Bim 131

Page 1

BIM TORRENT Butlletí d’Informació Municipal Núm. 131. Primavera 2002 Exemplar gratuït


A

2 • BIM TORRENT

G

E

N

D

A

ABRIL,MAIG, 2002

TELÈFONS D’INTERÉS AJUNTAMENT......................................................................96 111 11 11 (FAX) ....96 159 98 10

ACTES I RESOLUCIONS ...........................................96 ACTIVITATS.................................................................96 BIM I PUBLICACIONS MUNICIPALS..........................96 CADASTRE URBÀ ......................................................96 CCOO...........................................................................96 COMPRES I CONTRACTACIÓ...................................96 COORDINACIÓ DE LA DELEGACIÓ DE FESTES ....96 COORDINACIÓ I ASSESSORAMENT DELS SERVEIS PÚBLICS ..........................................96 CSIF .............................................................................96 CULTURA I FALLES ....................................................96 EDUCACIÓ..................................................................96 ESTADÍSTICA .............................................................96 GABINET D’ALCALDIA ...............................................96 GABINET DE COMUNICACIÓ....................................96 GESTIÓ I DISCIPLINA URBANÍSTICA .......................96 INFORMACIÓ I REGISTRE GENERAL ......................96 INFORMÀTICA I TELECOMUNICACIONS .................96 LLICÈNCIES................................................................96 MEDI AMBIENT ...........................................................96 OBRES PÚBLIQUES...................................................96 OFICINA DE PROMOCIÓ I ÚS DEL VALENCIÀ ........96 PÀGINA WEB ..............................................................96 PARTICIPACIÓ CIUTADANA ......................................96 PARTIT POPULAR ......................................................96 PLANEJAMENT...........................................................96 PRESSUPOSTOS I COMPTABILITAT ........................96 PSPV-PSOE ................................................................96 RECURSOS HUMANS................................................96 RELACIONS EXTERIORS I UNIÓ EUROPEA ...........96 SECRETARIA GENERAL ............................................96 TRANSPORT URBÀ....................................................96 TRESORERIA .............................................................96 TRIBUTS NO PERIÒDICS...........................................96 TRIBUTS PERIÒDICS.................................................96 UGT..............................................................................96 UNIÓ VALENCIANA ....................................................96

BRIGADA D’OBRES ...................................................96 CAMP DE FÚTBOL SANT GREGORI ........................96 CASA DE CULTURA I BIBLIOTECA...........................96 CENTRE D’ESPLAI CARRER TOLEDO ....................96 CENTRE D’INFORMACIÓ JUVENIL ..........................96 CENTRE DE COMUNICACIÓ I SERVEIS INTERCULTURALS ....................................................96 CENTRE SOCIAL XENILLET CARRER ALBADES ...96 CONSELL AGRARI .....................................................96 FCC MEDI AMBIENT..................................................96 FUNDACIÓ ESPORTIVA MUNICIAL ..........................96 GABINET PSICOPEDAGÒGIC MUNICIPAL...............96 GRUA MUNICIPAL......................................................96 L’AUDITORI.................................................................96 MERCAT CENTRAL....................................................96 MERCAT SANT GREGORI.........................................96 NOUS ESPAIS, SA .....................................................96 OMAC XENILLET CARRER ALBADES......................96 OMIC...........................................................................96 PATRULLA DE MEDI AMBIENT..................................96 PISCINA MUNICIPAL PARC VEDAT ..........................96 POLICIA LOCAL .........................................................96 Oficinas ....................................................................96 POLICIA LOCAL VEDAT.............................................96 POLICIA LOCAL XENILLET CARRER ALBADES......96 POLIESPORTIU EL VEDAT........................................96 POLIESPORTIU VIL·LA CARME ................................96 PROTECCIÓ CIVIL.....................................................96 RETOSA......................................................................96 SANITAT I POLÍTIQUES DE SOLIDARITAT...............96 96 SERVEIS SOCIALS CARRER LA MARINA ...............96 TAPIS ..........................................................................96 TORRENT ACTIVA CARRER JOAN XXIII..................96

111 18 21 111 18 65 111 18 42 111 18 47 111 11 11 111 18 17 111 18 37 111 18 57 111 11 11 111 11 11 111 18 46 111 18 27 111 18 02 111 18 41 111 18 53 111 18 26 111 18 28 111 18 54 111 18 64 111 18 51 111 18 49 111 10 86 111 18 62 111 18 07 111 18 52 111 18 14 111 18 06 111 18 29 111 18 45 111 18 03 111 18 59 111 18 18 111 11 11 111 18 15 111 11 11 111 18 08

155 09 02 157 29 39 156 58 21 156 49 76 157 52 67 157 00 31 156 61 22 155 16 84 156 53 53 156 23 46 111 18 39 156 73 13 158 10 77 155 94 52 155 24 71 156 54 56 156 81 87 155 77 12 111 18 66 157 34 34 156 62 62 156 62 63 155 10 41 156 81 87 156 63 51 157 33 78 155 90 63 156 06 63 155 76 59 155 72 11 155 77 09 158 16 04 156 45 64

TELÈFONS D’URGÈNCIA COMISSARIA POLICIA NACIONAL ...........................96 158 93 20 (Emergències) ..........................................................................091 BOMBERS ...................................................................................112 (Emergències) ..........................................................................112 POLICIA LOCAL .........................................................96 156 62 62 (Emergències) ..........................................................................092 URGÈNCIES CENTRE DE SALUT PINTOR RIBERA ........................................................96 157 48 12 AVISOS DOMICILIARIS CENTRE D´ESPECIALITATS CARRER SANTS PATRONS......96 155 08 73 TAXIS .........................................................................96 155 10 55

AJUNTAMENT Altres dependències municipals AIGÜES DE L’HORTA.................................................96 158 01 29 AFIC.............................................................................96 111 18 68 BIBLIOTECA MÚSIC ANDREU PIQUERES...............96 158 96 24

ALTRES TELÉFONS D’INTERÉS AGÈNCIA REPSOL-BUTANO OFICINES....................96 155 02 28 AGÈNCIA REPSOL-BUTANO MAGATZEM ...............96 155 16 30 ARTIC (ASSOCIACIÓ D´ALCOHÒLICS DE TORRENT I COMARCA) .......................................96 156 46 58 CEFIRE (CENTRE DE FORMACIÓ, INNOVACIÓ I RECURSOS EDUCATIUS) .......................................96 157 20 61 CEGAS S.A.................................................................96 155 92 56 900 76 07 60 CEMENTERI PARROQUIAL.......................................96 157 53 36 CENTRES D’EDUCACIÓ PERMANENT D’ADULTS (San Pasqual) ..........................................................96 155 25 38 (Federico Maicas) ....................................................96 155 51 40 (Xenillet)...................................................................96 157 35 41 CENTRE DE DIÀLISI..................................................96 157 21 95 CENTRE DE DROGODEPENDÈNCIES.....................96 155 69 11 CENTRE DE PREVENCIÓ DEL CÀNCER DE MAMA ...................................................................96 156 49 03 CENTRE DE SALUT MENTAL ...................................96 155 70 61 CENTRE DE SALUT PINTOR RIBERA Cita prèvia................................................................96 156 12 01 Servei de Planificació familiar..................................96 156 46 21 CONSERVATORI DE MÚSICA CARRER D’ALBOCASSER ........................................................96 155 13 23 CONSERVATORI DE MÚSICA CARRER DE GÓMEZ FERRER .................................................96 155 41 98 CONSULTORI SANTS PATRONS Cita prèvia Medicina General ...................................96 156 12 61 Cita prèvia Especialitats............................................96 156 11 41 CONSULTORI DEL VEDAT ........................................96 156 27 68 CORREUS ..................................................................96 155 05 96 CREU ROJA ...............................................................96 155 01 36 FAC (FEDERACIÓ D’ASSOCIACIONS CIUTADANES) ............................................................96 156 49 97 FERNANBUS ..............................................................96 150 00 82 FGV ESTACIÓ DE TRENS DE TORRENT ................96 155 16 29 FGV TELÈFON D’INFORMACIÓ................................900 46 10 46 HISENDA (ADMINISTRACIÓ DE TORRENT DE L’AGÈNCIA TRIBUTÀRIA) ....................................96 155 94 12 IBERDROLA ...............................................................96 155 23 00 INSS............................................................................96 155 00 75 MANCOMUNITAT DE L´HORTA SUD.........................96 157 20 11 MUSEU COMARCAL..................................................96 158 82 21 OFICINA D’OCUPACIÓ...............................................96 155 11 62 REGISTRE DE LA PROPIETAT TORRENT 1 ............96 155 28 07 REGISTRE DE LA PROPIETAT TORRENT 2 ............96 158 83 10 TANATORI...................................................................96 158 85 80 96 158 85 85 TRESORERIA GENERAL DE LA SEGURETAT SOCIAL .......................................................................96 158 80 30

FARMÀCIES DE GUÀRDIA Abril 2002 20 Ds. E. Asensi 21 Dg. I. Gómez-Lobo 22 Dl. I. Carbonell

23 Dt. E. Asensi 24 Dc. M. Cabañes 25 Dj. M.ª D. Navarro

26 Dv. Vta. Hortiguela 27 Ds. M. Cabañes 28 Dg. A. Castelló

29 Dl. M. Ferrandis 30 Dt. I. Gómez-Lobo

Maig 2002 1 2 3 4 5 6 7 8

Dc. Dj. Dv. Ds. Dg. Dl. Dt. Dc.

Vta. Hortiguela A. Castelló Vta. Hortiguela M.ª D. Navarro J. Mateu E. Benlloch M. Nemesio A. Pascual

9 10 11 12 13 14 15 16

Dj. Dv. Ds. Dg. Dl. Dt. Dc. Dj.

A. Martínez E. Benlloch Vta. Hortiguela M. Nemesio J. Fontestad R. Belzunce I. Carbonell E. Asensi

17 18 19 20 21 22 23 24

Dv. Ds. Dg. Dl. Dt. Dc. Dj. Dv.

M. Cabañes M. Ferrandis A. Pascual M.ª D. Navarro Vta. Hortiguela M. Ferrandis I. Gómez-Lobo A. Castelló

25 26 27 28 29 30 31

Ds. Dg. Dl. Dt. Dc. Dj. Dv.

I. Gómez-Lobo A. Martínez Vta. Hortiguela J. Mateu M. Nemesio A. Pascual A. Martínez

25 26 27 28 29 30

Dt. Dc. Dj. DV. Ds. Dg.

E. Benlloch J. Fontestad R. Belzunce I. Carbonell A. Pascual E. Asensi

Juny 2002 1 2 3 4 5 6 7 8

Ds. Dg. Dl. Dt. Dc. Dj. Dv. Ds.

A. Castelló E. Benlloch J. Mateu J. Fontestad R. Belzunce I. Carbonell E. Asensi Vta. Hortiguela

9 10 11 12 13 14 15 16

Dg. Dl. Dt. Dc. Dj. Dv. Ds. Dg.

J. Fontestad M. Cabañes M.ª D. Navarro Vta. Hortiguela M. Ferrandis I. Gómez-Lobo J. Mateu R. Belzunce

17 18 19 20 21 22 23 24

Dl. Dt. Dc. Dj. Dv. Ds. Dg. Dl.

A. Castelló Vta. Hortiguela J. Mateu M. Nemesio A. Pascual M. Nemesio I. Carbonell A. Martínez

TITULAR

ADREÇA

TELÈFON

R. Belzunce A. Benlloch M. Cabañes

Virgen de la Paz, 15 Avda. País Valencià, 6 Pintor Ribera, 28

I. Carbonell D. Castelló M. Ferrandis J. Fontestad I. Gómez-Lobo

Camí Reial, 112 Virgen de la Soledad, 16 Fray Luis Amigó, 2 San Ernesto, 22 Santos Patronos, 42

R. Hortigüela V. Hortigüela A. Martínez J. Mateu M. Nemesio M. D. Navarro A. Pascual E. Asensi

Gómez Ferrer, 49 Sagra, 14 Avda. País Valencià, 113 Avda. País Valencià, 52 Plaza Maestro Giner, 1 L'Horta, 17 Ramón y Cajal, 42 Malvarrosa, 4

96 155 33 26 96 155 02 17 96 155 15 84 96 155 78 57 96 157 29 93 96 155 49 23 96 156 13 81 96 155 20 10 96 155 21 50 96 155 21 54 96 155 14 83 96 155 11 68 96 155 54 51 96 155 05 42 96 157 11 19 96 156 45 58 96 155 05 82 96 156 38 69

B. Álvarez

Avda. San Lorenzo, 121

96 157 23 75

Farmàcia oberta de 9 a 22 hores: M. Ferrandis, carrer Fra Luis Amigó, núm. 2 de dilluns a dissabte

El BIM s’imprimeix amb paper ecològic, en la fabricació del qual no s’empra clor i està lliure d’àcid.

Reciclat. Producte ecològic


S

UMARI

BIM TORRENT

CONSELL RECTOR: President: José Bresó Olaso. Vocals: Alfred Domínguez Ibáñez, Encarna Redón Garrido, Gemma Gimeno García, Ramón Pacheco Sarabia, Jorge Planells Andreu, Ignacio García Gil, Mónica Garrido Sáez i Enrique Mora Bosch. Direcció i Coordinació: Ana Coronado Gavilán. Fotografies: Begoña Vidal Carrascosa. Han col·laborat en aquest número: Rafa Diranzo, Consuelo Claramunt (Gabinet Psicotécnic Municipal), Mariví (Educació), M.ª Carmen Casabán, Susana Martínez, Francesc Martínez, Jorge Sánchez Antúnez, Indalecio Martín, Xavier Salas, Francisco Barreda, Albano, I. Sanz, Adrià Besó, José Vicente Alabajos, Pep Varela, Manuel Cerro, Vicente Laencina, Reme Navarro, Anna Gascó, i Glòria Uchan. El BIM es distribueix de manera gratuïta a tot aquell/a que el sol·licite. Es permet la reproducció total o parcial de textos, fotografies o dibuixos, sempre que se'n cite la procedència. El BIM no tornarà els originals ni mantindrà correspondència. L'Ajuntament i l'equip de redacció no es fan responsables dels articles que van firmats, ja que la responsabilitat del contingut de l'escrit recau sobre la/les persona/es que el firmen. D'aquest BIM s'ha fet un tiratge de 5.000 exemplars. IMPRIMEIX: ARTES GRÁFICAS FEDERICO DOMENECH

NÚM. 131 • ABRIL-MAIG, 2002

EDUCACIÓ ■ ■

Educando a valientes. Dotación para material deportivo de los colegios públicos ............................. Ajudes econòmiques per a la Comunitat Escolar. Beques. Manteniment dels centres escolars. Llibres gratuïts..................................................................................................................................

4 5

LA CIUTAT ■ ■ ■ ■ ■

Les obres de dues fases del Parc Central .......................................................................................... Ampliació del servici de transport urbà ............................................................................................ Falles: Entrevistes a Cecilia Piles, Fallera Major Infantil, i María Rosa Almerich, Fallera Major .......... La exposición de la obra de Maruja Silla Costa fue muy visitada. Policía Local, Protección Civil, Bomberos y Brigada de Obras velaron por la seguridad durante las fiestas .................................... El Museu de Setmana Santa serà realitat aquesta tardor. Tres noves germandats. Les al·leluies, una tradició torrentina......................................................................................................................

6 7 8 10 11

GENT DE TORRENT ■ ■ ■ ■ ■

L’Ideco premia la trajectòria del torrentí José Ferrís .......................................................................... Anabel Medina, nuestra gran tenista................................................................................................ Francisco J. Andreu a bord del Juan Sebastián Elcano ...................................................................... Torrentinos de cine: cortometraje de José Moral y José Luis Martínez ............................................... Florentina Manso, más que centenaria .............................................................................................

12 14 16 18 20

MEDI AMBIENT ■ ■ ■

La delegació de Medi Ambient incorpora un vehicle ecològic per als seus serveis d’inspecció. Les xifres del Medi Ambient a Torrent............................................................................................... 21 Inaugurat al Vedat un refugi en l’Àrea recreativa La Canyada del Conill. Es comença a treballar l’Àrea Recreativa La Marxadella ...................................................................................................... 22 El Ayuntamiento edita un libro y un CD de la red de senderos locales. El ecoparque estará construido a finales de mayo ............................................................................................................................ 24

SOCIETAT ■ ■ ■ ■

Una vida asociativa activa. L’Oficina de Promoció i Ús del Valencià al servei de tots. Aula de Formació Permanent per a Persones Adultes ....................................................................... El restaurant Casa Granero de Serra va véncer en el Concurs de Rossejat Torrentí ........................... Primeras Jornadas de la Mujer......................................................................................................... Joventut: L’Espai de l’Estudiant informa a més de 1.000 joves. Curs de monitor de Centre de Vacances. Mostra de Joves Creadors ................................................................................................................

23 24 25 28

NOTICIAS DE L’AJUNTAMENT ■ ■

La Unión Europea subvenciona otro proyecto del Ayuntamiento ....................................................... Anuncio Subasta. ESCRIUEN ELS GRUPS MUNICIPALS: UV «Carta oberta de Veguer en V a Beguer en B»...................... PP «Por un servicio interurbano mejor», i PSPV-PSOE «Esto es para morirse» ...................................

19 26 27

CULTURA ■ ■ ■

El Museu Comarcal de l’Horta Sud recupera el catxirulo. Un grupo de teatro de discapacitados conquista al público de l’Auditori. Bernabé Tierno parla sobre l’educació dels adolescents............... El Torrent de hace un siglo, selección de noticias sobre las publicaciones La Crónica y El Torrentino .. 100 Llibres amb nom de Dona .........................................................................................................

29 30 32

ESPORTS ■

Liga Local de Atletismo, Pesca, Bàsquet en silla de ruedas. Encuentro Internacional de Gimnasia artística masculina entre España e Italia en Torrent. La Fundación Deportiva Municipal presenta su portal web................................................................................................................................... La Penya Ciclista. II Volta a peu fallera.............................................................................................

33 34

EDITA: AJUNTAMENT DE TORRENT DEPÒSIT LEGAL: V. 3.241-1981

AGENDA ■

Programació de l’Auditori.................................................................................................................

35


Nacemos con miedo ante ciertas situaciones, pero también se aprende a responder con temor ante otras. Los miedos son respuestas instintivas y universales, sin aprendizaje previo, que tienen por objetivo proteger a los niños de diferentes peligros: ruidos, personas extrañas o ambientes poco familiares, oscuridad, alturas, serpientes u otros animales... Pero, también se aprende a tener miedo. Dicho aprendizaje puede suceder de diferentes maneras. En la mayor parte de las ocasiones basta con un único suceso negativo que se generaliza después a otras situaciones similares. Así, niños y adultos empiezan a evitar objetos, lugares e interacciones que recuerdan o se asemejan a las inicialmente atemorizantes. De este modo, el miedo se intensifica y amplía. La observación directa o indirecta de las reacciones de temor de otras personas es un poderoso medio de aprendizaje. Aprendemos a temer aquello que produce miedo en los demás. Este fenómeno es mucho más evidente en la infancia. A menudo, los niños/as presentan miedos con contenido idéntico al de sus padres u otros adultos importantes de su entorno familiar. En algunas ocasiones, somos los propios adultos quienes nos podemos valer de los temores infantiles para controlar la conducta de los niños y niñas. Ejemplos de ello serían el «Hombre del Saco» o «El Coco», invocados por los mayores ante niños desobedientes. Sin embargo, esta táctica de control disciplinario es del todo desaconsejable por sus repercusiones negativas en la estabilidad emocional. Si «creamos» miedo entre los niños para conseguir que se porten bien, después será necesario desdecirnos y tranquilizarlos reconociendo que los monstruos, brujas y demás son una invención. ¿Qué diferencia hay entre miedos y fobias?

Hay un momento en el que el miedo infantil deja de ser considerado normal y útil para convertirse en fobia cuando tiene los siguientes rasgos: DESPROPORCIONADO : Se da una reacción excesiva ante objetos o si-

D

U

C

A

C

I

Ó

EDUCANDO A VALIENTES

T

odos hemos pasado por la experiencia de tener miedo cuando éramos pequeños: unos ruidos muy fuertes, un perro enorme, una sombra en el pasillo, ver una película de fantasmas, y así en otras muchas ocasiones similares. Conocemos las sensaciones, emociones y pensamientos que lo acompañan. Sabemos que el miedo nos hace correr hasta escapar. Sólo entonces podremos respirar aliviados. Nos libramos. A pesar de que nos lo pasamos mal, el miedo es sano. El miedo es una respuesta emocional normal. Es una reacción adecuada y adaptativa; nos resulta de absoluta utilidad. Es nuestra alarma psicológica ante las situaciones peligrosas. Advierte y señala los momentos, situaciones, lugares, personas y objetos que pueden atentar contra nuestra integridad física y/o bienestar. tuaciones que no suponen peligro ni amenaza auténtica. DESADAPTATIVO: La intensidad excesiva de la respuesta provoca un elevado malestar, una preocupación severa y síntomas físicos (diarrea, náuseas, taquicardia, dolores de cabeza o estómago entre otros). Una niña que no sepa nadar tendrá miedo en una piscina profunda en la que no pueda hacer pie. Un niño que se sobresalte aterrorizado ante la más mínima salpicadura de agua y que se niegue incluso a mojarse los pies estando en brazos de su papá muestra una fobia al agua.

Los miedos más frecuentes en cada edad

Cada edad tiene unos miedos que le son propios y que irán desapareciendo por sí solos, sin necesidad de tratamiento, con el simple paso del tiempo. A lo largo de su proceso madurativo, el niño/a aprende a superar sus miedos gracias a sus habilidades y vivencias. Es frecuente que los niños y niñas sientan miedo y que éste sea provocado por más de una situación u objeto. Aproximadamente la mitad de la población infantil experimenta uno o

A CADA EDAD, SU MIEDO EDADES

MIEDOS

0-1 2-4 4-6 6-9 9-12 12-18

Estímulos intensos y desconocidos. Personas extrañas (6-12 meses) Animales. Tormentas. Oscuridad. Brujas y fantasmas. Catástrofes. Separación de padres. Daño físico. Hacer el ridículo. Accidentes y enfermedades. Mal rendimiento escolar. Conflicto entre padres. Relaciones interpresonales. Pérdida de autoestima.

CUANDO EL MIEDO YA EXISTE ✓ Conozca el MIEDO de su hijo/a. ✓ Averigüe cuáles son las VENTAJAS que obtiene por tener miedo, sin querer podemos fomentar su miedo. ✓ Háblele y pregúntele acerca de qué es lo que le asusta. ✓ No le quite importancia ni lo ridiculice: se lo está pasando mal. ✓ Pasito a paso. Se trata de ir entrenándolo gradualmente. ✓ Anímele a que afronte poco a poco situaciones que provocan ligero temor. ✓ Aplauda sus logros, resaltando sus comportamientos valerosos. ✓ Deje claro que siempre puede contar con su ayuda, pero fomente que sea él o ella quien soluciones sus dificultades.

ABRIL-MAIG, 2002

más temores. La incidencia de las fobias afortunadamente es menor: únicamente un 8% de los niños y niñas, los cuales precisan una intervención y tratamiento clínico específico. Con la edad los miedos van desapareciendo gradualmente; así los más pequeños muestran temor más intenso ante un número mayor de situaciones. Sin embargo, entre los nueve y once años aumenta el porcentaje de niños y niñas que padecen miedos. El contenido de los temores cambia: inicialmente, serán los estímulos físicos (ruidos, animales, lugares, etc.), posteriormente, son las situaciones sociales las que suscitan miedo entre los niños mayores y los adolescentes.

¿Se nace miedoso? o ¿Se aprende?

E

4 • BIM TORRENT

¿Cómo actuar ante un niño/a que tiene miedo?

La manera de actuar los adultos ante un niño que manifiesta miedo, con independencia del objeto temido, va a ser decisiva en la superación o agravamiento de dicho temor. Evidentemente, la respuesta de los adultos diferirá según el objeto o situación temida, la edad del niño, entorno en que se manifieste el miedo, etc. Un niño/a pequeño tendrá que ser tranquilizado por su mamá ante un extraño, permitiéndole que sea él quien inicie las aproximaciones mientras se conversa con esa persona. De este modo, poco a poco será el pequeño quien se acerque al extraño, sobre todo si éste se muestra sonriente y le entrega un juguete que atraiga su atención. El temer a ciertos animales puede ser adecuado. Estamos hablando de perros de gran tamaño, por ejemplo. Sin embargo, una actitud temerosa ante la visión de cualquier animal doméstico, apacible y cariñoso debería ser afrontado por los padres, facilitando que el hijo/a pueda gradualmente relacionarse con tales animales. En términos generales se trataría de animar al niño/a, demostrándoles con nuestro ejemplo la conducta adecuada, pero sin forzar, ridiculizar o imponer autoritariamente que se muestren «valientes». ■ CONSUELO CLARAMUNT GABINETE PSICOTÉCNICO MUNICIPAL

12.621 euros para material deportivo de los colegios públicos l Ayuntamiento asigna una partida de E 12.621,25 euros (2.700.000) para la adquisición de material deportivo para los centros escolares públicos de Educación Infantil y Primaria. Según la concejala de Educación, M.ª Carmen Lizondo, «la educación física es una parte muy importante del currículo educativo de los alumnos y que no tiene dotación económica por parte de la Conselleria de Educación para adquirir el material deportivo necesario para esta actividad».

