CONCLUSIONS

«El nostre feminisme és despatriarcalitzador, per tant, és descolonitzador, desheterosexualitzador, antimasclista, anticlassista i antirracista»

(Paredes, 2013, p. 120)

La reivindicació de la transformació dels pilars estructurals que són a la base de les relacions humanes, socials, polítiques i econòmiques és a l’agenda de moltes dones activistes feministes i de col·lectius i organitzacions que treballen per la justícia social.

Es fa indispensable reconèixer la situació privilegiada d'algunes (i evidentment d’alguns) respecte d'altres al llarg de la història, a escala local i també a escala global. No reconèixer els privilegis masculins, els privilegis “euro-blancs” i els privilegis socioeconòmics, entre d’altres, fan inviable una transformació social real i sostenible. En aquest sentit, cal assumir que la responsabilitat que tenim de contribuir a la transformació del sistema augmenta en la mesura en què és major el benefici que n’hem obtingut respecte d’altres persones. No és innocent la forma en com s’estableixen aquestes relacions jeràrquiques i la generació d’un imaginari col·lectiu limitador que, com a conseqüència, categoritza els éssers humans.

Liderar processos de canvi que tenen per objectiu capgirar les societats implica fer front a resistències múltiples. Qüestionar el sistema hegemònic necessàriament comporta un desafiament important que és vist com una amenaça per qui té por a perdre privilegis històrics.

Superar els discursos hegemònics és fonamental per tal de deixar d’alienar i invisibilitzar altres relats diversos existents i de reconèixer-los com discursos també vàlids i generadors de coneixement. Cal obrir i ampliar la mirada, no amb l’objectiu d’incloure d’altres punts de vista al sistema establert, sinó amb la finalitat de trencar amb les jerarquies existents i construir-ne un de nou en el qual totes i tots ens hi puguem sentir còmodes.

Les dones volem ser subjectes actius en aquest procés de canvi radical i per això hem decidit fermament prendre partit i ocupar els espais públics i de presa de decisions.

Conèixer-nos i compartir experiències i visions és una expressió de resistència que ens permetrà créixer. L’heterogeneïtat i diversitat dels moviments feminismes no és un obstacle, sinó més bé una oportunitat. Una oportunitat per revisar discursos i pràctiques, superar plantejaments etnocèntrics i universalistes de pensament, fer autocrítica, qüestionar-nos, remoure consciències, enfortir, generar sinergies, teixir aliances i enriquir les diferents iniciatives transformadores.

L’educació per a la transformació social és un dels eixos bàsics i imprescindibles per construir un món més just i equilibrat.

Perquè, com va dir na Jolly Kamuntu Ntabunge a les jornades Conversa de dones. Iniciatives transformadores (maig 2019): «Totes aquelles que hem perdut la por, que ens atrevim a parlar en veu alta, que reclamam els nostres drets i que denunciam les injustícies, haurem obert un nou camí, en el qual, alhora, hi haurem deixat petjada».