Bim 137

A

2 • BIM TORRENT

G

E

N

D

A

JULIOL-AGOST, 2003

TELÈFONS D’INTERÉS AJUNTAMENT.....................................................................96 111 11 11 (FAX) ....96 159 98 10

ACTES I RESOLUCIONS ...........................................96 ACTIVITATS ................................................................96 BIM I PUBLICACIONS MUNICIPALS .........................96 BLOC-EV ....................................................................96 CADASTRE URBÀ......................................................96 CCOO .........................................................................96 COMPRES I CONTRACTACIÓ...................................96 COORDINACIÓ DE LA DELEGACIÓ DE FESTES ................................................................96 COORDINACIÓ I ASSESSORAMENT DELS SERVEIS PÚBLICS..........................................96 CSIF ............................................................................96 CULTURA I FALLES ...................................................96 EDUCACIÓ .................................................................96 ESTADÍSTICA .............................................................96 GABINET D’ALCALDIA...............................................96 GABINET DE COMUNICACIÓ ...................................96 GESTIÓ I DISCIPLINA URBANÍSTICA ......................96 INFORMACIÓ I REGISTRE GENERAL .....................96 INFORMÀTICA I TELECOMUNICACIONS.................96 LLICÈNCIES ...............................................................96 MEDI AMBIENT ..........................................................96 OBRES PÚBLIQUES ..................................................96 OFICINA DE PROMOCIÓ I ÚS DEL VALENCIÀ........96 PÀGINA WEB..............................................................96 PARTICIPACIÓ CIUTADANA.......................................96 PARTIT POPULAR......................................................96 PLANEJAMENT ..........................................................96 PRESSUPOSTOS I COMPTABILITAT ........................96 PSPV-PSOE................................................................96 RECURSOS HUMANS ...............................................96 RELACIONS EXTERIORS I UNIÓ EUROPEA...........96 SECRETARIA GENERAL ...........................................96 TRANSPORT URBÀ ...................................................96 TRESORERIA.............................................................96 TRIBUTS NO PERIÒDICS..........................................96 TRIBUTS PERIÒDICS ................................................96 UGT.............................................................................96 UNIÓ VALENCIANA....................................................96

111 18 21 111 18 65 111 18 42 111 18 09 111 18 47 111 11 11 111 18 17 111 18 37 111 18 57 111 11 11 111 11 11 111 18 46 111 18 27 111 18 02 111 18 41 111 18 53 111 18 26 111 18 28 111 18 54 111 18 64 111 18 51 111 18 49 111 10 86 111 18 62 111 18 07 111 18 52 111 18 14 111 18 06 111 18 29 111 18 45 111 18 03 111 18 59 111 18 18 111 11 11 111 18 15 111 11 11 111 18 08

AJUNTAMENT Altres dependències municipals AIGÜES DE L’HORTA .................................................96 158 01 29 AFIC ............................................................................96 111 18 68

BIBLIOTECA MÚSIC ANDREU PIQUERES...............96 BRIGADA D’OBRES ...................................................96 CAMP DE FÚTBOL SANT GREGORI........................96 CASA DE CULTURA I BIBLIOTECA ..........................96 CENTRE D’ESPLAI CARRER TOLEDO.....................96 CENTRE D’INFORMACIÓ JUVENIL ..........................96 CENTRE DE COMUNICACIÓ I SERVEIS INTERCULTURALS ....................................................96 CENTRE SOCIAL XENILLET CARRER ALBADES ...96 CONSELL AGRARI.....................................................96 FCC MEDI AMBIENT..................................................96 FUNDACIÓ ESPORTIVA MUNICIAL ..........................96 GABINET PSICOPEDAGÒGIC MUNICIPAL ..............96 GRUA MUNICIPAL ......................................................96 L’AUDITORI .................................................................96 MERCAT CENTRAL....................................................96 MERCAT SANT GREGORI.........................................96 NOUS ESPAIS, SA .....................................................96 OMAC XENILLET CARRER ALBADES .....................96 OMIC...........................................................................96 PATRULLA DE MEDI AMBIENT .................................96 PISCINA MUNICIPAL PARC VEDAT...........................96 POLICIA LOCAL .........................................................96 Oficinas ....................................................................96 POLICIA LOCAL VEDAT.............................................96 POLICIA LOCAL XENILLET CARRER ALBADES .....96 POLIESPORTIU EL VEDAT ........................................96 POLIESPORTIU VIL·LA CARME ................................96 PROTECCIÓ CIVIL .....................................................96 RETOSA......................................................................96 SANITAT I POLÍTIQUES DE SOLIDARITAT ...............96 96 SERVEIS SOCIALS CARRER LA MARINA ...............96 TAPIS ..........................................................................96 TORRENT ACTIVA CARRER JOAN XXIII .................96

158 96 24 155 09 02 157 29 39 156 58 21 156 49 76 157 52 67 157 00 31 156 61 22 155 16 84 156 53 53 156 23 46 111 18 39 156 73 13 158 10 77 155 94 52 155 24 71 156 54 56 156 81 87 111 18 60 111 18 66 157 34 34 156 62 62 156 62 63 155 10 41 156 81 87 156 63 51 157 33 78 155 90 63 111 18 70 111 18 60 155 72 11 155 77 09 158 16 04 156 45 64

TELÈFONS D’URGÈNCIA COMISSARIA POLICIA NACIONAL ...........................96 158 93 20 (Emergències) ..........................................................................091 BOMBERS...................................................................................112 (Emergències) ..........................................................................112 POLICIA LOCAL .........................................................96 111 18 93 (Emergències) ..........................................................................092 URGÈNCIES CENTRE DE SALUT PINTOR RIBERA ........................................................96 157 48 12 AVISOS DOMICILIARIS CENTRE D´ESPECIALITATS CARRER SANTS PATRONS.......96 155 08 73 TAXIS .........................................................................96 155 10 55

ALTRES TELÉFONS D’INTERÉS AGÈNCIA REPSOL-BUTANO OFICINES....................96 155 02 28 AGÈNCIA REPSOL-BUTANO MAGATZEM................96 155 16 30 ARTIC (ASSOCIACIÓ D´ALCOHÒLICS DE TORRENT I COMARCA) .......................................96 156 46 58 CEFIRE (CENTRE DE FORMACIÓ, INNOVACIÓ I RECURSOS EDUCATIUS) .......................................96 157 20 61 CEGAS S.A.................................................................96 155 92 56 900 76 07 60 CEMENTERI PARROQUIAL .......................................96 157 53 36 CENTRES D’EDUCACIÓ PERMANENT D’ADULTS (San Pasqual) ..........................................................96 155 25 38 (Federico Maicas) ....................................................96 155 51 40 (Xenillet)...................................................................96 157 35 41 CENTRE DE DIÀLISI..................................................96 157 21 95 CENTRE DE DROGODEPENDÈNCIES ....................96 155 69 11 CENTRE DE PREVENCIÓ DEL CÀNCER DE MAMA ...................................................................96 156 49 03 CENTRE DE SALUT MENTAL ...................................96 155 70 61 CENTRE DE SALUT PINTOR RIBERA Cita prèvia................................................................96 156 12 01 Servei de Planificació familiar..................................96 156 46 21 CONSERVATORI DE MÚSICA MESTRE JOAN ROIG ................................................96 155 13 23 CONSULTORI SANTS PATRONS Cita prèvia Medicina General ...................................96 156 12 61 Cita prèvia Especialitats ...........................................96 156 11 41 CONSULTORI DEL VEDAT.........................................96 156 27 68 CORREUS ..................................................................96 155 05 96 CREU ROJA................................................................96 156 60 74 (Emergències)..........................................................96 367 73 75 FAC (FEDERACIÓ D’ASSOCIACIONS CIUTADANES)..............................................................96 156 49 97 FERNANBUS ..............................................................96 150 00 82 FGV ESTACIÓ DE TRENS DE TORRENT .................96 155 16 29 FGV TELÈFON D’INFORMACIÓ ................................900 46 10 46 HISENDA (ADMINISTRACIÓ DE TORRENT DE L’AGÈNCIA TRIBUTÀRIA) ....................................96 155 94 12 IBERDROLA................................................................96 155 23 00 INSS............................................................................96 155 00 75 MANCOMUNITAT DE L´HORTA SUD.........................96 157 20 11 MUSEU COMARCAL..................................................96 158 82 21 OFICINA D’OCUPACIÓ...............................................96 155 11 62 REGISTRE DE LA PROPIETAT TORRENT 1 ............96 155 28 07 REGISTRE DE LA PROPIETAT TORRENT 2 ............96 158 83 10 TANATORI ...................................................................96 158 85 80 96 158 85 85 TRESORERIA GENERAL DE LA SEGURETAT SOCIAL.................................................96 158 80 30

FARMÀCIES DE GUÀRDIA Agost 1 2 3 4

Dv. Ds. Dg. Dl.

5 6 7 8 9 10

Dt. Dc. Dj. Dv. Ds. Dg.

I. Gómez-Lobo E. Benlloch M. Ferrandis Campos-Mtez.Carratalá J. Mateu M. Cabañes Mª D. Navarro J. Fotestad I. Carbonell M. Nemesio

11 12 13 14

Dl. Dt. Dc. Dj.

15 16 17 18 19 20

Dv. Ds. Dg. Dl. Dt. Dc.

E. Benlloch J. Fotestad I. Carbonell Campos-Mtez.Carratalá J. Mateu M. Cabañes Mª D. Navarro E. Asensi R. Belzunce M. Nemesio

21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31

Dj. Dv. Ds. Dg. Dl. Dt. Dc. Dj. Dv. Ds. Dg.

Mª D. Navarro E. Benlloch J. Fotestad I. Gómez-Lobo E. Benlloch I. Gómez-Lobo M. Cabañes E. Benlloch J. Mateu I. Gómez-Lobo E. Benlloch

Setembre 1 2 3 4 5 6 7 8 9

Dl. M. Nemesio Dt. A. Pascual Dc. M. Ferrandis Dj. I. Gómez-Lobo Dv. A. Pascual Ds. M. Ferrandis Dg. J. Fotestad Dl. R. Belzunce Dt. Campos-Mtez.Carratalá 10 Dc. E. Asensi 11 Dj. I. Carbonell

12 13 14 15 16 17 18 19 20 21

Dv. Ds. Dg. Dl. Dt. Dc. Dj. Dv. Ds. Dg.

M. Cabañes Vta. Hortigüela R. Belzunce Mª D. Navarro Vta. Hortigüela A. Martínez Vta. Hortigüela I. Carbonell Vta. Hortigüela Campos-Mtez.Carratalá 22 Dl. J. Mateu

23 24 25 26 27

Dt. Dc. Dj. Dv. Ds.

Vta. Hortigüela M. Nemesio A. Pascual A. Martínez Campos-Mtez.Carratalá 28 Dg. E. Asensi 29 Dl. M. Ferrandis 30 Dt. J. Fotestad

TITULAR

ADREÇA

TELÈFON

R. Belzunce A. Benlloch M. Cabañes

Virgen de la Paz, 15 Avda. País Valencià, 6 Pintor Ribera, 28

I. Carbonell D. Castelló M. Ferrandis J. Fontestad I. Gómez-Lobo

Camí Reial, 112 Virgen de la Soledad, 16 Fray Luis Amigó, 2 San Ernesto, 22 Santos Patronos, 42

R. Hortigüela V. Hortigüela A. Martínez J. Mateu M. Nemesio M. D. Navarro A. Pascual E. Asensi

Gómez Ferrer, 49 Sagra, 14 Avda. País Valencià, 113 Avda. País Valencià, 52 Plaza Maestro Giner, 1 L'Horta, 17 Ramón y Cajal, 42 Malvarrosa, 4

96 155 33 26 96 155 02 17 96 155 15 84 96 155 78 57 96 157 29 93 96 155 49 23 96 156 13 81 96 155 20 10 96 155 21 50 96 155 21 54 96 155 14 83 96 155 11 68 96 155 54 51 96 155 05 42 96 157 11 19 96 156 45 58 96 155 05 82 96 156 38 69

B. Álvarez

Avda. San Lorenzo, 121

96 157 23 75

Farmàcia oberta de 9 a 22 hores: M. Ferrandis, carrer Fra Luis Amigó, núm. 2, de dilluns a dissabte

El BIM s’imprimeix amb paper ecològic, en la fabricació del qual no s’empra clor i està lliure d’àcid.

Reciclat. Producte ecològic

BIM TORRENT CONSELL RECTOR: President: José Bresó Olaso.

Vocals: Alfred Domínguez Ibáñez, Encarna Redón Garrido, Gemma Gimeno García, Ramón Pacheco Sarabia, Jorge Planells Andreu, Ignacio García Gil, Mónica Garrido Sáez i Enrique Mora Bosch.

Direcció i Coordinació: Ana Coronado Gavilán.

Han col·laborat en aquest número: J. Cristóbal García, Pablo Pastor, Loles Rubio, Gabinet Psicotècnic Municipal, Julián León, Valentín Benlloch, CIJ, Rafael Diranzo Martínez, Francisco Ciscar, María José Carchano, Levante-EMV, Ángel Martínez Oria de Rueda, Cucurucú Teatre, Sonia Sobrino Cano, Pilar Puig, José Manuel Almerich Iborra, Mariví Martín, José Vicente Alabajos, Pep Varela, Anna Gascó, Glòria Uchan i Óscar Pérez.

Fotografies: Arxiu del BIM, Vicent Sanchis, zoomfocus.com i José Manuel Almerich Iborra.

El BIM es distribueix de manera gratuïta a tot aquell/a que el sol·licite. Es permet la reproducció total o parcial de textos, fotografies o dibuixos, sempre que se'n cite la procedència.

El BIM no tornarà els originals ni mantindrà correspondència.

L'Ajuntament i l'equip de redacció no es fan responsables dels articles que van firmats, ja que la responsabilitat del contingut de l'escrit recau sobre la/les persona/es que el firmen.

D'aquest BIM s'ha fet un tiratge de 5.000 exemplars.

IMPRIMEIX: ARTES GRÁFICAS FEDERICO DOMENECH EDITA: AJUNTAMENT DE TORRENT DEPÒSIT LEGAL: V. 3.241-1981

SUMARI Núm. 137. Juliol-Agost, 2003

CORPORACIÓ MUNICIPAL 4 · Extracte de la sessió extraordinària celebrada pel Ple el 14 de juny.

5 · Acte de constitució de la nova corporació municipal.

Discurs de Vicent S. Beguer, del grup Bloc-EV. 6 · Discurs de José María Veguer, del grup d’Unio Valenciana.

Discurs de Vicente Soria, del grup Popular.

7 · Discurs de José Bresó, del grup Socialista.

8 · Discurs de Jesús Ros, l’alcalde president.

9 · Components de la Corporació Municipal.

GENT DE TORRENT 11 · Chema, el Capità Cristià que conquista La Torre en les Festes de Juliol.

14 · Ramón Martínez, el Capità Moro, intenta conquerir el públic.

FESTES 12 · Invitació a les Festes Patronals 2003.

13 · Programa de Festes.

EDUCACIÓ 15 · L’Escola d’Estiu, ensenyament i diversió. La Guia de Centres Educatius. Cuatro alumnos de Torrent se gradúan en La Universitat dels Majors. Cursos de extensión universitaria.

16 · Vacaciones de verano: tiempo para disfrutar y aprender. Escola d’Estiu... Especial.

17 · Homenatge als mestres que es jubilen. La Setmana Cultural tanca el curs de l’EPA. TORRENT AL COR 18 · Hui què toca de menjar?

VALENCIÀ PER A TOTS 19 · Fitxes: Les parts del dia i Els sinònims. Avançament de campanyes de l’Oficina de Promoció i Ús del Valencià.

JOVENTUT 20 · Ricardo Vilar exposà l’obra Sopa Boba. Activitats de temps lliure.

Ofertes del CIJ per a l’estiu. Joves en el Voluntariat Ambiental.

SOCIETAT 21 · Premios escolares de medio ambiente Ciutat de Torrent. La Unión Musical pone la primera piedra de sus nuevos locales. La Banda del Club, tercera en los Premis de Dolçaina de Algemesí.

22 · La gala Eurogerents 2003 premia les millors empreses de l’any. Nueva sede en Torrent de Levante-EMV. El Ayuntamiento y Torrent Solidària firman un convenio.

23 · Los Programas de Garantía Social de Torrent Activa. Actividades lúdicas y culturales de la A.VV. Ciudad Jardín.

24 · Setmana dels Majors.

26 · «La Currucà del Piulo», las costumbres de un grupo de cazadores.

27 · Cucurucú Teatre, un any ple d’activitats. El Ayuntamiento y la Universidad ponen en marcha un Observatorio Social Permanente.

28 · Entrega de los premios ARTIC. Campanya de recaptació de la Junta Local Contra el Càncer.

29 · El viatger: L’amic irlandés.

30 · El Torrent de hace un siglo (último capítulo).

CULTURA 10 · Fira del llibre.

32 · Se celebró el Encuentro Internacional de Guitarra de Torrent. Festival «Jazz Panorama» en los Jardines l’Hort de Trenor. Exposición de miniaturas de Ghislaine de Saint Barthelemy.

33 · El Museu Comarcal de l’Horta Sud Josep Ferrís March inaugura dues sales d’exposicions.

Bases del Premi de Narrativa Juvenil Ciutat de Torrent. Tres nuevos números de Torrens.

ESPORTS 34 · Más de medio millar de corredores en la Legua Urbana. Dejan Bojkov vence en el III Abierto Internacional de Ajedrez. Colección de medallas para gimnastas del Herca.

35 · Noticies esportives.

4 • BIM TORRENT

C O R P O R A C I Ó

M U N I C I PA L

JULIOL-AGOST, 2003

Extracte de la Sessió Extraordinària celebrada pel Ple el 14 de juny de 2003

E

n la sala d’actes de la Casa Consistorial de la ciutat de Torrent, habilitada com a sala de sessions, a les onze hores, es reuneixen en sessió pública, en primera convocatòria, els regidors electes en les eleccions locals del passat 25 de maig, amb l’assistència del secretari general de la corporació.

Els assistents procedeixen a la constitució de la Mesa d’Edat, integrada per la regidora electa de més edat, Pilar Vilanova Alabarta, i la de menor edat, Encarnación Redón Garrido. Com a secretari actua el de la corporació.

CONSTITUCIÓ DE L’AJUNTAMENT Una vegada oberta la sessió, la Mesa comprova les credencials presentades i l’acreditació de la personalitat de les persones electes per mitjà de les certificacions remeses per la Junta Electoral de Zona, amb l’assistència de tots els regidors electes, que representen la majoria absoluta dels membres que de dret corresponen al municipi. La Mesa informa que la totalitat dels regidors electes han formulat les declaracions d’interessos, d’acord amb els preceptes de l’article 75.5 de la Llei 7/1985. Prèvia la promesa o jurament d’acatar la Constitució, els assistents prenen possessió del càrrec, i es declara formalment constituïda la corporació.

ELECCIÓ DE L’ALCALDE La presidència de la Mesa anuncia que es procedeix a l’elecció de l’alcalde, i assenyala que hi poden ser candidats tots els regidors que encapçalen les llistes corresponents i que serà proclamat electe qui n’obtinga la majoria absoluta, i que si ningú no l’obtinguera serà proclamat alcalde el regidor que haja obtingut més vots populars en les eleccions d’acord amb l’acta de proclamació remesa per la Junta Electoral de Zona.

Els regidors que encapçalen les llistes electorals són els següents: Jesús Ros Piles, per part del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) amb 19.351 vots; Vicente Soria Mora, pel Partit Popular (PP), amb 10.121 vots; José María Veguer Muñoz, per Unio Valenciana (UV), amb 1.808 vots; i Vicent S. Beguer Miquel, pel Bloc Nacionalista Valencià-Esquerra Verda (BLOC-EV), amb 1.757 vots, els quals accepten la condició de candidats a l’Alcaldia.

S’acorda per unanimitat que la votació siga secreta, amb aquests resultats: Nombre d’electors: 25. Vots emesos: 25. Vots vàlids: 25. Vots en blanc i nuls: 0. Els vots a les candidatures es reparteixen així: JESÚS ROS PILES: 15 vots. VICENTE SORIA MORA: 8 vots.

JOSÉ Mª VEGUER MUÑOZ: 1 vot. VICENT S. BEGUER MIQUEL: 1 vot.

Jesús Ros Piles obté 15 vots, que representen la majoria absoluta del nombre de membres que de dret integren la corporació, per la qual cosa és proclamat alcalde, accepta el càrrec i en pren possessió. Tot seguit, l’alcalde assumeix la Presidència de la sessió.

Reciclat. Producte ecològic

JULIOL-AGOST, 2003

BIM TORRENT • 5

DISCURS DE VICENT S. BEGUER MIQUEL DEL GRUP BLOC-EV

S

enyor alcalde, senyors i senyores regidors, veïnes i veïns de Torrent, bon dia.

Considere de justícia que les meues primeres paraules en esta solemne sessió siguen de felicitació al Partit Socialista i a Jesús Ros que van guanyar per àmplia majoria les eleccions del passat 25 de maig. Salude també els membres de les altres dos formacions, Partit Popular i Unió Valenciana que, junt al BLOC, han aconseguit representació en l’Ajuntament de Torrent per a estos pròxims quatre anys.

L’entrada del BLOC en l’Ajuntament, per primera vegada en la història, suposa la presència institucional d’una força nacionalista valenciana, jove, progressista i ecologista. Treballarem amb totes les nostres forces perquè tots els nostres postulats troben l’eco suficient en la corporació per a convertir Torrent en eixa ciutat moderna, dinàmica i de futur per la qual hem vingut apostant. Crec que l’arribada d’un nou partit i de noves aportacions a la vida política és motiu per a la felicitació de tots els ciutadans de Torrent.

Al marge de com quedarà configurada la corporació, no podem passar

per alt que una de les clares guanyadores d’estes passades eleccions ha sigut l’elevada abstenció. Crec que esta dada ha de portar-nos a tots els polítics a fer una profunda reflexió i a preguntar-nos fins a quin punt som responsables que un altíssim percentatge dels ciutadans de Torrent no vulguen participar activament en la vida democràtica.

Com ja sabem, el Partit Socialista compta a partir de hui amb una majoria de 15 regidors enfront dels 10 que formem els tres grups de l’oposició. Davant d’una majoria tan elevada, que li permetrà exercir el govern en solitari, des del BLOC considerem que ara més que mai és necessari que eixa acció de govern es trobe marcada per un estricte compliment de la legalitat i una escrupolosa adequació dels comportaments polítics a l’ètica.

Des d’esta primera sessió, el BLOC vol deixar ben assentat que el govern municipal comptarà amb una oposició lleial en tots aquells projectes que promoga per al bé de Torrent i dels seus ciutadans. Però també que no ens tremolarà el pols a l’hora de denunciar qualsevol actuació no ajustada a dret o que se separe dels més elementals postulats ètics.

Si el partit socialista administra la seua majoria amb rectitud tindrà en el BLOC un entusiasta col·laborador. Si, al contrari, abusa d’eixa majoria per a anteposar interessos partidistes o personals al bé de Torrent, el BLOC es convertirà en el seu més ferm crític.

