Bim 144 by Ajuntament de Torrent

BIMTORRENT Butlletí

d’Informació

Municipal

•

Núm. 144

Hivern, 2005

Exemplar gratuït

2 • BIM TORRENT

DESEMBRE-GENER, 2005

TELÈFONS D’INTERÉS AJUNTAMENT ...................................................................96 111 11 11 (FAX) ...96 159 98 10 ACTES I RESOLUCIONS .......................................... 96 111 18 21 ACTIVITATS ........................................................................Ext. 1050 BIM I PUBLICACIONS MUNICIPALS......................... 96 111 18 42 BLOC-EV .................................................................... 96 111 18 09 CADASTRE URBÀ .............................................................Ext. 1099 CCOO ......................................................................... 96 111 11 11 COMPRES I CONTRACTACIÓ .................................. 96 111 18 17 COORDINACIÓ DE LA DELEGACIÓ DE FESTES ............................................................... 96 111 18 37 COORDINACIÓ I ASSESSORAMENT DELS SERVEIS PÚBLICS .................................................Ext. 1034 CSIF ........................................................................... 96 111 11 11 CULTURA I FALLES................................................... 96 111 11 11 EDUCACIÓ .........................................................................Ext. 1068 ESTADÍSTICA ............................................................ 96 111 18 27 GABINET D’ALCALDIA .............................................. 96 111 18 02 GABINET DE COMUNICACIÓ ...........................................Ext. 1169 URBANISME .............................................................. 96 111 18 12 INFORMACIÓ I REGISTRE GENERAL ..................... 96 111 18 26 INFORMÀTICA I TELECOMUNICACIONS ................ 96 111 18 28 MEDI AMBIENT .................................................................Ext. 1123 OBRES PÚBLIQUES .........................................................Ext. 1113 OFICINA DE PROMOCIÓ I ÚS DEL VALENCIÀ ...............Ext. 1069 PARTIT POPULAR ..................................................... 96 111 18 07 PRESSUPOSTOS I COMPTABILITAT ....................... 96 111 18 14 PSPV-PSOE ............................................................... 96 111 18 06 RECURSOS HUMANS .............................................. 96 111 18 29 RELACIONS EXTERIORS I UNIÓ EUROPEA ..................Ext. 1054 SECRETARIA GENERAL ........................................... 96 111 18 03 TRANSPORT URBÀ ..........................................................Ext. 1177 TRESORERIA ............................................................ 96 111 18 18 TRIBUTS NO PERIÒDICS ......................................... 96 111 11 11 TRIBUTS PERIÒDICS ............................................... 96 111 18 15 UGT ............................................................................ 96 111 11 11 UNIÓ VALENCIANA ................................................... 96 111 18 08

CENTRE D’INFORMACIÓ JUVENIL ......................... 96 CENTRE DE COMUNICACIÓ I SERVEIS INTERCULTURALS .................................................... 96 CENTRE SOCIAL XENILLET CARRER ALBADES .. 96 CONSELL AGRARI .................................................... 96 FCC MEDI AMBIENT ................................................. 96 FUNDACIÓ ESPORTIVA MUNICIPAL ....................... 96 GABINET PSICOPEDAGÒGIC MUNICIPAL .............. 96 GRUA MUNICIPAL ..................................................... 96 L’AUDITORI ................................................................ 96 MERCAT CENTRAL ................................................... 96 MERCAT SANT GREGORI ........................................ 96 NOUS ESPAIS, SA..................................................... 96 OMAC XENILLET CARRER ALBADES ..................... 96 OMIC .......................................................................... 96 PARTICIPACIÓ CIUTADANA ...................................... 96 PISCINA MUNICIPAL PARC VEDAT .......................... 96 POLICIA LOCAL. Oficines.......................................... 96 POLICIA LOCAL VEDAT ............................................ 96 POLICIA LOCAL XENILLET CARRER ALBADES .... 96 POLIESPORTIU EL VEDAT ....................................... 96 POLIESPORTIU VIL·LA CARME ............................... 96 PROTECCIÓ CIVIL .................................................... 96 REGIDORIA DE COMERÇ I INDÚSTRIA. AFIC ....... 96 RETOSA ..................................................................... 96 SANITAT I POLÍTIQUES DE SOLIDARITAT ............... 96 96 SERVEIS SOCIALS CARRER LA MARINA 96 TAPIS 96 TORRENT ACTIVA CARRER JOAN XXIII 96

158 01 29 158 96 24 155 09 02 157 29 39 111 18 50 156 49 76

GENER Dj. Dv. Ds. Dg. Dl.

I. Carbonell C. Vicedo R. Belzunce M.ª Ros Ortí M. Cabañes

Dt. Dc. Dj. Dv. Ds. Dg. Dl. Dt. Dc. Dj.

Vta. Hortiguela J. Mateu M. Nemesio A. Pascual M.ª Ros Ortí C. Vicedo A. Martínez E. Benlloch J. Fontestad R. Belzunce

25 26 27 28

Dt. Dc. Dj. Dv.

M.ª D. Navarro Vta. Hortiguela M. Ferrandis I. Gómez-Lobo

29 Ds. Campos-CarrataláMtnez. 30 Dg. I. Carbonell 31 Dl. A. Castelló

11 Dv. CamposCarratalá-Mtnez. 12 Ds. I. Carbonell 13 Dg. M. Cabañes 14 Dl. M.ª Ros Ortí 15 Dt. I. Carbonell 16 Dc. C. Vicedo 17 Dj. M. Cabañes 18 Dv. M.ª D. Navarro 19 Ds. C. Vicedo

20 21 22 23 24 25 26 27 28

Dg. Dl. Dt. Dc. Dj. Dv. Ds. Dg. Dl.

M.ª D. Navarro Vta. Hortiguela M. Ferrandis I. Gómez-Lobo A. Castelló Vta. Hortiguela M. Cabañes Vta. Hortiguela J. Mateu

11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21

22 23 24 25 26 27 28 29 30 31

Dt. Dc. Dj. Dv. Ds. Dg. Dl. Dt. Dc. Dj.

A. Castelló Vta. Hortiguela J. Mateu M. Nemesio M. Ferrandis A. Pascual A. Martínez J. Mateu M. Nemesio A. Pascual

MARÇ 1 2 3 4 5 6 7 8 9

Dt. Dc. Dj. Dv. Ds. Dg. Dl. Dt. Dc.

M. Nemesio A. Pascual A. Martínez E. Benlloch M.ª D. Navarro M. Ferrandis J. Fontestad R. Belzunce CamposCarratalá-Mtnez. 10 Dj. M.ª Ros Ortí

Reciclat. Producte ecològic

AGÈNCIA REPSOL-BUTANO OFICINES ................... 96 155 02 28 AGÈNCIA REPSOL-BUTANO MAGATZEM ............... 96 155 16 30 ARTIC (ASSOCIACIÓ D´ALCOHÒLICS DE TORRENT I COMARCA)....................................... 96 156 46 58 CEFIRE (CENTRE DE FORMACIÓ, INNOVACIÓ I RECURSOS EDUCATIUS) ...................................... 96 157 20 61 CEGAS S.A. ............................................................... 96 155 92 56 900 76 07 60 CEMENTERI PARROQUIAL 96 157 53 36 CENTRES D’EDUCACIÓ PERMANENT D’ADULTS (Sant Pasqual) ........................................................ 96 155 25 38 (Federico Maicas) ................................................... 96 155 51 40 (Xenillet) .................................................................. 96 157 35 41 CENTRE DE DIÀLISI ................................................. 96 157 21 95 CENTRE DE DROGODEPENDÈNCIES.................... 96 155 69 11 CENTRE DE PREVENCIÓ DEL CÀNCER DE MAMA. 96 156 49 03 CENTRE DE SALUT MENTAL ................................... 96 155 70 61 CENTRE DE SALUT PINTOR RIBERA Cita prèvia ............................................................... 96 156 12 01 Servei de Planificació familiar ................................. 96 156 46 21 CONSERVATORI DE MÚSICA MESTRE JOAN ROIG ................................................ 96 155 13 23 CONSULTORI SANTS PATRONS Cita prèvia Medicina General ................................... 96 156 12 61 Cita prèvia Especialitats ........................................... 96 156 11 41 CONSULTORI DEL VEDAT ........................................ 96 156 27 68 CORREUS.................................................................. 96 155 05 96 CREU ROJA ............................................................... 96 156 60 74 (Emergències) ......................................................... 96 367 73 75 DEPARTAMENT DE LA DONA .................................. 96 158 92 70 FAC (FEDERACIÓ D’ASSOCIACIONS CIUTADANES) .. 96 156 49 97 FERNANBUS ............................................................. 96 150 00 82 FGV ESTACIÓ DE TRENS DE TORRENT ................ 96 155 16 29 FGV TELÈFON D’INFORMACIÓ ............................... 900 46 10 46 HISENDA (ADMINISTRACIÓ DE TORRENT DE L’AGÈNCIA TRIBUTÀRIA) .................................... 96 155 94 12 IBERDROLA ............................................................... 96 155 23 00 INSS ........................................................................... 96 155 00 75 MANCOMUNITAT DE L'HORTA SUD ........................ 96 157 20 11 MUSEU COMARCAL ................................................. 96 158 82 21 OFICINA D’OCUPACIÓ .............................................. 96 155 11 62 REGISTRE DE LA PROPIETAT TORRENT 1 ............ 96 155 28 07 REGISTRE DE LA PROPIETAT TORRENT 2 ............ 96 158 83 10 TANATORI .................................................................. 96 158 85 80 96 158 85 85 TRESORERIA GENERAL DE LA SEGURETAT SOCIAL 96 158 80 30

Horaris farmàcies TITULAR/ADREÇA

FEBRER 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

157 00 31 156 61 22 155 16 84 156 53 53 156 23 46 111 18 39 156 73 13 158 10 77 155 94 52 155 24 71 156 54 56 156 81 87 111 18 60 155 09 02 157 34 34 111 18 93 155 10 41 156 81 87 156 63 51 157 33 78 155 90 63 158 96 10 111 18 70 111 18 60 155 72 11 155 77 09 158 16 04 156 45 63

COMISSARIA POLICIA NACIONAL .......................... 96 155 44 99 (Emergències) ..........................................................................091 BOMBERS...................................................................................112 (Emergències) ..........................................................................112 OFICINA MUNICIPAL D’ASSISTÈNCIA A LES VÍCTIMES DE MALTRACTAMENTS .......................... 96 111 18 92 POLICIA LOCAL. Dependències................................ 96 111 18 92 (Emergències) ..........................................................................092 URGÈNCIES CENTRE DE SALUT PINTOR RIBERA........................................................ 96 157 48 12 AVISOS DOMICILIARIS CENTRE D´ESPECIALITATS CARRER SANTS PATRONS ...... 96 155 08 73 TAXIS.......................................................................... 96 155 10 55

FARMÀCIES DE GUÀRDIA

20 21 22 23 24

ALTRES TELÈFONS D’INTERÉS

TELÈFONS D’URGÈNCIA

AJUNTAMENT Altres dependències municipals AIGÜES DE L’HORTA ................................................ 96 BIBLIOTECA MÚSIC ANDREU PIQUERES .............. 96 BRIGADA D’OBRES .................................................. 96 CAMP DE FUTBOL SANT GREGORI ....................... 96 CASA DE CULTURA I BIBLIOTECA .......................... 96 CENTRE D’ESPLAI CARRER TOLEDO .................... 96

157 52 67

Dv. Ds. Dg. Dl. Dt. Dc. Dj. Dv. Ds. Dg. Dl.

I. Carbonell Vta. Hortiguela I. Gómez-Lobo C. Vicedo M. Cabañes M.ª D. Navarro Vta. Hortiguela M. Ferrandis A. Castelló Vta. Hortiguela I. Gómez-Lobo

HORARI

TELÈFON

De dilluns a divendres

Dissabtes

• R. Belzunce. Mare de Déu de la Pau, 15 • E. Benlloch. Av. País Valencià, 6 • M. Cabañes. Pintor Ribera, 28

De 9,30 a 13,30 i de 16,30 a 20 h. De 9,30 a 13,30 i de 16,30 a 20 h. De 8,30 a 20,30 h.

• • • • • •

Campos-Carratalá-Mtnez. Camí Reial, 112 I. Carbonell. Pare Méndez, 166 A. Castelló. Mare de Déu de la Soletat, 16 M. Ferrandis. Fra Lluís Amigó, 2 J. Fontestad. Músic José Ortí, 24 I. Gómez-Lobo. Sants Patrons, 42

De 9,30 a 13,30 i de 16,30 a 20 h. De 9,30 a 14 i de 16,30 a 21,30 h. De 9,30 a 13,30 i de 16,30 a 20 h. De 9 a 22 h. De 9,30 a 13,30 i de 16,30 a 20 h. De 8 a 20 h.

• • • • • • • • •

R. Hortigüela. Gómez Ferrer, 49 V. Hortigüela. Sagra, 14 A. Martínez. Av. País Valencià, 113 J. Mateu. Av. País Valencià, 52 M. Nemesio. Plaça Maestro Giner, 1 M. D. Navarro. L’Horta, 17 A. Pascual. Ramón y Cajal, 42 M.ª Ros Ortí. Malva-rosa, 4 C. Vicedo. Av. País Valencià, 132

De 9,30 a 13,30 i de 16,30 a 20 h. De 9,30 a 13,30 i de 16,30 a 20 h. De 9,30 a 13,30 i de 16,30 a 20 h. De 9,30 a 13,30 i de 16,30 a 20 h. De 9,30 a 13,30 i de 16,30 a 20 h. De 9 a 21 h. De 9,30 a 13,30 i de 16,30 a 20 h. De 9,30 a 13,30 i de 16,30 a 20 h. De 9 a 14 i de 16,30 a 21 h.

De 9,30 a 13,30 h. 96 155 33 26 De 9,30 a 13,30 h. 96 155 02 17 De 9 a 13,30 h. 96 155 15 84 96 155 78 57 De 9,30 a 13,30 h. 96 157 29 93 De 9,30 a 14 h. 96 155 59 71 De 9,30 a 13,30 h. 96 155 49 23 De 9 a 22 h. 96 156 13 81 De 9,30 a 13,30 h. 96 155 20 10 De 9,30 a 13,30 h. 96 155 21 54 96 155 21 50 De 9,30 a 13,30 h. 96 155 14 83 De 9,30 a 13,30 h. 96 155 11 68 De 9,30 a 13,30 h. 96 155 54 51 De 9,30 a 13,30 h. 96 155 05 42 De 9,30 a 13,30 h. 96 157 11 19 De 9 a 14 h. 96 156 45 58 De 9,30 a 13,30 h. 96 155 05 82 De 9,30 a 13,30 h. 96 156 38 69 De 9 a 14 i de 16,30 a 21 h. 96 156 21 00 De 9,30 a 14 h. 96 157 23 75

• B. Álvarez. Av. Sant Llorenç, 121

De 9 a 14 i de 16,30 a 21 h.

El BIM s’imprimeix amb paper ecològic, en la fabricació del qual no s’empra clor i està lliure d’àcid.

Núm. 144. Hivern, 2005

CONSELL RECTOR: President: José Bresó Olaso. Vocals: Ramón Pacheco Sarabia, Encarna Redón Garrido, Gemma Gimeno García, Enrique Górriz Portalés, María José Catalá Verdet, Laura Iborra Espeleta i Fernando Pérez Villa. Direcció i Coordinació: Ana Coronado Gavilán. Han col·laborat en aquest número: Reme Navarro, Salud March, Presentación Mora, Gabinet Psicotècnic Municipal, Rafael Diranzo Martínez, Andrés Carrilero, Gemma Gimeno, Encarna Monleón, Chelo Miquel, Manuel Serrano, Consuelo Medina Fenoll, Neus Silvestre, Miguel Ángel García Melero, Begoña Vilata, José Deusa, Vicente Estela Pérez, Álvaro Marzal, Valentín Benlloch, Andrea Maicas, Jorge Sánchez Antúnez, Ángel Martínez Oria, Antonio Trobat, CIJ, José Vicente Alabajos, Adrià Besó, J. Cristóbal García, Alfredo Benlloch, Xavier Salas, Cristina Bea, Pep Varela, Retosa, Anna Gascó, Glòria Uchan i Òscar Pérez. Fotografies: Arxiu del BIM, Vicent Sanchis, José Cardona, Andrés Carrilero, CIJ, Museu Comarcal, i d’altres fotografies facilitades pels articulistes. El BIM es distribueix de manera gratuïta a tot aquell/a que el sol·licite. Es permet la reproducció total o parcial de textos, fotografies o dibuixos, sempre que se'n cite la procedència. El BIM no tornarà els originals ni mantindrà correspondència. L'Ajuntament i l'equip de redacció no es fan responsables dels articles que van firmats, ja que la responsabilitat del contingut de l'escrit recau sobre la/ les persona/es que el firmen. D'aquest BIM s'ha fet un tiratge de 5.000 exemplars.

IMPRIMEIX: FEDERICO DOMENECH, S.A.

EDITA: AJUNTAMENT DE TORRENT

DEPÒSIT LEGAL: V. 3.241-1981

EDUCACIÓ 4 · Escolares decoraron el árbol navideño. Escola Nadalenca. 5 · XV Jornades Municipals de Psicopedagogia. Premios a la innovación pedagógica. LA CIUTAT 6 . Els jardins de Torrent. 7 . Torrent en la Feria Inmobiliaria del Mediterráneo. Sobre las Viviendas de Protección Oficial. 8 . El nuevo centro Santa Elena. 9 . Fira de Promoció i Fi d’Estocs. Ayudas para la modernización de las PYMES comerciales. La cena de Unicef destina su recaudación a un programa de Educación para niñas.

SUMARI

BIMTORRENT

SOCIETAT 10 . Jornadas de Seguridad vial para mayores. Entrega de trajes de valenciana a la Corte de la Fallera Mayor. Asociaciones de mujeres. El Ayuntamiento financiará un proyecto escolar del misionero Jesús Planells. 11 . Primera Mostra Empresarial a Torrent. “Europa eres tu”, trobada formativa. 12 . El Boom periodístic a Torrent. 14 . Una nueva escultura en la ciudad. Semblanza del venerable Luis Amigó. 15 . Manifiesto del Día Mundial de lucha contra el SIDA. 16 . Historias de Torrent Solidària. 17 . Los Servicios Sociales, el Ayuntamiento, los Programas y los Planes. Agradecimiento al Consejo de Mayores. 18 . Les Quedaes: Filosofar en el secà. 20 . Isabel Amador Belda, Fallera Mayor de Torrent. La Unió Musical i la Musa de la Música. 21 . Inma Naranjo García, Fallera Mayor Infantil. 26 . Rememorando al magistrado Francisco Monterde. Paseando por El Vedat. 27 . El Conservatorio homenajea a Amparo Fandos. Un record per a la mestra Elvira Bañuls. Nit de Reis. Valencià per a tots. TORRENT 2004 22 . Resumen de lo acontecido en Torrent a lo largo de 2004. JOVENTUT 28 . No et quedes sense esquiar: Tria Aneu a la Neu. Técnicos de municipios de Madrid conocieron el consorcio Joves.net de l’Horta. CULTURA 29 . Publicacions torrentines de 2004. 32 . Betlems, part de les tradicions de Torrent. 33 . Un any d’activitats al Museu Comarcal. Homenaje a Neruda en el centenario de su nacimiento. Cinema i teatre infantil. NOTÍCIES DE L’AJUNTAMENT 34 . Entrevista a Gemma Gimeno, la nueva delegada del BIM. 35 . La nova delegació municipal de Valors cívics i Afers Europeus. 38 . Escriuen els Grups municipals: Grup BLOC-EV: El PP i la memoria històrica. Grup Nacionalista Unio Valenciana: L’equip de govern presenta uns pressupostos partint d’un deficit de més de 5.000.000 euros 39 . Grup Popular: Nuevos presupuestos, viejos métodos. Grup Socialista: Un pressupost auster i social. 40 . Extractes d’acords plenaris. 45 . Anunci: Nomenament i delegacions efectuades per l’Alcaldia. 46 . Edictos: Aprobación de las Ordenanzas Fiscales para 2005. LA CONSTITUCIÓ EUROPEA 36 . ¿Qué es la Constitución Europea? MEDI AMBIENT 47 . L’Ajuntament demana una declaració de Reserva de Fauna Silvestre. Ordenança d’abocaments al clavegueram. Noviembre, mes del Medio Ambiente. ESPORTS 48 . Apertura del complejo deportivo La Cotxera. Fútbol-Sala Femenino: Club Safranar. El Torrent E.F. publica un libro de presentación del club. 49 . Juan Serrano obtuvo el Diploma Olímpico en las Paralimpiadas de Atenas. El món de la cistella a Torrent. 50 . Resumen deportivo de 2004. Vladimir y Lorena, pareja de baile deportivo. PROGRAMACIÓ DE L’AUDITORI 51 . Actuacions a l’Auditori Municipal.

4 • BIM TORRENT

El mensaje solidario de los escolares que decoraron el árbol navideño

Escola Nadalenca iños y niñas con edades comprendidas entre los N 3 y los 12 años han disfrutado

de una nueva iniciativa educativa de la delegación de Educación: L’Escola Nadalenca, que se ha desarrollado en los colegios públicos El Molí y Sant Pasqual las mañanas del 27 de diciembre hasta el 5 de enero. A lo largo de estos días las niñas y niños realizaron diversas actividades: repaso escolar, juegos de circo, manualidades, disfraces, teatro, etc., y asistieron a las sesiones de cine y teatro infantil que se realizaron en el salón de actos del Ayuntamiento. La delegación de Educación, con la colaboración del personal pedagógico especia-

on la iniciativa de la delegación de Fiestas, los centros escolares de Torrent han comenC zado a colaborar en la decoración del árbol de

Navidad que todos los años se expone a las puertas del edificio consistorial. Dicha iniciativa se ha estrenado este curso en el colegio Sant Pasqual. El adorno del árbol en futuras navidades lo harán escolares. Esta actividad la presentó un grupo de niños y niñas de tres a cinco años del colegio público San Pascual que, acompañados por el director, Vicent Font, y profesorado del centro, acudió al Ayuntamiento para hacer entrega de los adornos navideños que engalanaron el árbol que ha permanecido a las puertas del consistorio durante las fiestas navideñas. Los adornos consistieron en bolas, estrellas y muñecos de papel recortados y plastificados que aludían directamente a la integración de culturas. Este grupo de niñas y niños representaba a todo el alumnado de Infantil y primer ciclo de Primaria del colegio. El acto de entrega se realizó el pasado 3 de diciembre en el salón de actos del Ayuntamiento. El elenco infantil fue recibido con todos los honores por el alcalde, José Bresó; por la delegada de Fiestas y Participación Ciudadana, Encarna Redón; por el concejal de Educación y Cultura, José Veiga; por la delegada del BIM, Gemma Gimeno; por la delegada de Normalización Lingüística, Esmeralda Torres, y por otros miembros de la Corporación Municipal. ■ A.C.

El col·legi Madre Sacramento rep un certificat a la gestió de qualitat l centre Madre Sacramento està des de fa més de tres dècades a Torrent. La E labor educativa de les germanes adoratrius

ha estat recollida per FASTA (Fraternidad de Agrupaciones de Santo Tomás de Aquino). Una prova de la seua bona gestió és el Certificat de Gestió de Qualitat que rebé l’actual Centro Educativo FASTA

Reciclat. Producte ecològic

Madre Sacramento (CEFMS) el passat agost d’una prestigiosa empresa auditora internacional (Bureau Veritas Internacional Quality). ■ El CEFMS ha estrenat una pàgina web: www.cefms.edu.es (Informació facilitada per SALUD MARCH)

DESEMBRE-GENER, 2005

lizado de la cooperativa El Rotgle, puso en marcha este servicio con el objetivo de ofrecer un espacio lúdico a los niños y niñas cuyas madres y padres no han podido ajustar sus horarios laborales con el tiempo de vacaciones de sus hijos. El delegado de Educación, José Veiga, recuerda que hay otros servicios educativos a lo largo del año: l’Escola Matinera, l’Escola d’Estiu y l’Escola d’Estiu Especial, además de ciclos de cine y teatro que se desarrollan para el disfrute de escolares. Más información en el Departamento de Educación del Ayuntamiento. Teléfono 96 1111111. ■ A.C.

Se celebra el 50 aniversari de presència salesiana a Torrent

enim l’alegria de fer-vos partícips de l’esdeveniment que enguany celebrarem: la presència de les salesianes a T Torrent des de l’any 1919 fins al 1936, i el retorn en 1954.

Recordem que les cròniques del nostre arxiu recullen: «El día 29 de agosto de 1954 se dio reapertura a esta casa con gran júbilo por parte del pueblo, ya que hace muchos años están trabajando por la vuelta de las hermanas...» Ara, el dia 31 de gener, de vesprada, festa de sant Joan Bosco, iniciarem els actes commemoratius del cinquanté aniversari al col·legi María Auxiliadora. Vos esperem per a donar-vos les gràcies per l’acollida i el suport prestat al llarg de més de 50 anys. ■ L’EQUIP ORGANITZADOR DEL 50 ANIVERSARI

DESEMBRE-GENER, 2005

BIM TORRENT • 5

XV JORNADES MUNICIPALS DE PSICOPEDAGOGIA

«Qualitat en l’ensenyança: Un repte permanent, una resposta col·lectiva» PER QUÈ ESTE TÍTOL? No hi ha dubte que per a donar una resposta adequada als reptes d’una societat amb canvis continus es necessita formar els escolars (futurs ciutadans adults) recorrent a una educació de qualitat. De fet, contínuament ens arriba informació a través dels diversos mitjans (revistes, llibres, fòrums, pàgines web, etc.) d’investigacions, debats i teories sobre la manera d’afrontar el futur immediat en l’àmbit educatiu i poder aconseguir objectius de qualitat. També els polítics solen apel·lar a ‘la qualitat’ quan pretenen realitzar algun canvi o reforma del sistema educatiu. Pareix, per tant, que hi ha un acord general en la necessitat de comptar amb una ensenyança de qualitat com a fórmula per a progressar socialment. No obstant aixó, no és fàcil definir què s’entén per «qualitat en educació», potser perquè resulta complicat delimitar clarament els factors que intervenen en la seua consecució. I també és probable que dificulte esta definició el fet que, per a començar, no està clara la frontera entre ensenyança/educació en les escoles. Per a fer més difícil la tasca parlem d’actuacions en grups humans –alumnes, pares, professors, tècnic i professionals, etc.–, i no de manipulació d’objectes. El títol de les nostres Jornades fa referència a eixa doble dimensió: d’una banda, el repte que suposa per a la nostra societat poder progressar utilitzant com a via adequada una ensenyança de qualitat, i, d’altra banda, no oblidar que cal una participació de tots si volem formar adequadament ciutadans per al futur més immediat. Perquè treballar en equip tots els agents educatius, proporcionar un entorn ric en recursos i actuar adequadament davant de la diversitat d’alumnes ens portarà a aconseguir una ensenyança de qualitat. CONTINGUTS I PONENTS DE LES JORNADES El desenvolupament de les diferents sessions va ser el següent: En primer

lloc, el dijous dia 18 de novembre, el regidor delegat de Cultura i Educació va obrir oficialment esta XV edició de les Jornades i va donar pas a la primera de les ponències que, amb el títol Resposta dels centres educatius a la societat del coneixement: La innovació. Estat actual de la qüestió i orientacions va ser desenvolupada per Manuel Poblete, de la Universitat de Deusto. L’endemà vam tindre una doble sessió. Primer, a les 15.30, dins de l’actual horari de la Jornada de Formació Docent en els col·legis públics, Miguel Ángel Santos Guerra, de la Universitat de Màlaga, amb les seues habituals referències a anècdotes i experiències personals com a recurs expositiu ens va convéncer que «l’escola és una organització que no sols ensenya sinó que ha d’aprendre si vol continuar existint i progressant. Quan aprén una organització? Quan, per haver optimitzat el potencial formatiu dels processos que tenen lloc en el seu si, adquirix una funció qualificadora per als que hi treballen, alhora que està atenta per a respondre a les demandes i canvis externs». I, després d’un amplíssim torn de paraules, seguit d’un xicotet descans, va intervindre José Luís Bernal, de la Universitat de Saragossa per a relatar-nos el seu descobriment de les «Escoles Accelerades», terme encunyat fa més de deu anys per Henry M. Levin, i expressar-nos el seu convenciment que la utilització d’este model pot millorar els resultats en l’escolarització de tots els alumnes i fer front de manera adequada a la diversitats. L’objectiu de les escoles accelerades és la creació d’escoles que brinden oportunitats d’aprenentatge enriquides i acceleradores a tots els alumnes durant tot el currículum. El dijous 25, Manuel Lorenzo Delgado, de la Universitat de Granada, ens va exposar com organitzar adequadament un centre escolar i desenvolupar

allí un treball cooperatiu, no sols referit als alumnes sinó, especiàlment, en allò que es referix al professorat. I l’endemà, a primera hora de la vesprada, Alejandro Campo Postigo, coordinador d’Organització Escolar de l’Instituto Vasco de Evaluación e Investigación Educativa, va passar revista a una sèrie de models teòrics orientats a la millora del sistema educatiu, englobats en el que es coneix com les «escoles eficaces». Va tancar esta edició de les Jornades, Ramón Flecha, professor de la Universitat de Barcelona i responsable del Centre de Recerca Social i Educativa (CREA), qui de forma didàctica i amb dades obtingudes a partir d’experiències personals ens va parlar de «Les comunitats d’aprenentatge i la resolució de conflictes». I, com en totes les sessions, es van fer preguntes i es van plantejar temes molt interessants al ponent. El nostre alcalde va clausurar oficialment les XV Jornades amb un breu parlament en què va agrair especialment l’extraordinària acollida que va tindre esta edició.

DADES DESCRIPTIVES DELS INSCRITS I VALORACIÓ GENERAL El nombre total d’inscrits va ser de 215, amb una assistència mitjana a cada sessió de 150 persones. Va haver-hi un predomini de professorat procedent de Torrent, en especial dels col·legis públics, encara que també va assistir un grup nombrós de docents i altres professionals que van vindre de València: 119 i 35, respectivament. El perfil majoritari és el de mestres en actiu, de la nostra ciutat, i que en molts casos han assistit a edicions anteriors de les Jornades. La valoració global, tant de cada un dels ponents, dels temes desenvolupats, de les metodologies emprades, així com de l’organització general, horari, calendari, etc, ha sigut molt bona: en una escala de 0 a 10 se situaria entre el 7 i el 8. Tot això, (nombre d’assistents, l’interés demostrat, la seua valoració i els suggeriments) ens anima a anar pensant en una altra edició de les Jornades. ■ GABINET PSICOTÈCNIC MUNICIPAL

Premiados los centros San Juan Bautista, Lope de Vega y Serra Perenxisa por su innovación pedagógica colegios públicos San Juan Bautista y Lope de Vega y el Instituto Serra han obtenido ex aequo el premio a la mejor experiencia de innovaLciónosPerenxisa, pedagógica dentro de la convocatoria de subvenciones y ayudas del Ayun-

tamiento a aquellos grupos de profesores y centros que realicen experiencias de innovación y renovación educativa. Estos proyectos quieren dar respuesta a la necesidad de integración escolar del alumnado con necesidades especiales por razones sociales, especialmente por la procedencia inmigrante. El título de la convocatoria de ayudas es «La integración de alumnos de otros países». El colegio Lope de Vega presentó el proyecto «Aula de acollida», el San Juan Bautista, el «Programa de actuaciones para alumnado con necesidades de compensación educativa» y el I.E.S. Serra Perenxisa, el «Projecte Heura», sobre la integración en educación secundaria del alumnado procedente de otros países. Cada uno recibirá una subvención municipal para llevar a cabo estas experien-

cias por un importe de 1.333 euros. Con esta experiencia el Ayuntamiento de Torrent fomentará aquellas experiencias que por su carácter innovador puedan posteriormente ser generalizadas a otros centros para así hacer frente con proyectos vigorosos e ilusionantes a la nueva realidad de la inmigración. Como todos los años, el Ayuntamiento, desde la delegación de Educación, concede las subvenciones y ayudas a distintas entidades relacionadas con el mundo de la educación. El importe total de las mismas asciende a 70.000 euros. Además de estas ayudas a la experiencia de innovación educativa, se han repartido también ayudas a centros singulares, para la adquisición de material escolar y didáctico, para fondos de lectura, para la realización de actividades culturales y extraescolares, para actividades que fomenten el uso del valenciano y para las asociaciones de madres y padres de alumnos. ■ RAFAEL DIRANZO MARTÍNEZ

Reciclat. Producte ecològic

6 • BIM TORRENT

Els jardins de Torrent, unes vistes diferents

Anirem incloent en el BIM una sèrie de vistes inèdites que són representatives dels nostres jardins. Les vistes aèries recorden en molts casos el que apareixia en el projecte d’enjardinament i ens indiquen el desenrotllament i la vida que ha anat cobrant el jardí a Torrent. TEXT I FOTOS: ANDRÉS CARRILERO

Vista dels jardins de l’Auditori en primer pla, al fons l’enjardinament de la Ronda Pallardó i del Vedat. Tres àrees enjardinades o naturals perfectament integrades.

En el carrer de Genaro Palau vista des del carrer de la Constitució, hi veiem zones de passeig i d’estada.

Reciclat. Producte ecològic

Vista general de Genaro Palau des de les rotondes del Camí Reial, la asimetria de l’enjardinament permet obtindre una franja enjardinada amb diverses files de pins.

Jardins de la Ronda Pallardó des d’on es veu la rotonda de Pare Méndez i l’inici del carrer de la Corunya, amb vistes al ponent.

DESEMBRE-GENER, 2005 • 7

Torrent en la feria Urbe Desarrollo

Vista del tram inicial de Genaro Palau, al costat de l’avinguda de Sant Llorenç, on es poden veure àrees verdes i zones de jocs infantils, a l’altre costat es localitzarà l’edificació de Vivendes de Protecció Oficial promogudes des de l’Ajuntament.

Tram enjardinat amb palmeres de Genaro Palau i carrer de la Comare Pilar Puig, de secció semblant al de l’avinguda del País Valencià.

l Ayuntamiento repitió su presencia en la Feria Inmobiliaria del Mediterráneo, Urbe Desarrollo, con un stand que mostraba imágenes y maquetas de infraestructuras y de los proyectos urbanísticos que darán expansión a la ciudad. Torrent ya estuvo en la segunda edición de esta feria singular abierta al público, y ha vuelto a estar presente en la cuarta edición que se realizó a finales del mes de noviembre, donde se mostraron los proyectos del Parc Central y el área comercial y de servicios El Toll-L’Alberca y se expusieron las maquetas de los edificios de las 536 viviendas de VPO que promueve el Ayuntamiento: una maqueta del edificio de VPO de la calle de Genaro Palau y cinco de los edificios de VPO del Parc Central.

El stand del Ayuntamiento, además de las nuevas zonas de crecimiento de la ciudad, también presentaba el edificio de la nueva estación de metro en la avenida, la innovadora central de recogida por absorción de residuos sólidos urbanos, y la piscina de próxima apertura en La Cotxera. La Feria Inmobiliaria del Mediterráneo fue visitada por el alcalde, José Bresó; la delegada de Urbanismo y Vivienda, M.ª Carmen Lizondo; el primer teniente de alcalde, Severino Yago, y representantes de todos los grupos políticos de la Corporación Municipal, que en el stand del Ayuntamiento estuvieron acompañados por diversos técnicos municipales y personal de la empresa pública Nous Espais. ■ A.C.

Se expusieron las listas provisionales de solicitantes a las Viviendas de Protección Oficial es el número de solicitudes que han aspirado a acceder a las 56 viviendas de protección oficial en el edificio de VPO de la 842 calle Genaro Palau. Se han presentado 61 solicitudes para las 8 viviendas

Panoràmica de Reina Sofia presa des del nou institut, s'hi perceben les zones de plantes aromàtiques al centre, al costat del passeig i les praderies amb pinada i xiprer blau en els laterals d’esta via enjardinada.

de un dormitorio, 299 solicitudes para las 26 de dos y 22 para las 2 de dos dormitorios adaptadas para discapacitados, y 460 para las 20 de tres dormitorios. El plazo de presentación de solicitudes comenzó el 4 de octubre y finalizó el 30 de noviembre. Las listas provisionales de admitidos y excluidos se han expuesto al público del 10 al 24 de enero, ambos inclusive, en el tablón de Edictos de la Oficina de Información del Ayuntamiento, en la página Web del Ayuntamiento, www.torrent.es, y en la delegación de la Vivienda en la avenida del País Valencià, 31. Durante el plazo de exposición al público los interesados pudieron formular alegaciones mediante instancia en el Registro de Entrada del Ayuntamiento. Si precisan alguna aclaración pueden ponerse en contacto con la Delegación de la Vivienda del Ayuntamiento en horario de oficina, teléfono 96 156 21 52. El Ayuntamiento prevé el sorteo de las viviendas para el mes de febrero, y la finalización de las obras de estas 56 primeras Viviendas de Protección Oficial del edificio de Genaro Palau en el primer semestre de 2006. ■ A.C.

Reciclat. Producte ecològic

8 • BIM TORRENT

DESEMBRE-GENER, 2005

El nuevo Centro Santa Elena

En primer término la directora del centro, atrás el alcalde y la consellera de Bienestar Social. Abajo, vista general de los asistentes a la inauguración.

Ahora este centro acoge a casi cien nuevos inquilinos.

n 1929 el Asilo Santa Elena abrió por primera vez sus puertas para acoger a aquellos ancianos más necesitados. El sábado 23 de octubre de 2004 hizo lo propio el nuevo «Centre de Majors Santa Elena» bajo la atenta mirada de su predecesor y de todos los presentes allí reunidos. Setenta y cinco años de historia fueron motivo más que suficiente para que autoridades políticas autos difícil sintetizar lo que supone Santa Elena», comentó Xelo. «E «Es una institución emblemática en

Torrent, con mucha historia.» Y es que a principios del siglo XX Rafael González Baldoví y Elena Tamarit Mestre donaron parte de sus bienes para que la Fundación Santa Elena se hiciese realidad. Ahora el Centre de Majors acoge a casi cien nuevos inquilinos: 76 residentes y 23 plazas más para el Centro de Día. En total 99 ancianos disfrutan de las instalaciones construidas gracias a la tenacidad y buena voluntad de las Hermanas Franciscanas de la Inmaculada, del Patronato y «de otras instituciones públicas y privadas, del personal del centro así como de personas anónimas que han hecho posible lo que hoy celebramos», resaltó Xelo. La consellera destacó el tesón e ímpetu con que se enfrentaron desde un principio al proyecto de renovación de

nómicas y locales, así como religiosas, festejasen conjuntamente el estreno del moderno edificio de la Fundación en Torrent. Tras una celebración religiosa oficiada por el Vicario Episcopal en la parroquia de San José se procedió a la inauguración del Centro por parte de la consellera de Bienestar Social, Alicia de Miguel, y del alcalde de la ciudad, José Bresó, acompañados ambos por la hermana fran-

Santa Elena. «Hemos demostrado que con esfuerzo lo que parece una utopía es posible», señaló. Por su parte, el alcalde, José Bresó, se mostró orgulloso de «pertenecer a una ciudad tan solidaria como Torrent». Y afirmó: «El Ayuntamiento no olvida a esta casa [refiriéndose a Santa Elena] que ayuda tanto a nuestros mayores. La victoria de la longevidad será completa cuando las palabras gente mayor no sean asociadas con decadencia y, por ello, el trabajo que aquí se realiza es motivo de elogio». Mucho trabajo es lo que les espera a toda la comunidad de Santa Elena para llevar adelante el proyecto, pues el Centre de Majors se levanta sobre una superficie de 1.500 m². Cuenta con una planta baja destinada al centro de día, con espacios comunes tanto para los residentes como para aquellos que acudan sólo a determinadas horas. Posee una amplia recepción, salones para realizar

ciscana Xelo Vilaplana, presidenta de la Fundación C.V. Santa Elena de Torrent y directora del mencionado centro. Los miembros de la Corporación Municipal al completo, Jesús Ros –diputado provincial–, una nutrida representación sacerdotal de las parroquias torrentinas, el Patronato que gestiona los bienes de la Fundación y el director general de Servicios Sociales tampoco quisieron perderse el acto.

actividades, un comedor –cuyas mesas han sido fabricadas a mano por los propios ancianos–, gimnasio, salas de descanso y de visitas, despachos para el personal y aseos individualizados, una espaciosa cocina y tres ascensores, uno de ellos preparado para transportar camillas. En las plantas superiores están situadas las habitaciones de los residentes, todas ellas con baño y un gran ventanal a través del cual se puede disfrutar del sol y de la vida de la ciudad, puesto que las vistas abarcan importantes zonas de El Vedat, la Avenida y la calle Padre Méndez. Además, cada planta posee una sala para los cuidadores nocturnos, en la primera planta están, además de las habitaciones, la enfermería y los despachos del personal sanitario y en la última planta la lavandería, el oratorio y una sala de visitas. Santa Elena ya no es aquel tradicional asilo de principios de siglo, no obs-

tante la filosofía cristiana que inspiró el proyecto en la década de los años veinte sigue viva, aunque no así la forma de gestionarla. La Fundación se ha adaptado al ritmo que marcan los nuevos tiempos y concibe la caridad como un acto de justicia social. «Nos hemos actualizado tanto por fuera como por dentro», puntualizó Xelo. Este proyecto se ha sufragado con las subvenciones de la Generalitat Valenciana (la Conselleria de Bienestar Social firmó un convenio que supuso el desembolso de 596.000€), con un préstamo hipotecario de la Caja Rural de Torrent y con recursos propios de la Fundación. Además, la Junta de la Virgen de los Desamparados colaboró aportando la recaudación obtenida en las actividades realizadas en honor al Cincuenta Aniversario de la Coronación de la Virgen como Patrona de la ciudad. Asimismo, las parroquias torrentinas donaron las colectas de los traslados de la Virgen de los Desamparados y la Virgen del Popul. Del mismo modo, los técnicos de la Administración tanto municipal como autonómica ayudaron con los aspectos burocráticos del proyecto. Al final todos, de una u otra manera, han sido imprescindibles para que el barco de Santa Elena navegue a toda máquina por las aguas del siglo XXI. ■ SALUD MARCH

Reciclat. Producte ecològic

DESEMBRE-GENER, 2005

BIM TORRENT • 9

I Fira de Promoció i Fi d’Estocs

«La Fira va ser inaugurada per l’alcalde de Torrent José Bresó Olaso, el president de l’Associació de Comerç, Vicente Rodrigo i la regidora d’Indústria, Comerç i Mercats, Gemma Gimeno García, hi assistiren els membres de la Corporació Municipal i va tindre una gran afluència de gent i una gran acollida pels torrentins i pels comerciants.»

ls passats dies 28, 29 i 30 d’octubre tingué lloc al primer pis del Mercat Central la Primera Fira de Promoció i Fi d’Estocs del Comerç de Torrent, amb el lema «Qualitat, moda, innovació, prestigi i disseny al teu abast». Fou organitzada per la Delegació d’Indústria, Comerç i Mercats de l’Ajuntament de Torrent Red Afic, amb la col·laboració de l’Associació de Comerç de Torrent i la Generalitat Valenciana (Conselleria d’Empresa, Universitat i Ciència, Direcció General d’Indústria i Comerç). En la Fira han participat 32 comerços de tots els sectors comercials de la ciutat, amb la finalitat de donar a conéixer entre els torrentins l’amplíssima gamma de productes i serveis amb què la ciutat compte, comercialment parlant. Alhora es va fer un àmplia liquidació d’estocs de temporada per part d’aquelles tendes que ho consideraren oportú. També es va donar a tot el públic assistent a la Fira d’uns talons de descompte per a bescanviar després a la botiga fins al 31 de desembre de 2004, sempre que es fera una compra a l’establiment. ■ GEMMA GIMENO

AYUDAS PARA LA MODERNIZACIÓN DE LAS PYMES COMERCIALES Ya ha sido publicada la orden de la Consellería de Empresa, Universidad y Ciencia, por la que se regulan las ayudas a la modernización de las pymes comerciales para el ejercicio 2005. El plazo de presentación de las solicitudes termina el 10 de febrero. Para más información contactar con la AFIC sita C/ Baviera 6. Tfno : 96 158 96 10.

