Bim 148

Butlletí d’Informació Municipal Núm. 148 Exemplar gratuït

Fins al 28 de febrer de 2006 Informació: Delegació de Vivenda AV/ País Valencià, 31, 2n

HIVERN

2006

• BIMTORRENT

A

G

E

N

D

A

HIVERN, 2006

TELÈFONS D’INTERÉS AJUNTAMENT....................................................................96 111 11 11 (FAX)....96 159 98 10 ACTES I RESOLUCIONS........................................... 96 111 18 21 ACTIVITATS.........................................................................Ext. 1050 BIM I PUBLICACIONS MUNICIPALS.......................... 96 111 18 42 bim@torrent.es BLOC-EV..................................................................... 96 111 18 09 CADASTRE URBÀ..............................................................Ext. 1099 CCOO.......................................................................... 96 111 11 11 COMPRES I CONTRACTACIÓ................................... 96 111 18 17 COORDINACIÓ DE LA DELEGACIÓ DE FESTES................................................................ 96 111 18 37 COORDINACIÓ I ASSESSORAMENT DELS SERVEIS PÚBLICS..................................................Ext. 1034 CSIF............................................................................ 96 111 11 11 CULTURA I FALLES.................................................... 96 111 11 11 EDUCACIÓ..........................................................................Ext. 1068 ESTADÍSTICA............................................................. 96 111 18 27 GABINET D’ALCALDIA............................................... 96 111 18 02 GABINET DE COMUNICACIÓ............................................Ext. 1169 URBANISME............................................................... 96 111 18 12 INFORMACIÓ I REGISTRE GENERAL...................... 96 111 18 26 INFORMÀTICA I TELECOMUNICACIONS................. 96 111 18 28 MEDI AMBIENT..................................................................Ext. 1123 OBRES PÚBLIQUES..........................................................Ext. 1113 OFICINA DE PROMOCIÓ I ÚS DEL VALENCIÀ................Ext. 1069 PARTIT POPULAR...................................................... 96 111 18 07 PRESSUPOSTOS I COMPTABILITAT........................ 96 111 18 14 PSPV-PSOE................................................................ 96 111 18 06 RECURSOS HUMANS............................................... 96 111 18 29 RELACIONS EXTERIORS I UNIÓ EUROPEA...................Ext. 1054 SECRETARIA GENERAL............................................ 96 111 18 03 TRANSPORT URBÀ...........................................................Ext. 1177 TRESORERIA............................................................. 96 111 18 18 TRIBUTS NO PERIÒDICS.......................................... 96 111 11 11 TRIBUTS PERIÒDICS................................................ 96 111 18 15 UGT............................................................................. 96 111 11 11 UNIÓ VALENCIANA.................................................... 96 111 18 08 www.torrent.es

AJUNTAMENT Altres dependències municipals AIGÜES DE L’HORTA................................................. 96 BIBLIOTECA MÚSIC ANDREU PIQUERES............... 96 BRIGADA D’OBRES................................................... 96 CAMP DE FUTBOL SANT GREGORI........................ 96 CASA DE CULTURA I BIBLIOTECA........................... 96

158 01 29 158 96 24 155 09 02 157 29 39 111 18 50

CENTRE D’ESPLAI CARRER TOLEDO..................... 96 CENTRE D’INFORMACIÓ JUVENIL.......................... 96 CENTRE DE COMUNICACIÓ I SERVEIS INTERCULTURALS..................................................... 96 CENTRE SOCIAL XENILLET CARRER ALBADES... 96 CONSELL AGRARI..................................................... 96 DONA I FOMENT ECONÒMIC (Formació i inserció)... 96 FCC MEDI AMBIENT.................................................. 96 FUNDACIÓ ESPORTIVA MUNICIPAL........................ 96 GABINET PSICOPEDAGÒGIC MUNICIPAL............... 96 GRUA MUNICIPAL...................................................... 96 L’AUDITORI................................................................. 96 MERCAT CENTRAL.................................................... 96 MERCAT SANT GREGORI......................................... 96 NOUS ESPAIS, SA...................................................... 96 OMAC XENILLET CARRER ALBADES...................... 96 OMIC........................................................................... 96 PARTICIPACIÓ CIUTADANA....................................... 96 PISCINA MUNICIPAL PARC VEDAT........................... 96 POLICIA LOCAL. Oficines........................................... 96 POLICIA LOCAL VEDAT............................................. 96 POLICIA LOCAL XENILLET CARRER ALBADES..... 96 POLIESPORTIU EL VEDAT........................................ 96 POLIESPORTIU VIL·LA CARME................................ 96 PROTECCIÓ CIVIL..................................................... 96 REGIDORIA DE COMERÇ I INDÚSTRIA. AFIC........ 96 RETOSA...................................................................... 96 SANITAT I POLÍTIQUES DE SOLIDARITAT................ 96

96 SERVEIS SOCIALS CARRER LA MARINA................ 96 TAPIS........................................................................... 96 TORRENT ACTIVA CARRER JOAN XXIII.................. 96

156 49 76 157 52 67 157 00 31 156 61 22 155 16 84 111 18 68 156 53 53 156 23 46 111 18 39 156 73 13 158 10 77 155 94 52 155 24 71 156 54 56 156 81 87 111 18 60 155 09 02 157 34 34 111 18 93 155 10 41 156 81 87 156 63 51 157 33 78 155 90 63 158 96 10 111 18 70 111 18 60 155 72 11 155 77 09 158 16 04 156 45 63

TELÈFONS D’URGÈNCIA COMISSARIA POLICIA NACIONAL........................... 96 155 44 99 (Emergències)...........................................................................091 BOMBERS....................................................................................112 (Emergències)...........................................................................112 ATENCIÓ A VÍCTIMES DE MALTRACTAMENTS....... 96 111 18 68 POLICIA LOCAL. Dependències................................. 96 111 18 92 (Emergències)...........................................................................092 URGÈNCIES CENTRE DE SALUT PINTOR RIBERA......................................................... 96 157 48 12 AVISOS DOMICILIARIS CENTRE D´ESPECIALITATS CARRER SANTS PATRONS....... 96 155 08 73 TAXIS........................................................................... 96 155 10 55

ALTRES TELÈFONS D’INTERÉS AGÈNCIA REPSOL-BUTANO OFICINES.................... 96 155 02 28 AGÈNCIA REPSOL-BUTANO MAGATZEM................ 96 155 16 30 ARTIC (ASSOCIACIÓ D´ALCOHÒLICS DE TORRENT I COMARCA)........................................ 96 156 46 58 CEFIRE (CENTRE DE FORMACIÓ, INNOVACIÓ I RECURSOS EDUCATIUS)....................................... 96 157 20 61 CEGAS S.A................................................................. 96 155 92 56

900 76 07 60 CEMENTERI PARROQUIAL....................................... 96 157 53 36 CENTRES D’EDUCACIÓ PERMANENT D’ADULTS (Sant Pasqual)......................................................... 96 155 25 38 (Federico Maicas).................................................... 96 155 51 40 (Xenillet)................................................................... 96 157 35 41 CENTRE DE DIÀLISI.................................................. 96 157 21 95 CENTRE DE DROGODEPENDÈNCIES..................... 96 155 69 11 CENTRE DE PREVENCIÓ DEL CÀNCER DE MAMA.. 96 156 49 03 CENTRE DE SALUT MENTAL.................................... 96 155 70 61 CENTRE DE SALUT PINTOR RIBERA Cita prèvia................................................................ 96 156 12 01 Servei de Planificació familiar.................................. 96 156 46 21 CONSERVATORI DE MÚSICA MESTRE JOAN ROIG................................................. 96 155 13 23 CONSULTORI SANTS PATRONS Cita prèvia Medicina General.................................... 96 156 12 61 Cita prèvia Especialitats............................................ 96 156 11 41 CONSULTORI DEL VEDAT......................................... 96 156 27 68 CORREUS................................................................... 96 155 05 96 CREU ROJA................................................................ 96 156 60 74 (Emergències).......................................................... 96 367 73 75 DEPARTAMENT DE LA DONA................................... 96 111 18 68 FAC (FEDERACIÓ D’ASSOCIACIONS CIUTADANES)... 96 156 49 97 FERNANBUS.............................................................. 96 150 00 82 FGV ESTACIÓ DE TRENS DE TORRENT................. 96 155 16 29 FGV TELÈFON D’INFORMACIÓ................................ 900 46 10 46 HISENDA (ADMINISTRACIÓ DE TORRENT DE L’AGÈNCIA TRIBUTÀRIA)..................................... 96 155 94 12 IBERDROLA................................................................ 96 155 23 00 INSS............................................................................ 96 155 00 75 MANCOMUNITAT DE L'HORTA SUD......................... 96 157 20 11 MUSEU COMARCAL.................................................. 96 158 82 21 OFICINA D’OCUPACIÓ............................................... 96 155 11 62 REGISTRE DE LA PROPIETAT TORRENT 1............. 96 155 28 07 REGISTRE DE LA PROPIETAT TORRENT 2............. 96 158 83 10 TANATORI................................................................... 96 158 85 80

96 158 85 85 TRESORERIA GENERAL DE LA SEGURETAT SOCIAL................................................. 96 158 80 30

FARMÀCIES DE GUÀRDIA

Horaris farmàcies

GENER

TITULAR/ADREÇA

De dilluns a divendres

• R. Belzunce. Mare de Déu de la Pau, 15 • E. Benlloch. Av. País Valencià, 6 • I. Cabañes. Pintor Ribera, 28

• Campos-Carratalá-Mtnez. Camí Reial, 112 • I. Carbonell. Pare Méndez, 166 • A. Castelló. Mare de Déu de la Soletat, 16 • M. Ferrandis. Fra Lluís Amigó, 2 • J. Fontestad. Músic José Ortí, 24 • Santos Patronos. Sants Patrons, 42

• R. Hortigüela. Gómez Ferrer, 49 • V. Hortigüela. Sagra, 14 • A. Martínez. Av. País Valencià, 113 • San Valeriano. Pintor Renau, 23.

• J. Mateu. Av. País Valencià, 52 • R. Medina Almerich. Azorin, 10 • M. Nemesio. Plaça Maestro Giner, 1 • M. D. Navarro. L’Horta, 17 • A. Pascual. Ramón y Cajal, 42 • M.ª Ros Ortí. Malva-rosa, 4 • C. Vicedo. Av. País Valencià, 132

• B. Álvarez. Av. Sant Llorenç, 121

De 9,30 a 13,30 i de 16,30 a 20 h.

De 9,30 a 13,30 i de 16,30 a 20 h.

De 8,30 a 20,30 h.

De 9,30 a 13,30 i de 16,30 a 20 h.

De 9,30 a 14 i de 16,30 a 21,30 h.

De 9,30 a 13,30 i de 16,30 a 20 h.

De 9 a 22 h.

De 9,30 a 13,30 i de 16,30 a 20 h.

De 8 a 20 h.

De 9,30 a 13,30 i de 16,30 a 20 h.

De 9,30 a 13,30 i de 16,30 a 20 h.

De 9,30 a 13,30 i de 16,30 a 20 h.

De 9 a 13.30 i de 17 a 20 h.

De 9,30 a 13,30 i de 16,30 a 20 h.

De 9.30 a 13.30 i de 16.30 a 20 h.

De 9,30 a 13,30 i de 16,30 a 20 h.

De 9 a 21 h.

De 9,30 a 13,30 i de 16,30 a 20 h.

De 9,30 a 13,30 i de 16,30 a 20 h.

De 9 a 14 i de 16,30 a 21 h.

De 9 a 14 i de 16,30 a 21 h.

1 Dg. Vta. Hortiguela 2 Dl. R. Belzunce 3 Dt. Campos-CarrataláMtnez.

4 Dc. M.ª Ros Ortí 5 Dj. I. Carbonell 6 Dv. M. Ferrandis 7 Ds. A. Castelló 8 Dg. Santos Patronos 9 Dl. C. Vicedo 10 Dt. San Valeriano

11 Dc. R. Medina 12 Dj. I. Cabañes 13 Dv. M.ª D. Navarro 14 Ds. Vta. Hortiguela 15 Dg. A. Castelló 16 Dl. Vta. Hortiguela 17 Dt. M. Ferrandis 18 Dc. Santos Patronos 19 Dj. A. Castelló 20 Dv. Vta. Hortiguela 21 Ds. J. Mateu

22 Dg. Vta. Hortiguela 23 Dl. J. Mateu 24 Dt. M. Nemesio 25 Dc. A. Pascual 26 Dj. A. Martínez 27 Dv. E. Benlloch 28 Ds. M. Nemesio 29 Dg. J. Mateu 30 Dl. J. Fontestad 31 Dt. R. Belzunce

10 Dv. I. Cabañes 11 Ds. A. Martínez 12 Dg. J. Fontestad 13 Dl. M.ª D. Navarro 14 Dt. Vta. Hortiguela 15 Dc. M. Ferrandis 16 Dj. Santos Patronos 17 Dv. A. Castelló 18 Ds. E. Benlloch 19 Dg. A. Pascual

20 Dl. Vta. Hortiguela 21 Dt. J. Mateu 22 Dc. M. Nemesio 23 Dj. A. Pascual 24 Dv. A. Martínez 25 Ds. J. Fontestad 26 Dg. A. Martínez 27 Dl. E. Benlloch 28 Dt. J. Fontestad

febrer 1 Dc. Campos-CarrataláMtnez.

2 Dj. M.ª Ros Ortí 3 Dv. M. Nemesio 4 Ds. A. Pascual 5 Dg. E. Benlloch 6 Dl. I. Carbonell 7 Dt. C. Vicedo 8 Dc. San Valeriano 9 Dj. R. Medina

HORARI

Dissabtes De 9,30 a 13,30 h.

De 9,30 a 13,30 h.

De 9 a 13,30 h.

De 9,30 a 13,30 h.

De 9,30 a 14 h.

De 9,30 a 13,30 h.

De 9 a 22 h.

De 9,30 a 13,30 h.

De 9,30 a 13,30 h.

De 9,30 a 13,30 h.

De 9,30 a 13,30 h.

De 9,30 a 13,30 h.

De 9 a 13.30 h.

De 9,30 a 13,30 h.

De 9.30 a 13.30 h.

De 9,30 a 13,30 h.

De 9 a 14 h.

De 9,30 a 13,30 h.

De 9,30 a 13,30 h.

De 9 a 14 i de 16,30 a 21 h.

De 9,30 a 14 h.

El BIM s’imprimeix amb paper ecològic, en la fabricació del qual no s’empra clor i està lliure d’àcid.

TELÈFON 96 155 33 26 96 155 02 17 96 155 15 84 96 155 78 57 96 157 29 93 96 155 59 71 96 155 49 23 96 156 13 81 96 155 20 10 96 155 21 54 96 155 21 50 96 155 14 83 96 155 11 68 96 155 54 51 96 108 14 30 96 155 05 42 96 157 14 14 96 157 11 19 96 156 45 58 96 155 05 82 96 156 38 69 96 156 21 00 96 157 23 75

Consell Rector: Presidenta: Gemma Gimeno García

Vocals: Ramón Pacheco Sarabia, Encarna Redón Garrido, Esmeralda Torres Guillén, Enrique Górriz Portalés, María José Catalá Verdet, Laura Iborra Espeleta i Fernando Pérez Villa.

Direcció i Coordinació: Ana Coronado Gavilán.

Han col·laborat en aquest número: Rosa Jordán, Gabinet Psicotècnic Municipal, Jorge Sánchez Antúnez, Rafael Diranzo Martínez, J. Cristóbal García, Salud March, Valentín Benlloch, Cristina Bea, Amparo Company, Andrés Carrilero, Josep Masip, A.VV Camí La Noría, Miguel Ángel García Melero, Susana Martínez, Xavi Torregrosa, CIJ, Delegació de Medi Ambient, Jesús Fargallo, José Vicente Alabajos, Oficina de Promoció i Ús del Valencià, Adrià Besó, Pep Varela, i Òscar Pérez.

Fotografies: Arxiu del BIM, Vicent Sanchis, Andrés Carrilero i altres dels col·laboradors.

El BIM es distribueix de manera gratuïta a tot aquell/a que el sol·licite. Es permet la reproducció total o parcial de textos, fotografies o dibuixos, sempre que se'n cite la procedència.

Sumari

BIMTorrent

Núm. 148. Gener 2006 EDUCACIÓ 4 · Escolares del CEE La Encarnación decoraron el árbol de Navidad. Escola Nadalenca. Informe de escolarización del Consejo Escolar. Don Quijote en Torrent.

5 · XVI Jornades Municipals de Psicopedagogia: L’escola que inclou/l’escola inclusiva.

6 · TORRENT: NOTÍCIES 2005 LA CIUTAT 11 · El alcalde mostró las 308 VPOs en Urbe Desarrollo.

Proyecto de urbanización del entorno de La Torre.

II Premio Bienal de Arquitectura.

GENT DE TORRENT 12 · Títeres desde Torrent.

16 · Pau Alabajos i els músics furtius.

18 · Mar. 20 · Marta Giménez Ortí, Fallera Major Infantil.

21 · Marian Garrigues Inarejos, Fallera Major de Torrent.

24 · Adrián Martínez en el Concurso Internacional de Arte Floral.

SOCIETAT 13 · Los templos de la ciudad.

25 · Històries de Torrent Solidària: Vicent Estela: una voluntat de gegant.

26 · 177 persones conclouen el projecte de formació Génesis Plus. El Comercio Local.

27 · ADISTO conmemoró el Día del Discapacitado. El concierto Per Nadal Música i Solidaritat. Día Mundial del SIDA. 28 · Programa de teatro y cine en el Ayuntamiento. Premio de Integración al IES Serra Perenxisa. Jornada de Puertas Abiertas de Torrent Activa.

32 · Ayudaa la modernización de las PYMES. Xecs per als nounats i adoptats. L’Ajuntament ha concedit 160.000 € per a la instal·lació d’ascensors. Recuerdos.

33 · C ampaña de prevención de drogas de ARTIC. III Fira d’Estocs i Promoció.

TORRENT AL COR 22 · Les escoles també han fet Torrent... Històries Salesianes.

29 · LOS JARDINES DE TORRENT 34 · FON SOCIAL EUROPEU: Proyecto Avanç.

35 · El Pacto Cívico.

36 · CONEIXENT LA NOSTRA EUROPA

JOVENTUT 37 · Campanya Si te’l passen ... passa!!! Cursos monogràfics del CIJ. Tornem a la neu.

NOTÍCIES DE L’AJUNTAMENT 38 · Extractes dels acords plenaris de 2005.

42 · Presa de possessió del regidor Juan José García.

En memòria de Francisco Villarroya. Fernando Salom, nuevo secretario general del Ayuntamiento.

56 · El delegado del Gobierno y el alcalde firmaron un convenio de colaboración policial. La ministra de Vivienda se interesa por las promociones de VPOs de Torrent.

MEDI AMBIENT 43 · La participación ciudadana en la revisión del Plan General de Ordenación Urbana.

44 · Reflexiones sobre l’Espai Ambiental El Vedat. Excursiones en el III Mes del Medi Ambient.

CULTURA 45 · Publicacions torrentines de 2005.

48 · Historias de la radio en Torrent (I).

51 · Nueva programación de l’Auditori.

52 · Presentació de llibres. Lliurament del Seté Premi de Narrativa Juvenil. Exposición de la Fundación Vicente Ferrer. La nueva Musa de la Música.

53 · El Museu Comarcal ens acosta al patrimoni. Presentació del llibre Torrent Festa i Patrimoni.

54 · ESCRIUEN ELS GRUPS MUNICIPALS Grup BLOC-EV: Per sort, a Torrent està el BLOC. Grup Nacionalista Unió Valenciana: Pressupostos 2006.

55 · GrupPopular: No al BIM només per a regidors. Grup Socialista: Inversions en Educació.

ESPORTS 56 · VI Open Internacional de Kárate.

57 · Parc Central i La Cotxera, salut esportiva a Torrent. Vicente Carratalá recibe la Insignia de Oro de la Federación Valenciana de Fútbol. Reunión de ex jugadores del Torrent CF. Anabel Medina gana su segundo Masters nacional. Alfons Albert, absuelto de dopaje.

58 · Nace el Club de Gimnasia Rítmica El Vedat.

59 · CALENDARI FISCAL 2006 PROGRAMACIÓ DE L’AUDITORI HIVERN 2006

El BIM no tornarà els originals ni mantindrà correspondència.

L'Ajuntament i l'equip de redacció no es fan responsables dels articles que van firmats, ja que la responsabilitat del contingut de l'escrit recau sobre la/ les persona/es que el firmen.

D'aquest BIM s'ha fet un tiratge de 5.000 exemplars.

IMPRIMEIX: FEDERICO DOMENECH, S.A. EDITA: AJUNTAMENT DE TORRENT DEPÒSIT LEGAL: V. 3.241-1981

EL BIMTORRENT ELS DESITJA UN MOLT BON ANY 2006

E

• BIMTORRENT

D

U

C

A

Escolares del CEE La Encarnación decoraron el árbol de Navidad municipal

Disfrutar con la Escola Nadalenca

L

a delegación de Educación, por segundo año consecutivo, realizó la Escola Nadalenca, para escolares de tres a doce años. Simultáneamente se ofertaba también la Escola Matinera; así, las puertas del colegio estuvieron abiertas desde las 7:30 horas de la manaña. El Ayuntamiento (en colaboración con la cooperativa El Rogle, que gestiona la Escola Matinera y las actividades extraescolares) ofreció a los padres y madres el servicio de acoger a sus hijos en el colegio de lunes a viernes desde el 23 de diciembre al 5 de enero. Los niños y niñas han estado a cargo de personal especializado, realizando distintas actividades, como ludoteca, manualidades, psicomotricidad, juegos alternativos, juegos de mesa, cuentacuentos, visitas culturales, teatro infantil, fiesta de disfraces y una visita de los Reyes Magos con almuerzo de roscón y reparto de juguetes. Los niños de siete a doce años tuvieron una hora de informática al día.

Además de la Escuela Nadalenca, el Ayuntamiento ha ofrecido una completa oferta de actividades extraescolares durante todo el año y en los periodos habituales de vacaciones escolares, como la Escola de Pasqua, la Escola d’Estiu, la Escola d’Estiu Especial (para alumnos discapacitados) y la Escola Matinera.

Un informe de escolarización del Consejo Escolar muestra deficiencias en las infraestructuras educativas del municipio

E

Ó

HIVERN, 2006

F

E

1r) Sol·licitar a la Conselleria de Cultura, Educació i Esports la construcció urgent de dos centres d’educació primària a la zona del Parc Central, i un a l’altra banda dreta de l’avinguda del País Valencià.

2n) Sol·licitar a la Conselleria de Cultura, Educació i Esports, l’adequació urgent del CP Sant Pasqual a la proposta del mapa escolar: 9 unitats d’educació infantil i 18 unitats d’educació primària.

3r) Sol·licitar a la Conselleria de Cultura, Educació i Esports la reparació total del CP Lope de Vega.

4t) Sol·licitar a la Conselleria de Cultura, Educació i Esports l’adequació urgent dels IES La Marxadella, Serra Perenxisa i IES Tirant lo Blanc, a fi d’eliminar les aules prefabricades i escolaritzar al mateix edifici els alumnes de l’IES La Marxadella, escolaritzats actualment a l’IES Nou per mancança d’espai en el mateix centre.

I

Y, ¡por fin!, Don Quijote salió a pasear

l 5 de diciembre un grupo de escolares del Centro de Educación Especial La Encarnación, junto a sus docentes, hicieron entrega de los adornos para la decoración del árbol de Navidad municipal que se instaló en la puerta del consistorio. El acto se celebró en el salón de plenos del Ayuntamiento, donde fueron recibidos por el alcalde, José Bresó; la delegada de Fiestas, Encarna Redón; el delegado de Educación, Josep Veiga; la delegada del BIM, Gemma García, y otros miembros de la corporación municipal. Este grupo de escolares representaba a todos los niños y niñas del centro que han confeccionado durante el primer trimestre del curso los adornos, por iniciativa de la delegación de Fiestas. Según docentes del centro, cada alumno/a ha realizado un trabajo para el árbol ayudados por los profesores, mostrando mucha ilusión por adornar el árbol que ha estado a la vista de todos los ciudadanos.

n la Comisión Informativa número 4, y por unanimidad de los grupos municipales del Ayuntamiento, el pasado mes de diciembre se dictaminaron favorablemente las propuestas realizadas por el Consejo Escolar Municipal al informe de escolarización del curso 2005/2006. Las propuestas que se exponen muestran un panorama desalentador en cuanto a las deficientes infraestructuras educativas del municipio, donde las carencias, falta de mejoras y creación de nuevas instalaciones marcan la línea reivindicativa de este documento.

Informe escolarització curs 2005/2006 i propostes d’acord realitzades pel Consell Escolar Municipal: Votació del Dictamen: PSPV-PSOE vots a favor 6, PP vots a favor 2, UV vots a favor 1, BLOC vots a favor 1, Totals 10. Es dictamina favorablement per unanimitat dels asistents, les següents propostes d’acord, fetes a l’informe d’escolarització del curs 2005/2006:

C

5é) Sol·licitar a la Conselleria de Cultura, Educació i Esports l’actuació urgent en el centre d’educació especial L’Encarnació a fi d’eliminar les aules prefabricades, i adequar-lo a la normativa de requisits de centres de la Conselleria de Cultura, Educació i Esports.

6é) Sol·licitar a la Conselleria de Cultura, Educació i Esports la construcció urgent d’un centre d’educació de persones adultes amb capacitat d’atendre la creixent demanda de formació de la població adulta.

7é) Sol·licitar a la Conselleria de Cultura, Educació i Esports, la creació d’una escola oficial d’idiomes.

8é) Sol·licitar a la Conselleria de Cultura, Educació i Esports la construcció d’un centre de formació del professorat i de personal al servei de l’administració pública.

El present acord es comunicarà a la direcció territorial de Cultura i educació, i a la Conselleria de Cultura, Educació i Esports.

ue el domingo 27 de noviembre cuando, tras una semana de espera por las inclemencias del tiempo, el Don Quijote de Cucurucú paseó por el Mercado Municipal. Pese al tibio sol, esta «gélida ola de frío» tampoco aconsejó el espacio abierto y los artistasproductores-creadores supieron preparar un espacio alternativo.

Llegué con mi hijo de seis años a la cita, y allí una algarabía de gente ocupaba el espacio. Los niños, acogidos con mimo por los actores, eran llevados a los talleres y tras la frase «tardaremos unos cuarenta minutos», los adultos nos íbamos a tomar café, o a charlar con viejos conocidos, con la despreocupación y la alegría que da «dejar el crío en la guardería». El mío, me miró con rabia pues no había accedido a comprarle la bolsita de golosinas que me había pedido. «Esos cuarenta minutos valían con creces haber asistido», pensé con egoísmo en un principio.

Pasado el tiempo, y con puntualidad Kantiana, empezó el espectáculo. Localicé a mi pequeño en el palco de honor –hasta en eso Cucurucú cuidó los detalles– y vi en su mirada el «no» como venganza a mi «no» por las golosinas. No pude dar más vueltas al tema, porque un maravilloso Quijote con su Sancho y bufón al son de la música y las rimas fáciles de una dulce voz narradora nos sumergió en la historia harto conocida del caballero manchego. Pero la puesta en el espacio, la creación de ambientes, la incorporación de tantos pequeños actores con sus atuendos y maquillajes, la música grabada, la música en directo de percusión para el cambio de escenas con cierto aire latino, y las voces, gestos y desplazamientos de aquella pequeña inmensidad humana… nos mostraron una versión deleitosa de la obra a la medida de los niños y que superó con creces todas las medidas que habíamos supuesto algunos adultos.

Sí. Don Quijote volvió a luchar con los molinos en un camino poblado de niños con altos gorros al estilo de Merlín, y luego con ejércitos que no eran más que los rebaños formados por deliciosas ovejitas en que habían disfrazado a otra multitud de pequeños con tan solo un papel blanco moldeado y mucha imaginación. Y vimos el camino lleno de niños-flores, con sus troncos, hasta llegar al trigal-escobas donde Quijote vio a su Dulcinea oliendo a ajo y cebolla y encantada en una fea y vulgar campesina (¡por cierto, los actores adultos una delicia!), y cuando la suma de fracasos podía llegar a herir los sueños de un niño; la magia de este grupo se tomó la libertad de crear un mar, con unas simples telas azules y doradas para la arena, lleno de niños-peces, niños-pulpos, niños-estrellas… donde como antítesis de la Cueva de Montesinos, Quijote encuentra a Dulcinea y ambos comparten un beso de amor. Y me pareció excelente esta libertad con la obra porque de seguro la compartiría Cervantes y porque el público infantil exige ese final feliz y es justo dárselo. Sus vidas de adultos ya se encargarán de negárselos demasiadas veces.

Finalmente, el cierre espectacular lo dio el gigantesco caballero de la Blanca Luna, todo un brillo de plata, que venció a nuestro amado héroe y que por eso tuvo que regresar a su casa para no salir durante un año. Es el castigo a la osadía; que nuestros Quijotescos cucuruqueros vengaron con «Y se quedó allí a dormir para siempre». Un final sublime, perfecto símbolo de la muerte para el adulto, y reconfortante para el niño: dormía y en su casa.

Muy pocas fueron las miradas que dirigí a mi hijo durante el espectáculo. Y en ninguna se cruzaron. Él estaba absorto en la trama, bailaba al son de los tambores en los rápidos cambios de escena. A los dos, nos habían atrapado estos magníficos creadores de teatro infantil.

Los felicité, ¡cómo no!, y me regalaron un traje de oveja. Les insistí en que debían volverlo a representar y que mejor guardar todos los útiles. Merche Roldán me dijo: «Para el niño es importante llevarse ese minivestuario. Con él fija el personaje, el recuerdo y la obra». Le di las gracias y tomé a mi hijo de la mano. No nos dijimos nada.

Al subir al coche, mientras saboreaba el recuerdo de la obra, sus últimos compases musicales y las palabras de Merche que ponían al descubierto lo poco que sé de la infancia, noté que en el asiento trasero mi hijo se colocaba el traje de ovejita al tiempo que exclamaba: –¡Beeee, tendría que haber participado!

Y no le había comprado la bolsa de golosinas.

ROSA JORDÁN

HIVERN, 2006

E

D

U

C

A

C

I

Ó

BIMTORRENT •

XVI Jornades Municipals de Psicopedagogia: L’escola que inclou/l’escola inclusiva

E

l tema elegit per a tractar al llarg de les quatre vesprades dels dies 17, 18, 24 i 25 de novembre, en certa manera pretenia ser una continuació del treball iniciat en l’edició de les nostres jornades del curs anterior. En efecte, si en aquella ocasió es parlà de com fer més eficaç l’escola, en esta hem volgut dirigir els continguts dels participants cap a una variable indicativa de l’eficàcia d’un centre docent: la capacitat d’inclusió de tot l’alumnat. Des de fa més de 10 anys, en alguns països com el Regne Unit, les polítiques de reforma educativa per a la millora escolar han tractat de desenvolupar estratègies a fi de millorar la qualitat de l’educació per a tots els agents educatius i l’alumnat, és a dir, el professorat, els pares i l’alumnat. Este procés significava, entre altres coses, un canvi en l’enfocament que s’estava donant a l’«alumnat amb necessitats educatives especials», atesos ha-

bitualment per mitjà d’aules d’integració o per altres sistemes de compensació educativa. Una escola autènticament inclusiva ha d’acceptar la diversitat del seu alumnat com un valor. No pot fer seleccions ni agrupaments en funció de les capacitats o de les característiques socioculturals. Ha d’adaptar-se als seus alumnes, i no al revés. I eixe ha de ser un dels reptes de l’escola del segle XXI: tindre una visió realista de la diversitat que es dóna en tots els àmbits socials –laboral, econòmic, ètnic, cultural– i preparar adequadament els seus alumnes, des de les aules educatives, amb canvis d’actitud, curriculars, de procediment i de recursos (cal no oblidar les noves tecnologies de la informació i la comunicació, TIC) que doten l’alumnat d’habilitats per a moure’s amb èxit en esta societat. Es tracta d’adquirir una educació dirigida a aprendre a conéixer, aprendre a fer, aprendre a conviure i aprendre a ser.

ada un dels sis participants de les nostres jornades va C donar un enfocament particu-

lar per a aclarir dubtes i proposar suggeriments sobre com arribar a aconseguir una escola realment inclusiva Miguel López Melero, expert del Projecte Roma d’Investigació en Discapacitat Intel·lectual i Educació en Valors, proposà el marc de referència des del qual ha d’entendre’s una escola inclusiva: aquella que considera la diferència humana com un valor i un dret. L’escola no pot ser selectiva, ja que la no-acceptació de la diversitat és un problema de caràcter ideològic.

Amb este referent va continuar Miguel A. Santos Guerra, qui, amb la seua peculiar manera d’exposar les idees, sempre acompanyades d’exemples i d’anècdotes personals, va defendre el seu punt de vista de per què l’escola ha de ser un lloc per a tots i per a totes. I va fer referències explícites a les diferències que hom fa, en alguns centres, en funció del sexe i del gènere.

Pilar Arnáiz, de la Universitat de Múrcia, va fer referència en la seua intervenció als canvis que s’estan produint en el trànsit d’una escola exclusiva, amb aules específiques per a «educació especial» fins a la consecució de la inclusió. El títol de la seua intervenció era «Cap a una educació eficaç per a tots: l’escola inclusiva». Va fer, entre altres, les afirmacions següents: si volem que les escoles siguen per a tots, cal que els sistemes educatius asseguren que tots els alumnes tenen accés a un aprenentatge significatiu. La integració no ha cobert totalment els objectius de partida que pretenia. Encara que ha obert la possibilitat que els alumnes amb discapacitats s’incorporen

al sistema ordinari d’educació, no podem dir que haja cobert la seua finalitat última: que cada alumne reba una educació d’acord amb les seues necessitats a l’escola del seu barri, amb els seus germans i amics i en el seu context social.

Carmen García Pastor, de la Universitat de Sevilla, va parlar sobre «El currículum en una escola per a tots». Començà afirmant que la inclusió és un camí ple de dificultats, i això és indubtable, però estes dificultats no es deuen tant al canvi de perspectiva com a l’ampliació del nostre horitzó respecte del que volem aconseguir, ja que no sols ens hem proposat res-

pondre adequadament a les necessitats educatives de tots els alumnes, sinó fer-ho dins d’uns principis d’educació democràtica que exigeixen un compromís major que el de l’aportació científica i/o tècnica. I tot això comporta un canvi actitudinal i una adequació curricular.

I sobre estes mateixes idees va insistir el següent conferenciant, J. Manuel Esteve, de la Universitat de Màlaga. Afirmà que, encara que a poc a poc, es va avançant en la línia de la inclusió: és veritat que en el nostre sistema d’ensenyament hi ha alumnes amb un nivell educatiu molt pobre, però així i tot és un èxit que tinguen un

poc d’educació perquè abans estaven al carrer; i en tot cas, el nostre sistema produeix hui un percentatge més alt d’alumnes amb millors resultats que els que tenien els millors alumnes dels anys seixanta.

L’últim participant fou Pere Marqués, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona, qui ens va contagiar el seu entusiasme en la conveniència –quasi necessitat– de l’ús de les TIC (tecnologies de la informació i la comunicació) com a instruments d’inclusió.

El títol de la seua ponència va ser molt il·lustratiu: «Els grans canvis dels centres educatius en l’era Internet: cap a

una escola més inclusiva amb el suport de les TIC».

S’hi van inscriure 219 persones, de les quals el 60% són docents de Torrent, i un 22% de la ciutat de València. També participaren en les activitats diverses persones que provenien dels pobles de la comarca i de poblacions més allunyades, com ara un participant de Teulada. Tant els continguts i els ponents, com l’organització i el tema triat, han obtingut una valoració ben positiva per part dels inscrits, la qual cosa significa un gran repte per al Gabinet de cara a pròximes edicions.

GABINET PSICOTÈCNIC MUNICIPAL

• BIMTORRENT

TORRENT: NOTÍCIES 2005

U

gener

5. Nit de Reis. A la nit tots el xiquets i xiquetes de Torrent esperaren l’arribada dels Reis Mags al carrer de Ramón y Cajal, on arreplegaren els seus regals de la mà de Ses Majestats.

10. Pressupost. El Ple de l’Ajuntament va aprovar un pressupost de 79,6 milions d’euros per a l’exercici econòmic de 2005.

11. Xiqueta perduda. Va ser trobada a l’Hort de Trénor una xiqueta romanesa de dotze anys que havia desaparegut.

12. Crac industrial. Els mitjans de comunicació ens informaven que el grup empresarial radicat a Torrent Inversiones Plásticas TPM es declarava en suspensió de pagaments per causa de la pujada dels preus del petroli.

Banda desarticulada. La Guàrdia Civil desarticulà una banda de delinqüents romanesos, exmilitars, en diverses batudes a València, Manises i Torrent per arrancar caixers i assaltar xalets. En una casa de la nostra ciutat emmagatzemaven els objectes furtats.

16. El Pamesa. El Pamesa València inicià el seu projecte «Bàsquet al Carrer» a la plaça de la Llibertat, amb la participació de centenars de xiquets i un miler de pares, mares i curiosos.

18. Rescat. Els bombers de Torrent van rescatar una anciana que caigué al barranc.

20. Parole. Es va estrenar a l’Auditori l’obra Parole, espectacle musical amb poemes de Jacques Prévert i música de Joseph Kosma, interpretada

per la soprano torrentina Francisca Ortí.

Tancament empresarial.

Treballadors de l’escorxador de Tavernes Blanques, propietat de Primayor, es van concentrar enfront de Campofrío al Mas del Jutge per a demanar la recol· locació pel tancament de l’empresa.

24. Valencià. L’Ajuntament declarà el valencià llengua pròpia de l’administració i va aprovar un reglament per a garantir-ne l’ús.

26. Premi. Eva Matoses guanyà el IV Premi d’Interpretació Musical Vicent Galbis, dotat amb 900 euros.

A fosques. Milers de veïns de Torrent van quedar-se a fosques després d’una apagada per una avaria en una línia subterrània de mitjana tensió. Esta va ser la primera apagada d’una sèrie d’avaries que afectaren el fluid elèctric al llarg d’uns mesos.

27-29. Denúncies. La policia va rebre milers de denúncies de veïns de la ciutat que van ser estafats per mitjà les seues targetes de crèdit per una banda de l’Est que en copiava les dades col·locant lectors en diversos caixers. L’estafa s’aproximà als noranta mil euros i va ocórrer pel Nadal. Al juliol van ser detinguts a Madrid els presumptes autors.

1. Piscina coberta. El centre esportiu La Cotxera va obrir les portes amb la inauguració de la primera piscina coberta a Torrent.

Aniversari. La popular festivitat de L’Entrà de la Flor va complir quatre-cents anys.

3. Santblaiets. Vam saber que la Confraria de Sant Blai patentà els santblaiets, un dels dolços que es prepara amb motiu de la festivitat de Sant Blai des de fa quasi un segle, per ajudar la parròquia de Sant Lluís Bertran amb els beneficis de les vendes.

5. Línia 5. L’alcalde, José Bresó, va inaugurar la línia 5 de l’autobús urbà que des d’aleshores presta servei al Vedat.

10. Un barranc viu. Es presentà a la Casa de Cultura el llibre Un barranc viu. Medi natural i usos tradicionals del barranc de Torrent, sobre els valors naturals i socials del barranc de Torrent, dirigit pel geògraf Carles Sanchis Ibor.

FEBRER

n any més acostem als nostres lectors una selecció de les notícies que han succeït a Torrent. En els últims dotze mesos, la informació sobre la nostra ciutat ha augmentat considerablement, raó per la qual este resum pot paréixer injust, ja que no pot arreplegar totes les notícies que genera la nostra ciutat. No obstant això, hem procurat reflectir totes aquelles notícies i curiositats de caràcter social, institucional, cultural, esportiu, festiu i els successos, perquè sempre n’hi ha, que la premsa ha destacat, sense oblidar les xicotetes coses que solen passar desapercebudes, a més d’altres curiositats. Com en números anteriors hem acudit a la premsa que publica informacions sobre la nostra ciutat: BIM TORRENT, ATENEA, Diario de Valencia, El Mundo, El País, El Torrentí, La Opinión de Torrent, La Revista Empresarial, Las Provincias, Levante-EMV, Metro Valencia, Mini Diario, Qué! i 20 Minutos.

En 2005 ha continuat la projecció del municipi de cara al futur. S’ha inaugurat el Parc Central i dos apostes esportives: la Ciutat de l’Esport i la Piscina de la Cotxera, llocs per a gaudir de l’exercici i de les ganes de suar. A més, la nostra ciutat ha acollit importants esdeveniments esportius i han sobreeixit algunes figures torrentines en este àmbit. L’assumpte de l’AVE cueja encara, també les apagades que van deixar a fosques molts torrentins, les fires que fomenten el comerç a Torrent, l’ expectació per les vivendes de protecció oficial, les trobades de les associacions ciutadanes i les festes locals donaren la nota multitudinària a un any que ja ha desaparegut del calendari.

19. Premi. Proyecto Hombre, presidit pel torrentí Josep Ferrís March, va rebre el premi «Cotorra del Mercat» per la seua labor en la rehabilitació de toxicòmans.

20. Constitució europea. A Torrent va guanyar el «sí» en el referèndum pel qual s’establia un Tractat de Constitució Europea, amb una participació escassa del 38% a les urnes després d’haver assajat el vot electrònic com a experiència pilot els dies abans de la consulta.

27. Campió a Saragossa. El jove atleta torrentí Abel Navarro guanyà el campionat d’Espanya cadet de triple salt sobre pista coberta a Saragossa.

L’antena. L’Ajuntament de Torrent autoritzà la instal·lació d’una antena de telefonia mòbil al terrat de l’edifici de la casa consistorial.

2006, HIVERN •

MARÇ

1. L’institut. Després de funcionar durant uns mesos, era inaugurat oficialment el nou institut de Torrent, situat a l’albereda de la Reina Sofia, pel conseller d’Educació Alejandro Font de Mora, acompanyat per l’alcalde de Torrent, José Bresó.

2. Vivendes. Se sortejaven al pavelló del Vedat, ple de gom a gom, les primeres 56 vivendes de protecció oficial a l’avinguda de Genaro Palau.

7. Setmana de la Dona.

Del 7 al 11 es va celebrar la XIX Setmana de la Dona, organitzada per la delegació de la Dona i la Comissió Local de la Dona.

Explosió. Va morir un jove per una explosió de gas butà al seu pis de la urbanització del Pantà.

11. Dona ATENEA. La professora Mari Carmen Ribelles es anomenada Dona ATENEA de 2005.

Pedro Guerra. El cantant canari Pedro Guerra presentà a l’Auditori el seu últim treball Bolsillo, com-

post per dèsset cançons en directe.

Vandalisme. A la mesquita Nur de Torrent es trobà un cap de porc a la porta, taques

ABRIL

17. Art al carrer. S’iniciava un taller d’art al carrer, durant tres mesos, amb la presència d’artistes de la pintura i de l’escultura com Àlex Alemany, Alonso de la Osa, Vicente Ortega, José Luis Corella, Manolo Barberà, José Tapia i Rafael Sempere.

19. Torneig de Tennis. Es presentà a l’Ajuntament el I Torneig Internacional de Tennis Femení «Ciutat de Torrent», puntuable per a la WTA. Hi participaren seixanta quatre figures. El torneig el guanyà l’1 de maig l’alacantina Paula García.

26. Aprendre valencià. La campanya «Voluntaris pel valencià» s’iniciava amb l’objectiu de posar en contacte persones voluntàries amb l’ànim suficient per a destinar una xicoteta part del seu temps a conversar amb altres persones que volgueren iniciar-se a parlar el valencià.

30. Ciutat de l’Esport. El ministre d’Administracions Públiques, Jordi Sevilla, acompanyat per l’alcalde de Torrent, va inaugurar el Parc Central i la Ciutat de l’Esport, una de les zones verdes dedicades a l’oci i a l’esport més rellevants d’Espanya.

MAIG

3. Ampliació del polígon industrial. Es col·locava la primera pedra de l’ampliació del polígon industrial del Mas del Jutge, que duplicaria la superfície fins a 462.000 metres quadrats amb un pressupost de 6,27 milions d’euros.

9. Dia d’Europa. Des de la nova delegació municipal de Valors Cívics i Assumptes Europeus, es conmemora a Torrent la Declaració Schuman, una proposta per a la creació d’una Europa organitzada que es va fer el 9 de maig de 1950, i, aleshores ha esdevenit com el Dia d’Europa.

11. Normativa. Es va publicar una ordenança municipal sobre neteja viària contra qui escopira, fera necessitats al carrer, netejara el cotxe a la via pública, apegara fulls de publicitat en espais públics o no reciclara el fem.

12. Conclusions sobre el nucli antic.

Es van fer públiques les conclusions de

de sang i pintades al·lusives a l’11-M, un any després dels atemptats de Madrid.

Caixa Rural Torrent. Caixa Rural de Torrent inaugura la primera de les sucursals a l’Eliana.

16. Automòbils. Vam saber que Torrent, després de València, era la ciutat de la província que tenia més automòbils: quasi trenta mil vehicles.

31. El carrer era seu.

Una sentència va permetre a Vicente Andreu Almerich, veí de Torrent, tallar el carrer d’Azorín perquè era part de la seua propietat quan la via pública era una finca rústica. L’Ajuntament inicià un procés d’expro­piació.

TORRENT: NOTÍCIES 2005

Vicent García que afirmà que Torrent és una ciutat inacabada i anàrquica, segons el Pla Especial de Protecció i Millora del Centre Històric que va elaborar. Denuncià l’excessiva presència d’automòbils prop de la Torre, la mala qualitat de l’espai urbà en punts determinats i infraestructures obsoletes al centre històric. L’Ajuntament va prendre nota de les conclusions de l’arquitecte per a millorar la ciutat.

17. Soterrament de les vies. La Conselleria d’Infraestructures i Transport es va comprometre a soterrar les vies de metro de Torrent si l’Ajuntament s’encarregava del projecte de viabilitat i de sufragar dos terceres parts del cost total de l’obra.

31. Agressions a escolars. La premsa ens informà que uns grups de menors de catorze anys assaltaven els escolars de Torrent i els amenaçaven si els denunciaven.

Els agressors els pegaven i els robaven els mòbils i les carteres. La policia identificà els agressors; quatre d’ells eren xiques.

juny

• BIMTORRENT

2. Fòrum Faller. La Falla Cronista Beguer organitzà el primer Fòrum Faller de Torrent.

Els promotors van idear un espai de debat obert a tots el fallers de Torrent per a parlar de les falles de la ciutat.

