Bim 149

Butlletí d’Informació Municipal •

• TORRENT, FESTA I PATRIMONI Llibre d'Interés Turístic Nacional.

P R I M AV E R A

Exemplar gratuït

• Premio a la mejor política municipal de vivienda para jóvenes.

2006

•

Núm. 149

A

2 • BIMTORRENT

G

E

N

D

A

PRIMAVERA, 2006

TELÈFONS D’INTERÉS AJUNTAMENT ...................................................................96 111 11 11 www.torrent.es (FAX) .....96 159 98 10 ACTES I RESOLUCIONS .......................................... 96 111 18 21 ACTIVITATS ........................................................................Ext. 1050 BIM I PUBLICACIONS MUNICIPALS......................... 96 111 18 42 bim@torrent.es BLOC-EV .................................................................... 96 111 18 09 CADASTRE URBÀ .............................................................Ext. 1099 CCOO ......................................................................... 96 111 11 11 COMPRES I CONTRACTACIÓ .................................. 96 111 18 17 COORDINACIÓ DE LA DELEGACIÓ DE FESTES ............................................................... 96 111 18 37 COORDINACIÓ I ASSESSORAMENT DELS SERVEIS PÚBLICS .................................................Ext. 1034 CSIF ........................................................................... 96 111 11 11 CULTURA I FALLES................................................... 96 111 11 11 EDUCACIÓ .........................................................................Ext. 1068 ESTADÍSTICA ............................................................ 96 111 18 27 GABINET D’ALCALDIA .............................................. 96 111 18 02 GABINET DE COMUNICACIÓ ...........................................Ext. 1169 URBANISME .............................................................. 96 111 18 12 INFORMACIÓ I REGISTRE GENERAL ..................... 96 111 18 26 INFORMÀTICA I TELECOMUNICACIONS ................ 96 111 18 28 MEDI AMBIENT .................................................................Ext. 1123 OBRES PÚBLIQUES .........................................................Ext. 1113 OFICINA DE PROMOCIÓ I ÚS DEL VALENCIÀ ...............Ext. 1069 PARTIT POPULAR ..................................................... 96 111 18 07 PRESSUPOSTOS I COMPTABILITAT ....................... 96 111 18 14 PSPV-PSOE ............................................................... 96 111 18 06 RECURSOS HUMANS .............................................. 96 111 18 29 RELACIONS EXTERIORS I UNIÓ EUROPEA ..................Ext. 1054 SECRETARIA GENERAL ........................................... 96 111 18 03 TRANSPORT URBÀ ..........................................................Ext. 1177 TRESORERIA ............................................................ 96 111 18 18 TRIBUTS NO PERIÒDICS ......................................... 96 111 11 11 TRIBUTS PERIÒDICS ............................................... 96 111 18 15 UGT ............................................................................ 96 111 11 11 UNIÓ VALENCIANA ................................................... 96 111 18 08

AJUNTAMENT Altres dependències municipals AIGÜES DE L’HORTA ................................................ 96 BIBLIOTECA MÚSIC ANDREU PIQUERES .............. 96 BRIGADA D’OBRES .................................................. 96 CAMP DE FUTBOL SANT GREGORI ....................... 96 CASA DE CULTURA I BIBLIOTECA .......................... 96

158 01 29 158 96 24 155 09 02 157 29 39 111 18 50

CENTRE D’ESPLAI CARRER TOLEDO .................... 96 CENTRE D’INFORMACIÓ JUVENIL.......................... 96 CENTRE DE COMUNICACIÓ I SERVEIS INTERCULTURALS .................................................... 96 CENTRE SOCIAL XENILLET CARRER ALBADES .. 96 CONSELL AGRARI .................................................... 96 DONA I FOMENT ECONÒMIC (Formació i inserció).. 96 FCC MEDI AMBIENT ................................................. 96 FUNDACIÓ ESPORTIVA MUNICIPAL ....................... 96 GABINET PSICOPEDAGÒGIC MUNICIPAL .............. 96 GRUA MUNICIPAL ..................................................... 96 L’AUDITORI ................................................................ 96 MERCAT CENTRAL ................................................... 96 MERCAT SANT GREGORI ........................................ 96 NOUS ESPAIS, SA..................................................... 96 OMAC XENILLET CARRER ALBADES ..................... 96 OMIC .......................................................................... 96 PARTICIPACIÓ CIUTADANA ...................................... 96 PISCINA MUNICIPAL PARC VEDAT .......................... 96 POLICIA LOCAL. Oficines.......................................... 96 POLICIA LOCAL VEDAT ............................................ 96 POLICIA LOCAL XENILLET CARRER ALBADES .... 96 POLIESPORTIU EL VEDAT ....................................... 96 POLIESPORTIU VIL·LA CARME ............................... 96 PROTECCIÓ CIVIL .................................................... 96 REGIDORIA DE COMERÇ I INDÚSTRIA. AFIC........ 96 RETOSA ..................................................................... 96 SANITAT I POLÍTIQUES DE SOLIDARITAT ............... 96 96 SERVEIS SOCIALS CARRER LA MARINA............... 96 TAPIS.......................................................................... 96 TORRENT ACTIVA CARRER JOAN XXIII ................. 96

COMISSARIA POLICIA NACIONAL .......................... 96 155 44 99 (Emergències) ..........................................................................091 BOMBERS...................................................................................112 (Emergències) ..........................................................................112 ATENCIÓ A VÍCTIMES DE MALTRACTAMENTS ...... 96 111 18 68 POLICIA LOCAL. Dependències................................ 96 111 18 92 (Emergències) ..........................................................................092 URGÈNCIES CENTRE DE SALUT PINTOR RIBERA........................................................ 96 157 48 12 AVISOS DOMICILIARIS CENTRE D´ESPECIALITATS CARRER SANTS PATRONS ...... 96 155 08 73 TAXIS.......................................................................... 96 155 10 55

Horaris farmàcies

MAIG

TITULAR/ADREÇA

Dl. Dt. Dc. Dj. Dv.

6 7 8 9 10 11

Ds. Dg. Dl. Dt. Dc. Dj.

Vta. Hortigüela E. Benlloch J. Fontestad R. Belzunce Campos-CarrataláMtnez Vta. Hortigüela J. Mateu M.ª Ros Ortí I. Carbonell C. Vicedo San Valeriano

R. Medina M. Ferrandis M. Nemesio E. Llueca I. Cabañes M.ª D. Navarro Vta. Hortigüela M. Ferrandis Farmacia Stos Patronos 21 Dg. J. Fontestad

22 Dl. Farmacia Stos.

Patronos 23 Dt. A. Castelló 24 Dc. Vta. Hortigüela 25 Dj. J. Mateu 26 Dv. M. Nemesio 27 Ds. A. Castelló 28 Dg. A. Martínez 29 Dl. A. Pascual 30 Dt. A. Martínez 31 Dc. E. Benlloch

12 13 14 15 16 17 18 19 20

23 Dv. J. Mateu 24 Ds. Farmacia Stos.

Patronos 25 Dg. CamposCarratalá-Mtnez 26 Dl. M. Nemesio 27 Dt. A. Pascual 28 Dc. A. Martínez 29 Dj. E. Benlloch 30 Dv. J. Fontestad

12 13 14 15 16 17 18 19 20

Dv. Ds. Dg. Dl. Dt. Dc. Dj. Dv. Ds.

JUNY 1 2 3 4 5

Dj. Dv. Ds. Dg. Dl.

6 7 8 9 10 11

Dt. Dc. Dj. Dv. Ds. Dg.

J. Fontestad R. Belzunce Vta. Hortigüela E. Benlloch Campos-CarrataláMtnez M.ª Ros Ortí I. Carbonell C. Vicedo San Valeriano J. Mateu A. Pascual

Dl. Dt. Dc. Dj. Dv. Ds. Dg. Dl. Dt.

R. Medina E. Llueca I. Cabañes M.ª D. Navarro Vta. Hortigüela M. Nemesio R. Belzunce M. Ferrandis Farmacia Stos.

Patronos 21 Dc. A. Castelló 22 Dj. Vta. Hortigüela

157 00 31 156 61 22 155 16 84 111 18 68 156 53 53 156 23 46 111 18 39 156 73 13 158 10 77 155 94 52 155 24 71 156 54 56 156 81 87 111 18 60 155 09 02 157 34 34 111 18 93 155 10 41 156 81 87 156 63 51 157 33 78 155 90 63 158 96 10 111 18 70 111 18 60 155 72 11 155 77 09 158 16 04 156 45 63

TELÈFONS D’URGÈNCIA

FARMÀCIES DE GUÀRDIA

1 2 3 4 5

156 49 76 157 52 67

ALTRES TELÈFONS D’INTERÉS AGÈNCIA REPSOL-BUTANO OFICINES ................... 96 155 02 28 AGÈNCIA REPSOL-BUTANO MAGATZEM ............... 96 155 16 30 ARTIC (ASSOCIACIÓ D´ALCOHÒLICS DE TORRENT I COMARCA)....................................... 96 156 46 58 CEFIRE (CENTRE DE FORMACIÓ, INNOVACIÓ I RECURSOS EDUCATIUS) ...................................... 96 157 20 61 CEGAS S.A. ............................................................... 96 155 92 56 900 76 07 60 CEMENTERI PARROQUIAL ...................................... 96 157 53 36 CENTRES D’EDUCACIÓ PERMANENT D’ADULTS (Sant Pasqual)......................................................... 96 155 25 38 (Federico Maicas) ................................................... 96 155 51 40 (Xenillet) .................................................................. 96 157 35 41 CENTRE DE DIÀLISI ................................................. 96 157 21 95 CENTRE DE DROGODEPENDÈNCIES.................... 96 155 69 11 CENTRE DE PREVENCIÓ DEL CÀNCER DE MAMA . 96 156 49 03 CENTRE DE SALUT MENTAL ................................... 96 155 70 61 CENTRE DE SALUT PINTOR RIBERA Cita prèvia ............................................................... 96 156 12 01 Servei de Planificació familiar ................................. 96 156 46 21 CONSERVATORI DE MÚSICA MESTRE JOAN ROIG ................................................ 96 155 13 23 CONSULTORI SANTS PATRONS Cita prèvia Medicina General ................................... 96 156 12 61 Cita prèvia Especialitats ........................................... 96 156 11 41 CONSULTORI DEL VEDAT ........................................ 96 156 27 68 CORREUS.................................................................. 96 155 05 96 CREU ROJA ............................................................... 96 156 60 74 (Emergències) ......................................................... 96 367 73 75 DEPARTAMENT DE LA DONA .................................. 96 111 18 68 FAC (FEDERACIÓ D’ASSOCIACIONS CIUTADANES) .. 96 156 49 97 FERNANBUS ............................................................. 96 150 00 82 FGV ESTACIÓ DE TRENS DE TORRENT ................ 96 155 16 29 FGV TELÈFON D’INFORMACIÓ ............................... 900 46 10 46 HISENDA (ADMINISTRACIÓ DE TORRENT DE L’AGÈNCIA TRIBUTÀRIA) .................................... 96 155 94 12 IBERDROLA ............................................................... 96 155 23 00 INSS ........................................................................... 96 155 00 75 MANCOMUNITAT DE L'HORTA SUD ........................ 96 157 20 11 MUSEU COMARCAL ................................................. 96 158 82 21 OFICINA D’OCUPACIÓ .............................................. 96 155 11 62 REGISTRE DE LA PROPIETAT TORRENT 1 ............ 96 155 28 07 REGISTRE DE LA PROPIETAT TORRENT 2 ............ 96 158 83 10 TANATORI .................................................................. 96 158 85 80 96 158 85 85 TRESORERIA GENERAL DE LA SEGURETAT SOCIAL ................................................ 96 158 80 30

HORARI

TELÈFON

De dilluns a divendres

Dissabtes

• R. Belzunce. Mare de Déu de la Pau, 15 • E. Benlloch. Av. País Valencià, 6 • I. Cabañes. Pintor Ribera, 28

De 9,30 a 13,30 i de 16,30 a 20 h.

De 9,30 a 13,30 i de 16,30 a 20 h.

De 8,30 a 20,30 h.

De 9,30 a 13,30 h.

De 9,30 a 13,30 h.

De 9 a 13,30 h.

• • • • • •

Campos-Carratalá-Mtnez. Camí Reial, 112 I. Carbonell. Pare Méndez, 166 A. Castelló. Mare de Déu de la Soletat, 16 M. Ferrandis. Fra Lluís Amigó, 2 J. Fontestad. Músic José Ortí, 24 Santos Patronos. Sants Patrons, 42

De 9,30 a 13,30 i de 16,30 a 20 h.

De 9,30 a 14 i de 16,30 a 21,30 h.

De 9,30 a 13,30 i de 16,30 a 20 h.

De 9 a 22 h.

De 9,30 a 13,30 i de 16,30 a 20 h.

De 8 a 20 h.

De 9,30 a 13,30 h.

De 9,30 a 14 h.

De 9,30 a 13,30 h.

De 9 a 22 h.

De 9,30 a 13,30 h.

De 9,30 a 13,30 h.

• • • • • • • • • • •

R. Hortigüela. Gómez Ferrer, 49 V. Hortigüela. Sagra, 14 A. Martínez. Av. País Valencià, 113 San Valeriano. Pintor Renau, 23.

J. Mateu. Av. País Valencià, 52 R. Medina Almerich. Azorin, 10 M. Nemesio. Plaça Maestro Giner, 1 M. D. Navarro. L’Horta, 17 A. Pascual. Ramón y Cajal, 42 M.ª Ros Ortí. Malva-rosa, 4 C. Vicedo. Av. País Valencià, 132

De 9,30 a 13,30 i de 16,30 a 20 h.

De 9,30 a 13,30 i de 16,30 a 20 h.

De 9,30 a 13,30 i de 16,30 a 20 h.

De 9 a 13.30 i de 17 a 20 h.

De 9,30 a 13,30 i de 16,30 a 20 h.

De 9.30 a 13.30 i de 16.30 a 20 h.

De 9,30 a 13,30 i de 16,30 a 20 h.

De 9 a 21 h.

De 9,30 a 13,30 i de 16,30 a 20 h.

De 9,30 a 13,30 i de 16,30 a 20 h.

De 9 a 14 i de 16,30 a 21 h.

De 9,30 a 13,30 h.

De 9,30 a 13,30 h.

De 9,30 a 13,30 h.

De 9 a 13.30 h.

De 9,30 a 13,30 h.

De 9.30 a 13.30 h.

De 9,30 a 13,30 h.

De 9 a 14 h.

De 9,30 a 13,30 h.

De 9,30 a 13,30 h.

De 9 a 14 i de 16,30 a 21 h.

De 9,30 a 14 h.

De 9,00 a 14 h.

• B. Álvarez. Av. Sant Llorenç, 121 • E. Llueca Torrella. Pare Méndez, 111

De 9 a 14 i de 16,30 a 21 h.

De 9 a 14 i de 16,30 a 20 h.

El BIM s’imprimeix amb paper ecològic, en la fabricació del qual no s’empra clor i està lliure d’àcid.

96 155 33 26 96 155 02 17 96 155 15 84 96 155 78 57 96 157 29 93 96 155 59 71 96 155 49 23 96 156 13 81 96 155 20 10 96 155 21 54 96 155 21 50 96 155 14 83 96 155 11 68 96 155 54 51 96 108 14 30 96 155 05 42 96 157 14 14 96 157 11 19 96 156 45 58 96 155 05 82 96 156 38 69 96 156 21 00 96 157 23 75 96 156 25 40

CONSELL RECTOR: Presidenta: Gemma Gimeno García Vocals: Ramón Pacheco Sarabia, Encarna Redón Garrido, Esmeralda Torres Guillén, Enrique Górriz Portalés, María José Catalá Verdet, Laura Iborra Espeleta i Fernando Pérez Villa.

Direcció i Coordinació: Ana Coronado Gavilán.

Han col·laborat en aquest número: Reme Navarro, Rafael Diranzo Martínez, Col·legi públic San Juan Bautista, Delegació d’Educació, Núria Chust, Juan Pedro Fernández, Valentín Benlloch Barrachina, Francisca Giménez, Vicente Estela, Miguel Ángel García Melero, Peña Pajarita, Delegació de Medi Ambient, Teodoro Soriano, Susana Martínez, Irineo Sanz, Jorge Sánchez Antúnez, José Ramón Sanchis, M.ª Vicenta Vaquero, Oficina de Promoció i Ús del Valencià, Cristina Bea i Òscar Pérez.

Fotografies: Arxiu del BIM, Col·legi San Juan Bautista, Vicent Sanchis, arxiu personal de Valentín Benlloch, Torrent Solidària, CIJ, Arxiu Biblioteca, arxiu personal de Rafael Moreno, Cristina Bea i dels mateixos col·laboradors.

El BIM es distribueix de manera gratuïta a tot aquell/a que el sol·licite. Es permet la reproducció total o parcial de textos, fotografies o dibuixos, sempre que se'n cite la procedència.

El BIM no tornarà els originals ni mantindrà correspondència.

L'Ajuntament i l'equip de redacció no es fan responsables dels articles que van firmats, ja que la responsabilitat del contingut de l'escrit recau sobre la/ les persona/es que el firmen.

D'aquest BIM s'ha fet un tiratge de 5.000 exemplars.

IMPRIMEIX: FEDERICO DOMENECH, S.A. EDITA: AJUNTAMENT DE TORRENT DEPÒSIT LEGAL: V. 3.241-1981

Núm. 149. Primavera 2006 EDUCACIÓ

SUMARI

BIMTORRENT

4 · Matriculació Curs 2006/2007. Más de cien escolares participaron en la Escola de Pasqua. Jornada festiva. Band de Beques.

5 · Premios a la Innovación pedagógica. Ciudades educadoras.

Colegio Juan XXIII. 6 · Col·legi San Juan Bautista.

7 · Compromís amb l'Educació. Convocatòria subvencions curs 2006/2007.

LA CIUTAT

8 · El Ayuntamiento recibe en Madrid un prestigioso premio a la mejor política municipal de vivienda para jóvenes.

TORRENT AL COR

13 · El col·legi Santo Tomás de Aquino.

SOCIETAT

10 · Diez años con el Tercer Mundo.

14 · Històries de Torrent Solidària.

15 · EL PACTE CÍVIC DE TORRENT JA ÉS UNA REALITAT 16 · La FAC otorgó a Payasospital el Premio Ciudadano.

El mantenimiento integral de Parc Central.

35 · Agermanament de ciutats europees.

MEDI AMBIENT

17 · Declaració de Paratje Natural Serra Perenxisa.

18 · Programa d’Espai Ambiental El Vedat. Exposición sobre el consumo responsable del agua. Los propietarios que talaron pinos plantarán tres por cada uno derribado.

NOTÍCIES DE L'AJUNTAMENT

19 · Pressupost Municipal 2006. Convenio con el IVVSA para construir 40 VPOs en alquiler para mayores y jóvenes.

20 · ESCRIUEN ELS GRUPS MUNICIPALS: Grup BLOC-EV: L'escàndol de la pedrera. Grup Nacionalista Unió Valenciana: El català en els centres educatius de Torrent i la responsabilitat de l´equip de govern socialista.

21 · Grup Popular: La taxa més injusta de Torrent. Grup Socialista: Torrent premiat: per la política municipal de vivenda jove i pel llibre Torrent, festa i patrimoni.

JOVENTUT

22 · La Xarxa Joves.Net acosta la multiculturalitat als joves. La viatgeteca. Art a la ciutat. Espai de l'estudiant.

CULTURA

23 · Historias de la radio en Torrent 27 · Les nostres Biblioteques municipals 30 · Un Torrent de cultura.

31 · Torrent, Festa i Patrimoni: Llibre d'Interés Turístic Nacional.

32 · La Biblioteca celebra el Día Internacional del Libro Infantil. Presentació dels llibres guanyadores del VII Premi de Narrativa Juvenil.

33 · Festes.

34 · CONEIXENT LA NOSTRA EUROPA (CAPÍTOL V) VALENCIÀ PER A TOTS

36 · Campanyes de Promoció del Valencià.

ESPORTS

37 · El Juvenil A asciende a División de honor. Formación Motociclista, cantera de mecánicos y pilotos de competición. II Torneo Internacional de Tenis Femenino Ciutat de Torrent.

38 · Encarna Planells, autora del llibre "Aikido".

PROGRAMACIÓ AUDITORI

39 · Penderecki a Torrent.

4 • BIMTORRENT

E

D

U

C

A

C

I

Ó

PRIMAVERA, 2006

Más de cien escolares participaron en la Escola de Pasqua

Matriculació Curs 2006-2007 OPERACIONS A REALITZAR PER EFECTUAR LA SOL·LICITUD DE PLACES ESCOLARS ALS CENTRES DE TORRENT SOSTINGUTS AMB FONS PÚBLICS ❶ LES SOL·LICITUDS per als centres d’Educació Infantil, Educació Primària i Educació Especial, ES REPARTIRAN al Departament d’Educació de l’AJUNTAMENT DE TORRENT, al carrer Ramon y Cajal, 1, Primera Planta, des del dia 5 fins al 16 de maig. ❷ Fins el dia 31 de maig, els Consells Escolars dels Centres elaboraran el barem de les sol·licituds, atenent als següents criteris: a) Proximitat domiciliària. b) Germans matriculats al Centre. c) Ingressos familiars. d) Altres. ❸ El dia 2 de juny, s’exposaran les llistes provisionals. El termini de reclamacions serà fins el 9 de juny. ❹ Fins el dia 5 de juliol, s’haurà de formalitzar la matrícula. Es consideraran vacants les assignades a alumnat admés, però que no formalitze la matrícula dins del termini. ❺ Normativa per la qual es regix el procés d’escolarització: – Decret 27/1998, de 10 de març (DOGV de 26 de març).

– Decret 87/2001, de 24 d’abril (DOGV de 30 d’abril).

– Ordre de 30 d’abril de 1998 (DOGV de 8 d’abril).

– Ordre de 5 de març de 1999 (DOGV de 22 de març).

