Bim 146

BIMTORRENT Butlletí

d’Informació

Municipal

•

Núm. 146

Exemplar gratuït

A

2 • BIMTORRENT

G

E

N

D

A

ESTIU, 2005

TELÈFONS D’INTERÉS AJUNTAMENT ...................................................................96 111 11 11 (FAX) ...96 159 98 10 ACTES I RESOLUCIONS .......................................... 96 111 18 21 ACTIVITATS ........................................................................Ext. 1050 BIM I PUBLICACIONS MUNICIPALS......................... 96 111 18 42 bim@torrent.es BLOC-EV .................................................................... 96 111 18 09 CADASTRE URBÀ .............................................................Ext. 1099 CCOO ......................................................................... 96 111 11 11 COMPRES I CONTRACTACIÓ .................................. 96 111 18 17 COORDINACIÓ DE LA DELEGACIÓ DE FESTES ............................................................... 96 111 18 37 COORDINACIÓ I ASSESSORAMENT DELS SERVEIS PÚBLICS .................................................Ext. 1034 CSIF ........................................................................... 96 111 11 11 CULTURA I FALLES................................................... 96 111 11 11 EDUCACIÓ .........................................................................Ext. 1068 ESTADÍSTICA ............................................................ 96 111 18 27 GABINET D’ALCALDIA .............................................. 96 111 18 02 GABINET DE COMUNICACIÓ ...........................................Ext. 1169 URBANISME .............................................................. 96 111 18 12 INFORMACIÓ I REGISTRE GENERAL ..................... 96 111 18 26 INFORMÀTICA I TELECOMUNICACIONS ................ 96 111 18 28 MEDI AMBIENT .................................................................Ext. 1123 OBRES PÚBLIQUES .........................................................Ext. 1113 OFICINA DE PROMOCIÓ I ÚS DEL VALENCIÀ ...............Ext. 1069 PARTIT POPULAR ..................................................... 96 111 18 07 PRESSUPOSTOS I COMPTABILITAT ....................... 96 111 18 14 PSPV-PSOE ............................................................... 96 111 18 06 RECURSOS HUMANS .............................................. 96 111 18 29 RELACIONS EXTERIORS I UNIÓ EUROPEA ..................Ext. 1054 SECRETARIA GENERAL ........................................... 96 111 18 03 TRANSPORT URBÀ ..........................................................Ext. 1177 TRESORERIA ............................................................ 96 111 18 18 TRIBUTS NO PERIÒDICS ......................................... 96 111 11 11 TRIBUTS PERIÒDICS ............................................... 96 111 18 15 UGT ............................................................................ 96 111 11 11 UNIÓ VALENCIANA ................................................... 96 111 18 08 www.torrent.es

CENTRE D’INFORMACIÓ JUVENIL ......................... 96 CENTRE DE COMUNICACIÓ I SERVEIS INTERCULTURALS .................................................... 96 CENTRE SOCIAL XENILLET CARRER ALBADES .. 96 CONSELL AGRARI .................................................... 96 DONA I FOMENT ECONÒMIC (Formació i inserció).. 96 FCC MEDI AMBIENT ................................................. 96 FUNDACIÓ ESPORTIVA MUNICIPAL ....................... 96 GABINET PSICOPEDAGÒGIC MUNICIPAL .............. 96 GRUA MUNICIPAL ..................................................... 96 L’AUDITORI ................................................................ 96 MERCAT CENTRAL ................................................... 96 MERCAT SANT GREGORI ........................................ 96 NOUS ESPAIS, SA..................................................... 96 OMAC XENILLET CARRER ALBADES ..................... 96 OMIC .......................................................................... 96 PARTICIPACIÓ CIUTADANA ...................................... 96 PISCINA MUNICIPAL PARC VEDAT .......................... 96 POLICIA LOCAL. Oficines.......................................... 96 POLICIA LOCAL VEDAT ............................................ 96 POLICIA LOCAL XENILLET CARRER ALBADES .... 96 POLIESPORTIU EL VEDAT ....................................... 96 POLIESPORTIU VIL·LA CARME ............................... 96 PROTECCIÓ CIVIL .................................................... 96 REGIDORIA DE COMERÇ I INDÚSTRIA. AFIC ....... 96 RETOSA ..................................................................... 96 SANITAT I POLÍTIQUES DE SOLIDARITAT ............... 96 96 SERVEIS SOCIALS CARRER LA MARINA............... 96 TAPIS.......................................................................... 96 TORRENT ACTIVA CARRER JOAN XXIII ................. 96

158 01 29 158 96 24 155 09 02 157 29 39 111 18 50 156 49 76

JULIOL Dv. Ds. Dg. Dl. Dt. Dc.

E. Benlloch M.ª D. Navarro J. Fontestad Vta. Hortiguela M. Nemesio Campos-CarrataláMtnez.

21 22 23 24 25 26 27

Dj. Dv. Ds. Dg. Dl. Dt. Dc.

M.ª Ros Ortí I. Carbonell Vta. Hortiguela A. Pascual C. Vicedo A. Pascual I. Gómez-Lobo

28 Dj. Vta. Hortiguela 29 Dv. J. Fontestad 30 Ds. CamposCarratalá-Mtnez.

31 Dg. A. Martínez

12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22

Dv. Ds. Dg. Dl. Dt. Dc. Dj. Dv. Ds. Dg. Dl.

I. Cabañes I. Gómez-Lobo E. Benlloch I. Cabañes J. Mateu M.ª D. Navarro M. Ferrandis C. Vicedo M. Nemesio C. Vicedo R. Belzunce

23 24 25 26

Dt. Dc. Dj. Dv.

27 28 29 30 31

Ds. Dg. Dl. Dt. Dc.

M.ª D. Navarro M. Ferrandis I. Carbonell Campos-CarrataláMtnez.

J. Mateu I. Carbonell R. Belzunce M. Nemesio J. Fontestad

11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21

Dg. Dl. Dt. Dc. Dj. Dv. Ds. Dg. Dl. Dt. Dc.

Vta. Hortiguela R. Belzunce I. Carbonell C. Vicedo I. Cabañes M.ª D. Navarro Vta. Hortiguela M. Ferrandis M. Nemesio A. Pascual I. Gómez-Lobo

22 23 24 25 26 27 28 29 30

Dj. Dv. Ds. Dg. Dl. Dt. Dc. Dj. Dv.

A. Castelló Vta. Hortiguela A. Martínez I. Gómez-Lobo J. Mateu M. Nemesio Vta. Hortiguela A. Martínez E. Benlloch

AGOST 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11

Dl. Dt. Dc. Dj. Dv. Ds. Dg. Dl. Dt. Dc. Dj.

I. Gómez-Lobo A. Martínez J. Fontestad M.ª Ros Ortí I. Cabañes M. Ferrandis M.ª D. Navarro I. Gómez-Lobo A. Martínez E. Benlloch M. Ferrandis

SETEMBRE 1 2 3 4 5 6 7 8 9

Dj. Dv. Ds. Dg. Dl. Dt. Dc. Dj. Dv.

Vta. Hortiguela A. Pascual A. Castelló M. Nemesio J. Mateu E. Benlloch Vta. Hortiguela A. Castelló Campos-CarrataláMtnez.

10 Ds. A. Pascual

157 00 31 156 61 22 155 16 84 111 18 68 156 53 53 156 23 46 111 18 39 156 73 13 158 10 77 155 94 52 155 24 71 156 54 56 156 81 87 111 18 60 155 09 02 157 34 34 111 18 93 155 10 41 156 81 87 156 63 51 157 33 78 155 90 63 158 96 10 111 18 70 111 18 60 155 72 11 155 77 09 158 16 04 156 45 63

AGÈNCIA REPSOL-BUTANO OFICINES ................... 96 155 02 28 AGÈNCIA REPSOL-BUTANO MAGATZEM ............... 96 155 16 30 ARTIC (ASSOCIACIÓ D´ALCOHÒLICS DE TORRENT I COMARCA)....................................... 96 156 46 58 CEFIRE (CENTRE DE FORMACIÓ, INNOVACIÓ I RECURSOS EDUCATIUS) ...................................... 96 157 20 61 CEGAS S.A. ............................................................... 96 155 92 56 900 76 07 60 CEMENTERI PARROQUIAL ...................................... 96 157 53 36 CENTRES D’EDUCACIÓ PERMANENT D’ADULTS (Sant Pasqual) ........................................................ 96 155 25 38 (Federico Maicas) ................................................... 96 155 51 40 (Xenillet) .................................................................. 96 157 35 41 CENTRE DE DIÀLISI ................................................. 96 157 21 95 CENTRE DE DROGODEPENDÈNCIES.................... 96 155 69 11 CENTRE DE PREVENCIÓ DEL CÀNCER DE MAMA. 96 156 49 03 CENTRE DE SALUT MENTAL ................................... 96 155 70 61 CENTRE DE SALUT PINTOR RIBERA Cita prèvia ............................................................... 96 156 12 01 Servei de Planificació familiar ................................. 96 156 46 21 CONSERVATORI DE MÚSICA MESTRE JOAN ROIG ................................................ 96 155 13 23 CONSULTORI SANTS PATRONS Cita prèvia Medicina General ................................... 96 156 12 61 Cita prèvia Especialitats ........................................... 96 156 11 41 CONSULTORI DEL VEDAT ........................................ 96 156 27 68 CORREUS.................................................................. 96 155 05 96 CREU ROJA ............................................................... 96 156 60 74 (Emergències) ......................................................... 96 367 73 75 DEPARTAMENT DE LA DONA .................................. 96 158 92 70 FAC (FEDERACIÓ D’ASSOCIACIONS CIUTADANES) .. 96 156 49 97 FERNANBUS ............................................................. 96 150 00 82 FGV ESTACIÓ DE TRENS DE TORRENT ................ 96 155 16 29 FGV TELÈFON D’INFORMACIÓ ............................... 900 46 10 46 HISENDA (ADMINISTRACIÓ DE TORRENT DE L’AGÈNCIA TRIBUTÀRIA) .................................... 96 155 94 12 IBERDROLA ............................................................... 96 155 23 00 INSS ........................................................................... 96 155 00 75 MANCOMUNITAT DE L'HORTA SUD ........................ 96 157 20 11 MUSEU COMARCAL ................................................. 96 158 82 21 OFICINA D’OCUPACIÓ .............................................. 96 155 11 62 REGISTRE DE LA PROPIETAT TORRENT 1 ............ 96 155 28 07 REGISTRE DE LA PROPIETAT TORRENT 2 ............ 96 158 83 10 TANATORI .................................................................. 96 158 85 80 96 158 85 85 TRESORERIA GENERAL DE LA SEGURETAT SOCIAL ................................................ 96 158 80 30

COMISSARIA POLICIA NACIONAL .......................... 96 155 44 99 (Emergències) ..........................................................................091 BOMBERS...................................................................................112 (Emergències) ..........................................................................112 OFICINA MUNICIPAL D’ASSISTÈNCIA A LES VÍCTIMES DE MALTRACTAMENTS .......................... 96 111 18 92 POLICIA LOCAL. Dependències................................ 96 111 18 92 (Emergències) ..........................................................................092 URGÈNCIES CENTRE DE SALUT PINTOR RIBERA........................................................ 96 157 48 12 AVISOS DOMICILIARIS CENTRE D´ESPECIALITATS CARRER SANTS PATRONS ...... 96 155 08 73 TAXIS.......................................................................... 96 155 10 55

FARMÀCIES DE GUÀRDIA 15 16 17 18 19 20

ALTRES TELÈFONS D’INTERÉS

TELÈFONS D’URGÈNCIA

AJUNTAMENT Altres dependències municipals AIGÜES DE L’HORTA ................................................ 96 BIBLIOTECA MÚSIC ANDREU PIQUERES .............. 96 BRIGADA D’OBRES .................................................. 96 CAMP DE FUTBOL SANT GREGORI ....................... 96 CASA DE CULTURA I BIBLIOTECA .......................... 96 CENTRE D’ESPLAI CARRER TOLEDO .................... 96

157 52 67

Horaris farmàcies TITULAR/ADREÇA

HORARI

TELÈFON

De dilluns a divendres

Dissabtes

• R. Belzunce. Mare de Déu de la Pau, 15 • E. Benlloch. Av. País Valencià, 6 • I. Cabañes. Pintor Ribera, 28

De 9,30 a 13,30 i de 16,30 a 20 h.

De 9,30 a 13,30 i de 16,30 a 20 h.

De 8,30 a 20,30 h.

• • • • • •

Campos-Carratalá-Mtnez. Camí Reial, 112 I. Carbonell. Pare Méndez, 166 A. Castelló. Mare de Déu de la Soletat, 16 M. Ferrandis. Fra Lluís Amigó, 2 J. Fontestad. Músic José Ortí, 24 I. Gómez-Lobo. Sants Patrons, 42

De 9,30 a 13,30 i de 16,30 a 20 h.

De 9,30 a 14 i de 16,30 a 21,30 h.

De 9,30 a 13,30 i de 16,30 a 20 h.

De 9 a 22 h.

De 9,30 a 13,30 i de 16,30 a 20 h.

De 8 a 20 h.

• • • • • • • • •

R. Hortigüela. Gómez Ferrer, 49 V. Hortigüela. Sagra, 14 A. Martínez. Av. País Valencià, 113 J. Mateu. Av. País Valencià, 52 M. Nemesio. Plaça Maestro Giner, 1 M. D. Navarro. L’Horta, 17 A. Pascual. Ramón y Cajal, 42 M.ª Ros Ortí. Malva-rosa, 4 C. Vicedo. Av. País Valencià, 132

De 9,30 a 13,30 i de 16,30 a 20 h.

De 9,30 a 13,30 i de 16,30 a 20 h.

De 9,30 a 13,30 i de 16,30 a 20 h.

De 9,30 a 13,30 i de 16,30 a 20 h.

De 9,30 a 13,30 i de 16,30 a 20 h.

De 9 a 21 h.

De 9,30 a 13,30 i de 16,30 a 20 h.

De 9,30 a 13,30 i de 16,30 a 20 h.

De 9 a 14 i de 16,30 a 21 h.

De 9,30 a 13,30 h. 96 155 33 26 De 9,30 a 13,30 h. 96 155 02 17 De 9 a 13,30 h.

96 155 15 84 96 155 78 57 De 9,30 a 13,30 h. 96 157 29 93 De 9,30 a 14 h.

96 155 59 71 De 9,30 a 13,30 h. 96 155 49 23 De 9 a 22 h.

96 156 13 81 De 9,30 a 13,30 h. 96 155 20 10 De 9,30 a 13,30 h. 96 155 21 54 96 155 21 50 De 9,30 a 13,30 h. 96 155 14 83 De 9,30 a 13,30 h. 96 155 11 68 De 9,30 a 13,30 h. 96 155 54 51 De 9,30 a 13,30 h. 96 155 05 42 De 9,30 a 13,30 h. 96 157 11 19 De 9 a 14 h.

96 156 45 58 De 9,30 a 13,30 h. 96 155 05 82 De 9,30 a 13,30 h. 96 156 38 69 De 9 a 14 i de 16,30 a 21 h.

96 156 21 00 De 9,30 a 14 h.

96 157 23 75

• B. Álvarez. Av. Sant Llorenç, 121

De 9 a 14 i de 16,30 a 21 h.

El BIM s’imprimeix amb paper ecològic, en la fabricació del qual no s’empra clor i està lliure d’àcid.

CONSELL RECTOR: Presidenta: Gemma Gimeno García Vocals: Ramón Pacheco Sarabia, Encarna Redón Garrido, Esmeralda Torres Guillén, Enrique Górriz Portalés, María José Catalá Verdet, Laura Iborra Espeleta i Fernando Pérez Villa.

Direcció i Coordinació: Ana Coronado Gavilán.

Han col·laborat en aquest número: Reme Navarro, Salud March, J. Cristóbal García, M.ª Victòria Cuenca Martínez, Santiago Olivares, Vicent Font, Equips directius de les escoles públiques, Rafael Diranzo Martínez, Begoña Vilata, Neus Silvestre, Anna Gascó, Joan Gómez, Miguel Ángel García Melero, Xelo Medina, Francisca Giménez, Vicente Estela, Valentín Benlloch, Concha Montes, M.ª José Carchano, Pilar Puig, Andrea Maicas, Susana Martínez, Xavier Salas, Mercedes Royo, Vicenta Fernández, JSPV-TORRENT, Mujeres de Torrent, Andrés Carrilero, Pep Ruvira, Lucía Pérez Genovés, Pep Varela, Manuel Cerro, Ricardo López, Cristina Bea i Òscar Pérez.

Fotografies: Vicente Sanchis, Daniel García, Arxiu del BIMTORRENT, Diego R. Herrero, Torrent Imatge Gràfica: La Gent i la Ciutat (1860-1960), Joan Carles Serra, CIJ, Andrés Carrilero, Maque Falgás, Cristina Bea, i dels col·laboradors.

El BIM es distribueix de manera gratuïta a tot aquell/a que el sol·licite. Es permet la reproducció total o parcial de textos, fotografies o dibuixos, sempre que se'n cite la procedència.

El BIM no tornarà els originals ni mantindrà correspondència.

L'Ajuntament i l'equip de redacció no es fan responsables dels articles que van firmats, ja que la responsabilitat del contingut de l'escrit recau sobre la/ les persona/es que el firmen.

D'aquest BIM s'ha fet un tiratge de 5.500 exemplars.

IMPRIMEIX: FEDERICO DOMENECH, S.A. EDITA: AJUNTAMENT DE TORRENT DEPÒSIT LEGAL: V. 3.241-1981

Núm. 146. Estiu, 2005 4 · FESTES DE JULIOL 6 · David Forment, capità cristià.

7 · José Silla, capità moro d’enguany.

EDUCACIÓ 8 · «La biblio» del Lope de Vega. Recordando a Abelardo Marcote.

9 · Jornada d’experiències pedagògiques a l’escola pública. Educación para la Salud en la escuela.

Escola d’estiu 05.

LA TERRA DEL BON MENJAR 10 · Alguns restaurants del Vedat i de la ciutat.

15 · Alumnado en prácticas del curso de Auxiliar de Restaurante Bar. VALENCIÀ PER A TOTS 16 · Reglament Municipal per a la Normalització Lingüística de l’Ajuntament.

18 · El nom y els cognoms en valencià. Bases del Premi de Narrativa Juvenil Ciutat de Torrent.

19 · Voluntaris pel valencià.

CONEIXENT LA NOSTRA EUROPA 20 · De l’Europa dels sis a l’Europa dels nou (1957-1973) 22 · Projecte Avanç: Subvenció del Fons Social Europeu per a les activitats d’inserció sociolaboral.

SOCIETAT 23 · Hablar de civismo es hablar de ciudadanía.

24 · La cultura ciudadana como expresión máxima de civismo.

25 · La Clavaría, el espíritu de la celebración religiosa.

28 · Voluntariado Social. Rastrillo solidario.

29 · Historias de Torrent Solidària.

30 · XXV aniversario de ARTIC. Premios de la asociación en su quinta edición.

34 · La XX Semana de los Mayores.

36 · El Club de Gerentes celebra su gala Eurogerents.

37 · AVAMA recibió el Premio anual de la Federación de Asociaciones Ciudadanas. Décimo aniversario de la asociación Way Tan Kong. Recaudación contra el Cáncer. Donación de sangre en Torrent.

38 · VIII Festival Nacional de Folklore «Ciutat de Torrent».

39 · L’Ajuntament va homenatjar el professorat que s’ha jubilat.

41 · Jornadas de puertas abiertas en Torrent Activa. Fira de Promoció i Fi d’Estocs.

42 · Premios escolares de Medio Ambiente. Jornadas de Participación Social sobre el Plan General. Nueva estructura de la Agrupación de Protección Civil.

VI Encuentro de Bandas de Música Juveniles.

Concurso de Modelismo. Semana Cultural de centros

SUMARI

BIMTORRENT

católicos y promoción femenina. Presentación del libro «Il·lustrem Refranys». Nueva ejecutiva de Juventudes Socialistas. La Asociación de Mujeres de Torrent renueva su junta directiva.

43 · Sopar de capitanies. Noces d’Or, més de 50 anys junts!

TORRENT AL COR 32 · Està de contestació...!

JOVENTUT 40 · El Centre d’Informació Juvenil informa.

PARCS I JARDINS 44 · Les flors del Parc Central.

45 · El Ayuntamiento sorteó VPOs vacantes. Firma de los contratos para las Fallas municipales de 2006.

ESCRIUEN ELS GRUPS MUNICIPALS 46 · G r u p B L O C - E V, G r u p N a c i o n a l i s t a U n i o Valenciana.

47 · Grup Popular, Grup Socialista.

CULTURA 48 · Encuentro Internacional de Guitarra Ciutat de Torrent.

49 · 2.000 escolares participaron en la campaña «Anem al Teatre». Los escolares de Primaria tendrán libros gratuitos. II Concurso de Pintura Rápida Ciutat de Torrent. Art a l’Avinguda. Música a l’Albereda. La Escuela de Adultos finalizó las actividades del curso.

La UMT organiza el XXV Curso Internacional de Música «Mariano Puig».

50 · Pinturas de Jesús Pròsper en la Asociación El Vedat.

Los artistas de Camí la Nòria expusieron en El Vedat.

Torrent no pierde el «hilo» de sus tradiciones. El cant d’estil al Museu Comarcal de l’Horta Sud. Concert del cantautor Pau Alabajos. El Museu Comarcal homenejea el trabajo de las zapateras. La directora torrentina Susi Gozalvo gana el festival de Almería en corto.

LA CIUTAT 51 · Esports: El ministre Jordi Sevilla inaugurà el Parc Central i la Ciutat de l’ Esport.

ESPORTS 52 · Liga de fútbol-sala. Esport Escolar. Vicente Barrera recibió un reconocimiento en Nicolás Andreu.

XXVII Edición de Carreras Ciclistas.

53 · Campeonato de España de Atletismo.

54 · Actividades Deportivas.

55 · C.D.Torrent, Torrent EF, y CD Monte-Sión preparan ya la temporada 2005-2006. Pedro López y Vicente Guaita, dos torrentinos en la pretemporada holandesa del Valencia C.F. • INAUGURACIÓ FIRA DEL LLIBRE 21 de juliol a les 19.30 h. En el recinte de la Fira.

• DIA DEL LLIBRE 25 de juliol. En el recinte de la Fira 10% de descompte en la compra de llibres.

• SORTEIG. Cada dia en tancar la Fira, es farà un sorteig d’un lot de llibres.

• HORARI. La Fira estarà oberta des de les 19.00 a les 24.00 hores.

CONTACONTES A LA FIRA. Totes les sessions de contacontes tindran lloc a les 19.00 hores a les instal·lacions de la Biblioteca del carrer del Músic Andreu Piqueres, 5.

• Dia 22, divendres. Don Quixot i Joan Ratot, a càrrec del Tio Vicent.

• Dia 25, dilluns. Les gavines, Els donyets i els saboters i El mal geni del donyet, a cárrec del Tio Vicent.

• Dia 26, dimarts. Contes divertits, a càrrec d’El Gran Jordiet.

• Dia 27, dimecres. El tresor dels constes del món, a càrrec d’El Gran Jordiet.

• Dia 28, dijous. Contes d’estiu, a càrrec de Tacatà Teatre.

• Dia 29, divendres. Contes per a les vesprades, a càrrec de Tacatà Teatre.

El BIM felicita Anabel Medina, actual Campiona d’Espanya de Tenis.

S 'APROPEN

LES FESTES, les nostres festes. Les festes que fem entre tots i que ens conviden a disfrutar el carrer, a disfrutar torrent. Uns dies d'alegria i de color (i de calor, massa calor); uns dies per a compartir amistat i convivència.

DONEM-NOS UN RESPIR I DISFRUTEM. José Bresó Olaso

10.00h VIII Concurs de Tir i Arrossegament

17.00h VIII Concurs de tir i arrossegament

11.00h Parc Infantil

>TOT EL POBLE

>AVINGUDA DE LA MARXADELLA

19.00h XXXIII Fira del llibre >AVINGUDA DEL PAÍS VALENCIÀ

20.00h Repartiment dels llibrets amb xaranga >AVINGUDA DEL PAÍS VALENCIÀ

22.00h II Concurs de fanalets de meló d'alger.

CLAVARIESSES DE LA FALLA DELS SANTS PATRONS (C. SANTS PATRONS).

>AVINGUDA DE LA MARXADELLA

>PLAÇA DE SANT ROC

16.00h Clausura del XXI Campionat 24h deTruc Faller >FALLA SANTA LUCíA

17.00h Comparses i filades a la plaça de bous deValència 18.00h Expojoc fins a les 24.00h.>PARC CENTRAL 18.00h Mercat amb animació fins a les 24.00h >ROCKEJAT(PARC CENTRAL)

19.00h XXXIII Fira del llibre >AVINGUDA DEL PAÍS VALENCIÀ

20.30h Sopar germanor de la Junta Local

TORRENT EN FESTES’05

17.00h El Pregoner anuncia l'inici de les festes.

24.07 DIUMENGE

TORRENT EN FESTES’05

22.07 DIVENDRES

ALCALDE DE TORRENT

Fallera(amb ticket)>ROCKEJAT (PARC CENTRAL) 23.00h Sarsuela Suspiros de España 23.00h Concert de la Banda Simfònica Unió Musical

16.00h Començament del XXI Campionat 24h

de Torrent >PLAÇA DE L’ESGLÉSIA 23.00h Nit de grans concerts: Mojinos Escozios

de Truc Faller >FALLA SANTA LUCÍA

18.00h Ofrena als sants de la Pedra >ARXIPRESTAL 18.00h Expojoc fins a les 24.00h >PARC CENTRAL 18.00h Mercat amb animació fins a les 24.00h >ROCKEJAT (PARC CENTRAL)

>ROCKEJAT (PARC CENTRAL)

19.00h XXXIII Fira del llibre

11.00h Parc infantil>CIUTAT JARDÍ 18.00h Expojoc fins a les 24.00h>PARC CENTRAL 18.00h Mercat amb animació fins a les 24.00h

20.00h Entrega dels Premis del concurs de pintura ràpida >MUSEU COMARCAL DE L´HORTA SUD

19.00h XXXIII Fira del llibre

23.00h Espectacle amb Los Mismos i Fabigan >PLAÇA DE LA LLIBERTAT

20.00h Festa infantil i entrega de premis VII

19.00h Pregó d’inici de les festes de Moros i Cristians >TRINITÀRIES-ASILO

>AVINGUDA DEL PAÍS VALENCIÀ

23.00h Nit de grans concerts: Alea >ROCKEJAT (PARC CENTRAL)

24.00h Revetla a la Torre>PLAÇA MAJOR 00.15h Nit de grans concerts: El Sueño de Morfeo >ROCKEJAT (PARC CENTRAL)

01.45h Nit de grans concerts: Mar >ROCKEJAT (PARC CENTRAL)

>ROCKEJAT (PARC CENTRAL)

>AVINGUDA DEL PAÍS VALENCIÀ

concurs de dibuix>PLAÇA MAJOR 23.00h Nit de comèdia (teatre per a adults) (Cucurucú) >AJUNTAMENT

23.00h Vicente Seguí >PLAÇA DE LA LLIBERTAT 23.00h Rumba 3 >PLAÇA DE L'ESGLÉSIA 23.30h Nit del pop rock: Kevin >ROCKEJAT (PARC CENTRAL)

00.45h Nit del pop rock: Ivanjoy >ROCKEJAT (PARC CENTRAL)

02.00h Nit del pop rock: Nicotina >ROCKEJAT (PARC CENTRAL)

TORRENT EN FESTES’05

>AVINGUDA DE LA MARXADELLA

25.07 DILLUNS

TORRENT EN FESTES’05

23.07 DISSABTE

>PLAÇA DE LA LLIBERTAT

10.00h VIII Concurs de tir i arrossegament

>ROCKEJAT (PARC CENTRAL)

19.00hTrabucada i parlament primer (ambaixada mora) >PLAÇA MAJOR (TRINITÀRIES-CONVENT)

19.00h XXXIII Fira del llibre >AVINGUDA DEL PAÍS VALENCIÀ

20.00hTeatre infantil: Miguel, el rey del reciclaje

(Cucurucú)>AJUNTAMENT

23.00h Nit de contes (Cucurucú)>L’HORT DE TRÉNOR 23.00h Màgic Andreu i Guateque >PLAÇA DE LA LLIBERTAT

23.00hVicente Seguí >PLAÇA DE L'ESGLÉSIA 23.30h Nit de la nostra música: Orxata Sound System >ROCKEJAT (PARC CENTRAL)

00.45h Nit de la nostra música: Obrint Pass >ROCKEJAT (PARC CENTRAL)

02.30h Nit de la nostra música: La Sardina Hidrofòbika >ROCKEJAT (PARC CENTRAL)

07.00h“Diana”>CONVENT- PLAÇA MAJOR 11.00h Parc infantil>PLAÇA MAJOR 18.00h Expojoc fins a les 24.00h>PARC CENTRAL 18.00h Mercat amb animació fins a les 24.00h >ROCKEJAT (PARC CENTRAL)

19.00h XXXIII Fira del llibre >AVINGUDA DEL PAÍS VALENCIÀ

20.30h Cavalcada de festes >AVINGUDA DEL PAÍS VALENCIÀ

23.00h Orquestra Bellíssima >PLAÇA DE LA LLIBERTAT 23.00h Los Tres Sudamericanos i espectacle

TORRENT EN FESTES’05

11.00h Parc infantil>C/ FRA ANTONIO PANES 18.00h Expojoc fins a les 24.00h>PARC CENTRAL 18.00h Mercat amb animació fins a les 24.00h

28.07 DIJOUS

TORRENT EN FESTES’05

26.07 DIMARTS

2005, ESTIU • 5

>PLAÇA DE L'ESGLÉSIA

23.30h Nit de rock jove: Maelstorm >ROCKEJAT (PARC CENTRAL)

00.30h Nit de rock jove: Cobra >ROCKEJAT (PARC CENTRAL)

01.30h Nit de rock jove: La Mala Vida >ROCKEJAT (PARC CENTRAL)

02.30h Nit de rock jove: Aneurysma >ROCKEJAT (PARC CENTRAL)

03.30h Nit de rock jove: Code Name

19.00h Trabucada i parlament segon (ambaixada

20.00h Entrada de bandes

>ROCKEJAT (PARC CENTRAL)

>AVINGUDA DEL PAÍS VALENCIÀ

19.30h Concentració de bandes de música >AJUNTAMENT

>DES DE L'AJUNTAMENT FINS A LA TORRE

cristiana)>PLAÇA MAJOR (TRINITÀRIES-CONVENT) 19.00h XXXIII Fira del llibre

20.15h Interpretació de les bandes participants 20.30h Gran entrada Cristiana i Mora

20.00h Homenatge al Granerer

02.30h Revetla >PLAÇA DE SANT ROC

>AVINGUDA DEL PAÍS VALENCIÀ

>CONVENT TRINITÀRIES

TORRENT EN FESTES’05

11.00h Parc infantil>MERCAT DE SANT GREGORI 19.00h XXXIII Fira del llibre

DIVENDRES 29.07

11.00h Parc infantil>BARRI DE SANT GREGORI 18.00h Expojoc fins a les 24.00h>PARC CENTRAL 18.00h Mercat amb animació fins a les 24.00h

>AVINGUDA DEL PAÍS VALENCIÀ

21.30h Sopar de germanor Moros i Cristians

>PLAÇA DE L’ESGLÉSIA

23.30h Nit d'expressió corporal: Dansa Cucurucú >ROCKEJAT (PARC CENTRAL)

23.30h Al Tall>PLAÇA DE LA LLIBERTAT 24.00h Revetla>PLAÇA MAJOR 00.45h Nit d'expressió corporal: Espectáculo

Fernando Missiego>ROCKEJAT (PARC CENTRAL) 02.00h Nit d'expressió corporal: Street Dance >ROCKEJAT (PARC CENTRAL)

05.00h Xaranga>PLAÇA MAJOR I VOLTANTS

10.00h Missa>SANTS PATRONS 11.00h Parc infantil>SANTS PATRONS 14.00h Mascletada>SANTS PATRONS 19.00h XXXIII Fira del llibre >AVINGUDA DEL PAÍS VALENCIÀ

19.30h Solemne Missa Major >MARE DE DÉU DE L'ASSUMPCIÓ

20.00h Dansa a càrrec del Grup de Ball de Torrent >PROCESSÓ

20.30h Processó en honor al Sants Patrons 22.00h Castellet de focs d'artifici>LA TORRE 23.00h Màgia amb Yunke i orquestra Flip - Flap >PLAÇA DE LA LLIBERTAT

01.00h Castell piromusical de focs d'artifici >ENFRONT DE L'EDIFICI DEL METRO

TORRENT EN FESTES’05

>PLAÇA MAJOR

23.00h Pau Alabajos>PLAÇA DE LA LLIBERTAT 23.00h Paco Calonge i espectacle

30.07 DISSABTE

TORRENT EN FESTES’05

27.07 DIMECRES

>ROCKEJAT (PARC CENTRAL)

6 • BIMTORRENT

F

E

S

T

E

S

ESTIU, 2005

G e n t d e To r r e n t

David Forment Cànoves, capità cristià

A

mb 28 anys, David dirigirà des de la Filà dels Comilitons els batallons cristians per lliurar Torrent de la invasió mora.

Aquest jove treballador d’una empresa de perfumeria i cosmètica, amant de la lectura i dels partits de futbol 7 amb els amics, serà un dels màxims representants de les Festes de Moros i Cristians de la ciutat en 2005. Com a líder cristià és capaç de reconéixer la seua debilitat: es fia massa de la gent, confessa.

Esperem que l’exèrcit moro no se n’adone…

D’on ve el nom de «Comilitons»?

El nom de «Comilitons» està relacionat amb l’orde dels templers. Concretament, es refereix a un grup anomenat Pobres Comilitons del Temple de Salomó. Però, en realitat, adoptàrem el nom de Comilitons perquè ens recordava la paraula castellana «comilón» i ens féu gràcia ja que els membres de la filà apreciem molt l’art de la gastronomia, ha, ha, ha… (riu àmpliament).

Vaja, pareix que sou una filà prou original…

Sí, ja ho crec. A banda del nom tenim l’escut. És prou curiosa la manera com es dissenyà. La inspiració icònica ve d’un grup de música heavy combinada amb la creu de Montesa (torna a somriure). A més a més, hem creat el Dia de la Barrejà, una jornada en la qual s’uneixen a nosaltres altres comparses i filades i ho passem d’allò més bé.

Quants membres té la filà i quina és la seua antigüitat?

En som trenta-sis i ja tenim set anys de vida. Curiosament, els mateixos anys que la comparsa a la qual pertany el comandant moro d’enguany.

Què suposa per als Comilitons tindre la capitania cristiana de les festes de 2005?

En principi, molta faena. Hem hagut de preparar tot el boato, organitzar les bandes, fer-se càrrec dels vestits, de la carrossa… El tema que hem escollit per al dia de la Baixada està relacionat amb la guerra.

David, el lider cristià de la filà dels Comilitons La nostra intenció és fer molt de soroll, és a dir, anirem acompanyats de molta música! Volem recrear l’ambient d’un exèrcit que baixa i es dirigeix cap al camp de batalla…

En general, tot l’any ha sigut molt especial: la festa de Cap d’Any, el dia de Sant Joan, la festa del Mig Any… Hem preparat molts esdeveniments i hem treballat molt dur, però

he de dir que l’Ajuntament ens ha ajudat cedint-nos les barres, entre altres coses.

Podries avançar alguna cosa sobre els vostres vestits?

(Reflexiona un moment) Et puc dir que portem dos tipus de vestit; un de senyorial i un altre més guerrer. Siga com siga, esperem que agraden a la gent. El que sí que et puc avançar és que passarem calor (somriu).

Si hagueres de triar… Què destacaries de les Festes de Moros i Cristians?

Uff! Ho destacaria tot, però potser siga el moment de la Baixada un dels més emocionants ja que implica la culminació de les festes del poble.

Encara que, si ho pense més a espai, et diré que la Trabucada també m’agrada molt perquè hi ha un diàleg entre l’ambai-

xador i els moros… L’escenificació es lluïdora i bonica.

La festa de Moros i Cristians és atractiva per dos coses: per la part històrica que comporta la seua celebració i per la part lúdica pròpia del temps d’estiu. També voldria destacar la germanor que hi ha entre els membres de les diferents comparses i filades… No importa que sigues moro o cristià, o simplement un espectador… tots formem part de la festa i l’enriquim.

Més enllà del grup dels Comilitons… quines són les teues funcions de capità cristià?

Per començar, el dia 2 de juliol tinc el nomenament. És la meua presentació oficial com a capità cristià (i també la del capità moro). A partir d’aquell dia em centraré plenament en la festa (última setmana de juliol) i després supose que acudiré als actes oficials a què em convide l’Ajuntament.

Per cert, com et van elegir capità cristià?

Si sóc sincer, tot va ser una casualitat. Fa un temps em digueren els amics si estaria disposat a ser capità quan arribara el moment, i jo vaig dir, mig en broma, mig de veres, que sí. A l’hora de la veritat, vaig haver d’assumir les meues paraules i després d’una votació, vaig ser elegit capità cristià… i ací estic!

Tens una gran responsabilitat davant la teua filada, els festers i el poble en general…

Però, què significa per a tu aquest any? És la culminació de set anys de treball, de compartir criteris i projectes, de discrepar en molts més, de passar per moments bons i menys bons…

Són moltes experiències juntes que ara es precipiten. Ara mire arrere i pense que és fantàstic. ■ S. M.

