Què passa? 2019

QUÈ PASSA? REVISTA INFORMATIVA DEL CEIP VERGE DELS DESEMPARATS. OLIVA. LA SAFOR. TERCERA ÈPOCA. NÚMERO 14. CURS 2018-19

tot és possible, res és impossible!

1

QUÈ PASSA? XIV

ÍNDEX

Editorial

2. Crèdits, Editorial 3. Alimentació saludable?

5. El vestit espacial 7. Plàstic zero !

9. Les pors infantils 11. Transports pel futur 13. Els robots ens ajuden 15. Viure a Mart 17. 6962 Aconcagua 19. Abraham Gómez 21. Violència de gènere 23. On estan les petxinetes?

25. Imprimint el món en 3D 27. Estudiar al Congo 29. Pōwehi, el forat negre 31. Què ha passat?

39. Redactores i redactors 41. Gràcies

Tot és possible, res és impossible.

LLICÈNCIA CREATIVE COMMONS autoria - no derivats - no comercial

Eixe és el lema que han triat enguany les xicones i els xicons de 6é per retolar la seua revista. Tasca en la que durant un any han estat treballant en equip, i el resultat de la qual és el que ara teniu a les mans. És fàcil comprendre que haja sorgit eixe lema. Han vist aparèixer un drac del no res.

De colp a repent tenen un munt de noves possibilitats al pati. Un bon dia arriben a l’escola i hi ha una persona invisible llegint a la biblioteca de l’entrada. De colp a repent hi ha una moguda esportiva a tota Oliva impressionant. Estan creant un musical, veient-lo com naix i com va fent-se gran.

Un dia hi ha asfalt i l’altre arbres que van creixent per donar-nos ombra. I l’altre dia estem lluitant per què desapareguen els plàstics del planeta, o per què s’acabe la violència de gènere.

A la nostra escola passen tantes coses, que arribem a pensar que tot és possible i que res és impossible.

Però, per què passa això?

Aquesta llicència permet copiar, distribuir, exhibir i interpretar aquest text, sempre i quan s’acomplisquen les següents condicions: •Autoria-atribució: s’haurà de respectar l’autoria del text. Sempre s’haurà de fer constar el nom de l’autor.

•No comercial: no es pot usar aquest treball amb finalitats comercials •No derivats: no es pot alterar, transformar, modificar o reconstruir aquest text.

Els termes d’aquesta llicència hauran de constar d’una manera clara per a qualsevol us o distribució del text. Aquestes condicions solament es podran alterar amb el permís escrit dels autors, en aquest cas, el Col·legi Públic Verge dels Desemparats d’Oliva.

© d’aquesta edició: CEIP Verge dels Desemparats. © dels textos: Els autors que figuren a l’encapçalament de cada article, tots ells i elles alumnat de 6é, coordinats per la seua tutora: Clara Boronat © del disseny, la maquetació i la coordinació dels continguts: Maite Sempere i Vicent Gràcia, dins l’àrea d’informàtica de 6é.

QUÈ PASSA? XIV

2

Per què ens centrem en cooperar entre nosaltres, en treballar en equip, en anar junts com una gran família: mares i pares, alumnat, professorat. Sols si anem junts podem anar ben lluny, com a la famosa pel·lícula, “fins l’infinit i més enllà”.

Sovint, a la societat en la que vivim, es dona importància a la competitivitat. Al nou paradigma que s’està imposant per tot arreu està demostrant-se que sols amb la cooperació podem créixer. La fàbriques estan canviant el seu model taylorista de producció, per altres on el treball en equip és la clau. La biologia ha corroborat que les espècies que col·laboren entre elles són les que tenen més èxit. En la medecina s’està apostant per un model holístic de persona en el que tots els sistemes estan integrats,... i podríem anar afegint exemples, però no cal. És palès que sols amb el treball en equip i la col·laboració podem créixer. Per tant, quan estem junts, tot és possible, res és impossible.

ALIMENTACIÓ SALUDABLE ?

Menjar (sa) és una cosa difícil. Durant milions d’anys, els éssers humans vam menjar en comunitat.

Aprenent per assaig i error com aprofitar millor els recursos que ens donava la terra. En aquelles cultures comunitàries estava tot el que sabíem sobre menjar per estar forts i sans.

Al segle XIX els processos d’industrialització es van desbocar i centenars de milers de persones van abandonar les seves cases per fabricar-se un futur. Van portar moltes coses amb si, però moltes altres coses es van quedar a casa.

By:

Adrià Martínez Manel Cànoves Andrea Pous Tania Martí

Entre l’insalubre urbanisme de les colònies industrials, les inacabables hores de feina i l’absència de les xarxes socials tradicionals, els homes i les dones vam haver d’aprendre a cuinar de nou. No va ser fàcil.

En 1894, el Departament d’Agricultura d’Estats Units, veient el desastre que tenia entre mans, va publicar la primera dieta oficial del país. En aquella època no se sabia pràcticament res sobre nutrició, però la desnutrició i els problemes de salut derivats de l’alimentació s’estaven convertint en endèmics.

Molt poc després, l’interès pel menjar que es consumia va començar a créixer i les primeres dècades del segle XX van veure com naixien les primeres agències dedicades al control alimentari a tot el món.

La geometria de l’alimentació En 1940, les restriccions de la guerra van fer que alguns països començaren a crear “cercles alimentaris”. Eren esquemes senzills que permetien explicar a la població quins grups d’aliments eren fonamentals per tenir una alimentació sana i equilibrada. El que més èxit va tenir va ser el model dels “quatre bàsics” que proposava una dieta basada fonamentalment en (1) fruites i verdures, (2) productes làctics, (3) carns i proteïnes i (4) cereals.

En els anys 70, Anna Britt Agnsäter, de la Unió Cooperativa Sueca, es va adonar que aquest sistema dels 4 bàsics tenien un gran problema: no deien quant calia consumir de cada producte (o grup d’ells). I naixia la ‘piràmide alimentària’.

Una forma ràpida, eficaç i senzilla de transmetre el bàsic que calia saber sobre alimentació. I, gairebé immediatament, el seu èxit va ser brutal. Era un esquema senzill capaç d’intervenir en la dieta de les persones, tant que es va convertir en el camp de batalla entre investigadors, governs i productors. Per a la indústria

3

QUÈ PASSA? XIV

alimentària, la piràmide no solament era un assumpte de salut pública, sinó que constituïa una ajuda (o un perjudici) sobre el que produien.

Un terreny de batalla El millor exemple és la primera piràmide que va elaborar, oficialment, el Govern nord-americà en 1992.

A diferència de la piràmide sueca, tenia un apartat específic per als làctics. La intenció d’aquesta secció era transmetre que, d’una forma o una altra, els làctics eren necessaris per a una bona alimentació.

L’efecte dels lactis, després de la infància, és qüestionable. Moltes cultures són, encara avuÍ, majoritàriament intolerants a la lactosa i el seu consum de làctics és gairebé inexistent, sense que això signifique que les seves dietes són insalubres. Com això hi ha moltíssims exemples: sucres, carbohidrats, grasses... La piràmide està plena de mentides i mitges veritats.

Hi ha dos grans motius per entendre com s’ha anat elaborant la piràmide alimentària: • el primer és la pressió dels lobbies de la indústria alimentària que entenen que això és un tema central de la seva agenda d’assumptes públics. I saben, millor que ningú, que els guanys que van a tindre es decideixen en aquestes piràmides.

• el segon és l’abús dels estudis epidemiològics (molts finançats per la indústria) en l’elaboració d’aquests treballs.

En els últims anys, la piràmide ha estat objecte de debat i s’ha reformat en nombroses ocasions. No obstant això, hi ha una gran lliçó que aprendre d’ella: en alimentació, res és neutral. Ni molt menys, la joiosa piràmide.

El plat de menjar saludable El Plat per Menjar Saludable, creat per experts en nutrició de l’Escola de Salut Pública d’Harvard és una guia per crear menjars saludables i equilibrades. Es basa en aquests principis: Faça que la majoria dels seus menjars siguen vegetals i fruites: 50% del seu plat. Intente incorporar color i varietat, i recorde que les creïlles no figuren com un vegetal en El Plat per Menjar Saludable pel seu efecte negatiu en el sucre a la sang.

Trie cereals integrals: 25% del seu plat. Grans integrals i complets, com el blat integral, ordi, quinoa, civada, arròs integral, i els menjars preparats amb aquests ingredients com la pasta de blat integral; tenen un efecte més moderat en la sucre a la sang i la insulina que el pa blanc, arròs blanc, i altres grans refinats.

i evite carns processades (bacó, embotits,…).

El valor de la proteïna: 25% del seu plat.

Peix, pollastre, llegums i nous són fonts de proteïnes saludables i versàtils doncs poden ser barrejades en amanides, i combinen bé amb vegetals en un plat. Limite les carns roges,

Olis de plantes saludables: en moderació. Trie olis vegetals saludables com el d’oliva i evite els olis parcialment hidrogenats, els quals contenen les grasses trans no saludables (margarines). Recorde que “baix en greix” no significa “saludable”.

Prenga aigua, cafè, o te: Ometa les begudes ensucrades, limite la llet i productes làctics i el suc (industrial).

Mantenir-se actiu: La figura roja corrent sobre les estovalles del Plat per Menjar Saludable és un recordatori que mantenir-se actiu també és important en el control de pes.

QUÈ PASSA? XIV

“Drets d’autor © 2011 Harvard University. Per més informació sobre el Plat Saludable, sisplau visiteu The Nutrition Source, Departament de Nutrició, Harvard T.H. Chan School of Public Health, http://www.thenutritionsource.org i Harvard Health Publications, harvard.edu.”

4

El vestit espacial

El vestit espacial és una escafandre pressuritzat que pot incloure dispositius de control tèrmic i altres suports vitals, per a fer diferents tasques en l’espai. Els vestits espacials es poden classificar, segons la seua activitat, en intravehiculars (IVA) o extravehiculars (EVA).

Els EVA protegeix als éssers humans de la calor, el fred, la radiació i la nul·la pressió atmosfèrica de l’espai fora de la nau o estació espacial. Els IVA son més lleugers i còmodes i s’utilitzen com a mesura de seguretat, durant la reentrada a la Terra, però també existeixen vestits per a tots dos entorns, coneguts com IEVA (intra/extravehicular activity).

By:

Àlex Jordà Ismael Fernàndez Alejandro Rocher Eva Climent

Al principi els vestits eren confeccionats a mesura, posteriorment es van modificar per a crear un model estàndard que pogueren adaptar-se a l’operador i finalment es va arribar a un model intermedi on alguns elements són estàndard i altres fets a mesura.

Però, quin és el seu origen?

L’escafandre astronàutica de 1935 Enginyer, pilot, militar, inventor, polític, pioner de l’aeronàutica... Poques matèries se li escapaven a Emilio Herrera, l’espanyol que en 1935 va desenvolupar un «escafandre astronàutica» que posteriorment la NASA va adaptar per als viatges espacials. Va nàixer el 13 de febrer de 1879, a la ciutat de Granada i va ser un protagonista de la conquesta espacial llargament oblidat.

En 1897, amb sol divuit anys, va ingressar en l’Escola d’Enginyers militars de Guadalajara, donant així inici a una brillant carrera com a militar, la qual continuaria en la Companyia d’Aerostació. En ella va obtenir el seu títol de pilot de globus en 1905. Sis anys després, en 1911 Herrera torna a fer història en graduar-se en la primera promoció de pilots d’aeronaus a Espanya, i poc després, en 1914, va mostrar les seues habilitats en pilotar un avió que cobria la ruta Tetuà-Sevilla.

