Història d'Amèrica Anglosaxona

Hª Amèrica anglosaxona. S.XIX- XX.

Susana Tavera. A. P. C

EUA és una regió bàsicament composta per inmigrants. El motor més evident d’aquesta inmigració és l’econòmic que es palesa ja desde el s. XVIII fins al XX. EUA atreia als inmigrants per les posibilitats econòmiques que es donaren durant l’época de la guerra de la independència (1775) ja que, en aquesta época hi havia disponibilitat de terres i molts dels inmigrants aspiraven a treballar per a algún nou o recent propietari.

Al s.XVIII les terres disponibles serien propietat pública desde que al 1780 una acta aprobà que tots els territoris a l’Oest i sense colonitzar serien propietat pública i amb posibilitat de ser subvastats. Desde que el territori de Louisiana (1803) va ser comprat als francesos (la costa del golf de Mèxic, Canada, Misissipi fins a Texas)1 passà a ser propietat pública i també a ser subvastat tant per la construcció de ferrocarrils com per a temes educatius.

La inmigració2 es donaria de l’Est cap a l’Oest en caravanes amb la finalitat d’adquirir les terres en propietat en condició d’exploter, els que explotaven les terres durant una temporada fins que la podien comprar.

Però la inmigració, no sols va ser una conseqüència agraria sino que també fou una conseqüència de la manca de mà d’obra destinada a la indústria, ja que els salaris nortamericans eren més alts que els europeus, a més de requerir mà d’obra especialitzada europea perque els americans estaven més retrasats en qüestions industrials i aplicant una política obrerista que corretgia, desde el començament, tots els defectes d’explotació laboral que s’hi donaren a Europa.

Això va fer que la demanda de mà d’obra americana fos sempre major a l’oferta . Només a Nova Inglaterra les condicions eren tan dolentes com a Europa (explotació d’infants, salaris baixos, males condicions de treball, etc).

La inmigració per mutius ideològics es centra sobretot en l’arribada d’europeus per mutius religiosos, sobretot els protestantistes més d’esquerres que no pas els luterans o els anglicanistes. Tots ells fugiren cap a Amèrica perque eren perseguits a Europa per mutius religiosos, mentre que a Amèrica hi havia anarquisme en aquest aspecte.

El moviment obrer americà es nutreix de militants obreristes europeus. A la 1ª ½ del s.

XIX es donava un socialisme utòpic americà dit New Armoni, els membres del qual eren seguidors d’Owen i Cabet, els quals, al viatjar a Amèrica portaren amb ells el socialisme i molts dels seus seguidors d’Europa.

1

Mapa 1: Maldwyn A. Jones. Historia de EUA 1607- 1992. Ed. Cátedra. Pg 621.

2 Maldwyn A: Historia de EUA (1607- 1992). Cap. I: Los cimientos coloniales.

EUA comenzaron como una extensión de Europa, toda su cultura incluida la lengua llevan la marca de sus orígenes europeos. Incluso después de su independencia, los EUA permanecían en un Estado de dependencia cultural de Europa. No obstante variaron sus modelos devido entre otras cosas al gran tamaño de EUA, a la dureza de sus tierras vírgenes, a la distancia con Europa le dieron un carácter propio y enemigo de lo externo.

En el s.XIX EUA atrajo a un gran nº de inmigrantes que tuvo como resultado una mezcla única de pueblos y culturas.

1.1) Inglaterra y la colonización.

Los escandinavos de Islandia y Groenlandia habían alcanzado Terranova y El Labrador a comienzos del s.XI. Colón, en 1492 abrió la era de la colonización americana, España reclamó en principio todo el Nuevo Mundo, pero en 1494 concluyó con el Tratado de Tordesillas hecho con Portugal otorgando todo el Oeste de las islas de Cabo Verde para España y todo lo del Este para Portugal.

Los espeñoles explorarían Suramérica y Méjico, mientras Portugal establecía las colonias en Brasil. En las décadas de 1530/40 expediciones dirigidas por Hernando de Soto y Francisco Vasquez Coronado atravesaron el Mississipi y las grandes praderas pero al no encontrar riquezas dejaron esta parte de América, tan solo un fuerte en San Agustín (Florida) es lo que queda de su paso por América situada al Norte de Río Grande (s.XVI).

Sin embargo, Inglaterra, Francia, los Países Bajos y Suecia se establecerían en la tierra firme norteamericana.

Inglaterra tendría interés por EUA desde 1497 cuando Enrique VII envió a Juan Caboto que buscaba el paso por el Oeste para llegar a Oriente. No fue hasta 1580 que los ingleses comenzaron a poner en duda la hegemonía

1

Hª Amèrica anglosaxona. S.XIX- XX.

Susana Tavera. A. P. C

Les crisis de subsistències donades en Europa al s.XIX serien altre dels mutius pels quals molts eurpeus emigraren cap a Amèrica.

No obstant, la inmigració guardà uns ritmes diferenciats en etapes: Durant l’etapa colonial, abans de la independència, el creixement de la població americana fou bàsicament autòcton. A partir de 1750, la població de les colonies es doblava cada 25 anys. Durant aquesta etapa en que governava Franklyn, la mitjana era 8 fills per parella i uns 42 nets, com que no hi havia crisi de subsistències, desde que els fugitius May Flower van donar lloc al fenomen de frontera que permitia l’adquisició de terres cap a l’interior, cap a l’Oest, la mortalitat infantil era molt més baixa que a Europa.

Això feia que la població blanca fés de la frontera una línea mòvil. Cap a 1840 la frontera estava a Louisiana i a finals del s. XIX arribaria fins al Pacífic. El fet de que hi hagués terres per conreuar limitava la crisi de subistències i també limitava la mortalitat infantil.

La societat colonial creixia a partir del creixement vegetatiu però a finals del s. XVIII la inmigració es transformà fins anant superant el creixement vegetatiu. Desde 1815 fins avuí han estat 46 mil.lions d’inmigrants que han anat a EUA: Entre 1790 i 1850 van ser 5 mil.lions. Entre 1870 i 1900 2’5 mil.lions d’alemanys.

Fins a 1850 la política d’EUA fou de fronteres obertes, això seria un dels mutius pels quals va entrar tanta inmigració per tant és necessària tant per omplir la zona de l’Oest com per omplir i evolucionar la revolució urbana (indústria, ferrocarril que comunicaria l’Est amb l’Oest).

A partir de 1882, la frontera deixà de ser oberta coincidint amb el concepte del pointing pot “el barrejador”, és a dir, que els americans van adoptar una concepció d’hegemonia, la cultura W.A.S.P americana.

No tots els inmigrants tenien la mateixa procedència i això posteriorment influiria en el lloc que s’ocuparia en la societat.

Els alemanys foren els més nombrosos, el 20%. Els britànics i els italians foren els segons en nombre, després els irlandesos seguits dels austríacs i els hungaresos, menors eren els canadencs, els russos i, per últim, els mexicans.

Aquesta inmigració arribaria per etapes, de manera que es marcaria un tipus d’hegemonia. Els alemanys, anglesos i els nòrdics van ser els primers en arribar per mutius econòmics i religiosos. Cap a 1830/40 existeix inmigració irlandesa i al 1850 els italians, per últim els rusos i els polonesos. Tot això suposava una varietat religiosa i étnica important. española en América, coincidiendo con la monarquía Tudor que había ya consolidado su autoridad y tendencia religiosa isabelina.

La derrota de la armada española en 1588 terminó con la invasión. Por otra parte, Inglaterrra tenía la sensación de estar sobrepoblado. En 1584 Richard Hakluyt publicó un folleto A particular discoirse concerning Western discoveries que exponía que las colonias harían a Inglaterra autosuficiente en productos ultramarinos, ofrecían hogar y tierra a su excedente de población, proporcionaría las bases para atacar al imperio español y haría posible que se llevara el evangelio a los indios. Estos argumentos fueron bien recibidos.

Las 13 colonias que iban a unirse para formar EUA se crearon al azar ya que fueron fundadas por aventureros privados sin conexión, extendiéndose a lo largo de 2400 km de costa atlántica desarrollándose económica, política y religiosamente de modos muy diferentes así como atrayendo poblaciones de diversas composiciones étnicas y raciales.

En 1618 un sistema de concesión de tierras por cabeza otorgó a cada persona que importara a un poblador o sirviente a la colonia 20 hectáreas de tierra. También este mismo año se dieron cuenta de que el tabaco arraigaba bien. El May Flower zarpó el 20 de septiembre de 1620.

Los puritanistas creían un error permitir cualquier otra forma de culto que no fuese el suyo. La inmigración puritana fue el mayor éxodo de la história de la colonización inglesa durante el s. XVII. En 1640 había ya más de 20 ciudades que aunque eran algo más pequeñas que una aldea, servían como unidades políticas y administrativas, controlaban sus asuntos internos y regulaban la distribución de la tierra de forma que las personas que contaban con riqueza y posición social recibían concesiones mayores que el resto. Virginia, Maryland, Massachussetts, Nueva Inglaterra.

2

Hª Amèrica anglosaxona. S.XIX- XX.

Susana Tavera. A. P. C

A l’arribada dels italians i els irlandesos, l’hegemonia americana ja estava establerta en els blancs anglosaxons i protestants, ocupant els llocs més importants de l’administració americana donant als EUA una serie de valors que coincidirien amb el seu status.

Aquests valors primaris van ser els representats en les sigles W.A.S.P (White, Anglo SaxonProtestant).

Altres components étnics no blancs mai van tenir la predominancia ni l’hegemonia que han tingut els WASP. No seria fins a l’arribada del president Kennedy que els catòl.lics no arribaren al poder.

Al 1994 l’hegemonia WASP (Bush és un propagandista d’aquesta cultura) al cens electoral regalaven propaganda sobre el sistema polític americà i 192 mil.lions d’inmigrants blancs no hispanoaemricans, 32 mil.lions d’afroamericans i 26 mil.lions d’hispans.

La població africana no surt reflexada als llibres censals perque fou una inmigració deguda a la necessitat de mà d’obra i que arribà forçada i treballava il.legalment ja que, aleshores l’esclavitut ja estava prohibida. Entre 1830- 1860 la societat americana tindrà l’esclavitut com a nucli del problema que donarà lloc a la guerra federal. L’esclavitut versus la llibertat. Això implica la manera d’entendre la forma de treballar entre nort i sud i els drets humans existents en el nort i el sud.

Desde 1812 el comerç d’esclaus estava prohibit a EUA per tant seria il.legal tot i que continuaven entrant.

En el s. XIX els africans eren 750.000 aprox. A la preguerra de Secessió eren 4 mil.lions. Els ritmes de creixement eren paral.lels a les terres de cutó.

Aquesta població creix en funció del comerç clandestí, és a dir, l’esclavisme no estava prohibit interestatalment però això influia en l’entrada clandestina des d’afora, que si estava prohibida.

Això també passava a l’Oest on cutó, tabac, arròs eren conreuats pels africans esclavitzats. L’increment d’aquesta étnia es veuria també afectada pel creixement vegetatiu propi dels africans, però mai tindrien dret a ser reconeguts com membres d’una familia, ja que, l’amo fomentava la procreació, utilitzant la religió que ell mateix impartia a la seva propietat, amb la finalitat de vendre mà d’obra a d’altres propietaris de terres, per tant l’amo tenia drets sobre qualsevol dels membres africans.

Com es pot veure els EUA són una barreja d’inmigrants, el que implica diferències socials, polítiques i religioses, però també diferències en la promoció dels individus i en els sistemes de valors. La societat americana accepta la inmigració de portes obertes fins al 1882.

Les primeres mesures que limitaren l’entrada d’inmigrants recaigueren sobre la prohibició de l’entrada als xinesos, perque fins al 1856 les principals mesures destinades a limitar l’inmigració pretenien asegurar la política WASP, però impedien l’entrada de nuclis revolucionaris, de sectors socials amb gran capacitat reproductiva i amb grans conviccions religioses, que aleshores tenia un pes molt important a EUA en quant al protestantisme que seria altre dels elements que limitarien l’entrada d’inmigració.

Iglesia y Estado estaban estrictamente entrelazados. Los predicadores puritanos como los únicos intérpretes de las Escrituras tenían una influencia elevada: los dirigentes políticos consultaban con los teólogos principales.

Además, las autoridades trataban con dureza a los heterodoxos: cortaban las orejas a los blasfemos y azotaban, multaban y expulsaban a baptistas y cuáqueros.

Sin embargo, la expansión por el interior de EUA se vió más fomentada por motivos económicos que no religiosos.

Massatchustts, Conecticut, Nueva Haven y Plymouth formarían la Confederación de Nueva Inglaterra en 1643. La Confederación era una liga vaga pero fue el primer intento de Federación en la historia de EUA. No se disolvió hasta 1684.

Con la Restauración, Carlos II 1660 se hicieron unas cédulas 1663 y 1665 en que Carlos concedió a Carolina unas tierras que pertenecían a Virginia a unos políticos, uno de los cuales Anthony Ashley Cooper junto a un médico y consejero, John Locke redactaron las Fundamental Constitutions en las que se preveía una sociedad estratificada, gobernada por un aristócrata hereditario, estipulaba la tolerancia religiosa y la esclavitud de los negros.

3

Hª Amèrica anglosaxona. S.XIX- XX.

Susana Tavera. A. P. C

En quant a l’eix que fà referència a l’educació, els jueus serien una font important d’entrada ja que escriptors, banquers etc. eren jueus. Els WASP donarien privilegis especials als que tenien éxit econòmic i intel.lectual i aquests eren requisits nats en els jueus. Els WASP deien que l’accés a la riquesa era democràtic. Qualsevol étnia que acceptés les regles de l’Estat podia, com a individu, arribar a ser important. Aquest és el gran mite americà.

Al 1882 es limità l’entrada als xinesos i als indesitjables (alcohòlics i delinqüents). Al 1917 el govern limitaria l’entrada a tots els orientals. A les actes de 1921 i 1924 prohibirien l’ inmigració i la limitarien amb objecte d’evitar alterar la composició étnica blanca anglosaxona i protestant (WASP).

El control l’efectuarien establint cupos, tota la inmigració oriental quedaria exclosa i sols 150.000 podrien ser acceptats.

El procés d’establiment dels cupos serien establerts pels EUA entre Gran Bretanya i Irlanda tenien la ½, Alemanya seria el següent grup i la resta es repartiria entre Nort d’Europa i el Mediterrani.

La mida tindria un exponent clarament racista. Aquestes dues actes es limitarien fins que a la II Guerra Mundial tots els perseguits étnics pel nacisme podrien refugiar- se als EUA. La llei no es revisaria fins al 1952 tot i que es mantindran els cupos per la vigència de la guerra freda.

No seria fins al 1966 que s’eliminaria qualsevol diferenciació étnica en quant a les revisions d’inmigració, no obstant, per entrar a EUA i obtenir el permís de residència s’havia de posar un qüestionari que perfilava l’educació i la ideologia del demandant (ofici, preparació professional, si existeixen familiars residint de forma fixe als EUA, ect). La informació ideològica i la socio profesional, de manera que es busca l’equilibri de mercat de treball i ideològico polític.

El canvi d’actitut a l’hora de limitar l’inmigració es deu a que si bé en un principi era benvinguda després seria controlada. Amb el Tractat de Pau de la Guerra de la Independència americana amb el Tractat de París els hi donaria el territori de Louisiana a les 13 colònies d’inmigrants. A ½ del s. XIX (1848) arribarien a colonitzar fins a la banda El cuaquerismo dado básicamente en New York, entonces Nueva Jersey, era la más simple de las sectas no ortodoxas que surgieron del puritanismo del s. XVII, negaba la necesidad de un sacerdocio especial y de ritos externos, y su doctrina era la de la luz interior, la inspiración que proviene del interior de cada individuo.

Rechazaban la forma de ritual y gobierno eclesiástico que se dava en Inglaterra, por el desdén democrático hacia toda forma de autoridad y una tendencia religiosa atrajo a colonos de Inglaterra, Holanda, Alemania.

1.2) La población e inmigración.

La expansión provincial 1700-1763: El mercantilismo y el sistema imperial: El sistema imperial británico se basaba en una filosofía económica, denominada mercantilismo, que sostenía la autosuficiencia económica como la clave de la riqueza y el poder de una nación. Los mercantilistas asumían que las colonias existían sólo para servir los intereses de la madre pátria, para proporcionarle materias primas, absorver sis manufacturas y dar empleo a su flota.

Entre 1651- 1673 el parlamento británico registró este sistema de mercantilismo mediante la constitución de unas leyes de comercio y navegación concebidas para establecer el monopolio sobre el transporte náutico de mercancías, de colonias y ciertos productos como azúcar, algodón, añil, jengibre y tabaco.

Entre 1700- 1763 el área colonizada se duplicó y la población se multiplicó x8, mucho mayor que el de Europa durante la misma época ya que en EUA la TM cayó en picado, lo que era atribuíble a la juventud de la población, la ausencia de hambrunas, epidemias y a la mejora de la dieta posibilitada por los altos índices de fertilidad de las tierras americanas.

La afluencia constante de inmigrantes ayudó también a a umentar la población y con la idea mercantilista de que la gente era sinónimo de riqueza se desalentó la emigración que llegartía a prhibirse en el caso de los artesanos cualificados. Sóll los indeseables, vagabundos, pobres y prisioneros políticos y militares eran hechados de EUA, los cuales eran devueltos a las colonias que no tenían porque ser sis respectivas colonias.

La mayoría de artesanos, comerciales o profesionales tendieron a asentarse en ciudades portuarias Charleston, Filadelfia, New York y Boston.

4

Hª Amèrica anglosaxona. S.XIX- XX.

Susana Tavera. A. P. C

del Pacífic i això implica inmigració blanca. Per tant l’ inmigració es correspón a una política de portes obertes.

Però un cop aquí, la societat americana s’havia de plantejar la incorporació d’aquesta gent. Si bé desde 1774 les terres podien ser venudes, hi havia una possibilitat d’integració però, l’element de diferenciació seria la definició confesional de cadascún dels pobles blancs inmigrants, ja que el pés de la Ilustració era aleshores molt important i hi havia moltes religions convivint.

Serà la societat més religiosa a nivell mundial ja que els seus habitants es declaren religiosos i és el país occidental que té l’index més alt de pràctica religiosa. Això és herència històrica del que ha tingut la religió en la construcció de la societat i identitat americana. En territoris on no existeix l’estructura municipal ni provincial, el lligam entre els pobladors fou sempre la religió.

Altre fet és la cohesió que aportà la dinàmica de les predicacions, les quals produeixen un autèntic fenòmen social. A mida que avança el s. XIX, part del Nort Est atlàntic entrà en una fase d’industrialització i urbanització (ferrocarrils) i la religió, com a cohesió social cedia espai al mercat de treball. La democracia en Amèrica no fa referència a les diferències ètniques sols que es fixen més en el desemvolupament en la mà d’obra.

El creixement en el mercat de treball fomenta la idea de que EUA és una societat de nacions, en la qual hi ha la conciència de ser americà. Per tant les diferències d’identitats o étnies creen una nova identitat, l’americana.

La primera limitació a la inmigració va provocar certa tensió, però responia a un problema de la continuitat del mercat de treball ja que, a la zona Occidental existia una competència de mà d’obra europea i la nativa americana que consideraren una competència desleial. La incorporació al mercat de treball dels orientals, amb la manca de qualificació de treball i la seva capacitat reproductiva va generar més tensions encara. Per tant la mà d’obra blanca exigia la limitació dels xinesos. El moviment obrer americà fou seccional, on les divisions foren étniques.

Muchos alemanes se asentaron en Carolina de l Norte, Georgia y norte de New York y pensilvania su colonia favoriat.

En 1766 Benjamin Franklyn dijo que los alemanes eran 1/3 de la población y mantuvieron su lengua, costumbres y tradiciones excepto los amish, mucho más austeros y aislados.

El grupo mayor de inmigrantes fue el de escoceses e irlandeses descendientes de los prebisterianos escoceses.

Sus razones proncipales para dejar sus colonias fueron económicas (mal sistema de tierras, malas cosechas) pero también por cuestiones político- religiosas. Se instalaron en la frontera como una barrera contra el ataque de los indios; en el valle de Cumberland y Allegheny así como a Maryland, el Valle de Virginia y Carolina. En 1750 había una cadena de asentamientos escoceses- irlandeses que iba desde Pensivalnia hasta Georgia. Eran muy religiosos e intolerantes introduciendo el prebisterianismo pero eran indisciplinados, inquietos y turbulentos a diferencia de sus vecinos alemanes que eran con los que más batallas tenían.

En el resto de las colonias la población era cosmopolita, además de irlandeses y escoceses, laemanes y hugonotes franceses, había algunos puñados de escoceses, galeses. Irlandese católicos, holandeses y judíos sefardíes, pero excepto en las ciudades tendían a mezclarse poco tendían a agruparse en zonas separadas y no solían darse mestizajes.

1-3) Servidumbre escrituarda y esclavitud negra.

Los inmigrantes solían viajar en grupos como parte de los programas de colonización o bajo un sistema de servidumbre temporal para paliar la escasez de mano de obra. A comienzos del s. XVIII el tráfico de siervos escriturados se habían ya sistematizado en Holanda e Irlanda. A su llegada a las colonias los siervos eran vendidos públicamente. Existía también un sistema de “rescate” mediante el cual los parientes de los colonos establecidos en la colonia rescatarñían a los nuevos colonos. De no ser así eran vendidos. No sería hasta 1700 que estos siervos escriturados fueron reemplazados por los esclavos negros en el Sur. Los siervos no podían casarse sin el consentimiento de su dueño, no obstante retenían sus derechos políticos y legales. Cuando terminaba su contrato eran libres de escoger sus ocupaciones y debían recibir por costumbre cierots derechos de libertad: ropa, herramientas sencillas y provisiones. Pero como la tierra no solia estar incluida, sólo una pequña parte conseguía convertirse en granjeros independientes. La mayoría serían jornaleros o a vagar por las ciudades o la frontera, algunos incluso colvieron a Europa.

5

Hª Amèrica anglosaxona. S.XIX- XX.

Susana Tavera. A. P. C

Tot i això no serà un tema de debat fins al s. XX, quan empaparà el periodisme i qualsevol centre d’informació de masses.

Tot el s. XIX seguiren les linies d’adaptació d’inmigració. Al 1914 la idea de gressol faria fallida per primer cop. Tedy Roosevelt i Wilson aquest últim seria el primer en limitar l’ inmigració i va donar suport a la fragmentació dels vells imperis europeus amb la creació d’Estats Nació.

L’ inmigració limitada no sols va tenir a veure amb les possibles diferenciacions religioses sino, amb el desig d’altres sectors de les colonies que desitjaven les parcel.les d’aquestes colònies per no ser acceptades religiosament. Per tant la religió seria l’element primari o causal per obtenir bones terres.

