HªContemporànea del Món Àrab.
M. Caminal.
A.P.C
1) Món àrab i la civilització musulmana. Món àrab i món islàmic. El Nort d’Àfrica i l’Orient Pròxim: pobles i religió. L’Islam i les minories religioses. Àrab i musulmà són dos conceptes diferents, món àrab i món islàmic és diferencien. El món islàmic és el conjunt de tots els seguidors de l’Islam, dels musulmans, però hem de tenir en compte que islamisme significa altre cosa. L’Islam, etimològicament, vol dir submissió a la voluntat de Deu, muslim= musulmà, és el que voluntariament abraça l’Islam, és el practicant de l’Islam i es sotmet voluntariament a l’Islam. Cristianisme ve de Crist no en canvi l’Islam que el fundà Mahoma, d’aquí que al s. XIX els anomenessin mahometans. L’islamisme significa la politització, la radicalització política de l’Islam. Islamisme s’ha utilitzat com a sinònim d’Islam, el que ha estat un error. Per tant el Món islàmic fa referència als seguidors de tots els practicants de l’Islam. El territori que abarca va desdels musulmans d’EUA fins als d’Orient i els del món àrab. El territori on hi ha la majoria de la població musulmana és més concret geogràficament a la Meitat Nort del continent africà (Atlàntic) continuant per l’ Àsia Oriental i Central (Turquistan, Kazajastan...) Pakistan, la part Occiental de la India fins a Indochina. De manera que l’Islam és un gran imperi al que el Món Àrab pertany tenint en compte que l’element definitori és la religió i incloent a diferents étnies i llengües. La UMMA és la paraula que defineix a tot aquest món islàmic per tant és una alusió cultural/religiosa que engloba a tots els musulmans. Seria la comunitat musulmana, islàmica a la que pertany tot musulmà de tot el món. Al mateix temps la UMMA és el simbol d’unitat a la que espiren tots els musulmans. En l’actualitat a la UMMA el seu nombre de practicants està a la par amb els cristians. Tot i que al s. XX hi havia una majoria cristiana, al 2000 s’ha igualat, uns 1300 mil.lions de musulmans. - Vinculacions i diferències en el Món Àrab. Els àrabs venen a ser el 15% segons uns autors, el 21% altres i el 25% altres. Per tant sols representen del 15 al 25% del món islàmic per tant aquest és més ampli que el món àrab. Podem senyalar dues diferències: El món islàmic té com a element de cohesió la religió i, que és molt ampli ja que inclou varies étnies. El món àrab és el conjunt de pobles i païssos que tenen com a llengua comú l’àrab, fixat en el corà amb varietats dialectals, dialectes que poden arribar a ser diferents: l’àrab literari és comú per a la gent de nivell mitjà/alt, mentre que l’àrab comú el parla tothom. Els pobles que formen el món àrab són fruit d’un procés, al mateix temps simultani, d’arabització i islamització. Això significa que tot el conjunt de pobles que formen el món àrab, no formen una única étnia racialment definida. Remontant- nos al s. VII a la Penínisula arábica, quan Mahoma creà la religió islàmica i un Estat. A partir d’unificar les tribus d’Arabia sota una religió començà l’expansió cap a l’Oest d’Africa i cap al Nort d’Arabia arribant fins a l’Orient.
1