Herrera va ser un dels grans impulsors del Laboratori Aerodinàmic de Quatre Vents (Madrid), inaugurat en 1921, i precursor de l’actual Institut Nacional de Tècnica Aeroespacial (INTA), un organisme depenent del Ministeri de Defensa encarregat de projectes de recerca espacial i aeronàutica.

No obstant açò, les mires d’un dels enginyers espanyols més importants del segle XX no es conformaven amb solcar aire.

5

QUÈ PASSA? XIV

La seua vertadera meta era l’espai, i per a conquistar-la va desenvolupar el seu escafandre astronàutic. Després d’estudiar la mort de l’aviador Benito Molas en 1928, Herrera va dissenyar una vestimenta que li permetria aconseguir sa i estalvi la fabulosa altura de 22.000 metres d’altitud (per sobre del rècord d’altura del moment) en un globus de barqueta oberta. El vestit, llest en 1935, incloïa micròfon, un sistema de respiració i fins i tot una visera capaç d’evitar els rajos ultraviolats.

El viatge, previst per a l’estiu de 1936, anava a suposar la primera fita de la conquesta espacial, anterior fins i tot a les famoses V2 (bombes volants alemanyes de von Braun), que posteriorment serien la base dels coets Saturn, responsables de posar l’home en la lluna. No obstant açò, l’esclat de la Guerra Civil li va impedir realitzar aquest vol, com tampoc va acabar el seu projecte, esbossat en 1932, de viatjar a la lluna.

A partir de 1939 Herrera, fidel a la República (va arribar a ser president en l’exili entre 1960 i 1962) es va exiliar a França i va començar a ser oblidat en la seua pàtria natal.

Qui no va oblidar els seus esforços va ser la comunitat científica internacional i fins i tot Neil Armstrong, el primer home que va trepitjar la lluna en 1969, va agrair els seus esforços donantli al seu ajudant, Manuel Casajust, una pedreta de la lluna. Una fita, per cert, que Herrera no va poder veure (va morir dos anys abans en Ginebra) i en el qual tampoc va voler participar malgrat que la NASA li va temptar.

El primer vestit espacial utilitzat per un ésser humà en l’espai va ser el vestit intravehicular Sokol SK -1, fabricat per la Unió Soviètica per al vol de Yuri Gagarin, el 12 de abril de1961.

Que és escolta a l’espai ?

A l’espai hi ha silenci. Ningú pot sentir els teus crits a l’espai. Sí, tot això és cert. Però a l’interior del teu vestit espacial, si bé les coses queden esmorteïdes, hi ha prou soroll.

El so és una vibració i viatja a través de l’aire. Les partícules vibren, col•lisionen amb partícules adjacents i propaguen el so com una ona mecànica audible. Però si abandonem la nostra estació espacial per fer una passejada per l’exterior, no hi ha partícules suficients per provocar col•lisions i propagar el soroll.

“Durant un passeig espacial, per exemple, es podria colpejar amb el ganxo del meu cable metàl•lic contra una peça metàl•lica de l’estació espacial i no escoltar res. Aquesta mateixa col•lisió entre metalls hauria provocat un gran estrèpit a la Terra”, diu l’astronauta Tim Peake Però això no significa que a l’interior del vestit espacial hi haja silenci: Tim Peake ens torna a dir: “El vestit espacial funciona a ple rendiment per mantenir-te amb vida i per a això es precisen bombes, ventiladors i un cabal d’aire, tot la qual cosa crea un escàndol considerable. Dins del casc espacial portem un casc de comunicacions que incorpora un auricular i un micròfon i proporciona cert aïllament del soroll”.

QUÈ PASSA? XIV

6

Plàstic zero !

Durant les últimes dècades, el desmesurat volum de residus produïts per l’ésser humà està conduint a una situació que no podem seguir ignorant. Tenim davant nostre la més clara evidència de la necessitat d’un canvi en el model econòmic i de consum.

Els processos de producció, basats en sistemes oberts, no tenen en compte la traçabilitat dels productes, els quals, en la majoria dels casos, tenen una vida o trajectòria pensada per ser curta i limitada a un sol ús.

By:

Ivan Costa Alexandra Escrivà Paula Parra

Parlant d’això, trobem aquesta noticia: L’illa de plàstics del Pacífic supera ja la grandària d’Espanya, França i Alemanya Una illa de plàstic? I quasi com mitja Europa? Decidim investigar i pensar què en podem fer nosaltres.

L’acumulació de residus plàstics que sura en l’oceà Pacífic entre Califòrnia i Hawaii té ja 1,6 milions de quilòmetres quadrats i pesa 80.000 tones mètriques. I continua creixent: multiplica ja per 16 l’últim càlcul realitzat pels científics.

Fins ara, s’han detectat illes de plàstics en cinc àrees dels oceans del nostre planeta, però aquesta del Pacífic Nord és la més gran.

Durant els últims tres anys, aquest grup d’investigadors ha utilitzat vaixells i avions per a traçar un mapa d’aquesta zona, on els corrents marins i els vents estan provocant una concentració mai vista abans de brosses.

Composició Segons els seus càlculs, aquesta illa flotant està formada per 1,8 bilions de residus, dels quals el 99,9% són restes de plàstic, inclosos trossos de xarxes de pesca, botelles, tapes, contenidors, joguets i, fins i tot, un vàter.

Aquesta nova recerca creu que el plàstic que es va abocar al mar, després del terratrèmol i el posterior tsunami que es va registrar a Japó l’any 2011, podria haver augmentat un 20% el volum d’aquests residus.

Cada any, 2,41 milions de tones mètriques de plàstic s’aboquen al mar i, per l’efecte de les ones, gran

7

QUÈ PASSA? XIV

part d’aquest material es descompon en microplàstics, que són ingerits pels peixos i aus marines.

I cóm es que peixos i aus es mengen els plàstics?

Sembla ser que últimament els peixos estan menjant quantitats enormes de plàstic, per la nostra culpa, i el pitjor, els agrada de veritat.

Un nou estudi publicat per la revista Science va trobar que quantitats massives d’animals estan morint per indigestió de partícules de microplàstics. El problema respon a alguna cosa molt simple: els peixos no s’afarten del plàstic. De fet ho prefereixen en comparació del seu menjar tradicional, com el plàncton, van dir els investigadors.

La imatge d’aci dalt mostra com li trauen una palleta de 20 cm del nas d’una tortuga.

Si cerqueu per youtube, trobareu aquest i altres videos que de cap manera deixen indiferent

I si decidirem viure sense plàstics?

Eixa és la proposta del moviment zero waste —bassura zero—, creat per Bea Jhonson, una alternativa de vida sense residus. L’objectiu últim del moviment és imitar el cicle de la naturalesa, on tot residu és reinserit. Traslladat a la pràctica, això es tradueix a produir la menor quantitat de deixalles possibles i, quan es produeix, que siga el més biodegradable possible perquè puga desaparèixer en el menor temps possible.

Per aquest moviment el teu residu és la teua responsabilitat.

El primordial és reduir el consum, després reutilitzar tot el possible el que ja es posseeix, i si no és possible, reciclar perquè res acabe al contenidor. Una persona “residu zero” pot netejar la casa sencera amb aigua, bicarbonat, llima i vinagre blanc.

Hi ha qui ha après a convertir el seu oli usat en sabó (d’això a l’escola en sabem prou). Les dones poden usar la copa menstrual els dies de període, o bé les compreses de cotó rentables al més pur estil clàssic.

Clar, però avui, als supermercats, tot va emplasticat !!

Si busques pel teu barri, segur que trobes fruiteries de tota la vida, o, si menges carn i peix, carnisseries i peixateries. Segur que el dependent no et posa problemes en posar la fruita en la teua bossa de roba en compte d’una de plàstic; i si compres peix o carn, te’l poden posar en el teu propi envàs.

Si algú dels botiguers et diu que no, els pots dir que aniràs a preguntar al senyor del costat. Al final, segur que t’atenen.

Quan comences potser has de ser més previsor fins que vas agafant pràctica. Pots pensar en quins van a ser els menús setmanals i així aprofitar per comprar al mercat. Pots començar a fer compost per a no tirar les restes de menjar a les escombraries.

Podem substituir el sabó líquid de bany per pastilla de sabó, el xampú també es troba en format sòlid i dura bastant o, per exemple, usar un raspall de dents de bambú, que després es pot compostar.

Un munt de propostes per evitar el plàstic que tant està perjudicant el planeta.

QUÈ PASSA? XIV

8

Les pors infantils

La por és un mecanisme de defensa que ajuda a xiquetes i xiquets a evitar situacions potencialment perilloses. Apareix quan se sent en perill, siga per una amenaça real o imaginària. És una resposta normal que prepara el cos per reaccionar davant la situació.

Algunes pors són presents en el desenvolupament normal de totes les criatures, però igual que apareixen també desapareixen espontàniament, a mesura que van adquirint experiència respecte a elles. Les pors que es poden considerar normals segons l’edat són les següents: • De 0 a 1 any: plora davant d’estímuls desconeguts.

• De 2 a 4 anys: por dels animals.

• De 4 a 6 anys: por de la foscor, d’éssers imaginaris (monstres i fantasmes), d’estar sol, d’animals, d’elements de la natura (p. ex. trons)...

• De 6 a 9 anys: por del dany físic, de la mort, del ridícul per l’absència d’habilitats escolars i esportives.

By:

Enric Torres Naiara Pla Martina Morera

Aquestes pors infantils són molt freqüents (es donen en un 40% de les xiquetes i els xiquets). Són normals, apareixen sense cap causa aparent, i desapareixen amb el temps (entre 1 i 4 anys), amb excepció de la por als estranys, que pot subsistir a la vida adulta com la timidesa.

Les fòbies són una forma especial de por amb les característiques següents: • És una por desproporcionada respecte a la situació que la genera.

• El nen no deixa de sentir por tot i les explicacions.

• No és normal per a aquella edat.

• És de llarga durada.

• El subjecte no pot controlar la seva por.

• La persona que la pateix intenta evitar les situacions en què podria tornar a experimentar la por, i això trastorna la seva vida quotidiana Quan es tracta de pors que afecten significativament la vida quotidiana alterant el seu funcionament normal, cal traçar un pla d’intervenció per tal d’ajudar-lo. En tot cas, hem de tenir en compte algunes orientacions: • Evitar sempre ridiculitzar la criatura per les seves pors, en especial, davant dels seus companys.

• No riure’s d’ell, no castigar-lo.

• L’atenció ha d’estar dirigida a les possibles solucions no a les conseqüències punitives.

• Evitar també veure pel·lícules, jocs o activitats que comportin violència, por o terror.

• Procurar que les persones del seu entorn no llancin missatges amenaçadors (si no menges li diré a...; si no et portes bé...).

• No es tracta d’aïllar o sobreprotegir el nen.

Fins a cert punt les xiquetes i els xiquets han d’anar integrant les diferents emocions i la por forma

9

QUÈ PASSA? XIV

part natural de la nostra vida des de l’inici. No obstant això, sempre serà de gran ajuda que aquestes emocions estiguin regulades pel consell i l’acompanyament dels pares i les mares. Aquestes orientacions són generals i s’han d’ajustar a l’edat de cada xiqueta i de cada xiquet i les seves característiques.

L’ansietat de separació L’ansietat de separació és un procés habitual del desenvolupament evolutiu “normal” del nen. Té caràcter universal ja que s’ha observat la seva presència en les diferents cultures humanes a partir dels 6 a 8 mesos d’edat.

