Unos treinta años después, en 1924, el semanario humorístico El Borinot, editado en Barcelona, reconoce esta abundancia de personalidades reusenses notables y dedica este articulo: «Per homes cèlebres, Reus; no va de broma. Mireu, en el moment d’escriure aquestes ratlles, els noms que se’ns acuden, a raig de ploma, els uns encara vius, els altres ja morts. Comencem? Comencem! Per on? no cal dir-ho: pel general Prim! Jan Prim Prats, home de pit, home brau, home d’empenta, conqueridor, revolucionari, ídol del poble. Allò era un home, vaja! L’arquitecte Gaudi, el somniador, el visionari, el poeta de la pedra, l’enginy de la Sagrada Familia... Quin dubte hi ha que el Campanar de Reus és l’engendrador dels cent campanars de la Sagrada Familia? Jaume Peyri, el doctor eminent de la ciència de la pell: una bona pell! Ganxet de Reus, la seva fama és una autoritat mundial. El pintor Fortuny, que, encara, és l’home del día, el de la pinzellada mestra, el de les colors fermes, com són les colors del Camp. Joaquim Mª Bartrina, el poeta fi, fi, fi, càustic, punyent... ah! punyent com un bon ganxet. Domènech i Montaner [sic] l’altre arquitecte que, no fa pas molt temps, acaba d’emmudir; qui no el coneix, l’arquitecte de l’Orfeó Català? Eduard Toda i Güell, que, prenent l’aire dels Medicis, podríem anomenar El Magnífic, amo i senyor d’un dels llocs més vistents de la nostra terra: Escornalbou. Font de Rubinat, que vol dir cultura, estudi, erudició, príncep de l’esperit; un ganxet d’or, del qual pengen rastelleres de diamants... Josep Marti Folguera, el poeta del Camp, del seu camp, de les postes d’or, del vent endiablat, que va de Tarragona; a Tarragona manxen... i a Reus enganxen. Evarist Fàbregas, l’esperit selecte de la democràcia el Mecenas reusenc:—oh, que Reus és... bona, si la bossa sona! Què més? Quants de noms il·lustres ens deixem al tinter?... Si anem bé de memòria, va ésser un reusenc qui primer va donar, a peu, la volta al món. (…) En fi; que no acabariem mai: fem punt. Visca Reus!»13
La primera visión crítica: la polémica de los tópicos locales (1926) En febrero de 1926 el intelectual y escritor Joaquim Santasusagna Vallès (Reus, 1899-1982), bajo el pseudónimo de Jeroni Prat, publicó «El nostre gran tòpic local» en la Revista del Centre de Lectura. Un articulo que representa el primer intento de desmitificar los denominados «hijos ilustres», preconizando el estudio racional de la obra de los reusenses más famosos, ejemplificados en Prim, Fortuny, Bartrina y Mata. Afirma que «Tothom s’haurà adonat de l’insistencia amb que hom fa a la Ramon MIRÓ Caps de Brot: Mariano Fortuny La Esquella de la Torratxa, Barcelona, 24-VII-1886 Biblioteca del Centre de Lectura de Reus
13. «Un moment», El Borinot. Setmanari d’Humor, Barcelona, 26-VI-1924. Obviamente el arquitecto Lluís Domènech i Montaner no era de Reus, a pesar de que construyó los mejores edificios modernistas de la ciudad. Este articulo es citado por el arqueólogo local reusenquista J. MASSÓ: «Reus, segle XIX: bressol de fills il·lustres», Reusdigital.cat, 15-XII-2016, que reivindica la conmemoración de efemérides locales relacionadas con sus personajes destacados.
FORTUNY Y REUS ` 23