El partit socialista no pot oblidar, a pesar dels seus 15 regidors, que més d’un terç dels ciutadans que van votar el dia 25 de maig van optar per altres partits distints a les seues sigles.

El BLOC, que per primera vegada ha obtingut representació municipal, té com a objectiu prioritari mantindre el compromís que va adquirir amb tots aquells que van depositar la seua confiança en nosaltres. Tots i cada un dels punts que formen part del nostre programa trobaran el seu eco en la nova corporació en forma de proposta.

Som conscients que la nostra modesta representació en un sol regidor i la majoria absoluta del nou govern només ens permetrà presentar i defendre les nostres propostes. Però també esperem del partit governant la suficient sensibilitat i voluntat política perquè les recolze, perquè totes van encaminades a millorar la ciutat i la qualitat de vida dels veïns de Torrent. Eixa mateixa sensibilitat és la que reclamem del Partit Popular, partit de govern en la Generalitat Valenciana, perquè facilite les inversions necessàries perquè les nostres propostes que considerem imprescindibles per a Torrent, com l’Extensió Universitària o l’Hospital Comarcal, siguen una realitat en un futur recent. Per eixe mateix motiu desitge manifestar en nom del BLOC que recolzarem qualsevol iniciativa que partisca dels altres dos partits de l’oposició, Partit Popular i Unió Valenciana, en la qual veiem una sana intenció per enriquir la ciutat.

Durant molt de temps, especialment en els últims anys, els polítics d’esta ciutat s’han referit contínuament a Torrent com «la capital de l’Horta». Desgraciadament, este qualificatiu respon més a un desig que a una realitat. Eixa capitalitat, que per habitants i amplitud de la ciutat ens correspondria, no es reflectix ni en el nombre, ni en la qualitat, ni en l’envergadura de les dotacions.

Vull que la presència del BLOC en l’Ajuntament siga una constant reivindicació perquè Torrent aposte sense por i sense complexos per incorporar els equipaments necessaris que ens porten a eixa capitalitat real de la comarca de l’Horta.

Una ciutat com Torrent és un cos viu i en continu creixement. El BLOC recolzarà sense inconvenients l’expansió de la població sempre que este desenvolupament vaja acompanyat per un cuidadós respecte al medi ambient i per l’existència d’infraestructures que milloren la qualitat de vida. El respecte cap al nostre patrimoni cultural i a la nostra riquesa paisatgística i mediambiental constituirà també una exigència constant que des del BLOC formularem a l’equip de govern en estos quatre anys.

Una ciutat com Torrent ha d’obrir-se a l’exterior. Crec que l’equip de govern ha de fer un veritable esforç per difondre més enllà del terme municipal la importància d’alguns dels nostres costums i tradicions, no sempre ben conegudes fora de la ciutat. És significatiu que un mitjà de comunicació com Canal Nou assigne un percentatge ridícul de minuts al tractament informatiu de la quinta població de la Comunitat Valenciana. I en este punt volguera fer també una crida als components del Partit Popular, formació que exercix la gestió de l’ens públic, perquè reclamen que Televisió Valenciana deixe d’una vegada per sempre les motivacions polítiques i preste a l’actualitat de Torrent la cobertura que es mereix.

Vull finalitzar este primer discurs agraint de forma molt especial la confiança que van depositar en el BLOC els quasi 2.000 ciutadanes i ciutadans de Torrent. Gràcies també a la gent jove del nostre partit que es va bolcar amb el seu treball i il·lusió perquè este moment fóra hui una realitat. I gràcies molt especialment a eixes persones que durant dècades i sense desmai han confiat que el projecte del BLOC havia de tindre veu en l’Ajuntament de Torrent. Hui és el seu dia.

Moltes gràcies, i visca Torrent. ■

Reciclat. Producte ecològic

JULIOL-AGOST, 2003

6 • BIM TORRENT

DISCURS DE JOSÉ MARÍA VEGUER MUÑOZ, DEL GRUP NACIONALISTA D’UNIO VALENCIANA

«S

iguen les meues primeres paraules de felicitació a tots els ciutadans de Torrent per la seua responsabilitat i participació en les eleccions del 25 de maig. També felicitar als responsables de les taules electorals: presidents, vocals, interventors i apoderats que han demostrat la seua responsabilitat en el respete a la pluralitat i llibertat per a la democracia, en la que fa pocs anys no podiem pensar.

Felicitar a Jesús Ros i al PSOE per eixa majoria absoluta que els ciutadans de Torrent li han otorgat. A Sento Beguer que ha conseguit que el seu grup municipal tinga representació municipal; Enhorabona. A Vicent Soria i al PP, que lis puc dir..., que “otros vientos correrán”, i a seguir treballant per Torrent.

Lamentar la pérdua política del meu company i amic Juan Benavent, que durant 8 anys hem compartit i treballat per el proyecte i les persones de Unio Valenciana i per tots els torrentins.

Després de les felicitacions i lamentacions hi ha que ser realistes, i manifestar que Unio Valenciana, en esta legislatura, pensa actuar des del compromis que te en tots els ciutadans que han confiat en mosatros, treballant molt, com sempre hem fet, encara que ara ens resulte més difícil, pero farem tot el que estiga en les nostres mans.

Torrent te una societat molt activa i conta en multiples manifestacions socials, politiques i culturals, per lo tant vos demane disculpes anticipades si no podem arribar a tots els llocs on es requerixca la nostra presencia.

En l´ambit polític els ciutadans de Torrent ya coneixen la nostra manera de treballar, aixina que continuarem en la mateixa linea; presentant mocions, preguntes, denunciant o enmenant tant al equip de govern, com als grups de la oposició, sempre en benefici dels interesos i la calitat de vida de tots els torrentins.

Els ciutadans de Torrent, podeu estar tranquils en les promeses del alcalde, perque lis asegure que este consejal li recordará al Equip de Govern, sempre que faça falta, tots els compromisos que tenen pendents per al poble de Torrent.

Felicitar-nos tots, perque hui es un dia gran per a Torrent i som la primera corporació del segle XXI.» ■

Reciclat. Producte ecològic

DISCURS DE VICENTE SORIA MORA, DEL GRUP POPULAR

S

enyor alcalde, senyors regidors companys de corporació, representants de les distintes institucions i col·lectius de la nostra ciutat; senyores i senyors, bon dia a tots.

Vull que les meues primeres paraules siguen de felicitació.

Felicitació al Partit Socialista i a Jesús Ros per la seua elecció com a alcalde de Torrent. Jesús, ja et vaig felicitar en privat i vull repetir-ho hui públicament, el dia de la constitució de la nova corporació.

Felicite també a tots els torrentins per la lliçó de maduresa democràtica i civisme que van oferir el passat 25 de maig, per l’alta participació i la normalitat en un dia tan important per a tots. A José María Veguer, quasi una institució en esta casa, també vull felicitar-li i animar-li a seguir treballant, com sempre, per un Torrent millor. A Vicent Beguer, el meu amic Sento, dir-li públicament el que ja sap: M’alegra molt que forme part d’esta corporació, i crec que la seua presència, sens dubte, enriquirà el treball de tots. I per descomptat vull acabar les felicitacions als meus companys i amics del Grup Popular: Enrique, Mónica, Pilar, Lola, Jesús, Santi i Paco. Estic segur que donareu el millor de cada u per a treballar per Torrent.

Els resultats electorals han determinat amb claredat a qui correspon a partir de hui el govern de la ciutat i qui ha d’exercir la labor de control i fiscalització. Per la meua part, com a portaveu del PP, assumisc plenament el compromís d’exercir l’oposició durant els pròxims quatre anys. Oposició que de totes maneres no vull que es con-

fonga l’actitud d’oposar-se a qualsevol iniciativa de l’equip de govern. L’oposició no es basarà en l’entorpiment o boicot sistemàtic de la vida municipal. No tindria sentit.

Com tampoc tindria sentit que l’equip de govern de forma sistemàtica es negue a considerar i aprovar, si és procedent, les propostes i iniciatives dels grups d’oposició.

Pense que este és un repte important i que, assumit per tots els grups, tindria clarament uns beneficiats: tots els torrentins.

El Partit Popular s’ha presentat a estes eleccions amb un programa electoral, amb unes propostes que han sigut abonades per més de 10.000 torrentins.

Des d’esta tribuna vull primer agrair-los la confiança que han depositat en nosaltres; i segon, comprometre’m amb ells a treballar perquè les propostes electorals que han abonat puguen dur-se a terme, perquè la gran majoria d’elles es poden assumir per tots els grups que formarem esta corporació.

El Partit Popular va a exercir una oposició, que no vos càpia el menor dubte, dedicant tot el nostre temps, el nostre treball, el nostre esforç i la nostra il·lusió per a servir a Torrent i els torrentins.

Des d’este mateix moment vull oferir tota la nostra col·laboració al Senyor Alcalde per a solucionar els principals problemes que ens afecten.

Durant els últims mesos, com a candidat del Partit Popular, he presentat el programa electoral als distints col·lectius i associacions de Torrent. En totes i cada una

de les trobades i reunions he destacat com a prioritari, per als pròxims anys, la solució de diverses assignatures pendents: soterrament de les vies que separen el barri del Camí de la Sénia; pont del Mas del Jutge; consultori del Vedat; rehabilitació del casc històric de Torrent.

Les urnes no ens van a permetre governar, però des d’ara vull que els torrentins tinguen la seguretat que el Partit Popular de Torrent va a centrar el seu treball durant esta legislatura a fer realitat estos projectes.

El Partit Popular sap anteposar els interessos de la ciutat i dels torrentins a qualsevol actitud partidista o electoralista. De la mateixa forma li demane al Senyor Alcalde i al Partit Socialista que ens corresponga de la mateixa manera. És a dir, que no s’utilitzen els problemes que puguen sorgir, i que podrem solucionar entre tots, per a crear actituds enfrontades a les institucions governades per altres partits.

Vull recordar que, en 1999, el senyor Bresó, en este mateix acte, va reclamar a la Generalitat Valenciana, governada ja pel Partit Popular, l’actuació inversora en Torrent per a cinc projectes: Conservatori, Centre de Salut del carrer Xirivella, Institut, Estació de Metro, SAMU. Tots sabem que hui són una realitat. I este és el millor aval que els torrentins podem tindre per a confiar que l’Administració Autonòmica seguirà col·laborant amb l’Ajuntament de Torrent per a realitzar els grans projectes.

Finalment vull invitar a tots, companys de corporació, associacions, institucions, i en general a tots els ciutadans, a treballar junts, unint esforços, cada u des de la seua responsabilitat, per un Torrent millor, pel Torrent del segle XXI. Les meues últimes paraules són de reconeixement i agraïment als companys de corporació que hui es despedixen: Benito, Alfred, Juan, Pepa, Enriqueta, Miguel Ángel, Jorge i Jesús. Sabem el que heu treballat per Torrent, el temps i la il·lusió que heu dedicat. Però el més gratificant per a mi és que, després d’estos anys treballant junts, en distints grups, vos considere amics, perquè tots heu sabut valorar més la relació com a persones que qualsevol altra circumstància.

Gràcies a tots. ■

JULIOL-AGOST, 2003

DISCURS DE JOSÉ BRESÓ OLASO, DEL GRUP SOCIALISTA

BIM TORRENT • 7

S

enyors regidors, senyores i senyors, molt bon dia a tots.

Les meues primeres paraules vull que siguen, si m’ho permeten, d’agraïment i de felicitació. De felicitació a Jesús Ros, el nostre amic, company i alcalde, i d’agraïment en nom de tot el Grup Socialista que se sent, absolutament, content i satisfet d’haver comptat amb la seua confiança.

Paraules també de benvinguda a tots els nous regidors, a Ramón Pacheco, a José Veiga, a Esmeralda Torres, a Enrique Górriz, a Mónica Garrido, a Santiago Miquel, a Paco Villarroya i a Sento Beguer.

També mencionar, com han fet els meus companys portaveus, a tots els regidors que hui deixen de formar part de la corporació municipal. Els acaba de citar Vicente Soria i, per tant, jo repetisc la seua felicitació. Moltes gràcies per haver-nos deixat compartir amb tots vosaltres estos anys de treball per Torrent.

Volia dir-vos a tots que si en tots estos anys a algú li ha pogut molestar alguna actuació de qui parla o de qualsevol dels meus companys de grup, vaja per davant la nostra disculpa. També m’agradaria citar una persona que hui hauria de trobar-se amb nosaltres, no sé si prenent possessió o despedint-se; vull citar públicament José Antonio Navarro Fernández, un company regidor que ens va deixar de sobte, ens va deixar massa prompte i que a tots ens

hauria agradat compartir amb ell este moment tan important per a Torrent.

Al poble de Torrent també li hem de donar les gràcies. En primer lloc per la lliçó de civisme que van demostrar el passat 25 de maig complint eixe deure cívic, eixa obligació ciutadana d’acudir a les urnes per a manifestar quina era la seua voluntat. L’agraïment és doble des del Partit Socialista. La veritat és que ens sentim agraïts i aclaparats. La confiança del poble de Torrent ha sigut tan majoritària que suposa un compromís que estem disposats a complir, és un repte, i els assegure que treballarem tant com puguem, per a poder estar a altura d’eixa confiança que els torrentins i torrentines han depositat en nosaltres.

Gràcies, Torrent! Foren les primeres paraules que se’ns van ocórrer quan van acabar les eleccions locals, i ara ho hem de repetir: Gràcies, Torrent!

Eixe resultat electoral, com deia, suposa un esperó perquè treballem cada vegada més en favor de la ciutat.

Hui iniciem una nova etapa en la gestió municipal, les eleccions locals només són un punt i seguit.

Perquè el treball continua i en esta campanya electoral el Partit Socialista es presenta, de nou, amb cinc punts bàsics de gestió de govern: donació d’un xec de 300 euros per als bebés perquè es gasten en els comerços del nostre poble; urbanització de la plaça de la Torre i inici de totes les obres de rehabilitació del nostre nucli històric; ajuda econòmica a les famílies per a la instal·lació d’ascensors en els edificis antics i un Centre Cívic, amb zona verda i aparcaments, en l’antic quarter de la Guàrdia Civil.

Eixos cinc punts bàsics, més la resta de l’oferta

programàtica del Partit Socialista, més totes les propostes que componen el Programa Electoral de tots els partits i que puguen suposar un acord general de l’Ajuntament, formaran part de l’oferta programàtica no sols de l’equip de govern, sinó que, a la vista de les manifestacions que han fet els portaveus, estic segur que serà l’oferta programàtica de tot l’Ajuntament de Torrent.

«La ciutat entre tots» fou un altre eslògan, fou l’eslògan de la nostra campanya electoral. Cada dia es fan coses perquè la nostra ciutat progresse; doncs bé, la nostra ciutat té, bàsicament, tres problemes gravíssims, tres problemes que poden amenaçar, de manera seriosa, el nostre desenvolupament com a poble. Sabeu que m’estic referint al traçat de l’AVE, em referisc al soterrament de les vies de Camí la Sénia, i em referisc al pont que unirà Villa Carmen amb el Polígon Industrial.

Estos tres problemes, companys de l’oposició, requerixen la col·laboració de tots i estic absolutament d’acord que és, totalment necessari que no fem bandositat d’esta qüestió.

Estem parlant de problemes capitals per a Torrent i eixos problemes capitals ens obliguen i el poble li ho agrairà a tots, que treballem tots junts. Hem d’aconseguir que en este cas, la Generalitat Valenciana i la Diputació de València s’involucren directament en estos tres problemes que de veritat conformen una greu amenaça per al nostre poble.

I res més, convençut que comptarem amb eixa col·laboració, vull agrair a tots la presència i dirlos que tots junts continuarem fent este Torrent més gran.

Visca Torrent!, i moltes gràcies. ■

Reciclat. Producte ecològic

JULIOL-AGOST, 2003

8 • BIM TORRENT

DISCURS DE L’ALCALDE PRESIDENT JESÚS ROS PILES

Reciclat. Producte ecològic

E

ste resultat electoral representa la voluntat dels hòmens i les dones d’este poble. Permeteu-me que, des d’ací, les meues primeres paraules siguen per a enviar un bes a la meua família que tant m’està ajudant al llarg d’estos vint anys.

Quan un parla de Torrent i quan un parla de la família, que al final, quasi tot és el mateix, un home com jo que porta vint anys ja entrant per la porta d’este Ajuntament; permeteu-me i disculpeu-me que m’emocione.

Dit açò, vull saludar, com no pot ser d’una altra forma, a tots els que esteu ací, a tots els representants de les nostres institucions. Veig per ací al nostre arxipreste, acompanyat per don Juan; veig per ací al president de la Caixa Rural, al president del Consell Agrari, al cap de la Policia Local.

Jo també vull tindre paraules, encara que s’hagen repetit ja, no d’adéu, sinó d’un fins sempre, dels amics que han estat amb nosaltres, que hem estat tots junts en esta corporació i que hui, per voluntat d’ells, o perquè així ho han estimat les seues organitzacions, ja no repetixen com a regidors. Està Juan. Juan, seguirem veient-nos, tranquil que ens continuarem veient.

Està Jorge, està Miguel Ángel, està Pepa, està Jesús, està Enriqueta, recorde a José Antonio com s’ha dit ací abans, tots amics que han estat treballant per esta ciutat, tots membres d’esta corporació que acaba i que els agraïsc, sense cap dubte, la seua sincera col·laboració i el seu treball.

Especialment paraules per a dos, per a Benito en primer lloc, perquè ha sigut el portaveu del principal partit de l’oposició i hui ja no està exercint com a tal, ni ha pres possessió com a regidor, que a pesar de les diferències puntuals, de les diferències lògiques, de les postures que cada un tenim per a vore i resoldre els problemes del nostre poble, a pesar de tot això, sens dubte, ell i jo, i tots els altres, hem treballat per a millorar Torrent, per a millorar el nostre poble. Gràcies, Benito!

Les meues últimes paraules per als regidors que no estan.

Per al meu amic Alfred, els companys de la corporació del teu grup et trobaran a faltar, els companys de l’oposició et trobaran a faltar. Jo no et trobaré a faltar perquè seguirem veient-nos sovint, ets un gran amic meu. Els que et trobaran a faltar de veritat seran els ciutadans i ciutadanes d’este poble que han vist i han conegut la teua forma de treballar i del teu tarannà i de la teua forma de fer les coses.

No hem d’oblidar una cosa: que els vint-i-cinc que estem ací, i que al final representem la voluntat de la gent, expressada fa molt pocs dies en unes eleccions, al final acabem sent ciutadans, persones normals i corrents, com no pot ser d’una altra forma, que ens dediquem a resoldre els interessos de la nostra ciutat, a augmentar la qualitat de vida dels ciutadans i ciutadanes d’este poble. Però, la veritat és que l’autèntica saviesa està en la gent del carrer; l’autèntica saviesa, l’autèntic coneixement de la nostra ciutat i del nostre poble no els tenim els vint-i-cinc que estem ací en exclusiva, som els mers representants dels ciutadans i ciutadanes de Torrent. La saviesa, el coneixement de la realitat, saber el que interessa i el que no interessa, les coses que es fan bé o es fan malament, això està en la gent anònima que es passeja pels carrers de la nostra ciutat i que s’acosta a nosaltres, de tant en tant, per a fer-nos algun suggeriment, per a fernos alguna observació. Això és el que hem de tindre clar els vint-i-cinc que hui hem pres possessió ací: que cap de tots tenim la veritat i que la saviesa està en la gent, està en la gent del carrer.

Gent del carrer a qui jo li he d’agrair l’exemple de normalitat de participació, de saber fer, que va demostrar el poble de Torrent el dia 25 de maig. Poble que es va alçar

eixe dia i que cada un complint la seua obligació, amb tota la llibertat va anar a les urnes i va elegir l’opció que va considerar més oportuna, que ens va donar a tots una lliçó, eixa lliçó que es dóna des de la tranquil·litat, des de la intimitat, sense paraules més altes que altres, sense grans discursos, la lliçó de tots els hòmens i dones que diuen amb molta claredat què és el que volen i què és el que li interessa a la nostra ciutat. Que saben, amb molta claredat, quines persones són les que volen situar en cada moment perquè governen la ciutat.

Que saben, amb molta claredat, qui són els vint-i-cinc regidors que han d’elegir en la corporació i així ho van fer.

Per als ciutadans i ciutadanes de Torrent, eixe poble amb saviesa, eixe poble que sap elegir, la meua felicitació per eixa expressió de llibertat, eixa expressió espontània que en un dia històric per al nostre poble, com va ser aquell i és este, els ciutadans de Torrent van fer.

Qui coneix este equip de govern socialista, qui coneix este alcalde, difícilment pot agarrar un micròfon i parlar de com s’ha de treballar i com s’ha de governar. Poder ho pot fer, però esta corporació, des de sempre, i hi ha centenars de ciutadans que ho poden comprovar i ho poden testificar, si per alguna cosa s’ha distingit ha sigut perquè sempre ha tingut una mà oberta al diàleg, al diàleg amb qualsevol, al diàleg amb els partits de l’oposició de l’Ajuntament, al diàleg permanent amb els ciutadans; la política sempre d’este alcalde i d’este equip de govern ha sigut tindre present la voluntat de la gent.

Eixa serà la política que hem fet i la política que continuarem fent durant estos quatre anys, sense canviar ni una coma, la que hem fet estos quatre anys passats, els huit anys anteriors i la que continuarem fent de cara al futur, per dos raons només. La primera perquè qui ha de parlar ha parlat i ha dit: «eixa és la política que volem», i han sigut els ciutadans amb la seua expressió en les urnes el dia 25 de maig. La segona perquè els resultats de millora de qualitat de vida, de millora de la ciutat estan ací, són per al poble i així ho han dit i s’han expressat públicament, encara que en secret, per descomptat, els ciutadans, el dia que tocava. Crec que és la política amb què cal continuar, crec que és la forma de governar

que cal continuar fent a partir d’estos moments; no hi ha cap element que els ciutadans ens hagen traslladat a nosaltres que faça o que haja de fer possible que la forma de treballar, la forma de fer ciutat, la forma de comptar amb tots, haja de canviar en esta pròxima legislatura.

Demane a tot el món, a tots els ciutadans i ciutadanes, que continuen participant en la vida local, en la vida municipal, en la vida de la ciutat de la forma que ho han fet, inclús de la forma crítica que ho han fet. Necessitem tindre hòmens i dones en esta ciutat que quan haja de recolzar a l’Ajuntament diguen: «ací estem», però que quan hagen de ser crítics amb el que l’Ajuntament faça siguen els primers que donen el pas avant per a ser crítics, que siguen els primers, perquè ells són els que tenen la garantia de la voluntat popular de dir-nos si les coses van o no van per on ells consideren que han d’anar.

