Som artistes fallers, volem falles

Taller de Ximo Esteve. 2012. Foto Iván Esbrí.

Quan l’actual Directiva del Gremi d’Artistes Fallers, encapçalada pel Mestre Major José Ramón Espuig, vam accedir per primera vegada a la institució el setembre de 2013 -sent reelegida el juliol de 2017-, eren dies en les quals la bombolla fallera -paral·lela a la bombolla immobiliària- vivia el seu decliu. S’acabaven els temps de falles extraordinàriament descomunals i s’inicava un període on tots teniem assumit que els pressupostos de les falles de Secció Especial a Sèptima C del Cap i Casal, les infantils i de les demés capitals falleres, anaven a baixar.

per Junta Directiva del Gremi Artesà d’Artistes Fallers de València

Som artistes fallers, volem falles

A.C. Falla Plaça de Jesús395

TÒTEM - Creadors de tòtems

Logotip de “Volem falla”

Si bé els companys de València, Borriana i Alacant i per extensió totas aquells i aquelles professionals dedicats a fer falles, ni podiem preveure ni intuir que la baixada anava a ser tan forta i la situació d’estancament tan perllongada fins el punt que el treball d’artista faller, s’ha convertit en una autèntica carrera de fons per la supervivència on mantindre un taller suposa signar una mitjana de deu falles -una autèntica barbaritat- si no et vols veure abocat a tancar. Tot just quan es complia un mes de què estavem desembarcant les peces i els volums de les falles als carrers, al voltant dels dies onze/dotze d’abril, en plena esfervescència del tancament de contractes d’estes Falles 2019, un grup d’artistes, tots ells membres del nostre Gremi, van promoure el moviment “Volem falla” a les xarxes socials -Facebook i Instagram- i la premsa. Un iniciativa comandada sobretot pels companys més jovens, aquells que encara els resta una llarga carrera que, sense dubte, volen dedicar de ple a la falla, resistint-se rotundament a tancar el taller, com malauradament molts artistes fallers han fet de forma exponencial als darrers cinc anys.

“Volem falla” naix primer de tot per confirmar entre el nostre sector allò que som: artistes fallers. Açò que pot semblar una raó de Perogrullo, no està demés que ens ho recordem davant el desànim que pesa entre nosaltres, especialment entre les generacions més veteranes que hem viscut com fer falla, era una indústria consolidada, que generava treball (fusters, escultors, rotulistes, cartoners, etc.) i es transmitia de pares a fills. I és que la nostra professió està plena de història i singularitat. Des que es té constància de la plantà de falles i fins vora la dècada dels 1920, eren artesans tals com fusters, doradors, jogueters, cartoners i pintors murals els encarregats de la confecció d’aquells cadafals alts amb no més de tres o quatre ninots al damunt. Així eren les falles. Tot just quan Mestres del nostre art com ara Adolfo Ariño; Vicent Benedito; Francisco Canet; Carlos Cortina; Modesto González; els Guillot; Regino Mas; els Roda; Carlos Tarazona; Carmelo Vicent; J. Villalba i un llarg etcètera van cosntituir la primera Associaciò d’Artistes Fallers de València, el 1932, les falles van adquirir els seus trets monumentals, les bases del que hui són. Perquè des d’aleshores els artistes fallers no hem descurat oferir als carrers les millors obres que la gent poguera gaudir i fer admirable la Festa, que recordem és de les Falles. En eixe sentit, els tallers van anar millorant els processos constructius sobre dos puntals com són l’experimentació amb materials i tècniques i la transmissió de coneixements. El resultat fou una vertadera “Revolució Indutrial” als anys 1950: el buidatge de volums en cartó pedra, que generà al

«Del conjunt de cinquanta tallers de la Ciutat Fallera tan sols hui dotze fan falles. (…) Les demés naus tenen altres usos com gimnàs, esglèsia…»

396TÒTEM - Març, 2019

Som artistes fallers, volem falles

Taller de falles. Anys 1920-1930. Arxiu Iván Esbrí

Peça en cartó pedra. Taller de Pasqual Carrasquer. 2013. Foto Iván Esbrí

llarg de vora quaranta anys un mercat de moldes i cartons que feia sostenible l’economia del taller, i també de les comissions a l’hora de pressupostar. Amb l’entrada dels 2000 la nostra professió va millor en formació -llicenciats, graduats superiors-, gestió empresarial i sobretot es van aplicar la tecnologia i informàtica als processos constructius, sent pioners fins i tot en l’ús de ferramentes com les màquines de tall, robots, softwares d’escultura digital, etc. Paradoxalment, van ser el anys d’inici de la major crisi patida pel nostre sector.

