BIMTORRENT B u t l l e t í
d ’ I n f o r m a c i ó
M u n i c i p a l
Núm. 140 Primavera, 2004 Exemplar gratuït
TORRENT CONTRA EL TERRORISME
A
2 • BIM TORRENT
G
E
N
D
A
PRIMAVERA, 2004
TELÈFONS D’INTERÉS AJUNTAMENT.....................................................................96 111 11 11 (FAX) ....96 159 98 10 ACTES I RESOLUCIONS ...........................................96 111 18 21 ACTIVITATS........................................................................Ext. 1050 BIM I PUBLICACIONS MUNICIPALS .........................96 111 18 42 BLOC-EV ....................................................................96 111 18 09 CADASTRE URBÀ .............................................................Ext. 1099 CCOO .........................................................................96 111 11 11 COMPRES I CONTRACTACIÓ...................................96 111 18 17 COORDINACIÓ DE LA DELEGACIÓ DE FESTES ................................................................96 111 18 37 COORDINACIÓ I ASSESSORAMENT DELS SERVEIS PÚBLICS .................................................Ext. 1034 CSIF ............................................................................96 111 11 11 CULTURA I FALLES ...................................................96 111 11 11 EDUCACIÓ.........................................................................Ext. 1068 ESTADÍSTICA .............................................................96 111 18 27 GABINET D’ALCALDIA...............................................96 111 18 02 GABINET DE COMUNICACIÓ...........................................Ext. 1169 URBANISME...............................................................96 111 18 12 INFORMACIÓ I REGISTRE GENERAL .....................96 111 18 26 INFORMÀTICA I TELECOMUNICACIONS.................96 111 18 28 MEDI AMBIENT..................................................................Ext. 1123 OBRES PÚBLIQUES .........................................................Ext. 1113 OFICINA DE PROMOCIÓ I ÚS DEL VALENCIÀ ...............Ext. 1069 PARTIT POPULAR......................................................96 111 18 07 PRESSUPOSTOS I COMPTABILITAT ........................96 111 18 14 PSPV-PSOE................................................................96 111 18 06 RECURSOS HUMANS ...............................................96 111 18 29 RELACIONS EXTERIORS I UNIÓ EUROPEA ..................Ext. 1054 SECRETARIA GENERAL ...........................................96 111 18 03 TRANSPORT URBÀ ..........................................................Ext. 1177 TRESORERIA.............................................................96 111 18 18 TRIBUTS NO PERIÒDICS..........................................96 111 11 11 TRIBUTS PERIÒDICS ................................................96 111 18 15 UGT.............................................................................96 111 11 11 UNIÓ VALENCIANA....................................................96 111 18 08
AJUNTAMENT Altres dependències municipals AIGÜES DE L’HORTA .................................................96 BIBLIOTECA MÚSIC ANDREU PIQUERES...............96 BRIGADA D’OBRES ...................................................96 CAMP DE FÚTBOL SANT GREGORI........................96 CASA DE CULTURA I BIBLIOTECA ..........................96 CENTRE D’ESPLAI CARRER TOLEDO.....................96
158 01 29 158 96 24 155 09 02 157 29 39 111 18 50 156 49 76
CENTRE D’INFORMACIÓ JUVENIL ..........................96 CENTRE DE COMUNICACIÓ I SERVEIS INTERCULTURALS ....................................................96 CENTRE SOCIAL XENILLET CARRER ALBADES ...96 CONSELL AGRARI.....................................................96 FCC MEDI AMBIENT..................................................96 FUNDACIÓ ESPORTIVA MUNICIAL ..........................96 GABINET PSICOPEDAGÒGIC MUNICIPAL ..............96 GRUA MUNICIPAL ......................................................96 L’AUDITORI .................................................................96 MERCAT CENTRAL....................................................96 MERCAT SANT GREGORI.........................................96 NOUS ESPAIS, SA .....................................................96 OMAC XENILLET CARRER ALBADES .....................96 OMIC...........................................................................96 PARTICIPACIÓ CIUTADANA.......................................96 PISCINA MUNICIPAL PARC VEDAT...........................96 POLICIA LOCAL. Oficines ..........................................96 POLICIA LOCAL VEDAT.............................................96 POLICIA LOCAL XENILLET CARRER ALBADES .....96 POLIESPORTIU EL VEDAT ........................................96 POLIESPORTIU VIL·LA CARME ................................96 PROTECCIÓ CIVIL .....................................................96 REGIDORIA DE COMERÇ I INDÚSTRIA. AFIC ........96 RETOSA......................................................................96 SANITAT I POLÍTIQUES DE SOLIDARITAT ...............96 96 SERVEIS SOCIALS CARRER LA MARINA ...............96 TAPIS ..........................................................................96 TORRENT ACTIVA CARRER JOAN XXIII .................96
157 52 67
ALTRES TELÈFONS D’INTERÉS
157 00 31 156 61 22 155 16 84 156 53 53 156 23 46 111 18 39 156 73 13 158 10 77 155 94 52 155 24 71 156 54 56 156 81 87 111 18 60 155 09 02 157 34 34 111 18 93 155 10 41 156 81 87 156 63 51 157 33 78 155 90 63 158 96 10 111 18 70 111 18 60 155 72 11 155 77 09 158 16 04 156 45 63
AGÈNCIA REPSOL-BUTANO OFICINES....................96 155 02 28 AGÈNCIA REPSOL-BUTANO MAGATZEM................96 155 16 30 ARTIC (ASSOCIACIÓ D´ALCOHÒLICS DE TORRENT I COMARCA) .......................................96 156 46 58 CEFIRE (CENTRE DE FORMACIÓ, INNOVACIÓ I RECURSOS EDUCATIUS) .......................................96 157 20 61 CEGAS S.A.................................................................96 155 92 56 900 76 07 60 CEMENTERI PARROQUIAL .......................................96 157 53 36 CENTRES D’EDUCACIÓ PERMANENT D’ADULTS (San Pasqual) ..........................................................96 155 25 38 (Federico Maicas) ....................................................96 155 51 40 (Xenillet)...................................................................96 157 35 41 CENTRE DE DIÀLISI..................................................96 157 21 95 CENTRE DE DROGODEPENDÈNCIES ....................96 155 69 11 CENTRE DE PREVENCIÓ DEL CÀNCER DE MAMA ...................................................................96 156 49 03 CENTRE DE SALUT MENTAL ...................................96 155 70 61 CENTRE DE SALUT PINTOR RIBERA Cita prèvia................................................................96 156 12 01 Servei de Planificació familiar..................................96 156 46 21 CONSERVATORI DE MÚSICA MESTRE JOAN ROIG ................................................96 155 13 23 CONSULTORI SANTS PATRONS Cita prèvia Medicina General ...................................96 156 12 61 Cita prèvia Especialitats ...........................................96 156 11 41 CONSULTORI DEL VEDAT.........................................96 156 27 68 CORREUS ..................................................................96 155 05 96 CREU ROJA................................................................96 156 60 74 (Emergències)..........................................................96 367 73 75 DEPARTAMENT DE LA DONA ...................................96 158 92 70 FAC (FEDERACIÓ D’ASSOCIACIONS CIUTADANES) ..96 156 49 97 FERNANBUS ..............................................................96 150 00 82 FGV ESTACIÓ DE TRENS DE TORRENT .................96 155 16 29 FGV TELÈFON D’INFORMACIÓ ................................900 46 10 46 HISENDA (ADMINISTRACIÓ DE TORRENT DE L’AGÈNCIA TRIBUTÀRIA) ....................................96 155 94 12 IBERDROLA................................................................96 155 23 00 INSS............................................................................96 155 00 75 MANCOMUNITAT DE L´HORTA SUD.........................96 157 20 11 MUSEU COMARCAL..................................................96 158 82 21 OFICINA D’OCUPACIÓ...............................................96 155 11 62 REGISTRE DE LA PROPIETAT TORRENT 1 ............96 155 28 07 REGISTRE DE LA PROPIETAT TORRENT 2 ............96 158 83 10 TANATORI ...................................................................96 158 85 80 96 158 85 85 TRESORERIA GENERAL DE LA SEGURETAT SOCIAL.................................................96 158 80 30
TELÈFONS D’URGÈNCIA COMISSARIA POLICIA NACIONAL ...........................96 155 44 99 (Emergències) ..........................................................................091 BOMBERS...................................................................................112 (Emergències) ..........................................................................112 OFICINA MUNICIPAL D’ASSISTÈNCIA A LES VÍCTIMES DE MALTRACTAMENTS...........................96 111 18 92 POLICIA LOCAL. Dependències ................................96 111 18 92 (Emergències) ..........................................................................092 URGÈNCIES CENTRE DE SALUT PINTOR RIBERA ........................................................96 157 48 12 AVISOS DOMICILIARIS CENTRE D´ESPECIALITATS CARRER SANTS PATRONS.......96 155 08 73 TAXIS ..........................................................................96 155 10 55
FARMÀCIES DE GUÀRDIA Abril 8 9 10 11 12 13 14 15
Dj. Dv. Ds. Dg. Dl. Dt. Dc. Dj.
C. Vicedo M. Ros Ortí Campos-Carratalá-Mtez. I. Carbonell C. Vicedo M. Cabañes M. D. Navarro Vta. Hortigüela
16 17 18 19 20 21 22 23
Dv. Ds. Dg. Dl. Dt. Dc. Dj. Dv.
R. Belzunce M. Ros Ortí M. Cabañes M. D. Navarro I. Gómez-Lobo Vta. Hortigüela J. Mateu M. Nemesio
24 25 26 27 28 29 30
Ds. Dg. Dl. Dt. Dc. Dj. Dv.
I. Carbonell Vta. Hortigüela Campos-Carratalá-Mtez. A. Martínez A. Benlloch J. Fontestad R. Belzunce
Maig 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11
Ds. Dg. Dl. Dt. Dc. Dj. Dv. Ds. Dg. Dl. Dt.
M. Ferrandis I. Gómez-Lobo Campos-Carratalá-Mtez. M.ª Ros Ortí Vta. Hortigüela C. Vicedo M. Cabañes C. Vicedo E. Benlloch M.ª D. Navarro I. Carbonell
12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22
Dc. Dj. Dv. Ds. Dg. Dl. Dt. Dc. Dj. Dv. Ds.
M. Ferrandis I. Gómez-Lobo A. Castelló M. Cabañes Vta. Hortigüela E. Benlloch J. Mateu M. Nemesio A. Pascual A. Martínez M.ª D. Navarro
23 24 25 26 27 28 29 30 31
Dg. Dl. Dt. Dc. Dj. Dv. Ds. Dg. Dl.
J. Mateu E. Benlloch J. Fontestad R. Belzunce Campos-Carratalá-Mtez. M.ª Ros OrtÌ Vta. Hortigüela M. Nemesio I. Carbonell
TITULAR
ADREÇA
TELÈFON
R. Belzunce A. Benlloch M. Cabañes
Mare de Déu de la Pau, 15 Av. País Valencià, 6 Pintor Ribera, 28
I. Carbonell D. Castelló M. Ferrandis J. Fontestad I. Gómez-Lobo
Pare Méndez, 166 Mare de Déu de la Soletat, 16 Fra Lluís Amigó, 2 Sant Ernest, 22 Sants Patrons, 42
R. Hortigüela V. Hortigüela A. Martínez J. Mateu M. Nemesio M. D. Navarro A. Pascual M.ª Ros Ortí Campos-Carratalá-Mtnez. C. Vicedo B. Álvarez
Gómez Ferrer, 49 Sagra, 14 Av. País Valencià, 113 Av. País Valencià, 52 Plaça Maestro Giner, 1 L'Horta, 17 Ramón y Cajal, 42 Malvarrosa, 4 Camí Reial, 112 Av. País Valencià, 32 Av. San Lorenzo, 121
96 155 33 26 96 155 02 17 96 155 15 84 96 155 78 57 96 155 59 71 96 155 49 23 96 156 13 81 96 155 20 10 96 155 21 50 96 155 21 54 96 155 14 83 96 155 11 68 96 155 54 51 96 155 05 42 96 157 11 19 96 156 45 58 96 155 05 82 96 156 38 69 96 157 29 93 96 156 21 00 96 157 23 75
Farmàcia oberta de 9 a 22 hores: M. Ferrandis, carrer de Fra Lluís Amigó, núm. 2, de dilluns a dissabte
El BIM s’imprimeix amb paper ecològic, en la fabricació del qual no s’empra clor i està lliure d’àcid.
Reciclat. Producte ecològic
CONSELL RECTOR: President: José Bresó Olaso. Vocals: Ramón Pacheco Sarabia, Encarna Redón Garrido, Gemma Gimeno García, Enrique Górriz Portalés, María José Catalá Verdet, Laura Iborra Espeleta i Fernando Pérez Villa. Direcció i Coordinació: Ana Coronado Gavilán. Han col·laborat en aquest número: Reme Navarro, Miguel Edo (director del C.P. Federico Maicas), Gabinete Psicotécnico Municipal, J. Cristóbal García, Quique Soler, Begoña Vilata, Rafael Diranzo Martínez i Juan José Mira Boyer (Gabinet de Comunicació), José Royo (Cronista Oficial de Torrent), Salud March, Susana Martínez (CIJ), Ángel Martínez Oria de Rueda, Anna Gascó (Oficina de promoció i ús del valencià), Xavier Salas (Medi Ambient), Juan Ramón Bea, Pep Varela (FDM), Carlos Poveda, l’Auditori, i Òscar Pérez. Fotografies: José Cardona, col·legi Federico Maicas, Vicent Sanchis, Arxiu BIM, Pepe Olmo Belda, J. Cristóbal García, FDM La revista del deporte de Torrent, i de distintes col·laboracions.
El BIM es distribueix de manera gratuïta a tot aquell/a que el sol·licite. Es permet la reproducció total o parcial de textos, fotografies o dibuixos, sempre que se'n cite la procedència. El BIM no tornarà els originals ni mantindrà correspondència. L'Ajuntament i l'equip de redacció no es fan responsables dels articles que van firmats, ja que la responsabilitat del contingut de l'escrit recau sobre la/les persona/es que el firmen. D'aquest BIM s'ha fet un tiratge de 5.000 exemplars.
Núm. 140. Primavera (abril), 2004 4 · Torrent contra el terrorisme. 6 · Escriuen els Grups Municipals. Grup BLOC-EV: Sense un duro en caixa. Grup Nacionalista Unio Valenciana: Nacionalismes i manipulacions ideològiques. 7 · Grup Popular: Las cuentas claras. Grup Socialista: Bones notícies per a Torrent. EDUCACIÓ 8 · La Informática en el colegio público Federico Maicas. 9 · Conocer los problemas de los menores. 10 · Completar l’aprenentatge fora de l’aula. SOCIETAT 12 · En record de l’artista Vicent Pallardó Latorre, fill adoptiu de Torrent. 14 · Disfrutar de la vejez: los clubes municipales de mayores, una alternativa de ocio. 16 · Consejos para una sana senescencia. 17 · Les empreses del Mas del Jutge es promocionen en el Polígon Virtual. 18 · Festes i Falles. 20 · La vecina del Mas del Jutge que consiguió la reforma de su parroquia. 22 · Quincuagésimo aniversario del nombramiento de la Patrona de Torrent. 23 · El president Camps va visitar l’Ajuntament i les obres del metro. L’associació Torrent Solidària inaugura seu. El Centre d’Informació Juvenil presenta el nou logotip. 24 · ¿Quién fue el doctor Francisco Roselló que tiene una calle en Torrent? 25 · Anuncis. El Ayuntamiento y el Instituto Valenciano de la Vivienda firman un convenio de colaboración. Se firma el contrato de las obras del polígono Toll-l’Alberca. Servicio de autobuses urbanos. 26 · Setmana de la Dona. Premi Dona Atenea. Setmana Santa. EL VIATGER 27 · Les Gorges del Cabriol, el tall en la muntanya. NOTÍCIES DE L’AJUNTAMENT 28 · Edicto: Aprobación definitiva de la Modificación de la Ordenanza Fiscal para 2004 reguladora de la Tasa por la prestación del Servicio de instalaciones deportivas municipales.
CULTURA 29 · Editats els Premis de Narrativa Juvenil. Torrent estrenà el Centre Cultural Municipal Sant Marc. Contacontes per a adults a la Casa de Cultura. 30 · Francisco Javier Planells exposà els seus quadres pintats amb la boca. Nou número de la revista Atenea. Teatre i cinema al Museu Comarcal. Jocs Florals a la Mare de Déu. Concert a benefici d’ASPANION a l’Auditori. VALENCIÀ PER A TOTS 31 · Fitxes: diferències d’importància (2) i els derivats de tindre. Naixement d’una nova publicació. MEDI AMBIENT 32 · Punt net, nou servei promogut per l’Ajuntament per millorar el medi ambient. Balanç Ecoparc des de l’1-1-2004. Las lluvias en el primer trimestre del año.
ESPORTS 33 · Volta a peu fallera. Piscinas cubiertas. Niñas futbolistas. Campos de fútbol de lujo. Próximas Jornadas de fútbol. 34 · Trofeo I aniversario del Circuito Municipal de BMX. Juan Serrano, un atleta modélico. Yoga y danza del vientre. Inscripciones para actividades deportivas para pequeños y jóvenes. El campo de San Gregorio tendrá césped artificial. L’AUDITORI 35 · Programació abril, maig, juny i juliol.
ELECCIONES GENERALES 2004 Índice de participación en Torrent
IMPRIMEIX: FEDERICO DOMENECH, S.A.
Votos 18.562 1.204
73’32% en 2004 66’95% en 2000
586
PSOE EDITA: AJUNTAMENT DE TORRENT
DEPÒSIT LEGAL: V. 3.241-1981
SUMARI
BIMTORRENT
PP EU
1.495
BL-VER OTROS
17.580
Reciclat. Producte ecològic
4 • BIM TORRENT
CONDEMNA PER L’ATEMPTAT DE MADRID EN DEFENSA DE LA LLIBERTAT I LA DEMOCRÀCIA
12 de març
Torrent es manifestà per la pau, per la llibertat i contra el terrorisme, i es va llegir un manifest en què es condemnava l’atemptat. En aquesta pàgina veiem fotos de la concentració a les portes de l’Ajuntament el 12 de març de 2004. També es féu una concentració el dia de l’atemptat.
Reciclat. Producte ecològic
2004, PRIMAVERA • 5
CONDEMNA PER L’ATEMPTAT DE MADRID EN DEFENSA DE LA LLIBERTAT I LA DEMOCRÀCIA
Sessió extraordinària i urgent del Ple, celebrada l’11 de març de 2004 (Lectura de la Declaració Institucional que la Federació Espanyola de Municipis i Províncies envià) “L’Ajuntament de Torrent i els ajuntaments d’Espanya condemnem l’atemptat bàrbar i criminal de Madrid. Arrepleguem el sentiment de dolor i alhora de ràbia i d’indignació de tots els nostres veïns, commocionats per la mort de tants innocents, per la desgràcia que trenca el futur de tantes famílies, per la desraó, el fanatisme i la bogeria d’uns pocs, que intenten trencar la convivència pacífica i afonar els pilars de la democràcia. En la nostra societat no tenen cabuda els assassins que han de ser aïllats, perseguits i condemnats. No és posible el diàleg amb aquells que fan dels morts i de l’assassinat el seu únic discurs. L’Ajuntament de Torrent i els ajuntaments de tot Espanya expressem el nostre suport a totes les forces de seguretat de l’Estat i hui més que mai, manifestem la nostra estima i solidaritat amb els morts, els ferits i amb les seues famílies i amics, persones normals que hui començaven la jornada laboral, un dia més en les seues vides i s’han trobat la mort i el dolor per l’acció d’uns fanàtics. L’Ajuntament de Torrent i els ajuntaments d’Espanya demanem a tots els nostres conveïns que defensen allò que ETA* vol destruir i que fem de les urnes, participant i votant, la millor resposta a aquells que únicament pretenen desestabilitzar el que tant ens ha costat construir.”
* Dos dies després, el ministre Acebes féu públic que ETA no havia sigut l’autora de l’atemptat, sinó que fou un grup terrorista islamista afí a Al-Qaeda.
La ciutadania de Torrent es manifestava pacíficament pels carrers demanant Pau, Justícia, Llibertat i l’esclariment dels fets criminals. El dolor i la solidaritat per les víctimes de l’atemptat de Madrid era evident en els rostres dels manifestants.