Cants dels llauradors. El Museu Comarcal Josep Ferrís va recuperar les cançons dels llauradors valencians en el «Primer curs de cançó valenciana de tradició oral», en què va participar el cantautor Vicent Torrent.

4. La corbata. Lacorbatadelorenzo. com, de la directora torrentina Susi Gozalvo, va guanyar la IV edició del Festival Internacional de Cortometrajes Almería en Corto, en la categoria de vídeo. La història té de protagonista el debat que es creà sobre si el presentador del Telediario de TVE, Lorenzo Milà, havia de posar-se corbata o no.

7. Torrent es fa vell. El regidor de Sanitat i Polítiques de Solidaritat, Ramón Pacheco, va revelar que Torrent es feia vell amb un 12,7% de veïns majors de seixanta cinc anys.

10. Gala Eurogerents. En la XV Gala Eurogerents, el Club de Gerents lliurà els seus guardons anuals a les empre-

ses i comerços que destacaven per la seua manera fer les coses. S’atorgaren premis a La Casa de los Jamones, Montajes Eléctricos Esber, Horno Avenida i Grupo Gestam.

11. Associació contra els abusos. Es constitueix a Torrent la segona associació d’Espanya contra els abusos sexuals a xiquets, anomenada Asociación contra los Abusos Sexuales en la Infancia.

Roben a l’església. Van furtar les caixetes d’almoines de Monte Sión després d’accedir al temple pel cor. Els lladres van sostraure tota la recaptació obtinguda de la sagristia de la parròquia i s’emportaren els diners depositats des de feia una setmana.

15. Jornades del Portes obertes en Torrent Activa.

JULIOL

8. Atemptats a Londres. Els torrentins van mostrar a la porta de l’Ajuntament la seua repulsa per la matança de Londres per part dels integristes islàmics.

9-10. Atletisme. La Ciutat de l’Esport acollí el Campionat d’Espanya d’Atletisme Cadet que va reunir 867 cadets de tot el país. Abel Navarro, novament, assolí medalles i un nou rècord d’Espanya.

17. Tennis. Anabel Medina es va proclamar campiona d’Espanya de tennis en derrotar per dos sets a zero la balear Núria Llagostera a Logronyo.

21. XXV Curs Internacional de Música. Del 21 al 28 Torrent fou la capital internacional de perfeccionament musical amb la celebració del veterà Curs Internacional de Tècniques i Perfeccionament i Interpretació Mariano Puig que es va realitzar al nostre Conservatori.

22. Començen les Festes de Juliol. Torrent celebrà del 22 al 30 les festes majors. Els carrers s’ompliren de gent amb ganes de festa.

23. Pintura. El jove pintor Ismael Fuentes López va guanyar el II Concurs de Pintura Ràpida de Tor-

Des de l’inici dels programes de Garantia Social es celebran a l’època estival estes jornades, per donar a conéixer el centre a tota la ciutat.

17. Setmana dels Majors.

Nombroses activitats feren patent l’energia i participació dels més majors a la Setmana que anualment organitza la delegació de Polítiques de Solidaritat amb la col·laboració del Consell de la Tercera Edat, els centres de majors i d’ altres associacions.

25. ARTIC. ARTIC va celebrar el XXV aniversari durant la V edició dels premis que patrocina, i a més presentà el llibre ARTIC 1980-2005. Alcohólicos Rehabilitados de Torrent y Comarca, escrit per la directora del BIM TORRENT, Ana Coronado.

30. Homenatge al professorat que s’ha jubilat. Un grup de setze docents va rebre de l’Ajuntament el reconeixement a la seua trajectòria professional.

rent. Els pintors de la convocatòria de 2005 van representar llocs i monuments de l’Avinguda en els seus llenços.

26. Estafats. La promotora Grupo García Ojeda va convertir diverses VPO de l’Hort de Trénor en habitatges de renda lliure i n’encarí el preu uns noranta mil euros. Els afectats, més d’un centenar de jóvens, es van sentir estafats tot i que la promotora va oferir-los una rebaixa del quinze per cent del nou preu.

Bancs. Vam saber per l’anuari econòmic de La Caixa que Torrent és la ciutat de l’Horta que tenia més entitats bancàries, amb un total de cinquanta.

31. Camions cremats. Van cremar-se vint-i-quatre camions de l’empresa portuària Spain Rail, SL a La Curra, en un incendi provocat amb tècniques mafioses durant el llarg conflicte del Port de València. Les pèrdues foren milionàries i vint veïns van ser evacuats.

2006, HIVERN •

Fitxatge. El jugador torrentí de futbol Pedro López, que va debutar el 27 de juliol amb el València en un partit de la Intertoto contra el Rota d’Holanda, es va presentar com a nou fitxatge del Real Valladolid.

28. Programa de voluntariat ambiental. L’Ajuntament, per mitjà de les delegacions de Medi Ambient i de Joventut, va organitzar el programa de voluntariat ambiental al municipi durant l’estiu. El primer grup començà el 4 de juliol, i l’últim el 28 d’agost.

octubre

3. Eclipsi. Tots miràrem el Sol per veure un fenomen natural que no va deixar indiferent ningú.

A Torrent, quatre instituts públics van poder observar l’eclipsi de Sol amb ulleres homologades.

7. Nou d’Octubre. Dins dels actes de la festivitat de la Comunitat Valenciana, es va inaugurar un mural de ceràmica commemoratiu dels vint-i-cinc anys de les Trobades d’Escoles en Valencià.

8. Incendi. Vint veïns van ser desallotjats d’un edifici de l’Avinguda per un incendi a la galeria d’una vivenda. Alguns afectats isqueren pels balcons.

13. Trobada d’associacions ciutadanes.

La FAC va organitzar junt a la delegació de

9. Accident de metro. El xoc encadenat de tres combois de la línia 1 del metro a Picanya, amb eixida i arribada a Torrent, va causar més de trenta ferits, quatre molt greus. Un tren avariat en plena via va obligar un altre a frenar, contra el qual van impactar dos unitats més. El conductor de Torrent, de l’últim tren implicat, va perdre una cama. El segon impacte va sorprendre els afectats després de la commoció del primer. Una fallada a la frenada automàtica, la mala visibilitat i una revolta prou tancada foren les causes de l’accident.

11. Futbol d’integració. L’equip d’Equador va guanyar la primera lliga femenina de futbol d’immigrants que es disputà al camp del Camí la Nòria.

18. Neonazis. Va ser detingut a Torrent un dels vint neonazis capturats a tota la província per la Guàrdia Civil, en l’anomenada «Operació Panzer».

21-22. Els centres històrics a debat. Les Jornades de Centres Històrics de l’Horta, celebrades a la Casa de Cultura, reuniren diversos experts en urbanisme, patrimoni, art i comerç que plantejaren els seus punts de vista i possibles actuacions sobre el centres històrics del nostre entorn.

22. Un mul a l’autovia.

En el Dia sense Cotxes, un mul va deambular solt durant deu hores per l’autovia nova de Torrent i va obligar a tallar-hi el trànsit.

L’animal, tort i prim com una canya, va ser transportat al centre caní de La Pinada.

27. Conveni de col·la­ boració entre la Federació de Persones Sordes i l’Ajuntament. Este conveni té com a objetiu la integració i la participació d’este col·lectiu de persones sordes residents a Torrent.

28. Torrent i Gharb. Es va celebrar a l’Ajuntament una recepció oficial a la delegació de Gharb (Malta) que va visitar Torrent uns dies com a preludi d’un possible projecte d’agermanament de les dos localitats mediterrànies, dins de la convocatòria d’ajudes de la Comissió Europea «Promoció de la ciutadania europea activa».

30. Torrent i Amsterdam. Una delegació d’Amsterdam va visitar Torrent, interessada en el seu model urbanístic. La comitiva pretenia conéixer com s’hi han fet en els darrers anys tantes actuacions urbanístiques d’una forma tan planificada, ràpida i àgil.

SETEMBRE

AGOST

5. Destrosses al Parc Central. Poc després de la inauguració, el Parc Central va patir actes vandàlics amb destrosses del mobiliari, pintades, vidres trencats i tota mena de gamberrades. La policia va detindre un adult i un menor com a presumptes autors dels fets.

12. Poble Show. Els xics del programa de Canal 9 «Poble Show» s’acostaren a Torrent a buscar nous talents del món de la música i de l’espectacle per al seu programa de televisió. Uns dies després en veuríem el resultat en la televisió.

26. Xiquetes i xics d’Ucraïna a Torrent. Els 116 menors que van participar als programes d’estada temporal de Fem Futur, tornaren al seu país després de gaudir de l’estiu a Torrent.

Participació Ciutadana la III Trobada d’Associacions, que es va celebrar del 13 al 16 al Mercat Municipal.

Família atracada. Cinc lladres van robar a punta de pistola una família en un xalet de la urbanització Tros Alt, prop del Vedat. Els van emmordassar i saquejaren sa casa. Unes setmanes més tard la policia va detindre el cap de la banda, un constructor.

17. Voluntaris. Es va presentar el Centre de Voluntariat de Torrent, al carrer de Sant Doménec, amb l’objectiu de fomentar la sensibilització i de promoure els valors del voluntariat en una societat solidària com la torrentina.

20. Don Quijote. L’Aula Cultural de la CAM, amb motiu del quart centenari de la primera edició d’El

ingenioso hidalgo don Quijote, va inaugurar una exposició sobre el personatge més universal de la literatura, sobre la seua època i la influència al llarg de la literatura, i exposà edicions antigues del llibre. La mostra va estar ambientada amb aiguaforts d’Eberhard Schlotter.

24. Centre d’Orientació Familiar. Iniciativa, d’inspiració cristiana, promogut pel Cercle Catòlic i les Parròquies de l’Arxiprestat, on es vol acollir les famílies, amb independència del seu estat i les seues creences.

Està situat en el carrer d’Azorín, 4-A. 27. Amable. La novel·la Amable, de l’autor Francesc Mompó, sobre l’assetjament escolar, guanyà el VII Premi de Narrativa Juvenil de Torrent. Visió nocturna, de Mariano Casas, en resultà finalista.

HIVERN, 2006

4. Intransigència. Un grup de joves d’extrema dreta va irrompre en un acte d’Esquerra Unida a la Casa de Cultura sobre la Llei de Matrimonis Homosexuals i agrediren el coordinador de la formació a Torrent, Eduardo Alemany. La policia va detindre cinc dels quinze radicals.

5. Necrològica. Va morir el regidor del Partit Popular, Francisco Villarroya Iborra, als cinquanta-cinc anys després d’una llarga malaltia.

Hisenda al metro. Vam saber que l’Agència Tributaria va acordar amb l’Ajuntament l’adquisició de la planta baixa i el primer pis de l’edifici Metro per a traslladar les instal·lacions a l’immoble nou. L’operació va tindre un cost de 3.150.000 euros.

6. La revolta de Champi. Una de les revoltes del circuit de Xest va estar batejada amb el nom del campió torrentí Manuel Herreros. A més, es va inaugurar un bust del motociclista.

11. Rigoletto. S’inicià a Torrent la gira espanyola del Rigoletto de Verdi. Una coproducció de l’Auditori de Torrent i Sona Orquestra Ciutat de Torrent.

24. Música al Metro. Va arribar a l’Estació de Metro Torrent Avinguda el certamen «Música i artistes», una iniciativa de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV) i Ràdio 9 amb l’objectiu d’aproximar la música i altres expressions artístiques a les estacions de metro de València, amb les actuacions de Trencaclosques, Eva M. Gómez, Beatriz Jiménez i Big Sax Quartet.

26. Karate. El Pavelló Poliesportiu Municipal va acollir el VI Open Internacional de Karate en les modalitats de kata i kumite. En l’esdeveniment van participar medallistes mundials i campions de diversos països.

desembre

NOVEMBRE

10 • BIMTORRENT

9. Música Furtiva. Pau Alabajos i els Músics Furtius inauguraven el cicle de música en valencià al Teatre Micalet de València anomenat «Intèrprets».

11. De nou, Anabel. Anabel Medina s’adjudicava el II Màster Femení Copa de Sa Majestat el Rei després de guanyar la final a la salmantina M.ª Antonia Sánchez Lorenzo.

12. Televisió digital. Alcaldes i regidors de diversos municipis de l’Horta que formen la demarcació territorial de la televisió digital terrestre de Torrent es reunien a l’Ajuntament i acordaven la posada en funcionament de l’emissora de televisió digital. La nova cadena emetrà des del canal 35 per a una àrea de més de 440.000 habitants, a l’espera de la nova Llei Audiovisual de la Comunitat Valenciana.

13. Punt de trobada. Es va inaugurar al carrer de la Mare de Déu de la Pau un centre de trobada familiar on el pares i mares separats podran veure els seus fills si hi ha problemes i ordes d’allunyament o per a visitar i estar amb els fills. El de Torrent és el segon centre d’estes característiques a la província de València.

24. Nit de Nadal. L’alcalde, José Bresó, va sopar al Centre Especialitzat d’Atenció als Majors amb totes les persones de la nostra ciutat que es trobaven soles en una nit tan entranyable, seguint una de les tradicions de l’alcaldia.

27. Pleno. Per 17 vots a favor, dels grups polítics municipals Socialista i Bloc-EV, 6 en contra del grup polític municipal del Partit Popular i 1 abstenció del grup polític municipal d’Unió Valenciana, s’acorda aprovar inicialment el Pressupost General per al present exercici. Pressupost que, amb els ingressos i amb les despeses, és de 73.905.752,04 €.

31. Nit de Cap d’Any sense fums. L’última nit de l’any va entrar en vigor la controvertida Llei antitabac, per la qual es prohibia fumar en el treball i en tots els establiments públics, excepte a les zones condicionades per a fumadors.

HIVERN, 2006

L

A

C

I

U

T

El alcalde mostró las 308 VPOs en Urbe Desarrollo y anunció la construcción de un centro cívico para las asociaciones

entrevista con la Confederación Hidrográfica del Júcar para solucionar el estado lamentable del barranco, aunque dijo que el Pacto de Civismo de Torrent contribuirá a una mayor sensibilización de la ciudadanía con respecto al cuidado del patrimonio de la ciudad.

El stand del consistorio ofrecía información sobre la convocatoria de viviendas protegidas para los jóvenes de la ciudad. Se podían contemplar también las maquetas de los tres edificios que la componen, formando un total de 308 viviendas. Otras actuaciones urbanísticas que se mostraron en el stand son la zona terciaria y de servicios de El Toll-L’Alberca, la urbanización del centro histórico, el plan de movilidad urbana y la central de recogida neumática de residuos que da servicio a la primera fase de la urbanización de Parc Central y que lo hará también para las fases 2 y 3 de esta urbanización.

La vivienda de Músico José Ortí, 15 gana el II Premio Bienal de Arquitectura Ciutat de Torrent

A

l premio de Arquitectura Ciutat de Torrent optaron todos los edificios del municipio construidos o rehabilitados desde el 1 de junio de 2002 al 31 de mayo de 2004. El jurado y los finalistas que obtuvieron los siguientes premios: Primer premio: vivienda plurifamiliar de VPO del número 15 de la calle Músico José Ortí Soriano, construida por la promotora Hermanos Felipe, S.L. y diseñada por los arquitectos Gema Casán, Ignacio Docavo y Jesús Felipe. Mención especial: vivienda unifamiliar de la calle Mediodía, 15, del promotor Rafael Fuentes y del arquitecto Isaac Peral.

Mención: vivienda plurifamiliar de la calle Albocàsser, 16, de la promotora Diestro y García, C.B. y del arquitecto José V. Meseguer. Mención: vivienda unifamiliar de la calle Alcàsser, 3, del promotor José V. Simó y del arquitecto Juan Ramón Burgos. Mención: residencial plurifamiliar de la calle Mestre Juan Roig-avda. Reina Sofía del arquitecto Josep A. Vivó.

Nous Espais de Torrent, empresa municipal de Urbanismo de la capital de l’Horta Sud, entregó el 13 de diciembre el II Premio Bienal de Arquitectura Ciutat de Torrent a la vivienda de protección oficial plurifamiliar del número 15 de la calle Músico José Ortí Soriano, construida por la promotora Hermanos Felipe, S.L. y diseñada por los arquitectos Gema Casán, Ignacio Docavo y Jesús Felipe. La entrega de premios se celebró en el salón de plenos del Ayuntamiento presidida por el alcalde, José Bresó, el primer teniente de alcalde, Severino Yago, y la concejala de Urbanismo, M.ª Carmen Lizondo. José Bresó destacó en su intervención

que gracias a este premio se está contagiando la idea de que es posible realizar una buena arquitectura a pesar de las circunstancias del mercado inmobiliario y gracias a ello todos disfrutamos de una ciudad mejor; y animó a promotores y arquitectos a seguir dejando para la ciudad un bonito legado arquitectónico y que Torrent siga sonando en el mundo de la arquitectura.

M.ª Carmen Lizondo manifestó que con este galardón el Ayuntamiento, a través de Nous Espais, pretende fomentar la calidad y la estética de los edificios que se construyan o rehabiliten en la población, pero esta tarea no puede ser únicamente una cuestión pública, sino que ha de ser asumida también por todos los agentes que intervienen en el proceso de hacer ciudad, promotores, arquitectos y constructores. El jurado, que estuvo presidido por M.ª Carmen Lizondo, delegada de Urbanismo, Obras y Viviendas y consejera delegada de Nous Espais Torrent S.A, contó como vocales a Jorge Stuyck, arquitecto y Jefe del servicio de Obras Públicas del Ayuntamiento de Torrent; Luis Alonso, subdirector de Relaciones Internacionales de la Escuela Técnica Superior de Arquitectura; Juan Pablo Mas, arquitecto ganador de la I Bienal de Arquitectura Ciutat de Torrent, y Francisco Taberner, presidente del Colegio Territorial de Arquitectos de Valencia, y visitó las siete viviendas finalistas para dar su veredicto y finalmente el jurado decidió otorgar el II Premio Bienal de Arquitectura ciudad de Torrent a la vivienda plurifamiliar mencionada anteriormente por la adecuada composición de la planta y la cuidada ordenación de la fachada, con un diseño de gran sencillez, pero debidamente trabajado para conseguir un nivel de calidad apreciable. Asimismo, se ha valorado, teniendo en cuenta el carácter de VPO del edificio, el esfuerzo por conseguir la optimización de los espacios interiores, con un eficaz concurso de técnicas y materiales que consiguen dignificar adecuadamente las viviendas de protección pública. El premio tiene una dotación de 12.000 euros, de los cuales 6.000 son para el promotor y los otros 6.000 para el arquitecto. Posteriormente se editará un libro conmemorativo del premio.

RAFAEL DIRANZO MARTÍNEZ

T

BIMTORRENT • 11

Modificación del proyecto de urbanización del entorno de La Torre

E

E

l Ayuntamiento participó como expositor en la V edición de la Feria Inmobiliaria del Mediterráneo Urbe Desarrollo, que se celebró en la Feria de Muestras de Valencia, del 24 al 27 de noviembre.

El Ayuntamiento puso a disposición de los colectivos de la Federación de Asociaciones Ciudadanas varios autobuses para que pudieran visitar la feria más de un centenar de vecinos. El alcalde, José Bresó, explicó a los ciudadanos la convocatoria de viviendas protegidas para los jóvenes de la ciudad, y comunicó a los vecinos que en los terrenos del antiguo cuartel de la Guardia Civil el Ayuntamiento va a construir un centro cívico para las asociaciones y colectivos de la ciudad, también informó de la magnífica noticia que supone enterrar las vías del metro y el desarrollo del área del Safranar –que según dijo, permitirá financiar el soterramiento–, en la que se promoverán viviendas en condiciones especiales para jóvenes y mayores de la ciudad. Los vecinos realizaron diversas preguntas sobre el tráfico, los accesos a la ciudad y el estado del barranco. El alcalde aseguró que los problemas del tráfico los iban a paliar con un estudio que lleva a cabo la Universidad Politécnica de Valencia sobre movilidad que permitirá desarrollar un Plan de Movilidad Sostenible y facilitará hacer más breves y cómodos todos los desplazamientos por la ciudad.

Con respecto a los accesos recordó que en cuanto la Diputación construya el puente entre Villa Carmen y Mas del Jutge mejorarán sustancialmente los accesos desde la carretera de Montserrat y del Mas del Jutge, y la calle Valencia y Camí Reial serán por fin calles y no carreteras. También anunció que había solicitado una

A

l 3 de noviembre fue aprobado en Comisión de Gobierno –con los votos a favor de PSOE y BLOC y las abstenciones de PP y UV– la modificación del proyecto de urbanización del entorno de La Torre. Esta modificación, redactada por el arquitecto del primer proyecto, Vicente García, responde a las circunstancias sobrevenidas durante la realización de las obras, tales como la aparición de restos arqueológicos del foso en el entorno de la Torre medieval. Durante la ejecución de la primera fase de las obras de urbanización del entorno de La Torre se realizaron excavaciones arqueológicas en la plaza Mayor y su influencia en las obras hace necesario la redacción de un proyecto modificado, pues estos hallazgos modifican las condiciones de intervención previstas en el proyecto aprobado y contratado.

El ámbito del proyecto abarca la parte central del casco histórico, contemplando las superficies que conforman el entorno de la Torre medieval, situada en medio de la plaza Colón y afecta también a una serie de calles o tramos de ellas que parten de dicha plaza. Se excluye del mismo las superficies correspondientes al foso que rodea La Torre y la propia Torre, que son objeto de otro proyecto específico. Así pues, el ámbito del presente proyecto modificado se corresponde sensiblemente con el ámbito del proyecto de la primera fase, con la exclusión de la superficies de Torre y foso y la inclusión del frente sur de la plaza Colón y el tramo de la calle Baviera hasta su encuentro con Santo Domingo. En total esta actuación tiene una superficie de 5.924 m2 y un presupuesto de licitación de 2.388.715,89 €. El plazo de ejecución que propone el proyecto es de cuatro meses. Entre los objetivos de este proyecto de urbanización destaca la mejora de las condiciones de urbanización, destacar La Torre como bien patrimonial, frenar la degradación urbana del centro histórico y fomentar la actividad residencial y comercial en la zona. Este proyecto también contribuye a un mayor desarrollo del área, dado que la mejora de la urbanización contribuirá a facilitar la instalación periódica del mercado ambulante y medieval. Se trata de un lugar de encuentro y de intercambio que no debe desaparecer por su eficacia y por sus valores ciudadanos y comerciales.

El proyecto plantea la eliminación de barreras arquitectónicas y propone una sección de plataforma única que permitirá un desplazamiento peatonal cómodo, no sólo para los discapacitados, sino para mayores, niños, personas con carros, etc... Dentro del equipamiento está prevista la colocación de contenedores subterráneos de recogida de residuos sólidos, pavimentos especiales de losas de botón para invidentes en pasos de peatones y mobiliario urbano que incluye bancos, papeleras, bolardos, barras para bicicletas, jardineras, etc. Únicamente dos especies de palmeras (dactilíferas y Arecastrums) conformarán el arbolado para conferir una imagen clara, sencilla y unitaria del conjunto.

Asimismo, el proyecto prevé la mejora de las infraestructuras existentes como alcantarillado o agua potable, una red independiente de riego con programador y diversas bocas de riego y el trazado de canalizaciones subterráneas de luz, telefonía, semáforos y comunicaciones municipales. Esta actuación está incluida dentro del Plan de Protección y Mejora del Centro Histórico, cuyo objetivo principal es, por imperativo de la Ley de Patrimonio Cultural, establecer las medidas oportunas para la protección del entorno de La Torre, el monumento más significativo de la capital de l’Horta Sud. Además de la modificación del proyecto de urbanización del entorno de La Torre, el Ayuntamiento ha encargado al arquitecto Vicente García tres proyectos más: el de Adecuación del Plan Especial de Protección y Mejora del Centro Histórico de Torrent y propuesta arquitectónica del frente Sur de la plaza Mayor, el de Restauración de La Torre y el foso, y el de estudio previo de remodelación del Mercado Central.

Con respecto a los hallazgos arqueológicos en el entorno de La Torre –el muro y el foso defensivo–, datan de la primera mitad del siglo XIV, cuando Torrent pertenecía a la orden de San Juan del Hospital. El foso formaba parte de una red de canalizaciones de agua que dejó de utilizarse en el siglo XV. Desde entonces, sirvió como vertedero hasta que en el siglo XVII se tapó completamente y se construyeron viviendas y el mercado sobre el mismo. Las remodelación del centro histórico ha implicado acuerdos entre dos administraciones, con la asociación de vecinos, con los comerciantes, e incluso con la asociación de moros y cristianos, para que la reforma sea consensuada.

En cuanto a las actividades económicas, se pretende una concepción del tejido urbano del centro histórico como un centro comercial al aire libre, evitando la posible huida de la actividad comercial y fomentando comercios singulares, como talleres artesanales, tabernas, pequeñas tiendas, etcétera.

12 • BIMTORRENT

S

O

C

I

E

T

A

T

HIVERN, 2006

G e n t d e To r r e n t

TÍTERES DESDE TORRENT Cecilia Silva y Analía Brun son dos jóvenes uruguayas, procedentes del mundo del espectáculo y las bellas artes, que un día cruzaron el Atlántico y llegaron a España para vivir y trabajar en Torrent. Sus maletas, que venían repletas de fantasía e ilusión, las abrieron para presentarnos todos sus proyectos y acercarnos al teatro de los sueños que protagonizan sus títeres y marionetas.

Cecilia y Analía, aunque desempeñan otras actividades y no descartan dedicarse algún día en exclusiva al teatro de guiñol, ocupan la mayor parte del tiempo que les queda libre a ensayar sus funciones y a idear y crear a los protagonistas de sus historias.

D

esde 2003 viven en Torrent y para dar salida a su vocación han fundado la compañía Mi compañía, con la que han recorrido la provincia de Valencia actuando en colegios, bibliotecas, casales, teatros o al aire libre tanto con funciones para niños como para adultos, a partir de guiones originales o de adaptaciones de cuentos y obras de diferentes autores.

Sus representaciones, El caracol Manolón, una historia de solidaridad y amistad para recuperar la casita del desdichado gasterópodo con la participación de los niños y Cuentos del Camino, basada en cuentos clásicos sobre texto de Cecilia Silva que se estrenó en el Espai Cultural Columna Rota de Sagunto, las disfrutaron en Torrent los alumnos del colegio Teresianas y de El Molí.

La isla desconocida, fábula sobre el hombre actual, con muñecos de madera, ideada por Analía Brun sobre texto de Saramago y que presentaron en 2004, en cambio está dirigida a jóvenes y adultos, donde el protagonista sabe que para encontrar su propia identidad, su vida debe transcurrir entre la realidad y el sueño.

– «El teatro de guiñol es diferente al teatro con actores, es más participativo» –nos comentan mientras nos muestran algunos de sus personajes–. «En el teatro con títeres existe una parte plástica y otra teatral. Por un lado debes realizar los personajes pero también has de escribir el texto, crear el espacio donde se mueve el muñeco y elaborar un lenguaje distinto al de las funciones convencionales».

En julio de 2002 decidieron comenzar a diseñar y a realizar muñecos para animación como forma de juntar su pasión por las artes plásticas y las artes escénicas, así que han creado el taller Artesanas de Bella Vista y a diferencia del secretismo de los grandes gourmets, que ocultan sus sabrosas recetas al común de los mortales, Analía y Cecilia enseñan el proceso de fabricación de sus muñecos a todas aquellas personas interesadas. Sus marionetas son de gomaespuma, tela, papel de periódico, envases plásticos o madera. Utilizan materiales de desecho a los que dan vida, poniéndoles voces, moviéndolos con sus manos, pintándoles sus caras, para «generar un espacio entretenido que deje una reflexión acerca de nuestra responsabilidad con los desechos».

Esta filosofía la han puesto en práctica en la Feria de Navidad bajo el puente de Calatrava, en las Fiestas de Torrent en 2003 y 2004, en el colegio Domus de Godella durante un curso entero y en todos los centros donde han participado con sus talleres para niños y, desde luego, para adultos, pues el títere, orientado a maestros, educadores o terapeutas, «puede ser una herramienta importante de acercamiento al educando o al paciente», informa uno de los trípticos publicitarios de su compañía.

Los títeres de Cecilia Silva y Analía Brun pueden encontrarse en El espacio del Títere en el Castillito del Parque Rodó de Montevideo. Ahora su taller está instalado en Torrent, en casa de Cecilia, un hogar de

marionetas que penden de hilos, se manejan con palitos o se manipulan con las manos. En la Comunidad Valenciana se han visto sus creaciones en la Feria Alternativa de Valencia, ferias medievales de Bétera, Paterna, Moncada, La Cañada, Massanassa o Turís y han elaborado sus guiñoles para otras compañías de animación y grupos de teatro como Pepo y Carmenchu, Món Màgic, Serpentino Teatro, Teatro Viajero, Columneta y Cucurucú Teatre de Torrent. Actualmente una cadena de televisión de Barcelona les ha encargado el diseño de algunos personajes.

Entre sus marionetas preferidas nos confiesan su cariño por el Patito feo, un muñeco elaborado con la cáscara de dos huevos, que canta canciones que enternecen el corazón y que tiene mucho éxito entre los niños. También sienten debilidad por la Pájara Picacocos, una marioneta a la que se le introduce todo el brazo por su largo cuello hasta tocarle sus sesos de gomaespuma y que «en una ocasión se me quedó mirando durante una actuación y parecía tener vida

propia», –nos comenta Cecilia– o el Doctor Fem, un tipo delgado y alto con sombrero de copa hecho con retales de tela plateada y negra.

Para las próximas actuaciones pretenden volcarse hacia la parte más artística del teatro de guiñol y de cara al futuro tienen proyectado adaptar Rebelión en la Granja de Orwell, una propuesta para adultos, y montar la función: Pocapluma y Lentejuela, dos artistas de nivel, para la que necesitarán reunir una gran familia de muñecos.

Desde Torrent, de pueblo en pueblo, de escenario en escenario, Analía Brun y Cecilia Silva, levantan el telón de su espectáculo para arrancar la risa de los niños y dibujar una sonrisa en los rostros de los mayores.

«De aldea en aldea el viento te lleva siguiendo el sendero su patria es el mundo como un vagabundo va el titiritero».

J. M. Serrat JORGE SÁNCHEZ ANTÚNEZ

HIVERN, 2006

S

O

C

I

E

T

A

T

BIMTORRENT • 13

LOS TEMPLOS DE LA CIUDAD Y EL CULTO RELIGIOSO

LOCALES DE CULTO EN TORRENT Iglesia de la Asunción.

Ntra. Sra. de Monte-Sión.

San Luis Beltrán.

Buen Consejo.

Sagrada Familia.

San Vicente Ferrer.

San Juan Bosco.

San José.

Testigos de Jehová.

Iglesia Evangélica de Filadelfia.

Iglesia Evangélica Bautista «El Salvador».

Mezquita.

(Continúa en páginas 14 y 15)

14 • BIMTORRENT

S

O

C

I

E

T

A

T

EL CULTO RELIGIOSO Veintisiete años han pasado desde la aprobación de la vigente Constitución Española, el mismo tiempo que en este país se garantiza la libertad religiosa y de culto. Bajo el cobijo de este derecho han ido surgiendo y asentándose en Torrent (como en el resto del país) gran variedad de creencias que unen a decenas de ciudadanos en torno a un misterio: Dios. a religiosidad ha sido una característica intrínseca al Lpueblo torrentino y hoy, en

pleno siglo XXI, sigue considerándose como un signo de identidad, dada la intensidad con la que se suelen vivir algunos aspectos religiosos.

La Iglesia Católica, que dejó de ser perseguida en el siglo IV d.C1, fundamenta su razón de ser en la vida de Jesucristo, Hijo de Dios hecho hombre que vino al mundo para salvar a la humanidad.

Es también conocido como El Pastor o El Maestro y su mensaje está basado en el amor al prójimo y al Padre Dios. Jesús ejemplifica con su vida el objetivo de paz y bondad que debe ser practicado por los hombres y promete el Reino de Dios a quien le siga sin vacilar y crea firmemente en su Palabra, la cual aparece fielmente recogida en los cuatro Evangelios. Estos libros conforman la Biblia, el libro sagrado de los cristianos.

Su principal ritual es la Eucaristía, a la que todo fiel debe asistir una vez por semana. En ella los asistentes escuchan la Palabra de Dios, la reflexionan y reciben a Cristo, momento crucial del acto eucarístico pues a través de él se rememora la muerte del Hijo de Dios y la redención de los hombres.

El cristianismo no sólo es la religión más practicada en Torrent (hay fieles de todas las clases sociales y razas) sino que además su calendario festivo es seguido a nivel planetario. Se divide el año en seis etapas: Adviento, Navidad, Epifanía, Cuaresma, Pascua de Resurrección y Pentecostés.

«De ellas, la época de Pascua es la más importante», apun-

ta el padre Jesús Costa de la parroquia de Monte-Sión que lleva 56 años dedicados al sacerdocio. «Además, debido a su extensión geográfica, la Iglesia católica se organiza en provincias eclesiásticas, archidiócesis, diócesis y parroquias.

Sus ministros tienen su máximo exponente en el Papa (es quien marca la pauta a seguir en el seno de la Iglesia) y por debajo de él se sitúan los cardenales, arzobispos y obispos, vicarios apostólicos, prefectos y sacerdotes», comenta.

En Torrent el cristianismo es una realidad desde la Edad Media, ya que aparece en ese momento el culto a una imagen gótica de la Virgen con el Niño conocida como «La Virgen del Pòpul» (tradición retomada en la actualidad). Se calcula que en el siglo XIV el pueblo contaba ya con una pequeña iglesia sobre cuya fachada se edificó la actual Iglesia de la Asunción (terminada en el año 1697). Del siglo XVI es la ermita de Ntra. Sra. de Monte-Sión y casi cien años después (en 1657) se terminó de construir la de San Luis

En la actualidad son varias las religiones que cuentan con un local donde los respectivos creyentes realizan su culto y manifiestan su fe. El Catolicismo, el Islam, los Testigos de Jehová, y la Iglesia Evangélica en dos vertientes, la Iglesia Evangélica Bautista y la Iglesia Evangélica de Filadelfia, son claros ejemplos de diversidad espiritual que envuelve la ciudad.

Beltrán. Así pues, al finalizar el siglo XVII se habían construido los tres lugares de culto cristiano que enmarcan la religiosidad torrentina. Hoy en día, no obstante, existen cinco parroquias más: Buen Consejo, la Sagrada Familia (incluye San Gregorio), San Vicente Ferrer (Mas del Jutge), San Juan Bosco (engloba El Vedat, los Dominicos y Santa Gema) y San José.

Junto con esta multitud de lugares de culto cristiano cabe mencionar la variedad de órdenes religiosas asentadas en la ciudad: los carmelitas, los terciarios capuchinos, los dominicos, las salesianas, los franciscanos, las trinitarias e incluso una congregación venida de Argentina y seguidora de Santo Tomás de Aquino (FASTA). Todos unidos por la fe a un solo hombre: Jesucristo. e más cercana implantación en Torrent son los D Testigos de Jehová, que llevan

desde 1972 en la ciudad. Sin embargo, esta es una religión que nace a principios de la década de 1870 al formarse un

pequeño círculo de estudio de la Biblia en Allegheny (Pensilvania, EE.UU.). Su primer local en Torrent se sitúa en la calle Valencia, pero desde 1991 su Salón del Reino está en la calle Ramiro de Maeztu. Es un edificio sin grandes ornamentaciones, funcional, que se compone de un salón donde el sábado y el domingo se realiza la ceremonia donde más gente acude, en la que se hace un discurso bíblico sobre diferentes temas y un análisis por preguntas de la Atalaya, revista de los Testigos de Jehová.

Aparte del moderno salón, en la planta superior encontramos pequeñas salas donde se llevan a cabo otras actividades. Se hacen varias reuniones durante la semana: lunes y martes se centran en el estudio y análisis de fragmentos de la Biblia y jueves o viernes se dedican a la escuela del ministerio teocrático, la reunión de servicio donde se adiestra para mejorar las aptitudes docentes. Este recinto es un lugar luminoso, con estancias dispuestas a modo de sala que permiten la reflexión. Actualmente acuden

a este edificio, según Antonio Carretón, Anciano de Testigos de Jehová, unas doscientas ochenta personas.

«Todas nuestras enseñanzas tienen que estar basadas en la Biblia. Queremos que nuestra forma de adoración se base en la congregación cristiana antigua», afirma José Luis Silla, fiel seguidor de la Ley de Jehová.

Se organizan internamente atendiendo a dos cargos destacados que se obtienen según los conocimientos adquiridos: Siervo ministerial y Anciano, este último es el nivel más alto.

Los Testigos de Jehová hacen varias reuniones a diferentes escalas geográficas, dos veces al año se reúnen en Benidorm en lo que denominan un circuito, y una vez al año celebran Asambleas de distritos (veinte congregaciones equivalen a un circuito y varios circuitos a un distrito. En Torrent hay dos congregaciones). diversidad religiosa de la se ve enriquecida Lporaciudad la presencia de la Iglesia

Evangélica, que cuenta con una

2006, HIVERN • 15

doble representación en el municipio; por una parte la Iglesia Evangélica de Filadelfia y, por otra parte, la Iglesia Evangélica Bautista «El Salvador».

La Iglesia Evangélica de Filadelfia, que toma su nombre de una de las Siete Iglesias de Cristo citadas en el Apocalipsis, está compuesta en su mayoría por gente de cultura gitana, aunque Luis, el Pastor, asegura que «la Iglesia está abierta para todos, la mayoría de los que vienen son gitanos pero también vienen payos».

Su templo (data de 1973), más que una iglesia, se asemeja a un local social y hace las veces de sitio de reunión, ya que los creyentes acuden diariamente, aunque en el fin de semana es cuando se concentra mayor número de fieles. Se manifiestan iconoclastas, de ahí que su lugar de culto se caracterice por la ausencia de imágenes.

No obstante, las paredes de la iglesia se llenan con los cánticos y alabanzas de sus dos coros, uno de jóvenes y otro de mayores, que alegran una ceremonia a la que llegan a acudir unas trescientas personas.

Por otra parte, está la Iglesia Evangélica Bautista «El Salvador» que, como su propio nombre indica, hace énfasis en el sacramento del bautismo.

Este grupo religioso cuenta con cinco siglos de historia y su origen se encuentra en la Iglesia Anabaptista que nació de manera paralela a la reforma protestante. Los bautistas llevan en Torrent desde 1977 y en la actualidad forman esta comunidad religiosa unas doscientas personas, según apunta Xoan Castro, su Pastor. Desde 1987, fecha en la que se construyó su actual templo, se reú­ nen los domingos, que es día

de celebración, y los miércoles, que lo dedican a la oración.

Ligado al aspecto religioso, desarrollan una función social importante puesto que ofrecen clases de apoyo para los jóvenes del barrio de Poble Nou, donde está situado el templo. Además, han formado un equipo de fútbol y reparten quincenalmente alimentos y ropa entre los más necesitados. El verano de 2004 –antes de las fiestas patronales– organizaron una semana con todo tipo de actos públicos, conciertos, juegos para niños, charlas... a los que acudieron unas 4.000 personas.

Un aspecto característico de las tres últimas religiones (las dos Iglesias Evangélicas y los Testigos de Jehová) es el bautismo por inmersión de personas adultas, aunque en cada lugar tiene una simbología diferente. Para los evangélicos significa dejar la vida en el agua y salir con una vida nueva, mientras que para los Testigos de Jehová simboliza la dedicación a Dios. e más reciente dedicación al culto (2003) es el local D que hace las veces de Mezqui-

ta en Torrent, en donde se reú­ nen los seguidores del Islam.

Nada más acceder al recinto de la calle Gabriela Mistral, los zapateros rebosantes, los carteles en árabe y una tenue luz dan la bienvenida a esta planta baja enmoquetada convertida en lugar espiritual. Tras pasar el recibidor se hallan dos salas, una para mujeres y otra para hombres, la más grande. A pesar de que una pared los separa físicamente, sus creencias son las mismas. Imágenes de textos y lugares sagrados son la escasa decoración, allí los fieles, descalzos, algunos con túnica,

todos en el suelo, escuchan atentamente la charla del Imán.

Antes han rezado en dirección a La Meca, representada por un póster. El Imán, situado bajo esta imagen de La Meca y al lado de un pequeño púlpito, instruye, en árabe, a los creyentes sobre la visión que tiene el Islam de varios temas.

Tras la exposición, los mismos fieles preguntan las dudas que hayan podido surgir.

El Islam sigue los principios revelados por Alá al profeta Mahoma, quien nació en el año 570 de nuestra era. Desde el punto de vista histórico, las huellas musulmanas en esta región se remontan al siglo VIII, cuando los árabes comenzaron a extender su influencia por la Península Ibérica.

A Torrent el Islam ha entrado con más fuerza con la llegada de la inmigración árabe y actualmente la mezquita se queda pequeña en algunas celebraciones. «Algunos días han llegado a venir unas 560 personas», asegura Zino. Se juntan para el primer rezo del día, a las 7 de la mañana, y para los dos últimos rezos de los cinco que realizan cada jornada, que tienen lugar cuando se pone el sol y dos horas más tarde.

Las otras oraciones, al coincidir para la mayoría con la jornada laboral, congregan a menos gente en la mezquita. Al rezo que acuden todos es al del viernes de 2 a 3 del mediodía, que es obligado para los hombres.

Del Islam, tal vez lo más conocido son sus dos fiestas: el Ramadán y el sacrificio de Abraham de su hijo (para los cristianos es Isaac y para ellos es Ismael). Ese día se sacrifica un cordero. En cuanto a la primera celebración cabe mencionar que todo musulmán debe

cumplir al año el mes del Ramadán, que coincide con el noveno mes del año lunar. Tanto los hombres como las mujeres deben dejar de comer (ayuno), de fumar, perfumarse o tener relaciones sexuales desde la salida del sol hasta el ocaso.

Todas estas prohibiciones desapa­recen al caer la noche.

El final de Ramadán se conmemora con grandes fiestas. Las únicas excepciones son los enfermos, los viajeros, los niños y las mujeres embarazadas.

Zino, musulmán que hizo de portavoz en nuestra visita a la mezquita, señala los pilares de su religión y los divide en: las creencias, la práctica y el comportamiento. El primer pilar implica creer en Dios, en los ángeles, en los profetas y en el destino. «Desde el momento en que crees en Dios, eres sumiso a él y la práctica de esa fe supone rezar cinco veces al día.

El comportamiento que debe acompañar a todo esto es dar limosna, ir a La Meca si puedes, entre otras cosas», comenta Zino2. El Islam fundamenta su credo en el Corán, que es la palabra de Dios tal y como se

la dio a conocer al arcángel Gabriel y la transcribió Mohamed.

La Suna (la vida del profeta que se debe imitar) y la Hadiz (palabras que ha dicho Mohamed y no están recogidos en el Corán) vienen a completar el sustento espiritual de esta religión.

La natural convivencia entre católicos, musulmanes, testigos de Jehová, fieles de la Iglesia Evangélica Bautista y de la Iglesia Evangélica de Filadelfia demuestra día a día que Torrent se ha convertido en una ciudad tolerante, capaz de asumir la diversidad espiritual de sus ciudadanos creciendo por dentro y por fuera.

J. CRISTÓBAL GARCÍA SALUD MARCH 1. El emperador romano Constantino publicó un edicto en el año 313 d.C. que permitía a los cristianos practicar libremente su religión.

2. No obstante, habitualmente los puntos que siempre se esgrimen como el fundamento del Islam son cinco: creer en Dios único y que Mohamed es su profeta; hacer la oración cinco veces al día (Sakat); ayunar durante el mes de Ramadán; dar el Zakat (impuesto para los necesitados); e ir de peregrinación a La Meca (para los que pueden).

Localización de los lugares de culto • Iglesia de la Asunción Plaza Mayor, 24 • Ntra. Sra. de Monte-Sión c/ Padre Prudencio, 4 • San Luis Beltrán c/ Mariano Puig Yago, 4 • Buen Consejo c/ Valencia, 35 • Sagrada Familia c/ de la Marina, 5 • San Vicente Ferrer Mas del Jutge • San Juan Bosco Avda. País Valencià, 113 • San José Avda. País Valencià, 87 • Testigos de Jehová c/ Ramiro de Maetzu, 5 • Iglesia Evangélica de Filadelfia c/ Malvarrosa, 32 • Iglesia Evangélica Bautista «El Salvador» c/ Arcipreste Vicente Mengod, 18 • Mezquita c/ Gabriela Mistral, 6

16 • BIMTORRENT

S

O

C

I

E

T

A

T

G e n t d e To r r e n t

M Ú sics Pau Alabajos i els músics furtius «Vull encoratjar a l’optimisme des de la realitat»

P

au Alabajos forma part de la inesgotable font de cantautors de la nostra llengua.

Dels brolladors de Raimon, de Lluis Llach, d’Ovidi Montllor... ara naix un riu de cabdal seré i pausat, però disposat a esmolar les pedres que es posen en el camí. Els seus 23 anys fan que conserve una part de somiador, la utopia és possible, però també li fan tindre un sentit crític de la realitat que l’envolta. Començà estudiant periodisme, però prompte es va decebre i ara cursa filologia catalana, estudis que tracta de compatibilitzar amb la seua passió, la música. En el seu primer disc, Futur en venda, descobrim un defensor irrefrenable de la seua llengua, un amant de la cultura, un agonista tractant de guanyar el combat per la llibertat. En definitiva, trobem un Pau Alabajos en estat pur.

Ara fa un any traguéreu al carrer Futur en venda, el vostre primer disc.

El projecte de Pau Alabajos pren cos.

Sí, el projecte fa un any que va rodant, des que vaig començar a tocar pels carrers amb Hermes Mas, el violoncel·lista del grup. Les cançons ja estaven fetes i va ser un dia que va passar pel carrer on estàvem actuant, Vicent Sengermés, productor de Cambra Records, quan ens va veure tocant, que ens va proposar enregistrar un disc i és aleshores es va formalitzar un poc més el projecte, com està ara.

Parla’ns del disc. És un primer disc que ha tingut molt de ressò. Se n’han venut més de 1.200 exemplars, que en valencià és una cosa que colpeix molt, sobretot amb un primer disc i sabent que no tenim un nom com Raimon o Lluís Llach que omplin escenaris. Són deu cançons d’autor. He intentat experimentar amb instruments de cambra que no són els típics de cantautor. És un disc que barreja cançons de protesta o de reivindicació social amb altres més íntimes, més personals,

més privades que parlen d’amor, de soledat, de literatura, de sexe fins i tot.

Parles de Raimon, Lluís Llach. Podrien ser amb Ovidi Montllor els teus referents?