ESTIU, 2005

F

E

S

T

E

S

BIMTORRENT • 7

José Silla, capità moro d’enguany

J

osé Silla Fenoll ha estat triat el capità moro de 2005. Té 35 anys, és casat amb Conchín i té dos filles, Noelia i Paula. Amb aquestes dades és el prototip de Sumayl’s, la comparsa que, amb una dotzena d’amics i amigues, ell mateix va fundar en 1998. La majoria dels 29 components que actualment té la comparsa són famílies joves amb xiquets menuts, encara que com José s’afanya a assegurar «a Sumayl’s cap tot el

món». Pepe Silla, àlies Ben-Listo, segons es pot llegir a Internet en una de les pàgines de la comparsa (http://es.geocities.com/sumayls98/PPAL.htm), es mostra com un home inquiet: és forner, pastisser, du una empresa de servei d’àpats i encara li queden forces per a endinsar-se en tot el que suposa organitzar una capitania. També és un bon conversador, com comprovem en l’entrevista que ens va concedir uns dies abans de les festes patronals.

Des de 1998 participes en les festes, però enguany tot deu ser més especial...

Sí, sens dubte, però ja no sols per a mi, sinó per a tota la comparsa. N’hi ha més illusió, n’hi ha més ganes de treballar... s’ha notat molt que enguany ens toca la capitania.

Percebeu que ja està prop?

Es nota, sobretot, en el fet que ens busqueu per a les entrevistes, augmenten les reunions (en fem dos o tres setmanals), a més a més tots els diumenges acudim a la kàbila (situada al carrer de Sant Tomàs), etc. Comporta molt de treball. Jo crec que quan en gaudirem més serà l’any que ve, que és quan podrem descansar i veure el que havem fet. Però fins que no arribe la festa, encara no en som conscients totalment.

Conta’ns el que no es veu; com s’organitza tot des de dins?

S’organitza entre els dos, cristians i moros. No tenim poder per a fer-ho a soles. A més a més, ens ha tocat un any complicat en haver dimitit el president de la Federació d’Amics de Moros i Cristians, Vicent Soler, i ens hem trobat un poc més sols a l’hora d’organitzarho. Hi ha normes, estan estipulades més o menys les festes

tiga del poble, la part de dalt no coneix la festa de Moros i Cristians. Fa falta publicitat dalt. M’agradaria que la gent de dalt també visquera intensament la festa.

En l’evolució que estem comentant, cada any veiem coses noves però cada vegada és més difícil la sorpresa. Enguany n’hi haurà alguna?

Sí, volem sorprendre. Els extres del boato seran gent del poble, el boato el fem nosaltres, excepte les carrosses i alguna cosa més; hi haurà 2 o 3 punts que no s’han vist fins ara, però això han de vindre a veure-ho.

Volem fer alguna cosa diferent, sobretot en l’Entrada. Es duem molt bé amb els cristians. Això es notarà a l’hora d’organitzar coses junts com les ambaixades, la guerra de l’aigua...

Parla’ns del boato...

En el boato durem el palau de Sumayl’s, una mena de poble.

Comença amb l’entrada per una porta, després el jardí i a poc a poc s’entra al palau. Tot té un guió i tot té un significat: no hi haurà un home tirant foc per tirar-ne, sinó que tot té un sentit.

Teniu un any amb molts canvis. És el primer sense Vicent Soler presidint la Federació

que es fan, però anem un poc a cegues.

I com és la relació entre capitanies?

Amb els Comilitons (filada de la capitania cristiana) sempre hem tingut molt bona relació i amistat, i ara encara més.

Crec que la capitania ix millor o pitjor segons la relació que hi haja entre els dos bàndols, i nosaltres compartim un mateix esperit de festa.

En què vos haveu fixat a l’hora d’organitzar la capitania, a qui haveu acudit per tal que vos ajude?

Hem parlat amb gent d’altres anys i també amb persones d’altres pobles. Tenim una relació molt bona amb Villena, per exemple, amb els pobles on lloguem els vestits, però sobretot amb gent de Torrent.

Enguany és el seté any que participeu en la festa. Quina evolució haveu vist en els Moros i Cristians de Torrent?

Quan començàrem nosaltres, aquell any s’apuntaren 5 o 6 comparses i filades i va ser quan començà l’esclafit de la festa. Enguany crec que es notarà un increment de la gent que va a veure la Baixada. És divendres, i molta gent no treballa l’endemà. Hem de reconéixer que la festa s’ha fet molt gran, però a la part an-

d’Amics de Moros i Cristians després de molts anys, i pot ser el primer en què la Torre, a causa de les obres al nucli antic, no siga el centre de tots els actes.

Sí, ja ho comentàvem abans.

A l’hora de l’organització s’ha notat la falta de Vicent Soler i, per altra banda, la Torre és fonamental en els Moros i Cristians. La Torre ho és tot: en la Trabucada, en la Baixada és el moment més intens... Tot i axí, farem la festa igual.

En un àmbit més personal, com es compatibilitzen totes les reunions a què feies referència amb el treball diari?

Amb esforç, discutint amb la dona... (riu José), i això que ella també és sumayl, però es tira cap avant, es du bé.

Finalment, per a qui encara no tinga clar per què ha de vindre a veure els Moros i Cristians, què hi trobarà?

Trobarà dos capitanies amb molta festa, una cosa diferent, que ens portem molt bé, tenim una competència bonica. L’any passat ells ens llevaven el cartell, ens tancaven la kàbila, nosaltres els furtàvem la mascota... La gent trobarà molt bon ambient i molta festa. Estan tots convidats. ■ J. CRISTÓBAL GARCÍA

SUMAYL’S, L’EXÈRCIT DEL GUERRER Sumayl no és cap invenció ni un nom sense sentit. Sumayl ibn Hatim al Kilabi va ser un militar hispanomusulmà d’origen assiri. Fou enviat al nord d’Àfrica pel califa Hisam per tal de reprimir l’alçament berber.

De tornada va dirigir el partit gaysi. Era considerat l’home fort de l’emir Yusuf, arribà a ser governador de Saragossa (750-753) i de Còrdova, on va morir l’any 759. La historiografia el defineix com un soldat ambiciós, un guerrer brutal, aficionat a la poesia beduïna i amb capacitat d’escriure els seus versos, malgrat ser illetrat.

VIURE A SUMAYL’S «Som una comparsa amb molta festa, tal vegada més de portes cap a dins, però tot el qui ve, en repeteix». Així parla José Silla de la seua comparsa. Va nàixer el 1998 amb una dotzena de components, i a hores d’ara la formen 29 sumayls. És una comparsa mixta, formada en la seua majoria per parelles jóvens amb xiquets, i entre ells són, com diu José, «com una família, em considere el tio dels fills dels sumayls, els xiquets es porten com germans, es coneixen més entre ells que amb la part més llunyana de la família». A la kàbila van en família a passar-ho bé, homes, dones i xiquets, com diu José: «jo tinc allí la dona i les xiquetes i no m’he de preocupar de res». Però el capità moro d’enguany ens apunta que això no la fa una comparsa tancada, ni tots els seus components han de complir eixos requisits; de fet, n’hi ha que no tenen aquell perfil. «Alguna cosa deu tindre Sumayl’s, perquè qui hi ve, siga qui siga, s’hi acaba quedant.

Nosaltres hem acabat fent molt bona colla», assegura José. Una amistat que ha servit molt enguany amb la capitania; les diferències d’opinió són inevitables, però l’amistat fa que tot s’oblide més ràpid. ■

E

8 • BIMTORRENT

D

U

C

A

C

I

Ó

ESTIU, 2005

«LA BIBLIO» DEL LOPE DE VEGA

E

l Lope de Vega és el col·legi públic més antic de Torrent. Prompte celebrarà el 75é aniversari i, malgrat les successives reformes i l’esforç permanent per embellir-lo i modernitzar-lo, hem de reconéixer que té algunes carències d’instal·lacions (un gimnàs, una sala d’actes...) Però, com que no són les infraestructures les que determinen la qualitat del treball que s’hi realitza, aquesta escola se sent orgullosa d’un espai màgic, un lloc per al treball, la fantasia i els somnis: la seua BIBLIOTECA. Ja fa alguns anys que el CP Lope de Vega, considerant que la lectura és la base i el fonament de la qualitat en l’aprenentatge, ha posat en marxa un projecte de LECTOESCRIPTURA en el qual s’implica entusiastament tot el professorat des de l’inici del cicle d’infantil fins que acaben la primària.

I, com a suport d’aquest gran projecte, s’emmarquen les activitats de la biblioteca, que s’esforça cada curs per aprofitar al màxim el temps que li dediquen els/les MESTRES QUE HI COLLABOREN en molt diverses accions, des de l’adquisició i registre de nous fons bibliogràfics, fins a la restauració i conservació d’exemplars deteriorats per l’ús o el temps, passant pel préstec o la decoració.

Al llarg de tot el curs es dedica una sessió setmanal, fora de l’horari lectiu, al PRÉSTEC LLIURE, en el qual una multitud d’alumnes acudeixen sols a la biblioteca per tal de fer ús d’aquest servei. A més d’això, els/les mestres de tots els nivells acudeixen amb els seus alumnes a realitzar diverses activitats d’animació (comentari de llibres, estudi de contraportades, lectures, elaboració de contes, dramatitzacions, consultes, recerca d’informació…), a més del préstec de grup. La graella horària de reserva de la biblio, situada a la porta, té sol·licituds d’un mes per a un altre.

La BIBLIO DE PORTES OBERTES facilita, al llarg de tres sessions setmanals, que els alumnes puguen realitzar activitats de consulta, investigació o

Entrada de la biblioteca.

Edicions antigues del llibre.

Lliurament de premis.

El Quixot contraataca.

lectura de manera autònoma, sota la custòdia i l’assessorament d’una mestra, així com el canvi de llibres en préstec. En un ambient amable, l’alumnat treballa i investiga.

Els alumnes de tots els nivells de primària participen en el CERTAMEN LITERARI, convocat tots els anys, que lliura solemnement nombrosos premis als guanyadors de cada categoria en les Jornades Culturals.

Des del curs passat, s’han establit els PREMIS AL MILLOR LECTOR, concedits tant als nivells de primària com als d’infantil (que també lligen a través dels ulls dels seus pares i mestres). Aquests

premis valoren l’interés per la lectura al llarg de tot el curs en cada aula.

Puntualment s’organitzen activitats d’animació lectora, com ara les de CONTACONTES o reculls de diversos MATERIALS MULTICULTURALS, com els materials didàctics per al professorat, llibres de lectura en diverses llengües, diccionaris dels diferents idiomes que tenim a l’escola, fulls informatius i turístics…, alguns d’ells facilitats per consolats i ambaixades dels països d’origen del nostres alumnes.

Enguany, la commemoració del IV centenari de la publicació d’El Quijote ha sigut el pretext per a organitzar

una LECTURA DRAMATITZADA d’aquesta obra (com a part del Projecte Quixot del centre), en la qual han participat alumnes de tots els nivells de primària i un grup d’antics alumnes i voluntaris. Tot això acompanyat d’una decoració i ambientació motivadora i d’una exposició bibliogràfica.

La clau de l’èxit de qualsevol projecte és que les persones que l’han de dur a terme creguen en ell, i, possiblement, aqueixa és la raó de la vitalitat d’aquesta biblioteca: tot un claustre l’estima i creu en ella.

M.ª VICTÒRIA CUENCA MARTÍNEZ Blibliotecària del CP Lope de Vega

Recordando a Abelardo Marcote Vázquez

E

l pasado 11 de mayo falleció D. Abelardo Marcote Vázquez, quien fue director del Colegio Sant Pasqual desde 1972 hasta 1986.

Había nacido en Aranga (A Coruña) el 19 de septiembre de 1923. Nieto de maestro, hijo de maestra, hermano de maestros y padre de maestros.

Empezó su labor docente en Iglesia Dodro (A Coruña) en 1946. Pasaron cinco años sin convocarse oposiciones, hasta que en el año 1951 hubo una convocatoria. En Galicia no había plazas para maestros (sí para maestras), por lo cual hizo la solicitud en Teruel.

Aprobó en julio de 1952. Y trabajó en

Castel de Cabra y posteriormente en Valdealgorfa.

En el año 1958 oposita a plazas de más de 10.000 habitantes en la Universidad de Santiago de Compostela.

Obtuvo plaza con el número uno. En 1960 le adjudican en el concurso de traslados Castelló de la Plana en el grupo escolar Serrano Súñer.

En 1966 aprueba la oposición a Director Escolar y le es adjudicado el grupo escolar Cardenal Cisneros en Almassora. En el año 1972 se traslada a Torrent al colegio Sant Pascual del cual fue director hasta el año 1986 pasando a prestar sus servicios

al Centro de Profesores (ahora Cefire de Torrent), hasta su jubilación en 1989.

Desde el BIM queremos recordarlo como un maestro, como un director en el que destacaríamos su amabilidad, bondad, prudencia y paciencia. Al mismo tiempo que acompañamos en el dolor a su esposa, hijos y familiares. En nuestro recuerdo permanecerá siempre, y tal vez sepamos transmitir a los más jóvenes parte de lo que él nos enseñó con su ejemplo. ■ SANTIAGO OLIVARES, VICENTE FONT y muchos más

E

ESTIU, 2005

D

U

C

Jornada d’experiències pedagògiques a l’escola pública

E

l 27 de juny celebràrem a l’Auditori una Jornada d’Experiències Pedagògiques a l’Escola Pública, amb la participació de més de tres-cents mestres, educadores i educadors, organitzada pels claustres de mestres i coordinada pels caps d’Estudis i l’inspector d’Educació Infantil i Primària, comptant amb la col·laboració del Gabinet Psicotècnic Municipal i patrocinada per la delegació de Cultura i Educació de l’Ajuntament.

L’objectiu era donar a conéixer els treballs de formació i innovació educativa que realitzem al sí de les diferents escoles, i altres activitats intercentres, que iniciàrem este curs, a partir de la posada en marxa de la vesprada formativa.

Amb anterioritat a la jornada confeccionàrem una carpeta, que es repartí al professorat, on

apareixien les experiències pedagògiques que es desenvolupen als collegis i també les aportacions dels grups de treball intercentres. La presentació de la jornada fou a càrrec de José Veiga Gómez , regidor d’ Educació. Durant la jornada, a través de quatre taules, i des de les 9 hores fins les 14 hores, s’exposaren part dels continguts de la carpeta. Fou veritablement una jornada de formació.

Les mestres i els mestres de l’escola pública de Torrent intercanviàrem experiències i carregàrem les piles d’il·lusió i utopia per poder comprendre la complexitat del nostre treball, perquè és necessari parar-nos per repensar el que fem, informar-nos i buscar camins per poder millorar.

També hi hagué lloc per a manifestar les necessitats de l’escola pública a Torrent. En

Escola d’Estiu en anglés Xiquets/es de primària de 6 a 12 anys. On es realitza?: en tres collegis públics de Torrent: CP Sant Pasqual, CP Federico Maicas i CP El Molí. Dates: del 27 de juny al 22 de juliol. Monitors: els monitors de l’Escola d’Estiu en anglés són diplomats en Llengua Anglesa o Llicenciats en Filologia Anglesa i a més monitors de Temps Lliure. Activitats: es realitzan activitats ludicoeducatives com: manualitats, jocs alternatius: indiaques, bàdminton, jocs aquàtics, jocs de taula anglesos i classes d’anglés.

Les activitats es realitzan sempre amb l’anglés com a idioma dominant. Realitzant totes estes activitats, busquem millorar el vocabulari, la gramàtica i la pronúncia de forma pràctica. Tots els dies es dedica una hora exclusivament per a l’anglés en què es fan fitxes, passatemps, cançons, i s’apren vocabulari i pronúncia, amb un mètode divertit amb

l’apartat de personal, sol·licitàrem la creació de mestres de suport per a l’Educació Infantil i places d’administratius. I pel que fa referència a les infraestructures, demanàrem l’adequació dels centres a les necessitats actuals i la construcció d’un nou centre d’Educació Infantil i Primària per atendre el creixement de la població.

La cloenda fou a càrrec de Camilo Miró Pérez, director Territorial de Cultura, Educació i Esport, i José Bresó Olaso, alcalde de Torrent.

Les mestres i els mestres de les escoles públiques oferim el nostre treball, i fem costat a tot allò que signifique una millora de l’escola. Estem segurs que la jornada ens ha demostrat que sabem trobar camins per millorar; però, i des del nostre punt de vista, creguem que hi ha necessitats urgents, i esperem dels responsables de la planificació educativa que facen el que els pertoca, i si cal, una miqueta més del que els correspon. És necessari per la salut de l’Escola Pública. Ho esperem, ben segur que ho esperem. ■ EQUIPS DIRECTIUS DE LES ESCOLES PÚBLIQUES DE TORRENT

A

C

I

Ó

BIMTORRENT • 9

Es la experiencia más larga conocida en nuestro país

14 años trabajando en educación para la salud en la escuela

E

l Ayuntamiento lleva 14 años trabajando en educación para la salud en la escuela, la experiencia más larga conocida en nuestro país. El futuro estado de salud de las personas y en general de la sociedad, y por tanto también la del sistema sanitario, está condicionado por los hábitos de vida y por que los ciudadanos sean capaces de convertirse en responsables de su propia salud. Para la realización de este programa, el consistorio, a través de la delegación de Sanidad y Políticas de Solidaridad, destinará este año un total de 29.743 euros. De ellos, 13.823 servirán para los planes de Salud de los centros adheridos, 12.100 han servido para la realización de las XI Jornadas Municipales de Educación para la Salud, 720 servirán para la celebración de un seminario específico de Primeros Auxilios para profesores de Torrent y 1.550 se destinarán a la revista Torrent Salut. En este curso se encuentran adscritos a este programa veintiún colegios de Torrent que desarrollan su correspondiente Plan

personatges de la televisió. També hi ha visites culturals i piscina.

Si teniu cap dubte podeu adreçarvos al telèfon 961080862 (El Rogle C/ Saragossa núm. 4-2), i també podeu adreçar-vos al departament d’Educació de l’Ajuntament de Torrent.

tant d’una nació o cultura. Intentem acostar-nos als seus costums, el seu idioma, música, danses, contes populars, jocs...

Escola d’Estiu de la interculturalitat On es realitza?: en els col·legis públics Lope de Vega, El Molí, Antonio Machado i Sant Pasqual. Dates: del 27 de juny al 22 de juliol. Monitors: els participants de l’Escola d’Estiu es dividixen en grups de 15/20 xiquets/es segons l’edat i estan tutelats per un monitor/a que dinamitza totes les activitats. Activitats: Xiquets/es de 3 a 5 anys: Manualitats (construcció de jocs, instruments, màscares, etc.) psicomotricitat, ludoteca: puzles, contacontes, música... jocs aquàtics i visites culturals.

Xiquets/es de 6 a 11 anys: manualitats: (construcció de jocs i instruments, murals, etc.), anglés (dies alterns), informàtica (dies alterns), jocs alternatius: indiaques, disc volador, bàdminton, pales, beisbol, etc., competicions esportives, macrojocs, jocs aquàtics, piscina: un dia a la setmana i visites culturals.

Setmanes temàtiques: cada setmana, totes les activitats giran al vol-

• El Ritme Cinematogràfic Objectiu del curs: Desvelar per què es produeix confusió entre les nocions de ritme cinematogràfic i acció, i desvelar també els interessos que amaga aquesta confusió.

Programa:1. Muntatge i ritme cinematogràfic. 2. Alternatives de muntatge i ritme cinematogràfic .3.

Tipus de muntatge cinematogràfic.

4. Identificació de ritme i muntatge narratiu. 5. El qüestionament de la vocació narrativa del cine. 6. Imatge acció davant d’imatge temps. 7.

Filmofilosofia. 8. Cinema de l’avorriment i del tedi. 9. El muntatge d’atraccions postmodern. 10. El ritme postmodern com a banalització d’accions primàries. Responsable del curs: Francisco Mares Aliaga.

Duració curs: 20 hores. Crèdits: 2.

Dies: de l’11 al 15 de juliol.

La Universitat a la teua ciutat. VI Cursos d’estiu

• Violència de gènere: un enfocament disciplinar Objectiu del curs: detecció i tractament de la violència de gènere

de Salud: los colegios públicos Juan XXIII, El molí, Antonio Machado, Virgen del Rosario, Miguel Hernández, Lope de Vega y San Pascual; la escuela infantil Pulgarcito, el colegio de educación especial La Encarnación; los colegios concertados La Purísima, El Drac, Santa Teresa, Santo Tomás de Aquino, San José y Santa Ana, Montesino y Pléyade; así como el Instituto de Educación Secundaria La Marxadella.

De este programa destacan las XI Jornades d’Educació per a la Salut a l’Escola, que se celebraron el 24 de mayo en el salón de actos del Ayuntamiento, y trataron la problemática relativa a salud de los profesores con diversas

entre sexes. Programa:1. Drets en la salut i drets sexuals de les dones.

Introducció i conceptes generals.

2. Informe del Defensor del Poble.

Recomanacions. Normativa. 3. Convenis internacionals sobre violència de gènere. 4. Factors associats a la violència psicosexual. Mesures de prevenció i de rehabilitació. Detecció de situacions de risc. 5. Criteris d’actuació: sanitaris, socials, educatius i legals. 6. Iniciatives per erradicar la violència de gènere a la Comunitat Valenciana. Incidència i prevalença de les denúncies per agressió. Responsable del curs: Felipe Hurtado Murillo. Duració curs: 20 hores. Crèdits: 2. Dies: de l’11 al 15 de juliol. Informació: Universitat de València. Servei d’Extensió Universitària: www.uv.es. Ajuntament de Torrent. Departament d’Educació.

Tel. 96 111 11 11.

Escola d’Estiu Especial L’Escola d’Estiu és un programa pensat i dissenyat per l’Ajuntament i els centres L’Encarnació, La Unió, ATAM, Squema, Torre Pinos i el Gabinet Psicotècnic Municipal per als xiquets i xiquetes de Torrent amb edats entre 3 i 20 anys matriculats en algun dels centres d’educació especial, amb la col·laboració de la CAM

conferencias y mesas redondas entre profesionales de la medicina y de la docencia. Organizadas por la delegación de Sanidad y Políticas de Solidaridad, estas jornadas han seguido un programa en el cual destaca la conferencia de Manuel Esteve sobre la salud de los docentes, la presentación de conclusiones y propuestas y la presentación de resultados de la encuesta de salud. Las jornadas han sido un éxito por la participación de más de 60 profesionales de la comarca y por la excelente conferencia del profesor Esteve, muy comentada entre los asistentes y que ha aportado nuevas energías y líneas de trabajo al programa. ■ RAFAEL DIRANZO

On es realitza?: l’espai físic on es realitza està cedit per l’Ajuntament, en el col·legi públic d’educació especial L’Encarnació. Data: Comença el 28 de juny amb una Festa de Benvinguda i acaba el 23 de juliol amb la Festa de Cloenda.

L’horari de l’Escola d’Estiu es de les 9.00 h del matí a les 14.00 h del migdia. Monitors: els participants es dividiran en grups i seran coordinats per un monitor o monitora i un educador o educadora que dinamitzarà totes les activitats.

Activitats: Les activitats que es desenvoluparan en l’Escola d’Estiu es poden agrupar en tallers, visites culturals, activitats esportives, i grans jocs Per a donar-vos més informació podeu telefonar al Gabinet Psicotècnic Municipal o al departament d’Educació de l’Ajuntament 96 1111111 .

Escola Matinera En l’Escola d’Estiu es continuarà oferint l’Escola Matinera en les mateixes condicions que en la resta de l’any. El mínim de xiquets per col·legi serà de 12. ■

10 • BIM TORRENT

LA TERRA DEL BO

Restaurant Del Sol

Restaurant El Pino

Restaurant El Romeral

Restaurant L'Estany

Restaurant El Lido

Restaurant La Torreta

A L G U N S

R E S T A U R A N T S

D E L

V E D A T

2005, ESTIU • 11

ON MENJAR (I) En els últims anys, a Torrent han prosperat restaurants de tots els tipus. En un breu recorregut pels carrers de la ciutat, ens trobem de tot, des de menjar ràpid fins a la cuina d’autor més selecta. Predominen, com no podia ser d’una altra manera, els restaurants especialitzats en arrossos de totes les varietats, i en la gran majoria també podem trobar les millors carns i peixos frescs. Des del BIM hem realitzat una breu selecció que no és més que un botó de mostra de la quantitat i varietat de restaurants que podem trobar sense eixir de la nostra ciutat. Es tracta de llocs on podem celebrar des de reunions socials i familiars de tot tipus fins a sopars íntims en racons acollidors, o fins i tot en plena natura, un autèntic goig per al paladar i a un pas de casa. Comencem el nostre recorregut centrant-nos en sis restaurants que podem trobar al Vedat, i continuarem per la ciutat.

BEGOÑA VILATA Restaurant Casa Agustín

Asador La Casona

Restaurant Azorín

Restaurant La Jabuguería

Restaurant Rugantino

S E N S E

E I X I R

D E

L A

C I U T A T

12 • BIM TORRENT

G A U D I R

D E L

M E N J A R

RESTAURANT DEL SOL

A L

V E D A T

RESTAURANT EL PINO

Adreça: Carrer del Sol, 17.

Telèfon: 96 1558954.

Dia de descans: Dimarts.

Menú diari: No, a la carta.

Preu mitjà: 25-30 euros.

Especialitat: Arrossos i carns a la brasa.

RESTAURANT EL ROMERAL Adreça: Avinguda de Sant Llorenç, 98.

Telèfon: 96 1552900.

Dia de descans: Dilluns.

Menú diari: No, a la carta.

Preu mitjà: 30 euros.

Especialitat: Arrossos valencians, carns i peixos.

E

l Restaurant del Sol és un dels més veterans de la localitat i una garantia d’èxit per a qualsevol tipus de celebració o ocasió especial. Fruit de l’esforç del recentment malaurat Pepe Moreno, n’ha pres el comandament el seu fill, el saber fer del qual recorden el mestratge del seu pare. Del restaurant crida l’atenció la seua calidesa, deguda en gran part a la xemeneia sempre encesa a l’hivern, i no mer objecte de decoració com sol ocórrer en molts locals, i la seua decoració basada en les ferramentes de llaurador que traslladen el comensal a un ambient afable i de camp. Va ser pel 1988 quan a José Moreno Roldán se li acut fer del seu xalet un restaurant en el qual poguera treballar tota la família. El seu bon caràcter i l’excel·lent bon fer des de la cuina, dirigida per la seua dona Isabel López, van ser determinants perquè el públic acollira el restaurant molt bé des del principi.

No obstant això, les claus d’haver continuat tots aquests anys han estat, com comenta l’actual gerent, «el treball, diverses inversions per a la modernització del local i el tracte al públic; en això crec jo que és on més es nota que ens agrada el que fem».

Tots estos factors ha fet del Sol un dels restaurants més concorreguts de la ciutat, per on han passat també destacats personatges de la vida pública que han visitat Torrent com Julio Anguita, el mestre Asensio, Joan Lerma, Norma Duval, Compay Segundo, Francisco, Teresa Rabal, Amistades Peligrosas, Pedro Duque i UPA Dance, per anomenar-ne solament uns pocs.

L’especialitat: arrossos de tots els tipus, entre els quals destaca el rossejat torrentí i l’arròs amb llamàntol. En la temporada de caça també ofereixen, a la calor del foc, gaspatxo manxec i arròs amb llebre. En la seua carta d’hivern destaquen els fesols amb perdiu, el cabrit d’Aranda del Duero, exquisit tant a la brasa com al forn, i el cochinillo. Del Sol disposa també d’un ampli saló de noces independent del restaurant amb capacitat per a 300 persones, on els nuvis poden triar entre 15 menús diferents. En aquests moments estan treballant en una carta que especificarà els nutrients i les calories, una demanda de la societat actual. Per a més informació www.salonesdelsol.com.

Adreça: Camí del Romeral, 13.

Telèfon: 96 1550109.

Dia de descans: Dimarts.

Menú diari: No, a la carta.

Preu mitjà: 20-25 euros.

Especialitat: Paella i arrossos.

E

ls 45 anys d’experiència es noten. Encara que els començaments van ser difícils, com ocorre amb el bon vi, el temps l’ha anat forjant i hui en dia és un dels restaurants i lloc de celebracions amb més acceptació de Torrent, el nom del qual va transcendir fa ja molt temps les fronteres de la nostra ciutat. El Pino va començar, com recorda el gerent Felipe García, «com un local menut en què es feien únicament paelles».

Un paisatge molt diferent del de hui en dia, ja que en la carta es pot trobar tot tipus de menjars exquisits. La seua especialitat són els arrossos valencians. Entre els peixos, García destaca l’abadejo, i per als amants de la carn recomana tastar el rellom amb foie. En els entrants, res millor que una taula d’ibèrics i foie. Tot això regat amb el millor vi, que no debades El Pino posa a la disposició dels seus clients una impressionant carta en la qual podem trobar més de 300 vins diferents i grans reserves. També destaca de la carta l’arròs amb llamàntol i, per a l’estiu, la selecció d’ensalades i peixos del Mediterrani.

No obstant això, el comensal farà bé de reservar-se per a les postres: l’especialitat indiscutible és la crema de figa, una delicatessen que, en paraules de García, «és única en el món». Però, també es pot optar pel pastís de poma amb gelat de taronja i altres impressionants postres casolanes. El restaurant té una afluència diària de visitants que hi busquen el signe diferenciador que, per al seu gerent, és la possibilitat de menjar «de capritx», un fet habitual en persones que mengen tots els dies fora de casa i que els abelleix tastar una cosa diferent. En l’actualitat està a punt de començar un procés d’actualització i modernització amb l’objectiu de continuar donant el millor servei en tot tipus de celebracions. Per a més informació es pot accedir a la seua completa pàgina web (www.pinovedat.com), en la qual, per exemple, les parelles de nuvis poden elaborar el seu menú amb els preus inclosos.

E

l restaurant El Romeral és conegut a tota la Comunitat Valenciana per les seues paelles. Fernando Climent és el gerent actual d’un restaurant que obriren els seus pares fa 32 anys i que des de sempre ha fet del plat valencià per excel·lència la millor carta de presentació. Al principi, El Romeral no era més que un barracot, però el bon fer dels seus cuiners féu que, en poc de temps, s’haguera de portar a terme una remodelació per a engrandirlo. Recentment han finalitzat la tercera reforma de la seua història, que ha donat com a resultat un saló ben assolellat, amb amplis finestrals i envoltat de vegetació i arbres.

En definitiva, s’ha creat un ambient ideal per a qualsevol tipus de celebració social o empresarial, casaments i congressos de tota mena. En el restaurant es poden degustar diversos i saborosos plats basat en l’arròs com a ingredient principal, com ara arròs del senyoret i arròs negre, i també carns com relloms a la brasa o chuletón, així com peix fresc. Quant a les postres, es recomana tastar l’anomenat «València», autèntic enginy de rebosteria fet d’avellanes. En la carta de vins destaquen els Rioja, Ribera del Duero i els vins valencians.

2005, ESTIU • 13

G A U D I R

D E L

M E N J A R

A L

V E D A T

RESTAURANT DE L'HOTEL LIDO

RESTAURANT LA TORRETA

Adreça: Juan Ramón Jiménez, 5.

Telèfon: 96 1551500.

Dia de descans: Obert tots els dies.

Menú diari: Sí. Preu: 18,50 euros.

Preu mitjà: A la carta, uns 25 euros.

Especialitat: Carns i arrossos.

Adreça: Avinguda de Sant Llorenç, 90.

Telèfon: 96 1550722.

Dia de descans: Obert tots els dies.

Menú diari: 15 euros (admeten xec gourmet).

Preu mitjà: 20-25 euros a la carta.

Especialitat: Arròs rossejat i arrossos de totes les especialitats.

E

RESTAURANT L'ESTANY Adreça: Carrer del Sol, 12.

Telèfon: 96 1574169 Dies de descans: Diumenge de nit i dilluns.

Menú diari: No, a la carta.

Preu mitjà: 30 euros.

Especialitat: Carns a la brasa.

S

i allò que abelleix al lector d’aquest reportatge és degustar una bona carn en plena naturalesa, una bona elecció és aquest restaurant situat a la planta baixa d’un xalet al carrer del Sol. Només traspassar-ne la porta, la gerent Vicenta García i el seu equip s’encarreguen de fer una vetlada única, ja siga una celebració familiar o un sopar romàntic.

El restaurant L’Estany és especialista en carns gallegues a la brasa, entre les quals podem destacar el chuletón de Lugo, el galet (codillo) i el rellom. En peix, una de les seues especialitats és el lluç a la papillota. Obert des de 1997, aquest negoci familiar destaca pel bon tracte i per l’extensa i selecta carta. Per exemple, si és la primera vegada que algú hi va, Vicenta recomana que taste algun dels seus sofisticats i exquisits entrants, com el carpaccio temperat de gambes, formatge de cabra amb mel, cruixents de botifarra o foie d’ànec. També tenen fama les seues postres casolanes, com el tiramisú o el pastís de pera amb nata calenta.

A l’estiu, L’Estany presenta un gran al·licient que és la possibilitat de poder degustar les seues especialitats en una terrassa privada als jardins del restaurant. També és un lloc ideal per a celebrar reunions familiars, i fins i tot casaments, però de pocs comensals.

E

l restaurant de l’Hotel Lido no necessita presentació. Dirigit per José Alacreu, va començar la seva trajectòria en 1967 quan es reuniren diversos amics que van llançar aquest projecte que es podria qualificar d’arriscat perquè, com comenta Alacreu, «no hi havia bones carreteres per a arribar-hi i es trobava en un lloc prou aïllat».

No obstant això, ben prompte es va convertir en un dels hotels més emblemàtics d’aquells anys. La clau de la seua perdurabilidat en el temps és la modernització contínua de les instal·lacions i la variació dels plats i dels menús.

Hui en dia encara continua sent més conegut com a lloc de banquets que com a restaurant, però cada vegada són més els qui hi entren diàriament a la recerca de la seua gastronomia reconeguda. Per a ajudar-los un poc més i deixar de costat la barrera que suposa haver d’entrar per l’hotel, s’ha creat una entrada independent. Per a molts torrentins és un dels llocs preferits per a celebrar reunions socials, casaments, congressos o jornades de treball.

Destaquen les celebracions a l’estiu, quan es pot optar per realitzar un còctel als illuminats jardins al costat de la piscina. Són especialistes en rossejat torrentí, i un menú ideal pot basar-se en la palaia amb allipebre, anyell al forn i, per a postres, cassoleta de galeta amb xocolate i gelat de vainilla.

En la carta de vins hi ha un clar predomini dels valencians, encara que sense oblidar els Rioja i els Ribera del Duero. Aquest hotel, que es troba en plena natura, està actualitzant el seu menú, en el qual inclouran plats per a diabètics, celíacs o malalts del cor. Per a més informació també es pot consultar el web www.hotel-lido.net.

l gerent del Restaurant La Torreta és Rafael Tormo, que, com ell mateix explica, va inaugurar aquest centre en 1991 per a tindre «un lloc que fóra un punt de trobada». El que va començar com un hobby, que era cuinar per als amics «es va anar convertint a poc a poc en una forma de vida». Tormo es dedicava a rostir bous en diverses festes de tot Espanya, i també cuinava paelles a gran escala per a toreros de renom, activitats que continua realitzant. Segons comenta el gerent de La Torreta, «tenim la logística per a poder estar en qualsevol lloc d’Europa», la qual cosa li ha permés, per exemple, que en el seu currículum figure el rècord Guiness de rostits de vedella, proesa assolida en gran part gràcies a una màquina inventada per ell mateix.

L’equip de cuiners del restaurant també ha col·laborat amb el famós cuiner Galbis en la realització de la paella més gran del món, que també està registrada en el Llibre Guiness. Les especialitats: l’arròs rossejat, plat estrella del restaurant que, a més, està patentat, i l’arròs en totes les modalitats com ara la paella, l’arròs d’alls tendres i gambes, amb abadejo... Per a això disposa d’un paeller de llenya de 25 metres quadrats d’on ixen totes aquestes especialitats amb el toc únic que hi sap imprimir l’equip de La Torreta.

Entre els entrants, Tormo destaca els calamarsons amb alls tendres, carxofes de Benicarló amb clòtxines i els guisats de carn i ceba amb mel i nous.

Als salons de La Torreta també es poden degustar les millors carns fresques, entre les quals destaquen els rostits a la brasa com les xulletes d’anyell amb denominació d’origen de Terol, l’entrecot i la carn a la brasa. Per a postres, La Torreta recomana l’especialitat anomenada «Pastel Lucía», fet amb formatge natural, ous i nata i taronja caramel·litzada. També es pot gaudir d’una extensa carta de vins, entre els quals destaquen els Ribera del Duero, els valencians i, per a qui es vulga concedir un capritxet, els excel·lents Vega Sicilia.

14 • BIM TORRENT

S E N S E

E I X I R

D E

RESTAURANT CASA AGUSTÍN

Adreça: Carrer de Gómez Ferrer, 17.

Telèfon: 96 1555526.

Dia de descans: Dimecres.

Menú diari: A la carta.

Preu mitjà: 25 euros.

Especialitat: Carns i arròs rossejat.

D

es de fa 30 anys, Pedro Esteso regenta el que al principi era un xicotet bar i hui en dia és un dels restaurants que garanteixen l’èxit de qualsevol reunió familiar o empresarial en Torrent. Les claus, per a ell, són: la qualitat i el servei.

Les seues especialitats: carn de Lugo a la brasa o al forn, corder torrat en el seu suc i, entre els arrossos, destaca el famós rossejat torrentí. Casa Agustín s’ha especialitzat en dinars i sopars d’empreses i grups. Per a estes reunions compta amb salons individualitzats i una completa adaptació a les necessitats dels seus clients que, de segur, se sentiran molt còmodes en qualsevol dels dos pisos amb què compta el restaurant.

També destaca la carta de vins, que és ben extensa. Entre la selecció del gerent mereixen una atenció especial els vins valencians, els Ribera del Duero i els Rioja. Tampoc no podem deixar de banda els entrants, entre els quals destaquen els ibèrics, les ensalades i els calamars a la planxa, entre altres delícies. I, per acabar, res millor que les postres, que són sempre casolanes; per esmentar-ne algunes, ens podríem quedar amb la crema o el pa de Calatrava.

L A

C I U T A T

RESTAURANT AZORÍN

Adreça: Carrer d’Azorín, 12.

