12-04

ANY XXXIII – Núm. 357 ABRIL 2012

Preu 1.- €

BUTLLETÍ D’INFORMACIÓ DE L’ATENEU DE CULTURA POPULAR DE L’HOSPITALET (08901), SANTA ANNA 1-7 – MEMBRE DE LA FED. D’ATENEUS DE CATALUNYA

AGENDA CULTURAL PROGRAMACIÓ PER AL MES D’ABRIL DISSABTE 14, a les 8 del matí. Excursió Coneguem Catalunya núm. 291. a Montserrat. Dinar a Monistrol de Montserrat.

DISSABTE 14 I DIUMENGE 15, “Engrescat, jornades catalanes” al matí: Diables, tallers, ball de bastons. A la tarda: Concert cant coral, recital contes de Pere Calders, espectacle de foc i concert de rumba catalana.

A les 10: grallers: Toc de matinada. XXIII Memorial Jaume Ventura i Tort, concurs de sardanes.

DIMARTS 17, a les 8 del vespre. Presentació del llibre “JOSEP MONTSERRAT PORTELL” Un escultor del realisme.

DIJOUS 19, a les 8 del vespre. Presentació del llibre núm. 25 de la col·lecció La Medusa “CONVERSES VI”, a càrrec del Sr. Antoni Prats, escriptor.

DISSABTE 21, DIADA DE PORTES OBERTES, I a les 7 del vespre. Concert de cançons populars de diverses cultures, a càrrec del grup Viove.

DIUMENGE 22, d’11 del matí a 2/4 de 2 del migdia. XVII Trobada comarcal de puntaires, a la rambla de Just Oliveras.

DILLUNS 23, tot el dia. Venda de llibres a la nostra seu DIJOUS 26, a les 8 del vespre Conferència: Cristòfor Colom i la manipulació de la història, a càrrec del Sr. Joaquim Ullan, pres. Cercle Català d’Història i Sra. Eva Sans, cap de recerca del Centre.

EN PREPARACIÓ PER AL MES DE MAIG DIMARTS 1, Representació de “La corona d’espines” a la X Mostra Nacional de Teatre Amateur de Pineda de Mar DIJOUS 3, a les 8 del vespre. Video-reportatge “Viatge al Canadà, costa Est” DISSABTE 5, a les 10 del matí. Visita guiada a les exposicions: “GOYA I DELACROIX” a Caixa Forum.

DIJOUS 10 AL DIUMENGE 13, Excursió especial Coneguem Catalunya núm.

292. Hotel Muntanya de Prullans Més informació al telèfon: 93 337 05 78 ateneu@ateneulh.cat Pàgina Web en procés de modificació: http:/www.ateneulh.cat

Carrer de Santa Anna, 1-7 -- Tel/fax 93 337 05 78 – 08901 L’Hospitalet

EDITORIAL Aquestes darreres setmanes a l’Ateneu hi ha hagut un increment notable d’activitats. Només cal fer un cop d’ull a les pàgines del Xipreret que teniu a les mans per veure que els comentaris sobre els diferents actes realitzats (conferències, presentacions, recitals poètics, exposicions, etcètera), superen el que es venia fent habitualment. A més a més, l’agenda del mes d’abril, que coincideix amb el primer aniversari del trasllat al nou local, també es preveu força atapeïda. Tot plegat és una mostra que la nostra entitat, a hores d’ara, gaudeix de bona salut.

Sabem prou bé, però, que sense el suport dels socis i amics no seríem res. En aquest Xipreret també hi trobareu una entrevista especial, extensa i molt interessant. Llegiula, paga la pena. Conversem amb el regidor de Cultura de l’Ajuntament de l’Hospitalet, el senyor Jaume Graells. A part que coneixereu aspectes personals de l’entrevistat, al mateix temps sabreu quins són els projectes de la nostra ciutat en l’àmbit cultural.

D’altra banda, volem informar-vos que enguany tornarem a fer la típica parada de llibres el dia de Sant Jordi, després que l’any passat no fos possible muntar-la a causa de l’enrenou provocat pel trasllat a la nova seu.

Ens agradaria que el 23 d’abril us acostéssiu al nostre local, a remenar llibres. Hi trobareu obres per a petits i grans i una rosa de regal per a tots els que facin alguna adquisició.

Per últim, no voldríem tancar aquest editorial sense fer constar la nostra modesta solidaritat amb en Jaume Bonet i en Tomeu Amengual, membres de Jubilats per Mallorca, que han obert un front de lluita pacífica, mitjançant vagues de fam, contra les normes oficials que fan minvar el paper de la llengua catalana a les Illes.

Posar en risc la salut, com ells han fet, per una causa que ens incumbeix a tots els que parlem català, mereix tot el nostre respecte i suport.

ABRIL

PORTADA MONESTIRS DELS PAÏSOS CATALANS

LA CARTOIXA DE VALLDEMOSSA La portada d’aquest mes ens ha dut fins a l’illa de Mallorca, com sabeu, un petit paradís enmig de la Mediterrània que forma part dels Països Catalans, on es troben diversos monestirs: el de Lluc, lloc de devoció i peregrinació dels mallorquins -que podríem equiparar per la seva importància local, amb el nostre de Montserrat-, el de Cura, en el qual Ramon Llull va residir uns anys, el de Sant Miquel, etc.

L’escollit, però, ha estat la Cartoixa de Valldemossa. Per què? No us ho sabria dir. Potser perquè és més conegut pel fet que va albergar Frederic Chopin i la seva companya George Sand? És possible; però és indubtable el seu interès històric, tant pel vessant religiós com pel monumental.

Valldemossa és un bonic poble enclavat en plena Serra de Tramuntana. Passejar de bon matí pels seus voltants, ens pot fer evocar paisatges trets d’un conte de fades, per la lluminositat que s’entreveu entre l’alzinar que conforma la seva vegetació.

Aquest antic monestir fou en el seus orígens un palau, que el rei Jaume II, primer monarca de la Casa Reial de Mallorca, va fer construir per al seu fill Sanç cap a l’any 1321. Quan el Regne de Mallorca va ser annexionat a la corona d’Aragó, el rei Martí I l’Humà va cedir totes les possessions de Valldemossa als monjos cartoixans, que el van habitar des del 1399 fins al 1835.

Durant tots aquests anys hi van dur a terme importants obres d’ampliació, com el claustre, jardins, tres ales dedicades a cel·les i una nova església, construïda el 1717 i que va reemplaçar la primitiva de 1446, formant el magnífic conjunt monumental que podem veure actualment.

La marxa dels cartoixans de Valldemossa, l’any 1835, fou conseqüència de la Llei de Desamortització de Mendizábal, que va suprimir la majoria d’ordes religioses –llevat de les que es dedicaven a l’ensenyament i a l’assistència- i va vendre les seves propietats en 2

subhasta pública. El monestir, a excepció de l’església, va passar a mans privades, i se’l van repartir entre nou propietaris laics.

El model que es va seguir aleshores per fer la partició de l’edifici, és encara el mateix que avui dia s’utilitza per al seu recorregut. Aquest comença per l’església i la sagristia, passant tot seguit per l’antiga farmàcia dels monjos, de començament del segle XVIII. Conserva tots els aparells farmacèutics de l’època: pots de ceràmica catalana, alambins, morters, balances, pindolers, etc. També hi ha una col·lecció de pots de vidre bufat que encara guarden restes d’olis i ungüents. Val a dir que aquella farmàcia no era només per a l’ús privat dels cartoixans, també estava al servei dels habitants del poble de Valldemossa i els dels voltants, si necessitaven medecines per guarir llurs malalties. És interessant la visita a la cel·la del prior, amb la seva capella particular; la biblioteca, lloc de reunió dels monjos on podien parlar la mitja hora setmanal que els era permès (una regla terrible, que jo no podria pas aguantar...). A la sala d’audiències adjunta, on el prior rebia les visites importants, s’hi conserven llibres incunables i d’altres de diversos temes, entre ells uns quants de Ramon Llull, i cartes reials. Passant per un bonic jardí entrem al dormitori, molt auster, amb un maniquí que vesteix l’hàbit cartoixà. Una vitrina guarda cilicis i varis estris de disciplina i penitència i d’ús personal del monjo.