Reciclat. Producte ecològic

Para paliar esta falta, el Ayuntamiento gastará la cantidad antes citada para adquisición de material deportivo, a razón de 2,70 euros por alumno/a y año. La gestión del dinero la realizarán los propios centros, por lo que se les transferirán las cantidades siguientes de acuerdo con el número de alumnos de cada colegio: Federico Maicas: 2.025,00 euros, Antonio Machado: 1.470,00 euros, Miguel Hernández: 1.457,00 euros, Sant Pasqual: 1.917,00 euros, San

Juan Bautista: 696,00 euros, El Molí: 1.480,00 euros, Virgen del Rosario: 1.300,00 euros, Juan XXIII: 636,00 euros, Lope de Vega: 1.270,00 euros, La Encarnación: 185,00 euros, y Centre d’Adults: 185,25 euros. El equipo directivo y la junta económica del centro serán los encargados de gestionar estas cantidades, aunque este gasto será notificado por el Consejo Escolar del centro y se remitirá al Ayuntamiento fotocopia compulsada de las facR. D. turas de los gastos realizados. ■


ABRIL-MAIG, 2002

E

D

U

C

Ajudes econòmiques per a la Comunitat Escolar

S

’aprova la convocatòria dels següents tipus de subvencions per al curs 2002/2003, per un import de 70.000 _ , a càrrec de la partida 42200.4810 del pressupost municipal per a l’any 2002.

CONVOCATÒRIA PÚBLICA • Ajudes a centres públics d’ensenyaments bàsics, d’educació especial, per a l’adquisició de material didàctic: 4.207 _. • Ajudes a centres públics d’ensenyaments bàsics, EPA i d’educació especial per a l’adquicisió de fons de lectura per a biblioteques escolars: 4.327 _. • Ajudes a grups de professors/es o centres que realitzen experiències d’innovació pedagògica: 3.606 _. • Per a la realització d’activitats culturals i extraescolars que realitzen els centres docents: 9.015 _. • Per al sosteniment i activitats que realitzen les federacions locals de pares d’alumnes i les associacions de pares/mares d’alumnes. 18.000 _. • A les associacions que realitzen activitats que fomenten l’ús del valencià entre els escolars de Torrent: 2.404 _.

• Al Centre d’Educació Permanent Adults de Torrent: 9.000 _. • Al Centre d’Educació Especial la Encarnació: 1.051 _. • Al Conservatori Professional de Música de Torrent: 1.202 _. • Als col·legis per al sosteniment de la línia en valencià: 3.606 _. • Per a col·laborar en la dotació de material escolar per a les aules de 3 anys dels col·legis públics: 2.103 _.

AJUDES A CENTRES SINGULARS • Al centre CAES. Joan XXIII: 1.051 _. • Al C.P. Joan XXIII, com a aportació al Pla Escolar de Promoció Esportiva: 601 _.

ALTRES AJUDES • Ajudes de caràcter anàleg que es concedisquen mitjançant Resolució de l’Alcaldia o acord de la Comissió de Govern: 3.818 _. TOTAL: 70.000 _. ■

AJUDES A ALTRES ENTITATS • Al Centre de Professorat de Torrent: 1.202 _. • Al Centre de Professorat de Torrent, per al sosteniment del Centre Socionatural de l’Ajuntament de Torrent i la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència: 2.103 _. • A la Unió Musical de Torrent, per al sosteniment del Centre Reconegut d’Ensenyaments Musicals: 2.704 _.

L’Ajuntament destinará 200.000 euros al manteniment dels centres escolars 'Ajuntament destina enguany una partida de 200.000 euros per al manteniL ment dels centres escolars públics d'Educació Infantil, Primària i Educació Especial. Durant l'any 1993 es va posar en funcionament un sistema de manteniment descentralitzat, per mitjà del qual es transferix a cada centre la quantitat de diners que li correspon. Segons els directors dels col·legis, este sistema permet, d'una banda, l'execució immediata de les reparacions dels centres i, per una altra, una major responsabilitat de la comunitat escolar del centre, ja que gestionen directament les reparacions necessàries. La dita quantitat serà distribuïda atenent el nombre d'alumnes a raó de 8,42 euros per alumne i any, com també les unitats, l'estat de conservació, l'edat i la qualitat de l'edifici. D'esta manera, per al 2002, correspondran les següents quantitats a estos col·legis públics: Federico Maicas: 17.048,80 euros, Antonio Machado: 11.986,28 euros, Miguel Hernández: 11.927,34 euros, San Pasqual: 18.247,94 euros, San Juan Bautista, 7.313,66 euros, El Molí: 12.003,12 euros, Virgen del Rosario: 11.750,73 euros, Juan XXIII i Juan XXIII (Alter): 10.053,94 euros, Lope de Vega: 13.384,52 euros, La Encarnación: 4.886,12 euros i Centre d’Adults: 9.267,85 euros. Les quantitats assignades es transferiran al compte dels col·legis en quatre terminis, trimestralment. L'equip directiu i la junta econòmica del centre seran els encarregats de gestionar estes quantitats, encara que en el cas que una reparació o millora en el centre supere un cost de 601,01 euros, la despesa serà notificada pel Consell Escolar del centre. D'altra banda, l'Ajuntament també dedicarà 72.129,70 euros per a la millora dels centres, segons les propostes dels directors dels col·legis públics. ■R. D

A

C

I

Ó

BIM TORRENT • 5

Beques per al curs 2002-2003 ’Ajuntament, a fi de completar el Programa Llibres Gratuïts en «L Educació Primària, convoca ajudes per a altres nivells educatius (Educació Infantil de primer i segon cicle, Educació Secundària Obligatòria i Educació Permanent d’Adults) i per a altres ensenyaments (Estudis de música i dansa i Educació Especial). S’aprova la convocatòria dels tipus de beques escolars següents per al curs 2002/2003, per un import total de 76.218 _, a càrrec de la partida 42200.4810 del pressupost municipal, amb el desglossament següent: Per a cursar estudis d’Educació Infantil de primer cicle, un import total de 15.025 _. Per a l’adquisició de material escolar en els nivells d’Educació Infantil de segon cicle, un import total de 13.222 _. Per a l’adquisició de material escolar en els nivells d’Educació Secundària Obligatòria i Educació Permanent d’Adults, un import total de 34.027 _. Per a cursar estudis de Música i Dansa, un import total de 2404 _. Per a cursar estudis d’Educació Especial, un import de 1.322 _. Al CP Joan XXIII es concedeixen 10.217 _ per a l’adquisició de llibres i material escolar. Per a les beques previstes en el Pla de Promoció Esportiva del CP Joan XXIII, aprovat pel Ple en sessió de 23 de desembre de 1994, es destinen 3.005 _ que es concediran i es justificaran segons l’acord esmentat. Totes les beques escolars previstes en aquest acord s’abonaran a càrrec de la partida 42200.4810 del pressupost vigent. ■

Llibres gratuïts l Ple de l’Ajuntament va acordar, E l’any 1999, que tots els alumnes i les alumnes d’Educació Primària, empadronats en la nostra ciutat, tingueren els llibres gratuïts. L’any 2000 es va impulsar una nova iniciativa, que implicava la comunitat educativa i les llibreries de Torrent. Aquesta iniciativa, basada en uns vals de llibreries i en el reciclatge de llibres, va ser molt ben valorada en les reunions que es feren amb tots els estaments implicats: directors, AMPAS i llibreries. L’any 2001 es va posar en pràctica una nova iniciativa al CP Mare de Déu del Roser, mitjançant un conveni entre l’Ajuntament i l’AMPA del centre, pel qual es transferia a l’esmentada associació l’import dels vals de llibreries i per les beques de material escolar que els corresponien. Per al curs escolar 2002/2003, es continuarà amb el mateix sistema i es continuarà instant la Generalitat Valenciana que complisca els seus compromisos i obligacions i faça efectiva la gratuïtat dels llibres de text. L’Ajuntament farà efectiva la gratuïtat dels llibres de text per als xiquets i les xiquetes de primària del nostre municipi. Per a la qual cosa destinarà la quantitat de 340.000 _, a càrrec de la partida 42200.4810 del pressupost municipal. Aquesta gratuïtat s’aplicarà d’acord amb els criteris següents: Els xiquets i les xiquetes beneficiaris d’aquest programa hauran d’estar empadronats i hauran de residir a Torrent. L’import de la subvenció serà de 90,15 _, cost mitjà estimat dels llibres, d’acord amb les dades facilitades a la Secció d’Educació. Import que es farà efectiu mitjançant l’entrega d’un val que es podrà canviar,

fins al dia 31 d’octubre del 2002, a les llibreries de Torrent que firmen el Conveni amb l’Ajuntament. Es concedeix una subvenció a l’AMPA del CP Mare de Déu del Roser de 27.000 _ per a l’adquisició dels llibres de text de tots els alumnes del centre. El present programa de gratuïtat dels llibres de text es farà efectiu a través dels col·legis públics i concertats. Els alumnes que es troben escolaritzats en altres centres, hauran de presentar a la Secció d’Educació de l’Ajuntament el certificat d’escolarització, i els que no s’hi troben empadronats, disposen fins al dia 15 d’octubre del 2002 per a fer-ho. L’Ajuntament, en col·laboració amb la comunitat educativa dels centres escolars, impulsarà la reutilització i el reciclatge dels llibres de text amb les mesures següents: Les associacions de pares/mares d’alumnes, que voluntàriament ho desitgen, arreplegaran els llibres de text que les famílies lliurement vulguen entregar. Segons l’estat en què es troben els llibres, tindran el destí de reutilització en el curs escolar següent, l’entrega a una organització no governamental, o reciclatge com a paper. Els llibres de text que poden ser reutilitzats es facilitaran a les famílies que voluntàriament ho sol·liciten, i tindran prioritat aquelles que hagen entregat els llibres del curs anterior. S’estableix un preu per llibre reutilitzat de 3 _, que seran descomptats del val entregat per l’Ajuntament. L’import restant del val es canviarà a les llibreries de Torrent per material escolar, llibres de lectura, etc., i l’import total dels diners arreplegats per la reutilització dels llibres de text, quedarà a disposició de les associacions de Pares i Mares d’Alumnes. ■

Reciclat. Producte ecològic


6 • BIM TORRENT

L

A

C

I

U

T

A

T

ABRIL-MAIG, 2002

LES OBRES DE DUES FASES DEL PARC CENTRAL El projecte inclou la instal·lació d’una central de recollida de residus per succió

L

’1 de març es van obrir les pliques dels concursos de dues obres importants: la fase de la zona residencial i la fase de la zona verda i de la zona esportiva del Parc Central, que inclou la futura Ciutat de l’Esport i de l’Oci. En el cas de la zona verda de Parc Central, junt amb les instal·lacions esportives, es construirà un gran jardí tematitzat de 100.000 metres quadrats de superfície, que comptarà amb deu espais diferenciats i amb un cost de vora quinze milions d’euros (2.500 milions de pessetes). A este concurs s’han presentat ja dèsset significatives empreses de construcció. Quant al projecte de la zona residencial, es tracta d’una nova àrea que estarà dotada dels més moderns equipaments urbanístics, ja que en esta zona el projecte preveu fins i tot un nou sistema de recollida pneumàtica de residus, que funciona a través d’unes boques que xuplen el fem fins a una central de recollida on se separen i processen els diferents tipus de resi-

a l’autovia, se salvarà per mitjà d’unes passarel·les amb paviment de fusta que tindran escales, escales automàtiques i rampes. Els dos projectes, segons paraules de l’alcalde, Jesús Ros, «donaran vida a tota la zona de la Ciutat de l’Esport i de l’Oci i al Parc Central, i les obres podrien iniciar-se al final d’este estiu». Dades del Parc Central Superfície total: 499.725 m2 Zones verdes públiques: 87.723 m2 Zones verdes privades: 57.449 m2 Superfície dotacional: 107.356 m2 Superfície comercial: 28.629 m2 Residencial: 344.972 m2 Camins: 176.022 m2 Edificabilitat total: 373.601 m2 dus. Este projecte té un pressupost d’uns tretze milions d’euros (2.160 milions de pessetes), dels quals una important part serà finançada amb fons de la Unió Europea. En esta zona l’Ajuntament s’ha reservat el 20 per cent dels solars

perquè s’hi puguen contruir vivendes de protecció oficial (VPO), i destaca un enorme anell verd de 60 metres d’amplària que formarà un cercle concèntric amb la rotonda de l’autovia i travessarà la zona residencial, la zona esportiva i la zona verda. Quant

Ciutat de l’Esport i de l’Oci ’empresa municipal Nous Espais treballa amb este L projecte, que ocuparà una superfície d’uns 200.000 metres quadrats (zona esportiva), i que si no sofrix grans canvis, estarà compost per la piscina coberta (de 25 x 16 metres), una piscina d’aprenentage, un estadi de futbol, una pista d’atletisme i graderia per a unes mil cinc-centes persones, i dos camps de futbol de gespa artificial (convertibles en quatre camps de futbol-7). Davall dels camps de futbol es preveu construir un gran aparcament amb capacitat per a 700 vehicles, i les instal·lacions es completaran amb una gran sala de fitness en un edifici envidrat, gimnàs, sauna, solàrium, vestuaris, oficines i fins i tot una menuda tenda d’articles esportius a disposició dels usuaris. Esta instal·lació esportiva ha sigut dissenyada pensant en tota classe d’usuaris, és a dir, persones de qualsevol edat, ja que a més de la part dedicada a esportistes hi hauran instal·lacions de caràcter terapèutic que podran utilitzar tots els públics. Les noves instal·lacions tindran també algunes mesures de caràcter ambiental, com la utilització de part de l’aigua de la piscina per al reg del parc (la normativa obliga a regenerar-la periòdicament), i la instal·lació de plaques solars per a obtindre energia que abastirà part de les instal·lacions. Pel que respecta a l’oci, algunes idees per al parc podrien ser les sales de cine, cafeteries, etc., que compartiran amb les instal·lacions esportives de la Ciutat de l’EsR. D. port i de l’Oci. ■

Superfície i pressupost de les instal·lacions esportives Camps de futbol i aparcament: 15.802 m2; 1.040.127.001 ptes. Estadi esportiu: 16.068 m2; 223.348.073 ptes. Piscina coberta i sala de fitness: 9.413 m2; 1.275.552.248 ptes.

Reciclat. Producte ecològic

Pel que fa a altres qüestions, l’alcalde també ha anunciat l’obertura de les pliques de les obres per a construir la piscina coberta de la Ciutat de l’Esport i de l’Oci, que podria estar acabada a principi del R. 2003. ■

Els carrers del Parc Central amb els noms dels últims jocs olímpics l futur sector Parc Central estarà directament influenciat per la Ciutat E de l’Esport i de l’Oci, ja que a més de la seua proximitat a este complex d’instal·lacions esportives i d’oci, els seus carrers seran retolats amb els noms dels últims jocs olímpics. El primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament, José Bresó, va presentar una proposta d’acord, que aprovà la comissió de govern, per la qual les noves vies públiques del sector Parc Central adoptaran el nom dels últims jocs olímpics des de Londres’48 a Pequín’08. D’esta manera, a partir del cercle que formarà la futura plaça situada al final de l’avinguda del Rey Joan Carles I, que rebrà el nom de plaça de la Concòrdia, la resta de les vies seran retolades amb noms com avinguda Olímpica, avinguda de Barcelona’92, carrer de Toquio’64, carrer de Sidney’00, carrer de Melbourne’56, carrer de Seül’88, carrer d’Atenes’04, carrer de Montreal’76, carrer de Munic’72, carrer d’Atlanta’96, carrer d’Hèlsinki’52, carrer de Londres’48, o carrer de Pequín’08. Junt amb el futur sector urbanístic Parc Central, la ciutadania disposarà l’any pròxim d’una gran Ciutat de l’Esport i de l’Oci, que es construirà en la zona d’entrada a la ciutat per l’autovia. Segons el regidor d’Urbanisme, Severino Yago, i el regidor d’Informació, José Bresó, l’estadi de futbol i la pista d’atletisme podrien ser inaugurats al final de l’any 2002, mentre que la desitjada piscina coberta no estarà acabada fins a començament del 2003. Este projecte ocuparà una superfície d’uns dos-cents mil metres quadrats (zona esportiva) i, si no sofrix grans canvis, estarà compost per la piscina coberta (de 25 x 16 metres), una piscina d’aprenentatge, un camp de futbol vorejat per una pista d’atletisme i graderia amb capacitat per a unes 1.500 persones, i dos camps de futbol de gespa artificial (convertibles en quatre camps de futbol-7). Davall dels camps de futbol es preveu construir un gran aparcament, i les instal·lacions es completaran amb una sala de fitness en un edifici envidrat, vestuaris, oficines i fins i tot una tenda menuda d’articles esportius a disposició dels usuaris. Quant a l’oci, s’ha redactat un plec de condicions per al concurs de redactors del projecte, i encara que queden molts aspectes per concretar, algunes de les instal·lacions per al parc podrien ser sales de cine, cafeteries, etcètera, que compartiran amb les instal·lacions esportives la Ciutat de R. l’Esport i de l’Oci. ■ D.


ABRIL-MAIG, 2002

L

A

C

I

U

T

A

T

BIM TORRENT • 7

Hi haurà una línia especial per al Mas del Jutge i una altra transversal per al Vedat

Torrent es planteja ja l’ampliació del servici de transport urbà

E

l 3 de febrer, coincidint amb la festivitat de Sant Blai, van ser presentats en la plaça de la Llibertat els nous autobusos del Servici Municipal de Transport Col·lectiu Urbà de Viatgers, que entraren en funcionament l’endemà. Des d’aleshores els autobusos han sigut gratuïts per a tota la ciutadania, ja que l’Ajuntament pretén que el veïnat es familiaritze amb les tres línies en funcionament i les seues parades. Sota la denominació de TorrentBus, este servici de transport urbà s’ha utilitzat més del que esperava la ciutadania; els autobusos han anat completament plens, especialment en les entrades i eixides dels col·legis i instituts. «Per al veïnat del barri de Sant Gregori i per als estudiants ha sigut un encert posar en marxa este

servici, per comoditat i seguretat per a ells i els seus pares», explica l’alcalde Jesús Ros. No obstant això, en l’Ajuntament ja es treballa per anar resolent els xicotets problemes que puguen anar sorgint, com remodelar algun cantó per a fer més còmode el gir dels autobusos, desplaçar o afegir-hi alguna parada, etc. Així mateix, també es treballa en l’ampliació del servici perquè els autobusos connecten el centre de la ciutat amb el polígon industrial Mas del Jutge. «D’ací a poc enviarem una enquesta a tot l’empresariat del polígon a fi de conéixer el perfil del personal que treballa allí. Volem saber a quina hora entren, quan mengen i a quina hora ixen, i d’esta manera adaptarem el servici a les necessitats de la gent», afegix Jesús Ros.

TorrentBus és un servici municipal totalment gratuït per als pensionistes, jubilats i minusvàlids, i durant el període escolar també ho serà per als estudiants fins als vint-icinc anys que estiguen empadronats en la nostra ciutat. Per altra part, cada edició dels bitllets i els abonaments tindrà un motiu característic de Torrent, de manera que seran col·leccionables.

IV Concentración del Harley Davidson Club Levante

M

ás de quinientos aficionados a las legendarias motos Harley Davidson procedentes de toda la geografía española e incluso del extranjero

celebraron en Torrent la IV Concentración del Harley Davidson Club Levante. Esta es la tercera ocasión consecutiva en que este evento se realiza en la capital de l’Horta Sud, pues los organizadores han querido repetir tras el éxito de la pasada edición, a la que asistieron 536 participantes. Según Miguel Benlloch, presidente del Harley Davidson Club Levante «queremos seguir celebrándolas en esta ciudad mientras nos lo permitan, aquí contamos con el apoyo por parte del Ayuntamiento y la hospitalidad de toda la ciudad». La concentración comenzó la tarde del viernes 8 de marzo y se prolongó hasta el día 10. Los moteros se alojaron en tiendas de campaña en las instalaciones de la piscina munici-

pal «Parc Vedat» y degustaron una paella, elaborada por los colectivos de mujeres en el mercado municipal. La Policía Local colaboró en este evento regularizando el tráfico en los desplazamientos de esta gran caravana de motocicletas, mientras que Protección Civil aportó sus voluntarios y una ambulancia para cubrir cualquier eventualidad. José Bresó, concejal de Información, ha manifestado que el Consistorio torrentino ha apoyado esta concentración «porque las de años pasados han gustado mucho a los vecinos y a los moteros, y porque estos acontecimientos contribuyen a popularizar el nombre de nuestra ciudad, que siempre se ha caracterizado por su hosR. D. pitalidad». ■

En principi, la idea és posar en marxa un servici que atenga esta línia de manera intensiva de set a huit hores, i de vesprada entre les 18.30 i 19.30 hores, mentre que a migdia la freqüència baixaria al 50 per cent. LÍNIA TRANSVERSAL PER AL VEDAT Una altra de les zones a les quals es vol oferir servici de transport urbà és el Vedat. «Estem estudiant una línia transversal per al Vedat que bàsicament uniria l’avinguda de Sant Llorenç, Santa Apol·lònia, Sant Àngel, el centre de la ciutat i la parada del metro», avança l’alcalde; això no obstant, també anuncià que per a posar en marxa esta nova línia, l’Ajuntament hauria de negociar en primer lloc amb l’empresa concessionària de R. D. l’actual línia del Vedat. ■

IES TIRANT LO BLANC de Torrent C/ Frai Lluís Amigó, 41 Tel. 96 155 07 14

BATXILLERAT NOCTURN Modalitats: Humanitats i Ciències Socials, i Ciències de la Natura i de la Salut Horari: 17:00 a 22:20 de dilluns a dijous 17:00 a 20:40 divendres Possibilitat de comptabilitzar amb el treball o amb altres estudis. Les assignatures aprovades durant un curs no s’han de tornar a fer encara que no superes el curs complet.

Reciclat. Producte ecològic


8 • BIM TORRENT

L F

A

C a

I

l

U l

T e

A

T

ABRIL-MAIG, 2002

s

La Fallera Major Infantil, Cecilia Piles, parla després de las festes

«Pensava que estava somiant»

C

ecília Piles i Andreu és una xiqueta riallera, molt parladora, i com ella mateixa es defineix, molt activa. Té 11 anys i cursa sext de primària en el col·legi Monte-Sión, des dels dos anys i mig de edat pertany a la comissió fallera de l’avinguda dels Màrtirs. Com qualsevol xiqueta de la seua edat li agrada jugar, ballar i fer les seues coreografies.

Pregunta. ¿Què vares sentir en ser anomenada Fallera Major Infantil de Torrent? Resposta. Creia que estava somiant, això va ser el primer que vaig pensar, la veritat; després em vaig ficar a plorar molt i les de la meua Cort es varen

riure molt de vore que no parava de plorar. En un principi jo em presentava a la Cort i les proves duraren quatre dies, dos per a elegir la Cort i dos per a elegir la Fallera Major Infantil. Ens feren caminar, desfilar, proves de parlar, ens preguntaven què ens agradava més de les falles, els nostres gustos. P.¿Quin acte t’ha agradat més de tots els que has viscut? R. M’ha agradat l’Ofrena i la Cavalcada del Ninot, este any l’he viscuda a la tribuna i des d’allí es podien vore els balls, les carrosses i vore passar la gent, és diferent vore la cavalcada des de la tribuna que participant a la desfilada. Jo sempre he participat amb la meua falla i este any ha sigut la primera vegada que he vist la Cavalcada des de la tarima i em va agradar molt, em vaig riure molt. També em va agradar anar a vore la falla setmanes abans de la plantà, era la primera vegada que la veia i la vaig vore molt bonica, i el dia de la plantà encara estava més preciosa. El dia de la cremà no vaig poder parar de plorar i la meua Cort d´Honor tampoc. P. ¿Va canviar la teua vida quan et convertires en Fallera Major Infantil de Torrent? R. No, perquè jo no vaig dient qui sóc, vaig anar a passar-m’ho bé. Als meus companys de classe els agrada molt tindre una Fallera Major Infantil de Torrent, a mi em va agradar més, la veritat (diu amb cara de riallera). Vaig estar malalta dues setmanes i mira si m’agraden les falles que fins i tot amb febra em vaig vestir de fallera i no em vaig perdre cap presentació de les que havíem d’acudir la meua Cort i jo; encara que no anava a escola, les meues companyes em portaven els deures a casa fins que em vaig trobar millor. P.¿Com et duies amb la teua Cort d’Honor? R. Em vaig dur fenomenal, em duc molt bé la veritat, no paràvem ni un minut, ens varen ficar «La Corte terremoto», eixe era el nostre nom, féiem algunes bromes als de la Junta, sempre anàvem d’un lloc a l’altre, no paràvem ni un segon, ens vàrem dur molt bé. P. ¿Què t’agrada fer amb el teu temps lliure? R. M’agrada ballar, ficar-me música i ballar és el que més m’agrada. També fer les meues pròpies coreografies, m’encanta inventar-me els meus propis balls quan escolte música, també estudie molt, sobretot entre setmana, quan tenia actes on anar amb la meua Cort, perquè els caps de setmana els tenia ocupats amb presentacions, berenars i actes oficials que ja s’han acabat. P. ¿Com resumiries el teu regnat com a Fallera Major Infantil de Torrent? R. Vaig disfrutar les festes de les falles com mai les havia viscudes, vaig poder anar a moltes falles de Torrent. Les festes falleres són un món totalment diferent, vaig participar tota una setmana d’actes molt bonics i que l’any que ve ja no seran el mateix per a mi i per a les xiquetes de la meua Cort. ■ M.ª CARMEN CASABÁN

Reciclat. Producte ecològic


ABRIL-MAIG, 2002

L F

A

C a

l

I

U l

T

A

e

T

BIM TORRENT • 9

s

Entrevista a María Rosa Almerich, Fallera Mayor de Torrent

«Ha sigut un any molt difícil d’oblidar»

M

aria Rosa Almerich i López té 22 anys, és diplomada en Educació Infantil i treballa de mestra en un col·legi de València. Viu el món de les falles des de molt menuda, sempre en la mateixa comissió de la falla de l’Avinguda, i va formar part de la Cort d’Honor Infantil de Torrent el 1990. Ara Maria Rosa ha complit el seu somni i s’ha convertit en la Fallera Major de Torrent de 2002.