La idea d’en Wilson, tot i que no seria un tema principal, si que per sota es qüestionava la idea racista i anti catolicista. Això provocaria que el ku kux klan s’expedís fora dels Estats del Sud on va ser un braç armat contra els afroamericans i es transformà en un braç racista. Qualsevol minoria que no fos WASP seria objecte del ku kux klan. Fins i tot va estar a punt de dominar al 1924 convencions de campanyes presidencials. El ku kux klan neix a finals de la guerra civil amenricana.

En aquesta dinàmica hi hauria una projecció no sols racista sino també social com fou posar limit a qualsevol tendència que doni suport a la influència de la revolució europea.

Al llarg del s. XIX reberen sindicalistes, membres de la I Internacional... població que podia capgirar les estructures socials i el que produeix que als EUA es donés una selecció d’inmigrants.

L’esmiculament de la crisi del 1929 no afavorí el convenciment de la superioritat i de la possibilitat d’integració. La confiança en el gressol retornà durant la II Guerra Mundial com a reafirmació democràtica contra els feixismes europeus. L’enfrontament amb l’Alemanya hitleriana implicà que, Roosevelt fés una bandera contra Hitler a favor dels perseguits étnics fent un discurs que transformava en ciutadans als inmigrants perseguits procedents d’Europa.

La idea d’una democràcia es creà desde 1928, quan a Amèrica tots els ciutadans blancs masculins podien votar. Era una democràcia étnica i de génere però italians, polonesos, no estaven exclossos, sols els afroamericans quedaren exclossos.

Respecte a la resta, en el discurs de Roosevelt, no excloïa a ningú. La democràcia seria superior perque EUA no coneguè els retrocesos que es donaren a Europa (Alemanya).

Serà l’esquerra la que denunciaria el discurs d’aquesta democràcia en el discurs d’en Roosevelt i el gressol. Dient que, per sota de la diferència religiosa hi havia una diferenciació social i que era també política perque l’esquerra no era atmesa per tant en funció de la riquesa i de l’etnia hi ha ciutadania de 1ª i de 2ª categoria.

Els rics continuaven sent WASP. El declarar propietat pública totes les terres cap a l’Oest, va provocar que es desallotgés als indis d’aquesta zona. L’Andrew Jackson al 1828 inaugurà la democràcia i Por el contrario los esclavos afro no tenían opción. Los primeros esclavos llegaron a Virginia en 1619 y aunque sus números fueron aumentando muy lentamente, posteriormente se disparó (1700). Desde 1660 la legislación comenzó a definir su posición diferenciándolos de los siervos blancos. Virignia y Maryland los declaró esclavos de por vida. Se prohibieron las relaciones sexuales entre ellos y los blancos.

A patir de 1700 la escasez de tierra y la mayor competencia obligaron a los propietarios a buscar una fuerza de trabajo más rentable y eficiente ya que entre ellos se reproducían dando así más mano de obra pero tambie´n a partir de 1697 la Compañía Real Africana descendió el precio de los esclavos alentando el aumento de la demanda, dándose el fenómeno de superar a la población blanca Carolina y Virginia.

6

Hª Amèrica anglosaxona. S.XIX- XX.

Susana Tavera. A. P. C

va ser qui expropià als indis de les seves terres mitjançant el fenòmen de frontera, amb el qual, els indis anaven reculan més cap a l’Oest fins topar amb el riu Mississipi, el qual a l’ivern era molt caudalós, mentre les promeses d’en Jackson per suministrar aliments no arribaven.

- Les religions als EUA. En 1994 els americans que es confesen religiosos estaven per sobre del 80% i els que practicaven eren un 46%. Els temples religiosos estàn a cada cantonada. Això indica el pés que les esglèsies tenen sobre la societat.

La fundació de les primeres colònies americanes foren per causes religioses. Serien els perseguits que en el decurs de les guerres religioses europees marxaren cap a EUA. Els perseguits religiosos que paren a EUA foren els sectors més radicals, com els puritants.

EUA desde la independència seria molt secular i altament regionalitzada. Es donaria una separació entre esglèsia i Estat, tot i que alhora és la societat més religiosa de tot occident.

Toquedeville al 1838 lliberal que estudiava el sistema penal a EUA va treure com a conclussió La societat i la política americana. Quan arribà França, on la situació estava agitada, si la independència americana va tenir paralelismes amb la Revolució francesa el retorn francés tindria influències del model americà. Diu que la religió a EUA era la principal institució política tot i ser concient de la secularització però, es fixa en que la cohesió més que política era social.

Per exemple, a l’Oest no hi havia una creació d’Estats encara per tant no era aquest el que creava la cohesió sino que aquesta emana de la pròpia societat o de la religió en aquests nous territoris colonitzats. L’Oest al s. XIX era aleshores Ohio.

Un cop establits en una zona el primer que feien era construir l’esglèsia. Al s. XVIII es donaria altre dinàmica: Els despertars religiosos que fan referència als moviments de revitalització religiós. Aquests es fomenten en la capacitat de reacció de la religió vers els possibles canvis socials i consisteix en la constant presència de predicadors clergues que tractaven de contrarrestar possibles desviaments religiosos col.lectius.

A finals del s.XVIII es donen els primers revivaments en mans d’un protestantista anglés, així introduí la ilustració a les religions americanes i es crearen les Llums velles i les Llums noves 3, més fonamentades en l’individu que no pas en la societat.

Aleshores es donaria el revivalism en totes les crisis americanes 1830, 1850 aquest any sota una onada de predicacions.

El significat era cohesionar moralment vers qualsevol desviació i també en tots els moviments de reformes: contra l’alcohol, contra la prostitució, etc. per tant seria la franja religiosa del reformisme americà.

3

Religión colonial: En EUA se dio una multiplicidad de religiones fruto de la multiplicidad étnica que emigró hacia EUA. Ninguna de las confesiones fue lo bastante numerosa como para dominar al resto. Ello hizo que la tolerancia fuese una necesidad práctica.

Excepto en Rhode Island, Pensilvania, Delaware y Nueva Jersey, donde no existía conexión entre Estado e Iglesia y donde hubo un grado importante de libertad religiosa, las iglesias establecidas fueron la regla: la Iglesia de inglaterra en todas las colonias sureñas y en 4 de los condados de New York; la iglesia Congregacionalista en Nueva Inglaterra excepto en Rodhe Island, aunque el control puritano comenzó a quebrarse a finales del s.

XVIII. La carta revisada de Massatchussets de 1691 limitó la religiosidad al hacer que los derechos al voto se determinaran por las propiedades y no por la pertenencia a la Iglesia.

En 1700 Massatchussets y Connecticut habían concedido a anglicanos, baptistas y cuáqueros el derecho al culto público.

En la década de 1720 se dio una oleada calvinista conocida como Gran Despertar en la zona central y mediante los sermones del alemán J. Freighuysen, un ministro alemán de la Iglesia reformada holandesa y de William Tennent clérigo escocés- irlandés prebisteriano 1736.

7

Hª Amèrica anglosaxona. S.XIX- XX.

Susana Tavera. A. P. C

L’àmbit dels despertars religiosos no sols es dona a l’Oest sino seria generalitzat. A la vella Nova anglaterra es donarien despertars i a l’Oest, on es basaren amb el llibre La cabaña del tío Tom, que és un llibre amb intenció política però sota una estructura que mostra els despertars religiosos, la cohesió a través de la moralitat col.lectiva de la religió.

Desde la independència però, tot i haver moltes esglèsies, hi havia pocs clergues d’aquí que es tractés de promocionar a l’individu en tot l’Oest. Cap a 1820 es donà una innovació, els mittings o organitzacions de camp, on es feien les predicacions sota un espai acondicionat.

Aquests mittings de camp duren varios dies i els donava força vers les posicions adverses. A Kentucky es celebrà un d’important. EUA amb una població de 500.000 al mitting acodiren 10.000 hab. sent la mitjana de 2000 hab. per poble.

Els despertars religiosos creen una conciència. En 1852 amb la crisi econòmica americana va haver un despertar però en la guerra de Secessió també, així com quan va haver una por vers la possibilitat d’actituts revolucionàries a la dècada de 1820.

Actualment els despertars religiosos no s’han esborrat sino que s’han adaptat als medis de comunicació de masses, ja que les predicacions són televisives. Actualment el president Bush dicta en el seu discurs profècs religiosos vers els àrabs als qui anomena l’eix del diable.

La població religiosa concentra els percentatges més alts de gent educada i treballadora així com, els que tenen una propietat són la majoria.

La religió fomenta un tipus de cohesió social conservadora.

Les religions més representades són la dels protestants en primer lloc, congregacionistes luterans, baptistes, seguits per jueus i catòl.lics. Aquesta varietat ha anat canviant progresivement. Les religions musulmanes serien posteriors a la guerra civil americana ja que, la majoria d’afroamericans eren protestants i baptistes que emigraren cap al Sud per trobar feina en la indústria de l’automòvil. L’hinduísme serà altre incorporació recent, així com una sèrie de sectas de recent creació.

S’han donat uns patrons d’incorporació segons la inmigració. El protestantisme anava paral.lel a l’arribada dels caps polítics anglicans ja que també eren ells els caps religiosos.

Així doncs, els independentistes eren membres d’esglèsies protestants que històricament s’han format com a resposta a l’esquerra religiosa de la reforma.

El puritanisme s. XVII- XVIII com a gran religió americana es fonamenta en l’austeritat i fou analitzada per Weber La dinàmica del capitalismo y el protestantismo on planteja que hi ha religions molt adaptades a l’evolució del capitalisme i una d’aquestes és el puritanisme que és calvinista ja que el puritanisme jutja positivament el treball vers el catol.licisme, on el treball està mal vist perque sino Adam i Eva continuarien en l’Eden.

Tot el protestantisme defensa el treball i això confirma que tot el treball individual com a norma de la societat tindrà èxit. Alhora l’austeritat sexual, en el vestir, en el menjar...

El mensaje pretendía resaltar la relación personal del individuo con Dios y la necesidad de salvarse mediante la conversión. Este mismo discurso fue reprendido por Samuel Davies un ejército de predicadores metodistas y baptistas.

En la década de 1739 George Whitefield sería como de los mayores predicadores ingleses que arrastró a enormes multitudes. Sin embargo, fue Jonathan Edwards ministro congregacionalista quien más polémica levantó con su discurso a favor del congregacionalismo y contra el racionalismo.

El gran Despertarsuscitó suscitó controversia y división. Surgieron conflictos entre laicos y clero así como entre las distintas confesiones. El resultado fue que se dieron divisiones entre miembros de las mismas religiones, dividiéndose sobretodo en dos grupos cada religión: los seguidores de las antiguas y los de las nuevas luces.

8

Hª Amèrica anglosaxona. S.XIX- XX.

Susana Tavera. A. P. C

Weber conclueix que tota la zona mediterranea és catòl.lica i subdesemvolupada i la zona Atlàntica és protestant i desemvolupada.

Però aquest protestentisme adaptat a la colonització donarà lloc a diferenciacións i a l’arribada congregacionalista que ve en el May Flower serien calvinistes. La congregació seria separatista vers els puristes europeus però la congregació i el seu conjunt forma la cohesió social, de manera que no hi ha separació entre clergues i membres.

Desde Massatchusetts fins a Conecticut hi havia congregacionalistes però d’aquí a New York hi havia presbiterians, sota l’ordre dels presbiters. Entre ambdos tipus hi ha diferències en la seva concepció d’entendre la democràcia. Pensilvania, Filadelfia predominen els cuakers, seguidors de William Penn que fundaria Pensilvania.

Dins de la pròpia hegemonia WASP no totes les idiologies protestants tindrien la mateixa importància. Es poden distingir els que liderarien el procés de formació de l’hegemonia comercial, burgesa i d’altres que es dedicarien a l’expansió territorial WASP i d‘altres que no estarien definides.

Tant les guerres de religió, degudes al inconformisme protestant vers l’anglicanisme, que és la religió de la metròpoli, i la industrialització crearien o formarien les ciutats. La pugna no es resolguè fins a la guerra de la independència, moment fins al qual l’episcolanisme tindria mala fama.

Els inconformistes protestants puritanistes serien els guanyadors de la guerra. El puritanisme seria la religió dominant al s.XVII- XVIII fins a la priemra etapa de la independència sent la religió de les burgesies urbanes però està malament constituït ideològicament per a les zones de l’Oest.

Si és cert que a les ciutats de la Costa el puritanisme tindria molta importància degut al moviment congregacionalista i la reunió dels ciutadans, sols un petit sector dels congregacionalistes són presbiterians que s’en van de l’accent democràtic, purità però també estàn en contra els anglicans.

El puritanisme està mal conformat per l’Oest perque és calvinista, religió de l’acomulació capitalista. Max Weber diu que l’home calvinista ha de treballar i no pot malgastar per tant acumula riquesa.

Tota la religió protestant té com a model ideològic la predestinació, és a dir, que no es pot fer res per a la salvació. Això implica una mentalitat depresiva ja que per molt que es treballi o fasi el bé, no es salvaràn però, el treball és l’únic medi de reconeixement social.

L’austeritat en les activitats burgeses està justificada perque, la seva riquesa aporta el reconeixement social però a l’hora, la insatisfacció moral. El problema vé quan no té capacitat burgesa, no hi ha riquesa i per tant no té el reconeixement social ni tampoc la seguretat de la salvació.

El metodisme britànic es sembla al anabaptisme. Aquest metodisme està més a l’esquerra que el puritanisme. Es donaria a partir del s. XIX i penetraria amb l’expensió cap a l’Oest.

Tot moviment de despertars religiosos serien metodistes. A Amèrica hi mancaven clergues. El puritanisme estava molt lligat la Costa Est, a Nova Anglaterra però era poc misioner en l’Oest. No passà això amb el metodisme i, a més dona a l’home i a les seves accions un camí cap a la salvació i, en un moment de busqueda de noves rutes, aquest missatge i la feina dels clergues que feien discursos per totes aquestes zones donava molta moral.

9

Hª Amèrica anglosaxona. S.XIX- XX.

Susana Tavera. A. P. C

El metodisme per això arrelaria en els pioners i els protagonistes del moviment colonitzador, inclús en els Estats del Sud, inclús entre els esclaus que desemvoluparien el baptisme el qual és l’evolució del metodisme.

A la Costa Nort Est: puritanisme i els jueus, tot i que aquests es troben per tota arreu.

Al Mid West: els primers colonitzadors metodistes.

Els catòl.lics, al 1848, quan emigren els irlandesos que anaven a treballar a la Costa Nort Est quedant- se a Bufalo, Chicago...

Es diferent la religió i la societat quan sols hi ha perspectiva agrícoles que quan les perspectives són més llunyanes.

Pel que fà als esclaus serien baptistes fins que el 1930 es començaren a convertir en musulmans. Es trobarien al Sud o bé a les zones industrials automobilístiques del Nort.

D’aquesta manera es veu com dins d’EUA existeixen varies zones ocupades de la següent forma: els que ja estaven es desplacen cap a les millors terres i els nou vinguts es queden amb les pitjors terres.

- La Política als EUA. s. XIX: EUA la formació d’un gegant. s. XX: EUA la creació d’un imperi.

Al s. XIX el creixement territorial a Amèrica fou un dels més importants en tota la història contemporànea. Quan al 1783 el Tractat de París tancà la Guerra de la Independència eren 3000 mil.lions amb 2000 mil.lions de Km2. Al 1810/ 20 eren el doble d’habitants i amb el doble d’expansió. Acabem el segle sent més de 50 mil.lions i incorporant més de la ½ del subcontinent americà.

Això implica el següent tema: l’organització política del propi territori que en el moment de la industrialització segueix el patrò colonial.

Els primers 13 Estats coincideixen amb les 13 primeres colònies i totes són autònomes entre si, l’únic lligam era la corona. En el moment de la industrialització la primera forma d’organització política que adopten tracta de reflexar aquesta autonomia colonial. La primera fòrmula fou la Confederació que diu que cada colònia transformada en Estat és independent i autònoma.

Existeix una fòrmula intermitja però fou dèbil ja que només té força en les relacions exteriors.

La Confederació com a organització col.lectiva fà fallida perque no hi ha poder ejecutiu comú que donés una economia suficient per finançar la guerra. La Confederació contava amb un règim presidencialista amb un ejecutiu en que cada Estat té uns poders, un ejecutiu, un governador i un parlament propi.

Però a partir de 1886 es donaria un règim presidencialista amb un ejecutiu i un congrés comú. Això seria el Pacte Federal on cadascún dels Estats decideix formar part d’un mateix govern.

No obstant, en el moment en que es declara la independència es declara una voluntat expansionista cap a l’Oest ja que, les autoritats colonials (funcionaris de la metròlpoli) i la metròlpoli prohibiren aquesta expansió perque podia significcar un enfortiment de la burgesia colonial que els donés més força que la de la propia metròpoli.

Aquesta expansió cap a l’Oest significaria també un increment del funcionariat per part de la metròpoli, el que no estava disposada a fer.

10

Hª Amèrica anglosaxona. S.XIX- XX.

Susana Tavera. A. P. C

Però la metròpoli actuava establint determinades aliances amb tribus indies. Van haver indis lluitan amb els reialistes contra els independentistes.

La industrialització implica l’apertura cap a l’Oest consolidada per una important franja del riu Mississipi amb el Tractat de París i això obrí una dinàmica territorial amb els Estats originaris: Estats Grans i Estats petits, els que més capacitat tenen amb els territoris de l’Oest i els que més límits tenen perque hi ha Estats que queden encerclats per altres.

Els conflictes entre Estats Grans i Estats Petits són els que tenen límits amb el territori colonial i els que no el tenen que creuen que serà un patrimoni individual però no de l’Estat.

Això comportà a una discursió, a més de la necessitat de la Constitució és a l’Estatut colonial colonitzador, quin serà el futur d’aquest àmbit colonial? seràn colonies dels Estats que tenen límits com Massatchussets? què era important i què estava en el centre de la formació?

La desició territorial no és la formació d’un imperi ni d’unes colònies dels Estats asistents però, els seus habitants, la societat civil iniciaria el procés de transformació del territori en un nou Estat, la Unió Americana per tant desde el punt de vista territorial a 1780 té la mateixa importància la idea de tot el territori es propietat pública i que les terres es podràn adquirir en subhasta.

Al 1783 la ordenança del Mid West declara públiques totes les terres de l’interior reconegudes pel Tractat de París i per tant l’Estat podria vendre però alhora s’estableixen en el mateix període que aquests territoris que no són estats ho siguin tota la decisió de la població civil.

El debat estava en l’elecció de representants del territori que elaboren una Comunitat Estat i un cop l’Assamblea l’aprobi el Congrés de la Unió la Sanciona i el territori passà a ser un nou Estat amb les mateixes atribucions polítiques que qualsevol dels primers 13 Estas.

Aquest era l’objectiu la primera tasca fou la de la penetració als nous territoris el que donà lloc a altre tema com fou el tema de frontera.

Mapa: EUA de la independencia a la I Guerra Mundial. Madrid. Ed Akal. 1988. Pag 26.

Londres no volia la penetració a l’interior de les colònies per que potencialment es formaria una burgesia, el reconeixement d’independència i l’enfortiment polític de la colonia vers la metròpoli. Un dels desitjos de la burgesia per tirar cap a l’interior seria el comerç de pells, ja que sembla ser que durant el s. XVIII va haver un petit refredament del clima. A Europa hi havia una demanda de pells i fusta.

Com que les colònies no tenien representació al parlament britànic era perillós que les colònies adquirissin personalitat pròpia. Per això els indis lluitarien amb els reialistes per desfer- se dels intents independentistes colonials.

Quan es dona la Pau de París s’incorpora la Conca del riu Mississipi incorporant l’Ohio i el Missouri (2ª linea per la dreta en el mapa).

Jefferson, un dels presidents republicà de la 1ª etapa resolguè el tema de Florida i compraria Lousiana. El territori de Lousiana (territori és tot el que no està organitzat políticament) que va desde la tercera linea, quan organitza hi havia 13 Estats. Van sumar 2000 mil.lions de km2.

L’àera d’expansió es convertiria en una mena d’idea política.

Monroe, el republicà demòcrata successor de Jefferson, va treure la idea de Amèrica pels americans, teoria expansionista que tenia implícita altres idees com la teoria política d’advertiment a Europa. Desde la derrota de Napoleó a Europa bufaven temps de Restauració que volia dir, en el cas francés, la restauració dels Borbons però en general una idea escampadora vers les idees revolucionàries. Per tant no hi ha de posar a Amèrica tot i que no té res a veure amb Amèrica del Sud.

11

Hª Amèrica anglosaxona. S.XIX- XX.

Susana Tavera. A. P. C

La teoria Monroe té altra fase posterior que té a veure al consum de masses d’aquests principis. A 1840 qui fixa el consum de les masses de principis polítics era la prensa però, al 1848 amb Monroe, un periodista va publicar el destí manifest del poble americà: la presidència divina ha reservat pel poble americà tot el territori de l’Oest.

L’Oest es coneixia el territori per expansions i ja sabien on volien arribar: al Pacífic i justifiquen l’expansió a la providencia divina.

L’organització política de l’Oest seria colonialment organitzada a diferència de la primera expansió colonial europea, quan les caravaenes eren iniciativa privada, ni els buscadors d’or estaven organitzats políticament. El procés de transformació d’aquest territori si que s’organitzà políticament. Aquests Estats tindrien igualtat amb els territoris originaris (en quant organització política). Tos els Estats tenien Constitucions pròpies redactades pels seus representants aprobant-les a les Assamblees representatives i la Cambra de representants les ha refendat sempre i quan no hi contradigessin la Constitució de la Unió. Per tant tots tenen la mateixa autonomia sols que cada Estat té un tipus d’economia diferenciada però políticament eren iguals.

El procés colonial no era igualitari ja que els indis van ser exterminats però el que resultà no fou un imperi colonial.

El procés s’inicià després de la Guerra de la Independència.

Tota aquesta incorporació (fenòmen de frontera) no s’organitza políticament i les seves etapes coincideixen amb els límits físics geogràfics, els quals no permetien l’expansió. Si en el moment de la independència estaven en els Apalaches (Costa Est), en el Nort d’aquesta zona.

La gran massa de territori era agrària fà que hi hagin diferents fronteres. La frontera durant l’época colonial era agrària ja que, en el moment de la independència es tractava d’adquirir propietat, sobretot en l’entorn del riu Mississipi es conreuava cotó.

Nort i Sud es diferenciaven. Al nort estats independents, al Sud estaven les zones de grans plantacions. Per tant Nort i Sud són una frontera molt diferenciada. Texas no serà mai una frontera agrària perque el que s’instal.la són explotacions ramaderes. D’aquí s’enviava bestiar al Nort Central d’EUA mitjançant el ferrocarril, també a Chicago. Texas seria la zona de buscadors d’or. Les fronteres seràn molt diferenciades.