El músic i compositor Frederic Chopin i la seva companya, l’escriptora George Sand, que van passar a Valldemossa l’hivern de 1838-39 -després de l’exclaustració, doncs-, ocuparen dues cel·les que donen una especial rellevància a la cartoixa. I potser és més coneguda per aquest fet que no pas per haver estat un monestir. Estan ubicades a continuació de la del prior. Una dedicada a museu i l’altra, que va habitar Chopin, és conserva tal com ell la tenia. Comentar aquest lloc tan especial pot ocupar més espai del que disposem per la “Portada”, per això ho faré, si em permeteu, en l’article de “Ho sabíeu?”.

La cartoixa, però, encara té més punts d’interès. Seguint el recorregut, ens trobem amb l’espai dedicat a l’antiga impremta Guasp.

Fundada a Palma el 1579 per Gabriel Guasp, va funcionar, sense interrupció i vinculada a la mateixa família, durant gairebé quatre segles, fins el 1950, quan, a causa de les noves tecnologies, va quedar obsoleta. És pogué recuperar per exposar-la l’any 1960.

3

L’arxiduc Lluís Salvador d’Habsburg-Lorena i Borbó (1845-1915), també hi té una secció. Gran viatger, va arribar a Mallorca el 1866, adquirint diverses finques a Valldemossa. Fou l’autor, entre d’altres obres, de la monumental Die Balearen, que es pot contemplar en aquesta sala, així com dos volums que parlen de l’illa de Menorca.

I per finalitzar la visita, i quedar amb molt bon gust de boca, ens trobem amb dues àrees dedicades a la pintura. Una és la pinacoteca “La serra de Tramuntana”, que recull obres de pintors reconeguts des de finals del segle XIX fins als nostres dies, que s’han inspirat en els paisatges d’aquesta magnífica serra mallorquina. N’hi ha d’estrangers, espanyols, mallorquins i catalans. Per citar-ne algun, podríem anomenar Mir, Rusiñol, Anglada i Sorolla.

I arribem a la zona dedicada a l’Art Contemporani, en la qual, a part de contemplar quadres de gran pintors d’altres països i del més important pintor mallorquí entre 1930 i 1980, Juli Ramis, podem admirar pintures i esbossos de Joan Miró i de Pablo Picasso.

El recorregut acaba en els seus orígens: Refem el camí i retornem al Palau del Rei Sanç.

S’hi conserven alguns elements arquitectònics, com l’escala de l’Ave Maria, amb el pont llevadís, el medalló de Sant Bru de 1623, l’antic claustre de Santa Maria, la torre dels “Hostes”, i les antigues cel·les, que també han albergat personatges importants i coneguts, com Unamuno, Azorín, Rubén Dario, etc. Per cert que d’aquest darrer es diu que per inspirarse en els seus escrits es vestia amb l’hàbit de monjo cartoixà. Rareses d’artista. A l’espai que ocupava l’església del primitiu monestir, s’ha ubicat una sala de concerts. Després de la visita i d’acord amb l’horari establert, podeu assistir a un breu concert de piano d’obres de Chopin.

Si aneu a Mallorca, us recomano que no deixeu de fer la visita a la Reial Cartoixa de Valldemossa, em sembla que en sortireu satisfets.

Text i fotos: ANTÒNIA CALDÉS Fotos: Foto 1: Antic claustre de Sta. Maria Foto 2: Cel·la del prior Foto 3: Porta del palau del rei Sanç

4

CONVERSES

Respon: Jaume Graells Veguín Nascut a: Barcelona Edat: 52 anys Estat casat Fills: dos, un fill i una filla Professió: Professor d’institut

Aquest mes tenim el plaer de conversar amb el nou regidor de Cultura del nostre Ajuntament.

Segons les nostres dades, no sou nat a l’Hospitalet. Ens podeu parlar del vostre lloc de naixement. Què ens en diríeu per engrescar-nos a visitar-lo?.

Vaig néixer al barri del Guinardó de Barcelona, tocant a la Sagrada Família. Encara recordo com d’infant em despertava amb el repicar del rellotge de l’Hospital de Sant Pau. I això és el que us diria per engrescar-vos: que visitéssiu aquest magnífic edifici modernista de Lluís Domènech i Montaner, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. A més, si us queda temps podeu aprofitar per fer una passejada, avinguda Gaudi avall, i admirar, al final del trajecte, l’univers gaudinià i tot el simbolisme de la Sagrada Família. Hi trobareu una diferència fonamental respecte de quan jo, de la mà dels meus pares, m’hi passejava: l’afluència frenètica de gent en trànsit permanent, preeminentment d’aparença oriental i enganxats a una càmera de fotos.

Paciència, són les inconveniències del turisme!

5

Vau cursar estudis universitaris, i us vau llicenciar en geografia i història. Què us va animar a prendre aquesta branca de les humanitats?

Vaig decidir estudiar història l’any de la mort del dictador. Acabava els estudis de COU i s’havia de decidir la carrera. En aquells temps, el moviment de batxillers en contra la dictadura, va fer que mols joves ens hi sentíssim molt compromesos ideològicament i vital. Vaig decidir estudiar Història perquè m’apassionava i amb coherència amb els meus principis, que, en aquell moment, pesaven molt més en la presa de decisions personals. També hi va influir, i molt, un professor d’Institut on estudiava. En Cristòfol Trepat, també pianista de jazz del grup “La locomotora negra”, em va mostrar una nova manera, diferent a la tradicional, d’entendre la Història que em va apassionar.

Quines diferències veieu en la universitat de quan vàreu estudiarhi i la d’ara?

No vull caure en visions nostàlgiques. Qualsevol temps passat no va ser millor. En general, crec que la Universitat d’avui té molts més recursos, el professorat està més ben preparat i els alumnes surten millor formats. Comparativament, diria que ara hi ha més rigor, però potser hi falta la passió i el compromís de la Universitat dels 70 i els 80.

Potser ara no tenim tan clar cap a on volem anar, quina és la missió i quins són els objectius i les prioritats, i això ens resta adhesions i nivell de compromís del conjunt del món universitari per posar l’Acadèmia al servei del país. Això fa que sovint es pugui confondre el concepte d’autonomia universitària amb una visió més tancada i endogàmica de la institució.

Ja com a mestre de secundària, un dels primers destins va ser l’institut Torras i Bages de l’Hospitalet. Quan va ser? Va ser el vostre primer contacte amb aquesta ciutat?

La meva primera destinació com a professor d’Institut va ser a Viladecans. D’antuvi, però, la meva relació, amb el que ara puc dir la meva ciutat, es remunta a fa més de trenta anys quan vaig venir a treballar, i de fet a estrenar-me com a docent, a l’escola concertada Jaume Balmes de Bellvitge. Uns quants anys després, en farà uns vuit, vaig obtenir la meva actual destinació a l’IES Torras i Bages.

Quin record en teniu, de l’Hospitalet d’aquells temps? Ha canviat molt?