Pregunta. ¿Com et definiries? Resposta. Em considere una persona extravertida, simpàtica i molt parladora, m’encanta parlar amb la gent i sóc sincera, molt sincera amb tot, m’agrada eixir, anar al cinema i patinar. P. ¿Com has viscut este any? R. Estic encantada, en un principi no anava a presentar-me a les proves, perquè pensava que eren en juliol i en eixe moment volia estudiar oposicions, i també vaig tindre un accident patinant i em vaig trencar la cama, però després vaig saber que eren en setembre i aleshores vaig decidir presentar-me. Varen ser dos dies molt durs, ens feren fins i tot un examen escrit, desfilar vestides de falleres i de particular, pronunciar la nostra cridà particular i entrevistes personals, però el jurat compost per cinc dones, entre les quals hi havia falleres majors de València, ens ajudaren molt perquè estàvem molt nervioses. P. ¿Què vares sentir en escoltar el teu nom quan t’anomenà l’alcalde? R. La veritat és que l’acte de l’elecció a l’Hort de Trènor fou un dels actes que més m’han agradat. Jo estava molt tranquil·la perquè pensava que no anava a eixir, em vaig alegrar quan escoltí el nom de Cecília, perquè pertany a la meua comissió, i quan em va anomenar l’alcalde fou... (els ulls se li il·luminen), ¡fou una alegria tan gran!, tant per a tu, com per a la teua família i les persones de la teua comissió, i deu ser una passada poder viure’l davall de l’escenari també. P. ¿Com has compaginat el teu treball amb un càrrec com el de Fallera Major d’una ciutat com Torrent? R. Molt bé la veritat, sóc mestra i l’horari el tinc prou bé, alguna vegada vaig haver de demanar alguna hora per a pentinar-me, però em va ser fàcil compaginar el càrrec, encara que sóc de les persones que apura fins a l’últim minut el dormir, però quan ja no hi havia remei, la meua germana que viu a València em feia cada volta el pentinat de tots els caps de setmana, que trobe ja a faltar com segurament també la meua Cort d’Honor. I pareix que no, però Torrent ha crescut molt, cada vegada es fan les coses millor i és molt significatiu, així la fallera major que guanya el primer premi de Secció Especial no ha de compartir el protagonisme amb la fallera major de Torrent el dia de la cremà, que vaig plorar no ho saps tu bé, com també la meua Cort, que s’han convertit ja en les meues amigues i amb les quals em vaig sentir molt ajudada i molt unida, pareix el de sempre, però en el meu cas va ser així, la veritat. P. ¿Com resumiries este any que has viscut? R. Ha sigut un any molt difícil d’oblidar, la veritat; han estat les falles més especials que he viscut mai en la meua vida, tant jo com les xiques de la meua Cort. Estic molt agraïda a totes les persones que m’han ajudat en este any com a Fallera Major de Torrent i vull donar-los les gràcies per haver confiat en mi. He viscut estes festes falleres com mai les havia viscudes, i no crec que açò torne a repetir-se mai més. ■ M.ª CARMEN CASABÁN

Reciclat. Producte ecològic


L

10 • BIM TORRENT

A

C

Una torrentina que diseñaba bordados magistralmente

La exposición póstuma de la obra de Maruja Silla Costa fue muy visitada

I

U

T

A

T

Policía Local, Protección Civil, Bomberos y Brigada de Obras velaron por la seguridad durante las Fallas y Semana Santa

C

omo cada año en los días previos a las fiestas falleras y de Semana Santa, Protección Civil estuvo presente en todos los actos. Además, y como viene siendo habitual, esta presencia física se combinó con una intensa campaña de información sobre el uso de material pirotécnico, destinada tanto al público como a las entidades implicadas más directamente. Garantiza la seguridad de los ciudadanos la buena coordinación existente entre Policía Local, Protección Civil, Bomberos y Brigada de Obras. ■

E

l pasado 26 de enero se inauguró una exposición de la obra de Maruja Silla Costa en la que se hizo un recorrido de sus trabajos artísticos. La exposición reunió diariamente a numeroso público, y duró hasta el 3 de febrero, festividad de Sant Blai. A tal efecto, el Ayuntamiento editó un libro (cuya edición de 1.000 ejemplares se ha agotado) que recoge datos biográficos de esta mujer, que murió en 1999. Su viudo, Rafael Fa-

laguera, fue el promotor de la exposición que recogía parte de lo mejor de Maruja Silla y que se expuso en la Caja Rural. El BIM guarda constancia de todo ello. ■

RECORDS DE LA FESTIVITAT DE SANT BLAI

Reciclat. Producte ecològic

ABRIL-MAIG, 2002


ABRIL-MAIG, 2002

El Museu de Setmana Santa serà realitat aquesta tardor

L

a gran il·lusió de totes les germandats de Setmana Santa, el Museu de Setmana Santa, podria obrir les seus portes aquest mateix any. I és que, encara que ha sofrit alguns retards en la seua construcció, prop de sis mesos, s´espera que esta mateixa tardor puga estar acabat. Va ser el mateix dilluns sant que començaren a col·locar-se les primeres bigues de la nau central. El Museu de Setmana Santa tindrà una extensió de 2.000 metres quadrats, dels quals, 1.400 metres quadrats estan destinats a la nau central, que tindrà més de 10 metres d´altura. A més, dins d´aquest edifici hi haurà 150 metres quadrats destinats a sala de reunions. Com va explicar el president de la Junta Central de Germandats de Setmana Santa, José M.ª Palop, «ja està treballant una comissió per a determinar com anem a viure dins del Museu de Setmana Santa, però com és lògic, estarem situats de la manera catequètica, és a dir, en el mateix ordre que eixim en processó divendres sant. Per tant, la primera germandat serà la de la Santa Cena y Caballeros del Santo Cáliz i s’acabarà amb la Dolorosa. A més de totes les germandats de Torrent, també s´exposarà el vestit de la Reina de l´Encontre Gloriós i Àngel de Resurrecció», completà Palop. Una de les construccions més emblemàtiques de la ciutat de Torrent, on el pressupost ha superat els 100 milions de pessetes, podrà vore la llum aquest mateix any, després de més de deu anys d´il·lusions de les diferents germandats. A la fi podran comprovar com el Museu de Setmana Santa és una realitat. En aquest edifici tractaran de recollir tota la riquesa cultural i artística que hi ha al voltant de la Setmana Santa torrentina. ■

L

A

C

I

U

T

A

T

BIM TORRENT • 11

Les Al·leluies, una tradició torrentina i la Setmana Santa torrentina té un dia especial, aquest S és el Diumenge de Resurrecció. És un esdeveniment la baixada de Mont-Sió plena de gent esperant l´encontre de Jesús ressuscitat amb la reina, que enguany ha sigut Amparo Martínez. I quan l´encontre té lloc, milers i milers de paperets de tots els colors omplin els carrers de Torrent. Són les al·leluies. Enguany es varen fer prop de 40.000 paperets de colors brillants que eixiren de la tradicional carxofa. Però si encara hi ha alguna cosa més peculiar en aquest dia tan especial a Torrent és precisament els textos d´aquests paperets multicolors. S’hi poden trobar fins a 25 o 30 versions diferents de les al·leluies fetes per tres perso-

nes col·laboradores amb la Junta Central de Germandats de Setmana Santa. La temàtica i la forma de la poesia sempre són lliures, però es tracta de ressaltar la bellesa de la Reina de l´Encontre Gloriós en aquest dia. Altres de les temàtiques més recorregudes són referents a les germandats, com per exemple si tenen imatge nova, com ha sigut el cas del Diví Costat i de l´Ecce-Homo, si han fet algun acte nou, etc., però també, des de fa uns anys, s’ha permés la llicència de tractar, amb gràcia, temes polítics, per la seua participació tan activa en aquests actes culturals i religiosos. Tot un art el de les al·leluies, que només està a l´abast d’uns privilegiats. ■

Tres noves germandats a Setmana Santa continua creixent L en participants. I és que enguany hi hagueren tres germandats de nova creació: El Lavatorio de los Pies, Jesús ante el Sanedrín i la Crucifixión de Jesús. Però cap de les tres va poder participar en les processons de 2002. Una característica comuna va ser que no van poder gaudir d´aquesta oportu-

nitat, i és que cap d´elles arribà al nombre mínim exigit per la Junta Central de Germandats de Setmana Santa, que està fixat en 50 membres per germandat. Les tres germandats estan formalment constituïdes, fins i tot ja hi ha algun germà major, i a la Setmana Santa de 2003 podran eixir a les processons, com és el seu desig. Sobre el

reglament de la Junta Central de Germandats de la Setmana Santa, ja hi ha una comissió treballant en algunes modificacions entre les quals es troba la referida al nombre de membres necessaris per eixir en processó, que, amb tota probabilitat, passarà a ser major que l’actual de 50 membres. ■ SUSANA MARTÍNEZ

IMATGES DE LA SETMANA SANTA

Reciclat. Producte ecològic


12 • BIM TORRENT

G E N T

D E

T O R R E N T

ABRIL-MAIG, 2002

L’Ideco de l’Horta S JOSÉ FERRÍS

L

’Institut d’Estudis Comarcals (Ideco) de l’Horta Sud, coincidint amb el seu vinté aniversari, ha instaurat per primera vegada el Premi Quico Moret. Aquest guardó destaca la trajectòria personal i professional d’aquelles persones que han lluitat per la vertebració de la comarca, és a dir, que han creat o impulsat institucions que han donat més consistència, estructura interna, cohesió i organització a l’Horta Sud. El torrentí José Ferrís March ha estat la primera persona que ha rebut el Premi Quico Moret. L’acte del lliurament del premi va tindre lloc el passat 8 de febrer a Picassent, en el transcurs del sopar comarcal que anualment realitza l’Ideco i que enguany va reunir més de 200 persones del món de la cultura, la política, l’art i l’economia. L’Ideco ha sabut reconéixer l’ingent treball de José Ferrís en la creació de recursos i projectes que han millorat la imatge i la qualitat de vida de l’Horta Sud, sempre tenint com a seu principal i punt de partida Torrent, la seua ciutat natal.

aume Santonja va definir en l’acte J la figura de José Ferrís: «Un home amb una gran capacitat de treball, entregat a les causes socials i solidàries, amb molta capacitat de debat i d’organització, amb una gran empatia capaç de contagiar els altres en els seus projectes; un home amb una formació humanística molt sòlida i d’una forta vida interior cristiana; un home, en definitiva, que el podem definir com la força del caminar». Aquesta semblança no és gens exagerada. La veritat és que la història posa a cadascú en el seu lloc. José Ferrís ha sigut una figura capdavantera en projectes de vertebració comarcal. Ha estat present en els principals projectes socials, econòmics i culturals de l’Horta Sud dels últims 25 anys. Allà pels anys 70 participà en la creació de l’Institut Pro-Desenvolupament de Torrent i en el Naixement de la Nostra Escola Comarcal de Picassent, una de les primeres en introduir l’ensenyament en valencià. Trobem també José Ferrís durant 1978-1982 ocupant la presidència de la Caixa d’Estalvis de Torrent, on va impulsar l’expansió de l’entitat

Reciclat. Producte ecològic

bancària per la comarca, tot creant sucursals per altres pobles de l’Horta Sud i obrint la possibilitat que pogueren presidir l’entitat persones de fora de Torrent. Precisament el lema de l’entitat en aquells temps era «Una Caixa per a una comarca». Des de la Caixa d’Estalvis de Torrent, José Ferrís també impulsà la creació (l’any 1978) del Grup Cooperatiu Caixa Popular, una entitat que arribà a aglutinar durant els anys 80 vuit cooperatives diverses i que s’ha configurat actualment com un dels grups empresa-

rials cooperatius més importants i dinàmics del País Valencià. De fet, al voltant d’aquest grup s’han articulat cooperatives tan importants com l’Escola Florida, la Nostra Escola Comarcal i Consum. Aquesta última cooperativa, fusionada amb Eroski, ha creat la xarxa de supermercats de proximitat més important d’Espanya. José Ferrís també s’ha caracteritzat per impulsar iniciatives culturals i solidàries. Va ser també el primer president de l’Ideco, durant 1982-87, alhora que va impulsar la creació de

La trajectòria de José Ferrís ha estat sempre una vida entregada als altres, amb una clara voluntat de vertebrar els diferents sectors de l’Horta Sud per a potenciar la presència de la comarca dins d’una àrea metropolitana on València ha intentat –i continua encara– subordinar els pobles del seu voltant als seus interessos econòmics i polítics i a les seues necessitats d’expansió urbanística. Ben segur, l’Horta Sud actual no seria la mateixa sense persones com Josep Ferrís. La comarca ha aconseguit articular en l’últim quart del segle XX una sèrie d’institucions i recursos que li han donat personalitat pròpia dins de l’apèndix metropolità que la lliga a València.

la Fundació Caixa Torrent, de la qual ha estat també el primer president. La Fundació va nàixer l’any 1990, després de la fusió de la Caixa d’Estalvis de Torrent amb la CAM. Des de la Fundació Caixa Torrent, Ferrís va impulsar projectes tan importants com el Museu Comarcal de l’Horta Sud, la revista informativa Papers de l’Horta, la canalització d’ajudes a entitats culturals i ONG de la comarca, la creació del Fòrum de Debats de l’Horta Sud, els programa «Guia dels Recursos Socials de la comarca», l’estudi Anàlisi retrospectiva de l’Horta Sud, jornades sobre el desenvolupament de l’Horta Sud, i un llarg fum d’activitats i d’iniciatives que han convertit la Fundació en un element dinamitzador de tots els sectors de la comarca. Altra faceta de Ferrís és la seua participació en projectes periodístics que han defensat la comarca, el valencianisme i un cristianisme dialogant i obert al món. Ferrís va ser membre fundador del setmanari 7 Dies de la Comarca (1982-85) i durant uns anys ha estat membre del consell de redacció de la revista Saó, la qual encara es publica.


ABRIL-MAIG, 2002

BIM TORRENT • 13

Sud premia la trajectòria del torrentí a favor de la vertebració comarcal

José Ferrís amb el guardó.

Els orígens cristians de José Ferrís són també bàsics per a comprendre la seua trajectòria. Ferrís sempre ha estat sembrant perquè altres arrepleguen. De jove va ser membre de la JARC (Juventud Agrícola Rural Catòlica), una branca d’Acción Católica dedicada a l’activitat apostòlica seglar. La JARC va assumir els principis d’una Església moderna i oberta al diàleg social i democràtic propiciat pel Concili Vaticà II, que el Papa Joan XXIII va impulsar. José Ferrís, influenciat pel conciliari de la JARC, el sacerdot Josep Alba, va assumir aquests ideals d’un cristianisme per al poble i actiu socialment. I no és casualitat que veiem Ferrís en els orígens del partit democratacristià Unió Democràtica del País Valencià. Actualment Ferrís està jubilat i col·labora amb l’ONG Proyecto Hombre. En conclusió, la trajectòria de José Ferrís ha estat sempre una vida entregada als altres, amb una clara voluntat de vertebrar els diferents sectors de l’Horta Sud per a potenciar la presència de la comarca dins d’una àrea metropolitana on València ha in-

tentat –i continua encara– subordinar els pobles del seu voltant als seus interessos econòmics i polítics i a les seues necessitats d’expansió urbanística. Ben segur, l’Horta Sud actual no seria la mateixa sense persones com Josep Ferrís. La comarca ha aconseguit articular en l’últim quart del segle XX una sèrie d’institucions i recursos que li han donat personalitat pròpia dins de l’apèndix metropolità que la lliga a València. Però és cert també que darrere d’una persona de la rellevància de José Ferrís han hagut d’altres que han col·laborat en els projectes que ell ha impulsat. I això Ferrís ho ha sabut reconéixer amb la humilitat i el saber que caracteritza els homes honests. De fet, el Premi Quico Moret l’ha dedicat a totes aquelles persones que han sigut els seus col·laboradors més pròxims al llarg dels anys i que han contribuït i fet possible que institucions com la Fundació Caixa Torrent, el mateix Ideco i el cooperativisme social hagen contribuït a millorar la vertebració de l’Horta Sud. ■

Vint anys fent comarca L

’Ideco de l’Horta Sud compleix enguany 20 anys. Són dues dècades on ha deixat un ric bagatge cultural. Més de 70 treballs d’investigació recollits en la revista Annals i la col·lecció Monografies de l’Horta Sud; tres congressos d’història comarcal, l’edició de mapes de l’Horta Sud i mapes escolars de la comarca, la participació en projectes de recuperació del patrimoni arquitectònic i etnològic com la restauració del Mas del Jutge; deu premis d’investigació i, ara, la instauració del Premi Quico Moret, que rep el nom d’un alaquasser que va participar en nombroses accions en pro de la vertebració comarcal, principalment al si de la Caixa d’Estalvis de Torrent. L’Ideco ha tingut cinc presidents: José Ferrís, Amadeu Ciscar, Francesc de Paula Pons, Enric Juan i Vicent Boscà, qui n’ocupa la presidència actualment des de l’any 1998. Enguany l’Ideco ha publicat el llibre Geografia física de l’Horta Sud d’Àngels Jiménez i Àngels Codoñer, i ha reeditat la carpeta de mapes didàctics de la comarca en col·laboració amb Guaix. A més, té en projecte publicar un nou número d’Annals i el treball guanyador del desé premi d’investigació: Art actual a l’Horta Sud de València, de Pascual Patuel, professor de la Universitat de València. ■

FRANCESC MARTÍNEZ

Reciclat. Producte ecològic


14 • BIM TORRENT

G E N T

D E

T O R R E N T

ABRIL-MAIG, 2002

ANABEL MEDINA nuestra gran tenista

A

nabel Medina está dando mucho que hablar a los amantes del deporte, del tenis concretamente, porque, según reza su propio currículo: «a los diecinueve años es el máximo exponente de la nueva ola de tenistas españolas y así lo demuestra su triunfo en el Masters Nacional y su gran inicio de temporada en el continente australiano. Su presencia en los medios de comunicación es constante gracias a sus éxitos deportivos en los últimos meses, algo que no se ha visto mermado sino aumentado por su grave lesión de rodilla sufrida en el transcurso del Open de Australia». Y es que esta torrentina no se rinde nunca y quiere hacer realidad todo aquello que desea, sin escatimar esfuerzos. nabel Medina Garrigues nació el A 31 de julio de 1982, es la segunda de tres hermanos, y confiesa que lo que más le ha gustado hacer desde siempre es practicar deporte: «He sido una mala estudiante porque el cuerpo me pedía movimiento, me gustaba muchísimo más hacer deporte que estudiar, siempre que podía me iba al patio del colegio a jugar, de hecho, mi asignatura preferida era la de Educación Física..., también me gustaba la de Lenguaje.» Su etapa escolar transcurrió en el colegio público Antonio Machado. Comenzó a jugar al tenis cuando tenía siete años, animada por su padre y contando con las facilidades que en esos años comenzaba a dar la Fundación Deportiva Municipal con sus escuelas municipales de deporte; aunque sus verdaderos comienzos hay que situarlos en el polideportivo Villa Carmen, de la mano de su padre, que jugaba al frontón, y de José Alejos, entrenador entonces de la escuela de iniciación al tenis. Conforme iba creciendo compaginaba el aprendizaje escolar con sus clases en el Club de Tenis Torrent, bajo las sabias directrices de Salvador Ros. La experiencia con la raqueta se le fue afianzando entre los polideportivos de Torrent, Silla, y más tarde la Federación de la Comunidad Valenciana de Tenis. La disciplina en Anabel se transforma en pasión. El tenis es un deporte de entrega total que exige una dedicación absoluta si es una opción de vida y las posibilidades económicas o prioritarias de la familia lo permiten. Es dificilísimo llegar a formar parte de la elite de este deporte tan individualista. Las jornadas de Anabel, al igual que las de muchos deportistas, son espartanas. Se ha pasado la infancia, adolescencia y juventud en las canchas, entrenando desde las nueve a las dos del mediodía, una hora larga para comer, y toda la tarde de duro entrenamiento. Su aspecto actual refleja todo ese esfuerzo, exenta de grasa es puro músculo, eso transmite a través de la ropa cómoda que viste en casa en su lenta pero efectiva recuperación de la rotura del ligamento cruzado interno de la rodilla derecha. A todo esto hay que añadir que desde que cumplió los dieciséis años

Reciclat. Producte ecològic

comenzó a viajar, seleccionada por la Federación Española de Tenis, para participar en torneos: Madrid, Tortosa, Pontevedra, Vigo, Bilbao, Lérida..., por toda España. Siempre ha asumido sus responsabilidades sola, no la han acompañado ni su madre ni su padre, excepto para ser espectadores de excepción en alguno de los partidos que Anabel haya considerado más interesantes. Acompañada por su entrenador, Gonzalo López, y por otros compañeros o compañeras no ha tenido una sensación de soledad que la deprimiera o entristeciera. Demuestra una valentía y tenacidad ante los retos fuera de lo común, debe de ser esa la pasta con la que están hechas ciertas personas que llegan donde se proponen a fuerza de tesón y empuje.

En la actualidad, antes del percance sufrido en Australia, Anabel entrenaba desde las nueve a las dos del mediodía en ClubTenis Valencia y preparaba su resistencia física en las instalaciones deportivas del río en la capital. Por las tardes ha ocupado su tiempo la preparación física con actividades que proporcionan un buen fondo, velocidad, resistencia, fuerza, agilidad. También ha de acudir al gimnasio. Le gusta trabajar los ejercicios de velocidad, y menos los de resistencia. Los sábados y domingos los ha dejado libres de entrenamientos, pero siempre hay algún partido de tenis que juega con el arrojo por el que es conocida; porque Anabel tiene fama de ser tozuda en el juego, tenaz y hasta contumaz, esto último referido más a su

disposición en el juego que a su buen hacer en el mismo. Dice que si no fuese tenista le gustaría dedicarse a la preparación física. Cuando juega tiene una amalgama de sentimientos y emociones que se palpan en el ambiente: nervios, alegría, tristeza, enfado, compañerismo, venganza, una larga lista definitoria demuestra que su interior se desborda en la pista, por ello está tratando de contenerse y no dar tantas pistas a sus adversarias, porque a veces no conviene. Entre sus aspiraciones personales de joven mujer hay una que destaca sobre las demás, la de estar entre los diez primeros puestos del tenis mundial. Ella sabe que es un objetivo muy difícil, dificilísimo, pero no inalcanzable. Lo intenta y ya le queda menos, porque en el momento de esta entrevista ocupa el número cuarenta y tres de la WTA. Las relaciones entre las compañeras y compañeros deportistas con los que trata es fluida y reconoce que la tratan muy bien y no existen diferencias entre ellos. Cuando comenzó a destacar en el tenis se interesó por ella el Centro de Alto Rendimiento de Barcelona, y habría ido si la Federación de la Comunidad Valenciana de Tenis no hubiese hecho su oferta, porque Anabel tiene muy claro lo que quiere, demuestra su espíritu de sacrificio, lo ha demostrado desde que era muy pequeña y a fuerza de esfuerzo, el suyo y el de sus padres, ha llegado a donde ha llegado. Además de haber dado sus primeros pasos tenísticos a través de una escuela de iniciación deportiva municipal, el año pasado le fue otorgado el título de mejor deportista en la Gala del Deporte que cada año se celebra en Torrent, donde la Fundación Deportiva Municipal premia y valora la labor de los deportistas que de algún modo han sobresalido en el deporte. La Federación de la Comunidad Valenciana de Tenis pone los medios necesarios para el desarrollo deportivo de Anabel. Ella comenta que lo que menos le gusta de lo que conlleva su trayectoria deportiva son los viajes, no le gusta viajar, ni el equipaje, ni lo que dura el trayecto, aunque una vez situada lo olvida con rapidez y funciona. Veinticinco o veintiséis semanas al año de


ABRIL-MAIG, 2002

BIM TORRENT • 15

Desde pequeña le apasionaba el tenis.

