La Joia per Ferran Martínez
la joia havia desaparegut pel foc, tornar a crear-la, per a de nou amb l’arribada de la primavera tornar a lluir-la al carrer i tornar a complir el ritual del foc purificador. Cada vegada eren més, amb el Havien recollit dels seus majors temps s’havien escampat per nous i aquests dels seus, el manat de barris, per noves famílies, fins i tot mostrar la seua més preuada joia havien millorat considerablement quan arribava la primavera. com construïen cada joia. Però el ritual era el mateix, el dia gran la La mostraven a penes un parell de joia havia de cremar. dies a tot aquell que s’acostava, i coincidint amb el dia gran la joia Va passar el temps, la joia els feia era pastura de la les flames com- únics, era símbol d’identitat i orgull plint amb el ritual. pel rebut dels que abans havien construït la joia. S’agrupaven per barris, per famílies, i tenien el mandat d’una vegada
«Va passar el temps, la joia els feia únics, era símbol d’identitat i orgull pel rebut dels que abans havien construït la joia.»
Falla Nou Campanar 2008. Arxiu Juanjo Medina
A.C. Falla Plaça de Jesús 383