Desde finals del s. XVIII el fenòmen de frontera seguiria les pases per transformar- se en Estat seguint un requeriment inicial. Ha d’haver 60.000 habitants en el territori. La frontera a més de tenir la diferenciació cultural i econòmica sempre tindrà un volum de població inferior als originaris, d’aquí que requereixin abarcar més espai per arribar a congregar 60.000 habitants. Després de reconegut pel Congrés o la Cambra de representants escull l’Assamblea representativa encarregada d’elaborar la Constitució.

Això implica un joc complicat al Sud ja que presionaven perque els territoris de l’Oest fossin esclaus mentre que hi ha d’altres que no ho serien.

Un cop feta la Constitució el territori passà a ser l’Estat.

Es poden diferenciar 2 procesos amb diferents perfils: - El procés colonitzador firma la presència d’europeus a tota Amèrica.

- El procés d’organització territorial en organització política.

Per tant hi ha dues cronologies diferenciades: la penetració a l’Oest començà al periode colonial, s’afirmà amb la independència i conclou a 1883 (entrada de l’exèrcit a la reserva india d’Oclahoma). La formació d’Estats començà a 1780 els primers nous Estats fets amb el Tractat de París s.XVIII però (Ohio, Tenesse, Kentucky) no conclourà el procés fins a la 1ª Guerra Mundial tot i que Alaska i Hawai al 1959.

El fet que la frontera estigués conclosa al s. XIX donaria entrada a tot el procés de la historiografia amenricana.

12

Hª Amèrica anglosaxona. S.XIX- XX.

Susana Tavera. A. P. C

La teoria historiogràfica de la frontera la va fixar Turner en un Congrés: Asociació Americana a finals del segle, que coincideix amb l’exposició universal de Chicago: la victòria de la civilització blanca vers la india i aquesta afirmació nacionalista i l’espectacle de Buffallo Bill com a expressió de la colonització i fulletons a la prensa. El paper de Turner correspón a una etapa nacionalista, a un moment de consum popular la imprenta baixa els costos incorporant color a revistes i novel.les.

Turner diu que la frontera és a l’hora a la història americana, l’àmbit en el qual neix la democràcia americana i del qual pren elements, inclús els sentiments demòcrates de la societat americana.

La societat estava oberta a la promoció dels individus, en la millora individual mitjançant el treball i l’educació. En teoria per la qual es pot relacionar el mite és que els pobres poden acabar sent rics. D’aquí que molts inmigrants fossin a Amèrica amb la finalitat de trobar feina i sortir de la penúria.

La teoria de Turner es referia a la democràcia com a sistema polític. En el moment de la independència la República americana organitzà a la societat però no era una República democràtica sino que era Censitaria “sols podien votar uns pocs, els que tenen un determinat nivell de riquesa”. Per tant el dintell de ciutadania es donava a partir de certes realitats de génere, raça i economia es reconeixia la ciutadania.

Turner transformaria la República americana de cencitaria a democràtica com a participació en el sistema electoral de tots els homes blancs.

Hi ha tres períodes en el moviment de frontera: 1º) El de buscadors d’or i pescadors; 2º) el dels agricultors; 3º) El dels miners i ferroviàries.

La primera es fà a cavall, la segona en caravanes i la tercera en ferrocarril. Durant la primera s’utilitzava l’arada de fusta mentre que a la tercera era ja de ferro. Les vivendes eren cavanes a la primera mentre que era de ranxos productors durant la tercera etapa.

Frederick Jackson Turner és un historiador que definí aquest fenòmen de frontera al 1893 en un congrés tenint molt d’èxit i la va definir com una línea mòbil i ens diu que marca cap a l’Oest una relació molt activa amb l’Est. Qui ha obtingut terres a l’Oest ha de tornar periòdicament cap a l’Est amb el fi d’obtenir sal. Per tant el fenòmen de frontera cap a l’Oest depén de l’Est. La frontera marca el progressiu distanciament entre l’Est i la frontera, és a dir, que progressivament l’Est s’aniria autoabastint ja que s’hi troben llacs d’aigua salada a Kentucky.

Al 1830, la frontera seria cronològicament cohetanea amb la construcció del ferrocarril de manera que, el sistema econòmic es generalitzarà. Per tant el fenòmen de frontera trenca amb la Costa Est i amb l’economia britànica i el seu sistema fabril. Si abans els productes manufacturats arribaven d’Anglaterra, aquesta serà substituida pels territoris de la Costa Est que a canvi rebrien de l’Oest grà i més tard carn.

Tot i que no es dona un sistema econòmic, l’evolució de l’intercanvi desdels indis fins a l’adopció d’un sistema econòmic es donaria progressivament més ràpid.

La frontera li permet trencar amb la metròpoli en qüestions polítiques arràn de la guerra de la independència trencarà amb la metròpoli econòmicament i per a Jackson serà un experiment tant polític com econòmic.

- El repartiment de terres en quant al sistema econòmic.

S’havia de trobar un estudi per a la propietat trobar una relació d’establiment de les noves terres amb millores territorials (camins). Aquest fet serà un tema de discursió per saber que ha de còrrer amb aquestes despeses: el municipi, els Estats o la unió.

13

Hª Amèrica anglosaxona. S.XIX- XX.

Susana Tavera. A. P. C

Per a Turner la frontera aporta a la societat un canvi en el funcionament polític i planteja que aquest canvi s’expandirà a Europa. El canvi és la democràcia fonamentada en el sufragi masculí i blanc.

Això donarà lloc a confrontaments amb els moviments abolicionistes i feministes amb posterioritat.

Tota la idea del dret natural, a la que no estava agena a la Ilustració, però que traspasada a les societats de les colònies alimentava el desig de les colònies de la independència de la metròpoli. Europa entre 1830- 1840 estaven reclamant democràcia un sufragi universal.

El funcionament de la Unió, on cada Estat escull als seus representants en les Assamblees estatals és un sistema censitari. Els representants havien de tenir cert nivell de riquesa.

La Constitució americana era un conjunt de principis escuets, els quals podien ser canviats i el sistema polític no era constitucional sino que seria per constituïr interiorment cada Estat.

La independència no alterà un sistema de repartiment de la riquesa. Les terres desocupades van ser ocupades o subvastades pels independentistes. No obstant, les noves terres del fenòmen de frontera s’estaven organitzant més democràticament. A la frontera les diferències eren menors tot i que també hi havia especulació, però durant les primeres fases eren igualitaries.

Aquí la diferència entre propietari i no propietari perd significació en el moment de l’elaboració del cens o de l’opció a pertànyer a la càmara de representants. Per tant es crea una situació democràtica en termes polítics en els nous Estats creats en el territori de frontera i reclamen sufragi no censitari La democràcia com a funcionament polític pels homes neix a la frontera i progressivament els 13 Estats de la Costa Est seguiràn el moviment fronterer elaborant eleccions democràtiques per una raó, perque així no perillaria l’hegemonia del grup hegemònic de l’Est. Aquests veient la situació que s’hi donava en Europa que es rebel.laven per adquirir la igualtat, a França i Anglaterra artesans, miners, ect demanden la possibilitat de representació i millores salarials i laborals.

L’Est evitaria que es donés aquest xoc entre grups socials i no podien contrarrestar amb l’atur perque si ho feien, els treballadors s’anaven a l’Oest.

Tenesse o Kentucky es fixarien ràpidament en el model de l’Oest. Turner planteja que l’Oest és individualisme social, econòmic i polític i, a més, l’individualisme penetra en el conjunt de les institucions i en la política de l’Est. No hem de confondre que l’Oest crei teoria democràtica sino que es basa en fets.

Toquedeville qui va teoritzar feia 60 anys com a lliberal francés marxà a Amèrica per estudiar el sistema penitenciari americà i elaborà una memòria per renovar el sistema penitenciari francés però quan tornà a París es trobà amb les crisis revolucionàries de 1830 amb el derrocament per la monarquia Borbònica i la monarquia d’Orleans no satisfeia les demandes socials. Toquedeville planteja el sistema democràtic americà com a model a seguir a la crisi democràtica francesa. A partir d’aquí els europeus teoritzaren sobre la democràcia. Teoritzarien sobre la individualitat i el sistema igualitari americà.

L’expansió americana no estaria políticament organitzada sino que es basaria en la lliure iniciativa i són els pobladors de noves terres els que creen les institucions partint de l’esglèsia, municipi, escoles, organitzant- se per fer les Assamblees que crearàn l’Estat això, Toquedeville ho atribueix a la sumissió de les dones a l’autoritat del marit, de la coherció familiar, a la igualtat i individualitat que els americans són més favorables a l’acció que no a la teorització, més a la producció que a la política i sempre més propera al pacte que al conflicte.

Turner i la seva teoria de la frontera és, en molts punts, deutor de Toquedeville perque es basa molt en les seves teories.

14

Hª Amèrica anglosaxona. S.XIX- XX.

Susana Tavera. A. P. C

El fenòmen de frontera era ja un tema de consum popular quan Turner va escriure sobre això ja que la imprenta i els mitjans de comunicació de masses estaven molt avançats. Això va anar acompanyat d’un gran índex d’alfabetització.

Per tant Turner, al s. XIX teoritzà sobre una cosa que es donava a l’época i era sobre el progrés econòmic que havia depenut d’aquest fenòmen de frontera. Tot trencament que va efectuar amb la metròpoli durant el s. XIX era una realitat pròxima que materialitzava aquest progrés i això era molt consumit.

Però Turner si que aportà noves visions a l’hora d’entendre aquest fenòmen ja que el considera un redreçador de les linees de conflicte americà ja que, gràcies a la frontera els salaris americans foren més alts que els europeus, en funció de l’oferta i la demanda de treball, la demanda sempre estava activa perque la frontera absorvia els grans contingents d’inmigrants. Això juntament amb la construcció de camins, canals i ferrocarrils que també a l’hora que comunicaven absorvien mà d’obra, Massatchussets, Rodhe Island, New York per on s’extenien les comunicacions, a l’hora es donaria el fenòmen d’expansió cap a l’Oest.

Els salaris tant especialitzats com no són més alts a Amèrica que a Europa i hi havia més independència del camperolat a Amèrica que no pas a Europa, però això vindria marcat per un fenòmen que no es donava en els llibres d’inmigració com foren els escalus. Per tant els salaris alts foren conseqüència del treball dels esclaus afroamericans. Els marxistes americans es negarien a admetre aquesta situació. Els antiabolicionistes arribaren a tenir descendència amb les seves esclaves per tenir més mà d’obra.

S’elimiarien linees de fractura social a la Costa Est, o costa industrial i el moviment obrer americà serà molt tardà en comparació amb l’europeu on va ser cohetani a les primeres fases de les primeres màquines (ludistes trencament de màquines) com a moviment obrer violent a Anglaterra es va haver de movilitzar tot un exèrcit per lluitar contra aquests. A Amèrica el ludisme fou minúscul no hi havia sindicats els que es donarien posteriorment a 1860.

Els primers sectors que reclamaren una movilització foren els camperols en la dècada dels 1890. Això s’atribueix a que l’Oest tenia individus i conflictes, una violència endèmica per obrir- se pas i per lluitar contra els indis, de la qual cosa l’Est estava lliure.

Tema II: La industrialització i el desemvolupament econòmic.

La Internacional dels treballadors americans (IWW) es desemvoluparia al primer quart del s. XX té una doble estructura organitzativa accepta i promou sindicats i oficis (parcel.lació en el món del treball).

Economia i treball conservaren una important regionalització la qual serà una constant històrica ja que existia ja al món colonial i en l’actualitat. El món colonial trobà una regionalització que espaialment abarca la linea imaginaria Maxon- Dixon (són dos geògrafs) i és una línea que separa el Nort econòmico comercial exportadora i el Sud economia de plantació i també exportadora. La línea Maxon- Dixon correspón a l’Estat de Delaware, al Nort matèries primeres que s’exporten a la metrópoli a canvi de productes manufacturats. Al Nort de la línea també hi ha una economia agrícola de granges destinades a ser explotades familiarment, de consum propi amb molta mà d’obra asalariada aquesta contrasta amb el tipus d’agricultura del Sud de Maryland on es donen les plantacions aquí es dona l’explotació per exportar amb forta demanda internacional i ha estat el tabac, tot i que al s. XVIII els preus baixen i s’abandonà el tabac i, en el moment de la industrialització, el Sud produiria anyil, sucre, arròs, tabac i cotó, l’expansió del qual es donarà paral.lelament a l’expansió dels esclaus. El cotó aniria a les fàbriques textils angleses.

15

Hª Amèrica anglosaxona. S.XIX- XX.

Susana Tavera. A. P. C

Al Nort de Maryland estaven les grans ciutats americanes amb grans ports tot i que eren més petites que les ciutats europees. Filadelfia tenia 250.000 habitants i Londres la triplicava, New York estava darrera de Boston.

La regionalització econòmica i productiva determina el perfil poblacional d’aquestes dos grans regions. Al Sud de Maryland la unitat poblacional coincideix amb la unitat productiva, les plantacions s’agrupen a les riveres dels rius coincideix amb el fi d’afavorir la sortida dels seus productes cap a l’exterior (riu James) però els poblats estàn poc poblats i molt separats entre ells.

Pel contrari, a Nova Anglaterra, tota l’àrea que inclou el Nort Est de la Costa Atlàntica, la densitat de població que viu fora de les ciutats és mínima viu agrupada a les grans ciutats portuaries o pobles més petits que tenen una estructura semblant: extensions destinades per la caça o horts darrera de la casa; les propietats són més grans a mesura que s’allunyen del centre i al centre estàn les institucions administratives.

La congregació formada per a aquests tipus de poble de les societats puritanistes és més o menys aquesta. Aquí la societat és més igualitaria a diferència que la de les plantacions que era més desigualitaria.

Aquesta regionalització continuaria sense cap tipus de transformació després de la independència tot i que començaren a crèixer les ciutats, la producció, l’economia i la redistribució es mantindria igual.

Els temes referits al tema econòmic americà, la independència coincideix amb les primeres industrialització anglesa.

La primera fase de la independència americana era depenent de les importacions britàniques. En aquesta primera fase calia protegir el llenguatge i no referir- se a la industrialització ja que tot i que hi haguessin les primeres fàbriques al s.XIX, la divisió del treball, ni mecanització existien a Amèrica. A partir de 1812 podem parlar d’una industrialització regional que afectà al Nort de New York, Rodhe Island i Massatchussets.

La segona guerra amb Gran Bretanya mostraria a Amèrica les ventatges en invertir en industries pròpies. Però si hem de veure l’economia americana amb més amplitut, no parlarem d’industrialització sino de modernització ja que, la gran millora en l’economia foren els transports: canals, carreteres noves. Aquesta modernització afectà al Nort- Est per tant és regional però és inmediatament ampliada per la construcció dels ferrocarrils que començaren a construir- se al 1820.

La mateixa previssió de terres que s’obrien cap a l’Oest es reserbaven també pel ferrocarril que eren en part cedides per l’Estat o bé adquirides per les companyies. Els ferrocarrils començaren a proliferar en ambdues àrees per que els amos de les plantacions aquí eren grans vinculacions amb els bancs del Sud que era on estava el poder econòmic i inverteixen en nous sistemes de conreu, en enginyeria mecànica i en el propi negoci del ferrocarril per tant eren empresaris molt àgils i inverteixen en el seu negoci de manera consistent.

Al 1830 el canal més important era l’Eire que comunicava Buffalo amb un poble de New York. L’estructura de canals al Nort seria molt més important que al sud on el sistema fluvial estava millor disposat d’aquí que invertiren en els ferrocarrils.

L’economia a principis del s. XIX persisteix però la incorporació dels nous estats de l’Oest no implica que les àrees regionalitzades siguin tres sino que les diferències entre Nort i Sud persisteixin també a l’Oest.

Els pioners que s’establiren a l’Oest poblant Ohio són camperols de Pensilvania els que van al Sud cap al Mississipi desde Georgia són plantadors i cobreixen l’Oest en les mateixes estructures que al Nort- Sud. Al Nort formen comunitats independents per l’autoabastiment mentre que, al Sud tenen millors condicions que a Carolina o Georgia plantaran cutó.

Això acabarà creant una divisió política entre abolicionistes i esclavistes.

16

Hª Amèrica anglosaxona. S.XIX- XX.

Susana Tavera. A. P. C

L’agricultura, juntament amb un desemvolupament demogràfic, va donar lloc al desemvolupament industrial. Juntament amb la modernització del nivell de comunicacions 1812- 1860. Desde 1820 es construirien els ferrocarrils els quals van donar lloc a l’evolució industrial i també fromaren part de la millora dels transports. El ferrocarril seria equiparable a l’eficacia dels transports fluvials, maritims i per carretera.

La industria de producció de bens de consum tindria un important paper a partir de la mecanització de la filatura, després el tèxtil i darrerament la resta de productes de consum (sucre, tabac, sabates) donant lloc a una regionalització.

La industrialització tèxtil: les primeres fàbriques es donaren al 1812 tenien un abast regional i es localitzen al Nort Est (Conecticut, fins a Mein). Aquesta cronologia té un significat, la segona guerra amb Gran Bretanya, el que significa una interrupció dels productes manufacturats per tant hi hauria una impossibilitat d’invertir en aquest sector a Gran Bretanya.

La revolució industrial americana té origens rurals, el que no es dona al 1812 sino que anirà el període de la Guerra Civil 1812- 1859.

Temàticament la relació entre agricultura i primera industria és un tema descobert recentment estudiat de 1960. El paper de l’agricultura a finals del s. XIX quan es constitueix la professió d’historiadors es donaren amb el tema de frontera. Turner veiè que el tema de frontera no tenia res a veure amb l’agricultura sino que tenia a veure amb desfer les diferències étniques per tant la movilitat social i la distància amb Europa en la ideologia progressista.

L’atenció es centra en la industria preocupada pel desemvolupament industrial i per la formació i organització del desemvolupament industrial americà i no mira les relacions originals entre agricultura i industria, això es dona a 1870, és una nova història social molt marcada per Thompson Formación de la clase obrera i el paper jugat pels camperols.

Aquesta nova història comporta els estudis rurals al Nort- Est. Els origens industrials donaven lloc a una sèrie de prosupòssits: la distància entre els models de desemvolupament americà amb els britànics aquesta és totalment diferent a la de la resta del món ja que, la mà d’obra era asalariada el que no va ser experta a Amèrica on va prendre la mà d’obra familiar o esclavista.

L’explotació familiar agrària que preval al Nort- Est fou la que s’expandí cap al Mid West (Oest) i comporta un model d’organització del treball que consisteix en que la familia no només és una unitat productiva en el treball agrari, sino que també per a la primera industria.

En les granjes de l’Oest, les families dedicades a l’agricultura treballaven també per a la industria, filan i teixint manualment. L’industrial capitalista els aportava les matèries primeres i llogava la maquinaria per fer possible el desemvolupament industrial. Parlem de protoindustrialització, la qual estarà vigent fins a la Pre- guerra per tant parlem d’un allunyament del model clàssic.

Altre situació de llunyania amb Gran Bretanya serien els conflictes que provocà la primera industria ja que, a Gran Bretanya la mecanització donaria lloc a les rebel.lions preindustrials vers les màquines i a la propietat dels propietaris que s’oposaven als increments salarials (ludisme). Els camperols destruirien les màquines per incrementar les tasques agrícoles (bestits de Rebeques). Aquest ludisme seria característic de Gran Bretanya per tant no s’expandiria a Amèrica, ja que aquí, la lluita no seria un precedent del sindicalisme obrer. La violència apareixeria posteriorment sota la forma de sabotatge.

La tònica general és que el conflicte surgeixi per problemes en la utilització de l’aigua, problemes generats per les diferents interpretacions de les classes rurals i els industrials que pretenien construir preses, el que donava lloc a una restricció en la pesca i en l’aigua destinada a l’agricultura.

17

Hª Amèrica anglosaxona. S.XIX- XX.

Susana Tavera. A. P. C

Els pobles tenen una representació en el conjunt de la població. Els problemes s’agrupen a l’entorn de temes fiscals, els “ludistes americans” són fiscals ja que es resisteixen a que s’instal.lin noves industries perque l’industrial se’l considera poc transparent a les seves activitats que no paga el que havia de pagar i resisteix al conjunt de la comunitat. Especialment la fiscalitat va en funció dels camins i les carreteres discutint- se qui ha de pagar les obres.

El tema de les millores locals és un tema d’un ampli abast a la història americana ja que, es discuteix si el municipi o bé són els sectors dels industrials els que les han de pagar. Hi haurien autèntics enfrontaments i l’Estat no intervindria en la política de millora, el que a nivell d’Estat seria un tema a tocar.

El tercer tema d’allunyament i de conflictes socials seria la banca, ja que la primera etapa d’industrialització americana estaria dominada alvoltant de qui controlés la banca: un banc federal o bé, un sistema de bancs estatals que hauria de coexistir amb uns bancs locals.

Els bancs locals són originats per les activitats de prestec de zones locals. Aquests bancs no són una extensió directe de la industria local sino que estàn tan arrelats i es basen tant en el sistema d’intercanvi local que de 1812- 1859 actuen com a protectors de les activitats familiars i no de la industria, de manera que els industrials havien de renovar les cartes dels bancs locals al que s’hi negaven per que no eren favorables als seus interesos.

El desemvolupament americà precisà d’un sistema fiscal centralitzat i d’un sistema bancari centralitzat. Bancs locals i estatals són favorables al desemvolupament entre industria i bancs per les males relacions.

El quart element que dona lloc a l’enfrontament es deu a l’ausència d’un moviment obrer en tots ells. Aquest quart element és el tema escolar. Part dels impostos es destinen al sistema públic d’eduació i una de les conseqüències respecte a la responsabilitat fiscal és el de les escoles que defensaven al sector agrari i en actituts relacionades amb tots els altres punts. La resposta industrial criticaria l’eficacia del sistema públic i trataria d’establir un nou sistema que creés escoles dins de les pròpies fàbriques amb la voluntat d’intensificar l’increment de capital.

La primera industria s’estableix a Nova Anglaterra, vora els rius que donaven energia hidràulica. “La industria és un jardí ” que era un eslogan que atribuien a l’inmigració que seria útil per a mà d’obra.

La instal.lació de les màquines donaria lloc a que la mà d’obra fós rural, el que implica una presència petita d’homes en les primeres fàbriques. La mà d’obra predominant era femenina i infantil i com en la fàbrica descansa una divisió social de treball, gràcies a la qual, part del capital caracteritza les fàbriques grans on s’introdueixen més ràpidament els recursos mecànics que s’importen de Gran Bretanya.

