ENTREVISTA INTERVIEW
Joana Santamans Per Emma Aixalà Foto Andrea Ferrés
E
ns ha captivat amb un bestiari preciós que ens mira directament als ulls. Avui ho fa amb una conversa a casa seva, en un petit poble de l’Alt Empordà. La pintora Joana Santamans diu que es troba en un moment de reflexió, de mirar i remirar, de donar-se temps per sentir què vol. Amb una melodia de piano i la rialla de la seva filla de fons, confessa que li arriba tot allò que projecta a l’univers. Projectaves viure a l’Empordà? Jo tirava més cap a Montserrat, on he crescut, però el meu marit és de Palafrugell i l’Empordà t’atrapa amb aquests pobles cuidats i la vida cultural que té.
“Em coneixen pels quadres d’animals; podria acomodar-m'hi, però ja no seria pintora” [12]
Vas venir amb projectes o buscant inspiració? Volia fer paisatge i deixar anar el canell a pinzellades, desdibuixar-me, perquè els llibres VIDA m’han portat una feinada increïble. Aquí estic immersa en la natura i és fàcil fer fotos i començar a pintar. Pintora, il·lustradora, artista... Com et defineixes? El concepte artista és ampli i, més que il·lustradora, em sento pintora. La frontera és molt fina: la il·lustració sempre s’ha adaptat a un text però, d’un temps ençà, una generació d’il·lustradors s’ha creat una marca pròpia amb èxit. En aquest sentit, em sento il·lustradora, però a partir del moment en què faig sèries i exposicions pròpies, soc pintora.