Telèfon: 96 1574702.

Dia de descans: Dimarts.

Menú diari: Plat del dia.

Preu mitjà: 30-35 euros.

Especialitat: Carns d’Astúries i peix fresc.

L

a història del Restaurant Azorín és semblant a la d’altres grans restaurants de la localitat. Va començar en 1995 fent menús i va anar guanyant fama a poc a poc gràcies a la seua qualitat. El «tapeo» també atreia molts comensals. Des de la reforma que va dur a terme fa ara tres anys, s’ha convertit en un lloc encantador en què és un plaer degustar tota mena d’especialitats com ara carns a la brasa amb salses de nous o de foie, chuletón a la pedra, foie d’ànec fresc i ànec amb confitura de violetes. Per als que prefereixen peix, també hi ha molt per triar, encara que el cap de cuina recomana la cassola de lluç i rap a la marinera o el llom d’abadejo amb xampany enfornat. Entre les postres, que són totalment casolanes, destaca el pastís de formatge amb nabius i les gemes, tot això regat amb un Ribera del Duero, Somontano o Rioja, entre una extensa carta de vins.

També és un lloc ideal per a celebrar comunions i fins i tot banquets de casament amb pocs comensals. A la qualitat dels seus productes base –sempre peix fresc, i la carn la porten directament d’Astúries–, cal unir el bon servei dels seus responsables: els gerents Antonio i José Luis Ruiz i el cap de cuina, Valeriano Fernández.

RESTAURANT LA CASONA

Adreça: Carrer de València, 158.

Telèfon: 96 1554104.

Dia de descans: Obert tots els dies.

Menú diari: Sí, 7 euros.

Preu mitjà: Menús especials a partir de 25 euros.

Especialitat: Carns especials.

L

a Casona és una antiga casa rehabilitada de la qual es fa càrrec des d’octubre del 2003 Antonio Arriaza. Al principi, la idea d’obrir este restaurant va partir d’un grup d’amics que havien fundat una modesta associació gastronòmica i pensaren d’obrir un restaurant perquè tot aquell que volguera poguera degustar els seus plats. Amb el temps, Antonio es va fer càrrec en solitari de l’establiment, i dels seus foguers ixen excel·lents plats com ara xulletes de llet, entrecot, chuletón, perdius, carn a la brasa, cua de bou, bou, cérvol, porc senglar i manetes de porc, entre altres.

Estes especialitats es complementen a la perfecció amb l’extensa carta de vins, en què trobem vins valencians i Rioja. També elaboren tot tipus d’arrossos per encàrrec. Entre les postres, res millor com acabar amb uns plàtans caramel·litzats amb ametla, taronja «Casona» amb salsa de caramel, pastís de formatge o de llima, o un arròs amb llet. Entre els objectius de futur: consolidar el negoci i donar-lo a conéixer per distints mitjans. També es tracta d’un lloc ideal per a desdejunarse, esmorzar o prendre unes tapes.

2005, ESTIU • 15

S E N S E

E I X I R

D E

RESTAURANT LA JABUGUERÍA

Adreça: Carrer del Camí Reial, 179.

Telèfon: 96 1557301.

Dia de descans: Diumenge.

Menú diari: A la carta.

Preu mitjà: 36 euros.

Especialitat: Carns de caça.

L

a pròxima vegada que passeu pel barri de Sant Gregori, fareu bé de fixar-vos en una façana de pedra de pissarra sobre la qual penja un cartell que anuncia el restaurant «La Jabuguería». Este nom és un digne referent del que hi trobarem: un restaurant menudet però atés fins al més mínim detall en què el client podrà degustar les més exquisides especialitats acompanyades amb vins de la millor qualitat. Alfonso Olid és el gerent d’este racó i l’artífex d’un canvi de 360 graus: d’un bar de pas a un restaurant amb un ambient i servei impecable. El seu objectiu: cobrir un buit de mercat. Les mans expertes de l’escultor Juan Errazu estan darrere de la reforma, on ha deixat la seua empremta.

Les especialitats: foie d’oca amb pinyons, espàrrecs farcits amb salsa de bellota, ensalada de perdiu amb espill d’oli d’oliva, entrecot de la Vall de l’Esla, arròs amb conill de muntanya, bolets i caragols. L’elecció del vi en este restaurant no suposarà cap problema, ja que n’hi ha 67 per a triar, i Alfonso, que és enòleg, li ho posarà fàcil.

Fareu bé de deixar un poc de gana per a les postres i degustar, per exemple, el carpaccio de pinya amb Cointreau i melmelada d’aranja. Es tracta també d’un lloc ideal per a un sopar romàntic.

L’any passat va comprar un aparcament de 1.300 metres quadrats i s’ha creat un reservat VIP al pis superior per a reunions.

En l’actualitat estan en un procés de canvi d’imatge, cartes i web. El servei també ha rebut una formació adequada a càrrec seu.

Tot este saber fer ha tingut la seua recompensa: l’ISO 1200 i el Guardó a l’Actuació Social de Torrent, rebut a finals de 2004.

L A

C I U T A T

RESTAURANT PIZZERIA RUGANTINO

Adreça: Plaça Major, 35.

Telèfon: 96 1567015.

Dia de descans: Dilluns.

Menú diari: Sí, 7,80 euros.

Preu mitjà: De 15 a 20 euros.

Especialitat: Pasta i pizza.

T

omaso Smeraldi, italià establit a Torrent, va obrir fa quatre anys una de les pizzeries amb més estil de la localitat. En ple centre històric, enfront de la Torre, és un plaer degustar pasta i pizza en totes les seues versions. També hi ha una extensa carta d’excel·lents vins italians, entre els quals destaquen els chianti, gallo nero, dolcetto d’alba, lambrusco i nero d’avola. Les especialitats de pasta que volem destacar són la pasta farcida, seca, fresca, raviolis de bolets i el fetuccini al rugantino (amb pernil, pinyons, nata i tomaca natural). És ideal per a sopars amb amics.

ALUMNADO EN PRÁCTICAS

E

l pasado 25 de junio, el alumnado del curso de Auxiliar de Restaurante Bar, tuvo ocasión de demostrar su destreza en una práctica singular. La realización de un aperitivo de catering en un evento como fue el 25 Aniversario de la Asociación ARTIC. Un grupo de alumnos y alumnas, que actualmente se encuentran realizando la fase de formación en prácticas de empresa, pudieron dar buena cuenta de sus dotes, tanto culinarias como de servicio en un catering que tuvo como escenario el Auditori.

Junto con la formadora del monográfico y la tutora del proyecto, M.ª José Muñoz, los alumnos y alumnas que participaron fueron felicitados por los asistentes por la calidad del servicio, así como por la presentación de los productos, siendo la creatividad una faceta en este tipo de servicio muy valorada.

Este curso es uno de los nueve que se han desarrollado dentro del Proyecto Génesis Plus. Unos centrados en el servicio de atención a personas con especiales necesidades; Servicio de Ayuda a Domicilio, Auxiliar Especialista en Alzheimer, Auxiliar de Educación Infantil, Monitor Infantil y Monitor de Tercera Edad. Así como dos cursos relacionados con hostelería como el de Camarera de Piso y Auxiliar de Restaurante Bar. Estos cursos que se han llevado a cabo a lo largo del año, han permitido a más de un centenar de personas aprender un oficio y lo que es más importante el 26% de ellas están actualmente trabajando, incluso antes de finalizar el total del periodo de formación teórico-práctico. ■ N. S. (Información complementaria en la páginas 31 y 41)

16 • BIM TORRENT

V A L E N C I À

P E R

A

T O T S

REGLAMENT MUNICIPAL PER A LA NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA DE L’AJUNTAMENT PREÀMBUL La llengua configura el pensament, el caràcter i la cultura d’un poble. Respectar i protegir la diversitat lingüística i cultural dels pobles d’Espanya és un principi fonamental que ja va quedar consagrat a la Constitució de 1978 i que després desenvolupà el nostre Estatut d’Autonomia de 1982.

Defensar les nostres arrels com a poble i treballar per la conservació del seu patrimoni és una tasca que ha de tenir el suport de les Administracions, però que mai no podria portar-se a terme sense la col·laboració de tots aquells que, siga quina siga la seua dedicació, poden participar en la consecució d’aquest important objectiu.

Des de l’Administració municipal tenim l’oportunitat de contribuir decisivament en la sensibilització dels ciutadans envers la recuperació de les nostres senyes d’identitat.

Aquesta recuperació no pot quedar-se tanmateix en un simple desig o una voluntat política, ha de convertir-se en una realitat tangible. Per dur-la a terme naix aquest Reglament de Normalització, amb el qual el municipi de Torrent i el seu Ajuntament es doten dels mecanismes necessaris sense els quals aquesta tasca seria molt més dificultosa.

Només ens cal desitjar que en un futur, puguem veure amb orgull com el valencià es converteix en una herència viva que s’endinsa en tots els àmbits de la nostra existència.

FONAMENTS JURÍDICS La Constitució espanyola i l’Estatut d’autonomia de la Comunitat Valenciana són les dues normes legals de major rang legislatiu que determinen en els articles tercer i seté, respectivament: «la riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d’Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d’especial respecte i protecció» «S’atorgarà protecció i respecte especials a la recuperació del valencià.»

La Llei 4/1983 de 23 de novembre, d’Ús i Ensenyament del valencià, en el preàmbul IV expressa: «la Generalitat té un compromís irrenunciable en la defensa del patrimoni cultural de la Comunitat Valenciana i d’una manera especial en la recuperació del valencià, llengua històrica i pròpia del nostre poble, del qual constitueix la més peculiar senya d’identitat.» I continua: «aquesta llei intenta superar la relació de desigualtat que hi ha entre les dues llengües oficials de la nostra Comunitat Autònoma i disposa les mesures pertinents per tal d’impulsar l’ús del valencià en tots els àmbits de la nostra societat, i especialment en l’Administració i en l’ensenyament».

L’article 7.1 de l’Estatut d’Autonomia determina que: «els dos idiomes oficials de la Comunitat Valenciana són el valencià i el castellà. Totes les persones tenen dret a conéixerlos i a utilitzar-los.»

Aquesta mateixa llei estableix en l’article 2n que: «El valencià és llengua pròpia de la Comunitat Valenciana i, en conseqüència, tots els ciutadans tenen dret a conéixer-lo i a utilitzar-lo, oralment o per escrit tant en les relacions privades com en les relacions amb les instàncies publiques.»

L’article 7, que mereix una consideració especial, indica: «El valencià, com a llengua pròpia de la Comunitat Valenciana, ho és també de la Generalitat i de la seua Administració Pública i de l’Administració local, i d’altres corporacions i institucions públiques dependents d’aquelles.»

L’article 30 determina: «La Generalitat Valenciana i les Corporacions Locals podran exceptuar i bonificar, pel que fa a les obligacions fiscals, els actes i manifestacions relacionats amb el foment, divulgació i extensió de la cultura valenciana, amb una consideració especial a les que comporten l’ús del valencià.»

Per tal de garantir els drets dels ciutadans a ser atesos per la l’Administració i rebre resposta en la llengua que sol·liciten, els paràgrafs 2 i 3 d’aquest article exigeixen als poders públics: «2. En les bases de convocatòria per a l’accés a càrrecs, ocupacions i funcions públiques, la Generalitat Valenciana i les Corporacions Locals, en l’àmbit de les seues competències respectives, valoraran el coneixement del valencià per tal que pugen realitzar-se les funcions públiques d’acord amb els principis d’ús del valencià previstos en aquesta llei.»

«3. Els poders públics valencians, als efectes de l’apartat anterior, indicaran els llocs per als quals és preceptiu el coneixement del valencià.»

Els articles 27 i 28 obliguen l’administració a fomentar l’ús del valencià en totes les activitats administratives dels òrgans dependents d’aquesta.

L’article 33 preceptua: «Els poders públics valencians fomentaran, en l’àmbit de la seua competència i d’acord amb el que disposa aquesta llei, l’ús del valencià en les activitats professionals, mercantils, laborals, sindicals, polítiques, recreatives, artístiques i associatives.»

També és important el decret 145/1986, de la Generalitat Valenciana, que expressa en l’article 1: «Es retolaran en valencià els senyals de les autopistes, les carreteres, els camins, les dependències i els serveis d’interès públic que depenen de les entitats locals...», i l’article 2 diu: «L’execució d’aquest Decret correspon a l’Administració Local...»

D’altra banda, la llei 30/1984 sobre Mesures per ala Reforma de la Funció Pública, en el seu article 19.1 estableix que «en les convocatòries per a l’accés a la funció pública, les Administracions Públiques en l’àmbit respectiu de competències hauran de preveure la selecció de funcionaris capacitats com cal, per a cobrir els llocs de treball a les Comunitats Autònomes que tinguen dues llengües oficials».

Davant aquest articulat i tenint en compte els textos vigents en matèria lingüística, s’ha redactat el reglament següent, que desenvolupa en l’àmbit local l’aplicació, bàsicament de la llei d’Ús i Ensenyament del valencià.

CAPÍTOL I PRINCIPIS GENERALS Article 1. Objectius.

1. Aquest reglament té per objectiu genèric aplicar a l’àmbit d’actuació municipal de l’Ajuntament de Torrent el que disposa l’article seté de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana i la Llei 4/1983, de 23 de novembre, d’Ús i Ensenyament del Valencià.

2. Els objectius específics d’aquest reglament, d’acord amb els quals hauran d’interpretar-se tots els preceptes que conté, són els següents: – Impulsar la recuperació del valencià i fomentar-ne l’ús en tots els actes de la vida ciutadana.

– Fer efectiu el dret de tots els ciutadans i de totes les ciutadanes a conéixer i a usar el valencià.

– Normalitzar l’aplicació de l’ús del valencià en l’àmbit de l’administració local de l’Ajuntament de Torrent.

– Estimular la presa de consciència col·lectiva quant a la potenciació ètica del fet idiomàtic valencià en tots els àmbits socials.

Article 2. Àmbit.

1. El valencià és la llengua pròpia de la ciutat de Torrent i per tant, també és la llengua pròpia de l’Administració local i de les entitats i institucions públiques que en depenen.

Tots tenen el dret a conéixer-lo i a usar-lo oralment i per escrit davant les instàncies públiques, amb plens efectes administratius i jurídics.

D’acord amb l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, el valencià i el castellà són les dues llengües oficials a la Comunitat i per tant al nostre municipi.

2. Les manifestacions de pensament o de voluntat i els actes orals o escrits, públics o privats, no podran donar lloc a cap mena de discriminació si són expressats totalment o parcialment en valencià, i produeixen plens efectes administratius i jurídics.

2005, ESTIU • 17

CAPÍTOL II DE L’ÚS DEL VALENCIÀ Article 3. De l’ús oral.

1. Tot el personal de l’Ajuntament de la ciutat de Torrent procurarà usar preferentment el valencià en les seues relacions de treball amb qualsevol funcionari o empleat públic de l’Ajuntament, amb la resta d’administracions valencianes i en les sessions dels òrgans de govern i uns altres òrgans complementaris.

El personal destinat als llocs de treball que tinguen relació directa amb el públic iniciaran sempre en valencià el contacte amb els ciutadans, ja siga directament o telefònicament, sense perjudici d’atendre’ls en la llengua que els interlocutors utilitzen.

2. Les manifestacions orals dels ciutadans es formalitzaran en la llengua lliurement emprada per aquests.

Article 4. De l’ús escrit.

1. D’acord amb les normes d’ús del valencià de la Generalitat Valenciana els acords que adopte l’Ajuntament de Torrent s’hauran de redactar en valencià i aquests tindran validesa i eficàcia jurídica oficial plenes. Així mateix, tindran eficàcia jurídica i administrativa els documents impresos i els formularis en valencià emprats per l’Ajuntament en la seua actuació.

2. La llengua vehicular interna de l’Ajuntament Torrent serà el valencià. Les intervencions orals dels Plens de l’Ajuntament han de ser arreplegades fidelment en la llengua en què cadascú s’expresse quan aquestes intervencions orals hagen de ser literalment transcrites.

3. En aquest sentit, les actes de les sessions del Ple o qualsevol òrgan de l’Ajuntament s’han de redactar i i traslladar al Llibre d’Actes en valencià o en bilingüe.

Article 5. Documentació administrativa interna.

Les convocatòries a les sessions dels òrgans de govern i dels altres òrgans, així com les comissions informatives, els ordres del dia, actes i la resta d’escrits i documentació adreçada als regidors i les regidores o al personal de l’Ajuntament es farà en valencià, tret d’aquells que en demanen expressament la traducció.

En aquest últim cas es farà en les dues llengües.

Article 6. Documentació administrativa externa.

1. Els escrits i les comunicacions que hagen de tindre efectes fora del terme municipal de Torrent, i dins l’àmbit de la Comunitat Valenciana, seran redactats en valencià, tret dels territoris declarats de predomini lingüístic castellà en l’article 36 de la Llei 4/1983, de 23 de novembre, d’Ús i Ensenyament del Valencià, en aquest cas també ho seran en castellà.

2. En cas de produir-se els efectes fora del territori de la Comunitat Valenciana seran redactats en castellà sense perjudici que també ho siguen en valencià.

Article 7. Documentació administrativa adreçada a la ciutadania.

1. En les actuacions administratives d’ofici o a instància de part, les notificacions, les comunicacions i qualsevol altra actuació que afecte la ciutadania, es faran en valencià o en bilingüe.

2. L’Ajuntament de la ciutat de Torrent podrà requerir que els estudis, projectes i treballs anàlegs que encarregue a tercers li siguen lliurats en valencià o en bilingüe.

Article 8. L’actuació administrativa dels ciutadans i de les ciutadanes.

Tindran plena validesa i eficàcia jurídica els escrits presentats en valencià, els quals no podran ser objecte de cap mena de dificultat, d’ajornament, de requeriments de traducció ni de cap altra exigència.

Article 9. Impresos.

Els impresos i els models oficials d’escrits estaran a disposició dels administrats en les dues llengües oficials. Si no se’n demana una en concret, s’oferirà en

principi la versió valenciana sense perjudici del dret a emplenar-lo en castellà.

Els impresos i els models d’ús intern de l’administració municipal seran únicament en valencià.

Article 10. Registres administratius.

Els registres de competència municipal i dels organismes que en depenen seran en valencià. Els assentaments es faran en la llengua en què demanen els interessats i, si no en demanen cap en particular, en valencià.

Article 11. Informàtica.

Les màquines d’escriure, equips informàtics i tot el material adquirit per a ser emprat per l’Ajuntament s’haurà d’adaptar en la màxima mesura possible i ser útil a l’ús preferencial del valencià.

Article12. Signes d’identificació.

Les capçaleres dels documents i els impresos oficials, els segells i, en general, tots els signes d’identificació de la corporació en la documentació estaran escrits en valencià.

Article 13. Documents públics i contractes.

Els documents públics i contractuals atorgats per l’Ajuntament es faran sempre en valencià. Si els altres atorgants o l’altra part contractant demana que es faça en l’altra llengua oficial, es farà en les dues.

CAPÍTOL III PERSONAL Article 14. Coneixements de valencià, classificació dels llocs de treball i perfil lingüístic.

1. Per a garantir les exigències lingüístiques legals i socials, el personal al servei de l’Administració local (o òrgans dependents) haurà de posseir un coneixement lingüístic simètric (valencià-castellà), adequat a les funcions que ha d’exercir, que faça possible atendre el ciutadà i la ciutadana en la llengua que sol·licite.

A l’efecte, l’Ajuntament revisarà la classificació de llocs de treball i catalogarà les necessitats lingüístiques, de manera que tots els llocs tinguen assignada la perfilació lingüística més adequada, ateses les seues funcions respectives.

2. L’Ajuntament promourà entre el seu personal la realització de cursos de valencià que faciliten o milloren la seua competència oral i escrita.

L’assistència als cursos es realitzarà dins de l’horari laboral.

Article 15. Selecció de personal.

L’Ajuntament, d’acord amb l’article anterior, demanarà a les bases de convocatòries per a la provisió de llocs de treball a l’Administració local, el coneixement de les dues llengües oficials. El nivell de les proves que es faran i la seua puntuació hauran d’estar d’acord amb el lloc de treball a ocupar, i es garantirà, en qualsevol cas, la competència oral i escrita. Es respectaran els drets adquirits, de manera que cap funcionari o treballador municipal serà discriminat pel seu desconeixement, oral o escrit, del valencià.

CAPÍTOL IV PROMOCIÓ SOCIAL Article 16.

L’Ajuntament de Torrent haurà de promoure l’ús del valencià en totes les dependències municipals centrals; en els serveis culturals, els serveis educatius i esportius, les empreses arrendatàries de serveis públics, serveis assistencials, festes locals, etc. Igualment es promourà el valencià en els àmbits de comunicació propis (Butlletí d’Informació Municipal, la resta de revistes municipals, ràdio, etc.) fins assolir una normalització total.

1. La promoció i difusió de les activitats municipals per mitjà d’anuncis en diaris, revistes, publicacions

diverses, espais radiofònics, comunicats per megafonia, cartells, fullets, catàlegs, publicitat, memòries, plànols, etc., es faran en valencià.

2. La producció editorial de l’Ajuntament es farà, com a norma general, en valencià.

3. En el marc de les seues atribucions i en la mesura de les seues possibilitats pressupostàries, l’Ajuntament de Torrent subvencionarà o bonificarà les activitats d’interés social que empren el valencià com a llengua habitual.

4. L’Ajuntament de Torrent també podrà bonificar les taxes i els impostos municipals referents al foment del valencià. Cada any l’Ajuntament farà constar en les ordenances municipals les exempcions i reduccions que s’acorden sobre això.

En aquest sentit, l’Ajuntament de Torrent bonifica: a) Els rètols públics de nova instal·lació redactats en valencià se subvencionaran amb la quantitat que, anualment, s’establisca per l’Ajuntament. b) Les persones sol·licitants de la subvenció hauran de dur el text en valencià, per a garantir-ne la correcció, a l’Oficina Municipal de Promoció i Ús del Valencià. c) Els contribuents subvencionats es comprometran a mantindre el rètol d’una forma estable i permanent. d) Els rètols d’ortografia idèntica en valencià i castellà no tindran cap subvenció.

17. Als contractes, convenis, concursos públics que realitze l’Ajuntament amb empreses, indústries, constructores, grans superfícies comercials, etc., es prendran les mesures necessàries perquè l’ús del valencià hi estiga present. En aquest sentit, en els serveis municipals gestionats per empreses privades, els titulars de la concessió han de garantir l’atenció als usuaris en valencià, tant oralment com per escrit. Aquesta condició ha de constar en una clàusula del contracte de concessió.

18. Sota la Presidència de la Regidoria de Política Lingüística, es convocaran els diversos agents que intervenen directament en el procés dinamitzador (regidors de les delegacions municipals, representants dels mitjans de comunicació locals o comarcals, representants de l’ensenyament, representants de les entitats culturals i esportives, i representants del comerç i de l’empresa, etc.), per tal de comunicar les propostes de l’Ajuntament i arreplegar els suggeriments dels diversos col·lectius encaminats cap a la normalitat idiomàtica. Així mateix, en aquestes reunions s’informarà oportunament sobre les ajudes per al foment del valencià.

CAPÍTOL V TOPONÍMIA I SENYALITZACIÓ Article 19. Toponímia.

L’Ajuntament utilitzarà tots els topònims del terme municipal en la seua forma tradicional en valencià.

Article 20. Nom de les vies.

1. Els noms oficials de les vies urbanes i altres vies de comunicació que siguen de competència municipal seran en valencià.

2. Els noms ja existents de les vies seran traduïts al valencià, si no han estat determinats en aquesta llengua.

Article 21. Retolació i senyalització.

1. En general, tota la retolació i senyalització pública que siga competència de l’Ajuntament de Torrent i dels organismes que en depenen, així com també la realitzada per empreses concessionàries, s’ha de dur a terme en valencià.

2. Sense perjudici de l’obligació genèrica expressada en el paràgraf anterior es retolaran o senyalitzaran en valencià quan siguen de competència municipal: a) Els rètols que contenen els noms de les vies urbanes, dels camins i de les vies pecuàries.

ESTIU, 2005

18 • BIMTORRENT

b) Els senyals de trànsit i els senyals informatius. c) Les indicacions dels despatxos i dependències dels serveis públics municipals i dels organismes que en depenen, així com també de les empreses concessionàries. d) La retolació interior i exterior dels edificis públics municipals. e) Els distintius dels vehicles municipals.

COM T’HAN POSAT? Exerceix el teu dret de posar-te el nom i els cognoms en valencià

N

o triem els noms. El nom ens el posen els pares i els cognoms els heretem. A més, els valencians durant molt de temps no hem pogut posar-nos el nom en la nostra llengua i molts hem vist alterats els cognoms amb lletres que no ens corresponen. Ara tenim la possibilitat de tindre nom i cognoms correctament en valencià i podem inscriure els nostres fills en valencià.

Per això, l’Oficina de Promoció i Ús del Valencià de Torrent juntament amb les de Mislata, Carcaixent i Tavernes de la Valldigna han posat en marxa una campanya per a la normalització del nom i dels cognoms. Així, han editat un fullet en què expliquen de manera clara i senzilla els passos que s’han de seguir per a posar-se el nom i els cognoms en valencià. Són els següents: – Si heu tingut un fill i voleu posar-li un nom valencià: només heu d’anar al registre civil i inscriure’l.

CAPÍTOL VI DE L’OFICINA DE PROMOCIÓ I ÚS DEL VALENCIÀ Article 22. Creada l’Oficina Municipal de Promoció de l’Ús del Valencià, els seus objectius són els següents: a) Proposar accions de sensibilització pel que fa a l’ús del valencià a tots els àmbits de la vida ciutadana i especialment dins l’àmbit intern de l’Administració municipal i impulsar l’ús del valencià a l’interior de l’Ajuntament. b) Planificar les actuacions i activitats encaminades a la progressiva normalització del valencià i propiciar l’exercici dels drets lingüístics dels valencianoparlants. c) Assessorar i corregir textos presentats pels diversos ens públics o privats. d) Organitzar cursos de reciclatge permanents per als funcionaris i empleats públics. e) Informar els ciutadans sobre les ajudes per al foment del valencià. Es facilitaran els tràmits a totes les persones interessades a beneficiar-se amb aquestes ajudes. f) Establir el perfil lingüístic de tots els llocs de treball del catàleg municipal ateses les funcions de cada lloc de treball. g) Assessorar, preparar i proposar la baremació dels exercicis de valencià per a les proves d’accés de les convocatòries públiques en l’Ajuntament. h) Tenir com a funció bàsica el compliment i desenvolupament d’aquest Reglament. i) Altres funcions que hi siguen encomanades dins del seu àmbit d’actuació.

L’exercici d’aquestes funcions per part de l’Oficina ha de comportar necessàriament, un suport polític i administratiu que hi permeta un determinat poder executiu i d’ordenament en les seues competències; és a dir, que faça possible un bon funcionament per a tindre incidència en tots els departaments de la Corporació Municipal.

Article 23. L’Oficina de Promoció i Ús del Valencià ha de ser dotada amb una partida específica del pressupost municipal ordinari, suficient per a desenvolupar els programes que ha de realitzar i cobrir les despeses tant materials (espai físic, condicions idònies, mitjans informàtics, etc.) com humanes ( personal tècnic i auxiliar) necessàries per al seu bon funcionament.

Article 24. Per tal de garantir el compliment d’aquest Reglament, es crearà una comissió de seguiment integrada almenys per l’alcalde o persona en qui delegue i els regidors de Personal, de Règim Interior i de Política Lingüística, el secretari, els representants dels grups polítics i la responsable de l’Oficina de Promoció i Ús del Valencià.

Aquesta Comissió de seguiment es reunirà dues vegades a l’any, com a mínim, per analitzar el compliment i el desplegament d’aquest Reglament i extraordinàriament quan la convoque l’alcalde per iniciativa pròpia o a petició d’algun dels seus membres.

L’actualització, l’ampliació o la revisió del Reglament depenen també d’aquesta comissió, la qual farà l’estudi i la proposta corresponent al Ple de l’Ajuntament de Torrent perquè, si s’escau, n’aprove la modificació. ■

– Si teniu el nom en castellà i voleu posar-vos-el en valencià: heu de sol·licitar-ho en el registre civil i heu d’aportar fotocòpia i original del DNI. – Si voleu posar-vos els cognoms correctament en valencià (Pujades, Julià, Banyuls, Veguer, Escrivà en compte de Puchades, Chuliá, Bañuls, Beguer, Escribá): heu de sol·licitar-ho en el registre civil, heu d’aportar fotocòpia i original del DNI i un certificat de l’Acadèmìa Valenciana de la Llengua que acredite la correcció ortogràfica del cognom.

El fullet inclou un model de sol·licitud i una llista de noms d’home i de dona en valencià.

Podeu trobar fullets de la campanya en les dependències de l’Ajuntament i en el registre civil de Torrent. Si necessiteu més informació, assessorament o ajuda en els tràmits, podeu acudir a l’Oficina de Promoció i Ús del Valencià de l’Ajuntament. ■ OFICINA DE PROMOCIÓ I ÚS DEL VALENCIÀ

Bases del Premi de Narrativa Juvenil Ciutat de Torrent ➊ Les obres concursants, de

tema lliure, han de ser obligatòriament novel·les originals i inèdites, escrites en valencià i destinades a lectors entre 14 i 17 anys, d’una extensió entre 90 i 125 fulls de mida foli, mecanografiats a doble espai i per una sola cara, dels quals s’entregarà també el corresponent disquet en programa Word per a PC o per a Macintosh. ➋ Els originals s’han de presentar en sobre tancat per quintuplicat i han de dur el nom i l’adreça de l’autor. Si l’autor vol que l’obra es faça pública amb pseudònim, cal que ho indique expressament. ➌ Les obres aspirants al premi Ciutat de Torrent s’han de presentar abans del dia 20 de setembre de 2005 a l’Ajuntament de Torrent, c/ Ramón y Cajal, 1, 46900 Torrent o també a l’editorial Tabarca, av/ Ausiàs March, 184, 46026 València. ➍ L’import net dels premis és: un primer premi de 6.010,12 euros i un segon de 1.803,04 euros, en concepte d’avançaments de drets d’autor, en relació amb el contracte d’edició corresponent. ➎ L’adjudicació dels premis serà feta per un jurat que s’anun-

ciarà prèviament, en el qual hi haurà un representant designat per l’Ajuntament de Torrent. ➏ El premis no podran ser dividits en cap cas; el jurat, però, podrà declarar-los no adjudicats. ➐ No seran tingudes en compte les obres premiades ja en altres concursos, ni les que simultàniament s’hagen presentat a altres premis. ➑ Tabarca Llibres publicarà les obres guanyadores en un termini no superior a tres mesos, comptadors des del dia de l’atorgament del premi. Hi farà constar en lloc visible i de manera permanent que es tracta dels premis de novel·la juvenil Ciutat de Torrent. ➒ L’Ajuntament de Torrent rebrà 200 exemplars de les obres publicades en concepte d’obsequi, per a la seua promoció i difusió particulars. ➓ Tabarca Llibres tindrà opció preferent d’adquirir els drets de publicació de les obres presentades i no premiades. Aquesta opció es decidirà durant dos mesos, comptadors des del dia del veredicte, i així es comunicarà als autors corresponents.

Les obres no premiades ni considerades publicables per l’editorial seran retornades als autors en

un termini de tres mesos, a partir del dia del veredicte.

La proclamació i el lliurament dels premis tindran lloc el dia 27 d’octubre de 2005 en un acte públic organitzat per l’Ajuntament de Torrent.

La presentació d’una obra pressuposa l’acceptació d’aquestes bases i dels drets i de les obligacions que se’n deriven. ■

ESTIU, 2005

V A L E N C I À

P E R

A

T O T S

BIMTORRENT • 19

VOLUNTARIS PEL VALENCIÀ

É

S

’ha posat en marxa aquesta campanya l’objectiu fonamental de la qual és fer de la llengua una eina habitual en les relacions i actes de comunicació que la vida quotidiana ens presenta i, si més no, equiparar-la amb l’altra llengua oficial.

Aquest projecte de participació lingüística està coordinat per Escola Valenciana, Federació d’Associacions per la Llengua i organitzat per la mateixa Federació, les Universitats d’Alacant, Jaume I de Castelló i la Universitat Politècnica de València, sindicats STE PV i CCOO PV i vint ajuntaments de tot arreu de les comarques valencianes.

A Torrent, l’Ajuntament, a través de la Delegació de Política Lingüística i Joventut, es va fer ressò d’aquesta campanya i va llançar la idea a les entitats i associacions culturals i recreatives ciutadanes. La Gavella, Moviment per la Llengua i la Cultura, El Casino Torrent i l’Escola Permanent d’Adults van arreplegar el repte i a començament del mes de maig, van encetar l’activitat les primeres vint-i-cinc parelles lingüístiques. Com a experiència ha estat tot un èxit i amb un elevat índex d’acceptació i de satisfacció personal per part de tots els participants.

El Voluntariat pel Valencià té com objectiu posar en contacte persones voluntàries que vulguen destinar una hora setmanal (durant un mínim de 10 setmanes) a conversar amb altres persones que volen llançar-se a parlar valencià.

Hi ha molts mètodes per aprendre llengües, però els experts diuen que el millor és l’ús quotidià de la llengua en situacions reals de comunicació tot cercant les possibilitats de dià-

leg i l’intercanvi d’idees entre els parlants.

També l’alumnat que aprén valencià a les aules necessita completar el seu aprenentatge amb la pràctica oral. Aquest estímul pot ajudar moltes persones a superar les possibles inseguretats, complexos o pors a no fer-ho bé.

La campanya del Voluntariat vol adreçar-se i ser especialment sensible amb aquelles persones que vénen d’arreu del món, que han escollit la nostra terra per a viure i treballar i que es troben amb les dificultats lògiques, entre moltes altres, de les barreres lingüístiques. La campanya vol incidir, per tant, en els hàbits lingüístics i actituds de les persones valencianoparlants davant els nou vinguts i vol consolidar

(transmetre) la idea que el valencià és i ha de ser llengua d’acollida.

Aquesta experiència que ha estat molt gratificant, segons s’ha pogut constatar en la valoració final de l’activitat, tant per a les persones voluntàries com per a les aprenents, tindrà continuïtat al mes d’octubre. Així doncs, totes les persones que vulguen participar en aquesta nova campanya cal que s’adrecen a l’Oficina de Promoció i Ús del Valencià de l’Ajuntament (tel. 96 111 11 11, ext.

1069 i 1181, adreça electrònica: usvalencia@atorrent.es).

Deixem-nos de polèmiques: estimar la llengua és utilitzar-la.

Fem de la lletra i la paraula els nostres signes d’identitat. ■ JOAN GÓMEZ. La Gavella, Moviment per la Llengua i la Cultura.

✂

s el projecte de participació lingüística que té per objectiu posar en contacte voluntaris que vulguen destinar una hora a la setmana (durant un mínim de 10 setmanes) a conversar amb persones que volen llançar-se a parlar valencià. Són moltes les persones que desitgen utilitzar el valencià per a comunicar-se, i necessiten situacions reals de la vida per fer-ho. També l’alumnat que aprén valencià a les aules necessita completar el seu aprenentatge de la llengua oral.

Voluntariat pel valenciá, pot ajudar-los a superar la possible inseguretat que provoca l’ús d’una nova llengua. És una manera de facilitar aquest contacte personal entre un parlant del valencià y una persona disposada a reforçar-ne l’aprenentatge previ.

Aquesta iniciativa, a més de facilitar a l’alumnat un interlocutor per poder conversar en valencià, vol incidir en els hàbits lingüístics dels valencianoparlants i consolidar la idea que el valencià és i ha de ser «llengua d’acollida».

Voleu ser voluntaris? Ser voluntari del programa Voluntariat pel valencià implica comprometre’s a dedicar un mínim de 10 hores (una per setmana) a conversar en valencià amb una persona que estiga aprenent a parlar valencià.

Voleu ser aprenents? Ser aprenent del programa Voluntariat pel valencià implica comprometre’s a dedicar un mínim de 10 hores (una per setmana) a conversar en valencià amb una persona voluntària.

Per a ser aprenent cal que ompliu l’imprés i que el presenteu a l’Oficina de Promoció del Valencià del nostre Ajuntament o a Escola Valenciana-Federació d’Associacions per la Llengua.

C O N TAC T E : w w w. v o l u n t a r i a t p e l v a l e n c i a . o r g correu@voluntariatpelvalencia.org. 902 430 237. Adreça Ajuntament de Torrent (OPV) Carrer Ramón i Cajal, 1. 46900 Torrent.

Tel. 96 111 11 11 ext. 1069. usvalencia@atorrent.es ■

20 • BIM TORRENT

CONEIXENT LA NOSTRA EUROPA CAPÍTOL II De l’Europa dels sis a l’Europa dels nou (1957-1973)

1957 ALEMANYA (R.F.) FRANÇA ITÀLIA BÈLGICA HOLANDA LUXEMBURG 1973 DINAMARCA IRLANDA REGNE UNIT

Dinamarca

Irlanda Regne Unit

Holanda

Bèlgica Alemanya Luxemburg (R.F)

(l’actual Parlament Europeu) i un Tribunal de Justícia. Per a la culminació de la unió duanera que suposara una total eliminació aranzelària, la CEE es va donar un termini de 12 anys, però la història es va demostrar més fructífera que les previsions i al juliol de 1968 van quedar suprimits tots els aranzels interns entre els països membres i es va adoptar un Aranzel Duaner Comú per als productes de tercers països. Els efectes de la supressió de duanes van ser espectaculars en eixos anys i els intercanvis de la CEE amb la resta del món es multipliquen.

A més el Tractat de Roma establia, d’una banda, una Política Agrària Comuna (PAC) que va entrar en vigor al juliol de 1962, amb polítiques fortament proteccionistes als productes agrícoles de la CEE, i amb la creació del Fons Europeu d’Orientació i Garantia Agrícola (FEOGA); i d’altra banda, els estats fundadors del Mercat Comú comencen a firmar amb les antigues colònies una sèrie de convenis perquè això els garanteix determinats avantatges comercials i ajuda financera, com el Conveni de Yaoundé en 1963.

La creació de la CEE es va fer sense la presència d’un país tan significatiu com era el Regne Unit. Després de renunciar al seu ingrés en el Mercat Comú, perquè no volia acceptar la unió duanera en els termes del Tractat de Roma (els britànics acceptaven l’eliminació aranzelària dins de la CEE, però pretenien llibertat per a fixar els seus propis aranzels a productes de tercers països), el Regne Unit va fundar en 1960 juntament amb Suècia, Suïssa, Noruega, Portugal, Dinamarca i Àustria, l’Associació Europea de Lliure Comerç (AELC o EFTA) que

lia

L

a Declaració Schuman del 9 de maig de 1950 va obrir les portes per a la creació de la Comunitat Europea del Carbó i l’Acer (SECA) en 1951, integrada per la República Federal d’Alemanya, França, Itàlia, Bèlgica, Holanda i Luxemburg. Aquesta integració va suposar un important avanç en la reactivació econòmica dels països membres, de tal manera que al juny de 1955, els seus ministres d’Afers Exteriors van decidir, en la Conferència de Messina, ampliar l’esfera d’integració no sols al carbó i l’acer, sinó a tota l’economia. Comença d’aquesta manera la gestació d’un nou mercat comú europeu que es desenvoluparia en les negociacions intergovernamentals de Venècia de 1956.

A Roma, el dia 25 de març de 1957 Christian Pineau per França, Konrad Adenauer per la República Federal d’Alemanya, Antonio Segni per Itàlia, Paul Henri Spaak per Bèlgica, Joseph Luns per Holanda i Joseph Bech per Luxemburg, signen els Tractats Constitutius de la Comunitat Econòmica Europea (CEE) i de la Comunitat de l’Energia Atòmica (EURATOM). A aquesta efemèride se la coneix com el Tractat de Roma, i va donar origen a la CEE, també coneguda com a Mercat Comú o Europa dels Sis. Posteriorment, els respectius parlaments dels països socis van ratificar el Tractat que va entrar en vigor el dia 1 de gener de 1958.

El Tractat que pretenia bàsicament crear una unió duanera com a primer pas per a una futura integració política, preveia la fundació de diverses institucions, encara avui presents, com són la Comissió Europea, el Consell de Ministres, una Assemblea Parlamentària

França

Ità

En el primer capítol publicat en el BIM anterior vam parlar del significat del Dia d’Europa, el dia en què a través de la Declaració de Robert Schuman naixia la nostra Unió Europea. Continuant el nostre interés de formar en ciutadania europea hem introduït la secció «Coneixent la nostra Europa» com a vehicle de coneixement en el procés històric de la construcció europea, en el funcionament de les seues institucions i en l’aprofundiment dels valors que l’han feta possible.

arreplegava les tesis angleses i que a diferència de la CEE no preveia en un futur la integració política. L’EFTA tenia els dies comptats, perquè el ràpid creixement econòmic experimentat per l’Europa dels Sis en la dècada dels seixanta, que superava als nord-americans, al costat de la paràlisi econòmica al si de l’EFTA, va evidenciar el fracàs en les pretensions de Gran Bretanya.

Davant d’aquest nou escenari econòmic europeu, en 1961 Regne Unit, Irlanda i Dinamarca sol·liciten negociacions per a adherir-se a la CEE i Noruega ho va fer en 1962. Però les pretensions angleses es veuen frustrades per la decisió de Charles De Gaulle en 1963 de vedar l’entrada del Regne Unit. De Gaulle convençut que una Europa unida havia de ser independent de les dos superpotències (EUA i URSS) enfrontades aleshores en la guerra freda i suspicaç davant de l’amistat britànica amb Washington va protagonitzar en dues ocasions (1963 i 1967) el bloqueig a l’adhesió anglesa. La dimissió de De Gaulle el 1969 va desbloquejar les negociacions entre CEE i el Regne Unit per al seu ingrés.

A l’abril de 1965 es firma el Tractat de Fusió dels Executius de les tres Comunitats existents fins el moment en l’Europa dels Sis (SECA, EURATOM i CEE) que entraria en vigor l’1 de juliol de 1967, constituint-se d’aquesta manera un Consell i una Comissió únics per a totes, el belga Jean Rei fou el primer president de la Comissió unificada. D’altra banda, aquell mateix any i en el mes de juliol, la CEE va viure un dels seus moments polítics més compromesos: «la crisi de la cadira buida», com a conseqüència de la renúncia de De Gaulle a participar en les reunions

del Consell com a protesta pel finançament de la Política Agrària Comuna, açò va mantindre la Comunitat paralitzada durant mesos. Aquesta crisi es va resoldre pel Compromís de Luxemburg que va modificar el sistema de vot en el Consell, de manera que, el fins aleshores vot per majoria, va ser reemplaçat pel vot per unanimitat en el cas que un Estat membre considerara que estaven en joc els seus interessos.

Al setembre de 1969 els caps d’Estat dels països de la CEE reunits en l’Haia acorden iniciar les negociacions amb Dinamarca, Irlanda, Noruega i el Regne Unit per a una futura ampliació europea, i també fan propostes per a una Unió Econòmica i Monetària.

Ambdues pretensions fructifiquen l’any 1972 amb la firma a Brussel·les dels Tractats d’Adhesió dels quatre països candidats i amb la constitució de la Serp Monetària Europea que limita el marge de fluctuació entre les monedes europees i en relació amb el dòlar.

Durant 1972 els Tractats d’Adhesió d’Irlanda i Dinamarca són aprovats per referèndum i la Cambra dels Comuns aprova el del Regne Unit. Contràriament, Noruega rebutja en referèndum el seu ingrés en la CEE, i encara avui, hi és fora de la Unió Europea. D’aquesta manera, el dia 1 de gener de 1973 va entrar en vigor l’ampliació a nou membres de la CEE amb plenes competències en la política comercial comú i naix l’Europa dels Nou. Començava aleshores un nou període ple de dificultats econòmiques i avanços en la integració política, que conclouria en 1986 amb la integració de nous membres (Grècia en 1981, i Espanya i Portugal en 1986) donant lloc a l’Europa dels Dotze.

2005, ESTIU • 21

Firma del Tractat de Roma el 25 de març de 1957. Firma del Tractat d'Adhesió d'Espanya a la CEE al Palau Reial de Madrid el 12 de juny de 1985.

LA NOSTRA INTEGRACIÓ A EUROPA

E

l 12 de juny es compleix el 20é aniversari de la firma del Tractat d’Adhesió d’Espanya a la Comunitat Econòmica Europea en la sala de columnes del Palau Reial de Madrid, pel president del Govern en aquell moment, Felipe González, i amb la presència del rei Joan Carles I. Aquell 12 de juny es posava fi a una llarga història d’aïllacionisme internacional d’Espanya i va permetre la nostra entrada en la CEE com a membre de ple dret l’1 de juliol de 1986.

El camí per a integrar-nos a Europa ha sigut llarg, ple de negociacions i no faltat de problemes. Ja en 1962 (Castiella) i en 1965 (Ullastres), van haver-hi intents d’apropament a la Comunitat Europea, però l’absència de garanties democràtiques de la dictadura de Franco feia impossible qualsevol acord. Era necessària la transició democràtica per a entrar en una organització democràtica i al juliol de 1977 el Govern d’Adolfo Suárez inicia el procés per a la integració tot sol·licitant formalment l’adhesió d’Espanya a les Comunitats Europees. Pel febrer de 1979, a Brussel·les, s’obrin les negociacions per a la nostra entrada, per a la qual cosa Espanya prèviament va haver de ratificar els Pactes Internacionals de Drets Civils i de Drets Econòmics i Culturals de les Nacions Unides, convertir-se en membre del Consell d’Europa, signar el Conveni Europeu per a la Protecció dels Drets Humans i les Llibertats Fonamentals i subscriure la Carta Social Europea.

Les negociacions es van mantindre durant set anys, i hi implicaren els successius governs d’Adolfo Suárez, Leopoldo Calvo Sotelo i Felipe González, i no van estar exemptes de dificultats externes com les plantejades per França en els capítols corresponents a l’agricultura, la pesca i els assumptes socials, les quals van tindre un final feliç gràcies a la intervenció d’Alemanya i Itàlia; i també existien reticències internes en boca dels euroescèptics que dubtaven de l’interés real que per a la societat espanyola suposava la integració. Aquests arguments van quedar ràpidament refutats davant les dades positives que comportava la nostra incorporació.

Juntament amb Espanya s’hi va adherir Portugal, amb la qual cosa l’ampliació europea s’estenia a la Península Ibèrica i va obligar, per l’augment considerable de població, a importants canvis institucionals i econòmics en la CEE que van

afectar el Consell, la Comissió, el Parlament, el Tribunal de Justícia, el Comité Econòmic i Social, i el Banc Europeu d’Inversions.

Han passat 20 anys des de la firma del Tractat d’Adhesió a la CEE i el balanç és plenament i mútuament positiu, tant per a Espanya com per als nostres socis.

La incorporació ha permés una modernització de la nostra economia, indústria i infraestructures. Ha elevat el PIB i la renda per càpita, i l’ha acostada a la mitjana europea. Han millorat l’especialització i les tècniques agrícoles. Ha elevat el nivell de competitivitat de les empreses. Ha permés l’estabilitat de preus, una moneda única i la creació d’ocupació. Ha consolidat la democràcia espanyola i els valors democràtics. Ha consolidat un espai de llibertat, seguretat i justícia, amb millores socials, educatives i culturals... En definitiva, com deia Ortega i Gasset: «Espanya és el problema; Europa, la solució» Espanya, durant aquests anys, ha desenvolupat una activitat i un protagonisme especials en la consolidació de la idea de l’Europa dels ciutadans, en l’aposta per una Europa social en paral·lel amb l’Europa econòmica i monetària i en la defensa de la cohesió econòmica i social.

També és important assenyalar l’èmfasi espanyol per a una política europea comuna en els assumptes de Justícia i Interior, com és la lluita contra el narcotràfic, la delinqüència internacional organitzada i el terrorisme; i el paper fonamental que ha jugat en les relacions de la UE amb Amèrica Llatina, amb els països del Nord d’Àfrica, i en les mediacions per a un procés de pau en l’Orient Pròxim.

Finalment, s’hi ha d’afegir el paper que desenvolupà Espanya durant les seues presidències en 1995 i en 2002 per a la introducció de l’euro com a moneda única.

Informació facilitada per MIGUEL ÁNGEL GARCÍA MELERO Regidor delegat de Valors Cívics i Assumptes Europeus

EL PLE D’AQUEST AJUNTAMENT EN SESSIÓ EXTRAORDINÀRIA CELEBRADA EN PRIMERA CONVOCATÒRIA EL DIA NOU DE MAIG DE DOS MIL CINC, EN VOTACIÓ ORDINÀRIA I PER UNANIMITAT, VA ACORDAR APROVAR LA PROPOSICIÓ DELS PORTAVEUS DELS GRUPS POLÍTICS MUNICIPALS: COMMEMORACIÓ DEL 9 DE MAIG, DIA D’EUROPA I INCORPORACIÓ DE L’AJUNTAMENT A LA XARXA D’ENTITATS LOCALS PER A L’EDUCACIÓ DE LA CIUTADANIA DEMOCRÀTICA DE LA FVMP.

E

s dóna compte de la proposició que formulen els Srs. Yago Torrent, Soria Mora, Veguer Muñoz i Beguer Miquel, portaveus, respectivament, dels grups polítics municipals Socialista, Partit Popular, Unió Valenciana i BlocEV, del contingut següent: Hui 9 de maig, es compleixen 55 anys d’un esdeveniment històric i transcendental per a la història d’Europa i de la humanitat. Ens referim a la declaració que Robert Schuman, en col·laboració amb Jean Monet, va realitzar a París la vesprada del 9 de maig de 1950.

Aquesta declaració representa el document que inicia la construcció d’una Europa organitzada, fonamentada en la reconciliació definitiva entre França i Alemanya, en la solidaritat, en la pau mundial, i que va donar com a resultat l’actual Unió Europea.

Tot va començar aquell dia, i per això, en la Cimera de Milà de 1985, els caps d’Estat i de Govern van decidir celebrar el 9 de maig com a Dia d’Europa, la qual cosa junt amb l’emblema i l’himne, és un dels símbols de la identitat política de la Unió Europea. Es recorda el dia en què les guerres entre els països membres de la comunitat europea es van convertir en un malson del passat. El dia en què Robert Schuman va realitzar un acte històric en donar la mà als adversaris d’ahir, en esborrar els ressentiments de les guerres i el pes del passat, en posar en marxa un procés completament nou en l’orde de les relacions internacionals, i en proposar que les velles i enemigues nacions buscaren juntes, mitjançant l’exercici en comú de les seues sobiranies, la influència que cada nació era incapaç d’exercir en solitari.

A més de tot això, amb motiu de la proclamació pel Consell d’Europa d’enguany (2005) com a Any Europeu de la Ciutadania a través de l’Educació, la Federació Valenciana de Municipis i Províncies s’ha unit a la difusió d’aquest Any amb el lema oficial Aprendre i Viure la Democràcia, amb el suport del Ministeri d’Educació i Cultura, la Generalitat Valenciana i del mateix Consell d’Europa.

Es pretén amb això animar els Estats membres a desenvolupar la recomanació (2002) 12 del Consell de Ministres del Consell d’Europa, mitjançant polítiques d’Educació per a la Ciutadania Democràtica (ECD) i la seua posada en pràctica en els programes educatius, així com promoure iniciatives de cooperació entre els estats, conscients que l’educació pot contribuir a desenvolupar la ciutadania democràtica i la participació, la promoció de la cohesió social, l’enteniment intercultural, el respecte a la diversitat i els drets humans.

Tots els grups municipals integrants d’aquesta Corporació, estem totalment compromesos amb el procés de construcció europea.

Considerem que res ha d’impedir que celebrem aquesta efemèride com es mereix i que participem en tots els actes institucionals que es programen sobre aquest tema.

Per tot això, es proposa al Ple d’aquest Ajuntament l’aprovació de la següent Declaració i Acord: (Continua a la pàg. 22)

ESTIU, 2005

22 • BIMTORRENT

DECLARACIÓ: • Reconeixem la Unió Europea com una autèntica comunitat política, com una família de països europeus i democràtics que es comprometen a treballar junts en nom de la pau i la prosperitat.

• Reconeixem el nostre sentiment de pertinença al projecte europeu i la nostra consciència de ciutadania europea.

• Ens comprometem amb el procés de construcció europea.

• Ens comprometem amb una Europa plural, multicultural i lliure. L’Europa dels pobles.

• Ens comprometem amb una Europa solidària, oberta, integradora, no discriminatòria, democràtica i justa. L’Europa Social.

• Ens comprometem amb una Europa pacificadora on el diàleg, el debat i l’enteniment siguen les vies en la resolució de conflictes. L’Europa de la pau.

• Ens comprometem amb una Europa que aposta per un creixement econòmic equilibrat i que té en compte les futures generacions. L’Europa sostenible.

• Ens comprometem amb l’Europa respectuosa amb les singularitats culturals i lingüístiques; i les creences de cada comunitat. L’Europa plural.

• Ens comprometem amb l’Europa formadora, creativa, innovadora, que enriquisca les possibilitats de tots els seus ciutadans i ciutadanes. L’Europa educadora.

• Ens comprometem amb una Europa que respecta la dignitat humana, les llibertats, la plena igualtat entre hòmens i dones; i les diferències. Però intolerant amb les desigualtats. L’Europa dels drets.

• Ens comprometem amb l’Europa de les polítiques orientades a corregir els desequilibris econòmics entre les regions, finançant, modernitzant i estimulant la cooperació. L’Europa solidària.

• Ens comprometem amb una Europa que crea ciutadans, una Europa dels sentiments, de les tradicions, de les cultures, dels llocs, dels signes, dels valors. Una Europa que siga entesa, percebuda, volguda i desitjada per tots els europeus. L’Europa cívica.

• Ens comprometem amb una Europa que avança cap a la democràcia participativa, transparent i eficaç. L’Europa de tots.

Hui, dia 9 de maig de 2005, ens sumem de forma fraternal a tots els pobles i ciutats d’Europa per a commemorar aquest dia, amb el propòsit d’avançar tots en la construcció de l’Europa que va començar amb aquestes paraules de Robert Schuman: «La pau mundial no pot salvaguardar-se sense uns esforços creadors equiparables als perills que l’amenacen...

Europa no es farà d’una vegada ni en una obra de conjunt; es farà gràcies a realitzacions concretes que creen en primer lloc una solidaritat de fet...»

ACORD: PRIMER. L’Ajuntament de Torrent s’adhereix a la Declaració antecedent en relació a la commemoració del Dia d’Europa.

SEGON. La incorporació de l’Ajuntament de Torrent a la Xarxa d’Entitats Locals per l’Educació de la Ciutadania Democràtica, que la Federació Valenciana de Municipis i Províncies impulsarà en el seu àmbit territorial.

TERCER. Notificar el present acord a les associacions i col·lectius ciutadans d’aquesta ciutat, així com al Consell Escolar Municipal, a tots els centres educatius de Torrent, a la Federació Valenciana de Municipis i Províncies, i al BIM per a la seua difusió mitjançant la inserció íntegra de l’acord. ■

PROJECTE AVANÇ Subvenció del Fons Social Europeu per a les activitats d’inserció sociolaboral

E

n el passat mes d’abril tingué entrada en aquest Ajuntament, l’escrit en què se’ns notifica la convocatòria única dels anys 2005-2006 per a la CONCESSIÓ D’AJUDES DE LA SUBVENCIÓ GLOBAL DEL FONS SOCIAL EUROPEU. L’esmentada convocatòria ha sigut aprovada per resolució de 20 d’abril de 2005 de la Secretaria d’Estat d’Organització Territorial del Ministeri d’Administracions Públiques, la qual actua en la gestió d’aquestes ajudes com a organisme intermediari de la Comissió Europea.

Aquestes ajudes estan destinades a finançar projectes de desenvolupament local i urbà, continguts en el PROGRAMA OPERATIU DE FOMENT D’OCUPACIÓ aprovat per la Comissió Europea el 16 de gener de 2001 per al període 2000-2006, amb la finalitat de fomentar iniciatives que desenvolupen activitats que responguen a necessitats locals generadores d’ocupació en el sector de serveis d’atenció a persones amb necessitats especials.

Els projectes que es financen mitjançant la subvenció global, van dirigits a la posada en marxa d’activitats que formen part d’un itinerari d’inserció, amb la finalitat de donar resposta a les necessitats de formació i pràctica laboral dels desocupats, parant especial atenció a la incorporació de la dona al mercat de treball i atendre col·lectius amb dificultats especials.

Aquest Ajuntament, conscient que en l’actualitat, la discriminació

i la desigualtat impedeixen a moltes persones participar plenament en el mercat de treball o en la societat en general, i conscient, per tant, del seu paper per a contribuir a la creació d’ocupació i al desenvolupament econòmic i social en l’àmbit local, ha executat durant els últims tres anys els projectes GÈNESI I GÈNESI PLUS. Els resultats dels projectes esmentats, ofereixen entre altres, dades tan concloents com una participació de més de 2.000 desocupats que han format part de diverses fases o accions, i dels quals, un important nombre ha finalitzat la formació específica i l’ha completada amb pràctiques en empreses, en els sectors infantil, tercera edat, col·lectius de risc d’exclusió social, discapacitats i industrial.

Tenint en compte que el Projecte Gènesi Plus, que s’està executant en aquests moments, es troba en la seua recta final, i que aquest projecte ha donat una oportunitat de formació pràctica molt profitosa per a la gran majoria, i atés que el seu objectiu últim és millorar l’ocupació dels participants a través d’una inserció laboral i educativa, la qual cosa no s’ha pogut aconseguir totalment a causa de les limitacions pròpies d’un projecte pel que fa a temps i pressupost; vista així mateix l’acceptació i l’interés que aquestes activitats han suscitat en aquells que busquen treball i el fet de no haver pogut arribar a tot el públic objectiu interessat, fan que des de l’Ajuntament es plantege complementar-lo amb el projecte AVANÇ.

Entenem que aquesta nova convocatòria d’ajudes pot oferir a l’Ajuntament la possibilitat d’abordar una tercera fase dels projectes anteriors, que plantejada com a una continuïtat d’aquests, hi incorpore línies complementàries que permeten aconseguir objectius més ambiciosos que els desenvolupats fins ara, com per exemple incrementar el nombre de pràctiques becades o ampliar la realització de pràctiques a altres sectors no tractats fins ara, a més de fixar-hi nous itineraris per als beneficiaris de les dues primeres fases.

L’ e n f o c a m e n t d e l p r o j e c t e AVANÇ, que ha elaborat aquest Ajuntament, impulsat per les delegacions de Valors Cívics i Assumptes Europeus i de Foment Econòmic i Dona, es presenta el mes de juliol al Fons Social Europeu, i consta de dos vessants. D’una banda busca orientar el fenomen de la desocupació entre els col·lectius desfavorits cap a un actual jaciment d’ocupació, casant la demanda amb una constatable tendència de l’oferta.

D’altra banda se centra en la persona a través d’un itinerari formatiu adient a la persona que busca treball i en l’experiència professional sobre el terreny mitjançant les pràctiques becades.

La duració prevista per a executar l’esmentat projecte és d’aproximadament 20 mesos i entre els resultats que pretén aconseguir podrien mencionar-se els següents: la creació de nous llocs de treball; la formació expressa de professionals del sector per a l’exercici professional

dels serveis de proximitat; la creació d’una nova estructura d’inserció sociolaboral amb una metodologia aprofitable per a futures accions; el foment d’alternatives al creixement basat en activitats de serveis a la societat; una anàlisi exhaustiva de la situació social, i professional dels qui busquen treball; l’orientació de les trajectòries professionals dels sol·licitants d’ocupació; la participació d’empreses i diferents agents socials en la constitució d’una xarxa local de suport al projecte; i en definitiva, a mitjà i llarg termini s’aconseguirà satisfer en part, una creixent demanda de serveis de proximitat entre la població en general.

Es configura aquest projecte des de la pretensió d’establir els fonaments per al desenvolupament d’una nova activitat econòmica en què els col·lectius tradicionalment més desfavorits tindran una oportunitat d’accedir a un lloc de treball i en alguns casos podran establirse pel seu compte mitjançant un procés de sensibilització dirigit als col·lectius del projecte, incidint en els seus valors, i també dirigit a la societat en el seu conjunt per a trencar les traves i afavorir la creació d’una consciència ciutadana activa a favor de la creació d’empreses i de suport a les empreses noves pels col·lectius destinataris, la qual cosa suposa igualment un canvi de mentalitat entre els busquen treball. ■ XELO MEDINA FENOLL Tinenta d’alcalde-delegada de Foment Econòmic i de la Dona

ESTIU, 2005

S

O

C

I

E

T

A

T

BIMTORRENT • 23

Hablar de civismo es hablar de ciudadanía

Teatre escolar Setmana d'Europa.

Programa Sócrates de la Comissió Europea.

Projecte Heura de IES Serra Perenxisa.

H

Presentació Projecte Heura.

ablar de civismo es hablar de ciudadanía, es hablar de un valor, de una virtud que es mucho más que la urbanidad. El civismo es la característica que diferencia al individuo interesado en su ciudad en función de sus necesidades particulares, del ciudadano comprometido de una forma afectiva con su ciudad

y solidario con un espacio común de convivencia compartido con otros ciudadanos. La ciudad se construye con ciudadanos sabedores de que solamente desde una ética democrática, basada en el ejercicio de derechos y deberes, se puede armonizar la libertad personal y la responsabilidad solidaria, siendo esta armonía la que garantiza la paz, la libertad y la convivencia.

(Continúa en la pág. 24)

24 • BIMTORRENT

S

O

C

I

E

T

A

T

ESTIU, 2005

La cultura ciudadana como expresión máxima de civismo

L

os buenos modales, las normas de urbanidad son parte importante, pero el civismo es mucho más.

El civismo es un sentimiento, no un formalismo. Es la ética que permite el desarrollo de una cultura de respeto a los otros ciudadanos, a la urbe, al entorno, a lo propio y a lo ajeno, a lo privado y a lo público... Una cultura ciudadana que nos hace avanzar en convivencia, aprendiendo a resolver los conflictos de la forma más beneficiosa para todos. Como señalaba Josep Ramoneda: La relación con los demás es complicada, pues se mueve entre la necesidad de reconocimiento mutuo y el derecho a la indiferencia. Y si el consenso es la doctrina de toda convivencia, su catecismo ha de ser el civismo.

El ser humano es una especie social que no puede vivir fuera de la sociedad.

La ciudad, además de ser el espacio social que cubre nuestras necesidades básicas, afectivas, intelectuales y sociales, es el escenario donde cada día se experimenta y se pone en juego la democracia, los derechos humanos y la cultura ciudadana. Es inevitable el contacto entre ciudadanos y ciudad; es ineludible el debate, el intercambio, la discrepancia y la coincidencia. Pues la ciudad y la ciudadanía conforman una entidad indisoluble en donde los ciudadanos hacen ciudad y la ciudad hace ciudadanos, y es desde esta perspectiva cuando entra en juego el grado de civismo, como un compromiso de personas libres para convivir en liber-

tad, para entender la ciudad más allá de una urbe y transformar la ciudad demográfica en la ciudad democrática.

Hay valores que no se pueden exigir, sino invitar a participar de ellos, pero el civismo es exigible, pues es la seña de identidad del ciudadano. La ciudadanía no se adquiere simplemente con un permiso de residencia, la ciudadanía se alcanza ejercitando el derecho y el deber a participar de la ciudad, en la ciudad y con la ciudad. Y una ciudad cívica no se puede permitir que una parte de sus residentes no puedan obtener la condición de ciudadanía.

El civismo comporta generosidad, implica anteponer el bien común a nuestros intereses particulares y ceder en ocasiones derechos para un mayor bienestar colectivo. La cultura cívica respeta la diversidad y la multiculturalidad, y las reconoce como recursos para mejorar la ciudad, apostando por la integración frente a la asimilación, por la acogida frente a la exclusión y por la apertura ante la marginación. El ciudadano es tolerante con las diferencias pero intransigente con las desigualdades, pues las diferencias son derechos y las desigualdades injusticias.

El civismo nos compromete, nos implica y nos empuja a ser actores participativos de una obra común y vital como es nuestra ciudad, y nos mueve a salir de nuestras casas para encontrarla, como decía Ortega y Gasset al referirse

a la ciudad como reunión, plaza, ágora... que sólo necesita fachadas que den a la plaza.

Torrent, nuestra ciudad, avanza, se moderniza y se desarrolla. Cada vez es más atractiva, con más servicios, con más recursos y más cómoda, pero no debemos confundir comodidad con habitabilidad.

La comodidad viene determinada por los modelos y formas de urbanización, y la habitabilidad por el grado de cultura ciudadana y civismo que nos permite una convivencia solidaria, en paz y libertad con nuestros vecinos, y un uso correcto y disfrute de nuestra urbe. Avanzar en civismo es avanzar hacia la construcción de un Torrent más democrático, más solidario, más comprometido y participativo, más cuidado, más agradable y más feliz.

Es favorecer el diálogo ante el monólogo, el debate frente a la crispación y potenciar las relaciones interpersonales ante la indiferencia.

Los valores cívicos hacen realidad la habitabilidad presente y garantizan la de las próximas generaciones, pues tienen en cuenta el futuro. La cultura ciudadana debe ser sensible ante los problemas medioambientales, actuales y venideros, derivados del desarrollo de nuestra ciudad, y esa sensibilidad, sumada al reconocimiento de una responsabilidad individual y colectiva en los impactos ambientales junto al compromiso que debemos a las futuras generaciones, será la que nos encamine a poner en práctica

conductas y hábitos correctos que cuiden nuestro medio natural.

La cultura cívica, surgida desde el respeto a las normas de convivencia y alimentada por el deseo de los ciudadanos y ciudadanas de que ésta sea una expresión de los derechos y deberes humanos, transforma nuestra ciudad, la hace más atractiva, mejora la calidad de vida de torrentinos y torrentinas y supone un valor añadido a las múltiples oportunidades que ofrece Torrent, proporcionando un mayor crecimiento económico. La cultura ciudadana como expresión máxima de civismo es una cultura de participación, de construcción colectiva y responsabilidades compartidas, una cultura integradora que suma esfuerzos, que favorece la acción común y capacita a la sociedad para la adaptación a los rápidos cambios y retos que plantea el futuro.

Torrent es más que jardines, calles, plazas, edificios e instituciones, Torrent es una densa mezcla de sentimientos, de estados de ánimo, de tradiciones, de culturas, de lugares, de signos y de valores que le confieren su identidad. El civismo, la cultura ciudadana, la ética... importan mucho, porque sin ellos la ciudad es sólo urbe, la sociedad es sólo gente, el ciudadano es sólo individuo y la democracia es sólo demografía. ■ MIGUEL ÁNGEL GARCÍA MELERO Concejal Delegado de Valores Cívicos y Asuntos Europeos

S

ESTIU, 2005

O

C

I

E

T

A

T

BIMTORRENT • 25

La Clavaría, el espíritu de la celebración religiosa Generalmente aquella fiesta religiosa que incluye una clavaría suele estar regida por una junta directiva que orienta y aconseja a los clavarios o clavariesas durante su año de actividades. Éstos tienen la obligación de preparar concienzudamente todos los actos religiosos que conforman el ritual de dicha clavaría: rezos de novenas, misas, confesiones, reuniones, retiros espirituales… Asimismo, los clavarios se hacen cargo del soporte económico de la fiesta que suele realizarse a través del pago de cuotas y loterías. Con esta suma se cubre el gasto pirotécnico y se ofrece un donativo a la parroquia a la que pertenezca la cofradía.

Ocho son las parroquias que forman la diócesis de Torrent.

De todas ellas sólo dos carecen de clavarías: la Sagrada Familia y San Juan Bosco (engloba la Iglesia de Santa María del Monte Vedat). «Somos todavía relativamente jóvenes como parroquia como para tener clavarías. Sí, hacemos fiestas en honor a la Virgen, pero todavía sin clavarios», afirma Juan, párroco de San Juan Bosco.

Por su parte, el grupo más numeroso de clavarios y clavariesas lo integra la Iglesia de Ntra. Sra. de la Asunción, que cuenta con seis cofradías.

La cofradía de Ntra. Sra. del Rosario y San Luis Gonzaga se fundó el 2 de febrero de 1606. Esta fiesta ha tenido siempre dos momentos espe-

T

orrent es una ciudad con un gran sentimiento religioso. Durante todo el año se celebran fiestas en honor a la Virgen, a Jesús o al santo de turno que, por una razón u otra, ha conseguido ganarse el corazón de los parroquianos de una determinada barriada. Muchos son los vecinos y vecinas que pueden presumir de haber sido clavario o clavariesa en sus tiempos mozos. Esta tradición –que en algunos casos se remonta al siglo XVI– continúa viva en pleno siglo XXI gracias a la colaboración activa tanto de los jóvenes como de los mayores. Todo sea –dicen– por vivir de cerca una espiritualidad que hoy parece olvidada. ciales durante el año: el mes de mayo, dedicado a la Virgen, y el mes de octubre, conocido como el mes del rosario –el cual todavía hoy se reza por las calles de la ciudad cuando cae la noche. Asimismo también se reza el rosario de la Aurora al amanecer todos los domingos y festivos desde el 8 de diciembre hasta el 6 de enero.

Se tiene constancia en el siglo XVIII de la celebración de la procesión general el primer domingo de mayo, tradición que tuvo que detenerse durante la guerra civil porque fue destruida la imagen de la Virgen del Rosario y su capilla. En 1942 la fiesta recibió un nuevo impulso. El próximo año 2006 esta cofradía (que en la actualidad cuenta con 591 cofrades) celebra su 400 aniversario. Ésta es conocida como la fiesta dels xics fadrins, es decir, ningún miembro de la junta o del grupo de clavarios elegido puede estar casado. Destacan por sus traslados de la imagen de la Virgen a cada casa de los clavarios; l´entrà de la flor el 1 de febrero i la cordà. Desde

Cofradía de la Virgen de los Desamparados.

hace unos años, en la víspera de la fiesta los clavarios hacen l´enramà y van cantando por los balcones a las novias o, en su defecto, a las madres de los mismos canciones de amor.

La cofradía de la Virgen de los Desamparados nace en 1587. En esta época no se hacían procesiones, es más, la Virgen sólo pudo salir en contadas ocasiones por las calles de Torrent. Salió cuando la peste bubónica azotó la ciudad en 1648 y 1747, cuando el cólera en 1865 y 1885, y con la gripe en 1894 y 1918. El 6 de junio de 1954 su imagen fue coronada por el arzobispo de Valencia (Marcelino Olechea) como «Celestial Patrona de Torrent» y en 2004 se celebró el 50 aniversario de este acontecimiento. Ésta es una de las cofradías más numerosas ya que cuenta con 1.300 cofrades. Sólo pueden ser clavarios los hombres, sin importar su edad o situación personal. Entre sus actos, destaca la novena a la Virgen en los traslados de la imagen a las casas de los clavarios y el

Los Santos Patronos Abdón y Senén.

traslado por las calles del pueblo. El segundo domingo de mayo se celebra la festividad de los Desamparados y el lunes siguiente se realiza de nuevo el traslado a la parroquia San Luis Beltrán, donde la imagen permanece todo el año.

La Obrería del Santísimo Sacramento es una cofradía que nace a nivel nacional en el tiempo de la contrarreforma como reacción frente al protestantismo (noviembre de 1539), pero no llega a Torrent hasta el segundo tercio del siglo XVII, concretamente en 1643.

Se trata de una institución muy ligada a la festividad del Corpus Christi que cuenta con 835 cofrades. No tiene una fecha exacta para su celebración puesto que depende de cómo se sitúe la Pascua en el calendario religioso, pero lo habitual es que se celebre entre la última semana de mayo y la primera quincena de junio.

Entre sus actos destacan los «Jueves del Corpus» en los que, una vez al mes, se rezan vísperas con la exposición del Santísimo Sacramento. El res-

Clavarios de Sant Blai.

to de los actos son comunes a todas las cofradías, misa mayor y procesión general.

Los Santos Patronos Abdón y Senén se celebran en Torrent desde el siglo XVII y a partir de 1643 consta que se realiza también una procesión en su honor.

En el siglo XVIII del día de los santos es ya el 30 de julio y se instituyó como una fiesta más de clavarios, en cuya preparación siempre ha colaborado el Ayuntamiento del municipio, a excepción de los años comprendidos entre la Segunda República y la Guerra Civil.

Los clavarios se eligen de entre los 172 cofrades y además han de coordinar su fiesta con los moros y cristianos. El día 30 de julio hay una misa mayor y por la tarde solemne procesión.

La Asunción de María es una clavaría marcada por el calor, como la anterior. El día de su festividad es el 15 de agosto. Y aunque se desconoce la fecha exacta de su fundación, se sabe que ya existía en 1616. Esta cofradía también es llamada de las Madres Católicas, porque todas sus cofrades son mujeres casadas (unas 695 en la actualidad). Viven con especial intensidad dos momentos litúrgicos: el adviento y la cuaresma. El día de la fiesta no puede faltar la misa y la procesión.

La cofradía de las Hijas de María y Santa Teresa de Jesús (o Fiesta de la Inmaculada) persigue el objetivo de unir a las jóvenes y proponerles

26 • BIM TORRENT

Cofradía Virgen de los Desamparados.

como modelo la Virgen, tal y como la Iglesia propone a la Inmaculada. Esta congregación es de origen italiano y se instaló en Torrent en 1893. En la actualidad cuenta con 490 cofrades.

Esta fiesta se puede considerar la vertiente femenina de la clavaría de la Virgen del Rosario, puesto que las clavariesas sólo pueden ser chicas jóvenes solteras al igual que los miembros de la junta directiva, de ahí que se la conozca como la fiesta de les xiques fadrines.

La celebración de esta festividad es en diciembre, concretamente el día 8. No obstante, se preparan actos religiosos durante todo el año: el mes de mayo está dedicado a María y se preparan Eucaristías. El 15 de octubre se celebra la fiesta de Santa Teresa de Jesús y del 29 de noviembre al 7 de diciembre se reza una novena (ese día además se hace una vigilia). El día 8 de diciembre es preceptivo acudir a la misa y a la procesión. El martes, miércoles y jueves siguientes a la fiesta se celebran las 40 horas, es decir, las clavariesas establecen turnos para acompañar al «Señor» (dentro de la Iglesia) y no dejarlo solo un momento. Es una especie de retiro espiritual tras la fiesta.

En esta fiesta las jóvenes visten el tradicional traje negro largo (en las mujeres más mayores puede acortarse) y llevan recogido el pelo con una teja con la que se sujeta una mantilla negra. En los últimos años el diseño de estos trajes se ha convertido en un auténtico negocio ya que éstos pueden llegar a costar de media entre los 600 y 2.000 euros.

La Iglesia de Ntra. Sra. De Monte-Sión también posee una importante tradición de clavarías. La más conocida es la cofradía de Ntra. Sra. De los Dolores y Monte-Sión.

Se celebra el primer domingo después del 15 de septiembre. «La fiesta a la Virgen de

Procesión de los santos patronos Abdón y Senén.

los Dolores se celebra desde tiempos inmemoriales, pero el culto a la de Monte-Sión viene del año 1969», confirma José Deusa, párroco de Monte-Sión.

Las clavariesas para una y otra festividad son las mismas ya que se celebra todo el mismo día. La dinámica a seguir es la marcada por las anteriores cofradías: reuniones periódicas y misa mayor con procesión el día de la festividad.

«De la cofradía de San Antonio de Padua poco se sabe. Sólo que la tradición de su celebración nos viene desde el siglo XVIII, concretamente desde el año 1898», comenta J. Deusa, quien recuerda que el día de la fiesta es el 13 de junio.

«El objetivo principal de estas festividades que cuentan con clavarios y clavariesas es promover la devoción al santo o a la Virgen en cuestión.

Seguidamente deben preparar la fiesta litúrgica debidamente, para lo cual tienen un año.

Además, a esto se les añade un aspecto caritativo. No deben olvidarse colaborar con Cáritas parroquial. No obstante, cada

vez es más difícil animar a la gente a que se haga clavario.

No están por la labor», manifiesta el párroco.

«No hay edades y no hay requisitos previos para formar parte de las clavarías de esta parroquia. Si por algún casual no hubiese clavarios, la junta de la cofradía se encarga de llevar la fiesta adelante, como ya ha ocurrido en alguna ocasión», concluye.

La cofradía de San Antonio Abad merece comentario especial porque no tiene exactamente clavarios, sino festeros. La diferencia es que los clavarios cambian cada año y son elegidos por sorteo, mientras que los festeros son año tras año los mismos protagonistas de la fiesta hasta que deciden retirarse. Su número suele oscilar entre la veintena o treintena de participantes, dependiendo de los años.

Unidas a esta parroquia están las «Clavariesas de la Falla Santos Patronos a la Virgen de los Desamparados». Son también festeras, porque todos los años son las mismas, pero se

visten de clavariesa con el traje negro tradicional. Este año 2005 han celebrado su 25 aniversario.

La siguiente parroquia a visitar es la Iglesia de San Luis Beltrán y sus Clavarios de San Blas. Se trata de una clavaría entrañable porque está dedicada a los niños.

Cuenta la historia que San Blas poco antes de morir curó a un bebé que se estaba ahogando porque se le había quedado clavada una espina en la garganta. San Blas colocó sus manos sobre él y la espina desapareció, de ahí que sea considerado el protector contra las enfermedades de garganta. Todavía en la actualidad, cuando un niño enfermo, hay madres que repiten: «San Blas bendito, que se ahoga el angelito» o en valenciano «Sant Blai gloriós, cura´m la gola, cura´m la tos». Además, a fecha de hoy se sigue vendiendo en las puertas de la Iglesia aceite bendito que se unta como protección para la garganta.

«Se encargan más de mil botellitas, porque la gente tiene

mucha fe», comenta Consuelo Bessó, miembro de la junta directiva de la cofradía. Este milagro además es representado por unos niños, al tiempo que uno de ellos recita unos versos en honor al santo.

En esta clavaría no hay cofrades, pero pueden participar en ella todos los niños y niñas de entre los 6 y 9 años que lo deseen. En noviembre se suele realizar el sorteo de los pequeños clavarios con cuyos padres se realizan reuniones periódicas hasta el 3 de febrero, día de la festividad.

Esta fiesta incluye diversos actos previos como la passejà del guió de la semana anterior a la fiesta (imposición de las medallas a los clavarios y clavariesas y luego realizan un pasacalle tirando caramelos acompañados de música). El día 3 de febrero se celebra una misa y por la tarde la procesión. El domingo siguiente a San Blas, los pequeños clavarios realizan la Operación Kilo yendo de la parroquia de San Luis al Asilo para ofrecer a los ancianos dones y cariño.

«Además de espiritual, ésta es una fiesta muy gastronómica», apunta Consuelo, «porque también es típico en este día cocinar la cazuela de San Blas (arroz al horno con pelota dulce y salada, morcilla blanca y negra, cerdo, tocino y ternera). Antes los vecinos cocinaban estas cazuelas para los niños pobres de la parroquia; pero ahora se come en familia.

Además, no hay que olvidar la bendición de los panecillos, conocidos como els gaiatos y cabe añadir que se cuecen (y se venden) los llamados san blaiets, que son tortitas de harina, aceite y azúcar… ¡Y todo en un solo día!», concluye.

La Iglesia de Nuestra Señora del Buen Consejo no se queda atrás. Son tres las clavarías que se celebran en esta parroquia: una a la Virgen del Buen Consejo, otra a San Ramón y otra a San Cayetano.

2005, ESTIU • 27

La cofradía Nuestra Señora del Buen Consejo está a punto de celebrar su 50 aniversario (en 2006). De entre un total de casi 600 cofrades, una docena de mujeres de todas las edades son elegidas clavariesas para llevar adelante la fiesta.

Ellas celebran sus jocs florals, concursos de poesías, rezan rosarios, celebran una misa y hacen una procesión. Entre los diversos actos hay una ofrenda de flores. Curiosamente, si la clavariesa en cuestión tiene un hijo ofrece un clavel y si tiene una hija ofrecerá una rosa a la Virgen.

El día oficial de la fiesta es el 26 de abril, pero se celebra el último domingo de mayo o el primero de junio dependiendo de cómo caiga Pentecostés.

«Uno de nuestros objetivos es aumentar la devoción y creo que se está consiguiendo porque cada año veo más gente en la fiesta», comenta M.ª Carmen, miembro de la cofradía.

Otra fiesta destacable dentro de esta parroquia es la de la cofradía de San Ramón, que cuenta con 52 años de vida (aunque hubo épocas en que se suspendió esta fiesta).

Suelen participar una veintena de clavarios en general y son todos hombres menos una mujer que es la clavariesa mayor.

Estos clavarios no se eligen sino que son los mismos todos los años «porque el barrio es muy pequeño y no hay tanta gente que se quiera involucrar. No obstante, lo hacemos todo con mucha ilusión. Este año, por ejemplo, se han unido cuatro clavarios nuevos», manifiesta Maruja, miembro de la cofradía.

Oficialmente San Ramón es el 31 de agosto, pero la fiesta suele celebrarse el primer domingo de septiembre. Además, se puede añadir la peculiaridad de que estas fiestas, a pesar de ser muy populares en el barrio que lleva el nombre del

Fiesta de Sant Blai

santo, realmente se iniciaron en la zona conocida como la Cotxera.

Entre sus actos destacan el triduo (rezos que duran tres días) «que el párroco quiere que este año se haga en la calle y de forma más dinámica», comenta. La víspera de la fiesta, es decir, el sábado anterior, los clavarios se van de almuerzo y luego preparan una comida, la merienda y la cena. Pasan la jornada juntos, en armonía. Al día siguiente «hay que cumplir con la misa mayor, la procesión y el castillo de fuegos artificiales», concluye.

Muy popular es también la fiesta a San Cayetano, que el pasado año cumplió su 75 aniversario y puede presumir de no haberse interrumpido nunca, ni siquiera con la Guerra Civil. «Realmente esta fiesta la llevamos adelante unas 17 familias, de entre cuyos miembros salen los clavarios y clavariesas todos los años», manifiesta Rosa, miembro de la cofradía. De forma general, suelen salir vestidos de clavarios una docena de personas por año (hombres y mujeres). «Antiguamente se hacían presentaciones para la clavariesa mayor y había también un mantenedor que hacía un discurso. Esa costumbre se perdió, pero ahora con la celebración del aniversario se quiere recuperar de nuevo», continúa.

El 7 de agosto es la fecha en la que San Cayetano es festejado en esta barriada. «Nosotros combinamos lo religioso con otros aspectos más lúdicos de las fiestas tradicionales», explica. A parte de realizar preceptivo el traslado del santo, la misa y la procesión, acompañan estos actos durante toda la semana previa con una cabalgata, juegos para los niños de la barriada, meriendas, discomóvil nocturna, varietés, poalaes,..

«Hay diversión para todos los gustos», señala Rosa.

Los parroquianos de la Iglesia de San José cuentan con la clavaría de la Asociación Josefina, que se creó para preparar las fiestas que en honor al santo titular de la parroquia y para poder ayudar al párroco en la gestión económica para la construcción del templo.

Se celebra todos los primeros de mayo y el número de miembros con los que cuenta hoy en día la Asociación es de 450.

Las fiestas siempre se inician con los siete domingos a San José, que empiezan siempre las siete semanas antes de las fiestas Josefinas (19 de marzo). La fiesta continúa con el «triduo» (los tres días anteriores al 1 de mayo). Todos estos actos son litúrgicos.

Para las fiestas, y de forma libre, entre los miembros de la Asociación se convocan a unas 16 personas para que sean clavarios, si no sale anteriormente algún grupo de amigos o matrimonios feligreses de la Parroquia. Sin embargo, hay años que no hay clavarios. En ese caso la junta directiva festeja a San José.

Desde 1958 no se ha dejado de celebrar y organizar la fiesta a San José, puesto que con anterioridad a esta fecha no consta ningún documento escrito o acta fundacional que indique otra cosa.

Queda por visitar la parroquia del Mas del Jutge que cuenta con una clavaría dedicada a los patronos San Vicente Ferrer y San Luis Beltrán.

El número de clavarios cambia de año en año, «dependiendo de los grupos de gente que se animan a hacer la fiesta», comenta Conchín García, clavariesa de 2004.

Antiguamente sólo podían participar de esta celebración los hombres pero hace unos 35 años que a las mujeres también se les está permitido tomar partido en los festejos.

Los clavarios y clavariesas son

Clavarios de Sant Blai

elegidos de diferente forma al resto de clavarías torrentinas.

«No salen por sorteo, sino que todo funciona por peñas. Las peñas son agrupaciones de gente, parecido a las pandillas, y a cada año le toca a una peña ser la encargada de llevar adelante la fiesta. Si esa peña no quiere pues pasa el turno a la siguiente. Así todos los años», explica. Los nombres son muy variopintos: la Penya Taronja Junior, la Penya el Xiulit (la de este año), etc.

El día de la fiesta es el 15 de Agosto, pero durante toda esa semana se celebran muchos actos. Los clavarios son los encargados de preparar el día del ciclo-paseo (mayores y pequeños de la Masía hacen una excursión en bici), organizan

les poalaes y los concursos de paellas, contratan espectáculos de variedades, preparan meriendas infantiles, la cabalgata, las verbenas,… Desde el punto de vista religioso el día 15 se hace una ofrenda a la Virgen de los Desamparados y el siguiente domingo se hace una despertà y por la tarde se celebra la misa, la procesión de los santos patronos –junto a los cuales se saca la imagen de la Virgen del Rosario– y un castillo de fuegos artificiales.

«Es una fiesta muy alegre, además participa gente del Mas y de Torrent», manifiesta Conchín.

Ante todo esto, ¿quién ha dicho que en una fiesta religiosa no se puede disfrutar? ■ SALUD MARCH

S

28 • BIMTORRENT

O

C

I

E

T

A

T

ESTIU, 2005

Nuevos voluntarios concluyen el XI Curso de Voluntariado Social Intergeneracional

Más de 140 voluntarios de Torrent Solidària han pasado por estos cursos desde 1998

D

oce nuevos voluntarios del Programa de Voluntariado Social Intergeneracional del Ayuntamiento han concluido un curso en el que han sido formados en cuestiones relacionadas con su futura labor. Realizaron un curso de formación de 22 horas de duración impartido por la delegación de Políticas de Solidaridad, Sanidad y Bienestar Social, juntamente con la Asociación Torrent Solidària con el fin de prepararse para ayudar a los más necesitados. Para realizar este curso, los únicos requisitos son tener entre 16 y 99 años, ganas e ilusión de hacer algo por los demás. Los nuevos voluntarios se incorporarán a la labor de dicha asociación; al principio irán acompañados de un voluntario veterano, para tomar contacto sobre el terreno y de modo práctico junto a una persona ya experimentada.

Como novedad, en este curso se ha introducido una sesión destinada al acompañamiento y voluntariado con las personas enfermas de Alzheimer.

Es de destacar la alta satisfacción mostrada por el curso recibido, a tenor del cuestionario que se les pasó a los cursillistas, que valoraron con 390 puntos sobre un total de 400, sobre

todo al profesorado, en su apartado de que eran competentes en los temas que trataban.

El Programa de Voluntariado Social para el municipio de Torrent está dirigido a todas aquellas personas que quieran realizar una acción social en su municipio, sin importar su edad.

Como asegura el concejal de Bienestar Social, Ramón Pacheco: «Es una enorme satisfacción para este Ayuntamiento que doce personas más motivadas por la solidaridad concluyan un nuevo curso de voluntariado y pasen a formar parte de la asociación Torrent Solidària. Este colectivo es un orgullo para la ciudad y demuestra la implicación de los torrentinos y torrentinas en los problemas de sus vecinos. El Ayuntamiento quiere respaldar las iniciativas solidarias de todas estas personas, pues el objetivo de este curso consiste en devolver a la sociedad la responsabilidad que tradicionalmente ha asumido en el cuidado y atención a los miembros de la propia comunidad. Resulta muy gratificante ver como en un mundo donde periódicamente aparecen personas mayores que fallecen en soledad aparece la fuerza renovadora de los voluntarios/as de todas las edades para hacer frente a

los problemas que esta sociedad un tanto deshumanizada genera. Desde la delegación queremos agradecer a cuantos profesionales han impartido las clases y que han logrado mejorar –según los propios asistentes– lo ya hecho hasta aquí».

Para participar en este programa, en primer lugar, los voluntarios realizan un curso gratuito en el que se les explica la legislación vigente y las características específicas del sector de la población que han elegido (tercera edad, infancia, discapacitados, inmigrantes, toxicómanos...). Una vez realizado el curso, los voluntarios pueden pasar a formar parte de la asociación Torrent Solidària, entidad que canaliza todo el potencial solidario de esta ciudad. A partir de aquí pueden comenzar su labor, que puede realizarse directamente en el domicilio del usuario o en instituciones y asociaciones concertadas.

Entre otras, las actividades más comunes que suelen realizar los voluntarios en Torrent son los acompañamientos a ancianos y discapacitados, ya sea en sus domicilios o en la calle, el repaso y los talleres extraescolares con los niños o el servicio de guardería para madres que participan en cursos de formación.

El Programa Intergeneracional del Voluntariado se viene desarrollando desde 1998 y hoy en día es uno de los más consolidados. De hecho, otros ayuntamientos han solicitado el programa de este consistorio para utilizarlo como modelo para poner en marcha sistemas similares.

LA FIGURA DEL VOLUNTARIO Todos los voluntarios de Torrent tienen un carné de acreditación y un seguro (riesgos propios y de terceros) tal y como prevé la ley estatal. Asimismo, para promocionar la figura del voluntario, éste cuenta con ciertas ventajas, como el transporte urbano gratuito, y en el futuro es posible que se beneficie también de algunos descuentos para visitar museos o para asistir a eventos de carácter cultural o deportivo.

Para ampliar la información o inscribirse como voluntarios pueden dirigirse a la asociación Torrent Solidària: 655 95 92 94; www.torrentsolidaria. org; informaciontorrentsolidaria.org; o en los locales de la delegación de Sanidad y Políticas de Solidaridad (96 111 18 60). ■ RAFAEL DIRANZO

RASTRILLO SOLIDARIO

Asociación de Voluntariado Social Intergeneracional Torrent Solidària

F

rancisca Giménez Parrilla, presidenta de la asociación de voluntariado social Torrent Solidària, en propio

nombre y en el de todos los voluntarios, quiere agradecer la participación y generosidad a todas las personas que han co-

laborado en el Rastrillo Solidario y en la recaudación de fondos para las víctimas del maremoto del sudeste asiático.

Lo recaudado será para la puesta en marcha de un programa de microcréditos que ayuden a la reconstrucción de las zonas afectadas.

El ingreso se hizo en la cuenta corriente 20770009-97-6600000121 de Bancaja con el nombre de «Valencians Solidaris amb l’Ocea Índic».

Agradecer igualmente la colaboración de las Delegaciones de Bienestar Social, Participación Ciudadana y Mercados. ■

ESTIU, 2005

S

O

C

I

E

T

A

T

BIMTORRENT • 29

HISTORIAS DE TORRENT SOLIDÀRIA

Nuestros protagonistas Cristina y Domingo: un ejemplo a seguir.

En esta ocasión, son dos los protagonistas que ocupan este espacio, Cristina Puchalt Lluch y Domingo Paz Albiñana. Una pareja de novios que trabajan en ATAM y a su vez son voluntarios de Torrent Solidària. Es una pareja excepcional, muy jóvenes; ella con 24 años y él con 30, pero como un niño grande, alegre y dicharachero, excesivamente ruidoso; con mucha voluntad y disposición para hacer cualquier cosa que se le encomiende.

Cristina es más callada aunque no menos activa, muy laboriosa y eficiente. Tienen muchas cosas en común; un lugar de trabajo, unas ilusiones de futuro y una buena voluntad hacia las personas. Son nuestros voluntarios protagonistas de la presente historia.

E

ran las siete de la tarde cuando teníamos que reunirnos para charlar y que me contaran sus experiencias y los motivos por los que se hicieron voluntarios en Torrent Solidària, y no llegaban, se estaban retrasando, pero por fin entraron corriendo, con las mejillas coloradas, fatigados y mojados porque estaba lloviendo y hacía frío. Había una razón por el retraso, un señor resbaló en la acera con el suelo mojado y cayó dándose un fuerte golpe en la cabeza, estaba consciente, pero le inmovilizaron y taparon con una chaqueta. Estuvieron allí hasta que llegó la ambulancia. Todo esto me lo contaron con el aliento entrecortado y disculpándose por el retraso. Habían hecho una buena acción anteponiendo lo necesario y urgente a cualquier otro compromiso u obligación.

Son voluntarios de forma natural y espontánea, por naturaleza. Domingo, –menos reservado que Cristina– me contó que trabaja en la brigada de limpieza de colegios públicos, a través de ATAM, en el Centro Especial de Empleo. Termina a las tres de la tarde y come en el centro con sus compañeros y con su novia

Cristina, a la que conoció allí y se hicieron novios; me cuenta que fue un día muy bonito y que no lo olvidará, aunque tuvo que ser ella la que diera el primer paso, preguntándole: «Oye Domingo, ¿te gusta alguien del Centro?» Cuando él le contestó que sí, ya sabía Cristina que era ella, y todos los compañeros que estaban al tanto, les felicitaron, estaban pendientes de la respuesta de Domingo. Nuestro protagonista hace el voluntariado con chicos y chicas que tienen el síndrome de Down, se entiende muy bien con ellos en el centro que hay aquí en Torrent, dos veces por semana les acompaña, juega con ellos, les ayuda en los trabajos manuales y dirige en las actuaciones de teatro, hace de «cabecilla» y se lo pasan todos muy bien. Empezó hace quince años a tratar con ellos, y todos lo conocen. Aquí en Torrent Solidària hace poco más de dos años que empezó después de hacer el cursillo, y también lo conocemos ya todos, no pasa desapercibido, se hace querer… y notar, pues es muy extrovertido y no se «corta» con nada. Además me dice que es muy deportista, árbitro de fútbol y también de baloncesto, colabora con la Federación Deportiva Municipal, y juega con el equipo de ATAM. Muy orgulloso y satisfecho, cuenta que participó en las «special olimpics» del año 1992 para discapacitados psíquicos, en la modalidad de natación veinticinco metros libres, quedando el equipo en muy buen lugar; la competición fue en Vilanova y la Geltrú. Domingo es huérfano desde muy pequeño, sus padres naturales eran Antonio y María, fue adoptado y más tarde murió también su madre adoptiva, Loreto. Ahora vive, con su padre que se llama Manuel, y con Susi, la esposa de éste. Bastante apenado, me confiesa que tiene un hermano y hermana mayores que él, y de los cuales no sabe nada, perdió su pista allá en el Puerto de Santa María, de donde vino a Valencia cuando tenía once años, y le gustaría ponerse en contacto con ellos de alguna forma. Mientras tanto, trata de ser feliz con la gente que le rodea, su novia Cristina, su familia y un montón de gente que ve a diario y sabe que lo aprecian. Por otro lado, Cristina, nuestra otra protagonista, procede de Albal y vino a Torrent con seis años, acompañada de su madre. Trabaja desde hace tres en el Centro Ocupacional de ATAM haciendo tapices, centros de mesa, flor seca, y muchas cosas más. A Cristina podría comparársele con una ardilla, es «menudilla» muy nerviosa y muy viva, y da la impresión de que sabe hacerlo todo, es

impresionante la cantidad de cosas que sabe hacer y lo activa que se le ve siempre. También le gusta el deporte, hace aeróbic, juega a baloncesto con el equipo de ATAM y va al gimnasio. Ella se encarga de hacer las actas a su novio Domingo cuando pita algún partido de fútbol y además hace voluntariado también con discapacitados psíquicos dos días por semana, se encarga de cuidar a un chico que se llama Dani, con el que ha conectado muy bien. Participa en el Teatro que organizan, y en todas las demás actividades. Cristina se hizo voluntaria en el último curso de Torrent Solidària, es inagotable, sus veinticuatro años pueden con todo, participa en el curso de bailes de salón que la asociación hace los lunes y tiene mucho salero para moverse; bien cogida a su novio lo lleva por donde quiere. Ha hecho cursos de puericultura, pasamanería artesana, informática, y actualmente está haciendo un curso de pintura y cocina, pero por si fuera poco, aún le queda tiempo para ayudar a su madre en el cuidado de su hermana pequeña. ¡Vamos, una joya! Y así terminamos la charla cuando ya pasaban las nueve de la noche y se fueron del mismo modo que llegaron, con prisas, por que Cristina ha de estar pronto en casa, no quiere que su madre se preocupe; Domingo tenía que coger el metro para ir a Valencia, y yo me quedé con muy buen «sabor de boca» y un montón de apuntes para compartir con vosotros a través del BIM. Se me quedan en el tintero muchas más cosas que contaros, pero tal vez sea en otra ocasión.

Esta ha sido la historia de Cristina y Domingo, dos voluntarios de Torrent Solidària siempre a punto para lo que sea necesario, siempre dispuestos y los primeros para todo, con afán de superación y muchas ganas de ayudar a quien lo necesite; jóvenes, deportistas y muy activos, que viven en su mundo especial, no demasiado grande, pero muy rico en valores humanos.

Un ejemplo a seguir. Desde Torrent Solidària, ¡gracias por ser como sois! Seguid así. Esta ha sido una historia más entre tantas otras; historias de voluntarios, de solidaridad y entrega a los demás, como siempre espero que os haya gustado y gracias por seguir leyéndonos. ■ VICENTE ESTELA PÉREZ Os recuerdo la dirección de TORRENT SOLIDÀRIA. www.torrentsolidaria.org informacion@torrentsolidaria.org C/ Benemérita Guardia Civil nº 11. Tf. 655 95 92 94.

Oficina Lunes y Jueves de 18:30 a 21:00 horas.

30 • BIM TORRENT

S

O

C

I

E

T

A

T

En el XXV aniversario de Artic se concedieron los premios de la asociación en su V edición

L

Reconocimientos de ARTIC.

Los premiados en esta edición.

a junta directiva de la asociación de Alcohólicos Rehabilitados de Torrent y Comarca, en sesión ordinaria el día 13 de mayo de 2005, aprobó por unanimidad conceder los Premios ARTIC en su quinta edición. El día 25 de junio, en el acto conmemorativo del vigésimo quinto aniversario de la asociación celebrado en el Auditori, se concedieron. Esta es la relación de premiados: Premio ARTIC a la Promoción Deportiva para la Fundación Deportiva Municipal de Torrent por su colaboración en la organización de la Carrera Popular Lucha Contra la Droga «Memorial Benito Pozo» considerando el deporte como una magnífica alternativa al abuso de las drogas. Pilar Escribano entregó el premio a la delegada de Deportes M.ª Paz Domínguez.

Premio ARTIC a Instituciones, para el Ayuntamiento de Quart de Poblet por la elaboración y puesta en marcha del II Plan Municipal de Drogodependencias para el periodo 2004-2008 y lo que ello representa en la mejora de la calidad de vida en nuestra comarca. El premio fue entregado por Alfonso López a la alcaldesa de Quart de Poblet, Carmen Martínez.

A la Integración Social, para la Asociación ADISTO, por su inmensa labor en la integración social de los familiares de los discapacitados de Torrent.

Reparto del libro artic 1980-2005.

Celebración del vigésimo quinto aniversario de la asociación.

Ramón Pacheco entregó el premio al vicepresidente de la asociación, José Bernal.

A la Solidaridad, para Alfonso Guillem Molins, por su calidad humana, y la trayectoria a lo largo de los años en

Miguel Ángel Torres y Juan de Dios.

Alfonso López y Valentín Fernández.

el movimiento asociativo de Alcohólicos Rehabilitados de la Comunidad Valenciana en la que se ha puesto de manifiesto su solidaridad. Le entregó el premio Miguel Ángel Torres. ■

El alcalde, José Bresó, y el presidente de ARTIC.

2005, ESTIU • 31

HISTORIA DE UNA CONMEMORACIÓN

L

a celebración de la efeméride de ARTIC se realizó en l’Auditori, la mañana del 25 de junio. El programa constó de dos partes. En la primera se hizo entrega de la quinta edición de los Premios ARTIC (que como hemos descrito anteriormente corresponden a los premios a la Solidaridad, al Deporte, a la Integración Social y a las Instituciones); después, Jesús Ros, diputado autonómico, se alzó de la mesa (en la que estaba acompañado por Valentín Fernández, presidente honorífico de ARTIC, Alfonso López, presidente de ARTIC, y Ramón Pacheco, delegado de Políticas de Solidaridad y Sanidad) y se aproximó al atril para presentar el libro ARTIC 1980-2005. Alcohólicos Rehabilitados de Torrent y Comarca, editado por el Ayuntamiento desde la delegación de BIM y Publicaciones, cuya delegada es Gemma Gimeno.

Jesús Ros desmenuzó el contenido del libro con una interesante exposición en la que se describían los distintos capítulos en los que se divide la publicación. Ésta ofrece una vasta recopilación de datos, entrevistas, colaboraciones de profesionales y especialistas en toxicomanías y drogodependencias (entre los que destaca el doctor Miguel Ángel Torres), así como la opinión de personalidades políticas del ámbito local de Torrent, como los reconocimientos que expresan en las primeras páginas el alcalde, José Bresó; los portavoces de los grupos municipales: Severino Yago (del grupo Socialista), Vicente Soria (del grupo Popular), José María Veguer (del grupo de Unió Valenciana) y Sento Beguer (del grupo del Bloc); además de las colaboraciones de la alcaldesa de Quart de Poblet, Carmen Martínez, del presidente honorífico de ARTIC, Valentín Fernández, y del propio presidente de ARTIC, Alfonso López. El libro también expone la historia de la asociación a lo largo de los artículos que

M.ª Victoria, viuda de Benito Pozo.

Ezequiel, Alfonso y Valentín.

José Bresó, alcalde.

Vicente Soria, portavoz del PP.

José M.ª Veguer, portavoz de UV.

Sento Beguer, portavoz del Bloc.

Julia Carrión, concejala de Quart de Poblet

Encarna Redón, delegada de Participación Ciudadana y Fiestas.

Jesús Ros, diputado autonómico.

Miguel Ángel Torres, «el médico de ARTIC».

del adolescente con la sabiduría del adulto. Por su parte, Alfonso López, agradeció la edición del libro al Ayuntamiento, recalcando que es una publicación municipal no venal porque no tiene precio, ya que recoge el esfuerzo y el tesón de mucha gente. Posteriormente ARTIC hizo entrega de sus Distinciones de Honor a quienes aparecen en la primera foto de la anterior página.

Cerraba el capítulo de intervenciones y la primera parte del acto el alcalde, José Bresó, quien recordó a Benito Pozo (anterior presidente de la asociación), agradeció su labor, tanto a él como al doctor Miguel Ángel Torres, y también al actual presidente de ARTIC, Alfonso López, entre otros, por sus

esfuerzos y logros a lo largo de los veinticinco años de vida de la asociación; afirmando que en el transcurso de los cuales ARTIC ha pasado del blanco y negro al color, y se ha convertido en asociación senyera para Torrent y para la Comarca.

Tras los parlamentos, la Agrupación Musical Els Majors de l’Horta Sud ofreció un concierto de diversas piezas musicales dirigidas por Hugo M. Chinesta. Gracias a esta actuación se fueron transformado las emociones contenidas en alegría compartida.

El acto oficial concluía con un sabroso aperitivo preparado por alumnado del Proyecto Génesis mientras se repartían los libros entre los asistentes.

Posteriormente se hacía una comida de hermandad en el restaurante de El Lido. Allí, tras el ágape, la asociación obsequió con insignias y flores a muchas personas que forman parte o colaboran con ARTIC, de lo que ofrecemos algunas imágenes.

Desde el BIM felicitamos a ARTIC por la organización de la celebración de este evento que conmemoraba su vigésimo quinto aniversario.

Enhorabuena. ■ A. C.

Ana Coronado, directora del BIM y Gent de Torrent.

Tras la ceremonia de l’Auditori.

se han venido publicando sobre ella en los distintos números del BIMTORRENT, desde 1981 hasta nuestros días, y se cierra con un apartado de fotografías que muestran la evolución de la asociación a lo largo de estos veinticinco años.

(Esta publicación, de la que se han editado 1.000

ejemplares, forma parte de la Colección Gent de Torrent, y ha sido dirigida y coordinada por Ana Coronado.)

Jesús Ros dijo, entre otras cosas, que la lectura del libro le había permitido repasar la vida social de la ciudad, sus hechos sociales y políticos, y la acción de

la gente comprometida en conseguir metas que parecen imposibles de alcanzar; y que el libro le había abierto el corazón. A continuación habló Ramón Pacheco, y lo hizo sobre las herramientas de terapias y rehabilitación, aseguraba que en ARTIC se combina a la perfección el ímpetu

Tras la comida hubo momentos muy emocionantes y alegres.

32 • BIM TORRENT

T O R R E N T

A L

C O R

ESTÀ DE CONTESTACIÓ...!

E

stem a Torrent, entre els anys 40 i 50. Els joves tenen poques possibilitats de distracció, i entre eixes poques oportunitat trobem el passeig i el cine. Com que el passeig és debades, es feia tres dies per setmana: dijous (dia de xurra1), dissabte i diumenge. I com que el cine –que també tenia programació els mateixos dies– valia diners, només s’hi podia anar un dia dels tres per setmana, ja que valia unes tres pessetes (0,02 euros), i qui hi anava més d’un dia era objecte de crítica (esport nacional de Torrent en aquella època).

L’objectiu principal del passeig era relacionar-se amb la finalitat de trobar parella, bé per al rogle de Pasqua o bé per a una relació més seriosa: per a buscar nòvio o nòvia. Així que allà a les sis de la vesprada, ben mudats, pentinats i ben untats de colònia, eixíem al carrer a passejar.

El passeig comença, més o menys abans de guerra, per la via del trenet, que hui és el metro, i a més es caminava per la mateixa via, ja que passaven un parell de trens al dia i a penes hi havia risc. Després canvià de lloc i es feia per la plaça Major i sota els porxes que hi havia envoltant la Torre (fins i tot els dies que plovia hi havia passeig, ja que estaven a cobert). Quan empedraren el carrer de Sagra, els passejadors es traslladen a eixe carrer, ja que era més o menys el centre de Torrent i, com se sap, va des de la plaça Major fins a la plaça del Bisbe Benlloch. Pels anys 60 empedren i obrin l’Avinguda, i encara que els dos sentits tenien pedra, la part central per on es passejava era de terra, i tots acabaven al final de la vesprada amb els cabells blancs de pols i les sabates brutes.

En el ritual, que com ja hem dit era buscar aquella persona que agradava a algú, els xics anaven a trompades i fent gracietes i xarradetes per cridar l’atenció d’elles; això es deia anar a bolo. Les xiques més formals anaven com a mínim en grups de tres. Feien torns per a col·locar-se a la vora i al mig, segons vinguera de front el xic que li agradava, o el que no volia saber res d’ell. Els contactes previs eren suficients només sabent de quina família era, o segons el que li havien dit les amistats sobre ell o ella. Allò vertaderament important, però, era quan ja ell, el xic, es decidia a demanar relacions. Això desencadenava un altre ritual,

Grup de joves a l’altura de l’actual oficina de correus en l’Avinguda. María Escrig, Vicente Castelló, Matilde Alpuente, Rosario Miquel, Ángeles Valero, Teresa Herrando, Víctor Herrando. Any 1943. (Cedida per la família Miquel Marín.)

Colla d’amics un dia de Pasqua a l’Avinguda. Pascual Climent, Julio Rubio, José Navarro, Rogelio Andreu, Milagros Romá, Josefa Simó, M.ª Pilar Gil, Josefina Oliver, Ramón Puig, Concepción Roig, Concepción Chuliá, Carmen Górriz, Ignacio Ricart, Arturo Vázquez, José Ferrís, Alfredo Puig. Any 1953. (Cedida per la família Puig Puig i Ferrís Monera.)

perquè en demanar relacions la cosa ja era més seriosa i s’estava forjant una relació per a tota la vida. La xica s’ho pensarà, ja ho sap la família, ja ho sap tot el poble i tots estan pendents de la resposta. Una resposta que no es formalitzarà fins que la nòvia i la família no hagen consultat els familiars, veïns, amics i fins

i tot el rector per a estar segurs de la qualitat del futur nòvio.

Este és el moment en què ell està de contestació.

Si li diu que sí directament… «collons, quines ganes tenia esta…»; i per una altra banda, si la resposta es retarda fins a dos o tres setmanes «...però, esta què s’haurà pen-

sat?, tan bon xic que és ell…».

I així es desencadena tota una sèrie de comentaris, consells i opinions durant el temps que dura la contestació. Al final, el més normal és que ella diga que sí, que accepta les relacions, i a partir d’eixe moment per a ells i per al poble ja eren nòvios. Després venien els al-

tres procediments, també tan tradicionals com curiosos, que ja hui han desaparegut totalment. Primer és l’entrà a casa; després vindrà la demanà, quan es coneixen formalment les famílies respectives, i els nòvios entre ells. En este contacte es fan intercanvis de regalets de rang menor (podia ser un moca-

2005, ESTIU • 33

dor, o una coca de dolç), i més endavant, quan ja més o menys tenen fixada la data del casament, es fan els regals; el que fa el nòvio, que s’anomena dur l’or, consisteix en un collar i un mantó de Manila, mentre que la nòvia i la seua família s’encarreguen de la botonadura i dels botons de puny (gemelos).

MÉS TRADICIÓ I MÉS CURIOSITATS Durant el passeig per l’Avinguda, les xiques tenien totalment prohibit passar d’on aleshores estava «la Cruz de los Caídos», ja que si en passaven eren titlades de fresques, atrevides o, fins i tot, de fulanes; francament, estava molt mal vist.

Quan la parella ja eren nòvios, ell podia replegar-la a les sis de la vesprada, a sa casa, i s’ajuntaven amb altres parelles de nòvios de la mateixa colla d’amics, i els diumenges ella li ha comprat el ciri perquè ell acudisca a la processó. Mentrestant, en un joc quasi morbós, elles els miraven com desfilaven i eren «assetjades» per altres xics forasters. Després de

la processó, nòvio i nòvia passejaven de la mà, mentre ella portava el tros de ciri que havia sobrat al nòvio. A l’hora de sopar, la nòvia ha de ser a casa, i el xic se n’anirà de marxa, a la falla, a la clavaria, i fins i tot anirà avall.2 El primer diumenge de maig tenia lloc l’enramà, que consisteix a portar pètals de roses i altres flors a la xica que és pasqüera o nòvia, i escamparles a la porta de sa casa. En el cas de donar carabassa (dir que no) en la demanà de relacions, a la xica en qüestió li escampaven a la porta grills de ceba, bonyigues d’haca o, de vegades, coses pitjors.

Supose que la gent més jove se sorprendrà de conéixer tot aquest procés, però els que hem conegut aquells temps, podem assegurar que les parelles que no ho feien així eren objectiu de l’esport nacional del poble: «el dotoreig». ■ 1. Dia en què s’ajuntaven en el passeig els xics de Torrent i les xiques forasteres.

2. Anar-se’n de festa a la capital a buscar gresca clandestina, on no es coneguera a ningú.

A la pàgina 43 podem vore una foto d’una celebració de noces d’or de parelles que en aquell temps, de ben segur, passaven pel protocol d’estar de contestació.

PUNTA DE DIAMANT En un número anterior del BIM em vaig comprometre a donar en detall la recepta d’unes postres en forma de pastís o tortada que eren típiques de Torrent en les celebracions.

Vos recomane que proveu a fer-les: és relativament fàcil, barat i, sobretot, és molt gratificant per al paladar.

Ingredientes Per a 6 persones: • 300 grams d’ametla ratllada.

• 6 ous.

• Sucre. 1 cullerada per cada clara i 1 cullerada per rovell.

• ½ kg de bescuits de llengüeta.

• 100 grams de dolços secs (fruits confitats a trossets) Bateu les clares a punt de neu, fins que queden consistents.

Afegiu el sucre (en este cas, 6 cullerades) i torneu a batre-ho tot una altra vegada fins que estiga ben dur.

Per una altra banda, amb la mesura d’un got d’aigua, desfeu en un casset el sucre en l’aigua, sense que arribe a bullir, fins que quede com un almívar. Traieu-lo perquè no estiga molt calent, i mescleu el sucre i els fruits confitats amb els rovells d’ou.

En un plat o plata redona que es puga ficar al forn, poseu en el fons una capa de bescuits. Després, cobriu-la amb la massa que hem fet amb l’ametla, el sucre, els rovells i els fruits confitats. Poseu damunt una altra capa de bescuits i torneu a cobrir-los amb la massa, i així fins a tres vegades.

A continuació, cobriu-ho tot amb la clara que hem alçat al principi i feu-li la forma de muntanyeta o de punta.

Adorneu-la amb fruits confitats i amb sucre pel damunt.

Fiqueu-la al forn al màxim per a gratinar, sense perdre-la de vista perquè no es creme, ja que només s’ha de daurar.

Serviu la punta de diamant en la mateixa plata, com una tortada. ■ VALENTÍN BENLLOCH BARRACHINA Per al passeig, les celebracions, i per a compartir moments amb les parelles o els pasqüeros, les xiques es mudaven així i es mostraven sense bates, sense davantals i amb el millor perfum i pentinat...

Ben guapes! No?

Gràcies a Vicent Máñez, Amparín i Rosario Miquel per la seua col·laboració.

