Bim 143

BIMTORRENT

Núm. 143

Exemplar gratuït

B u t l l e t í

d ’ I n f o r m a c i ó

M u n i c i p a l

EL METRO EN L'AVINGUDA Tardor, 2004

A

2 • BIM TORRENT

G

E

N

D

A

OCTUBRE-NOVEMBRE, 2004

TELÈFONS D’INTERÉS AJUNTAMENT ...................................................................96 111 11 11 (FAX) ...96 159 98 10 ACTES I RESOLUCIONS .......................................... 96 111 18 21 ACTIVITATS ........................................................................Ext. 1050 BIM I PUBLICACIONS MUNICIPALS......................... 96 111 18 42 BLOC-EV .................................................................... 96 111 18 09 CADASTRE URBÀ .............................................................Ext. 1099 CCOO ......................................................................... 96 111 11 11 COMPRES I CONTRACTACIÓ .................................. 96 111 18 17 COORDINACIÓ DE LA DELEGACIÓ DE FESTES ............................................................... 96 111 18 37 COORDINACIÓ I ASSESSORAMENT DELS SERVEIS PÚBLICS .................................................Ext. 1034 CSIF ........................................................................... 96 111 11 11 CULTURA I FALLES................................................... 96 111 11 11 EDUCACIÓ .........................................................................Ext. 1068 ESTADÍSTICA ............................................................ 96 111 18 27 GABINET D’ALCALDIA .............................................. 96 111 18 02 GABINET DE COMUNICACIÓ ...........................................Ext. 1169 URBANISME .............................................................. 96 111 18 12 INFORMACIÓ I REGISTRE GENERAL ..................... 96 111 18 26 INFORMÀTICA I TELECOMUNICACIONS ................ 96 111 18 28 MEDI AMBIENT .................................................................Ext. 1123 OBRES PÚBLIQUES .........................................................Ext. 1113 OFICINA DE PROMOCIÓ I ÚS DEL VALENCIÀ ...............Ext. 1069 PARTIT POPULAR ..................................................... 96 111 18 07 PRESSUPOSTOS I COMPTABILITAT ....................... 96 111 18 14 PSPV-PSOE ............................................................... 96 111 18 06 RECURSOS HUMANS .............................................. 96 111 18 29 RELACIONS EXTERIORS I UNIÓ EUROPEA ..................Ext. 1054 SECRETARIA GENERAL ........................................... 96 111 18 03 TRANSPORT URBÀ ..........................................................Ext. 1177 TRESORERIA ............................................................ 96 111 18 18 TRIBUTS NO PERIÒDICS ......................................... 96 111 11 11 TRIBUTS PERIÒDICS ............................................... 96 111 18 15 UGT ............................................................................ 96 111 11 11 UNIÓ VALENCIANA ................................................... 96 111 18 08

AJUNTAMENT Altres dependències municipals AIGÜES DE L’HORTA ................................................ 96 BIBLIOTECA MÚSIC ANDREU PIQUERES .............. 96 BRIGADA D’OBRES .................................................. 96 CAMP DE FUTBOL SANT GREGORI ....................... 96 CASA DE CULTURA I BIBLIOTECA .......................... 96 CENTRE D’ESPLAI CARRER TOLEDO .................... 96

158 01 29 158 96 24 155 09 02 157 29 39 111 18 50 156 49 76

CENTRE D’INFORMACIÓ JUVENIL ......................... 96 CENTRE DE COMUNICACIÓ I SERVEIS INTERCULTURALS .................................................... 96 CENTRE SOCIAL XENILLET CARRER ALBADES .. 96 CONSELL AGRARI .................................................... 96 FCC MEDI AMBIENT ................................................. 96 FUNDACIÓ ESPORTIVA MUNICIPAL ....................... 96 GABINET PSICOPEDAGÒGIC MUNICIPAL .............. 96 GRUA MUNICIPAL ..................................................... 96 L’AUDITORI ................................................................ 96 MERCAT CENTRAL ................................................... 96 MERCAT SANT GREGORI ........................................ 96 NOUS ESPAIS, SA..................................................... 96 OMAC XENILLET CARRER ALBADES ..................... 96 OMIC .......................................................................... 96 PARTICIPACIÓ CIUTADANA ...................................... 96 PISCINA MUNICIPAL PARC VEDAT .......................... 96 POLICIA LOCAL. Oficines.......................................... 96 POLICIA LOCAL VEDAT ............................................ 96 POLICIA LOCAL XENILLET CARRER ALBADES .... 96 POLIESPORTIU EL VEDAT ....................................... 96 POLIESPORTIU VIL·LA CARME ............................... 96 PROTECCIÓ CIVIL .................................................... 96 REGIDORIA DE COMERÇ I INDÚSTRIA. AFIC ....... 96 RETOSA ..................................................................... 96 SANITAT I POLÍTIQUES DE SOLIDARITAT ............... 96 96 SERVEIS SOCIALS CARRER LA MARINA 96 TAPIS 96 TORRENT ACTIVA CARRER JOAN XXIII 96

A. Pascual A. Martínez I. Gómez-Lobo CamposCarratalá-Mtnez.

Dl. Dt. Dc. Dj. Dv. Ds. Dg. Dl. Dt. Dc. Dj.

I. Carbonell J. Mateu C. Vicedo A. Castelló M.ª D. Navarro Vta. Hortiguela C. Vicedo M. Nemesio M. Ferrandis I. Gómez-Lobo M. Cabañes

25 26 27 28

Dl. Dt. Dc. Dj.

E. Benlloch J. Fontestad R. Belzunce Campos-CarrataláMtnez.

29 Dv. M.ª Ros Ortí 30 Ds. A. Castelló 31 Dg. M.ª Ros Ortí

12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22

Dv. Ds. Dg. Dl. Dt. Dc. Dj. Dv. Ds. Dg. Dl.

Vta. Hortiguela J. Mateu M. Cabañes I. Carbonell Vta. Hortiguela A. Pascual A. Martínez E. Benlloch M. Nemesio M.ª D. Navarro J. Fontestad

23 Dt. R. Belzunce 24 Dc. CamposCarratalá-Mtnez.

25 Dj. M.ª Ros Ortí 26 Dv. I. Carbonell 27 Ds. A. Pascual 28 Dg. Vta. Hortiguela 29 Dl. C. Vicedo 30 Dt. M. Cabañes

12 13 14 15 16 17 18 19 20 21

Dg. Dl. Dt. Dc. Dj. Dv. Ds. Dg. Dl. Dt.

Vta. Hortiguela J. Mateu I. Gómez-Lobo A. Pascual A. Castelló M. Ferrandis J. Fontestad J. Mateu J. Fontestad R. Belzunce

22 Dc. CamposCarratalá-Mtnez.

23 Dj. M.ª Ros Ortí 24 Dv. Vta. Hortiguela 25 Ds. M. Nemesio 26 Dg. A. Pascual 27 Dl. C. Vicedo 28 Dt. M. Cabañes 29 Dc. M.ª D. Navarro 30 Dj. Vta. Hortiguela 31 Dv. M. Ferrandis

DESEMBRE 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11

Dc. Dj. Dv. Ds. Dg. Dl. Dt. Dc. Dj. Dv. Ds.

M.ª D. Navarro Vta. Hortiguela E. Benlloch A. Martínez M. Ferrandis A. Castelló M. Nemesio I. Gómez-Lobo A. Martínez I. Carbonell E. Benlloch

Reciclat. Producte ecològic

AGÈNCIA REPSOL-BUTANO OFICINES ................... 96 155 02 28 AGÈNCIA REPSOL-BUTANO MAGATZEM ............... 96 155 16 30 ARTIC (ASSOCIACIÓ D´ALCOHÒLICS DE TORRENT I COMARCA)....................................... 96 156 46 58 CEFIRE (CENTRE DE FORMACIÓ, INNOVACIÓ I RECURSOS EDUCATIUS) ...................................... 96 157 20 61 CEGAS S.A. ............................................................... 96 155 92 56 900 76 07 60 CEMENTERI PARROQUIAL 96 157 53 36 CENTRES D’EDUCACIÓ PERMANENT D’ADULTS (Sant Pasqual) ........................................................ 96 155 25 38 (Federico Maicas) ................................................... 96 155 51 40 (Xenillet) .................................................................. 96 157 35 41 CENTRE DE DIÀLISI ................................................. 96 157 21 95 CENTRE DE DROGODEPENDÈNCIES.................... 96 155 69 11 CENTRE DE PREVENCIÓ DEL CÀNCER DE MAMA. 96 156 49 03 CENTRE DE SALUT MENTAL ................................... 96 155 70 61 CENTRE DE SALUT PINTOR RIBERA Cita prèvia ............................................................... 96 156 12 01 Servei de Planificació familiar ................................. 96 156 46 21 CONSERVATORI DE MÚSICA MESTRE JOAN ROIG ................................................ 96 155 13 23 CONSULTORI SANTS PATRONS Cita prèvia Medicina General ................................... 96 156 12 61 Cita prèvia Especialitats ........................................... 96 156 11 41 CONSULTORI DEL VEDAT ........................................ 96 156 27 68 CORREUS.................................................................. 96 155 05 96 CREU ROJA ............................................................... 96 156 60 74 (Emergències) ......................................................... 96 367 73 75 DEPARTAMENT DE LA DONA .................................. 96 158 92 70 FAC (FEDERACIÓ D’ASSOCIACIONS CIUTADANES) .. 96 156 49 97 FERNANBUS ............................................................. 96 150 00 82 FGV ESTACIÓ DE TRENS DE TORRENT ................ 96 155 16 29 FGV TELÈFON D’INFORMACIÓ ............................... 900 46 10 46 HISENDA (ADMINISTRACIÓ DE TORRENT DE L’AGÈNCIA TRIBUTÀRIA) .................................... 96 155 94 12 IBERDROLA ............................................................... 96 155 23 00 INSS ........................................................................... 96 155 00 75 MANCOMUNITAT DE L'HORTA SUD ........................ 96 157 20 11 MUSEU COMARCAL ................................................. 96 158 82 21 OFICINA D’OCUPACIÓ .............................................. 96 155 11 62 REGISTRE DE LA PROPIETAT TORRENT 1 ............ 96 155 28 07 REGISTRE DE LA PROPIETAT TORRENT 2 ............ 96 158 83 10 TANATORI .................................................................. 96 158 85 80 96 158 85 85 TRESORERIA GENERAL DE LA SEGURETAT SOCIAL 96 158 80 30

Horaris farmàcies TITULAR/ADREÇA

NOVEMBRE 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11

157 00 31 156 61 22 155 16 84 156 53 53 156 23 46 111 18 39 156 73 13 158 10 77 155 94 52 155 24 71 156 54 56 156 81 87 111 18 60 155 09 02 157 34 34 111 18 93 155 10 41 156 81 87 156 63 51 157 33 78 155 90 63 158 96 10 111 18 70 111 18 60 155 72 11 155 77 09 158 16 04 156 45 63

COMISSARIA POLICIA NACIONAL .......................... 96 155 44 99 (Emergències) ..........................................................................091 BOMBERS...................................................................................112 (Emergències) ..........................................................................112 OFICINA MUNICIPAL D’ASSISTÈNCIA A LES VÍCTIMES DE MALTRACTAMENTS .......................... 96 111 18 92 POLICIA LOCAL. Dependències................................ 96 111 18 92 (Emergències) ..........................................................................092 URGÈNCIES CENTRE DE SALUT PINTOR RIBERA........................................................ 96 157 48 12 AVISOS DOMICILIARIS CENTRE D´ESPECIALITATS CARRER SANTS PATRONS ...... 96 155 08 73 TAXIS.......................................................................... 96 155 10 55

OCTUBRE Dj. Dv. Ds. Dg.

ALTRES TELÈFONS D’INTERÉS

TELÈFONS D’URGÈNCIA

FARMÀCIES DE GUÀRDIA

21 22 23 24

157 52 67

HORARI

TELÈFON

De dilluns a divendres

Dissabtes

• R. Belzunce. Mare de Déu de la Pau, 15 • E. Benlloch. Av. País Valencià, 6 • M. Cabañes. Pintor Ribera, 28

De 9,30 a 13,30 i de 16,30 a 20 h.

De 9,30 a 13,30 i de 16,30 a 20 h.

De 8,30 a 20,30 h.

• • • • • •

Campos-Carratalá-Mtnez. Camí Reial, 112 I. Carbonell. Pare Méndez, 166 A. Castelló. Mare de Déu de la Soletat, 16 M. Ferrandis. Fra Lluís Amigó, 2 J. Fontestad. Músic José Ortí, 24 I. Gómez-Lobo. Sants Patrons, 42

De 9,30 a 13,30 i de 16,30 a 20 h.

De 9,30 a 14 i de 16,30 a 21,30 h.

De 9,30 a 13,30 i de 16,30 a 20 h.

De 9 a 22 h.

De 9,30 a 13,30 i de 16,30 a 20 h.

De 8 a 20 h.

• • • • • • • • •

R. Hortigüela. Gómez Ferrer, 49 V. Hortigüela. Sagra, 14 A. Martínez. Av. País Valencià, 113 J. Mateu. Av. País Valencià, 52 M. Nemesio. Plaça Maestro Giner, 1 M. D. Navarro. L’Horta, 17 A. Pascual. Ramón y Cajal, 42 M.ª Ros Ortí. Malva-rosa, 4 C. Vicedo. Av. País Valencià, 132

De 9,30 a 13,30 i de 16,30 a 20 h.

De 9,30 a 13,30 i de 16,30 a 20 h.

De 9,30 a 13,30 i de 16,30 a 20 h.

De 9,30 a 13,30 i de 16,30 a 20 h.

De 9,30 a 13,30 i de 16,30 a 20 h.

De 9 a 21 h.

De 9,30 a 13,30 i de 16,30 a 20 h.

De 9,30 a 13,30 i de 16,30 a 20 h.

De 9 a 14 i de 16,30 a 21 h.

De 9,30 a 13,30 h. 96 155 33 26 De 9,30 a 13,30 h. 96 155 02 17 De 9 a 13,30 h.

96 155 15 84 96 155 78 57 De 9,30 a 13,30 h. 96 157 29 93 De 9,30 a 14 h.

96 155 59 71 De 9,30 a 13,30 h. 96 155 49 23 De 9 a 22 h.

96 156 13 81 De 9,30 a 13,30 h. 96 155 20 10 De 9,30 a 13,30 h. 96 155 21 54 96 155 21 50 De 9,30 a 13,30 h. 96 155 14 83 De 9,30 a 13,30 h. 96 155 11 68 De 9,30 a 13,30 h. 96 155 54 51 De 9,30 a 13,30 h. 96 155 05 42 De 9,30 a 13,30 h. 96 157 11 19 De 9 a 14 h.

96 156 45 58 De 9,30 a 13,30 h. 96 155 05 82 De 9,30 a 13,30 h. 96 156 38 69 De 9 a 14 i de 16,30 a 21 h.

96 156 21 00 De 9,30 a 14 h.

96 157 23 75

• B. Álvarez. Av. Sant Llorenç, 121

De 9 a 14 i de 16,30 a 21 h.

El BIM s’imprimeix amb paper ecològic, en la fabricació del qual no s’empra clor i està lliure d’àcid.

CONSELL RECTOR: President: José Bresó Olaso.

Vocals: Ramón Pacheco Sarabia, Encarna Redón Garrido, Gemma Gimeno García, Enrique Górriz Portalés, María José Catalá Verdet, Laura Iborra Espeleta i Fernando Pérez Villa.

Direcció i Coordinació: Ana Coronado Gavilán.

Han col·laborat en aquest número: Reme Navarro, Juan Ramón Bea, Valentín Benlloch Barrachina, Alex Andújar, Empar Company, Vicent Estela, Jorge Sánchez Antúnez, Begoña Vilata, J. Cristóbal García, Salud March, Rafael Diranzo Martínez, José Vicente Alabajos, Pep Varela (FDM), Cristina Bea, Òscar Pérez i Anna Gascó.

Fotografíes: Arxiu del BIM, Vicent Sanchis i José Cardona.

I fotografíes facilitades per Torrent Solidària, Nous Espais, Salud March, Associacions veïnals, José Vicente Alabajos, Raquel Esteve, Javi Garrido, Pedro López, i Álvaro Montesinos.

El BIM es distribueix de manera gratuïta a tot aquell/a que el sol·licite. Es permet la reproducció total o parcial de textos, fotografies o dibuixos, sempre que se'n cite la procedència.

El BIM no tornarà els originals ni mantindrà correspondència.

L'Ajuntament i l'equip de redacció no es fan responsables dels articles que van firmats, ja que la responsabilitat del contingut de l'escrit recau sobre la/ les persona/es que el firmen.

D'aquest BIM s'ha fet un tiratge de 5.000 exemplars.

Núm. 143. Tardor, 2004 PORTADA: Foto de Vicent Sanchis del dia de la inauguració de la nova estació del Metro.

EDUCACIÓ 4 · L’inici del curs escolar. Beques.

5 · L’Escola Matinera i la Multiactivitat.

Actividades del Centro de Formación de Adultos.

NOTÍCIES DE L’AJUNTAMENT 6 · L’Alcaldia es renova amb la renúncia de Jesús Ros i el nomenament de José Bresó.

8 · José Bresó, el nou alcalde de Torrent.

9 · Discurs de l’alcalde.

10 · Sessió extraordinària del Ple del 18 de setembre.

TORRENT AL COR 14 · Tomás i José, els últims artesans de la llavor.

SOCIETAT 16 · Històries de Torrent Solidària.

24 · Las nuevas Falleras Mayores: Isabel Amador e Inma Naranjo. La Corporación Municipal se preocupa por la empresa Sáez Merino. Torrent contra el Mal de Alzheimer.

25 · Los jóvenes pueden solicitar una vivienda protegida (VPO). Edicto: Padrones del IAE, IBI e IVTM, y tasa por Vados.

26 · Reportatge sobre associacions.

29 · Torrent incorpora más de 1.000 empresas a Internet.

30 · Niños ucranianos pasan el verano con familias de Torrent.

31 · Cambios en las líneas de los autobuses urbanos. Semana Intercultural. Cómo cuidar a nuestros mayores.

LA CIUTAT 17 · El Metro en Torrent: una historia de largo recorrido.

18 · La nueva estación del Metro.

19 · El Metro en l’Avinguda.

RECORDS DE LES FESTES 20 · Imatges dels actes festius.

22 · Moros i Cristians.

CULTURA 32 · Los torrentinos José Magán y Susi Gozalvo, premiados en la XXV Mostra de València.

33 · Pedro Bolós guanya el I Concurs de Pintura Ràpida Ciutat de Torrent. Valencià per a tots.

34 · L’actriu Raquel Esteve i l’espectacle Le cirque des nouveaux nez.

35 · Torrent va celebrar el Nou d’Octubre. VI Premi de Narrativa Juvenil Ciutat de Torrent.

ESPORTS 36 · Los mejores deportistas en la Gala del Deporte. Abel Navarro, subcampeón de España Cadete en triple salto.

37 · Javi Garrido y Pedro López, dos torrentinos en la élite del fútbol.

38 · Gimnasia Rítmica: Violeta Rius y Cristina Navarro.

39 · Triunfo del equipo de Álvaro Montesinos en Atenas.

CONTRAPORTADA Programació de l’Auditori.

Miguel Ángel García Melero, nou regidor de l’Ajuntament

IMPRIMEIX: FEDERICO DOMENECH, S.A.

EDITA: AJUNTAMENT DE TORRENT

DEPÒSIT LEGAL: V. 3.241-1981

SUMARI

BIMTORRENT

En el Ple extraordinari del 26 d’octubre Miguel Ángel García Melero va pendre possesió del càrrec de regidor de l’Ajuntament de Torrent, en subtitució de Jesús Ros Piles.

El nou regidor socialista és metge i treballa al Centre de Salut d’Atenció Primària del carrer del Pintor Ribera.

Al pròxim BIM donarem informació sobre les seues competències a l’Ajuntament.

La pluja a Torrent

2003. Durant els primers sis mesos de l’any caigueren 237,9 litres per metre quadrat. Els mesos més plujosos van ser abril, amb 63,3 litres, i maig, amb 84,6 litres. A l’octubre plogué durant 18 dies, amb un total de 87,2 litres.

2004. Als primers sis mesos s’han registrat 319,2 litres; els mesos més plujosos han sigut març, amb 87,5 litres, i maig, amb 104,6 litres.

Octubre ha sigut particularmente sec fins al 20 d’octubre, però el 21, després de la tempesta, es registraren en molt poc temps 8 litres per metre quadrat.

(Informació facilitada per JRBC, col·laborador del Centre Nacional de Meteorologia, València.

Estació 8341 A.)

La redacció del BIM lamenta la pèrdua de l’agent de la Policia Local Enrique Torralba Piqueres, mort en accident de trànsit en acte de servici, quan portava un company a un centre sanitari.

4 • BIM TORRENT

E

D

U

C

A

C

I

Ó

OCTUBRE-NOVEMBRE, 2004

L’inici del curs escolar

L

els terrenys disponibles i està a l’espera que la Conselleria decidisca quan començarà la construcció d’un nou centre educatiu, que estarà ubicat al Parc Central.

Actualment hi ha prop de 15.000 alumnes de tots els nivells educatius, des d’educació infantil a batxillerat i cicles formatius, passant per l’educació d’adults i estudis del Conservatori, que acudeixen als centres educatius de Torrent.

a novetat més important que cal ressaltar de l’inici del curs 2004-2005 és l’obertura del nou institut situat a l’Albereda de la Reina Sofia.

Amb aquest centre educatiu s’ha propiciat que l’alumnat de 1r i 2n d’ESO dels col·legis públics haja pogut ser escolaritzat totalment en els diversos instituts, amb la qual cosa es va acabant de teixir la xarxa escolar de la ciutat. És evident que Torrent és una ciutat que creix en nombre d’habitants, no sols per l’increment de la natalitat, sinó per la immigració. Segons el Departament d’Educació de l’Ajuntament, actualment fa falta construir un nou col·legi d’educació infantil i primària. L’Ajuntament ja té

LLIBRES GRATUÏTS L’Ajuntament ha donat aproximadament 5.000 xecs de 90 euros a l’alumnat d’educació primària de Torrent per a l’adquisició de llibres a les llibreries de la nostra ciutat. ■

BEQUES PER AL CURS 2004/2005 (Decret núm. 2.136 Torrent, 7 d’octubre de 2004)

E

l Ple d’aquest Ajuntament, en sessió ordinària que tingué lloc el 7 de juny de 2004, va aprovar la convocatòria de beques per al curs 2004/2005.

Vista l’acta del Tribunal Qualificador de Beques de 29 de setembre de 2004, acta en la qual consten els acords que es van prendre en l’esmentada reunió en relació a la concessió d’ajudes per a l’estudi als alumnes de Torrent i, fent ús de les facultats que em confereix la legislació vigent, resolc:

1R. CONCESSIÓ D’AJUDES PER A ESTUDIS D’EDUCACIÓ INFANTIL DE PRIMER CICLE Existeix una consignació de 14.275 € segons l’acord 1.1 del Ple de 7 de juny de 2004, pel qual s’aprova la convocatòria de beques. Una vegada vistes las 186 sol·licituds presentades per 175 famílies: Concedir 142 beques de 100 € cada una, corresponents a les 134 famílies amb un menor nivell de renda, per a cursar estudis d’Educació Infantil, que apareixen en l’Annex I a.

Denegar 44 beques, corresponents a les 41 famílies amb un nivell de renda més alt que apareixen en l’Annex I b.

2N. AJUDES PER A L’ADQUISICIÓ DE MATERIAL ESCOLAR EN ELS NIVELLS D’EDUCACIÓ INFANTIL DE SEGON CICLE Hi ha una consignació de 12.560 €, segons l’acord 1.2 del Ple de 7 de juny de 2004, pel qual es resol la convocatòria de beques.

Una vegada vist el nombre de sol·licituds presentades per a aquesta convocatòria, el qual és de 623 famílies, amb 661 becaris, s’acorda: Concedir 570 beques de 22 € cada una, corresponents a les 532 famílies amb un menor nivell de renda, per a cursar estudis d’Educació Infantil de segon cicle, que apareixen en l’Annex II a.

Denegar 91 beques, corresponents a les 91 famílies amb un nivell de renda més alt, que apareixen en l’Annex II b.

3R. AJUDES PER A L’ADQUISICIÓ DE MATERIAL ESCOLAR EN ELS NIVELLS D’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA I EDUCACIÓ PERMANENT D’ADULTS Hi ha una consignació de 40.850 €, segons l’acord 1.3 del Ple de 7 de juny de 2004, pel qual s’aprova la convocatòria de beques.

Vist el nombre de sol·licituds presentades per a aquesta convocatòria, s’acorda: a) Educació Permanent d’Adults: S’han presentat 82 sol·licituds de beca per a alumnes d’EPA. S’acorda concedir 82 beques de 33 € cadascuna, amb un total de 2.706 €. Els beneficiaris figura en l’annex III a.

Reciclat. Producte ecològic

b) Educació Secundària Obligatòria: Han presentat sol·licitud 630 famílies, per a un total de 715 becaris.

S’acorda: Concedir 715 beques de 37 € cadascuna, amb un total de 26.455 €, ajudes. Els beneficiaris d’aquestes ajudes apareixen en l’annex III b.

4R. AJUDES PER A ESTUDIS DE MÚSICA I DANSA Hi ha una consignació de 2.404€, segons l’acord 1.4 del Ple de 7 de juny de 2004, pel qual s’acorda la convocatòria de beques.

Vistes les 62 sol·licituds de beca presentades, s’acorda: Concedir 62 beques de 36 € cada una, per a cursar estudis de música, la llista de les quals figura en l’Annex IV. 5É. AJUDES PER A CURSAR ESTUDIS D’EDUCACIÓ ESPECIAL Hi ha una consignació de 1.322 €, segons estableix el punt 1.4 de l’acord del Ple de 7 de juny de 2004, pel qual s’aprova la convocatòria de beques.

Vistes les 30 sol· licituds d’ajuda presentades, s’acorda: Concedir 30 beques de 42 € cada una, per a cursar estudis d’Educació Especial, la llista de les quals apareix en l’Annex V. 6É. BEQUES DE PROMOCIÓ ESPORTIVA DEL CP JOAN XXIII No es concedirà cap nova beca que s’aculla al Pla de Promoció Esportiva del CP Joan XXIII, pel fet de no comptar amb la documentació preceptiva per a estudiar-la.

Els alumnes becaris del Pla de Promoció Esportiva del CP Joan XXIII que continuen els estudis de Primària i Educació Secundària Obligatòria, percebran una beca de 54,10€; de 162,40 € si estudien Batxillerat, FP II o Cicles Formatius, i de 748,70 € si cursen estudis universitaris.

Segons l’acord del Ple de 7 de juny de 2004, els beneficiaris de les ajudes concedides que no les justifiquen en el termini i condicions assenyalades en les respectives bases, segons l’acord esmentat, perden el seu dret a percebre-les, i queden automàticament anul·lades, sense més requisits, i les quantitats sobrants quedaran a disposició de l’Alcaldia per a l’atenció de casos especials a proposta de la Comissió Informativa núm. 4.

El present decret es comunicarà als centres educatius de Torrent i al Servei Econòmic i Financer d’aquest Ajuntament. ■ L’ALCALDE, PD EL TINENT D’ALCALDE DELEGAT D’HISENDA (DECRET 1532/03) JUAN M. GURREA PUERTO

Per a més informació: Departament d’Educació de l’Ajuntament.

OCTUBRE-NOVEMBRE, 2004

E

D

U

C

L’Escola Matinera i la Multiactivitat

A

C

I

Ó

BIM TORRENT • 5

El Centro de Formación de Personas Adultas ofrece cursos para todos ALFABETIZACIÓN, INFORMÁTICA, IDIOMAS Y TALLERES ENTRE LAS MATERIAS QUE SE IMPARTEN El 30 de septiembre comenzaba el curso en el Centro de Formación de Personas Adultas de Torrent. Este centro propone 65 actividades regladas y no regladas a quienes estén interesados en ampliar sus conocimientos.

La propuesta formativa incluye 14 cursos de iniciación y perfeccionamiento de Informática, entorno Windows, Office XP (Word, Excel) e Internet, incluyendo temas como navegación, correo electrónico o diseño de páginas web. Otras actividades que también han tenido gran aceptación entre los alumnos en años anteriores y que este año también se incluyen, son los idiomas –español para extranjeros, inglés y francés.