L’industrial que importa maquinaria és el gran defensor del sistema i del progrés i tendeix a incorporar, per la seva empresa, diferents inversions per arribar a convenis entre diferents firmes. Movilitza milers de dòlars però la mentalitat industrial recorre a una intensificació del treball i a l’explotació.

Aquest sistema de fàbriques es diu Lowell o Walthan que tenen un discurs concret i una organització del treball en internats pels treballadors que serien com una extensió de la pròpia fàbrica, com les workhouses angleses establides per la llei de pobres al 1834 a Anglaterra i que no eliminen la responsabilitat col.lectiva vers els pobres però rebien subsidis al poble on vivien. Les workhouses servirien per mantenir ocupats a aquests per un salari molt baix. Aquestes fàbriques betllaven per la moralitat col.lectiva el que també representa un element progresista.

De 1812 a 1859 el sistema Lowell coexisteix amb el Putting out system, on les families que treballaven a casa seva i que no rebien salari monetari sino un salari de crèdit, crèdits a les botigues ja que aquest fà de distribuidor de matèries primeres. A més el

18

Hª Amèrica anglosaxona. S.XIX- XX.

Susana Tavera. A. P. C

Putting out system significa que com hi ha una pervivència del treball agrari que es traspasa al treball manufacturer hi ha moments d’autèntica saturació i el que es dona és una ajuda entre els propis residents del poble per fer front a aquesta saturació: sistema de mutuació.

Així el sistema de crèdit i de mutuació es caracteritza bàsic fins a la Pre- guerra de Seccessió i això implica una inmigració del camp a la ciutat, es dona al Nort Est a partir de 1830- 1840.

Altre característica en el període 1812- 1859 es com es desemvolupa altre tipus d’establiment fabril juntament amb el Putting out System. És el sistema dit Rhode Island que s’assembla a les colonies fabrils, aquí l’obrer viu a la pròpia fàbrica o en les granjes fetes per la pròpia fàbrica. A la fàbrica es fà neteja, es carda i fil.la el cotó i s’envia a teixir a les granges on també la mà d’obra femenina té molta importància. Els homes van a la fàbrica i les dones es queden a casa i treballant teixint cotó.

En alguns cassos hi havia inversions per part dels camperols però sempre molt limitades.

En general en el període 1812- 1859 de la mateixa manera que es crea una industria, s’estructura un mercat de treball progressiu en el qual, la divisió social de treball es dona seguint patrons d’étnia, génere, qualificació i condició de ser natiu o no. La linea de fractura es dona entre els treballadors d’origen nòrdic, anglés, alemany i els irlandesos i a partir d’aquí es poden establir les diferenciacions de gènere, religió, qualificació...

D’acord amb aquesta divisió en el mercat de treball hi ha diferenciació salarial.

L’organització interna de la fàbrica en el sistema Rhode Island està en mans del propietari. En el sistema Lowell incorpora una divisió del treball encarregats, vigilants, propietaris absentistes i a partir d’aquí sorgirà el model que a 1860 coneix una organització de maximització dels sistemes productors.

Al Sud hi havia poques fàbriques així com també hi ha pocs camperols independents.

La mà d’obra industrial no planteja conflictes i funciona com aliada del sistema de plantació perque als esclaus els veuen com la competència.

Al Sud l’inici de la industrialització és molt gran en comparació amb el Nort.

El concepte de modernització en la historiografia americana al s. XVI implica la transformació social que aporta un lideratge a Occident i que implica un increment de la comunicació (transport). L’accés a la modernització portarà a un tipus d’economia d’escala.

El període que va de 1812- 1859 és el de la pre- guerra de Secessió.

Abans de la guerra el conjunt de la societat són quelcom com illots dividits en comunitats i amb un sistema de comunicació deficient i amb formes locals en la seva economia.

El capital és individual, en quant a les inversions entre Est i Mid West. Entre 1812 i 1860 aquesta realitat va mimbant, aquesta realitat gràcies a la construcció dels ferrocarrils. Els ferrocarrils són per necessitat un element de desemvolupament econòmic i social.

Un cop superades les primeres crítiques el ferrocarril seria el mitjà més utilitzat a més era el més barato i en 1840 ja començarien a millorar els materials per a la seva construcció. Seria l’element més important pel tràfic i el desemvolupament seria l’avantguarda del desemvolupament.

Cap a 1830 el Congrés aprobaria la construcció del ferrocarril en sis linees (quatre linees Est- Oest, dues una a la costa). A 1850 van començar a fer-se. Aquestes linees donaren lloc a una nova situació ja que tingueren més bé, un abast local a principis del s.

XIX per tant no existeix un mercat regional. No seria fins a 1850 que crearen un mercat regional seria l’objectiu de la política federal i de totes les polítiques estatals.

19

Hª Amèrica anglosaxona. S.XIX- XX.

Susana Tavera. A. P. C

Els Estats subasten importants franges de territori per a la construcció dels ferrocarrils. Al 1850 s’havia destinat 100 mil.lions d’acres per a la seva construcció, cedits pels diferents Estats i alguns municipis també cediren espai. És una tasa pública el foment del desemvolupament econòmic i les institucions públiques aportarien diners en crèdits o efectiu per a la construcció del ferrocarril l’aportació pública seria del 30%.

Les companyies de ferrocarrils efectuarien una important especulació ja que comprarien les terres i després les vendrien a un alt cost amb la excusa de que pasava el ferrocarril per allà.

Les linees són regionalitzades ja que no hi havia una gran linea que unís Est amb Oest.

Aquesta no es duria fins a la Post- guerra de Secessió. Per superar la regionalització havien d’establir un sistema fixe de banda horaria per acompasar les linees entre Est i Oest així com una transformació en la legislació estatal.

La historiografia es planteja d’una altra manera en quant la història del ferrocarril americà. Hi ha dos historiadors que són capdavanters en aquesta transformació de veure la transformació: Robert William Fogell i l’altre és W.W Rostow implican la incorporació d’analisi històric en quant a economia i sofisticació matemàtica en el ferrocarril.

La idea central és que el desemvolupament econòmic de la societat americana anava lligada a la construcció del ferrocarril de manera, que no es tracta de la transforamció entre societats pobres en civilitzades sino, el plantejament de la transfromació que implica el ferrocarril en el desemvolupament americà i aplicar- lo al mercat. Fogel diu que el ferrocarril ha de ser entés per integrar- lo en el mercat i per substituir al transport per vies marítimes i fluvials. Fogel considera que pel mercat interior i amb una creació del ferrocarril amb crèdits serà una característica indispensable de manera que hi hauria una diferència entre els preus de les mercaderies transportades per ferrocarril i per altres mitjans, a més de la quantitat de productes capaços de ser transportats pel ferrocarril que per altres mitjans no es poden transportar.

Fogel planteja un desglosament de característiques: El ferrocarril genera conseqüències primaries com la influència que té en el cost del transport, analitza les conseqüències secundaries dient que són els canvis en la distribució espaial de l’activitat econòmica i en la composició final en la producció per tant en la disponibilitat de productes en el mercat.

L’arribada d’inmigració al Nort Est feia impossible asequir a tots ells de productes per poder- los alimentar per això conectar el Nort Est amb el Mitjà Oest, que es transformaren en el graner de les societats del Nort Est, de 1812 1 1820, la producció es mantenia al Nort Est, a partir de la constitució del ferrocarril el graner es donaria al Mitjà Oest.

Transport interregional, Estalvi social, Transport intraregional.

L’estalvi social és la diferència del cost del transport del ferrocarril i del cost per via fluvial o marítima, tema que repercutia en els preus finals. Planteja que cal entendre el concepte d’estalvi social que el desglosa a dos grans àmbits: - Mercat interregional: Transport dels productes desdels nous graners, noves àrees productores de carn de porc, carn de bou, blat i blat de moro estudia aquests productes desde el Mitjà Oest a l’Est. Fogel compara la xarxa ferroviaria sobre les xarxes fluvials i marítimes i els preus. Fogel veu que tot puja però en quant el cost comparatiu del transport era molt més car l’interregional que no pas el fluvial. Però en el nivell de transport interregional la batalla la guanyà el ferrocarril perque no es estacional (gelades) i és més ràpid que el vaixell d’aquí que guanyi la batalla. A partir de 1860 anaven polítics en ferrocarril. Per tant no sols guanya la batalla pel cost sino per la rapidesa.

- Mercat intraregional on el mercat fluvial i marítim necessita ser complementat pel mercat de carretera. Implica grans nuclis de l’Est i l’Oest mitjà. Però un cop arribat al destí el mercat ha de desviar- se a mercats més petits. La carretera podia incrementar fins a 4 cops el preu d’un producte a finals del s. XIX. On els preus del ferrocarril resulten competitius és en l’intraregional perque la possibilitat del fluvial

20

Hª Amèrica anglosaxona. S.XIX- XX.

Susana Tavera. A. P. C

no és possible i la infraestructura seria massa cara i perque la creació de carreteres incrementava molt més el preu que el ferrocarril.

N-O (Michigan)

Linees intraregionals

N-E (Boston)

Linea interregional

Fogel recorre a Rostow per plantejar que el que determina el “take off” (el despegament econòmic) a Amèrica seria el ferrocarril. Rostow establí que el “take off” com a element del pas d’una economia tradicional a una de desemvolupada té uns protagonistes diferents en el conjunt de les economies occidentals i el desevolupament britànic com a model tradicional.

Diu que el model britànic comença al 1780 i que cap al 1803 aquest model textil britànic estaba acabat. A França la industrialització començaria entre 1830- 1860, a Alemaya entre 1850- 1873, a Rússia entre 1890- 1914 i als EUA entre 1843- 1860 distingint la dècada dels anys 40 quan es constueixen al Nort Est i en la dècada dels 50 quan s’expandeixen al Nort Oest.

Rostow planteja que a França, Alemanya i Rússia i EUA el “take off” el protagonitzà el ferrocarril. Fogel faria seva aquesta primera part de la tesi de Rostow, però ha de recòrrer a aquesta base rostowiana que on es fonamenta la capacitat del ferrocarril per dinamitzar altres sectors de l’economia i no la capacitat de conectar l’Est amb l’Oest sino per a dinamitzar la indústria siderúrgica i tots els sectors productius i consumidors de meraderia i la dinamització de trobar recursos minerals així com crear noves indústries, nous consumidors i nous sectors de treball.

Rostow era conseller pel ministre de guerra durant la guerra del Vietnam per tant era molt conservador així com Fogel que també era conservador tot i que en el seu llibre no hi ha no una referència a que el ferrocarril també reparteixi desigualtat i en una societat conservadora com era la de 1830, els polítics es plantejaven gràcies al ferrocarril la vida urbana i la desigualtat.

La vella idea americana que deia que Amèrica era un jardí en que tothom havia d’anar i cullir els fruits, a mida que avançà el ferrocarril, avançà la desigualtat ja que derrotava al cavall, a aquells que s’hi dedicaven a la ganaderia i contra els indis.

- J Prude. Història social americana.

A començament del s. XIX l’economia americana estava molt lluny de l’economia britànica i de la francesa. A 1840 el PNB americà equivalia als 2/3 del de França, Alemanya o Gran Bretanya (estava per sota) a 1890 Amèrica havia deixat enrera a França, Alemanya i Gran Bretanya ja que multiplicà per 16 la seva capacitat productiva, tenia una taxa anual de creixement del 4%. Entre 1840- 1890 multiplicà la població per 2’4% anual i la taxa de creixement de capital era d’un 1’6%. El PNB per càpita creixè un 2’6% i a Gran Bretanya un 1’6% al s. XIX. Els factors que ajuden a aquest creixement serien, segons la historiografia progresista de Turner, el factor decissiu de creixement, està en la frontera, de pagar interesos molt alts pel capital, pel ferrocarril i pels nous sectors de treball.

Altres historiadors prefereixen aïllar la disponibilitat de noves matèries primeres, el que s’apropa al fenòmen de frontera. Altres diuen que fou gràcies a la disponibilitat de mà d’obra per tant són els inmigrants que van a la industria el que afavoreix el creixement econòmic.

Però també plantegen la importància del sistema educatiu americà reafirmant desde Tocquedeville que planteja les modificacions possitives gràcies a l’expansió de les polítiques expansives públiques i privades. Totes les administracions públiques

21

Hª Amèrica anglosaxona. S.XIX- XX.

Susana Tavera. A. P. C

catòl.liques o protestants estableixen escoles i sols quan el rebuig cap a étnies concretes no trobem escoles com foren els afroamericans.

A 1830 ja era el país més alfabetitzat del món i el desglosament no és sols una definició de l’alfabetisme lo qual es pot veure en les taxes de control en les taxes d’asistència. La transformació possitiva del capital humà passà a la incorporació de les dones al sistema educatiu, però aquestes també havien de ser mestreses de casa però les protestants havien d’ensenyar als seus fills a llegir i escriure. Les primeres universitats de dones es donaren a Amèrica per tant són les més alfabetitzades del món.

Això també tindria importància a partir de l’obligatorietat de l’educaió ja que si es volia introduïr a un nen al treball havia d’haver estat escolaritzat durant un temps determinat.

També el sistema poseïa un sistema gratuït pels sectors més pobres de la societat.

Tema 3: EL SISTEMA POLÍTIC. - La Independència.

Intepretacions que s’apropen entre elles i que donaran lloc al problema.

A 1860, els principals partits estan definits Partit Republicà i Partit Democràtic. Com han arribat a aquest model?

1776 quan la declaració d’independència marca la llunyania entre metròpoli i colonies la història parla d’una revolució atlàntica, més el que implica el propi concepte de revolució burgesa però la historiografía ha contemplat altra idea com és la revolució americana seria la III Revolució anglesa.

Pocok és un historiador que diu que les tres revolucions foren: a 1640 fou la que trencà la monarquia, 1680 que trencà amb l’absolutisme i la de 1776.

Aquesta III Revolució va ser perque el que marcà els EUA fou la imposició de la monarquia britànica de redreçar tota la política imperial, això implicaria una refeta de la pròpia política britànica i que arribarà fins al s. XX. La revolució americana és la resposta a tota una sèrie de problemes i de canvis en l’administració imperial britànica.

Les colònies americanes tenien una maduresa a finals del s. XVIII que no tenia altre colonia sota el domini britànic i que els historiadors analitzen per l’homogeneitat de la societat americana i per una riquesa regionalitzada que depén de la metròpoli, però també, tenen una indústria pròpia.

Culturalment EUA tenia les seves pròpies institucions ja que desemvolupava formes de govern civil que han cohesionat a la societat americana i que els hi donà un aprenentatge polític.

En els 50 anys després de la revolució creixeria molt l’alfabetització, a Nova Anglaterra un 90% dels homes era alfabet i un 40% de les dones al s. XVIII. Aquesta capacitat d’aprenentatge generà un mòvil polític.

Les colònies tenien representants al parlament britànic i els americans estaven acostumats a gestionar els seus interesos, de manera que la manca de representativitat quedava coberta.

Franklin havia viscut a Londres per gestionar conflictes d’interesos per tant hi havia una possibilitat d’intervenir indirectament, de transmetre pressió a la metròpoli amb una mena de teló de fons que és la possibilitat de revolucións populars a les colònies.

Així doncs hi ha un determinat sistema polític però perque l’imperi britànic funcionava amb certa flexibilitat el que permet a la societat americana gestionar els seus interesos. A més, la colònia, no té una aristocràcia interna i no els hi cal perque és una societat cohesionada. Tot i que existeix un funcionament, no hi ha fraccionament en estaments a la societat americana.

Totes aquestes virtuts són fraccionades quan arriba el regnat de Jorge III. S’ha de tenir en compte que l’alt nivell d’alfabetisme i el desemvolupament de la comunicació (vaixells, ferrocarrils, telègraf) seran mitjans per a incrementar la centralització política prop de les institucions de la metròpoli però de retruc aquests factors afavorien a la burgesia imperial.

22

Hª Amèrica anglosaxona. S.XIX- XX.

Susana Tavera. A. P. C

L’estatus legal de les colònies totes tenien un governador colonial designat per la metròpoli, una assamblea colonial, tenen estatuts directes i explícits (ciutadania, moneda, mercat) i tenen una definició estatutaria indirecte que s’assegura la no contradicció entre esperit i seguiment de la política colonial i la llei britànica.

Amb el regnat de Jorge III i després, a la guerra dels 7 anys gràcies a aquests canvis també canviaria l’administració colonial britànica: 1º increment de la pressió fiscal; 2º substitució del personal polític a l’entron de la corona, tots els polítics whigs o lliberals britànics que van ser els artífex de la revolució política de 1688 són substituïts i s’abandona la convicció lliberal de que la societat civil està formada per grups de diversa naturalesa, que la política ha de respectar (whiggisme). El personal polític de Jorge III és partidari de l’uniformització de tota la societat, són més conservadors, no entenen la política per convinar interessos variats però si per l’interés de la corona.

Aquesta política es deixa sentir a totes les colònies britàniques però, a Amèrica té maduresa política. D’hora es posarien de manifest la contra amb Jorge III. La llei abans de Jorge III era un conjunt d’estatuts i pràctiques constitudinaries (no legislatives però fetes per tradició).

Tot l’empirisme britànic no és sols una teoria sobre el coneixement humà (no es dona res fins que no es doni a la ment dels homes) sino que és una manera d’entendre la llei i de Hume es deriva que els fonaments de la llei són una ciència possitiva, el que dona lloc a una classe política amb poques possibilitats d’hetereogeneització. La llei ha de ser respectada perque té elements científics.

Per assolir els objectius fiscals que necessiten, la llei i la política seran uns elements polítics perfectes per obtenir les de les colònies.

Les colònies replicarien amb un arsenal ideològic ja que, conduirà a la guerra. Locke serà l’ideòleg que portarà a les revolucions angleses de 1640 i de 1688. Locke es desglosa en 3 aspectes: 1º la política és quelcom artificial per tant susceptible de ser alterat i construït de nou i si és artificial també els homes poden canviar d’ideologia política. 2º la idea dels drets naturals, com Montesquieu defensava, no són acceptades, és a dir, tots els homes són lliures i iguals per Natura. 3º la idea del Pacte social, si tots els homes són iguals i lliures per Natura, la política ha de basar- se en un pacte que respecti aquesta Natura i que es doni una legislació que respecti les lleis naturals i la propietat.

Les colònies van fer tot un viatge ideològic per escullir aquest discurs electoral. La religió en un principi era sobre el que tenia els principis polítics. Al s. XVIII els representants eren escullits per la seva propietat. D’aquí que Locke fós molt acceptat.

D’altra banda, hi havia deutes ideològics del període revolucionari. El republicanisme anglés era admirat per les colònies americanes. L’herència republicana americana estava en esència però no seria fins a la Revolució que esclataria. També hi ha la influència Il.lustrada francesa a través del convenciment de que la raó és l’element fonamental per ordenar i regir la societat i hi ha altre versió del pacte social, la força de la propietat ect.

Tot això a Amèrica seria una mena de pòssit cultural, sense que a la societat americana hi hagués una ideologia clara i definida com passava a Anglaterra, amb Locke i les revolucions les que va portar a lloc.

Els textes americans són generats per capellans, grans sermons, col.leccions de panfletos i articles de diari (The Federalist). En el conjunt d’aquests conglomerat surtirien unes idees centrals: 1) superioritat de la República front la monarquia, 2) La República havia de ser projecció de la societat. 3) Els protagonistes de la societat han de ser homes virtuosos (la virtut no sols és moral sino també política) per tant la virtut és a la Revolució americana i als seus textes, el que el bé comú és a la Il.lustració francesa.

La societat civil és a la política americana el que la voluntat és a la Il.lustració francesa.

23

Hª Amèrica anglosaxona. S.XIX- XX.

Susana Tavera. A. P. C

Hi havia distàncies entre Conservadors o moderats i els radicals a Amèrica. El moderantisme americà el representava Francklin que era un funcionari molt pragmàtic, fill d’un artesà, ell mateix treballava com a impresor i és fill d’una familia de 16 germans.

Lligava l’especulació abstracte amb les fites pragmàtiques del saber. De tenir un taller d’impressió acabà escribint a diaris. Aniria a la metròpoli i donaria arguments per la guerra contra França. La idiologia era la raó l’artificialitat de la política i defensa de la propietat.

Thomas Pein seria un radical vinculat a la democràcia. Era un panfletista que provè d’una familia ganadera. Ha treballat de tot, prototip dels Il.lustrats. El seu idealisme és més radical: la societat és superior al govern, ja que el govern és un mal objectiu tot i que pot acabar acceptant que sigui necessari; Raó i República són iguals per ell i ignorància igual a monarquia, ja que aquesta fà ignorant a la població. Planteja la política i pensa que la forma ideal és l’organització mutual, l’ajut mutu en la societat, és a dir, asociacions lliures, espontànees per donar ajut. Aquest mutualisme ve del moviment obrer per apaivagar les desigualtats que generà la revolució industrial anglesa.

Pein, en el moment de la revolució americana, tracta d’arrancar la tradició obrera republicana. Pensa que la política republicana ha de ser benevolent, virtuosa, seguretat d’ajut per a les classes pobres i el govern és el mateix que la corrupció.

Pein inaugura tot el radicalisme del s. XIX serà el precedent del socialisme utòpic, seria el gran derrotat en el context de la revolució americana.

L’opció conservadora és la que es reflexa en tots els textos i en les formes sorgides de la revolució. La revolució no es donà per un transvals de riquesa. Els sectors reialistes eren menys del 20% de la societat, tot i que hi havia de totes les classes socials, la riquesa no era tant important com per crear una transformació interna ja que el pas de les propietats d’unes mans a altres generés transvals econòmic.

Que sigui l’opció conservadora la que resulti guanyadora, no vol dir que no es modernitzés.

- El primer sistema de partits.

Abans de la decalració d’independència, el 2º Congrés Continental a Filadelfia demanà a les assamblees colonials fets constituents, que redactessin les seves respectives constitucions. El següent pas amb la declaració d’independència seria la retirada de poder a qualsevol governador colonial i elecció d’un governador estatal per cada estat durant un límit de temps.

Les primeres eleccions van ser aprovades per les Assamblees constituents de cada Estat i en altres es donaria per sufragi.

Per tant la base política del sistema serà la Constitució de cada un dels Estats i per part del Congrés dels anomenats articles de la Confederació que servien per ordenar els EUA. Establien que cada Estat independent era sobirà per tant la sobirania estava als Estats i a les seves Assamblees Constituents, no existeix un ejecutiu comú, no una presidència per tant hi ha una representació Republicana entre iguals. El Congrés té les facultats per dirigir la guerra i resoldre conflictes entre Estats però, ni hi ha presidència ni ejecutiu compartit.

