ESPIADIMONIS | FLORA
10
ORQUIS CARNI La família de les orquidàcies és una família de plantes de bellesa espectacular que comprèn unes 20.000 espècies distribuïdes principalment a les regions tropicals. De tota manera, la flora de casa nostra també compta amb un important nombre d'espècies i segons en Josep Nuet al seu atles d'orquídies de Catalunya1, les especies i subespècies d'orquídies presents a Catalunya superen els 80 taxons. L'orquis carni (Dactylorhiza incarnata) rep el seu nom pel color carn de les seves flors, tot i que no Amb quines espècies la podem confondre? I com la podem identificar? La podem confondre fàcilment amb moltes espècies d'orquídies, per identificar-les cal una atenta mirada a determinats caràcters. Per tal de saber si és una Dactylorhiza, ens fixarem en les bràctees, que han de ser acolorides i més llargues que les flors a la part mitjana i baixa de la inflorescència. Un cop hem identificat la flor com a pertanyent al gènere Dactylorhiza, ens fixarem en l'absència de taques a les fulles, i en que tingui la gorja de la flor de color blanquinós o rosat. A més la flor ha de ser força petita i la inflorescència generalment no ha de superar els 13 centímetres. Si reuneix aquestes característiques, segurament es tracta de l'orquis carni. De totes maneres, i segons la flora manual dels països catalans, el gènere Dactylorhiza es caracteritza per les abundants hibridacions entre espècies i sovint són més abundants els exemplars de transició que no pas les formes pures, cosa que fa difícil la identificació dels exemplars de camp. Quan la veurem amb flor? La seva florida es produeix entre maig i agost. On la podem trobar? La podem trobar tant al Pirineu com al Prepirineu, així com en alguns indrets de la serralada transversal, preferentment sobre sòls calcaris, més rarament silicis. Creix entre els 800 a 1.500 metres d'altura i sempre apareix lligada a molleres i prats humits.
tots els exemplars tenen aquesta característica. Les flors són força petites, sovint vermelles, rosades o de color porpra pàl·lid. És una orquídia que pot assolir els 50 centímetres, però generalment trobem peus de mida més reduïda amb 20 o 40 centímetres d'alt. Les fulles són lanceolades, mai estan tacades, i presenten una punta acabada com fent una caputxa (cucul·lades). La tija és buida per dintre (caràcter que mai comprovarem per no fer malbé la planta).
ORQUIS CARNI Família: Orquidàcies Nom científic: Dactylorhiza incarnata
Orquídies i recerca participativa Atès que els que llegiu aquesta revista segurament participeu en les inspeccions del Projecte Rius, ja sabeu molt bé el què és la recerca participativa o ciència ciutadana. Però no està de més parlar-ne. Les inspeccions dels rius abasten tota Catalunya i tenen un enorme valor, per la informació que proporcionen, pels seus valors educatius i pel fet de vincular les persones als espais fluvials. Amb les orquídies passa el mateix, són atractives, es poden fotografiar i identificar més o menys fàcilment i, en cas de dubte, podem enviar la fotografia a un expert que coordina el projecte de recerca participativa per tal que determini de quina orquídia es tracta. A més podem georeferenciar la troballa i d'aquesta manera anar fornint un petit atles de distribució de les diferents espècies d'orquídies. Diferents entitats i associacions han començat a col·laborar en la recerca participativa
sobre orquídies i ja s'han publicat tres monografies: "Les orquídies de la Garrotxa", "Les orquídies del Ripollès" i "Les orquídies del Solsonès" promogudes per la Institució Catalana d’Història Natural. En aquestes, persones sense coneixements previs sobre orquídies, naturalistes consumats i botànics han fet una gran feina de recerca i han generat mapes de distribució detallats, descripcions, junt amb fotografies excel·lents que han permès conèixer amb detall la situació de les orquídies a les comarques objectes d'estudi. Altres grups estan treballant a l'Anoia i a la Noguera, entre d’altres comarques. La recerca surt de les universitats i passa a ser ciutadana i participativa. El coneixement sobre altres grups d'organismes com les papallones, els ocells, els escarabats i les libèl·lules també es beneficia de xarxes d'aficionats –assessorats per experts – que cobreixen amplis territoris amb seguiments exhaustius. Així forneixen bases de dades de gran valor científic, a partir de les quals el nostre coneixement sobre aquests organismes no deixa d'augmentar. Només cal voluntat, entusiasme i una mica de dedicació i entre tots podem fer que la ciència sigui una tasca col·lectiva, el Projecte Rius o les orquídies en són clars exemples. ALFRED BELLÈS I MITJANS Naturalista i soci d’Associació Hàbitats
1 Nuet Badia, Josep. 2011. Atlas d’orquídies de Catalunya. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Caball Bernat.