Reciclat. Producte ecològic
6 • BIM TORRENT
E S C R I U E N E L S G R U P S M U N I C I PA L S
Grup BLOC-EV
Sense un duro en caixa aja per davant el meu més sentit condol a les famílies que amb els atemptats terroristes de Madrid i Leganés, han perdut a perV sones que s’estimaven. En estos moments de confusió i dolor, crec que la millor solució és actuar amb plena normalitat democràtica com l’única manera de combatre la covardia dels terroristes. També voldria recordar ací la pèrdua de Benito Pozo, per tot el que personalment ha fet per mi i per la meua família i pel poble de Torrent en general. Descanse en pau este bon home i amic. El passat dia 5 d’abril vaig demanar que el Sr. Alcalde retirara la seua proposta de pla de sanejament, per als pròxims 4 anys, perquè des del nostre grup considerem que no reuneix els requisits mínims acceptables ni formalment, ni legalment, ni políticament. Este últim aspecte, el polític, és el que més preocupa sincerament. Perquè les qüestions comptables i legals tenen solució amb una adequada tècnica metodològica però les polítiques demanem d’un ingredient del qual l’actual equip de govern no disposa, que és el de la voluntat per enfrontar-se a una situació que es delicada, molt delicada, perquè la falta d’estabilitat pressupostària posa en perill el benestar dels nostres veïns i veïnes. És inexplicable, que l’equip tècnic encapçalat pel regidor d’Hisenda no avisara a l’alcalde a l’hora de formar el pressupost ordinari de 2004 de la possibilitat real de romanent negatiu de tresoreria al tancament de l’exercici de 2003, que finalment ha estat de 3.011.757,94 €. Les obligacions pendents de pagar a 31 de desembre de 2003 pujaven fins a 17.150.285,62 €. I tot el que queda per cobrar pendent puja a 17.476.379,40 € dels quals 10.381.843,92 € són deutes antics que ja vorem quan es cobraran. Com vaig dir en la sessió d’aprovació del pressupost de 2004, la liquidació provisional de despeses del 2003 que ens varen facilitar, ja indicava quin seria el possible resultat. I el problema és que s’ha enganyat, pot ser sense mala fe, la premsa i els veïns quan s’ha aprovat i presentat un pressupost impossible, el qual s’hauria de modificar amb tota seguretat en el futur afegint una novetat d’última hora, que és crear una nova taxa o ressuscitar-la el dilluns sant: la del fem. Però ací la qüestió era salvar les inversions com fora, ja que ara es pot recórrer a la concertació d’un nou préstec i no han hagut de baixar-se del burro. Després de la intervenció del Sr. Gurrea en el ple de 10 de maig de 1995, en la part expositiva i justificativa, per a eliminar la taxa de fem que es cobrava fins eixe moment, i vincular el seu cobrament efectiu a través de la contribució urbana, ens trobarem ara amb una doble imposició ja que té caràcter formal, es vullga o no, la seua justificació com consta en les actes del plenari. És a dir, des d’eixe dia l’Ajuntament es va obligar voluntàriament per acord del ple d’esta corporació a cobrar una taxa d’un servei, que no pot regalar als veïns, a través de l’IBI. Per tant, el cost del servei de recollida que paga l’Ajuntament l’havia de descomptar íntegre d’allò que es recapta de l’IBI. Si encara que es grave l’IBI amb el límit màxim que permet la llei, l’Ajuntament estava perdent diners tècnicament, com va reconéixer l’alcalde que passava des de 1999, la seua obligació era haver fet esta modificació en eixe precís moment perquè sinó hauran estat fent un perjudici econòmic irreparable en no haver cobrat una taxa als veïns per un servici que els han prestat. ■ VICENT BEGUER MIQUEL. Regidor BLOC-EV
Reciclat. Producte ecològic
Grup Nacionalista Unio Valenciana
Nacionalismes i manipulacions ideològiques NIO VALENCIANA-TORRENT vol –de U quan en quan– aprofitar esta columna per a exposar la seua postura sobre temes que sobrepassen la política local però que son actualitat. I actualment, si algo resulta complicat, es entendre què és ser nacionaliste i mantindre eixa definició sense morir en l’intent. No es resignem a que tots els nacionalismes i totes les formacions polítiques que aixina es denominen es vegen endimoniats pels medis de comunicació i pels rivals polítics no tenint en consideració lo diferent que son cadascú dels partits, en relació –per exemple– al territori autonómic on es situen. I reclamem que, quan s’opine, es reflexione abans sobre fets tan evidents com estos: – El nacionalisme valencià que defen Unio Valenciana no es ni serà mai separatiste. – El poble valencià no es ni serà mai violent. – Els valencians han demostrat en moltes ocasions la seua solidaritat a amb els demés. I els demés no ens han correspost reciprocament quasi mai. – No es just que els excesos d’altres que es diuen nacionalistes els paguem els militants de UNIO VALENCIANA. – El nacionalisme valencià es tan raquític en les seues demandes i tan poc perillós per a Espanya que podriem calificar-lo com a VALENCIANISME DE MÍNIMS perque no tením –per molt que ens pese– clares qüestions tan básiques com l’identitat, la llengua, el nom del territori… Per tant, si existeixen nacionalismes assesins i nacionalismes excloents es incompresible que demanen explicacions a UNIO VALENCIANA. Entre altres coses perque tan malparats hem quedat en les darreres eleccions generals que estem ara deprenint una lliçó dura pero il·lusionant: o els valencians s’aclarim entre nosatros d’una vegada i conseguim ser un poble unit i vertebrat o seguirem tenint lo que no es mereixem. Pero, mentres dure “la nostra travessia pel desert”, ens agradaria vore més rigor en les referències al nacionalisme que vol el nostre partit: de pau, de solidaritat, de justicia i defensor de l’existència d’un poble que no es resigna a deixar de ser-ho: el VALENCIÀ. (sic) ■
UNIO VALENCIANA Consell Local de Torrent
2004, PRIMAVERA • 7
Grup Popular
Grup Socialista
Las cuentas claras
Bones notícies per a Torrent
n el Pleno celebrado el pasado 5 de abril, el E equipo de gobierno de nuestro Ayuntamiento, con los únicos votos del grupo socialista, aprobó
es del passat 14 de març el rumb d’este país ha D virat. El PSOE, amb José Luis Rodríguez Zapatero com a líder, ha guanyat les eleccions gene-
un Plan de Saneamiento de la economía municipal para los próximos tres años o cuatro años. En la intervención del Grupo Popular, se dejó claro que Juan Gurrea, concejal delegado de Hacienda, junto con el alcalde, lo que lleva a cabo es la técnica del avestruz: no se consideran culpables de nada y todo es responsabilidad de los demás. Según Gurrea, la grave situación económica que pasa el Ayuntamiento es debida al coste de la eliminación de los residuos sólidos urbanos; según los números elaborados dicen que existe un desfase, de lo que se pagaba hasta lo que se paga, de 800.000 €. Que la responsabilidad la tiene también el Gobierno del Partido Popular que ha suprimido el IAE a los pequeños empresarios y profesionales, cuantificando el importe que se ha dejado de percibir por la supresión de este impuesto en 350.000 €. Según nuestras cuentas, ya llevamos 1.150.000 €. También dicen que la grave situación financiera que atraviesa el Ayuntamiento es debida a que se han asumido competencias de la Generalitat. En este concepto ya no dicen cantidad si no hablan de porcentajes. Bien, según sus cifras el déficit o ahorro neto negativo es de alrededor 3.200.000 €. Según sus cifras, las del concejal de Hacienda, todavía le quedan alrededor de 2.000.000 € para responsabilizar a alguna otra Administración, da igual cual sea, con tal de no asumir su culpa. Sr. Gurrea, reconozca su parte de culpa. La falta de control del gasto durante estos cuatro últimos años nos ha conducido a esta situación de asfixia financiera que se encuentra el Ayuntamiento. Pero si nos parece grave que no se asuman responsabilidades políticas de ningún tipo, todavía nos parece más grave la solución planteada: Creación de una nueva Tasa de Eliminación de Residuos Sólidos Urbanos que permitirá recaudar al Ayuntamiento en los próximos 6 meses 1 millón de € y en el 2005 la cifra de 2 millones de €, que tendremos que pagar más los torrentinos. Sr. Alcalde: Todos los Grupos Políticos de este Ayuntamiento nos hemos ofrecido a colaborar para llevar a cabo un plan de saneamiento serio y eficaz, y que básicamente no suponga incrementar los impuestos. Debemos llevar a término un control exhaustivo del desmesurado gasto corriente en determinadas partidas presupuestarias. Es el momento de sentarnos todos juntos. ■
rals i serà el partit que governe a Espanya durant els pròxims quatre anys. Si bé és cert que les eleccions locals són les que decidixen a qui volen els ciutadans per a governar en els seus pobles i ciutats, esta ciutat no queda aliena al que ocórrega en l’àmbit autonòmic, nacional o europeu, perquè Torrent és un municipi de la Comunitat Valenciana, d’Espanya i d’Europa. I clar que importa qui dirigix les institucions, perquè desgraciadament este municipi ha sigut atropellat en algunes qüestions que depenen del govern provincial, autonòmic o nacional. No obstant això, espere que algunes coses canvien. Per exemple la prepotència i la negativa al diàleg que ha marcat els primers passos de l’AVE, que com la majoria de vostés sabrà, afecta significativament a este municipi, perquè dos traçats el travessaran. Al front del Ministeri de Foment, el senyor Álvarez Cascos, havia traçat des de Madrid dos línies de tren en un mapa sense tindre en compte com podien afectar estes dos grans barreres arquitectòniques i paisatgístiques este municipi i alguns altres de la comarca. Els ciutadans saben quant ha lluitat el nostre alcalde i altres entitats de la ciutat per detindre este despropòsit, però des de Madrid no vam obtindre cap resposta: només la supèrbia que suposa un traçat imposat sense cap consideració i la negativa sistemàtica a escoltar les nostres raons i alternatives. Per sort per a Torrent i per a altres municipis d’esta comarca, Cascos ja no és ministre de Foment i les obres s’afrontaran, estic segur, d’una altra manera. Som conscients de la importància que arriben a València infraestructures que ens facen progressar i milloren la qualitat de vida, però el que no podem permetre en cap cas és deixar a les generacions futures, el vergonyós llegat que suposarien els dos enormes talusos per on havia de passar l’AVE. No podem, perquè no es tracta d’alguna cosa provisional, sinó que parlem d’una obra que quedarà per a moltes generacions i l’impacte de la qual cal meditar. Per sort, per a Torrent i per a tot Espanya, el PP ja no governa en este país. Zapatero, el nou president del govern, pot agradar més o menys als ciutadans, però crec que des de qualsevol color polític es reconeix el seu caràcter dialogant, molt allunyat de la crispació i de la prepotència que van presidir l’etapa del PP, especialment durant l’última legislatura. Estic convençut que el nou president del Govern complirà la seua promesa de governar per a tots els espanyols i estic segur que Torrent, encara que queda un poc lluny de Madrid, també es beneficiarà d’este canvi. ■
VICENTE SORIA Portavoz del Grupo Popular
JOSÉ BRESÓ OLASO Portaveu del Grup Socialista
Reciclat. Producte ecològic
8 • BIM TORRENT
E
D
U
C
A
C
I
Ó
La Informática en el colegio público Feder
T
odo proceso tiene un inicio y un final. El final ha sido la puesta en funcionamiento de un aula de informática. El inicio lo pusieron en nuestra escuela dos profesores, Julià Monerris Castelló –que desde la secretaría actuó para que el centro tuviera un aula con la suficiente infraestructura (rejas, puerta blindada...) para poder albergar en un futuro inmediato unos ordenadores, y además contactó con la conselleria de Educación pidiendo la dotación de los respectivos ordenadores, hace ya unos siete años–, y Josep Galán Martínez –que organizó e impartió un curso de iniciación a la informática dirigida al resto del personal docente, colaborando en todo momento para resolver las dudas que el profesorado iba teniendo en su trabajo diario.
asaba el tiempo y los únicos ordenadores que se veían en P esta aula provenían del acuerdo que el Ayuntamiento realizaba con VECOVA. Con estos 8 ordenadores en el centro se impartió en el curso 2001-2002 la asignatura de Informática para los alumnos de ESO. Durante ese curso
Reciclat. Producte ecològic
2004, PRIMAVERA • 9
Conocer los problemas rico Maicas de los menores escolar recibimos también del Ayuntamiento otra dotación de 5 ordenadores más provenientes del reciclaje que se estaba llevando a cabo en el consistorio. Así pues, en el siguiente curso escolar, 20022003, el aula de informática cuenta con 14 ordenadores y se destina a impartir la asignatura de Informática en la ESO; también hacen uso de ella los padres en horario de 15:30 a 17 h.; y por supuesto VECOVA, que imparte clases extraescolares tanto ese curso escolar como el anterior. En la primavera de 2003 el Consejo Escolar del centro hizo una apuesta fuerte y decidió montar un aula con 25 ordenadores y un proyector, a la que pudieran asistir todos los niños de una clase. En esta nueva etapa que comienza en septiembre de 2003 colaboran José Antonio González Pravos, el anterior profesor de la asignatura de Informática y que ya no está en el centro, el actual profesor de Informática Eduard Úbeda Carrascosa, Alfredo Inestal Sáez, jefe de Estudios, y el director de centro (y esto suscribe) Miguel Edo García, como coordinador del proceso de montaje, que ha trabajado para garantizar un buen uso del aula permitiendo que los 25 ordenadores estén siempre disponibles y en óptimas condiciones para el uso de cualquier profesor. Actualmente el aula es usada por todos los alumnos de Secundaria para impartir la asignatura de Informática. El profesorado de inglés da aquí clases aprovechando las posibilidades que un ordenador ofrece (audición personalizada a través de los auriculares), y otros profesores comienzan a aplicar programas educativos a sus alumnos. El nuevo objetivo del equipo directivo del centro, conseguido ya el de la instalación del aula, es que los alumnos la utilicen de una manera cotidiana en su vida escolar, que forme parte de ellos como hoy lo es el aula de música, la de tecnología o el campo de deportes. Para conseguirlo sabe que deberá dirigir los esfuerzos para que este espacio se convierta en un medio de trabajo para la totalidad del profesorado y alumnado. Es un reto difícil, pero no imposible. Lo difícil era empezar a andar y nuestro colegio ya ha empezado. Estamos montados en el tren de las nuevas tecnologías, llevando en el bolsillo un billete con destino a cuotas educativas inimaginables. Gracias a todos los que han hecho realidad este sueño. ■ MIGUEL EDO GARCÍA (Director del centro)
L
a mayoría de las investigaciones en el ámbito de los problemas de salud, tanto física como mental, concluyen que cualquier actuación cuyo fin sea la prevención necesita de un conocimiento objetivo previo sobre cuál es la realidad de la población con la que se va a trabajar. Por otra parte, el Gabinete Psicotécnico siempre ha considerado que uno de sus servicios municipales más importantes es facilitar la adquisición de estrategias personales a alumnos, padres y profesores para que todos sepan cómo actuar y puedan hacer frente a los problemas que se les pueda presentar en el ámbito de su trabajo, de sus relaciones personales y del bienestar personal. En el colegio y en el hogar se dan a veces situaciones conflictivas que producen tensión y malestar y que, en ocasiones, conociendo cuál es exactamente el problema y dónde está su origen nos ayudaría a conseguir una rápida y eficaz solución. Así, por ejemplo, descubriríamos que, a veces, algunas alteraciones en el comportamiento de nuestros hijos se deben fundamentalmente a situaciones evolutivas y pasajeras, mientras que otras son debidas a una mala actuación por parte de los adultos.
ace ya unos cursos diseñamos un cuestionario con el fin de coH nocer qué problemas infantiles eran percibidos por los padres con mayor frecuencia y cuál era el grado de importancia que ellos les daban cuando se relacionaban en el marco familiar. Pensamos que, todavía ahora, puede resultar interesante conocer algunos detalles sobre el procedimiento de recogida de datos y los resultados sobresalientes. El cuestionario contenía 33 preguntas dirigidas a los padres y madres de los 1.400 alumnos de 4 a 14 años que constituyeron la muestra sacada al azar de entre todos los escolares de los colegios públicos Torrent. Finalmente el número de cuestionarios recogidos y válidos fue de 876, y los datos más significativos que extrajimos de todos los resultados obtenidos fueron los siguientes: a) En los más pequeños, un conjunto de problemas que se relacionan con la falta de adquisición de hábitos de higiene personal y situaciones conflictivas en el momento de comer y que afectan a la convivencia familiar: hacerse pipí en la cama y ne-
“En la primera infancia pueden darse episodios de desafío e independencia, retraimiento en las relaciones con adultos desconocidos, hiperactividad y alguna conducta agresiva sin ninguna intencionalidad, como simples llamadas de atención.”
garse a comer; algunas dificultades en la pronunciación de ciertos sonidos; y desobedecer órdenes. b) En los niños y niñas de primaria, los padres apreciaron dificultades en sus hijos cuando éstos tienen que centrar la atención; algunos tics nerviosos, como morderse las uñas; no obedecer las órdenes o cumplir las normas; los miedos; y el dolor de cabeza o estómago. Haciendo una distinción según el sexo, en general los niños presentan un número mayor de problemas relacionados con el control de esfínteres, alteraciones del sueño, rabietas y conductas descontroladas (rabietas, malos modos a la hora de responder, etc), miedos y problemas en el habla y en la focalización de la atención a la hora de realizar bien una tarea. Y las niñas tienen más problemas relacionados con las comidas, se muerden las uñas, les da vergüenza hablar con otras personas, presentan más episodios de miedos a la hora de irse a la cama, piensan con mayor frecuencia que nadie las quiere y se quejan más a menudo de dolores de cabeza y de estómago sin motivo aparente.
“En los más pequeños, un conjunto de problemas que se relacionan con la falta de adquisición de hábitos de higiene personal y situaciones conflictivas en el momento de comer y que afectan a la convivencia familiar: hacerse pipí en la cama y negarse a comer; algunas dificultades en la pronunciación de ciertos sonidos; y desobedecer órdenes.”
Conviene recordar que ciertas pautas de comportamiento hay que valorarlas y calificarlas según la edad en las que se dan, puesto que algunas de ellas son normales en función del momento evolutivo del niño. Así, en la primera infancia pueden darse episodios de desafío e independencia, retraimiento en las relaciones con adultos desconocidos, hiperactividad y alguna conducta agresiva sin ninguna intencionalidad, como simples llamadas de atención. Y en el periodo de la escolarización obligatoria pueden aparecer algunos problemas de atención y de relación con los compañeros superpuestos con otros que tienen que ver directamente con dificultades en el aprendizaje escolar. Pero de la misma manera que la edad es una variable central en el desarrollo cognitivo también lo es para comprender el desarrollo emocional y las situaciones y vivencias a las que tendrá que enfrentarse el futuro adolescente, por lo que es importante que los padres conozcan qué les pasa a sus hijos e hijas y les puedan ayudar a hacer frente a las situaciones desagradables. ■ GABINETE PSICOTÉCNICO MUNICIPAL
“En los niños y niñas de primaria, los padres apreciaron dificultades en sus hijos cuando éstos tienen que centrar la atención; algunos tics nerviosos, como morderse las uñas; no obedecer las órdenes o cumplir las normas; los miedos; y el dolor de cabeza o estómago.”
Reciclat. Producte ecològic
10 • BIM TORRENT
E
D
U
C
A
C
I
Ó
Completar l’aprenentatge fora de l’aula Més de dos mil dos-cents jóvens cursen l’educació secundària a Torrent repartits entre els tres instituts que en l’actualitat hi ha, a l’espera de la inauguració del nou centre de secundària. Aquests centres imparteixen classes de segon cicle d’ESO, batxillerat i cicles formatius grau mitjà i superior, però a més a més l’ensenyament es complementa amb una àmplia oferta d’activitats extraescolars que a continuació relatem. IES La Marxadella.
IES Serra Perenxisa.
IES Tirant lo Blanc.
Reciclat. Producte ecològic
IES LA MARXADELLA: ES CONSOLIDEN LES JORNADES D’AUTOMOCIÓ Del 10 al 12 de febrer, a l’institut de Secundària de la Marxadella tingueren lloc les II Jornades Tècniques d’Automoció. Professionals del món del motor van oferir diverses conferències a l’Aula de Cultura de la CAM, entre altres assumptes van parlar del multiplexat, del tractament pràctic dels sistemes SSP i de les pistoles d’alta transferència per a pintures d’aigua. Entre quaranta i quaranta-cinc alumnes del cicle superior del mòdul d’automoció participaren en els actes preparats per a aquests dies, a més d’un ampli grup de professionals que també hi van acudir. Aquesta segona edició ha significat, segons el director de l’IES la Marxadella, Alejandro López-Ibarra, la consolidació d’un projecte ambiciós que va nàixer amb l’objectiu de complementar i especialitzar la formació dels alumnes del centre. Una vegada concloses les jornades, ja s’està pensant en l’any vinent, en un curs en què mitjançant un acord amb el Club de Gerents que està a punt de tancar-se, els alumnes del centre podrien realitzar pràctiques formatives en les empreses que pertanyen al Club de Gerents. Un pacte que el director del centre considera molt important. Les II Jornades Tècniques d’Automoció s’inclouen dins de les activitats extraescolars que l’institut programa per al curs. En aquest centre estu-
dien prop de mil dos-cents alumnes que pertanyen a l’educació secundària obligatòria (ESO), al batxillerat, que en aquest centre compta amb tres modalitats, ciències naturals, tecnologia i humanitats, per últim també s’imparteix ensenyament professional d’imatge i so, automoció i electrònica. Pensant en aquests alumnes, els responsables del centre organitzen una sèrie d’activitats extraescolars per tal d’oferir una formació més completa, tant a l’àmbit de l’ensenyament com en el vessant de formació de la personalitat mitjançant activitats que enforteixen les relacions personals. Així, aquest institut destaca per l’oferta esportiva, una mostra de la qual és que enguany set equips de futbol sala participen en la lliga municipal destinada als centres educatius. Per a l’any que ve volen formar equips en altres disciplines, com ara bàsquet o handbol. Deixant de banda l’esport, també es realitzen eixides de grups d’alumnes a visites concertades, així com viatges, entre els quals destaca el de fi de curs i el que fan els alumnes de francés al país veí. Un acte propi del centre és el que ells anomenen el Mil·lenni, en el qual es fa un reconeixement als alumnes que acaben l’ESO i passen a l’ensenyament postobligatori. Per a aquesta activitat, cada any es convida una persona il·lustre com fou el cas, en anys anteriors, de Justo Nieto, rector de la Universitat Politècnica de València, o el músic i Fill Predilecte de Torrent, José Hernández Yago.
2004, PRIMAVERA • 11
Segundas Jornadas de Automoción en el IES La Marxadella.
IES Serra Perenxisa.
IES Tirarnt lo Blanc.
IES SERRA PERENXISA: UN ALLAU D’ACITVITATS “En cap altre centre en què he estat hi havia tantes activitats extraescolars”, comenta Aurora Moreno, vicedirectora de l’institut d’Educació Secundària Serra Perenxisa i encarregada de les activitats extraescolars. I és que la cosa està difícil de superar ja que des d’aquest centre, que compta amb més de cinccents alumnes, s’han programat per a enguany prop de noranta activitats entre visites culturals, festivals, viatges, representacions teatrals, i un llarg etcètera, repartides entre els díhuit departaments que formen el centre. Així, es poden classificar les activitats en viatges, visites culturals, festivals, mostres i exposicions dels treballs dels alumnes i activitats esportives. Pel que fa als viatges, destaca el de fi de curs, així com una visita a França i Anglaterra, per tal de practicar l’idioma. L’any passat realitzaren un intercanvi amb uns alumnes de Pessac, una població de Bordeus, que Aurora Moreno qualifica de molt satisfactòria, encara que enguany per diversos problemes del centre francés no han pogut repetir l’experiència. Tractar de reflectir totes les visites culturals que pretén fer l’IES Serra Perenxisa seria fer una llista quasi interminable. Però si que es pot diferenciar entre la visita a museus i recintes culturals, com ara a l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM), al Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat (MUVIM), al Museu Etnogràfic de Torrent o al Palau de la Música; la visita a monuments i llocs històrics com ara Xàtiva, la València gòtica o Sagunt, i visites a altres organismes o entitats com l’Ecoparc, el circuit Ricardo Tormo, les Corts Valencianes, la planta depuradora de l’Eliana o a la Fira de Formació (FORMAT), per exemple. També hi ha una gran quantitat de tallers i treballs per als alumnes. Alguns d’ells formen part de posteriors exposicions, o en el cas del grup de teatre, de representacions. Pel que fa al teatre, destaca la participació en la Mostra Municipal de Teatre Escolar i la realització del Festival de Nadal. Per últim, esportivament aquest centre ha tingut una gran tradició, durant anys l’equip de l’institut ha estat inscrit en la Federació Valenciana en diferents categories. Però en els darrers anys, l’afi-
ció a l’esport per part dels alumnes ha disminuït, els responsables d’aquestes activitats asseguren que es troben davant una generació que no s’implica en aquest sentit i no vol participar en el que proposa el centre en matèria esportiva. Tot i això, encara continua organitzant-se la lliga interna de futbol sala. IES TIRANT LO BLANC: ACTIVITATS DE QUALITAT RECONEGUDA L’IES Tirant lo Blanc cada any determina un tema que serà el fil conductor de les activitats generals, globals de tot el centre, que es desenvolupen durant tot el curs escolar. Fa dos anys es va elegir la guerra civil espanyola i, fruit de les activitats que s’hi van realitzar, van participar en un concurs d’àmbit nacional en el qual van rebre un accèssit que premiava l’esforç fet des de l’institut durant tot l’any i es reconeixia la qualitat de les iniciatives que pren aquest centre. El curs passat l’assumpte triat fou la interculturalitat i enguany les activitats van al voltant de la dona, que per exemple va ser el lema dels últims Carnestoltes. Els prop de cinc-cents cinquanta alumnes amb què compta l’IES Tirant lo Blanc també participen en les altres activitats que es proposen des de cada departament per tal d’aconseguir una formació completa en cadascuna de les disciplines que s’imparteixen. Dins de l’agenda d’activitats del centre trobem viatges com el de fi de curs, la visita a Barcelona, a Almagro o l’estada de cinc o sis dies a la neu. També es desplacen per tal de visitar llocs culturals com ara l’IVAM, el Palau de la Música, el teatre romà de Sagunt o la mesquita de València. Però si per alguna cosa destaca aquest centre és per la realçada participació en programes d’altres entitats, com és el cas del Projecte de Robòtica, en el qual van guanyar el curs passat el quart premi, o la Prova Cangur. El tarannà de totes aquestes activitats, segons ens comenta Ángel Moreno, director de l’institut, és enfortir les relacions entre els alumnes i entre aquests i els professors, una cosa que després té els seus reflexos en el treball diari ja que hi ha una major complicitat, cosa que facilita la comunicació i millora el rendiment. A més a més, contribueixen a conéixer l’entorn i ajuden els estudiants a socialitzar-se. ■ J. CRISTÓBAL GARCÍA
Reciclat. Producte ecològic
12 • BIM TORRENT
S
O
C
I
E
T
A
T
En record de l’artista Vicent Pallardó Latorre, fill adoptiu de Torrent
E
l 16 de març, quan encara no havien cessat els laments per les víctimes de l’atemptat criminal de Madrid, moria l’escultor Vicent Pallardó Latorre. Ens ha deixat orfes de les seues paraules i pensaments filosòfics, encara que només sentim l’orfandat de la seua presència, perquè la seua obra artística continua a Torrent i podrem veure-la prompte. Vicent Pallardó sabia que la delegació de Cultura de l’Ajuntament, amb el Museu Comarcal i la Caixa Rural, organitzaven una exposició d’una gran part de les seues peces; una magna exposició en què la prolífica obra del quasi nonagenari artista se’ns manifestaria en tota la seua extensió. La delegació de Cultura ens assegura que aquest acte es farà, encara que l’artista no estiga físicament amb nosaltres. Vicent Pallardó Latorre va nàixer a València al maig de 1917, i ben prompte es traslladà amb la seua família a viure a Torrent. Se sentia torrentí.
Reciclat. Producte ecològic
El 17 de desembre de 2000 l’Auditori va ser l’escenari d’un homenatge a Vicent Pallardó. A l’esplanada es descobria la sensual escultura Maternitat mediterrània, i s’hi presentava una biografia: Vicent Pallardó, l’artista excessiu.
es de menut va mostrar D aptituds artístiques, treballà en un taller de fusteria, fins que va entrar com a aprenent al taller d’escultura de Pío Mollar, a València. Va fer els estudis d’Arts i Oficis a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Carles. Construí
algunes falles abans de la Guerra Civil, però va decidir conduir els seus passos artístics cap a l’escultura, i entre els professors i consellers de la seua formació juvenil van figurar noms com l’escultor Josep Capuz, el pintor i restaurador Josep Renau, Eu-
geni Carbonell i Marià Benlliure. La guerra esclatava just quan aconseguia entrar al taller de Marià Benlliure a Madrid i es disposava a realitzar un monument al doctor Cubells de Torrent (fill del poble que va ser inspector general de Sanitat de la pro-
víncia de València i gran humanista), que s’havia de col·locar a l’avinguda, coincidint que en aquelles dates tenia lloc a la Plaça de Bous de València un combat de boxa del Campionat del Món de pesos ploma que va guanyar Sangchilli, un veí de
2004, PRIMAVERA • 13
Torrent, i la Federació va encarregar una estàtua del campió a Pallardó, abans que se n’anara al taller de Marià Benlliure. La Guerra Civil del 1936 li va impedir fer realitat aquests dos projectes, i al costat d’altres estudiants de la Federació Universitària Escolar (FUE) va partir a la contesa, exercint la seua militància en gabinets de cartografia, en la 31 Brigada Mixta i en el XV cos de l’exèrcit del general Tagüeña, fins que els qui com ell formaven part de Catalunya es retiraren a França... Quan tornà a Espanya va anar de Burgos a Tetuan, a un campament de treballadors destinats a construir un camp d’aviació. Allí li van encarregar un bust del Caudillo i, després de la mort de l’aviador franquista García Morato, el van destinar a un batalló cap a Burgos i Pamplona (allí va estar dos mesos i visqué les festes de Sant Fermí; va sentir el seu primer contacte estètic amb el bou i el naixement de la seua tendència a esculpir una excel·lent sèrie d’aquest magnífic animal); la següent destinació fou Mallorca. Va tornar a Torrent i poc després l’Ajuntament li demanava que muntara una escola d’arts i oficis en un local del carrer de l’Empedrat. En obrir l’escola, s’hi matricularen cent trenta persones. La gent de Torrent coneixia la trajectòria de Pallardó i el respectaven. Encara que Pallardó buscava la creació lliure per a donar llibertat a les seues inquietuds artístiques, també havia de menjar; a més, hi havia molt a fer després de la guerra, sobretot en el camp de la imatgeria de les esglésies. Va treballar en un estudi, on va esculpir Muñeca rota, que va ser seleccionada per a un concurs nacional; també treballava per encàrrec i fou quan va començar a realitzar passos de Setmana Santa i altres imatges religioses, i fou professor del Colegio Hispano-Francés. Una obra seua, la talla de fusta de quasi mig metre d’alçària, que representava un xiquet espantant coloms, va estar exposada al costat d’altres artistes com Picasso, Vázquez Díaz, Sempere, Gutiérrez Solana i Julio Antonio a la Sala Mateu de València. S’havia organitzat una exposició conjunta de grans mestres i la nova generació d’artistes valencians, en 1949. Dos anys abans es casava amb Amparo Camps Marí, amb la qual va tindre un fill i dues filles: Vicent, Fuensanta
xic. Va modelar els bustos de Ricardo de Fabra, torero, els de Vicente Ortí i Francisco Torrent, president i director de la Caixa d’Estalvis de Torrent, i el de Marià Puig, director de la Unió Musical de Torrent. També va realitzar una col·lecció amb rotunds relleus de caps de músics clàssics, i va modelar una còpia exacta de La lleona de Bocairent, escultura ibèrica, per al Museu Arqueològic d’aquella vila, on Pallardó passà catorze anys. Al febrer de 1983 va fer una exposició antològica al Cercle de Belles Arts de València, i al maig d’aquell mateix any participava en una exposició col·lectiva a l’Hotel Wellington de Madrid sobre temes taurins, en la qual també s’exposaven obres de Marià Benlliure, Bonilla, Villalba, Roberto Domingo, Ruano Llopis, Juan Reus i altres; en aquesta exposició ven algunes peces per a col·leccionistes de Nova York. En la seua faceta d’orador va impartir conferències sobre art a l’Escola de Magisteri de València, en col·legis i associacions culturals de Torrent i Bocairent, amb l’afany pedagògic d’acostar l’art a tot el públic. La seua obra cim: Els Gràfics El mateix Pallardó considerava que la major de les seues obres era un conjunt de cinc grans escultures i relleus que resumeix quina ha estat la seua filosofia davant la vida i com ha entés l’existència. L’artista va denominar aquestes escultures Els Gràfics. i Amparo, els tres molt coneguts i estimats a Torrent. Vicent Pallardó, amb l’ajuda incondicional de la seua esposa Amparo, va començar a fer falles per a guanyar-se la vida; la seua i la de la seua família. Les seues projeccions escultòriques a l’estudi del carrer de Quart de València no li reportaven els recursos econòmics necessaris per a portar avant la seua família. La primera falla que va firmar com a mestre faller va ser la del carrer de la Tapineria, a València; després vindrien les falles de Lope de Vega, la del carrer de les Barques, Na Jordana, Russafa, Benimàmet, la de la plaça del Caudillo (actualment plaça de l’Ajuntament), i d’altres. En l’època d’artista faller va aconseguir, amb Regino Mas i Modesto González, que les Falles foren declarades festes d’art d’interés nacional, i va
viatjar per Itàlia i França. En aquella temporada tingué problemes de salut. Després va convertir el taller de construcció de ninots que tenia a Torrent, al carrer de Silla, en una escola de dibuix, pintura i escultura. Per allí han passat moltíssims alumnes que encara hui recorden el mestre. BREU RECORREGUT PER L’OBRA ARTÍSTICA Pallardó estimava les arts plàstiques i la ceràmica. Escultures, pintures i ceràmiques ens donen la imatge d’un artista polifacètic. La seua col·lecció de bous ha traspassat fronteres i és un valuós llegat de la seua producció artística. Vicent Pallardó va estar en la comissió de restauració de la Torre, quan era alcalde Vicent Beguer. La primera exposició que va fer a Torrent
s’instal·là a la Torre al gener de 1982, dins del cicle d’exposicions dedicades a mestres i nous valors de la pintura i l’escultura del País Valencià que va organitzar l’Ajuntament quan fou alcalde Rafael Marín. La segona exposició és antològica i es fa del 18 de maig al 12 de juny de 1988 a les sales d’exposicions de la Casa de Cultura, Torre I i Torre II, i Torrent té com a alcalde Jesús Ros. Quant a imatgeria, a Torrent ha tallat els passos processionals de Setmana Santa de L’oració de l’hort, l’Eccehomo, el Sant Sepulcre i el Sant Soterrar, i ha realitzat talles religioses per a Alzira, Sagunt i Torres Torres, entre altres pobles. Ha treballat en diversos encàrrecs per a museus de Los Ángeles i San Francisco, als Estats Units, i per a Mè-
Fill adoptiu de Torrent En 1988, l’Ajuntament de Torrent el va nomenar Fill Adoptiu de la ciutat i va donar nom al carrer que alberga l’Auditori amb el següent text: “Carrer de l’Escultor Vicent Pallardó Latorre”. L’escultura de l’Auditori, la Maternitat mediterrània El 17 de desembre de 2000 l’Auditori va ser l’escenari d’un homenatge a Vicent Pallardó. A l’esplanada es descobria la sensual escultura Maternitat mediterrània, i s’hi presentava una biografia: Vicent Pallardó, l’artista excessiu; editat per l’Ajuntament i escrit per Ana Coronado, el llibre (de la col·lecció “Gent de Torrent”) ofereix un recorregut literari i gràfic de la trajectòria vital de l’artista torrentí, i es pot trobar a la biblioteca. ■ A.C.
Reciclat. Producte ecològic
14 • BIM TORRENT
S
O
C
I
E
T
A
T
Disfrutar de la vejez Los clubes municipales de mayores se convierten en una alternativa de ocio Los tres hogares municipales destinados a las personas de la tercera edad que hay en la localidad tratan de satisfacer las necesidades que conlleva el envejecer. Hasta ellos acuden a diario los jubilados y pensionistas que residen en la población para convivir con gente de su edad, distraerse y huir así del aburrimiento. Con la intención de saber algo más de nuestros mayores, en este reportaje intentamos dar una visión general de cómo desarrollan su función estos centros.
E
nvejecer implica necesariamente cambiar, pero hay que saber diferenciar los cambios normales de los que pueden no serlos, tomar medidas para que esto no ocurra y poder aclimatarse mejor a la vejez. Hacerse mayor, jubilarse, es un paso más en el proceso vital de la persona y precisa una adaptación a la nueva situación. La soledad, la inactividad y el aburrimiento son algunos de los mayores problemas con los que se encuentran los que llegan a esta edad; para combatirlo se han creado en todo el municipio varios centros destinados a los mayores que ofrecen un amplio abanico de actividades en el que emplear ese tiempo libre. Tal y como asegura el presidente del Club Municipal de Mayores San Enrique, Pedro Lizandra, “el objetivo es, ante todo, divertirse”. A menudo la transición del mundo laboral al de la jubilación supone un cambio demasiado brusco al que algunas personas les cuesta adaptarse, a este respecto Enrique Bessini, secretario de la UDP (Unión Democrática de Pensionistas y Jubilados de España) de Torrent, mantiene que muchos se tienen
que convencer de que no tienen que jubilarse a sí mismos, todavía son útiles. En estos centros los jubilados encuentran entretenimiento y compañía, tal y como explica Amparo Aparicio, presidenta del Club Municipal de Mayores Virgen del Olivar. “No tienen que estar solos jamás”, afirma Enrique Bessini, quien es partidario de que los mayores se levanten de sus sillones y se dirijan a estos puntos de encuentro para los pensionistas. Con este espíritu, los tres centros municipales, San Enrique, San Cayetano y Virgen del Olivar, preparan varias actividades para los mayores y propuestas por ellos mismos, puesto que las personas que presiden y dirigen los hogares son gente de su misma edad y que conocen, mejor que nadie, las necesidades e inquietudes de los mayores. Son centros destinados a la convivencia y a la
organización de actividades de ocupación del tiempo libre de las personas mayores de la localidad. El Centro Municipal San Cayetano, que lleva quince años funcionando en la localidad, acoge habitualmente a unas cincuenta personas, aunque en actividades puntuales puede aumentar ya que su número de asociados asciende alrededor de doscientas. Entre sus actividades destacan los talleres ocupacionales, que cada trimestre varían su temática. A lo largo de todo el año harán manualidades con rejilla, pintura en tela, pintura al óleo, cestería, curso de tejido de esparto, un belén para el hogar, pintura de una mantelería en Navidad y un taller de velas. Además realizan excursiones culturales, charlas y algún que otro viaje. “Se trata de un hogar pequeño –afirma Teresa Esbrí, vicepresidenta del centro–
al que acude mayoritariamente gente que ronda los ochenta años.” En Virgen del Olivar, el más grande de los hogares municipales de mayores, son asiduos entre setenta y cinco y ochenta pensionistas. “Lo que se pretende es la colaboración con la gente mayor”, explica Amparo Aparicio. Además de los habituales juegos de mesa, el
CLUB MUNICIPAL “VIRGEN DEL OLIVAR” C/ Virgen del Olivar, 40 Tfno. 96 155 08 28 Horario: de 9 a 20 horas l 30 de abril de 1990 fue inaugurado este local de ochocientos metros cuadrados donde se distribuyen un bar-cafetería, una sala de televisión, salas E de juegos, pistas de petanca y un amplio patio ajardinado. Talleres ocupacionales, organización de excursiones y viajes culturales y de ocio, organización de campeonatos de juegos de mesa y de petanca, celebración de fiestas, conferencias y charlas, son algunas de las principales actividades que se llevan a cabo desde este club municipal para jubilados. Tanto la UDP (Unión Democrática de Pensionistas y Jubilados de España) como el Club de Petanca tienen su sede en este centro. ■
Reciclat. Producte ecològic
2004, PRIMAVERA • 15
centro también alberga la sede del Club Petanca Torrent y de la UDP de Torrent. Todos los jueves hay charlas culturales, viajes culturales una vez al mes y trabajos manuales (manualidades con rejilla, modelado, cestería con papel, tridimensionales barniz gota y pintura de una mantelería) todos los viernes desde el mes de septiembre hasta el de junio. El local dispone de un amplio patio ajardinado en su interior que hace las delicias de los mayores cuando el tiempo acompaña. El más joven de los centros, pese a datar de 1991, es el de San Enrique. Lugar al que acuden normalmente una cuarentena de pensionistas, aunque sus socios ascienden a 417. La agenda de este centro está completa, el lunes hay baile, el martes hay trabajos manuales, los miércoles se ofrece un callista, un barbero y una esteticista a disposición de todos los mayores para su aseo personal, y los viernes ensayan los componentes del grupo de teatro. Cada mes se realizan uno o dos viajes en los que hay una gran participación del personal del centro. “Ahora demandan mucho viajes de un día y eso es lo que más organizamos en estos momentos”, comenta Pedro Lizandra. APARTE DE LOS HOGARES MUNICIPALES Pero no sólo son estos centros los que se ocupan de los más mayores del municipio, sino que desde la concejalía de Bienestar Social, Sanidad y Políticas de Solidaridad también se or-
ganiza un gran número de actividades relacionadas con el mundo del mayor. Una de las propuestas que más peso tiene es el Aula de Formación de Mayores, que todos los jueves se realizan en la sede de Servicios Sociales del Ayuntamiento. Desde aquí surgen algunas de las conferencias a las que acuden los mayores, como es el caso del ciclo de charlas sobre Envejecimiento y Salud que durante todo el año acercan hasta cada uno de los hogares. En la programación también se piensa en aquellos que conviven con los jubilados, mediante el curso para Familias acogedoras de personas mayores. A la oferta municipal se le une la de la Generalitat Valenciana con el Centro Especializado de Atención a los Mayores (CEAM). Este hogar, situado en la calle Caja de Ahorros, tomó el relevo en 1999 del antiguo hogar del jubilado de Torrent y aún continúa teniendo una gran tradición dentro de la localidad. En un día normal acuden hasta aquí unas quinientas personas para hacer uso de sus múltiples servicios como el de podología, el de peluquería, el de rehabilitación o el que ofrece la trabajadora social del centro. El CEAM también es el encargado de tramitar las tarjetas de transporte interurbano o tarjetas culturales. A esto se le añaden otras iniciativas como ahora clases de gimnasia, informática, pintura, coral, teatro, yoga, rondalla, ganchillo o idiomas como inglés o francés. ■ QUIQUE SOLER J. CRISTÓBAL GARCÍA
ASOCIADOS PARA DEFENDER SUS INTERESES UDP (Unión Democrática de Lpaña)aPensionistas y Jubilados de Esestá creada y formada por hombres y mujeres, pensionistas y jubilados, conscientes de las peculiaridades e intereses comunes que les unen, configuran y dan vida a la organización. No se trata de un partido político, ni un sindicato obrero, pero sí una organización reivindicativa, que pretende defender los derechos de las personas mayores en la sociedad como: conseguir su total integración social y económica; participar en todos los órganos de gestión y planificación; disponer de unas pensiones que permitan vivir con dignidad y decoro; poder disfrutar de unos servicios sanitarios y sociales bien equipados y adecuados; tener acceso a la formación y el disfrute del ocio, de la cultura y el consumo; etc. Para conseguir estos fines desde la UDP de Torrent se programan todo tipo de actividades como charlas, asesoramiento de mayores (dispone de un gabinete jurídico gratuito), 12 conferencias anuales de los temas más diversos, campeonatos de parchís,
damas, ajedrez o truc, excursiones culturales... Así la UDP se presenta como la fuerza de las personas mayores, un instrumento de lucha reivindicativa, una forma de vivir digna y participativamente la vejez, un llamamiento en contra de la marginación y la inactividad. Es una organización que se proclama democrática, pluralista, independiente, libre y unitaria. Para pertenecer a la UDP sólo hay que hacer un pago anual “simbólico” de tres euros, además de un requisito: ser persona mayor, pensionista o jubilada, dispuesta a trabajar por la defensa de sus derechos y los del colectivo al que pertenece. La UDP agrupa en Torrent a unas 1.240 personas. ■
CLUB MUNICIPAL “SAN ENRIQUE” C/ Camí Reial, 108 Tfno. 96 156 16 51 Horario: de 9 a 20 horas esde 1991 este centro de cuatrocientos metros cuadrados, en los que hay bar-cafetería, sala comedor, sala de juegos y sala polivalente para D actividades, acoge a todos los mayores de Torrent que acuden a sus dependencias. Actualmente los socios de este hogar llegan hasta los cuatrocientos diecisiete. La semana comienza con el baile del lunes, mientras que el martes se realizan trabajos manuales y talleres ocupacionales, los miércoles hay servicio de callista y barbero para los mayores, el viernes se destina para el ensayo del grupo de teatro. Además se hacen uno o dos viajes cada mes. Muchos de los pensionistas que acuden a este centro se inscriben en la Asociación de Jubilados y Pensionistas “La Esperanza”, con sede en el mismo hogar. ■
CLUB MUNICIPAL “SAN CAYETANO” C/ San Cayetano, 20 Tfno. 96 157 57 63 Horario: de 9 a 20 horas ste club municipal se encuentra en funcionamiento desde el mes de febrero del año 1989. En sus doscientos metros cuaE drados los mayores disponen de sala de juegos, bar-cafetería y televisión. Las principales actividades que se desarrollan son talleres ocupacionales, que se realizan los martes por la tarde, organización de excursiones y viajes, tardes de baile y la celebración de fiestas. En este mismo centro se encuentra ubicada la Asociación de Jubilados y Pensionistas “San Cayetano”. ■
Reciclat. Producte ecològic
PRIMAVERA, 2004
16 • BIM TORRENT
El teatro de los mil años
Club Petanca Torrent, una excusa para hacer deporte
U
na de las actividades más importantes y que se ha convertido en uno de los referentes dentro de los clubes municipales es el llamado Grupo Artístico Municipal de Mayores, una pequeña compañía de aficionados al teatro que tiene su sede en el Club Municipal de Mayores de San Enrique. Este grupo lleva funcionando desde el 20 de diciembre de 2000, aunque su historia es mucho más larga ya que es el heredero de la compañía que desde hace veinte años actuaba en los locales de la Caja de Ahorros, lo que actualmente es el Centro Especializado de Atención a los Mayores (CEAM). Hace ocho años se trasladaron al Hogar de San Enrique formando el Grupo Teatral “La Esperanza”, para desde hace cuatro años pasar a convertirse en el Grupo Artístico Municipal de Mayores. Los trece componentes del grupo, aunque el número varía cada cierto tiempo, son dirigidos por Víctor J. García Hernández, un jubilado que desde siempre ha estado relacionado con este mundo, pues es nieto e hijo de cómicos teatrales. Precisamente son comedias, sainetes, cante flamenco, rumbas y un largo repertorio destinado a hacer pasar un buen rato a los espectadores de sus obras. “Lo que queremos a nuestra edad es divertirnos, no nos vamos a po-
L
ner a interpretar un drama de Calderón…”, señala Víctor García. Además, la memoria es uno de los enemigos con los que se encuentran. Como dato curioso diremos que entre todo el grupo superan los mil años y eso hace que les resulte complicado aprenderse un texto, pero lo superan con las ganas y con la ilusión que tienen, prueba de ello es que cada semana ensayan de una a dos veces para ofrecer el mejor espectáculo cuando actúen.
