Revista Front Marítim 2

Núm. 2

desembre 2011 – febrer 2012

L'equip DESIRE, guanyador del 1r premi de la FIRST LEGO LEAGUE

Equip de redacció (1r ESO)

Lidia Albera Martí Alós Laia Biel Maria Bienvenido Laura Bosch Aachor Bouadid Samer Bujana Pol Campos Dani Capella Sergi Cervera Pol Clemente Nesanet Clua Beltrán Chandía Àlex Domínguez Joel Fernàndez

Disseny de la capçalera Àlex Domínguez (1r ESO)

Col·laboradors Lujain Al Obid (2n batx.)

Guillem Balagué (3r A) Vinyet Bujosa (2n batx.)

Miguel Camacho (2n C) Neus Cañabate (4t A) Marc Clemente (3r A) Albert Garcia (1r A) Zoe Gascón (1r A) Nahuel Montoya (1r A) Alba Romero (1r C) Óscar Sánchez (3r D) Jhoan Ricardo Sánchez (4t B)

Il·lustració del Racó del lector Gabriela de Almeida (2n batxillerat)

SUMARI Pòrtic Protagonistes Triomf a la First Lego League 1r certamen d'arbres reciclats El regidor del districte de Sant Martí ens visita Disseny de la capçalera de la revista “Superheroes and villains” Esquiada Sortida al dipòsit d'aigua pluvial Impressions dels Jocs Florals del Districte 2011 Rondallaires Ben a prop El Fènix, nova bèstia poblenovina El Centre Moral i Cultural de Poblenou El Cirque du Soleil a la plataforma del zoo marí Pirena, presentació a Nova Icària Poblenou, sense gas!

Panorama Llegint “Cavall Fort” durant 5 dècades Montserrat Caballé: 50 anys al Liceu Bob Anderson: la mort d'un gran espadatxí LMFAO Albert Bosch, primer català que travessa l'Antàrtida Ricky Rubio, un novell de l'NBA Racó del lector Experiència lectora Oci Jobs crossword Answers Reportatge gràfic Nadal 2011 a l'institut Contraportada Els guanyadors de la First Lego League a Com Ràdio

4 5 6 8 13 16 20 24 25 26 28 30 31 32 34 35 37 38 39 43 44 46 48 49 51 52 54 55 56 57 58 60

PÒRTIC

Us fem a mans el segon número de la nostra revista: 100% Front Marítim.

Hi trobareu informació sobre algunes de les activitats que tots plegats hem portat a terme de Nadal ençà.

Remarquem-ho: només sobre algunes, perquè se'ns fa impossible donar compte de tota la dinàmica d'activitats que es genera en el nostre centre.

També és per aquest motiu que resulta difícil decidir el disseny de la portada, però considerem que hem de subratllar l'èxit rotund que ha aconseguit el nostre grup “Desire” de 3r d'ESO en guanyar la competició de la First Lego League i passar a la final estatal de Pamplona. Des d'aquestes pàgines els donem l'enhorabona.

No podem acabar aquestes línies sense agrair les nombroses mostres de suport que l'equip de redacció va rebre en ocasió de la publicació del primer número. És de justícia que tots ens en sentim partícips: 100% Front Marítim és la revista de tots i la fem entre tots. Només així troba el seu sentit: 100%

TRIOMF A LA FIRST LEGO LEAGUE

El passat diumenge cinc de febrer els membres de l’Equip Desire vam acudir al torneig de la First Lego League de Barcelona. La jornada va començar ben d’hora, ben d’hora, ben d’hora, a les vuit del matí, quan tots els membres de l’equip ens vam trobar a l’entrada del Cosmocaixa. Després de carregar el nostre

pesant

projecte

científic

Cosmocaixa avall, de deixar totes les nostres coses a la consigna i de recollir

les

acreditacions,

que

curiosament portaven el número 1, ens vam instal·lar al nostre box i vam començar a practicar. A les deu, després d’escoltar la presentació del torneig i dels equips, ens va tocar exposar el nostre projecte tècnic i científic. Ho havíem de fer davant d’un jurat expert que, encara que no ho intentava, ens posava una mica nerviosos. Però gràcies al nostre entusiasme, a tota la gent que ens va venir a animar i a una sorprenent posada en escena, les dues presentacions van ser tot un èxit.

Després de treure’ns aquell pes de sobre, només ens quedava la part purament de robòtica. Havíem practicat molt, hi havíem dedicat moltes hores, però el cas és que, encara que vam intentar modificar diferents aspectes durant el transcurs de la competició, les coses no ens va sortir com esperàvem.

Tot i així vam quedar situats en la quarta posició, i encara manteníem totes les opcions d’anar a Pamplona.

Hem de reconèixer que tots estàvem una mica capcots, i que els pares no les tenien totes, i és per això que el que va succeir encara va ser més emocionant i sorprenent.

Va començar el lliurament de premis, primer amb els menys decisius i finalment amb els dos que atorgaven una plaça per la final estatal. El segon premi no va ser per a nosaltres i la nostra última opció era guanyar el primer. L’escena va ser màgica: tots agafats de les mans, frisant perquè l’equip que s’endugués el guardó fos el nostre. I quan després d’una pausa dramàtica el presentador va pronunciar el nostre nom, tots vam saltar dels seients i, encara incrèduls, ens vam dirigir a l’escenari on vam recollir el trofeu. Vam rebre felicitacions de gran part dels participants, i a poc a poc ens vam anar adonant de la gran fita que havíem aconseguit. No vam trigar a celebrar-ho amb un dinar de germanor, però això sí, des d’aquell moment ja tots pensàvem en Pamplona, on aniríem a defensar els nostres projectes i a representar l’institut.

Guillem Balagué

CERTAMEN D'ARBRES DE NADAL FETS AMB MATERIAL RECICLAT

Per primer cop, a l'institut hem celebrat un certamen (concurs) d'arbres de Nadal amb materials reciclats.

Es podia participar individualment o en grups d'un màxim de cinc. Es podia fer servir qualsevol material, però havia de ser reciclat, és clar. Podia tenir qualsevol alçada. Es podia inspirar a Internet. La data de lliurament era el 19-12, i l'exposició del 19 al 22-12.

El premi era una entrada de cinema. L'entrega de premis va ser el dia 22, en el marc de la festa de Nadal de l'institut.

La iniciativa va sorgir de l'Associació de Famílies de l'Institut i va comptar amb el suport dels departaments d'Educació Visual i Plàstica i de Tecnologia.

Cartell de convocatòria del certamen

Els alumnes s'hi van engrescar de seguida i hi va haver molt bons resultats. Van participar-hi alumnes de tots els nivells d'ESO, però els alumnes de 1r gairebé van acaparar gairebé tots els premis.

Hi va haver tres grups guanyadors “ex aequo”.

L'equip de redacció de la nostra revista ha entrevistat els guanyadors del concurs dels arbres de Nadal reciclats per saber com van construir els seus arbres.

El primer grup el formen la Hanane Bouadid (2n), la Loubna Sahmoudi(4t), la Valeria Svetoslavova(4t), i Leyi Zhang (2n).

Ens han explicat que van utilitzar revistes, pintura, tetrabricks... i per enganxar-ho tot van utilitzar cola.