▼ Anabel sonríe al futuro que sostiene entre sus manos, manos prodigiosas utilizando la raqueta.

viajes por todo el mundo conforman hoy por hoy el circuito profesional en el que se desenvuelve Anabel, que ha jugado ya con Mary Pierce, Mónica Seles, Conchita Martínez y Arancha Sánchez Vicario, aunque su preferida sea Martina Hingis. Manifiesta su admiración por Sampras. Hace la observación de que existe una notable diferencia en cuanto a la valoración del deportista hombre frente a la deportista mujer, a pesar de que se van acortando las distancias entre unos y otras. OTROS ASPECTOS PERSONALES DE LA TENISTA Anabel no lleva una dieta alimenticia especial pero se controla el peso. Su alimentación varía según las temporadas. Cuando compite come más, más cantidad y sobre todo pastas y frutas; aun así su comida preferida son los macarrones que cocina su madre de la que dice que es una cocinera estupenda. En cuanto a su carácter se define como divertida ocasionalmente pero tímida ante situaciones serias, estos conceptos no tienen nada que ver con

su respuesta en la pista, en esta ocasión dice sacar fuera «muy mala leche» porque le cuesta mucho superarse cuando va perdiendo y huele a fracaso. Es muy exigente consigo misma y aún no ha aprendido a encajar las derrotas. Tiene muy claro que la condición de deportista no debe anteponerse ante la vida, «soy persona antes que deportista» dice Anabel al preguntarle su opinión ante el fenómeno del dopaje entre deportistas que tanto inquieta a la sociedad.«Estoy en contra del dopaje, es muy peligroso ingerir sustancias artificiales para tener más rendimiento, porque si perjudican son peligrosas. Yo no me tomo nada que sepa que me puede hacer daño. Me da miedo sufrir un infarto u otra cosa por querer ser más importante dentro del deporte, creo que no merece la pena; si no se rinde más pues no se rinde.» También apunta que la iniciación en el deporte desde los colegios es lo más importante; según ella las instancias municipales son las que deben sufragar el coste del aprendizaje y desarrollo de los deportistas para que no sea

Anabel está convaleciente, todavía le quedan unos seis meses para volver a las pistas, pero es optimista y nota cómo cada día va mejorando. Hablando de sus aficiones comenta que le gusta mucho bailar, (la música la pone en movimiento), y ver películas, y salir alguna noche, escasamente, con sus amigos, y jugar a balonmano y baloncesto con su hermano mayor. Dice estar informada de la actualidad porque le interesa, y ahora puede ver televisión y leer por ese tiempo de reclusión forzada que no le impide viajar a Madrid y Barcelona donde la atienden importantes especialistas médicos. Anabel vive en Torrent toda su vida, dice que aquí está su hogar, y que vaya donde vaya el nombre de su pueblo va con ella. El rostro de Anabel mantiene una expresión alegre a lo largo de este encuentro que se desarrolla en su casa para el BIM. Los ojos de Anabel, rodeados de unas largas y espesísimas pestañas, brillan cuando sonríe y sueña con un prometedor futuro deportivo, sus hazañas con el tenis así lo demuestran; lo conseguirá. ■ A.C.

Palmarés deportivo 2002 • Finalista del Torneo WTA de Hobart. • Octavos de Final del Open de Australia. 2001

tan costosa la proyección internacional de éstos, porque una familia media no puede llevar un peso económico que no es posible sostener, ya que al fin y a la postre el espectáculo deportivo llega a todos los rincones y sirve de expansión y entretenimiento a quienes lo disfrutan como espectadores.

• Campeona del Masters Femenino de España 2001. • Campeona del Torneo WTA de Palermo. • Campeona del Torneo Internacional BMW de Girona. • Campeona del Torneo WTA de Basilea en dobles junto a M.ª José Martínez. • Campeona del Torneo de Acapulco en dobles junto a M.ª José Martínez. 2000 • Campeona de España Absoluta. • Campeona junior de Roland Garros, en la categoría de dobles junto a María José Martínez. • Campeona de Europa por Equipos, con la selección española sub’18 ante la República Checa. 1999 • Campeona del torneo ITF de Pontevedra. • Campeona de España de clubes. • Campeona con la selección española junior femenina del trofeo Copa de la Reina-Soisbault. • Subcampeona de Europa y de España junior. 1998

Anabel devuelve la pelota con el simpático gesto que la caracteriza.

Tiene muy claro lo que quiere: llegar lo más alto posible en su carrera tenística.

• Campeona de España de la Winter Cup (Campeonato de Europa Cadete). • Campeona absoluta de la Comunidad Valenciana. • Subcampeona de España cadete.

Reciclat. Producte ecològic


16 • BIM TORRENT

G E N T

D E

T O R R E N T

ABRIL-MAIG, 2002

FRANCISCO J. ANDREU COMOS a bord del Juan Sebastián Elcano c

«V

a nàixer en la nostra ciutat el mes de juliol de 1968. Ben prompte va començar a estudiar solfeig en la banda La Unió Musical de Torrent, on va tindre com a professors Francisco Andreu Chuliá i Josep M.ª Puig Viñes, ja mort. »Els seus estudis en la banda de La Unió van continuar, més formalment, en el Conservatori de Torrent, on amb Vicente Galbis va cursar el nivell superior de Solfeig i Teoria de la Música. »Ja en el Conservatori de València, comença els estudis de Piano, acaba els de Trompa i Harmonia, i obté en els de Solfeig i Teoria de la Música menció honorífica.

»Al mateix temps que realitzava amb gran aprofitament els estudis reglats, havia seguit una dilatada carrera professional, iniciada, quan encara era un xiquet, en la Unió Musical de Torrent. »Com a pianista, va formar part del Centre Europeu de Dansa. Com a instrumentista de trompa, va ser contractat per l’Antologia de la Sarsuela, dirigida per José Tamayo, amb qui va fer gires per Espanya i diversos països europeus i Japó, durant dos anys, com també va acompanyar en els seus recitables i concerts Montserrat Caballé i Victoria de los Ángeles, entre altres figures. »En l’etapa de la seua vida professional es va centrar en el camp de la composició, on va fer diverses obres, al-

gunes d’elles prou interpretades. Podem citar com a exemples de realitzacions en este camp les seues obres Paisatges, per a quintet de vent; Pensaments, Tres piezas breves, Elegia en re, per a trompa i orquestra; Homenaje a Glazunoz; Recuerdo a un insigne músico (José M.ª Puig Viñes); danses infantils, etc. »També ha compost Vuelve, pasdoble valencià; La carreta, per a soprano i orquestra, sobre textos de Concha Navarro Andreu; Himne de l’Ermita, amb José Llopis Ferrandis, i Redondo i Marzol, marxa militar, estrenada en l’Acadèmia General de Suboficials, sota la seua pròpia direcció. »La seua faceta de compositor s’ha desenrotllat també en el camp d’arre-

çò va escriure el nostre A col·laborador José Vicente Alabajos en la sèrie titulada Músics Torrentins. Esta breu biografia musical de Francisco Andreu es va publicar en el BIM número 98 que es va editar el 1994, i ara torna a les pàgines d’esta revista perquè va estar embarcat huit llargs mesos en el Juan Sebastián Elcano per a fer el 72 Creuer d’Instrucció, amb una ruta cap a Sud-amèrica, Amèrica Central i Estats Units. Francisco, Paco, com solen dir-li, actuava com a músic totes les vesprades que va estar en el barco. Continua en el Cos de Músics Militars, on ocupa una plaça en la Banda Simfònica de Marina a Madrid, de la qual diu que és una bona banda, «sona a glòria». En ella toca la trompa. Des de 1994, Paco Andreu ha ampliat la seua formació compositora, i ha fet un curs de música per a cine, de fet ja ha musicat un curt..., experiència molt gratificant perquè ha aprés a sincronitzar les imatges amb les emocions que s’embolcallen a través de la música. També ha seguit component per a grups de cambra, fora de l’àmbit militar. Paco viu a Madrid des de 1995, abans va estar una curta temporada en l’Acadèmia d’Infanteria de Toledo. Definix la comesa de la música militar així: «El músic militar dóna marcialitat a les tropes, eixa és la funció d’origen de la banda, com a tal desenvolupa un repertori que amplia fora de l’àmbit nacional, on dóna una bona mostra de virtuosisme. Interpretem en l’Auditori Nacional, en el

Reciclat. Producte ecològic

Paco parla per al BIM

Centre Cultural de la Villa, en el Teatre Monumental i fins i tot acompanyem grans veus i actuem en actes oficials. La veritat és que en la banda em desenvolupe com a músic...». P. ¿Quan, com i per què decidixes embarcar-te?

Jornada de descans al Pas de l’Equador.

R. Perquè volia saber com era la vida en el creuer, córrer món; també era un al·licient per a guanyar més diners. Va ser pel mes d’octubre de l’any passat, i dins de les músiques militars, quan van convocar vacants per a fer el 72 Creuer

d’Instrucció. Em vaig presentar i per antiguitat em va correspondre anar. Pensant més en el perquè crec que al principi vaig voler anar per a enriquir els meus coneixements, però després m’he adonat que és una experiència inoblidable.

B/E.I.S. DE ELCANO LXXII CRUCERO DE INSTRUCCIÓN

Huit mesos de la meua vida, de gener a agost, tan distints a l’habitual... P. ¿Quina era la ruta? R. En tots els anys de vida que té la fragata J. S. Elcano, la ruta es traça cap a Sud-amèrica, puja en els mesos de juny a Amèrica Central i Estats Units, i coincidix la bonança del temps amb les dates de visita. Les travessies són llargues, el barco és de vela (quatre pals), i es realitzen per a instruir els alumnes-oficials (guardiamarines), i s’hi fan maniobres i exercicis. El període de travessia ha de ser llarg, fins a trenta dies entre Espanya i Brasil, per posar un exemple. P. ¿Com descriuries eixe temps? R. Un poc monòton. Al principi és molt incòmode. Jo vaig estar les tres primeres setmanes amb marejos. Ens va agarrar una tempestat terrible de Casablanca a Canàries. P. Parla’ns de la tripulació.


ABRIL-MAIG, 2002

BIM TORRENT • 17

S,, huit mesos com a músic

R. La tripulació està formada per militars, l’encapçala un capità de navili, seguit d’oficials, suboficials, tropa i marineria. En total dues-centes seixanta persones, de les quals dotze eren dones, encara que m’he assabentat que enguany el nombre ha pujat a quaranta-sis. Els guardiamarines són els protagonistes del viatge, eren en total cinquanta-cinc, cosa que significava molta gent per a un vaixell no massa gran (94 metres d’eslora), encara que hem de tindre en compte que les maniobres d’hissar i arriar les veles es feien a la manera antiga, d’ací el perquè de tant de personal. P. ¿I com es desenrotlla l’estada dels músics? R. Hi ha molta faena, s’han d’arreglar partitures i assajar per als concerts diaris que consistien en marxes militars i un selecte repertori simfònic, passant per la música estàndard. La música ajuda

molt, suavitza i matisa els estats personals. P. ¿Quins llocs vau visitar? R. Cal tindre en compte que Elcano és una ambaixada espanyola flotant, realment té eixa funció, i sabent açò es comprendrà que els trajectes no són un capritx. Així, hem visitat Casablanca, Las Palmas, Rio de Janeiro, Buenos Aires, Recife (Brasil), Puerto Rico, Cartagena d’Índies (Colòmbia); a Mèxic vam estar a Veracruz, i també vam conéixer la base naval més gran del món, a Norfolk (EUA). P. ¿Com va ser l’estada en el J. S. Elcano? R. L’estada a bord era bona, sempre comptant amb la monotonia dels dies en alta mar. Però era indispensable l’ocàs i les nits estrelades, teníem una temperatura mitjana que oscil·lava dels 25 als 30 graus de matinada. Per a mi el millor ha sigut els concerts diaris que realitzàvem; a la dotació del

En Casablanca, amb el príncip Felipe i el germà de Mohamed V de visita

Acte de lectura de lleis penals, habitual els dissabtes al matí.

glista de nombrosos temes, en bona part per al repertori dels grups musicals a què ha pertangut. »En l’àmbit de la música lleugera, va ser membre actiu de la Gran Orquesta Alameda i del grup Elipse, els dos dirigits pel músic torrentí José Fernández Salvador. »La recerca de la seua total professionalització el va portar a la preparació d’unes oposicions per a sergent-músic del Cos de Músics-Militars, que va superar, i aleshores va ingressar en el cos. »El jove Francisco J. Andreu és un exemple més de tants torrentins que s’acosten a la música per curiositat i interés i acaben fent d’ella una professió.»

Instantània amb les tres caragoles de mar recollides pels bussos en uns esculls.

Amb la seua filla Andrea a Alacant.

barco li agradava molt la música. També, i encara que coste creure-ho, el menjar a bord era el més esperat del dia; i els diumenges, paella, que jo vaig cridar des del principi arròs amb pollastre, es pot imaginar per què. Parlant d’aliments, el que menys m’agradava era la llet en pols dels desdejunis i la huevina de les truites..., en fi, anècdotes.

P. Paco, ¿recordes els teus sentiments davant de la soledat marina? R. Potser esta pregunta siga la més complexa, però podria resumir-la sent un poc superficial dient que la immensitat del mar en un vaixell tan xicotet, i a 1.500 quilòmetres de la costa més pròxima, feia un poc d’aclaparament però, al mateix temps, una sensació de pau, sobretot per les nits en silenci. Una pau que feia pensar en com som d’insignificants les persones en un món tan gran i tan misteriós. P. ¿I les teues relacions? R. Han sigut magnífiques. En tots els ports he conegut gent encantadora, gent rellevant, i persones anònimes que volen molt el nostre país. Recorde gratament Javier Rupérez, ambaixador d’Espanya als Estats Units, com també una persona que viu a Cartagena d’Índies i que ve dues vegades a l’any al «nostre» Calicanto. Increïble ¿no?

P. Parla’ns de com se sent l’absència de la família. R. Eixa ha sigut la part més dura del viatge. La meua filla Andrea, de sis anys, em llevava la son a vegades. Quan telefonava (una vegada cada sis dies) a ma casa i escoltava la seua veu i la de Rebeca, la meua dona, em tranquil·litzava, em sentia feliç, igual que quan rebia les cartes familiars, de ma mare i del seu marit, de la meua germana i de ma tia. P. ¿Per a què creus que t’ha servit l’aventura? R. Per l’experiència viscuda, això ja no m’ho lleva ningú, i perquè he aprés a valorar més el que tenim a Espanya. I musicalment, per a mi ha sigut molt important haver compartit el meu treball amb la dotació d’este meravellós vaixell, on fins i tot vaig conéixer alguns membres de la família reial. P. ¿Recomanes accions que impliquen obrir-se a l’experiència? R. Per la part cultural sí que convenen, per la part moral i afectiva és prou dur, però no es pot explicar la recompensa del treball ben fet i vore els teus quan tornes. Jo vaig arribar molt més content que me’n vaig anar. Quan arribàrem a Alacant vaig demanar a la banda que tocàrem Campanera, la cançó preferida de la meua filla. Va ser molt emocionant. M’esperaven tots i la meua menuda va reconéixer de seguida la melodia. P. Tu mateix, tanca esta entrevista. R. Doncs gràcies. Vull destacar en estes línies tot l’afecte i el suport de la meua família. I vull citar el meu admirat i volgut director, Bernardo Adam Ferrero, que al front de la Banda de la Marina de Madrid m’ha ensenyat en tots estos anys a estimar la Música. Gràcies, Mestre. ■ ANA CORONADO

Reciclat. Producte ecològic


18 • BIM TORRENT

G E N T

D E

T O R R E N T

ABRIL-MAIG, 2002

Torrentinos de cine

L

os cortometrajes son refugio de talentos noveles que expresan su ingenio en empresas de presupuesto restringido, esperanzados en la oportunidad de alumbrar proyectos más ambiciosos dentro de la industria de los sueños. Aunque el cortometraje no se distinga precisamente por su gran difusión y aún menor promoción entre el gran público, y a pesar de que muchas producciones resulten insufribles tostones, existen joyas y nuevas formas de experimentación dignas de atención pero que circulan en entornos tan reducidos o se emiten por las cadenas públicas de televisión en horarios clandesti-

nos, destinados a insomnes minorías capaces de soportar el bombardeo publicitario, que emasculan sus posibilidades de éxito y de acceso a la generalidad de los espectadores. Sin embargo la noche del 5 de febrero, oh, surprise!, en horario de prime time, Punt 2 (el apéndice de Canal Nou) emitía en el programa «Sense Filtre» la película Estigmas dirigida por los jóvenes torrentinos José Luis Martínez y José Moral. El film, estrenado el 3 de marzo de 2001 en el Fórum de la Fnac y del que ya se han distribuido numerosas copias por Europa y Estados Unidos, obtuvo el premio Siroco de Benetússer en la pasada edición.

osé Moral y José Luis Martínez se J conocieron en 1998 en el desaparecido Video Cristy de la Avenida. José Moral tenía ideas para llevar a cabo y un guión, José Luis la cámara necesaria para el rodaje. De la unión de talento y creatividad surgió su primer trabajo cinematográfico: La glorificación del icono traumático, corto de siete minutos presentado en el Lokal Gillman de Bétera el 20 de mayo de 2000. José Moral es un autodidacta, procede del arte y de la música, ha realizado algunos videoclips musicales y confía más en la propia iniciativa antes que en el aprendizaje de la escuela. Se encarga de los argumentos y de la parte artística de sus trabajos. En cambio José Luis Martínez ha estudiado dirección en la Escuela de Cine de Los Baños en Cuba y continúa con su formación en Valencia. Se ocupa de los aspectos técnicos, la cámara y la fotografía, incluso de los efectos especiales. La glorificación del icono traumático constituyó un experimento, una sucesión de imágenes, sentimientos y circunstancias angustiosas que abordaba la martirización del subconsciente en un mundo lleno de luces, brumas, oscuridad y máscaras antiguas. «No es una historia propiamente dicha», según desvela José Moral, su realización supuso un paso previo para emprender un proyecto de mayor enjundia como Estigmas. Estigmas es un cortometraje rodado en soporte digital panorámico de treinta y dos minutos que se inscribe en el género del terror psicológico y la ciencia-ficción. La trama se desarrolla en 1943, en un Berlín devastado dentro de la Alemania de la Segunda Guerra Mundial arrasada por una bomba atómica. Tras el caos, una secta oculta bajo tierra desde antes de la explosión nuclear sale al exterior con fines perversos para conseguir adeptos entre los supervivientes a la guerra y a la radioactividad, a través de una extraña sustancia, el Futhark 5, que se revela como la única salvación y medio de alcanzar la felicidad, aunque realmente sólo actuará para arrebatarle el subconsciente a las víctimas. Pero la secta o sociedad secreta

Reciclat. Producte ecològic

José Moral y José Luis Martínez en un momento de descanso.

se verá amenazada ante la huida de uno de sus experimentos que se ha abierto paso entre las tinieblas, el demonio del caos, que ahora habita entre el miedo y las sombras y que guarda paralelismo con el mito del

ángel caído como el Futhark 5 con el occultum, bebedizo para entrar en contacto con los dioses según las creencias esotéricas del nazismo. Estigmas es una película de difícil lectura, sombría, repleta de simbo-

lismos y metáforas de connotaciones religiosas y evocadoras de la tragedia griega en la muerte de sus protagonistas. Combina elementos propios del esoterismo del III Reich, el control de la mente, el apocalipsis, las mitologías nórdicas, la crucifixión, lo ancestral, la maldad, el sectarismo y todo aquello que reside en el turbio mundo de las sombras. Está rodada en los fríos interiores de una cementera abandonada de Burjassot y en los áridos exteriores de otros puntos de Valencia para recrear un ambiente desolador y de angustia llegando a asfixiar a los espectadores que contemplan la obra de celuloide. En el rodaje intervinieron los actores Pepe Sobradelo –actor y profesor de arte dramático–, José Carlos Arqués, J. Luis Espinosa, José Quilis y Antoine de la Morte junto a otros actores de doblaje. En el apartado técnico Pablo César Pérez dirigió la fotografía, Juan Serrano se encargó de los efectos especiales –los cuales no tienen nada que envidiar a las mejores producciones del género–, May Aloy desempeñó la ayuda de dirección y de producción y Jorge Zarco ha sido co-guionista y también intervino como actor. El acierto de todo el equipo de Estigmas quedó reflejado en la buena acogida de la película el día de su presentación en la Fnac y por el premio concedido en Benetússer. No obstante el premio, los jóvenes directores se muestran escépticos ante estos galardones porque, según nos comentaron, en muchas ocasiones los festivales de cortometrajes premian el amiguismo o la parentela y no tanto la calidad de las cintas, por lo que restan importancia al obtener mayor o menor número de galardones. Depositan su confianza en la sinceridad del público y mucho menos en la ecuanimidad de los jurados a pesar de realizar un cine difícil de comprender para muchos espectadores y que no guste a algunos por ese motivo. «Lo fácil sería decantarse por el cine comercial o excesivamente plano», decía José Luis, pero esa no es su idea de hacer cine. Sin embargo no lo desdeñan pues sus gustos cinematográficos abarcan un amplio


ABRIL-MAIG, 2002

BIM TORRENT • 19

Carátula del cortometraje de los torrentinos José Luis Martínez y José Moral. A la izquierda imagen de Estigmas.

abanico de títulos que coinciden tanto en el cine no convencional como en la realizaciones más superfluas. Entre las películas que les han marcado se encuentran Apocalyse Now, Los sin nombre, Carretera perdida, Crash, Hellraiser, Phantasma, 12 monos, El corazón del ángel, La cosa, El príncipe de las tinieblas o Taxi Driver. José Moral señala además como su alter ego a David Cronenberg pero ha recibido igualmente las influencias de David Lynch, Terry Gi-

lliam, Coppola, David Fincher, Abel Ferrara, entre otras figuras de la dirección. En la elaboración de sus filmes les atraen los episodios oscuros de la existencia, en el caso de Estigmas la oscuridad del pasado del cual han extraído ciertas cosas correspondientes a la anatomía de lo maligno de ese tiempo pretérito. Observan en el apocalipsis que es el desenlace de la humanidad, por ello se transforma en su principal miedo, miedo al fracaso y a

que todo se vaya al traste. Todos llevamos el apocalipsis dentro y esto lo reflejan en sus cortos. Con Estigmas han participado en algunos festivales internacionales, entre ellos el Oberhausen de Alemania, asimismo José Luis presentó el corto en la Escuela de Cine de Cuba donde lo visualizaron personajes de la industria cinematográfica de la altura de Terry Gilliam, Billy Pope y un asesor de producción de Ridley Scott. A todos les

gustó la cinta felicitando y dándole a José Luis algunos consejos técnicos. Entre sus proyectos más inmediatos preparan el Making off (Así se hizo...) de Estigmas, así descubriremos cómo recrearon la crucifixión que aparece en la película con reproducciones humanas falsas, impactos de bala o el maquillaje cancerígeno aplicado sobre algunos personajes del film. También tienen apuntada en su agenda la realización del largometraje El controlador de la realidad, thirller basado en una serie de sucesos paranormales relacionados con el vampirismo psíquico y la captación del pensamiento humano en imágenes abstractas a través del objetivo de una cámara sin que quede plasmada la figura del individuo retratado. Con los productores del nuevo proyecto están experimentando un nuevo sistema de formato digital y el largometraje será más próximo al gran público pero necesitan de apoyo financiero para sacar sus planes hacia delante, así que esperan que alguna institución colabore y les ayude. Para adquirir copias de sus cintas los interesados han de dirigirse a la productora Visual Beast Films P.O. Box, 46901 de El Vedat y pronto podrán ofrecer sus trabajos a través de la red. En el BIM estaremos pendientes de la evolución de los sueños de celuloide de José Luis Martínez y José Moral y esperaremos a que nos sorprendan gratamente con sus nuevos proyectos sobre el lado oscuro de la realidad. ■ JORGE SÁNCHEZ ANTÚNEZ

Destinado a mejorar las condiciones de los desempleados de los colectivos más desfavorecidos

La Unión Europea subvenciona con 600.000 euros otro proyecto del Ayuntamiento

L

a Unión Europea ha aprobado un proyecto más presentado por el Ayuntamiento a través de su departamento de Relaciones Exteriores y Unión Europea, por lo que los fondos comunitarios cofinanciarán más de 600.000 euros (100 millones de pesetas), un 70% del coste total del Proyecto Génesis. El Proyecto Génesis tiene como objetivo mejorar las condiciones de ocupación de desempleados que quieran desarrollar una carrera profesional dedicada a la atención de los colectivos más desfavorecidos. De esta manera, serán especialmente susceptibles de recibir ayuda por medio de este programa las mujeres con cargas laborales y familiares, madres solteras, mujeres sin formación o que afronten su primer empleo, discapacitados físicos y psíquicos, jóvenes sin experiencia laboral, desempleados de larga duración e inmigrantes residentes en Torrent. La duración de este proyecto está prevista en al menos dos años, ya que se empezará por detec-

tar a aquellas personas con aptitudes para trabajar con estos colectivos, se les formará, y posteriormente, estas personas tendrán que formar a otras o crear empresas o negocios en los que se puedan integrar personas de los colectivos antes mencionados. Según el alcalde, Jesús Ros, la aprobación de la subvención de este proyecto «confirma la buena dirección en el acercamiento a las instituciones europeas». «Los buenos proyectos, correctamente presentados, siempre tienen una respuesta por parte de la UE, y en lo que llevamos de legislatura estaremos rondando los 1.000 millones de pesetas en subvenciones de esta administración», añade Ros. El primer teniente de alcalde, José Bresó, también ha querido reconocer los méritos de la Unidad de Relaciones Exteriores y Unión Europea del Ayuntamiento y de la empresa encargada de la asesoría en estos asuntos. «Torrent forma parte de Europa y hemos obtenido unos resultados muy esperanzadores en muy poco tiempo, pues no es

sencillo presentar los proyectos ante una administración tan burocratizada como la Unión Europea», explica Bresó. Entre los proyectos ya aprobados con anterioridad, destaca el de la Central de Recogida Neumática de Residuos, del que los fondos comunitarios financiarán 190 millones de pesetas, o el Proyecto de Protección, Conservación, Mantenimiento y Mejora del Paraje natural Serra Perenxisa, del que se subvencionarán 120 millones de pesetas. Otro proyecto importante cuya cofinanciación también ha sido aprobada es el de el Espai Ambiental El Vedat, que recibirá 96 millones de pesetas de los 192 presupuestados, y el último de los proyectos definitivamente aprobados antes del Génesis, es la construcción del Área Recreativa La Marxadella, presupuestado en 38 millones de pesetas de los cuales los fondos estructurales financiarán el 80%, es decir, 29 miR.D. llones. ■

