16 ESPIADIMONIS | OPINIÓ
Un altre model ja existeix Si ara un fantasma corre a Europa, és el del fracàs. Crec que un dels problemes més greus que afrontem avui en dia és la poca capacitat d’afrontar el fracàs, sumat a l’enorme facilitat per creure’ns haver fracassat. Però, què és el fracàs? Com o qui determina quines són les persones culpables del fracàs? Com podem discernir el fracàs de l’èxit? Crec que en la societat productivista en la que ens trobem s’està aconseguint lligar la idea d’èxit amb la de funcionar, per tant, si es vol ser una persona d’èxit s’ha de produir molt; del contrari es serà una persona fracassada. Cal diferenciar aquest actuar productivista i mercantilitzat de l’actuar gramscià, el del “viure vol dir prendre partit”. No estic plantejant el binomi actuació o indiferència, sinó, en aquest binomi, discernir l’actuació productivista i individualitzada d’aquella actuació comuna i que posa la vida al centre. Lligat amb això, doncs crec que un dels perills als què cal parar més atenció en els temps que corren és a l’aprofitament mercantil que s’està fent de la idea de fracàs. És a dir, construir el marc mental de que quelcom és un fracàs col·lectiu i inventar-se una solució que generi beneficis econòmics privats, o allò tan clàssic del sistema capitalista: col·lectivitzar les derrotes, individualitzar les victòries. És precisament en aquest moment social on s’ajunten dos factors que considero determinants: d’una banda, com he explicat, ens trobem amb uns individus empesos socialment a actuar, a produir, per tal d’evitar el fracàs; de l’altra, la bona voluntat o “l’exagerat altruisme” que descriu Oscar Wilde al seu llibre El alma del hombre bajo el socialismo. La idea de l’escriptor irlandès és que les persones, en veure’s envoltades de tanta pobresa i amb unes intencions admirables però errònies, es dediquen amb emoció i sentiment a remeiar els mals que veuen al seu voltant. Però en fer-ho “no curen la malaltia, l’únic que fan és prolongar-la”.
Per exemple, explica, s’intenta solucionar la pobresa mantenint vius als pobres, o fins i tot divertint-los. Per ell, doncs, “l’únic objectiu just ha de ser construir la societat sobre una base tal que la pobresa sigui impossible.” Un exemple de tot això seria la lluita pel canvi climàtic, darrerament una lluita “de moda”. El missatge que s’emet des dels grans mitjans de propaganda és que hi ha un fracàs, i és que la humanitat està destruint el planeta. Per tant, si es vol pal·liar aquest fracàs caldrà fer certes coses. Però ningú (excepte Trump i algú més) vol la destrucció del planeta, i és així com apareix l’exagerat altruisme de Wilde. Aquestes coses que se’ns demanen fer per pal·liar el fracàs del canvi climàtic acostumen a formar part de la nostra acció individual, com ara reciclar. Aleshores els índexs de reciclatge augmenten moltíssim, números que beneficiaran, especialment i pel que fa a casa