La cena de UNICEF destinó su recaudación a un programa de educación para niñas

Uno de los atractivos de la velada fue la esperada rifa, en la que se recaudaron 7.888 euros y se sortearon más de 400 regalos donados por los comercios de Torrent y Comarca, así como por las entidades financieras más representativas de la ciudad. La recaudación neta de la cena sobrepasa los 15.000 euros, gracias también a las subvenciones de organismos oficiales y entidades colaboradoras. No es el único acto que el Comité Local organizó durante el año para recaudar fondos, también destaca la representación de la Zarzuela La Tabernera del Puerto que representó el Grupo de Teatro del Hogar Antoniano a finales de octubre en el Teatro Hogar Antoniano, y patrocinó la Caja Rural de Torrent. CHELO MIQUEL Presidenta Unicef Torrent

l pasado 22 de octubre tuvo lugar la tradicional cena que organiza el Comité Local de Unicef en el hotel Lido de El Vedat, con el fin de recaudar fondos que en esta ocasión, y al igual que los del año anterior, irán destinados a los programas de «Educación de las niñas» que está llevando a cabo el Fondo Internacional de las Naciones Unidas para la Ayuda a la Infancia.

Se dieron cita casi 500 personas, en las que se vieron representados todos los sectores de la población: político, financiero, económico, social, cultural y deportivo, destacando entre sus asistentes al alcalde, José Bresó; el ex alcalde y diputado autonómico, Jesús Ros; la Corporación Municipal prácticamente en pleno; el diputado de Patrimonio, Francisco Chirivella;

la directora general de la Familia, el Menor y Adopciones, Rosario Calatayud; el presidente de la Caja Rural de Torrent, Vicente García Ortí; y demás representantes de las entidades financieras presentes en la localidad, falleras mayores de Torrent, Musa de la Música, Reina del Encuentro y representantes del asociacionismo torrentino.

La Presidenta de Unicef, Chelo Miquel, agradeció en la cena el apoyo y la colaboración prestada a todos los asistentes a la cena, sin los cuales no habría sido posible conseguir las cifras alcanzadas, y a todas las componentes del Comité Local. Hubo una mención especial a la vicepresidenta, Rosa Mora, por la energía y vitalidad recuperada y que le caracteriza; fue un momento emotivo que tuvo su epílogo en un caluroso aplauso de los asistentes al acto. ■

Reciclat. Producte ecològic

10 • BIM TORRENT

Jornadas de seguridad vial para los mayores

DESEMBRE-GENER, 2005

Entrega de trajes de valenciana a la Corte de la Fallera Mayor

Durante los días 23, 25 y 26 de noviembre, en los hogares para mayores de Virgen del Olivar, San Enrique y San Cayetano, se celebraron unas jornadas referidas a la Seguridad Vial que fueron impartidas por el inspector de la Policía Local Manuel Serrano y nos las explica para el BIM.

l pasado 24 de noviembre se celebró en el salón de actos de la Casa de la Cultura E la entrega de trajes de valenciana a la cor-

te de honor de la Fallera Mayor de Torrent 2005. Dichos trajes fueron confeccionados por la firma local Tejidos Mora. En el acto de

esde las delegaciones de Seguridad Ciudadana, Políticas de Solidaridad, Sanidad y Bienestar Social se programaron unas charlas con temas de interés para los mayores como usuarios de la vía pública, como peatones, conductores u ocupantes de automóviles o de transporte público. En cada reunión, y tras una breve introducción, se proyectaba un vídeo titulado «El ritmo de la vida», que a buen seguro ayudará al colectivo de mayores a desarrollar actitudes y comportamientos que mejoren la seguridad en sus desplazamientos. Después de la proyección del vídeo, se realizó un breve coloquio/debate, que surgía a raíz de haber visto el vídeo y del contenido de los trípticos que se distribuyeron, y que trataban sobre los efectos adversos que puede producir la ingestión descontrolada de medicamentos en la seguridad vial, así como unas reglas que protegen un gran valor: la vida. El concejal delegado de Políticas de Solidaridad, Sanidad y Bienestar Social, Ramón Pacheco, estuvo presente en alguna charla y constató el interés mostrado por el más del centenar de personas que acudió a estas jornadas entre los tres hogares municipales. ■

entrega estaban presentes la delegada de Fallas, M.ª Cruz Nieto; la Fallera Mayor de Torrent, Isabel Amador; el presidente de la Junta Local Fallera, Ricardo Meseguer; las firmas colaboradoras, y numerosos amigos del mundo fallero que dieron color a la fiesta. ■ A.C.

Renovación de cargos en la Asociación Tyrius n la asamblea extraordinaria que la Asociación de Amas de Casa y Consumidores Tyrius celebró el 28 de octubre se renovaron los cargos de la Junta Local. E Fue nombrada presidenta Antonia Sanchís Alemany. Otras asociadas que conforman la junta son

M.ª Carmen Martínez, Ángeles Ridaura, Iliana López y Carmen Campos. Las vocales son Julia Veguer, Rosa García, María Icart, Carmen Benlloch y Juana Pérez. En el número de marzo de la revista ATENEA daremos más información. El BIM les desea una buena y fructífera gestión para 2005. ■ A.C.

XIV Aniversario de la Asociación Mujeres de Torrent l 17 de diciembre la Asociación Mujeres de Torrent celebró su decimocuarto aniversario con una coE mida de hermandad en la que estuvieron presentes el

alcalde, José Bresó, y la delegada de la Dona, Xelo Medina, así como una representación de todos los grupos municipales; también disfrutaron de esta celebración con las asociadas otros representantes de diversas asociaciones, de la vida empresarial, social y cultural de la ciudad. Al finalizar la comida el diseñador Pol Coronado recibió una insignia de plata de la asociación por el logotipo que utiliza ésta. ■ A.C.

MANUEL SERRANO BELLIDO

Inspector de la Policía Local, miembro de la Comisión Técnica del Plan Integral de Atención al Mayor

El Ayuntamiento financiará un proyecto escolar del misionero Jesús Planells en Zimbabwe a delegación de Sanidad del Ayuntamiento financiará un Lproyecto que el misionero to-

rrentino Jesús Planells estaba realizando en la aldea de Owen (Zimbabwe) cuando falleció el pasado mes de noviembre. De esta manera el consistorio torrentino quiere dar continuidad a la construcción de unas aulas para escolares en la mencionada población africana a través de las ayudas de colaboración internacional que cada año reparte entre diversas organizaciones no gubernamentales. Jesús Planells nació en Torrent hace 60 años, aunque

Reciclat. Producte ecològic

residía en el país africano desde hace 30 años, tiempo durante el cual promovió la construcción de ocho iglesias y atendió pastoralmente a veinte poblados. Fue destinado a Zimbabwe en 1971, tras licenciarse por la Universidad Pontificia de Roma en Misionología el año anterior. Desde entonces no ha abandonado el país africano excepto por periodos breves cada tres años para visitar a su familia, pues se confesó un enamorado del continente africano y de su trabajo, primero en la misión de Kana y más tarde en la de Gowke, donde ha sido

párroco desde 1973, consejero del obispo, delegado diocesano de catequistas, de liturgia y de promoción bíblica. Asimismo, fue secretario general durante varios años del Instituto Español de Misiones Extranjeras. El concejal de Sanidad y Políticas de Solidaridad, Ramón Pacheco, ha manifestado que la vida de este ilustre torrentino es un ejemplo de solidaridad y servicio a los demás; por eso queremos que su obra no se interrumpa por su falta y que el Ayuntamiento de su ciudad contribuya a desarrollar parte de lo que él empezó.

SE LE DEDICARÁ UNA CALLE El misionero ha desarrollado una altruista labor durante largos años en dicho país, colaborando intensamente en mejorar las condiciones de vida de sus habitantes, tanto humanas como materiales, mediante la construcción de iglesias, escuelas, dispensarios, etc., y el Ayuntamiento, consciente de ello, ha querido reconocer los méritos que concurren en uno de sus hijos más destacados, por lo que acordó por unanimidad rotular con el nombre de «Missio-

ner Jesús Planells Almerich», la vía pública que tiene su inicio en la rotonda del cementerio municipal y finaliza en la calle Padre Fernando, junto a la vía del ferrocarril. ■ RAFAEL DIRANZO MARTÍNEZ

DESEMBRE-GENER, 2005

BIM TORRENT • 11

PRIMERA MOSTRA EMPRESARIAL A TORRENT

ALTRES PROGRAMES EUROPEUS ◗ Génesis Plus Des del departament de Formació i Inserció, en la Delegació de Dona i Foment Econòmic, s’estan desenvolupat programes relacionats amb l’ocupació, alguns d’ells amb un gran èxit, com ha sigut el programa europeu Génesis Plus. Aquest projecte va dirigit a persones desocupades que volen millorar el seu currículum per mitjà de formació i pràctiques en una empresa, ja que se’ls ofereix l’oportunitat d’adquirir l’experiència necessària per a treballar. Són ja 68 les persones que han realitzat algun dels cursos

questa Mostra s’ha realitzat del 24 al 28 de novembre per a donar a conéixer a la ciutadania una de les accions més emblemàtiques dutes a terme des del projecte d’iniciativa europea Equal, @nticipación, desenvolupat pel Departament de Formació i Inserció: el portal empresarial torrentvirtual.com. Aquest portal ha suposat que Torrent, des d’una iniciativa municipal, siga la primera ciutat a reunir més d’un miler d’empreses en la xarxa. La pàgina permet la localització, identificació i difusió de cada una de les empreses sense límit de fronteres. És un aparador comercial al món que plasma in situ una representació del comerç a Torrent. Sí, és una xicoteta presentació virtual, ja que són més de 700 les empreses que es troben en el portal i al voltant de mig centenar les que van participar en la Mostra, la qual cosa ens ha permés demostrar

que podem i sabem realitzar accions que potencien la nostra activitat econòmica i empresarial. El lema que se seleccionà per a la Mostra Empresarial reflecteix perfectament l’esperit d’aquest esdeveniment: TORRENT, UNA CIUTAT ACTIVA, ja que mostra que Torrent, des del seu teixit empresarial i comercial i amb el seu Ajuntament, promociona la seua ciutat i demostra que tots tenim ganes de treballar en equip perquè el comerç en particular i l’activitat empresarial en general siguen emblemàtics a la nostra comarca. Esperem que siga l’inici d’una unió per a treballar des d’ara Ajuntament i entitats empresarials de Torrent, en benefici del comerç i de la indústria local. ■

de cambrera de pis, auxiliar d’escola infantil, educador de menjador i integrador intercultural, i que pròximament començaran la segona fase, consistent en la pràctica en empresa dotada de beca, que els proporcionarà la possibilitat de consolidar allò que han assimilat en el curs i d’establir un contacte amb el món laboral. A partir de gener del 2005 es posa en marxa la resta de cursos, que conclouran amb un total de 160 persones formades en ocupacions amb una bona eixida laboral. Els cursos són d’auxiliar d’ajuda a domicili, monitor infantil i juvenil, monitor de discapacitats i tercera edat, especialista en Alzheimer i auxiliar de restaurant bar.

ara la realització i la difusió dels portals empresarials Poligonovirtual.com i Torrentvirtual.com, que han facilitat que moltes empreses de Torrent puguen accedir i formar part d’aquest univers que és la xarxa d’Internet. A més, mereix una especial menció la labor de formació contínua que s’ha realitzat des d’aquest projecte. Han sigut nombrosos els cursos

Les persones que hi estigueu interessades, no dubteu a informar-vos en la delegació, ubicada al carrer d’Azorín, 40 (tel. 96 158 92 70). ◗ Ha finalitzat el projecte @nticipacion El Projecte @nticipación d’Iniciativa Comunitària Equal arribava a la fi amb la Mostra. En el marc d’aquest projecte s’han fet moltes altres accions, com

CONSUELO MEDINA FENOLL Delegada de Dona i Foment Econòmic

que s’han impartit amb una gran acceptació per part de les empreses de Torrent. En destaquem alguns com els de boteller, els monogràfics de cuina de creació i decoració de plats o de manipulació d’aliments, dins del sector d’hostaleria; el d’informàtica bàsica, Internet, disseny de webs o el de CAD, així com el curs de gestió d’empreses. ■ NEUS SILVESTRE

«EUROPA ERES TU» Encuentro Formativo en el salón de actos del Ayuntamiento El 27 de enero, a las 19 horas, se realiza un encuentro formativo en el salón de actos del Ayuntamiento con una Jornada de inicio a la Ciudadanía Europea, bajo el título «Europa eres tu». l 9 de mayo de 1950, Robert Schuman, ministro de Asuntos Exteriores francés, propuso la E creación de una Europa organizada para evitar otro

desastre como la II Guerra Mundial y mantener la paz. La «Declaración Schuman» fue el germen de la actual Unión Europea y desde 1985 el 9 de Mayo se celebra como el Día de Europa. El Tratado de Roma de 1957 crea la CEE (Comunidad Económica Europea) integrada por seis países y con objetivos económicos y comerciales. Desde entonces y tras sucesivos Tratados estos objetivos

han sobrepasado la esfera económica y actualmente alcanzan niveles políticos, sociales e internacionales; a la vez que se han ampliado gradualmente los países miembros de la UE. Los avances ocurridos en el desarrollo de la UE justifican su existencia como una verdadera comunidad política, como una familia de países europeos y democráticos que se han comprometido a trabajar juntos en aras de la paz y la prosperidad. La UE es más que cualquier otra organización internacional. La UE es única.

Próximamente estamos invitados a participar en el Referéndum de la futura Constitución Europea. Pero ¿Qué es la Constitución Europea?, ¿Cómo funciona la UE?, ¿Qué significa ser ciudadano europeo?, ¿Qué nos aporta la Constitución Europea?... El Ayuntamiento, a través de la delegación de Asuntos Europeos, organiza esta Jornada de inicio a la Ciudadanía Europea porque Europa eres tú. ■ MIGUEL ÁNGEL GARCÍA MELERO (Más información en páginas 35, 36 y 37)

Reciclat. Producte ecològic

12 • BIM TORRENT

EL BOOM PERIODÍSTIC A TORRENT En els últims anys, Torrent ha experimentat una proliferació important de mitjans de comunicació, fet que és un símptoma més del grau de desenvolupament i de maduresa que ha aconseguit la nostra localitat tant socialment com econòmicament. En tenim de tots els tipus, tant en Internet com en paper i amb diversa perioDELEGACIONS DE LEVANTE-EMV I LAS PROVINCIAS Des de fa molts anys, els principals rotatius valencians han dedicat edicions especials i han fet un tractament informatiu important de la nostra ciutat per la seua importància poblacional, econòmica i política. Tant Levante com Las Provincias han tingut corresponsals a la ciutat que han fet que Torrent estiga, dia a dia, present en l’opinió pública. LEVANTE-EL MERCANTIL VALENCIANO ◗ PERIÒDIC: Levante-El Mercantil Valenciano. RESPONSABLE DE LA DELEGACIÓ DE TORRENT : Paco Piera. A DREÇA : c/ Elena Tamarit, 1. TELÈFON: 96 156 14 15. NOMBRE D’EXEMPLARS: aprox. 12.000. Des de fa anys, els responsables d’aquest diari de gran acceptació a Torrent han fet un seguiment minuciós de la ciutat pel que fa a informació i a publicitat. La idea d’implantar una delegació també està present des de fa més d’una dècada, iniciativa que, finalment, ha pogut portarse a terme. El diari Levante compta des de juny de 2003

dicitat. Mentre els mitjans audiovisuals han deixat darrere el seu moment d’esplendor, la ciutat va arribar a comptar amb dos televisions i una ràdio; els mitjans de comunicació impresos han sorgit i, el més difícil, s’hi han consolidat. En el següent reportatge donem a conéixer tota l’oferta periodística de què disposen els veïns.

Periodistes reunits en un sopar nadalenc.

amb una seu permanent a la ciutat. La intenció era reforçar l’aposta del periòdic per tota la comarca. El fet de tindre una delegació tan pròxima ha resultat beneficiós, segons comenta el responsable de la delegació Paco Piera, «perquè els ciutadans es poden aproximar d’una manera més còmoda a la delegació i comentar els temes que els preocupen o que volen denunciar públicament. En l’actualitat, l’edició de l’Horta està composta per un equip de cinc redactors i un fotògraf, que són Isabel Olmos, César García, Mónica Ros, Jéssica F. Peña, Julia Tortosa i Abelard Comes. A més, hi ha un equip comercial format per Toñi García i Celia Puentes i un equip de corresponsals, tots ells comandats per Piera, periodista avalat per una dilatada carrera.

mació diària. La corresponsal és, des del final de 1999, María José Carchano, periodista d’Alcoi que des de 1998 està afincada a Torrent. Maria José, que té 29 anys, explica que en Las Provincias «es dóna molta importància a la informació de Torrent, tant en política com en societat, com correspon a una ciutat que destaca per la seua rellevància i pel seu moviment associatiu». Encara que la idea d’obrir una delegació també està present des de fa anys, aquest rotatiu encara no l’ha poguda materialitzar. El canvi en la titularitat del diari, les noves instal·lacions i els bons resultats aconseguits per l’edició de l’Horta han fet que l’obertura d’una nova delegació deixe de ser, de moment, una

prioritat. María José Carchano, que és també la corresponsal de Manises i cobreix informacions de tota la comarca de l’Horta, explica que aquesta edició és la que millor funciona de totes les del diari i assegura que l’aposta de futur serà «un augment de les pàgines de l’edició, cosa que significarà que Torrent comptarà amb una pàgina d’informació diària». Aquesta periodista, que es fa càrrec també de la revista del Club de Gerents, va viure de prop la satisfacció que produeix el treball periodístic quan, juntament amb Levante, donà a conéixer al veïnat de Torrent la renúncia a l’alcaldia de Jesús Ros. EL VEDAT ◗ PERIÒDIC: El Vedat, Periòdic de l’Associació de Veïns. D I R E C TO R : Juan Bautista Sanchis León. A DREÇA : Avinguda Sant Llorenç, 148. El Vedat (Torrent). TELÈFON : 96 156 40 01. W EB : www.avv-vedat.com. N OM B R E D ’ E X E M P L A R S : 6.000 exemplars bimentrals. El periòdic de l’Associació de Veïns del Vedat, amb una periodicitat bimestral, sorgeix amb un clar caràcter reivindicatiu i amb l’objectiu que l’agrupa-

LAS PROVINCIAS ◗ PERIÒDIC: Las Provincias. R ESPONSABLE DE LA DELE GACIÓ DE T ORRENT : María José Carchano. A DREÇA : c/ Gremis, 1. TELÈFON: 647 006 460. N OMBRE D ’ EXEM PLARS: aprox. 8.500. Per la seua banda, Las Provincias també ha apostat des de fa temps per Torrent, amb infor-

Redacció de l’edició de l’Horta del periòdic Levante EMV.

Reciclat. Producte ecològic

Redacció de Comarques de Las Provincias.

ció de veïns, que comptava amb uns 1.400 associats, fera escoltar la seua veu. Va nàixer en un moment difícil, quan s’estaven realitzant les obres de clavegueram, una infraestructura molt demanada pels veïns del Vedat però que començaren en un mal moment: a l’estiu. Hui en dia les seues pàgines continuen sent una palestra perquè els veïns puguen escriure les seues vivències, relats i poemes, i també perquè puguen jutjar les actuacions municipals i exigir els serveis que consideren necessaris. Aquest rotatiu compta també amb àmplies seccions informatives. Així mateix, els seus responsables donen un protagonisme especial a la imatge, amb seccions dedicades exclusivament. En aquest periòdic han escrit més de 140 persones i s’han anunciat més de 110 empreses, i gràcies al seu tiratge de 6.000 exemplars arriba a tots els racons del Vedat i es fa escoltar també a la ciutat. Hui en dia la redacció està formada pel cap de redacció Julio Genovés, el redactor i encarregat de les entrevistes i de publicitat Carlos E. Bessini, la relacions públiques Cheres Vilela Tormo, la redactora Lucía Pérez Genovés i el cap de maquetació, Juanjo Sanchis Tormo. El periòdic es pot consultar en Internet i s’autofinança per mitjà de la publicitat. Segons ha comentat el director, Juan Bautista Sanchis, el «balanç és positiu i no descartem diversificar el projecte, com de fet ja està ocorrent amb la publicació de llibres per part d’alguns associats». A més, l’any que ve celebraran el cinqué aniversari de la publicació, que pel gener en traurà el número 30. LA OPINIÓN ◗ P ERIÒDIC : La Opinión de Torrent. DIRECTOR: Manuel Amate. ADREÇA: c/ 25 d’Abril, 19. TELÈFON: 96 157 29 35. NOMBRE D’EXEMPLARS: 5.000 exemplars quinzenals. La Opinión naix de l’ambició d’un jove periodista de Torrent que vol dotar la ciutat d’un mitjà de comunicació seriós i pròxim. El periòdic ix puntualment al carrer des del 15 de març de 2001, amb un tiratge de 5.000 exemplars. A causa

DESEMBRE-GENER, 2005 • 13

Els artífes del periòdic La Opinión.

de la bona acollida ha rebaixat la periodicitat i de ser mensual passà a ser quinzenal un any després. En el producte treballen actualment dos persones que són Manuel Amate i Mari Carmen Casabán. Després d’un canvi d’imatge, que va experimentar fa un any i mig aproximadament, aquest mitjà de comunicació ofereix una imatge moderna i actual que l’ha situat com un dels més coneguts de la localitat. Entre els projectes de futur, segons comenta Amate, destaquen «una nova remaquetació i el reforçament de l’apartat de subscripcions perquè més veïns puguen rebre’l a casa». A més, Manuel ha avançat que estan estudiant la possibilitat de fer un projecte paregut en localitats properes a Torrent, aspecte que «estem negociant en aquests moments amb un nou soci». El director de La Opinión aposta també per la dinamització publicitària i per una premsa forta d’acord amb les necessitats d’una ciutat com Torrent. WWW.TORRENT-DIGITAL.COM ◗ P E R I Ò D I C : www.torrent digital.com. DIRECTOR: Javier Rubio. T E L È F O N : 628 27 98 39. C ONTACTE : entorrent@entorrent.com El portal www.torrentdigital. com acaba d’experimentar una completa modificació, tant en la forma con en el contingut. La pàgina web començà a funcionar l’any 2000. L’impulsor del projecte, Javier Rubio, va ser motivat, com ell mateix comenta, per un objectiu fonamental: «la idea era fer un portal per a tots, d’ús senzill. En realitat la pàgina persegueix principalment

ser un buscador perquè qualsevol persona hi puga trobar la informació que necessite sobre l’Ajuntament i les associacions de Torrent, encara que no recorde l’adreça exacta en la xarxa». Allò que va començar com una afició per a aquest periodista amb molts anys d’experiència en els mitjans audiovisuals de Torrent, s’ha anat consolidant en part, perquè com comenta Rubio «és una pàgina molt interactiva i que permet conéixer l’opinió dels ciutadans sobre diversos temes i fer arribar les seues demandes als responsables del consistori». La pàgina web liderada per Rubio, en la qual treballa també la seua filla, ha estat remodelada fa unes setmanes i això l’ha feta molt més atractiva visualment i més funcional. Una gran satisfacció per a Rubio és el fet que en aquests anys «la pàgina ha rebut visites de països com els Estats Units, el Regne Unit o de països sud-americans». A més, la mitjana d’usuaris s’ha situat en 20 diaris, «quantitat que –segons explica Rubio– pot semblar baixa en tractar-se d’una pàgina web, però que no està malament tenint en compte que va dirigida exclusivament a usuaris que necessiten informació de Torrent». La pàgina dóna l’opció d’introduir també altres pàgines web i, a més, ofereix un servei d’un butlletí electrònic de notícies. Per a sol·licitar-lo només cal enviar un correu electrònic a entorrent@entorrent.com o donar-se d’alta en el web torrentdigital.com. LA REVISTA EMPRESARIAL ◗ PERIÒDIC: La Revista Empresarial. DIRECTOR: Rubén Medina. A DREÇA : av. País Valencià, 113. TELÈFON: 96 108 19 34. NOMBRE D’EXEMPLARS: 5.500 mensuals. La Revista Empresarial veu la llum en 1991, amb l’objectiu que les empreses de la zona es coneguen entre elles i, d’aquesta manera, realitzar més transaccions internes sense haver d’eixir del polígon. La publicació naix molt vinculada a l’Agrupació d’Empresaris d’Alaquàs, encara que amb el pas del temps Rubén

El Vedat en Internet.

www.torrentdigital.com. A la foto els que fan la web.

Medina, impulsor del projecte, crea la seua pròpia editorial per a aquesta publicació. Segons explica Medina, «la revista ha anat desenvolupant-se d’una manera modesta però sense parar». I tot apunta que ha tingut molt d’èxit, ja que en l’actualitat aquesta revista mensual compta amb 5.500 exemplars que es distribueixen en un total de 37 polígons industrials de Torrent i comarca. També en són molts els projectes de futur: des de finals de l’any passat la publicació està en la xarxa i els seus responsables volen arribar en breu a una actualització setmanal amb tota la informació d’interés per als empresaris de la comarca. El següent pas serà tractar d’entrar als polígons de la ciutat de València i de la província. Tot se li queda menut a aquest editor que ha aconseguit donar de primera mà la informació que es genera als polígons. EL TORRENTÍ ◗ Periòdic: El Torrentí. Director: Valentín Gómez. Telèfon: 96 108 16 34. Web: www.eltorrenti.net. N OM BRE D ’ EXEMPLARS : 20.000 quincenals. El periódic El Torrentí naix a l’estiu de 1999 a la platja del Socarrat del Perelló. Els responsables, Valentín Gómez i la seua dona Amparo Marzal, tenien clar que volien editar un diari de Torrent de distribució gratuïta i a l’abast de tots els veïns. Gómez ja havia publicat la revista Amas de Casa, també gratuïta. Com a conseqüència d’aquesta experiència, i com que estava en contacte amb molts anunciants, comença a editar El Torrentí. L’objectiu, cinc anys després, continua sent el mateix: fer arribar al major nombre possible de ciutadans les notícies de la

El Torrentí i el seu director.

nostra ciutat, i optar a convertirse en un mitjà de comunicació per al poble i del poble. En el punt de mira per al futur immediat està l’adaptació a la xarxa del diari, encara que segons comenta Gómez «se’n continuarà mantenint l’edició impresa perquè cal no oblidar que, tot i que Internet està present en moltes cases, encara hi ha molt de camí per fer». VALENCIA WORD ◗ PERIÒDIC: Valencia Word. D IRECTORA : Patricia Murray. TELÈFON: 96 155 37 99. WEB: www.spia.com Poques persones saben que el primer periòdic digital de tot Espanya (fins i tot un any abans que La Estrella Digital) es féu a Torrent, concretament en un xalet del Vedat. La impulsora va ser la periodista Patricia Murray, que després d’acabar un màster

La creadora de Valencia Word.

als Estats Units, concretament a la prestigiosa Universitat de Colúmbia sobre periodisme electrònic, creà aquest diari en 1997. Des d’aleshores, aquesta publicació diària que s’edita totalment en anglés no ha parat d’oferir informació a tot el món sobre el turisme, les importacions i els sector productius valencians. Com comenta Murray, el diari ha tingut una molt bona acollida ja que rep correus de països tan allunyats com l’Aràbia Saudita o Corea, que li demanen informació sobre els postres mercats i la nostra economia. Encara que aquesta periodista, nascuda a Irlanda però establida a Torrent des de fa mols anys, està a punt de jubilar-se, vol deixar en bones mans aquest projecte al qual ha dedicat molts anys de la seua vida, i per aquesta raó està estudiant la manera que siguen persones amb discapacitat qui hereten el seu projecte. WWW.ELTORRENTI.COM Per a concloure, hem de dir que recentment ha tornat a aparéixer el diari digital www.eltorrenti.com. El seu responsable, Juan Carlos Serra, ha rellançat aquesta iniciativa que recull, principalment, informació de tot tipus de la localitat de Torrent, després d’un període d'inactivitat. Un exemple més de la mobilitat de la premsa a la ciutat. ■ BEGOÑA VILATA

Reciclat. Producte ecològic

14 • BIM TORRENT

DESEMBRE-GENER, 2005

Una nueva escultura adorna Torrent

En la plaza de Sant Jaume Rafael Pi da vida al fraile capuchino Luis Amigó

na escultura en bronce del obispo Amigó, de 2,20 metros de altura, preside desde el 24 de octubre la plaza de Sant Jaume. La obra del escultor Rafael Pi ha sido definida en la revista ars valentia por su director, Lorenzo Berenguer, del siguiente modo: «Nuevamente la ciudad torrentina engalana sus calles, plazas y avenidas con el ornato correspondiente a una población culta y avanzada. Pi Belda parece el encargado de cubrir con sus esculturas esa belleza que solo los privilegiados pueden dar... /... en esta ocasión, dado el magisterio alcanzado por Pi, ha conseguido un monumento plenamente armónico y de un grado de quilates rayano en lo sublime. El venerable Luis Amigó aparece con el semblante de un ser beatífico, hacedor del bien... /Nuestro escultor amalgama tiempo con psicología, demostración fraterna con desprendimiento y divinidad con humanidad... / Sin duda es un poeta del cincel y un maestro y un artista tan dulce como realista.» A la inauguración de esta escultura, que congregó a numerosos ciudadanos en la cita-

Semblanza del Venerable P. Luis Amigó

Reciclat. Producte ecològic

Aspecto de la plaza el día de la inauguración.

Momento del acto de inauguración.

El escultor Rafael Pi.

da plaza, asistieron el alcalde, José Bresó; miembros de la Corporación Municipal; el vicario general de la congregación de Terciarios Capuchinos, Hernando Maya, y el escultor de la obra, Rafael Pi. Apadrinaron el acto Lola Cervera (esposa del ex alcalde, Jesús Ros) y Vicente Simó; después se celebró una misa en la que actuó el Orfeón Polifónico del Círculo Católico, y J. Antonio Vives, biógrafo gráfico del padre Luis Amigó, habló sobre de la vida de éste. El acto acabó con una mascletà del pirotécnico Vicente Caballer en el patio del colegio Monte Sión. A.C.

Escultura de fray Luis Amigó.

l día veinticuatro de octubre del año dos mil cuatro, tuvimos la gran satisfacción de bendecir la hermosa estatua del Venerable P. Luis Amigó levantada en la plaza San Jaime de nuestro pueblo, Torrent. Alguno quizá se pregunte, ¿y por qué esa estatua? ¿quién fue el P. Luis? ¿por qué se ha puesto ésta si ya tenía un busto en la plazoleta de la Virgen de la Soledad? Y yo voy a intentar dar una cumplida respuesta a los que estén en esta ignorancia, o no han caído en la cuenta. El P. Luis nació hace ciento cincuenta años en Masamagrell, pueblo perteneciente a la Comunidad Valenciana, situado en la carretera de Barcelona, a doce kilómetros de Valencia. A los dieciocho años ingresó en la Orden Capuchina y desde su ordenación sacerdotal, en mil ochocientos setenta y nueve, realizó casi todo su trabajo pastoral en nuestra Comunidad, primero como religioso y después como obispo de Segorbe. A la edad de treinta años funda la Congregación de Terciarias Capuchinas y cinco años más tarde la de los Terciarios Capuchinos, teniendo como objetivo primario de ambos institutos acoger en centros apropiados a las niñas y niños apartados del camino del bien, usando los métodos pedagógicos más científicos

y adecuados para conseguir de ellos unos ciudadanos y cristianos capaces de vivir con toda dignidad en la sociedad. Pero atengámonos a nuestro pueblo. ¿Qué relación tiene el P. Luis con Torrent? Recién fundada la Congregación masculina y por la falta de salud de los religiosos en el lugar que ocupaban, Monasterio de El Puig, por mediación del P. José María de Sedaví (antes D. José Méndez) el Ayuntamiento de nuestra ciudad ofrece al P. Luis y a sus religiosos el antiguo convento de Monte Sión, ocupado hasta 1835 por los frailes franciscanos-alcantarinos en que tuvo lugar la desamortización de Mendizábal, y hacen su entrada en el mismo el día 31 de octubre de 1889, siendo recibidos con gran alegría por el alcalde y muchos torrentinos, que ven cómo su convento se abría de nuevo y con ello se restauraba el culto al Señor y se realizaría una labor humanitaria, especialmente para con los niños, estableciendo una pequeña escuela y enseñando el catecismo. El P. Luis siempre agradeció al pueblo de Torrent, en particular a las autoridades civiles, la entrega del convento, el recibimiento cariñoso que se les hizo y las atenciones que constantemente se prodigaban con él y sus religiosos, quienes ya desde el principio y hasta el presente han continuado con todo

Nota informativa: En el BIM núm. 127, publicado en abril de 2001, queda reseñado entre las noticias más importantes de lo ocurrido en Torrent a lo largo del siglo XX lo siguiente: 1902 Septiembre, 19, Terciarios Capuchinos El Papa León XIII aprueba la Orden Terciaria de los Capuchinos de la Virgen de los Dolores instalada en Torrent desde 1889 en el convento de Monte-Sión. La creación de estas órdenes era la respuesta de la Iglesia a los problemas sociales en una época de cambios. ■

entusiasmo esa misma labor docente y espiritual a través del colegio y de la iglesia, que, más tarde, en el año 1968, fue declarada parroquial. Desde hace casi sesenta años se organiza una peregrinación anual de torrentinos al sepulcro del P. Luis en Masamagrell, donde reposan sus restos embalsamados y esto, juntamente con las gracias recibidas, ha hecho que la devoción al mismo vaya en aumento cada día y muchas personas devotas del mismo se encomienden a su protección. Por todo ello nos parecía «muy poca cosa» el pequeño busto y, puestos de acuerdo con el hasta hace bien poco tiempo alcalde de Torrent, D. Jesús Ros Piles, y la aprobación del Consistorio, nos decidimos a encargar la estatua a un gran artista, que ha realizado ya varias obras en nuestro pueblo, D. Rafael Pi Belda, quien con arte y sabiduría ha sabido plasmar en la misma el espíritu e ideales que sintió y vivió el P. Luis. Ahora pedimos que interceda por nuestro pueblo ante el Señor y que sus virtudes heroicas sean reconocidas oficialmente por la Iglesia y tengamos la alegría de verlo pronto elevado al honor de los altares. ■ P. JOSÉ DEUSA* Párroco de Nuestra Señora de Monte Sión * Hijo Adoptivo de Torrent

DESEMBRE-GENER, 2005

1 DE DESEMBRE

L’ Ajuntament de Torrent mostrava la seua solidaritat amb les persones afectades de SIDA, i com a mostra de la seua posició en la lluita contra eixa malaltia oportunista i el seu suport a aquells que la patixen, l’1 de desembre, Dia Internacional de la lluita contra la SIDA, va lluir en la seua façana el símbol del llaç roig, tal com ens mostra la fotografia.

TORRENT CONMEMORA EL DÍA MUNDIAL DE LA LUCHA CONTRA EL SIDA

l Ayuntamiento, la Asociación Valenciana contra el SIDA (AVACOS), Cruz Roja Española y la Generalitat Valenciana, con la colaboración de Torrent Solidària, organizaron conjuntamente una serie de actividades para conmemorar el Día de la Lucha contra el SIDA que se celebra anualmente el 1 de diciembre. El programa de actos que transcurrió durante

los días 29 y 30 de noviembre, y el mismo 1 de diciembre, contemplaba una conferencia para ilustrar a los jóvenes sobre el SIDA en el IES Tirant lo Blanc, un autobús informativo para asesorar al alumnado del instituto citado, del nuevo IES y de la Marxadella, la realización de talleres sobre percepción de situaciones de riesgo para la salud en el IES Nº 4, una mesa redonda en la televisión LP TeVa con ponentes especialistas en la materia, y también se instalaron puntos informativos (a pesar de la lluvia caída el 1 de diciembre) en la puerta del Ayuntamiento y en la Avenida. En la sala de prensa del Ayuntamiento la mañana del 1 de diciembre el alcalde, José Bresó, dio lectura a un manifiesto que denuncia la vulneración de los derechos de las mujeres al ser contagiadas, y las desigualdades entre países ricos y países pobres en cuanto al tratamiento y la repercusión mundial que genera esta extraña patología. El alcalde estuvo acompañado por el concejal delegado de Políticas de Solidaridad, Sanidad y Bienestar Social, Ramón Pacheco; la delegada de Participación Ciudadana, Encarna Redón, y por Raquel Mateu, técnico de Protección de SIDA en la Conselleria de Sanidad. ■ A.C.