Reciclat. Producte ecològic


20 • BIM TORRENT

G E N T

D E

T O R R E N T

ABRIL-MAIG, 2002

FLORENTINA MANSO, más que centenaria

F

lorentina Manso Benito es una zamorana que nació en El Maderal el 25 de febrero de 1901. Sí, han leído bien, Florentina tiene ciento un años, muy bien llevados por cierto. Su vida transcurre entre su pueblo natal y Torrent, donde está empadronada. Pasa los meses más fríos en casa de su hija Feliciana, que se convierte en centro de encuentro familiar de cuatro generaciones. A todos visos es la persona más vieja de nuestra ciudad, vieja en el sentido absoluto del término, lejos de eufemismos que enmascaran muchas veces la realidad. Su aspecto enternece: bajita y enjuta, con el pelo recogido en la nuca formando el pequeño moño que ella se peina diariamente cuando ordena sus escasos cabellos largos. Viste de negro en un luto perpetuo que no la entristece porque sus ojos expanden una mirada acogedora, vivaz y cálida, el

motivo es que Florentina se encuentra bien física y mentalmente. Su conversación demuestra a una mujer lúcida, sin merma de una memoria que lejos de fallarle la reafirma como alguien que ha visto y vivido tantísimos acontecimientos y vivencias. Más de un siglo lleva Florentina en su dúctil espalda; dice que se ha ido encogiendo porque lo nota cuando no alcanza a coger algún objeto que reposa en las estanterías. Estará más pequeña pero no encorvada, está erguida, aunque relajada en la silla donde se sienta mientras es entrevistada. Tiene una voz potente y clara como buena castellana, manos muy expresivas y una boca desdentada que sonríe a menudo sin ningún tipo de pudor, sus ademanes son delicados pero precisos. Hay que verla para creerlo. Está ágil y demuestra un fino sentido del humor que saca a colación cuando la situación se lo permite. Es una mujer amena y simpática.

us evocaciones de la infancia reS cuerdan los relatos de Charles Dickens. Huérfana de madre desde los cinco años, a los diez viajó con su padre a Argentina; tras esta larga travesía, Florentina no quiere volver al mar por el que retornó cuatro años después. Durante su estancia en Argentina trabajó en una hacienda rural de un poblado llamado Villa Urquiza, que en la actualidad es un suburbio de Buenos Aires. Ha dedicado su vida al campo, antes y después de casarse con Bienvenido Martín Sevillano y tener a sus tres hijos: Indalecio, Feliciana y Eulogio. La muerte ha estado muy presente en su vida desde la prematura pérdida de la madre, el marido, su hijo Indalecio (con treinta y seis años), su hermana Apolonia (que murió a la misma edad que su madre: treinta y tres años), su nieto Bienvenido (con diez), su biznieta Irene y su yerno Pedro. De tanto padecer ya no tiene miedo a la muerte, pero conserva huella de sus duelos y reafirmaciones de su pena con gestos casi tribales porque a quien esto suscribe le viene a la memoria una escena de la película Un hombre llamado Caballo en la que la madre de un guerrero indio muerto en batalla se arranca los dientes para alimentar el sufrimiento y consumar su despedida del mundo ante tan dolorosa pérdida; porque Florentina, tras la muerte de su hijo Indalecio, se sacó la dentadura postiza de la boca y la machacó con dos piedras hasta hacerla añicos. Desde entonces tritura los alimentos con las encías, sin la más mínima queja; come de todo pero poca cantidad. Bebe una copa de vino en las comidas, vino de su tierra natal (El Maderal está en plena comarca de la Tierra del Vino), su paladar distingue un buen Rioja, o el vino de Toro. Le gustan los fréjoles pintos con un poquito de chorizo cocido y los cardillos con patatas y cominos. Si hablamos de sus alegrías, éstas siempre vienen acompañadas de la palabra baile, una pasión que continúa teniendo. El día de su centésimo primer

Reciclat. Producte ecològic

Bailando con su hijo.

cumpleaños dio algunos pasos de baile para regocijo y estupor de cuantos lo celebraron con ella. Y le gusta cantar, seguir los sones del tamboril y dulzaina. Otra de sus aficiones es jugar a las cartas, sobre todo al tute, se puede pasar una tarde entera jugando sin fatigarse, de hecho, cuenta su nieto Indalecio, el resto de jugadores ha de ir relevándose porque es difícil aguantar tantas horas de juego seguidas. Si no tiene a nadie con quien jugar se entretiene haciendo solitarios. Además de lo descrito Florentina disfruta con las corridas de to-

ros, siempre televisadas porque paradójicamente nunca ha estado en una plaza, piensa que en vivo tal vez no le gustase tanto; es una verdadera enciclopedia de los nombres de los toreros, un siglo de tradición taurina que ella atesora por ser éste un animal muy presente en las tierras zamoranas. Se constata este gusto televisivo porque a la hora de hablar con ella el televisor está emitiendo una corrida que ella interrumpe por cortesía. En cuanto a la pregunta de cuál es el invento que más le ha llamado la atención en su larguísima existen-

Florentina en su anterior cumpleaños.

cia, responde sin ningún titubeo que la televisión, porque todo lo demás no le hace falta para sobrevivir, pero la televisión la distrae y puede mitigar su sensación de soledad. Y no hemos hablado de su vista. No usa gafas, ve perfectamente, sólo se pone unas enormes gafas de sol para ver la televisión porque los brillos que ésta emite hacen que le lloren los ojos. Florentina es muy consciente de la edad que tiene y se ríe, y dice que cuando le llegue el momento se irá sin ningún miedo; es creyente pero su alma alimenta algún tipo de escepticismo racional que se nota a la hora de hablar de la muerte. Ve los tiempos actuales con cierta incertidumbre porque cree que todo va demasiado aprisa: «Se vive mejor, pero con prisas, ahora es todo mucho más cómodo pero no se valora lo suficiente, parece que se haya hecho solo, y cada cosa tiene su tiempo, hay que respetar el tiempo necesario para realizar las cosas. Antes vivir era sobrevivir, en la actualidad se vive sin apenas darle valor a la propia vida. Pero tal vez sea mejor, yo no lo sé; lo que sí sé es que yo he sobrellevado dignamente la vida que me ha tocado vivir.» Así es Florentina, de la que tanto habla su nieto Indalecio (el hijo de su añorado hijo muerto en la flor de la vida por una apendicitis mal curada cuando trabajaba como policía local). Gracias a él podemos conocer a su abuela, a la abuela más abuela de todo Torrent. ■ ANA CORONADO Cuando yo tenía cinco años y mi hermana tenía tres perdimos a nuestra madre y ya empezamos a padecer. Sólo veíamos desprecios, nunca tuvimos cariño porque como el de una madre nunca lo ha habido en el mundo. Por un beso de mi madre yo no sé lo que daría, que es una pena muy grande no tener madre querida. Todo el que tiene una madre no sabe el valor que tiene, si tú lo quieres saber pregunta a quien no la tiene. Qué orgullosos están mis hijos porque tienen a su madre, que ha cumplido ciento un años y es el cariño más grande. (Poema de Florentina)

Con la familia.


M

ABRIL-MAIG, 2002

E

D

I

A

M

B

I

E

N

T

La delegació de Medi Ambient incorpora un vehicle ecològic per als seus serveis d’inspecció

BIM TORRENT • 21

El contenidor de recollida d’envasos aplega als carrers de Torrent

E C

incuenta recipientes contenedores para excrementos de perros se han distribuido por la ciudad para garantizar la higiene y mejora del entorno urbano. El contenedor, denominado Sanecan, es fácilmente identificable. Mantengamos limpia la ciudad, por el bien de todos. ■

L

a delegació de Medi Ambient de l’Ajuntament ha incorporat als seus serveis d’inspecció un vehicle ecològic model TOYOTA Prius Híbrid. Aquest vehicle incorpora un motor de gasolina de baix consum i un motor elèctric que actuen conjuntament per a reduir la contaminació. El vehicle serà utilitzat principalment pel servei d’inspecció de la reX. S. collida de residus. ■

l contenidor groc, que replega residus d’envasos, ja es troba als carrers de Torrent des del mes de febrer. Una volta fet efectiu el conveni a què s’ha adherit l’Ajuntament de Torrent amb la Generalitat Valenciana i Ecoembalajes España S.A., s’han instal·lat un total de 133 contenidors grocs a Torrent, un per cada 500 habitants. En aquests contenidors es podran depositar tot tipus d’envasos: plàstics, tetrabric, llauX. S. nes,... ■

Participació a la Setmana de l’Arbre

E

s va celebrar del 4 al 10 de febrer la Setmana de l’Arbre amb una gran varietat d’activitats dirigides a adults i escolars. La delegació de Medi Ambient de l’Ajuntament de Torrent, amb l’ajuda tècnica de VECOVA, va preparar un complet programa d’activitats en què participaren prop de dos mil escolars procedents de setze centres, i quatre-cents cinquanta adults del Centre d’Atenció de Majors, l’associació de mestresses Tyrius i l’Associació Dones de Torrent.

Prèviament a les pràctiques de reforestació, es feren en la sala d’actes de l’Ajuntament sessions informatives. Estes sessions amb material audiovisual, a càrrec de dos educadors ambientals, serviren per a explicar de manera didàctica els aspectes necessaris per a fer una reforestació en condicions, com també els seus objectius, els llocs, l’època i les espècies adequades. Així mateix, estes sessions també s’aprofitaren per a repartir al professorat un dossier sobre D. R. l’activitat i un manual de treball per a l’alumnat. ■

Les xifres del Medi Ambient a Torrent Període

Any 2001 R.S.U.

Mobles

Poda

Vidre

PiC

Piles

Tubs

Gener

2.506.622

28.775

57.580

24.180

53.030

1.838

2.398

Febrer

2.323.290

28.620

52.220

18.880

43.520

0

358

Març

2.572.550

28.285

44.970

10.530

40.700

0

338

Abril

2.541.750

33.280

10.440

11.680

43.380

0

811

Maig

2.649.000

42.450

9.540

18.410

45.730

570

479

Juny

2.723.360

44.989

0

30.220

43.300

0

630

Juliol

2.816.940

47.580

9.480

3.060

50.430

0

235

Agost

2.806.040

49.020

1.600

2.910

27.500

0

0

Setembre

2.793.423

43.260

0

13.650

51.290

0

763

Octubre

2.574.960

51.950

0

3.480

55.900

1.373

970

Novembre

2.355.980

46.170

0

21.930

0

842

Desembre

2.479.300

34.410

0

18.240

0

155

31.143.215

478.789

185.830

177.170

3.781

7.979

2.595.267,92

39.899,08

15.485,83

14.764,17

315,08

664,92

Total Mitjana mensual

43.640

Reciclat. Producte ecològic


22 • BIM TORRENT

M

E

D

I

A

M

B

I

E

N

T

ABRIL-MAIG, 2002

Inaugurat al Vedat un refugi en l’Àrea recreativa La Canyada del Conill

L

’alcalde, Jesús Ros, ha inaugurat aquestes pasqües un refugi construït en l’Àrea d’acampada i recreativa La Canyada del Conill, ubicada al Vedat. Acompanyat pel primer tinent d’alcalde, José Bresó, el regidor de Medi Ambient, Jesús Fargallo, el regidor de Seguretat Ciutadana, Valentín Fernández, el regidor d’Urbanisme, Severino Iago, i el portaveu d’UV, José Mª Veguer. El nou refugi té capacitat per a quinze persones en allotjament compartit i ha sigut dotat amb tot el necessari per a una còmoda estada. De fet, en el seu interior disposa d’aigua potable i calenta, WC, taquilles, dutxa, ximenera, lliteres, sofàs-llit, llum elèctrica i mobles.

UTILITZACIÓ GRATUÏTA Gaudir d’aquest refugi no costarà res sempre que s’utilitze adequadament, perquè només cal reservar-lo en la secció de Medi Ambient de l’Ajuntament i pagar una fiança de 30 euros per persona i nit fins a un màxim de 300, quantitat que serà tornada quan la patrulla de Medi Ambient confirme que no s’han ocasionat desperfectes. L’estada màxima serà d’una setmana. El refugi ha sigut ubicat en l’Àrea d’acampada i recreativa La Canyada del Conill, molt prop del centre de Dominics. Aquesta àrea té una extensió d’uns 10.000 m 2 i per l’existència de diverses sendes i camins (ST-1, SL-El Vedat, PRV-162) i la proximitat d’espais naturals com la Muntanya del Vedat, la Perenxisa i els barrancs de Torrent, fan que

deu taules de pícnic, rocòdrom, zona esportiva i de jocs de fusta, aparcament per a bicicletes, tres zones d’acampada, paellers amb capacitat per a 16 persones, dos hidrants per a utilitzar en cas d’incendi i una construcció amb 10 inodors (dos per a minusvàlids), 6 dutxes (dos per a minusvàlids) i 6 lavabos (2 per a minusvàlids). La construcció del refugi ha tingut un cost d’uns 60.000 euros (10 milions de pessetes) i en les obres han treballat diverses persones desocupades gràcies a una subvenció d’obres d’interés social que el consistori va mantindre amb l’INEM. ■ L’acte d’inauguració del nou refugi.

CARACTERÍSTIQUES

aquesta zona siga un punt de partida idoni per al coneixement del patrimoni natural de Torrent. L’accés a la zona tampoc és cap problema, ja que està molt prop de l’última parada del Vedat de Metrobús i també es pot

arribar fins allí amb cotxe o a peu seguint els senyals indicadors des de l’avinguda de Sant Llorenç del Vedat. La zona recreativa disposa de tanca perimetral, font, jardins de plantes autòctones, menjador amb

• Capacidad: 15 persones. • Accés: cotxe, bus (metrobus), a peu... • Modalitat: allotjament compartit. • Localització: Àrea Recreativa Canyada del Conill. C/ Vilanova de la Reina, s/n. Torrent. • Preu: gratuït, depòsit de fiança (30 e persona/nit, màxim 300 e). • Estada màxima: 1 setmana. • Reserves i informació: Ajuntament de Torrent. • Serveis: cuina lliure, aigua calenta, WC, armariets, aigua potable, font, dutxa, llar, lliteres, paellers, llum elèctrica, llavador. • Activitats: senderisme: Xarxa de Senders de Torrent. ST-1, SL - EL VEDAT, PVR162: SERRA PERENXISA.

Es comença a treballar l’Àrea Recreativa La Marxadella RESPETEM LA NATURA

E

s crearà un espai d'esplai i gaudi del bosc on canalitzar la demanda d'usos recreatius de la ciutadania, en una zona perifèrica amb menor risc de degradació. Els treballs que es portaran a terme per a condicionar la parcel·la com a àrea recreativa comprenen el moviment de terres, una xàrcia de sanejament i drenatge, la instal·lació d'aigua potable i la instal·lació elèctrica, l’execució de paellers, servicis i quiosc-bar, instal·lacions esportives i de jocs, mobiliari rústic urbà i jardineria. La finca està situada en la falda de la muntanya del Vedat, entre la massa boscosa i els cultius de secà i regadiu que caracteritzen la contigua zona de planura. En la parcel·la, que té una superfície de

Reciclat. Producte ecològic

14.348,87 m2, cal descomptar les segregacions de vials pendents i sumar l'agrupació de parcel·les restes, per la qual cosa queda una superfície final de 12.504,23 m2. El seu perfil és pràcticament pla, fet que la fa molt apropiada per a l'ús que se li pretén donar com a àrea recreativa. La vegetació està composta bàsicament per un estrat arbori dispers, format fonamentalment per pins carrascos, oliveres i garroferes, i hi ha una bona comunicació amb la ciutat a través del carrer de Navas de Tolosa i amb l'autovia de Torrent a través del carrer de Garellano. El parc es distribuirà en quatre espais: zona de paellers i servicis públics, zona de jocs i gimnàstica, zona de descans, i zona central. El pressupost global s'estima en uns 228.384,59 euros. ■


ABRIL-MAIG, 2002

S

O

C

I

E

Una vida asociativa activa

Reunión de representantes de asociaciones y colectivos con Encarna Redón, delegada de Participación Ciudadana, en el Ayuntamiento.

L

a delegada de Participación Ciudadana, Encarna Redón, invita y hace un llamamiento a todas aquellas asociaciones interesadas en darse a conocer (por su cultura, sus proyectos, porque quieran intercambiar experiencias, o simplemente comunicarse). Las asociaciones que deseen colaborar en alguna acción, experiencia o cualquier tipo de actos y eventos, pueden hacerlo con el apoyo del Ayuntamiento, ya que se va realizar la «I Mostra de Associacions Torrentines». También está previsto impartir un curso sobre Formación para la Participación, aspecto muy importante para la cooperación social. El movimiento asociativo existente en la ciudad es elevado, se da en asociaciones vecinales, culturales, sociales, juveniles, de personas mayores, de mujeres, etc. Las asociaciones con carácter cultural son las mayoritarias en esta ciudad, unos colectivos de personas cuyo objetivo principal es llegar a conseguir que la vida asociativa les haga estar satisfechos, una estructura de movimiento de ciudadanos y ciudadanas en el que los valores se fundamenten en la igualdad, solidaridad, en la justicia e igualdad, y aporten propuestas formativas y campañas a favor de la democracia y participación ciudadana.

Por ahora, la delegación de Participación Ciudadana no puede definir el número exacto de cada tipo de asociación. Estadísticamente podríamos decir que hay unas 340 asociaciones, socio-culturales, musicales, sociales, juveniles, ecologistas, ocio-deportivas, religiosas, en las que tanto su finalidad como objetivo es su formación y realización desde el diálogo, para saber escuchar y aprender; porque todas estas asociaciones, sus costumbres y culturas, tienen mucho que decir y aportar a la ciudadanía. Las asociaciones culturales son aproximadamente ciento veinticinco: treinta y siete asociaciones de regantes, diez empresariales (incluido el Club de Gerentes); asociaciones pertenecientes a partidos políticos y sindicatos se conocen unas doce, en cuanto a juveniles, hay alrededor de treinta y cinco, algunas de ellas se dedican a la protección de la Naturaleza y Medio Ambiente, y añadimos a todo esto la formación de los más jóvenes, y asociaciones falleras, de las que hay veintiséis). A esto hay que sumar un movimiento asociativo, cada día más arraigado culturalmente, como las cofradías de nuestra Semana Santa, de las que hay inscritas dieciocho; y mencionar el conjunto de moros y cristianos, que se crecen y nos dan tantas alegrías con sus Filaes y Comparses en las fiestas Patronales y que ya suman veinticuatro entre ambas formaciones. Con la participación de todos en la vida asociativa se pretende conseguir que los objetivos primordiales de cada colectivo puedan llevarse a término. Para sugerencias o información hay que dirigirse a la delegación de Participación Ciudadana. ■ FRANCISCO BARREDA

(Les atenderá en 7ª planta del Ayuntamiento)

Amb l’objectiu d’estimular la participació i la convivència de l’adult, potenciar la seua autoestima i el desenvolupament d’habilitats socials

Aula de Formació Permanent per a Persones Adultes

L

a delegació de Sanitat i Polítiques de Solidaritat de l’Ajuntament ha iniciat des del 21 de febrer el programa de l’Aula de Formació Permanent per a Persones Adultes del curs 2002, que realitza cada dijous de 17 a 18.30 hores, fins al 19 de desembre, en la sala de formació del Departament de Benestar Social. L’Aula de Formació es va iniciar per l’abril de 1999 per donar respostes a la necessitat dels nostres adults d’incloure en el seu temps d’oci un espai formatiu on ampliar els seus coneixements. L’objectiu de l’Aula és estimular la participació i la convivència de la persona adulta i servir de mitjà per a potenciar l’autoestima i el desenvolupament de les habilitats socials.

Primer mòdul: Biografies de personatges il·lustres de la història. Acostament als fets històrics i al món de la literatura. Segon mòdul: Història de les religions. Sociologia de la religió: el profà i el diví. Les sectes. Diferències entre església i secta. Tercer mòdul: La família actual. La sexualitat. L’homosexualitat. Els conflictes: la guerra com a problema sociològic. La violència de sexe: els maltractaments. Viure en democràcia: la tolerància. Demografia i moviments de població: la immigració, el racisme, la xenofòbia. La pena de mort. L’eutanàsia. La comunicació: premsa, televisió, etc. EcoR. D. logia. ■

T

A

T

BIM TORRENT • 23

L’Oficina de Promoció i Ús del Valencià al servei de tots

U

n any més, l’Oficina de Promoció i Ús del Valencià de l’Ajuntament porta endavant una sèrie d’activitats destinades a la població torrentina que tenen per finalitat promocionar una llengua que clarament es troba en una situació de desavantatge front al castellà, situació que d’altra banda explica els motius que fan necessària la presència a l’administració municipal d’aquestes oficines que treballen per aconseguir que el valencià puga ser emprat de manera normal a tots els Cartell que àmbits. s’ha repartit a totes les Així, a la programació fruiteries de Torrent. de l’Oficina enguany podem trobar campanyes que s’han fet des de la creació de l’Oficina, ja que es pretén donar continuïtat a aquelles que han tingut una bona acollida, és el cas de la campanya de rebaixes amb què proporcionem a les botigues de Torrent cartells de rebaixes i targetes amb la llegenda abans/ara per a posar el preu rebaixat i el d’abans, la campanya de cartes als Reis Mags que repartim a les escoles pel Nadal, la campanya de la llista de la compra... Una altra campanya que ha tingut èxit i que vam encetar l’any passat fou la de les ajudes a la retolació, ajudes que enguany tornem a convocar i que estan destinades a les empreses, comerços, indústries i professionals torrentins que poden rebre una subvenció si retolen el nom de la botiga, de l’empresa, del vehicle en valencià. L’edició de les ajudes d’enguany ha experimentat alguns canvis com un augment del pressupost que se’ls hi destina, així com també la quantitat de l’ajuda que ha passat del 25 % al 35 % del cost del rètol. El termini de presentació de sol·licituds és del 2 d’abril fins al 15 de novembre de 2002. Altres campanyes previstes són: els indicadors de preus i cartells amb dibuixos i fotografies dels seus productes, per a les carnisseries amb què es pretén difondre entre els comerciants i els clients vocabulari en valencià d’aquesta activitat, de la mateixa manera que l’any passat es féu amb les fruiteries. La campanya del lèxic de l’esport que consisteix a elaborar i distribuir un lèxic divulgatiu d’un esport, enguany hem triat el futbol. La campanya d’etiquetes de felicitacions amb què proporcionarem als forns i a les botigues de regals, papereries, tendes de joguets..., etiquetes amb diferents llegendes de felicitació en valencià: feliç aniversari, feliç natalici... Com es pot veure, moltes són les activitats previstes per a l’any 2002, a banda de la marxa diària de l’Oficina que sempre està a disposició de la ciutadania, així podeu acudir a l’Oficina si voleu que: us revisem un text, us informem dels exàmens de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià, dels cursos de valencià que es fan a Torrent, us traduïm el nom o els cognoms, us assessorem sobre els drets lingüístics, us ajudem a escriure el rètol del comerç o de l’empresa en valencià, us informen sobre les subvencions per a la promoció de l’ús del valencià, etc. No dubteu, feu ús dels serveis que us ofereix l’Oficina de Promoció i Ús del A. G. Valencià de l’Ajuntament de Torrent. ■ OFICINA DE PROMOCIÓ I ÚS DEL VALENCIÀ

Reciclat. Producte ecològic


ABRIL-MAIG, 2002

24 • BIM TORRENT

MEDI AMBIENT

G A S T R O N O M I A

El Ayuntamiento edita un libro y un CD para aprovechamiento de la red de senderos locales

El restaurant Casa Granero de Serra va véncer en el Concurs de Rossejat Torrentí

D

ado el aumento de los aficionados al paseo y a la naturaleza, el Ayuntamiento ha querido ofrecer a sus ciudadanos un material informativo que permita el adecuado aprovechamiento de la red de caminos del municipio. La delegación de Medio Ambiente ha editado para ello un libro acompañado de un plano que explica con todo detalle cinco senderos señalizados, un CD-ROM que contiene toda la información de la topoguía, y un folleto para cada uno de los senderos. En concreto, han sido editadas 1.000 guías y CDs y 5.000 folletos, que estarán a disposición de todos los ciudadanos en el Consistorio, en el Centro Excursionista de Torrent, en el

La Plaza de Torrent i la Casota del Palmar obtingueren el segon i el tercer premi

Centro de Información Juvenil y en otros lugares donde se demande. La descripción de los recorridos de los senderos de la guía se muestra de una manera amplia y detallada desde el núcleo urbano de Torrent hasta el resto del término municipal, ya que el casco urbano es punto de partida de la mayoría de recorridos. El PRV-162 es un sendero de pequeño recorrido que recorre la Serra Perenxisa y que está homologado por la Federación de Montañismo. Tiene una longitud de 18,6 Km que permiten caminar por toda la sierra y conecta con los senderos ST-1 y ST-3. Los cuatro restantes senderos (ST-1, ST-2, ST-3 y ST-4) son de carácter local y dependen exclusivamente del AyuntaR. D. miento de Torrent. ■

El ecoparque de Torrent estará construido a finales de mayo

L

a directora general de Educación y Calidad Ambiental, Pilar Máñez, y el alcalde, Jesús Ros, visitaron las obras del ecoparque que la Conselleria de Medio Ambiente está construyendo en esta localidad. Según la propia directora de Educación y Calidad Ambiental, la construcción de la nueva infraestructura estará terminada a finales del mes de mayo, por lo que poco después la Conselleria entregará el ecoparque al Ayuntamiento de Torrent para su gestión.