L'arbre de la Hanane, la Loubna, la Valeria i la Leyi Un altre premi va ser per al grup format per l'Oriol Robles, en Guillem Flor i en Joel Vallejo (1r C ESO), que van utilitzar cartr贸, un pal de fusta, un test d'una planta, massilla, terra, cinta adhesiva i fil de nil贸.

Joel Vallejo, Guillem Flor i Oriol Robles

L'altre grup guanyador, el formen l'Aachor Bouadid, el David Morante i en David Sanchís (1r B ESO), que van fer servir tetrabricks i taps de cervesa.

David Morante, Aachor Bouadid, David Sanchís

Nadal Brik: de Morante, Bouadid i Sanchís

En el vest铆bul de l'Institut, s'hi va fer una exposici贸 amb tots els arbres participants.

Espectacular.

Senzillament espectacular!

Ja ho veieu! Doncs apa, l'any vinent hi tornarem!

Samer Bujana

EL REGIDOR DEL DISTRICTE DE SANT MARTÍ ENS VISITA

El dia de la festa de Nadal de l'Institut, 22 de desembre, el senyor Eduard Freixedes, regidor del Districte de Sant Martí, ens va visitar.

Els alumnes Sergi Cervera, Joel Fernàndez, Àlex Domínguez, Laia Biel, Alba Romero, Pol Clemente, Martí Alós i Aachor Bouadid vam demanar-li si acceptava que li féssim una entrevista. Ell va acceptar amablement i el vam entrevistar a la nostra biblioteca.

Aquí us la transcrivim: En què consisteix la seva feina?

La meva feina consisteix a procurar que la gent de Sant Martí visqui millor i feliç: que l'escola funcioni, que els autobusos circulin correctament, que els carrers estiguin nets...

On treballa?

A l'Ajuntament de Barcelona. Distribueixo les meves tasques entre dos despatxos: el de la plaça Pi i Sunyer, on hi ha les persones que treballen per la mobilitat i també treballo a la plaça Valentí Almirall.

L'equip de redacció entrevista el senyor regidor a la biblioteca de l'institut

Què és el més difícil de la seva feina?

El més difícil és ...arribar a acords.

Quins projectes prepara per al barri?

Entre altres, en destacaria tres de bàsics: que els carrers siguin nets i segurs, que hem de treballar perquè tothom tingui les mateixes possibilitats i, especialment en el moment actual, la lluita contra la crisi i el treball perquè la gent tiri endavant els seus projectes.

En prenem nota

Què pensa de la situació actual de l'educació?

Que és bona, el món en aquests moments canvia massa ràpid i l'educació s'ha d'adaptar.

A vegades,e la gent pot caure en la temptació de dir que abans l'educació era millor, però és perquè les persones grans tendim a pensar que el que fèiem quan érem joves era millor.

Què pensa del seu treball? És difícil?

De difícil, no ho és. És dur, però té recompenses, quan veus que pots ajudar la gent.

Voldria afegir alguna altra qüestió sobre el seu treball?

Ara com ara, no hi afegiria res més.

Quina impressió li ha causat el nostre institut?

Molt bona: no només per l'edifici -que encara que està molt bé no és el més important d'un centre educatiu-, sinó per l'empenta de l'equip de gent i pel treball en valors.

L'havia visitat mai abans?

No, és la primera vegada.

Què li han semblat els arbres de Nadal que han realitzat els alumnes amb material reciclat?

Són molt macos, estan bé els arbres i la idea de muntar-los amb material reciclat.

Gràcies per atendre'ns.

De res i fins una altra ocasió.

Escoltant atentament la intervenció del senyor Freixedes

Joel Fernández, Pol Campos i Aachor Bouadid

CREADORES DEL NOM DE LA REVISTA Alba Romero, Pau Terol i Anna Otero

Les alumnes de 1r ESO Alba Romero (1r C), Pau Terol (1r A) i Anna Otero (1rA), han estat les creadores del nom de la famosa revista: 100%Front Marítim. Aquí, els nois i noies que ara estan fent l'Optativa de periodisme hem decidit fer una entrevista a les noies.

(R) -Hola noies. Tenim entès que vosaltres vau ser les creadores del nom de la revista, 100%Front Marítim. És cert això?

(A/P/A) - Si. És 100% idea nostra.

(R) - El nom va sortir d'una sola, o se us va acudir a totes tres?

(A/P/A) - De tres idees, en vam fer una sola. El vam crear entre totes tres.

(R) - Com va sorgir el nom?

(A/P/A) – Vam fer una pluja d'idees, partint de la decisió prèvia que havíem pres: que aparegués el nom de l'institut: Front Marítim.

(R) – Per què us agrada el nom?

(A/P/A) – Perquè conté el nom de l'insti, i ho conté tot = 100%

(R) – Us van ajudar?

(A/P/A) – I ara!!! Justament quan ens van dir que rumiéssim el nom, va sortir de cop!

(R) - Us vau inspirar en alguna cosa?

(A/P/A) – Un dia ens vam trobar després de classe, quan justament havíem acabat de fer un examen de percentatges, i sense ni adonar-nos-en, el nom hi va sortir sol.

(R) – Per què vau voler posar un nom, si no era obligat.

(A/P/A) – L'Emília ens va dir que rumiéssim noms, i com que vam tenir temps de fer-ho, doncs, vam pensar el nom.

(R) – Us va costar molt?

(A/P/A) – Va sortir sol. Quasi no va fer falta ni pensar gaire.

(R) – Moltíssimes gràcies, Anna, Pau i Alba!

Fins una altra ocasió, i que us vagi molt bé tot!

(A/P/A) – Gràcies a vosaltres! I igualment, que us vagi tot molt bé!

Martí Alós, Maria Bienvenido, Dani Capella

ÀLEX DOMÍNGUEZ Dissenyador de la capçalera de la revista L'Àlex Domínguez ha guanyat el concurs de disseny de la capçalera de la revista.

Els tres grups de primer d'ESO, a les classes de plàstica, van projectar diferents dissenys per a la capçalera. Després, els professors van votar el millor disseny.

L'equip de redacció ha volgut entrevistar-lo: Com et dius? Àlex Domínguez Perea.

De quina classe ets?

De 1rA. Com se't va ocórrer la idea?

Vaig inspirar-me en les tipografies d'unes lletres d'un llibre que vaig trobar a l'aula de plàstica.

Quan vas trigar a fer-ho?

Ho vaig fer en tres sessions de plàstica.

L'Àlex Domínguez i altres companys treballant a l'aula de plàstica

Com et vas sentir en veure la teva capçalera a la revista?

Em vaig sentir molt bé, em feia molta il·lusió que el meu disseny sortís a la revista de l'institut.

Vas escollir tu sol els colors o et van ajudar a triar-los? Per què aquells colors?

El vaig escollir jo sol, perquè pensava que una barreja de diferents blaus quedaria bé en el disseny.

Tenies més d'una idea?

No, només tenia aquesta, ja que hi vaig dedicar molt de temps i no vaig poder fer-ne cap altra.

Quins estris vas utilitzar?