Als ciutadans els demane que sempre estiguen vigilants en l’acció municipal, que no ens deixen fer aquelles coses que tots vosaltres no vulgueu i que tingueu la valentia, perquè és un dret que teniu, que quan les coses no vagen pel camí que vosaltres considereu ens ho digueu, perquè eixa és la millor forma de treballar i eixa és la millor forma que fem la ciutat entre tots. Però el que és més important: que la fem entre tots però fem la ciutat que tots vulguem viure, la ciutat en què ens sentim més còmodes, eixa ciutat que hem de fer cada dia, eixa ciutat que ha de ser més participativa, eixa ciutat alegre, perquè ha de ser alegre, eixa ciutat dinàmica, eixa ciutat on des del primer fins a l’últim, pense com pense, crega en el que crega, siga ric, siga pobre, siga emigrant, siga d’ací, siga saharauí o siga sud-americà, eixa ciutat que entre tots els torrentins hem de fer oberta al món, oberta a la cultura, oberta a la participació, oberta a la sensibilitat humana, oberta als sentiments de les persones, oberta a l’afecte entre els uns i els altres, oberta a les necessitats dels que menys tenen i menys poden; oberta, en definitiva, a defendre i en defensa dels interessos de la gent que menys pot. Eixa és la ciutat. Dir: «jo visc a Torrent i eixa ciutat és la meua». ■

Corporació Municipal

JULIOL-AGOST, 2003

GRUP SOCIALISTA

JESÚS ROS PILES Alcalde president

JUAN GURREA PUERTO Tercer tinent d’alcalde. Delegat de Modernització de la Administració Pública, Hisenda, Patrimoni i Règim Interior

M. CARMEN LIZONDO PALLARÉS Sisena tinenta d’alcalde.

Delegada d’Urbanisme i Obres

BIM TORRENT • 9

GRUP POPULAR

JOSÉ BRESÓ OLASO Primer tinent d’alcalde. Delegat de Presidència, Informació i Festes

VALENTÍN FERNÁNDEZ PARRADO

CONSUELO MEDINA FENOLL

JOSÉ ANTONIO VEIGA GÓMEZ

Quarta tinenta d’alcalde.

Delegada de Formació i Inserció Socio-laboral i Dona

Cinqué tinent d’alcalde.

Delegat d’Educació i Cultura

VICENTE SORIA MORA

ENRIQUE GÓRRIZ PORTALÉS

MÓNICA GARRIDO SÁEZ

M. PILAR VILANOVA ALABARTA

M. DOLORES ROCH CAZORLA

JESÚS NAVARRO MORA

J. SANTIAGO MIQUEL SORIANO

FRANCISCO VILLARROYA IBORRA

Segon tinent d’alcalde.

Delegat de Recursos Humans, Seguretat Ciutadana, Protecció Civil i Transports

M. CRUZ NIETO GIMÉNEZ DE LOS GALANES

JESÚS EUGENIO FARGALLO BANCALERO

Setena tinenta d’alcalde.

Delegada de Falles, Arxius i Biblioteques

Huité tinent d’alcalde.

Delegat de Medi Ambient i Activitats

RAMÓN PACHECO SARABIA Delegat de Polítiques de Solidaritat, Sanitat i Benestar Social

SEVERINO YAGO TORRENT Delegat de Promoció de la Vivenda i Nous Espais Torrent S.A.

ENCARNACIÓN REDÓN GARRIDO

M. PAZ DOMÍNGUEZ GÓMEZ

GEMMA GIMENO GARCÍA

ESMERALDA TORRES GUILLÉN

Delegada d’Esports

Delegada de Parcs i Jardins, d’Indústria, Comerç i Mercats

Delegada de Política Lingüística i Joventut

Delegada de Participació Ciutadana i Brigada d’Obres

UNIÓ VALENCIANA

JOSÉ MARÍA VEGUER MUÑOZ

BLOC-EV

VICENT S. BEGUER MIQUEL

Reciclat. Producte ecològic

JULIOL-AGOST, 2003

10 • BIM TORRENT

Nova Corporació Municipal.

Periodicitat de les sessions del Ple

E

l Ple es reunirà en sessió ordinària una vegada al mes, excepte el mes d'agost. Sessions que tindran lloc el primer dilluns de cada mes, amb excepció dels mesos de gener i setembre, que es reuniran el segon dilluns, a les 19.30 hores. En el cas que eixe dia siga festiu, la sessió es traslladarà al primer dia hàbil immediat posterior. ■

Comissió de Govern • La Comissió de Govern assumeix les competències de l’alcaldia que a continuació s’exposen: Aprovar l’oferta d’ocupació pública d’acord amb el pressupost i la plantilla aprovats pel Ple, aprovar les bases de les proves per a la selecció de personal i per als concursos de provisió de llocs de treball i distribuir les retribucions complementàries que no siguen fixes ni periòdiques.

Les contractacions i concessions de tota mena quan excedesquen els dotze mil vint euros amb vint-i-quatre cèntims (12.020,24) o de trenta mil cinquanta euros amb seixanta-un cèntims (30.050,61) quan es tracte d’obres i l’import d’aquestes no supere els límits establerts en l’article 21.1 ñ) de la Llei 7/85.

L’aprovació dels projectes d’obres i serveis quan siga competent per a la contractació o concessió d’aquests i estiguen previstos en el pressupost.

L’adquisició de béns i drets que excedesquen de dotze mil vint euros amb vint-i-quatre cèntims (12.020,24), amb les limitacions contingudes en l’article 21.1 p) de la Llei 7/85, així com l’alienació del patrimoni que excedesca de la quantitat esmentada amb els límits previstos en l’esmentat article.

La de béns immobles sempre que estiga previst en el pressupost.

Denominació de Col·legis Públics.

Denominació de Vies Públiques.

Concessió d’ajudes no periòdiques derivades de convenis amb l’Administració autonòmica o estatal.

Declaració de ruïna no imminent i ordres d’execució el pressupost de les

Reciclat. Producte ecològic

quals no excedesca els sis mil deu euros amb dotze cèntims (6.010,12).

• El contingut de la delegació comprén totes les facultats, drets i deures referits a la matèria delegada que corresponen a l’alcaldia.

• Les delegacions faran efecte des del dia següent al del present decret i s’haurà de publicar al Butlletí Oficial de la Província i al Butlletí d’Informació Municipal.

La Comissió de Govern de l’Ajuntament de Torrent queda conformada amb aquests regidors: José Bresó Olaso (primer tinent d’alcalde), Valentín Fernández Parrado (segon tinent d’alcalde), Juan Gurrea Puerto (tercer tinent d’alcalde), Consuelo Medina Fenoll (quarta tinent d’alcalde), José Antonio Veiga Gómez (cinqué tinent d’alcalde), M. Carmen Lizondo Pallarés (sisena tinent d’alcalde), M. Cruz Nieto Giménez de los Galanes (sisena tinent d’alcalde), Jesús E. Fargallo Bancalero (huité tinent d’alcalde).

Sessions de la Comissió de Govern La Comissió de Govern celebrarà una sessió extraordinària dues vegades al mes, amb l’excepció del mes d’agost.

Els dies de celebració seran el primer i el tercer dilluns de cada mes, exceptuant els mesos de gener i setembre, que se celebrarà el segon i el quart dilluns d’aquests mesos. Les sessions s’iniciaran a les 19 hores. Si coincidís amb dia festiu, se celebrarà el primer dia hàbil immediatament posterior. ■

JULIOL-AGOST, 2003

G

E

N

T

D

E

T

O

R

R

E

N

T

BIM TORRENT • 11

Chema, el Capità Cristià que conquista La Torre en les Festes de Juliol

J

osé María Carratalá Tormo, a qui els seus amics diuen Chema, ocupa enguany el càrrec de Capità Cristià, i com a tal actua en els actes festius que despleguen els Moros i Cristians, i que tenen el seu punt més àlgid al llarg del mes de juliol, quan els seus moments estel·lars gaudixen de gran protagonisme en les festes populars. què pertany el Capità Cristià les seues desfilades un vestit Lpropialluïxfilàqueenas’ha anat completant, any rere any, amb les sàvies directrius del dissenyador alcoià Alejandro Soler. Consta d’una túnica de colors ocre i blau, amb un estampat de la creu cristiana, i una cota de malla que cobrix les cames i el tors dels qui la visten; també porten caputxa i els seus punys mostren uns brodats amb fantasia; les botes que protegixen els seus peus estan fetes a mà, i una vistosa capa de color granat subjectada amb trinxes dóna prestància al conjunt, que es remata amb un escut, una rèplica del de Jaume I, on també figura la creu cristiana. Les tres filades que desfilen d’esta manera lluïxen cada una un tipus distint d’arma. Com a vestit de diari en les seues activitats festives visten una casaca; així és la Filà dels Guardians del Molt Il·lustre Comanador de Torrent, fra Pere de Geraldo, a la qual Chema pertany; en ella, trenta-dos jóvens, amb edats que van dels vint-i-set als trenta i pocs anys, demostren la seua vitalitat i ganes de festa. Esta filà es va fundar el 1999, per la qual cosa els Guardians enguany celebren la seua quinta desfilada; respecte d’això diu el Capità Cristià: «Des d’aquell moment la nostra filà viu tan intensament les festes de Moros i Cristians que, fins i tot, ens fa la sensació d’haver format part d’ella tota la vida: la cordialitat de la gent, l’agermanament, la música, el colorit, els vestits, l’espectacle, la pólvora... Cada any es repetix este ritual en què tots participem i que sempre aconseguim que siga diferent. És la millor motivació per a treballar amb major entusiasme i més ganes per la nostra festa».

Chema es considera un representant més de la filà a què pertany, perquè segons ell: «La Capitania som tots els Guardians, i a mi em toca anar proclamant-la. Enguany, el quint de la nostra existència, ens ha tocat ser els màxims representants de les tropes cristianes i hem assumit el càrrec de la Capitania Cristiana. I per a desenvolupar esta funció, Guardians ha delegat un gran comprimis en la meua persona anomenant-me Capità Cristià per a les festes de 2003, un any que vos assegure que no oblidaré mai. Agraïsc a tots els membres de Guardians la seua ajuda i el seu suport durant tots estos anys...».

I, sobre les festes, puntualitza: «Estes

festes tinc un compromís important i és el de dirigir les tropes cristianes fins a la batalla que ens enfrontarà amb l’aguerrit i temible exèrcit dels moros i que sense cap dubte, després d’una llarga i difícil disputa, guanyarem molt dignament. Recordeu: La Torre és nostra i sempre ho serà!».

Chema també és el secretari de l’Associació de Moros i Cristians que presidix Vicente Soler, i compta amb la col·laboració d’altres membres de la junta gestora: Nacho Sánchez actua com a vicepresident, Rubén Vázquez és el vicesecretari, i Bernardo Simó, n’és el tresorer.

Per a conéixer una miqueta més el ros capità cristià que enguany rivalitza amb Ramón Martínez, el capità moro, s’oferixen les dades següents: estudiava de xiquet a Calicanto, després a Monte Sión, després en l’institut Tirant lo Blanch; s’especialitzà en Informàtica en La Florida, on va treballar tres

anys, d’allí va anar a l’empresa Metro Red, que patrocinava el València C.F., fins que fundà amb dos companys Núvol Blau, la seua pròpia empresa de disseny i comunicació creativa. És el segon de quatre germans i a hores d’ara té vint-i-set anys. Quan este text isca publicat, s’haurà casat amb Marian Sancho Ridaura, i hauran tornat del seu viatge de lluna de mel de Jamaica, observarem el seu bon aspecte quan desfilen en l’Entrada, l’acte per excel·lència dels Moros i Cristians. Òbviament Marian és la favorita del capità cristià, encara que en els altres dies en què transcórrega el que preveu el programa de les festes mores i cristianes siga una integrant de la filà Na Violant, a la qual pertany. A Chema li encanta parlar de la seua filà, se li nota que s’ho passa bé amb els seus companys en les activitats que exercixen en la caserna (lloc on es reunixen mensualment els Guardians al llarg de

l’any), que està ubicada en el carrer de Jaume I, paral·lela a la de Sant Marc.

«Els Guardians crec que ens caracteritzem per ser creatius i alegres, ens encanta eixir al carrer amb els tabals, les tamborrades, les martingales que fem amb la flota de vehicles que anualment adeqüem a la festa, ens encanten les trabucades, però encara anem més enllà, perquè nosaltres eixim al carrer portant un canó que, amb els seus tirs sorollosos, va obrint el recorregut de la trabucà...». El capità s’acomiada, la seua agenda està completa, però abans vol agrair la comprensió que li mostren els seus socis en l’empresa on treballa, i les fotos on va vestit de Guardià que li ha fet sa mare, Fina Tormo, i les de paisà que li va fer el seu germà Carlos, estudiant de Fotografia en La Marxadella. També felicita el Capità Moro, a qui arrabassarà, per molt que l’aprecie, La Torre. La tradició és la tradició. ■ ANA CORONADO

Reciclat. Producte ecològic

12 • BIM TORRENT

SALUDA FESTES PATRONALS 2003 Tots els colors de la festa

Festes per a tots

Música, soroll, diversió, tradicions...

Torrent és el poble que tots volem.

Capaç de créixer, capaç de crear, capaç de disfrutar.

Torrent és una altra cosa; disfrutem de la ciutat.

Els carrers s’omplin de gom a gom.

Les places s’inunden de bon ambient.

Comença la Setmana Gran de Juliol...

La delegació de Festes us convida a passar-ho bé en els actes programats. Omplim-nos d’alegria i de festa.

L’alcalde JESÚS ROS PILES

Reciclat. Producte ecològic

El delegat de Festes JOSÉ BRESÓ OLASO

2003, JULIOL-AGOST • 13

Reciclat. Producte ecològic

14 • BIM TORRENT

G

E

N

T

D

E

T

O

R

R

E

N

T

JULIOL-AGOST, 2003

Ramón Martínez, el Capità Moro, intenta conquerir el públic

R

amón Martínez és un home de negocis, representant d’articles de parament, que ara fa tres anys es va endinsar en el món dels moros i cristians. Per a l’ocasió, va escollir la comparsa dels Almoràvits, una formació que es creà en la tardor de 1997 i a l’any següent va desfilar per primera vegada pels carrers de Torrent. Per tant, la comparsa és relativament jove, encara que els integrants, irònicament, diuen que són de «la segona joventut i mitja», gent que en general passa dels quaranta anys, casats, amb fills, però que tenen tantes ganes de festa com els més joves. Sense anar més lluny Ramón Martínez pot servir d’exemple, té cinquantaun anys i dos fills: «la xiqueta –com ell diu– té vint-i-quatre anys i el xiquet, díhuit».

ins dels Almoràvits ha conegut un ambient que l’ha encisat. Tal veD gada siga per aquell encantament, o pel de la seua dona (més endavant ho entendran...) enguany és el capità dels moros. Confessa que està nerviós, un poc atemorit, però il·lusionat davant d’aquest repte, en què es va clavar quasi sense adonar-se’n. Ara recorda que aquest mateix any va estar a punt de deixar la comparsa, però a última hora el van convéncer perquè continuara, ja que enguany pertocava als Almoràvits exercir la capitania mora. Carme Cubells, la dona, li va demanar que no ho deixara i que a més a més es presentara candidat a la capitania. Diversos companys i amics es van posar del costat de Carme i a la fi, Ramón va cedir, això sí, posant una condició: la dona havia de ser la seua favorita. El resultat ja el coneixen, hui Ramón Martínez és el capità moro i Carme Cubells, la favorita. Ara, no pot amagar la seua satisfacció en contar-ho, el somriure el delata.

Quan se li pregunta per què és moro assegura que no hi ha cap motiu, simplement el destí el va dur cap a aquell camí, encara que ara afirma que li va perfectament. Bromeja Ramón de com exerceix ara la funció de moro i entre rialles ens conta una anècdota: diu que fa poc la dona es provava el vestit que durà en les festes i que en vore el tall espectacular que aquest du a un costat de la cama, va practicar la seua condició de moro i li va preguntar que a on anava amb aquell tall tan provocatiu...

Més enllà de l’humor que demostra, està nerviós. «Mai no podia imaginarme que una capitania duguera tant de treball. Hi ha tants detalls dels quals s’ha d’estar pendent!» exclama el capità moro. Per tal d’aconseguir abastar tots els assumptes que ha de controlar s’ha rodejat d’un conjunt de gent que l’ajuda i als quals els està molt agraït,

Reciclat. Producte ecològic

Ramón Martínez amb la indumentària mora.

sense ells creu que no podria dur-ho tot endavant. Josep Ramon, la seua mà dreta, confirma l’esforç que estan fent tots perquè els moros i cristians de 2003 siguen recordats per tots. Tampoc pot deixar d’agrair la tasca que fa el president de la comparsa, Emili Chulià, junt a Josep Ramon, és l’home que du el pes de la capitania. Malgrat el

Aspecte de Ramón en la vida quotidiana.

treball que hi ha enguany, asseguren que hi existeix millor ambient que mai, tots estan atrafegats pensant en un mateix objectiu i tal vegada això fa que els almoràvits estiguen ara més units que mai. Ramón confessa que sense ajuda no hauria pogut dur endavant la capitania ja que té molt poc temps lliure i hi ha moltes coses a fer.

Encara així, enguany hi ha una mala notícia, Josep Ramon ens informa que aquest any no podran gaudir de les paelles que cuina Ramón, com tampoc dels caragols que aquest prepara, els jabuguitos, tal com els anomenen en la comparsa (encara que els moros tenen prohibit menjar carn de porc...). La cuina és una de les aficions de Ramón, això sí, no aguanta els que van per darrere dient: «posa-li més sal», «ara afegeix aigua», «l’arròs encara està dur»... és una de les coses que el trauen de polleguera. Una altra de les seues passions és el golf, fa tres anys que el practica, és handicap 18/6 «i baixant», com ell puntualitza ràpidament, encara que també reconeix que el fill ho fa millor. Aquestes aficions li serveixen per a passar una bona estona, però té una altra en la qual no ho passa bé tant a sovint, és seguidor del València club de futbol, el seu patiment... Ramón és dels que demana un gran fitxatge per a tornar la il·lusió als aficionats que com ell creuen que no tornaran a vore el seu equip guanyant un altre títol de Lliga.

Deixant de banda aficions que el fan patir, tornem de nou a aquella que ens duia a redactar aquestes línies, els moros i cristians. Li preguntem què espera d’aquestes festes i, després d’esbossar un somriure d’il·lusió, Ramón Martínez diu que desitja que siguen especials i per aconseguir-ho està disposat a tot i anuncia una sorpresa per al dia de la desfilada final: «Enguany hi haurà una novetat en la desfilada final, donarem una gran quantitat de regals de gran valor, una cosa que no s’ha fet fins ara i que vull fer jo, regals que donaré jo per a la festa, per al poble. Una cosa que abans no s’havia fet i que crec que agradarà», així ens ho avança el capità moro. Una manera, diu, d’agrair la gent que cada any visita de manera més nombrosa els carrers de Torrent per a vore els moros i cristians, i són els que donen a la festa la importància que té i els que li donen la bona salut que gaudeix. Uns moros i cristians als quals Ramón els veu el futur més que assegurat en els pròxims anys, un futur en què vol ser un dels protagonistes. ■ J. CRISTÓBAL GARCÍA

El capità moro i la dona, Carme Cubells, la seua favorita.

JULIOL-AGOST, 2003

E

D

U

C

A

C

I

Ó

BIM TORRENT • 15

L’ESCOLA D’ESTIU, ensenyament i diversió

P

assen uns minuts de les nou del matí d’un dia de juliol a les portes d’un col·legi: en teoria tot hauria de ser pau i tranquil·litat, però tan sols en teoria perquè ja comencem a sentir de fons el guirigall de la jovenalla, el rebombori inconfusible que, sense ser uns grans detectius, ens fa saber que dins del centre educatiu continua havent-hi vida. No és que les vacances tarden enguany més a arribar per als escolar, sinó que ja ha començat l’Escola d’Estiu, que des del 30 de juny fins al 25 de juliol acull prop de 340 alumnes d’entre 3 i 12 anys.

Els escolars han sigut distribuïts en tres centres: huitanta en el col·legi El Molí; seixanta en el Lope de Vega; i dos-cents en el centre Federico Maicas (en aquest últim ens trobem hui). Tres centres on el curs escolar s’allarga un poc més que de costum.

Entrem en el centre, la coordinadora, Susana Martínez, ens atén. Ens comenta que enguany el lema de l’Escola d’Estiu és Un mar d’activitats, aprofitant que és l’any de l’aigua dolça, els organitzadors

Els xiquets i xiquetes amb els monitors.

han pensat una sèrie d’activitats amb l’objectiu que els xiquets i les xiquetes sàpien fer un bon ús de l’aigua. Tallers, jocs, excursions... tot gira al voltant del mateix eix, conscienciar els xiquets i xiquetes de la importància de no malgastar l’aigua.

Però l’Escola d’Estiu no vol ser una continuació del curs habitual amb classes magistrals i llibres de text, vol ensenyar els alumnes d’una forma diferent, volen que alhora que aprenen, els xiquets i xiquetes

La Guia de Centres Educatius, una ajuda per a escollir col·legi

L

a nova edició de la Guia de Centres Educatius, com diu en la seua presentació, té l’objectiu d’ajudar els pares a l’hora d’adoptar la important decisió d’elegir un col·legi per al fill o la filla.

En la guia poden trobar l’oferta de tots els centres sostinguts amb fons públics de Torrent, i una xicoteta explicació del procediment per accedir-hi. A més, la guia ofereix informació al voltant dels serveis municipals relacionats amb l’educació.

Si bé la informació és àmplia, pot resultar insuficient, per això, davant de qualsevol dubte que tinguen, o si necessiten ampliar la informació, es poden dirigir als centres educatius, o al departament d’Educació de l’Ajuntament.

Des de l’Ajuntament s’espera que aquesta informació resulte d’utilitat i que els pares compartisquen amb l’escola la tasca d’educar els fills i les filles, que és la més important de totes aquelles que els corresponen a les mares i els pares. ■

es divertisquen. Per això, tracten de combinar els tallers i els jocs en el centre educatiu amb excursions a l’Hort de Trénor, a l’Ajuntament, al Museu Comarcal de l’Horta Sud, a La Torre o als mercats municipals i, per a suportar millor la calor de l’estiu, fan una visita setmanal a la piscina municipal, excepte els més menuts, per a qui han posat unes piscines menudes de plàstic en les instal·lacions del col·legi.

En el col·legi Federico Maicas hi ha dos centenars

d’alumnes als quals vigilen dotze monitors, dos ajudants i un coordinador, tots joves, tenen menys de vint-i-cinc anys però amb almenys un any d’experiència en aquest tipus d’activitats. Una tasca complicada, només s’ha de vore l’energia i el dinamisme que els xiquets demostren amb les corregudes i els jocs, malgrat això tots i cadascun d’ells estan controlats perfectament pels coordinadors.

Després de més d’una hora eixim del centre, deixem els

alumnes pintant, encara que més aviat hauriem de dir pintant-se, per com duen la roba.

Amb rialles i els ulls ben oberts ens diuen adéu, a ells encara els queda una estona llarga fins que a les dos del migdia vinguen a recollir-los, sobretot els pares que acaben a aquesta hora la jornada laboral i per als quals sens dubte l’Escola d’Estiu és una magnífica opció perquè els fills estiguen entretinguts mentre arriben les seues vacances. ■ J. CRISTÓBAL CARCÍA

Cuatro alumnos de Torrent se gradúan en La Universitat dels Majors

A

na María Galán, Víctor José García, Alonso Quintela y María del Carmen Villalba, cuatro alumnos de Torrent, se graduaron el pasado 25 de junio en la segunda promoción de la Universitat dels Majors de Florida de Catarroja. Estos estudios posibilitan la formación universitaria a alumnos mayores de cincuenta años con ganas de aprender. El Ayuntamiento de Torrent beca anualmente hasta un máximo de cinco alumnos, a los que subvenciona con 360,61 euros el importe de la matrícula, gracias a un convenio suscrito con la universidad de l’Horta. El plazo de matrícula para el próximo curso concluirá el próximo 26 de septiembre. El estudiante interesado debe dirigirse a las instalaciones de Florida Universitària en Catarroja y abonar una cantidad de 90 euros por el curso. Pueden

informarse en el departamento de Educación del Ayuntamiento de Torrent.