6

Vaig entrar en contacte amb la ciutat i la vaig viure intensament com qualsevol jove amb inquietuds. Em va atreure especialment, per això vaig anar-hi a viure, el barri del Centre. Un barri amb tota la seva personalitat i l’esplendor propi de tot nucli històric que encara conservava els aromes del passat i que en aquells moments es projectava amb certa dificultat a la resta de la ciutat. El concepte de centralitat de la ciutat, vinculat a la cohesió i a la integració dels seus barris, és quelcom que hem anat aconseguint en les darreres dècades amb l’esforç de tots els conciutadans. L’Hospitalet ha fet una gran transformació perquè els hospitalencs hem sabut convertir en fortaleses les febleses del passat i en oportunitats els reptes que se’ns han anat plantejant. En els anys 80 on tot estava per fer, calia dotar la ciutat de les infraestructures bàsiques, asfaltar els carrers, comunicar millor els barris, superar les barreres urbanístiques, disposar una bona xarxa de clavegueram, fer escoles, biblioteques i centres culturals. Als 90 es va evolucionar per fer realitat grans projectes de ciutat. Es van guanyar nous espais i equipaments per a la ciutadania.

Sens dubte, la ciutat s’ha transformat de manera molt positiva.

Ara, en canvi, amb el nou segle, amb les complexitats d’un món global, tenim altres reptes per davant com el de trobar respostes davant la massiva arribada de persones d’altres indrets i de cultures molt diverses, o davant l’atur desbordat que patim tant a la ciutat com al conjunt del país. Ara, el prioritari ja no es superar les barreres urbanístiques que han fracturat la ciutat en el passat, sinó que el que haurem de vèncer són les barreres psicològiques i socials, per avançar en un Hospitalet fet a la mida de les persones, amb igualtat de drets i deures.

A banda de l’activitat docent, heu format part de diversos consells a nivell nacional: Consell Escolar de Catalunya, Consell de Formació Professional, Consell Social de la Universitat de Barcelona, Consell de Treball Econòmic. Expliqueu-nos, a nivell general, les seves funcions i quina va ser la vostra tasca. Quina experiència n’heu tret?

En general aquests són òrgans consultius que curiosament abracen tots els nivells de l’educació del nostre país i que a mi em van donar una visió molt global del món educatiu. D’experiència n’he tret una de fonamental: per avançar en l’educació és imprescindible la implicació de tots els agents i de tota la societat. Començant per les administracions que han de garantir els recursos necessaris, seguint amb els professionals i els estudiants que han de ser competents i compromesos i acabant amb les famílies i el conjunt de la societat que han de posar sempre en primer lloc el valor de la bona educació.

7

Ja a un nivell de caire més polític, heu estat director dels Serveis Territorials d’Educació de Baix Llobregat i Anoia i director general d’educació bàsica i batxillerat al Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya. Són càrrecs força importants dintre del món de l’ensenyament. Què ens en podeu explicar?

Els quatre anys que vaig treballar amb el conseller Maragall, han estat els més intensos i apassionants de la meva trajectòria professional. Ha estat per a mi un honor servir el Govern de la Generalitat en un Departament tant important com el d’Educació. Com a director general vaig dirigir, entre d’altres, les polítiques educatives referides a la formació del professorat, els serveis educatius, tot el que fa referència als dissenys curriculars i els continguts educatius, l’organització de centres, els programes d’innovació pedagògica, el programa de digitalització de les aules etc Competències d’un alt contingut educatiu i de gran interès. És per això que em vaig sentir molt ocupat però alhora molt afortunat de fer-ho, a més, en un moment clau en la història de l’educació del nostre país, en coincidir amb l’aprovació de la primera Llei d’Educació de Catalunya (LEC). Una llei de país profundament innovadora que, al meu entendre, marca el full de ruta per a la necessària transformació que urgeix en el nostre sistema educatiu. Tant de bo, els actuals dirigents siguin capaços d’aprofitar aquest legat.

Per la vostra experiència en el camp de l’ensenyament, per què hi ha tants canvis i tan sovint dintre del sistema educatiu, tant a nivell nacional com estatal? Ja s’aclareixen tant els mestres, com els alumnes, o els mateixos polítics?

A nivell estatal s’han produït massa canvis legislatius, i tot sembla apuntar, segons es dedueix de les declaracions dels nous responsables polítics en el ministeri, que es persisteixi en l’error de considerar que el que necessita la nostra educació són simples canvis de normes. El que ha de canviar és la realitat dels nostres centres, les metodologies educatives i les pràctiques a les aules. Tenim magnífics professionals i experiències molt reeixides que cal aprofitar i estendre. Cal millorar els processos per millorar els resultats educatius. Aquesta és la prioritat.

Les reformes legislatives sovint han significat fer canvis per no canviar res. I la nostra educació requereix d’una gran renovació: els alts nivells de fracàs escolar ens ho reclama. I no es tracta només de recursos, és evident que amb les actuals retallades retrocedirem als nivells de qualitat de fa més d’una dècada, sinó d’entomar el programa reformista que ens traça la LEC. Aquesta llei, tal i com diu en el seu preàmbul, no 8

imposa el canvi, sinó que el facilita. Els canvis en educació mai s’imposen des dels departaments i ministeris sinó que han d’operar des de la base: atorgant tot el protagonisme als professionals, que han de retre comptes a la societat, i a les famílies.

L’administració s’ha de limitar a generar les condicions favorables per a la renovació de plantejaments i d’actituds. Cosa gens fàcil i no sempre exempta de polèmica. Avançar vol dir renovar i no hi ha renovació sense resistències. Per això, ens calen governants amb vocació de servei públic, amb personalitat i amb capacitat de liderar els canvis que la nostra educació necessita per avançar en la societat del benestar i el coneixement .

Actualment sou el regidor de Cultura de l’ajuntament de l’Hospitalet. Una nova experiència i un nou repte. Parleu-nos dels vostres projectes i expectatives.

La societat actual ens convida a entendre la cultura de forma global, s’ha de superar la visió parcial d’entendre-la només com allò que s’ocupa de les arts. Diversitat, participació, creació, igualtat d’oportunitats i sentit crític són valors que afermen la salut democràtica d’una societat i, gestionar la cultura significa potenciar aquests valors.

La cultura sens dubte forma part del desenvolupament de la persona, però alhora té un paper democratitzador en la societat, per això ha d’esdevenir un objectiu estratègic dins de les polítiques públiques. La cultura és una inversió de present que contribueix a generar un entorn de convivència urbana i de riquesa de matisos, que afavoreix la qualitat de vida i el benestar del conjunt. L’actual equip de govern té molt clar que les polítiques de serveis a les persones, i per tant també les culturals, són una prioritat malgrat les dificultats pressupostàries.

Ens proposem donar tot el suport i l’orientació adequada a les propostes culturals i a les iniciatives sorgides de les associacions, col·lectius i creadors locals i emprenedors culturals, fugint de tot tipus d’intervencionisme, i d’acord amb el coneixement dels professionals competents. Hem de prioritzar la vessant més social de les polítiques culturals i això vol dir apropar-se més als barris de la ciutat i establir mecanismes de relació entre tots els agents, públics o d’iniciativa social, tant culturals, com educatius i socials de proximitat. Cal que sumem, que compartim espais i programacions i que construïm entre tots un projecte cultural per a la ciutat.

