1. FEMINISMES, SINERGIES I ESTRATÈGIES (G)LOCALS

Aurora Brullet / Valentina Manrique en representació del col·lectiu feminista Aritges

Els objectius principals d’Aritges són denunciar i combatre els sistemes d'opressió patriarcal i hetero-normatius que es troben a la base de les desigualtats i violències de gènere, crear espais segurs de confiança i de suport mutu, possibilitar marcs de deconstrucció i d’aprenentatge i visibilitzar la lluita feminista en el context menorquí.

No podem començar si no és amb l’agraïment a l'organització i a les companyes amb qui compartim taula en aquesta iniciativa ja transformadora en si mateixa, que ens permet, no només conèixer de primera mà iniciatives locals del context més proper, sinó també les experiències d’altres companyes a la República Democràtica del Congo.

Seure’ns i xerrar amb dones, una activitat històricament menyspreada en el context patriarcal i que tantes vegades s’ha associat a l’espai privat, “sus labores”, la banalitat o la tafaneria… Seure’ns i xerrar amb dones com a acció política, com a forma de resistència, des del reconeixement mutu i les cures. Perquè seure’ns a xerrar amb les nostres companyes, qüestionar-nos, escoltar-nos, reconèixer-nos i compartir-nos és revolucionari.

Iniciatives com aquestes ens permeten generar un espai compartit de reflexió i debat on nosaltres som al centre. Espais que ens interpel·len i ens insten a qüestionar les nostres lògiques com a feministes: des del reconeixement dels privilegis euro-blancs i des d’una mirada crítica amb la construcció del subjecte polític dels feminismes.

Espais per plantejar-nos si estem incloent les mirades i les veus de totes, si estem defugint o reproduint dinàmiques capitalistes, eurocèntriques i colonialistes a les nostres pràctiques. Per encetar un qüestionament radical que ens permeti transformar-nos i caminar cap a un feminisme interseccional, anticapitalista, antiracista, decolonial, transincloent, on les vides -les de tot*s- siguin al centre, no des d’una mirada individualista, sinó enfortint les xarxes comunitàries de cures i d’afectes a escala interpersonal, local i internacional. Per tot això, gràcies.

Situant-nos a Menorca, Aritges -el col·lectiu feminista, en representació del qual participam d’aquesta taula rodona- va néixer dins el context de la Plataforma Antifeixista de Menorca (PAM). Va ser el qüestionament per part d’un grup de companyes entorn de les dinàmiques masclistes i patriarcals presents dins les assemblees. Fou el punt de partida que va donar lloc a la creació d’un espai de militancia feminista, no mixt, dins la PAM.

Des de la distància que ens permet el pas del temps, podem reconèixer en aquest punt una primera iniciativa transformadora: la de repensar els nostres espais de militància en clau feminista, tot reconeixent que les persones que habitem espais activistes no estem exemptes de reproduir dinàmiques excloents i opressores. Aquest exercici de “descentrar la mirada per ampliar la visió” (Brizuela González i López Martínez, 2018) va ser el primer ancoratge d’un procés transformador enriquidor i complicat a parts iguals.

En aquest primer moment reconeixíem un augment quantitatiu en les iniciatives feministes dins el context menorquí, que, tot i anar creixent en força, es donaven moltes vegades de forma paral·lela, aïllada, mancada de cohesió i unitat. Amb la voluntat de generar sinergies que permetessin superar aquestes dificultats, es va convocar una reunió, a la qual hi van assistir un total de 16 dones. Algunes militàvem a altres assemblees i col·lectius, com ara FEM Menorca o Mendó Fem Renou, d’altres veníem de moviments feministes d’altres territoris i països i d’altres no havíem militat mai.

A partir d’aquell moment, Aritges es plantejà com un col·lectiu totalment independent de la PAM, amb l’anhel d’articular quelcom comú partint del reconeixement de la diversitat, i en definitiva -tal com es va recollir al manifest de presentació llegit 8M de 2019- “generar espais de suport mutu, espais de debat, espais de consensos, espais de dignificació, de recuperació de drets i llibertats. En definitiva, espais per a totes aquelles que entenem que viure implica prendre partit.”