Gairebé totes les Constitucions estatal plantegen la igualtat teòrica dels individus, el que no vol dir que no hi hagués esclavisme tot i que Massatchussets el va abolir. Totes les Constitucions plantegen separació entre esglèsia i Estat, així s’elimina l’anglicanisme i s’apropen a l’evangelisme per qüestions d’igualtat. Es reconeix el dret dels individus a l’educació, Francklin crea a New York un College per exemple hi ha una voluntat d’educació molt forta. No hi ha alusions als partits per la ideologia republicana revolucionaria, els partits impliquen faccions per tant aspiren a la unitat del conjunt social.

Els partits surgiran a mida que es desemvolupa la pròpia política de Washington i d’Adams, creant- se sistemes d’opinió i d’interesos.

24

Hª Amèrica anglosaxona. S.XIX- XX.

Susana Tavera. A. P. C

L’austera propaganda per que l’Estat fós republicà va ser brutal, tot i que no té res a veure amb el republicanisme actual. La corrupció, els americans, la veien en la forma monàrquica del model britànic. L’organització de la cosa política es diferencien dos etapes: 1º) 1776 primera forma d’organització independent i seria la Confederació d’EUA els articles de la Confederació són els articles. 2º) 1787- 1788 els articles de la Constitució la etapa final serà l’etapa federal.

Les diferències entre ambdues en l’organització política del conjunt són molt altes.

La Confederació és la unió entre iguals, segons els artícles de la Confederació l’únic que hi havia de compartit era la pertenença a una Institució superior: els EUA. La entitat política fonamental són els Estats autònoms i iguals en els seus drets i responsabilitats polítiques internes i externes, de manera que és una Confederació Representativa d’Estat.

Cada Estat representa un vot en el sistema electoral i tots són iguals independentment de la seva població, riquesa, infraestructura, etc.

A la Confederació només li pertany un objectiu comú en quant l’acunyament de la moneda i en la política de guerra i organització militar. El propi desemvolupament de la guerra fà que la Confederació porti un pés a les seves ales. Hi ha un moment en que és incapaç de gestionar els problemes militars i de fer front al desgarvell financer, que respecte a l’economia de deute del conjunt dels Estats. La situació provoca rancances entre els Estats més poderosos i els menys poderosos.

Es faria tot un discurs polític entre Estats grans i petits amb referències a l’expansió territorial. Es considera que la Confederació no tenia atributs suficients per regir la guerra, organització interna, expansió colonial, econòmica. Per això calia fer una nova etapa política, aquesta elaborada mitjançant una carta Cosntitucional és una Federació amb un ejecutiu fort que pren les seves atribucions de les funcions tretes als Estats, una cambra legislativa on els Estats no tenen la mateixa representativitat. El senat (la cambra alta, és on es representen als Estats). La Constitució és un documant de principis.

La Constitució a més d’un sistema presidencialista estableix un poder judicial, es defineix a partir de la jurisprudència posterior i no a partir dels principis. El judicial té amplíssimes relacions amb la política.

A partir d’aquesta pràctica el judicial pot protegir els drets dels individus davant la ingerència política, a més, s’extén fins a la pròpia acció de l’ejecutiu.

L’exercici polític del president i dels seus col.laboradors no és discrecional sino que està sutmés a la llei.

El tercer element és que el judicial pot decidir sobre les accions del legislatiu. El tribunal suprem pot anular al legislatiu si contradiuen a la Constitució i a la declaració de drets, o si contradiu alguna llei no derogada.

Tot el funcionament polític federal es fonamenta quelcom és crític. Hi ha coses que no estan escrites aleshores es faran pactes federals. Quan es van aprobar les Constitucions entre els diferents Estats, es va fer un pacte Federal.

Tot i que no és sols donar, existeix una teoria dels drets polítics dels Estats front l’ejecutiu i front les accions legislatives, teoria de la nulificació. La nulificació és la defensa de la capacitat d’un Estat per tal d’enfrontar- se a mides legislatives si considera que està en contra dels seus interesos i el recobriment de la nulificació és que les mides legislatives no són adhients i el judicial les anula.

Es va començar amb l’etapa democràtica del president Jackson a Carolina del Nort, aquesta es va negar a entregar impostos relatius a les taxes de comerç exterior perque eren massa altes per uns interesos agraris cotoners.

Si tota la importació es gravava amb una tarifa alta, els cotoners rebrien el càstig britànic, els màxims importadors de cotó dels EUA i acabarien per no comprar-los cotó.

25

Hª Amèrica anglosaxona. S.XIX- XX.

Susana Tavera. A. P. C

La indústria cotonera tenia ja una incidència en el Pacte Federal. La possibilitat de nulificació va arribar a amenaces de mancances d’ocupació militar.

La Confederació és el trencament del Pacte Federal i la sortida subsegüent dels Estats del Sud de la Federació. Quan guanya en Lincoln, els Estats del Sud consideraren que podia ser una nova sortida. Aleshores es crea altre Federació sembalnt a l’anterior excepte pel tema de l’esclavitut, que va provocar la guerra civil i que es tornés a trencar el Pacte Federal.

L’aparició dels partit polítics trigarien uns anys a formar- se. A mida que es creaven les Cartes Constitucionals, els partits tenien mala fama perque trencaven amb la unitat Federal.

Quan Washington fou el primer president no existien partits però, s’anirien desemvolupant sota la política federalista que no té res a veure amb la federal ja que la federalista ja era partidista i el Secretari d’Estat del Tresor americà, sota la presidència de Washington era en Hamiltong.

Amb la presidència de l’Adams (1800) també federalista, el següent Jefferson donaria lloc al partit Republicà democràtic. Aquest inventà una maquinaria política partidista perque no se sembla en res amb les anteriors: captació de fons, creació de comitès locals i estatals i organitzà l’opinió pública mitjançant la prensa.

Junts Federalistes i Republicans demòcrates són els principals protagonistes de l’etapa que arriba al 1828 coneguda com Primer Sistema de Partits americà.

S’ha de tenir en compte que durant el període d’en Washington i de l’Adams tot i que aquests eren els presidents, era en Hamiltong que establia el tipus de política.

Les diferències entre els Republicans demòcrates i federalistes tenen una vissió diferent del futur econòmic, polític i social d’EUA. Pels Federalistes (Hamilton) el futur és el d’una República agraria (Madison i Monroe). Una República manufacturera implica un protagonisme de la vida urbana i una centraloització de la política econòmica dels EUA. Hamilton dona un paper fonamental a la reorganització financera, a les institucions de deute de la guerra interior i exterior, a la creació d’un banc federal que es crei amb aportacions del govern civil, no existirien més impostos que aquests i un banc Federal que fou disenyat per suscriure crèdits, per donar suport a les manufactures i no de l’agricultura i també recolzà a la industria naviera.

Desde el moment de la industrialització existien bancs estatals que tenien facilitat per emetre paper moneda, aquests van veure al banc federal com una limitació dels seus drets i també com asumía tot el deute del valor nominal, de manera que, els intermediaris que havien anat compran aquest deute serien els que surtien guanyant.

Tota aquesta situació hamiltoniana va anar envolcada d’un tema com era les maneras i hàbits federalistes, cada cop més aristòcratics. Els republicans per tant creien que els valors unificadors i independents desconfiaven dels federalistes perque pensaven en el trencament de la igualtat entre rics i pobres de la vella Nova Anglaterra.

També hi havia diferències en política exterior, Hamilton creia en mantenir participació en la política europea propera a la República francesa, tot i que la seva política no s’asemblava i com acabaven de sortir d’una guerra contra els anglesos, no s’aliaren amb ells. Jefferson era partidari de trobar aliats que no fossin francesos, feia campanyes antiaristocràtiques, la prensa el presentava com el president en sabatilles, rebutjava anar en carruatge sempre aniria caminat. Inmediatament es veuria a favor dels Estats que es van veure malament amb els federalistes, la compra de Louissiana i de Florida indica que l’objectiu de la República era l’expansió colonial, ja que compraren tota Louissiana per 15 mil.lions de dòlars, al propi Jefferson li va sorprendre per tant l’expansió colonial quedà com a República agraria de propietaris i grangers.

26

Hª Amèrica anglosaxona. S.XIX- XX.

Susana Tavera. A. P. C

Jefferson era contrari al banc Federal, tot i que quan arribà a la presidència no va derogar la Carta sobre el Banc Federal. Era un gran propietari amb esclaus. La seva casa és actualment la Universitat de Viriginia per tant hi ha certa paradoxa.

En quant a la política real, la diferència era molt gran. Jefferson era un filòsof amb tendències franceses, sabia de botànica i zoologia, així com també fou inventor, ja que inaugurà el pensament de Franklin. Defensava els drets de l’Estat front el centralisme de l’Estat i el futur d’una República agraria. Això el portà a reduir despeses de l’ejecutiu i de l’exèrcit, part de l’armada o es ven o es llença.

Primer sistema de partits

Segón sistema de partits

Tercer sistema de partits

(1834): Whigs (lliberals)

Republicans (1860) Lincoln

Demòcrates (1828): Jackson

Demòcrates

Washington Federalistes:

Hamilton

Adams Republicans Demòcrates: Jefferson Madison Monrow

El segón sistema de partits està protagonitzat per dos partits: els demòcrates de Jackson (1828) venen dels republicans demòcrates de Jefferson, que volien l’expansió americana (Monrow diria allò d’Amèrica pels americans). Jackson seria el creador d’aquest nou partit i serien els mateixos protagonistes que inaugurarien el tercer sistema de partits.

Els federalistes estaven divitdits i no sabien com reaccionar. No reaccionarien fins 1834- 35 i alguns nuclis dels federalistes crearien el partit Whig all lliberal, tot i que, amb molt poc protagonisme. Aquests ocuparen el lloc polític abans de ser ocupat pels federalistes de Hamiltong i repartirien el projecte industrial i urbà, però necessitarien un desemvolupament d’un instrument polític, el qual es donaria al tercer sistema de partits polítics amb el partit Republicà 1860, amb Lincoln que seria conservador.

El segón sistema de partits s’inaugura el 1828, amb Jackson, formant- se el partit demòcrata. El canvi polític que va represntar marcaria unes distàncies respecte al premier sistema de partits. Les referències d’en Jackson impliquen que, per primera vegada arriba al poder un home de l’Oest, fill d’una familia humil que coneix les misèries i era propietari agrari de Tenesse. Tot el parit demòcrata republicà del primer sistema de partits, el jeffersonià eren grans propietaris agraris del Sud per tant com a perfil social indiquen que exportaven productes agraris.

L’arribada de Jackson implicaria una diferenciació social ja que haviem comprat les terres i les explotaven escrupulosament. Els diaris el deien l’home normal. Jackson era un militar que va tenir èxit contra la segona guerra contra Anglaterra, el que el donà lloc a una gran riquesa, però la seva diferència era social.

La democràcia de Jackson es fixava en un sistema arralat, ja que seria la primera vegada que s’organitzaren comitès estatals del Partit Demòcrata, per gestionar les campanyes sense abandonar als diaris, la prensa, com es va fer al primer sistema de partits en la primera campanya. Per tant aquests comitès controlaven a la prensa per apel.lar, a tot el territori i no sols a la zona del Sud Est, com ho van fer en el primer sistema.

Jackson inaugurà en la política americana els Soyls Systems (espoliació). Fins Jackson el funcionariat era molt reduït però estable, amb Jackson no es substituiria el funcionariat però donaria recompenses a aquells que l’havien ajudat a aconseguir la victòria donant- los un lloc com a funcionaris. Això donaria lloc a una ampliació que no tenia perque ser especialitzada.

L’ Spoyl System donaria lloc a un augment de la igualtat.

La política donaria lloc supremacía política dels Estats front la política Federal.

Jackson negava la centralització del poder que defensava el primer sistema de partits, però a més, es donaven uns conflictes d’interessos: República manufacturera i industrial,

27

Hª Amèrica anglosaxona. S.XIX- XX.

Susana Tavera. A. P. C

exportadora i l’agraria. Amb Jackson els agricultors mitjans i petits volien un sistema bancari i una economia poc centralitzada, propera i a l’abast per obtenir crèdits i a més volien una política monetaria en la qual s’independitzessin de la depreciació, de l’emissió de moneda ràpida que pugui crear.

Mentre, l’altre model volia un tipus de moneda forta per finançar la industrialització però, els grangers volien disposar de moneda, més que no pas una moneda forta, el que implicava anar contra el Banc Federal i afavorir als bancs estatals que emetrien moneda independentment de la seva solidesa.

Els plantadors més poderosos de l’Est no volien això perque si havien de comprar terres a l’Oest, aquest model donaria lloc a una baixada dels preus.

Això implicaria que la democràcia jacksoniana anirà contra el banc Federal però a favor dels estats, arribant a proposar que les terres es compressin amb or i plata.

També la imatge del Banc Federal en l’época jacksoniana era identificat amb la seva possibilitat d’usar- lo políticament per tant, la propaganda jacksoniana anirà desemvocada contra la “hidra”: burgesia comercial i industrial.

Altre dels grans temes serà l’esdeveniment polític de les millores internes. Les diferències dels interessos estatals li portà a oposar- se als seus propis representants. Si una carretera conecta amb dos Estats seria una qüestió estatal que beneficiava a dos Estats, però si a aquesta mateixa carretera li conectaven altre que conectés amb un conjunt d’Estats, per tant interestatal, aleshores la qüestió era Federal i no estatal.

Jackson negaria l’ajut Federal per Kentucky, això va generar tota una sèrie d’oposicions en contra dels propis Estats.

El següent pas era que quan no es té una oposició política organitzada en partits, totes les prometences es van esvaïnt i això provocà una organització contra Jackson que seria la dels Whigs, lliberals que representaven tots els interessos econòmics que volien manufactura i industria. Aquests sectors, tot i que existien no seria fins 1840 que s’organitzarien sota un partit polític, gràcies al conjunt de demandes, els temes que han mancat en la política jacksoniana i la burgesia industrial i manufacturera atacaria a aquells temes sobre els quals Jackson va fracasar. No obstant això no té perque venir acompanyat amb una victòria electoral.

La mà d’obra industrial del Nort Est, amb fàbriques tèxtils voldrien el desemvolupament de la indústria però els interessos de classe i la seva dinàmica fan que voti contra dels Whigs sols que és el partit dels seus patrons, aleshores s’identifiquen amb la política jacksoniana de que ells són els demòcrates. El que no els hi feia cap bé als burgesos de Rockester i Boston.

El que acabarà amb l’hegemonia dels demòcrates de Jackson serà un tema que anirà creixent al llarg de tot aquest període 1828- 1840/50. Seria el tema de l’abolicionisme, Nort- Sud resultaran enfrontats pel tema de l’esclavitut però a més, els propis demòcrates es dividiran per aquest tema. Els del Sud liderats pel Davis defensaran sempre l’esclavitut com a forma d’expansió dels seus interesos cap a l’Oest i per obtenir l’estatus del territori obert en l’esclavitut fins a Mèxic guerrejant amb els mexicans per aaquest mateix tema.

Progressivament els demòcrates del nort aniran adherint- se a la teoria de la sobirania que seria la defensa de que cada territori sigui el que decideixi sobiranament si ha d’estar oberta o tancada l’esclavitut.

La democràcia jacksoniana donarà més importància a que ells han instaurat la sobirania i el sufragi, que no pas al tema de l’esclavitut perque això implica separació.

El tema de l’esclavitut trencarà amb aquest segon sistema de partits així com l’abast que arribarà l’abolicionisme en el conjunt d’EUA. Els Whigs van guanyar les eleccions al 1840 i al 1848. Mentre que els demòcrates van tenir 4 presidents de 1828 a 1848. Aquest segon sistema és el de reformisme social que va desde la estructura fins a la política de benestar incloent al propi sistema polític. En

28

Hª Amèrica anglosaxona. S.XIX- XX.

Susana Tavera. A. P. C

quant al reformisme estructural, els Whigs defensen la política Federal en quant a les ajudes internes per tant canals, carreteres, ferrocarrils, creació d’escoles que siguin federals. Mentre que els demòcrates revertien més sobre els Estats donant importància als bancs estatals.

En el tema del benestar EUA descubreixen, durant la democràcia Jacksoniana, una perspectiva nova del progrés i de la pobresa i el benestar. Evidentment és el fruit del desemvolupament urbà, de les manufactures i de les primeres industries. Amèrica s’havia vanagloriat sempre que a la seva societat no hi havia pobres com a Europa i que això sols es donava a les grans ciutats com Manchester o París i que la societat no estava disposada a la revolta. Però això canvià gràcies a la inmigració, gràcies a les manufactures i progressivament s’anirien assemblant a aquelles ciutats europees.

Jackson es donaria d’això i crearia institucions de benestar que estarien creades desde el punt de vista de com s’entén la pobresa; no hi hauria un socialisme potent que fés qüestionar el progrés en la diferenciació social i de riquesa /pobresa sino, l’afirmació del progrés perque la pobresa es veu com una conseqüència de la manca de moralitat individual. No és un problema provinent de la mà d’obra manufacturera ni agrícola. La pobresa deriva de l’alcoholisme, la manca de religiosistat i de la insuficiència de l’educació.

La idea de com tractar- lo hi hauria certa pervivència de valors colonials. Les lleis de pobres seria la institució bàsica del sistema colonial serien les parròquies com a Anglaterra i la distribució d’ajuts en moments puntuals.

L’Anglaterra malthusiana i els interessos industrialistes ataquen a les lleis de pobres perque significa un inpediment, una manca de movilitat necessària per al treball industrial. Ja que si eren agricultors pobres s’haurien d’anar a la ciutat i formar part de la mà d’obra industrial.

Al 1834 es va fer una reforma ja que als pobres se’ls inclouria dins d’un programa a les Work houses. Els americans tractaren aquest tema desd’aquest punt de vista, per regenerar a l’individu individualment. Així la democràcia jacksoniana descubreix l’assil i tractarà de la mateixa manera als delinqüents i malalts.

Els grans establiments penitenciaris, cases de treball seràn més denses de presència a les zones urbanes que no pas a l’interior. L’internament es fonamenta en el treball compartit amb un sistema educatiu amb horaris i basant- se en normes internes.

Aquestes organitzacions desde el municipi desdels Estats i desde el govern Federal tot i que, el que més abunda són les institucions estatals.

Coincideix amb la incorporació d’un funcionariat que acabarà degenerat i el propi Estat crearà vies per paral.litzar la corrupció. Al mateix temps que proliferen aquestes intitucions de reforma apareixen lligues i asociacions de reformisme civil: les primeres societats contra l’alcoholisme integrades per dones i són un pont entre via civil i via domèstica.

Hi ha iniciatives civils que tenen l’horitzó en la vida política i seran els reformismes polítics que serien el feminisme i l’abolicionisme, directament interrelacionats. El primer feminisme americà surgeix de l’abolicionisme i en el mateix abolicionisme hi havia feminstes angleses.

De la mà de l’abolicionisme surgiria un tercer moviment, no gaire integrat amb el feminisme i que surgeix a partir de temes conjunturals però que no arriben a consolidarse i solen reclamar les reformes del sistema polític Free Soil (partit de la terralliure) que reclama que es transformi el sistema per donar lloc a una democràcia jacksoniana, tenia un sufragi universal blanc i masculí i els sectors excluïts serien els que formarien aquest moviment.

29

Hª Amèrica anglosaxona. S.XIX- XX.

Susana Tavera. A. P. C

- Política de Reformes.

Els moviments de reformes: abolicionista, educació, tenen com a principal àmbit el món urbà. Aquests problemes seran una de les conseqüències de la modernització i de la industrialització a les ciutats de l’Est. Aquí perque l’allau migratori va experimentar una concentració de la riquesa en poques mans.

Boston i New York estaven relativament repartides a 1771 el 10% de la població d’aquests dos ciutats eren els propietaris de la meitat de les terres del municipi i la resta era d’institucions.

De 1783 a 1848: a la primera data es dona en plena industrialització i a la segona la democràcia jacksoniana, que va patir un descens de la població i el número de propietaris seria menor però més ric, el 4% de la població posseïa les 2/3 parts del municipi.

A Amèrica la riquesa era menys pública que arreu d’Europa. Els rics estaven en les seves mansions, que eren menys ostensibles perque tenien una riquesa agrària quasi aristocràtica i pròpia de les grans propietats del Sud, és a dir, eren molt conservadors.

Per altra banda, les ciutats creixien molt demogràficament tot i que el seu creixement no es debia a una inmigració camp ciutat, com passà a Europa sino que era una inmigració de pas, de moviment constant. Aquest moviment en l’àmbit urbà era de tranformació. En aquesta inmigració podien haver mancances i aquests problemes, desde la perspectiva política, l’experimentaran tots aquells que resten exclossos del sistema de representació política, tot i ser el programa igualitari polític d’en Jackson per tant parlem de dones i afroamericans.

En quant a les dones, que no sols restaven exclosses al vot i no podien accedir a qualsevol lloc públic com els homes, a més, no podien ser propietaries ni podien exercir una professió, es pot dir, que una de les respostes jacksonianes és la regulació al tema de la domesticitat, les relacions familiars en el món colonial feia que pare i mare fossin responsables de la familia i d’alguna manera, aquesta responsabilitat compartida l’heredà la familia pionera en el cas que vagin cap a l’Oest.

En contraposició a aquest món, a la zona urbana i en l’época d’independència s’accentuà la divisió d’esferes: el pare s’ocupa de l’àmbit econòmic, mentre que la mare recluïda a la casa fent a més de pont per a la reproducció i fer de pont als fills per a la seva educació.

A mida que millorava el sistema educatiu, les etapes de reproducció dels nens era progressivament més reduïda perque el número de fills anava en funció de la disponibilitat de la familia per pagar l’educació, els estudis que s’anaven especialitzant i això surtia pitjor que el fet de que treballessin.

Hi ha tota una institució en que s’inscriuen els models de comportament escrits per dones i homes. Eren guies d’urbanitat i de comportament. Parlen de donar respostes a un món en transformació. Seria un reformisme que surgeix desde l’interior del sistema.

Per altra banda surgiria el moviment feminista americà, al 1848 encaixa en l’aparició de lligues i asociacions per l’educació, per la temperança del consum d’alcohol. A diferència d’altres moviments de reformes apunta a la divisió de génere, a la divisió d’esfera (pública per l’home i privada o per la dona) i planteja la necessitat de transformar la legislació. A la Conferència de Seneka Foults 1848 es quan es va donar el moviment feminista.

Aquest mateix any 1848 a Europa es donarien les revolucions demanant democràcia per part de les masses, a Amèrica no va haver un seguiment, la única que es pot apuntar fou la feminista amb tendència democràtica.

El feminisme americà va surgir relacionat amb l’abolicionisme per dues causes: - Algunes de les dones que convocaven la Conferència de Seneka Foults van asistir a un congrés abolicionista a Londres on els hi van negar el seguiment del congrés per causes de génere.

