On estan les petxinetes?

Aquest article té el seu origen quan a finals del curs passat els xiquets i les xiquetes d’infantil fan una excursió a la platja de Piles i estant per la voreta de la mar se n’adonen que hi ha un munt de petxines. Encuriosits pel tema, no paren d’exclamar fins el punt que passa una persona per allí i ens diu que des de la Politècnica de Gandia estan fent una recerca i estan sembrant-ne.

Per una casualitat, ens arriba el contacte de Júlia Escrivà Perales, una de les persones que està al càrrec d’aquesta recerca.

Després vam saber que no estan sembrant res, tot i que si que és cert que aquesta investigadora està fent una gran recerca sobre el tema, i sobretot, com és que quasi van arribar a desaparèixer de les nostres costes. Contactem amb ella i concertem una entrevista al seu laboratori de la Universitat, a la platja de Gandia.

Hola Júlia. Quina és la espècie més comuna de

petxines? A Espanya hi han molts tipus de petxines però la més coneguda gastronòmicament és la tellina (Donax trunculus), és la que solen traure als restaurants.

En quin mes solen trobar-se? Durant tot l’any, però se solen pescar més durant a l’estiu, encara que cada vegada hi han menys. Les barques i els pescadors les agafen entre 0’5 i 2’5 mt de profunditat, que és on més abundància hi ha.

A què et dediques ara en el laboratori? Estic fent el meu darrer any de tesi doctoral i m’estic dedicant a estudiar les comunitats d’éssers vius que habiten les zones on trobem les tellines, centrant-me en l’estat de la pesqueria. No se si sabeu que des de juny de 2015 la pesqueria de tellines està tancada, i estic estudiant també, amb les dades històriques que aporten les barques, la evolució de la pesqueria, com a poc a poc han anat descendint en número, i també estudie les poblacions de les tellines. Es a dir, el meu camp d’estudi son la població de tellines i tota la fauna bentònica que viu en la seua zona.

I si ací no se’n pesquen de tellines, totes les que ens mengem als restaurants, d’on venen? Hi ha a Itàlia, a França, a Catalunya, a Galícia,... hi ha molts llocs on se’n pesquen. A l’únic lloc que s’ha tancat la seua captura és ací. Ha sigut una mesura necessària, per què en 10 anys, la seua captura va baixar de 100.000 kg a 1500 kg. Això és un descens alarmant.

By: Jaume Martínez

Júlia Castillo Pau Collado Júlia Escrivà

Com poden arribar a ser de grans les teññines? I quant de

temps poden arribar a viure? Les tellines no són igual de grans en les diferents parts del món, ací al mediterrani poden arribar a mesurar fins 4,5 cm. Poden arribar a viure entre dos i tres anys en la nostra zona.

Per què hi ha closques amb un forat? Jo no ho havia vist mai, i un dia teniem al laboratori un poal amb tellines i caragols i quan arribe veig alguna cosa estranya. Vam estar observantlos i vaig veure com li feia un forat i anava succionant-li tota la molla.

Com sembreu les tellines? No n’hem sembrat. La nostra idea és que en vistes al descens de les seues captures, fer un espai per poder-les reproduir, i en un futur poder-les sembrar per que cresquen de forma natural. Ja hi ha llocs a Galícia on tenen centres de reproducció i van engrossant-les i quan tenen al voltant de 7 o 8 mm les sembren.

Fins quina profunditat poden arribar a trobar-se les tellines? Poden arribar fins uns 4 o 5 metres de profunditat, però ací són més abundants fins els 2 metres, aproximadament.

Per què se soterren a l’arena? El motiu és ben senzill. Viuen a una zona molt somera, amb molt poca profunditat d’aigua, i l’acció de les ones és constant, sempre està movent-se. Necessiten soterrar-se per defensa dels depredadors i per no ser arrossegades per les ones. I com a més, es poden alimentar perfectament, sempre viuen soterrades als sediments. Quan volen menjar, trauen dos sifons de la closca, i comencen a succionar el menjar. Son com si foren dos banyetes que li ixen. Una és per succionar, per on agafen el menjar, i l’altra és per excretar, per on tiren les restes.

Com es sap si la tellina és femella o mascle? No es diferencien a simple vista, no presenten dimorfismes sexual. Solament, quan estan madures sexualment, obris la tellina i si les gònades son de color morat és femella i si son taronja és mascle.

Com es reprodueixen? Es reprodueixen externament. La femella excreta els oòcits i el mascle l’esperma i a l’aigua, l’esperma fecunda els ous.

Com es comuniquen entre elles? No se ni si es comuniquen entre elles. El que si sabem es que solen estar juntes, formant com agregats, per protegir-se.

Con es mouen? Es desplacen bastant. Ixen del lloc on estan soterrades, i trauen el seu peu, i es poden anar desplaçant. De vegades usen també l’impuls de l’aigua. Ho fan per que ha canviat la granulometria del lloc on estan, per buscar menjar, per que no els apanya el lloc,... per qualsevol cosa.

De què s’alimenten? S’alimenten principalment de fitoplàncton, que són algues microscòpiques.

Cada tellina quantes cries pot arribar a fer? Les femelles expulsen un munt d’oòcits i si son fecundats, poden arribar a fer milers de cries.

Quins son els seus depredadors? Els depredadors de les tellines, a banda dels humans, que ens encanten de vermudet, son els caragols que hem dit abans, els polps,... També hi ha moltes espècies exòtiques que estan envaint els nostres entorns, com el cranc blau, que no solament mengen tellines (trenquen la seua closca com si fora mantega) sinó que arrasen amb tot el que troben pel seu camí.

Son d’una espècie o més? Les tellines que ens solen servir als bars son bàsicament la Donax trunculus encara que de vegades també solen posat Donax semistriatus.

Quantes classes de mol·luscos bivalves hi ha? Poden hi haure milers d’espècies conegudes, i a més les que no coneixem, doncs el mar és el gran desconegut.

Per què son comestibles les tellines? Això és una qüestió cultural. Hi ha llocs que es mengen unes coses i llocs que se’n mengen unes altres. Segons on vius, la cultura a adoptat uns aliments o uns altres: caragols, cucs, insectes, saltamartins, talps,... en algun lloc és una exquisidesa, i en altres és fastigós.

I ara, unes preguntes personals. Per què t’has dedicat a aquest ofici? Des de menuda m’ha agradat. Em vaig criar veient vídeos de Jacques Cousteau. Cada vegada que veia els documentals m’agafaven ganes de posar-me un escafandre i tirar-me a bussejar. Sempre m’ha atret la mar.

Quant de temps portes en la recerca sobre les tellines? Duc uns 6 anys

Aquest ofici t’ha canviat la vida? Si. Es una feina que m’agrada i de la que he aprés molt. Cada dia aprenc coses noves i disfrute amb ella

Després de l’entrevista, ens mostra el seu laboratori, i el què fan, per exemple, per estudiar les tellines. Quan les capturen, les pesen i mesuren i els posen un número. Les deixen a un lloc determinat. Si les tornen a capturar, poden saber fins on s’han desplaçat, quant han crescut,... Un treball molt minuciós.