La Semana de los Mayores, diversos homenajes, hogares de mayores o residencias de la provincia de Valencia y, desde este año, los Carnavales de la localidad son algunas de las citas a las que han acudido a interpretar sus obras. Un grupo abierto a todo aquel que requiera sus servicios, tal y como nos señala su director, ya que además actúan de manera gratuita y totalmente desinteresada. ■
Victor García, el director del grupo de teatro, ha vivido mucho tiempo en Bruselas, donde ejerció de actor y periodista. En 1976 el Ministerio de Trabajo le concedió la Medalla de Honor de la Emigración.
a petanca es un deporte apto para todas las edades, aunque principalmente es practicado por las personas mayores, debido a sus características: “se hacen unas ciento cincuenta flexiones en hora y media, además de trabajar la vista”, explica Andrés Márquez, presidente del Club Petanca Torrent. Esta agrupación deportiva data en el municipio aproximadamente del año 1985; se encuadra dentro de las actividades que desarrolla la FDM (Fundación Deportiva Municipal) y cuenta en la actualidad con cerca de un centenar de asociados, mayoritariamente jubilados y pensionistas. Para pertenecer al club los socios pagan una cuota anual y voluntaria de nueve euros, cifra insignificante si se tiene en cuenta que reciben chándales, llaveros y tres comidas que se organizan anualmente. Además de las distintas partidas que se pueden jugar cada día en el club, durante el año se disputan tres campeonatos en fallas, en julio (torneo oficial del club) y en Navidad. En las competiciones se reparten unos trofeos que, aunque económicamente no tienen coste, moralmente poseen un valor importante. El Club Petanca Torrent tiene su sede en el Club Municipal Virgen del Olivar, lugar donde se celebran muchas de sus partidas y reuniones. ■ J. CRISTÓBAL GARCÍA QUIQUE SOLER
Consejos para una sana senescencia ✔ La comida, variada pero sin excesos. La alimentación debe adecuarse a cada etapa de nuestra existencia, en esta etapa es necesaria una menor cantidad de calorías. Esta reducción debe basarse en una disminución de las grasas, pero manteniendo al aporte de proteínas e hidratos de carbono. ✔ Si tiene problemas en algún sentido, corríjalos. La vista y el oído pierden la agudeza con la edad. Por eso son convenientes las revisiones. Es fundamental tener una buena iluminación por la noche para evitar el riesgo de caídas. Sentidos como el olfato, el gusto y el tacto pueden mejorar. De ahí
Reciclat. Producte ecològic
la importancia de que la comida sea apetitosa y esté bien elaborada. ✔ Intentar ocupar el tiempo libre. Hacer esas cosas que siempre le gustaría hacer y que antes no podía. Cualquier cosa, lo que más le guste. Ahora tiene este privilegio, se lo ha ganado. No se quede sentado viendo cómo pasa la gente, vaya a pasear. Caminar agiliza la mente y las piernas, y se mantiene en plena forma. Y, si es necesario, use un bastón, es una ayuda, y da cierta personalidad. ✔ Si hace ejercicio mejorará su salud. Mantenerse en forma es vital para tener una buena salud. Si mueve las piernas, mueve el corazón y los pul-
mones. Disfrute de su físico, con poco que haga, notará que es muy beneficioso. Si tiene costumbre de hacer deporte, hágalo moderadamente. ✔ Marcarse un horario para las actividades diarias es muy beneficioso. Planifique el día. Esto puede dar una sensación de estar activo y de cumplir sus compromisos. Ganarle tiempo al tiempo para poder hacer sus ejercicios, sus charradas, sus comidas, sus descansos, etc. Haga lo que pueda aunque no sea perfecto, a su aire. Ocúpese de sus cosas personales, de hacerse la cama, vestirse, asearse… y no se preocupe si algo no le sale bien. ■
PRIMAVERA, 2004
S
O
C
I
E
T
A
T
BIM TORRENT • 17
Les empreses del Mas del Jutge es promocionen en el Polígon Virtual La vesprada del 27 de gener es presentava als empresaris de Torrent el lloc web www.poligonovirtual.com, al saló d’actes de l’Ajuntament. Un projecte innovador que el consistori ha posat en marxa per a promoure les empreses de la zona industrial de Torrent. En l’acte es va presentar un vídeo-CD que explicava totes les possibilitats i les utilitats del portal, i es va regalar a totes les persones que van assistir a la presentació. EL POLÍGON DE TORRENT, A L’AVANTGUARDA D’EUROPA L’Ajuntament va acollir la presentació al món empresarial d’una de les iniciatives més noves que s’han posat en funcionament a la ciutat en matèria de noves tecnologies. Es tracta del Polígon Virtual de Torrent, reflex de la realitat empresarial de la capital de lHorta Sud. Així mateix, aquesta iniciativa, que compta amb el suport del consistori de Torrent i de fons comunitaris per mitjà del programa comunitari Equal, és també el reflex de l’evolució de la ciutat i de l’aposta municipal per l’ús de les noves tecnologies de la informació i la comunicació. Amb aquesta iniciativa, en paraules del responsable de l’empresa creadora del web, Vicent Palací, s’obri una nova via d’oportunitats de treball i de negoci a través de la xarxa per a les empreses del polígon Mas del Jutge. Segons va comentar el president del Club de Gerents, Rafael Garrigues, durant la presentació del Polígon Virtual, Internet és “la tercera revolució industrial”. En aquest sentit, va animar els assistents a “omplir de contingut aquesta nova ferramenta i perdre la por a les novetats”. Per la seua banda, el president del polígon, Antonio López, va explicar que aquest nou instrument municipal serà especialment útil per a les empreses menudes que poblen aquesta zona industrial i que són majoria, i va animar tots els presents a col·laborar en aquesta nova iniciativa, a apostar per la modernitat, com han fet altres polígons pròxims al de Torrent, com ara el de Fuente del Jarro de Paterna, els responsables del qual també assistiren a la cita amb els seus homòlegs de Torrent. Per la seua banda, per a clausurar l’acte, l’alcalde Jesús Ros va explicar que la ciutat que representa es troba situada “estratègicament” i, per tant, “té unes possibilitats excel·lents per a créixer”. En aquest sentit, va explicar que s’ha d’aprofitar la posició estratègica, per a això cal fer “un impuls a les comunicacions, la qual cosa compta amb el suport del consistori, així com l’ampliació del polígon, en la qual també estem implicats”. Va mostrar la seua aposta ferma per aprofitar la societat de la informació que, segons les seues paraules, “será la societat del futur” i va ani-
Polígonovirtual.com és un portal d’accés a cada una de les empreses de la zona industrial Mas del Jutge, i s’ha desenvolupat amb les últimes tecnologies de disseny i de programació. Es pot consultar des de qualsevol lloc del món, a l’hora que siga i amb qualsevol tipus d’ordinador connectat a Internet. El cost d’aquest projecte és d’uns 30.000 euros i està cofinançat, per mitjà d’Equal i del programa @nticipación, amb fons europeus.
Quan es cree aquesta ferramenta, està en la mà dels empresaris donar-li tota la utilitat i utilitzar-la per a ampliar les mires fins a l’inimaginable. Com a mostra de la increïble amplitud de mires a la qual es pot accedir gràcies al polígon el portal, a la primeria de gener l’havien visitat quasi 8.000 persones des de l’1 d’octubre del 2003, data en què s’anuncià que es posava en funcionament.
Com a mostra de la increïble amplitud de mires a la qual es pot accedir gràcies al polígon el portal, a la primeria de gener l’havien visitat quasi 8.000 persones des de l’1 d’octubre de 2003, data en què s’anuncià que es posava en funcionament.
mar els empresaris torrentins a pensar en global i en la internacionalització dels seus productes. El nou portal www.poligono virtual.com abasta la gran majoria de les 450 empreses que tenen la seu al Mas del Jutge, majoritàriament menudes i mitjanes. Aquest projecte és només la punta de l’iceberg d’una iniciativa que continuarà amb la Ciutat del Comerç i amb un altre directori sobre institucions cíviques i oficials. És a dir, es tracta d’un procés que ha començat amb les empreses, i després continuarà amb els comerços i amb les institucions torrentines. En total, d’aquesta iniciativa es beneficiaran les més de 3.000 empreses amb seu a la capital de l’Horta Sud. La principal novetat és que aquesta nova ferramenta d’Internet pretén donar un impuls a les vendes de les empreses. Així, un dels primers passos serà crear una central de compra del polígon. Es tracta d’un exemple per a moltes comunitats autònomes espanyoles i també europees.
RADIOGRAFIA DEL POLÍGON Quan va sorgir la idea d’aquest polígon virtual, que va ser comunicada per l’Ajuntament de Torrent al president del polígon, la reacció va ser molt bona, com recordava el president. “Ens va semblar a tots molt bé, i més quan en coneguérem els detalls i vam constatar que era el primer polígon en 3D que es feia a Europa”, explicà. L’Associació del Polígon Mas del Jutge naix, segons explica Antonio López, amb l’objectiu de tindre un contacte directe amb l’Ajuntament per tal de fer arribar qualsevol necessitat, mancança o projecte dels empresaris instal·lats ací. Així s’aconsegueix que els carrers del polígon estiguen nets i se soluciona ràpidament qualsevol desperfecte que hi haja. La filosofia de l’associació és purament empresarial i de rendibilitat dels recursos i dels esforços, i afig: “primer ens ocupem de les nostres empreses i ens esforcem per gestionar-les d’una manera exemplar i, amb aquest mateix esperit, ens fem càrrec de les necessitats dels nostres representats”. Aquest és només el primer pas d’un projecte que va més enllà i en la realització del qual està a punt de fer-se un nou pas: el polígon s’integrarà en el Club de Gerents de Torrent, organisme ben arrelat a la ciutat i del qual Antonio López és vicepresident. Amb aquesta mesura, els empresaris del
polígon es podran beneficiar de tots els serveis del Club, tant pel que fa a acords i relacions com en recursos de formació i de comunicació. D’altra banda, el polígon està immers en un ambiciós programa d’expansió que el dotarà de més sòl industrial, perquè les empreses que vulguen es puguen instal·lar en aquest enclavament privilegiat. Dins d’aquesta ampliació s’ha dissenyat la creació d’un edifici empresarial modern que comptarà amb bancs, restaurants i, fins i tot, una guarderia que acollirà els fills dels treballadors del polígon, el qual serà un punt de trobada de les empreses de Torrent. Les obres d’aquesta ampliació del polígon, que segons López dotarà les empreses de Torrent de 400.000 metres quadrats, començaran en uns mesos. S’obriran les portes a la instal·lació de tota classe d’empreses, fins i tot a les grans que necessiten molt d’espai, perquè aprofiten els avantatges que ofereix el polígon de Torrent, situat a pocs minuts del centre neuràlgic de València i també del port i de l’aeroport. Més de 450 empreses de tota classe conformen actualment el Polígon Mas del Jutge de Torrent, la majoria menudes i mitjanes. En total, a aquest centre de treball acudeixen tots els dies unes 5.000 persones que realitzen ací la seua jornada laboral. Això justifica l’esforç tan important realitzat en els últims anys en les comunicacions. Les obres no han parat, i entre elles destaca el valuosíssim corredor que connecta directament amb l’autovia; a més, Antonio López comenta que està molt avançat el projecte que unirà el polígon amb Villa Carmen, ja que és el més urgent ara per ara, perquè descongestionarà en gran manera la principal entrada cap al polígon des de la BEGOÑA VILATA ciutat. ■
Reciclat. Producte ecològic
18 • BIM TORRENT
S O C F E S T E S
I I
Sant Blai: 3 de febrer
E T A T T R A D I C I O N S
Més de 20 comparses van participar en el Carnestoltes orrent va celebrar el 20 de febrer la festa del Carnestoltes, a pesar T que va ploure durant tot el dia. Organitzat per l’Ajuntament, l’Associació d’Alumnes de l’Escola d’Adults i moltes altres entitats cíviques, culturals i festives de la ciutat, en aquesta festa popular van participar més de 20 comparses que inundaren de música i de color el Mercat Central. Quatre de les comparses van realitzar una exhibició de chirigotas que va fer riure el nombrós públic amb cançons de temes generals i locals. N’oferim alguns fragments: COMPARSA MORA: “Al escenari, vinc a cantar / Señor Alcalde, dalt del Mercat / Al
escenari, vinc a cantar / Señor Alcalde, Señor Alcalde, una i no mas / A la escollera, vaig a cantar / A la escollera, vaig a cantar / A la escollera, vaig a cantar / Y mentres cante i mestres cante MIRE EL MERCAT.” WAY TAN KONG (El Euro loco): “Lo de las vacas locas ya se ha pasao / Pero tengo a los pollos muy costipaos / Y lo de los salmones ¡qué más me dá! / Con los euros que valen... no puedo comprar...” CHARANGA ASOCIACIÓN MUJERES DE TORRENT: “También al señor alcalde / le queremos recordar / que nos dé más subvenciones / que nos vamos a enfadar.” TANGUILLO: “Alcalde y concejales / hoy los queremos felicitar / están dejando a Torrent / igual que una capital...” ■
“Una festa que cada any aglutina més gent de totes les edats”
M.ª Pilar Blanquer, Reina de l’Encontre l 31 de gener, a l’Auditori es feia públic el nomenament de la Reina i Àngel de Resurrecció de l’Encontre Gloriós, E en un acte organitzat per la Junta Central de Germandats de
Representa la virreina Germana de Foix (València, cap al 1526) en la Setmana Santa de Torrent.