Són referents ineludibles perquè és on trobes la teua llengua expressant unes idees en forma de música. La primera volta que tinc contacte amb la música en valencià és amb Raimon, Lluís Llach i Ovidi; en són els tres bàsics. Després vaig veure que hi ha més coses, un ventall increïble com Al Tall, Miquel Gil, L’Ham de Foc... una barbaritat de registres. Però la música és música i puc sentir música folk, cantautors americans, francesos, música clàssica...

Com més rica és la tessitura, més rica és la música que tu fas. Per tant, són referents ineludibles, però no els únics.

Deies adés que has tractat d’introduir instruments de cambra en el disc. La teua oferta va més enllà d’un cantautor, com és el grup que integra Pau Alabajos i els músics furtius?

Són set persones alternant diversos formats, a voltes és més íntim, amb violoncel, violí, guitarra i veu; a voltes és més complet, format per violoncel, violí, guitarra, veu, trompeta, teclats, guitarra elèctrica, baix, percussió i guitarra de dotze cordes. Comencí amb Hermes Mas, violoncel·lista del conservatori de Torrent. Quan enregistràrem el disc contactàrem amb Laura Navarro, violinista, Roberto Morcillo,

trompetista, tots dos del Conservatori de Torrent. També s’hi han incorporat Pere Maiques, el pianista, que coneixia el baixista actual, Alberto Ramírez.

Podríem dir que Pau Alabajos es un cantautor que fa cançó de protesta?

Jo em considere un escriptor de cançons, sóc cantautor perquè li done un pes especial a les lletres, m’importa molt el missatge, fins i tot al mateix nivell que la música. Aleshores, crec que no és cançó de protesta, sinó cançó d’autor.

Ets més escriptor o més músic?

Més escriptor, però amb l’escriptura no pots actuar davant la gent, no es pot

Tras una actuació en la Casa de Cultura.

transmetre. Em quede amb les paraules d’Ovidi Montllor, que deia que tant li valia ser pintor, actor, músic, rapsode, mentre poguera transmetre un missatge i canviar el que no li agradava. Un dels nostres principis és expressar sentiments amb la música.

Després d’escoltar els temes de Futur en venda queda un regust pessimista, però sempre deixes una porta oberta a l’esperança...

Sí, jo crec hi ha dues maneres d’enfrontar-se als conflictes, amb un pessimisme clar però deixant una esperança, que és amb la qual jo més m’identifi-

2006, HIVERN • 17

que, i una altra més optimista en què s’atenua la realitat. Jo vull encoratjar a l’optimisme des de la realitat.

Si ser cantautor delimita el mercat musical, cantar en valencià és un obstacle afegit?

Cantar en valencià és un handicap; de gent que viu de la música en valencià, n’hi ha molt poca. Però en el meu cas el valencià és la meua manera d’expressar-me; no és una tria, és com em naix.

Però no són tot entrebancs, i n’hi ha una part positiva. Un cantautor en castellà no pot accedir al circuit de cases de cultura d’ajuntaments progressistes, per exemple, i nosaltres hem pogut fer-ho.

Cantar en una llengua que necessita una normalització també t’obri portes.

El teu nom comença a sentir-se dins de la música, va prenent força.

Sí, però jo crec que és important també la conjuntura política. El PSOE vol desbancar del poder el PP, i això obri la porta a agents erosionadors de la política del PP, com puc ser jo.

Això també pot fer que sigues en un moment determinat un titella d’interessos polítics.

En eixe sentit està clarísim, però en el moment que toques política ets moneda de canvi. Jo estic content que em gasten d’element erosionador, perquè és un dels objectius que tinc. A mi no m’agrada gens la política del PP, i en eixe sentit en este moment està bé que m’utilitzen. Això no vol dir que quan ells entren en el poder jo els ballaré els La seua família a un concert de Pau Alabajos en la Casa de Cultura.

nanos, perquè també estic en desacord amb la política del PSPV. Jo sóc neutral. Em poden utilitzar perquè els interessa i perquè a mi m’interessa també, perquè amb la instrumentalització de la meua música podem canviar la política. Però quan estiguen els altres en el poder espere que facen bé les coses o també aniré en contra d’ells; no estem fent un pacte.

Deixem de banda la part política.

Comentaves que hi ha una part en el disc més íntima, més personal. Et resulta més difícil escriure sobre eixos assumptes?

Fer temes més íntims és, sens dubte, més complicat perquè t’hi deixes més, però té eixe component tel·lúric que et pots desfogar. És un alliberament, no tinc diari però faig una cançó.

Ets un artista que s’ha forjat tocant al carrer, que t’hi ha aportat?

Cantar al carrer ens permet traure la música al carrer sense un suport mediàtic de mitjans de comunicació, que solen tancar-te les portes. Eixir al carrer i que la gent que passa es pare a escoltar o passe de llarg, que et tire una moneda, que et compre un disc o no... et serveix per a mostrar la teua música sense anar contra la seua llibertat. Permet no passar pel filtre dels mitjans de comunicació; és una mena d’autogestió.

Quins són els pròxims objectius?

Queda un any amb este disc. Crec que un treball pot durar dos anys, i encara no hem rodat per Catalunya. Ens

hem plantejat enregistrar un disc per a l’estiu de 2007, i les cançons ja estan quasi fetes. És difícil combinar la creació amb l’actuació, i sobretot estudiant és difícil trobar-hi temps.

«Jo no tinc un diari, però faig cançons» Malgrat els problemes que puguen sorgir, Pau està decidit a assumir el repte i lluitar pel seu somni. Tal vegada la

millor manera d’acabar esta entrevista, de resumir l’esperit d’este jove cantant, siga amb les seues pròpies paraules.

S’extrauen del seu primer disc, de la cançó «La clau», i diu així: «la clau és creure en l’esperança / que ens fa seguir en peu / i esborrar la por que esclata / en la teua veu / en la teua veu / i tant se val si el meu trajecte /es fa arriscat: jo seguiré endavant.»

J. CRISTÓBAL GARCÍA

El qüestionari En la música, acadèmia o autodidacte?

Jo sóc autodidacte, però no lleve cap valor a l’acadèmia. Jo he sentit a dir que el conservatori mata tota la creativitat, però això no és així. M’agradaria saber música; la intuïció és positiva, però cal tindre coneixements per a actuar racionalment.

Què es necessita per a triomfar?

Diners, promoció, publicitat i visibilitat mediàtica. La qualitat no és necessària, ara bé, per a fer una cosa de la qual estigues orgullós, cal alguna cosa més.

Què vos falta a vosaltres?

Llibertat en els mitjans de comunicació per a poder traure el cap, perquè si hi ha una barrera tan forta és complicat.

En disc o en directe.

Depén. Jo preferisc el directe, però si haguera de pagar tots els concerts que voldria seria impossible...

Internet, aliat o enemic.

Per als músics que canten en valencià és l’aliat perfecte, perquè vivim més dels concerts que fem que de la música que venem. Si la gent et sent i va al concert i es mou, és positiu. Ajuda perquè la gent et conega.

T’agradaria tocar amb...

Raimon. Ja he tocat amb Al Tall, Miquel Gil...

T’agradaria tocar a...

L’Auditori de Torrent, on encara no ho he fet.

Recomana un disc.

Això és complicat. A casa en tinc dos mil... i si he de triar me’n quede amb un que no és ni música ni literatura: «Coral romput de Vicent Andrés Estellés», d’Ovidi Montllor. Per a mi és fonamental.

Una pel·lícula.

El club de la lluita.

Un llibre.

Coral romput.

Una anècdota Una volta, tocant al carrer, s’acostà un policia nacional, que normalment vénen per a tirar-nos d’allí, però esta vegada ens va dir que després de l’actuació ens gratificaria, quan anara de paisà. Damunt, l’home es pensava que nosaltres érem italians, i per tant no havia entés res, però també t’adones que la música arriba a tots. Quan acabàrem al carrer del Miquelet de València, vam tocar a la porta d’on era el policia, ja sense uniforme, en va eixir i ens va donar 10 euros, que, encara incrèduls, vam agafar amb por per si era un parany.

El disc Futur en venda de Pau Alabajos el poden adquirir de tres maneres: a través de la web www.paualabajos.com, en la secció de botiga, comprantlos als concerts (les dates estan posades a la web) i a les botigues especialitzades.

S

18 • BIMTORRENT

O

C

I

E

T

A

T

G e n t d e To r r e n t

M

Ú

MAR

«Hacemos un rock elegante, serio, sobrio y sin etiquetas»

E

n 2003 daba los primeros pasos un ambicioso proyecto musical, MAR. Un grupo de rock formado en Torrent y que en poco tiempo ha conseguido abrirse camino dentro del panorama musical valenciano, ahora preparan el asalto nacional.

Hemos quedado en una cafetería del casco antiguo, ahora que el invierno adelanta la noche, el frío, la lluvia y apetece la charla junto a una bebida caliente. A la cita acude parte del grupo: Ángel Martínez (bajos, guitarra española), Ramón Martínez Buades (guitarras rítmicas y lienzos) y Antonio Gutiérrez Rubio (voces, poemas, guitarras acústicas y armónicas).

La mesa se llena de batidos, zumos, infusiones... «y nos llamamos roqueros... –ironiza Antonio– aunque esto también es parte de nosotros, no nos gusta el estereotipo del rock y las drogas, vamos por otro sitio».

Para saber por qué sitio van, hay que saber de qué sitio vienen y Antonio nos narra su historia, casi memorizada tras muchos días de promoción. «Nos juntamos Ramón Martínez Buades y yo, él es pintor, yo escribía poemas y hacía mis pinitos en algún grupo musical. Decidimos con sus cuadros y mis poemas hacer una mezcla a ver qué salía. Poco a poco fuimos convirtiendo mis poemas en canciones en el estudio de Ramón, rodeados de cuadros, de vino... todo muy bohemio, y cuando nos dimos cuenta teníamos un repertorio».

Pero aún faltaba el otro pilar del grupo, Ángel Martínez, que llegó después y de una manera singular.

Cuentan que estaba Antonio en un gimnasio dándole a los pedales cuando vio llegar a un hombre con una camiseta de un grupo que a Antonio le gustaba, éste le preguntó al entonces desconocido que si le gustaba aquel grupo, «¿cómo no me va a gustar si yo era el bajista?», respondió.

Antonio se quedó parado en aquel instante, después le habló de su proyecto y a Ángel le interesó y entró a formar parte de MAR.

Y es que en verdad MAR es algo más que una formación de rock, parece un punto de encuentro de gente con inquietudes artísticas que decide unirse para dar rienda suelta a su creatividad. No son un grupo de rock al uso, Antonio escribe poesía, Ramón pinta y Ángel, además de estar en MAR, toca flamenco y jazz.

Pero antes de que llegara Ángel, pasaron otros músicos que han ido variando el grupo, «en realidad no ha habido una formación fija. Han ido cambiando los músicos. Los que hemos permanecido hemos sido Ángel, Ramón y yo –apunta Antonio–. Aunque Ramón ahora, por motivos de trabajo, continúa colaborando pero a otro nivel».

Actualmente ha entrado Nicola Turchetti a la guitarra, Antonio Rivero a la batería y Toni Albiach a la percusión.

Con los cambios que se han producido en los músicos también ha variado el estilo del grupo, «hemos cambiado a mejor –asegura Ángel.

Han entrado mejores músicos y la música tiene mayor calidad, antes era más americano, ahora estamos experimentando». Parece que en este MAR siguen buscando su rumbo, su sonido, aunque tampoco se quieren estancar en unas formas determinadas, les gusta jugar con diferentes estilos, flirtean con el jazz, influenciados por Ángel, con la bossa nova, con el swing, el tango... En estos momentos califican su música como un «rock elegante, serio, sobrio, sin etiquetas», cuando empezaron haciendo «hard rock».

Entre los zumos y las infusiones, Antonio apura la última calada del enésimo cigarro de la tarde, y seguimos hablando de músicos relacionados con MAR y empiezan a surgir más nombres, un buen número de gente que ha colaborado con ellos. «Uve, de Peepshow, también torrentinos, nos ha echado una mano, al igual que Dani, de Supermosca, Julián Nemesio, de Revolver y Seguridad Social, Óscar Ureña, que está con Alejandro de Operación Triunfo, Santi Rex, de Niños del Brasil, que cantó un tema con nosotros... En un año

sics

2006, HIVERN • 19

Cuestionario En la música, ¿academia o autodidacta? (Ángel) He ido a clases pero soy autodidacta.

(Antonio) Yo prefiero academia, aunque soy autodidacta.

Para sacar recursos es fundamental alguien que te enseñe. ¿Música en disco o en directo?

En directo.

Internet, ¿aliado o enemigo?

Aliado. ¿Con quién os gustaría tocar?

Con Elvis Presley. ¿Dónde os gustaría tocar?

En las Vegas. ¿Qué hace falta para triunfar? (Ángel) Dinero.

(Antonio) Talento. (Ángel) Sigo diciendo que dinero, sin talento también se puede triunfar.

(Antonio) Es verdad, dinero. ¿A vosotros que os falta?

Talento... ja, ja (ríen).

Recomendar un disco.

The Cult, de The Cult. También Grabaciones básicas de Robert Johnson.

Una película. (Ángel) Sin City.

(Antonio) Alguna de Tim Burton.

Un libro. (Ángel) Algo de Poe. Veinte poemas de amor y una canción desesperada de Pablo Neruda, es un clásico pero es imprescindible, hay que leer ese libro.

Una anécdota.

Una vez nos incluyeron, no sabemos muy bien por qué, en un festival de música gótica que organizaba la Comunidad oscura. A pesar de que no es la música que hacemos, fuimos sin cobrar y además poníamos la batería. Íbamos con nuestras respectivas novias, en la entrada pretendían que ellas pagaran. Se suponía que era un festival muy bien montado, que cobraban una pasta por la entrada... y nos dijeron que las chicas tenían que pagar. Nosotros le dijimos que si no entraban gratis, nosotros no tocábamos.

Se pensarían que necesitábamos tocar ante todo, pero después de insistir sin que las dejaran acceder al local, cogimos nuestras cosas y nos fuimos sin tocar. Además, antes de irnos nos hicimos unas fotos como si hubiésemos estado tocando. Desde entonces tenemos 3.000 usuarios que entran en nuestra página web (www.marsiempre.com) desde un enlace de la Comunidad oscura por la mala fama que nos han puesto entre los góticos.

y medio hemos tocado con Peepshow, Supermosca, Rosavil, Niños del Brasil, Alea, El Sueño de Morfeo...». No en vano han actuado en más de

treinta conciertos, sin ir más lejos, estuvieron presentes en el Rockejat. Aun así aseguran que actuar hoy en día en Valencia es difícil, «hay pocos

sitios donde tocar, no reúnen buenas condiciones, muchas veces no te quieren pagar...

La verdad es que en Valencia ya nos quedan pocos sitios donde no hayamos estado, se nos está quedando pequeña», afirma el bajista del grupo.

En cuanto a los conciertos, MAR ofrece dos tipos de espectáculos, uno eléctrico y otro acústico. El eléctrico es un directo más fuerte, más roquero, mientras que el acústico les permite experimentar más con otros estilos, «actualmente nos sentimos más cómodos con el acústico», asegura el cantante.

El sonido es importante en MAR, pero las letras también tienen un fuerte calado. Las letras son poesías de Antonio, lo que les ha valido la etiqueta de «poet-rock», que no les acaba de gustar, «no

es que no me guste, –argumenta Antonio– yo no soy el que tengo que decir que soy poeta, eso lo han de decir los demás. Poetas son Sabina, Bob Dylan...». Y ahí nos detuvimos, había nombrado a dos mitos de la música moderna y tocaba hablar de sus referentes y comienzan a sonar nombres como Bob Dylan, Franco Battiato, Raphael, Bruno Lomas, Robert Johnson, Michel Camilo... hasta acabar con un: «escuchamos todo tipo de música».

Con estos referentes tratan de abrirse camino a base de llamar a todas las puertas en un mundo que Ángel llega a calificar de «muy amañado».

MAR ha grabado cuatro temas como carta de presentación para llamar la atención de discográficas, manager, etc. aunque si no lo consiguen,

piensan seguir funcionando por ellos mismos, a pesar de que, como ellos dicen, «aún no podemos vivir de la música». Reclaman un poco más de ayuda de las entidades públicas, más promoción, más publicidad, más locales donde actuar... «muchas veces no es dinero lo que se pide, queremos que se muestre lo que hacen los artistas».

Y seguimos hablando de la dificultad de llegar a arriba mientras se consumen por completo las bebidas, los cigarrillos, la tarde... A pesar de todo, MAR amenaza con seguir con su empeño y hacer de la música su vida. Ahora toca trabajar, bajar a galeras a remar hasta llegar a aguas más placenteras, eso sí, que mientras siga sonando un buen rock de fondo...

J. CRISTÓBAL GARCÍA

20 • BIMTORRENT

S

O

C

I

E

T

A

T

HIVERN, 2006

G e n t d e To r r e n t

Entrevista a Marta Giménez Ortí, Fallera Major Infantil No hi ha res com una confessió escolada entre frases sinceres i rialles, mentre les mans juguen revoltoses amb el cabell daurat, i els ulls, blaus com la mar que banya la costa mediterrània, s’acluquen feliços entre pregunta i pregunta…

–M. Saps? T’he de dir que els petards em fan un poc de por…

–S. Em deixes de pedra, Marta! No ho hauria imaginat mai! N’estàs segura?

–Bé, solament un poquet (somriu)... Les mascletades m’encanten, i no em perd cap despertà encara que estiga molt cansada!

–Ah! Ja m’estranyava a mi que una fallera com tu renunciara a la pólvora…

–No! No! La pólvora és importantíssima per a la festa fallera. Això no ho dubta ningú. Per a mi també és important i… de fet, llance pertards com la que més!

–Això està molt bé. Però amb el teu nomenament com a Fallera Major Infantil del poble ja no podràs realitzar les activitats d’abans…

–És veritat. Ara estic molt ocupada i acudisc a bastants actes. Primerament estan les presentacions falleres, no sols a Torrent, sinó també les d’altres pobles que em conviden com ara Alaquàs o la Vall d’Uixó. Al desembre vaig anar al sopar d’UNICEF i al sopar de Nadal de l’Ajuntament, també sóc jurat en alguns concursos fallers, etc. A més a més, he d’assistir fins i tot a actes de la Setmana Santa vestida de clavariessa…

–Amb tanta moguda acabaràs esgotada!

–No! Ni pensar-ne! Açò és un somni fet realitat!

–Quèèèè?

–(Riu) Ho aguante tot. Crec que ho duc en la sang.

Els meus pares i els meus avis diuen que sóc fallera des d’abans de nàixer. Al principi em posaren sols els cognoms, i quan van saber que era xiqueta em van inscriure quasi immediatament en la falla!

–Pel que dius, supose que no ets l’única fallera en la teua família…

–I tant que no! Els meus iaios van ser fallers, mon pare també ho és i ha sigut president, ma mare i ma tia també han sigut falleres i, a més a més, les dos

majors. El meu germà Xavi és faller i fa uns anys fou president, com ho va ser mon pare uns anys abans.

Jo, com no podia ser d’una altra manera, també sóc fallera i l’any passat vaig ser Fallera Major Infantil de la Falla Sedaví.

–Ara m’explique per què se t’il·luminen els ulls cada vegada de parlem de la festa fallera. Però digues, Marta, una persona que coneix tant la tradició fallera com tu, té algun moment especial?

–El que més m’agrada és la Presentació. Però si he d’elegir un acte dins la setmana fallera, trie l’ofrena de flors a la Mare de Déu dels Desemparats.

–I ara una pregunta difícil… Canviaries alguna cosa de les Falles?

–Nooooo! (pensa un moment). Bé, crec que sí. Les allargaria! (les dos ens riem).

–Bona idea!

–Ja ho crec!

–Supose que és eixa energia teua la que ha fet que el jurat es decidira per tu en l’elecció de la Fallera Major Infantil de Torrent.

–No ho sé. La veritat és que no m’ho esperava.

–Per què no? Tan complicat és ser l’escollida?

–Totes les participants eren fantàstiques i les proves no van ser fàcils. Com que solament érem nou falleres, amb dos proves el jurat va tindre suficient per a decidir la Fallera Major Infantil. Recorde que el primer dia anàvem de particular (per cert, aquell vestit me’l va cosir la meua àvia). Aleshores, ens donaren un número i entràrem al teatre de l’Ajuntament. Allí un jurat vingut de València ens féu preguntes una per una: si estudiàvem i si ens agradava, què volíem ser de majors, si sabíem balls regionals… L’altre dia anàvem vestides de fallera.

Va ser una situació més compromesa perquè la prova era de protocol. Ens convidaren a dinar al restaurant El Pino, però el que en realitat passava era que ens avaluaven la manera de menjar i de comportar-nos!

–Has d’estar contenta, dons. El teu nomenament indica que passares les proves la mar de bé…

–(Somriu).

–M’has comentat que en la segona prova anaves vestida de fallera. Són molts els complements que has de tindre en compte per a anar ben vestida?

–Sí. Està el cancan, el tul, les sinagües, la falda, el cosset, les mantellines…

–No podràs vestir-te sola…

–Impossible!

–Estàs molta estona?

–Més de mitja hora.

–I per al pentinat?

–Menys que per a posar-me el vestit!

–Vaja!

–No passa res. Totes les falleres ho fem, siguem falleres majors del poble o no.

–Tens tota la raó. Per cert, si et demane que em contes un record agradable sobre les Falles, què em diries?

–Enguany el meu germà m’ha regalat els dos vestits de fallera que portaré. Hi estic molt contenta i orgullosa. Significa molt per a mi. A més a més, la meua iaia m’ha brodat les mantellines.

–Sí que és un record bonic… Marta, quin desig has demanat als Reis Mags?

–Dur-me bé amb totes les xiques de la Cort i… que no ploga per Falles, per favor!

Marta, als seus 12 anys, se sent la protagonista de la seua pel·lícula favorita: Princesa por sorpresa. Ella gaudeix com en un conte de fades. Amb qui el compartiria? Amb el grup de música de funk Black Eye Peas i amb l’actor Antonio Resines. «Els mostraria Torrent en Falles i de segur que els agradaria», comenta amb un somriure. Amb Marta Giménez com a guia fallera, ningú no ho dubta!

SALUD MARCH

S

HIVERN, 2006

O

C

I

E

T

G e n t d e To r r e n t

Marian Garrigues Inarejos, Fallera Major de Torrent

A

primera vista, Marian és una jove inquieta, amb conversa agradable i amb un somriure sempre a punt. Es nota que, estudiant Enginyeria Informàtica Superior, està complint una il·lusió. Té vinti-un anys de vida, quasi els mateixos que és fallera.

Marian Garrigues Inarejos podríem dir que és fallera de sang: son pare fou president de la Falla Ángel del Álcazar, la germana de son pare fou fallera major infantil i sa tia Mari Carmen arribà a ser Fallera Major del poble. Amb eixos antecedents no és estrany que Marian siga enguany Fallera Major de Torrent.

Fa tretze anys ja va formar part de la Cort d’Honor Infantil de Torrent i tant li va agradar que estava desitjant que arribara una altra oportunitat per a repetir, i com ella diu «esta vegada encara serà millor».

–Si fem un repàs dels dos últims anys, has sigut Fallera Major d’Ángel del Alcázar i has guanyat el primer premi de la secció especial, t’has presentat a Fallera Major de Torrent i vas ser elegida... sembla un somni que s’allarga.

–La veritat és que sí, he tingut molta sort.

L’any passat vaig ser fallera major i veia molt difícil endur-nos el primer premi de la secció especial, ja que era el quart consecutiu que guanyàvem. És un record molt bonic que l’any que eres fallera major t’emportes eixe premi.

–Un altre dia de somni va ser el de l’elecció. Què recordes d’eixe dia?

–Recorde que estava molt tranquil·la tot el dia, que l’únic que em preocupava era pujar a l’escenari perquè l’escala era molt difícil de pujar –comenta mentre dibuixa un somriure. Una vegada estava dalt, sempre tens la sensació que estàs dins de les onze i pots eixir tu, però realment ho veia molt complicat. A més a més, les proves van ser difícils i pensava que no ho havia fet bé i que no eixiria.

–Del temps que dus en el càrrec, quines diferències trobes entre ser fallera major d’una comissió i ser la del poble?

–La diferència principal és que quan vas de fallera major de la teua falla, vas acompanyada sempre del president i ara vaig acompanyada per deu xiques amb qui comparteixes tot el que passa. Per a mi és la principal diferència, i allò més important: que eixes xiques són, a més, unes amigues.

Una altra diferència és com et rep la gent; no és igual. La gent em rep amb molta estima. I, finalment, la quantitat d’actes, que ara en són molt més.

–De tota manera, de l’any passat podràs aprofitar moltes coses...

–Sí, ja tens una experiència, ja saps al que vas. Has vist la Fallera Major de l’any passat i la seua Cort i saps el que fan.

–Es pot dir que quan s’és Fallera Major de Torrent el que en un principi és una festa, com són les Falles, passa a ser una responsabilitat?

–Quan s’és Fallera Major de Torrent hi ha més responsabilitat, però també més festa. Vaig a molts més actes, vaig acompanyada per xiques de la meua edat amb les quals m’ho passe molt bé i tot això fa que siga més intens. Sí, és més responsabilitat en el que és l’acte, però al voltant hi ha més festa.

–Parles d’una gran quantitat d’actes.

Si a això afegim la responsabilitat, els diners, l’esforç per traure temps per a la vida diària, l’estrés... tot i això compensa ser Fallera Major?

–Sí, clar –Marian és contundent en la seua resposta.

–Què t’aporta?

–Ufff!!! No em queda temps per a res.

Hi ha dies que acabe molt cansada, n’hi ha d’altres en què no abelleix anar sobretot a actes en què vaig a soles i tenen a veure amb les falles... però són experiències que d’altra manera no viuria. No ho canvie per res, m’aporta molta felicitat.

Per a les altres coses ja hi haurà temps; açò és una oportunitat que no em tornarà a passar.

–Quines qualitats creus que ha de tindre una Fallera Major de Torrent?

–Sobretot que li agraden les Falles, que l’apassionen, perquè si no es poden fer molt pesades; sempre hi ha alguna cosa a fer. Al mateix temps, ha de ser tolerant, perquè no vas tu sola, sinó que vas amb deu xiques més. També és important l’educació i el saber estar, així com ser pròxima a la gent, no estar distant.

–I la família, com ho està vivint?

–Jo crec que ells tenien més ganes que jo. Així com jo el dia de l’elecció aní pensant que no seria elegida, ells, però sobretot mon pare, estaven segurs que eixiria Fallera Major. Ells són molt fallers i teníem moltes ganes.

–Per a concloure, un desig per a les Falles 2006.

–Que vaja tot bé, que no hi haja problemes, que no ploga i que les gaudim.

J. CRISTÓBAL GARCÍA

«Estic rebent molta estima de la gent»

A

T

BIMTORRENT • 21

22 • BIMTORRENT

T O R R E N T

A L

C O R

LES ESCOLES TAMBÉ HAN FET TORRENT…

N

o tinc cap dubte que el present i el futur d’un poble té molt a veure amb tot allò relacionat amb les escoles. Em referisc a l’ensenyament, a l’edifici de l’escola –si té pati per a jugar i per a l’esplai–, i sobretot als mestres, ja que són els qui poden propiciar un estil concret en la relació entre mestre-alumne, alumne-alumne i alumne-poble.

La meua escola –salvant un breu període a l’escola de «cagons» de Doña Paca, a la Puríssima– ha sigut Santo Tomás de Aquino (de la qual prompte es publicarà un monogràfic) des d’on he vist passar 10 anys de la història de Torrent.

Hui, però, hi ha un esdeveniment que mereix la nostra atenció, i són els 50 anys de les salesianes a Torrent. Un centre, junt al Convent, on anava (per raons d’edat i d’altres circumstàncies del moment) una gran quantitat d’alumnes que, encara que hui no siguem amics, són persones amb qui mantenim una relació grata i cordial, i, com no podia ser d’una altra manera, plena de records i d’anècdotes d’aquelles que, aprofitant les reunions familiars o d’amics, no perdem l’ocasió de comentar-les les vegades que faça falta fins a avorrir la concurrència.

Amb motiu d’este esdeveniment, vaig contactar en Amparo Puig, un dels «motorets» de les salesianes, per a encarregar un esbós sobre la labor de les salesianes a Torrent. Com podeu veure, no sols és docent i doctrinal (o pastoral), sinó que també porta endavant una sèrie d’actuacions que per mitjà del Centre Laura Vicuña, o del Centre Miguel Magune, treballen en l’orientació dels jóvens en el món del treball a través de tallers, i als qui encara són més jóvens, en l’afició per l’esport, les excursions i sobretot a guiar-los cap a un comportament honest i solidari. En veure l’escrit que vaig encomanar a Amparo, vaig decidir que fóra publicat com l’han elaborat el centre i la comunitat. Gràcies a totes i a tots.

HISTÒRIA SALESIANA A mitjan segle XIX, al ritme i per motiu de la revolució industrial a Europa, naixen diversos moviments. Entre ells, al nord d’Itàlia es fan realitat els somnis de dos persones «excepcionals» en aquell temps: Dom Bosco i Maria Mazzarello.

El primer, sacerdot, dedicà els seus esforços als jóvens, i la segona va obrir un taller de costura per a dones, especialment jóvens, en 1862. Des d’aleshores, la seua obra es coneix amb el nom de la Congregació Salesiana, i ben prompte s’escampà per tot Europa.

Ací, a nostra casa, a Torrent, el 19 de setembre de 1919 arribaren quatre salesianes: sor Irene Sagastogoitia (que exercia les funcions de directora), sor María Dolores Mases, sor Carmen Herrera i sor Esperanza Díaz, que s’instal·laren en una casa «del poble nou», on hui, més de 50 anys després, encara continua la congregació. Prompte comencen les classes: jardí d’infància, de grau, labor, pintura i oratori festiu. Emfasitzen la devoció a Maria Auxiliadora, que es propaga de seguida i comença a arrelar-se i es consolida amb promptitud. El 6 d’abril de 1930 s’institueix la formació de les antigues alumnes.

Per raons òbvies, en 1936, hagueren de deixar la casa on impartien les ensenyances de grau i de labors, a més de propagar la devoció a Maria Auxiliadora. El 29 de març de 1939 hi tornen i troben la casa en un

estat lamentable. Per mediació de les autoritats, aconsegueixen que els reformen una part de la casa per començar novament; busquen alguns mobles i reprenen les activitats. A pesar d’això, i vista la situació tan precària, decideixen tancar la casa per segona vegada.

En estos anys d’absència de les germanes, les antigues alumnes i l’Arxiconfraria de Maria Auxiliadora continuen celebrant la festa de Maria Auxiliadora, Mare Mazzarello i Sant Joan Bosco a la parròquia de l’Assumpció de la Mare de Déu. El 29 d’agost de 1954 hi

arriba sor Elena Sánchez, com a directora, ajudada per sor Cándida Sanz, sor Consuelo Jordá i sor Ana María Iragui.

Així narren les cròniques el seu primer dia a Torrent: «Se da reapertura a esta casa con gran júbilo por parte del pueblo, ya que hace muchos años están trabajando por la vuelta de las hermanas». Des d’aleshores, la seua presència no s’hi ha interromput.

Han passat moltes germanes per la comunitat educativa, hi ha hagut molts canvis, però sempre han estat obertes a les necessitats del barri i, sobre-

tot, a l’esperit d’ajuda que les caracteritza, de col·laboració i de solidaritat amb els més necessitats. Actualment, l’obra de les salesianes prossegueix gràcies a la comunitat educativa, la família salesiana, l’Associació d’Antigues Alumnes, l’Associació Maria Auxiliadora i la comunitat religiosa.

Entre les activitats podem destacar les següents: Col·legi Maria Auxiliadora, amb un planter de professors excel· lent. Comunitat religiosa, atenta a les necessitats del barri.

Centre Laura Vicuña, que dóna

una resposta a les necessitats urgents pel que fa a l’orientació i la promoció dels jóvens, promogut des de 1975 per la Caixa d’Estalvis de Torrent.

Centre Miguel Magune, centre juvenil. Associació Maria Auxiliadora. Associació d’Antigues Alumnes, que continuen la formació integral, el voluntariat, etc.

Entre tots es fa realitat l’esperit salesià. Com deia Dom Bosco, que els jóvens se senten estimats i puguem formar «bons cristians i ciutadans honrats».

Per a celebrar estos més de 50 anys de presència salesiana es prepararen diversos actes commemoratius, dels quals en ressaltarem alguns, des de l’obertura del cinquantenari el 30 de gener del 2005 amb una eucaristia en acció de gràcies, els balls regionals, anècdotes i, sobretot, una carta d’intencions i d’agraïments dirigida a Dom Bosco, amb la descoberta d’una placa commemorativa i una mascletada.

Al mes de març es plantà la falla i l’AMPA del col·legi va representar una obra, amb molt d’èxit. El 9 d’abril, les antigues alumnes celebraren el 50é aniversari amb una eucaristia, seguida d’un dinar de germanor. El 13 de maig celebràrem la festa de la Mare Maria Mazzarello, amb un concert a càrrec de la Banda del Cercle Catòlic de Torrent amb el seu Orfeó Polifònic, dirigida pel mestre Salvador Doménech, del qual destacarem el nostre agraïment més sincer per la interpretació de

2006, HIVERN • 23

l’himne de Maria Auxiliadora.

En este mateix acte, i per part de l’alcalde, les germanes van rebre amb afecte i visiblement emocionades l’anomenament d’un carrer dedicat a la Mare Maria Mazzarello. El 24 de maig fou el nostre dia gran: celebràrem la festa de Maria Auxiliadora, que començàrem com comencem sempre els cristians les nostres celebracions, amb una eucaristia, amb l’assistència de tots els estaments; de vesprada tingué lloc una processó pels carrers de la rodalia del col·legi.

Des d’estes pàgines hem volgut fer partícips tots els ciutadans de Torrent d’una forma de vida: ser salesià/ana en un món canviant. Estem al vostre servei des de la família salesiana de Torrent.

VALENTÍN BENLLOCH BARRACHINA

Poden trobar més informació de les activitats del centre en el llibret commemoratiu dels 50 anys de presència a Torrent.

24 • BIMTORRENT

S

O

C

I

E

T

A

T

HIVERN, 2006

G e n t d e To r r e n t

El torrentino Adrián Martínez consiguió el tercer puesto en un Concurso Internacional de Arte Floral

H

ijo de floristas, Adrián Martínez ha pasado de ayudar a sus padres en el negocio familiar a hacer de la floristería su propia profesión.

Una vez finalizados sus estudios en la Escuela de Arte Floral de Valencia, ha participado incluso en certámenes fuera de nuestras fronteras. El pasado mes de julio representó a España –junto a tres compañeras– en el 27º Concurso Internacional de Arte Floral de Doué la Fontaine, en Francia. Una bailaora compuesta por mil rosas fue el resultado de más de dos meses de un trabajo que tuvo su recompensa con el tercer premio. Ahora, Adrián sueña con seguir madurando en esta profesión y poder tener su propia floristería.

Adrián, tienes sólo 21 años pero mucha experiencia acumulada por haberte criado, podemos decir, entre flores…

Sí, el mundo del arte floral y el contacto con la naturaleza es algo que he vivido desde pequeño en la floristería con mis padres. Ellos me han transmitido su pasión por las flores y son un ejemplo a seguir para mí. Me encanta estar en contacto con la vida de la naturaleza vegetal y poder hacer arte con las flores para transmitir emociones y sentimientos. Es un campo que posee un lenguaje muy bello, cargado de sensibilidad, donde me encuentro muy a gusto y en el que me voy desenvolviendo cada día un poco mejor. Para mí ser florista es una forma de vida con la que yo disfruto y me realizo interiormente. ¿Qué tipo de preparación se realiza para competir en un evento de estas características?

Primero hicimos un curso con el que seleccionaron a los participantes para el concurso, que fuimos tres chicas y yo.

Después de la selección, estuvimos trabajando durante dos meses en el diseño, la preparación y el montaje del proyecto. Todo el grupo nos dedicamos a ver el tipo de arreglo a realizar según las características y condiciones del concurso. Fontaine es una zona de Francia en la que hay muchas plantaciones de rosas, se cultivan muchas, así que en esta competición lo que quieren de alguna manera es promocionarlas. Por eso la composición que teníamos que preparar para luego participar tenía que tener mil rosas, de los colores que nosotros eligiéramos. Hicimos diversos trabajos hasta encontrar el que más nos convencía y el que más se adaptaba en este caso. ¿Y en qué consistía finalmente la composición que realizasteis? ¿Qué colores elegisteis?

Nuestro trabajo consistía en la realización de una escultura floral en el interior de unas cuevas que han sido utilizadas durante siglos como viviendas subterráneas. El tema que elegimos fue «La rosa y el baile». Con las mil rosas de las que disponíamos hicimos la escultura de una bailaora, una silueta de aproximadamente cuatro metros de altura y tres de anchura, formada por rosas de color fucsia, morado y rosa chicle. Era muy espectacular. El montaje de la decoración y la estructura del trabajo nos llevó un día entero y la preparación e introducción de la flor duró dos días.

«Los concursos internacionales son muy positivos para formarte artísticamente» Ganaste el Premio popular al mejor trabajo alegórico en la Copa de la

Alcarria de 2004, has participado en montajes importantes como «Girona 2005, temps de flors», en septiembre has estado en la Pasarela Cibeles con Francis Montesinos, etc. Pero, ¿cómo viviste tu primera participación en un certamen internacional?

El trabajo, aunque ha sido duro, ha sido muy divertido y enriquecedor. En este concurso participaban ocho países.

Además de España, convivimos con los representantes de Francia, Bélgica, Japón, Noruega, Finlandia y Alemania. Es una experiencia muy gratificante, muy bonita, en la que se aprende a trabajar en equipo, absorbiendo nuevas ideas, experimentando estilo y viendo diferentes maneras de trabajar y puntos de vista propios de cada parte del mundo.

El asistir a este tipo de concursos, y más a nivel internacional, es muy positivo para formarte artísticamente.

Después de ver las tendencias de diferentes países, ¿en qué momento consideras que se encuentra el arte floral en España?

Por suerte estamos empezando a culturizarnos más en el ámbito floral, se está modernizando la visión de la gente.

Yo, por ejemplo, lo noto en la aceptación de los trabajos que hago en la floristería, unos trabajos más minimalistas, más atrevidos, arriesgados, buscando más formas, líneas y texturas.

Adrián representó a España –junto a tres compañeras– en el Concurso Internacional de Arte Floral de Doué la Fontaine, en Francia, con una bailaora compuesta por mil rosas.

«La naturaleza es el arte floral más perfecto» ¿Cuáles son tus preferencias en el arte floral?

En primer lugar, me desvivo por mis plantas preferidas, las orquídeas. Tengo mi propia colección. También presto cierta atención al Ikebana o arte floral japonés e intento disfrutar de la naturaleza en su auténtico estado, que es para mí el arte floral más perfecto.

Ikebana. ¿En qué consiste? ¿Qué tiene de especial?

El arte floral japonés nos hace comprender y asimilar el amor hacia la naturaleza, más en concreto a las plantas y las flores. El Ikebana sostiene un equilibrio entre naturaleza y ser humano, profundizando en las relaciones entre el cielo, la tierra y el hombre, amando y respetando nuestro entorno. ¿Cuáles son tus futuros objetivos en el mundo de la floristería?

Mi sueño es tener mi propia floristería. En ella creo que es donde podré acabar de realizarme y ofrecer mis puntos de vista del arte floral, expresarme en mi pura esencia, con mi estilo y mis ideas. Quiero que sea un concepto de la floristería muy distinto del establecido, más vanguardista.

CRISTINA BEA

HIVERN, 2006

S

O

C

I

E

T

A

T

BIMTORRENT • 25

HISTÒRIES DE TORRENT SOLIDÀRIA

Els nostres protagonistes

Vicent Estela Pérez: una voluntat de gegant

E

l nostre protagonista entrevistat començà l’any 2001 participant en un curset de voluntariat que va organitzar Torrent Solidària i Serveis Socials de l’Ajuntament. Veritat que vos recordeu de Paqui, la nostra presidenta? Gràcies a l’amistat que els uneix, Vicent es va interessar per l’activitat del voluntariat quan l’associació començava a fer els primers passos, precisament com a associació, i fins i tot abans de fer el curset ja acudia a les xarrades i a les reunions que feien els voluntaris. El que més li agradava era que totes les coses es feien de manera totalment desinteressada, amb gratuïtat, només perquè sí. El curs que va fer de voluntariat li va paréixer molt interessant, encara que curt –ens diu–, perquè li hauria agradat que durara un poc més per a aprendre-hi més coses. A més, això li va donar una gran motivació per a mamprendre noves tasques, conéixer gent, veure la vida des d’un altre punt de vista més positiu i aprendre també a valorar més i millor les coses que tenim.

Noves energies que transmetia als altres, aprenent de tot allò que l’envoltava, de cada experiència, de cada persona, de cada cas. Vicent és un home que es fixa molta en els detalls.

Ens diu que li agrada observar la gent, les actituds i les formes d’expressar-se de cada persona. Té una personalitat extravertida, encara que en principi puga semblar el contrari. Aparentment té un caràcter molt seriós, i també a vegades un poc insegur, segons el terreny que xafa, però quan el coneixes pots veure que és una persona molt transparent, oberta, positiva i sobretot molt alegre; sempre té alguna cosa graciosa a dir, és una persona amb àngel. Doncs bé, tota esta energia positiva, sumada al seu caràcter i al que va aprendre en el curset, la canalitza directament en la seua labor de voluntariat.

La primera activitat com a voluntari fou una labor bonica, però difícil: intentar fer classes de repàs a uns xiquets amb problemes d’adaptació en el col·legi, en la majoria dels casos xiquets hiperactius, entre els 7 i els 12 anys. El treball de voluntari va resultar molt difícil per al nostre company, perquè eren totalment in-

En esta nova entrevista que vos oferim, a pesar d’estar feta amb el mateix afecte que les altres, vos demanem que la vegeu diferent, especial, perquè ara desviem el nostre centre d’atenció cap a un company de la secció d’entrevistadors, un home gegantí, com la seua voluntat. Vos recordeu dels set nans faeners de la Blancaneu? Així és de treballador, de desinteressat i de bo el nostre company Vicent.

Vicent Estela, el més alt en la foto, amb companys de voluntariat i saludant l’alcalde.

controlables i quasi sempre agressius. Més tard, i seguint la seua vocació d’educador, va començar a fer classes de castellà a immigrants al centre de Caritas –sempre per mitjà de Torrent Solidària–, i allí va donar el millor de si mateix als necessitats d’ajuda educativa: els va ensenyar, a més, tècniques de recerca d’ocupació, a elaborar un currículum, o com presentar-se a una entrevista de

treball, segons els casos. Ens diu que se sentia còmode fent tot això. La bona comunicació amb este grup de persones era fonamental, i Vicent ho aconseguia.

Continuem l’entrevista, rodejats d’un agradable clima emocional, acompanyats d’una picadeta entre rialles, bromes i algun succeït o acudit que se li escapava al nostre protagonista, perquè també en Torrent

Solidària sabem passar-ho bé.

Vicent forma part, des de fa aproximadament dos anys, de l’organització Torrent Solidària, s’encarrega de portar els comptes, confecciona les cartes per als voluntaris, emplena instàncies, demana permisos i tot allò que la junta directiva li demana, a més de col·laborar en esta secció d’entrevistes. Ens afig que té molta il·lusió de fer coses per i per a l’associació.

«Encara que sone reiteratiu –diu–, és molt bonic parlar amb companys i companyes voluntaris/es, n’hi ha de totes les edats, és satisfactori oferir ajuda a qui en necessita i organitzar les activitats. Quan tens una llista de noms i telèfons de voluntaris/es a les mans, i busques la persona idònia per a un cas concret, si per fi trobes eixa persona, sents que has fet una bona labor, i et dius: «missió acomplida!». És una altra manera de fer voluntariat». A la pregunta que li vam fer sobre què et fa sentir més orgullós de pertànyer a Torrent Solidària, ens respon: «el que més em satisfà és saber que hi ha un grup de persones que estan rebent una acció voluntària gràcies a altres que, de forma anònima i desinteressada, estan oferint el seu temps i la seua amistat, sense més, i jo sóc d’estes últimes». «El més important són els voluntaris/es, als quals admire per la seua labor, em sent satisfet de pertànyer a este grup». «Em satisfà veure la història d’un voluntari amb la seua foto, publicada en esta revista; és un reconeixement públic al seu treball». I ara, posem eixe canal internacional i escoltem el seu missatge més intens: «És important comunicar-se amb gent de totes les edats, cultures i pensaments. Tots aprenem de tots, i les relacions entre nosaltres ens enriqueixen». «El voluntariat no es fa realment debades: es rep més del que es dóna. A vegades, un somriure o una salutació afectuosa serveix per a sentir-te autènticament satisfet per la labor voluntària».

Amics, ací teniu una història més d’un voluntari més –encara que per a nosaltres siga un voluntari d’excepció per ser doblement company–, un altre exemple a tindre en compte, perquè és un home que dóna mostres d’humilitat pertot arreu. Un fort aplaudiment per a ell. T’estimem, company.

I a vosaltres, des d’estes pàgines vos animem a ser solidaris i a conéixer-nos en les adreces següents: www.torrentsolidaria.org, información@torrentsolidaria.org, i al carrer de la Benemèrita Guàrdia Civil, 11 de Torrent, telèfon 655 95 92 94, els dijous de 18.30 a 21.00 h.

AMPARO COMPANY

26 • BIMTORRENT

S

O

C

I

E

T

A

T

HIVERN, 2006

177 persones conclouen el projecte de formació Génesis Plus

E

l matí del 16 de novembre tingué lloc a la sala d’actes de l’Ajuntament l’acte de clausura del projecte Génesis Plus, en què es van lliurar els certificats a les 177 persones que han rebut formació i que han realitzat les pràctiques.

L’acte de cloenda, al qual assistí com a protagonista l’alumnat que ha conclòs les pràctiques en les diverses branques professionals que s’han oferit des de la delegació de Foment Econòmic, va comptar amb les intervencions de la delegada de Foment Econòmic, Consuelo Medina, de dos alumnes que acaben de finalitzar la seua formació, María Catalá i Paqui Hernández, i de l’alcalde, José Bresó.

Consuelo Medina parlà sobre el desenvolupament del projecte, dels nou cursos portats a terme i dels resultats aconseguits, ja que, segons va dir, s’ha inserit laboralment el quaranta-cinc per cent dels qui han rebut formació, la qual cosa significa que han trobat treball 80 persones d’un total de 177, encara que va matisar que l’objectiu principal del Génesis Plus és el de la formació. Va felicitar els qui hi han participat aprenent, pel seu esforç i per trobar eixides

als obstacles que han trobat en el camí de recerca d’una eixida professional adequada a la societat actual.