Para los alumnos seniors lo importante es mantenerse activos intelectualmente y estudiar aquello que no habían podido cursar de jóvenes, por ello recurren a esta formación universitaria.

El plan de estudios, de dos años de duración y que a partir del curso pasado se amplió a cuatro por petición expresa de la primera promoción de alumnos graduados, tiene una duración de trescientas horas por curso y está organizado con asignaturas troncales y optativas. El currículo está diseñado específicamente para ellos, por docentes universitarios de la universidad de Carrarroja con materias como Historia, Economía, Salud o Introducción a Internet. Al final del curso no hay exámenes. La evaluación se sustituye por trabajos escritos. ■

100 alumnos participaron en los Cursos de Extensión Universitaria Del 14 al 18 de julio en el Ayuntamiento se impartieron los Cursos de Extensión Universitaria «La Universitat a la teua ciutat», dentro de los III Cursos de Verano organizados por el consistorio. Este año se han ofrecido dos cursos, el primero de ellos fue Comunicación audio-visual en la sociedad de la información. Estructura del relato radiofónico y televisivo, el otro fue el Curso sobre violencia de género y agresiones sexuales: un enfoque desde diversas disciplinas.

Reciclat. Producte ecològic

16 • BIM TORRENT

E

D

U

C

A

C

I

Ó

JULIOL-AGOST, 2003

Vacaciones de verano: tiempo para disfrutar y aprender

S

e acabó el colegio, atrás quedan las prisas, los madrugones y las tareas escolares, estamos en la época preferida para los pequeños/as de la casa: Las vacaciones de verano.

Este periodo feliz para los niños/as se convierte en ocasiones en fuente de preocupación e inquietud para los padres que trabajan fuera de casa: «¿Cómo vamos a organizarnos durante las vacaciones del niño/a? ¿Podrán los abuelos quedarse con él/ella? ¿Con quién lo dejamos? ¿Qué hacemos para que no se aburra con tanto tiempo libre?...».

Tanto si somos los padres los que vamos a atenderles, como si necesitamos que otras personas se encarguen de su cuidado, es conveniente planificar con anterioridad cómo vamos a organizar el tiempo de ocio de nuestros hijos/as.

Afortunadamente el verano ofrece un sinfín de oportunidades para disfrutar de actividades sin que la televisión, el ordenador o los videojuegos se conviertan en la única diversión posible.

Los niños/as en vacaciones necesitan descansar de las rígidas rutinas del periodo escolar. En esta época es positivo flexibilizar los horarios y las normas de manera que nos permita aumentarles las horas de juego y encuentro con sus amigos/as, fomentar la práctica de deportes al aire libre y

disfrutar de un mayor tiempo de convivencia familiar.

Sin embargo, es importante tener en cuenta que descansar no significa estar todo el día sin hacer nada, sino que se trata de distribuir el tiempo con aquellas actividades que sean del agrado de los niños/as y que el apretado horario de la escuela no permite disfrutarlas en otra época del año.

Las actividades deben planificarse siempre teniendo en cuenta las preferencias, edad y necesidades de los hijos/as así como las posibilidades económicas de la familia. Durante el periodo estival los municipios plantean numerosas alternativas para ocupar el ocio: los campamentos, escuelas de verano, campus, talleres, colonias de idiomas, etc., ofrecen a los padres que no pueden compaginar su trabajo con las vacaciones de los hijos, una estupenda opción para tener a los chavales adecuadamente atendidos a la vez que desarrollan sus habilidades y se divierten compartiendo el tiempo con menores de su edad.

Sin salir de nuestra ciudad, desde hace ya varios años el Ayuntamiento de Torrent nos presenta a través del programa «Un món de Possibilitats» todo un mundo de oportunidades de formación, deporte, ocio y actividades culturales para los niños y jóvenes.

Por otro lado, durante el tiempo extra de estancia en casa, podemos

aprovechar para fomentarles hábitos que les permitan seguir progresando en otros ámbitos. Por ejemplo, acostumbrarles desde pequeños a ayudar en algunas tareas domésticas acordes a su edad contribuirá a hacerles más responsables, solidarios y autónomos. Una opción en este sentido puede ser encargarles del cuidado de las plantas o de la alimentación de la mascota, enseñarles alguna receta de cocina elaborando juntos una comida sencilla…

También les resultará divertido a la vez que aprenden, habilitarles una zona de la casa (sobre todo para evitar «percances») donde dispongan de materiales reciclables, pinturas, rotuladores, plastilinas, etc., proponiéndoles alternativas que estimulen su creatividad artística.

Asimismo, podemos utilizar el tiempo de verano para programar actividades intelectuales tales como visitar museos, hacer excursiones por los alrededores del pueblo o preparar algún viaje, estas opciones permitirán que el niño/a se integre en el entorno geográfico y cultural que le rodea durante las vacaciones, proporcionándole experiencias de aprendizaje distintas pero tan importantes como las puramente académicas.

Desde un punto de vista más escolar, es conveniente respetar la decisión del maestro/a si es que sugiere

que alumno/a refuerce en verano los contenidos curriculares aprendidos durante el curso. Para ello será conveniente establecer un horario de trabajo estable y un sitio fijo donde estudiar y realizar las tareas escolares contando, siempre que sea posible, con la ayuda de los padres o de algún hermano mayor que guíe de forma más provechosa este aprendizaje.

Por otro lado, si nuestro hijo/a ha superado adecuadamente los aprendizajes escolares, los padres debemos hacer un esfuerzo para asegurar que los chicos/as mantengan sus destrezas e inquietudes lectoras.

En esta época del año en que los adultos contamos también con más tiempo libre, podemos aprovechar para leer con ellos en voz alta, ayudarles a comprender los textos y debatir sobre lo leído o animarles a realizar un cuaderno de notas donde puedan reflejar los acontecimientos que han vivido durante las vacaciones, colocar allí sus fotografías, postales, etc. Seguro que estas actividades les resultan mucho más gratificantes y motivadoras si les proponemos compartirlas con nosotros.

Después de estas sugerencias, que espero os sirvan de utilidad, sólo queda desearos un feliz verano de descanso, diversión y aprendizaje. ■ LOLES RUBIO Gabinete Psicotécnico Municipal

Escola d’Estiu... Especial. Unes vacances a la ciutat

En el consistori es presentà la segona edició de l’Escola d’Estiu Especial.

Col·legi La Encarnación.

D

amb la col·laboració de la Caixa d’Estalvis del Mediterrani (CAM), una important ajuda econòmica.

Totes les activitas d’aquesta Escola d’Estiu Especial estan programades per a xics i xiques des dels tres anys, matriculats en qualsevol dels Centres d’Educació Especial de Torrent, i es realitzaran des de les 9 fins a les 14 hores. Hi ha cinquanta alumnes inscrits, dels quals aproximadament la meitat són de Torrent i

urant el mes de juliol es realitza en el col·legi públic d’educació especial La Encarnación la segona edició de l’Escola d’Estiu Especial.

Enguany, amb l’experiència adquirida, esperem aconseguir almenys uns nivells de satisfacció pareguts als de l’edició anterior. Amb aquest objectiu començà el treball a principi d’any.

S’han fet reunions de programació i preparació per a, amb les possibilitats

Reciclat. Producte ecològic

que hi existeixen, fer front a situacions que l’experiència ens diu que hi poden aparéixer i que els professionals que treballaran amb els xiquets i les xiquetes han d’afrontar.

L’Ajuntament facilita el desenvolupament d’aquesta Escola d’Estiu oferint infrastuctures i recursos materials i personals. Per una altra banda, l’organització, gestió i coordinació d’activitats i personal és responsabilitat del Gabinet Psicotècnic,

la resta de diferents poblacions de la comarca. L’Ajuntament contractà un grup de monitors i professionals de suport d’entre el professorat d’aquests col·legis que desitgaven continuar treballant el mes de juliol amb els seus alumnes. D’aquesta manera, ja que ells coneixen els xiquets i les xiquetes i els pares, el procés d’agrupament, el contacte i el desenvolupament de les distintes activitats és més fàcil i efectiu. ■ G.P.M.

JULIOL-AGOST, 2003

E

D

U

C

A

Els mestres que es jubilen reben un homenatge pel seu treball

C

I

U

n any més, l’Ajuntament i el Consell Escolar Municipal van retre homenatge als mestres que han desenvolupat, fins a aquest curs, la seua activitat docent a la ciutat de Torrent. Aquesta vegada l’escenari va ser el nou Conservatori Municipal, molt prop d’on es feia els darrers anys, l’Auditori.

L’acte, que va estar dirigit pel responsable tècnic del departament d’Educació, Joan Tamarit, començà amb un minut de silenci en memòria d’Antonia Fernández, professora del col·legi Verge del Rosari, que va faltar recentment.

Després de l’emotiu recordatori a la memòria de la mestra que ens deixava enguany, va començar la cerimònia amb un miniconcert que oferí l’Escola Coral de Torrent, la qual va interpretar nou cançons. Les xiquetes i els xiquets estigueren dirigits per Juli Hurtado i amb la música del piano d’Adrià Gràcia, mostraren als assistents el que han aprés de les mestres, Aurora Anaya i Silvia Enguídanos. Una actuació que estigué coordinada en tot moment per Fernando Blasco.

Els alumnes van delectar tot el públic amb les seues veus i crearen un ambient entranyable i alegre que va resultar idoni per a l’entrega dels reconeixements als professors que enguany conclouen la seua activitat docent.

En acabar l’Escola Coral entre els aplaudiments d’un públic entregat a la tendresa, va començar l’acte protocol·lari del lliurament de les plaques que certifiquen el reconeixement als mestres. Els professors que enguany han sigut homenatjats són: José Cosín Belenguer, Amelia Ruiz Sebastián i Julián Hortelano Jareño, del col·legi Federico Maicas; Encarnación Carbonell Pérez, del centre d’ensenyament especial La Encarnación; Maria Alarcón Orts, del col·legi Sant Pasqual; M. Teresa Montolio Fuertes, mestra del Sant Joan Baptista; M. Pilar Navarrete Cortés, de Verge del Rosari; M. Gloria Ureña Giménez i Juan Galán Pellicer, de l’IES Tirant lo Blanc; Miguel Panadero Jorge, de l’IES La Mar-

L’Escola Coral de Torrent va delectar el públic.

xadella; Encarna Pulido Castillo i Agustín Beltrán Esparza, mestra del Centre EPA; i José Miguel Rodilla Castillo, professor del Conservatori Professional de Música. Tots van estar presents en l’acte excepte Juan Galán Pellicer que no va poder acudir-hi. Tampoc va faltar el reconeixement emotiu a Antonia Fernández, i se’l féu entrega d’una placa a títol pòstum.

El premi el va recollir una representant del col·legi Verge del Rosari.

Després es tancà l’acte amb el parlament de la regidora M. Carmen Lizondo que mostrà el seu respecte i admiració als mestres jubilats i va destacar la nova etapa que ara comencen després d’haver exercit la docència durant tants anys, un futur on podran gaudir més, de tot el que ofereix la vida. Més tard, va ser el torn de Julián Hortelano en representació dels mestres, aquest féu un recorregut per la professió dels professors des dels inicis fins a l’actualitat, destacant la importància que tenen en la societat actual. L’acte, el tancà l’alcalde, Jesús Ros, qui va destacar en la seua al·locució que aquest acte no és un «adéu», sinó que és un «fins després», la jubilació és el principi d’un nou capítol en la vida d’una persona. A més a més, va agrair als mestres el seu treball tots aquests anys, una tasca fonamental per al correcte desenvolupament de la societat. ■

BIM TORRENT • 17

La Setmana Cultural de l’EPA tanca el curs 2002-2003

L

Els premiats amb l’alcalde i la regidora d’Educació.

Ó

’Escola d’Adults va concloure el curs 20022003 amb la XVIII edició de la Setmana Cultural, cinc dies carregats d’activitats per a acabar, tots units, mestres i alumnes, un altre any escolar. Prop de doscentes cinquanta persones de mitjana han acudit a cadascun dels actes que l’equip de l’EPA (Escola Pública d’Adults) ha organitzat. En total hi han participat prop de 1.500 persones.

La setmana cultural començà el dia 16 de juny amb l’acte inaugural de la mà de José A. Veiga, director del centre, acompanyat de M. Carmen Lizondo, regidora, i de l’alcalde, Jesús Ros. Després, el mateix dia, es féu una audició poètica a càrrec de l’alumnat i s’inaugurà l’exposició “Formació Permanent”, que mostra el treball dels estudiants en aquest any. Al dia següent es va organitzar una visita a l’Oceanogràfic, amb una gran afluència de gent. El dia 18 va ser el torn del teatre i el 19 el del cinema, tots dos en el Parc l’Hort de Trénor; el mateix lloc on es va fer el concert de blues que tancava aquesta setmana d’esbarjo dirigida als alumnes i al públic en general.

Uns actes que posaren el punt final a un curs en què es

van matricular mil cent seixanta-set alumnes distribuïts en els tretze cursos específics: alfabetització, cultura general, graduat en Educació Secundària, accés a la universitat, accés a cicles superiors de Formació Professional, valencià, castellà per a estrangers, anglés, francés, informàtica, ceràmica, plàstica i restauració de mobles. A més a més, s’han fet activitats extraescolars en el programa d’Aula Oberta, com ara conferències, col·loquis, taules redones, cinema, visites i un llarg etcètera.

La majoria dels alumnes són dones, el seixanta-sis per cent, i la meitat tenen entre 21 i 40 anys i són de fora de Torrent.

Un prototip d’estudiant que només respon a les estadístiques, ja que, com diu el director del centre, darrere hi ha una historia personal, un present, unes ganes de superació.

Abans de concloure el curs, l’equip docent ja estava preparant el pròxim any, que té com a novetat un curs de cistelleria. La matriculació s’obrirà el dia 12 de setembre per als cursos i tallers de ceràmica, plàstica, restauració de mobles, cistelleria i informàtica; i el 15 per als altres, i acabarà el 22 de setembre, ja que el curs s’iniciarà l’1 d’octubre. ■ J. CRISTÓBAL GARCÍA

Les activitats tingueren una gran acollida.

J. CRISTÓBAL GARCÍA

Reciclat. Producte ecològic

18 • BIM TORRENT

T

O

R

R

E

N

T

A

L

C

O

R

JULIOL-AGOST, 2003

HUI QUÈ TOCA DE MENJAR?

Q

uin plaer produeix quan fem una excursió, una escapada turística o un viatge, el fet de delectar-se amb els plats típics de cada lloc que visitem; quina varietat tenim en la cuina basca, la càntabra, la gallega, la balear, o de qualsevol altre lloc de la península o de les illes, ah! I a l’estranger la cuina francesa, o la libanesa... la veritat és que no estan gens malament.

Però ara els metges i experts en menjars i alimentació recomanen la coneguda com a cuina mediterrània, per tot allò de les agressions que produeixen als nostres estómacs i paladars les pizzes, les hamburgueses, les llandetes, determinades cuines «orientals»...

I sabeu on tenim (exagerant un poc) la millor cuina variada i mediterrània del món? Doncs, a les nostres comarques i, com no, concretament a Torrent. I és lògic per la nostra ubicació privilegiada a l’Horta, prop de la mar, prop de la muntanya, i amb un oratge que permet tota una mena d’activitats agrícoles, ramaderes i pesqueres la major part de l’any, que ens fa tindre a l’abast tots els productes necessaris per a gaudir de la cuina que, desgraciadament, la dinàmica dels temps no ens permet elaborar-la com ho feien les nostres mares i iaies de forma habitual i a cada moment la seua recepta.

Tornem, però, com altres vegades al Torrent dels anys 50 i 60, quan les mancances de la postguerra ja no eren tan patents, quan les festivitats i les reunions familiars sempre giraven al voltant de la taula repleta d’una sana, saborosa i abundant varietat de viandes, begudes i postres casolans.

La iaia i la mare s’havien alçat ben de matí; el dia d’abans ja havien estat al mercat per abastir-se de tot el material gastronòmic necessari, i mentre els hòmens portaven els xiquets al parc infantil, a la fira i a fer-se un Nick de taronja o llima, elles, ben guarnides amb el davantal blanc amb peto i puntilles, després d’ordenar els llocs on seia cada membre de la família –«a mi, posa’m la cadira lluny de ton pare i prop de la cuina!», deia la iaia–, es passaven el matí preparant, amb una estima desmesurada, el festival gastronòmic que ens deixaria la corretja fluixa, uns bons colors de cara i un alegre somriure mescla de vi amb llimonada, cerveseta, conyac i alguna facècia o acudit.

Jo mateix he quedat sorprés de la varietat gastronòmica que hem tingut (i que podem continuar tenint) al nostre poble, i que ja molts d’aquells plats quasi no recordava. Així que faré (no sense que la boca se’ns faça aigua) un detall discret (que no un receptari) dels menjars típics de Torrent i que, segurament, heu conegut o tastat alguna vegada. Recordem!

ADVERTIMENT: És perjudicial llegir aquest article abans de menjar.

En la varietat d’arrossos, a més de la paella, de l’arròs al forn i del rossejat, tenim:

Reciclat. Producte ecològic

Convit de Comunió un 21 de maig de 1959.

L’arròs viudo: només amb verdura i per al divendres (arròs, nap, cigrons, creïlla i alls).

L’arròs amb naps: arròs, bajoqueta, fesols de colorets, naps i creïlles; aquest arròs és caldós.

L’arròs caldós (bledes, naps, creïlla i moniato si n’és el temps). L’altre arròs caldós no era de divendres (bajoqueta, fesols, pésols i carxofa, conill i pollastre); La paella d’arròs amb col i abadejo: a l’estiu bajoqueta i verdura d’estiu (sense col) i a l’hivern amb carxofa i pésols a més d’abadejo.

L’arròs a banda: aquest plat que hui és típic de les comarques del sud, fa ja moltes generacions que es feia a Torrent (peix de morralla bullit per al caldo, sofregit de gambes, cigales i arròs, creïlla, ceba, llorer, grans de pebre negre i allioli).

L’arròs amb fesols i naps: també li deien arròs d’hivern (morro, orelles, cansalada, botifarra, fesols i naps).

Tots els arrossos caldosos es feien en cassola de fang. Uns altres plats de calent que no duien arròs eren: El potatge de cigrons: espinacs, cigrons i creïlla.

El potatge de fesols: fesols, xoriço i botifarra.

El putxero de carn i verdura: encara hui és habitual.

Les llentilles: amb xoriço i sofregit d’alls, tomata i ceba).

I encara n’hi havia més: sopa de nòvia, bullit, fideus amb garrofó i tonyina salada, fideus amb gambes i cigales, miques (pa dur, alls, pebre roig, oli i sal), estofat de carn de vedella (vedella tallada en daus, creïlla, ceba, carlota, vinagre, llorer i pebre negre, tot

tapat amb paper d’estrassa i una cassoleta d’aigua damunt per a mantindre’n la humitat). La carn metxada (galló de vedella farcit amb un ou dur, pernil i carlota –sofregit ben daurat i passat per la farina–) era un plat típic dels diumenges, dels dies de festa i en els casaments. Embotit i llomello, fregit amb tomata, pimentó, col o faves, segons la temporada. Borrego a la brasa, embotit i cansalada, sardina amb sang i ceba, sardines amb pimentó (la sardina de bota), ous al serrín, faves amb llonganissa i botifarra, ous a la neu «trenses» (que són budells a la brasa), fetge fregit o torrat, pollastre al forn, sang amb ceba, allipebre i suquet (de peix o d’anguiles). Coques de pimentó amb tonyina, i pastissets de peix (per a anar als bous, a la fira de juliol o a la

En acabant de les postres, en un dinar de celebració, 1955.

festa de la Sang de Picanya. Altres menjars que es feien sovint per a sopar eren el bullit, truita de creïlles, embotit amb tomata (pimentó, creïlles fregides amb ous) pepitos, esgarraet i mollets amb pimentó. I per a berenat entrepans de xocolate en pols i llet condensada, codonyat, carabassat, pa amb oli i sal –i pebre roig–, besuc, plàtan i també rosquilletes, saladets i panquemao.

I ara parlarem dels dolços, que sobretot eren imprescindibles pel Nadal i en altres festes importants: coques de sagí, coquetes d’arrop i ametla, rotllets d’anís i coques fines. Per Pasqua es feien rotllets encarats, panquemao i mones, i durant tot l’any coca d’ametla, coca de llanda, bescuit, suspiros d’ametla, punta de diamant, confitura d’arrop, confitura de sucre (un got de sucre i mig got d’aigua) i que abans es macerava en aigua de calç; o també el codonyat, la sopada (ous, llet, i farina o maizena; en la versió torrentina en lloc de llet es posa ametla, que s’ha remullat en un drap i es cola) bunyols de vent (amb carabassa), braç de gitano, sanblaiets i gaiatos (en el porrat de Sant Blai).

Per la cuina mediterrànea torrentina, pel bé que ens farà a la nostra salut, pel bé dels vostres paladars, i perquè formen part de la nostra cultura més saborosa, esperem anar recuperant aquests plats a poc a poc.

Gràcies a la recopilació que ha fet Amparo Miquel Marín (tia Amparín), bona coneixedora i elaboradora d’aquestes delícies (l’hem compromés per tal que en propers articles publique alguna de les receptes casolanes). ■ VALENTÍN BENLLOCH

JULIOL-AGOST, 2003

Avançament de campanyes de l’Oficina de Promoció i Ús del Valencià ’Oficina, a més de la faena Lendavant, interna, tots els anys porta com ja sabeu, amb Oficines de Promoció del Valencià d’altres ajuntaments, diferents campanyes de promoció social del valencià. Ací, us volem avançar de manera breu, les campanyes d’enguany:

VA L E N C I À

P E R

A

T O T S

BIM TORRENT • 19

LES PARTS DEL DIA Quan indiquem el signe *, vol dir que la paraula o l’oració següents són incorrectes Últimament sentim que hi ha gent que, en lloc de dir de matí, de vesprada, de nit (o al matí, a la vesprada, a la nit), que és com s’ha dit sempre i s’ha de dir, diuen *pel matí, *per la vesprada i *per la nit (que és incorrecte).

Vegeu-ho amb uns exemples: 1 DE MATÍ, DE VESPRADA, DE NIT: *Demà pel matí acabarem de pintar la casa > Demà de matí acabarem de pintar la casa.

*Li agrada eixir a passejar per la vesprada > Li agrada eixir a passejar de vesprada. *El seu marit ara treballa per la nit > El seu marit ara treballa de nit.

2 AL MATÍ, A LA VESPRADA, A LA NIT. *Anna i jo hem quedat en ta casa demà pel matí > Anna i jo hem quedat en ta casa demà al matí.

*El teu germà diu que tornarà per la vesprada > El teu germà diu que tornarà a la vesprada. *Per la nit fan ball en la plaça > A la nit faran ball en la plaça.

Per tant, si sou dels que diuen pel matí o per la vesprada, proveu a dir de matí o de vesprada. Vos entendran perfectament i parlareu millor.

OFICINA DE PROMOCIÓ I ÚS DEL VALENCIÀ

• Campanya: Circulem en valencià. Hem elaborat uns cartells i un díptic que arrepleguen un vocabulari bàsic del món de la circulació viària i que està destinat a les autoescoles, on la presència del valencià és inexistent i a les escoles i a la policia que fan xarrades de circulació i seguretat viària. Aquests materials es complementen amb una carta que volem enviar a totes les persones que fan 18 anys per a informar-los que poden examinar-se del carnet de conduir en valencià.

• Campanya de les pescateries. Es volen fer dos cartells amb el nom dels peixos i del marisc en valencià. Cartells que hem de repartir a les pescateries de la ciutat.

• Campanya del lèxic de la informàtica. Es tracta d’un lèxic específic, fet de manera senzilla i amb il·lustracions que recull un vocabulari informàtic bàsic.

• Campanya del Quadern de música. Davant la gran tradició musical de les ciutats valencianes, hem fet un quadern didàctic de la música, que repartirem a les bandes de música, a les associacions musicals, al Conservatori i a les escoles.

Encara tenim previstes més campanyes, però com tenim poc espai i sempre és bo no explicar-ho tot de colp, en el pròxim BIM us contarem més coses. ■

ELS SINÒNIMS Les paraules són sinònimes quan volen dir el mateix. A vegades, quan escrivim, rebutgem paraules que són perfectament correctes, que hem dit sempre i que ara evitem sense cap motiu aparent. Tan correcte és dir (i escriure): ESTE com AQUEST: M’agrada este jersei que t’has comprat = M’agrada aquest jersei que t’has comprat.

SERVICI com SERVEI: Oferim servicis complets d’assessorament = Oferim serveis complets d’assessorament.

CADA U com CADASCÚ: Cada u pot expressar la seua opinió = Cadascú pot expressar la seua opinió.

CADA UN com CADASCUN: Cada un dels alumnes llegirà un poema = Cadascun dels alumnes llegirà un poema.

PALOMETA com PAPALLONA: Milers de palometes volaven pels prats = Milers de papallones volaven pels prats.

ENSALADA com AMANIDA: Hem fet una ensalada de col per a sopar = Hem fet una amanida de col per a sopar.

CONQUISTAR com CONQUERIR: Els enemics van conquistar el castell = Els enemics van conquerir el castell.

Per això, no dubteu a escriure estes paraules. Són totes perfectament correctes.

OFICINA DE PROMOCIÓ I ÚS DEL VALENCIÀ

Reciclat. Producte ecològic

20 • BIM TORRENT

J

O

V

E

N

T

U

T

Ricardo Vilar va exposar l’obra Sopa boba, seleccionada en la Mostra de Joves Creadors

C

▲ Ricardo Vilar amb la seua obra de fons.

▲

om informàvem en el número passat, la Mostra de Joves Creadors de l’Horta 2003 va tornar a tindre una gran participació, a la fi fou elegit com a guanyador Ernesto Casero, concursant de Mislata; a Torrent Ricardo Vilar fou el seleccionat per a exposar la seua obra. Per això li dediquem aquestes línies.

A primer cop d’ull, Ricardo Vilar es mostra tímid, despistat però com a l’expectativa, observant, darrere de les ulleres de pasta, un món del qual tracta de beure’s l’essència per a reflectir-la en la seua obra. Als seus vint-i-nou anys és llicenciat en Belles Arts per la Universitat Politècnica de València i actualment cursa el doctorat; el 2000 va guanyar el Premi II Convocatòria d’Art Jove, any en què també va ser seleccionat per a la convocatòria internacional Esculturas de la vida, motiu pel qual va exposar a la població italiana de Cuneo, i enguany ha sigut escollit, com ja els hem informat, per a la Mostra de Joves Creadors de l’Horta 2003 pel Centre d’Informació Juvenil de Torrent. Aquest últim fet li ha donat el dret a exhibir la seua obra, Sopa boba, al Museo Comarcal de l’Horta durant bona part del mes de juny.

Sopa Boba va estar exposada al Museu Comarcal.

Ricardo Vilar entén l’art d’una manera universal. Per a ell és art tot allò que es faça des de dins, amb l’única intenció de crear, la d’elaborar per sí mateix una obra.

«Tant bo és l’art d’ARCO (on ell també ha exposat una peça de la seua obra en la col·lecció que presentava la

Universitat de Politècnica València) com el tros de fusta que està esmolant un home a l’Àfrica, en l’art cap tot», considera l’artista. Dins d’aqueixa concepció total de l’art trobem Sopa boba, una vídeoinstal·lació formada per dos taules de cinc metres de llarg, en les quals s’han posat

una sèrie de plats buits que simbolitzen la sopa boba.

Acompanyen a les taules uns murals amb diversos textos sense sentit. Per últim, dos vídeos donen vida a la instal·lació. Una composició que, en paraules de l’autor, pretén ser «una crítica del món en que vivim, en el qual els mitjans de comunicació ens ofereixen una gran quantitat d’informació que per dins està buida. És com el menjar que donen als pobres, no té substància, és aigua».

En un primer moment, l’exposició estava previst fer-la, com als darrers anys, en La Torre i es va preparar una primera composició, que després s’abandonà en assabentar-se del canvi de lloc i es va intentar fer una obra que s’adequara a la nova ubicació. Per a Vilar, la sala de l’exposició té molt a vore amb la composició artística, el context ajuda a crear sensacions, en aquest cas, l’obra estava en un soterrani, motiu que aprofità l’artista per a transmetre un sentiment d’angoixa, de claustrofòbia.

Quan se li pregunta pel futur assegura que no sap ben bé què contestar, li agrada la docència (ha sigut mestre d’institut), però no pensa deixar de banda la creació, la seua passió; afirma que vol marcar ell el ritme de la seua vida. ■ J. CRISTÓBAL GARCÍA

Casi un centenar de jóvenes disfrutan de las actividades de tiempo libre que organiza el Centre d’Informació Juvenil

M

ás de cincuenta jóvenes iniciaron sus vacaciones estivales en la pequeña población de Mohorte, a 12 kilómetros de Cuenca, en el campamento de Los Palancares.

El campamento, con capacidad para trescientas personas, ofrece servicios de comida y limpieza, y dispone de enfermería y socorrista. El campamento cuenta con instalaciones deportivas, de baloncesto y fútbol. Tiene una piscina con grandes dimensiones y con una profundidad máxima de 1’60 m., dispone de teléfono público, servicios con agua caliente y zona de talleres.

Los niños están hospedados en cabañas de madera, uno de los atractivos del campamento,

Reciclat. Producte ecològic

Vista de la zona de acampada.

distribuidas en círculos, cada una de estas cabañas cuentan con siete metros cuadrados que hacen cómoda la estancia y la pernocta; con una capacidad de ocho personas por cabaña y disponen de literas.

Del 11 al 20 de julio, veinticinco jóvenes de entre 14 y 18

años hacen diferentes actividades en un marco espectacular como es la Sierra de Gaudarrama. Estos jóvenes también realizan la actividad de TEMPS LLIURE, una iniciativa que se viene haciendo los últimos años durante al menos una semana y que este año

tiene en la población segoviana de San Rafael, disfrutando de actividades acuáticas con el albergue El Recreo en la población cercana de El Espinar que tiene un lago, estas actividades están guiadas por expertos; visitando la ciudad de Segovia y el Parque Natural de La Panera. Con hospedaje en el albergue juvenil San Rafael que cuenta con habitaciones múltiples, servicios, alojamiento, manutención, sala de reuniones, sala de televisión, música y vídeo, piscina, etc.

Las actividades que realizan son supervisadas y animadas por monitores y monitoras (aportados por VECOVA), todos ellos expertos conocedores de las actividades, y de la psicología de los jóvenes. ■ CIJ

JULIOL-AGOST, 2003

◗ Activitats del CIJ per a l’estiu Com els informàvem en el número anterior el CIJ ha organitzat diverses activitats per a l’estiu. Començaren amb el viatge a Madrid-Faunia-Warner els dies 28 i 29 de juny per a després continuar amb un viatge multiaventura al Pirineu de 21 al 24 de juliol. Però encara hi ha més viatges, del 16 al 21 d’agost s’ha organitzat un viatge a Mallorca, el 13 i 14 de setembre al Delta de l’Ebre-TarragonaPortaventura. Ja a l’octubre tanquen estes activitats dos viatges més: un a Granada, del 9 al 12; i un altre a Dinópolis, el dia 15. Tots ells a un preu reduït a l’abast dels jóvens. Més informació en el CIJ, situat en el carrer Federico Maicas, 17, de dilluns a divendres de 9 a 14 hores i de 16 a 21 i el dissabte de 10 a 14 o telefona al 96 157 52 67, també pots utilitzar un correu electrònic torrent@joves.net. ■

◗ Joves en el Voluntariat Ambiental Un any més la Regidoria de Medi Ambient i la de Joventut, junt a la Xarxa joves.net, ha organitzat la campanya del voluntariat ambiental a Torrent. Més de cent joves majors de díhuit anys vigilen zones del Vedat, Serra Perenxisa i Barrancs.

La activitat començà el 30 de juny i acabarà el 31 d’agost, repartint-se les nou setmanes en torns de dotze persones cadascuna. A més a més de les activitats de vigilància, es fan de lúdiques, que enguany no es realitzen a las Hoces del Cabriel, sinó al riu Fraile, entre Bicorb i Quesa. Les activitats són gratuïtes, la manutenció a pensió completa i els voluntaris s’allotgen en el refugi de la Canyada del Conill. ■

JULIOL-AGOST, 2003

S

O

C

I

E

T

A

T

BIM TORRENT • 21

Entregados los premios escolares de medio ambiente Ciutat de Torrent

Los colegios San José y Santa Ana, Monte-Sión y Antonio Machado obtienen el primer premio en dibujo, redacción y fotografía, respectivamente.

E

l 5 de junio fueron entregados en el Aula de Cultura de la CAM los premios escolares de medio ambiente «Ciutat de Torrent». En su VII edición, el concejal de Medio Ambiente, Jesús Fargallo, y el director de la oficina principal CAM en Torrent, Isidro Royo, fueron los encargados de la entrega de estos premios cada vez más populares entre los alumnos de los centros de enseñanza de la ciudad. De hecho, este año se han presentado al concurso 161 dibujos, 54 redacciones y 51 fotografías realizadas por escolares.

En la categoría de dibujo el primer premio ha sido para el colegio San José y Santa Ana (2.º de Primaria línea en valenciano) y el segundo para el colegio pú-

blico Madre Sacramento (2.º A de Primaria); en redacciones, el primer premio lo ha ganado el colegio Monte-Sión (6.º A de Primaria) y el segundo el colegio público El Molí (6.º A de Primaria); por último, en la categoría de fotografía, ha vencido el colegio público Antonio Machado (2.º B de ESO) y el segundo premio lo ha ganado el colegio público Miguel Hernández (1º de ESO, aula I).

Los ganadores de cada una de las modalidades del concurso reciben como premio dos visitas de un día para cincuenta personas al Centro Educativo del Medio Ambiente Ventamina (Bunyol), mientras que los segundos premios consisten en una visita de cincuenta personas a la granja escuela de Llíria.

Antes de la entrega de los premios, Jesús Fargallo tomó la palabra para agradecer la colaboración de los profesores de los colegios y de la CAM y manifestar que los centros educativos son lugares privilegiados para desarrollar la tarea de concienciar y sensibilizar a las generaciones futuras con respecto al medio ambiente, al tiempo que animó a los escolares a trasladar sus conocimientos a sus padres y al resto de la sociedad.

Estos premios han sido organizados por la delegación de Medio Ambiente del Ayuntamiento y por la obra social de la CAM en colaboración con la delegación de Educación y el Centro Educativo del Medio Ambiente Ventamina. ■ RAFAEL DIRANZO MARTÍNEZ

La Unión Musical coloca la primera piedra de sus nuevos locales

La Banda del Club, tercer lugar en los Premis de Interpretació per a Dolçaina de Algemesí

E

E

l 1 de junio tuvo lugar la colocación de la primera piedra en las obras del nuevo local social de la Unión Musical de Torrent. El acto estuvo presidido por el alcalde y contó con la asistencia de todo el consistorio en pleno. El acto fue iniciado por el presidente de la Sociedad, Ricardo Yago Soler, quien cedió la palabra al alcalde, Jesús Ros; éste reconocía el enorme esfuerzo que para la Sociedad de la Unión Musical representa el inicio de la construcción de los nuevos locales. Después se procedió a la bendición de los futuros locales por parte de Rafael Beguer Esteve, consiliario de la Unión Musical de Torrent. El acto estuvo amenizado por la Banda Sinfónica dirigida por Manuel Enguídanos Cotanda. Los nuevos locales, ubicados en la avenida del País Valencià, en el local del antiguo cine Montecarlo, serán un referente de la actividad musical de To-

rrent. La nueva construcción acogerá el local social, una sala de ensayos para la banda sinfónica, orquesta y coral, departamentos administrativos y la escuela de música. Nuevas instalaciones que, además, coinciden con el XXX Aniversario de la fundación de la Banda Sinfónica. ■ FRANCISCO CISCAR

l 18 de mayo «La Banda del Club», agrupación musical de «El Club de la Dolçaina» obtuvo el tercer premio en la segunda edición de los Premis de Interpretació per a Dolçaina «Ciutat d’Algemesí» que celebra el ayuntamiento de la población de la Ribera dentro de los actos del Musi- Actuación en Algemesí. cat’2003. Este certanet que contiene información sobre men es el único de estas características la actualidad del mundo de la que se celebra en toda la Comunidad dolçaina, música tradicional y nuevas Valenciana. «La Banda del Club» tendencias musicales del panorama esta formada por los músicos torrenfolk valenciano. El Club de la tinos Luis Sanz, Ismael Folgado y Dolçaina está formado por Amparo Rafa Paes, además de los picañeros Miralles, Enrique Moret y Amparo Vicent Muñoz, Tomás Navarro y Doménech bajo la dirección de Luis Rafa Segovia, junto a la alicantina Sanz Ruiz. Con cerca de veinte mil Raquel Marcilla. visitas a la web desde su creación en Para más información se puede visi2001, tiene una lista de correo de 200 tar la página web de «El Club de la socios en toda España, donde se Dolçaina» (www.elclubdeladol abordan distintos temas relacionados saina.com). Una dirección electrócon la dolçaina. ■ nica que es el primer portal de inter-

Reciclat. Producte ecològic

22 • BIM TORRENT

S

O

C

I

E

T

A

T

JULIOL-AGOST, 2003

El president del Club de Gerents critica el traçat de l’AVE i la supressió de línies aèries internacionals

La gala Eurogerents 2003 premia les millors empreses de l’any

Q

uasi tres-centes persones estigueren presents en una de les gales més importants que se celebren a Torrent i que marca el ritme econòmic de la comarca. El Club de Gerents és l’entitat organitzadora d’un sopar que cada any premia les millors empreses que treballen al municipi.

Entre els presents es trobaven, a més de l’alcalde de Torrent, Jesús Ros, el director general del SERVEF, Joaquín Martínez, el director general de l’IMPIVA, Rafael Olcina, i representants d’agrupacions empresarials valencianes.

La gala Eurogerents 2003 va estar marcada, sobretot, pel discurs del president del Club, Rafael Garrigues, un empresari que està lluitant pels interessos del sector econòmic de la comarca, i que ha convertit el discurs de tancament d’aquest acte tan important en un termòmetre dels problemes de la ciutat.

El traçat de l’AVE pel terme municipal de Torrent és una de les preocupacions dels empresaris de la ciutat, així com de qualsevol torrentí. Rafael Garrigues explicava la importància del fet que arribe fins a la capital el tren de d’alta velocitat, que vertebre el País Valencia i estiga unit a Madrid

D’esquerra a dreta: Rafael Garrigues, president del Club de Gerentes; Antonio Alemany, representant de Pavi-Fort; Juan José García, en representació de ADISTO; Prudencio Sáez, de Guisama; Pablo Hernando, en nom de Pinturas Blatem; Vicente Mora, representant de la Sociedad de Regantes Pou «Els Xils»; i Francisco Mantas, en nom de Damabel Furniture.

d’una manera ràpida, però respectant els municipis de l’àrea metropolitana sense fer-los un mal irreparable, com passa amb el traçat que ara proposa el Ministeri de Foment.

Un dels altres temes del seu discurs va ser la construcció d’un pont sobre el barranc que unisca el nucli urbà amb el polígon industrial, que acabaria amb els continus embossos que han de patir els treballadors del polígon. Per altra banda, Garrigues no va oblidar les supressions de línies aèries internacionals, que «han significat un retrocés per a l’econo-

mia valenciana». Garrigues també va voler ajudar els comerciants de la ciutat, que viuen sota l’amenaça de les grans superfícies comercials, per a unir-se i crear un sector de serveis fort i competitiu.

EMPRESES PREMIADES Pavi Fort S.L. fou seleccionada per un jurat independent com l’empresa guardonada per la seua trajectòria. És una firma que es va fundar al setembre de 1977, i després de 25 anys d’experiència segueix dedicant-se a la construcció, tant d’obres civils, com d’urba-

nitzacions i pavimentacions asfàltiques, amb un important creixement que l’ha duta a facturar més de set milions d’euros, amb un increment del 160%, aconseguint fer un salt de mitjana a gran empresa.

En l’apartat d’innovació, la firma Pinturas Blatem ha sigut la premiada gràcies al fet que els seus responsables han aplicat les últimes tecnologies per a adaptar-se a les necessitats del mercat, aconseguint uns bons resultats. Pel que respecta a la successió familiar, Guisama S.L. ha sigut l’elegida pel jurat perquè han sabut adaptar-se en un mercat competitiu a la fabricació de guitarres, de forma tradicional però sense oblidar les últimes tècniques que l’han portat a convertir-se en una empresa d’una solidesa contrastada.

Les responsables de Damabel Furniture S.L. també van recollir un guardó, el d’exportació. La firma, dedicada al moble, basa la seua raó de ser en la venda a l’estranger.

Damabel Furniture S.L. és un bon exemple d’empresa que ha sabut adaptar-se a les necessitats de dur un mercat competitiu exterior i traure’n un bon profit.

Per altra banda, la Societat de Regants Pou «Els Xils» es va endur el premi a l’apartat

La delegación de l’Horta de Levante-EMV estrena su nueva sede de Torrent La nueva oficina comarcal ofrece todos los servicios informativos y publicitarios

L

a Edición de l´Horta de Levante-EMV ha inaugurado el pasado 16 de junio sus nuevas instalaciones en Torrent, sede desde la cual ofrece a partir de ahora todos los servicios, tanto informativos como comerciales.

Ubicada en la calle Elena Tamarit, 1, la delegación de l´Horta inicia una nueva trayectoria desde la capital de l´Horta Sud con el objetivo de estar «Más cerca de ti», más cerca de los 43 municipios de l’Horta Nord y Sud y más cerca de los miles de lectores que día a día eligen Levante-EMV para seguir la actualidad informativa de sus municipios.

Desde la nueva sede el equipo de periodistas y colaboradores que componen la redacción de l´Horta, dirigido por el delegado Francesc Piera, amplía la cobertura informativa de todos aquellos acontecimientos relevantes que sucedan en Torrent y comarca así como las actividades programadas por los numerosos colectivos culturales, educativos, sociales y políticos del área metropolitana.

La nueva delegación de l´Horta abre sus puertas incorporando todos los servicios comerciales y de

Reciclat. Producte ecològic

atención a los lectores. Desde Torrent, Levante-EMV acerca a sus clientes cada una de las opciones publicitarias de las que dispone el periódico en una completa oficina comercial.

También los miles de lectores de la edición de l’Horta tendrán en su propia comarca todos los servicios del diario líder de la Comunidad Valenciana. Desde la reserva de ejemplares atrasados hasta las promociones presentes o pasadas que se entregan a diario con Levante-EMV, así como las colecciones completas entregadas con el diario. El teléfono de la nueva delegación es 961561415 y el fax 961572124.

L’Horta mantiene su habitual correo electrónico levante.horta@epi.es para que cualquier lector o colectivo pueda hacernos llegar sus sugerencias u opiniones.

Con la apertura de la nueva delegación de Torrent Levante-EMV hace una apuesta por una de las comarcas más importantes de la Comunidad Valenciana tanto en lo empresarial como en lo referente al tejido social y asociativo. ■ LEVANTE-EMV

de serveis. «Els Xils» porta funcionant des de 1985 amb l’objectiu d’abastir un gran nombre d’agricultors que viuen de l’aigua que ix d’aquest pou.

L’aprofitament de l’aqüífer ha afavorit la transformació de parcel·les de secà per a convertir-les en zones de regadiu, establint-se segons els estatuts de l’entitat la distribució de les aigües per enganxalls i sistema per degoteig.

L’últim guardó, i l’únic, que té un premi en metàl·lic, valorat en 1.200 euros, s’ha concedit a ADISTO, l’Asociació de Discapacitats de Torrent, una entitat que està lluitant activament pels menys afavorits. Tot i que és una organització jove, en aquest temps s’han convertit en referència a l’hora de parlar dels discapacitats a Torrent. Han aconseguit una seu pròpia i la implicació d’un gran nombre de voluntaris, que organitzen activitats lúdiques i culturals, els beneficis dels quals van destinats al gaudiment dels seus associats.

Tots els guardonats agraïren efusivament el premi que han aconseguit gràcies al seu esforç. Per als empresaris premiats, és important rebre un reconeixement d’aquestes característiques per a seguir treballant amb força dia a dia. ■ MARÍA JOSÉ CARCHANO

El Ayuntamiento y la asociación de voluntarios Torrent Solidària firman un convenio de colaboración

E

l Ayuntamiento y la Asociación de voluntarios sociales intergeneracionales, Torrent Solidària, firmaron el 11 de junio un convenio de colaboración. Al acto asistieron el primer teniente de alcalde, José Bresó la concejala de Sanidad y Políticas de Solidaridad, Consuelo Medina, y la presidenta de Torrent Solidària, Francisca Jiménez.

El objeto del presente convenio es establecer un acuerdo entre el Ayuntamiento y la Asociación Torrent Solidària en cuanto a la acción voluntaria a desarrollar, que regule el reparto de responsabilidades según la normativa vigente, los mecanismos de coordinación, la financiación municipal para la ejecución del mencionado convenio y las fórmulas de justificación de los pagos efectuados.

El programa de voluntariado intergeneracional había sido un éxito promovido por el Ayuntamiento y ahora se ha independizado constituyéndose en una asociación. ■ RAFAEL DIRANZO MARTÍNEZ

JULIOL-AGOST, 2003

S

O

C

I

E

T

A

T

BIM TORRENT • 23

Los Programas de Garantía Social de Torrent Activa propician la formación profesional de muchos jóvenes

Grupo de Albañilería.

Grupo de Hostelería.

Grupo de Alfabetización.

l 11 de junio alumnos del Programa de Garantía Social recibían las certificaciones que acreditan su valía profesional en las ramas de hostelería y de albañilería, en un acto que se celebró en los locales de Torrent Activa, donde se ubican las aulas en las que dos grupos de jóvenes han recibido las enseñanzas reglamentarias en una y otra materia.

Jesús Benítez, Jaime Cañete, Carmen García, Verónica García, Pilar Gómez, M.ª Isabel Peralvo, María Torres, Raquel Vargas y Aroa Tinajo están acreditados como ayudantes de Restaurante-Bar, como bien probaron al acabar el curso que han realizado en Torrent Activa desde el mes de septiembre pasado hasta junio; como se ve, el periodo es el mismo que cualquier curso escolar, con un horario que les ha ocupado las tardes de lunes a viernes, y en el que han aprendido a montar mesas y barras, además de tareas propias de pinche de cocina, bajo las enseñanzas de Javier Rozalén, que nos comenta ufano que ya hay propuestas profesionales para estos chicos y chicas.

En cuanto al alumnado de albañilería, Carmen Frías, que ha impartido las enseñanzas oportunas para la ob-

tención del título de operario de albañilería, facilita con orgullo el nombre de los jóvenes que han aprovechado el tiempo de aprendizaje, felicitando a Douglas Gleibos, Sebastián Rodríguez, Francisco José Notario, José García, Diego Sanz, Francisco Romero, Raúl García, Francisco Borja, Vicente Gil, Jordi García y Alfredo Saniá, muchos de los cuales ya han conseguido un contrato de trabajo.

Ese mismo día también se entregaban los certificados de aprovechamiento del primer nivel de Alfabetización (que se encuadra dentro del Plan de Integración Socio-Laboral de beneficiarios del PER) a Mariano Romero, Patricia García, Tamara Chamón, Dolores Mendoza y M.ª del Mar Hernández, que todos los martes y jueves desde septiembre a junio, han acudido a las clases de 15.15 a 16.30 horas, lo que les ha abierto las puertas para recibir cualquier otro curso de formación, según nos cuenta Raquel Padilla, que es quien ha impartido el curso.

El acto de clausura del curso de estas materias educativas y formativas contó con la presencia de la delegada de Servicios Sociales, la delegada de Educación, y el delegado de Urbanismo, además del personal docente y técnicos de Torrent Activa, Servicios Sociales del Ayuntamiento y numeroso público. El final se celebró con un aperitivo y se pudo ver la alegría y la esperanza en el futuro en los rostros de estos chicos y chicas que se han esforzado por conseguir este reconocimiento gracias a su esfuerzo diario. ■ ANA CORONADO

E

Francisco Romero Borrull, Jordi García Gómez y Sebastián Rodríguez Ruiz, alumnos de Albañilería, tras conseguir el trofeo de Pilota Valenciana.

La Asociación de Vecinos Ciudad Jardín disfrutó con actividades lúdicas y culturales

L

a Asociación de Vecinos Ciudad Jardín, dando curso a las actividades culturales de 2003, el pasado 7 de junio realizó una puesta en escena de juegos tradicionales valencianos en el barrio y en el patio del colegio público Juan XXIII, en la que disfrutaron participantes de todas las edades, unos como protagonistas y otros como espectadores. Con estos juegos tradicionales, consistentes en

cuarenta juegos de calle, se vuelve a recuperar la calle, la plaza y el patio del colegio como lugar de encuentro, alrededor de una serie de actos lúdicos que ya disfrutaron en su momento los padres y los abuelos, porque siempre se han jugado en nuestro pueblo.

Las diferentes modalidades de juegos con que cuatro animadores involucraron a los participantes han consistido en jugar con pelotas, balones,

cuerdas, gomas, dos bandas, un grupo solo, habilidad, fuerza, y juegos constructivos.

Las actividades culturales que han venido desarrollándose en la asociación abarcaban desde cine (el 22 de febrero se exhibía El Bola, película ganadora de cuatro premios Goya, del director Achero Mañas); animación y teatro con una puesta en escena medieval en la que se daban cita

representaciones de juglares, trovadores, comediantes y saltimbanquis bajo la dirección de Concha Bermesela (el 5 de abril), hasta los juegos tradicionales de los que ofrecemos estas imágenes.

Las actividades han sido coordinadas y patrocinadas por el Ayuntamiento de Torrent, la Diputació de València y la propia Asociación de Vecinos Ciudad Jardín. ■ A. C.

Reciclat. Producte ecològic

24 • BIM TORRENT

S

O

C

I

E

T

A

T

SETMANA DELS MAJORS

L

a Setmana dels Majors, que tradicionalment s’ha celebrat el mes de juny, ha complit la dihuitena edició amb una participació massiva.

Del 23 al 27 de juny, els més majors de la població es van fer notar pels carrers de la ciutat per a compartir amb il·lusió uns moments d’esbargiment i diversió en què es donaren cita demostracions esportives, representacions teatrals, actuacions musicals, la Fira del

Reciclat. Producte ecològic

Major (que s’ubica en l’avinguda del País Valencià), conferències, jocs, tallers i dinars de germandat i posaren així de manifest que els nostres majors estan actius i disfruten de la vida.

Les activitats, organitzades per l’Ajuntament des del Departament de la Tercera Edat, han sigut d’allò més variat, com ens demostra el reportatge fotogràfic que il·lustra aquestes dues pàgines. ■ ANA CORONADO

2003, JULIOL-AGOST • 25

Demostracions esportives i de Way Tan Kong. Tallers del Programa Municipal d’Activitats Ocupacionals.

Teatre. Entrega de trofeus al guanyadors de campionats.

Actuació del grup Artístic Municipal. Playbaks. Balls.

Rondalla. Fira del Major...

Les activitats desplegaren un ample ventall d’expressions lúdiques i culturals.

L’acte de clausura incloïa un homenatge a la persona més major de la ciutat, en aquesta ocasió el títol recaigué en Ramón Oliver Poveda, nascut el 1908. Viu a Torrent des de fa setze anys, i assegura amb un somriure que viu molt a gust a Torrent amb els fills, néts i besnéts. També té paraules dagraïment «per les xiques de Benestar Social, que passen tots els dies una estoneta amb mi i em tracten molt bé.»

A les fotos rebent l’homenatge i amb tota la família.

Reciclat. Producte ecològic

26 • BIM TORRENT

S

O

C

I

E

T

A

T

COSTUMS I TRADICIONS

E

l vocablo currucà no lo busques en el Diccionario de la Lengua: no lo encontrarás. El más similar es «curruca», sin acento y que es un ave más, insectívora y a la que nunca vimos, ya que si quieres encontrarla has de irte a los jardines de los países del Norte.

La currucà de Torrent (al menos las currucàs de los años 50 del pasado siglo XX) consistía en un conjunto de cazadores aficionados, que acudiendo al local «Sociedad de Cazadores», que aún persiste, practicaba con más o menos entusiasmo y acierto, el sanísimo deporte de la caza menor, prefiriendo sus distintas modalidades a tenor de la principal causa que solía ser la amistad y el entorno de nuestro término municipal, tan ubérrimo entonces en perdiz, conejo, y temporalmente en su respectivamente época del año, la tórtola o el tordo y la malvíz o merles. Es decir, cada currucà prefería la perdiz o el conejo de manera especial preferente, sin prejuicio de cobrar cualquier otra pieza que a tiro se terciara.

C

ada currucà, en el campo, solía tener su punto de concentración en una caseta del secano que, dicho sea de paso, comprendía desde el puente de la carretera de La Curra hasta el confín de la Serra Perenxisa con los términos de Chiva, Monserrat... sin que cualquiera que oteara hacia los cuatro puntos cardinales divisara un solo chalé, ni alma viviente, si exceptuamos el cansino carro labrado que iba de quedà a recoger las algarrobas o labrar sus hanegadas... Caseta que, como las muchas que existían, estaba siempre abierta a cualquier torrentino incluso para su veraneo con toda la familia; casetas que procuraban sus dueños, los agricultores, añadirles sus respectivos aljups o aljibes que alimentaban las lluvias bienhechoras.

Pero sigamos con la caza. Los más jóvenes y más ágiles perseguían y apetecían cobrar la perdiz, desplegados en ala. Los más pacienzudos, comodones o amenazados por la vejez, iban en busca del conejo, con su secuela de perros más o menos especializados que les brindaban repentinas sorpresas a las muestras u olfateo que avivaban el nervio de los circundantes aprestados al rápido disparo... seguido del éxito o del abucheo... a la veloz y rapidísima carrera del escurridizo; siempre buscando con nobles y deportivos medios unos para conseguir el mayor número de piezas.

No faltaba, ¡cómo no!, la nota negativa, de quien acudiera a otra clase de ardides movidos generalmente por exceso de codicia de su afición; punto y aparte, no cabiendo silenciar al más completo, hábil y permanente cazador que viera el indicado siglo con la má-

Reciclat. Producte ecològic

«La Currucà del Piulo»

De pie, de izquierda a derecha: Ramón Mora Ánchel; Juan José Gimeno, Cuñado de Álvaro Yago, sin relación con la peña; Enrique Acebedo; Juan Bautista Climent «Rochet»; Luis Yago y Carlos Yago Santaisabel.

Sentados: Ángel Martínez Oria y Álvaro Yago Sanz.

xima entrega, más perspicacias, más paciencia, más ciego y más puntual que el que se llamó Pepico Cubells, que fuera mancebo de la farmacia del Rincón, que conocía todos los secretos y argucias de la caza, incluso los medios... hasta alcanzar el supremo aprovechamiento.

Pues bien: unas palabras, sólo para ubicar la concentración de nuestra currucà: naturalmente, fue durante años, la caseta del Piulo en Fajardet, porque piulos eran de apodo varios de sus componentes, mejor dicho, sus padres aún.

Víspera de abrirse la veda y la de cualquier fiesta (en nuestro caso de la perdiz) a quien prestábamos nuestra principal atención, con el carro arrancaban a la tarde dos semi piulos, Roget y Cayetano, los portadores de los menesteres para nuestro descanso y sustento; desde el jergón o colchón para algún comodón, con los avíos de cocina que era desempeñada por los dos más piulos de la currucà (Alvaret y Huiso). Algún que otro miembro del cotarro solía acompañarles. Los demás unos a pie, otros en bici y nadie con automóvil. Y a empezar la quedà sin que hubieran faltado los preparativos que ya nos habían ilusionado días antes. ¡Y cómo nos divertíamos! Las noches con las buenas y apetitosas cenas, las partidas de truc, los chascarrillos y las bromas más o menos pesadas a cargo de Huiso y un impaciente amanecer para tirarle a cuanto se pusiera delante. Recuerdo que el primer día de un año cobramos treinta y cinco perdices. ¡Cómo estaría el término!

En el silencio de la noche, cuando Huiso salía a mear, chillaba con potente y alargada voz que a otras casetas llegara: «Pascualaaaaaaaaaaaaa». Muchas serían las anécdotas que pudiéramos contar. Los intérpretes y componentes de la currucà fueron los piulos Alvaret y Huiso con sus primos Cayetano y Batiste, el Roget, Carlos Yago (que hacía los flanes en una capaz palangana), Juan José Gimeno, alma moderadora de

la currucà, y su cuñado Enrique (calvo por más señas) y sufridor por excelencia, Dagoberto, Ramón Mora, Tiet, y el que suscribe más sufridor todavía, víctima de la cariñosas ocurrencia del saquero y repetido Huiso; más tarde fueron adhiriéndose otros grandes amigos como fueron Rogelio, Paquito Fernández, Aureliet, Marcilla, sin olvidar al invitado cazador Pepet el de Xirivella, posiblemente el más luchador, y veterano que hasta hace poco, en su vejez, les tiraba a los pájaros en el desguace de coches que su hijo tenía en aquel término; y a la sazón alguna de nuestros hijos Ricardo, Juan José, allá por los años 60.

Con gratísimo recuerdo los piñones de aquella gran Peña protagonizaron las mejores mañanas del invierno soleado de los primeros huertos que iban cambiando el paisaje de nuestro secano. La caza del tordo por los huertos de naranjos, solía ser los domingos de noviembre a febrero. Al amanecer, aficionados infantiles de los diez a los catorce años, sin descontar alguno más, nos citábamos, en el cafetín de Ca Fidel, arranque desde el puente que antes cité hasta la finca de Santonja. Los chicos iban provistos de latas vacías lo suficientemente capaces para meter unas piedras. Los huertos eran de poca extensión. Los chicos entraban por el lado pequeño del rectángulo voceando a todo pulmón y sacudiendo las latas para ojear y espantar a los tordos y merles hacia el lado opuesto a donde llegaba la caza que salía de estampida por el lado contrario, donde esperábamos las escopetas cubriendo en derredor la zona por donde los pájaros salían. Y pim pam, pim pam... unos se iban «a parir», otros caían enrollados, y muchas veces la liebre y alguna vez una perdiz nos daban un susto con su presencia. En día de frío nevado, de cerca acudían buenas piezas de las que dábamos razón.

En esta forma de caza, había un importante aliciente: a media mañana el almuerzo. Ah, ¡el almuerzo! Allí iban

los más presurosos a preparar un montón de leña (a veces buen sarmiento), y a almorzar: la torrà, el huevo duro, la llonganiseta, la butifarra al bacon, la tortillita; el que suscribe destacaba en las bromas como blanco de chirigotas por mi brillante apetito, rociado con el contenido de la bota que solía pagarse a escote. Comentarios de cada anécdota ocurrida durante la primera parte del recorrido; las sorpresas acontecidas. Si la tiré yo, si la mató fulano o el despistado de mengano la dejó ir... ¡Qué mañanas!

Y así íbamos calculando que ya se acababa la hora de vuelta a Torrent, cargados con los zurrones y con las piezas que se habían distribuido por Álvaro, que ya había hecho el reparto, y para pagar a los chiquillos que por la tarde se iban al cine a divertirse. En estas cacerías se mataron zorzales (tordos), mirlas, liebres bastantes, chochas perdices que venían con la nieve, conejos...

Ocupó esta faceta unos de los mejores años de nuestra vida.

Cuando la «civilización» invadió lo principal de nuestro amado secano y las piezas iban extinguiéndose, empezaron a aparecer los viajes, y la currucà se fue desengañando de la verdad de la caza en nuestro término que iban invadiendo casas de campo habitables, incluso chalés; cuando iban apareciendo las motos y los seiscientos, amparados por las gentes que emigraban de los pueblos para venir muchos a Torrent, nos fuimos a cazar a sitios que se nos hicieron célebres desde nuestro punto de vista y que se llamaron Guadalmena en la provincia de Albacete, donde una veintena de cazadores en un par de días, matamos más de trescientas perdices, Pinarejo (que hoy ha prohijado aquí), Mahora, la Aliaguilla, Turís..., que también nos dieron buenas ocasiones de veladas inolvidables a cargo de algunos que recuerdo, Rogelio, Salvador Marín, o aisladamente de otra currucà. También se recuerdan viajes porra como sucedió en Mancha Real.

2003, JULIOL-AGOST • 27

Carlos Yago «Piulo», Ramón Mora Ánchel «Tiet», Juan José Gimeno «Porta», Luis Yago «Piulo», Ángel Martínez Oria y Federico Vilanova «Masero».

Rodolfo Martí Sanchis; Ramón Mora Ánchel; Álvaro Yago Sanz, Cuñado de Álvaro Yago; Francisco Fernández Mora; Luis Yago; Juan José Gimeno, y Ángel Martínez Oria

A MANERA DE EPÍLOGO Hoy, año 2003, queda como un rastro al cabo del tiempo, tan sólo ese rastro de la pieza que fue nuestra currucà; el tiempo que todo lo magulla ha hecho estragos en varios de los puntos de vista; ha desaparecido su principal objeto: la caza. Años ha, la sociedad aún conserva un rescoldo de aquella hoguera que las aficiones de aquel conjunto de currucàs que tanto se divirtieron... Se intentó cubrir los estragos de las edificaciones de los chalés y esa segunda vivienda de recreo, las

Pero el mayor enemigo que la currucà ha tenido después de la desaparición casi total de aquel género de caza, es y será otra más trascendente y luctuosa: que al cabo de cincuenta años han desfilado ya al Más Allá, importantes puntuales de nuestra currucà (y los de todas), en la nuestra se fue Juan José hace más de veinticinco años, luego desfilaron Carlos Yago, Segundo, Rogelio, el Roget, Luis... y los que hoy aguantamos: Álvaro con su ceguera, Gil con su única pierna... ¡Incontables!

piezas que cobrábamos eran como robos astutos y aprovechamiento de los dones que Dios nos proporcionó para nuestro recreo que vivían en solemne silencio y paz en el secano tranquilo, en un ambiente, a pesar de todo, de relajación, de protección y felicidad; se intentó y se insistió pero las piezas que las granjas producían no podían compararse con la belleza y señorío de la perdiz salvaje que vivía y vivía a pesar de los azotes de los zorros y otros depredadores. Todo contra natura. ¡Qué son si no los tiros de pichón o al plato!

Hoy dedico muchas tardes a visitarles y amenizar su situación con los recuerdos de aquellas paellas, mariscadas durante la quedà de Semana Santa que me obligué a pagar, las chanzas y muchos y muchos acontecimientos vividos en aquellos días que se fueron para siempre. Nos consolamos porque ¡ya sabéis!, recordar es volver a revivir mientras podamos.

Si no ahí quedan estos apuntes para histórica constancia de aquellos grupos que se llamaron currucás. ■ ÁNGEL MARTÍNEZ ORIA DE RUEDA

CUCURUCÚ TEATRE, un any ple d’activitats

Torrent es el primer municipio de España que llevará a cabo un estudio social continuado

L

El Ayuntamiento y la Universidad de Valencia ponen en marcha un observatorio social permanente

’any escolar que acaba ha estat un curs especial per a l’associació Cucurucú Teatre: una nova edició de la Mostra de Teatre Escolar, la sisena; la consolidació de l’Escola de Teatre, amb cursos de dramatització en diversos col·legis públics; cursos per a adults; nits de teatre; segona participació en les Trobades teatrals a França... i tres espectacles més en les properes festes de Torrent.

La Mostra de Teatre Escolar, que s’organitza junt a l’Obra Social de la CAM, ha reunit tretze col·legis amb diversos espectacles de creacions pròpies, peces d’autor, d’adaptacions d’obres conegudes... i s’ha tancat amb la primera col·laboració dels xiquets i les xiquetes de Dramatització Escolar i els de l’Escola Coral en un espectacle màgic, Volant, que ens fa pensar en les paraules de Riqui, el personatge de la mítica Casablanca quan li diu al gendarme: «serà el principi d’una preciosa amistat». En efecte, els dos directors, Juli Hurtado, de la Coral i Merche Roldán, de l’Escola de Teatre, han fet espurnes d’energia i... l’energia , ja sabem, mai no desapareix, es transforma, la qual cosa ens fa pensar en properes col·laboracions.

L’Escola de Teatre ha impartit cursos de Dramatització a més de cent seixanta xiquets i xiquetes, alumnes de col·legis públics de Torrent que han finalitzat amb una Mostreta de creacions i adaptacions que s’ha oferit al públic durant el mes de maig, a la sala d’actes de l’IES Serra Perenxisa que, com sempre, està obert a qualsevol activitat proposada per Cucurucú o l’Ajuntament. A més a més, un dels grups ha participat en la VI Mostra amb l’obra Las aventuras de Pinoxo i un altre participarà en les festes de Torrent.

Novament, s’han représ els cursos per a adults: Curs de Veu, impartit per Ismael Bereje; Curs d’Expressió, impartit per Sergio Juezas; Curs de Clown, impartit per La Mar Salà, tots tres reconeguts actors, directors i col·laboradors de Cucurucú, i un minicurs de Pràctica teatral amb el nostre estimat amic, Georges Laferrière, que s’ha pogut escapar uns dies de Montreal.

Tots s’han fet curts per als assistents, que desitgen perllongar-los l’any vinent.

Les Nits de Teatre han reunit amics i amigues al voltant d’activitats teatrals, com la improvisació, La Comedia de las Equivocaciones i Los cuentos.

Un altre any hem assistit com a convidats especials a la II Trobada de Teatre del Mediterrani, a Castelnaudary, al sud de França. Precisament, La Comedia de las Equivocaciones, de W. Shakespeare, dirigida per Margarita Barberá, junt a La Leçon, de Ionesco, representada en francés, ha estat la nova producció que ens ha suposat un nou èxit entre gents del Marroc, de Turquia, del Líban, d’Itàlia i de França. Una experiència enriquidora de contacte intercultural i d’amistat que l’any vinent ens durà a Casablanca.

I, per a acabar, estem començant la producció internacional amb França, Woyzeck, amb actors professionals dels dos països i dirigida per Juan Ramón Conchillo i en la qual participen nombroses entitats: l’Auditori, la Comédie de Bethume, el Centre Coreogràfic, el DRAC del Nord de França, l’Institut Francés, Bancaixa i altres per confirmar...

Finalment, ens acomiadem, convidant-vos a La nit de contes, La nit de dansa i al Teatre infantil que oferirem dins del programa Torrent en Festes. ■ CUCURUCÚ TEATRE

E

l Ayuntamiento, en colaboración con la Universidad de Valencia, ha suscrito un convenio de colaboración para la puesta en marcha de un observatorio social permanente en Torrent. El objeto del convenio es generar un dispositivo de observación e investigación social continuada que permita evaluar las cambiantes necesidades sociales de la ciudad de manera pormenorizada y explotar al máximo las fuentes secundarias de información disponibles en la población.

El 7 de julio, Ramón Pacheco, concejal de Bienestar Social, y Antonio Ariño, profesor de Sociología y Antropología Social, responsable del estudio de la Universidad, presentaban el convenio, explicando que a partir de ahora las cuatro fases desarrolladas desde Bienestar Social, observación, planificación, intervención y evaluación, quedarán coordinadas en un círculo cerrado para así cubrir de forma efectiva las necesidades sociales de la ciudadanía. Torrent es hasta el momento el único municipio de España que cuenta con un observatorio social permanente, en el que periódicamente se realizará una evaluación de las necesidades de la población para adaptar así las intervenciones sociales.

El observatorio comenzará a funcionar en septiembre con una persona con una beca de investigación de un año a tiempo completo y reuniones periódicas para coordinar el trabajo de investigación. El convenio también prevé la difusión periódica de los resultados del estudio. ■ SONIA SOBRINO CANO

Reciclat. Producte ecològic

S

28 • BIM TORRENT

O

C

I

E

T

A

T

LA CEREMONIA MÁS SOLIDARIA

Tercera entrega de los Premios ARTIC

Premio Levante UD Femenino.

A

Premio a Socidrogalcohol.

Premio al Comité Anti-Sida.

Premio al Ayuntamiento.

RTIC, la asociación de alcohólicos rehabilitados creada en 1980, continúa en su labor de prevenir a la sociedad sobre la importancia de no adquirir hábitos que perjudiquen la salud y puedan derivar a males mayores, como la desestructuración de muchas familias, problemas físicos, mentales, y otros. Por ello, esta asociación trabaja por y para el individuo afectado y sus más allegados con profesionalidad y eficacia, no olvidando dar a conocer a la ciudadanía la gestión que desde ARTIC se está llevando a cabo, ya que dispone de un Centro de Día y de una Unidad de Prevención Comunitaria (UPC), en la misma sede de ARTIC Torrent, que se ocupa de la prevención escolar, familiar y comunitaria.