A lo largo del año se imparten 15 cursos de formación básica, desde alfabetización hasta la obtención del título de Graduado de Educación Secundaria. También se dan cinco Cursos de acceso a la Universidad para mayores de 25 años y de Formación Profesional, así como seis más de preparación para los Ciclos Formativos de Formación Profe-

sional de grado medio o superior.

La enseñanza del valenciano, dividida en Oral, Elemental, Mitjà y Superior, y los talleres ocupacionales y de ocio de cerámica (dos niveles), creación poética, restauración de muebles, pintura al óleo, terapias manuales –reflexología podal y quiromasaje–, y danza del vientre completan la oferta. La mayoría de estos cursos se imparten por las tardes en el Centro de Formación de Personas Adultas de la Plaza Sant Pasqual, aunque algunas actividades se desarrollan en los locales de Federico Maicas, 26, y en el Centre Cultural Sant Marc.

Todos los cursos son gratuitos.

Los inscritos únicamente satisfacen a la asociación de alumnos una cuota de inscripción simbólica en concepto de materiales a utilizar, y el Ayuntamiento concede becas a aquellos alumnos que cursan formación básica, lo que garantiza la gratuidad de este tramo educativo.

Información en el Centre de Formació de Persones Adultes, Plaça Sant Pasqual, 20. Tel.: 96 155 25 38, y calle Federico Maicas, 26. Tel.: 96 155 51 40.

También en la página y correo siguientes: www.fpatorrent.info y fpatorrent@fpatorrent.info ■

L’Ajuntament de Torrent amb la col·laboració d’El Rogle «Activitats educatives i culturals», vol oferir a tots els pares i mares amb problemes de horari, la possibilitat de deixar els fills i filles en l’escola abans de l’hora d’obertura.

G

ràcies a l’esforç de la delegació d’Educació de l’Ajuntament de Torrent, i a la col·laboració d’«El Rogle, activitats educatives i culturals», ha sigut possible oferir L’Escola Matinera per a la temporada 2004-2005, amb l’objectiu de proporcionar una alternativa als pares i mares de família de la nostra ciutat, que treballen fora de casa.

Des del dia 9 de setembre, alumnes dels col·legis públics de Torrent acudeixen a partir de les 7.30h de la matinada al seu centre escolar. Allí, monitors i monitores especialitzats, ofereixen un desdejuny variat i nutritiu a cadascú, per a després, una volta adquirida l’energia necessària per a començar el dia, realitzar activitats ludicoeducatives; quan arriba l’hora, s’acompanya tots els xiquets i xiquetes a la seua aula… i comença l’horari escolar. El preu d’aquest servici és de 35 € per mes.

Per altra banda, després de les 17.00h s’ofereixen en els col·legis públics, acti-

vitats extraescolars, algunes de les quals han estat incorporades per primera volta: Reforçament Escolar, Ioga, Dança del Ventre, Anglés, Informàtica, Ball de Saló, Dança Moderna, Ludoteca i Manualitats. Aquestes activitats són impartides per monitors i monitores titulats. El preu de cada activitat és de 18 € per mes (hi ha descomptes). I tots el divendres de vesprada, de 15.00 h a 17.00 h, els alumnes dels col·legis públics, podran fer la Multiactivitat. Es tracta de realitzar tot tipus d’activitats que setmana a setmana aniran canviant: jocs de taula, tallers interculturals, jocs de circ, festes, contacontes, manualitats, jocs populars, etc. Aquesta activitat s’ofereix per només 12 € per mes (hi ha descomptes).

APUNTA-T’HI JA. Per a més informació: Delegació d’Educació de l’Ajuntament, tel. 96 1111111.

El Rogle C/ Saragossa núm. 4-2 tel.

96108 08 62-637 83 16 97 (Mercé) At. Públic de 9.30 h a 13.00 h. ■

Reciclat. Producte ecològic

6 • BIM TORRENT

NOTÍCIES

DE

L ' A J U N TA M E N T

L’ALCALDIA ES RENOVA AMB LA RENÚNCIA DE JESÚS ROS I EL NOMENAMENT DE JOSÉ BRESÓ Un dels esdeveniments més rellevants del mes de setembre ha estat el comiat de Jesús Ros Piles com a alcalde i l’assumpció del càrrec per part de José Bresó Olaso

Jesús Ros, un alcalde que ha fet història

El torrentí Jesús Ros Piles, fill de Jesús Ros Mora i Amparo Piles Llópez, va entrar a formar part de la segona corporació municipal de la democràcia quan tenia 29 anys i començava un camí a l’Ajuntament que n’ha durat 21, 17 dels quals com a alcalde. Presentà la renúncia al càrrec el 18 de setembre en un ple extraordinari en què el socialista José Bresó fou proclamat nou alcalde de Torrent. A partir d’ara, Jesús Ros continuarà exercint com a diputat autonòmic a les Corts Valencianes, on és el president de la Comissió d’Economia.

EL SEU PERFIL MUNICIPAL En 1983 Jesús Ros Piles s’estrenava com a regidor de l’Ajuntament de Torrent, assumint l’àrea d’Hisenda, labor que va compaginar amb un altre càrrec polític, el de diputat provincial de Cultura a València. A aquest període, que transcorre fins a 1987, corresponen aquestes decla-

Reciclat. Producte ecològic

racions que Jesús Ros feia per al BIM: «...Em motiva la il·lusió per servir. Estic en l’Ajuntament treballant per Torrent i per intentar amb els companys de la corporació millorar i canviar aquesta ciutat, que bona falta li fa.

Crec que açò és motiu suficient per a posar-hi tota la il·lusió treballant... El

que jo vull és millorar Torrent amb els companys en la mesura que açò siga possible, i sense oblidar la col·laboració de tots els veïns, que ens poden llevar si no acomplim el que déiem en el nostre programa.»

Però, on més matisa el que pensava de la seua ciutat al principi «dels huitanta» és quan responia aquestes preguntes: Trobes en Torrent eixa personalitat de terra que a tu t’agrada? Com veus el poble?

Urbanísticament, podries avançar alguna idea?, tot dient: «No m’agrada ni a mi ni a la majoria dels ciutadans, ni tan sols a aquells que van contribuir a fer-ho tan malament en èpoques passades, que no val la pena parlarne. Torrent ha crescut d’una forma inhumana. Ha sigut una ciutat on els seus artífexs sols es preocuparen de fer una gran ciutat de formigó i mai no pensaren que qui havia d’habitar els seus edificis eren persones, que necessitaven un lloc per a respirar i passejar. Als socialistes no ens agrada, i és per això que portem treballant quatre anys per a continuar millorant Torrent, malgrat l’herència rebuda. En els aspectes culturals, crec que Torrent és meravellós. Té una gran quantitat de festes populars, falles, festes de barri que li fan conservar eixe aspecte de poble en algunes zones. I ací em trobe a gust i puc pensar com va ser Torrent fa cinquanta anys, que era tan familiar, tot al contrari del que és hui en dia...

Volem crear zones verdes, jardins, crear una infraestructura, perquè a tot estirar, de verd, només tenim l’Avinguda, i alguns projectes estan eixint del nostre treball».

Després de llegir aquestes declaracions s’observa que sempre ha tingut clars els seus objectius, i amb fidelitat a ells ha basat la seua gestió des que en les eleccions municipals de 1987, quan es presentava com a cap de llista dels socialistes, el seu partit obtingué 13 dels 25 membres que conformaven la Corporació Municipal, i fou nomenat alcalde de Torrent. Dos anys després va superar una moció de censura en què va intervindre un regidor socialista, i va mantindre l’Alcaldia gràcies al suport d’un regidor del CDS. Jesús Ros sempre ha dit que aquell episodi va ser conseqüència d’un pacte contra natura, i que l’indignava veure que un company poguera pensar en el seu interés personal menyspreant el servei a la comunitat que realitza el seu propi partit.

Des de 1987 ha renovat el seu càrrec ininterrompudament fins al setembre de l’any en curs, dèsset anys i tres mesos com a alcalde al servei de Torrent.

En les municipals de 1991 Jesús torna a ser el número u en la llista socialista, que el 26 de maig aconsegueix 16 regi-

dors, tres més que en l’anterior mandat municipal; el Partit Popular hi obtenia 6 regidors, Unió Valenciana n’obtenia 2 i Esquerra Unida 1. El 15 de juny Jesús Ros era proclamat per segona vegada alcalde de Torrent. En el seu discurs d’investidura deia: «...El presidente de la Mesa me ha entregado la vara simbólica, la vara de alcalde. Esa vara, cuando un ciudadano la recoge, en ella va entronizada muchísima responsabilidad, ya que simboliza la figura del alcalde; es una vara que hay que saber administrarla, y saber administrarla bien. Quien considere que a la hora de entregarle la vara le están entregando poder está en un error. La vara es servicio a los demás, simboliza sacrificio, simboliza servicio a todos vosotros, servicio, en definitiva, al pueblo de Torrent, a los ciudadanos de Torrent... Lo que el ciudadano dijo (en las urnas) al elegir a los concejales de los diferentes partidos es: trabajad por vuestra ciudad, trabajad por vuestro pueblo, trabajad por los ciudadanos de Torrent... Un vecino de Torrent es un ciudadano de este pueblo que desde la institución tiene que tener exactamente el mismo trato que cualquier otro... En definitiva, hay que tenderle la mano a la gente, hay que estar con la gente, hay que ayudar en la medida de lo posible a la gente y no preguntar absolutamente nada más, sino qué problema tienes, en qué quieres que esta Corporación te eche una mano, te ayude...».

I després de quatre anys de gestió arribem a 1995: el 28 de maig tingueren lloc les següents eleccions municipals.

Els resultats atorgaven 11 regidors al Partit Socialista Obrer Espanyol, 10 al Partit Popular, 2 a Esquerra UnidaEls Verds, i 2 a Unió Valenciana-Independents-Centristes. Aquest és l’únic

2004, OCTUBRE-NOVEMBRE • 7

Grup Socialista de la Corporació Municipal 1983-1987.

Corporació Municipal 1987-1991.

Corporació Municipal 1995-1999.

Corporació Municipal 1999-2003.

mandat municipal en què Jesús Ros no aconsegueix la majoria absoluta i és proclamat alcalde perquè encapçala la llista més votada. Jesús Ros oferia a la resta dels grups municipals integrarse en la Comissió de Govern i presidir alguna de les comissions informatives.

Per primera vegada, des de les primeres eleccions democràtiques als ajuntaments, la Comissió de Govern de l’Ajuntament de Torrent va estar formada per representants de tots els grups polítics municipals.

El 3 de juliol de 1999 quedava constituïda la següent corporació municipal, que es prolonga els quatre anys preceptius. Jesús Ros arriba a l’Alcaldia avalat per la victòria electoral del seu partit: 13 membres dels 25 de la corporació municipal. El Partit Popular manté els 10 regidors. Unió Valenciana en va obtindre 2. Jesús Ros torna a fer extensiva l’oferta a l’oposició perquè participen en la Comissió de Govern, però a la fi només la conformarien els socialistes. En el seu discurs fa esment al creixement de la ciutat: «...Nuestra ciudad es una ciudad que crece, que crece muchísimo; es una ciudad que con el esfuerzo de todos los torrentinos y torrentinas, de los empresarios, de los comerciantes, de los más mayores y de los más pequeños, de los trabajadores, en términos generales, la hemos situado en el quinto lugar de la Comunidad Valenciana... Hemos hecho de nuestra ciudad una ciudad atractiva, habitable, dotada de servicios, una ciudad que la gente, de una forma mayoritaria, elige para venir a vivir, para estar aquí, para fijar su residencia, para crear su familia, para que su familia se desarrolle... Cuántas asociaciones de todo tipo hay, cuántas entidades culturales, clubes deportivos, qué entidades financieras más potentes

tenemos en nuestro pueblo, qué empresarios más emprendedores hay en la ciudad de Torrent, que arriesgan para crear puestos de trabajo...»

En 2003 Jesús Ros obté el seu cinqué mandat municipal com a alcalde de Torrent. El partit més votat en les eleccions municipals del 25 de maig torna a ser el PSPV-PSOE, la qual cosa li atorga 15 membres, seguit pel Partit Popular amb 8, 1 d’Unió Valenciana i 1 del Bloc Nacionalista Valencià-Esquerra Verda.

El 14 de juny del mateix any, en el seu últim discurs d’investidura, digué: «Quan un parla de Torrent i quan parla de la família, que al final quasi tot és el mateix, un home com jo que porta vint anys ja entrant per la porta d’este Ajuntament, permeteu-me i disculpeu-me que m’emocione. ...No hem d’oblidar una cosa: que els vint-i-cinc que estem ací, i que al final representem la voluntat de la gent, expressada fa molt pocs dies en unes eleccions, al final acabem sent ciutadans, persones normals i corrents, com no pot ser d’una altra forma, que ens dediquem a resoldre els interessos de la nostra ciutat, a augmen-

Jesús Ros amb José Luis Rodríguez Zapatero.

tar la qualitat de vida dels ciutadans i ciutadanes d’este poble..., som els mers representants de la ciutadania... perquè la saviesa està en la gent, en la gent del carrer... La política sempre d’este alcalde i d’este equip de govern ha sigut tindre present la voluntat de la gent. Eixa és la política que hem fet i la política que continuarem fem durant estos quatre anys, sense canviar ni una coma..., per dos raons només.

La primera perquè qui ha de parlar ha parlat i ha dit: «eixa és la política que volem», i han sigut els ciutadans amb la seua expressió en les urnes. La segona perquè els resultats de millora de qualitat de vida, de millora de la ciutat estan ací, són per al poble i així ho han dit i s’han expressat públicament... Crec que és la política amb què cal continuar... no hi ha cap element que els ciutadans ens hagen traslladat a nosaltres que faça o que haja de fer possible que la forma de treballar, la forma de fer ciutat, la forma de comptar amb tots, haja de canviar...»

EL SEU PERFIL PERSONAL Jesús Ros Piles va nàixer a Torrent el 25 de febrer de 1954. És casat amb Lola Cervera Bochons, una dona comprensiva i discreta que podria encarnar el paradigma de la fidel companya que, fins i tot notant-se la seua presència en diversos actes socials, sempre ha sabut mantindre’s en una posició discreta i sense afanys de protagonisme. Jesús i Lola tenen dos fills: Raimon, nascut en 1980, i Carles en 1986.

Jesús Ros i la seua esposa a penes han tingut algun cap de setmana sense compromisos inherents al càrrec. Quant al terreny professional, l’exalcalde és administratiu en excedència de la CAM. Actualment és el president del Grup Socialista a les Corts Valencianes.

Corporació Municipal 1991-1995.

Corporació Municipal 2003-2004.

Des del 18 de setembre, Jesús Ros comença una nova etapa, però assegura que continuarà alçant-se de matinet i prendrà el café amb els amics del poble, amb qui es reuneix des de fa quinze anys. Després acudirà en cotxe o metro a València, a continuar realitzant la seua labor parlamentària.

Jesús Ros ha manifestat diverses vegades: «Sóc dels qui pensen que un no s’ha de fer vell en la cadira d’alcalde.» Té cinquanta anys. ■ ANA CORONADO

(Informacions obtingudes dels textos publicats en BIMTORRENT, d’entrevistes personals i de diversos periòdics.)

Jesús Ros dona la vara de l'alcaldia a José Bresó.

Reciclat. Producte ecològic

8 • BIM TORRENT

NOTÍCIES

DE

L ' A J U N TA M E N T

José Bresó Olaso, el nou alcalde de Torrent

E

n el Ple que tingué lloc el 18 de setembre, José Bresó Olaso fou nomenat alcalde de Torrent. Com a candidat únic, i després de la votació dels vint-i-cinc membres de la Corporació Municipal, realitzada per ordre alfabètic, va obtindre quinze vots a favor del grup socialista; els altres deu restants, corresponents als grups PP, UV i BLOC, van votar en blanc.

Aquell matí de dissabte fou especial per a l’Ajuntament, ja que el saló d’actes de la Casa Consistorial va congregar al voltant de 400 persones (250 assegudes i la resta dretes), per

J

José Bresó en una roda de premsa.

Com a diputat de l'Àrea de Cultura, amb la maqueta de la Beneficència i amb el director de cine David Lynch.

Reciclat. Producte ecològic

a presenciar la cerimònia del traspàs de l’alcaldia; uns dies abans, Jesús Ros havia anunciat que renunciava al seu càrrec i des d’aquell moment, el primer tinent d’alcalde José Bresó va ser el candidat.

Els assistents reunits al saló d’actes, entre els quals es trobava la plana de l’executiva del PSPV-PSOE, diputats autonòmics i nacionals, alcaldes i regidors de la comarca, representants de tots els estaments econòmics, socials i culturals de la ciutat, a més de familiars i ciutadans, no van voler perdre’s l’acte públic del nomenament del nou alcalde.

osé Bresó és un veterà de la política. La seua trajectòria en aquesta matèria social es va iniciar quan era jove i pertanyia al PSP (liderat per Tierno Galván), i va viure la fusió d’aquell partit amb el PSOE. En 1979 formava part de la primera corporació municipal de la democràcia sorgida després de la mort de Franco. Acabada d’inaugurar la vintena d’anys, José Bresó era un jove del seu temps: lluitador per una societat més justa, universitari, compromés socialment, tocava la guitarra en el grup musical «Ja ve El Sorro» (de tendència folk) i, com altres jóvens d’aquella època trepidant (finals dels setanta i principis dels huitanta), tingué el privilegi de viure en primera persona els canvis socials que experimentava aquest país en què s’anaven assentant les bases democràtiques de la societat actual.

Des d’aleshores han transcorregut vint-i-cinc anys, en què Jose Bresó, com tots, ha anat conformant el seu estil de vida. Va nàixer a Torrent, és fill de Ramón i d’Ángeles, és casat amb Toñi Sirvent, amb qui té una filla i un fill, Anna i Albert. És un experimentat llicenciat en Dret i diplomat en Dret Comunitari. Ha exercit l’advocacia i ha sigut regidor de l’Ajuntament de Torrent en els mandats municipals de 1979, 1987, 1991, 1995, 1999 i 2003, amb un dels papers més rellevants en el govern de Jesús Ros (primer tinent d’alcalde i regidor d’Informació, Seguretat, Règim Interior, Festes, Presidència, portaveu del Grup Socialista...). Va ser vicepresident de la Diputació de València quan exercia com a diputat de l’Àrea de Cultura de 1991 a 1995, període en què es van unificar espais culturals dispersos fins aleshores. L’Àrea de Cultura comprenia Patrimoni, Teatres, Museus, Educació, Esports, Plaça de Bous, Impremta Provincial, Cultura i Arxiu Provincial. Durant la seua gestió es va dur a terme la recuperació i rehabilitació d’un espai cultural singular: l’emblemàtic edifici de la Beneficència a València. Els quatre anys següents va exercir de portaveu del Grup Socialista a la mateixa institució. És vicepresident de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies, i forma part d’altres entitats públiques. Professionalment manté la seua excedència com a lletrat de la Caja de Ahorros del Mediterráneo.

José Bresó es declara il·lusionat amb la seua nova tasca: ser alcalde de Torrent i de tota la seua ciutadania. El tarannà polític que vol imprimir al seu mandat es defineix en aquestes estrofes de Vicent Andrés Estellés que va llegir després de l’acte d’investidura: Assumiràs la veu d’un poble,/ i serà la veu del teu poble/ i seràs, per a sempre, poble,/ i patiràs, i esperaràs,/ i aniràs sempre entre la pols,/ et seguirà una polseguera./ No diràs la teua paraula/ amb voluntat d’antologia,/ car la diràs honestament,/ iradament, sense pensar/ en ninguna posterioritat/ com no siga la del teu poble/... ■ ANA CORONADO

L'alcalde amb la seua dona, sa mare i son pare.

2004, OCTUBRE-NOVEMBRE • 9

EL DISCURS DE JOSÉ BRESÓ COM A ALCALDE DE TORRENT

«E

xcm. Sr. Delegat del Govern a la Comunitat Valenciana, Excm. Sr. Antoni Asunción Hernández, exministre de l’Interior, Excm. Sr. Joan Ignasi Pla, Síndic del Grup Socialista a les Corts Valencianes i Secretari General del PSPV-PSOE, Excma. Sra. Carmen Ninet, Secretària de la Mesa de les Corts Valencianes, Illustríssim Sr. Jesús Ros, President de la Comissió d’Economia i Hisenda de les Corts Valencianes, Il·lustríssims Srs. Antoni Such, Vicent Sarrià i Josepa Andrés, Diputats de les Corts Valencianes, companys de Corporació Municipal, senyores i senyors, bon dia a tots.

A tots els agraïsc la seua presència, i també a la meua família, que està hui ací en ple, al meu costat, en un moment tan especial per a mi.

El meu admirat Jesús acaba de lliurar-me la vara de comandament. Una vara que no comporta poder; una vara que comporta responsabilitat. Eixa vara, que simbolitza la figura de l’alcalde, significa que qui la té ha de ser el primer entre els servidors de la ciutat. La vara significa sacrifici, entrega, dedicació i servici als altres. I amb eixa vocació de servici l’assumisc.

Precisament la vocació de servici a tots els ciutadans que m’ha inculcat Jesús Ros, el nostre gran alcalde. Una persona a qui admire i a qui estime, i que durant tants anys ha liderat la nostra ciutat per a aconseguir el magnífic Torrent que hui tenim.

Jesús Ros ha sigut, sempre ho he dit, un alcalde modèlic: pròxim, cordial, accessible, respectuós amb tots; però a més ha sigut un gran director d’equips.

Ha sigut una persona amb qui m’ha resultat fàcil treballar. Perquè Jesús sabia delegar; depositava la seua confiança en els seus col·laboradors i estava prest a decidir quan era necessari. Ha sigut, sense dubtes, un gran mestre; el millor mestre.

I jo, que he tingut la fortuna de compartir amb ell els que segurament constituïxen els millors anys de Torrent, desitge expressar-li en este acte el meu profund agraïment per les seues ensenyances i pel seu exemple.

Jesús, formes part de la història de Torrent; de la seua millor història. Has

dirigit la transformació més profunda i intensa de la vida de la nostra ciutat. Has sigut un alcalde exemplar. Has dedicat a Torrent, la teua gran passió, els millors anys de la teua vida. En nom de tots, gràcies. Gràcies, Jesús. Moltes gràcies.

En este acte de presa de possessió desitge manifestar que assumisc amb orgull la tasca que la ciutat m’encomana a través dels membres de la Corporació Municipal, els seus legítims representants electes. I assumisc esta gran responsabilitat conscient com sóc que poques tasques de servici públic hi ha en democràcia que superen o igualen en intensitat i compromís la d’un alcalde.

Intensitat en el contacte continu amb els seus conciutadans, que tenen en la figura del seu alcalde el referent institucional per antonomàsia en el dia a dia; en la seua vida quotidiana.

I compromís amb la ciutat, amb l’establiment de programes i polítiques per a una millor vida en comú.

Un alcalde, un bon alcalde, ha de ser considerat el primer servidor de la ciutat. I eixe és el meu objectiu. Servir Torrent; servir les torrentines i els torrentins.

Perquè ara, com a alcalde, no em sent ni més important, ni més savi, ni més amant de Torrent que qualsevol altre conciutadà. Sóc un ciutadà més.

Però sí que em sent més compromés amb Torrent. I sí que vull respondre a este encàrrec exercint la meua labor amb total entrega i dedicació. Sense supèrbia, sense altaneria, sense falses poses. Amb humilitat, amb constància, amb proximitat, amb la ment i les mans netes… i amb sentit comú. Com diem els valencians, amb trellat.

No puc prometre no equivocar-me mai, però sí que promet que actuaré sempre en consciència del que considere millor per a la ciutat, i ho corregiré quan siga necessari.

No puc prometre actuar sempre al gust de totes les opinions de tots els collectius i de totes les persones de Torrent.

Però sí que promet que dialogaré amb tots; que escoltaré totes les parts en cada cas, i que explicaré totes les decisions totes les vegades que siga necessari.

Però, per damunt de tot, promet exercir la meua responsabilitat d’alcal-

de tenint com a única guia d’actuació l’interés general de tots els torrentins i torrentines i buscant eixe Torrent que volem tots.

I en eixe Torrent que vull, els torrentins i les torrentines ocupen el primer lloc; n’han de ser primers actors; han de ser protagonistes i no figurants; han de ser interlocutors i no comparses; en definitiva, els torrentins i les torrentines han de ser ciutadans actius; agents d’un moment històric per a esta ciutat que afronta amb il·lusió i optimisme el tercer mil·lenni.

Entre tots hem d’aconseguir una ciutat habitable, diversa i cohesionada.

Una ciutat creativa i amb projectes. Una ciutat que done sempre la benvinguda a les bones idees.

Vull un Ajuntament en contacte constant amb el carrer. Un Ajuntament en contacte permanent amb els anhels, amb les esperances i amb les reivindicacions de la ciutadania i les seues organitzacions.

A l’Equip de Govern, al meu grup de regidors, vull expressar-los la meua gratitud per la confiança que depositen en mi, i també vull dir-los dos coses que ja saben i practiquen.

En primer lloc que, des d’este plantejament irrenunciable que és el nostre pensament progressista, tinguen sempre i en tot moment com a guia d’actuació l’interés públic, governant per a tots els ciutadans, per a tota la ciutat.

I en segon lloc, que parlen amb tots.

Que dialoguen sempre. Que reben gustosos a qui ens porte una queixa o una proposta. Que tinguen sempre present que els regidors som els representants dels ciutadans davant de l’administració i no al revés. Que aposten per donar solucions. I que rectifiquen quan siga necessari. No passa res per reconéixer un error i rectificar. És de savis. Només s’equivoca qui fa coses; només encerta qui aposta.

I també vull dirigir unes paraules als grups de l’oposició. A Sento, a José María, a Vicent, i a la resta de regidors del Partit Popular, vull dir-los que també em tenen a la seua disposició i que valore especialment que siguem capaços de ser adversaris polítics i a més, amics.

I vos demane que exerciu la vostra important tasca amb la duresa i intensitat que estimeu convenient, però amb rigor i serietat, cosa que, n’estic segur, fareu; vos demane que dediqueu tanta energia a criticar legítimament allò que estimeu incorrecte, com a proposar alternatives i solucions als problemes de la ciutat.

I afirme que hi ha amplis territoris en què podem trobar-nos. No «per damunt d’ideologies», sinó des de les nostres pròpies ideologies, totes elles legítimes.

I entre eixos territoris de trobada i de consens, estan els grans projectes de la ciutat; estan els grans plans, i està, sobretot, l’interés per Torrent, que és una militància que tots haurem de compartir sempre. Hem de ser tots militants per Torrent. Parlant, ens entendrem.

I ha d’haver-hi paraules també per a tot el moviment associatiu de Torrent.

Al president de la Federació d’Associacions Ciutadanes, a tots els presidents de les associacions de veïns, culturals, festives, mediambientals, esportives, religioses, socials i de voluntariat de Torrent vull manifestar-los el profund respecte i agraïment que tinc per la seua dedicació; i vull assegurar-los la meua contínua predisposició al diàleg i a l’intercanvi de parers. El moviment associatiu és absolutament necessari en qualsevol ciutat, i és fantàstic constatar que a Torrent gaudix de tan bona salut.

Als funcionaris i treballadors municipals vull agrair-los el treball ben fet i demanar-los alhora que doblen els seus esforços perquè els ciutadans es troben a les oficines municipals com a sa casa.

Ells, els ciutadans, són la nostra única raó de ser.

Permeteu-me, finalment, que recorde en estos moments un bon nombre de famílies torrentines que estan travessant moments d’angoixa i d’incertesa. Em referisc a les treballadores i treballadors de l’empresa Sáez Merino, que estan patint un expedient de regulació d’ocupació. Vull expressar-los hui ací la meua solidaritat i la de tota la Corporació Municipal, i manifestar-los que el seu Ajuntament en ple farà tot quant estiga en la seua mà perquè este conflicte que els angoixa es resolga favorablement.

Continua en pàgina 10 →

Reciclat. Producte ecològic

10 • BIM TORRENT

Torrent viu una apassionant etapa, i per això convoque tots els torrentins i torrentines perquè s’unisquen a este treball il·lusionant per la nostra ciutat. Que participen, que proposen i que també exigisquen, però davant de tot i sobretot que creguen en el futur de Torrent, que s’il·lusionen amb la seua ciutat. Torrent ho mereix. Torrent val la pena.

I estem vivint una etapa en què està configurant-se el Torrent del futur.

Així, junt a magnífiques notícies com la immediata inauguració de la segona estació de metro o la posada en marxa del nou institut, hi ha altres instal·lacions importantíssimes a punt de començar a prestar els seus servicis al ciutadà. Parle de les espectaculars instal·lacions del Parc Central, amb les piscines cobertes, camps esportius, jardins i zones d’oci. Parle del Centre de Salut del carrer de Xirivella. Parle de la Piscina Coberta de la Cotxera. I parle també de les primeres vivendes protegides per als nostres joves, que començaran a construir-se molt pròximament.

Però també cal parlar de les amenaces que hui té Torrent. En primer lloc, i respecte del traçat del Tren d’Alta Velocitat, vull manifestar públicament i de nou que el nostre Ajuntament no hi està d’acord, i que continuarem esforçant-nos perquè canvie. En qualsevol cas, he de dir que la posició d’este alcalde i de l’Equip de Govern serà sempre la de la defensa més ferma dels interessos de Torrent i dels seus ciutadans. I eixa posició serà sempre la mateixa, governe qui governe a Madrid.

I també vull parlar de dos obres absolutament necessàries per a Torrent, i que són competència d’altres administracions. Em referisc al ja tan ajornat pont de Villa Carmen al Polígon del Mas del Jutge, que haurà de fer la Diputació de València; i al soterrament de les vies del metro al seu pas per la nostra ciutat, obra que correspon fer a la Generalitat, i amb la nostra ajuda.

Em propose redoblar els esforços per tal que estes dos actuacions, decisives per a Torrent, puguen començar com més prompte millor. Els veïns de Camí la Nòria i els nostres treballadors i empresaris ho mereixen És molt el treball que tenim per davant, però no hi ha res millor que treballar per Torrent; pel Torrent just, equilibrat, modern i amb oportunitats per a tots que somiem. Pel Torrent que alçarem per a nosaltres i per als nostres fills. Entre tots, l’aconseguirem.

I voldria tancar les meues paraules amb unes estrofes del poeta valencià Vicent Andrés Estellés, el gran poeta de Burjassot, que al meu parer conjuga allò que ha de ser un alcalde: Assumiràs la veu d’un poble, i serà la veu del teu poble, i seràs, per a sempre, poble, i patiràs, i esperaràs, i aniràs sempre entre la pols, et seguirà una polseguera.

No diràs la teua paraula amb voluntat d’antologia, car la diràs honestament, iradament, sense pensar en ninguna posterioritat com no siga la del teu poble.

VISCA TORRENT!» ■

Reciclat. Producte ecològic

NOTÍCIES

DE

L ' A J U N TA M E N T

Sessió extraordinària celebrada pel Ple el 18 de setembre de 2004

E

l Ple té lloc a les 12.30 hores a la sala d’actes de la Casa Consistorial, amb la presidència de l’alcalde-president accidental José Bresó Olaso, els tinents d’alcalde Valentín Fernández Parrado, Juan Gurrea Puerto, Consuelo Medina Fenoll, José Antonio Veiga Gómez, Mª. Carmen Lizondo Pallarés, Mª Cruz Nieto Jiménez i Jesús E. Fargallo Bancalero, i els regidors Jesús Ros Piles, Ramón Pacheco Sarabia, Severino Yago Torrent, Encarnación Redón Garrido, Mª Paz Domínguez Gómez, Gemma Gimeno García, Esmeralda Torres Guillén, Vicente Soria Mora, Enrique Górriz Portalés, Mónica Garrido Sáez, Mª Pilar Vilanova Alabarta, Dolores Roch Cazorla, Jesús Navarro Mora, José Santiago Miquel Soriano, Francisco Villarroya Iborra, José Mª Veguer Muñoz i Vicent S. Beguer Miquel.

S’hi tracta l’elecció del Sr. Alcalde-President.

L’alcalde accidental anuncia que es procedeix a l’elecció de la persona que exercirà el càrrec d’alcalde de l’Ajuntament; tot seguit pregunta als distints portaveus si hi proposen alguna candidatura, i se’n presenta només una, la del Partit Socialista Obrer Espanyol, en la persona de José Bresó Olaso; els altres grups renuncien a tal possibilitat.

Una vegada prestada la conformitat pel candidat proposat, els senyors regidors són cridats, per ordre alfabètic, a depositar el vot. Finalitzada la votació, es porta a terme l’escrutini dels vots, amb el següent resultat: Nombre d’electors: 25. Vots emesos: 25. Vots vàlids: 25. A favor de José Bresó Olaso: 15. Vots en blanc: 10. En haver aconseguit el candidat José Bresó Olaso la majoria absoluta dels vots en la primera votació, queda proclamat alcalde.

El Sr. Bresó Olaso accepta la seua elecció i seguidament promet el seu càrrec, en els termes legals següents: «Promet, per la meua consciència i honor, complir fidelment les obligacions del càrrec d’alcalde, amb lleialtat al Rei, i guardar i fer guardar la Constitució com a norma fonamental de l’Estat». Després concedeix la paraula als portaveus dels grups polítics municipals.

VICENT-S. BEGUER MIQUEL, PEL GRUP POLÍTIC MUNICIPAL BLOC-EV: «Sr. Alcalde, senyors i senyores regidors, amics i convidats: Hui ens trobem en un acte que és moltes coses alhora.

La primera és que Jesús Ros ha decidit deixar la seua responsabilitat com a alcalde de Torrent, la qual havia assumit potencialment presentant-se com a candidat en les eleccions de maig de 2003, i com a candidat a alcalde en el plenari de constitució d’esta corporació.

Jesús Ros ens n’ha explicat els motius, i crec que té tot el dret del món a triar el seu futur perquè ací ningú està obligat. L’obligació naix d’un convenciment personal que ens fa pensar que podem ser útils al nostre poble, al nostre país, a la nostra societat.

Jesús considera que ara pot ser útil en unes altres instàncies, les que siguen, i estic convençut que on vaja ho farà bé, perquè té per a mi tres bones virtuts: és treballador, és intelligent i és una excel·lent persona.

Per això, Jesús ha sigut un bon alcalde per a Torrent i ara no tenim la suficient perspectiva per a valorar la seua obra política. Se’n va un home que ha dignificat la política, al qual vull donar públicament les gràcies com a torrentí.

Voldria només tindre també unes paraules d’agraïment per a Lola i per als seus fills, que indirectament han patit la dedicació de Jesús a l’Ajuntament. Jo crec que la millor recompensa que podeu tindre és que hui, quan deixa l’Alcaldia, pugueu estar ben orgullosos d’ell i que també, d’alguna manera, el mèrit de tot el que ha fet per Torrent siga també vostre.

La segona cosa que fem hui és donar la benvinguda a Pepe Bresó com a alcalde de Torrent, i ací també cal dir alguna cosa.

En el plenari d’aprovació del pressupost per a l’any 2004, el 19 de desembre de 2003, vaig afirmar la meua convicció que a Torrent cal fer un canvi en profunditat en la manera de fer política i de governar. Pense que es tracta d’una autèntica

2004, OCTUBRE-NOVEMBRE • 11

Vicent-S. Beguer (BLOC-EV).

crida ciutadana a governar des del diàleg, la transparència i la participació ciutadana.

He reconegut, perquè és de justícia fer-ho, que en el últims anys Torrent ha avançat molt.

Això fa que, per exemple, calga planificar l’urbanisme a partir de criteris socials i ecològics, evitant l’ocupació desmesurada del sòl, aplicant si cal mesures cautelars, mentre es formulen els plans oportuns, com la suspensió de llicències o la moratòria específica en aquells indrets d’especial protecció. I cal revisar els projectes d’infraestructures més agressius amb el territori com és el cas de l’AVE, però també els problemes que tenen els nostres veïns de Camí la Nòria o alguns accessos a zones del Vedat, o el greus problemes de trànsit d’alguns carrers de la població.

En el terreny social, Sr. Alcalde, hem de recuperar el temps perdut. No hi ha futur sense cohesió social.

No volem un poble socialment dividit, un poble amb murs que separen la societat entre treballadors fixos i precaris; entre persones que tenen dos o tres residències i altres sense poder accedir a un habitatge; entre persones amb tots els drets i altres sense cap dret. Una societat on les famílies, és a dir, fonamentalment, les dones, han d’assumir en solitari la cura de les persones dependents. Este Ajuntament té el repte, el deure, de trencar estos murs, d’aprofundir en el benestar, de donar satisfacció als drets socials, amb unes polítiques públiques socials que siguen potents.

El dret a un mínim vital, a no viure en la pobresa, és un dret fonamental que exigeix unes noves polítiques socials, que reclamen gastar els diners municipals en la resolució del problemes dels més necessitats sense tanta opulència en altres activitats.

M’agradaria que en esta nova etapa que comença hui, l’Ajuntament fóra més auster en coses que són prescindibles. I que invertim més diners a ajudar els qui més ho necessiten. I més quan l’Ajuntament, per a pagar grans inversions, passa per una època de dificultat en la tresoreria.

Tot fa falta, Sr. Alcalde, però hem de tindre sempre en el cap que hi ha gent que pateix necessitats i hem de ser la garantia de la redistribució social de les rendes i de la riquesa, de ser motors de la justícia social. No és una recriminació per res concret, és només una reflexió en veu alta que vull compartir. Una reflexió que li faré en este plenari tantes voltes com faça falta.

I això vol dir que, davant de cada decisió, hem de pensar si és justa, socialment parlant. Per això he reclamat constantment que les ajudes no es poden donar a tot el qui demane sense veure el seu nivell de renda o d’ingressos. Cada vegada que donem una subvenció o ajuda a una

persona que no la necessita, estem perdent l’oportunitat d’invertir eixos diners en qui realment li fa falta.

Exigim una sanitat pública de qualitat, i això demana que l’Ajuntament també s’implique a aconseguir-la. En esta legislatura l’Ajuntament ha de facilitar els terrenys a la Generalitat per a la construcció d’un hospital com a primer pas de voluntat decidida, qüestió que és un clamor popular i que es defengué per unanimitat en el primer plenari extraordinari d’esta corporació. Sense oblidar que cal dignificar els centres d’atenció primària, millorar-los, que estiguen a l’alçada que mereix una població com la nostra. A hores d’ara, hi ha alguns que estan en una situació de precarietat molt greu i juntament als altres, totalment col·lapsats.

Reclamem una xarxa educativa integrada, diversa, plural i de qualitat per a l’alumnat. No té sentit que alguns xiquets no puguen anar a escola perquè l’últim institut encara no s’ha acabat de construir. Si tenim en el cap la ciutat de Torrent en l’horitzó de 20 anys, no ens pot agarrar el bou com ha passat en este cas i en el de la sanitat pública.

Torne a repetir la necessitat de preveure les infraestructures i equipaments socials abans de continuar creixent desmesuradament com hem fet fins ara.

També cal insistir en la petició de creació d’una extensió universitària a Torrent, com està reclamant el BLOC des de fa molt de temps. Recorde que també vosté, Sr. Bresó, va rebre l’encàrrec de fer gestions en eixe sentit sense que ens haja informat de com va la cosa.

Perquè invertir en cultura és també invertir en llibertat.

En el nostre cas hem de fer un especial esforç per invertir en la recuperació i promoció de la cultura valenciana.

Fa temps que des del BLOC reclamem un Reglament Municipal d’Ús del Valencià. Com a mostra diré que Jesús Ros se’n va de l’Ajuntament i ell que ha exercit de valencià i ha parlat sempre en valencià passarà a la història gràcies a les actes com a castellanoparlant. Un despropòsit total que no té sentit no resoldre.

Inste a vosté perquè l’acta del dia de hui, per tal que forme part de la història de Torrent, tinga també una transcripció en valencià com a mostra d’estima de la nostra cultura pròpia. El convide que una de les seues primeres inauguracions siga el canvi de la placa del carrer Jaume I, que encara està en castellà. Si vol, podríem anar tots junts a canviar-la el pròxim dia 8 d’octubre, vespra de la nostra festa nacional.

Vol que li diga una cosa? Inaugurar l’estació del metro potser siga gratificant, però no hi ha res equiparable i més important en esta vida que sentir-se valencià i comportar-se com a tal.

Li propose, Sr. Bresó, un altra qüestió: que els diferents departaments de l’Ajuntament que impliquen polítiques socials efectuen memòries de gestió per tal d’avaluar si s’aconsegueixen els objectius desitjables i marcar criteris de correcció. Això hauria de ser una prèvia necessària tots els anys abans de confeccionar el pressupost. Li’n propose una altra: que la partida de lliure disposició que tindrà vosté com a alcalde, la reduïsca un 25% i que es destine a polítiques socials.

M’agradaria un gest en eixe sentit.

La consciència dels riscos ecològics està cada vegada més arrelada en la societat torrentina. La política d’este Ajuntament no pot ser la del benefici a curt termini, la del creixement pel creixement. Sr. Alcalde, li repetisc que no podem consentir els abocaments sense cap classe de permís i únicament obrir expedients informatius que per cansament del denunciant es queden sense castigar. L’Ajuntament ha de ser contundent amb qui contamina, amb qui posa en perill el patrimoni natural, el patrimoni que deixarem en herència a les futures generacions. Cal mesures exemplaritzants.

Per incrementar la qualitat del sistema polític, crec que cal un estil de fer política diferent.

Que els mecanismes de control de l’acció de l’Ajuntament funcionen, com és la creació de la figura del Defensor del Veí, que no s’ha creat ni hi ha dotació per a crear-la. Cal crear i potenciar els canals de relació amb la societat. El Butlletí d’Informació Municipal hauria de complir la seua funció legal d’una manera més eficient i ser l’espill de l’activitat d’este plenari, a més de donar espai a la veu dels ciutadans. El BIM

no pot ser l’Hola de les gestions de l’alcalde, sinó que és un instrument de vida en democràcia.

L’administració municipal, que té excel·lents professionals, necessita una reforma per fer-la més oberta, transparent, eficaç i participativa. Esta millora cal fer-la comptant amb la participació i la complicitat dels seus treballadors i treballadores.

Ja acabe, Sr. Alcalde. El BLOC està fent contribucions al govern de l’Ajuntament d’acord amb el nostre projecte polític, progressista i valencianista, amb els compromisos adquirits amb l’electorat i la nostra manera d’entendre la política. Això ocasiona que moltes vegades hàgem sigut molt crítics davant algunes propostes, i probablement ho serem també en el futur. Cosa que no lleva la nostra voluntat, que també hem demostrat, d’arribar a acords pel bé de Torrent, que és un objectiu que sé que compartim tots els qui estem ací.

El BLOC està contribuint amb rigor, responsabilitat i treball ben fet a l’Ajuntament, però també amb passió i innovació. Volem un Ajuntament valent, innovador, dinàmic, que no vaja darrere dels canvis socials, sinó que els promoga i s’hi anticipe.

Sr. Bresó, li desitge tota la sort del món i el millor dels èxits, que també seran els del meu poble. Vosté sap on trobar-me quan ho crega oportú.

Moltes gràcies.»

JOSÉ MARÍA VEGUER MUÑOZ, PEL GRUP POLÍTIC MUNICIPAL UNIÓ VALENCIANA: «Senyor alcalde, senyors regidors de la corporacio municipal, senyor delegat del govern, srs. alcaldes de la comarca, representants de les distintes institucions i colectius i molt especialment a tots els veïns i veïnes de Torrent, molt bon dia a tots.

Hui és un dia important per als ciutadans i ciutadanes de Torrent, ya que la dimissió de Jesús Ros, el nostre Alcalde, sense dubte marcarà un canvi en la vida política del nostre Ajuntament.

I dic “el nostre Alcalde” perquè governar una ciutat com la de Torrent, durant 17 anys, 3 mesos i 4 dies consecutius i en majoria absoluta, el avala per a que puga ser considerat com l’Alcalde de tots els veïns i veïnes de Torrent.

Tant per a ell, com per a qualsevol atra persona que es dedica a la vida política, ha de ser un orgull i una satisfaccio el reconeiximent a la seua llabor que els seus ciutadans li han vingut otorgant no a soles en les cites electorals, sinó en el dia a dia.

Per tant no vaig a ser yo, qui jusgue si éste periodo de temps ha sigut positiu o negatiu, o si han havut més o menos herrors, perquè és evident que Jesús Ros ha tingut un clar reconeiximent per part dels ciutadans de Torrent.

Personalment i des de l’oposicio que he vingut eixercint des del primer moment com a portaveu de tots els que creuen en Unio Valenciana, sempre m’he considerat –en tots estos anys– un company i amic seu.

I quant dic des del primer moment, és perquè els dos començarem junts ésta etapa política fa 17 anys, i sóc l’únic regidor actual de l’oposicio que en eixe moment vaig firmar i votar una moció de censura al Alcalde de Torrent, Jesús Ros. Des d’eixe moment conseguirem fer una política basada en el diàleg i el respete, sempre per un objectiu comú, que és el conseguir que els nostres veïns disfruten de la calitat de vida que es mereixen i en definitiva conseguir una ciutat millor.

Per això, en totes les propostes i iniciatives que repercutien en benefici de Torrent, sempre ha trobat en mi un aliat, en independència que, en atres aspectes i en casos puntuals lògicament no hem estat d’acord, perquè aixína ho marquen les regles del joc democràtic i el respete al pluralisme polític que ha de regnar en qualsevol Consistori.

En independència que compartixca o no els motius, el moment i la forma, que t’han portat ha presentar la dimissió com a Alcalde de Torrent, tan sols després de 16 messos de l’actual llegislatura i davant d’un com(Continúa pàg. 12) Reciclat. Producte ecològic

12 • BIM TORRENT

José María Veguer (U.V.).

promís electoral cara als ciutadans de Torrent, he de dir que ha sigut una gran experiència el treballar junts tots estos anys.

A ningú se li escapa el canvi que ha experimentat la nostra ciutat, considerada actualment una de les ciutats més modernes i pròsperes de la nostra Comunitat –esta proyecció de la ciutat ens pot agradar més o menos– ya que des d’UNIO VALENCIANA sempre hem apostat per preservar l’identitat del nostre poble, treballant per un poble que creixca de forma equilibrada.

I evidentment he de mencionar les propostes d’UNIO VALENCIANA que han segut recolzades per l’Alcalde: El transport públic urbà. Parking de la Avda. La ciutat de l’Esport. Segona Estació del Metro. Subvencions dels llibres de text. Conservatori de Música i SAMU. Per tant, Jesús, pots estar satisfet perquè has conseguit el respecte i l’afecte dels torrentins, d’ací que el teu successor, Pepe Bresó, tinga davant de si un important repte en el teu relleu que com he senyalat al principi de la meua intervencio marcarà una nova etapa política del nostre Ajuntament.

Nova etapa política que acaba de comensar, per tant enhorabona Pepe, ya eres el nou Alcalde de Torrent.

Supose que no es un camí fácil, pero ya son molts anys d’experiéncia en el món de la política que t’han dut a aceptar este nou repte en una etapa més de la teua vida.

Des d’UNIO VALENCIANA, com sempre, seguirem actuant des del compromis que tenim en els ciutadans de Torrent.

En l’ambit polític els ciutadans de Torrent ya coneixen la nostra manera de treballar, aixina que continuarem en la mateixa llinea; presentant mocions, preguntes, denunciant o esmenant tant al Equip de Govern, com als grups de l’oposicio, sempre en benefici dels interessos i la calitat de vida de tots els torrentins.

I en Torrent encara queden moltes asignatures pendents, el compromis de Pepe Bresó en el discurs del 14 de juny fou: El traçat de l’AVE. El soterrament de les vies del metro al camí de la Noria (proposta UV). El pont del poligon Industrial. I yo anyadiría: La gestió económica de l’Ajuntament. Rehabilitació del casc históric de Torrent. Trafic de Torrent. Hospital Comarcal. Escola de Idiomes. Els Barris marginats de Torrent, i clausura i regeneració de la Cantera de la Serra Perenxisa.

Per tant, açò es un punt i apart en la història política municipal, pero el ritme quotidià de la nostra ciutat continua; en els seus proyectes, en els seus problemes, en les seues necesitats, per tot açò es important la colaboracio de tots vosatros, els ciutadans, i de mosatros, la corporacio municipal baig la responsabilitat del nou alcalde de Torrent.

Gràcies a Jesús Ros, enhorabona a Pepe Bresó, moltes grácies a tots i com sempre, estic a la vostra disposicio.» (Text facilitat per José Mª Veguer; s’hi respecta d’ortografia original).

Reciclat. Producte ecològic

VICENTE SORIA MORA, PEL GRUP POLÍTIC MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR: «Senyor alcalde, senyors regidors companys de la corporació, representants de les distintes institucions i col·lectius que hui ens acompanyeu, senyores i senyors, bon dia a tots.

Necessàriament les meues primeres paraules aniran dirigides a qui fins fa uns moments ha sigut el nostre alcalde, a Jesús Ros. Estic segur que el Sr. Alcalde, José Bresó, entendrà i inclús compartirà amb mi esta prioritat en l’orde de la meua intervenció.

La primera cosa que vull dir, Jesús, és que m’ha sorprés el moment en què has anunciat la teua decisió d’abandonar l’Alcaldia. Tots sabem que cada cert temps ha corregut un bulo per Torrent que deia que Ros deixava l’Alcaldia. Però al final ha ocorregut com en el futbol, que tots els anys pensàvem que el València seria campió de lliga, però al final és cada molts anys i quan menys t’ho esperes.

El dilluns dia 6 de setembre, quan ens vas citar als portaveus a sopar, no podíem imaginar la notícia que ens anaves a donar.

Jesús, com és lògic i no podia ser d’una altra forma, ens distancien els plantejaments polítics i inclús la visió que podem tindre dels problemes i de les necessitats de Torrent. Ens ha pogut separar, en moltes ocasions, la forma de gestionar i les decisions que has pres. Però també saps, estic segur, que tant a tu i al teu equip de govern com al meu grup i jo mateix, com a la resta dels grups polítics, ens unix l’interés i l’afany per fer un Torrent cada vegada millor, un Torrent més habitable on tots capiem i ningú se trobe estrany.

No faré ara, ni crec que siga hui el meu paper ací, la valoració dels 17 anys que has ocupat l’Alcaldia.

Han sigut els ciutadans els qui han anat pronunciant-se, i sobretot serà el temps amb la perspectiva que dóna el pas dels anys, qui jutjarà la teua labor. En l’àmbit personal he de dir a tots els qui hui ompliu este saló d’actes, que la relació que ens ha unit a Jesús i a mi ha sigut molt cordial i afectiva.

Hem sabut separar els plantejaments polítics de la relació personal, i quan ha fet falta ens hem assegut amistosament per a tractar de buscar solucions als problemes que han anat sorgint.

Saps, Jesús, que sempre has comptat amb mi quan ha fet falta fer alguna gestió amb l’administració autonòmica governada pel PP. Inclús hem fet algunes visites junts a distintes conselleries i altres organismes.

Com saps, tractant-se de Torrent i dels seus ciutadans, de buscar el millor per al nostre poble, és molt més el que ens ha unit que el que ens puga separar.

A la teua dona, Lola, als teus fills, a ta mare, a la teua sogra, així com als teus germans, és el moment de donar-los l’enhorabona. Sabeu que els qui estem en política i ens ho creiem hem de renunciar a molts moments de la vida familiar. Ara tindreu l’oportunitat de disfrutar i, diguem-ho entre cometes, “de recuperar lo atrasat”.

Finalment, en nom del meu grup i des de la discrepància política, et done les gràcies pels molts anys dedicats a Torrent i et desitge el millor per al futur.

Una abraçada.

Sr. Alcalde José Bresó: Hui estem ací en un acte, permeta’m l’expressió, un poc excepcional. Estem celebrant el ple d’elecció d’alcalde, però, com tots sabem, no s’han dut a terme recentment eleccions municipals. Estem assistint a un relleu que s’emmarca dins de les decisions personals o de partit. No han sigut els ciutadans els qui s’acaben de pronunciar, sinó decisions internes del Grup Socialista.

Com tots recordem, el 25 de maig de 2003 es van celebrar les últimes eleccions municipals, i el 14 juny de 2003 es va constituir esta corporació. En eixe acte ja manifestàrem la nostra postura durant esta legislatura i m’agradaria recordar algunes de les coses que ja vam dir.

El PP va ser recolzat per més de 10.000 torrentins, 10.000 ciutadans que van avalar les nostres propostes,

Vicente Soria (P.P.).

10.000 raons per a sol·licitar al Sr. Bresó que tinga en compte les iniciatives i les propostes dels que no formem part de l’equip de govern.

Em consta el tarannà dialogant del nou alcalde, i per això públicament hui, a pesar de la majoria absoluta que li dóna suport, li reitere l’esperit de col·laboració del nostre grup.

Lògicament, durant els dos anys i mig que resten de legislatura, el PP seguirà en l’oposició. Però no vull que es confonga oposició amb censurar i oposar-se sistemàticament a tota iniciativa d’equip de govern.

La labor de l’oposició és fiscalitzar l’acció dels qui ens governen, controlar les seues decisions i traslladar-ho als ciutadans, amb la necessària col·laboració amb els mitjans de comunicació.

Senyor alcalde Bresó, a tots ens mou, no tinga el menor dubte, un mateix interés: Torrent i els seus ciutadans.

Volem fer de Torrent una ciutat moderna, dinàmica, de futur, una ciutat oberta a tots. Però també volem un Torrent que sàpia cuidar la seua història i les seues tradicions. Un Torrent capaç de tindre la millor estació de metro, però també que es preocupe per eixos veïns de Camí la Nòria que no volen vore’s cada vegada més aïllats de la resta de la ciutat.

Volem un Torrent amb les millors instal·lacions esportives, però també un Torrent que es recorde dels barris de Xenillet, Camí Reial, Carrer de València, tan prop de vegades i tan lluny altres per les deficiències que encara tenen.

Volem, sí, la millor piscina climatitzada al Parc Central, però també volem que el nostre centre històric es remodele profundament, que ressalte la Torre i els seus voltants com el monument més emblemàtic que tenim i el que ens conferix gran part de la nostra identitat.

Volem les millors instal·lacions en camps de golf, últimament d’actualitat. Però també volem un Torrent que sàpia conservar l’horta i els seus tarongers, tan representatius de València i de la nostra comarca de l’Horta.

En definitiva, senyor alcalde, senyors companys de corporació, crec que el debat dels pròxims mesos és quin model de ciutat volem per als nostres fills. Ens agradaria un model de ciutat que harmonitze progrés i tradició, una ciutat sostenible.

De res servix construir i construir vivendes, anar creixent desmesuradament, incrementant la quantitat de ciutadans en poc de temps, si això no va acompanyat d’unes infraestructures que facen la ciutat més còmoda i habitable.

2004, OCTUBRE-NOVEMBRE • 13

Al meu entendre, i en opinió del Grup Popular, hi ha uns reptes a què s’enfronta necessàriament el nou alcalde, i per als quals li oferisc tota la nostra collaboració: 1. Superar el desequilibri, al nostre entendre, que existix entre els distints barris de la nostra ciutat. Dur a terme, a partir d’ara, un esforç en els barris més necessitats.

2. Resoldre el cada vegada més important problema del trànsit a Torrent. Cal buscar solucions urgentment.

3. Rigor en el gasto dels recursos municipals. No podem oblidar que són els diners de tots els ciutadans.

4. I, finalment, vull ressaltar les tres infraestructures que ja el Sr. Bresó va citar com a urgents en l’acte d’inici d’esta legislatura: el soterrament de les vies del Camí la Nòria, el traçat i l’impacte mediambiental de l’AVE i el pont del Mas del Jutge.

Senyor alcalde, independentment de qui governe altres administracions, pel que fa a la defensa dels interessos de Torrent i dels torrentins, sempre ens tindràs al teu costat.

Per a finalitzar vull dirigir-me ara a l’amic Pepe Bresó. Saps que en l’aspecte personal (no et puc dir el mateix com pots entendre en el polític) et desitge el millor.

Bon dia i moltes gràcies.»

Severino Yagó (PSPV-PSOE).

SEVERINO YAGO TORRENT, PEL GRUP POLÍTIC MUNICIPAL DEL PSOE: «Salutacions. Company alcalde de Torrent, volgut Pepe Bresó. Companys de Corporació Municipal, si em permeteu iniciaré la meua intervenció en un dia tan especial amb una salutació a les autoritats que han tingut a bé acompanyar-nos en este acte.

També, als representants de les entitats socials, culturals, econòmiques, festives o esportives que sempre esteu presents en qualsevol acte de rellevància de la nostra ciutat, i sobretot als ciutadans i ciutadanes de Torrent que han desitjat presenciar el desenrotllament d’este important Ple. D’una banda, el sentiment d’haver conclòs una important fase de progrés de la nostra ciutat, presidida permanentment per l’estricte compliment dels compromisos adquirits amb els ciutadans, i per una altra, l’inici de la següent, amb la mirada posada en un horitzó dinàmic i en permanent evolució, que permeta a la nostra ciutat i als nostres ciutadans continuar fent passos, construint una ciutat per a viure i conviure i aconseguint dia a dia un millor benestar social.

Hui continuem fent història per a la nostra ciutat.

Hui es mesclen diferents sensacions en tots. El Grup Socialista de Torrent, amb el seu alcalde al capdavant, continuarem apostant per una ciutat moderna, mirant al futur, mantenint les seues tradicions i costums, i

no oblidant els problemes i necessitats socials dels ciutadans amb menys recursos.

Tots i cada un dels membres que formem el Grup Socialista, i per descomptat el nostre alcalde, no deixarem de prestar el millor servici a tots els ciutadans, veïns i col·lectius que ens necessiten.

Continuarem impulsant polítiques socials per als més necessitats de la nostra ciutat. Esforçant-nos més enllà del que podem pel que fa a Servicis Socials, a pesar del retall important de subvencions i ajudes que altres administracions estan fent.

Tenim, o teníem, uns compromisos amb els nostres ciutadans que en estos moments ja estan en marxa i que se cenyien a este mandat de quatre anys: ajuda per a la instal·lació d’ascensors en finques antigues, xec de nounats, més de 500 vivendes VPO per als jóvens de Torrent, remodelació de la plaça de la Torre i nucli antic, i projecte d’aparcament i centre cívic a l’antiga caserna de la Guàrdia Civil.

Així mateix, n’hem consolidat altres com les ajudes als jóvens per a l’alta de llum i aigua en l’accés a la primera vivenda, llibres gratuïts a tots els xiquets/es de Primària, beques, transport públic i gratuït per a estudiants i pensionistes, i altres coses que vosaltres de sobra coneixeu.

Amb açò no està tot fet, Torrent està en continu creixement, i d’una forma més que ordenada i donant prioritat a les necessitats reals de la ciutat i no als interessos d’altres.

Sense desatendre el dia a dia, hem de posar en marxa la Ciutat Esportiva i les instal·lacions de La Cotxera, el Parc Central, habilitar les plantes de l’Edifici Metro per a biblioteca i sala d’exposicions, fer arribar el transport urbà a altres barris, millorar les condicions del trànsit i aparcaments, sent conscients que és un problema important i de difícil solució si no és amb actuacions puntuals i amb acords entre veïns i comerciants.

Tenim 68 km2 de terme, i l’hem de continuar mimant tant des del punt de vista mediambiental com del de la agricultura. Prosseguir amb el Pla de Modernització de l’Ajuntament i així poder prestar un millor servici al ciutadà amb les noves tecnologies.

Com a ciutadans del món, acceptar la nova realitat social de les nostres ciutats, on rebem gent de totes les nacionalitats i cultures, i fer possible que la pròpia ciutat siga un punt de trobada.

Ens queden molts assumptes pendents amb altres administracions, que haurem de resoldre i continuar reivindicant amb tots els grups municipals. Sempre hem sigut respectuosos i al mateix temps exigents amb les administracions que ens deuen alguna cosa, siguen del signe que siguen, i així continuarem pel bé de la nostra ciutat.

El nostre grup i el seu alcalde al front continuarem donant als grups de l’oposició els mitjans necessaris perquè complisquen la seua funció en les millors condicions, perquè estem convençuts que això ajuda a tindre entre tots un Torrent millor.

El nostre lema, com sabeu, és ENTRE TOTS; entre tots els ciutadans, associacions de tota classe i per descomptat amb els grups municipals, continuarem construint la nostra ciutat i donant solució als problemes.

L’AVE es una infraestructura important per al desenrotllament de la nostra comunitat, però també és veritat que condiciona el futur de Torrent. Per tant, continuem mantenint el posicionament que tenen la majoria de pobles de la nostra comarca i treballarem junts per aconseguir la millor solució possible.

No obstant això, hi ha altres infraestructures necessàries que depenen tant de la Generalitat com de la Diputació. Parle del pont del Mas del Jutge i del soterrament de les vies del metro, així com l’ambulatori del Vedat, que continuarem reivindicant amb els nostres veïns, treballadors del polígon i empresaris, perquè s’executen d’una vegada.

Continuarem treballant per a comptar amb la confiança dels torrentins i torrentines, sempre complint els nostres compromisos i en tot el seu teixit social més ampli, per aconseguir un Torrent millor i una millor qualitat de vida per als nostres veïns.

Només em queda dir als grups polítics de la corporació que continuem treballant com ho hem fet fins ara; si vosaltres voleu, entre tots ho farem possible.

I per acabar: A tu, Jesús, vull dir-te que este poble no et podia demanar més.

A tu, Pepe, et correspon donar-ho tot i ací tens el teu grup de regidors.

Moltes gràcies!». ■

La sessió finalitza amb el parlament de José Bresó (text reproduït en les pàgines 9 i 10, dedicades al nou alcalde de Torrent).

Reciclat. Producte ecològic

14 • BIM TORRENT

T O R R E N T

A L

C O R

Tomás i José, els últims artesans de la llavor

R

Tomás Barreda.

ecorde de menut que Torrent era un poble conegut, entre altres coses, pels granerers, el xocolate i les tomates. Els granerers han desaparegut; hui ningú canvia la palma d’una granera perquè a l’adrogueria o al supermercat en trobem de totes les formes i colors –quasi tot de plàstic.

Pel que fa al xocolate, encara hi ha bons professionals i artesans amb prestigi reconegut; i respecte de les famoses tomates de Torrent, encara hem trobat els últims llauradors que, pel seu compte, treballen la terra seguint els costums tradicionals i s’esforcen en l’obtenció d’una bona qualitat, i ens proporcionen aquelles tomates que tenien i donaven fama a l’horta de Torrent. Hi ha pocs que hui competisquen amb els latifundis i amb l’agricultura programada i mecanitzada, però n’hem trobat una bona representació: Tomás Barreda i José Alabarta, llauradors de Torrent, s’han dedicat al camp des que tenen ús de raó. Una vida que la veiem com a apassionant i admirable, però que en realitat és dura, plena d’inconvenients i de falta de suport. A pesar de tot, Tomás i José ens conten amb l’orgull i la satisfacció que els dóna la professió de llaurador les seues vivències, i escoltant-los m’ha semblat que ser llaurador, a més d’una professió, és una vocació.

José Alabarta.

La raonada: la cordialitat, la queixa i la serenitat dels llauradors presents en la xarrada.

LA RAONADA Només posar-nos a raonar, i amb un disgust crònic des de fa mols anys, i per tant sense vehemència, tant Tomás com José coincideixen: «clar que som els últims llauradors; mai no hem tingut cap suport, hui treballem per a cobrir els costs, i de vegades ni això». I és ben cert que molesta passar per una botiga o verdureria i trobar que els productes que han sembrat, treballat i cuidat, els venen fins a un 800% del preu que els tractants o intermediaris els han pagat al camp.

Tant Tomás com José plantaven el mateix: tomates, ver-

dures, espinacs, ràvens, cebes, bledes, i a més José també sembrava melons d’Alger i atenia el seu tros de tarongers. Però per centrar-nos en eixe producte que donà fama en algun temps a Torrent, ens cenyirem a la tomata.

ELS VIATGES DE FAENA Al voltant dels anys 60, al mes de setembre, el carro de Tomás tirat per la mula Platera, i el de José per la mula Careta, a les quatre de la matinada se n’anaven cap a la marjal, quan l’arròs ja estava segat i els camps ja no tenien aigua, a buscar la

palla que després utilitzarien per al bardal, i per al raser de la bardissa. Això es repetia fins a tres vegades, dos d’elles per a voltejar la palla, i la tercera per a carregar-la, ja que d’aquest treball depenia la protecció de les tomateres del fred, de l’aire, de la pluja i de la neu (diu Tomás que algunes vegades ha hagut d’anar al camp a llevar la neu dels bardals per tal que no s’afonaren).

Però hi havia més viatges, i és que Tomás i José diuen que «la llavor, com més vella és més força té, però el fem ha de ser nou tots els anys». Al mes d’agost, els mateixos carros

s’enfilaven cap al Grau a buscar fem de cavall. L’amuntonaven al camp, el banyaven amb aigua i el cobrien amb terra perquè fermentara millor i perdera la fortor, i després el voltejaven per tal que es mesclara bé amb la terra, i arribat el mes de novembre poder fer el planter als bardals. (Una curiositat: mentre fermenta, el fem arriba a una temperatura tan alta que no l’aguantaríem si hi fiquem la mà; ens cremaria).

«Una faena de moros» –com deia la meua iaia, segurament en al·lusió a la magnificència de la Torre– que contrasta amb el treball de hui: els bardals

Tomás Barreda mostra la seua satisfacció per la recompensa de la faena ben feta.

Reciclat. Producte ecològic

són hivernacles, el fem ve en camions i és en gran part químic, i els plantons es poden comprar ja crescuts.

L’ANTIC PROCÉS Després dels viatges per la palla i el fem, i una vegada estaven preparades les dos coses, es construïa el bardal, una espècie de cabana de canyots de dacsa d’aproximadament dos metres, clavats en un cavalló d’uns 50 cm d’alçada de forma inclinada, i suportats per uns puntals i unes lliceres. A continuació es tapaven amb dos capes de palla i un plàstic al mig perquè l’aigua de la pluja

2004, OCTUBRE-NOVEMBRE • 15

▲

Tomàs amb un dels seus fills, Paco, que als sis anys ja tenia una cistelleta folrada de sac i ajudava el pare a collir tomates.

José, a força de 9 o 10 hores diàries, aclarint, llevant els animalots, hormonant, pintant la flor, i per fi el fruit: la tomata.

(Cada vegada que mossegue una tomata em recordaré de tot aquest procés).

L’any 70, Tomás i José canviaren Platera i Careta (les mules) per una altra muleta, però mecànica, i el carro per una furgoneta Saba.

EL PASSEIG PER L’HORTA Després de la conversa, i com que era un matí assolellat, Tomás i José ens portaren a fer un passeig per l’horta de

treballant...

▲

no afectara el planter. Dins el bardal i sota els canyots es feia una rasa protegida per un cavalló davanter d’un pam d’alçada. En la rasa, anomenada maixera, s’ordenaven les monetes, que eren pilotets de terra i fem humit fets a mà, on es ficaven tres o quatre llavors de tomata.

I una vegada eixien les plantes, s’aclarien per a deixar-ne dos en cada moneta.

Quan la planta tenia una alçada d’uns 25-30 cm, es trasplantava a la bardissa, que per a no fer-ho llarg diré que és com un bardal més xicotet que a cara-sol criarà la planta, vigilada cada dia per Tomás i

▲ Fins a deu hores

Les bajoqueres s’han d’enredar tots els dies a les canyes.

▲

José i Tomás caminant pel Safranar.

Torrent, concretament per la partida del Safranar. Tomás ens ensenya el seus tarongers i José un camp de bajoqueta encanyat i acabat de plantar.

No poguérem vore les tomateres perquè ja era el final de setembre i s’havia acabat la temporada. Però en eixe agradable passeig pels camins de l’horta ens contaven anècdotes i vivències, i com a mostra en contaré algunes que em cridaren l’atenció. Tomás ens contà que estant al camp va coincidir amb un grup de topògrafs que treballaven en la línia de l’AVE, i en vore les tomates li demanaren permís per a fotografiar-les i publicar-les en una pàgina d’Internet; així és que les tomates de Torrent cultivades per Tomás ja estan immortalitzades pertot arreu del món.

També els esmorzarets que es feien, tan senzills com saborosos, de tomata partida amb oli i sal, formatge, pernil i pa cuitet acabat de fer. És curiós també el procés que ens conta José de collir els cogombres: al costat de la mata plantaven unes canyes i una xarxa on s’enredava la planta, i així els podien collir sense acatxar-se.

Pareix que aquests llauradors no es recorden de les adversitats i inconvenients que han hagut de superar tota la vida, perquè en la seua memòria els queda la satisfacció del seu treball, de l’esforç convertit en vocació, i l’orgull de pertinència al últim reducte de llauradors que dia rere dia han treballat la nostra terra per a donar-nos provisions. Tomás i José, com a representants dels llauradors, ací queda el reconeixement dels torrentins i el nostre homenatge. Gràcies. ■ VALENTÍN

Ens donaren a provar taronges marisol primerenques.

Agres però dolces...

BENLLOCH BARRACHINA

José ens mostra el seu camp de bajoqueres i la perfecta arquitectura que conformen les canyes. «Encanyar el camp ens costa tot un dia a dos persones...»

Reciclat. Producte ecològic

16 • BIM TORRENT

S

O

C

I

E

T

A

T

OCTUBRE-NOVEMBRE, 2004

Històries de TORRENT SOLIDÀRIA

J

uan Jesús Ramírez Fernández fou un dels tretze primers voluntaris de l’associació que per l’any 1998 van començar a gestar el que més tard seria TORRENT SOLIDÀRIA. Quan el buscàrem per telèfon per preguntar-li què li pareixia la idea de contar en el BIM la seua experiència com a voluntari, li va semblar molt bé i als pocs dies l’entrevistàvem.

Juan Jesús va nàixer a Cadis, i arribà a Torrent quan tenia dotze anys amb la seua família: un pare andalús que va treballar per a l’exèrcit, una mare extremenya i els seus quatre germans, als quals encapçalava. En fer-se major son pare es van traslladar ací per estar prop dels seus familiars. Quan era un xiquet imaginava que era locutor radiofònic, encara que ha treballat sempre de mecànic frigorista. És pare de sis fills, que va tindre amb la seua primera esposa, als quals ha sabut anar pujant a pesar que va enviudar molt jove. És una persona de tracte molt agradable; es nota que ha sigut un home gran i fort en la seua joventut, perquè encara conserva una bona estatura i corpulència.

Amb una voluntat innata, natural, espontània i enorme. Juan Jesús ens estremeix quan narra alguns aspectes de la seua història. Una força interior l’ha espentat des de jove a ser protagonista d’accions, com rescatar d’un incendi una mare amb la filla en braços; havien quedat atrapades i gràcies a ell, i posant la seua vida en perill, van sobreviure. També ens conta que al principi de ser voluntari va acompanyar un home major en cadira de rodes; recorda que l’anomenaven «el tio José», però ingressà en un Centre de Dia i va deixar d’eixir a passejar amb ell. Més tard també acompanyava dos voltes per setmana un altre senyor a qui faltava una cama, però li’n van posar una d’ortopèdica i... Bé, tot té principi i fi!: el senyor es valia per si mateix i va deixar la cadira de rodes, i Juan Jesús el cas.

El nostre protagonista jubilat, tan plàcid amb els seus quasi 64 anys a pesar d’algun alifac, encara dedica temps a un hortet que té i a plantar-se bones

Reciclat. Producte ecològic

Un dels tretze...

Teníem un deute amb els nostres lectors: nosaltres ens comprometérem en el passat BIM de juliol i agost que en el número que teniu a les mans vos contaríem històries i experiències dels nostres companys voluntaris de Torrent Solidària. Doncs, bé: ací ens teniu amb la primera d’una sèrie d’entrevistes que anem fent i amb les quals farem llum sobre la foscor que proporciona l’anonimat –parcial– d’un grup de persones voluntàries que, de forma desinteressada i portats només pel desig de fer alguna cosa pels altres, dediquen una part del seu temps a fer la vida més fàcil o suportable a altres persones.

Volem que Torrent conega per mitjà del BIM els motius, les raons, els anhels, les il·lusions, les alegries, els punts de contacte i les satisfaccions que mouen aquest grup de voluntaris de Torrent Solidària, per tal que en el fons –i a pesar de tot– diguen que ells sempre reben més del que donen. I comencem amb Juan Jesús Ramírez Fernández, un dels tretze primers voluntaris de l’associació. tomaques i albergines. Aquesta persona de paraules i mirada profundes exerceix actualment una labor de voluntariat molt important al CEAM de Torrent, com a membre de la Junta d’Usuaris de la Llar; és delegat de la rondalla del centre, participa en la coral i en el teatre (amb la seua nova parella, Ángeles, notablement afectuosa i bona persona, a qui vam tindre el gust de conéixer el dia de l’entrevista i ens va prometre que també es faria voluntària de Torrent So-

lidària) i diu que és un treball que realitza molt a gust i de forma voluntària.

Tots els dies acudeix al CEAM, i si cal jugar una partideta amb algú o llegir el periòdic a algun ancià, o organitzar alguna activitat, allí està Juan Jesús, per al que faça falta, sempre amb un somriure. Diu que pel seu desig d’ajudar els altres rep més del que ell dóna; ell anima a tots a dedicar un poc del seu temps, perquè les satisfaccions en són moltes de veritat i val la pena!

Juan Jesús passa el seu temps donant-se un poc als altres; això li dóna «vida» i una gran satisfacció... «no espere res a canvi, ni tan sols l’agraïment» «Sent un desig intern i solidari, només perquè sí» El va motivar a fer-se voluntari el desig d’ajudar els altres; això li dóna una pau interior molt gran, se sent necessari i útil...

Es va assabentar pel BIM que anava a formar-se un grup de voluntaris l’any 1998, i s’apuntà al curset...

Una altra faceta del nostre protagonista és que ha sigut un home molt esportista en la seua joventut. Tenia una gran afició per les bicicletes i ens contava que moltes vegades ha pujat al Vedat, però ara ja no pot fer-ho per motius de salut. També és un home molt culte, i com a prova d’això va guanyar el primer premi de redacció en les Primeres Trobades Municipals de Voluntariat l’any 1998, organitzades per Torrent Solidària, en què contava la seua història i experiència com a voluntari, narració que ell mateix va llegir públicament des de l’escenari de l’Auditori.

I aquesta és la història de Juan Jesús, un home normal i corrent, que dedica una part del seu temps a fer alguna cosa per altres persones, que sent una gran satisfacció per això, que se sent útil i necessari, i que potser no és un home tan «normal i corrent», encara que els grans hòmens són moltes vegades d’aparença humil i estan plens de valors humans que al llarg de la seua vida han anat demostrant a les persones que tenen la sort de conéixerlos. Les llàgrimes quasi se’ns escapen en acabar l’entrevista; li demanem que llance un missatge a la humanitat, com si estiguera en una gran tarima.

La resposta ens commou i ens deixa sense paraules: «Amor».

Amics, aquesta és tan sols la primera de les moltes històries que vos anirem contant, i totes estaran carregades de solidaritat i amistat; esperem que vos agraden. Ah! se’ns oblidava: ací teniu les adreces per a posar-vos en contacte amb Torrent Solidària: Pàgina web: www.torrentsolidaria.org Correu-e: informacion@torrentsolidaria.org C/ Benemèrita Guàrdia Civil, 11-B. Tel. 655 95 92 94.

Des de TORRENT SOLIDÀRIA, gràcies per sempre. ■ ÀLEX ANDÚJAR LÓPEZ EMPAR COMPANY LÓPEZ VICENT ESTELA PÉREZ

OCTUBRE-NOVEMBRE, 2004

L

A

C

I

U

T

A

T

BIM TORRENT • 17

EL METRO EN TORRENT: UNA HISTORIA DE LARGO RECORRIDO

E

l 11 de noviembre de 1893 se inauguraba la línea de ferrocarril que unía Valencia, cuya estación se ubicaba en la calle Jesús, con la estacioneta de Torrent. El acontecimiento, muy celebrado aquellos días de color sepia, suponía acceder a Valencia y a los municipios colindantes a través de un medio de transporte moderno y rápido que ahorraba tiempo en los desplazamientos y evitaba los sobresaltos de los viajes por carreteras y caminos polvorientos o pedregosos, subidos en galeras, coches y tartanas. La puesta en marcha del armatoste de hierro y madera popularizó y consolidó nuestra ciudad como lugar de veraneo.

La concesión de las líneas de ferrocarril de vía estrecha en la zona sur del área metropolitana de Valencia fue adjudicada por el gobierno de la Restauración a la Sociedad de Carbones Minerales de Dos Aguas y del Ferrocarril del Grao de Valencia a Turís. La denominación de la compañía, que desde luego no dejó indiferentes a los torrentinos finiseculares porque su «título resulta un verdadero mito en la práctica, por cuanto sólo presta servicios desde Valencia a... Alberique», se debió a que en un principio la concesión contemplaba el transporte de los vinos de la baronía de Turís y del carbón de las sierras cercanas a Dos Aguas al puerto de Valencia, pero el trazado sufrió modificaciones porque la línea que se proyectaba a Turís finalmente se dirigió hacia Villanueva de Castellón. Así las cosas, el tramo entre Torrent y Picassent fue abierto al tráfico ferroviario el 27 de enero de 1894; entre Picassent y Carlet el 9 de febrero de 1895; entre Carlet y Alberic, el 1 de noviembre del mismo

L

a agonía del tórrido estío que invadió con sus rescoldos la llegada de otro otoño de atribuciones climáticas desdibujadas, coincidió el pasado 22 de septiembre con la inauguración de la estación del metro en la principal arteria de la que presume Torrent y con el inicio del recorrido del tren por las entrañas de estas tierras de L’Horta Sud. La prolongación del metro hacia la Avenida y su ocultación subterránea, que ya fuera motivo de ensoñaciones futuristas en la prensa torrentina de las postrimerías de los cuarenta, cerraba otro capítulo en la centenaria historia del ferrocarril en nuestra ciudad.

El BIM, testigo y notario de los aconteceres torrentinos, se ha subido al tren del tiempo para recorrer los años decimonónicos del ferrocarril en Torrent y recordar su evolución a lo largo del siglo XX. año, llegando a Villanueva de Castellón el 11 de julio de 1915.

Las primitivas locomotoras del trenet, como así fue bautizado popularmente todo el conjunto ferroviario, que admiraron boquiabiertos nuestros bisabuelos, para muchos una novedad todavía por descubrir, eran de vapor y fueron adquiridas a la Kerr Stuart & Co. Railways and Tranways de Londres. La compra del material remolcado, coches y furgones, se realizó a la firma Bristol Waggon & Carruage Works también en la industriosa Gran Bretaña, para un pasaje de tercera clase en la mayoría de los coches. Los furgones disponían de un departamento para el jefe de tren y de un retrete para los viajeros.

La vía entre Valencia y Villanueva de Castellón contaba con trenes que recorrían toda la línea y cortos que sólo llegaban a Torrent. El precio entre Torrent y Valencia era de 15 céntimos de peseta

y los billetes los dispensaba el jefe de estación una vez se daba la salida del tren en la estación inmediata.

La llegada del moderno transporte a nuestra ciudad configuró una nueva fisonomía en el municipio pues se abrieron dos nuevas calles para acceder a la estación, aunque salvando barrizales cuando llovía, la calle Baviera y la calle Cervantes. La estación se convirtió durante décadas en una de las zonas preferidas por los jóvenes para pasear; no obstante, el tren no constituyó el medio de transporte público habitual de los torrentinos, dada su escasa frecuencia de paso, a diferencia del tranvía, que inaugurado en 1895 y electrificado en 1900, ofrecía un servicio más fluido con la capital. El tranvía tenía salidas en horas ordinarias cada quince minutos y cada hora en horario nocturno.

En 1897, La Crónica, el periódico que fundara Silverio Ribelles Comín,

emprendió una dura campaña contra la sociedad explotadora del ferrocarril denunciando sus deficiencias y acusando la incompetencia de su director gerente Pasqual Carles Reverter. Al parecer el servicio ferroviario, fuera de romanticismos absurdos, era pésimo y detestable con las consiguientes quejas de los usuarios. El yerto rapsoda de La Crónica, cantando las miserias del humeante vehículo, en insufrible verso, describe la suciedad de los coches, manchados de aceite; faltos de cristales en las ventanas, asientos asquerosos y podridas las traviesas de la vía. En invierno se helaba el pasaje y «en encapotarse el cielo y llover cuatro gotas, dejaban [de] funcionar con regularidad». Los accidentes, descarrilamientos y atropellos, resultaban corrientes y a menudo el tren sufría retrasos. Las páginas de la prensa local denunciaron con empecinamiento la falta de barreras de seguridad en los puntos más delicados de la vía y lo achacaban a la tacañería de la empresa «con tal de ahorrarse el sueldo de los modestos empleados necesarios para custodiar la barrera».

A pesar de que la compañía realizó algunas mejoras: acristaló ventanas, limpió y pintó algunos coches, el periódico celebró el cambio del director gerente de la «antipática sociedad» a la cual reprochaba no haber contribuido nunca «con un solo céntimo a ninguna festividad de la población, ni jamás ha dispuesto con motivo de ellas servicio alguno extraordinario» a diferencia de la Sociedad del Tranvía de Valencia que en 1899 aportaba cincuenta pesetas a las fiestas veraniegas de la ciudad, además de proporcionar

Reciclat. Producte ecològic

18 • BIM TORRENT

L

A

C

un servicio extraordinario durante las celebraciones.

En 1924 la Compañía de Tranvías y Ferrocarriles de Valencia (CTFV), rebautizada por los usuarios como Cacaus, Tramussos, Faves i Vi se hizo con las acciones del Ferrocarril del Grao de Valencia a Turís. La nueva empresa modernizó y mejoró el servicio los años que conservó la concesión. Durante la Guerra Civil (1936-1939), la empresa fue incautada por los sindicatos, manteniéndose unos servicios precarios ante la falta de material y de repuestos. Concluida la contienda, la CTFV retomó sus activos empresariales partiendo desde cero.

La línea que pasaba por Torrent no se electrificó hasta 1959 debido al bajo nivel de tráfico y la longitud del tramo hasta Villanueva de Castellón. Cuando la compañía arrojó números rojos, se había mantenido a flote gracias a los beneficios proporcionados por el servicio de tranvías, revertió todas sus concesiones al Estado que en 1965 creó el organismo estatal de Ferrocarriles Españoles de Vía Estrecha (FEVE). La gestora pública que tenía que atender toda la red de vía estrecha española, de presupuesto exiguo, no renovó sus activos en correspondencia a la creciente demanda del servicio por parte de una

población que se incrementó de manera considerable. Torrent era un ejemplo.

En Valencia FEVE mantuvo la flota de trenes, que todavía se conservaba desde 1959, hasta los primeros años ochenta, cuando inició una campaña de modernización acorde con la nueva realidad social, económica y demográfica. En 1982 llegaron a los hangares de Torrent, donde continúa pudriéndose buena parte del patrimonio ferroviario valenciano, las primeras remesas de los nuevos trenes, los viejos actuales, que habían sido construidos en la factoría Babcock Wilcox en 1981. Durante esta década los vecinos del Camí La Nòria, barrio que había crecido al borde de la vía los años del desarrollismo, concienciados del riesgo de marginalidad al soportar la barrera viaria y de vivir las molestias y el peligro de cruzar las vías a diario, consiguieron la apertura de un paso subterráneo. Hoy reclaman que se soterren las vías.

La compañía estatal aprovechó la infraestructura del trenet para iniciar las obras del Metro de Valencia cuyo primer tramo quedó inaugurado el 9 de octubre de 1988, ya bajo la gestión de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana. Miles de curiosos partieron, el día de la festividad, de la estación de la ciudad para ver con ojos primerizos

I

U

T

A

T

cómo el renovado, cómodo, espacioso y refrigerado metropolitano penetraba por la estación de Sant Isidre, en el subsuelo de Valencia.

Los cambios y las mejoras sucesivas se han traducido en que más de un millón trescientos mil usuarios, solamente en Torrent, utilicen el metro como transporte público favorito. Llegados a este punto, este cronista eventual, que recorre caminos de hierro subido al BIM, decide apearse para que otros cuenten la actualidad.