Té també un alt valor adaptatiu per a l’espècie ja que aquest tipus d’ansietat produeix estratègies per mantenir a prop els pares i assegurar així la seva pròpia protecció davant possibles perills externs. En èpoques remotes on l’espècie humana no era la dominant, les criatures amb ansietat de separació tenien una major probabilitat de supervivència.

Avui dia, aquesta ansietat continua acompanyant-nos en edat infantil de manera natural però, en alguns casos, es manifesta de forma molt intensa, persisteix en el temps i supera el que es podria esperar pel seu període evolutiu.

L’ansietat de separació és una por relacionada amb la separació de les persones a les quals estan vinculats (normalment els pares i especialment la mare) o amb la separació de la llar o d’altres familiars propers.

Els seus símptomes es manifesten a nivell cognitiu (preocupació excessiva i persistent a perdre les figures d’afecció o que els hi passi alguna cosa dolenta), conductual (resistència o rebuig a anar a l’escola o un altre lloc, negar-se a dormir sol o fora de casa si no és a prop la figura de vinculació), i somàtiques (dolors d’estómac, mal de cap, malsons recurrents, nàusees, etc.).

Per traçar adequadament el tractament haurem d’analitzar minuciosament les circumstàncies que precedeixen i segueixen (conseqüències) a l’ocurrència de l’ansietat de separació. Succeeix, en alguns casos, que aquests episodis queden reforçats per una actuació inadequada dels familiars o persones properes. És el cas de qui, després de manifestar ansietat de separació rep immediatament molta atenció especialment per part de la mare (sobreprotecció). Si aquesta atenció es dóna només en aquestes circumstàncies pot reforçar secundàriament aquests episodis.

El procediment d’extinció es pot aplicar per eliminar certes conseqüències que reforcen negativament (evitar anar al col·legi) o positivament com és el cas anteriorment descrit en el que es rep molta atenció després de l’episodi i pot aconseguir certs privilegis (joguines, jugar en hores d’escola, etc.).

Tanmateix, la línia d’intervenció central ha de ser, com s’ha comentat, l’exposició. En infants, la millor opció és la que contempla l’exposició gradual , pas a pas, a partir de l’establiment d’una jerarquia prèvia de situacions generadores d’ansietat. La criatura s’anirà aproximant de forma progressiva de menor a major grau d’ansietat, no passant a l’etapa immediatament superior si no ha assolit adequadament l’anterior. Igualment s’aconsella utilitzar l’exposició en viu respecte a la imaginada.

Finalment les orientacions als progenitors resulten fonamentals. Especialment cal orientar-los perquè sàpiguen reforçar els xicotets èxits. També pot ajudar-nos establir activitats de joc o relaxació on el fill o la filla puga assajar tècniques senzilles per aprendre a reduir el seu nivell d’ansietat.

Nosaltres hem fet una enquesta per veure quina es la por mes comú entre els i les nostres companyes. Els resultats que hem obtés son els següents: • Un 47% de l’alumnat de l’escola té por a la foscor • Un 20% als animals • Un 14% no tenen por a res (que valents) • Un 12% tenen por a agressions (violacions, que li roben o maten) • Un 11% als pallassos • Un 11% que els passe alguna cosa a la seua família • Un 10% tenen por als insectes • Un 5% a les altures o als sorolls molts forts (com coets)

QUÈ PASSA? XIV

10

Transports pel futur

Hyperloop és un mitjà de transport d’alta velocitat hipotètic (és a dir, encara està en fase d’estudi), proposat per Elon Musk, inventor i fundador de l’empresa de coets espacials Space X i els cotxes Tesla.

Es parla d’aquest sistema com un “cinquè mitjà” de transport, una alternativa als vaixells, avions, automòbils i trens. En teoria, el sistema seria capaç de viatjar des de València a Madrid en menys de 20 minuts, és a dir, 360 km a més de 1.100 km/h.

By:

Irene Savall Luca Muñinos Joan Sabater

Al setembre de 2012 Musk va comparar el sistema amb un Concorde terrestre (avió supersònic ja desaparegut), com un encreuament entre un Concorde i un canó de rail, encara que no necessitava rail, i tot això a una trentena part del cost del Tren d’Alta Velocitat.

Com es poden donar aquestes velocitats i a tant baix cost? Hyperloop és una capsula que circula per un tub on s’ha fet el buit, levitant magnèticament, per evitar la fricció.

Però allò genial d’aquest enginy, al nostre parer, és que per aconseguir passar d’una idea a la realitat, cada any es fa un concurs de projectes a tot el món, mitjançant el qual els diferents equips que hi treballen, la major part a les universitats, concursen per veure qui fa el prototip més ràpid.

I ací és on entrem nosaltres. Un dels equips punters en aquest tema és de la Universitat Politècnica de València.

Hyperloop UPV és un equip de dissenyadors d’aquesta universitat.

El seu disseny es The Atlantic II, una de les primeres càpsules autònomes.

Atlantic II és el prototip desenvolupat per a Hyperloop Pod Competition II, organitzat per SpaceX a l’agost de 2017. Va ser guardonat com un dels 10 millors equips del món, amb més de 300 universitats participant.

SpaceX va confirmar que les tecnologies Hyperloop implementades per l’equip valencià en el prototip eren excepcionals, anomenant-lo el Pod més potent de la competició.

11

QUÈ PASSA? XIV

I a Espanya, com ho tenim això?

El tren del futur podria començar a circular en cinc anys, però ja es coneix la que és la primera peça construïda a mida real d’aquest tren, la seva primera càpsula de viatgers. El desenvolupament tecnològic, de 32 metres de llarg, cinc tones de pes i que ha necessitat 21.000 hores d’enginyeria, és obra de la multinacional d’origen gadità Carbures, especialitzada en l’enginyeria i fabricació de peces en fibra de carboni per al sector aeronàutic, l’automoció i l’obra civil.

Aquesta mateixa empresa, que acaba de canviar el seu nom per Airtificial, està també creant el prototip del tub al buit pel qual viatjarà el tren del futur I mentres tant a Xina,…

Estan treballant amb un prototip de tren que funciona per levitació magnètica. La levitació magnètica, també coneguda pel seu acrònim anglès Maglev, és un mètode pel qual un objecte és mantingut a flotació per acció únicament d’un camp magnètic. En altres paraules la pressió magnètica es contraposa a la gravetat. Val a dir que qualsevol objecte pot levitar sempre que el camp magnètic siga prou fort.

El millor d’aquest prototip de tren mogut per levitació magnètica que han dissenyat a la Xina és sens dubte que la cabina de control sembla directament treta d’un episodi de Star Trek: la nova generació. (El disseny exterior tampoc està gens malament, eh).

Diuen que és com «un tren volador» i que circula deixant exactament 10 mil•límetres entre el tren i el sòl en tot moment. El tren definitiu constaria de 5 vagons i estaria llest per a la fabricació en la línia de producció per a l’any 2020. Durant 2021 es realitzarien totes les proves i verificació i si tot va bé, a punt per vendre bitllets i fer-se un Madrid-Barcelona (però en xinès) en poc més de 60 minuts.

QUÈ PASSA? XIV

12

Els robots ens ajuden

Els humans han sigut una raça única en el planeta Terra, la qual ha evolucionat física i mentalment, fins al punt de poder crear intel·ligències artificials, les quals hem anat perfeccionant al llarg dels anys. Últimament, els robots més avançats han sigut modificats per fer noves funcions i millorar més i més, fins que han sigut capaços de ser, en alguns camps, més intel·ligents que els humans.

By:

Paula Sabater Ainoha Voces Saül Dorado Llorenç Gregori

Gràcies a la tecnologia i a la intel·ligència artificial, els robots ja son uns bons ajudants en tot tipus de treballs i tasques, per exemple, donant suport a discapacitats, ancians, etc. També, han aprofitat per reproduir tot tipus d’extremitats: braços, mans, cames, peus...

Els robots també ens ajuden a fer tasques domèstiques, com netejar casa o proporcionar-nos aliments refrigerats o calentets. Al mateix temps, els utilitzem per a fabricar els productes a les empreses i tallers. Últimament, també, són imprescindibles per a la vida quotidiana, com per a indicar-nos el camí, per a ajudar-nos en les nostres navegacions d’internet, o contestant el telèfon quan cridem a una gran companyia i moltes coses més, ja que cada vegada son més intel·ligents i cada vegada, més útils.

Una altra part de la robòtica molt important és que hi ha moltes persones amb implants robòtics per necessitat. Les persones amb implants robòtics, són dones i homes que han patit una malaltia en alguna part del seu cos i els han hagut d’amputar eixa part del cos. En el futur, potser que s’utilitzen més que en l’actualitat, ja que la tecnologia haurà evolucionat, juntament amb la medicina.

La robòtica també pot ajudar a l’entreteniment de les persones, com ara en nous tipus de jocs, consoles, aparells electrònics i de Realitat Virtual, aconseguint més interacció entre l’usuari i el entorn virtual del joc.

En l’actualitat, hi han molts robots, però la majoria són invisibles per formar part d’aparells electrònics, com telèfons, tabletes, ordinadors, línies telefòniques, etc. Entre aquestes tecnologies està Siri, Bixby, Alexa i moltes més.

13

QUÈ PASSA? XIV

Els robots que més s’utilitzen són els virtuals i son molt més habituals del que ens pensem en la vida quotidiana. Només hem de fer una telefonada a alguna gran corporació (telefònica, electrica,...) i ens passarem bona estona xerrant amb un robot.

Poden tindre diferents facetes segons les seues funcions, com d’ús general o d’interès especific, com netejar, portar coses molt pesades o inclús treballar a l’ espai.

Alguns robots intenten imitar els éssers humans i fins i tot poden tenir una aparença humana, aquest tipus de robots reben el nom d’humanoides. No tots els robots tenen forma humana, evidentment, depenent de les necessitats i sobretot de la seua finalitat, adopten la forma més adient en cada cas.

Al nostre equip ens apassiona la robòtica, ja que ens va encantar la idea de fer aquest treball. En la nostra opinió, hauria d’haver més persones que estudiaren aquest tema, ja que és un macroprojecte molt interessant i inclús potser que divertit, ja que el fet d’experimentar amb moltes coses resulta apassionant.

Amb aquesta tasca d’investigació, ens hem adonat que estem dintre de l’era robòtica tot i que ja fa temps que els robots van ser inventats, però ara és el moment en que s’utilitzen habitualment i es milloren dia a dia a passos agegantats.

Com a conclusió podem dir que ara, després d’haver investigat un poc més en aquesta temàtica, tenim més gust i ganes per conèixer-la, per treballar-la i com no, per gaudir d’ella, ja que la robòtica ha nascut per millorar la nostra vida, la vida de les persones.

Hem finalitzat el nostre projecte sobre els Robots, ja som unes autèntiques i autèntics experts i expertes sobre el tema. Ara podem dir que els robots poden ajudar-nos en temes tan importants com l’educació, la salut, medicina en general, la gastronomia i la indústria,…

La robòtica serveix no només per motivar als i les estudiants a programar, raonar de manera lògica i crear dispositius, sinó també per relacionar-se socialment, treballar en equip i finalment, entendre el potencial de la intel·ligència humana i la profunditat de la intel·ligència artificial.

En definitiva creiem que la robòtica ens pot ajudar moltíssim i dia a dia s’ha de seguir investigant i desenvolupant-la científicament.

Dos exemples més per acabar: El ministeri d’Hisenda del Govern d’Espanya sospesa la possibilitat de començar a implementar en el seu dia a dia processos d’automatització de tasques administratives (RPA). El tema de RPA o automatització de processos amb robots-programari s’ha comentat en algunes reunions arran d’algun projecte pilot que s’està fent en un altre ministeri, però no hi ha res concret encara.