BIM TORRENT • 15

MANIFIESTO 1 D 2004, DÍA MUNDIAL DE LUCHA CONTRA EL SIDA espués de 23 años el Vih sigue siendo considerado una «emergencia mundial»: el reto más importante para la salud de este siglo. D Únicamente se ha avanzado en el terreno de la ciencia y aún esto es

transmitido de forma que lleva a la confusión y a creencias erróneas que para nada reflejan la situación actual de las personas que viven con el Vih en nuestra sociedad. No es cierto que todavía pueda afirmarse que el Vih es una enfermedad crónica, ni que las personas seropositivas puedan llevar una vida normal. Los fármacos han traído consigo una mayor esperanza de vida, pero también unos costes añadidos que dificultan que las personas afectadas puedan vivir sus vidas con calidad. ¿Qué pasa con los demás ámbitos en los que también el Vih influye, como el social, laboral, escolar, sanitario, penitenciario...? Aquí no ha habido apenas cambios, la exclusión y la discriminación siguen vigentes y operando con toda su fuerza. Estamos donde siempre, en el estigma, en la no aceptación del proceso por su origen y por la ignorancia sobre el mismo. La presión que ejerce sobre las personas este estigma les impide normalizar y vivir con dignidad sus vidas. El avance del Vih-Sida no se va a poder parar a menos que se solucionen los problemas sociales que determinan su existencia. La pobreza, la exclusión, el estigma social, la discriminación de las mujeres, la homofobia, son factores que determinan que el Vih sea una epidemia incontrolada. La discriminación contra quienes viven con el Vih-Sida constituye una violación de los Derechos Humanos, e impide que las personas afectadas puedan ejercer su derecho a la visibilidad. El estigma y la discriminación son los mayores obstáculos para la prevención de nuevas infecciones. Todos somos vulnerables ante esta infección que no hace distinción ante la raza, orientación sexual o condición social. La Campaña Mundial contra el SIDA de este año se centra en Las mujeres: «Mujeres, muchachas y Vih» es el lema elegido por ONUSIDA. Tres mil mujeres se infectan cada día en el mundo, y en nuestro país la incidencia es casi tres veces superior que en el resto de Europa. Los derechos fundamentales de las mujeres son vulnerados sistemáticamente en todas las partes del mundo. El Vih es, en muchos casos, una consecuencia directa de esta vulneración y está influyendo poderosamente en la capacidad de las mujeres para protegerse del mismo y de afrontar sus consecuencias. La epidemia del Vih es la mayor crisis humana a la que se enfrenta nuestro mundo. Más de 60 millones de hombres, mujeres y niños, han contraído la infección, más de un tercio han fallecido. Hay una epidemia pero DOS MUNDOS. El 95% de personas infectadas está en países pobres donde se producen el 99% de las muertes (3,1 millones). Solo reciben medicación 300.000 personas, entre 5 y 6 millones necesitan medicación urgente. No podemos aceptar lo inaceptable, cada día se infectan 14.000 nuevas personas, lo que supone en total más de 5 millones de nuevas infecciones al año. • Personas viviendo con el VIH/SIDA en el Mundo: 40 millones. • Defunciones causadas por el SIDA en 2003: 3 millones. ESTA CRISIS SIN PRECEDENTES NECESITA DE UNA RESPUESTA QUE HAGA A LA HUMANIDAD DIGNA DE SU NOMBRE. ■

Reciclat. Producte ecològic

16 • BIM TORRENT

NUESTROS PROTAGONISTAS Hemos empezado un año nuevo y por fin todo vuelve a la –digamos– normalidad, después de tantos excesos que, queramos o no, en mayor o menor medida todos hacemos. De nuevo nos asomamos por este «huequecito» que nos hace el BIM, para contaros otra nueva historia acerca de los voluntarios de Torrent Solidària. Pero antes os diré que nuestra asociación, además de hacer el voluntariado social, también tiene otros cometidos, uno de ellos es organizar el Encuentro de Voluntariado que celebramos en noviembre; el día 27 se celebró el IV en el salón de actos del Ayuntamiento y se dieron conferencias sobre voluntariado, participaron oradores y conferenciantes enviados por la Plataforma del Voluntariado de la Comunidad Valenciana y el Ayuntamiento y también aportaron su granito de arena algunos voluntarios con sus opiniones y experiencias. Una jornada de puertas abiertas, y un gran día para todos los voluntarios y simpatizantes. En nombre de la asociación, invito a todo el mundo a participar en los próximos Encuentros. CARMEN, UNA SEVILLANA VOLUNTARIA POR VOCACIÓN Esta es una historia que os va a estremecer, auténtica, profunda, cruda, real como la vida misma..., y a la vez muy hermosa; el relato de una mujer sevillana y voluntaria por vocación. Esta vez me ha tocado a mí contarlo y confieso que en esta ocasión me resulta muy agradable y sencillo porque conozco muy bien a la persona protagonista: una mujer joven, con sus problemas y sus inquietudes, llena de ilusión y ganas de vivir, dispuesta a hacer algo por los demás contra viento y marea, a pesar de los graves problemas de salud que ha tenido. Una mujer dispuesta a dar mucho sin esperar nada a cambio. Se llama Carmen Flores Ortiz, tiene 45 años y nació en el sevillano pueblo de San Nicolás del Puerto; de allí siendo muy pequeña se trasladó con su familia a Manzanares (Ciudad Real), su padre era jefe de electrificación en RENFE y tenían que trasladarse cuando la empresa lo requería. A los 14 años vino a Valencia con su familia, y se quedó. Tiene un carácter alegre, algo reservada en ocasiones, de buena estatura y buena presencia, pues a pesar de todos los sinsabores vividos, se cuida bastante. Os preguntaréis cómo llegó a nuestra asociación: conozco a Carmen desde hace muchos años, cuando trabajábamos juntos en Correos de Valencia; nuestra protagonista fue cartero de profesión, y digo fue porque por desgracia la jubilaron con tan sólo 41 años. El desencadenante fue una serie de caídas, roturas y tropezones de mala suerte por lo cual pasó una temporada con varios dedos de las manos rotos y un hombro escayolado. Yo mismo pude ver cómo llegó a estar

Reciclat. Producte ecològic

DESEMBRE-GENER, 2005

Historias de TORRENT SOLIDÀRIA

con los dos brazos en cabestrillo. Esto desembocó en el descubrimiento por parte de los médicos de una enfermedad que no tiene cura ni tratamiento, es degenerativa, denominada Dupuytrem, que encoge los tendones de las manos y los pies. Tuvieron que quitarle el dedo anular de la mano izquierda porque se le había quedado totalmente doblado hacia dentro y tenía la mano inutilizada. Se recuperó de la operación y superó el trance de verse con un dedo menos, pero tiene que seguir luchando todos los días contra la enfermedad haciendo ejercicios de estiramiento para frenar la tendencia de los tendones a encogerse. A veces la vida es dura y la realidad es como una pesadilla de la que quisieras despertar. (No es nuestro deseo hacer de esta sección del BIM un mar de lágrimas, pero tampoco podemos pasar por alto hechos muy graves que le sucedieron a Carmen.) Poco tiempo había transcurrido tras la operación del dedo cuando el diagnóstico de cáncer le cayó como un mazazo hundiéndola totalmente y en todos los aspectos. Después de una larga y angustiosa temporada de quimio y radioterapia tuvieron que cortarle un pecho, y al mes de esta operación, cuando todavía estaba convaleciente, y en el mismo día de Nochebuena, su marido le pidió la separación. Este nuevo golpe la cogió totalmente por sorpresa. Se quedó sola y todavía, si cabe, más hundida. Le quedaba el consuelo de su hijo aún adolescente y el apoyo inestimable de su madre, hermano, sobrinas y algunos amigos, entre los cuales me incluyo. Pero Carmen es una mujer valiente y luchadora, yo lo he podido comprobar, siempre ha sabido salir adelante y ha sacado fuerzas de flaqueza. Actualmente está en tratamiento de prevención contra el cáncer y a la espera de que le restauren el pecho. Nuestra amiga es voluntaria desde hace más de un año, hizo el cursillo de voluntariado en octubre de 2003. Cuando le hablé de lo que hacemos en Torrent Solidària no dudó en apuntarse, estaba deseando empezar cuanto antes, quería conocer la asociación y me acompañó al centro de Cáritas para ver cómo dábamos clases de castellano a los inmigrantes,

pero tuvo que esperar a tener hecho el curso básico de formación para empezar. Cuando lo terminó quiso participar en el área de Mujer, pero un compañero le propuso ir a la Ludoteca del Xenillet y aceptó. Carmen estaba muy deprimida por todo lo que le había ocurrido en los últimos años: la jubilación con tan sólo 41 años, las enfermedades, tratamientos agresivos, operaciones y..., por último, la separación repentina de su marido. Necesitaba «darse» a alguien, sentirse útil, necesitada, tenía mucho amor que entregar, y deseaba salir del profundo agujero en el que estaba metida. Y llegó el DÍA en que por fin empezó a hacer voluntariado. De la mano de la presidenta y otros compañeros llegó a la citada Ludoteca, y cuenta que ese día tenía miedo, miedo a lo desconocido; ¿cómo me recibirán, me aceptarán bien? Preguntas hechas por su propio miedo, y pronto se desvanecieron todos estos temores, porque ese primer DÍA fue muy bien acogida por los niños –de etnia gitana en su mayoría–, la llamaban «maestra» y recuerda que de forma espontánea los niños se pusieron a tocar música en cajas de plástico y, como no podía callarlos, se puso a bailar; uno de ellos, llamado Sergio, bailó con ella y todos acabaron riendo. Se había producido la chispa, habían conectado bien. Algunos menores de los que van a la Ludoteca forman parte del Programa de Absentismo Escolar. Tienen edades comprendidas entre los tres y los nueve años y allí encuentran un sitio donde ir, de forma voluntaria la mayoría. Carmen con otros voluntarios y la trabajadora social dan clases de repaso, hacen trabajos manuales, dibujos y juegos, incluso se estaba barajando la posibilidad de hacer un equipo de fútbol. Con todo esto, los niños no están en la calle, y sin que ellos se den cuenta, de forma natural y espontánea, acuden voluntariamente y se les educa, se les enseña a compartir y a competir, y a inculcarles valores humanos, pautas de conducta, etc. Todo ello con muchísima paciencia, dedicación, entusiasmo y cariño. Con esto Carmen se siente muy a gusto, con sólo dos días a la semana, un par de horas cada día, ha encontrado muchas satisfacciones. Me cuenta que se tuvo que ausentar para ir a su tierra y cuando volvió los niños la abrazaron y besaron porque la echaban de menos. Dicen que de raza le viene al galgo. Carmen de pequeña quería ser misionera (tiene una tía monja en el Monasterio de Monjas Jerónimas, en Constantina –Sevilla–), pero la vida le tenía preparado otro camino, se casó a los 21 años, y ha sido voluntaria de muy joven en Cruz Roja del Mar, Cáritas y Salesianas. Ahora, en Torrent Solidària, me dice: «Vine con intención de ayudar y resulta que me están ayudando a mí». Viene de Valencia dos veces por semana expresamente para hacer su acción voluntaria y solidaria, y precisamente por eso lo hace sin esperar nada, ni siquiera agradecimiento. Se ha

dado cuenta de que ayudando a otros se ayuda a sí misma. Se encuentra bien con lo que hace, le da energía, siente que la aprecian y es como si la conocieran de toda la vida. Es un gran estímulo y se siente satisfecha porque recibe mucho más de lo que da. Estas niñas y niños, esta dedicación voluntaria, la ayudan a salir adelante, a superar –o por lo menos soportar– los trances que ha pasado. Podemos ver aquí una lección de humildad, entrega y superación personal. Pido a Carmen que envíe un mensaje solidario a los lectores del BIM y me dice que quiere animar a todo el mundo a participar en algún programa de voluntariado; que la experiencia que está viviendo le parece maravillosa y que le gustaría «contagiar» su entusiasmo a muchas personas que ni siquiera saben que existen estas asociaciones para que descubran que con muy poco tiempo de dedicación a los demás se consigue muchísimo más de lo que se da. Nuestra protagonista ha accedido gustosamente a que contáramos su historia, parte de su vida y su experiencia como voluntaria, por lo que le doy las gracias. No le importa que se sepan sus «cosas», buenas y malas; momentos amargos y otros dulces. Tiene aficiones más o menos parecidas a las de todo el mundo, le gusta el cine de terror «del bueno» –dice ella–, la salsa, el teatro, la música, etc. Es una mujer hecha de una pasta especial por su valor y sus valores humanos, y también por su SOLIDARIDAD, que en definitiva siempre repercute en uno mismo/a. Hasta aquí hemos llegado con otra historia de Torrent Solidària; historias que unas veces serán dulces, agradables, sencillas y encantadoras y otras pueden ser duras y crudas, pero siempre auténticas y reales como la vida misma. Intentaremos contaros lo que nuestros voluntarios nos quieran contar. Esperamos que esta sección os guste y os animamos a ser también solidarios. ¡Un abrazo y desde Torrent Solidària, siempre gracias! Os recuerdo que nuestras direcciones son: Sede social: C/ Benemérita Guardia Civil 11. www.torrentsolidaria.org informacion@torrentsolidaria.org Tel. 655 959 294. ■ VICENTE ESTELA PÉREZ

DESEMBRE-GENER, 2005

BIM TORRENT • 17

Los Servicios Sociales, el Ayuntamiento, los Programas y los Planes La ley otorga a los Servicios Sociales generales la competencia de acercar la información y los recursos a los ciudadanos precisamente en aquella institución pública que le es mas cercana, el Ayuntamiento. Para hacer cumplir esta tarea, cada ayuntamiento debe dotarse de personal y recursos así como de dar un formato a sus programas que aprovechando los recursos se adapten a la realidad de la ciudad en la cual se implantan. Torrent es una gran ciudad con un enorme tejido social, en su seno existen organizaciones y entidades de todo tipo con una enorme voluntad de servicio y capaz de derrochar solidaridad, valor muy necesitado en estos momentos.

Actuación del grupo de fusión marroquí Mawali en la Semana Intercultural.

Junto a ARTIC se trabaja en la prevención e información sobre el peligro de consumir drogas.

on el fin de aprovechar esta situación todos aquellos programas que requieren de la colaboración ciudadana han salido a la luz con el formato de planes. Se trata de plataformas de coordinación donde los diferentes agentes sociales aportan su granito de arena a favor de diferentes objetivos, todos ellos relacionados con el beneficio a las personas que más lo necesitan. Hemos sido capaces de organizarnos para atender a los inmigrantes, a las personas con discapacidad, a las personas mayores, a la prevención del consumo de drogas, a la prevención del absentismo escolar, y en breve saldrá el Plan de Familia y el de Cooperación Social. Otra característica de los planes es que están supervisados por una comisión política integrada por diferentes concejales con dos objetivos fundamentales: el primero coordinar actuaciones y el segundo, y quizá mas importante, superar la vieja idea de que los problemas sociales son solo competencia de las concejalías de Bienestar Social. Los problemas de las personas que viven en una ciudad lo son también de su ayuntamiento y la Corporación en pleno ha de aunar esfuerzos para su resolución. Los planes no solo cumplen el mandato de atender a los problemas, de coordinar esfuerzos políticos, técnicos y ciudadanos sino también pretenden, en aquellas esferas en que esto es posible, escuchar la voz de los destinatarios para poder retroalimentarse permanentemente y corregir en función de las necesidades. Lo que la gente tiene que decirnos resulta crucial para no alejarnos de la realidad que pretendemos modificar.

Así, con la aportación de ciudadanas y ciudadanos hemos desplegado una red que involucra en la prevención del absentismo escolar a la comunidad educativa de esta ciudad, a las fuerzas de seguridad y a la administración educativa y a diversas delegaciones municipales. Con la participación de la ciudadanía de Torrent la Semana Intercultural ha sido un éxito, poniendo su grano de arena para que esta sociedad sea un poco mas consciente de que la mezcla y el mestizaje va a ser lo que en el futuro nos condicionará como seres humanos. El esfuerzo común hará que esta ciudad sea sensible a los problemas de las discapacidad y seamos capaces de construir una ciudad que tenga en cuenta el hecho de que no todos somos iguales. Contando con la inestimable opinión de la gente mayor tendemos a hacer presentes a nuestros mayores en la vida cotidiana, como antaño. Aprovecharemos el enorme caudal de experiencia y la « juventud» que todavía poseen. Entre todos y todas prevenimos e informamos a la gente, especialmente a los jóvenes, del enorme riesgo que comporta el consumo de drogas, sobre todo las que pueden comprarse legalmente como el tabaco y el alcohol. En el seno de los planes y programas se han realizado múltiples actuaciones con buenos resultados, pero lo sustancial es que son el resultado del esfuerzo común de muchas personas desde diferentes responsabilidades. Sólo queda agradecer por el trabajo realizado y animar a seguir creciendo en la línea de la colaboración. ■ ÁLVARO MARZAL CANTERO Técnico de Bienestar Social

El alcalde y el concejal de Políticas de Solidaridad agradecen al Consejo de Mayores de Torrent el trabajo que realizan

l 15 de diciembre se reunían en el Ayuntamiento el alcalde y el concejal de Sanidad y Políticas de Solidaridad con el Consejo de Mayores de la ciudad para felicitarles las fiestas y agradecer el trabajo de todo el año. El alcalde, José Bresó, explicó a los integrantes del Consejo que en su gestión no busca una ciudad dividida en colectivos ni edades, sino una ciudad para todos en la que cuenten todos, y qué mejor que contar con la experiencia de los mayores de la ciudad, que tienen mucho que aportar en el desarrollo de esta ciudad.

El Consejo de Mayores de Torrent es un órgano elegido por el pleno del Ayuntamiento que tiene la función primordial de detectar las principales necesidades de los mayores de la ciudad para trasladarlas tanto a la delegación de Sanidad y Políticas de Solidaridad como al propio consistorio. También es un órgano consultivo que la delegación utiliza a menudo para aprovechar la experiencia de la gente mayor para decidir políticas en materia de tercera edad. Sus responsabilidades incluyen también la organización de la Semana del Mayor y la confección de la revista El

consell de la gent major, publicación mensual que recoge las reflexiones de los mayores y las actividades y talleres

ocupacionales realizados y programados para ellos. El Consejo de Mayores está formado por el concejal

de Sanidad y Políticas de Solidaridad, por dos miembros de las Juntas de Gobierno de cada uno de los tres clubes municipales de Tercera Edad y el CEAM, dependiente de la Generalitat, y por el técnico responsable del Plan Municipal de Gente Mayor. RAFAEL DIRANZO MARTÍNEZ

Para ampliar la información o inscribirse pueden llamar al departamento de Bienestar Social de la calle Santo Domingo, 22. Telf: 96 155 72 11. Recordamos que el concejal delegado de Sanidad y Políticas de Solidaridad es Ramón Pacheco. ■

Reciclat. Producte ecològic

18 • BIM TORRENT

T O R R E N T

A L

C O R

LES QUEDAES: FILOSOFAR EN EL SECÀ (I) Els que a Torrent parlem i pensem en valencià, hem utilitzat des de sempre una paraula que de vegades t’has esforçat a explicar-la a la gent de fora, o fins i tot a traduir-la, i no hi has aconseguit. Eixa mateixa dificultat fa sentir-la com una cosa tan pròpia que de vegades pense si no és sols una paraula valenciana, sinó que potser siga només torrentina. La quedà és la paraula, i el fet era la quedà que ja practicaven a Torrent els nostres pares i els nostres iaios, i que ara explicaré. L’origen de les quedaes pareix que ve donat per la necessitat de fer nit al camp, i concretament en una caseta del secà, per part dels llauradors que, per la grandària del terme de Torrent i que

a meua experiència personal de les quedaes ha sigut sempre festera, i era una forma de passar un cap de setmana en una cosa distinta de passejar per l’avinguda o fer unes partidetes de baralla als locals del Cercle Catòlic. La veritat, i mirant-ho amb perspectiva, era una forma de passar-ho bé convivint amb els amics, i sense dubte crear en eixa amistat vincles més forts, ja que caminar junts, cuinar junts, dormir en un espai reduït i no massa còmode, compartir neteja i sobretot practicar un gamberrisme sanot, tant físicament com verbalment, crea lligams que difícilment s’obliden. En el llibre de les quedaes de José María Baviera es fa referència a una frase de Pío Baroja, que diu: «Cuando el hombre se mira mucho a sí mismo llega a no saber cuál es su cara y cuál su careta». Això, en una quedà podria ser: digues i fes el que vulges, però primer burla’t de tu mateix, després burla’t dels altres, i després burleu-vos tots de tots, i de tot, i això sols es pot fer en una bona curruca, en una bona colla d’amics. La logística d’una quedà era: després de prendre la decisió de fer-la, en primer lloc es buscava una caseta de camp al secà, que curiosament no era difícil de trobar perquè per una banda per la tradició, i per una altra el tarannà hospitalari dels llauradors, aconseguíem que ens la deixaren amb molta facilitat; en segon lloc, un encarregat o encarregats de comprar el menjar i la beguda; un mitjà de transport, normalment unes bones sabatilles ja que la major part de les vegades anàvem a peu (o com a màxim en bicicleta), i si era possible un home major que ens fera la paella i li donara un punt de formalitat d’una banda i un punt de docència sobre temes del camp de l’altra. I a partir d’ací, a passar-s’ho bé entre xarrades, poalades i coets. A partir dels anys 70, quan ja anaven apareixent altres formes de distracció per a la gent jove, les quedaes anaren desapareixent, però hui he de dir amb satisfacció i al mateix temps amb enveja, que encara queden dos grups d’amics que tots els anys

el mitjà de transport no anava més enllà del carro, necessitaven moltes hores per a desplaçar-se al seu treball als camps. Igual passava en el cas dels caçadors que feien nit a la caseta, ja que en obrir-se la veda ja els agradava estar al lloc a la primera claror. També hi havia una tercera raó, i era la de passar familiars i amics un cap de setmana gaudint de la fresqueta del camp i fer-se una bona paella davall d’una garrofera. Tot allò, a més dels vehicles i dels tractors, la faena de les germandats de llauradors i el tio Periquillo arreglant tots els camins, han convertit les quedaes en reunions d’amics ludicofestives que s’organitzen amb una única finalitat: el divertiment.

continuen fent les quedaes sistemàticament com una forma de tradició, consolidació de l’amistat i buscant i trobant, segons sé, les rialles i el divertiment. *** La colla Amics del Roser, que ha fet quedaes a les casetes del Gallo, de Puchichi o del Monsay, solen fer-se a la tardor, concretament pel novembre, i tenen el sa costum d’alçar acta de totes les sessions. El president autoproclamat, i que a més accepta el càrrec, és José María Baviera «Segis»; l’ecònom o comprador és Vicent «el Blanquillo», el cuiner Juan Silla, i el secretari d’actes és Jaume Santonja. Des que començaren les quedaes allà per l’any 1955, i que aleshores eren de cap de setmana, han evolucionat en la quantitat de dies, ja que ara en lloc del divendres, comencen el dimecres, i a més en el tipus de menjar i en la manera de dormir, ja que ara tenen matalaps unflables i dels tradicionals. Però l’ànima de la quedá continua sent la raonà, amb bon humor i sobretot amb sinceritat, i dins del to d’humor els temes solen ser sobre la societat de Torrent, sobre política, i segons es fan majors sobre les pensions de jubilació i el reglament de les corones (de mort). Això sí, tenen dos coses prohibides: el periòdic i el telèfon mòbil. Els assistents a l’última quedà, a banda dels anomenats, foren: Rogelio, Navarro, Vicent Monsay, Ángel, Pedro, Federico, Salva, Tomás, Agustín, Silvestre, Pepito i Maseta. L’altra colla és la dels amics de Ximo, que fan les quedaes a la caseta del president de la quedà, Ximo Puig, i que abans les feien a la del Gallo i a la de Quico. També la fan de quatre nits, i entre les activitats culturals i recreatives destaquen les visites als barrancs, a les fonts, als alborcers i a olorar les herbes que queden, i si plou, a fer caragols; per descomptat, tot això a més de les xarrades i dels menjars. També tenen una jornada de portes obertes en què conviden personalitats de la política i de la societat torrentina. Els assistents habituals a esta quedà són: Ximo (president de quedà) Vicent Navarro (Guisandero), Alfredo Costa, Manolo Vázquez (Camilo),

Vicent Montoro, Alberto Simó, Tino Córcoles i els germans Vidal, entre altres. I tots ells tenen el costum abans de la quedà de fer un sopar amb les dones de demanà (de permís), i quan tornen de la quedà en fan un altre d’agraïment. Qualsevol excusa és bona per a ajuntar-se i fer un sopar. Com que en una quedà és bàsic tindre un home major, les antigues colles portaven al iaio Cafís, i com no tenia dents li picaven el cacau i les ametles i li les donaven amb cullereta, mentre Pepe Carratalá (Mixa) es vestia de bisbe i en un llatí molt torrentí recitava salms. Tot molt seriós, com podeu imaginar. TOT, UNA VIVÈNCIA… Com he dit adés, hi ha activitats o fets que són comuns a totes les quedaes com ara la raonà i el passeig, que no hi van mai les dones, o la solidaritat no exigida en temes com la neteja. Però en un entorn com la quedà es produeix una catarsi, una transformació respecte d’allò que anomenem «la vida normal» fins al punt que pot constituir una teràpia que resulta beneficiosa per a la persona, per a la cohesió del grup i fins i tot de l’entorn familiar més pròxim. Com diu Ximo: «fa falta molt bona penya per a seguir». M’ha resultat molt difícil resumir tot el que pot ser una quedà i el seu contingut en estes línies, i ho he fet des de la satisfacció d’haver tingut personalment eixa experiència, i sobretot amb la passió i el goig com m’ha sigut transmesa pels companys Jaume i Ximo, així com de la lectura del llibre que ha recopilat José María de les actes dels últims 26 anys de quedaes. A més, no he pogut contar cap anècdota perquè totes i cada una de les quedaes és una anècdota continuada, i com dic de vegades que se’n podria escriure un llibre, en este cas seria una enciclopèdia prou voluminosa. A les dos colles, l’enhorabona per continuar esta tradició tan nostra; enhorabona per mantindre’s tants anys i tan units, i desitjant que eixe costum siga transmés a futures generacions. A alguns ens faria falta. ■ VALENTÍN BENLLOCH BARRACHINA

Caseta de secà. Fent l’escurada al Tollet de la Font de Manyes (el tio Quico, Paco Ximo, Pascual Ricart Pels, Pepe Carratalá Mixa, i Arturo Fernández Mosqueta)

Reciclat. Producte ecològic

DESEMBRE-GENER, 2005 • 19

... I van de quedà

Després de dinar, la paella ben neta (Pascual Ricart Pels, el tio Quico, Pepe Carratalá Mixa, Paco Medina, el iaio Cafís i Paco Mora Micalet)

Esmorzar fora de la caseta

Dinar dins de la caseta

L’aljub prop de la caseta va molt bé per a escurar

La raonà

Un descans en el passeig

Emotiu discurs del president en la jornada de portes obertes

També hi ha raonà després del dinar

No hi falta mai la partida de baralla

Una altra raonà després de sopar

Rigor i serietat en tots els actes de la quedà

Reciclat. Producte ecològic

20 • BIM TORRENT

Isabel Amador Belda, Fallera Major de Torrent

l dia 27 de novembre va ser la seua exaltació, però Isabel és la Fallera Major de Torrent des de l’11 de setembre. Isabel, de 31 anys, treballa al seu propi restaurant a Catarroja i és fallera des de menuda. Sens dubte, enguany serà un dels més importants per a ella i l’afronta amb el major entusiasme. Tens alguna afició? Què és el que més t’agrada fer durant el teu temps lliure? M’agrada el cine, i llegir. No practique cap esport, perquè no tinc temps per a això. També m’agrada molt quedar amb els meus amics, normalment els diumenges a la vesprada una estona. Si hagueres de presentar-te a tu mateixa, com et definiries? Generalment, sóc prou tímida, especialment al principi. Per això, la gent pensa que parec un poc seriosa, però el que passa és que sóc molt tímida! A més, sóc molt responsable.

M’agrada la sinceritat, i per damunt de tot, l’amistat és allò més important per a mi. Què és el que més t’agrada de les Falles? Tot, especialment la música, desfilar... Sobretot m’agrada el dia

de l’ofrena a la Mare de Déu, i també la crema, encara que és la part més trista de les Falles, però és també bonic. I el que menys? Res! De les Falles m’agrada tot.

Isabel forma part de la Falla Lope de Rueda. És fallera des de molt menuda, encara que admet haver passat alguns anys sense ser-ho. Una breu interrupció, perquè als pocs anys tornà a la falla. Reconeix que ser Fallera Major de Torrent és una cosa que se somia, però que mai creus que es farà realitat. A més, al costat d’ella està la seua cort, que segons afirma Isabel són més que la seua cort: són les seues amigues. Passar-ho bé amb elles, amb la seua família i amb els seus amics d’enguany és el principal objectiu per a ella. Com vas reaccionar quan et van nomenar Fallera Major? Em vaig sorprendre molt. No m’ho esperava. Creia que cauria a terra en el moment en què vaig escoltar el meu nom. La gent em pregunta què vaig sentir en eixe moment, i la veritat és que és una cosa que no es pot explicar. Sents por, il·lusió, alegria... tot al mateix temps. És una cosa que somies però que no t’imagines que et va a tocar a tu. I els teus familiars i amics? Estan tots molt contents també. Es van emocionar molt. Especialment el meu marit, que viu les Falles amb el ma-

teix entusiasme que jo. Els meus pares també es van posar molt contents, ma mare es va emocionar molt. Ningú no ens ho esperàvem. I la gent de la falla igual, tots molt contents. Què és el que esperes del teu regnat? El que més espere és mantindre les amistats que faça enguany. Per a mi això és el més important. A més, vull gaudir al màxim enguany del regnat amb la meua cort. Ens entenem molt bé, som totes amigues. Ha canviat molt la teua vida des de la proclamació? El que més he notat ha sigut la falta de temps. Ara pràcticament no tinc temps per a res. És un any molt intens, però val la pena. A més, tinc el suport de la meua família i dels meus amics, que m’estan ajudant molt. També he canviat en allò personal, ja que ser elegida Fallera Major m’ha donat un impuls en la meua autoestima. Què creus que pots aportar enguany com a Fallera Major? Intentaré fer-ho tan bé com puga, especialment amb l’afecte i l’ajuda de la gent. Aportaré el millor de mi mateixa. Vull que la gent acabe tenint un bon record de mi. ■ A. M.

La Unió Musical de Torrent i la Musa de la Música

a Unió Musical de Torrent és tan coneguda com la seua Musa de la Música i les seues quatres dames. Açò no és cap cosa inventada, sinó que ja existia en alguns pobles del voltant. Però a Torrent, al contrari que en moltes altres bandes, la Musa de la Música no és un músic de la banda. El que es buscava era tindre una projecció social i que s’acostara més gent a la música, i per això es va voler que no tot quedara dins, per la qual cosa la Musa no havia de ser músic. Com va sorgir la idea de la Unió Musical de tindre una Musa de la Música tots els anys? Quin és l’origen i el propòsit d’este esdeveniment? Segons afirmen alguns membres de la Unió Musical, el fet que cada any una jove de Torrent fóra la Musa de la Música té més un origen social que musical. La Musa de la Música va nàixer per tal que la banda, que només es dedicava a assajar i a tocar en concerts, tinguera una certa projecció social. En els primers anys, la Musa havia de ser, i era, una jove d’un cert estatus social elevat. Hui en dia no es té en compte eixe factor. Però, igual que funcionava aleshores, funciona ara. Inclús encara hui, molts dels pares de les muses anteriors que no tenien cap relació amb la banda han mantingut el contacte. I tot ha arribat més lluny del que ningú va pensar al principi. No sols la gent està més prop de la música, de les bandes, de la Unió, sinó que la rellevància de la Musa ha anat més enllà. Hui en dia, la Musa de la Música es converteix en una de les jóvens que, al costat de la Fallera Major de Torrent i la Reina de l’Encontre de la Setmana Santa, representen els tres aspectes fonamentals d’un poble: la cultura, la festa i la religiositat, respectivament. D’altra banda, cal no oblidar el dia del Certamen, un dels més importants per a la Unió Musical. És un dia especial tant per a la banda com per a la Musa. Un dia

Reciclat. Producte ecològic

molt important per a tots, però especialment per a ella perquè entra desfilant a la Plaça de Bous de València amb 150 músics darrere. Sens dubte, un dia de juliol molt bonic per a recordar. Potser siga un esdeveniment més d’aparador en què la música queda en un pla un poc menys rellevant. Potser siga un acte que per a la Unió Musical, econòmicament, no siga rendible, però no importa: l’objectiu que es va pensar en un principi s’aconsegueix any rere any. Parlar de la Musa de la Música és parlar de la Unió Musical de Torrent, de música. VERÓNICA MORA CERVERA, LA MUSA DE LA MÚSICA El seu nom és Verónica, encara que els seus amics li diuen Vero. Té 18 anys i és la nova Musa de la Música de la Unió Musical de Torrent. Enguany començarà els estudis d’Educació Física de l’IVEF, ja que és una gran aficionada a l’esport. Una bona prova d’això que diem és que va practicar gimnàstica rítmica fins al juny d’enguany i va arribar a participar en els Campionats d’Espanya de Gimnàstica per Conjunts en 2001 i 2003. Verónica, quina és la teua relació amb la vida i les festes de Torrent? La veritat és que em sent molt unida a Torrent. Sóc fallera de la Falla Toledo des que era molt menuda. Vaig ser fallera major i, un any després, de la cort in-

fantil. A més, sóc vesta de la Germandat de la Flagellació del Senyor i enguany també sóc Clavariessa de la Puríssima. Com vas rebre la notícia del teu nomenament? En realitat, no m’ho esperava. La veritat és que fins ara no tenia molta relació amb la música ni amb la Unió Musical de Torrent. Què és el que esperes enguany com a Musa de la Música? Principalment espere passar-m’ho molt bé. Conéixer gent i fer amics. A més, m’agradaria tindre una bona relació amb els músics i tota la gent de la Unió Musical, així com aquells a qui al llarg d’enguany coneixeré. Com creus que anirà l’any? Crec que molt bé. M’agradaria tindre un bon record de tot l’any, dels diferents actes, del dia de la presentació, de la Setmana del Certamen, dels assajos... Quines qualitats creus que, com a Musa, pots aportar? No ho sé! Sé que parlar en públic em costa un poc. Igual que conéixer gent. Al principi sóc un poc tímida, però de seguida comence a obrir-me a la gent. M’agrada molt estar amb la gent, conéixer nous amics... En el fons sóc molt sociable, i m’agrada molt la festa! Verónica és des del dia 30 d’octubre la nova Musa de la Música. Eixe dia va ser la seua presentació i la de

DESEMBRE-GENER, 2005 • 21

Inma Naranjo García, Fallera Major Infantil

nma té 13 anys i estudia 2n d’ESO al nou institut de Torrent, l’IES Nou. Ella és, des de fa mesos, la nova Fallera Major Infantil de Torrent. El dia 28 de novembre va ser la seua exaltació, encara que reconeixia no estar nerviosa per això. Tots els qui la coneixen, des de la seua família fins als seus amics, estan molt emocionats. I ella s’enfronta amb il·lusió a un any ple d’experiències noves. Què t’agrada més fer en el temps lliure? El que més m’agrada és eixir amb les meues amigues de sempre. El que passa és que, enguany, no puc fer-ho tant com m’agradaria. Ser Fallera Major Infantil no em dóna temps per a estar amb elles. Ara estic sempre amb la meua cort, però no m’importa, perquè ens duem molt bé. Elles són també les meues amigues. Com et descriuries? Quines qualitats teues ressaltaries? La veritat és que sóc tímida, al-

menys al principi. Després, una vegada ja he conegut gent nova, no tinc cap problema. Quan se’m passa la timidesa sóc moguda, m’agrada parlar prou... Què és el que més t’agrada de les Falles?

M’agrada tot! No hi ha cap acte faller al qual no m’agrade vestir-me i acudir. I en la meua falla igual. Estic tot el dia a la falla! A més, m’apunte a tot: playbacks, teatre, a col·laborar en la falla si cal fer alguna cosa...

Inma pertany, des que tenia quatre anys, a la Falla San Valeriano. Reconeix que la seua família sempre ha sigut molt fallera, especialment sa mare, i que no hi ha res de la seua falla en què no li agrade participar. La Falla San Valeriano és la primera vegada en la seua història que té una Fallera Major de Torrent, per això l’alegria és major encara tant per a Inma i la família, com per a la seua falla. Com vas rebre la notícia del teu nomenament? Amb molta il·lusió i sorpresa al mateix temps; no m’ho esperava. Al principi no vaig reaccionar. Però, a pesar de l’emoció, vaig estar molt tranquil·la. M’alegrí moltíssim perquè, a més, és la primera Fallera Major de Torrent que té la meua falla. I la teua família? Tots estaven molt contents, encara que tampoc no s’ho esperava ningú. Especialment ma mare, que sempre tenia algun dubte. Però es va posar molt contenta en saber-ho, perquè també era una gran il·lusió per a ella. Què esperes d’enguany? Estic molt entusiasmada. Espere que siga un any inoblidable, tant

conseller delegat i director de l’emissora de ràdio 97.7 FM. La celebració es va clausurar amb un breu i bonic concert a càrrec de la Jove Orquestra de la Unió Musical, dirigida per Rafa Ortí. Sens dubte, va ser una nit que Verónica, Laura, María, M.ª Carmen i Chelo no podran oblidar.

les seues dames. Laura Sòria, María Carratalá, Carmen Mª Fernández i Chelo Fava l’acompanyaren aquell dia, i així ho faran fins al final d’enguany. Va ser un acte ple d’emoció en què totes van rebre les bandes de les seues predecessores. La festa va començar amb el nomenament de Verónica i de les seues dames i la imposició d’insígnies. Un moment després arribà el moment més emotiu, la intervenció del mantenidor, Enrique Ginés,

LA FESTA DE SANTA CECÍLIA, PATRONA DE LA MÚSICA, I LA UNIÓ MUSICAL Des de sempre, el dia de Santa Cecília és el dia de la música. Santa Cecília és la patrona de la música i se celebra cada 22 de novembre. D’ací que totes les formacions musicals la festegen any rere any. La Unió Musical de Torrent, fundada l’any 1973, celebra esta festa de la música d’una manera molt especial. Cada any celebren la Setmana Musical. Una setmana que comença amb un concert un dissabte a la nit i un dinar familiar de tota la banda amb la Musa de la Música i les seues dames l’endemà. Estos actes obrin de forma definitiva la Setmana Musical, en la qual hi ha concerts tots els dies. Concerts amb tota classe d’actuacions: jazz, gospel, cors, música clàssica... No es pretén tancar estos actes en el marc d’allò clàssic. A més, durant esta celebració de la Setmana Musical, es dóna l’oportunitat a músics de la banda perquè toquen com a solistes, acompanyats de gent i artistes ja consagrats... Amb això es pretén que els jóvens músics es motiven, que vegen que practicant i treballant es pot arribar molt lluny. En definitiva, és una setmana en què, amb motiu de Santa Cecília s’intenta fer arribar a la gent la música i la banda. Sempre tenint en compte les oportunitats que es dóna als músics perquè es divertisquen tocant, sols o acompanyats.

per a mi com per a la cort i les nostres famílies. Açò és una vegada en la vida, i per això vull passar-m’ho bé, conéixer molta gent, fer amics... Què ha suposat per a tu ser nomenada Fallera Major Infantil? Ha sigut una gran alegria, encara que he hagut de canviar algunes coses. Ara ja no tinc temps per a eixir amb les meues amigues, per exemple. He hagut de deixar coses, però val la pena. Quines coses creus que pots aportar com a Fallera Major Infantil? Ho faré tan bé com puga, això segur. A més, intentaré estar a l’altura i comportar-me tal com s’ha de comportar una Fallera Major Infantil en tots els actes. ■ ANDREA MAICAS FERNÁNDEZ

ACOSTAR LA MÚSICA ALS TORRENTINS Acostar la música al poble és una cosa cada dia més difícil. Com totes les activitats culturals d’este tipus, cada vegada es fa més difícil consolidar una banda de música. Hi ha moltes activitats a l’abast de qualsevol, com anar al gimnàs, aprendre idiomes, practicar esports... que pareix que hui criden més l’atenció que la música. És necessari motivar contínuament la gent, tant els qui ja són músics com els qui no. En la Unió Musical de Torrent intenten alternar la música clàssica amb bandes sonores de pel·lícules, música moderna... Tot per tal d’aconseguir que la tradició de les bandes musicals dels pobles, en este cas de Torrent, no acabe desapareixent. I el problema és el mateix de sempre: cal tindre afició a això i comprometre’s. Molts dels jóvens que participen en este tipus d’activitats estudien, treballen... motiu pel qual és molt difícil concentrar-los a tots els dies d’assaig. És necessari adquirir un cert grau de compromís amb la banda, amb la música. I no tot el món està disposat a això. El ritme de vida de la gent ha canviat, i les prioritats també. Per això, iniciatives com la Setmana Cultural per a donar oportunitats als músics, la Musa de la Música i les seues dames per a donar més projecció social a la banda... són i seran sempre benvingudes en una activitat cultural com esta. Allò més important de tot és que les bandes i, sobretot, la música no es perda. L’important és conservar la nostra música, la nostra cultura, la nostra tradició. Perquè la música és i serà una part important del poble de Torrent. ■ ANDREA MAICAS FERNÁNDEZ

Reciclat. Producte ecològic

22 • BIM TORRENT

Como en años anteriores nuestro colaborador Jor ge Sánchez Antúnez nos ofrece un resumen de las noticias que a su juicio contemplan lo más relevante acaecido en Torrent a lo largo del año que dejamos atrás. La redacción del BIM, como es habitual, le ha proporcionado todos los datos que ha requerido, y las fotos también.

nadie se le escapa que la noticia de mayor trascendencia y que relegó otros acontecimientos a un segundo plano en 2004 fueron los salvajes atentados perpetrados en Madrid el 11 de marzo y sus repercusiones posteriores. La respuesta ciudadana al reguero de sangre que tiñó de rojo las calles de Madrid y la ira que se apoderó de todos, se tradujo en numerosas concentraciones y manifestaciones por toda España contra el terrorismo, rompiendo récords de asistencia en las principales ciudades. En Torrent también se batieron las cifras de participación en alguna de las concentraciones de repulsa a la barbarie. Pero el año que nos ha abandonado fue particularmente importante para Torrent en otro orden de cosas. Tras su dimisión en septiembre, Jesús Ros se convertía, después de diecisiete años en la presidencia de la corporación, en el alcalde que ha empuñado el bastón de mando durante más tiempo en una ciudad sobre la que ha dejado su impronta, impulsando la transformación urbana. Recogía el testigo, José Bresó, que se estrenó como alcalde el día de la inauguración del soñado y largamente esperado Metro de Torrent. A la vez que se impulsaba el desarrollo de la ciudad del futuro, el hallazgo de los restos de la muralla y la fosa que rodeaban La Torre, cuando se realizaban las obras de remodelación del centro histórico, nos descubrieron la fisonomía

enero

de la ciudad del pasado. Sin duda, los datos que han de proporcionarnos los restos arqueológicos, habrán de desvelarnos importantes interrogantes sobre nuestro pasado, entre tanto, los hallazgos de La Torre ya forman parte del patrimonio cultural de Torrent, como parte de nuestro patrimonio es la obra de un gran artista que nos dejó. La muerte de Pallardó vistió de luto el mundo del arte los grises días de marzo, mientras, en otros campos, era reconocido el genio de otros torrentinos. 2004 fue un año de aniversarios, 75 Aniversario de las Fiestas de la calle San Cayetano, 50 Aniversario de la proclamación de la Virgen de los Desamparados como patrona de Torrent, 30 Aniversario de la creación en Torrent de la Asociación de Amas de Casa Tyrius, 25 Aniversario de los Ayuntamientos democráticos y del cambio de nombre del municipio de Torrente por Torrent y el 20 Aniversario de la reivindicación de los vecinos del Camí La Nória para que se soterren las vías del tren. La vorágine de noticias que se generan en Torrent, como en otras ocasiones, las he extraído ojeando las páginas de prensa de ATENEA, BIMTORRENT, Diario de Valencia, El Micalet, El Mundo, El País, FDM La revista del deporte de Torrent, La Opinión de Torrent, Las Provincias, Levante, Metro Valencia, Mini Diario y 20 Minutos. Hasta el próximo año. JORGE SÁNCHEZ ANTÚNEZ

a las empresas de la zona industrial de Torrent. Con poligonovirtual.com se podía acceder a cada una de las empresas del Mas del Jutge y suponía además una vía de oportunidades de trabajo y de negocios a través de la red para los empresarios de la zona. 30. Chalés desvalijados. Una banda de ladrones desvalijaba en menos de dos horas varios chalets de la urbanización Monte Real. Los herederos de Monipodio, atraídos fundamentalmente por alhajas, ropa y dinero, continuarían con sus fechorías y en marzo se repetirían sus violaciones contra la propiedad privada.

febrero 5. La gran fuente. Si el siglo XX era bautizado en Torrent con las aguas que brotaron de la centenaria Fuente de las Ranas, el día de su inauguración en 1901, el siglo XXI lo emulaba con la instalación en la calle Gómez Ferrer, a la entrada a Torrent desde Alaquàs, de una fuente de grandes dimensiones como guinda a la remodelación de esta importante arteria de comunicación en nuestra ciudad. La luminosa fuente sustituía el antiguo semáforo de entrada a Torrent a la vez que embellecía este feo punto urbano. 7. El séptimo juzgado de instrucción. A consecuencia del volumen de asuntos penales y civiles que se producen en nuestra ciudad, se inauguraba el Juzgado de Primera Instancia e Instrucción número siete. La entrada en funcionamiento de esta nueva unidad, en cuyas obras la Generalitat había invertido 162.179 euros, convertía Torrent en la segunda ciudad de la provincia de Valencia con mayor infraestructura jurídica. 27. Poligonovirtual.com. El alcalde, Jesús Ros, presentaba la web del polígono industrial del Mas del Jutge a los empresarios de la ciudad para potenciar

Reciclat. Producte ecològic

14. Otro escenario para la cultura, sin K. Las antiguas aulas del colegio San Marcos se reconvertían en un nuevo centro de cultura para acoger a dos de las entidades culturales de mayor solera en Torrent, Cucurucú Teatre y la Escola Coral de Torrent. 14. Banda desarticulada. La Guardia Civil desmantelaba una banda, integrada por cinco individuos de nacionalidad polaca, que robaba coches de lujo y falsificaba documentación, cuya base de operaciones se encontraba en nuestra ciudad. 20. Viernes de Carnaval. Aun no siendo las carnestolendas unas celebraciones muy arraigadas en la Comunidad Valenciana, cada año son más las asociaciones, entidades cívicas y colegios que festejan

llegadaR de Don Carnal. ello es BlaTorrent, E BuenaRmuestra deO donde la fiesta goza año tras año de mayor protagonismo, así, más de veinte comparsas, locas por el carnaval, participaron en esta celebración pagana en el Mercado Central inundándolo de colorido, alegría y música a pesar de la intensa lluvia.

22. La incertidumbre de Ismael Serrano. El cantautor presentaba en el Auditorio su último disco Principio de incertidumbre grabado en directo en el Teatro Lope de Vega de Madrid con nuevos temas y sus canciones de siempre. El cantautor madrileño logró llenar todo el aforo del Auditorio que ya había agotado las entradas un mes antes de la actuación.

marzo 4. Fuego informático. Un incendio provocado por un ordenador obligó al desalojo de dos edificios de la calle Padre Méndez afectando a unas veinte familias. El fuego, que precisó de la intervención de siete unidades de bomberos, sólo causó dos heridos leves por inhalación de humos pero un tremendo susto entre sus protagonistas. 11. La matanza de Madrid. Entre las siete y las ocho de la mañana nos despertábamos incrédulos, sorprendidos o acostumbrados a otro desayuno de sangre, conociendo los atentados más brutales cometidos hasta ahora en España y en la Unión Europea. Madrid sufría una cadena de atentados que causaba la muerte de ciento noventa y dos inocentes y provocaba heridas en miles de las personas que viajaban para dirigirse a sus trabajos en los trenes que explosionó el fanatismo de unos miserables terroristas. El Ayuntamiento de Torrent se reunió con urgencia en pleno extraordinario para condenar los atentados y mostrar su condolencia y solidaridad con las víctimas.

