5 minute read

Violència de gènere

La violència de gènere és un tipus de violència física o psicològica exercida contra una persona sobre la base del seu sexe o gènere, que té com a resultat un dany o sofriment físic, sexual, o psicològic, així com l’amenaça, la coacció o la privació arbitrària de la llibertat, que impacta de manera negativa la seva identitat i benestar social.

Aquesta violència solen patir-la les dones, tot i que hi ha homes que la pateixen (més del 90% en termes generals i en algunes tipologies, com l’agressió sexual arriben al 99% la pateixen les dones).

Advertisement

Se entén per violència de gènere qualsevol acte violent o agressiu, basats en una situació de les desigualtats en el marc de un sistema de relacions de dominació dels homes sobre les dones que tinga o puga tindre com a conseqüència un mal físic, incloses les amenaces, tants si ocorre en l’àmbit públic com en la vida familiar o personal.

La violència emocional i psicològica a una dona per part de la seva parella es considera una forma de violència de gènere. Alguns exemples en són la degradació de la dona, desvaloritzant-la contínuament o usant una vulnerabilitat per a erosionar la seva autoestima de manera continuada; la cosificació de la dona, en la que se sent tractada com un objecte; sobrecarregar-la de responsabilitats emocionals i pràctiques; privar-la de satisfer demandes bàsiques, cosa que produeix que ella es quede aïllada; provocar-li por i distorsió de la seua realitat,...

Rebem la visita de Mònica advocada i especialitzada en aquesta temàtica, i mare d’Ester i Irene, companyes de tercer. Mònica Berbegall Cotaina, és advocada de professió, des del 2001. En el 2007 entra en el torn d’ofici en violència de gènere. S’accedeix a aquest torn d’ofici mitjançant un curs d’especialització i s’adquireix experiència sobretot per l’aprenentatge que es fa dia a dia.

Ens fa una interessant explicació en la que ens relata com es desenvolupa el procés que viu una dona afectada per la violència de gènere.

Comencem per definir la “violència de gènere”. Sempre la víctima és la dona... si la violència o agressió qui la rep és l’home no es tracta de la mateixa forma jurídicament. Quan els advocats veuen a la víctima és per que aquesta ha hagut d’interposar la corresponent denúncia.

On? O bé en la guàrdia civil en aquest cas d’Oliva o en la policia Nacional de Gandia, tant un com l’altre tenen professionals especialitzats en la matèria. I tots dos duen a terme un protocol d’actuació.

By:

Maya Ortiz Carla Peretto

Pedro Bajaña Àngela Frasquet

En què consisteix el protocol d’actuació? En quins moment

ja està l’advocat? L’advocat solament està en molt pocs casos. Tret que la mateixa víctima el demane expressament, no ens criden encara que és un dret que té. Quan solen sol·licitar advocat, normalment són víctimes que ja estan al centre de la dona 24 hores. I allí els professionals els assessoren que no poden continuar en aquesta situació i han de tenir valor per presentar denúncia.

La víctima a tot moment es troba sola? És una situació molt dura per a aquesta persona i a més a tot moment es troba sola, no deixen passar als familiars, no deixen passar tampoc a un psicòleg o un treballador social. Mentre la víctima està declarant està vivint una situació molt dura, que a més li la fan repetir, perquè ho ha de manifestar clarament.

Que ocorre quan ja ha manifestat l’agressió davant de

l’agent (policia o guàrdia civil)? Novament li tornen a repetir el que ha manifestat, i valoren que tipus de risc té com a víctima: si és baix, mitjà o alt. Per valorar el risc, es basen en una sèrie de preguntes com: Si té por, si veu la seva vida en perill, si necessita protecció, si demana una ordre d’allunyament, si tenen fills en comú i són menors, si han presenciat els fets,... Amb aquest qüestionari li valoren el risc i si es troba en un risc mitjà alt, automàticament van a buscar l’agressor per dur a terme la corresponent detenció i informen a la víctima que l’agressor es troba detingut i que passarà a disposició judicial l’endemà a les 10 del matí.

I a les 10 del matí on ha d’acudir la víctima? Al jutjat número 1 de violència contra la dona, a Gandia. Quan acudeix la víctima, immediatament s’identifica i el funcionari crida al seu advocat i a l’advocat del detingut. El funcionari porta a la víctima a una habitació estreta on pot estar sola o amb un familiar. Arribem els advocats i ens fem còpia de l’atestat perquè no ens informen de res fins a eixe moment.

Ens llegim l’atestat (el que la dona ha manifestat en la guàrdia civil o policia nacional el dia anterior) i diem que anem a parlar amb el nostre client, li informem que som l’advocat d’ofici del dia d’avui i que hem llegit l’atestat i li fem una sèrie de preguntes: com està, com se sent, si les criatures estan bé, si ella treballa o no, si és la primera vegada que li ocorre, si ha denunciat anteriorment, si li ha agredit, quines lesions ha patit, si ha agredit als fills, si l’ha amenaçada de mort, si depèn econòmicament d’ell, si ell pot anar-se’n a un altre habitatge, si té por que li faça mal, si demana una ordre d’allunyament, si s’acull al dret a no declarar,...

Dissortadament, la víctima, aquesta persona que sofreix un maltractament i que teu veus que realment és maltractada, moltes vegades s’acull al dret a no declarar, per por, per vergonya, per dependència del marit… I moltes vegades som els propis advocats els que li diem “penseho bé, no va a acabar ací, hi ha hagut mes ocasions i ho ha tapat, vostè sofreix i hi ha solució per a aquest sofriment…” Però no…

Què ocorre si ens diuen que volen continuar i volen una ordre

d’allunyament? Anem els dos advocats, el de la víctima i el de l’agressor, i parlem amb el ministeri fiscal, qui diu com és la qualificació de la pena a imposar i l’advocat de l’agressor parla amb el seu client i si està conforme, fem un judici de conformitat, si no està conforme ens citen per un judici normal al cap d’un mes, aproximadament. I ací s’acaba la nostra actuació.

Saber el protocol està bé, però el que hem d’aprendre és a relacionarnos des del respecte. Quan una persona ens diu NO, vol dir NO. Això no te interpretació possible. Quan una persona ix al carrer, quan una xica íx al carrer, s’ha de sentir segura, ha de poder anar on vullga, sense por, i per això, la resta de persones, els xics, hem de ser respectuosos i amables. I si ja som parella, ens hem de respectar mútuament. Retenir, insultar, atacar, pegar, amenaçar, controlar, no deixar expressar,... tot això no és amor. És maltractament.

This article is from: