Bim 139

BIMTORRENT B u t l l e t í

d ’ I n f o r m a c i ó

Gener 2004

M u n i c i p a l

Núm. 139 Exemplar gratuït

A

2 • BIM TORRENT

G

E

N

D

A

GENER, 2004

TELÈFONS D’INTERÉS AJUNTAMENT......................................................................96 111 11 11 (FAX) ....96 159 98 10 ACTES I RESOLUCIONS ...........................................96 111 18 21 ACTIVITATS .......................................................................Ext. 1050 BIM I PUBLICACIONS MUNICIPALS..........................96 111 18 42 BLOC-EV .....................................................................96 111 18 09 CADASTRE URBÀ.............................................................Ext. 1099 CCOO...........................................................................96 111 11 11 COMPRES I CONTRACTACIÓ...................................96 111 18 17 COORDINACIÓ DE LA DELEGACIÓ DE FESTES.................................................................96 111 18 37 COORDINACIÓ I ASSESSORAMENT DELS SERVEIS PÚBLICS.................................................Ext. 1034 CSIF .............................................................................96 111 11 11 CULTURA I FALLES ....................................................96 111 11 11 EDUCACIÓ ........................................................................Ext. 1068 ESTADÍSTICA .............................................................96 111 18 27 GABINET D’ALCALDIA ...............................................96 111 18 02 GABINET DE COMUNICACIÓ...........................................Ext. 1169 URBANISME ...............................................................96 111 18 12 INFORMACIÓ I REGISTRE GENERAL ......................96 111 18 26 INFORMÀTICA I TELECOMUNICACIONS .................96 111 18 28 MEDI AMBIENT..................................................................Ext. 1123 OBRES PÚBLIQUES..........................................................Ext. 1113 OFICINA DE PROMOCIÓ I ÚS DEL VALENCIÀ ........96 111 18 49 PARTIT POPULAR ......................................................96 111 18 07 PRESSUPOSTOS I COMPTABILITAT ........................96 111 18 14 PSPV-PSOE ................................................................96 111 18 06 RECURSOS HUMANS................................................96 111 18 29 RELACIONS EXTERIORS I UNIÓ EUROPEA..................Ext. 1054 SECRETARIA GENERAL ............................................96 111 18 03 TRANSPORT URBÀ ..........................................................Ext. 1177 TRESORERIA .............................................................96 111 18 18 TRIBUTS NO PERIÒDICS...........................................96 111 11 11 TRIBUTS PERIÒDICS.................................................96 111 18 15 UGT..............................................................................96 111 11 11 UNIÓ VALENCIANA ....................................................96 111 18 08

AJUNTAMENT Altres dependències municipals AIGÜES DE L’HORTA.................................................96 BIBLIOTECA MÚSIC ANDREU PIQUERES...............96 BRIGADA D’OBRES ...................................................96 CAMP DE FÚTBOL SANT GREGORI ........................96 CASA DE CULTURA I BIBLIOTECA ...........................96 CENTRE D’ESPLAI CARRER TOLEDO ....................96

158 01 29 158 96 24 155 09 02 157 29 39 111 18 50 156 49 76

CENTRE D’INFORMACIÓ JUVENIL ..........................96 CENTRE DE COMUNICACIÓ I SERVEIS INTERCULTURALS ....................................................96 CENTRE SOCIAL XENILLET CARRER ALBADES ...96 CONSELL AGRARI .....................................................96 FCC MEDI AMBIENT..................................................96 FUNDACIÓ ESPORTIVA MUNICIAL ..........................96 GABINET PSICOPEDAGÒGIC MUNICIPAL...............96 GRUA MUNICIPAL......................................................96 L’AUDITORI.................................................................96 MERCAT CENTRAL....................................................96 MERCAT SANT GREGORI.........................................96 NOUS ESPAIS, SA .....................................................96 OMAC XENILLET CARRER ALBADES......................96 OMIC ...........................................................................96 PARTICIPACIÓ CIUTADANA......................................96 PISCINA MUNICIPAL PARC VEDAT ..........................96 POLICIA LOCAL. Oficinas...........................................96 POLICIA LOCAL VEDAT.............................................96 POLICIA LOCAL XENILLET CARRER ALBADES......96 POLIESPORTIU EL VEDAT........................................96 POLIESPORTIU VIL·LA CARME ................................96 PROTECCIÓ CIVIL.....................................................96 REGIDORIA DE COMERÇ I INDÚSTRIA. AFIC ........96 RETOSA ......................................................................96 SANITAT I POLÍTIQUES DE SOLIDARITAT ...............96 96 SERVEIS SOCIALS CARRER LA MARINA ...............96 TAPIS ..........................................................................96 TORRENT ACTIVA CARRER JOAN XXIII..................96

157 52 67

ALTRES TELÉFONS D’INTERÉS

157 00 31 156 61 22 155 16 84 156 53 53 156 23 46 111 18 39 156 73 13 158 10 77 155 94 52 155 24 71 156 54 56 156 81 87 111 18 60 155 09 02 157 34 34 111 18 93 155 10 41 156 81 87 156 63 51 157 33 78 155 90 63 158 96 10 111 18 70 111 18 60 155 72 11 155 77 09 158 16 04 156 45 63

AGÈNCIA REPSOL-BUTANO OFICINES....................96 155 02 28 AGÈNCIA REPSOL-BUTANO MAGATZEM ...............96 155 16 30 ARTIC (ASSOCIACIÓ D´ALCOHÒLICS DE TORRENT I COMARCA) .......................................96 156 46 58 CEFIRE (CENTRE DE FORMACIÓ, INNOVACIÓ I RECURSOS EDUCATIUS) .......................................96 157 20 61 CEGAS S.A.................................................................96 155 92 56 900 76 07 60 CEMENTERI PARROQUIAL.......................................96 157 53 36 CENTRES D’EDUCACIÓ PERMANENT D’ADULTS (San Pasqual) ..........................................................96 155 25 38 (Federico Maicas) ....................................................96 155 51 40 (Xenillet)...................................................................96 157 35 41 CENTRE DE DIÀLISI..................................................96 157 21 95 CENTRE DE DROGODEPENDÈNCIES.....................96 155 69 11 CENTRE DE PREVENCIÓ DEL CÀNCER DE MAMA ...................................................................96 156 49 03 CENTRE DE SALUT MENTAL ...................................96 155 70 61 CENTRE DE SALUT PINTOR RIBERA Cita prèvia................................................................96 156 12 01 Servei de Planificació familiar..................................96 156 46 21 CONSERVATORI DE MÚSICA MESTRE JOAN ROIG ................................................96 155 13 23 CONSULTORI SANTS PATRONS Cita prèvia Medicina General ...................................96 156 12 61 Cita prèvia Especialitats............................................96 156 11 41 CONSULTORI DEL VEDAT ........................................96 156 27 68 CORREUS ..................................................................96 155 05 96 CREU ROJA ...............................................................96 156 60 74 (Emergències)..........................................................96 367 73 75 DEPARTAMENT DE LA DONA...................................96 158 92 70 FAC (FEDERACIÓ D’ASSOCIACIONS CIUTADANES)..96 156 49 97 FERNANBUS ..............................................................96 150 00 82 FGV ESTACIÓ DE TRENS DE TORRENT ................96 155 16 29 FGV TELÈFON D’INFORMACIÓ................................900 46 10 46 HISENDA (ADMINISTRACIÓ DE TORRENT DE L’AGÈNCIA TRIBUTÀRIA) ....................................96 155 94 12 IBERDROLA ...............................................................96 155 23 00 INSS............................................................................96 155 00 75 MANCOMUNITAT DE L´HORTA SUD.........................96 157 20 11 MUSEU COMARCAL..................................................96 158 82 21 OFICINA D’OCUPACIÓ...............................................96 155 11 62 REGISTRE DE LA PROPIETAT TORRENT 1 ............96 155 28 07 REGISTRE DE LA PROPIETAT TORRENT 2 ............96 158 83 10 TANATORI...................................................................96 158 85 80 96 158 85 85 TRESORERIA GENERAL DE LA SEGURETAT SOCIAL.................................................96 158 80 30

TELÈFONS D’URGÈNCIA COMISSARIA POLICIA NACIONAL ...........................96 158 93 20 (Emergències) ..........................................................................091 BOMBERS ...................................................................................112 (Emergències) ..........................................................................112 OFICINA MUNICIPAL D’ASSISTÈNCIA A LES VÍCTIMES DE MALTRACTAMENTS...........................96 111 18 92 POLICIA LOCAL. Retén ..............................................96 111 18 92 (Emergències) ..........................................................................092 URGÈNCIES CENTRE DE SALUT PINTOR RIBERA ........................................................96 157 48 12 AVISOS DOMICILIARIS CENTRE D´ESPECIALITATS CARRER SANTS PATRONS......96 155 08 73 TAXIS ..........................................................................96 155 10 55

FARMÀCIES DE GUÀRDIA Gener 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11

Dj. Dv. Ds. Dg. Dl. Dt. Dc. Dj. Dv. Ds. Dg.

I. Carbonell I. Gómez-Lobo M. Cabañes C. Vicedo M. Ferrandis M. Cabañes Vta. Hortigüela J. Mateu M. Nemesio M. Ferrandis M.ª D. Navarro

12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22

Dl. Dt. Dc. Dj. Dv. Ds. Dg. Dl. Dt. Dc. Dj.

A. Pascual A. Martínez E. Benlloch J. Fontestad R. Belzunce I. Gómez-Lobo Vta. Hortigüela Campos-Mtez.-Carratalá M.ª Ros Ortí I. Carbonell C. Vicedo

23 24 25 26 27 28 29 30 31

11 12 13 14 15 16 17 18 19 20

Dc. Dj. Dv. Ds. Dg. Dl. Dt. Dc. Dj. Dv.

R. Belzunce Campos-Mtez.-Carratalá M.ª Ros Ortí M. Nemesio Vta. Hortigüela M. Ferrandis C. Vicedo M. Cabañes M.ª D. Navarro Vta. Hortigüela

21 22 23 24 25 26 27 28 29

Dv. Ds. Dg. Dl. Dt. Dc. Dj. Dv. Ds.

M. Cabañes Mª D. Navarro M. Ferrandis Mª D. Navarro Vta. Hortigüela M. Ferrandis I. Gómez-Lobo A. Castelló Vta. Hortigüela

Febrer 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

Dg. Dl. Dt. Dc. Dj. Dv. Ds. Dg. Dl. Dt.

I. Gómez-Lobo Vta. Hortigüela J. Mateu M. Nemesio A. Pascual A. Martínez J. Mateu A. Castelló E. Benlloch J. Fontestad

NOTA: La farmacia de Esperanza Asensi, pasa a ser de Mª Ros Ortí.

Ds. Dg. Dl. Dt. Dc. Dj. Dv. Ds. Dg.

A. Castelló J. Mateu I. Carbonell I. Gómez-Lobo A. Castelló Vta. Hortigüela J. Mateu Vta. Hortigüela M. Nemesio

TITULAR

ADREÇA

TELÈFON

R. Belzunce A. Benlloch M. Cabañes

Virgen de la Paz, 15 Avda. País Valencià, 6 Pintor Ribera, 28

I. Carbonell D. Castelló M. Ferrandis J. Fontestad I. Gómez-Lobo

Padre Méndez, 166 Virgen de la Soledad, 16 Fray Luis Amigó, 2 San Ernesto, 22 Santos Patronos, 42

R. Hortigüela V. Hortigüela A. Martínez J. Mateu M. Nemesio M. D. Navarro A. Pascual M.ª Ros Ortí Campos-Carratalá-Mtnez.

C. Vicedo B. Álvarez

Gómez Ferrer, 49 Sagra, 14 Avda. País Valencià, 113 Avda. País Valencià, 52 Plaza Maestro Giner, 1 L'Horta, 17 Ramón y Cajal, 42 Malvarrosa, 4 Camí Reial, 112 Avda. País Valencià, 32 Avda. San Lorenzo, 121

96 155 33 26 96 155 02 17 96 155 15 84 96 155 78 57 96 155 59 71 96 155 49 23 96 156 13 81 96 155 20 10 96 155 21 50 96 155 21 54 96 155 14 83 96 155 11 68 96 155 54 51 96 155 05 42 96 157 11 19 96 156 45 58 96 155 05 82 96 156 38 69 96 157 29 93 96 156 21 00 96 157 23 75

Farmàcia oberta de 9 a 22 hores: M. Ferrandis, carrer Fra Luis Amigó, núm. 2, de dilluns a dissabte

El BIM s’imprimeix amb paper ecològic, en la fabricació del qual no s’empra clor i està lliure d’àcid.

Reciclat. Producte ecològic

CONSELL RECTOR: President: José Bresó Olaso.

Vocals: Ramón Pacheco Sarabia, Encarna Redón Garrido, Gemma Gimeno García, Enrique Górriz Portalés, María José Catalá Verdet, Laura Iborra Espeleta i Fernando Pérez Villa.

Direcció i Coordinació: Ana Coronado Gavilán.

Han col·laborat en aquest número: J. Cristóbal García, Quique Soler, Reme Navarro, María José Carchano, Rafael Diranzo Martínez, Sonia Sobrino Cano, Encarna Monleón Tarazona, Encarna Borrás, Valentín Benlloch Barrachina, Jorge Sánchez Antúnez, Susana Martínez, Xavier Salas, Enrique Medina, Juan Gurrea Puerto, Anna Gascó, José Vicente Alabajos, Adrià Besó, Pilar Martínez, Pep Varela, Cristina Bea, Glòria Uchan, Òscar Pérez.

Fotografies: Arxiu del BIM, Andrés Carrilero, Vicent Sanchis, Pepe Olmo Belda, i de distints col·laboradors i entrevistats.

El BIM es distribueix de manera gratuïta a tot aquell/a que el sol·licite. Es permet la reproducció total o parcial de textos, fotografies o dibuixos, sempre que se'n cite la procedència.

El BIM no tornarà els originals ni mantindrà correspondència.

L'Ajuntament i l'equip de redacció no es fan responsables dels articles que van firmats, ja que la responsabilitat del contingut de l'escrit recau sobre la/les persona/es que el firmen.

D'aquest BIM s'ha fet un tiratge de 5.000 exemplars.

IMPRIMEIX: FEDERICO DOMENECH, S.A. EDITA: AJUNTAMENT DE TORRENT DEPÒSIT LEGAL: V. 3.241-1981

Núm. 139. Gener, 2004 LA CIUTAT 4 • Los jardines de El Molí Industrial.

5 • Obres del Parc Central i la Ciutat de l’Esport i l’Oci. SOCIETAT 6 • Inmigrantes: Buscando un hogar en una tierra desconocida.

9 • Centros de atención al inmigrante.

10 • Denver, treinta años dando juego.

11 • Carmen Adrover, Musa de la Música.

12 • FALLES: La fallera major infantil, Cristina Muñoz Santamaría. Y Laura Úbeda Martínez, fallera major de Torrent.

14 • Torrent Activa celebró una Jornada de Puertas Abiertas. Actividades en el Día de la Lucha Contra el Sida. El Centro Cultural El Quijote y la Asociación Cultural Castilla-La Mancha reciben un premio en Benidorm.

15 • Protecció Civil conmemora el seu vigèsim aniversari. Ayudas para ascensores en edificios antiguos. Subvención de 300 € para los recién nacidos.

16 • Sesenta discapacitados participan con alumnos del Conservatorio en un festival. Un estudi recull la situació del consum de drogues a Torrent. Actos conmemorativos del Día Internacional del Voluntariado Social.

17 • La Ley de Garantías amplía los derechos del Consumidor. Ayudas para pymes, comercio e industria.

TORRENT AL COR 18 • La pastisseria de la plaça, una història dolça.

NOTÍCIES: TORRENT 2003 (Pàgs. 20-23) JOVENTUT 24 • Totes les activitats del CIJ en el 2003. Una campanya contra l’anorèxia i la bulímia comença als centres escolars amb l’obra Cuarto Menguante.

MEDI AMBIENT 25 • Campaña de buenas prácticas medioambientales. Dos rutas cicloturistas recorren El Vedat. Les xifres de Torrent.

EL VIATGER 26 • El Proyecto Zorba y el Parque Nacional de Cabrera.

VALENCIÀ PER A TOTS 27 • Diferències d’importància. El Gerundi.

SUMARI

BIMTORRENT

GRUPS MUNICIPALS Ple de 6 de desembre: 25é aniversari de la Constitució.

28 • Vicent S. Beguer Miquel, portaveu del Grup Bloc-EV. José María Veguer Muñoz, portaveu del Grup Nacionalista d’Unió Valenciana.

29 • Vicente Soria Mora, portaveu del Grup Popular.

José Bresó Olaso, portaveu del Grup Socialista.

NOTÍCIES DE L’AJUNTAMENT 30 • Edicto: Ordenanzas Fiscales.

31 • Declaració institucional de l’Ajuntament en conmemoració del 25é aniversari de l’aprovació en referèndum de la vigent Constitució espanyola de 1978.

La pastisseria de la plaça pel fotògraf Vicent Sanchis.

CULTURA 32 • Publicacions torrentines de 2003.

37 • Vicent Sanchis, guanyador del Premi Narrativa Juvenil, i Francesc Mompó, finalista. La colección de arte contemporáneo del Ayuntamiento se expuso en el Museo Comarcal.

38 • Activitats del Museu Comarcal de l’Horta Sud «Josep Ferrís March».

NOTÍCIES GENERALS 39 • Per als joves: «Aneu a la neu». Nadal de cinema i teatre a l’Ajuntament.

Una fuente da la bienvenida a la entrada de la ciudad. Los Reyes Magos en Torrent. Sesiones de Cuentacuentos. Asesoría Jurídica para la Mujer.

ESPORTS 40 • Composición de la Junta Rectora de la Fundación Deportiva Municipal y resumen deportivo del año. Torrent en el Angliru. Alberto Carratalá, Campeón de España de Tiro al Plato con Hélice. Jornada conmemorativa del año europeo de las personas con discapacidad.

41 • Torrent acogió el Campeonato de España de Gimnasia Artística Masculina. Christian Guillén, campeón de España de Gimnasia Artística.

42 • Así son los presidentes de los equipos de fútbol de nuestra ciudad.

Vicente Carratalá, Antonio López y José Lino son los máximos dirigentes del CD Monte-Sión, el CD Torrent y el Torrent EF, respectivamente.

L’AUDITORI 43 • Programació hivern 2004.

El BIM es desitja lo millor per a 2004

4 • BIM TORRENT

L

A

C

I

U

T

A

T

GENER, 2004

LOS JARDINES DE EL MOLÍ INDUSTRIAL

S

ituado a espaldas del polígono industrial hay un jardín con cerca de 9.000 m 2 de superficie ajardinada; su forma alargada se adapta a la del barranco, pues forma parte del jardín lineal que discurre a lo largo de gran parte de este cauce entre los límites del casco urbano.

Esta especial localización, tanto de éste como de los otros tramos a ajardinar recogidos en el PGOU, les da una función añadida como marco del perímetro de la ciudad, creando en este caso un nuevo paisaje urbano y en otros sirviendo para ocultar vistas de las industrias existentes del otro lado del cauce.

De cualquier modo resuelve un espacio que de otra forma –dada su localización distante del casco urbano– podría fácilmente degradarse. Sirve como pretexto este ajardinamiento, en especial por su ubicación marginal respecto al centro urbano, para comentar un tema lacerante: el vandalismo y la falta de civismo, aunque, al contrario de lo que podría esperarse el jardín de El Molí se mantiene en buen estado y no se han producido actos vandálicos, ni un desgaste importante propiciado por la falta de civismo; pero nos da pie a reseñar que estos factores negativos a los que aludimos suponen unos costes económicos especialmente altos en el mantenimiento de las áreas públicas, especialmente alto y especialmente doloroso por la merma que representa para los recursos públicos. La falta de civismo es un problema educacional: de puertas para fuera todo (lo público) carece de cualquier consideración; el que algo sea de todos parece restar fuerza y sentido a pensar «esto también es mío, para mi disfrute, y lo pago yo». No hay que olvidar que la propiedad común se paga por todos los ciudadanos.

El vandalismo no sólo recoge la falta de consideración por lo público, sino que incorpora un «rechazo» y parece como si las propiedades públicas y en especial el arbolado y el mobiliario urbano (incluidos los juegos infantiles) constituyeran una «provocación»; cuanto más destaca un elemento –el banco o la farola, el árbol o la planta de flor– y en especial si resulta novedoso o impactante (como una nueva área de juegos) se ve estimulada la necesidad de destruirlos por algunos individuos antisociales, que quizás estén escasos de estructuras sociales o familiares. La riqueza de lo Público (de lo comunitario) se contrapone y se enfrenta a la pobreza de lo Privado (individual), y este «individuo» se propone poner a ambos al mismo nivel de desestructuración, de destrucción. Desde luego esta es una interpretación, porque se necesita interpretar algo que no se entiende, pues no se comparte que algunos cojan plantas de un jardín para decorar su casa o chalé; pero no se comparte ni se entiende pues raya lo incomprensible, cuando alguien rompe por romper, cercena una planta sin más o quema sin ni siquiera ser un pirómano. ■

❶

❷

Texto y fotos: ANDRÉS CARRILERO

❶ Gran extensión de pradera en los límites con el barranco. El arbolado en esta zona de césped está representado básicamente por pinos piñoneros. ❷ Complementándose con la superficie sembrada de césped existe una gran zona tapizada de aromáticas –lavandas, tomillos rastreros, santolinas...–. Entre estas manchas arbustivas se distribuyen en pequeños grupos: olivos, cipreses y granados. ❸ Un camino serpenteante paralelo al barranco separa las dos zonas de jardín. A la derecha de la imagen queda el polígono de El Molí y a la izquierda la otra orilla del Barranco.

❸

Reciclat. Producte ecològic

L

GENER, 2004

A

C

I

U

T

A

T

BIM TORRENT • 5

Obres del Parc Central i la Ciutat de l’Esport i l’Oci

❶

❷ ❶ Vista de la Fase A en què es pot vore el carril bici a la dreta junt al que serà una zona verda, a més de l’empedrat del carrer. ❷ L’estructura de la piscina coberta ja està construïda, al costat es veu el terreny destinat a la pista d’atletisme. ❸ Els tècnics expliquen als polítics l’estat de les obres. ❹ La imatge pertany a la Fase B, concretament a un laberint que es contruirà en la zona verda. ❺ La zona verda tindrà unes pèrgoles, així com, al fons, una cafeteria. ➏ Les graderies de la pista d’esports ja estan quasi acabades, al fons es veu la bastida de la piscina i la pista d’atletisme.

❸

❹

❺

➏

E

s troben en marxa les obres de Parc Central i de la Ciutat de l’Esport i de l’Oci, que avancen a bon ritme, segons les previsions.

Pel que fa al Parc Central, s’estan executant les dos fases que el componen.

En la fase A, que comprén la zona de les vivendes, a la part esquerra de l’entrada al municipi, ja s’han realitzat les

“

instal·lacions de mitja i baixa tensió, la xàrcia d’aigua potable, gas, aigües pluvials, residus sòlids urbans, telefonia, sanejament, i enllumenat públic, així com les instal·lacions de reg per als jardins. Ara es treballa en la col·locació de taulells i llambordes, amb la qual cosa quedaria per fer la jardineria i la col·locació del mobiliari urbà. La fase B, que és la situada en la zona verda a la dreta

de l’entrada a la ciutat, està acabant-se d’empedrar, enjardinament, mobiliari urbà i enllumenat públic. S’estima que les obres de Parc Central conclouran al febrer o març de 2004.

Quant a la Ciutat de l’Esport i l’Oci, la piscina ja té construïda l’estructura de formigó i l’estructura de fusta i s’està treballant en els envans, amb la qual cosa queden per realitzar les instal·la-

cions i els revestiments. Per la seua banda, en la pista d’atletisme s’ha executat el moviment de terres i falta la pavimentació. En la zona de l’aparcament soterrani i els camps de futbol falta la manyeria i les instal·lacions. Amb tot açò, es calcula que les obres finalitzaran més o menys al setembre d’enguany. ■ Text: J. CRISTÓBAL GARCÍA Fotos: VICENT SANCHIS

Les obres dels dos grans projectes que estan en marxa en la ciutat avancen a bon ritme. Les estructures bàsiques ja estan acabades en Parc Central i en bona part de la Ciutat de l’Esport i l’Oci

” Reciclat. Producte ecològic

6 • BIM TORRENT

S

O

C

I

E

T

A

T

BUSCANDO UN HOGAR EN UNA TIERRA DESCONOCIDA En los últimos años el número de inmigrantes en la ciudad ha ido aumentando progresivamente y se han convertido en uno de los colectivos más desconocidos. Con la intención de acercarnos mejor a la realidad de los que vienen de fuera, Quique Soler y Juan Cristóbal García, colaboradores del BIM, han realizado un reportaje para conocer sus problemas, sus inquietudes y sus esperanzas.

H

istóricamente Torrent ha sido una ciudad caracterizada por la inmigración, tanto nacional como extranjera. La gran eclosión demográfica se produjo en los años sesenta y setenta como consecuencia de las migraciones interiores. Torrent acogió a los que venían mayoritariamente del sur del país en busca de prosperidad.

Una situación similar se está produciendo en los últimos años con la inmigración extranjera, que está creciendo a un ritmo que supera el crecimiento general de la población, siguiendo las pautas generales de la Comunidad Valenciana.

En abril de 2003 la presencia de población extranjera en Torrent ha superado las tres mil personas (3.059), apreciándose un brusco incremento, puesto que la cifra en 2002 era de 1.437. Estos números no

hacen sino indicar la importancia de asumir la integración de las personas extranjeras en nuestra ciudad.

Así, desde el año 1996 hasta el 2003, la población extranjera ha pasado de un 0,50% a un 4,35% del total de habitantes, tal y como desvela el estudio realizado por el Centro de Comunicación y Servicios del Interculturales (CCSI).

Los mayores flujos migratorios son extracomunitarios y provienen principalmente del Magreb (Argelia y Marruecos), Colombia, Ecuador y Rumania, siendo este último país el que con mayor intensidad está aportando inmigrantes en los dos últimos años.

También se está incremen-

tando la inmigración procedente de Argentina y Bulgaria.

De este modo el país con mayor presencia de habitantes no españoles en Torrent es Argelia, con 381 inmigrantes, seguido de Colombia, que tiene 352, Rumania y Ecuador, con 344 y 309 respectivamente.

El 80% de la población extranjera de la muestra se encuentra empadronada en el municipio. Se trata de un inmigrante que llega predominantemente en edad laboral, y mayoritariamente hombre. Las tasas de mujeres son mayores en los colectivos sudamericanos.

Por su parte, los patrones de agrupamiento familiar siguen pautas distintas, que responden en buena medida a proyectos

migratorios diferenciados.

Junto al modelo familiar predominante en el turismo residencial, hay otro «laboral» o «económico», cuyo modelo más acabado lo construirían las familias chinas.

En cuanto a las profesiones, las más desempeñadas se dan en el sector del comercio, fundamentalmente en la venta ambulante, y en el servicio doméstico. También destaca el sector agrario y la construcción, así como, con menor importancia, la hostelería y la industria.

Los salarios que perciben se sitúan en una franja entre los 270 y los 1.100 euros brutos al mes, siendo lo más frecuente cobrar unos 601-750

euros por una jornada mínima de ocho horas.

Prácticamente la totalidad de la muestra posee tarjeta sanitaria y un porcentaje significativo ha hecho uso de ella en alguna ocasión, mientras que existe un grupo de personas que pese a tener la tarjeta desconoce el funcionamiento de los servicios en este país, y otros que ni siquiera la poseen.

La inmigración más representada en el estudio ha cursado estudios secundarios en su país de origen, seguida por aquellas personas que han finalizado al menos los estudios primarios y un porcentaje menor, de titulados superiores. En último lugar se encuentran las per-

◗ MERCEDES NCHAMA Guinea Ecuatorial 52 años, desde hace cinco es vecina de Torrent andando por la calle y cede a nuestras preguntas, Mercedes sentarse en un banco de la calle Ramón y Cajal, dice estar muy cansada.

LEstaapideencontramos guineana llegó a España en 1992, su primer destino fue Zaragoza, donde viven unas primas suyas, y tras unos años vino sola a Torrent. Es madre soltera de ocho hijos de entre 9 y 21 años, el año pasado murió uno de ellos y ella no pudo estar con él. Los motivos de su salida de Guinea Ecuatorial, antigua colonia española, no los quiere decir, «en mi país hay dictadura y si hablas mal de él y les llega a ellos, acabas en la cárcel». En Guinea era enfermera, aquí trabaja en Moncada cortando verduras, antes trabajó cuidando a personas mayores. Cada mes envía algo a su país, «ves ese colchón –dice mientras señala un mugriento colchón que hay apoyado en el contenedor– yo lo cogería y lo llevaría a mis hijos». Además, está enferma, tiene problemas con la tensión que le llevaron a estar cuatro días en coma. En cuanto al trato que ha recibido aquí asegura que hay de todo, «ha habido sitios donde me han tratado muy bien, como una persona más, no como a una negra» afirma Mercedes. Espera en un futuro volver a casa, allí tiene la familia que pide su regreso. ■

Reciclat. Producte ecològic

2004, GENER • 7

sonas que declaran no tener ningún estudio.

De igual manera, según información facilitada por la Concejalía de Educación del Ayuntamiento, el 99% de los hijos de inmigrantes menores de 16 años que residen en la localidad se encuentran escolarizados, aunque bien es cierto que existen algunos problemas de integración en la escuela.

Los inmigrantes no suelen recibir ayudas, y sólo un 2% de los encuestados percibe actualmente alguna para el pago de su vivienda. En este caso, más del 50% de los consultados tienen una vivienda alquilada para sí o para su familia, mientras que el resto se encuentra en régimen de alquiler compartido. Son muy pocos los que tienen una vivienda en propiedad. Con estas premisas, el número de ocupantes por vivienda oscila entre los dos y cinco ocupantes, llegando incluso a los siete habitantes por hogar.

Tanto en la vivienda como en otros ámbitos sociales, la mayoría de las personas entrevistadas no reconocen una situación igualitaria en todos los sentidos entre la población local y extranjera.

La participación de agentes mediadores, así como el refuerzo de la acogida en el ámbito municipal y la puesta en marcha de órganos de información y referencia permanentes serían tres de las demandas más habituales en la actualidad.

Pero, sin duda, para que exista una convivencia natural entre la población local y extranjera, debe crearse unas vías de sensibilización de la población. En este sentido urge una mayor información adecuada acerca, principalmente, del mercado de trabajo, la historia de este país y la circunstancia actual de otras culturas.

PLAN DE INTEGRACIÓN La actuación de las asociaciones y otros organismos específicos de atención al inmigrante es muy positiva, pero insuficiente. No obstante, la falta de recursos y apoyo a este tipo de organizaciones, así como la mayor amplitud en la oferta de servicios son significativas. Por ello el Ayuntamiento ha promovido la iniciativa municipal del Plan para la Integración de Culturas. Un plan de actuación con el que se pretende acercar al municipio hacia un mayor conocimiento de la realidad social y que trazará líneas de acción razonadas, las cuales se ejecutarán a través de la coordinación entre diferentes organismos.

En este proyecto se habla de algunos déficit, como la falta de un entendimiento adecuado entre el estamento político, los agentes sociales, la población extranjera y la población local.

Para paliar esta situación se proponen medidas, fundamentalmente informativas y formativas, como la realización de seminarios, encuentros y reuniones entre todos los grupos, o la creación de instrumentos que faciliten la comunicación como una publicación local específica que los mantenga actualizados y la creación de un portal en internet o la inclusión de un apartado específico en la actual web municipal, incluyendo un foro abierto a la participación de toda la comunidad.

La falta de recursos es otro problema que se refleja en el plan. Atendiendo a las situaciones de discriminación laboral, la desocupación y problemas de accesibilidad al trabajo, se demanda mayor información a empresarios y trabajadores, así como mayor control de situaciones de discriminación o explotación laboral. Entre los objetivos del Ayuntamiento se

Presentación del Plan Municipal para la Integración y fiesta en el Mercado.

contempla la distribución y coordinación de funciones entre todos los grupos sociales que conforman la localidad.

En el apartado de la educación existe una falta de apoyo para el aprendizaje de la lengua. Además de los programas municipales, que actualmente se ocupan de diferentes cuestiones educativas relativas a la población de inmigrantes menores de 16 años, sería necesaria una exigencia de apoyo y

la presentación de programas interculturales innovadores a más altas instancias administrativas.

En cuanto al problema del idioma en las personas adultas, el plan señala que hay que reforzar la motivación e información de los extranjeros adultos para facilitar el proceso de integración.

El acceso de la vivienda, gran escollo para el inmigrante, supone aportar medidas

innovadoras que faciliten y consoliden el nivel de vida tanto de la población extranjera como de la torrentina.

Por tanto, el fenómeno de la integración social y cultural en la ciudad comienza a fraguarse, aunque los verdaderos resultados no se verán hasta que pasen unas generaciones.

Una realidad que tiene que llegar; mientras tanto, aún queda un largo trabajo por hacer. ■ QUIQUE SOLER

◗ DEYCI LORENA NEIRA BARAJAS Colombia 22 Años, desde los 19 en Torrent ntes de llegar a Torrent, Deyci estuvo en Picassent A unos tres meses. Vino a Torrent por su madre, que vivía aquí desde 1994. Se considera afortunada, ya que no ha tenido muchos problemas, ni siquiera en conseguir alojamiento. Deyci comparte un piso en alquiler con un hermano mayor y una prima. Dice no recibir ningún tipo de ayuda de los diferentes colectivos de la ciudad, pero que tampoco la solicita.

Acabó el bachillerato en Colombia y actualmente está de-

socupada, aunque comenta que ha trabajado esporádicamente como camarera. No se siente discriminada, aunque sí ve un trato desigual en otras personas, como en su hermana pequeña, «morena de piel» y a la que llaman «india» en el colegio. En un futuro piensa volver a Colombia, donde ha dejado familia, amigos y algo más, los largos paseos por el río que baña su pueblo, lo que más añora: «Si Dios quiere me regreso a mi país. Extraño su ambiente». ■

Reciclat. Producte ecològic

8 • BIM TORRENT

«A

frontar la inmigración es una responsabilidad de todos», estas palabras del concejal de Políticas de Solidaridad, Bienestar Social y Sanidad, Ramón Pacheco, resumen la filosofía con la que varios centros tratan de dar respuesta al fenómeno de la inmigración en la ciudad. Los organismos que se ocupan son el Centro de Comunicación y Servicios Interculturales (CCSI), Servicios Sociales del Ayuntamiento, Cruz Roja Española, los centros de salud y la Comisión Arciprestal de Inmigrantes.

Muchos son los problemas con los que se encuentran al llegar a nuestra ciudad; a continuación esbozamos algunos de ellos.

EL IDIOMA «El primer problema que tuve es encontrarme en un país donde no entendía a nadie», nos dice Editth, procedente de Rumania. Éste es sin duda uno de los principales problemas que se encuentra el que viene de fuera, seguramente el primero. Muchas personas llegan al municipio sin conocer el idioma y eso determina su falta de integración social. En varios de los centros a los que nos hemos referido anteriormente dan clase de español, también la Escuela de Adultos ofrece este tipo de servicios. Hablar la lengua del país es el primer paso de cara a la adaptación.

LA INFORMACIÓN «La información es algo que nos demandan mucho, llegan aquí un poco desorientados, no saben dónde acudir», nos cuenta una voluntaria de Cruz Roja. La falta de información es

El gran reto de la integración

LA EDUCACIÓN «Vine aquí por mis hijos, aquí los estudios sirven de algo, en Rumania, no» asegura Editth, madre de dos hijos. Muchos inmigrantes traen con el tiempo a la familia y entonces han de escolarizar a sus hijos. En Torrent el 99% de los hijos de inmigrantes está escolarizado, el empadronamiento les da derecho a ello.

Muchos esperan que los estudios aquí les ayuden a mejorar.

un gran obstáculo y resulta fundamental para situarse en el contexto de la ciudad de acogida. Sin ella, las cuestiones más simples pueden resultar un gran escollo, no saben a donde pueden acudir, por ello la mayoría de los centros les dan ese asesoramiento.

Las principales preocupaciones son cómo conseguir el permiso de residencia o el de trabajo.

EL TRABAJO «Una de las cuestiones que más demandan es trabajo, la mayoría sale de su país sin tener un contrato. Nosotros, en la medida de nuestras posibilidades tratamos de ayudarles», nos cuenta José Manuel Pérez, responsable del Centro de Comunicación y Servicios Interculturales. Se pueden determinar dos tipos de inmigración, la recurrente, que es por un periodo de tiempo corto, y la no recurrente, que supone un asentamiento en el

◗ EDITTH Rumania 34 años, 18 meses viviendo aquí e vine a España por mis hijos, en Rumania tener un título universitario no sirve para nada, los sueldos están muy bajos», nos explica «M Editth en un español muy claro. A sus 34 años tiene dos hijos y un día decidió abandonar su puesto de secretaria judicial en su país y coger las maletas hacia el nuestro. Primero vino su marido junto a su hermano, con un contrato de trabajo bajo el brazo y con ganas de empezar una nueva vida y al llegar se topó con que no tenían ni trabajo ni ‘papeles’. Encontraron trabajo en Castellón, en el campo, sin contrato, cobrando ‘en negro’, después le dijeron que necesitaban gente para la naranja y les harían contrato. Su marido llamó a Editth para que viniera a España. Llegó a Castellón, ella y sus hijos, pero el que no llegó nunca fue el contrato. Al final fueron a parar a Torrent hace año y medio, su marido trabaja, desde que está aquí, sin papeles; ella está buscando una ocupación, pero la falta de documentación es un gran obstáculo.

Además, ahora el propietario del piso en el que residen va a vender la vivienda y tienen que buscar otro lugar para vivir, «pero nos ponen más problemas que a los de aquí, te piden una nómina y por lo menos seis meses de fianza…», afirma Editth. En Torrent sus hijos están escolarizados, donde les tratan igual que a los demás, los niños no entienden de procedencias. Confía en que su futuro está aquí. ■

Reciclat. Producte ecològic

trabajo o un aval», apunta José Vicente Moreno de la Comisión Arciprestal. Hay que tener en cuenta que a los inmigrantes se les pone más dificultades para encontrar una casa, en las conclusiones del estudio del CCSI se sitúa como una de las mayores preocupaciones. A los inmigrantes se les pide más dinero de alquiler, la fianza es superior, y eso si desde el principio no se les ha impedido acceder a la casa.

país receptor de un intervalo mayor de tiempo. Los primeros suelen ser estudiantes, turistas, o gente que llega al país con un trabajo determinado y cuando acaba el mismo regresan (por ejemplo, los españoles que van a la vendimia). En el caso de los no recurrentes suelen llegar huyendo de una mala situación en su país y no tienen trabajo aquí, en estos casos es donde actúan los centros, intentando que no se den casos de explotación, algo habitual en los indocumentados.

Algunos de ellos están dispuestos, incluso, a perder estatus social con tal de trabajar.

LA VIVIENDA «La vivienda es un problema bastante importante. Hace unos años la vivienda era más económica. Es un problema tanto para españoles como para extranjeros, para estos últimos mucho más grande por no tener un

LA SANIDAD «Por mi trabajo –médico–, he visto a muchos inmigrantes que llegan en una situación extrema, que si hubieran sido tratados antes, hubiera sido más sencilla su recuperación», comenta Ramón Pacheco. Toda persona tiene derecho a una atención sanitaria de urgencia y los niños y embarazadas una atención continua, además con la tarjeta de asistencia sanitaria, que se puede solicitar con el empadronamiento, pueden disfrutar de la misma atención que cualquier español. Desde el Centro de Salud de Pintor Ribera se tramitan cada mes unas cuarenta tarjetas.

LAS COSTUMBRES «Extraño mucho las costumbres de mi país, mis amigos…» nos comenta con añoranza Deyci, la joven colombiana. Precisamente la separación familiar, la cultura, la pérdida de la tierra natal, la pérdida del grupo étnico, son algunos de los causantes de los problemas psicológicos que padecen los inmigrantes. ■ J. CRISTÓBAL GARCÍA

◗ AHMED KERBOUCHE FERNÁNDEZ Argelia 58 años, desde hace un año y ocho meses vive en Torrent espués de un terremoto en Argelia lo perdió todo, así que decidió emigrar.

D Su destino fue Torrent. Aquí vive con su mujer, un hijo y dos hijas, estas últimas sin documentos. Además tiene una hija más en Italia, lo único que echa de menos, puesto que en Argelia ya no le queda familia. Marinero de profesión en su país ahora no encuentra trabajo, al igual que el resto de componentes de su familia, lo que se convierte en su principal problema. «No hay trabajo, no hay comida», explica Ahmed.

A su llegada recibió dos ayudas económicas del Ayuntamiento, pero en diciembre de 2002 estos ingresos desaparecieron. No se siente en absoluto discriminado, incluso sonríe y comenta que «todos somos mediterráneos». En cuanto al futuro dice mantener un poco de esperanza por mejorar su situación, pero prefiere centrarse en el presente: «De momento estoy en Torrent, del futuro no sé nada». ■

2004, GENER • 9

CENTROS DE ATENCIÓN AL INMIGRANTE COMISIÓN ARCIPRESTAL DE INMIGRANTES

SERVICIOS SOCIALES C/ Santo Domingo, 22 C/ La Marina, 1 C/ Albades, s/n Horario: de lunes a viernes de 9:30 a 13:30 h.

Horarios: Acogida: Jueves de 19.30 a 21.30 h.

Asesoramiento Jurídico: Viernes de 18 a 20 h.

BÚSQUEDA DE EMPLEO: Población General: Lunes de 18.30 a 20.30 h.

Inmigrantes Sin Papeles: Miércoles de 18.30 a 20.30 h.

ervicios Sociales, dependiente del departamento de Políticas de Solidaridad, Bienestar S Social y Sanidad del Ayuntamiento, se encarga de coordinar las actuaciones de los centros mediante el Plan de Integración de Culturas. El trabajo fundamental que se está realizando es la sensibilización de la población para mejorar la integración de los inmigrantes.

En cuanto a las medidas del día a día, los trabajadores de Servicios Sociales tratan de asesorar legalmente a la población inmigrante. Además, también se ocupa de la vivienda, de ayudar a toda la gente, entre ella a los que vienen de otros países, a encontrar una casa en condiciones. Asimismo, se están llevando a cabo dos actividades, por un lado el proyecto PANGEA, que surge de los pueblos del arco mediterráneo para contratar a inmigrantes para la rehabilitación de las fachadas de la población. También se ha realizado un concurso de carteles entre los más jóvenes que será la imagen del Plan de Integración de Culturas, que se completa con la coordinación entre las instituciones que se ocupan de los inmigrantes y los grupos políticos encargados de llevar a cabo las medidas necesarias para la integración social. ■

Comisión Arciprestal de Inque agrupa a todas Llasamigrantes, parroquias de Torrent, desde hace diez años ofrece ayuda al inmigrante que la solicita en la calle de Santo Domigo, número 25.

Entre los diferentes servicios que ofrece están: el servicio de acogida, que se convierte en el primer contacto con el inmigrante. Le acogen y le informan y le orientan, así como le dan asesoramiento, además de atender las necesidades básicas que puedan presentar.

Integrado en el servicio de acogida se encuentra el servicio de apoyo a la vivienda, principal problema de los inmigrantes que acuden a la Comisión, y donde se facilita apoyo económico y seguimiento de las personas atendidas, con la finalidad de promover la integración social, la protección y la convivencia.

Otra ramificación de la Comisión es el Centro de Día. Ubicado en la calle de Santo Tomás, número 12, está abierto los lunes, martes, miércoles y viernes de 17.30 a 21 h. horas, y las personas que acuden a él pueden cubrir servicios básicos como la higiene personal o la información de su país. Así el centro dispone de duchas, dos lavadoras, tres secadoras, plancha, además de clases de castellano, la información y orientación de un trabajador social, e internet.

El Centro de Día también organiza cursos de servicio doméstico para mujeres, campeonatos de fútbol 7, así como visitas penitencia-

CENTRO DE COMUNICACIÓN Y SERVICIOS INTERCULTURALES C/ Virgen de la Soledad, 24 Horario: de lunes a viernes de 8:30 a 14 h., y lunes y miércoles de 16 a 20:00 h. l Centro de Comunicación y Servicios Interculturales es una organización dependiente de E la Mancomunitat intermunicipal de l’Horta Sud, rias, eventos de integración cultural como el reciente «Día del inmigrante» o campañas de sensibilización de la población en colegios e iglesias, entre otras actividades.

La Comisión Arciprestal de Inmigrantes también ofrece un servicio de asesoramiento jurídico, en el que informan y dan asesoramiento, acompañamiento y gestión al inmigrante.

Otras funciones son el servicio de búsqueda de empleo, uno de los principales problemas que se presentan, así como el grupo de matrimonio, donde se da una profundización de fe destinada a los inmigrantes según sus creencias. ■

CENTRO DE SALUD PINTOR RIBERA C/ PINTOR RIBERA os extranjeros que se encuentren en España inscritos en el padrón del municipio en el que residan habitualmente, tienen derecho a la asisten«L cia sanitaria en las mismas condiciones que los españoles», así reza el comienzo del artículo 12 de la Ley de Extranjería. A tramitar la tarjeta sanitaria a la que tienen derecho todos los empadronados, se dedica el centro de salud. En el mes de noviembre, el último en el que tenemos datos, se tramitaron treinta y nueve tarjetas y se atendieron setenta y ocho consultas a la población inmigrante. Cada tramitación se hace pormenorizada teniendo en cuenta los casos de cada uno (menores, indocumentados, con salarios bajos, etc.).

Según el mismo artículo de la Ley, cualquier extranjero tiene derecho a la atención de urgencia, así como la atención a los menores y a las embarazadas durante el embarazo, el parto y el posparto. Una atención que también se ofrece en este centro, aunque algunos inmigrantes ilegales rehúsan utilizarla por temor a que le puedan pedir algún documento, algo consecuencia de la desinformación con la que algunos llegan al país. ■

que trata de una manera amplia la atención a los inmigrantes de la comarca.

Por un lado hay un área jurídica que se ocupa de asesorar y tramitar los diversos permisos que precisan los inmigrantes, así como de informar sobre cualquier asunto jurídico, un servicio destinado a cualquiera que lo demande. En el terreno laboral tiene un servicio de asesoramiento e inserción con una bolsa de trabajo para facilitar el acceso al mundo laboral. En el área social se organizan actividades y programas destinados a la integración de los inmigrantes en la vida social de la ciudad. Conscientes del problema que puede suponer el idioma se ofrecen cursos de árabe, francés y castellano, así como un servicio de traducción e interpretación en árabe y francés. Mucha gente de la que viene de fuera se encuentra desorientada, con añoranza de las costumbres de su país y de las personas que dejó allá y por ello se les ofrece una asistencia psicológica para facilitar su vida en el país distinto al suyo. ■

CRUZ ROJA ESPAÑOLA C/ Hernández Malillos, 19-bajo Horario: de lunes a viernes de 16:30-19:30 h. tarea fundamental que se realiza Llosadesde esta ONG es la de informar, inmigrantes llegan muy desinformados, no saben adónde pueden acudir y desde aquí se les intenta ayudar.

La asesoría jurídica la tienen en Valencia pero en Torrent se les intenta guiar.

Además, también dan asistencia sanitaria primaria, hay una ATS que atiende, dentro de sus posibilidades, a todo aquel que la necesite, aunque si requiere tratamiento médico se les manda al centro de salud. «Muchos vienen aquí porque saben que somos una ONG internacionalmente reconocida y no les vamos a hacer nada.

Los ilegales tienen miedo de ir a los

centros de salud por si les piden la documentación, cuando no es así», apunta la ATS del centro. Además, dan medicamentos gracias a las donaciones y bajo una receta médica.

Asimismo, tienen el programa de alimentos de la Unión Europea, por el que dan comida dos veces al año, y otro programa por el que dan ropa dos veces por semana. También dan clases de castellano dos veces cada semana con un servicio de guardería, porque hay muchos casos que no tienen donde dejar a los hijos. En Valencia tienen servicios de bolsa de trabajo, cursos de preparación, más servicios que en Torrent.

Para algunos el servicio más importante lo hacen diariamente, hay quien va para desahogarse, no conocen a nadie en la ciudad y van a los locales de la Cruz Roja a pasar la tarde en compañía de los voluntarios. ■

Reciclat. Producte ecològic

10 • BIM TORRENT

S

O

C

I

E

T

A

T

El billar como protagonista

Denver, treinta años dando juego

E

ntre la avenida del País Valencià y la calle de San Fermín, custodiando La Fuente de la Ranas, se encuentra uno de los locales con más tradición de Torrent, la sala recreativa Denver. Entrar en sus dependencias es imbuirse en sus treinta años de historia, sus paredes desprenden esa esencia que emana de los lugares con solera, con poso, locales donde el tiempo avanza con más calma entre la partida de billar y la conversación con el compañero. Con aspecto de los setenta, con los euros de hoy, con los clientes, o más bien debería decir amigos, de siempre, la sala de juego se ha hecho un lugar en la memoria colectiva de la población torrentina.

Para hablar de Denver hay que hablar, ineludiblemente, de su dueño y alma, Eugenio Utiel, que a sus sesenta y ocho años sigue al mando del negocio de lunes a domingo y de nueve de la mañana a diez de la noche, así pues no exageraríamos si dijéramos que Denver es su vida, porque la mayoría de su tiempo lo pasa allí.

La historia de Denver empieza a escribirse allá por 1973 cuando Eugenio, cansado de la vida de asalariado en una fábrica de muebles de Paiporta, decidió invertir sus ahorros en una de sus grandes ilusiones, montar un negocio propio, en este caso, una sala de juego. Pero Denver, como veremos, se había gestado con anterioridad.

Si buscamos los orígenes deberíamos ir atrás en el tiempo y viajar a otro lugar, nos deberíamos desplazar hasta Madriguera, el pueblo de Albacete donde, un año antes de que estallara la guerra civil española, nació Eugenio Utiel. Nueve años más tarde, en 1944, en medio de la dura posguerra, la familia de Eugenio formó parte de las migraciones interiores que por aquellos años se sucedieron en todo el país, en su caso fueron hacia el litoral valenciano en busca de una bonanza en una orografía, la española, rota por los combates e invadida por el hambre y las enfermedades.

Llegó a Torrent y se puso a vivir de alquiler en la calle del Calvario, y conoció a la que iba a ser, y la que es, su esposa, Manuela Escrihuela, Manolita. Cuando se casaron se mudó a la calle de San Comes, cerca de la plaza de la Era, introduciéndose en uno de los lugares emblemáticos de la sociedad torrentina. Una sociedad en la que Eugenio entró un poco más al dar rienda suelta a una de sus pasiones, la música, y formar parte de la Banda del Círculo Católico, que por aquel entonces presidía Ferrís y que tenía su sede en el lugar en el que hoy se asienta el Ayuntamiento. Allí, dirigido por José María Andreu Piqueres, tocaba el clarinete.

La afición por la música le venía desde antes y va a ser determinante

Reciclat. Producte ecològic

Eugenio Utiel lleva veinticinco años organizando el Open de Billar.

Los aficionados al billar encuentran en esta sala un lugar donde practicar su pasión.

para la creación de Denver, o al menos para que éste llevara ese nombre.

El servicio militar ya lo hizo como músico en Cartagena, lugar donde estuvo durante un año. Allí tocaba en una de las mejores salas del lugar. Al ponerse el sol, acudían a la sala los altos cargos de la infantería de marina, ante los que el soldado Utiel sacaba las mejores notas de su clarinete. El

nombre de aquel local le gustó especialmente y sin él saberlo marcaría parte de su vida, la sala se llamaba Denver. En ese momento decidió que si algún día cumplía su ilusión de tener un local le llamaría así. Hoy la sala de baile cartagenera es un restaurante, apunta Eugenio con cierta añoranza.

Así, unos años más tarde y ya con dos hijas, Eugenio y Manolita consi-

guieron ahorrar lo suficiente como para iniciar su propio negocio. El nombre del local ya lo sabemos, la ubicación fue la calle de Hernández Malillos, donde hoy está la sede de la Asociación de Amas de Casa Tyrius. Su licencia está fechada en 1973, y la fórmula del juego, sobre todo el billar, atraía a bastante gente.

Ese mismo año entró en Torrent la ➝

2004, GENER • 11

Carmen Adrover, Musa de la Música

Entrega de premios en Denver.

Eugenio Utiel señala la situación de Denver en sus comienzos, cuando a su alrededor había huertos.

primera mesa de billar de Gran Match, como nos apunta orgulloso Eugenio, una gran inversión que fue consecuencia de las demandas de los billaristas.

En aquellos años las salas de billar estaban en auge en la localidad, Eugenio recuerda que hubo un momento en el que llegaron a competir cinco grandes salas dedicadas a este deporte en el pueblo. Algunas de ellas, como el caso de la del Círculo Católico era especialmente buena.

En el caso de Denver, llegó a albergar cinco mesas que se repartían de la siguiente manera: una de Gran Match, una de Medio Match, y tres más pequeñas. Pero llegaron otros tiempos y muchas de ellas sucumbieron. Denver consiguió seguir adelante.

Desde sus inicios, Denver ha atendido a las iniciativas municipales que se desarrollaban en relación con el billar en Torrent. Lleva veinticinco años organizando el Open de Billar a tres bandas de la Semana Deportiva que se disputa cada verano. Recuerda Eugenio que desde que estaba de alcalde Vicente Beguer Esteve está colabo-

rando en ese campeonato. Además, también se disputan otros torneos, como el que se celebró por primera vez este verano, el Trofeo de la Amistad jugado al cuadro 72.

Sería fácil, e incluso lógico, pensar que Eugenio fuera un jugador de billar, pero nada más lejos de la realidad. Si habláramos en términos de tauromaquia diríamos que a Eugenio Utiel es de los que ven los toros desde la barrera, nunca juega, aunque le gusta verlo. Por Denver han pasado muy buenos jugadores, tal y como él nos advierte su dueño, lo que le ha hecho aficionarse aún más.

Sin embargo, abomina la idea que tiene del billar la mayoría de la gente, aquella imagen que se ha encargado de crear las películas de cine negro. Aquellas salas oscuras, donde los gángsteres echan la partida buceando en una atmósfera de humo, no tiene nada que ver con la realidad.

En la actualidad, la afición ha decaído, no se les incita a los jóvenes a practicar el billar y se está perdiendo la base de los billaristas del mañana, Eugenio tiene sus dudas en cuanto a la continuidad de este deporte cada vez más minoritario.

A pesar de tener sesenta y ocho años, Eugenio sigue llevando los mandos del Denver con vitalidad y con ganas de continuar mucho tiempo más en este oficio. No piensa en jubilarse, observa a sus amigos que ya han concluido la vida laboral y no le gusta la nueva dinámica en la que han entrado, dice que están estresados siempre yendo de un sitio a otro, además él no tiene aficiones y necesita sentirse activo, algo que la sala de juego le ofrece. Por lo que respecta al Denver, casi con toda probabilidad acabará cuando se retire Eugenio, ya que sus hijas han hecho una vida aparte, una de ellas, Virginia, es oficial de Justicia en Valencia, la otra, Cristina, es abogada. Por tanto, podemos decir que la vida de Denver es la vida de Eugenio Utiel. ■

E

l currículum de festes de Carmen Adrover és difícil d’igualar, ha sigut protagonista de les festes de la ciutat en els últims anys, primer com a fallera i ara com a Musa de la Música. Els seus començaments com a protagonista de les festes van ser fa dos anys quan fou la fallera major de la falla Sant Valerià, i l’any passat va formar part de la Cort d’Honor de Torrent. Enguany la Unió Musical li va oferir ser la Musa de la Música i Carmen va acceptar, influïda sobretot pels seus pares, «a ells els agraden quasi més estes coses que a mi, m’insistien perquè acceptara, no diràs que no?, em deia mon pare», ens apunta la Musa.

L’altre currículum, el professional, comença a escriure’s. Carmen és una dona que pot representar el prototip de la seua generació, acabada de llicenciar en Ciències Ambientals, amb iniciativa i que participa en la societat. La seua carrera li ha permés viatjar a Holanda a través d’una beca per a completar els seus estudis i realitzar pràctiques en aquell país. Especialitzada en aigües, forma part del Fòrum Torrent XXI, «allí ens reunim dos voluntaris, diversos tècnics i polítics per a examinar la situació del municipi en l’àmbit en el que estem especialitzats i aportem idees i possibles solucions als problemes que puguen sorgir. És una manera de millorar la ciutat», ens comenta Carmen. Mentrestant, com ocorre amb molts jóvens llicenciats, Carmen busca treball, «ara em dedique a enviar el meu currículum a les empreses i mentrestant estic fent un màster perquè no puc estar tot el dia a casa sense fer res». Els estudis li han donat una base important per a exercir de Musa, ja que «si has de parlar en públic has de tindre una certa cultura per a saber eixir amb èxit d’eixes situacions», assenyala Carmen.

Del seu càrrec com a Musa diu que li agrada més del que esperava, «m’encanta la música i els components de la Unió Musical són molt bons músics, s’esforcen molt, tenen una grandíssima afició». A més, ens comenta que l’ambient és molt bo, tant amb els músics com entre ella i les seues dames (que en són quatre i al costat de la musa simbolitzen el pentagrama), ella tenia una certa por, les va elegir Carmen però entre elles no es coneixien i temia que sorgira algun tipus de picabaralles, «col·loques quatre persones juntes que no es coneixen i no tenen perquè portar-se bé, però per sort han congeniat molt bé», afirma Carmen Adrover.

La part àlgida del seu mandat ja ha passat, la seua presentació, que va ser l’acte que més li va emocionar, i la setmana que la UMT va dedicar a Santa Cecília han sigut els que més actes han tingut. Enguany la banda de música no estarà en el certamen de bandes de València, ja que hi participa cada dos anys, així que les seues cites són els concerts que oferisca la UMT i si s’inaugura abans de setembre la nova seu de la banda, estar en l’acte d’inauguració. Uns nous locals que Carmen considera imprescindibles, «ara estan amuntegats, quasi es toquen, són necessaris eixos locals. A Torrent hi ha molta afició i molt bons músics i necessiten un local gran per a assajar».

Aquest any la podrem vore en la filà de l’Orde de Montesa, ja que s’ha apuntat als moros i cristians, encara que ens ha assegurat que serà una més en la festa, «la gent em diu que ja només em queda ser Reina de l’Encontre…» però ja vol descansar, «porte uns anys amb molts caps de setmana plens de compromisos i encara que ho faig amb gust, m’abelleix descansar un poc», ens confessa Carmen.

Ho farà? ■ J. CRISTÓBAL GARCÍA

J. CRISTÓBAL GARCÍA

Reciclat. Producte ecològic

12 • BIM TORRENT

S F

O

C a

I l

E

T l

A e

T s

La fallera major infantil.

«Jo no pensava que eixiria i així li ho vaig dir al jurat, que jo tenia mal caràcter. Es veu que això va fer gràcia al jurat, que em va dir que ho diguera als meus pares, i jo els vaig dir que ja ho sabien.»

S

i haguerem de definir Cristina en una paraula, sens dubte eixa seria madura.

Se li nota en la forma de assentar-se, de parlar, de moure’s i d’escoltar atentament sa mare, que està vertaderament emocionada amb el nou paper que li ha tocat exercir a Cristina. Mentre, corre pel saló una xiqueta de tres anys, que es diu Marta, i que pareix ser el joguet de la casa, i que té la picardia que no se li veu a la seua germana.

Reciclat. Producte ecològic

Espontaneïtat i maduresa en la fallera major infantil,

CRISTINA MUÑOZ SANTAMARÍA Estem prenent un refresc a la casa de Sofía i Carlos al Vedat. En una terrassa interior tots els rams que va rebre Cristina de diferents estaments de la societat torrentina per a felicitar-la per la seua exaltació. És l’única mostra que allí viu Cristina, la fallera major infantil. I jo crec que així ho vol ella, ja que la majoria dels seus companys de clase –estudia quint de primària al col·legi– «no saben que jo sóc fallera major infantil de Torrent». I quan li pregunte per què no els ho diu, ella respon que li fa vergonya dir-ho, «que se n’assabenten ells». I això defineix Cristina, una xiqueta amable, seriosa –«tots em diuen que em riga més»–, responsable i que sap perfectament el paper que ha d’exercir.

Des de la seua creació, Sofia, Carlos i Cristina formen part de la comissió Cronista Vicent Beguer i Esteve, que fou iniciada ara fa nou anys.

Encara que no era molt partidària de vestir-se de fallera –«m’agradava més estar en el

carrer, jugant amb les meues amigues de la falla»–, fa dos anys li agarraren ganes de posar-se el vestit i ser fallera major de la comissió. La seua facilitat per a fer amigues va motivar que, un any després, totes volgueren presentar-se a la cort per a seguir formant una pinya.

«Jo no pensava que eixiria i així li ho vaig dir al jurat, que jo tenia mal caràcter. Es veu que això va fer gràcia al jurat, que em va dir que ho diguera als meus pares, i jo els vaig dir que ja ho sabien.»

Eixa espontaneïtat li ha valgut algunes anècdotes que relata sa mare, per exemple que es va emocionar tant quan va veure entrar al saló la fallera major infantil de València en la seua exaltació que li demanà al president de Junta Local Fallera, Ricardo Meseguer, que la deixara aplaudir a la seua entrada. I eixa mateixa espontaneïtat fa que, a voltes, se salte algunes de les rígides normes que imposa la Junta. «Pascual sempre està dint-me el que he de fer, però algunes voltes se

m’oblida.» Sa mare la defén. És una xiqueta, encara que és molt responsable i tot ho deprén de seguida.

Tan responsable que, malgrat que este any té moltes més obligacions, les seues notes són encara millors que el curs passat. I té clar el que ha de fer, fins i tot de major: «m’agradaria ser metge de xiquets, pediatra, o seguir en la família». I és que sa mare té una empresa a Alaquàs que es dedica a la passamaneria, i que fa poc va aconseguir un premi a la successió familiar.

Per a ella, ha començat un compte arrere fins arribar als dies de falles, ara que ja ha passat l’exaltació. «Tinc moltes ganes que arribe l’ofrena, perquè sempre li he demanat un desig i sempre se m’ha complit. El any passat vaig demanar ser fallera major infantil de Torrent, i encara no sé què li demanaré este any.»

Recorda molt agradablement el moment en que l’alcalde de Torrent va dir el seu nom el dia de l’elecció, en el

qual va plorar i es va emocionar moltíssim. També en l’exaltació, la demanà, però sobretot, els moments que ha passat amb les seues companyes de la cort. «Vàrem fer una festa de pijames, tenim una mascota que li diuen Caqui i sempre que podem estem juntes, als aniversaris o quan hem d’anar a algun acte.»

I la seua camaraderia es demostrà quan li va dir al mantenidor, Donís Martin, que mencionara la seua cort, malgrat que no era costum.

I si haguera de destacar alguna cosa que li agrada, diria Harry Potter, i així ho va entendre el mantenidor, que traslladà el conte a la seua família, donant-li a cadascú un personatge.

Cristina està encantada. Sap que açò no dura molt de temps, i ho disfruta. I sa mare també. El seu somni ara seria presentar-se per a ser fallera major de la comisió i després poder ser elegida fallera major de Torrent.

Mentre somnia, la seua germana la imita. Saluda amb la maneta, com li ha ensenyat la germana, que diu: fallera major infantil de Torrent, xiqueta Marta Muñoz i Santamaria!!!

Probablement, ella també ho siga de major. ■ MARÍA JOSÉ CARCHANO

2004, GENER • 13

Les Corts d’Honor major i infantil de 2004, junt a les falleres majors.

La fallera major.

Una fallera major coherent, sincera i humil

LAURA ÚBEDA MARTÍNEZ, fallera major de Torrent «Estudie tercer de turisme, i enguany no em va malament, perquè jo crec que és qüestió d’organitzar-se, i així, tot es pot fer.»

Q

uan la directora d’esta publicació em va encomanar una entrevista en profunditat a la fallera major de Torrent en la qual no es parlara solament de falles, vaig pensar que era una faena prou complicada. Però quan vaig conéixer Laura, vaig comprendre que del que menys anàvem a parlar era de falles, i així m’ho va demostrar.

Laura és una persona de principis, de valors. Una xica que sap el que vol, molt decidida i que aconsegueix el que es proposa. Una d’elles, ser la fallera major de Torrent, representar les falles i també la dona valenciana i torrentina. És una enamorada de les tradicions, de la cultura i dels esports. I té clar que este any que està vivint l’ha d’aprofitar al màxim, no sols disfrutant de tots els moments, sinó també aprenent i coneixent gent molt diferent al seu cercle més pròxim. És una torrentina «de tota la vida», del nucli antic, on

les tradicions perviuen com anys arrere en cada casa. I en la seua, l’esperit de son pare va propiciar que enguany, Laura Úbeda es convertira en fallera major. I quan es creme el dia 19 el monument de la plaça de l’Ajuntament «pensaré en tots els bons moments que he viscut».

Ha rebut una educació molt estricta, i això es nota.

«Estudie tercer de turisme, i enguany no em va malament, perquè jo crec que és qüestió d’organitzar-se, i així, tot es pot fer.» I eixa capacitat de disciplina ha ajudat que puga dur-ho tot endavant, inclús pensa que «este curs ho aprovaré tot». «Crec que hi ha temps per a ser fallera major i per a estudiar, també per a fer esports, que practique quan puc, com ara el tennis, l’esquí o inclús la pesca submarina.»

Els moments més emocionants que ha viscut Laura des que és fallera major de Torrent van ser quan va baixar de l’escenari el dia de l’elecció i va veure sa mare

plorant, emocionada perquè la seua filla seria la màxima representant de les falles torrentines. «I això que ma mare no és molt fallera, però m’acompanya a tots els llocs.» Tota la família s’ha bolcat en Laura enguany.

«Ma mare em vist, i la meua germana em pentina. Per a preparar la crida he comptat amb l’ajuda de l’altra germana, que és professora.»

Tots han col·laborat perquè Laura no estiga soles en moments tan especials. «Rep moltes mostres de reconeixement, la gent em para pel carrer, inclús a València, i a voltes em fa vergonya perquè no pense que siga per ser fallera major.» Eixa és una altra de les seues característiques, la humilitat, que li ha valgut el voler de tot el barri i el suport de la comissió, «on em coneixen des que vaig nàixer».

Laura demostra en cada resposta que fa que és una xica intel·ligent, que sap el que vol, i que lluita per aconseguir-ho. «Quan es creme la

falla, pensaré en els bons moments que he passat, i sabré que he guanyat vuit amigues, perquè jo no vull que hi haja una diferència entre la fallera major i la cort. Som nou xiques amb ganes de divertir-nos i de representar les falles el millor possible.»

Es defineix a més com una persona «sincera, coherent, humil i amb poca picardia».

I puc donar fe que té totes estes virtuts. I algunes més. És sincera perquè diu el que pensa, encara que li perjudique, i també coherent, perquè en tot moment defén els valors que li han ensenyat. I jo crec que massa humil, perquè demostra una intel·ligència fora del comú, paraula a paraula, mentre em mira fixament amb uns ulls preciosos, també extraordinaris.

I quan li pregunte com li agradaria ser recordada, diu que la seua major alegria seria que «digueren que he sabut representar bé Torrent, i que he transmés les festes falleres a tots els torrentins». ■ MARÍA JOSÉ CARCHANO

Reciclat. Producte ecològic

S

14 • BIM TORRENT

O

C

I

E

T

A

T

GENER, 2004

Torrent Activa celebró una Jornada de Puertas Abiertas rganizada por la delegación de Formación e O Inserción Sociolaboral del Ayuntamiento, el 17 de diciembre se celebró una jornada de puertas abiertas en el centro de formación Torrent Activa del barrio del Xenillet.

En esta fiesta-encuentro participaron los 23 alumnos y alumnas de los cursos del programa de garantía social, formadores, educadores, orientadores, y empresarios. Como prueba evidente de su aprendizaje, los alumnos del curso de hostelería elaboraron un suculento aperitivo, y los alumnos de albañilería, mostraron algunos de los trabajos realizados.

“

El Ayuntamiento inició los Programas de Garantía Social en septiembre. Como en años anteriores, se imparten cursos de auxiliar de restaurante-bar y de operario de albañilería.

Los cursos combinan clases teóricas y prácticas en el aula, con una duración de cinco horas diarias. Las clases constan de una formación específica en hostelería y albañilería, formación básica, formación y orientación laboral, tutorías y prácticas en empresas, además de otras actividades complementarias.

Estos Programas de Garantía Social son una modalidad educativa dirigida a jóvenes

en edades comprendidas entre 16 y 25 años, que han abandonado el sistema educativo o con problemas de inserción laboral, que pretende facilitarles su acceso al primer empleo y dotarles de ciertos conocimientos básicos muy útiles a la hora de buscar trabajo. Asimismo, estos cursos contemplan una posible reinserción educativa y la maduración personal a través de experiencias como salidas, visitas, talleres de técnicas apropiadas para la búsqueda de empleo, diseño de currícula, etcétera.

La financiación de los cursos procede de una subvención entregada por las consellerias de Educación y de Empleo y han sido organizados por el Ayuntamiento a través del ya mencionado Centro de Formación y Empleo. ■

En los Programas de Garantía Social se dan clases de hostelería y albañilería, entre otras materias.

”

Actividades en el Día de la Lucha Contra el SIDA on motivo del Día de la Lucha contra el SIDA, el pasado 28 C de noviembre, se celebró una charla informativa titulada SIDA: Un Mensaje Esperanzador. La conferencia corrió a cargo de Raquel Mateu, Técnico Responsable

Reciclat. Producte ecològic

del Programa de Prevención de SIDA del área 8, el 30 del mismo mes, el IVAJ instaló un punto de información sobre el SIDA en la puerta del Ayuntamiento, abierto en horario de mañana y tarde y durante todo el día siguiente el punto de información estuvo de nuevo en la puerta del Ayuntamiento atendido por voluntarios de la asociación Torrent Solidaria, que han repartido a los viandantes folletos informativos sobre la enfermedad, preservativos y pegatinas.

En la organización de todos estos actos colaboraron el Ayuntamiento de Torrent, AVACOS, Controla Club, la Unidad de Prevención Comunitaria, el Centro de Día de ARTIC, Cruz Roja y la Generalitat Valenciana. ■

RAFAEL DIRANZO

El Centro Cultural El Quijote y la Asociación Cultural Castilla-La Mancha reciben un premio en Benidorm l último fin de semana de noviembre E se celebró en Benidorm la XI Gala Aniversario Castilla-La Mancha en la Comunidad Valenciana, organizada por la Confederación de Casas y Centros Culturales de Castilla-La Mancha.

La concejala de Participación Ciudadana, Encarna Redón, acompañó a las asociaciones de Castilla-La Mancha de Torrent en el evento.

Esta gala se celebra anualmente y en ella se reparten diversos premios, como el Quijote del Año, Ilustres Castellano Manchegos, Ilustre Castellano Manchego en la Comunidad Valenciana y los Molinos de viento. En esta ocasión el Centro Cultural El Quijote y la Asociación Cultural Castilla-La Mancha, ambos de Torrent, obtuvieron sendos premios.

La entrega estuvo acompañada de un amplio programa de actividades desarrollado en

La delegada de Participación Ciudadana con el Centro Cultural El Quijote y la Asociación Cultural Castilla-La Mancha.

dos días. Previamente a la entrega de los galardones se celebró una recepción de las autoridades y Casas y Centros regionales de la Comunidad Valenciana

y una cena seguida de espectáculo y baile.

Las actividades finalizaron con una visita el domingo 30 al parque de atracciones Terra Mítica. ■

GENER, 2004

S

O

C

I

E

T

A

T

BIM TORRENT • 15

Protecció Civil commemora el seu vigèsim aniversari l 15 de novembre es va celebrar el sopar anual de E Protecció Civil, que va ser-

vint minuts les activitats més destacades que s’han desenvolupat durant els vint anys que aquesta entitat treballa en la ciutat.

vir, a més de per a donar els premis de voluntari de l’any i voluntari promesa, també per a commemorar el vigèsim aniversari de l’entitat a Torrent.

El guardonat enguany com a voluntari va ser Domingo Represa Torres, mentre que el voluntari promesa va anar a mans de Carlos Aspas Zamora. També es va fer entrega del premi al voluntari d’honor que sigué el SAMU Torrent, representat per Juan A. Sinisterra Aquilino. Tampoc no es varen voler oblidar de la delegada de Protecció Civil de l’anterior mandat municipal, Encarna Redón, i li van donar una placa d’agraïment, reconeixent així la dedicació prestada durant els quatre anys que va estar al capdavant de la delegació.

Abans del lliurament dels premis, es va projectar un muntatge audiovisual que recollia la història de Protecció Civil, des dels inicis l’any 1982, fins a l’actualitat.

Unes imatges que reunien en

▲

▲ Encarna Redón, Carlos Aspas Zamora, Domingo Represa Torres, Juan A. Sinisterra Aquilino van rebre el reconeixement en el sopar anual d’enguany.

Al sopar van acudir al voltant de noranta persones.

RECONEIXEMENT DE LES AUTORITATS En l’acte, presentat per Ezequiel Castellano, també es va informar de l’entrega per part de la Conselleria de Justícia d’un pergamí en el qual es reconeix l’esforç fet per Protecció Civil de Torrent en les tasques desenvolupades en la marea negra que va afectar Galícia fa un any.

A l’acte, que enguany se celebrà al restaurant El Sol, acudiren més de noranta persones, com ara l’alcalde, Jesús Ros, el delegat de Protecció Civil, Valentín Fernández, l’exdelegada de Protecció Civil de l’anterior mandat municipal, Encarna Redón, el director general d’Interior de la Conselleria de Justícia i Administracions públiques, Luis M. Ibáñez, entre d’altres personalitats de la societat torrentina i valenciana. ■ J. CRISTÓBAL GARCÍA

Ayudas para ascensores en edificios antiguos

Subvención de 300 € para los recién nacidos

antiguos que instalen un ascensor durante el premandato municipal podrán optar a una ayuda de hasta L1.200ossenteedificios euros. Esta es la medida que ha acordado el Ayuntamiento,

l Ayuntamiento ha puesto en marcha el programa del Cheque del E Recién Nacido, por el cual los padres

como consecuencia del compromiso que adquirió el gobierno en su programa electoral.

No se ha definido qué se considera una finca antigua porque lo que se pretende desde el consistorio es llegar a todas las fincas que lo demanden, sin depender si tiene más o menos años. La finalidad es abaratar el coste que supone instalar un ascensor en una finca que tiene bastantes años, teniendo en cuenta que esta obra puede costar entre 6.000 y 9.000 euros. Asimismo, se quiere mejorar la calidad de vida de los ciudadanos, sobre todo de los más mayores que son los que más dificultades tienen para acceder a viviendas con escaleras.

El importe máximo que se concederá en esta ayuda será de 1.200 euros por planta, no pudiendo superar nunca el coste de la instalación para cada vecino. Además, el piso deberá estar destinado a vivienda, y no podrán acceder a la ayuda aquellos que sean comercios o similares.

Para acceder a la subvención se debe presentar una solicitud junto al documento acreditativo de la concesión de la licencia de obras, una copia del título de propiedad de la vivienda, una fotocopia del DNI, una factura del gasto realizado para la colocación del ascensor, otro justificante del pago por el propietario de la vivienda beneficiaria de la parte correspondiente, así como una declaración responsable en la que se manifieste estar al corriente en el cumplimiento de las obligaciones fiscales contraídas con el Ayuntamiento. ■

que tengan un hijo o una hija menor de seis meses podrán solicitar al consistorio los 300 euros que se destinan para cada bebé.

A las ayudas pueden optar los padres y familias monoparentales, así como padres adoptivos de menores de un año.

Al menos uno de los padres deberá estar empadronado en Torrent seis meses o más antes del nacimiento de los hijos, o de su adopción. Asimismo, el hijo también deberá constar en el padrón municipal. El periodo para solicitar el cheque son los primeros seis meses del nacimiento o adopción.

Una vez tramitada la solicitud, y si cumple todos los requisitos, se les dará a los padres diez talones de 10 euros y diez de 20 euros para gastárselos en un plazo de seis meses en los establecimientos dedicados a los niños recién nacidos de la localidad.

Los cheques serán nominativos, es decir, llevarán el nombre y el número del documento nacional de identidad de uno de los padres, que deberá presentar en el momento de la compra. El valor

J. CRISTÓBAL GARCÍA

de la compra debe ser mayor o igual al de los cheques, puesto que los comercios no están obligados a devolver la diferencia.

Los padres de niños nacidos o adoptados después del 25 de mayo, tras las elecciones, también podrán solicitar esta ayuda y si certifican mediante facturas o similares la compra de menesteres para recién nacidos recibirán un talón nominativo de 300 euros.

El objetivo de esta iniciativa es doble: por un lado, ayudar en la medida de lo posible a sufragar una parte de los gastos que tienen los padres en los primeros meses de vida de sus hijos; por otro lado, se quiere incentivar el comercio en Torrent y así evitar que los padres torrentinos vayan a hacer sus compras fuera del municipio. A este respecto, se destinará un seis por ciento de la cantidad a la que asciendan las compras por los cheques a una campaña publicitaria municipal para el incentivo de la compra en la localidad.

Para 2004 se calcula que nazcan en la ciudad alrededor de mil bebés. ■ J. CRISTÓBAL GARCÍA

Reciclat. Producte ecològic

16 • BIM TORRENT

S

O

C

I

E

T

A

T

GENER, 2004

Sesenta discapacitados participan con alumnos del Conservatorio en un festival l 18 de diciembre se celebró en L’Auditori un conE cierto en el que participaron cerca de sesenta discapacitados junto a profesores y alumnos del Conservatorio de Música en diversas actuaciones musicales y artísticas.

A este espectáculo asistieron además más de 500 discapacitados como público, que disfrutaron muchísimo con la música, las representaciones y los cuadros plásticos incluidos en el programa.

El Ayuntamiento, el Conservatorio Profesional de Música, los Centros de Educación Especial y algunos colectivos dedicados a los discapacitados organizaron por tercer año consecutivo un concierto cuyos protagonistas son niños y niñas con discapacidad.

En el concierto participaron discapacitados con edades comprendidas entre los 3 y 21 años, con deficiencias moderadas, profundas y plurideficiencias. En este espectáculo la novedad ha sido que las actuaciones estaban más mezcladas entre los distintos alumnos de centros de discapacidad y músicos del Conservatorio.

Un estudi recull la situació del consum de drogues a Torrent l passat 13 de novembre es va presentar en la Casa E de Cultura el llibre Encuesta

Los centros que han participado son: el CEE Esquema, CEE l’Encarnació, Adisto, La Unió, CEE Torre-

pinos, el Centro Ocupacional Tomás de Osma III y el Centro Ocupacional ATAM. ■ RAFAEL DIRANZO

Actos conmemorativos del Día Internacional del Voluntariado Social l 5 de diciembre se puso fin a la Semana Solidaria E con la celebración del Día Internacional del Voluntariado Social. Durante toda la semana la asociación de voluntarios sociales Torrent-Solidaria, en colaboración con la delegación de Sanidad y Políticas de Solidaridad, ofreció actividades de concienciación en distintas asociaciones, colegios e institutos, como charlas y conferencias.

El objetivo de la celebración de la Semana Solidaria fue sensibilizar y divulgar entre la población la idea de solidaridad y voluntariado.

Culminando los actos de esta Semana, la asociación de voluntarios Torrent-Solidaria montó una carpa informativa en el primer tramo de la ave-

Reciclat. Producte ecològic

nida del País Valencià. En ella miembros de la asociación animaron a todo el que se acerca a inscribirse como voluntario y ponerse al servicio de los más necesitados.

Además, en el mismo lugar se expuso un collage con dibujos sobre la solidaridad.

En esta exposición participa-

ron niños desde 16 meses de distintas guarderías y colegios de Torrent: La Granota, Miguel Hernández, Santa Teresa de Jesús, El Molí, Madre Sacramento, La Purísima, Virgen del Rosario y Adisto, entre otros. ■ SONIA SOBRINO CANO

sobre el consumo de drogas, hábitos de vida y actitudes en Torrent, que tracta de reflectir quina és la situació real del municipi en relació a les drogues. L’estudi, que arreplega dades del 2002, és obra de la Unitat de Prevenció Comunitària de l’Associació d’Alcohòlics Rehabilitats de Torrent i Comarca (ARTIC), en col·laboració amb l’Ajuntament i de la Direcció General d’Atenció a la Dependència, que forma part de la Conselleria de Sanitat.

A la presentació van acudir el president d’ARTIC, Benito Pozo, el regidor de Polítiques de Solidaritat, Sanitat i Benestar Social, Ramón Pacheco, així com una de les autores del treball, M. del Mar Pino.

Aquest llibre és un acostament a la realitat social que serveix per a reflexionar i per a avaluar els treballs de prevenció que s’estan fent des de les diferents entitats a la localitat. Un treball que es fonamenta en l’educació des de la infantesa i sobretot en l’àmbit escolar. També es va destacar per part dels ponents, la importància de la família per a la prevenció, el nucli familiar ha de donar bon exemple als jóvens, ja que aquests tendeixen a la imitació dels comportaments dels adults.

Pel que fa a l’estudi, la conclusió és que la situació a Torrent no és greu, encara que s’ha de continuar treballant en tas-

ques de prevenció per a rebaixar encara més el percentatge de consum de drogues que en l’actualitat hi ha a la ciutat.

Així, les substàncies més consumides són el tabac (38% de la població), l’alcohol (que sumant bevedors habituals i ocasionals suposen el 60%), i el cànnabis (22’5%), i l’edat en què s’inicien en el consum és entre els quinze i els díhuit anys. Per tant, als últims anys s’hi ha produït un increment del consum del cànnabis, però encara les drogues legals continuen com les més consumides.

La majoria de les persones que prenen drogues diuen fer-ho per animar-se i per a provar noves sensacions. També s’ha de destacar que el deu per cent dels mil cent entrevistats diuen no haver pres mai aquest tipus de substàncies.

Si es comparen les dades amb les de l’Observatori Nacional de Drogodependència, que s’inclou dins del Pla Nacional de Drogues, són molt semblants. No són dades alarmants però sí per a tindre-les presents. Per aquest mateix motiu, des de les associacions i des del consistori es treballa amb seminaris, amb activitats educatives, amb accions dins de l’entorn familiar i comunitari, i s’està pensant en un futur en la possibilitat d’actuar als llocs d’oci dels jóvens per tal d’arribar als que ja han deixat els estudis. L’objectiu és donar als jóvens una alternativa al consum de drogues per tal que puguen triar l’opció de vida més saludable. ■ J. CRISTÓBAL GARCÍA

GENER, 2004

S

O

C

I

E

T

A

T

BIM TORRENT • 17

La Ley de Garantías amplía los derechos del consumidor

L

a Ley 23/2003, de 10 de julio, de Garantías en la Venta de Bienes de Consumo tiene por objeto la incorporación al Derecho español de la Directiva 1999/44/CE del Parlamento Europeo y del Consejo, de 25 de mayo de 1999, sobre determinados aspectos de la venta y garantía de los bienes de consumo.

La directiva establece un conjunto de medidas tendentes a garantizar un nivel mínimo uniforme de protección de los consumidores en el marco del mercado interior, en todos y cada uno, de los estados miembros.

Estos son los aspectos más importantes que la nueva ley establece: La ley se les aplica a los bienes destinados al consumo privado, con las siguientes excepciones: los adquiridos por medios de una subasta judicial, al suministro de agua y gas no envasados, a la electricidad, a los inmuebles y a los bienes de segunda mano adquiridos en subasta administrativa.

En todos estos casos, el vendedor está obligado a entregar al consumidor un bien que sea conforme con lo que ofrece en el momento de la venta, o con aquellos que aparezcan en la publicidad o en la etiqueta del producto.

Un bien que está conforme a aquello que se ha pactado siempre que: se ajuste a la descripción o al modelo que el vendedor presenta al consumidor; sea apto para los usos a los que habitualmente se destinan los bienes de consumo del mismo tipo; sirva para el uso especial que hubiera solicitado el consumidor y que el vendedor hubiese aceptado; presente la calidad y las prestaciones habituales de un producto del mismo tipo, o de las que se indican en su publicidad; también se considera falta de conformidad cuando en la venta se incluye la instalación por parte

del vendedor y ésta es incorrecta, ocurre lo mismo si la instalación defectuosa la ha hecho el comprador siguiendo las instrucciones del producto.

Ante la falta de conformidad con lo pactado, el consumidor tiene derecho a la reparación y su sustitución, salvo cuando sea imposible, a la rebaja de su precio, a la resolución del contrato. Lo primero que se debe reclamar es la reparación o la sustitución, y en caso de que no sea posible se puede optar por las otras opciones. En todo caso, la reparación debe ser gratuita y en un periodo de tiempo razonable. En el caso de la sustitución, no se puede exigir si el bien en cuestión no se puede intercambiar o si es de segunda mano.

El consumidor dispone de dos años desde la entrega del producto para reclamar, eso sí, presentando la factura, el ticket de compra o el albarán. Si se produce una reparación, ese periodo se interrumpirá mientras se realice el arreglo. En el caso de los bienes de segunda mano, también tienen dos años, si no se acuerda otra cosa por el comprador y el vendedor. Una vez el consumidor detecta la falta de conformidad, tiene un máximo de dos meses para informar al vendedor.

Cuando al consumidor le resulte imposible o le suponga una carga excesiva dirigirse al vendedor, podrá reclamar directamente al fabricante o al importador.

Por medio de la llamada garantía comercial, que puede ofrecer adicionalmente el vendedor, se pueden ampliar los derechos del consumidor.

Esta garantía vincula a quien la ofrece, además de las condiciones de la ley, aquella que exponga en su publicidad.

DÓNDE INFORMARSE Próximamente, desde la concejalía de Industria y Comercio se organizará una jornada informativa para ver y debatir en profundidad esta ley. Para más información llamar al teléfono: 96 158 96 10. ■ ENCARNA MONLEÓN TARAZONA Técnica de la Concejalía de Industria y Comercio

Ayudas para pymes, comercio e industria Desde la concejalía de Industria y Comercio se informa de las órdenes de ayudas de los distintos sectores que han sido publicadas. omercio: Ayudas para la realización de planes de modernización en el sector de la distribución minoC rista alimentaria. Así también se dan subvenciones para la elaboración y desarrollo de proyectos innovadores aplicados a la distribución comercial. Por último, se apoyará la adecuación de pymes a su entorno competitivo. (Plazo hasta el 28-2-2004.)

Industria: A este respecto las ayudas que se ofrecen son: para el desarrollo de acciones de promoción de actividades destinadas a la mejora de la seguridad industrial (plazo hasta el 15-2-2004); para el desarrollo tecnológico; para la creación de empresas de base tecnológica; para la innovación y modernización tecnológica en microempresas; para la gestión industrial del medio ambiente y reducción del impacto medioambiental; y para la formación a medida para empresas (todas ellas tienen de plazo todo el año 2004).

Artesanía: ayudas en materia de artesanía (plazo hasta el 15-2-2004).

Turismo: Ayudas para: Programa de creación y adecuación de establecimientos de turismo rural; programa de adaptación a la normativa de Campamentos de Turismo; programa de mejora de las condiciones de higiene alimentaria en cocinas de hoteles, restaurantes, cafeterías y bares; programa de adaptación de las instalaciones de establecimientos turísticos para su adecuación al uso por personas con discapacidad; programa de creación de establecimientos de alojamiento hotelero de interés singular; programa de implantación y mejora de sistemas de seguridad, de reducción de consumo y mejor aprovechamiento del agua y energía, y mejora medioambiental en establecimientos turísticos; programa de creación y adecuación de oferta turística complementaria vinculada al turismo rural; programa de creación y cualificación de establecimientos de turismo de salud. (Todos con plazo hasta el 30-4-2004.)

Para más información diríjanse a la concejalía de Industria y Comercio sita en la calle de Baviera, número 6, o al teléfono 96 158 96 10. ■ E. M.

Amb motiu de la commemoració del Dia Internacional contra la violència en la dona, es va publicar el monogràfic de la revista municipal ATENEA, que tocà també temes com el treball i la discapacitat, i es va projectar la pel·lícula «Sólo mía», baix la coordinació del Departament de la Dona. ■

Reciclat. Producte ecològic

18 • BIM TORRENT

T

O

R

R

E

N

T

A L

C

O

R

LA PASTISSERIA DE LA PLAÇA, UNA HISTÒRIA DOLÇA

E

l meu iaio Jacinto se n’havia anat a fer les Amèriques, concretament al Brasil.

Els pares treballaven tots dos: la mare pantalonera, i el pare amb la pluriocupació de comptable de matí a la fàbrica de sabates i de vesprada a la serradora, i com la iaia Maria estava sola (i per tal de no donar més feina del compte), jo vivia amb ella al número 9 del carrer de Sagra, on havia estat la fontaneria i tenda de taulellets de Barrachina, propietat dels meus iaios. Als matins, quan anava al col·legi de Santo Tomás de Aquino, en aquells temps a l’avinguda de los Mártires (la que és hui del País Valencià), en compte d’anar per la placeta dels Tramvies (Bisbe Benlloch) anava per la plaça Major, on estaven la major part de comerços i tavernes del poble, encarats a la Torre (que era la presó) i al porxi que l’envoltava. I sense fallar cap dia, sempre que hi passava parava uns moments a mirar els pastissets de merenga que, ordenats en formació, esperaven fer el deliri dels paladars dels veïns al llarg de cada dia, i a mi em feien salivar només de vore’ls. Hi havia, a més, pastissos de xocolate, massapans, peladilles, casques i coques de panses i nous; però cridava l’atenció el pastís de merenga en un casquet roig fet de xarop de maduixa i que s’assemblava tant a una boina roja que la clientela femenina els posà el nom de «carlistes».

Com podreu imaginar, em referisc a la pastisseria de la Plaça, també anomenada la pastisseria d’Isidro encara que el seu nom oficial tota la vida ha sigut Pastelería de San José (i he de reconéixer que mai l’havia conegut amb eixe nom). Coneguem, doncs, un poc de la història d’aquesta emblemàtica pastisseria, que com altres botigues del poble són una part de la història de Torrent.

Reciclat. Producte ecològic

Els pastissers Isidro i Merce ofereixen les crestes de pasta fullada a Valentín.

Don Isidro Pérez Prieto, el pare.

Al segon pis transcorria el procés artesanal fins a 1960.

L’especialitat pastissera.

orria l’any 1927 quan Julio Rubio i la seua dona funC daren la pastisseria de San José

ballador que compartia eixa feina amb la d’una botiga d’ultramarins que tenia en propietat al carrer del Convent, però amb una clientela acostumada a dir «Isidro, apunta’m el deute en la llibreteta», llibreta que cada vegada tenia la llista més llarga de pagaments pendents que de pagaments pagats (eren costums de l’època).

Des de l’any 1927 fins als anys 60 em conten que ho passaren prou malament, fins al punt que quan es podia pagar el peó se li pagava, i quan no n’hi havia, doncs no. Don Isidro, però, continuava treballant i feia el que tocava fer; la fidelitat estava per damunt d’una relació laboral.

Però als anys 60, moment de l’expansió econòmica i prin-

i els portaven a coure al Forn Nou, travessant la plaça Major amb la caixa de pastissos al cap per a delectació i enveja del veïnat. Hi ha una anècdota curiosa que, entre rialles, recorden Isidro i Merce. Un dia de pluja, Don Isidro portava la dolça càrrega cap al Forn Nou, va esvarar en un bassal i anaren per terra pastisser i pastissos. Tot i que estaven banyats i enfangats, en quedar a terra abandonats, els xiquets i també els majorets corregueren a replegar-los entre espentes i recels, i els feren desaparéixer.

Una vegada esmentat aquest canvi, em dóna ocasió de descriure una de les coses que més m’impressionà del negoci, que és el local (igual li passa a Vicent el fotògraf, quan va vin-

al local on hi havia un comerç tèxtil propietat de Toran, i sense a penes fer reforma a la part que era botiga, es dediquen a treballar en la rebotiga els productes de pastisseria propis d’aquells moments –tortà d’ametla, pastissos de glòria, merengues, crestes, empanadilles i rosquilletes.

Don Julio, per la molta feina dels processos artesanals i per les obligacions familiars, va decidir contractar, per tal que els ajudara, un peó anomenat Isidro Perez Prieto (Isidro pare), un torrentí nascut a Requena que a més de ser un home pla, cordial i molt simpàtic, era sobretot un gran tre-

cipi de la immigració a Torrent, les coses començaren a canviar. Don Julio mor en 1960 i es fa càrrec de la pastisseria Isidro (fill) com a patró, i el pare i la germana Merce hi entren com a empleats. Es converteix aleshores en la pastisseria a què, per inèrcia, acudien els torrentins les festes i els diumenges a abastir-se del dolcet, postres dels dinars familiars.

L’any 62 es produeix el primer canvi «tecnològic» de la pastisseria, primer i quasi únic, ja que el local hui mateix conserva l’aspecte i el sabor de sempre. El canvi referit és la instal·lació del forn, ja que fins aleshores tant Don Julio com Don Isidro fabricaven els pastissos, coques i pastes al local,

2004, GENER • 19

Pastissets de merenga ordenats esperaven a les vitrines de la pastisseria.

Isidro davant del forn.

Merce darrere de la vitrina, i amb el seu germà Isidro.

El passat i el present es confonen en aquesta pastisseria.

Tapada per la talla, la trapa al primer pis, servia per a vore qui hi entrava i cridar-li –Ja baixe...! El San José original.

dre a fer el reportatge), ja que entrar ara i entrar fa 40 anys, és la mateixa cosa.

El local té més o menys 50 metres quadrats, i en eixe espai hi ha escaparates, botiga, lloc de fabricació de pastissos,

matèries primes i forn, tot ben aprofitat i perfectament organitzat. Al primer pis està la casa, i al segon tots els vells aparells que antigament es feien servir en la fabricació artesanal. La botiga té la ma-

teixa estructura que tenia l’any 1927 la botiga de teixits, a penes s’hi han afegit uns adorns de fusta en forma de merlet a la part dels expositors. Els vidres gelats de la contraporta són els mateixos

de fa cent anys, i no se n’ha trencat cap!, recorden amb orgull Isidro i Merce. Tapada per la talla però que encara es conserva al sòl de l’habitació de dalt, hi havia una trapa que servia per a mirar qui hi entrava i cridar-li «ja baixe!».

També hi havia una enorme nevera de gel, per a conservar els productes més delicats, i sobretot la pasta fullada.

Aquesta nevera tenia en un costat una aixeta i una piqueta de marbre blanc que a través de un serpentí donava aigua fresqueta als clients que en l’única taula, igualment de marbre, i sis cadires, consumien els pastissos dins de la botiga. També solia refrescar els comerciants d’abastiment que muntaven les parades a la porta de la pastisseria. A pe-

nes fa 25 anys que va ser retirada aquesta nevera.

En definitiva, un local digne de ser visitat hui, perquè la mescla de productes artesanals i els moderns de Nestlé i Chupa Chups, a penes l’han afectat. Una anècdota curiosa sobre el local té com a protagonista el vidre que hi ha sobre el marc de la porta que dóna de la botiga al forn, en el qual es pot llegir «Confitería Pastelería Julio Rubio» al voltant d’una imatge ovalada de sant Josep, que en temps de guerra fou tapada amb una foto d’una ballarina, i després tornà al seu aspecte original.

Els productes tradicionals de la botiga han sigut la tortà d’ametla, els palos catalans, la fruita confitada, el torró, les casques, les empanadilles, pa de Cadis i les figuretes de massapà. Però el producte estrella són les famoses i delicioses crestes que s’elaboren amb una fórmula secreta, que com diu Isidro «com tots els grans invents, va eixir per un error».

Una botiga amb tants anys d’existència, en el punt en què es troba, ha tingut anècdotes suficients per a escriure un llibre. Isidro i Merce n’han contat moltes, però em crida l’atenció la d’una xica que els feia les faenes de neteja, i que cada dia des de la finestra del primer pis saludava un jove presoner de la Torre, fins al punt que quan va ser amollat es feren nòvios i es casaren.

Els pastissers Isidro i Merce, a més de ser capaços de mantindre la botiga tota la seua vida (de vegades han sigut sis treballadors), el local, els mobles i màquines antigues (la nevera, el foguer de carbó de coc, les gerres de confitar, els galleteros, etc.), treballant –mai més apropiat– de sol a sol, i més quan més festa és, conserven la cordialitat, l’hospitalitat, i el bon fer de la bona gent. I a més a més he sabut que premien el seu treball amb una gran afició que tenen: viatjar per tot el món. Jo em quedava sorprés quan contava Isidro que havia estat cinc vegades a l’Índia, i que d’aquelles terres portava els mocadors per a la festa de Sant Donís.

Hui Mercedes està jubilada, i a Isidro li falta poc. Segons conten, de moment no hi ha solució de continuïtat, però tenim l’esperança que algun deixeble prenga el testimoni de la botiga/museu, i de les fórmules secretes de les crestes. Valdria la pena!

Gràcies, Isidro i Merce, per endolcir-nos la vida. ■ Text: VALENTÍN BENLLOCH Fotos: VICENT SANCHIS

Reciclat. Producte ecològic

TORRENT: Notícies 2003

Reciclat. Producte ecològic

1-10. Maten gossos amb llonganisses.

L’any començava amb la denúncia dels caçadors per l’enverinament de dotze dels seus gossos per la ingestió de llonganisses enverinades que aparegueren a les partides de la Canyada de Flaco i de les Llomes de Barbeta i d’unes pintades que els amenaçaven. L’enverinament massiu dels animals va suposar un perill per a la fauna de Torrent. A més a més, aquesta mort esgarrifosa dels cans ens va recordar aquella brutalitat ocorreguda a Tarragona, fa uns anys, d’uns gossos esquarterats per persones sense escrúpols.

7. Amparo Ribelles a l’Auditori. La veterana actriu Amparo Ribelles, una de les grans dames del teatre espanyol, s’estrenava a l’Auditori de Torrent protagonitzant l’obra Paseando a Miss Daisy, adaptació d’un clàssic del cine modern.

16. No només a Gibraltar. El servei del SEPRONA de la Guàrdia Civil va trobar en un xalet de l’Alter dos ximpanzés que guardava el propietari de la vivenda. Un exemple més del tràfic il·legal d’espècies exòtiques, que ha experimentat un augment significatiu al nostre país.

31. Un centre per a discapacitats. Coincidint amb l’Any Europeu de les Persones amb discapacitat ▲ es possava en funcionament un centre ocupacional, centre d’ALCER, denominat Tomás de Osma III, que podia albergar fins a vint-i-set discapacitats per a facilitar la integració d’aquest collectiu a la societat amb programes de capacitat laboral i desenvolupament personal i social.

8. Marató de sang. Tot i que no venien de Transilvània, el Mercat Central va acollir els ATS, professionals de l’extracció de sang, a la Primera Marató de Donació de Sang que organitzaven, entre altres, el Centre de Transfusió de la Comunitat Valenciana i l’Ajuntament de Torrent. Amb motiu d’aquesta iniciativa van descobrir que a la nostra ciutat l’índex de donacions era d’un 18,21%. ▲

Febrer

29. Naix Clàudia. Clàudia es la filla de Sonsoles Ramos, una dona torrentina que es va convertir en la primera espanyola que donà a llum quan patia un càncer d’úter. Sonsoles va declarar que assumí el risc de no eradicar la malaltia perquè tenia moltes ganes de tindre fills; el seu era el cas vint-i-tres ocorregut al món de donar a llum en aquesta greu situació.

14. Aturem la guerra. Un dia abans de les macromanifestacions organitzades a moltes ciutats europees, milers de jóvens de l’Horta es van manifestar a Torrent contra la guerra que els Estats Units estaven a punt d’iniciar a l’Iraq després de l’ofensiva per combatre el terrorisme internacional i l’integrisme islàmic, promoguda per l’administració Bush arran de l’onze de Setembre.

19. Inauguració del Conservatori. Encara que funcionava des del començament del curs 2002/03, el conseller de Cultura, Manuel Tarancón, l’alcalde, Jesús Ros, i el director del centre, Manuel Tomàs, inauguraren el nou Conservatori de Música. El centre, amb capacitat per a 540 alumnes, està ubicat al costat de l’Auditori i tancà una vella reivindicació de pares, professorat i alumnes.

28. Primer CD per als Peepshow. El grup torrentí de rock independent, Peepshow, presentava a l’FNAC de Sant Agustí el seu primer disc compacte Miss Thorazine y la Gran Comedia Galáctica poc abans de la seua gira per diverses ciutats espanyoles.

7. Dona ATENEA. La pianista Amparo Fandos Miquel va estrenar el premi ATENEA de Torrent, atorgat durant la celebració de la Setmana de la Dona. Se li reconeixia la tasca professional, artística i social al llarg de la seua carrera.

9. Premi a la rapidesa. El torrentí Miguel Cosín es va proclamar campió d’Espanya de 60 metres llisos amb una marca de 6,73 segons. En la Gala de l’Esport de Torrent celebrada al mes de juliol va estar triat com el millor esportista pels triomfs obtinguts com a atleta.

▲

JORGE SÁNCHEZ ANTÚNEZ

Gener

▲

U

n any més repassem aquelles notícies, esdeveniments i curiositats relacionades amb Torrent i els torrentins, encara que cada vegada siga més difícil seleccionar i extraure dels mitjans de comunicació les informacions que ens afecten, perquè a la nostra ciutat es generen notícies a betzef. Però l’any que ha acabat no solament ha estat ric en notícies locals, sinó també en informacions nacionals, internacionals i còsmiques. Pedro Duque ha estat a un pas de tocar la lluna, Ibarretxe ha presentat un pla soberanista que no ha agradat a la majoria i la guerra a l’Iraq, un altre dels grans temes de l’any, la preguerra i la postguerra, va provocar la indignació de milions d’europeus que mostraren el seu rebuig en grans manifestacions que a Torrent també es van viure.

D’altra banda, 2003 ha estat un any d’eleccions municipals i autonòmiques que, a Torrent, va guanyar el Partit Socialista, tot i que la calor producte de la campanya electoral, amb l’acostumada cerimònia d’actes, discursos, promeses, anuncis, denúncies i renúncies dels partits polítics, no va ser la causa de viure un dels estius més calents que es recorden. Tot és efímer, però, i un vendaval es va endur la calentor estiuenca, la qual cosa provocà un terratrèmol, o potser el provocà el traçat de l’AVE dissenyat pel Ministeri de Foment que sembla no va convéncer molts ciutadans. Els afers ferroviaris no acabaren la polèmica de l’AVE. Des de diversos sectors també es demanava el soterrament de les vies del tren que separa el Camí de la Nòria de la resta de la ciutat, alhora que milers d’usuaris patien les vagues del metro i les avaries; de la mateixa manera que avariat i abandonat per la administració autonòmica es trobava una part del patrimoni ferroviari de la Comunitat Valenciana als vells tallers de FEVE de Torrent, màquines de tren i tramvia que ens agradaria veure exposades alguna vegada en un museu.

Les dades revelaren que Torrent va ser la segona població de l’Horta Sud amb més immigrants estrangers després de Mislata. Els 3.059 ciutadans d’altres països que convivien amb nosaltres en 2003 representaven el 4,35% dels habitants censats a Torrent i setanta-huit nacionalitats diferents, provinents però d’Algèria, Colòmbia, el Marroc, l’Equador i Romania; i de les màfies romaneses i dels abusos comesos contra els seus compatriotes, agarberant-los en condicions inhumanes en pisos rellogats, segons vam saber de nou.

Torrent ha continuat en 2003 el seu desenvolupament urbà i donant gent creativa que de tant en tant ha destacat en l’àmbit local o nacional. Sobre els torrentins i les coses que han passat a la nostra ciutat hem escrit el resum de notícies d’enguany procedents d’Atenea, BIM Torrent, Diario de Valencia, El Mundo, El País, La Opinión de Torrent, Las Provincias, Levante, Mini Diario, Tribuna Siglo XXI (edició Torrent) i Valencia Hoy.

Març

20 • BIM TORRENT

24. La SAMU a Torrent. Es presentava al Centre de Salut Pintor Ribera la nova unitat mòbil del Servei d’Atenció Mèdica Urgent (SAMU), que compta amb tots els avanços dels nous hospitals ambulants i que sens dubte reduirà el temps d’auxili dels accidentats i malalts.

30. Falsificadors detinguts. La Policia Nacional va detindre a Torrent set falsificadors de nacionalitat búlgara que es dedicaven a estampar segells falsos, d’entrada i d’eixida del territori Schengen en els passaports de ciutadans de l’Est perquè pogueren sol·licitar la documentació necessària per a aconseguir la seua documentació a canvi de cobrar-los fins a 900 euros.

2004, GENER • 21

Abril

▲

1. TorrentBus. El servei de transport urbà municipal TorrentBus posava en funcionament dos noves línies d’autobusos amb destinació al polígon industrial del Mas del Jutge, per tal que els treballadors de la zona evitaren el trànsit de les hores punta. A poc més d’un any de funcionament, era el moment de fer balanç del servei i de publicar xifres, i l’Ajuntament anunciava, sorprenentment, que més de 800.000 persones havien utilitzat el transport municipal.

21. Lladres de la nit. La premsa alertava sobre la presència a Torrent d’una banda de murcigleros (lladres de la nit) que en 10 dies havien entrat a set xalets de la urbanització Mont Reial durant la matinada, quan els propietaris hi dormien. S’emportaven joies, diners, mòbils i altres béns, a més de copiar les dades de les targetes de crèdit amb un lector.

24. Un adéu molt sentit. Va morir, en tràgiques circumstàncies, l’exalcalde Rafael Marín en caure des d’una finestra. De l’exalcalde socialista, que va patir d’Alzheimer, es recorden fites com la recuperació de l’Hort de Trénor com a parc públic en 1984, la inauguració de la Casa de Cultura o la posada en funcionament del poliesportiu Vil·la Carme.

25. Nou triomf socialista. De nou, el Partit Socialista va guanyar l’alcaldia de Torrent després de la victòria en les eleccions municipals per majoria absoluta, i augmentava de 13 a 15 els regidors. El Partit Popular aconseguí 8 regidors, Unió Valenciana 1 i el Bloc entrava per primera vegada a l’Ajuntament amb un representant. ▲

24. Edificis innovadors. En el I Premi Biennal d’Arquitectura Ciutat de Torrent, l’arquitecte Juan Pablo Mas i el promotor Myben CB aconseguiren aquest nou guardó que l’empresa pública Nous Espais atorga a les construccions que destaquen a la nostra ciutat per la qualitat, l’estètica i la innovació.

25. L’Escola Esportiva Herca rebé un homenatge. L’Ajuntament li concedeix la Insignia d’Or de la Ciutat de Torrent als germans Carratalà Deval.

13. El disc de Dkasta. Encara que feia quatre anys que treballaven junts, el grup de rock torrentí Dkasta presentava el seu primer disc Qué puedo hacer a la sala Rock n’ Road de Torrent. Amb la seua música volen acostar-se a posicions pop, el so àrab i el hardcore.

Juny ▲

▲

12. Homenatge a la gent del camp. La inauguració d’una escultura d’una parella de llauradors heterosexuals, obra de l’escultor Rafael Pi Belda a la plaça dels Moralets, va homenatjar la gent del camp en una ciutat hui industrial i ahir agrària. ▲

Maig

▲

6. El Museu de la Setmana Santa. S’inaugurava el Museu de la Setmana Santa Torrentina, un espai inèdit fins ara, que en una sala de 1.400 m2 ens mostrava els passos, els estendards i els elements tradicionals de la festa religiosa.

9. Els trofeus del València CF. El València CF va visitar Torrent per a mostrar-nos els últims trofeus aconseguits en els darrers anys: Copa del Rei, Supercopa i la Lliga 2001-2002. La recepció, que va tindre lloc al Saló de Plens de l’Ajuntament, ple de gom a gom, va comptar amb la presència de Jaume Ortí, president de l’entitat i del nostre paisà, el jugador Javier Garrido.

14. L’Ajuntament de la nova legislatura. Aquest dissabte de matí, després d’acatar la Constitució, es va constituir una nova corporació municipal. En el mateix acte es va triar el nou alcalde, Jesús Ros, amb la majoria dels vots del grup socialista, enfront dels altres candidats a l’alcaldia: Vicent Soria (PP), Josep Mª Veguer (UV) i Vicent S. Beguer (Bloc-EV).

24. Terrorisme islàmic. Durant el judici que es va celebrar a l’Audiència Nacional, el fiscal va demanar quinze anys de presó per a Alí Abrahine, acusat de pertànyer a la banda terrorista algeriana GIA, el qual va viure a Torrent i a més, segons les autoritats, estava integrat en la infraestructura d’altres membres de la xarxa islàmica. ▲

27. Noves sales, nou nom.

Després de tres anys de visites contínues, s’inauguraven dues noves sales d’exposició al Museu Comarcal, en un acte en què es batejava el centre etnològic amb el nou nom de Museu Comarcal de l’Horta Sud «Josep Ferrís March». Les noves sales van costar més de 186.000 euros, i es van contruir per a exposar les manifestacions artístiques dels creadors de la comarca.

Reciclat. Producte ecològic

22 • BIM TORRENT

▲

12. Vishy Annand a Torrent.

Un dels millors jugadors d’escacs del món, l’hindú Vishy Annand, va visitar Torrent amb motiu del III Obert Internacional d’Escacs que anualment té lloc a la nostra ciutat, i va disputar vint-i-cinc partides simultànies. L’escaquista va declarar que el nom de Torrent sona cada vegada més dins del món dels l’escacs, i que té un futur prometedor.

25. UPA Dance. No cal dirho, però malgrat l’actuació d’altres estrelles com Alberto Cortez, Jarabe de Palo, Carmen Flores, Arévalo o M.ª Carmen y sus muñecos, va ser el televisiu grup de la sèrie Un paso adelante, UPA Dance, els qui van despertar la bogeria dels més jóvens en les festes de Torrent, que ompliren el Sant Gregori per veure l’única actuació a la Comunitat Valenciana i l’ultima de la gira dels seus ídols.

▲

5. La Unió Musical, premiada.

La Unió Musical de Torrent va aconseguir el Primer Premi en el Certamen Internacional de Música Ciutat de València, en la Secció d’Honor, amb l’obra Vents de Francisco Tamarit i la Tercera Simfonia de James Barnes.

19. Una ciutat sense condons. Després de la denúncia d’un jove a qui es va negar la distribució de preservatius en una farmàcia de guàrdia, vam saber que hi havia farmàcies a Torrent que sistemàticament es neguen a vendre preservatius no solament en horaris habituals, sinó també durant les guàrdies, per motius de consciència. Una solució, a banda de les farmàcies, es comprar-los als supermercats, al costat de les caixes, buscant-los entre els caramels, les llepolies i els ous Kinder.

29. Un pirata multimèdia. La Policia va detindre un veí de Torrent que elaborava a sa casa pel·lícules i videojocs que comercialitzava per l’Internet. El jove arrestat venia l’abundant material, emparat per les forces de seguretat, per tot Espanya i a l’estranger a un preu per davall del preu habitual.

12. L’extermini de la cabra salvatge. La premsa ens informava de la mort dels últims exemplars de cabres salvatges, abatudes per un caçador furtiu, que habitaven a la serra Perenxisa. Les cabres salvatges, potser provinents de la Foia de Bunyol, són els herbívors típics de la serralada Ibèrica. La parella de Torrent havia estat observada per l’associació ecologista ACOSPER.

Agost

Juliol

1. Foc a la serra. Tot i que va estar declarada paratge natural l’any 2002, continuava l’explotació de la serra Perenxisa. La instal·lació d’un dels nombrosos repetidors de ràdio i televisió que poblen la serra, va provocar un incendi causat per les espurnes dels treballs de soldadures, encara que no resultà massa greu per la ràpida intervenció dels bombers.

12. Los 40 Principales a Torrent. Un nou esdeveniment musical per als ▲ jóvens va reunir més de cinc mil ànimes, que escoltaren a cor què vols una vintena d’artistes en un concert gratuït que organitzava la cadena Los 40 Principales a Las Américas, on les actuacions més esperades van ser les dels triunfitos de la segona fornada del programa de Televisió Espanyola, com ara Beth, Hugo i Nika, juntament a Javi Cantero i Raúl.

presentat per l’Ajuntament i previst per a l’estiu d’enguany. Cal destacar la restauració de la Torre i la construcció d’una gran plaça poblada d’arbres, segons el disseny de l’arquitecte Vicent García Martínez.

22. El centre històric ja té pla. Ens vam assabentar pels mitjans de premsa del projecte de reforma i restauració del centre històric de Torrent,

26. Els carrers es fonen. Les altes temperatures que vam patir al llarg de l’estiu van deteriorar greument l’asfalt en diferents punts dels carrers de Torrent, principalment a l’avinguda del País Valencià on el terreny va cedir, un problema que s’arrossega des que es va construir l’aparcament subterrani, segons ens informava la premsa.

Setembre

Reciclat. Producte ecològic

27. Benedicció al Mas del Jutge. Finalitzades les obres de restauració i de rehabilitació de la parròquia de St. Vicent Ferrer del Mas del Jutge, bastida al segle XVIII, el bisbe auxiliar de València, Jesús Murgui, s’acostà a Torrent per beneir la restauració del segon temple més antic de Torrent. Les obres, subvencionades per l’Ajuntament i per altres institucions locals, se centraren en la restauració de tota l’estructura del temple d’estil barroc i en la recuperació de l’aspecte primitiu de les parets.

▲

16 i 21. Terratrèmols. Al llarg d’aquests dies es van reproduir diversos moviments de terra que notaren un bon grapat de persones, i d’antuvi pro-

▲

vocà la inquietud entre els nombrosos veïns que van viure una situació tan infreqüent. Els terratrèmols, l’epicentre dels quals se situava al golf de València, a 35 quilòmetres de la costa, copsaren els 4,3, 4,2 i 4,4 graus de l’escala Richter. A Torrent es van produir dos terratrèmols en 1859 amb una intensitat mitjana de 4 graus, i l’últim, de 5 graus, va tindre lloc el 1907.

2. Assalt a una empresa. Una banda molt violenta, potser integrada per atracadors estrangers, van assaltar una empresa de fonaments i estructures del carrer 25 d’Abril. La reacció dels propietaris de la indústria provocà que els dispararen. Els treballadors ferits van ser intervinguts a l’Hospital General de València, sense perill per a les seues vides.

6. Una tempesta per a recordar. La vesprada d’aquell dissabte, Torrent va suportar una violenta tempesta d’aigua acompanyada de vents molt forts que durà uns quinze minuts, els suficients per a destrossar naus industrials, granges d’animals, concessionaris d’automòbils, cornises, doblegar senyals de trànsit, cartells i a més arrancar nombrosos arbres, entre el quals va estar el ficus que adorna l’encapçalament del passeig de l’Avinguda, que resultà danyat seriosament.

▲

30. Un polígon virtual. Torrent creava el primer polígon virtual d’Europa per a visitar la zona industrial del Mas del Jutge. Aquest projecte que presentà l’Ajuntament va permetre, per mitjà d’una pàgina web, viatjar per tots els carrers de la zona industrial i conéixer l’activitat de les 400 empreses emplaçades en aquest polígon industrial de Torrent.

2004, GENER • 23

14. Una troballa pictòrica. Un llaurador va trobar al seu camp pròxim al Mas del Jutge una col·lecció de dos-cents huitanta llenços i quadres d’autors, provinents del robatori d’un camió a Tavernes Blanques. Les obres d’art, valorades en vora quaranta-huit mil euros, van ser tornades als seus propietaris, que s’assabentaren del rescat del tresor a la Fira de Mostres de València.

▲

18. Homenatge a Miguel Ángel Torres. Torrent va homenatjar el doctor Miguel Ángel Torres, expert en el tractament de l’alcoholisme i les toxicomanies, per la seua labor en favor dels interessos de les persones afectades per diverses addiccions. Se li atorgà en agraïment el Pergamí de la Ciutat.

20. El traçat de l’AVE. No era la notícia d’un dia, sinó més aviat de tot l’any. Si més no, aquest dia l’Ajuntament es va reunir en sessió extraordinària i urgent per tractar un tema que ens afecta a tots: el traçat de l’AVE. L’Ajuntament aprovà una moció que demanava la modificació del projecte per a soterrar les vies i disminuir l’impacte ambiental, a més de sol·licitar que s’estudiaren altres alternatives. ▲

13. El repòs del sobirà. La clausura de la cinquena edició del Premi de Narrativa Juvenil de Torrent, que guanyà l’escriptor Vicent Sanchis amb l’obra El repòs del sobirà, posava fi a la Setmana de les Lletres que l’Ajuntament va organitzar.

28. La trilogia del 750 Aniversari. Es presentava a la sala d’actes de la Casa de Cultura el llibre catàleg Torrent i els seus documents (1233-1847), col·lecció de documents medievals i contemporanis de l’Arxiu Municipal, que completava la sèrie dels grans volums que l’Ajuntament ha editat amb motiu de les celebracions del 750 Aniversari de la Carta de Població de Torrent; Torrent i la seua premsa entre dos segles (1890-1910) i Torrent imatge gràfica: la gent i la ciutat (1860-1960).

5 a 7. Campionat d’or. En el primer campionat d’Espanya de Gimnàstica Artística Masculina, que es va disputar al Pavelló Poliesportiu del Vedat, va destacar el torrentí Christian Guillem de setze anys, que va aconseguir cinc medalles d’or de les sis modalitats en què concursà.

6. La Constitució espanyola. Un multitudinari i emotiu acte a l’aire lliure, després d’un ple extraordinari de l’Ajuntament, al carrer de Ramón y Cajal, va reunir grans i menuts per commemorar el 25é aniversari de la Constitució espanyola. L’alcalde destacà les virtuts de la nostra Carta Magna i de la necessitat de sentir l’orgull de ser torrentí, valencià i espanyol.

▲

19. La romeria gitana del pontificat. El col·lectiu gitano de Torrent va reunir més de dos mil persones per a celebrar amb més entusiasme que mai l’homenatge a la seua verge, la Majarí Calí i el 25é aniversari del pontificat de Joan Pau II, que en un missatge va agrair al col·lectiu dels gitanos torrentins que es recordaren d’ell. A l’acte va estar invitada la cantant Niña Pastori i la comissària europea Loyola de Palacio, guardonada amb el premi Romí Lachí (‘Dona Bona’).

10. El pis dels pirates. A la nostra ciutat es va descobrir una vivenda que emmagatzemava abundant material tècnic de gravació de discs compactes i DVD, quan l’espurna d’un dels aparells va provocar un incendi a l’interior del pis. La casa pertanyia a una xarxa senegalesa desarticulada a València i Quart de Poblet que es dedicava a piratejar aquest material audiovisual. El delicte de còpies de discs i d’estafes per Internet es va repetir diverses ocasions a Torrent en 2003. ▲

16. El emigrante a l’Auditori. Els amants del flamenc van delectar-se amb l’actuació de l’inoblidable cantaor de Jaén, Juanito Valderrama, a l’escenari de l’Auditori, el qual va obrir el VII Festival Flamenc de Torrent. Amb quasi noranta anys, Juanito Valderrama és la història viva de la copla.

Novembre

Desembre

Octubre

7 i 14. Un torrent d’òpera. La flauta màgica de Mozart, sota la batuta de Leslaw Salacky i El barber de Sevilla de Rossini, producció valenciana en col·laboració de l’Auditori i la Coral Crevillentina, inauguraren una enlluernadora temporada operística a l’Auditori de Torrent, que estrenava escenari. Les dues obres van obtindre un gran èxit de públic, per la qual cosa l’Auditori va rebre les felicitacions de la crítica especialitzada pel foment de l’òpera a València.

14. Una ciutat amb estatues. S’inaugurava al voltant de l’Auditori l’escultura Al·legoria de la victòria de Samotràcia, obra de l’escultor Vicent Ortí i reproduïda per Samuel Ortí, un pas més per a convertir els carrers i les places de Torrent en un espai d’art veu. L’escultura era una recreació sobre la coneguda Victòria de Samotràcia de Grècia antiga del II segle A.C. tallada en marbre.

16. La mort d’un artista. Va morir l’artista torrentí Francisco Javier Almenar després de patir una greu malaltia. Pintor i escultor de 39 anys va tancar els ulls un dia abans d’inaugurar-se una exposició. Gràcies a la seua tasca es van recuperar infinitat d’obres de la restauració de l’imatge de la Mare de Déu del Pòpul per a la parròquia de l’Assumpció.

L’Ajuntament en el Ple del 29 d’aquest mes li concedeix a títol pòstum la Insignia d’Argent de la ciutat.

19. Pressupost general.

El Ple, en sessió extraordinària, aprovava inicialment el pressupost general de 2004 amb els quinze vots de la majoria socialista. Un pressupost de 86.608.356,79 €. ▲

23. Festa a l’Ajuntament. L’Ajuntament va rebre els presidents i representants dels diversos col·lectius i associacions de Torrent, que brindaren amb l’alcalde, pel Nadal i per l’ any nou. ■

Reciclat. Producte ecològic

J

24 • BIM TORRENT

O

V

E

N

T

U

T

GENER, 2004

TOTES LES ACTIVITATS DEL CIJ EN EL 2003

▲ ▲

Una altra de les activitats que vam continuar realitzant va ser l’Espai de l’Estudiant, que es dugué a terme des del mes

▲

Va ser aquest mateix mes que el nostre periòdic, El Dit Jove, va veure la llum. Ara ja anem pel número 6.

de gener fins al mes de juny pels centres escolars de Torrent per tal d’informar de l’oferta educativa i laboral.

El cap de setmana del 9 a l’11 de maig vàrem fer la II Fira d’Oci i Temps Lliure a la plaça del Bisbe Benlloch, on es mostrà als joves diferents opcions de viatjar a bon preu.

Ja era estiu quan vàrem realitzar diverses activitats, entre les quals es troben el campament per als xiquets de 8 a 12 anys, que es va fer a Conca, i l’activitat de Temps Lliure per a joves de 14 a 18 anys, que va ser a Segòvia.

També a l’època estival es va realitzar un viatge a Mallorca, amb prop de

▲

▲

Un any més es va realitzar la Mostra de Joves Creadors.

Al febrer en vam conéixer el guanyador, Ricardo Vilar, amb l’obra Sopa Boba, la qual poguérem visitar al Museu Comarcal Josep Ferrís al mes de juny.

També vàrem continuar la campanya Aneu a la Neu que, al mes de març, ens va portar un cap de setmana a Boí i Taüll.

▲

D

urant el 2003, al Centre d’Informació Juvenil hem portat a terme moltes activitats, entre les quals volem destacar les següents. Al mes de gener, i com a conseqüència de la catàstrofe del Prestige, vam realitzar un voluntariat, amb la xarxa Joves.net, a Carnota, per tal d’ajudar en la neteja de les costes gallegues; hi estiguérem de l’1 al 5 de gener. Van ser prop de 50 joves els qui donaren aquells dies de les seues vacances a ajudar a Carnota. Aquesta labor va quedar plasmada en una exposició itinerant pels diferents centres juvenils de la comarca, la qual va arribar a Torrent al mes d’octubre.

50 joves de la comarca, i el Voluntariat ambiental a la serra Perenxisa i al Vedat, amb la col·laboració de la xarxa

Joves.net i la participació de vora 100 joves de la comarca.

A la tardor vàrem començar nous cursos com el de moni-

tor de temps lliure, dansa del ventre o guitarra, que continuaran també en aquest primer trimestre de 2004.

Per tancar l’any, vàrem preparar un viatge de Cap d’Any a Cofrents. Varen ser més de 50 joves de tota la comarca els qui respongueren a aquesta activitat i gaudiren de l’última nit de 2003 a la plaça de Cofrents amb una revetla que agradà a tots els assistents.

Per a enguany volem continuar fent activitats que agraden als joves de Torrent. Per això, no dubtes a passar-te pel centre per tal d’informar-te de tot el que t’oferim. ■ SUSANA MARTÍNEZ

Una campanya contra l’anorèxia i la bulímia comença als centres escolars amb l’obra Cuarto Menguante

E

l Centre d’Informació Juvenil (CIJ) ha organitzat una campanya contra l’anorèxia i la bulímia amb la representació d’una obra teatral sobre aquestes malalties cada vegada més habituals entre la població juvenil. Les activitats, portades a terme els dies 16 i 17 de desembre, es van centrar en una representació teatral sobre aquest tema, i la presentació de la nova revista Joves.net, de la xarxa Joves.net, que parla precisament en aquest número sobre l’anorèxia i la bulímia.

El dia 16 va ser l’IES Tirant lo Blanc el centre que acollia la representació de Cuarto Menguante, de Miriñaque, companyia teatral de Cantàbria que ha produït la primera obra sobre l’anorèxia. Se’n feren dos representacions, a les quals van assistir els alumnes del Monte-Sión i Santa Teresa.

La segona sessió de Cuarto Menguante va tindre lloc a l’IES Serra Perenxisa el dia 17. També se’n van

Reciclat. Producte ecològic

realitzar dos representacions per als alumnes de 2n de Batxillerat del Serra Perenxisa i La Marxadella, i per als cicles formatius del Madre Sacramento.

L’obra relata la història d’una xica anorèxica que es reuneix amb la seua germana després de la mort de sa mare. Eixa nit, entre les dues germanes tracten de recordar quines

van ser les causes que la van portar a la malaltia i a la quasi destrucció de la vida d’elles dos i de sa mare.

L’ajuda de la família salva finalment la xica anorèxica. ■ R. D.

M

GENER, 2004

E

D

I

A

M

B

I

E

N

T

BIM TORRENT • 25

Dos rutas cicloturistas recorren El Vedat

Campaña de buenas prácticas medioambientales

concejalía de Medio Ambiente ha habilitado en El dos rutas cicloturistas que trascurren por el pulLmónaVedat verde de Torrent. En los dos recorridos, llamados

esde el Ayuntamiento se ha puesto en marcha una campaña D de concienciación de la población en referencia al medio ambiente.

Buenas prácticas medioambientales para la ciudadanía es el nombre de esta iniciativa, que parte desde la concejalía de Medio Ambiente y que se ha llevado a cabo en los últimos meses con tal de que los ciudadanos conozcan cómo con pequeñas acciones de la cotidianidad se puede favorecer, de una forma considerable, al medio natural.

Actos rutinarios y aparentemente sin importancia cómo cerrar bien los grifos, usar bombillas de bajo consumo, apagar la luz cuando no se esté utilizando o evitar el uso de bolsas de plástico en la compra, supone un gran ahorro en el gasto de agua y de energía. La separación de los residuos para su posterior reciclaje, así como, algunos hábitos de consumo instaurados en la sociedad actual también influyen en el buen estado del ecosistema.

Carteles y folletos se han distribuido por los domicilios y por varios lugares de la cuidad con el objetivo de ayudar a un desarrollo que respete al medio ambiente. ■

RCT-1 y RTC-2, se han instalado varias zonas recreativas y de descanso para que los visitantes puedan disfrutar de una completa jornada lúdica.

La ruta cicloturista 1 (RCT-1) tiene un sentido circular de ocho kilómetros que se puede realizar en los dos sentidos y ofrece la posibilidad de empezarlo por diferentes puntos. Este recorrido cuenta con una zona de aparcamiento en la piscina, asimismo se han habilitado varias áreas de recreo como La Devesa, El Balcó, La Canyada del Conill, La Marxadella y la de la Muntanyeta de Cabrera. Además, está conectada con el circuito de BMX y con la segunda ruta (RCT-2).

La segunda vía es una variante de menor extensión, concretamente un kilómetro y medio. Es una alternativa para los visitantes que no quieran hacer el recorrido más largo. ■

LES XIFRES DE TORRENT Resum residus sòlids urbans 2003 RSU

MOBLES

VIDRE

Residus 2003 PLÀSTIC

CARTÓ

GENER

2.818.300

59.320

42.510

16.280

55.160

FEBRER

2.603.300

52.200

23.030

13.320

40.880

MARÇ

3.039.920

60.550

21.050

17.720

42.720

ABRIL

3.473.100

64.160

27.490

13.978

51.740

MAIG

2.791.280

62.910

23.610

19.640

46.880

JUNY

3.531.350

49.050

13.590

17.040

49.140

JULIOL

0

42.950

15.890

12.760

30.140

AGOST

0

59.050

24.210

13.740

39.218

SETEMBRE

0

89.740

27.950

16.090

63.220

OCTUBRE

0

77.140

22.690

17.620

45.222

NOVEMBRE

0

66.150

0

17.460

42.700

18.257.250

683.220

242.020

175.648

507.020

DESEMBRE TOTAL

TOTAL

RSU

MOBLES

VIDRE

PLÀSTIC

CARTÓ

24.579.880

1.130.210

369.960

289.998

823.540

RSU

VIDRE

MOBLES

PLÀSTIC

CARTÓ

Reciclat. Producte ecològic

26 • BIM TORRENT

E

L

V

I

A

T

G

E

R

GENER, 2004

El Proyecto Zorba y el Parque Nacional de Cabrera Dos torrentinos en la isla con Greenpeace

I

niciaré este relato explicando de forma resumida qué es el Proyecto Zorba: Un proyecto que trata de sensibilizar al participante acerca de la realidad ambiental del planeta.

El programa educativo se desarrolla a bordo del motovelero Greenpeace VI-Zorba.

Se trata de un motovelero modelo Queche cutter de dos palos, construido en madera y con una eslora (largo) de 18 metros.

Las actividades que se realizan durante la navegación se pueden dividir en tres grandes bloques: educativas, de colaboración científica y de denuncia.

En relación a las primeras, están dirigidas y dinamizadas por el educador con la ayuda del capitán y el apoyo de los marineros. Es necesario aclarar que el programa de actividades en ningún caso puede ser rígido y debe adaptarse, entre otros factores, a las condiciones meteorológicas del momento y al estado de la mar.

ran las 16 horas de un miérE coles del mes de octubre cuando Valentín y un servidor arribamos al Real Puerto Deportivo de Palma de Mallorca.

Una vez localizado el pantalán (muelle o embarcadero) donde se encontraba amarrado el Zorba, subimos a bordo y tenemos el primer contacto con el Zorba. Sobre la mesa de cartas encontramos un folio donde se asignan las literas.

Nos instalamos en el camarote denominado de la señorita Pepis, llamado así porque, siendo espartano, es el que más estantes y armarios tiene.

A la mañana siguiente comentamos el plan de navegación. Hay aviso de temporal, condicionante que hace necesario cambiar el programa previsto en primer lugar, destino isla de Formentera, y pasar al plan alternativo, dirección isla de la Cabrera, uno de los refugios naturales del archipiélago Balear.

A poco más de una hora de navegación desde Mallorca, el Archipiélago de Cabrera constituye el mejor exponente de ecosistemas insulares no alterados del Mediterráneo español. Desde 1991, el Parque Nacional Marítimo Terrestre cobija toda la riqueza natural

Reciclat. Producte ecològic

de este conjunto de islas e islotes calcáreos; importantes colonias de aves marinas, especies endémicas y uno de los fondos marinos mejor conservados de nuestro litoral.

Una vez terminados los preliminares, iniciamos la navegación hacia el archipiélago de la Cabrera. Navegamos con marejada y por tanto con algo de movimiento. El barco trasmite seguridad con la que se permite que se pueda realizar la primera reunión a bordo. Son los primeros compases de esta semana de convivencia, por tanto nos encontramos en la fase de presentaciones. Somos siete tripulantes; Galicia, Madrid, Canarias, Cataluña y Comunidad Valenciana son las comunidades de procedencia.

Fondeamos en el maravilloso entorno que es el puerto natural de la isla y tras reponer fuerzas, somos trasladados a tierra. Realizamos un paseo hasta el castillo donde se nos explica la historia de Cabrera.

A pesar de su pequeño tamaño, Cabrera ha sufrido numerosos avatares con el transcurrir de los tiempos. Desde épocas remotas, muchos pueblos y civilizaciones han recalado en estas costas: fenicios, cartagineses, romanos y bizan-

tinos buscaron aquí refugio, alimentos y agua.

En el siglo XIV se construye el castillo para proteger la isla de los ataques de los piratas berberiscos, que se mantendrán a lo largo de los siglos siguientes, marcando la historia de las Islas Baleares. En 1809, la batalla de Bailén supone la primera derrota de los ejércitos de Napoleón en la guerra de la Independencia y a la vez uno de los episodios más penosos sucedido en el siglo XIX. Miles de prisioneros franceses fueron concentrados en Sanlúcar, desde donde iban a ser enviados a Rocheford. Este acuerdo no fue respetado por el entonces Gobernador de Cádiz, que tras llevarlos al Puerto de Santa María los encierra en ocho navíos y los envía a Canarias y a Baleares. Después de intentar recalar en varios sitios, 9.000 hombres son abandonados a su suerte en la Isla Cabrera.

Confinados en Cabrera, y sin oficiales que impusieran organización y disciplina, los hombres fueron progresivamente olvidados por las autoridades, sin abastecimiento de víveres y agua.

En la isla quedaron esparcidos los huesos de los muertos y las inscripciones de los pri-

sioneros en las rocas, testigos mudos de los horrores que aquellos prisioneros sufrieron durante cinco años. Sólo tres mil seiscientos sobrevivieron.

En 1890, Cabrera pasa a ser propiedad de la familia Feliu, que construye Can Feliu y Es Celler. En 1916 Cabrera es expropiada por intereses de la defensa nacional, y se establece una pequeña guarnición de unos treinta hombres. A principios de 1988, el Parlamento Balear tomó la decisión de iniciar el proceso de declaración de Cabrera como Parque Nacional Marítimo Terrestre, que culminó en marzo de 1991.

En las diferentes excursiones que realizamos los días posteriores, los tripulantes de Greenpeace conocimos y observamos, con la ayuda del monitor, la flora y fauna de Cabrera. La flora está compuesta por 516 especies de plantas vasculares, 22 especies de musgos, 21 especies de líquenes y 162 especies de algas marinas. Veinte especies son endemismos baleares y una subespecie (Rubia angustifolia) es endémica de la isla. Algunas de las especies más interesantes son el Aladierno balear, la Peonia balear, etc.

Entre la fauna de Cabrera destacan las grandes colonias de aves marinas: la pardela cenicienta, el paíño europeo, la gaviota de Audouin, etc.; y de entre las actividades realizadas durante la navegación destaco: el avistamiento y recogida de datos de fauna marina (cetáceos, tortugas); recogida de zooplancton; estudio y descripción del litoral; delimitación de zonas dunares para su protección (sobre este tema se realizó una actividad en tierra, poniéndose de manifiesto la importancia de las praderas de Posidonia oceánica que forman bosques sumergidos donde se

cobijan cientos de especies para alimentarse y criar. También actúan como barreras naturales reteniendo la arena y preservando los fondos marinos y las costas de la erosión.

Un ejemplo cercano es la Playa del Saler y su bosque de coníferas en Valencia); identificación y realización de fichas de las diferentes artes de pesca; visionado de videos; taller de introducción a la interpretación de cartas náuticas; colaboración en las tareas de marinería: manejo de timón, vigilancia del compás, etc. Igualmente se llevaron a cabo actividades en colaboración con los gestores del Parque Nacional de Cabrera. Y todo esto se realizó tanto a bordo del Zorba como en tierra.

Esta historia termina de la misma forma que comenzó, con aviso de temporal, de tal manera que si la travesía de ida fue movida, la de vuelta fue agitada, el nerviosismo se reflejaba en algunas risas histéricas y en algún que otro grito cuando el barco cabalgaba sobre las olas levantando la popa más de cinco metros siendo interminable el trayecto de vuelta. Los cubos fueron colocados en lugares estratégicos, en prevención de mareos, las conversaciones tenían relación con el peligro del Mar Mediterráneo y sus temporales con lo que se producía un ambiente de cierta inquietud. Y finalmente arribamos a Palma de Mallorca donde toda la flota estaba amarrada, de tal forma que incluso nuestro amarre era ocupado por otro barco que, como consecuencia del temporal, había recalado en el puerto para poder sortear el temporal. De vuelta a Torrent las aguas volvieron a su cauce. ■ JUAN GURREA PUERTO

GENER, 2004

VA L E N C I À

P E R

A

T O T S

BIM TORRENT • 27

DIFERÈNCIES D’IMPORTÀNCIA (1) A vegades usem incorrectament una sèrie de paraules a causa de la seua semblança amb unes altres, sovint per influència del castellà. Per això és important saber quin significat té cada una a fi d’emprar-la amb correcció: QUINA DIFERÈNCIA HI HA ENTRE FULL I FULLA? El FULL és un paper per a escriure o una pàgina d’un llibre.

Passa’m un grapat de fulls que no me’n queden i els posaré en la impressora En el llibre que comprí ahir he trobat alguns fulls en blanc, per això l’he de tornar.

La FULLA pot ser d’arbre o de qualsevol objecte que talle.

Les fulles de la planta han tornat a eixir perquè ha reviscolat.

La fulla del ganivet s’ha rovellat sense gastar-lo.

QUINA DIFERÈNCIA HI HA ENTRE FONS I FONDO? El FONS és la part inferior d’un recipient, d’una cavitat, d’un lloc o d’un moble S’ha trencat el fons del calaix on guardava els diners El fons de la mar es troba ple d’algues En canvi, FONDO és la mateixa cosa que profund, Et menjaràs millor l’arròs en un plat fondo.

Caigué en un forat molt fondo i no podia eixir-ne.

QUINA DIFERÈNCIA HI HA ENTRE TRÀFIC I TRÀNSIT? Parlem de TRÀFIC quan ens referim al comerç, normalment il·legal, entre persones o països.

El tràfic d’esclaus amb Amèrica va ser prohibit en el segle XIX. El llibre que he llegit tracta el tema del tràfic de drogues El TRÀNSIT, en canvi, fa referència a la circulació de persones i vehicles per carrers i vies públiques.

Vius en un carrer amb molt de trànsit El vent ha tombat el senyal de trànsit que hi havia a l’entrada del poble OFICINA DE PROMOCIÓ I ÚS DEL VALENCIÀ

EL GERUNDI Quan indiquem el signe *, vol dir que la paraula o l’oració següents són incorrectes.

El gerundi és una forma no personal del verb que sempre acaba en -nt (jugant, sabent, dormint). No hi ha cap gerundi acabat en -guent, ni en -quent, encara que en la parla espontània és freqüent sentir-ho.

* Ha vingut correguent a casa de seguida que ha sabut la notícia.

Ha vingut corrent a casa de seguida que ha sabut la notícia. * Ha estat ploguent tot el cap de setmana.

Ha estat plovent tot el cap de setmana. * Ha passat molt de temps visquent en la misèria.

Ha passat molt de temps vivint en la misèria. * Últimament, està isquent moltes nits. Últimament, està eixint moltes nits.

Per tant, són incorrectes totes les formes de gerundi acabades en -guent i en -quent.

Així, en lloc de dir: *traguent, *riguent, *beguent, *nasquent, hem de dir traient, rient, bevent i naixent.

OFICINA DE PROMOCIÓ I ÚS DEL VALENCIÀ

Reciclat. Producte ecològic

28 • BIM TORRENT

G R U P S

M U N I C I P A L S

Ple de 6 de desembre: 25 aniversari de la Constitució

VICENT S. BEGUER MIQUEL, PORTAVEU DEL GRUP BLOC-EV

«E

ra 1978, el 6 de desembre, probablement fred i humit. Era en aparença, un dia qualsevol, sinó fora pels anuncis cridaners que, al voltant del referèndum, havíem estat escoltant a la radio i a la televisió.

Cridaners per la il·lusió de la majoria i sobretot expectants.

Estàvem acostumats que els nostres millors somnis quedaren postergats per a un endemà massa llunyà. Estàvem fets a l’eufemisme, al paternalisme i les palmadetes a l’esquena, al “no patisques, no és cosa teua”.

Però, arribà un dia, i un gabinet de polítics de tots els signes es tancà durant mesos i mesos. L’objectiu era consensuar un marc legal, que abastira de dignitat i llibertat uns pobles sotmesos massa vegades al llarg de la història, a les arbitrarietats d’uns pocs. Uns consens farcit de doloroses renúncies per part de tots per tal d’aconseguir donar cos a eixa llei que tractaria d’emparar la majoria dels ciutadans i ciutadanes del moment.

Era una situació novedosa per a molts. No perquè, de sobte, haguera aparegut en escena una nova generació de polítics exquisits que, eixits del no res, volgueren fer de l’estat una democràcia moderna. El fet grandiós fou que, per primera volta des de 1931, el poble havia empentat als seus representants a promoure un canvi de primer ordre.

Tothom parla de les deliberacions i de vegades se’ns oblida que, darrere de tot allò, estava la veu dels pobles els quals, sota l’aixopluc de les associacions més o menys clandestines, anava filant amb veu baixa però ferma l’esperit que, article rere article, emplenava els fulls d’aquests beneïts polítics.

Aquests col·lectius de caire ben divers arreplegaven persones de totes les edats i orígens i recorrien un espectre ben ampli de la societat: universitaris que estudiaven la història viva dia a dia en el carrer; editorialistes amb màquines multicopista amagades darrere d’una falsa paret escopint veritats doloroses; treballadors jugant-se el jornal mentre exigien condicions laborals dignes en cada vaga sempre acabada a cops de porra; partits polítics de llarga tradició en tota Europa però prohibits en aquests indrets ampliaven les seues llistes d’afiliats d’amagat i anaven perfilant un projecte just de país; cristians de base que ben lluny d’allò de “la reserva espiritual de 0ccidente”, però més a prop del missatge evangèlic, oferien els salons parroquials per a acollir estratègies de creació d’un nou ordre; mestres en les aules desafiant l’antigor imperant.

I tot aquest enrenou mogut soterradament, no sols per la repressió brutal que hi regnava sinó també, perque s’havia aprés que només amb el treball conjunt i la dialèctica intel·ligent de la paraula, podríem arribar enlloc.

La constitució és dels pobles perquè són ells qui la varen inspirar. La força de la ciutadania que féu esclatar uns marges que li venien massa estrets demanant llibertat d’expressió, de pensament, dret a un habitatge i a un treball digne, llibertat de culte, igualtat dels sexes davant la llei, etcètera... com cridàvem aleshores: “Llibertat, amnistia i Estatut d’Autonomia!”

Ara som al 6 de desembre de 2003 i han passat 25 anys. Molts de nosaltres ens hem fet grans i hem evolucionat i si avui estem ací amb tots celebrant aquesta fita històrica, és perquè pensem que sense aquest marc legal, no existiríem com a grup polític establert ni nosaltres, ni molts dels qui esteu ara ací.

No oblidem però que en aquest 25 anys la societat ha canviat radicalment i viu amb total naturalitat allò que fa anys semblava un somni. Més encara: aquesta societat ha crescut amb una nova generació d’ homes i dones.

Aquesta nova generació ha seguit vivint i també treballant de diferent manera pel seu país però ha començat a trobar entrebancs, xicotets, grans en altres ocasions, que els impedeixen desenvolupar amb normalitat la seua vida diària. Entrebancs que es poden trobar a l’hora de formar una família amb tots els drets si la teua parella és del mateix sexe; entrebancs si una comunitat històrica i de ple dret decideix ampliar el seu règim d’autodeterminació; entrebancs fins i tot a per a les dones de famílies nobles a l’hora de exercir la seua primogenitura i heretar el títol nobiliari, inclòs el reial de son pare...

No deixem que aquesta Constitució tan somiada i esperada fa 25 anys quede reduïda a un marc legal que torne a encotillar les aspiracions de ciutadans i ciutadanes que segueixen caminant endavant amb el ritme dels temps.

Deixem que la Constitució camine de la mà amb els pobles que li varen donar vida i que cresquen conjuntament en democràcia, maduresa i futur.» ■

Reciclat. Producte ecològic

JOSÉ MARÍA VEGUER MUÑOZ, PORTAVEU DEL GRUP NACIONALISTA D’UNIO VALENCIANA

«E

l 6 de desembre se celebra el XXV Aniversari de la Constitució Espanyola, que va ser aprovada per les Corts Generals el 31 de octubre de 1978 i refrendada pels espanyols el 6 de desembre del mateix any. Per tant, la nostra Constitució cumplirà un quart de segle de vigència, sense que s’haja produit ninguna suspensió i siguent mínima la seua modificació.

A pesar de que són molts els temes oberts sobre la vida política i social espanyola com són: el model territorial d’Estat o la figura del Senat; sobre la Unió Europea i les Comunitats Autònomes; sobre la segona descentralizació a favor de les entitats locals; sobre la figura dels partits polítics i les llistes obertes, etc., la Constitució seguix mantenint la seua vigència.

Sense dubte, l’origen i la importància de la nostra Constitució radica en la necessitat de buscar un “consens”, una política bàsica i uns mínims comuns de convivència de totes les opcions polítiques; sense oblidar les millores socials que garantisen els drets fonamentals en ella reconeguts.

D’igual manera, era d’especial relevància en el seu dia, la necessitat d’introduir elements de descentralizació política de suficients per a satisfer les demandes dels territoris amb major sensibilitat sobre la seua història particular, enfront de la tendència centralizadora de l’Estat Espanyol des del segle XIX. Per això, durant estos 25 anys, la Carta Magna s’ha revelat com un instrument idoneu per a la convivència harmònica dels pobles d’Espanya, ya que el “Estat de les Autonomies” ha donat una solució raonable a un dels conflictes en la História més recient d’Espanya, com és l’anomena “qüestió nacional”.

No obstant, la celebració d’este XXV Aniversari coincidix ademés, en uns moments d’extraordinària polèmica, motivada d’una banda, per el “Pla Ibarretxe” que demanda la reforma de l’Estatut d’Autonomia del País Basc anteposant-lo al que preceptua la nostra constitució, id’atra banda, -i que mos afecta més directament- per la Euroregió promoguda pels partits polítics catalans (ERC i PSC) en clares pretensions anexionistes i federalistes entre Comunitats i rupturistes de l’actual estatut polític de l’Estat Espanyol, vulnerant no asoles l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, sinó la pròpia Constitució. És per això, que des de UNIO VALENCIANA volem aprofitar esta ocasió per a manifestar el nostre ferm soport a la Constitució, en tots els seus apartats, i a l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, a on queda clarament definida l’existència del poble valencià, els límits territorials de la Comunitat Valenciana, la nostra simbologia i idiomes oficials -valencià i castellà-, aixína com les competències exclusives de la nostra autonomia.

D’ací, que solicitem fermea a totes les forces polítiques locals, autonomies i estatals en la defensa de la nostra Constitució, igual que la seua oposició a qualsevol reforma de la Constitució o de qualsevol Estatut d’Autonomia que trenque o modifique l’actual marc territorial de l’Estat o que vaja encaminada a invadir competències que per dret propi corresponen als valencians.» ■

2004, GENER • 29

VICENTE SORIA MORA, PORTAVEU DEL GRUP POPULAR

«S

i estem ací celebrant este aniversari, si hem sigut capaços tots els grups polítics representats en este Ajuntament de consensuar un manifest institucional, és sens dubte fruit de l’esforç que tota la societat espanyola en el seu conjunt va ser capaç de realitzar des de finals de 1975 fins a 1978.

La Constitució va ser possible per l’esforç i la generositat de molts ciutadans que van anteposar el bé comú a les seues legítimes aspiracions i il·lusions, per les quals molts d’ells havien lluitat i sofrit durant molts anys.

Els partits polítics, les organitzacions sindicals, la premsa i tots els mitjans de comunicació, els cossos i forces de seguretat de l’Estat, les confessions religioses i la totalitat de la societat espanyola, es van esforçar en moltes ocasions renunciant a principis i valors que havien defés durant molts anys, perquè ens donàrem un instrument sobre el qual fonamentar l’Espanya moderna i democràtica que tots anhelàvem.

Fa uns dies, el meu fill que ara té deu anys, em preguntava per què en la televisió, en la premsa, en el col·legi i en tots els mitjans de comunicació donen tanta importància a esta data. Em preguntava per què he volgut que ell i la resta de la meua família estiguen hui ací celebrant este dia. Jo li vaig explicar que el que per a ell, afortunadament, era normal, és a dir, viure en una societat avançada, en un país on cada u pot expressar-se lliurement, on se celebren eleccions regularment per a elegir els nostres representants, no sempre havia sigut així. Li vaig explicar que si ell viu hui en una societat lliure i tolerant és perquè fa vint-i-cinc anys els espanyols van ser capaços de dialogar, de consensuar, de sacrificar-se i inclús en molts casos de donar la seua vida per construir la societat que ell coneix.

Han sigut vint-i-cinc anys particularment fecunds per a la societat espanyola, ha sigut un èxit de què tots podem sentirnos coparticipants i orgullosos.

L’Espanya del 2003, l’Espanya de hui, democràtica i descentralitzada, culturalment oberta i moderna, és l’Espanya que els espanyols del 78 van somiar i han fet possible.

Tot l’esforç de consens i diàleg d’aquells anys és un exemple per a nosaltres, que hem de viure’l dia a dia i molt especialment els que participem més directament en la vida pública.

A més, no podem oblidar que fruit de la Constitució és el nostre Estatut d’Autonomia. L’11 de març de 1978 va ser aprovada la Preautonomia i un mes després a Santa Maria del Puig es va constituir el Primer Consell. Gràcies al consens de tots els valencians, en 1982 es va aprovar l’Estatut d’Autonomia.

Des d’una actitud oberta a futures adaptacions tant de la Constitució com de l’Estatut d’Autonomia, podem ratificar el nostre ple suport i la nostra confiança en ells, com areferent i valors fonamentals que representen el marc de convivència social i territorial dels espanyols i dels valencians.

Finalment, permeteu-me que desitge al meu fill, a tots els nostres fills que dins de vint-i-cinc anys, quan tots, espere i desitge, celebrem el cinquanta aniversari de la nostra Carta Magna, ells sàpien explicar als seus fills que tot va ser possible gràcies a la generositat i a l’exemple d’aquells espanyols del 78.» ■

JOSÉ BRESÓ OLASO, PORTAVEU DEL GRUP SOCIALISTA

«F

a ja 25 anys, el 6 de desembre de 1978, els espanyols decidírem, per una amplíssima majoria, iniciar un projecte de convivència; una esplèndida i esperançadora aventura de democràcia i de llibertat que posava punt i final a una llarga nit.

Fa 25 anys, els espanyols fórem capaços de redactar la nostra primera llei des del diàleg, des del consens, des de l’acord general. Érem conscients que l’aposta mereixia la pena. Ens jugàvem el nostre futur.

La democràcia s’estableix damunt de tres pilars bàsics: • la garantia dels drets dels ciutadans i el respecte a les minories; • l’existència de consensos àmpliament compartits en les grans qüestions que afecten la societat ; • el respecte a la llei com a garantia última de convivència pacífica.

La nostra Constitució, al llarg de la seua dilatada trajectòria, ha demostrat fortalesa suficient per tal que aquests pilars s’establiren definitivament a Espanya.

Espanya és una realitat plural. Els socialistes defensem aquesta Espanya que tenim: amb identitats, tradicions i llengües diferents.

Defensem l’Espanya real; una Espanya sense exclusions en què ens puguem sentir còmodes tots els ciutadans i tots els territoris.

Però la fortalesa de la nostra Constitució a l’hora de garantir els nostres drets i llibertats no ha de conduir-nos a l’immobilisme. Ans al contrari, si volem reivindicar de manera plena el seu valor i la seua vigència, també hem de ser capaços de reflexionar sobre la necessitat d’adaptar el text constitucional a les noves realitats del segle XXI. Perquè la Constitució de 1978 mai no va pretendre ser eterna, rígida ni inamovible. Contràriament, la Constitució ha de donar resposta als nous reptes i a les noves aspiracions que té la nostra societat. I en això, en la seua possibilitat de reforma i d’adaptació, la nostra Constitució també és modèlica.

Es va reformar sense problemes quan s’aprovà el Tractat de Maastricht; i podrà escometre amb rigor, amb serenitat i amb altesa de mires la seua adaptació a la nova realitat del nostre temps.

Aquest és el millor homenatge que hui podem oferir a la nostra Constitució. Perquè les actituds més tancades i immobilistes, lluny d’enfortir la nostra llei de lleis, la debiliten; i, el que és pitjor, donen arguments a aquells que pretenen un trencament unilateral del marc democràtic.

La Constitució té plena vigència. Però tota la Constitució, no sols la part que ens puga interessar aïlladament. La Constitució té vigència perquè es una constitució oberta i reformista.

Té vigència perquè propugna un Estat autonòmic, social, democràtic i de dret. Té vigència perquè els seus valors principals són la llibertat, la igualtat i la solidaritat. I els socialistes creiem en aquests valors i creiem que l’objectiu últim de la Constitució són els ciutadans, que viuen en societat i que volen tindre una vida digna, lliure, responsable i solidària.

Des d’aquestes premisses celebrem el 25é aniversari de la Constitució. Els socialistes sempre hem sigut defensors del projecte constitucional. No n’hem sigut els únics, afortunadament, però ningú no ens pot donar lliçons de com defendre la Constitució, i menys algun nouvingut al pacte constitucional.

Ara, 25 anys després, recordem emocionats la cançó: Llibertat, sense ira, llibertat guarda’t la por i la ira perque hi ha llibertat sense ira, llibertat Visca la Constitució!.» ■

Reciclat. Producte ecològic

30 • BIM TORRENT

NOTÍCIES

DE

L’AJUNTAMENT

GENER, 2004

EDICTO PRIMERO Con fecha 15/12/2003 quedó elevado a definitivo de forma automática al no haberse formulado reclamaciones, el Acuerdo adoptado por el Pleno de este Ayuntamiento de fecha 27-10-2003 relativo a: IMPUESTOS

TASAS

ORDENANZA 2.1.1.

REGULADORA DEL IMPUESTO SOBRE BIENES INMUEBLES.

MODIFICACIONES: TODA LA ORDENANZA

ORDENANZA 2.1.2.

REGULADORA DEL IMPUESTO SOBRE VEHÍCULOS DE TRACCIÓN MECÁNICA.

MODIFICACIONES: TODA LA ORDENANZA

ORDENANZA 2.1.3.

REGULADORA DEL IMPUESTO SOBRE ACTIVIDADES ECONÓMICAS.

MODIFICACIONES: TODA LA ORDENANZA

ORDENANZA 2.1.4.

REGULADORA DEL IMPUESTO SOBRE INCREMENTO DE VALOR DE LOS TERRENOS DE NATURALEZA URBANA

MODIFICACIONES: TODA LA ORDENANZA

ORDENANZA 2.1.5.

REGULADORA DEL IMPUESTO SOBRE CONSTRUCCIONES, INSTALACIONES Y OBRAS.

MODIFICACIONES: TODA LA ORDENANZA

ORDENANZA 2.2.1.

REGULADORA DE LA TASA POR LA PRESTACIÓN DEL SERVICIO DE EXPEDICIÓN DE LICENCIAS DE APERTURA DE ESTABLECIMIENTOS.

ARTÍCULOS MODIFICADOS: 8º.2, 8º.3.B) y Disposición Final

ORDENANZA 2.2.2.

REGULADORA DE LA TASA POR PRESTACIÓN DEL SERVICIO DE EXPEDICIÓN DE LICENCIAS URBANÍSTICAS.

ARTÍCULOS MODIFICADOS: 7º.2 y Disposición Final

ORDENANZA 2.2.4.

REGULADORA DE LA TASA POR PRESTACIÓN DEL SERVICIO DE RETIRADA DE VEHÍCULOS DE LA VÍA PÚBLICA.

ARTÍCULOS MODIFICADOS: 6º , y Disposición Final

ORDENANZA 2.2.7.

REGULADORA DE LA TASA POR PRESTACIÓN DEL SERVICIO DE MERCADOS MUNICIPALES.

ARTÍCULOS MODIFICADOS: 3º y Disposición Final

ORDENANZA 2.2.8.

REGULADORA DE LA TASA POR UTILIZACIÓN DEL DOMINIO PÚBLICO PARA ENTRADA DE VEHÍCULOS A TRAVÉS DE ACERAS.

ARTÍCULOS MODIFICADOS: 4º y Disposición Final

ORDENANZA 2.2.10.

REGULADORA DE LA TASA POR ARTÍCULOS MODIFICADOS: UTILIZACIÓN DE TERRENOS DE USO 3º.1, 3º.2 y Disposición Final.

O DOMINIO PÚBLICO CON PUESTOS, BARRACAS, CASETAS DE VENTA, ESPECTÁCULOS, ATRACCIONES, INDUSTRIAS CALLEJERAS O AMBULANTES Y RODAJE CINEMATOGRÁFICO.

ORDENANZA 2.2.11.

REGULADORA DE LA TASA POR LA OCUPACIÓN DEL SUBSUELO, SUELO Y VUELO DE LA VÍA PÚBLICA.

ARTÍCULOS MODIFICADOS: 3º.B y Disposición Final.

SEGUNDO Los textos íntegros del articulado modificado que se aprueba para las Ordenanzas del año 2004, es el que figura en los ANEXOS al presente EDICTO, los cuales podrán ser consultados en las oficinas del Servicio Económico-Financiero (Gestión Tributaria) sitas en el edificio del Ayuntamiento, C/ Ramón y Cajal, núm.1-1ª planta.

TERCERO Contra dichas Ordenanzas los interesados podrán interponer Recurso Contencioso-Administrativo en la forma y plazos que establece la Ley Reguladora de dicha Jurisdicción.

De todo lo cual se da público conocimiento a los efectos previstos en el artículo 17.4 de la Ley 39/88.

Torrent, a 17 de diciembre de 2003 EL ALCALDE, P.D. (Decreto Alcaldía 1532/2003) EL TENIENTE DE ALCALDE DELEGADO DE MAP, HACIENDA, PATRIMONIO Y REG. INTERIOR Juan M.ª Gurrea Puerto

Reciclat. Producte ecològic

GENER, 2004

NOTÍCIES

DE

L’AJUNTAMENT

BIM TORRENT • 31

Declaració institucional de l’Ajuntament de Torrent en commemoració del 25é aniversari de l’aprovació en Referèndum de la vigent Constitució Espanyola de 1978

Jorge Vela Rodríguez, del col·legi La Purísima, i María Samblás Martínez, del col·legi públic Sant Pasqual llegiren la declaració institucional davant del poble de Torrent; i les bandes de música, la Unió Musical i Círculo Católico, interpretaren els himnes d’Europa, Espanya, Comunitat Valenciana i el de Torrent.

E

l dia 6 de desembre es commemora el 25é aniversari des del Referèndum al qual els ciutadans digueren, per una molt àmplia majoria, sí a la Constitució Espanyola, aprovada per les Corts Generals el 21 d’octubre de 1978.

L’Ajuntament de Torrent en Ple, donada la importància d’aquesta commemoració, acorda per unanimitat subscriure la present declaració, com a homenatge a un esdeveniment fonamental de la nostra història contemporània.

Cal oferir, en primer lloc, un merescut tribut al conjunt dels ciutadans d’Espanya, autèntics protagonistes de la conquesta de la democràcia. Els seus anhels de pau, de convivència i de llibertat varen fer possible l’elaboració d’un text constitucional que ha perdurat durant aquest període, front a l’efímera vigència de textos precedents.

Cal així mateix remarcar el paper fonamental del Rei Joan Carles I en el procés històric viscut, i del conjunt de forces polítiques i cíviques democràtiques. De manera singular, cal destacar el paper exercit per les persones que formaren part en aquell moment de la ponència constitucional.

Amb independència dels seus mèrits jurídics, de les seues deficiències o de les lliures opinions sobre la possibilitat del seu perfeccionament, continuen vigents l’esperit de reconciliació, la voluntat de concòrdia, l’afany de negociació i la recerca de punts de trobada, característiques que constitueixen l’essència del text constitucional.

La Constitució Espanyola de 1978 ha possibilitat la convivència democràtica dels ciutadans i les ciutadanes de l’Estat Espanyol en una etapa que podria qualificar-se com la més dilatada de la nostra història contemporània quant a normalitat en el funcionament de les institucions de l’Estat.

Aquest període singular de la història ha viscut enormes canvis en tots els ordres de la vida, i la Constitució ha emparat i impulsat aquestes transformacions mitjançant l’enfortiment dels drets individuals i les llibertats civils, l’expressió del pluralisme legítim, la modernització de l’Estat, la inserció d’Espanya en les organitzacions internacionals i el reforçament de la nostra presència al món.

Partint del reconeixement de l’existència d’una realitat plural, l’Estat Autonòmic representa el projecte descentralitzador del poder polític més important de la història de l’Estat Espanyol des de la seua existència com a entitat política, emparat pel reconeixement del dret a l’autonomia de les nacionalitats i regions que l’integren.

Les reformes del text constitucional que el futur poguera aconsellar haurien d’abordar-se amb la mateixa voluntat de consens que va presidir el procés de la seua elaboració.

La Constitució Espanyola ha de ser patrimoni comú i integrador de tots. A 2003, any en el qual es commemora el 25é aniversari de la seua elaboració, aprovació, ratificació, sanció i promulgació, els ciutadans i les ciutadanes de l’Estat, i totes les institucions públiques, hem de considerar de manera destacada aquest fet, fonamental per a la nostra història recent i futura.

A Torrent, aquesta commemoració ha de servir, sobretot, per a difondre entre els torrentins i les torrentines, i singularment entre les noves generacions que no foren testimonis dels fets de la transició i del procés constituent, l’ensenyament dels principis i valors de la societat democràtica avançada, als quals la Constitució Espanyola serveix i empara.

Els ciutadans i les ciutadanes de Torrent valorem el que ha significat la Constitució Espanyola en la normalització de la vida ciutadana, i desitgem que siga el referent de futur per a fer d’aquest país un lloc de trobada de les diverses cultures, i perquè puguem sentir-nos orgullosos de ser europeus, espanyols, valencians i torrentins.

Visca la Constitució Espanyola! ■

E

l día 6 de diciembre se conmemora el 25º aniversario desde el Referéndum por el cual los ciudadanos dijeron, por una amplia mayoría, sí a la Constitución Española, que fue aprobada por las Cortes el 21 de octubre de 1978.

Dada la importancia de esta conmemoración, el Ayuntamiento de Torrent en Pleno acuerda por unanimidad suscribir la presente declaración como homenaje a un acontecimiento fundamental de nuestra historia contemporánea.

Hay que ofrecer, en primer lugar, un merecido tributo al conjunto de los ciudadanos de España, auténticos protagonistas de la conquista de la democracia.

Sus anhelos de paz, de convivencia y de libertad hicieron posible la elaboración de un texto constitucional que ha perdurado durante este período, frente a la efímera vigencia de textos precedentes.

Asimismo, cabe destacar el papel fundamental del Rey Juan Carlos I en el proceso histórico vivido y del conjunto de fuerzas políticas y cívicas democráticas. De manera singular, hay que destacar el papel ejercido por las personas que formaron parte, en aquel momento, de la ponencia constitucional.

Con independencia de sus méritos jurídicos, de sus deficiencias o de las libres opiniones sobre la posibilidad de su perfeccionamiento, continúan vigentes el espíritu de reconciliación, la voluntad de concordia, el afán de negociación y la búsqueda de puntos de encuentro, características que constituyen la esencia del texto constitucional.

La Constitución Española de 1978 ha posibilitado la convivencia democrática de los ciudadanos y las ciudadanas del Estado Español en una etapa que podría

calificarse como la más dilatada de nuestra historia contemporánea, en cuanto a la normalidad en el funcionamiento de las instituciones del Estado.

Este periodo singular de la historia ha vivido enormes cambios en todos los órdenes de la vida, y la Constitución ha amparado e impulsado estas transformaciones mediante el fortalecimiento de los derechos individuales y las libertades civiles, la expresión del pluralismo legítimo, la modernización del Estado, la inserción de España en las organizaciones internacionales y el reforzamiento de nuestra presencia en el mundo.

Partiendo del reconocimiento de la existencia de una realidad plural, el Estado Autonómico representa el proyecto descentralizador del poder político más importante del Estado Español desde su existencia como entidad política, amparado por el reconocimiento del derecho a la autonomía de las nacionalidades y regiones que la integran.

Las reformas del texto constitucional que el futuro pudiera aconsejar, tendrían que abordarse con la misma voluntad de consenso que presidió el proceso de su elaboración.

La Constitución Española ha de ser patrimonio común e integrador de todos. En el 2003, año en el cual se conmemora el 25º aniversario de su elaboración, aprobación, ratificación, sanción y promulgación, los ciudadanos y las ciudadanas del Estado y todas las instituciones públicas, hemos de considerar de manera destacada este hecho fundamenta para nuestra historia reciente y futura.

En Torrent, esta conmemoración ha de servir, sobre todo, para difundir entre los torrentinos y las torrentinas, y singularmente entre las nuevas generaciones que no fueron testimonio de los hechos de la transición y del proceso constituyente, la enseñanza de los principios y valores de la sociedad democrática avanzada, a los cuales la Constitución Española sirve y ampara.

Los ciudadanos y las ciudadanas de Torrent valoramos lo que ha significado la Constitución Española en la normalización de la vida ciudadana y deseamos que sea el referente de futuro para hacer de este país un lugar de encuentro de las diversas culturas y para que podamos sentirnos orgullosos de ser europeos, españoles, valencianos y torrentinos.

Torrent, 6 de diciembre de 2003. ■

Reciclat. Producte ecològic

32 • BIM TORRENT

Publicacions torrentines de 2003

F

em en aquestes planes un recull de les publicacions que s’han fet al llarg de l’any 2003 a la nostra ciutat i que han estat editades tant per institucions i corporacions oficials, com és el nostre Ajuntament i altres, com per altres entitats i associacions que tenen la seu a Torrent.

El final de l’any és un bon moment per a fer una recapitulació de tots els llibres i altres materials (CD, quaderns, plànols...) que formen part de l’oferta cultural per a la ciutadania, la qual té en ells un mitjà important de formació, d’estudi, d’informació i d’entreteniment.

A més de la llista general de les publicacions, que tracten temes de Torrent o sobre les seues entitats o els seus homes i dones, fem un apartat amb els llibres de contingut no relacionat amb Torrent, però escrits per torrentins. I també relacionem, a part, les publicacions menors o d’altres materials i formats.

Els resums bibliogràfics es presenten segons l’ordre cronològic de publicació i/o divulgació i tenen al final un comentari sobre les possibilitats d’aconseguir l’obra en el cas que els interesse.

Annals. Institut d’Estudis Comarcals de l’Horta Sud. Núm. 8 Edita IDECO Horta Sud 286 pàgs. / 1.000 exemplars.

L’IDECO reinicia, després de sis anys d’absència, l’edició de la revista ANNALS, que en el núm. 8, de l’any 2002 (presentat i distribuït públicament al gener del present any de 2003), conté els treballs següents: «Les cartelleres de l’Horta Sud», d’Alfred Ramos; «La premsa torrentina franquista a Torrent. El setmanari Torre (1949-1957)», de Francesc Martínez Sanchis; «L’Horta, vista per Teodor Llorente», de Rafael Roca Ricart; «La joventut Agrícola i Rural Catòlica (1957-1981) i la dinamització de l’Horta Sud», d’Òscar Pérez Silvestre; «El Teatre i Cinema del Progrés de Catarroja. Expedient de construcció, reformes de l’edifici i reglaments de la societat que féu possible la seua creació», d’Amparo Ferrer Selma; «El Bacus d’Aldaia», de Carmen Aranegui Gascó; «Evolució estacional de la Contaminació de l’Albufera de València i efecte sobre el fitoplàncton. Analisi de risc ambiental», de Carla Tarazona: «Aspectes bàsics sobre la navegació a vela llatina en l’Albufera de València», de Joan J. Rosaleny i Romero i Pilar Rosaleny i Romero; i «Índex analític de la revista ‘Annals’ (1983-1996), Núms. 1-7)», de Vicent Comes Iglesia.

A la venda en l’IDECO, al preu de 12€, tel.: 9615520 01.

Reciclat. Producte ecològic

Vicente Beguer Esteve.

Obra completa. Volum IV Edita Ajuntament de Torrent 439 pàgs. / 2.000 exemplars.

Vicente Beguer Esteve.

Obra completa. Volum V Edita Ajuntament de Torrent 406 pàgs. / 2.000 exemplars.

Aquest volum de l’obra completa de Vicent Beguer Esteve inclou els títols següents: «Evolución histórica de Torrent», «El nom de Torrent», «Festes torrentines en el segle XVII, antecedent directe del ‘Ball de Torrent’», «La Carta Puebla de Torrent», «Sant Lluís Bertran i Torrent», «El segle XIX a Torrent», «La Compañía de Jesús en Torrent», «El órgano de la iglesia de Nta. Sra. de la Asunción de Torrent», «Los curas de Torrent», «La Virgen de los Desamparados y Torrent» i «L’entrà de la flor».

Cinc dels esmentats títols corresponen a la sèrie «Quaderns de Vida Torrentina», que Beguer editava en llibrets menuts, com a separata, la majoria de les vegades, de publicacions on ell col·laborava, com ara Cronicó, Torrens, etc.

Dos títols corresponen a llibres convencionals: Evolución histórica de Torrent, del qual es van fer dues edicions (anys 1972 i 1974), i Sant Lluís Bertran i Torrent. IV Centenari de la mort de Sant Lluís Bertran (El segle XVI torrentí).

La resta d’estudis, fins a completar els onze que conté aquest quart volum, tracta també de temes populars, que interessaven i molt als veïns de Torrent.

Els exemplars de l’edició es van repartir gratuïtament fins a esgotar les existències.

El volum V, últim de la col·lecció, reedita els articles que l’escriptor torrentí va publicar a diferents revistes i diaris. Hi apareixen 32 articles de la revista anual de Setmana Santa, 63 treballs del setmanari Torre..., 5 de Surgam, 24 de la revista Fiestas Patronales, 2 del Boletín de Información Torrente, 31 explicacions o veus de la Gran Enciclopedia de la Región Valenciana (la majoria referents a persones vinculades a la nostra ciutat), 7 de la revista El Granerer, 8 del periòdic Levante, 20 de la revista Cronicó i un treball solt sobre la Confraria del Rosari.

D’entre aquests quasi dos centenars de treballs n’hi ha de totes les varietats a què ens tenia acostumats Vicent Beguer: investigacions històriques, costums ancestrals, reflexions religioses, apunts biogràfics, etc.

El llibre es va repartir gratuïtament a la Casa de Cultura fins a esgotar l’edició.

La Revolució de 1868 I el Sexenni Democràtic a la Comarca de l’Horta Sud Joan G. Garrido Castilla Edita Ajuntament de Torrent.

Oficina de Promoció i Ús del Valencià i Departament d’Arxius i Biblioteques 400 pàgs. / 1.000 exemplars.

El llibre constitueix un treball d’investigació, presentat per a

l’obtenció del Diploma d’Estudis Avançats, jutjat pels professors de la Universitat de València Teresa Carnero, Manuel Martí i Mª Cruz Romero, i on s’estudia el període 1868-1874 a la nostra comarca de l’Horta Sud. Segons l’opinió del professor Manuel Martí el llibre té certa transcendència per tres raons fonamentals: «En primer lloc, impugna determinades interpretacions que, sobre la Gloriosa i el període que s’inicià, s’han difós al nostre país i que estan basades en una certa perspectiva que es reclama (i de forma bastant còmica) dipositària legítima de la tradició marxista... En segon lloc, la minuciosa recerca de l’autor mostra, amb escassa possibilitat de refutació, que la Revolució de 1868 i el període posterior representen una experiència de mobilització política que no pot menystenir-se en les anàlisis de la política d’etapes posteriors. I en tercer lloc, l’innegable esforç en el tractament de la informació posa en relleu la importància, per a la història política, de les fons conservades als arxius de les administracions provincials i locals.»

Esgotada la primera edició, que es va repartir gratuïtament.

o necesidad. Las amas de cría de mediados del siglo XIX» (Rosa M. Castell i Benedita Chilet); «L’Horta Sud: evolución de los ámbitos de sociabilidad popular de 1900 a 1926» (Aurora Igual); «La premsa local i comarcal de l’Horta Sud (Alfred Ramos i Francesc Martínez)»; «Una agricultura posible y rentable: la cooperativa como sistema y estructura para la agricultura» (Antonio Giner); «Vora l’horta valenciana. Els regadius històrics d’Alcàsser, Picassent i Torrent» (Tomás V. Pérez); i «Análisis de la calidad ambiental de Torrent en relación a las ciudades de su entorno urbano (Área metropolitana de Valencia)» (Gersón Beltrán i M.ª Ángeles Sanz).

El llibre es va distribuir gratuïtament fins que es va esgotar l’edició.

Torrens. Estudis i Investigacions de Torrent i Comarca.

Volum 13 (2003) Josep Ramon Sanchis Alfonso (director) Edita Arxius, Biblioteques i Museu Ajuntament de Torrent 214 pàgs. / 1.000 exemplars.

Torrens. Estudis i Investigacions de Torrent i Comarca.

Volum 14 (2003) Josep Ramon Sanchis Alfonso (director) Edita Arxius, Biblioteques i Museu Ajuntament de Torrent 190 pàgs. / 1.000 exemplars.

El volum 13 de Torrens publica els treballs de Geografia i Història que es van presentar al 3r Congrés d’Història de l’Horta Sud, l’any 1998.

D’entre les onze comunicacions que s’inclouen, destaquem les més pròximes a la nostra població: «Caridad

El volum 14 de Torrens publica els treballs d’art que es van presentar al 3r Congrés d’Història de l’Horta Sud, l’any 1998.

S’inclou la ponència d’Inocencio V. Pérez Guillén titulada «Dos siglos de pintura cerámica. El conjunto de paneles urbanos públicos de Torrent»,

2004, GENER • 33

en què l’autor fa un estudi molt exhaustiu dels panells de taulellets o ceràmiques que, en honor al sant, s’erigien en molts carrers de Torrent, al segle XIX i principis del XX. Es presenten les comunicacions: «La plàstica escultòrica i retaulística d’Andreu Robres a les seues obres d’Alcàsser i Torrent», de Vicent Guerola; «Església de Sant Joan Evangelista de Massamagrell. Aspectes estilístics i iconogràfics del S. XVIII», de Vicent F. Zuriaga; «Paisaje de interferencias. A propósito de la obra de Calo Carratalá», d’Agustín Peréz Rubio; i «Urbanismo y percepción de Torrent», d’Elena García, Javier García, Elena López, Julia Ramón i David Prieto.

Es va repartir gratuïtament fins a esgotar-se l’edició.

Torrens. Estudis i Investigacions de Torrent i Comarca.

Volum 15 (2003) Josep Ramon Sanchis Alfonso (director) Edita Arxius, Biblioteques i Museu Ajuntament de Torrent 324 pàgs. / 1.000 exemplars.

El volum 15 de Torrens publica els treballs de Llengua i Etnologia del 3r Congrés d’Història de l’Horta Sud, de l’any 1998.

S’inclou la ponència de Rafael Roca Ricart «De poble en poble, de vila en vila.

Lo Rat Penat per l’Horta Sud (1880-1906)».

D’entre les 11 comunicacions que es reprodueixen al llibre destaquem aquelles que ens són més pròximes: «Formación de los actuales apellidos torrentinos. Deformaciones y otras alteraciones», de Pascual Climent Sanfélix; «La llengua del segle XVIII a través de Gabriel Ferrandis», d’Emili Casanova; «Reflexos de la vida quotidiana a Torrent, Alaquàs, Paiporta i Picanya a través de la literatura popular dels segles XVIII i XIX», de Carles Peñarrocha i Josep Lluís Recatalà; «A propòsit dels malnoms de Torrent; el reflex d’un poble», de M. Soledat Herreros; i «La casa tradi-

cional urbana o casa de poble en Torrent (l’Horta de València)», d’Antonio Atienza.

L’edició es va repartir gratuïtament fins que es va esgotar.

Guia de Centres Educatius de Torrent (03-04) Joan Tamarit i Vicent Alabajos Departament d’Educació Ajuntament de Torrent 55 pàgs. / 1.500 exemplars.

La Guia conté una primera part amb informació a les famílies de l’alumnat de nou ingrés i una explicació detallada dels servicis municipals d’educació.

Ambdós capítols es publiquen en valencià i en castellà.

A la segona part, que està escrita íntegrament en valencià, es pot consultar un plànol de la ubicació dels 31 centres educatius dels nivells no universitaris sostinguts amb fons públics i una fitxa informativa de cadascun dels centres, en què es donen les dades següents: identificació, adreça postal i electrònica, telèfons, fax, web, any de fundació, director/a, president/a de l’AMPA, unitats escolars, nombre d’alumnes, professorat, serveis del centre i activitats extraescolars Es por aconseguir gratuïtament al Departament d’Eucació de l’Ajuntament.

M.I. Hermandad de Ntra.

Sra. de los Dolores.

Torrent. 1928-2003 José Royo Martínez Edita M. I. Hermandad de Ntra. Sra. de los Dolores 158 pàgs. / 3.000 exemplars.

El cronista oficial de Torrent, José Royo Martínez, realitza amb aquesta publicació, una investigació dels distints aspectes i factors que han intervingut en l’evolució i desenvolupament de la Germandat de la Mare de Déu dels Dolors, quan se celebra el 75 Aniversari de la seua fundació. És un llibre que complementa i amplia en part la seua obra anterior Historia de la Semana Santa de Torrent, amb un mèrit innegable, donades

les escasses fonts escrites que parlen de la història de les germandats de la nostra població.

L’estudi comença amb la primera Confraria de la Mare de Déu de la Soledat, fundada en 1591, antecedent de la Germandat de la Mare de Déu dels Dolors, creada en 1927.

S’inclouen dades i comentaris sobre una sèrie de temes relacionats amb l’entitat, com ara administració i govern, banderins, imatges, carrosses, mantells i túniques, les capelles i les festivitats, tots amb un bon nombre de fotografies i altres il·lustracions, en una edició luxosa, la qual pot aconseguir-se, al simbòlic preu de 3 €, telefonant a l’associació (96 157 50 07).

Torrent i els seus documents (1233-1847) Manuel V. Febrer, Miguel Fernández, José Royo i José R. Sanchis Ajuntament de Torrent 372 pàgs. / 2.000 exemplars.

L’Ajuntament va publicar, amb motiu de la celebració del 750 Aniversari de la Carta de Població, dos llibres de format gran titulats Torrent i la seua premsa entre dos segles (1890-1910) i Torrent Imatge Gràfica: la Gent i la Ciutat (1860-1960), els quals havien de completar-se amb un altre en què es recolliren els principals documents que ens recorden com anà formant-se i forjant-se la nostra història en un llarg període, iniciat l’any 1233, amb la donació del lloc a l’orde de l’Hospital i que finalitzà el 1847 amb la dissolució dels règim senyorial.

Aquesta última obra de la trilogia s’ha pogut acabar enguany i amb el títol de Torrent

i els seus documents (12331847) conté una col·lecció documental transcrita pels autors, dels originals conservats a nombrosos arxius, d’entre els quals es poden destacar: el de la Corona d’Aragó (Barcelona), el Històric Nacional (Madrid), el General de Simancas, el de la Reial Acadèmia de la Història (Madrid), i els més pròxims de València (el de la Catedral, el de la Diputació, el del Col·legi del Corpus Christi i el del Regne de València) i Torrent (el del Mas del Ràfol, el Municipal i el Parroquial).

S’hi transcriuen un total de 197 documents, dels quals podem esmentar com a exemples el de la donació de Torrent per part del rei Jaume I a l’orde de l’Hospital, de 1233, o les còpies llatina i castellana de la Carta Pobla, de 1248.

El llibre porta també 14 facsímils, d’entre els 197 documents, que aporten a l’obra encara més interés per la curiositat de mostrar-nos, tal com van ser elaborats pels nostres avantpassats, escrits relatius a diferents moments claus de la nostra història.

El llibre va ser repartit gratuïtament als assistents a la seua presentació oficial en la Casa de Cultura fa unes setmanes.

zalo, Carmen i Vicent, amb profusió de dades i fotografies que ajuden a valorar la importància de la seua dedicació a l’esport.

A continuació s’explica l’impacte de l’herència rebuda pels fills i filles dels germans Carratalá, en bona part també lligats a l’Herca i a l’esport, i es reprodueixen valoracions de diferents personalitats per la concessió de la Insígnia d’Or de Torrent, com ara el gimnasta Jaime Belenguer; el president de la Federació Espanyola de Gimnàstica, Antonio Esteban; el seleccionador nacional de l’equip de Gimnàstica Artística, el torrentí Álvaro Montesinos; el rector de la Universitat de València, Francisco Tomás; i altres.

El llibre s’ha repartit gratuïtament i encara queden alguns exemplars per a persones interessades, a la redacció del BIM i Publicacions municipals.

IX Jornada Municipal d’Educació per a la Salut en l’Escola Ajuntament de Torrent.

Delegació de Sanitat i Polítiques de Solidaritat 50 pàgs. / 300 exemplars.

Herca. La Historia de una familia Ana Coronado Gavilán Col·lecció Gent de Torrent Edita Ajuntament de Torrent 106 pàgs. / 1.000 exemplars.

La concessió de la Insígnia d’Or de Torrent a l’Escola Esportiva Herca, dels germans Carratalá Deval, va ser l’ocasió per a publicar un llibre –dins de la col·lecció Gent de Torrent– on es reflexa la trajectòria d’aquesta família que tant ha fet pel desenvolupament esportiu de la ciutat.

Després d’una primera part d’aproximació a la història de la fundació del Club, l’any 1966, i de les seues activitats al llarg de quasi quatre dècades, el llibre repassa una per una les biografies de sis dels germans lligats a l’Herca, Paco, Enrique, Pepe, Gon-

El llibret inclou un resum de les comunicacions presentades a la IX Jornada Municipal d’Educació per a la Salut en l’Escola, convocada sota l’eslògan «L’escola diu no a les drogues».

La llista de títols dels treballs i els col·legis que els han presentat és: «El huerto en la educación para la salud» (tres propostes dels centres Antonio Machado, Montesión i Joan XXIII); «Conductas adictivas» (CP Antonio Machado); «Resolución de conflictos, formación del profesorado» (CP Lope de Vega); «La higiene y la salud» (CEI Pulgarcito); «La importancia de una dieta equilibrada» i «Cuestionario de hábitos de salud» (Col. Pléyade); «Antioxidantes y radicales libres» (CP S. Joan Baptista); «Prevención de drogodependencias: el tabaquismo» (Col. S. Tomás de Aquino); «El bosque mediterráneo» (Col.

Reciclat. Producte ecològic

34 • BIM TORRENT

Cada fitxa inclou un dibuix de l’objecte i textos amb la seua descripció, ús, matèries, mesures, època, procedència i identificació de la peça.

Es pot sol·licitar al Museu Comarcal, sense despeses, mentre hi hagen existències.

Santa Teresa); «Evaluación de los hábitos de salud en el alumnado de E. Secundaria.

Curso 2002-2003» (CP Mare de Déu del Roser); i «Salut bucodental i higiene corporal» i «Alimentació i salut» (CEE L’Encarnació).

Es poden sol·licitar exemplars gratuïts a la Delegació de Sanitat i Polítiques de Solidaritat, c/ Sant Doménec, 22.

Els pous de Torrent Salvador Vicent i José Manuel Almerich Ajuntament de Torrent 111 pàgs./ 1.000 exemplars.

El llibre té dues parts ben diferenciades. En la primera es fa una anàlisi de l’aigua com a recurs escàs i necessari, el marc físic i geològic del terme de Torrent, l’aparició i difusió dels pous de motor, el paisatge agrari de Torrent abans i després d’aquest fenomen, la Llei d’Aigües de 1985 i les perspectives de futur.

A la segona part es cataloguen un a un els 60 pous de motor del terme municipal de la nostra ciutat, donant dades relatives a la denominació, situació, any de fundació, any de construcció, junta fundacional, soci núm.1, junta actual, quantitat de socis, aforament inicial, superfície que rega, profunditat dels pous i esdeveniments i anècdotes.

Cada fitxa va il·lustrada amb dues fotografies de l’exterior de la caseta on està ubicat el motor. I es reprodueixen alguns títols antics d’accions o participacions de societats de regants torrentines.

El llibre el repartia gratuïtament el Consell Agrari Municipal.

La Biennal d’Arquitectura Ciutat de Torrent 2000-2002 Nous Espais Torrent SA 21 pàgs. / 500 exemplars.

La convocatòria de la 1a Biennal d’Arquitectura Ciutat de Torrent 2000-2002 i la seua posterior resolució ha estat el motiu d’una publicació de Nous Espais Torrent SA (societat municipal d’ur-

Reciclat. Producte ecològic

banització), treta el passat mes de maig, per a difondre els premis atorgats i com a explicació de la finalitat d’aquest certamen.

Es publiquen diferents fotografies de l’edifici guanyador (a l’avinguda del País Valencià, 6) i un text explicatiu de les seues característiques així com dades biogràfiques de l’arquitecte, Juan Pablo Mas. També es reprodueixen les fotografies dels edificis que han merescut mencions especials, textos sobre les seues característiques i un apunt biogràfic dels seus autors, els arquitectes Ricardo Alejos, Vicente Meseguer, Francisco Tarazona, Antonio Sánchez, Antonio Rocamonde, Francisco Rovira i Juan José Fernández.

La Peça del mes Adrià Besó Ros Museu Comarcal de l’Horta Sud / Carpeta amb 20 fitxes 500 exemplars.

Aquesta publicació del Museu Comarcal Josep Ferrís reuneix en una carpeta vint fitxes, impreses en cartolina, de les eines agrícoles i altres objectes que s’han presentat al Museu fins al moment en l’activitat anomenada La Peça del Mes. Hi es poden trobar, dins de l’apartat d’eines agrícoles: l’aixavegó, l’esportí, la cavallonadora, la birbadora de tallant, la corbella de segar, el banquet d’esporgador, l’entaulador de claus, la gaveta, el trescolet, el masso, la posteta de birbar, el carret de ganxos, la maça d’estellar llenya i la posteta de solcar.

Com a objectes d’oficis artesanals: ciment, aixa, garlopa, martell de sabater i planxeta.

I de l’aixovar domèstic: màquina de fer embotit.

L’Associacionisme a l’Horta Sud Un estudi de la societat civil formal en l’àmbit comarcal.

Antonio Ariño i Maria Albert Fundación para el Desarrollo de l’Horta Sud / 252 pàgs.

La Fundació de l’Horta Sud va promoure la realització d’un estudi sociològic del món associatiu a la comarca, que va dirigir el catedràtic de la Universitat de València Antonio Ariño. Els resultats de la investigació són ara exposats en aquest llibre, que compta com a coautora a Maria Albert i està patrocinat per la Caja de Ahorros del Mediterráneo.

Al llibre es descriuen i s’analitzen els diversos camps de la pràctica associativa i les diferents fonts de la participació cívica, així com les relacions de les entitats ciutadanes amb les institucions municipals. Al mateix temps es pretén avaluar la fortalesa i la maduresa del sector i detectar les tendències i els reptes als quals les associacions de la comarca s’han d’enfrontar en els propers anys per tal d’endinsar-se en una nova era de la participació.

Tots els camps on hi ha associacions són objecte d’atenció en aquesta obra: producció de béns culturals, defensa del patrimoni cultural, afirmació d’identitats ètniques, associacions de mares i pares d’alumnes, serveis socials, salut, desenvolupament i promoció comunitària, medi ambient, moviment ciutadà, defensa dels drets de la dona, solidaritat internacional, juvenils, de dones, de majors, de competicions i esports, confraries, comissions i germandats, comissions falleres, comparses de moros i cristians, penyes taurines...

Miguel Ángel Torres Hernández: El equilibrio Diego R. Herrero Associació d’Alcohòlics Rehabilitats de Torrent i Comarca (ARTIC) 205 pàgs. / 500 exemplars.

Amb motiu de l’homenatge que l’Associació d’Alcohòlics Rehabilitats de Torrent i Comarca va retre al doctor Miguel Ángel Torres Hernández en complir-se els 25 anys de la fundació d’ARTIC, en la qual va tindre un paper fonamental aquest professional, s’ha editat un llibre que mostra la seua biografia.

El doctor Torres és cap de secció de la Unitat d’Alcoholisme i Toxicomanies de Torrent i té un llarg historial com a investigador, professor i col·laborador en organismes i publicacions relacionats amb el món de les drogodependències i, en particular, en la prevenció i tractament de l’alcoholisme.

Al llibre, la seua trajectòria des de la infantesa fins a la l’edat de graduació i primeres destinacions professionals són explicats amb testimonis directes de les persones del seu entorn familiar: Ángeles Hernández, la mare; M. Ángeles Torres, la germana; Socorro Palencia, l’esposa; i David Torres i Carlos Torres, els fills.

A la segona part del llibre, companys de professió com ara, psiquiatres, psicòlegs, treballadors socials, auxiliars, administratius, etc., compten la seua relació amb el doctor Torres i hi expliquen com veuen ells la faceta professional i personal de l’homenatjat.

En la tercera part el llibre incorpora testimonis d’expacients i també de col·legues internacionals, de Guatemala, Argentina, Portugal, Itàlia i Gran Bretanya, que en un moment o en un altre han treballat amb Miguel Ángel Torres en el mateix projecte o congrés.

Hi ha exemplars disponibles i gratuïts a l’Associació ARTIC.

Conta’m un conte.

Torrent La Gavella. Oficina de Promoció i Ús del Valencià 102 pàgs. / 1.000 exemplars. És un recull de contes de l’alumnat seleccionat a Torrent en el V Premi escolar de literatura en valencià Sambori.

La Gavella-Moviment per la Llengua i la Cultura, associació que té com a objectiu potenciar l’ús del valencià, publica 46 contes seleccionats pels diferents jurats de cicle dels centres educatius de Torrent, dins del V Premi Sambori.

Del 1r cicle de Primària es publiquen tres treballs d’alumnes per cadascun d’aquests centres: CP Sant Pasqual, CP Miguel Hernández i CP Antonio Machado.

Del 2n cicle de Primària, tres del CP Sant Pasqual, 3 del CP Miguel Hernández, 3 del CP Antonio Machado, 3 del CP EL Molí, 2 del CP Lope de Vega i 1 del Col. Sant Josep i Santa Anna.

Del 3r cicle de Primària, 3 del CP Sant Pasqual, 3 del CP Miguel Hernández, 3 del CP Antonio Machado, 3 del Col. Sant Josep i Santa Anna i 3 del CP Lope de Vega.

I de Secundària, 3 del CP Antonio Machado, 3 del CP Lope de Vega i i del Col. Sant Josep i Santa Anna.

Es pot sol·licitar gratuïtament a La Gavella.

Encuesta sobre consumo de drogas, hábitos de vida i actitudes en Torrent. 2002 M.ª José Beneyto i Marinar Marketing Unitat de Prevenció Comunitària ARTIC-Torrent 170 pàgs. / 300 exemplars.

El llibre explica en una primera part els objectius i activitats de tres organismes o programes relacionats amb l’objecte d’estudi: el Pla Municipal de Prevenció de Drogodependències, la Comissió de Drogodependències i l’Observatori Municipal sobre Drogues.

2004, GENER • 35

realitzen a Ulan Bator, la capital de Mongòlia, dos grups d’estudiants. Mentre que els americans tenen com a objectiu trobar la tomba de Guenguis Khan, els valencians duen entre mans l’estudi paleontològic d’un enorme dinosaure.

7,20 € costa a les llibreries.

A la segona part es fa una introducció amb alguns aspectes importants del treball, com ara el qüestionari, la recollida d’informació, la selecció de la mostra i les anàlisis estadístiques i es donen les característiques de la mostra que l’empresa Mainar ha utilitzat per a fer el treball de camp a base d’enquestes.

Després es desenrotlla el cos de la investigació amb tota classe de dades dels quatre camps d’estudi: el consum de tabac, el consum d’alcohol, el consum d’altres drogues (heroïna, cocaïna, cannabis, de disseny, tranquil·litzants...) i actituds front a la droga.

Finalment, es reprodueix l’enquesta que es féu servir per a l’estudi, amb un total de 84 ítems repartits entre els 12 apartats que la conformen.

El llibre es dóna gratuïtament a ARTIC Torrent mentre hi ha hagen exemplars.

El repòs del sobirà Vicent Sanchis Edita Tabarca 160 pàgs. / 3.000 exemplars Vicent Sanchis i Martínez (Rafelguaraf, 1955), és transcriptor corrector del Servei de Publicacions de les Corts Valencianes.

Ha publicat la trilogia de temàtica morisca Adéu a Berfull, Memòries d’un alamí (Premi 25 d’abril Vila de Benissa), i Aventura al desert (Premi de narrativa juvenil Valldigna), així com els relats El tresor del vereder, El mosaic de Carcassius, El geperut del Buixcarró i altres contes. Amb El repòs del sobirà ha guanyat el Premi de narrativa juvenil Ciutat de Torrent 2003.

El repòs del sobirà relata l’atractiu viatge d’estudis que

L’Elegit

publicat aquest llibre de gran format, en què es fa un recorregut per l’horta que ens queda, des dels orígens del riu Guadalaviar fins a la planura al·luvial que ha fet possible l’espai que habitem.

La riquesa de la terra, la distribució equitativa i justa de l’aigua, el treball constant de l’agricultor valencià i l’herència transmesa de pares a fills han sigut els motors d’una forma de vida a punt de desaparéixer. Dels textos d’Almerich es desprén una visió clara i realista de què és i com es va formar l’horta de València.

Les fotografies de Francesc Jarque aporten al llibre la bellesa de tot un món de treball i de vida.

A la venda en llibreries, al preu de 24 €.

Francesc Mompó Edita Tabarca 160 pàgs. / 2.000 exemplars Francesc Mompó i Valls és llicenciat en Filosofia i Ciències de l’Educació i professor de valencià en un institut de l’Horta. Ha realitzat diversos treballs tècnics i de creació. Ha publicat el poemari Viàtic Marí, amb què guanyà el premi La Forest d’Arana (1994). Ha escrit les novel·les Els ulls del llac, L’Ull de Zeus, Terra de déus, i L’Elegit, finalista del Premi Ciutat de Torrent 2003.

Jordi és un jove de dotze anys que es troba un objecte diabòlic. Des d’eixe moment se succeiran una sèrie de fets en què Jordi, que ha estat l’elegit, haurà de resoldre el misteri d’una gran injustícia feta per la inquisició tres-cents anys arrere, que en el poble s’havia oblidat. Preu: 7,20 €, en llibreries.

ALTRES LLIBRES D’AUTORS TORRENTINS La terra, l’aigua, l’home. L’Horta de València José Manuel Almerich i Francesc Jarque Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació 221 pàgs. / 3.000 exemplars.

El geògraf i escriptor de Torrent, José Manuel Almerich Iborra, amb la col·laboració del fotògraf Francesc Jarque, ha

El Parto.

Barrio marginal

tiques, en valencià unes i en castellà unes altres, del mestre torrentí jubilat Pasqual Torrent i Morant, que s’estrena així en aquesta tasca d’escriptor.

Les composicions es troben agrupades en els capítols següents: temes morals, temes religiosos, temes amatoris, temes ontològics i temes didàctics.

Al pròleg d’aquesta obra diu Vicent Palacios i Bellver: «L’autor beu en la tradició local i canta el poble, les festes, els costums, la vida religiosa, la família i també –com no– el dolor, l’amor i la mort. L’eix temàtic de l’obra és igualment clar. El fil conductor dels poemes, que respon a la motivació més important de Pasqual Torrent, és l’amor: l’amor a la família, l’amor a Déu, l’amor al proïsme...»

Es va fer un CD amb el recital poètic celebrat quan el llibre es va presentar oficialment a la Casa de Cultura.

Antonio Olmeda Edita Beatriz O. U. 87 pàgs./ 2.000 exemplars.

Es tracta de dos relats independents, basats en històries reals que l’autor ha conegut de prop.

El Parto va quedar finalista en un concurs internacional de relats. És una història d’amor amb un final inesperat.

Barrio Marginal narra la història d’una comunitat d’inadaptats socials de l’extraradi d’una gran ciutat El seu autor, Antonio Olmeda, lligat a Torrent per raons professionals, és llicenciat en Dret per la UNED i ha cursat els estudis d’equivalència al títol de Llicenciat en Ciències Policials per la Universitat de Salamanca.

L’edició del llibre va ser possible per la col·laboració de Caja Murcia i Caixa Rural de Torrent.

A la venda en algunes llibreries i quioscs de Torrent, al preu de 3 €.

Les meues vivències Pasqual Torrent i Morant Ajuntament de Torrent 81 pàgs. / 600 exemplars.

Es tracta d’un llibre amb trenta-cinc composicions poè-

Tertulias en la rebotica Julio Genovés Alonso 172 pàgs. / 800 exemplars. És una obra de ficció, en què es compten, en primera persona, els continguts de les tertúlies que un grup d’amics fan a la rebotiga d’una farmàcia i que tracten sobre una àmplia gamma de temes, com ara la filosofia de la vida, l’ètica, el desenvolupament humà, la família, la mentida, l’esperança, etc.

El format narratiu de l’obra és utilitzat per l’autor per a exposar els seus propis punts de vista sobre els temes presents al llibre i també per a fer algunes consideracions en l’àmbit filosòfic.

El propi Julio Genovés, veí de Torrent, al capítol d’agraïments diu quina ha estat la

motivació per a fer aquest primer llibre: «Simplement sóc un més dels humans, que recorre la senda de la vida admirant l’harmonia de la creació i omplint la meua vida de la seua bellesa i de l’amor dels meus éssers volguts. Tot açò serà el meu únic, però meravellós equipatge cap a l’eternitat... És per a mi un goig i un privilegi despullar el meu cor, en aquestes sentides pàgines, perquè en un futur, quan el meu ropatge exterior es desdibuixe en la memòria, la meua família més directa puga recordar com vaig desitjar ser...»

Es pot aconseguir a l’AVV el Vedat, al preu de 6 €, 2 dels quals són per a activitats de l’entitat.

Espais Naturals del Litoral Valencià J. M. Almerich, J. Cruz i P. Tortosa / Ed. Bromera 144 pàgs. / 20.000 exemplars. És el primer volum de la sèrie Espais Naturals, dedicat a les terres interiors valencianes, que meresqué el Premi al Millor Llibre en Valencià de 2001.

Conté els textos explicatius i més de 250 fotografies en color dels paratges següents: la serra d’Irta, les illes Columbretes, el Prat de Cabanes-Torreblanca, l’Albufera de València, la marjal de Pego-Oliva, el Montgó i el cap de Sant Antoni, el penyal d’Ifac, l’illa de Tabarca, les salines de Santa Pola, el Fondo d’Elx i les llacunes de La Mata-Torrevella.

El llibre ha sigut escrit pel torrentí José Manuel Almerich Iborra i per Jorge Cruz i Paco Tortosa. El nostre paisà és llicenciat en Geografia i Història i especialista en l’antiguitat. És autor de diversos llibres dedicats al patrimoni cultural i natural valencià. La seua obra Muntanyes de la Comunitat Valenciana va ser declarada d’Interés Turístic Nacional el 1999. És també membre de la Federació Internacional d’Escriptors de Turisme i publica periòdicament articles en revistes especialitzades.

A la venda en llibreries, al preu de 40 €.

Reciclat. Producte ecològic

GENER, 2004

36 • BIM TORRENT

PUBLICACIONS EN ALTRES MATERIALS I FORMATS

L’Espai de l’Estudiant (CD-Rom) Centre d’Informació Juvenil Ajuntament de Torrent 6 MB / 30 exemplars.

Es tracta d’una presentació en CD mitjançant el Power Point, dirigida als estudiants de la ciutat per tal d’informar-los d’un conjunt de temes relacionats amb el món acadèmic i la iniciació professional.

Al CD s’explica el sistema educatiu general i els detalls de cada nivell, es cataloguen els centres de Torrent, s’exposen les modalitats del Batxillerat, l’adscripció dels centres d’Infantil i Primària als IES, els cicles formatius, eixides laborals per modalitats d’estudi, centres de la Comunitat Valenciana per a les diferents especialitats, programa d’estudis i altres detalls de les universitats valencianes, qualificacions mínimes per a les diferents carreres, pàgines web d’interés, etc.

Es va repartir als centres de Torrent a principi d’any.

Homenatge a Enric Valor (CD) / La Gavella-Moviment per la Llengua i la Cultura 25 exemplars.

El CD que La Gavella-Moviment per la Llengua i La Cultura va editar amb motiu de l’homenatge que se li va retre a l’escriptor Enric Valor té un caràcter didàctic i pot fer-se servir per a la preparació d’activitats en una classe d’escolars.

En un document de Word presenta l’apartat «Materials per a desenvolupar un taller al voltant de la figura d’Enric Valor i la seua rondalla Història d’un mig pollastre», amb objectius, activitats i recursos.

Reciclat. Producte ecològic

Després es presenta l’Auca d’Enric Valor, de 20 vinyetes i els textos corresponents i també dibuixos i textos il·lustratius de la rondalla que s’estudia al CD.

peu, ja que això permet realitzar un itinerari didàctic de flora i fauna.

El plànol fa una explicació dels itineraris del sender, que té el recorregut següent: Àrea d’esplai el Balcó, Centre de Recursos del Medi Ambient el Vedat, Àrea d’esplai Canyada del Llop, Àrea d’esplai Muntanyeta de Cabrera, Aparcament piscina municipal, Àrea d’esplai la Devesa i Àrea d’esplai el Balcó.

Es poden sol·licitar exemplars del plànol a la Secció de Medi Ambient de l’Ajuntament (4a planta).

Agenda Jove 2003-2004 Centre d’Informació Juvenil Regidoria de Joventut Ajuntament de Torrent 144 pàgs. / 1.000 exemplars. És una agenda per a una utilització convencional al curs 2003-2004, editada per la xarxa dels centres d’informació juvenil, que depenen de les Regidories de Joventut de 18 ajuntaments de la comarca, edició de la qual s’han repartit a Torrent 1.000 exemplars.

A més de les seccions habituals de qualsevol agenda aquesta presenta informacions útils sobre sexualitat en general i aspectes de salut sexual, autoestima, relacions personals, habilitats socials i bibliografia interessant.

Encara hi ha alguns exemplars disponibles al CIJ Torrent.

Senda del Vedat SL-V 49 (Plànol-guia) / Senderos XXI Regidoria Medi Ambient Ajuntament de Torrent 5.000 exemplars.

El sender local valencià SL-V 49 el Vedat completa l’extensa xarxa de senders de Torrent, dels quals ja es publicaren l’any passat un llibre, un CD i sis plànols, que contenien el Pr V-162, de la Serra Perenxisa, i els senders ST-1, ST-2, ST-3 i ST-4 (del nucli urbà de Torrent, de l’Horta Sud, del barranc dels Gils i del barranc de les Canyes, respectivament).

El sender del Vedat ha estat dissenyat per a recórrer-lo a

Torrent, una ciutat per a viure (Guia i plànol) Terra de València Coop. V. Ajuntament de Torrent Guia de 18 pàgs. i plànol de 80 x 60.

La Guia inclou, després d’una salutació de l’alcalde de la ciutat, textos i fotografies del apartats següents: la ciutat de Torrent; la nostra història; el patrimoni historicoartístic; plànol de Torrent reduït; les festes i les tradicions; l’oci, l’esport i la cultura moderna; i telèfons d’interés.

El plànol és de 80 cm per 60 cm, escala 1: 4.500, i conté el centre urbà, el polígon industrial del Mas del Jutge i les urbanitzacions del Vedat. El plànol està partit en dues parts, la primera a l’anvers i la segona al revers.

Una aproximació als termes de microinformàtica i internet (Valencià-Anglés-Castellà) Oficina de Promoció del Valencià Ajuntament de Torrent 10 pàgs. / 3.000 exemplars.

Per a contribuir a la normalització de la terminologia científica en valencià i promoure l’ús del valencià en les noves tecnologies, s’ha fet una xicoteta aproximació al vocabulari del món de la informàtica i Internet, en una iniciativa de 30 ajuntaments valencians.

El vocabulari està estructurat en tres columnes: en la primera hi ha una ordenació alfabètica i numerada de les entrades en valencià, en la segona apareixen les equivalències corresponents en anglés i en la tercera en castellà.

Al final hi ha un índex dels termes en castellà i un altre índex dels termes en anglés, ordenats alfabèticament, i amb el número que remet a l’ordenació dels termes en valencià.

Hi ha fullets disponibles a l’Oficina de Promoció i Ús del Valencià de l’Ajuntament.

Quadern de música (Quadern didàctic) / Oficina de Promoció del Valencià Ajuntament de Torrent 22 pàgs. / 4.000 exemplars. És un quadernet de treball per als alumnes de Música dels primers nivells d’Educació Primària, on s’expliquen nocions bàsiques de l’assignatura: pentagrama, notes, figures, semitons, alteracions, claus, compàs, signes de prolongació i de repetició, matisos, el temps, música vocal i instrumental, instruments de percussió, de corda, de vent, de ventmetall, l’orquestra... I s’inclou un xicotet glossari dels termes habituals en l’estudi de la música en valencià i castellà.

Hi ha alguns exemplars disponibles a l’Oficina de Promoció i Ús del Valencià.

Vida i paisatge en Perenxisa (Quadern didàctic) Alfredo Benlloch, Marga Mont i Artemio Mulas Museu Comarcal de l’Horta Sud Josep Ferrís i ACOSPER 14 pàg. / 1.000 exemplars.

El quadern ofereix un conjunt d’explicacions i activitats al voltant de la Serra Perenxisa, dirigit als alumnes de Primària

i Secundària de Torrent, amb la pretensió d’instruir-los en les característiques d’aquest espai natural i de fomentar en ells actituds favorables de defensa del medi ambient.

Presenta la informació en els apartats següents: ubicació geogràfica, plantes sense flor, plantes amb flor, insectes i altres invertebrats, vertebrats, ecosistemes, paisatge, l’ésser humà i el medi, el nostre paper com a ciutadans, passatemps i una llista d’espècies d’interés.

Es poden sol·licitar exemplars al Museu Comarcal.

Ruta cicloturista El Vedat (Plànol-guia) / Senderos XXI Regidoria Medi Ambient Ajuntament de Torrent La ruta cicloturista 1 (RCT-1) té un recorregut de 8 km i es pot realitzar en dos sentits. La ruta es pot iniciar des de diversos punts; un d’ells és el que s’ha escollit per a la descripció del recorregut; l’aparcament de la Piscina Municipal. Un altre punt des d’on iniciar la ruta és l’àrea d’esplai de la Muntanyeta de Cabrera; des d’ací ix també la variant RCT-2 que té un recorregut lineal de 1,5 km i acaba en el Vedat oest, on enllaça novament amb la RCT-1.

El recorregut és: aparcament de la Piscina Municipal, àrea d’esplai la Devesa, enllaç RCT-2, àrea d’esplai el Balcó, àrea recreativa la Canyada del Conill, àrea recreativa la Marxadella, Residència de Gent major, circuit BMX, àrea d’esplai Muntanyeta de Cabrera i aparcament Piscina Municipal.

El plànol-guia inclou, a més de la descripció detallada de l’itinerari, altres dades d’interés.

Es pot sol·licitar en la Secció de Medi Ambient de l’Ajuntament. ■

GENER, 2004

C

U

L

T

U

R

A

BIM TORRENT • 37

Vicent Sanchis, guanyador del Premi de Narrativa Juvenil, i Francesc Mompó, finalista l 13 de novembre tingué lloc a l’Ajuntament l’acte de lliuraE ment del Cinqué Premi de Narrativa Juvenil Ciutat de Torrent, que enguany ha obtingut Vicent Sanchis amb l’obra El repòs del sobirà. Així mateix, L’elegit, de Francesc Mompó, obtingué el premi a l’obra finalista.

Els premis van ser lliurats per l’alcalde, Jesús Ros. El jurat del premi, presidit pel regidor de Cultura, Josep Veiga, estava format també per la presidenta de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, Ascensió Figueres, l’escriptor, acadèmic i representant de l’editorial Tabarca, Josep Palomero, i el també escriptor, Vicente Muñoz Puelles.

Presentà l’acte la regidora de Promoció Llingüística, Esmeralda Torres.

El lliurament de premis d’aquesta V edició tingué lloc amb una gran assistència de públic.

Malgrat la joventut del premi, la gran acollida que ha tingut en la ciutat i el treball que s’està portant a terme per a consolidar-lo des del convenciment de la necessitat d’impulsar la cultura i la llengua, fa pensar que en pocs anys serà un esdeveniment molt popular en el món literari en valencià.

A l’esdeveniment el va precedir l’actuació del duo format per la soprano Dolores Delgado i el pianista José Boscá, dos artistes amb una trajectòria professional destacada. L’actuació donà pas a la lectura de l’acta, amb la qual es va conéixer el guanyador de l’any 2003.

La Setmana de les lletres fou un èxit.

Els autors guanyadors.

Acte de lliurament del Premi.

Xarrada: «Hòmens, dones i literatures».

Després de l’acte es va obsequiar els assistents amb un exemplar de l’obra guanyadora de l’edició anterior El diari de guerra d’Olga Ros, d’Armand Company.

El guanyador d’aquest premi de narrativa juvenil de la primera edició fou Josep Millo amb la novel·la L’enigma dels prismàtics, el segon any guanyà Francesc Gisbert amb l’obra El misteri de

la lluna negra; i el tercer any va guanyar Joan Pla per la seu obra Cartes d’amor i de mort.

Amb el lliurament del premi es tancava la Setmana de les lletres en què s’han organitzat distintes activitats, como xarrades per a escolars, conferències, i la presentació del llibre Conta’m un conte. Recull de contes de Torrent del V Premi Sambori. ■

La colección de arte contemporáneo del Ayuntamiento se expuso en el Museo Comarcal el 17 de diciembre al 10 de enero, la concejalía de Cultura y Educación expuso la colección de arte contemporáneo de nuestro Ayuntamiento en el Museo Comarcal. Entre la muestra artística D pudimos contemplar un grabado de Picasso y obras de Juan Genovés, Calo Carratalá, Aurora Valero, Custodio Marco y Pérez Contel, entre otros. Tanto el alcalde como el delegado de Cultura y el director del Museo destacaban la importancia de las obras expuestas, y lamentaron la reciente pérdida del joven artista torrentino Javier Almenar, que falleció el pasado mes de diciembre. ■

Reciclat. Producte ecològic

38 • BIM TORRENT

C

U

L

T

U

R

A

GENER, 2004

Activitats del Museu Comarcal de l’Horta Sud «Josep Ferrís March»

E

n aquest espai que ens ofereix el Butlletí d’Informació Municipal de Torrent, volem informar de les activitats realitzades durant els darrers mesos de l’any 2003. A més de l’exposició permanent, que en constitueix l’activitat nuclear, la programació del museu presenta una oferta complementària d’activitats amb les quals es vol donar a conéixer l’ampli ventall de manifestacions de la cultura de l’Horta Sud i de les comarques valencianes, sense centrar-se exclusivament en el passat, sinó atenent també aquelles manifestacions que, arrelades en la tradició, continuen tenint vigència, com ara la riquesa gastronòmica dels nostres pobles o, fins i tot, aquelles més avantguardistes de la creació artística contemporània que, en definitiva, també constitueix un producte important de la nostra cultura.

tubre al 15 de novembre, va oferir una recopilació d’instruments musicals valencians realitzada per la Colla de Dolçainers de Meliana. S’hi van poder veure des d’instruments propis de les bandes de música, fins a instruments autoconstruïts amb materials tradicionals, com ara nous, canyes, fusta, etc., que s’han utilitzat per a acompanyar cançons del folklore tradicional valencià.

PRESENTACIONS DE LA PEÇA DEL MES Des del mes d’octubre, com ja és habitual cada primer dimecres de mes, s’hi han presentat les següents peces: la maça d’estellar llenya, el carret de ganxos i la posteta de solcar. En totes les presentacions ens acompanya Llorenç Giménez amb un bon repertori de rondalles i contes de la nostra literatura popular.

PRESENTACIONS DEL PLAT DEL MES La pilota de la Vallivana de Picassent El dimecres dia 12 de novembre, l’Associació de Mestresses de Casa de Picassent, acompanyades per la seua alcaldessa Conxa Garcia, van presentar a la sala Faitanar el seu plat típic: la pilota de la Vallivana. Es tracta d’un dolç elaborat amb ametla, que es prepara com a postres per al dia 8 de setembre, quan el poble de Picassent celebra la festivitat de la seua patrona, la Mare de Déu de la Vallivana.

Els pastissets de patacat d’Alaquàs El passat 10 de desembre, l’Associació de Mestresses de Casa d’Alaquàs, acompanyades per la regidora de Cultura i Educació del municipi, Elvira Garcia, van presentar els pastissets de patacat, tot anunciant la proximitat de les dates nadalenques. Aquests dolços es feien a la majoria dels pobles de l’Horta com a rebosteria per als dies de Nadal. Podeu obtindre les receptes presentades fins ara en la pàgina d’activitats del web del museu.

CICLE: TEATRE AL MUSEU Els diumenges 16, 23 i 30 de novembre, a les 11.30 i 12.30 hores, organitzat per la Regidoria de Cultura de

Reciclat. Producte ecològic

l’Ajuntament de Torrent, es va encetar aquest cicle de teatre familiar. En un primer moment s’havia previst una sessió per dia, però considerant la gran afluència de públic (al voltant de les tres-centes persones cada dia) es va decidir fer dues sessions. Les obres representades van ser La bella i la bèstia i Contes del Cavallet de Fusta, a càrrec de la companyia Teatre Buffo, d’Empar Claramunt, i Tranquil·la tragaleguas, la tortuga tenaç, per part de la companyia Cucurucú Teatre. A partir del gener continuarà la programació matinal d’activitats als diumenges de matí.

EXPOSICIONS TEMPORALS Vida i paisatge a Perenxisa Aquesta exposició, preparada pels membres de l’Associació per a la Conservació de la Serra Perenxisa (ACOSPER) mitjançant una sèrie de plafons amb imatges de la flora, fauna, paisatge i impactes ambientals, va acostar el visitant a la riquesa natural i paisatgística d’aquest espai que es troba situat entre la confluència dels termes de Torrent, Xiva i Godelleta. Així mateix, per tal d’afavorir l’aprofitament del contingut per part dels grups escolars, es va editar un quadern didàctic. Es va poder visitar a la sala Faitanar del 29 d’octubre al 10 de desembre.

El comerç del fred Aquesta exposició itinerant, comissariada per Jorge Cruz, coordinador del Servei d’Investigació d’Etnologia i Cultura Tradicional de la Xarxa de Museus de la Diputació de València, i pel director del Museu Arqueològic d’Alcoi, Josep Mª Segura, va oferir al visitant una visió amena sobre la comercialització del gel i de la neu en la cultura tradicional valenciana, en la qual té una especial significació. Les construccions alçades amb aquest motiu –conegudes com a cava, nevera o pou de neu–, en són més de tres-centes, i d’entre elles destaquen les caves de la serra de Mariola o els ventisquers de la Bellida, al terme municipal de Sacanyet.

L’exposició, oberta al públic del 5 de novembre al 10 de desembre a la sala Faitanar, amb un conjunt de 18 plafons, ha oferit un recorregut per la història de l’aprofitament del fred des de l’antiguitat a l’època actual, amb una atenció especial a l’important conjunt patrimonial de les neveres de les muntanyes valencianes.

Des del Museu Comarcal s’han elaborat uns materials didàctics en format PDF que encara es troben disponibles en el lloc web del museu.

Instruments musicals de tradició valenciana Aquesta exposició, que es va poder visitar a la sala Benàger del 29 d’oc-

Les energies renovables Més de cinc-cents escolars van visitar l’exposició d’energies renovables, muntada a la sala Faitanar per l’Ajuntament de Torrent dins els actes per a celebrar la Setmana del Medi Ambient. Aquesta exposició interactiva, que es va poder visitar del 27 al 31 d’octubre, va transmetre al visitant mitjançant una sèrie de plafons i recursos interactius la importància de l’estalvi energètic i de la utilització d’energies renovables per tal de preservar el medi ambient.

Betlem tradicional Un any més, l’Associació de Betlemistes de Torrent ha muntat el tradicional betlem a la sala Benàger. Enguany ha sigut un poc més gran que en edicions anteriors, i també ha tingut la bona acollida d’altres anys, ja que han passat a visitar-lo prop de dues mil persones durant les festes de Nadal.

Col·lecció d’art contemporani de l’Ajuntament de Torrent II Coincidint amb les festes de Nadal, del 17 de desembre al 10 de gener de 2003 la sala Faitanar ofereix la segona part d’aquesta mostra dels fons d’art contemporani de l’ajuntament, que ens mostren obres d’autors de reconegut prestigi com ara Pérez Contel, Calo Carratalà, Juan Genovés o Picasso. En l’acte inaugural es va homenatjar l’artista torrentí Javier Almenar, que ens va deixar el mateix dia. Una de les seues obres, cedida per la Caixa Rural de Torrent, també es troba present a l’exposició.