DESEMBRE-GENER, 2005 • 23

12. Manifestaciones contra el terrorismo. Los ciudadanos que no pudieron desplazarse a Valencia para protagonizar la manifestación más concurrida organizada en la capital del Turia (alrededor de millón y medio de personas), en repulsa contra el terrorismo, se concentraron espontáneamente en la Avenida. De esta manera, más de diez mil personas condenaban en nuestra ciudad la barbarie de los atentados perpetrados en la capital del Reino de España. ▼

14. Victoria socialista en las Generales. El PSOE se imponía al PP en Torrent en las elecciones a la presidencia del gobierno con un total de 18.562 votos frente a los 17.580 de los populares. ▼

ABC Gran Turia con capacidad para cuatrocientas cincuenta personas. 3. Despedida a Benito Pozo. Moría Benito Pozo Roso, fundador y presidente de la Asociación de Alcohólicos Rehabilitados de Torrent y Comarca (ARTIC), que desde los años ochenta se había dedicado a mejorar su modo de vida y el de otras personas con problemas de adición al alcohol. Durante la entrega de premios ARTIC, que él creó, le sería rendido un sentido homenaje. 26. El fútbol a debate. Se iniciaban unas jornadas en el Auditorio sobre fútbol promovidas por la Fundación Deportiva Municipal bajo el Titulo El fútbol ¿Cantera o Cartera? Que reunía a los protagonistas más importantes del momento de este deporte en la Comunidad Valenciana. Pudimos ver en cónclave a Rafa Benítez, Benito Floro, Jaime Ortiz y Fernando Roig entre otros, dirigiéndose a un aforo repleto. ▼

tipo de emociones provocó que, a imitación de otras aficiones, se reprodujese esa bárbara y desafortunada costumbre de encaramarse a los monumentos aunque se trate de nuestra centenaria y abandonada fuente. Las victorias valencianistas cerraban la temporada, o la abrían, al obtener de nuevo el equipo otro trofeo, la Supercopa de Europa en Mónaco el 27 de agosto. 11. Cifras de alfabetización. Esta vez los datos que anualmente publica el Anuario Social de La Caixa revelaban que Torrent todavía contaba con un 20,5% de población sin estudios, un 24,9% con estudios primarios, un 45,3% con estudios secundarios y tan solo un 9,1% con estudios universitarios. 16. Torrent de bolillos. El Museo Comarcal de l’Horta Sud iniciaba una simpática campaña de la que se hacía eco la prensa dominical, pues ponía en funcionamiento un taller a cargo de la bolillera Leo

Baños que enseñaba y recuperaba la vieja labor del encaje de bolillos. El taller, que tuvo gran éxito, atrajo a un grupo mayoritariamente femenino, en edades comprendidas entre los 9 y los 80 años.

12-20. Torrent en acuarelas. Pascual Fernández exponía su obra pictórica en la sala de exposiciones de Caja Rural de Torrent. En su curiosa muestra, a través de diversas pinturas, reflejaba la transformación de la ciudad con imágenes de antaño y de hogaño. 16. La muerte de Pallardó. Los terribles días de marzo, volvían a teñirse de negro con la muerte del polifacético artista Vicente Pallardó Latorre, hijo adoptivo de Torrent, que desaparecía a los ochenta y siete años. Nacido en 1917, se trasladó a Torrent en edad temprana. Discípulo de Capuz, Renau y Benlliure fue escultor, pintor y ceramista, artista fallero y restaurador. En su obra destacan motivos taurinos, la danza, el erotismo y la sensualidad.

30. Actores de renombre. Los populares actores Charo López y Emilio Gutiérrez Caba pasaron por Torrent para revivir en el Auditorio los últimos días de la actriz Sara Bernhardt, en una representación del mismo título dirigida por José Pascual que abordaba el tema del éxito, los sacrificios y los fracasos.

mayo

junio 4. Falsificadores de documentos. La Policía Nacional de Torrent desarticulaba una red de falsificadores integrada por dieciocho personas de diferentes nacionalidades que falsificaban permisos de residencia a inmigrantes en Torrent y Valencia. El grupo de estafadores vendía los documentos sin valor, para regular la situación administrativa de los inmigrantes en España, a un precio que oscilaba entre los 600 y los 22 euros. 13. Victoria popular en las Europeas. El Partido Popular en Torrent obtenía la victoria en las elecciones europeas con 10.842 votos frente a los 10.277 del PSOE y los más de mil de otras formaciones políticas.

18. Atraco y detención. Dos atracadores entraban con una escopeta de cañón recortado en la sucursal de la Caja Rural de Torrent de la calle Toledo y conseguían un botín de seis mil euros. La rápida actuación de la policía frustró la huida de los hampones que eran detenidos en la misma ciudad.

1. Ecoparque móvil. Torrent se convertía en la primera localidad de la Comunidad Valenciana en contar con un ecomóvil, un camión de nueve metros, verde y silencioso, que habría de recorrer todo el municipio para recoger todo tipo de materiales residuales y conseguir así un entorno más limpio.

abril

9 y 19. El Valencia bicampeón. Miles de aficionados torrentinos, un año más, celebraron en esta ocasión, la sexta Liga que conseguía el Valencia al imponerse con sus goles en el Sánchez Pizjuán al Sevilla. La escena se repetía días más tarde, de nuevo en la Fuente de las Ranas, cuando el Valencia conseguía la Copa de la UEFA al vencer al Olímpico de Marsella en Goteburgo. El frenesí de las celebraciones con ondeo de banderas, bufandas, explosiones de petardos y otro

2. La Pasión de Gibson. De nuevo Hollywood se apuntaba un tanto con el estreno de la controvertida película La Pasión de Cristo del actor y director Mel Gibson. En Torrent feligreses de la parroquia de la Sagrada Familia asistían al estreno del largometraje después de haber reservado una sala de los cines

23. Música clásica al aire libre. La Asociación de Madres y Padres de Alumnos del Conservatorio de Música y los profesores de música de cámara organizaron durante varios domingos unos conciertos en los jardines de la Avenida para difundir la música clásica de los grandes maestros como Vivaldi, Beethoven o Haydn.

2 2 . To r r e n t limpia por absorción. Se inauguraba la primera central de recogida neumática de residuos sólidos urbanos en la Comunidad Valenciana, lo que suponía la eliminación de la basura a través de una red subterránea que se había instalado en el Parque Central. Con el nuevo sistema más de

Reciclat. Producte ecològic

24 • BIM TORRENT

siete mil vecinos se ahorrarán bajar la basura todos los días. Para el nuevo servicio, que sólo existía en tres ciudades españolas, se realizó una inversión de 1.613.924 euros. 27. El tiro al pobre pichón. Aunque deporte minoritario, supimos que el torrentino Germán Silla Pons ganaba la Copa del Mundo del Tiro Pichón en Ontinyent, donde había competido con participantes de los cinco continentes.

julio 12. Torrent de película. El famoso actor Carmelo Gómez y la actriz Mercé Llorens iniciaban el rodaje de una película para las televisiones autonómicas, Síndrome Laboral, sobre el «caso Ardystil» en el polígono industrial del Mas del Jutge. 15. Homenaje a Enrique Giner. Era homenajeado en el Auditorio el popular periodista radiofónico Enrique Giner, conductor del programa Discomóder, decano de la música en España y que empezó a emitirse un lejano 1 de octubre de 1961. En el acto participaron viejos conocidos del panorama musical nacional como Dyango, El Dúo Dinámico o Manolo Escobar. 24. El Auditorio en pintura. Pedro Bolós conseguía el primer premio en el I Concurso de Pintura Rápida Ciutat de Torrent que se había celebrado el 20 de junio. En el singular concurso, en el que participaron cuarenta y seis artistas provenientes de toda España, quedó plasmada la imagen del Auditorio visto por cada uno de los participantes que debía de realizar su obra en el plazo de siete horas. La puesta en marcha de este concurso pretendía dar a conocer a nuevos artistas así como promocionar los rincones más representativos de Torrent. ▼

24. Días de cine. En la clausura de la XXV Edición de la Mostra de València-Cinema del Mediterrani eran galardonadas las producciones de los torrentinos José Magán, Yo puta, y Susi Gozalvo, César y yo. La película producida por José Magán y dirigida por María Lidón obtuvo el premio a la Mejor Fotografía, obra de Ricardo Aranovich. Susi Gozalvo, directora del cortometraje César y yo consiguió el primer premio de la sección de cortometrajes de vídeo. ▼

agosto 8. Las fiestas de San Cayetano. Se clausuraban las fiestas estivales más antiguas de Torrent que anual-

Reciclat. Producte ecològic

mente se organizan en la barriada de San Cayetano y que en esta ocasión celebraban su 75 aniversario. La longevidad ha hecho mella en ellas. 10. Delinquir con sigilo. Era detenida una joven rumana de trece años que ya había desvalijado siete chalés en El Vedat. La niña, otra víctima de familias desintegradas, que actuaba con otros jóvenes que la utilizaban para cometer sus fechorías, se introducía con el mayor de los sigilos en las viviendas que robaba. La noticia se difundió rápidamente entre los medios de comunicación y saltó a las grandes cadenas de televisión nacionales. 20. Detención de un islamista. De nuevo las cámaras dirigieron sus objetivos hacia Torrent tras la detención del argelino Abdelkrim Beghadali, imán de la controvertida mezquita de Torrent, que era detenido por segunda vez, implicado presuntamente en los atentados de Madrid, tras hallarse sus huellas en un libro recuperado en el piso de los suicidas de Leganés. No obstante, el juez lo dejaría en libertad provisional al no encontrar pruebas suficientes para relacionarlo con los atentados. 24. El oro de Gervasio, el triunfo de Álvaro. Gervasio Deferr que conseguía el primer oro español en salto durante los Juegos Olímpicos de Atenas y los tres diplomas que consiguieron otros de los integrantes del equipo español de gimnasia, supusieron también el triunfo del torrentino Álvaro Montesinos Yago, seleccionador nacional de gimnasia artística masculina.

septiembre 14. Dimisión de Jesús Ros. Jesús Ros Piles, alcalde de Torrent desde 1987, dimitía para sorpresa de todos, cuando lo anunciaba unos días antes, de su cargo como máxima autoridad de la ciudad. Muchos reconocieron en Jesús Ros al gran artífice de la transformación urbana de Torrent y su gran capacidad de comunicación con los ciudadanos. 16. El cierre de Sáez Merino. Un grupo numeroso de afectados se manifestaba, ante el Ayuntamiento, contra el cierre de la Empresa Sáez Merino Sewing, S.A. por su expediente de regularización de empleo que preveía el despido de cuatrocientos treinta y seis trabajadores de una plantilla de mil seiscientas personas y el cierre de cuatro centros de trabajo situados en Torrent, Ayora, Carcaixent y Casas Ibáñez. En Torrent el

cierre se traducía en el despido de setenta y ocho trabajadores. Sáez Merino que había trasladado la mitad de su actividad a Marruecos, comercializa las marcas Lois, Caroche o Cimarrón, entre otras. 18. Un nuevo alcalde para Torrent. Tras la renuncia de Jesús Ros, José Bresó Olaso asumía la alcaldía de la ciudad en Pleno extraordinario del Ayuntamiento después de presentarse como candidato único y contar con los votos mayoritarios de su grupo político. Durante su discurso en el acto de nombramiento, apostó por conseguir una ciudad habitable, diversa y cohesionada, creativa y con proyectos y un Ayuntamiento en contacto permanente con los ciudadanos y sus organizaciones. 19. Muerte de un municipal. El agente de la policía municipal de Torrent, Enrique Torralba Piqueres, moría al volcar el coche patrulla donde viajaba cuando trasladaba al Centro de Rehabilitación de Levante a un compañero que se había hecho un esguince mientras trabajaba. 22. El metro en To r r e n t . En un multitudinario acto encabezado por el presidente de la Generalitat, el presidente de la Diputación de Valencia y el nuevo alcalde de Torrent, se inauguraba la estación de metro de la Avenida. Para la construcción del nuevo ramal ferroviario, Torrent-Avinguda, se invirtieron veintitrés millones de euros y su entrada en funcionamiento cerraba una vieja reivindicación de los vecinos de la ciudad por conseguir una estación de metro en una de las zonas de Torrent más densamente poblada.

octubre 6. Asesinado a balazos. Moría acribillado a tiros el joven de 23 años Francisco José C., en la calle Nicolás Andreu por otro joven de 21 que tras el crimen huyó con su mujer y su hijo. Al día siguiente era detenido en Manises en casa de un hermano menor. Una semana más tarde el hermano del homicida de Torrent también sería arrestado por cometer un crimen de similares características en el barrio de Nazaret de Valencia. 18-23. Semana Intercultural. Organizada por el Ayuntamiento y la Mancomunidad de l’Horta Sud, Torrent organizaba la Primera Semana Intercultural cuyo objetivo consistía en acercar las culturas de los países de origen inmigrante. Durante esos días supi-

DESEMBRE-GENER, 2005 • 25

mos que la población extranjera en Torrent se había doblado en un año pasando a ser el 6’6% del total de los habitantes del municipio.

vación, prestigio y diseño a tu alcance». Fue organizada por la delegación de Industria, Comercio y Mercados con la colaboración de la Asociación de Comercio y la Generalitat Valenciana.

21. La tormenta de todos los años. El fenómeno se repite con mayor frecuencia a lo largo del año y a lo largo de los últimos años, una tormenta breve pero intensa, que arrasa todo a su paso. La intensidad del aguacero provocó una avería eléctrica que dejó sin suministro a más de veinte mil abonados.

2. El ascenso de Anabel Medina. La tenista torrentina Anabel Medina, subía el puesto trigésimo noveno de la WTA convirtiéndose en la primera tenista española de la clasificación mundial, una vez destronadas Arancha Sánchez Vicario y Conchita Martínez.

21. VI Premio de Narrativa Juvenil. A la sexta edición del premio de Narrativa Juvenil Ciutat de Torrent, se añadieron los nombres de nuevos autores, Pep Castellano y Joaquim Roca que obtuvieron el primer galardón con la obra L’ull de la boira y el finalista Víctor Peris con su trabajo Els secrets de la porta tancada. ▼

23. El asilo de Santa Elena. Se inauguraba la residencia de la tercera edad Santa Elena de Torrent. Las hermanas franciscanas abrían un moderno centro para mayores que contó con la colaboración de la Generalitat y la financiación del Ayuntamiento. ▼

24 Fray Luis Amigó en bronce. El vicario general de los Terciarios Capuchinos, el colombiano Hernando Moya, descubría en la plaza San Jaime un monumento en honor a Fray Luis Amigó, fundador de la congregación que tanta huella ha dejado en Torrent, en conmemoración del 125 aniversario del nacimiento del religioso. La escultura de bronce, obra de Rafael Pi Belda, alcanza los dos metros y medio. 28-30 Feria para promocionar el comercio local. En el primer piso del Mercado Central se celebraba la primera Fira de Promoció i Fi d’estocs del comerç de Torrent, con el lema «Calidad, moda, inno-

noviembre

2. Remodelación del gobierno municipal. El nuevo alcalde, José Bresó, reorganizaba todo su equipo de gobierno. Severino Yago se convertía en nuevo portavoz y primer teniente de alcalde. Carmen Lizondo se hacía cargo de Urbanismo y Obras. A Miguel Ángel García Melero le correspondía la nueva concejalía de Valores Cívicos y Asuntos Europeos. Encarna Redón unía a sus competencias de Participación Ciudadana y de Brigada de Obras la de Fiestas. Consuelo Medina se hacía cargo de la nueva concejalía de Mujer y Fomento Económico, y para Gemma Gimeno se reservaban las competencias del BIM y las publicaciones de este departamento del Ayuntamiento. 3. Torrent y la ilusión de todos los días. La ONCE ponía a la venta su famoso cupón ilustrado con la imagen del Ayuntamiento de Torrent, fruto de la colaboración existente entre las dos instituciones. 10. Especie protegida. El Ayuntamiento solicitaba a la Conselleria de Territorio y Vivienda, la declaración de Reserva de Fauna Silvestre para un tramo de tres kilómetros del barranco de l’Horteta para proteger al Unio Elongatulus, conocido como petxinot, un molusco bivalvo de agua dulce, parecido a un mejillón, muy amenazado por la contaminación de las aguas y que únicamente se puede encontrar, además de en el barranco de l’Horteta de Torrent, en los ullats de la Albufera o en los cauces de algunos barrancos de Castellón. 23. Hallazgo histórico. Tras una rueda de prensa los arqueólogos hicieron pública la evidencia; las obras de reforma del casco antiguo de Torrent que se habían iniciado el dos de agosto, pusieron de manifiesto que el suelo que pisábamos a diario alrededor de La Torre, ocultaba importantísimos restos del pasado de la ciudad, correspondientes al foso árabe y la muralla cristiana que rodeaba La Torre. Con ello se planteó la hipótesis de que La Torre se trataba de un elemento defensivo de la ciudad de Valencia. Los arqueólogos que todavía estudian la fecha de construcción de La Torre, de la cual llamó poderosamente la atención su escasa

cimentación, apenas ochenta centímetros para una construcción de más de treinta metros, descubrieron que en Torrent existieron hornos de cerámica independientes de los ya conocidos en Manises o Paterna por las piezas de los siglos XV y XVI que se encontraron con defectos de cocción y que habían sido descartadas en el mismo municipio. 24-28 Muestra empresarial. La primera Mostra Empresarial a Torrent mostró a la ciudadanía que visitó el primer piso del Mercado Central una de las acciones más importantes llevadas a cabo desde el proyecto de iniciativa europea Equal @nticipación, desarrollado por el departamento de Formación e Inserción: el portal empresarial Torrentvirtual.com. En las instalaciones del Mercado se constataba que más de 700 empresas se encuentran en este portal y unas 50 participaban en la Mostra.

diciembre 3. Torrent, sede digital. El Consejo de Ministros acordaba crear una nueva demarcación para la futura Televisión Digital Terrestre (TDT), de la que nuestra ciudad será sede de cabecera. El nuevo instrumento de comunicación de masas, con demarcación comarcal, que ofrecerá imágenes de alta definición, sonido digital y todas las novedades tecnológicas posibles, incluirá una cadena pública y varias televisiones privadas. Desde Torrent se coordinarán veinte localidades a la hora de fijar y definir el proyecto televisivo que llegará a más de un millón de personas. 12. Una web racista. Saltaba a los titulares de prensa la existencia de una página web de contenido racista de un autodenominado Front Torrentí que lanzaba mensajes y noticias contra los inmigrantes y su presencia en Torrent. Los grupos políticos del consistorio denunciaron el contenido de la página de Internet y en unos días fue suprimida. 23. Incendio en el supermercado. Empleados y clientes del Mercadona sito en Las Américas eran desalojados del supermercado tras producirse un cortocircuito en las cámaras frigoríficas. El fuego afectó a unos treinta metros cuadrados en la zona de almacenaje de productos cárnicos, donde había máquinas cortadoras, serradoras y embutidos. 27. A la escuela en Navidad. El Ayuntamiento y la cooperativa El Rogle ponían en práctica una iniciativa para que los padres pudieran dejar a sus hijos en el colegio, entre los tres y los doce años, en sus horas de trabajo, a cargo de monitores con quienes realizar juegos, manualidades, cuentacuentos, visitas culturales así como repaso escolar, durante las fiestas navideñas. 31. Fin de año en Torrent. Un año más, después de las uvas y de descorchar las botellas de cava o champaña, según las preferencias, miles de bulliciosos torrentinos se reunieron en el Mercado Central y la carpa que el Ayuntamiento había instalado, para despedir un año y dar la bienvenida a otro entre «gritos y pitos» como decía Mecano en su canción y grandes dosis de música ochentera, bailes, pisotones y en definitiva, mucho jolgorio. ■

Reciclat. Producte ecològic

26 • BIM TORRENT

DESEMBRE-GENER, 2005

Rememorando al magistrado Francisco Monterde Pastor (1885-1950)

lguna tarde, a las horas de mi paseo, cuando me achucha la nostalgia de mis años mozos, suelo deambular por cualquiera de los sectores del Torrente antiguo, para observar y entretenerme, forzado por ese arma de dos filos que es, de una parte el cúmulo de recuerdos de mi ayer y de otra, el gran placer que me impacta por esa transformación, ese progreso de la imparable grandeza que a la vez anuncia el ya visible futuro de nuestro entrañable Torrent moderno. Así, hace poco, una de esas tardes, enfilé por Gómez Ferrer, la calle que más alcaldes nos dio en el pasado siglo veinte, alcaldes de todos los colores y que en ella vivieron: Félix Vilar, Julio Baviera, Manuel Puchol, Vicente Silla, recreándome al final en la estupenda y práctica rotonda, animada por esa alegre e incansable fuente que han colocado en su centro... Pensé entonces, al enfilar la antes llamada pomposamente avenida de la Victoria (actualmente avenida del País Valencià), en la victoria que supone el haber eliminado las innumerables molestias que durante tantos y tantos años nos causaban las interminables colas que, a veces, llegaban a nuestro vecino Alaquàs. Por eso hoy, cuando salvamos el Pont de Porta y llegamos a esa peculiar rotonda, sentimos una sensación comparable a la tranquilidad que nos reporta la curación de cierta enfermedad... De repente, me acordé de que a pocos metros había una vieja calle de mi actual interés. En efecto, me acerqué a ella y soporté deportivamente el efecto de aquella arma a que aludía al principio: hacía mucho tiempo

De izquierda a derecha: Paquito Monterde (hijo del magistrado), Ángel Martínez y Faustino Ciscar (playa de la Malvarrosa, verano de 1931).

que no pasaba por allí y vi que aquellas casas centenarias de un solo piso y de planta baja se habían convertido (¿por arte de magia? ¡no!) en nuevos edificios de tantas alturas como urbanismo permitió. Pero allí continuaba estando la placa nominativa, igualmente nueva, que rezaba: calle del Magistrado Monterde. Y allí quedé clavado y, casi en posición de firme, recordé a don Paco Monterde y también a su único hijo, Paquito Monterde que fuera, a mis quince años, mi alegre, infantil e inquieto amigo. Después de aquellos tiempos, rara vez nos vimos, ya que la familia se ausentó de Torrent, habiendo dormido nuestra amistad hasta la llegada de este artículo. Pues bien, como quedará muy poca gente que le haya conocido, deseo recordar a mis convecinos quién fue aquel torrentino que en la escala judicial llegó a ser el Excelentísimo Sr. Presidente de la Audiencia Territorial de Valencia. Francisco Monterde Pastor nació en esta ciudad el 1 de febrero de 1885 y fue bautizado al día siguiente por el Padre

Méndez en la Parroquia de la Asunción, única en el pueblo. Casó con Modesta Rivelles y tan sólo tuvieron al hijo mencionado, mi amigo Paquito que, a sus 93 años, todavía vive en Valencia. No son fáciles de conseguir virtudes como la competencia, la formación, la rectitud, la capacidad de trabajo y tan claro y firme concepto de la justicia como don Paco Monterde poseía junto a una gran sencillez que, a pesar de mi corta edad, yo observaba cuando, en mangas de camisa, lo veía montado en su bicicleta de paseo, deteniéndose a comprar en la botigueta del coixo de Tarsil, frente a la Ermita, cerca de mi casa. ¿Iría al Vedat? Había adquirido, por compra a los hermanos de su esposa Modesta, un chalé situado en el estratégico y magnífico punto que es el balcón de nuestro Vedat y con ello, la panorámica más maravillosa del Planeta, hoy demasiado manipulada por el cemento que merma la vista de aquel parque que alcanzaba desde el

castillo de Sagunt hasta el cabo de San Antonio, un chalé en la actualidad ocupado por un nieto y también jurista, Alfredo Monterde, su atenta esposa M.ª Carmen y sus hijos. Sería prolijo enumerar toda la gama profesional del magistrado y a tal fin me ceñiré a lo más destacado de sus etapas y méritos profesionales: Fue Premio Extraordinario Fin de Carrera, Juez de Primera Instancia en Requena, en Santa Coloma de Farnés (Gerona) y en Valencia, Distrito del Mar; magistrado en la Audiencia Territorial de Palma de Mallorca y en 1940 magistrado de lo Civil en la Audiencia Territorial de Valencia. En 1945, fue nombrado presidente de la mencionada Audiencia. Entre otros méritos varios, fue nombrado Caballero de la Cruz de la Orden de Alfonso X el Sabio, ganando además la distinción de San Raimundo de Peñafort así como la Cruz de Caballero de la Orden Civil de Alfonso XII. Finalmente, en 1945 recibió el homenaje de Torrent y de los dieciséis pueblos de su Distrito Judicial, nombrándole Hijo Predilecto de Torrent y Adoptivo de los demás municipios. Todo lo cual justifica su gran labor en cuanto intervino, según consta en los datos facilitados por el experto bibliotecario de este Ayuntamiento, José Ramón Sanchis. En su vida privada conservaba ese espíritu de veneración a los mayores y a las costumbres de la época y la rigidez a la que su espejo profesional le obligaba. No puedo privarme de relatar que cuando su único hijo compartía sus ratos de ocio con nosotros, sus amigos, era excesivamente riguroso. Cierta vez, cuando nos

El magistrado Monterde con su atuendo de juez.

hallábamos en corro al principio de la que iba a ser la actual Avenida, Paquito miró su reloj y, en pleno verano que apuntaba aún las 9 de la tarde, se llevó un susto tremendo sorprendido por ser la hora de la cena y, cual si potente muelle le empujara, a todo pulmón enfocó veloz carrera hasta su casa situada en la calle de Baviera. Medite el lector que, si así don Paco veía a su joven hijo de 18 años, ¡cómo se comportaría el ilustre magistrado ante sus colaboradores o en sus sentencias!... Don Paco falleció el 20 de mayo de 1950, a los 65 años y sus restos descansan, junto a los de D.ª Modesta, en el cementerio de su nunca olvidado pueblo, en Torrent. Y nada más. Así meditaba deshaciendo mi paseo por la calle de Gómez Ferrer pensando en el tranvía 21, en la acequia abierta en tres generosas parcelas para fregar y lavar mujeres de largas faldas y con sus casas de planta baja al estilo agrícola de la villa y, luego, abriendo los ojos, cual si despertara de un sueño, volví a este Torrent que prepara su futuro con la precisión, pericia, acierto y medios con que en la actualidad nos empuja. ■ ÁNGEL MARTÍNEZ ORIA Abogado jubilado

Paseando por El Vedat

engo la suerte de poder vivir en una población bonita, activa y moderna con el privilegio de tener mi hogar en El Vedat, el cual en la actual etapa de mi vida es el que me ha inyectado la paz y tranquilidad que los mayores necesitamos. Por eso me encanta pasear por sus zonas transitables, respirando el aroma de sus pinadas que son el verdadero pulmón de Torrent, a pesar de que en algún tramo, sobre todo por la avda. de S. Lorenzo a la altura del número 192 donde la acera desaparece, y aparece otra vez en el número 12 de la calle América, se torne en abrupto itinerario y tenga que andar con un pie en la bacheada cuneta y otro en la calzada sorteando los vehículos. En el fondo me hace gracia, pues jocosamente el citado tramo lo comparo

Reciclat. Producte ecològic

con «los ojos del Guadiana», no estaría de más que estas deficiencias se revisaran dándoles la solución más conveniente con el fin de evitar accidentes peatonales teniendo en cuenta a las personas muy mayores que se tienen que desplazar desde la Colonia Blanca hasta el consultorio médico de El Vedat o la parada del bus para bajar a Torrent. Estas anomalías los días claros o soleados de otoño-invierno se soportan, pero en los días lluviosos rompen el encanto que la lluvia produce al mezclar el aroma de la tierra mojada junto con la de la pinada. Las tardes otoñales coincidiendo con la puesta del sol también son preciosas disponiendo de tiempo para ejercitar las piernas paseando, aunque existe el inconveniente de que cuando anochece algunas zonas

de El Vedat son precarias en alumbrado y merma un poco la satisfacción del paseo; con sentido común, algunos paseantes hemos optado por ponernos chaleco reflectante para que los conductores de vehículos nos puedan ver en la oscuridad. A pesar de algún inconveniente que otro, disfruto de la naturaleza y de mi entorno pero con la esperanza de buenas soluciones y que algún día no muy lejano se instale un directorio callejero de El Vedat junto a lo que fue retén de la Policía Local, y se coloquen las placas con el rótulo de las calles que faltan. Con todos mis respetos, espero que este escrito se tome constructivamente y sin el ánimo de descalificación a nadie, pues no es mi estilo. ■ ANTONIO TROBAT DEL REY

DESEMBRE-GENER, 2005

BIM TORRENT • 27

Amparo Fandos recibió un homenaje del Conservatorio de Música

l Conservatorio Profesional de Música dio un merecido homenaje a su ex directora, la pianista Amparo Fandos Miquel, que se jubiló el curso pasado. La torrentina Amparo Fandos nació en 1942, y desde muy niña ha dado muestras de su afición y pasión por el piano. A los seis años interpretó su primer concierto ante numeroso público en

la sala del Cine Avenida. Concluyó la carrera de piano a los dieciséis años, y desde entonces se ha dedicado a enseñar Música y Piano (con algún paréntesis para criar a sus hijos). Su trayectoria musical se ha concretado en Torrent, en los años setenta colaboró con Vicente Galbis García y con José Hernández Yago para crear el Instituto Musical, este Instituto

fue reconocido como Aulas de Extensión del Conservatorio de Valencia; Amparo sacó su título de profesora y ejerció en comisión de servicios. En 1986 estas aulas de extensión se transformaron en el Conservatorio Elemental de Música, del que Amparo Fandos fue su directora hasta el año 2001. Desde entonces Manuel Tomás Ludeña es el director.

Esta mujer puso gran interés y esfuerzo en conseguir que el Conservatorio Elemental de Torrent pasase a ser Conservatorio Profesional, y también trabajó para que el nuevo Conservatorio tuviese unas instalaciones propias para su categoría. El 19 de febrero de 2003 comenzaba su andadura el nuevo edificio del Conservatorio Profesional de Música, que está situado frente al Auditori. Amparo Fandos y sus esforzados compañeros de trabajo lo consiguieron. Ella siempre ha amado su trabajo, y ha definido su vocación enseñando. Por las aulas donde ha impartido clases han pasado cientos de alumnos y alumnas. En 2003 recibió el Premio ATENEA del Ayuntamiento

Un record per a la mestra Elvira Bañuls Alcayna (1914-2004)

ANA CORONADO

NIT DE REIS

a mestra Elvira Bañuls ens va deixar el 3 de maig de 2004, amb noranta anys; el seu record continua amb nosaltres. Va nàixer a València en 1914. Estudià el batxillerat a l’institut Lluís Vives de la capital i la carrera de Magisteri a l’Escola Normal, obtenint-ne el títol en 1934. La seua primera destinació, després d’aprovar les oposicions, fou el Grup Escolar Blasco Ibáñez (hui Lope de Vega) de Torrent, ciutat on va exercir durant tota la seua vida professional a excepció d’un parèntesi, de 1939 a 1944 quan estigué destinada a l’Alcúdia de Carlet. En la nostra població passà a més per les escoles del carrer de Marco, plaça de Colom i col·legi Verge del Roser, on es jubilà en 1979, després d’haver dedicat tots els seus anys de mestra, juntament amb el seu home, José Vicente Verdú Beltrán, a la formació dels escolars torrentins. Treballà de ferm en la justa valoració dels costums i tradicions de Torrent, en una època en què no era fàcil, i demostrà en tot moment que la seua era una vocació arrelada plenament en la seua personalitat. ■ Informació del llibre Torrent Imatge Gràfica: La Gent i la Ciutat (1860-1960).

por la labor profesional, artística y social que ha desarrollado en nuestra Comunidad; y en junio de 2004 también recibió el homenaje que el Ayuntamiento hace al profesorado que se jubila, como un reconocimiento a su carrera profesional ejemplar. Al homenaje de sus compañeros y compañeras del Conservatorio también se sumaron el alcalde, José Bresó, el concejal de Educación y Cultura, José Veiga y los miembros de la Corporación Municipal, además de representantes de colectivos de la ciudad. El director del Conservatorio, Manuel Tomás, reconoce y valora la gran labor que ha desarrollado Amparo Fandos por la Música en Torrent. ■

▲ Pujada al Vedat dels alumnes del col·legi Blasco Ibáñez amb la professora Elvira Bañuls Alcayna. Any 1935? (Cedida por la família Verdú Bañuls.)

l 5 de gener tots els xiquets i xiquetes de Torrent esperaren l’arribada dels Reis Mags al carrer de Ramón y Cajal, on arreplegaren els seus regals, de la mà de Ses Majestats, els quals aparegueren durant un espectacle de màgia a càrrec del mag Carlos i Ana i que fou presentat per Maria Abradelo. Abans, els personatges de la Bella i la Bèstia ambientaren el carrer. ■

VALENCIÀ PER A TOTS

’Oficina de Promoció i Ús del Valencià finalitza l’any amb una campanya molt típica d’aquestes dades, es tracta de la campanya de la Carta dels

Reis Mags. Aquesta campanya que es fa tots els anys amb la col·laboració amb altres oficines de promoció lingüística de tot el territori valencià, es promou amb la finalitat de fer possible que els xiquets puguen emprar el valencià en l’activitat no escolar més important per a ells i alhora posa al seu abast el nom en valencià dels joguets i dels jocs que han de demanar als Reis. A més d’aquesta campanya, l’Oficina també n’ha fet d’altres, com ara la campanya de Rebaixes, la de les targetes del

canvi d’oli per als cotxes que ha repartit a tots els tallers de cotxes de Torrent amb la finalitat d’acostar o de donar a conéixer als professionals del món del motor el vocabulari propi de l’activitat que porten a terme i per tal que tinguen en valencià un material d’ús comú en tots els tallers, i el llibret dels Dubtes lingüístics de què ja vam parlar en el BIM anterior i que l’Oficina dóna a totes aquelles persones que en demanen. ■ ANNA GASCÓ Oficina de Promoció i Ús del Valencià

Reciclat. Producte ecològic

28 • BIM TORRENT

DESEMBRE-GENER, 2005

NO ET QUEDES SENSE ESQUIAR: TRIA ANEU A LA NEU 2005

a està en el carrer l’oferta de la campanya Aneu a la Neu, que cada any oferix JOVES.NET. Esta edició de 2005 compta amb una oferta variada i més actualitzada, de viatges per a poder practicar esports com ara l’esquí, el snow, o el trineu, també és possible el lliscament amb sac (per si preferiu quedar-vos fora de les pistes però disfrutar dels vessants nevats). Des de Torrent ix un dels viatges amb estada a Andorra, en l’estació Pal Arinsal del 4 al 6 de febrer. Un cap de setmana que comença a les 16.00 h del divendres per a tornar el diumenge a la nit a Torrent. El preu és de 132€ i inclou MP (Hotel Roc del Solà), el forfet i els trasllats. També hi ha la possibilitat d’elegir entre més viatges de cap de setmana, que tenen l’eixida des dels distints municipis que participen en esta campanya: des de Mislata a Formigal (Pirineu aragonés) de l’11 al 13 de febrer. Des de Silla a Panticosa (Pirineu aragonés) del 25 al 27 de febrer. Des de Mislata i Picassent a Pal Arinsal (Andorra) del 4 al 6 de març. Si preferiu disfrutar d’una sola jornada en la neu, el 26 de febrer s’organitza una eixida a les pistes de Valdelinares, s’eixirà de Torrent a les 8 del matí i s’hi tornarà a les 20.30 hores. Passeu pel CIJ i podrem informar-vos més detalladament d’estos viatges i de molts més. UNS CURSOS QUE ACABEN..., I UNS ALTRES QUE COMENCEN En el mes de desembre han finalitzat els cursos oferits en este últim trimestre de l’any 2004. El de la dansa del ventre, és el més veterà ja que n’és la quarta edició. Ioga, que ha tingut una gran acceptació i les 20 places es van ocupar al poc temps d’obrir-hi la inscripció. El curs intensiu Creativitat i recursos per al treball amb xiquets i jóvens, el van trobar molt interessant els 11 participants que hi van fer tallers amb materials quotidians i jocs molt divertits per a treballar-los després amb xiquets. I el de Maquillatge per a l’Animació, del qual es van haver d’obrir dos grups, un de vesprada i un altre de matí, i així hi van poder participar 29 jóvens de Torrent, i aprendre tècniques i destreses per a practicar maquillatges que recreen personatges de fantasia, animals i inclús objectes. A partir del 15 de gener eix la nova oferta de cursos per al pròxim trimestre. Ha començat el Curs de Monitor de Centre de Vacances, 21 xics i xiques es preparen cada dissabte, fins al 12 de març, en matèria d’animació sociocultural amb xiquets i jóvens, per a obtindre el certificat, homologat per l’IVAJ, que acredita la realització d’este curs. ■ CIJ

Técnicos de municipios de Madrid visitaron Torrent para conocer el consorcio Joves.net de l’Horta

écnicos de las delegaciones de Juventud de municipios de la zona Sur de Madrid –Alcorcón, Parla, Getafe y Leganés– realizaron en octubre una visita a la sede del consorcio Joves.net en Torrent para despejar ciertas dudas administrativas y jurídicas con miras a formar un consorcio similar en el área metropolitana de Madrid. Los técnicos de los cuatro municipios mencionados, en representación de muchos otros, han conocido todos los trámites a los que se enfrentaron los municipios de l’Horta para formar el consorcio Joves.net. Este consorcio de recursos de información y participación de

Reciclat. Producte ecològic

jóvenes formado por 21 municipios del área metropolitana de Valencia gestiona toda la demanda de jóvenes a través de las delegaciones de Juventud de cada uno de los ayuntamientos. La web www.joves.net aglutina toda la información de estos municipios, así como ofertas de todo tipo de interés para los jóvenes. Durante la visita, los técnicos de los municipios madrileños tuvieron la oportunidad de ver en funcionamiento la web y de resolver todas aquellas dudas que tenían para llevar a cabo un consorcio similar. La presidenta del consorcio y concejala de Juventud del Ayuntamiento de Torrent, Esmeralda Torres; el secre-

tario del consorcio, Feliciano Gómez, así como otros miembros del consorcio, han colaborado con los técnicos madrileños para que puedan poner en marcha un consorcio similar. ■ RAFAEL DIRANZO MARTÍNEZ

DESEMBRE-GENER, 2005

BIM TORRENT • 29

PUBLICACIONS TORRENTINES DE 2004

er tercer any consecutiu presentem un recull de les publicacions que han vist la llum a la nostra ciutat, o que parlen de Torrent o de la comarca, i que han estat editades per institucions oficials, com l’Ajuntament i altres, i també per diferents associacions i entitats. Elaborem així un catàleg de llibres i al-

tres tipus de materials que formen part de l’oferta editorial que ha rebut la ciutadania al 2004 en relació a les institucions, persones i activitats del nostre entorn. Con ja hem fet anteriorment, a més de la llista general, afegim dos apartats específics, el primer per a les publicacions de contingut no relacionat amb Torrent, però degudes al treball de torrentins; i el

te artístic en nom d’una major presència de la idea que l’anima. Els recursos tècnics passen a un segon pla enfront de la càrrega semàntica que es pretén expressar: Antoni Debón i Emilio Martínez. El llibre està a la venda per 24 € (tel.: 96 155 32 27).

A la tercera part s’expliquen els indicadors dels diferents projectes migratoris. I després del capítol de conclusions i de la bibliografia utilitzada, es publiquen tota classe de censos, gràfics, índexs i taules, que s’han fet servir per a l’elaboració de l’estudi. Les persones interessades poden sol·licitar un exemplar gratuïtament al CEIM, tel. 96 315 22 20. I també es pot consultar a la web www.ceim.net

segon per a publicacions menors o amb altres materials o formats. La motivació per a fer este balanç de final d’exercici és gran: ens resistim que el treball d’un gran nombre dels nostres conveïns passe desapercebut i volem contribuir a un major coneixement del que passa a esta ciutat en este camp.

A l’última part del llibre es transcriuen els estatuts i es dóna informació escrita i gràfica de les Reines de l’Encontre que ha aportat la germandat i els 36 germans majors que ha tingut des de 1954 fins a hui. I publica la llista completa dels 294 germans confrares actuals. Esta publicació està a la venda, a 20 € l’exemplar. (tel.: 96 155 93 80).

ART ACTUAL A L’HORTA SUD. Pascual Patuel Chust / Institut d’Estudis Comarcals de l’Horta Sud / 195 pàgs. / 1.000 exemplars. El llibre és producte del treball guanyador del X Premi d’Investigació de l’Horta Sud de l’any 2000, que va convocar l’Institut d’Estudis Comarcals (IDECO), i original de Pascual Patuel Chust, professor del Departament d’Història de l’Art de la Universitat de València. L’autor va optar per incloure en l’estudi aquells artistes actuals, oriünds de la comarca, amb una trajectòria professional prou àmplia i avalada per la crítica i que estigueren dins d’una tònica de renovació estilística. I classificats segons una convergència de tendències, en tres grups. En Figuració Renovada estan els artistes que s’expressen amb un llenguatge figuratiu, que han volgut fugir de tot academicisme: Salvador Montesa, Salomón Tárrega, Antonia Mir, Antonio Tomás, Lola Planells, Alfonso Pérez, Martí Quinto i Calo Carratalá. En Tendències a l’Abstracció s’inclouen artistes amb certa propensió a l’abstraccionisme, determinada fonalmentalment per la influència dels corrents informalistes o geomètrics: José Vento, Miquel Navarro, Miguel Ángel Ríos, Vicente Ortí i José Sanleón. En Art Conceptual estan aquells en què s’observa una desmaterialització de l’objec-

C A R AC T E R Í S T I C A S Y DINÁMICA DE LA INMIGRACIÓN EXTRANJERA EN L’HORTA SUD (20012003). Marcela Jabbaz / Centro de Estudios para la Integración Social y Formación de Inmigrantes (CEIM) i Ajuntament de Picanya / 168 pàgs. / 1.000 exemplars. Al juny del 2003 es féu a Picanya un seminari sobre «El que és nou i el que sembla innovador en polítiques socials», organitzat per l’Agència de Desenvolupament Local, i ací va nàixer este estudi de la sociòloga Marcela Jabbaz, que pretén donar dades del col·lectiu d’estrangers als 20 pobles de la comarca, on està plantejat el problema, sobretot des de fa uns anys de forma més apressant, de la inserció i integració de nous grups socials. A la primera part es parla de la velocitat del fenomen de la immigració i s’aporten dades de 2001 i 2003 de les nacionalitats més nombroses a la comarca. A la segona part es donen les dades de la immigració per poblacions i de les nacionalitats a què corresponen.

JOSÉ VICENTE ALABAJOS

escuela», Ramón Alzate Sáez de Heredia, Universitat del País Basc; «Análisis Psicológico de la violencia escolar y propuesta de prevención mediante educación de competencia social y personal», Mª Victoria Trianes Torres, Universitat de Màlaga; «Convivencia escolar y prevención de la violencia en al ámbito educativo», Mª José Díaz Aguado, Universitat Complutense de Madrid; i «La convivencia en una sociedad multicultural», Mariano Fernández Enguita, Universitat de Salamanca. Les persones interessades poden sol·licitar gratuïtament un exemplar al Gabinet Psicotècnic Municipal, tel.: 96 111 18 39.

HERMANDAD DE LA SANTA CENA Y CABALLEROS DEL SANTO CÁLIZ. TORRENT. 1954-2004. José Royo Martínez / Ed. Hermandad de la Santa Cena / 130 pàgs. / 750 exemplars.

LA CONVIVENCIA EN UNA SOCIEDAD MULTICULTURAL. ACTAS DE LAS XIV JORNADAS MUNICIPALES DE PSICOPEDAGOGÍA / Gabinet Psicotècnic Municipal / Col·leció Hort de Trénor núm. 16 / 141 pàgs. / 250 exemplars.

DUBTES LINGÜÍSTICS 1. Oficina de Promoció del Valencià / Ajuntament de Torrent / 37 pàgs.

El llibre ha estat editat amb motiu de la celebració del 5é aniversari de la fundació de la Germandat del Sant Sopar i Cavallers del Sant Calze, de Torrent, i ha comptat amb el suport econòmic de l’Ajuntament, la Caixa Rural de Torrent, Esber SL i La Cope SA. Després d’una introducció sobre la història de les celebracions de la Setmana Santa a Torrent, el llibre explica els inicis i fundació de la germandat i el seu govern i administració a través dels anys. A continuació analitza, amb tota classe de documentació, la història dels tres banderins i dels passos i conta els avatars de la casa social.

