero mallorquín, Manuel Ripoll, presidente de la Asociación Ibérica de Libreros Anticuarios y vicepresidente, además, de la Sociedad Arqueológica Luliana (SAL). A pesar de que la dirección de la biblioteca encontró con rapidez un patrocinador, la investigación de los técnicos del centro arrojó sospechas sobre el origen del manuscrito, por lo que consultaron con uno de los grandes lulistas, Anthony Bonner. Éste certificó lo peor: el documento estaba catalogado como parte del fondo de la SAL, de donde el propio Bonner constató su desaparición, junto a dos manuscritos lulianos más, ya en 1991. "Es fácil de reconocer porque no hay tantos manuscritos del Arbre... en catalán y, además, coinciden el número de folios, 59, y el escudo heráldico en el primero de ellos", apunta.

Bonner sabía de qué hablaba porque había visto ese códice. El propio Ripoll le había "invitado" a su casa un par de años antes y se lo había mostrado. "Me sorprendió, y cuando le pregunté de dónde lo había sacado, me dijo que lo encontró por azar en un armario al adquirir un lote de libros", rememora Bonner. El experto calló entonces, pero no el verano pasado cuando, junto a los responsables de la biblioteca catalana, puso sobre aviso a la SAL. La crisis se cerró, tras la restitución del manuscrito por parte de Ripoll el pasado 13 de febrero, con la salida oficial de éste de la entidad, donde llevaba 15 años de vicepresidente, si bien él asegura que no ha recibido notificación oficial. "El manuscrito ha sido recuperado y ahora está bien catalogado y custodiado en el Archivo del Reino de Mallorca, donde es posible que lo dejemos depositado", zanja la cuestión María Barceló, presidenta de la SAL, una entidad privada creada en 1880 para, paradójicamente, recopilar la obra del Llull y evitar así su destrucción o salida de Mallorca. "Es un caso típico de una entidad privada con fondos espectaculares, pero que, por cuestiones económicas, no los tiene ni bien organizados ni bien protegidos, ante la desidia de la administración pública", constata Bonner. La vieja estructura de la sede de la entidad y diversos traslados de un sitio a otro habrían facilitado, según el estudioso, la pérdida de los tres manuscritos lulianos de la docena que, sobre catálogo, posee al parecer la SAL. "Manuel Ripoll nunca ha pasado legalmente ninguna oferta a la biblioteca de Cataluña con su firma o con papel con su membrete, por la sencilla razón de que nunca lo he puesto a la venta ni lo he tenido en catálogo", certifica el librero, que afirma que compró "honestamente" el manuscrito. Según su versión, en 1981 adquirió la biblioteca del escritor y expresidente de la SAL Elviro Sans Rosselló, con más de 2.000 ejemplares, entre los que "en unos cajones y con otras cosas más", encontró el códice. "Claro que sabía que era de la SAL, por eso al darme cuenta de que era una patata caliente lo guardé en la caja fuerte de un banco". Para demostrar que tiene "todos los papeles en orden", hace ocho años Ripoll consiguió que Javier Sans, hijo de Elviro, le firmara un certificado donde especificaba el contenido de la compra. "Si hubiera habido alguna irregularidad, lo que afecta a los bienes privados prescribe entre los cinco y 10 años", puntualiza. Según Ripoll, fue la insistencia de la directora de la Biblioteca de Cataluña lo que le llevó a pasarle "una pequeña descripción y un precio posible en el mercado". Ripoll, que se considera "perseguido", asegura que no informó en su momento a la entidad luliana de su hallazgo porque "ahí han desaparecido muchas cosas". "He dicho durante años que se tenían que clasificar los códices... ¡pero si tardaron 10 años en darse cuenta de que faltaba el manuscrito! ¿Qué querían, que lo dejara allí para que lo robara otro?". "Si desde 1981 a 2006 he estado guardando ese manuscrito y lo he devuelto", explica, "no es justo que ahora se insinúen cosas cuando se lo he salvado".'El Árbol de filosofía del Amor', escrito en 1298, está valorado en 215.000 euros

MetaGrey Europe A Proposal in the Aftermath of EAGLE-SIGLE

GL'7 5-6 Dec 2005

J. Schรถpfel (INIST-CNRS)

Project scope Development of a metasearch engine Transformation of SIGLE in an open archive (« OpenSIGLE ») Connexion of grey collections Examples: GrayLit portal, Science.gov, Google Scholar, MetaGer.de, VK Kunst

GL'7 5-6 Dec 2005

J. Schöpfel (INIST-CNRS)

Stakeholders Core group: TIB Hannover, INIST, GreyNet, FIZ-K, CORDIS? Limited group of libraries: BL, CRN, CERN, KB Potential participants: former EAGLE members, other structures

GL'7 5-6 Dec 2005

J. Schรถpfel (INIST-CNRS)

Risk analysis Initial investment (and functioning) Language Bibliographic data Connexions OpenSIGLE Liquidation of EAGLE GL'7 5-6 Dec 2005

J. Schรถpfel (INIST-CNRS)

Open questions Cooperation between former EAGLE members? Concurrent funding of OA initiatives? Concurrent commercial projects?

GL'7 5-6 Dec 2005

J. Schรถpfel (INIST-CNRS)

But… Do we really need a new tool? Thank you! schopfel@inist.fr GL'7 5-6 Dec 2005

J. Schöpfel (INIST-CNRS)

SELLO EDITORIAL

(Imprescindible)

ISBN-13: ISBN-10: Nº REGISTRO: FECHA:

-Si es obra completa, indicar n.º de volúmenes

IMPORTANTE: Ver instrucciones en anexo

-Si es volumen, indicar ISBN de la obra completa, se puede indicar en ISBN-10 o ISBN-13 y n.º de volumen dentro de la misma

1. AUTOR

2. SEUDÓNIMO 3. TÍTULO

4. SUBTÍTULO

5. TRADUCTOR

6. OTRAS MENCIONES DE RESPONSABILIDAD

7. LENGUAS

TRADUCIDO DEL:

LENGUA DE PUBLICACIÓN

Nº. SERIE

8. SERIE/COLECCIÓN Y SUBSERIE

9. EDICIÓN

10. DESCRIPCIÓN FÍSICA

LENGUA ORIGINAL

N.º SUBSERIE N.º Y MENCIÓN DE EDICIÓN

ISBN EDICIÓN ANTERIOR

N.º IMPRESIÓN

FECHA APARICIÓN

N.º DE PÁGINAS

ILUSTRACIONES

TAMAÑO

SOPORTE Y NÚMERO

11. MATERIAL ANEJO 12. ENCUADERNACIÓN 13. PRECIO (SIN IVA)

14. TIRADA

15. CDU 16. NOTAS DATOS DE LA EDITORIAL NOMBRE DIRECCIÓN POBLACIÓN TELÉFONOS DIRECCIÓN INTERNET PERSONA DE CONTACTO

C.P.

PROVINCIA FAX E- MAIL

INSTRUCCIONES (ANEXO) (Escribir a máquina o con letra de imprenta, imprimir dos copias) 1.

AUTOR - Personal: Si es español, dos apellidos y nombre. Si son más de tres autores, escribir uno de ellos seguido de la mención et al. Escribir siempre los nombres y apellidos desarrollados. - Entidad: nombre completo de la entidad, institución, etc. - Congreso: nombre, número, año y lugar de celebración.

SEUDÓNIMO. Si existe, indicarlo.

TÍTULO - En el caso de libros de texto debe aparecer el curso y la etapa.

TRADUCTOR Si es Español, dos apellidos y nombre

OTRAS MENCIONES DE RESPONSABILIDAD - Si es español, dos apellidos y nombre. Indicar la clase de responsabilidad: adapt.: adaptador coord.: coordinador col.: colaborador dir.: director com.: comentarista ed.lit.: editor literario comp.: compilador il.: ilustrador

pr.: rec.: sel.: transcrip.:

prologuista recopilador seleccionador transcriptor

LENGUAS Traducido del: lengua o lenguas de la o las que está traducido el libro: Ejemplos: del inglés del inglés y del francés Lengua o lenguas de la publicación para la que se solicita ISBN: Ejemplo: en catalán En castellano y catalán Lengua original: en el caso de que la lengua de traducción sea diferente a la original del texto. Ejemplo: un libro en ruso, traducido al castellano de una versión inglesa. Traducido del: inglés; Lengua de publicación: castellano; Lengua original: ruso.

SERIE/COLECCIÓN Y SUBSERIE El nombre de la serie/colección debe ser el que aparece en la publicación (No se considera serie/colección a las que sólo aparecen en catálogos u ordenaciones internas del editor). Una serie/colección es un número indeterminado de títulos que van apareciendo sin fecha fija, agrupados con un lema común. Ej. Colección Austral. No hay que confundir con una obra cerrada, con un número prefijado de títulos o volúmenes.

EDICIÓN N.º de la presente edición y mención. En este caso indicar la clase: rev.: revisado aum.: aumentada corr.: corregida puesta al día ISBN de la edición anterior: se puede indicar en ISBN-10 o ISBN-13 N.º de impresión. Es imprescindible comunicar a la Agencia las sucesivas impresiones de cada ISBN. Fecha aparición: día- mes-año.

10.

DESCRIPCIÓN FÍSICA Ilustraciones: Indicar si existen y, en este caso, si son en color y/o blanco y negro. Tamaño: en cm, alto x ancho, si se trata de un archivo de internet (e-book) indicar su tamaño en Kb o Mb Soporte y número: indicar si se trata de: Carpeta Casete CD-I Microficha Plano Vídeo Diapositiva Disquete Fascículo CD-ROM DVD Libro-juego Mapa Internet(tipo: pdf, html, etc) Libro etcétera Ejemplos: 1 microficha (320 fotogramas). 23 diapositivas

11. MATERIAL ANEJO. Indicar n.º y tipo. Ejemplo: 1 CD-ROM. 12. ENCUADERNACIÓN. Indicar el tipo. 13. PRECIO (SIN IVA). Si no se trata de euros, indicar la moneda. 15. CDU (Clasificación Decimal Universal). Mencionar hasta un máximo de tres materias según la Tabla de Materias. En el caso de libros de texto debe aparecer la asignatura y la etapa, por ejemplo 51 y 373.5 (matemáticas de Educación Primaria). En el caso de libros infantiles, además de la materia, añadir 087.5. 16. NOTAS Ejemplo: 120 fascículos en tres volúmenes Ed. especial para … Coeditado con … Reprod. facsímil de la edición original de … Catálogo de exposición Edición electrónica localizable en www..... Para mayor agilidad, pueden enviar un sobre franqueado con su dirección. Las dos copias deben ser enviadas a la Agencia Española ISBN. Ésta devolverá una de ellas sellada. Es imprescindible el sello y la firma del editor. En caso de ser autor-editor, si es persona física, la solicitud debe ir firmada y acompañada de una fotocopia del DNI, si es persona jurídica, firmada por el responsable de la publicación y acompañada por el NIF.