S

34 • BIM TORRENT

O

C

I

E

T

A

T

XX Semana de los Mayores

D

el 17 al 24 de junio se celebró la tradicional Semana de los Mayores en la que la participación y el buen humor dejaron constancia de la armonía reinante entre quienes disfrutaron de los actos programados desde la delegación de Políticas de Solidaridad, Sanidad y Bienestar Social.

Las actividades comprendieron diversos aspectos lúdicos, formativos, deportivos, culturales y gastronómicos.

Así, la Semana contemplaba la actuación del Grupo de Teatro del Círculo Católico en la tarde del viernes, 17 de junio, a la que siguió, en la mañana del lunes 20, la séptima Volta a Peu para Mayores; ya por la tarde de ese mismo día las autoridades locales inauguraron oficialmente la Semana, dando paso a la actuación del Grupo Artístico Municipal de Mayores. El martes se daba inicio a la sexta Feria del Mayor, y se ubicaba en el mercado Central; las actividades realizadas en este escenario fueron variadas, hubo demostración de quienes practican Way Tan Kong, talleres de manualidades y de literatura, y una merienda ofrecida por la asociación de mujeres Tyrius. El miércoles se hicieron los encuentros deportivos comarcales en el polideportivo Villa Carmen, y en el Mercado Central una jornada de convivencia en la que se llevaron a cabo talleres de manualidades, una comida de hermandad y actuaciones de play-backs, esto último a cargo de la asociación Mujeres de Torrent. El jueves también se realizaron talleres de manualidades y demostraciones de Yoga por el CEAM, este mismo día se clausuraba la feria; después, y en el salón de actos del Ayuntamiento, actuó el Grupo de Teatro y la Coral y Rondalla del CEAM. Ya el último día, el viernes 24, un numeroso grupo de mayores visitó el Parc central y otros equipamientos públicos. Por la tarde el alcalde, José Bresó clausuraba la Semana junto al delegado de Bienestar Social (Tercera Edad), Ramón Pacheco. En el acto previo a la clausura, que se celebró en el salón de actos del Ayuntamiento, José Mora Mora recibió el homenaje a la persona más mayor, se entregaron los trofeos a las personas ganadoras del concurso de dibujo y de juegos de mesa. Acabó la Semana con la actuación de la Agrupación Musical Els Majors de l’Horta Sud. ■ A.C.

Inauguración de la Semana.

Vuelta a pie.

Teatro por el Grupo Artístico Municipal de Mayores.

Los mayores interpretando.

Demostración de Way Tan Kong.

Feria del Mayor y Taller Literario.

GRAN PARTICIPACIÓN

C

oincidiendo con los días de más calor del mes de junio se celebró la XX Semana de los Mayores.

Aun así, el calor no supuso dificultad alguna para que los mayores participaran de forma

multitudinaria a las actividades previstas.

La Volta a Peu contó con una participación de 300 personas, en un día caluroso, aunque no hubo incidentes. La intervención de la Policía Local, la

Cruz Roja y Torrent-Solidària en el control de la Volta garantizó su buen desarrollo.

La mayoría de las actividades se realizaron en el Mercado Central, excepto las representaciones teatrales, que se hicieron en el salón de actos del Ayuntamiento. Los talleres ocupacionales de la Feria estuvieron llenos en todo momento

de gente realizando abanicos, cestas, cerámica, etc., que luego pudieron llevarse a casa como recuerdo de la Feria. La Asociación TIRYUS ofreció su tradicional merienda para todos los participantes de la Feria, alrededor de 300 personas. Esa misma tarde, tuvo lugar una actividad nueva en la semana, se celebró un taller

2005, ESTIU • 35

Animación y compañerismo en la comida de hermandad que se celebró en la sala superior del Mercado.

Demostración de yoga por el grupo del CEAM.

Coral del CEAM.

Teatro por el grupo del CEAM.

Visita al Parc Central.

Clausura y entrega de premios.

Tras el homenaje, José Mora comenta con el alcalde su emoción por el acto.

El homenajeado, José Mora Mora.

Recibiendo el homenaje.

literario, sobre el Refranero del Quijote que estuvo a cargo de la profesora del Aula de Formación Permanente para Mayores, Emma Bautista, y un grupo de 25 alumnas. El público participante de esta actividad alcanzó las 100 personas.

El miércoles 22 se realizó la jornada de convivencia en el Mercado, con la asistencia de

400 personas a la comida. Hubo paella de sobra, y la gente pudo repetir cuanto quiso. Después se sortearon los regalos ofrecidos por la Caja Rural, y siguió el espectáculo de play-backs de la Asociación Mujeres de Torrent, muy bien acogido y valorado por todos los mayores.

El viernes 24 se organizó la visita al Parc Central y la

Cotxera, al que asistieron un grupo de 55 personas.

La persona que recibió el homenaje como la más mayor fue José Mora Mora, con cerca de 90 años, un hombre con extraordinaria memoria. El homenaje que fue realizado por José Bresó fue de gran calidez y cercanía.

Las representaciones teatrales se caracterizaron este

año por su gran calidad; tanto el grupo artístico de Mayores como el grupo de teatro del CEAM divirtieron mucho a los espectadores. Se aprecia el esfuerzo y trabajo de sus componentes.

La clausura llevada a cabo por la Agrupación Musical Els Majors de l’Horta Sud volvió a deleitar a los asistentes.

Hay que destacar el trabajo de las Juntas de Mayores del municipio que, durante tres meses, han estado preparando la Semana. Y a los colaboradores: Caja Rural, Instituto Valenciano de la Sordera, Asociaciones de mujeres, Cruz Roja, Torrent Solidària, etc. ■ CONCHA MONTES

36 • BIMTORRENT

S

O

C

I

E

T

A

T

ESTIU, 2005

El Club de Gerentes reivindica un centro empresarial para el polígono industrial

La gala Eurogerents entregó los galardones de este año a cinco empresas

E

l presidente del Club de Gerentes, Rafael Garrigues, anunció su intención de crear un centro de negocios en el polígono industrial Mas del Jutge con servicios como guardería, gimnasio, escuela de formación, estafeta de correos, centro de creación de empresas y oficina bancaria. Reivindicó ante el Ayuntamiento «la cesión de una parcela para instalar nuestras oficinas en la

zona industrial para que con el trabajo diario el polígono se convierta en una ciudad empresarial y destino de fuertes inversiones, y en una zona industrial puntera». Estas declaraciones se realizaron durante la gala empresarial del Club de Gerentes, que se celebró en el restaurante El Pino, y a la que asistieron más de 350 personas, representantes del mundo empresarial, político y social de la ciudad.

En la foto, el presidente del Club de Gerentes, Rafael Garrigues, primero por la izquierda, a su lado el alcalde, José Bresó, acompañado de los galardonados, los gerentes de Montajes Eléctricos Esber, Pedro Escobar y Antonio Berdún, la presidenta de la Junta Local de la Asociación Española contra el Cáncer, Pilar Puig, el gerente de Horno Avenida, Gabriel Aracil, el gerente de La Casa de los Jamones, Joaquín Moreno, y el gerente de Grupo Gestam, Javier Ariño.

Garrigues pidió además mayor esfuerzo en vigilancia y seguridad para revitalizar el comercio de la localidad, y reivindicó mejoras en el tráfico y la implantación de nuevos aparcamientos que facilitaran las compras. Animó a los comercios a adaptarse a los nuevos hábitos de consumo y tendió una mano a la asociación del comercio para diseñar una estrategia común.

En la gala, se entregaron los premios Eurogerents, que este año han recaído en La Casa de los Jamones en la trayectoria empresarial, Montajes Eléctricos Esber como empresa de

servicios, el Horno Avenida en el apartado comercial y Grupo Gestam se llevó el premio en medio ambiente. La Junta Local de la Asociación Española contra el Cáncer consiguió el galardón a la actividad social.

Entre los asistentes al acto, destacó la presencia del alcalde, José Bresó, el secretario autonómico de Empresa, Pedro Coca, el subdelegado del gobierno, Luis Felipe Martínez o el presidente de Feria Valencia, Alberto Catalá.

También asistieron al acto representantes de la Cámara de Comercio, de la CEV y la presidenta de la Mancomu-

En la gala, se entregaron los premios Eurogerents, que este año han recaído en La Casa de los Jamones en la trayectoria empresarial, Montajes Eléctricos Esber como empresa de servicios, el Horno Avenida en el apartado comercial y Grupo Gestam se llevó el premio en medio ambiente. La Junta Local de la Asociación Española contra el Cáncer consiguió el galardón a la Actividad Social.

nitat de l’Horta Sud, Amparo Navarro.

José Bresó, respondió al presidente del Club de Gerentes y dijo que iba a hacer todo lo posible por recoger las reivindicaciones de la asociación empresarial y sus asociados.

Garrigues anunció además las campañas destinadas a la promoción del comercio que se van a desarrollar durante este año, entre ellas el sorteo de un coche y 6.000 euros entre los clientes.

Durante la cena se sorteó una estancia de una semana en el Balneario de Chulilla y un crucero para dos personas

por el Mediterráneo gracias a la Caja Rural de Torrent y Viajes Iberia, que finalmente su ganador, el senador del PP José María Chiquillo, donó a la Junta Local de la Asociación contra el Cáncer.

Además, gracias al patrocinio de La Caixa se invitó a los socios del Club a esta cena anual, donde asimismo colaboraron la CAM, Promociones Hidalvi, Automóviles Nemesio, Restaurante El Pino, Aigües de l’Horta, Llanera, Cepsa, Balneario de Chulilla, Caja Rural, Viajes Ibera y Unión de Mutuas. ■ MARÍA JOSÉ CARCHANO

ESTIU, 2005

S

O

C

I

E

T

A

T

AVAMA recibió el Premio anual de la Federación de Asociaciones Ciudadanas

BIMTORRENT • 37

Décimo aniversario de la asociación Way Tan Kong

L

a FAC, Federación de Asociaciones Ciudadanas, entregaba el 23 de abril el Premio Ciudadano a la Associació Valenciana Amics i Parents de Malalts d’Alzheimer, más conocida por AVAMA. El galardón se otorgaba en el transcurso de un acto cultural que se celebró en la sala de actos del Ayuntamiento, al que asistieron diversas personalidades políticas, y representantes de las asociaciones y colectivos.

La entrega del premio la organizaba la FAC, con la participación de la delegación de Participación Ciudadana del Ayuntamiento.

El Premio Ciudadano de la FAC es un referente, y ha adquirido gran prestigio en el ámbito asociativo más allá de Torrent y Comarca, ya que con este galardón se viene reconociendo la importante labor social que realizan diferentes asociaciones, colectivos, instituciones o entidades cada año. ■ A. C.

L

El presidente de AVAMA, Federico García, con el galardón del Premio Ciudadano que le ha otorgado la FAC. Junto a él el presidente de la FAC, Juan Bautista Sanchis.

a asociación Way Tan Kong ha celebrado su décimo aniversario con una serie de actividades que se realizaron durante los días 7 y 9 de junio.

Así, hubo charlas y coloquios, recitales de poesía, espectáculo musical, bailes de salón y una comida de convivencia. ■

Donación de sangre en Torrent

Recaudación contra el Cáncer

E

l 20 de junio la Junta Local de Torrent finalizó la campaña de recaudación de fondos para la Asociación Española contra el Cáncer con el acto de entrega al Cole-

gio Pléyade, finalista de la campaña escolar, que recibió de la Caja Rural de Torrent el Premio para el centro. Participaron 15 colegios.

Desde la Junta Local queremos agradecer a

toda la ciudadanía de Torrent, el apoyo recibido en todos los actos organizados, pues la recaudación en la cuestación pública, campaña escolar y la cena celebrada el 3 de junio en el Hotel Lido, ha sido un gran éxito, ya que se ha superado la recaudación del año anterior.

Cuestación: 11.569 €.

Campaña Escolar: 4.976 €. Cena: se llegó a los 12.000 € gracias a los más de 400 comensales que asistieron y otras aportaciones recibidas. ■ PILAR PUIG Pta. de la Junta Local de Torrent de la AECC

Si tienes entre 18 y 65 años, y pesas más de 50 kilos, puedes donar.

TU SANGRE PUEDE SALVAR VIDAS El 5 y el 9 de julio se hicieron donaciones en la Caja Rural, en el colegio Lope de Vega y en el Centro de Salud de la calle Pintor Ribera, 28.

PRÓXIMAS FECHAS PARA DONACIONES El 2 de agosto, martes, de 17,30 a 20,30 h. en la Caja Rural de la Avda. País Valencià, 3 y en el colegio Lope de Vega, calle Francisco Roselló s/n.

El 6 de agosto, sábado de 9,30 a 13,30 h. en el Centro de Salud de la calle Pintor Ribera, 28.

38 • BIMTORRENT

S

O

C

I

E

T

A

T

ESTIU, 2005

VIII Festival Nacional de Folklore «Ciutat de Torrent»

E

UN DIA MOLT BEN APROFITAT El dia va començar amb l’arribada dels grups de la Corunya i de Segòvia. Estos,

acompanyats per alguns membres de grup organitzador, L’U i Dos de Torrent de la Llar Antoniana, van fer una visita guiada per València en què van poder contemplar la Ciutat de les Arts i els Ciències, la plaça de la Mare de Déu i la de la Reina, la plaça de l’Ajuntament...

Després d’això, tornaren a Torrent per a gaudir d’una magnífica paella al Mercat de Torrent, amb la qual el Grup L’U i Dos obsequià els seus invitats.

De vesprada, després de descansar una estona a l’hotel, els grups van començar a concentrar-se al Mercat per a sopar, i després del passeig amb les seues millors gales, els grups arribaren a l’Hort de Trénor, on va començar l’espectacle.

El festival tenia dos parts, i en cada una els grups participants van delectar els torrentins amb tres balls populars propis. En el descans actuà el Grup Infantil de L’U i Dos de Torrent, que donà pas, novament, als grups visitants.

I com a nota final, pujà a l’escenari el Grup L’U i Dos de la Llar Antoniana.

Fa ja 14 anys que este grup de ball de Torrent va emprendre l’organització d’esta vetlada. Un festival que té lloc cada dos anys i en el qual tots els membres del grup participen i col·laboren. Ja amb un any d’antelació, el Grup L’U i Dos de Torrent formen una comissió per a organitzar-ho tot, contactar amb els altres grups, tindre tots els detalls preparats... I sempre intenten que esta invitació a associacions d’altres localitats espanyoles no es quede només en una col·laboració, sinó en un intercanvi. En nombroses ocasions, els grups participants corresponen a eixa invitació i conviden el grup de ball torrentí a un altre festival. Lamentablement, no sempre és així, perquè algunes de les agrupacions folklòriques no valoren tant l’intercanvi cultural com el fet d’haver de desplaçarse o la despesa econòmica. ■

L’U i Dos de Torrent infantil.

Segòvia.

Xàbia, Alacant.

l passat 18 de juny tingué lloc a Torrent una nova edició del Festival de Folklore organitzat pel Grup L’U i Dos de Torrent de la Llar Antoniana. A les 22.45 h del dissabte, a l’Hort de Trénor, començà el VIII Festival Nacional de Folklore «Ciutat de Torrent», un espectacle que reuneix a Torrent els millors grups de música i ball popular del nostre país.

En esta ocasió, L’U i Dos de Torrent va invitar a participar en el Festival tres grups de diverses parts d’Espanya: el Grup de Danses Portitxol (Xàbia, Alacant), l’Agrupación Folklórica Ancoradoira (la Corunya) i l’Asociación Cultural Folklórica Andrés Laguna (Segòvia). Foren acompanyats també per l’actuació del Grup Infantil de L’U i Dos de Torrent de la Llar Antoniana.

A Coruña

ANDREA MAICAS FERNÁNDEZ

ESTIU, 2005

S

O

C

I

E

T

A

T

BIMTORRENT • 39

Homenatge al professorat de Torrent que s'ha jubilat.

L’Ajuntament va homenatjar el professorat

E

l 30 de juny tenia lloc a l’Auditori l’acte d’homenatge al professorat de Torrent que s’ha jubilat en acabar el curs escolar. Un grup de setze docents va rebre el reconeixement a la seua trajectòria professional, dedicada a l’ensenyament, a l’educació i a elevar el grau de cultura d’una gran part de la societat torrentina.

Començà l’acte amb l’actuació d’un duo del Conservatori format per Miguel Ángel Sánchez (piano) i José Luis Peris (saxo). Poc després, Concepción Alandí Fenoll i José Martínez Gregori, professora i professor de l’IES Tirant lo Blanc; Julio Álex Belén i Araceli Gimeno Escribá, del CP Sant Pasqual; Justo Díaz Expósito, del Col·legi El Vedat; M. Társila González Lumbreras i Concepción Simó Ortí, del CP Federico Maicas; Justiniano Jiménez Sáiz i Román Navarro Matas,

de l’IES núm. 4; M. Isabel Machetti Millán, del CP Miguel Hernández; M. José Martín Crego, directora del Centre ATAM; María Navarrete Cortés, professora del CP Mare de Déu del Roser; M. Rosa Oliván Fe i M. Dolores Pérez Molina, del Col·legi Santa Teresa; Concepción Ortí Gómez, de l’Escola Infantil Pulgarcito, i M. Carmen Ribelles Navarro, del Centre d’EPA, van ser les persones complimentades des de diversos estaments: el polític, representat per la subdirectora territorial d’Educació,

el delegat d’Educació i l’alcalde; el docent, l’alumnat, el familiar i moltes amistats.

Va presentar l’acte el professor i periodista Ezequiel Castellano, acompanyat per l’alcalde José Bresó, la subdirectora territorial d’Educació Virginia Jiménez, i el delegat d’Educació i Cultura Josep Veiga.

El professorat estava representat per José Martínez Gregori, que parlà sobre la trajectòria educativa en l’àmbit de Torrent i féu un recorregut des dels anys 60 fins als nostres dies.

«L’alcalde va ressaltar la satisfacció de l’Ajuntament per la labor docent desenvolupada pel professorat. Valorà el paper dels mestres en la seua comesa professional, que demostren una gran vocació de servei.»

Josep Veiga dedicà unes paraules als professors i professores que es jubilaven, en les quals va ressaltar la dedicació que han prestat a la societat torrentina. Per la seua banda, Virginia Jiménez els felicità per l’esforç que han realitzat en benefici de l’educació, i José Bresó va ressaltar la satisfacció que sent l’Ajuntament per la labor docent desenvolupada pel professorat. Valorà el paper dels mestres en la seua comesa professional, que demostren una gran vocació de servei. També es va referir al record permanent que deixen els professors i professores en els seus alumnes, i va tindre paraules de record i agraïment per al professor José Vicente Gómez (que van recollir la seua esposa i el fill), i per a Abelardo Marcote («Don Abelardo»); tots dos han faltat enguany.

Acabà el seu discurs ressaltant l’admiració que sent pel professorat, i els agraí tot el que han fet pel poble i per la gent de Torrent. ■ A.C.

40 • BIMTORRENT

J

O

V

E

N

T

U

T

ESTIU, 2005

EL CENTRE D’INFORMACIÓ JUVENIL INFORMA Campaments d’estiu per a jóvens entre 8 i 17 anys

L’obra de David Vivó fou la seleccionada en la Mostra de Creació Jove de la xarxa Joves.net

C

om és tradicional, el Centre d’Informació Juvenil de Torrent ha organitzat dos campaments per als més jóvens durant els mesos d’estiu.

Els més menuts, amb edats entre els 8 i els 14 anys, han tingut l’oportunitat d’anar-se’n al campament «Montes Universales» d’Orihuela del Tremedal (Terol) durant els primers 15 dies del mes de juliol. Allí han realitzat activitats de distensió adobades d’educació en valors. En definitiva, gaudir d’un entorn natural ple de boscos i fauna autòctona. Així mateix, han conegut la vida rural d’una comarca plena de tradicions i costums.

Els més grans, de 14 a 17 anys, se n’han anat a l’alberg «Hoces del Cabriel», a la localitat de Venta del Moro (Plana de Requena-Utiel). Es tracta d’un campament ple d’activitats de multiaventura i turisme actiu. Els nostres jóvens han viscut uns dies plens d’activitats esportives realitzades en un entorn natural, i en aquest campament han pogut realitzar diverses activitats: • Ràfting: descens de rius amb barques neumàtiques entre ràpids i corrents.

• Trekking: han recorregut zones naturals i indrets rocosos a peu.

• Barranc aquàtic: mitjançant la tècnica de ràpel i descens per tobogans naturals que la mateixa terra a esculpit en parets naturals.

• Canoa raft: descens en canoes de dos places pel riu Cabriol, on han remat per ràpids i corrents.

• Escalada: amb cordes, arnesos i mosquetons, els nostres jóvens han ascendit parets verticals.

• Activitats de multiaventura: pont tibetà, rocòdrom, tirolina, orientació i tir amb arc. Activitats on els joves participants han pogut desenvolupar la seua destresa i psicomotricitat.

• Hidrospeed: encara que este nom semble estrany, simplement es tracta d’una de les activitats de multiaventura que cada vegada mobilitza més amants de l’aventura i de l’esport aquàtic. Es descendeix per aigües braves.

Si enguany t’has quedat sense plaça, o no sabies que podies anar-te’n de campament, que no se’t passe el pròxim estiu! Demana informació al Centre d’Informació Juvenil (c/ Federico Maicas, 17. Tel. 96 157 52 67, de dilluns a divendres de 9 a 14 i de 17 a 21 h, i dissabtes de 10 a 14 h). ■

David Vivó va reflectir en les seues pintures l’horta, els masos o els camins que tenim tan a prop i que de vegades no mirem.

D

avid Vivó exposà al Museu Comarcal de l’Horta Sud la seua obra seleccionada en la VII Mostra de Creació Jove. Amb les pintures de «Caminos, casas y campos», el jove autor volgué

acostar-nos paisatges quasi desapareguts del nostre entorn.

David Vivó va reflectir en les seues pintures l’horta, els masos o els camins que tenim tan a prop i que de vegades no mirem. Una col·lecció de pintures

que ens fa present un paisatge quotidià i, alhora, distant.

En la Mostra de Creació Jove també participaren el pobles d’Alaquàs, Burjassot, Mislata, Picanya i Quart de Poblet. ■

Voluntariat Ambiental a Torrent

U

n any més ha començat el Voluntariat Ambiental a la serra Perenxisa, el Vedat i els barrancs del terme municipal de Torrent. Com ja és habitual, els jóvens majors d’edat, i excepcionalment els qui tenen entre 16 i 18 anys, poden participar en esta activitat que es desenvolupa durant una setmana. Començà el dia 4 de juliol i acabarà el pròxim 28 d’agost.

Durant la setmana es combinen les activitats de multiaventura amb les de vigilància forestal per la serra Perenxisa, el Vedat i els barrancs de Torrent. Els participants estaran allotjats al refugi municipal de la Canyada del Conill en règim de pensió completa, i a més podran gaudir de la piscina municipal del Vedat, tot de manera gratuïta. Només has d’elegir la setmana i passar pel CIJ a apuntar-te. ■ S. MARTÍNEZ

ESTIU, 2005

S

O

24 comercios vendieron sus productos en el Mercado Central

C

I

E

T

A

T

BIMTORRENT • 41

Jornadas de puertas abiertas en Torrent Activa

II Fira de Promoció y Fi d’Estocs

E

l alcalde, José Bresó, y el presidente de la asociación de comerciantes, Vicente Rodrigo, inauguraron el 2 de junio la II Fira de Promoció i Fi d’Estocs, cuyo objetivo es promocionar al comercio torrentino y dar a conocer su variedad de productos.

En su discurso, el alcalde agradecía la presencia de representantes del mundo empresarial, del Club de Gerentes, de los comerciantes y de los grupos políticos, y destacaba que un evento que realizó el año pasado por primera vez se ha consolidado en nuestra ciudad y seguro que seguirá celebrándose más años si los comerciantes así lo desean, revitalizando de paso la actividad en el centro histórico de la ciudad. Por su parte, el presidente de la asociación de comerciantes, Vicente Rodrigo, agradecía a la delegación de Fomento Económico la colaboración para llevar a cabo esta iniciativa, y animaba a los comerciantes y a los clientes a aprovechar estos días de feria.

24 comercios de la ciudad cambiaron su ubicación habitual los días 2, 3 y 4 de junio por un stand en la primera planta del mercado central, donde vendieron sus productos en condiciones especiales, liquidaban sus existencias y repartieron participaciones para un sorteo final de regalos. De hecho, el lema de la feria de este año ha sido: «Les teues compres de qualitat al millor preu».

La II Fira de Promoció i Fi d’Estocs de comercios ha sido organizada por la Asociación Comercio con la colaboración del Ayuntamiento y Caixa Popular. ■ RAFAEL DIRANZO

El alcalde y el presidente de la Asociación de Comerciantes.

Más de 150 entre alumnos y alumnas recogieron su acreditación.

L

as jornadas de puertas abiertas vienen siendo una tradición en Torrent Activa. Desde los inicios de los primeros Programas de Garantía Social, se celebran en la época estival estas Jornadas, en un intento de acercar este centro y su formación a toda la población.

Hoy el centro de formación Torrent Activa es un referente en nuestra ciudad, un centro donde se desarrolla toda la formación para el empleo. Desde la Delegación de Dona i Foment Económic, con Xelo Medina al frente, se lleva a cabo la gestión de programas municipales, autonómicos y europeos.

Muestra de ello fue la entrega de diplomas realizada por el alcalde, José Bresó, y la delegada de Dona i Foment Económic, Xelo Medina, que el 15 de junio se llevó a cabo con motivo de las jornadas de puertas abiertas en Torrent Activa, donde más de 150 alumnos entre cursos del Proyecto Génesis Plus, Talleres de Formación e Inserción y Programas de Garantía Social recogieron su acreditación y pasaron una cálida jornada de convivencia.

Hay que destacar que estos cursos se vienen realizando los últimos años. Para el curso 2005-2006 los programas son los siguientes:

TALLERES DE FORMACIÓN E INSERCIÓN LABORAL (TFIL)

PROGRAMAS DE GARANTÍA SOCIAL (PGS) Educación y Empleo TAPIS Bienestar Social

Ambiente en la Fira.

Una cálida jornada de convivencia.

HABILIDADES SOCIOLABORALES BÁSICAS Municipal

■ Colectivo Discapacitados-Taller de JARDINERÍA I (500 h).

■ Colectivo Riesgo de exclusión.

Taller de PINTOR (500 h).

■ Colectivo Riesgo de exclusión.

Taller de CAMARERA DE PISO (500 horas).

Cursos de formación (900 h).

AUX. RESTAURANTE OPERARIO ALBAÑIL

Además de todos los servicios que desde la calle Azorín 40, se ofrecen.

■ ■ ■

■ ■

Taller de madera para alumnos con problemas de inserción sociolaboral.

Cursos de habilidades personales básicas para el empleo.

■

Bolsa de empleo.

Centro Asociado Servef.

Información y orientación para el empleo y autoempleo.

Formación para mejora de la ocupabilidad.

Proyectos europeos para la inserción.

Tramitación de ofertas de empleo. ■

NEUS SILVESTRE ENTONADO Técnic d’inserció

42 • BIMTORRENT

S

Premios escolares de Medio Ambiente l 3 de junio se hizo el acto de entrega de los novenos Premios Escolares Ciutat de Torrent E de Medio Ambiente. En modalidad de Dibujo el

primer premio fue para el colegio público Antonio Machado, y el segundo premio el colegio San José y Santa Ana. En la modalidad de Redacción obtuvo el primer premio el colegio María Auxiliadora, el segundo fue para el colegio público Antonio Machado. En la modalidad de Fotografía los premiados con el primer y segundo puesto fueron los colegios Madre Sacramento y Pléyade, respectivamente. En la organización de estos premios colaboran el Ayuntamiento, la CAM, NAGARES y ENVAC. ■

O

C

I

E

T

Nueva estructura orgánica de la Agrupación de Protección Civil

l 7 de junio se presentó la nueva estructura orE gánica de la Agrupación de Protección Civil en el salón de plenos del Ayuntamiento. El acto estu-

VI Encuentro de Bandas de Música Juveniles

L

a ciudad acogió el 25 de junio el VI Encuentro de Bandas de Música Juveniles y Conjuntos Instrumentales, organizado por la Federación de Sociedades Musicales de la Comunidad Valenciana –FSMCV– y patrocinado por el Ayuntamiento de Torrent.

La VI Trobada de Bandes Juvenils reunió a la mayoría de bandas juveniles de las 29 sociedades musicales de l’Horta Sud en la plaza de la Libertad para desfilar por la avenida hasta la plaza de las Cortes Valencianas, donde se celebró un gran concierto ofrecido por todos los músicos participantes, unos 1.300.

Desfilaron de manera destacada las dos sociedades musicales torrentinas, la Unió Musical y el Círculo Católico. ■ R.D.

ESTIU, 2005

1ª Semana Cultural de Centros Católicos y Promoción Femenina

te, los centros católicos de cultura que existen en nuestra ciudad: Cre-Art, La Ermita y Pro-Art, con un alumnado de 310 mujeres. El 3 de mayo, en el salón del Ayuntamiento, la presentación, a cargo de Alfred Domínguez, el tema fue «los Centros de Cultura». El segundo día, M.ª Carmen Jiménez y Manuel Millán, profesores de la Universidad, hablaron del valor de la vida, contestando así a un trabajo que habían realizado las alumnas en clase. El tercero, con motivo del 4.º Centenario del Quijote, las alumnas de Cre-Art representaron la obra teatral «Sancho Panza, gobernador de la Insula barataria», obra en un acto que escribió Casona, sacada de episodios del Quijote. La semana se cerró con una gran exposición de trabajos realizados por todas las alumnas en la sala del Mercado Municipal, y permaneció abierta hasta el 13 de mayo. En todos los actos estuvimos acompañadas por las autoridades, tanto civiles como eclesiales. Damos gracias a todas aquellas personas que con su trabajo y apoyo han hecho posible que esta semana cultural haya sido un éxito. ■

Presentación del libro «Il·lustrem Refranys» l 12 de abril, el Centro E Católico de Cultura Popular y Promoción Femeni-

na Cre-Art, en el salón de actos de la CAM, presentó un libro titulado Il·lustrem Refranys. Un trabajo realizado por las alumnas que durante dos cursos han entendido y aprendido qué es la ilustración en todos sus campos, ilustrando refranes que ellas mismas han elegido. El libro fue presentado por Alfred Domínguez, que dio la enhorabuena a las animadoras socioculturales del centro, y animó a las alumnas a que siendo éste el primer trabajo plasmado en un libro no sea el último, sino que cada curso sean capaces de crear nuevas iniciativas y ponerlas en marcha. ■ MERCEDES ROYO-VICENTA FERNÁNDEZ

n los días 3 y 4 de junio se orE ganizaron unas Jor-

nadas de Participación Social para dar oportunidad a los sectores más representativos de la ciudad la posibilidad de aportar la visión social, económica y ambiental respecto a uno de los retos del Torrent del futuro, la revisión del Plan General de Ordenación Urbana.

Las jornadas, organizadas desde las delegaciones de Medio Ambiente y Urbanismo, se llevaron a cabo en el salón de plenos del Ayuntamiento.

Su organización tuvo como marco de referencia los objetivos y compromisos de desarrollo local sostenible contemplados en el proceso de Agenda 21 Local de Torrent. Este proceso se inició en 1998 y cuenta entre sus principales aspiraciones afrontar a través de mecanismos de participación ciudadana la corresponsabilidad compartida entre el Ayuntamiento y sus vecinos, sobre todo en los proyectos encaminados a planificar el futuro, desde la perspectiva de la sostenibilidad y la calidad de vida.

Sobre el transcurso y contenido de las Jornadas informaremos en próximos números. ■ X. S.

T

el 3 al 6 de mayo se D daban a conocer por primera vez conjuntamen-

vo presidido por el alcalde, José Bresó, acompañado por el jefe de Protección Civil, Gregorio López, el jefe de la Policía Local, Eduardo Martínez, la jefa del negociado de Protección Civil, Fina Conejeros, y el concejal delegado de Protección Civil, A.C. Valentín Fernández. ■

Torrent, una ciutat, un futur: Jornadas de Participación Social sobre el Plan General

A

Nueva ejecutiva en la agrupación local de Juventudes Socialistas l 24 de mayo la agrupación local de Juventudes SoE cialistas de Torrent renovó su ejecutiva. La propuesta del nuevo secretario general para la composición de la

Concurso exposición Feria de Modelismo l último fin de semana de abril y el 1 de mayo se realizó la undécima edición del Concurso E exposición de Modelismo Estático AMT en el

edificio de l’Auditori. Como en años anteriores, tanto aficionados como curiosos disfrutaron con A. C. las figuras expuestas. ■

nueva ejecutiva fue aprobada por unanimidad: secretario general, Fernando Vargas Zamora, vicesecretarias generales, Ana García y Marina Martínez, secretario de organización, Juan Miguel Cervera, secretaria de administración, Maria Delgado, secretaria de Medio Ambiente, Noelia Rubio, secretaria reivindicación y asuntos sociales, Neus Marchante, secretario de información y propaganda, Raúl Albert Burguet y secretario ejecutivo, Fernando Sanper. (A propuesta del nuevo secretario general, se incorporó también a la ejecutiva Antoni Velarde, como presidente de honor, en reconocimiento a sus 14 JSPV-TORRENT años de militancia.) ■

La Asociación Mujeres de Torrent renueva la Junta Directiva a Asociación Mujeres de Torrent ha renovado Junta DiLVictoria rectiva, quedando de la siguiente manera: presidenta, Peco Benítez, vicepresidenta, M.ª Cruz Jiménez de los Galanes, secretaria, M.ª Ángeles Tomás Rodríguez, tesorera, Tere López Pérez, vocales, Milagros Milla García, Ana Ruiz Galindo, Amparo Bonet González, Rosario Fuentes Soriano, y Carmen López de la Rica. ■ MUJERES DE TORRENT

ESTIU, 2005

S

O

C

I

E

T

A

T

BIMTORRENT • 43

Ambient festiu

SOPAR DE CAPITANIES La nit de Sant Joan la relació informal i la cordialitat dels capitans contrasta amb la «guerra» verbal de la nit del Sopar de Capitanies.

Comença la festa d’entronització del capitans moro i cristià la nit del 2 de juliol.

Vista dels assistents al sopar a l’Hort de Trénor.

La batalla verbal i festera dels capitans dels dos bàndols calfa l’ambient.

Els capitans del 2005 amb els capitans ixents de 2004, l’alcalde, la regidora de Festes i el president de la Federació.

...I després, música, ball i diversió...

Final de festa amb un castell de focs artificials com a colofó.

Més de 50 anys junts!

S

ón un grup d’amics de Torrent «de tota la vida». Un grup d’amics especial. Tots ells han pogut celebrar junts les seues respectives Noces d’Or. De part de tots, moltes felicitats! D’esquerra a dreta: Concha Almerich i José Tormo, Concha Cervera i Gerardo Puchol, Rosario Puchol i Vicente Simó, Eduardo, Emilia Puchol i Pascual Ferrandis, Tere Baviera i Francisco Fernández, Consuelo Mora i Francisco Ros. ■ A.M.

44 • BIM TORRENT

P A R C S

I

J A R D I N S

PARC CENTRAL

Buddleja davidii White profusion.

Buddleja davidii Empire Blue.

Magnolia grandiflora.

Spartium junceum.

Buddleja davidii Opera.

NiĂąos jugando en instalaciones del Parque.

Hibiscus syriacus.

Hibiscus syriacus.

Nerium Oleander.

Valla cubierta de Buganvilla e Hibiscus.

Nerium Oleander Pink Beauty.

Lantana camara.

Vitex agnus-castus.

Leonotis leonorus.

Cotinus coggygria Royal Purple.

2005, ESTIU • 45 Fotos y Texto: ANDRÉS CARRILERO

Phormium tenax variegata en floración.

Una gran parte del nuevo Parque Central está definido por parterres que se diferencian por la coloración de sus plantaciones; de esta forma el arbolado y las plantaciones de arbustos y plantas de temporada forman espacios caracterizados por su coloración.

Las fotos mostradas recogen las floraciones presentes en un mismo día de finales de julio; este jardín –cambiante como la mayoría– va sustituyendo sus floraciones a lo largo de todo el año, sorprendiendo en su alternancia y dando un motivo más para visitarlo.

El Ayuntamiento sorteó VPOs vacantes

E

l 5 de julio se efectuó un sorteo en el salón de actos del Ayuntamiento de dos viviendas de Protección Oficial –VPO– que habían quedado vacantes: un piso de dos dormitorios del bloque 2 del edificio, y una vivienda de tres dormitorios del bloque 1.

El pasado 2 de marzo se celebró en el pabellón polideportivo del Vedat el sorteo público ante notario convocado por el Ayuntamiento para adjudicar las 56 viviendas de protección oficial del edificio de la calle Genaro Palau.

En el sorteo, presidido por el alcalde, José Bresó, se adjudicaron 8 viviendas de un dormitorio, 26 de dos, 20 de tres y 2 viviendas de dos dormitorios para discapacitados.

Sin embargo, por expresa renuncia de alguno de los solicitantes en un caso y por la falta de alguno de los requisitos demandados en otros, cuatro de las viviendas quedaron vacantes. Este hecho obligó a la corporación municipal a proceder de nuevo a sortear estas viviendas el pasado 9 de mayo en el salón de actos del Ayuntamiento.

No obstante, recientemente dos de las viviendas adjudicadas, una de dos dormitorios y otra de tres quedaron vacantes por otros motivos y tuvieron que volver a ser sorteadas en el salón de actos del Ayuntamiento ante notario y con la asistencia del alcalde, José Bresó, y la concejala de Urbanismo, M.ª Carmen Lizondo. ■ RAFAEL DIRANZO

Hibiscus rosa-sinensis.

Buganvilla glabra Sanderiana.

Lonicera japonica.

Agapanthus africanus Albus y Purple Cloud.

