su valor y firmeza en defender la libertad de España: la que tanto brilló en las artes industriales, llegando sólo con ello a conquistar un nombre: la que es cuna de Próspero Bofarull, el vindicador de nuestros condes reyes; de Pedro Mata, el poeta, el sabio y el filósofo; de Mariano Fortuny, el pintor orientalista; de Juan Prim, el caudillo legendario: la que vive en medio de un campo de flores, contigua a Salou de donde partió la flota de D. Jaime para la conquista de Mallorca».4b
Medio siglo después, el escritor y político Ramon Pallejà Vendrell (Reus, 1864–València, 1939), cronista de la ciudad, escribía: «Recordem que ens ruboritzàvem de joia quan pensàvem que Prim i Fortuny, eren paisans nostres: fills de Reus! Aquesta idea ens enorgullia perquè ens semblava que l’ésser de Reus, era un títol, del qual no podia enorgullir-se’n el fill de cap més altre poble. El dir: –Sóc fill de Reus! equivalia, segons el pensament nostre, a l’ostentació per dret propi de quelcom inexplicable que enaltia i glorificava».5 Marià Fortuny Tarjeta postal, Reus-Barcelona, c. 1914 Colección Francesc Olesti Prats
Insiste en que «Reus ha estat bressol de molts fills il·lustres. S’ha comportat amb ubèrrima prodigalitat en donar vida a homes destacats en ciències, lletres, arts i guerra. Una llista de tots, amb llur adient comentari, seria excessivament llarga». Según el cronista, Fortuny era el mas popular y mitificado de todos los reusenses: «Això s’explicava perfectament. Fortuny era jove; tenia 30 anys. Tot just començava la seva obra, i, d’antuvi, conqueria el que no alcançàven molts homes després d’una lluita de molts anys: fama, gloria i riquesa». Fortuny «era admirat pels que el coneixien personalment i gairebé ho era molt més pels que el coneixien solament per les seves obres. Per a Reus era un ídol i un símbol». I conclou que «res d’estrany doncs tenia que restés conmoguda tota la ciutat pel renom i glòria d’uns fills, que, de rebot, també la glorificaven».6
Galerías de Reusenses Ilustres (1874, 1892, 1915) La primera idea de formar una Galería de Reusenses mas o menos ilustres la materializó, hacia 1874, el político monárquico Marià Pons Espinós (Reus, 1823–1886), en el Ateneo Liberal de Reus, transformado después en la sociedad La Filarmónica. Y, precisamente, Pons había so-
Macià AUQUÉ «Retrato de Marià Fortuny» Reus, 1915 Óleo sobre tela, 56 x 74 cm Fondo de Arte del Centre de Lectura de Reus
16 ` FORTUNY Y REUS
4b. BALAGUER: Al pie de la encina. Historias, tradiciones y recuerdos (1893), pp. 267-268. 5. PALLEJÀ: Crònica de Reus (1935), pp. 85-86. También fuera de la ciudad se utilizaba el tópico. Así La Publicidad, 11-VI-1914, escribía: «Mariano Fortuny nació en Reus en tal fecha. La patria de los Mata, Prim, Bartrina y otros hombres de no comunes dotes, vio nacer al que debió ser el pintor luminista de su época y acaso uno de los más conocedores del metier y, sin disputa, el de más elegantes composiciones». La efeméride era recordada por el diario los años siguientes. 6. Y continua: «Símbol de la seva coratjosa i singularíssima personalitat; encarnació de l’afany anímic de grandesa la qual, mitjançant el geni local, conmovia ben sovint l’esperit col·lectiu de la ciutat. Potser d’aquest esperit Fortuny n’era a l’insabuda, naturalment, el veritable reflex». PALLEJÀ: Crònica...., p. 86.