L’Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT) ha desenvolupat un robot que diferència paper, metall o plàstic al tacte i ja sap reciclar millor que molta gent. Aquest robot anomenat RoCycle resol un problema que per als humans suposa bastant temps i una mica d’habilitat: separar els materials de reciclatge segons els materials de què estan compostos. És capaç de diferenciar entre objectes de paper, metall o plàstic amb només agafar amb els dits mecànics per a tot seguit dipositar-los afectuosament al poal corresponent.

Els sensors amb els que estan equipats els seus dits robòtics fan la diferenciació entre uns materials i altres depenent de la flexibilitat dels objectes en qüestió: més durs els de metall, més lleugers els de plàstic i finalment els de paper.

Aquests sensors són de tipus augético, flexible i amb certa capacitat de resposta. Això fa que el robot no depengui de càmeres i reconeixement visual per a distingir els materials per la seva mera aparença, la qual cosa en certes situacions resulta molt útil.

Podeu veure com treballa en aquest vídeo:

QUÈ PASSA? XIV

14

Viure a Mart

Quan va ser descobert el planeta Mart? No se sap amb certesa qui va descobrir Mart. Sabem que porta eixe nom en honor al déu Romà de la guerra, pel seu color rogenc que suggereix el color de la sang.

Hi ha vida en Mart? Encara no se n’ha trobat. No obstant això, sabem que a la Terra existeixen formes de vida amb capacitat per sobreviure en entorns molt hostils. En el passat, hi havia aigua líquida a la superfície de Mart. Amb un hàbitat d’aigua líquida i una atmosfera més grossa, és possible que alguna vegada hi haja prosperat la vida.

By:

Àlex Jordà Ismael Fernàndez Alejandro Rocher Eva Climent

Com seria la vida a Mart? Hem aprés que, encara que Mart és el planeta més semblant a la Terra de tot el sistema solar, i per tant un bon lloc per a buscar vida, és diferent a la Terra en molts aspectes. Sense un camp magnètic i amb molt menys aire que la Terra, arriba molta més radiació espacial nociva a la seua superfície. Per tant, es bastant complicat organitzar-hi una colònia.

Arribarà la humanitat a xafar el planeta Mart? La primera missió tripulada a Mart porta diversos anys dins dels plans de l’agència espacial NASA. Aquesta institució ha anunciat que serà possible dins dels propers 20 anys.

Quina és la distància entre la Terra i Mart? La distancia entre aquests dos planetes es mesura durant els moments d’oposició (es a dir, quan estan un front a l’altre). Si l’oposició ocorre en l’afeli (quan estan més lluny), la distancia Terra-Mart és de 102 milions de quilòmetres, si l’oposició ocorre en el periheli la distancia és de “sols” 59 milions de quilòmetres.

Quin va ser el primer vehicle en “amartitzar”? El primer rover que va descendir a la superfície i desplaçar-se sobre Mart va ser el “Sojourner” de la missió “Pathfinder”. Va caminar sobre la superfície de Mart el 6 de juliol de 1997. El rover Sojourner (en la foto de capçalera) va ser un vehicle de 6 rodes controlat remotament per un operador des de la Terra.

Quant temps tarda el planeta Mart a donar la volta al Sol? Es mesura calculant quant de temps tarda el planeta en donar la volta al sol. Bàsicament l’any a Mart, es quasi el doble de llarg que a la Terra. L’any en el planeta marcià té una duració de 687 dies.

Quin planeta és més gran, la Terra o Mart? Mart degué ser molt més gran que la Terra, però es va quedar xicotet per l’atracció gravitatòria de Júpiter. Mart és un planeta bastant xicotet si el comparem amb la Terra. La seua massa és una desena part de la de la nostra, i la seua grandària és quasi la meitat.

15

QUÈ PASSA? XIV

Com seria viure a Mart? El que ahir va ser un somni, hui és una realitat cada vegada més pròxima. “Viure a Mart ja és una de les metes a conquistar per l’ésser humà”.

Així ho confirmava Elon Musk, fundador de Space X i Tesla Motors, en una recent entrevista. En les paraules de Musk, i emparant-se en els avanços tecnològics dels últims temps, les persones viatjaran i viuran en Mart cap a l’any 2.025. Space X posaria en marxa una sèrie de viatges espacials l’any 2024 i, després d’uns mesos de viatge, es donaria començament a la colonització de Mart amb un pla d’assentament que duraria uns 26 mesos. Sona a pel·lícula de ciència-ficció? Sens dubte, però com seria viure en Mart?

I és que viure a Mart per sempre és el plantejament de base del Projecte Mars One, un pla que té com a objecte portar a uns pocs triats a viure per sempre al planeta roig.

Un viatge per sempre que ha seduït a més de 200.000 aspirants malgrat els riscos i el dur entrenament que requereix: uns huit anys de preparació per a unes condicions de vida que de moment són solament conclusions sobre el paper i que ells hauran de comprovar, a més d’experimentar i descobrir tot el que encara es desconeix de Mart.

Dels 100 aspirants que han superat la tercera ronda, només 4 viatjaran a Mart.

Un llarg viatge i una estada perquè només disposaran de menjar envasat i deshidratat i amb tots els nutrients necessaris per a aguantar i resistir els efectes de viure sense gravetat, aigua i tot el necessari per a la higiene diària. A més, es calcula que els viatgers espacials necessitaran fer unes 3 hores diàries d’exercici físic per a no perdre massa corporal durant el viatge.

Ja en Mart, els quatre viatgers viuran en menys de 50 metres quadrats, les conegudes com a “unitats de vida”, en les quals comptaran amb banys, dormitoris, zones de treball i oci, a més d’una zona en la qual cultivar per a comptar amb aliments frescos. Es tracta que cadascuna d’aquestes unitats de vida siga independent i per a això es planteja cultivar amb llum artificial, sent el sòl de Mart apte per al cultiu atés que te en la seua composició sodi, potassi, clor i magnesi. A més, Mart té estacions per la inclinació del planeta sobre el seu eix, però en estar més lluny del sol, té hiverns molt més freds i estius més càlids.

En el seu hemisferi nord es pot gaudir d’uns set mesos de primavera i un estiu de sis mesos. Un any en el planeta roig equival a quasi dos anys terrestres i un dia dura una mica més de 24 hores (24h37’). Les temperatures són molt variables, anant des dels 90° sota zero de la zones fredes als 20 graus de mitjana de les zones càlides.

El descobriment d’aigua congelada en el subsòl marcià (s’ha trobat un llac congelat a 1500 mt sota la superfície, d’uns 20km de diàmetre) és una de les bases per al manteniment de la vida humana d’aquestes unitats de vida. Així, s’utilitzarien aquestes reserves per a aconseguir tant oxigen com aigua. Una aigua que serà extreta per un robot, calfantla després perquè s’evapore, es condense i siga emmagatzemada en depòsits d’uns 1.500 litres de capacitat. Els astronautes utilitzaran 50 litres diaris, reciclant-se tota l’aigua que siga possible.

Per cert, ja estan fent-se prototips de cases fetes per impressores 3d (les podeu veure a la segona foto d’aquesta pg). Imagina que enviem un robot que vaja imprimint cases, i quan arribem a Mart, ja te tota una urbanització d’adossats preparats per habitar-los.

Què seria millor viure a la Lluna o a Mart? Creem que es millor viure a la Lluna perquè està més a prop, no té tantes conseqüències radioactives i allí ja estem acostumats a viure en espais reduïts

QUÈ PASSA? XIV

16

6962 Aconcagua

Toni, el pare de la nostra companya Alex, va fer una ascensió a l’Aconcagua. Amb els seus 6.962 metres d’altitud, l’Aconcagua és la muntanya més alta dels Andes, i per tant la més alta del món fora de l’Asia. És un dels Set Cims (les muntanyes més altes de cadascun dels set continents). Està situada a la província de Mendoza (Argentina). Vam decidir fer-li una entrevista.

Com et va sorgir la idea de pujar aquest cim? Va resultar d’ajuntar-se uns amics que quedàvem tots els dissabtes i diumenges i ens van dir “voleu que fem l’Aconcagua”? I vam dir “d’acord”.

By:

Ivan Costa Alexandra Escrivà Paula Parra

Quants metres té la muntanya? Mesura uns 6.962 m d’altura.

Quin equipatge vas agafar per anar a l’Aconcagua? Portàvem tres capes de roba, una tèrmica, un altra polar, un altra impermeable i de goretex. La tèrmica fa que la suor que generes no es quede al teu cos, la trau cap a fora. La polar conserva el teu calor corporal, i la impermeable impedeix que entre dins el fred que fa fora, o que et mulles si plou.

Quants dies vas estar? Vam estar en la muntanya sobre 16 o 17 dies. El viatge, en total, entre anar i tornar 22 dies.

Quants campaments hi ha fins ha arribar al cim? Primer estan els campaments d’aproximació, i després el campament base que és el “Campo de Mulas”.

Hi havien molts plàstics a la muntanya? No hi havien molts plàstics, et donen unes bosses de fem quant entres al parc i quant baixes les has de tenir plenes.

Quins objectes vas portar per a sobreviure? El més principal era el fornet que es gasta per poder desfer el gel. Vam veure que és la ferramenta més útil.

Et va donar impressió d’estar dalt de tot de l’Aconcagua? Quant vam arribar al cim estàvem tan cansats que la veritat ens vam abraçar el meu company i jo i vam disfrutar poca estona, doncs havíem de baixar ràpidament.

I vas poder respirar quant estaves dalt del cim? Respirar si que pots; respires però costa moltíssim.

17

QUÈ PASSA? XIV

Anècdotes.

A 5.900m d’altura (campament 3) i estant en repòs fas 140 pulsacions per minut. Això és una experiència: no pots respirar be per que ja no hi ha quasi aire i és molt fàcil marejar-te.

Anàvem un poquet com a novatos, i ens vam adonar que on estàvem era una muntanya seria. Pujant vam veure a un xic que havia mort i l’havien tapat. En eixe moment te n’adones de què estàs fent.

A la muntanya, en eixes condicions tan extremes, es veu de seguida en qui pots confiar i en qui no. He vist barallar-se a dos persones per seure en una pedra. I penses “jo en aquesta persona no puc confiar”.

Una ensaïmada, a molta altura, està dura com una pedra.

Com arribar-hi al cim: És una muntanya molt freqüentada per andinistes de tot el món, amb una entrada de 6000 a 7000 visitants per temporada, que s’estén entre desembre i març.

En termes muntanyencs, l’Aconcagua és tècnicament senzill des de la cara nord, a través de la «via normal» del nord-oest, en la qual no és necessari l’ús de tècniques d’escalada. Els efectes de l’altitud són molt severs (la pressió atmosfèrica és el 40% de l’existent a nivell del mar) provocant generalment apunament en els escaladors. Les condicions climatològiques poden canviar brúscament des d’un clima tranquil i diàfan a, en pocs minuts, un clima tempestuós o produir-se el vent blanc de l’Aconcagua.

La seva ascensió no sol requerir l’ús d’oxigen artificial.

A la «via normal» s’ascendeix a través de campaments d’altura amb els seus corresponents dies de descans. Les fites més significatius de la via són: Camp Base (Plaza de Mulas) (4300 msnm), El Semàfor (4350 msnm), Pedres Conway, Plaça Canadà, Pedra de 5000, Canvi de Pendent, Niu de Còndors (5250 msnm), Berlín, Pedres Blanques, Pedres Negres, Independència, Portella dels Vents, Gran Travessia, La Canaleta i Cim de l’Aconcagua.