Estimar objectivament la bondat de la recerca (I) Avui, any XXX, 12-02-2005, n. 9839, p. 34

Com s'estimen objectivament la difusió de les revistes científiques i la bondat dels articles que publiquen? Sembla senzill: cal que la revista científica estigui indexada a l'Science Citation Index (SCI), i que l'article en qüestió tingui un nombre relativament elevat de citacions d'altres col·legues de tot el món. Però no ho és tant. Joandomènec Ros Catedràtic d'ecologia de la Universitat de Barcelona

T al com pertoca a qui ja porta uns quants anys com a professor universitari, són moltes les ocasions en què m'ha calgut actuar com a membre d'algun tribunal d'oposicions, concursos o concursos de mèrits (i ara habilitacions) per avaluar i seleccionar col·legues per tal que puguin accedir a places de professor en universitats o d'investigador en centres de recerca. I, naturalment, jo també he hagut de passar pel mateix sedàs més d'un cop. Quins elements cal tenir en compte a l'hora de decidir si en Pau té el tremp necessari per esdevenir un bon professor titular o catedràtic d'universitat, o si en Pere gaudeix de la barreja exacta de seny i rauxa per dur a terme una recerca de qualitat i innovadora, o per dirigir un grup de recerca d'excel·lència? Hi ha, sempre, unes normes generals, més o menys explícites i objectives, que cal seguir de forma escropolosa; i, inevitablement, hi ha també un sisè sentit que, de manera més subjectiva, hom pot fer servir per matisar, complementar (però mai substituir) les anteriors. Tot això, en formes diferents, hom ho esbrina estudiant el curriculum vitae del candidat i avaluant com el defensa i com explica el fil conductor de la recerca que ha fet i l'interès i la novetat de la que farà en el futur, en els exercicis orals i públics que, segons el tipus de concurs a què opta, cal que el candidat a aquestes places presenti. Això d'avaluar els altres, cal dir-ho d'antuvi, no m'ha agradat mai, i sovint el tràngol que passo és comparable al que pateix el concursant, i em consta que no sóc l'únic avaluador que ho experimenta. Però forma part del métier, i, excepte casos molt justificats, hom no pot renunciar-hi. Sóc dels que opinen, com algun cop va dir un mestre alhora recercaire i docent, que és la vida que acaba aprovant (o suspenent) un estudiant, un professor o un investigador. Però, mentre aquest procés de selecció natural passa (i pot trigar molt), és clar que no podem deixar que la universitat, l'acadèmia i la recerca funcionin sense un mínim de racionalitat, almenys pel que fa a la tria dels seus actors.

Com s'avalua objectivament un currículum de recerca, que acostuma a ser extens, variat i dens, i que sol ser relativament aliè, almenys en el detall, al camp concret d'experiència pròpia? Un recurs és fer servir indicadors estàndard o estandarditzats. Per exemple, nombre i importància de projectes de recerca en què hom ha intervingut o que ha dirigit, i si aquests són competitius o no (és a dir, si han hagut de passar, també els projectes, un procés d'avaluació per experts, o s'han aconseguit per altres vies), concedits per administracions locals, regionals, estatals, europees o internacionals. Els períodes d'estada en diferents centres de recerca i/o docència, al país o a l'estranger. Les tesis doctorals o altres treballs de formació de la recerca que hom ha dirigit. La capacitat de formar grups de recerca estables i, si pot ser, de qualitat, o d'innovar en recerca o docència. L'assistència a congressos de l'especialitat, i la presentació en aquests congressos de comunicacions de resultats de la recerca. La gestió de la recerca, l'assessoria als seus gestors, l'avaluació de publicacions, projectes, etc.

I,de manera molt especial, els treballs científics que totes aquestes activitats, i encara d'altres,

han permès publicar, ja sigui en forma d'article científic o de llibre, o també en altres formats. Aquí és on comença un debat que no està ni de bon tros resolt, en el qual els científics de casa nostra i de l'Estat (però no tant els d'altres països amb més tradició i nivell en recerca) esmercen molt de temps, esforços i disgustos, i que voldria començar a comentar avui, per seguir en una altra ocasió, perquè de casuística no en manca. Per exemple, no és clar com s'ha de valorar que l'article científic publicat estigui signat per un, dos o més autors, ni l'ordre en què aquests signen a la publicació. Tampoc el fet que la revista científica sigui nacional o internacional (més endavant aclariré aquests termes), ni si una comunicació publicada en les actes d'un congrés, un capítol de

llibre o un llibre sencer valen el mateix que un article científic (i aquí es pot repetir el que he dit del nombre i l'ordre dels autors, del caràcter local o universal del congrés, etc.).

Ni si s'han de tenir en compte els articles, llibres o treballs en general de docència universitària o

divulgació científica, o les traduccions de manuals, per no dir ja els articles d'opinió i els llibres de creació (m'estic referint sempre als diversos camps de les ciències experimentals; em consta que en les humanitats, les arts i les lletres els criteris són uns altres). És clar que cal valorar l'abast de la revista científica, i aquest sol estar relacionat amb la llengua en què està escrita; en això, com en gairebé tot, l'anglès és el vehicle primordial de la ciència avui en dia. Però no n'hi ha prou: la revista escrita en anglès ha de tenir gran difusió (s'entén que, almenys, entre els científics del ram), i contenir treballs de qualitat científica contrastada (pels àrbitres, és a dir, col·legues generalment desconeguts per l'autor o autors, que llegeixen l'article prèviament a la seva publicació, l'avaluen, hi fan comentaris -suposadament constructius- i n'aconsellen o no la publicació). Finalment, l'article, un cop publicat, ha de ser llegit pels científics del ram, i valorat positivament, per l'aportació que ha fet a la ciència (en general o a un sector concret). És a dir, citat en els articles que, al seu torn, publicaran els altres científics, la qual cosa vol dir que serà usat a l'hora de bastir aquest edifici complexíssim i comú que és el saber científic. Com s'estimen objectivament ambdues coses, la difusió de les revistes científiques i la bondat dels articles que publiquen? Per a la primera, cal que la revista científica estigui indexada en l'Science Citation Index (SCI), i per a la segona, que l'article en qüestió tingui un nombre relativament elevat de citacions d'altres col·legues de tot el món.

L'SCI és una relació, actualitzada periòdicament, de les diferents revistes científiques (al voltant

de 3.300 del total d'unes 70.000 que es publiquen a tot el món) dels nombrosos camps del saber, amb indicació del grau de consulta i citació per part del món de la ciència. Aquestes revistes estan ordenades segons el seu factor d'impacte, una mesura de la seva importància científica, que hom calcula anualment, sobre la base de les citacions dels tres anys anteriors i que té en compte el nombre de vegades que articles publicats en dos anys (posem el 2002 i el 2003) foren citats a les revistes de l'SCI al llarg del següent, en aquest exemple el 2004 (diguem-ne A), en relació al nombre total d'articles publicats el 2002 i el 2003 (B). El factor d'impacte de les revistes per al 2004 (que es publicarà enguany) serà A/B. Avui dia, la consulta per Internet permet als avaluadors (i, cada cop més, als avaluats) accedir fàcilment a aquestes dades, esbrinar-les i donar-les a conèixer com a mostra de la qualitat de la seva tasca investigadora. Hi ha algunes petites variacions (exclusió de les citacions que corresponen a errates, per exemple), i limitacions independents de la qualitat del que hom publica (per exemple, la revista que vol ser indexada a la base de dades de l'SCI ha de contenir almenys resums en anglès dels articles publicats en altres idiomes, pagar una subscripció que sol ser cara (10.000 dòlars fa un parell d'anys) i publicar sense retards els diferents números de la revista. El sistema, que fins aquí semblava impecable, comença a fer aigües quan hom grata una mica la pretesa imparcialitat i universalitat de les avaluacions que efectua l'SCI: les revistes de països no anglòfons i pobres, per exemple, hi són clarament subrepresentades. Però és que també hi ha biaixos d'altres menes: en funció del gènere, del camp concret de recerca i un llarg etcètera. En parlarem en una altra ocasió. Avui, any XXX, 12-02-2005, n. 9839, p. 34

Estimar objectivament la bondat de la recerca (II) Avui, any XXX, 12-03-2005, n. 9867, p. 34

La freqüència de citació d'un article científic (almenys en ecologia) és afectada per factors més relacionats amb les característiques dels autors que amb les del mateix article Joandomènec Ros Catedràtic d'ecologia de la Universitat de Barcelona

Q ualsevol eina que ajudi a reduir la subjectivitat associada a l'avaluació de quelcom tan poc objectivable com és la bondat (qualitat, nivell, excel·lència, importància, o com se li vulgui dir) de la recerca científica ha de ser ben rebuda per qui, de manera accidental o bé de forma continuada, ha de dur a terme aquesta avaluació. Acabava el meu article de fa un mes, sobre la manera d'estimar de manera objectiva la qualitat de la recerca científica, parlant del Science Citation Index (SCI), i lamentava la dependència excessiva que té el gremi dels científics (que és el meu), i en especial el de casa nostra, d'aquesta eina bibliomètrica a l'hora de judicar la bondat de la ciència que fan els nostres recercaires. L'ús del SCI es basa en l'assumpció que el nombre de vegades que una publicació científica ha estat citada per altres autors indica la seva utilitat científica global. La utilitat és una de les diverses facetes de la qualitat científica, potser la més immediata, però no l'única. I la cita d'altres treballs per part de l'autor d'un article científic pot estar subjecte a diversos biaixos més o menys voluntaris. Hom ha esmentat, entre altres, els següents: contemporaneïtat (no se citen articles massa antics); persuasió (s'usen cites per convèncer el lector de la correcció de mètodes, resultats i discussió); afalac (hom cita col·legues influents que algún dia potser actuaran com a editors o avaluadors d'un article nostre); gremialisme (hom cita els col·legues d'una institució o ram de la ciència concrets); selecció (hom cita articles favorables a la tesi que es defensa), etc.