Vaig utilitzar llapis, goma, calibrats i color blau. Altres persones van utilitzar pintures, aquarel·les i fins i tot van calcar les lletres.

Gràcies per concedir-nos l'entrevista i enhorabona.

Gràcies a vosaltres.

A la recerca d'idees

Ja ens en sortim!

Pol Clemente i Sergi Cervera

Superheroes and villains

Una de les optatives d'aquest any és la de “superherois i villans”, que imparteix una de les professores d'anglès de l'institut. Fa uns dies vam anar a preguntar als companys que l'estan cursant aquest trimestre el que feien i ens van respondre el següent: Què feu?

Un dibuix pop art, amb les característiques que tenen els quadres de pop art, que prèviament hem fet i analitzat i, en aquest cas, hem d'incloure una referència a un super heroi dels que hem treballat a classe i una bafarada en anglès.

Per què ho feu?

Perquè aquesta matèria optativa és un treball per projectes i, d'altra banda, és en anglès. Això vol dir que com que tenim molta feina per fer, i perquè ens agradi a tots nosaltres, la professora ha hagut de pensar un tema que ens cridés l'atenció: els Superherois i els Villans, i sobretot el món del còmic i una bona primera aproximació a aquest món és mitjançant el pop art, que com podeu veure és una manera d'integrar els Superherois i els Villans, i sobretot el món del còmic i l'anglès, però en aquesta assignatura fem moltes més coses.

Podeu venir sempre que vulgueu!!!

Com ho feu?

Primer ens hem d'inspirar, amb dibuixos pop art de l'ordinador, que hem vist anteriorment.

Primer ho dibuixem en brut, després ho tornem a fer, però encara aquest no és el definitiu, fem els últims retocs, i per últim ho tornem a fer però, aquesta vegada, molt millor perquè aquest ja és el definitiu.

Com ho heu preparat?

Primer hem fet l'esborrany i després ho hem passat a net en un paper especial rugós, a continuació en aquest paper hem pintat el dibuix amb un llapis i després l'hem pintat amb uns colors especials, tipus aquarel·la que en passar el pinzell una mica mullat la tinta del color s'escorre. Finalment hem esperat que s'assequés i l'hem passat a calibrat.

La Roser Pineda, la professora d'Educació Visual i Plàstica, també ans ha ajudat molt a fer els pop art, i ens ha ofert tota la seva ajuda.

Us agrada? Per què?

Si, perquè és diferent al que havíem fet fins ara.

Què feu?

Estem creant un superheroi i un villà, per a un projecte d'optativa d'anglès.

Per què ho feu?

Perquè és el projecte final, que posa en conjunt tot el que hem après durant aquest trimestre: – A distingir un superheroi d'un villà – les dues grans empreses de còmic, DC i Marvel – els creadors del primers còmics de la història, com el Rudolph Topper – també vam fer un projecte de grup d'experts sobre els superherois i els villans: Thor, Capità Amèrica, Spiderman, Wolverine i els seus villans – també vam fer un bingo del Capità Amèrica – vam mirar una web sobre els superhomes

Com ho feu?

Fem servir la imaginació, les pautes de la Marina i les fitxes que hem treballat a classe.

També, per preparar la presentació del projecte, farem servir les pautes de la Marina, que les hem anat posant en pràctica al llarg del trimestre. Una cosa important és que sempre que exposem a classe els companys ens posen nota, que si et posen la nota baixa et fa sentir malament, però si et posen nota alta t'alegres i et poses molt content/a perquè penses que has fet un bon treball! Encara que això passa amb tot.

Recomanaríeu aquesta optativa? Per què?

Sí, i tant, perquè ens hem divertit fent les diferents feines i projectes que ens ha preparat la Marina. També ens ha agradat més perquè en comptes que la professora ens anés explicant coses i que després nosaltres haguéssim de memoritzar-les per a un examen, hem après el mateix que si haguéssim fet això, però ho hem aconseguit fent treballs, exposicions, recerca a l'ordinador...

Gràcies per atendre'ns.

By Noelhy Guerra and Indira Ghiglino

By Pedro Figuereo, Guillem Flor and Iv谩n G贸mez

Tot plegat, impressionant!

Laia Biel i Nesanet Clua

ESQUIADA 2012 Durant els dies 22, 23 i 24 de febrer, els alumnes de segon i tercer d'ESO vam anar a l'esquiada a La Molina. Durant els tres dies d'estada, ens ho vam passar molt bé.

El primer dia, vam quedar a l'institut per anar cap a les pistes. En arribar, vàrem recollir el material d'esquí. Durant les següents dues hores, vam tenir classes amb professors. Les següents hores van ser de lleure. Ja a la tarda, vam dirigir-nos cap a l'alberg “LA Bruna”. Ens vam instal·lar, dutxar i arreglar perquè a la nit teníem el sopar i després, la discoteca. A les 00'30h, la discoteca es va acabar i tothom va començar a anar ales seves habitacions per descansar per al dia següent.

El segon dia va ser igual que el primer respecte a l'esquí: classe, lleure, dinar i classe altre cop.

A les 17h vàrem tornar a l'alberg. A la nit, vam baixar a sopar al bufet i després vam anar ala discoteca. Després, ens vàrem quedar una estona a a zona de jocs, fent diverses activitats.

L'últim dia vam recollir les maletes i vàrem tornar a combinar les classes d'esquí i les estones de lleure.

Finalment, després de tres dies esplèndids d'intensa activitat a la neu, vàrem tornar -exhaustos!a casa nostra, amb la família.

Marc Clemente

DIPÒSIT DE REGULACIÓ D'AIGÜES PLUVIALS JOAN MIRÓ El passat divendres 3 de febrer vam anar de sortida al dipòsit d'aigües pluvials Joan Miró.

Vam anar en metro, des de Poblenou fins a Plaça Espanya, fent transbordament a Urquinaona.

Ens vam dividir en dos grups, 1rA i 1rC, els quals vam fer activitats ben diferents.

Una de les activitats va ser al dipòsit. Primer de tot ens van explicar perquè servia i ens van ensenyar un vídeo presentant-nos tots els dipòsits pluvials que hi ha a la ciutat comtal.

Actualment hi ha 13 dipòsits en funcionament i alguns altres més en construcció.

Després d'això, vam entrar al dipòsit, on, per a la nostra decepció, no hi havia aigua. Vam observar els diferents cossos que tenia el dipòsit: el cos profund i el cos de gravetat, a més de fer una passejada explicant els diferents objectes que s'utilitzaven.

Després, vam canviar d'activitat. L'altra eren uns exercicis d'observació del paisatge urbà des del centre comercial “Las Arenas de Barcelona”. Vam pujar al terrat i els vam fer. Després d'això, vam aprofitar per fer una passejada pel centre comercial, visitant les diferents botigues.

Finalment, vam tornar al metro i el vam agafar. Quan vam arribar a la parada del Poblenou, cadascú va encaminar-se cap a casa seva, i els que es quedaven al menjador, cap a l'institut.

Aquesta sortida ens ha servit per aprendre el funcionament dels dipòsits, a més d'haver-ho passat molt bé.