Se destinarán 66.000 euros para los monumentos falleros

Firma de los contratos para las fallas municipales de 2006

E

l Ayuntamiento y Vicent Agulleiro, el artista fallero que construirá las fallas municipales de 2006, firmaron el 30 de junio sendos contratos para regularizar las características de los monumentos, los precios de los mismos, su lugar de construcción, las dimensiones y calidades, los plazos de instalación y otros detalles relacionados con la falla infantil y la mayor.

A la firma del contrato asistieron el alcalde, José Bresó, M.ª Cruz Nieto, concejala delegada de Fallas, M.ª Carmen Lizondo, concejala de Urbanismo, Vicent Agulleiro, artista fallero, las falleras mayores de Torrent, Inma Naranjo, e Isabel Amador, y el presidente de la Junta Local Fallera, Ricardo Meseguer.

El contrato suscrito compromete al artista a realizar las fallas según el boceto y la maqueta aceptados, y a que los monumentos queden debidamente instalados antes de las ocho de la mañana del 16 de marzo del próximo año.

Vicent Agulleiro ha presentado el boceto de lo que será el monumento de la falla infantil, titulada «El Quijote» sobre la obra de Cervantes. También ha presentado la falla grande, que tiene por lema «Primavera». El artista destacó que ambos monumentos tienen una concepción muy innovadora y que los materiales que se empleen también serán más modernos. ■ RAFAEL DIRANZO

46 • BIM TORRENT

NOTÍCIES

DE

L ' A J U N TA M E N T

Escriuen els grups municipals Grup BLOC-EV

Grup Nacionalista Unio Valenciana

LA MALA EDUCACIÓ POLÍTICA

REFORMA DE L’ESTATUT

E

l passat dia 4 de juliol, durant la meua intervenció en un punt del Ple, el Sr. Alcalde em va interrompre i va voler indicar-me allò que tenia dret a dir i allò que no. Va voler censurar el meu discurs sense esperar fins al final i, més tard, replicar-lo. No va esperar que jo acabara, no. Em va tallar mentre parlava i va explicar la seua desaprovació quant al contingut. Va voler indicar de què tocava parlar en aquell moment i de què no, segons el seu parer.

Li va faltar, certament, «correcció política» al Sr. Bresó. Em va aplicar una autoritària forma de censura de la llibertat de pensament i d’expressió: va voler suprimir l’expressió franca de les idees i del debat democràtic.

Sembla que el debat polític, segons el Sr. Bresó, és parlar d’allò que a ell li convé o li agrada sentir, com va demostrar. Estes regles de joc, la seua correcció política, són una forma inventada per aquells que governen, per crear mecanismes d’autocensura per a qui ha de criticar la seua gestió. Pretenen fer callar, posar draps a la boca, per evitar que se sàpia o conega allò que és inconvenient per a qui mana. El resultat d’eixa falsa �correcció� és un nou fariseisme polític de proporcions siderals, que pot arribar a convertir els Plens en un teatret sense substància.

Afirme que sóc partidari de la tolerància com a font de l’espontaneïtat, de la sinceritat, de la festa de les idees, del plaer d’escoltar l’altre encara que no diga allò que a mi m’agrada. Crec en la llibertat d’expressió dels que pensen diferent, no cal dir-ho, però també dels que s’equivoquen, i la considere, sempre, menys perillosa que no la censura. La llibertat de pensament m’obliga a defensar amb energia la possibilitat d’expressar-me de manera políticament incorrecta o com estime oportú, encara que sé que no es compartiran totes les meues idees.

Per acabar diré que en qualsevol cas, més que reaccions histèriques censurant a qui no pensa com ell, allò que hauria d’haver fet el Sr. Bresó és aportar arguments i proves, defensar-les i explicarles. D’això no en va haver ni una. I supose que per això em va tallar i no volia que continuara parlant. Em va censurar perquè no tenia arguments i això, amics lectors, m’ompli de satisfacció: tenia raó en tot allò que vaig dir i ell va voler impedir. ■ VICENT BEGUER MIQUEL Regidor BLOC-EV

D

e nou bufen temps de ponent par a les llibertats nacionals del Poble Valencia. El PP i el PSOE han pactat una reforma del nostre Estatut en clau partidista, i encarat a perpetuar la borda i antidemocrática «alternativa» en el poder d’estos dos partits.

Socialistes i populars, com ya feu la dreta i l’esquerra española en el 82, decidixen posar el seu sevici particular la nostra Carta Magna en conte de pensar en el be comú de tots els valencians.

No de bades, de la llista de compareents en la Comissió de reforma de l’Estatut quedaren fora un fum d’entitats que havien d’haver dit la seua. I lo que es més greu, els comissionats no tingueren en conte moltes de les opinions allí expresades.

Per posar un eixemple, i potser no siga el més sacnant, el 90% dels compareents demanaven la rebaixa del llistó electoral del 5% per a accedir a les Corts, puix be, com el manat vertical de Génova i Feraz era la no rebaixa, no tingué en conte la petició quasi unànime. I per a més vergonya, damunt de la taula la inacceptable possibilitat de que el Parlamant Espanyol esmene el nostre text...

El valencianisme polític, UNIO VALENCIANA, no s’ha quedat mut. Durant este mes de juliol hem participat en diverses reunions en unes atres entitats i partits polítics valencianistes que també troben esta reforma com una broma al Poble valencià.

A pesar de l’ombra informativa que patim en general, situació profundament lamentable per a una societat del S. XXI, que va en contra del pluralisme informatiu aixina com de la manipulacio de l’opinió pública, hem fet públic un manifest «Per un Estatut digne per al Poble valencià», a on denunciem tot allò que no trobem correcte en la reforma. Manifest que ha sigut entregat tant als representants del PSOE

com a IU, però el PP s’ha negat a recibir a tots els firmants d’este manifest, açò demostra una vegada més el seu carácter excluyent i poc participatiu.

Als valencians se’ns vol tutelar des de Madrit i no se’ns vol concedir, com si a unes atres CC.AA, la prova definitiva de madurea colectiva que és sometre l’Estatut a un referéndum ratificador del nostre máxim text com a Poble. Els valencians, no nos podem contentar en l’obvietat del reconeiximent com a nacionalitat històrica –és una redundància-, ni dotant a les Corts de la facultat de dissolució anticipada, ni en l’actualisació del dret foral valencià. En volem més.

Volem que ya que el valencià és la llengua propia i diferenciada dels valencians, el nou text deu contemplar el deure de coneixer-la i el pret d’usar-la i a més, es deu asegurar la seua independencia normativa i identitària.

L’actual estructura política valenciana no és la històrica ni la més adequada per a vertebrar-nos: en Unio Valenciana creem de veres en la comarcalisació. Volem poder gestionar els nostres recursos econòmics en una vera agencia Tributària Valenciana. La proposta de la reforma respecte a l’administració de justicia i de seguretat ciutadana també nos pareix pobra, els valencians debem poder actualizar el régim jurídic que teniem abans de l’entrada en vigor del Decret de Nova planta.

Un fum de desproposits que ens du a demanar l’obertura d’un nou procés de reforma més participatiu i que realment se tinga en conte al Poble Valencià i no als borts interessos de tercers.

Els valencians no podem consentir esta nova ofensa.

L’ombra de la Castella unificada del segle XVIII continua allargant-se sobre el nostre territori. (sic) ■ JOSÉ Mª VEGUER MUÑOZ Portaveu, grup nacionaliste, UNIO VALENCIANA

2005, ESTIU • 47

B

Grup Popular

Grup Socialista

BRESÓ AL POBLE DE LES MERAVELLES...

BONES FESTES I BONES VACANCES

resó, com Alícia, devia estar fent els deures quan es va quedar adormit a l’ombra d’una palmera de la Torre. Va ser aleshores quan va somiar que vivia a la ciutat de les «meravelles»: Torrent, una gran ciutat.

El nostre alcalde somia una ciutat «emblemàtica i virtual» sense taxes, sense trànsit, sense brutícia, sense rases... per a ell, és un plaer viure a Torrent. Allò que, al principi, és un somni agradable es convertix en un malson quan apareix la Reina de Cors i li recorda que no pot gastar més del compte, perquè el ministeri li imposarà un Pla de Sanejament Econòmic que ha de respectar.

Bresó es queda pensatiu... Com s’ha de «cenyir el cinturó» ara, amb la quantitat d’inversions faraòniques que ha de pagar?

Se li ocorre telefonar al mag d’hisenda, però el seu telèfon comunica... I, de sobte, apareix el conill i el seu rellotge, tic, tac, tic, tac...

No hi ha temps, cal idear alguna cosa, què mes podrien pagar els torrentins? Ha d’haver-hi alguna cosa a cobrar... telefonada del mag delegat d’hisenda... «Pepe, ja ho tenim!: cobrem una nova la Taxa d’Eliminació de Residus Sòlids Urbans... que la gent no sap que ja la paga amb l’IBI».

Bresó somriu maliciosament... és perfecte.

Als mesos d’imposar la nova taxa, comencen les queixes, els errors en l’emissió, les firmes... protestes i més protestes.

Els veïns acudixen a l’Ajuntament a parlar amb ell, però Pepe n’ha fugit. Intentant amagar-se entre les ruïnes, camina pels carrers i comença a veure una realitat que no era la que ell somiava des del seu despatx.

Veu una gran ciutat que creix a dos velocitats, immersa en la gran diferència entre zones cridanerament cuidades i zones relativament abandonades. Tot això orquestrat pel lent adàgio que representen llargues caravanes de vehicles intentant creuar el municipi d’una punta a l’altra.

A mesura que creua Torrent, en primera, i amb el sentit de la previsió que implica respectar determinats senyals difícilment visibles per arbustos i una ubicació irresponsable, observa un Torrent que passa de ser innovador a obsolet, d’il·luminat a lúgubre, d’impol·lut a impossible.

Observa contínues desviacions i torrentins que, amb infinita paciència, admiren cansats unes obres que van començar aproximadament fa un any i havien d’acabar en tres mesos. Són obres en què tots, excepte ell, prevéiem descobriments i troballes de la nostra història, escassament conservada per una política de protecció del patrimoni ben bé qüestionable. És aleshores quan pensa que tal vegada hauria d’haver previst canviar la Torre de lloc. Per què no?

A un lloc on molestara menys... (de nou, Bresó somia...).

Obres que romanen inacabades per a disgust de veïns i comerciants, que no veuen el moment en què la Torre tornarà a ser el referent d’un Nucli Antic que llueix per si mateix, i no per les inversions realitzades allí.

I entre els carrers, vianants embrancats en col·loquis entre amics que comenten la injustícia d’una pressió fiscal que supera allò permissible.

Queixes per una nova taxa que duplica el pagament d’un servici, amb bonificacions i exempcions inaccessibles, errors continus en l’emissió i el fet de com d’injusta que és per als veïns.

Cansat, es disposa a prendre un café, però ací estan... els titulars de periòdic sobre una biblioteca que mai no arriba, un edifici buit, una Fundació Esportiva Municipal en fallida, nombrosos escàndols en determinats col·lectius, falsificació de documents, inseguretat ciutadana...

Mentrestant els veïns, els empresaris i els comerciants reclamen una millor gestió que mai no arriba i que alguns dubten si sabran dur a terme. Per fi, Bresó arriba a l’Ajuntament i s’asseu a la seua butaca... Des d’allí contempla la ciutat, els cartells... cartells!!! Bresó pensa que han arribat les festes i els veïns s’oblidaran de tot... Encara sort que estan els Moros i Cristians (encara aguanten, amb totes les travetes que els ha posat l’Ajuntament).

Tot arreglat...

I és cert, les festes cal disfrutarles, voler-les... però no amb enganys, observant la realitat del nostre municipi i pensant què podem fer per ell...

Des del Grup Popular continuarem lluitant perquè Torrent siga una gran ciutat.

Bones festes, torrentins. ■ VICENTE SORIA Portaveu del grup Popular

H

abitualment els grups polítics amb representació municipal dediquem este espai a temes d’índole política i social. No obstant això, a hores d’ara estime que podem deixar apartats estos assumptes momentàniament, concloure les nostres polèmiques i centrar-nos en les nostres festes patronals, que sempre són un bona excusa per a eixir al carrer, fer nous amics i augmentar eixos llaços de veïnat que no sempre, per desgràcia, podem cultivar com ens agradaria.

L’equip de govern organitza fa molts anys les festes amb l’objectiu principal que tot el món s’hi veja representat i les gaudisca. Som conscients que en la nostra ciutat conviuen generacions diferents, i per això en el programa hi ha activitats per a persones de totes les edats, activitats que tindran lloc amb poques paraules en tres espais emblemàtics de la nostra ciutat. Els més jóvens acudiran a Parc Central per a disfrutar de diverses activitats d’Expojoc i dels grans concerts i nits temàtiques del Rockejat; la plaça de la Llibertat acollirà actuacions per a tots els públics; i la plaça de l’Església serà l’escenari predilecte de la gent de més edat.

Els xiquets disfrutaran de diversos parcs infantils escampats per tota la ciutat i també de moltes de les activitats d’Expojoc.

Serà a partir del dia 30 quan podrem avaluar realment estes festes, però a priori m’agradaria destacar la labor de la nova regidora de Festes, Encarna Redón, que amb el seu treball i la collaboració de nombroses empreses privades i gremis ha aconseguit confeccionar un programa molt atractiu, que reunix artistes de prestigi reconegut, amb un pressupost molt semblant al de l’any passat i substancialment inferior al de fa dos anys.

Seria imperdonable deixar de mencionar la festa de Moros i Cristians, sense cap dubte la manifestació popular que més ha crescut en la nostra ciutat en els últims anys i una de les raons de major pes en el ressorgiment de les festes majors. El gran treball de la Federació de Moros i Cristians i la incorporació constant de noves filades i comparses han donat lloc a un fenomen social en què d’una o d’altra manera participen més de 900 persones habitualment i i fins i tot en actes com la baixada, més de 4.000. I el millor de tot, tots els actes se celebren en un ambient de companyonia, bon humor i concòrdia que ens fa augurar un futur molt prometedor a esta festa tan valenciana.

La fira del llibre, el concurs de tir i arrossegament, l’homenatge al granerer, les festes religioses, els grans concerts, les vetlades de música, teatre, màgia i humor, les revetles, la baixada de moros i cristians, la mascletada, el castell de focs artificials... seria impossible citar tots els actes del dens programa de festes de Torrent.

Però no importa; el més important és que després d’un any de treball, tota la ciutat es prepara ara per a eixir als carrers i places, disfrutar d’uns dies d’alegria i color, uns dies per a compartir amistat i conviure amb els amics i veïns. Siguem per uns dies un poc més lliures, oblidem les nostres preocupacions quotidianes i disfrutem de les nostres festes. Són de tots. Bones festes i millors vacances. ■ SEVERINO YAGO TORRENT Portaveu del grup Socialista

C

48 • BIMTORRENT

U

L

T

U

R

A

ESTIU, 2005

Encuentro Internacional de Guitarra Ciutat de Torrent Otros caminos para la guitarra*

L

a guitarra es uno de los instrumentos que más han evolucionado. Ha subsistido adaptándose a casi todos los géneros y las épocas. Desde su origen ha cabalgado entre la música culta y la popular, aunque los límites de éstas no hayan estado claramente definidos. La relación entre estas músicas, y más en lo que a la música de guitarra, vihuela o laúd se refiere, se ha basado en un sistema de préstamos entre ambas. El Encuentro Internacional de Guitarra Ciutat de Torrent ha querido ofrecer una visión diferente de este instrumento y alejada de su habitual repertorio, tanto que se enlazó en sus últimos días con el Festival de Jazz, que fue cubierto, asimismo, por guitarristas.

Abría este encuentro el concierto de los guitarristas argentinos Jorge Cardoso y Ricardo Moyano. Este primero, a través de su discografía y publicaciones, ha mostrado la estrecha relación entre la música popular hispanoamericana y sus raíces en la música española renacentista. Amén de estos trabajos, a través de su interpretación descubrió para el público bellísimas páginas de música americana, muchas de ellas de su propia autoría y otras, como el caso de «Adios nonino» de Astor Piazzolla, adaptaciones y arreglos realizadas por él. En la segunda parte del concierto su compatriota Ricardo Moyano puso de manifiesto la versatilidad y posibilidades del instrumento.

La labor de Ricardo Moyano tiene sus raíces en Argentina, conoce y toca a la perfección el repertorio americano e incluye

la improvisación como una de las condiciones fundamentales para un guitarrista moderno, pero hace unos años que reside en Estambul dejándose seducir por la música turca a la que ha dedicado su creación guitarrística desde entonces. Esa savia nutre sus más recientes composiciones y adaptaciones, así, especial efecto causaron sus versiones de las canciones tradicionales «Batuma» y «Yemen Elleri».

La nota más académica de este encuentro vino de la mano de la guitarrista belga Raphaëlla Smits. Escogió una primera parte del programa dedicada al clasicismo con obras de Mauro Giuliani, de Franz Schubert y de Johann Kaspar Mertz, todas ellas interpretadas con un excelente gusto escogiendo una guitarra de la época, tal como en la anterior edición había hecho Pavel Steidl para interpretar a Paganini. En una segunda parte, mucho más ecléctica, pudimos descubrir la interesante e inédita creación de Wim Henderickx, junto a emblemáticas obras del repertorio guitarrístico como la transcripción de la «Chaconne» de J.S. Bach BWV 1002.

Pero, más historicismo e investigación musical se manifestó en el concierto del laudista neoyorkino Hopkinson Smith. Éste, sin duda uno de los mejores intérpretes del mundo de este instrumento, ha dejado constancia a través de sus grabaciones de las mejores interpretaciones de la obra de laúd de J.S. Bach, Sylvius Leopold Weiss o de John Dowland. Para este concierto tuvo el acierto de descubrir a la mayor parte del pú-

blico un repertorio tan infrecuente como bello: Música francesa e italiana de principios del siglo XVI. No es nada sencillo extraer la belleza y la calidad musical de aquellas tablaturas. Requiere no poca investigación y sabiduría musical. El público, formado por músicos en su gran mayoría, quedó impresionado por la sensibilidad hecha música de fantasías como las de Francesco da Milano o de Albert de Rippe, acompañadas por otras páginas de las que sólo se conoce al editor.

Como de un recorrido se trataba, hubo que pasar por la música contemporánea. De ello se encargó el guitarrista italiano Eugenio Becherucci. Con una larga trayectoria dedicada al repertorio más actual, en solitario y junto al grupo Logos Ensemble, Becherucci rescata la guitarra para la interpretación contemporánea mostrando sus posibilidades técnicas.

Cabe destacar de su actuación «L’addio a Tranchis» de Salvatore Sciarrino y, para el público más conocedor de la música repetitiva americana, la impactante versión de «Electric counterpoint» de Steve Reich, para guitarra y cinta magnética.

Creemos que la programación de este encuentro, en el que se ha podido abundar a través de los cursos y seminarios, pone de manifiesto que más allá de los caminos ya trillados y recurrentes que suelen proponer muchos intérpretes, hay muchas y nuevas vías para este instrumento de seis cuerdas (o más). ■

Concierto de Silvain Luc & Philip Catherine.

Carmen Nikol. Vocalese Experience.

PEP RUVIRA (*También publicado en la Turia, número 2.162)

Joan Soler Quartet.

(Fotos de MAQUE FALGÁS)

Encuentro Internacional de Guitarra

E

l aspecto que más ha sorprendido a los organizadores del VII Encuentro Internacional de Guitarra, celebrado del 25 de junio al 2 de julio ha sido la actitud de los 50 alumnos y alumnas matriculados en los cursos y master-class que este festival incluye en su programación. Jóvenes guitarristas procedentes de toda la geografía española y otros países han solicitado a los responsables del festival que en su próxima edición se incluya una sesión abierta de improvisación con los profesores de los cursos, que son los mismos intrumentistas que han protagonizado los conciertos del festival desde el pasado 25 de junio. El VII Encuentro Internacional de Guitarra de Torrent ha colocado en el escenario de l’Auditori un nivel muy alto con guitarristas procedentes de ocho países que han aportado desde repertorios clásicos y composiciones del rena-

cimiento, el barroco y el romanticismo, hasta el jazz o la música contemporánea.

El descubrimiento de repertorios antiguos y la investigación musical sobre el renacimiento y el barroco han sido los ejes de conciertos como el de Hopkinson Smith, laudista neoyorquino que incluyó en su actuación obras de compositores desconocidos para el público de hoy, como el italiano Francesco da Milano (1497-1543) o el francés Albert de Rippe (1500-1551).

La investigación también se ha respirado en el Encuentro de Guitarra a través de la música popular, en su relación con la música culta, ámbito que dominaron a la perfección los argentinos Jorge Cardoso y Ricardo Moyano en su concierto a dúo, interpretando temas de José Barros o Eddi Palmieri junto con obras propias y canciones tradicionales.

Y hablando de investigación, es impres-

cindible mencionar también al italiano Eugenio Becceruchi y su repertorio con obras de Salvatore Sciarrino o Steve Reich. La pieza de éste último Electric counterpoint (1987) para guitarra y cinta magnética, aportó uno de los máximos exponentes de la vinculación entre la guitarra clásica y la creación musical actual. Y la entrada del jazz al Encuentro Internacional de Guitarra ha sido bienvenida de forma unánime. Todos los alumnos que trabajan sobre el repertorio clásico se han inscrito también a las sesiones con los músicos de jazz y han asistido a los conciertos.

La presencia del jazz en el apartado de conciertos ha generado público y grandes expectativas, especialmente sobre las dos míticas figuras que han cerrado el festival: Jim Hall y Larry Coryell, ambos con una extensa madurez musical que les ha llevado por el

rock, el pop, el free o la experimentación. Ambos con una inquietud común: no temer a lo nuevo. La aportación jazzística europea vino de la mano de los franceses Sylvain Luc y Philip Catherine, en un concierto que unió dos generaciones de jazzmen, y con el valenciano Joan Soler que inauguró los conciertos de la Explanada con una sesión en la que primaron sus propios temas. Por la noche Carmen Nikol presentó su disco Jazz Olé .

L’Auditori finaliza la presente temporada con este Encuentro Internacional de Guitarra que ha pretendido ampliar fronteras, experimentar y derribar compartimentos caducos. Y prepara ya la presentación del último trimestre de 2005 que incluirá, entre otros conciertos y espectáculos teatrales, una nueva producción de l’Auditori, en este caso Rigoletto, de G. Verdi. ■

ESTIU, 2005

C

U

L

T

U

R

2.000 escolares participaron en la campaña «Anem al Teatre» os departamentos de Cultura de varios ayuntamientos de la comarca de l’Horta han celebrado por decimoLséptimo año consecutivo la campaña Anem al Teatre. La

programación de Torrent propuesta para los escolares de Primaria de diferentes centros públicos y concertados del municipio, se realizó atendiendo a las franjas de edad: Los niños y niñas de 3 a 7 años de edad disfrutaron el día 18 de mayo de la obra Maria Fideus del grupo de teatro L’Horta Teatre, en diferentes sesiones; y los de 8 a 12 años pudieron ver el 20 de mayo la obra: Son Bucky, Teo i Campani del grupo Las Sillas, también en diferentes sesiones. Las actuaciones teatrales se realizaron en el Auditorio, al que acudieron alrededor de 2.000 escolares. En la financiación de la campaña ha participado Bancaixa. ■

Los escolares de Primaria tendrán los libros gratuitos or séptimo año consecutivo, el Ayuntamiento ha aprobado las ayudas destinadas a la educaP ción para financiar los libros de texto de todos los

escolares de Primaria para hacer efectivo el programa «Compromís amb l’Educació» El montante total de la campaña de libros escolares para este curso asciende a 357.000 euros, y para optar a estas ayudas los niños y niñas beneficiarios de este programa deberán estar empadronados y residir en Torrent.

El importe de la subvención para la adquisición del material educativo será de 90’15 € para cada alumno, cantidad que se hará efectiva mediante la entrega de un vale que se podrá canjear hasta el 28 de octubre de 2005 en las librerías de Torrent.

De esta manera, el consistorio promueve también el comercio en los establecimientos de la ciudad.

Por otro lado, se concede una subvención al CP Virgen del Rosario, que se entrega directamente al AMPA para la adquisición de material educativo. Y es que este centro, además de entregar los libros escolares directamente a sus alumnos, lleva realizando desde hace varios años una campaña de reciclaje de libros. ■

II Concurso de Pintura Rápida Ciutat de Torrent n total de 48 artistas han participado en el «II CONCURSO DE PINTURA RÁPIDA CIUTAT U DE TORRENT» celebrado el 19 de junio. Artistas va-

lencianos y de otras comunidades autónomas, así como un número importante de pintores afincados en Torrent, plasmaron en sus lienzos fragmentos del paisaje torrentino, en un espacio comprendido entre el Ayuntamiento y la popular Fuente de las Ranas, a lo largo de la avenida País Valencià.

El jurado determinó que el espacio a pintar fuera la transitada arteria de la ciudad, y los participantes se colocaron durante las primeras horas de la mañana en lugares que permitiesen captar los edificios y lugares más emblemáticos, o los momentos de paseo de los vecinos. Algunos pintaron el Ayuntamiento y su entorno; otros, el edificio del antiguo cine Montecarlo, la plaza Moralets, el edificio de Hacienda o la Fuente de las Ranas. Las obras fueron entregadas en el Ayuntamiento, donde el público pudo admirarlas y el jurado seleccionó las dieciséis finalistas. De las obras seleccionadas, tres corresponden a artistas torrentinos, doce a artistas valencianos y de otras comunidades y una a la categoría de pintores discapacitados que pintan con la boca o el pie. Las obras finalistas serán expuestas en el Museo Comarcal de l’Horta Sud durante las próximas fiestas locales. En el acto inaugural de la exposición, que se realiza el 23 de julio, se hará pública la relación de ganadores. La exposición se hará simultánea con la muestra de trabajos realizados por los artistas que durante tres meses han realizado sus obras en el programa de «Arte en la Avenida», que ha contado cada domingo con las mejores figuras valencianas del retrato, el paisajismo, el modelado y el dibujo. ■

Art a l’Avinguda n l’avinguda País Valencià (enfront de l’edifici Metre) E els mestres de la pintura i l’escultura Alex Alemany, Alfonso de la Ossa, Vicente Ortega, José Luis Corella, Ma-

nolo Barberá, José Tapia i Rafael Sempere, han treballat sobre models al natural elaborant la seua obra a l’aire lliure, delectant passejants i aficionats a la pintura i l’escultura. Es tracta, sens dubte, d’una gran oportunitat perquè el públic puguera admirar en viu i en directe la creació d’estos artistes, que amablement han elegit la nostra ciutat per a dur a terme esta iniciativa que ha suscitat gran interés.

Altres artistes han segut invitats perquè se sumen a la proposta i a les persones aficionades i amants de l’art.

L’activitat s’ha realitzat els 17 i 24 d’abril; 8, 15, 22 i 29 de maig i 5 i 12 de juny. ■

Música a l’Albereda l 19 de junio, la actuación del grupo de percusión del Conservatorio profesional de Música de Torrent puso fin E al programa de «Musica a l’Albereda», que durante seis do-

mingos consecutivos ha alegrado los oídos de los paseantes de la avenida. Instalados en el amplio vestíbulo del nuevo Edificio Metro de la avenida, los alumnos del conservatorio ofrecieron su arte musical a cientos de paseantes que cada domingo quedaban gratamente sorprendidos por el buen hacer de estas jóvenes promesas de las artes musicales.

Es una nueva iniciativa para llevar la música a las nuevas zonas, como es la parte alta de la avenida País Valencià.

Organizada en colaboración con el AMPA del Conservatorio de Música y los profesores de música de cámara, ha perseguido el doble objetivo de ofrecer una programación de calidad al público y promocionar a los alumnos del conservatorio para que proyecten su saber. El programa de Música en l´Albereda ha sido el siguiente: 15 de maig: Grup de saxofons. 22 de maig: Alumnes de Música de Cambra. 29 de juny: Grup de saxofons. 5 de juny: Alumnes de Música de Cambra. 12 de juny: Alumnes de Música de Cambra. 19 de juny: Grup de percussió. ■

A

BIMTORRENT • 49

La UMT organiza el XXV Curso Internacional de Música «Mariano Puig» el 21 al 28 de julio Torrent D es la capital internacional del perfeccionamiento musical

con la celebración de la XXV edición del Curso Internacional de Técnicas y Perfeccionamiento e Interpretación Mariano Puig, en el Conservatorio Profesional de Música de Torrent, organizado por la Unió Musical, con la colaboración del Ayuntamiento, la CAM, Caja Rural, Hotel Lido y Gual Musical.

La presentación del curso a los medios de comunicación contó con la presencia del alcalde, José Bresó, Ricardo Yago, presidente de la UMT, Ramón Bresó, miembro de la junta directiva, y José Ortí, solista de la Orquesta Nacional de España, catedrático del Conservatorio de Madrid y primer Hijo Predilecto de Torrent.

El curso Mariano Puig (en honor al que fue el primer director de la banda) se inició hace 25 años, según ha contado José Ortí, porque al llegar las escasas vacaciones que tienen los músicos, se encontraban con un sinfín de compromisos docentes particulares. «Para evitar este atosigamiento se nos ocurrió la idea de organizar un curso de unos cuatro o cinco días, y así al menos el resto de las vacaciones las podríamos utilizar para descansar», explicaba Ortí. Este curso ha tenido un gran éxito por su simplicidad, pues únicamente se pretende enseñar música, servir a los alumnos. Es bastante habitual hallar talentos ocultos entre los alumnos, los profesores participan en el mismo sin un interés económico, y como explica Ortí: «Es el curso que más profesionales tiene de toda España».

Ricardo Yago dijo que esperan la asistencia de unos 150 alumnos al curso procedentes de toda España y del extranjero, de los cuales unos 60 vendrán en régimen interno. Yago ha destacado el nivel y la categoría de los profesores, entre los que se encuentran figuras de la música como Pedro Iturralde, Vicente Merenciano, José A. Tomás, Antonio Arias-Gago, o Agustín Serrano. El curso empezó con sólo cuatro instrumentos, y en la actualidad comprende catorce: flauta, clarinete, saxofón, fagot, trompa, trompeta, fliscorno, trombón, bombardino, tuba, violín, violoncelo, piano y percusión.

Se puede consultar la web www.uniomusicaltorrent.com ■ Información facilitada por RAFAEL DIRANZO

La Escuela de Adultos finalizó las actividades del curso .329 personas se han inscrito en los 57 cursos y 1 talleres organizados por la Escuela de Adultos de Torrent a lo largo del año escolar 2004-2005. Los 15

cursos de formación básica contaron con la presencia de 323 alumnos, mientras que a los 6 grupos de acceso a ciclos de grado superior de formación profesional se apuntaron 157 personas. 107 alumnos se prepararon el acceso a la universidad para mayores de 25 años, y 193 a los diferentes niveles de aprendizaje del valenciano. Castellano, inglés y francés contaron con la presencia de un total de 126 personas, y en los 16 talleres ocupacionales y de ocio se inscribieron 423 personas.

Entre estos talleres, destacan los de cerámica, pintura, restauración de muebles, creación poética, reflexología, quiromasaje, danza del vientre e informática. 210 personas han adquirido los conocimientos básicos de uso de la informática y han aprendido a acceder a Internet en alguno de los catorce cursos de noventa horas de duración programados. El centro cuenta con dos aulas de informática perfectamente equipadas, situadas en la plaza San Pascual y en la calle Federico Maicas, y la demanda de plazas hace que la matrícula se cubra pronto. Las actividades de la Escuela de Adultos se reanudarán el próximo mes de septiembre. El plazo de matrícula se inició el 13 y permanecerá abierto hasta el día 26 de julio. Las clases se iniciarán el 3 de octubre. ■

C

50 • BIMTORRENT

Pinturas de Jesús Pròsper en la Asociación El Vedat

U

L

T

U

R

A

ESTIU, 2005

El cant d’estil al Museu Comarcal de l’Horta Sud l 9 de juny es va celebar la tercera sessió del cicle E «Música al Museu» dedicada al cant d’estil. Josep Vicent Frechina va donar una conferència sobre aquest

esde el 10 de junio hasta el 20 de agosto, en la A.VV. El Vedat, Jesús Pròsper presenta una exposiD ción de sus pinturas bajo el título «Supervivencia». ■

Los artistas de Camí la Nòria expusieron en El Vedat o son profesionales de la pintura pero lo paN recen. La sede de la A.VV. El Vedat acogió durante el mes de mayo las obras de los artistas

de la A.VV. Camí la Noria, un conjunto de más de treinta pinturas creadas por varios vecinos de este barrio durante el Aula-Taller de Pintura. La mayoría de gente mayor y muchas de ellas magníficas imitaciones de los más famosos pintores de la historia, las obras de esta singular muestra estuvieron expuestas del 6 al 28 de mayo en la sede cultural de El Vedat.

Los protagonistas de esta exposición fueron: Eva María Sanz, Andrés José García, Manuel Villaescusa, Mercedes Rebolledo, Emilio Abietar, Leonor Selva, Juan José Muñoz, Remedios Ortí, María José Lapeña, Manuela Redondo, Pilar del Valle, Carmen Sánchez y María Vicenta García.

13 artistas que por primera vez expusieron su obra gracias al trabajo conjunto de dos asociaciones de vecinos: la de El Vedat y la de Camí la Nòria, que cedió las obras que sus socios elaboraron durante su tercer curso de pintura. ■ LUCÍA PÉREZ GENOVÉS

Torrent no pierde el «hilo» de sus tradiciones a primera semana de junio han estado expuestos un sinfín de bordados, manteletas, mantelerías y Ldiseños de corte y confección realizados por mujeres

anónimas que nada tienen que envidiar a los grandes modistos de la pasarela. Ellas son las pret-à-porter del diseño tradicional torrentino. Las alumnas de la Obra Social Femenina de la Virgen de los Desamparados presentan desde hace más de treinta años sus creaciones a la ciudadanía. «Es importante dar a conocer nuestro trabajo. Lo hacemos con mucha ilusión y es una satisfacción que venga tanta gente a verlo. Además, gracias a estas jornadas de puertas abiertas se animan más mujeres a participar de nuestras actividades», comenta María Ortí, Presidenta de la Obra.

La inauguración de la exposición contó este año con la presencia del teniente de alcalde, Severino Yago.

«Era el único hombre entre tantas mujeres», ríe María, «pero lo acogimos muy bien». También asistieron las concejalas Encarna Redón y Xelo Medina.

La Obra fue el primer sindicato católico de Torrent y funciona desde 1919. Se trata de una agrupación exclusiva para mujeres en el que se preparan diversas actividades como cursos de corte y confección, de bolillos o de bordados a máquina. Asimismo, hay un grupo de mujeres que aprenden a leer, escribir y a desenvolverse con los números y una vez al mes viene un invitado a darles una charla sobre temas de actualidad.

En la actualidad la Obra cuenta con dos turnos de clases diarios. Abren a las 15:30 y cierran a las 21 horas y cada grupo es dirigido por una profesora experta en la materia en cuestión. «Hay muchas personas interesadas... ¡mayores y jóvenes!» En total suman casi setenta alumnas; de ellas, la chica más joven tiene unos veinte años y la más mayor sobrepasa los setenta, «pero todas tienen cosas en común», asegura la presidenta. «¿Nuestro objetivo? No perder la ilusión ni las tradiciones que nuestras madres, abuelas, tatarabuelas transmitían a través del hilo y la aguja», argumenta sonriente María. ■ S.M.

gènere musical de la cançó valenciana. Les més de quaranta persones assistents van poder escoltar diferents cançons de gravacions ben antigues, com les de Manuel Marzal, el Xiquet de Mislata, que al mateix temps eren explicades amb una projecció de la seva lletra i entonació. Va fer un recorregut geogràfic des del cant d’Alacant fins a les Granadines de la Plana de Castelló, passant per les tipologies menys conegudes com la riberenca, el dotze i l’u i l’onze. La sessió va continuar a les 10,30 amb l’actuació dels cantadors Apa i Teresa, on més de cent persones van omplir el corral del museu. Apa i Teresa, acompanyats de vent i corda, tabal i dolçaina, i del brillant versador Josemi, van donar bona mostra del que

aquest cant és en la realitat actual, i van convidar al mateix temps a altres versadors i cantadors presents entre el públic de diferents punts de la geografia valenciana, com ara de Xàtiva, Godella, Paterna, Engera, Gandia, Carlet, Quart de Poblet, Alaquàs, a participar en un moment de la nit. Temes com l’estat de la vivenda actual, el maltracte a les dones, i d’altres, van eixir de les veus dels cantadors i van encantar al públic assistent.

I també es feren dos concerts, l’últim del 1er Curs de Cançó Valenciana, dedicat al folk i a la ripproposta, a càrrec de Toni Torregrossa, amb un concert del Cançoner de les Comarques del Sud, i un altre de Pau Alabajos, cantautor torrentí que ha aconseguit un gran èxit en breu temps amb les seves cançons de pop valencià i que tancarà el cicle de Música al Museu d’aquest any. ■

Finalitza el Cicle de Música al Museu Comarcal de l’Horta Sud amb un concert del cantautor Pau Alabajos l 17 de juny va finalitzar el seE gon cicle de Música al Museu, enguany dedicat a la cançó popu-

lar valenciana de tradició oral en les seues diferents manifestacions, finalitzant amb les expressions del folk actuals i amb la cançó d’autor que ens mostra Pau Alabajos. Amb tots aquests concerts es pretén difondre la producció musical valenciana contemporània i recuperar coneixements de la música tradicional, ja que el museu parteix del passat de la realitat cultural valenciana per projectar-la al present.

Pau Alabajos i els músics furtius van presentar als assistents cançons del seu primer disc compacte titulat Futur en venda. Les lletres de les cançons de Pau Alabajos ens mostren una preocupació pels problemes de la societat valenciana actual, com ara el poc recolzament que es fa des de les

institucions a la llengua valenciana, l’especulació i la destrucció de l’horta, l’escàs pes de la música valenciana en les programacions d’algunes institucions públiques o la prohibició de tocar al carrer a la ciutat de València emprant la música com a mitjà d’expressió.

