5 minute read
Estudiar al Congo
from Què passa? 2019
L’Any 1948 es va signar a les Nacions Unides la Declaració Universal dels Drets Humans, fet sense precedents en la història de la humanitat. Aquest curs ha fet 70 anys.
L’any 2008 es va constituir una ONG amb la intenció d’ajudar a que es feren complir els drets humans, especialment l’article 26: Tota persona té dret a l’educació. Llavors va nàixer MESTRES QUE FAN ESCOLA de la mà de persones vinculades al Moviment de Renovació Pedagògica Escola d’Estiu MarinaSafor, que té la seu a Oliva.
Advertisement
L’Escola Sant Agustí de KINKALA
Amb una població de 10.000 habitants, Kinkala (regió del Pool) és una localitat que es troba a 70 quilòmetres de Brazzaville, la capital del Congo. Aquesta ciutat ha estat víctima de reiterades guerres viscudes pel Congo, encebant-se especialment en eixa regió. Els conflictes armats que ha patit aquell país han destruït tot el patrimoni material, econòmic, social i cultural.
La destrucció de les escoles i centres educatius ha accentuat encara més la disminució dels efectius escolars i de la qualitat de l’ensenyament. Moltes petites poblacions estan totalment destruïdes, produint-se recentment el fenomen dels refugiats, tant de fronteres exteriors, com de la pròpia regió que perden les seues llars i pobles, i van a viure a llocs que semblen segurs, com els voltants de les esglésies.
Afortunadament, gràcies a les múltiples ajudes de la comunitat internacional i nacional, estan treballant per un renaixement d’aquestes estructures per a resoldre els problemes d’aigua, de sanitat i d’educació.
Gràcies a diverses ajudes, l’escola Sant Agustí de Kinkala és una de les infraestructures que han estat reconstruïdes i va començar les seues activitats el 15 d’octubre de 2008.
La col·laboració entre la ONG Mestres que fan escola i l’Escola Sant Agustí.
Vam conèixer a Bienvenú Manamika, un sacerdot amb un lligam fort amb València, que és qui es va encarregar de la reconstrucció d’aquesta (i d’altres) escoles i infraestructures. Ell ens explica que, com que les famílies no poden pagar l’escola i l’estat també la té abandonada, els mestres van alguns dies, però que quan no hi ha res per menjar a casa, s’han de buscar la vida i no van a escola. No hi ha seguida, no hi ha material,...
Decidim que els diners que la nostra ONG recaudara, anirien íntegres per pagar el sou dels mestres d’aquella escola. I així ho acordàrem amb ell.
By: Jaume Martínez
Júlia Castillo Pau Collado Júlia Escrivà
El nostre equip junt a Jean Baptiste, davant el mural que es va fer a l’Escola d’Estiu Marina Safor per commemorar els 60 anys de la declaració dels drets humans i que tenim a l’escola
Jean Baptiste quan va vindre a la nostra classe
Jean Baptiste i part de l’alumnat de l’escola Sant Agustí de Kinkala.
Val a dir que “Mestres de fan escola” no té cap infraestructura administrativa, i no té cap altra despesa que el manteniment de la web (www.mestresquefanescola.org) i les que genera el passar els rebuts pel banc. Tota la feina la fan voluntariament persones vinculades al Moviment de Renovació Pedagògica.
La ONG recapta fons, sobretot de les persones associades, que paguen una quantitat simbòlica al mes, i de varies escoles que realitzen “berenars solidaris” destinats a aquesta ONG, entre les que destaquem el CEIP Pou de la Muntanya de Dénia, el CEIP Valldigna de Simat i el CEIP Verge dels Desemparats d’Oliva. També la Banda de Musica de Piles (AAM Santa Barbara) va realitzar la interpretació de la zarzuela “La alegria de la huerta” destinant els ingressos a la ONG.
Fa 6 anys Bienvenú va ser ascendit a Bisbe, i des de llavors Jean Baptiste Kintombo és qui se n’encarrega de les relacions entre la ONG i l’escola Sant Agustí.
Resultats de la col·laboració
Un dels resultats de la col·laboració entre la ONG i aquella escola, és el fet que, al pagar el sou als mestres (una petita aportació allà esdevé una gran quantitat de diners), aquests tenen estabilitat econòmica, pel que van regularment a classes i l’alumnat, té una seguida: tots els dies tenen el mestre a l’escola.
Aquest fet ha resultat en que, en els exàmens estatals que passa tot l’alumnat als 12 anys (una mena de revalida que hi fan), els darrers 5 anys han estat superats pel 100% de l’alumnat de Sant Agustí, convertint-se en l’escola que millors resultats trau de tot el Congo. El curs passat la millor nota individual de tot l’estat, un 17 sobre 20, l’ha treta una alumna d’aquesta escola. Mai cap alumne havia tret una nota tant alta.
Això ha fet que aquell centre siga un referent. Fins i tot, el curs passat van organitzar unes jornades on explicaven a altres escoles la seua forma de treballar.
A principi de curs va estar Jean Baptiste per la nostra comarca, i va visitar l’alumnat de Simat i el d’Oliva i la banda de Piles. Van ser unes jornades d’agraïment molt emotives.
Projectes de futur.
Degut a la configuració d’aquell país, i sobretot a la mancança d’infraestructures escolar, hi ha alumnat que ha de recórrer molts kilòmetres al dia per poder anar a escola. Ara mateix estan plantejant-se la construcció d’un nou aulari per fer el que ací equivaldria a la ESO i el Batxillerat, amb internat. Han aconseguit diners d’una ONG Alemana, i la nostra ONG junt a l’escola d’Arquitectura de València, estem treballant en la redacció d’un projecte que faça possible la seua construcció.
Una de les mestres de Sant Agustí i les alumnes que van traure les millors notes a la revalida
