Alimentació saludable?

Menjar (sa) és una cosa difícil. Durant milions d’anys, els éssers humans vam menjar en comunitat. Aprenent per assaig i error com aprofitar millor els recursos que ens donava la terra. En aquelles cultures comunitàries estava tot el que sabíem sobre menjar per estar forts i sans.

Al segle XIX els processos d’industrialització es van desbocar i centenars de milers de persones van abandonar les seves cases per fabricar-se un futur. Van portar moltes coses amb si, però moltes altres coses es van quedar a casa.

Entre l’insalubre urbanisme de les colònies industrials, les inacabables hores de feina i l’absència de les xarxes socials tradicionals, els homes i les dones vam haver d’aprendre a cuinar de nou. No va ser fàcil.

En 1894, el Departament d’Agricultura d’Estats Units, veient el desastre que tenia entre mans, va publicar la primera dieta oficial del país. En aquella època no se sabia pràcticament res sobre nutrició, però la desnutrició i els problemes de salut derivats de l’alimentació s’estaven convertint en endèmics.

Molt poc després, l’interès pel menjar que es consumia va començar a créixer i les primeres dècades del segle XX van veure com naixien les primeres agències dedicades al control alimentari a tot el món.

La geometria de l’alimentació

En 1940, les restriccions de la guerra van fer que alguns països començaren a crear “cercles alimentaris”. Eren esquemes senzills que permetien explicar a la població quins grups d’aliments eren fonamentals per tenir una alimentació sana i equilibrada. El que més èxit va tenir va ser el model dels “quatre bàsics” que proposava una dieta basada fonamentalment en (1) fruites i verdures, (2) productes làctics, (3) carns i proteïnes i (4) cereals.

En els anys 70, Anna Britt Agnsäter, de la Unió Cooperativa Sueca, es va adonar que aquest sistema dels 4 bàsics tenien un gran problema: no deien quant calia consumir de cada producte (o grup d’ells). I naixia la ‘piràmide alimentària’.

Una forma ràpida, eficaç i senzilla de transmetre el bàsic que calia saber sobre alimentació. I, gairebé immediatament, el seu èxit va ser brutal. Era un esquema senzill capaç d’intervenir en la dieta de les persones, tant que es va convertir en el camp de batalla entre investigadors, governs i productors. Per a la indústria

By:

Adrià Martínez Manel Cànoves

Andrea Pous Tania Martí

Un terreny de batalla

El millor exemple és la primera piràmide que va elaborar, oficialment, el Govern nord-americà en 1992. A diferència de la piràmide sueca, tenia un apartat específic per als làctics. La intenció d’aquesta secció era transmetre que, d’una forma o una altra, els làctics eren necessaris per a una bona alimentació.

L’efecte dels lactis, després de la infància, és qüestionable. Moltes cultures són, encara avuÍ, majoritàriament intolerants a la lactosa i el seu consum de làctics és gairebé inexistent, sense que això signifique que les seves dietes són insalubres. Com això hi ha moltíssims exemples: sucres, carbohidrats, grasses... La piràmide està plena de mentides i mitges veritats.

Hi ha dos grans motius per entendre com s’ha anat elaborant la piràmide alimentària:

el primer és la pressió dels lobbies de la indústria alimentària que entenen que això és un tema central de la seva agenda d’assumptes públics. I saben, millor que ningú, que els guanys que van a tindre es decideixen en aquestes piràmides.

el segon és l’abús dels estudis epidemiològics (molts finançats per la indústria) en l’elaboració d’aquests treballs.

En els últims anys, la piràmide ha estat objecte de debat i s’ha reformat en nombroses ocasions. No obstant això, hi ha una gran lliçó que aprendre d’ella: en alimentació, res és neutral. Ni molt menys, la joiosa piràmide.

El plat de menjar saludable

El Plat per Menjar Saludable, creat per experts en nutrició de l’Escola de Salut Pública d’Harvard és una guia per crear menjars saludables i equilibrades. Es basa en aquests principis:

Faça que la majoria dels seus menjars siguen

vegetals i fruites: 50% del seu plat. Intente incorporar color i varietat, i recorde que les creïlles no figuren com un vegetal en El Plat per Menjar Saludable pel seu efecte negatiu en el sucre a la sang.

Trie cereals integrals: 25% del seu plat. Grans integrals i complets, com el blat integral, ordi, quinoa, civada, arròs integral, i els menjars preparats amb aquests ingredients com la pasta de blat integral; tenen un efecte més moderat en la sucre a la sang i la insulina que el pa blanc, arròs blanc, i altres grans refinats.

i evite carns processades (bacó, embotits,…).

El valor de la proteïna: 25% del seu plat.

Peix, pollastre, llegums i nous són fonts de proteïnes saludables i versàtils doncs poden ser barrejades en amanides, i combinen bé amb vegetals en un plat. Limite les carns roges,

Olis de plantes saludables: en moderació. Trie olis vegetals saludables com el d’oliva i evite els olis parcialment hidrogenats, els quals contenen les grasses trans no saludables (margarines). Recorde que “baix en greix” no significa “saludable”.

Prenga aigua, cafè, o te: Ometa les begudes ensucrades, limite la llet i productes làctics i el suc (industrial).

Mantenir-se actiu: La figura roja corrent sobre les estovalles del Plat per Menjar Saludable és un recordatori que mantenir-se actiu també és important en el control de pes .