Àlex Domínguez, Pol Clemente i Sergi Cervera

JOCS FLORALS de SANT MARTÍ 2011 RECORD INESBORRABLE

Una de les coses que busquem a la vida és el reconeixement, i com a lectora i escriptora apassionada, el fet d’haver rebut el premi de Sant Jordi dels Jocs Florals del Districte de Sant Martí (2011) va ser encara més que un plaer.

En el dia del lliurament de premis, el guardó no era per a mi el més important. Asseguda entre altres escriptors talentosos, comences a plantejar-te diferents qüestions i t'adones del que realment importa, allò que fa que el teu cor bategui més ràpid i que tots els teus sentits s’aguditzin: la sentència de l'auditori. Perquè veritablement, al final de tot, el que més importa als escriptors és compartir les idees amb un públic totalment desconegut i captar-ne l’atenció: entretenir-lo, atrapar-lo, moure'l, ... commoure’l.

Després d'una llarga espera, escoltant com els altres concursants premiats llegien les seves proses, finalment va arribar el meu torn: “Guanyadora del segon premi en la categoria de batxillerat: Vinyet Bujosa Armora”. Les paraules van fer eco a l'habitació i van ressonar al meu cap, com tambors que marcaven el ritme dels meus passos fins que vaig arribar a l'escenari.

Podia sentir l'emoció aclaparadora per tot el meu cos, el formigueig a les puntes dels meus dits... Al mig de l'escenari, el focus de llum m’il·luminaven i jo estava davant els meus oients, el meu públic i els meus crítics. Després de llegir un fragment de la meva narració, vaig ser veritablement recompensada amb el millor premi de tots: un aplaudiment satisfet i alegre que tenia més valor que un trofeu de plata.

Vinyet Bujosa

Nota de redacció: L'alumna Vinyet Bujosa va ser guardonada en l'edició del curs passat dels Jocs Florals del Districte de Sant Martí, amb un segon premi en la categoria de batxillerat, corresponent a l'edició del curs passat.

JOCS FLORALS de SANT MARTÍ 2011 Una mescla de felicitat i nerviosisme Quan l’Emília, la meva professora de català, ens va dir a tots que havíem d’escriure una redacció sobre el tema de l’agraïment, mai m’hauria imaginat que aquelles línies que vaig escriure arribarien tan lluny.

Un dels moments més bonics va ser quan la professora em va dir que li havia agradat tant la meva redacció, que em proposava de presentar-la al concurs dels Jocs Florals del districte. Però encara va ser més emotiu quan alguns dies després, a classe, amb tots els companys escoltant, va comunicar que el meu text havia aconseguit el primer premi en els Jocs Florals del districte de Sant Martí: havia quedat el primer!

I sense adonar-me'n, ja estava camí d’agafar el tramvia amb l’Emília i la Vinyet, una altra companya que també havia estat guanyadora, per anar a llegir en públic la meva redacció i recollir el premi.

I tot d’un cop, dalt de l'escenari de la sala d'actes de La Farinera del Clot, amb la sala plena d'alumnes i professors dels col·legis i instituts del nostre barri, vaig llegir la redacció.

Estava tan nerviós que el que volia era recollir el premi ràpidament i baixar de l’escenari cames ajudeu-me.

Però va valdre la pena.

L’aplaudiment del públic va ser una meravella. Sens dubte, si m’ho tornessin a proposar, repetiria. Òscar Sánchez Velasco

La Vinyet i l'Òscar a la biblioteca de l'institut

Nota de redacció: L'alumne Òscar Sánchez va ser guardonat en l'edició del curs passat dels Jocs Florals del Districte de Sant Martí, amb un primer premi en la categoria de segon cicle d'ESO.

RONDALLAIRES O CONTACONTES UNA EXPERIÈNCIA PER REPETIR La sessió de contacontes em va agradar molt. Ja n'havia escoltat una altra fa un cert temps, en el meu país. Aquesta em va semblar diferent, però igual d'agradable.

En el mes de juny, jo era a Colòmbia i quan anava en l'autobús va pujar un home i va explicar que era un contacontes, però jo no sabia què era allò. Quan aquell home va començar a explicar el primer conte, al principi em va semblar estrany i molt exagerat, però després em vaig anar ficant a la història i en acabar jo volia escoltar-ne més. L'home va beure aigua i va explicar-ne un altre, aquest em va agradar més, perquè tractava del racisme i la discriminació.

Aquesta vegada al Front Marítim em va fer recordar aquell dia a l'autobús.

Va ser molt agradable recordar-me d'allò i escoltar de nou un conte tan ben explicat, és un plaer per a mi i per tots els que ens agraden els contes, assistir a una sessió de contacontes.

Jhoan Ricardo Sánchez

SENSACIONS d’una sessió de contes Una sala, una rondallaire, una cinquantena d’alumnes i tres professores: tots plegats desitjosos d’escoltar els contes d’una professional que, encara que al principi no ho sabíem, en aquella sessió - almenys a mi- ens faria sentir d’una manera molt especial.

Tots asseguts, immòbils, amb els ulls oberts com a taronges i les orelles ben despertes: estàvem ja preparats.

A l’inici del primer conte tot semblava molt normal: una història simple, que no seria res de l’altre món, però ja diuen que les aparences enganyen, perquè a mesura que avançava la història la noia s’anava motivant i tots nosaltres, a poc a poc, estàvem cada cop més sorpresos i més concentrats; tan concentrats estàvem que fins i tot va aconseguir espantar-nos en un moment inesperat.

La meva sensació en aquell moment era força difícil de definir, estava en un estat seriós: no reia, no em movia i tot just respirava per no perdre’m ni una paraula d’aquell conte; alguns companys, en moments determinats, reien després d’escoltar algun comentari que feia la contacontes, però jo no ho feia i no era perquè no m’agradés, sinó perquè creia que el meu riure pertorbaria la perfecció d’aquell moment.

A mesura que avançava el temps, jo l’únic que podia fer era mirar el buit i intentar imaginar-me cada una de les paraules que deia aquella noia, i sense adornar-me’n ja havia arribat al final de la sessió i em vaig sentir decebuda, però no pels contes, sinó perquè ja s’havia acabat, però per una altra banda em vaig alegrar per haver tingut l’oportunitat d’haver escoltat a aquella rondallaire narrant uns contes que m’havien fet sentir d’aquella manera.

Neus Cañabate Sofias

BEN A PROP

EL FÈNIX LA NOVA BÈSTIA POBLENOVINA

Prop de la platja del Bogatell, el dia nou de desembre del 2011 va sorgir, d'un gran espetec de foc, la nova bèstia de la Colla del Drac del Poblenou: “El Fènix”. És la primera bèstia de la colla que no és un drac, aquesta és la cinquena de la llarga història del bestiari poblenoví. Tot va començar el mes de març de 1985, any en què es va estrenar l'Estarrufat, després van venir la Víbria, l'Estarrufadet, l'Estendard i finalment el Fènix.

El Fènix és un ocell mitològic que -segons diuen- moria ple de foc i es transformava en cendres, de les quals renaixia com un petit pollet que creixia i a l'any següent tornava a repetir el cicle i, d'aquesta manera, no moria mai.