Reciclat. Producte ecològic

El nuevo ecoparque está siendo construido sobre una parcela de 3.500 m2 y estará dotado con 13 contenedores de 16 metros cúbicos para que los usuarios depositen en ellos residuos de los que no pueden deshacerse por medio de los contenedores de residuos sólidos urbanos que hay en las calles. Escombros, electrodomésticos, muebles, colchones, restos de poda, plásticos, vidrio plano, aluminio y otros residuos podrán ser depositados en los contenedores de forma separada para facilitar su reciclaje. Además de estos contenedores que estarán ubicados al aire libre, habrá también una caseta que albergará contenedores especiales para algunos residuos que no conviene que estén a la intemperie, como radiografías, tubos fluorescentes, textiles, baterías, aceites usados, etcétera. ■ R. D.

El lliurament de premis va estar presidit per la consellera d’Agricultura, María Ángeles Ramón-Llin, i l’alcalde de Torrent, Jesús Ros, que van ressaltar la importància d’este concurs.

E

l restaurant Casa Granero de Serra va guanyar el primer premi del cada volta més famós Concurs de Rossejat Torrentí, que per cinquena edició consecutiva s’ha celebrat en l’Hotel Lido de Torrent. El lliurament de premis va estar presidit per la consellera d’Agricultura, María Ángeles Ramón-Llin, i l’alcalde de Torrent, Jesús Ros, que van ressaltar la importància d’este concurs per a promocionar el sector de l’hostaleria i la restauració, els productes valencians, i perquè un plat tan saborós i tradicional com el rossejat no es perda i s’incorpore a les cartes dels més prestigiosos restaurants de la Comunitat Valenciana i fins i tot d’altres llocs d’Espanya. Classificació dels premis: Cocteleria clàssica: 1r. Escuela de Restauración de Badajoz. 2n. Escola Mare de Déu del Peu de la Creu de Puçol. 3r. IES 2 de Xest. Còctel lliure: 1r. Escuela de Restauración de Badajoz. 2n. Escola Costa de Azahar de Castelló. 3r. Escola La Almadraba de Benidorm. Menció especial a la tècnica per a Juan José Garcia, de l’Escola Costa de Azahar de Castelló. Les postres: 1r. Restaurant Casa Granero de Serra. 2n. Restaurant Rossinyol de Nàquera. 3r. Restaurant la Casota del

Palmar. Bufet: 1r. IES 2 de Xest. 2n. Escola de Restauració Mare de Déu del Peu de la Creu de Puçol. 3r. Escola Costa de Azahar de Castelló. Rossejat: 1r. Restaurant Casa Granero de Serra. 2n. Restaurant La Plaza de Torrent. 3r. Restaurant Valero del Palmar. I menció especial al restaurant japonés Ginza Espero. Al dinar assistiren, entre altres personalitats, Héctor Villalba, ja assidu a este esdeveniment, i José María Chiquillo. També hi estaven presents els representants de la corporació municipal de Torrent, del Gremi de Forners, de les falles i d’altres institucions de Torrent i de la Comunitat Valenciana. En este concurs, organitzat per Arco Nupcial Torrent, l’Hotel Lido i el Restaurant la Riuà, participaren enguany més de cent setanta persones i escoles d’hostaleria de diversos llocs de la geografia espanyola. Així mateix, el dinar-degustació va reunir més de quatre-cents comensals. Els principals patrocinadors d’este concurs són l’Ajuntament i la CAM de Torrent. Un bon nombre de denominacions d’origen d’aliments valencians no ha volgut tampoc perdre’s esta important cita culinària i, com cada any, han donat una major amplitud al concurs. ■ RAFA DIRANZO


S

ABRIL-MAIG, 2002

D

urante el mes de febrero se desarrollaron las Jornadas de la Dona de Torrent, organizadas por la Delegación de Sanidad y Políticas de Solidaridad, a través del Departamento de la Mujer, en colaboración con las asociaciones: Tyrius, Way Tan Kong y Mujeres de Torrent, y para la coordinación técnica y la dinamización se contó con técnicos de NaturLife Medio Ambiente. Los objetivos fueron diversos; por una parte se perseguía realizar un análisis de la situación de la mujer en Torrent y definir los problemas más significativos que le afectan; por otro lado, se estudiaron y señalaron, desde la percepción de las participantes, las causas de esos problemas, valorando la dinámica de las asociaciones en la línea de su participación y propuesta de soluciones. Finalmente, se plantearon propuestas viables para orientar la solución de los problemas, valorando el papel de la mujer en el medio ambiente y la calidad de vida en Torrent. Las jornadas consistieron en tres sesiones de trabajo con cada una de las asociaciones participantes (Mujeres de Torrent, Tyrius y Way Tan Kong) y una sesión plenaria en la que

O

C

I

E

T

A

T

BIM TORRENT • 25

Primeras Jornadas de la Mujer

se consensuaron los problemas, origen de los mismos y las propuestas que ayuden a una más rápida solución de la desigualdad en los derechos y oportunidades de las mujeres. Las conclusiones se expusieron en la Semana de la Mujer. Puede destacarse de estas Jornadas, el interés y el trabajo desarrollado por los grupos participantes, que no se pretendía fuesen numerosos sino una representación de cada asociación; el número total de mujeres implicadas fue de cuarenta y dos y los problemas destacados en el conjunto de las asociaciones fueron: • Las mujeres con hijos tienen menos oportunidades

de desarrollo profesional y humano. • Existe un menor reconocimiento del trabajo de la mujer, que está peor pagada, y encuentra dificultades en su relación con el mundo laboral y la empresa. Por otra parte, no se reconoce el trabajo doméstico. • La mujer lleva la carga familiar, el cuidado de los hijos y el trabajo doméstico, no existiendo un reparto solidario del esfuerzo familiar. • Faltan recursos que faciliten el desarrollo de la mujer, que permitan que ésta se relacione y pueda crecer. • La mujer se ve afectada en mayor grado por la inseguridad ciudadana.

Como causas principales y como origen de estos problemas se señalan: ■ La educación y cultura actual, y en especial el ejemplo dado a los hijos en el hogar, tanto por los padres como por las madres. ■ La falta de diálogo y relación humana en la pareja. ■ El no tener claros socialmente los conceptos de nivel de vida y calidad de vida y, en ocasiones, no tener bien definidos el fin de la igualdad, la visión de que esto es un proceso y la necesidad de participación social para lograrlo. En la sesión plenaria, y como propuesta de solución y necesidades, se realizaron

diversas sugerencias que podemos sintetizar en los siguientes puntos: ◆ Desarrollo de talleres de educación para la igualdad en los centros docentes y promoción de nuevos materiales y lenguaje en los colegios. ◆ Realizar nuevos cursos de corresponsabilidad familiar con el objeto de favorecer el reparto de tareas entre los miembros de la familia. ◆ Realización de diversas jornadas orientadas tanto a hombres como a mujeres en las que los participantes sean tanto unos como otras. ◆ Poner en marcha una campaña de sensibilización en radio y prensa local en relación con la corresponsabilidad familiar. ◆ Buscar, y poner en marcha, modelos y elementos para promover el diálogo familiar periódico. Los resultados, los planteamientos de las jornadas y las propuestas han sido recogidas por la Delegación de Sanidad y Políticas de Solidaridad, y en particular por el Departamento de la Mujer, en la línea dar solución a la actual problemática que sufre la mujer, tarea que desde hace años consideran de gran importancia. ■ ALBANO NaturLife Medio Ambiente S.L.

Gran participación en la Semana de la Mujer

Isabel Allende, la embajadora de Cuba, estuvo en Torrent inaugurando la Semana.

a Semana de la Mujer ha cumL plido su decimosexta edición, un hecho que consolida la necesidad que acusan gran parte de mujeres de nuestra localidad. Una necesidad de reunirse y participar en actividades y actos encaminados a conseguir una autonomía e igualdad social en todos los ámbitos de la vida en sociedad. Más de quinientas mujeres se dieron cita a lo largo del desarrollo de la Semana, en la que hay que destacar la presencia de la embaja-

dora de Cuba en Madrid, Isabel Allende Karam, que habló de la realidad social y cultural de la mujer actual, centrando su intervención en las diferencias culturales y sobre todo económicas de las mujeres en el ámbito internacional. La embajadora fue presentada a los colectivos de mujeres de Torrent, reunidas en el salón de actos del Ayuntamiento, por Rosa Solbes, reputada periodista. Además de esto se presentaron las conclusiones de las Jornadas de la Mujer

(ver artículo en esta misma página), actos lúdicos, cine forum, y otras actividades de las que daremos buena cuenta en la próxima edición de ATENEA, revista que, con motivo de la Semana de la Mujer, editó el número 15. Hay que resaltar el apoyo masivo que mostraron las mujeres por evitar la muerte de la nigeriana Safiya que fue condenada a morir lapidada acusada de adúltera. La unión de todas ha salvado a Safiya, pero hay otras víctimas; no A.C. lo olvidemos. ■

Any 2002 Núm. 15 AJUNTAMENT DE TORRENT Exemplar gratuït

Reciclat. Producte ecològic


NOTÍCIES

26 • BIM TORRENT

DE

L’ A J U N TA M E N T

ABRIL-MAIG, 2002

ESCRIUEN ELS GRUPS MUNICIPALS

ANUNCIO En el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana de 12-04-2002, se ha publicado el anuncio del procedimiento abierto convocado para la enajenación por subasta de los siguientes inmuebles de propiedad municipal:

Lote Ubic. 1

2

3

4

5

147

148

149

159

270

Situación

Sup./m2

Valor

C/. Paiporta, A-73. Parcela nº. 91, Calic.

1.252’00

11.268,00

C/. Paiporta, A-73. Parcela nº. 92, Calic.

1.238’00

11.142,00

C/. Paiporta, A-73. Parcela nº. 93, Calic.

1.181’00

10.629,00

C/. Vila Joiosa y Foia de Bunyol, Calic.

9.256’22

74.049,76

C/. Mtro. L. Fuertes Júlvez, U.E. 4.10

274’26

210.624,00

6

293

C/. En proyecto, U.E. 4.6

263’60

189.792,00

7

298

Av. S.Lorenzo, C. Reial y otras, U.E. 4.8

3.070’00

737.100,00

C/. Vicent Andrés Estellés, U.E. 4.9

1.858’51

577.466,00

782’96

269.352,00

8

9

300

301

C/. Enric Valor, U.E. 4.9

Garantía provisional: 3.005,06 euros por cada una de las ofertas que se presenten. Documentación a presentar: Cláusula 5ª.2 del pliego de cláusulas administrativas. Plazo de presentación de proposiciones: 26 días naturales contados a partir de la publicación del anuncio de licitación en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, de 9 a 14 horas, de lunes a viernes. Lugar de presentación: Ayuntamiento de Torrent. Sección de Actas y Resoluciones, Unidad de Patrimonio. Pilar Marugán o Indalecio Martín. Teléfono 961599800 (Ext. 1147 y 1143). Apertura de ofertas: A las 12 horas del tercer día hábil siguiente al de finalización del plazo de presentación de proposiciones, en el Salón de Sesiones del Ayuntamiento de Torrent ■

Grup d’Unio Valenciana Carta oberta de Veguer en V a Beguer en B...

D

avant de les critiques abocades pel BLOC a l’ Equip de Govern per la creacio d’un nou carrer dedicat a la figura del que fora President de les Corts Valencianes, Vicente González Lizondo, he de manifestar la meua sorpresa i el meu rotund rebuig. Son improcedents les critiques abocades pel BLOC cap a la decisio de l’ Equip de Govern de rotular un carrer amb el nom de Vicente Gonzalez Lizondo, amb esta actitud Vicente Beguer demostra la falta de talant democratic que impera en la seua formacio politica. Resulta evident que les tesis ideologiques que defen el partit politic del Sr. Beguer son totalment contraries a les defeses per UNIO VALENCIANA, no obstant aixo, des del nostre Partit sempre hem advocat pel pluralisme politic i pel respecte a la resta de formacions polítiques, principis estos que pareixen no estar presents en el BLOC. Amic Sento, lamente la patinada politica i social que ha produït la teua critica sobre la rotulacio d´un carrer al President de les Corts Valencianes D. Vicent Gonzalez Lizondo. Es important abans d´opinar sobre qualsevol assunt, tant social com politic el documentar-se, pues no has donat cap en «la diana»; la rotulacio d´un carrer es potestat de la Comissio de Govern a peticio de qualsevol grup, tant de caracter social, economic, cultural com politic. Pareix, que he de recordar-li que va ser UNIO VALENCIANA DE TORRENT el grup municipal que va solicitar la declaracio de Fill Predilecte i la Retolacio d´un carrer al Cronista D. Vicent Beguer Esteve, i mai ens vam qüestionar el seu anterior carrec d´alcalde en una epoca en que es designaven a dit. Els mateixos criteris han sigut els que ens han impulsat a prendre esta decisio, reconeixent per damunt de tot el carisma huma i la trajectoria política, social i cultural de les persones. Estes declaracions del Portaveu del Bloc han desencadenat certs comentaris pels nostres veïns de Torrent, suscitant cert desengany i desilusio que demostren la falta de preparacio en la política municipal del Sr. Beguer, en B i no en V. No es pot negar que Vicente González Lizondo fora una persona relevant en la nostra Comunitat. Una atra cosa es que no es compartisca els ideals que ell representava, pero entenem que aixo no es obstacul per a que des del nostre Consistori es reconega la seua labor, especialment la desarrollada des de la Presidencia de les Corts valencianes, ya que no es pot olvidar que Torrent sempre va ocupar un lloc destacat durant la seua Presidència. Hi ha gent que no combregava amb la politica de Vicente González Lizondo, pero al cap i a la fi va ser votat en unes llistes democraticament. Sense anar mes llunt, l’altre dia a colació del tema em van dir, aixo de…: «sempre parla qui més deu callar…». Des del nostre partit no entenem que siga un representant del BLOC el que califique a Vicente González com el responsable en el seu moment de l’enfrontament dels valencians, i no entenem a quina classe d’enfrontament es referix en estes declaracions que sense cap dubte, demostren per si mateixes la falta de talant democratic del senyor Beguer. Per a UNIO VALENCIANA es una satisfaccio que siga Torrent el primer municipi que haja pres esta iniciativa, atres municipis de la nostra Comunitat tambe haurien de secundar esta proposta. Recalcar que no pretenem en cap moment ferir la sensibilitat de ningu, i per descontat, encara menos parlar dels que no es poden defendre, ya que per la meua part mereixen el meu major reconeixement i respecte. Com a persones hem de ser coherents i conseqüents, i com a polítics més…. (Sic). ■ JOSE M.ª VEGUER MUÑOZ Portaveu, UNIO VALENCIANA (TORRENT)

Reciclat. Producte ecològic


ABRIL-MAIG, 2002

NOTÍCIES

DE

L’ A J U N TA M E N T

Grup Popular

Grup Socialista

Por un servicio interurbano mejor

A

unque siempre se ha dicho que más vale tarde que nunca, lo cierto es que hoy todos podemos felicitarnos, porque juntos hemos conseguido que nuestra ciudad, al fin, pueda disfrutar de un transporte urbano que hace mucho tiempo precisaba, y que ha servido para intercomunicar los distintos estamentos básicos de nuestra ciudad (metro, ambulatorios, mercados, colegios, etc.), a los cuales se hace imprescindible un acceso casi a diario, y para, por otra parte, poder disminuir esos relativos cortos desplazamientos, que obligan muchas veces a tener que utilizar el propio vehículo, y luego no saber dónde poderlo aparcar. Pero como cualquier dicha incompleta, todos también juntos, debemos hacer lo posible para que este servicio público, que está demostrando ser tan necesario, mejore hasta el punto que sea capaz de llegar a zonas que han quedado fuera de ruta, y que por ser núcleos de población importante y dispersa, precisa todavía más de este servicio público municipal. Es el caso de muchas zonas del Vedat, de la Colonia Blanca, de la urbanización que vive en torno al club de tenis de Torrent, del Polígono Industrial (sobre todo en horas punta), de la masía del Juez, de Monte Real, del Tros Alt o la misma calle Gómez Ferrer (eje importante de la ciudad). Ya sabemos que a veces resulta difícil planificar nuevas rutas, o rehacer acuerdos con compañías de transporte, que puedan verse perjudicadas con contratos previos, pero estamos seguros de que siempre podemos renegociar acuerdos nuevos, máxime cuando además tratamos con las mismas empresas de servicio. Tan sólo pedimos al equipo de gobierno socialista, esfuerzo e imaginación, a más de consideración en plano de igualdad, hacia colectivos de torrentinos dispersos que, como todo el resto de la población, también saben pagar puntualmente sus impuestos municipales, y que por su situación especial precisan más que nadie de este servicio. Servicio que por otra parte, el partido popular considera debería ser gratuito, no ya sólo para jóvenes y jubilados, como ahora se pretende, sino para todos. Estamos convencidos que además de viable sería un buen ejemplo que motivaría un tipo de transporte no contaminante, que sirviera para economizar en gran medida, y de modo general, el bolsillo de muchas familias torrentinas, además de descongestionar el tremendo tráfico que tiene nuestra ciudad, la cual parece estar creciendo a un ritmo caóticamente insoportable, si observamos cómo muchas de las infraestructuras con su actual capacidad (aparcamientos, cruces, número de vados, obras, etc.) se están convirtiendo en verdaderos problemas, cuando no en pesadillas, hasta el punto que muchos nos estemos preguntando si el modelo de ciudad grande que el gobierno socialista pretende sea el que realmente nuestra cuidad más precisa. Señor alcalde, sin duda desde aquí le animamos a tomar estas iniciativas del partido popular, con todas las garantías necesarias por nuestra parte para que cuando llegara el momento, no le quepa la menor duda, que votaríamos a favor. ■

BIM TORRENT • 27

Esto es para morirse

S

i tuviéramos que valorar la situación actual y de los últimos años de la Atención Primaria pública en Torrent, el diagnóstico sería realmente preocupante. Nuestros centros de salud padecen una importante enfermedad por falta de recursos y lo peor de todo es que el pronóstico es cada vez más preocupante. Resulta paradójico observar cómo una gran cantidad de servicios e infraestructuras van mejorando y, por contra, servicios elementales como la salud pública no sólo no lo hacen, sino que incluso están ahora en peores condiciones que hace algunos años. En la actualidad, en el Centro de Salud de la calle Pintor Ribera existen catorce cupos de médicos, de los cuales ocho superan las 2.000 tarjetas de usuarios. En toda la Comunidad Valenciana 2.113 médicos trabajan en Atención Primaria, ya sea en Centros de Salud o en Ambulatorios. Según la conselleria de Sanidad, de todos ellos, sólo hay 43 galenos que superan las 2.000 asignaciones. ¿No resulta cuando menos curioso que ocho de estos 43, es decir, el 20%, sean del Centro de Salud de Torrent? No queremos presuponer que en temas tan importantes como la salud también cuente el color político, pero tampoco nos podemos creer que esto sea una coincidencia. No obstante estamos acostumbrados, desgraciadamente, a sentir la marginación de la Generalitat Valenciana en nuestras carnes, con la silenciosa complicidad del grupo popular de Torrent, que lejos de reivindicar para esta ciudad los servicios que se merecen, como una atención sanitaria digna o una ambulancia permanente, distraen la atención con cuestiones a las que dan la vuelta mostrando la mayor de las hipocresías. Sin ir más lejos, recientemente el PP criticaba a este equipo de gobierno por “discriminar a los alumnos de Secundaria” al no incluirlos en el programa de libros gratuitos del que de momento se benefician los de Educación Primaria. Esto es una muestra más de la triste demagogia que suele utilizar el PP de Torrent para confundir a la opinión pública, pues lo que no dicen nunca es que los libros gratuitos es una responsabilidad que corresponde a la Generalitat Valenciana, gobernada por el PP, que el Ayuntamiento de esta ciudad asume al no financiarla quien realmente debería. Considero que el colmo es que nos critiquen incluso por esto, cuando este Ayuntamiento no debería gastarse ni un euro en estos menesteres si la conselleria de Educación cumpliese con sus obligaciones. Y volviendo a la saturación de nuestros centros de salud, vienen a renglón seguido las falsas promesas. El director de Recursos Humanos de la conselleria se comprometió a crear un nuevo cupo por cada uno de los que superaran las 2.000 asignaciones o las 800 en pediatría. Desde entonces no hemos tenido más noticias. Quizás tenga que ver con el Plan de Humanización de la Sanidad, anunciado a bombo y platillo recientemente, aunque en el caso de Torrent la eficacia de este plan se puede ver en las colas y en la masificación, que hacen muy difícil el trabajo de los médicos. En nuestro caso, la media de 2.005 tarjetas queda muy alejada de las 1.500 con que alardea el conseller cuando le preguntan, y mucho más aún de las 1.200 que recomiendan las principales sociedades científicas europeas y norteamericanas. Desde la llegada del PP al Gobierno de la Generalitat, además, las consultas se han convertido en una mera redacción de informes por parte del facultativo, que apenas puede atender a los enfermos mientras rellena parte de bajas de larga duración. Pero todo no acaba aquí. Los aproximadamente cuarenta minutos de espera para pedir cita, los teléfonos que casi siempre comunican, la multitud de problemas que existen para solucionar cosas tan simples como una vacuna o una cura, la lamentable situación del consultorio del Vedat, la demora de varios años en el prometido Centro de Salud de la calle Xirivella, o la ausencia de una ambulancia permanente en nuestra ciudad, permiten decir que la situación de la sanidad pública en nuestra ciudad, gracias a la preocupación del PP, es para morirse. ■

Reciclat. Producte ecològic


28 • BIM TORRENT

S

O

C

I

E

T

A

T

ABRIL-MAIG, 2002

Joventut

«L’Espai de l’Estudiant» informa a més de 1.000 joves de la ciutat

L

a campanya informativa, «L´Espai de l´Estudiant», organitzada des de la regidoria de Joventut i amb la col·laboració de l´obra social de la CAM i l´Escola d´Adults, va ser tot un èxit de convocatòria. Més de 1.000 escolars de la ciutat de Torrent, de col·legis i d´institus d´educació secundària van tenir l´oportunitat d´apropar-se a les instal·lacions del Centre d´Informació Juvenil de Torrent (CIJ), al carrer de Federico Maicas, per a informar-se de les diferents opcions educatives i formatives que tenen al seu abast, ara que estan a punt de concloure la seua vida com a escolars. El primer pas d´aquesta campanya informativa, que va estar oberta al públic del 21 al 27 de març, va consistir en una exposició de cartells, al mateix Centre d´Informació, on els grups escolars dels cinc centres que tenien cita prèvia, o bé la gent interessada que s’hi va acostar, va rebre informació de les alternatives d´estudis i de formació existent de manera que pogueren elegir l´itinerari formatiu que més els agrade amb vista a preparar el seu futur professional. A l´exposició hi hagué informació d´estudis de les diferents universitats de València, de la resta del territori espanyol i, fins i tot, d’universitats estrangeres. També hi hagué informació sobre formació professional, sobre altres estudis com art dramàtic, música o idiomes; sobre possibles vies d´entrada al mercat laboral, i més enllà, unes dades de com fer-se el seu primer currículum. Però de totes aquestes, les

més sol·licitades per l’alumnat, que en la seua major part pertanyen a 3r. curs de l´ESO, va ser la referida als cicles formatius i a altres estudis com ara policia nacional, bomber, etc. A més dels plafons amb la informació distribuïda segons espais temàtics, els visitants van poder fer ús d´una sala multimèdia, ubicada en les instal·lacions del Centre de Persones Adultes, també al carrer de Federico Maicas. Les àrees temàtiques en què va ser dividida l´exposició i l´espai del centre juvenil varen ser: cicles formatius de grau mitjà, cicles formatius de grau superior, batxillerat, món universitari, estudis en règim especial, altres estudis (idiomes, cossos i forces de seguretat, estudis militars...), i formació ocupacional, món laboral. Van ser un total de 25 grups concertats, de cinc col·legis de Torrent, els que