La asociación ha celebrado la tercera edición de los Premios ARTIC, un prestigioso reconocimiento a aquellas personas, colectivos, entidades e instituciones que destacan en el ejercicio de sus funciones, en las que sobresale el compromiso so-

cial, la solidaridad y la generosidad, ayudando de este modo en la lucha contra las drogodependencias.

El pasado 26 de junio, coincidiendo con el Día Mundial sin Drogas, se concedieron los galardones en un acto que se desarrolló en el salón de la Casa de Cultura, con la asistencia de representantes de asociaciones y colectivos, además del alcalde y un buen número de concejales, trabajadores sociales, técnicos y los galardonados con sus respectivos acompañantes.

En la primera parte de la ceremonia se proyectó un audiovisual en el que se explicaba la evolución de ARTIC desde su creación hasta la actualidad. Una vez visionado el documental se entregaron los premios, actuando como presentador Ezequiel Castellano, cuya voz había prestado para el audiovisual.

El periodista deportivo David Torres fue el encargado de entregar el premio al Deporte a Levante UD Femenino, por su trayectoria deportiva que, a pesar de las adversidades y la

escasa ayuda económica con la que cuenta, es un ejemplo de tenacidad, ilusión y entrega; Ana y Belén, en nombre de sus compañeras, recogieron el premio.

El premio al Compromiso Social lo entregaba el especialista en Salud Mental Miguel Ángel Torres (que ha estado colaborando con ARTIC desde su inicio y presta sus servicios profesionales en el Área de Salud Mental de Torrent) a Socidrogalcohol, por su labor de dignificar a las personas drogodependientes; recibía el galardón José Luis Furió, representante de Socidrogalcohol en la Comunidad Valenciana.

El Comité Anti-Sida viene demostrando día a día su incansable labor por la reducción de riesgos de contraer el SIDA, por ello se le concedía el premio a la Solidaridad; de manos de Carmen, trabajadora Social de ARTIC, recogía el galardón Francisco Cardona, presidente del Comité, que cedió parte de su honor a Julio, que atiende en El Cabañal. Agradecieron con emoti-

Campanya de recaptació de la Junta Local Contra el Càncer

L

a Junta Local de l’Associació Espanyola Contra el Càncer, amb la col·laboració de l’Ajuntament, començà el mes d’abril la campanya anual per a la recaptació de fons per a la campanya de prevenció. Les activitats van dirigides en quatres fronts; per un banda, es va fer una col·lecta pública, l’11 i 12 d’abril i el 18 de maig, dies en els quals les trenta taules que es van disposar recolliren un total de 10.707 €.

En esta captació participaren associacions de dones, la Junta Local Fallera, comissions falleres i, per primera vegada, associacions de veïns. El segon front fou la campanya escolar, on es recolliren 2.925 € i es va premiar l’escola Pléyade per la seua contribució amb un

Reciclat. Producte ecològic

equip musical donat per la Caixa Rural Torrent. Una altra activitat habitual és el sopar benèfic, que es realitzà a l’hotel Lido el 13 de juny i en què es féu una col·lecta de més de 9.000 € amb l’ajuda de més de 180 comerços. La campanya

anual es tancarà amb la loteria que es posarà a la venda en sorteigs destacats.

La campanya cada any sensibilitza més gent i més col·lectius de la ciutat. La Junta Local vol agrair a tots ells la col·laboració desinteressada. ■ J.C.G.

JULIOL-AGOST, 2003

vidad esta distinción puesto que es el primer premio que les han dado.

En el orden de entrega, el último de los premios fue para las Instituciones y se otorgó al Ayuntamiento de Torrent por el Plan Municipal de Prevención de Drogodependencias de Servicios Sociales.

Juan Bautista Sanchis, presidente de la FAC, entregaba el galardón a Xelo Medina, delegada del área de Servicios Sociales en el anterior mandato municipal, que tuvo palabras de agradecimiento por el honor de que el Ayuntamiento recibiera un premio «porque así se sabe que se está trabajando de la manera más correcta posible».

Benito Pozo, el presidente de la Asociación de Alcohólicos Rehabilitados de Torrent y Comarca, cerraba el acto con un rotundo y eficaz discurso de justicia y solidaridad en el que recordaba muchos de los problemas que inciden directamente en nuestra sociedad, sobre todo en el comportamiento social, como en el caso de los afectados por el Sida, el trato a inmigrantes, las Drogas, el Tabaco y el Alcohol, por citar algunos. Abogando por la comprensión y la solidaridad agradeció la labor de los premiados y cedió la palabra al alcalde, Jesús Ros, para cerrar el acto.

El alcalde destacó la solidaridad que demuestra el presidente y quienes forman ARTIC, y expresó que es un orgullo para el Ayuntamiento esta distinción, asegurando que esta institución pública debe estar y está al servicio de la ciudadanía con la obligación de demostrarlo en el transcurrir diario; aún así reiteraba el valor especial que tiene para el Ayuntamiento recibir un premio de esta índole, y más si proviene de ARTIC. ■ ANA CORONADO

Actividades del Centro Cultural El Quijote

El Centro Cultural El Quijote celebró su Semana Cultural del 7 al 14 de junio. Durante estos días se realizaron diferentes actividades y se hizo una exposición de los trabajos y manualidades realizadas durante todo el año.

JULIOL-AGOST, 2003

E

L

V

I

A

T

G

E

R

BIM TORRENT • 29

L’AMIC IRLANDÉS

Mas del Muixacre.

G

erald és un bon amic d’origen irlandés. Des de molt jove havia abandonat el seu país per tal de trobar millors condicions de vida. Va arribar a Espanya i, com tants altres veïns del nord, s’havia instal·lat a la Marina com a professor d’anglés. Les seues eixides amb bici sempre s’havien limitat a passejar per les Rotes, amb el càlid sol mediterrani i la brisa del mar com a aliats en les seues excursions.

Fou, a mitjan febrer, quan vam decidir recórrer durant uns dies, amb bicicleta de muntanya, la comarca dels Ports. Necessitava completar informació per al meu llibre, treball de camp del tot imprescindible, i realitzar a més, una sèrie de fotografies en diferents èpoques de l’any.

La primera nit, la passàrem a la vora del foc que Miquel, el masover de l’ermitori, ens havia preparat. El santuari de la Mare de Déu de la Font era tan auster que el sac de dormir damunt de les gelades lloses de pedra no era prou càlid per a passar de manera confortable la nit. Els esclats de les brases i el soroll del vent que entrava forçat per les finestres ens feren companyia fins que es vam adormir.

A l’endemà, un cel gris plomís cobria les muntanyes i els barrancs que envolten el santuari. No era precisament una invitació a recórrer aquells indrets damunt d’una bici però, així i tot, partírem cap a la Llàcova. A penes arribàrem al solitari llogaret, començà la pluja. Ben protegits i abrigats decidírem continuar cap al Muixacre vorejant la mola de Fustés. La boira s’escampava com una espessa capa a mesura que guanyàvem altura i el fred era tan intens que a les mans a penes ens quedava força per a agafar el manillar. Gerald murmurava queixes en gaèlic i jo preferia ignorar els seus pensaments. Després d’algunes hores d’esforç, més per les condicions que pel desnivell i amb l’única orientació del soroll de les vaques pasturant disperses, comencí a dubtar:

A Killarney (Irlanda).

Mola del Fustés.

«No hi ha pèrdua possible –em repetia a mi mateix–, no hi ha més opció que seguir avant. El mas del Muixacre deu quedar molt prop segons els meus càlculs, però no hi ha forma de veure’l.»

Continuàrem espentant la bici pel fang fins que el crepuscle a poc a poc ens anava deixant. Ja de nit era impossible continuar-hi. Els núvols no deixaven veure la lluna i la foscor em desorientava per complet. Sense llum i sense lloc on protegir-se del vent i la pluja, la situació em preocupava seriosament.

Gerald s’enfonsà com un xiquet i maleí haver-se animat a fer el viatge amb mi, haver-se comprat mai una bici i fins i tot haver vingut a Dénia a fer classes d’anglés. Però, i la calor mediterrània?, i els hiverns temperats i lluminosos?, i els pobles plens de gent on dormir com Déu mana a les nits?

Tractí de tranquil·litzar-lo i vaig preparar una manta tèrmica que sempre duc a la motxilla per envoltar-nos tots dos i esperar almenys, que parara la pluja. De cop i volta, els lladrucs d’uns gossos no massa lluny ens van fer reaccionar i seguírem una estona més pel camí enfangat. L’aparició, de sobte del vell mas entre la boira em va traure de dubtes i suposà un alleujament per al meu amic que ja començava a desconfiar. Una vintena de gats negres i blancs s’amagaren en veure’ns arribar i una xiqueta amb la cara bruta ens mirà sorpresa. Els seus pares ens van obrir la porta i entràrem sense dubtar-ho.

Avant xiquets, avant, encara arribeu a temps per sopar, però què feu per ací a aquestes hores?

La vetllada a la vora de la llar, la dolça veu dels masovers, la conversa entretinguda, el got de vi solemne, el café calent...

Els últims masovers dels Ports conserven encara una hospitalitat heretada per segles i segles de rogatives i peregrinacions. És la solitud i l’aïllament el que els fa oberts als viatgers, i la ubicació de les masies, el que més impressiona els caminants quan recorren aquestes muntanyes. Em vénen a la ment les paraules que una nit vaig escriure al meu quadern de viatge mentre travessava amb bici l’Alt Atles Marroquí: «Quan arribeu a alguna de les tantes i tantes masies abandonades, orientades al sol de migdia, penjades al buit en els vessants d’algun barranc quasi inaccessible on el bosc ha recobert de nou els bancals, i no trobeu explicació de com pugueren sobreviure allí els seus habitants, pregun-

La Llacova

teu els pastors de l’Achal N’Deram. Encara que ens coste de creure, la vida allí, al Maestrat, als Ports o la Vall de la Gallinera, també fou un dia tan intensa. Ací, en aquests poblats berbers ancorats en la història, he aprés com devia ser la vida a l’interior valencià fins al seu total abandonament i com vivien aprofitant els escassos recursos que les altes i fredes terres de l’interior eren capaces de donar.»

Després d’agrair-los la seua amabilitat i acabar-me el millor café calent que he begut mai en la meua vida, continuàrem cap a la vega de Torre Segura. El camí fins als Llivis ja no plantejà problemes, però el fred i l’esgotament feia que a penes puguérem parlar.

«Ni en les altes terres irlandeses –continuava protestant Gerald– fa tant de fred com ací.»

Moles uniformes i aspres tanquen la vega del Moll. Deixen entreveure un paisatge fet per l’home, un paisatge modelat i humanitzat, esquitxat de masos i corrals de pedra seca que ara veuen els seus camps perduts envoltats pels roures i les carrasques en plena recuperació.

Creuàrem a bon ritme el riu Caldés i, després de passar al costat de Sant Pere, vam pujar cap a la serra de l’Àguila. Dubte que cap dia se li borre a Gerald de la memòria la imatge de Morella quan la va vore per primera vegada des de dalt de la costera del Bosc. La seua imponent ubicació i l’elegància de les seues muralles cobertes per la neu amaguen un bon treball arquitectònic adaptat a la terra, un sentit de l’estètica hui desaparegut, una part important de la nostra història en cada pedra, i descobrir-la amb bici fou com tornar enrere en el temps.

Tractí de convéncer Gerald mentre sopàvem al Cardenal Ram, com no podia ser menys després de l’esforç, que recórrer aquestes muntanyes sense pressa i retrobar en soledat aquest paisatge dur i difícil, de vegades hostil, amb els seus llogarets, santuaris i masos encara amb vida, és una satisfacció indescriptible i, culturalment, molt enriquidora. Perquè si existeix algun lloc on l’home i el medi, la història i el paisatge s’uneixen amb més força, aquesta és la comarca dels Ports. I que no oblide que aquestes muntanyes, encara que no ho semblen, també formen part del Mediterrani.

L’irlandés no ha tornat mai més a acompanyar-me amb bici per les nostres muntanyes. La meua relació amb ell segueix com abans, llargues conversacions

en anglés mentre assaborim una Guinness i escoltem música celta.

–Recordes –em comenta molt a sovint– aquell viatge? Mai no oblidaré aquell lloc, aquell immens paisatge de roca, bosc i pluja, que em dugué a la ment imatges de la meua terra; camps de blat abandonats, boira, cases disperses i llargs murs de pedra en sec delimitant les pastures. És curiós –pense–, els Ports també són a la seua manera una illa. Una illa cultural i etnogràfica en els confins d’un món rural que desapareix i mai més tornarà a recuperar-se. Fa setanta milions d’anys va tindre, fins i tot, mar, i igual que la vella Irlanda, l’emigració va ser també una constant en la seua forma de vida. * La comarca dels Ports de Morella, situada al nord de la Comunitat Valenciana, és una unitat geogràfica, històrica i etnogràfica on les cultures baixaragones, catalana i valenciana han conformat una peculiar personalitat de trets propis, perfectament diferenciats, i està considerada pels seus costums i les seues tradicions ancestrals, con la més autènticament valenciana del nostre país. Conserva pobles com Ares del Maestrat, Vilafranca, Castellfort, Cinctorres, el Forcall o Morella, on l’arquitectura s’ha mantingut en bon estat des de l’Edat Mitjana fins hui en dia. Dedicar un cap de setmana a visitar aquestes poblacions i fer nit a Morella, en qualsevol dels seus hotels, és convertir un parell de dies en un magnífic viatge per la cultura, la història i l’arquitectura de pedra seca, millor i més ben conservada, per un territori fort i superb, un món rural de muntanyes i masos on la bellesa es mostra al visitant d’una forma subtil i silenciosa. ■ JOSÉ MANUEL ALMERICH IBORRA Primer Premi Crònica Excursionista Carlos Sarthou Carreres 2002

Alguns suggerriments: • Hotel Cardenal Ram: 964 17 30 85.

• Hotel Rei Don Jaume: 964 16 09 11.

• Casa Rural Mas de Ferré: 964 16 08 80.

• Alberg Juvenil i Hotel Fàbrica Giner: 964 17 31 42.

Reciclat. Producte ecològic

30 • BIM TORRENT

EL TORRENT DE HACE UN SIGLO

LAS FIESTAS DE AGOSTO DE 1900 •

Comisiones organizadoras

En la primera semana de agosto del año 1900 el periódico La Crónica, que se había quedado como único medio de comunicación local, anuncia solemnemente que se van a celebrar las fiestas en honor a Ntra. Sra. de la Asunción y San Luis Bertrán, los días 15, 16, 17, 18 y 19 de agosto, augurando un resultado brillantísimo por el hecho de que el Ayuntamiento hubiese tomado la dirección de las fiestas, de acuerdo con la comisión organizadora.

Se publica la composición y competencias de las comisiones, que quedan así: «Hacienda, propaganda y cartel», con dos secciones de 9 y 10 miembros respectivamente. «Funciones religiosas», con seis integrantes. «Cabalgata y otros fetejos», con cinco miembros. «Bailes populares y fuegos artificiales», con seis participantes. Y «Juegos florales», con siete miembros.

•

El programa de festejos.-

«Publicamos el programa oficial de los festejos, digno de sus organizadores y de la cultura de esta populosa villa: MARTES, DÍA 14: Al amanecer, al mediodía y por la noche, vuelos generales de campanas, a los que seguirán estrepitosos disparos de morteretes...

MIÉRCOLES, DÍA 15: A las 5, vuelo de campanas, disparo de morteretes y dianas por las músicas...

Los balcones y fachadas de las casas aparecerán a dicha hora engalanadas con vistosas colgaduras, banderolas y gallardetes. La Plaza Mayor y la del Arrabal ostentarán durante todos los días de fiestas multitud de adornos.

A las 7,30 de la tarde tendrá lugar en la parroquia la Misa de comunión de la Asociación de Madres Católicas...

La Crónica, núm. 23, 30 de agosto de 1900.

Reciclat. Producte ecològic

A las 9, solemnísima función religiosa en honor de Ntra. Sra. de la Asunción, interpretándose a gran orquesta por nutrida capilla la misa del maestro Andrevi. Ocupará la sagrada cátedra el R. P. Cubi, de la Compañía de Jesús.

A las 5, bailes populares, especialmente los tradicionales de «La Cháquera» y «Ball de Torent».

Al anochecer, una lucida procesión con la imagen de la titular, recorrerá la carrera de costumbre...

A las 10, la iluminación será completa, particularmente en los artísticos y elegantes pabellones, que se levantarán por la comisión de festejos y por el Ayuntamiento. El primero se instalará frente al histórico castillo de la población, ostentando gran lujo y potentes focos de luz eléctrica, como igualmente el que ha de levantarse en el centro de la Plaza del Arrabal. Dos acreditadas músicas interpretarán durante las noches de feria brillantes serenatas.

JUEVES, DÍA 16: A las 5 se verificará en el Pabellón Municipal el acto de distribución de premios a los alumnos de ambos sexos de las escuelas públicas...

A las 8,30 será trasladada procesionalmnte la imagen de San Luis Bertrán...

De 10 a 1 de la madrugada continuarán las veladas musicales y a esta última hora se disparará una gran traca, que recorrerá toda la Plaza Mayor.

VIERNES, DÍA 17: A las 5 cucañas, elevación de aerostatos y carreras de velocípedos...

A las 9 de la noche se celebrará en el Teatro Principal la brillante fiesta de los Juegos Florales... y en los pabe-

llones se repetirán las veladas y las serenatas.

A las 12 de la noche obsequiarán con las clásicas albaes reputados cantadores de esta localidad a las autoridades y vecindario.

SÁBADO, DÍA 18: A las 9, solemne función religiosa a San Luis Bertrán, cantándose por nutrida orquesta la gran misa el reputado maestro y compositor Mercadante, oficiando el reverendo cura Sr. Arcipreste D. Manuel Pavía, y publicando las glorias del esclarecido santo, el elocuente orador sagrado hijo de esta población, don Isidro Gozalvo...

A las 7 se organizará lucida procesión que, recorriendo las calles más céntricas, terminará enla Iglesia de San Luis, donde quedará la imagen...

DOMINGO, DÍA 19: La función de este día corresponde a la cofradía de San Roque, en cuyo obsequio la dedican, siendo trasladado el santo desde la casa del clavario saliente a la parroquia, celebrándose misa cantada a orquesta y sermón.

A las 5, al final de la calle de la Ermita, frente al cuartel de la Guardia Civil, se organizará la cabalgata alegórica, en la que figurarán artísticos carros, grupas al estilo del país, carruajes ocupados por las corporaciones, sociedades recreativas, prensa local, comisiones de fiestas, del Rat Penat con la Senyera, cerrando el del Ayuntamiento con una banda de música...

Por la noche se repetirán las veladas musicales en los pabellones, finalizando las fiestas con el disparo de un magnífico castillo de fuegos artificiales a cargo del acreditado pirotécnico de esta villa...

La Crónica, núm. 23, 30 de agosto de 1900.

2003, JULIOL-AGOST • 31

Selección de J. V. ALABAJOS

Convocatoria de los Juegos Florales

L

os festejos de agosto de 1900 traen consigo una auténtica revolución, como resulta la celebración de los I Juegos Florales de Torrent, a imitación de los que se realizan solamente en las capitales del estado más importantes.

En la convocatoria figura la relación de premios según temática y entidad o personalidad que los concede, dándose la circunstancia de que todos los premios, sin excepción, están dotados con «un objeto de arte»: «Flor natural. Este premio de honor y cortesía se adjudicará al autor de la mejor composición lírica en valenciano, cuyo asunto se deja a la elección del poeta. El que obtenga este premio elegirá a la dama que deba ser proclamada reina de la fiesta.

Del ilustre ayuntamiento de esta villa...a la mejor composición poética sobre una costumbre popular de Torrent.

Del presidente de la societat d’amadors de les glories valencianes Lo Rat Penat... a la millor composició poética que descriga el “Ball de la Cháquera”.

De D. Enrique Lassala, juez de primera instancia del partido...a la millor semblança en vers del jutge D. Josep Bernat Baldoví com poeta festiu.

De D. Rafael Rodríguez de Cepeda, catedrático de la Universidad de Valencia,... a la mejor memoria en lengua castellana acerca de los males e inconvenientes que en el orden económico, moral y legal dificultan la prosperidad del labrador en Torrent...

De D. Lorenzo Ruiz, registrador de la propiedad... a la mejor composición apologética en versos valencianos de la mujer torrentina.

De D. Pedro Andreo, abogado... a la mejor descripción en prosa o verso castellano de “Domingo de rosas en Torrent”, primera fiesta de los jóvenes de la localidad.

De D. Tomás Miquel, médico titular... a la mejor composición en prosa castellana que trate de la descripción de Torrent y sus alrededores.

De D. Francisco y D. Jaime Torán, hermanos del comercio, ... a la millor col·lecció de romansos valencians de tipos populars de Torrent.

De la Junta de Fiestas... al mejor himno para orquesta y voces a san Luis Bertrán, cuya letra puede estar redactada en valenciano o castellano; ... y al mejor boceto de cartel anunciador de las fiestas populares de esta villa.

De D. Rafael Reig, médico forense... a la mejor Memoria que demuestre que la higiene, en sus múltiles aplicaciones, puede contribuir a aumentar la importancia de Torrent, dada su situación y condiciones climatológicas.

De D. José Bellmont Mora, juez de primera instancia de Sagunto... a la mejor biografía del hijo de Torrent M. I. Sr. Doctor D. Vicente Mora Juliá, arcediando de Murviedro y obispo de Segovia y Burgos.

De la redacción de La Crónica, periódico de Torrent... al millor col·loqui valencià, cuya acció se desarrolla en el Chorro (Torrent).

Solemne acto de entrega de premios

L

os redactores de La Crónica se hacen más densos si cabe en su solemne estilo para relatar la forma en que se procedió a la entrega de premios en el Teatro Principal, describiendo el ambiente previo así: «Los juegos florales serán para en lo sucesivo el número más brillante y hermoso de nuestro programa de fiestas. No cabe dudarlo ni discutirlo. Los de este año, sobre ser los primeros, se han sostenido a la misma brillante altura que los que se celebran en Valencia y Barcelona, buscándose los billetes para asistir a ellos, con verdadero afán y viéndose la Comisión en no pocos conflictos y compromisos por no poder aender a tan crecida demanda.

Poco después de las ocho de la noche llegaron al teatro las primeras señoras y una hora más tarde la sala del Principal ofrecía hermosísimo y deslumbrador aspecto. Butacas, palcos, entrada general y pasillos, todo estaba repleto, y repleto de mujeres hermosas, la mayor parte elegantemente ataviadas con los típicos trajes de valenciana. Imposible dirigir la vista a tan seductor conjunto sin sentirse arrastrado por el vértigo.

La Comisión dels Jocs Florals había engalanado muy bien el teatro. La sala, engalanada con telas de los colores nacionales: todas las columnas ostentaban banderolas y escudos. El escenario estaba convertido en estrado y adornado artísticamente; figuraba un salón, y al fondo, en el centro, alzábase la cadira d’or, que había de ocupar la Reina de la fiesta. A la derecha se habían colocado las mesas para las autoridades y a uno y otro lado formando pabellones con las dos senyeras que adornaron la Bajada de San Francisco durante los días de feria, divanes y sillones para los organizadores e invitados, y en primer término, las mesas de los mantenedores con todos los objetos artísticos para los premiados. Focos de luz eléctrica esparcían por todos lados una claridad vivísima, que al reflejar en tantos colores claros y, sobre todo, en tanto rostro juvenil, radiantes de belleza, daban al conjunto una hermosura imposible de escribir con la pluma, siquiera fuese esa tan galana como la de los inspirados trovadors que mantienen el fuego sagrado de nuestra poesía...»

