HISTORIA MODERNA DE CATALUNYA
TEMA 1: L’IMPACTE DE LA CRISIS MEDIEVAL: ELS INDICADORS D’UNA CONJUNTURA DEPRESSIVA DE LLARGA DURADA. La crisi d’aquest periode desenvocaria en la transició del feudalisme al capitalisme fet que coincidiria amb el procés de la resta d’Europa. L’origen de la crisi seria el compromís de Casp on es decidiria al nou monarca ja que el rei Martí i l’Huma moria sense descendència donant lloc a lluites succesionistes i a la conseqüent guerra civil. Per uns, el candidat ideal era Jaume d’Urgell qui no va sortir elegit, sent Ferran de Trastàmara el nou monarca d’origen castellà i que no seria capaç d’afrontar la crisi que es donava a Catalunya si no que s’hi fixà més en el marc que acontecia a Castella. Altres historiadors com Abadal diuen que la crisi provenia d’abans. Pere el Cerimoniòs i els inicis de la decadència econòmica a Catalunya és una obra que reflecteix la decadència del comerç èr la que pasava Catalunya amb Pere el Cerimoniòs i que Casp va ser la conseqüència de la crisi. Aquesta crisi de Pere el Cerimoniòs coincideix amb la crisi feudal que es donava a tota Europa. Tot i que passà amb Pere el Cerimoniòs, la crisi s’extenguè fins a Jaume I i amb Martí i l’Humà. Segons Pierre Vilar “ El declive catalan medieval...” Estudios de Historia moderna: Crecimiento y desarrollo. Ed Ariel 1964. Arriba a les mateixes conclusions que Abadal.
La crisis a Europa i Catalunya té un model molt definit pero es percep a partir de 1348 amb els contagis de la peste negre que s’aniria contagiant mitjançant les puses que transportaven les rates dels vaixells comerciants. El 1348 Catalunya i la corona d’Aragó entraren a formar part de les zones afectades per aquesta enfermetat, en canvi, a les zones de l’interior de la Península no tindrían gaires incidències. A Catalunya la peste no ens explicaria les autèntiques repercusions de la crisi ja que, a Catalunya la crisi s’ inicià al 1333 “lo mal any primer”. Aquesta crisi es donà a algunes zones Europees a l 1315, les repercusions de la crisi de 1333 va ser la fam a més de repercutir, posteriorment la peste al 1348. L’ episodi de 1333 provocà que hi hagués més població que no pas aliments, el que va iniciar una crisi de subsistència de llarga durada. Amb “lo mal any primer” es vol reflectir que serà el primer any de crisi després de molts anys de bones produccions i, per altra banda, que sería una crisi llarga. La crisi del 1333 va donar a una representació gràfica en forma de dent de serra, és a dir, conjuntures desiguals fins a 1680. Això no sería a Catalunya sino a bona part d’Europa. En 1680 es donaria una nova representació d’autoproducció que protaria a l’ economia catalana cap al capitalisme, mentre que al centre de la Península l’ascenció económica no començaria fins a 1740. A Catalunya no començà avans degut a la guerra dels segadors que va tenir lloc entre 1640 i 1660. Per això es diu que “lo mal any primer” seria de llarga durada. A Barcelona a l’any 1333 van morir 10.000 persones de 30.000 que hi havia registrades, tot i que segurament, la població seria major. Aquestes persones moriren de fam. Aquesta crisi no baixaria tímidament fins que no vinguè blat forani, concretament d’Aragó, Sicilia o Cerdenya, en aquests dos últims casos era nomenat blat de mar. A Catalunya es donava una agricultura extensiva i quan s’acavaven els camps i es donen males collites donaren lloc les crisis. Bibliografia: -Lopez Pizareta, M: Lo mal any primer i ... -Riera Viader: El proveiment de cereals a Barcelona durant lo mal any primer.
1