Per la seua banda, María Catalá i Paqui Hernández, molt emocionades, explicaren la seua experiència des que van arribar a la delegació de Foment Econòmic («a Azorín, 40», segons elles denominen la delegació). María va parlar que després de vint anys de ser mestressa de casa i d’intentar guanyar-se la vida amb una professió, ha aconseguit formar-se en una ocupació, i actualment treballa com a cambrera en un hotel de prestigi de la capital; Paqui, que segons va dir no tenia cap objectiu professional, també va relatar

la seua experiència, i es mostrà molt satisfeta amb la formació rebuda en el Génesis Plus, que li ha permés aconseguir un treball en geriatria. María i Paqui afirmen que se senten molt bé amb si mateixes.

Quan va arribar el torn de paraula a José Bresó, després de les intervencions descrites, va fer el discurs en gènere femení, perquè segons ell l’esforç diari i constructiu té cara de dona. Destacà que és formidable comptar en Torrent amb estes persones que són capaces d’afrontar els problemes de fer-se un lloc en el mercat laboral amb l’afany de superació que demostren en la seua vida quotidiana. L’alcalde augurava una ambició major en

el futur, ja que l’objectiu que cal aconseguir a Torrent, fins fa poc impensable, és la plena ocupació qualificada.

El Génesis Plus és un projecte cofinançat a càrrec de la convocatòria de 2003-2004 d’ajudes de la subvenció global del Fons Social Europeu prevista en el programa operatiu d’ocupació en l’eix de desenvolupament local, del qual el Ministeri d’Administracions Públiques és organisme intermediari.

Este projecte va dirigit a persones desocupades que volen millorar la seua disponibilitat i qualificació per a l’ocupació, per mitjà de la formació i de les pràctiques en empreses, que els ofereixen l’oportunitat d’adquirir l’experiència necessària per a treballar.

ALGUNES DADES DEL PROJECTE GÉNESIS + 2005 La participació de les dones és clarament significativa: un 94%, enfront del 6% d’hòmens. Per edats: un 27% de participants correspon a menors de 25 anys que busquen el primer treball. El 14% està conformat per majors de 45 anys. El 59% de persones se situa en l’interval dels 25 als

45 anys. Pel que fa al grau d’estudis, el 20% dels participants tenen estudis primaris, el 27% estudis obligatoris, el 29% estudis secundaris i el 24% estudis universitaris.

Hi ha hagut un total de nou cursos de formació específica: set en el sector d’atenció a persones (auxiliar d’escola infantil, educador de menjador escolar, auxiliar d’ajuda a domicili, especialista en atenció a malalts d’Alzheimer, integrador intercultural, monitor infantil i juvenil, monitor de majors i discapacitats) i dos en el sector de l’hostaleria (cambrera de pis i ajudant de restaurant bar).

Les empreses col·labo­ radores que han tingut alumnat en pràctiques són principalment del sector d’atenció a persones, i un 24% correspon al sector de proximitat, inclosa l’hostaleria. De les incorporacions al mercat laboral, destaquen les que s’han realitzat en finalitzar la formació (8%), les que s’han dut a terme durant les pràctiques –abans de passar els sis mesos que estableix el projecte– (38%), i les que s’han formalitzat a la fi del projecte (36%).

ANA CORONADO i RAFAEL DIRANZO

Un Panel Empresarial analiza el Comercio Local

D

entro del programa de Antenas Locales, se celebró en el Ayuntamiento el primer Panel Empresarial de Comercio Local. El panel empresarial de comercio es un foro de discusión donde participan el Ayuntamiento, la Cámara de Comercio, entidades representantes de los comerciantes y comerciantes particulares, para detectar las necesidades propias del comercio local y el establecimiento de líneas estratégicas de actuación para su fomento.

Con esta primera toma de contacto, se establecerá también como objetivo el criterio del consumidor y establecer estos paneles como foro estable de trabajo en un futuro.

La concejala de Fomento Económico y Mujer, Consuelo Medina, valora este autodiagnóstico del comercio como una oportunidad para unificar esfuerzos en el comercio local.

HIVERN, 2006

S

O

C

I

ADISTO conmemoró el Día del Discapacitado

E

l 3 de diciembre se conmemoró el Día Internacional de las Personas con Discapacidad con actividades organizadas por la Asociación de Discapacitados de Torrent –ADISTO– en colaboración con el Ayuntamiento, en un stand en la Avenida instalado por la Asociación. Allí se mostraron manualidades confeccionadas en la Asociación y se informó de otras actividades mediante una exposición de fotografías. El objetivo era hacer llegar información sobre la situación de las personas discapacitadas, sus problemas más comunes y la concienciación social de que, entre todos, podemos llegar a una situación igualitaria en la que la condición física o psíquica de una persona no sea motivo de discriminación; se trató de fomentar la participación e integración de las personas con discapacidad con el resto de la sociedad, y se leyó un manifiesto sobre las barreras arquitectónicas que transcribimos a continuación.

Para la construcción de una sociedad realmente igualitaria, equitativa y justa se hace necesaria la colaboración de todos sus miembros. Además, como todo problema complejo debe ser abordado mediante una actuación (respuesta) desde todos los niveles: político, social, individual, educativo.

Desde la perspectiva política garantizando un nivel de calidad de vida mínimamente aceptable, mediante legislaciones que contribuyan a que todos los ciudadanos puedan ejercer sus derechos plenamente y apoyen la integración so-

cio-económica de aquellos colectivos más desfavorecidos; trabajando para que las diferencias de cualquier tipo, no desemboquen en desigualdades.

Desde la perspectiva social, mediante grupos comprometidos y desde la concienciación social. Concienciación de los problemas de aquellos grupos más desfavorecidos de la sociedad.

Desde nivel individual, mediante el compromiso, siendo conscientes de cuales de nuestras actitudes cotidianas aumentan o disminuyen las desigualdades, desde ocupar o respetar una plaza de discapacitados, a ceder el puesto en el metro a un anciano; todo un conjunto de acciones que aportan un grano de arena en el montoncito de la igualdad o de la desigualdad. Se tiende a menospreciar la importancia de las acciones individuales, dudando de su repercusión, pero si tenemos en cuenta las actitudes de los demás miembros de la sociedad, seremos conscientes de su importancia. Por tanto, es necesario, por parte de todos, una conducta participativa, desde la decisión y la acción.

Desde el ámbito educativo es desde donde se pueden hacer grandes cambios, ya se puede hacer incidencia en los demás ámbitos. Son de gran utilidad aquellos programas educativos, tanto desde la escuela, como desde la educación no formal, que formen ciudadanos solidarios, y comprometidos, que demanden además a sus representantes políticos leyes más justas e igualitarias.

R.D.

E

T

BIMTORRENT • 27

E

l Ayuntamiento, el Conservatorio Profesional de Música del municipio, los Centros de Educación Especial y algunos colectivos dedicados a los discapacitados han celebrado por quinto año consecutivo un concierto cuyos protagonistas son niños y niñas con discapacidad. El evento tuvo lugar en l’Auditori el 20 de diciembre, con gran asistencia de público. En el concierto participan discapacitados con edades comprendidas entre los tres y veintiún años, con deficiencias moderadas, profundas y plurideficiencias.

El concejal de Cultura y Educación, Josep Veiga, ha destacado el interés por la educación de alumnos con discapacidades, ya que en la ciudad existen cuatro centros de Educación Especial de los cuales el 30% son de Torrent y el 70% restante proceden de otros lugares de la comarca de l’Horta. Asimismo ha anunciado que el presupuesto de 2006 destinará una importante cantidad para reformar el Auditori de Torrent para permitir un mejor acceso a las personas con discapacidad.

Alrededor de unos sesenta niños y niñas discapacitados han sido los auténticos protagonistas en sus actuaciones, en algunos casos solos y en otros en compañía de alumnos del Conservatorio. Cada año son más los centros que participan en el concierto y las actuaciones están más mezcladas entre los distintos alumnos de centros de discapacidad y músicos del Conservatorio. Los centros que han participado son: el Centro de Educación Especial –CEE– Squema, CEE l’Encarnació, Adisto, CEE La Unió, CEE Torre Pinos, el Centro Ocupacional Tomás de Osma III y el Centro Ocupacional ATAM. Han colaborado la obra social de la CAM y l’Auditori, mientras que el patrocinio corre a cargo del Ayuntamiento.

R. D.

T

Manifiesto: paremos el sida, mantengamos la promesa Un año más nos reunimos para conmemorar este Día Mundial de lucha contra el Sida. Veinticuatro años después la epidemia ha alcanzado dimensiones devastadoras. 25 millones de personas han muerto. La epidemia del Vih/sida es la mayor crisis humana a la que se enfrenta el mundo. Este año más de 3 millones de personas fallecieron por causa de enfermedades relacionadas con el sida, de las que 570.000 eran niños, cifra mucho mayor que las víctimas de todos los desastres naturales ocurridos desde diciembre de 2004, incluido el tsunami. Se estima que hay 40,3 millones de personas viviendo con el Vih en el mundo, de las que el 95% se concentra en países en vías de desarrollo. Vivimos en el 5% «privilegiado» para esta

T

El Conservatorio y los centros de discapacitados ofrecieron el concierto Per Nadal Música i Solidaritat

1 DE DICIEMBRE: DÍA MUNDIAL DEL SIDA orrent volvió a su cita anual para conmemorar el Día Mundial del Sida, y lo hizo con diversas actividades organizadas por la delegación de Sanidad y Políticas de Solidaridad del Ayuntamiento, la Asociació Valenciana contra la SIDA –AVACOS–, Cruz Roja Española y la Generalitat Valenciana. A lo largo de la jornada se ubicó una mesa informativa en la puerta del Ayuntamiento en la que se repartieron soportes informativos y preservativos para prevenir la enfermedad. Por la tarde se celebró en el salón de actos del Ayuntamiento una charla, titulada «El SIDA en el siglo XXI. Todo ha cambiado», en la que participó Amparo Madrigal, técnico Superior de Investigación de la Universidad de Valencia de la Unidad de Psicología Comunitaria; Ester Andrés, trabajadora social de AVACOS; Raquel Mateu, Médico Especialista en Salud Pública; Begoña Bautista, presidenta de AVACOS, y Ramón Pacheco, concejal delegado de Sanidad y Políticas de Solidaridad.

A

enfermedad. Con acceso casi universal a tratamientos y cuidados. Conocemos los mecanismos de transmisión.

Tenemos a nuestro alcance medidas para protegernos, y sin embargo... En España se producen entre 2.000 y 4.000 nuevas infecciones al año, que se reparten en todos los segmentos de población. Entre 150.000 y 200.000 personas viven con el VIH. «En España nunca había habido tantas personas infectadas por el VIH».

La transmisión sexual es la primera causa de infección, crece el riesgo entre los jóvenes y mujeres. Nos encontramos ante una relajación de conductas. LA PERCEPCIÓN DEL RIESGO HA DISMINUIDO. Más de 30.000 españoles están infectados del virus del Sida y no lo saben, según estimaciones de Sanidad. Por eso desde las asociaciones de lucha contra el sida se quiere aprovechar este día para promover la prueba de diagnóstico precoz y difundir la necesidad de normalizar el uso de medidas preventivas como el preservativo.

Con el lema: Menos dudas, menos riesgos ¿Y si te haces la prueba? Mientras que la propagación del VIH sigue creciendo a nivel global, aquí, en el primer mundo creemos que con los tratamientos actuales, los devastadores efectos de la infección están prácticamente contro-

lados. Es cierto que con los nuevos fármacos, en España las personas Vih+ ya no temen una muerte prematura por sida. Los fármacos nos han dado un futuro, pero emergen nuevas patologías, y surgen nuevas necesidades sanitarias. Y no podemos olvidar que estos tratamientos son demasiado caros y tóxicos y tienen unos efectos secundarios severos: El rostro del 50% de las personas que viven con el VIH se ha deformado con graves efectos psicológicos y estigmatizantes. El fallo hepático se ha convertido en una de las principales causa de muerte.

No hay acceso universal a técnicas gratuitas de reproducción asistida para las personas Vih+ Y NO HAY CURA, necesitamos una vacuna.

Y además el virus sigue siendo motivo de estigma.

Buscar trabajo, conseguir un préstamo, establecer relaciones afectivo-sexuales, ir a la piscina o al gimnasio, son actos cotidianos que para las personas Vih+ tienen dificultades añadidas y conllevan su Anonimato. El estigma y la discriminación resultante, real o temida, son serios obstáculos a la prevención.

Debemos asumir el sida como un problema de todos.

Es necesario un compromiso individual y colectivo.

Compromiso de detener e impedir conductas discriminatorias con las y los afectados. Compromiso de estar informados e informar.

Tenemos que vigilar que se cumplan e incrementen las aportaciones económicas de los acuerdos internacionales.

Exigir a los políticos que el sida sea una prioridad en sus agendas. Necesitamos políticas de prevención eficaces y adaptadas, y mayor inversión en investigación, esta no puede estar sólo en manos privadas.

Sólo una de cada siete personas que los necesitan, recibe tratamiento. El futuro del mundo está en juego.

Esta crisis sin precedentes necesita de un gesto que haga a la humanidad digna de su nombre.

(Koffi Annan) NO LE DEMOS LA ESPALDA AL SIDA A.C.

28 • BIMTORRENT

S

O

C

I

Programa de teatro y cine de Navidad en el Ayuntamiento

D

esde el 26 de diciembre al 4 de enero se realizó en el salón de actos del Ayuntamiento la ya tradicional programación de Navidad de teatro y cine para público infantil. La programación incluyó tres representaciones de teatro a cargo de compañías como Teatre de la Caixeta, Hilando Títeres, o Teatre Buffo y se proyectaron cinco películas: Ice Age. La edad de hielo, Valiant, El bosque animado, Madagascar y Polar Express. La entrada fue gratuita y la compañía Cucurucú Teatre animó todos los días el inicio de las sesiones.

El concejal de Cultura, Josep Veiga, ha destacado que con las diversas actividades programadas se ha logrado que pequeños y mayores lo pasen bien en familia en unas fechas muy señaladas no lectivas, al tiempo que se llena el hueco de la oferta de cine en la ciudad, y asegura que desde su delegación se va a realizar un esfuerzo para ampliar aún más la actual oferta de cine y teatro infantil en el futuro.

La delegación de Educación y Cultura, después de las diferentes experiencias vividas con la programación, ha logrado constituir una oferta estable de teatro y cine infantil que incluye citas como Teatre al Museu, la oferta de Navidad, diferentes audiciones escolares en el Auditori, el programa de teatro escolar, o la campaña Anem al teatre.

R.D.

E

T

A

T

HIVERN, 2006

La Caixa Popular premia al IES Serra Perenxisa por su labor para la integración de inmigrantes en la escuela

E

l IES Serra Perenxisa, con su proyecto «Heura», ha sido el ganador del I Premio de Integración de Inmigrantes en la Escuela, convocado por Caixa Popular, y con una dotación económica de 2.000 euros. Con la convocatoria de estos premios, Caixa Popular quiere reconocer el esfuerzo que, desde los centros de enseñanza, se realiza para adaptar las estructuras educativas al nuevo reto que supone la integración de alumnos inmigrantes en las escuelas y en la sociedad valenciana.

El proyecto ganador de esta convocatoria parte de una situación multicultural del centro, con un importante porcentaje de alumnos de otros países. Su objetivo primordial es la integración del alumnado inmigrante en la sociedad valenciana, mediante la integración lingüística y el conocimiento de las tradiciones y culturas valencianas.

Junto con la convocatoria de estos Premios de Integración de Inmigrantes en la Escuela, Caixa Popular convoca también sus Ayudas a la Integración de Inmigrantes, dirigido a Asociaciones.

C.P.

La Jornada de Puertas Abiertas de Torrent Activa cerró el ciclo de tres talleres de inserción sociolaboral

E

l 14 de diciembre se celebró en el centro Torrent Activa la Jornada de Puertas Abiertas que en esta ocasión reunía a los alumnos de los tres Talleres de inserción sociolaboral, jardinería, pintura y camarera de piso. Como otros años, y con motivo de la conclusión de los ciclos formativos, se celebraba este acto en el que el alumnado recibía de manos del alcalde los diplomas acreditativos de aprovechamiento de los cursos. Al acto también asistieron la concejala de Formación e Inserción Sociolaboral, Consuelo Medina, otros miembros de la corporación, técnicos municipales y monitores.

El alcalde manifestó que el Ayuntamiento seguirá apoyando estas acciones de formación e inserción sociolaboral y trabaja para que se instalen nuevas empresas en el municipio y que contraten, en la medida de lo posible, a gente de Torrent.

Estos talleres son una modalidad educativa dirigida a jóvenes que han abandonado el sistema educativo o con dificultades de inserción laboral, pretende facilitarles su acceso al primer empleo y dotarles de ciertos conocimientos básicos muy útiles a la hora de buscar trabajo. Estos cursos también contemplan una posible reinserción educativa y la maduración personal a través de experiencias como salidas, visitas, talleres de técnicas apropiadas para la búsqueda de empleo, diseño de curricula, etcétera. Los tres cursos han sido impartidos en el Centro de Formación y Empleo Torrent Activa, ubicado en el barrio de Ciudad Jardín de Torrent. Para ampliar la información pueden llamar a Torrent Activa (96 156 45 63).

RAFAEL DIRANZO y ANA CORONADO

HIVERN, 2006

L

LOS JARDINES DE TORRENT

E

n las nuevas zonas urbanizadas se incluyen sistemáticamente áreas ajardinadas con todos los servicios que ellas conllevan.

En el centro histórico, ya consolidada su trama urbana, se incorpora en su trazado y en sus plazas el arbolado y las pequeñas zonas ajardinadas o de juegos, así como el mobiliario urbano complementario.

Por último aparecen las fuentes; difíciles por su mantenimiento y, a veces, por falta de civismo, pero cenit en el repertorio sensorial del jardín, en especial de nuestra cultura mediterránea, y punto de referencia de especial relevancia en el trazado urbano.

Todos estos jardines con sus usos y características diferenciadas están recogidos en el plano que publicamos, paso previo a una guía de los jardines y plantas de Torrent, que en papel, o en soporte informático mediante la página Web municipal, permite un recorrido por los jardines y calles ajardinadas de Torrent: sus árboles y plantas, y los servicios que allí se encuentran.

❶

❷

❸

❹

❺

❶ Vista general de l’Albereda Reina Sofía. ❷ Plaza de Fray Antonio Panés. ❸ Ágora de l’Auditori. ❹ Plaza de Ciudad del Alto, en las proximidades de l’Auditori. ❺ Fuente de Reina Sofía en su intersección con la calle de la Constitución. ❻ Ajardinamiento de la ronda del cruce de la avenida del País Valencià con Genaro Palau.

Texto y fotos de ANDRÉS CARRILERO

❻

A

C

I

U

T

A

T

BIMTORRENT • 29

Amplia zona verde de la avenida del País Valencià, entre la albereda Reina Doña Sofia y Genaro Palau.

Ampliación de la Plaza América que incluye área de juegos infantiles y petancas.

Calle peatonal de Vicente Ventura, en el futuro será una buena alternativa de paseo a la Avenida, conecta Comare Pilar Martí con la zona de l’Auditori.

AVENIDA PAÍS VALENCIÀ

C/ DE LA REINA DOÑA SOFÍA

Palmeras y pluneros en el primer tramo del Parc Central.

AVENIDA PAÍS VALENCIÀ

Vista general de la albereda Reina Doña Sofia.

PLAÇA LA CONCORDIA

Jardín mediterráneo del Molí industrial.

Rotonda del Cementerio.

Vista del palmeral de Trenor donde se realizan las actividades culturales y musicales.

Jardines de la Ronda Pallardó frente a los de l ’Auditori.

Plaza de Marquesat, que incluye una gran área de juegos y grandes ejemplares de ficus de la existente en el Parterre de Valencia.

Vista desde la pasarela de la autovía de los Bulevares la zona de urbanización del Parc Central.

Plaza de la Antigua La Torrentina.

Una de las cuatro plazas ajardinadas localizadas entre l’ Auditori y la albereda Reina Doña Sofía.

C/ MÓ

RA NY L JA

CA

AVENIDA PAÍS VALENCIÀ

C/ JOSE

ITURBI

EIJO

RE F

C/

A C/ P

JO

SE

OR TI

SO

RI

Pequeño espacio ajardinado localizado en uno de los chaflanes de la calle de San Valeriano.

AN

O

Estanque principal de l’Hort de Trènor.

Vista general de la Plaza de América.

Isleta ajardinada en el Camino de los Cántaros.

Avenida del País Valencià en la zona del aparcamiento.

Pequeña plaza ajardinada en las proximidades de l’Auditori.

32 • BIMTORRENT

S

O

AYUDAS A LA MODERNIZACIÓN DE LAS PYMES COMERCIALES PARA EL EJERCICIO 2006 Cuantías varias en función del concepto CUANTÍA subvencionable 28/02/2006 PLAZO COMUNIDAD AUTÓNOMA ÁMBITO DE VALENCIA BOLETÍN DOGV nº 5173 (10/01/06) Consellería de Empresa, Universidad y CONSEJERÍA Ciencia TIPO ORDEN de 29 de diciembre de 2005 AYUDAS EN MATERIA DE ARTESANÍA Cuantías varias en función del concepto CUANTÍA subvencionable 15/02/2005 PLAZO COMUNIDAD AUTÓNOMA ÁMBITO DE VALENCIA BOLETÍN DOGV nº 5173 (10/01/06) Consellería de Empresa, Universidad y CONSEJERÍA Ciencia TIPO ORDEN de 29 de diciembre de 2005 AYUDAS EN MATERIA DE IMPLANTACIÓN, INTERNACIONALIZACIÓN Y EXPORTACIÓN Cuantías varias en función del concepto CUANTÍA subvencionable 28/02/2006 PLAZO COMUNIDAD AUTÓNOMA ÁMBITO DE VALENCIA BOLETÍN DOGV nº 5180 (19/01/06) Consellería de Empresa, Universidad y CONSEJERÍA Ciencia TIPO ORDEN de 3 de enero 2006 PROGRAMA DE AYUDAS DE TURISMO Cuantías varias en función del concepto CUANTÍA subvencionable 28/02/2006 PLAZO COMUNIDAD AUTÓNOMA ÁMBITO DE VALENCIA BOLETÍN DOGV nº 5180 (19/01/06) CONSEJERÍA Consellería de Turismo TIPO ORDEN de 3 de enero 2006

Para más información respecto a estas y otras ayudas dirigirse a la Delegación de Foment Económic, en sus locales de: C/ Azorin, 40. Tel. 961 111 868 y Baviera, 6. Tel. 961 589 610

C

I

E

T

A

T

HIVERN, 2006

Xecs per als nounats i adoptats

L

’Ajuntament atorga el xec del nounat també a aquells xiquets i xiquetes el tràmit d’adopció dels quals s’inicie durant els primers dotze mesos de vida i tinguen dret a rebre l’ajuda independentment de la data definitiva de la resolució d’adopció. Este fet equipara el nounat adoptat amb el nounat biològic, fins i tot ampliant el termini per al cas del xiquet adoptat. Per tal d’accedir al xec, cal reunir els requisits següents: • Almenys un dels dos pares ha d’estar empadronat a Torrent sis mesos abans del naixement o de la data de sol·licitud d’adopció.

• El nounat ha d’estar empadronat amb els pares.

• No ha d’haver transcorregut un termini superior als sis mesos entre la data de naixement o de sol·licitud d’adopció i la sol·licitud del xec.

• Com a novetat, en cas de xiquets adoptats cal acreditar que el tràmit d’adopció es va iniciar quan el xiquet tenia la condició de nounat (entre zero i dotze mesos). Este és un requisit que s’ha modificat de les bases anteriors.

Per a ser beneficiari d’esta ajuda únicament és necessari acudir amb el DNI a la delegació de

Sanitat i Benestar Social i firmar la instància. Si la sol·licitud és correcta, es dóna el xec en eixa mateixa visita. L’ajuda s’atorga en diversos xecs de 10 i 20 euros.

Esta iniciativa ha funcionat fins ara amb regularitat i ha estat molt ben acollida per part dels beneficiaris, que són els pares del nounat i els comerços del ram de Torrent, ja que el xec ha de ser gastat en establiments de la ciutat. Fins a la darreria de novembre s’han estés un total de 1.894 xecs (en dos anys i mig d’existència del programa), la qual cosa ha suposat un desemborsament total de 568.200 euros que, necessàriament, han anat a comerços de la ciutat del sector. Estos xecs han suposat una ajuda en les despeses que suposa un nounat en la família.

El regidor de Sanitat i Polítiques de Solidaritat, Ramón Pacheco, explica que este programa té un doble objectiu social i econòmic: donar un suport econòmic a les famílies en les primeres despeses que genera el nounat, i també ajudar el comerç, ja que l’import de l’ajuda s’ha de gastar exclusivament en establiments del municipi.

RAFAEL DIRANZO

L’Ajuntament ha concedit 160.000 euros per a la instal·lació d’ascensors en edificis antics

L

’Ajuntament, que està realitzant grans esforços en polítiques socials en matèria de sanitat, educació i benestar social, ha concedit entre el 2004 i el 2005 al voltant de 160.000 euros d’ajudes per a la instal·lació d’ascensors en immobles que no en tenien, i en l’actualitat s’estan tramitant ajudes per a altres immobles. Estes ajudes pretenen millorar la qualitat de vida, principalment de les persones majors, que són majoritàriament les que resideixen en finques antigues i les que tenen més dificultats de mobilitat. Les bases per a accedir a estes ajudes són molt senzilles, i el propòsit de l’Ajuntament és que arriben a la màxima quantitat de vivendes possible. La subvenció és de 1.200 euros per cada vivenda a la qual preste servici l’ascensor i en cap cas l’import de l’ajuda pot superar el cost que cada beneficiari haja sufragat per a la instal·lació. Queden exclosos expressament els habitatges unifamiliars, així com els propietaris d’unitats urbanes destinades a usos diferents del de vivenda, com ara oficines o comerços. Per a la concessió de la subvenció cal presentar una sol·licitud acompanyada del document acreditatiu de la concessió de la llicència d’obres, una còpia del títol de propietat de l’habitatge, una fotocòpia del DNI, una factura de la despesa realitzada en l’ascensor, un altre justificant del pagament pel propietari de la vivenda beneficiària de la part corresponent i una declaració responsable en què es manifeste que s’està al corrent en el compliment de les obligacions fiscals amb l’Ajuntament.

R. D. i A. C.

A Rosa Mora

Hasta siempre, Francisco Cuenca

ns ha deixat Rosa Mora García, ens ha deixat RoE sita, però encara es pot notar

l 9 de diciembre nos dejaba nuestro querido amigo Francisco Cuenca, tras luchar duramente contra una E larga enfermedad. Esta perseverancia en resistir ante la

la brisa de la seua energia, la gràcia de saber demanar pels altres, una alegria vehement però cordial, graciosa i captivadora. Queda un buit notori en totes les organitzacions torrentines a les quals pertanyia: fou vicepresidenta i cofundadora del Comité Local d’Unicef de Torrent, membre de la Junta Econòmica de Sant Lluís Bertran, padrina perpètua de l’estendard de la Germandat del Davallament de la Creu, entre altres activitats, i de manera destacada presidenta de la Confraria de Sant Blai, festa tradicional de Torrent que, és clar, continuarà sense Rosita, però segurament s’hi trobarà a faltar la seua vitalitat. Un record del poble de Torrent. Adéu, Rosita. DEP.

Un adiós a Luis Redón Puchades l 9 de enero nos dejaba a los sesenta y seis años Luis Redón Puchades, un militante activo y un histórico del Partido Socialista, padre de Encarna Redón, E regidora delegada de Fiestas, Participación Ciudadana y Brigada de Obras.

Su despedida se hizo en la sede del Partido Socialista de Torrent, donde, cumpliendo con su última voluntad, los militantes de partido, familiares y amigos cantaron en su honor la Internacional. Que descanse en paz.

adversidad fue siempre un detonante en la actitud y la personalidad de nuestro amigo Paco, el signo de las personas que, como él, se han entregado por trabajar en mejorar la vida de su familia, de sus amigos y vecinos. Un verdadero ejemplo de ciudadano, peleando siempre incansablemente para conseguir optimizar la calidad de vida de las personas de su barrio, siendo socio fundador, en el año 1983, de la Asociación de Vecinos Camí la Noria, y su presidente durante 10 años (1989-1999), y miembro activo hasta el final. Secretario, y trabajador incansable durante muchos años, de la Falla San Amador-Espartero. Fue, además, socio colaborador de ARTIC (Asociación de Alcohólicos Rehabilitados de Torrent y Comarca). También perteneció a la Directiva de la Federación de Asociaciones Ciudadanas de Torrent y Comarca (FAC), donde trabajó en el desarrollo de actividades y mejora de los barrios de nuestra Ciudad.

Nuestros amigos nunca morirán mientras esté viva nuestra memoria, y, por tanto, amigo Paco, estarás siempre entre nosotros durante el tiempo que vivamos. Acompañamos en su inmenso dolor a Carmina, su esposa, a sus hijos Paco y Rubén, y a toda su familia: estamos con vosotros. ¡Hasta siempre, amigo Paco! Descansa en paz.

JUNTA DIRECTIVA A. VV. CAMÍ LA NORIA

HIVERN, 2006

S

ARTIC lanza una Campaña contra las dependencias y un Programa de prevención de drogas

D

esde noviembre, la asociación de Alcohólicos Rehabilitados de Torrent y Comarca está desarrollando una Campaña contra las dependencias con el lema Els porros sí poden enganxar y también un programa de prevención de drogas dirigido a los adolescentes y a la población adulta, desde las Unidades de Prevención Comunitaria de las localidades de Aldaia, Catarroja, Manises, Mislata, Quart de Poblet y Torrent, con el eslogan D K VAS? NO ET PIKES AMB LES DROGUES, como respuesta al aumento del consumo de drogas por la población juvenil, y ante la baja percepción del riesgo asociado a su consumo.

La campaña comarcal durará nueve meses, se difundirán carteles de sensibilización, centrados en desmitificar los efectos de las sustancias, aumentar la percepción del riesgo y suscitar el debate. El proyecto se desarrollará por las Unidades de Prevención Comunitaria (UPC) de las localidades antes mencionadas, cuya finalidad es la de optimizar los recursos materiales, personales y económicos, y conseguir un mayor impacto de la campaña entre la población a la que se dirige.

El concejal de Sanidad, Ramón Pacheco, informa de que en España el consumo de alcohol entre jóvenes de 14 a 18 años ha aumentado 10 puntos entre 2002 y 2004, y que ya se ha convertido en el tercer factor de riesgo sanitario, después de la hipertensión y el tabaquismo, siendo el gasto sanitario derivado del alcohol de un 16% del total de Sanidad.

Según la última encuesta de hábitos de consumo, en Torrent se tiene una percepción del problema más alta que en el resto de la Comunidad entre los jóvenes (el 88% sí percibe el alcohol como una droga). Por su parte, Alfonso López, presidente de la asociación, recuerda que ARTIC lleva 25 años trabajando contra los efectos que produce el alcohol, y desde 1999, contra otras adicciones, incluso las de no consumo, como las del uso del teléfono móvil, Internet, o ludopatía... Desde 1990 se trabaja en campañas de prevención de escolares y las asociaciones de vecinos también han recibido diversas charlas. Otra actividad de la asociación es el III Programa de Deshabituación del Tabaquismo, que se desarrolla gracias a la colaboración del Ayuntamiento. Para la reinserción laboral, ARTIC incluye dentro del tratamiento un taller de búsqueda de empleo, y concede especial atención a la reinserción social, para ello facilita actividades varias, como el equipo de fútbol-sala o el concurso anual de teatro. Amparo Taberner, de la Unidad de Prevención Comunitaria, afirma que esta, la UPC, desarrolla su labor desde edades muy tempranas con acciones de prevención escolar en educación infantil, primaria, secundaria y bachillerato, y con acciones formativas sobre el profesorado, con el objetivo de que sean capaces de detectar precozmente estas patologías.

A. C.

O

C

I

E

T

A

T

BIMTORRENT • 33

L’Associació de Comerç de Torrent es mostra satisfeta de la Fira d’Estocs i Promoció L’Associació de Comerciants organitzà la III Fira d’Estocs i Promoció, del 2 al 5 de novembre, a la primera planta del Mercat Central per a promocionar el comerç de la ciutat i donar a conéixer la seua varietat i àmplia gamma de productes. Allí, diversos comerços de tots els sectors exposaren i vengueren els seus productes en condicions espe-

cials, liquidant estocs i repartint vals amb descomptes per a comprar en els establiments. La III Fira de Promoció i Fi d’Estocs de comerços ha estat organitzada per l’Associació de Comerciants en col·laboració amb la delegació de Foment Econòmic de l’Ajuntament, la Xarxa AFIC i la Conselleria d’Empresa, Universitat i Ciència i Caixa Popular.

E

l balanç de la fira ha estat molt positiu, segons l’opinió de Vicente Rodrigo, president de l’associació, que diu que ha agradat molt als qui hi han exposat i als qui els han visitat. Els comerços participants volen repetir en pròximes edicions perquè l’experiència de vendes han estat molt bona i han augmentat els clients, que després de conéixer la fira han anat a comprar a les botigues.

La conclusió que fa pública el president després de la fira és que es pretén donar a conéixer que a Torrent hi ha tot tipus de productes, però com que és tan gran el poble n’hi ha qui s’abasteix en una zona i no coneix tot el que hi ha. La fira ajuda a promoure els comerços perquè els clients i veïns vegen que hi ha de tot. Els comerciants volen fer dos cites anuals, sempre en les mateixes dates, perquè es consolide i quede com una fira de Torrent.

En la ciutat hi ha tot tipus de productes. Tal com testimonia Vicente Rodrigo, allò que no està en les botigues està en serveis, i segons les últimes dades conegudes hi ha més d’un miler de negocis, dels quals uns 600 són de comerç de botiga.

Actualment hi ha més d’un centenar d’associats, i al llarg de l’any que ve es pensa a agrupar un altre centenar. L’associació es compon de qualsevol tipus de negocis, és oberta i voldria abraçar també l’hostaleria. La seua intenció és que la gent isca el mínim possible de Torrent per a comprar, i intentar crear-hi un bon ambient.

Vicente Rodrigo assegura que l’Ajuntament els ajuda moltíssim, però, com en tot, sempre volen i necessiten més ajuda, encara que

reconeix que l’alcalde i la regidora delegada de Foment Econòmic els donen tot el suport i estan perquè funcione l’entitat.

A. C.

34 • BIMTORRENT

F O N

S O C I A L

E U R O P E U

proyecto avanç

Subvención Global del fondo social europeo para actividades de Inserción Sociolaboral

Programa de mejora de la ocupabilidad de los demandantes de empleo para su inserción laboral en el sector de los servicios a personas con especiales necesidades

FONDOS COMUNITARIOS 2000-2006

¿QUÉ ES UNA SUBVENCIÓN GLOBAL? Digamos que es una fórmula de gestión del Fondo Social Europeo, reservada para acciones consideradas prioritarias y encuadradas en el eje de Desarrollo Local para actividades generadoras de Empleo.

Esto puede entenderse mejor en el conjunto de la Programación de los Fondos Europeos correspondientes al periodo de Ayudas en que nos encontramos (2000-2006), y cuyo detalle responde al esquema que se incluye a continuación.

El contenido de la subvención global está dentro de las líneas generales que en materia de empleo y cohesión social se acordaron en el Consejo Europeo de Lisboa (marzo de 2000), especialmente en lo que se refiere a la inversión en capital humano y a la lucha contra la exclusión social.

La finalidad de las acciones cofinanciadas por esta subvención, será ofrecer a los demandantes de empleo una oportunidad de práctica laboral acompañada de la formación adecuada en la

prestación de servicios de atención a personas con especiales necesidades.

Tales servicios comprenderán el cuidado de niños, ancianos, personas con minusvalías, enfermos, excluidos sociales o personas en riesgo de exclusión social, etc. Se pretende apoyar el establecimiento de redes de guarderías y, en general, de centros de día o de servicios de proximidad para atención a personas dependientes.

Estas actuaciones se completarán con la puesta en marcha posterior, allí donde se den las condiciones de viabilidad necesarias, de proyectos de iniciativa empresarial que vengan a satisfacer huecos de mercado prestando este servicio. Dichos proyectos serían promovidos, normalmente bajo fórmulas de economía social, por los demandantes de empleo que participaron en el proyecto subvencionado por esta vía.

La actuación así concebida favorece, específicamente, la participación de la mujer en el mercado de trabajo. De una parte, su incorporación a estos proyectos será mayoritaria, por tener un peso relativamente mayor entre los desempleados y, de otra, la implantación de estos servicios puede dar respuesta a una de las trabas que dificultan su acceso al trabajo, como es la atención en el seno familiar de las necesidades que pretenden cubrir estos servicios.

Con carácter general, la intervención a través de la subvención global debe garantizar la realización de acciones de mejora de la ocupabilidad, integradas en itinerarios de inserción laborales, destinadas a los colectivos de demandantes de empleo prioritarios en la estrategia europea por el empleo.

Mediante esta forma de intervención se subvencionarán los costes laborales de los participantes en el programa (tutores, formadores, expertos sanitarios, psicólogos y, en general, los necesarios para la atención de estos colectivos), los gastos de amortización por la adquisición o utilización de los bienes necesarios para su ejecución y los gastos corrientes que genere su desarrollo.

La programación anual de todo el periodo 2000-2006 de la ayuda correspondiente a esta subvención global para España es la que se detalla: Año 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 Total

Ayuda F.S.E. (en euros) 26.835.036 27.361.405 27.897.520 28.443.384 26.279.425 26.800.920 27.366.278 190.983.968

¿QUÉ ES EL PROYECTO AVANÇ?

Con fecha 26/04/05 entró en este Ayuntamiento el escrito de la Subdirección General de Análisis Económico de las Entidades Locales del Ministerio de Administraciones Públicas, por el cual se notifica la Convocatoria única para los años 2005-2006 para la concesión de ayudas de la subvención global del fondo social europeo.

El Ayuntamiento entiende que esta nueva convocatoria de ayudas nos ofrece la posibilidad de abordar nuevos aspectos que se han ido planteando durante la ejecución de los anteriores proyectos (GÉNESIS y GÉNESIS PLUS). No se trata de una continuidad de aquellos, sino que el proyecto AVANÇ surge para hacer frente a la demanda de nuevos servicios y oficios que están emergiendo dentro del sector de los servicios de proximidad. Servicios que surgen como consecuencia de los nuevos hábitos y costumbres que conlleva la vida moderna y que se han puesto claramente de manifiesto en el desarrollo de la ejecución de los anteriores proyectos.

En este sentido, el proyecto AVANÇ se plantea como un conjunto de acciones complementarias a las líneas hasta ahora desarrolladas que permitan lograr objetivos más ambiciosos y acordes con

FONDOS ESTRUCTURALES DE LA U.E. Financian la Política Regional Comunitaria Destinados a la Cohesión económica y social

F.S.E.

FEDER

FEOGA-o

IFOP

Desarrollo del Mercado de Trabajo y los Recursos Humanos

ESTRUCTURA DE PROGRAMACIÓN E INSTRUMENTACIÓN DE LA GESTIÓN DE LOS FONDOS

En las páginas del BIM (nº 146-estiu 2005), informábamos de la presentación ante el Ministerio de Administraciones Públicas de la solicitud de subvención para la cofinanciación con cargo al Fondo Social Europeo del Proyecto AVANÇ.

Queremos ahora participar a todos/as la satisfacción del Ayuntamiento por haber resultado elegidos por la Comisión de Valoración de los proyectos presentados a esta convocatoria de ayudas y haber obtenido la aprobación del proyecto con una subvención del 70% de su coste con cargo a la convocatoria de 20052006 de la Subvención Global del F.S.E., e informar un poco más sobre estas ayudas que nos permiten continuar la línea de acción emprendida por este Ayuntamiento con los dos proyectos GÉNESIS ya finalizados.

PLAN NACIONAL

DE ACCCION PARA EL EMPLEO

M.C.A.

MARCO COMUNITARIO DE APOYO Canaliza los recursos del Fondo asignados a cada Estado Miembro Se distribuye en dos tramos:

Asignación a CCAA: PROGRAMA OPERATIVO REGIONAL DE FOMENTO DE EMPLEO

Asignación al Estado y a las Corporaciones Locales:

PROGRAMA OPERATIVO PLURIRREGIONAL DE FOMENTO DE EMPLEO

(PO 2000 ES 051PO 017-Aprobado por Decisión de la Comisión Europea el 16.01.01)

SUBVENCIÓN GLOBAL

Fórmula de gestión reservada para acciones prioritarias encuadradas en el eje de Desarrollo Local para actividades generadoras de Empleo

2006, HIVERN • 35

la realidad sociolaboral del momento, como nuevos servicios y oficios, incrementar el número de prácticas becadas o ampliar la realización de prácticas a otros sectores no tratados hasta ahora, además de fijar nuevos itinerarios para los beneficiarios de las fases anteriores.

La Delegación de Fomento Económico y de la Mujer, elaboró la memoria de este proyecto, que fue aprobado por unanimidad por el Pleno del Ayuntamiento en fecha 4 de julio de 2005 y presentada posteriormente la solicitud de ayuda para su cofinanciación.

Con fecha 23 de noviembre, nos ha sido notificada la aprobación de la subvención solicitada para ejecutar dicho proyecto.

BENEFICIARIOS DE ESTAS AYUDAS Según el Programa Operativo Plurirregional de Fomento del Empleo, el beneficiario final de este programa es el INEM. El intermediario del INEM en la gestión de la subvención global será el Ministerio de Administraciones Públicas, por ser este el departamento competente para actuar en todo el Estado con competencias específicas en desarrollo local y, que de hecho, gestiona con su presupuesto programas de asistencia a corporaciones locales.

Por ello, y de conformidad con las estrategias y políticas de empleo y solidaridad que marca la Unión Europea, se articula la citada forma de in-

tervención del Fondo Social Europeo a través de la subvención global para su gestión, como organismo intermediario, por la Dirección General de Cooperación Local, perteneciente a la Secretaría de Estado de Cooperación Territorial del Ministerio de Administraciones Públicas.

Las acciones de fomento de empleo se realizan en el ámbito de las Corporaciones Locales de más de 50.000 habitantes, y serán destinatarios de las actividades subvencionables los desempleados que estén inscritos como demandantes de empleo en el servicio de empleo público correspondiente.

ACCIONES COFINANCIADAS POR EL F.S.E. EN ESTE PROYECTO Mediante la subvención global se reforzará la cooperación económica del Estado con las Entidades Locales, con la finalidad de fomentar iniciativas que desarrollen actividades que respondan a necesidades locales generadoras de empleo en el sector de servicios de atención a personas con especiales necesidades, tales como niños, ancianos, personas con minusvalías, enfermos, excluidos sociales o personas en riesgo de exclusión social.

Las acciones cofinanciadas se dirigirán: a) A ofrecer a los demandantes de empleo, a través de itinerarios de inserción, una oportunidad de práctica laboral acompañada de la formación ade-

cuada para la prestación de servicios de atención a las personas con especiales necesidades indicadas en el punto dos de la Base primera. b) A ofrecer a los demandantes de empleo con especiales dificultades para su inserción en el mercado de trabajo, por su pertenencia a colectivos en situación o en riesgo de exclusión social en el mercado laboral, a través de itinerarios de inserción, una oportunidad de práctica laboral acompañada de la formación específica adecuada.

FINANCIACIÓN Las ayudas serán financiadas por el Fondo Social Europeo con cargo a los fondos destinados a la Subvención Global dentro del correspondiente Programa Operativo en un porcentaje del 70 % del coste total elegible.

En el caso del Proyecto AVANÇ los importes son los que se detalla:

TOTAL

PLAZO DE EJECUCIÓN DEL PROYECTO El inicio de las actuaciones del proyecto tendrá lugar dentro del mes siguiente (antes del 22.12.05) a la notificación de la resolución de concesión de la ayuda (23.11.05).

El período de ejecución del proyecto, se fija por tiempo no superior a veinte meses (hasta el 22.08.07) que se computan desde la fecha de inicio de las acciones (antes del 23.12.05) Información facilitada por CONSUELO MEDINA FENOLL, teniente de alcalde delegada de Fomento Económico y de la Mujer, y MIGUEL ÁNGEL GARCÍA MELERO, delegado de Valores Cívicos y Asuntos Europeos.

MÁS INFORMACIÓN: Delegación de Fomento Económico y de la Mujer.

C/ Azorín, 40.Bajo-46900-TORRENT. Tel.- 961111868. Fax. 961589271. formempleo@torrent.es

Subvención (70%)

Ayto (30%)

Total coste proyecto

374.500,00 €

160.500,00 €

535.000,00 €

«La finalidad de las acciones cofinanciadas por esta subvención, será ofrecer a los demandantes de empleo una oportunidad de práctica laboral acompañada de la formación adecuada en la prestación de servicios de atención a personas con especiales necesidades. Tales servicios comprenderán el cuidado de niños, ancianos, personas con minusvalías, enfermos, excluidos sociales o personas en riesgo de exclusión social, etc. Se pretende apoyar el establecimiento de redes de guarderías y, en general, de centros de día o de servicios de proximidad para atención a personas dependientes.»

El Pacto Cívico

Un Plan Integral de Civismo se consensuará con los colectivos de la ciudad «El Pacto Cívico representará un compromiso de todos y todas por el civismo, determinará el marco conceptual del mismo y marcará los objetivos y líneas estratégicas a desarrollar por el Plan Integral Civismo. La necesidad de profundizar y avanzar en civismo, la necesidad de transformar individuos en ciudadanos y la necesidad de participación deben ser sentidas y priorizadas, porque sin duda, el civismo es uno de los proyectos que más se benefician de una democracia participativa. El civismo se traduce en habitabilidad y está determinado por las pautas de comportamiento de los ciudadanos que permiten la convivencia y el desarrollo de un proyecto integral de civismo que debe ser responsabilidad de todos.»

E

sto explica el delegado de Valores Cívicos y Asuntos Europeos, Miguel Ángel García Melero, un año después de que, a iniciativa del alcalde, se creara de la nueva delegación de Valores Cívicos y Asuntos Europeos, desde la cual se pretende conjugar desarrollo y habitabilidad en la ciudad, para mantener y mejorar la calidad de vida de la ciudadanía, y el proyecto de crear en nuestra ciudad un ambiente de convivencia en paz y liber-

tad. En noviembre se presentaba el primer borrador del Pacto Cívico con el objetivo de que la ciudadanía se adhiera al mismo o realice aportaciones que permitan un pacto consensuado, como primer paso para suscribir un Plan Integral de Civismo para Torrent.