El llibre de les Jornades Municipals de Psicopedagogia reapareix, després d’una curta absència d’un any –no es van convocar les Jornades l’any 2002– amb un resum, de vegades exhaustiu, de les ponències presentades amb el títol genèric de «La convivència en una societat multicultural». El temes i els autors són: «Aprenentatge en contextos multilingües», Cristina Martínez Olivé i Ana Teberosky Coronado, de la Universitat de Barcelona; «Las buenas prácticas interculturales ¿Un apoyo a la convivencia ciudadana?», Margarita Bartolomé Pina, Universitat de Barcelona; «Programas globales de transformación de conflictos en la

L’objectiu del llibret és aclarir els dubtes més corrents que tenen les persones que s’endinsen en el domini del valencià o que acudixen a les proves de la Junta Qualificadora. S’hi tracten qüestions, com ara el canvi de preposició, caiguda de preposició, complement directe sense preposició, derivats de verbs, derivats de tindre, gerundis en –guent i en –quent, gerundi de posteritat, l’expressió de l’obligació, l’expressió del temps, la probabilitat, els relatius, la concordança del participi, l’ús de l’infinitiu, les oracions condicionals i el verb haver. No pretén ser una explicació exhaustiva ni tan sols

Reciclat. Producte ecològic

30 • BIM TORRENT

acadèmica, de les qüestions lingüístiques; més aviat vol donar una solució ràpida a un dubte lingüístic. Les qüestions tractades són de morfologia i sintaxi, però es pensa editar publicacions posteriors amb altres temes. Es poden sol·licitar exemplars gratuïtament a l’Oficina de Promoció del Valencià. Ajuntament de Torrent.

CONDUCTAS Y ACTITUDES DE LA JUVENTUD DE TORRENT ANTE EL CONSUMO DE DROGAS. / Mª del Mar del Pino i Marinar Marketing / Ed. Unitat de Prevenció Comunitària ARTIC i Ajuntament de Torrent / 99 pàgs. / 300 exemplars.

X JORNADA D’EDUCACIÓ PER A LA SALUT A L’ESCOLA. SALUT I MEDI AMBIENT / Delegació de Polítiques de Solidaritat, Sanitat i Benestar Social Ajuntament de Torrent / 39 pàgs. / 500 exemplars. Després d’una introducció sobre «La salud del planeta, nuestra salud», a càrrec de Juan Pedro Fernández, cap de la secció de Sanitat i Benestar Social de l’Ajuntament, el llibret presenta els treballs dels diferents centres que han participat al Programa Municipal d’Educació per a la Salut, i que són els següents: «Educación medioambiental» (Escola Infantil Pulgarcito). «Salud i medio ambiente» (CEIP Sant Joan Baptista). «Prevención del tabaquismo» (Col·legi Pléyade). «Resolución de conflictos en el entorno escolar» (CEIP Lope de Vega). «Actitudes hacia el medio ambiente» (Col·legi Montesión). «Seguimos caminando» (Collegi Santa Teresa). «Plan de trabajo de la comisión de salud para el curso 2003-2004» (CEIP Joan XXIII). I »Visita a la Devesa i l’Albufera» (Collegi Santo Tomás). Tots estos treballs van ser exposats a la Jornada del 18 de maig de 2004, que es va convocar amb el títol genèric de «Salut i Medi Ambient», i

Reciclat. Producte ecològic

ALTRES PUBLICACIONS D’AUTORS TORRENTINS

després s’han reunit en la publicació que es fa tots els anys. Es poden sol·licitar exemplars, fins esgotar-se l’edició, a la Delegació de Benestar Social, tel.: 96 111 18 60.

Es tracta de l’Informe núm. 2, després de la publicació l’any anterior de la primera investigació, amb una primera part d’explicació dels objectius i activitats de quatre programes o organismes relacionats amb el tema d’estudi: El Pla Municipal de Prevenció de Drogodependències, la Comissió de Drogodependències, la Unitat de Prevenció Comunitària ARTIC i l’Observatori Municipal sobre Drogues. Hi ha una introducció per a explicar els objectius del projecte i després es desenvolupen els apartats específics de la investigació: Perfil sociodemogràfic (dades personals i dades familiars); Hàbits del temps d’oci (activitats de temps lliure, hàbits d’eixir de marxa, despeses personals i independència, i oci alternatiu); Consum de drogues (tabaquisme i alcohol, factors associats als hàbits del tabac i l’alcohol, consum de drogues, factors associats al consum de drogues, i multiposicionament); Actitud davant la droga (drogues i diversió, opinió sobre el consum, comportaments personals). Al final s’inclou, després de l’apartat de conclusions, l’enquesta que es va fer servir en la investigació. Les persones interessades poden demanar un exemplar gratuït a ARTIC Torrent, tel.: 96 156 46 58. L’ULL DE LA BOIRA. Pep Castellano i Joquim Roca / Tabarca Narrativa / 141 pàgs. És l’obra guanyadora del Sisé premi de Narrativa Juvenil

Ciutat de Torrent 2004, on es relata la visita que fan uns joves a un mas abandonat, cosa que els marcarà per a tota la vida. Allà, la presència del passat és tan forta que se senten transportats, entre fantasmes, a la vida quotidiana del segle XVII. Sense voler-ho, es veuen exposats a patir la guerra, la pesta o la fam. L’ull de la boira és una història rural i quotidiana, d’amors i d’odis, de misèries i de resignacions contingudes, que arrossega els personatges a un final tràgic i esfereïdor.

ALEX & CIA DELINQUENTS / Jesús Cortés / Col·leció Micalet galàctic, núm. 97 / Edicions Bromera / 176 pàgs. El llibre de Jesús Cortés (Torrent, 1962) és el segon amb els protagonistes Àlex i Gus, d’una agència de detectius, que en esta història han de resoldre un cas de robatori, el qual els farà caure en una perillosa xarxa de delinqüents organitzada. Pinxos, pistolers i traficants d’armes es donen cita en un nou cas de l’agència que comanden estos atractius personatges. A més del llibre que comentem i d’Àlex i Cia detectius, l’escriptor torrentí de llibres infantils i juvenils té publicats, amb l’editorial Bromera, Plom més que plom, La mansió del terror, El somni de Fran, No em pots dire Adéu, Roses negres a Kosovo, L’ull de la mòmia , Rosas negras en Kosovo. De venda, en llibreries, a 7,3 €.

ELS SECRETS DE LA PORTA TANCADA. / Víctor Peris i Grau / Tabarca Narrativa / 161 pàgs. Aquest llibre va quedar finalista al Sisé Premi de Narrativa Juvenil Ciutat de Torrent 2004. Conta la història de Dídac, un professor d’institut, a qui dos assassinats li marquen bona part de la seua vida. Amb el temps, les ferides cicatritzen, però els fets del passat de Dídac només s’aclareixen del tot quan es desxifren els secrets de la porta tancada. És una història farcida d’intriga, misteri, venjança, amistat…, però per damunt de tot sura l’amor tendre i sincer entre un professor i una jove alumna.

EN EL INVIERNO DE MI VIDA (Llibre i CD) / Miguel Ángel Furió Soriano / 159 pàgs. / 1.000 exemplars. El metge torrentí Miguel A. Furió ha publicat un llibre i CD titulats En el invierno de

mi vida, que suposen la continuació de la seua afició d’escriptor, després d’altres treballs: Andar por la Virgen de la Vega y la sierra de Gúdar (1993), Por los senderos del corazón (1966), i el guió per a cinema Cuando el amor se hizo leyenda (2000). Al llibre hi ha una primera part amb 35 poemes, alguns dels quals estan il·lustrats per l’artista torrentí Vicent Pallardó, i les partitures musicals escrites per al CD per M. Ángeles Cabrera. A la segona part escriu una sèrie de reflexions sobre gran nombre de qüestions vitals, on intenta explicar alguns interrogants i deixar-ne plantejats d’altres. Al CD es reciten amb un fons musical els poemes del llibre, en una producció dels coneguts Estudis Tabalet. El llibre + CD estan a la venda, per 15 €, a la Llibreria Botafocs i posteriorment estarà a càrrec de Distribuciones Editoriales Garbí.

BALAS EN TU CORAZÓN / Antonio García Rubio / 28 poemes / Web www.marsiempre.com El jove Antonio García Rubio publica la seua primera collecció formal de poemes a la xarxa d’Internet, amb 28 composicions originals, cadascuna amb il·lustració de fotografia o dibuix. Entre d’altres, hi podrem trobar les titulades Mar, Pasado imperfecto, Mis zapatos, Voces, Tormenta, Dónde, Eva llora en las ciudades, Estación seca, El culto i Mujer. La web que conté estos poemas inclou també la història, les activitats i els projectes del grup musical Mar, del qual Antonio García Rubio es cofundador. Recentment, a la Casa de Cultura de la nostra ciutat, es van presentar el llibre de poemes de G. Rubio i un CD amb cinc temes, que es gravarà en unes setmanes i que durà per títol Océanos de tiempo.

DESEMBRE-GENER, 2005 • 31

El grup es va crear a la tardor de 2002, quan este jove torrentí es va juntar amb el pintor i músic Ramón Martínez Buades, i començaren les seues actuacions en directe. A més d’ells dos, formen part del grup Tato, Agustín Torres i Ángel Martínez. La producció de l’EP correrà a càrrec de Julián Nemesio, que té experiència en este tipus de treballs. PUBLICACIONS AMB ALTRES MATERIALS I FORMATS

LETRA DE LAS COPLAS DE LA ANTIGUA AURORA / Ed. Confraria de la Mare de Déu del Rosari / 26 pàgs.

Sud de les Oficines Municipals d’Informació al Consumidor dels ajuntaments de Torrent, Aldaia, Catarroja, Llíria, Manises, Silla i Xirivella, en format bilingüe, per a donar informació detallada d’alguns camps del consum en què poden haver problemes entre el venedor i l’usuari. En primer lloc s’explica què és una OMIC i els servicis que dóna, els drets del consumidor i dades de contacte de les oficines OMIC editores. Després hi ha cinc capítols on s’aborden detalladament les àrees de consum susceptibles de generar problemes al ciutadà: compravenda i arrendament d’habitatge, servicis telefònics de tarificació addicional (803, 806, 807 i 907), garanties en la venda de béns de consum, comerç electrònic i viatges combinats. En cadascun d’estos capítols podem trobar resposta a moltes de les qüestions que se’ns plantegen quan formalitzem una determinda compra o contracte. Hi ha exemplars gratuïts a disposició dels ciutadans al Departament de Benestar Social de l’Ajuntament, tel.: 96 111 18 60.

El tradicional Res de l’Aurora, que se celebra a Torrent des del segle XVIII, conté un conjunt de coples i llegendes, que han de conéixer els assistents per a poder participar en tots els detalls d’aquesta manifestació religiosa i popular. La Confraria ha fet enguany un llibret on publica les lletres de les gloses, organitzades en dos apartats: les corresponents al període del 8 de desembre al 25 de desembre (temps d’advent) i les del 26 de desembre al 6 de gener (temps de Nadal). La publicació ha rebut el suport econòmic de la Caixa Rural de Torrent.

Guia, que es pot sol·licitar a l’Ajuntament (Oficina d’Informació).

GUIA DEL TRABUC. MOROS I CRISTIANS / Ed. Ajuntament de Torrent i AAMC Torrent. Esta publicació, de format xicotet, té com a objectiu informar a tot el col·lectiu dels Moros i Cristians, que tan nombrós és actualment, dels passos adequats per a garantir l’eficàcia i la seguretat en l’ús de la pòlvora pels membres de les comparses i filades. D’una forma molt esquemàtica i amb il·lustracions de dibuixos i fotografies, que aclareixen els textos, es dóna detalls de cadascun dels passos a seguir quan s’ha d’utilitzar el trabuc. La publicació es va repartir l’estiu passat entre els festers.

poblacions, la majoria de les quals de l’Horta Sud. L’Agenda està dedicada monogràficament a Europa i inclou, entre d’altres, els següents continguts: Preàmbul de la Constitució, institucions, programes de joventut (denominació, objectius, dates de les convocatòries, etc.), accions (projectes d’intercanvi, serveis voluntaris europeus, iniciatives juvenils, accions conjuntes, accions complementàries…), i programes d’educació i formació (Comenius, Erasmus, Grundtvig, Lingua, Minerva, Sócrates i Leonardo da Vinci II). D’altra banda ofereix informació de les activitats de la Xarxa Joves Net sobre cursos d’idiomes a l’estranger, premi joves europeus, oci i temps lliure, allotjaments, guia per a treballar a Europa, etc. I per a tancar les informacions, fa una llista de webs d’interés per als joves i de les dades dels organismes juvenils que formen el Consorci. L’Agenda, a més del seu ús convencional, aporta als usuaris una informació completa, que la fa molt útil i pràctica. Tota la tirada es va esgotar entre els mesos de setembre i octubre.

GUIA TURÍSTICA TORRENT (GUIA-PLÀNOL) / Ajuntament de Torrent.

GUIA DE CONSUM / OMIC Torrent i sis ajuntaments més / 64 pàgs. / 2.000 exemplars. Es tracta d’una publicació del Seminari Comarcal de l’Horta

Es tracta d’una publicació emmarcada al conjunt d’activitats del programa AnticipaciónEqual, on es publiquen alguns resums sobre diferents aspectes de la nostra ciutat, com ara Folklore, Gastronomia, Festes, Història-Patrimoni, CulturaOci, Museus, Natura i Senders. Tots ells, amb un enfocament turístic, per a orientar els possibles visitants. Un plànol de punts d’interés i informació sobre On menjar i On allotjar-se, completen la

AGENDA JOVE 2004-2005. ELS JOVES I EUROPA. Centre d’Informació Juvenil. Regidoria de Joventut. Ajuntament de Torrent / 1.000 exemplars.

CARTELLS TEMÀTICS EN VALENCIÀ / Oficina de Promoció i Ús del Valencià de Torrent i altres ajuntaments / cartells murals.

Esta publicació és una iniciativa del Consorci Xarxa Joves Net, entitat creada per a la gestió i administració de la xarxa de recursos d’informació i participació per als joves d’entre 14 i 29 anys, que reuneix els professionals del serveis públics i privats que treballen en este camp, de 21

Les oficines de promoció i ús del valencià d’una trentena de localitats valencianes, han editat una sèrie de cartells murals sobre diferents temes com a contribució a la tasca de la normalització de la nostra llengua. Els cartells, editats amb cartolines i papers setinats

i en color, són els següents: Circulem en valencià (lèxic), Circulem en valencià (senyals de circulació), L’automòbil, La motocicleta, La bicicleta, El salat, El dolç, Peix i Marisc. L’objectiu de tots ells és facilitar el coneixement del lèxic en estos temes, oferint la informació de forma atractiva i clara. Estan confeccionats amb la idea de ser exposats als llocs adients, com ara centres escolars, comerços d’alimentació, tallers, etc. Hi ha alguns exemplars a disposició de les persones interessades, a l’Oficina de Promoció del Valencià de l’Ajuntament de Torrent.

FUTUR EN VENDA (CD) / Pau Alabajos i els Músics Furtius / 11 temes / 1.000 unitats. Es tracta de la primera producció en CD d’este grup de joves, de Torrent, alguns i vinculats, altres, amb 11 temes originals, alguns dels quals els han fet ser seleccionats, al juny del 2004, per a participar al Circuit de Música Jove de la Comarca de l’Horta. En una breu però interessant trajectòria, el grup ha actuat en diferents llocs públics, va participar al Concurs de Cantautors de Viladecans i va guanyar el II Concurs de Música Jove «Nosaltres també cantem», de l’Ajuntament de Montcada. Els integrants del conjunt són Pau Alabajos (veu), Hermes Mas (violoncel), Juancho Carrión (bateria), Laura Navarro (violí), Roberto Morcillo (trompeta), Óscar Sanjaime (baix), Andreu García (guitarra acústica) i altres membres que hi han col·laborat esporàdicament per a la gravació o per a determinades actuacions en directe. Els títols dels temes que integren el CD són: Miratges, Despertar, Oriol, Aloma, En companyia d’abisme, Cançó explícita, Futur en venda, Ser i tindre, L’art pour l’art, La clau i Cançó de bressol. El CD té un preu de 10 € (comandes, tel.: 650 889 266). ■

Reciclat. Producte ecològic

32 • BIM TORRENT

DESEMBRE-GENER, 2005

Betlems, part de les tradicions torrentines

Torrent, una vegada més, té interés de mantindre les seues tradicions. El ball, el teatre, la música, les festes... I també els concursos de betlems acompanyen el poble des de fa molts anys. Hui en dia hi continuen vigents més de tres d’eixos concursos, alguns d’ells amb més de 60 anys d’antiguitat. Tots són una mostra més de l’essència de les tradicions i la història de Torrent com a poble.

LLARGA HISTÒRIA DELS CONCURSOS DE BETLEMS Esta tradició té els primers inicis en els anys anteriors a la Guerra Civil. En eixa època, el costum de muntar grans betlems no estava molt estés entre les famílies torrentines. L’escassetat de les figuretes i el seu preu, entre altres coses, impedien que més famílies hi accediren. Durant la guerra, esta pràctica va desaparéixer per la por de la gent a sofrir represàlies. El començament d’esta tradició del Concurs de Betlems tal com es coneix en l’actualitat va tindre lloc després de la Guerra. Concretament, l’any 1941 quan el vicari Miguel Portelés va fundar el primer concurs en la parròquia de l’Assumpció. Des d’eixe moment es va intentar animar els jóvens a participar en esta pràctica tan popular i familiar. En un principi no es va animar a concursar molta gent, però dos anys més tard el nombre de participants hi era prou alt. El que més es valorava en els inicis, i segurament continua sent així, no són ni els mitjans econòmics ni el material emprat, sinó el valor representatiu i simbòlic i l’enginy. I sembla que ocorre el mateix en els altres concursos, perquè este no és l’únic que continua celebrant-se a Torrent. També hi celebren concursos semblants la parròquia de Sant Josep i Mont Sió, així com els que s’organitzen en altres col·legis de Torrent.

Reciclat. Producte ecològic

ASSOCIACIÓ DE BETLEMISTES L’Associació de betlemistes és un dels grups que actualment s’encarrega de mantindre esta pràctica dels betlems. Sorgida del Concurs de Betlems celebrat en la parròquia de l’Assumpció des d’anys anteriors, l’Associació continua hui per hui amb la seua tasca per a evitar que esta pràctica es perda. Des del principi, el grup havia comptat amb el finançament de diverses entitats bancàries de Torrent. No obstant això, en 1990 apareix la necessitat de dotar-se d’entitat jurídica. És en eixe moment quan naix l’Associació de Betlemistes tal com se la coneix ara. El seu objectiu principal és fomentar el betlem vinculat a la celebració de Nadal, així com aconseguir la presència del Naixement en la major quantitat de llars torrentines. Per això, quan el concurs va complir 50 anys, en 1991, els organitzadors del concurs van contactar

amb José Luís Mayo, un dels millors artesans del betlem. A ell li van encarregar 50 naixements, que es van repartir entre diverses famílies torrentines. A més, hui en dia, l’Associació oferix diversos cursets d’iniciació als betlems i exposa, any rere any, un gran betlem en el Museu Comarcal. TEATRE LLAR ANTONIANA: REPRESENTACIÓ TEATRAL DEL BETLEM La representació teatral del Betlem en el Teatre de la Llar Antoniana és una altra de les tradicions betlemístiques amb més anys d’antiguitat. En realitat, estes obres arriben al Teatre de la Llar Antoniana en 1952, una vegada reconstruït el lloc, cremat durant la Guerra Civil. No obstant això, estes representacions es realitzaven ja amb anterioritat en diversos llocs de Torrent, com per exemple en l’antic cine Avenida.

La representació teatral del Betlem es feia i s’hi continua fent gràcies a la col·laboració i participació de gent de Torrent, de voluntaris i aficionats al teatre; encara que amb els anys sembla que és fa més difícil que la gent hi participe i que vaja a la funció. La raó és la de sempre: hui en dia hi ha coses que atrauen més la gent jove, com ara el cine, les grans produccions de teatre, ... Al contrari, participar en este teatre, a vegades, ha arribat a convertir-se en una tradició que passava de pares a fills. En més d’una família torrentina podem veure com la filla representa papers que, anys abans, sa mare també hi va representar i com el pare s’encarregava del quadro de llums, del decorat, ... Inclús algun dels participants en este Betlem acaben escrivint l’obra de l’any següent. Sens dubte, una bona forma de mantindre les tradicions de Torrent. ■ ANDREA MAICAS FERNÁNDEZ

DESEMBRE-GENER, 2005

Un any d’activitats al Museu Comarcal de l’Horta Sud

BIM TORRENT • 33

Homenaje a Neruda en el centenario de su nacimiento

urant l’any 2004 que acabem de finalitzar, el Museu Comarcal de l’Hortra Sud «Josep Ferrís March» ha continuat amb la línia d’activitats ja consolidada, alhora que n’ha acollit altres noves planejades amb la intenció d’ampliar i diversificar-ne l’oferta cultural. Cada primer dimecres de mes s’ha presentat la Peça del Mes, acompanyada per la literatura de tradició oral interpretada per part de Llorenç Giménez. Igualment, es va tancar el curs el mes de juny amb un sopar en què enguany es va homenatjar els fusters. Pel que fa a les exposicions temporals, abans de Falles el museu va acollir per primera vegada l’Exposició del Ninot, que va comptar amb un audiovisual i uns plafons explicatius sobre el procés de realització d’una falla que seguien abans i ara els artistes fallers, la qual cosa li va atorgar un caràcter didàctic que va ser molt ben acollit tant pels visitants individuals com, sobretot, pels grups escolars. El mes d’abril va acollir l’exposició «El fil de la vida: brodats d’Elena Martí», en la qual es va mostrar un conjunt de més de cinc-centes teles brodades d’aquesta brodadora autodidacta de Picanya. Al maig es va mostrar per primera vegada al museu l’exposició «Els paisatges de l’aigua: les infraestructures hidràuliques a l’Horta Sud», que ens mostrava un recorregut històric pels sistemes de reg a la nostra comarca. La Sala Faitanar va oferir al mes de juny, per segon any consecutiu, l’obra guanyadora de la Mostra de Joves Creadors de l’Horta, i s’hi van exposar pintures de Pilar Lacruz. I continuant amb la creació artística, la darrera setmana de juliol, tot coincidint amb les festes patronals, s’hi van exposar les obres finalistes del I Concurs de Pintura Ràpida Ciutat de Torrent. Després del parèntesi estival, el cicle d’exposicions temporals es reprenia amb «El forn de pa» a la Sala Faitanar, que ha comptat amb un taller de fer pa en el qual han participat més de 1.200 escolars des que s’inaugurà el dia 5 de novembre. I com ja és habitual, hem tancat l’any amb el Betlem tradicional, muntat per l’Associació de Betlemistes de Torrent. El museu ha volgut contribuir també a la difusió del patrimoni dels pobles de la comarca. Així, el

l pasado 17 de diciembre se celebró en la Casa de Cultura, bajo el lema «Para que tú me oigas...», el recital-homenaje a Pablo Neruda en conmemoración del centenario de su nacimiento. En el acto, presentado por Carme Ribelles, se interpretaron quince de los poemas más representativos del poeta chileno a cargo de Mario Máñez, quien estuvo acompañado por Jorge Orozco a la guitarra. El homenaje, organizado por Cucurucú Teatre, el Conservatorio Profesional de Música, la Escuela de Adultos y la Asociación de Amigos de la Poesía, con la colaboración del Ayuntamiento, resultó un reconocimiento intimista a uno de los autores más influyentes de la literatura en lengua castellana del último siglo. Además, contó con una gran acogida por parte del público, que llenó el aforo de la sala de actos de la Casa de Cultura. ■ J. CRISTÓBAL GARCÍA

Cinema i teatre infantil

dia 25 de setembre, per segon any consecutiu, des del museu s’organitzaven les Jornades Europees de Patrimoni a l’Horta Sud. Enguany un grup de més de seixanta persones inscrites va visitar la Torre de Torrent, el Museu de la Rajoleria de Paiporta, l’Alqueria de Moret de Picanya, i finalitzaren la jornada amb un recorregut pel paisatge dels horts de tarongers de Picanya. Pel que fa als tallers, durant la Pasqua es va ensenyar a fer catxirulos als alumnes del col·legi El Molí, i durant els mesos de maig i juny s’oferí un taller de jotes i un altre de boixets, en els quals participaren un bon nombre de persones. Una de les principals novetats de la programació de l’any que acabem de deixar ha estat el Cicle de Música Popular, que ha tingut lloc durant el mes de juny amb una molt bona acollida, motiu pel qual ens plantegem de continuar-lo en els anys successius. ■ ADRIÀ BESÓ

er segon any, i durant les vacances de Nadals dels escolars, la delegació de Cultura i Educació programà uns dies amb espectacles infantils a la sala d’actes de l’Ajuntament. Els menuts i menudes hi pogueren veure gratuïtament pel·lícules i teatre infantils. Al teatre, amb representacions dels grups teatrals Coralina Garfusa, Cucurucú Teatre, Teatre Bufo Titeres tiritando, que interpretaren respectivament: Dónde está el reloj, Historias mínimas, Visca Rodari i El zapatero ambicioso. Quant el cinema veren: El pequeño príncipe, Shrek 2, Annie, Los aristogatos, La Edad de Hielo i Mulan. ■ A.C.

Reciclat. Producte ecològic

34 • BIM TORRENT

NOTÍCIES

L ' A J U N TA M E N T

DESEMBRE-GENER, 2005

Gemma Gimeno, la nova delegada del BIM

esprés de la remodelació de les delegacions d’Alcaldia que va efectuar l’alcalde, José Bresó, al novembre del 2004, la regidora Gemma Gimeno García continua amb la delegació de Parcs i Jardins i s’estrena com a delegada del BIMTORRENT i de les publicacions que des d’este departament municipal es realitzen, com ara ATENEA, Revista de Dones per a tots els públics (també lligada al departament de la Dona) i la col·lecció Gent de Torrent, una sèrie de recopilacions biogràfiques tant de persones com de col·lectius o associacions. Gemma Gimeno ha estat directament vinculada al BIM des de setembre de 1999, ja que forma part del Consell Rector. Coneix doncs esta revista municipal des de tots els seus aspectes: com s’organitza, quina és la línia editorial, i altres aspectes de la seua confecció. Abans de la publicació de cada número hi ha una reunió del Consell Rector en què estan representats tots els grups polítics municipals; per la qual cosa és una revista plural i democràtica. En este número s’estrena com a delegada del BIM, i l’atzar ha volgut que siga en el número 144 de la publicació, just quan es complixen 100 edicions del format que coneixem, ja que abans es feia en format tabloide. Este BIM, d’edició bimestral, que correspon a l’època hivernal ha hagut d’incrementar-ne les pàgines a causa del canvi d’any: s’hi ha arreplegat tota la informació possible d’allò que ha succeït al llarg de 2004, dels últims mesos i del que portem en este gener acabat d’estrenar. L’edició s’ha tancat el dia 19, quan el Consell Rector hi va donar el vistiplau. Els que el lligen, veuran que està nodrit d’articles, reportatges, notícies i recopilacions d’assumptes que denoten la vida que es desenvolupa en la societat de Torrent des dels punts de vista de les diverses col·laboracions. Gemma Gimeno té un lloc en esta pàgina perquè els lectors del BIM coneguen alguns aspectes dels seus orígens i del seu transcórrer diari. Quan parlem amb ella ens assabentem que és la menor de les quatre filles del matrimoni format per Dagoberto Gimeno Monera i de Rosario García Conejero, i que el seu iaio matern tenia la fàbrica de xocolate David García Romero i feia classes de música als educands de la Banda del Cercle Catòlic. Fent història es remunta al seu rebesiaio patern, Joaquín Gimeno Porta, del qual queda constància en el llibre La Revolució de 1868 i el Sexenni Democràtic a la Comarca de l´Horta Sud i en el llibre Torrent imatge gràfica: la gent i la ciutat (1860-1960), en què es publica una fotografia d’este senyor elegantíssim que va ser alcalde de Torrent en 1868. La memòria de la regidora és notable en l’àmbit familiar. Vam iniciar la conversació en el despatx del BIM una vegada que ha finalitzat la seua jornada laboral. És poqueta nit i les llums de la planta allarguen la sensació diürna quan s’està treballant. Gemma Gimeno respon a eixa mena de qüestionari propi dels periodistes quan entrevistem algú, amb un discurs continuat i clar: «Sí, sóc torrentina, vaig nàixer el 25 de juny de 1967, 37 anys, i he viscut sempre en la plaça de les Corts Valencianes, abans coneguda com de Moralets. Vaig anar al col·legi de les Franciscanes, la Puríssima, fins a 3r de BUP, després vaig fer COU en el Monte Sión, també vaig estudiar un any d’Econòmiques i estic diplomada en Relacions Laborals.» Ha treballat en una assessoria fiscal i en una laboral, i des de 1994 està en el Registre de la Propietat de Torrent I. Es va afiliar al Partit Socialista al setembre de 1995, després d’haver estat de vocal de mesa electoral en les eleccions d’eixe any. En eixe temps va col·laborar amb les Joventuts Socialistes, i després va entrar en el comité del partit. En 1999 ja formava part de les llistes, i des de llavors és regidora. «Quan el meu partit va guanyar les eleccions, vaig rebre la delegació de Foment Econòmic, Comerç i

Reciclat. Producte ecològic

Gemma Gimeno insistix a dir que la societat s’ha de conscienciar en el fet que ha de cuidar el seu entorn, i també vam parlar que torna al BIM la secció de La Ciutat en què es tractarà de Parcs i Jardins; Andrés Carrilero és l’enginyer tècnic agrícola que ens continuarà posant al dia en esta matèria. Parcs i Jardins compta amb una brigada de trenta jardiners que estan al comandament de Pepe Sáiz i de José Sanz i treballen de dilluns a divendres de 8 a 15 hores, també hi ha un servici de cinc o sis persones que treballen els dissabtes.

Gemma Gimeno en l’Ajuntament.

En una reunió de treball del BIM

Mercats, on hi ha hagut prou treball per intentar organitzar i impulsar des de l’Ajuntament el teixit comercial de la ciutat.» D’esta etapa recorda que des de la seua delegació, al costat de l’AFIC (Agència de Foment i Iniciatives Comercials), s’han impulsat iniciatives que s’han fet realitat, entre elles El Bulevard del Motor, el Mercat Medieval, la regulació de la venda no sedentària, la recent Fira de Promoció i Fi d’Estocs, o la Mostra del Forn Tradicional. PARCS I JARDINS Després de les eleccions de 2003 va assumir també Parcs i Jardins. En el transcurs de la conversació comenta que l’altre dia un senyor li va donar l’enhorabona per l’aspecte dels jardins de Torrent, ho diu somrient, i afig a este comentari el següent: «M’agradaria que la ciutadania, que tots els que vivim a Torrent, tinguérem la convicció que els jardins són de tots sense excepció, i que cal cuidar-los i ajudar a mantindre’ls. Esta és una delegació que s’ha de dedicar a cuidar i a mantindre el que ja hi ha, i a crear noves zones verdes en els llocs d’expansió de la ciutat, perquè puguem disfrutar del que tenim. Cal mimar el nostre entorn. La veritat és que s’estan incrementant els parcs i els jardins amb el principi de respecte al paisatge autòcton natural. Per exemple, en el Parc Central es coordinarà l’actuació d’allò que s’ha urbanitzat, la resta ho portarà l’empresa que s’encarregue de la jardineria de la zona.»

EL BIM Una vegada que s’ha referit a esta part de la seua delegació tornem a reprendre la xarrada sobre el BIM, sobre això apunta: «El BIM mantindrà la línia que ha portat fins ara. Assumisc que és una revista municipal que informa del que es fa a Torrent i té una gran participació ciutadana. D’este BIM en què m’estrene com a responsable política, he de dir que és el més voluminós de quants he conegut i coincidix que és el que fa el número 100 amb este format, encara que ja en portem 144 edicions.» Després de remirar la revista diu: «S’hi oferix una informació singular que no es dóna en altres mitjans de comunicació escrits, hi ha resums quasi exhaustius i concrets sobre les notícies de tot l’any, les publicacions que s’han editat, s’hi exposen els diversos periòdics que informen a Torrent i de Torrent, s’ha fet un extracte del que es tracta als Plens al llarg de l’any, s’hi tracten activitats socials, culturals i esportives, les tradicions torrentines... En fi, espere que agrade els que el lligen habitualment i interesse també els nostres nous veïns provinents d’altres països.» Com hem comentat abans, Gemma Gimeno treballa en un registre de la propietat, l’horari de la seua activitat professional (de 8 a 3 i de 4 a 6 de la vesprada) el compagina amb les activitats en la regidoria i el servici al ciutadà: comissions, reunions, plens..., els divendres els dedica íntegrament a les tasques de l’Ajuntament i es mou entre la Casa Consistorial i el seu despatx, que actualment el té en l’edifici de les Brigades Municipals, en el carrer de la Mare de Déu de la Soledat, 20. «Quasi tots els dies tinc alguna cosa a fer a l’Ajuntament, sense comptar amb els actes protocol·laris i socials que van inherents al càrrec. Cal tindre en compte que l’activitat política té, com es diu, mel i vinagre, però jo ho assumisc i m’hi entregue, perquè a mi m’agrada la tasca municipal.» Gemma reflexiona en veu alta apressada per les preguntes i conclou: «Les decisions que he de prendre en el transcurs de la meua comesa m’han fet pensar molt en els altres i esforçarme a treballar per aconseguir objectius, sobretot per tal que existisca més igualtat, amb un tracte més igualitari per a tot el món i amb molta consciència social. Jo, açò ja ho tenia en compte abans de ser regidora, però ara ho tinc més present. La percepció social que he anat notant al llarg d’estos anys m’ha fet reflexionar sobre el paper que tenim les persones com a ciutadanes més que com a individus; ací vaig més en la línia del que tracta el meu company Miguel Ángel García Melero en la nova delegació de Valors Cívics.» I fa una última reflexió: «Jo no he entrat en política només per a ser regidora sinó per a participar en l’engranatge social i ser activista, per a reflexionar i ajudar la gent per tal que reflexione. Una persona que es dedica a la política ha d’estar atenta a les necessitats reals i socials, sobretot en els aspectes de l’educació, l’ètica i el vessant social. De veritat que no tinc afany de protagonisme, si s’ha de fer alguna cosa, és millor fer-la en grup que no una sola.» De l’equip del govern socialista de l’Ajuntament huit són hòmens i set dones, una d’elles és Gemma Gimeno, la nova delegada del BIM. ■ ANA CORONADO

DESEMBRE-GENER, 2005

NOTÍCIES

L ' A J U N TA M E N T

BIM TORRENT • 35

LA NOVA DELEGACIÓ MUNICIPAL DE VALORS CÍVICS I AFERS EUROPEUS

orrent és actualment una ciutat en desenvolupament i en canvi constant, al mateix temps que manté la seua tradició. La seua transformació en els últims anys resulta evident: millores en les comunicacions, modernització, desenvolupament urbà, espais d’esbargiment, oferta cultural, escenaris esportius, foment i expansió empresarial, compromisos socials municipals amb els més desfavorits... En definitiva, una ciutat preparada per al repte de l’Europa del segle XXI. Hem creat entre tots i totes un espai urbà basat en la convivència i la solidaritat que hem de mantindre i

Miguel Ángel García Melero, regidor de Valors Cívics i Afers Europeus.

VALORS CÍVICS El grau d’habitabilitat està determinat per les pautes de comportament que ens permeten viure en pau i llibertat, respectant els altres, els objectes públics i el nostre entorn natural. Estes pautes mínimes de comportament es concreten en el civisme, i des d’esta nova delegació s’assumeix el compromís municipal de mantindre i millorar els valors cívics de tots i cada un de nosaltres, per tal d’avançar en la nostra qualitat de vida i fer el Torrent habitable que tots desitgem. L’objectiu prioritari és posar en funcionament un Programa Integral de Civisme destinat a transformar els individus

en ciutadans, de manera que desapareguen les conductes individualistes, indiferents, insolidàries... En definitiva: misantròpiques, i facilitar-ne altres de compromís, afectivitat i solidaritat amb la comunitat, de manera que el ciutadà senta seua la ciutat i es considere compromés amb ella, amb el seu espai vital. El civisme construeix una ciutat més feliç. Tots sabem que les conductes incíviques d’uns pocs poden molestar la resta de ciutadans i ciutadanes. Una exemples d’això són els sorolls, el deterioració del mobiliari urbà als jardins i parcs especialment, la brutícia gratuïta dels nostres carrers i places, la falta

millorar; i és per això que des de l’equip de govern municipal s’ha apostat per esta necessitat, i d’una manera especial l’alcalde José Bresó Olaso, promotor del projecte pel civisme. Per a este projecte s’ha creat la nova Delegació Municipal de Valors Cívics i Afers Europeus, encarregada per una banda de donar resposta a la necessitat de conjugar desenvolupament i habitabilitat a la ciutat de Torrent, i per una altra de mantindre i elevar el grau de participació de l’Ajuntament en les distintes iniciatives de la Unió Europea, així com promoure la identitat de ciutadania europea de tots els torrentins i torrentines.

de respecte a les normes de seguretat vial, l’ús incorrecte de contenidors de fem i residus, la presència d’excrements de gossos a les vies públiques, la falta d’amabilitat i d’urbanitat en les relacions interpersonals… Encara així, podem afirmar que en general Torrent és una ciutat amb civisme, però no per això hem d’ignorar la necessitat de tota la ciutadania de vetlar pel seu manteniment i de corregir eixes conductes per a aconseguir el ple civisme. El Pla Integral de Civisme resultaria inviable sense la participació dels actors imprescindibles. I eixos actors som tots els torrentins i torrentines (associacions ciutadanes de tota índole, entitats educatives, culturals, juvenils, empresarials, partits polítics, sindicats, ajuntament…). La ciutadania madura amb la decisió conjunta i la planificació participativa, de manera que qualsevol dels seus membres se sent creador de la seua ciutat, aprofundeix els seus llaços afectius amb el lloc on viu i és capaç de mantindre un equilibri entre la seua llibertat personal i la responsabilitat solidària. El Pla Integral de Civisme necessita, prèviament a la seua elaboració i concreció, un Pacte Cívic confeccionat, consensuat i ratificat per tots els actors adés esmentats, al qual s’adheririen voluntàriament tots els ciutadans i ciutadanes. Este Pacte Cívic representaria d’una banda el compromís de tota la societat torrentina i l’Ajuntament amb el civisme; i per una altra, el marc conceptual, els objectius generals i específics, i les línies estratègiques que es desenvoluparien en el Pla Integral del Civisme. Este compromís aglutina la planificació participativa i l’eficiència dels serveis municipals sobre una base de coresponsabilitat global i el converteix en l’instrument bàsic del Pla Integral del Civisme.

Per a l’èxit del projecte la delegació de Valors Cívics ha de desenvolupar la seua tasca de forma transversal amb les altres delegacions municipals implicades en ell, estimulant i facilitant la participació ciutadana en el mateix i responsabilitzant-se de la coordinació d’esforços i treballs en matèria de participació, de promoció, d’educació, de prevenció, de reglamentació, de vigilància i control, de rehabilitació i d’avaluació en Civisme. AFERS EUROPEUS En matèria d’Afers Europeus, des de la delegació estem desenvolupant una sèrie de projectes que, cofinançats per distints fons comunitaris, s’hi estan realitzant durant els últims anys. Cal destacar entre tots els que s’emmarquen dins dels Fons Estructurals (FEDER i Fons de Cohesió), però de manera especial aquells que, impulsats pel Fons Social Europeu, han contribuït a fomentar una consciència social més en consonància amb la realitat actual i amb les polítiques que propugna esta delegació, com són el (Génesis i el Génesis Plus), i el projecte Anticipación, finançats en el marc de la Iniciativa Comunitària Equal, que compten amb una àmplia participació i un gran nombre de beneficiaris. Totes les entitats que hi hem participat volem compartir ara amb la resta de ciutadans i ciutadanes de Torrent les idees, els productes, els aprenentatges, les experiències i els resultats aconseguits com a fruit d’un compromís comú dirigit a donar suport a aspectes tan importants per a millorar la qualitat de vida i el desenvolupament econòmic i social de l’àmbit local, com són la cooperació transnacional, la promoció de noves formes de combatre la discriminació en el mercat de treball, la igualtat d’oportunitats entre hòmens i dones, afavorir

l’adaptabilitat empresarial, el desenvolupament de les noves tecnologies de la informació i la comunicació, promoure nous enfocaments en la formació per a l’ocupació..., al mateix temps que promovem el just reconeixement de la seua contribució a la vitalitat sociocultural i econòmica de la ciutat. EUROPA ERES TU Amb este motiu, i amb la mirada posada en el futur, ens hem encabotat en el disseny d’un projecte global que contribuïsca a promocionar la identitat de ciutadania europea dels torrentins i torrentines. Per a això, i com a inici de la campanya, s’ha programat pròximament la Jornada Formativa «Europa eres tu», a partir de la qual es pretén reforçar la dimensió europea transmetent a tots els ciutadans i ciutadanes la idea que vivim en un món cada vegada més obert i la importància del diàleg entre els pobles com a factor essencial de creixement, i que serà el punt de partida de campanyes successives i activitats orientades a la finalitat de fomentar iniciatives que desenvolupen la idea de consciència europea, comprensió mútua i amplitud d’horitzons. ■ MIGUEL Á. GARCÍA MELERO Delegat de Valors Cívics i Afers Europeus

Una Constitució

ENS I DONES JU ERTAT PLURALI RIMINACIÓ DRETS ITAT ESTAT DE HÒMENS I DONES JUS ENS I DONES JU LLIBERTAT PLURALIS ERTAT PLURALI DISCRIMINACIÓ D DEMOCRÀCIA DIGNITA CRIMINACIÓ Ó DRETS SOLIDARITAT HÒMENS GNITAT ESTAT DE IGUALTAT LLIBERT ÒMENS I DONES JUST TOLERÀNCIA DISCRI IBERTAT PLURALISM HUMANS DEMOCRÀCIA D SCRIMINACIÓ DRETS HUMAN DRET SOLIDARITAT H JUSTÍCIA IGUALTAT LLI E S TAT I G N I TAT DISCRI OLIDARITATHÒMENS I DONES TOLERÀNCIA JU HUMANS DEMOCRÀCIA D G U A LTAT L L I B E R TAT P L UDRET R A SOLIDARITATH OLERÀNCIA DISCRIMINACIÓ DRETS JUSTÍCIA IGUALTAT LLI DISCRI EMOCRÀCIA DIGNITAT ESTATTOLERÀNCIA D JU DEMOCRÀCIA D OLIDARITAT HÒMENS I DONESHUMANS H G U A LTAT L L I B E R TAT P L UDRET R A SOLIDARITAT JUSTÍCIA IGUALTAT LLI OLERÀNCIA DISCRIMINACIÓ DRETS TOLERÀNCIA DISCRI D DEMOCRÀCIA D EMOCRÀCIA DIGNITAT ESTATHUMANS OLIDARITAT HÒMENS I DONESDRET JU SOLIDARITAT H IGUALTAT LLI RA G U A LTAT L L I B E R TAT P L UJUSTÍCIA TOLERÀNCIA DISCRI OLERÀNCIA DISCRIMINACIÓ DRETS HUMANS DEMOCRÀCIA D EMOCRÀCIA DIGNITAT ESTATDRET D SOLIDARITAT

Reciclat. Producte ecològic

36 • BIM TORRENT

LA CONSTITUCIÓN EUROPEA

l Tratado por el que se establece una Constitución para Europa supone un hito en el proceso de construcción europea, ya que abre una nueva etapa para la integración política. Es el resultado de más de año y medio de profundos debates, aportaciones y reflexiones; la respuesta a las exigencias fundamentales que la Declaración de Laeken (2001) fijó a la Convención Europea: acercar Europa a la ciudadanía y conseguir que la Unión Europea sea más democrática, transparente y eficaz.

n el año 2001 en Laeken (Bélgica) se convoca una Convención E Europea encargada de elaborar un do-

cumento que modificara los Tratados europeos existentes (Roma, Maastricht, Ámsterdam...). En febrero de 2002 esta Convención Europea, formada por los representantes de los países miembros y de los diez países candidatos a su incorporación, comienza su trabajo. A esta Convención fueron invitados a participar observadores representantes del Comité de las Regiones, Comité Económico y Social Europeo, interlocutores sociales europeos y el Defensor del Pueblo Europeo. En julio de 2003 la Convención aprueba por consenso un Proyecto por el que se establece una Constitución para Europa. Este proyecto fue presentado en una Conferencia Intergubernamental de miembros actuales y futuros, llegando a un acuerdo los Jefes de Estado y de Gobierno el 18 de junio de 2004. La Constitución Europea fue firmada solemnemente en Roma el 29 de octubre de 2004 por los Jefes de Estado y de Gobierno de los 25 países miembros actualmente.

¿QUÉ ES LA CONSTITUCIÓN EUROPEA? Una Constitución es un documento en el que se reflejan las disposiciones fundamentales de un Estado o de un conjunto de ellos. Hay abierto un largo debate sobre si la Constitución Europea es una Constitución o es simplemente un Tratado Constitucional, debido a su doble fuente de legitimidad: de la ciudadanía y de los Estados. Aunque técnicamente es más correcto hablar de un Tratado por el que se establece una Constitución para Europa, puede decirse que el texto reúne las características de una Constitución. Si consideramos principalmente su contenido programático y político, podemos decir que nos encontramos ante la Primera Constitución Europea. En sus disposiciones se establecen el funcionamiento de las instituciones, los derechos de la ciudadanía, el reparto de poderes, cómo se aplican las políticas, los valores que se defienden, los derechos fundamentales de los ciudadanos, etc. En definitiva, responde a los desafíos que plantea una Europa ampliada a 25 miem-

Reciclat. Producte ecològic

«No coaligamos Estados, sino que unimos hombres» [Jean Monnet, 30 de abril de 1952]

«INSPIRÁNDOSE en la herencia cultural, religiosa y humanista de Europa, a partir de la cual se han desarrollado los valores universales de los derechos inviolables e inalienables de la persona humana, la democracia, la igualdad, la libertad y el Estado de Derecho...» Con estas palabras, que subrayan la importancia de los valores que sustentan la armonía y el respeto entre los pueblos europeos, se inicia este documento histórico para la Unión Europea. Europa aparece como un continente abierto, un proyecto de presente y futuro, un espacio en el que su ciudadanía «unida en la diversidad» podrá avanzar en el progreso y la prosperidad, en el marco de la democracia, la paz, la justicia y la solidaridad, no solamente en Europa, sino también en el mundo, apelando a la responsabilidad de sus pueblos y su compromiso con las generaciones futuras. bros y garantiza una Europa transparente, eficaz, democrática y al servicio de los ciudadanos. La Constitución Europea dota a la Unión Europea de personalidad Jurídica expresa y única, que sustituye a la de las tres instituciones principales existentes hasta el momento (el llamado «triángulo institucional» formado por el Parlamento, el Consejo de la Unión y la Comisión Europea, que intervienen en el proceso decisorio y en el procedimiento de codecisión), convirtiéndola en sujeto de derecho internacional. La Constitución Europea no sustituye a las Constituciones que existen en los países miembros, sino que con su propia autonomía coexiste con ellas. Además, a partir de ahora, un país podrá abandonar la UE si así lo desea. El marco en el que puede actuar la Unión Europea está definido en la Constitución Europea. ¿QUÉ ME APORTA LA CONSTITUCIÓN? • La garantía del respeto de determinados valores comunes y de un modelo europeo de sociedad. • Libertades fundamentales. • Una ciudadanía europea. • Una Carta de los Derechos Fundamentales. EL TEXTO CONSTITUCIONAL La Constitución Europea es un texto único que sustituye los principales Tratados europeos existentes. ESTRUCTURA Y CONTENIDO DEL TEXTO La Constitución Europea consta de un prefacio, un preámbulo y cuatro partes: • (I) La arquitectura constitucional de la Unión Europea: Valores, objetivos, competencias, instituciones y procedimientos de toma de decisiones, símbolos, ciudadanía, vida democrática y finanzas. • (II) La Carta de los Derechos Fundamentales de la Unión Europea.

• (III) De las políticas internas y externas y funcionamiento de la Unión. • (IV) Disposiciones generales y finales y procedimientos de adopción y revisión de la Constitución. En el momento de enumerar los artículos del Tratado Constitucional, se indica en cuál de las cuatro partes del texto aparece dicho artículo utilizando números romanos, así como, por ejemplo para hacer referencia al artículo 47 de la primera parte, se indicará como Art.- I-47, o nos referiremos al Art.- 292, que está ubicado en la tercera parte como Art.-III-292. ALGUNOS DE SUS CONTENIDOS • Los valores de la UE Al definir cuáles son los valores en los que se basa la Unión (Art. I-2), se está estableciendo cuáles son los valores comunes a todos los Estados miembros. Esto conlleva además una doble exigencia: el respeto de esos valores se convierte en una condición previa para la adhesión de un nuevo Estado (el que no respete esos valores no podrá ser miembro de la Unión). La violación de esos derechos puede dar lugar, además, a la suspensión de los derechos de pertenencia a la UE para un Estado miembro. El reconocimiento de estos valores supone una mayor seguridad jurídica para la ciudadanía de la UE y pone frenos a posibles atropellos por parte de los Estados. • Objetivos de la UE En el Art. I-3 de la Constitución se recogen los objetivos que han de guiar todas las actuaciones de la Unión en lo económico, en lo político, en lo social y en lo internacional, y que además justifican su existencia como una verdadera comunidad política. La finalidad de la Unión es promover la paz, sus valores y el bienestar de sus pueblos. La Unión está abierta a todos los Estados Europeos que respeten sus valores y se comprometan a promoverlos en común, en una sociedad caracterizada por el pluralismo, la tolerancia, la justicia, la solidaridad y la no discriminación.

La presente Constitución, que nace de la voluntad de los ciudadanos y de los Estados de Europa de construir un futuro común, atribuye a la Unión Europea competencias para alcanzar sus objetivos comunes. La Unión coordinará las políticas de los Estados miembros para la consecución de sus objetivos. • Las instituciones de la UE Las sucesivas ampliaciones de la UE han requerido la adecuación de su entramado institucional a las nuevas circunstancias. La reforma reflejada en el Tratado Constitucional va encaminada a disponer de un marco institucional eficaz y legítimo. De este modo, se pasa a institucionalizar por primera vez el Consejo Europeo, aunque se mantiene el número de 5 instituciones al dejar de serlo el Tribunal de Cuentas. El resto de instituciones, Parlamento Europeo, Consejo de Ministros, Comisión Europea y Tribunal de Justicia, aunque se mantienen como instituciones sufren una amplia reforma interna encaminada principalmente a una mayor transparencia y democratización de sus procesos internos. Como principal consecuencia inmediata, el Parlamento Europeo ve reforzado su papel en los procesos decisorios de la Unión. • Democracia participativa En el Apartado I Título VI de la Vida Democrática de la Unión, aparecen definidos por vez primera los fundamentos democráticos de la Unión, reforzando a su vez la expresión concreta de los mismos. El reconocimiento por parte del Tratado Constitucional del principio de democracia participativa es un hecho de suma importancia, ya que es la segunda Constitución de todo el planeta después de la de Venezuela que lo recoge en su articulado de forma explícita. Otro gran avance es la posibilidad de solicitar a la Comisión por iniciativa de un millón de ciudadanos y ciudadanas de los más de 455 millones que viven en la UE que regule sobre aquellas cuestiones que la ciudadanía estime de especial relevancia. • La carta de derechos fundamentales La inclusión de la Carta de Derechos Fundamentales en el seno de la Constitución Europea es un hito histórico, en ella se protegen formalmente una serie de derechos, libertades y principios esenciales de la ciudadanía europea, hasta el punto de ser su respecto una condición previa para el ingreso de nuevos Estados en la Unión Europea. Esta Carta afecta a los Estados miembros y a las instituciones comunitarias cuando ponen en práctica el derecho comunitario y sus principios. La Carta es la garantía de los derechos de la ciudadanía europea: derechos civiles, políticos, sociales, de protección del medio ambiente, etc. Derecho a la vida, respeto a la dignidad humana, derecho a la libertad y la seguridad, prohibición de la tortura, las penas o tratos degradantes o inhumanos, libertad de pensamiento, expresión libre de la opinión de los menores, respeto a la vida privada y familiar, libertad de conciencia y religión, derecho a la educación, a la propiedad, a la igualdad entre hombres y mujeres, integración de las personas dis-

DESEMBRE-GENER, 2005 • 37

capacitadas, derecho a la presunción de inocencia y de la defensa, derecho a la tutela judicial y a un juez imparcial, libertad de expresión y de comunicación, derecho a la propiedad, libertad de empresa, derecho a la huelga y a la protección en caso de despido injustificado, etc. Son algunos de los derechos, libertades y principios enunciados en esta Carta. • No discriminación y ciudadanía europea En los distintos artículos de este título se recogen puntos tan importantes como el establecimiento por ley de medidas para luchar contra la discriminación por motivos tales como el sexo, origen racial o étnico, religión o convicciones, discapacidad, edad u orientaciones por razón de nacionalidad. Para facilitar el derecho de libre circulación y residencia de los ciudadanos y ciudadanas de la Unión, se podrán tomar medidas en relación a la Seguridad Social, protección social, pasaportes, documentos de identidad, permisos de residencia o similares. Es importante, también, asegurar el ejercicio del derecho de sufragio (activo y pasivo) en las elecciones municipales y en las del Parlamento Europeo, para todas las personas que residan en un Estado miembro distinto al suyo, así como el poder dirigirse, y recibir una respuesta, a las instituciones en cualquiera de las 20 lenguas oficiales de la Unión. También se refleja el Derecho de Petición al Parlamento Europeo y la figura del Defensor del Pueblo Europeo, a quien la ciudadanía puede presentar sus reclamaciones en caso de mala administración en la actuación de las instituciones y órganos de la Unión Europea • Política regional Por otro lado la Constitución nos hace más solidarios, con una política regional basada en la solidaridad y al servicio del ciudadano. Esta política de cohesión europea va dirigida a corregir desequilibrios entre regiones, ayudando con Fondos de Cohesión a la recuperación del retraso en materia de desarrollo de regiones desfavorecidas financiando la reconversión económica y social, modernizando los sistemas de promoción y formación de empleo, estimulando la cooperación entre regiones, el desarrollo sostenible, el desarrollo rural y luchando contra las discriminaciones.

En resumen, que la política regional europea se basa en la cohesión económica, social y territorial y la solidaridad entre los Estados miembros. Durante muchos años hemos estado recibiendo ayudas europeas importantes en España, hemos recibido más de lo que hemos aportado. Es momento ahora de ser solidarios con los miembros de la UE más desfavorecidos. • Libertad, seguridad y justicia «La Unión constituye un espacio de libertad, seguridad y justicia dentro del respeto de los derechos fundamentales y de las distintas tradiciones y sistemas jurídicos de los Estados miembros» (Art. III-257). En este contexto, la prioridad principal será la de asegurar la ausencia de controles de personas en las fronteras interiores, y desarrollar una política común de asilo y protección temporal, inmigración y control de las fronteras exteriores, destinadas a garantizar la gestión eficaz de los flujos migratorios y a establecer una lucha contra la inmigración ilegal y el trato de personas. Es decir, la Carta Magna Europea nos garantiza un espacio de libertad, seguridad y justicia, a través de ausencia de controles en las fronteras interiores de la UE, permitiendo la libre circulación de los ciudadanos europeos. La cooperación judicial se establece en materia penal y en materia civil, ambas se basan en el reconocimiento mutuo de sentencias y resoluciones judiciales. Las leyes europeas facilitarán la cooperación judicial en los procedimientos criminales y el cumplimiento de sentencias. Una ley europea fijará las «normas mínimas» sobre definición común de delitos y penas de terrorismo, tráfico de seres humanos, explotación sexual, tráfico de drogas, armas y corrupción. También se establece una cooperación policial entre las autoridades competentes de los Estados miembros. El papel de la EUROPOL será apoyar e intensificar las actuaciones policiales de los Estados miembros. La prevención y lucha contra la delincuencia grave, el terrorismo y otras formas de delincuencia que afecten al interés común de la Unión son objetivos prioritarios en estas políticas. • Medio ambiente La Constitución refuerza las posibilidades de proteger el medio ambiente en beneficio de las generaciones actuales y futuras.

El principio de desarrollo sostenible está en el centro del proyecto europeo así como el de participación ciudadana para el desarrollo del mismo. La UE opta por un crecimiento económico equilibrado, una economía social de mercado y un nivel elevado de protección y mejora de la calidad medio ambiental. Obliga a integrar la dimensión medioambiental en todas las políticas europeas. Instaura una solidaridad entre la UE y aquel Estado miembro que se vea afectado por una catástrofe natural o de origen humano. Fomenta la eficacia energética, el ahorro energético y las energías alternativas y renovables. • Políticas interiores de la unión Dentro de la Parte III, Título III: Políticas y Acciones Internas, se tratan varios aspectos, entre ellos, y con competencia exclusiva de la UE, está el establecimiento de un mercado interior en el que la libre circulación de personas, servicios y mercancías es fundamental. La política económica y monetaria y las disposiciones de la zona Euro también se especifican. Ámbitos como el empleo, políticas sociales, cohesión económica, social y territorial, agricultura y pesca, medio ambiente, protección de los consumidores, transportes, redes transeuropeas, investigación y desarrollo tecnológico o energía y la creación de un espacio de seguridad, libertad y justicia, son otras políticas que aparecen reflejadas en el Tratado Constitucional como competencias compartidas con los Estados miembros. Finalmente están las acciones de apoyo, coordinación o complemento en áreas como la salud pública, industrial, cultura, educación, formación profesional, juventud y deportes, protección civil y cooperación administrativa • Política exterior El Tratado Constitucional ha agrupado en un único Título todas las disposiciones relativas a la acción exterior de la Unión, que hasta ahora han venido apareciendo en los distintos Tratados en apartados diferentes. Esto contribuye a una acción más coherente de la Unión frente a terceros países. La principal novedad en la materia es la creación del cargo de Ministro de Asuntos Exteriores de la Unión, que trabajará directamente con los Estados miembros en cuestiones de política exterior, y al mismo tiempo estará al frente del servicio diplomático, contribuyendo a que la UE se exprese con una sola voz ante el conjunto

del mundo y a una mayor eficacia en la acción exterior. El papel del Parlamento Europeo se ve reforzado frente al Consejo, cuando hasta ahora no tenía casi ninguna competencia en la materia. • Cooperación en la unión europea La acción de la Unión Europea en la política de cooperación al desarrollo se basará en los principios de la acción de la Unión en la escena internacional: la democracia, el Estado de Derecho, la universalidad e indivisibilidad de los derechos humanos y de las libertades fundamentales, el respeto a los principios de la Carta de las Naciones Unidas y del Derecho Internacional. El objetivo principal de la Unión en cuanto a política de cooperación al desarrollo se refiere, es la reducción y erradicación de la pobreza en el mundo. Para ello se establecerán una serie de medidas organizadas, probablemente, en programas temáticos o plurianuales de cooperación con países en vías de desarrollo. Además queda reflejada en el texto la posibilidad de establecer acuerdos con terceros países y con las organizaciones internacionales competentes para la consecución de estos objetivos. En resumen, la Constitución Europea abre un espacio para una Europa de todos, más solidaria, más democrática, más igualitaria, más segura, más justa, más sostenible, más habitable, más libre, más garante de los derechos y libertades fundamentales..., una Europa con los recursos para afrontar el reto del siglo XXI y que sin duda será referente mundial ante las incertidumbres que genera la globalización y las amenazas del pensamiento único. NOTA: Esta información no vincula jurídicamente a la Comisión Europea, no pretende ser exhaustiva y no tiene valor interpretativo del texto de la Constitución. ■

(Información facilitada por M.A. GARCÍA)

MÁS INFORMACIÓN: El texto íntegro del Tratado por el que se establece una Constitución para Europa y demás información relativa al tema, está disponible en las direcciones siguientes: Fuentes de Información sobre la Constitución europea. ENLACES DE INTERÉS. ✓ Interinstitutional website on the European Constitution http://europa.eu.int/constitution/ ✓ Presidency’s website («Signing Ceremony Constitutional Treaty») http://www.eu2004.nl/default.asp?CMS_ITEM=49B81 D08DD1346A694C3BAF93CE62816X1X55268X52 ✓ European Commission («future of Europedebate» webpage) http://www.europa.eu.int/futurum/index.htm http://www.europa.eu.int/futurum/index_es.htm http://europa.eu.int/futurum/1000debates/ http://europa.eu.int/comm/laeken_council/index_fr.htm

http://europa.eu.int/comm/public_opinion/standard_ fr.htm ✓ European Parliament («future of Europe» webpage) http://www.europarl.eu.int/europe2004/index.htm http://www.europarl.eu.int/europe2004/index_es.htm http://www.europarl.es/ http://www.europarl.eu.int/igc2000/default_es.htm http://www.europarl.eu.int/committees/afco_home.htm ✓ European Convention http://european-convention.eu.int/ http://european-convention.eu.int/bienvenue. asp?lang=ES

http://www.youth-convention.net/ ✓ Comisión Europea-Representación en España http://europa.eu.int/spain/ ✓ Communautés européennes-site portail de l’Union européenne http://europa.eu.int/constitution/index_fr.htm ✓ Ministerio de Asuntos Exteriores y de Cooperación de España 2004 http://www.constitucioneuropea.es/index.jsp ✓ Representación Permanente de España ante la Unión Europea http://www.es-ue.org/Default.asp?section=540&lg=2

Reciclat. Producte ecològic

38 • BIM TORRENT

NOTÍCIES

L ' A J U N TA M E N T

ESCRIUEN ELS GRUPS MUNICIPALS Grup BLOC-EV

Grup Nacionalista Unio Valenciana

El PP i la memòria històrica

L’equip de govern (PSOE) presenta uns pressupostos per al 2005 partint d’un deficit de més de 5.000.000 €uros

l BLOC va presentar davant del Ple de l’Ajuntament de Torrent una moció per reclamar els coneguts com a «Papers de Salamanca» que tenen relació directa amb la nostra població. La primera cosa que caldria explicar és l’origen de l’arxiu de Salamanca. Durant la Guerra Civil i amb posterioritat, es va procedir a requisar tota la documentació que es trobava a les dependències públiques o privades que poguera servir per a fer llistes de persones. Els camions carregaven totes les caixes de papers que serien estudiats oportunament. D’esta manera, per exemple, a Salamanca va anar a parar la documentació de la Fundació Santa Elena i la Garelly Pastor- Escola de les Trinitàries- que es trobava a la Diputació en el registre d’entitats benèfiques. I encara està allà. És de sentit comú, per tant, que eixos papers tornen a Torrent perquè formen part de la seua història, ja que anaren a Salamanca perquè algú els va carregar a un camió i probablement no han sigut massa objecte d’estudi. També anaren a Salamanca les llistes dels mestres que hi havia a cada poble, dels metges, dels empleats de correus. D’esta manera es va planificar la coneguda depuració franquista de funcionaris públics. Algun secretari d’Ajuntament de la nostra comarca encara va enviar documents ben entrats els anys seixanta que no sabia on arxivar i que eren anteriors a l’any 1936. Però em vull centrar a comentar alguna de les afirmacions que des del PP s’han fet a la proposta que fan els legítims propietaris de recuperar els seus documents. El PP ha dit que voler recuperar la memòria històrica és com reobrir velles ferides. La frase mereix una anàlisi de detall: si el PP opina que s’estan reobrint velles ferides és que considera que ja estan tancades. Molt probablement la majoria dels militants del PP creuen que les conseqüències de la guerra civil estan superades i que és un error tornar a obrir el debat. Esta és una dada fonamental per entendre el moment polític actual: un sector de la societat, el més conservador, ha viscut la transició i la consolidació de la democràcia sense revisar críticament el passat de l’Estat Espanyol. I cada vegada que algú parla de reformes, de canvis, de reconeixement de drets civils... l’escàndol està servit perquè es compara el moment actual amb la vida a Espanya fa trenta o quaranta anys. I la incoherència fa que s’estiga des del PP en contra del matrimoni entre homosexuals quan destacats dirigents d’este partit fa temps que viuen amb una parella del mateix sexe. Què podem parlar d’aquells que s’oposaven a la llei del divorci i després s’han casat dos o tres vegades. En el cas dels papers de Salamanca, l’actitud del PP xoca frontalment amb les moltes iniciatives que des de la societat civil s’han emprés els darrers anys. Perquè la gran majoria de la societat vol recuperar la memòria històrica. Tots defensem la reconciliació, no volem nous enfrontaments personals per raons polítiques i reivindiquem la convivència democràtica. Però reconciliació no vol dir amnèsia, oblit o tergiversació de l’historia. Com es pot mirar al futur si no sabem d’on venim? Hui existeix un clam democràtic en esta direcció. Per al BLOC doncs, no és tracta de reobrir ferides sinó de tancar-les amb la serenor pròpia de les societats madures i avançades. No és afany de revenja: és fer el mateix que democràcies com Alemanya, Itàlia, França o Argentina han fet abans. Que retornen el papers de Torrent que es troben a Salamanca es tornar a carregar en un camió aquelles caixes que mai calia que hagueren eixit de Torrent per sentit comú. I ho hem de reclamar amb serenor, amb diàleg i fent-ho entendre a qui no ho comprèn. No és més que un símbol de la nostra vida actual, en pau i convivència en una societat democràtica. ■ SENTO BEGUER I MIQUEL Regidor BLOC-EV

Reciclat. Producte ecològic

n anys anteriors era habitual tindre un conjunt de reunions i comissions per a que tots els grups polítics poguérem conéixer les sifres reals dels conters municipals i ab aixo proposar alternatives per a millorar en la mesura que es puga les propostes inicials dels Pressupostos. Pero, pareix que este hàbit l´estem perdent, ya portem un parell d’anys que el PSOE ha plantejat una sèrie d’estrategies per a que aixo no fóra possible: PRIMERA. Presentar el Pressupost el més tart possible, i en contra del que establix la llei. En compte de setembre es presenten el 16 de decembre (incloses les festes a menys de 10 dies hàbils de finalisar l’any 2004). SEGONA. Presentar unes dades que res tenen a vore ab la realitat del que ocorre en 2004; que pretén l’equip de govern, enganyar-nos?, o potser les sifres reals del 2004 no son «PRESENTABLES». El nostre grup sempre ha oferit la seua colaboracio per a l’elaboracio dels pressupostos pero al paréixer la nostra participacio «no interessa». És alarmant la falta de rigor en que està incorrent l’alcalde del nostre municipi, Josep Bresó, en la gestio econòmica del consistori. Esta actitud ens porta a constatar que la prepotència desprecie la colaboracio que sempre ha sigut la nostra forma d’actuar com a grup polític. Pero a pesar de tot aixo, no desistim i despres d’analisar els presupuestos del 2005 en el poc de temps (festes de nadal i any nou) que ens ha donat l’equip de govern del PSOE, podríem destacar una sèrie de punts: 1. Els pressupostos del 2005 son totalment continuistes, sobretot en lo negatiu, respecte al 2004. 2. Ab les dades presentades de 2004, acabarem almenys ab un dèficit de 5.602.000 euros, es a dir 932.094.000 de les antigues pessetes. Pendents encara de contabilisar la mitat dels gastos d’arreplegada i eliminacio de fems, aço pot elevar el dit dèficit en 2.000.000 d’euros més. 3. En el cas de la famosa Tasa d’Eliminacio i Tractament de Fems que el PSOE ha implantat en el 4t Trimestre de 2004, la previsio es va fer tan malament, que els rebuts emesos, que hem pagat tots els torrentins, ascendixen al doble del que es pensava recaptar. 4. Per al 2005 pel mateix concepte, l’equip del PSOE cobrarà dos vegades el cost de l’arreplegada i tractaments de fems als torrentins, una mediant de l’IBI i una altra mediant la tasa. Aço es nomes una mostra de com porten els conters el PSOE, reflexe de l’evident «caos» econòmic del nostre Ajuntament, pero el més greu es observar l’engany a que estan somesos els veïns de Torrent. I en referència a les esmenes presentades pel BLOC, algunes d’elles son inviables, el vaive de partides que han modificat, no solucionen per a res ni es van a notar en el pressupost municipal. Pero al PSOE li ha vingut molt bé que un grup de l’oposicio recolze este pressupost, servint-li en moltes declaracions de «tapadora». Per tot aixo, com des de Unio Valenciana no estem per la labor de no respectar als torrentins la nostra decisio ha sigut l’abstencio als pressupostos del 2005, ya que estem subjectes a un pla de sanejament propiciat per l’equip de govern (PSOE) i com des de Unio Valenciana no volem profundisar més en la yaga, ens abstenim per a que el PSOE complisca ab el pagament de les quotes d’amortisacio per a que dins del pla previst pel ministeri d’Hisenda, arribe el dèficit de l’Ajuntament a zero. Estos son els conters de la quinta ciutat més important de la Comunitat Valenciana, pero pareix que l’objectiu principal dels governants de Torrent es que siga la ciutat «Líder», i yo em pregunte; –Líder en que?, en despropòsits, en deutes?, i a canvi de que?... Els torrentins no ens mereixem fer el ridícul davant d’organismes oficials i una infinitat de bancs i entitats financeres, que hauran contemplat ab hilaritat que necessitem recorrer a prestams i venda de patrimoni per a esmenar el «forat» econòmic en el que estem submergits. Al meu mode d’entendre el desenroll d’un municipi, considere que esta no es la forma més idònia que Torrent cresca de forma equilibrada i sostenible. (sic) ■ JOSÉ Mª VEGUER Portaveu grup municipal nacionaliste Unio Valenciana

DESEMBRE-GENER, 2005 • 39

Grup Popular

Grup Socialista

Nuevos presupuestos, viejos métodos

Un pressupost auster i social

¡Y

a tenemos presupuestos para este año 2005! Con los votos del Partido Socialista y apoyados por el voto del Bloc, no sabemos a cambio de qué, se aprobaron el pasado 10 de enero los presupuestos del Ayuntamiento y de sus organismos y sociedades participadas. Son nuevos presupuestos, pero con viejos hábitos o métodos, me explicaré: Llevamos varios años de grandes inversiones, de grandes gastos, de grandes subvenciones para que se tenga la seguridad de que cada cuatro años se vote al partido de siempre. Estas inversiones son mayores de las que puede asumir las arcas municipales, y nos encontramos con que en abril del 2004 el equipo de gobierno reconoce un déficit superior a los 3 millones de euros; aunque su intención no era declarar esta realidad sino ocultarlo (según palabras del anterior alcalde en el pleno de aquel mes). Ahora este año tenemos un presupuesto donde no hay inversiones, y las que hay, vienen arrastradas varios años: Más del 90% es para pagar inversiones de años anteriores; se aumentan las tasas de la Fundación Deportiva, es decir, a nuestros hijos les va a ser más difícil realizar deporte en las instalaciones municipales, puesto que el aumento es de un 25% de media; sumen este aumento a que prácticamente no se va a subvencionar actividades de estos clubes, veremos cómo se las ingenian los que realmente sí que mantienen el deporte de base: los padres y clubes modestos de barrios; en Bienestar Social solo se gestionan directamente para ayudas de emergencia, para clubes de convivencia,... una cantidad que no llega a 300.000 euros; para barrios antiguos están presupuestados 340.000 euros, a repartir entre Ermita, San Cayetano, Convent, Plaza Major, Benisaet, Ciudad Jardín, Nória, San Roc, Camí Reial, Santos Patronos,... ; no se habla nada de la mejora de tráfico, de una sala de control del mismo con sus consecuencias positivas: menor contaminación, menor ruido, menor consumo de carburantes, nada de reordenación del tráfico, ni de buscar soluciones; sigue sin contemplarse nada para la red de alcantarillado (obsoleta en muchos barrios, pregunten en la C/ Baviera), ni para la red de agua potable. Tampoco nos hablan de las previsiones de déficit de nuevo para este año; nosotros con lo opacas que son las informaciones que nos dan, estamos seguros que se va a volver a repetir esta situación. El endeudamiento actual es de más de 47 millones de euros,... Así podría estar hablando todo el BIM pero les aburriría. Desde el Partido Popular proponemos que se invierta donde realmente es urgente y necesario: red de alcantarillado, red de agua potable, sala de control de tráfico, empezar a proyectar los aparcamientos públicos necesarios en varias zonas, reducción del gasto corriente, quitar los gastos prescindibles. Pero lo que se les ocurre es poner una nueva tasa de tratamiento de la basura: En junio pagaremos cuatro veces más de lo que hemos pagado en diciembre. No es preciso poner nuevas tasas ni echar siempre la culpa a los demás, hay que asumir los propios errores y trabajar por Torrent; seguro que las personas de nuestra ciudad lo agradecerán más. ■ VICENTE SORIA Portavoz del Grupo Popular

iuen els gurus de l’economia que allò més paregut a una empresa és una casa i la seua economia familiar. De la mateixa manera que les grans multinacionals fan les seues previsions de despeses i ingressos, les persones també han d’assegurar-se uns ingressos per a fer front a les despeses, passen per millors i pitjors èpoques segons les circumstàncies i s’hi han d’adaptar. En una administració passa exactament igual, i l’Ajuntament de Torrent no és cap excepció. Des de fa 10 anys, i especialment en els cinc últims, l’Ajuntament ha realitzat un gran esforç inversor que ha permés a la ciutat fer un gran salt en qualitat de vida, tant per les noves infraestructures com per la millora dels serveis i la creació de nous, com per exemple el transport urbà. Com déiem, però, les circumstàncies obliguen a voltes a estrényer-se el cinturó per a reduir la despesa en les èpoques en què es redueixen els ingressos. Des que el PP està en el govern de la Generalitat i de la Diputació, Torrent no sols ha sigut discriminada sistemàticament en les inversions d’estes administracions –continuem reclamant el soterrament de les vies del tren i la construcció del pont del Mas del Jutge deu anys després– sinó que, a més, ha hagut d’assumir competències que en realitat pertanyen a estes administracions i no al consistori. Un exemple d’això són els llibres de text per als escolars, que haurien de ser facilitats per la Conselleria i és l’Ajuntament, en el seu afany per facilitar l’educació de tots els veïns, la institució que finança esta considerable inversió. Així mateix, una infinitat de subvencions i ajudes socials que abans pagava la Generalitat religiosament, ara han descendit significativament i també ha d’assumir-les l’Ajuntament perquè els més desfavorits no es vegen més perjudicats encara. Per si fóra poc, l’ens metropolità governat pel PP que gestiona l’eliminació de residus sòlids urbans n’ha apujat la taxa un 400% en els últims anys, per la qual cosa, després de resistir un temps, ens hem vist obligats a crear la taxa de recollida de fem. I per acabar d’arreglar el capítol d’ingressos, el govern central del PP, durant la seua última legislatura va suprimir l’IAE als ajuntaments i ara els fa una compensació substancialment inferior i que a més arriba molt més tard. És evident que les circumstàncies econòmiques no són molt favorables en l’actualitat. Per això, el passat any es va posar en marxa un pla de sanejament econòmic els efectes del qual comencen a apreciar-se, i enguany hem reduït el pressupost un 10% per a ajustar-nos a este pla i revitalitzar les arques municipals per tal de continuar realitzant inversions que milloren la qualitat de vida dels veïns de Torrent. A pesar de tot, el 34% dels 79.600.000 euros pressupostats es destinarà a inversions com ara la remodelació del nucli històric, la urbanització de l’antic solar de la caserna de la Guàrdia Civil per a Parc Central, l’Edifici Metro i el polígon El Toll-l’Alberca, entre moltes altres. El PP ha criticat el pressupost, però el que no diuen és que no han realitzat ni una sola aportació o suggeriment al document. Que fàcil és criticar el treball dels altres quan qui critica és incapaç d’oferir alternatives. No ha fet el mateix el BLOC, que ha presentat una llista d’aportacions, les quals majoritàriament han sigut recollides en el document final. El resultat final és un pressupost auster, de reducció de la despesa, però que a pesar de la conjuntura econòmica adversa ha augmentat partides de despesa social a costa d’estrényer-se el cinturó al màxim en altres. I més important encara és que s’han creat les bases per a trencar la tendència d’un possible problema estructural i que ens permetran enfortir novament les arques municipals, sempre mantenint els compromisos socials i les promeses electorals. ■ SEVERINO YAGO TORRENT Portaveu del Grup Socialista

Reciclat. Producte ecològic

40 • BIM TORRENT

• S’acorda, amb 14 vots a favor del grup Socialista i 10 abstencions dels grups Partit Popular, Unió Valenciana i Bloc-EV, ordenar la demolició de les obres de construcció en el carrer de Rosendo Montoro, núm. 15, i de les obres realitzades en la vivenda situada en el carrer de Pablo Neruda, núm. 21, en el carrer de Ros, núm.6, de la casa situada en la partida del Corral del Colero, núm. 70-C, i en el carrer de María Guerrero, núm. 13. • S’aprova la moció presentada pel delegat de Polítiques de Solidaritat, Sanitat i Benestar Social sobre sol·licitud d’adopció d’actuacions en relació amb prestacions econòmiques, amb 16 vots a favor dels grups Socialista, Unió Valenciana i Bloc-EV, i 10 abstencions del grup Partit Popular. • S’acorda per unanimitat l’aprovació inicial del Reglament Local Faller. • Per unanimitat s’acorda aprovar les sol·licituds d’incorporació al Consorci per a la Xarxa Jovesnet de recursos d’informació i participació per als jóvens Xarxa joves. Net, formulada pels ajuntaments d’Albal, Catarroja i Estivella. • S’acorda per unanimitat concedir a la falla Cronista Vicente Beguer Esteve una ajuda econòmica per a l’adequació del seu casal faller a la legislació vigent. • En Despatx extraordinari, s’acorda per unanimitat declarar la parcel·la municipal de la plaça de Sant Jaume, enfront del núm. 18, com a parcel·la sobrant i s’aprova el preu just i l’alta en inventari de béns municipals; s’aprova definitivament el Pressupost General per al 2004, amb 14 vots a favor del grup Socialista, 9 en contra dels grups Partit Popular i Bloc-EV, i 1 abstenció del grup d’Unió Valenciana; s’acorda aprovar la proposta del tresorer municipal per a l’aplicació de bonificacions arreplegades en les ordenances fiscals de 2004; i s’acorda autoritzar la devolució de fiança la mercantil Mundicable S.A., en garantia dels danys a béns municipals i de retirada, si és el cas, dels cables per la implantació de televisió per cable, i requerir Teledistrito-4 que deposite en l’Ajuntament la quantitat de 30.050,61 euros, com a actual propietària. • S’informa dels decrets d’alcaldia des de l’1 fins al 31 de gener, del núm. 0001 al núm. 168. SESSIÓ EXTRAORDINÀRIA DE 14 DE FEBRER • Designació dels components de les meses electorals, 91 meses electorals corresponents a 46 col·legis, amb motiu de les eleccions al Congrés dels Diputats i al Senat del 14 de març. • S’acorda per unanimitat convocar procediment obert per a la contractació, per concurs, de la concessió de la gestió de la piscina La Cotxera i dels equipaments esportius de la Ciutat de l’Esport i de l’oci.

EXTRACTES D’ACORDS PLENARIS Any 2004

SESSIÓ ORDINÀRIA DEL PLE DE 12 DE GENER • En Despatx extraordinari s’aprova per unanimitat la proposició del primer tinent d’alcalde de desistir dels recursos contenciosos administratius números 01/381/2003 i 01/397/2003. • S’informa dels decrets d’alcaldia des del 26 de novembre fins al 31 de desembre de 2003, del número 2.607 al número 2.925. SESSIÓ ORDINÀRIA DE 2 DE FEBRER • S’aproven per unanimitat les actes de les sessions extraordinàries del 19 i 29 de desembre del 2003, i l’ordinària de 12 de gener de 2004. • S’informa dels següents decrets d’alcaldia: núm. 2.708/2003, sobre adjudicació d’operació de tresoreria per un import de 2.254.000 euros a la Caixa d’Estalvis del Mediterrani; núm. 2.901/2003, sobre delegació funcions d’alcaldia presidència els dies 30-31 de desembre de 2003 i 1-2 de gener del 2004; i núm.7/2004, sobre Junta de Govern Local. • Es ratifica el decret d’alcaldia núm. 2.894/2003 sobre contractació laboral temporal de subalterns per a Biblioteca. • S’aprova la cessió de plaça d’aparcament subterrani en avinguda del País Valencià. • Per unanimitat es declara com a parcel·la sobrant la parcel·la municipal en el carrer de Vasco de Gama, 2, i s’aprova el seu preu just i l’alta en l’inventari de béns municipals. • S’acorda, amb 15 vots a favor, dels grups Socialista i Unió Valenciana, i 9 abstencions dels grups Partit Popular i Bloc-EV, denegar l’aprovació de la proposta de programa d’actuació integrada de la unitat d’execució 3.1 (Benisaet) del Pla General, presentada per la mercantil TUA 3-1 Construccions i Promocions SL. • Per unanimitat s’aprova el conveni que s’ha de subscriure amb l’Institut Valencià de la Vivenda SA (IVVSA) per al desenvolupament de l’actuació integrada de la unitat d’execució 3.1 (Benisaet). • S’aprova la modificació núm. 1 del Pla Parcial del Sector Parc Central, amb 15 vots a favor dels grups Socialista i Unió Valenciana, 8 en contra del grup del Partit Popular i 1 abstenció del Bloc-EV. • S’aprova per unanimitat la proposició d’alcaldia per la qual se sol·licita a la Conselleria d’Infraestructura i Transport la definició del traçat del futur soterrament del metro al seu pas pel Safranar.

Reciclat. Producte ecològic

SESSIÓ ORDINÀRIA D’1 DE MARÇ • Queden aprovades les actes de les sessions ordinària i extraordinària dels dies 2 i 14 de febrer. • S’acorda acceptar la sentència del recurs contra el Programa d’actuació integrada de la unitat d’execució 7.3- prolongació del carrer del Pintor Pablo Picasso. • En Despatx extraordinari s’acorda per unanimitat la proposició d’alcaldia–presidència sobre delegació de competències del Ple en Junta de Govern Local, i s’acorda per unanimitat rebutjar la iniciativa del Programa per al desenvolupament de l’actuació integrada de la unitat d’execució 7.9, Colònia Blanca- prolongació del carrer del Riu Magre. • S’informa dels decrets d’alcaldia des del 28 de gener al 24 de febrer, del 169 al 408. SESSIÓ EXTRAORDINÀRIA I URGENT D’11 DE MARÇ • Per unanimitat es ratifica la declaració d’urgència de la sessió i es fa una declaració institucional en defensa de la llibertat i la democràcia amb motiu de l’atemptat terrorista a Madrid. SESSIÓ ORDINÀRIA DE 5 D’ABRIL • S’aproven les actes de les sessions ordinària i extraordinària urgent celebrades els dies 1 i 11 de març. • S’informa del decret d’alcaldia núm. 069/2004, sobre delegació de funcions d’alcaldia en el segon tinent d’alcalde, Valentín Fernández Parrado. • Es ratifica el decret d’alcaldia núm. 0304/2004, sobre designació de representants de la Corporació en l’associació Xarxa de municipis valencians cap a la sostenibilitat, a Jesús Fargallo Bancalero i Severino Yago Torrent. • S’acorda per unanimitat aprovar l’actualització de preus del contracte de gestió del servici públic de transport col·lectiu urbà de viatgers, subscrit amb l’empresa Urbanos de Torrent 2001, SL. • S’acorda per unanimitat el compromís municipal d’aportació econòmica per a les obres de remodelació de l’avinguda del País Valencià i d’instal·lació d’enllumenat públic al Vedat, 5a fase, incloses en el Pla Provincial d’Obres i Servicis de 2004. • S’acorda per unanimitat que s’accepte la delegació de la contractació d’estes obres mencionades pel municipi, d’acord amb el que s’aprovà en el Ple de la corporació provincial de 19 de desembre de 1991, on es determina la delegació de la contractació en els municipis de la província. • Per unanimitat es declara parcel·la sobrant a la parcel·la municipal, situada en el carrer de Baviera núm. 9. S’aprova el seu preu just i es dóna d’alta en l’inventari municipal de béns. • S’acorda per unanimitat rebutjar la iniciativa del programa per al desenvolupament de l’actuació integrada del sector 15 (Santa Apol·lònia, 2), presentada per la mercantil Viles del Vedat SL, on es denega la seua aprovació. • En Despatx extraordinari s’informa i el Ple queda assabentat del Decret d’alcaldia núm. 0773/2004, sobre aprovació de la liquidació del Pressupost General de l’Ajun-

DESEMBRE-GENER, 2005 • 41

tament de l’exercici 2003. S’aprova la proposició formulada pel tinent d’alcalde delegat de Modernització de l’Administració Pública, Hisenda, Patrimoni i Règim Interior, relativa al Pla de Sanejament Financer 2004-2008, amb 15 vots a favor del grup Socialista i 9 en contra dels grups de Partit Popular, Unió Valenciana i BlocEV. S’aprova amb 17 vots a favor dels grups Socialista i Unió Valenciana, i 7 en contra dels grups de Partit Popular i Bloc-EV, la proposta de programa d’actuació integrada per al desenvolupament del sector 10 (Santa Apol·lònia- Canal). S’acorda aprovar el projecte d’urbanització de l’entorn de La Torre, fase I, presentat per l’empresa municipal Nous Espais Torrent SA, amb 16 vots a favor dels grups Socialista i Unió València, 1 en contra del Bloc-EV, i 7 abstencions del grup de Partit Popular. Per unanimitat s’acorda aprovar la proposta del Pla Municipal d’Educació Ambiental; també per unanimitat s’acorda aprovar les normes reguladores del Forum Torrent XXI, d’acord amb la proposta del seu Ple, amb data 28 d’octubre. Amb 15 vots a favor del grup Socialista i 9 abstencions dels grups de Partit Popular, Unió Valenciana i Bloc-EV, s’acorda ordenar la demolició de fonaments i pilars en la partida Los Franchos, polígon 2, parcel·la 42, i de la tanca de la parcel·la 5 del polígon 30. Per unanimitat s’acorda aprovar la proposició de l’alcalde-president en què se sol·licita retre homenatge a tots els qui han fet possible, amb la seua iniciativa i treball, la recuperació del nom històric del municipi, i realitzar una campanya de promoció institucional destinada a fomentar el correcte ús de l’únic topònim oficial del municipi: Torrent. S’aprova per unanimitat la proposta del tinent d’alcalde delegat de Cultura, per la qual es manifesta públicament el dolor de la corporació per la mort de l’artista, fill adoptiu de Torrent, Vicente Pallardó Latorre, i fa arribar a la seua família el condol per tan sensible pèrdua. S’acorda per unanimitat aprovar la proposició de la delegada d’Esports per la qual es modifica l’article 12 dels Estatuts Reguladors de la Fundació Esportiva Municipal, ampliant a 7 vocals els integrants de la junta rectora de la FDM. • S’informa, i el Ple queda assabentat dels decrets adoptats per l’alcaldia des del 25 de febrer fins al 30 de març, del núm. 0409 fins al 0741.