Sobre les pròximes activitats del museu, poden trobar informació puntual al nostre lloc web: www.cult.gva.es/museus/M00347 ■ ADRIÀ BESÓ

GENER, 2004

N O T Í C I E S

G E N E R A L S

BIM TORRENT • 39

Per als joves

«Aneu a la neu» SETMANA BLANCA CANDANCHÚ De l’1 al 6 de febrer Allotjament: Hotel ***Gran Hotel Jaca.

Places: 50.

Preu: 328 €.

Eixida: Lloc: Mislata, av. del Sud. Dia: 1 de febrer.

Hora: 10.00.

Inclou: Transport. Trasllat diari a pistes. Allotjament en hotel en règim de mitja pensió en habitacions múltiples. Dinars en el restaurant de pistes.

Forfait il·limitat per als 5 dies. 5 dies de curset (10 hores). Lloguer del material d’esqui. Assegurança especial d’accidents per a neu.

Opcionals: Descompte de 12 € sense material.

CAPS DE SETMANA BOÍ TAÜLL 6, 7 i 8 de febrer Allotjament: Aparthotel La Solana.

Places: 50.

Preu: 136 €.

Eixida: Lloc: Torrent, C/ d’Azorín, 2.

Dia: 6 de febrer. Hora: 16.00.

Inclou: Transport. Allotjament en hotel en règim de mitja pensió en habitacions múltiples. Forfait il·limitat per a 2 dies. Assegurança especial d’accidents per a neu.

Opcionals: Classes 2 dies/ 2 hores diàries: 25 €. Material d’esqui, 2 dies: 24 €.

PORT AINÉ 20, 21 i 22 i 27, 28 i 29 de febrer Allotjament: Hotel Conde de Pallas***.

Places: 50.

Preu: 112’50 €.

Eixida (20, 21 i 22 febrer): Lloc: Silla, av. dels Reis Catòlics, 38. Dia: 20 de febrer. Hora: 16.00.

Eixida (27, 28 i 29 de febrer): Lloc: Mislata, av. del Sud. Xirivella, Parc Dolores Ibarruri. Dia: 27 de febrer.

Hora: 16.00 Mislata. 16.30 Xirivella.

Inclou: Transport.

Allotjament en hotel en règim de mitja pensió en habitacions múltiples. Forfait il·limitat per a 2 dies. Assegurança especial d’accidents per a neu.

Opcionals: Classes 2 dies/2 hores diàries. 18 €. Material d’esqui, 2 dies: 15 €.

DISSABTES JAVALAMBRE 7 de febrer Preu: 11 €.

Eixida: Lloc: Silla, av. dels Reis Catòlics, 38.

Hora: 8.00.

VALDELINARES 14 de febrer Preu: 11 €.

Eixida: Lloc: Moncada.

Dia: 14 de febrer.

Hora: 8.00.

Finalizaron las obras de la rotonda de Gómez Ferrer

JAVALAMBRE 21 de febrer Preu: 11 €.

Eixida: Lloc: Mislata, av. del Sur. Dia: 21 de febrer.

Hora: 8.00.

VALDELINARES 28 de febrer Preu: 11 €.

Eixida: Lloc: Torrent, c/ d’Azorín, 2. Dia: 28 de febrer. Hora: 8.00.

dies de vacances de Nadal, ha estat molt ben acollida pel públic familiar, que des del 27 de desembre fins al 4 de gener va omplir la sala d’actes de l’Ajuntament. Els assistents van gaudir amb els personatges de titelles o actors que els portaren històries clàssiques sempre renovades, com ara El Nanet Ballarí del Teatre Buffo, o novetats literàries portades al llenguatge teatral com és el cas de la novel·la de Millás Números parells, senars i idiotes, adaptació del Teatre de la Caixeta. També el cinema hi va estar present: el 29 es projectà Simbad, de Tim Jonson i Patrick Gilmore, i el 3 de gener, immersos ja en el 2004, El embrujo del sur de J. Bautista Berasategui, un producte nacional de dibuixos ambientat a Andalusia. Dos espectacles més de teatre tancaren el cicle: els titelles de l’Estrella amb La Cenicienta al circ i Màscara Teatre amb Alicia a través del espejo.

CUCURUCÚ TEATRE El nou any es presenta per a l’associació com la consolidació d’una singladura que va començar ara fa huit anys. Fruit de la col.laboració contínua

y el Polígono industrial del Mas del Jutge.

La fuente en el centro de la rotonda (que desde hace algunos meses regula el tráfico de esa zona) ha dado un toque estético y algo romántico a esta confluencia tan concurrida. ■

www.joves.net Informació i inscripcions: C/ Federico Maicas, 17 46900 TORRENT Tel. 96 157 52 67 torrent@joves.net

Nadal de cinema i teatre a l’Ajuntament iniciativa de la Delegació de Cultura i Edud’oferir als xiquets i xiquetes una alterLnativaacació cultural i lúdica de cine i teatre durant els

Una fuente da la bienvenida a la entrada de la ciudad a entrada del año ha visto terminada la remodelación del cruce de las calles València y Gómez Ferrer, desde Ldonde se da acceso a las carreteras de Picanya, Alaquàs

amb l’Ajuntament: cursos extraescolars, nits en Torrent en Festes, coproduccions amb l’Auditori i en particular amb la delegació de Cultura i Educació, el trasllat a l’antic col.lege San Marcos significa certament, la consolidació de les activitats que, poc a poc han anant constituint l’actuació d’aquesta associació, la qual finalitat més important no és tant fer i treballar teatre sino, avant de tot, col.laborar en l’impuls educatiu que, com un repte, deu estar present en qualsevol iniciativa que vullga el progrés de la nostra societat i, en concret, dels ciutadans del nostre poble.

El nou espai serà compartit en l’Escola Coral, una agrupació en la mateixa línea pedagógica que ens impulsa, a més a més de certes activitats de la delegació de Juventut. Febrer serà el mes on tindran lloc diversos espectacles en motiu de la inauguració del nou espai.

L’Associació ha estat present en l’oferta cultural del «Teatre al Museu»on va preparar un espectacle participatiu per als xiquets i xiquetes, en «Nadal de cinema i teatre a l’Ajuntament» servint d’introductora dels espectacles, en la Nit de Reis i continuarà col.laborant en els projectes educatius del poble. ■ PILAR MARTÍNEZ

Los Reyes Magos en Torrent omo vemos en la foto, los Reyes Magos (que aun viniendo de Oriente siguen siendo solidarios y generoC sos con Occidente) estuvieron en Torrent la noche del 5 de enero. Dejaron regalos y buenos deseos para 2004. ■

Sesiones de Cuentacuentos l 22 de enero actuará José Mari Carrere con «Todo lo que se nombra, existe». Será a las ocho de la tarde en E la Biblioteca Municipal de la Casa de Cultura.

Y el 26 de febrero habrá otra actuación, a la misma hora y lugar, la de Rubén Martínez, con «Palabracadabra». ■

ASESORÍA JURÍDICA PARA LA MUJER HORARIO DE ATENCIÓN: JUEVES de 16.30 a 19.30 h.

LUGAR: C/ Azorín, núm. 40 bajo Cita previa: de lunes a viernes de 9 a 14 h.

Tel.: 96 158 92 70 y 96 158 96 16

Presidenta de Cucurucú Teatre

Reciclat. Producte ecològic

40 • BIM TORRENT

E

S

P

Composición de la Junta Rectora de la Fundación Deportiva Municipal

O

R

T

S

TORRENT EN EL ANGLIRU

a Junta Rectora es el órgano supremo de Gobierno de la Fundación y entre sus competencias se encuentra el control y la fiscalización de los demás órganos de LGobierno de la Fundación, la aprobación del Proyecto de Presupuestos, la proposición al Ayuntamiento de la fijación de las tarifas por utilización de las instalaciones deportivas, etc.

El presidente y vicepresidente son nombrados por el Pleno del Ayuntamiento de entre ellos. Los seis representantes de los grupos políticos pueden ser o no concejales.

El resto de vocales son propuestos por sus diferentes colectivos o entidades.

El Consejo de Gerencia es el órgano de administración inmediato de la Fundación y de asesoramiento y asistencia al presidente en el ejercicio de sus competencias y funciones. El presidente y vicepresidente serán los mismos que los de la Junta Rectora y los vocales, representación proporcional de los grupos políticos que configuran el Pleno y el resto de vocales elegidos de entre los miembros de la Junta.

Presidenta: M.ª Paz Domínguez Gómez (2). Vicepresidente: Valentín Fernández Parrado (2). Secretario: Feliciano Gómez Varela (1). Interventor-Delegado: Manuel Jorge Martínez (1). Y Tesorero: Jaime J. Selfa Navarro (1).

Vocales: Gonzalo Carratalá Deval, PSOE; Manuel Herreros Casas, PSOE; Ángel Fernández Juliá, PSOE (2); José L. Hernández Troch, PP; Luis R. Bocos González, PP (2); José Vte. Mora Ribera, UV (2); Pep Varela Beinat, Consell Esport Escolar (2); Vicente Carratalá Deval, entrenadores titulados (2); Sergio Giménez López, clubes de Fútbol-Sala (2); Antonio Jiménez García, clubes de Fútbol; Ricardo López Benavent, otros deportes federados; José Novella Cañadas, otros deportes federados; Francisco Ibáñez Benlloch, otros deportes federados; Cándido Martínez Rodríguez, otros deportes federados; J. Pascual Martínez Climent, marketing y relaciones (2); Juan A. Fernández Marín, prestigio y trayectoria (1); y Chelo Martínez Martínez, prestigio y trayectoria (1). ■ (1) Con voz pero sin voto. (2) Consell de Gerencia.

RESUMEN DEPORTIVO DEL AÑO bservamos cómo desde los últimos años estamos acoO giendo eventos deportivos de gran magnitud y transcendencia deportiva. El último acontecimiento ha sido el Campeonato de España de Gimnasia Artística, donde para asombro de los más viejos del lugar el Pavelló presentaba una entrada espléndida con un ambiente sensacional. Como recordatorio a los acontecimientos puntuales que se han organizado o patrocinado os presentamos el listado de las mismas en un recorrido por las competiciones deportivas que se han desarrollado a lo largo del año que acaba de finalizar: En enero tuvimos la Fase Sector Campeonato de España Sénior Judo y el Campeonato Local de Judo en el Pavelló El Vedat; en febrero se disputó el Campeonato Provincial de Light Contact y Kick Boxing en el Pavelló El Vedat, también en febrero se celebró la III Volta a Peu Fallera y II Esport Adaptat en el Circuito Urbano; en marzo tuvimos el Trofeo de Karate Ciutat de Torrent que se disputó en el Pavelló El Vedat; ya en mayo tuvimos el V Gran Fons Ciutat de Torrent y III Fons per a Minusvàlids amb cadira de rodes en el Circuito Urbano, también en mayo se celebró el Encuentro Comarcal de Aeróbic y el Campeonato Autonómico de Fitness en el Pavelló El Vedat; en junio tuvimos un gran número de actividades deportivas, empezando por el Trofeo Fútbol Ciutat de Torrent que se realizó en el campo de San Gregorio A, continuó con el Campeonato España de Fitness, el 3er. Trofeo Judo Ciutat de

Reciclat. Producte ecològic

Torrent, la Final Play-Off Liga Fútbol-Sala, el Campeonato de Europa de Fitness, el Campeonato Miss y Man Nacional de Fitness en el Pavelló El Vedat, el Encontre Comarcal de Persones Majors en el Polideportivo V. Carmen, por último en junio tuvimos el Trofeo Pesca Deportiva en Riola (Sueca); pasando a julio, mes que estuvo repleto de actividades tuvimos el I Open Frontenis Ciutat de Torrent en el Polideportivo V. Carmen, para seguir con la Exhibición Tiro con Arco en la plaza Moralets, en la piscina Parc Vedat se realizó la jornada Mójate por la Esclerosis Múltiple, igualmente en la zona de la piscina se hizo el Recorrido de Caza con Arco, en el Hotel Lido se presentó la Legua Urbana, en el Salón del Ayuntamiento se celebró la Simultánea Ajedrez (Anand), en el Circuito Urbano se celebró la XI Legua Urbana Ciutat de Torrent, en el Restaurante El Pino tuvo lugar el 3er.

Abierto de Ajedrez Ciudad de Torrent, en la calle Virgen del Olivar se realizó el Trofeo Local de Petanca, en la Penya Rotja fueron las Tiradas de Caza, en el Pavelló El Vedat se celebró la Final Campeonato Copa de Fútbol-Sala, por último en julio tuvimos en el Hort de Trenor la Gala de l’Esport; ya en septiembre tuvo lugar el Día de la Bici en el Circuito Urbano; en el mes de noviembre pudimos ver el 4.º Open Internacional de Katas y Kumite en el Pavelló El Vedat, igualmente en noviembre fueron los Encontres Comarcals Escoles Esportives; por último, en diciembre se celebró el Campeonato de España de Gimnasia Artística Masculina. ■ PEP VARELA

mítica ascensión, famosa las espectaculares esceLnasaporciclistas vividas en la Vuelta a España, reunió el pasado 11 de octubre a casi 500 corredores, entre los que se encontraba nuestro paisano y amigo Evaristo Planells del Club Amunt Avall. Las brutales pendientes, aptas sólo para runners con una cierta experiencia, no fueron obstáculo para que con un tiempo prudencial llegara a la meta. Así pues Torrent estuvo presente como podemos ver en las fotos de la prueba. Deseamos que en la próxima edición no sea el único torrentino y marche junto con otros paisanos a la conquista de cotas más altas. ■

ALBERTO CARRATALÁ, Campeón de España de Tiro al Plato con Hélice

uestro tirador internacional Alberto Carratalá ha cosechado reN cientemente un nuevo éxito en su modalidad, el Tiro al Plato con hélice, es el Campeón de España de 2003, disciplina que los asiduos a estas páginas conocerán, pues en el año 2002 Alberto se proclamó campeón de Europa y así se reflejó en el BIM. El Campeonato de España consta de cinco pruebas que se celebran en diferentes ciudades y que en esta ocasión fueron Madrid, Ceuta, Irún y Eibar siendo ésta última donde se disputó la final.

Enhorabuena una vez más a Alberto y no nos queda más que desear que estos éxitos se repitan. ■

GENER, 2004

Jornada conmemorativa del año europeo de las personas con discapacidad orrent rindió homenaje a los discapacitados en una jornada de T cinco horas y media en la que los alumnos de las escuelas especiales inscritos en la EMIDA (Escuelas Municipales de Deporte Adaptado), disfrutaron de lo lindo con las actividades deportivas que se programaron para la ocasión, en las que en unas participaban directamente y en otras pudieron observar las habilidades de unos deportistas de elite que hicieron exhibiciones de esgrima y baloncesto.

El día anterior a esta jornada deportivo-festiva se celebró en ADISTO una mesa redonda que bajo el título Deporte/rehabilitación y uso del tiempo libre, alternativa para mejorar la calidad de vida, congregó en esta asociación de discapacitados psíquicos a un importante foro de familiares, amigos y discapacitados que quisieron participar en esta mesa. Además, asistieron invitados de lujo como el ex árbitro Juan A. Fernández Marín; Ruth Aguilar, deportista de elite, y Juan Serrano, subcampeón de Europa de 60 metros lisos y otros títulos.

Tras el deporte le tocó el turno al baile de salón que los alumnos de ATAM ofrecieron haciendo las delicias de sus compañeros, invitando finalmente a todos a saltar a la pista para todos juntos disfrutar del fin de fiesta y posteriormente engullirse una suculenta paella para más de 260 comensales. Antes se leyó un manifiesto reivindicativo por uno de los profesores de ATAM. Dada la importancia su carácter reivindicativo, creemos interesante que conozcáis el manifiesto que se leyó al finalizar este evento lúdico-deportivo.

El 2003 declarado «Año Europeo para las personas con discapacidad» ha acercado a la sociedad civil al mundo de la discapacidad.

Se han celebrado diferentes encuentros, congresos, actos... Todo ello con el objetivo ya lejanamente marcado de la integración real en la sociedad de todos los ciudadanos.

Dos documentos han sido aprobados durante este año: El Estatuto de la Persona con Discapacidad, de ámbito autonómico y el Código Ético de FEAPS, de carácter asociativo, y del sector de personas con discapacidad intelectual. Ambos son valorados como muy positivos, para lograr el avance en dotar de la mejor calidad de servicio a las personas con

GENER, 2004

discapacidad. Pero sigue sin ser suficiente.

La aceptación de la diversidad es un valor incuestionable, y desde esta visión, se exige la mayor normalización posible, dentro de un mundo que sigue presentando barreras, tanto físicas como de comunicación, laborales y sociales. Es necesario el compromiso de seguir avanzando, paso a paso, hacia una total incorporación social y laboral en su caso, con la dotación de recursos económicos, materiales y humanos acordes a la magnitud de la misión. Debemos ayudar intensamente a que sea la persona con discapacidad quien decida sobre su propia existencia, sin obviar de dotarle de la formación y de los apoyos necesarios para que se ajuste a valores deseables. Qué hacer, dónde ir, dónde disfrutar de su ocio y con qué, en qué quiere o puede trabajar, con quién vivir y dónde...

Debemos tener en cuenta, a su vez, el proceso de envejecimiento de la persona con discapacidad, con las peculiaridades específicas que deban ser contempladas, la creación de recursos adecuados para otorgarles la mayor calidad de vida y de servicio, que una sociedad moderna y solidaria tiene que contemplar. Hemos recorrido un buen trecho de camino, pero queda, siguen quedando, muchos kilómetros hasta la meta.

El Ministerio de Trabajo, en su Consejo de Ministros del pasado 5 de diciembre, aprobó el II Plan de Acción para las Personas con Discapacidad 2003/2007, y en sus principios básicos recoge textualmente: – Los poderes públicos deben garantizar que las personas con discapacidad puedan disfrutar de forma efectiva y en condiciones de igualdad de todos sus derechos.

– Deben tener prioridad las políticas que fomenten la autosuficiencia económica y la participación de las personas con discapacidad en la vida de la comunidad.

– Todos los entornos, productos y servicios deben ser accesibles a todas las personas.

– Todas las acciones deben emprenderse bajo el diálogo y la cooperación con las entidades sociales.

Que así sea, desde el concepto de la igualdad y del respeto a la diferencia. ■ PEP VARELA Està al carrer el número dos de la revista FDM, que edita la Fundació Esportiva Municipal.

On podran trobar una entrevista amb Pablo Aimar, jugador argentí del València C. F., entre altres assumptes del món de l’esport.

E

S

P

O

R

T

S

BIM TORRENT • 41

TORRENT ACOGIÓ EL CAMPEONATO DE ESPAÑA DE GIMNASIA ARTÍSTICA MASCULINA l pabellón del Vedat fue el escenario de la celebración del Campeonato de E España de gimnasia artística masculina en todas las categorías, disputado los días 5, 6 y 7 de diciembre.

El público que se acercó hasta el pabellón pudo disfrutar de la participación de Christian Guillén. El gimnasta torrentino, de 16 años, se proclamó Campeón de España en categoría juvenil. El joven deportista obtuvo cinco medallas de oro en las seis modalidades por aparatos en las que competía: caballo con arcos (8,600), anillas (9,050), salto (8,700), paralelas (8,250) y barra fija (8,500).

Por otra parte, el campeonato registró las ausencias de Jesús Carballo, que se sometió recientemente a una interven-

ción menor en su rodilla operada de ligamento cruzado, Gervasio Deferr, con molestias en la espalda, además de las bajas de Saúl Cofiño y Víctor Cano.

EL CAMPEONATO, DÍA A DÍA El 5 de diciembre estuvo dedicado a los entrenamientos por parte de los aproximadamente 130 gimnastas que llegaron hasta nuestra ciudad para participar en el campeonato, y que provenían de once comunidades autónomas: Comunidad Valenciana, Cataluña, Madrid, Islas Baleares, Islas Canarias, Asturias, Extremadura, País Vasco, Castilla-León, Castilla la Mancha y Andalucía.

Las medallas tuvieron que esperar hasta el día 6, cuando se celebró el concurso completo a nivel individual.

Además de la victoria de Christian Guillén en categoría juvenil, cabe destacar la consecución del campeonato por parte del madrileño Rafael Martínez en categoría sénior. Martínez, del club Móstoles, obtuvo un total de 54,750 puntos y obtuvo el título por delante de Oriol Combarros (52,650) y de Álex Barrenechea (52,450) que no pudo revalidar la corona que había conquistado los dos últimos años.

En las demás categorías los ganadores fueron: Gerard Ferrando en benjamín; Schwa Aaron García en alevín; Christian Bazán en infantil; e Iván San Miguel en categoría junior.

Y el último día de competición, el día 7, se disputaron las finales por aparatos en categoría júnior, juvenil y sénior.

Christian Guillén, campeón de España de Gimnasia Artística l campeonato de España de gimnasia artística masE culina en todas las categorías tuvo como plato fuerte de la competición la presencia del torrentino Christian Guillén, que no defraudó a su público y se proclamó campeón de España en categoría Juvenil, además de hacerse con la medalla de oro en cinco de las seis modalidades de aparatos en las que competía: potro con arco, anillas, salto, paralelas y barra fija. El joven gimnasta, que en enero dejará de ser juvenil, ya sueña con ser campeón de Europa Júnior en el campeonato que se celebrará en Liubliana (Eslovenia) la próxima primavera e hizo estas manifestaciones para el BIM. En primer lugar, enhorabuena por todos los éxitos logrados en este campeonato, que son muchos.

Muchas gracias.

Después de estos tres días de competición, ¿cuál es el balance que haces del campeonato de España? ¿Cómo te has encontrado?

A nivel personal me he visto bastante bien, con buena forma y seguro de mí mismo haciendo los aparatos. Y en general, la verdad es que también había buen nivel. ¿Cómo has vivido el hecho de que se haya celebrado el campeonato en tu ciudad? Porque eso ha permitido que pudieras sentir más de cerca el apoyo de los aficionados, con pancartas como “CHRISTIAN, ESTAMOS CONTIGO”.

“

A sus 16 años, el torrentino consiguió la medalla de oro en potro con arco, anillas, salto, paralelas y barra fija.

atrás y cuéntanos cómo empezaste en el mundo de la gimnasia…

Empecé de muy pequeño, con 7 años. Mi hermano hacía gimnasia y mis padres tenían que ir a trabajar, así que para que no me quedara solo en casa me iba con él a verlo entrenar y poco a poco empecé en este mundillo.

Empezaste con 7 años, ahora tienes 16, y a los 14 te marchaste a Madrid, al Centro de Alto Rendimiento. ¿Cómo llevas el hecho de estar preparándote lejos de casa?

Es más duro, pero ya que estás haciendo un deporte y es más sufrimiento por estar lejos de casa, pues vas a hacerlo al 100%, vas a por todas.

Una vez finalizado el campeonato de España, vuelves a Madrid, a seguir entrenándote para las siguientes competiciones. ¿Cuál es tu próximo objetivo?

Mi próximo objetivo es ser campeón de Europa. ¿Y las Olimpiadas? Imagino que te gustaría poder participar en unos Juegos Olímpicos…

Sí, claro. Para las próximas Olimpiadas no es posible, pero quizá pueda a las de Pekín. Es un objetivo a largo plazo.

Además, tú tienes un referente muy cercano, Álvaro Montesinos. Él también empezó en el Club Deportivo Herca, siendo muy joven se marchó a Madrid, estuvo en las Olimpiadas de 1988 en Seúl, y hoy en día es el entrenador del equipo nacional de gimnasia artística masculina…

Sí, es muy importante y esperanzador para mí ver un ejemplo de alguien tan cercano que empezó como yo y que ha llegado tan lejos. Además ha competido en unas Olimpiadas. Es algo muy importante para mí tener un ejemplo así, tan cercano.

Desde estas líneas BIM TORRENT quiere agradecer al Club Deportivo Herca (y a la persona de Paco Carratalá en particular) las facilidades que nos han brindado para la elaboración de esta entrevista con el joven gimnasta torrentino. ■ CRISTINA BEA

”

Sí, es muy importante sentir ese apoyo de la gente, y está muy bien que el campeonato se haya celebrado en Torrent. Mucho mejor que se haya celebrado aquí que en otro sitio.

Y ahora Christian, echemos un poquito la vista

Reciclat. Producte ecològic

42 • BIM TORRENT

E

S

P

O

R

T

S

GENER, 2004

Así son los presidentes de los equipos de fútbol de nuestra ciudad Vicente Carratalá, Antonio López y José Lino son los máximos dirigentes del CD Monte-Sión, el CD Torrent y el Torrent EF, respectivamente.

VICENTE CARRATALÁ, PRESIDENTE DEL CD MONTE-SIÓN «Me desvivo por este club» stoy vinculado al Monte-Sión práctica«E mente toda la vida, desde 1935. Empecé a jugar con ocho años y hoy día como presidente sigo con la misma ilusión, con muchas ganas de seguir haciendo cosas por el club.»

A sus setenta y cinco años y después de sesenta y ocho ligado al club, Vicente Carratalá no ha perdido ni un ápice de aquellas ganas y aquel ímpetu que debía tener cuando de pequeño jugaba al fútbol por las calles de Torrent.

Hace ya quince años que Vicente llegó a la presidencia del Monte-Sión, un equipo que, según nos cuenta, es como la niña de sus ojos. Además, el máximo dirigente del CD Monte-Sión dedica todo su tiempo a la entidad. «Yo soy un jubilado, así que vivo las veinticuatro horas del día pendiente de lo que pasa en el club.»

Y es que Vicente no es un presidente que únicamente va a ver a sus jugadores en los partidos.

Acude también a algunos entrenamientos y le gusta seguir al equipo, y es que, como él nos cuenta, disfruta con sus jugadores. «Yo disfruto con los chavales, me gusta verlos siempre.»

PLANO DEPORTIVO: Hay que animarse «Ahora me tienen preocupado, porque el equipo no va bien», comenta un Vicente ilusionado por salir del último puesto de la tabla en el que se encuentran.

Cuando se llevan dieciocho jornadas disputadas del campeonato, el Monte-Sión tan sólo ha ganado tres partidos y es el farolillo rojo de la clasificación con once puntos.

A pesar de esta mala racha, Vicente se muestra esperanzado con la posibilidad de salir de la zona baja de la tabla. «Espero que salgamos del bache, yo estoy convencido de que así va a ser porque estamos luchando mucho para salir de ahí», afirma contundente.

Si hay algo que define a Vicente es la ilusión por todo lo que hace, y sobre todo, por la ilusión con la que afronta el futuro de su club. «Cuando la pelotita dice que no entra, no entra, pero con muchas ganas, ilusión, esfuerzo y con mucho entusiasmo sé que podemos escalar puestos en la tabla», palabras con las que se despide de nosotros Vicente, un entusiasta de su club, un presidente incansable.

Reciclat. Producte ecològic

ANTONIO LÓPEZ, PRESIDENTE DEL CD TORRENT «Es mi hobby, lo tengo como mi mayor afición» ntonio López preside el CD ToA rrent, equipo que años atrás se denominaba Waldo, y posteriormente, Waldo Torrent. Después de veintiocho años como directivo y cinco como máximo dirigente del club, vive el fútbol con una afición desmedida. «El fútbol es mi hobby, lo tengo como una adicción», nos cuenta Antonio al tiempo que confiesa que durante un fin de semana puede llegar a ver entre catorce y quince partidos. «Si hay algún jugador interesante voy a verlo jugar, veo los partidos de los pequeños… todos.»

Aunque por su dedicación pudiera parecerlo, Antonio no vive exclusivamente por y para el fútbol. A sus cuarenta y seis años, compagina su cargo de presidente del CD Torrent con un trabajo diario como técnico de telefonía, lo que hace que cuando llega el fin de semana se desviva por la que es su gran pasión.

Antonio comenta que siempre ha estado vinculado al mundo del fútbol, algo en lo que mucho tuvo que ver su cuñado, «él jugaba cuando era pequeño, era infantil, y ahí fue cuando yo comencé a seguirle y empecé poco a poco a relacionarme más directamente con el mundo del fútbol».

PLANO DEPORTIVO: Buena posición en la tabla «Ahora estamos en la línea que teníamos que haber tenido al comienzo de la Liga», afirma Antonio cuando hablamos del equipo. Después de dieciocho jornadas disputadas, el equipo es sexto en la tabla con treinta puntos, tras haber superado los altibajos iniciales a causa de las lesiones. «Tenemos un buen equipo y una vez superadas las lesiones esperemos poder seguir ahí hasta el final de la temporada.»

Antonio se muestra optimista y deseoso de poder quedar quintos o sextos en la clasificación: «A ver si podemos cumplir nuestros deseos y conseguimos lo que queremos, disputar la fase de ascenso».

JOSÉ LINO, PRESIDENTE DEL TORRENT EF «Queremos subir a Regional Preferente» Lino es un administrativo de cincuenta y Jdososé años que traslada todo su conocimiento de los números al mundo del fútbol, al que está vinculado como directivo desde 1997.

Echando la vista atrás, José nos cuenta que el club que preside nace de la antigua escuela que tenía el Torrent. «El club desapareció, no había dinero para pagar, pero quienes teníamos a nuestros hijos jugando en la escuela decidimos unirnos y hacernos cargo de la situación», comenta José, que asegura que tuvieron que mover cielo y tierra hasta llegar a crear la entidad que preside desde hace dos años. «Fuimos a la Generalitat, donde nos sacaron los archivos del antiguo Torrent, y después de mucho trabajo, de mucho esfuerzo, de hacer libros y estatutos, conseguimos fundar el Torrent EF», nos cuenta orgulloso.

Si hay algo que cabe destacar es que el máximo dirigente del club torrentito siempre habla en plural. Y es que José habla del trabajo conjunto de la directiva con la que comenzó su andadura en la entidad hace ya seis años, y que por aquel presidía Salvador Yago.

PLANO DEPORTIVO: Progreso constante A los dos años de la anterior legislatura, los máximos mandatarios del club decidieron hacer un equipo amateur, ya que había descendido de categoría el conjunto del anterior Torrent que militaba en Liga Nacional. «Poco a poco, en cuatro años, hemos ido ascendiendo. Subimos a 2.ª Regional y luego a 1.ª Regional, que es donde jugamos ahora», cuenta un José confiado en subir este año a Regional Preferente y poder jugar así con los otros dos equipos de la ciudad que militan en esta categoría, el CD Monte-Sión y el CD Torrent.

Con José como presidente de la entidad, y gracias al trabajo que realizan tanto él como su junta directiva, el club consigue recaudar unos 18.000 euros, (3 millones de las antiguas pesetas), mediante la venta de lotería y así «poder darle algo de dinero a los jugadores».

El Torrent EF es, en definitiva, un club que paso a paso ha ido creando su propia solera. A día de hoy el equipo ocupa el tercer puesto de la clasificación con veintinueve puntos después de quince partidos disputados, y está a nueve del líder. «Este año esperamos subir», concluye José Lino. ■ CRISTINA BEA

CALENDARI

FISCAL

2004