La segona via, molt més perillosa que l’anterior, és la de la glacera dels Polonesos.

Aquesta s’aproxima a la muntanya a través de la vall de les Vaques, ascendeix fins a la base de la glacera dels Polonesos i creua la via normal fins a la pujada al cim.

Les vies des de les crestes situades al sud i sud-oest són les més dures, considerant-se la Paret Sud com la més difícil. Es tracta d’una escalada molt compromesa i d’alta dificultat en una de les majors parets del món (3000 m de paret aprox.) La primera ascensió de la cara sud va ser realitzada el 25 de febrer de 1954 per un grup de francesos encapçalats per René Ferlet.

QUÈ PASSA? XIV

18

Abraham Gómez

Ens visita Abraham Gómez Rosales, actor, escriptor i director teatral. Durant uns dies va estar amb nosaltres ajudant-nos a muntar un número del musical que representarem a final de curs.

Abraham, a més d’actuar, escriure i dirigir, és també mestre d’actors, expert en la tècnica Meisner (és una sèrie d’exercicis dissenyats per desenvolupar i afinar l’instrument de l’Actor i així poder habitar cadascun dels personatges, i que usen els grans actors i actrius) i acaba d’encetar un nou projecte portant la direcció d’estudis de la recentment inaugurada Escola Lecuona d’actors de cine i televisió en Santa Cruz de Tenerife, d’on és originari.

By:

Irene Savall Luca Muñinos Joan Sabater

Va ser una gran sort per a nosaltres estar uns dies amb ell. Ens va ensenyar un ball molt xulo i ara no parem de practicar-lo sempre que tenim Educació Física.

També ens va explicar coses del seu treball (el teatre o ser actor).

Ens va dir que era de les Illes Canàries i que allí hi ha bon ambient!

Ell se’n va anar igual de content que nosaltres.

Ens va agradar molt quan va vindre i esperem que torne per a veure’ns en el musical ¿Abraham, de pequeño ya querías ser actor? Sí y también quería ser piloto de aviación. Y aún quiero. ¿Por qué te dedicaste al teatro? ¿Qué te inspiró? Porque me encantaba que hubiera un montón de gente reunida y concentrada en una sola cosa. Por otro lado, no paraba de imaginar mundos y vivirlos. Estar en las nubes. Ser muchas personas y no sólo una. ¿Puede haber algo más aburrido que ser uno mismo todo el tiempo?

19

QUÈ PASSA? XIV

¿Cuántos años llevas siendo actor? Toda mi vida, así que 41 años. ¿En cuántos sitios has actuado?

En muchos, desde mi habitación para los muñecos de la cama hasta en teatros para casi 2000 personas en la capital. En una plaza, en colegios, en un ascensor, en salas y salones, en bares…

hace que el espectador recuerde cosas que había olvidado.

¿En qué tipo de teatro trabajas?

Actualmente doy clases de interpretación y me gusta trabajar en muchos tipos de teatro, pero sobretodo en el que

¿Qué es lo que más te gusta del teatro? Que mucha gente está presenciando lo mismo.

También me hace feliz saber que tienes más tiempo que una frase o una llamada telefónica para contar lo que te pasa. ¿Además de ser actor, haces otra cosa relacionada con el teatro? Si. Escribo guiones y dirijo algunas obras. Lo que más hago es dar clases de interpretación. ¿Si alguien de nuestra clase se quisiese dedicar a ser actor, qué le recomiendas? Que se alegre porque acaba de decidir que el Mundo entero sea un juego. Y jugar es lo mejor que se puede hacer siempre.

Gracias por tu colaboración, y por lo mucho que aprendimos contigo Gracias a ustedes por las cosas tan bonitas que me hicieron sentir viéndoles en acción.

Un abrazo!!!

Per cert, el musical que ens va ajudar a preparar Abraham, ja el tenim a punt per la seua representació.

Li hem posat per nom “JUNTS ANEM MÉS LLUNY” i coincideix amb l’objectiu de l’escola per enguany. El representarem el dia 19 de juny al teatre Olimpia del nostre poble.

Aquest curs hem treballat en moltes ocasions de manera “internivell”, ens hem agermanat xiquetes i xiquets de diferents cursos per compartir experiències i vivències. D’aquest treball hem aprés, entre d’altres coses, que fer activitats conjuntament ens aporta molt més ganes de saber.

I si anem més enllà? I si a nivell mundial compartim els nostres sabers?

El resultat pot ser abismal, especial i molt gratificant.Amb aquest musical representem la unió entre els diferents continents per què totes i tots som importants i necessaris per construir el món.

QUÈ PASSA? XIV

20

Violència de génere

La violència de gènere és un tipus de violència física o psicològica exercida contra una persona sobre la base del seu sexe o gènere, que té com a resultat un dany o sofriment físic, sexual, o psicològic, així com l’amenaça, la coacció o la privació arbitrària de la llibertat, que impacta de manera negativa la seva identitat i benestar social.

Aquesta violència solen patir-la les dones, tot i que hi ha homes que la pateixen (més del 90% en termes generals i en algunes tipologies, com l’agressió sexual arriben al 99% la pateixen les dones).

By:

Maya Ortiz Carla Peretto Pedro Bajaña Àngela Frasquet

Se entén per violència de gènere qualsevol acte violent o agressiu, basats en una situació de les desigualtats en el marc de un sistema de relacions de dominació dels homes sobre les dones que tinga o puga tindre com a conseqüència un mal físic, incloses les amenaces, tants si ocorre en l’àmbit públic com en la vida familiar o personal.

La violència emocional i psicològica a una dona per part de la seva parella es considera una forma de violència de gènere. Alguns exemples en són la degradació de la dona, desvaloritzant-la contínuament o usant una vulnerabilitat per a erosionar la seva autoestima de manera continuada; la cosificació de la dona, en la que se sent tractada com un objecte; sobrecarregar-la de responsabilitats emocionals i pràctiques; privar-la de satisfer demandes bàsiques, cosa que produeix que ella es quede aïllada; provocar-li por i distorsió de la seua realitat,...

Rebem la visita de Mònica advocada i especialitzada en aquesta temàtica, i mare d’Ester i Irene, companyes de tercer. Mònica Berbegall Cotaina, és advocada de professió, des del 2001. En el 2007 entra en el torn d’ofici en violència de gènere. S’accedeix a aquest torn d’ofici mitjançant un curs d’especialització i s’adquireix experiència sobretot per l’aprenentatge que es fa dia a dia.

Ens fa una interessant explicació en la que ens relata com es desenvolupa el procés que viu una dona afectada per la violència de gènere.

Comencem per definir la “violència de gènere”. Sempre la víctima és la dona... si la violència o agressió qui la rep és l’home no es tracta de la mateixa forma jurídicament. Quan els advocats veuen a la víctima és per que aquesta ha hagut d’interposar la corresponent denúncia.

On? O bé en la guàrdia civil en aquest cas d’Oliva o en la policia Nacional de Gandia, tant un com l’altre tenen professionals especialitzats en la matèria. I tots dos duen a terme un protocol d’actuació.

21

QUÈ PASSA? XIV

En què consisteix el protocol d’actuació? En quins moment ja està l’advocat? L’advocat solament està en molt pocs casos.

Tret que la mateixa víctima el demane expressament, no ens criden encara que és un dret que té. Quan solen sol·licitar advocat, normalment són víctimes que ja estan al centre de la dona 24 hores. I allí els professionals els assessoren que no poden continuar en aquesta situació i han de tenir valor per presentar denúncia.

La víctima a tot moment es troba sola? És una situació molt dura per a aquesta persona i a més a tot moment es troba sola, no deixen passar als familiars, no deixen passar tampoc a un psicòleg o un treballador social. Mentre la víctima està declarant està vivint una situació molt dura, que a més li la fan repetir, perquè ho ha de manifestar clarament.

Que ocorre quan ja ha manifestat l’agressió davant de l’agent (policia o guàrdia civil)? Novament li tornen a repetir el que ha manifestat, i valoren que tipus de risc té com a víctima: si és baix, mitjà o alt. Per valorar el risc, es basen en una sèrie de preguntes com: Si té por, si veu la seva vida en perill, si necessita protecció, si demana una ordre d’allunyament, si tenen fills en comú i són menors, si han presenciat els fets,...

Amb aquest qüestionari li valoren el risc i si es troba en un risc mitjà alt, automàticament van a buscar l’agressor per dur a terme la corresponent detenció i informen a la víctima que l’agressor es troba detingut i que passarà a disposició judicial l’endemà a les 10 del matí.

I a les 10 del matí on ha d’acudir la víctima? Al jutjat número 1 de violència contra la dona, a Gandia. Quan acudeix la víctima, immediatament s’identifica i el funcionari crida al seu advocat i a l’advocat del detingut. El funcionari porta a la víctima a una habitació estreta on pot estar sola o amb un familiar. Arribem els advocats i ens fem còpia de l’atestat perquè no ens informen de res fins a eixe moment.

Ens llegim l’atestat (el que la dona ha manifestat en la guàrdia civil o policia nacional el dia anterior) i diem que anem a parlar amb el nostre client, li informem que som l’advocat d’ofici del dia d’avui i que hem llegit l’atestat i li fem una sèrie de preguntes: com està, com se sent, si les criatures estan bé, si ella treballa o no, si és la primera vegada que li ocorre, si ha denunciat anteriorment, si li ha agredit, quines lesions ha patit, si ha agredit als fills, si l’ha amenaçada de mort, si depèn econòmicament d’ell, si ell pot anar-se’n a un altre habitatge, si té por que li faça mal, si demana una ordre d’allunyament, si s’acull al dret a no declarar,...

Dissortadament, la víctima, aquesta persona que sofreix un maltractament i que teu veus que realment és maltractada, moltes vegades s’acull al dret a no declarar, per por, per vergonya, per dependència del marit… I moltes vegades som els propis advocats els que li diem “penseho bé, no va a acabar ací, hi ha hagut mes ocasions i ho ha tapat, vostè sofreix i hi ha solució per a aquest sofriment…” Però no…

Què ocorre si ens diuen que volen continuar i volen una ordre d’allunyament? Anem els dos advocats, el de la víctima i el de l’agressor, i parlem amb el ministeri fiscal, qui diu com és la qualificació de la pena a imposar i l’advocat de l’agressor parla amb el seu client i si està conforme, fem un judici de conformitat, si no està conforme ens citen per un judici normal al cap d’un mes, aproximadament. I ací s’acaba la nostra actuació.

Saber el protocol està bé, però el que hem d’aprendre és a relacionarnos des del respecte. Quan una persona ens diu NO, vol dir NO. Això no te interpretació possible. Quan una persona ix al carrer, quan una xica íx al carrer, s’ha de sentir segura, ha de poder anar on vullga, sense por, i per això, la resta de persones, els xics, hem de ser respectuosos i amables. I si ja som parella, ens hem de respectar mútuament. Retenir, insultar, atacar, pegar, amenaçar, controlar, no deixar expressar,... tot això no és amor. És maltractament.

QUÈ PASSA? XIV

22

On estan les petxinetes?

Aquest article té el seu origen quan a finals del curs passat els xiquets i les xiquetes d’infantil fan una excursió a la platja de Piles i estant per la voreta de la mar se n’adonen que hi ha un munt de petxines.

Encuriosits pel tema, no paren d’exclamar fins el punt que passa una persona per allí i ens diu que des de la Politècnica de Gandia estan fent una recerca i estan sembrant-ne.

Per una casualitat, ens arriba el contacte de Júlia Escrivà Perales, una de les persones que està al càrrec d’aquesta recerca.