Els músics són tractats, en paraules de Pau, com si foren furtius, d’ahí el nom que rep la formació que posa música a la seua veu.

Són, per tant, cançons amb una veu crítica amb els problemes d’una societat autocomplaent, són una continuació de l’esperit de la Nova Cançó. Així, una de les seues lletres comença «Jo no vinc de cap silenci, jo he nascut en democràcia...», però tot i això queden encara moltes coses que millorar i que canviar, i per això Pau utilitza el seu mitjà d’expressió, que és la música.

El Museu Comarcal homenajea el trabajo de las zapateras l 22 de junio, el Museu Comarcal de l’Horta Sud E «Josep Ferrís March» celebró la cena de clausura del ciclo de presentaciones de la Pieza del Mes.

Con esta actividad, que se ha celebrado cada primer miércoles de mes a lo largo de cuatro años, el Museo pretende mostrar aquellas piezas significativas que hasta el momento no se encuentran expuestas en la exposición permanente y que, como todo los fondos del Museo, han estado donadas por vecinos y vecinas de la comarca, con la finalidad de dar a conocer y difundir este rico patrimonio, y por otro lado agradecer a sus donantes su colaboración desinteresada, fruto de la que ha sido posible la configuración de las colecciones del Museo y que los visitantes puedan conocer la cultura material tradicional de los pueblos de la huerta.

En este acto se presentó la máquina de coser zapatos, dados por Ana Verdet, natural de Torrent. Se trata de una pieza de la casa Singer, muy habitual en muchas casas donde, las mujeres que trabajaban de zapateras a las fábricas, también lo hacían en casa y aportaban así un complemento a la economía familiar. De esta manera se quiere reconocer el trabajo de las mujeres y su aportación a la economía familiar y a la sociedad durante la primera etapa de la industrialización cuando aparecen las primeras fábricas de zapatos, localizadas sobre todo en la localidad de Torrent. La velada se redondeó con los cuentos y rondallas de Llorenç Giménez, excelente cuentacuentos que ya acompaña las presentaciones de las piezas desde hace cuatro años.

Después del paréntesis estival, el ciclo se reemprenderá al octubre con nuevas presentaciones. ■ (Información facilitada por el MUSEU COMARCAL)

Pau Alabajos, nascut a Torrent, amb tan sols 22 anys ha gravat el seu primer treball Futur en venda, que ha presentat en nombroses cases de cultura i centres de música de l’Horta, de comarques veïnes i de Catalunya. Amb aquest cicle de música, el Museu Comarcal tracta de donar el suport que mereixen els joves valors emergents en el camp de la creació musical valenciana, de la mateixa manera que l’any passat va participar el grup de la Marina, Dolç Tab Jazz Project, que també acabava de gravar el seu primer CD. ■

«Lacorbatadelorenzo.com» de la directora torrentina Susi Gozalvo gana el festival de Almería en corto l jurado de uno de los festivales más arraiE gados de cortometrajes en formato vídeo de España, ha elegido como mejor corto en vídeo

a «Lacorbatadelorenzo.com» de la directora Susi Gozalvo. Almería en corto fue pionero en apostar por los cortometrajes en vídeo, un formato que hoy es una realidad en el cine, ya que muchos trabajos se ruedan en vídeo digital para luego kinescopiar a cine. Según el director del festival, Oscar de Julián, «actualmente, los mejores cortos en vídeo proceden de Valencia, hay muy buenos trabajos con ideas muy originales».

De hecho, el segundo premio en vídeo se lo ha llevado el corto valenciano Semántica de José Atienza.

«Lacorbatadelorenzo.com» que ya ganó el festival de cortometrajes de Écija, es un documental de 12 minutos en el que se debate si Lorenzo Milá ha de ponerse corbata cuando presente el telediario de la Primera. Un tema vanal como ponerse o no una corbata, se convierte en un desternillante debate con un trasfondo de crónica social muy interesante.

Este es el cuarto cortometrajes de La Penúltima Producciones, una productora independiente creada por el productor Luis Rodrigo y la directora Susi Gozalvo. Sus otros cortometrajes son: Empujón final, Lekk (La comida) –5 premios– y César y yo –18 premios–. Y acaba de presentar dos cortometrajes más: Inercia y ¡Caracoles! ■

ESTIU, 2005

L

A

C

I

U

T

A

T

BIMTORRENT • 51

Esports

El ministre Jordi Sevilla inaugurà el Parc Central i la Ciutat de l’Esport El ministre d’Administracions Públiques, Jordi Sevilla, inaugurà el 30 d’abril el Parc Central i la Ciutat de l’Esport, una de les zones verdes dedicades a l’oci i a l’esport més rellevants d’Espanya. Va estar acompanyat per l’alcalde, José Bresó, el delegat del Govern, Antonio Bernabé, i un variat elenc de personalitats. Després de més de tres anys d’obres, Parc Central, la zona esportiva que està oberta al públic des del passat 1 d’abril, va ser inaugurat davant de més de 2.000 persones, que hi van poder presenciar nombrosos espectacles i activitats esportives.

El delegat del Govern, el ministre i l’alcalde.

D

esprés de realitzar una visita per l’edifici principal de la Ciutat de l’Esport i les installacions lúdiques, el ministre i l’alcalde es dirigiren als presents. Jordi Sevilla destacava la magnitud de l’obra i manifestava que altres ciutats que estan fent parcs centrals haurien de vindre a Torrent i prendre’n exemple. Qualificà el Parc Central com un exemple de com entendre l’urbanisme. Per la seua banda, José Bresó es referia a l’esdeveniment com un d’eixos fets que marquen el desenvolupament i que contribueixen a millorar substancialment la qualitat de vida de tots els ciutadans, i va qualificar l’obra pública com la més ambiciosa que s’ha emprés mai.

Concloïa fent tots els torrentins partícips d’allò que s’ha aconseguit.

El Parc Central és un gran parc urbà amb el qual es pretén dotar el municipi d’un espai per al desenvolupament de la vida col·lectiva en què es respire la tranquil·litat. La idea és ampliar la ciutat d’una manera planificada, en sintonia amb les noves tendències urbanístiques que busquen espais verds, llocs per a l’oci i l’esplai i un ambient en què es respire qualitat de vida. Amb este nou parc, Torrent augmentarà les seues zones verdes en uns 100.000 m2. L’Ajuntament ha volgut tindre protagonisme en este projecte posant unes condicions d’urbanització que deixen fora de perill els interessos de la col·lectivitat, de manera que el resultat final estiga al servei de tots, sense distincions de cap tipus. Amb estos criteris, la urbanització d’esta zona serà espaiosa, oberta, amb molts camins i replaces, amb equipaments i mobiliari abundants i de qualitat, uns acabats excel·lents i una estudiada combinació vegetal. Algunes xifres poden proporcionar una idea de les dimensions d’este gran parc, com les 488 lluminàries, 180 bancs, 190 papereres, 16 fonts, 8 jocs infantils, 1.007 arbres i més de 40.000 plantes.

Per tal de garantir el creixement adequat dels arbres durant els primers anys del parc, en el plec de condicions, l’Ajuntament ha inclòs una nova fórmula per la qual l’empresa adjudicatària es responsabilitza també del manteniment del parc durant tres anys més un de garantia.

El terreny està dividit i articulat per un passeig concèntric i una avinguda. El passeig concèntric uneix totes les zones per què passa, fins i tot les vies de trànsit de vehicles, per mitjà de passarel·les que garanteixen la continuïtat de la circulació i l’accessibilitat a qualsevol punt, cobert parcialment amb una marquesina que permet la celebració de diversos actes públics, mercats ambulants, fires, exposicions, etcètera. Este passeig tindrà arbres grans per les vores i xicrandes pel centre, una il·luminació major i un mobiliari adequat a l’itinerari dels vianants. Un carril bici senyalitzat i dotat de dos nuclis aparcabicis acompanya este passeig pels dos costats. L’avinguda

Recorrent les instal·lacions.

conté la mateixa marquesina amb una de posterior que delimita el final del jardí quan es troba amb l’autovia, frontera entre el trànsit i la vida plàcida del parc. El carril bici també s’inclou en este recorregut, i a la vora de l’encreuament amb l’autovia hi ha un ascensor i escales mecàniques per si es vol continuar el passeig ciclista més enllà del jardí. Al nord s’ubicarà la zona lúdica, i al sud l’esportiva; l’oci, com un ús global, ho unirà tot. Dins la Ciutat de l’Esport i l’Oci, les infraestructures esportives quedaran a l’est i les lúdiques a l’oest (cine i edifici d’oci), tot això articulat mitjançant un edifici de gestió. El jardí, limitat pel passeig concèntric i la carretera vella, està compost per quatre àrees diferenciades i al mateix temps combinades per a crear simultàniament un espai unitari i divers. La zona nord està composta per catorze àrees, circumdades per camins, que són boscos menuts en els centres dels quals hi ha sempre uns clars amb focus d’atenció: un gran arbre, un massís ple de flors, un joc, una àgora menuda, un quiosc...

El disseny d’esta àrea permet el viatge d’un lloc a un altre a través dels camins. En el centre d’esta zona, dos bosquets de tarongers ens recorden els cultius que hi havia abans en este lloc. A la zona sud domina l’activitat i l’oci dinàmic. Els clars de bosc anteriors deixen pas a àrees de jocs específics sempre arborades, sempre unides al conjunt. Així naix la cafeteria, la pista de patinatge, la zona de petanca, l’àrea infantil amb els tobogans i engrunsadores tradicionals, els escacs gegants i un mur artificial d’escalada. La zona est és una àrea d’oci exprés dividida en dos parcelles: una destinada a diversos usos (l’edifici de l’oci) i una altra específica per a un cine d’estiu amb un restaurant annex. Un poc més a l’est trobem la zona pròpiament esportiva amb totes les seues infraestructures: estadi, dos camps de futbol, dos camps de futbol 7 i una gran piscina coberta, amb un aparcament per a 656 vehicles.

Amb la intenció que la ciutat siga cada vegada més integradora i menys excloent, s’ha prestat una atenció

especial a les possibles barreres arquitectòniques que puguen impossibilitar o dificultar l’ús de la zona a disminuïts físics i persones majors, per la qual cosa hi ha circuits sense cap tipus d’impediments. Així, sempre que hi ha escales, hi ha rampes; l’encreuament amb l’autovia pot ser salvat per mitjà d’un ascensor a cada costat de les passarel·les, i tots els serveis i lavabos estan adaptats a persones amb discapacitat, de manera que el parc pot ser gaudit per persones de totes les edats i condicions. La zona residencial, anomenada Parc Central, i la Ciutat de l’Esport i de l’Oci aportaran a la ciutat 130.000 m2 més de zones verdes i canviaran molts costums dels amants de l’esport de Torrent.

De les instal·lacions esportives destaquen la pista d’atletisme, els camps de futbol i, especialment, la nova piscina coberta. Dissenyada per un dels més famosos arquitectes d’instal·lacions esportives del món i Premi Nacional d’Arquitectura Esportiva, Joaquim Pujol, ha estat construïda d’acer inoxidable, té huit carrers i serà el lloc per a cursos de qualsevol tipus gràcies a la versatilitat que presenta.

Este gran complex ludicoesportiu inclou quatre grans equipaments a la zona esportiva: la piscina, la pista d’atletisme, els camps de futbol i un aparcament subterrani per a 656 vehicles. A la part nord es troba l’edifici de la piscina i la pista d’atletisme, i a la zona sud estaran els dos camps de futbol, que permetran crear quatre camps de futbol 7 de forma transversal.

La piscina és l’edifici més representatiu de tot el complex esportiu, per amplitud, per disseny i per complexitat. En realitat, parlar en singular de la piscina no és adequat, ja que a l’interior de l’edifici hi ha una piscina de 25 x 16,66 metres (és de dimensions semiolímpiques) i una altra de 16,66 x 8 metres (per a aprenentatge), les dos amb magnífiques vistes al parc exterior i llum natural. Els vasos, construïts amb panells prefabricats d’acer inoxidable i revestits amb PVC, se situen en una planta sobre el nivell del terreny, per la qual cosa l’espai generat per davall serveix per a ubicar la maquinària, les instal·lacions pròpies de les piscines i els vestidors per als camps de futbol, per a la pista d’atletisme i per al personal tècnic. Les grades de les piscines tenen capacitat per a 267 espectadors, i a la segona planta s’ubica un solàrium a cel obert, al voltant d’una piscina d’hidromassatge i una sala de massatges. A l’exterior, les plaques solars garanteixen un major aprofitament de l’energia natural, i perquè els usuaris tinguen la possibilitat de realitzar activitats complementàries molt unides a la natació, l’edifici inclou àrea de condicionament físic, musculació, saunes, hidromassatge, etcètera. Un restaurant cafeteria i unes oficines completen la resta de dependències annexes.

La pista d’atletisme té 400 metres de corda i huit carrers, i ha estat revestida amb una superfície de material sintètic format per una capa de cautxú i resines de poliuretà, i assenta sobre una base asfàltica.

Disposa de totes les instal·lacions necessàries per a la pràctica de totes les especialitats atlètiques de pista, com ara llançaments, bots i carreres, i coincidint amb la meta s’ha instal·lat un control electrònic del cronometratge. Paral·lelament a la recta de meta hi ha una grada coberta amb capacitat per a més de mil persones, i l’àrea central està coberta d’herba natural.

La il·luminació de la pista queda garantida per quatre grans torres de 25 metres d’alçària. A la part sud del complex se situen els dos camps de futbol transformables en quatre pistes de futbol 7. La superfície és de gespa artificial i estan il·luminats per sis torres de llums. Un depòsit recull l’aigua de pluja i de reg i la recicla, amb la qual cosa se n’estalvia una quantitat significativa. ■ RAFAEL DIRANZO MARTÍNEZ

52 • BIMTORRENT

E

S

O

R

T

S

ESTIU, 2005

ESPORT ESCOLAR

Liga de fútbol-sala

E

sta liga ha sido la de menos participación en la ya larga historia de este deporte tan arraigado en Torrent y que brilló con luz propia en otros tiempos.

Dieciséis han sido los equipos que han participado en la temporada 04/05 con un enorme desequilibrio entre tres o cuatro formaciones y el resto. Se han dado resultados de escándalo con tanteos como 16 a 0 ó 18 a 2, y un largo rosario que desanima a más de uno. ¿Qué pasa con esta tradicional competición que en su momento fue pionera en la Comarca?

La clasificación final quedó de la siguiente manera: 1er clasificado: Deportes Juvens. 2º: Círculo Católico. 3º: Pollos Asados P. Fernández. Máximo goleador: Benito Nemesio Tordera. Trofeo equipo menos goleado: Deportes Juvens. ■ PEP VARELA

Vicente Barrera recibió un reconocimiento en Nicolás Andreu

E

P

l torero Vicente Barrera realizó el 5 de julio una visita a la asociación de vecinos Nicolás Andreu con motivo de las fiestas de este barrio que se celebraban el 8 de julio.

El diestro valenciano acudió al local de la asociación, donde departió con los numerosos vecinos allí reunidos y con la concejala de Fiestas y Participación Ciudadana, Encarna Redón. Tras la entrega del pergamino en reconocimiento a su trayectoria profesional se celebró un vino de honor y el torero se fotografió con diversos grupos de vecinos. ■

Q

uince centros docentes se inscribieron en los XXII JOCS ESPORTIUS con una participación de alrededor de 1.500 alumnos en los deportes de básquet, futbol-sala y fútbol-7 (el balonmano y el voleibol siguen brillando por su ausencia). En las categorías desde benjamines a juveniles tanto masculino como femenino. La categoría femenina de fútbol-sala se está consagrando año tras año con un grupo de 6 equipos. Este grupo estaba formado por equipos de los IES de La Marxadella, Tirant lo Blanc y Serra Perenxisa. Una buena noticia de cara a la promoción del deporte femenino.

PEP VARELA RESULTADOS FINALES DEPORTE

Baloncesto

Categoría

Campeón

2º Clasificado

3º Clasificado

4º Clasificado

Benjamín

C. Montesión A

E. El Drac

C. Montesión B

*******

Ale. Mix.

E. El Drac

EMID Basquet A

C. Montesión M

*******

Inf. Masc.

E. l Drac

Picanya Basquet

EM Massanassa

*******

Benjamín

CP San Pascual

CP Lope de Vega

CP S. Juan Bta.

CP San Pascual

Alevín.

CP M. Hernández

CP Lope de Vega

CP El Molí

Igl. Evangélica

Inf. Masc.

IES nº 4 B

IES S. Perenxisa B IES Tirant Blanc

Cad. Mas.

IES Tirant Blanc B IES Tirant Blanc C Igl. Evangélica

IES S. Perenxisa

Cad. Fem.

IES S. Perenxisa

IES Marxadella B

IES Marxadella C

********

Juv. Mas.

IES Marxadella E

IES Marxadella C

******

********

Prebenja.

Torrent EF

CD Torrent

EMID Fútbol

********

Benjamín

CP San Pascual

CD Montesión

CP El Molí

********

Alevín

CP San Pascual

EMID Fútbol A

CP M. Hernández

********

********

Fútbol-Sala

Fútbol-7

XXVII Edición de Carreras Ciclistas

L

a P e ny a C i c l i s t a Torrent organizó la XXVII Edición de Carreras Ciclistas con el patrocinio de la FDM en categoría Juniors, y Caja Rural Torrent en categoría Sub-23 y Elite, dentro de la Semana Deportiva Municipal de Torrent.

En categoría Juniors los ganadores fueron: Primero, Andrés Martínez; segundo, Vicente Santacreu, y tercero Óscar San Francisco. Por equipos ganó el Mircomar.

Hicieron la entrega de trofeos nuestro alcalde, José Bresó, y Marí Paz Domínguez, concejala de Deportes. Desde aquí nuestro agradecimiento a todas las autoridades presentes.

En categoría Sub-23 y Elite los ganadores fueron: Primero, Wiliam Aranzazu, segundo Marcel Six, y tercero Javier Hernández.

Por equipos ganó Hierros Agüera. La entrega de trofeos estuvo presidida por Bienvenido Lara, representante de Caja Rural Torrent.

EXCURSIÓN AL TOURMALET La Penya Ciclista Torrent hizo una excursión los días 23, 24 y 25 de junio de 2005 al mítico puerto del Tour de Francia, El Tourmalet, donde 20 ciclistas de nuestra peña ascendieron este coloso, haciendo un recorrido de 92 kms. por el Pirineo Francés.

En la próxima edición tendremos más detalles.

■ MANUEL CERRO

ESTIU, 2005

E

S

P

O

R

T

S

BIMTORRENT • 53

CAMPEONATO DE ESPAÑA DE ATLETISMO

D

e excepcional y espectacular podemos calificar el Campeonato de España de Atletismo en categoría Cadete, atletas entre los 14 y los 15 años. La Federación Española de Atletismo otorgó la calificación de excelente a los organizadores. Calificación muy difícil de conseguir y que seguro que tras esto habrá un antes y un después para el C.A. Torrent y para el atletismo torrentino en general.

Las felicitaciones no solo tiene que ser para los allí presentes, sino también para todos los torrentinos, y en especial para Miguel A. Villalba, presidente del Comité Organizador y para Puri Nieto secretaria del mismo, auténticos motores de este Campeonato.

Más de 700 atletas de toda España se dieron cita durante el fin de semana del 9 y 10 de julio en las magníficas instalaciones de la Ciutat de l’Esport.

Jamás en Torrent un evento deportivo ha congregado tanto público, alrededor de las 3.000 personas provenientes de todos los rincones del Estado se congregaron para disfrutar del espectáculo del atletismo, porque de grandioso se puede definir lo visto.

Muchos de estos atletas seguro que estarán presentes en las Olimpiadas de Londres 2012, Olimpiada que lamentablemente no podremos disfrutar en nuestro país pese a que Madrid era la que presentaba mejores condiciones (pero en la elección de las sedes olímpicas intervienen otros factores que no son precisamente los deportivos y de infraestructuras).

La competición se desarrolló en cuatro jornadas de mañana y tarde, celebrándose las finales el domingo 10 por la tarde.

Personalmente tuve la suerte de estar cerca de estos atletas,

pudiendo observar el poder de concentración y sacrificio que en todos ellos se reflejaba. Los atletas finalistas estaban impacientes por salir a la pista. Momentos antes de ser llamados a la Cámara de Llamadas se precipitaban antes de ser convocados, mientras los gestos de nerviosismo eran evidentes en todos ellos.

Como en toda competición, mientras unos saltaban de alegría por lo conseguido después de meses y meses de preparación, otros rompían a llorar, unas veces por no conseguir lo previsto y otras por ser descalificados por errores cometidos.

Estos últimos eran los más difíciles de consolar.

La organización rozó la perfección, hasta el punto de ser felicitados por los propios jueces que controlaban las pruebas. «Puntualidad inglesa». Ni una sola prueba tuvo retrasos significativos. El público asistente vibraba con las actuaciones de los chavales.

A lo largo de las jornadas pudimos ver a miembros de la Corporación Municipal, con el alcalde al frente, que quisieron apoyar el evento y animar, sobre todo a los nuestros, los torrentinos, como es natural. Ellos fueron los encargados de premiar a los vencedores con las imposiciones de las medallas. Trabajo tuvieron.

Aunque ya resulta un tópico, los grandes protagonistas en este Campeonato, después de los atletas, lógicamente, los Voluntarios. Sin ellos estos eventos serían totalmente imposibles de realizar. Casi

un centenar, de todas las edades trabajaron de lo lindo para que, como se ha mencionado anteriormente, se rozara la perfección. Ellos con su uniformidad llenaron con los colores de nuestra bandera, naranja y azul, las instalaciones, recibiendo al finalizar el Campeonato una fuerte ovación de reconocimiento por parte del público.

Y para que la felicidad fuera completa, en la última prueba del Campeonato un torrentino, Abel Navarro, consiguió la Medalla de Oro en la prueba de Triple Salto, y para más «INRI» bate el récord de España de la categoría en 1 cm., ante el delirio de los aficionados. El estadio se venía abajo.

Ejemplo a seguir el del C.A. Torrent. ■ PEP VARELA

Los mejores puestos de los atletas del C.A. Torrent Oficial Longitud HOMBRES Final 1 187 ABEL NAVARRO 90

TORRENT

Oficial 100 m MUJERES EXATHLON 2/2 4 454 CARLA MARTÍNEZ 90

TORRENT

Oficial Triple Salto HOMBRES 1 187 ABEL NAVARRO

90

TORRENT

EXATHLON PUNTUACIÓN 4 454 CARLA MARTÍNEZ

90

TORRENT

54 • BIMTORRENT

E

S

P

O

R

T

S

ESTIU, 2005

ACTIVIDADES DEPORTIVAS La XXVII de la Semana Deportiva se desarrolló entre el 1 y el 17 julio. También el Open Internacional de Ajedrez, la Legua, el Campeonato de España de Atletismo y la Gala del Deporte. Éstas son las actividades más destacadas tanto por el número de participantes como por la calidad de los mismos.

Como se indica al comienzo, ésta ha sido la XXVII edición de la Semana Deportiva, y aún son muy pocos quienes conocen la organización que permite durante quince días disfrutar de diversas y diferentes actividades deportivas, que van desde el fútbol hasta la pesca pasando por el ciclismo o el frontenis.

GALA DEL DEPORTE La Gala del Deporte este año repite en Villa Carmen.

En la foto los deportistas galardonados. En el próximo BIM hablaremos de ellos.

V ABIERTO INTERNACIONAL DE AJEDREZ «CIUTAT DE TORRENT» El 2 y 3 de julio se disputaron en el restaurante El Pino el V Abierto Internacional de Ajedrez y el II Torneo Infantil de Ajedrez «Ciutat de Torrent», ambos valederos para el Circuito Individual de la Comunidad Valenciana.

Defendía el título de la pasada edición el Gran Maestro Julen Arizmendi, que a priori debía competir con los grandes maestros Artur Kogan y Michael Oratovsky, de Israel, el Gran Maestro rumano Mihai Suba, el Gran Maestro español Javier Moreno, el Maestro Internacional Dragan Paunovic de Serbia y Montenegro, así como con una veintena de maestros llegados desde diversos países. Finalmente, y contra todo pronóstico el maestro argentino Diego del Rey, que partía en el puesto 14 del ranking inicial, se alzaba con el campeonato, seguido por el Maestro Internacional cubano Holden Hernández, y el Gran Maestro Mihai Suba.

Además de las estrellas participaron los mejores jugadores de la Comunidad Valenciana, que se disputaban otras clasificaciones paralelas valederas para el circuito valenciano. En total participaron más de 160 jugadores, un número espectacular para un torneo de estas características, en el que nadie disputó una partida sencilla.

A la entrega de trofeos, a la que asistió la concejala de Deportes, Mª Paz Domínguez, los socios del Club Jaque Mate de Torrent dieron al director del torneo, Arturo Gil, una placa en agradecimiento al esfuerzo desinteresado que durante estos años ha venido realizando en pro de la consecución del Abierto Internacional, y en general, del ajedrez en Torrent.

El Club Jaque Mate ha agradecido la colaboración recibida por parte del Ayuntamiento de Torrent y de la Fundación Deportiva Municipal, así como de todas las instituciones públicas y privadas que han hecho posible este festival del ajedrez. ■ II TORNEO INFANTIL DE AJEDREZ 98 niños y niñas disfrutaron del ajedrez en el Centro Comercial Las Américas. Es digno de destacar la importante participación de niños procedentes de toda la Comunidad Valenciana,tanto por su número como por el nivel, ya que muchos de ellos venían de jugar el Campeonato de España sub 10 en Galicia. En la categoría sub 8 venció Norman Davidovas, del Camp de Morvedre, quien ya había ganado en la I edición, seguido por Samuel Navarrete de Alicante. En la categoría sub 10 venció con autoridad Pablo Llobell, de Denia, una gran promesa que al día siguiente también se atrevió a participar en el Abierto Internacional. Segundo fue Pablo Cruz, de Alcoi. En la categoría sub 12 se impuso Javier Boj, de Cullera, mientras que en

Mejores deportistas de Torrent de 2005.

la categoría sub 14 la victoria fue para Carles Navarro, del Centro Instructivo Musical de Benimaclet. A la entrega de premios asistió la concejala de Deportes, Mª Paz Domínguez, y el presidente de la Federación de Ajedrez de la Comunidad Valenciana, Juan Enguix.

Asimismo, se sortearon 4 bicicletas entre los participantes y hubo regalos para todos ellos. ■ RICARDO LÓPEZ BENAVENT presidente del Club Jaque Mate de Torrent

LEGUA URBANA Madrugadora ha sido este año la Legua. El 2 de julio a las 19.30 h. se dio el pistoletazo de salida a la trece edición (doce más una para los supersticiosos), con una participación de 420 atletas en sus diferentes categorías, absoluta, veteranos «A», veteranos «B» , veteranos «C» discapacitados, y con un nuevo recorrido.

Los atletas marroquíes coparon una vez más los primeros puestos. Gafor Abde del C.A. Playas Castelló desde el primer momento se puso en cabeza de la carrera. En los últimos metros le flaquearon un poco las fuerzas, tal vez por el intenso calor, y por ello no pudo superar el récord por 4 segundos.

Tampoco las féminas pudieron superar el récord en poder de Marta Fernández.

Las clasificaciones absolutas fueron: HOMBRES: 1.º Gafor Abde 16:03:05 (C.A. Playas de Castelló), 2.º Hichan Uttaichml 16:18:47 (Fem Cami Mislata), 3.º Tahini Abderrahim 16 .21 .66 (Pindaro Galis). MUJERES: 1.ª Niusha Mancilla 19:01:80 (Independiente), 2.ª Rosa Araza 19:14:49 (Evasión Runner Team), 3.ª Patricia Montalvo 19:01:49 (C.A. Port Alacant). DISCAPACITADOS: 1.º Ramón Fenoll Soriano, 2.º José Botifora Ramírez, 3.º Justo Gonzalez Hervás.

La primera torrentina en llegar fue Pilar González Palop de Amunt-Avall con un tiempo de 22:54:30.

Mientras que el primer torrentino en cruzar la línea de llegada fue para Enrique Castelló Cervera también de Amunt-Avall con un crono de 18:35:05. (Por cierto compañeros sentimentales.) ■ PEP VARELA PREMIOS ARTIC La Asociación De Alcoholicos Rehabilitados de Torrent y Comarca entregó sus premios anuales en un acto celebrado en l’Auditori recayendo el de deportes en la FDM. Recogió el galardón la concejala de deportes y presidenta de la FDM Mª. Paz Domínguez Gómez. ■ 7º TORNEO ALEVIN Y PREBENJAMÍN DE FÚTBOL-7 También de estreno fueron los clubes que participaron en el VII Torneo de Fútbol-7 ya que el recientemente remodelado estadio del San Gregorio «A» con sus gradas nuevas y el césped sintético fue el escenario idóneo.

Los clubes participantes no «eran moco de pavo».

R. Madrid, At. Madrid, Levante U.D. Valencia,

C.F., Villareal C.F. Albacete Bpie. Kelme, Requena, L’Alcudia. Los de casa fueron CD. Torrent, MonteSión, Torent, E.F. Como siempre «chapeau» en la organización para el Club Deportivo Torrent con José Vacas al frente del mismo, y una brillante ceremonia inaugural con la presencia de las primeras autoridades municipales con el alcalde José Bresó a la cabeza.

La clasificación final en categoría alevín quedó como sigue: 1.º LEVANTE U.D. 2.º ALBACETE, BPIE. 3.º KELME, C.F. 4.º VALENCIA, C.F. Y la clasificación prebenjamín: 1.º VALENCIA, C.F. 2.º MONTE-SIÓN. 3.º TORRENT, E.F. 4.º C.D. TORRENT «A». ■ PEP VARELA MINI-OLIMPIADA ESCOLAR. ESTRENO EN UNA PISTA DE VERAS Efectivamente, con la XXIII Mini-Olimpiada Escolar los alumnos torrentinos pudieron comprobar en sus propias carnes la gozada de practicar el deporte olímpico por excelencia en instalaciones reglamentarias, como lo hacen sus ídolos.

Aunque se celebraron en dos días, viernes 3 y sábado 4, la novedad estuvo en que en el primero de los dos días fue el turno para los más pequeños, benjamines y alevines, donde se realizaron todas las fases de la competición, series, semifinales y finales, así como la entrega de trofeos y medallas a los vencedores. El estadio de la Ciutat de l´Esport estaba a reventar de espectadores, familiares y amigos.

La segunda jornada fue para los infantiles y cadetes.

Menos público que la jornada anterior pero, lógicamente, más calidad en sus participantes.

En la entrega de medallas y trofeos el alcalde, José Bresó, acompañado por el primer teniente de alcalde y diputado provincial, Severino Yago, la concejala de Deportes M.ª Paz Domínguez, y por el amigo Manuel Herrero «Champi», que además tuvo la ocasión de colgar del cuello una medalla a su hijo. Se echó en falta el desfile inaugural. ■ JUNTA RECTORA DE LA FUNDACIÓN DEPORTIVA MUNICIPAL La composición de la Junta Rectora cambiará, dejando de estar integrada por representantes de diferentes colectivos deportivos y profesionales. En su lugar la representación será únicamente política (concejales de la Corporación).

La remodelación se produce en aplicación de la Ley de Modernización de las Administraciones Publicas, la cual parece obligar el cambio de estatutos y la consiguiente composición.

(Hay quien piensa que la FDM perderá funcionabilidad y operatividad además de participación del mundo del deporte torrentino. En fin, así son las cosas.) ■ PEP VARELA

ESTIU, 2005

E

S

P

Esta campaña habrá derbi local en el San Gregorio «A» tras el cuarto ascenso a Regional Preferente del histórico Torrent

C.D. Torrent, Torrent E.F., y C.D. Monte-Sión preparan ya la temporada 2005-2006

O

R

T

S

BIMTORRENT • 55

López disputará la temporada 05-06 con la primera plantilla del Valencia C.F.

Pedro López y Vicente Guaita, dos torrentinos en la pretemporada holandesa del Valencia C.F. Juventud, ilusión y esfuerzo son algunas de las características que poseen Pedro López y Vicente Guaita. Estos dos futbolistas torrentinos han realizado el stage veraniego del conjunto «che» en Ermelo (Holanda), con el objetivo de demostrarle a Quique Sánchez Flores su valía para la primera plantilla del Valencia C.F.

Plantilla del Torrent E.F. que ha conseguido el ansiado ascenso a Regional Preferente.

C.D. Torrent. Esperaba más de la temporada 2004-2005 un C.D. Torrent que tuvo que conformarse con la media tabla en Regional Preferente. «La temporada no ha ido lo bien que queríamos.

Se había hecho equipo para un poquito más, para quedar entre los cinco primeros, que era nuestro objetivo a principio de temporada, pero esto no siempre resulta», asegura Antonio López, presidente del C.D. Torrent, que esta campaña tendrá que compartir protagonismo en la categoría con el Torrent E.F. tras su ascenso, lo que hará que en la ciudad se viva un derbi local en Preferente. El club ultima ya la nueva temporada con los refuerzos que llegarán a la entidad para luchar por conseguir el objetivo marcado de quedar entre los cinco primeros al final de campaña. Para ello, el C.D. Torrent ha realizado ocho nuevas incorporaciones. «Han ascendido al amateur tres juveniles y hay otros cinco jugadores que han venido de fuera», afirma López, al tiempo que comenta que además el club contará esta temporada con nuevo técnico, el que hasta ahora ocupaba el cargo de coordinador de la escuela, José Aparicio.

Torrent E.F. Temporada brillante la que ha vivido el histórico Torrent con su cuarto ascenso a Regional Preferente, categoría para la que ya está trabajando el club torrentinista. El conjunto que entrena Satur Perpiñán –también Director deportivo del club– ha realizado siete nuevas incorporaciones de cara a reforzar la sólida base que ha conseguido el ascenso y luchar así por afianzarse en Preferente. «Nuestro objetivo es al menos mantener la categoría alcanzada y afianzarnos, no sólo con el amateur, sino con los dos Juveniles, el

Cadete «A» y el Infantil «A» que también han ascendido esta temporada a Primera, Liga Nacional y Autonómicas, respectivamente», comenta orgulloso el presidente de la entidad, José Vicente Rubio, quien ya piensa en la presentación del equipo. «Queremos que sea un homenaje y reconocimiento a todos los directivos y personas que han trabajado en toda la historia del Torrent», afirma Rubio. El Torrent E.F. tendrá un importante compromiso esta pretemporada al enfrentarse al Villarreal B de 3ª División, para posteriormente recibir en la presentación la visita del Vila-Joiosa de 2ª División B.

Pedro López ya sabía lo que era preparar la temporada con el conjunto valencianista. La temporada pasada viajó con el primer equipo a Japón e Inglaterra en la gira veraniega para posteriormente recalar como cedido en las filas del Racing de Santander. En el equipo cántabro ha realizado una buena campaña, lo que ha convencido a los técnicos valencianistas de sus cualidades para la primera plantilla. Aunque durante su estancia en Holanda se habló de otra posible cesión si se concretaba el fichaje de Jan Kromkamp, finalmente Pedro López se queda en el Valencia C.F. y luchará por ganarse un puesto en la banda derecha. «Mi ilusión siempre ha sido quedarme en el Valencia, en mi equipo, y voy a luchar por conseguirlo y por poder jugar, aunque el Valencia ha hecho una muy buena plantilla para esta temporada y va a haber mucho nivel, mucha competencia».

Dispuesto a luchar en cada momento, el canterazo ensalza el buen plantel que ha compuesto el actual Valencia C.F. «Pienso que es el equipo que mejor se ha reforzado de la liga española, sobre el papel es un equipazo y que puede dar mucho que hablar, aunque luego ya veremos, porque ya sabemos cómo es esto del fútbol», comenta un ilusionado Pedro, quien siempre ha contado con

el apoyo de su familia, sus seguidores más incondicionales.

En el caso de Vicente Guaita su viaje a Holanda fue toda una sorpresa.

Con tan solo 18 años ha dado su primer salto al plantel absoluto del Valencia C.F., con quien viajó a la tierra de los tulipanes como tercer portero. El portero torrentino recibió el aviso por parte del club de que viajaría con la primera plantilla apenas unos días antes de la concentración, lo que ilusionó sobremanera al joven guardameta. «No me lo esperaba. Me lo comentaron el día que presenté la equitación oficial de portero y al día siguiente me lo confirmaron oficialmente. Lo viví con mucha alegría y muchos nervios». Aunque es consciente de que su presente pasa por el filial valencianista, este joven cancerbero ha absorbido en los días de preparación los consejos que le han trasmitido tanto Cañizares como Juan Luis Mora, quien le regaló sus guantes en un bonito gesto. «Los dos son grandes profesionales, tienen muchos años de experiencia y se aprende mucho con ellos», afirma Guaita, quien sueña con volver a sentirse parte del primer plantel: «Mi objetivo es seguir en el filial y ver si puedo entrenar con el Valencia y, ojalá, entrar en alguna convocatoria». ■ CRISTINA BEA

C.D. Monte-Sión. «No ha estado mal la temporada si tenemos en cuenta que teníamos una plantilla totalmente renovada después de que se marcharan once jugadores», nos cuenta su satisfecho presidente, Vicente Carratalá, quien ha visto como su equipo finalizaba quinto en la campaña 2004-2005 y ya trabaja en las últimas incorporaciones y en la presentación del equipo el próximo diez de agosto. «De momento hemos ascendido a diez juveniles, demostrando que tenemos una cantera fenomenal», asegura Carratalá. Su sueño es ver al MonteSión en Regional Preferente, meta por la que va a luchar el club esta temporada.

«Nuestro objetivo es ascender a Preferente, como lo ha hecho el Torrent este año, y por ello vamos a pelear hasta el último momento. Además, desde estas líneas quiero aprovechar para expresar públicamente mi felicitación al Torrent por su ascenso. Lo he vivido con mucha alegría, porque llevo al Torrent muy adentro», asegura Vicente Carratalá en un bonito gesto. ■ CRISTINA BEA

Vicente Guaita y Pedro López en su llegada a Valencia tras el Stage holandés.