Transports pel futur

Hyperloop és un mitjà de transport d’alta velocitat hipotètic (és a dir, encara està en fase d’estudi), proposat per Elon Musk, inventor i fundador de l’empresa de coets espacials Space X i els cotxes Tesla.

Es parla d’aquest sistema com un “cinquè mitjà” de transport, una alternativa als vaixells, avions, automòbils i trens. En teoria, el sistema seria capaç de viatjar des de València a Madrid en menys de 20 minuts, és a dir, 360 km a més de 1.100 km/h.

Al setembre de 2012 Musk va comparar el sistema amb un Concorde terrestre (avió supersònic ja desaparegut), com un encreuament entre un Concorde i un canó de rail, encara que no necessitava rail, i tot això a una trentena part del cost del Tren d’Alta Velocitat.

Com es poden donar aquestes velocitats i a tant baix cost? Hyperloop és una capsula que circula per un tub on s’ha fet el buit, levitant magnèticament, per evitar la fricció.

Però allò genial d’aquest enginy, al nostre parer, és que per aconseguir passar d’una idea a la realitat, cada any es fa un concurs de projectes a tot el món, mitjançant el qual els diferents equips que hi treballen, la major part a les universitats, concursen per veure qui fa el prototip més ràpid.

I ací és on entrem nosaltres. Un dels equips punters en aquest tema és de la Universitat Politècnica de València. Hyperloop UPV és un equip de dissenyadors d’aquesta universitat. El seu disseny es The Atlantic II, una de les primeres càpsules autònomes.

Atlantic II és el prototip desenvolupat per a Hyperloop Pod Competition II, organitzat per SpaceX a l’agost de 2017. Va ser guardonat com un dels 10 millors equips del món, amb més de 300 universitats participant.

SpaceX va confirmar que les tecnologies Hyperloop implementades per l’equip valencià en el prototip eren excepcionals, anomenant-lo el Pod més potent de la competició.

By:

Irene Savall Luca Muñinos Joan Sabater

El tren del futur podria començar a circular en cinc anys, però ja es coneix la que és la primera peça construïda a mida real d’aquest tren, la seva primera càpsula de viatgers. El desenvolupament tecnològic, de 32 metres de llarg, cinc tones de pes i que ha necessitat 21.000 hores d’enginyeria, és obra de la multinacional d’origen gadità Carbures, especialitzada en l’enginyeria i fabricació de peces en fibra de carboni per al sector aeronàutic, l’automoció i l’obra civil.

Aquesta mateixa empresa, que acaba de canviar el seu nom per Airtificial, està també creant el prototip del tub al buit pel qual viatjarà el tren del futur

I mentres tant a Xina,…

Estan treballant amb un prototip de tren que funciona per levitació magnètica. La levitació magnètica, també coneguda pel seu acrònim anglès Maglev, és un mètode pel qual un objecte és mantingut a flotació per acció únicament d’un camp magnètic. En altres paraules la pressió magnètica es contraposa a la gravetat. Val a dir que qualsevol objecte pot levitar sempre que el camp magnètic siga prou fort.

El millor d’aquest prototip de tren mogut per levitació magnètica que han dissenyat a la Xina és sens dubte que la cabina de control sembla directament treta d’un episodi de Star Trek: la nova generació. (El disseny exterior tampoc està gens malament, eh).

Diuen que és com «un tren volador» i que circula deixant exactament 10 mil•límetres entre el tren i el sòl en tot moment. El tren definitiu constaria de 5 vagons i estaria llest per a la fabricació en la línia de producció per a l’any 2020. Durant 2021 es realitzarien totes les proves i verificació i si tot va bé, a punt per vendre bitllets i fer-se un Madrid-Barcelona (però en xinès) en poc més de 60 minuts.