CURS DE MONITOR DE CENTRE VACANCES

E

l Centre d´Informació Juvenil de Torrent ha començat a impartir un curs de Monitor de Centre de Vacances. Serà des del 20 d´abril fins al 7 de juliol i està dirigit a totes aquelles persones, majors de 18 anys, que vullguen dedicar el seu temps a estar amb xiquets i xiquetes en campaments o similars. El curs es duu a terme a les mateixes instal·lacions del CIJ, al carrer de Federico Maicas, número 17, en horari intensiu de dissabtes i diumenges. El preu del curs, de 250 hores, és de 151 euros i està homologat per l´IVAJ. ■

NOU HORARI DEL CIJ

D

es del passat més de març, el Centre d´Informació Juvenil té un nou horari. De dilluns a divendres, el Centre s´obrirà a les 9 del matí i es tancarà a les 9 de la nit, excepte l´hora del dinar, de 2 a 3 del migdia. I els dissabtes, el CIJ també estarà obert als matins de 10 fins a les 2 del migdia. Amb aquest nou horari s’espera poder arribar a tot el públic ja que només tancarà S. M. una hora per a dinar. ■

Reciclat. Producte ecològic

varen visitar aquesta exposició al CIJ. Els cinc col·legis eren privats o concertats, però l’alumnat d´altres centres, com varen ser els instituts, van apropar-se també a este «Espai de l´Estudiant» per demanar informació. Tots els joves van poder endur-se a casa la informació més sol·licitada, amb fotocòpies preparades pel grup de treball del Centre d´Informació Juvenil. A més a més, es feren 5.000 marcapàgines amb el cartell anunciador d´aquest «Espai de l´estudiant» que es repartiren a totes les persones interessades. Però aquesta campanya informativa no va quedar ací. Després de l´exposició es van celebrar una sèrie de xarrades sobre orientació laboral a càrrec de Lluïsa Garrido, informadora laboral. Aquestes xarrades se celebraren, a la segona quinzena d´abril, a la sala d´actes de l´Obra

Social de la CAM, amb el títol «Iniciació al món laboral i recerca de treball per primera vegada». La tasca informadora per part de l´equip humà del Centre d´Informació Juvenil de Torrent va continuar al llarg de les setmanes del 9 al 12 d´abril i del 15 al 19 d´abril. Durant aquests dies, la campanya de «L´Espai de l´Estudiant» va fer exposicions itinerants pels diferents centres escolars de la ciutat. L´objectiu era acostar tota la informació a aquelles persones que no varen gaudir de l´exposició en les instal·lacions al carrer de Federico Maicas. Es varen centrar, sobretot, en l’alumnat de 1r. i 2n. de l´ESO i la informació principal va ser sobre les possibles branques d´estudis i optatives que poden elegir en aquest moment de la seua carrera acadèmica. Finalment, tota aquesta informació, tant de cicles formatius, d´universitats, altres estudis, món laboral..., va quedar recollida en un programa informàtic d´autoconsulta, elaborat pel Centre d´Informació Juvenil, que van posar a disposició de tots els centres escolars de la ciutat a fi que puguen recórrer a ell sempre que un dels seus alumnes ho necessite. Tant des de la regidoria d´Educació com des del mateix CIJ s´ha avaluat molt positivament aquesta campaya que ha fet arribar a més de 1.000 joves torrentins les diferents ofertes educatives i formatives que hi ha actualment al merSUSANA MARTÍNEZ cat. ■

Mostra Joves Creadors de l’Horta 2002

Las imágenes hablan por nuestros ojos

D

e los seis trabajos seleccionados en este certamen, sobre un total de cincuenta presentados en Aldaia, Burjassot, Mislata, Picanya, Quart de Poblet y Torrent, se editarán catálogos y se celebrarán exposiciones individuales, una en cada municipio, en los meses de abril, mayo y junio. Exposición que hará posible que una sala tenga, durante algunas horas y a lo largo de dos semanas, su puerta abierta y, aunque a baja intensidad, sus luces permanezcan encendidas. La obra ganadora en esta edición es una instalación con proyecciones de fotografía fija que, con el nombre de Asfalto –la acción se desarrolla en un parking–, pretende ser una reflexión frente al hecho publicitario y su presencia en pantallas, paredes, marquesinas... espacios reservados a la publicidad sobre papel que inunda nuestro entorno más inmediato: el territorio urbano. Las vallas publicitarias suponen, siempre en palabras de nuestra artista, una ruptura y un entorpecimiento visual, al introducir una realidad sobre nuestra realidad, contribuyendo a hacernos vivir bajo una ordenada y planificada rutina.

Su propuesta tiene como finalidad, modificar esa actividad mental rutinaria, suscitar una sensación, una reacción reflexiva y pasional del ciudadano, verdadero protagonista de este entorno de extraordinaria turbulencia en el que se mueve y le es propio: la ciudad. Irrenunciablemente. Tania Blanco, nombre de la joven artista, y que a quienes esto interese no deben olvidar, nos ofrece su obra, que podremos ver (algunos pocos, sin duda) durante los días 17 al 31 de mayo en La Torre, fortaleza defensiva desde la que nos invita a entrar en su personal batalla al dogma publicitario. Día de inauguración 17 de mayo a las 20 horas. Horario de exposición de 18 a 21 horas, I. SANZ de lunes a viernes. ■


ABRIL-MAIG, 2002

C

U

L

T

U

R

A

BIM TORRENT • 29

EL MUSEU COMARCAL DE L’HORTA SUD RECUPERA EL CATXIRULO

E

l dissabte, 23 de març, es va realitzar al corral del Museu Comarcal de l’Horta Sud de Torrent un taller on els xiquets i les xiquetes que acudiren, acompanyats dels seus pares, van reviure la tradició de fer-se el catxirulo per a volar-lo el dia de Pasqua. Les monitores van guiar els diferents passos per a fer un catxirulo a la manera tradicional: en primer lloc es fa l’estructura de canyes lligades amb fil. Després en aquesta estructura s’apega el paper i es lliguen els fils per a guiar-lo i la cua, que es fa amb trossos de tela. A partir d’allí s’afegeix un cabdell de fil, com més llarg millor, per a poder-lo volar ben alt. Per tant, com poden observar, el procés és ben senzill i únicament hauran de disposar dels materials necessaris per a ferlo: un cabdell de fil de palomar, tres canyes, paper, cola i retalls de tela.

D’aquesta manera el museu vol contribuir al recolzament d’una tradició íntimament lligada a les festes de Pasqua com era eixir al camp a berenar i a volar el catxirulo, que els pares o els avis feien tots els anys als xiquets de manera artesanal, tradició que s’està perdent, ja que la majoria de pares compren catxirulos fets amb materials plàstics. Amb aquesta línia d’activitats es vol contribuir a crear un museu viu i obert, tot dins la línia del concepte actual de patrimoni cultural, on a més de les «pedres» i els objectes inanimats, formen part del nostre patrimoni cultural també aquelles manifestacions festives i col·lectives que, des del museu, es pretenen revitalitzar i recuperar com a senyals d’identitat pròpies del territori comarcal i com una de les seues principals aportacions a la cultura.

MÉS ACTIVITATS PER A LA PRIMAVERA Durant tot el mes d’abril, ja que es prorroga fins al dia 30, es pot contemplar l’exposició «Vestir la Casa: l’aixovar d’una vivenda de l’Horta», on els visitants poden conéixer com era la roba que aportaven les dones a la casa amb el seu dot. El dissabte 18 de maig se celebra el Dia Internacional dels Museus. Per això el museu ha programat al matí un recorregut a peu per a conéixer una part del nostre patrimoni cultural, com és la Séquia Reial del Xúquer que, construïda a finals del segle XVIII, discorre des de Silla fins a Albal. Es tracta de la primera eixida programada, que amb un caràcter cultural i lúdic pretén acostar el patrimoni i el territori de l’Horta Sud a tot el qui ho desitge. La participació en l’activitat es gratuïta, però caldrà inscriure’s prèviament al museu, on podrà rebre més informació. Continuant amb la línia de difusió dels diferents oficis artesanals i agrícoles de la comarca, els dies 16 d’abril i 7 de maig, a les 20 hores, es presentarà al museu la Peça del Mes, que seran l’Aixa i la Garlopa respectivament. Es tracta d’eines utilitzades als oficis relacionats amb el treball de la fusta, com ara fusters, mestres d’aixa, boters, etc. Com ve sent habitual ens acompanyarà Llorenç Giménez amb una sessió de contacontes. També el 30 d’abril i el 28 de maig a les 16 hores se presentarà el Plat del Mes, on es pretén difondre la gastronomia dels diferents municipis que integren la comarca. En aquesta ocasió es presentaran plats d’Aldaia i Xirivella, respectivament. ■ ADRIÀ BESÓ

Bernabé Tierno va parlar sobre l’educació dels adolescents en la CAM

Un grupo de teatro de discapacitados conquista al público del Auditori

L

E

a Caixa d’Estalvis del Mediterrani i les AMPA dels col·legis religiosos de Torrent, en col·laboració amb l’Ajuntament, organitzaren una conferència titulada «¿Com eduquem els adolescentes ara?», impartida per Bernabé Tierno el 14 de febrer en l’Aula de Cultura de la CAM. La xarrada va tractar aspectes molt diversos sobre la interacció amb els adolescents, com els mètodes per a dialogar amb l’adolescent, per a aconseguir la seua confiança, per a orientar-los en la responsabilitat, per a fer que valoren l’esforç, per a ajudarlos a tindre una personalitat pròpia o a tindre èxit en els estudis, i fins i tot per a educar-los a ser feliços. Bernabé Tierno Jiménez és psicòleg, pedagog i escriptor. Ha

publicat més de trenta llibres i la seua aportació al camp de la investigació sobre el fracàs escolar i els problemes de pares i fills és àmpliament reconeguda. Habitualment col·labora en premsa, ràdio i televisió. En 1996 va ser guardonat amb la medalla d’honor de la UNICEF, i el 1997, amb el premi Pau del Món pel seu treball a Andalusia a favor dels valors humans. ■

-l grupo de teatro La Tramoya de ATAM (Asociación Telefónica de Asistencia a Minusválidos) protagonizó en el Auditori de Torrent, ante más de 300 espectadores, la obra Fuenteovejuna el pasado mes de febrero. La representación puso de manifiesto que el trabajo de estas personas con discapacidades puede dar unos frutos muy dignos, pues se vieron interpretaciones de gran valor durante un espectáculo que tiene una historia complicada, de largos papeles y muy emotiva. El grupo La Tramoya está integrado por dieciocho personas con discapacidades y tres monitores, pertenecientes al centro de ATAM de Pozuelo de Alarcón. En la actualidad, ATAM cuenta en Torrent con un local en el que coexisten un centro ocupacional y un centro especial de empleo a los que asisten más de un centenar de usuarios de To-

rrent, Valencia y otros municipios cercanos. Cuarenta y dos personas con discapacidades físicas, psíquicas o sensoriales han sido contratadas en tres ámbitos de trabajo: brigada de limpieza, montajes eléctricos o manufactura de espuma de polietileno. De esta manera, uno de los objetivos, la integración social, se lleva a cabo gracias a la integración laboral y a la autosuficiencia de estas personas. ■

Reciclat. Producte ecològic


ABRIL-MAIG, 2002

30 • BIM TORRENT

EL TORRENT DE HACE UN SIGLO

GUERRA MEDIÁTICA EN La réplica de El Torrentino

E

l director de El Torrentino, Vicente Marín, contesta a sus colegas de La Crónica en el nº 5 de su semanario (4 de febrero de 1900), y dice, entre otras cosas:

La Crónica, núm. 14, 1 de febrero de 1900.

La Crónica contraataca

L

os ataques que el periódico El Torrentino venía realizando a los poderes establecidos desde su nacimiento, y que comentábamos ampliamente en la última entrega de esta serie, son utilizados por La Crónica, que se vuelve a publicar el 1 de febrero de 1900, tras un mes de ausencia, insertando comentarios como el titulado «Despropósitos de El Torrentino», firmado por Criticón, en el que después de hacer unas consideraciones descalificatorias sobre algunas de las afirmaciones de la nueva publicación, se dirige a su mentor, Vicente Marín, de esta guisa: «...Sr. D. Vicente, en nombre del dios de la ciencia, del arte, y sobre todo, del de la gramática, le ruego encarecidamente, y hasta con llanto en los ojos, se pase unos cuantos meses por casa D. Victoriano, ese maestro aragonés que escribe versos en valenciano, y que le dé un baño, aunque sea uno sólo, de... gramática castellana, y después ya empezaremos la regeneración de las costumbres públicas, y haremos saber a los gobiernos lo que siente, piensa y quiere el pueblo soberano, porque de lo contrario, ¡créame usted, amigo mío!, leyendo su semanario, el gobierno no llegará jamás a saber lo que sentimos, pensamos y queremos; por la sencilla razón de que no le entenderá a usted con ese lenguaje tan culto, escogido y atildado que emplea en su artículo “Propósitos...”» «... En fin, si tuviese que analizar todos los despropósitos, todos los disparates que restan del artículo, llenaría diez periódicos, y como esto aburriría a los lectores hago punto final, porque si para muestra basta un botón, para reconocer el nuevo regenerador, tenemos todo un muestrario, en su inmortal (por lo chabacano) artículo “Propósitos”, y por lo tanto, procuraremos curarnos en salud, sin esperar las drogas que nos suministre El Torrentino, a quien deseo una muerte repentina para bien de las letras, Criticón.»

«...A vosotros, lumbreras de radiante luz, nadie os creerá, sean tan despreocupados para con nosotros, si os leen, si os oyen, si os miran la cara cuando nos veis; vuestros escritos nos dan una resonancia, nos dan tal publicidad, que nos relamemos los labios de gusto al vernos tantas y tantas veces en letras de molde; vuestras conversaciones, desde luego, donde no os podemos contestar, demuestran que nos suponéis a alguna altura de consideración social cuando os proponéis aplastarnos y que conozcan nuestros defectos; vuestros semblantes se transfiguran al vernos demostrando pasiones de odio interiores hacia nosotros que no sabemos haberos causado mal alguno, que os hemos tratado con la cortesía que tenemos a nuestros alcances, que siempre dispuestos a favoreceros por más que jamás nos habéis necesitado...» «Y concluyo diciendo que cuando se hacen cargos que importan a todos no se contesta con el más eres tú, no se contesta zahiriendo en la mofa de difamación suponiendo vicios, que de existir sólo intere-

La Crónica, núm. 16, 15 de febrero de 1900.

Reciclat. Producte ecològic

sarían al que con ellos fuera perjudicado, no se contesta con insultos y bravatas, pues ello, indudablemente, hará concebir a las personas desapasionadas, que falta argumentación lo que sobra de latoso, y que es verdad grande lo que no esté reprochado y como no hemos de seguir ese camino, indicamos que en el periódico no contestaremos ya a los insultos o cuestiones personales que se nos promuevan, las que estamos dispuestos a discutir en público en reunión, como dijimos, o mejor, ante veinticinco o treinta personas de cada parte o ante todo el pueblo y en donde pongamos en tela de juicio las vidas públicas o privadas de cada uno, según se quiera, y un tribunal de honor dicte su fallo.» «Y en el interín, repetimos, que todo lo que El Torrentino tiene afirmado como cierto, es más verdad que la luz potente del sol y que no cejaremos hasta conseguir que quien como dinero robado del contribuyente lo devuelvan por más insultos, por más bravatas que se nos hagan a quienes despreciamos en el periódico y esperamos como hombres.»


ABRIL-MAIG, 2002

BIM TORRENT • 31

Selección de J.V. ALABAJOS

N TORRENT Y más ataques... en verso

L

as réplicas y contrarréplicas por los comentarios que publican los dos periódicos torrentinos continúan a lo largo de sus páginas, y alcanzan el rincón reservado a los poetas... En El Torrentino se incluyen unos versos bajo el título «Ahí va la contestación a un semanario muy malo que quiere pegarme un palo sin tenerme compasión» y le contesta La Crónica con otros titulados «Respuesta a un aspirante a poetastro»:

AHÍ VA LA CONTESTACIÓN...

RESPUESTA

«Por esos mundos de Dios un periódico ha salido que está tan bien escribido ...que vale lo menos dos.

«Admiro tu nulidad Y me asombra tu simpleza: ¡No tienes pies ni cabeza, Ni dices una verdad! ¿Con ripios a mí? ¡Locura! Has de volver a nacer Para dar a conocer Que sabes literatura. ¿Porque, qué resentimiento Tienes tú con la Poesía Para que sin miramiento La mates?¿Qué mal te hacía? Con tus ripios infundiosos Despiertas la hilaridad; Los hay largos, los hay sosos... ¡Son una calamidad! A La Crónica censuras Por envidia, por despecho; Si hablan de ella te sulfuras, Y ello te induce al acecho. Para concluir: mil veces Castigará tu jactancia; No lograrás importancia, Tienes lo que te mereces.

El infeliz nos critica de un modo descompasado y al verlo, el pueblo ha exclamado «Caballeros, ¿pica?, ¿pica?» Habla de literatura, habla también de gramática, y no habla de... la sal ática porque ese... tal, se figura que no existe en todo el globo otro periódico igual al suyo, con tanta sal (ni tampoco otro más bobo.) No se debe uno estar atacando al Torrentino éste no ha de contestar, siga pues otro camino. Si popular quiere ser por mí, de ese pepelucho –aunque vale mucho, mucho– ni el nombre van a saber. Por encima lo he leído, y aunque es papel satinado el tal, después me ha servido para un uso algo excusado.»

La Crónica, núm. 16, 15 de febrero de 1900.

**** Que tu numen no se quiebre Pido a las musas, ya ves... ¡¡Y ellas hagan que no des De cabeza en un pesebre!!»

Noticias de actualidad ■ NOTAS DEL CARNAVAL ■ «La Academia de Bellas Artes de San Carlos, de Valencia, ha prohibido que este año se organice la estudiantina formada por alumnos de los etudios superiores de Pintura y Escultura, cortando así las divergencias que todos los años surgen entre los escolares, y que durante largo tiempo les impide la asidua asistencia a las clases. Pero con objeto de proporcionar recreo y enseñanza al mismo tiempo a los alumnos, ha organizado dicha Academia para las vacaciones de Carnaval, una excursión artístico-escolar para visitar los principales monumentos y museos de Tarragona, Poblet y Barcelona.» ■ ESPECTÁCULO DE ILUSIONISMO ■ «En el Círculo Católico de Obreros se celebrarán durante las noches de Carnaval amenas a la par que instructivas veladas literariomusicales. La Junta, con muy buen acuerdo, ha contratado al eminente ilusionista Mr. Emiley, que ejecutará brillantes juegos de prestidigitación. Al final se sor tearán caprichosísimos objetos, todo lo cual hace suponer que los elegantes salones de dicha Sociedad se han de ver muy concurridos.» ■ ELECTRIFICACIÓN DEL TRANVÍA ■ «Según nuestras noticias, muy en breve se inaugurará en ésta el nuevo tranvía eléctrico. Brigadas de obreros trabajan sin descanso para instalar los postes y cables de tracción eléctrica, y es casi seguro que para primeros de abril disfrutaremos de esta envidiable mejora.» Se culminaba así un proyecto largamente preparado y del que se hablaba por lo menos desde hacía dos años. ■ APERTURA DE LA CALLE CERVANTES ■ «La Sociedad de ferrocarriles también se propone para atraer a los viajeros hacer algunas mejoras bien pensadas, entre las que se menciona como más próxima, la de la calle que comunique directamente con la Plaza Mayor desde la Estación.» ■ PROPUESTA SOLIDARIA ■ «En la sesión del Ayuntamiento se dio cuenta de una proposición de los Srs. Ros y Silla, indicando que, en vista del excesivo número de enfermos que existen actualmente en esta localidad y que el médico, don Arturo Cubells, se ofrece a visitar gratis a los enfermos pobres que lo deseen, se autorice a éste para que pueda hacer la correspondiente nota en las recetas para los mismos, a fin de que por los farmacéuticos de Torrent se les faciliten los medicamentos gratis.» ■ EPIDEMIA DE GRIPE ■ «La influencia o trancaso se va extendiendo en la población, si bien en lo general es de carácter benigno; sin embargo, cuenta ya con algunas importantes víctimas.»

****

La Crónica, núm. 16, 15 de febrero de 1900.

Reciclat. Producte ecològic


32 • BIM TORRENT

C

U

L

T

U

R

A

ABRIL-MAIG, 2002

100 LLIBRES AMB NOM DE DONA

L

a presència de la dona en la literatura es pot donar de moltes maneres, però fonamentalment com a escriptores i com a protagonistes. Si ens referim a les obres escrites per dones, al llarg de la història, és difícil trobar-les, llevat d’algunes excepcions, com les dones que pertanyien a institucions religioses (sor Isabel de Villena, santa Teresa de Jesús) o a les classes més altes de la societat (Rosalia de Castro, Cecilia Böl de Faber). En l’actualitat, aquesta tendència s’ha invertit amb la participació de la dona tant al món de la litera-

NOVEL·LA 1. Allende, Isabel PAULA 2. Amado, Jorge GABRIELA, CLAVO Y CANELA 3. Anson, Beatriz LUCÍA 4. Austen, Jane EMMA 5. Auster, Paul LULU ON THE BRIDGE 6. Balzac, Honoré de EUGÉNIE GRANDET 7. Bezares, Miquel SUSANNA I L’ESTRANGER 8. Brontë, Charlotte JANE EYRE 9. Cervantes Saavedra, Miguel de LA GALATEA 10. Coelho, Paulo VERONIKA DECIDE MORIR 11. Coll, Pep TOTES LES DONES ES DIUEN MARIA 12. Duras, Marguerite EMILY L. 13. Durrell, Lawrence JUSTINE 14. Etxebarría, Lucía BEATRIZ Y LOS CUERPOS CELESTE 15. Ferrater Mora, José LA SEÑORITA GOLDIE 16. Flaubert, Gustave MADAME BOVARY 17. Fredriksson, Marianne LAS HIJAS DE HANNA 18. Gallegos, Rómulo DOÑA BÁRBARA 19. García Morales, Adelaida NASMIYA 20. Golon, Anne ANGÉLICA 21. Grandes, Almudena MALENA ES UN NOMBRE DE TANGO 22. Hardy, Thomas THERESA DELS UBERVILLES 23. Highsmith, Patricia EL DIARIO DE EDITH 24. Janer, Maria de la Pau LOLA 25. Jong, Erica FANNY: LA VERDADERA HISTORIA DE FANNY HACKABOUT-JONES 26. Lessing, Doris MARTHA QUEST 27. Lienas, Gemma EL DIARI LILA DE LA CARLOTA

Reciclat. Producte ecològic

28. Llor, Miquel LAURA A LA CIUTAT DELS SANTS 29. Longo DAFNIS I CLOE 30. Marsé, Juan ÚLTIMAS TARDES CON TERESA 31. Maurier, Daphne du REBECA 32. McCourt, Frank LAS CENIZAS DE ÁNGELA 33. Mérimmé, Prosper CARMEN 34. Morrison,Toni SULA 35. Muñoz Molina, Antonio CARLOTA FAINBERG 36. Mutis, Alvaro ILONA LLEGA CON LA LLUVIA 37. Nabokov, Vladimir LOLITA 38. Oliver, Maria Antònia JOANA E. 39. Pérez Galdós, Benito FORTUNATA Y JACINTA 40. Pla, Joan TOTS ELS NOMS D’EVA 41. Regàs, Rosa LA CANCIÓN DE DOROTEA 42. Rodoreda, Mercè ALOMA 43. Roig, Montserrat RAMONA ADÉU 44. Sender, Ramón J. LA TESIS DE NANCY 45. Simó, Isabel-Clara JÚLIA 46. Soldevilla, Carles VALENTINA 47. Tamaro, Susanna QUERIDA MATHILDA 48. Tolstoï, L. N. ANA KARENINA 49. Tròlec, Isa RAMONA ROSBIF 50. Unamuno, Miguel de LA TÍA TULA 51. Valera, Juan PEPITA JIMÉNEZ 52. Vargas Llosa, Mario LA TÍA JULIA Y EL ESCRIBIDOR 53. Vila i Vila, Joan LLUÏSA MALGRAT TOT 54. Wolf, Christa CASSANDRA 55. Woolf, Virginia LA SEÑORA DALLOWAY 56. Zola, Émile NANA 57. Sabi i Rojas, Anna NENA MALENA

tura com en altres àmbits de la vida social, política i econòmica. Amb motiu del Dia de la Dona de l’any 2002 les biblioteques d’Aldaia, Llíria, Massamagrell, Paiporta, Quart de Poblet, Torrent i Xirivella hem confeccionat aquesta guia de lectura on hem triat 100 títols en els quals apareguera un nom de dona. Així hem fet una selecció d’obres de diferents períodes, països i gèneres literaris, que podràs trobar a les nostres biblioteques. Tenim la seguretat que gaudiràs de bons moments amb la seua lectura.