A aquestes petites desviacions se n'hi afegeixen d'altres més grolleres: autocitacions, citacions amb fortes desviacions pel que fa a gènere, nacionalitat, idioma de l'article original. Per això l'ús del SCI té detractors, per bé que el meu gremi reconeix que és un índex relativament senzill de mesurar. Jo també l'uso, però com a primera aproximació, sense acabar-me'l de creure del tot. Per substanciar la meva crítica a l'ús gairebé exclusiu del SCI com a mesura de totes les coses científiques puc adduir arguments de naturalesa diversa. Els primers neguen (o, si més no, dubten de) la possibilitat d'objectivar quelcom de tan subjectiu com és la bondat de la recerca científica. Podria argumentar, per exemple, que la ciència és en realitat multiforme i diversa, està repartida en nombroses branques, la majoria amb maneres idiosincràtiques de dur a terme la recerca que els és pròpia. Que es pot fer ciència tant al laboratori com al camp, al gabinet com a la biblioteca, a casa o assegut a la taula del bar, en megacentres i en microdespatxos. Que hi ha la ciència que fan afeccionats i dilettanti com a hobby o complement a professions ben allunyades i la que ocupa el cent per cent del temps de veritables professionals de la recerca. Que hi ha la big science, o ciència napoleònica i la ciència tolstoiana, etc. Podria adduir, també, comentaris del tipus: "Si existís una eina d'avaluació automàtica i perfecta no caldria que hom aplegués una comissió de savis per fer-la, aquesta avaluació, i la podria dur a terme un funcionari del ministeri o la conselleria, o bé un ordinador adientment programat". Aquests comentaris reconeixen de forma implícita que per estimar la bondat de la recerca cal la intervenció humana, tan qualificada com es vulgui però també subjecta a biaixos i error, és a dir, subjectiva. La meva tesi aquí és que el SCI no és la Bíblia de l'excel·lència científica, ans al contrari, està també subjecte a biaixos, alguns dels quals són generals (com els esmentats abans), i altres són més propis de branques concretes de la ciència. I per afirmar-ho em baso no en la intuïció, sinó en els estudis científics. N'hi ha molts que tracten del tema, però em centraré en un de sol, recent (publicat recentment per R. Leimu i J. Koricheva a la revista Trends in Ecology and Evolution), que examina la manera com els articles científics del meu camp, l'ecologia, són tractats pel que fa a la freqüència de citacions.

Les autores parteixen de la hipòtesi que si les citacions reflecteixen la utilitat científica d'un

estudi, haurien d'estar associades bàsicament a les característiques d'aquest estudi, però que si hi ha factors socials que hi intervenen, les taxes de citació haurien de correlacionar-se amb

característiques dels autors, el prestigi de la revista en què es publica l'article i/o els resultats de l'estudi en relació a la hipòtesi que s'hi testa. Per dur a terme l'estudi es basen en més de 200 articles, publicats entre 1975 i 2001 en 53 revistes amb factors d'impacte entre 0,39 i 4,73. El primer resultat que obtenen és que les taxes de citació anual dels articles científics sobre ecologia es correlacionen positivament amb el factor d'impacte de la revista. El factor d'impacte de la revista és, doncs, el resultat de les citacions dels articles que publica. Això podria interpretar-se també com la indicació que publicar en revistes de factor d'impacte elevat augmentarà la visibilitat de l'article i dels seus resultats, la qual cosa faria que els científics "intentin desesperadament publicar en les poques revistes" que ocupen els primers llocs de les diferents àrees.

Els resultats de les autores, però, no recolzen aquesta hipòtesis de l'"efecte revista": en ecologia,

publicar en revistes de factor d'impacte elevat no garanteix una freqüència elevada de citació de l'article. Les autores troben també que els estudis amb resultats que confirmen hipòtesis àmpliament acceptades són més citats que els que les rebutgen (un resultat reflex de l'efecte de persuasió esmentat), però si una hipòtesi és criticada o desbancada per una altra d'alternativa, els estudis amb resultats inconclusius són més citats que els conclusius. D'això en dedueixen que "les citacions s'acostumen a usar com a eines de persuasió i no com una manera de reconèixer la font d'informació". Pel que fa a la magnitud dels resultats, pot sorprende que com més gran és el volum de dades que confirmen una hipòtesi, menys citacions reben els articles, i que la proporció de resultats estadísticament no significatius en un treball no es correlaciona amb les seves taxes de citació. Tampoc no influeix sobre les citacions la mida de les mostres estudiades; aquests resultats són inversos als que es troben en articles de biomedicina.

Poden resultar interessants altres dues troballes d'aquestes investigadores: els articles llargs són

més citats que els curts, i els treballs amb quatre o més autors són més citats que els que en tenen menys (els menys citats són els d'un sol autor). Si a això hi afegim que altres estudis indiquen que els treballs que s'anuncien plantejant una pregunta, o que tenen un títol i un subtítol separats per dos punts, són més citats que els altres, ja tenim una sèrie de recomanacions per fer als autors que es deleixen per publicar i ser citats: articles llargs, d'autoria múltiple, que plantegin una pregunta en el subtítol després d'un títol seguit de dos punts... En canvi, i a diferència d'altres investigadors, Leimu i Koricheva no troben que el gènere del primer autor tingui influència en les taxes de citació de l'article (resultat que elles intepreten així: "En ecologia el procés de citació és menys sexista que en altres disciplines"). Tampoc confirmen una altra troballa segons la qual si el nom del primer autor comença amb una de les primeres lletres de l'alfabet serà més citat que si comença amb una de les darreres. I les autores, ecòlogues d'un departament d'una universitat finesa, troben el que altres ja havien indicat: els articles d'autors de països no anglòfons obtenen moltes menys citacions que els d'autors que tenen l'anglès com a llengua nativa, situació que és encara més exagerada quan els autors són americans: aquests reben més citacions que els investigadors europeus. (Però les autores reconeixen que pot haver-hi un biaix en el seu estudi, en el sentit que el SCI cobreix malament les publicacions en llengües diferents de l'anglesa). Per acabar-ho d'adobar, els autors de les universitats més ben situades en el rànquing mundial reben més citacions que els de les menys ben situades.

En resum, i de manera clara, les taxes de citació d'un article científic (almenys pel que fa a

l'ecologia) són afectades per factors diferents de la utilitat d'aquest article: són més afectades per les característiques dels autors que per les dels treballs científics en si. Les autores conclouen que "en ecologia, el procés de citació (similarment al que passa amb el de publicació) es converteix en un afer polític i de vegades és prioritari per davant de la mateixa ciència". Però, donat que és poc probable que els indicadors bibliomètrics deixin d'usar-se en un futur immediat, recomanen als ecòlegs que facin cas dels seus resultats per tal de dissenyar estratègies de publicació (com les esmentades més amunt) que augmentin les seves possibilitats en el "joc de la citació". Per exemple, la pràctica comuna de "dividir un treball científic en les unitats publicables mínimes no surt necessàriament a compte: augmenta el nombre de publicacions, però redueix de manera significativa el nombre de citacions per publicació". Així mateix, "la publicació en una revista prestigiosa no garanteix en ella mateixa taxes de citació elevades", contràriament a publicar de manera col·laborativa, amb diversos autors. En un proper (i darrer) article tractaré d'un tema encara més espinós: la publicació per part dels científics del meu gremi (i d'altres) de bona ciència en publicacions que no apareixen al SCI. Avui, any XXX, 12-03-2005, n. 9867, p. 34

Estimar objectivament la bondat de la recerca (i 3) Avui, any XXX, 16-04-2005, n. 9901, p. 35.

Els salts innovadors en el coneixement del món els han fet els naturalistes, observant, pensant... i publicant en revistes que rarament assoliran un índex d'impacte elevat. Joandomènec Ros Catedràtic d'ecologia de la Universitat de Barcelona

V oldria cloure el tema de l'avaluació objectiva de la qualitat de la recerca amb unes consideracions sobre la publicació de bona ciència en revistes que no apareixen al Science Citaxion Index (SCI). Els comentaris i els exemples, com en els dos articles anteriors, provenen sobretot del meu gremi (el dels ecòlegs), però la reflexió és vàlida per a altres naturalistes, des dels geòlegs fins als geògrafs, passant per botànics, zoòlegs, antropòlegs, arqueòlegs i un llarg etcètera. Abans, però, caldrà recordar quelcom que deia en un d'aquests textos anteriors: hi ha moltes maneres de fer ciència. Als efectes del que seguirà, podem simplificar-les en dues grans estratègies extremes. Una és la dels professionals que investiguen seguint una pauta reduccionista: es dediquen a testar hipòtesis, sovint a escales molt petites (com respon l'espècie, el procés, la molècula A, quan les condicions de contorn varien de tal i qual manera), que un cop sustentades per l'aparell estadístic necessari i resoltes adequadament, contribuiran (en forma del consabut gra de sorra) a l'edifici global de la ciència. Solen ser especialistes, versats en l'àmbit (generalment reduït) de la seva ciència; els laboratoris de tot el món n'estan plens.