Reciclat. Producte ecològic
Setmana Santa, amb la col·laboració de l’Ajuntament, la Caixa Rural, la CAM, l’Auditori i l’Escola Coral de Torrent. La presentació va anar a càrrec d’Isidro Romeu Oliver, que va donar peu al nomenament oficial de M.ª Pilar Blanquer Rodríguez com a Reina i Àngel de Resurrecció de l’Encontre Gloriós 2004 de la Setmana Santa torrentina. També tingué lloc el nomenament de la Germana Major Suprema de l’any 2004, M.ª José Herrada López, i dels Germans Majors de cada germandat. Després dels nomenaments intervingueren el president de la Junta Central de Germandats José María Palop Medina, el consiliari José Deusa García, i l’alcalde Jesús Ros. Després es continuà amb una conferència a càrrec d’Ángel Moreno Sancho, capellà de la comunitat del Cister de Buenafuente del Sistal. L’Escola Coral va tancar l’acte amb un concert. ■
F
A
L
L
E
S
2004, PRIMAVERA • 19
Una visita en temps de festa
E
nguany, per primera vegada, ha vingut el meu amic Pepe, un sevillà que mai no havia visitat Torrent en falles. El dia 18, després de dinar, va arribar a l’estació del metro vora les quatre de la vesprada. Ens saludàrem i anàrem a prendre un café per parlar de les nostres vides i planificar el que faríem fins que es cremaren els monuments. De camí a la cafeteria, Pepe ja podia assaborir l’aroma de les festes falleres, una barreja de pólvora i soroll que emanava d’un grup de xiquets que disparaven tota mena d’artefactes explosius. El primer que férem després de la xarrada, aprofitant l’hora que era, va ser anar a veure l’ofrena de flors a la Mare de Déu dels Desemparats a l’església de l’Assumpció, que enguany es va fer en dos dies pel gran nombre de falles que hi ha a Torrent. Les flors i els vestits tradicionals ornaven els carrers del nucli antic de la ciutat, a l’encontre amb la nostra patrona. En acabar l’acte, endinsats ja en la nit, decidírem que era l’hora de sopar i d’agafar forces... la nit seria llarga. Pepe havia vingut amb ganes de festa, i a Torrent, en falles, n’hi ha i molta. Encara no eren les dotze de la mitjanit i ja ens aventuràvem en els casals de la ciutat. Ballàrem sense parar, des dels últims èxits musicals fins al nostre Paquito el Xocolatero. En cada racó faller ens trobàvem coneguts que ens convidaven a una copeta, sempre amb moderació, i amb
ells compartírem unes rialles fins a ben entrada la nit. Pepe estava gaudint de la festa, però el cansament del viatge s’apoderà a poc a poc d’ell, i a les tres i mitja ens retiràrem. A l’endemà, festivitat de Sant Josep, dia gran dels valencians, els esclats dels petards ens van despertar a les huit. Pepe pegà un bot del llit. “¿Qué está pasando?”, preguntà el sevillà amb cara d’espantat. En ma casa començàrem a riure. Li vaig explicar que durant la setmana fallera tots els matins es fa la despertà, en què totes les comissions anuncien amb petards el començament del dia. Li preguntàrem si volia participar en aquest espectacle. Dit i fet, baixàrem i en un tres i no res Pepe ja estava fent esclatar els masclets com qualsevol altre faller. A més a més, durant la despertà el meu amic va tastar els bunyols de carabassa amb xocolate que ens van oferir al portal de la casa d’una fallera major d’una falla de la ciutat. Una vegada tots els veïns ja estaven desperts, els fallers anaren al casal a esmorzar, tot abans de la missa en honor del nostre patró sant Josep, que se celebrà a les 12 del migdia. Nosaltres aprofitàrem per a dormir un poc més abans d’anar a la mascletà. Eren les 14.30 hores quan la fallera major del poble va ordenar al pirotècnic l’encesa de la disparà. La plaça del Bisbe Benlloch estava plena de gom a gom. Pepe havia vist per la televisió la mascletà de la plaça de l’Ajuntament de València, però mai no l’havia viscuda en directe. El soroll anava en aug-
ment, i en el terratrémol final se li va posar el cor en un puny. La pròxima cita la teníem amb la paella que havíem encarregat. Amb la panxa plena i les piles carregades començà la visita dels més de cinquanta monuments que engalanaven la ciutat. Vam veure un fum de falles. Ens vàrem detindre especialment en les de secció especial, i sobretot en la que guanyà el primer premi, Ángel del Alcázar i voltants. A Pepe li va resultar curiós que ornaren els carrers; era una cosa que desconeixia, i alhora que contemplàvem els ninots de cartó pedra també aprofitàvem per a fer una ullada a alguns d’ells. Va caure la nit quasi sense adonar-nos, i el final de les festes estava acostant-se. Sopàrem prompte i a les 21 hores ens dirigírem cap a l’Ajuntament, on s’anava a cremar la falla infantil del poble amb l’assistència de la fallera major infantil de Torrent i la seua cort d’honor. Era el preludi del plat fort, quan les flames s’apoderarien dels monuments grans. A les 23.30 hores es cremava la falla de l’Ajuntament i la festa s’esmunyia amb la crepitació del foc. Pepe em va comentar que estàvem bojos, que no s’explicava com podíem fer desaparéixer aquestes obres d’art... Però així són les falles, que tornaran l’any que ve, com el nostre amic, que es va enamorar de la festa, de les falleres i de la nostra ciutat. ■ J. CRISTÓBAL GARCÍA-QUIQUE SOLER
Reciclat. Producte ecològic
20 • BIM TORRENT
G E N T
D E
T O R R E N T
La vecina del Mas del Jutge que consiguió la reforma de su parroquia
C
onchín García García nació en el Mas del Jutge de Torrent y allí ha vivido las cinco décadas que conforman su existencia, aunque el paso del tiempo no le deja huella aparente, debe de ser por la vitalidad que demuestra, la vivacidad de sus ojos y su apariencia. Su vida ha transcurrido ahí, en el núcleo de población del Mas, su madre murió cuando ella tenía sólo cinco años, y desde ese momento la pequeña Conchín comenzó a pensar que debía aportar todo su esfuerzo por ayudar a su hermana menor y consolar a su padre, Ventura García Máñez (al que recuerda interesándose por el Mas en una suerte de funciones de alcalde pedáneo a lo largo de veinticinco años). Y así, Conchín, sólo quiso estudiar en la escuela cercana a su casa hasta sacarse el graduado escolar, para poder dedicarse a la atención y cuidado de los miembros de su familia y, en lo que pudiera, a realizar tareas de vecindad para mejorar el entorno. Este espíritu amistoso y servicial la llevó a fijarse en el deterioro que el transcurrir del tiempo iba produciendo en el edificio de la iglesia de San Vicente Ferrer*, y a que decidiera ponerse manos a la obra porque veía que nadie lo cuidaba. Explica esto enseñando orgullosa el nuevo escenario donde se asienta su querida parroquia, que muestra un aspecto inmejorable con la reforma que (más que sufrido) ha gozado. Conchín ha trabajado arduamente por ello desde 1995 (por poner una fecha), ya que veía el deterioro paulatino de lo que, sin duda, forma parte de su propia existencia y por ello fue creando una comisión de maseras* que colaborase en la ardua tarea de recaudar fondos para arreglarlo, pero la ilusión se apagaba porque se iba dando cuenta de que la venta de lotería deja muy pocos beneficios, y ver eso la hizo dirigirse al área de Patrimonio de la Generalitat, a su Ayuntamiento y al de Valencia para ir consiguiendo toda la información necesaria y saber también qué requisitos se necesitan para acometer una reforma de este tipo; buscó la escritura de la parroquia para poder optar a cualquier tipo de subvención y los esfuerzos de Conchín dieron sus frutos, obtuvo ayudas de la Diputación de Valencia, del Ayuntamiento torrentino, de la Caja Rural y de la CAM. Además, la venta de lotería iba haciendo su marcha; así, año tras año de ventas contribuyó a que se elevara la cifra destinada al arreglo de la parroquia. Conchín agradece las diversas ayudas recibidas de vecinos, amigos, clavarios e incluso los operarios, y el entusiasmo del anterior párroco, Rafael Reig, que fue el
Reciclat. Producte ecològic
La fachada, fotografiada por Pepe Olmo. Sentada Conchín García. La restauración la han dirigido los arquitectos Gerardo J. Puchol Cervera y Manuel Ros Mora.
El 27 de septiembre de 2003 se inauguró la iglesia remodelada.
que, según Conchín, la animó para acometer la empresa que estamos refiriendo, porque a él también le daba pena el estado de la parroquia. En diciembre de 2002 se iniciaron las obras de restauración del templo parroquial, que se centraron en la restauración de toda la estructura, principalmente la fachada y las paredes laterales y el tejado; se instala un nuevo sistema de iluminación, “que hace que por las noches nuestra pequeña iglesia parezca una catedral”, dice contenta Conchín; también se han restaurado las capillas y las imágenes. Con estos trabajos se ha recuperado el estado primitivo de las paredes que desde la Guerra Civil
A Conchín García le han ayudado, entre otros, Adela Martínez y su esposo, del restaurante Casa La Curra.
2004, PRIMAVERA • 21
En diciembre de 2002 se iniciaron las obras de restauración del templo parroquial, que se centraron en la restauración de toda la estructura, principalmente la fachada y las paredes laterales y el tejado; se instala un nuevo sistema de iluminación, “que hace que por las noches nuestra pequeña iglesia parezca una catedral”, dice contenta Conchín.
estaban cubiertas con mortero, y ahora queda a la vista la piedra original. A esto se le añade que se ha pintado todo el templo, se ha sustituido la deteriorada puerta principal por una nueva, y el suelo se ha cambiado y muestra su esplendor. ¿Y qué siente Conchín cuando ve que ha podido conseguir tamaña obra para la zona donde vive contando con el ímpetu de su empeño e ilusión? La repuesta literal es esta: ¡OH!, ¿te reirás si digo que estuve un día buscando en el diccionario una palabra para definir cómo me siento, pues se me quedaba corta cualquier definición? Y también nos comenta que las obras duraron nueve largos meses en los que Vicente, su marido, la ha ayudado mucho, y reconoce que tanto su hija como su hijo, de 29 y 25 años respectivamente, aguantaron que la parroquia se convirtiese en casi el único tema de conversación a lo largo del tiempo descrito de reparaciones en Sant Vicent, porque Conchín estuvo ahí todo el tiempo, al pie de la brecha, controlando hasta el último detalle de la evolución de las obras. ■ ANA CORONADO * De la que nos sabemos que fue erigida vicaría filial de Chiva hacia 1715, y que treinta y cuatro años después consiguió ser independiente, “con derecho a tener pila bautismal, libros sacramentales, sello propio, cementerio, construido en 1890, y libros de racional y culto”. Según un escrito que nos proporciona la propia Conchín, que como se ve ha conseguido ser una entendida en la historia de su parroquia, ésta se erige como tal en el año 1902 (fecha en la que se ampliaba el municipio de Torrent) para ayudar a la iglesia parroquial de La Asunción; pero, a consecuencia de la Guerra Civil las partidas de bautismo, defunciones y matrimonios se anotaban en los registros de la iglesia arciprestal de La Asunción y la de San Luis Bertrán. A partir de 1972 vuelve a adquirir su propia identidad, con total independencia de las otras parroquias de Torrent. * Gentilicio del Mas del Jutge.
La iglesia del Mas del Jutge
Aspecto que presentaba la iglesia antes de la restauración.
ste paraje, con la iglesia y casas que lo forE man, que todos conocemos con el nombre de Mas del Jutge, recibe este nombre por haber habitado el lugar (hacia mediados del siglo XVIII) don José Moreno Alvarado, del consejo de Su Majestad y oidor en la Real Audiencia de Valencia. La iglesia, bajo la advocación de San Vicente Ferrer, fue erigida en el año 1715 como una vicarÍa filial de la Parroquia de San Juan Evangelista de Chiva. El arzobispado de Valencia, en el año 1902, por decreto de S.M. de 14 de enero de 1902, vigente desde el 1.º de marzo de dicho año, reorganizó la diócesis, por lo que la iglesia, que en el año 1749 había adquirido el título de vicaría independiente, pasó a depender de la parroquia de la Asunción de Ntra. Sra. de Torrent. Este cambio, probablemente, se debió a las modificaciones de los términos municipales que hubieron en el siglo XIX. Primeramente, se dividió el término municipal de Chiva, para que la población de Godelleta tuviera su propio término. Posteriormente, por Real Orden de 26 de marzo de 1867, se amplió el de To-
rrent a costa de los anteriores, ya que la mayoría de las tierras cultivadas de esos términos eran propiedad de los vecinos de Torrent. A la iglesia, al ser declarada como vicaría independiente, se le concedió la facultad de poseer pila bautismal, libros sacramentales, uso de sello propio, cementerio y libros de racional y culto. Una descripción de la misma la encontramos a principios del siglo XX a cargo Silvino Beneyto Tasso, que la describe como una pequeña ermita de estilo grecorromano, que consta de siete altares, tres por cada lado y el mayor dedicado a San Vicente Ferrer. Poseía, además, una casa-abadía para el vicario. En el año 1950 la parroquia de la Asunción de Ntra. Sra. adquirió la propiedad plena de todo el conjunto que estaba formado por la propia iglesia, solares circundantes y el edificio destinado a la habitación del coadjutor. En la actualidad, al estar dentro de la demarcación parroquial de la iglesia de la Sagrada Familia de Torrent, el archivo de la mencionada iglesia se encuentra custodiado en esta parroquia. ■ JOSÉ ROYO (Cronista Oficial de Torrent)
Reciclat. Producte ecològic
22 • BIM TORRENT
S
O
C
I
E
T
A
T
Quincuagésimo aniversario del nombramiento de la Patrona de Torrent
Momento en que la Virgen de los Desamparados es proclamada oficialmente Patrona de Torrent y es coronada por el arzobispo Marcelino Olaechea (1954).
E
l domingo 6 de junio de 1954 tuvo lugar en la Plaza Mayor de Torrent el acto de la Coronación de la Virgen de los Desamparados como Patrona de la ciudad ante la mirada atenta de miles de torrentinos. Fue Marcelino Olaechea, arzobispo de Valencia por aquel entonces, el encargado de realizar tan emotivo acto. Cincuenta años después, el destino ha tenido el capricho de que el 6 de junio vuelva a ser domingo y Torrent, de nuevo, podrá engalanar sus calles y su Plaza Mayor para revivir aquel momento en que se respiró fervor cristiano por doquier. De este modo, la fiesta que se prepara para el primer domingo de junio de 2004 pretende recuperar también la memoria histórica de esta ciudad valenciana. “Estamos trabajando para toda la población. Está claro que el fondo de la celebración es reli-
gioso pero eso no le resta importancia como acontecimiento social. Este aniversario es realmente especial y además ¡las fechas coinciden!”, comenta entusiasmado Pascual Medina, presidente de la Junta de la Cofradía de la Virgen de los Desamparados de Torrent. “La Coronación de la Virgen fue un hecho importante en su día y para nosotros su aniversario lo es también. Llevamos preparando este proyecto desde octubre para que no falte nada y para que todos se sientan partícipes de la fiesta, tanto los que sienten fervor por la Virgen como los que no lo sienten y decidan acercarse sólo por curiosidad”, expone. La culminación del aniversario será el domingo 6 de junio de 2004, pero desde abril los torrentinos pueden disfrutar de diversas actividades programadas por la Junta para “entrar en el ambiente de la fiesta”, en palabras de
Pascual. Concursos de narrativa, traslados procesionales combinados con momentos de oración, representaciones teatrales, un concierto de música y un ciclo de conferencias constituirán los puntos centrales de los actos. Pocas son las veces en las que la figura de la Virgen de los Desamparados recorre las calles de Torrent. De forma habitual es el día de su festividad cuando la pasean por el pueblo, pero “este año se lucirá más que nunca, pues la ocasión lo merece”, manifiesta. Para encontrar otras fechas especiales en las que la Xeperudeta ha salido de su altar se ha de retroceder hasta 1987, momento que coincide con otro aniversario: los 400 años de la existencia de la Cofradía. Los torrentinos más ancianos recordarán, además, otra fecha: 1949, año en que se celebró en esta ciudad la Gran Misión, es decir, el congreso eucarístico arciprestal. A partir de entonces hay que saltar al siglo XIX, en 1834, 1865 y 1885 la imagen de la Virgen de los Desamparados anduvo por las calles de Torrent llevando consigo la esperanza de miles de ciudadanos para que aplacase los mortíferos efectos del cólera morbo; en similares circunstancias había salido anteriormente en 1648 y 1747 cuando la peste bubónica asolaba el Reino de Valencia. En la actualidad, una original imagen de la Xeperudeta se mostrará a la ciudad a través de los carteles anunciadores diseñados por Eugenio Simó. Pero más allá de los aspectos sociales e institucionales de este 50º Aniversario de la Co-
ronación, la Junta tiene muy presente el significado del título de la Virgen “de los Desamparados”, por ello los beneficios que se obtengan de las sesiones de teatro y el concierto de música “irán destinados a los que más lo necesiten. En primer lugar, hemos escogido el Asilo Santa Elena por su gran labor con los ancianos. Son personas que necesitan muchos cuidados. Así lo convenimos en una reunión y creo que la Patrona puede estar contenta en ese sentido”, sonríe Pascual y continúa, “también ofrecemos parte de ese dinero al Hogar de San Martín, una casa de acogida de indigentes perteneciente a la Parroquia de la Sagrada Fa-
La calle de San Cristòfol cuenta con un retablo de 1821 dedicado a la Xeperudeta.
milia. Dar cobijo o amparo a quien carece de él es algo fundamental”. Todo está preparado para que el día 6 de junio de 2004 Torrent rememore parte de su pasado en la Plaza Mayor a las 20 horas, esta vez de la mano del arzobispo de Valencia Agustín García-Gasco. “Estamos seguros de que la respuesta de los torrentinos será digna de la conmemoración que celebramos”, concluye satisfecho P. Medina. ■ SALUD MARCH
PARA SABER MÁS SOBRE EL TEMA… ◗ FUNDACIÓN DE LA COFRADÍA DE LA VIRGEN DE LOS DESAMPARADOS: La Real Cofradía de la Madre de los Desamparados se funda en 1587, después de las de Moncada y Llíria. En 1605, la Orden de los Alcantarinos abre al culto una capilla a la Virgen en lo que actualmente es la Parroquia de Monte-Sión. En 1657 en la Ermita de San Luis Beltrán también se le dedica un altar a la Virgen bajo esta advocación. No obstante, la Real Cofradía tiene su sede en la Parroquia de la Asunción. ◗ EL NOMBRE DE XEPERUDETA: Cuenta la tradición que un día tres jóvenes llegaron a la casa que la Cofradía tenía para dar cobijo a los transeúntes. La esposa del cofrade que les atendió era ciega y paralítica. En una conversación, el cofrade portero les comentó que a la Cofradía le gustaría tener una imagen de la Virgen y los jóvenes se ofrecieron a hacerla a cambio de comida y techo. Tras pasar tres días sin escuchar ruido alguno, entraron en su habitación forzando la puerta y vieron la figura tallada de la Virgen. Los tres ángeles habían desaparecido. Además, cuando la esposa del portero llegó sanó de sus males. Al ver de cerca la figura, los cofrades vieron su respaldo plano y decidieron disimularlo con un manto. Y de ahí, debido a su posición, de pie con la cabeza inclinada, se la conoce como la Xeperudeta. ◗ LAS CALLES DE TORRENT: La devoción anónima popular a la Xeperudeta se observa en las fachadas de las calles torrentinas, pues numerosos son los retablos dedicados a esta Virgen (que piden protección para las familias ocupantes de dichas vías). Son claros ejemplos la calle de Sant Cristòfol (altura número 8), Gómez Ferrer (número 54) o la calle de Santa Ana, y hasta hace poco la propia calle de la Virgen de los Desamparados (esquina con Aviador Franco), que poseía una imagen de la Patrona en la fachada de una casa que hace poco derribaron y ahora la sustituye una construcción nueva.
ACTIVIDADES PROGRAMADAS PARA EL 50º ANIVERSARIO DE LA CORONACIÓN DE LA VIRGEN DE LOS DESAMPARADOS ABRIL • Jueves 22: (22h) Traslado desde San Luis Beltrán a Ntra. Sra. del Buen Consejo. • Viernes 23: (22h) Traslado desde Nrta. Sra. del Buen Consejo a la de San Vicente (Masía del Juez). • Sábado 24: (22h) Traslado desde Parroquia San Vicente (Masís del Juez) a Ntra. Sra. de la Asunción. (00h) Nit d’albaes a la Verge en la Plaza de la Iglesia. • Domingo 25: (13h) Misa en la Parroquia de la Asunción. • Lunes 26: (22h) Traslado desde Nrta. Sra. Apuntación a la Parroquia de Monte-Sión. • Martes 27: (22h) Traslado desde la Parroquia de Monte-Sión a la de San José.
Reciclat. Producte ecològic
• Miércoles 28: (22h) Traslado desde la Parroquia de San José a la de San Juan Bosco. • Jueves 29: (22h) Traslado desde la Parroquia de San Juan Bosco a la de la Sagrada Familia. • Viernes 30: (22h) Traslado desde la Parroquia de la Sagrada Familia a la de San Luis Beltrán. MAYO • Martes 11: (20:30h) Ciclo de Conferencias (En el salón de la Caja Rural de Torrent) TEMA: “Devoción a la Virgen de los Desamparados en el contexto del siglo XXI” a cargo del padre jesuita Pedro Enrique Gómez. • Martes 18: (20:30h) Ciclo de Conferencias (En el salón de la
Caja Rural de Torrent) TEMA: “Los desamparados de nuestra sociedad, desheredados e inmigrantes” a cargo de Pedro Enrique Gómez. • Viernes 21: (22:30h) TEATRO (en el salón de actos de la CAM) “Usted puede ser un asesino” (en el descanso se entregarán los premios de narrativa). • Sábado 22: (19h) TEATRO (en el salón de actos de la CAM) “Usted puede ser un asesino”. • Martes 25: (20:30h) Ciclo de Conferencias (En el salón de la Caja Rural de Torrent) TEMA: “Los desamparados de nuestras familias, nuestros mayores, importancia de la integración de la 3ª edad en los ámbitos familia-
res” a cargo de Agustín Domingo Moratalla. JUNIO • Martes 1: (20:30h) Ciclo de Conferencias (En el salón de la Caja rural de Torrent) TEMA: “Los desamparados de la vida moderna, nuestros adolescentes” a cargo del padre salesiano Ángel Tomás. • Viernes 4: (22h) Concierto de música en el Auditori. • Sábado 5: (22h) Traslado conmemorativo del 50º Aniversario. • Domingo 6: (14h) Mascletà. (20h) Misa en la Plaza presidida por el Arzobispo de Valencia. (22h) Traslado de la Imagen de la Virgen a la Ermita. Al final, castillo de fuegos artificiales.
PRIMAVERA, 2004
S
O
C
I
E
T
A
T
BIM TORRENT • 23
El president Camps va visitar l’Ajuntament i les obres del metro
E
l 25 de febrer, el president de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps, visitava Torrent per primera vegada des que va accedir al càrrec. Hi va vindre acompanyat pels consellers José Ramón García Antón, de Transports, i Alejandro Font de Mora, de Presidència, el delegat del Govern, Juan Cotino, i per dos alcaldes populars, el de Manises, Enrique Crespo, i el de Mislata, Manuel Corredera. A Torrent l’esperava l’alcalde socialista Jesús Ros i tots els membres de la corporació municipal. Primer va visitar l’Ajuntament, i en el despatx de l’Alcaldia firmava en el Llibre d’Honor de la ciutat; després va tindre un acte privat al Cercle Catòlic, i més tard recorria les obres de la segona estació de metro de Torrent que, segons anunciava, entrarà en funcionament al mes d’abril. L’alcalde de Torrent va aprofitar la visita del president per a instar la Generalitat a realitzar més inversions a Torrent. Francisco Camps es va mostrar satisfet de la seua visita a una de les ciutats més importants de la Comunitat Valenciana. ■
Torrent Solidària inaugura seu
El nou logotip del CIJ
Torrent Solidària va inaugurar el 26 de març la nova seu, situada al número 11 del carrer Benemèrita Guàrdia Civil, compartida amb altres associacions. LLa ’associació presidenta de Torrent Solidària, Francisca Giménez, assenyala que gràcies a aquesta nova ubicació podran atendre millor les persones que demanen informació sobre l’associació. Torrent Solidària és una associació intergeneracional d’hòmens i de dones amb edats compreses entre els 16 i els 99 anys. Tots hi participen, opinen i tenen veu i vot en les decisions de l’associació. El voluntariat social es posa a disposició de la població en general pel que fa a labors en aquest àmbit d’actuació, i també col·laborarà amb altres associacions i entitats que ho sol·liciten, en la mesura de les seues possibilitats, i dins del marc d’actuació de la Llei de Voluntariat. Si voleu més informació, podeu consultar la pàgina web www.terra.es/personal5/ 961560437 o telefonar al 655 76 30 48. ■
és de cent persones van acudir M a la presentació oficial de la nova imatge del Centre d’Informació Juvenil de Torrent, que tingué lloc el 26 de març a la Casa de Cultura. La regidora de Joventut, Esmeralda Torres, va ser l’encarregada de presentar l’acte en què també van estar pre-
sents altres membres del consistori. El guanyador del nou logotip, el torrentí Eugenio Simó, va rebre un merescut reconeixement públic. L’acte va finalitzar amb una representació de Cucurucú Teatre, amb el seu particular Club de la Comedia. ■ SUSANA MARTÍNEZ
El BIM da un sentido adiós a Benito Pozo Roso, presidente e impulsor de ARTIC. La dirección de esta revista lamenta su pérdida y guarda su recuerdo. En el próximo BIM le dedicaremos más espacio.