TEATRE

POESIA

58. Alapont, Pascual ALÍCIA 59. Arniches, Carlos LA SEÑORITA DE TREVÉLEZ 60. Aristófanes LISISTRATA 61. Azorín ANGELITA 62. Beckett, Samuel ELEUTHERIA 63. Calderón de la Barca, Pedro ANDRÓMEDA Y PERSEO 64. Espriu, Salvador PRIMERA HISTÒRIA D’ESTHER 65. Eurípides MEDEA 66. Fassbinder, Rainer Werner LAS AMARGAS LÁGRIMAS DE PETRA VON KANT 67. Fo, Dario ISABEL, TRES CARAVEL·LES I UN EMBOLICADOR 68. Gala, Antonio CARMEN, CARMEN 69. García Lorca, Federico LA CASA DE BERNARDA ALBA 70. Guimerà, Angel MARIA ROSA 71. Jardiel Poncela, Enrique ELOÍSA ESTÁ DEBAJO DE UN ALMENDRO 72. Mihura, Miguel MARIBEL Y LA EXTRAÑA FAMILIA 73. Racine, Jean ANDRÓMACA 74. Rojas, Fernando de LA CELESTINA 75. Sanchis Sinisterra, José AY CARMELA 76. Shaw, George Bernard CÁNDIDA 77. Sófocles ANTÍGONA 78. Valle-Inclán, Ramón María del LA MARQUESA ROSALINDA 79. Wilde, Oscar EL ABANICO DE LADY WINDERMERE

80. Andrés Estellés, Vicent SONATA D’ISABEL 81. Atwood, Margaret LOS DIARIOS DE SUSANNA MOODIE 82. Batle i Jordà, Carles SARA I ELEONORA 83. Berenguer, Vicent DALILA, 1985-1987 84. Cervera Alicante, Pepe TESSELLA 85. Coloma i Ruiz, Rafael LOS SILENCIOS DE JANE AUSTEN 86. Gómez i Giménez, A. LAURA 87. Góngora y Argote, Luis LAS FIRMEZAS DE ISABELA 88. Goytisolo, José Agustín ELEGIAS A JULIA GAY 89. Granell, Marc VERSOS PER A ANNA 90. Machado, Antonio LA LOLA SE VA A LOS PUERTOS 91. Marti i Pol, Miquel ESTIMADA MARTA 92. Vázquez Montalbán, Manuel COPLAS A LA MUERTE DE MI TÍA 93. Vega, Lope de LOS MELINDRES DE BELISA CONTES 94. Carroll, Lewis ALICIA EN EL PAÍS DE LAS MARAVILLAS 95. Cortázar, Julio QUEREMOS TANTO A GLENDA Y OTROS RELATOS 96. García Márquez, Gabriel LA INCREÍBLE Y TRISTE HISTORIA DE LA CÁNDIDA ERÉNDIDA Y DE SU ABUELA DESALMADA 97. Maupassant, Guy de MADEMOISELLE FIFI I ALTRES CONTES 98. Pombo, Álvaro LUZMILA 99. Ríos, Julián SOMBREROS PARA ALICIA 100. Roís de Corella, Joan TRAGÈDIA DE CALDESA I ALTRES PROSES


ABRIL-MAIG, 2002

■ Liga

E

Local de Atletismo

S

P

O

R

T

S

BIM TORRENT • 33

Encuentro Internacional de Gimnasia artística masculina entre España e Italia

or primera vez este curso la F.D.M. y el Club AtleVictoria española en Torrent tismo Torrent han puesto en marcha la primera Liga P de Atletismo. Esto se ha llevado a cabo por la simple razón de que si hay ligas de otros deportes, baloncesto, balonmano, fútbol-sala, etc., por qué no se iba a organizar una de atletismo. Pues bien, aunque la participación en este curso no ha sido la esperada, sí la podemos considerar aceptable. La liga está compuesta por las siguientes especialidades: Salto de altura, salto longitud, lanzamiento de peso, marcha atlética y velocidad. Se disputan en varias jornadas otorgando una puntuación según la clasificación obtenida en las diferentes pruebas, de donde saldrán los campeones de cada modalidad. ■ Pesca iempre hemos dicho que en Torrent se practicaba casi todos los deportes habidos y por haber, pero S por si faltaba alguno, también tenemos un club de pesca denominado BAS MANÍA. Nos han remitido clasificaciones de la provincial en agua dulce en categorías infantil y juvenil, en las cuales Sergio Lagullón Fernández quedó en segunda posición en la categoría de infantiles y cuarto en el autonómico, y en juveniles también se consiguió un segundo puesto, fue para José Fco. Castillejo Puchades, siendo quinto en el autonómico. Informar a los aficionados a este bello y tranquilo deporte que los próximos días 19, 20 y 21 de abril se celebra el Campeonato de España en la localidad valenciana de Riola en Sueca. Para los amantes de este deporte que quieran más información sobre este club, pueden solicitarlo en la F.D.M. o en el propio Club. ■ Copa

Generalitat Bàsquet en Silla de Ruedas

l 25 de mayo se celebra por segunda vez el Campeonato de Copa Generalitat Valenciana de baE loncesto en silla de ruedas en la que participan los tres equipos representativos de la Comunidad, SHOES-ELX, RANGER’S (València) y CBC TORRENT. El torneo se jugará en horarios de mañana y tarde en el Pavelló Municipal «El Vedat». Pasaros por allí, vale la pena ver cómo estos jóvenes y no tan jóvenes se desenvuelven a las mil maravillas sobre estas sillas especiales para la práctica del baloncesto. Os esperamos. ■ PEP VARELA

l pabellón polideportivo municipal de El Vedat (Torrent) alE bergó el día 6 de abril un encuentro internacional de gimnasia artística masculina que enfrentaba a las selecciones nacionales de España e Italia. Este campeonato era decisivo de cara al Campeonato de Europa, ya que es el último de la gira preparatoria antes de disputar dicha com-

petición, que se celebra en Patras (Grecia) los días 25 y 28 de abril. En este campeonato organizado por la Federación Española de Gimnasia Artística se enfrentaron los equipos nacionales de ambos países en categorías junior y senior. En categoría junior participaba en el equipo español junior un joven torrentino que

apunta excelentes maneras en este deporte, Cristian Guillén. El vicepresidente de la Federación Autonómica de Gimnasia, Francisco Carratalá, adelantó en la presentación del encuentro que éste «es muy disputado y emocionante por la igualdad de ambas selecciones, por lo que el apoyo del público ha sido fundamental». ■

I Jornada de l’Esport Adaptat final de gener se celebrà en el Pavelló Esportiu Municipal el Vedat A la I Jornada d’Esport Adaptat en la qual participaren dos centenars de xiquets i xiquetes discapacitats de diversos centres d’educació especial de Torrent. Esta activitat va consistir en la celebració de partits amistosos de futbol sala, bàsquet, boccia i proves combinades d’atletisme, i participaren xiquets i xiquetes amb minusvalideses físiques, psíquiques o sensorials procedents de poblacions de tota la comarca i estudiants en el centre públic d’educació especial La Encarnación, el col·legi Torre Pinos, ATAM, Alcer Turia i Adisto. La Jornada d’Esport Adaptat ha sigut organitzada per la Fundació Esportiva Municipal de l’Ajuntament i els tècnics de FESA (Federació d’Esports Adaptats de la Comunitat Valenciana). Esta primera edició ha tingut caràcter amistós, encara que atesa l’alta participació servirà com a experiència pilot, a partir del pròxim any s’organitzen lligues en els diferents esports durant tota la temporada. ■

La Fundación Deportiva Municipal presenta su portal web: www.fdmtorrent.com l 12 de marzo se presentó en el Ayuntamiento el nuevo E portal web de la Fundación Deportiva Municipal, con el objetivo de ofrecer a los usuarios de Torrent y de la comarca una detallada información sobre el deporte de esta ciudad. El alcalde, Jesús Ros, fue el encargado de apretar el botón Intro tras haber tecleado la dirección del portal –www.fdmtorrent.com– a modo de inauguración virtual. Inmediatamente, el director del proyecto web, David Pardo, realizó un recorrido por el portal explicando las principales opciones y la gran cantidad de información a la que tendrán acceso los usua-

rios. Los empleados de la propia Fundación Deportiva Municipal se encargarán de la actualización de las informaciones. La concejala de Deportes, M.ª Paz Domínguez, al presentar el nuevo servicio aseguró que estaba incluido «dentro de la implantación progresiva de un ambicioso plan de calidad de los servicios públicos municipales que reconoce la importancia de las infraestructuras y de los servicios que se prestan en estas instalaciones», y añadió que a partir de ahora podremos conocer el funcionamiento de la FDM, sus órganos de gobierno, las instalaciones deportivas de la ciudad con todas

sus características, la oferta de actividades, inscribirnos en cualquiera de ellas, conocer los resultados, la clasificación y jugadores de nuestro equipo, las estadísticas de goles, de tarjetas y toda una serie de posibilidades que iremos incorporando para que la web sea un instrumento vivo que se adapte a las nuevas necesidades que puedan surgir. En la actualidad, la Fundación Deportiva Municipal cuenta con 2.557 socios y ofrece una amplia gama de actividades periódicas y puntuales abiertas a todos los tramos de edades, en las que participan un total de 93.509 personas. ■ R. D.

Reciclat. Producte ecològic


ABRIL-MAIG, 2002

■ Liga

E

Local de Atletismo

S

P

O

R

T

S

BIM TORRENT • 33

Encuentro Internacional de Gimnasia artística masculina entre España e Italia

or primera vez este curso la F.D.M. y el Club AtleVictoria española en Torrent tismo Torrent han puesto en marcha la primera Liga P de Atletismo. Esto se ha llevado a cabo por la simple razón de que si hay ligas de otros deportes, baloncesto, balonmano, fútbol-sala, etc., por qué no se iba a organizar una de atletismo. Pues bien, aunque la participación en este curso no ha sido la esperada, sí la podemos considerar aceptable. La liga está compuesta por las siguientes especialidades: Salto de altura, salto longitud, lanzamiento de peso, marcha atlética y velocidad. Se disputan en varias jornadas otorgando una puntuación según la clasificación obtenida en las diferentes pruebas, de donde saldrán los campeones de cada modalidad. ■ Pesca iempre hemos dicho que en Torrent se practicaba casi todos los deportes habidos y por haber, pero S por si faltaba alguno, también tenemos un club de pesca denominado BAS MANÍA. Nos han remitido clasificaciones de la provincial en agua dulce en categorías infantil y juvenil, en las cuales Sergio Lagullón Fernández quedó en segunda posición en la categoría de infantiles y cuarto en el autonómico, y en juveniles también se consiguió un segundo puesto, fue para José Fco. Castillejo Puchades, siendo quinto en el autonómico. Informar a los aficionados a este bello y tranquilo deporte que los próximos días 19, 20 y 21 de abril se celebra el Campeonato de España en la localidad valenciana de Riola en Sueca. Para los amantes de este deporte que quieran más información sobre este club, pueden solicitarlo en la F.D.M. o en el propio Club. ■ Copa

Generalitat Bàsquet en Silla de Ruedas

l 25 de mayo se celebra por segunda vez el Campeonato de Copa Generalitat Valenciana de baE loncesto en silla de ruedas en la que participan los tres equipos representativos de la Comunidad, SHOES-ELX, RANGER’S (València) y CBC TORRENT. El torneo se jugará en horarios de mañana y tarde en el Pavelló Municipal «El Vedat». Pasaros por allí, vale la pena ver cómo estos jóvenes y no tan jóvenes se desenvuelven a las mil maravillas sobre estas sillas especiales para la práctica del baloncesto. Os esperamos. ■ PEP VARELA

l pabellón polideportivo municipal de El Vedat (Torrent) alE bergó el día 6 de abril un encuentro internacional de gimnasia artística masculina que enfrentaba a las selecciones nacionales de España e Italia. Este campeonato era decisivo de cara al Campeonato de Europa, ya que es el último de la gira preparatoria antes de disputar dicha com-

petición, que se celebra en Patras (Grecia) los días 25 y 28 de abril. En este campeonato organizado por la Federación Española de Gimnasia Artística se enfrentaron los equipos nacionales de ambos países en categorías junior y senior. En categoría junior participaba en el equipo español junior un joven torrentino que

apunta excelentes maneras en este deporte, Cristian Guillén. El vicepresidente de la Federación Autonómica de Gimnasia, Francisco Carratalá, adelantó en la presentación del encuentro que éste «es muy disputado y emocionante por la igualdad de ambas selecciones, por lo que el apoyo del público ha sido fundamental». ■

I Jornada de l’Esport Adaptat final de gener se celebrà en el Pavelló Esportiu Municipal el Vedat A la I Jornada d’Esport Adaptat en la qual participaren dos centenars de xiquets i xiquetes discapacitats de diversos centres d’educació especial de Torrent. Esta activitat va consistir en la celebració de partits amistosos de futbol sala, bàsquet, boccia i proves combinades d’atletisme, i participaren xiquets i xiquetes amb minusvalideses físiques, psíquiques o sensorials procedents de poblacions de tota la comarca i estudiants en el centre públic d’educació especial La Encarnación, el col·legi Torre Pinos, ATAM, Alcer Turia i Adisto. La Jornada d’Esport Adaptat ha sigut organitzada per la Fundació Esportiva Municipal de l’Ajuntament i els tècnics de FESA (Federació d’Esports Adaptats de la Comunitat Valenciana). Esta primera edició ha tingut caràcter amistós, encara que atesa l’alta participació servirà com a experiència pilot, a partir del pròxim any s’organitzen lligues en els diferents esports durant tota la temporada. ■

La Fundación Deportiva Municipal presenta su portal web: www.fdmtorrent.com l 12 de marzo se presentó en el Ayuntamiento el nuevo E portal web de la Fundación Deportiva Municipal, con el objetivo de ofrecer a los usuarios de Torrent y de la comarca una detallada información sobre el deporte de esta ciudad. El alcalde, Jesús Ros, fue el encargado de apretar el botón Intro tras haber tecleado la dirección del portal –www.fdmtorrent.com– a modo de inauguración virtual. Inmediatamente, el director del proyecto web, David Pardo, realizó un recorrido por el portal explicando las principales opciones y la gran cantidad de información a la que tendrán acceso los usua-

rios. Los empleados de la propia Fundación Deportiva Municipal se encargarán de la actualización de las informaciones. La concejala de Deportes, M.ª Paz Domínguez, al presentar el nuevo servicio aseguró que estaba incluido «dentro de la implantación progresiva de un ambicioso plan de calidad de los servicios públicos municipales que reconoce la importancia de las infraestructuras y de los servicios que se prestan en estas instalaciones», y añadió que a partir de ahora podremos conocer el funcionamiento de la FDM, sus órganos de gobierno, las instalaciones deportivas de la ciudad con todas

sus características, la oferta de actividades, inscribirnos en cualquiera de ellas, conocer los resultados, la clasificación y jugadores de nuestro equipo, las estadísticas de goles, de tarjetas y toda una serie de posibilidades que iremos incorporando para que la web sea un instrumento vivo que se adapte a las nuevas necesidades que puedan surgir. En la actualidad, la Fundación Deportiva Municipal cuenta con 2.557 socios y ofrece una amplia gama de actividades periódicas y puntuales abiertas a todos los tramos de edades, en las que participan un total de 93.509 personas. ■ R. D.

Reciclat. Producte ecològic


34 • BIM TORRENT

E

S

P

O

R

T

S

ABRIL-MAIG, 2002

La Penya Ciclista

L

a Penya Ciclista de Torrent se fundó en el año 1954 con el fin de apoyar el deporte del ciclismo en la ciudad. Es una organización sin ánimo de lucro cuyo único afán es facilitar la práctica del ciclismo a todo aquel que lo desee. Durante estos cuarenta y ocho años ha pasado por altibajos pero han sido superados y actualmente, gracias al impulso dado por las últimas directivas que han puesto un gran empeño en modernizar las instalaciones, en dar a conocer la penya ante la administración del pueblo y ante la propia ciudad, está en un momento de crecimiento.

l actual presidente, Manuel Cerro Hidalgo, representa E a unos cincuenta socios en activo, es decir que salen en bicicleta con regularidad. Entre estos socios podemos destacar a Carlos Poveda, subcampeón de España de BMX, y a David Pozo Rodríguez, 9º clasificado en el ranking de carretera de cicloturismo de la Comunidad Valenciana del año 2001. El presidente y la junta directiva tienen como objetivos preferentes dar a conocer las actividades que realiza la Penya y facilitar a cualquier persona que lo desee la participación como miembro activo, y modernizar las instalaciones con el fin de poder reabrir la escuela de ciclismo. La actividad primordial de la penya es la práctica del ciclismo y por ello hemos de señalar que desde febrero a octubre tenemos organizadas unas salidas todos los sábados y domingos a distintas localidades de la provincia de Valencia entre las que podemos señalar, entre otras, Gestalgar, Serra, Dos Aguas, Siete Aguas, Buñol, Cullera, Venta Gaeta, Barx. El recorrido en estas salidas es de 90 km. como promedio, y la Penya otorga unos trofeos a los ciclistas que han participado en un mayor número de salidas al final de la temporada. Como vemos, no se premia al ciclista más fuerte, ni al más veloz, sino al más constante y esto hace que cualquiera pueda conseguir un trofeo si se lo propone. El ciclismo es un deporte duro y sacrificado, pero eso es para los profesionales; a nivel amateur, que es como lo practicamos, está al alcance de to-

dos y el esfuerzo y sufrimiento de las etapas es compensado con el compañerismo y la amistad, donde el esfuerzo común ayuda a alcanzar las metas perseguidas, con la satisfacción que eso produce. De hecho, en esta penya hay personas de todas las edades, desde quince años, el más joven, hasta sesenta y uno el más veterano, y no por ello se quedan los últimos. También este año en la modalidad de BTT hay mujeres, y esperamos tenerlas pronto en la modalidad de carretera, a ver si se animan. En las salidas hay un jefe de ruta, que es responsable

frente a cualquier contratiempo imprevisto y acompaña a los más débiles, pues no se deja nunca al último sólo, ayudándole a llegar a meta. El fin de temporada se celebra con una cena, a la que también pueden asistir familiares, en la que se reparten los trofeos y se sortea material deportivo y se habla de las experiencias y anécdotas de la temporada pasada. Además de estas salidas se organizan otras de forma esporádica, en las que el recorrido suele estar fuera de la provincia de Valencia y se suele ir acompañados de familiares y amigos, convirtiendo ese día

en una jornada festiva. Como ejemplo sirvan las salidas de las últimas temporadas: a las pistas de esquí de Valdelinares (Teruel), a la Serranía de Cuenca (Mira) o a la sierra de Jalance (Valencia), de las que los participantes guardan un grato recuerdo tanto de la ruta en sí, como de la comida en común. Este año está en proyecto organizar una salida desde Torrent a Benalup (Cádiz), ciudad hermanada con Torrent, estamos pensando hacerla en unos diez días, unos 800 kilometros. Esta salida se organizará para agosto y esperamos se apunten una gran cantidad de miembros de la penya para convertirla en una experiencia única. Actualmente se está modernizando todo el local para que resulte más acogedor, tanto el gimnasio para hacer los entrenamientos más efectivos, como el resto de instalaciones donde se hacen reuniones para aumentar la presencia de socios durante la semana. La mejora de las instalaciones permitirá poder abrir la escuela de ciclismo, proyecto por el que se lucha, ya que el obje-

tivo es inculcar entre los más jóvenes la práctica del ciclismo como actividad de ocio sana y saludable. La penya organiza todos los años varias carreras en Torrent, patrocinadas por el Ayuntamiento y entidades bancarias, y en las que participan equipos de toda la Comunidad Valenciana en las categorÍas de Junior, Sub-23 y Elite. Este año se trabaja para organizar por primera vez una carrera de BTT que tendría por escenario El Vedat y Calicanto, con un recorrido aproximado de 70 kms. Y se espera contar con el patrocinio del Ayuntamiento. En resumen, si te gusta el ciclismo y deseas practicarlo con regularidad, te invitamos a que nos conozcas, estamos en la calle Constitución, 35, los martes y jueves de 19:30 a 21:00 horas, o bien puedes salir con nosotros desde el local de la penya algún sábado o domingo a las 8:00 horas en horario de invierno. ■ MANUEL CERRO HIDALGO (Presidente de la Penya Ciclista de Torrent)

II Volta a peu fallera ciutat de Torrent l domingo 24 de febrero se dio cita por segunda vez la II Volta a peu Fallera ECiutat de Torrent. La prueba, que se llevó a cabo en el circuito urbano y que constó de una distancia de ocho kilómetros, acogió una cifra superior a los cuatrocientos cincuenta corredores que disfrutaron del recorrido favorecido por las condiciones meteorológicas; al paso por meta fueron

Reciclat. Producte ecològic

obsequiados con una bolsa del corredor, en la que encontraron varios recuerdos del evento. La Volta culminó con la preparación de unas paellas y una posterior comida en el casal de la falla. Los clasificados locales fueron Raúl Fernández, Antonio Tárrega, Raúl Carrascosa y Enrique Castelló; en cuanto a la categoría femenina, las clasificadas

fueron Yolanda Botijora, Fernanda Méndez y Lola Reyes. También cabe destacar la participación de los atletas minusválidos en la prueba adaptada, en la que se tiene que resaltar la actuación de Ramón Fenoll del C.B.C Torrent y J. Antonio Sancho de O.N.C.E. ■ VICENTE LAENCINA (Coordinador del C.A. Torrent)


ABRIL-MAIG, 2002

P R O G R A M A C I Ó • P R I M A V E R A

BIM TORRENT • 35

ABRIL • 12, divendres, 20.15 hores Orquestra Simfònica Ciutat de Torrent Simfonia núm. 39 en mi bemoll major de Mozart Concert per a piano i orquestra núm. 1 en mi bemoll major de Franz Listz Danses hongareses de Johannes Bramhs Piano solista: Josu de Solaun Director: José Fabra • 18, dijous, 20.15 hores Tinajas Amores, grup de percussió amb Patas Arriba Cia de dansa contemporània. Tinajas és una coproducció de l’Institut Valencià de la Música, el Centre Coreogràfic de la Comunitat Valenciana i AMORES Grup de Percussió. Amb la col· laboració de l’Ajuntament de Torrent • 21, diumenge, 19.30 hores El casament Bertold Brech Direcció: Juan Mandli Una coproducció de Cucurucú teatre i l’Auditori Torrent • 23, dimarts, 20.15 hores Música Antiqua Köhln Director: Reinhard Goebel Concerts per a corda de G.P. Telemann • 28, diumenge, 19.30 hores Banda Juvenil Unió Musical

MAIG • 4, dissabte, 22.30 hores Sedajazz Big Band Muñequita Linda Convidats: Jesús Santandreu (saxo tenor), Antonio Serrano (harmònica), Arantxa Domínguez (veu) i Tania (veu). • 9, dijous, 11.00 hores • 10, divendres, 22.30 hores El milagro de Anna Sullivan De William Gibson, en versió de Rodolf Sirera La Pavana Direcció: Rafael Calatayud Espectacle produït pel Centre Teatral Escalante. Diputació de València CICLE MÚSICA DE CAMBRA I SOLISTES: 13 al 18 maig • 13, dilluns, 20.15 hores Trio Opus 114 Norma Comes Vidal: clarinet Anna Pitarch Cabrera: violoncel Nuria Tena Esteban: piano Obres: Mendelssohn, Beethoven i Brahms. • 14, dimarts, 20.15 hores Duo soprano i guitarra M. de los Llanos i Francisco J. Aguilera • 15, dimecres, 20.15 hores Traian Ionescu Francisco Navarro Obres de Hindemith, Beethoven i Glazunov • 16, dijous, 20.15 hores Jerôme Ducros i Gautier Capuçon Obres de Beethoven, Bramhs i César Frank Programme Déclic Amb la col·laboració de l’Institut Valencià de la Música i de l’Institut Français • 17, divendres, 20.15 hores Humberto Quagliata Música callada de Federico Mompou

2002

Aquesta programació és susceptible de possibles canvis. Els titulars del Carnet Jove tindran el 20% de descompte en tots els concerts i espectacles.

JUNY • 1, dissabte, 22.30 hores Banda Simfònica del Cercle Catòlic • 2, diumenge, 19.30 hores Escola coral Pequeños cantores de Valencia Coral Albaida Coral Bardissa Coral Minicantores • 8, dissabte, 19.30 hores Capella de Ministrers El llibre vermell Amb la col·laboració del Cor de València. Institut Valencià de la Música • 16, diumenge, 19.30 hores Orfeó Polifònic del Cercle Catòlic • Del 22 al 30 juny IV TROBADA INTERNACIONAL DE GUITARRA CIUTAT DE TORRENT Cursos, conferències i concerts • 22, dissabte, 22.30 hores Orquestra Simfònica Ciutat de Torrent Roberto Aussel, Cesar Strosccio i Joaquin Clerc • 23, diumenge, 19.30 hores Gerardo Núñez • 24, dilluns, 20.15 hores Armoniosi Concerti Música antiga • 26, dimecres, 20.15 hores Homenatge a José Tomás Alirio Díaz, Jorge Orozco, Santiago Gras, José Guerola, Ignacio Gea i Sergio Santes • 28, divendres, 20.15 hores Manuel Barrueco Franco Platino • 29, dissabte, 19.30 hores Duo Cuenca • 30, diumenge, 19.30 hores David Rusell

• 18, dissabte, 19.30 hores Orquestra Acadèmica de València • 24, divendres, 22.30 hores Banda Simfònica Unió Musical de Torrent • 25, dissabte, 22.30 hores El señor Badanas De Carlos Arniches Direcció: Francisco Vidal Col·laboració amb la cadena Cope • 26, diumenge, 19.30 hores Coral Juvenil Pequeños cantores de Valencia

Informació Avanç pròxim trimestre JULIOL (17 / 18 / 19 / 20)

Jazz Panorama Los hombres calientes (Nova Orleans) Richard Galliano Jane Mongeit

Reciclat. Producte ecològic


Reciclat. Producte ecològic


Setmana Santa torrentina


Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.