L'altra estratègia extrema és la dels holistes; sense un coneixement parcial tan aprofundit,

observen la natura, sovint a unes escales temporals i espacials força extenses, n'extreuen regularitats, copsen interconnexions entre diversos camps de la ciència, i assoleixen una saviesa que els permet plantejar hipòtesis noves, trencadores, sobre el funcionament de la natura. Hipòtesis que, convenientment esmicolades en tants experiments puntuals com calgui, especialistes de la primera categoria aniran confirmant o refutant. Solen ser generalistes i els camps, els mars, les muntanyes, els rius i les biblioteques de tot el món n'estan plens. F. González Bernáldez, un malaguanyat naturalista i ecòleg salmantí, assimilava aquests dos extrems a una xinxeta: la recerca punxeguda, penetrant, però per força limitada, dels uns, contraposada a la cabota plana, que difícilment s'enfonsava a la paret de la ciència, però que cobria una superfície extensa, dels altres. En rares ocasions la natura ens forneix híbrids d'aquests dos extrems d'un continu: homes de ciència amb un coneixement extens del món gràcies a una executòria magnífica en recerca especialitzada, que els permet una visió global del món en els seus camps respectius. Un sol d'aquests monstres de la natura, en sentit literal i figurat, fa avançar la ciència més que desenes de científics especialistes. En serien exemples els recentment traspassats Stephen Jay Gould, Ernst Mayr i Ramon Margalef i els encara ben actius Edward O. Wilson i James Lovelock, per citar els més rellevants en el meu camp. Doncs bé, sol passar que les revistes científiques de més difusió publiquen generalment els articles (curts, ben fonamentats, amb resultats contrastats, etcètera) dels especialistes, mentre que són renuents, o completament impermeables, a acceptar els textos dels generalistes. La famosa frase de Newton, "Si he pogut veure-hi més lluny és perquè anava a les espatlles de gegants", s'ha interpretat de moltes maneres, incloses les esotèriques. M'agrada creure que es referia no a persones concretes (savis que serien gegants de la ciència), sinó a l'obra gegantina acumulada al llarg dels segles per molts pensadors, científics i naturalistes, amb contribucions individuals sovint minúscules, però col·lectivament immenses, al saber general. Com les que segueixen.

Les proves més sòlides del canvi climàtic provenen de dades que difícilment haurien trobat

acollida en revistes indexades. Em refereixo, en concret, a les dates més primerenques de sortida de la fulla, la floració i la fructificació de moltes plantes, i més tardanes de caiguda de la fulla, consignades al llarg de mig segle, independentment, per naturalistes anglesos i catalans. O a les dades extremadament acurades de les temperatures de l'aigua de mar d'estacions profundes situades a les illes Medes, entre altres mesures hidrogràfiques i meteorològiques preses pacientment per un observador afeccionat, que indiquen un augment clar al llarg de més de tres

dècades. El mateix podria dir-se de la comparació d'inventaris de papallones, amfibis, líquens, etc., i dels registres tèrmics, pluviomètrics, etc., que diferents generacions d'observadors diversos han fet, al llarg dels darrers segles, de localitats que ara són de les més ben conegudes de tot el món; l'estudi d'aquestes sèries temporals permet escatir variacions que els experiments més ben plantejats no desvelarien. El mateix podríem dir de les col·leccions de fòssils, artefactes arqueològics, testimonis orals i altres objectes de recerca ben variats. Quina revista científica d'índex d'impacte elevat publicaria, any rere any, les dades relativament insulses per elles mateixes d'aquestes i moltes altres observacions que algun dia seran fonamentals per explicar com era aquest país fa uns quants segles, mil·lennis o milions d'anys? O les llarguíssimes sèries de dades oceanogràfiques, meteorològiques, geològiques, que els moderns aparells de mesura permeten obtenir de campanyes de recerca intensiva, que moltes revistes es neguen explícitament a publicar per l'extensió? O quina publicació accepta de manera rutinària la descripció d'espècies, subespècies o comunitats noves per a la ciència, que és en bona part la primera matèria del taxònom, i la base sobre la qual hom pot establir la biodiversitat d'una contrada, d'un continent o del món, estudiar-ne la importància, les relacions biogeogràfiques, l'evolució dels grans grups? El mateix val per a les monografies sobre flora i fauna, els mapes geològics, de vegetació, etc.

La història natural és la base de l'ecologia; no podem pretendre resoldre molts problemes de rel

ecològica (funcionament dels ecosistemes, restauració ambiental, efectes del canvi global, etc.) si ignorem l'elenc d'espècies d'un país, les relacions bàsiques entre aquestes espècies, i d'aquestes espècies amb el seu entorn. Però a la història natural, igual que ha passat amb la sistemàtica o taxonomia (la identificació i classificació dels diferents éssers vius), s'ha bandejat darrerament dels currículums docents de les universitats, i de bona part de la recerca i, no cal dir-ho, dels treballs que publiquen els investigadors. Ens trobem davant la paradoxa que els treballs taxonòmics no són gaire citats en el període (deu anys) que l'SCI utilitza per fer les seves estadístiques, però que una flora o fauna completes, una monografia ben feta sobre una espècie o grup o una bona revisió taxonòmica se citen durant segles (literalment). I per fer aquest estudi taxonòmic, ecològic, corològic, etnogràfic, paleontològic, etc. seriós, generalment hom hi ha esmerçat molt de temps, ha calgut potser anar a recol·lectar a l'altra part de món, consultar col·leccions de museus i que els pocs especialistes en el grup considerat hi dediquin molt esforç, de vegades com a violí d'Ingres d'un treball ben diferent.

A Catalunya (i el mateix passa a Occident en general), aproximadament un terç dels naturalistes són afeccionats que realitzen una tasca investigadora no remunerada, com a hobby, i que normalment no tenen accés a fonts de finançament. Pertanyen a alguna de les nombroses associacions naturalistes, que publiquen un bon nombre de butlletins d'abast local o restringit en els quals veuen la llum una part dels treballs dels seus associats. Històricament, aquest col·lectiu ha estat molt important, però segueix essent-ho ara, ja que la tasca que normalment realitzen, d'estudi de la biodiversitat, és fonamental per al país. Una cosa similar, però més professionalitzada, pot dir-se de les publicacions de museus i associacions científiques, molt poques de les quals assoleixen el sancta sanctorum de l'SCI. La situació no és diferent en altres països; en un article anterior esmentava que, de les aproximadament 70.000 revistes científiques que es publiquen a tot el món, l'SCI fa el buidat i el seguiment de menys d'un 5%. Què publiquen totes aquestes revistes, si no ciència, tant local com universal, tant d'interès menor com veritables perles que si només consultem les revistes excelses ens perdrem? Dayton i Sala (2001) -vegeu documentació-, que reflexionen apassionadament sobre el tema, afirmen que la ciència actual la fan més els comptables que els poetes d'alt risc com en Ramon Margalef (que citen expressament); resulta irònic que, encara que són de baix risc i productius, els projectes científics a gran escala, que produeixen molta literatura científica que omple les revistes de l'SCI, no han produït tants salts innovadors en el coneixement de la natura com els esforços individuals que han fet els naturalistes, observant, pensant... i publicant en revistes que rarament assoliran un índex d'impacte elevat. Avui, any XXX, 16-04-2005, n. 9901, p. 35.

“La web invisible” en Hipertexto: el nuevo concepto de documento en la cultura de la imagen. Tesis doctoral [en línia] Madrid: Universidad Complutense, 2006. [Consulta 26-III-2007] http://www.hipertexto.info/documentos/web_invisib.htm María Jesús Lamarca Lapuente,

Hay estimaciones que calculan en 500 veces más grande que el total de la información indizada por los buscadores, la información que permanece invisible en la World Wide Web, lo que se ha denominado el inmenso océano de la Internet profunda. Aunque los buscadores generalistas no suelen indizar archivos no textuales, sí existen una serie de buscadores especializados que indizan imágenes, vídeo, audio, archivos pdf, archivos comprimidos o ejecutables. Sin embargo, muchísimos datos quedan fuera de los buscadores tradicionales, ya sean estos generalistas o especializados, puesto que indizar cierto tipo de informaciones contenidas en enormes bases de datos numéricas o textuales, exige gastar muchos recursos y resulta muy costoso para los buscadores almacenar en sus bases de datos este tipo de formatos. Por otro lado, los buscadores tampoco indizan muchos de los datos que se generan de forma dinámica en tiempo real, puesto que se convierten en obsoletos en un brevísimo lapso de tiempo y no merece gastar recursos en informaciones tan fugaces; y a esto se une que muchas de estas bases de datos dinámicas han de rastrearse desde su propia ubicación o sitio web, y con sus propias herramientas de búsqueda personalizadas, puesto que precisan de pasarelas o contraseñas especiales para acceder a ellas. Si a esto unimos las páginas sin conexión o enlaces aparentes, vemos que una enorme masa de información no es accesible desde los principales buscadores existentes en la World Wide Web. A toda esta gran masa de información es a la que se ha denominado Internet oculta.

Fuente: Isidro F. Aguillo: La Internet invisible. CINDOC. CSIC. http://internetlab.cindoc.csic.es/cursos/Internet_Invisible2003.pdf

Según el estudio How much Information? 2003, realizado por Peter Lyman y Hal R. Varian de la School of Information Management and Systems de la Universidad de California, Berkeley, la cantidad de información de la Web navegable o visible es de 147 terabytes, mientras que la Web invisible es de 91.850 terabytes. El tamaño de Internet en terabytes Media Web navegable Web profunda E-mail (originales) Mensajería instantánea TOTAL

2002 Terabytes 167 91.850 440.606 274 532.897

Fuente: How much information 2003 (traducción propia)

En capítulos anteriores hemos visto un gráfico con la composición de la Web navegable y los tipos de archivo en la Web, el resto de ese inmenso océano es, precisamente, lo que constituye la la llamada Web invisible, una enorme parte de la Web que está compuesta por enormes bases de datos a las que los usuarios no pueden llegar con los métodos de búsqueda tradicionales. ¿Qué información es la que permanece invisible? Toda aquella información almacenada en bases de datos, material de archivo y herramientas interactivas tales como diccionarios o calculadoras, páginas dinámicas construidas con tecnologías Flash, ASP, PHP, etc. Estos recursos son embebidos dentro de miles de sitios web individuales y no son "visibles" para los motores de búsqueda tradicionales. Para acceder a todo ese incalculable acervo de información sólo podemos interrogar a las bases de datos directa e individualmente a través de sus propios formularios de búsqueda, puesto que las páginas indizables por los motores de búsqueda no dan cuenta de los recursos en ellas disponibles. Lo que está claro es que nadie tiene acceso completo a todo Internet ya que no sólo existen áreas concretas de la red que son inaccesibles a la mayor parte de los internautas, sino también determinados contenidos que permanecen invisibles. Ricardo Fornas Carrasco en La cara oculta de Internet establece 3 tipos distintos de Internet: Internet global: Definiremos ésta como aquella Red de información libre y gratuita que es accesible teóricamente mediante la interconexión de ordenadores. La forma de acceso se realiza mediante programas navegadores, Chats, mensajería o intercambio de protocolos (FTP, P2P). Internet invisible: Responde a todos aquellos contenidos de información que están disponibles en Internet pero que únicamente son accesibles a través de páginas generadas dinámicamente tras realizar una consulta en una base de datos. Esta particular naturaleza les hace inaccesibles a los procesos habituales de recuperación de la información que realizan buscadores, directorios y agentes de búsqueda. Pero podemos acceder a las mismas mediante nuestras habituales herramientas de navegación, correo, etcétera. La única condición es saber exactamente la dirección de acceso (URL o FTP)

Internet oscuro: Se define como los servidores o host que son totalmente inaccesibles desde nuestro ordenador. Según un estudio de la compañía Arbors Networks esta situación sucede en el 5% de los contenidos globales de la Red. La causa principal (78 % de los casos) se debe a zonas restringidas con fines de seguridad nacional y militar. No olvidemos que Internet es un invento militar. El porcentaje restante, (22%) obedece a otros motivos: configuración incorrecta de routers, servicios de cortafuegos y protección, servidores inactivos y finalmente "secuestro" de servidores para utilización ilegal.