El borrador ha sido presentado a más de 180 colectivos de la ciudad, con la intención de recabar de ellos sus aportaciones. El 8, 9 y el 30 de noviem-

bre se celebraron en el salón de plenos del Ayuntamiento reuniones a las que fueron convocados los colectivos ciudadanos, así como colegios, partidos políticos, sindicatos, etc.

Durante el mes de enero se han presentado en el Ayuntamiento propuestas de enmiendas y sugerencias para mejorar el texto inicial, que se están estudiando actualmente para elaborar el texto definitivo.

A. C.

1957

36 • BIMTORRENT

1973 DINAMARCA

IRLANDA

REGNE UNIT

CONEIXENT LA NOSTRA EUROPA

1981 GRÈCIA 1986 ESPANYA

PORTUGAL

Regne Unit

Alemanya (R.F)

Luxemburg

França

Portugal lia

Espanya

Ità

E

Holanda

Bèlgica

El període de l’acta única europea (1986-1992)

s feia necessària una reflexió i una reforma en els textos fundacionals i va ser Jacques Delors, president de la Comissió Europea des de 1985 fins a 1995, l’impulsor d’una de les transformacions més importants de la Comunitat, reforma coneguda com a Acta Única Europea (AUE) i que va fundar una nova Europa: la Comunitat Europea. L’Europa dels dotze va viure aleshores un període transcendental gràcies a l’AUE, la qual va possibilitar que partint d’una integració econòmica prèvia, s’aconseguiren els avanços necessaris en matèria d’integració política per a aconseguir els objectius europeistes d’unió política amb la firma del Tractat de la Unió Europea (TUE) o Tractat de Maastrich en 1992.

Per a Delors era necessari revitalitzar el procés d’unificació europea i revisar el conjunt de tractats fundacionals de les Comunitats Europees (Tractat de París de 1951 que creava la CECA i els Tractats de Roma que incloïen la CEE i l’EURATOM), per tal de refondre’ls en un tractat únic, en un text convencional únic que permetera (en paraules de Jacques Delors): «realitzar simultàniament el gran mercat sense fronteres, la cohesió econòmica i social, una política europea d’investigació i tecnologia, el començament d’un espai social europeu i accions significatives en matèria de medi ambient...». Este text únic, esta reforma constitucional, l’Acta Única Europea va ser aprovada per la Conferència Intergovernamental, convocada pel Consell Europeu entre els dies 17 i 28 de febrer de 1986, i va entrar en vigor l’1 de juliol de 1987. Paral·lelament en 1986, la Comunitat Europea adopta com a símbols propis la bandera blava amb dotze estreles grogues que representen la plenitud i la perfecció, i l’Himne de l’Alegria com a himne d’Europa.

L’AUI va introduir importants novetats que van afectar totes les institucions per a poder aconseguir els objectius previstos que eren els següents: • Aconseguir per a desembre de 1992 un autèntic mercat únic i interior en què a més d’eliminar barreres aranzelàries, s’eliminaren també els obstacles físics, tècnics i fiscals. Crear un espai sense fronteres on la lliure circulació de persones, mercaderies, serveis i capitals fóra una realitat.

Dinamarca

Irlanda

CAPÍTOL IV

Durant els anys 80, la crisi econòmica i monetària de la dècada anterior va fer que l’atenció de les Comunitats Europees es desviara cap a la resolució de problemes econòmics interns més que a plantejaments d’integració conjunta. Es feia evident que el Tractat de Roma resultava en part ineficaç per a la consecució d’un benestar per als ciutadans europeus, a través d’un espai econòmic europeu que potenciara un ràpid desenvolupament econòmic.

ALEMANYA (R.F.) FRANÇA ITÀLIA BÈLGICA HOLANDA LUXEMBURG

Grècia

• Reformes institucionals encaminades a una major democratització del procés legislatiu amb més influència del Parlament Europeu sobre el Consell Europeu.

Ampliació de l’ús del vot per majoria, en compte de per unanimitat, en el Consell de Ministres. Consagrar l’existència del Consell Europeu (reunions periòdiques dels caps d’Estat i de Govern dels països membres, on es prendran les grans decisions estratègiques). Incorporar el Consell Europeu en les estructures dels Tractats Constitucionals. I la creació del Tribunal de Primera Instància agregat al Tribunal de Justícia de la Comunitat Europea, amb competència sobre els recursos introduïts pels particulars.

• Polítiques estructurals i de suport a les regions més endarrerides, encaminades a una cohesió social i econòmica, i a través de la coordinació dels fons amb finalitat estructural (FEOGA, FEDER i FSE) amb el Banc Europeu d’Inversions i altres instruments financers.

• Cooperació i coordinació en matèria de política monetària que permeta aconseguir una Unió Econòmica i Monetària (UEM) • Aprovar iniciatives per a promoure una integració en el terreny dels drets socials (salut, seguretat dels treballadors), en el terreny de la investigació i la tecnologia i en la dimensió mediambiental; tindre present la necessitat d’equilibri entre els aspectes socials i econòmics en un mercat únic.

El camí que havia de recórrer l’AUE no estava lliure d’obstacles, alhora que va coincidir amb uns esdeveniments històrics fonamentals per a Europa i per a l’orde geopolític existent en el món. Ens referim a la caiguda del Mur de Berlín (1989), la posterior reunificació alemanya (1990), la desaparició dels sistemes comunistes d’Europa Central i Oriental i el desmantellament de la URSS (1991); circumstàncies que van provocar confusió i incertesa sobre un futur que es preveia inestable.

Margaret Thatcher, primera ministra britànica es va oposar des del principi al procés d’integració política que representava l’AUE. La dama de ferro que liderava al costat del president nord-americà Ronald Reagan les polítiques neoliberalitzadores que propugnaven un menor in-

tervencionisme de l’estat en l’economia, una disminució del poder dels sindicats, la reducció d’impostos i la desregulació dels sectors econòmics; contrària a un major poder de les institucions comunitàries i a favor de reduir l’aportació britànica al pressupost comunitari, va mantindre una postura enfrontada a la política de Delors.

Els esdeveniments històrics abans indicats, lluny de suposar un fre a les polítiques integradors, van suposar un impuls al procés de l’AUE. D’una banda, el recel que provocava a França i Gran Bretanya una nova Alemanya unida i davant de la possibilitat d’una nova hegemonia política alemanya, van induir François Mitterand a donar suport al procés d’integració i unió política europea com a única mesura que impediria eixa amenaça. Com va dir Delors: «...la història s’està accelerant i nosaltres també hem de fer-ho...».

D’altra banda, cal assenyalar també com a circumstàncies afavoridores del procés integrador l’escenari europeu resultant de l’afonament dels sistemes comunistes i la desaparició de la URSS. En primer lloc, estos fets van provocar que la CE quedara com a única garant de l’estabilitat en una Europa convulsa, i en segon lloc, les noves democràcies sorgides en les anteriors «democràcies populars» es precipitaren a iniciar negociacions per a l’adhesió a la Comunitat Europea.

No hem d’oblidar que a banda de factors polítics van haver-hi factors econòmics i monetaris, com el crac borsari de 1987 i els problemes del sistema monetari europeu, els quals van intervindre per a impulsar els líders polítics europeus a donar un pas decisiu en la marxa cap a la unió europea.

En 1990, es va convocar una Conferència Intergovernamental per a estudiar la construcció d’una unió política i dotarla dels mitjans d’acció necessaris. Després de tres anys de debats, el Consell Europeu reunit a Maastricht el 9-10 de desembre de 1991, aprovava el Tractat de la Unió Europea, que es coneix popularment com el Tractat de Maastricht.

Este Tractat va suposar un nou període europeu i entraria en vigor el 7 de febrer de 1992. n Informació facilitada per MIGUEL ÁNGEL GARCÍA MELERO, regidor delegat de Valors Cívics i Assumptes Europeus

HIVERN, 2006

J

O

V

E

N

T

U

T

BIMTORRENT • 37

Cursos monogràfics del CIJ Campanya de prevenció/reducció del consum del tabac i del cànnabis: amb xiquets/es i jóvens. Realitzarem una la relació de cursos sèrie d’unitats didàctiques pràctiques. oferirà el CIJ-Torrent durant el V osquepresentem Si te’l passen ... passa!!!

L’augment del consum del tabac i del cànnabis en l’àmbit escolar és notable, i s’ha donat principalment per la baixa percepció de risc d’estes substàncies.

La campanya va dirigida a adolescents amb edats compreses entre els 12 i els 14 anys, que correspon al primer cicle de l’ESO, ja que és en estes edats quan es produeix el major increment de consum, com demostren els estudis i les anàlisi de les enquestes realitzades pels diferents Observatoris i Plans sobre Drogues a jóvens d’entre 12 i 18 anys, sector en què, per tant, cal incidir en matèria preventiva.

Q U I L’ O R G A N I T Z A ? Esta campanya es realitza de forma coordinada pels tècnics dels departaments de Joventut i les Unitats de Prevenció Comunitària dels municipis integrats en el Consorci Xarxa JOVES.net.

ON ES DESENVOLUPA? Als centres d’ensenyament secundari.

Es pretén que arribe a tota la població escolar del municipi, en concret a 1r, 2n i, en alguns casos, a 3r d’ESO. Fins ara s’ha realitzat a l’IES Núm. 4, al col·legi El Drac, a l’IES Serra Perenxisa, als col·legis Pléyade, María Auxiliadora, San José y Santa Ana, i a l’IES Tirant lo Blanc. Està pendent de realitzar als col·legis Madre Sacramento, Santa Teresa, Monte-Sión, Julio Verne, La Purísima i l’IES La Marxadella.

QUÈ ES PRETÉN? Informar i sensibilitzar els adolescents dels riscos associats a l’ús del tabac i del cànnabis. Informar sobre els efectes i els riscs de l’ús i l’abús del tabac i del cànnabis, d’una manera eficaç i sense dramatisme. Dotar l’adolescent d’estratègies i d’habilitats personals que faciliten el manteniment en l’abstinència del tabac i del cànnabis. Facilitar al professorat la possibilitat de ser models saludables per als seus alumnes. Promoure espais lliures de fum als centres educatius, per tal de fer complir la llei vigent i sensibilitzart els fumadors sobre el respecte als no fumadors.

ACCIONS Presentació de la campanya. Amb motiu de conéixer les característiques concretes dels alumnes a qui es dirigeix la campanya, treballem amb un qüestionari breu sobre actituds cap a estes substàncies i les prevalències de consum, prèviament a l’aplicació de la campanya. Posteriorment s’aplicarà un altre test que ens servirà per a avaluar la campanya.

Exposició itinerant de panells. L’exposició de cartells és una activitat de treball en grup, en què es realitzaran dinàmiques de grup associades als missatges de cada cartell.

L’exposició té 10 panells que exposen els mites, les situacions de risc i de consum, les conseqüències del consum, etc., sobre el tabac i el cànnabis, de manera que puguen resoldre els dubtes sobre estes substàncies, així com assajar habilitats de resistència a la pressió del grup, l’assertivitat, etc.

Material imprés. S’ha editat un fullet informatiu sobre els riscos associats al consum de drogues. El fullet inclou informació no sols sobre el tabac i el cànnabis, sinó sobre les substàncies més consumides. La difusió es realitza per mitjà dels centres educatius i dels centres d’informació juvenil. A més, la xarxa JOVES. net compta amb un web en què apareix la campanya i també la informació inclosa en el fullet. http//www.joves.net Suport digital informatiu. Edició d’un CD interactiu en el qual l’alumnat pot veure’s en diferents situacions de consum de tabac, de cànnabis i d’alguna altra substància. Presenta maneres d’enfrontar-se a eixes situacions.

Programa de deshabituació al tabac Amb la finalitat que el professorat es convertisca en un model saludable per a l’alumnat, es promou, com una part de la campanya, la deshabituació al tabac dels agents que intervenen en l’àmbit educatiu.

Una persona experta en drogodependències està realitzant xarrades als alumnes per tal de conscienciar-los sobre els riscos del consum d’estes drogues. Les ses­ sions s’acompanyen d’uns panells expositius en què els alumnes veuen reflectides algunes dades del tabac i del cànnabis.

A més a més, cada centre visitat rebrà el material que s’ha editat per a este programa, amb l’acreditació de la Conselleria de Sanitat. Consisteix en un CD interactiu en què els alumnes trobaran un joc de preguntes i respostes. La caràtula és plena d’informació sobre el tabac, l’alcohol, la cocaïna, l’èxtasi i el cànnabis.

Per completar la campanya «Si te’l passen, passa!!», hi ha una guia didàctica il·lustrada com un còmic, que va mostrant i recordant els riscs del consum del tabac, de l’alcohol o del cannabis.

primer trimestre del 2006. Per tal d’ampliar la informació i per a formalitzar la inscripció en el curs, cal que passeu pel CIJ. En tots els cursos, llevat del taller de «Tècniques de recerca de treball», s’expedirà un certificat d’assistència, sempre que es participe en un mínim de 85% del total d’hores lectives.

• Curs monogràfic «Educació en l’art»: Vos presentem un curs apte per a qualsevol persona interessada, però especialment per a aquelles persones que treballen en l’àmbit sociojuvenil. Este curs vos aportarà noves eines i dinàmiques per a treballar amb menuts i jóvens des del vessant cultural i artístic. Mitjançant tallers d’expressió plàstica podrem conéixer les obres de Gaudí, Miró i altres artistes.

Dates: 7, 13 i 14 de gener. Horari: divendres de 18 a 21 hores, i dissabtes de 9 a 14 h i de 16.30 a 19.30 h. Total d’hores lectives: 20 hores. Lloc: Centre Juvenil Sant Gregori. Preu: 25 € per alumne. Inclou el material del curs. Participants: un mínim de 10 alumnes.

• Curs monogràfic «Globoflèxia»: Amb este curs es pretén que els participants es familiaritzen amb els globus i les tècniques d’inflar-los, així com que s’inicien en la manipulació. Durant les sessions augmentarà la dificultat. És un curs totalment pràctic.

Dates: 20, 21, 27 i 28 de gener. Horari: divendres de 18.30 a 21 h i dissabtes de 9 a 14 i de 16.30 a 18.30 hores. Total d’hores lectives: 20 hores. Lloc: Centre Juvenil Sant Gregori. Preu: 22 € per alumne.

Participants: un mínim de 12 alumnes.

• Curs monogràfic «Manualitats aplicades»: En este curs tractarem d’aprofundir en algunes tècniques manuals que ens serviran per a fer millor el nostre treball

Dates: 7, 14, 21 i 28 de febrer i 7, 14 i 21 de març. Horari: de 18 a 20.30 h.

Total d’hores lectives: 20 hores. Lloc: Centre Juvenil Sant Gregori. Preu: 22 C per alumne. Inclou el material del curs.

Participants: un mínim de 12 alumnes.

• Curs monogràfic «Mediadors d’anorèxia i bulímia»: La nutrició deficient, els aliments postindustrials, les modes i les malalties per desordres alimentaris són, hui en dia, una constant entre els adolescents. Este curs ens mostrarà la realitat d’estes malalties i com previndreles mitjançant la realització de dinàmiques i tècniques de grup. Des de l’animació juvenil i l’educació no formal podem treballar per previndre estes malalties entre els més jóvens.

Dates: dissabtes 4, 11 i 18 de febrer.

Horari: dissabte 4 de 10 a 14 hores. La resta de dissabtes, de 10 a 14 i de 16 a 19 h. Total d’hores lectives: 20 hores. Lloc: Centre Juvenil Sant Gregori. Preu: 26 C per alumne. Inclou el material del curs.

Participants: un mínim de 15 alumnes.

• Curs monogràfic «Tècniques de recerca de treball»: Cada dia, les oportunitats de trobar treball són més complicades. Saber de quina manera es pot trobar treball és molt important. Vos oferim la possibilitat de conéixer i aprendre diverses tècniques de recerca de treball: el curriculum vitae, les cartes de presentació, les entrevistes de treball, les oficines de col·locació... Un curs per a poder recollir bastants tècniques i recursos per a la recerca de treball. A més a més, vos oferim la possibilitat de participar-hi de matí o de vesprada.

Dates. Matí: 8, 15 i 22 de febrer, 1 i 8 de març, de 10 hores a 12 hores.

Vesprada: 9, 16 i 23 de febrer, 2 i 9 de març, de 17 a 19 hores. Lloc: Centre d’Informació Juvenil. Preu: gratuït.

Tornem a la neu na altra vegada han tornat el Nadal, l’Any Nou, la costa de gener, les rebaixes…, però també en estes dates torna la U campanya «Aneu a la Neu» del CIJ. Estic dos anys reservant-

me uns poquets diners per a gastar-los esquiant, i per ara m’informaré del viatge que hi haurà per a enguany. És una manera de passar un cap de setmana diferent, i per pocs diners.

Enguany anirem a Port Ainé el cap de setmana del 3, 4 i 5 de març. M’han dit en el CIJ que serà prou paregut als anys anteriors, és a dir, que eixirem el divendres a la vesprada, cap a les 16.00 hores i arribarem a l’hotel a l’hora de dormir i així estarem descansats per a aprofitar al màxim el dissabte a les pistes. Tindrem forfet il·limitat tant el dissabte com el diumenge. Això està molt bé, perquè anirem a primera hora a les pistes i ens hi quedarem fins que les tanquen. Per als qui com jo encara no han completat el seu equipament d’esquí, també tenim l’opció de llogar-lo allí mateix, i ens fan un preu prou bo per ser grup. Vos assegure que ens ho passarem molt bé. Hi va gent de totes les edats, famílies, grups d’amics, algun boig per la neu…

Finalment, vull dir-vos que l’hotel inclou el desdejuni i el sopar, així que l’única cosa de la qual ens hem de preocupar, a més de no caure en la neu, és clar, és del dinar en la pista. T’hi apuntes?

Port Ainé (3, 4 i 5 de març). Allotjament: Hotel Comte de Pallars *** Preu: 128 €.

Inclou: transport, allotjament en mitja pensió en habitacions múltiples, forfet il·limitat per als dos dies i assegurança per a la pràctica de l’esquí. Opcional: Lloguer de material: esquís: 16 €; xou: 30 €. Classes de dos hores diàries/2 dies: 19 € SUSANA MARTÍNEZ i XAVI TORREGROSA CIJ TORRENT

38 • BIMTORRENT

NOTÍCIES

DE

L ' A J U N TA M E N T

EXTRACTES DELS ACORDS PLENARIS DE 2005 SESSIÓ ORDINÀRIA DEL 10 DE GENER • S’acorda per unanimitat aprovar la modificació de l’estructura orgànica i funcional de l’Ajuntament.

• S’acorda per unanimitat acceptar la sentència del Tribunal Suprem en recurs de cassació núm. 6549/2000.

• En despatx extraordinari es dóna compte del Decret d’Alcaldia núm. 2.807/04 sobre delegació d’Alcaldia els dies 30 i 31 de desembre del 2004 i 1 i 2 de gener del 2005 en el primer tinent d’alcalde Severino Yago Torrent. S’aprova la modificació de l’acord del Ple de l’1 de juliol del 2003 sobre retribucions a membres de la corporació. S’acorda l’aprovació del Reglament municipal de creació, modificació i extinció de fitxers informàtics automatitzats. S’aprova la subscripció de conveni amb l’Agrupació Empresarial Mas del Jutge per a la prestació del servei de neteja viària i conservació d’obres de jardineria. S’acorda desestimar el recurs de reposició contra l’acord del Ple de 5 de juliol del 2004 per ocupació de camí cadastral al carrer de Fra Luis de León.

Després de la votació nominal, s’aprova inicialment el Pressupost General per al 2005 amb 16 vots a favor dels grups Socialista i Bloc, 8 en contra del Grup Popular i 1 abstenció del grup d’UV. Així mateix s’aprova la plantilla de personal i el catàleg provisional de llocs de treball que preveu el Pressupost.

• Es dóna compte dels decrets d’Alcaldia de l’1 al 31 de desembre del 2004. Del núm. 2.599 al núm. 2.819, tots dos inclosos.

SESSIÓ EXTRAORDINÀRIA DEL 24 DE GENER • S’aprova l’acta de la sessió extraordinària del dia 29 de desembre del 2004.

• Es designen els components de les meses electorals del Referèndum sobre la ratificació de la Constitució Europea.

• S’aprova per unanimitat la proposta del regidor delegat de Polítiques de Solidaritat, Sanitat i Benestar Social sobre la creació d’una Comissió Política d’Acció Social de l’Ajuntament, en què es refonen totes les comissions polítiques dels diferents plans.

• S’acorda per unanimitat la proposta del tinent d’alcalde delegat de Seguretat Ciutadana sobre modificació de l’Ordenança municipal de circulació.

• S’aprova per unanimitat el Reglament municipal de normalització lingüística de l’Ajuntament.

SESSIÓ ORDINÀRIA DEL 7 DE FEBRER • Abans d’iniciar el Ple es fa un minut de silenci pels difunts del terme municipal de la Todolella, i s’acorda que conste en acta el sentiment de condol de la corporació per les conseqüències d’un succés tan tràgic.

• S’aproven les actes de les dos sessions plenàries anteriors.

• Per unanimitat s’acorda ratificar el Decret d’Alcaldia número 2.432/04 sobre inclusió de l’obra Camí de Barbeta en el Pla de Camins Rurals.

• S’acorda sotmetre a informació pública els projectes d’homologació modificativa del Pla General i el Pla Parcial de l’Àrea 4 (Santa Apol·lònia, Canal-1) presentat per la mercantil Casas Marxadella, SL, amb 22 vots a favor dels grups polítics Socialista i Partit Popular, i 2 abstencions dels grups d’Unió Valenciana i Bloc-EV. • S’aprova per unanimitat l’Ordenança municipal reguladora de residus urbans i neteja viària, i l’adhesió al conveni marc entre la Generalitat Valenciana i Ecoembalajes Espanya, SA, proposades pel tinent d’alcalde delegat de Medi Ambient.

• En despatx extraordinari s’acorda per unanimitat ratificar el Decret d’Alcaldia número 68/2005 per a la contractació laboral temporal d’una persona auxiliar administrativa per al programa d’accions ILIOBE. També per unanimitat s’acorda ratificar el Decret d’Alcaldia número 89/2005 sobre contractació laboral temporal d’un conserge d’instal·lacions municipals. Per unanimitat s’acorda aprovar les bases i l’oferta genèrica al

SERVEF per a la contractació laboral d’un arquitecte o arquitecta. Per unanimitat s’aproven les bases i l’oferta genèrica al SERVEF per a la contractació laboral de dos treballadors socials.

S’acorda aprovar per unanimitat la proposta del tinent d’alcalde delegat de Modernització de l’Administració Pública i Hisenda de la gestió directa d’un Programa de Televisió Digital. La gestió del programa esmentat es realitzarà dins de la demarcació Torrent, aprovada pel Reial Decret 2.268/2004, de 3 de desembre, que modifica el RD 439/2004, pel qual s’aprova el Pla Tècnic Nacional de la Televisió Digital Local, l’àmbit de cobertura del qual inclou els municipis de Torrent, Paterna, Mislata, Alaquàs, Xirivella, Manises, Quart de Poblet, Aldaia, Catarroja, Paiporta, Alfafar, Picassent, Silla, Benetússer, Albal, Xiva, Picanya, Bunyol, Sedaví i Xest.

S’acorda per unanimitat acceptar la sentència número 768 de data 8 de maig del 2003 del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, estimatòria del recurs contenciós número 03/238/00, interposat per l’Associació de Veïns del Vedat, contra l’acord plenari de 23 de desembre de 1999.

Amb 23 vots a favor dels grups polítics municipals Socialista, Partit Popular i Unió Valenciana, i una abstenció del grup polític municipal Bloc-EV, s’acorda aprovar la proposta de l’Alcaldia Presidència per a l’aprovació de requisits i mèrits de les bases específiques per a la convocatòria de concurs ordinari per a lloc de treball reservat a funcionaris amb habilitació nacional.

Per unanimitat s’acorda acceptar la sentència dictada el 22 de juny del 2004 per la Sala Tercera del Tribunal Suprem en el recurs de cassació número 8.554/1999, interposat per Aguas de Valencia, SA. Es dóna compte, i el Ple en queda assabentat, dels decrets d’Alcaldia que van des de l’1 de gener fins al 2 de febrer del 2005, del número 0001 al 0235, tots dos inclosos.

SESSIÓ ORDINÀRIA DEL 7 DE MARÇ • S’aprova l’acta de la sessió anterior.

• Amb 14 vots a favor del grup Socialista, 8 en contra del grup del Partit Popular, i 2 abstencions dels grups d’Unió Valenciana i Bloc-EV, s’acorda estimar l’al·legació presentada per Coperfil, SA al projecte de modificació número 14 del Pla General d’Ordenació

Urbana, que té com a objecte el canvi d’ús de part de la parcel·la destinada a equipament existent en el Sector Parc Central.

• S’aprova provisionalment, amb 15 vots a favor dels grups Socialista i Unió Valenciana i 9 abstencions dels grups Partit Popular i Bloc-EV, el Projecte d’Homologació i Pla Parcial del Sector Parc Central-3, promogut per l’empresa pública municipal Nous Espais Torrent, SA. • S’acorda aprovar la Modificació de l’Estudi de Detall de la parcel·la 6 de la unitat d’execució 4.8 (Reina Sofia 6-A), amb 14 vots a favor del grup Socialista i 10 abstencions dels grups Partit Popular, Unió Valenciana i Bloc-EV. • Per unanimitat s’acorda la concessió d’ajudes a organitzacions no governamentals per a l’exercici 2005.

• En despatx extraordinari es dóna compte i el Ple queda assabentat dels següents decrets d’Alcaldia: 2.716/04, sobre operació de Tresoreria per un import de 2.254.000 euros, i 2.717/04, per un import de 2.644.939 euros; 0430/05, sobre delegació d’Alcaldia en el primer tinent d’alcalde Severino Yago Torrent; i s’acorda ratificar el 0167/05, sobre aplicació d’increment de retribucions.

S’acorda la designació de representants del grup Socialista en el Consell Rector del BIM. Amb 22 vots a favor dels grups Socialista i Partit Popular i 2 en contra dels grups d’Unió Valenciana i Bloc-EV, s’aprova la cessió d’una plaça d’aparcament tipus A en l’aparcament de l’avinguda del País Valencià.

Amb 14 vots a favor del grup Socialista i 10 en contra dels grups Partit Popular, Unió Valenciana i Bloc-EV s’acorda la revisió dels preus del servei de neteja dels locals municipals, subscrit amb l’empresa Cooperativa Valenciana de Limpieza Servicio Popular.

S’aprova definitivament el Pressupost General per a l’exercici de 2005 amb 14 vots a favor del grup Socialista i 10 vots en contra dels grups Partit Popular, Unió Valenciana i Bloc-EV. Amb una votació idèntica s’acorda adjudicar a l’empresa Coperfil Group, SA el contracte de concessió d’un dret de superfície sobre les parcel·les de titularitat municipal números D2, D3 i D4, amb els seus vials i espais lliures corresponents, situades en la Unitat d’Execució número 1 del Sector Parc Central, amb la finalitat de construir un centre d’oci. Amb 14 vots a favor del grup Socialista i 10 en contra dels altres grups, s’acorda aprovar l’Estudi de Detall per a la implantació de l’ús residencial en la parcel·la 4.2 del sector Parc Central promogut per Bigeco, SA; i sotmetre a informació pública el Projecte de Modificació número 15 del Pla General d’Ordenació Urbana, que té com a objecte la regulació de les condicions d’edificació en la subzona 3D-A. Es dóna compte, i el Ple queda assabentat dels decrets adoptats per l’Alcaldia des del 3 de febrer fins a l’1 de març, del número 0236 al 0583, tots dos inclosos.

• Abans que finalitze el Ple s’acorda per unanimitat que conste en acta el sentiment de la corporació per la defunció d’Agustina Miquel Marín, mare del regidor Vicent-S. Beguer Miquel.

SESSIÓ ORDINÀRIA DEL 5 d’ABRIL • S’aprova l’acta de la sessió anterior.

• Per unanimitat s’acorda aprovar la proposta del Programa d’Actuació Integrada per al desenvolupament de la Unitat d’Execució 6.3 (Marxadella, c/ Gandia, c/ Carlet), definint el contingut del programa per l’elecció de l’alternativa tècnica i la proposició juridicoeconòmica presentades per Basik Desarrollo, SL, així com aprovar el Projecte d’Urbanització que integra el programa i el pla de reforma interior que l’acompanya, tot supeditant la validesa a algunes condicions.

• S’acorda per unanimitat desestimar el recurs de reposició interposat per Inza Torrent, CB contra l’acord plenari d’1 de març del 2004, que va rebutjar la iniciativa de Programa per al desenvolupament de l’actuació integrada de la unitat d’execució 7.9 (Colònia Blanca-prolongació del carrer del Riu Magre).

2006, HIVERN • 39

• Per unanimitat s’aprova la proposta del regidor delegat de Sanitat mitjançant la qual es declara l’Ajuntament i totes les seues dependències Espais Lliures de Fum. • Es dóna compte dels decrets d’Alcaldia següents: 0800/05, sobre delegació d’Alcaldia en el primer tinent d’alcalde Severino Yago Torrent, i el 0886/05, sobre aprovació de la liquidació del Pressupost General de l’exercici 2004.

• Amb 23 vots a favor dels grups Socialista, Partit Popular i Unió Valenciana, i 1 abstenció del grup del Bloc-EV, s’acorda aprovar la proposta de l’Alcaldia Presidència sobre modificació d’acords relatius al concurs ordinari de lloc de treball reservat a funcionaris amb habilitació nacional.

• Es dóna compte dels decrets d’Alcaldia del 2 al 30 de març, del número 0584 al 0873, tots dos inclosos.

SESSIÓ EXTRAORDINÀRIA DEL 18 d’ABRIL • S’aprova per unanimitat la proposta del tinent d’alcalde delegat d’Educació sobre que l’Ajuntament farà efectiu el compromís amb l’educació de l’alumnat de Primària, destinant la quantitat de 357.000 euros a càrrec de la partida 42200.4810 del Pressupost Municipal de 2005.

• Per unanimitat s’aprova la convocatòria de Beques Escolars per al curs 2005-2006.

• S’aprova per unanimitat la proposta de la tinent d’alcalde delegada d’Arxius i Biblioteques sobre el conveni que s’ha de subscriure amb la Conselleria de Cultura, Educació i Esport per a crear una Biblioteca Pública Municipal.

• S’acorda implantar el servei d’aparcament de vehicles en l’espai previst a la Ciutat de l’Esport, en el sector Parc Central, amb 16 vots a favor dels grups Socialista i Bloc-EV, 8 en contra del Partit Popular i 1 abstenció d’Unió Valenciana.

• Amb la mateixa votació que el punt anterior, s’acorda aprovar l’expedient en què figura el Plec de Clàusules Administratives Particulars i adjudicar el contracte de gestió del servei de manteniment i explotació de l’aparcament de propietat municipal situat al Parc Central, a la unió temporal d’empreses formada per Contrucciones Nagarés, SL i Secopsa Servicios, SA. • S’acorda, amb 17 vots a favor dels grups polítics municipals Socialista, Unió Valenciana i Bloc-EV, i 8 en contra del grup del Partit Popular, adjudicar a l’empresa Promociones y Gestiones Inmobiliarias Ratisbona, SL i Compañía Sociedad en Comandito, l’alienació de la parcel·la de propietat municipal ubicada als carrers B-2, E i K, del Sector 14 El Toll-l’Alberca, d’ús terciari.

• S’acorda aprovar la proposta dels portaveus dels grups polítics municipals PSPV-PSOE, Unió Valenciana i Bloc-EV per la qual es ratifica la reducció de la barrera electoral al 3%, amb 17 vots a favor dels grups que la proposen i 8 abstencions del Partit Popular.

• S’acorda aprovar la moció dels portaveus dels grups PSPV-PSOE, Partit Popular i Unió Valenciana, mitjançant la qual es ratifica la Carta de Vitòria, que recull el Decàleg del Municipalisme del segle XXI, aprovada per la Comissió Executiva i el Consell Federal de la FEMP en les reunions del 14 de desembre del 2004, amb 24 vots a favor dels esmentats grups i 1 abstenció del Bloc-EV. SESSIÓ EXTRAORDINÀRIA DEL 9 DE MAIG • S’aproven les actes de les sessions, ordinària i extraordinària, celebrades els dies 5 i 18 d’abril.

• S’aprova provisionalment el Projecte d’Homologació Modificativa del Pla General i Pla Parcial de l’Àrea 4 (Sta. Apol·lònia, Canal 1) de sòl urbanitzable presentats per la Mercantil Casas Marxadella, SL, amb 21 vots favorables dels grups Socialista i Partit Popular, i 2 abstencions d’Unió Valenciana i Bloc-EV. • S’acorda desestimar les al·legacions presentades per Aguas de Calicanto, SA, Sr. Arturo Calvo Llorens i altres i l’Ajuntament de Godelleta, en relació amb la necessitat d’ocupació dels pous de subministrament d’aigua potable, situats en terme municipal de Torrent, a la urbanització Calicanto, i s’aprova la relació de béns de drets afectats per l’expropiació dels pous de subministrament

d’aigua potable a l’esmentada urbanització, amb 15 vots a favor dels grups Socialista, Unió Valenciana i Bloc-EV, i 8 abstencions del grup Partit Popular.

• S’acorda ordenar les demolicions de la cobertura del celobert al carrer de Francesc Tàrrega, 8; de l’edificació auxiliar al carrer de l’Eucaliptus, 35; de la porta del carrer del Pintor Benedito, 5; de la construcció auxiliar per a magatzem a l’avinguda de la Pardala, al costat del número 77-B; es desestima el recurs de reposició contra l’acord plenari de 9 de desembre del 2004, pel qual s’ordena la demolició d’una vivenda de nova planta al carrer de Fra Junípero Serra, 4, amb 13 vots a favor del grup Socialista i 10 abstencions de la resta de grups.

• S’acorda per unanimitat aprovar les bases de la convocatòria per a la concessió d’ajudes dirigides a inversions i adquisició de material inventariable per a la gestió recreativoturisticocultural de la serra Perenxisa, dirigides a associacions, institucions i fundacions mediambientals.

• S’acorda aprovar la proposta del Grupo de Aguas Forum, Torrent XXI sobre el control de residus industrials i reutilització de l’aigua, amb 15 vots a favor dels grups municipals Socialista, Unió Valenciana i Bloc-EV, i 8 en contra del grup del Partit Popular.

• S’aprova per unanimitat sol·licitar a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer que autoritze la neteja dels barrancs de Torrent.

• S’acorda, per unanimitat, aprovar les bases per a la convocatòria d’ajudes a ONGD per al 2005.

• S’acorda, per unanimitat, donar per conclosa la primera fase de desenvolupament del Pla Integral d’Actuacions al barri del Xenillet.

• Per unanimitat s’acorda que l’Ajuntament s’adherisca a la Declaració de commemoració del 9 de Maig, «Dia d’Europa», i la seua incorporació a la Xarxa d’Entitats Locals per l’Educació de la Ciutadania Democràtica, que la Federació Valenciana de Municipis i Províncies impulsarà en el seu àmbit territorial.

• S’acorda aprovar, per unanimitat, que s’inicien els tràmits perquè la gestió d’un Centre Especial d’Ocupació es realitze amb la coparticipació de l’Ajuntament.

• Per unanimitat s’acorda aprovar la contractació temporal de tres subalterns per a l’obertura estival de la biblioteca del carrer del Músic Andreu Piqueres.

• S’acorda per unanimitat aprovar la cessió gratuïta a favor de la Mancomunitat Intermunicipal de l’Horta Sud dels terrenys situats al camí de Matamala, partida Caseta de Capa, 38-P, amb una superfície de 14.958 m2, i de les construccions i instal·lacions del Centre d’Educació Especial «La Unión», existent en els terrenys, supeditada la cessió al manteniment de la destinació del col·legi com a centre d’atenció a disminuïts psíquics.

• S’aprova per unanimitat acceptar les interlocutòries dictades el 10 i 20 d’abril del 2003, en l’incident d’execució de la Sentència 191, dictada el 15 de març de 1988 per l’Audiència Territorial de València en el recurs contenciós administratiu 02/556/1986, i confirmada en apel·lació per la Sentència del Tribunal Suprem de 18 d’abril de 1989.

SESSIÓ ORDINÀRIA DEL 6 DE JUNY • S’aprova per unanimitat l’acta de la sessió del 9 de maig.

• S’acorda, per unanimitat, aprovar la propostes de la tinent d’alcalde delegada de la Dona sobre la condemna de la violència contra les dones i la discriminació en què es basa, acceptant les preocupacions i recomanacions del Comité de Nacions Unides sobre discriminació contra la dona, i l’adhesió al programa de teleassistència mòbil per a les víctimes de la violència de gènere.

• En despatx extraordinari es dóna compte del decret 1.464/05 sobre delegació d’Alcaldia en el primer tinent d’alcalde Severino Yago Torrent, els dies 26 al 31 de juny. S’acorda per unanimitat ratificar el Decret d’Alcaldia 1.459/05 sobre contractació d’un auxiliar administratiu amb destinació al Centre del Voluntariat Municipal. També per unanimitat es ratifica el Decret d’Alcaldia núm. 1.472/05 sobre contractació de peons i oficials de primera jardiners, amb destinació a l’obra de neteja i conservació del medi forestal i foment de l’oci en la naturalesa al Vedat 2005. Amb 17 vots a favor dels

grups municipals Socialista, Unió València i Bloc-EV, i 8 en contra del grup del Partit Popular, s’acorda aprovar la moció del grup Socialista sobre sol·licitud a la Generalitat Valenciana de la publicació de l’Ordre reguladora per a la distribució urgent dels fons autonòmics de cooperació local. Per unanimitat s’acorda aprovar el conveni de col·laboració amb la Federació de Sords de la Comunitat Valenciana (FESORD CV). En votació nominal, amb 15 vots a favor del grup Socialista i 10 en contra de la resta de grups, s’aprova inicialment la Modificació de Crèdits al Pressupost de l’Ajuntament número 1/2005, de competència del Ple de la Corporació. Per unanimitat s’acorda que es desbloquege la situació de paralització en què es troba el procés per a dotar els ciutadans del Vedat d’un espai digne per a rebre assistència sanitària. Es dóna compte, i el Ple queda assabentat, dels decrets d’Alcaldia des del 31 de març fins al 31 de maig, del número 0874 al 1.537, tots dos inclosos.

SESSIÓ EXTRAORDINÀRIA DEL 4 DE JULIOL Abans que comence la sessió, els membres de la corporació feliciten la regidora Esmeralda Torres per la seua maternitat recent.

• S’aprova per unanimitat l’acta de la sessió del 6 de juny.

• Amb 15 vots a favor del grup Socialista, 1 en contra del grup d’Unió Valenciana i 9 abstencions dels grups Partit Popular i Bloc-EV, s’acorda desestimar l’al·legació i aprovar provisionalment la modificació número 15 del Pla General.

• S’acorda per unanimitat aprovar les propostes del tinent d’alcalde delegat de Medi Ambient sobre la modificació de l’Ordenança reguladora d’abocaments a la xarxa municipal de clavegueram, i la renovació de l’adhesió al conveni marc entre la Generalitat Valenciana i l’entitat Ecovidrio per al reciclatge d’envasos de vidre.

• Amb 15 vots a favor del grup municipal Socialista i 10 abstencions dels grups Partit Popular, Unió Valenciana i Bloc-EV, s’acorda desestimar el recurs de reposició contra l’acord plenari de 4 d’octubre del 2004, pel qual s’ordena la demolició d’una construcció auxiliar a la partida de l’Alberca, 19-P. • S’acorda per unanimitat la proposta de la tinent d’alcalde delegada de la Dona i Foment Econòmic sobre l’aprovació del Projecte Avanç, com a complement dels projectes Génesis i Génesis Plus, i sol·licitar una subvenció global del Fons Social Europeu.

• Per unanimitat s’acorda donar per finalitzat el Pla Integral d’Actuacions al barri del Xenillet. S’aprova el Pla Municipal contra l’Exclusió Social i la inclusió en la plantilla municipal de les places de treballador/a social i tècnic mitjà especialista en menors.

• S’acorda per unanimitat determinar com a festes locals per a l’any 2006 el 3 de febrer (Sant Blai) i el 24 d’abril (Sant Vicent Ferrer).

• S’acorda, amb 16 vots a favor dels grups Socialista i Bloc-EV i 9 abstencions dels grups Partit Popular i Unió Valenciana, aprovar l’adhesió a la campanya per la Música en Valencià.

• S’acorda aprovar la modificació d’estatuts de la Fundació Esportiva Municipal amb 23 vots a favor dels grups Socialista i Partit Popular, 1 en contra del Bloc-EV i 1 abstenció d’Unió Valenciana.

• Per unanimitat s’acorda l’adhesió al projecte de l’Ajuntament de Jaén pel qual se sol·licita a la UNESCO la declaració de la catedral de Jaén com a Patrimoni de la Humanitat.

• En despatx extraordinari s’acorda, amb 16 vots a favor dels grups Socialista i Unió Valenciana, 1 en contra del Bloc-EV i 8 abstencions del Partit Popular, autoritzar Gaia Gestión Deportiva, SL, concessionària dels equipaments esportius Ciutat de l’Esport i de l’Oci, a constituir hipoteca de la concessió esmentada. Amb la mateixa votació s’autoritza a l’empresa Gaia, concessionària de la gestió de la piscina La Cotxera, a constituir hipoteca de la concessió dita. Amb 23 vots a favor dels grups polítics Socialista i Partit Popular i 2 abstencions dels grups d’Unió Valenciana i Bloc-EV, s’acorda implantar el servei d’aparcament de vehicles de l’avinguda de Joan Carles I, en l’encreuament amb el carrer del Pare Méndez. S’acor-

40 • BIMTORRENT

da, per unanimitat, aprovar el conveni de col·laboració amb l’Associació de Veïns del Vedat. Es dóna compte dels decrets d’Alcaldia que van des del dia 1 fins al 29 de juny, del número 1.538 al 1.797, tots dos inclosos.

• Es dóna compte, i el Ple en queda assabentat, dels decrets adoptats per l’Alcaldia des del dia 30 de juny fins al 6 de setembre, del número 1.798 fins al número 2.353, tots dos inclosos.

SESSIÓ EXTRAORDINÀRIA DEL 22 DE JULIOL Abans que comence la sessió, per unanimitat, s’adopta l’acord que conste en acta el sentiment de la corporació per la defunció de la mare Mª Jesús Sanchis Cabrera.

• S’aprova, per unanimitat, l’acta de la sessió ordinària del 4 de juliol.

• Es dóna compte, i el Ple en queda assabentat, del Decret d’Alcaldia núm. 1.817/05, sobre adjudicació d’operació de Tresoreria d’1.200.000 €, a la Caixa Rural de Torrent.

• S’acorda per unanimitat ratificar el Decret d’Alcaldia núm. 1.841/05, sobre contractació del personal Pamer 2005.

• S’acorda, amb 23 vots a favor dels grups polítics municipals Socialista, Partit Popular i Unió Valenciana i 1 abstenció del grup polític municipal del Bloc-EV, aprovar l’Estudi de Detall promogut per Exinan Explotaciones Inmobiliarias, SL per a l’ordenació de volums d’una parcel·la situada als carrers del Doctor FlemingBarranc del Gallec.

• Per unanimitat, s’acorda aprovar l’Estudi de Detall promogut per Exinan Explotaciones Inmobiliarias, SL per a l’ordenació de volums d’una parcel·la situada als carrers del Riu Magre i de Magallanes.

SESSIÓ ORDINÀRIA DEL 3 D’OCTUBRE S’aprova, per unanimitat, l’acta de la sessió ordinària del 12 de setembre del 2005.

• Per unanimitat, s’acorda la modificació de l’acord del Ple de 18 d’abril de 2005 relativa a la creació d’una plaça de tècnic d’administració especial per a la nova biblioteca municipal, amb un nou acord que diga: «Comprometre’s a crear, en la plantilla de funcionaris, una plaça de tècnic d’administració especial per a biblioteques, amb nivell retributiu B, modificant a l’efecte la plaça ja creada amb nivell C».

• Per unanimitat, s’acorda aprovar la proposició del regidor delegat de Polítiques de Solidaritat, Sanitat i Benestar Social sobre la baixa en el consorci Pangea Arco Mediterráneo.

• Per unanimitat s’acorda aprovar el conveni de col·laboració entre l’Ajuntament i la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona per a microcrèdits, que permeten el finançament de projectes promoguts per persones que pateixen una exclusió financera. La col· laboració amb entitats públiques i privades és un recurs utilitzat per a completar les polítiques d’ocupació i de foment econòmic.

• Per unanimitat, s’acorda nomenar Fallera Major Infantil per a l’any 2006 la xiqueta Marta Giménez Ortí, i nomenar Fallera Major de Torrent Marián Garrigues Inarejos.

• Per 17 vots a favor dels grups polítics municipals Socialista, Unió Valenciana i Bloc-EV i 8 abstencions del grup polític municipal del Partit Popular, s’acorda nomenar com a representant de l’Ajuntament de Torrent en el Consorci per a la Gestió de Recursos, Activitats i Serveis en l’àmbit esportiu de l’Horta (Grup Esportshorta), els següents membres de la corporació: Titular, María Paz Domínguez Gómez, regidora delegada d’Esports. Suplent, Valentín Fernández Parrado, tinent d’alcalde delegat de Recursos Humans, Seguretat Ciutadana, Protecció Civil i Transports, i com a representants de l’Ajuntament en la Comissió Tècnica del Consorci: Titular, Jaime Selfa Navarro, cap de la Secció de Planificació Esportiva. Suplent, Manuel Gálvez Romero, coordinador de l’Escola Municipal de Futbol de la FDM. • Per unanimitat, s’acorda denunciar el contracte de prestació del servei de recollida de residus sòlids urbans subscrit en data 1/7/1996, amb FCC Medio Ambiente, SA, CIF: A-28451639, i fixar-ne la finalització en la data del venciment: el 30 de juny de 2006.

• Per unanimitat, s’acorda prorrogar obligatòriament per al contractista FCC Medio Ambiente, SA, CIF: A-28451639, amb efectes de 6 de febrer de 2006, el contracte de prestació de servei de neteja viària.

La pròrroga durarà com a màxim fins al 30 de juny de 2006.

• Per 15 vots a favor del grup polític municipal Socialista, 9 en contra dels grups polítics municipals del Partit Popular i Bloc-EV i 1 abstenció del grup polític municipal d’Unió Valenciana, s’acorda desestimar les reclamacions presentades, conegudes les raons que figuren en l’informe indicat i aprovar el compte general corresponent a l’exercici de 2004.