La proximitat dels Ajuntaments front les demandes socials ens situa en un posicionament immillorable: podem conèixer les necessitats de la ciutadania i donar resposta, però a l’època actual i davant d’una conjuntura econòmica adversa, tenim la responsabilitat d’ajustar el rol de l’administració local. Això no vol dir retallar, això significa cercar 9

noves complicitats i implicacions: entre els agents culturals, entre l’empresa privada, entre l’associacionisme cultural i sobretot, aconseguir la disminució progressiva de la dependència de les subvencions públiques, que acaba encotillant les polítiques municipals en matèria de cultura. A l’administració li correspon justament el que indica la paraula “administrar” i, això vol dir, posar en contacte i fer de pont entre la ciutadania i els agents culturals. Tot alhora que estimular la iniciativa cultural privada, afavorir la relació entre la producció artística de col·lectius i creadors locals, amb emprenedors culturals i els potencials usuaris. Incrementar els nivells d’iniciativa, participació, formació, pràctica i consum cultural per part de la població, són alguns dels reptes futurs.

La irrupció de les noves tecnologies a la societat actual és una oportunitat que no podem deixar d’aprofitar. L’accés a la informació i sobretot a la immediatesa d’aquesta a través dels diferents mitjans tecnològics, les possibilitats de comunicar i accedir als públics, les xarxes socials, les possibilitats de difusió, fan de les noves tecnologies una eina imprescindible. Ens trobem davant el repte d’incorporar el paradigma tecnològic i digital als equipaments, serveis i activitats culturals.

D’altra banda, s’han d’impulsar encara més i dotar de recursos suficients els espais de difusió artística existents –Centre d’Art Tecla Sala, Teatre Joventut i Auditori Barradas-, perquè són un element molt important de l’aparador cultural de la ciutat envers el seu entorn metropolità. Per portar a terme polítiques culturals de proximitat juguen un paper fonamental els Centres Culturals de districte, així com la Xarxa de Biblioteques de la ciutat, que actualment és el servei més ben valorat per la ciutadania. Finalment seguirem treballant perquè els esdeveniments culturals que formen part del calendari festiu i cultural de la ciutat, com ara les Festes de Primavera i el Cicle de Nadal, esdevinguin cada cop més referents per a la ciutadania.

Al marge de la feina i la política, quines són les vostres aficions?

Teniu prou temps per dedicar-vos-hi?

La meva passió és la lectura i passejar entre la natura. Amb la meva actual ocupació tinc menys temps per dedicar al lleure, però miro d’aprofitar les estones lliures al màxim possible. Procuro també gaudir de la programació d’arts escèniques, d’arts plàstiques i de música de la ciutat, entre d’altres. Programació de molta qualitat, per cert, i no sempre suficientment coneguda i reconeguda. En això, en les polítiques de comunicació, també tenim un cert marge de millora que ens proposem assolir en el futur.

10

Ja sé que no és el vostre camp, però ho he de preguntar: sortirem algun dia de la crisi? Com preveieu que quedarem?

La terrible crisi que patim no és només econòmica sinó que és fonamentalment política. En aquest sentit diguem-ho clar: només des de la política ens en sortirem. Això sí, entesa aquesta en un sentit ampli, a la manera dels nostres clàssics, com a la capacitat dels ciutadans d’organitzar-se en comunitat per avançar conjuntament en el bé comú i per trobar les respostes als seus anhels i inquietuds. Cal recuperar la política en majúscules: només així sortirem d’aquesta situació de crisi global.

Les propostes de la dreta europea i nacional per sortir de la recessió econòmica no són més que les velles receptes maquillades, ara, amb els imperatius d’una crisi que colpeja durament els sectors més fràgils de la societat. Velles receptes que ens han conduït a la situació d’incertesa, de desregulació econòmica i de profundes desigualtats en què viu actualment el món. Cal revitalitzar la nostra economia i el nostre teixit productiu, però això no s’ha de fer —no ho podem permetre— posant en qüestió els drets socials i individuals de les persones. En moments de dificultats, amb uns alts percentatges de persones a l’atur, especialment de joves de la nostra ciutat que ni estudien ni treballen, s’han d’impulsar, més que mai, aquells projectes que representen un revulsiu per a la millora educativa i cultural i, per extensió, un reactiu important per als sectors socials i econòmics.

L’educació i la cultura poden resultar un important agent activador i també constituir la base d’un nou model de creixement sostenible basat en la formació de les persones, en el coneixement, la creativitat i en la capacitat d’innovació.

No només ens hem de preguntar quan sortirem de la crisi, sinó com en sortirem. D’això darrer, en depèn el nostre futur i el de les generacions futures.

Com veieu el món associatiu tant a Catalunya com a la nostra ciutat.

Tant Catalunya, com la nostra ciutat, s’han caracteritzat per fonamentar la seves fortaleses, la seva cohesió interna i, per extensió, la seva identitat pròpia en un fort teixit associatiu. Els moviments socials, la participació ciutadana han estat claus en les transformacions en tots els àmbits, també en els de la cultura. Crec que tenim una base social sòlida, que hem heretat de generacions anteriors, especialment compromeses amb la col·lectivitat. Ara toca revitalitzar-la i engrescar-la en nous projectes que s’han de sumar a un procés de regeneració 11

política que ens permeti sortir de la situació de crisi de valors de ciutadania que patim actualment.

En aquest sentit, hem de rejovenir les nostres entitats, facilitar el relleu generacional, replantejar els seus objectius per adaptar-les als nous reptes, als nous llenguatges, als nous públics i als nous recursos i instruments tecnològics de l’Hospitalet d’avui. Segur que ho aconseguirem. Renovar-se o morir!

Creieu que les actuals retallades poden afectar directament l’important teixit associatiu i cultural català?

Indubtablement. Si mirem la part més material de la crisi, la retallada dels recursos del govern de la Generalitat, malauradament ha tocat de ple a la cultura i al consum cultural quan esdevenen un importantíssim element generador de riquesa i de llocs de treball.

D’altra banda, hauríem de posar en valor allò més intangible, democratitzador i identitari, que aporta la cultura, i que justament per aquest efecte immaterial, sovint no es considera rellevant. També perquè els resultats o els objectius culturals no són immediats sinó a mig i llarg termini i costen de veure i de mesurar.

En conseqüència, és fàcil retallar els ja escassos recursos, si no es pot mantenir el volum dels serveis i minva l’activitat i el consum d’oci cultural, aparentment no passa res. El problema és que a mig termini això provocarà un efecte empobridor i un cert desencís en la població local i es perdrà a poc a poc “l’orgull” de pertinença i d’identitat local.

Què en penseu, de l’Ateneu? Quins consells ens donaríeu?

El que deia pel teixit associatiu crec que és d’aplicació per l’Ateneu.

No es tracta de donar consells sinó de caminar junts. La vostra entitat, que ve de lluny, ha estat sempre un referent per a la ciutat. Cal que, sense renunciar als valors i els objectius fundacionals de l’Ateneu, ans al contrari, els poseu precisament en valor en relació a l’Hospitalet d’avui. Dit això, a mi només em queda que felicitar-vos per la vostra tasca sempre generosa al servei de la cultura de la ciutat, per la vostra trajectòria durant tots aquests anys i encoratjar-vos a continuar.

ENGEGUEM EL CURS: “ROMA, LA CIUTAT ETERNA” DEL 16 D’ABRIL FINS AL 25 DE JUNY, CADA DILLUNS DE 2/4 de 6 a 7 del vespre. OBERTA LA INSCRIPCIÓ A SECRETARIA.

12

ATENEU Assistència a la representació de l’obra “DELICADES” La Companyia T de Teatre que actua al Poliorama ha tingut l’encert de programar uns dies determinats de matinals laborables a preus reduïts per a grups. És evident que aquests horaris coincideixen amb els de treball de la majoria de les persones: per aquest motiu s’ha de nodrir d’escoles, la majoria instituts, amb els seus professors, i de jubilats, entre els quals hi vàrem assistir un grup del nostre Ateneu el dia 8 de març.