– Ordre de 2 de maig de 2001 (DOGV de 8 de maig).

– Resolució de 8 de març de 2006 (DOGV de 27 de març). ■ LA COMISSIÓ MUNICIPAL D’ESCOLARITZACIÓ

P

or segundo año consecutivo, se ha llevado a cabo la Escola de Pasqua, una iniciativa organizada por la delegación de Educación del Ayuntamiento y la cooperativa El Rogle, que posibilita la realización de actividades educativas

y lúdicas durante los días de vacaciones escolares, y desempeña un papel destacado en ciento doce familias torrentinas. Se está llevando a cabo en los colegios públicos El Molí, Sant Pasqual y Miguel Hernández.

En ellos, desde las nueve de la ma-

ñana y hasta las dos de la tarde, los niños y niñas pudieron realizar actividades lúdicas y educativas, como manualidades, juegos alternativos y tradicionales, dibujos de Pascua, psicomotricidad, ludoteca, juegos de mesa y salidas al campo. ■

Jornada festiva

U

n any més la majoria dels centres escolars de Torrent es van sumar a la participació en les festes de Pasqua que organitza l’associació La Gavella, moviment per la llengua i la cultura. Estos actes van refermant-se i permeten la convivència de gran part dels xiquets i xiquetes de Torrent.

Aproximadament uns 1.500 escolars d’educació infantil i primaria van ser partícips d’una jornada festiva celebrada en el camp de futbol de Sant Gregori. En dites instal·lacions es van realitzar multitud d’activitats lúdiques, entre les que van destacar el típic vol dels catxirulo, els jocs col·lectius, educatius, i tradicionals, i l’actuació musical de Paco Muñoz, el qual va aconseguir que tots els assistents ballaren al so de les conegudes cançons populars valencianes. Així mateix, per a l’esmorzar es van repartir mones i panellets de xocolate torrentí tradicional, que van fer les delícies de tots.

El president de La Gavella, Vicent Font, va aplaudir l’àmplia participació dels escolars torrentins i va manifestar, al costat del resta de col·laboradors, la seua satisfacció per la consolidació d’esta activitat. L’acte va comptar amb

José Veiga no va dubtar a unir-se a la festa i ballar les conegudes cançons de Paco Muñoz.

l’assistència del regidor de Cultura i Educació de Torrent, José Veiga, que va aprofitar l’ocasió per a felicitar tant a organitzadors com a professors de les distintes escoles i no va dubtar a unir-se a la festa i ballar amb els xiquets les conegudes cançons de Paco Muñoz. ■ R. D.

BAND José Bresó Olaso, alcalde president de l'Ajuntament de la ciutat de Torrent FA SABER: Que per acord del Ple en sessió de 3 d’abril de 2006, es convoquen els següents tipus de BEQUES per al curs 2006/2007: • Per a cursar estudis d’Educació Infantil de primer cicle, per un import total de 14.275 euros.

• Per a l’adquisició de material escolar en els nivells d’Educació Infantil de segon cicle, per un import total de 12.560 euros.

• Per a l’adquisició de material escolar en el nivell d’Educació Secundària Obligatòria 1.000 beques de 37 euros cadascuna i per a Educació Permanent d’Adults, 100 beques de 33 euros cadascuna.

• Per a cursar estudis de Música, per un import total de 2.283 euros.

• Per a cursar estudis d’Educació Especial, per un import total de 1.255 euros.

1r Les persones sol·licitants de qualsevol beca hauran d’estar empadronades a Torrent o almenys, residir habitualment en aquest municipi.

2n Les sol·licituds de beca podran presentar-se al registre d’entrada de l’Ajuntament de Torrent del 15 de maig al 30 de juny de 2006.

3r Les sol·licituds hauran de presentar-se amb l’imprés oficial que es facilitarà a les oficines del departament d’Educació d’aquest Ajuntament, i amb els documents que s’estableixen en els annexos I, II, III, IV i V de la convocatòria aprovada pel Ple el dia 03/04/2006.

4r La convocatòria serà resolta per l’alcalde, a proposta del Tribunal de beques.

Es comunicarà als interessats la seua inclusió o exclusió en les llistes de beques i, si de cas, l’import de la beca, a través del departament d’Educació de l’Ajuntament i en cadascun dels centres educatius de Torrent, entre l’1 de setembre i el 30 de novembre de 2006.

La resolució de la convocatòria serà publicada en extracte al BIM de Torrent.

El text íntegre de la Resolució es farà públic al Tauler d’anuncis de l’Ajuntament durant 15 dies naturals.

5é Les beques es pagaran entre l’1 d’octubre i el 30 de novembre de 2006, sempre que els beneficiaris presenten la justificació de la beca en el departament d’Educació de l’Ajuntament.

6é Els beneficiaris d’aquestes ajudes que no les justifiquen en el termini i en la forma indicats, perdran el seu dret a rebre-les i s’anul·laran automàticament l’1 de desembre de 2006, sense necessitat d’acord exprés en aquest sentit. ■ Torrent, maig de 2006 EL ALCALDE

PRIMAVERA, 2006

E

D

U

C

A

C

I

Premiados los centros Lope de Vega, Tirant lo Blanc y San Juan Bautista por su innovación pedagógica

E

l colegio público Lope de Vega ha ganado el primer premio a la mejor experiencia de innovación pedagógica dentro de la convocatoria de subvenciones y ayudas del Ayuntamiento a aquellos grupos de profesores y centros que realicen experiencias de innovación y renovación educativa. El colegio San Juan Bautista y el Instituto Tirant lo Blanc han obtenido ex aequo el accésit. El primer premio es una ayuda de 2.000 euros, y los dos accésits se premian con 1.000 euros cada uno. El título de la convocatoria de ayudas de este año es «Convivencia y valores cívicos». El colegio Lope de Vega presentó el proyecto «L’àlbum de cromos. Escola, valors i convivència»; el C.P. San Juan Bautista, el titulado «La comisión de madres y la mediación» y el I.E.S. Tirant lo Blanc, el «Contes d’arreu del món». También han participado en esta convocatoria los siguientes centros con sus respectivos proyectos: C.P. Federico Maicas: «Perquè conviure és important»; C.P. Sant Pasqual: «La participació, una eina per millorar la convivencia»; C.P. Juan XXIII: «Mujeres famosas»; I.E.S. Serra Perenxisa: «Aprenem a conviure»; I.E.S. La Marxadella: «Assetjament escolar», y C La Purísima: «Humanizadores del medio». Todos ellos, como finalistas, han recibido una aportación de 600 € para la financiación de los proyectos presentados.

Con esta experiencia el Ayuntamiento pretende fomentar la realización de actividades de renovación, investigación

BIMTORRENT • 5

El Ayuntamiento subvenciona el comedor del C.P. Juan XXIII para evitar el absentismo escolar

E

e innovación pedagógica por parte de grupos de profesores y profesoras y de los centros docentes de Torrent. Aquellas experiencias que por su carácter innovador son reconocidas, pueden posteriormente ser generalizadas a otros centros educativos.

La convocatoria de los premios a la investigación pedagógica forma parte del programa anual de subvenciones y ayudas a los centros educativos de la ciudad. El importe total de las mismas asciende a 70.000 euros. Además de estas ayudas a experiencias de innovación educativa, se han concedido subvenciones para la adquisición de material escolar y didáctico, para fondos de lectura, para la realización de actividades culturales y extraescolares, para actividades que fomenten el uso del valenciano y para las asociaciones de madres y padres de alumnos

y de los propios alumnos. Los centros singulares de la población, como el Conservatorio Profesional de Música o el Centro de Formación de Adultos, reciben una importante aportación municipal para el funcionamiento de programas específicos.

Los premios a los proyectos de innovación pedagógica fueron entregados en el mes de febrero en un acto público celebrado en el salón de plenos del Ayuntamiento y presidido por el concejal de Cultura y Educación, Josep Veiga, que en su intervención ante los representantes educativos de la localidad, resaltó que los centros educativos deben ser siempre lugares de innovación y renovación, de convivencia, de deseo permanente de aprender y de puesta en práctica de los valores que nos singularizan como personas. ■

Encuentro de la red valenciana de ciudades educadoras

L

Ó

os representantes municipales y técnicos de educación de la red valenciana de ciudades educadoras se reunieron en febrero en unas jornadas de reflexión sobre la nueva Ley Orgánica de Educación y los proyectos de la Asociación Internacional de Ciudades Educadoras. El salón de plenos del Ayuntamiento contó con la presencia de responsables políticos y técnicos de educación de las ciudades de Valencia, Gandía, Alcoy, Alzira, Ibi, Mutxamel, Mislata, Almassora, Aldaia, Quart de Poblet, Sant Mateu, Vinalesa, Canet de Berenguer y Torrent. Todos estos municipios forman parte de la Asociación Internacional de Ciudades Educadoras (AICE). La AICE es una organización compuesta por 332 ciudades de 35 países de los cinco continentes, entre las que se hallan ciudades tan emblemáticas como Roma, Lisboa, Madrid, Barcelona, La Haya, Jerusalén, Québec, Adelaida, Dakar, Buenos Aires, Quito o Porto Alegre. El número total de municipios valencianos que forman parte de la red es de dieciséis, de los que catorce participaron en el encuentro de Torrent. El acto de la red valenciana de ciudades educadoras contó con la intervención de Manuel Ávila, inspector de educación,

quien desarrolló su ponencia en torno a la Ley Orgánica de Educación que actualmente se halla en trámite parlamentario. El concejal de Cultura y Educación, Josep Veiga, remarcó que, con el esfuerzo de todos, es posible una ciudad rica en valores y prácticas de ciudadanía democrática, y en esa tarea, la educación ocupa un papel fundamental.

La AICE se inició en 1990 con motivo del I Congreso Internacional de Ciudades Educadoras, celebrado en Barcelona, cuando un grupo de ciudades, entre las que se hallaba Torrent, planteó el objetivo común de trabajar conjuntamente en proyectos y actividades para mejorar la educación y la calidad de vida de sus habitantes, a partir de su implicación activa en el uso y la evolución de la propia ciudad. Las ciudades educadoras están comprometidas en la educación, formación, promoción y desarrollo de todos sus habitantes. La ciudad educadora renueva permanentemente su compromiso con la formación de sus habitantes a lo largo de la vida en los más diversos aspectos y para que ello sea posible se tiene en cuenta a todos los grupos, con sus necesidades particulares. ■

l Ayuntamiento firmó un convenio de colaboración con el colegio público Juan XXIII por el que el consistorio subvencionará el comedor de Educación Infantil (alumnos de 3 a 6 años) para evitar el absentismo escolar en el barrio de Ciudad Jardín (aunque esta ayuda económica la viene prestando el consistorio desde hace tiempo, se pretende regular esta colaboración mediante un convenio).

Luis Iborra Cervera, director del C.P. Juan XXIII, y Ramón Pacheco, concejal de Políticas de Solidaridad, Sanidad y Bienestar Social, acompañados por el primer teniente de alcalde, Severino Yago, firmaban un documento que establece que esta delegación del consistorio, como integrante del Plan de Prevención del Absentismo escolar, debe arbitrar las medidas que estén a su alcance para favorecer la asistencia a la escuela, incrementando esfuerzos en barrios con Centros de Acción Especial –CAES– como es el Xenillet. El índice de absentismo escolar en el Xenillet es de un 10% –muy inferior a hace unos años– mientras que la media de Torrent es de un 1,6%. El director del colegio ha manifestado que este convenio servirá para seguir luchando contra el absentismo, pues los hijos de los padres que no pueden pagar el comedor no tienen que regresar a casa a mediodía, de manera que pasan la tarde en el colegio y no en casa o en la calle, y Severino Yago señalaba que la calidad de vida del barrio del Xenillet ha mejorado sustancialmente en los últimos años gracias al trabajo que se viene realizando desde Servicios Sociales. En la actualidad hay varios técnicos dedicándose por entero a este barrio y ha recordado que es la única zona donde funciona el servicio despertador, que consiste en un seguimiento de la asistencia escolar para ir por la mañana a por los niños que no acuden al colegio directamente a sus domicilios.

Por este convenio el Ayuntamiento se compromete formalmente a abonar la cantidad de 10.000 € al año con el objeto del sostenimiento del comedor escolar para la etapa de educación infantil. El colegio Juan XXIII se compromete a utilizar esta cantidad en la financiación de las plazas de educación infantil exclusivamente, a dar prioridad en el servicio de comedor a aquellos niños/as que sean propuestos por los/las técnicos de la delegación de Bienestar Social y a participar de manera activa en el Consejo de Barrio del Xenillet como órgano aglutinador de la vida social. El convenio establece una comisión de seguimiento semestral que estará compuesta por dos personas designadas respectivamente por cada institución, cuyo objetivo será revisar la aplicación del presente convenio así como de elevar las propuestas de modificación pertinentes para que sean ratificadas por ambas partes y se incluyan en el mismo. El propio Ayuntamiento asegura que el C.P. Juan XXIII atesora una gran experiencia como centro educativo dentro de un barrio en proceso de exclusión demostrando sus profesionales desde hace ya muchos años una gran sensibilidad con los condicionantes sociales del alumnado. Por otra parte, la relación entre ambas instituciones ha sido siempre inmejorable, lo que facilita una fluida colaboración en todos los ámbitos. ■ RAFAEL DIRANZO MARTÍNEZ

6 • BIMTORRENT

E

D

U

C

A

C

I

Ó

PRIMAVERA, 2006

Col·legi Públic San Juan Bautista

L’èxit d’una educació de qualitat per a tots i amb tots és l’objectiu primordial del San Juan Bautista. Estem avançant cap al model educatiu d’escola inclusiva per a convertir el centre en una comunitat d’aprenentatge oberta a la participació real i

efectiva del professorat, de l’alumnat, de les famílies i de la resta d’agents educatius. Per a això estem duent a terme actuacions que compten amb el consens i la participació activa de tots els membres que integren la comunitat educativa. En el BIM del curs

passat vos contàvem, entre altres, dos projectes molt importants que es continuen duent a terme: el projecte de Compensació Educativa i el de la Comissió de Mares. Este curs vos en contem més, perquè l’entorn escolar de Torrent ens conega i ho valore.

PLA D’ACCELERACIÓ EN LECTOESCRIPTURA El centre considera que aquells alumnes que van pitjor en l’escola són els qui necessiten un impuls més fort, no una rebaixa de nivell. Amb este pla es vol accelerar el progrés i dotar de plans d’estudis enriquits d’aquells que tenen menys expectatives.

A més, es pretén actuar sobre alumnes de primer cicle, abans del període en què pot tindre lloc el fracàs escolar, perquè no hi haja retards.

PROGRAMA D’ACOMPANYAMENT ESCOLAR Este programa, aprovat per la Conselleria, té l’objectiu de millorar les expectatives escolars dels alumnes amb dificultats en el tercer cicle de primària. Es treballa en horari extraescolar amb grups de cinc a deu alumnes en un espai adequat del centre.

El bon funcionament del programa requereix l’acord actiu de les famílies de l’alumnat participant, que deixen constància escrita del seu compromís amb el projecte.

PROJECTES D’INNOVACIÓ PEDAGÒGICA El centre participa tots els anys en els Projectes d’Innovació Pedagògica convocats per l’Ajuntament. En el curs 2004-2005 va ser premiat el projecte «L’educació compensatòria al CEIP San Juan Bautista». En este curs ha sigut també premiat el projecte «Dos experiències de millora de la convivència al CEIP San Juan Bautista: la Comissió de Mares i la mediació».

PLA DE RECUPERACIÓ DEL CONSELL ESCOLAR Gràcies a la gestió de la Comissió de Mares i del claustre de professors, s’organitzaren les eleccions al Consell Escolar d’una manera creativa per tal d’aconseguir-hi la màxima participació. I estem d’enhorabona perquè el CEIP San Juan Bautista ha sigut el col·legi amb l’índex de participació major en les eleccions als Consells Escolars de tota la localitat, amb un 47,8% de participació de mares i pares.

Per a dur a terme tot això, són necessaris els professors que reflexionen sobre la seua pràctica educativa, professors que investiguen al si d’una organització educativa, professors que més que tècnics siguen intel·lectuals crítics. El San Juan Bautista compta amb este professorat, però la tasca no és fàcil, i l’aparició de crisis és quasi inevitable. No obstant això, LA DIRECCIÓ DEL CENTRE la superació és el que ens impulsa a continuar buscant el camí cap a la qualitat educativa.

PRIMAVERA, 2006

E

D

U

C

Compromís amb l’Educació

E

l Ple d’este Ajuntament, en dia 3 d’abril de 2006, en votació ordinària i per unanimitat, acordà aprovar la proposició del Compromís amb l’Educació per a Ajudes alumnes de primària Curs 2006/2007: L’Ajuntament de Torrent, des de 1999, facilita a tots els alumnes d’Educació Primària, empadronats en la nostra ciutat, una ajuda de 90,15 € per a contribuir a fer possible el principi de gratuïtat de l’ensenyament.

Amb data 29 de gener de 2004, aquest Ajuntament es va dirigir a la Conselleria de Cultura, Educació i Esport per tal que determinara el cost dels llibres de text, amb l’objectiu que no siguen incompatibles les ajudes concedides per la nostra Corporació amb les concedides per l’Administració autonòmica. La Conselleria de Cultura, Educació i Esport, amb data 25 de febrer de 2004, va informar sobre el fet que no pot determinar el cost dels llibres de text.

No obstant això, i amb la finalitat que els xiquets i xiquetes de Torrent no perden l’ajuda de la Generalitat, l’Ajuntament farà efectiu el seu compromís amb l’educació donant a cada alumne d’educació primària, empadronat i resident a Torrent, un val de 90,15 € per a l’adquisició de material educatiu.

Així mateix, l’Ajuntament sol· licita a la Conselleria de Cultura, Educació i Esports de la Generalitat Valenciana que assumisca el cost dels llibres de text i de material escolar per al pròxim curs.

ACORDS: • PRIMER. L’Ajuntament de Torrent farà efectiu el seu Compromís amb l’Educació dels xiquets i xiquetes de primària del nostre municipi. Per a la qual cosa destinarà la quantitat de 372.105 € a càrrec de la partida 42200.4810 del pressupost municipal per a l’any 2006. Aquest compromís s’aplicarà d’acord amb els criteris següents: 1. Els xiquets i xiquetes beneficiaris d’aquest programa hauran d’estar empadronats, residir a Torrent i estar estudiant Educació Primària el curs 2006/2007.

2. L’import de la subvenció per a l’adquisició de material educatiu serà de 90’15 €. Import que es farà efectiu mitjançant l’entrega d’un val que es podrà canviar, fins al dia 31 d’octubre del 2006, a les llibreries de Torrent que firmen el Conveni.

Els alumnes repetidors de 6é curs d’Educació Primària rebran un val de 45 €.

3. Es concedeix una subvenció a l’AMPA del CP Mare de Déu del Roser de 24.000 € per a l’adquisició de material educatiu.

4. El present programa Compromís amb l’Educació, que es concreta en ajudes per a l’adquisició de material educatiu, es farà efectiu a través dels col·legis públics i concertats. Els alumnes a què fan referència els dos apartats següents percebran la subvenció en l’Ajuntament, sempre que presenten la documentació que se’ls hi demana.

5. Els alumnes que es troben escolaritzats en altres centres, hauran de presentar a la Secció d’Educació de l’Ajuntament el certificat d’escolarització.

6. Els alumnes que no s’hi troben empadronats, disposen fins al dia 15 d’octubre del 2006 per a fer-ho.

• SEGON. L’Ajuntament, en collaboració amb la comunitat educativa dels centres escolars (professors, pares i alumnes), ha d’impulsar la reutilització i reciclatge dels llibres de text, amb les mesures següents: A. Les associacions de pares/mares d’alumnes, que voluntàriament ho desitgen, han d’arreplegar els llibres de text que les famílies lliurement vulguen entregar.

Segons l’estat en què es troben els llibres, han de tindre el destí següent: – Reutilització en el curs escolar següent.

– Entrega a una organització no governamental.

– Reciclatge com a paper.

B. Els llibres de text que poden ser reutilitzats s’han de facilitar a les famílies que voluntàriament ho sol·liciten, i tenen prioritat aquelles que hagen entregat els llibres del curs anterior.

– S’estableix un preu per llibre reutilitzat de 3 €, que han de ser descomptats del val entregat per l’Ajuntament.

– L’import restant del val, s’ha de canviar a les llibreries de Torrent, per material escolar, llibres de lectura, etc.

– L’import total dels diners arreplegats per la reutilització dels llibres de text, ha de quedar a disposició de les associacions de Pares i Mares d’Alumnes.

• TERCER. Finalitzat el procés, s’ha de realitzar una avaluació del sistema emprat, en la qual participaran representants de tots els sectors implicats.

• QUART. S’hauran de comunicar els acords adoptats a la Conselleria de Cultura, Educació i Esport, a tots els centres escolars de Torrent, al Consell Escolar Municipal i a les llibreries de la ciutat que participen en la campanya.

• CINQUÉ. Se sol·licitarà a la Conselleria de Cultura, Educació i Esport de la Generalitat Valenciana que assumisca el cost dels llibres de text i de material escolar per al pròxim curs. ■

A

C

I

Ó

BIMTORRENT • 7

Convocatòria subvencions curs 2006/2007

T

ambé, en votació ordinària i per unanimitat, s’acorda aprovar la Convocatòria de Subvencions: La convocatòria d’aquestes ajudes de caràcter públic, van dirigides a l’adquisició de material didàctic, a incrementar els fons de lectura de les biblioteques escolars, a grups de professors/es que realitzen experiències d’innovació pedagògica, a sostenir les activitats d’associacions d’alumnes i de pares, i a realitzar activitats culturals i extraescolars en els centres.

I es concedeixen ajudes directes a centres per les seues característiques especials (Centre d’Adults, CP Joan XXIII, Col·legi d’Educació Especial La Encarnación).

I a altres organismes i institucions que realitzen les seues activitats en l’àmbit escolar de Torrent.

ACORDS: 1r. S’aprova la convocatòria dels següents tipus de subvencions per al curs 2006/2007, per un import de 70.000 € a càrrec de la partida 42200.4810 del pressupost municipal per a l’ any 2006.

1.1. CONVOCATÒRIA PÚBLICA a) Ajudes a centres públics d’ensenyaments bàsics, d’educació especial per a l’adquisició de material didàctic.

4.207 €

b) Ajudes a centres públics d’ensenyaments bàsics, EPA i d’educació especial per a l’adquisició de fons de lectura per a biblioteques escolars.

4.327 €

c) Ajudes a grups de professors/es o centres que realitzen experiències d’innovació pedagògica.

4.000 €

d) Per a la realització d’activitats culturals i extraescolars que realitzen els centres docents.

9.015 €

e) Per al sosteniment i activitats que realitzen les federacions locals de pares d’alumnes i les associacions de pares/mares d’alumnes i d’alumnes.

18.000 €

1.2. AJUDES A CENTRES SINGULARS a) Al centre CAES. Joan XXIII

1.051 €

b) Al Centre d’Educació Permanent Adults de Torrent

9.000 €

c) Al Centre d’Educació Especial La Encarnación

1.051 €

e) Als col·legis per al sosteniment de la línia en valencià

3.606 €

f) Per a col·laborar en l’edició de l’agenda escolar en valencià destinada als col· legis de Torrent

2.103 €

1.3. AJUDES A ALTRES ENTITATS a) Al Centre de Professors de Torrent

1.202 €

b) Al Centre de Professors de Torrent per al sosteniment del Centre Socionatural de l’Ajuntament de Torrent i Conselleria de Cultura, Educació i Esport.

2.103 €

c) A la Unió Musical de Torrent, per al sosteniment de l’escola de música registrada a la Conselleria de Cultura, Educació i Esport.

2.704 €

d) A la Gavella, per les activitats que fomenten l’ús del valencià entre els escolars de Torrent

2.404 €

1.4. ALTRES AJUDES Ajudes de caràcter anàleg que es concedisquen mitjançant Resolució de l’Alcaldia o acord de la Comissió de Govern TOTAL

3.727 € 70.000 €

8 • BIMTORRENT

EL AYUNTAMIENTO RECIBE EN MADRID UN PRESTIGIOSO PREMIO A LA MEJOR POLÍTICA MUNICIPAL DE VIVIENDA PARA JÓVENES

L

a concesión del premio a la mejor política municipal de Vivienda y Urbanismo al Ayuntamiento por su promoción de la vivienda protegida para jóvenes «Torrent, la Teua Casa» llevó el 6 de abril a una delegación torrentina formada por el alcalde, concejales de todas las formaciones políticas del Ayuntamiento, técnicos y periodistas, para estar presentes cuando el alcalde, José Bresó, recogiera el galardón en el Salón Inmobiliario de Madrid. Este premio se recibía ex aequo con el ayuntamiento de Madrid por su política de vivienda de alquiler en la segunda edición de los premios que otorga el Salón Inmobiliario de Madrid a las mejores políticas municipales de vivienda y urbanismo.

Días antes se hizo pública la concesión de este premio en un acto celebrado en la planta quinta del consistorio al que asistieron el alcalde, José Bresó, Severino Yago, primer teniente de alcalde (concejal de Urbanismo en el anterior mandato municipal), Mª Carmen Lizondo, actual delegada de Urbanismo y Vivienda; representantes de los grupos municipales: Santiago Miquel, José Mª Veguer, Sento Beguer, y los arquitectos de las promociones de viviendas. En el acto de presentación el alcalde agradeció el trabajo realizado al personal de Nous Espais, a la concejala de Urbanismo y al ex concejal, al ex alcalde, Jesús Ros, a los arquitectos y a los medios de comunicación por su contribución en esta política de promoción de vivienda joven de protección oficial, e hizo extensible su felicitación a la ciudadanía, señalando también que la unanimidad entre la corporación municipal ha sido clave para poder recibir este galardón que anima a seguir trabajando aún con más entusiasmo. En este acto los arquitectos (Vicente Messeguer, Jesús Felipe, Gemma Casani, Gerardo Puchol, Manuel Ros, Ricardo Alejos, Carlos Ferrater y Alberto

Peñín) destacaron la libertad con la que han podido trabajar y agradecen al consistorio su tesón por construir la mejor ciudad posible, sostenible y agradable, y también su voluntad en mejorar las condiciones de vivienda.

Entre los aspectos decisivos para el jurado, que se decantó en otorgar el galardón al Ayuntamiento, resalta la intensiva campaña informativa llevada a cabo por la alcaldía para conseguir que toda la población tuviese constancia de la construcción de las viviendas de protección oficial en una de las mejores zonas urbanas de la ciudad: el Parc Central. La transparencia en el proceso de asignación de las viviendas protegidas ha jugado también un papel importante en la decisión de entregar el galardón a nuestro Ayuntamiento.

536 son las viviendas que el Ayuntamiento promoverá en este mandato municipal para facilitar una vivienda a jóvenes y discapacitados de Torrent. Ya se han adjudicado 56 viviendas de protección en la avenida Genaro Palau y 308 más se construirán en Parc Central, la nueva y moderna zona de expansión de la ciudad. El año que viene está previsto presentar otra oferta de 180 VPOs y el consistorio también ofertará un inmueble en la plaza del Marquesat y en el antiguo cuartel de la guardia civil; además, se están realizando las gestiones oportunas para construir otros edificios en Gabriela Mistral, en el barrio de Ciudad Jardín y en Parc Central II y III. ■

El alcalde y concejales de los grupos municipales tras recibir el premio. De izquierda a derecha: José Mª Veguer, Vicente Soria, José Bresó, Mª Carmen Lizondo, Severino Yago, Sento Beguer y Santi Miquel.

José Bresó con los representantes de los municipios premiados.

El alcalde junto a la concejala de Urbanismo de Madrid.

El arquitecto Jean Nouvel asistió al acto y charló con el alcalde.

2006, PRIMAVERA • 9

“

Entre los aspectos decisivos para el jurado que otorgó el galardón al Ayuntamiento resalta la intensa campaña informativa llevada a cabo por la alcaldía para que toda la población tuviese constancia de la construcción de las viviendas de protección oficial en el Parc Central.

La transparencia en el proceso de asignación de las viviendas protegidas ha jugado también un papel importante en la decisión de entregar el galardón a nuestro Ayuntamiento.

”

Un día histórico para Torrent

El primero en hablar en la ceremonia de entrega de los galardones fue el alcalde de Torrent. Al lado, ediles torrentinos en el acto.

El alcalde, José Bresó, recibía el 6 de abril en el salón inmobiliario de Madrid el premio a la «Mejor Política Municipal de Vivienda y Urbanismo», que se ha concedido a nuestro Ayuntamiento y cuyo galardón está en la vitrina que se exhibe en la quinta planta del Ayuntamiento, a efectos de hacer público el reconocimiento.

L

Alegría tras recibir el premio.

Personal de la delegacion de Urbanismo y de la empresa municipal Nous Espais. Paneles informativos y vitrina del Ayuntamiento.

a entrega de premios se hizo en el Centro de Convenciones Norte de la Feria de Madrid en el Programa Cumbre de Ciudades. Allí, se premió a Torrent, al ayuntamiento madrileño y a los municipios de Pamplona, Gavá y Carreño por la rehabilitación del centro histórico, el urbanismo sostenible y los progresos en el ámbito digital, respectivamente. José Bresó, acompañado por el primer teniente de alcalde, Severino Yago, la concejala de Urbanismo, Mª Carmen Lizondo, arquitectos de las promociones de viviendas y representantes de todos los grupos políticos municipales, manifestó su agradecimiento por el galardón y destacó que se trataba de una fecha importantísima e histórica para nuestra ciudad, y valoró haberlo obtenido junto al ayuntamiento de Madrid con estas palabras: «Normalmente recibir un premio ex aequo es como partirlo por la mitad, pero en esta ocasión se multiplica al recibirlo junto al Ayuntamiento de Madrid.

Madrid es la capital, y Torrent es capital, porque para nosotros es lo más importante».

El primero en hablar en la ceremonia de entrega de los galardones fue el alcalde de Torrent. En su discurso, Bresó quiso compartir el premio con los representantes de los grupos políticos del Ayuntamiento (allí presentes y que han mostrado su unanimidad con el gobierno torrentino en el tema de las viviendas protegidas), con el personal de Nous Espais, con los arquitectos y funcionarios de Urbanismo, y con los medios de comunicación por su contribución en esta política de promoción de vivienda joven de protección oficial. Agradeció también la presencia del ex ministro Antonio Asunción, que asistía al acto para estar al lado de una ciudad que tiene especial significado para él. El alcalde dejaba la tribuna contento y satisfecho, después de decir en tono jubiloso (no exento de emoción): «En nombre del Torrent que soñamos, muchas gracias». ■

10 • BIMTORRENT

S

O

C

I

E

T

A

T

Ayuntamiento de Torrent: Diez años con el Terce Construir un centro escolar en Zimbabwe, dotar de agua potable a una comunidad de Bolivia, o impermeabilizar las viviendas en Cuba son algunos ejemplos en los que Torrent ha colaborado. Durante los últimos diez años, el Ayuntamiento ha destinado más de un millón de euros subvencionando 117 proyectos para el Tercer Mundo. Educación, vivienda, sanidad, desarrollo rural o desarrollo integral de una comunidad son los principales destinos de las ayudas que reciben las ONG para auxiliar a las poblaciones más desfavorecidas de África, Asia, Sudamérica o Centroamérica.

H

ace diez años, el Ayuntamiento, a través de la delegación de Bienestar Social, puso en marcha la primera subvención destinada a las ONG que actúan en el Tercer Mundo. En ese año, 1996, se destinaron más de noventa mil euros en cinco países distintos.

A partir de entonces, y hasta hoy, Torrent ha continuado colaborando firmemente por la mejora de los países en vías de desarrollo, incrementando las subvenciones, los proyectos y los países destinatarios.

Los ámbitos de actuación han estado determinados por los proyectos presentados por las ONG en cada ocasión, atendiendo a las necesidades del país donde se actuaba. Teniendo en cuenta que la mayoría de las acciones se han desarrollado en poblaciones rurales, el desarrollo de este ámbito ha sido el sector donde se ha destinado mayores inversiones, aunque sin descuidar otros tan necesarios como son la educación, la vivienda y la sanidad, sin los que no sería posible un desarrollo sostenible de la población.

Cuba ha sido, sin duda, el país beneficiario del mayor número de proyectos. Durante estos diez años se han puesto en marcha veintidós planes con un presupuesto de más de trescientos mil euros, gracias al hermanamiento entre las dos ciudades: Torrent y La Habana. Bolivia y Ucrania son los siguientes países en lo que respecta a cuantías invertidas, este último con el programa de estancias temporales de menores afectados por Chernobil, que durante los últimos ocho años se ha llevado a cabo y ha tenido tanto éxito entre las familias de Torrent.

Las precarias situaciones que vive el Tercer Mundo pueden mitigarse con iniciativas como las que ha tenido el Ayuntamiento durante diez años, colaborando y cooperando en la mejora de una calidad de vida carente en los países beneficiarios. Celebrar una década de ayudas permite asegurar que el camino recorrido ha contribuido a atenuar las diferencias económicas y sociales entre los dos mundos y afirmar que, con la cooperación de los agentes sociales de todas las

INVERSIONES REALIZADAS ACUMULADAS

NÚMERO DE PROYECTOS ACUMULADOS Proyectos

2006, PRIMAVERA • 11

ONG QUE HAN REALIZADO PROYECTOS SUBVENCIONADOS POR EL AYUNTAMIENTO DE TORRENT EN EL TERCER MUNDO

SECTORES 250.000,00 € Desarrollo rural Educación

200.000,00 € Sanidad

Vivienda Desarrollo

150.000,00 €

comunitario

Estancias temporales infantiles

Integración de

100.000,00 €

menores Postemergencias

50.000,00 €

Sensibilización

0,00 €

cer Mundo naciones y la colaboración de todos y cada uno de nosotros, es posible el fin de la pobreza y la marginación en los países en vías de desarrollo.

• El principal destino de las ayudas es Centroamérica.

Casi quinientos mil euros se han asignado a 48 proyectos diferentes, de entre los cuales destacan los programas en Cuba consignados a mejorar las viviendas y a fomentar el

desarrollo rural mediante la transformación del suelo agrícola, la formación de cultivos para su propio abastecimiento y el intercambio entre agricultores valencianos y cubanos.

• El segundo destino en cuanto a cuantías otorgadas se localiza en Sudamérica, con una subvención superior a los trescientos mil euros. En este continente se ha reforzado principalmente las ayudas para el problema de la integración social de menores en Bolivia, sin olvidar sectores como la educación, sanidad o desarrollo integral de la mayoría de los países que integran el continente.

• A Europa también se ha destinado subvenciones, concretamente a Ucrania, donde se han cubierto las necesidades para las estancias temporales de niños afectados por la catástrofe de Chernobil, proyecto que durante los últimos ocho años se ha desarrollado con una inversión total que supera los ciento veinte mil euros.

• La educación, el desarrollo rural y las ayudas para las si-

DESTINO DE SUBVENCIONES

Sudamérica

Europa

África

Centroamérica

Asia

Otros

tuaciones de emergencias tras catástrofes naturales han sido los principales sectores en los que se ha invertido en África, mediante proyectos destinados por ejemplo a la creación de escuelas o a la instauración de la paz en el Sahara, superando los ochenta mil euros en los tres sectores.

• Para las campañas de sensibilización y el envío de ayudas ante catástrofes naturales se han destinado más de cincuenta mil euros, mientras que en el continente asiático, concretamente en la India, con más o menos la misma cuantía se han subvencionado proyectos para el desarrollo rural del país, la educación y la vivienda.

La gráfica expone claramente los sectores principales en los que a lo largo de diez años se ha ido destinando las ayudas para proyectos en el Tercer Mundo. El desarrollo rural es sin duda el sector que más cuantía ha recibido, acercándose a los doscientos mil euros en proyectos como la creación de plantaciones o la formación y capacitación rural de una comunidad. A este respecto, Cuba ha sido el país que ha percibido hasta seis proyectos para impulsar el progreso rural de su población.

Los sectores siguientes en el ranking se asemejan a las necesidades del primer mundo: Educación, Vivienda y Sanidad son ámbitos que preocupan a los ciudadanos de los países más desarrollados. Sin embargo, el destino de las inversiones en un país del norte o uno del sur son bien dispares. La creación de escuelas, la alfabetización de una comunidad, la construcción de casas de madera, la impermeabilización de las viviendas, la creación de hospitales, la actuación en

especialidades médicas o la mejora de los servicios sanitarios son en líneas generales los objetivos de los proyectos subvencionados. Bolivia y Cuba han sido los países que han percibido mayores ayudas tanto en Educación como en Vivienda o en Sanidad.

La construcción del alcantarillado de una comunidad o un acueducto para el abastecimiento de agua potable en una región son algunos de los ejemplos que se han puesto en marcha gracias a las subvenciones del Ayuntamiento. Colombia seguido de la República Dominicana y Panamá son los países que han percibido mayores cuantías para la realización de proyectos para el desarrollo integral del país.

El programa de estancias temporales de menores afectados por Chernobil en familias valencianas ha sido uno de los proyectos subvencionados durante los últimos ocho años con mayor éxito y con un alto impacto en la población de Torrent, destinando más de cien mil euros. Por otra parte, Bolivia es el principal país en el que se han puesto en marcha programas de integración de menores, atendiendo y recogiendo a niños, adolescentes y jóvenes de las calles, evitando así el trabajo infantil o previniendo la drogodependencia en la juventud.

También se han subvencionado proyectos para ayudar a los damnificados por inundaciones en Centroamérica, o para cooperar con el plan de paz de la comunidad saharaui, y programas destinados a la sensibilización de la sociedad de la necesidad de ayudar al Tercer Mundo. ■ NURIA CHUST JUAN PEDRO FERNÁNDEZ

• Cerai • Acsud • Fiadelso • Casa Chile • Atelier • Mi Casa • Centro Habana • Ayuda als Pobles • Fevas • Asociación Misionera Boliviana • Niños Sin Fronteras • Cruz Roja • Musol • Movimiento por la Paz, el Desarme y la Libertad • Fundación Vicente Ferrer • Unicef • Manos Unidas • Fem Futur • Nous Camins • Fons Valencià per a la Solidaritat • Fundació General de la Universitat de València • Setem • Fudem • Escuela Solidaria • Hospital Municipal Modelo Corea • Solidaridad Internacional del País Valenciano • Yachaywasi Internacional • Unió de Pobles Solidaris • Hijas de la Caridad de San Vicente de Paul • Proyecto Africa • Pau i Solidaritat • Anawin • Solidaridad, Educación, Desarrollo • Ra’ykuera Acción Verapaz • Jóvenes hacia la Solidaridad y el Desarrollo • Vivienda para los Sin Techo • Sanatorio San Francisco de Borja-Fontilles • Medicus Mundi Comunidad Valenciana • Confenaca • Parroquia de Ntra. Sra. La Asunción • Amcaf Misiones Trinitarias • Asociación Manuel Pitti Fajardo • Tierra de Hombres • Fundación Mainel • Col·lectiu Naguals –Art i Solidaritat–

12 • BIMTORRENT

T

O

R

R

E

N

T

A

L

C

O

R

EL COL·LEGI

SANTO TOMÁS DE AQUINO

Q

uan a la tardor encara plovia, quan necessitàvem les botes d’aigua i el paraigües per anar a l’escola, quan per Tots Sants feia un fred d’eriçó, i corrent el mes de novembre de 1957, entre el mal oratge i els inevitables plors del primer dia, vaig començar la vida escolar al «Colegio-Academia Santo Tomás de Aquino». Un col·legi que, sense dubte, ha quedat com un estigma en la trajectòria docent de tots els alumnes que hem passat per ell, fins i tot haver passat per altres escoles, acadèmies i a la mateixa universitat. Al Santo Tomás de Aquino, a més de l’ensenyament, l’ordre, i la disciplina –dins de l’esperit cristià– també ens ensenyaren a ser mamelucos, xarnegos, llémenes, cadiretes de cagar, xupópteros i berrendos… entre altres coses, i que a la fi és allò que més ens ha valgut en esta vida, ja que és el que ens deia Don Enrique amb la seua actitud ferma de mestre/amic/tutor; mentre es cagava en cinquanta paquets de porcellana, o en tota la taronja tacà, i de reüll ens observava i ens protegia. Don Fernando no deia paraulotes, era més refinat en el tracte i sols buscava la coroneta per a pegar-te un capó, un bon estironet d’orelles, o un pessic per a deixar-te les coses claretes –de vegades pense que hauria d’haver-nos-en pegat uns quants més–, també he de dir que D. Fernando tenia càstigs que eren quasi un premi, com era anar a la paradeta a comprar-li «turrón viena» o cigarrets Ducados, i poder gaudir així d’un passeig per l’avinguda i vore les últimes novetats de llepolies a la paradeta, en un temps que estava prohibit eixir de l’escola al carrer.

LA HISTÒRIA En el moment de major carència docent, i ja en una població en edat escolar que estava prop del cinc mil xiquets i xiquetes a Torrent, i amb les seqüeles que en la societat, en el treball i en l’economia domèstica quedaven tant sols sis anys després d’una guerra, D. Enrique i D. Fernando –també coneguts per D. Enrique Miquel Mossi i D. Fernando Furió Roca– decideixen fundar una acadèmia per a dedicar-se en principi a la «Primera Enseñanza». Això va ser el dia 8 de gener de l’any 1945, i va obrir les portes amb 18 alumnes, encara que eixe mateix curs acaba amb 49 alumnes. Començaren en un primer pis, en el número 12 de l’avinguda de «los Mártires», la que és hui del País Valencià, però com que tres anys després ja tenien 210 alumnes i feien classes també de secretariat i batxillerat, es traslladaren al número 13 de la mateixa avinguda, on estava l’Academia Minerva, i el pis del número 12 queda per a les xiques i el seu «secretariado» i classes complementàries de «labores, dibujo y hogar», que era el que tocava saber per a ser una dona de bé.

ACTIVITATS He de confessar que quan formava part del Santo Tomás no era conscient de totes les activitats extraescolars que es desenvolupaven, fins i tot sent participant i de vegades collaborador de elles. La revista Ecos, el butlletí informatiu Aula, tornejos esportius de futbol, bàsquet, atletisme, jocs de saló; escacs, dames,

concursos literaris... El mateix col·legi tenia un orfeó i una rondalla, postulació pel Domund i la Santa Infancia, on féiem carreres per a pujar el termòmetre que hi havia a la classe, i que marcava la recaptació; que si «el primer viernes de mes», que si «el mes de Maria», que si excursions al Vedat a menjar-se la mona… I ara pense: quan estudiàvem? En honor a la veritat he de reconéixer que per estar parlant del anys 60/70, esta era una mena d’activitats fora de l’habitual en aquell temps. Però la superactivitat de Santo Tomás era la Festa Anual, que es celebrava al Saló Parroquial, i que a pesar de ser en honor de Sant Tomàs d’Aquino s’organitzaven festejos religiosos, però també profans. Encara que la programació de la festa estava en marxa tot l’any, en resum diré

“

Entre el mal oratge i els inevitables plors del primer dia, vaig començar la vida escolar al ColegioAcademia Santo Tomás de Aquino.