Reciclat. Producte ecològic
24 • BIM TORRENT
S
O
C
I
E
T
A
T
PRIMAVERA, 2004
FRANCISCO ROSELLÓ FERRIZ, el doctor Roselló (1916-1978)
E
l Dr. Roselló fue algo así como una institución de nuestro Torrent. No fue un médico más; porque le distinguieron unas virtudes poco comunes en una vida sobresaliente, porque sobresalientes no solamente fueron las calificaciones de sus estudios, sino también los abrazos que mereció de cuantos le conocimos. Por eso, la Corporación Municipal, premiando su buen hacer y su idiosincrasia tan destacada y tan poco común, rotuló con su nombre una de las calles más transitadas de nuestra ciudad. Y aprovechando que el lector me atiende, abra sus ojos y le explicaré en pocas líneas quién fue el doctor Roselló. Arrastrada su familia por este imán invisible del porvenir que a Torrent la caracteriza, como otras tantas que vinieron y todavía vendrán, llegó Francisco Roselló en el verano de 1931, con 15 años cumplidos, cuando terminaba sus estudios de Bachiller, conseguido con los sacrificios de sus padres que, con su equipo de lonas, se dedicaba a fumigar especialmente naranjos. Se instalaron en el número 12 de la actual calle dedicada a D. Mariano Puig, preclaro torrentino en el ámbito de la música. Y como todos cuantos vienen se quedan aquí. Cuando Paco entró en la Facultad de Medicina se cuadró y dijo: “Esto es lo mío”. Al terminar los dos primeros cursos, estudió con ahínco y ganó en la asignatura de Anatomía el honorífico y prestigioso premio “Peregrín Casanova” y así, con las mejoras notas, llegó hasta su cuarto curso, sorprendiéndonos a todos la absurda guerra que desde 1936 concluyera en 1939, cuando todavía le faltaba parte de su carrera. Entonces, como su padre perteneciera a “Izquierda Republicana” le faltaba trabajo, la familia carecía de medios económicos y Roselló ayudaba alternando sus estudios con todo cuanto se le puso delante. Lo mismo fue a cargar productos del campo que a recoger algarrobas que –dadas sus cualidades de dibujante nato y pintor– muchos chocolateros, que entonces eran 50 en Torrent, le en-
En la actualidad, mucha gente que emprende nuestra Avenida, realizando sus respectivos quehaceres o entreteniendo su ocio; antes de llegar al que fue Cine Liceo, hoy Administración de Hacienda, encuentra cierta calle, denominada Dr. Francisco Roselló, porque así lo acordó nuestro Ayuntamiento, apoyado en fundadas razones especiales, conocidas por todos los vecinos de su tiempo, y que esta generación, en buen número, las ignora y no sabe nada de su gran personalidad.
MARTÍNEZ ORIA DE RUEDA
cargaban las etiquetas o marcas de sus productos, y con todo aquello que ideaba y creaba contribuyó, como digo, al sostenimiento de su familia. Finalizando la guerra, fue denunciado por “rojo peligroso”, Paco fue encarcelado. Pero como tal denuncia contenía una venganza amorosa a causa de que su autor era un derrotado pretendiente de la que era novia del denunciado, redacté un escrito, cuya copia conservo en mi archivo, razonando antecedentes y el Juez Militar, tras rápidas diligencias, captó la verdad y le puso en libertad.
Al poco tiempo logró, con brillantes calificaciones, convertirse en el doctor Roselló, se estableció en esta población y, con bastante rapidez, puso en pie de contienda su innegable y certero ojo clínico, lógicamente, le llovieron pronto los pacientes. Casó muy pronto con aquella novia a la sazón citada; toda una señora, Amalia Roca, hija del farmacéutico de Alaquàs; fruto de este enlace fueron seis hijos y todos estudiaron su respectiva carrera. Trasladó su clínica al centro de la calle de Ramón y Cajal, donde seguía estudiando y trabajando con tesón, aten-
Calle del Doctor Francisco Roselló.
Reciclat. Producte ecològic
diendo tanto al que le pagaba como al que no podía, dado su carácter abierto, generoso y caritativo. Y cuando esta Avenida se alargaba, poblaba y se convertía en el centro económico de la localidad, adquirió allí un piso doble, dadas sus necesidades familiares y profesionales. Afable en su trato con los demás, jamás llevaba la contraria a su interlocutor; tenía una pluma fácil y suelta; fue escritor, pintor, dibujante y hasta nos cortaba el pelo (a sus amigos) en su juventud... En definitiva, además, ¡todo le salía bien! Sobre todo, fue fiel y entrañable amigo de sus amigos. Cuando pases, querido lector, por la esquina de la calle del Dr. Roselló, mira su rótulo, piensa y acertarás que si le hubieres conocido habrías sido también uno de sus incondicionales amigos. Y si por fortuna le conociste, quizás pienses que me habré quedado corto en esta apretada reseña de su polifacética vida. Este fue el Dr. Roselló, fallecido prematuramente en 1978 cuando sólo contaba 62 años, precisamente, el día de la Patrona de los Médicos, Nuestra Señora del Buen Consejo. ■ ÁNGEL
Francisco Roselló hizo un retrato a lápiz de Ángel Martínez en una de sus tarjetas de visita.
PRIMAVERA, 2004
ANUNCI egons disposa el Reglament d’organització, funcionament S i règim jurídic de les entitats locals, es fa públic a l’efecte pertinent que per Decret de l’Alcaldia núm. 7/04 i per acord plenari d’1 de març de 2004, d’acord amb la Llei 57/03, de 16 de desembre, de mesures per a la modernització del govern local, per la qual l’actual Comissió de Govern passa a denominar-se Junta de Govern Local, es disposa que: 1. La Junta de Govern Local queda integrada pels mateixos membres que formaven l’extingida Comissió de Govern, relacionats en el Decret núm. 1.530/03 de 27 de juny. 2. Es manté en vigor el nomenament dels tinents d’alcalde amb l’ordre establit en el Decret 1.531/03 de 27 de juny i les competències delegades pel Decret 1.532/03 de la mateixa data. 3. Respecte de les delegacions de l’Alcaldia en la Junta de Govern Local, continuen vigents les delegacions especificades en el Decret 1.533/03 de 27 de juny referents a la Comissió de Govern. 4. La periodicitat de les sessions de la Junta de Govern Local és la que fixa el Decret 1.534/03 per a la Comissió de Govern derogada. 5. Es mantenen en vigor, en la Junta de Govern Local, les delegacions aprovades pel Ple en l’extingida Comissió de Govern conferides en virtut de l’acord plenari d’1 de juliol de 2003. El contingut dels decrets esmentats van ser publicats en el BOP del passat 8 d’agost, amb motiu de la constitució de l’Ajuntament, després de les eleccions municipals del 14 de juny de 2003. ■ Torrent, 22 de març de 2004 L’ALCALDE, PD EL PRIMER TINENT D’ALCALDE (Decret d’Alcaldia 1.532/03) JOSÉ BRESÓ OLASO
ANUNCI egons disposa l’article 44.2 del Reglament d’organització, funS cionament i règim jurídic de les entitats locals, fem públic a l’efecte pertinent que per Decret de l’Alcaldia núm. 0696 de data 23 de març de 2004, s’ha fet efectiva la delegació en favor del segon tinent d’alcalde d’aquest Ajuntament, Sr. Valentín Fernández Parrado, perquè es faça càrrec accidentalment de l’Alcaldia Presidència, per absència del titular, els dies 26, 27 i 28 de març de 2004. ■ Torrent, 23 de març de 2004 L’ALCALDE, PD EL PRIMER TINENT D’ALCALDE (Decret d’Alcaldia 1.532/03) JOSÉ BRESÓ OLASO
S
O
C
I
N OT Í C I E S
DE
E
T
A
T
BIM TORRENT • 25
L ’A J U NT A M E NT
El Ayuntamiento y el Instituto Valenciano de la Vivienda firman un convenio de colaboración De 266 viviendas de la zona de Benisaet, 117 serán de VPO l Ayuntamiento y el Instituto Valenciano de la Vivienda (IVVSA) firmaron el 1 de marzo un convenio de colaboE ración para construir viviendas de protección oficial en Torrent. Al acto asistió el conseller de Territorio y Vivienda, Rafael Blasco, y el alcalde de Torrent, Jesús Ros. Con este convenio se desarrollará la zona de Benisaet, porque se construirán 266 viviendas, de las cuales 117 tendrán carácter protegido (VPO). Esta actuación se realizará sobre una superficie de 21.505 m2, lo que permitirá urbanizar la ciudad en uno de sus extremos sin coste para el Ayuntamiento, ya que los gastos corren a cargo del Instituto Valenciano de la Vivienda y la empresa pública hará frente a los casi 22 mil euros correspondientes a los honorarios de la redacción de los documentos urbanísticos de la zona presentados con anterioridad. El convenio incluye la creación de un corredor verde junto al barranco que se unirá al ya existente en la zona, lo que supone que 4.000 m2 estarán destinados a nuevas zonas verdes. En el transcurso del acto de la firma el alcalde aludió a la facilidad con que se han llevado las negociaciones con la conselleria de Territorio y Vivienda, y el compromiso de la Corporación Municipal de fomentar la construcción de viviendas protegidas para facilitar el acceso a la vivienda, especialmente de los jóvenes.
El conseller de Territorio y Vivienda agradecía la sensibilidad de la Corporación Municipal de Torrent y destacaba que el Plan de Vivienda de la conselleria se está llevando a la práctica en muchos municipios gracias a los ayuntamientos, a las entidades financieras y a los promotores de viviendas. ■
Se firma el contrato de las obras del polígono Toll-l’Alberca empresa pública de desarrollo urLrrent,abanístico del Ayuntamiento de ToNous Espais, y la constructora COMSA firmaron el 26 de marzo el contrato de obra para la urbanización del sector 14 de Torrent, conocido como Toll-l´Alberca. Al acto de la firma, celebrado en las oficinas de la empresa municipal, han asistido el concejal de Nous Espais del Ayuntamiento de Torrent, Severino Yago; el director de obra de COMSA, Rafael Moyá; el director general de la constructora, Martín Álvaro, y el delegado de la misma, Facundo Ribes, así como otros directivos de esta empresa. El inicio de las obras de urbanización está previsto para el mes de abril, y se calcula que el plazo aproximado de ejecución será de 18 meses. La firma del contrato supone la primera ocasión en la que el Ayuntamiento trabaja con la empresa constructora COMSA. Durante las obras se va a trabajar en la carretera que une Torrent con Monserrat. Dado que esta vía pertenece a la Diputación de Valencia, será necesaria la construcción de una gran rotonda para comunicar las dos partes del sector a ambos lados de la carretera, por lo que los conductores deberán ser más pacientes algunos días y disculpar las molestias de unas obras que después beneficiarán a todos. El sector del Toll-l’Alberca es un área situada al oeste de la ciudad, cercana al By-pass (A-7) a la que se accede por la carretera de Monserrat, con una superficie de unos 410.000 metros cuadrados. Los planes del Ayuntamiento pasan por dedicar esta zona al sector terciario, tanto por su proximidad a El Vedat
como por la intención de que las empresas que se instalen aquí estén dedicadas al público y que su estética sea la apropiada para una de las principales entradas a la ciudad. Desde la delegación de Urbanismo se pretende atraer a las industrias escaparate como grandes tiendas, concesionarios de automóviles, exposiciones de muebles, salones de banquetes, cines, locales de ocio, etcétera. Asimismo se instalará un área comercial y de servicios, habida cuenta de la proximidad con el By-pass. El presupuesto de esta urbanización asciende a 11.259.131 euros. La nueva zona tendrá 56.000 metros cuadrados de zonas verdes, sobre todo la parte más cercana a El Vedat, 126.000 de viales, 13.000 de equipamiento y el resto, unos 215.000 metros cuadrados, estará destinado a solares edificables de uso terciario. Cabe destacar la construcción de un Ecoparque de 6.000 metros cuadrados y la unión de ambos lados de la carretera mediante una gran rotonda y se estima que se crearán aproximadamente 2.600 plazas de aparcamiento. Esta zona se convertirá en una nueva entrada a la ciudad y supondrá una importante inyección económica, pues servirá para crear cientos de nuevos puestos de trabajo. El Ministerio de Fomento se ha reservado el uso de una franja de 300 metros alrededor del enlace con el By-pass con la intención de mejorar el acceso a esta importante vía de comunicación, aunque por el momento se desconocen los plazos de esta remodelación. ■ JUAN JOSÉ MIRA BOYER (Gabinet de Comunicació)
El año pasado 826.798 pasajeros utilizaron los autobuses de Torrent en 2003 Una nueva línea unirá El Vedat con la ciudad urante 2003, un total de D 826.798 usuarios utilizaron el transporte urbano de Torrent, lo que supone un incremento del 10,79% con respecto al ejercicio de 2002. El concejal de Transportes, Valentín Fernández, resalta que las tres líneas de autobuses se han utilizado de manera muy repartida, tanto en términos absolutos, como en el tipo de viajes, lo que significa que con las modificaciones que se han ido produciendo se ha logrado un servicio eficaz. Y el alcalde, Jesús Ros, confirma que el objetivo para este año es completar el servicio existente de autobuses con una línea circular que acerque a la gente de El Vedat a Torrent, uno de los compromisos que el PSOE adquirió durante la pasada campaña electoral y que probablemente se verá realizado conjuntamente con la apertura de la nueva línea de metro. El proyecto ha sido negociado y autorizado por la Dirección General de Transportes y se ha llegado a un acuerdo por el que la nueva línea tendrá una combinación intermodal con la nueva estación de metro y además el mismo billete podrá utilizarse durante una hora en el mismo sentido. ■
Reciclat. Producte ecològic
S
26 • BIM TORRENT
O
C
I
E
Dihuitena edició de la Setmana de la Dona
L
a Setmana es va inaugurar el 22 de març per la delegada del departament de la Dona i les presidentes de les associacions Tyrius i Mujeres de Torrent, i del col·lectiu de Way Tan Kong, a més d’un recital de poesia de Vicent Camps, un excel·lent rapsode que captivà el públic reunit a la sala d’actes de l’Ajuntament. Altres activitats van tindre lloc al llarg dels dies 23, 24, 25 i 26 del mateix mes. Així, les dones gaudiren de la tradicional marató, demostracións de tallers i de Way tan kong, visita cultural als municipis Alcalà de Xivert i Alcossebre, cinefòrum, xarrades, i dinars de germanor. També es féu entrega del Premi Dona Atenea. Oferim imatges d’alguns dels actes.■
Inauguració de la Setmana.
El poeta Vicent Camps
Públic atenen el recital poètic.
Participants de la tradicional Marató.
Xarrada de Mar Pérez, de la Direcció General de la Dona. Infodona.
Xelo Vilaplana, nomenada Dona Atenea
L
a Fundació Asil Santa Elena fou creada en 1927 per Elena Tamarit, i actualment és dirigida per les germanes franciscanes de la Immaculada. La part superior de l’edifici que regenta la Fundació –conegut com l’Asil– fou reformat en 1949, i després s’hi han fet algunes modificacions. Ara, la Fundació afronta un dels reptes més importants: consolidarse com a residència d’ancians i centre de dia en un nou edifici construït sobre una superfície de 1.500 m2. Fa sis anys que la germana Xelo Vilaplana està al capdavant d’aquesta institució i ha sigut nomenada aquest any Dona Atenea per la Comissió de la Dona. El 26 de març se li va fer un homenatge en el dinar de cloenda de la Setmana de la Dona, la qual es va retardar pels atemptats de l’11 de març a Madrid, i per les eleccions generals del 14 de març.
Reciclat. Producte ecològic
Xelo Vilaplana i la regidora de la Dona, Xelo Medina.
A la revista ATENEA número 19 hi ha publicada una entrevista sobre esta dona. Malgrat que la revista ja s’ha esgotat, es pot consultar al departament de la Dona, al departament del BIM i Publicacions i a l’Hemeroteca de la Biblioteca. ■
T
A
T
PRIMAVERA, 2004
Setmana Santa 2004 Oferim imatges d’alguns actes rellevants de la Setmana Santa de Torrent.
PRIMAVERA, 2004
E
L
V
I
A
T
G
E
R
BIM TORRENT • 27
Les Gorges del Cabriol, el tall en la muntanya
E
stem a l’hivern i l’oratge no sembla acompanyar molt, de camí a la nostra aventura comencen a caure gotes d’una fina pluja en el parabrisa del cotxe. Encara tenim la il·lusió que la pluja haja respectat la zona en què es desenvoluparà el nostre viatge. A poc a poc, hem de donar més velocitat a l’eixugaparabrisa, fins que arribem, després de passar per uns camins rurals als quals només es pot accedir amb un cotxe tot terreny, al lloc on començarà la nostra aventura. Després d’una estona para de ploure, i el sol comença a eixir tímidament d’entre els núvols, el terreny està banyat i el guia ens adverteix que tot serà més complicat, però la vista del paratge ens convida a arribar fins al riu que intuïm entre les parets escarpades de la muntanya. Per a arribar al cor de les Gorges hem triat un barranc abrupte per on no passa aigua habitualment, però que hui pot tindre més d’un bassal. Fins al barranc hem de baixar una lleugera lloma d’uns cent cinquanta metres. Per tal d’anar segur per la muntanya és important dur un calcer apropiat i anar a espai per tal de no relliscar, encara més amb un sòl humit com el de hui. En el trajecte de baixada ens trobem amb unes cendres, antic vestigi dels carboners que venien fa décades per ací a cremar troncs que cobrien de cal per tal de fer carbó mineral que després, amb ajuda d’haques i burros, transportaven a la ciutat on les venien. Era un altre temps, en què el carbó era fonamental per a la vida, ja que a més a més de servir per a pujar la temperatura en el fred hivern d’aquestes terres, també s’utilitzava en les cuines de carbó, molt freqüents a la postguerra. Continuem el camí entre una vegetació arbustiva, que de vegades ens ajuda a trobar un punt on posar els peus o les mans per tal de no caure. Tots aquests matolls i xicotetes plantes desapareixen a mesura que anem entrant en el barranc. De sobte, la vegetació fuig dels nostres ulls per a deixar-nos veure unes parets de grans pedres entre les quals discorre el nostre camí fins al riu. La irregularitat del terreny ha provocat que es formen alguns bassals amb la pluja, un aigua gèlida que ens fa aguditzar l’enginy per tal de passar sense caurehi, una cosa que resultar impossible perquè la pluja ha convertit les polides pedres de les parets en un pista de gel. Som una expedició de deu persones i més d’un acaba esvarant i clavant el peu i alguna cosa més dins l’aigua, a més a més, hauran de fer la resta del trajecte amb el peu banyat. Però la natura és agraïda i malgrat que et posa obstacles, et fa caure en aigua gelada, t’ompli de fang, al mateix temps et deixa contemplar-la en tota la seua esplendor, sembla que el terreny abrupte i capritxós faça miradors naturals per tal de contemplar la seua bellesa. A mesura que es va passant per aquesta mena de gimcana es comença a endevinar de nou la vegetació, ens estem acostant al riu. De nou els arbustos, els
A quasi un centenar de quilòmetres de Torrent, molt a prop del Racó d’Ademús però a Castella-la Manxa, a la província de Conca, sempre havia sentit dir que hi ha un paratge natural d’una bellesa encisadora, d’una màgia que mai no et deixa indiferent, les Gorges del Cabriol. Atiat per aquesta afirmació, decidisc comprovar-ho per mi mateix amb un grup d’amics. Per tal d’endinsar-nos en el cor de les Gorges hem acudit a gent que coneix el terreny, mitjançant una empresa de viatges d’aventura anem a la recerca d’aquell territori bucòlic que ens han promés.