• Per unanimitat, s’acorda sol·licitar la inclusió en el Pla de Camins Rurals per a l’any 2006 de l’obra Camí de Barbeta (1,7 km) 52.160,35 euros.

• Es dóna compte, i el Ple en queda assabentat, dels decrets adoptats per l’Alcaldia des del dia 7 fins al 27 de setembre, del número 2.354 fins al número 2.517, tots dos inclosos.

SESSIÓ ORDINÀRIA DEL 12 DE SETEMBRE • S’aprova, per unanimitat, l’acta de la sessió del 22 de juliol.

• Es dóna compte, i el Ple en queda assabentat, del Decret 2.080/05 adoptat per l’Alcaldia, pel qual es delega en els tinents d’alcalde següents les funcions inherents a l’Alcaldia Presidència durant les dates que s’indiquen a continuació. Del 6 al 14 d’agost, els dos inclusivament: Valentín Fernández Parrado. Del 15 al 21 d’agost, els dos inclusivament: M. Cruz Nieto Giménez de los Galanes.

Del 22 al 28 d’agost, els dos inclusivament: Consuelo Medina Fenoll. Del 29 d’agost al 4 de setembre, els dos inclusivament: Severino Yago Torrent.

• Per unanimitat, s’acorda ratificar el Decret d’Alcaldia núm. 2.207/05 sobre contractació laboral temporal durant tres mesos, prorrogables si escau, per tres mesos més, d’un/a auxiliar administratiu/a amb destinació a la secció d’Educació.

• Per unanimitat, s’acorda aprovar la cessió de plaça d’aparcament tipus «A» efectuada per Metropark Aparcamientos, SA, adjudicatària de la concessió de l’explotació de l’aparcament subterrani situat a l’avinguda del País Valencià segons l’acord plenari de data 23/12/1999.

• Per unanimitat, s’acorda la execució de la sentència dictada pel Tribunal Suprem al recurs de cassació núm. 7.931/2002, promogut per l’Ajuntament de Torrent, l’Ajuntament de Picanya i Aigües de l’Horta, SA, contra sentència dictada pel Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana al recurs contenciós núm. 03/1760/1998, interposat per Aguas de Valencia, SA contra acords plenaris relatius al conveni administratiu firmat per a la prestació del servei d’aigua potable i clavegueram en el terme municipal de Picanya.

• Per 17 vots a favor dels grups polítics municipals Socialista, Unió Valenciana i Bloc-EV, i 8 abstencions del grup polític municipal del Partit Popular, s’acorda estimar parcialment el recurs de reposició interposat per Urbanitzadora Calicanto, SA contra l’acord plenari de data 9 de maig de 2005, que aprova la relació de béns i drets afectats per l’expropiació forçosa dels pous de subministrament d’aigua potable a la urbanització Calicanto, i en conseqüència modificar la relació de béns en el sentit d’atribuir la titularitat de la parcel·la on s’assenten els pous a la mercantil Aguas de Calicanto, SA, i desestimar el recurs en tots els altres aspectes.

• S’acorda per unanimitat iniciar el procediment per a la declaració, com a Paratge Natural Municipal, de la serra Perenxisa, situada en este terme municipal i que ocupa una superfície d’1.743.809 m2, i que abraça les parcel·les 158, 233, 263, 273, 284 i 286 del polígon 2.

SESSIÓ EXTRAORDINÀRIA DE 28 D’OCTUBRE • S’aprova, per unanimitat, l’acta de la sessió del proppassat dia 3 d’octubre.

• Es dóna compte de l’expedient tramitat per a la concessió d’ajudes a organitzacions no governamentals, d’acord amb la convocatòria d’ajudes aprovada pel Ple

del passat dia 9 de desembre de 2004. Per unanimitat, s’acorda concedir les ajudes següents: - FUNDACIÓN VICENTE FERRER. Construcció de cases adaptades per a persones discapacitades.

L’Índia. 6.000 € - MPDL. Movimiento por la Paz, el Desarme y la Libertad Suport al desenvolupament integral de dones dominicanes: salut, treball i organització social.

República Dominicana. 6.000 € - TIERRA DE HOMBRES. Atencions mèdiques especialitzades: viatge cap a la vida. Població africana. 3.000 € - FUNDACIÓN MAINEL Projecte de construcció de cinc vivendes de baix cost. Comunitat de jardins de suport. Nicaragua. 6.000 € - COL·LECTIU NAGUALS –ART I SOLIDARITAT–. Capacitacions d’educació i muralisme. Llibre d’educació sobre els murals. Mèxic. 4.000 € - MI CASA. Atenció a xiquets i xiquetes, adolescents i jóvens del carrer. Bolívia. 3.000 € - FONS VALENCIÀ PER LA SOLIDARITAT. 11.000 € - CENTRO HABANA. Impermeabilització de cobertes al municipi de Centro Habana. Cuba.

8.000 € - HIJAS DE LA CARIDAD DE SAN VICENTE DE PAÚL. Cobrir els desdejunis de les guarderies de Petites Desdunes i Gonaives. Haití. 4.000 € - PARRÒQUIA MARE DE DÉU DE L’ASSUMPCIÓ. Construcció de l’escola primària de San José Lunga a la missió de Nembudzia de Gokwe. Zimbabwe. 6.000 € - FEM FUTUR. Programa d’estada temporal de menors ucraïnesos amb famílies valencianes. Ucraïna.

12.000 € - SOLIDARIDAD VALENCIANA. Salut integral per a la dona. Formació i actualització per a promotors de salut. Perú. 6.000 € - MISIONES TRINITARIAS. Ajuda a xiquets i jóvens i promoció de la dona en San Faustino-Cúcuta. Colòmbia. 3.000 € TOTAL 78.000 € • Es dóna compte de la proposició del regidor delegat de Polítiques de Solidaritat, Sanitat i Benestar Social sobre l’aprovació de normes de règim interior de les llars municipals per a gent major.

• Per unanimitat s’acorda aprovar, inicialment i definitivament, en el supòsit que no s’hi formulen reclamacions, les Normes de règim interior dels clubs municipals de persones majors.

• Per unanimitat s’acorda ratificar el Decret d’Alcaldia núm. 2.611/05 sobre contractació laboral temporal de treballadors socials per a la secció de Sanitat i Polítiques de Solidaritat.

• Per unanimitat s’acorda ratificar el Decret d’Alcaldia núm. 2.658/05, sobre contractació de personal Accions Opea 2005. Expt. ILIOBE/2005/15/46.

• Per unanimitat s’acorda la modificació de la destinació de l’immoble de la piscina La Cotxera per a adaptació al registre de propietat.

• Per unanimitat s’acorda acceptar la Sentència núm. 105 de 10 de març de 2005, dictada pel Jutjat Contenciós Administratiu núm. 7 de València en el procediment ordinari núm. 35/04.

• Per 16 vots a favor dels grups polítics municipals Socialista i Bloc-EV, 6 en contra del grup polític municipal del Partit Popular i 1 abstenció del grup polític municipal d’Unió Valenciana, s’acorda aprovar provisionalment la modificació de l’Ordenança reguladora de l’impost sobre béns immobles, donant una nova redacció als articles 2n, 7é i Disposició final.

• Per vint-i-dos vots a favor dels grups polítics municipals Socialista, Partit Popular i Unió Valenciana i un en contra del grup polític municipal del Bloc-EV, s’acorda aprovar provisionalment la proposició del tinent d’alcalde delegat d’Hisenda sobre modificació de l’article 3 i la Disposició final de l’Ordenança fiscal reguladora de l’impost sobre construccions, instal· lacions i obres.

2006, HIVERN • 41

• Per 22 vots a favor dels grups polítics municipals Socialista, Partit Popular i Unió Valenciana i 1 en contra del grup polític municipal del Bloc-EV, s’acorda l’aprovació provisional de la modificació de l’article 8 i la Disposició final de l’Ordenança fiscal reguladora de la taxa per a la prestació del servici de concessió de llicències d’obertura d’establiments.

• Per 21 vots a favor dels grups polítics municipals Socialista i Partit Popular, 1 en contra del grup polític municipal del Bloc-EV i 1 abstenció del grup polític municipal d’Unió Valenciana, s’acorda aprovar provisionalment la modificació de l’Ordenança reguladora de la taxa per prestació del servici d’expedició de llicències urbanístiques, donant una nova redacció a l’article 7é i a la Disposició final.

• S’acorda l’aprovació provisional de la modificació de l’article 4 i la Disposició final de l’Ordenança fiscal reguladora de la taxa per a la prestació dels servicis administratius en proves de selecció i habilitació de personal. Per 22 vots a favor dels grups polítics municipals Socialista, Partit Popular i Unió Valenciana i 1 en contra del grup polític municipal del Bloc-EV. • S’acorda l’aprovació provisional de la modificació de l’article 6 i de la Disposició final de l’Ordenança fiscal reguladora de la taxa per a la prestació del servici de retirada de vehicles de la via pública, per 21 vots a favor dels grups polítics municipals Socialista i Partit Popular i 2 en contra dels grups polítics municipals d’Unió Valenciana i Bloc-EV. • S’acorda l’aprovació provisional de la modificació de l’article 5 i de la Disposició final de l’Ordenança fiscal reguladora de la taxa per a la concessió de plaques, patents i altres distintius exigits per les ordenances, amb 22 vots a favor dels grups polítics municipals Socialista, Partit Popular i Unió Valenciana i 1 en contra del grup polític municipal del Bloc-EV. • S’acorda l’aprovació provisional de la modificació de l’article 3 i de la Disposició final de l’Ordenança fiscal reguladora de la taxa per a l’adjudicació de l’ús de locals i instal·lacions ubicats en mercats municipals, per 16 vots a favor dels grups polítics municipals Socialista i Unió Valenciana, 1 en contra del grup polític municipal del Bloc-EV i 6 abstencions del grup polític municipal del Partit Popular.

• S’acorda l’aprovació provisional de la modificació de l’article 4 i de la Disposició final de l’Ordenança fiscal reguladora de la taxa per a la utilització del domini públic per a entrada de vehicles per les voreres, per 21 vots a favor dels grups polítics municipals Socialista i Partit Popular, 1 en contra del grup polític municipal del Bloc-EV i 1 abstenció del grup polític municipal d’Unió Valenciana.

• S’acorda aprovar provisionalment la modificació de l’Ordenança reguladora de la taxa per utilització de terrenys d’ús o domini públic amb parades, barraques, casetes de venda, espectacles, atraccions, indústries de carrer o ambulants i rodatge cinematogràfic, donant una nova redacció a l’article 3r i a la Disposició final, amb 22 vots a favor dels grups polítics municipals Socialista, Partit Popular i Unió Valenciana i 1 en contra del grup polític municipal del Bloc-EV. • S’aprova provisionalment la modificació de l’Ordenança reguladora de la taxa per l’ocupació del subsòl, sòl i vol de la via pública, donant una nova redacció a l’article 3r i a la Disposició final, per 21 vots a favor dels grups polítics municipals Socialista i Partit Popular, 1 en contra del grup polític municipal del Bloc-EV i 1 abstenció del grup polític municipal d’Unió Valenciana.

• S’aprova, per 22 vots a favor dels grups polítics municipals Socialista, Partit Popular i Unió Valenciana i 1 en contra del grup polític municipal del Bloc-EV, la incorporació a l’Índex Alfabètic de Vies Públiques del municipi de Torrent, de dos nous carrers amb la classificació de les vies a l’efecte de liquidació dels tributs i preus públics municipals, que s’indiquen a continuació: Codi Tipus

Descripció

Numeració imparells

Numeració parells

Categoria

3536 Carrer

del Missioner Jesús Planells

0-999

0-998

3

3538 Carrer

Santa Maria Mazzarello

0-999

0-998

3

• S’acorda la imposició de la Taxa per prestació del servici públic de clavegueram al municipi de Torrent, tenint en compte la nova tarifa inclosa, i s’aprova provisionalment l’Ordenança reguladora de la taxa per prestació del servici públic de clavegueram. La Taxa per prestació del servici de clavegueram que s’aprova per mitjà d’este acord començarà a aplicar-se a partir del dia 1 de gener del 2006. S’acorda per 15 vots a favor del grup polític municipal Socialista, 7 en contra dels grups polítics municipals del Partit Popular i d’Unió Valenciana i 1 abstenció del grup polític municipal Bloc-EV. • Per unanimitat s’acorda aprovar l’establiment del preu públic per a l’adquisició del llibre Torrent, festa i patrimoni.

• Per unanimitat, i de conformitat amb el que estableix l’apartat 16.3.3 del plec de condicions redactat per a la selecció del soci privat en l’empresa mixta Aigües de l’Horta, SA, s’aproven les tarifes proposades per l’empresa per a l’exercici 2006, corresponents a la prestació del servici de conservació de comptadors.

• Per 16 vots a favor dels grups polítics municipals Socialista, Unió Valenciana i Bloc-EV, i 7 abstencions del grup polític municipal del Partit Popular, s’acorda aprovar la tarifa corresponent a la prestació, per part de l’empresa Aigües de l’Horta, SA del servici de subministrament d’aigua potable a domicili, proposada per l’empresa per a ser aplicada en l’exercici 2006.

• Per 15 vots a favor del grup polític municipal Socialista i 9 en contra dels grups polítics municipals del Partit Popular, Unió Valenciana i Bloc-EV, s’acorda aprovar inicialment la Modificació de Crèdits al Pressupost de l’Ajuntament de Torrent número 2/2005, de competència del Ple de la Corporació, per l’import indicat en el detall numèric següent: RESUM PER CAPÍTOLS DESPESES

2 Despeses en béns corrents i dels servicis 3 Despeses financeres 4 Transferències corrents 6 Inversions reals 9 Variació passius financers Modificacions en despeses

INGRESSOS

5 Ingressos patrimonials 6 Alienació inversions reals Modificacions en ingressos

Resum general Augment en ingressos Augment en despeses

Totals

Cap. Cap. Cap. Cap. Cap.

Cap. Cap.

Augments Disminucions 1.383.061,54 1.589.979,50 0,00 126.840,02 488.311,12 52.323,32 6.775.486,07 917.375,05 0,00 233.793,59 8.646.858,73 2.920.311,48

Augments Disminucions 0,00 655.773,84 6.382.321,09 0,00 6.382.321,09 655.773,84

Origen Destinació 5.726.547,25 5.726.547,25 5.726.547,25 5.726.547,25

SESSIÓ ORDINÀRIA DE 7 DE NOVEMBRE • La Presidència obri la sessió i es fa un minut de silenci en memòria del Sr. Regidor Francisco Villarroya Iborra, recentment desaparegut, i s’acorda per unanimitat «que conste en acta el condol de la corporació per la mort del regidor del grup municipal popular, Sr. Francisco Villarroya Iborra, transmetent a la seua viuda, als fills i a la resta de familiars el seu sentiment per una pèrdua tan dolorosa».

• S’acorda aprovar el model d’addenda al conveni de col·laboració per al Programa d’Informatització Comuna de la Xarxa de Lectura Pública Valenciana per a les biblioteques del nostre municipi i facultar l’alcalde per a la firma, amb 22 vots a favor dels grups polítics municipals Socialista i Partit Popular i 2 abstencions dels grups polítics municipals d’Unió Valenciana i Bloc-EV. • Per 22 vots a favor dels grups polítics municipals Socialista i Partit Popular i 2 abstencions dels grups polítics municipals d’Unió Valenciana i Bloc-EV, s’acorda la convocatòria de subvencions en matèria d’educació per al curs 2005-2006.

• Per unanimitat s’acorda donar-se per assabentats de la mort del regidor Francisco Villarroya Iborra

(Partit Popular) i que s’inicie el procediment legal per a la provisió de la vacant.

• Es dóna compte, i el Ple en queda assabentat, dels decrets adoptats per l’Alcaldia des del dia 28 de setembre fins al 2 de novembre del 2005, del número 2.518 fins al número 2.792 (tots dos inclusivament).

SESSIÓ EXTRAORDINÀRIA DE 15 DE NOVEMBRE • S’aprova provisionalment la modificació dels articles 3, 4, 5, 8 i de la Disposició final de l’Ordenança fiscal reguladora de la taxa per prestació del servici públic de tractament i eliminació de residus sòlids urbans, per 15 vots a favor del grup polític municipal Socialista i 9 en contra dels grups polítics municipals del Partit Popular, Unió Valenciana i Bloc-EV. • Per 16 vots a favor dels grups polítics municipals Socialista i Bloc-EV i 8 abstencions dels grups polítics municipals del Partit Popular i Unió Valenciana, s’acorda aprovar la modificació núm. 1 del Projecte d’Urbanització de l’Entorn de la Torre.

Sessió ordinària del Ple de 5 de desembre • S’aproven, per unanimitat, les actes de les sessions dels proppassats dies: extraord. 28 d’octubre, ord. 7 de novembre i extraord. 15 de novembre.

• Es realitza la presa de possessió del Sr. Regidor Juan José García Campos, del grup polític municipal del Partit Popular, d’acord amb la fórmula legal preceptiva, i adquireix la plena condició de regidor d’este Ajuntament. L’alcalde manifesta: «...Estic convençut que ni a Juan ni a cap dels qui estem ací, ens hauria agradat que prenguera possessió a meitat de mandat.

Ell ve no a substituir, perquè Paco Villarroya, i ho hem dit en més d’una ocasió, és una persona insubstituïble, però ve a omplir el buit que ha deixat una persona que s’ha deixat la pell per la ciutat de Torrent. A pesar de tot, Sr. García, li done la més cordial i entranyable benvinguda».

«M’agradaria, també, si no els importa, aprofitar estes paraules inicials per a manifestar una cosa que crec que està en l’ànim de tots. El dia 1 de desembre va morir una persona important de la nostra ciutat: la Sra. Rosa Mora García; va morir Rosita. Crec que estaria bé i estic convençut que en este tema també interprete i concite la unanimitat de tots els companys de corporació, que quedara constància, en l’acta de hui, del condol de l’Ajuntament per la seua mort i que posem de manifest que persones com ella, persones com la Sra. Rosa, són d’eixes persones que convenen als pobles i convenen als ciutadans. Rosita era una d’eixes persones que deixen empremta... Em vénen a la memòria com a exemple, la Germandat del Davallament de la Creu, i ahí estava Rosita; UNICEF i ahí estava Rosita; i Sant Blai, i que difícil serà imaginar-se Sant Blai sense la presència de Rosita», Per assentiment, així s’acorda per unanimitat.

• Per unanimitat s’acorda ratificar el Decret d’Alcaldia núm. 2.773/2005 sobre acceptació de la Sentència 465/2005 del Jutjat Social núm. 5 de València.

• Per unanimitat es ratifica el Decret d’Alcaldia núm. 3.042/2005 sobre aprovació del conveni que s’ha de subscriure amb el Ministeri de l’Interior per a coordinació i col·laboració entre els cossos policials en l’àmbit territorial del municipi • Per unanimitat s’acorda declarar que la unitat d’execució 1.1 (Alter: c/ Alaquàs-Santa Llúcia-València) es desenvoluparà pel règim de gestió indirecta. Aprovar el programa per al desenvolupament de l’actuació integrada de la unitat referida, i definir-ne els continguts per l’elecció de l’alternativa tècnica i la proposició juridicoeconòmica presentades per la mercantil Construccions Immobiliàries Fermín Donaire, SA (COIFERSA). Aprovar el projecte d’urbanització de la unitat que integra el programa presentat per la mercantil esmentada. Declarar Construccions Immobiliàries Fermín Donaire, SA (COIFERSA), urbanitzadora de la present actuació integrada.

HIVERN, 2006

42 • BIMTORRENT

• Per unanimitat s’acorda modificar la qualificació urbanística del solar situat a la plaça del Marquesat, núm. 8, la qual passarà d’equipament sociocultural a equipament assistencial. Constituir un dret de superfície en favor de l’Institut Valencià de la Vivenda, SA sobre el solar de titularitat municipal, de 396 m2 de superfície, situat a la plaça del Marquesat, núm. 8, per a la construcció de vivendes destinades a persones majors i a jóvens menors de 35 anys.

Aprovar el conveni que s’ha de subscriure amb l’Institut Valencià de la Vivenda, SA, que té com a objecte la constitució d’un dret de superfície sobre el solar de titularitat municipal situat a la plaça del Marquesat, núm. 8.

• Per 15 vots a favor dels grups polítics municipals Socialista i Unió Valenciana, 8 en contra del grup polític municipal del Partit Popular i 1 abstenció del grup polític municipal Bloc-EV, s’acorda aprovar la moció del regidor delegat de Polítiques de Solidaritat, Sanitat i Benestar Social sobre modificació de la base 2a de

Concessió d’Ajudes «Xec al Nounat», en el sentit que l’edat del nounat serà entre 0 i 12 mesos.

• Es dóna compte, i el Ple en queda assabentat, dels decrets adoptats per l’Alcaldia des del dia al 28 de novembre de 2005, del número 2.793 fins al número 3.060 (tots dos inclosos).

SESSIÓ EXTRAORDINÀRIA DE 27 DE DESEMBRE • S’aprova, per unanimitat, l’acta de la sessió del proppassat dia 5 de desembre.

• Per unanimitat s’acorda aprobar la modificació estructura orgànica i funcional de l’Ajuntament que substituïx i deixa sense efecte l’aprovada amb data 10 de gener de 2005.

• Per 17 vots a favor dels grups polítics municipals Socialista, Unió Valenciana i Bloc i 6 abstencions del grup polític municipal del Partit Popular, s’acorda aprovar la imposició del preu públic per prestació del servici públic d’utilització d’instal·

Presa de possessió del regidor Juan José García Campos

lacions esportives públiques municipals i de les activitats que elles s’impartixen, i aprovar l’Ordenança reguladora de preu públic per prestació del servici públic d’utilització d’instal·lacions esportives públiques municipals i de les activitats que elles s’impartixen.

• Per 17 vots a favor, dels grups polítics municipals Socialista i Bloc-EV, 6 en contra del grup polític municipal del Partit Popular i 1 abstenció del grup polític municipal d’Unió Valenciana, s’acorda aprovar inicialment el Pressupost General per al present exercici. Pressupost que, amb els ingressos i amb les despeses, és de 73.905.752,04 €.

• Per unanimitat s’acorda adherir-se íntegrament al Conveni subscrit entre l’Agència Estatal d’Administració Tributaria i la Federació Espanyola de Municipis i Províncies en matèria d’intercanvi d’informació tributària i col·laboració a la gestió recaptadora amb les Entitats Locals, que s’acompanya a la present i que serà diligènciat pel Sr. Secretari General.

En memòria de Francisco Villarroya Intervenció de José Bresó en el ple de 7 de novembre de 2005

E

E

n la sessió ordinària del Ple de 5 de desembre es realitza la presa de possessió del regidor Juan José García Campos, del grup polític municipal del Partit Popular, d’acord amb la fórmula legal preceptiva, i adquireix la

plena condició de regidor d’este Ajuntament. L’alcalde manifesta: «...Estic convençut que ni a Juan ni a cap dels qui estem ací, ens hauria agradat que prenguera possessió a meitat de mandat. Ell ve no a substituir, perquè Paco Villarroya, i ho hem

dit en més d’una ocasió, és una persona insubstituïble, però ve a omplir el buit que ha deixat una persona que s’ha deixat la pell per la ciutat de Torrent. A pesar de tot, Sr. García, li done la més cordial i entranyable benvinguda».

Fernando Salom, nuevo secretario general del Ayuntamiento

l dissabte passat va ser un mal dissabte. Va ser un d’eixos dissabtes que voldríem canviar... però que no podrem canviar.

El dissabte passat, dia 5 de novembre, va morir Francisco Villarroya Iborra, regidor de l’Ajuntament de Torrent.

Paco, que es va incorporar com a regidor en este mandat municipal, va lluitar contra la malaltia en un combat desigual, i finalment va sucumbir, reconfortat per la seua família i pels seus amics.

Durant este cap de setmana hem viscut moments molts tristos. La pèrdua d’una persona és sempre un fet dolorós, i en este cas s’ha unit el fet que Paco era una persona àmpliament coneguda i estimada, i era, a més a més, un representant dels ciutadans en el consistori torrentí.

Els responsables de la política municipal sabem que, siga quina siga la nostra adscripció i per damunt de les diferències ideològiques, el tracte quotidià fa la relació entre les persones, i a l’Ajuntament de Torrent eixe tracte és sempre cordial i afectuós, des del respecte a les opcions de cadascú.

Paco ens ha donat durant estos anys un bon exemple de bonhomia, d’afabilitat i d’amabilitat, d’humor sa i de ganes de fer bé les coses. Paco va posar els seus coneixements professionals al servei del seu treball a la corporació, i en tot moment va fer una tasca meritòria.

Voldria, en nom propi i com a màxim representant de l’Ajuntament de Torrent, unir-me al record entranyable a Paco Villarroya, i enviar una salutació afectuosa a la seua dona Enriqueta, als seus fills Paco i Quique, al seu germà Pepe, i a les seues ties i altres familiars. En el cas d’Enriqueta, perquè ella també ha sigut una digníssima representant del nostre poble i perquè recordem emocionats la seua alegria i cordialitat.

Han de saber que hem compartit i compartim el seu dolor, i que ens tenen al seu costat, com a persones, com a veïns i veïnes d’este poble tan estimat per Paco, i com a membres de la corporació municipal a la qual ell ha dedicat una bona part del seu esforç durant estos anys.

També vull fer extensiu el meu condol a tots els seus companys i companyes de partit, al grup municipal del Partit Popular i a totes les persones que conegueren i estimaren Paco.

DESMORIRSE

E

l 18 de noviembre Fernando Salom Herrero tomó posesión de su nuevo cargo como secretario general del Ayuntamiento de Torrent, en un acto que se celebró en el salón de plenos del Ayuntamiento y al que asistió el alcalde y representantes de todos los grupos políticos municipales y funcionarios del consistorio torrentino.

Tras firmar el cargo, el nuevo secretario general se definió como un defensor del ser-

vicio público y un trabajador de la administración.

El alcalde agradeció a Tomás Conesa su labor como secretario accidental desde la ausencia del anterior secretario, Juan Antonio Ferrero, al que se refirió como un fantástico trabajador que nos dejó repentinamente y que ahora aprovechamos para recordar, agradecer su labor y despe­ dirnos.

Cuando muera quisiera desmorirme tan sólo por un rato para ver cómo el mundo se lleva con mi ausencia.

A los que lloran les daré un pañuelo, a los que rían un bol de ceniza, indiferencia a los indiferentes.

Cuando muera quisiera desmorirme y visitar de nuevo a mis compinches, a los sobrevivientes por supuesto, y preguntarles las poquitas cosas que se fueron quedando en el tintero o que neutralizó el silencio turbio.

Mario Benedetti

HIVERN, 2006

M

E

D

I

A

M

B

I

E

N

T

BIMTORRENT • 43

La participación ciudadana en la revisión del Plan General de Ordenación Urbana

S

in duda la Administración Local se encuentra actualmente influenciada por una nueva cultura de la participación recogida en documentos como el Convenio de Aarhus (Convenio sobre el acceso a la información, la participación del público en la toma de decisiones y el acceso a la justicia en materia de medio ambiente, hecho en Aarhus –Dinamarca–, el 25 de junio de 1998) o la Carta de Aalborg, y representada en textos legales como la Ley 57/2003, de 16 de diciembre, de medidas para la modernización del gobierno lou organización tuvo como marco de referencia los objetivos y comS promisos de desarrollo local-sostenible

contemplados en el proceso de Agenda 21 Local de Torrent, un proceso iniciado en el año 1998 y que contempla entre sus principales aspiraciones afrontar a través de mecanismos de participación ciudadana, la corresponsabilidad compartida entre el Ayuntamiento y sus vecinos; principalmente y como es el caso, en aquellos proyectos encaminados a planificar el futuro desde la visión de la sostenibilidad y la calidad de vida.

Esta apuesta del todo innovadora en materia de participación ciudadana, donde a través de la convocatoria de 29 representantes de diferentes colectivos, agrupaciones e instituciones relacionadas con la realidad socio-económica de nuestra ciudad, ha supuesto la primera piedra de una serie de actuaciones y sesiones de trabajo que se han venido desarrollando (durante el pasado mes de noviembre) con el principal objetivo de trabajar la vertiente social de la

revisión del Plan General de Torrent desde un verdadero «Proceso de Participación Ciudadana», que fuera de toda obligatoriedad legal de sometimiento al mismo de este tipo de proyectos, se presenta como un verdadero valor añadido a la toma de decisiones, tanto desde el punto de vista político como técnico, además de presentarse como una alternativa consultiva y de propuesta independiente de los periodos de exposición pública y alegaciones contemplados por la legislación vigente.

Así, durante el mes referido, y con el apoyo de un equipo externo de técnicos en proyectos de participación social, se iniciaron las actuaciones con una primera sesión informativa el día 5 de noviembre, encaminada a la presentación del proceso de participación en tres bloques diferenciados pero totalmente complementarios y de naturaleza secuencial, donde fueron invitados un total de 110 representantes de diferentes asociaciones ciudadanas, colectivos empresariales, grupos políticos

cal o la propia Ley 4/2004, de 30 de junio, de la Generalitat, de Ordenación del Territorio y Protección del Paisaje.

No siendo ajeno el Ayuntamiento a esta realidad y a la esencia de la democracia participativa, el pasado mes de junio fueron organizadas, a través de las concejalías de Medio Ambiente y Urbanismo, unas Jornadas de Participación Social al objeto de abrir a los sectores más representativos de la ciudad la posibilidad de aportar la visión social, económico y ambiental respecto a uno de los retos del Torrent futuro: La revisión del Plan General de Ordenación Urbana. y técnicos de las diferentes áreas del Ayuntamiento y empresas de servicios municipales.

El primero de los bloques, que ha sido el objeto de debate hasta la fecha, se centró en el sometimiento del Documento de Concierto Previo para la Revisión del Plan General a diferentes sesiones organizadas en cuatro grupos de trabajo con una asistencia media de una quincena de personas por cada uno de ellos; se trabajó durante los días 17, 16, 23 y 24 de noviembre en ocho reuniones y en doble vertiente: la primera, de análisis y debate sobre los términos en los que el documento de Concierto propone el Modelo de Ciudad futuro para Torrent en los próximos 10-15 años; la segunda, de propuesta y aportaciones donde, a través de la Asamblea General del Fòrum Torrent XXI celebrada el día 29, se elevaron al Ayuntamiento con la intervención de los diferentes portavoces de los grupos de trabajo.

En cuanto al segundo de los bloques y que supone la continuación del

proceso de participación ciudadana respecto al anteriormente comentado, el Ayuntamiento impulsará las actuaciones necesarias para que por parte de estos colectivos se articule el seguimiento y la consulta respecto a los trabajos de redacción del documento de Plan General, una vez se hayan recibido los correspondientes informes al Documento de Concierto Previo por parte de las consellerias de Territorio y Vivienda, Cultura, Educación y Deportes, y Sanidad.

El último de los bloques y complementario a los dos anteriores, será abierto en breve plazo para todas aquellas aportaciones y mejoras que puedan realizarse por parte de estos colectivos al Plan de Movilidad Sostenible, actualmente en fase de diagnóstico y que se convertirá sin duda en una herramienta fundamental en la toma de decisiones dentro de los trabajos de redacción del Plan General.

Información facilitada por la

DELEGACIÓN DE MEDIO AMBIENTE

44 • BIMTORRENT

Conservar, proteger y educar: Reflexiones sobre l’Espai Ambiental El Vedat

M

E

D

I

A

M

B

I

E

N

T

HIVERN, 2006

Excursiones fantásticas en el tercer mes del Medi Ambient Parc Natural de la Font Roja y Sierra Calderona

E

l complejo educativo «Espai Ambiental El Vedat» se gestó en el año 2001 a raíz de la nueva convocatoria de Fondos Europeos para el Desarrollo Regional (FEDER) para el periodo 2000-2006, cuya principal línea de actuación era para propuestas de conservación del medio ambiente.

Por la propia naturaleza de los fondos FEDER, éstos sólo se pueden destinar a infraestructuras e inversiones directas y es por ello que el Ayuntamiento desarrolló una serie de proyectos para recuperar y fomentar el uso social de sus espacios naturales emblemáticos y todos ellos fueron aprobados: área recreativa la Marxadella, sendero SLV-49 del Vedat, rutas cicloturistas, cuatro áreas de esparcimiento y ocio en El Vedat, etc.

Para el final del periodo subvencionable se dejaron los proyectos más emblemáticos: los Centros de Recursos del Medio Natural de El Vedat y la Perenxisa y los Planes Especiales de Protección de ambos espacios. Además, el Ayuntamiento ejecutó paralelamente otras obras y actuaciones tales como el Área Recreativa La Canyada del Conill, el refugio y los trabajos de limpieza y tratamientos selvícolas anuales (programas PAMER e INEM que proporcionaban brigadas de limpieza todos los años en las fechas estivales).

En concreto, el objeto del proyecto «Espai Ambiental El Vedat» es la programación y ejecución de infraestructuras para la recuperación ambiental y el uso social del Vedat de Torrent.

Llegados a este punto creo conveniente hacer una pequeña reflexión. El Vedat, bajo mi punto de vista y a pesar de su propio nombre, no es un coto cerrado al que haya que poner una valla para protegerlo y evitar su destrucción.

Tradicionalmente El Vedat ha estado cerrado a «cazadores y leñadores», pero también es verdad que los vecinos de Torrent (incluidos, por supuesto, los del Vedat) y los pueblos colindantes han tenido en El Vedat su pequeña joya natural donde pasear tranquilamente y pasar un buen rato en contacto con la naturaleza. Creo sinceramente que El Vedat debe ser un lugar para darlo a conocer, para ABRIRLO y no cerrarlo, en definitiva, un lugar para ENSEÑAR a las personas y que APRENDAN a quererlo y disfrutarlo, pues para CONSERVAR no sólo es necesario PROTEGER (y en ese sentido cabe aprobar lo antes posible el Plan Especial de Protección ya elaborado e intensificar la vigilancia que actualmente ejercen Patrulla de Medio Ambiente, Voluntarios Ambientales o Policía), sino absolutamente imprescindible EDUCAR, ya que, convendrán conmigo, que sin educación es imposible garantizar la conservación.

JESÚS FARGALLO BANCALERO Teniente de Alcalde delegado de Medio Ambiente

Parc Natural de la Font Roja.

E

l domingo del 20 de noviembre nos salió algo frío, nublado y nebuloso, un típico día de otoño que se transformó en una hermosa jornada de contacto con la naturaleza.

A las 8:15 de la mañana salimos de Torrent más de veinte personas, pues hubo muchas bajas porque aquí llovía en ese momento, y en los anteriores y en los posteriores, pero la lluvia fue remitiendo poco a poco mientras nos acompañaba en el trayecto. Tras algo más de una hora de agradable viaje en autobús, tiempo en el que Ricardo y Gemma, nos ilustraron sobre lo que iríamos realizando a lo largo de la excursión. Llegamos a la Font Roja sintiéndonos más jóvenes de lo que en realidad somos, la media supera los cuarenta y cinco... Se impone un buen desayuno-almuerzo para desentumecer las mandíbulas.

El recorrido nos hace gozar de la contemplación de un paisaje mágico en el que abundan los colores verdes,

Sierra Calderona.

amarillos y ocres, como si una corona de oro adornase el bosque. Vemos huellas de jabalíes y de jabatos, y en el centro de interpretación de la naturaleza nos informan de que hay más mamíferos por la zona, el gato salvaje, la gineta, y gran variedad de aves. En cuanto a la vegetación, a lo largo del itinerario, observamos los distintos árboles que dan vida al Parque Natural de la Font Roja: arces, cedros, carrascas, pinos, helechos, y gran variedad de flores, hongos y humus que enriquecen el suelo.

Al siguiente domingo nos dirigimos a la Sierra Calderona un buen grupo de gente más numeroso que en la excursión anteriormente descrita, y el día se presentaba diáfano, espléndido y divertido. Hacía frío según las zonas de penumbras o soleadas por donde transitamos. En el folleto informativo que nos dieron en el autobús para conocer la zona ya nos explicaron cuál iba a ser el terreno que pisásemos. A sólo 20 km de Valencia,

la Serra Calderona está formada por una alineación montañosa que separa las cuencas de los ríos Palencia y Turia, extendiéndose por las comarcas del Alto Palencia, Camp de Morvedre, Camp de Turia y l’Horta Nord. Forma parte de las últimas estribaciones del Sistema Ibérico, y los materiales rodenos y dolomíticos enriquecen su suelo posibilitando la presencia de especies vegetales. El Pic de l’Àguila, el Garbí y el Gorgo son los puntos más altos de esta Sierra que fue declarada Parque Natural en 1992. Su extensión abarca 18.000 hectáreas, y tanto el poblado ibérico como los castillos recuerdan que la Sierra estuvo poblada en el pasado.

Agradecemos la iniciativa que nos ha brindado el Ayuntamiento en su mes del Medio Ambiente, ya que con actividades como éstas se pueden hacer o estrechar lazos de amistad, dar un respiro perfumado a los aromas del bosque, recrear la vista y hacer ejercicio físico.

A. C.

HIVERN, 2006

C

U

L

T

U

R

A

BIMTORRENT • 45

PUBLICACIONS TORRENTINES DE 2005

E

sta compilació anual de llibres i altres publicacions conté, en primer lloc, totes les que parlen de Torrent i de la comarca; un segon grup està format per els llibres que no s’ocupen de la nostra ciutat, però que han estat escrits i/o editats per torrentins; i un tercer apartat l’inte-

UN BARRANC VIU. Medi natural i usos tradicionals del barranc de Torrent. Carme Pastor Gradolí i Carles Sanchis Ibor (coordinadors) / Ed. Ajuntament de Torrent i Plataforma Ciutadana «Un Barranc Viu, sense Formigó». / 152 pàg.

La Plataforma Ciutadana «Un Barranc Viu, sense Formigó» va optar i va aconseguir l’any 1999 un dels premis convocats per la Fundació per al Desenvolupament de l’Horta Sud i Caixa Popular, dins del Programa de Cooperació amb Associacions de la Comarca.

L’estudi i la coordinació del projecte es va encarregar a Carles Sanchis Ibor, de la Universitat Politècnica de València, i a Carme Pastor Gradolí, de l’Institut Tecnològic de Massachusetts (Boston).

L’objectiu del treball era oferir un diagnòstic de l’estat ambiental del barranc i de l’ús i la percepció social d’este espai natural.

La publicació inclou estos capítols: «La memòria del barranc. Usos històrics i aprofitaments tradicionals del barranc de Torrent» (Carles Sanchis Ibor, Carme Pastor Gradolí, Almudena Buciega Arévalo i Tomás V. Pérez Medina); «El barranc de Torrent: geomorfologia i inundacions» (Miguel Ramon Donoso); «Sobre la flora i la vegetació del barranc de Torrent» (Antoni Aguilella i Palasí); «La fauna de vertebrats del barranc de Torrent» (Mario Giménez Ripoll); «El barranc de Torrent. La percepció d’un espai natural degradat» (Carme Pastor Gradolí i Almudena Buciega Arévalo), i «Un barranc viu. Conclusions» (Carles Sanchis Ibor).

gren publicacions en altres formats (cartells, fullets, agendes…).

L’objectiu d’este treball és oferir una informació completa i clara de la bibliografia torrentina produïda en 2005. Segurament no hi estan tots el que són, però renovem un any més les ganes per a no oblidar-ne cap.

HERMANDAD DEL SANTO SEPULCRO. TORRENT. 1 9 3 0 - 2 0 0 5 . / Jo s é R oy o Martínez / Ed. Germandat del Sant Sepulcre / 160 pàg.

1.000 exemplars.

José Royo Martínez, cronista oficial de Torrent, continua amb esta obra la sèrie dels estudis històrics de les germandats de la Setmana Santa de Torrent.

I ho fa amb motiu de la celebració del 75é aniversari de la fundació de la Germandat del Sant Sepulcre, que ha rebut per a l’edició del llibre el suport de l’Ajuntament, de la Caixa Rural de Torrent i de la Caja de Ahorros del Mediterráneo.

Després d’una introducció general sobre les celebracions de la Setmana Santa torrentina, s’ocupa de la fundació de la Germandat del Sant Sepulcre, de l’administració i de l’evolució històrica, els banderins, els passos del Sant Soterrar i el Sant Sepulcre, la capella, la seu social i els estatuts, el Diumenge de Resurrecció, relació i fotografia dels germans majors, els presidents, llista de membres i unes quantes anècdotes agrupades en l’epígraf «Coses que passen».

Un llibre completíssim en informació escrita i gràfica i una edició molt acurada, que es pot adquirir encara per un preu simbòlic (tel. 686 019 944).

HERMANDAD DEL ECCEHOMO. TORRENT. 19552005. José Royo Martínez / Ed. Germandat de l’Eccehomo. / 128 pàg.

En complir-se el 50 anys des de la fundació, la Germandat

coordinador de la convocatòria i de les exposicions, un comentari sobre l’artista, escrit per un crític professional, una mostra de les seues obres i una breu biografia.

de l’Eccehomo ha editat un llibre sobre la seua història, dins del conjunt d’iniciatives commemoratives de l’esdeveniment, que també ha escrit José Royo Martínez, cronista oficial de Torrent. L’edició ha comptat amb la col·laboració de l’Ajuntament, la Caixa Rural de Torrent, la Caja de Ahorros del Mediterráneo i Torrent Gràfic, SL. La publicació comença amb una visió històrica general de les celebracions de la Setmana Santa torrentina i les dades sobre la fundació, l’administració i l’evolució històrica de la germandat. Després s’ocupa de les explicacions sobre els tres banderins, el pas i la imatge que ha tingut la institució des del principi.

L’estudi es completa amb els detalls de la creació de l’Esquadra Pretoriana, un comentari sobre els estatuts i la seua transcripció, les Reines de l’Encontre, els germans majors i la germandat en la desfilada de la Setmana Santa, tot amb una profusió de fotografies que afegeix atractiu a esta obra rigorosa pels continguts.

Les persones interessades poden adquirir-ne un exemplar gratuït telefonant al 639 854 000 (Juan Parrilla).

GUIA DE CENTRES EDUCATIUS DE TORRENT. 2005-2006. Ed. Ajuntament de Torrent. Delegació de Cultura i Educació / 71 pàg.

Esta Guia, que arriba a la quarta edició, ofereix en primer lloc la informació actualitzada a les famílies de l’alumnat de nou ingrés sobre qüestions d’interés pràctic i sobre els ser-

veis municipals d’educació. A més inclou les fitxes informatives dels centres educatius de la ciutat, agrupats per nivells i classes. En l’apartat següent s’explica l’oferta específica d’Educació Secundària als centres de Torrent sostinguts amb fons públics (batxillerats i cicles formatius). I al final, la publicació presenta un catàleg de les associacions de Torrent, classificades segons el camp d’actuació i l’any de fundació, tot indicant les dades d’identificació i de contacte.

MOSTRA DE CREACIÓ JOVE DE L’HORTA 2005.

Ed. Xarxa Joves.net / Diversos autors / 6 quadernets.

La convocatòria del Consorci Xarxa Joves.net de la Mostra de Creació Jove de l’Horta 2005 ha seleccionat sis artistes que han mostrat la seua obra als pobles que han participat en l’organització de la setena edició d’este esdeveniment.

Els convocants han editat una carpeta amb els sis catàlegs, un per cada artista i població: Laura Sánchez Rubio (Alaquàs), Sara Calvo Boix (Burjassot), Juan José Martín Andrés (Mislata), Sergio Davó González (Picanya), Heriberto Quesnel (Quart de Poblet) i David Vivó Palanca (Torrent).

Els quadernets, de 12 pàgines, inclouen una introducció general de Juan Bautista Peiró,

XI JORNADA D’EDUCACIÓ PER A LA SALUT A L’ESCOLA. LA SALUT DEL PROFESSIONAL / Ajuntament de Torrent. Delegació de Polítiques de Solidaritat, Sanitat i Benestar Social / 40 pàg./ 300 exemplars.

Esta publicació anual del Departament de Serveis Socials de l’Ajuntament recull, a més d’una introducció dels seu cap, Juan Pedro Fernández Romero, titulada «Profesorado y salud», presenta els treballs dels centres educatius participants en el programa Educació per a la Salut a l’Escola del curs 2004-2005: «Hábitos saludables» (CEIP Federico Maicas), «El último bosque» (Col·legi Pléyade),«Semana Verde curso 2004-2005» (Col· legi Santa Teresa), «Una dieta sana» (Col·legi Santo Tomás de Aquino), «La salut» (CEIP Sant Pasqual), «¿A quién le importa?» (CEIP Antonio Machado), «La salud del profesorado» (CEIP Joan XXIII), «Salud e higiene en la escuela» (CEE L’Encarnació) i «Aproximación al estudio sobre la salud del profesorado del centro» (Col·legi Montesión).

Un resum d’estos programes es va presentar el 24 de maig de 2005 en la XI Jornada d’Educació per a la Salut a l’Escola.

Tota l’edició es va repartir entre els centres i s’ha exhaurit.

46 • BIMTORRENT

C

U

UN POETA DE TORRENT: PASCUAL ROMERO CARRATALÁ. ANTOLOGIA / Enrique Mora Mora / Ed. Ajuntament de Torrent. Departament d’Arxius i Biblioteques / 320 pàg. / 1.000 exemplars.

Enrique Mora Mora, parent de l’escriptor i poeta torrentí Pascual Romero Carratalá (1897-1973), ha reunit en una publicació, amb edició a càrrec de Josep Ramon Sanchis Alfonso i disseny i maquetació d’Eugenio Simó, patrocinada pel Departament d’Arxius i Biblioteques de l’Ajuntament, una sèrie dels seus manuscrits inèdits i treballs publicats en diversos setmanaris de la població al llarg dels anys 1920 al 1970.

El llibre consta de set capítols: «Coses de Torrent», «Gent de Torrent», «Germandats de la Setmana Santa», «Reines de l’Encontre i al·leluies», «Les festes de Torrent», «Poesia religiosa» i «Ripiades», de temàtica variada.

La introducció de l’autor inclou unes notes biogràfiques de l’escriptor i els testimoni d’alguns dels seus familiars, i algunes fotografies de diferents moments de la seua vida al final del llibre.

El llibre es va repartir gratuïtament, i s’exhaurí als quinze dies d’aparéixer.

zada, a càrrec dels alcaldes de Torrent i de Quart de Poblet, president d’ARTIC i portaveus dels grups polítics municipals torrentins. En la primera part es tracten alguns aspectes de la història d’esta associació, del seu camp de treball i hi ha testimonis de diverses persones afectades o de l’entorn familiar. En la segona part es reprodueixen diferents documents, alguns inèdits i altres ja publicats anteriorment, sobre els programes que es desenvolupen i les activitats complementàries. En la tercera part es mostren comentaris i notícies sobre este tema, apareguts al BIM-Torrent des de 1981. La publicació es completa amb una selecció de 67 fotografies d’actes i persones relacionades amb el col·lectiu des de la fundació de l’entitat.