POEMA PREMIADO CON LA FLOR NATURAL

LLUNT D’ELLA Reb ta lletra, ta lletra desitjada, Y ab ansia folla, al punt la vaig a obrir; ¡Com me tremola el cor, ma enamorada, Al anarla a llegir!

La plica ja he trencat y la desplegue; S’abrasa en foc mon pit, y sent fredor; ¡Videta de ma vida, com m’anegue En tes aigües d’amor!

Ja la he llegit sense deixar paraula; De memoria al instant me la he deprés: Com esta cap lliçó m’estudí en l’aula, Ni ab més gran interés. ¿Que tenen eixes lletres que m’envies, Que eixamplen al llegirles lo meu pit, Y mos ulls banya el plor, per les follies De que ‘m sent entristit? ¿Qué ‘m dona la tristor y l’alegría Que ‘m mon pit may acaben de lluytar, Y reblint lo meu cor de melengía De pena ‘m sent finar? ¡Qué te que ser, més que ta llarga ausensia Que estén sobre ma ditja negre vel,

Despiadada, negantme la presensia, Que es com negarme el sel! ¡Qué llunt estás per a mirar ta cara, De lo teu sér mirall fidel y hermós! ¡Qué gran es la distansia que ‘m separa, Per patiment dels dos! ¡Qué llunt per a escoltar mots d’ambrosía, Per a aspirar lo teu flairós alé.

Pe a olvidar tos ulls, ma dolça aimía Que miren com jo sé! ¡Per a correr tan prest com jo vulguera, A la reixa voltada de gesmil, Ahon aguaytes, grasiosa y engisera, Com la rosa d’Abril! ¡Oh, niu d’amor, que encara la fragansia Tens dels dolsos coloquis é ilusions!

Ton recort, a pesar de la distansia, Cura mes aflixions.

Per so quan reb ta lletra desitjada Y ab ansia folla, al punt la vaig a obrir, Dich a mon cor: continte, es de t’aymada, ¡Déixamela llegir! ■

La Crónica, núm. 22, 23 de agosto de 1900.

Reciclat. Producte ecològic

32 • BIM TORRENT

C

U

L

T

U

R

A

JULIOL-AGOST, 2003

Se celebró el Encuentro Internacional de Guitarra de Torrent

L

a quinta edición del Encuentro Internacional de Guitarra que organiza l’Auditori finalizó el 6 de julio, tras diez días de programación y actividades ininterrumpidas.

Con cinco años de trayectoria, este festival especializado (único en sus características en toda la Comunidad Valenciana) se ha situado entre las más importantes convocatorias internacionales en torno a la guitarra.

El principal objetivo del Encuentro es la ampliación del repertorio para guitarra Desde su creación, el Encuentro Internacional de Guitarra de Torrent tiene entre sus principales objetivos la ampliación del repertorio de guitarra, y esta quinta edición se ha significado especialmente por la apertura a repertorios que provienen de la literatura clásica guitarrística así como del folclore y el jazz. De hecho, en el escenario del Conservatorio se han podido escuchar durante este festival obras del mundo clásico de autores como Bach, Paganini o Mertz, junto a temas tradicionales básicamente latinoamericanos (ritmos de samba, chacarera, bosa nova, saeta, milonga, tango... de compositores como A. Carlos Jobim, Carlos Aguirre, J. C. Cobián, Atahualpa Yupamqui o Carlos Lima), y composiciones jazzísticas como el Concierto de Colonia, de Keith Jarret, arregladas para guitarra clásica.

Sin olvidar la aportación de obras propias interpretadas por guitarristas pro-

En un ensayo general de la Orquesta «Ciutat de Torrent» con el guitarrista Javier García Moreno.

gramados, como ha sido el caso de Pavel Steidl, Mario Gangi y Juan Falú, o también la selección de temas de compositores contemporáneos revolucionarios de la música para guitarra como Leo Brouwer, Castelnuovo Tedesco o Astor Piazzolla.

El estreno mundial del Concierto nº 1 para guitarra y orquesta del cubano Joaquin Clerch, que fue interpretado por Javier García Moreno, ha supuesto la culminación de un objetivo largamente perseguido por el Encuen-

Festival «Jazz Panorama» en los Jardines l’Hort de Trenor

D

el 23 al 27 de julio l’Auditori renueva su oferta musical con la celebración del Festival de Jazz que acoge esta ciudad desde hace catorce años. Una selección de grandes músicos que pretende ofrecer una muestra variada de los diferentes géneros y estilos del jazz, donde cada concierto constituye un universo musical específico, de la mano de músicos capaces de dominar con maestría un instrumento, según comenta el director de l’Auditori, Josep Ruvira.

La diversidad de estilos, propuestas e incluso instrumentos marcan la programación de esta XIV edición de uno de los festivales musicales más antiguos de la Comunidad y mejor tratados por el público, que se ha mantenido fiel a la convocatoria de Torrent año tras año. Desde la pasada edición, la gestión y programación del festival corresponde a l’Auditori que ha incluido en su título original la leyenda «Jazz panorama», definitoria de su naturaleza ecléctica en torno al jazz.

Todos los conciertos son a las 22’30 horas en los Jardines de

Reciclat. Producte ecològic

l’Hort de Trenor, un amplio espacio al aire libre que constituye un auténtico oasis vegetal.

El cartel de esta edición ofrece nombres destacados del panorama internacional como el saxofonista tenor Joshua Redman con la Elastic Band; el trompetista italiano Enrico Rava en quinteto, o el trío del pianista Brad Mehldau. Además, se unirán el cuarteto Spanish Brass Luur Metals con Lluis Vidal Trio para ofrecer un concierto con una formación musical insólita, como aportación local al cartel. ■ (Información facilitada por MARIVÍ MARTÍN)

CALENDARIO: • Miércoles 23 de julio: Spanish Brass Luur Metals & Lluis Vidal Trio.

• Viernes 25 de julio: Brad Mehldau.

• Sábado 26 de julio: Joshua Redman & Elastic Band.

• Domingo 27 de julio: Enrico Rava .

tro. Junto a conciertos de solistas hubo uno para guitarra y orquesta, otras con variación de instrumentistas (en este caso las cuatro guitarras del Cuarteto Antares), y un homenaje a un maestro al que se reconoce por su trayectoria concertística y compositora (este año ha sido Mario Gangi), y esto supone una oportunidad única de asistir a la interpretación de músicos que probablemente no volvamos a ver sobre un escenario. ■ (Información facilitada por

Exposición de miniaturas en el Ayuntamiento

E

l Ayuntamiento alberga del 15 al 22 de julio la Exposición de Miniaturas de Ghislaine de Saint Barthelemy. La exposición recoge retratos, autorretratos, alegorías y flautas pintadas, entre otras miniaturas. En esta muestra ha colaborado el Museo de Prehistoria y de las Culturas de Valencia, que ha cedido las vitrinas expositoras para este evento. ■

MARIVÍ MARTÍN)

JULIOL-AGOST, 2003

C

U

L

T

U

R

A

BIM TORRENT • 33

EUGENIO SIMÓ EXPOSA LA SEUA OBRA AL MUSEU El 27 de juny tingué lloc al Museu Comarcal la inauguració de dues noves sales d’exposicions recentment construïdes. En una de les sales s’inaugura l’exposició «9303 Eugenio Simó: una visió retrospectiva».

Amb aquesta mostra, el Museu Comarcal Josep Ferrís March enceta una sèrie d’exposicions que se celebraran anualment i amb les quals es vol presentar el treball i les obres dels creadors de l’Horta Sud que treballen dins els corrents de la modernitat artística, tot enllaçant d’aquesta manera la tradició amb les manifestacions plàstiques més avantguardistes, de les quals participen també les dones i els homes nascuts i arrelats en la nostra comarca. Sense cap dubte, això constitueix un signe de la vitalitat cultural, que no es queda únicament en testimonis del passat, sinó que continua viva, i fins i tot, partint de les nostres arrels, es projecta més enllà del propi àmbit comarcal.

En aquesta exposició es presenta una selecció de deu anys de treball del pintor Eugenio Simó, nascut a Torrent. Des de la primera exposició a la Casa de Cultura, l’any 1993, les seues obres ja

han recorregut nombrosos centres expositius. El seu estil entronca amb les experiències del «pop-art» i el disseny gràfic, al qual també es dedica professionalment.

L’exposició es pot visitar fins al 27 de juliol. El Museu està ubicat al carrer de la Mare de Déu de l’Olivar, núANA CORONADO mero 30. ■

El Museu Comarcal de l’Horta Sud Josep Ferrís March inaugura dues sales d’exposicions

E

l Museu Comarcal de l’Horta Sud ja es denomina Josep Ferrís March, en reconeixement al promotor d’aquest museu. Ferrís va ser l’impulsor d’aquesta iniciativa quan presidia la Fundació per al Desenvolupament de l’Horta Sud (FDHS), entitat propietària de l’immoble. L’actual president, Vicent Comes, va anunciar el passat dia 27 de juny el nou nom del museu durant l’acte d’inauguració de dues sales d’exposició noves.

Museu Comarcal de l’Horta Sud Josep Ferrís, aquest és el nou nom del museu etnològic ubicat a Torrent. Des de l’any 1996 al 2000 una antiga casa d’algun llaurador de l’horta va ser rehabilitada i convertida en museu. Aquesta iniciativa, la va promoure qui aleshores era president de la FDHS, Josep Ferris, qui al llarg de la seua vida ha impulsat un bon nombre d’iniciatives comarcals en qualitat de president de la Caja de Ahorros de Torrent, de l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Horta Sud o de la Fundació Caixa Torrent (hui FDHS), així com d’altres iniciatives, com ara l’Instituto Pro Desarrollo de Torrent, el moviment cooperatiu comarcal o el setmanari 7 Dies de la comarca, que es va editar del 1983 al 1985. El treball de Josep Ferrís en pro de la vertebració comarcal ja es va reconéixer en un altre moment, quan va rebre la Medalla de Oro de la Caja de Ahorros de Torrent i el Premi Quico Moret de l’IDECO de l’Horta Sud. Ara, el consorci del museu comarcal ha sigut qui ha decidit per unanimitat que el museu que ell mateix va impulsar porte ara el seu nom.

Vicent Comes ho va anunciar en la inauguració de dues noves sales d’exposicions del museu, un projecte que ha

costat més de 186.000 euros (31 milions de pessetes), dient que l’obra de Josep Ferrís ha servit per a fer de l’Horta Sud una societat amb una major consciència comarcal, més participativa i més cohesionada socialment.

En l’acte, al qual van acudir més d’un centenar de persones del món de la cultura, la política i l’economia de la comarca, van intervenir, a més a més, el president del consorci del museu i de la Mancomunitat de l’Horta Sud, Josep Santamaria, i el director del museu, Adrià Besó, els quals van fer ressaltar la figura de Ferrís. Adrià Besó revelà que el museu creix en visitants cada any (l’any 2002 va tindre més de 7.000 visites) i que s’ha consolidat com a referent de museu en la xarxa dels cent cinquanta museus locals i comarcals de la Comunitat Valenciana. Josep Ferrís va agrair al consorci aquest reconeixement i va destacar que el mèrit no ha sigut només seu, sinó també de les persones que han col·laborat amb ell al llarg d’aquests anys, entre els quals va destacar Miguel Ángel Furió com a impulsor de la idea de crear un museu. Acudiren a l’acte l’alcalde i membres de la Corporació Municipal de Torrent, així com altres alcaldes i regidors de la comarca.

Cinquena edició del Premi de Narrativa Juvenil Ciutat de Torrent. Bases 1. Les obres concursants, de tema lliure, han de ser obligatòriament novel·les originals i inèdites, escrites en valencià i destinades a lectors entre 14 i 17 anys, d’una extensió entre 90 i 125 fulls de mida foli, mecanografiats a doble espai i per una sola cara, dels quals s’entregarà també el corresponent disquet en programa Word per a PC o per a Macintosh.

2. Els originals s’han de presentar en sobre tancat per quintuplicat i han de dur el nom i l’adreça de l’autor. Si l’autor vol que l’obra es faça pública amb pseudònim, cal que ho indique expressament.

3. Les obres aspirants al premi Ciutat de Torrent s’han de presentar abans del dia 10 d’octubre de 2003 a l’Ajuntament de Torrent, c/Ramón y Cajal, 1, 46900 Torrent o també a l’editorial Tabarca, av/Ausiàs March, 184, 46026 València.

4. L’import net dels premis és: un primer premi de 6.010,12 euros i un segon de 1.803,04 euros, en concepte d’avançaments de drets d’autor, en relació amb el contracte d’edició corresponent.

5. L’adjudicació dels premis serà feta per un jurat que s’anunciarà prèviament, en el qual hi haurà un representant designat per l’Ajuntament de Torrent.

6. El premis no podran ser dividits en cap cas; el jurat, però, podrà declarar-los no adjudicats.

7. No seran tingudes en compte les obres premiades ja en altres concursos, ni les que simultàniament s’hagen presentat a altres premis.

8. Tabarca Llibres publicarà les obres guanyadores en un termini no superior a tres mesos, comptadors des del dia de l’atorgament del premi. Hi farà constar en lloc visible que es tracta dels premis de novel·la juvenil Ciutat de Torrent.

9. L’Ajuntament de Torrent rebrà 200 exemplars de les obres publicades en concepte d’obsequi, per a la seua promoció i difusió particulars.

10. Tabarca Llibres tindrà opció preferent d’adquirir els drets de publicació de les obres presentades i no premiades. Aquesta opció es decidirà durant dos mesos, comptadors des del dia del veredicte, i així es comunicarà als autors corresponents.

11. Les obres no premiades ni considerades publicables per l’editorial seran retornades als autors en un termini de tres mesos, a partir del dia del veredicte.

12. La proclamació i el lliurament dels premis es faran en un acte públic organitzat per l’Ajuntament de Torrent.

13. La presentació d’una obra pressuposa l’acceptació d’aquestes bases i dels drets i de les obligacions que se’n deriven. ■

Tres nuevos números de la publicación Torrens

E

l 12 de junio fueron presentados en el salón de actos de la Casa de Cultura los números 13, 14 y 15 de la publicación Torrens, que completan las actas del III Congreso de Historia de l’Horta Sud. La presentación congregó a numeroso público; los asistentes recibieron ejemplares de la publicación. ■

Reciclat. Producte ecològic

E

34 • BIM TORRENT

S

P

O

R

T

S

JULIOL-AGOST, 2003

Más de medio millar de corredores Dejan Bojkov vence en el III Abierto en la Legua Urbana Internacional de Ajedrez

E

l sábado 12 de julio se celebró la XI Legua Urbana Ciutat de Torrent.

Eran las 19:30 de la tarde cuando aproximadamente quinientos cincuenta corredores comenzaron a recorrer los 5.572 metros de la prueba. Dieciséis minutos y treinta y cuatro segundos más tarde llegaba a la meta el primer participante, Khalifa Bouthu. La primera mujer en concluir la Legua Urbana fue Marta Fernández de Castro, quien empleó un tiempo de diecinueve minutos y quince segundos. Por su parte, el atleta minusválido que más pronto concluyó el recorrido que discurría por la avenida del País Valencià fue Ramón Vicente

Khalifa Bouthu, cruzando la meta.

E

Fenoll Soriano, veintiocho minutos y diez segundos después de tomar la salida. Una prueba que transcurrió en un

ambiente festivo y que se consolida como un clásico de la actividad deportiva de la ciudad. ■ G.C.

l 13 de julio se disputó en el restaurante El Pino el III Abierto Internacional de Ajedrez «Ciutat de Torrent». Tras una intensa jornada el primer puesto y los 1.200 euros de premio fueron a parar a manos del búlgaro Dejan Bojkov. Un nombre que se suma a los de Nikola Mitkov y Gilberto Hernández en el palmarés de los vencedores de este torneo. Un día antes de la competición, como aperitivo a este certamen, llegó a la localidad el tercer mejor ajedrecista del mundo en la actualidad, el indio Viswanathan Anand. El gran maestro participó en veinticinco partidas

Marta Fernández, satisfecha por su triunfo.

Ramón Vicente Fenoll, exhausto y satisfecho.

Dejan Bojkov, vencedor del torneo; y Viswanathan Anand, en la rueda de prensa.

Participaron alrededor de 550 atletas.

simultáneas, de las que ganó veintiuna y las demás acabaron en tablas. Pero antes de demostrar su potencial estuvo en una rueda de prensa en la que aseguró sentirse orgulloso de aportar algo al ajedrez de Torrent, una localidad que cada vez va teniendo más importancia en este deporte. ■

Colección de medallas para las gimnastas del Herca

LAURA JORGE Medalla de oro en el Campeonato Provincial, modalidad pelota, nivel II, celebrado en Ribarroja el día 27 de abril.

También consiguió la medalla de bronce en el Campeonato Autonómico celebrado en Alicante el día 10 de mayo en la modalidad de pelota nivel II.

Reciclat. Producte ecològic

CARLA PERIS Medalla de bronce en el último Campeonato Autonómico, mientras que en la Copa Valencia consiguió el oro.

SONIA MONEDERO Medalla de oro en el Campeonato Provincial de Gimnasia Rítmica celebrado en Ribarroja el 27 de abril, en la modalidad aro, nivel II. Medalla de oro en la misma modalidad en el Campeonato Autonómico celebrado en Alicante el 10 de mayo.

BELÉN TOMÁS Medalla de bronce en el Autonómico Trofeo Federación, en la modalidad de aro.

JULIOL-AGOST, 2003

E

S

P

O

R

T

S

BIM TORRENT • 35

EL NOTICIARI ESPORTIU ESPORT ESCOLAR. XXI JOCS ESPORTIUS DE LA COMUNITAT VALENCIANA Als seguidors d’aquesta secció ja els resultaran molt familiars aquestes competicions enfocades a la pràctica esportiva en edats escolars. En el present curs participaren la pràctica totalitat dels centres escolars de la ciutat. En la Fase Local dels esports d’equip han sigut huitantaquatre els que han participat en les diferents especialitats. Encara que els resultats finals d’aquestes competicions els podeu trobar en la pàgina web de la FDM (www.fdmtorrent.com), també és cert que no tots poden o volen accedir a aquestes webs. Per això a continuació els oferim els resultats finals dels esports d’equip i de l’Olimpíada Escolar, i ho dic així perquè mai m’ha agradat el sufix «Mini», i més en aquests moments en què està aconseguint importància i qualitat (es realitzà una vegada més, i esperem que siga l’última, en el Camp de Futbol Sant Gregori «A»): Monte-Sión, 1.151 punts; San Pascual, 1.012 punts; i Virgen del Rosario, 711 punts.

XX LLIGA LOCAL DE FUTBOL SALA Des de fa tres anys la Lliga de futbol sala es disputa en dos fases, la primera formada per dos grups, A i B, es disputa en el Pavelló el Vedat i la segona en el de Vil·la Carme. Els quatre primers de cada grup disputen una segona fase, Play-Off finals, d’on ha eixit el campió de la temporada, que ha quedat de la forma següent: Circulo Católico, en primer lloc; Asador La Torreta, segon; i Restaurante Casa Fernando, el tercer.

Després d’aquesta competició es disputa la tradicional Copa i pel mes de juliol es juga la mal anomenada Champions League de l’Horta Sud que enguany té lloc a Alaquàs i que enfronta els campions de les diferents lligues de futbol sala que s’organitzen en aquesta comarca.

XXV SETMANA ESPORTIVA CIUTAT DE TORRENT Va començar el 29 de juny i finalitzà el 17 de juliol amb la XXVII Gala de l’Esport, on es van lliurar els trofeus als campions de la Setmana Esportiva i es premià als millors esportistes de l’any a Torrent, que enguany han sigut: • Menció especial per a: Selecció Torrent Futbol Sala; Torrent EF alevín; CD Monte-Sión Juvenil; Valma-

En aquest número volem donar-vos a conéixer els resultats i els comentaris més destacats de les activitats, competicions, etc., ocorregudes durant la temporada o en el curs 2002/2003. A més, en el cas de l’esport escolar o adaptat, i per a tots, és un xicotet homenatge que des d’ací els volem brindar.

Els millors esportistes de l’any.

sol-Torrent FS; Big-Mat NB Torrent; Pamesa-Torrent; Cristian Guillen Pozuelo; Beatriz Iranzo Ferrón; Eduardo Carpio Crespo; José Antonio Silla García; Juan Antonio Fernandez Marín.

• Entitat col·laboradora amb l’esport: CAM, Caixa Rural de Torrent, Aguas de Bejís i Protecció Civil.

• Club Esportiu de l’Any: CD Herca (Gimnàstica, Judo, Karate) • Entrenador de l’Any: Ángel Fernández Juliá (Bàsquet) • Millor esportista escolar: Héctor Climent (Atletisme) • Millor esportista alevín: Amparo Cabanes Ros (Judo) • Millor esportista infantil: Abel Navarro Fernández (Atletisme) • Millor esportista cadet: Borja Castelló González (Judo)

• Millor esportista juvenil: Erika Velasco Resa (Atletisme) • Esportista femenina amb major projecció: Amparo Lacalle Laderas (Handbol) • Esportista masculí amb major projecció: Álvaro Lloris Herrera (Atletisme) • Millor Esportista de l’Any: Miguel Cosín Ahedo (Atletisme)

EL CLUB BÀSQUET CADIRA CAIXA RURAL-FDM Aquest equip torna a treballar després d’un any sabàtic, necessari per a reorganitzar i estructurar el club. Amb una nova directiva, té com a principal objectiu aconseguir l’ascens a la primera divisió en un període de tres anys. Però d’açò i d’altres assumptes us anirem informant.

ESPORT ADAPTAT Amb les Escoles Esportives Adaptades (EMIDAS), es continua complint el nostre objectiu formatiu i d’integració, de tot això parlarem en el pròxim BIM, només anunciar que per a la pròxima temporada diversos equips entraran en competició dins dels Jocs Esportius de la Comunitat Valenciana.

ATENCIÓ: Com aquest BIM és l’últim abans del començament de les inscripcions, tant a les Escoles municipals de iniciació esportiva (EMID), cursos de aeròbic, gimnàstica de manteniment, lliga de futbol sala, esport escolar, etc. No heu d’oblidar que s’heu d’apuntar-hi al mes de setembre. ■ PEP VARELA

Éxito del tenis torrentino

N

os hemos enterado de que dos jóvenes tenistas torrentinas, Bea García y Mati Muñoz, se han alzado con sendos trofeos de ámbito nacional. García ganó el Marca Promesas Soluziona de Sevilla, por su parte Muñoz se hizo con el Open Ortama de Badajoz. Las dos tenistas entrenan en el Club de Tenis de Torrent con sus preparadores: Salva Ros, el de la primera, y Jorge García, el de la segunda. Enhorabuena. ■

Reciclat. Producte ecològic