Art\u00F2tem

TÒTEM

370TOTEM - Març, 2019

Artòtem

En primer lloc, definiré què és l’art segons el diccionari de la Real Academia Española: “Manifestación de la actividad humana mediante la cual se interpreta lo real o se plasma lo imaginado con recursos plásticos, lingüísticos o sonoros.” L’art, és el reflex de la història humana i, tant l’art com les seues classificacions són produïdes, rebudes i definides socialment. No són realitats eternes, naturals, que “descobrim”; sinó coses que fem, i paraules que diem al seu voltant. La veritat és que apliquem el concepte d’art a realitats diverses, de maneres canviants i amb intencions diferents. És a dir, com va mencionar Dino Formaggio, “Art es tot allò que els éssers humans anomenem art”. Ara bé, tenint en compte que l’art es una representació de l’activitat humana, podem començar a parlar dels tòtems com a art, incloent-los en la cara pagana de l’art religiós, pagana hui en dia i a la nostra cultura, ja que situant-los a l’època corresponent, els tòtems eren el centre tant religiós, social i com no, artístic. Per una banda, cal tindre clar que les tribus a les quals trobem la manifestació artística que són els tòtems, creien en Divinitats diferents a les actuals, les seues deïtats eren dracs, monstres i criatures que a la nostra ment s’escapen a l’hora de ser imaginades. Tanmateix, els deus, lluitaven contra aquests monstres, i normalment, ja que clar, com no anava a vèncer el poder diví, la divinitat resultava guanyadora i el monstre quedava desterrat del seu lloc i altra vegada relegat a la immundícia, cal remarcar que aquestes divinitats normalment adaptaven forma animal.

per Jorge Bosch Medina Estudiant d’Història de l’Art

A.C. Falla Plaça de Jesús371

TÒTEM

«Els tòtems (…) són una manera de conèixer la historia d’uns avantpassats no tan llunyans com ens agradaría pensar.»

Els indis americans, tenien com a base de la seua cultura a la religió, que també dominava tots els aspectes de la vida humana, des del naixement fins la mort. Englobava totes les esferes del coneixement, els elements més importants de la vida i la natura eren deïficats, i ací és on l’escultura de la que parlem entra en el joc. Els tòtems, com imaginareu, són una manera de conèixer la història d’uns avantpassats no tan llunyans a nosaltres com ens agradaria pensar. D’altra banda, es considerava que cada tòtem era un ésser, que tenia ànima i vida, posant un exemple per als més menuts i segur que per a alguns no tan joves, com es diu a la cançó “Colores en el viento” del conegut llargmetratge “Pocahontas”, de la factoria Disney, “... Más cada árbol roca y criatura, tiene vida, tiene alma, es un ser...” Les representacions més importants a peces com els tòtems, solien ser divinitats del foc, terra, pluja, fertilitat, aire, aigua... Cadascuna tenia la seua posició determinada en relació amb la seua importància dins de la religiositat. Bé, un tòtem, al igual que una escultura hel·lènica de Fidias actualment, es considera art ja que d’una forma o altra ens narra i exposa un període històric al qual va viure i al qual va ser la màxima expressió de la vida humana, així com també d’una forma diferent, ens fa viure el que els seus adoradors podrien arribar a sentir, pregar i ofrenar, tal i com a les falles es fa amb la imatge de la Mare de Déu, ja que els creients, pensen que el poder diví d’aquella imatge que veuen a la plaça, tal i com es pensava dels tòtems al voltant del foc, que representava la vida, els pot ajudar a superar els

seus problemes i desavinences, i si no superar-los, almenys fer-los un poc més... lleugers. En el que a la forma respecta, ja que l’art té una forma, normalment els tòtems es reduïen a formes geomètriques, així com les escultures de menor mesura. Un exemple d’escultura encara conservada, és la Efígie Kachina , procedent dels indis Hopi d’Arizona, als Estats Units. Que per la seua forma i simplicitat deguda a la reducció de l’escultura a figures geomètriques, que era freqüent a l’art de cultures no europees, va obrir nous camins d’exploració per als moviments avantguardistes de l’art de principis del segle XX. Per tant, també consideraríem arts els tòtems ja que van inspirar períodes artístics molt posteriors a aquell al qual van ser pensats i duts a terme, ja que aquest art dels “pobles primitius” van ser vistes com un camí per a la renovació de l’art. Per tant i en conclusió, es pot dir que l’art apreciat als tòtems de l’antic món dels indis americans ha sigut tant un referent a la seua corresponent etapa i corrent artística, com per a les corrents artístiques més “modernes” i recents com l’avantguarda, que van ampliar de forma prodigiosa la noció d’allò artístic, encara que actualment, a la religió, un tòtem podria ser allò que anomenem imatge, ídol o icona, ja que al cap i a la fi es fa amb ells el mateix que feien aquells als que anomenem indígenes.

372TÒTEM - Març, 2019