30

Hª Amèrica anglosaxona. S.XIX- XX.

-

Susana Tavera. A. P. C

A la tornada a EUA van tornar indignades i per això convocaren la Conferència, en la qual condemnaven la desigualtat de génere que tenia la política jacksoniana.

Si aquesta democràcia jacksoniana vé de l’Oest el feminisme neix a les ciutats de l’Est per dues raons: - Perque és on es fa més evident la separació de les funcions per qüestions de génere.

- Perque la frontera per a les dones està a la ciutat no al camp, la ciutat com a possibilitat de millora, no esta en el camp per les dones sino a les fronteres on està la ciutat on tenen més possibilitats de sortir del servei domèstic.

Les primeres feministes americanes estaven lligades per nous sectors lliberals i amb els sectors religiosos per altre. Seneka Foults és un intent de fer història desd’una perspectiva de génere, és una declaració de sentiments que s’asembla al contracte preambular de Rousseau “l’home ha nascut lliure i el veig per arreu encadenat” de manera que es declari la llibertat política.

Segons Seneka Foults tots són creats iguals i amb els mateixos drets i tot i així, la dona no experimenta aquesta igualtat.

Per transformar la política en llibertat natural, el que es planteja és l’analisi de les mancances. La història de la humanitat és la constant usurpació que l’home ha fet a les dones (no voten, no actuen a les Assamblees legislaticves, no se’ls reconeixen els drets civils: propietat i jornals o salaris eren pels marits, l’educació...).

Seneka Foults reclama el reconeixement de la personalitat civil de les dones, incloent la possibilitat de ser clergues. Tot i reconèixer el dret al vot, l’Assamblea no va ser sufragista ja que reivindica el vot sols ho va fer una minoria però la majoria estava en contra perque plantejaven un reformisme gradual.

Durant els mateixos anys van haver lliberals que a Europa van aportar les seves idees al feminisme. A Londres i París el feminisme era socialista format per treballadores artesanes per a les quals la revolució industrial suposava un retrocés per a les oportunitats de treball i de les oportunitats salarials, el qual era molt més baix que la dels homes. Aleshores es donarien manifestacions a París, manifestant- se juntament amb tallers col.lectius reclamant el seu dret a la llibertat i a la igualtat.

A Londres, les feministes sortien de la idiologia de Robert Owen i volien eliminar l’autoritat patriarcal.

Aquest feminisme socialista i popular afirma que el reconeixement de la igualtat de génere ha de ser reconegut en el marc col.lectiu. L’Amèrica parla del reconeixement del dret individual per tant no és equitatiu al feminisme europeu, però tampoc serà sinònim al que surgeix després amb les sufragistes. Les dones tindran que esperear fins a 1914 per obtenir el dret al vot.

El segón gran moviment per a la reforma política que s’expandeix fins acabar amb l’equilibri del segón sistema de partits fou l’abolicionisme ja que, no tenien un reconeixement de la seva personalitat civil, els esclaus ja que van arribar a Amèrica sense contractes ni consentiment motiu pel qual no tenien drets a res.

En el moment de la industrialització hi havia uns 700.000 esclaus a les colònies i posteriorment creixè en una relació directe en l’expansió a les terres dedicades al conreu de cotó, amb l’agravament de que mentre es discutia la Constitució semblava que s’abolia l’esclavitut, però només va ser un argument el fet de que reconeixessin la propietat privada respecte a tots els individus. A 1803 EUA es suma a la prohibició internacional del comerç d’esclaus però no deia res del comerç intern, la figura del traficant és legal si és interestatal.

L’abolicionisme surgeix entre 1820- 30 com una demanda de la situació de sotmetiment en la qual estaven els esclaus. Es un moviment bàsicament del Nort i és un moviment al qual també cooperen sectors religiosos (copters) i dones. Aquest moviment

31

Hª Amèrica anglosaxona. S.XIX- XX.

Susana Tavera. A. P. C

estava tant al marge del sistema que podien manifestar- se més radicalment que les dones.

També homes negres lliures com Harrison o Frederic Douglas van fer unes memòries sent esclaus fugitius que portà la propaganda.

Reduir les reivindicacions generals és difícil tot i que hi ha un reformisme, a 1820 que reclamava desd’una Lliga de la reforma l’alliberarment dels esclaus però, el problema era on quedar- se perque hi havia un racisme molt extens, inclús a les ciutats del Nort on estaven els Whigs que eren lliberals hi havia moviments contra els afroamericans.

Per tant calia crear un àmbit pels afroamericans transformats en ciutadans i com que hi havia disponibilitat de terres es podria reservar a aquesta població afroamericana fins a la seva tornada a Àfrica.

Els afroamericans contemplaren millor un Estat afroamericà a l’Oest però no volien tornar a Àfrica perque hi havia dificultats culturals: llengua i religió.

Tot i que no abandonen la seva llengua, la principal és l’anglés a més, la majoria es van convertir al protestantisme. Alguns, a la zona de Liberia, Moravia eren expedicions que volien tornar a Àfrica.

A mesura que avança la polítca jacksoniana, l’abolicionisme buscava fòrmules alternatives a l’emigració afroamericana i aquestes alternatives les trobà a la propaganda en l’edició de llibres i follets i esclaus alliberats publicarien les seves biografies (1830) La cavaña del tío Tom i després l’abolicionisme organitzava la fugida d’esclaus cap al Nort, organitzava caravanes “invissibles” de fugitius als quals se’ls hi dona suport.

S’organitzaren trens.

La reacció no trigà en caure’s es va radicalitzar el tracte dels amos vers els afroamericans. Si en un principi alguns eren educats, això es va prohibir perque un esclau tenia més possibilitats de fugir.

L’aprobació de lleis de fugitius, on inclús en aquells estats on l’esclavitut estava prohibida, si es detenia a un esclau fugitiu seria retornat al seu amo. L’abolicionisme havia de dur- los o al Canadà per no estar sota la llei de fugitius o bé pagar als amos per la seva manumissió.

L’esclacisme es tranformà en un tema polític de primera línea hi hauria implicacions territorials a la cambra de senadors, hi hauria la divisió interna del Partit demòcrata i dels whigs (a favor i contra l’abolicionisme) i problemes territorials a Estats oberts i tancats a l’esclavitut a les terres de l’Oest.

Per últim hi hauria un tercer moviment l’anomenat Terra Lliure partit format per retalls de sectors abolicionistes, whigs i demòcrates que demanaven l’expansió cap a l’Oest.

Hi ha dos formes de caracteritzar als whigs: - Tenen una concepció de la República com a focus industrial i ha de tenir un suport actiu a l’urbanisme per contraposició a una política demòcrata que preferia el protagonisme dels Estats, els whigs preferien una política Federal.

- Altre element característic és una defensa radical en els temes de l’americanització.

Els whigs són partidaris d’una generalització dels valors WASP en el conjunt de la població, d’una uniformització de tots els components inmigratoris dintre dels patrons de la religió (conversió al protestantisme), expansió de l’educació (expansió de l’anglés americà com a llengua) i del nativisme (els natius han de ser diferents respecte als seus pares inmigrants). La millor forma de aconseguir això és promòure una política empresarial que doni treball als natius front els inmigrants.

Tot això es tradueix a un gran nombre d’inmigrants i comencen a sorgir xenofòvies contra els no protestants per tant contra els catòl.lics i que estan dirigides contra els irlandesos i també dirigides contra la mà d’obra no qualificada per tant la mà d’obra nativa era més qualificada que la dels inmigrants italians, grecs, irlandesos...

32

Hª Amèrica anglosaxona. S.XIX- XX.

Susana Tavera. A. P. C

Això generarà a la llarga nous moviments polítics com per exemple el Know- Nothingparty (no sapiguer res) són originàriament un sector segregat dels whigs que reben altres aportacions i que s’organitzen com a societat secreta contra els inmigrants i a favor dels natius i contra els catòl.lics.

Les societats secretes estaven prohibides a Amèrica i quan els agafaven contestaven: no sé res. Acabarien per això arranglarant- se com a suport de l’antiesclavisme, en la mateixa intensitat que són representats del xenofovisme, són antidemòcrates esclavistes, és a dir, contra els demòcrates del Sud. Del moment en que pasen de la xenofovia a l’antiesclavisme, es dona una transformació de la política americana i acabarà sent integrat en el partit Republicà nou de Lincoln (Republican Party).

Una de les linees de franctura del segón sistema de partits seria la inmigració dins del sistema de treball, però no fou la gran linea de fractura. Aquesta va ser la qüestió de les linees territorials que l’esclavitut marcava pel mateix tema de l’esclavitut.

L’esclavitut era la base de tota una cultura que caracteritica a la societat sudenca. Els pioners del Sud que compraven noves terres a l’Oest pretenien inculcar aquest modus de vida, només així podrien satisfer les demandes de cotó angleses.

L’esclavitut no era una institució en regressió a la 1ª ½ del s.XIX sino que era una institució en creixement i desemvolupament i de la mateixa manera en paral.lel en les plantacions: de 700.000 esclaus abans del 1760 passaren a més de 3 mil.lions després d’aquesta data.

L’esclavitut demanava actituts repressives. Qualsevol element repressiu l’utilitzarien els abolicionistes però més enllà existeix una actitut política i institucional de l’enfrontament d’abolicionista i antiabolicionista.

La Constitució fou usada pels antiabolicionistes com a element definitori pels seus drets desde el moment que s’estableix el dret a la propietat privada. Mentre que els drets humans són els arguments màxims pels abolicionistes, a més de la política legislativa prenen el model d’una política Federal, que defensava l’igualitarisme que es basava en la representativitat en el senat segons la quantitat de població però, l’expansió cap a l’Oest de l’esclavisme desequilibrà aquests criteris de representació entre abolicionistes i no abolicionistes.

La plasmació directa d’aquesta situació fou la recerca de linees divisories territorials imaginàries equivalents a la linea Maxon Dixon que en els temps colonials i inmediatament posterior a la independència deixaven al Nort els territoris no escalvistes i al Sud els territoris esclavistes. La linea divisoria estava en l’Estat de Maryland.

De 1820 a 1821 s’arriba a un acord legislatiu aprobat pel congrés que estableix l’existència en el territori de Loussiana comprat a França una nova linea divisoria Congrés de Missouri. Aquest cop coincideix amb un paral.lel, el 36. La idea és que al Nort de la linea del compromís de Missouri els Estats siguin lliures mentre que als del Sud han de ser esclavistes.

El principal problema és si la linea divisoria establerta coincidia amb el tipus de població i d’inmigració. Kentucky era l’origen dels colons que avançaven cap a Missouri i que aquí hi ha plantacions esclavistes, Missouri es resisteix en el moment en que es negocia el compromís a fer aquesta divisió de 1820- 21. Per tant l’existència de l’Estat esclavista de Missouri altera el compromís i l’equilibri de representativitat.

Aquesta situació es va fer viable accelerant la formació en el Nort Est de la Costa Atlàntica amb la creació d’ un nou Estat, el de Maine així hi haurien els mateixos nombre d’Estats al Nort que al Sud i el mateix nombre de vots per Estat.

33

Hª Amèrica anglosaxona. S.XIX- XX.

Susana Tavera. A. P. C

A les dècades següents 1840- 50 es donaria l’avenç sobre els anomenats territoris hispànics: Texas s’inclou a EUA i a partir de la guerra de Mèxic tots els territoris de Nou Mèxic. Per tant serien nous Estats esclavistes perque estàn al Sud de Missouri.

La situació s’agravà per els demòcrates que estaven progressivament dividits entorn al tema de l’esclavitut. Els demòcrates sudencs eren esclavistes però a més, des del punt de vista de la defensa dels Estats es redobla pels del Sud. Al Nort els demòcrates no defensaven l’esclavitut però tampoc eren absolutament abolicionistes. Progressivament apareixeran entre els demòcrates del Nort sectors favorables a la doctrina de la Sobirania en els nous territoris. La idea és que és la població dels territoris en que l’exercici de la seva sobirania si aquests han de ser lliures o esclavistes i evidentment això implica una negació de la perspectiva abolicionista segons la qual, no l’exercici de la sobirania col.lectiva o individual pot ser l’origen de l’expansió de l’esclavitut.

Els whigs plantegen al Congrés d’EUA l’abolició de l’expansió de l’esclavitut tot i que la majoria de la població ho demandés.

Tot i que els whigs siguin contraris a la sobirania no eren tampoc totalment abolicionistes. En el Nort la política whig estava també dividida pel tema de l’esclavitut: - whigs de conciència: no esclavitut i no sobirania; - whigs de cotó: més directament formats per industrials fabrils que treballen amb el cotó de les plantacions del Sud. Després de varies perspectives es creà un altre nou partit el de la Terra Lliure els Free Soil party. Com que la controvèrsia territorial no estava tancada amb el compromís de Missouri i, sobre tot, a partir de 1848 hi ha una cita en quant al fenòmen de la frontera era arribar al Pacífic ja que s’havien trobat mines d’or a Califòrnia.

Molts van deixar- ho tot per anar a l’Oest, a Califòrnia. La duresa d’aquesta nova frontera va provocar que molts fossin per mar, però els que ho fan per terra havien d’enfrontar- se amb indis i saquejadors.

A 1850 i després de l’aprovació d’una Constitució esclavista a Texas, el tema estava en la discursió sobre la validesa de la línea de Compromís de Missouri, en els territoris recent guanyats a Mèxic. L’expansió havia de ser Utah lliure i Nou Mèxic esclavista però la nova linea de 1850 admet Califòrnia com Estat Lliure però Utah i Nou Mèxic com esclavistes i sobirania popular.

El tema no millorà als anys següents quan els colons provenien del Missouri per poblar Cansas que es transformà en el territori de la Sagnant Cansas pels enfrontaments polítics d’esclavistes procedents del Missouri i partidaris de la política lliure d’altres Estats del Nort, que organitzaven bandes i exèrcits privats i proliferaven els atacs a la propietat, els atacs personals i una violència que deixa de ser puntual per a generalitzar- se cada cop més. Una mena de guerra civil a Cansas (La Sagnant Cansas).

La situació és que el Compromís de Missouri s’ha convertit en paper mullat quan era un acord entre partits. Això provocarà que sectors Free Soil que volien una política popular, junt amb sectors know nothing i sectors republicans morals creessin un nou partit: El Republicà.

A 1860 s’entra en un nou sistema de política que és l’inaugurat per partit republicà i que en els anys veniders serà l’hegemònic en la política americana. L’hegemonia li vindrà donada per la mateixa guerra civil.

La priemra víctima electoral va ser rebuda pel sud per l’exercici de la nulificació trencant el pacte Federal, secceccionant- se trencarien la unió i es constituirien en Confederació ja que, no volien veure’s sense esclavitut, elaborarien una Constitució pròpia que s’assemblava a la de la unió però amb la diferència que la unió era esclavista.

34

Hª Amèrica anglosaxona. S.XIX- XX.

Susana Tavera. A. P. C

- El partit Republicà.

La victòria de la Unió en la guerra civil cimentà l’hegemonia del Partit Republicà a les darreries del s. XIX fins a 1930. De 18 eleccions guanyen entre 14 i 16 eleccions.

El que els hi dona aquesta és el descrèdit dels demòcrates, sobretot els del Sud que varen trencar la unió i provocaren la guerra civil. Però, a més, si volien guanyar la guerra no ho van fer i havien de refer el pacte federal i la unió, refer els Estats Units i el que totes les propostes dels demòcrates aconseguirien fou un fracàs per la reconstrucció dels Estats del Sud. Volien establir un plà de condicions estrictament polítiques que els Estats secceccionistes han de cumplir per ser atmessos en la Unió de la jura a la Constitució fins a la jura dels oficials.

Però altre cosa és refer tota la capacitat productiva de l’economia sudenca i, a més, amb la gravetat de que la màxima destrucció material és concentra en el Sud perque ha estat el centre del conflicte. La reconstrucció d’aquesta economia implica ingresar als negres en la ciutadania i en el mercat de treball.

Si la reconstrucció va fracassar va ser perque els Estats del Sud van estar ocupats militarment; perque es va fer un sistema d’aparceria per tant els esclaus no van alliberar als esclaus, els antics propietaris van solucionar el problema mitjançant l’aparcer que significa que els afro havien de responsabilitzar- se de les despeses del camp i del conreu i del pagament dels crèdits als bancs, inclús a les males cullites; també perque l’aprovació de les esmenes parlamentàries que reconeixerien l’abolició de l’esclavitut.

La victòria del Nort no implica l’abolició de l’esclavitut arreu d’EUA sino Lincoln sols ho va fer als Estats secceccionats, però l’abolició de Lincoln va respectar als Estats esclavistes que van romandre amb perspectives de la Unió. Els Estats més propers a la frontera van ser els que no es van sumar a la Confederació (secceccionista). Així Lincoln no castigaria l’economia dels de la unió i així produirien cotó propi per les fàbriques del Nort.

Per tant només en acabar la guerra s’adopten unes esmenes constitucionals que si que van generalitzar la prohibició de l’esclavitut a EUA i va donar drets igualitaristes als afroamericans. No obstant, en molts del Estats secceccionistes això no ho van respectar tancant els drets civils als afroamericans, creant d’ells una societat infravalorada.

Tot això donà lloc a que els demòcrates no aconseguissin victòries en aquest període.

La guerra civil americana és el període que marca la definitiva acceleració del creixement econòmic nortamericà però ho va fer aprofundint la regionalització econòmica la qual, es donà amb el desemvolupament econòmic de 1812- 1860. Serviria per a l’especialització del sud bàsicament cotonaire.

Abans del 1812 el Sud tenia tabac, blat de moro, és a dir, diversificació però que va caure perque el preu internacional del tabac va caure sempre per darrera del de cotó, d’aquí que el sud s’expansionés en aquest producte degut a la demanda dels Estats industrials del Nort.

El Sud aniria a la guerra en inferioritat de recursos respecte al nort: metal.lurgia, recursos agraris, manufactures, quilòmetres de ferrocarrils construïts i també en quant a canals per tant en producció i distribució. Sols la producció de cotó era millor al Sud que al nort.

Les recomanacions que la Confederació va fer perque les plantacions de cotó es convertissin en cereals això va ser ignorat pels cultivadors. Lincoln va esperar que els esclaus lluitessin amb el sud però van marxar.

La guerra civil ambdues econòmiques pretenien experimentar un nou diseny econòmic però a la llarga el nort i el partit Republicà que gràcies a la majoria absoluta tindria molt de poder, totes les mides econòmiques serien destinades a fer una economia industrial: tarifes; expansió de manufactures i ajuts a les fàbriques militars i alguns intents de control sobre la industria semblants al control socialista vers la producció.

35

Hª Amèrica anglosaxona. S.XIX- XX.

Susana Tavera. A. P. C

Tot acceleraria les distàncies entre el Nort i el Sud les quals es redoblen perque a més el sud és el gran escenari de la destrucció física de la guerra. El nort ha de fer front a que l’acceleració del desemvolupament industrial va donar lloc a les primeres organitzacions obreres i movimients obrers. No es pot parlar de moviments obrers abans de la guerra civil, es parla d’organitzacions sindicals.

De totes maneres, la guerra entre nort i sud afavoreixen revoltes urbanes protagonitzades per treballadors cooperheads de New York contra les lleves, per pertrechar l’exportació de la Unió que, desde la reraguarda ataquen el sistema.

A Nova Orleans, Atlanta es donarien revoltes d’afroamericans contra la política de reconstrucció del demòcrata Johnson. Són temes relacionats per la justicia popular al Sud. Al nort aprofiten la guerra per pendre la única mida de reforma agraria a la política americana. Abans de la guerra civil, s’accedia a les terres mitjançant la compra de terres públiques a subvastes. Per tal d’expandir al petit granger propietari a l’Oest llunyà i també als Estats del sud, la Unió va adoptar la Home Act mitjançant la qual es donaven parcel.les a preu molt reduït als camperols que es comprometessin a conreuar- les durant 6 anys (1862).

Sense cap sentit retrospectiu i sense cap terme esclavista, Lincoln aprofita la guerra per fer realitat el seu protagonisme de desemvolupar una República industrial que amb un mercat de treball que no estigués enrarerit per l’esclavitut. Per damunt de qualsevol condemna moral vers l’esclavitut, el que necesitava era mà d’obra industrialitzada.

La guerra no va crear la proliferalització del proletariat i no va movilitzar l’esclavitut cap al Sud. Els afroamericans no es mourien del Sud fins 1910 a les fàbriques d’automòvils al nort.

L’esclavitut era incompatible amb la República industrial.

Un cop que esclatà la guerra, l’objectiu és refer la unió i superar la successió 1860 al guanyar el partit Republicà desde Texas, Loussiana, Alabama, Carolina del Sud, Georgia seran els primers Estats seccessionistes.

En un segon moment revasaria la linea del Missouri que també era esclavista, Arcansas, Tenesse, Virginia eren Estats dins de la Confederació i els altres que quedaven al Nort quedaren al marge pel tema de l’esclavitut i que pretenien castigar als seccessionistes.

Lincoln no abolí l’esclavitut de primera intenció. Al 1861 adoptà una primera confiscació d’esclaus. Damunt de tots aquells esclaus que han pogut fugir són manumitits. Al 1862 faria el mateix por tant es donaria un exèrcit d’afroamericans a favor del Nort.

L’abolició de l’esclavitut (1862- 1863) fà referència als esclaus que estaven rera les linees confederades. Aquesta idea es faria realitat un cop que el Nort entrà victoriós a la linea de la Confederació.

Però l’abolició no estaria als Estats del Sud, Confederats i no la van aplicar perque tenia por a la reacció dels esclaus i perque no volien colapsar l’economia del Sud. Tota realitat lliure afroamericana està entretegida, després de refer l’abast socio- polític d’abans de la guerra, però el problema era com fer- ho. Els plans de Lincoln són reatmetre als Estats sudencs mitjançant un plà d’admistia i amb la condició que el 10% dels votants d’abans de la guerra (no afroamericans) manifestessin la seva acceptació del retorn a la unió. Així mateix acceptessin l’abolició de l’esclavitut i alliberessin als seus esclaus.

Lincoln estava en un equilibri perque els radicals s’enfrontaren a aquestes mesures.

Dintre del propi partit Republicà de Lincoln hi havia un sector ampli que tracta d’endurir el plà de Lincoln ja que volien que fos la majoria dels que poguessin votar abans de la

36

Hª Amèrica anglosaxona. S.XIX- XX.

Susana Tavera. A. P. C

guerra de retornar als EUA. Però a més els polítics del Sud havien de fer un jurament de fidelitat a la política activa.

Per altra banda, els radicals accepten d’acord amb Lincoln l’adopció de la XIII esmena constitucional que aboleix l’esclavitut arreu d’EUA. Però al Sud romandrà durant molts anys el dret d’igualtat als afroamericans.