L’obra “Delicades” és construïda amb diversos fragments que, a simple vista, no tenen res a veure l’un amb l’altre, però segueixen un fil entre divertit i tendre, són pinzellades d’uns personatges i les situacions que l’envolten, en la meva modesta opinió, interpretats amb el nervi i la calidesa que dóna la versió d’uns bons professionals.

Personalment l’obra en conjunt, la vaig trobar agradable i vaig passar una bona matinal: tanmateix el que més em va sorprendre i també interessar, fou la presència de tanta joventut, instituts com ja he dit abans.

Normalment, quants dels nostres joves tenen l’oportunitat d’assistir a una representació teatral? Em sembla que pocs, sigui pels preus o pel desconeixement que en tenen, és per aquest motiu que aplaudeixo aquesta iniciativa. I m’agradaria que fos considerada per altres companyies.

Al final de la representació els actors es varen sotmetre a un col·loqui, al qual alguns dels joves estudiants varen participar i també algunes persones del nostre grup.

CARME JORBA

13

CONFERÈNCIA: “LA VIDA A L’ANTIC EGIPTE” (2) El passat dijous 15 de març, a les vuit del vespre, el senyor Carles Redher ens va oferir la segona part de la conferència La vida a l’antic Egipte. La sessió va seguir el mateix estil que l’anterior: ús de diapositives i explicació de fets, curiositats i anècdotes, per part del conferenciant, cosa totalment encertada ja que el temps es va escolar sense que el públic assistent se n’adonés.

El senyor Redher va iniciar la seva exposició parlant del paper de la dona a l’antic Egipte. Segons va explicar, el gènere femení gaudia d’una molt bona consideració i reputació social, a diferència d’altres cultures de la mateixa època. De fet, hi havia una certa igualtat davant la llei i, en aquest sentit, no és estrany que algunes dones arribessin fins i tot a regnar (faraones). Ens va posar l’exemple de la reina Hatshepsut i del seu majestuós palau.

El conferenciant va seguir la seva exposició parlant-nos dels summes sacerdots, la funció principal dels quals era la custòdia de les ofrenes dels fidels; de l’escarabat sagrat que venia a representar la resurrecció després de la mort i que, en vida, donava protecció contra el mal; d’Amón-Ra, el déu del sol, del qual els egipcis creien que descendien els faraons; de Ramsés II; de les pintures i escultures que representaven els faraons, etc.

Ens va informar també de les classes socials que convivien a l’antic Egipte: sacerdots, escribes (eren els representants de la llei. A Egipte es respectava molt la paraula), guerrers, pagesos, ramaders i esclaus, i dels sistemes d’escriptura que tenien: demòtica, hieràtica i jeroglífica. No es va oblidar de dir-nos, així mateix, el conferenciant, que els egipcis eren un poble molt culte que estudiava totes les ciències: matemàtiques, física, astronomia, ..., i que ho calculaven tot al mil·límetre.

D’altra banda, una curiositat que va sorprendre l’auditori va ser saber que als egipcis, quan naixien, els pares els posaven dos noms: un pel qual eren coneguts per tothom i un altre, secret, que només coneixien els faraons i els summes sacerdots.

En la part final de la conferència, el senyor Redher, ens va parlar de la momificació, que era el procés mitjançant els quals els difunts eren untats amb ungüents i saba vegetal, i embolicats amb llargues benes. Aquests cadàvers, que amb aquest sistema de conservació no es poden corrompre, són les mòmies. Ens va aclarir, però, que únicament es momificaven els faraons.

ATENEU 14

Excursió “CONEGUEM CATALUNYA” número 290, visita al Temple de Sant Cristòfor de Beget . Dissabte 17 de març de 2012.

El dissabte 17 de març a les 8 del matí, vam emprendre el viatge en direcció a Olot capital de la Garrotxa, on vam parar per esmorzar a l’espaiós Cafè Viena. En aquesta població solament vam tenir temps de fer una volta per la propera plaça Clarà on hi ha l’escultura de la Maternitat, obra d’aquest important escultor català.

Vam continuar el viatge en direcció a Castellfollit de la Roca, on vam veure l’espadat de columnes negres basàltiques de gran vistositat i, passat Castellfollit, ens vàrem desviar per la carretera en direcció a Oix i continuant seguidament per una carretera nova cap a Beget on hi ha més de 20 km de revolts. En previsió, a Olot es van repartir pastilles i xiclets contra del mareig als que ho desitjaren. Feia un xic de tristesa contemplar aquests meravellosos paisatges de la Garrotxa tan secs per manca de pluja dels últims mesos.

Arribats a Beget ja veiérem la impressionant església romànica de Sant Cristòfor, monument nacional des de 1931. Té una sola nau amb volta de canó, coberta amb teulada a dos vessants.

El campanar està adossat a la nau per la banda de migdia i gairebé és quadrat de 5,5m de costat, uns 22 m d’alçada i teulada a quatre vessants. La part baixa és del segle XI i els quatre pisos del segle XII. A l’interior de l’església, els altars són barrocs. El retaule major de 1862, presenta, al centre de la part superior, una impressionant imatge de Sant Cristòfor. Al dessota mateix , hi ha el cambril al qual s’accedeix per unes portes situades a la part baixa a banda i banda de l’altar de pedra amb les figures de Sant Pere i Sant Pau. Presideix el cambril la Majestat, sobre una pintura del segle XVII. La Majestat és una excepcional talla de fusta de noguera policromada del segle XII. També s’hi troba un magnífic retaule gòtic d’alabastre del segle XIV, on hi ha la imatge de la Mare de Déu de la Salut.

El poble de Beget de l’Alta Garrotxa, amb municipi propi fins a l’any 1969, fou agregat aleshores al terme municipal de Camprodon i a la comarca del Ripollès. Avui és un poble turístic i de segones residències. Al 2005 tenia 27 habitants.

Finalitzada la visita de Beget ens vam dirigir a Setcases, comarca del Ripollès, on vam dinar al Restaurant La Cabanya.

MARTÍ GUERRERO I COTS

15

DIA MUNDIAL DE LA POESIA La sala d’actes de l’Ateneu plena de gom a gom va ser la millor contribució que la nostra entitat i la ciutat de l’Hospitalet podien fer al Dia Mundial de la Poesia 2012, al qual s’havien adherit. La sessió va tenir lloc el vespre del passat 21 de març i va durar una hora i escaig, que es va fer curta per al nombrós públic que va assistir-hi amb silenci i amb respecte als que recitaven.

L’acte va comptar amb la col·laboració d’una vintena de voluntaris, majoritàriament dones, alguns dels quals eren membres dels grups de teatre de l’Ateneu, mentre que la resta eren socis de l’entitat i gent del carrer, que per un dia es van decidir a fer de rapsodes. Cal fer esment de la presència de l’alcaldessa de l’Hospitalet, la senyora Núria Marin, que va venir acompanyada pels regidors, senyor Lluis Esteve i senyor Jaume Graells, i que va intervenir de manera espontània per llegir És quan dormo que hi veig clar de Josep Vicenç Foix, del qual aquest any es compleix precisament el 25è aniversari de la seva mort.

Poetes nacionals com Joan Maragall, Josep M. Sagarra, Miquel Martí i Pol, Rosa Leveroni, Joan Vinyoli, Salvador Espriu, Pere Quart, Joana Raspall, Joan Salvat Papasseit, entre d’altres, i autors locals com Anna M. Fontanals, Francesc Marcé i Sanabra, Carme Jorba, etcètera, van veure llegits els seus poemes per diversitat de veus: greus, agudes, altes, fortes, dèbils, rogalloses, tímides, entonades, ..., totes però amb la bona voluntat i l’entusiasme de transmetre el sentiment, l’emoció i la musicalitat, que van voler donar a les paraules els seus autors.