Per eixe llegat i potencial, doncs, hem d’estar els artistes més units que mai -agremiats i no, ojo- i revindicar tots a una la pervivència del nostre treball. Ara bé, “Volem falla” és una premisa que ací heu d’assumir les comissions, com d’igual forma les instititucions de govern. Les comissions falleres ho sou de facte perquè es regiu com a associacions culturals i per tant s’escau que justifiqueu activitats en eixe sentit al llarg de l’any. No diem -ni demanem- que renuncieu als llibrets, el teatre, les bandes de música o la pirotècnia. Però si que recordeu que la principal activitat i valor cultural de la nostra Festa, és eixe element imprescindible i raó de ser de tots: la falla. Resulta molt decebedor veure any arre any quan aplegats els dies de Falles, les carpes són l’epicentre de celebracions desmesurades basades en copiosos sopars, molta barra i verbenes que superen records de decibels i que han comptat amb pressupostos majors -fins i tot el doble- que els destinats a les falles gran i infantil. D’altra banda, les institucions, les mateixes que portaren les Falles a ser Patrimoni

A.C. Falla Plaça de Jesús397

TÒTEM - Creadors de tòtems

Ciutat de l’Artista Faller. 2017. Foto Iván Esbrí.

Cultural Immaterial de la Humanitat en base a l’espectre cultural, social i industrial que cobreix, com a manifestació identitària i folklòrica de primer ordre, el llarg i ample de la nostra Comunitat Valenciana, igualment han de fer-se veure que la falla és l’engranatge que genera eixe espectre. Si “Som Patrimoni”, han de concienciar-se que primer “Volem falla”; és més: “Som falla”. En recoltzar, promoure i donar visibilitat al nostre ofici i principal dedicació que és el fer falles, està tot el sentit d’aquesta Festa, ja que sense la presència innegociable dels efímers monuments als carrers, aquella no seria absolutament res. Simptomàtic de la situació de crisi del sector, és el colapse absolut de la nostra Ciutat de l’Artista Faller València, la primera ciutat temàtica d’Espanya, que va nàixer com a projecte quasi a la par que l’actual Gremi d’Artistes Fallers entre 1945 i 1948, i que fou inaugurada a finals de la dècada dels 1960 a les proximitats de la barriada de Benicalap, creant dins del mateix un altre barri amb identitat pròpia. El projecte de la Ciutat seguia la tònica de la professionalització de l’ofici d’artista empresa des dels anys 1930. Ací, la millora en la qualitat del treball passava per l’ambició d’este polígon que substituí la precarietat de les velles naus industrials, antigues alqueries i els edificis diversos on es feien falles; i així també donar

cobertura altres treballs com l’escenografia, decorats i carrosses en les condicions més òptimes. Del conjunt de cinquanta tallers establerts a la Ciutat de l’Artista Faller, tan sols hui dotze fan falles, entre elles -i encara sort- la Falla Municipal de València i una de Secció Especial. Les demés naus tenen altres usos tals com tallers mecànics, gimnàs, esglèsia, garatges, etc. Dades molt roïns, inverosímils, de les quals els nostres Mestres, els promotors de la Ciutat com Regino Mas, Soriano Izquierdo o Vicent Tortosa Biosca, ni imaginarien, com bé ha expressat una altra iniciativa @elpatas1924 -Instagramper mig d’unes pegades murals que han tingut el seu ressó en la premsa i televisió. El decembre 2015 tots els grups municipals de l’Ajuntament de València van signar un Pla de Revitalització de la Ciutat de l’Artista Faller. Des d’aleshores, sols s’han realitzat actuacions puntuals com la Ruta Cultural i el mural dels graffiters Pichiavo. Però ninguna acció en ferm per remuntar el nostre complex artesà com serien reunions de treball, llei d’usos -impossible ja d’aplicar per la diversitat d’indústries que resideixen a la Ciutat-, incentius econòmics, promoció, etc. No podem disassociar que el principal patrimoni de la Festa és la falla, i això volem; i en eixa estima va implícita la posada en valor del nostre ofici i de la Ciutat de l’Artista Faller com a espai simbòlic.

398TÒTEM - Març, 2019