L’assessinat de Lincoln va donar lloc a l’entrada de Jhonson, un demòcrata de Tenesse, amb la confiança del Lincoln i Jhonson no aprobà les mides polítiques aprobades pel Congrés, però va anomenar governadors cap als Estats del Sud a propietaris compromessos i que tenien esclaus i el que es va fer en aquesta situació fou que el manteniment de l’hegemonia política abans de la guerra seria l’aprovació de lleis d’afroamericans als Estats del Sud: ara es podien casar entre ells, cosa que normalment no era legal abans de la guerra, podien tenir propietats, signar contractes, testificar als judicis, però com a contrapartida, aquestes lleis “Jim Crow” sols es podien donar en Estats segrecionistes (separació total en els àmbits públics entre blancs i afroamericans).

Això consolida dos ciutats en el mateix Estat d’aquí que es donin cassos com Virginia del Nort blanca i Virginia del Sud afroamericana.

Les “Jim Crow” prohibien el matrimoni interracial, donar testimoni en els que es jutjava a un/a blanc/a, deteminades mesures perque els afroamericans abandonessin les plantacions perque continuarien treballant el camp però no com a propietari sino com a aparcers sense la participació activa de l’amo però si econòmica.

La cambra legislativa va aprobar l’Acta dels drets civils reconeixent els drets de la ciutadania afroamericana, fent una Assamblea Constitucional, en la mateixa direcció totes elles vetades pel president.

Quan el president va ser canviat això marcaria la desaparició dels demòcrates a la presidència americana. No seria fins a 1930 que els demòcrates tornarien al poder.

La destitució d’en Jhonson al Sud per tal de fer front a la nova situació es donaren revoltes i militarment, els Republicans la van ocupar. El Sud es dividí en 5 Estats; veten els codis d’afroamericans, però la XIII esmena constitucional sempre tindrà en el Sud uns límits.

La reconstrucció dels Estats serà armamentística als Estats del Sud com a braç armat dels demòcrates al Sud i com a defensa de la segregació (creació del KKK 1866). Això donà lloc a que les majories republicanes a tots els Estats del Sud els que guanyaven eren els demòcrates ¿de quina manera podien fer possible el no sufragi afroamericà? Amb la XIII, XIV i XV esmenes Constitucionals?

L’analfabetisme seria l’argument per excloure als afroamericans del procés legislatiu i quan aquest argument quedà enrera treuràn altre argument que dirà que l’avi havia de estar educat. ¿Què assegurava l’equilibri social als Estats del Sud que pretenien els demòcrates antiabolicionistes?

Als EUA van haver revoltes d’esclaus durant el període de Jhonson però no es va generar un transbals profund per tant ¿de quina manera els amos van mantenir la situació?

Hi ha un moviment populista dels camperols de l’Oest que seria un factor que acabaria per ser un partit polític.

Els republicans acabarien sent el partit més conservador i es per els moviments socials, la guerra freda...

- L’esclavitut.

El tema de l’esclavitut concentra tots els temes de la historiografia americana social. Hi ha moltes escoles historiogràfiques que s’hi dediquen. L’esclavitut americana és en termes numèrics inferior a l’esclavitut sudamericana i de centroamèrica.

37

Hª Amèrica anglosaxona. S.XIX- XX.

Susana Tavera. A. P. C

L’esclavitut neix com a sistema de treball forçat característic del conreu intensiu de productes agraris que existeixen desde el s. XVII com a gran demanda desd’Europa: canya de sucre, anyil, arròs, cotó.

Els EUA es van comprar l’esclavitut amb el treball forçat. En el que s’anomena indentured worker, treballadors registrats que anaven a les colònies bé per redimir una pena o per comprometre’s a realitzar un treball per sufragar les despeses del viatge.

Per tant eren aquests treballadors forçats durant una etapa, però això no tenia res a veure amb els afroamericans ja que aquests ningú els havia demanat el seu consentiment i eren venuts com qualsevol objecte. L’amo tenia la potestat absoluta sobre aquests. Els afroamericans eren considerats com l’or negre.

El que els faria valuosos era la capacitat de treball i la funció reproductiva.

El preu de l’esclau variava en funció de l’edat, la condició física i el gènere.

Fotocop I Les ventatges del New Deal per a la política americana (1933).  Context i canvis de mentalitat.  El nou concepte d’aturat.

Estem darrera del crack del 29 i la Gran Depressió (Hoover) eufemisme per amagar les grans conseqüències que va tenir el crack. Les conseqüències van ser: crisis del sistema industrial i financer, gran massificació de l’atur i tots els sistemes d’ajut social no van poder respondre, l’augment de l’atur passarà a un status més alt (capes mitges): white-collar: Colls blancs i els blue collars(obrers no especialitzats), els obrers especialitzats que durant els anys 20 estaven molt desemvoupats econòmicament van baixar multíssim veient- se reduïda la seva capacitat de consum i deixaren d’actuar com a motor econòmic.

El concepte d’aturat fins als anys 30 era per conseqüències físiques o psicològiques. El problema doncs no estaria en la societat, en l’estructura sino en la persona. No es considerava que l’aturat fos igual o formés part de la mateixa classe social que l’obrer.

A partir dels anys 30 canvià ja que, gent que tota la vida havia treballat ara s’aturat. Els afroamericans serien el sector que més patiria l’atur. Per tant deixa de ser en l’individu sino en la societat i en les estructures del sistema.

Aquesta nova presa de conciència donà lloc a cert ambient pre- revolucionari (vagues, saqueig a algunes tendes...)

Mentre, al 1933 a la resta del món passava que Hitler arriba al poder, a Italia Mussolini, mentre que a Russia es donava el Comunisme.

A EUA mirant a fora venen els dos models europeus que s’hi donaven. Al mateix 1933 guanya les eleccions el partit demòcrata Roosevelt que farà un programa d’intervenció estatal a la societat americana per intentar que es produís qualsevol tipus de revolució tant de drets com d’esquerres per tant el que pretén és mantenir el capitalisme com a sistema econòmic i el democràtic com a model polític. Aquest seria l’objectiu del New Deal.

Les conseqüències d’aquest intent de mantenir el capitalisme foren els canvis polítics dins de la tradició nortamericana.

New Deal i la Reforma del sistema polític nordamericà.  Intervenció com a motor de canvi.  Canvi de la natura del federalisme.  Creació de les estructures de l’Estat Nacional.  L’Estat del Semi- Welafre i la defensa del capitalisme.

Les eleccions són al 1933 guanyant Roosevelt però ningú sabia que faria i tothom estava amb l’anim decaigut.

A més de la caiguda del sistema bancari, les revoltes, l’atur, els ajuntaments i els Estats no podien aportar ajut social.

El partit demòcrata faria un conjunt de mesures intervencionistes les quals unes van funcionar i d’altres no, però la situació va suposar un canvi de que s’estava fent alguna cosa.

L’Estat Federal el que fa és entrar al sector de l’ajut social, s’implica arribant a tot el territori nort americà, això seria important perque trencaria amb 200 anys de monopoli dels Estats sobre els ajuts socials. A partir de 1923 seria l’Estat Federal que entra dins d’aquest sistema.

Abans de 1933 els Estats i els governs municipals podien organitzar- se en quant als subsidis... però el crack va produïr que no puguessin absorvir. Els municipis van ser els primers en caure ja que es sostentaven mitjançant els impostos sobre la propietat, fons de l’Estat i fons de l’Estat Federal. Quan hi ha atur aquests impostos no arribaven.

Després els Estats que tot i que tenien recursos van dedicar més partides a ajut social: cultura, sanitat, infància tots van intervenir a aportar diners però la sensació era de precarietat i va començar a haver emigració que va rebassar els recursos de molts dels Estats.

38

Hª Amèrica anglosaxona. S.XIX- XX.

Susana Tavera. A. P. C

Això provocà que s’entrés en banca rota per això calia un fons únic que pogués subvencionar a la resta d’Estats. Aquest seria l’Estat Federal que entraria a intervenir en aquest sistema: Municipis Estats Estat Federal.

Els Republicans pretenien donar subvencions directes als aturats o als Estats mentre que, els demòcrates van crear les pròpies estructures i treball per ajudar a la població. Per tant els Republicans feien que consumissin i així fomentaven el sistema privat que era el que havia caigut mentre que el Demòcrata feia obres públiques, treball que realitzaven els aturats que se’ls pagava a canvi de manera que els demòcrates feien dels sector públic el motor econòmic.

L’objectiu fou que EUA caigués a qualsevol tipus de revolució tant per la dreta com per l’esquerra. Però les inversions al públic va generar dos problemes: Aturada del federalisme: Dins del Federalisme americà estava ben definida les competències de l’Estat i de l’Estat Federal i ambdos tenien asumides les seves. La concepció de la separació es basava en allò que reflectia de la Constitució tot el que deia que era una competència de l’Estat Federal seria pels Estats. Però al 1933 a l’intervenir anava contra la Constitució però va intervenir oferint ajut si el volia l’agafava i si no, no, però com que els Estats no podien solucionar- ho la única solució que tenien era acceptar- ho. Per tant a partir de 1933 hi hauria un canvi en les competències dels Estats i de l’Estat Federal. Per tant hi hauria un canvi de concepció general. Aquest canvi va provocar certa reacció molt forta pels sectors conservadors contra els demòcrates.

Per l’administració americana era molt reduïda i poc extensa i això feia que fós difícil aplicar- ho: Això és perque l’Estat Federal bàsicament tenia les competències en l’ordre i l’estabilitat. A començaments del s.

XIX la República d’Estat a nivell polític esta basada en un equilibri en que els Estas tinguin el mateix pés i econòmicament hi hagi una centralització econòmica, cada Estat produeix el que necessita. Això creava igualtat. A finals del s.XIX i principis del XX canvià ja que a nivell econòmic la industrialització molt forta als païssos del Nort trencà la centralització econòmica de l’interior, mentre que a l’interior es donaria un mercat central que a la vegada crea una societat única central, una economia nacional però una política que continua sent descentralitzada, la por de que si hagués un únic Estat Federal els impostos pugessin, que al Sud s’acabés la mà d’obra racial.

Per tant aquí es produí un trencament del mercat i de la societat nació però políticament no hi ha estructures nacionals, l’administració estatal, no existien pràcticament.

Aquesta inexistència d’administració va provocar que quan l’Estat Federal vol intervenir, l’és impossible perque no existeix administració.

Aleshores el New Deal crearia tota aquesta estructura nacional, tota l’administració, extensa i sòlida i poder aplicar aquesta política d’ajut social del New Deal. Així es faria de la política també un conjunt centralitzat social del New Deal. Així es faria de la política també un conjunt centralitzat.

3- Classe, gènere i raça en el New Deal:  Moviments d’aturats.  Sindicats.  Dones.  Afroamericans.

Per exemple la FERA: Administració General d’Ajut d’Emergència, és el primer sistema d’ajut creat pel sistema Federal 1933- 1934. Les mesures que es donen del New Deal a nivell democràtic els ajuts anaven en funció del treball. Però la FERA va ser important perque es donà davant la primera etapa del New Deal que donarà lloc al motor del treball públic.

De 1935 va ser considerada anticonstitucional. Era considerada la 1ª empresa del país, tenia que moure molts mil.lions i es pensa que havia de crear una administració amplia per poguer distribuir tots els dòl.lars a tota la població.

L’administració federal, l’administració estatal i l’administració local era el que s’havia de buscar però no l’aconseguiren. Va generar tot un seguit de mesures públiques, va crear uniformitat de sous pels que treballaven per ells, van crear un sistema que no tingués discriminacións i que tothom pogués treballar allà.

Gràcies a això el vot afroamericà aniria als demòcrates.

Va separa el sector públic d’ajut i el sector privat d’ajut. Abans de la FERA de vegades es donava diners públics al sector privat perque l’administrés, amb la FERA no creà això pensa que l’Estat és l’ultim responsable del benestar de les persones i per tant els diners públics hauran d’anar a l’administració pública.

39

Hª Amèrica anglosaxona. S.XIX- XX.

Susana Tavera. A. P. C

Els obrers acceptarien aquest plà de la FERA així com les classes mitges.

Ambdos eren els dos sectors més afectats per l’atur i els interesava obtenir beneficis pel seu treball. Per la concepció americana el treball és un deure i qui no treballa no és honrat i si el sector privat no ho pot fer, doncs que ho faci el públic.

A mida que passa el temps el fet de que l’ajut social vagi creixent hi crea aument de cost (augment dels impostos) el que no agradaria a les classes mitges que a la vegada creien que era una competència del sector públic.

Pensaven que el sector públic era una mena de Comunisme amagat en un moment en que es donarà una mentalitat anticomunista.

Els sector privat volia que es donés una subvenció perque era més barata.

El sector mitjà creia un bon començament al sector públic i després passà al privat per així no crear competències entre els dos sectors.

El New Deal va aconseguir el seu objectiu de paralitzar les revolucions però no va parar l’atur ni la precarietat, no obstant, si que va frenar o amortiguar l’atur.

El que va acabar amb el New Deal va ser la segona guerra Mundial quan fabricava armament però quan entrà a la guerra, molta mà d’obra es va anar a lluitar. Però va ser, en gran part, la 2ª Guerra Mundial la que va amortiguar la crisi i no tant el New Deal.

Hi ha tota una escola d’historiadors marxistes que als anys 1960 tractarien el tema de la segragació i s’ajunten amb uns economistes que farien teories econòmiques sobre l’esclavitut. Aquests conjunt van determinar que els afroamericans tinguessin una cultura pròpia com a resposta a aquells que se la negaren. A 1980 nombrosos centres afroamericans en les universitat americanes.

Eugene Genovesse és un economista representant marxista que ha treballat sobre la Teoria econòmica de l’esclavitut que és la seva obra i el Rol de Jordan. També té una col.lecció d’esajos interpretatius sobre el tema. Un escrit al 1966 planteja una reedició del legat de l’esclavitut i de l’arrel del nacionalisme afroamericà.

Faria hipòtesi sobre l’existència de dues branques de moviments afroamericans: la reivindicació dels drets afroamericans, l’existència d’un moviment americà que ell anomena arrel al nacionalisme afroamericà.

En quant als moviments dels drets civils està representat per Martin Luther King i el del nacionalisme afroamericà està representat pel Malcom X. L’objectiu de Martin Luther King era la integració afroamericana en el conjunt de la societat, eliminant la segregació i aconseguint una equiparació entre blancs i afro, sempre que els blancs reconeguin la responsabilitat històrica vers la segregació. L’acció política d’en Martin seria el medi d’aconseguir la personalitat afroamericana.

Malcom X s’identifica amb l’Islam americà i no té com a objectiu la integració sino el reconeixement de l’existència d’una cultura afroamericana. Tot i que volen la igualtat no tenen perque reivindicar- la a la nació ja que ells ho són. No plantegen l’acció política però si pretenen el desemvolupament econòmic pròpi, el qual passa per aconseguir mitjans.

Tot parteix a començaments del s. XX però el nacionalisme es planteja a partir de l’abandò pels drets civils i en el seu lloc reivindiquen l’educació dels afroamericans, la qualificació en el món del treball i arribar a una progressiva eliminació de les diferències.

Boocker diu que “blancs i negres estem separats com els dits de la mà, deixeu que ens desemvolupem”. Amb això vol dir que són el conjunt d’una mà però amb cert marge de llibertats.

A partir de la 2ª postguerra mundial, la població afroamericana es converteix a l’Islam reivindicant la nacionalització afroamericana i renegant del protestantisme, com a forma d’identiat pròpia dels afro i una forma d’assenyalar els trets deiferenciadors identitaris entre les nacions americanes.

40

Hª Amèrica anglosaxona. S.XIX- XX.

Susana Tavera. A. P. C

La historiografia marxista a 1966 amb Eugenne de Genovesse identifica les diferències culturals d’aquestes dues branques i es pregunta sobre la segregació com a realitat o origen d’aquestes branques. Relaciona això amb la manca de lideratge polític comú i assenyala que la població afroamericana del s. XX no és la del s. XIX sino que en el s. XX és una mà d’obra urbana distribuida pel conjunt dels Estats, no concentrada en els Estats sudencs durant el s. XIX i que ha deixat de ser desde, 1914, una mà d’obra agrària. Treballen a les fàbriques d’arreu i surten del Sud per treballar a les fàbriques d’automòvils del Nort i ho han fet amb una cultura pròpia consolidant- se amb elements nous “el blues: amb temes com la missoginia de gènere, en que la dona porta el salari a la familia, quasi tots els blues són cançons de treball, cançons de carretera on l’ànima negre s’exten amb el treball cap al nort”.

Eugene de Genovesse creu que aquesta situació té arrels històriques en l’esclavitut. La seva revissió de 1966 dels articles de 1950 diu que la manca de lideratge era l’expressió de frustració col.lectiva, d’una manca d’idearis polítics propi que havia fet que durant la guerra la nació afroamericana confiés en la política blanca i en Lincoln i en l’exèrcit americà com a instruments fonamentals de canvi. Molts testimonis diuen que els alliberats volien passar a l’altre bàndol, el de la Unió durant la guerra de Secessió.

Un cop acabada la guerra l’entrega als polítics Republicans i els temes de la reconstrucció demòcrata va continuar renegant aquesta actitut i a partir de que l’hegemonia blanca es redobla després de la guerra la debilitat dels Republicans al Sud i l’aparceria amb incapacitat de recuperar l’economia sudenca i la incapacitat d’autonomitzar- se els afroamericans van provocar aquest xoc.

Molts aparcers afroamericans van negar- se a treballar i esperaven que alguna cosa exterior els salvés.

Genovesse no diu que els afroamericans actuessin revolucionariament, no socialment per la situació que passaven, la qüestió era ¿com és que altres vegades per altres qüestions si que es van revoltar contra els propietaris? El propi Napoleó va vendre Loussiana per por als aixecaments afroamericans.

No obstant, en aquest moment la població era sumisa.

L’esclavitut constituia un sistema de treball no lliure, que la historiografia relaciona amb els sistemes de treball preindustrial afegint a més, que el grau de coerció no proletaritzada estva redoblat pel fet que l’esclau és un objecte més, sense cap mena de dret ni sobre el seu cos ni sobre el fruit del seu treball, en tot cas el salari el tenia l’amo ja que tota la plusválua que produís l’obtenia l’amo, tampoc tenia cap dret legal per exercir la potestat ni tan sols sobre la seva pròpia familia, ja que aquesta, no existia jurídicament, era una entel.lequia, però la familia existeix ja que el propi amo organitza el matrimoni entre els esclaus. Els fills són propietat de l’amo però aquest pot fer amb ells el que vulgui.

No obstant, aquesta propietat es valuosa perque l’esclau li proporciona al seu amo ingresos anuals de més del doble de la inversió realitzada i, en aquest càlcul queda fora la reproducció lògica.

Per tant el que l’amo fa és en la mida del possible és tenir cura de la seva propietat.

Enfrontat a la possibilitat de mantenir la disciplina mitjançant el conjunt de la familia, l’amo sempre mantindrà la idea de que la plantació és una gran familia i ell és el pater familia.

La ideologia del plantador d’esclaus america és el paternalisme que és molt sembalnt al paternalisme existent de les classes hegemòniques europees on el rei fa rotllar al conjunt de la societat.

La religió serà un dels instruments més utilitzats a aquest paternalisme. Quan a la preguerra els primers movimients nacionalistes plantegen el retorn dels esclaus a les terres africanes, els esclaus no l’accepten en la gran majoria, ja que no parlen els dialectes africans originaris no conserven la religió originaria i en les plantacions americanes tenen elements sincrètics afroamericans a més de la religió protestant.

41

Hª Amèrica anglosaxona. S.XIX- XX.

Susana Tavera. A. P. C

Precisament perque el paternalisme dels plantadors a integrat a la població afroamericana per això el nacionalisme pretén un Estat propi no volen tornar a Africa.

Per això el contracte de treball no té cap tipus de miraments, és un treball propi d’explotació intensiva de productes agraris destinats a l’exportació dels que existeix una forta demanda desde el s. XVIII. També el comerç d’esclaus respón a la necessitat d’explotar mà d’obra en conreus com el tabac, la canya de sucre i cotó. Per tant com a Institució lligada a aquest tipus d’explotació agrària hi ha esclavitut desde el Llevant mediterrani fins al Sud d’Amèrica, a les antilles i l’anada cap al Nort d’Amèrica era inferior a la resta de destinacions (sols el 4% del global d’esclaus que anaven cap a Amèrica).

La gran paradoxa és que l’expansió de l’esclavitut americana coincideix amb els moments en els quals la representació política americana serà independent ha adoptar una clara definició igualitaria, deixant fora als afroamericans i l’expansió nortamericana coincideix amb el moment en que es va sumar a la prohibició internacional del tràfic d’esclaus. El que expandeix l’esclavitut americana és el cotó.

En l’época colonial hi havia esclaus desde Massatchussets a Florida i Georgia, i eren utilitzats en càrrega i descàrrega als ports, són mà d’obra a les mines, a les explotacions de fusta servien com a servei domèstic a les zones urbanes i també treballaven a les explotacions de tabac i de tint a les colònies del Sud. Però la crisi dels preus del tabac a finals del s. XVIII i la mecanització de la filatura del cotó per part de la indústria britànica va posar les bases per una transformació en les plantacions del Sud. Al s. XVIII el cotó no tindria contrincant, a Egipte Mohammed Alí l’introduiria a 1740 i pels britànics la possibilitat d’importar cotó desde la India no estava plantejat.

L’expansió territorial, un cop consolidada l’expansió del conreu consolidaria el conreu perque l’expansió cap a l’Oest seria idònea per al cultiu del conreu.

El tercer element seria la construcció d’elements tecnològics desde el ferrocarril a la transformació del creixement de le collites. Així com a la consolidació de les fàbriques del Nort, que compraven cotó a les plantacions del Sud. En el moment de la independència hi ha uns 700.000 afroamericans i el cotó seria el que mouria aquest increment. Durant la independència els esclaus aconseguirien la manumissió, tot i que sols podrien votar a Boston.

De 1790 a 1803 estava prohibit el tràfic internacional d’esclaus: 700.000 esclaus.

A Nortamèrica hi havia a 1790: 4.000 fardos de cotó i

1820: 73.000 “ “ “ i 1’5 mil.lions d’esclaus.

1840: 1’4 mil.lions de “ cotó i 2’5 “ “.

1860(abans de la guerra civil): 3’5 “ “ i 4 “ “.

L’altre tema seria un tràfic clandestí internacional incomplint la prohibició internacional, així com l’existència de linees internes de comerç d’esclaus. Desde la linea Maxon-Dixon (Nort) fins a Florida per mar, mentre que també hi havia linees per l’interior que es dirigien fins a Nova Orleans. En cap moment es van interceptar pel bé del desemvolupament econòmic.