Durant la cercavila de música que va baixar per la Rambla del Poblenou fins a la Platja del Bogatell, l'Ou del Fènix va ser portat a coll pels membres de la Colla del Drac del Poble Nou fins el lloc on s'havia de produir l'esdeveniment.

Un cop arribada la cercavila amb l'Ou al capdavant, acompanyat dels músics i d'un nombrosíssim públic, la cremada de l'Ou va donar lloc al naixement de la nova figura "El Fènix del Poblenou". La cercavila del renaixement posterior , que a partir d'ara se celebrarà anualment, va recórrer la part més antiga del Poblenou. Durant el recorregut es van fer 7 ballades amb foc i va acabar a la "Rodona del Casino" a la Rambla del Poblenou, cantonada amb el carrer del Joncar.

Al dia següent, dissabte dia 10, el Fènix va participar en la cercavila de bestiari nadalenc que, com cada any, va organitzar la Colla del Drac del Poblenou, dins el programa d'activitats "Ara ve Nadal".

Martí Alós

CENTRE MORAL I CULTURAL DEL POBLENOU CMC, el centre cultural del barri El Centre Moral i Cultural del Poblenou, (c/Pujades, 176178), "el Centre", és una associació que es va crear en aquest popular barri barceloní el 1910 i que des d'aleshores ha dut a terme una tasca ininterrompuda, fins i tot en els moments difícils viscuts pel nostre país, en els camps educatiu, cultural, esportiu i d'esbarjo.

La idea general del centre creat fa més d’un segle va ser la de procurar ensenyament religiós als fills dels obrers del barri, mitjançant escoles nocturnes gratuïtes. També organitzava activitats recreatives com teatre, un grup de caramelles, jocs infantils i, fins i tot, disposava d'una societat mutual.

Més de 100 anys de vida al barri i un present molt engrescador ens permeten assegurar un bon futur per a l'entitat. Més de 1.000 socis i un munt de col·laboradors fan possible aquesta realitat que és el Centre, un ambient on es pot fer i/o gaudir de representacions i lectures teatrals, cant coral, concerts de música clàssica i moderna, sardanes, tertúlies literàries, excursions, xerrades i col·loquis, campionats de dòmino, arts manuals, dibuix, pintura, patchwork, puntes al coixí, reunions de Vida Creixent..., i també aprendre en les nostres escoles de música i de ballet clàssic i en els tallers de teatre, idiomes i country en línia.

Tant si ets veí del barri com si no, tant si ets jove com si ja no tant, al Centre hi ha sempre un espai i una activitat per omplir de contingut el temps: temps d'oci, temps de cultura, temps per créixer com a persones, temps de relació...

Escola de Ballet Clàssic Taller de Teatre Taller de Country en línia Cor Poblenou Anglès Puntes al Coixí Patchwork Manualitats Aula de Música Gimnàstica Pintura i dibuix Font: http://elcentrepoblenou.eu/ Us convidem a participar-hi!!!!!!

Martí Alós López

Taller de teatre musical al CMC

Una de les activitats que es fan al centre és el teatre musical, una activitat anual que es fa en horari extraescolar. Aquí aprens cant, dansa (per a les coreografies de l’obra) i sobretot teatre, molt de teatre. Els professors escullen una obra que s'assaja durant tot l’any i que es representa a final de curs. Els professors no es dediquen només a això, sinó que també són actors i actrius professionals.

Jo, com a alumne del grup de teatre he entrevistat la meva professora, Gemma Egea, i també una altra professora del CMC, l'Ariadna Suñé.

(R)- Bona tarda, he vingut en nom de l’equip de redacció de la revista 100% Front Marítim.

Quant de temps fa que feu aquesta activitat al Centre Moral? N’esteu contentes?

(G,A)- Ara ja deu fer uns dotze anys que vam començar a fer de professores en aquesta activitat del Centre Moral. N'estem molt contentes.

(R)-En quin lloc vas començar a fer de professora de teatre?

(G)- El primer centre on ho vaig fer va ser a l’escola Mireia fa tretze anys, és a dir, el 1999.

(R)-Amb quina edat vas fer la teva primera actuació en un escenari? (De manera professional) (G)- La primera va ser quan jo només tenia vint anys.

(R)- Actualment treballeu professionalment en alguna companyia de teatre?

(G,A)- Sí, a Dreams Teatre.

(R)-Quantes obres heu fet a Dreams? Per cert, quin estil de personatge t’agrada més?

(G,A)- Ufff, n’hem fet tantes. Estic segura que més de vint-i-cinc. La companyia ja funciona des del 1995. Prefereixo els papers de dolenta i els humorístics (R)- Quina és la pròxima obra que teniu previst de fer?

(G,A)- La següent serà: “Pinotxo” (R) Quins requisits necessites per participar en l’activitat?

(G,A)- Necessites moltes ganes de fer teatre, compromís fins a fi de curs, ganes d’aprendre i comprometre’t a aprendre el guió.

(R)- Moltes gràcies i a seguir molts anys.

Martí Alós López

CIRQUE DU SOLEIL ens visita a la plataforma del zoo marí Ja fa 3 mesos que el Cirque du Soleil ens ofereix a la plataforma del zoo marí, a Barcelona, el seu nou espectacle: Corteo Cirque du Soleil és un circ on es fan molts espectacles i molt variats. Aquest circ s'adreça tant a adults com a infants, i normalment la gent es queda bocabadada amb tot el que fan, així que us convidem a tots a veure'l, que és molt divertit!!

Nosaltres hem vist quasi tots els espectacles del Cirque du Soleil com «Alegria», que és el que ens ha agradat més de tots dels que hem vist, perquè la major part del que feien era impressionant i demostrava una flexilbilitat gairebé increïble.

Aquest 29 de febrer hem anat a veure l'espectacle de «Corteo». Pel que ens havien explicat ja sabíem que tractaria de pallassos i que les acròbates ens tornarien a demostrar la seva elasticitat i que farien moltes coses que ens impressionarien.

I efectivament, així ha estat. L'espectacle «Corteo» és bastant emocionant i a la vegada fa molta por, perquè les persones del circ sembla que vagin a caure i per això quasi tot el públic comença a tancar els ulls per no veure com cauen des de dalt, però quan el públic s'atreveix a tornar a obrir els ulls, els acròbates estan tan tranquil.lament com si no hagué passat res. A mi, quan jo era més petita i vaig anar a veure l'espectacle «Alegria», m'ho vaig passar molt bé, però alguns cops passava molta por, perquè com ja us he dit semblava que els artistes anessin a caure i feia molta por; i també recordo unes noies xineses que eren molt i molt elàstiques i que feien uns moviments que gairebé feien angúnia.

Aquest cop, l'espectacle Corteo parteix del món dels pallassos: de la mort d'un pallasso que moria i somiava amb àngels i que jugava amb marionetes, ...

A Corteo, tal com ens indica la pàgina web que hem pogut consultar, el pallasso representa el seu propi funeral, que se celebra en un ambient carnavalesc, mentre uns àngels de la guarda el vigilen en silenci. A través d'una barreja del ridícul i la tragèdia, de la màgia de la perfecció i l'encant de la imperfecció, l'espectacle posa de manifest la força i la debilitat del pallasso, així com la seva saviesa i la seva delicadesa per il·lustrar aquesta porció d'humanitat que resideix en tots nosaltres.

