Imprimint el món en 3D

Daniel Collado Serrano és el propietari de l’empresa Multi 3D Print. Vam anar a fer-li una visita, en la que ens ha contat vàries curiositats sobre les impressores i escàners 3D, amb les quals treballa. Aquestes eines, han millorat notablement la vida de les persones, és per això que forma part del tema que ens ocupa, la robòtica. Ara us contarem amb el recull de les seues respostes, a l’entrevista que li vam fer en la que vam aprendre molt sobre el món de les impressores 3D.

L’empresa del nostre entrevistat es dedica a imprimir i escanejar, i en alguns casos a dissenyar escultures amb plàstic fos. La impressió 3D en plàstic, que en essència és com una màniga pastissera, s’utilitza bàsicament per a fer prototips impresos amb material biodegradable provinent de la dacsa, i a partir d’ell es pot traure un motlle per fabricar el producte desitjat amb injecció en plàstic, que és la solució més barata. La impressió en 3D ens permet estalviar molts costos abans de fer el motlle, que és la peça més cara del procés de fabricació industrial, i per tant, és la tecnologia ideal.

Precisament, les impresores 3D sorgeixen amb la necessitat de crear prototips d’una manera més ràpida i econòmica del que es feia fins llavors, a partir d’arxius de disseny assistit per computador (CAD). Un dels principals avantatges que té la impressió 3D respecte a altres mètodes de fabricació, és que elimina moltes de les restriccions de disseny que aquestes altres tenen; com per exemple la possibilitat de desemmotllament en les peces fabricades per injecció de polímers.

Per exemple, imagina que vols fabricar un casc de bicicleta. Primer es dissenya dibuixant-lo en un ordinador. S’envien les instruccions a la impressora 3D i es fa una primera impressió, una primera prova. El prototip es modifica tantes vegades com cal fins que s’arriba a allò que es volia fer. Es van fent proves i es valida allò que es va a fabricar. Quan ja està el prototip acabat, tal i com el volem, es fa el motlle i amb ell s’utilitza la tecnologia d’injecció per començar la fabricació en sèrie.

Quan es realitza un prototip, normalment s’imprimeix en una trama. Són com cèl·lules buides. Són com panells d’abella per a que siga lleuger i barat. És una carcassa que serveix per a la forma i validació del disseny.

A banda dels prototips, també solen fer-se peces de màquines, recanvis de cotxes que ja no es fabriquen,...

By:

Paula Sabater Ainoha Voces

Saül Dorado Llorenç Gregori

Daniel ens fa la predicció que en un futur, els magatzems amb repostos desapareixeran perquè es faran les peces directament amb la impressora 3D, com ara retrovisors, peces de drons, ... aquesta tecnologia també té molt de sentit en els centres de mecanitzat...

En tot aquest procés s’utilitza la tecnologia additiva: des de zero va afegint-se matèria. És més sostenible ja que s’utilitza el material que va a necessitar-se quasi exacte sense excedents.

Es fa una estructura provisional en la que es veuen ratlles que són cadascuna de les capes de fabricació. Els colors no tenen importància en aquest procés ja que segons el color del plàstic que introduïm, ix el producte. La matèria prima que s’utilitza és biodegradable, no és química. La dacsa és una matèria prima de les que s’utilitzen habitualment, material totalment orgànica.

L’escanejat en 3D és una tecnologia lligada a la impressió 3D. La càmera de l’escàner et fa una imatge que genera un model 3D. Sempre de baix cap a dalt. Es poden fer correccions de peces trencades i treure-les correctament, sempre tenint en compte que mai es fa una peça a la primera, sempre es millora. A la primera es fan prototips. Per exemple, imagina que se’t trenca el retrovisor del teu cotxe, i es un model que ja no es fa ni existeixen les peces de recanvi. Doncs vas a Multi 3D Print, portes el teu retrovisor trencat, l’escanegen i te’n imprimeixen un altre igual. Sembla quasi màgia.

Mentre Daniel ens està explicant tot això, a la seua impressora s’estava imprimint el quadre d’una bicicleta. Quan una peça és gran (com eixa), la màquina pot estar 5 dies imprimint sense parar. Un cop estiga acabada (segurament es faran 4 o 5 proves abans de la definitiva), el prototip aprofitarà per fer bicicletes de fibra de carboni.

Arribarà el dia en que tothom tinguem a casa una impressora i escàner 3D d’ús domèstic, i podrem imprimir, per exemple, el nostre menjar. Per cert, sabíeu que hi ha impressores que t’imprimeixen el que tu vols a la nata del caputxino?

Hi ha diversos aspectes en els quals la impressió 3D podrà beneficiar el planeta i al benestar dels éssers humans.

Canvi de mentalitat. El fet d’apropar al ciutadà la producció d’un objecte eleva el seu nivell de consciència en relació als recursos que utilitzem i l’ús que donem als objectes.

Reducció dràstica de deixalles industrials. La indústria actual produeix una enorme quantitat de deixalles que amb prou feines es reutilitza. El retorn al model de producció local que implicaria la generalització de la impressió 3D suposa que el cicle de les matèries primeres resta dins les ciutats, que deixaran de ser únicament centres de generació d’escombraries.

Menys emissions per transport de mercaderies. La petjada ecològica dels productes disminuirà radicalment si els béns que adquirim són arxius digitals per imprimir, en lloc d’objectes físics que han d’arribar a nosaltres des d’altres països en vaixell, avió o camions.

Habitatges assequibles. La startup espanyola Be More 3D presentar el passat any la primera casa construïda al nostre país amb una tecnologia de fabricació additiva. Aquest model pilot va ser edificat amb ajuda de la Facultat de Belles Arts de la Universitat Politènica de València mitjançant una impressora de formigó de 7 metres d’acho i 5 d’alt. Una casa de 70 metres quadrats i tres habitacions, erigida en menys de dos mesos i amb un preu potencial de 50.000 euros. Una solució interessant per proporcionar habitatges dignes.

Més reciclatge i cultura de la reutilització. El desenvolupament d’aquest tipus d’impressores permetrà reutilitzar el material de prototips fallits.

Les possibilitats de la impressió 3D en la cura del planeta amb prou feines han començat a conèixer-se. Algunes de les aplicacions en què ja s’està treballant és l’estudi i protecció de la fauna; la creació d’esculls que ajudin al desenvolupament de corals, esponges i altres organismes o impressores que reciclen ampolles de plàstic.