By: Jaume Martínez Júlia Castillo Pau Collado Júlia Escrivà

Després vam saber que no estan sembrant res, tot i que si que és cert que aquesta investigadora està fent una gran recerca sobre el tema, i sobretot, com és que quasi van arribar a desaparèixer de les nostres costes. Contactem amb ella i concertem una entrevista al seu laboratori de la Universitat, a la platja de Gandia.

Hola Júlia. Quina és la espècie més comuna de petxines? A Espanya hi han molts tipus de petxines però la més coneguda gastronòmicament és la tellina (Donax trunculus), és la que solen traure als restaurants.

En quin mes solen trobar-se? Durant tot l’any, però se solen pescar més durant a l’estiu, encara que cada vegada hi han menys. Les barques i els pescadors les agafen entre 0’5 i 2’5 mt de profunditat, que és on més abundància hi ha.

A què et dediques ara en el laboratori? Estic fent el meu darrer any de tesi doctoral i m’estic dedicant a estudiar les comunitats d’éssers vius que habiten les zones on trobem les tellines, centrant-me en l’estat de la pesqueria. No se si sabeu que des de juny de 2015 la pesqueria de tellines està tancada, i estic estudiant també, amb les dades històriques que aporten les barques, la evolució de la pesqueria, com a poc a poc han anat descendint en número, i també estudie les poblacions de les tellines. Es a dir, el meu camp d’estudi son la població de tellines i tota la fauna bentònica que viu en la seua zona.

I si ací no se’n pesquen de tellines, totes les que ens mengem als restaurants, d’on venen? Hi ha a Itàlia, a França, a Catalunya, a Galícia,... hi ha molts llocs on se’n pesquen. A l’únic lloc que s’ha tancat la seua captura és ací. Ha sigut una mesura necessària, per què en 10 anys, la seua captura va baixar de 100.000 kg a 1500 kg. Això és un descens alarmant.

Quin és mol·lusc bivalve més curios? Per mi, no hi ha ningun que siga el més curiós, cadascun té les

23

QUÈ PASSA? XIV

seues característiques i totes em desperten curiositat. Jo m’he centrat més en l’estudi de les especies que tenen un interès comercial i que ha vist disminuïda la seua població.

Com poden arribar a ser de grans les teññines? I quant de temps poden arribar a viure? Les tellines no són igual de grans en les diferents parts del món, ací al mediterrani poden arribar a mesurar fins 4,5 cm. Poden arribar a viure entre dos i tres anys en la nostra zona.

Per què hi ha closques amb un forat? Jo no ho havia vist mai, i un dia teniem al laboratori un poal amb tellines i caragols i quan arribe veig alguna cosa estranya. Vam estar observantlos i vaig veure com li feia un forat i anava succionant-li tota la molla.

Com sembreu les tellines? No n’hem sembrat. La nostra idea és que en vistes al descens de les seues captures, fer un espai per poder-les reproduir, i en un futur poder-les sembrar per que cresquen de forma natural. Ja hi ha llocs a Galícia on tenen centres de reproducció i van engrossant-les i quan tenen al voltant de 7 o 8 mm les sembren.

Fins quina profunditat poden arribar a trobar-se les tellines? Poden arribar fins uns 4 o 5 metres de profunditat, però ací són més abundants fins els 2 metres, aproximadament.

Per què se soterren a l’arena? El motiu és ben senzill. Viuen a una zona molt somera, amb molt poca profunditat d’aigua, i l’acció de les ones és constant, sempre està movent-se. Necessiten soterrar-se per defensa dels depredadors i per no ser arrossegades per les ones. I com a més, es poden alimentar perfectament, sempre viuen soterrades als sediments. Quan volen menjar, trauen dos sifons de la closca, i comencen a succionar el menjar. Son com si foren dos banyetes que li ixen. Una és per succionar, per on agafen el menjar, i l’altra és per excretar, per on tiren les restes.

Com es sap si la tellina és femella o mascle? No es diferencien a simple vista, no presenten dimorfismes sexual. Solament, quan estan madures sexualment, obris la tellina i si les gònades son de color morat és femella i si son taronja és mascle.

Com es reprodueixen? Es reprodueixen externament. La femella excreta els oòcits i el mascle l’esperma i a l’aigua, l’esperma fecunda els ous.

Com es comuniquen entre elles? No se ni si es comuniquen entre elles. El que si sabem es que solen estar juntes, formant com agregats, per protegir-se.

Con es mouen? Es desplacen bastant. Ixen del lloc on estan soterrades, i trauen el seu peu, i es poden anar desplaçant. De vegades usen també l’impuls de l’aigua. Ho fan per que ha canviat la granulometria del lloc on estan, per buscar menjar, per que no els apanya el lloc,... per qualsevol cosa.

De què s’alimenten? S’alimenten principalment de fitoplàncton, que són algues microscòpiques.

Cada tellina quantes cries pot arribar a fer? Les femelles expulsen un munt d’oòcits i si son fecundats, poden arribar a fer milers de cries.

Quins son els seus depredadors? Els depredadors de les tellines, a banda dels humans, que ens encanten de vermudet, son els caragols que hem dit abans, els polps,... També hi ha moltes espècies exòtiques que estan envaint els nostres entorns, com el cranc blau, que no solament mengen tellines (trenquen la seua closca com si fora mantega) sinó que arrasen amb tot el que troben pel seu camí.

Son d’una espècie o més? Les tellines que ens solen servir als bars son bàsicament la Donax trunculus encara que de vegades també solen posat Donax semistriatus.

Quantes classes de mol·luscos bivalves hi ha? Poden hi haure milers d’espècies conegudes, i a més les que no coneixem, doncs el mar és el gran desconegut.

Per què son comestibles les tellines? Això és una qüestió cultural. Hi ha llocs que es mengen unes coses i llocs que se’n mengen unes altres. Segons on vius, la cultura a adoptat uns aliments o uns altres: caragols, cucs, insectes, saltamartins, talps,... en algun lloc és una exquisidesa, i en altres és fastigós.

I ara, unes preguntes personals. Per què t’has dedicat a aquest ofici? Des de menuda m’ha agradat.

Em vaig criar veient vídeos de Jacques Cousteau. Cada vegada que veia els documentals m’agafaven ganes de posar-me un escafandre i tirar-me a bussejar. Sempre m’ha atret la mar.

Quant de temps portes en la recerca sobre les tellines? Duc uns 6 anys Aquest ofici t’ha canviat la vida? Si. Es una feina que m’agrada i de la que he aprés molt. Cada dia aprenc coses noves i disfrute amb ella Després de l’entrevista, ens mostra el seu laboratori, i el què fan, per exemple, per estudiar les tellines.

Quan les capturen, les pesen i mesuren i els posen un número. Les deixen a un lloc determinat. Si les tornen a capturar, poden saber fins on s’han desplaçat, quant han crescut,... Un treball molt minuciós.

QUÈ PASSA? XIV

Moltes gracies per tot el que ens has contat. Gràcies a vosaltres. Ho he passat molt be.

24

Imprimint el món en 3D

Daniel Collado Serrano és el propietari de l’empresa Multi 3D Print. Vam anar a fer-li una visita, en la que ens ha contat vàries curiositats sobre les impressores i escàners 3D, amb les quals treballa.

Aquestes eines, han millorat notablement la vida de les persones, és per això que forma part del tema que ens ocupa, la robòtica. Ara us contarem amb el recull de les seues respostes, a l’entrevista que li vam fer en la que vam aprendre molt sobre el món de les impressores 3D.

By:

Paula Sabater Ainoha Voces Saül Dorado Llorenç Gregori

L’empresa del nostre entrevistat es dedica a imprimir i escanejar, i en alguns casos a dissenyar escultures amb plàstic fos. La impressió 3D en plàstic, que en essència és com una màniga pastissera, s’utilitza bàsicament per a fer prototips impresos amb material biodegradable provinent de la dacsa, i a partir d’ell es pot traure un motlle per fabricar el producte desitjat amb injecció en plàstic, que és la solució més barata. La impressió en 3D ens permet estalviar molts costos abans de fer el motlle, que és la peça més cara del procés de fabricació industrial, i per tant, és la tecnologia ideal.

Precisament, les impresores 3D sorgeixen amb la necessitat de crear prototips d’una manera més ràpida i econòmica del que es feia fins llavors, a partir d’arxius de disseny assistit per computador (CAD). Un dels principals avantatges que té la impressió 3D respecte a altres mètodes de fabricació, és que elimina moltes de les restriccions de disseny que aquestes altres tenen; com per exemple la possibilitat de desemmotllament en les peces fabricades per injecció de polímers.

Per exemple, imagina que vols fabricar un casc de bicicleta. Primer es dissenya dibuixant-lo en un ordinador. S’envien les instruccions a la impressora 3D i es fa una primera impressió, una primera prova. El prototip es modifica tantes vegades com cal fins que s’arriba a allò que es volia fer. Es van fent proves i es valida allò que es va a fabricar. Quan ja està el prototip acabat, tal i com el volem, es fa el motlle i amb ell s’utilitza la tecnologia d’injecció per començar la fabricació en sèrie.

Quan es realitza un prototip, normalment s’imprimeix en una trama. Són com cèl·lules buides. Són com panells d’abella per a que siga lleuger i barat. És una carcassa que serveix per a la forma i validació del disseny.

A banda dels prototips, també solen fer-se peces de màquines, recanvis de cotxes que ja no es fabriquen,...

Imagina que tens un cotxe antic i se’t trenca el

25

QUÈ PASSA? XIV

retrovisor. Vas a la casa del vehicle, i ja no fabriquen ni les peces de recanvi d’eixe model que tu tant t’estimes. Llavors, agafes el teu retrovisor trencat, i el portes a Multi 3D Print. Ells te l’escanegen, i et fan una rèplica igual al que tu tenies. No és quasi màgia?

Daniel ens fa la predicció que en un futur, els magatzems amb repostos desapareixeran perquè es faran les peces directament amb la impressora 3D, com ara retrovisors, peces de drons, ... aquesta tecnologia també té molt de sentit en els centres de mecanitzat...

En tot aquest procés s’utilitza la tecnologia additiva: des de zero va afegint-se matèria. És més sostenible ja que s’utilitza el material que va a necessitar-se quasi exacte sense excedents.

Es fa una estructura provisional en la que es veuen ratlles que són cadascuna de les capes de fabricació. Els colors no tenen importància en aquest procés ja que segons el color del plàstic que introduïm, ix el producte. La matèria prima que s’utilitza és biodegradable, no és química. La dacsa és una matèria prima de les que s’utilitzen habitualment, material totalment orgànica.

L’escanejat en 3D és una tecnologia lligada a la impressió 3D. La càmera de l’escàner et fa una imatge que genera un model 3D. Sempre de baix cap a dalt. Es poden fer correccions de peces trencades i treure-les correctament, sempre tenint en compte que mai es fa una peça a la primera, sempre es millora. A la primera es fan prototips. Per exemple, imagina que se’t trenca el retrovisor del teu cotxe, i es un model que ja no es fa ni existeixen les peces de recanvi. Doncs vas a Multi 3D Print, portes el teu retrovisor trencat, l’escanegen i te’n imprimeixen un altre igual. Sembla quasi màgia.

Mentre Daniel ens està explicant tot això, a la seua impressora s’estava imprimint el quadre d’una bicicleta. Quan una peça és gran (com eixa), la màquina pot estar 5 dies imprimint sense parar. Un cop estiga acabada (segurament es faran 4 o 5 proves abans de la definitiva), el prototip aprofitarà per fer bicicletes de fibra de carboni.