Nesanet Clua i Laia Biel

PIRENA 2012 Presentació a Nova Icària

El dia 15 de gener, es va celebrar la festa de la Pirena, a la platja de la Nova Icària. Més de 150 gossos van passejar fent diverses activitats en aquesta platja poblenovina.

La celebració va consistir en diverses proves i espectacles: exhibicions de gossos de la Pirena, - la majoria de gossos eren gossos nòrdics huskies-, curses de trineus sobre la sorra,...

Tot va començar a les 10:15h i va acabar sobre les 14:00h.

Hi va haver presentacions de tot tipus: de veterinaris, de múixers... El públic també va disposar de tot el terreny per poder fer passejades amb els gossos i observar atentament les emocionants exhibicions dels múixings...

En la pista d'AGILITY, hi van fer una competició d'Agility organitzada pel Club Agility Jara.

Tot plegat tenia com a objectiu donar el tret de sortida a la 22a edició d'aquesta competició d'esports d'hivern. L'objectiu de la competició consisteix a travessar el Pirineu d'oest a est passant per territori aragonès, lleidatà, francès, andorrà i gironí en trineu o esquís tirats per gossos.

La història de la Pirena El nom de Pirena prové del nom d'una princesa que apareix en el poema L’Atlàntida de Jacint Verdaguer.

Des de temps immemorials els gossos de trineu ja eren utilitzats per desplaçar persones i materials sobre la neu i, molt més tard, aquesta activitat es convertiria en un esport.

La primera cursa de múixing va ser a Iditarod, Alaska, creada en commemoració d'un fet del 1925, quan un trineu va haver d'arribar fins a la ciutat de Nome amb medicaments per tal de combatre una epidèmia de diftèria.

Podeu trobar més informació a http://www.pirena.com/cat/historia-de-pirena.html

Pirena 2012 La Pirena d'aquesta edició començarà el 21 de gener i acabarà el 4 de febrer.

Aquest cop, hi ha hagut un rècord de participants: 33 trineus, 50 equips i 17 esquiadors de fons estirats per gossos (skijorers). El nombre de participants espanyols és de 26.

En aquesta edició, Pirena se suma al suport a la candidatura de Barcelona-Pirineus per organitzar els Jocs Olímpics d'Hivern de l'any 2022.

Laura Bosch, Maria Bienvenido, Martí Alós

POBLENOU, SENSE GAS! El passat mes de febrer, al nostre barri del Poblenou, es va produir un accident, que va deixar sense gas més d'una família.

L'Associació de veïns i veïnes del Poblenou està demanant respostes de per què van quedar sense llum, aigua calenta, electricitat... i encara no els han dit res.

Durant la segona setmana de febrer, encara hi havia 17.000 veïns que no tenien gas, i encara no els havien raonat l'accident.

Amb relació a les despeses a particulars ocasionades per la manca de gas, l’Ajuntament ha informat que a tots els afectats que han passat per l’oficina provisional de Can Felipa presentant tiquets de compra d’estufes elèctriques, tiquets de restaurant, etc., juntament amb un número de compte de banc o caixa, els ha estat abonada la despesa de forma gairebé immediata.

També s'està indemnitzant les famílies que van haver de viure com van poder, ja que no tenien gaires aliments que no es fessin malbé.

L’Ajuntament està a l’espera d’esbrinar les causes de l’accident que va deixar una part del Poblenou sense subministrament de gas. Durant la primera setmana de març es clourà la recollida de dades que hauran de conduir a “depurar responsabilitats” segons paraules textuals del regidor d’Hàbitat Urbà de l’Ajuntament de Barcelona, Sr. Antoni Vives.

Maria Bienvenido

“Cavall Fort” El número dels 50 anys Què hi trobareu, al número?

A la portada hi podeu veure un resum del que serà la història que s’explica a dins, una història d’un viatge galàctic...

Tot comença a Morvià, quan una colla de lectors de Cavall Fort decideix fer una excursió per celebrar els cinquanta anys de la revista. Lloguen un autocar i s’encaminen cap a l'observatori d'Àger, per mirar junts les estrelles.

Però la presència del doctor Carxofen ho embolica tot. Són víctimes d’un invent d’aquest professor que els envia a la punta d'una altra galàxia. Allà descobreixen que en aquell planeta hi arriba el Cavall Fort!

Aquesta és la història d’uns lectors de Cavall Fort en un planeta desconegut. Una de les múltiples seccions que hi ha dins la revista.

Un número d'avui i d'ahir En aquest número hi trobareu les seccions de sempre, però incloses en una història que fa de fil conductor. Els lectors d’avui dia, però, reconeixereu el vostre Cavall Fort de sempre.

Àlex Domínguez Martí Alós Nahuel Montoya

Cavall Fort va néixer el desembre de 1961, fruit de l’esforç d’un grup de persones de procedències diverses unides per una preocupació comuna: trobar una manera perquè els infants poguessin aprendre a llegir i a escriure en català.

L'any 1990 Cavall Fort va començar a publicar un suplement per a lectors més petits (a partir de 5 o 6 anys), que es regalava amb la revista i que sortia sis cops l'any. L'any 2005 El Tatano es converteix en una revista independent, mensual, adreçada a lectors de 4 a 8 anys.

El mes de gener de 1999, Cavall Fort va posar en marxa el seu lloc web: www.cavallfort.net.

Amb l’aparició d’El Tatano, el web es va remodelar completament.

En la pàgina web hi ha jocs, tots els números anteriors i també pots saber la història i consultar la revista.

De 1967 a 1987, el Cavall Fort va oferir teatre. Però tenia molt poques sessions.

El resultat va ser el doblatge al català de quaranta-una pel·lícules estrangeres per a nois i noies (de dibuixos animats i d'imatges reals) i l'edició de vint-i-una cintes de vídeo i set DVD de la llista de les pel·lícules anteriors. Per exemple algunes com: UN INVENT DIABÒLIC • LA FLAUTA DELS SIS BARRUFETS • LA GUINEU DE BAMBURY • ELISABET

Sergi Cervera, Albert Garcia i Pol Clemente

CAVALL FORT La força del color

Les portades del Cavall Fort sovint són molt acolorides: amb colors molt i molt vius. Normalment, el dibuix és fet a mà, encara que hi ha algunes portades que combinen fotografies. A dalt, amb lletres grosses i de colors que van variant segons el t¡pus de portada, hi ha el nom de la publicació: “Cavall Fort”. Al costat esquerra de la portada, hi ha un petit índex que recull el més important de cada revista amb un petit dibuix.

Normalment les diferents seccions de la revista són: - Còmics de l'Ot el bruixot: que és un petit còmic amb dibuixos.

- Articles: depenen l'època en què estem i les festes que s'apropen.

- Contes: en cada revista són diferents.

- La natura: se centra en un animal en concret, arbre, flor, etc.

- Enigmes: són uns divertiments que crea el “Cavall Fort”.

- Tria i remena: s'escull els CD de música que més els han agradat i fan el mateix amb pel·lícules i llibres.

- El concurs: organitzen un tipus de concurs amb una endevinalla i entre tots els guanyadors sortegen uns premis.