arbres i al fons l’aigua que discorre tranquil·la al marge de tot el que l’envolta. Després de salvar algun que altre esbarzer, que sembla protegir el Cabriol, arribem a la vora del riu. El nivell de l’aigua no és elevat, a l’hivern l’embassament de Contreras tanca les portes deixant lliure el mínim d’aigua, a l’estiu el cabal augmenta, posant el nivell metre i mig més alt que en aquestes dates, cosa que aprofiten els esportistes de risc per a practicar piragüisme o ràfting (descens en bot). Ja que du poca aigua aprofitem per a entrar al riu ajudats pels cudols que sobreïxen fins a arribar a una gran pedra on ens parem per tal de descansar i pegar un mos abans de reprendre la marxa. Com els guies que ens acompanyen són de Requena, per a dinar tenim el tra-
dicional bollo requenense, una massa de pa rodona sobre la qual es posa l’embotit de la zona i trossos de cansalada, tal vegada no siga el més fàcil de digerir però quan tastes el primer mos tot això s’oblida. Dinem ràpidament, el dia acurta prou en aquestes dates i el principal perill ara és que se’ns faça de nit, la foscor es converteix en el major dels paranys. Encara així aprofitem la xicoteta estona del dinar per a contemplar, des del cor de las Gorges les parets que el riu i el temps han anat foradant en la muntanya. Sembla que tot es manté en un equilibri perfecte, les parets clevillades pareix que van a caure en qualsevol moment, però una força estranya les manté en sentit vertical, encara que també hi cauen de tant en tant formant els passos preferits del piragüistes com
és el cas del pas de l’Infern, format per pedres que es van desprendre d’un dels costats de les Gorges. Per a la tornada elegim unes sendes que els porcs senglars han traçat per la muntanya. Sense saber-ho, aquests animals ens han facilitat el camí entre una rica vegetació mediterrània, llàstima que els porcs senglars no tinguen més alçada i per tal de passar per aquestes rutes hem de fer-ho ajupits. Després d’un temps doblegats, trobem una clariana on podem adreçar-nos, en aquell mateix moment un grup de cabres passen per una escletxa de la paret de l’altra vora del riu. Després de recuperar l’alé mamprenem la marxa, a poc a poc anem pujant per un pendent de la vora del riu. A mesura que estem més amunt, els matolls i les botges comencen a desaparéixer. Deixem de banda les sendes dels porcs senglars i agarrem la ruta dels maquis, que és com es coneix el lloc per on passem, ja que és on molts republicans es van amagar quan acabà la guerra civil, per tal de fugir de les represàlies dels nacionals. Els guies ens asseguren que no fa molt, en una altra expedició trobaren ací una escopeta dels maquis. Per aquesta ruta, a uns quaranta metres en vertical des del riu, la vista és immillorable. Mirant cap endavant es veu el sol amagant-se entre el tall que fa el Cabriol en el terreny, girant la vista cap arrere es pot veure com serpenteja el riu, custodiat per la muntanya. Però encara ens quedava un obstacle abans d’acabar el nostre recorregut. S’acaba la ruta dels maquis i davant de nosaltres trobem un xicotet massís de pedra que no ens deixa més alternativa que escalar-lo per a arribar dalt d’una de les vores de les Gorges i començar el camí més suau fins al cotxe. Hem de dir que l’escalada era prou senzilla, sempre hi havia un lloc per a posar la punta de la bota i la punta dels dits i fer força. Després de la pujada d’uns quinze o vint metres arribem dalt i la natura se’ns torna a mostrar en tota la seua esplendor, la vista panoràmica de les Gorges és reconfortant i fa que haja valgut la pena l’esforç. Dalt podem veure trossos de pedra en forma de tubs que els tècnics del Ministeri de Foment van extraure per a examinar-los, ja que una de les alternatives de l’autovia Madrid-València travessava aquest territori, finalment el seny s’imposà i hui podem gaudir d’un terreny verge. Peguem l’últim glop d’aigua i ens dirigim cap al final de l’aventura. Pel camí, en una senda més tranquil·la, podem veure les petjades de porcs senglars i de gats salvatges que han quedat marcades en la terra humida. Després de deu minuts de trajecte arribem al cotxe, cansats, però amb la sensació d’haver gaudit d’uns dels majors espectacles que tenim al nostre abast, la natura. Entrem al cotxe després de fer l’última ullada mentre el sol sembla que també ens acomiada en amagar-se per darrere d’aquest paratge encara, afortunadament, salvatge. ■ J. CRISTÓBAL GARCÍA
Reciclat. Producte ecològic
28 • BIM TORRENT
NOTÍCIES
DE
L’ A J U N T A M E N T
PRIMAVERA, 2004
EDICTO Aprobación Definitiva de la Modificación de la Ordenanza Fiscal para el año 2004 reguladora de la Tasa por la prestación del servicio de instalaciones deportivas municipales PRIMERO.- Con fecha 20/01/2004 quedó elevado a definitivo de forma automática al no haberse formulado reclamaciones, el Acuerdo adoptado por el Pleno de este Ayuntamiento de fecha 01/12/2003 relativo a: APROBACIÓN PROVISIONAL DE LA MODIFICACIÓN DE LA ORDENANZA FISCAL: TASAS ORDENANZA 2.2.6 REGULADORA DE LA TASA POR PRESTACIÓN DEL SERVICIO DE INSTALACIONES DEPORTIVAS MUNICIPALES. ARTÍCULOS MODIFICADOS: 8º, Y D. Final. SEGUNDO.- El texto íntegro del articulado modificado que se aprueba para la Ordenanza de 2004, es el que figura en el ANEXO al presente EDICTO. TERCERO.- Contra dicha Ordenanza, los interesados podrán interponer Recurso Contencioso Administrativo en la forma y los plazos que establece la Ley Reguladora de dicha jurisdicción. De todo lo cual se da público conocimiento a los efectos previstos en el artículo 17.4 de la Ley 39/88. Torrent, a 21 de enero de 2004 EL ALCALDE, P.D. (Decreto Alcaldía 1532/2003) EL TENIENTE DE ALCALDE DELEGADO DE MAP, HACIENDA, PATRIMONIO Y REG. INTERIOR Juan M.ª Gurrea Puerto
ANEXO Artículo 8.º La presente Tasa, teniendo en cuenta las bases señaladas en el artículo 7.º, se exigirá de acuerdo con las siguientes tarifas: EPÍGRAFE 1.º: Cuotas anuales a satisfacer por las personas físicas o jurídicas que se inscriban como socios de la Fundación. Concepto. Tarifa. Socios individuales: Adulto: 28,30 €. Joven: 14,90 €. Deportista: 14,90 €. Clubes deportivos: Grupo 1.º: 87,50 €. Grupo 2.º: 59,00 €. Grupo 3.º: 37,50 €. Socios familiares: Matrimonio/pareja: 51,50 €. Matrimonio/pareja más 1 hijo: 64,00 €. Matrimonio/pareja más 2 hijos: 71,00 €. Por cada hijo adicional más: 5,00 €. Todas las cuotas anuales contenidas en este epígrafe de la tarifa son compatibles con las cuotas correspondientes a cada utilización concreta de las instalaciones establecidas en los epígrafes 2.º y 3.º de la misma. EPÍGRAFE 2.º: Tarifas aplicables a cada utilización de las instalaciones deportivas por personas físicas. A. POLIDEPORTIVO VILLA CARMEN: Concepto. Tarifa. Por cada hora o fracción de utilización: Socio adulto tenis/frontenis: 2,60 €. Socio joven tenis/frontenis: 2,10 €. Usuario tenis/frontenis: 4,10 €. Incremento por luz socio: 1,60 €. Incremento por luz usuario: 2,30 €. B. PISCINA MUNICIPAL: B.1. Entradas: Tipo de entrada. Importe/día. Laborable: Socio Joven: 1,25 €. Socio Adulto: 1,85 €. Usuario Joven: 1,85 €. Usuario Adulto: 3,10 €. Pase Familiar: 7,70 €. Pensionistas / Jubilados: 0,40 €. Festivo/sábados: Socio Joven: 1,85 €. Socio Adulto: 2,50 €. Usuario Joven : 2,20 €. Usuario Adulto: 3,70 €. Pase Familiar: 8,75 €. Pensionistas/Jubilados: 0,40 €. Tipo. Bonos 30 días. Usuario Joven: 43,00 €. Usuario Adulto: 61,00 € Los niños de hasta 3 años tendrán entrada gratuita. A efectos de aplicación de esta tarifa se consideran adultos a los usuarios a partir de los 16 años cumplidos. El pase familiar comprende la entrada del matrimonio / pareja y de los hijos de la misma menores de 16 años. C. ESCUELAS DEPORTIVAS MUNICIPALES: Será condición imprescindible para poder matricularse en cualquiera de las EMID, la de ser socio de la FDM. Concepto. Tarifa. Tenis: Adulto/mes: 14,40 €. Joven/mes: 9,80 €. Frontenis: Adulto/mes: 13,40 €. Escuela Judo y Karate: 13,40 €. Escuela Ciclismo/mes: 13,40 €. Escuela patinaje/mes: 13,40 €. Otras EMID/mes: 9,30 €.
Reciclat. Producte ecològic
Sobre la tarifa inmediatamente precedente se aplicará un descuento, no acumulativo, del 10 % en los supuestos siguientes: A. Que el padre o madre del alumno sea miembro de la asociación de padres y madres del Colegio correspondiente. B. Que el alumno se inscriba a dos o más actividades compatibles. C. Que se inscriban dos o más hermanos. D. OTRAS ACTIVIDADES FDM: Será condición imprescindible para poder matricularse en cualquiera de las actividades, salvo las de duración limitada, la de ser socio de la FDM. Gimnasia mantenimiento/aeróbic/Way Tan Kong/mes: 8,75 €. Aeróbic 1 día semanal: 5,15 €. Curso natación escolar: socios FDM: 9,30 €. Usuarios: 13,40 €. Curso natación adultos: socios FDM: 38,00 €. Usuarios: 48,40 €. EPÍGRAFE 3.º: Tarifas aplicables a cada utilización de las instalaciones por clubes o entidades deportivas. A. CAMPOS DE FÚTBOL SAN GREGORIO A Y B: Concepto. Tarifa. Por cada partido completo: Socio: Partido oficial: 23,40 €. Partido amistoso: 32,50 €. Entrenamiento: 13,90 €. Usuario: Partido oficial: 35,00 €. Partido amistoso: 48,00 €. Entrenamientos: 18,00 €. Incremento por luz usuarios: 21,60 €. B. CAMPO DE FÚTBOL EL ALTER: Concepto. Tarifa. Por cada partido completo: Socio: Partido oficial: 12,85 €. Partido amistoso: 18,55 €. Entrenamiento: 7,20 €. Usuario: Partido oficial: 21,60 €. Partido amistoso: 35,50 €. Entrenamiento: 14,40 €. C. PABELLÓN VILLA CARMEN: Concepto. Tarifa. Por cada hora o fracción: Socio: Competición oficial: 14,90 €. Competición amistosa: 21,60 €. Entrenamiento: 7,20 €. Usuario: Competición oficial: 27,80 €. Competición amistosa: 35,00 €. Entrenamiento: 10,80 €. D. PABELLÓN EL VEDAT-PISTA CENTRAL: Concepto. Tarifa. Por cada hora o fracción: Liga Local Fútbol Sala (Partido Oficial) 18,50 €. Socio: Competición oficial: 21,60 €. Competición amistosa/exhibiciones: 27,80 €. Entrenamiento: 14,90 €. Usuario: Competición oficial. 35,50 €. Competición amistosa: 47,90 €. Entrenamiento: 21,60 €. E. PABELLÓN EL VEDAT-PISTAS TRANSVERSALES: Concepto. Tarifa. Por cada hora o fracción: Socio: Competición oficial: 14,90 €. Competición amistosa: 21,60 €. Entrenamiento: 7,20 €. Usuario: Competición oficial: 21,60 €. Competición amistosa: 27,80 €. Entrenamiento: 14,90 €. F. PABELLÓN EL VEDAT-GIMNASIOS Concepto. Tarifa. Por cada hora o fracción: Socio: Utilización: 8,25 €. Usuario: Utilización: 22,60 €. EPÍGRAFE 4.º: Tarifas aplicables a la instalación de publicidad en las instalaciones municipales por los usuarios de las mismas. A. PUBLICIDAD MÓVIL: Concepto Año Semestre Trimestre Día Cada panel (1’50 x 0’75) 33,44 € 20,58 € 14,41 € Toda cancha 193,45 € 103,93 € 64,83 € 26,75 € Pancartas 14,41 € B. PUBLICIDAD ESTÁTICA: Concepto Año Semestre Trimestre Panel grande 524,79 € 290,18 € 161,65 € Panel pequeño 374,56 € 193,45 € 116,28 € Únicamente se podrá autorizar la colocación de publicidad estática de carácter permanente, en los campos de fútbol. En las instalaciones cubiertas solamente se podrá autorizar publicidad móvil. Disposición Final La presente Ordenanza Fiscal, aprobada provisionalmente por acuerdo del pleno de este Ayuntamiento adoptado en sesión celebrada en fecha 1/12/2003, surtirá efectos después de su aprobación definitiva y comenzará a aplicarse, en su caso, el 1.º de enero del año 2004, después de publicarse en el BOP el edicto de su aprobación con el texto íntegro del articulado modificado, permaneciendo en vigor hasta su modificación o derogación expresa. ■
PRIMAVERA, 2004
C
U
L
T
U
R
A
BIM TORRENT • 29
Editats els Premis de Narrativa Juvenil
Torrent estrenà el Centre Cultural Municipal Sant Marc
E
E
l 25 de febrer es presentaven a la Casa de Cultura les edicions de les dues novel·les guanyadores de la V convocatòria del Premi de Narrativa Juvenil Ciutat de Torrent, en un acte cultural que va unir la literatura amb la interpretació musical. El repòs del sobirà, de Vicent Sanchis, és l’obra guanyadora, i L’elegit, de Francesc Mompó, la finalista. L’acte, en el qual va actuar com a mantenidor Ezequiel Castellano, recollia les intervencions de la delegada de Política Lingüística i Joventut, Esmeralda Torres, i el delegat de Cultura i Educació, Josep Veiga; tots dos destacaren aquesta iniciativa cultural que promou el valencià i la lectura. El transcurs d’aquest esdeveniment cultural va estar amenitzat per la professora de violoncel del Conservatori de Torrent, que va interpretar amb aquest bell instrument diverses peces musicals de la tradició valenciana. El repòs del sobirà relata el viatge de dos grups d’estudiants a Mongòlia per trobar la tomba del llegendari Gengis Khan i estudiar les empremtes d’un dinosaure. Vicent Sanchis demostra la seua experiència com a escriptor, no debades ha guanyat diver-
sos premis de narrativa en valencià. Al seu torn, L’elegit, de l’escriptor Francesc Mompó, ens introdueix en el misteri de la investigació d’una injustícia comesa tres segles arrere per la Inquisició. El públic, complagut de trobar-se amb les lletres, omplí la sala de la Casa de Cultura. ■
Els premiats amb la delegada de Política Lingüística i Joventut, i el delegat de Cultura i Educació.
l 14 de febrer va regalar a Torrent un bon present en el “dia dels enamorats”, la inauguració del nou Centre Cultural Sant Marc, ubicat al carrer del mateix nom, cantoner amb el carrer de Gómez Ferrer. La Regidoria de Cultura i Educació ha habilitat algunes de les aules de l’antic col·legi Sant Marc perquè les facen servir dos de les entitats culturals més rellevants de la ciutat: Cucurucú Teatre i l’Escola Coral de Torrent. Aquest centre també serà l’escenari de diverses activitats de la Regidoria de Joventut. Els actes d’inauguració oferien una exposició de treballs, cartells, fotografies, materials de teatre de Cucurucú Teatre, i una actuació de Carles Castillo. Des d’aleshores s’hi han realitzat diverses representacions. En el pròxim BIM informarem àmpliament sobre el centre. ■
Públic assistent. Mario Máñez i Pilar Martínez, de Cucurucú Teatre
Contacontes per a adults a la Casa de Cultura
E
n un cicle que va començar al gener, la Delegació d’Arxius i Biblioteques de l’Ajuntament ha programat diverses sessions de narracions per a adults. El primer conte (“Todo lo que tiene nombre existe”) és un relat basat en la tradició oral basca, i el va narrar al gener José M.ª Carreres Zabala. El segon conte, “Palabra cadabra”, és una història individual i fou contat per Rubén Martínez Santana al febrer; i el tercer conte, que narrava Laura Rodríguez Horts, hagué de ser suspés pels fets del tràgic 11 de març. El pròxim 22 d’abril, Albo Narradores Ordes representaran “Que dios nos pille confesados. Cuentos bíblicos”, i el 13 de maig Amalia Lu ens contarà una altra història. Totes les narracions tenen lloc en dijous, a la Casa de Cultura. ■
La cita anual dels escriptors amb el públic.
Reciclat. Producte ecològic
30 • BIM TORRENT
C
U
L
T
U
R
A
PRIMAVERA, 2004
Francisco Javier Planells exposà els seus quadres pintats amb la boca
L
a sala d’exposicions de la Caixa Rural va reunir del 23 al 28 de febrer l’exposició de pintures de Francisco J. Planells. Aquest pintor pertany a l’Associació de Pintors amb la Boca i el Peu i col·labora amb Artes Mundi. Les seues pintures són coloristes i demostren força i intensitat en els acabats. Ha participat en cursos de pintura a Torrent i Càceres, en exposicions col·lectives a l’Ateneu Mercantil de València, a Borriana i a l’EPA de Torrent; també ha exposat a Pozoblanco (Còrdova) i a Salamanca.
Francisco J. Planells, nascut en 1974, va patir una paràlisi cerebral infantil que el prostrà en una cadira de rodes. Ha estudiat al Col·legi d’Educació Especial La Encarnación, on va descobrir la inquietud artística i començà a pintar. Des d’aleshores pinta amb la boca, i ningú no s’ho pensaria en contemplar les seues obres, per això deixem constància en una de les fotografies. A l’acte d’inauguració van assistir l’alcalde i diversos regidors, a més d’un centenar d’admiradors de l’artista. ■
Nou número de Teatre i cinema al Museu Comarcal la revista ATENEA
Concurs de poesies en els Jocs Florals a la Mare de Déu
H E
n commemoració del Dia de la Dona Treballadora, s’ha publicat un nou número d’ATENEA, la revista de dones per a tots els públics. La publicació arriba ara al número 19, amb un sumari que tracta aspectes laborals, jurídics, culturals i divulgatius, a més d’entrevistes i relats. Des de fa quinze anys, ATENEA es pública anualment al març, encara que des del 2002 també se’n fa un número especial monogràfic en commemoració del 25 de novembre, Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència en la Dona. És una revista que té una boníssima acceptació tant en la societat torrentina com a la Comunitat Valenciana i en altres àmbits nacionals. ■
Reciclat. Producte ecològic
L
a Delegació de Cultura i Educació programà cinc matinals dominicals de teatre i cine per als més menuts al Museu Comarcal, actes en què els grans també s’ho van passar d’allò més bé. ■
Concert a benefici d’ASPANION a l’Auditori
U
n acte benèfic va unir per un mateix fi el músic italià G. Felice Torchio i l’Orquestra de Cambra del Conservatori de Torrent el passat 29 de febrer. L’actuació va constar de dues parts; en la primera actuà l’Orquestra de Cambra dirigida per Francesc Cofrelles, i en la segona Felice Torchio oferí un recital de peces clàssiques. La recaptació d’aquest concert benèfic està destinada a l’Associació de Pares de Xiquets amb Càncer (ASPANION). ■
a finalitzat el termini de presentació d’obres per al concurs de poesia “V Jocs Florals a la Mare de Déu”, que organitza la Comissió Arxiprestal i patrocina la Delegació de Cultura de l’Ajuntament. El secretari de la Comissió Organitzadora dels Jocs Florals, Lorenzo Baviera, situa el naixement d’aquest concurs de poesia com una activitat d’homenatge al 750 aniversari de Torrent, en un intent de fer pública la tradició de compondre versos a la Mare de Déu. Segons les bases del concurs, el jurat qualificador estarà format per nou membres i les poesies que s’hi presenten es custodiaran a la Parròquia de la Mare de Déu del Bon Consell, amb còpies també guardades a l’Arxiu Municipal de l’Ajuntament. El lliurament dels premis tindrà lloc el divendres 28 de maig. A més, hi haurà un sopar popular a l’aire lliure i la representació d’un sainet. ■
PRIMAVERA, 2004
V A L E N C I À
P E R
A
T O T S
DIFERÈNCIES D’IMPORTÀNCIA (2) A vegades usem incorrectament una sèrie de paraules a causa de la seua semblança amb unes altres, sovint per influència del castellà. Per això és important saber quin significat té cada una a fi d’emprar-la amb correcció: QUINA DIFERÈNCIA HI HA ENTRE VESTIDOR I VESTUARI? El VESTIDOR és el lloc on les persones es canvien de roba. L’equip de futbol es va canviar en els vestidors nous de l’estadi. M’he fet un vestidor en l’habitació de matrimoni. En canvi, el VESTUARI és un conjunt de vestits. La senyora tenia un vestuari molt complet amb una gran quantitat de vestits . Haurem de renovar el vestuari d’hivern perquè la roba està passada de moda. QUINA DIFERÈNCIA HI HA ENTRE ADREÇA I DIRECCIÓ? L’ADREÇA és el lloc de residència on viu una persona. Recorda que has de posar l’adreça en la sol·licitud. No trobe al plànol el carrer que apareix en l’adreça de Lluís. LA DIRECCIÓ és el sentit en què va una persona o una cosa. No l’has trobat perquè se n’ha anat en direcció contrària. Si vas en direcció a Alacant nosaltres t’acompanyem. QUINA DIFERÈNCIA HI HA ENTRE EIXUT I SEC? Diguem que una cosa està EIXUTA quan ha desaparegut l’aigua que la cobria o que l’amerava.
Vés a per la roba estesa que ja deu estar eixuta. Encara que ha plogut trobaràs els arbres eixuts perquè el sol ha eixit molt fort En canvi una cosa està SECA quan ha perdut l’aigua o la humitat que li és pròpia.