Al igual que la Internet invisible, la denominada Web invisible contiene un gran número de fuentes de información que no pueden buscarse porque su contenido no ha sido indizado ni puede serlo por los principales buscadores. Aun cuando recuperemos un sitio que contenga una base de datos, es improbable que el buscador conduzca a la base de datos misma, puesto que requiere que se navegue por el sitio web para encontrarla. Así pues, la Web invisible está constituida por toda esa información accesible vía web, pero a la que no es posible llegar mediante una consulta a los buscadores tradicionales. Por su parte, Isidro Aguillo en Internet invisible distingue entre Infranet y Web invisible, que describe de la siguiente forma:

Fuente: Isidro Aguillo: Internet invisible. http://internetlab.cindoc.csic.es/cursos/Internet_Invisible2003.pdf

Toda esta rica información ha sido inexplorada hasta ahora. Sin embargo, existen en la red, determinados buscadores que sí indizan -y bucean- en parte de esa Web invisible. Entre ellos podemos destacar: Internetinvisible.com (en español): recopila, describe y ofrece los enlaces a las bases de datos españolas gratuitas existentes en Internet. Ofrece, además de un formulario de búsqueda directa simple y avanzada, un directorio organizado en grupos temáticos, los cuales se subdividen a su vez en materias más específicas. Tras la consulta, se obtiene una ficha con la descripción del contenido de la base de datos

relacionada, el enlace a la pantalla de búsqueda y la entidad o persona responsable de su creación. Existen enlaces a más de 2.400 bases de datos de acceso gratuito. Esta web pretende ser el directorio de referencia del contexto español (tanto lo producido en el estado español, en cualquiera de sus lenguas oficiales, como lo procedente de otros lugares geográficos de temática o habla hispana). También incluye recursos ajenos cuando constituyen un punto de referencia en su campo de aplicación. http://www.internetinvisible.com/ InvisibleWeb.com (en inglés): es un directorio que contiene unas 10.000 bases de datos y archivos que contienen información que tradicionalmente no puede ser accedida por los buscadores tradicionales. http://www.invisibleweb.com Invisible Web Directory: La Web profunda por temas. http://www.invisibleweb.net/ Complete Planet: The Deep Web Directory contiene unas 70.000 bases de datos de la red profunda y otros recursos especializados. http://aip.completeplanet.com Direct Search: es una compilación de enlaces e interfaces de búsqueda de recursos que contienen datos que no son fácilmente accesibles o "buscables" por los buscadores generalistas. http://www.freepint.com/gary/direct.htm Turbo10: buscador que da acceso a más de 800 motores de búsqueda. http://turbo10.com The Big Hub: acceso a más de 1.500 bases de datos con un buscador propio. http://www.thebighub.com

Fuente: Ricardo Baeza Yates. http://www.dcc.uchile.cl/~rbaeza/inf/webfaces.gif

Como afirma Ricardo Baeza Yates en Excavando la Web: "la web tiene actualmente al menos unas cuatro mil millones de páginas estáticas y un número cientos de veces mayor de dinámicas (aquellas que sólo se crean producto de un clic o de una consulta en un sitio web). Además, tenemos que agregar toda la web invisible, en intranets o páginas con acceso restringido. La web oculta es seguramente miles de veces más grande que la pública".

En la figura anterior se muestra claramente que la Web indizable es sumamente pequeña en el conjunto de la Web y que la región indizable, esto es, de la que efectivamente pueden extraer información los buscadores, es muy pequeña y se corresponde en gran parte con la zona pública estática. La figura también muestra que, en la actualidad, las páginas con información semántica son muy pocas, por lo que la Web Semántica, queda todavía lejos.

Bibliografía AGUILLO, Isidro. "Internet invisible o Infranet: definición, clasificación y evaluación". VII Jornadas Españolas de Documentación. Bilbao, Universidad del País Vasco, 2000. AGUILLO, Isidro. Internet invisible: Los contenidos son la clave. CINDOCCSIC, 2003. http://internetlab.cindoc.csic.es/cursos/Internet_Invisible2003.pdf [Volver] BAEZA YATES, Ricardo. "Excavando la Web". El profesional de la información, v 13, num. 1, enero-febrero 2004. http://www.dcc.uchile.cl/~rbaeza/inf/EPIexcavando.pdf [Volver] BERGMAN, Michael K. "The Deep Web: Surfacing Hidden Value" (BrightPlanet White Paper). http://www.brightplanet.com/technology/deepweb.asp CyberAtlas, citing the CIA World Factbook http://cyberatlas.internet.com/big_picture/geographics/article/0,1323,5911_1511 51,00.html FORNAS CARRASCO, Ricardo. "La cara oculta de Internet". Hipertext.net, núm. 1, 2003 http://www.hipertext.net/ [Volver] InvisibleWeb.com (en inglés) http://www.invisibleweb.com/ Internetinvisible.com (en castellano) http://www.internetinvisible.com/ LARDY, Jean-Pierre. http://www.addnb.fr/article.php3?id_article=35 LYMAN, Peter and VARIAN, Hal R. How Much Information? 2003 http://www.sims.berkeley.edu/research/projects/how-much-info2003/printable_report.pdf y http://www.sims.berkeley.edu/research/projects/how-much-info2003/internet.htm [Volver] SALAZAR, Idoia. "El inmenso océano del Internet profundo". Ciberp@is, 25 de octubre de 2005.

SALAZAR, idoia. Las profundidades de Internet: Accede a informaci贸n que los buscadores no encuentran y descubre el futuro inteligente de la red. Gij贸n, Ediciones Trea, 2006. SHERMAN, Chris. The invisible Web http://www.freepint.com/issues/080600.htm#feature

23-5-07

general i sistemàtica

Examen,

20 de juny del 2006

La Universitat de Barcelona ha invitat el Dr. Valentí Fuster a parlar sobre les qualitats necessàries per ser un bon científic, en el marc dels actes del centenari de la Facultat de Medicina i de l'Hospital Clínic de Barcelona. Valentí Fuster és un cardiòleg nascut a Barcelona el 1943. Va estudiar medicina a la UB, on es va llicenciar i va obtenir el grau de Doctor. El 1971 va traslladar-se als Estats Units i ha treballat a la Mayo Clinic de Rochester, ha estat director de l'Institut de Cardiologia del Mount Sinai Hospital de Nova York, director de la unitat cardíaca del Massachusetts General Hospital i catedràtic de cardiologia de la Universitat de Harvard. La seva llarga vida clínica i d'investigació li ha permès desenvolupar noves línies de recerca cardiològica que han tingut gran repercussió en els sectors de la patologia i terapèutiques cardíaques. Una de les seves passions ha estat la investigació: porta publicats més de 400 articles. En 1976 va guanyar el premi Servet d'investigació cardiovascular, i el darrer guardó rebut ha estat el de la IASC (Interamerican Society of Cardiology) l’any passat. Al voltant d’aquest tema indiqueu on trobaríeu respostes a les qüestions següents:

1- Amb quines comunicacions Valentí Fuster ha participat recentment a congressos? 1) OCLC

2- On localitzaríeu l’últim article publicat per ell? 2) Butlletí de sumaris perquè diu de localitzar. Als butlletins es publica tot.

3- ¿Quines obres de Valentí Fuster hauria de tenir la Biblioteca de Catalunya en la seva qualitat de biblioteca nacional? 3) Només les impreses a Catalunya CCAA.

4- Des de quan l’aterotrombosi,tema de les seves recerques,és objecte d’estudi a tesis doctorals? 4) TESEO i les altres bases de dades sobre tesis.

5- S’ha publicat alguna revista de medicina dedicada plenament a l’aterotrombosi? 5) Ulrich international periodical directori i el Serial. El butlletí però és més restringit.

6- L’Hospital Clínic de Barcelona celebra el seu centenari. Els seus metges investigadors s’agrupen en l’IDIBAPS (Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer) ¿Com sabríeu si aquesta entitat figura entre els centres on hi treballen investigadors de primera línia mundial? 6) Index d’impacte perque ens diuen on treballa la gent amb index dimpacte. 7- El ‘Jurament hipocràtic’, redactat el segle IV a.C., orientava èticament els metges en la pràctica del seu ofici. Ha estat actualitzat en la Declaració de Ginebra del 1948 i revisat fins el 2005. També els bibliotecaris tenim codis d’ètica i deontològics: l’aprovat més recentment ha estat el del COBDC. ¿On trobaríeu la màxima informació sobre codis deontològics i debats ètics referits a la professió dels bibliotecaris i documentalistes? 7) A LISA hi ha tots els articles de biblioteconomia i documentació.

8- Miquel Servet, el savi aragonès del segle XVI que va verificar la circulació de la sang, i que és titular d’un dels premis de Valentí Fuster, serà tema d’un congrés que es farà a Barcelona el mes d’octubre.

