Estudiar al Congo
L’Any 1948 es va signar a les Nacions Unides la Declaració Universal dels Drets Humans, fet sense precedents en la història de la humanitat. Aquest curs ha fet 70 anys. L’any 2008 es va constituir una ONG amb la intenció d’ajudar a que es feren complir els drets humans, especialment l’article 26: Tota persona té dret a l’educació. Llavors va nàixer MESTRES QUE FAN ESCOLA de la mà de persones vinculades al Moviment de Renovació Pedagògica Escola d’Estiu MarinaSafor, que té la seu a Oliva.
By: Jaume Martínez Júlia Castillo Pau Collado Júlia Escrivà
L’Escola Sant Agustí de KINKALA Amb una població de 10.000 habitants, Kinkala (regió del Pool) és una localitat que es troba a 70 quilòmetres de Brazzaville, la capital del Congo. Aquesta ciutat ha estat víctima de reiterades guerres viscudes pel Congo, encebant-se especialment en eixa regió. Els conflictes armats que ha patit aquell país han destruït tot el patrimoni material, econòmic, social i cultural. La destrucció de les escoles i centres educatius ha accentuat encara més la disminució dels efectius escolars i de la qualitat de l’ensenyament. Moltes petites poblacions estan totalment destruïdes, produint-se recentment el fenomen dels refugiats, tant de fronteres exteriors, com de la pròpia regió que perden les seues llars i pobles, i van a viure a llocs que semblen segurs, com els voltants de les esglésies. Afortunadament, gràcies a les múltiples ajudes de la comunitat internacional i nacional, estan treballant per un renaixement d’aquestes estructures per a resoldre els problemes d’aigua, de sanitat i d’educació. Gràcies a diverses ajudes, l’escola Sant Agustí de Kinkala és una de les infraestructures que han estat reconstruïdes i va començar les seues activitats el 15 d’octubre de 2008.
El nostre equip junt a Jean Baptiste, davant el mural que es va fer a l’Escola d’Estiu Marina Safor per commemorar els 60 anys de la declaració dels drets humans i que tenim a l’escola
La col·laboració entre la ONG Mestres que fan escola i l’Escola Sant Agustí. Vam conèixer a Bienvenú Manamika, un sacerdot amb un lligam fort amb València, que és qui es va encarregar de la reconstrucció d’aquesta (i d’altres) escoles i infraestructures. Ell ens explica que, com que les famílies no poden pagar l’escola i l’estat també la té abandonada, els mestres van alguns dies, però que quan no hi ha res per menjar a casa, s’han de buscar la vida i no van a escola. No hi ha seguida, no hi ha material,... Decidim que els diners que la nostra ONG recaudara, anirien íntegres per pagar el sou dels mestres d’aquella escola. I així ho acordàrem amb ell.
27
QUÈ PASSA? XIV