”

L’història de l’escola, la seua tasca i la seua gent estan publicats en la revista Ecos des de l’any 1949.

que es tractava d’una vetlada literària, musical i artística, tota interpretada i preparada per alumnes i exalumnes, –jo mateix vaig actuar en l’obra Soldado de Nápoles i en Marinero que vas a la vela–, i tot girava al voltant d’una senyoreta alumna de l’escola, per descomptat, que es proclamava Reina de les Festes i era l’eix dels honors i del protocol de la festa. Dins de la festa, l’activitat central era el lliurament de les distincions honorífiques als millors estudiants («als empollons»), amb la imposició de faixí, medalla i diploma. I he de dir que un any vaig rebre un diploma, encara que també cal dir que el meu germà Alfredo tots els cursos estava en el «Cuadro de Honor». Dins d’esta festa hi havia un costum que sempre m’ha agradat i m’ha cridat l’atenció, i era el fet de portar unes tortades a l’Asil Santa Elena, per tal que els vellets gaudiren del dolç, un acte autènticament bonic i emotiu.

2006, PRIMAVERA • 13

D. Enrique Miquel Mossí i D. Fernando Furió Roca, creadors i culminadors d’aquella il·lusió anomenada Santo Tomás de Aquino.

El primer –i únic– diploma que vaig guanyar al curs 58/59. No esta mal per a tindre 7 anys.

COSETES En esta secció em permet de canviar el nom d’anècdotes per la de cosetes. Ja podeu imaginar que una escola on tots es coneixen curs rere curs i a l’edat de entre 8 i 14 anys, què se’n pot esperar? Doncs, tot una anècdota permanent. Des de fa uns anys, una colla de fixos discontinus, tots exalumnes del Santo Tomás, es reuneixen a sopar el primer dilluns de cada mes a casa d’un exalumne (Juan), que aprofitant les classes de gastronomia s’ha muntat un empori de restauració.

En eixe sopar, Ibáñez segueix la tradició humorística que ja deixà escrita en la revista Ecos; Lacuesta manté el semblant de savi distret; Merino es menja tot el que li cau davant, i mentre els

Alumnes de primer any de Batxiller, curs 62/63.

altres riem i mengem, Antequera ens fa les fotos de rigor per a penjar-les en Internet.

Les anècdotes que més recorde es la «pallissa» que pegà D. Juan a Puchades per obrir la porta de la classe mentre pel corredor tiraven coets borratxos (que, per cert, al mateix temps tota la classe i el mateix Puchades ens moríem de riure), o quan D. Pascual se’n pujava a una cadira per a pegar un carxot a Navarro, o quan Sahuquillo portà aigua a D. Fernando en la butxaca perquè no troba cap got, o quan D. Pascual sorprengué Burguet en un examen, no copiant del llibre, sinó llegint un tebeo…

Per una altra banda, un centre d’activitats i de relació era

el pati, un pati on a banda de fer les classes de gimnàstica a les ordres de Pepe Furió, era l’estadi esportiu on es practicaven el esports que en cada temporada es posaven de moda, com el flendis o els galls, com les boletes o el gua, –omplíem de forats tot el pati–, tallar terreno o la lluna clavant en terra un punxó, la trompa, el xurro va... i més.

Però vull recordar una mena de joc i esport que ja després no tinc constància que haja continuat, i em referisc a la pareteta, o frontó a mà, que es jugava amb pilotes de cuiro de la festa de Sant Blai, però s’hi jugava seriosament dins del pati de l’escola, en competicions individuals, en equips i també en parelles.

Els records ens desborden, hi ha tanta història acumulada d’esta escola en el cor de tots els torrentins, que han passat per ella des de fa més de 60 anys, que de moment no podem posar-la tota. I per acabar este article, vull fer una reflexió en veu alta: d’on treien el temps eixes dos persones, D. Enrique i D. Fernando, per a dirigir una escola que tenia quasi 1.000 alumnes, per a ser docents, per a organitzar les activitats que hem comentat adés, per atendre el centre de l’Avinguda 13, el de l’Avinguda 12 (secretariat) el de Pare Méndez, per a fer classes nocturnes als llauradors de Torrent, i de vesprada de comptabilitat...? Si fem comptes, ens falta temps. Però la tasca que han fet molt bé ha sigut la de mantindre al mateix temps la condició de mestre i tutor, per això els estimem des dels nostres dies d’escola, i els recordarem sempre amb molt de carinyo. Els alumnes vos deguen un tros de la nostra història. ■ VALENTÍN BENLLOCH BARRACHINA

14 • BIMTORRENT

S

O

C

I

E

T

A

T

PRIMAVERA, 2006

HISTÒRIES DE TORRENT SOLIDÀRIA Nuestros protagonistas: Rafael Sánchez

VOLUNTAD DE AYUDAR Rafael Sánchez Sánchez, voluntario de excepción, tímido y sin ningún afán de protagonismo, como el resto de voluntarios; un hombre con apenas 39 años, aunque él dice que ya casi tiene los cuarenta desde que los cumplió. Nuestro protagonista nos contó los motivos por los que está haciendo voluntariado y qué es lo que más le satisface de esta labor. Os invitamos, queridos lectores de esta sección, a adentraros en la historia y disfrutar de un buen relato como nosotros disfrutamos escuchándole.

N

uestro compañero Rafa no es de los voluntarios más antiguos de la asociación, pero a pesar de ello, pronto se hizo notar con su buena voluntad y su disposición casi permanente para cualquier cosa que se le encargara. Pertenece al último Curso de Voluntariado y casi inmediatamente empezó a ejercer como tal colaborando en la carrera del Mayor, que se celebró en Torrent, en el mes de junio pasado, repartiendo botellas de agua, dorsales, camisetas y ayudando en lo necesario, aunque en su opinión, no era la fecha más adecuada para hacer este evento deportivo por el excesivo calor debido a las altas temperaturas veraniegas. Pero antes de continuar, dejadme que os cuente algo más de la vida de Rafa Sánchez. Soltero, torrentino de nacimiento y el pequeño de tres hermanos; sus padres son andaluces, se afincaron aquí después de la riada del 57. El padre era maestro de obras y la madre se encargaba de la casa. Rafa aprendió el oficio de ferralla al que ha dedicado 16 años, pero también aprendió la profesión de masajista, y aunque no se ha dedicado de forma profesional, ha estado colaborando con un equipo de baloncesto dando masajes. Nos dice Rafa que siempre le han gustado los temas relacionados con el voluntariado, empezó hace años como voluntario en Cruz Roja y más tarde ayudando a repartir la comida en la Casa de la Caridad de Valencia.

También sacaba a pasear al niño de una vecina, para que ésta pudiera hacer otras labores, hasta que un día en el ambulatorio llegó a sus manos un tríptico de Torrent Solidària en el que se le invitaba a hacer un cursillo de voluntariado, y así fue como contactó con la asociación. Hoy acompaña a un señor que se llama César y que necesita de alguien que le acompañe al médico y

al hospital, pues está bastante delicado, y también necesita un poco de amistad y conversación; ésta es la labor que hace nuestro amigo Rafa, encantado de poder ayudar, aunque algunas veces, nos dice, se tiene que poner un poco duro con César pues no tiene muchas ganas de salir de casa, y hay que animarle a ello. Con César comparte conversación, amistad y experiencias vividas. Nuestro protagonista también participó en la última Feria del Mayor que se hizo en el Mercado de La Torre, y comenta que si se pudieran aportar ideas, él montaría los stands alrededor de La Torre o en la Avenida, pues le parece mejor ubicación. Rafa no quiere protagonismo, casi tuvimos que convencerle para que se hiciera alguna foto para esta entrevista, pues dice que no le gustan las fotografías y mucho menos ser él quien salga en ellas, pero a pesar de todo, sí tiene afán de superación en lo referente al voluntariado; hace su labor «porque sí», porque

le gusta y le satisface mucho ayudar a los demás. Nos comenta que lo que más le gustaría es hacer el voluntariado fuera de España, en algún país de África, América del sur e incluso India, porque dice que estos viajes –aunque él no tiene experiencia fuera de España– hacen que vuelvas con otra visión del voluntariado y de las necesidades básicas que tienen algunas personas fuera de aquí; te cambian la mentalidad y se vuelve uno más sensible y solidario con estos temas, además de valorar mucho más lo que tenemos. La verdad es que en cada entrevista que hacemos a nuestros voluntarios aprendemos un poco más, se aprende de todos y cada uno de ellos, es gratificante ver como cada voluntario o voluntaria te enseña una forma distinta de ver la vida y las necesidades y anhelos de cada uno. Siempre hay una misma razón, LA SOLIDARIDAD y el VOLUNTARIADO para con los demás, y nosotros. Desde estas páginas queremos haceros partícipes de esta hermosa labor, siempre callada, siempre desde el anonimato, hasta que se publica y se arroja un foco de luz sobre la penumbra de la labor bien hecha, del trabajo voluntario y de la mano del espíritu solidario.

Amigas y amigos, ha sido todo un placer estar con vosotros a través de estas páginas del BIM y de compartir otra nueva y hermosa historia de un voluntario más, Rafael Sánchez Sánchez. Os invitamos también a participar con Torrent Solidària en los nuevos cursos de voluntariado que en breve comenzarán, o visitando nuestra página web www. torrentsolidaria.org. También podéis llamar al tf de la asociación 655 95 92 94 o visitarnos los miércoles de 18:30 a 21:00 en el local de la C/ Benemérita guardia civil nº 11 de Torrent.

Un abrazo y hasta siempre. ■ FRANCISCA GIMÉNEZ PARRILLA y VICENTE ESTELA PÉREZ

PRIMAVERA, 2006

BIMTORRENT • 15

EL PACTE CÍVIC DE TORRENT JA ÉS UNA REALITAT

E

n el Ple Ordinari del dia tres d’abril s’acceptà per unanimitat la proposta de la Delegació de Valors Cívics i Afers Europeus per a l’aprovació del Pacte Cívic de Torrent, la creació de la Comissió Municipal Assessora de Civisme i el logotip de «TORRENT CIUTAT CÍVICA», que estarà present en tots els documents oficials de l’Ajuntament.

El Pacte Cívic és ja una realitat gràcies a l’interés i la il·lusió de la ciutadania i després d’un any de treball, contactes i reunions amb la majoria dels moviments i entitats ciutadanes. El Pacte ha sigut elaborat amb les aportacions, els suggeriments i les esmenes de la ciutadania associada i ha rebut el consens de tots els grups polítics municipals. Representa un compromís manifest, tant de l’Ajuntament com del moviment ciutadà, per la convivència i és un acord de principis mínims que qualsevol ciutadà ha de subscriure; i preua els valors comuns de tots amb independència d’ideologies, creences, cultures... A més, constitueix el marc conceptual, els objectius generals i les línies estratègiques que es desenvoluparan en el pròxim Pla Integral de Civisme.

El Pacte Cívic ha rebut una gran acollida per part del moviment ciutadà: s’hi han adherit 111 associacions i entitats de la nostra ciutat i esperem que després de la futura Campanya de Civisme s’adherisquen i es comprometen amb el Pacte la majoria de ciutadans i ciutadanes de Torrent.

Igualment, el Ple aprovà la creació de la Comissió Municipal Assessora de Civisme, formada pels grups polítics, delegacions municipals i representants dels diversos sectors ciutadans, que

El Pacte ha sigut elaborat amb les aportacions, els suggeriments i les esmenes de la ciutadania associada i ha rebut el consens de tots els grups polítics municipals.

El Pacte Cívic ha rebut una gran acollida per part del moviment ciutadà: s’hi han adherit 111 associacions i entitats de la nostra ciutat i esperem que després de la futura Campanya de Civisme s’adherisquen i es comprometen amb el Pacte la majoria de ciutadans i ciutadanes de Torrent.

serà l’encarregada de posar en funcionament el Pla Integral de Civisme a Torrent. Esta comissió serà el reflex de les responsabilitats compartides a què tots estem obligats i sumarà esforços en la tasca comuna de progressar en cultura ciutadana i civisme. Esta obligació aglutina la planificació participativa i l’eficiència dels serveis municipals sobre una base de coresponsabilitat global i es converteix en l’instrument bàsic del Pla Integral del Civisme.

El projecte cívic per a Torrent, iniciat amb el compromís de Pacte Cívic i continuat amb els treballs i programes de la Comissió Assessora de Civisme, ha de mantindre’s viu i indestructible. Per això s’ha dissenyat un logotip marca: «TORRENT CIUTAT CÍVICA», que amb una imatge icona simbolitza esta important empresa que tots hem iniciat. No hi ha dubte que mantindre constantment viu el record i posar de moda de forma permanent la necessitat de civisme per mitjà de la presència d’este logotip, com a part de la imatge corporativa de l’Ajuntament en tots els seus documents oficials, representa un recurs significatiu per al Pla Integral de Civisme. ■

El Pacte Cívic és ja una realitat gràcies a l’interés i la il·lusió de la ciutadania i després d’un any de treball, contactes i reunions amb la majoria dels moviments i entitats ciutadanes.

16 • BIMTORRENT

S

O

C

I

E

T

A

T

PRIMAVERA, 2006

La FAC otorgó a Payasospital El mantenimiento integral de Parc Central el premio ciudadano

E

l 8 de abril, en el salón de actos del Ayuntamiento, la Federación de Asociaciones Ciudadanas de Torrent y Comarca (FAC) entregaba el Premio Ciudadano a la asociación PAYASOSPITAL por su servicio a los niños enfermos que pasan períodos en hospitales porque necesitan tratamiento médico.

Esta asociación ha realizado más de 54.000 divertidas actuaciones en distintos centros hospitalarios de Valencia y Castellón.

A la entrega del galardón asistieron el alcalde, José Bresó, y concejales de todas las formaciones políticas, el presidente de la FAC, Juan Bautista Sanchis, representantes de entidades, de diversos colectivos y asociaciones de la ciudad, entre otros.

Este premio supone un reconocimiento a personas y asociaciones que intentan hacer una vida más agradable a los demás de una manera altruista.

En el acto de ceremonia de la entrega del premio actuó el Cuarteto de Saxo de la Unió Musical. También se proyectó un vídeo documental sobre la magnífica labor que desarrolla la asociación galardonada. El alcalde dijo que Payasospital es una ONG que se dedica a administrar sonrisas y a hacer cosquillas en el corazón de muchos niños. Cuando iba a hacer uso de la palabra el presidente de la FAC irrumpieron en el escenario dos de los payasos de la asociación para hacer reír al público y romper las emociones contenidas. Una vez finalizada esta graciosa interrupción Sanchis alabó la labor de Payasospital y leyó el acta del premio. Después, el secretario de la asociación, José Mª Latorre, agradeció el galardón y fue aplaudido con entusiasmo por los numerosos asistentes al acto. ■ A.C.

Presentación equipo mantenimiento jardines Parc Central.

E

l 31 de marzo se presentaba el servicio de mantenimiento integral de Parc Central, adjudicado a la empresa CESPA durante cuatro años para que garantice el adecuado estado de la jardinería y el equipamiento de esta gran zona deportiva, residencial, de ocio y esparcimiento. A la presentación asistieron el alcalde, José Bresó, el primer teniente alcalde, Severino Yago, la concejala de Parques y Jardines y BIM, Gemma Gimeno, la concejala de Urbanismo, Mª Carmen Lizondo y Jesús Porta, representante de CEPSA. La superficie que mantiene CESPA es de 123.400 m2 y el coste de este servicio asciende a 393.710 euros al año.

Entre los medios propios con que cuenta para el servicio destaca una plantilla de 13 personas -siete peones jardineros, tres oficiales, un encargado, un ingeniero técnico agrícola y un controlador de accesos y vigilante-. En cuanto a los vehículos, la empresa cuenta con un camión, un dumper y una bicicleta eléctrica para el vigilante. Asimismo, sus responsables mostraron maquinaria especializada, dos sopladores, dos cortasetos, dos cortacésped, un tractor de siega, dos desbrozadoras, dos motosierras, y un remolque.

Para dar una idea de las dimensiones de este gran parque, CESPA mantiene en la actualidad 2.100 árboles de 52 especies diferentes, más de 70.000 plantas, 260 bancos, 270 papeleras, 16 fuentes, 22.000 m2 de praderas de césped, 500 m2 de zonas de juego infantil, 32.000 m2 de pavimentos graníticos y pétreos, 67.000 de pavimentos térreos y gravas, así como el riego automático de los árboles y de 60.000 m2 de superficies verdes. La urbanización del Parc Central es espaciosa, despejada, con caminos y replazas, equipamientos y mobiliario abundantes y de calidad y una estudiada combinación vegetal.

La zona verde y de juegos consta de 192.557 m2,

de los cuales 123.057 son de zonas verdes y de juegos, y 69.500 m2 es suelo dotacional. La zona residencial del parque tiene una superficie total de 236.331 m2, de los cuales 111.460 corresponden a zonas verdes y a la red viaria, 93.342 a parcelas donde ya se está edificando y 31.528 m2 son de suelo dotacional. Está estructurado alrededor de un paseo concéntrico que permite acceder a las múltiples zonas lúdicas mediante pequeños caminos interiores y que permite la continuidad durante todo el recorrido gracias a dos pasarelas que sortean la vía pública. Una pista deportiva, zonas destinadas al juego de la petanca, ajedreces gigantes, cuatro muros artificiales para practicar la escalada, un carril bici, área infantil con toboganes y columpios tradicionales, un laberinto y una cafetería completan las obras de este Parc Central que queda unido con la Ciudad del Deporte y el Ocio. Para garantizar a todo el mundo el acceso al parque se ha prestado especial atención a las posibles barreras arquitectónicas que puedan imposibilitar o dificultar el uso de la zona a disminuidos físicos y a personas mayores, por lo que existen circuitos sin ningún tipo de impedimentos. ■ RAFAEL DIRANZO

Celebración de las bodas de oro de la Peña Pajarita

Q

ue unas cuantas parejas de amigos decidan hacer un viaje juntos no tiene nada de extraordinario, pero que la amistad que les une dure cincuenta años sí que es raro y nada común. En 1955 unos jóvenes torrentinos decidieron agruparse en una peña con la finalidad de pasarlo lo mejor posible, sobre todo en épocas como Pascua de Resurrección, Fallas y Fiestas populares...

Pasado algún tiempo todos contrajeron matrimonio con chicas en su mayoría nacidas en esta misma querida localidad levantina, y al fijar en Torrent sus residencias, también ellas se unieron a esa amistad que a lo largo del

tiempo se ha ido consolidando aún más y sigue sin fisuras... más sincera y fuerte que nunca.

La Peña Pajarita ha celebrado sus Bodas de Oro con un Viaje al Parque Nacional de Ordesa, en el Pirineo Aragonés, donde pasaron 5 días inolvidables, alojándose en un hotel en Torla que lleva el nombre de Edelweis, precisamente esa flor tan rara que sólo crece en las alturas nevadas y dicen que da suerte a aquel que la encuentra... ¿Puede pensarse en mayor rareza y mayor suerte que poder contar con una «verdadera amistad»... de medio siglo?. ■ PEÑA PAJARITA

M

PRIMAVERA, 2006

E

D

I

A

M

B

I

E

N

T

BIMTORRENT • 17

L’Ajuntament aconsegueix la declaració de Paratge Natural Municipal per a la serra Perenxisa El Consell de la Generalitat Valenciana aprovà el 10 de febrer la declaració com a Paratge Natural Municipal d’1,7 milions de metres quadrats de la serra Perenxisa. Esta declaració servirà per a protegir este espai de l’especulació urbanística i dels abusos ambientals, alhora que s’invertirà en la zona i aniran creant-se les infraestructures adequades perquè la ciutadania la conega i l’aprofite.

L

a serra Perenxisa és el primer Paratge Natural Municipal de l’Horta Sud. La història d’este èxit comença en 2002, quan el regidor de Medi Ambient Jesús Fargallo presentà una proposició que fou aprovada per unanimitat pel ple. No obstant això, esta sol·licitud va haver de modificar-se atés que incloïa parcel·les privades els propietaris de les quals no van accedir que entraren en la declaració. Al setembre del 2004 es va acordar incloure en la sol·licitud de declaració cinc parcel·les municipals i una altra del Ministeri d’Hisenda. Al juny del 2005, la Conselleria de Territori i Habitatge va donar el vistiplau a la proposició i al setembre s’envià la nova sol·licitud després de l’acord plenari. En no haverhi al·legacions durant este període, s’ha fet oficial la declaració del Govern valencià. Durant tot este procés es presentà una memòria i una documentació especificant les característiques físiques i biològiques de l’espai proposat, les normes de protecció d’usos i activitats, el compromís d’afectar recursos econòmics suficients per a assumir la gestió del paratge i un avanç del pressupost estimat.

Segons l’alcalde, José Bresó, el fet de protegir la zona amb esta declaració suposa garantir el futur de l’espai i que desapareguen les possibles temptacions urbanístiques que puguen sorgir en el futur. Els més jóvens poden estar tranquils perquè els assegurem que la serra continuarà sent serra i no una urbanització, i el regidor de Medi Ambient, Jesús Fargallo, assegura que amb esta mesura el consistori torrentí pren la iniciativa en la protecció d’este espai natural i seria un bon senyal que molts altres municipis actuaren de la mateixa manera.

L’àrea de la serra Perenxisa que es pretén protegir a

Vista aérea de la Serra Perenxisa.

l’empara de la declaració de Paratge Natural Protegit es troba ubicada al terme municipal, delimitada pel barranc de l’Horteta, la pedrera, i els termes de Xiva i Godelleta.

Els 1,7 milions de metres quadrats del futur Paratge Natural Municipal reuneixen dos unitats ambientals diferents: la zona de muntanya (la cara sud de la serra) i un tram reduït tocant al barranc de l’Horteta. En esta zona hi ha una rica varietat d’espècies animals (entre ells, l’Unio Elongatulus, una espècie de nàiade en perill d’extinció) i vegetals, aqüeductes, i uns quants jaciments arqueològics de l’edat del bronze, ibèrics i musulmans. ÚS SOCIAL Amb el nom de «Projecte de recuperació ambiental i d’ús social de la serra Perenxisa» s’ha desenvolupat un pla estructurat en tres aspectes, encara que estaran coordinats i relacionats entre si per aconseguir els objectius que es persegueixen. El primer és protegir, per a la qual cosa es va sol·licitar la declaració de Paratge Natural Municipal; el segon consisteix a conservar i regenerar mitjançant l’elaboració i la iniciació dels plans sectorials corresponents i programes concrets de gestió; finalment, per fomentar un ús social de l’espai, està prevista la creació de les infraestructures i dels equipaments més adients dirigits al reconeixement, la informació i l’aprofitament dels servicis ambientals que ens ofereix este patrimoni natural. Tot això integrat en un procés d’educació de la ciutadania, no sols des d’un punt de vista ambiental, sinó també ecosocial. En este sentit, es crearà el Centre de

Barranc de l'Horteta.