Arribarà el dia en que tothom tinguem a casa una impressora i escàner 3D d’ús domèstic, i podrem imprimir, per exemple, el nostre menjar. Per cert, sabíeu que hi ha impressores que t’imprimeixen el que tu vols a la nata del caputxino?

Hi ha diversos aspectes en els quals la impressió 3D podrà beneficiar el planeta i al benestar dels éssers humans.

Canvi de mentalitat. El fet d’apropar al ciutadà la producció d’un objecte eleva el seu nivell de consciència en relació als recursos que utilitzem i l’ús que donem als objectes.

Reducció dràstica de deixalles industrials. La indústria actual produeix una enorme quantitat de deixalles que amb prou feines es reutilitza. El retorn al model de producció local que implicaria la generalització de la impressió 3D suposa que el cicle de les matèries primeres resta dins les ciutats, que deixaran de ser únicament centres de generació d’escombraries.

Menys emissions per transport de mercaderies. La petjada ecològica dels productes disminuirà radicalment si els béns que adquirim són arxius digitals per imprimir, en lloc d’objectes físics que han d’arribar a nosaltres des d’altres països en vaixell, avió o camions.

Habitatges assequibles. La startup espanyola Be More 3D presentar el passat any la primera casa construïda al nostre país amb una tecnologia de fabricació additiva. Aquest model pilot va ser edificat amb ajuda de la Facultat de Belles Arts de la Universitat Politènica de València mitjançant una impressora de formigó de 7 metres d’acho i 5 d’alt. Una casa de 70 metres quadrats i tres habitacions, erigida en menys de dos mesos i amb un preu potencial de 50.000 euros. Una solució interessant per proporcionar habitatges dignes.

Més reciclatge i cultura de la reutilització. El desenvolupament d’aquest tipus d’impressores permetrà reutilitzar el material de prototips fallits.

Les possibilitats de la impressió 3D en la cura del planeta amb prou feines han començat a conèixer-se. Algunes de les aplicacions en què ja s’està treballant és l’estudi i protecció de la fauna; la creació d’esculls que ajudin al desenvolupament de corals, esponges i altres organismes o impressores que reciclen ampolles de plàstic.

QUÈ PASSA? XIV

26

Estudiar al Congo

L’Any 1948 es va signar a les Nacions Unides la Declaració Universal dels Drets Humans, fet sense precedents en la història de la humanitat. Aquest curs ha fet 70 anys.

L’any 2008 es va constituir una ONG amb la intenció d’ajudar a que es feren complir els drets humans, especialment l’article 26: Tota persona té dret a l’educació. Llavors va nàixer MESTRES QUE FAN ESCOLA de la mà de persones vinculades al Moviment de Renovació Pedagògica Escola d’Estiu MarinaSafor, que té la seu a Oliva.

By: Jaume Martínez Júlia Castillo Pau Collado Júlia Escrivà

L’Escola Sant Agustí de KINKALA Amb una població de 10.000 habitants, Kinkala (regió del Pool) és una localitat que es troba a 70 quilòmetres de Brazzaville, la capital del Congo. Aquesta ciutat ha estat víctima de reiterades guerres viscudes pel Congo, encebant-se especialment en eixa regió. Els conflictes armats que ha patit aquell país han destruït tot el patrimoni material, econòmic, social i cultural.

La destrucció de les escoles i centres educatius ha accentuat encara més la disminució dels efectius escolars i de la qualitat de l’ensenyament. Moltes petites poblacions estan totalment destruïdes, produint-se recentment el fenomen dels refugiats, tant de fronteres exteriors, com de la pròpia regió que perden les seues llars i pobles, i van a viure a llocs que semblen segurs, com els voltants de les esglésies.

Afortunadament, gràcies a les múltiples ajudes de la comunitat internacional i nacional, estan treballant per un renaixement d’aquestes estructures per a resoldre els problemes d’aigua, de sanitat i d’educació.

Gràcies a diverses ajudes, l’escola Sant Agustí de Kinkala és una de les infraestructures que han estat reconstruïdes i va començar les seues activitats el 15 d’octubre de 2008.

El nostre equip junt a Jean Baptiste, davant el mural que es va fer a l’Escola d’Estiu Marina Safor per commemorar els 60 anys de la declaració dels drets humans i que tenim a l’escola

La col·laboració entre la ONG Mestres que fan escola i l’Escola Sant Agustí.

Vam conèixer a Bienvenú Manamika, un sacerdot amb un lligam fort amb València, que és qui es va encarregar de la reconstrucció d’aquesta (i d’altres) escoles i infraestructures. Ell ens explica que, com que les famílies no poden pagar l’escola i l’estat també la té abandonada, els mestres van alguns dies, però que quan no hi ha res per menjar a casa, s’han de buscar la vida i no van a escola. No hi ha seguida, no hi ha material,...

Decidim que els diners que la nostra ONG recaudara, anirien íntegres per pagar el sou dels mestres d’aquella escola. I així ho acordàrem amb ell.

27

QUÈ PASSA? XIV

Val a dir que “Mestres de fan escola” no té cap infraestructura administrativa, i no té cap altra despesa que el manteniment de la web (www.mestresquefanescola.org) i les que genera el passar els rebuts pel banc. Tota la feina la fan voluntariament persones vinculades al Moviment de Renovació Pedagògica.

La ONG recapta fons, sobretot de les persones associades, que paguen una quantitat simbòlica al mes, i de varies escoles que realitzen “berenars solidaris” destinats a aquesta ONG, entre les que destaquem el CEIP Pou de la Muntanya de Dénia, el CEIP Valldigna de Simat i el CEIP Verge dels Desemparats d’Oliva. També la Banda de Musica de Piles (AAM Santa Barbara) va realitzar la interpretació de la zarzuela “La alegria de la huerta” destinant els ingressos a la ONG.

Jean Baptiste quan va vindre a la nostra classe

Fa 6 anys Bienvenú va ser ascendit a Bisbe, i des de llavors Jean Baptiste Kintombo és qui se n’encarrega de les relacions entre la ONG i l’escola Sant Agustí.

Resultats de la col·laboració Un dels resultats de la col·laboració entre la ONG i aquella escola, és el fet que, al pagar el sou als mestres (una petita aportació allà esdevé una gran quantitat de diners), aquests tenen estabilitat econòmica, pel que van regularment a classes i l’alumnat, té una seguida: tots els dies tenen el mestre a l’escola.

Aquest fet ha resultat en que, en els exàmens estatals que passa tot l’alumnat als 12 anys (una mena de revalida que hi fan), els darrers 5 anys han estat superats pel 100% de l’alumnat de Sant Agustí, convertint-se en l’escola que millors resultats trau de tot el Congo. El curs passat la millor nota individual de tot l’estat, un 17 sobre 20, l’ha treta una alumna d’aquesta escola. Mai cap alumne havia tret una nota tant alta.

Això ha fet que aquell centre siga un referent. Fins i tot, el curs passat van organitzar unes jornades on explicaven a altres escoles la seua forma de treballar.

Jean Baptiste i part de l’alumnat de l’escola Sant Agustí de Kinkala.

A principi de curs va estar Jean Baptiste per la nostra comarca, i va visitar l’alumnat de Simat i el d’Oliva i la banda de Piles. Van ser unes jornades d’agraïment molt emotives.

Projectes de futur.

Degut a la configuració d’aquell país, i sobretot a la mancança d’infraestructures escolar, hi ha alumnat que ha de recórrer molts kilòmetres al dia per poder anar a escola.

Ara mateix estan plantejant-se la construcció d’un nou aulari per fer el que ací equivaldria a la ESO i el Batxillerat, amb internat. Han aconseguit diners d’una ONG Alemana, i la nostra ONG junt a l’escola d’Arquitectura de València, estem treballant en la redacció d’un projecte que faça possible la seua construcció.

Una de les mestres de Sant Agustí i les alumnes que van traure les millors notes a la revalida

QUÈ PASSA? XIV

28

NOTA: tu també pots ser soci o sòcia d’aquesta ONG com ho son varies persones d’aquesta escola. Entra a la web mestresquefanescola.org i emplena el formulari que hi ha. Des de 6€ al mes, pots estar ajudant a aconseguir els èxits que estan tenint. Des del QR pots arribar directament a la web de l’ONG

Pōwehi, el forat negre

Un forat negre supermassiu ha estat fotografiat per una comunitat internacional d’astrònoms.

La imatge, feta pública en abril pel consorci Event Horizon Telescope (EHT), confirma l’existència d’aquests desconcertants astres, que estaven explicats a la teoria de la relativitat general d’Albert Einstein, tot i que no s’havia pogut demostrar la seua existència, i ajudarà a aclarir com funcionen.

By:

Comissió de redacció

A més, ha confirmat per primera vegada les prediccions de la teoria de la relativitat en les condicions de gravetat extrema d’un forat negre supermassiu.

La imatge correspon al forat negre central de la galàxia M87, un monstre amb una massa equivalent a 6.500 milions de sols. En ella pot apreciar-se el disc fosc del forat negre envoltat per un anell de llum que és més brillant en la part inferior que en la superior.

L’anell està format per matèria que gira a molt alta velocitat al voltant del forat negre. La part més clara correspon a matèria que està girant en direcció a la Terra, mentre que la part fosca correspon a matèria que s’està allunyant.

Els forats negres són astres amb camps gravitatoris tan potents que res, ni tan sols la llum, pot escapar d’ells. Creixen engolint els astres que se’ls apropen i que, una vegada han creuat l’anomenat horitzó de successos, no poden tornar a l’univers exterior.

Al centre del forat negre, la curvatura de l’espai-temps es torna infinita i es produeix una singularitat, allí on les lleis de la física que coneixem deixen de ser vàlides. Això ha portat a la hipòtesi que el big bang que va originar el nostre univers va poder ocórrer a l’interior d’un forat negre.

El consorci EHT (inicials en anglès de Telescopi de l’Horitzó de Successos, en referència al punt de no tornada dels forats negres a partir del que la llum no pot escapar) ha observat els dos forats negres que tenen una grandària aparent més gran en el cel quan s’observen des de la Terra.

El del centre de la Via Làctica té una massa 4,3 milions de vegades major que la del Sol comprimida en un diàmetre de 30 sols. Encara que és petit per estar al centre d’una gran galàxia, és el forat negre supermassiu més proper a la Terra, a una distància de 26.000 anys llum. Sobre aquest forat negre, encara

29

QUÈ PASSA? XIV

estan treballant.

El del centre de la galàxia M87, per contra, és un autèntic gegant. Amb una massa de 6.500 milions de sols, és unes 1.500 vegades més massiu que el de la Via Làctica. I encara que està 2.000 vegades més lluny, a 55 milions d’anys-llum, segueix estant el basant a prop perquè la galàxia M87 es puga veure amb un telescopi d’afeccionat.

El consorci EHT ha observat els forats negres del centre de la Via Làctica i de la galàxia M87 El consorci va observar aquests dos forats negres durant deu nits a l’abril de 2017 amb una xarxa de vuit radiotelescopis situats a Amèrica del Nord, Sud-amèrica, Europa, l’Antàrtida i Hawaii. Aquests vuit observatoris, que van apuntar al centre de la Via Làctica i de la galàxia M87 simultàniament sincronitzats per rellotges atòmics, van actuar en la pràctica com un únic radiotelescopi amb un diàmetre equivalent al de la Terra. Han fet falta dos anys de treball per analitzar l’enorme quantitat de dades recollides en aquestes deu nits d’observacions, doncs es tracta d’una imatge amb tantes dades que s’ha necessitat mitja tona de discos durs per emmagatzemar-ho tot (500 kilos).

El repte era aconseguir capturar simultàniament amb un cel clar en els diferents punts de la Terra. Però a més, una vegada capturats les dades calia sincronitzar-los per crear una única imatge.

