Plàstic zero

Durant les últimes dècades, el desmesurat volum de residus produïts per l’ésser humà està conduint a una situació que no podem seguir ignorant. Tenim davant nostre la més clara evidència de la necessitat d’un canvi en el model econòmic i de consum.

Els processos de producció, basats en sistemes oberts, no tenen en compte la traçabilitat dels productes, els quals, en la majoria dels casos, tenen una vida o trajectòria pensada per ser curta i limitada a un sol ús.

Parlant d’això, trobem aquesta noticia:

L’illa de plàstics del Pacífic supera ja la grandària d’Espanya, França i Alemanya

Una illa de plàstic? I quasi com mitja Europa? Decidim investigar i pensar què en podem fer nosaltres.

L’acumulació de residus plàstics que sura en l’oceà Pacífic entre Califòrnia i Hawaii té ja 1,6 milions de quilòmetres quadrats i pesa 80.000 tones mètriques. I continua creixent: multiplica ja per 16 l’últim càlcul realitzat pels científics.

Fins ara, s’han detectat illes de plàstics en cinc àrees dels oceans del nostre planeta, però aquesta del Pacífic Nord és la més gran.

Durant els últims tres anys, aquest grup d’investigadors ha utilitzat vaixells i avions per a traçar un mapa d’aquesta zona, on els corrents marins i els vents estan provocant una concentració mai vista abans de brosses.

Composició

Segons els seus càlculs, aquesta illa flotant està formada per 1,8 bilions de residus, dels quals el 99,9% són restes de plàstic, inclosos trossos de xarxes de pesca, botelles, tapes, contenidors, joguets i, fins i tot, un vàter.

Aquesta nova recerca creu que el plàstic que es va abocar al mar, després del terratrèmol i el posterior tsunami que es va registrar a Japó l’any 2011, podria haver augmentat un 20% el volum d’aquests residus.

By: Ivan Costa Alexandra Escrivà Paula Parra

La imatge d’aci dalt mostra com li trauen una palleta de 20 cm del nas d’una tortuga. Si cerqueu per youtube, trobareu aquest i altres videos que de cap manera deixen indiferent

Sembla ser que últimament els peixos estan menjant quantitats enormes de plàstic, per la nostra culpa, i el pitjor, els agrada de veritat.

Un nou estudi publicat per la revista Science va trobar que quantitats massives d’animals estan morint per indigestió de partícules de microplàstics. El problema respon a alguna cosa molt simple: els peixos no s’afarten del plàstic. De fet ho prefereixen en comparació del seu menjar tradicional, com el plàncton, van dir els investigadors.

I si decidirem viure sense plàstics?

Eixa és la proposta del moviment zero waste —bassura zero—, creat per Bea Jhonson, una alternativa de vida sense residus. L’objectiu últim del moviment és imitar el cicle de la naturalesa, on tot residu és reinserit. Traslladat a la pràctica, això es tradueix a produir la menor quantitat de deixalles possibles i, quan es produeix, que siga el més biodegradable possible perquè puga desaparèixer en el menor temps possible.

Per aquest moviment el teu residu és la teua responsabilitat. El primordial és reduir el consum, després reutilitzar tot el possible el que ja es posseeix, i si no és possible, reciclar perquè res acabe al contenidor. Una persona “residu zero” pot netejar la casa sencera amb aigua, bicarbonat, llima i vinagre blanc.

Hi ha qui ha après a convertir el seu oli usat en sabó (d’això a l’escola en sabem prou). Les dones poden usar la copa menstrual els dies de període, o bé les compreses de cotó rentables al més pur estil clàssic.

Clar, però avui, als supermercats, tot va emplasticat !!

Si busques pel teu barri, segur que trobes fruiteries de tota la vida, o, si menges carn i peix, carnisseries i peixateries. Segur que el dependent no et posa problemes en posar la fruita en la teua bossa de roba en compte d’una de plàstic; i si compres peix o carn, te’l poden posar en el teu propi envàs.

Si algú dels botiguers et diu que no, els pots dir que aniràs a preguntar al senyor del costat. Al final, segur que t’atenen.

Quan comences potser has de ser més previsor fins que vas agafant pràctica. Pots pensar en quins van a ser els menús setmanals i així aprofitar per comprar al mercat. Pots començar a fer compost per a no tirar les restes de menjar a les escombraries.

Podem substituir el sabó líquid de bany per pastilla de sabó, el xampú també es troba en format sòlid i dura bastant o, per exemple, usar un raspall de dents de bambú, que després es pot compostar.

Un munt de propostes per evitar el plàstic que tant està perjudicant el planeta.