Paissatge de la serra Perenxisa.

El Petxinot.

Recursos del Medi Natural «La Lloma de Birlet», projecte que és cofinançat amb els fons FEDER de la Unió Europea.

RESERVA DE FAUNA SILVESTRE Esta protecció potser no siga l’única per a la serra, perquè en 2004 la Delegació de Medi Ambient de l’Ajuntament va sol·licitar a la Direcció General de Gestió del Medi Natural de la Conselleria de Territori i Habitatge que s’iniciaren els tràmits oportuns per a declarar Reserva de Fauna Silvestre un tram del barranc de l’Horteta, amb l’objectiu de protegir l’Unio Elongatulus, una espècie de nàiade molt amenaçada per la contaminació de l’aigua.

En el cas que esta sol·licitud siga admesa, seria la primera declaració en estos termes en tota la Comunitat Valenciana, ja que el decret que regula el Catàleg valencià d’espècies de fauna amenaçades fou publicat al març del 2004.

La presència d’Unio Elongatulus a les aigües que arriben al barranc des de les fonts de la Teula, de la Muntanyana i del Clot de Bailón és un indicador clar de la bona salut d’estos brolladors, ja que si el grau de contaminació s’incrementara, este invertebrat desapareixeria ràpidament d’este hàbitat.

Per eixa raó, l’Ajuntament de Torrent pretén comptar com més prompte millor amb una protecció específica per a esta espècie, perquè la declaració de Reserva de Fauna comportarà unes normes de protecció i de conservació que regularan fins i tot si es permet o no el bany en estes zones. ■ OFICINA DE COMUNICACIÓ DELEGACIÓ DE MEDI AMBIENT

M

18 • BIMTORRENT

E

D

I

A

M

B

I

E

N

T

PRIMAVERA, 2006

E

Bungalous

Centre de Recursos del Medi Natural

Pasarela de madera.

Camino secundario arena compactada.

Puerta corredera entrada y salida al parque.

Lavaderos y fregaderos.

Phoenix dactylifera nacional (6-7 m estipe).

Plantación arbórea existente.

Phoenix canarienisis (3-4 m estipe).

Lagunaria patersonii.

Ficus microphilia.

Macizo aromáticas.

Menjador · cafeteria

• Pla Especial de Protecció del Vedat.

• Centre de Recursos del Medi Natural.

El Centre de Recursos del Medi Natural és un complex que ocupa l’espai físic de les antigues instal·lacions d’educació viària denominades «La Tortuga» dins del mont públic del Vedat. Estes instal·lacions es troben completament abandonades i enderrocades en gran part, per la qual cosa la

infraestructura prevista, a més de representar una peça importantíssima per a la gestió de l’entorn natural pròxim, recupera un espai degradat i fins i tot perillós, dins de la massa boscosa del Vedat, a més amb el mínim impacte possible.

Les característiques constructives del complex Espai Ambiental El Vedat s’ajusten totalment a l’entorn que l’envolta. S’ha procurat el predomini d’elements naturals

Exposición sobre el consumo responsable del agua

E

Valla cerramiento bloques.

Pavimento arena morterenca.

Accés principal

l programa d’Espai Ambiental El Vedat inclou una sèrie de projectes i actuacions que des de la Delegació de Medi Ambient de l’Ajuntament s’han anat executant en l’entorn del Vedat.

Estos projectes engloben, entre altres: • Tractaments selvícoles: neteja i aclarida.

• Sendes i itineraris cicloturistes: SL-V-49.

• Àrees recreatives: la Canyada del Conill i la Marxadella.

• Zones d’esplai: la Canyada del Llop, el Balcó, la Devesa, la Muntanyeta de Cabrera.

• Refugi: la Canyada del Conill.

• Centre de Recursos del Medi Natural.

• Pla Especial de Protecció del Vedat.

L’any 2001 se sol·licita i s’aprova per part del Ministeri d’Economia i Hisenda el fons FEDER per a l’execució d’una part d’estos projectes, i en concret se’n financen dos: l’Àrea Recreativa La Marxadella i un altre projecte anomenat «Espai Ambiental El Vedat».

El projecte «Espai Ambiental El Vedat», finançat per la UE, preveu al seu torn els següents projectes i actuacions: • Sendes i itineraris cicloturistes: SL-V-49.

• Zones d’esplai: la Canyada del Llop, el Balcó, la Devesa, la Muntanyeta de Cabrera.

Eixida al bosc

Programa d’Espai Ambiental El Vedat

l alcalde, José Bresó, el concejal de Medio Ambiente, Jesús Fargallo, los consejeros de la CAM, Enrique Ros y Salvador Fernández, el director territorial de la CAM, Salvador Pardo, y el jefe territorial de Obras Sociales, Vicente Botella, presentaron la exposición, Gota a Gota, en la Sala de Exposiciones de la CAM (en la calle Caja de Ahorros núm. 4), donde permanecerá hasta el 7 de junio.

La exposición itinerante Gota a gota es una actividad que se incluye dentro del Proyecto CAM Agua, un programa de cuatro años de duración que supone la obra más importante realizada por Obras Sociales en el área de Medio Ambiente hasta el momento. El proyecto tiene como finalidad contribuir a implantar sistemas de ahorro y eficiencia me-

diante el establecimiento de medidas educativas, técnicas, normativas y de mercado que, en un proceso colectivo de integración de múltiples aportaciones de individuos, empresas, instituciones y asociaciones ciudadanas, permitan posibilitar cambios permanentes a nivel personal y social, respecto a un uso y gestión sostenible el agua. A través de la exposición Gota a Gota, se pretende sensibilizar sobre el consumo responsable del agua desde un punto de vista positivo, ayudando a los profesores, padres, madres y estudiantes a entender qué pueden hacer para aprovecharla mejor, para no malgastarla y, así, asegurar su futuro.

Se puede obtener más información en los siguientes teléfonos: 96 155 2001 y 901 100 420. ■

com la fusta (certificada) i la pedra, els colors naturals, els productes respectuosos amb la natura (sense PVC, etc.), la gestió sostenible de recursos (estalvi d’aigua i energia, etc.) i tot un munt d’especificacions que són del tot lògiques atés que es tracta d’una infraestructura per a l’educació ambiental.

El Centre de Recursos del Medi Natural consta de les instal·lacions següents:

• Edifici del Centre d’Interpretació.

• Edifici de la Cafeteria-Menjador.

• Àrea enjardinada amb bungalous.

El complex del centre pretén exercir tres usos: • Centre d’interpretació del medi natural • Aula de natura • Alberg. ■ DELEGACIÓ DE MEDI AMBIENT

Los propietarios que talaron pinos plantarán tres por cada uno derribado

E

l Ayuntamiento ha abierto expediente a los propietarios de una parcela urbana de uso residencial en El Vedat por la tala no autorizada de varias decenas de pinos. El consistorio establece la limpieza urgente de la parcela de todos los restos de poda con el fin de evitar riesgos añadidos de incendio, que se comunicará al técnico municipal para contar el arbolado talado. Dado que con seguridad el tamaño de las parcelas finales no permitirá la reposición completa de todos los pinos, se determinará las cantidades y ubicación de los mismos sobre el plano del estudio de detalle, de manera que los pinos restantes quedarán a disposición del consistorio para que sean plantados en zonas o vías públicas de la población. Los pinos que se repondrán serán de la especie pinea en lugar de la halepensis, para mejorar la adaptación del pino a las zonas urbanas. Los nuevos ejemplares deberán tener una altura a cruz de 2,5 metros o mayor y una altura total de 4,5 a 5 metros, presentados con cepellón escayolado o contenedor de 65. ■

PRIMAVERA, 2006

N OT Í C I E S D E L ' A J U N TA M E N T

BIMTORRENT • 19

Pressupost Municipal 2006 Capítulos Gastos

Ayuntam.

OO.AA. Auditori

OO.AA. C Agrari

OO.AA. F Deportiva

Aigües Horta SA (51%)

Nous Espais SA

Recaudación SA

Eliminac.

CONSOLIDADO

1

Gastos de personal

15.963.709,42

244.123,14

262.000,00

654.591,45

1.565.840,00

305.299,26

358.798,59

0,00

19.354.361,86

2

Gastos ctes bienes y serv

18.959.751,07

1.011.477,29

147.001,00

669.480,05

6.615.010,00

781.759,22

143.790,77

-5.223.816,70

23.104.452,70

3

Gastos financieros

1.171.667,71

3.539,12

6.000,00

37.811,00

0,00

110.429,20

398,02

0,00

1.329.845,05

4

Transferencias corrientes.

5.513.189,34

3.280,00

0,00

27.837,00

0,00

0,00

0,00

-2.301.864,47

3.242.441,87

a) GASTOS CORRIENTES

41.608.317,54

1.262.419,55

415.001,00

1.389.719,50

8.180.850,00

1.197.487,68

502.987,38

-7.525.681,17

47.031.101,48

6

Inversiones reales

13.565.910,17

0,00

63.700,00

0,00

0,00

7.377.018,79

3.300,00

0,00

21.009.928,96

7

Transferencias de capital

41.750,00

0,00

5.000,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

46.750,00

13.607.660,17

0,00

68.700,00

0,00

0,00

7.377.018,79

3.300,00

0,00

21.056.678,96

b) GASTOS DE CAPITAL 8

Var. Activos financieros

50.300,00

0,00

0,00

0,00

279.260,00

1.419.211,13

0,00

-1.602.807,58

145.963,55

9

Var. Pasivos financieros

5.584.411,98

12.784,45

1,00

67.598,00

0,00

0,00

7.212,62

0,00

5.672.008,05

c) GASTOS FINANCIEROS

5.634.711,98

12.784,45

1,00

67.598,00

279.260,00

1.419.211,13

7.212,62

-1.602.807,58

5.817.971,60

60.850.689,69

1.275.204,00

483.702,00

1.457.317,50

8.460.110,00

9.993.717,60

513.500,00

-9.128.488,75

73.905.752,04

Eliminac.

CONSOLIDADO

TOTAL GASTOS

Capítulos Ingresos 1

Impuestos directos

2

Ayuntam.

OO.AA. Auditori

OO.AA. C Agrari

OO.AA. F Deportiva

Aigües Horta SA (51%)

Nous Espais SA

Recaudación SA

21.340.000,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

21.340.000,00

Impuestos indirectos

2.900.000,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

2.900.000,00

3

Tasas y otros ingresos

6.390.050,00

162.371,03

133.789,00

433.362,00

8.306.000,00

7.024.700,31

509.400,00

-5.223.816,70

17.735.855,64

4

Transferencias corrientes

13.818.371,11

1.104.632,97

202.513,00

1.008.718,50

0,00

0,00

0,00

-2.301.864,47

13.832.371,11

5

Ingresos patrimoniales

2.967.293,58

8.200,00

78.700,00

15.237,00

154.110,00

157.192,78

4.100,00

-1.602.807,58

1.782.025,78

47.415.714,69

1.275.204,00

415.002,00

1.457.317,50

8.460.110,00

7.181.893,09

513.500,00

-9.128.488,75

57.590.252,53

9.559.200,00

0,00

0,00

0,00

0,00

2.811.824,51

0,00

0,00

12.371.024,51

300,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

300,00

9.559.500,00

0,00

0,00

0,00

0,00

2.811.824,51

0,00

0,00

12.371.324,51

0,00

0,00

50.500,00

a) INGRESOS CORRIENTES 6

Enaj. inversiones reales

7

Transferencias capital b) INGRESOS DE CAPITAL

8

Var. Activos financieros

50.500,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

9

Var. Pasivos financieros

3.824.975,00

0,00

68.700,00

0,00

0,00

0,00

c) INGRESOS FINANCIEROS

3.875.475,00

0,00

68.700,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

3.944.175,00

60.850.689,69

1.275.204,00

483.702,00

1.457.317,50

8.460.110,00

9.993.717,60

513.500,00

-9.128.488,75

73.905.752,04

TOTAL INGRESOS

3.893.675,00

Convenio con el IVVSA para construir 40 VPOs en alquiler para mayores y jóvenes El Ayuntamiento firmó el 13 de febrero un convenio de colaboración con el Instituto Valenciano de la Vivienda por el que se cederá al IVVSA una superficie en la plaza del Marquesat para la promoción y construcción de unas 40 viviendas protegidas destinadas a residencia en régimen de alquiler para personas mayores y para jóvenes menores de 35 años de la ciudad empadronados al menos cinco años. Al acto de la firma asistieron el alcalde, José Bresó, el gerente del Instituto Valenciano de la Vivienda, José Fermín Doménech, el primer teniente de alcalde, Severino Yago, la concejala de Urbanismo, Mª Carmen Lizondo, y el secretario general, Fernando Salom.

D

el total de las viviendas, al menos el 40% serán para personas mayores, y el resto se destinará a los jóvenes (en un porcentaje nunca inferior al 40%). En un principio las viviendas iban a ser destinadas exclusivamente a mayores de Torrent, pero finalmente el alcalde modificó el borrador del convenio para que los jóvenes puedan beneficiarse también de esta promoción y para que el inmueble tenga una mayor diversidad generacional de ocupantes.

La parcela está ubicada en la plaza del Marquesat, entre la calle Marquesat y Comare Pilar, en una de las mejor comunicadas y más nuevas zonas de la

ciudad. El solar ocupa una superficie de unos 400 metros cuadrados y en él se construirá una finca de seis alturas, en la que se distribuirán unas 40 viviendas y cerca de 30 plazas de aparcamiento. Los locales de la planta baja se cederán al Ayuntamiento para que los destine a los usos públicos que estime conveniente.

El consistorio urbanizó en su día los terrenos adyacentes para dotar a la parcela de los servicios urbanísticos antes de la finalización de las obras (acceso rodado, agua, alcantarillado, luz, encintado de aceras y alumbrado público). ■ RAFAEL DIRANZO

20 • BIMTORRENT

E S C R I U E N E L S G R U P S M U N I C I PA L S

Grup BLOC-EV

Grup Nacionalista Unio Valenciana

L'ESCÀNDOL DE LA PEDRERA

EL CATALÀ EN ELS CENTRES EDUCATIUS DE TORRENT I LA RESPONSABILITAT DE L´EQUIP DE GOVERN SOCIALISTA

E

l passat dia 22 de febrer de 2006 es va signar per part de l’Ajuntament un document mitjançant el qual autoritzava el nostre alcalde el canvi de titularitat de l’empresa explotadora de la pedrera de la serra Perenxisa. Un document d’intencions, per dir-ho d’alguna manera, que s’ha de confirmar amb un nou contracte abans del 31 de desembre d’enguany.

El meu grup va voler certificar alguns extrems que conté el paper esmentat. Una primera cosa són els límits de l’explotació, que ha estat sempre confusa i que sembla que no s’ha volgut aclarir com toca. Per exemple, des del 2001 porta el BLOC reclamant una certificació dels límits que encara no ha aconseguit. Per a rematar-ho, en el nou document es diu clarament que es permet l’explotació de setze hectàrees, quan en realitat la superfície que ocupa l’explotació supera les trenta hectàrees. Un fet inexplicable que, de manera inaudita, fa que el document de què parle continga una inexactitud inadmissible des del punt de vista administratiu.

El més sorprenent és que amb data 21 de març de 2006 tingué entrada per registre una comunicació de la mercantil que fins ara ha explotat la pedrera, en la qual reclama que se li retornen els avals presentats davant esta corporació en concepte de fiança per l’obertura i instal·lació. De la informació que es desprén de la comunicació es pot extraure que durant tot el període de vigència del contracte d’explotació, autoritzat per resolució d’Alcaldia de 30 de novembre de 1989, únicament s’han presentat avals durant els anys 1989, 1991 i 1994. Per tant, com a mínim onze anys sense presentar actualització de l’aval preceptiu per a la restauració. És per això que vaig formular algunes preguntes davant el plenari. La primera és òbvia: quines garanties té l’Ajuntament de Torrent per garantir la restauració de la pedrera de la serra Perenxisa? Una altra després també important: per què no s’han reclamat formalment els reiterats incompliments d’actualització de l’import de l’aval o fiança a 31 de desembre de cada exercici?

El BLOC també vol saber qui ha sigut la persona que ha ordenat que no es requerira la formalització de l’aval actualitzat al final de cada exercici des de 1994. Per què la mercantil demana la devolució dels avals presentats en concepte de fiança quan encara no s’ha firmat el conveni definitiu amb la nova empresa?

Tota una sèrie d’interrogants que considere que són, si més no, d’una lògica fora de qualsevol dubte.

En cas contrari serà un escàndol. Esperem una resposta i, com no, informarem degudament. ■

SENTO BEGUER MIQUEL Portaveu del BLOC

L

'última iniciativa que en forma de MOCIÓ ha presentat el nostre grup municipal vol posar de manifest davant de l´equip de govern del PSPV i del poble de Torrent el nostre rebuig per la forma en que s´impartíx l´ensenyança del valencià en els centres educatius de la nostra ciutat, que no es diferent al que passa en el reste del nostre Regne. Però així com ocurríx en atres qüestions que no son competencies directes municipals (sanitat, servicis socials, empleament...), quan és necessari l´Ajuntament deu de solucionar els problemes que li afecten al seu ciutadà. I tením que fer constar que precisament en EDUCACIÓ -i per part d´este govern socialista en quasi 30 anys- s´han fet coses bones. I no ens podran dir a nosatres que no ho reconeguem sempre, per damunt de discrepancies llògiques entre partits de diferent ideología.

Comprenem tambè als que, per lo llegít fins ara, ya puguen estar pensant: ya estan ací estos de UNIÓ VALENCIANA en les mateixes històries de sempre, atra vegada la llengua... Però no, no volem –ni mai hem volgut- traure fantasmes en ánim de continuar en un enfrontament que dividíx massa temps al nostre poble. I si examinem totes les qüestions que hem tractat des de 1987 que estem en L´Ajuntament de TORRENT, es comprobarà que –de manera objetiva- de la llengua hem parlat lo justetet i sempre respectant totes les opinions. Respete que –tot hi ha que dir-ho- no sempre hem rebut dels demés, ya que hi ha molt de cientific i filolec, i ya sabem que eixos sempre tenen la veritat absoluta.

Ara bé, si som fidels als nostres principis programàtics, deixar d´expressar lo que considerem que no es correcte sería traicionar a tots els militants i votants de UNIÓ VALENCIANA. Com hauràn vist en el titol d´esta columna d´opinió, es referím directament al català, que es lo que s´està ensenyant perque així han volgut el PSOE, el P.P. i els ciutadans que durant varies eleccions han refrendat en els seus vots que abans uns, i ara els atres hagen fet lo que han fet en el nostre idioma, i que nosatros (una minoría) considerem llengua propia, ab nom propi -valencià- i diferent de qualsevol atra llengua. Ho tením assumit: lo que s´ensenya en les escoles es català “i punt”. Així ho demostren els llibres, atres materials didactics i lo que diuen els mestres als xiquets en les escoles.

Però, lo que UNIÓ VALENCIANA planteja en la moció als responsables d´ EDUCACIÓ del partit socialiste de Torrent es que deuen velar perque als xiquets no s´els manipule, com s´està fent, diguent-lis que a part d´una mateixa llengua, tenim una mateixa cultura, formem part d´una mateixa nació: ”Països Catalans”..., anulant d´eixa manera la nostra identitat como a poble diferenciat.

Preguntem al PSPV-TORRENT si compartixen les manifestacions del seu secretari general el Sr.Pla, que li contestava recentment al portaveu de CONVERGENCIA I UNIO quan este últim anunciava el vot en contra al nou estatut valencià, ya que segons ell “EL P.P. I EL PSOE TRENQUEN AB LA UNITAT LLINGÜÍSTICA AL PARLAR D´IDIOMA VALENCIA”. Pla manifestà: “M´importa ben poc lo que faça CIU. Els valencians senten com a propia la seua llengua. Tradicional i históricament hem cregut que el valencià és la nostra llengua i així la denominem”. Per cert que U.V.TORRENT felicità publicament al Sr.Pla per eixes declaracions.

Per tant –i tornem a la nostra moció- lo que demanem als regidors de Torrent es que recolzen en el seu vot que es complixca la llegalitat vigent: El nostre Estatut i la nostra Constitució i que el Ple de l´Ajuntament de Torrent es dirigixca als Directors dels centres educatius de la ciutat per a que es donen instruccions als professors diguent-lis que en les seues classes s´ajusten a la nostra història i a l´actual marc constitucional. (sic) ■

JOSEP MARIA VEGUER MUÑOZ Portaveu grup municipal de Unió Valenciana

2006, PRIMAVERA • 21

Grup Popular

Grup Socialista

LA TAXA MÉS INJUSTA DE TORRENT

TORRENT PREMIAT:

L

a taxa més injusta de Torrent voleteja en els últims dies pels despatxos de l’edifici de l’Ajuntament. Dels econòmics als jurídics, van tots de bòlit arran d’una sentència que torna a dir el que s’ha dit tantes vegades: QUE LA TAXA DE RESIDUS SÒLIDS URBANS ES COBRA DOS VOLTES ALS VEÏNS. No era tan il·lògic pensar que un jutge reconeixeria tard o d’hora que si des de l’any 1995 ja es cobrava en l’IBI, des del 2004, en establir un rebut «extra», els veïns paguen doblement el tractament i l’eliminació dels residus sòlids urbans.

Res més allunyat de la realitat, la taxa més injusta de Torrent ho és pels seus paràmetres, per la seua quantia, i ho és en si mateixa. Per si no fóra suficient i fent honra del tradicional refrany popular «com més sucre, més dolç», l’Ajuntament de Torrent s’embolica la manta al cap i, zero amunt zero avall, en l’exercici 2005 recapta amb esta taxa un milió d’euros per damunt del cost del servici.

