ALIMENTACIÓ SALUDABLE ?
Menjar (sa) és una cosa difícil. Durant milions d’anys, els éssers humans vam menjar en comunitat. Aprenent per assaig i error com aprofitar millor els recursos que ens donava la terra. En aquelles cultures comunitàries estava tot el que sabíem sobre menjar per estar forts i sans. Al segle XIX els processos d’industrialització es van desbocar i centenars de milers de persones van abandonar les seves cases per fabricar-se un futur. Van portar moltes coses amb si, però moltes altres coses es van quedar a casa.
By:
Adrià Martínez Manel Cànoves Andrea Pous Tania Martí
Entre l’insalubre urbanisme de les colònies industrials, les inacabables hores de feina i l’absència de les xarxes socials tradicionals, els homes i les dones vam haver d’aprendre a cuinar de nou. No va ser fàcil. En 1894, el Departament d’Agricultura d’Estats Units, veient el desastre que tenia entre mans, va publicar la primera dieta oficial del país. En aquella època no se sabia pràcticament res sobre nutrició, però la desnutrició i els problemes de salut derivats de l’alimentació s’estaven convertint en endèmics. Molt poc després, l’interès pel menjar que es consumia va començar a créixer i les primeres dècades del segle XX van veure com naixien les primeres agències dedicades al control alimentari a tot el món. La geometria de l’alimentació En 1940, les restriccions de la guerra van fer que alguns països començaren a crear “cercles alimentaris”. Eren esquemes senzills que permetien explicar a la població quins grups d’aliments eren fonamentals per tenir una alimentació sana i equilibrada. El que més èxit va tenir va ser el model dels “quatre bàsics” que proposava una dieta basada fonamentalment en (1) fruites i verdures, (2) productes làctics, (3) carns i proteïnes i (4) cereals. En els anys 70, Anna Britt Agnsäter, de la Unió Cooperativa Sueca, es va adonar que aquest sistema dels 4 bàsics tenien un gran problema: no deien quant calia consumir de cada producte (o grup d’ells). I naixia la ‘piràmide alimentària’. Una forma ràpida, eficaç i senzilla de transmetre el bàsic que calia saber sobre alimentació. I, gairebé immediatament, el seu èxit va ser brutal. Era un esquema senzill capaç d’intervenir en la dieta de les persones, tant que es va convertir en el camp de batalla entre investigadors, governs i productors. Per a la indústria
3
QUÈ PASSA? XIV