JORGE SÁNCHEZ ANTÚNEZ

BIBLIOGRAFÍA • ALABAJOS IBÁÑEZ, José Vicente: Una visión anecdótica del Semanario Torre. Finales de los 40 en Torrent (III). BIM Torrent, núm. 65, 1988, p. 32.

• ALCAIDE GONZÁLEZ, Rafael: El trenet de Valencia (1888-2000): La dimensión histórica y tecnológica de un transporte público. Scripta Nova.

Revista Electrónica de Geografía y Ciencias Sociales. Universidad de Barcelona, núm. 69, 2000.

• ANDRÉS LÓPEZ, Victoriano: Torrent: Apuntes y datos muy curiosos referentes a esta villa. Torrens, núm 11, 1997, pp. 27, 52, 54-56.

OCTUBRE-NOVEMBRE, 2004

• BENEYTO TASSO, Silvino: Guía histórica descriptiva de la villa de Torrent.

Torrens, núm. 9, 1996, pp. 110-111.

Els nous trens de la FEVE entraran aviat en servei. Torrent. Butlletí d’Informació Municipal, núm. 24, 1982, p. 16.

• FURIÓ, Antonio (director): Historia de Valencia. Valencia, 1999, p. 531.

• LANCHARRO Carmelo: El metro, un paseo que evoluciona. BIM Torrent, núm. 67, 1988, p. 22.

• SÁNCHEZ ANTÚNEZ, Jorge: Torrentinas de posguerra: vida cotidiana y juventud. Revista ATENEA, núm. 15, 2002, pp. 6 y 7.

Esta bibliografía se completa con la edición facsímil de los siguientes periódicos recogidos en el libro catálogo: Torrent i la seua premsa entre dos segles (1890-1910). Torrent, 1997.

• Noticias locales. La Crónica, núm. 1, 1897, p. 3.

• Noticias. La Crónica, núm. 3, 1898, p. 3.

• Revistas cómicas. La Crónica, núm.

4, 1898, p. 1.

• Noticias. La Crónica, núm. 5, 1898, p. 3.

• Noticias. La Crónica, núm. 10, 1899, p. 3.

• Noticias. La Crónica, núm. 11, 1899, p. 3. ■

La nueva estación del Metro

E

l nuevo ramal ferroviario Torrent-Avinguda ha supuesto una inversión superior a los 23 millones de euros y responde a una antigua reivindicación de los vecinos de la localidad que han visto cómo la ciudad ha ido creciendo en la parte alta. La nueva estación se ha construido con el sistema de excavación entre pantallas, similar al que se ha utilizado en el tramo de túnel hasta la construcción de la losa inferior. A partir de ese punto el proceso ha continuado con la construcción del andén central, revestimientos, sistemas de ventilación, salidas de emergencia, vías, servicios, ascensores y accesos al vestíbulo.

El nuevo ramal de acceso al casco urbano de Torrent, que tiene una longitud de 2.284 metros, es el resultado de la prolongación de la vía doble procedente de Valencia, que en la actualidad tiene su final en la actual estación. Las obras se dividen en dos tramos o zonas de actuación diferentes, el primer tramo del trazado discurrirá a cielo abierto hasta encontrarse con la autovía, donde penetrará en el subsuelo y continuará enterrado hasta la nueva estación de Torrent-Avinguda.

El trazado inicia un giro en sentido a Torrent, abandonando la vía con dirección Villanueva de Castellón hasta encontrarse con el terraplén de la CV-36 para discurrir paralelo a la carretera, iniciando un recorrido en trinchera que, partiendo de la misma cota que el terreno, va ganando profundidad hasta llegar a la rotonda donde comienza la zona del túnel. El procedimiento elegido para la construcción del túnel en este tramo es el denominado «cut and cover» que consiste en excavar entre pantallas de hormigón previamente construidas.

La nueva instalación de FGV cuenta con accesos en la calle Padre Méndez y en la plaza de la Unión Musical, junto a la avenida del País Valencià. La entrada principal está en la plaza de la Unión Musical.

Reciclat. Producte ecològic

La frecuencia de paso de la nueva estación está prevista en 8 entradas y 8 salidas cada hora, lo que significa una frecuencia de paso de 7 minutos y medio. Asimismo, el tiempo de desplazamiento entre Torrent y Valencia (hasta la estación de Colón) es de unos 19 minutos.

La nueva estación, cuyas obras y las del ramal de la Línea 1 y 5 se iniciaron en junio de 2002, cuenta con un andén central, de ocho metros de anchura y 75 metros de longitud, al que se accede a través de un vestíbulo en superficie, integrado en la planta baja de un nuevo edificio que construye el Ayuntamiento de Torrent.

A una semana de su inauguración ya se podía hablar de éxito pues habían utilizado la nueva estación un total de 22.070 personas, mientras que en la parada tradicional de Torrent subieron 19.850, con lo que el tramo Avinguda ya supera al anterior con sus 3.500 personas de media diaria. Por último, fuentes de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV) han destacado en cuanto a la antigua reivindicación de soterrar la estación antigua de Torrent, que ha sido muy demandada por diversas asociaciones vecinales, que se está estudiando aunque, de momento, no hay todavía ningún proyecto concreto para acometerla. ■ BEGOÑA VILATA

OCTUBRE-NOVEMBRE, 2004

L

A

C

I

U

T

A

T

BIM TORRENT • 19

El Metro en l’Avinguda En un ambient multitudinari, Torrent estrenava el matí del 22 de setembre una nova estació de metro ubicada a l’avinguda del País València. Una infraestructura que necessitava aquesta ciutat, ja que l’antiga estació queda lluny de la zona d’expansió i de creixement de la població.

Per a tal esdeveniment, Torrent comptà amb la presència del president de la Generalitat Valenciana Francisco Camps i de l’alcalde de la ciutat, José Bresó, els quals, acompanyats per representants polítics i un públic nombrós, inauguraren aquest nou servei per a la ciutat.

E

n la seua primera inauguració oficial com a alcalde de la ciutat, José Bresó donà la benvinguda a Francisco Camps, a qui agraí la posada en marxa d’aquest nou servei per a Torrent, la segona estació de metro, situada on més habitants resideixen. Bresó matisava que amb les dos estacions de Torrent (una al nucli antic, i aquesta on es concentra el 73% de la població), la ciutat va responent a la demanda de serveis que planteja la ciutadania en matèria de transport. En al·lusió a l’Edifici Metro que alberga l’estació i que s’inaugurarà ben prompte, comentà que és un edifici singular i plural on tindran espai una biblioteca i una sala d’exposicions; en definitiva, una àrea pública de la qual els ciutadans podran gaudir. En la seua intervenció, l’alcalde recordà als assistents dos coses: el soterrament de les vies del metro al pas per la ciutat, amb la qual cosa s’eliminaria un obstacle històric per a un barri històric com és Camí la Nòria, i la realització del pont d’accés al polígon industrial.

Tancava la seua intervenció dient que cal pujar al tren perquè Torrent puga tindre una conducta més sostenible de cara al futur.

Per la seua banda, Camps digué en el seu discurs que inauguracions com aquesta fan possible un desenvolupament a l’àrea metropolitana, perquè es potencia la qualitat de vida dels habitants. Assegurava que aquesta estació és la més important del teixit d’estacions de la Xarxa Metropolitana, i que aquest era un dia molt

important no sols per a Torrent, sinó per a tota l’àrea metropolitana.

L’Estació de l’Avinguda, en la construcció de la qual s’han invertit quasi tres anys i 23 milions d’euros, és la quarta en nombre de viatgers de la xarxa Metro València. Els trens tindran una freqüència de 7,5 minuts, i fins a l’estació de Colom de València el trajecte dura 19 minuts.

La nova estació compta amb dos accessos: un principal per l’Avinguda, i un altre pel carrer del Pare Méndez. L’arquitecte que s’ha encarregat del disseny és Vicente González, i el mural decoratiu és obra de l’artista Carmen Calvo. En tota la xarxa de metro hi ha cobertura telefònica per als mòbils.

En la inauguració també estigueren presents el president de la Diputació de València Fernando Giner, el conseller d’Infraestructures i Transports José Ramón García Antón, el diputat autonòmic Jesús Ros (exalcalde de Torrent), la Corporació Municipal de Torrent i diversos representants d’altres municipis. Ningú no volgué perdre’s aquest gran esdeveniment. ■ A.C.

Reciclat. Producte ecològic

20 • BIM TORRENT

R E C O R D S

D E

L E S

F E S T E S

Les Festes de Torrent celebrades al mes de juliol segueixen la trajectòria de les actuacions de bons artistes. Aquest any hi han actuat entre d’altres Andy& Lucas, i la Mala Rodríguez, a més de concerts, balls, teatre, orquestres, etc.

La novetat més atractiva d’ aquest any ha sigut l’Expojoc, un espai lúdic i gratuït per als més jóvens que ha tingut gran acceptació.

Reciclat. Producte ecològic

2004, OCTUBRE-NOVEMBRE • 21

Reciclat. Producte ecològic

22 • BIM TORRENT

Reciclat. Producte ecològic

2004, OCTUBRE-NOVEMBRE • 23

La Festa de Moros i Cristians destaca per la gran participació de tota la ciutadania.

Els Moros i Cristians s’han anat consolidant any rere any, i han donat esplendor a les Festes Populars.

Les filades i les comparses envolten la ciutat en un espectacular espectacle de colors i ritmes.

Aquestes fotos de la desfilada de les Capitanies ens donen la raó.

D’altra banda, el gran castell de focs artificials, que aquest any unia el soroll amb la música, va resultar un èxit, el magnífic epíleg de les nostres festes.

Reciclat. Producte ecològic

24 • BIM TORRENT

S

O

C

I

E

T

A

T

OCTUBRE-NOVEMBRE, 2004

Isabel Amador Belda e Inma Naranjo García, Fallera Mayor y Fallera Mayor Infantil

El 11 de septiembre se realizó en el parque de l´Hort de Trenor el emotivo acto que todos los años aúna la despedida de las Falleras Mayores del anterior ejercicio (la joven Laura Úbeda Martínez y la niña Cristina Muñoz Santamaría), y la elección de las

La Corporación Municipal preocupada por el expediente de regulación de empleo de la empresa Sáez Merino

L

os portavoces de los grupos políticos municipales Socialista, Partido Popular, Unió Valenciana y Bloc-EV aprobaron por unanimidad una proposición en el Pleno del 31 de julio en la que se pone de manifiesto su preocupación por la situación laboral del personal que trabaja en la empresa textil Sáez Merino, la firma que comercializa la marca Lois.

El acuerdo plenario recoge lo siguiente: Las noticias aparecidas en los medios de comunicación, acerca del expediente de regulación de empleo que se está preparando por SÁEZ MERINO SEWING, S.A. Factoría Torrent, llena de preocupación a esta Corporación Municipal, dado que afecta a numerosas familias de Torrent, cuyo futuro se ve seriamente amenazado.

Así, el expediente de regulación de empleo prevé el despido de 436 trabajadores de una plantilla de 1.600, y el cierre de cuatro centros de trabajo situados en Torrent,

Reciclat. Producte ecològic

Ayora, Carcaixent y Casas Ibáñez, según información facilitada por el Comité de Empresa de la factoría de Torrent, en representación de los trabajadores de la misma. Ante ello, se adoptaron los siguientes acuerdos: · El Ayuntamiento de Torrent expresa su profunda preocupación por la materialización del expediente de regulación de empleo SAEZ MERINO SEWING, S.A., toda vez que supone la pérdida de numerosos puestos de trabajo en su mayoría ocupados por mujeres. · Este Ayuntamiento insta a la Generalitat Valenciana a que redoble sus esfuerzos de mediación para conseguir el mantenimiento de los puestos de trabajo. · El Ayuntamiento de Torrent manifiesta su apoyo al Comité de Empresa de la factoría de Torrent, por el esfuerzo que viene realizado a favor de los trabajadores a los que representa. ■ A.C.

nuevas Falleras Mayores para 2004-2005. La Fallera Mayor Infantil es Inma Naranjo García, de la Falla San Valeriano, y la Fallera Mayor es Isabel Amador Belda, de la Falla Lope de Rueda i Verge del Puig. Daremos más información en el próximo BIM.

Torrent contra el Mal de Alzheimer

E

n el Ayuntamiento, el 21 de septiembre, se conmemoró el Día Mundial de la Lucha Contra el Mal de Alzheimer. La Associació Valenciana d´Amics i Parents dels Malalts d´Alzheimer, AVAMA, realizó un acto de ámbito autonómico presidido por el director general de Calidad y Atención al Paciente de la conselleria de Sanidad, Manuel Cervera; el director general de Servicios Sociales, Joaquín Martínez; el alcalde de Torrent, José Bresó; el presidente de la Fundación Bancaja, Miguel Ángel Utrillas; el portavoz adjunto de las CC.VV., Antonio Clemente, y el presidente de AVAMA, Federico García, al que asistieron representantes del Club de Gerentes, Unión Democrática de Pensionistas y consejo de mayores del CEAM, y diversas asociaciones y colectivos de mujeres.

Federico García comentó que los familiares de estas personas enfermas necesitan ayuda moral y económica, que muchas veces las personas que cuidan a los enfermos son de edad avanzada, y que un enfermo puede gastar entre 12.000 y 24.000 euros al año en medicinas. La asociación se dedica fundamentalmente a dirigir a los pacientes hacia un diagnóstico precoz y a las familias hacia los recursos de la administración, y a promover asociaciones en poblaciones donde no existen. En Torrent se va a crear una.

El director general de Servicios Sociales informó de que la administración se

enfrentaba a esta enfermedad con una respuesta coordinada desde los ámbitos de la sanidad y de los servicios sociales; y anunciaba que el objetivo de la conselleria es esforzarse para conseguir la ayuda institucional –centro de día o residencia– para el 100% de las familias con un enfermo en fase 3, por lo que está previsto crear 1.000 plazas en centros de día subvencionados y 7.000 plazas residenciales.

El director general de Calidad y Atención al Paciente manifestó que esta enfermedad afecta a unas 200.000 personas en la Comunidad Valenciana directa o indirectamente y anunció la inauguración de una unidad de diagnóstico precoz en el hospital Peset de Valencia. Existen unidades de estas características en San Vicente del Raspeig y la Magdalena de Castellón.

El diagnóstico precoz permite alargar la etapa inicial de la enfermedad y mejorar la calidad de vida del enfermo y de su entorno social.

El alcalde, en su primer acto oficial, realizó un llamamiento para que desde todas las instituciones y entidades se invierta mucho en investigación y que se pueda paliar la situación de los enfermos y sus familias; insistió en la importancia de las administraciones para que la sociedad conozca esta enfermedad y se sensibilice. Apeló a la solidaridad para con las familias que sufren este problema.

Más información en AVAMA, Tel/Fax: 96 385 32 34 avama@telefonica.net ■ A.C.

S

OCTUBRE-NOVEMBRE, 2004

O

C

I

E

T

A

T

BIM TORRENT • 25

El 4 de octubre comenzó el plazo de entrega de documentación para las primeras 56 viviendas protegidas de las 536 previstas

Los jóvenes de Torrent pueden solicitar una vivienda protegida (VPO)

E

l Ayuntamiento ha presentado una promoción de viviendas protegidas para jóvenes y discapacitados a la que podrán optar más de 19.000 jóvenes empadronados en la ciudad nacidos con posterioridad al 1 de enero de 1969.

El actual equipo de gobierno socialista asumió en las pasadas elecciones el compromiso de construir 500 viviendas de protección oficial –VPO– para facilitar una vivienda digna a jóvenes y discapacitados de Torrent. Finalmente no serán 500, sino 536 las viviendas que el consistorio torrentino va a promover durante esta legislatura, y las primeras 56, ubicadas en el magnífico entorno de la avenida Genaro Palau, pueden ser solicitadas por los vecinos de Torrent desde el 4 de octubre.

El 23 de septiembre se realizó un acto de presentación de estas viviendas al que asistieron el alcalde, José Bresó; el concejal de Promoción de la Vivienda, Severino Yago; la concejala de Urbanismo, M.ª Carmen Lizondo; el arquitecto del edificio, Vicente Meseguer, y el gerente de Nous Espais de Torrent, Antoni Vivó.

La oferta de viviendas incluye pisos de cuatro tipos: de un dormitorio, de dos dormitorios, de dos dormitorios adaptadas para discapacitados y de tres dormitorios, todas ellas con plaza de garaje y trastero, y con precios que oscilan entre los 52.959,12 euros –8.811.655 pesetas–, y 111.922,93 euros –18.622.409 pesetas–. El alcalde insistió en que el consistorio va a utilizar todos los medios posibles para que esta oferta llegue a conocimiento de todos los torrentinos y concurse el mayor número posible de personas, y anunciaba que el sorteo público será transparente y justo. Para ello, se están repartiendo trípticos y documentación en diversos puntos de Torrent,

Central, que completará la oferta de este mandato municipal.

Maqueta del edificio que albergará las viviendas en la calle de Genaro Palau.

cuyo contenido se expondrá también en carteles del mobiliario urbano, y toda la información necesaria estará incluida en la web del Ayuntamiento www.torrent. es. También se hará publicidad por las calles con El Pregoner.

El alcalde asegura que con este plan, se construirán más de 500 viviendas en las mejores zonas de la ciudad y con gran calidad, con el objetivo de facilitar el acceso a la vivienda de los jóvenes y discapacitados de Torrent.

La mejor manera para informarse sobre cómo presentar las solicitudes es a través de la página web municipal, www.torrent.es, en la que está toda la información detallada e incluso se podrá realizar una visita virtual a cada piso; además, en la delegación de Vivienda hay cinco personas especializadas en resolver cualquier duda de los solicitantes con cita previa.

EDICTO

M

ediante Decreto de la Alcaldía número 1945, de fecha 15 de septiembre de 2004, se han aprobado, el padrón del Impuesto de Actividades Económicas (I.A.E.), el de la tasa por la Utilización privativa del dominio público con entrada de vehículos a través de las aceras (VADOS), el del Impuesto de Bienes Inmuebles de Naturaleza Rústica (I.B.I.), y el del Impuesto de Vehículos de tracción Mecánica (I.V.T.M.), todos ellos del año 2004, del que resultan los siguientes datos: Padrón I.A.E.

N.º de Titulos

Cuota ponderada

Recargo provincial

596

645.231,92

121.408,19

Importe total euros 766.640,11

VADOS

1.619

176.035,77

I.B.I. (Rústica)

2.447

238.661,69

38.767

3.275.001,36

I.V.T.M.

El plazo de presentación de solicitudes comenzó el 4 de octubre y se prolongará hasta el 30 de noviembre. Una vez finalizado este plazo se celebrará el sorteo público de las 56 viviendas entre diciembre y enero.

De las características de las viviendas resalta la fachada, de piedra y caravista, la funcionalidad de los pisos y áticos, la calidad de los acabados, las vistas, la zona ajardinadas. Todas las habitaciones son exteriores.

Desde el BIM resaltamos la idoneidad de la web para informarse sin hacer colas, ya que tiene las mismas posibilidades de conseguir una vivienda quien presenta la solicitud el primer o el último día del plazo de entrega de la documentación. En las solicitudes se optará a un tipo de vivienda, pero no a su ubicación específica. Tras esta promoción de viviendas saldrá la de Parc

REQUISITOS PARA ACCEDER A ESTAS VIVIENDAS Día de nacimiento igual o posterior al 1 de enero de 1969 (no hay límite de edad para quienes, cumpliendo los otros requisitos, soliciten la adjudicación de vivienda para minusválidos).

Ser mayor de edad o menor emancipado. Estar empadronado en Torrent ininterrumpidamente con anterioridad al 1 de enero de 2003. No ser titular de otra vivienda libre o de protección pública. La suma de los ingresos familiares anuales no ha de exceder de 4,5 veces el salario mínimo interprofesional.

En el caso de minusválidos menores de edad o incapacitados, podrán acceder a las viviendas de este tipo las personas que ejerzan sobre éstos la patria potestad o la tutela.

VIVENDES PROTEGIDES DE NOVA CONSTRUCCIÓ POSA'T CÒMODE, NO FACES CUES! INFORMA'T A LA WEB. www.torrent.es Recollida de documentació del 4 d'octubre al 30 de novembre de 2004 a l'Ajuntament de Torrent (Ramón i Cajal, 1) i a la Delegació de Vivenda (Avda.

País Valencià, 31). Presentació de sol·licituds de 4 d'octubre al 30 de novembre de 2004 al Registro General d'Entrada de l'Ajuntament de Torrent (Ramón i Cajal, 1). ■

Se exponen al público los citados padrones, por plazo de 15 días, a los efectos de que por los interesados se formulen las alegaciones y reclamaciones que estimen oportunas.

Los referidos padrones quedaran aprobados definitivamente en el supuesto de que no se produzcan reclamaciones contra ellos.

Los recibos correspondientes serán puestos al cobro en el período comprendido desde el 16 de septiembre al 15 de noviembre de 2004, ambos inclusive.

Los recibos podrán ser abonados en los locales de la entidad de recaudación municipal, Recaudación Torrent, S.A., sitos en plaza Colón, n.º 12, bajo, en horario de 8,30 a 14 de lunes a viernes y de 17 a 19 horas de lunes a jueves, o en cualquiera de las oficinas abiertas en el término municipal por las entidades de depósito colaboradoras en la recaudación de este Ayuntamiento.

Transcurrido el plazo de ingreso en voluntaria, las deudas serán exigidas en vía de apremio y devengarán el recargo de apremio, intereses de demora y, en su caso, las costas que se produzcan.

Contra las resoluciones dictadas y contra los datos aprobados podrá interponerse recurso de reposición ante el Teniente de Alcalde Delegado de Hacienda, en el plazo de un mes, contado desde el día siguiente al de la finalización del periodo de exposición al público, de conformidad con lo establecido en el artículo 14.2 del R.D.L. 2/04 de 5 de marzo, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley 39/88, Reguladora de las Haciendas Locales. ■ Torrent, a 15 de septiembre de 2004 El Alcalde, P.D. (Decreto Alcaldía 1532/03), el Teniente de Alcalde delegado de Hacienda, Modernización de la A. P., Patrimonio. y R. Interior: JUAN GURREA PUERTO

Reciclat. Producte ecològic

26 • BIM TORRENT

S

O

C

I

E

T

A

T

LA LLUM SOCIAL DE TORRENT: EL MOVIMENT ASSOCIATIU CÍVIC

L

a diversitat cultural de Torrent és un fet consumat i assumit pels seus habitants.

Ciutadans procedents de diverses zones de l’Estat espanyol i del món conviuen de forma pacífica en aquest municipi de l’Horta Sud des de fa molts anys.

Són gent que treballa per mostrar i donar a conéixer les particularitats de les seues comunitats d’origen sense oblidar la terra que els acull, amb la qual –diuen– se senten profundament compromesos.

E

l passat 23 de juliol es va inaugurar la III Trobada Cultural i Gastronòmica de Cases Regionals a Torrent. Homes i dones de Castella-la Manxa, Aragó, Múrcia, Galícia, Extremadura i Andalusia compartiren amb tots aquells que s’aproparen els seus menjars típics. La gastronomia és un element cultural molt important de les terres espanyoles, ja que marca l’estil de vida de gent de la zona.

Associació Cultural Castella-La Manxa.

C/ Lope de Rueda, 7 baix.

Associació Cultural El Quijote.

C/ Mare de Déu del Puig, 7.

Reciclat. Producte ecològic

Què hi ha de més distintiu per als gallecs que el polp a la gallega? O l’embotit ibèric per als aragonesos, extremenys i castellans? O el gaspatxo andalús per als andalusos? Els primers viuen de la mar i d’ella s’alimenten; els segons gaudeixen d’uns amplis altiplans per al bestiar i els cultius, element que comparteixen amb els del sud. Però, siga com siga, tots tenen una cosa en comú: València, i més concretament per a alguns, Torrent.

Les paraules en aquell acte de l’actual alcalde, José Bresó, il·lustren la filosofia del poble torrentí: «La diversitat és la nostra essència. Som més iguals quan acceptem una pluralitat rica capaç de conviure.

I, a més a més, la cultura ens serveix per a establir un pont d’unió entre nosaltres».

A Torrent hi ha més de quatre-centes associacions, fet que Juan Sanchis de León, president de la Federació d’Associacions Ciutadanes (FAC) i actual màxim responsable de l’Associació de Veïns del Vedat, considera rellevant. «El moviment associatiu torrentí és molt important i necessari perquè els polítics sàpien que hi ha coses que no es fan d’acord amb els veïns. La participació i l’activisme a Torrent és rellevant. Les associacions són importants perquè la seua tasca és important». Associacions castellanes, andaluses i fins i tot argentines, formen part d’un quadre multicolor que es completa amb l’activitat d’agrupacions de veïns, de dones, de medi ambient, sanitàries, solidàries, esportives, etc.

Si alguna cosa tenen en comú aquestes associacions és la voluntat de treball tant per a ells com per als barris, amb els quals mantenen una estreta relació, així com també per a la ciutat que els dóna suport.

L’Asociación Cultural de Castilla-La Mancha organitza conferències de tema social relatius a Castella-la Manxa (teatre, jornades gastronòmiques i folklòriques, fan viatges, i per mitjà de la Regidoria de Participació Ciutadana realitzen cursos diversos). L’Asociación Cultural El Quijote participa en el Carnestoltes, realitzen exposicions de treballs manuals, ganxet, puntes de coixí, etc. També fan viatges per conéixer més la Castella del Quixot. Els Amigos de la Cultura Andaluza tenen un dia de l’home i un altre per a la dona. Ensenyen quadres de ball als associats de totes les edats, classes de guitarra, manualitats, concursos de disfresses, playbacks, teatre, rifes… A més a més, cada quinze dies fan festa al seu centre i conviden per a l’ocasió cantants flamencs –en tenen de propis– i «bailaores». Per la seua banda, els membres del Centro Cultural Andaluz també tenen un quadre flamenc, un famós cor rocie-

Inauguració de la III Trobada Cultural i Gastronòmica.

Les Cases Regionals a Torrent organitzen la Trobada Gastronòmica.

ro, manualitats i classes de balls de saló, entre altres.

Francisco Fajardo, vicepresident de l’Asociación Cultural de Castilla-La Mancha comenta l’esperit que marca els objectius d’aquest col·lectiu format per quasi dos-centes persones: «Estem oberts a tots (…). No hem de tancar-nos, volem que la gent sàpia el que fem i la raó per la qual ho fem». En la mateixa línia Francisco Martín, president de l’Asociación Cultural El Quijote afirma que associar-se és bo «perquè coneixes moltes persones amb qui t’uneix alguna inquietud o interés». I apunta: «Ací hi ha socis de tot tipus: castellans, valencians… Oferim el que tenim, i això és important». María Flor, membre de la directiva d’Amigos de la Cultura Andaluza, explica que ells donen molta importància a «mantindre el contacte amb altres associacions com la Junta Local Fallera de la ciutat o l’Associació de Lluita contra el Càncer, i també amb col·lectius d’altres municipis. A més,

col·laborem amb la corporació en tot el que podem». I afegeix: «Considere que el moviment associatiu de Torrent és bo perquè en algun lloc hem de fomentar la nostra identitat. No sols oferim la nostra cultura andalusa, sinó que ajudem en tot el que faça falta: cantem a la llar dels jubilats, participem en comparses…».

Vanesa Fernández, presidenta del Centro Cultural Rociero, destaca que «hi ha bon tracte amb la resta d’associacions. Nosaltres solem fer intercanvis culturals amb altres agrupacions, i que cadascú done a conéixer el que té». Per què? Vanesa opina amb seguretat: «És important perquè ajuda a relacionar-te i a conéixer el qui viu en la mateixa ciutat».

Juntament amb les jornades gastronòmiques, el protagonisme en les festes de Torrent radica en els Moros i Cristians amb les seues comparses i filades, les activitats dels quals són organitzades per la Federació d’Amics de Moros i Cristians. Aquesta federació és també

2004, OCTUBRE-NOVEMBRE • 27

l’encarregada de dur endavant les festes de Moros i Cristians que s’organitzen al llarg de l’any, perquè la tasca que es fa des d’aquesta organització no conclou amb la setmana de festes, ni tampoc comença en aquestes dates. Des de la Federació d’Amics de Moros i Cristians s’ocupen de dur a terme les festes de la Nit de Cap d’Any, la del Mig Any o la revetla de Sant Joan, un dels principals focus d’activitat festera al municipi. Actualment està formada per dotze filades i onze comparses, en total prop de noucentes persones registrades i el nombre va en augment. Açò, que a primer colp d’ull podria ser una bona notícia, s’està

Associació de Amigos de la Cultura Andaluza.

C/ Federico Maicas, 17 baix.

Centro Cultural Rociero Andaluz de Torrent.

Amics de Moros i Cristians.

Associació de Veïns El Pantà. C/ Santander, 1.

Mas de la Muntanyeta. C/ Sant Rafel, 12.

convertint en un problema, «si el nombre va augmentant a aquest ritme, arribarà un moment en què hi haurà alguna generació de festers que no podrà gaudir de la capitania», assegura Vicent Soler, president de la federació, per això estan estudiant de restringir l’entrada de més formacions i incidir en el creixement de les que ja hi existeixen.

A més d’organitzar les festes, des de la federació també s’adopten els acords que regeixen la festa, i també s’ocupen de gestionar els prop de 70.000 euros de pressupost que té l’associació, uns diners que provenen sobretot de les quotes i de l’Ajuntament de Torrent, junt a d’altres entitats col·laboradores. Per això, Vicent Soler manté que la relació entre el Moros i Cristians i el consistori es molt bona: «ells ens proporcionen els mitjans per a poder desenvolupar la nostra activitat, i nosaltres li omplim una gran part del programa de festes a un preu menor a la d’altres actes». Una mostra de la importància que ha pres la festa és que ja forma part de la UNDEF (Unió Nacional d’Entitats Festeres), en la qual s’agrupen prop de 80 organitzacions festives de tot el territori nacional.

Totes aquestes associacions ludicoculturals destaquen la bona relació que els uneix amb l’Ajuntament de Torrent.

Això sí, sempre hi ha coses a millorar, demandes a fer i reivindicacions a publicitar. Juan Sanchis manifesta al respecte: «La relació amb l’administració és bona perquè ens escolta i ens dóna opció a poder intervindre. Que vulguem exigir determinades coses no significa que la relació siga roïna, sinó tot el contrari».

Les diverses associacions solen demanar ajuda econòmica o ajudes relacionades amb el local on es reuneixen. Però també hi ha altres necessitats: «Que ens ajuden a muntar l’escenari i posar les cadires.

L’Ajuntament té mitjans que nosaltres necessitem», comenta María Flor.

Però no solament estan les festes als patrons Abdó i Senén a la població; hi ha d’altres associacions, les de veïns, per exemple, que també organitzen les seus actes lúdics. Entre les vint-i-quatre associacions de veïns que hi ha a la localitat, de les que organitzen festes poden destacar l’Associació de Veïns El Pantà, que les celebraren del 31 de juliol al 9 d’agost. Una activitat lúdica que tracten de combinar amb la de traure endavant una associació jove, que s’ha format com a tal aquest mateix any, i que té molts projectes per al futur. En veritat, l’AV El Pantà es va organitzar abans; l’any 1968 es va registrar com a Unidad de Propietarios de El Pantano, i va ser l’any passat quan decidí fer un pas endavant per convertir-se en una associació amb dos-cents socis i ingressà en la FAC. Els seus problemes són un tant diferents dels d’altres barris. El fet d’estar fora del nucli urbà, al costat del Mas del Jutge, li crea necessitats distintes de les de la resta de torrentins, com també passa en altres zones com Monte-Real o el Tros Alt, per posar algun exemple. El transport és un dels principals objectius de l’associació, sobretot per a dur els xiquets i xiquetes al col·legi, que en són prop de quaranta. «La comunicació no és bona, els pares que treballen tenen autèntics problemes per a dur els fills a l’escola. Arribàrem a pactar amb Calicanto que el seu autobús fera

una parada ací; vam provar uns mesos però el cost era molt elevat, ens havíem d’adaptar als seus horaris i acabàrem per prescindir d’eixe servei», apunta Ernesto Raúl Mateu, president de l’associació.

Per la seua proximitat al barranc, la neteja dels matolls i la brutedat susceptible de poder incendiar-se és també un altre dels assumptes que preocupen els veïns.

Ara els esforços se centren sobretot a remodelar el local que utilitzen com a seu social on puguen fer les reunions i ser el centre de totes les activitats que desenvolupa l’associació.

Una de les associacions veïnals d’aparició més recent és l’AV Carrer Toledo i confrontants. Una associació que naix amb l’objectiu de millorar un dels barris antics del municipi. De moment la componen unes cinquanta persones i no tenen seu social, però ja han mostrat les ganes de fer coses pel seu barri amb les activitats que han desenvolupat en aquest temps.

Si continuem tirant del fil del teixit associatiu del municipi i ens centrem en les associacions de veïns, podem trobar-ne d’altres que estant començant a desenvolupar la seua faena, però que destaquen per la seua activitat i ganes de fer coses pel seu barri. Entre elles trobem, per exemple, l’Associació de Veïns Mas de la Montañeta, que es va crear el 2003 i encara està en el procés de formació però amb una gran projecció. Els socis són cent cinquanta propietaris d’aquesta urbanització privada situada entre el nucli urbà i el Vedat. La seua situació tampoc és usual, ja que en tractar-se d’una zona de caràcter privat, la relació amb el consistori és un tant especial en comparació amb la resta de la població. Precisament eixa és una de les finalitats de l’associació: enfortir els lligams amb l’Ajuntament i tindre una col·laboració més estreta. Una de les coses de les quals estan més orgullosos els de Mas de la Muntanyeta, tal com ens destaca Arturo Ortega, president de l’associació, és de la seua llar social, el Mas de Cabrera, una casa de l’Edat del Bronze, prop de la qual s’han trobat les primeres restes d’assentaments a Torrent.

El veïns del Mas de la Montañeta s’han encarregat de posar-la a punt per a ser la seua seu. Allí celebren les reunions i realitzen les activitats, com ara la revetla de Sant Joan, balls, Carnestoltes, la visita dels Reis d’Orient o les festes d’estiu, que es duen a terme una setmana abans de les patronals de Torrent. El present de l’associació és formar-se internament i també entrar a formar part de la FAC, amb la qual ja han iniciat els tràmit d’admissió. Per al futur tenen molts projectes, i a més dels assumptes propis de l’associació també tenen intenció de fer cursos, tallers, etc.

Tal vegada l’espill on mirar-se siga una de les associacions que més assumit té eixe paper de dinamitzador de la societat, l’Associació de Veïns del Vedat.

Amb l’experiència de tretze anys, noucents socis i prop de seixanta mil euros de pressupost, és una de les associacions capdavanteres de la comarca. Organitzen conferències, cinefòrums, tallers, cursos d’informàtica, guitarra, etc., i a més tenen un local on fan exposicions, entre dotze i catorze anualment. Una de les metes que varen aconseguir recentment, l’any passat, és disposar d’una biblioteca pròpia, formada per quatre mil llibres que han

Associació de Veïns del Vedat.

Avinguda Sant Llorenç, 148.

Associació de Veïns Ciutat Jardí.

Associació per a la Conservació de la Serra Perenxisa. C/ Federico Maicas, 24 baix.

sigut donats pels socis, així com ordinadors amb connexió a Internet. Una de les senyes d’identitat de l’associació és sens dubte el seu periòdic. «Va vindre en una època complicada per a l’associació, en què teníem moltes reivindicacions a fer i ens va servir de vehicle per a expressar tot això», confessa el president de l’associació, Juan Sanchis. Ara la publicació tira sis mil exemplars, i encara que manté el tarannà reivindicatiu, té una important vessant cultural, amb prop de cent vint col·laboradors. La relació amb l’Ajuntament la defineixen com a bona; compten, com totes les altres associacions, amb la regidora de Participació Ciutadana, Encarna Redón, i fins i tot amb un regidor per al seu barri, Josep Veiga. Tot i això,

Reciclat. Producte ecològic

28 • BIM TORRENT

Juan Sanchis considera que hi ha aspectes que es poden millorar, com les senyalitzacions a la zona, la falta d’espai del consultori sanitari, «que sembla que s’està solucionant» –apunta el president–, les vies d’emergència o la seguretat.

Una altra de les associacions que més temps duen funcionant és l’Associació de Veïns Ciutat Jardí. Han passat 28 anys des que es va constituir. La realitat d’aquest barri és diferent de la dels anteriors; els veïns no tenen una renda massa alta i fan autèntics esforços per poder realitzar activitats, però fan manualitats per a xiquets, informàtica, futbol, etc. També celebren la revetlla de Sant Joan i les festes del veïnat, que solen ser la tercera setmana de juliol, i un mes de cinema.

Juan Casado, president de l’associació, ens apunta els problemes que troben en aquest barri: falta de zones verdes i d’esplai, mal estat del mobiliari urbà, la manca de neteja del barranc o l’enllumenat públic són alguns dels aspectes que creu Juan Casado que haurien de millorar-se.

La seua capacitat d’acció està molt condicionada pels ingressos. La quota és de trenta cèntims i només reben una ajuda econòmica de la FAC, a la qual pertanyen des de fa anys. Tal és la manca de possibilitats que pretenen vendre les manualitats que fan els xiquets i xiquetes per a dur-los a l’Oceanogràfic, ja que d’una altra manera els pares no poden sufragar la visita.

El gran objectiu de l’associació és la revitalització del barri. Hi ha molts edificis en mal estat de conservació, la majoria dels veïns són temporers, solen ser moltes persones per família i en les èpoques en què no hi ha treball alguns tenen problemes per a viure i molts recorren a la delinqüència, fet que provoca que molta gent se’n vaja i els habitatges siguen ocupats per gent que ve d’altres països; un altre repte per a l’associació. La lluita de cada dia és crear un futur prometedor per a aquest barri.

Més enllà de les agrupacions de veïns, hi ha d’altres que també tenen reivindicacions, com és el cas de l’Associació per a la Conservació de la Serra Perenxisa (ACOSPER), centrada en el medi ambient de la comarca. Aquest col·lectiu demana accions més puntuals: «La relació amb l’administració és regular perquè tenen bones paraules però després no es fa res. Volem que hi haja una política de compromís real amb el medi ambient», assegura Artemio Mulas, president d’ACOSPER. «Tot és poc per a preservar el medi natural de Torrent i, en particular, el de la serra Perenxisa. Pretenem apropar la serra i la seua realitat ambiental a les persones que habiten en ella i als seus voltants, tractant d’afavorir un sentiment d’estima que en propicie la conservació i recuperació». No obstant això, Artemio considera positiu el fet de col·laborar amb altres agrupacions. «Treballem en cooperació amb una associació de Xiva, però poc més. Hi ha pocs col·lectius oficialment constituïts que se centren en la natura», lamenta.

Aquesta associació participa activament en la Setmana del Medi Ambient, prepara treballs d’investigació que després publiquen, ajuda a la formació mitjançant cursos d’educació ambiental, activitats d’observació i de sensibilització amb accions de neteja, poda d’arbres, concursos de dibuix i fotografia, exposi-

Reciclat. Producte ecològic

cions, jornades a l’aire lliure, itineraris i excursions temàtiques, elaboració de materials divulgatius, guies de camp, etc.

Múltiples activitats ofereixen també les associacions de dones de Torrent, com és el cas de: Asociación de Mujeres Emprendedoras (AME 2000), Associació de Dones Futur i Dona, Obra Social Femenina Virgen de los Desamparados, Associació de Dones Demòcrates i Consumidores de Torrent (creada al maig de 2004), la veterana Asociación de Amas de Casa i Consumidores Tyrius o l’Asociación Mujeres de Torrent.

Aquesta última celebrarà l’aniversari al desembre, però durant tot l’any contracten classes de gimnàstica i cursos de valencià, fan xarrades sobre institucions públiques, organitzen visites turístiques, tallers mediambientals, de serveis socials... per a les tres-centes sòcies.

Tere López, presidenta de l’Asociación Mujeres de Torrent, considera de summa rellevància el moviment associatiu tant de Torrent com de qualsevol altre municipi.

En el cas de Torrent pensa que és «suficientment important en nombre i serveis», i continua: «Nosaltres col·laborem amb altres associacions quan ens ho demanen, sense distinció. Tanmateix, estem al dia del que passa en la Comissió de la Dona de l’Ajuntament». «Associar-se és una eixida per a les persones amb problemes de soledat (viudes, separades o divorciades).

En l’associació et pots evadir dels problemes i pots respirar un poc d’aire fresc en l’angoixa del dia a dia», conclou Tere.

L’Asociación de Amas de Casa i Consumidores Tyrius tampoc es queda arrere.

Encarna Payá, presidenta en funcions, explica que l’objectiu últim és «formar i informar les dones de casa. La nostra tasca és necessària perquè cal donar una oportunitat a aquestes dones que troben a faltar mitjans per a informar-se de certs assumptes o defendre les seues postures». Per aconseguir-ho, preparen visites culturals «perquè ens interessem pel que ens rodeja», comenta Encarna. També convoquen jornades de consum, conferències sobre temes socials, informació mèdica, aspectes fiscals que afecten l’economia diària, tallers de pintura i medi ambient, etc. No falta tampoc la celebració de l’aniversari i de la Setmana de la Dona, durant la qual treballen braç a braç amb la Regidoria de la Dona i amb altres associacions femenines com Mujeres de Torrent o AME. I, per què és bo el moviment associatiu de Torrent? «Perquè Torrent és gran i hi ha lloc per a tots, encara que cadascú visca a la seua manera», exposa Encarna.

Eixa és l’autèntica riquesa del moviment.

Entrevista a Encarna Redón, regidora de Participació Ciutadana «Torrent és impensable sense associacions» Com és el moviment associatiu a Torrent? És molt actiu, són moltes persones i, a més a més, creuen en el que estan fent. Hi ha associacions de tots tipus (culturals, veïnals, esportives...) i molta gent integrada. Cadascuna fa les seues activitats, i sobretot treballen en equip, una cosa molt important.

Una cita destacada per a l’associacionisme en els últims anys tingué lloc recentment: la II Trobada d’Associacions Ciutadanes. Com va anar?

Va ser un èxit. Hi va acudir molta gent, més que l’any passat, i també hi hagué més associacions, però encara així són una xicoteta mostra del que es fa a Torrent. Només participen les associacions que pertanyen a la FAC, i n’hi han moltes més que també hi voldrien participar. Castella-la Manxa, Obra Social, ATM, per exemple, sé que també estan interessades a participar-hi. Encara així és molt interessant perquè és una manera perquè les associacions es coneguen i la gent sàpia què fan. La tasca de la FAC és molt important.

Quina és la funció de les associacions en la societat?

Són el pont entre la gent i l’Ajuntament. Encara que es vulga estar pendent de tot, sempre hi ha coses a millorar i les associacions ens ajuden al comunicar les seues necessitats. Sempre hi ha alguna cosa que fa falta i no han perdut el seu caràcter reivindicatiu. La participació ciutadana és fonamental.

S’ha d’estar en contacte amb la gent per tal de governar, i les associacions fan més fàcil eixa comunicació, tant de la gent cap a l’Ajuntament com al contrari. També es fa una tasca d’informació a la gent.

Entén el moviment associatiu com un element vertebrador de la societat torrentina?

Sí, jo crec que Torrent és impensable sense associacions. Ells cobreixen una part a la qual les administracions públiques no arriben. A més, és un lloc on la gent es reuneix i es relaciona, i ens trau d’estar de cara al televisor... és molt positiu.

Juan Sanchis de León, president de la Federació d’Associacions Ciutadanes (FAC)1 Al setembre tingué lloc la II Trobada d’Associacions Ciutadanes que organitza la FAC amb la col·laboració de l’Ajuntament. Aquest punt de trobada ha tingut un gran èxit de participació i ha propiciat posades en comú sobre els temes que afecten les associacions. Aquestes són les qüestions a què respon el president de l’entitat organitzadora.

Quines activitats realitza la FAC? A la primavera es concedeix un premi ciutadà a una persona que s’haja distingit per la seua activitat en el món associatiu.

També es fa un acte d’homenatge, i al setembre realitzàrem la II Trobada d’Associacions Ciutadanes. Estem oberts fins i tot a les no federades. La Trobada consisteix a reunir-nos diversos dies al Mercat i fer una exposició de les activitats de les diverses agrupacions perquè els veïns coneguen què fan. També es fan conferències i demostracions. Tot ha sigut un èxit de participació i d’assistència, com l’any passat.

També s’està pensant de posar en marxa un conveni amb l’anomenat cibervolun-

Asociación Amas de Casa y Consumidores Tyrius C/ Hernández Malillos, 3 baix.

tariat, una espècie d’ONG d’internautes que vindran a divulgar coneixements sobre Internet. Van estar en la Trobada i informaren sobre l’univers web.

Des de quan funciona la FAC? Fa uns quinze anys.

Quantes associacions hi ha federades?

Hi ha unes 33 associacions. La FAC fou declarada d’utilitat pública per l’Ajuntament de Torrent i federa voluntàriament les associacions veïnals, socials (ADISTO, ARTIC…), culturals (GTI, TORTUGA…), esportives (la Penya Ciclista…).

Quins avantatges suposa per a una associació federar-se?

Asociación de Mujeres de Torrent.

C/ Federico Maicas, 26 baix.

2004, OCTUBRE-NOVEMBRE • 29

ASSOCIACIONS CIUTADANES (FAC) ASSOCIACIONS VEÏNALS • Camí la Nòria • Ciutat Jardí • Pintor Benedicto • Montehermoso San José • San Juan Bosco • Marxadella • Camí d’Albal • Nicolás Andreu • Vint-i-cinc d’Abril • El Vedat • Los Caracoles • El Pantà

II Trobada d'Associacions Ciutadanes.

Juan B. Sanchis i Encarna Redón.

Premi Ciutadà de 2002.

Quan la gent s’uneix es té més força per a reivindicar coses. Si s’està a soles sempre costa més.

Entre 33 associacions sempre podrem fer més força que si anem cadascú pel seu costat.

Quina opinió té del moviment associatiu de Torrent? És un moviment associatiu molt important i necessari perquè els polítics s’adonen que hi ha coses que no es fan d’acord amb els ciutadans. La participació i l’activisme a Torrent és rellevant.

Són importants perquè la seua labor social és important.

Com definiria la relació de la FAC amb l’Ajuntament de Torrent?

La relació amb l’administració és bona perquè ens escolta i ens dóna opció a poder intervindre.

Que vulguem exigir determinades coses no significa que la relació siga roïna, sinó tot el contrari.

Passos que cal seguir per a federar una associació.

Primer cal ser una associació legalment constituïda, amb finalitat ciutadana i després només s’ha de sol·licitar a la Federació.

Quins són els objectius de la FAC? El primer objectiu és continuar creixent i reivindicant amb una veu més potent que cal millorar la qualitat de vida dels ciutadans. Cal donar recer a tots els que es federen. L’objectiu és, en definitiva, confraternitzar, donar-se suport entre les associacions, que es coneguen entre elles, i no oblidar el caràcter reivindicatiu. És la base de la FAC per a transmetre als poders públics que certs actes no es fan d’acord amb els veïns. ■ J. CRISTÓBAL GARCÍA-SALUD MARCH

ASSOCIACIONS SOCIALS • ARTIC (Alcohólicos Rehabilitados de Torrent y Comarca) • Unión Democrática de Pensionistas • Mi Mundo • ADISTO (Asociación de Discapacitados de Torrent) • Club de Minusválidos • Centro Excursionista • Amigos Way Tan Kong • Compartir • Penya Ciclista Torrent • Asociación Laura Vicuña • Asociación de Voluntarios Torrent Solidària ASSOCIACIONS CULTURALS • Asociación Juvenil La Tortuga

• Centro El Quijote • Amics del Gos de Torrent • URE (Radioaficionats) • GTI Grup de Teatre • ACOSPER • Col·lectiu Soterranya • Penya Taurina José Miguel Cobo ASSOCIACIONS EDUCATIVES • EPA (Associació d’Alumnes)

ASSOCIACIONS VEÏNALS QUE NO PERTANYEN A LA FAC • AVV. Monte-Real • AV Propietarios Cumbres de Calicanto • AV Fiestas Colonia Blanca Vedat Torrent • AV C/ El Sol i Adjacents • AV Carrer Toledo • AV Barbeta • AV El Convent i Confrontants • AV La Torre • AV L’Alberca • AV Les Terretes • AV Mas de la Montañeta • AV Monte Levante de Torrent

1 Seu de la FAC: Av. País Valencià, 17.

El Ayuntamiento de Torrent será el primer municipio que incorpora más de 1.000 empresas a Internet

L

a concejala delegada de Formación e Inserción Sociolaboral, Consuelo Medina, ha anunciado la próxima presentación y puesta en marcha antes de finalizar este año de www.torrentvirtual.com, un nuevo portal web empresarial, enmarcado dentro de las acciones del Proyecto Equal @nticipación, cuyo objetivo es mejorar la competitividad empresarial.

Este nuevo proyecto desarrollado por la empresa AURIBA se une al anterior, Polígono Virtual, y pretende que los comercios tengan presencia en Internet y que se fomente la adaptación de muchas empresas y comercios a las nuevas tecnologías de la información, adaptando así a los beneficiarios a las nuevas condiciones de los mercados en lo que respecta a nuevas tecnologías y globalización de mercados.

TorrentVirtual.com es un complemento perfecto al portal empresarial Polígonovirtual.com. para seguir en la línea de facilitar al tejido empresarial de esta ciudad el acceso a las nuevas tecnologías de la información.

De hecho, 600 empresas (PYMES, comercios e industrias) estarán dentro de este proyecto, y unidas a las más de 400 que ya figuran en Polígono Virtual, el portal del polígono industrial Mas del Jutge, suman más de 1.000 empresas en Internet, lo que convierte al Ayuntamiento en la primera administración pública local en introducir más de 1.000 empresas en la red mundial. El presupuesto de este proyecto en el que trabajan seis personas asciende a 50.673,80 €, y esta cantidad incluye el diseño, la elaboración y la recopilación de datos. Con este proyecto se está desarrollando una página web que facilite el uso y

accesibilidad para conexiones a Internet de usuarios con equipos de diversa potencia e incluye un paseo virtual en tres dimensiones de la avenida y del centro de la ciudad realizado con tecnología VRML –Virtual Reality Markup Language–. Hasta la fecha, esta tecnología sólo se ha utilizado por la Fundación Telefónica para las representaciones virtuales de las catedrales.

Otro factor importante es la accesibilidad para invidentes y personas con otras discapacidades, pues la web será compatible con el programa de la ONCE de sintetizador de voz que lee los textos y con la tiflotecnología, que permite traducir el texto convencional a braille. Esta web también tendrá otros elementos muy atractivos que proporcionarán un mejor conocimiento de la ciudad, como las coordenadas espaciales de cada comercio para su

aplicación futura a los sistemas de navegación GPS que empiezan a llevar los automóviles. El diseño permitirá en un futuro una posible ampliación de funcionalidades específicas de compra, venta, o información, como pueden ser una central de compras, recepción de pedidos, pagos electrónicos etc. Se pretende alojar ambos portales empresariales (polígono y Torrent virtual) en el mismo servidor para abaratar el costo del mantenimiento. Respecto a la actualización de datos, incluye un programa para que cada empresa pueda actualizar los datos en su propia ficha.

El Ayuntamiento centra muchos de sus proyectos europeos de mayor calado en este objetivo. Un claro ejemplo es el de Equal @nticipación, así como la nueva convocatoria de Equal con el Torrent-Invest. ■ RAFAEL DIRANZO MARTÍNEZ

Reciclat. Producte ecològic

30 • BIM TORRENT

S

O

C

I

E

T

A

T

OCTUBRE-NOVEMBRE, 2004

Cuando Torrent y Ucrania se abrazan

D

ecenas de niños ucranianos esperan con ilusión el verano porque saben que la ciudad de Torrent los espera con los brazos abiertos. Durante los meses de estío las familias que conforman Fem Futur1, una asociación sin ánimo de lucro cuyo fin social es la estancia temporal de niños de Ucrania, acogen en sus casas a estos menores con el objetivo de proporcionarles aquello que pueda faltarles en su país.

En el último ejercicio correspondiente al verano de 2004 Fem Futur ha superado sus límites. Más de un centenar de jóvenes bajaron por las escaleras del avión con los ojos expectantes por encontrarse con sus «familias españolas».

Casi cuarenta niños más que en la campaña anterior. Todo un éxito en solidaridad.

Pero el beneficio de las actividades de Fem Futur no repercute únicamente en los niños, sino que se ayuda económica y materialmente –en la medida de lo posible– a los orfanatos, casas de acogida o familias necesitadas de las que proceden estos menores. El propósito de la asociación es no olvidar a los niños cuando se marchan a su país, por ello la junta directiva trabaja durante todo el año para facilitar su día a día en sus lugares de origen.

Fem Futur está formada por familias torrentinas en su mayoría. No obstante, la voluntad de colaboración se ha extendido en los últimos años por toda la comarca hasta tal punto que familias de Picanya, Aldaia, Alaquàs, Riba-roja, L’Eliana, Montserrat, Valencia, Bétera, etc., se han convertido en socios activos de esta organización. Junto a ellos, cabe destacar la colaboración de los organismos públicos de diversas ciudades y algunas asociaciones de Torrent, como la Asociación «Mujeres de Torrent» y la Falla Ramón y Cajal. El primer colectivo, presidido por Teresa López, organizó el 29 de junio un festival de canciones en el que las propias asociadas fueron las encargadas de salir al escenario a imitar a diversos artistas, desde los más clásicos como Manolo Escobar a los más modernos como Shakira.

La recaudación se elevó a 600 euros, dinero que fue donado a Fem Futur y que éste a su vez invirtió en material doméstico destinado a los orfanatos de los niños. Por su parte, el 3 de julio la Falla Ramón y Cajal de Torrent realizó un festival

Reciclat. Producte ecològic

Acto organizado por la Falla Ramón y Cajal en los locales de la CAM para recaudar fondos.

Los niños ucranianos cantaron una canción en favor de la infancia.

Merienda ofrecida por el Ayuntamiento en la Piscina Municipal.

108 niños disfrutaron del verano en Torrent y comarca.

de play-back infantil. En el espectáculo colaboró también la Falla Cronista Vicent Beguer.

Al final, los bailarines del encuentro animaron a los niños ucranianos a salir al escenario para cantar una canción de despedida en favor de la infancia.

El montante acumulado ascendió aproximadamente a 900 €, que se destinaron nuevamente a la adquisición de material escolar, champús, pasta de dientes, detergentes para ropa, sábanas y un sinfín de elementos indispensables en cualquier casa y que ellos no tienen.

Asimismo, el Ayuntamiento, como cada año, abrió las puertas de la piscina municipal para que todas las familias acogedoras y sus niños pudieran encontrarse, refrescarse y conversar de forma distendida.

De este modo, el 19 de julio la piscina se convirtió en un pequeño paraíso donde casi todos hablaban ucraniano. Además, el Ayuntamiento preparó una gran merienda parta todos y regaló mochilas escolares a todos los menores. Cabe mencionar también que el consistorio colabora cada campaña de forma económica con las familias acogedoras proporcionándoles a cada una de ellas una subvención destinada a reducir el coste del viaje del menor. Esta iniciativa ha sido seguida por otros ayuntamientos de la comarca.

Después de tanto ajetreo, finalmente el 26 de agosto partieron estos niños hacia su país.

Con grandes mochilas, inmensas maletas y la ilusión de volver pronto a Torrent subieron al avión y dijeron adiós.

En la actualidad Fem Futur prepara la campaña de Navidad, en la que la estancia de los niños se limita a un mes. Esta campaña es especial, ya que debido a las duras condiciones invernales de Ucrania los colegios dejan de tener actividad durante casi treinta días. Por ello, Fem Futur quiere aprovechar esta pausa para traer los niños de nuevo a España y ofrecerles durante unas fechas tan señaladas grandes dosis de calor familiar.

«Nuestro objetivo es seguir creciendo y seguir haciendo el bien a los niños que lo necesitan» señala Pepa Chust, Presidenta de Fem Futur. «Desde aquí animamos a todos a pasar por la experiencia de ser familia acogedora. Vale la pena», concluye. ■ SALUD MARCH 1 FEM FUTUR: c/ Ejército Español, 2-4a, Torrent (Valencia). Teléfono y fax: 96 156 63 60. Horario de atención al público: lunes, martes, miércoles y jueves de 19:30 a 21h.

OCTUBRE-NOVEMBRE, 2004

S

Cambios en las líneas del TorrentBus

D

esde el 1 de octubre las tres líneas del servicio de transporte urbano TorrentBus se han adaptado a la demanda de los usuarios de los autobuses. Este cambio se debe a que ha sido inaugurada la estación de metro de la avenida, que se han iniciado las clases en el Conservatorio de Música, y también en el cuarto instituto; además se prevé el servicio de transporte para el centro de salud de la calle Xirivella, la Ciudad del Deporte, el Parc Central y la piscina de la Cotxera.

El delegado de Transporte Urbano, Valentín Fernández, informa de que la remodelación de las líneas se ha realizado entre los técnicos municipales, la empresa adjudicataria del servicio, los inspectores y los conductores, para atender mejor la nueva demanda sin merma del servicio en las diferentes zonas de la ciudad. Por la apertura de la nueva estación de metro de la avenida es doble el servicio en la zona escolar y deportiva de Reina Sofía, ya que disminuyen los viajeros que anteriormente iban de esta zona hacia la vieja estación del metro. Las líneas se han replanteado teniendo en cuenta la inminente puesta en marcha de la línea 5 de El Vedat para que todas sean complementarias. Las tres líneas quedan afectadas por los cambios, pero se conserva el número de paradas, aunque se cambian marquesinas y postes de paradas. Este cambio de itinerarios permitirá ofrecer más espacio para aparcar en algunas calles por las que ya no pasará el autobús, pues el aparcamiento en cordón pasará a ser en batería.

Las tres líneas quedan así: LÍNEA 1 VERDE: Avda. País Valencià (estación), Elena Tamarit, Zaragoza, Ramiro de Maeztu, Virgen de la Soledad, cementerio, avda. Pare Prudencia, Picassent, San Nicolás, estación, Nicolás Andreu, Gabriela Mistral, Granerers, José Ortí, ctra. Picanya, Gómez Ferrer, Ramón y Cajal, Mariano Puig Yago, Camí Reial, 25 de Abril, avenida, Pintor Genaro Palau, Camí Reial, Azorín, avenida País Valencià (estación).

LÍNEA 2 ROJA: Avda. País Valencià (estación), Gómez Ferrer, rotonda entrada Alaquàs, Valencia, Canónigo Gisbert, Ramón y Cajal, avda. País Valencià (subida y bajada), ronda Vicente Pallardó, Reina Sofía, avda (estación).

LÍNEA 3 AZUL: Plaza Moralets, avda., Reina Sofía, ronda Vicente Pallardó, La Coruña, avda. San Lorenzo, rotonda Villa Carmen, ctra. Montroi, Pablo Picasso, Salvador Dalí, El Greco, La Coruña, ronda Vicente Pallardó, Reina Sofía, Padre Méndez, Juan Carlos I, pza. la Concordia, Ciudad del Deporte - Parc Central, Virgen de la Soledad, Toledo, Ejército Español, pza.

Moralets.

El servicio de autobuses se completará con una línea circular que acerque a la gente de El Vedat a Torrent. Este proyecto ha sido negociado y autorizado por la Dirección General de Transportes y se ha llegado a un acuerdo por el que la nueva línea tendrá una combinación intermodal con la nueva estación de metro. El mismo billete podrá utilizarse durante una hora en el mismo sentido.

826.798 personas utilizaron el transporte urbano de Torrent en 2003, lo que supone una media mensual de 68.903 pasajeros. ■

O

C

I

E

T

A

T

BIM TORRENT • 31

Torrent vive su primera Semana Intercultural

O

rganizada por el Ayuntamiento y la Mancomunitat de l’Horta Sud, en colaboración con la Comisión Técnica del Plan Municipal de Integración de Culturas de Torrent*, del 18 al 23 de octubre se celebró la Semana Intercultural Comarcal bajo el lema: «La interculturalidad es el camino hacia la paz». Este encuentro de culturas comenzó con la inauguración de la Semana por la presidenta de la Mancomunitat de l’Horta Sud, Empar Navarro; el alcalde, José Bresó, y Miguel Bañuls, director de zona de Bancaixa, entidad que patrocinaba el evento.

Conferencias a cargo de expertos que dieron pie a coloquios en los que se trató sobre la realidad social de l’Horta Sud, el acogimiento en el ámbito de la comunidad, el marco jurídico en el estado español, la presentación del libro Fresa amarga, y seminarios que versaron sobre la sanidad como derecho de todas las personas, y la interculturalidad en la escuela, mostraron una panorámica de la sociedad en la que nos desenvolvemos. También se hicieron talleres sobre la integración de culturas, el

género (la condición de mujer) en las diversas culturas que conviven en Torrent, y sobre la educación en la diversidad en los centros escolares.

Las exposiciones Pateras en el Estrecho, una muestra itinerante en los centros educativos, Organizaciones populares en Ecuador, o Las mujeres y la guerra, se pudieron ver en el Ateneu Cultural - Casino Torrent y en los locales de la delegación de Políticas de Solidaridad. Tampoco faltó un festival de música (en la plaza de Sant Roc) donde hubo actuaciones de diversos países como Rumania, Argentina, Colombia, Argelia, Ecuador, Marruecos, Senegal y Ghana, a los que se unieron grupos de Valencia y Torrent.

Entre actuaciones hubo una degustación gastronómica internacional. Todo ello hizo del día 23 de octubre una fiesta solidaria y divertida para todos.

La Conselleria de Sanidad, Cruz Roja, Torrent Solidària, ACSUD Las Segovias, el Centro de Día Círculo Católico Comisión Arciprestal de Inmigrantes, el Centro de Comunicación y Servicios interculturales, y otras organiza-

ciones culturales y humanitarias, colaboraron en el desarrollo de los actos que se llevaron a cabo a lo largo de esta Semana.

Al respecto de la Semana Intercultural, el delegado de Políticas de Solidaridad, Ramón Pacheco, afirma que es un instrumento que puede ayudar a reflexionar sobre la convivencia, y hace la siguiente reflexión: «Si lo pensamos, todos somos inmigrantes, ya que no sabemos de dónde somos ni a dónde vamos, pero sí hay algo que podemos hacer, ofrecernos solidaridad y procurar que todas las personas estemos en condiciones de igualdad, desterrando la exclusión social». ■ *El Plan Municipal de Intergración de Culturas es una iniciativa municipal que coordinará las acciones que desde diferentes ámbitos se han están realizando para afrontar el fenómeno de la inmigración, que en Torrent supone el 6’6% de la población. Este plan coordinará esfuerzos para evitar duplicidades, favorecerá la adaptación de la población extranjera y sensibilizará a la comunidad de acogida acerca del fenómeno de la inmigración. Trataremos esta Comisión en próximas ediciones del BIM. A.C.

Cómo cuidar a nuestros mayores

L

a delegación de Políticas de Solidaridad, Sanidad y Bienestar Social realiza un Programa de apoyo a las familias cuidadoras de mayores con dependencia, que informará de todos los aspectos que rodean la incapacidad física/mental en la persona mayor. Sus objetivos son apoyar a las familias para que puedan hacer frente a las situaciones de estrés generadas de la atención continuada a su familiar, proporcionar

un espacio de descarga y alivio, de intercambio y de ayuda mutua, y dar información sobre habilidades de manejo y cuidado.

Comienza el 2 de noviembre, y acaba el 2 de diciembre. Se impartirá de 19:00 a 21:00 h., los martes y jueves en la Sala de Formación del Dpto. de Bienestar Social, calle Santo Domingo, 22. Más información en esta dependencia municipal. ■

Reciclat. Producte ecològic

32 • BIM TORRENT

C

U

L

T

U

R

A

OCTUBRE-NOVEMBRE, 2004

Los torrentinos José Magán (Yo Puta) y Susi Gozalvo (César y yo), galardonados en la XXV Mostra de València

Reciclat. Producte ecològic

José Magán y María Lidón Luna, productor y directora de Yo Puta.

pre influenciada por los diferentes sabores que irán dejando una huella irreversible en su forma de ser.

Este corto ha recibido desde su creación, el año pasado, otros premios en diferentes certámenes. Fue primer premio del I Concurso de Cortometrajes de la Semana del Gusto, promovido por el Instituto de Estudios del Azúcar y la Remolacha; tercer premio del III Festival de Radio City, en el que se presentaron

▲

EL CORTOMETRAJE VARIAS VECES PREMIADO La directora torrentina de cortometrajes Susi Gozalvo ha conseguido el primer premio de la XXV Mostra de ValènciaCinema del Mediterrani con César y yo. La obra de la empresa torrentina La Penúltima Producciones, que codirige el marido de la directora, Luis Rodrigo, competía con otros once títulos seleccionados, de un total de 240 cortos presentados. Finalmente, César y yo mereció el máximo galardón frente a los otros dos finalistas: Eva en blancio y negro (Nisa Digital) y Parte de lo que me debes (El Paso PC e Hispanocine PC).

Es la historia de César y Asia, dos niños de 4 años que sólo piensan en jugar juntos. Sienten una atracción muy especial entre ellos y se han creado su mundo de adultos viviéndolo intensamente. Lo que más les gusta es dar de comer a sus muñecos, y se esforzarán porque conozcan los diferentes sabores: el dulce, el ácido, el amargo y el salado. Pero las cosas no son siempre como cuando eres niño y, muy a su pesar, se tendrán que enfrentar a la dura realidad de la vida. Una vida siem-

L

a edición 25 de la Mostra de Valencia-Cinema del Meditarrani, que se celebró en la segunda semana del pasado mes de julio, nos trajo a los torrentinos dos buenas noticias: dos primeros premios eran para producciones de convecinos nuestros: José Magán, productor de la película Yo puta, ha recibido el primer premio por Mejor Fotografía, que es de Ricardo Aranovich; y Susi Gozalvo, directora del cortometraje César y yo, también ha obtenido el primer premio de la sección de cortometrajes en vídeo.

Susi Gozalvo es la directora del delicioso corto titulado César y yo.

▲

UNA PELÍCULA DE CINCO MILLONES DE EUROS El largometraje Yo puta, dirigido por María Lidón Luna y producido por Dolores Pictures, del torrentino José Magán, ha merecido el máximo galardón a la Mejor Fotografía, trabajo realizado por Ricardo Aranovich. Se trata de una producción estrenada el pasado mes de mayo, con un presupuesto de más de cinco millones de euros, basada en el libro homónimo de Isabel Pisano, y donde se mezclan testimonios del mundo de la prostitución con una trama de ficción interpretada por Daryl Hannah, Denise Richards y Joaquim de Almeida.

El elevado coste del film se explica porque el rodaje se ha realizado en Madrid, Budapest, París y Las Vegas, y por la amplia nómina de actores y colaboradores que participan. La película se ha convertido en una de las más vendidas internacionalmente en mercados como los de Cannes, Los Ángeles o Milán.

Yo puta narra la historia de una joven universitaria que está escribiendo su tesis. Su vecina es prostituta de lujo y le aconseja meterse en este mundo para acabar así con sus problemas financieros. Una historia de ficción que en el film está trufada por testimonios de prostitutas, gigolós, clientes, directores y actrices de cine porno.

El director de fotografía ha conseguido, con la directora Luna, que la película goce de un pulso vitalista, con una estética moderna y colorista, que se adereza con las apariciones de carismáticos personajes de ambos sexos. La banda sonora, con intérpretes como Mala Rodríguez y la legendaria Mina, es otro de los alicientes de la producción. Ésta es la tercera película del mismo equipo, después de My Gun y Stranded, con las que se define su forma singular de entender el cine.

El director y los actores protagonistas de la película Síndrome Ardystil.

300 obras; y mención especial del jurado del VIII Festival La Fila de Cortometrajes, de la Asociación Cultural Cinematográfica, de Valladolid.

En el corto han participado Raquel Tarazona (ayudante de producción), M.ª José Montolío (atrezzo y vestuario), Helena Ramírez (peluquería y maquillaje), Sagrario Perpiñán (montaje), Mela Lozano (diseño gráfico) y los actores y actrices: Asia Rodrigo, César Curiel, Juan Curiel, Mela Lozano, Vicen Fernández y Alfredo Rodrigo.

Susi Gozalvo empezó su trayectoria de directora de cortos hace dos o tres años, una vez acabados los estudios de Periodismo e Imagen y Sonido, que completó con un curso de guión en Cuba, y ha merecido la atención de este sector del cine, con títulos como Empujón final y sobre todo, con Lekk, que fue premiado en un concurso europeo, convocado por Canal +, bajo la denominación de Europa en construcción, y en el que se contaba la historia de un encuentro solidario y generoso entre dos personas que se ven abocadas a compartir un plato de sopa.

CARMELO GÓMEZ INICIÓ EN TORRENT EL RODAJE DE SÍNDROME LABORAL Los actores Carmelo Gómez y Mercé Llorens protagonizan Síndrome laboral, una película para televisión sobre el denominado Síndrome Ardystil, que se cobró la vida de seis trabajadoras de aerografía textil en las localidades alicantinas de Alcoy, Muro de Alcoy y Cocentaina.

La película tuvo sus primeros días de rodaje en el polígono industrial del Mas del Jutge de Torrent y continuó después en escenarios de Valencia y Alicante.

Está escrita y dirigida por el valenciano Sigfrid Monleón y, además de los dos actores citados, participan Juli Mira, Cristina Plazas, Isabel Rocatí, Sergi Calleja y Carmen Benlloch.

El equipo de rodaje y los actores estuvieron una semana trabajando en una empresa torrentina de materiales de construcción, a razón de 10 horas diarias, trabajo que se prolongaría tres semanas más hasta finalizar todo el proceso de rodaje.

Según ha explicado la productora, aunque basada en el caso Ardystil, la cinta es una ficción que, a modo de metáfora, narra la historia de unas chicas que, en una época de crisis económica, se ven obligadas a entrar en el mercado laboral en unas condiciones muy precarias.

El director del film, Sigfrid Monleón, se dio a conocer con el largometraje L’illa de l’holandés, con el que consiguió el premio opera prima en la Mostra de València.

La película, que cuenta con un presupuesto de 700.000 €, está producida por Ítaca Media y Fausto PC para Canal 9 y TV3, a las que se presentará el trabajo terminado a mediados de noviembre, fecha a partir de la cual ya podrá ser emitida por ambos canales. ■ J. V. A.

OCTUBRE-NOVEMBRE, 2004

C

U

L

T

U

R

A

BIM TORRENT • 33

Pedro Bolós guanya el I Concurs de Pintura Ràpida «Ciutat de Torrent»

E

l 24 de juliol es lliuraren al Museu Comarcal de l’Horta Sud els premis corresponents al Concurs de Pintura Ràpida «Ciutat de Torrent». El guanyador del primer premi, dotat amb 1.200 euros, fou Pedro A. Bolós; el segon, de 500 euros, es va concedir a Juan L. Huete Gojenuela; els dos tercers premis, de 300 euros, van ser per a Pascual Gimeno Montalar i Teresa Andrés Gil, i els pintors amb la boca i amb el peu M. Dolors Vázquez i Francisco Javier Planells van rebre ex aequo un premi dotat amb 250 euros. També es van concedir mencions especials a Alfredo J. Pardo i a Francisco J. Altabert.

En el concurs van participar 46 pintors, la majoria procedents de la Comunitat Valenciana; també van vindre artistes d’Andalusia, Castella i Lleó, Madrid i Catalunya. Aquesta primera edició va tindre com a motiu l’edifici de l’Auditori.

Les 24 pintures seleccionades en el concurs es van exposar al Museu Comarcal de l’Horta Sud «Josep Ferrís March» durant les festes patronals. Les obres premiades enriqueixen el patrimoni artístic de Torrent, ja que han passat a formar part de la col·lecció municipal. ■

Valencià per a tots

L

a regidoria de Política Lingüística ha presentat la campanya de Dubtes lingüístics, feta per l’Oficina de Promoció i Ús del Valencià en col·laboració amb altres oficines municipals de promoció del valencià. És un llibre de dubtes lingüístiques que s’ha repartit i es repartirà a totes les persones que es presenten als exàmens del Mitjà i del Superior i a tots els alumnes dels instituts. Esta publicació presenta de manera il·lustrada i molt senzilla els dubtes més comuns que tenen les persones que s’endinsen en el domini del valencià.

La delegada de Política Lingüística, Esmeralda Torres, ha avançat també l’inici d’una altra campanya feta en col·laboració amb altres oficines que s’anomena Primeres paraules en valencià, que està pensada perquè els estrangers

es familiaritzen amb la llengua autòctona. Per a esta campanya s’editaran uns fullets en xinés, castellà, francés, àrab, romanés, anglés i búlgar, perquè les persones que parlen estos idiomes puguen conéixer expressions bàsiques en valencià. ■

Reciclat. Producte ecològic

C

34 • BIM TORRENT

U

L

T

U

R

A

OCTUBRE-NOVEMBRE, 2004

L’actriu torrentina Raquel Esteve farà una gira per França i altres països amb l’espectacle Le cirque des nouveaux nez

Camions de transport de la carpa del circ.

R

aquel Esteve Mora, actriu torrentina de 33 anys, establerta a França des del 2000, farà una gira a partir de novembre (l’estrena serà a la ciutat d’Antony, prop de París, del 26 de novembre al 2 de desembre) per diferents localitats de França i altres països amb l’espectacle Le cirque des nouveaux nez, que dirigeix el seu marit, Nicolas Bernard. s tracta d’un projecte en què treballen des de fa dos E anys, encara que els assajos co-

mençaren al passat mes de gener, amb la participació de 14 artistes entre acròbates, equilibristes, músics, funàmbuls, cantants i ballarins, que s’han reunit al voltant d’un espectacle de creació pròpia amb el qual pretenen conciliar la seua vida professional i familiar, a més d’oferir als espectadors el seu millor art.

La companyia francesa Les Nouveaux Nez, integrada per quatre actors –Nicolas Bernard és un d’ells, a més de director– ha actuat per tot el món des de 1990, any en què van eixir diplomats de l’Escola Nacional de Circ de França de Chalon, a Champagne, amb quatre espectacles que tenien la particularitat que els personatges eren sempre els mateixos i representats pels mateixos actors. El seu treball fou reconegut públicament en 1992 quan van obtindre el Premi Nacional de Circ de França i també pel públic francés i d’altres països, que ha seguit les seues actuacions al llarg d’aquests 15 anys.

UNA VOCACIÓ INCIPIENT Raquel Esteve va nàixer a Torrent en 1971, al si d’una família molt coneguda al poble per

Reciclat. Producte ecològic

La companyia Les nouveaux nez en una imatge que il·lustrarà el programa de l'espectacle.

ser la regent d’un negoci de papereria i impremta a la plaça Major, la dels seus pares Regino Esteve i Encarnació Mora; estudià l’EGB al col·legi San José y Santa Ana i el batxillerat a l’Institut del Convent, l’actual Tirant lo Blanc.

Si Raquel havia quedat corpresa pel món de l’espectacle veient son pare assajar i representar La balada de los tres inocentes del grup Coturno, que dirigia Francisco Mora i en què participava un grup de bons actors de Torrent, fou a l’institut amb els professors de teatre Mario Máñez i Pilar Martínez quan va tindre el seu primer contacte seriós com a actriu, en l’obra de Valle-Inclán La farsa de la cabeza del dragón, en què representava el paper d’un donyet, experiència que tindria la continuïtat en muntatges posteriors.

Acabat el batxillerat, i ben definida la seua vocació artística, va fer diferents cursos formatius, com ara d’animació amb Carles Castillo, i de teatre i ràdio amb Aurelio Delgado i Sergio Claramunt a l’Escola de Teatre de Mislata, la qual cosa va augmentar el seu interés per aquest tipus d’activitats.

A L’ESCOLA INTERNACIONAL JACQUES LECOQ En 1993, quan tenia 22 anys, Raquel es va matricular a l’Es-

cola Internacional de Teatre Jacques Lecoq, de París, un prestigiós centre creat el 1954, del qual han eixit i continuen eixint bons professionals de la interpretació, de la direcció, creadors, etc., de tot el món.

Per a finançar-se els estudis ha de treballar de valent, atenent xiquets, com a auxiliar de neteja, en l’activitat que calguera, perquè la beca atorgada per la Generalitat Valenciana (per un import de 100.000 pessetes anuals) no cobria ni la meitat de l’import del rebut trimestral de l’escola (250.000 pessetes) ni encara menys les despeses d’allotjament, d’alimentació, etc.

Amb l’obtenció del diploma de l’Escola Internacional de París i l’experiència i coneixements que havia acumulat, en 1995 començaren els primers treballs professionals a València, en què juntament amb Pepa Gómez –a la qual coneixia de l’època del Centre Lecoq– i Sergio Claramunt constitueixen la companyia Teatre del Temps, que va muntar els espectacles Historia de una nota i Tic-tac, temps menut, dirigits a escolars i estudiants, amb 60 representacions per títol, que funcionaren millor curiosament a zones com Castella i Lleó o Galícia que no a València, on no van rebre el suport esperat a excepció de la Sala Escalante, dirigida aleshores per Vicent Vila. D’aquesta

Raquel Esteve, Nicolás Bernard i la seua filla Maylis.

Tots els actors i especialistes de l'espectacle Les nouveaux nez.

època és també l’espectacle Jocs de formes, dirigit a alumnes de Secundària, que participaven així d’una forma lúdica en un programa d’animació teatral en què se’ls donaven les diferents alternatives o formes de concebre i abordar el llenguatge del cos.

El 1997 torna a París per segona vegada a participar en diferents muntatges, el més important dels quals és el Cirque de Messidor, de gran tradició, dirigit artísticament per la famosa família alemanya Landenbourg. Allí fa el paper de pallassa de pista, que introdueix els diferents números de l’espectacle, una experiència de tres mesos enriquidora però molt dura, ja que Raquel s’ha de guanyar cada dia el respecte de la gent del circ, que encara dubta de la capacitat d’una xica per a fer eixe paper, sempre adjudicat a un home.

TERCER I MOLT IMPORTANT VIATGE A FRANÇA Després d’una breu etapa a València, va tornar a França amb Sergio Claramunt (actor) i Jesús Marco (músic) per a fer un curs de pallassos a l’Escola Les Nouveaux Nez, on va conéixer Nicolas Bernard, professor del curs.

Nicolas i Raquel iniciaren així una amistat, que partia de les vivències professionals i transcendia a l’àmbit més personal,

Raquel Esteve, de pallassa, amb la seua filla Maylis.

de manera que quan Raquel va tornar a Torrent després del curs i començà el nou projecte Payasospital –dirigit per Sergio Claramunt, amb la finalitat de fer més agradables les estades dels xiquets als hospitals–, rebia de tant en tant les visites de Nicolas Bernard, el qual feia tots els quilòmetres que separen les localitats de Bourg St. Andéol i Torrent amb moto i que no passaven desapercebudes a la casa dels pares d’ella, on es comentava amb certa retranca: «Eixe pallasso francés ve molt per Torrent».

Al cap de dos anys de dur endavant el muntatge per als hospitals valencians, i en contra del que pensava la torrentina de no traslladar-se a França una altra vegada, hi hagué un colp de timó a les seues vides i decidiren casar-se, esdeveniment que va celebrar-se, com no podia ser d’una altra manera, davall d’una carpa de circ amb la presència de les famílies torrentina i francesa, a les quals es va oferir una projecció molt elaborada pels nuvis, integrada per imatges antigues i actuals de les respectives localitats de procedència.

I ARA, LA CONFLUÈNCIA PROFESSIONAL La parella d’actors fixaren la residència a la ciutat de Bourg St. Andéol i continuaren les seues carreres en el món de l’espectacle, unes vegades per separat i junts en altres. I ara, quan des de fa poc més d’un any hi ha una nova boca a alimentar, la de Maylis (xiqueta que ja apunta més d’un espurneig artístic), ha arribat el moment de fer un projecte tots junts, com la bona família que són, per estar a prop i fer el que més els agrada: divertir i entretindre la gent. I eixa és l’única filosofia del projecte en què s’han endinsat, Le cirque des nouveaux nez, al qual desitgem el major dels èxits. ■ VICENT ALABAJOS

OCTUBRE-NOVEMBRE, 2004

C

U

L

T

U

R

A

BIM TORRENT • 35

Torrent va celebrar el Nou d’Octubre

P

er segon any consecutiu diversos col·lectius de Torrent participaren en els actes commemoratius del Nou d’Octubre, dia de la Comunitat Valenciana. Als actes acudiren l’alcalde, els membres de la Corporació Municipal i un públic molt variat.

Enguany l’acte s’anomenà «Valencians, festa al carrer» i es va celebrar el 7 d’octubre al carrer del

Rei En Jaume de Torrent. L’espectacle fou organitzat per La Gavella, Cucurucú Teatre i l’Associació d’Alumnes d’EPA. El programa va ser el següent: Benvinguda, Auca del rei En Jaume i la inauguració de la placa del carrer del Rei En Jaume. També hi hagué una cercavila fins a l’Ajuntament amb els grups L’U i Dos de Torrent de la Llar Antoniana, els

Llauradors del Cercle Catòlic i el Grup de Ball de Torrent, i per iniciativa de l’alcalde, els portaveus de tots els grups polítics municipals inauguraren de manera conjunta la nova placa.

Tots gaudiren de la festa gran de la Comunitat, que finalitzà amb una degustació dels dolços típics d’esta data facilitats pel Gremi de Forners. ■ A.C.

Dotze obres es presentaren al VI Premi de Narrativa Juvenil Ciutat de Torrent

L’obra L'ull de la boira de Pep Castellano i Ximo Roca guanya el premi literari

D

e la dotzena de relats de narrativa juvenil en valencià presentats al VI Premi de Narrativa Juvenil Ciutat de Torrent, el jurat que es va reunir el 18 d’octubre va elegir l’obra L’ull de la boira de Pep Castellano i Ximo Roca, i la finalista: Els secrets de la porta tancada de Víctor Peris. L’acte de lliurament del premi tingué lloc el 21 d’octubre al saló d’actes de l’Ajuntament.

El jurat del premi estigué presidit pel regidor de Cultura, Josep Veiga; la regidora de Promoció Lingüística, Esmeralda Torres; la presidenta de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, Ascensió Figueres; l’escriptor i representant de l’editorial Tabarca, Josep Palomero; el conegut escriptor, Vicente Muñoz Puelles, i el guanyador del premi de l’any passat, Vicent Sanchis. El regidor de Cultura i Educació afirma que cada vegada la qualitat de les obres és més gran i que hi ha més escriptors en valencià, i la regido-

ra de Promoció Lingüística destaca la importància de promoure la cultura escrita en un món dominat per la cultura audiovisual.

El 1999, any de la primera edició d’aquest premi de narrativa juvenil, el guanyador fou Josep Millo amb la novella L’enigma dels prismàtics

(1999); el segon any (2000), l’autor premiat va ser Francesc Gisbert per l’obra El misteri de la lluna negra; en 2001 va guanyar Joan Pla per l’obra

Cartes d’amor i de mort; al 2002, Armand Company obtingué el quart premi amb la novel·la El diari de guerra d’Olga Ros; i Vicent Sanchis guanyà en 2003, amb l’obra El repòs del sobirà. Tots aquests llibres estan editats per l’editorial Tabarca Llibres.

L’elecció del guanyador del premi va tenir com a escenari la Setmana de les lletres, esdeveniment que nasqué arran del Premi literari i que abans es feia al mes de novembre. Aquest any es va traslladar al mes d’octubre, per l’ especial significat que té per als valencians. Del 15 al 21 d’octubre s’organitzaren diversos actes culturals: un concert de Jaume Sisa i teatre, amb l’obra Tirant de L’Entaulat Teatre, a l’Auditori, una animació a la lectura amb el títol El plaer de llegir., a càrrec de l’escriptor Pep Castellano, i la xarrada De veritat és tan important la lectura? amb l’escriptor Vicent Pasqual que es féu a la sala d’actes de la Casa de Cultura. ■ ANA CORONADO

Reciclat. Producte ecològic

E

36 • BIM TORRENT

S

P

O

R

T

S

OCTUBRE-NOVEMBRE, 2004

Los mejores deportistas en la Gala del Deporte Nuevamente la XVIII Gala del Deporte* cambió su ubicación. Este año se desplazó a Villa Carmen, en una tarde, quizás la más calurosa de todo el verano.