La conclusió és la següent: els veïns ja paguem el cost del servici amb l’IBI, però el tornem a pagar amb un rebut extra, i a més paguem més del que li costa a l’Ajuntament... Tot això, en un exercici de bona voluntat i confiança en els nostres òrgans gestors... encara que constatem que estos diners mai no es destinen a millorar les condicions dels barris de Torrent.

La justícia ens ha donat la raó, a TOTS. Esta sentència únicament beneficia el particular que va demandar la DOBLE IMPOSICIÓ, però intentarem que es faça extensiva a tot el veïnat de Torrent, perquè per justícia li correspon, i perquè, per justícia, l’Ajuntament no pot cobrar doblement el mateix servici ni de bon tros cobrar-lo més car del que costa.

El nostre grup sempre ha votat en contra d’esta taxa, tant en l’aprovació de les ordenances fiscals per a cada exercici, com en l’aprovació dels Pressupostos Generals del consistori. El Grup Popular, des del principi, ha denunciat la DOBLE IMPOSICIÓ, i ha votat en contra sempre. Mai no hem abandonat els veïns i estem segurs d’aconseguir finalment que esta injustícia siga aclarida.

Com a reflex fidel de la política econòmica de l’Ajuntament, esta circumstància constata una realitat absolutament irresponsable de gestió de recursos, però s’agreuja en comprovar despeses absurdes com els 30.000 euros en cotxes teledirigits, que ben bé podrien destinar-se a millorar l’enllumenat de Nicolás Andreu; a les voreres i clots de la Marxadella; a les instal·lacions d’aigua deficients de Sant Gregori; a la seguretat ciutadana de la Costera; a establir més i millors accessos i rampes per a minusvàlids en Germanies; a la necessària neteja del Vedat i del barranc; a inversions en Calicanto, Xenillet i el Camí la Nòria; a atendre les necessitats del barri de Benisaet; a arreglar els vestidors i el clavegueram del Camp de Futbol de l’Alter; a potenciar l’esport de la nostra ciutat subvencionant els equips i associacions esportives de Torrent; a instal·lar en tot el municipi més contenidors de fem i reciclatge de vidre, cartó, paper i plàstic... ■ VICENTE SORIA Portaveu del grup Popular

PER LA POLÍTICA MUNICIPAL DE VIVENDA JOVE I PEL LLIBRE TORRENT, FESTA I PATRIMONI

G

eneralment, els polítics tracten de fer coincidir el seu treball amb les il·lusions i les necessitats dels ciutadans, i en este cas s’ha demostrat que la línia encetada per l’equip de govern per a promoure la vivenda protegida entre els jóvens no sols ha estat ben acollida per tots els veïns sinó que a més ha estat reconeguda en l’àmbit nacional amb un guardó; el que atorga el Saló Immobiliari de Madrid a la millor política municipal de vivenda i urbanisme.

L’Ajuntament de Torrent fa temps va posar a germinar una il·lusió i els començaments, com quasi sempre, no van ser fàcils. Va apostar per oferir als jóvens de la localitat una vivenda digna i les polítiques posades en marxa per a aconseguir-ho van anar prenent forma a poc a poc. A l’entusiasme de la joventut torrentina se sumava el de l’Ajuntament per la labor iniciada i la bona acollida entre tots els veïns.

Però, recentment, tots els torrentins hem compartit més alegries. Poc després d’haver sigut guardonats en matèria d’urbanisme, rebíem la notícia que el llibre Torrent. Festa i Patrimoni, escrit pel torrentí, José Manuel Almerich, era catalogat d’Interés Turístic Nacional pel ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç. És la primera vegada que un llibre escrit en llengua no castellana rep esta distinció i això no pot més que omplir-nos d’una immensa satisfacció. Una obra que arreplega la vida en la nostra ciutat, els nostres costums, els nostres paisatges, en definitiva, la nostra cultura, ha estat declarada d’Interés Turístic Nacional i passa així a formar part del Patrimoni Nacional amb tot el que això suposa.

Poques vegades obtenim la recompensa que creiem meréixer pel nostre treball. Però hi ha ocasions en què tot l’esforç invertit, tota la dedicació i la cura que s’han posat en una tasca acaben donant fruits. I els millors. Quan això ocorre, la satisfacció pel treball ben fet és immensa, i encara són més grans les ganes de compartir l’alegria amb els qui et van donar suport en tot moment i es van negar que abandonares quan les coses es posaven difícils.

Hi ha recompenses que acaben per arribar. I si eixe reconeixement ve de terceres persones la satisfacció és encara major perquè a vegades el que és realment difícil és que altres valoren el treball que no és seu i aplaudisquen els èxits aconseguits. Totes estes satisfaccions, no obstant això, són èxits de molta gent, entre altres, de l’equip de govern, de diverses entitats i, en definitiva, de tots els veïns de Torrent. Tots les compartim, perquè cada dia ens sentim més orgullosos de la nostra ciutat. ■

SEVERINO YAGO TORRENT Portaveu del grup Socialista

22 • BIMTORRENT

J

La Xarxa Joves.Net acosta la multiculturalitat als jóvens

O

V

E

N

T

Una cita consolidada a l’avinguda: la Viatgeteca

T

PRIMAVERA, 2006

Cursos al CIJ • Cuina 1, 8, 29 d’abril.

6 de maig. De 10.00 a 14.00. 25 € Mediador/a d’anorèxia i bulímia.

L

a campanya «Per més igualtat, diversitat sí, discriminació no», organitzada conjuntament per la Xarxa Joves.Net, ha tractat d’acostar als instituts de Torrent una altra cultura i altres costums com són els africans. Per a això, es va comptar amb la presència de l’associació CasaAfrica, que fou l’encarregada de dur a terme una sèrie de tallers de percussió i dansa africana. Les activitats, dirigides a alumnes d’ESO i batxillerat, van comen-

U

• Ciris i perfums 29 d’abril. 6 de maig. De 10.00 a 14.00. 25 €

çar al mes de desembre a l’IES Tirant lo Blanc i van continuar a l’abril a l’IES Serra Perenxisa, IES núm.

4 i IES La Marxadella.

L’objectiu de la campanya és que, almenys durant unes hores, els alumnes s’acosten amb una altra visió al món africà. Van poder aprendre a tocar el djembre (tambor emblemàtic de l’Àfrica) o iniciar-se en la dansa africana. ■

• Iniciació al còmic 6, 13 de maig. De 10.00 a 14.00. 20 €

U

n any més, amb l’arribada del bon temps i la preparació de les esperades vacances, el CIJ trau al carrer una nova edició de la ja clàssica Viatgeteca. Enguany tindrà lloc l’últim cap de setmana de maig, del 26 al 28, i la seua ubicació serà la mateixa que en la campanya anterior, a l’avinguda del País Valencià, davant de la nova estació del metro.

Turisme rural, multiaventura, turisme solidari, viatges per a jóvens a l’estranger, mediambientals, museoteca…

A més dels expositors on podran agafar fullets informatius sobre tota esta oferta de turisme i oci, durant els tres dies tindran lloc tallers, animacions de carrer, malabars, música, dansa i concursos.

Entre els invitats es troben el Grup Escolta Granerers, el Grup Excursionista de Torrent, Amics de Santiago, Avensport, el Museu Comarcal, Medi Ambient… ■

• Creativitat i recursos per al treball amb xiquets i jóvens 5, 12 i 19 de maig, de 17.30 a 20.30 6, 13 i 20 de maig, de 10.00 a 14.00 35 € (inclou globoflèxia i maquillatge). ■ SUSANA MARTÍNEZ

Art en la ciutat INTRACITY: art públic i mediació social

A

bans que hi haguera ciutats, en les primeres fogueres de la història, l’art ja era públic.

Comprendre la ciutat és comprendre que parlem de l’espai de vida quotidiana de l’ésser humà en el medi urbanitzat. Una evidència que amb massa freqüència s’oblida: la ciutat, irrenunciablement, és l’espai del ciutadà.

Ens enfrontem a un àmbit complex i interrelacionat per múltiples variables –tangibles i intangibles–, que fan de la ciutat un entorn d’extraordinària turbulència, un continent en transformació constant per l’acció humana.

A les característiques objectives de la ciutat se sumen les percepcions subjectives dels ciutadans, de les quals resulta un territori d’intervenció tan dificultós com susceptible.

Els IES de Torrent en «l’Espai de l’Estudiant»

Comprendre l’art... és assistir al germen de la civilització.

En l’àmbit de les organitzacions que satisfan demandes, l’administració pública, com a principal empresa productora de servicis culturals, ha de ser conscient de la rellevància i de la incidència de l’art en la vida dels ciutadans, i entendre la cultura com una necessitat de consum que cal satisfer.

Des de la seua posició com a unitat prestadora de servicis socioculturals, i des de la perspectiva de l’animació, la delegació de Joventut ofereix espais que fomenten i propicien la creativitat artística.

En esta línia forcem, ara, un major coneixement de la ciutat per mitjà d’una convocatòria que promou la realització de produccions

artístiques en l’àmbit públic, amb intervencions que estimulen la consciència ciutadana i que entenguen l’art com a testimoni crític i acte de reafirmació per a l’artista i el seu medi social.

Parlem, així, de la revitalització de l’entorn públic, del paisatge urbà com un escenari de provocació i comunicació.

Es pretén dinamitzar l’espai públic i transformar-lo en un lloc d’intervenció artística obert a la societat, que genere un diàleg i un compromís entre els artistes –amb les seues propostes–, els ciutadans –perquè expressen la seua perplexitat davant el procés productiu i d’inversió–, i l’Administració, que ofereix una cultura pública amb presència real en la vida dels ciutadans i ciutadanes.

Art públic que ha de construir vies entre l’opinió entesa (o culta) i el subjecte popular. Actuacions artístiques en un intent d’acostar l’art a la ciutadania fora dels contextos específics habituals (sales d’exposició, museus), una contribució

al procés del creixement i expansió urbana, redefinint el context social i cultural del municipi, i la seua relació en un discurs territorial més ampli.

Presentem Intracity, una experiència intermunicipal que ara comença a caminar.

• Què és Intracity? És una convocatòria d’art públic destinada a la selecció de projectes de caràcter efímer per a intervindre en l’espai públic dels municipis, que realitzarà una itinerància pels pobles.

• Q u i o rg a n i t z a l a c o nv o c a t ò r i a ? L e s regidories de Joventut d’Aldaia, Burjassot, Mislata, Picanya, Picassent, Quart de Poblet i Torrent, integrants del Consorci de la Xarxa Joves.Net. • Què pretén? Intracity busca l’establiment de llaços de mediació entre els ciutadans i l’espai públic, entés com a context abstracte en què es desenvolupa una gran multiplicitat de realitats que configuren una intrahistòria de gran semblança entre les urbs contemporànies. Al seu torn, es busca una revisió

dels usos simbòlics de l’arquitectura i l’homogeneïtzació representacional de l’espai públic, com a efecte residual de la societat de l’esdeveniment i les interferències resultants del llenguatge publicitari en la configuració dels significats que construeixen un missatge social determinat.

Els projectes, pensats en termes d’intervenció específica deslocalitzada, abordaran aspectes i problemàtiques perfectament intercanviables entre els diversos nuclis urbans.

• Objecte de la convocatòria. La selecció de set projectes de caràcter efímer, amb una dotació econòmica de 1.200,00 euros cada un.

• Participants. Artistes jóvens, amb una edat entre 18 i 35 anys, individualment o en equip.

• Termini de presentació.

Fins a les 14 hores del dia 15 de maig del 2006.

• Publicació de catàleg.

L’organització editarà un catàleg amb reproduccions de les intervencions seleccionades. + informació: www.intracity.org ■ IRINEO SANZ

E

l Centre d’Informació Juvenil ha celebrat un any més la campanya «L’Espai de l’Estudiant», del 3 al 7 d’abril.

Els alumnes de 3r i 4t de l’ESO dels instituts de Torrent van rebre diverses xarrades al Centre Juvenil Sant Gregori per a orientarlos en el seu futur acadèmic i professional.

A més, per mitjà de panells informatius, van poder aclarir els dubtes sobre l’accés als mòduls formatius, a la universitat o al món laboral.

D’altra banda, estos alumnes també van rebre informació sobre els cicles formatius que poden estudiar a Torrent i de les proves han de superar. La campanya es completava amb estudis a l’estranger, idiomes, art, dansa o estudis especials com ara bomber, policia o militar, així com informació sobre els recursos existents a Torrent per a ajudar-los a la inserció laboral.

Com a novetat d’enguany, a més de l’horari lectiu dirigit a alumnes, el Centre Juvenil Sant Gregori també ha estat obert de 18 a 21 hores per atendre les famílies que volien solucionar els dubtes acadèmics en companyia dels seus fills. ■

PRIMAVERA, 2006

C U L T U R A

H I S T Ò R I C A

BIMTORRENT • 23

HISTORIAS DE LA RADIO EN TORRENT (y II)

E

n 1956 miles de familias veneraban en el centro del salón de su hogar un pesado armatoste, en forma de capilla: el receptor de radio. El radio transistor, cuyos primeros modelos empezaron a fabricarse en Estados Unidos aquel mismo año, todavía tardaría en arribar a nuestro país y su llegada, cuentan las crónicas, no sería bien acogida. No hay campo sin tractor ni hortera sin transistor, se decía. Atentos, sobre la mesa camilla, los oyentes oían los consejos de Elena Francis, lloraban con las radionovelas, se informaban con los diarios hablados y los más jóvenes disfrutaban con la clásica fórmula radiofónica, heredada de los años veinte, que continuaba cosechando gran éxito en la búsqueda de nuevos talentos en el mundo de la canción: los concursos musicales. En Pos de la Fama, dirigido por Juan Granell, triunfaría en Radio Valencia. El rock, el twist, el pop y en definitiva lo que se denominó canción ligera no tardarían en colarse en las emisoras de radio, previo paso por el tamiz de la censura. Mientras tanto sonaba la copla, los boleros, las rancheras, la música de orquesta y el cha-cha-chá.

En 1956 proliferaban las emisoras parroquiales que se habían puesto de moda desde hacía unos años. El párroco que lo deseaba, sin encomendarse a autoridad alguna, montaba su emisora, que tampoco controlaba la diócesis correspondiente ni la Jerarquía eclesiástica. Los aparatos eran fáciles de adquirir y sencilla su instalación. Los locales de la propia parroquia acogieron estas emisoras para preservar el riesgo de cierre que comportaba su ilegalidad. Las emisoras eran de muy baja potencia y frecuentes las interferencias entre las diferentes radios ya que no distaban entre sí muchos kilómetros. Cada ciudad, cada pueblo, la aldea más recóndita tuvo su propia emisora. La diócesis valentina llegó a contar con cuarenta y dos emisoras entre los años 1952 y 1965.

Los rectores vieron en las ondas un medio barato y de largo alcance, eficaz, para ejercer un apostolado moderno, puesto que llegaba a la feligresía con facilidad.

Entusiastas jóvenes, vinculados a la Acción Católica local, se embarcaron en el proyecto y se ofrecieron voluntariamente para colaborar en la radio de su parroquia.

En este contexto de 1956, en medio del desbarajuste de frecuencias reinante, la emisora parroquial de Torrent iniciaba sus balbuceos al amparo de la Iglesia de Nuestra Señora de la Asunción. Su artífice, el reverendo José González Frasquet, se rodeó de un amplio equipo comandado por Carlos Gracián Medina, coronel de infantería amante del arte radiofónico, que asumió la dirección los nueve años que Radio Torrente se mantuvo en las ondas. Su testimonio, junto a los recuerdos de colaboradores y oyentes, recorren estas páginas.

Día de la inauguración de la emisora.

Entrevista de Carlos Gracián (con micrófono) el día de la inauguración de la Casa Philips en la calle Sagra.

Control de la emisora en 1961.

24 • BIMTORRENT

La radio parroquial (1956-1965)

C

uando la emisora torrentina salió al aire apenas existía la competencia y eran muy pocas las emisoras que se podían sintonizar en nuestra ciudad, entre ellas, RNE, Radio Valencia, Radio Mediterráneo y emitiendo desde la clandestinidad hay quienes oían Radio España Independiente, la Pirenaica.

La EA5AD Radio Torrente que había funcionado en nuestra ciudad durante la Guerra Civil pervivía en la memoria de algunos oyentes. Según relata Vicente Beguer, en la década de los cincuenta, se barajó la posibilidad de que funcionase una nueva emisora en Torrent.1 Adrià Besó recoge la noticia del semanario Torre que en 1953 informaba sobre unos estudios preliminares que se estaban llevando a cabo por parte de la jefatura local del Movimiento en vistas a la instalación de una emisora de carácter local aunque el proyecto, según indica, nunca se llevó a cabo.2 Sin embargo, José González Frasquet, que había llegado a Torrent en 1950 para sustituir al arcipreste de la Asunción, tomó la iniciativa y se embarcó en la aventura radiofónica después de haber conocido la peripecia del padre Jesús Plá en Moncada.3 El nuevo arcipreste adquirió un vetusto aparato compuesto de más madera que metal a un aprovechado comercial de Real de Gandía que hacía sus negocios por Torrent y tras las pertinentes reparaciones, anunció a bombo y platillo la puesta en marcha de la emisora entre sus feligreses que esperaron expectantes la novedosa emisión. Los Carlos Gracián, el director de la emisora, en la actualidad.

resultados no pudieron ser peores. La retransmisión en directo de la misa mayor en honor de la Virgen de los Desamparados el domingo, 12 de mayo de 1956, apenas se escuchó en un radio de cincuenta metros. «La primera emisión –nos relata Carlos Gracián– fue un auténtico desastre. Sólo pudo seguirse en la plaza de la Iglesia aunque hay quien asegura que también se oyó en la calle Gómez Ferrer, pero yo lo dudo». A pesar del descalabro, González Frasquet no se desanimó y después de informarse del párroco de Picanya acerca de su equipo, adquirió una emisora pesquera de 40 watios de modulación en amplitud, que quedó instalada en la sacristía.4 En julio se reanudó la emisión en 857 kilociclos de la onda media. Desde el inicio de las transmisiones el párroco contó con el apoyo de Carlos Gracián a quien nombró director. «Frasquet decía que él era periodista y aunque yo no lo era, me hizo director ejecutivo. Parece ser que al editar las hojas parroquiales tenía cierta acreditación para ejercer esta profesión».

La radio cambió en cuatro ocasiones de nombre. Los primeros meses se denominó La Voz de la Parroquia porque González Frasquet quiso imitar el nombre de la emisora parroquial de Moncada. En 1957, pasó a llamarse Radio Torrente. «Yo no quería que fuera solamente una radio de sacristía, de hecho sólo se hicieron misas los días festivos y un programa diario de cinco minutos de asuntos eclesiásticos por lo demás, fue una emisora comercial». En 19625, durante breves meses se denominó Radio Popular de Torrente. «Cuando

1 BEGUER ESTEVE, Vicente, El teatro en Torrent. Torrent, 1983, p. 136.

2 BESÓ ROS, Adrià, Una parroquia de la diócesis valentina: La Asunción de Nuestra Señora de Torrent (siglos XIII-XX). Torrent, 1994, p. 235.

3 El párroco de Moncada había adquirido un aparato procedente del desguace de un barco pesquero. Sus emisiones fueron detectadas por las autoridades que tras localizar la procedencia de las señales intentaron clausurar la emisora. El párroco se puso en la puerta de la iglesia y esgrimiendo que estaba en terreno sagrado y defendía un derecho de la iglesia no dejó que nadie entrara para cerrar su radio, sin autorización judicial. Las autoridades dejaron pasar el asunto pensando que aquellas emisoras no tardarían mucho tiempo en cerrar, según nos relató Carlos Gracián Medina en entrevista concedida el 21 de diciembre de 2005 y que también recogen BILBAO ALDAMIZECHEVARRÍA, Jesús y SÁIZ OLMO, Jesús, “La radio regresa a la ordenación internacional (1952-1964)” Historia de la radio valenciana, 2000, p. 180.

4 BESÓ ROS, Adrià, op. cit., p. 235.

5 Las fechas de los diferentes cambios de denominación de la emisora en BEGUER ESTEVE, Vicente, op. cit. p. 137.

Cuadro de voces de Radio Torrente. De izda. a dcha: Francisco Mora, Miravet, Regino Esteve, Concepción Mora, Alejo Cervera, Carlos Gracián, Vicente Ortí, Alfredo Costa, Felipe Ricart, Juan Manuel Ferraro, Montesión Ferraro y Josefina Marín.

Espectáculo de magia organizado por Radio Torrente en la plaza de toros portátil de la plaza Maestro Giner. De izda. a dcha: Tino Tarín (de pie), Vicente Ortí, mago y Vicente Esteve.

2006, PRIMAVERA • 25

apareció la COPE no sabíamos si pertenecíamos a la cadena al tratarnos de una emisora parroquial. Frasquet dijo que sí que lo éramos y adaptamos el nuevo nombre pero apenas participábamos en la cadena con algunas cuñas. Cambiamos de número de dial pero había interferencias con Radio Mislata con lo cual decidimos tornar a nuestro nombre de Radio Torrente y a nuestro antiguo número».

La emisora, que estaba conectada a la sala parroquial para poder ofrecer desde la misma actuaciones en directo, sufrió mejoras con el tiempo y se emplazó en un altillo de la sacristía hecho ex profeso para acoger sus dependencias.6 No obstante, Radio Torrente contaba con unos recursos limitados. Un receptor del párroco servía para controlar la emisión y realizar las conexiones con RNE en los primeros momentos. Disponía de dos micrófonos y una mesa giradiscos con varios platos. La emisora empezó a funcionar con veinticinco discos microsurco y un long play de la Quinta Sinfonía de Beethoven. La discoteca alcanzó los diez mil ejemplares. Cada mes se gastaban cinco mil pesetas en discos. También contaba con dos discos de pizarra y doce cintas que se reutilizaban, por lo cual no queda constancia de ningún programa. Los problemas técnicos eran habituales en las emisoras parroquiales y se cruzaban los cables.