CALIDAD EN LA ENSEÑANZA: UN RETO PERMANENTE, UNA RESPUESTA COLECTIVA. ACTAS DE LAS XV JORNADAS MUNICIPALES DE PSICOPEDAGOGÍA / Ed. Gabinet Psicotècnic Municipal / Col·leció «Hort de Trénor» (17) / 136 pàg./ 300 exemplars.

ARTIC (ALCOHÒLICS REHABILITATS DE TORRENT I COMARCA) 1980-2005. / Ana Coronado Gavilán / Ed. Ajuntament de Torrent / Col· lecció «Gent de Torrent» (9) / 187 pàg.

La col·leció «Gent de Torrent» arriba al nové títol amb este llibre d’ARTIC, editat per l’Ajuntament de Torrent per a commemorar el 25é aniversari de la seua fundació.

En la introducció del llibre es poden llegir escrits de reconeixement a l’associació per la important tasca social realit-

El llibre conté les conferències i comunicacions de les Jornades Municipals de Psicopedagogia, que prenen en esta edició un nou impuls, amb temes i autors de molt d’interés i una més nombrosa assistència del professorat.

Els treballs presentats i els seus autors són: «La innova-

L

T

U

ción: estado actual de la cuestión y orientaciones», de Manuel Poblete Ruiz (Universitat de Deusto); «Organizaciones que aprenden», de Miguel Ángel Santos Guerra (Universitat de Màlaga); «Escuelas aceleradas: una respuesta global a la diversidad», de José Luis Bernal Agudo (Universitat de Saragossa); «Organización escolar y trabajo cooperativo», de Manuel Lorenzo Delgado (Universitat de Granada); «Eficacia escolar y procesos básicos de mejora: algunas herramientas», d’Alejandro Campo ( ISEMIVEI Bilbao); i «Las comunidades de aprendizaje y la resolución de conflictos», de Ramón Flecha i Julio Vargas (Universitat de la Rioja).

Les persones interessades en la publicació poden sol·licitarne un exemplar gratuït al tel.

96 111 18 39 (Gabinet Psicotècnic Municipal).

A RT A L C A R R E R / E d .

Ajuntament de Torrent. De­ legació de Cultura i Educació. / 34 pàg.

La Delegació de Cultura i Educació va organitzar a la primavera el programa Art a l’Avinguda, pel qual van passar artistes importants de pintura, dibuix i modelat, i el 19 de juny el II Concurs de Pintura Ràpida Ciutat de Torrent, amb la participació de mig centenar d’artistes plàstics.

De les obres produïdes en els dos programes es va muntar una exposició, al Museu de l’Horta Sud, que fou acompanyada d’este llibre catàleg que recull la biografia i una mostra del treball dels artistes participants.

En concret, hi apareixen els següents artistes: Izabela Nawrat-Mysza, Manuel Barberà Torres, Vicente Ortega, José Royo Vilar, Rafael Sempere, Álex Alemany, José Tapia Soliva, Agustín Solanes Juan, Alfonso de la Ossa Alcántara, Guillermo Solsona Vallés, José Luis Soler, José Luis Tormo Ibáñez i José Luis Corella García.

R

A

TORRENT. FESTA I PATRIMONI / José Manuel Almerich i Francesc Jarque / Ed. Ajuntament de Torrent / 127 pàg. / 3.000 exemplars.

Es tracta d’un dels llibres més importants editats a la nostra ciutat en 2005. Els textos són de l’escriptor i geògraf José Manuel Almerich, un prolífic autor torrentí de llibres sobre el medi natural i les rutes turístiques, i les imatges, magnífiques, són de Francesc Jarque, un fotògraf reconegut internacionalment i guardonat amb nombrosos premis i distincions.

En els primers capítols es fa una introducció general als continguts, una descripció dels aspectes significatius de la ciutat i uns apunts de caràcter històric. I passa, després, en el capítol VI, a la descripció de les festes i tradicions: Reis, Sant Antoni, L’Entrada de la Flor, Sant Blai, Carnestoltes, les Falles, la Setmana Santa, la Mare de Déu dels Desemparats, les Festes Majors, l’Aurora i el Nadal.

El llibre es completa amb un recull de comentaris sobre Torrent i els torrentins, de diferents autors i èpoques històriques, i una bibliografia.

A la venda a les llibreries de Torrent i altres, al preu de 20 €.

MIRADES SOBRE L’HORTA SUD / Fundación para el Desarrollo de l’Horta Sud / Francesc Martínez Sanchis (coordinador) / 192 pàg. És una recopilació d’articles publicats en la secció «De casa» de la revista Papers de l’Horta, editada per la Fundació de l’Horta Sud, un recull d’escrits sobre els vint pobles de la comarca publicats durant el període 1994-2004. Són vint ullades diferents, realitzades per autors i autores que viuen als pobles dels quals escriuen.

Las coordinació editorial és de Francesc Martínez Sanchis,

i els autors dels treballs són: Rafael Roca Ricart (Alaquàs), Francesc Martínez Sanchis (Albal), Manuel V. Febrer Romaguera (Alcàsser), Joan Peiró i Cervera (Aldaia), Antoni Corell i Vicent (Alfafar), Llucià Romero (Benetússer), M. José Fortea (Beniparrell), Antoni López i Quiles (Catarroja), Cristina Valero Tortajada (Llocnou de la Corona), Vicent Massó Talens (Manises), Amadeu Císcar Penella (Massanassa), Juan López i Ivan Esteve (Mislata), Xavier Tarazona (Paiporta), Alfred Ramos González (Picanya), Conxa Garcia i Ferrer (Picassent), Salvador Griñó i Guzman (Quart de Poblet), Vicent Albiach (Sedaví), Frederic Sòria i Rosaleny (Silla), Adrià Besó Ros (Torrent) i Xavier Agustí (Xirivella).

AGENDA 21 LOCAL. TORRENT. MEMÒRIA 2004 / Ed. Ajuntament de Torrent. Delegació de Medi Ambient / 88 pàg.

Esta publicació s’ofereix un resum de les actuacions realitzades durant l’últim any als camps inclosos en el Sistema d’Indicadors de Sostenibilitat de Torrent, instrument que intenta donar resposta a dos preguntes: com ens trobem en el camí cap a la sostenibilitat i cap a on anem, ja que el sentit del desenvolupament sostenible s’entén com a qualitat de vida, però sobretot com un desenvolupament local ambiental sostenible autèntic, sentit bàsic sobre el qual fonamenta els arguments l’Agenda 21 Local.

Ja fa set anys que l’Ajuntament de Torrent va signar la Carta d’Aalborg, per unanimitat de la corporació municipal,

2006, HIVERN • 47

i hui en són 600 els municipis espanyols adherits.

Es presenten els resultats de l’anàlisi de 21 factors o indicadors, com ara la qualitat de l’aigua potable, el consum municipal d’aigua, la generació de residus sòlids urbans, el nivell acústic dels carrers amb més trànsit, l’ocupació urbana de sòl, la proporció de persones que utilitzen el transport públic, la despesa municipal per a la promoció d’hàbits saludables, la taxa de desocupació, la despesa municipal en educació i la gestió d’àrees recreatives i espais naturals, etc.

Al final del llibre es publica una relació dels continguts tractats i les conclusions de les Jornades de Participació Social sobre el Pla General «Torrent: una ciutat, un futur», celebrades l’estiu passat.

ALTRES PUBLICACIONS D’AUTORS TORRENTINS NUESTRA COCINA MEDITERRÁNEA / Rosa Baviera / 143 pàg.

breus i suggeridors, esta obra compleix el seu objectiu divulgatiu. Ens mostra el mosaic de paisatges que configuren els cursos fluvials i també el seu paper com a font de vida permanent.

L’obra s’estructura en 5 capítols: I) Camins d’aigua.

II) Camins de vida. III) Rius emblemàtics. IV) Final de trajecte: el mar. V) L’aigua. Un bé escàs i necessari.

L’obra està a la venda en llibreries al preu de 42 €.

participen en les activitats del Centre de Cultura Popular CreArt, ubicat al Centre Cultural de la CAM i dependent de la parròquia de Sant Josep.

Els treballs són el fruit d’un curs dirigit per Rafael Noguera Fernández, llicenciat en Belles Arts, que va iniciar les associades en el concepte i en les tècniques de la il·lustració el passat curs 2004-2005.

Amb el suport de l’Ajuntament de Torrent, de la Conselleria de Cultura i de la Caja de Ahorros del Mediterráneo, va ser possible esta edició prou luxosa, sobre paper setinat i impressió a color, amb l’àmplia gamma d’estils que implica l’autoria d’un bon nombre d’associades de Cre-Art. DEL VÉRTIGO DE LOS DÍAS / Azahara Casanova / Ed. La Mujer Interrogante / 53 pàg.

Es tracta de la 2a edició d’una compilació de més de 150 receptes de cuina classificades en huit apartats: entrants, primers plats, carns, plats de peix, salses, verdures de guarnició, dolços i melmelades, gelats i postres.

Assegura l’autora que amb estes receptes es poden preparar al prop de 50 dinars o sopars complets, que no seran difícils de fer a la gent jove, que és la destinatària principal de la publicació.

Tots els plats estan pensats per a ser elaborats amb productes naturals, sense additius i han estat preparats repetidament per l’autora al llarg de molts anys d’afició.

IL·LUSTREM REFRANYS / Vicenta Fernández i Mercedes Royo / Ed. Centre de Cultura Popular Cre-Art / 128 pàg. / 1.000 exemplars.

111 refranys han estat il· lustrats per les dones que

Este llibre de format reduït conté una col·lecció de 26 poemes amb il·lustracions de Mónica Martínez, que ha dissenyat també una maquetació molt singular.

La publicació va ser presentada a Torrent i després a València i ha protagonitzat una exposició a la sala cultural de l’AV El Vedat, clausurada recentment.

Se’n poden adquirir exemplars, al preu de 10 €, a l’AV El Vedat. Tel. 96 156 40 01.

UNA RECEPTA I ALLÒ QUE INVENTÀ LA CUINERA / Empar de Lanuza i Joan Gómez / Ed. La GavellaMoviment per la Llengua i la Cultura / 58 pàg.

Empar de Lanuza (València, 1950), escriptora de literatura infantil i juvenil, guardonada en diversos certàmens i per diversos organismes, va rebre un homenatge a Torrent que organitzà La Gavella-Moviment per la Llengua i la Cultura. En este acte, l’homenatjada va regalar als xiquets de Torrent un recull de receptes de cuina en vers. L’Associació La Gavella, per a difondre este treball, encarregà a Joan Gómez una adaptació lliure i en prosa del romanç «Allò que inventà la cuinera». Este material, il·lustrat per Isabel Sahuquillo, juntament amb l’original d’Empar de Lanuza, integra esta publicació eminentment didàctica per a ser utilitzada a les escoles.

El llibre inclou una «Guia de lectura», elaborada per Teresa Llabata amb motiu de l’homenatge a l’autora, adreçada a diferents edats.

Pot sol·licitar-se gratuïtament a l’Oficina de Promoció del Valencià de l’Ajuntament.

ELS RIUS. CAMINS D’AIG UA I D E V I D A / Jo s é Manuel Almerich i Valentín Rodríguez / Edicions Bromera / 128 pàg. / Versions en valencià i en castellà / 20.000 exemplars.

AMOR ETERNO / Chelo Gama / 142 pàg. / 100 exemplars.

És una novel·la, la primera que escriu esta jove nascuda a València i resident a la nostra ciutat, que protagonitza Blanca, una anciana adorable que es va criar al camp en el temps difícil de la guerra i la penúria.

Es relata la seua història, des de la infantesa, feliç, passant pel descobriment de l’amor en l’adolescència, la mort posterior dels seus pares i l’abandonament del seu gran amor. Ja major, viu en una residència on tindrà ocasió de viure fets enriquidors que la fan reflexionar sovint sobre el sentit de la vida i de la mort.

A la venda en la seu de l’AV El Vedat, al preu de 10 €.

un vocabulari bàsic, en diferents llengües: àrab, romanés, japonés, rus…

Es poden sol·licitar a l ’ O fi c i n a d e Promoció del Va l e n c i à d e l’Ajuntament.

DE BON ROTLLO A LA MEUA CIUTAT. ECOLOGIA URBANA / Naturlife Medio Ambiente, SL / Ed. Xarxa Joves.net / 18 pàg.

El quadernet està pensat per a la gent jove, per tal de sensibilitzar-la en alguns dels problemes de la vida actual. S’hi proposen aspectes com la cura del nostre entorn, idees útils per al consum saludable, el reciclatge, la contaminació acústica, l’energia, els aliments, la importància de l’horta i la participació social. I a més de la informació, presenta activitats lúdiques sobres estos temes. Al final inclou una bibliografia i un directori de pàgines web d’interés.

AGENDA JOVES CIUTADANS 2005-2006 / Ed. Consorci Xarxa Joves.net / 168 pàg.

PUBLICACIONS AMB ALTRES MATERIALS I EN ALTRES FORMATS FULLETS INFORMATIUS DE L’OFICINA DE PROMOCIÓ I ÚS DEL VALENCIÀ /Ed. Ajuntament de Torrent.

El geògraf torrentí José Manuel Almerich publica en la col·lecció «Grans obres» de Bromera Els rius. Camins d’aigua i de vida. Amb un llenguatge senzill i alhora amé, amb més de 200 fotografies en color de Valentín Rodríguez, diversos nivells de lectura i uns textos

«Ciutat en obres» és un fullet que recull un lèxic específic de 162 paraules sobre el tema de construccions, materials i eines.

«Com t’han posat» explica la normativa legal respecte dels noms i els cognoms i els tràmits necessaris per a poder canviarlos al valencià.

«Les primeres paraules en valencià» són unes targetes amb

L’Agenda és una iniciativa del consorci format per 23 localitats de l’Horta, que enguany, amb el títol «Joves Ciutadans», fa un viatge virtual, amb parades cada mes en determinats problemes del món actual, que demanen algunes respostes del jove, tot tractat amb una metodologia interactiva i lúdica.

També es publica una relació d’activitats dels centres juvenils que integren el consorci i un directori de dades útils per a l’usuari.

48 • BIMTORRENT

C U L T U R A

H I S T Ò R I C A

Historias de la radio en Torrent (I) ste año se cumple el aniversario de las dos emisoras de radio más importantes que Torrent lanzó al espacio de las ondas. En 1936 se inauguraban las instalaciones, remozadas, de la EA5A.D. Radio Torrente, la emisora de radio creada por Francisco Cano Alcaraz desde cuyos micrófonos se defendieron las posiciones republicanas durante los tres años que la Guerra Civil atenazó los corazones de millones de españoles. De las primitivas emisiones de la primera radio que tuvo nuestra ciudad, apenas queda el vago recuerdo en unos pocos torrentinos que vivieron la guerra fratricida siendo niños. No obstante contamos con el testimonio excepcional de Francisco Cano Regolf, hijo y colaborador del promotor de la emisora, junto a una serie de estudios publicados recientemente que arrojan luz al transcurrir cotidiano de la antigua emisora cuya voz fue silenciada para siempre cuando acabó la contienda.

La Voz de la Parroquia, adoptó también el nombre de Radio Torrente. Hoy cumpliría medio siglo de existencia de haber continuado emitiendo su variada programación de entretenimiento. Fue una radio comercial, salió del estudio y contrató a un nutrido elenco de estrellas nacionales de la música para actuar en nuestra ciudad. Más reciente en el tiempo, la emisora parroquial perdura todavía en la memoria de quienes la escucharon y permanece el testimonio de quienes la hicieron posible. La Voz de la Parroquia salió al aire desde un destartalado equipo ubicado en la iglesia de la Asunción a iniciativa de su párroco, José González Frasquet, y al entusiasta empeño de un grupo de jóvenes desinteresados que la mantuvieron en las ondas durante nueve años.

El BIM, alma de la información torrentina y guardián de su historia, ha querido recuperar, a lo largo de sus ecológicas páginas, la memoria de aquellas viejas emisoras para saciar la curiosidad de nuestros fieles lectores interesados por las ondas hertzianas en Torrent.

La radio en Torrent durante la Guerra Civil (1936-1939)

Inauguración oficial de la EA5A.D el 22 de octubre de 1936 (fotografía extraída de Historia de la radio valenciana).

En la foto reconocemos a Francisco Mares; Ricardo Zabalza, Gobernador Civil; Rafael Hernández Zafrilla, periodista de El Mercantil Valenciano, y a José Cano Coloma, alcalde de Valencia.

Las primeras noticias sobre la radio en Torrent durante la Guerra Civil en publicaciones de acceso para la generalidad del público, las encontramos en un discreto apunte de Vicente Beguer Esteve en su libro El teatro en Torrent.1 El Mercantil Valenciano, Frente Rojo y el diario Levante en 1936 y 1940 publicaron artículos relacionados con la EA5A.D. En 1986 José Augusto Ventín Pereira en La guerra de la radio (19361939) analiza la utilización de la radio en el bando nacional y cita la figura de Francisco Cano y a su emisora a raíz del testimonio de un radioaficionado de Melilla en los primeros momentos de la sublevación. En 1998, y en la actualización de 2000, Enrique Bordería Ortiz y M.ª José Millán Trujillo en el capítulo dedicado a la radiodifusión valenciana en la Guerra Civil, en la imprescindible obra que coordina Antonio Vallés, Historia de la Radio Valenciana, describen el papel de la emisora torrentina en el conflicto y las polémicas existentes entre Francisco Cano y Queipo de Llano.

Sin embargo hasta la publicación en 2003 del excelente y meticuloso es-

tudio de Francesc Martínez y Alfred Ramos, Temps de foscor. La premsa de l’Horta Sud en el franquisme (19391975), no hemos conocido la historia completa de la EA5A.D. Radio Torrente ni el juicio sumarísimo que padeció la voz de la primera radio torrentina.

Los autores han accedido por primera vez al sumario contra Francisco Cano y al testimonio oral de su hijo Francisco Cano Regolf. En el número 134 de 2002, el BIM publicó una reseña de la citada obra galardonada con el premio Benvingut Oliver de Catarroja y el pasado 15 de septiembre, con ocasión del aniversario de la emisora el próximo otoño, también mantuvimos una charla con Francisco Cano Regolf, en su casa a las afueras de Turís. Sus comentarios, que hemos intercalado con algunos episodios de la EA5A.D., nos acercan a un momento interesantísimo de nuestra historia en general y de la radio en particular.2 La EA5A.D. Radio Torrente surgió del interés de su promotor por el nuevo medio de comunicación como radioaficionado. Salía al aire todos los días. Su

saludo proletario: «Aquí Radio Torrente, al servicio del pueblo»3, pronto se hizo familiar entre sus oyentes. Aunque la emisora había dado sus primeros pasos en el preludio de la Guerra Civil, alcanzó su mayor protagonismo en el transcurso de la contienda.

Francisco Cano Alcaraz era oficial de Telégrafos. Nació en Valencia en 1894 y estuvo destinado en Segorbe y Torrent.

Estaba casado con Natalia Regolf Pérez que alumbró a sus dos vástagos, Francisco y Natalín. En 1930 decidió instalarse definitivamente en Torrent por cuestiones de salud pues padecía una afección en la garganta.4 Cano adquirió un equipo de radioaficionado de quinta categoría que montó en su casa de la calle Valencia, número 118, detrás de la ermita de San Luis Bertrán.5 En 1935 consiguió la correspondiente licencia con el diagrama EA5A.D.6 para la emisora. El equipo era de onda corta y debido a su alcance se podía escuchar en cualquier rincón del mundo. Cada vez que sus emisiones eran captadas por otras estaciones de radio le enviaban sus tarjetas identificativas o QSL que Francisco Cano pegaba en las

1. BEGUER ESTEVE, Vicente, El teatro en Torrent. Torrent, 1983.

2. Francisco Cano Regolf vive entre Alaquàs y Turís desde que se marchó de Torrent en 1977. A pesar de haber perdido dinamismo físico, a sus ochenta y tantos su mente permanece fresca y lúcida. Buen lector, sus ojos brillan apacibles a través de sus enormes gafas. Nos dice que le entrevistó otro chico hace unos años, Francesc Martínez, pero queríamos conocer su testimonio de primera mano. Sin apasionamientos y con una entereza digna de aplauso, nos relata los sucesos acaecidos alrededor de la emisora, entorno a su padre y a sí mismo con la serenidad que infunden la madurez. Su mujer, Amparo Mora, a la que hemos conocido fruto de la casualidad cuando buscábamos desorientados –la directora de esta revista y quien escribe– el domicilio de nuestro informante, nos ha tratado con familiaridad maternal. Al despedirse de nosotros, bajo un radiante sol septembrino, nos ha obsequiado con sendas botellas de vino de la tierra, que por cierto, también han pasado a formar parte de la historia.

3. El Mercantil Valenciano, 21 de octubre de 1936, p. 3.

4. Información proporcionada por Francisco Cano Regolf. En aquella época Torrent disfrutaba de unas condiciones de salubridad envidiables, razón por la cual muchas personas veraneaban en nuestra ciudad o decidían trasladarse para quedarse a vivir.

5. Las emisoras de quinta categoría estaban reservadas para las estaciones de radioaficionados según la Orden de 14 de junio de 1924 que aprobaba el Reglamento de Estaciones Radioeléctricas Particulares. El Reglamento las clasificaba en cinco categorías.

6. Las iniciales EA correspondían al país, el número 5 coincidía con el asignado a la región y las letras finales A.D. eran la matrícula que se identificaban como AméricaDinamarca.

2006, HIVERN • 49

Francisco Cano Alcaraz (fotografía extraída de Historia de la radio valenciana).

paredes de su pequeño estudio. Recibió tarjetas de Estados Unidos, Italia, Francia o Nueva Zelanda.

Cano se dedicaba a su trabajo, su familia y su afición... la radio. De no haber estallado la guerra su figura hubiese pasado desapercibida, como un radioaficionado más, pero con el transcurso del conflicto bélico se convirtió en un auténtico orador o speakers de las ondas como se denominaba entonces a los comunicadores radiofónicos.

A las 0’20 horas de la noche del 17 al 18 de julio de 1936, la EA9A.I. de Melilla, emisora propiedad del capitán del ejército Ángel García, contactaba con la estación torrentina para comprobar qué ambiente se palpaba en la zona por si existía estado de guerra. En Melilla se había iniciado la sublevación de los militares africanistas en horario taurino y según comenta el propio capitán García, desde Torrent como desde otras estaciones se informaba de la tranquilidad que se respiraba aquella noche.7 Cano sería de las primeras personas de nuestra localidad que se enteraría de lo que estaba sucediendo en el protectorado español. Los acontecimientos hicieron que los radioaficionados tuviesen una actividad frenética en los primeros momentos del alzamiento. Unos a otros se declaraban facciosos o leales a la República, rompiendo antiguas amistades y creando otras.8 El capitán Ángel García y Francisco Cano rompieron su amistad ya que se posicionaron en bandos distintos. El propietario de la emisora melillense recuerda que Francisco Cano era uno de sus mejores amigos, amistad nacida de las ondas, antes del movimiento aunque con la nueva situación lo descalifica y lo apoda el becerro de Torrente. También para Cano el militar había sido una voz muy querida en otros tiempos.9 Apenas habían transcurrido veinticuatro horas de la sublevación de las tropas del Norte de África cuando el Comité Ejecutivo Popular de Torrent tomó la emisora de Cano por las armas y la controló una temporada hasta que por el Decreto de confiscación de agosto de 1936, el Ministerio de Comu-

nicaciones y Marina Mercante pasaba a controlar las emisoras de onda corta de quinta categoría. La orden ministerial anulaba las concesiones de estas emisoras que ahora dependerían de las oficinas telegráficas. El gobierno republicano buscaba con esta disposición el control de las emisoras para evitar que cayeran en manos de los comités revolucionarios, como había sucedido con la emisora torrentina, e impedir que se convirtieran en centros de espionaje y comunicación militar al servicio del ejército sublevado. Cano retomó las riendas de la radio y fue nombrado jefe de la emisora para la Delegación de Telégrafos de Valencia y a pesar de la toma de aquélla por el Comité Revolucionario, aceptó el decreto ministerial por ser funcionario de Telégrafos y porque era simpatizante socialista.10 «Mi padre –nos explica Francisco Cano, hijo– en los primeros momentos de la sublevación utilizó la estación de radio como servicio de socorro.

Se comunicaba principalmente con la emisora de Mallorca para intercambiar información sobre los residentes valencianos que había en las islas Baleares, mientras que los naturales del archipiélago querían obtener información sobre la situación de los suyos en Valencia.

Pero a medida que avanzaba la guerra la emisora se politizó. Los republicanos que habían huido de la zona insurrecta relataban su experiencia a través de los micrófonos, decían cosas horribles».

La radio fue utilizada como eficaz arma de propaganda por los bandos enfrentados. Era el único medio capaz de ir de una zona a otra, de atravesar frentes y cruzar trincheras. Las autoridades lo sabían y desde los primeros momentos quisieron controlarlas. El Consejo Municipal formado por miembros de CNT, UGT, Partido Sindicalista e Izquierda Republicana, que había sustituido al Ayuntamiento de la ciudad, rehabilitó y acondicionó las instalaciones de la radio, potenció su alcance, la dotó de más personal, colocó a dos milicianos en las puertas de la vivienda de Francisco Cano para proteger la emisora de posibles sabotajes, ya que

las estaciones de radio eran objetivos potenciales durante la guerra, y desvió el tráfico que pasaba por la puerta. Por otro lado, la Delegación de Telégrafos instaló un aparato telegráfico con línea independiente de la emisora con personal para servicios telegráficos y radioescucha de las emisoras nacionales.

Francisco Cano coordinaba ambos servicios.11 «Yo colaboré con mi padre los tres años de funcionamiento de la emisora. Tenía dieciséis años cuando empezó todo. Me reclutaron, con destino a Castellón, para prestar servicio en el SIM (Servicio de Investigación Militar) pero las gestiones de las autoridades locales me ayudaron para quedarme en Torrent y así colaborar con mi padre en funciones de radioescucha. Captaba las emisoras franquistas y pasaba nota de lo que decían. Para mí era un trabajo más. Ante los micrófonos –añade– a veces sustituía su grave voz y leía las noticias por la afección que padecía».

Tras la mejora en las instalaciones de la radio, era inaugurada la nueva emisora con la retransmisión del acto para toda España y el resto del mundo el jueves 22 de octubre de 1936. Intervinieron importantes personalidades locales y provinciales que con apasionadas alocuciones defendieron la República y la revolución española. Francisco Mares delegado de CNT y colaborador de la emisora, de Torrent; el concejal y miembro del Comité Ejecutivo local, Francisco Bataller; el redactor de El Mercantil Valenciano, Rafael Hernández Zafrilla en representación del Sindicato Profesional de Periodistas de UGT;

la actriz Irene Barroso que leyó unas palabras de Jacinto Benavente, premio Nobel de Literatura; el delegado de Telégrafos, Hilario Genovés; el alcalde de Valencia, José Cano Coloma; el Gobernador Civil de la provincia de Valencia, Ricardo Zabalza y el propio Francisco Cano que saludó a todos los oyentes del mundo. El acto acabó con los himnos de Valencia, Cataluña, el himno Nacional e himnos proletarios.12 Radio Torrente emitía todo el día.

Ofrecía informativos, servicios radiotelegráficos y programas de propaganda política a favor de la causa republicana.

Las noticias de los diarios hablados las facilitaba el Ministerio de Propaganda.

«Una o dos veces al día – nos cuenta Cano Regolf– se emitían noticias en francés, alemán e italiano y también se realizaban informativos para los países iberoamericanos. Una chica refugiada de la Alemania nazi se encargaba de leer las noticias en alemán y el italiano, Domingo Américo, hablaba para Italia». Como servicio telegráfico, la estación torrentina enlazaba con las emisoras homólogas republicanas de Madrid, Barcelona y, sobre todo, Tánger. La comunicación cifrada entre la estación de Tánger y Radio Torrente proporcionó importante información estratégica para el ejército republicano.13 «Con nosotros trabajaban varios empleados de telégrafos porque conocían el alfabeto morse y así podían descifrar los mensajes en clave». Las emisiones de Radio Torrente destinadas a Marruecos fueron muy relevantes. Se llegaron a programar emisiones extraordinarias que anunciaba la prensa: «Hoy sábado, a las seis de la tarde, desde Radio Torrente, se hará una emisión extraordinaria, dirigida al mundo islámico, y especialmente a Marruecos, en la que tomarán parte el prestigioso árabe Mustafá Ybun Yala y el ilustre diputado a Cortes por Córdoba, camarada Antonio Jaén Morente.

Esta emisión, como las anteriores, forma parte de la propaganda que lleva a cabo la Agrupación Antifascista Hispanomarroquí».14 Son muy pocos los ciudadanos de Torrent que conservan hoy el recuerdo de aquella radio, «entonces casi nadie tenía receptores de radio», nos comenta Antonio Piera vecino de Torrent. Así las cosas, en marzo de 1938 el Consejo Municipal organizó una campaña de propaganda a favor de la causa republicana, para llevarla a cabo decidió decomisar todos los aparatos de radio, sobre todo de las personas «poco gratas al régimen» e instalarlos de forma que todo el vecindario pudiese oír las noticias.15 Antonio Piera que era un niño de once

7. V ENTÍN PEREIRA, José Augusto, La guerra de la radio (1936-1939). Barcelona, 1986, p. 125. Radio Torrente fue la primera emisora con la que contactó la estación de Melilla tras el alzamiento militar.

8. Citado por BORDERÍA ORTIZ, Enrique y MILLÁN TRUJILLO, M.ª José, “La Radiodifusión Valenciana en la Guerra Civil (1936-1939)”. Historia de la Radio Valenciana. Valencia, 2000, p. 92.

9. VENTÍN PEREIRA, José Augusto, op. cit., pp. 134 y 135.

10. MARTÍNEZ, Francesc y RAMOS, Alfred, Temps de foscor. La premsa de l’Horta Sud en el franquisme (1939-1935). Catarroja, 2003, pp. 114-115.

11. MARTÍNEZ, Francesc y RAMOS, Alfred, op. cit., p. 115.

12. El Mercantil Valenciano, 24 de octubre de 1936, p. 4.

13. MARTÍNEZ, Francesc y RAMOS, Alfred, op. cit., p. 117.

14. El Mercantil Valenciano, 28 de noviembre de 1936, p. 4.

15. I BORRA LERMA, José Manuel, Historia básica de Torrent. Torrent, 1982, p. 128. Las informaciones del Gobierno republicano se escuchaban por las calles, ya que los dueños de aparatos receptores estaban obligados a tenerlos a su máximo volumen, en las sedes de partidos y organizaciones obreras, y en cafés y establecimientos públicos.

Las autoridades pretendían favorecer así la escucha colectiva, y la máxima divulgación de las noticias autorizadas por la censura, Ver BORDERÍA ORTIZ, Enrique y MILLÁN TRUJILLO, M.ª José, op. cit., p. 116.

(Continúa en página siguiente)

HIVERN, 2006

50 • BIMTORRENT

Francisco Cano Regolf con su mujer, Amparo Mora, año 1999.

Francisco Cano Regolf en los años cuarenta.

años cuando estalló la guerra, recuerda que «mucha gente estaba pendiente a ver qué decía Cano, a veces imitaba a Mussolini emitiendo rebuznos». No obstante, lo más recordado son las agrias polémicas entabladas entre el locutor torrentino y el general Queipo de Llano que intervenía todas las noches desde Radio Sevilla. Los piques y las trifulcas entre ambos marcaron uno de los episodios más recordados de la historia de la radio durante la guerra.

«En mi casa no hablábamos de política pero sí se había satirizado mucho la figura de Queipo de Llano», nos confiesa su hijo. Desde el popular programa Chusma fascista16 ridiculizaba a los militares sublevados, a Franco y especialmente a Queipo de Llano. Francisco Cano intentaba contrarrestar las invectivas del militar con idénticos recursos dialécticos, aludía a su afición a la bebida, lo llamaba general Tres Cepas y según refleja El Mercantil Valenciano también le espetaba cuando saludaba a la audiencia: «Aquí Radio Torrente.

El pueblo de las escobas para barrer a los fascistas. ¡Ohé! ¡Ohé! Habla Torrente EA5A.D. al servicio del pueblo. ¿Vamos ya, borrachín?»17 Pero Cano no alcanzó la popularidad del general que había prometido bañarse en su sangre18 y al caer Málaga en manos de los sublevados le dedicó una lapidaria frase: «Cano, te voy a enviar una caja de gambas a ver si revientas».19

huir a México pero los planes cambiaron y cada uno tomó diferentes rumbos. Cano padre, se refugió en Barcelona. Su hijo se escondió en Real de Montroy en casa de un tío suyo. El joven Francisco Cano fue detenido y encarcelado como coacción para que se entregase su padre. Su padre, era evidente, desconocía la situación del hijo. Durante un año Cano Regolf permaneció encerrado, primero en la Torre de Torrent y después en Llíria. «En la Torre las condiciones eran pésimas, a veces nos tiroteaban desde la calle. El director de la cárcel ordenó hacer un parapeto de hierro para protegernos.

La comida era infame pero, al menos, a quienes éramos de Torrent, familiares y amigos, nos traían algo que llevarnos a la boca diferente al rancho de arroz hervido con corteza de habas.

Quienes eran de fuera se morían de hambre». Su testimonio lo corrobora

Cano hostigaba a los locutores de Tetuán, Ceuta, Valladolid, Burgos, Salamanca, Zaragoza y también discutía con la radio franquista de Jaca20. Radio Tetuán le replicaba y el periodista franquista Fernando García Montoto, conocido como «Garcimont», en sus crónicas se burlaba de Radio Torrente. En una emisión de «Garcimont» de julio de 1938, en vísperas de la enunciada entrada del ejército sublevado en Valencia pudo escucharse el siguiente comentario: «Radio Torrente no dice nada porque está muy ocupado... preparando las maletas» (sic)21. Hernández Zafrilla, articulista que cubría las informaciones sobre Radio Torrente, decía de Cano a propósito de los militares que le amenazaban, que era «para ellos el diablo metido a radiotelegrafista».22 La emisora torrentina fue una de las radios más importantes de la República 23 y muy popular en nuestra ciudad. Por sus micrófonos pasaron todo tipo de personalidades del momento, destaca la figura de Diego Martínez Barrios, presidente de las Cortes.24 «Nunca nadie cuestionó nuestro trabajo. Poco antes de que entraran las tropas nacionales en Valencia, desmontamos el equipo y mi padre lo entregó a la delegación de Telégrafos».

Cano se había ganado muchas enemistades entre el bando vencedor con sus alocuciones. Junto a su hijo intentó

Antonio Piera: «Él no me recordará pero le llevaba la cena cuando estaba encerrado en la Torre».

En Barcelona Francisco Cano, la voz de la radio en Torrent, fue reconocido por un grupo de falangistas de nuestra ciudad en una cafetería. La policía lo detuvo y junto a su también colaborador, el anarquista Francisco Mares, fue trasladado a Valencia. Tras un juicio sin garantías jurídicas donde su suerte ya estaba decidida de antemano, Francisco Cano Alcaraz, fue condenado a muerte por haber dirigido la emisora y criticar a los generales de Franco. A las seis de la tarde del 20 de agosto de 1941 era fusilado en el Campo de Tiro de Paterna.25 «Mi padre nunca me manipuló. Manteníamos una buena relación. Lo que peor me sabe de todo esto, es que quienes lo delataron habían comido en mi casa en más de una ocasión».

La familia de Francisco Cano fue represaliada, sus bienes fueron confiscados y su hijo, que también sufrió un consejo de guerra, padeció la insidia y el rechazo. Cuando se le cerraban todas las puertas sólo pudo trabajar en la Imprenta Regolf, propiedad de su abuelo materno, en la calle del Mar de Valencia, desempeñando todo tipo de tareas.

El primer experimento radiofónico en Torrent acabó con la ignominiosa muerte de su responsable, Francisco Cano Alcaraz a quien le tocó vivir una de las páginas más trágicas de nuestra historia. Otros retomarían el testigo de las ondas pero en otros tiempos y en unas circunstancias bien distintas.

«No, yo no guardo rencor», nos dice Francisco Cano Regolf al despedirse de nosotros.

JORGE SÁNCHEZ ANTÚNEZ

16. MARTÍNEZ, Francesc y RAMOS, Alfred, op. cit., p. 118.

17. El Mercantil Valenciano, 21 de octubre de 1936, p. 3.

18. El Mercantil Valenciano, 21 de octubre de 1936, p. 3.

19. Información proporcionada por Francisco Cano Regolf y citada por MARTÍNEZ, Francesc y RAMOS, Alfred, op. cit., p.120.

20. El Mercantil Valenciano, 21 de octubre de 1936, p. 3 y BORDERÍA ORTIZ, Enrique y MILLÁN TRUJILLO, M.ª José, “La Radiodifusión...”, p. 100.

21. BALSEBRE, Armand, Historia de la Radio en España, vol. I. Madrid, 2001, p. 433.

22. El Mercantil Valenciano, 21 de octubre de 1936, p. 3.

23. R adio Kurier, núms. 23-24. Düsseldorf, 1 de diciembre de 2002, p. 20. La revista alemana, especializada en el mundo de la radio, la cita entre las emisoras republicanas más conocidas durante la Guerra Civil.

24. MARTÍNEZ, Francesc y RAMOS, Alfred, op. cit., p. 119. Enumeran algunas de las importantes figuras que intervinieron en la emisora torrentina.

25. Todo el proceso judicial que padeció Francisco Cano Alcaraz así como el análisis de la historia de Radio Torrente está estudiado pormenorizadamente en MARTÍNEZ, Francesc y RAMOS, Alfred, op. cit., pp. 109 a 129.

HIVERN, 2006

C

U

L

T

U

R

A

BIMTORRENT • 51

Nueva programación de l’Auditori

’Auditori presenta su programación para el primer Lsemestre de 2006. La música

antigua y barroca, la ópera, la canción de autor, la música de cámara y la sinfónica componen los ciclos musicales entre los que destaca, por su novedad, el ciclo Pianíssimo: un homenaje al piano como el instrumento que ha ocupado un lugar privilegiado en la música occidental, y del cual se mostrará su versatilidad y brillantez a través de diferentes épocas y estilos.

La danza ocupa también un espacio importante en l’Auditori este semestre, con el estreno absoluto del último montaje de la coreógrafa Marina Donderis, y la representación del espectáculo de Ananda Dansa, Soñando Alicia. En cuanto al teatro, se representarán textos contemporáneos de Antonio Álamo, José Luís Alonso de Santos o Margarita Borja, junto al monólogo de Karra Elejalde La cabra y Miss Yoe’s.

Completan la programación los conciertos y espectáculos teatrales para público familiar, así como las audiciones para escolares, apartados que mantienen el trabajo de l’Auditori en favor de la creación y fidelización de nuevos públicos.

Toda la programación de l’Auditori para este semestre se organiza en ciclos con abonos, una novedad en la oferta del escenario torrentino que pretende facilitar el acceso del público con precios más asequibles. Tanto los abonos como las entradas ya están a la venta.

Con el ciclo de Música Antigua y Barroca l’Auditori ofrece al público melómano una amplia visión de este segmento histórico de la música que ha sentado las bases de nuestra cultura musical. En temporadas anteriores se ha contado con los mejores intérpretes y formaciones especializadas (Fabio Biondi, Jordi Savall, Il giardino armonico, Musica Antiqua Köln, Gustav Leondhart y Cafe Zimmermann, entre otros), y en este 2006 se continúa en la misma línea.

En concreto, se otorga una especial relevancia a la voz, con la incorporación de la formación La Venexiana que, bajo la dirección de Claudio Cavina, ofrecerá un programa dedicado a Claudio Monteverdi, y del

E

l 10 de enero se presentaba en el Ayuntamiento la nueva programación de l’Auditori para el primer semestre del año. En el acto de presentación estuvieron el alcalde, José Bresó; el primer teniente de alcalde, Severino Yago; el delegado de Cultura y Educación, José Veiga, y el director de l’Auditori, Josep Ruvira. José Bresó explicaba que l’Auditori presenta una programación muy variada, donde diversos ciclos se dan cita para enriquecer el panorama musical y artístico de la ciudad y del área metropolitana, por la calidad de las actuaciones programadas. Entre los ciclos musicales ha destacado los de Música Antigua y Barroca, Ópera, Canción de Autor, Música de Cámara y Sinfónica, y, como novedad, el ciclo Pianíssimo, dedicado a este instrumento musical, que ha ocupado y ocupa un lugar preponderante en la cultura musical, a través de diferentes épocas y estilos. También hacía mención a la danza, el teatro y los conciertos, como por ejemplo el de La Pasión según San Lucas, programado para abril. Después, José Veiga afirmó que l’Auditori sigue una línea continuada en cuanto a su programación, ya que es un referente cultural para los amantes de la música y otras manifestaciones artísticas y cuenta con un público fiel. Josep Ruvira también valoraba de la oferta cultural que se nos presenta entre el invierno y la primavera, resaltando la calidad y consolidación de los ciclos, los conciertos y las giras de la Orquesta de l’Auditori con el Rigoletto. insólito cantante Marco Beasley quien, junto con Accordone, presentará un programa que muestra la articulación entre la música popular y la culta. Completan este ciclo las actuaciones del violagambista Pere Ros al frente de Banchetto Musicale y del excelente laudista Juan Carlos Rivera.

Por lo que respecta a la Ópera, dentro de la temporada estable que viene ofreciendo l’Auditori y tras la representación de Tosca de Puccini y de la producción propia Rigoletto de Verdi, dos nuevos títulos verdianos completarán la programación: La Traviata, en una producción de Ópera 2001 que tan buena acogida ha tenido en anteriores ediciones, y Don Carlo, con la State Opera de Bulgaria.

También la Música Sinfónica tendrá un lugar destacado en l’Auditori este semestre. Al concierto de año nuevo que ofreció el pasado 7 de enero la Orquestra Ciutat de Torrent, se unen el Coro de la Generalitat Valenciana y la Joven Orquesta Nacional de España, bajo la

dirección de K. Penderecki, en un concierto único que tendrá lugar el 9 de abril. Y por último, el Coro de Cámara de Valencia celebrará en l’Auditori su XXV aniversario en el escenario de l’Auditori, acompañado por la Orquestra Ciutat de Torrent para interpretar obras de Mozart y Charpentier.

El espectáculo MoonWinds nace de la iniciativa artística de Joan Enric Lluna con la voluntad de reunir a destacados intérpretes de instrumentos de viento para formar un grupo estable de Música de cámara.

La versatilidad de la música de cámara dota a este género de una rica variedad que permite descubrir la música a través de la historia en todos sus estilos.

MoonWinds quiere provocar en el público el redescubrimiento de los instrumentos de viento, dotados con un amplio repertorio y unas cualidades sonoras únicas que les han dado un lugar privilegiado en el gran repertorio clásico. Joan Enric Lluna toma el liderazgo del grupo y reúne a los mejores intérpretes para alcanzar los estándares de calidad

que identifican este proyecto, y en el que se interpretarán obras de Salieri, Stadler y Mozart.

El otro caso especial del semestre es el ciclo Pianíssimo, una novedad en la programación musical de l’Auditori. Proveniente de la evolución del clave y los primeros pianofortes, este instrumento de 88 teclas es una perfecta máquina de componer, herramienta de acompañamiento e instrumento que ha desarrollado todos los virtuosismos desde su aparición. Sus características le han hecho ocupar un lugar privilegiado en todos los géneros y estilos de la música occidental. «Con Pianissimo, queremos rendir un homenaje a este instrumento y mostrar su versatilidad y brillantez a través de diferentes épocas y estilos», declara el director de l’Auditori, Josep Ruvira.

Para ello se han seleccionado importantes intérpretes como el joven Jean Frédéric Neuberger, uno de los más prometedores pianistas del panorama francés, junto a consagrados pianistas españoles como Juan Miguel Murani o Carles Marín,

que alternarán con la genialidad del trabajo pianístico y compositivo de Carles Santos. Tampoco olvidamos el jazz en versión de piano sólo representado por el pianista Albert Sanz, o la música española del insigne Manuel de Falla que será interpretada por Inmaculada García.

La coreógrafa Marina Donderis y la compañía Ananda Dansa protagonizan el ciclo de Danza con dos propuestas muy diferentes. La primera es un estreno absoluto que cuenta con la coproducción de l’Auditori y que explora la frontera entre la realidad y la fantasía, el amor y el sexo, el cuerpo y el alma, la tradición y la vanguardia.

Bajo el título Amor en Re, los bailarines cuentan en el escenario con un grupo de cámara que interpreta obras de Chopin, Gershwin, Saint-Saens, Granados, Albéniz, Satié, Fauré y Kachaturian.

Ananda Dansa, por su parte, ofrece en el espectáculo Soñando Alicia una nueva mirada sobre el clásico de Lewis Carroll, en este caso danzada. La trayectoria de la compañía de danza valenciana más importante del panorama actual está repleta de éxitos provenientes de la literatura, al que se suma ahora este nuevo montaje cargado, como siempre, de un irónico sentido del humor.

El ciclo de Teatro, por su parte, sale por completo de las fronteras de la Comunidad Valenciana. En este semestre se ofrecerán cuatro espectáculos teatrales, entre los que destacan la adaptación del polémico texto de Antonio Álamo Yo Satán, con dirección de Álvaro Lavín a cargo de la compañía Kproducciones, y el monólogo del cinematográfico actor Karra Elejalde La cabra y Miss Yoe’s, que narra la delirante autobiografía de un cuenta cuentos.

(Programación en página 59)

52 • BIMTORRENT

C

U

L

T

U

R

A

Presentació de llibres

L

’Oficina de Promoció i Ús del Valencià va organitzar la presentació conjunta dels llibres Gramàtica valenciana raonada i popular d’Abelard Saragossà i Valencià en perill d’extinció d’Eugeni S. Reig, acte que tingué lloc en la sala d’actes de la Casa de Cultura.

L’acte no fou una presentació convencional de dos llibres, sinó dos conferències breus (mitja hora cada una) sobre els temes següents.

Abelard Saragossà va explicar com no hem d’ensenyar la llengua (negativament o repressivament) i, correlativament, amb quins mitjans podem actuar d’una manera constructiva. Per a aconseguir eixe objectiu, el professor universitari tractà estes qüestions: Quin paper crucial ha de tindre el valencià col·loquial en la normativa lingüística.

Per què en una part de la llengua considerada culta hi han influències del castellà que el valencià viu desconeix.

Quan la llengua culta ha d’actuar d’una manera diferent de com ho fa el valencià popular, de quina forma cal exposar-ho als alumnes (o als lectors).

