Viure a Mart

Quan va ser descobert el planeta Mart? No se sap amb certesa qui va descobrir Mart. Sabem que porta eixe nom en honor al déu Romà de la guerra, pel seu color rogenc que suggereix el color de la sang.

Hi ha vida en Mart? Encara no se n’ha trobat. No obstant això, sabem que a la Terra existeixen formes de vida amb capacitat per sobreviure en entorns molt hostils. En el passat, hi havia aigua líquida a la superfície de Mart. Amb un hàbitat d’aigua líquida i una atmosfera més grossa, és possible que alguna vegada hi haja prosperat la vida.

Com seria la vida a Mart? Hem aprés que, encara que Mart és el planeta més semblant a la Terra de tot el sistema solar, i per tant un bon lloc per a buscar vida, és diferent a la Terra en molts aspectes. Sense un camp magnètic i amb molt menys aire que la Terra, arriba molta més radiació espacial nociva a la seua superfície. Per tant, es bastant complicat organitzar-hi una colònia.

Arribarà la humanitat a xafar el planeta Mart? La primera missió tripulada a Mart porta diversos anys dins dels plans de l’agència espacial NASA. Aquesta institució ha anunciat que serà possible dins dels propers 20 anys.

Quina és la distància entre la Terra i Mart? La distancia entre aquests dos planetes es mesura durant els moments d’oposició (es a dir, quan estan un front a l’altre). Si l’oposició ocorre en l’afeli (quan estan més lluny), la distancia Terra-Mart és de 102 milions de quilòmetres, si l’oposició ocorre en el periheli la distancia és de “sols” 59 milions de quilòmetres.

Quin va ser el primer vehicle en “amartitzar”? El primer rover que va descendir a la superfície i desplaçar-se sobre Mart va ser el “Sojourner” de la missió “Pathfinder”. Va caminar sobre la superfície de Mart el 6 de juliol de 1997. El rover Sojourner (en la foto de capçalera) va ser un vehicle de 6 rodes controlat remotament per un operador des de la Terra.

Quant temps tarda el planeta Mart a donar la volta al Sol? Es mesura calculant quant de temps tarda el planeta en donar la volta al sol. Bàsicament l’any a Mart, es quasi el doble de llarg que a la Terra. L’any en el planeta marcià té una duració de 687 dies.

Quin planeta és més gran, la Terra o Mart? Mart degué ser molt més gran que la Terra, però es va quedar xicotet per l’atracció gravitatòria de Júpiter. Mart és un planeta bastant xicotet si el comparem amb la Terra. La seua massa és una desena part de la de la nostra, i la seua grandària és quasi la meitat.

By:

Àlex Jordà Ismael Fernàndez Alejandro Rocher

Eva Climent

Com seria viure a Mart? El que ahir va ser un somni, hui és una realitat cada vegada més pròxima. “Viure a Mart ja és una de les metes a conquistar per l’ésser humà”. Així ho confirmava Elon Musk, fundador de Space X i Tesla Motors, en una recent entrevista. En les paraules de Musk, i emparant-se en els avanços tecnològics dels últims temps, les persones viatjaran i viuran en Mart cap a l’any 2.025. Space X posaria en marxa una sèrie de viatges espacials l’any 2024 i, després d’uns mesos de viatge, es donaria començament a la colonització de Mart amb un pla d’assentament que duraria uns 26 mesos. Sona a pel·lícula de ciència-ficció? Sens dubte, però com seria viure en Mart?

I és que viure a Mart per sempre és el plantejament de base del Projecte Mars One, un pla que té com a objecte portar a uns pocs triats a viure per sempre al planeta roig. Un viatge per sempre que ha seduït a més de 200.000 aspirants malgrat els riscos i el dur entrenament que requereix: uns huit anys de preparació per a unes condicions de vida que de moment són solament conclusions sobre el paper i que ells hauran de comprovar, a més d’experimentar i descobrir tot el que encara es desconeix de Mart. Dels 100 aspirants que han superat la tercera ronda, només 4 viatjaran a Mart.

Un llarg viatge i una estada perquè només disposaran de menjar envasat i deshidratat i amb tots els nutrients necessaris per a aguantar i resistir els efectes de viure sense gravetat, aigua i tot el necessari per a la higiene diària. A més, es calcula que els viatgers espacials necessitaran fer unes 3 hores diàries d’exercici físic per a no perdre massa corporal durant el viatge.

Ja en Mart, els quatre viatgers viuran en menys de 50 metres quadrats, les conegudes com a “unitats de vida”, en les quals comptaran amb banys, dormitoris, zones de treball i oci, a més d’una zona en la qual cultivar per a comptar amb aliments frescos. Es tracta que cadascuna d’aquestes unitats de vida siga independent i per a això es planteja cultivar amb llum artificial, sent el sòl de Mart apte per al cultiu atés que te en la seua composició sodi, potassi, clor i magnesi. A més, Mart té estacions per la inclinació del planeta sobre el seu eix, però en estar més lluny del sol, té hiverns molt més freds i estius més càlids.

En el seu hemisferi nord es pot gaudir d’uns set mesos de primavera i un estiu de sis mesos. Un any en el planeta roig equival a quasi dos anys terrestres i un dia dura una mica més de 24 hores (24h37’). Les temperatures són molt variables, anant des dels 90° sota zero de la zones fredes als 20 graus de mitjana de les zones càlides.

El descobriment d’aigua congelada en el subsòl marcià (s’ha trobat un llac congelat a 1500 mt sota la superfície, d’uns 20km de diàmetre) és una de les bases per al manteniment de la vida humana d’aquestes unitats de vida. Així, s’utilitzarien aquestes reserves per a aconseguir tant oxigen com aigua. Una aigua que serà extreta per un robot, calfantla després perquè s’evapore, es condense i siga emmagatzemada en depòsits d’uns 1.500 litres de capacitat. Els astronautes utilitzaran 50 litres diaris, reciclant-se tota l’aigua que siga possible.

Per cert, ja estan fent-se prototips de cases fetes per impressores 3d (les podeu veure a la segona foto d’aquesta pg). Imagina que enviem un robot que vaja imprimint cases, i quan arribem a Mart, ja te tota una urbanització d’adossats preparats per habitar-los.

Què seria millor viure a la Lluna o a Mart? Creem que es millor viure a la Lluna perquè està més a prop, no té tantes conseqüències radioactives i allí ja estem acostumats a viure en espais reduïts