Rafael Brines cuenta que con ocasión del fallecimiento de un sacerdote, en plena oración fúnebre en la Iglesia de la Asunción, mientras el cura decía que el fallecido nos contemplaba desde el cielo, empezó a sonar por los altavoces la cupletista Lilián de Celis entonando: ¡Por Dios, mírame, mírame poquito a poco, por favor...! lo que provocó el regocijo de los asistentes al sepelio.7 Carlos Gracián no da crédito a esta anécdota porque los horarios de los funerales no coincidían con el funcionamiento de la emisora.

Comenta, por el contrario que un domingo en misa de una, se oyó por un breve instante, la voz de Sara Montiel debido a interferencias con RNE.8 El material para la radio se adquiría en Radio Castilla de la calle de La Paz de Valencia, además «Antonio Magán,

que había abierto su tienda de electrodomésticos Philips, en la calle Sagra, siempre apoyó la emisora. Nos montó gratuitamente todos los tubos fluorescentes y sus anuncios los abonaba con discos de la casa holandesa».

La programación de Radio Torrente era muy variada.9 Estaba enfocada hacia todos los públicos. Emitía de 12 a 16 horas y de 19 a 24 horas y salvo excepciones, los programas se caracterizaban por su corta duración. Si la programación religiosa era importante, se retransmitía la misa de los días festivos, el rezo del Rosario todas las tardes y un espacio de cinco minutos titulado Lo que usted debe saber, sobre temas religiosos, «cuando al párroco no le daba tiempo de prepararse el programa leía algún párrafo de la revista Eclesia», no menos atención se le prestaba a las noticias locales. Después de las obligatorias conexiones con Radio Nacional para emitir los diarios hablados a las 14.45 y a las 22.15, se ofrecía el informativo Notas Locales que durante diez minutos informaba solamente de asuntos municipales, la cartelera de los cines, información agraria, farmacias de guardia y notas necrológicas. Había un programa de fútbol presentado primero por Francisco Aliaga y después por Aurelio Torrijos; un espacio dedicado al arte de Cúchares, Tauromaquia, y otro dedicado a la información vial Stop, pare y escuche. Había programas de juegos y cuentos para niños y otros entretenimientos como los concursos. En La llamada de la tarde se ofrecían entradas a los cines. Con ocasión de la apertura de una nueva sala de cine, Radio Torrente solicitó la colaboración de los oyentes para buscarle nombre. Josefa Companys, cuya propuesta fue la escogida, recuerda que el día de la inauguración del nuevo cine le entregaron un premio de mil pesetas, una auténtica fortuna. Por cierto, la sala en cuestión era el cine Liceo. La elección del nombre, que hoy designa al edificio que alberga a la delegación de Hacienda, se debió a la pasión por la ópera de la concursante, pensó que Torrent podía tener su Liceo. En el hueco que reservaba al cine con Banda Sonora, la radio parroquial emitía la banda sonora de una película, grabada previamente en cualquiera de los cines existen-

tes en la ciudad. El locutor comentaba las acciones que no se podían entender sin ver las imágenes. La posición de los propietarios de las salas variaba entre quienes preferían que el espacio se emitiese después del estreno porque decían que sino se les restaba espectadores a la proyección y quienes veían en la emisión, previo al pase de la película, una manera de hacer publicidad a los filmes que proyectaba la sala.

Los programas dedicados a la música ocupaban buena parte de la franja horaria. Había diferentes espacios musicales dedicados a la música sinfónica, la ópera y la zarzuela. En Discos dedicados, el público solicitaba un disco de cualquier género; en Discos para socios, eran los socios los que tenían derecho a elegir la canción y en Amenidad en el trabajo, una fórmula por la que no parece pasar el tiempo, se seguía el patrón de otras cadenas de radio de música mientras trabajas. «Amenidad en el trabajo tenía gran audiencia entre las pantaloneras y las chicas que cosían. En Discos dedicados, realmente lo que querían oír los oyentes era el nombre de la persona a la que se dedicaba la canción». Entre los discos más solicitados se prefería a Juanito Valderrama, Machín, Antonio Molina o el Dúo Dinámico. «De los Beatles comprábamos todos los EP’s que se editaban». En Radio Torrente tuvieron su plataforma de lanzamiento Los Melódicos, excelente grupo músico-vocal del primitivo pop español que empezaba a abrirse camino. La versión de La novia del chileno Joaquín Prieto y Óyeme Nena, que grabaron con la Belter, eran sus temas más demandados. El conjunto torrentino participó en varias ocasiones en las matinales de la sala parroquial que se celebraban los domingos con ocasión del musical Destellos artísticos. El programa fue muy popular y era una versión de Salto a la Fama de Radio Manises. «Se trataba de un programa para artistas noveles –cuenta Vicente Ortí Cervera, el jovencísimo locutor de la emisora– pero lo cierto es que los participantes dejaban mucho que desear». Al acabar la temporada los concursantes se daban cita en una gran final. El festival terminaba con la actuación desinteresada de algún fa-

Ramón Arcusa (Dúo Dinámico) el día de la actuación en el Cine Liceo, junto a Rafael Moreno.

En la foto de al lado, Vicente Ortí Cervera, locutor, en la emisora. (1965).

moso de tronío. Llegaron a actuar El Titi, Antonio Machín, Juanito Valderrama, Emilio El Moro, Los 3 Sudamericanos...

«Los compromisos para las actuaciones se apalabraban en un bar de Valencia –recuerda con humor Carlos Gracián.

José Mª Costa se encargaba de contratar a los artistas. En una ocasión se anunció, con toda suerte de publicidad, la participación de El Príncipe Gitano pero llegado el día de la actuación no aparecía el invitado. El público que asistió a la sala comenzó a desesperarse y empezó a arrancar las butacas. Costa tuvo que ir a toda prisa en busca del cantante para que actuase. Antonio Machín, invitado en otro de los programas, cosechó un gran éxito y, en su caso, cobró la actuación dado su prestigio. Después de su espectáculo los oyentes no paraban de solicitar sus discos». La emisora parroquial también organizó espectáculos en la plaza de toros portátil instalada en Maestro Giner, que gestionó durante un año, y en el Parque de Atracciones de Ramón y Cajal aunque no se pudiesen retransmitir por antena por falta de medios técnicos. «La actuación de Manolo Escobar fue otro éxito y su contratación costó cincuenta y cinco mil pesetas sin embargo nos rebajó cinco mil después de la respuesta del público que llenó el Parque. Desde luego que nosotros recuperamos la inversión –apunta Vicente Ortí. También contratamos a Raphael.

Las entradas se pusieron a la venta por cien pesetas pero sólo se vendieron billetes para cubrir la mitad del aforo. Raphael, que sabía que iba a actuar con las gradas medio vacías, se excusó aludiendo a una afección en la garganta que le imposibilitaba la actuación. Tuvimos que devolver el dinero».

El Dúo Dinámico que iniciaba una fulgurante carrera, actuó en el cine Liceo y habló ante los micrófonos de Un momento por favor, programa donde los invitados respondían a un cuestionario de catorce preguntas referentes a su profesión formuladas por el director de la emisora. «Les entrevisté a las seis de la tarde pero la entrevista no se emitió hasta las nueve de la noche. La plaza de la iglesia, entonces, se llenó de chicas con la ilusión de ver a sus ídolos creyendo que la entrevista era en directo».

Por el mismo programa pasó la actriz Mary Santpere que vino a Torrent con motivo de un acto benéfico de la parroquia. «Era una señora muy simpática.

A mitad del espectáculo que ofrecía en el salón parroquial hubo un corte de luz y en lugar de suspender la función pidió linternas a los asistentes para que la alumbrasen y la función continuó».

6 Planos sobre las instalaciones de la emisora en BEGUER ESTEVE, Vicente, op. cit. p.p. 137 y 138.

7 BRINES LLORENTE, Rafael, Medio siglo a cuestas. Valencia, 1990, p. 78.

8 La emisora de RNE instalada en el Vedat desde 1954 era muy potente, tenía unos 25.000 watios, tanto es así que cuando se conectaba se encendían las luces de las viviendas cercanas en el Vedat.

9 La estructura de la programación de un día normal de la emisora se puede consultar en BESÓ ROS, Adrià, op. cit., pp.

237 y 238. Carlos Gracián guarda toda la información relacionada con la programación de la emisora en una serie de manuscritos cuidadosamente encuadernados.

(Continúa en página 26)

PRIMAVERA, 2006

26 • BIMTORRENT

Radio Torrente, en el momento del cierre, alcanzaba un máximo de 250 watios y llegó a oírse en un radio de cincuenta kilómetros. Medio siglo después, de aquella aventura radiofónica que marcó a toda una generación, queda el recuerdo entre sus protagonistas y oyentes, algunas fotografías15 y las reseñas que se han publicado sobre la emisora16. El equipo se desmanteló, sus discos desaparecieron17 y el tiempo hizo el resto.

Las otras radios

Manuel de la Calva (Dúo Dinámico) el día de la actuación en el Cine Liceo, entre Rafael y Enrique Moreno, propietarios de la sala.

Algunas carátulas de los discos de la emisora.

El teatro era otro de los pilares de la programación. Un numeroso cuadro de actores, bajo la dirección de Francisco Mora, representaba obras de los autores dramáticos más destacados en Radioteatro que se emitía los martes a las 22.30 en directo. Una vez al mes se ofrecía una obra en valenciano.10 «Tanto nosotros como RNE conseguíamos los libretos de las obras dramáticas en Casa Tomaset de Valencia. Amparo Silva, directora del teatro en Radio Nacional en Valencia, nos decía que les hacíamos la competencia».

En Semana Santa la programación tenía un tratamiento diferente con la emisión de numerosos actos litúrgicos. En Navidad se hizo muy popular el programa Carta a los Reyes. Los niños leían sus misivas en los estudios y desde la sala parroquial, José Manuel Ferraro respondía a las peticiones de los pequeños haciendo las voces de Chambelan de Sus Majestades.

«No recuerdo que nos censuraran nunca por la emisión de ningún programa –dice Carlos Gracián». «Tan solo en una ocasión, porque criticamos jocosamente las fiestas de la ciudad, –explica Vicente Ortí– el Ayuntamiento insinuó que nos iba a cerrar pero no pasó de ser un comentario sin mayor importancia».

La programación de la emisora parroquial no sufrió alteraciones significativas durante sus nueve años de existencia.

Los programas se hacían mayoritariamente en directo y eran de elaboración propia, salvo los adquiridos en Radio Canadá. «En aquella época la mayoría de las emisoras emitían programas de procedencia extranjera hablados en español. En la embajada de Canadá se nos brindó un trato exquisito y nos cedió una serie de programas sin publicidad, en ellos sólo se aludía a su origen. Radio Torrente aparecía como emisora asociada a Radio Canadá en la publicidad de la cadena norteamericana».

Los ingresos de la emisora los gestionaba Cáritas, éstos procedían de las peticiones por los discos, los abonados y la publicidad. «Los anunciantes desembolsaban diez pesetas al mes para que se emitiese un anuncio diario».11 También se promocionaron determinados productos a través de la publicidad por encargo.

«Al inaugurarse las instalaciones de gas butano en la calle San Cristóbal, por espacio de un mes, a la una del mediodía,

durante media hora, ofrecíamos La hora de la cocina con la locución de Mª Ángeles Cervera, por lo que recibimos mil pesetas. La marca Philips que vendía Magán en su tienda también la anunciamos». La publicidad no superó el diez por ciento del tiempo de emisión ni tampoco los tres minutos seguidos.12 Radio Torrente fue una emisora rentable. Gracias a ella se financiaron proyectos como la distribuidora americana de la calle Santo Domingo, la piscina parroquial y la guardería del Buen Consejo aunque del extenso equipo que colaboraba en el funcionamiento de la emisora sólo cobraban los tres locutores fijos. «Contamos con la colaboración desinteresada de treinta personas entre los trece y los sesenta años».

Sin embargo sobre las emisoras locales pendía la amenaza del cierre. El espectro de emisoras tuvo que ser reordenado en virtud al estado de caos en que se encontraban. Por el Decreto de 8 de agosto de 1958 que transformaba las emisoras locales de Onda Media en Frecuencia Modulada, el Ministerio de Información y Turismo pretendía regularizar el espacio radiofónico. El Decreto de 24 de octubre de 1963 que ampliaba en dos años el plazo para el paso a la modulación de frecuencia de las emisoras era la puntilla final para que estas emisoras quedaran clausuradas porque la mayoría sobrevivían en unas condiciones técnicas muy precarias que les hacía imposible adaptarse a la F. M.13 En 1965 Carmen Sevilla anunciaba sensual y flamenca a la familia Philips cantando entre otras maravillas aquello de: Anteayer mi novio Arcadio me ha comprao un autorradio Desde luego que ni el novio de la coplilla ni ningún otro, volverían a sintonizar Radio Torrente en ningún receptor. La última emisión de la radio parroquial salió al aire el 14 de junio de 1965.14 «El último día en que emitimos, leí una nota de despedida que había redactado el director de la emisora, –comenta Vicente Ortí».

«En aquellos momentos –cuenta Felipe Ricart actor de Radioteatro en una de las numerosas charlas que con él hemos mantenido– nos disgustó la decisión del cierre pero el galimatías de emisoras existentes resultaba insostenible».

Habrían de transcurrir veinte años para que Torrent volviese a las ondas. En 1986 aparecieron Radio L’Horta que informaba sobre la comarca; Radio Torrent, con objetivos eminentemente musicales y Radio Spray, que nació a iniciativa de un colectivo de la ciudad del que aún recordamos la organización de una fiesta en El Vedat para presenciar el paso del cometa Halley18. En 1987 apareció Radio Ciudad con una cuidada programación que cubría todos los aspectos de la vida social, política, económica y cultural de Torrent.19 Una década más tarde, en 1996 se ponía en funcionamiento Radio Torre, bajo el patronazgo del Club de Gerentes20. Bien fuese porque se incumplía con la normativa en materia radiofónica, la mala gestión, la falta de apoyo o la escasez de audiencia, todas estas emisoras desaparecieron en pocos meses, salvo Radio Torre que prolongó su existencia unos años.

JORGE SÁNCHEZ ANTÚNEZ

10 BESÓ ROS, Adrià, op. cit., p. 238 11 Las agencias valencianas también colocaban su publicidad en la emisora, fundamentalmente los estrenos de cine. La cinta con la publicidad cinematográfica, la mayoría de las veces, llegaba tarde y la cuña se emitía cuando ya habían pasado varias semanas desde que se había estrenado la película. El retraso se debía a que la agencia en lugar de utilizar el servicio de correos, entregaba la cinta al maquinista del tranvía. Si se acordaba, dejaba la cinta en el edificio del Realón (plaza del Obispo Benlloch) y sus propietarios se la entregaban a Vicente Ortí cuando lo veían.

12 BESÓ ROS, Adrià, op. cit., p. 238 13 SANCHEZ REDONDO, Mª Isabel, Historia de la COPE (1950-1983). Valencia, 2001, p.p. 45 y 51.

14 BESÓ ROS, Adrià, op. cit., p. 239. Según Vicente Beguer la última emisión de Radio Torrente se produjo el 12 de julio de 1965, op. cit., p. 137.

15 El libro-catálogo Torrent imatge gràfica: la gent i la ciutat (1860-1960), 1998, pp.

476-478 recupera unas estupendas fotografías relacionadas con la emisora.

16 Junto a las obras de Vicente Beguer y Adrià Besó que hemos seguido BILBAO ALDAMIZECHEVARRÍA, Jesús y SÁIZ OLMO, Jesús en op. cit. p. 191, se hacen eco del testimonio de Mercedes Sánchez, colaboradora de la emisora.

17 Algunos discos se han conservado en manos de particulares, otros muchos fueron destruidos hace años porque, el desinterés por conservarlos, hizo que las pandillas de niños que frecuentaban la parroquia, se aprovecharan y jugaran con los discos como platillos volantes. Del resto de ep’s y long play’s, nada se sabe.

18 ANDREU, J. V., “Radios en Torrent, para conocernos mejor”. BIM TORRENT, núm. 59, 1987, p. 24.

19 ARNAL, José Luis, “Radio Ciudad cerró su emisión”. BIM TORRENT, núm. 71.

1989, p. 10.

20 ROYO MARTÍ, José, “Radio Torre: la veu de la comarca”. BIM TORRENT, núm. 109. 1996-1997, p. 4.

PRIMAVERA, 2006

C

U

L

T

U

R

A

BIMTORRENT • 27

LES BIBLIOTEQUES MUNICIPALS DE TORRENT La creació de la biblioteca

D

esprés de llargues gestions, almenys des de 1948, davant de l’administració del moment s’aconseguia la vella aspiració que Torrent tinguera una biblioteca pública. La creació oficial es feia el 23 d’abril de 1949, i va eixir publicada al BOE del 17 de maig del mateix any. Feia molt poc que s’havien obert algunes biblioteques municipals, n’existien a les poblacions de Burjassot, Manises i Xàtiva, dins de la província de València.

El dia 27 d’abril de 1950 es feia la inauguració oficial, a càrrec del director general d’arxius i biblioteques del Ministeri d’Educació Nacional, i obria les seues portes al públic la Biblioteca de Torrent. Amb aquest motiu apareixien diferents reportatges a la premsa tant provincial com local, que es feien ressò del dit acte.

Fou nomenat per ocupar el càrrec de bibliotecari el mestre nacional José María Anchel Pérez, que va ocupar el lloc fins a la seua jubilació en 1979. La biblioteca va instal·lar-se als baixos de l’edifici de l’Ajuntament, al carrer de Sagra, i comptava amb un lot inicial de 1.800 llibres.

Després de quinze anys d’estar als baixos de l’Ajuntament, en 1965 es va traslladar de lloc, al carrer del Mestre Giner, 20, al primer pis de la casa immediata al Col·legi de les Trinitàries.

A principi dels 80 se signava un conveni amb la Caixa d’Estalvis de Torrent i esta cedia a l’Ajuntament una bona part del seu fons bibliogràfic. El 28 de novembre de 1981 la biblioteca canviava d’ubicació i s’instal·lava al segon pis de l’edifici del carrer de Ramón y Cajal, comptava aleshores amb poc més de 10.000 volums, i definitivament els fons de la Biblioteca, en 1985, varen passar a un edifici rehabilitat, la Casa de Cultura.

En desembre de 1985 s’inaugurava l’edifici de la Casa de Cultura, que significava una gran millora en les instal·lacions i en els serveis que s’oferien als ciutadans de Torrent, i es rehabilitava un edifici de gran interés històric per a la ciutat com era el vell ajuntament, a la Plaça Major, cantoner al carrer de Sagra. La Biblioteca Municipal ocupava la planta baixa, amb una gran biblioteca infantil i juvenil, de 120 places de lectura, i la totalitat de la segona, destinada a la biblioteca d’adults, amb un gran dipòsit previst per a uns 50.000 volums i una sala de lectura de 72 places.

El 4 de desembre de 1992 se signava un conveni per a la creació del Servei Públic de Fonoteca dins de la Biblioteca Municipal.

El 14 de novembre de 1996 s’oferia un nou servei als ciutadans de Torrent, des de la biblioteca, el possible accés a Internet de manera gratuïta, en sessions d’una hora.

Evolució del fons bibliogràfic de la Biblioteca Municipal (1986-2006) Any 1986: 18.200 volums.

Any 1995: 39.071 volums.

Any 2006: Adutls, 58.176 volums. Infantils i Juvenils 18.173 volums.

(Este article es pot consultar al complet al número 123 del BIM, corresponent a Març-Abril de 2000, quan la Biblioteca Municipal va cumplir 50 anys d’existència.)

ENTREVISTA A Mª CRUZ NIETO, DELEGADA DE ARCHIVOS Y BIBLIOTECA

Se va a poner en funcionamiento una nueva Biblioteca en el Edificio Metro ¿Qué tareas específicas conlleva ser concejala de Bibliotecas y Archivos?

Entre las múltiples tareas de esta concejalía está el definir la política a seguir para mejorar el servicio de la Biblioteca y el Archivo; por ejemplo, en el presente ejercicio estamos trabajando con los diferentes colegios del municipio, queremos colaborar con ellos para que tanto alumnos como profesores puedan encontrar en la Biblioteca de su población los libros de lectura que vayan a utilizar durante el curso escolar. Tengo que defender los presupuestos necesarios tanto para el Archivo como para la Biblioteca, según las necesidades y prioridades que estos servicios demanden, como delegada estas materias formo parte de los tribunales de selección de personal del Archivo y Biblioteca, y, por supuesto, he de conocer las tareas del personal que trabaja en los dos servicios a fin de mejorar la calidad de éstos. También participo en los eventos culturales que se organizan desde la Biblioteca y del Archivo, tales como presentaciones de libros, Día del Libro, Feria del Libro, Exposiciones, cuenta cuentos, campañas de animación a la lectura, etc. Y, entre mis tareas está el promocionar y difundir la Biblioteca como un bien cultural de la población tanto dentro como fuera del Ayuntamiento ¿Con qué personal cuentan los dos servicios, Biblioteca y Archivo?

La Biblioteca cuenta en estos momentos con un archivero-bibliotecario y un ayudante de Biblioteca que son funcionarios de administración especial y por tanto con conocimientos específicos en las materias de archivos y bibliotecas. También hay dos auxiliares, uno encargado del Archivo y otro de la Biblioteca y doce subalternos que se ocupan tanto de la Biblioteca sita en la calle Sagra como de la Agencia de Lectura. Este personal ha sido instruido en las tareas propias de la biblioteca, realizando su labor con gran rigor y compromiso. A esto hay que añadir que esporádicamente, tanto en el Archivo como en la Biblioteca se cuenta con becarios que colaboran en las tareas internas de los dos servicios y se preparan para su futuro profesional.