Per uns moments, el passat 21 de març, dins les parets de l’Ateneu es va viure poesia, poesia catalana. Per uns moments, va semblar que no s’esdevenia res d’extraordinari, però sí. Perquè per uns moments, el llenguatge, la llengua, passava al davant de la imatge i dels embolics mediàtics quotidians que ens tenen aclaparats. Llàstima que no sigui així cada dia.

ATENEU

16

JORNADA INFORMATIVA EN SUBVENCIONS

El 10 de març, de les 10 a 2, va tenir lloc a la nostra sala d’actes una jornada de formació en subvencions organitzada per la Federació d’Ateneus de Catalunya.

Després d’una breu benvinguda de la presidenta de l’Ateneu, el senyor Salvador Casals, president de la FAC, va donar al seu torn la benvinguda als representants d’una trentena d’entitats.

Tot seguit va prendre la paraula el senyor Joan Francesc Ainaud, subdirector de Promoció Cultural de la Generalitat de Catalunya, que va exposar les diferents subvencions que dóna la Generalitat i les entitats que s’hi poden adherir.

El senyor Antoni Herrera, subdirector de la CPCPTC, va parlar al seu torn de les diferents subvencions que dóna el Departament de Benestar Social i Família i va exposar-ne les bases i els canvis en les normes d’adjudicació i justificació.

A continuació es féu una pausa per esmorzar durant la qual els assistents van poder intercanviar impressions sobre els temes tractats.

A la segona, el senyor Jordi Casasses,gerent de la FAC en la seva intervenció ens assabentà dels nous serveis que ofereix la Federació: butlletí electrònic per a entitats, carnets per a socis, a més de l’assessoria en comunicació.

A l’hora prevista va acabar aquesta interessant jornada informativa.

ATENEU

17

Presentació del curs: “ROMA, LA CIUTAT ETERNA”

El 22 de març, a les 8 del vespre i a la nostra sala d’actes, la Mireia Martínez Viusà ens va presentar l’esquema del curs que, a partir del dilluns 16 d’abril, impartirà a l’Ateneu de 2/4 de 6 a les 7 del vespre.

Constarà de 10 sessions, amb projeccions, que començaran amb la fundació mitològica de Roma i, després de poder conèixer i admirar les parts més importants de la ciutat i de la seva història i, és clar, el Vaticà, acabarà amb les magnífiques escultures de Bernini.

La Mireia ens va saber transmetre el seu entusiasme, jo diria el seu amor, per la ciutat eterna des de tots els vessants, a més de demostrarnos com domina el tema.

La llàstima va ser la poca assistència a l’acte, en aquest cas segurament que va fallar la publicitat. Els assistents, però, sota la influència de la calidesa de les paraules de la presentadora i les imatges projectades, em sembla que puc assegurar que ja es van decidir a inscriure’s al curs.

A aquells que no hi vau assistir, només us puc dir que estic segura que serà un curs molt amè i instructiu que no us heu de deixar perdre, tant si ja heu estat a Roma, la Mireia de segur que us descobrirà coses que no sabeu o que heu oblidat, com si no, i en aquest cas us farà venir les ganes d’anar-hi per poder veure in situ totes aquelles meravelles.

La inscripció ja és oberta, decidiu-vos!

MATILDE MARCÉ

18

ASSEMBLEA GENERAL ORDINÀRIA I EXTRAORDINÀRIA 2011 El passat diumenge dia 25 de març els socis de l’Ateneu ens vam trobar per celebrar l’Assemblea General Ordinària anual que, com ja ve sent habitual a la nostra entitat, s’organitza dintre del primer trimestre.

Aquest any l’Assemblea tenia un caire especial ja que era la primera que s’organitzava a la nostra nova seu al carrer de Santa Anna. Recordeu que l’any passat encara ens vam reunir a la sala polivalent dels locals del carrer de Digoine.

Un dels aspectes que sempre m’ha cridat l’atenció de les assemblees de l’Ateneu és la bona resposta dels socis a la convocatòria. Potser un podria dir, i també amb raó, que haurien de venir molts més socis, però la realitat ens diu que, comparat amb les assemblees d’altres entitats de les quals tenim referència -algunes amb força més nombre de socis que nosaltres-, la resposta que tenen dels associats és molt menor.

Cal agrair a tots els assistents la seva presència, el seu interès i sobretot la voluntat que l’Ateneu segueixi tirant endavant, especialment a tots aquells que van manifestar el reconeixement de la tasca que du a terme la Junta i els col·laboradors de les diverses activitats en curs de realització.

Tal com ve marcat en els estatuts, l’Assemblea General Ordinària té l’ordre del dia tancat; així doncs, després de la benvinguda de la presidenta agraint la presència dels assistents, es va donar pas a la revisió d’altes i baixes de l’any passat i a la lectura de la memòria d’activitats de l’any 2011. A continuació, es va donar pas a la presentació de l’estat de comptes del 2011 i als pressupostos per al 2012, i el secretari va fer la lectura del projecte d’activitats de l’any en curs. Tot plegat va quedar aprovat sense objeccions.

Seria molt extens detallar tota la memòria i totes les dades comptables que es van citar en aquestes pàgines, però crec que caldria destacar, de entre tot el que es va dir, que, en data 31 de desembre de 2011, el nombre de socis de l’Ateneu era de 459, i que, malgrat que enguany no hi ha hagut superàvit, en aquests moments l’Ateneu no té deutes amb ningú i que, tot i les retallades en les subvencions, aquestes són una part minsa dels nostres ingressos i que podríem dir que l’Ateneu és econòmicament autònom. Sempre és important saber que un depèn de si mateix. Finalment, la presidenta va prendre la paraula per fer esment dels propers actes de cara a les Festes de Primavera, i va demanar la col·laboració dels socis per tal que hi participin activament. A més a més, va fer saber que estava contenta de com s’ha desenvolupat aquest primer

19

any al nou local, on s’han pogut fer realitat molts dels projectes que es tenien previstos. També va dir que encara quedava molta feina per fer i va acabar agraint a tots aquells socis que han col·laborat i ajudat durant aquest any passat llur aportació, fent esment especial a l’administrativa de la entitat, Tina Erill, que enguany es jubila.

En el torn de paraules es van fer diversos propostes i comentaris, essent, entre tots, el més controvertit el referent als col·laboradors del grup de teatre que no són socis. Això va obrir un extens debat que es va voler tancar amb una votació. Lamentablement aquest tema no era a l’ordre del dia, ni tampoc els estatuts permeten incloure en assemblea general ordinària cap mena de punt d’ordre del dia que no estigui prèviament establert; per tant, ni la proposta era oportuna ni la votació era procedent.

Acte seguit es va donar pas a l’Assemblea General Extraordinària per tractar el tema dels nous estatuts. Això no vol dir que els estatuts anteriors fossin dolents; simplement calia adaptar-se al que establia la nova Llei 4/2008 de 24 d’abril, del llibre tercer del Codi Civil de Catalunya relatiu a les persones jurídiques que regula el règim legal de les associacions i fundacions inscrites en el Registre d’Entitats de la Generalitat de Catalunya. I per adaptar-nos a tot plegat no ens quedava més remei que tirar endavant aquests nous estatuts que, fet i fet, i amb algunes poques diferències d’ajust a llei, no és gaire diferent a l’anterior.