Com convé encarar-se als quatre temes següents: la unitat lingüística entre els parlars balears, valencians i catalans; l’origen històric de la unitat; les diferències internes; el nom del conjunt del sistema lingüístic.

En la conferència, Saragossà també va esbossar quatre temes més: Saber si l’ensenyament del valencià ha de fer comparacions amb el castellà (i amb més llengües, sobretot l’anglés i el francés).

Mostrar que el valencià té influències sobre el castellà que parlem els valencians (siga quina siga la llengua materna i siga quin siga l’origen dels pares). Quan els valencians parlem en castellà, ¿quins criteris normatius hauríem de seguir?

La teoria gramatical ¿com ha de ser, tan

HIVERN, 2006

Lliurament del Seté Premi de Narrativa Juvenil

fosca que no l’entenga ningú, o tan clara que no parega teoria?

La conferència descrita també fou una presentació de la Gramàtica valenciana raonada i popular perquè el seu contingut exposa com actua l’obra en les qüestions enunciades. De fet, la conferència va consistir en una descripció breu de cada tema i, a continuació, l’autor llegia un fragment de la gramàtica per a mostrar com actua el manual.

Eugeni S. Reig va contar com, al llarg de la seua vida, havia anat arreplegant paraules i expressions del valencià viu que li cridaven l’atenció, sobretot del seu parlar nadiu (que és el d’Alcoi) i, secundàriament, de l’Horta i d’unes altres comarques valencianes. Ara bé, la unificació enorme del valencià fa que la major part del lèxic arreplegat siga comú de pràcticament tot el valencià, segons li ha comentat el filòleg castellonenc Germà Colón. Un dia, sentint parlar uns jóvens alcoians va observar que parlaven d’una manera prou diferent de la seua. Va continuar observant la manera de parlar dels jóvens i es va adonar que està produintse un canvi lingüístic important. En general, molts jóvens usen un llenguatge empobrit i acostat innecessàriament al castellà. En eixe procés, han substituït paraules tradicionals valencianes per paraules i expressions del castellà.

Davant d’eixe fet, es decidí a aprofitar el material que havia arreplegat, amb l’objectiu de voler salvar el seu valencià matern de la terrible deformació a què sembla que està condemnat. D’eixa manera, va nàixer el llibre Valencià en perill d’extinció. Sobre l’obra, va comentar: 1. L’estructura.

2. El contingut.

3. Els criteris per a triar el lèxic arreplegat.

4. Els diccionaris consultats.

Féu uns comentaris sobre els anomenats mossarabismes i ens justifica per què, seguint l’opinió de Coromines, els ha considerats així, malgrat que açò, hui en dia, està fortament qüestionat per alguns lingüistes que pensen que molts dels mots que tradicionalment s’han considerat mossarabismes són, en realitat, d’origen aragonés.

Acte seguit ens informa dels continguts de la segona edició del llibre: 605 entrades noves. Les 835 entrades de la primera, algunes molt augmentades. Un pròleg del professor Emili Casanova. Una nova introducció molt més extensa que la de la primera edició. Un índex alfabètic amb més de deu mil entrades. Bibliografia.

La segona part de la conferència fou una reflexió de per quins motius el valencià tradicional que es parlava en els segles xviii i xix i que ens ha arribat quasi intacte al segle xxi, actualment està descomponent-se de manera vertiginosa.

Ens explicà com, al passar de la societat agrícola tradicional de caràcter patriarcal a la societat postindustrial, els xiquets ja no aprenen la llengua fonamentalment de la seua família sinó de l’escola i dels mitjans de comunicació i remarca com d’important és que, tant els ensenyants com els responsables dels mitjans de comunicació, prenguen consciència que és imprescindible transmetre a les noves generacions el nostre valencià tradicional ja que, si no ho fem, perdrem el nostre senyal d’identitat més important com a poble diferenciat.

En acabar el parlament dels autors, hi hagué un torn d’intervencions per part del públic assistent, el qual va poder comprar exemplars dels llibres que signaren els autors. Tots van eixir molt satisfets i amb el convenciment que actes com aquest són molt necessaris per al present i per al futur del valencià. OFICINA de PROMOCIÓ i ÚS DEL VALENCIÀ

La Unió Musical presentó a su nueva Musa de la Música, Carolina Fernández

C

arolina Fernández Ortí representa a la Unió Musical de Torrent (UMT) como Musa de la Música. La Musa estará acompañada durante su reinado por cuatro damas: Carmen Sirvent Garrigues, Elisabeth Cazorla Domínguez, Laura Maroto Esteve y M.ª Teresa Carratalá Maza. Todas ellas accedieron al cargo en el acto de presentación y exaltación que se celebró en l’ Auditori el 22 de octubre, al que asistieron el alcalde, el concejal de Cultura y otras autoridades.

Carolina es la décimocuarta joven que accede a desempeñar el papel de Musa de la Música de la Unió Musical.

A

mb motiu del lliurament del Seté Premi de Narrativa Juvenil s’organitzà la Setmana de les lletres, en què tingueren lloc diferents actes, com ara una audició poètica, la presentació d’un llibre d’Empar de Lanuza i unes sessions de contacontes a tots els instituts.

La novel·la Amable, de Francesc Mompó fou la guanyadora, i la de Mariano Casas, Visió nocturna, la finalista. L’editorial Tabarca ultima l’edició de les obres que es podràn adquirir a les llibreries.

Exposición de la Fundación Vicente Ferrer

E

l 24 de noviembre se inauguró la exposición «Hazlo todo más humano» de la Fundación Vicente Ferrer. Al acto asistió el concejal de Sanidad y Políticas de Solidaridad, Ramón Pacheco, y representantes de la mayor parte de las asociaciones que trabajan con voluntarios: Torrent Solidària, ARTIC, ADISTO, Cruz Roja y Mujeres de Torrent, entre otras.

Esta exposición organizada por la delegación de Sanidad, Políticas de Solidaridad y Bienestar Social y coordinada por el Centro Municipal de Voluntariado mostraba una recopilación de imágenes del programa de desarrollo integral que la organización lleva a cabo comprometida con el proceso de transformación de una de las zonas más pobres y necesitadas de La India.

C

HIVERN, 2006

U

L

T

U

R

A

BIMTORRENT • 53

El Museu Comarcal ens acosta al patrimoni Per tercer any ha organitzat les Jornades Europees de Patrimoni a l’Horta Sud Les Jornades Europees del Patrimoni varen ser creades l’any 1991 per iniciativa del Consell d’Europa amb la finalitat d’acostar el ciutadà europeu a aquest tresor col·lectiu, tant a la seua realitat local com a aquesta dimensió continental, no menys certa ni de menys interés.

Per això, moltes de les institucions encarregades de la conservació o difusió se sumen a aquesta convocatòria organitzant diverses activitats de cara a la societat, consistents normalment a facilitar la visita a certs béns culturals, per tal de sensibilitzar i donar a conéixer la realitat patrimonial del territori que ens envolta. Aquestes jornades tenen com a lema permanent «Europa, un patrimoni comú». Per a la comarca, a més, s’ha afegit el lema «L’Horta Sud, un patrimoni comú».

L’organització de les Jornades de Patrimoni de l’Horta Sud des del Museu Comarcal Per tercer any consecutiu, el Museu Comarcal de l’Horta Sud “Josep Ferrís March” organitza aquestes jornades en la comarca, a la qual enguany s’han sumat dotze ajuntaments que han presentat un dels seus béns culturals i l’han posat a disposició dels visitants. Les dues primeres edicions de les jornades van consistir en un itinerari que es va organitzar des del Museu per a visitar alguns béns culturals. L’any 2003 es va visitar el Museu Comarcal, la Cisterna d’Aldaia, el Castell d’Alaquàs i algunes alqueries situades entre Alaquàs i Xirivella. El 2004 l’itinerari va començar a la Torre de Torrent, passant pel Museu de la Rajoleria de Paiporta i finalitzant a Picanya amb una visita a l’Alqueria de Moret, recentment rehabilitada, i als horts de tarongers.

Tot i que aquestes jornades tenen una àmplia repercussió en altres comunitats autònomes, ja que compten amb una organització d’àmbit autonòmic, com ara a Catalunya i Andalusia, a més de les activitats pròpies que puguen organitzar col· lectius ciutadans i comarcals,

en el cas de l’administració autonòmica valenciana molts anys no s’ha organitzat cap activitat, o si s’organitzen tenen un abast territorial molt curt.

Per això, com a institució responsable del patrimoni, no es va voler deixar passar la crida que es fa des del Consell d’Europa, per la qual cosa des de fa tres anys es promouen aquestes jornades comarcals amb els objectius que s’han plantejat.

El sentit comarcal de les jornades En l’edició d’enguany s’ha realitzat un esforç des de totes les parts implicades –Museu, Mancomunitat i ajuntaments– perquè les jornades tinguen un

caràcter comarcal. Es van sumar a les jornades els ajuntament d’Alaquàs, Albal, Aldaia, Alcàsser, Benetússer, Quart de Poblet, Silla, Picanya, Paiporta, Xirivella, Catarroja i Torrent.

Tots van oferir un bé cultural per a visitar.

Partint del concepte de comarca com un espai que presenta una unitat física i cultural, el patrimoni, entés com a producte cultural dels pobles i de les persones que la conformen, mostra uns trets unitaris en molts casos particulars i identificadors. Des d’aquest punt de vista troba sentit el lema particular de les jornades “L’Horta Sud, un patrimoni comú”. I, per tant, si la comarca se’ns planteja com una

unitat cultural, la coordinació en aquesta matèria en diferents municipis resulta fonamental.

La necessitat de preservar el patrimoni comarcal Històricament, l’Horta Sud ha estat una comarca molt dinàmica. Aquest dinamisme ha comportat una certa destrucció de patrimoni, però també una gran capacitat de creació de paisatges i de béns que han estat aportats de nou al patrimoni cultural.

Actualment, les amenaces de destrucció patrimonial que pateix la comarca són molt greus.

Més que la destrucció d’immobles concrets amb valors patrimonials, que per si mateixa és

preocupant, el perill més greu és la desestructuració del territori. Autovies, AVE, creixement urbanístic desmesurat, són factors que posen en perill els pocs espais d’horta que ens queden.

En el cas de la nostra comarca no es tracta d’un espai no urbanitzable més, sinó que les terres d’horta constitueixen un paisatge antropitzat per les diferents civilitzacions i cultures que hi han passat des de l’època romana. Per això, aquest paisatge ha atorgat històricament la personalitat i fins i tot el nom a la nostra comarca. A més, cal destacar-ne els valors ambientals com a pulmó verd de les seues àrees urbanes.

ADRIÀ BESÓ

Presentación del libro Torrent Festa i Patrimoni

E

l 28 de noviembre la presentación del libro TORRENT FESTA I PATRIMONI en el salón de actos del Ayuntamiento reunió a más de trescientas personas. Esta publicación, realizada por el

periodista y escritor, José Manuel Almerich, y el fotógrafo Francesc Jarque, ofrece unas imágenes y textos que muestran la cara humana y estética de la ciudad, sus gentes, su patrimonio y sus fiestas.

Presidió el acto el alcalde, José Bresó, acompañado del primer teniente de alcalde, Severino Yago, la concejala de Fiestas y Participación Ciudadana, Encarna Redón, y los dos autores.

Tras la presentación muchas de las personas asistentes adquirieron ejemplares de la obra, dedicada por los propios autores. El libro está a la venta en librerías, al módico precio de 20 euros.

54 • BIMTORRENT

E S C R I U E N E L S G R U P S M U N I C I PA L S

Grup bloc-ev

Grup Nacionalista Unio Valenciana

PER SORT, A TORRENT ESTÀ EL BLOC

PRESSUPOSTOS 2006

E

l meu grup ha votat enguany, de nou, a favor de l’aprovació del pressupost de l’Ajuntament de Torrent per a 2006. A ningú se li escapa la nostra trajectòria d’oposició crítica i ferma que hem portat des que hem començat esta legislatura. De fet, per a molts analistes, ens hem convertit a Torrent en referents de l’oposició, del control democràtic per a qui governa en solitari. L’any passat i enguany vàrem aconseguir que el pressupost tinguera algunes partides més favorables per als més necessitats i per al medi ambient, en clara coherència amb el projecte que representa el BLOC. Hi ha algú que no entén com es pot fer oposició, organitzar campanyes per a reclamar que ens tornen els diners cobrats de més i votar un pressupost a favor. Crec sincerament que la nostra postura és d’allò més coherent i no tinc complexos de dir que quan una cosa està ben feta, hem de votar-hi a favor, i quan no es fa bé sóc el més intransigent, sempre donant alternatives. El NO taxatiu és una falta greu de cultura democràtica.

De qui més poc entenc les crítiques cap al BLOC és per part del Partit Popular, que té més recursos materials i humans que el meu grup per a dur endavant el treball d’oposició. No entenc que vulguen dir-nos allò que hem de fer des del BLOC. Ni ho consentim ni a ells ni al PSOE, ni a ningú. Perquè jo tampoc no opine sobre el seu treball, i no és per ganes de no fer-ho.

Per exemple, quan vàrem conéixer el cost real del servici pel tractament del fem que hauria de pagar l’Ajuntament en 2005 vàrem demanar –la famosa campanya– que es retornaren els diners cobrats de més. Com que no ens feren cas, vaig presentar un contenciós contra l’Ajuntament que encara està interposat davant la justícia i que no llevarem fins que no es complisca el compromís de l’alcalde de compensar allò cobrat de més, com ha dit a tots els qui hi han reclamat. Una taxa a la qual havíem votat a favor quan s’implantà perquè aconseguíem que els particulars pagaren un 34% menys que en la proposta inicial (és a dir, en comptes de pagar-ne 100 €, pagar-ne 66).

El nostre grup és l’únic que ha presentat al· legacions contra la Taxa de residus prevista per a 2006, cosa que no ha fet cap altre partit de l’oposició ni l’any passat ni enguany. Per tant, continuem estant on estàvem: que l’Ajuntament no pot cobrar més d’allò que paga pel servici que li presta l’EMTRE més unes despeses indirectes de gestió i financeres, i que el BLOC és l’únic que dóna la cara pels contribuents de Torrent mentre altres callen i atorguen.

En política, s’ha de treballar, ser coherent amb el teu projecte i amb els electors que representes. Els nostres creuen que el BLOC ha de treballar per una societat més justa, més solidària i més valenciana.

I amb la boca plena dic que hem fet més oposició i que continuarem fent-ne més que tots els altres partits junts. Per sort, a Torrent hi ha algú diferent: està el BLOC. Ah, per cert! Que 2006 siga un any ple de pau i de felicitat.

Sento Beguer Miquel Portaveu del BLOC

L

amentablement, com en anys anteriors, ab molt poca credibilitat ha sigut presentat el proyecte de Pressupostos per a l’any 2006.

En primer lloc, l’equip de govern del PSOE ha incomplit una vegada més la legalitat tenint «seqüestrat» el dit pressupost des del 30 de setembre fins mijan de decembre. O potser és que són tan incompetents que no han sigut capaços de preparar-lo en temps i forma?

En segon lloc, ab això han impedit la democràtica participació dels ciutadans a través de tots els seus representants en el Consistori. Tenim així una mostra del «talant» i «predisposició al diàleg del PSOE».

En tercer lloc, l’experiència demostra que seran modificades moltes partides, en l’actual pressupost del 2005 s’han anat modificant, segons els convenia, al llarg de l’any més de la mitat de les partides que s’havien aprovat, per tant en el pressupost per al 2006 ocurrirà exactament el mateix, ab la qual cosa s’arriba a la conclusió que els pressupostos municipals de Torrent són un mer compliment d’un tràmit, en conter d’un motiu d’acció política participativa que aproxime les institucions al poble.

Per eixemple en el pressupost de l’any 2005, la partida destinada a Institucions sense fins de lucre, és a dir partida destinada al sr. Alcalde per a distribuir-ho com ell crega més convenient, vam partir inicialment d’un pressupost de 236.406,46 €, es va modificar 246.376,15 €, quedant definitivament 482.779,61 €, més que considerable augment.

Per a enguany partim inicialment d’una modesta disminució de la quantitat d’esta partida, però francament estem totalment convençuts que s’anirà modificant segons convinga.

El nostre grup ha presentat una sèrie d’esmenes que també han sigut incluides en el proyecte del pressupost; • Allumenament en la central de la Policia Local; Havent comprovat que en les càmares de seguritat de la Policia Local de Torrent, hi ha ombres en alguns dels punts de vigilància, solicitem que s’estudie una torre de llum, que alcance un major ratio de seguretat.

• Construcció d'una Galeria de Tir per a la Policia Local a nivell comarcal en el Camp de Tir de Torrent Penya Roja.

• Canviar l´herba del Camp de futbol de Sant Gregori B i reforma dels vestuaris d´este camp.

• Dotar de pressupost a l'ambulància de Protecció Civil, ya que per al 2006 acaba el termini d’este servici sanitari.

• Dotar de pressupost per al canvi del muro del Parc de Trenor que dóna a l’Av. Pare Prudencio, aixína com al resto del parc.

A pesar que les nostres esmenes han sigut incluides en el pressupost, varem considerar convenient abstindrens a este proyecte de pressupostos per al 2006, ya que les nostres esmenes són significatives, però la nostra aportació hauria sigut molt més important si les coses s’hagueren fet bé des del principi, però si l’equip de govern no ha sigut capaç de presentar un pressupost en tres mesos, per al resto de partits de l’oposició és difícil presentar alternatives en quatre dies.

I si afegim que al nostre mode d’entendre es tracta de cumplir per pur tràmit, no ens volem sentir responsables del posterior vaivé de conters que s’anirà realisant al llarg de l’any. (sic)

JOSÉ Mª VEGUER MUÑOZ Portaveu, grup municipal Unio Valenciana-Torrent

2006, HIVERN • 55

F

Grup Popular

Grup Socialista

no al bim només per a regidors...

INVERSIONS EN EDUCACIÓ

ins ara, la composició del Consell Rector d’este Butlletí d’Informació Municipal permetia que els ciutadans de Torrent, que no eren regidors de l’Ajuntament, en pogueren ser membres, i eren designats pel Ple a proposta dels grups municipals amb representació.

En el Grup Popular Municipal creiem que la participació ciutadana és importantíssima en estos òrgans col·legiats, i també donar als ciutadans del nostre municipi la possibilitat de participar amb més implicació en els assumptes d’este consistori.

No debades, els nostres representants en el BIM han sigut sovint persones que no eren regidors del nostre grup i que han treballat perquè esta publicació fóra de gran qualitat per a tots (TOTS) els ciutadans del nostre municipi, amb independència de les seues conviccions polítiques.

L’equip de govern socialista vol modificar el Reglament Regulador del Butlletí d’Informació Municipal per a convertir el Consell Rector del BIM en una Comissió Informativa Especial, a la qual acudiran exclusivament regidors dels grups amb representació en la corporació.

Així mateix, el president del Consell Rector del BIM serà l’alcalde o el regidor en qui delegue, i el director serà nomenat o cessat per l’Alcaldia a proposta del Consell Rector.

Fins ara, el president era triat per majoria simple entre els seus components, i hi havia l’opció què fóra un ciutadà; a més, el director era triat també a proposta del president entre els components del Consell.

Per a nosaltres, esta iniciativa constitueix un atac frontal a la democràcia i a la participació ciutadana en els assumptes municipals, una política pròpia de Bresó i del seu equip de govern, que ja han eliminat expeditivament la participació ciutadana en altres òrgans com la Fundació Esportiva Municipal.

Resulta curiós que siga el mateix equip que proclama

P

l’interés en la participació ciutadana en el govern municipal amb el Pacte Cívic i amb reunions amb els col· lectius el qui, al final, vulga concentrar tot el poder de direcció i decisió d’este Ajuntament. En definitiva, els ciutadans deixaran progressivament de tindre veu i vot.

El BIM és el mitjà de transmissió a tots els qui formem part d’este municipi, de les notícies, dels esdeveniments, del dia a dia de Torrent reflectit en una publicació que ha de ser un producte del consens, i res millor que el seu Consell Rector estiga format efectivament no sols per polítics sinó per torrentins compromesos amb la gestió del seu ajuntament.

El Reglament és de l’any 1995, quan el Partit Socialista governava sense majoria absoluta. Fou aleshores quan, gràcies a la sol·licitud dels diversos grups polítics es donà opció a la participació ciutadana en el Consell Rector i a la representació dels grups municipals, ja que el reglament anterior –de l’any 1988, quan el PSOE governava amb majoria absoluta– anul·lava la participació dels grups polítics amb representació en el consistori.

De tot això es desprén una clara línia d’actuació per part de l’equip de govern socialista respecte d’este òrgan.

Quan el govern municipal socialista ha tingut majoria absoluta (reglaments de 1988 i la proposta per al 2006) s’ha anul·lat la participació ciutadana; quan han governat sense majoria (reglaments de 1981 i 1995) la seua composició ha sigut modificada per a comptar amb la participació ciutadana.

Creiem que esta mesura no es pot permetre, i des d’estes línies volem mostrar el nostre desacord: ELS MEMBRES DEL GRUP POPULAR M U N I C I PA L VO L E M QUE ELS CIUTADANS DE TORRENT PARTICIPEN EN L’ELABORACIÓ D’ESTA PUBLICACIÓ.

er al Grup Socialista de l’Ajuntament, l’educació ha sigut, és i serà la nostra màxima preocupació i principal ocupació. Per això no estalviem esforços per a aconseguir que els torrentins disposen d’uns centres educatius de qualitat i puguen estudiar en les millors condi­ cions possibles.

Però després de 10 anys de govern del Partit Popular en la Generalitat Valenciana, l’educació, és una de les grans oblidades del govern que en l’actualitat presidix el Sr. Camps.

El president de la Generalitat sap que Torrent ha passat de 60.000 a 76.000 habitants en estos anys, i sap molt bé que durant els darrers deu anys no ha construït cap col·legi d’educació infantil i primària a Torrent.

Torrent necessita, com totes les ciutats que estan creixent, que s’hi construïsquen nous col·legis i que es reformen els vells, com ara el CP Sant Pasqual, el CP Lope de Vega, els instituts la Marxadella, Serra Perenxisa, i Tirant lo Blanc, i el Centre d’Educació Especial L’Encarnació. El president de la Generalitat sap molt bé que tenim terrenys preparats per a construir-hi nous col·legis en el moment en què els demane.

Només un exemple, en la nova zona de Parc Central, s’estan construint 3.000 noves vivendes i l’Ajuntament ja fa 3 anys que demanà que s’hi construïren dos col·legis, i a hores d’ara encara no preveuen construir un centre en esta zona. Volíem avançar-nos a les necessitats de la població que hi haurà en uns anys, però la falta de voluntat política de la Generalitat ho impedeix, de moment.

A més a més, un informe de la Sindicatura de Comptes, mostra clarament, l’ augment escandalós dels costos dels barracons, el qual es calcula en uns 25 milions d’euros. Quants centres nous s’hi podrien construir, Sr.Camps, Sr. Soria?

Torrent necessita també urgentment un centre d’educació per a persones adultes per atendre la demanda creixent de formació d’aquest sector, una escola oficial d’idiomes i un centre de formació del professorat i de personal al servei de l’administració pública.

Parlen de sistema educatiu només pensant en interessos privats, així governen vostés, els del PP. Des d’ací els convidem a fer el seu treball i a deixar-se de romanços. Per cert, quants centres escolars més es podrien construir amb els sobrecostos de CIEGSA? Voldria destacar i agrair que tota la comunitat educativa de Torrent a través del Consell Escolar Municipal, dóna suport a les justes reivindicacions que fa l’Ajuntament, que tots els grups polítics estem d’acord amb les necessitats educatives de la ciutat, fins i tot el portaveu del Partit Popular, el Sr. Soria.

Els Reis d’Orient ja han arribat i han omplit d’il· lusió els somnis dels torrentins. Sr. Camps el que li demanem no són fantasies, són necessitats reals, no condemne vosté els xiquets i els jóvens torrentins a rebre els primers passos educatius fora de casa, en barracons gelats, siga sensible a la demanda d’una ciutat que té oblidada. Els xiquets i xiquetes de Torrent també existixen.

VICENTE SORIA

SEVERINO YAGO TORRENT

Portaveu del grup Popular

Portaveu del grup Socialista

N OT Í C I E S D E L ' A J U N TA M E N T

56 • BIMTORRENT

HIVERN, 2006

Societat

El delegado del Gobierno y el alcalde firmaron un convenio de colaboración policial

E

l delegado del Gobierno de la Comunidad Valenciana, Antonio Bernabé, y el alcalde, José Bresó, firmaron el 29 de noviembre un convenio de colaboración en cuanto a seguridad ciudadana entre la delegación del Gobierno y el consistorio. Antes de la firma del convenio se reunió la Junta de Seguridad Local, a la que asistieron el subdelegado del Gobierno, Luis Felipe Martínez; el comisario Jefe de la Policía Nacional de Torrent, Francisco López Canedo; el intendente principal de la Policía Local, Eduardo Martínez; el concejal de Seguridad Ciudadana, Valentín Fernández, y el comandante del puesto de la Guardia Civil de Aldaia.

Con respecto a la Junta de Seguridad Local, el delegado del Gobierno manifestaba que era el segundo año consecutivo que se reducen las cifras de delincuencia en Torrent y que se había notado mucho el incremento de recursos humanos y materiales. La comisaría del Cuerpo Nacional de Policía de Torrent ha incorporado

23 nuevos efectivos, lo que unido a la nueva comisaría de Xirivella, permite a la de aquí reducir su ámbito de actuación al tiempo que ha ampliado sus recursos.

En 2005, se han reducido en un 21,03% las infracciones, un descenso muy significativo si tenemos en cuenta que el pasado año ya se redujo en un 20%. Los delitos han disminuido en un 13,91%, mientras que las faltas lo han hecho en un 27,9%.

También se han producido otros descensos muy significativos en robos en viviendas –45,86%–, robos con fuerza en locales –16,96%–, robo con violencia –11,29%–, hurtos –27,66%–, o sustracciones en interior de vehículos –29,63–.

El convenio regulará e intensificará la colaboración entre el Cuerpo Nacional de Policía y la Policía Local para continuar mejorando la seguridad ciudadana.

Incluye diversas líneas de colaboración como el intercambio de información y documentación, el acceso a bases de datos sobre requisitorias judiciales, personas desaparecidas, vehículos sustraídos y ob-

La ministra de Vivienda se interesa por las promociones de VPOs de Torrent

E

l 16 de enero la ministra de Vivienda, M.ª Antonia Trujillo, se reunió con el alcalde en el acto de la presentación del borrador de la nueva ley del suelo. Durante su encuentro en Madrid, José Bresó explicó a la ministra las principales líneas de actuación del Plan de Vivienda que se viene llevando a cabo en Torrent, e informó sobre las promociones de viviendas de protección oficial destinadas a jóvenes, discapacitados y personas mayores, algunas de las cuales, como las de Genaro Palau, ya se están construyendo. La ministra felicitó al alcalde y mostró un gran interés por ambas líneas de trabajo. Tanto es así que adelantó su intención de realizar una visita a la capital de l’Horta Sud para ver in situ estas promociones.

Los últimos datos sobre construcción de viviendas demuestran que los municipios de Paterna y Torrent son los que más vivienda de protección oficial promueven en la Comunidad Valenciana. En Torrent, en este mandato municipal, ya han sido adjudicadas 56 VPOs para jóvenes de la ciudad en la avenida Genaro Palau. En la actualidad se están recogiendo las solicitudes para 308 VPOs en Parc Central, que se adjudicarán antes de verano. Para el año 2007 está previsto adjudicar 200 más, y en la plaza del Marquesat se construirán 40 más para jóvenes y mayores. El alcalde también ha anunciado que en los terrenos del antiguo Cuartel de la Guardia Civil está previsto construir otras 70 viviendas de VPO, posiblemente en régimen de alquiler.

jetos de interés policial, el intercambio de salas de comunicaciones 091 y 092 con un sistema técnico que permita la transferencia de llamadas, la utilización conjunta de oficinas de denuncias y de atención al ciudadano y otras actuaciones y dispositivos de vigilancia y prevención en zonas potencialmente más conflictivas de la ciudad. Una Comisión Técnica constituida por representantes de la Policía Nacional, Guardia Civil y Policía Local será la encargada de marcar las pautas de trabajo para el cumplimiento del convenio.

El alcalde agradeció al delegado del Gobierno sus gestiones para aumentar los efectivos de la comisaría de la ciudad, y felicitó a los tres cuerpos de policía presentes por su excelente labor, pues se ha logrado reducir la delincuencia en un 20% un año más, cuando Torrent ya tenía antes unas cifras de delincuencia por debajo de la media de la Comunidad Valenciana. Según Bresó, Torrent está viviendo uno de los mejores momentos en seguridad ciudadana

gracias a la colaboración de todos, y apuntó que también ha sido clave en este descenso de la delincuencia las diferentes políticas preventivas que desde distintas delegaciones municipales combaten contra la exclusión social o la marginación, y promueven la integración social, la participación ciudadana, el civismo, etcétera.

La Comisión Técnica empezará a trabajar inmediatamente y se espera que en el plazo de cuatro meses se tenga el primer diagnóstico y unos planes operativos concretos. La comisión se reunirá con representantes vecinales y comerciantes para ajustar sus planes de acción a las necesidades ciudadanas.

La colaboración policial persigue como principal objetivo que dentro de no demasiado tiempo, cuando un ciudadano acuda a cualquiera de los cuerpos policiales, que no le digan esto es competencia de otro cuerpo, sino que le ayuden en cualquiera de ellos.

A.C. y R..D.

Se realizó el VI Open Internacional de Karate

orrent acogió el sábado 26 de noviembre el VI Open Internacional de Karate en las modalidades de katas y sumite. Este acontecimiento deportivo tuvo lugar en el Pabellón Municipal de El Vedat y ha sido de un nivel de Karate nunca visto antes en la Comunidad Valenciana, pues participaron varios medallistas mundiales y campeones del mundo de Inglaterra, Italia y Marruecos. Vimos a deportistas desde siete años de edad en delante de nueve países y tres continentes: Inglaterra, Italia, Bélgica, Rusia, Portugal, Nigeria, India, Nepal y por supuesto España, que tuvo representantes de la mayoría de Comunidades Autonómicas. La Comunidad Valenciana estuvo representada, entre otros, por Guillermo Gualda, Víctor Martínez y las hermanas Raquel y Miriam Jiménez, que tienen posibilidades de llegar lejos en sus respectivas categorías.

T

Conmemoración del Día Internacional para la Eliminación de la Violencia contra las Mujeres n un acto organizado por el Departament de la Dona con motivo del Día Internacional para la Eliminación de la Violencia contra las Mujeres (que se conmemora el 25 de noviembre), se realizó E en el salón de actos del Ayuntamiento la proyección del corto Sueño de una mujer despierta, dirigido e interpretado por Azucena de la Fuente, y un cine forum contra la violencia de género.

Los Reyes Magos estuvieron en Torrent

HIVERN, 2006

E

Parc Central i La Cotxera, dos exemples de salut esportiva a Torrent es que obriren les portes, Parc Central i La Cotxera s’han convertit en el referent D esportiu per als milers de torrentins i tormen-

tines que acudeixen a estes noves i modernes instal·lacions per tal de millorar la seua salut física i mental.

A més d’esports més populars com el futbol, la natació o l’atletisme, Parc Central acull activitats com ara balls de saló, cardiobox, spinning, o les recentment estrenades ioga i tai-txi com a resultat de les peticions dels usuaris, que completen la preparació física que es pot desenvolupar al complex. «Entenem la instal· lació no sols com un lloc esportiu, sinó com un centre on cuidar la ment resulta tan important com el físic, d’ací l’èxit del balneari urbà a l’aire lliure o les molt demanades classes de ioga. Durant el mes de desembre hem posat també en funcionament el centre mèdic, on hem estat oferint massatges al 2x1, alhora que hem fet sortejos de tractaments de fisioteràpia durant la temporada nadalenca», comenta la directora de Parc Central, Clara Chiralt.

S’ha tancat l’any i són molts els ciutadans de la nostra ciutat, de totes les edats, que ja han fet de Parc Central el seu centre de preparació gràcies a les nombroses activitats que s’hi realitzen, a la seua qualitat, a més dels sistemes d’abonament que permeten que els usuaris puguen gaudir de totes les comoditats i dels beneficis dels servicis que ofereixen les instal·lacions. Uns 6.000 abonats titulars i altres 7.000 esportistes que fan un ús regular de les pistes de futbol arredoneixen unes xifres de 7.000 persones que acudeixen diàriament a Parc Central. «Estem vertaderament satisfets de l’acollida que ha tingut Parc Central entre els ciutadans de Torrent. Sabíem que hi havia un interés inusitat per l’esport, clubs amb tradició i prestigi, esportistes d’elit, però allò que més ens ha sorprés ha estat la resposta que ha tingut la instal·lació en persones que, per primera vegada, han fet una aproximació al món de l’esport. La gent jove és la que més s’ha vist reflectida en la filosofia d’aquest edifici modern, avantguardista i carregat de simbologia. És la imatge d’un Torrent modern, disposat a acceptar nous reptes», assegura Clara Chiralt, alhora que ens comenta algunes de les novetats que s’incorporaran amb el nou any, com són les classes gratuïtes de batuka, reaguetton i power-trainning per als abonats titulars, entre d’altres.

També la batuka constitueix un dels atractius que des d’este mes de gener posarà en marxa La Cotxera. El complex esportiu, de 2.800 metres quadrats, compta amb un miler d’abonats que aprofiten les característiques del centre per a realitzar activitats molt sol· licitades com la gimnàstica de manteniment, l’aeròbic i l’aeròbic aquàtic, el funky o el GAP (glutis, abdominals i cames).

Des que s’inaugurà al passat mes d’abril, La Cotxera ha anat incrementant la seua oferta esportiva, entre la qual cal destacar la natació terapèutica tant per a adults com per a xiquets, així com la ludoteca aquàtica, també per als dos públics, que fa que els dissabtes de vesprada a la piscina es juguen partits ben divertits de futbol, bàsquet o voleibol. n CRISTINA BEA

S

P

O

R

T

S

BIMTORRENT • 57

Vicente Carratalá recibe la Insignia de Oro de la Federación Valenciana de Fútbol iez años como jugador del Monte Sión, un cargo de directivo en el club y los últimos veinte D años como presidente de la entidad torrentina son los

notables méritos por los que Vicente Carratalá fue galardonado con la Insignia de Oro de la Federación Valenciana de Fútbol (FVF) el pasado 17 de octubre durante la gala del fútbol regional.

Feliz y agradecido, Carratalá recibió la condecoración de la mano del presidente de la Federación, Vicente Muñoz, quien alabó los sesenta y cinco años de vinculación de Carratalá con el CD Monte Sión.

La peña torrentinista «Sang Taronja» reúne a los ex jugadores del Torrent CF en el San Gregorio Benito Floro volvió a entrenar al equipo con el que ascendió a 3ª División

l estadio San Gregorio acogió el 21 de diciembre un triangular histórico en el que se enfrentaron los E miembros de la peña del Torrent EF «Sang Taronja»,

los ex jugadores que ascendieron al Torrent CF a 3ª División en 1982 de la mano de Benito Floro y los que

Anabel Medina se adjudica su segundo Masters nacional a tenista torrentina Anabel Medina conquistó el 15 de diciembre su Lsegundo Masters Femenino-Copa de

Su Majestad El Rey tras imponerse en la final a la salmantina María Antonia Sánchez Lorenzo por 6-3 y 6-2.

Disputado en el pabellón Príncipe Felipe de Zaragoza, Anabel demostró su condición de primera cabeza de serie del torneo con un nivel de juego que no dio opciones a su rival, quien, además, sólo había tenido que superar a Nuria Llagostera en cuartos de final, ya que Conchita Martínez se retiró de la semifinal sin ni siquiera saltar a pista por una lesión en el talón.

subieron a 2ª División «B» en la campaña 1989/1990, (el recordado «dream team» torrentinista). Benito Floro, que fue nombrado dos días después director deportivo del Real Madrid, dirigió de nuevo desde el banquillo al que fuera su equipo durante tres temporadas.

Fue un reencuentro emotivo en el que se dieron cita jugadores que han pasado a la historia del club decano de la ciudad como Manolo Gálvez, Andrés, Romero, Sarriá, Paco Pepe, Aliaga, Paco López, Villalba, Olmos, Lázaro, Gimeno, Gabri, Rafa, Javi o Cotolí. Todos ellos lucieron de nuevo la camiseta del Torrent CF quince años después del último ascenso a la categoría de bronce del fútbol español. Quien tampoco faltó a la cita fue el teniente de alcalde de Torrent, Severino Yago, que no dudó en vestirse de corto y defender los colores de su equipo.

Alfons Albert, absuelto de dopaje l pívot torrentino Alfons Albert, que dio positivo por nandrolona en un control de la Federación Griega de BalonE cesto, respira tranquilo desde que se conoció a mediados de

noviembre que este mismo organismo le había absuelto y que, por ende, no tendría que cumplir la sanción de dos años sin jugar al baloncesto.

Jugador del Kolossos griego desde 2003, el ex de Pamesa, Juventud y Lugo Breogán se sometió en Valencia a un tratamiento contra el dolor de espalda el pasado verano que contenía nandrolona, un dato que Albert siempre dijo desconocer. Albert, de treinta y dos años, tuvo que presentar ante el juez todos los controles a los que se había sometido en la ACB y que aseguraban que nunca había tenido problemas de estas características para demostrar su inocencia, así como un informe médico que le exculpaba de la responsabilidad y en el que se explicaba que tenía un problema grave de espalda para el que el médico había considerado el medicamento aplicado que contenía la sustancia dopante como el más oportuno para su lesión.

CRISTINA BEA

58 • BIMTORRENT

E

S

P

O

R

T

S

HIVERN, 2006

Torrent sigue enriqueciéndose deportivamente: nace el Club de Gimnasia Rítmica El Vedat Torrent cuenta con un nuevo club de gimnasia rítmica, concretamente el Club Gimnasia Rítmica El Vedat. Este Club se une a los ya existentes: Club Gimnasia Rítmica Torrent y CD Herca.

Maika Garrote es la presidenta, trabaja como psicóloga en el Centro de Menores de Aldaia, y es una de las pocas mujeres que presiden un club de gimnasia rítmica, ya que, como es sabido, y paradójicamente –puesto que es un deporte cien por cien femenino– son los hombres los que presiden la mayor parte de los clubes de la Comunidad Valenciana.

El club nace con muy buen pie, dado que algunas de sus gimnastas ya tienen un palmarés notable y una de sus gimnastas, Marta Yago, fue nombrada Mejor Deportista Alevín de la temporada 2004/2005. El Vedat está compuesto en su mayor parte por niñas de Torrent, aunque lógicamente también hay de diferentes pueblos de la comarca.

P. ¿A qué se debe la creación del club?

R. El club surgió como consecuencia de la masificación de gimnastas en el CGR Aldaia.

Y, como no podía ser de otra manera, nos encontramos con la necesidad de ubicar a las niñas en algún club. Debatido el tema entre las implicadas se decidió crear un club y dado que la mayoría de las gimnastas son de Torrent y a mi empeño en que fuera de nuestro pueblo, bueno, pues aquí está. Tenemos en la actualidad quince gimnastas de diferentes categorías y esperamos que el número vaya en aumento. ¿Proyectos para la presente temporada?

Nuestras pretensiones, en principio, no son otras que las

de trabajar duramente con la finalidad de preparar lo mejor posible a las niñas, con el objetivo de que participen en las competiciones oficiales que organiza la Federación y desempeñar un papel digno.

A partir de ahí el tiempo y el esfuerzo dirán. ¿De cuántas monitoras disponéis?

Tenemos una entrenadora titulada y otra que nos presta su apoyo y experiencia. Para el número de gimnastas que actualmente tenemos es suficiente. ¿Se trabaja en unas categorías concretas o en todas?

En todas y con la misma intensidad. Lógicamente dependiendo de la preparación de cada una de ellas, participan en unas competiciones u otras. Las primerizas van cogiendo experiencia alternando torneos amistosos, como es el caso del Torneo Interclubs que organiza el CGR Aldaia, con competiciones oficiales tanto a nivel provincial como autonómico; pero también tenemos gimnastas que han participado en el Campeonato de España Base con muy buen resultado. Marta Yago consiguió el cuarto puesto en la categoría infantil y Violeta Rius cuarta en benjamín, esta última ha participado recien-

temente en el Campeonato de España en la modalidad de conjuntos celebrado en Pamplona. Otras destacadas gimnastas que están obteniendo muy buenos resultados son Laura Baeza y Sara Judidias. ¿Por qué esta ruptura con el CGR Aldaia. Si es que la ha habido?

La relación con el anterior club es de total apoyo y colaboración por lo que no hay ruptura alguna. Es más, ambos clubes son filiales. ¿Es un Club abierto a cualquier niña que quiera iniciarse en la gimnasia o ya deben tener cierto nivel?

El club está abierto a todas las niñas, no importa el nivel, como trabajamos en todas las categorías cada niña se integra en el grupo más adecuado para ella.

Aunque todavía es pronto, ¿qué tal es la relación con los otros clubes de Torrent?

Tiene que ser buena por necesidad, nos complementamos dedicándonos a distintos aspectos del abanico de la gimnasia rítmica. ¿Consideras que es positivo o negativo el hecho de que haya tres clubes en la ciudad?

El que haya tres clubes significa que en Torrent hay muchas niñas que han optado por este deporte y más posi-

bilidades de obtener buenos resultados. ¿Cuál es el presupuesto para esta temporada?

El presupuesto se obtiene por varios conductos, cuotas de socios (padres y madres de las niñas), así como de loterías o rifas que se realizan a lo largo del año, además de alguna subvención que otra. No demasiadas, la verdad. En fin, como cualquier otro club de otro deporte, con el sacrificio de todos los que forman el equipo.

Parece insuficiente el horario que os ha adjudicado la FDM. ¿Dónde se entrena cuando no disponéis de Pavelló?

La gimnasia rítmica necesita de muchas horas de entrenamiento, entre doce y catorce a la semana repartidas en cuatro días. Es muy difícil que podamos entrenar todas las horas que necesitamos en un solo pabellón ya que, como he mencionado, son muchas horas semanales, por lo que también disponemos de horas en las instalaciones deportivas de Aldaia. ¿Está en proyecto la organización de alguna competición para esta temporada?

Somos un club activo y con ilusión por la gimnasia, así que por supuesto. De hecho ya lo hemos intentado, pero debido a la imposibilidad de cuadrar

fechas con la utilización del Pavelló El Vedat no se ha podido realizar, aunque la colaboración y disposición de la FDM es total. A ver si para el año entrante se puede organizar. Ganas no faltan. ¿Por qué momento atraviesa la gimnasia rítmica torrentina?

La gimnasia rítmica ha tenido muy buenas gimnastas y ha conseguido muy buenos resultados, es un deporte que aunque no es mayoritario tiene bastante tradición en Torrent y no ha dejado de proporcionar gimnastas de alto nivel.

Dado el palmarés de algunas de las gimnastas, y con todas las reservas, ¿cabe la posibilidad de que alguna de ellas pudiera ser seleccionada para las Olimpiadas de Pekín?

Bueno, eso creo que es soñar demasiado, pero la ilusión con la que trabajamos es la misma.

Las niñas disfrutan día a día y por eso aguantamos tanto esfuerzo sin vivirlo como un sacrificio, y las entrenadoras ponen todo su empeño en sacar el mejor partido para ellas.

Maika, te deseamos a ti como presidenta y a todo el club los mejores augurios para este año que comienza y que no dudamos de que estará repleto de éxitos. n PEP VARELA

G E N E R

Concert extraordinari d’Any Nou Marina Sanchis López, violoncel.

Orquestra Ciutat de Torrent

José Fabra Catalá, director.

dissabte 7 a les 19.30 hores

Amor en Re

Marina Donderis Danza dissabte 21 a les 22.30 hores [abonament dansa]

Accordone La Bella Noeva

Obres de Grandi, Stefani i Monteverdi divendres 27 a les 20.15 hores [abonament música antiga i barroca]

F E B R E R

MoonWinds

Joan Enric Lluna, director.

Obres de F. Mendelssohn, I. Stravinsky i W. A. Mozart dissabte 4 a les 19.30 hores

La Venexiana Era la Notte

Òpera en demi-scene de CLAUDIO MONTEVERDI dijous 9 a les 20.30 hores [abonament música antiga i barroca]

Yo Satán

d’ Antonio Álamo

Kproducciones

dissabte 11 a les 22.30 hores [abonament teatre]

F E B R E R

Banchetto Musicale

Un segle de música a França Mar Tejadas, clavecí.

divendres 17 a les 20.15 hores [abonament música antiga i barroca]

L’ombre de Don Juan

Théâtre Movimiento

Representació en francés dissabte 18 a les 22.30 hores [abonament teatre]

Ananda Dansa

M A R Ç

Kiko Veneno

El hombre invisible dissabte 11 a les 22.30 hores

Carles santos, piano No al no.

dijous 23 a les 20.15 hores [abonament pianissimo]

Carles Marín, piano dijous 30 a les 20.15 hores [abonament pianissimo]

Soñando Alicia

divendres 24 a les 22.30 hores [abonament dansa]

La Traviata

de Giuseppe VERDI

Òpera 2001

dissabte 25 a les 21.00 hores [abonament òpera]

Luis Pescetti Bocasucia

diumenge 26 a les 11.30 hores [abonament teatre escolar]

TEATRE ESCOLARS dimarts 17 i dimecres 18 de gener Quasimodo dimarts 24 de gener Circo Rimbombanti divendres 24 de febrer Soñando Alicia dimecres 22 de febrer Cachai dimarts 28 i dimecres 29 de març El Rayo Verne

AUDICIONS ESCOLARS

M A R Ç

Jean-Frédéric Neuberger, piano dijous 2 a les 20.15 hores [abonament pianissimo]

Spanish Brass Luur Metalls

dimarts 31, dimecres 1 i dijous 2 de gener Qui canta..? dimarts 14, dimecres 15 i dijous 16 de febrer El bosque de los sonidos dijous 2 i divendres 3 de març Spanish Brass Luur Metalls dilluns 6, dimarts 7 i dimecres 8 de març Tras la música de raíz

Metàl·lics

dissabte 4 a les 11.30 hores [abonament concerts familiars]

Olimpia o la pasión de existir

Armar Artes Escénicas Teatro de las Sorambulas

dissabte 4 a les 22.30 hores [abonament teatre]

patrocina

LES NOSTRES AGRUPACIONS MUSICALS diumenge, 19 de febrer a les 12.00 hores Banda Simfònica del Cercle Catòlic de Torrent diumenge, 19 de febrer a les 19.30 hores Banda Simfònica Unió Musical de Torrent La música al cinema