8) Possibilitats de bases de dades que buiden revistes del s. XX són LIME o ISOC. El Consejo és el que buida revistes espanyoles. S’ha de tenir en compte que els butlletins de sumaris buiden més del s.XXI 9- Dioscòrides, metge grec del segle I, va escriure , traduït al llatí com De materia medica. Va ser imprès des de l’època incunable i Miquel Servet va tenir cura d’una de les seves edicions feta a Lyon al segle XVI. ¿Quines van ser les edicions de Dioscòrides més valorades fins el segle XIX? 9) Brunet perque valora edicions fins al s. XIX. Si fos Palau ens referiríem a edicions fetes a Espanya. 10- I, quins preus es demanen a l’actualitat per les edicions antigues -s.XV al XVIII- de Dioscòrides? 10) Per altra banda hi ha catàlegs com IberLibro on podem trobar el llibre i els preus de llibres antics.

A cada pregunta hem de fer la citació correcte, la justificació de la tria i com ho buscaríem.

general i sistemàtica

PUBLICACIONS EN SÈRIE: localitzacions

Grans catàlegs col·lectius de revistes

-BL Boston Spa Serials. Boston Spa: The British Library document supply center, 1989—> http://www.bib.ub.es/cdrom/bss.ica =: 340.000 títols de revistes -CBUC. Base de dades de sumaris. Barcelona: Consorci de biblioteques universitàries de Catalunya, 1998—> http://sumaris.cbuc.es/ = 11,298 títols de revistes --CNRS, Article(@INIST. Vandoeuvre-lès-Nancy: Centre National de la Recherche Scientifique, 1996 -> http://services.inist.fr/ = 25.000 títols de revistes -CSIC, CIRBIC—> revistas Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 1991 —> http://www.csic.es/cbic/red/redinfo.htm =73.700 títols de revistes. -Ministère de l'Enseignement Supérieur, Myriade. Paris: Catalogue Collectif National des Publications en Série, 1994 —> http://www.bib.ub.es/cdrom/myriade.ica =244.254 títols de revistes -OCLC, FirstSearch -> ArticleFirst. Ann Arbor: OCLC Online Computer Library Center, 1990 —> http://newfirstsearch.oclc.org = 15.000 Journal and Magazine Titles -CRUE, Rebiun — Catálogo de publicaciones periódicas. Madrid: Crue, 1992 —> http://rebiun.crue.org/cgi-bin/rebiun = 234.715 títols de sèries

La base de dades de sumaris del CBUC: anàlisi global del seu ús i de la relació entre la utilització del seu servei de subscripcions per correu electrònic i el consum d’articles i sumaris d’un paquet de revistes electròniques Àngel Borrego Departament de Biblioteconomia i Documentació Universitat de Barcelona Melcior de Palau 140 08014 Barcelona borrego@ub.edu Cristóbal Urbano Departament de Biblioteconomia i Documentació Universitat de Barcelona Melcior de Palau 140 08014 Barcelona urbano@ub.edu Ramon Ros Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya Gran Capità 2-4 08034 Barcelona rros@cbuc.es Miquel Térmens Departament de Biblioteconomia i Documentació Universitat de Barcelona Melcior de Palau 140 08014 Barcelona termens@ub.edu

Resum S’examinen les dades d’ús de la base de dades de sumaris del Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (CBUC). S’analitzen les xifres de subscripcions al servei de recepció de sumaris per correu electrònic, les transaccions realitzades via web sobre la base de dades i la possible existència d’una relació entre l’ús del servei de subscripcions i el consum en línia d’articles i sumaris d’un paquet de revistes electròniques d’adquisició consorciada. Els resultats mostren que, malgrat que hi ha un ús reduït del servei de recepció de sumaris, molts usuaris fan servir el producte com a base de dades referencial per a la realització de cerques bibliogràfiques, especialment en l’àrea de ciències socials. No es va trobar cap relació entre les subscripcions al servei de recepció de sumaris per correu electrònic d’un títol i el nombre d’articles i sumaris consultats en línia.

Paraules clau Anàlisi transaccional; Anàlisi de logs; Bases de dades de sumaris; Revistes electròniques.

Introducció El Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (CBUC) ofereix, entre els seus serveis, una base de dades de sumaris que inclou les taules de continguts de bona part de les revistes subscrites per qualsevol de les institucions membres del Consorci <http://sumaris.cbuc.es>. Aquesta base de dades permet fer cerques de revistes i d’articles, i ofereix als usuaris de les institucions que formen part del Consorci la possibilitat de subscriure's a qualsevol dels títols, de manera que quan arriba un nou número de la publicació l’usuari rep el seu sumari per correu electrònic. En aquesta comunicació s’analitzen les dades d’ús d’aquest servei, tant de consultes a la base de dades com de subscripcions al servei de sumaris, i s’examina la possible existència d’una relació entre l’ús del servei de subscripcions i el consum en línia d’articles i sumaris del paquet de revistes electròniques d’adquisició consorciada de l’editorial John Wiley & Sons Inc.

Metodologia En primer lloc es va procedir a tabular les dades d’usuaris i subscripcions per obtenir xifres descriptives de l’ús del servei. D’aquesta manera es van obtenir dades sobre el nombre d’usuaris actualment donats d’alta, el nombre de subscripcions existents, el rànquing de revistes més subscrites, la mitjana de subscripcions per usuari, la mitjana de subscripcions per títol, la dispersió de les subscripcions entre els usuaris o la dispersió de les subscripcions per revistes. No obstant això, com acabem de comentar, el servei de recepció de sumaris per correu electrònic és només una de les utilitats de la base de dades, que, a més, pot ser consultada directament a través del web. La interfície permet realitzar cerques de revistes –per títol, per ISSN o consultant els índexs alfabètic i temàtic de publicacions disponibles–, cerques d’articles –per títol i per autor– i consultes de títols subscrits –de manera que l’usuari rep per correu electrònic el llistat de títols als quals està subscrit. Amb la finalitat d’estudiar l’ús que fan els usuaris de les possibilitats de cerca de la base de dades, es van analitzar les transaccions realitzades durant 18 mesos: entre gener de 2003 i juny de 2004. Els fitxers de logs analitzats registren totes les transaccions que realitzen els usuaris sobre la base de dades –tipus de consulta realitzada, termes de cerca, i data i hora de la transacció. Finalment, es va procedir a estudiar la relació entre l’ús del servei de recepció de sumaris per correu electrònic i les estadístiques de consum en línia per institucions del CBUC d’articles i sumaris d’una mostra de 179 títols pertanyents al paquet de revistes d’adquisició consorciada de l’editorial John Wiley & Sons Inc. <http://www3.interscience.wiley.com>. Aquest paquet, malgrat que de caràcter

multidisciplinar, inclou especialment títols de ciència, tecnologia i economia. Els 179 títols de la mostra representen el 43,76% del total de 409 títols del paquet. Es tracta d’una mostra representativa del conjunt ja que, segons les estadístiques d’ús subministrades per l’editor, aquests 179 títols acumulen el 72,20% de les 102.094 descàrregues d’articles del paquet al llarg de 2003 per institucions membres del CBUC i el 70,30% de les 205.327 consultes de sumaris en aquest mateix any. Una descripció més exhaustiva del procés d’anàlisi d’aquestes dades està disponible a altres publicacions (Urbano et al., 2004a i 2004b).

Resultats Usuaris A mitjans de juliol de 2004, el servei de recepció de sumaris per correu electrònic comptava amb 6.548 usuaris. La gran majoria (41,42%) estaven subscrits a un únic títol, el 72,42% tenia cinc o menys subscripcions i el 85,09% en tenia un màxim de deu. A l’extrem oposat, un únic usuari estava subscrit a 315 títols. Com a mitjana, cada usuari tenia 6,07 subscripcions (desviació estàndard = 6,08). Subscripcions En aquest mateix moment, 6.639 títols dels inclosos a la base de dades tenien, com a mínim, un subscriptor que rebia per correu electrònic els sumaris de cada nou número de la publicació. Com a mitjana cadascuna d’aquestes revistes tenia 5,34 subscriptors (desviació estàndard = 4,19), la qual cosa indica que existeix una elevada dispersió en les subscripcions, amb una gran quantitat de títols que tenen un reduït nombre de subscriptors: el 24,84% dels títols tenien un únic subscriptor, el 69,84 en tenien entre un i cinc i el 87,20 en tenien un màxim de deu. L’observació del rànquing de títols amb més subscriptors ofereix dues dades d’interès: abunden les revistes catalanes i espanyoles –21 entre les 50 primeres– i destaca la presència d’un nombre relativament elevat de publicacions de l’àrea de biblioteconomia i documentació –4 entre les 14 primeres: Educación y biblioteca (4a posició), El profesional de la información (5a), BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació (10a) i Item (14a). Consultes a la base de dades La interfície de consulta de la base de dades (Figura 1) permet realitzar cerques de revistes –per títol, per ISSN o consultant els índexs alfabètic i temàtic de publicacions disponibles–, cerques d’articles –per títol i per autor– i consultes de títols subscrits.

Figura 1 Interfície de consulta de la base de dades <http://sumaris.cbuc.es>.