Un servidor va passar a la taula per fer una breu explicació dels motius del canvi i mirar d’explicar les diferències entre els estatuts anteriors i els nous. Tot plegat un procés una mica feixuc i avorrit, però necessari. A continuació, els nous estatuts van quedar aprovats per unanimitat.

Un cop feta la feina i per tal de relaxar-nos i gaudir una estona de la companyia dels socis i poder fer petar la xerrada una estona, vam passar a la sala d’exposicions on s’havia preparat un petit refrigeri.

Voldria agrair de nou la presència de tots els assistents i desitjar que per molts anys puguem anar celebrant l’ Assemblea General Ordinària anual, fet que significaria que l’Ateneu segueix funcionant i tirant endavant.

CARLES FARRÉS I PINÓS

20

INAUGURACIÓ DE L’EXPOSICIÓ DE PINTURES DE PERE PAHISSA Dins de la nostra idea de fer més activitats als espais de què ja disposem, ara hi ha una exposició de pintura. Una agradable sorpresa per a tots els socis i amics que enguany, el dia 29 de març al capvespre, malgrat la vaga general, van venir a l’Ateneu per admirar l’obra d’en Pere Pahissa, consoci nostre.

Inicià l’acte d’inauguració la nostra presidenta Matilde Marcé, amb unes paraules de benvinguda,i tot seguit va fer un càlid elogi de l’obra exposada. Les seves paraules van anar seguides d’unes altres de meves convidant els presents a admirar detalls i matisos de les obres exposades, com és habitual que es digui dels treballs dels artistes amics per tal d’incentivar la mirada curosa dels presents. Dit això vaig cedir la paraula a l’artista Pere Pahissa que també va agrair als presents la seva presència i l’interés que tenien per veure la seva obra, fent una menció especial a Josep M. Pahissa, el seu cosí, també pintor i mestre seu, present a l’acte. Després, com és costum, es va fer una mica de refresc.

Pere Pahissa penjà una vintena de quadres, entre olis i acrílics, obres de recent factura, quedant excloses per manca d’espai altres obres de les quals he vist algunes aquarel·les que caldrà convidar l’artista a exposar-les en un altre moment. Totes les obres són de gran qualitat i formen un conjunt força harmònic de color i contingut, on els motius són paisatges de l’interior de Catalunya i de l’Aragó, molt ben plantejades, defugint de la clàssica visió de postal turística.

En molts quadres dominen els colors càlids, marrons, sienes, ocres i verds, conjuntats en ambients atmosfèrics en clarobscur. Pel total de les obres, per poc que es mirin els detalls, s’esbrina el caràcter introspectiu de l’artista, ell ens mostra el paisatge des de la seguretat de l’ombra, la porta oberta a l’exterior o l’interior de la finestra de la casa, per on entra la llum omplint la nostra retina amb colors que ens recorden els artistes de l’escola catalana del tombant del segle XX. Tot és molt elaborat, a dir del Pere, fet pas a pas, amb moltes hores i dies de treball i fent una acurada tria per donar coherència al conjunt dels quadres exposats, la qual cosa ha aconseguit plenament.

Els que encara no heu vist l’exposició, cal que no us la deixeu passar. Es pot veure fins al dia 29 d’abril en l’horari habitual.

EMILI BONA 21

COL·LABORACIONS EL CANAL DE LA INFANTA

(2)

L'any 2007, l'Ajuntament de l'Hospitalet va veure l'oportunitat d'aprofitar els terrenys de l'antiga caserna de La Remunta per a construir habitatges i poder aprofitar especulativament el moment més àlgid de la bombolla immobiliària. Donada la bonança econòmica del moment no va dubtar en pagar 17 milions d'euros al Ministeri de Defensa pels terrenys -quan havia de ser una cessió gratuïta- i va encarregar al Consorci de Reforma de la Gran Via l'execució del projecte.

En aquest projecte s'observava la prolongació de l'Avinguda Josep Tarradellas cap a Cornellà, seguint el planejament urbà vigent, basat en el Pla General Metropolità de 1957, que aprofitava el traçat del Canal de la Infanta per a fer una avinguda de quatre carrils fins el mateix centre de Cornellà. La profunda crisi que es desfermà el 2008 no va estroncar els plans de l'Ajuntament, que malgrat tots els contratemps financers i degut als forts interessos econòmics subjacents, va continuar endavant el projecte malgrat la forta oposició veïnal de l'Associació de Veïns de Remunta-Famades contra la construcció de 797 habitatges a la zona, amb recollida d'un miler de signatures inclosa.

No fou fins a principis de 2011 que degut a un article publicat a Internet, i en vista de que semblava que ningú no coneixia les restes que del Canal de la Infanta encara existien dins de La Remunta, que es va formar la plataforma “Protegim el Canal de la Infanta!”, aprofitant les xarxes socials i les noves tecnologies. L'èxit de la iniciativa va ser una autèntica sorpresa tant per als promotors com per al mateix Ajuntament, que es va trobar com la ciutadania s'havia mogut de forma organitzada, constructiva i contundent per a salvar aquella infraestructura relicta.

L'activitat de la plataforma va portar a descobrir que, malgrat les directives de la Generalitat per a fer uns estudis previs arqueològics, no només no s'havien fet, sinó que, en ple període d'al·legacions s'havien fet treballs de terraplenat just a sobre de les restes del Canal de la Infanta, afectant-les greument, per la qual cosa es va decidir d'enviar un plec d'al·legacions, forçant l'Ajuntament a que fes les prospeccions arqueològiques pertinents. El resultat va ser la descoberta d'uns 100 metres de canalització de ciment de l'any 1929, un pont, la base del qual és originari del 1819 ampliat el 1944 pels militars per a permetre el pas de vehicles rodats, i un tram de canal excavat a la terra sense 22

cobrir possiblement un intent errat de continuar la cimentació del tram anterior. Tot plegat, els últims 125 metres dels quasi 4000 metres que originàriament recorrien el municipi.

“Protegim el Canal de la Infanta!” continua la seva lluita, a la qual ha incorporat a nombroses entitats de totes les poblacions que travessa el canal i sensibilitzades per l'estudi i protecció del patrimoni històric lligat al Canal de la Infanta, que ha portat a dur a la Generalitat un estudi per a la declaració de tot el Canal com a Bé Cultural d'Interès Nacional i, fins i tot, gràcies al grup parlamentari d'ERC, a la presentació al Ple del Parlament de Catalunya d'una proposició d'incloure'l com a part integrant del patrimoni cultural català.

Tanmateix, de mà de l'arquitecte tècnic Fran Villaescusa -integrant de la plataforma- hem confeccionat i presentat públicament una proposta alternativa a l'ARE de La Remunta en la qual l'eix principal d'actuació és la conservació i rehabilitació per al gaudi de la ciutadania de tot l'espai del Canal de la Infanta, com a mostra de que la societat de l'Hospitalet no és un element passiu, sinó principal i ben actiu, del disseny i futur de la nostra ciutat.

La memòria històrica del Canal de la Infanta encara penja d'un fil, tant a l'Hospitalet com a tot el seu trajecte ja que, malgrat que encara regui unes paupèrrimes 275 hectàrees -entre elles les terres de Cal Trabal, a La Marina-, no te cap tipus de protecció de cap mena, quedant totalment a mans de l'especulació immobiliària i de les vel·leïtats dels ajuntaments el futur d'aquesta infraestructura històrica. Tot dependrà del que siguem capaços com a societat civil de lluitar pel que creiem que ha de ser el nostre avenir.