Ara en acabant de dutxar-me em posaré crema perquè tinc la pell molt seca. Els arbres del parc estan secs perquè fa un mes que no els reguen. OFICINA DE PROMOCIÓ I ÚS DEL VALENCIÀ
Quan indiquem el signe *, vol dir que la paraula o l’oració següents són incorrectes.
ELS DERIVATS DE TINDRE Els verbs que es formen a partir d’un altre, es conjuguen igual que l’original. Si tenim el verb revendre, actuarà com vendre. Així mateix, hi ha un grapat de verbs que s’han format a partir de tindre i per tant han de funcionar com tindre (contindre, retindre, obtindre, sostindre, mantindre, etc.).
*Han obtés el primer premi en el ball de disfresses Han obtingut el primer premi en el ball de disfresses. * Els atracadors de la caixa d’estalvis han sigut detesos. Els atracadors de la caixa d’estalvis han sigut detinguts. *Eixa postura l’han mantesa sempre els nostres representants. Eixa postura l’han mantinguda sempre els nostres representants. L’error prové de la confusió amb uns altres verbs que semblen iguals però que no ho són: estendre (estés), comprendre (comprés), defendre (defés), etc. Fixem-nos que estos verbs no tenen res a veure amb tindre. Per tant, quan vegem un verb format a partir de tindre, s’ha de conjugar com tindre (tingut, tinguda, tinguts, tingudes). OFICINA DE PROMOCIÓ I ÚS DEL VALENCIÀ
BIM TORRENT • 31
Naixement d’una nova publicació mb aquestes dos fitxes finalitza la secció de VaA lencià per a tots que encetàrem l’any passat en el BIM. La iniciativa formava part de les campanyes que juntament amb oficines municipals de promoció del valencià d’arreu del territori valencià havíem programat per a l’any passat. La intenció era aprofitar una eina que ja teníem, que era el Butlletí d’Informació Muncipal (BIM) que publica l’Ajuntament de manera periòdica i que compta amb una important distribució a tot Torrent i difondre de manera senzilla i pràctica una sèrie de fitxes lingüístiques amb l’objectiu de millorar el nostre valencià, tant l’escrit com el parlat. Quan portem endavant una campanya, ens preocupem de fer-ne el seguiment i de donar-li continuïtat i també, sempre pensem en la possibilitat de millorar-la. En aquest sentit, sabem que la secció ha agradat i que la gent col·lecciona les fitxes, per això hem pensat que en compte d’haver de dependre d’una publicació periòdica és millor arreplegar totes les fitxes que s’hi han publicat i juntament amb més fitxes fer una publicació pròpia, només de dubtes lingüístics. Així, enguany, l’Oficina de Promoció i Ús del Valencià de l’Ajuntament de Torrent, té prevista, entre les campanyes que fem en col·laboració amb oficines de promoció lingüística d’altres ajuntaments, la campanya dels Dubtes Lingüístics que consistirà en l’edició i publicació d’un llibret que inclourà totes les fitxes que s’han publicat i un bon nombre de fitxes noves. Publicació que tindrem enllestida pel mes de juny. Per tant, si sou d’aquells que seguíeu la secció i col·leccionàveu les fitxes, ja sabeu que a partir de juny podreu disposar d’una publicació que les arreplega totes i que inclourà més temes de dubtes lingüístics. Publicació que podreu trobar a l’Oficina de Promoció i Ús del Valencià de l’Ajuntament de Torrent a partir del mes de juny i que repartirem gratuïtament. ■ OFICINA DE PROMOCIÓ I ÚS DEL VALENCIÀ
Reciclat. Producte ecològic
32 • BIM TORRENT
M
E
D
I
A
M
B
I
E
N
T
PRIMAVERA, 2004
BALANÇ ECOPARC DES DE L’1-1-2004 Tipus de residus
Dades balanç FFC, SA Total Residus kg/any
Tipus de residus
Dades balanç FFC, SA Total Residus kg/any
Tipus de residus
Olis vegetals
Fluorescents
Productes neteja bàsics
Olis de motors
Laboratori escolar
Productes neteja oxidants
Aerosols
Líquids fotografia
Radiografies
Alumini Bateries
Fusta i poda 500
Medicaments caducats
Cables de coure
Pneumàtics
Ceres i betums
Paper i cartó
Coles adhesives
Pesticides (envasos)
Consumibles informàtics
2.800
Consumibles electrònics Cosmètics
Termòmetres
12.090
Tèxtils
Materials de cotxe
Bateries tel. mòbil
Envasos plàstics contaminants
20
Envasos metàl·lics contaminants Terra
2.240
Tòners
90
Piles alcalines
Tubs i llums
Piles de botó
Esprais
Piles format gran
Vidre pla
Dissolvents
Pintures amb dissolvent
Vidre verd
Electrodomèstics
Plàstics
Voluminosos
Productes neteja àcids
SUMA
Runes (Guadasuar)
7.420
59.140
50
Vidre blanc
1.500
Pintures amb aigua
Ferralla i metalls
Dades balanç FFC, SA Total Residus kg/any
3.850 89.700
HORARI del SERVEI. Dilluns: de 16 a 20 hores. De dimarts a dissabte: de 10 a 20 hores. Diumenges i festius (excepte 1 gener, 1 de maig, 25 de desembre): de 10 a 14 hores. www.ecoparctorrent.es | 961 563 192
La pluja a Torrent durant el primer trimestre de l’any em la ressenya del que ha plogut a Torrent des de l’1 de gener fins al 31 de març tot comparant-la amb el primer trimestre de l’any passat. F Durant el primer trimestre de 2004 s’han registrat 133 litres por metre quadrat,
Reciclat. Producte ecològic
el dia de més pluja fou el 28 de març, en què s’arreplegaren 35 litres per metre quadrat. En el primer trimestre de 2003 se n’arreplegaren 88. ■ JRBC (Col·laborador del Centre Nacional de Meteorologia,València. Estació 8341 A)
PRIMAVERA, 2004
E
S
P
Volta a peu fallera
O
R
T
S
BIM TORRENT • 33
Piscinas cubiertas
l pasado día 22 de febrero se celebró la III Volta a peu fallera Ciutat de Torrent, organizada por la Falla ZaE ragoza y el Club Atletismo Torrent con la colaboración de la Fundación Deportiva Municipal y el Ayuntamiento. En esta edición participaron alrededor de 400 atletas en las categorías de absoluta, veteranos A, veteranos B tanto en masculino como en femenino. Esta prueba es apta para participantes en silla de ruedas aunque en esta ocasión brillaron por su ausencia ya que tan sólo participó el amigo Ramón (una lástima, pues haberlos haylos). El recorrido urbano era de 10 kilómetros y el buen tiempo se impuso sobre algunas nubes que cubrieron el cielo de buena mañana. Hubo obsequios para todos y trofeos para casi todos pues a las categorías anteriormente reseñadas hay que añadirles las locales, por lo que todo el mundo salió contento. Y hay que regañar un poco al mundo fallero, pues, que nos conste, hubo muy poca participación de este colectivo. “Hi ha que fer més germanor.” Los podiums en las respectivas categorías fueron los siguientes: Absoluta masculina: 1º David Felip Roig, 2º Rubén Calatayud Francés, 3º Francisco López Martos. Absoluta femenina: 1ª María Izquierdo Guillén, 2ª Teresa Pérez Saldaña, 3ª Teresa Gómez Vives. Veteranos A masculino: 1º Sergio Fernández Iniesta, 2º Enrique Orellano Martín, 3º Miguel Garrido Fresnedo. Veteranas A femenina: 1ª Cecilia Galbán Soriano, 2ª Laura Cubells Senent, 3ª Ángeles García Pérez. Veterano B masculino: José Cuadrado Cuadrado. Locales masculinos: 1º Raúl Carrascosa Requena, 2º Juan Domínguez Moreno, 3º José Fernández Peña. Locales Femenino: 1ª Eugenia Rosa Sena, 2ª Pilar Méndez Martínez, 3ª Brigitte Ferrán Gibier. Discapacitados: 1º Ramón Fenoll Soriano, 2º Justo González Hervás, 3º José Sánches Firiguna. ■ PEP VARELA
Piscina en la Ciutat de l’Esport.
na muy buena noticia para los torrentinos. Parece ser que para U después del verano, allá por septiembre u octubre contaremos con las, tan deseadas, piscinas cubiertas. Una grata noticia no sólo para los deportistas sino también para todos aquellos que por gusto o por prescripción médica están necesitados de realizar esta bonita y refrescante actividad. De esto se hablará en el próximo BIM. ■ P.V.
Piscina La Cotxera.
Niñas futbolistas l equipo de fútbol-sala infantil femenino de la FDM lleva camino de convertirse en campeonas de la Comunidad E Valenciana, pues se da por sentado que pasarán los cuartos de final y con toda probabilidad las semifinales. El curso anterior ya realizaron una brillante competición quedando campeonas provinciales no pudiendo participar en la final autonómica por incompatibilidad del calendario lectivo y el de competición. ■ P.V.
Próximas jornadas de fútbol a Fundación está preparando unas Jornadas de fútbol bajo el título L“Escuelas de Fútbol ¿Cantera o Cartera?” que se celebrarán los días 26 de abril, 3 y 10 de mayo en el Auditori de nuestra ciudad. En cada una de las jornadas conoceremos las distintas versiones según el colectivo, así la primera jornada serán los técnicos deportivos los que darán su versión. El moderador de esta primera jornada será Juan Mercé, especialista en fútbol y profesor de la Facultad de Ciencias de la Actividad Física y el Deporte de la Universidad de Valencia y Entrenador Nacional de Fútbol. Los ponentes
serán Rafael Benítez (entrenador del Valencia CF.), Benito Floro (ex entrenador del Villarreal CF.), César Ferrando (entrenador del Albacete Balompié SAD.) y Carlos Granero (entrenador del Hércules CF. SAD.). En la segunda jornada, 3 de mayo, les corresponderá el turno a los dirigentes. El moderador será Paco Lloret, periodista y jefe de deportes de Canal 9, y se contará con los ponentes: Vicente Muñoz, presidente de la Federación de Fútbol de la Comunidad Valenciana; Jaime Ortí, presidente del Consejo de Administración del Valencia CF. SAD.; Fernando Roig, presidente del
Consejo de Administración del Villarreal CF. SAD., y Ramón Sánchez Esteve, presidente del Consejo de Administración del Elche CF. SAD. En la tercera jornada los jugadores analizarán el tema, y para ello tendremos como ponentes a Santiago Cañizares y David Albelda, del Valencia CF. SAD, Sergio Ballesteros del Villarreal CF., y Miguel Ángel España, Alicante CF. La clausura de estas jornadas correrá a cargo del alcalde de Torrent, Jesús Ros. Como se puede observar todo un acontecimiento que no pueden desaprovechar aficionados y profesionales del deporte rey. ■ P.V.
Campos de fútbol de lujo l CD. Torrent ya está preparando el (conE solidado) trofeo de fútbol-7, para los días 11, 12 y 13 de junio. Para esto todavía no tendremos el césped sintético que se va a colocar, primero en el San Gregorio “A” y posteriormente en el “B”. Nos comentan que van a quedar unos campos de fútbol la mar de guapos. Por lo que los responsables del Torneo están muy ilusionados pues el próximo año será un lujo ver a las pequeñas figuras desenvolverse por el estadio. El Torneo traspasa fronteras y se hace internacional. Está prevista la participación del Milán (Italia) y el Oporto (Portugal). ■ P.V.
Reciclat. Producte ecològic
E
34 • BIM TORRENT
S
P
O
R
T
S
Trofeo I aniversario Circuito Municipal de Torrent de BMX
PRIMAVERA, 2004
Juan Serrano, un atleta modélico uan Serrano es un cerebral Jqueparalítico es todo pundonor.
E
n un día soleado pero de fuerte viento, se dio lugar el “ I aniversario circuito municipal de Torrent de BMX ”. Organizado por el Torrent Club BMX y con el apoyo inestimable de la Fundación Deportiva Municipal, la primera de las varias pruebas locales que el club tiene previsto realizar a lo largo de la temporada. Se dio una muy buena aceptación tanto a nivel de público como de corredores, gran parte de ellos nuevos descubridores del BMX dada la promoción que se había realizado por parte del club. La mañana del 6 de marzo dio lugar a una competición ante todo divertida y amena, en la que todos los presentes disfrutaron del buen ambiente que caracteriza a este tipo de pruebas. Casi una veintena de corredores participaron en dos categorías que distinguían a los pilotos por su experiencia sobre la bici.
En “iniciados” pudimos disfrutar de una competición reñidísima en los tres primeros puestos, los cuales se decidieron en los peraltes y en los metros finales de la pista, lo cual despertó gran expectación por parte del público. El piloto J. Florencio Navarro, procedente del motocross, se alzó con la primera plaza muy seguido por el local José González, asiduo de la pista que muestra una evolución muy buena sobre la bicicleta. En “Expert” el espectáculo fue menor dado que el valenciano José López se impuso con claridad en las tres mangas. No fue así en los siguientes puestos, los cuales estuvieron en duda hasta la última manga. Los mejores de cada grupo formaron la parrilla del “Trofeo categoría absoluta”, una sola vuelta al trazado donde disputaban el premio al mejor piloto del día. José López volvió a dejar las cosas claras aun-
Yoga y Danza del Vientre oga y Danza. Estos son los Y nuevos cursos que desde febrero se están impartiendo en el Pabellón El Vedat, organizados por la FDM y la colaboración de ATEC. La acogida no puede ser mejor pues algunos turnos se completaron a los pocos días de iniciada la inscripción. Estos son los turnos: Horarios
Martes
Jueves
Viernes
Sábado
11.30-12.30 18.30-19.30 19.30-20.30 20.30-21.30 21.30-22.30
Danza
Yoga
Danza Yoga Yoga Danza Danza
Yoga Yoga Yoga
que con menos autoridad seguido muy de cerca por el joven piloto Paquito Martínez y el local Gerardo Poveda. El concurso de saltos estuvo marcado por la espectacularidad de J. Florencio Navarro, que con un 360º a gran altura se llevo el primer puesto. CLASIFICACIONES • Categoría iniciados: 1º J. Florencio Navarro (Valencia), 2º José González (Torrent club BMX), 3º Gerardo Poveda. (Torrent club BMX). • Categoría expert: 1º José López (UPV), 2º Paquito Martínez (Torrent club BMX) y 3º, Pepe López (Torrent club BMX). • Trofeo categoría absoluta: 1º José López (UPV), 2º Paquito Martínez (Torrent club BMX), 3º Gerardo Poveda (Torrent club BMX). • Concurso de saltos: J. Florencio Navarro (Valencia). ■ CARLOS POVEDA
El campo de fútbol San Gregorio tendrá césped artificial la próxima temporada entro de la política de mejora continua a la que obliga la Norma ISO 9001, la Junta RecD tora de la Fundación Deportiva Municipal aprobó, en sesión celebrada el pasado día 23 de marzo, el proyecto de instalación de césped artificial en el campo de fútbol San Gregorio A. La obra, que saldrá a concurso próximamente, tiene un presupuesto de 540.000 euros (noventa millones de las antiguas pesetas) y se llevará a cabo entre los meses de junio y agosto próximos, de manera que estará disponible para la próxima temporada. El césped artificial, de última generación, permitirá una mejor práctica del fútbol en comparación con el actual terreno de tierra y evitará la suspensión de partidos y entrenamientos por causa de la lluvia. ■ RAFAEL DIRANZO MARTÍNEZ
Inscripciones para los Campus Esportius, Escola d’Estiu y Cursos de Natación. Recordamos a las mamás y papás que las inscripciones para estos cursos dirigidos a pequeños y jóvenes entre los 5 y los 17 años se hacen a partir del día 3 de mayo los Campus Esportius y la Escola d’Estiu, y los Cursos de Natación abren la inscripción el 1 de junio. Información en la Fundació Esportiva Municipal. Calle de la Constitución, 49. Teléfono 96 1562346. Correo electrónico:info@fdmtorrent.com, y www.dfmtorrent.com ■ P. V.
Reciclat. Producte ecològic
Él solito por diferentes motivos se ha tenido que buscar la vida en el terreno personal y en el deporte ha encontrado un leitmotiv en este difícil mundo de la discapacidad. Su inquietud le llevó a ponerse en contacto con la FDM con la finalidad de informarse sobre los deportes que podía practicar y se inclinó por el atletismo, especialidad muy apropiada para él. Hace tres años que comenzó a entrenar en las pistas del cauce del Turia, participando como independiente bajo licencia de la Federación de Deportes Adaptado de la Comunidad Valenciana para posteriormente fichar por el Club Atletismo Castellón hasta donde tiene que desplazarse tres veces por semana, aunque pronto lo tendremos con nosotros pues se están haciendo las gestiones oportunas para que pronto pase a formar parte del Club Esports Adaptats Torrent. En tan sólo esos tres años que se inició en el atletismo el año pasado se proclamó campeón de Europa en 60 m lisos. Toda una heroicidad que demuestra la fuerza de voluntad de este colectivo que consigue hazañas que para otros es prácticamente imposible. Queremos hacer constar esta breve nota de prensa ya que en principio queríamos haber publicado una entrevista, pero por diversos motivos nos ha sido imposible. Lo intentaremos para el próximo BIM. ■ PEP VARELA
abril
maig
Nazareno
La sal de la vida
GTI grup de teatre dissabte 3 a les 22.30 hores diumenge 4 a les 19.30 hores
Roger Colom i Gemma Peris Producció de TEA3 diumenge 2 a les 19.30 hores
El compositor, la cantant, el cuiner i la pecadora
Pimpinone
Carles Santos Coproducció de Companyia Carles Santos, Teatre Nacional de Catalunya i Temporada Alta 2003 Sobre música de G. Rossini divendres 23 a les 22.30 hores
G. Ph. Telemann Ingartze Astuy i Germàn Torrellas, veus I. Alcalde, violí S. Álvarez, viola A. Martínez, violoncel J. de los Ríos, Clavecí i piano dissabte 8 a les 19.30 hores
Orfeó Universitari de València
Diàleg de l’ombra doble
Obres de P. Casal, F. Schubert, G. W. Gluck, W. A. Mozart... dissabte 24 a les 19.30 hores
Joan Enric Lluna, clarinet Nigel Clayton, piano Obres de Boulez, Berio, Reich divendres 14 a les 20.15 hores
Drakula Sessió públic familiar (en castellà) diumenge 25 a les 19.30 hores Sessions escolars (en anglés) dilluns 26 i dimarts 27
Las memorias de Sarah Bernhardt John Murrell Amb Charo López i Emilio Gutiérrez Caba direcció, José Pascual divendres 30 a les 22.30 hores
Banda Simfònica Unió Musical de Torrent Obres de Txaikovski i Listz dissabte 15 a les 22.30 hores
Jo, Feuerbach Tankred Dorst Producció de Bòbila, Grup de Cultura Teatral i Ajuntament d’Alfara del Patriarca divendres 21 a les 22.30 hores
Orfeó Polifònic Torrent del Cercle Catòlic Estrena de l’obra In Memoriam de Salvador Doménech diumenge 23 a les 19.30 hores
Ramón Cardo Big Band
David Pastor, trompeta Juan García, trompeta Voro García, trompeta Fabio Miano, piano Joan Soler, guitarra Richi Ferrer, contrabaix i baix elèctric Juanjo Garcerà, bateria Ramón Cardo, saxòfons alt i tenor, direcció divendres 28 a les 22.30 hores
Orquestra Ciutat de Torrent Obres de Scarlatti, Marcello, Vivaldi, Torelli, i Beethoven José María Ortí Soriano, trompeta Francesc Cabrelles, director dissabte 29 a les 19.30 hores
Banda Simfònica del Cercle Catòlic de Torrent Música Simfònica diumenge 30 a les 12.00 hores
juny i juliol VI Trobada Internacional de Guitarra Ciutat de Torrent David Russell dissabte, 26 de juny a les 20.15 hores Juan Falú diumenge, 27 de juny a les 20.15 hores Pavel Steidl dimarts, 29 de juny a les 20.15 hores Zezo Ribeiro dimecres, 30 de juny a les 22.30 hores Roland Dyens dijous, 1 de juliol a les 20.15 hores Rosa Passos divendres, 2 de juliol a les 22.30 hores Pavel Steidl José Luis Martínez Orquestra Ciutat de Torrent dissabte, 3 de juliol a les 20.15 hores
Concert presentació
Vicent Pallardó, 25 46900 Torrent (València) Tel. 961 581 077 961 580 952 Fax 961 580 951 correu-e: info@auditoritorrent.com www.auditoritorrent.com
Jazz Panorama 2004
Jazz Panorama 2004
Mikel Andueza, saxòfon alt i soprano Pierre León, saxòfon alt Vicente Macián, saxòfon tenor Jesús Santandreu, saxòfon tenor Peter Sebastián, saxòfon baríton Carlos Martín, trombó Toni Berenguer, trombó Cheryl Walters, trombó Patxi Muro, trombó baix Juan Munguía, trompeta
Jardins de l’Hort de Trenor Richard Bona dijous, 22 de juliol de 2004 New York Voices divendres, 23 de juliol de 2004 Martial Solal Quartet dissabte, 24 de juliol de 2004 Alvin Queen & Organics & Mark Whitfield diumenge, 25 de juliol de 2004