Plàstic zero !
Durant les últimes dècades, el desmesurat volum de residus produïts per l’ésser humà està conduint a una situació que no podem seguir ignorant. Tenim davant nostre la més clara evidència de la necessitat d’un canvi en el model econòmic i de consum. Els processos de producció, basats en sistemes oberts, no tenen en compte la traçabilitat dels productes, els quals, en la majoria dels casos, tenen una vida o trajectòria pensada per ser curta i limitada a un sol ús.
By:
Ivan Costa Alexandra Escrivà Paula Parra
Parlant d’això, trobem aquesta noticia: L’illa de plàstics del Pacífic supera ja la grandària d’Espanya, França i Alemanya Una illa de plàstic? I quasi com mitja Europa? Decidim investigar i pensar què en podem fer nosaltres. L’acumulació de residus plàstics que sura en l’oceà Pacífic entre Califòrnia i Hawaii té ja 1,6 milions de quilòmetres quadrats i pesa 80.000 tones mètriques. I continua creixent: multiplica ja per 16 l’últim càlcul realitzat pels científics. Fins ara, s’han detectat illes de plàstics en cinc àrees dels oceans del nostre planeta, però aquesta del Pacífic Nord és la més gran. Durant els últims tres anys, aquest grup d’investigadors ha utilitzat vaixells i avions per a traçar un mapa d’aquesta zona, on els corrents marins i els vents estan provocant una concentració mai vista abans de brosses. Composició Segons els seus càlculs, aquesta illa flotant està formada per 1,8 bilions de residus, dels quals el 99,9% són restes de plàstic, inclosos trossos de xarxes de pesca, botelles, tapes, contenidors, joguets i, fins i tot, un vàter. Aquesta nova recerca creu que el plàstic que es va abocar al mar, després del terratrèmol i el posterior tsunami que es va registrar a Japó l’any 2011, podria haver augmentat un 20% el volum d’aquests residus. Cada any, 2,41 milions de tones mètriques de plàstic s’aboquen al mar i, per l’efecte de les ones, gran
7
QUÈ PASSA? XIV