A 1860 de la Costa Atlàntica fins a l’Estat de Texas i desde Viriginia fins a Mèxic coincidint amb les linees del mercat interior.

El preu que tenen era creixent, el preu estava sumit en la inversió de l’amo. El preu depén de l’edat, del gènere i de la capacitat física. La norma, a partir dels llibres de memòries d’esclaus era que quan l’esclau deixava de treballar se l’abandonava en el bosc i passava a dependre dels queviures que els seus companys el podien pispar per a ell.

42

Hª Amèrica anglosaxona. S.XIX- XX.

Susana Tavera. A. P. C

Solien morir sols i ho volien així perque no volien constituïr una càrrega pels seus companys.

L’evolució del pés de les exportacions de cotó cap a Gran Bretanya: 1800: 1820: 1840: 1860:

7’1% 32% 51% 60%

Foegel a la seva obra Sense contracte ni consentiment, que l’esclau és una mà d’obra usada pel capitalisme com un mitjà del que s’obtè benefici sense cap despesa que pagarli de manera que, es multiplica per dos. És mà d’obra preindustrial.

A més dels beneficis existeix una motivació important perque constitueix un sistema eficaç a l’hora d’aconseguir la disciplina en el treball.

Tots els abolicionistes creien que mitjançant el salari podia impartir també una disciplina proletariada.

En front dels abolicionistes, els esclavistes a part de dir que la Constitució resguardava els drets a la propietat, a més creien que era una mà d’obra indisciplinada, propensa a la peresa i poc integrada a la vida occidental, la millor forma d’ordre i disciplina és l’esclavitut.

Una de les qüestions entre abolicionistes i esclavistes està en la vissió que cada sector té en quant a la proletarització. Els whigs protestantistes abolicionistes volen que l’abolició alliberi a 4000 esclaus perque aumenti l’oferta de mà d’obra i així baixin els salaris.

Als amos de plantació no els importava que els camperols afroamericans tinguessin un petit benefici per l’aparceria en les fronteres. Per tant el Sur busca la independència per resistir- se a la proletarització de la mà d’obra i el Nort vol doblegar al Sud per expandir el capitalisme.

En qualsevol cas en el centre del discurs està la proletairització i també la disciplina.

El fet que els esclaus treballin sense contracte ni consentiment no té res a veure amb la disciplina la qual es fomenta a les plantacions mitjançant quadrilles. Les plantacions hi ha un treball intensiu organitzat en quadrilles d’esclaus d’unes 6 a 8 persones que treballen sota la vigilància d’un capataç per aconseguir un increment de la productivitat i la possibilitat de fugir.

De les quadrilles formen part homes i dones i existeix un fort component de gènere en l’organització interna, en la plantació. Les dones constitueixen la majoria a tots i cada una de les formes de treball que genera la plantació: en els camps, en el treball domèstic i en les tasques no agràries. En la única faceta en que les dones no estan representades és en el sector dels capataços i en el treball en casa del propietari que solen estar confiades a un esclau de la total confiança de l’amo.

Aquest sistema de quadrilles no es distintiu de la societat americana ja a Surinam, Jamaica i Trinitat es donava l’esclavitut abans que a EUA, també amb aquesta presència femenina.

Les esclaves estaven sotmeses a la doble càrrega ja que, a més de cuidar a la seva pròpia familia i de començar a treballar a casa de l’amo, ho havien de fer a la bogadaria de la plantació o millorar els camins. Per tant hi ha una explotació derroblada en el cas de les dones, per una propietat sexual que tenen els amos sobre les dones esclaves.

Hi ha una interpretació molt generalitzada en quant a l’obediència de l’esclau. Hi ha interpretacions que diuen que no existeix cap mena de resistència. La única resistència que es faria seria mitjançant robaments però no hi havia cap mena de líder polític. La guerra civil no va ser motoritzada per l’esclavitut, ja que la guerra va ser un factor extern.

43

Hª Amèrica anglosaxona. S.XIX- XX.

Susana Tavera. A. P. C

La manca de lideratge a l’historiografia la marca entre la diferència entre les plantacions de canyes de sucre a Brasil on si que hi van haver líders i resistència molts dels quals van emigrar al Nort originant el “movimiento marrón”.

A EUA això no succeeix perque qui es revoltés era perque havia arribat feia poc temps a la terra d’acullida, la de plantació, rebent l’impacte brutal de la plantació. Sol ser fort perque ha sobreviscut a la travesia i es revolta contra la situació.

Gràcies a la prohibició de comerç internacional d’esclaus de 1808 molts dels esclaus van nèixer i es van col.locar en funció d’un mercat intern.

Per altra banda, les zones colonials catòl.liques (Brasil, Antilles) la cultura afroamericana incorporà sincrèticament elements africans i catòl.lics, tot i que el catolicisme té elements més ineficaços que el protestantisme a l’hora del treball conjunt i la disciplina, ja que, el protestantisme fomenta el treball i això farà que siguin reconeguts per l’amo.

Per tant la religió protestant dona disciplina i interioritza el paternalisme de l’amo vers els esclaus.

No obstant hi ha una resistència passiva que aprofita l’esclau en el poc marge que li deixen, per obtenir beneficis per a la seva pròpia familia mitjançant el robatori. Hi ha però una continuitat d’aquest sistema mitjançant aquest paternalisme.

D’altra banda, es fomenta la parella monoparental.

Altre element es dona als limits hegemònics en la plantació. A la majoria de les plantacions del Sud hi treballaren esclaus. Les cooperatives urbanes eren molt escases al Sud, el que significa una mimba de la burgesia local i de treballadors urbans: amos de tallers artesanals i un sector reduït de camperols independents són, en la pràcticva, aliats de l’amo de la plantació mai dels esclaus.

Sobretot a partir de la llei de 1850, la llei de fugitius, tots aquells entregarien als esclaus si els veien fugir. Els aliats dels esclaus fugitius estan al Nort. La gent que entra desde el Nort amb caravanes són els que els ajuden a fugir cap a Canadà, amb les seves conexions amb el sistema bancari, judicial, repressiu i polític local i estatal així com policial.

Tota la literatura parla de grans plantacions com grans extensions de terra. No obstant, el tamany és mig el que predominaven eren plantacions que variaven entre els 10 i els 99 esclaus.

Aproximadament el 54 % de les plantacions tenen menys de 10 esclaus i el 9% d’elles tenen més de 100. Justament passa el contrari a Brasil on qualsevol plantació superava facilment als 100 esclaus a més, l’amo de la plantació era absentista i els esclaus vivien fora de la plantació el que els facilitaria l’organització de moviments de revoltes organitzades, en canvi a EUA no és absentista i vigila la disciplina interna, l’estructura interna, d’aquesta manera és molt més difícil que s’organitzin líders dins de les plantacions nortamericanes per a la seva pròpia defensa.

Els treballadors lliures només eren el 6% i eren els que “venien” als fugitius si els veien per por a una possible repressió.

Els moviments socials a Amèrica són més diversos que a Europa. Durant la 1ª ½ del s.XIX no hi hauria revolucions protagonitzades per la burgesia ni per la classe treballadora per demanar mesures democràtiques com passà a Milàn, París, Viena a 1830 eren revolucions violentes que aspiraven a reformes. A Amèrica la democràcia arribà progressivament mitjançant un canvi polític.

Si mirem els moviments socials cap a 1826, Gran Unión Nacional Sindical Anglés es considera la primera gran organització de masses. A 1830 a França les Mutualitats que

44

Hª Amèrica anglosaxona. S.XIX- XX.

Susana Tavera. A. P. C

donaven ajut a partir de l’enfrontament començaren a transformar- se en organitzacions vaguistes. La Gran Mutualitat de Canyí a 1833 protagonità una autèntica manifestació.

A Amèrica tots aquests moviments no existiren, tot i que al Nortest si que hi hauria problemes perque la indústria domèstica escanyava als treballadors/es. Els Cinc Ponts eren zones on vivien en condicions infrahumanes els treballadors i eren a més tallers de treballadors. Per tant el problema obrer i de treball existeix però, les organitzacions obreres no eren comparables als sindicats i primers partits europeus.

La historiografía s’explica perque no: 1) La població està concentrada geofràficament i és numéricament inferior a l’empleada al camp i una solució dels obrers era marxar al camp és per això que la frontera va actuar com a vàlvula d’equilibri.

2) L’inexistència de moviments obrers obeeix a que els salaris americans sempre foren més alts que a Europa és un equilibri entre oferta i demanda. La inmigració implica oferta de mà d’obra i com que l’Oest drenava aquesta inmigració tenia l’efecte que la demanda mai es trobava amb sobreoferta per tant sino volien que es fossin cap a l’Oest se’ls havia de pagar bé.

3) Deriva també de la inmigració, ja que la població obrera és cultural amb una fortíssima estratificació de la població inmigrant i treballadora. A Europa i Amèrica hi ha diferències qualitatives en quant a l’estratificació de mà d’obra, però a Amèrica s’estableix la diferenciació dels que són natius (porten 1 o 2 generacions) i els recent arribats i per altra banda, les diferències de procedències els protestants desprecien als catòl.lics irlandesos perque els consideren una mà d’obra inferior; els italians, polonesos... l’estratificació provoca diferències, inclús en els barris on viuen: Chinatown, little Italy...per tant hi ha una agrupació espaial i això implica una dificultat per organitzar un moviment obrer.

Durant les primeres etapes dels moviments obrers americans s’establirien controls sobre els seus socis a nivell de religió i procedència. Però progressivament al llarg del temps la fàbrica i el treball van constituir una nova forma de relació social que diversificava a la de la familia, a la que aproximadament als llocs d’arbitratge (pròpis del món pre industrial) i que amb la indústria, tallers, màquines... acabaren per generar formes d’organització noves de moviment obrer.

Abans de la guerra civil en la dècada dels 30, 40, 50 es considera que es l’etapa dels oficis americans que es transformen en un radicalisme polític i individual molt semblant al de la primera República Americana. Aquests no arribarien a tenir organització però si tindrien un sistema de valors previ al sistema obrer. Aquests es consideraven els autèntics ciutadans perque eren Republicans, ciutadans, havien lluitat contra Anglaterra i a més treballaven manualment eren l’orgull de la nació i reflexaven la teoria de Thomas Pein.

Aquesta societat obrera no es plantejava alternatives socialistes ni organitzacions obreres sino que es veu com confiaven en la política i no era el seu tema. Si que existeixen però comunitats de socialistes utòpics i icarians.

Al llarg de la guerra civil 1860 i en la postguerra civil aquesta situació canviaria en part perque la progresiva expansió de l’industrialisme es va accelerar a partir de la formació del partit Republicà d’Abrham Lincoln, a partir de la definició d’unes lleis que afavoririen a l’industrialització i a partir de la cojuntura de la mateixa guerra civil, el Nort i els Republicans havien de transformar el Nort, a la Unió en una fàbrica per habituallar als seus soldats en un moment en que es fan taxes directes i es generalitzen les lleves i les fàbriques absorviren treballadors.

45

Hª Amèrica anglosaxona. S.XIX- XX.

Susana Tavera. A. P. C

Els demòcrates sudencs agricultors estaven fora d’aquests sistema, però al nort la situació afavoria l’organització de moviments obrers. Al Sud hi havia descontent. La Unió es superior a la Confederació en producció activa en extracció d’acer, minerals, tèxtil, en número de kilòmetres de ferrocarril, en producció urbana, de blat i blat de moro. En l’únic que el Sud supera al Nort és en el cotó i això ni dona de menjar ni guanya les guerres, per això tindrien dificultats de recursos i d’autoabastir- se, el Nort tancava les possibles sortides pel mar, el marc de les batalles era funamentalment al Sud i per tant els camps es destruien.

La resposta a la mala situació al Sud foren els avalots de fam, aixecaments i destruccions de plantacions.

Al Nort es donaria una transformació que seria el previ pas al sindicalisme. Aquest sindicalisme no tindria un líder fins al 1969 el primer sindicat portà el nom de Noble i Santa Obra dels cavallers del Treball o també Knigts of Labour, creats a Pensilvania, molts dels seus organitzadors són treballadors de les mines i en la primera fase era una societat secreta, el que fa referència a la seva legalitat i de protegir- se dels seus patrons que posen llistes negres i els hi costa molt trobar feina. Aquests són hereus del radicalisme individualista republicans de l’etapa precedent.

Entre 1869 i 1886 quan s’enfonsen, experimenten una transformació ja que van acceptant la possibilitat d’una organització, primerament amb dos àmbits: el dels oficis, la mecànica és que s’organitzen per oficis i és compatible amb l’organització local. El conjunt de treballadors s’apleguen no per gremis. Gradualment l’organització local s’organitza en Estats però els Cavallers del Treball mai crearan un partit polític i mai abandonen la participació electoral ciutadana en política. Mai es dona una situació política.

Per contra els camperols si que s’organitzarien en un partit polític.

Els cavallers continuaren condemnant al paràsit, el que significa el banquer, l’especulador, l’advotcat per tant no donen entrada més que a obrers i obrers mecànics i progressivament abandonen el radicalisme individualista i promocionen actituts laboralistes. A 1880 van fer una vaga per la jornada de 8 hores.

Però aquests cavallers no opten per una transformació revolucionaria de la societat ni volen treure el capital com passà a Europa. Els cavallers tenen elements marxistes però no són un moviment ja que a mida que un cop acaba amb el radicalisme precedent s’introdueix l’educació per acabar amb els paràsits.

Altre element que introduiren és el cooperativisme. R.Owen a 1824 era un socialista anglés que aspirava a sustituir el capitalisme pel socialisme i això ho aconseguiria mitjançant el protagonisme obrer en la producció i en la distribució.

A partir d’aportacions voluntàries d’artesans es podien comprar les màquines, així es feia cooperativista i no els calia així la figura del patrò. Però als treballadors se’ls remunera amb billets treball amb les hores corresponents en hores. Les Cops eren les que canviaven els bitllets treball per moneda.

Tota aquesta seria una possibilitat oberta al món dels artesans. Però a mida que avança el capitalisme industrial aquestes cooperatives decauen. Però els cooperativismes continuen fins a 1845 pagant, cada treballador, una qouta per millorar la maquinaria. El tipus de cooperativisme es va donar a Rochdale a Anglaterra. Els cavallers de treball optaren per aquest tipus de cooperativisme per oposar- se al monopolisme anti valors del capitalisme, pretenien educar a la societat.

L’element amb el que podem relacionar als cavallers del treball amb la dècada de 1880 és una fòrmula laboralista no revolucionaria amb petits nuclis d’internaionalistes però a

46

Hª Amèrica anglosaxona. S.XIX- XX.

Susana Tavera. A. P. C

EUA ni els marxistes ni els bakunistes de l’AIT mai pasaren de ser a EUA nuclis minoritaris.

Les vagues dels cavallers també eren minoritàries, el número més alt fou de 750.000 persones.

Amb els cavallers del treball van desfer- se tot i defensar als explotats contra els especuladors van desfer- se perque mai van superar la dinàmica dels petits grups, no volien ser integrats juntament amb altres per exemple, els britànics amb els irlandesos.

Ells funcionaven amb l’exclusivisme de la religió i de l’ofici. La dinàmica dels cavallers era l’agrupació per oficis i el que pretenia era imposar jornades de 8 hores.

Aquests cavallers no superen la dinàmica local i això no podia tenir éxit perque qualsevol sindicat el que requeria era quantitat d’afil.liats.

La propaganda pel fet diu que la millor propaganda és la de la violència i és la que van fer servir els de l’AIT a Europa. A EUA al primer de maig de 1886 va haver una reacció contra la policia i, per primera vegada protagonitzada pel moviment obrer i això desatà la repressió i el fi dels cavallers.

Els cavallers foren el pont del radicalisme republicà i la Federació Americana del Treball ja que defensaven als treballadors front al capital. Els cavallers lluitaven contra l’explotació agrícola, però no intervinguè en política.

Però aquests moviments determinaren la regionalització de la pròpia economia americana i a més, donarien lloc a la possibilitat de crear un nou partit compost pels camperols amb una minoria a les eleccions de 1892, però va ser suficient per restar- li vots a la majoria republicana i donà la victòria a Cleveland demòcrata.

Aquests camperols donaren lloc a un Reformisme vers el capitalisme. Aquest partit camperol era bàsicament populista, el que significà que sent els camperols la més important mà d’obra fins a 1914, quan a Anglaterra s’havia perdut a 1840 com a conseqüència de l’economia americana de les arees expandint- se cap a les arees del Nort.

La motivació de l’emigració va ser després de la guerra civil així com de l’economia va significar també una expansió de l’economia agrària i dirigeixen una demanda de productes agraris.

Entre 1870- 1890 la inversió agrària es multiplicà per 8 el que implicà una introducció de maquinaria i una accentuació de diferències entre les zones industrials i agràries.

Aquesta situació provocà una accentuació de les diferències entre el Nort i Sud i de la regionalització de la mà d’opbra i economia americana.

Els cereals i el cotó serien els productes agrícoles bàsics. Egipte, amb Mohammed Alí introduiria el cotó fent que EUA deixés d’exportar cotó cap a Europa, de manera que, d’hora els cereals agafaren importància.

Progressivament es donarien un conjunt de situacions de sobreproducció que generaren, entre 1870- 90, un retrocés dels preus dels principals cereals retrocedin al 50% i el cotó al 80%. A més, la gravetat de la situació s’explica en el pas d’una economia d’autosuficiència (rural) a una de mercat (urbe).

Altres zones van resoldre la necessitat de mercat integrant- se en el mercat internacional seguint els passos del cotó. A partir de 1870 l’exportació de productes agraris és responsable de ¾ parts de la valança de pagaments americana.

Quan, a principis dels 1870, es produí una crisi en els mercats europeus, quan Europa es recupera, l’economia agraria americana s’agreujà perque va intervenir en mercats de treball que li eren totalment aliens.

47

Hª Amèrica anglosaxona. S.XIX- XX.

Susana Tavera. A. P. C

Per altra banda, la dinàmica de la ramaderia seria bàsicament fronterera. Les terres es s’utilitzaven per les reses i donarien de menjar a tot el país. L’economia anomenada TexMex vol dir que pels propietaris de la terra significa una reducció dels costos, la ramaderia era menor que l’agricultura, una reducció de la mà d’obra i a Texas, Arizona i Nou Mèxic la fallida del model cotonaire, després de la guerra civil implicaria una emigració de la mà d’obra cap al nort i la mà d’obra s’anirà per cobrar salaris.

D’aquesta manera es transformaria la frontera texana i es desemvoluparia una forta conflictivitat social “bandolerisme endèmic”. Hi havia varies dinàmiques de resposta. Els grangers o patrons de grangers són una organització que funamentalment funciona a 1875 s’expandeix desde el Mid West, arriba a integrar a 32 Estats amb 1’5 mil.lions d’adherents i més que una organització sindical camperola va ser un medi d’expressió estatal adressat a la política estatal per l’aprobació de lleis de defensa dels interesos agraris.

Demanaven tarifes equivalents de producció agraria semblants als que protegeixen als industrials. Demanaven protecció contra les companyies de ferrocarrils, ja que aquestes significaven una unificació de tarifes, el que significà una reducció dels transllats de llarga distància però no als de curta que són les que usen els grangers per establir aquest mercat local.

Els grangers acusaran a les companyies ferroviàries als tribunals, els que no els donarien la raó i acabaria amb els grangers.

El que els grangers pretenien era independitzar la mà d’obra camperola i reaccionar contra la integració en el mercat, ja que això significava la pèrdua d’independència. La única cosa que els podia salvar era recòrrer al cooperativisme, no l’owenista, ja que Owen aspirava a substituir el capitalisme i crear un cooperativisme de producció i distribució, bitllets treball i que fracassà a 1840 a Anglaterra i allà on asolí certa influència acabà substituït pel model Rochdale que és el de l’asociació de treballadors camperols i mitjançant el pagament d’un sistema de quotes arribar a un sistema democràtic.

Transformaran les quotes en tendes que distribueixen els productes més barats pels socis i pels no socis més cars. D’aquesta manera aseguraven certa independència.

L’enemic dels grangers estava en els intermediaris capitalistes que els hi compraven per vendre al mercat.

Als anys 70 hi haurà un nou moviment, el dels cavallers i els grangers mai arriben a una confluència. Paral.lelament existeixen els Greenbackers (moneda en paper) molt més agil pel mercat i molt més adequada per una situació de mercat general però a més, hi ha els propietaris de mines de plata que demanaven lliure encunyament de moneda de plata com a sistema inflacionari que resoldre el problema de la disponibilitat de diners que tenen els camperols i el problema de la reducció dels preus. Aleshores les mines de plata que estaven a les Rocallosses, a Utah... es veu com es van expandint. Cap d’aquestes agitacions arribaria a una forma estable de desemvolupament.

Una primera fase serà la de la desaparició dels grangers i una reacció camperola organitzada en Aliances Camperoles molt semblants a la masoneria, en part organitzacións secretes on el lideratge s’exergeix en temes d’antiguitat i de familia i que arribaran, en la segona fase anys 80, a decantar- se per un sistema obrerista en els valors del treball i en la creació de cooperatives.

A partir d’aquesta aliança cooperativa es creà el partit populista o Partit Nacional de Camperols fort a Texas, Georgia i Alabama.

El partit populista implica un programa reformista que s’articula en la formació democràtica interna de la crítica al proteccionisme independent, de la crítica al liberalisme i de la proposta a un sistema intermig que no es capitalista ni lliberal i recupera la tradició republicana més radical front la dels moderats que van guanyar la

48

Hª Amèrica anglosaxona. S.XIX- XX.

Susana Tavera. A. P. C

guerra. Articularien cooperatives i voldrien una democracia radical que defensés les aspiracions i els drets dels treballadors, en aquest cas dels treballadors.

A 1892 anirien a les eleccions aconseguint el 9% del vot total sobretot centrat en Kansas i Texas.

A 1888 els republicans obtingueren el 47% i a 1892 tingueren el 43%. El vot populista va ser un vot de càstig perque no defensaven als agricultors en el desemvolupament del capitalisme.

El populisme significa que al llarg del s. XIX, els moviments socials mai generarien una autèntica crítica al sistema i que els treballadors, tant del camp com de la ciutat creien que els seus interesos es desglosarien en els àmbits local i Estatal.

El populisme és un moviment polític que es desemvolupa en paral.lel amb el retrocés del preu dels cereals, amb breus índex a 1870 els preus dels cereals estaven molt més alts que a 1890.

Explicar la població afroamericana en tot els seus aspectes entre 1780- 1890 Com fà fallida el 2º sistema de partits i com surgeix el 3º sistema de partits

49