Els fitxers de logs corresponents al 18 mesos analitzats en aquest estudi recullen un total de 278.877 transaccions, amb una mitjana mensual de 15.493 accions que no experimenta grans oscil·lacions durant el període examinat (desviació estàndard = 3.551) fora de les habituals en els períodes de menor intensitat acadèmica. Aquestes transaccions corresponen a sis activitats, tal com mostra la taula 1. Taula 1 Transaccions realitzades pels usuaris de la base de dades de sumaris (gener 2003 – juny 2004). Activitat

Transaccions

% de transaccions

Altes/Baixes Cerca per títol Cerca per ISSN Consulta per matèria Cerca d’articles Consulta subscrits

15.049 93.218 17.959 29.830 118.497 4.324

5,40 33,43 6,44 10,70 42,49 1,55

Total

278.877

100,00

Cal destacar, en primer lloc, que la major part dels usuaris fan servir la base de dades amb la finalitat de localitzar referències bibliogràfiques d’articles (42,49% de les transaccions). Aquells usuaris que busquen revistes, ja sigui per consultar els sumaris via web o per subscriure’s al servei de recepció per correu electrònic, opten majoritàriament per realitzar cerques per títols (33,43%) i, en menor mesura, per consultar l’índex de matèries (10,70%) i realitzar cerques per ISSN (6,44%). Pel que fa a la cerca d’articles, cal assenyalar que la interfície de la base de dades permet realitzar la cerca sobre el conjunt de registres disponibles o acotant-la a les revistes disponibles electrònicament a text complet a través de subscripcions del CBUC. Majoritàriament, els usuaris realitzen les consultes sobre tota la base de dades (91% de les consultes) i només un 9% de les cerques es fan sobre les revistes a text complet. Aquests percentatges es mantenen estables al llarg dels 18 mesos analitzats i no sembla que la incorporació progressiva de nous títols de revistes electròniques a text complet hagi provocat un increment d’aquest tipus de consulta. En tot cas, cal tenir en compte que l’opció de cerca sobre tota la base de dades és la que la interfície ofereix per defecte, per la qual cosa és lògic que sigui la majoritària. L’anàlisi de les transaccions realitzades sobre l’índex de matèries, classificades segons la CDU, ens permet obtenir dades sobre quines són les matèries més consultades. La taula 2 recull les consultes de les 10 classes principals i els títols disponibles per a cadascuna d’elles. Destaca el fet que l’àrea de ciències socials concentra el 37,90% de les consultes, tot i que els títols d’aquest àmbit només representen el 19,70% del total dels disponibles a la base de dades. Aquest lideratge en l’ús per part de les ciències socials encara resulta més rellevant si es té present que les ciències aplicades i pures representen més de la meitat dels títols de la base de dades –amb un 35,25 i un 21,97%– i que les revistes d’aquests àmbits generen, en general, un major nombre d’articles. Taula 2 Consultes de l’índex de matèries. Consultes

% consultes

Títols disponibles

% títols disponibles

0 Generalitats 1 Filosofia i psicologia 2 Religió i teologia 3 Ciències socials 5 Ciències pures i naturals 6 Ciències aplicades 7 Belles Arts 8 Lingüística i literatura 9 Geografia i història

581 2.121 1.681 11.204 2.841 4.895 2.164 2.106 1.971

1,97 7,17 5,69 37,90 9,61 16,56 7,32 7,12 6,67

917 529 85 2.610 2.911 4.670 470 644 413

6,92 3,99 0,64 19,70 21,97 35,25 3,55 4,86 3,12

Total

29.564

100,00

13.249

100,00

Classe

Relació entre el nombre de subscripcions al servei de recepció de sumaris per correu electrònic del CBUC i la consulta d’articles en línia del paquet de Wiley La possible correlació entre el nombre d’articles descarregats en línia des del servei de Wiley i el nombre de subscripcions a la base de dades de sumaris, per a la mostra de 179 títols analitzats, és pràcticament inexistent (Pearson=0,28). Si comparem els rànquings de revistes amb més articles descarregats i revistes amb més subscriptors al servei de recepció de sumaris, observem que només un títol es troba en les deu primeres posicions en tots dos llistats. Si ampliem el rànquing a les 25 primeres posicions, són només set les revistes que es troben simultàniament en les dues classificacions. El 35,74% de títols que acumulen el 80% de les descàrregues d’articles des del servei de Wiley només representen el 54,28% de les 1.087 subscripcions al servei de recepció de sumaris per correu electrònic. Les taules 3 i 4 mostren, respectivament, els percentatges de subscriptors al servei de recepció de sumaris per correu electrònic del CBUC (% Subscripcions) en funció dels percentatges de descàrregues d’articles en línia des del servei de Wiley (% FTD) i, a l’inrevés, els percentatges de descàrregues d’articles en línia en funció dels percentatges de subscriptors al servei de recepció de sumaris per correu electrònic. Taula 3 Percentatges de subscripcions al servei de recepció de sumaris per correu electrònic del CBUC (% Subscripcions) en funció dels percentatges de descàrregues d’articles des del servei de Wiley (% FTD). Títols

% Títols

% FTD

% Subscripcions

3 7 12 17 24 33 47 64 92

1,68 3,91 6,70 9,50 13,41 18,44 26,26 35,75 51,40

10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90%

1,47 6,07 10,21 16,65 20,88 26,59 43,70 54,28 68,91

179

100,00

100%

100,00

Taula 4 Percentatges de descàrregues d’articles des del servei de Wiley (% FTD) en funció dels percentatges de subscripcions al servei de recepció de sumaris per correu electrònic del CBUC (% Subscripcions) Títols 3 7 14 23

% Títols

% FTD

% Subscripcions

1,68 3,91 7,82 12,85

4,84 7,80 12,28 22,15

10% 20% 30% 40%

33 46 62 85 117

18,44 25,70 34,64 47,49 65,36

33,17 40,55 50,62 65,80 80,41

50% 60% 70% 80% 90%

179

100,00

100%

Relació entre el nombre de subscriptors al servei de recepció de sumaris per correu electrònic del CBUC i la consulta de sumaris en línia del paquet de Wiley La correlació entre el nombre de sumaris consultats en línia a través del servei de Wiley i el nombre de subscripcions al sumari de cada revista en la base de dades és també força baixa (Pearson=0,39). En tot cas, aquest lleuger increment en la correlació provoca que, si comparem els rànquings de revistes amb més sumaris consultats a través del servei de Wiley i revistes amb més subscriptors a la base de dades de sumaris, comprovem que ja hi ha una revista es troba en les cinc primeres posicions en tots dos llistats. Si ampliem el rànquing a les 25 primeres posicions, són 10 les revistes que es troben simultàniament en les dues classificacions. En tot cas, les dades no poden diferir gaire de les que hem vist al comparar el nombre de subscripcions al sumari i la descàrrega d’articles perquè s’observa una altíssima correlació (Pearson=0,95) entre la consulta dels sumaris i la descàrrega d’articles d’una revista –per a aquesta mostra de 179 títols–, de manera que els rànquings de títols per consulta d’articles i de sumaris en línia són quasi idèntics (21 revistes estan les 25 primeres posicions en tots dos llistats). Les taules 5 i 6 mostren, respectivament, els percentatges de subscriptors al servei de recepció de sumaris per correu electrònic del CBUC (% Subscripcions) en funció dels percentatges de consulta de sumaris en línia des del servei de Wiley (% TOC) i, a l’inrevés, els percentatges de consulta de sumaris en funció dels percentatges de subscriptors al servei de recepció de sumaris per correu electrònic. Taula 5 Percentatges de subscripcions al servei de recepció de sumaris per correu electrònic del CBUC (% Subscripcions) en funció dels percentatges de consulta de sumaris des del servei de Wiley (% TOC). Títols 4 8 13 20 29 42 58 79

% Títols

% TOC

% Subscripcions

2,23 4,47 7,26 11,17 16,20 23,46 32,40 44,13

10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80%

4,60 8,37 11,68 22,91 31,74 41,77 53,91 64,40

111

60,01

90%

77,92

179

100,00

100%

100,00

Taula 6 Percentatges de consulta de sumaris des del servei de Wiley (% TOC) en funció dels percentatges de subscripcions al servei de recepció de sumaris per correu electrònic del CBUC (% Subscripcions). Títols

% Títols

% TOC

% SUM

3 7 14 23 33 46 62 85 117

1,68 3,91 7,82 12,85 18,44 25,70 34,64 47,49 65,36

5,15 8,56 14,06 25,52 37,27 44,23 53,23 68,10 81,42

10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90%

179

100,00

100%

Discussió i conclusions L’ús del servei de recepció de sumaris per correu electrònic és limitat Les dades de subscripcions al servei de recepció de sumaris per correu electrònic mostren que, malgrat que existeix un nombre relativament elevat d’usuaris, una bona part d’ells està subscrit a una xifra molt reduïda de títols. De la mateixa manera són moltes les publicacions que compten amb un nombre de subscriptors extremadament baix. D’altra banda, l’elevat nombre de publicacions de l’àrea de biblioteconomia i documentació que figuren entre els títols amb més subscriptors sembla indicar un especial ús del servei entre aquelles persones –docents de biblioteconomia i documentació i personal bibliotecari– amb un millor coneixement dels serveis oferts pel CBUC. El desconeixement del servei entre la resta del personal docent i investigador de les universitats integrades en el Consorci pot justificar els valors baixos en el nombre de subscriptors per títol i l’elevada dispersió en les subscripcions. La base de dades de sumaris s’utilitza, principalment, per a la realització de cerques bibliogràfiques Si bé, com acabem de comentar, els usuaris no aprofiten totes les possibilitats que ofereix el servei de recepció de sumaris per correu electrònic, molts d’ells sí que fan servir el producte com a base de dades referencial per a la realització de cerques bibliogràfiques. El fet que entre les revistes amb més subscriptors se situïn molts títols catalans i espanyols i que les disciplines més consultades siguin les de ciències socials pot indicar que alguns usuaris troben en aquest producte una solució a la

mancança de bases de dades bibliogràfiques que cobreixin aquestes disciplines. Al mateix temps, el fet que les ciències naturals i aplicades, que compten amb un volum molt important de publicacions, concentrin un percentatge relativament reduït de les consultes es podria justificar pel fet que en aquestes disciplines ja existeix un gran ventall d’eines bibliogràfiques que cobreixen la gran majoria de publicacions – generalment de caire internacional–, mentre que en el cas de les ciències socials, on els títols sovint tenen un abast més “local”, la disponibilitat de bases de dades bibliogràfiques és més reduïda. Finalment, cal tenir en compte que moltes d’aquestes revistes de ciències naturals i aplicades d’àmbit internacional sovint són publicades per grans editors, com ara el propi Wiley, que compten amb els seus propis serveis d’enviament de sumaris i alertes per correu electrònic. En el cas de les revistes espanyoles i catalanes situades entre les més subscrites estem parlant de títols que només compten amb versions en paper i per als quals la única manera de mantenir-se al dia sobre els nous números és aquesta base de dades. No existeix una relació entre les subscripcions al servei de recepció de sumaris per correu electrònic d’un títol i el nombre d’articles i sumaris consultats en línia La manca de correlació entre el nombre subscriptors al servei de recepció de sumaris per correu electrònic d’un títol i el nombre d’articles i sumaris consultats en línia es pot justificar per dues raons. D’una banda, hem observat que existeix una elevada dispersió en les subscripcions al servei del CBUC. Al mateix temps, cal tenir en compte que els principals usuaris de la base de dades són persones que treballen en el camp de les ciències socials, mentre que el paquet de revistes analitzat té un perfil molt més cientificotècnic, de manera que és molt probable que els usuaris d’un i altre producte siguin públics diferents.