El processament de totes les dades es va produir en les instal·lacions de MIT Haystack Observatory a Boston i també en les instal·lacions d’Alemanya. Però clar, com portes totes les dades fins a aquí si es van recollir aproximadament 5 petabytes d’informació?

Pujar-los a una carpeta compartida en el núvol no era la solució, Internet en general no és la solució quan es tracta de petabytes. Quina és la solució? enviar-los per avió. Molt més ràpid.

Dit i fet, es van enviar als dos centres de processament desenes de discos durs apilats i en RAID. Una imatge impressionant per a molts fans de l’emmagatzematge físic i la informàtica. Les dades van ser processades per transformar-los en una imatge final amb l’ajuda d’un algorisme d’aprenentatge automàtic.

Després del descobriment, ve el bateig. El primer forat negre vist per la humanitat ja te nom. Pōwehi, així l’han batejat. Larry Kimura, un prestigiós professor de llengua hawaiana, ha estat, juntament amb els astrònoms, l’encarregat d’escollir el nom del ja famós objecte de la galàxia M87. Pōwehi té el suggeridor significat de “bella font obscura de creació interminable”.

QUÈ PASSA? XIV

30

Què ha passat?

benvinguda al curs amb dani miquel

El primer dia del curs vam rebre la vista de Dani Miquel.

Ens va fer un recital de cançons i acudits que ens va agradar molt a totes i tots.

Un bon començament per un bon curs.

31

QUÈ PASSA? XIV

les assemblees regulen la vida de l’escola

De dalt a baix, i d’esquerra a dreta: Assemblea de menjador, assemblea de representants, comitè ambiental i assemblea de pati infantil.

Les assembles ens ajuden a decidir per quin camí va l’escola. I en son una gran lliçó de democràcia.

dia de convivència i treball amb les famílies

QUÈ PASSA? XIV

32

De tant en tant, organitzem una jornada de treball i convivència de mestres i famílies.

Aquestes jornades ens ajuden a anar transformant l’escola, i a poc a poc, anem fent una escola més amable, més natural, més viva, i més de totes i tots.

El més bonic, podem aportar el nostre treball per tenir l’escola que volem.

dia contra la violència de génere

No ens oblidem del que passa al nostre voltant, i aprofitem els dies assenyalats per fer un pensament per causes que considerem justes.

En aquesta ocassió, el crit va ser ben fort: NO VOLEM VIOLÈNCIA CONTRA LES DONES

33

QUÈ PASSA? XIV

gran cursa “temistocles desemparats” i visita patge reial

Temistocles va ser un polític i general d’Atenes de fa 2500 anys. Va aconseguir guanyar les batalles contra els perses per les seues estratègies, i, sobretot, per aconseguir la unió de tot el poble contra l’enemic, que era molt més nombrós.

Sabent això, i coincidint amb l’objectiu de l’escola: “junts anem més lluny”, decidim organitzar una carrera en el seu honor per tancar l’any. El tret d’eixida el va donar el patge del Rei que havia vingut de visita. Per cert, la carrera es va fer per parelles, un major i un més jove, tots els cursos barrejats.

QUÈ PASSA? XIV

34

dia de la pau i dia de l’arbre. inici campanya residu zero

A finals de gener vam celebrar el dia de l’arbre. Vam plantar 4 sófores i 2 tipuanes. A més, vam encetar una campanya de reducció de residus, veient que estava passant al planeta.

Val a dir que eixa campanya ha continuat durant el curs, i el dia 5 de juny, dia del Medi Ambient, vam intentar fer un dia sense residus. En algunes classes ho vam aconseguir.

carnestoltes

Enguany vam dedicar Carnestoltes a la música, convertint l’escola én un plató dels premis Grammy

35

QUÈ PASSA? XIV

dia de l’esport

El 5 d’abril vam celebrar el Dia de l’Esport que promouen la Fundació Trinidad Alfonso, el Comitè Olímpic Espanyol i la Generalitat Valenciana. L’epicentre d’aquesta celebració va ser Oliva. I una de les seus, el nostre centre. Va ser un fantàstic dia per recordar.

QUÈ PASSA? XIV

36

dia del llibre Com que tot és possible, i res és impossible, va i resulta que el Dia del Llibre, arribem a l’escola i hi havia un home invisible llegint.

Va ser una gran sorpresa.

I durant to el dia no van parar: Una performance de l’alumnat de 6é amb el panell de les paraules rescatades, la inauguració oficial del drac, el concurs de minipoesia, i l’actuació del Mag Fer. Un altre dia carregat d’experiències.

comiat erika També hem tingut dies tristos.

Erika, la germana del nostre company i amic Josep, i antiga alumna de l’escola, va faltar.

Sempre estaràs amb nosaltres.

37

QUÈ PASSA? XIV

trobada escoles en valencià A la trobada de Tavernes ens ho vam passar molt bé.

Van reutilitzar taps de plàstic per fabricar baldufes !

visita de l’ambulància de la creu roja i taller de reanimació cardio-pulmonar

Un equip de la Creu Roja va visitar el nostre centre, amb la seua ambulància i tot.

Als més joves ens van ensenyar com cridar a emergències amb l’112.

I als més majors, com fer reanimació cardio-pulmonar.

un altre any carregat d’experiències que ja formen part de nosaltres QUÈ PASSA? XIV

38

Redactores i redactors

Hola. Sóc Adrià Martínez Argud o i l’any que ve ja vaig al institut; ja tinc moltes gane s i de major vull ser professor de matemàtiques.

à Sóc Àlex Jord ajor m e Pellicer. D tgista. a vull ser mass y vaig a El proper an c molt l’institut, esti ere nerviós i esp a ell en adaptar-me ses quant a les co aig a noves que v veure.

Sóc Àngela Frasqu et Moñinos. L’any qu e ve vaig a l’institut, es tic molt nerviosa per el canvi. A mi m’agrad aria fer un grau supe rior d’Educació Físic a per poder ser entr enadora de patinat ge.

Eva Hola. Sóc aez. El Climent S rt preferit meu espo àstica és la gimn ió meua afic rítmica, la a. és la músic preferida vull ser De major tògrafa, cantant i fo ’agradaria i també m sora de ser profes a rítmica. gimnàstic

inhoa Hola sóc A 12 Voces, tinc ue yq n a anys. A l’ ig al ve me’n va tic un institut i es sa. A mi poc nervio a ser m’agradari educació mestra de física.

Sóc Alexandra Escrivà Codina. De maj or vull ser forense; un a de les coses que m’agr ada molt es l’hokei.

I la veritat es que estic un poc nerviosa p er l’any que ve.

Peretto Hola, sóc Carla grada Robledillo i m’a ballar, tocar el piano, or cantar... De maj pianista r se m’agradaria pere professional i es a carrera tindre una bon . com a pianista

Sóc Irene Savall Bl anco.

L’any que ve ja vaig a l’Institut, i estic m olt emocionada. A mi de major m’agradaria ser veterinària, perquè m’agraden molt el s animals: en tinc do s, una gossa i una ga ta.

Sóc Alejandro Roch er Hidalgo; el que m es m’ agrada del col·legi son els companys que he conegut i el que menys m’agr ada els exàmens. En la visit a a l’IES Gregori Maians le s aules de laboratori i tecnol ogia m’ han agradat molt.

De major m’ agradaria ser po licia.

rea Pous Hola. Sóc And molt Madero. Estic uè ja vaig nerviosa perq stitut i a a passar a l’in s. A mi fer nous amic gradaria de major m’a steri perquè estudiar magi olt els m’agraden m xiquets.

Hola, sóc Enric Torres, de major m’agradaria ser metge ja que aquesta escola m’ha ensenyat que ajudar es molt agradable i plaent, a més a més la rama de medicina m’encanta.

Hola, sóc Ismael. Estic en 6é a punt de passar a l’institut.

He passat moments molt divertits i també tristos, com la pèrdua de M. Teresa.

De major, m’agradaria ser policia nacional. Vos trobaré a faltar. Sou part de la meua vida. Vos estime molt.

39

QUÈ PASSA? XIV

i de major Sóc Ivan. A m r policia m’agradaria se gent... és per ajudar a la i!!! Gràcies el meu somn s en al què he aprè la sé que ho aquesta esco Igual que la aconseguiré. ics que he quantitat d’am eixa! mat conegut en la Sóc Júlia Castillo Morató, a mi m’agrada molt la gimnàstica rítmica, també m’agradaria estudiar magisteri perquè m’agraden molt els xiquets, jugar amb ells i ensenyarlos a aprendre.

Hola. Sóc Luca Muñinos Rouanet.

De major m’agradaria ser mestre d’Educació Física perquè sóc molt bo en els esports.

z Hola, sóc Maya Orti Hermoso. De major estra m’agradaria ser m r pe d’educació física t que m’agraden mol rts po es s el els xiquets i e i m’encantaria qu s’acomplira el meu desig.

Sóc Jaume Martínez Ferrer i de major m’agradaria ser professor de matemàtiques perquè sempre m’ha agradat molt aquesta assignatura.

Hola, sóc Júlia Escrivà Vives. Estic molt orgullosa perquè vaig a començar una nova etapa. A mi de major el que m’agradaria estudiar és magisteri, doncs és una cosa que sempre he desitjat.

s Sóc Manel Canove ia ar ad Miñana. M’agr or. aj ser professor de m s de doncs els referent gut tin he mestres que ys an durant aquestos e m’han ensenyat qu t ol m sió es és una prof gratificant.

Sóc Naiara P la Morató. Tin c moltes ganes d’entr ar a una nova eta pa: l’Institut. De major m’agradaria ser mestra de p rimària o d’institut.

Sóc Saul Dorado Fornet, tinc moltes ganes d’anar a l’institut.

M’apassiona la tecnologia i la robòtica, i de major c voldria ser informàti o científic.

40

Sóc Llorenç Gregori Sanchis i de major m’agradaria ser inventor de robots i coses que siguen útils per ajudar a les persones a millorar la seua vida.

Hola, sóc Martina Morera Alemany. I es tic molt nerviosa perquè el curs que ve comen ce l’institut . A mi de major m’agradaria fe r magisteri, perquè jo crec que se’m donarà molt be.

.

Sóc Pau Collado El meu esport ol, ​​ favorit és el futb r ga ju per això vaig a la UD Oliva. De gran m’agradaria ser criminòleg.

Sóc Paula Parra Madero.

Estic un poquet nerviosa per entrar a l’institut. De segur que tindré molts amics nous. A mi de major m’agradaria treballar en algun ofici relacionat amb la Biologia.

Hola, sóc Paula Sabater Serrano i m’agr ada molt fer esport . Jugue en el C.V. Oliva des de fa quatre anys.

A mi de major m’agrad aria ser professora, m’a grada ensenyar als xi quets i xiquetes.

QUÈ PASSA? XIV

Hola, sóc Joan s Sabater Serrano i de de fa 3 anys jugue al València C.F. De r major m’agradaria se l futbolista professiona ió o professor d’Educac Física.

Sóc Pedro Bajaña Alvarado i de major vull ser policia. Estic molt nerviós pel l’institut però segur que serà fàcil.

Sóc Tania M artí Escribano.

M’agrada la Natació hi d e major vull se r mestra de In fantil

GRÀCIES

L’escola vol agrair la deferència a totes les empreses col·laboradores gràcies a les quals s’ha fet possible l’edició d’aquesta revista.

41

QUÈ PASSA? XIV

QUÈ PASSA? XIV

42

43

QUÈ PASSA? XIV

junts anem més lluny QUÈ PASSA? XIV

44