PRÒLEG Francisca Mas Busquets

Som un tot que no va enlloc

sense la primera persona del plural.

Quan conjug en singular

el verb necessita més veus

que l’aconsellin, l’abracin o

el facin envellir.

(Del poema Som la primera persona del plural de Joana Abrines)

Sort que Veïns Sense Fronteres (VSF) va tenir la idea d’organitzar unes trobades de dones la primavera de l’any 2019.

Segur que, durant molt de temps, les dones que hi participaren les situaran dins el seu record, com les darreres que feren abans del shock pandèmic i pensarem amb tot allò que ens aporta poder-se reunir sense limitacions físiques, poder contemplar i escoltar les cares amigues amb plenitud.

Precisament aquesta pandèmia ens ha deixat més clar que mai la importància d’escoltar les dones i, entre molts d’altres, per dos motius: són les dones les que han vist la seva situació empitjorada en diferents àmbits, al domèstic i de cures, al laboral, al de la violència masclista, al comunitari i al de de les xarxes de relacions personals i de suport mutu (estudi presentat fa un mes per la Direcció general d’Igualtat del Consell) i també les dones feministes estan presents en el procés de construcció d’alternatives (per exemple en el marc del procés col·lectiu “La Vida al centre”).

S’ha dit que el que aguanta el món són les converses de les dones i els somnis (comencem a somiar demana na Chimananda Ngozi Adichie) i ara aquesta pandèmia ho ha confirmat. Han estat múltiples les trobades i converses virtuals de grups de dones que ens han ajudat sobretot a alimentar l’esperança, a prendre consciència de la necessitat de construir més comunitat i reforçar l’àmbit públic.

Així, amb la perspectiva del que hem viscut aquest darrer any, encara tenen més valor les aportacions que es feren a les jornades, de les quals aquestes ponències en són una part.

Diferents dones, de Menorca, Mallorca i de la República Democràtica del Congo, posaren en comú les seves experiències i coneixements per conversar sobre la transformació social, que per les dones sempre va de la nostra experiència personal a l’acció col·lectiva.

Així trobem un petit calidoscopi de perspectives i totes tenen en comú que rebutgen l’actitud de “no s’hi pot fer res”; al contrari, trobem que són les dones les que estan construint, canviant el món, sigui amb més notorietat o en silenci.

Així trobem l’anàlisi lúcid de na Jolly Kamuntu Ntabunge sobre les dones congoleses, que tramet també l’estimació per Àfrica, aquesta terra maltractada per segles d’esclavitud, colonització i rapinya i que és un formiguer de vida, capacitat de resposta i creativitat.

La rigorosa crítica de na Nena Obrador Sastre, a la nostra mirada etnocèntrica amarada no tan sols de teoria sinó de vivència a Burundi i també a la República Democràtica del Congo. Deixa clara la responsabilitat i implicació implícites dels que vivim als països materialment rics en tantes injustícies.

La visió de na Magdalena Vidal Balaguer, una activista de l’associació de veïnats del Secar de la Real, de més de 40 anys d’existència que vol i té un paper rellevant de prevenció comunitària. Des del suport individual a ser protagonistes d’importants mobilitzacions col·lectives.

L’aportació d’un col·lectiu feminista de Menorca, Aritges, que contagia entusiasme i clarividència. Les seves iniciatives de ben segur ja han donat fruit a la comunitat menorquina perquè incideixen en la comunicació i en l’espai públic.

I finalment, les paraules precises i alhora íntimes de n’Aurora Jhardi Massanet, quan ens interpel·la amb l’aprofundiment en el concepte de “racisme”. És digna filla de na Magdalena, una de les amigues més lliures i coratjoses que he conegut.

Totes elles, de les que conec ho sé ben cert i de les altres ho imagin, dones amb una energia aclaparadora que ens han tramès estratègies de canvi en els seus respectius contextos i que ens ensenyen des de com prioritzar objectius, prendre consciència dels privilegis, a autores a llegir.

A hores d’ara, en un escenari global complex i enrevessat, és essencial posar en valor els sabers i les estratègies habitualment silenciades o més desconegudes de les dones; ja sabem quines són les aportacions de les veus poderoses, ara necessitem escoltar-ne d’altres.

Francisca Mas Busquets, febrer 2021