Bibliografia consultada Urbano, C.; Borrego, A.; Cosculluela, A.; Cantos, C. (2004a). Ús de revistes electròniques de compra consorciada del CBUC (2000-2003). http://www.cbuc.es/ 5digital/Informe_revistes_CBUC_amb_grafics.pdf. [Consulta: 05/10/04]. Urbano, C.; Anglada, L.; Borrego, A.; Cantos, C.; Cosculluela, A.; Comellas, N. (2004b). “The Use of Consortially Purchased Electronic Journals by the CBUC (20002003)”. D-Lib Magazine, 10 (6). http://www.dlib.org/dlib/june04/anglada/06anglada.html [Consulta: 05/10/04].

N. Vela

Bibliografía General M-1

Toni Pérez 2006-2007

CCFr

Dins de Bibliothèque Nacionale, CCFr : Catalogue Collectif de France. [Base de dades en línia] París: Bibliothèque nacional de France, 2001--> [consultada 17-02-2007] http://www.ccfr.bnf.fr/accdis/accdis.htm I

N. Vela

Bibliografía General M-1

Toni Pérez 2006-2007

COPAC

Dins de CURL, COPAC : Cosortium on line public access catalogue [Base de dades en línia] Manchester : Consortium of University Research Libraries, 2002 --> [Consultada 17-022007] http://copac.ac.uk/wzgw?id=10647455&f=u&esn=F&rsn=2&rn=2 I

N. Vela

Bibliografía General M-1

Toni Pérez 2006-2007

KVK

Dins de Karlsruhe Universitätbibliothek, Karlsruher Virtualler Katalog KVK [Base de dades en línia], Karlsruhe : Universität Karlsruhe, 2004.--> [Consulta 17-02-2007] http://www.ubka.uni-karlsruhe.de/kvk_span.html I

N. Vela

Bibliografía General M-1

Toni Pérez 2006-2007

REBIUN

CRUE, REBIUN [Catàleg col·lectiu que inclou el CBUC amb la Biblioteca de Catalunya i més de 50 universitats espenyoles][Base de dades en línia] Madrid : Conferència de Rectores Universidades Españolas, 2001--> [consulta 17-02-2007] http://rebiun.crue.org/cgibin/abnetop/X16348/ID1049278193/NT7 I

Dins de la Bibliographie Nationales Française [Base de dades en línia]. Paris: Bibliothèque Nationale de France, [Consulta 26-II-2007] http://bibliographienationale.bnf.fr/Livres/M2_07.H/cadre6201.html#FRBNF40937901 I

Aguilar Peris, José El efecto invernadero, el cambio climático, la crisis medioambiental y el futuro de la tierra : discurso para la recepción pública del académico electo Excmo. Sr. D. José Aguilar Peris leído el día 13 de mayo de 2003 y contestación del académico numerario Excmo. Sr. D. Francisco González de Posada. -- Madrid : Real Academia Nacional de Medicina, 2003. -- 115 p. ; 24 cm Precede al tít.: Instituto de España DL M 17447-2003 1. Efecto invernadero. 2. Contaminación. I. González de Posada, Francisco. II. Título 504.32.054 504.054 BNE20030604910

Dins de Bibliografia Nacional Española desde 1976 en CD-ROM. [Base de dades en CD-ROM] Madrid: Bilbioteca Nacional; Chadwyck-Healey Espanya, 1992 1 CD-ROM trimestral. Disponible en línia des de Universitat de Barcelona http://www.bib.ub.es/cdrom/bne/ica I

“Jornadas técnicas sobre ruidos”. Consejería de Medio Ambiente y Urbanismo (Oviedo). Bibliografía asturiana. 1986- 1993. p.101. [Disponible a la Biblioteca de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona amb la signatura: 015 (460.12) Bib] I

Título: Unidad editora: Autor(es): Lugar y año de edición: Colección / Número:

Las lecciones de la catástrofe del Prestige MINISTERIO DE EDUCACIÓN Y CIENCIA Consejo Superior de Investigaciones Científicas Figueras ... [y otros], Antonio. Madrid. 2006 Biblioteca de ciencias / 23 D.L. M. 8883-2006 653-05-140-9 Contaminación Control de la contaminación Hidrocarburos Recuperación ambiental 24 cm. 184 p. : il. col. y n. 35,00 €

NIPO: Materia: Formato: Páginas: PVP:

Dins de Catálogo de Publicaciones Oficiales: recoge los títulos des de el año 2000 [Base de dades en línia] Madrid: Ministerio de la Presidencia, 2002 [Consultada 26-II-2007] http://www2.mpr.es/publicaciones/ficha.asp?ID=22916&TIT=&NOV=&GLO I

Title:

Revista Internacional de Contaminacion Ambiental

Status:

Active

Descriptio n:

Covers physical and chemical contaminants and their distribution and the biological and ecological effects which they provoke.

Variant Access Title:

International Journal of Environmental Pollution

ISSN:

01884999

Publicatio n Type:

periodical

Country:

MEXICO

Language:

English Spanish

Frequency:

Quarterly-4 per year (1 each 3 months or season)

Price:

US 50.00

Publisher:

CENTRO DE CIENCIAS ATMOSFERA UNAM CIRCUITO EXTERIOR 04510, MEXICO DF MEXICO

Email:

EDITORIAL@ATMOSFERA.UNAM.MX

Editor(s):

Rafael Villalobos-Pietrini

Ind/Abstr:

Pollution Abstracts

LC Classificati on:

TD172

Dewey Classificati on:

363

Universal Decimal Classificati on:

CODEN:

RCAME5

CONSER:

32687330

Illustratio ns:

Photographs

Entry Date:

19981016

Updated:

20040922

Accession Number:

772866570

Persistent link to this record:

http://search.ebscohost.com/login.aspx?direct=true&db=ser&AN=772866570&site=ehostlive&scope=site

Database

The Serials Directory

View Links:

The Serials Directory [Base de dades en línia] Birmingham: Ebsco, 1997 [Consulta 9III-2007]. http://search.epnet.com/login.asp?profile=web&default=ser I

Title: Status:

Prevencion de la Contaminacion Discontinued

ISSN:

10843892

Publication Type:

periodical

Country: Language: Frequency: Publisher: Email: LC Classification: Dewey Classification: Universal Decimal Classification: CONSER: Illustrations: Preceding:

UNITED STATES Spanish Bimonthly-5 or 6 per year (Every 2 months) PENNWELL PUBLISHING COMPANY 1421 SO SHERIDAN ROAD, TULSA OK74112, TULSA, OK, 74112 SALES@PENNWELL.COM TD171.5.L37 363 36 29370195 Photographs Separated from Pollution Prevention

Entry Date:

19950801

Updated:

20000322

Accession Number: Persistent link to this record: Database

715589107 http://search.ebscohost.com/login.aspx?direct=true&db=ser&AN=715589107&site=ehostlive&scope=site The Serials Directory

View Links:

Referència:

The Serials Directory [Base de dades en línia] Birmingham: Ebsco, 1997 [Consulta 9-III-2007]. http://search.epnet.com/login.asp?profile=web&default=ser I

Title: Status: Abbreviated Title: ISSN: Publication Type: Country: Language:

Water Air & Soil Pollution Membership title with price Water air soil pollut. 00496979 academic/scholarly publication NETHERLANDS English

Frequency:

Odd regular

Price:

US 4248.00

Publisher: Email: Editor(s): Ind/Abstr:

LC Classification:

SPRINGER SCIENCE+BUS MEDIA BV PO BOX 322 JOURNALS DEPT, 3300 AH DORDRECHT NETHERLANDS FRONTOFFICE@SPRINGER-SBM.COM Billy M. McCormac Coal Highlights; Environmental Periodicals Bibliography; Indexed Article Titles; International Aerospace Abstracts; BioEngineering Abstracts; Environment Abstracts; Biological Abstracts : Main Series; GeoRef [Computer File]; Index Veterinarius; Nutrition Abstracts & Reviews : Series B; Pollution Abstracts Coverage:Full; Ecological Abstracts; Geographical Abstracts : Physical Geography; Forestry Abstracts; International Development Abstracts; Microbiology Abstracts. Section B, Bacteriology.; Meteorological & Geoastrophysical Abstracts; Microbiology Abstracts. Section C, Algology, Mycology & Protozoology; Microbiology Abstracts. Section A, Industrial & Applied Microbiology; Engineering Index Annual; AGRICOLA [Computer File]; Chemical Abstracts - Incls Index; Ei Page One; Aquatic Sciences & Fisheries Abstracts [Computer File] : ASFA.; Current Citations [Computer File] TD172

Dewey Classification:

628.5/0

Universal Decimal Classification:

CODEN: CONSER: Ind Avail: Cum Indx: Advertising: Circulation: Illustrations:

WAPLAC 00991730 Index available Yes Advertising Accepted. 1,100 Photographs

Peer Reviewed:

Yes

Entry Date:

20060119

Updated:

20050822

Accession Number: Persistent link to this record: Database

943542001 http://search.ebscohost.com/login.aspx?direct=true&db=ser&AN=943542001&site=ehostlive&scope=site The Serials Directory

View Links: Referència

The Serials Directory [Base de dades en línia] Birmingham: Ebsco, 1997 [Consulta 9-III-2007]. http://search.epnet.com/login.asp?profile=web&default=ser I

ISSN 18191819 Home

Back to last:

Quick Search

Combined Search

Expert Search

Browse

Submission of lists (titles/ISSN)

LTWA Disabled

Help

Labelled Record 0 record(s) in your cart.

first record | previous record | next record | last record Labelled | MARC

Record 5 of 795 You searched - Anywhere: pollution AND Category: Register ISSN

0093-1616

Medium

Regular print

Key Title

Abatement and pollution control training and educational programs presented by the United States Environmental Protection Agency

Publisher

Washington.:

Country of publication

UNITED STATES

Dates of publication

19uu / 9999 current

Author

United States. Environmental Protection Agency. Office of Education and Manpower Planning.

Frequency

Biennial

Type of publication Language

English

Title script

Basic roman

Title proper

Abatement and pollution control training and educational programs.

Dewey classification

628.5/0973 [orig. ed.]

ISSN Centre

United State