Es la segunda ocasión que la Gala se celebra en un recinto deportivo, y en esta ocasión, como viene siendo costumbre, el acto fue emotivo y brillante.

La Gala es el acto que pone fin a la Semana Deportiva y se hace entrega de premios a los vencedores de la misma en sus diferentes modalidades deportivas y se galardona a los mejores deportistas del año.

A

ntes del inicio propiamente dicho de la Gala, Marta Yago nos deleitó con un número de gimnasia rítmica que hizo las delicias del público, para acto seguido deleitarnos con la exhibición de baile de salón a cargo de la escuela de baile de Vladimir Frolov.

Los mejores deportistas de Torrent de 2004 son: Mejor deportista del año, Javier Garrido Ramírez, fútbol. Deportista masculino con mayor proyección, Abel Navarro Fer-

nández, atletismo. Deportista femenina con mayor proyección, Erika Velasco Resa, atletismo. Mejor deportista juvenil, Aura M.ª Palomares Rom, atletismo. Mejor deportista cadete, Vicente Gasullo Ortí, atletismo. Mejor deportista infantil, José Paes Arenas, judo. Mejor deportista alevín, Anaís Moreno Martínez, gimnasia rítmica. Mejor deportista escolar, Neus Ferrando Molina, longitud y altura. Entrenador del año, Vicente Carratalá Deval, judo.

Club deportivo del año, C.D. Herca, gimnasia, judo y karate y el C. Atletismo Torrent, atletismo. Entidad colaboradora con el deporte, los premiados como esponsor son la CAM, Caja Rural de Torrent, DAMIAgua de Bejís, Coca-Cola y

colaboración desinteresada Protección Civil. Mención especial, Germán Silla Pons, tiro a brazo; Carla Alacreu, gimnasia rítmica; Cristian Guillén Pozuelo, gimnasia artística; CD Montesión, fútbol-7 (benjamín); Torrent EF, fútbol

(cadete); C. D. Torrent, fútbol (alevín y juvenil); C. Balonmano Torrent Senior, balonmano (C. Femenino y senior). ■ PEP VARELA *Pedimos disculpas porque en el BIM núm.137 pusimos que era la XXVII edición, cuando era la XVII.

Torrent acogerá el Campeonato de España Cadete de atletismo en 2005

Abel Navarro, subcampeón de España Cadete en triple salto

D

ebido a la enfermedad que padece, la hemofilia, Abel se decantó por el atletismo en lugar de practicar fútbol, otro de sus deportes preferidos. A sus 14 años, tiene muy claro lo que quiere. El próximo 2005 el Campeonato de España de atletismo en categoría cadete se disputará en nuestra ciudad, y este joven atleta ya se está preparando para la gran cita. Pretende, al menos, revalidar el subcampeonato conseguido en Huelva y batir de nuevo el récord autonómico de menores de 14 años, situado ahora en una marca de 13,90 metros. ¿Cómo entras en contacto con el mundo del atletismo?

Fue con mi colegio, Trinitarias, durante las miniolimpiadas de hace cinco años. Participé, me gustó, y enseguida me apunté al Club Atletismo Torrent.

Con 9 años empiezas a practicar atletismo. ¿Qué hace que te decan-

Reciclat. Producte ecològic

tes por este deporte y no por el fútbol o el baloncesto, por ejemplo?

Mi enfermedad. No juego al fútbol porque tengo hemofilia, no me coagula la sangre y no es recomendable practicarlo. Puede ser peligroso, así que, como el atletismo me había gustado, decidí apuntarme.

«Abel batió el récord autonómico de menores de 14 años con 13,62 metros» En julio conseguiste la medalla de plata en el Campeonato de España Cadete en Huelva y, además, batiste el récord de España. ¿Cómo viviste esos momentos?

La verdad es que muy bien, muy contento. Iba a competir en triple salto y en altura, pero preferí centrarme en el triple y no hice altura. Sobre todo porque pude quedar segundo otra vez y revalidar la segunda plaza que también conseguí el año pasado en pista cubierta, en el velódromo Luis Puig. Además, batí el récord de

España (de menores de 14 años) con un salto de 13,62 metros.

«Me hizo mucho ilusión ser premiado en la Gala del Deporte» Estos logros te llevan a ser galardonado en la Gala del Deporte de Torrent de este año como Deportista Masculino con mejor proyección.

Imagino que muy contento por recibir este premio…

Sí, sí, muy contento, porque además no me lo esperaba. Yo no pude ir a recogerlo, fue mi madre en mi lugar, pero me hizo mucha ilusión.

«Disputar el Campeonato de España en Torrent será especial» En julio del año que viene se celebrará en Torrent el Campeonato de España Cadete. ¿Vas a preparar esta competición de una manera especial?

Bueno, voy a entrenarme este año tres días a la semana, hora y media cada día, para hacerlo lo mejor posible. Será especial porque estará la

familia delante, viéndonos, y todos querremos hacerlo bien. ¿Cuál será tu objetivo para esa cita tan importante y ante tu público?

Quiero prepararme para poder batir otra vez el récord de España y tratar de superar ese segundo puesto de Huelva. ■ CRISTINA BEA

OCTUBRE-NOVEMBRE, 2004

E

S

P

O

R

T

S

BIM TORRENT • 37

Javi Garrido y Pedro López, dos torrentinos en la élite del fútbol JAVI GARRIDO

PEDRO LÓPEZ

Javi, empezaste a jugar al fútbol con 9 años en el Torrent E.F., ¿ya soñabas entonces con ser futbolista?

Cuando era pequeño no lo pensaba. Fue cuando llegué al Cadete del Valencia con 15 años cuando ya empecé a soñar con que podía ser futbolista.

La temporada 2001-2002 das el salto al primer equipo y debutas con la camiseta del Valencia. ¿Cómo vives el paso del filial al, entonces, equipo de Benítez?

Se vive con mucha alegría pero también con muchas dudas. No sabes si vas a poder jugar, si vas a valer para jugar…

Sobre todo cuando te confirman que el club apuesta por ti y ya te hacen un contrato es cuando te das cuenta de que vas a poder hacerlo, que sí vas a poder jugar. Y luego ya es vivir la vida del futbolista profesional.

La última temporada, sobre todo, fue la de tu consolidación y además coincidió con el mejor año de la historia del Valencia C.F. ...

Sí, fue un año muy bueno para mí sobre todo porque jugué muchos partidos. Es un año que va a pasar a la historia, sin duda, y yo estoy muy contento de formar parte de ese equipo.

Esta nueva temporada, sin embargo, se produce un cambio de entrenador y tu cesión. ¿La llegada de Claudio Ranieri te ha cerrado las puertas del Valencia?

Con 7 años ya jugabas al fútbol en el Monte-Sión y fue ahí donde vino a buscarte Vicente Del Bosque…

Sí, a los 15 años vino Del Bosque a verme, que entonces era el Director de la escuela del Real Madrid. Ya lo tenía todo hecho, sólo me faltaba el cambio de residencia, cuando el Valencia me comunicó que estaba interesado en mí para jugar el Campeonato de España.

Así que acepté irme al Valencia, donde me quedé por la familia, yo era un chiquillo. A partir de ahí jugué el Campeonato de España con Alejandro López Ufarte, y a partir de ahí: Juvenil C, B, A, Valencia C, B y hasta hoy. ¿Cómo te sientes en el momento de verte jugando con el Valencia?

Es algo muy grande, te vas dando cuenta muy poco a poco. Para mí el primer año en el Valencia B ya fue muy impactante. Piensas que estás con jugadores como Navarro, Albiol, Rangel… Son jugadores que los has visto con el primer equipo, y que te das cuenta de que estás trabajando con ellos. Entonces el primer equipo quedaba muy lejos. Luego ellos subieron al primer equipo y ya lo ves más cerca. Y este año he sido yo el que ha estado ahí.

Y además has realizado la pretemporada con el primer equipo, ¿qué tal la experiencia?

Muy bien, porque los ves como hace años los veía en los cromos, y viajas con ellos y ves que son gente muy maja, con mucha cabeza, y por lo menos conmigo se han relacionado muy bien. Me han ayudado, he aprendido mucho de ellos, y al principio te da un poco de vergüenza, pero poco a poco los vas conociendo y a día de hoy ya los conozco a todos muy bien y con algunos tengo mucha amistad, como con Andrés Palop, con Rufete… Yo estoy encantado de conocerlos, porque son muy buena gente y grandes profesionales. ¿Seguías el fútbol de Torrent cuando estabas en el Valencia C.F.?

Sí, cuando podía sí. Los lunes sobre todo que es cuando no entrenábamos solía subir a ver qué equipos entrenaban. Sobre todo cuando tenía un día libre sí que iba a ver entrenar a mi primo Carlos a Monte-Sión. ¿Qué tiene Torrent para que de aquí salgan tan buenos jugadores?

A sus 25 años y con una Liga y una Copa de la UEFA en su palmarés, emprendía este verano una nueva aventura futbolística. Su cesión al Saint-Ettienne francés por parte del Valencia CF suponía un nuevo reto para él, reto que afronta con ilusión, entrega y ganas de devolver con buen juego el cariño que le está brindando la afición gala.

Bueno, lo he tenido bastante claro. El club contaba conmigo y ha sido una decisión expresamente del míster, que era el que no contaba conmigo. Y fue muy rápido todo. Vino el Saint-Ettienne, y en una semana llegamos todos a un acuerdo. Ahora mismo estoy aquí muy contento, y creo que la decisión que he tomado ha sido la correcta.

EL FÚTBOL DE TORRENT, SUS ORÍGENES ¿Seguías el fútbol de Torrent cuando estabas en el Valencia C.F? Sí, sí que lo seguía, sobre todo al Monte-Sión, porque jugaban mi hermano y mi cuñado. Lo sigues cuando puedes porque el ser futbolista profesional conlleva el estar todos los fines de semana concentrados. No vi muchos partidos pero sí me interesé.

Además, ahora puedes presumir de que un trofeo de fútbol de la ciudad lleva tu nombre...

Sí, muy contento de que me lo propusieran (el Torrent E.F.). Acepté sin ningún problema, y estoy muy contento de que se hayan acordado de mí para ese torneo. ¿Qué tiene Torrent para que de aquí salgan tan buenos jugadores?

La verdad es que Torrent vive mucho el fútbol, y vive mucho el Valencia, porque hay muchos socios, y la ilusión nuestra, la de todos, es jugar en el Valencia, pero sabemos que es muy difícil.

Con tan sólo 20 años ya ha visto colgada su camiseta en el vestuario del Valencia C.F., en el primer equipo.

Después de realizar la gira veraniega por Inglaterra y Japón, el jugador de Torrent emprendió viaje rumbo a un nuevo destino futbolístico: Santander. En el Racing, Pedro tendrá la oportunidad de debutar en Primera División y trabajar duro para convencer al Valencia de su vuelta al equipo che la temporada que viene.

Yo creo que es una cadena. Javi Garrido salió, y en ese momento lo ves y te preguntas si podrás estar tú también ahí algún día. Ahora he salido yo, y ¿por qué no habrá algún chaval en la cantera que sea de Torrent, y que salga después que yo? Es una cadena.

Yo imagino que la idea del chico es decir: «Si Pedrito ha llegado, ¿por qué yo no?»

Ahora, por ejemplo, hay otro torrentino jugando en el Valencia C, Javi Rubio…

Claro, por ejemplo. Yo con Javi Rubio me llevo muy bien, y ¿por qué no va a pensar él eso también? Aunque yo no he hecho aún nada, debe ser también un aliciente para quien venga detrás sólo por haber llegado al primer equipo. ¿Y para cuándo tu vuelta al Valencia, Pedro?

A mí me gustaría que fuera la temporada que viene, ya que este año no puede ser, a ver si ya pudiera hacer la pretemporada con el Valencia. Sobre todo porque tanto los dirigentes del club, como el míster, el Director deportivo, Manuel Llorente, el «Presi» Jaime Ortí… dicen que están muy contentos conmigo tanto a nivel personal como profesional. Hoy he estado hablando con el Presidente y me ha dicho: «Pedro, tú sigue así, sigue trabajando, tú tranquilo, que hay muchas posibilidades». ■ CRISTINA BEA

Reciclat. Producte ecològic

38 • BIM TORRENT

E

S

P

O

R

T

S

OCTUBRE-NOVEMBRE, 2004

Gimnasia Rítmica En esta ocasión contamos con dos gimnastas campeonas: una en categoría alevín y la otra junior.

Ambas iniciaron sus primeros pasos en clubes de Torrent. Ellas son merecidas protagonistas en este número del BIM. VIOLETA RIUS Y LA GIMNASIA RÍTMICA

V

ioleta Rius Garrote, una preciosa criatura de tan sólo 8 años, tiene unas cualidades físicas que le sirven para practicar cualquier deporte dejando entrever su capacidad.

Hay que decir de Violeta que, a pesar de las largas horas que dedica a la gimnasia rítmica, obtiene unas notas inmejorables, por lo que el mérito es doble.

Las gimnastas que más le gustan son Kavaeva, Bessonova y la española Almudena Cid. Su tiempo libre lo dedica a escuchar música y bailar; es hincha del Valencia al que siguió en la final de la Supercopa en Mónaco.

Pero vamos con la entrevista que nos concedió y de esta forma la conoceremos un poco mejor.

P.- ¿Cómo te iniciaste en la gimnasia rítmica?

R.- Empecé con 4 años en mi colegio, el Miguel Hernández, después de las clases; luego en la EMID de la Fundación y de ahí pasé al Club Gimnasia Rítmica Torrent. Último curso de Educación Infantil, donde empezaron las competiciones. En 1.º de primaria pasé a entrenar con el C.G.R. Aldaia, y ahí sigo hasta el momento.

P.- ¿Cómo es eso de pertenecer a un club de Aldaia existiendo en Torrent dos clubes?

R.- Como pertenecí al C.G.R. Torrent estaba muy a gusto y ni yo ni mis padres pensábamos en cambiarme de club. Pero en junio acabamos la temporada y nos dieron vacaciones, entonces me llamaron del C.G.R. Aldaia con la finalidad de integrarme en el equipo que compite en conjuntos, y para allí que me fui. Dado que en el club de Torrent no competía en conjuntos y no se puede pertenecer a dos clubes. Tras las vacaciones se iniciaron los entrenamientos individuales y ya que mis padres trabajan allí, pues como ya os he dicho, allí me he quedado.

P.- ¿Cuántas horas entrenas al día?

R.- Bueno, esto no siempre es igual, durante el curso entreno los lunes, viernes y sábados de tres a tres ho-

Reciclat. Producte ecològic

ras y media, pero en vacaciones de verano los entrenamientos son de lunes a viernes 4 horas al día.

P.- ¿Que tal compaginas la gimnasia con los estudios?

R.- De momento muy bien, aprovecho para adelantar el deber los ratos del mediodía y las tardes que no entreno, además del fin de semana; y sobre todo procuro estar muy atenta en clase para que me sea más fácil hacer el deber y estudiar para los exámenes.

(Y aunque parece mentira testifico que también tiene tiempo para jugar.)

P.- ¿Practicas algún otro deporte?

R.- Estoy en el equipo del colegio de fútbol-sala que participa en los Juegos Escolares en categoría benjamín/alevín y también suelo participar en las pruebas de atletismo de la Mini Olimpiada donde quedé segunda en la prueba de fondo de la pasada Mini Olimpiada, pero lo que es prepararse para competir únicamente en la gimnasia.

P.- ¿Qué aparato se te da mejor?

R.- Me da igual. Las de conjuntos me gustan porque comparto todo con mis amigas, el ritmo de entrenamiento, los viajes, el día de la competición, es emocionante. Esperar la puntuación del ejercicio todas juntas.

Las individuales también me gustan, para competir es para lo que estamos tantas horas entrenando y cuando salgo a la moqueta y empieza la música es como si tuviera electricidad en el cuerpo; me gusta hacer gimnasia rítmica, me lo paso muy bien entrenando y me gusta competir, es muy excitante.

Violeta nos confiesa estar «enganchada» a la gimnasia y ambición no le falta, «pienso llegar a ser campeona olímpica».

La gimnasia rítmica, lo he comentado alguna que otra vez, es un deporte muy sacrificado, pero no sólo para la gimnasta, que lo es, sino también para los padres que tienen que pasar largas horas de competición, haciendo de estilistas, viajando casi todos los fines de semana de aquí para allá. «Para ir a los entrenamientos nos llevan, unas veces mi madre y otras las madres de otras compañeras como la de mi amiga inseparable, Marta, o también el padre de Cristina. A las competiciones viene a verme mi padre y mi hermano Gregori cuando puede, si no le coincide con algún partido de fútbol, pues juega en el equipo infantil del EFB. Torrent.»

La familia Rius-Garrote es una familia de deportistas, empezando por su padre, Goyo, destacado futbolista del desaparecido Torrent, C.F. Ahí está Gregori dando sus primeros pasos y también su madre practicó la gimnasia rítmica.

Y vamos con el impresionante palmarés.

Temporada 2001-2002: 2.ª clasificada individual Ier Trofeo Ciutat de Alzira. 1.ª clasificada individual Trofeo Interclub.

Temporada 2002-2003: 3.ª clasificada en conjuntos IV Trofeo Ciutat de Xirivella. 2.ª clasificada en conjuntos Trofeo Interclub. Campeona Provincial y Autonómica Promesas individual. 1.ª clasificada Trofeo Interclubs categoría Promesas individual.

En la temporada actual: 2.ª clasificada en conjuntos categoría Pre-Alevín Trofeo Ciudad de Murcia.

3.ª clasificada pre-alevín y alevín en conjuntos Trofeo Interclub. 1.ª clasificada en conjuntos pre-alevín Trofeo Ciutat de Xirivella. En el Campeonato de España base: Campeona Provincial. Campeona Autonómica.

4.ª en la Fase Final Nacional.

Para la próxima temporada tiene prevista la participación en el Campeonato de España base de conjuntos, el 23 de octubre es la Fase Provincial en la que espera clasificarse para la autonómica. Todo esto en cuanto a individual, el Trofeo Interclubs, Campeonato de España y el Campeonato Autonómico.

Como se puede observar, futuro tiene Violeta en esto de la gimnasia rítmica. Deseamos que sus sueños se conviertan en realidad.

CRISTINA NAVARRO, LA GRAN GIMNASTA

L

a otra gimnasta que nos visita en estas páginas es Cristina Navarro Latorre de 14 años y estudia 3.º de ESO en el nuevo instituto de la albereda de la Reina Sofía.

Como en todos los deportes, pero en especial en éste, cuando a más temprana edad se inicie, más posibilidades de conseguir el éxito deseado.

Los primeros pasos en este complejo y difícil mundo de la gimnasia rítmica fueron en el Club de Gimnasia Rítmica Torrent al que perteneció hasta los 11 años, donde ya comenzó a destacar en cada una de las categorías mientras perteneció a este Club, pre-alevín y alevín. Obtuvo numerosos primeros puestos en estas categorías por lo que a la edad de 11 años fichó por el Club Gimnasia Rítmica Aldaia donde sigue cosechando éxito tras éxito en categoría infantil.

Cristina está en un momento fenomenal de forma.

Dentro de dos años estará en la máxima categoría, junior, y visto el historial que ha conseguido en esta temporada: Campeona Provincial de Mazas, Subcampeona Provincial por equipos, Campeona autonómica de Mazas, Campeona Autonómica por equipos. Todos estos títulos en el Nivel de Federación, y en cuanto a la categoría Interclub fue la primera clasificada en la final.

Como podéis apreciar, un buen ramillete de títulos a nivel personal, pero también quisiéramos resaltar el buen trabajo que se está realizando desde el C.G.R. Aldaia, pues como se puede observar también a nivel de equipos son muchos los laureles conseguidos.

Habrá que seguir muy de cerca a Cristina, seguro que en lo sucesivo nos va a sorprender. ■ PEP VARELA

OCTUBRE-NOVEMBRE, 2004

E

S

P

O

R

T

S

BIM TORRENT • 39

aptitudes presentan respecto al grupo...

Después de haber vivido durante 15 años a caballo entre Madrid, Valencia y Barcelona, su vida se desarrolla básicamente en una sola ciudad. Madrid le acoge hasta diciembre porque se le acaba el contrato como entrenador; su ilusión es seguir siéndolo, ¿dudas después del triunfo? Seguro que será el entrenador de otro gimnasta torrentino, Cristian Guillén, cuando participe en las Olimpiadas de 2008 que se realizarán en Pekín..., pero Álvaro Montesinos es humilde, sin falsedad, un romántico como dice Paco.

Esto concluye, pero aún hay más, su opinión sobre la actualidad de la Gimnasia y cómo se vive en nuestro país se resume así: «La gimnasia es un deporte

para jóvenes, es un deporte de individualidades y sólo se puede estar en activo ocho o nueve años, nunca se sobrepasa de los 28 ó 30 años como mucho. Algunos de los gimnastas que han participado en la Olimpiada ya tienen 26 años, con lo que es muy difícil que puedan volver a unos juegos de estas características. Me gustaría reseñar que lo que ha conseguido Rafael Martínez con 21 años animará al resto de los gimnastas, que necesitan que les miren, que se les mime un poco en cuanto a recursos económicos...» «En España nos gustaría tomar el modelo de Francia, Italia o Japón, si tuviéramos el mismo presupuesto e infraestructuras de las que ellos disponen; lo demás son heroicidades.» ■ ANA CORONADO

TRIUNFO DE ÁLVARO MONTESINOS COMO SELECCIONADOR NACIONAL DE GIMNASIA ARTÍSTICA EN ATENAS Álvaro Montesinos Yago es el seleccionador nacional de Gimnasia Artística Masculina, un torrentino que ha dejado bien alto al equipo español de gimnasia en los Juegos Olímpicos de Atenas, con una medalla de oro y tres diplomas. Álvaro Montesinos acude amablemente al departamento del BIM acompañado por el que fue su maestro, Paco Carratalá, quien no oculta el orgullo que le produce la trayectoria y personalidad de su discípulo, que actualmente tiene 41 años y dice haber nacido dos años antes que el Herca, el gimnasio que le ha visto crecer. Su trayectoria deportiva comenzó con Paco, a mi entender del mismo modo como se descubre a las grandes estrellas. Verán, cuando Álvaro tenía 7 u 8 años acompañaba a Fernando, su hermano mayor, al gimnasio, y el pequeño también quería practicar gimnasia siguiendo el ejemplo que veía. Paco enseñaba esta disciplina deportiva y se fijó en lo que hacía el niño en su afán de imitación. La afición de Álvaro fue creciendo gracias a una circunstancia concreta: en el colegio de San Gregorio comenzaron a hacer obras y el tiempo que duraron éstas lo empleó en ir al gimnasio donde su maestro en gimnasia le fue enseñando todas las mañanas, con una disciplina propia de adultos. Comenzaba a labrarse una vida dedicada a la gimnasia, en la que continúa.

E

l 25 de agosto ya estaba de regreso en Madrid, donde reside, y el 26 ya durmió en Torrent. Estas líneas se escriben a principios de septiembre, tenemos la suerte de que Álvaro Montesinos está de vacaciones en su «querido pueblo», pasando unos días con su familia. Se muestra feliz con los resultados de las Olimpiadas.

Montesinos fue nombrado entrenador nacional en febrero de 2003. «Estoy feliz con los resultados, cuando me llamaron de la Federación para clasificar al equipo para que participase en la olimpiada ya había un buen resultado en el europeo; pero, la verdad es que se superaron las expectativas, ya que no sólo nos clasificamos, sino que se ha conseguido una medalla y tres diplomas.» Esto nos dice el entrenador nacional que acudió a Atenas con seis gimnastas, otro entrenador y un fisioterapeuta, el equipo al completo. Sobre el segundo entrenador al que nos hemos referido, es Fernando Síscar, otro gimnasta del Club Herca. Así que el equipo nacional de Gimnasia Artística Masculina se mueve bajo la batuta de dos paisanos, es para sentirse orgullosos ¿no?

El transcurrir diario en la Villa Olímpica, situada a 20 Km de la ciudad de Atenas, fue muy cómodo para la selección española, dice Álvaro que el transporte funcionaba muy bien y que había muy buen ambiente en el recinto olímpico.

El seleccionador ha hecho óptimamente su trabajo; antes de las Olimpiadas, cuando llegó a Madrid y estrenaba el cargo, no había visto a los gimnastas juntos hasta que fueron al Mundial, ya habían estado en los campeonatos de Europa, y como este deporte se caracteriza sobre

todo porque es muy individual, aún no se tenía una idea de conjunto; así que juntó a los mejores gimnastas para formar un grupo preparado, las clasificaciones se han de hacer por equipos. A lo largo de las competiciones no todo fueron alegrías para el conjunto español, hubo algunas decepciones, pero la prueba de caballo con arcos disipó cualquier melancolía; Víctor Cano consiguió el diploma para España, y Rafael Martínez, que fue proclamado campeón de España de 2003 en el campeonato que se celebró en Torrent, y que es subcampeón de Europa desde abril pasado, consiguió otro diploma. La guinda la puso, como todos recordamos, Gervasio Deferr en una especialidad que, sin ser su favorita, le dio el Oro para España, nunca se olvidará en la historia de la gimnasia, ni en la memoria de Montesinos, su intervención en salto de caballo (antes Deferr había conseguido el diploma en ejercicios sobre suelo).

En cuanto al historial deportivo de Álvaro Montesinos hay que recordar que ha participado en cuatro campeonatos del Mundo de Gimnasia Artística y en los Juegos Olímpicos de Seúl en 1988, como gimnasta, y de Barcelona en 1992, como segundo entrenador. En Atenas ha disfrutado de su trabajo como primer entrenador, en el que lo máximo que podía pedir es lograr que su equipo consiguiera al menos cuatro finalistas y, como hemos visto, ese propósito lo ha cumplido con creces. Álvaro ha vuelto a su cotidianidad que se desarrolla en Madrid entrenando a gimnastas de élite, coordinando los grupos de entrenamiento, seleccionando a los gimnastas por equipos para cada competición, volcándose en los que más

Reciclat. Producte ecològic

octubre ❘

novembre ❘

desembre ❘

enSISA't

Un ballo in maschera [**]

Al Tall

Jaume Sisa divendres 15 a les 22.30 hores

Tics

en Josep Enric Grau presentació llibre, exposició i concert dijous 14 a les 20.00 hores divendres 15 a les 20.00 hores

teatre escolar L'Entaulat teatre

Tirant

basada en el Tirant lo Blanc de Joanot Martorell dilluns 18 a les 10.30 hores dimarts 19 a les 10.30 hores

de Giuseppe VERDI Òpera en tres actes Orquestra Filharmònica de Pleven dijous 4 a les 21.00 hores

Ricardo Roca Padilla, piano divendres 5 a les 20.15 hores

Don Pasquale

de Gaetano Donizetti dijous 11 a les 21.00 hores dissabte 13 a les 21.00 hores

Neovocalis

presenta Vares Velles dissabte 11 a les 22.30 hores

teatre escolar Quera teatre presenta

Otelo, o la muy famosa historia del moro de Venecia dilluns 13 a les 10.30 hores dimarts 14 a les 10.30 hores dimecres 15 a les 10.30 hores

Orquestra Ciutat de Torrent +

José Fabra Catalá, director

Obra coral de Luis Blanes Arqués

Cor Universitat Politècnica de València

diumenge 14 a les 19.30 hores

dijous 23 a les 20.15 hores

Del divendres 22 d'octubre al diumenge 24 d'octubre

teatre escolar Lasal teatro presenta

gener ❘

Enrique Morente [****]

de Julia Ruiz

VIII Festival Flamenc

divendres 22 a les 22.30 hores.

El gran traje

dilluns 15 a les 10.30 i 12.00 hores dimarts 16 a les 10.30 hores

Juan Carlos Romero [****] +Miguel Poveda +Rafael Campallo

concert

dissabte 23 a les 22.30 hores

divendres 19 a les 22.30 hores

Aurora Vargas [****] +Pansequito

concert

diumenge 24 a les 19.30 hores

piano dijous 25 a les 20.15 hores

Ananda Dansa presenta

A ojos cerrados

creació i direcció Rosángeles Valls i Edison Valls divendres 29 a les 22.30 hores

Orquestra Ciutat de Torrent

José Fabra Catalá, director divendres 2 a les 19.30 hores

Albert Pla

Humberto Quagliatta,