- i molts tipus de còmics variats.

Zoe Gascón, Anna Otero i Laia Biel

Montserrat Caballé 50 anys al Liceu

El 3 de gener, al Gran Teatre del Liceu, es va fer la commemoració del 50è aniversari del debut de Montserrat Caballé en aquest magnífic teatre d'òpera de Barcelona. Amb el titol de “Una altra nit de Montserrat Caballé” i amb l'ajuda de l'orquestra simfònica i del Cor del Gran Teatre de Liceu, amb la direcció de José Collado, va cantar envoltada d'amics i d'alumnes. Van participar les sopranos Maria Gallego i Montserrat Martí , filla de Montserrat Caballé , i també amb els tenors Josep Carreras i els barítons Carlos Àlvarez i Joan Pons amb els seus alumnes Pretty Yende , Di Joung Jo i Nikola Baskov.

Montserrat Caballé i el Gran Teatre del Liceu van començar a presentar els papers de Donna Elvira de Don Giovanni i Cio-Cio-San de Madama Butterfly. A partir d'aquí, la Caballé va continuar recollint èxits en òperes com Norma, Roberto Devereux, Maria Stuarda, Lucrezia Borgia, Il pirata, Aida, Un ballo in maschera... Al llarg dels darrers 50 anys ha format part de l’essència i la història de la institució, tot rebent l’estimació i el reconeixement del públic barceloní.

Al Liceu, l'any 1966 ja van concedir a Montserrat Caballé la Medalla d’Or de la institució.

Sergi Cervera, Pol Clemente i Álex Domínguez

Bob Anderson La mort d'un gran espadatxí

Va néixer el 1922 i va ser campió olímpic d'esgrima en representació de la seva Anglaterra natal. Durant dècades va ser el cervell darrere dels entrenaments Bob Anderson més exigents del cinema en matèria d'espases. Va participar en pel·lícules com Highlander, The Princess Bride, El senyor dels anells i Died Another Day. El primer de gener va morir Bob Anderson, un fins ara "perfecte desconegut" per al públic, però fortament lligat a Star Wars i tot el seu batalló de revolucions tècniques cinematogràfiques. És clar que hi havia els qui sabien que a Empire Strikes Back no havia estat l'actor David Prowse qui es va calçar el vestit de Darth Vader per tallar-li la mà a Luke, sinó l'expert espadatxí que estava a càrrec de les coreografies. L'enorme alçada de Prowse i la seva poca traça per les escenes més complicades David Prowse d'esgrima, li van permetre a Anderson formar part del clímax de la millor pel·lícula de Star Wars, en el moment mateix en què el jedi, interpretat per Mark Hamill, era amputat i arribava la revelació més important de la saga.

Però la carrera de Bob és molt més que uns breus encara intensos segons sota la màscara de lord Sith.

Va arribar a participar en la preproducció de la primera pel·lícula de The Hobbit, que s'ha d'estrenar en el transcurs d'aquest any.

Aquesta va ser la seva última col·laboració, amb ni més ni menys que 89 anys i una vida dedicada al fet que els combats en pantalla fossin èpics en tot el sentit de la paraula.

També va tenir les seves aparicions. En la mateixa Empire Strikes Back va ser un oficial durant la batalla de Hoth i en el Mark Hamill serial "The Enemy of the World" de l'excepcional sèrie Doctor Who també va tenir una participació davant de les càmeres. La seva immensa filmografia es completa amb la participació en la producció de elsTres Mosqueters, La Màscara de la Guineu i Pirates del Carib.

És possible que el 90% de les espases de Hollywood hagin portat el seu nom. Són nombrosíssims els actors i celebritats que van escoltar les seves classes magistrals per esdevenir dretans espadatxins quan s'encenien els llums. Però, com molts dels que es van sumar a la maquinària del cinema, hi ha els qui van quedar darrera de les càmeres, sense que els seus noms fossin coneguts. Un cas menys extrem, però semblant en algun punt al d'Anderson, va ser el d'Irvin Kershner, director d'Empire Strikes Back, el rostre que alguns no van conèixer fins al dia de la seva mort, però que sense dubte va ser l'alma mater, acompanyat d'altres com Anderson , a l'hora d'articular una de les més destacades produccions de ciència-ficció.

Afortunadament, el cinema farà Bob Anderson tan immortal com el seu amic Highlander.

Highlander

Beltrán Chandía

LMFAO

SORRY FOR PARTY ROCKING

LMFAO és un grup de música d'electropop de dos components, que està format a Los Àngeles, Califòrnia.

LMFAO va començar a fer cançons l'any 2008; el seu primer single va ser “Im In Miami Trick”, i només començar ja va entrar en el número 51 de la llista “100 hot”, una llista que recull les 100 millors cançons de l'any i ells van ser-hi!

LMFAO ha fet moltes cançons que no coneixem gaire com “Yes”, “La La La”, “Shots”, etc... Hi ha cançons que són molt bones, però que no es coneixen. Estic segur que si els joves les escoltessin ( a qui li agradi aquest tipus de música), els agradarien molt.

LMFAO, ara ja no tant, però abans de ser un dels millors grups, va fer cançons amb altres famosos com amb Lil Jon ( Shots), David Guetta ( Getting over you) i molts més.

Més o menys el seu primer èxit de LMFAO, perquè els correguessin va ser “Party Rock Anthem” i aquest tema va aconseguir que sabessin qui eren en tot el món.

Ara mateix, sens dubte són uns del millors grup de la música actual. Ara mateix estan fent bastants cançons i molt bones, i se n'estan sortint. Crec que encara que a algunes persones no els agradi aquest tipus de música, hauran escoltat algunes d'aquestes gran cançons de fa poc, que són “Im sexy and I kwow It” “Champagne Showers” o la més nova i una de les millors d'aquest grup, “ Sorry for party rocking”.

LMFAO és també molt conegut pels seus videoclips, que els fan amb molta originalitat, són molt bons i agraden molt, també es coneixen pels seus passos de ball que són molt difícils, i hi ha un pas molt conegut que es diu “Suffling”.

També hi ha personatges mítics que surten en els videoclips que són fantàstics i molt bons.

Els més destacats són dos personatges, la persona amb una capsa al cap i una persona amb una motxilla i uns cascos.

A mi m'agrada molt aquest grup i espero que continuïn molt més temps.

Dani Capella

L'AVENTURER ALBERT BOSCH PRIMER CATALÀ A TRAVESSAR L'ANTÀRTIDA FINS AL POL SUD SENSE ASSISTÈNCIA DESPRÉS DE RECÓRRER 1155 QUILÒMETRES EN 67 DIES Va començar l'aventura el 31 d'octubre, encara amb el seu company, que posteriorment es va lesionar.

Necessitava arribar al punt de partida abans de les cinc hora local (nou hora catalana) per poder agafar una avioneta fins a la base Union Glacer -on va començar el recorregut-.

Ell diu que li ha costat molt més aquest viatge que pujar a l'Everest.