Conèixer i conservar el nostre passat per a poder avançar cap el futur és una feina cabdal, i el Canal de la Infanta, com a mínim, ha de tenir el reconeixement i l'agraïment de la nostra ciutat, ja que sense ell 23

res de tota la nostra història dels últims 200 anys, per bo o per dolent, no hagués ocorregut.

Per sort, les espases estan encara en alt: el Canal de la Infanta encara flueix.

IRENEU CASTILLO Portaveu de “Protegim el Canal de la Infanta”

Foto: JOSEP BONASTRE

NOTA: Aquest és el text transaccional final, consensuat entre les diputades hospitalenques Anna Simó (Esquerra) i Meritxell Borràs (CiU), que ha estat aprovat per la unanimitat dels partits components de la Comissió de Cultura encarregada d’estudiar i valorar la petició, i ha estat redactat en els següents termes: “El Parlament de Catalunya reconeix que l’àrea metropolitana de Barcelona i especialment el Baix Llobregat i l’Hospitalet tenen un gran deute amb el Canal de la Infanta, cabdal per a la història, el desenvolupament i la qualitat de vida d’aquest territori i insta el Govern a estudiar la viabilitat d’incoació d’expedient de bé cultural i d’interès nacional, en la categoria de monument històric, a favor del Canal de la Infanta i promoure’n la figura de protecció i les mesures de divulgació que corresponguin.”

24

POESIA LES ROSES RECORDADES

Recordes com ens duien aquelles mans les roses de Sant Jordi, la vella claror d’abril? Plovia a poc a poc. Nosaltres, amb gran tedi, darrera la finestra, miràvem, potser malalts, la vida del carrer. Aleshores ella venia, sempre olorosa, benigna, amb les flors, i tancava fora, lluny, la sofrença del pobre drac, i deia molt suaument els nostres petits noms, i ens somreia Salvador Espriu

25

HO SABÍEU? UN HIVERN A MALLORCA Trobar algú que no hagi sentit mai una peça de Frederic Chopin és gairebé impossible. Les seves composicions per a piano són força conegudes, unes malenconioses, per exemple, els vint Nocturns, els Preludis, les Balades; d’altres alegres, els catorze Valsos, la Barcarola, els rondós, les mazurques, les poloneses...

Chopin va néixer a Varsòvia el 1810. Visqué a les ciutats de Viena i de Praga, fins que s’instal·là definitivament a París, el 1830, on hi va morir l’any 1849. Va exercir de professor i la majoria dels seus alumnes procedien de l’aristocràcia. La seva música, eminentment romàntica, fou important en l’evolució del llenguatge musical europeu.

La Cartoixa de Valldemossa, enclavada al bonic poble mallorquí que li dóna nom, tingué l’hivern de 1838-39 com a hoste aquest gran músic i compositor. S’hi allotjà amb l’escriptora francesa George Sand, que fou la seva companya fins l’any 1847, i dos fills d’ella, ocupant-ne dues cel·les.

Una d’elles alberga el museu Chopin i George Sand, considerat el segon en importància mundial dedicat al músic, després del de Varsòvia. Dividit en tres sales, en la central, hi podem admirar el setial gòtic del segle XV, que descriu l’escriptora en la seva novel·la Un hivern a Mallorca, publicada el 1841, inspirada en aquella estada a la Cartoixa. A la estança següent, presidida pels retrats dels dos personatges, hi ha les vitrines que contenen partitures originals del músic, cartes, documents i objectes personals: una pinta d’ivori, un joier, un floc de cabells de Chopin, etc. De George Sand hi ha un anell, una creu de plata i una vitrina amb dibuixos i aquarel·les, reproduint els

26

entorns, que va fer durant aquells mesos un dels seus fills, Maurice Sand. A la tercera sala, es guarda el manuscrit del llibre citat abans, Un hivern a Mallorca, a més de diversos gravats i un retrat a l’oli de l’escriptora.

La segona cel·la conserva la distribució original, amb tres sales. En la de l’esquerra, hi havia el dormitori; en la central, l’estudi i, a la dreta, la cuina-menjador. Com podeu suposar, totes conserven objectes i documents importants. Per exemple, a la que feien servir d’estudi, es guarden en una vitrina els documents relacionats amb aquella estada i el llibre de caixa de la Banca Canut, on figura el compte personal de la senyora Sand. També podem contemplar, a les parets, retrats de Chopin amb la seva família i la casa on nasqué.

La sala que fou cuina-menjador, recull objectes potser una mica macabres. Podem veure una copia de la màscara mortuòria del pianista i de la seva mà esquerra –els originals són a París-, la reproducció de la làpida de la tomba i un oli del pintor Torcigliani del mausoleu en el qual està enterrat el compositor, al cementiri Père Lachaisse de París.

La zona que va servir de dormitori acull un instrument emblemàtic: el piano Pleyel, esperat amb ànsia per Chopin, com pot afigurar-se pel text extret de la carta que li va enviar al seu amic C. Pleyel: “El meu piano encara no ha arribat, somnio música, però no la faig, perquè aquí no hi ha pianos”. Per fi va arribar i, en el curt període de temps que va passar a Valldemossa hi va compondre vint Preludis op. 28, la Balada op. 38, les Poloneses op. 40 i Seherzo op. 39.

Davant del piano, hi ha emmarcada una altra carta que va dirigir al seu amic, on diu: “Estimat amic, us envio, per fi, els meus preludis, que he acabat amb el vostre piano, que ha arribat en perfectes condicions...”

També s’hi pot veure el document de la casa Pleyel que acredita l’autenticitat del piano, adquirit pel preu de 1.200 francs.

Vam trobar força interessant la visita d’aquest àmbit que guarda tants, i importants, records de Frederic Chopin i de George Sand. Tal com us dic en l’article de la “Portada”, no us ho perdeu si aneu a Mallorca.

Text: ANTÒNIA CALDÉS Fotos: ANTONI PRATS Fotos: 1, Jardí de les cel·les - 2, Retrats de Chopin i Sand – 3, Piano Pleyel

27

BUTLLETÍ INTERIOR INFORMATIU MENSUAL Edita: ATENEU DE CULTURA POPULAR Santa Anna, 1-7 – 08901 l’Hospitalet Imprimeix: Monrós Copi-Foto SA C/ Roselles, 17 – 08901 l’Hospitalet DIPÒSIT LEGAL: B-39.626-1981 ISSN: 0214-2058 “XIPRERET” fa constar que el contingut de les col·laboracions publicades reflecteix únicament l’opinió de llurs firmants.

Equip de redacció: Antònia Caldés, Carles Farrés, Carme Jorba, Pere Juhé, Valentí Julià, Matilde Marcé.

Col·laboradors: Emili Bona, Antònia Caldés, Ireneu Castillo, Carles Farrés, Martí Guerrero, Carme Jorba, Pere Juhé, Valentí Julià, Matilde Marcé, Antoni Prats.

Amb la col·laboració de:

ASSOCIATS S.L.P.

c/ Roselles 24 – 08901 – L’HOSPITALET – Barcelona Tel. 93.337.07.68 – Fax 93.338.54.06 E-mail: info@moraliassociats.com www.moraliassociats.com

Amb la col·laboració de:

ADMINISTRACIÓ DE FINQUES CONTRACTES DE LLOGUER I COMPRA VENDA TRASPASSOS  ASSEGURANCES TRAMITACIONS  GESTIÓ I ASSESSORAMENT IMMOBILIARI

Operador Postal Autoritzat Tractament Integral Manipulació Bustiades

Repartiment de Correspondència, àmbit Nacional i Estranger Campanyes publicitàries

ELS SOLUCIONEM TOTS ELS PROBLEMES AMB LA SEVA CORRESPONDÈNCIA