• S’acorda per unanimitat aprovar que l’Ajuntament farà efectiu el seu compromís amb l’educació de xiquets i xiquetes de Primària del nostre municipi, per al qual destinarà la quantitat de 334.921 euros a càrrec del pressupost municipal per al 2004. • En Despatx extraordinari s’aprova, amb 15 vots a favor del grup Socialista i 10 en contra dels grups Partit Popular, Unió Valenciana i Bloc-EV, la proposta del tinent d’alcalde delegat d’Hisenda per la qual es delega en l’alcalde-president la concertació de dues operacions de préstec a llarg termini, per imports de 6.496.422,04 euros, per a finançar les inversions arreplegades en els pressupostos generals de l’Ajuntament de l’exercici 2004, i de 3.011.797,54 euros per a finançar el romanent negatiu de Tresoreria derivat de la liquidació del pressupost de 2003. S’acorda per unanimitat aprovar la proposta del delegat de Polítiques de Solidaritat, Sanitat i Benestar Social per la qual es manifesta el condol a familiars, professionals i associats d’ARTIC per la defunció de Benito Pozo Roso, a qui s’acorda concedir, a títol pòstum, la distinció prevista en el Reglament Especial d’Honors i Distincions de Pergamí, amb acord d’agraïment. S’aprova l’expedient de contractació d’execució del projecte d’obres de la urbanització de l’entorn de La Torre, fase 1, i es convoca procediment obert per a la contractació per concurs del projecte d’obres citat, amb 24 vots favorables dels grups Socialista, Partit Popular i Unió Valenciana, i 1 abstenció del grup Bloc-EV. • S’informa dels decrets d’alcaldia des del 31 de març fins al 28 d’abril, del núm. 0742 al 0986.

SESSIÓ EXTRAORDINÀRIA DE 20 D’ABRIL • L’acta d’este Ple arreplega les intervencions dels distints portaveus dels grups municipals on commemoren el vint-i-cinqué aniversari de la constitució, el 19 d’abril de 1979, del primer ajuntament democràtic, i la lectura de la declaració institucional que realitza l’alcalde-president, Jesús Ros Piles, que dóna la paraula al primer alcalde d’esta etapa democràtica, Manuel Puchades Romero.

SESSIÓ ORDINÀRIA DE 7 DE JUNY • Per unanimitat s’acorda que conste en acta el sentiment de la corporació per la defunció de Juan Antonio Ferrero Mora, secretari general de l’Ajuntament, càrrec que va exercir amb gran professionalitat i destacada competència tècnica. I també s’acorda per unanimitat que el Ple quede assabentat que com a conseqüència de la defunció citada, i per aplicació d’allò que es preveu sobre provisió de llocs de treball reservats a funcionaris d’Administració Local amb habilitació de caràcter nacional, amb data 31/05/2004, ha assumit l’exercici accidental de les funcions Tomás Conesa Llansola, oficial major de la corporació. • S’aproven per unanimitat les actes de les sessions ordinària i extraordinària celebrades els dies 3 i 15 de maig. • S’informa del Decret d’alcaldia núm. 0515/2004 sobre adjudicació de la contractació de préstec amb el Banc de Crèdit Local per a finançar les inversions previstes en el pressupost municipal de 2003. • Per unanimitat s’acorda ratificar el Decret d’alcaldia núm. 1.092/2004 sobre contractació de subalterns per a la Biblioteca Municipal a càrrec de la Borsa de Treball constituïda pel Decret d’alcaldia núm. 411/2004, de 25 de febrer. • S’aprova per unanimitat l’Estudi de Detall per a la reordenació de volums de la parcel·la situada en els carrers del Pintor Genaro Palau, Simancas, Camí Reial i President de les Corts Valencianes, Vicente González Lizondo, promogut per l’empresa municipal Nous Espais Torrent, SA. • S’acorda, amb 15 vots a favor dels grups Socialista i Unió Valenciana i 9 abstencions dels grups Partit Popular i Bloc-EV, aprovar el projecte bàsic i d’execució de consolidació estructural de l’edifici municipal del carrer de Ramón i Cajal, 7. • Per unanimitat s’aprova inicialment la modificació dels articles 21 i 47 del Reglament del servici del cicle integral de l’aigua. • Per unanimitat s’acorda remetre la proposta del Grup de l’Aigua i Recursos Hídrics de la Comissió Política i de Sostenibilitat, de 31 de març del 2003, a l’empresa Aigües de l’Horta per al seu estudi i informe corresponent. • S’informa del dictamen de la Comissió política mediambiental i de sostenibilitat, pel qual es proposa l’ampliació dels representants assignats a ella. Per unanimitat s’acorda modificar l’acord del Ple de 7 de maig de 1998 i incorporar a la dita comissió, com a vocal, la delegada de Participació Ciutadana. • S’aprova per unanimitat la proposta del tinent d’alcalde delegat d’Educació sobre la convocatòria de beques per al curs 2004/2005. • En Despatx extraordinari s’aprova per unanimitat la proposició de la tinent d’alcalde delegada de Formació, Inserció Sociolaboral i Dona sobre aprovació del projecte Torrent-Invest i sol·licitud de subvenció per a la convocatòria d’ajudes del Fons Social Europeu, corresponent a la iniciativa comunitària EQUAL a Espanya. • S’informa dels decrets adoptats per l’alcaldia des del dia 29 d’abril fins al 29 de juny, del número 0987 al 1.266.

SESSIÓ ORDINÀRIA DE 3 DE MAIG • S’aproven les actes de les sessions ordinària i extraordinària de 5 i 20 d’abril. • S’acorda per unanimitat emetre un informe favorable (exigit en l’article 9 de la Llei 53/1984, d’incompatibilitats del personal al servici de les administracions públiques) sobre els regidors d’este Ajuntament: Ramón Pacheco Sarabia i Vicente Soria Mora. • Per unanimitat s’acorda desestimar la sol·licitud de Naco 2000 SL, sobre bonificació del 95 per cent de quota ICIO per construcció de VPO, alhora que les obres de construcció de 30 habitatges i garatges en planta baixa, en el carrer de la Malvarosa, núm. 2, no són d’interés o utilitat municipal. • Per unanimitat el Ple acorda quedar assabentat de la sol·licitud de denúncia del Conveni interadministratiu subscrit entre l’Ajuntament de Silla i este Ajuntament pel qual es regula la cooperació per a la prestació del servici d’aigua potable i clavegueram en el municipi de Silla, rebuda amb data 2 de febrer del 2004, en virtut d’acord plenari adoptat per este ajuntament amb data 27 de gener del mateix any. • S’acorda per unanimitat aprovar l’actualització de preu de la prestació del servici de neteja de locals municipals subscrit amb l’empresa Cooperativa Valenciana de Limpieza Servicio Popular. Es fixa el cost màxim anual del servici per a l’any 2004 en 520.780,04. • S’acorda aprovar la proposició del tinent d’alcalde delegat de Recursos Humans la modificació puntual de l’estructura orgànica i funcional de l’Ajuntament, aprovada per Ple el 19 de desembre del 2003, amb 17 vots a favor dels grups Socialista, Unió Valenciana i Bloc-EV, i 8 abstencions del Partit Popular. • Per unanimitat s’acorda declarar que la unitat d’execució 7.11 (Santa Apol·lòniacarrer de Jordi Guillén) es desenvoluparà pel règim de gestió indirecta, aprovant-se la proposta de Programa d’actuació integrada per al desenvolupament de la referida unitat d’execució; i que la unitat d’execució 7.3 (Monte Vedat-prolongació del carrer del Pintor Pablo Picasso) es desenvoluparà pel règim de gestió indirecta, aprovant-se el Programa per al desenvolupament de l’actuació integrada de la referida unitat. • Amb 17 vots a favor dels grups Socialista, Unió Valenciana i Bloc-EV, i 8 abstencions del grup Partit Popular, s’acorda aprovar la retaxació de les càrregues d’urbanització previstes en el Programa d’actuació integrada del sector 2 (ampliació del polígon industrial Mas del Jutge), incrementant estes per un import del pressupost d’execució material de 53.512,16 euros, IVA exclòs, que correspon al capítol ampliació del carril bici. • S’acorda per unanimitat aprovar la proposta del delegat de Polítiques de Solidaritat per la qual es manifesta el suport i l’agraïment d’esta corporació a les famílies acollidores d’esta ciutat per la labor educativa que han realitzat. • S’aprova per unanimitat la proposta del delegat de Polítiques de Solidaritat en què es transmet el sincer agraïment de la ciutat de Torrent al personal de servicis: sanitaris, cos de bombers, cos de policia, professionals autònoms i ciutadans en general, per l’encomiable resposta que van manifestar en relació amb els atemptats el passat 11 de març.

SESSIÓ EXTRAORDINÀRIA DE 15 DE MAIG • Designació dels components de les meses electorals per a les eleccions de diputats al Parlament Europeu, convocades per al 13 de juny, pel Reial Decret 561/2004, de 19 d’abril. • S’acorda aprovar per unanimitat dels membres de la corporació l’emissió d’informe de compatibilitat del delegat d’Educació i Cultura, José Antonio Veiga Gómez, en igualtat de condicions que la resta de regidors, en règim de dedicació parcial amb delegació.

SESSIÓ ORDINÀRIA DE 5 DE JULIOL • El Ple, per unanimitat, acorda que conste en acta la felicitació a la tinent d’alcalde Mª Cruz Nieto de los Galanes per la seua maternitat. • S’aprova per unanimitat l’acta de la sessió ordinària del 7 de juny. • S’informa del Decret d’alcaldia núm. 1017/2004 sobre rectificació del decret 773/2004. • S’acorda per unanimitat ratificar el Decret d’alcaldia núm. 1.417/2004 sobre sol·licitud d’oferta genèrica de la INEM i la contractació de 9 peons jardiners i 3 oficials de primera.

Reciclat. Producte ecològic

42 • BIM TORRENT

• S’acorda per unanimitat el requeriment de restitució del camí cadastral ocupat en el carrer de Fra Luis de León. • Per unanimitat s’acorda la constitució de servitud de pas per a accés a immoble a través d’immoble municipal en el carrer de Sant Gaietà. • S’acorda per unanimitat la permuta de vivenda municipal amb la de la mercantil SOLPAIN SA, situades en el carrer del Camí Reial 64-8a i 9a. • S’acorda, amb 15 vots a favor dels grups Socialista i Unió Valenciana, 1 en contra del Bloc-EV i 7 abstencions del grup Partit Popular, aprovar la modificació dels epígrafs 1.B.1 Béns Immobles Patrimonials Urbans i 7.1 Béns Mobles Edificis Municipals, corresponents a les anualitats 1998 al 2002, a fi de deixar correcta la base referida a desembre del 2002, última rectificació anual aprovada, així com la rectificació de l’Inventari Municipal de Béns i Drets de la Corporació del període entre l’1 de gener i el 31 de desembre del 2003, respecte a les dades relatives a béns immobles, drets reals, béns historicoartístics, vehicles, part de béns mobles d’edificis municipals i béns i drets revertibles. • Per unanimitat s’aprova l’estudi de detall promogut per la parròquia Sant Joan Bosco per a procedir al reajustament de les alineacions del carrer de l’Orfeó Polifònic del Cercle Catòlic de Torrent, que s’amplia per a crear un aparcament públic, i l’ordenació de la parcel·la destinada a centre religiós, situada en la unitat d’execució 6.4 (Marxadella). • Per unanimitat s’acorda rebutjar la proposta de Programa per al desenvolupament de l’actuació integrada àrea 6 (Vedat). • S’aprova el projecte d’aparcament subterrani en la plaça de la Unió Musical, promogut per l’empresa municipal Nous Espais Torrent i redactat per l’arquitecte Vicente González Móstoles, amb 14 vots a favor del grup Socialista, 8 en contra dels grups Partit Popular i Bloc-EV, i 1 abstenció d’Unió Valenciana. • S’aprova la modificació núm. 1 del projecte d’execució de l’Edifici Metro presentada per l’empresa municipal Nous Espais Torrent, SA, per unanimitat. • S’aprova per unanimitat el Pla integral d’atenció al major. • S’informa dels decrets d’alcaldia des del 3 al 29 de juny, del núm. 1.267 al 1.483. SESSIÓ EXTRAORDINÀRIA DE 10 DE JULIOL • Es debat l’autorització pel Ministeri d’Economia i Hisenda del préstec per a inversions 2004, i del préstec per a finançament del romanent de Tresoreria negatiu, així com del pla de sanejament economicofinancer i possibles mesures correctores. SESSIÓ EXTRAORDINÀRIA DE 15 DE JULIOL • S’acorda declarar la urgència de la sessió. • S’acorda per unanimitat que conste en acta el sentiment de la corporació per la defunció del pare del regidor Ramón Pacheco Sarabia. • Per unanimitat s’acorda ratificar el decret d’alcaldia núm. 1.574/2004 sobre gestió directa d’un programa de televisió digital. • S’acorda per unanimitat l’aprovació de l’actualització de preus d’1 de gener a 11 d’abril del Servici de Vigilància de la Casa Consistorial. • S’acorda per votació nominal, amb 13 vots a favor del grup Socialista, 9 vots en contra dels grups Partit Popular i Bloc-EV, i 1 abstenció d’Unió Valenciana, procedir a la dació a Nous Espais Torrent, SA, en compensació del saldo negatiu existent amb dita mercantil, de 5 parcel·les de propietat municipal situades en la unitat d’execució núm. 1 del sector Parc Central. Estes parcel·les formen part del patrimoni municipal del sòl i se’ls imposa l’ús obligatori de vivendes acollides a règims de protecció pública (VPO). • S’acorda per votació nominal, amb 13 vots a favor del grup Socialista, 9 en contra dels grups Partit Popular i del Bloc-EV, i 1 abstenció d’Unió Valenciana, adjudicar el contracte per a l’execució del projecte d’obres d’urbanització de l’entorn de La Torre, fase I, a l’empresa Nagarés. L’import del contracte ascendix a 1.012.869,69 euros, IVA inclòs. SESSIÓ EXTRAORDINÀRIA DE 31 DE JULIOL • S’aproven per unanimitat les actes de les sessions ordinària de 5 de juliol, extraordinària de 10 de juliol i extraordinària i urgent de 15 de juliol. • S’aprova la relació de béns i drets i la declaració de necessitat ocupació i expropiació forçosa d’una recialla de parcel·la destinada a camí del carrer d’Azorín. • S’aprova per unanimitat la proposició del tinent delegat de Medi Ambient sobre l’ordenança d’abocaments a la xarxa municipal de clavegueram. • S’acorda, amb 14 vots a favor del grup Socialista, 8 en contra del grup Partit Popular i 2 abstencions dels grups Unió Valenciana i Bloc-EV, sotmetre a informació pública l’homologació modificativa del Pla General i el Pla de Reforma Interior del sector SU-UN 10.4 (Las Palomas), presentat per Residencial Lomas de Torrent, SL i sol·licitar informe de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer i dictamen dels municipis confrontants. • S’acorda, amb 23 vots favorables dels grups Socialista, Popular i Unió Valenciana, i 1 abstenció del Bloc-EV, aprovar l’estudi de detall promogut per este Ajuntament per a la reordenació dels volums establits en el Pla General en tres dels quatre cossos d’edificació de l’àrea denominada Reina Sofia 3, unitat d’execució 4.11, i, amb el mateix nombre de vots, s’aprova el Programa per al desenvolupament d’actuació integrada de la unitat d’execució nord-ronda est. • S’aprova per unanimitat la proposició de l’alcalde-president sobre la iniciació d’expedient per a l’adquisició de parcel·les en l’entorn de La Torre. • S’acorda per unanimitat determinar com a festes locals per a l’any 2005 el 4 d’abril, Sant Vicent Ferrer, i el 30 de juliol, Sants Patrons.

Reciclat. Producte ecològic

• S’informa dels decrets d’alcaldia, el núm. 1.123/2004, sobre adjudicació a les entitats Banco Santander Central Hispano, la contractació d’un préstec de 6.496.422,04 €, i al Banco Crédito Local, la contractació d’un préstec de 3.011.797,54 €. L’adjudicació d’estos préstecs, que s’efectua per mitjà d’este decret, està condicionada a l’autorització del Ministeri d’Hisenda; el núm.1.605/2004, sobre la delegació d’alcaldia en els tinents d’alcalde Valentín Fernández Parrado (de l’1 al 8 d’agost), José Bresó Olaso (del 9 al 15 d’agost), Juan Gurrea Port (del 16 al 23 d’agost) i José Antonio Veiga Gómez (del 24 al 31 d’agost); i el núm. 1.659/2004, sobre delegació d’alcaldia–presidència, els dies 23, 24 i 25 de juliol, en el primer tinent d’alcalde José Bresó Olaso. • S’aprova, en votació nominal amb el resultat de 14 vots del grup Socialista, 9 en contra dels grups del Partit Popular i Unió València, i 1 abstenció del Bloc-EV, la proposició del tinent d’alcalde delegat d’Hisenda sobre imposició i ordenació de la taxa per prestació del servici públic del tractament i l’eliminació de residus sòlids urbans en el municipi. • Per unanimitat s’acorda adjudicar la contractació del subministrament elèctric de tensions superiors a 1.000 volts a l’empresa Iberdrola, SA, amb una baixa sobre les tarifes oficials del 3,52 per cent. • S’acorda per unanimitat adjudicar a l’empresa Gaia Gestión Deportiva SL el contracte de concessió de l’explotació de la piscina La Cotxera (lot 1). • S’aprova inicialment, amb 14 vots a favor del grup Socialista i 10 en contra dels grups Popular, Unió Valenciana i Bloc-EV, la modificació de crèdits al pressupost de l’Ajuntament de l’any 2004, número 1/2004. • S’informa, i el Ple en queda assabentat, de l’informe de l’interventor de fons relatiu al requeriment efectuat pel Ministeri d’Economia i Hisenda quant al pla de sanejament. • S’aprova la proposta del regidor delegat de Polítiques de Solidaritat, Sanitat i Benestar Social, amb 16 vots a favor dels grups Socialista, Unió Valenciana i BlocEV, i 8 abstencions del grup Popular, per la qual l’Ajuntament s’adherix i solidaritza amb les queixes formulades per l’associació Compartir, davant del tancament, en el mes d’agost, de la Unitat de Conductes Addictives. • Per unanimitat s’aprova la proposta dels portaveus dels grups polítics municipals per mitjà de la qual l’Ajuntament expressa la seua profunda preocupació per la materialització de l’expedient de regulació d’ocupació Sáez Merino Sewing SA perquè suposa la pèrdua de nombrosos llocs de treball, en la seua majoria ocupats per dones. • S’acorda, amb 16 vots a favor dels grups Socialista, Unió Valenciana i Bloc-EV, i 8 abstencions del grup Popular, manifestar la més enèrgica protesta per la marginació a què la Diputació Provincial de València ha sotmés la ciutat de Torrent, incomplint l’acord del Ple Provincial de 20 de desembre de 1996, pel qual es va aprovar el projecte de les obres de VP-3067 Torrent a Montroi i Ronda Oest de Torrent (2a fase) (B-109). • S’acorda per unanimitat la proposició del delegat de Vivenda i s’aproven les normes reguladores del procediment d’adjudicació de vivendes protegides de nova construcció en l’antic solar municipal de l’avinguda de Genaro Palau. SESSIÓ ORDINÀRIA DE 13 DE SETEMBRE (Este és l’últim Ple ordinari que presidix Jesús Ros a causa de la seua renúncia com a alcalde.) • S’aprova l’acta de la sessió extraordinària i urgent celebrada el 31 de juliol. • En Despatx extraordinari s’acorda, per unanimitat, ratificar el decret núm. 0976/2004, sobre sol·licitud de subvenció per al desenvolupament de les accions d’orientació professional per a ocupació i autoocupació. S’acorda designar com a vocal de la Junta Rectora de la Fundació Esportiva Municipal, en representació del Bloc-EV, Jordi Gil Rosella. Es ratifica, per unanimitat, l’acord de la Junta de Govern Local pel qual se sol·licita a la Conselleria de Cultura, Educació i Esports la desafectació de l’immoble situat en el carrer de la Font de Sant Lluís, núm. 13, per a cedir-lo a la Conselleria de Sanitat perquè construïsca un nou edifici per a atenció primària. • S’informa dels decrets adoptats per l’alcaldia des del dia 30 de juny fins al 8 de setembre, del núm. 1.484 al 1.913. SESSIÓ EXTRAORDINÀRIA DE 18 DE SETEMBRE • S’aprova unànimement l’acta de la sessió ordinària celebrada el 13 de setembre. • El Ple, amb l’abstenció de Jesús Ros Piles i per unanimitat, acorda quedar assabentat de la renúncia de Jesús Ros Piles a l’exercici del càrrec d’alcalde de l’Ajuntament. (En l’acta d’este Ple s’arreplega la intervenció de Jesús Ros Piles.) SESSIÓ EXTRAORDINÀRIA DE 18 DE SETEMBRE • Dels 25 vots emesos per a l’elecció de l’únic candidat proposat per a exercir el càrrec d’alcalde de l’Ajuntament, se’n registren 15 a favor de José Bresó Olaso, i 10 vots en blanc. Per tant, havent aconseguit el candidat José Bresó Olaso la majoria absoluta dels vots en primera votació, queda proclamat alcalde. (En el BIM núm. 143 es publica el seu discurs d’investidura.) SESSIÓ EXTRAORDINÀRIA DE 23 DE SETEMBRE • S’informa del Decret d’alcaldia núm. 1.968/2004, de 18 de setembre, pel qual es mantenen les delegacions concedides pel Decret d’alcaldia núm. 1.532, de 27 de juny del 2003, excepte les corresponents al primer tinent d’alcalde, que són exercides per l’alcaldia, i es ratifiquen en els seus llocs Pascual Chuliá Simó (cap del Gabinet d’Alcaldia i Protocol) i Rafael Diranzo Martínez (tècnic de l’Oficina de Premsa).

DESEMBRE-GENER, 2005 • 43

• S’acorda, per 15 vots a favor dels grups Socialista i Bloc-EV, 8 en contra del grup Popular i 1 abstenció d’Unió Valenciana, aprovar la imposició de la taxa per prestació del servici de tractament i eliminació de residus sòlids urbans i la seua ordenança fiscal reguladora. • S’acorda aprovar el Pla de Sanejament Financer 2004-2008 de la Fundació Esportiva Municipal, organisme autònom dependent de l’Ajuntament, amb 15 vots a favor dels grups Socialista i Unió Valenciana, 8 en contra del grup Popular i 1 abstenció del Bloc-EV. SESSIÓ ORDINÀRIA DE 4 D’OCTUBRE • S’aproven per unanimitat les actes de les sessions extraordinàries celebrades els dies 18 i 23 de setembre. • S’aprova inicialment la modificació núm. 14 del Pla General d’Ordenació Urbana: canvi parcial d’ús de parcel·la destinada a equipament en Parc Central, amb 16 vots a favor dels grups Socialista, Unió Valenciana i Bloc-EV, i 8 en contra del Partit Popular. • S’acorden els expedients d’infracció urbanística 41/2003: orde de demolició de l’edificació secundària en partida de l’Alberca, núm. 19-P; 44/2003: orde de demolició de piscina en carrer del Mar Bàltic, núm. 22, i 56/2003: orde de demolició de porxe metàl·lic junt amb un garatge en el carrer núm. 4 del nucli 25 núm. 170-F; amb 14 vots a favor del grup Socialista i 10 abstencions dels grups Partit Popular, Unió Valenciana i Bloc-EV. • S’aprova la proposta de José Bresó Olaso sobre la iniciació d’expedient de permuta amb el terme municipal de Picanya, amb 14 vots a favor del grup Socialista, 9 abstencions dels grups del Partit Popular i Bloc-EV, i 1 en contra d’Unió Valenciana. • S’aprova per unanimitat la proposició del portaveu del grup d’Unió Valenciana per la qual se sol·licita a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer la neteja del barranc de Xiva. • En Despatx extraordinari el Ple queda assabentat de la renúncia presentada per Jesús Ros Piles, i per unanimitat s’acorda que quede en acta el reconeixement de la corporació a Jesús Ros Piles, regidor i alcalde de l’Ajuntament, per la intensa dedicació prestada, des del seu càrrec, als interessos de Torrent. • S’informa del Decret d’alcaldia núm. 1.989/2004, i es ratifiquen els decrets 1.530, 1.533, 1.537 i 1.589/2003. • S’aprova per unanimitat la cessió de plaça d’aparcament en l’aparcament subterrani de l’avinguda del País València a Nous Espais Torrent, SA. • S’aprova definitivament la Modificació pressupostària núm. 1/2004, al Pressupost General, amb 14 vots a favor del grup Socialista, 9 en contra dels grups Partit Popular i Bloc-EV, i 1 abstenció del grup d’Unió Valenciana. • S’aprova inicialment la modificació de crèdits al Pressupost de l’Ajuntament de l’any 2004, núm. 2/2004, amb 15 vots a favor dels grups Socialista i Unió Valenciana, i 9 en contra dels grups Partit Popular i Bloc-EV. • Per unanimitat, es ratifica el Decret d’alcaldia 1.998/2004: assignació, amb caràcter temporal, de les funcions de la cap de la Secció Administrativa de Llicències, Obres i Disciplina Urbanística. • S’aprova el compte general corresponent a l’exercici 2003, en votació nominal es registren 14 vots del grup Socialista i 10 en contra dels grups Popular, Unió Valenciana i Bloc-EV. • S’informa dels decrets d’alcaldia des del dia 9 fins al 29 de setembre, del núm. 1.914 fins al núm. 2.052. SESSIÓ EXTRAORDINÀRIA DE 26 D’OCTUBRE • Miguel Ángel García Melero pren possessió del càrrec de regidor del grup polític municipal PSPV-PSOE. • S’acorda, amb 24 vots a favor dels grups Socialista, Partit Popular i Unió Valenciana, i 1 abstenció del grup Bloc-EV, desestimar el recurs de reposició contra l’acord plenari de data 5 d’abril que va rebutjar la iniciativa del Programa per al desenvolupament de l’actuació integrada del sector 15 (Santa Apol·lònia). • S’aprova, amb 24 vots a favor dels grups Socialista, Partit Popular i Unió Valenciana, i 1 en contra del Bloc-EV, l’homologació i el pla parcial del sector Vèrtex XXI. • Es ratifica el Decret d’Alcaldia núm. 2.004/2004 sobre nomenament de falleres majors de 2005: fallera major infantil, la xiqueta Inma Naranjo García, i la fallera major de Torrent, Isabel Amador Belda. • Per unanimitat s’acorda aprovar la proposta dels membres de la Comissió Informativa de Cultura, Joventut, Esports i Participació Ciutadana, sobre utilització del valencià com a llengua oficial de la Copa Amèrica 2007. • S’informa del Decret d’Alcaldia núm. 1.491/2004, sobre adjudicació de l’operació de Tresoreria, per import d’1.200.000 euros, a la Caixa d’Estalvis del Mediterrani. • Es ratifica el Decret d’Alcaldia núm. 2.087/2004, sobre contractació de personal laboral temporal per a accions OPEA (ILIOBE/2004/112/46). • S’acorda per unanimitat reconéixer a FCC Medi Ambient SA les despeses generals i el benefici industrial per treballs extraordinaris. • Per unanimitat s’aprova la proposició del tinent d’alcalde delegat d’Hisenda sobre modificació de l’acord del Ple d’1 de juliol de 2003, que tracta de les retribucions dels membres de la Corporació. • S’acorda modificar l’acord del Ple de 15 de juliol, sobre alienació a Nous Espais SA de parcel·les municipals en Parc Central. • S’acorda l’aprovació provisional de: la modificació de l’articulat 1, 2, 3, 7, 10 i la disposició final de l’Ordenança fiscal reguladora de l’Impost sobre

béns immobles. L’aprovació provisional de la modificació dels articles 1, 2, 3, 4, 6, 7 i la disposició final de l’Ordenança fiscal reguladora de l’Impost sobre vehicles de tracció mecànica. La modificació dels articles 1 al 5 i la disposició final de l’Ordenança fiscal reguladora de l’Impost sobre activitats econòmiques. L’aprovació provisional de la modificació dels articles 1, 3, 7, 12, 14, 17, 24; la disposició transitòria 1ª i la disposició final de l’Ordenança fiscal reguladora de l’Impost sobre l’increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana. La modificació dels articles 1, 2, 3, 4, 5, 6, 9 i la disposició final de l’Ordenança fiscal reguladora de l’Impost sobre construccions, instal·lacions i obres. La modificació dels articles 1, 2, 3, 4, 8; 14 a 16, i la disposició final de l’Ordenança fiscal reguladora de la taxa per a la prestació del servei de concessió de llicències d’obertura d’establiments. La modificació de l’Ordenança reguladora de la taxa per prestació del servei d’expedició de llicències urbanístiques en els articles 1, 2, 3, 4, 7, 12, 13 i la disposició final. La modificació dels articles de l’1 al 7 i la disposició final de l’Ordenança reguladora de la taxa per prestació de serveis administratius en proves de selecció i habilitació de personal. La modificació dels articles 1, 2, 6 a 8 i la disposició final de l’Ordenança fiscal reguladora de la taxa per a la prestació de servei de retirada de vehicles de la via pública. La modificació dels articles 1, 3, 5, 10 bis, 11, 12 i disposició final de l’Ordenança reguladora de la taxa per a la concessió de plaques, patents i altres distintius. La modificació dels articles 11, 3, 9 i la disposició final de l’Ordenança reguladora de la taxa per a l’adjudicació de l’ús de locals i instal·lacions situades en mercats municipals. La modificació dels articles 1, 4, 6, 7 i la disposició final de l’Ordenança reguladora de la taxa per a la utilització del domini públic per a entrada de vehicles a través de les voreres. La modificació dels articles 1, 3, 5, 6 i la disposició final de l’Ordenança fiscal reguladora de la taxa per a la utilització de terrenys d’ús o de domini públic amb llocs, barraques, casetas de venda, espectacles, atraccions, indústries rondaires o ambulants i rodatges cinematogràfics. La modificació dels articles 1, 3, 6 i la disposició final de l’Ordenança reguladora de la taxa per ocupació del subsòl, sòl i vol de la via pública. La modificació de l’índex alfabètic de vies públiques. • S’aproven les tarifes proposades per Aigües de l’Horta per a la prestació del servei de clavegueram i la conservació de comptadors per a l’exercici de 2005. • S’aprova la sol·licitud d’Aigües de l’Horta SA sobre revisió de tarifes per a la prestació del servei de subministrament d’aigua potable en l’exercici de 2005. SESSIÓ ORDINÀRIA DE 2 DE NOVEMBRE • S’acorda l’aprovació provisional de la modificació dels articles 1, 7, 8, 10, 14 i la disposició final de l’Ordenança fiscal reguladora de la taxa per prestació de serveis en instal·lacions esportives municipals. • S’acorda sotmetre a informació pública per termini d’un mes el Projecte d’homologació i el Pla parcial del sector “Parc Central-3”, presentat per l’empresa pública municipal Nous Espais Torrent SA. • En despatx extraordinari s’informa del nomenament de membres de la Junta de Govern Local, decret núm. 2.348/2004; del nomenament de tinents d’alcalde, decret núm. 2.349/2004; de les delegacions d’Alcaldia en Junta de Govern Local, decret núm. 2.350/2004; de les delegacions d’Alcaldia en membres de la Corporació, decret núm. 2.351/2004; periodicitat de les sessions de la Junta de Govern Local, decret núm 2.352/2004; altres delegacions, decrets números 2.353/2004 i 2.354/2004; i delegació d’autorització de matrimonis civils, decret núm. 2.355/2004. S’aprova la proposició de l’alcalde sobre l’aplicació del règim de dedicació exclusiva a la regidora Encarnación Redón Garrido. • S’informa dels decrets d’Alcaldia des del 30 de setembre fins al 26 d’octubre, del núm. 2.053 al núm. 2.306. SESSIÓ ORDINÀRIA DE 9 DE DESEMBRE (Abans d’iniciar la sessió el Ple acorda que conste en acta el sentiment de la Corporació per la defunció d’Alejandro Jiménez Bretones, promotor de l’Agrupació Local de Voluntaris de Protecció Civil.) • S’aproven les actes de la sessió extraordinària de 26 d’octubre i de la sessió ordinària del 2 de novembre. • Informa la Presidència sobre la designació del nou portaveu del grup municipal socialista, el regidor Severino Yago Torrent. • El Ple queda assabentat que la totalitat dels regidors accepten tàcitament les delegacions conferides per decrets de l’Alcaldia 2.351, 2.353, 2.354 i 2.355. • El Ple queda assabentat que la regidora Encarna Redón Garrido accepta el règim de dedicació exclusiva i que el regidor Miguel Ángel García Melero accepta el règim de dedicació parcial. • S’aprova la proposta d’Alcaldia sobre la designació de representants de l’Ajuntament en la Mancomunitat de l’Horta Sud: pel PSPV, l’alcalde, José Bresó Olaso, i com a suplents Valentín Fernández Parrado i Severino Yago Torrent; pel PP, José S. Miquel Soriano i com a suplent, Francisco Villarroya Iborra. • Es ratifiquen els decrets d’Alcaldia: 2.284 i 2.539. • S’acorda la constitució de les comissions tècniques de seguiment de la instal·lació La Cotxera i de la Ciutat de l’Esport i de l’Oci. • S’aprova la contractació d’una operació de crèdit per l’import de les bestretes de pagaments que ha de realitzar l’Ajuntament a càrrec de les subvencions de fons europeus que té concedides. • S’aprova la contractació d’una operació de crèdit per import de 2.254.000. • S’aprova l’autorització de compatibilitat a la funcionària M. Ángeles Casaña Vilanova.

Reciclat. Producte ecològic

44 • BIM TORRENT

DESEMBRE-GENER, 2005

• En despatx extraordinari s’informa sobre el Decret d’Alcaldia núm. 2.581/2004, sobre delegació de presidència i vicepresidència en les comissions informatives. S’informa de l’escrit del grup polític municipal socialista sobre modificació de membres en comissions informatives. S’acorda aprovar l’expedient tramitat i convocar el procediment obert per a l’alienació, mitjançant concurs, de la parcel·la municipal situada en la unitat d’execució 1, sector 14, El toll l’Alberca. S’acorda desestimar la sol·licitud de FCC Medi Ambient, SA, de despeses generals i benefici industrial. S’acorda aprovar la revisió de preus del contracte de prestació del servei de recollida de residus sòlids urbans d’exercicis 2001 i 2002. S’aprova la revisió de preus del contracte de prestació del servei públic de neteja viària. S’emet un informe favorable sobre la compatibilitat del regidor Miguel Ángel García Melero. S’aprova la proposició del tinent d’alcalde delegat d’Hisenda sobre determinació del deute compensat amb Nous Espais Torrent SA. • S’informa dels decrets d’Alcaldia des del 27 d’octubre fins al 30 de novembre de 2004, dels números 2.307 al 2.598. (Consta en l’acta d’aquest Ple el sentiment de la Corporació per la defunció de Ramón Bresó Gordó, pare de l’alcalde president de l’Ajuntament.)

• S’accepta la sentència núm. 52, de 25 de febrer de 2004, emesa pel Jutjat Contenciós Administratiu, núm. 6 de València, en el recurs per procediment ordinari 183/2003. • Per expedient d’infracció urbanística s’acorda ordenar la demolició d’edificació en el carrer de Fra Junípero Serra, núm. 4. • S’aprova la proposició del tinent d’alcalde, delegat de Medi Ambient, sobre la sol·licitud de declaració de reserva de fauna silvestre en el tram del barranc de l’Horteta. • S’accepta la sentència núm. 569, dictada el 9 de maig de 2003 pel Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana. • S’accepta la proposta del delegat de Polítiques de Solidaritat i s’aproven les Bases per a la convocatòria d’ajudes a ONGD per a l’any 2004. • S’aprova la proposició del tinent d’alcalde delegat de Transports sobre la modificació de tarifes en la prestació del servei de transport urbà de viatgers (TorrentBus) a partir de l’ de gener de 2005. • S’acorda aprovar la proposició del tinent d’alcalde delegat de Seguretat Ciutadana, sobre el fet d’instar el govern de la Generalitat Valenciana per a la paralització del decret d’uniformar la policia local. • S’acorda aprovar la proposta del tinent d’alcalde delegat d’Educació sobre la convocatòria de subvencions per al curs 2004/2005, per un import de 70.000 €, a càrrec de la partida 42200.4810 del pressupost municipal de 2004. • S’acorda aprovar la proposició del delegat d’Habitatge i la de la delegada de Joventut sobre la modificació de les bases de concessió d’ajudes a joves que accedeixen a un primer habitatge. • S’acorda aprovar la proposta de la delegada d’Esports sobre la creació d’un consorci amb la denominació de Consorci per a la gestió de recursos, activitats i serveis en l’àmbit esportiu de l’Horta-Grup ESPORTSHORTA, en el qual s’integrarà l’Ajuntament com a membre fundador.

Reciclat. Producte ecològic

SESSIÓ EXTRAORDINÀRIA DE 29 DE DESEMBRE • S’aprova l’acta de la sessió ordinària celebrada el 9 de desembre. • S’acorda sol·licitar a la Conselleria de Cultura, Educació i Esports: – La construcció urgent d’un nou centre d’educació primària en la zona del Parc Central, capaç d’atendre les necessitats d’escolarització de la zona. – L’adequació urgent del CP Sant Pasqual a la proposta del mapa escolar: 9 unitats d’educació infantil i 18 unitats d’educació primària. – La reparació total del CP Lope de Vega. – L’adequació urgent dels IES La Marxadella, Serra Perenxisa i Tirant lo Blanc, per a eliminar les aules prefabricades i escolaritzar al mateix edifici l’alumnat de l’IES La Marxadella, escolaritzat actualment a l’IES Nou. – L’actuació urgent en el centre d’educació especial La Encarnación per a aliminar les aules prefabricades. – La construcció urgent d’un centre d’educació de persones adultes amb capacitat d’atendre la demanda de formació de la població adulta. – La creació d’una escola oficial d’idiomes. – La construcció d’un centre de formació del professorat i de personal al servici de l’administració pública. • S’acorda aprovar la proposta sobre la recuperació dels documents de Salamanca. • S’acorda aprovar la proposició del tinent d’alcalde delegat de Personal sobre la contractació laboral temporal de tres subalterns. • S’acorda aprovar les Bases de selecció d’un tècnic o tècnica d’Orientació Laboral. • S’acorda aprovar la creació de la línia número cinc – el Vedat, integrada en el Servici Municipal de Transport Col·lectiu Urbà de Viatgers, i s’estableix com a data d’inici per a començar la prestació del servici el 3 de febrer de 2005. • S’aprova el Plec de Prescripcions Tècniques i el Plec de Clàusules Administratives Particulares que han de regir el concert per a la prestació del servici municipal de transport públic de viatgers entre el nucli antic i el barri del Vedat (línia 5).

DESEMBRE-GENER, 2005

NOTÍCIES

L ' A J U N TA M E N T

BIM TORRENT • 45

ANUNCI De conformitat amb el que disposen la Llei 7/85 i el Reglament d’Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals, es fan públics els següents nomenaments i delegacions efectuades per l’Alcaldia Presidència: • Nomenament membres de la Junta de Govern Local (Decret núm. 2.348/04 de 2 de novembre). JOSÉ BRESÓ OLASO Alcalde president

SEVERINO YAGO TORRENT Primer tinent d’alcalde. Delegat de Presidència, Informació i Règim Interior

VALENTÍN FERNÁNDEZ PARRADO Segon tinent d’alcalde. Delegat de Recursos Humans, Seguretat Ciutadana, Protecció Civil i Transports

Severino Yago Torrent, Valentín Fernández Parrado, Juan Gurrea Puerto, Consuelo Medina Fenoll, José Antonio Veiga Gómez, M. Carmen Lizondo Pallarés, M. Cruz Nieto Giménez de los Galanes i Jesús Eugenio Fargallo Bancalero. • Nomenament tinents d’alcalde (Decret núm. 2.349/04 de 2 de novembre).

JUAN GURREA PUERTO Tercer tinent d’alcalde. Delegat de Modernització de l’Administració Pública, Hisenda, i Patrimoni

CONSUELO MEDINA FENOLL Quarta tinenta d’alcalde. Delegada de Dona i Foment Econòmic

JOSÉ ANTONIO VEIGA GÓMEZ Cinqué tinent d’alcalde. Delegat de Cultura i Educació

Severino Yago Torrent-Primer tinent d’alcalde. Valentín Fernández Parrado –Segon tinent d’alcalde. Juan Gurrea Puerto –Tercer tinent d’alcalde. Consuelo Medina Fenoll –Quarta tinenta d’alcalde. José Antonio Veiga Gómez –Quint tinent d’alcalde. M. Carmen Lizondo Pallarés –Sexta tinenta d’alcalde. M. Cruz Nieto Giménez de los Galanes –Sèptima tinenta d’alcalde. Jesús E. Fargallo Bancalero –Octau tinent d’alcalde. L’orde de substitució en els supòsits de l’art. 23.3 de la Llei 7/85 i 47 del Reial Decret 2568/86 ha de ser el mateix que figura en la relació anterior. • Delegacions d’Alcaldia en membres de la Corporació (Decret núm. 2.351/04 de 2 de novembre).

M. CARMEN LIZONDO PALLARÉS Sisena tinenta d’alcalde. Delegada de Urbanisme, Obres i Vivenda

RAMÓN PACHECO SARABIA Delegat de Polítiques de Solidaritat, Sanitat i Benestar Social

M. CRUZ NIETO GIMÉNEZ DE LOS GALANES Setena tinenta d’alcalde. Delegada de Falles, Arxius i Biblioteques

ENCARNACIÓN REDÓN GARRIDO Delegada de Festes, Participació Ciutadana i Brigada d’obres

JESÚS EUGENIO FARGALLO BANCALERO Huité tinent d’alcalde. Delegat de Medi Ambient i Activitats

M. PAZ DOMÍNGUEZ GÓMEZ Delegada d’Esports

Primer. Atorgar delegacions genèriques en favor dels membres de la Junta de Govern Local que s’esmenten; i per a les competències que s’indiquen: Severino Yago Torrent: Presidència, Informació i Règim Interior. Valentín Fernández Parrado: Recursos Humans, Seguretat Ciutadana, Protecció Civil i Transports. Juan Gurrea Puerto: Modernització de l’Administració Pública, Hisenda, i Patrimoni. Consuelo Medina Fenoll: Dona i Foment Econòmic. José Antonio Veiga Gómez: Cultura i Educació. M. Carmen Lizondo Pallarés: Urbanisme, Obres i Vivenda. M. Cruz Nieto Giménez de los Galanes: Falles, Arxius i Biblioteques. Jesús Eugenio Fargallo Bancalero: Medi Ambient i Activitats. Segon. Delegacions especials relatives a serveis determinats: Ramón Pacheco Sarabia: Polítiques de Solidaritat, Sanitat i Benestar Social. Encarnación Redón Garrido: Festes, Participació Ciutadana i Brigada d’obres. M. Paz Domínguez Gómez: Esports. Gemma Gimeno García: de Parcs-Jardins i BIM. Esmeralda Torres Guillén: Política Lingüística i Joventut. Miguel Àngel García Melero: Valors Cívics i Assumptes Europeus • Delegacions d’Alcaldia en Junta de Govern Local (Decret núm. 2.350/04 de 2 de novembre).

GEMMA GIMENO GARCÍA Delegada de Parcs i Jardins i del BIM

ESMERALDA TORRES GUILLÉN Delegada de Política Lingüística i Joventut

MIGUEL ÀNGEL GARCÍA MELERO Delegat de Valors Cívics i Assumptes Europeus

1r. Delegar en la Junta de Govern Local les competències de l’Alcaldia que, a continuació, es mencionen: 1.1. Aprovar l’oferta d’ocupació pública d’acord amb el pressupost i la plantilla aprovats pel Ple; les bases de les proves per a la selecció de personal i dels concursos per a la provisió de llocs de tre-

ball així com distribuir les retribucions complementàries que no siguen fixes ni periòdiques. 1.2. Les contractacions i concessions de qualsevol classe quan excedisquen de dotze mil vint amb vint-i-quatre (12.020,24) euros o de trenta mil cinquanta amb seixanta-un (30.050,61) euros quan es tracte d’obres i el seu import no supere els límits establits en l’art. 21.1 ñ) de la Llei 7/85. 1.3. L’aprovació dels projectes d’obres i servicis quan siga competent per a la seua contractació o concessió i estiguen previstos en el pressupost. 1.4. L’adquisició de béns i drets que excedisquen de dotze mil vint amb vint-iquatre (12.020,24) euros, amb les limitacions contingudes en l’art. 21.1 p) de la Llei 7/85, així com l’alienació del patrimoni que excedisca de la citada quantitat amb els límits previstos en el citat article. La de béns immobles sempre que estiga previst en el pressupost. 1.5. Denominació de Col·legis Públics. 1.6. Denominació de Vies Públiques. 1.7. Concessió d’ajudes no periòdiques derivades de convenis amb l’Administració Autonòmica o Estatal. 1.8. Declaració de ruïna no imminent i ordes d’execució el pressupost de les quals excedisca de sis mil deu amb dotze (6.010,12) euros. 1.9. Resolució de reclamacions per responsabilitat patrimonial. 2n. El contingut de la delegació comprén totes les facultats, drets i deures referits a la matèria delegada que corresponen a l’Alcaldia. • Altres delegacions de l’Alcaldia (Decrets núm. 2.353, 2.354 i 2.355/04 de 2 de novembre)

Conferir delegació especial, amb exclusió de facultats resolutòries, per a formar part dels Consells Escolars de Centres de forma indistinta, i per l’orde en què apareixen al tinent d’alcalde delegat d’Educació, al cap de la Secció d’Educació i als psicòlegs i psicòlogues del Gabinet Psicopedagògic Municipal. Nomenar la regidora Dolores Roch Cazorla per a formar part del Consell Escolar Municipal com a regidora delegada de l’Ajuntament. Delegar, de forma expressa i especial, en tots i cada un dels regidors, l’exercici de l’atribució d’esta Alcaldia per a autoritzar matrimonis civils. • Retribucions membres Corporació. Acords plenaris de 26 d’octubre i 2 de novembre de 2004. Modificar l’acord d’1 de juliol de 2003, en el sentit de aplicar a l’alcalde les retribucions acordades per al primer tinent d’alcalde, suprimir aquelles que fan referència a l’alcalde quant a assistència a les sessions del Ple i de la Junta de Govern Local. Aplicar a la regidora Encarnación Redón Garrido el règim de dedicació exclusiva. ■ Torrent, 15 de novembre de 2004 L’ALCALDE, José Bresó Olaso

Reciclat. Producte ecològic

NOTÍCIES

46 • BIM TORRENT

L ' A J U N TA M E N T

DESEMBRE-GENER, 2005

EDICTO Aprobación Definitiva de la modificación de las Ordenanzas Fiscales para el año 2005 PRIMERO: Con fecha 13/12/2004 quedó elevado a definitivo de forma automática al no haberse formulado reclamaciones, el Acuerdo adoptado por el Pleno de este Ayuntamiento de fecha 26/10/2004 relativo a: MODIFICACIÓN ORDENANZAS PARA EL AÑO 2005. ACUERDO PLENO DE FECHA 26/10/04 APROBACIÓN DE LA MODIFICACIÓN DE LAS ORDENANZAS FISCALES :

IMPUESTOS

TASAS

ORDENANZA 2.1.1

REGULADORA DEL IMPUESTO SOBRE BIENES INMUEBLES.

ARTÍCULOS MODIFICADOS: 1º, 2º, 3º, 7º, 8º, 10º y Disposición Final

ORDENANZA 2.1.2

REGULADORA DEL IMPUESTO SOBRE VEHÍCULOS DE TRACCIÓN MECÁNICA

ARTÍCULOS MODIFICADOS: 1º, 2º, 3º, 4º, 6º, 7º y Disposición Final

ORDENANZA 2.1.3.

REGULADORA DEL IMPUESTO SOBRE ACTIVIDADES ECONÓMICAS

ARTÍCULOS MODIFICADOS: 1º, 2º, 3º, 4º, 5º, y Disposición Final

ORDENANZA 2.1.4

REGULADORA DEL IMPUESTO SOBRE INCREMENTO DE VALOR DE LOS TERRENOS DE NA- ARTÍCULOS MODIFICADOS: 1º, 3º, 7º, 12º, 14º, 17º, 24º Disposición TURALEZA URBANA Transitoria 1ª y Disposición Final

ORDENANZA 2.1.5

REGULADORA DEL IMPUESTO SOBRE CONSTRUCCIONES, INSTALACIONES Y OBRAS

ORDENANZA 2.2.1

REGULADORA DE LA TASA POR LA PRESTACIÓN DEL SERVICIO DE CONCESIÓN DE LICEN- ARTÍCULOS MODIFICADOS: 1º, 2º, 3º, 4º, 8º, 14º, 15º, 16º, 17º, 18º CIAS DE APERTURA DE ESTABLECIMIENTOS y Disposición Final

ORDENANZA 2.2.2

REGULADORA DE LA TASA POR PRESTACIÓN DEL SERVICIO DE CONCESIÓN DE LICIENARTÍCULOS MODIFICADOS: 1º, 2º, 3º, 4º, 7º, 12º, 13º y Disposición Final CIAS URBANÍSTICAS

ORDENANZA 2.2.3

REGULADORA DE LA TASA POR PRESTACIÓN DE LOS SERVICIOS ADMINISTRATIVOS EN PRUEARTÍCULOS MODIFICADOS: 1º, 2º, 3º, 4º, 5º, 6º, 7º y Disposición Final BAS Y EXPEDIENTES DE SELECCIÓN Y HABILITACIÓN DE PERSONAL

ORDENANZA 2.2.4

REGULADORA DE LA TASA POR PRESTACIÓN DEL SERVICIO DE RETIRADA DE VEHÍCULOS ARTÍCULOS MODIFICADOS: 1º, 2º, 6º, 7º, 8º y Disposición Final DE LA VÍA PÚBLICA

ORDENANZA 2.2.5

REGULADORA DE LA TASA POR CONCESIÓN DE PLACAS, PATENTES, Y OTROS DISTINTIARTÍCULOS MODIFICADOS: 1º, 3º, 5º, 10º Bis, 11º, 12º y Disposición Final VOS QUE IMPONGAN O AUTORICEN LAS ORDENANZAS MUNICIPALES

ORDENANZA 2.2.7

REGULADORA DE LA TASA PARA LA ADJUDICACIÓN DEL USO DE LOCALES E INSTALACIONES ARTÍCULOS MODIFICADOS: 1º, 3º, 9º y Disposición Final UBICADAS EN LOS MERCADOS MUNICIPALES

ORDENANZA 2.2.8

REGULADORA DE LA TASA POR UTILIZACIÓN DEL DOMINIO PÚBLICO PARA ENTRADA DE ARTÍCULOS MODIFICADOS: 1º, 4º, 6º, 7º y Disposición Final VEHÍCULOS A TRAVÉS DE ACERAS

ARTÍCULOS MODIFICADOS: 1º, 2º, 3º, 4º, 6º, 9º y Disposición Final.

REGULADORA DE LA TASA POR UTILIZACIÓN DE TERRENOS DE USO O DOMINIO PÚBLICO ORDENANZA 2.2.10 CON PUESTOS, BARRACAS, CASETAS DE VENTA, ESPECTÁCULOS, ATRACCIONES, INDUS- ARTÍCULOS MODIFICADOS: 1º, 3º, 5º, 6º y Disposición Final TRIAS CALLEJERAS O AMBULANTES Y RODAJE CINEMATOGRÁFICO ORDENANZA 2.2.11

REGULADORA DE LA TASA POR LA OCUPACIÓN DEL SUBSUELO, SUELO Y VUELO DE LA ARTÍCULOS MODIFICADOS: 1º, 3º, 6º y Disposición Final. VÍA PÚBLICA

SEGUNDO: Los textos íntegros del articulado modificado que se aprueba para las Ordenanzas del año 2005, es el que figura en los ANEXOS al presente EDICTO*. TERCERO: Contra dichas Ordenanzas los interesados podrán interponer Recurso Contencioso-Administrativo en la forma y plazos que establece la Ley Reguladora de dicha Jurisdicción. De todo lo cual se da público conocimiento a los efectos previstos en el artículo 17.4 de la Ley 39/88. Torrent, a 13 de diciembre de 2004 EL ALCALDE P.D. (Decreto Alcaldía 2351/04) EL TENIENTE DE ALCALDE, DELEGADO DE M.A.P., HACIENDA Y PATRIMONIO JUAN M.ª GURREA PUERTO

*Pueden consultar u obtener copias de los Anexos a través de la Web del Ayuntamiento www.torrent.es y en la Unidad de Tributo no Periódico en la primera planta del edificio del Ayuntamiento, de 8:15 a 14:45 horas.

EDICTO PRIMERO: Con fecha 20/12/2004 quedó elevado a definitivo de forma automática al no haberse formulado reclamaciones, el Acuerdo adoptado por el Pleno de este Ayuntamiento de fecha 2/11/2004 relativo a: MODIFICACION ORDENANZA FISCAL 2005 ACUERDO PLENO DE FECHA 2/11/2004 APROBACION DE LA MODIFICACION DE LA ORDENANZA FISCAL:

TASA

ORDENANZA 2.2.6

REGULADORA DE LA TASA POR LA PRESTACIÓN DEL SERVICIO DE INSTALACIONES DEPORTIVAS

ARTICULOS MODIFICADOS: 1º, 7º, 8º, 10º, 14º y Disposición Final

SEGUNDO: Los textos íntegros del articulado modificado que se aprueba para la Ordenanza del año 2005, es el que figura en el ANEXO* al presente EDICTO.

Reciclat. Producte ecològic

TERCERO: Contra dicha Ordenanza los interesados podrán interponer Re-

curso Contencioso-Administrativo en la forma y plazos que establece la Ley Reguladora de dicha Jurisdicción. De todo lo cual se da público conocimiento a los efectos previstos en el artículo 17.4 de la Ley 39/88. Torrent, a 20 de diciembre de 2004

EL ALCALDE P.D.(Decreto Alcaldía 2351/04) EL TENIENTE DE ALCALDE, DELEGADO DE M.A.P., HACIENDA Y PATRIMONIO JUAN Mª GURREA PUERTO

DESEMBRE-GENER, 2005

L’Ajuntament demana una declaració de Reserva de Fauna Silvestre

El Petxinot (Unio elongatulus) és una espècie de nàiade que ha sigut localitzada en el curs del barranc de l´Horteta al seu pas entre el Clot de Bailón i la Lloma del Birlet. Esta és una espècie arreplegada en la Directiva Hàbitats i en el Conveni de Berna, cosa que d’altra banda no ha evitat que es configure com una de les espècies de bivalve altament amenaçada per causes antropogèniques. Per això, a partir del Decret 32/2004 del Consell de la Generalitat que regula el Catàleg Valencià d’Espècies de Fauna Amenaçades, s’establix la catalogació de l’Unio elongatulus com a espècie en perill d’extinció. El mateix Decret 32/2004, establix la figura de Reserves de Fauna Silvestre per a espais de xicoteta extensió que continguen poblacions excepcionals de fauna silvestre o alberguen temporalment fases vitals crítiques per a la seua supervivència, per la qual cosa l’Ajuntament ha instat a la Di-

BIM TORRENT • 47

Il·lustració de PEDRO ABELLÁN

recció General de Gestió del Medi Natural de la Conselleria de Territori i Vivenda perquè inicie el tramite de l’expedient de declaració de Reserva de Fauna Silvestre per a l’espai de domini públic hidràulic comprés entre la Font de la Teula i la Lloma del Birlet del barranc de l’Horteta de Torrent.

EL PETXINOT: UNA JOIA D’AIGUA DOLÇA Un dels animals més desconeguts de la nostra fauna valenciana viu submergit en les aigües del barranc de l’Horteta, al terme municipal de Torrent. Es tracta del petxinot, un mol·lusc bivalve d’aigua dolça que pertany a la família de les nàiades. El seu nom científic és Unio elongatulus, i la seua conquilla pot arribar als 12 cm de longitud.

l petxinot està catalogat com una espècie en perill d’extinció a la nostra comunitat, juntament amb altres espècies d’animals, i eixa condició està reflectida en el Decret 32/2004 de 27 de febrer que estableix el Catàleg Valencià d’Espècies de Fauna Amenaçades. Els bivalves són invertebrats que tenen el cos protegit per dues valves dures que formen la conquilla. Són animals més aviat coneguts per la seua condició gastronòmica i normalment els associem sempre a la mar: tellines, clòtxines, ostres, copinyes o navaixes són bivalbes marins i són espècies apreciades en la gastronomia.

En canvi, el petxinot ni és de la mar ni és comestible. A més a més, la seua funció filtradora de l’aigua on viu, per poder alimentar-se, facilita que en el seu organisme puguen acumular-se substàncies poc saludables per a les persones, encara que resulten inofensives per a ells. Eixa condició d’animal filtrador el converteix en un indicador de qualitat de les aigües on viu, ja que necessita un ambient lliure de substàncies contaminants. És a dir, la seua presència, com és el cas del barranc de l’Horteta, ens indica que eixe hàbitat humit encara té unes bones condicions ambientals i una qualitat de l’aigua corrent bastant acceptable. Per eixa especial sensibilitat als canvis de les condicions del seu hàbitat, el petxinot ha anat desapareixent del nostre territori per la contínua pressió de l’ésser humà sobre els espais naturals, especialment sobre les zones humides i, com ha ocorregut a tantes altres espècies d’animals i de plantes, els seus espais vitals han anat reduint-se i les poblacions han quedat aïllades en uns pocs punts de la nostra geografia. A Torrent tenim la gran sort de conservar-ne una xicoteta població, i per això mateix ecològicament fràgil, d’Unio elongatulus. Els abocaments incontrolats a l’aigua de substàncies contaminants o amb matèria or-

ORDENANÇA D’ABOCAMENTS AL CLAVEGUERAM

gànica excessiva, la mala gestió de les zones humides, la introducció d’espècies exòtiques (com ho és el musclo zebra) que poden competir amb avantatges contra ell, són algunes de les moltes amenaces que poden fer desaparéixer el petxinot del nostre barranc. La pèrdua de biodiversitat per l’extinció d’espècies provoca, en primer lloc, la desaparició d’un bagatge genètic de gran importància, i també la desorganització de la cadena tròfica de la qual eixes espècies formaven part. Caldrà pensar en la necessitat de protegir l’espai vital del petxinot al nostre municipi i evitar modificar el seu hàbitat per tal de conservar esta singular espècie animal que, desgraciadament, forma part d’eixa llista fatal. La declaració d’espais naturals com a Reserva de Fauna Silvestre que l’Ajuntament de Torrent ha sollicitat, està també regulada pel Decret 32/2004, i porta associada la necessitat de dictar unes normes de protecció que, en el cas del petxinot que viu al barranc de l’Horteta, serien determinants a l’hora de preservar-ne la població. Demanar la protecció de l’espai vital del petxinot a Torrent és cosa de l’administració. Preservar l’hàbitat i conservar les poblacions d’esta joia faunística, és cosa de tots. ■ ALFREDO BENLLOCH (Biòleg)

Noviembre, mes del Medio Ambiente

ots sabem el valor insubstituïble que té l’aigua per a la vida en les seues distintes manifestacions, així com per a garantir T l’estabilitat del medi en què ens movem.

En el cas de Torrent, la gestió del cicle hidràulic duta a terme en els últims anys, ha detectat la necessitat de regular en l’àmbit municipal els abocaments a la xarxa de clavegueram a fi d’evitar problemes de gestió en la depuradora i en els collectors municipals i amb l’objecte de millorar les afeccions a l’entorn pròxim que ens rodeja. Per això, la necessitat de prendre mesures en relació amb el sanejament a fi de superar els punts dèbils de l’actual esquema de gestió de les infraestructures de canalització, tractament i depuració d’aigües residuals, amb l’aprovació de la corresponent ordenança que regule els abocaments a la xarxa municipal de clavegueram. L’ordenança regula, entre altres aspectes, l’obligatorietat de les empreses de sol·licitar el corresponent permís d’abocament a l’Ajuntament, així com la de posseir una arqueta de registre per a la presa de mesuraments Es pot consultar el text íntegre de l’ordenança en la pàgina web de l’Ajuntament (www.torrent.es) ■ XAVIER SALAS Técnic de Medi Ambient

La jornada medioambiental realizada en un colegio público suscitó el interés de los asistentes.

Curso de introducción a la Micología: setas y hongos. Aula de Cultural de la CAM.

Itinerario ambiental ornitológico realizado en el Barranco del Gallego. Sierra Perenxisa.

Itinerario ambiental ornitológico realizado a través del SLV-49. El Vedat de Torrent

Reciclat. Producte ecològic

48 • BIM TORRENT

DESEMBRE-GENER, 2005

El Safranar compite en la Liga Autonómica de Fútbol Sala Femenino de la Federación Valenciana de Fútbol

Silvia Eleuterio, jugadora del Club Safranar Torrent F.S.F.

LA INSTALACIÓN DEPORTIVA LA COTXERA SE ABRE AL PÚBLICO EL 1 DE FEBRERO

esde el 24 de enero el complejo deportivo La Cotxera abre el periodo de información y matriculación para abonos y cursos en horario de 10 a 15 horas, y el 1 de febrero se abrirán sus instalaciones. El 1 de marzo comenzarán los cursos de Natación. Lo que más llama la atención de las nuevas instalaciones deportivas de La Cotxera es su hermosa construcción y la claridad que lo inunda. Este complejo deportivo goza de la luz natural que entra por sus amplios ventanales acristalados. La Cotxera, Centre Esportiu Municipal, tiene una superficie de 2.800 metros cuadrados y está situada en la confluencia de las carreteras de Picanya y de Alaquàs. Es un edificio destinado al deporte que cuenta con dos plantas y un sótano. El complejo deportivo dispone de una piscina cubierta y una piscina pequeña para aprender, dos salas de fitness, unos completos vestuarios aseos y cafetería; cuenta además con un almacén, despachos para socorristas, el botiquín, salas de máquinas y aparcamiento. Con un solo abono se puede acceder a todos los servicios: baño libre, natación, musculación, sauna (con reserva previa), jacuzzi y baño turco (también con reserva), y sala de cardio-fitness, según las preferencias de los usuarios. Las tarifas mensuales para abonarse a los distintos servicios deportivos y de relax se clasifican en seis modalidades: abono individual de 26 €, abonos para jóvenes 20 €, el abono familiar 34 €, el abono para mayores 13 €, el abono matinal 16 €, y el abono para discapacitados 13 euros. El pasado 18 de enero el alcalde, José Bresó, el primer teniente de alcalde, Severino Yago, y la delegada de Deportes Mª Paz Domínguez, visitaron junto a los periodistas de los diversos medios de comunicación de Torrent estas nuevas instalaciones deportivas. La arquitectura del complejo deportivo la ha realizado Luis Fernández. La Cotxera estará gestionada por la empresa Gaia. ■ A.C.

l Club Safranar Torrent F.S.F. nació el pasado mes de septiembre, fruto de una escisión con el Club Valmasol. El Club, que ha formado un equipo de diez jugadoras en las que se mezcla experiencia y frescura, pretende promover la práctica del fútbol sala femenino en nuestra ciudad. Silvia Eleuterio, una de sus jugadoras más veteranas, nos cuenta cómo dan los primeros pasos de lo que esperan sea una gran escuela que permita formar a niñas y jóvenes en la práctica de este deporte.

El equipo posa para el BIM. Silvia está de pie, viste de rojo y lleva turbante.

¿Qué tal está funcionando el nuevo equipo? Bien, muy bien, porque casi todas formamos parte de la junta directiva del club, todas colaboramos y cada una se encarga de una parte del trabajo, por lo que todo se hace más fácil. Y en el plano puramente deportivo también estamos muy contentas. Hay que tener en cuenta que la mayoría llevábamos cuatro años jugando juntas en el Valmasol, y eso hace que nos conozcamos bastante. ¿Cuáles son vuestros objetivos? De momento consolidar el equipo y luego tenemos como prioridad crear una base y poder tener equipos en otras categorías. Queremos fomentar la práctica de este deporte porque lo que ocurre hoy en día es que las jugadoras somos siempre las mismas, sólo que vamos cambiando de equipos. Además, cada año desciende el número de equipos. Este año hay únicamente siete equipos en Valencia, cuando en Castellón y Alicante son el doble, son catorce… ¿Cómo pretendéis promover la práctica del fútbol sala femenino?

Cuando se formó el club en septiembre era un poco precipitado pensar en promover este deporte, pero ahora nuestra idea es ir a los colegios e informar a las niñas a través de nuestra propia experiencia o mediante sus profesores de educación física. También queremos organizar torneos y jornadas de puertas abiertas de cara a verano para que así las niñas vivan este deporte de cerca. En tu caso, ¿cómo te iniciaste en el mundo del fútbol sala? Desde pequeña me ha gustado el fútbol. Siempre lo jugaba con los compañeros de clase pero no pertenecí a ningún equipo hasta los 19 años. A esa edad me enteré de que existía un club, el Restaurante Toboso de Mislata, y empecé a jugar. Allí coincidí con las que hoy son jugadora y ex jugadora del Levante UD femenino, Gullit y Tere. ¿Qué tal se compagina la práctica de este deporte con vuestros respectivos trabajos? (Silvia es profesora de oboe.) Realmente, con mucho esfuerzo. Después de todo el día trabajando ir a entrenar sobre las nueve de la noche es

duro, pero como se hace con ilusión y con ganas de encontrarte con tus compañeras, pues se hace muy a gusto. ¿Sentís que el deporte femenino tiene menos apoyo que el masculino? Sí, sí, incluso por parte del público. De hecho, hasta que no vienen a vernos jugar no nos toman en serio, se sorprenden. También a la hora de pedir ayudas es más difícil porque sólo hay una categoría al margen de División de honor. Por suerte nosotras contamos con el apoyo de la FDM de Torrent, sin la que no sería posible este proyecto, de la bocatería Ñam Ñam de Valencia, del bar Plaza de Torrent y de nuestros socios, unos cincuenta, a los que tenemos que agradecer su colaboración. Si alguna persona está interesada en pertenecer al Club, bien como socio/a, como jugadora o como aficionado, puede encontrar a las miembros del Safranar Torrent los martes de 21 a 22.30 en Villa Carmen, los viernes de 21 a 22 en el C.P. Eliseo Vidal de Valencia y los domingos que juegan como locales a partir de las 12.30 en Villa Carmen. ■ CRISTINA BEA

El Torrent E.F. publica un libro de presentación del club

l Torrent E.F. ha editado un libro que va a servir para que los aficionados conozcan de primera mano a los componentes de los catorce equipos de la escuela, los calendarios de los partidos, el cuerpo técnico, la junta directiva, así como todas y cada una de las actividades e iniciativas puestas en marcha por la entidad. Unas innovaciones que se vienen realizando en el club desde principios de año, y entre las que cabe destacar, además, el lanzamiento del boletín informativo del Torrent E.F., el comité de socios y padres o el servicio de atención al jugador.

Boletín Informativo.

Reciclat. Producte ecològic

Todas estas iniciativas fueron tema de conversación en la cena que tuvo lugar el pasado 19 de noviembre en el restaurante El Sol y en la que se homenajeó al presidente del Torrent E.F., José Lino, por su gran labor al frente del club. Con la presencia de Jesús Ros, ex alcalde de la ciudad, M.ª Paz Domínguez, concejala de Deportes, y Severino Yago, primer teniente de alcalde; el acto gozó de gran emotividad. N.R. En el transcurso de la redacción de esta noticia hemos conocido el fallecimiento de José Lino, desde la redacción del BIM lamentamos su pérdida. ■ C.B.

DESEMBRE-GENER, 2005

Obtuvo el Diploma Olímpico en la modalidad de 200 metros lisos

Juan Serrano en las Paralimpiadas de Atenas

unque han pasado tres meses de la finalización de las Paralimpiadas de Atenas, a Juan Serrano todavía le tiembla la voz al recordar el desfile inaugural en el estadio heleno ante miles de personas. Este torrentino de 23 años viajó a la capital griega con la ilusión de poder «hacer algo grande» en su primera cita paralímpica. Y lo consiguió. Se hizo con el quinto puesto en los 200 metros lisos, obteniendo así el diploma olímpico, y además, vivió la que él define como una de las mejores experiencias de su vida: conocer a la Reina Doña Sofía. Ahora, Juan sólo piensa en seguir trabajando para poder estar en los próximos juegos de Pekín 2008. Estuviste en la cita deportiva más importante del mundo. ¿Cómo te sentiste? Muy bien, muy feliz. Sobre todo fue muy emocionante el día del desfile. Lo recuerdo saltando y llorando de alegría, ante las miles de personas que había allí ese día y con más de dos mil periodistas. Fue… increíble. Además hiciste un muy buen papel entrando en las dos finales. ¿Cumpliste tus objetivos? Sí, la verdad es que sí, porque lo que quería era entrar en las finales de 100 y 200. Me sentí decepcionado al no hacerlo tan bien en 100 metros, pero estoy muy contento por haber sido quinto en 200 metros lisos y tener el diploma olímpico. ¿Es muy duro el camino hacia una competición tan importante? ¿Cuánto tiempo llevabas preparándote? Realmente es muy duro, es mucho esfuerzo. A nivel internacional he competido en estos últimos dos años, y en este tiempo fui seleccionado para ir a Atenas. Desde ese momento en el que supe que había sido elegido las Paralimpiadas se convirtieron en mi objetivo. ¿En qué momento de forma llegaste a la gran cita? Yo creo que en un momento bastante bueno. Para estar tan sólo dos años compitiendo internacionalmente estoy muy contento. Se puede decir que casi estoy empezando, me queda mucho por aprender, y espero que todavía me queden seis o siete años como atleta. Bueno, además tengo entendido que te gustó tanto Atenas que no tardaste en volver…

El deportista torrentino con el ciclista Javier Ochoa.

BIM TORRENT • 49

El món de la cistella a Torrent UBF TORRENT El Club Unió Bàsquet Femení Torrent viu la seua onzena temporada de vida i la que fa cinc en la primera divisió nacional. Amb la il·lusió de cada campanya, les torrentines confien de repetir enguany els èxits aconseguits en les tres últimes temporades, en què obtingueren el subcampionat del Grup Centre. A més de continuar comptant i gaudint de la seua veterana, Glòria Angulo, que pertany al club des del moment de la fundació, l’UBF Torrent presenta noves incorporacions, com la del director general Miguel Giner i la del nou entrenador de l’equip sènior A, Carlos Mellado. D’altra banda, cal destacar el fet que el club torrentí dispose d’equips en categories inferiors, com són un sèniors B, juvenils, cadets i un d’infantils. NOU BÀSQUET TORRENT El Nou Bàsquet Torrent està disputant la present campanya amb la motivació que suposa estar lluitant per tractar de consolidar l’equip en la primera divisió autonòmica i ascendir a la primera nacional. Com en el cas de l’UBF Torrent, el Nou Bàsquet compta amb un important planter format pels següents equips: Sènior Primera Autonòmica, Sènior Preferent, Sènior Provincial, Júnior Autonòmica Cadet A, Iniciació al Rendiment i Cadet B Promoció.

Juan Serrano posa ilusionado junto a la reina.

(Se ríe) Sí, volví de allí con tal shock que estaba en mi casa y no podía dejar de pensar en Grecia y en lo que había vivido. Así que a los cinco días de estar en Torrent, me fui a una agencia y contraté

“Espero que todavía

me queden seis o siete años de atleta

”

“Me hace mucha

ilusión estar en el Mundial de Nueva York

”

un viaje de diez días a Atenas y me fui yo solo a ver la ciudad tranquilamente, porque durante la competición no pude hacerlo. Allí me encontré con gente que había conocido en las Paralimpiadas. Fue una muy buena experiencia, y aunque me robaron la cartera dos días antes de la vuelta…, lo pasé muy bien. (Durante la charla, Juan Serrano comenta que a la vuelta de las Paralimpiadas le esperaba mucha gente, familiares, amigos y admiradores, pero su alegría se vio algo mermada por la ausencia de autoridades torrentinas.) ¿Cuáles son tus próximos objetivos? Ahora estoy pensando ya en las siguientes competiciones importantes. Este año habrá un Campeonato Europeo en Helsinki, en 2006 un Mundial, y lo que sería muy grande para mi sería poder estar en Pekín 2008, en las segundas Paralimpiadas. Aunque me hace mucha ilusión estar en el Mundial, que será en Nueva York. Me apetece mucho. ■ CRISTINA BEA

GENT VIKINGA BÀSQUET Des de fa cinc anys, un grup d’amics conforma el Gent Vikinga Torrent. Un club que juga cada cap de setmana amb una filosofia molt sana: divertir-se el màxim que siga possible practicant l’esport que més els agrada. Aquests víkings de les pistes militen en la segona zonal sènior masculina de la Federació de la Comunitat Valenciana, i a més de passar-s’ho molt bé, s’han proposat anar millorant a poc a poc. ALTERNATIVA BÀSQUET TORRENT L’Alternativa Bàsquet Torrent, que també entrena al Pavelló del Vedat, està celebrant enguany el seu segon aniversari. Després d’aconseguir l’ascens a la primera provincial en la primera campanya oficial en el món de la cistella, els onze jugadors que componen l’equip tracten ara de guanyar la lliga una altra vegada i intentar així un possible ascens de categoria. ■ C.B.

Reciclat. Producte ecològic

50 • BIM TORRENT

EL RESUMEN DEPORTIVO DE 2004 ◗ Antes de iniciar el resumen propiamente dicho quisiera recordar a nuestros lectores la proeza realizada por dos torrentinos que han pasado a la historia. En las últimas Olimpiadas y Paralimpiadas Torrent estuvo bien representado: en los Juegos Olímpicos de Atenas por Álvaro Montesinos y en las Paralimpiadas por Juan Serrano. Álvaro Montesinos es el Seleccionador Nacional de Gimnasia Artística Deportiva y uno de sus seleccionados, Gervasio Deferr, consiguió la Medalla de Oro en esta especialidad, y Juan Serrano es el paralímpico que obtuvo diploma en velocidad en la distancia de 200 metros lisos. No he querido dar más que esta pincelada ya que sus méritos y trayectorias deportivas las conocen los asiduos a estas páginas y de la revista de la FDM. En este mismo número nuestra compañera Cristina realiza una entrevista a nuestro campeón. ◗ Por aquello de la resaca navideña en el mes de enero no suelen organizarse actividades, digamos destacadas, por lo que el pistoletazo de salida (nunca mejor dicho) de 2004 fue la III Volta a Peu Fallera, organizada por la Falla Toledo. Esto fue el día 22 y la participación rondó los 450 atletas y el recorrido urbano, aunque con algunas variantes respecto de la edición anterior, fue de 10 km. El vencedor absoluto David Felip Roig. ◗ También el mes de marzo pasó por alto, por lo que vamos directamente al mes de abril. Las jornadas de fútbol que se celebraron entre los meses de abril y mayo tuvieron la consideración de importante evento ya que durante tres lunes consecutivos desfiló lo mejorcito del fútbol valenciano, entre entrenadores, directivos y futbolistas. Aunque a estos últimos todavía estamos esperándolos, ya que en la fecha en la que deberían intervenir coincidió con la gloria más grande que ha vivido en su historia deportiva el Valencia, C.F. Campeón de Liga, campeón de la Copa de la UEFA. La incompatibilidad del calendario impidió que pudiéramos ver y oír a los Albelda, Cañizares y nuestro Garrido. Es una buena iniciativa que seguro tendrá continuidad no solo en jornadas dedicadas al fútbol, sino también en otras disciplinas. ◗ El día de la Madre, es la fecha en la que se celebra tradicionalmente el Gran Fons. Se realizó su VI Edición con una participación que año tras año va en aumento. A las nueve y media de la mañana se dio la salida a los más de mil par-

Reciclat. Producte ecològic

ticipantes en sus distintas categorías, que gozaron del recorrido mixto, urbano y pedreste, de 15 kilómetros. Se batió el récord absoluto, con un tiempo de 49:09:59, y lo consiguió Abderrahman Chamaiti Tunner Traspots. En categoría femenina la vencedora fue Patricia Lorena Montalvo Itas de Nou Pindaro, con un tiempo de 59:32:43. ◗ Hubo también un nuevo y multitudinario evento deportivo que tuvimos la ocasión de disfrutar de lo lindo: Torrent fue una de las sedes donde se organizó la XI Gimnastada que reunió a más de 2.000 gimnastas de diferentes puntos de España, Comunidad Valenciana y Torrent y también de Francia e Italia. El Pavelló El Vedat estaba repleto de público encantado con las piruetas y coreografías que se desarrollaron a lo largo de esta exhibición-competición. La amiga Xelo Martínez se mostró exultante de felicidad, dada la masiva afluencia de público y el éxito organizativo obtenido. ◗ ARTIC y la FDM retomaron la Carrera contra la Droga. Una iniciativa que partió hace 6 años, tuvo un lapsus de dos años, y de nuevo está en el calendario atlético de la Comunidad Valenciana. En el ánimo de los organizadores está la continuidad de esta prueba en años sucesivos y volverla a colocar en el puesto que le corresponde en el mundo de las carreras populares. El vencedor en categoría absoluta fue Juan Alarcón López de Productos Alba de Torrent y en la femenina Brigitte Ferrán perteneciente al mismo Club. ◗ La clásica de Torrent, la XII Legua Urbana, ya dentro de la Semana Deportiva que cumplía este año su vigésimo aniversario, brilló tanto en organización como en participación dentro de un ambiente espléndido. Hubo trofeos para los primeros puestos, regalos para todos y sorteos cuyos agraciados fueron unos cuantos. Esta es una prueba ya consagrada en nuestra Comunidad, cuyos vencedores en esta ocasión fueron en hombres Tahiri Abederaiem, y en mujeres Cristina Montalvo Itas. ◗ El Galardón que se otorga anualmente al Mejor Deportista de Torrent fue para nuestro paisano, el internacional con el Valencia, C.F. Javier Garrido. Obviamente méritos no le faltaron. Y a grandes rasgos, éste ha sido el resumen deportivo del año que nos acaba de dejar. Veremos cómo nos va este 2005. ■ Feliz Año Nuevo. PEP VARELA

DESEMBRE-GENER, 2005

Son pareja de baile deportivo y entrenan en el pabellón de «El Vedat»

Vladimir Frolov y Lorena Martínez: «El baile es un estilo de vida»

pesar de su diferencia de edad –Vladimir tiene 36 años y Lorena 16–, ambos comparten su pasión por el baile, la misma que les ha llevado a ser pareja profesional desde el pasado mes de septiembre. Conozcamos un poco más de cerca el perfil de estos dos bailarines. de viaje. Actualmente, baila junto a Lorena Martínez, con quien se siente muy contento y muy cómodo, da clases de baile social y es juez nacional de todas las categorías de baile latino y estándar –dos modalidades de bailes de salón. Además, están trabajando en mejorar y crear un gran Club Vladimir Frolov Torrent, a través del que, a buen seguro, este ruso alto y corpulento, al tiempo que sensible y delicado, podrá transmitir los conocimientos y las bases que te otorga el gran ballet ruso y los muchos años de experiencia.

VLADIMIR FROLOV: «ME EMOCIONO MUCHO CON LA MÚSICA CLÁSICA. ME EDUQUÉ CON ELLA» Este bailarín de Ivanovo (muy cerca de Moscú) ha vivido el baile desde su más tierna infancia. A los cuatro años comenzó en el mundo del baile, y con tan sólo seis ya estaba inmerso en el prestigioso ballet clásico ruso. Destacaba entre las cuarenta personas con las que aprendía a moverse con sigilo y delicadeza, lo que le llevó a que su profesora quisiera llevarlo a un internado en la ciudad moscovita para que fuera puliendo su técnica. Su madre, dada su corta edad, no optó por el cambio, por lo que el joven bailarín continuó en su ciudad natal practicando ballet clásico, jazz, funcky…A los dieciséis comenzó con el baile de salón, el baile del capitalismo, tal y como nos cuenta Vladimir. Poco después llegó el momento más importante de su carrera, cuando el profesor más importante de toda la antigua URSS, Peter Chebotarev, le invitó a su escuela, el Club 126. Pero el servicio militar (estuvo dos años en la marina) se cruzó en su camino y no fue hasta su vuelta cuando pudo retomar su gran pasión de la mano de su compañera de baile, la campeona Olga Mikeshina. Después de competir juntos, Vladimir se apartó del baile, hasta que en 1996 buscó de nuevo pareja y llegó a España un año más tarde. Desde entonces, este hombre de gran disciplina, ha continuado trabajando con la música como gran compañera

LORENA FERNÁNDEZ Esta jovencita de dieciséis años combina a la perfección sus estudios de 1º de Bachillerato con las clases de 3º de grado medio en el Conservatorio de Danza, donde se prepara para ser bailarina profesional. A pesar de su corta edad, Lorena posee una madurez que la lleva a saber disfrutar de cada pequeño momento en el que suena la música, en el que baila y se divierte. Le encantaría poder vivir del baile, aunque es consciente de las dificultades de este deporte, aunque muchos no los consideren como tal. Es más, la consideración respecto al baile está cambiando hasta tal punto que el Comité Olímpico Internacional (COI) está planteándose la posibilidad de hacerlo deporte olímpico, tal y como comenta la propia bailarina. «Hago lo que me gusta. Quiero aprender y luego ya veremos si me puedo dedicar al baile. Es lo que más me gustaría, pero no tengo aspiraciones reales porque el baile requiere algo más que una base o que talento. Se necesita mucho dinero y no sé hasta dónde voy a poder llegar», comenta esta aldayera que se traslada todas las semanas hasta nuestra ciudad para entrenar junto a Vladimir. Lorena, además, considera muy beneficioso el hecho de ir haciéndole ver a la gente que el baile es algo más que eso, que es una pasión, que te permite conocer tu cuerpo en cada movimiento, que te enseña a madurar y te permite aprender a levantar la cabeza en los momentos de crisis. Ilusión, alegría y ambición por mejorar día a día son dos aspectos básicos en el baile deportivo y que harán que algún día podamos estar hablando de una gran bailarina en l’Horta Sud, Lorena Martínez. ■ CRISTINA BEA

l'Auditori T O R R E N T

PROGRAMACIÓ

gener |

febrer |

Teatre escolar

Concert extraordinari d’any nou

La foscor i la llum [3]

Quijote

Orquestra Ciutat de Torrent José Fabra Catalá, director. Orfeó d’Aldaia Paco Valldecabres, director. Obres de Von Suppé, Waldteufel, Offenbach i Lehár diumenge 2 a les 19.30 hores

teatre escolar

Pere Ros, viola da gamba. Wolfgang Praxmarer, tiorba i viola de mà. Obres de Forqueray, Sieur de Sainte Colombe, Diego Ortiz i Luis Milà divendres 4 a les 20.15 hores

Metàl·lics

Quijote [2]

I’Om Imprebis i Teatres de la Generalitat Valenciana Santiago Sánchez, director. divendres 14 a les 22.30 hores

Spanish Brass Luur Metalls dissabte 5 a les 11.30 hores

Escrito está en mi alma [3]

Francisca Ortí, soprano. Un espectacle sobre poemes de Jacques Prévert amb música de Joseph Kosma divendres 21 a les 22.30 hores

El Cortesano José Hernández Pastor, alt. Ariel Abramovich, llaüt i viola de mà. Hernán Cuadrado, viola da gamba. Rafael Taibo, recitador. Textos de Garcilaso de la Vega amb la música de Narváez, Picador, Fuenllana i Mudarra. divendres 11 a les 20.15 hores

Orquestra Ciutat de Torrent [1] & Spanish Brass Luur Metalls

Septett op. 20 Ludwig Van Beethoven

Paroles

José Fabra Catalá, director. Obres de G. Bizet i Juan J. Colomer dissabte 22 a les 19.30 hores

Septet del Conservatori Professional de Música de Torrent dijous 17 a les 20.15 hores

El Barón de Munchausen Cienfuegos U6-DT dimarts, 1 de febrer a les 10.30 hores dimecres, 2 de febrer a les 10.30 i 12.00 hores teatre escolar

El burgés gentilhome Cucurucú teatre

dijous, 3 de març a les 10.30 hores

Audicions escolars Al son de la música Ana Bort

Metàl·lics Spanish Brass Luur Metalls 3 i 4 de febrer a les 10.00 i 11.30 hores Érase una vez...la música Jesús Salvador Chapí 7, 8, 9, 10 i 11 de febrer a les 10.00 i 11.30 hores

Qui canta? juligarrof@madeus.torrent

març |

Concert Pedagògic

José Fabra Catalá, director. Cor de la Generalitat Valenciana Francesc Perales, director. J. Haydn Simfonia en Re Major “El Rellotge” Missa in Augustiis “Nelson Messe” en re menor dissabte 5 a les 19.30 hores

Pedro Guerra

“Bolsillos” divendres 11 a les 22.30 hores

Els titulars del Carnet jove tindran el 20 % de descompte en tots els concerts i espectacles.

dansa-teatre escolar

Vol-Ras [2] Bon Voyage divendres 25 a les 22.30 hores

Orquestra Ciutat de Torrent [1]

Aquesta programació és susceptible de possibles canvis.

teatre escolar en anglés Frankenstein Firewalk Theatre dilluns, 31 de gener a les 10.00 i 12.30 hores dimarts, 10 de maig a les 10.00 i 12.30 hores

24 i 25 de gener a les 10.00 i 11.30 hores

El burgés gentilhome [2] Cucurucú Teatre divendres 4 a les 22.30 hores INSTITUT VALENCIÀ DE LA MÚSICA

L’Om imprebís i Teatres de la Generalitat Valenciana dijous, 13 de gener a les 10.00 i 12.00 hores

Juli Hurtado Llopis 21, 22 i 23 de febrer a les 10.00 i 11.30 hores

Orquestra Ciutat de Torrent + Fernando Palacios, guió i presentació. 22 d’abril a les 11.30 hores LES NOSTRES AGRUPACIONS MUSICALS dissabte, 5 de febrer a les 19.30 hores Orfeó Polifònic Torrent del Cercle Catòlic Concet a benefici de Manos Unidas diumenge, 13 de febrer a les 19.30 hores Banda Simfònica Unió Musical de Torrent Presentació de la Marxa Musical del Sant Sepulcre diumenge, 27 de febrer a les 12.00 hores Banda Simfònica del Cercle Catòlic de Torrent Homenatge a la Sarsuela

l'Auditori de Torrent

[1]Abonament OCT [2]Abonament teatre [3]Abonament música antiga i barroca

Vicent Pallardó, 25 - 46900 Torrent (València) • Tel. 961 581 077 • 961 580 952 -Fax. 961 580 951 correu-e: info@auditoritorrent.com www.auditoritorrent.com

CALENDARI FISCAL 2005