La Joia

La Joia per Ferran Martínez

«Va passar el temps, la joia els feia únics, era símbol d’identitat i orgull pel rebut dels que abans havien construït la joia.»

Falla Nou Campanar 2008. Arxiu Juanjo Medina

Havien recollit dels seus majors i aquests dels seus, el manat de mostrar la seua més preuada joia quan arribava la primavera. La mostraven a penes un parell de dies a tot aquell que s’acostava, i coincidint amb el dia gran la joia era pastura de la les flames complint amb el ritual. S’agrupaven per barris, per famílies, i tenien el mandat d’una vegada

la joia havia desaparegut pel foc, tornar a crear-la, per a de nou amb l’arribada de la primavera tornar a lluir-la al carrer i tornar a complir el ritual del foc purificador. Cada vegada eren més, amb el temps s’havien escampat per nous barris, per noves famílies, fins i tot havien millorat considerablement com construïen cada joia. Però el ritual era el mateix, el dia gran la joia havia de cremar. Va passar el temps, la joia els feia únics, era símbol d’identitat i orgull pel rebut dels que abans havien construït la joia.

A.C. Falla Plaça de Jesús383

TÒTEM - Falles, el tòtem de la festa

Falla Bolseria- Tros Alt 2015. Arxiu Juanjo Medina

Arribada la primavera la joia es podia veure en cada barri, fins i tot en altres poblacions que a imitació havien convertit el ritual com a propi. Cada vegada eren mes els que formaven part del ritual. No se sap molt bé el moment exacte, però van decidir posar-li un llaç a la joia. La feia més aparent, feia que mes persones se sentiren atretes. Allò va fer que la joia fóra mostrada mes temps al carrer. “Per què no fem una joia per als xiquets?” degué pensar algú amb la intenció de garantir la continuïtat en el futur. Així es va fer. Un nou embolcall es va afegir per a decorar la joia, encara la feia mes aparent, encara la feia mes atractiva. Encara s’apreciava una mica de la joia original, però el

llaç i l’embolcall cridaven molt l’atenció. Creixia l’interés per formar part d’aquells que per primavera mostraven la joia, però amb l’interés també creixien els llaços, embolcalls i ornaments que se li afegien a la joia fins al punt que la joia s’havia convertit en una simple anècdota per a lluir els llaços, embolcalls i ornaments. El poder de la joia continua intacte, el mateix poder que van rebre els nostres majors i aquests dels seus, malgrat que a vegades els ornaments no ens el deixen veure. Només cal mirar dins dels bonics llaços i descobrir-la.

384TOTEM - Març, 2019