Una tempesta els va tenir aturats durant 13 dies, i durant aquests 13 dies no van poder continuar. Després es va lesionar el seu company i per això va haver de fer el seu camí en solitari tot i que ell no estava prou segur de continuar sol. Això li va fer carregar molt més pes que el que hauria portat si hagués estat amb el seu amic, ja que el seu company portava coses imprescindibles.

La travessia, que s'ha pogut seguir al minut gràcies al sistema racetracker, ha suposat fer més de 2,3 milions de passes pel solitari continent blanc.

El president Mas ha felicitat Albert Bosch, el primer català que creua l'Antàrtida fins al Pol Sud sense assistència externa. Albert Bosch és empresari des dels 26 anys.

Pol Clemente Àlex Domínguez Sergi Cervera

RICKY RUBIO UN NOVELL DE L'NBA

Ricard Rubio Vives, més conegut com a “Ricky Rubio” o amb altres mots com “Harry Potter” o ”El niño maravilla”, és un jove de 20 anys que juga a l'NBA, concretament als TIMBERWOLVES de Minessota. A l'NBA, va entrar en el draft en el 5è lloc (que és per assignar un jugador a un equip concret) i això va fer que anés a jugar als Timberwolves. És el primer any que juga a l'NBA, abans d'això va passar per altres equips, com el DKV Joventut (2005-2009) i el Regal Barça , on només va estar una temporada (2009-2010).

Ricky Rubio va començar a jugar amb 14 anys amb el DKV Joventut contra el C.B Granada: va jugar 5 minuts i va fer 2 punts, 1 assistència i 2 pilotes recuperades.

La jove promesa del bàsquet va debutar amb la selecció espanyola amb 17 anys als Jocs Olímpics de Pequín contra Portugal.

En l'actualitat, juga - no podria ser d'altra manera- amb els Timberwolves de Minessota i està fent una boníssima temporada. Molts jugadors que són i han sigut molt importants per l'NBA l'han elogiat amb comentaris tan bons com:

– "Vol guanyar com sigui i està fent una gran quantitat d'ajustos en el seu joc".

Va dir Kevin Love ( el millor jugador del seu equip).

– ''Ricky és un gran jugador. Minnesota té un jugador increïble per al futur.

Rubio serà encara millor, aquest és només el començament ''. - Va dir Kobe Bryant ( un dels millors jugadors de la història de l'NBA).

PALMARÈS Amb la selecció espanyola Medalla de Bronze en el Campionat d'Europa Cadet 2006 de Lleó.

Medalla d'Or Europeu Cadet 2006 a Linares.

Medalla de Plata als Jocs Olímpics de Pequín 2008.

Medalla d'Or en l'Eurobàsquet 2009 a Polònia.

Medalla d'Or en l'Eurobàsquet 2011 a Lituània.

Amb el DKV Joventut Campió de la Mini Copa 2004 a Sevilla.

Campió de la Fiba EuroCup el 2006 enfront del Khimki BC. Campió de la Copa del Rei 2008 davant el TAU Ceràmica a Vitòria.

Campió de la ULEB Cup 2008 davant l'Akasvayu Girona a Torí.

Amb el Regal FC Barcelona Campió de l'Eurolliga 2009-10 davant l'Olympiacos BC a París Campió de la Supercopa ACB 2009 i 2010.

Campió de la Lliga ACB en 2010-11 davant del Bizkaia Bilbao Basket.

Campió de la Copa del Rei de Bàsquet 2010 i 2011.

És realment un jugador admirable.

Dani Capella

LA MEVA EXPERIÈNCIA LECTORA La lectura em transmet cultura, em fa gaudir i és un estímul per a la meva imaginació. Un llibre em pot fer riure, plorar, somniar, passar-ho bé...

La meva imaginació vola, com si fos el protagonista: sembla que estigui viatjant sense moure’m de l’habitació. I encara, el més important és que aprenc molt: història, geografia, vocabulari, diferents maneres d’entendre la vida...

Llegir és bàsic: ens permet conèixer altres cultures, refermar les nostres idees i, en general, ens ajuda molt a fer menys faltes d’ortografia.

Jo abans llegia molt més, ara, amb l’institut, els exàmens i els deures no tinc gaire temps.

Llàstima. Ara mateix estic pensant que m’agradaria llegir un llibre que em vaig comprar a l’aeroport: Mai oblidis que t’estimo. Espero poder capbussar-m’hi aviat.

Sobretot, m’interessen els llibres relacionats amb l’amor, em fan somiar i fer-me idees de com deu ser de meravellós i agradable ser estimat de veritat, sense mentides. Fins i tot, algun cop he arribat a plorar i enamorar-me del personatge.

Llegir és apassionant!

Lujain Alobid

LA MEVA EXPERIÈNCIA LECTORA

Un silenci reconfortant, un llibre entre les mans, una brillantor agradable il·luminant sobre la pàgina unes minúscules taques de tinta que es transformen en lletres. Les lletres donen vida a paraules que construeixen frases que mai vull que s’acabin i, llavors, comença un petit vídeo que reprodueix l’acció en el meu cap. Com desitjo poder seure i llegir per sempre!

Va ser l’habilitat de teletransportar-me i viatjar pel temps, tot alhora, el que em va fer recórrer a un llibre, en qualsevol moment i en qualsevol lloc. Amb cada passada de pàgina, arribava un nou descobriment i al final del llibre tot em semblava possible: una missió que encara havia d’afrontar, una aventura que havia d’iniciar i com a resultat, una experiència que valia la pena recordar en el futur.

Jo podria dir que l’autor dels meus primers llibres, que vaig llegir pel meu compte, va ser l’enginyós Roald Dahl. Ell és el responsable creador de les escenes imaginàries on m’escapava, des de la seva fàbrica de xocolata, deliciosa i misteriosa, a les aventures de la jove Matilda i tants d’altres entremig. La seva capacitat per canviar les coses més simples i transformar-les en entitats molt més peculiars i sorprenents em va donar la capacitat – i l’atreviment- de no tenir por de pensar l’impensat.

Així doncs, li dec els fonaments del meu amor cap als llibres: els apassionants i els d’aventures, els de misteri i els còmics, els il·lustrats i …, però sobretot he après la veritat fonamental de no jutjar un llibre per la seva portada i això és el que em va guiar a descobrir la vida brillant i engrescadora de molts altres personatges.

Que vagi bé!

Vinyet Bujosa i Armora

O

C

I

English - Jobs Created by Miguel Camacho (2nC)

Across Clues

Down Clues 1. He repairs electrical appliances 4. He works in a 2. She works in a school garage 3. She works in a big company 7. He fights 5. He works in a swimming pool crime 6. She works in a hair salon 10. He works in 7. She delivers letters a laboratory 8. He drives a taxi 11. He works in a 9. She works in an office hospital 12. He puts out fires

ANSWERS

Across clues 4. Mechanic 7. Police officer 10. Scientist 11. Doctor 12. Fire fighter

Down clues 1. Electrician 2. Teacher 3. Businesswoman 5. Lifeguard 6. Hairdresser 7. Postal worker 8. Taxi driver 9. Secretary

NADAL 2011 a l'institut Reportatge grĂ fic

Dani Capella, Nesanet Clua, Mart铆 Al贸s

L'equip “Desire”, guanyador de la First Lego League, entrevistat a Com Ràdio