Amb aquesta voluntat, un dels primers àmbits on incidim -que podem reconèixer com una segona iniciativa transformadora- és el dels mitjans de comunicació locals, en particular el Diari Menorca. Aquest diari -l’únic imprès de l’illa, amb una forta presència en la quotidianitat illenca- destaca, massa vegades, per reproduir discursos masclistes, racistes, capacitistes, lgtbifòbics dins les seves pàgines, destacant-se per fer un tractament -com a mínim- tendenciós i parcial de les notícies. La perspectiva de gènere és una qüestió totalment absent, tot i les nombroses i continuades crítiques i denúncies fetes pels moviments socials menorquins al llarg dels anys.

L’assemblea d’Aritges ha recollit la necessitat de potenciar nous codis i llenguatges dins el context menorquí que permetin i motivin un canvi de paradigma. Un nou panorama comunicatiu, on els casos de violència masclista no apareguin a l’apartat de “successos”, on no es re-victimitzi les companyes, on no es qüestionin les seves pràctiques, la seva vestimenta, el seu horari…

Per altra banda, també posam en valor la participació d’Aritges a la Revista Enderrossall, una iniciativa de la joventut de ponent que té per objectiu tractar temes socials i polítics de la realitat menorquina des de mirades analítiques i crítiques amb el sistema capitalista i patriarcal. En aquest sentit, la revista en qüestió suposa sortir de les lògiques de la premsa local, i alhora suposa la llibertat d’expressió que repetidament se’ns ha negat al Diari Menorca. En aquesta mateixa línia, hem cobert de manera autogestionada i amb el suport d’altres mitjans de l’àmbit estatal i autonòmic -com La Directa o Ara Balears- les nostres convocatòries de manifestacions i activitats culturals.

Alhora, una altra tasca del col·lectiu referent als mitjans de comunicació és ser actives en les xarxes socials, publicant informació en favor dels drets i les llibertats de les dones, denunciant violències i feminicidis, donant suport a iniciatives d’altres companyes i col·lectius. La presència a xarxes com Facebook, Instagram i Twitter permet la difusió de moltes de les activitats proposades. D’altra banda, es fa un ús intensiu d’altres eines, com Drive i Whatsapp amb la voluntat de facilitar els processos organitzatius i de funcionament de l’assemblea.

Ens sembla molt important destacar que, no només fem incidència en la presència dels feminismes en l’espai públic mitjançant manifestacions i accions directes, sinó que també posam de relleu l'ocupació de l’espai públic al nostre context més proper a través d’una iniciativa artística, com és la confecció popular d’un mural transfeminista, a través del qual es pretén mostrar la diversitat dels cossos, de les identitats i les preferències sexuals, i en definitiva, la diversitat com a quelcom d’enriquidor a les nostres societats.

La confecció d’una quartilla informativa amb els drets a vaga de les treballadores en el marc del 8M que vam repartir arreu de punts estratègics per tot el territori menorquí -on diferents comissions s’encarregaren del disseny gràfic, de continguts, de la difusió, etc.- ens pot servir com darrer exemple per il·lustrar una voluntat que travessa el funcionament d’Aritges durant la seva trajectòria: qüestionar els mitjans, els entorns i les dinàmiques comunicatives en el nostre entorn més proper d’una manera creativa, reivindicativa i posicionada, amb la intenció de transformar-los.

Amb tot, veiem tant pel que fa a la trajectòria d’Aritges, com a la de tantes altres companyes -com amb les que avui compartim taula- una ferma voluntat de comunicar i de comunicar-se, d’obrir bretxes i generar fugues en les narratives i els discursos que se’ns presenten com monolítics, normals, sòlids i únics. Volem seguir generant espais en els quals poguem qüestionar veritats suposadament absolutes. Volem co-crear altres relats possibles i possibilitar-ne d’altres. Volem visibilitzar(-nos) i donar(-nos) veu, trastocant les jerarquies patriarcals i cisheteronormatives que ens volen ubicar als marges silenciosos, plantejant un espai polifònic, on puguin convergir veus i mirades diverses.

Perquè el que no s’anomena, no existeix. Per tancar, recollim un fragment d’un dels primers textos que vam publicar com Aritges: l'atac a qualsevol dona i en qualsevol punt del món és, en realitat, un atac a totes. Entenem que la resposta ha de ser necessàriament col·lectiva. Mirem als nostres costats, veiem a milers de dones com nosaltres, ens agermanem i cridem fort que SI TOQUEN A UNA ENS TOQUEN A TOTES.