Es importante destacar que el éxito en la gestión está ligado a la im-

plicación de la persona que se dedique a la política con el personal del departamento en cuestión. Creo que mi función aquí junto con el técnico es mejorar el desarrollo profesional y la motivación del personal con el fin de obtener el mejor resultado de la organización de cara a la satisfacción de las necesidades del usuario ¿Cómo se seleccionan los libros que entran a formar parte de la colección de la Biblioteca?

Tenemos que tener en cuenta que estamos hablando de una Biblioteca Pública y que por tanto es general en cuanto a sus fondos, lo que la diferencia por ejemplo de una especializada como puede ser una biblioteca de medicina, donde todos los libros que vamos a encontrar van a hablarnos de temas médicos. Aquí vamos a encontrar menos libros de temas médicos, pero sí una selección reducida de libros concernientes al mayor número de materias que podamos abarcar, siempre guiándonos por las necesidades de nuestros usuarios.

Para conocer estas necesidades hay que mantener un contacto directo con los usuarios.

También es muy importante la entrada de las novedades editoriales sobre todo en lo que se refiere a novela ya que se trata de una lectura ágil que agrada a un gran número de personas. Por otra parte, la Biblioteca cuenta también con un amplio fondo de materiales especiales tanto de música como de cine (DVD, CD; Videos) y enciclopedias en CDROM que facilitan en gran medida el uso de estas grandes obras en papel.Y tampoco hay que olvidar que la biblioteca cuenta con un servicio de publicaciones periódicas: diarios, boletines oficiales, revistas de interés general.

¿Cuantos ejemplares se guardan de cada publicación?

La Biblioteca suele guardar diez ejemplares de los libros que forman parte del fondo local, es decir los que tienen como tema la población de Torrent o han sido escritos por personas del pueblo. El resto de libros no tiene un número concreto de ejemplares ya que la biblioteca pública no tiene como función la de ser una biblioteca de depósito o de conservación, esta labor le corresponde a la Biblioteca Nacional y a la biblioteca de cada comunidad autónoma que haya sido designada para tal fin. ¿Qué edificios de la ciudad albergan Biblioteca Municipal?

Actualmente contamos con una Biblioteca Pública en el edificio de la Casa de la Cultura. Es un edificio antiguo que albergó el Ayuntamiento de nuestra ciudad y posteriormente fue remodelado para Biblioteca y un pequeño salón de actos donde se realizan diferentes eventos culturales y bodas. También contamos con una Agencia de Lectura, como he anotado antes, habilitada en un bajo de la calle Músico Andreu Piqueres, que en estos momentos está enfocada a un público infantil. Y en breve se inaugurará una nueva Biblioteca en la tercera planta del Edificio Metro, donde los espacios se conciben abiertos, bien comunicados, accesibles y flexibles para facilitar el acceso a los usuarios que son el centro de interés, por lo que los libros estarán en libre acceso. La nueva sede de la Biblioteca está en un edificio nuevo, moderno, con mucha iluminación natural y sobre la estación del metro, a cuyos usuarios les animamos a subir y coger un libro para leer en el trayecto. ■ A. C.

28 • BIMTORRENT

LES BIBLIOTEQUES PÚBLIQUES MUNICIPALS DE TORRENT La Constitució Espanyola estableix en l’article 44 que els poders públics han de promoure i tutelar l’accés a la cultura, a la qual tots tenen dret. Per la seua banda, la legislació autonòmica valenciana determina i estableix que l’accés a la cultura és un dret de tots els ciutadans, com a servici públic que és, i ha de ser emparat i garantit pels poders i institucions públiques (Llei 10/1986).

La biblioteca de Torrent és un centre local d’informació que atén consultes sobre qualsevol qüestió d’interés per als usuaris. Des que es va obrir al públic fa ara més de 50 anys, un 27 d’abril de 1950, han sigut moltes les seues vicissituds. Ha passat per diferents llocs, primer als baixos de l’Ajuntament, quan es trobava a la plaça Major, cantó amb el carrer de Sagra, amb un lot inicial de 1.800 volums; en 1965 va traslladar les dependències a un pis del carrer del Mestre Giner; en 1981 iniciava una nova etapa, quan s’inauguraven uns nous locals al segon pis del carrer de Ramón y Cajal, i amb la donació d’una bona part dels fons de la Biblioteca de la Caixa d’Estalvis de Torrent arribà als 10.000 volums. En 1985 s’inauguraren els locals de la Casa de Cultura, una oferta bibliotecària que es completava el 2002 obrint l’agència de lectura al carrer del Músic Andreu Piqueres.

El creixement dels servicis bibliotecaris oferits als ciutadans del municipi de Torrent a partir de l’obertura de la Biblioteca de la Casa de Cultura ha sigut constant, tant en l’increment dels fons bibliogràfics com en les activitats culturals que porta a terme.

En estos moments, el nombre de volums per a adults arriba als 58.176, i els infantils i juvenils en són 18.173, als quals cal afegir els fons d’hemeroteca i els materials especials, amb la introducció de les noves tecnologies, amb fons format per una videoteca dotada amb 3.028 vídeos i DVD i un servici de fonoteca creat el 1992, que compta actualment amb 3.623 CD. El tractament i la catalogació d’estos materials era cabdal per a poder oferirlos millor als usuaris, primer de manera manual amb els catàlegs en fitxes i fitxers, i després de manera automatitzada a partir de març de 1995, quan es van iniciar els treballs d’informatització

En el quadre Buscar escriurem el que necessitem. En este cas volem localitzar les obres d’un historiador de la nostra localitat, ROYO MARTÍNEZ, i automàticament ens apareixeran uns resultats. El que busquem pot ser també una matèria, un títol, una editorial, etc. Una altra opció en esta plana és anar a la consulta experta, on podrem localitzar els materials per autor, títol, editorial, etc., escrivint-los al lloc corresponent.

amb els programes Biblio 3000 i Absys, i amb l’ingrés de la Biblioteca Municipal de Torrent al desembre del 2001 en la Xarxa de Lectura Pública de la Generalitat. Les biblioteques, que estan informatitzades, disposen d’ordinadors per a consultar el fons propi, així com també el fons del conjunt de biblioteques que formen part de la Xarxa. Per accedir-hi cal introduir l’adreça http://xlpv.cult. gva.es, en la qual des de la nostra casa o des d’algun lloc on disposem d’accés a Internet podem consultar un llibre o saber si es troba a la biblioteca del nostre municipi o d’algun altre.

Tot seguit oferim les pàgines que es veuen entrant en l’adreça indicada:

En la llista de resultats, clicant dos vegades amb el botó esquerre del ratolí, ens apareixerà en pantalla la descripció completa del llibre, els exemplars que n’hi ha i les signatures per a localitzar-lo a la biblioteca.

Després d’entrar a la pagina principal, on s’ofereixen també altres servicis com ara renovar els préstecs des de casa o suggerir qualsevol adquisició bibliogràfica, seleccionarem la llengua que volem, l’opció Catàleg Col·lectiu XLPV i ens apareixerà la pantalla per a efectuar la localització dels materials que necessitem, on triarem si volem fer la consulta en el fons de totes les biblioteques de la Xarxa juntes o sols a les biblioteques de Torrent.

2006, PRIMAVERA • 29

Biblioteca Casa de Cultura.

El servici de préstec és gratuït. Per a obtindre el carnet, que val tant per a les biblioteques de Torrent com per a totes les que formen part de la xarxa, cal emplenar l’imprés de sol·licitud i presentar una fotografia de tipus carnet i el DNI o passaport; en el cas dels menors, l’han d’emplenar i autoritzar els pares.

Tots els llibres de les biblioteques, a excepció d’algunes monografies i de les obres de consulta, estan a la disposició dels usuaris per a emportar-se’ls durant un període de 15 dies, sempre que es presente el carnet de soci de la biblioteca.

També es pot utilitzar el servici de préstec interbibliotecari per a disposar dels llibres de les altres biblioteques de la Xarxa de Lectura Pública Valenciana.

Els horaris habituals de les biblioteques de Torrent és de les 9.00 fins a les 20.30 hores de dilluns a divendres de manera ininterrompuda, i de les 10 a les 13 hores el dissabtes. Funciona un horari especial de 24 hores durant les èpoques d’exàmens, de l’1 de gener al 15 de febrer, del 15 de maig al 15 de juliol i de l’1 al 15 de setembre.

ALTRES ACTIVITATS I SERVICIS Des del 1973, la Biblioteca Municipal organitza ininterrompudament la Fira del Llibre, que s’aprofita per a la celebració d’activitats culturals entorn del llibre, amb sessions de contacontes, etc.

Enguany tindrà lloc la XXXIV edició a la segona quinzena del mes de juliol.

Altres activitats culturals que es realitzen habitualment a la biblioteca són sessions d’animació lectora, tant per a xiquets com per a adults, recitals poètics, exposicions bibliogràfiques, edició de llibres, visites escolars, etc.

El 1996 s’oferia un nou servici al públic, amb la posada en funcionament de l’accés gratuït per a la connexió a Internet, en sessions d’una hora, amb una bona acollida entre els usuaris.

L’hemeroteca és un altre servici de la Biblioteca Municipal amb molta acceptació: s’hi pot consultar qualsevol diari d’informació general, econòmica o esportiva d’àmbit nacional, autonòmic o local, ja que a banda dels nacionals es reben quasi tots els periòdics de Madrid i Barcelona, a més d’un centenar de títols d’altres publicacions i revistes, entre les quals totes les oficials (BOE, DOGV, el Butlletí Oficial de la Província, etc.), tant en format digital com a paper.

S’AMPLIAN ELS SERVICIS BIBLIOTECARIS En l’actualitat ens trobem en un procés de gran renovació. Els servicis bibliotecaris de l’edifici de la Casa de Cultura, als 17 anys de ser inaugurats, es troben totalment plens, tant d’usuaris com de fons bibliogràfics, fet que ha motivat

que en breu es realitzen alguns canvis per a poder cobrir estes noves necessitats, bé ampliant els espais dedicats al públic, o bé canviant algunes funcions dels que hi ha (noves zones per a productes multimèdia, publicacions periòdiques, etc.). La sol·licitud de servicis també ha canviat; hi ha una gran demanda de materials multimèdia, no sols de llibres, sinó també de llocs adequats per a l’estudi, necessitats socials que es tindran en compte i que es cobriran, als quals aniran dirigits els nous esforços bibliotecaris en els pròxims anys.

La distribució de la població al nucli urbà de Torrent ha anat canviant en els últims temps. Hui, una bona part dels veïns es troben en àrees d’influència

distintes de la biblioteca de la Casa de Cultura, per la qual cosa per a cobrir la demanda actual i completar la infraestructura bibliotecària s’ha projectat una gran biblioteca al nou edifici de l’Estació del Metro, i que es preveu que podrà estar en funcionament en breu. La biblioteca ocuparà tota la tercera planta, amb una superfície superior als 1.300 metres quadrats. En el quadre següent presentem les seues característiques, que amplien considerablement el serveis bibliotecaris als ciutadans de Torrent, en especial en l’accés a les noves tecnologies (Internet...), de les quals estarà ben equipada la nova biblioteca. ■ JOSÉ RAMÓN SANCHIS Bibliotecari Municipal

NOVA BIBLIOTECA EDIFICI METRO Capacitat total biblioteca

298 persones

Llocs de lectura i consulta adults

120 persones

Llocs d’ordinadors amb Internet

24 persones

Sales d’estudi

40 persones

Sala polivalent

24 persones

Llocs de lectura de premsa i revistes

24 persones

Sala de reunions

10 persones

Llocs de lectura infantil

48 persones

Biblioteca Metro.

30 • BIMTORRENT

T

orrent és una ciutat molt rica en manifestacions culturals, promogudes per les seues institucions i per l’excepcional teixit associatiu que tenim.

Nombrosos llocs donen cabuda a les més diverses propostes. A més a més, els carrers, les places i les avingudes del nostre poble ofereixen amples possibilitats com a llocs de trobada cultural i de convivència.

Presentem el programa UN TORRENT DE CULTURA. PRIMAVERA/ESTIU 2006. Al llarg dels propers mesos, els torrentins i les torrentines podrem incrementar el nostre bagatge cultural i trobar plena satisfacció amb un variat projecte que inclou diferents propostes plàstiques, musicals, escèniques i cinematogràfiques.

Us convidem que participeu en quantes iniciatives van a realitzar-se.

Totes arrepleguen idees i esforços que tenen com a objectiu bàsic la construcció d’un Torrent dinàmic, de millora i de cultura per a tots.

JOSÉ BRESÓ OLASO, alcalde de Torrent

MÉS INFORMACIÓ: • Agenda Cultural Ajuntament de Torrent www.torrent.es • L’Auditori de Torrent www.auditoritorrent.es • Museu Comarcal de l’Horta Sud Josep Ferrís i March. www.museuhortasud.com • Escola d’Adults Centre Públic de Formació de Persones Adultes www.fpatorrent.info

UN TORRENT DE CULTURA Guia cultural. Primavera/Estiu 2006 VII PREMI DE NARRATIVA JUVENIL CIUTAT DE TORRENT • Dimarts, dia 25 d’abril a les 20 hores. Sala d’actes de la Casa de Cultura. Presentació dels llibres guanyador i finalista del Seté Premi de Narrativa Juvenil Ciutat de Torrent. Guanyador: Amable de Francesc Mompó.

Finalista: Visió nocturna de Mariano Casas.

1ER FESTIVAL INTERNACIONAL UN TORRENT DE CONTES • Del 2 al 6 de maig. Contes en els col·legis, places, associacions de veïns i llocs d’oci.

Tots els dies xarrades, conferències, tallers sobre l’imaginació i la fabulació com a mètodes d’aproparnos a la realitat. Contaren amb els contadors: Quico Cadaval, Llorenç, Ana Ballester, Domingo Chinchilla, Mercedes Carrión, Carles Cano, Vicent Cortés, Coralia Rodríguez, Aldo Méndez, Rubén Martínez i Ivana Michling.

• Dissabte, dia 6 de maig.

Plaça Sant Pasqual, a les 22.30 hores. Minimarató del conte: cloenda del Festival amb l’actuació dels participants.

FESTIVAL DE TEATRE AL CORRAL DE COMÈDIES PLAÇA SANT PASCUAL Plaça Sant Pasqual. A les 22.30 hores.

Dissabte, dia 13 de maig. Las mil y una noche. Històries d’antigues llegendes contades al ritme de la Dansa del Ventre. Per Las Hijas de Isis.

Dissabte, dia 20 de maig. De los amores de Dulcinea. Per la Coral de l’Eliana. Espectacle de teatre renaixentista i cants corals.

Divendres, dia 26 de maig.

Mamá quiero ser artista. De Angel F. Montesinos. Adaptació i direcció Margarita Barbón. Per Cucurucú-Teatre.

EXPOSICIONS SALA D’EXPOSICIONS DE LA TORRE: Del 26 d’abril al 10 de maig exposició de pintura de Mercedes Puig «Meñes».

Del 17 al 31 de maig exposició de pintura de Noa. Del 7 al 21 de juny exposició de Patricia Concina i Myriam ElZein.

Del 5 al 19 de juliol exposició de Isabela Nawrat-Misza.

SALA D’EXPOSICIONS DE L’EDIFICI METRO: Durant el mes de juny es realitzarà l’exposició inaugural mostrant l’obra del pintor Calo Carratalá.

Del 22 al 30 de juliol es realitzarà la exposició de les obres guanyadores del III Concurs de Pintura Rápida Ciutat de Torrent i de la mostra Art al carrer.

ART AL CARRER En viu i en directe.

Dies 7, 14, 21 i 28 de maig; 4, 18 i 25 de juny.

A l’Avinguda País Valencià (front de l’edifici Metro) els mestres de la pintura i l’ escultura: Alex Alemany, Alfonso de la Ossa, Vicente Ortega, Manolo Barberá, José Tapia, Rafael Sempere, José Luis Orostivar i Amalia Lisarde treballaran sobre models al natural elaborant la seua obra a l’aire lliure, delectant passejants i aficionats a la pintura i l’ escultura. Invitem altres artistes perquè se sumen a la proposta.

Els podrem admirar els diumenges de 9.30 a 14.00 hores.

III CONCURS DE PINTURA RÀPIDA CIUTAT DE TORRENT El concurs tindrà lloc diumenge, dia 11 de juny, d’11 a 18 hores. Inscripció: del 22 de maig a l’11 de juny. Consulteu les bases.

1r premi: 2.000 euros. 2n premi:1.000 euros. 3r premi: 500 euros. Premi especial discapacitats pintors amb la boca o el peu: 500 euros. Premi especial pintors locals: 500 euros.

Del 22 al 30 de juliol, exposició de les obres guanyadores del concurs i de les obres seleccionades a la Sala d’Exposicions de l’ edifici Metro. Inauguració i lliurament de premis: dissabte dia 22 de juliol a les 20 hores.

ANEM AL TEATRE MAIG Campanya de teatre per a escolars de Torrent.

Auditori de Torrent. Carrer Vicent Pallardó, 25.

Col.legis de Torrent, cita previa.

Tel. 96 111 11 11. Departament de Cultura. Ajuntament de Torrent. Consultar programació: www.anemalteatre.com Dimarts, dia 16. Companyia La Bleda. Obra: Històries de la Bleda. Sessions: a les 10 i les 11.30 hores. De 3 a 6 anys.

Dilluns, dia 22. Companyia El negro y el flaco. Obra: Giramondo. Il pin piccolo specttacolo dell mondo. Sessions: a les 10 i les 11.30 hores. De 7 a 12 anys.

IX MOSTRA DE TEATRE ESCOLAR Del 3 de maig al 10 de juny.

Aula de Cultura de la Caja de Ahorros del Mediterráneo

(C/ Caja de Ahorros, número 14. Torrent).

Vint obres representades per vint col.legis i instituts que seran oferides de dimarts a divendres.

Les diferents representacions es podran consultar en el llibret que a l’efecte realitzarà la Caja de Ahorros de Mediterráneo.

Activitat de la Obra Social de la Caja de Ahorros del Mediterráneo i Cucurucú Teatre.

CINE EN ELS BARRIS ASSOCIACIÓ DE VEÏNS CIUTAT JARDÍ.

Carrer Les Albades, 9.

A les 20.00 hores: Dissabte, dia 6 de maig.

Valiant.

Dissabte, dia 13 de maig.

Ice Age. L’ edat del gel.

Dissabte, dia 20 de maig.

Madagascar.

Dissabte, dia 27 de maig.

El bosc animat.

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS NICOLÁS ANDREU. Carrer Nicolás Andreu, 11 b.

Divendres, dia 7 de juliol a les 22.30 hores.

Projecció cinematogràfica.

BALLS AL CARRER A l’Avinguda País Valencià, al costat de l’escultura del Granerer.

Maig: dissabtes 6, 13, 20 i 27 a les 20.00 hores.

Dia 6: Grup de Dansa l’Alcúdia.

Dia 13: Grup Folklòric d’Onil.

Dia 20: Grup de Ball de Torrent.

Dia 27: Grup d'Albaes Els Llauradors de Torrent del Cercle Catòlic.

Setembre: dissabtes 16, 23 i 30 a les 19.30 hores.

Dia 16: Grup de Danses Arenilla de Borriana.

Dia 23: El Forçat (València) Dia 30: L’U i Dos de Torrent el Llar Antonià.

NITS A LA PLAÇA Lloc: Plaça de l’Església. 22.30 hores.

Es realitzarà cine els dissabtes següents: Dia 3 de juny.

Manuale de amore.

Dia 10 de juny.

La vida secreta de las palabras.

Dia 1 de juliol.

Match Point.

Dia 8 de juliol.

Brokeback Mountain.

Dia 15 de juliol.

Princesas.

Dia 5 d’agost.

Los dos lados de la cama.

Dia 12 d’agost.

El jardinero fiel.

Dia 19 d’agost.

Orgullo y prejuicio.

Dia 26 d’agost.

King Kong.

Dia 2 de setembre.

Munich.

Dissabte, dia 24 de juny.

Nit de Sant Joan (al centre històric). Revetla amb orquestra.

Organitza: Federació de Moros i Cristians.

MÚSICA EN L’ALBEREDA A l’Avinguda País Valencià (edifici Metro). A les 12.00 hores. Els diumenges de maig i de juny.

Dia 7 de maig: Grup Vent-Fusta.

Dia 14 de maig: Grup de Percussió.

Dia 21 de maig: Grup de Vent-Fusta.

Dia 28 de maig: Grup Corda.

Dia 11 de juny: Grup Flautes de Bec. Dia 18 de juny: Grup de Metalls.

Dia 25 de juny: Grup Flautes de Bec. Concerts oferits pels alumnes de Música de Cambra del Conservatori de Torrent. Organitza: AMPA del Conservatori de Torrent i Delegació de Cultura i Educació de l’Ajuntament de Torrent. Col. labora: Claustre de professors de l’assignatura de Música de Cambra CMT. MÚSICA EN ELS BARRIS Els diumenges en diferents punts de la ciutat. A les 12.00 hores.

Dia 14 de maig. Plaça Azorín.

Grup de Saxofons.

Dia 21 de maig. Plaça Corts Valencianes. Grup Metalls.

Dia 28 de maig. Carrer Sant Amador (Camí la Noria).Grup Percussió.

Dia 4 de juny. Carrer Alzira (La Marxadella). Grup de Vent i Fusta.

Dia 11 de juny. Plaça de l’Església. Grup de Saxofons.

Concerts oferits pels alumnes de Música de Cambra del Conservatori de Torrent. Organitza: AMPA del Conservatori de Torrent i Delegació de Cultura i Educació de l’Ajuntament de Torrent.

LES NOSTRES AGRUPACIONS MUSICALS BA N DA J U V E N I L D E L CERCLE CATÒLIC DE TORRENT. Divendres, dia 28 d’abril a les 20 hores. Aula C.A.M., concert de Sant Josep Obrer.

BANDA SIMFÒNICA DEL CERCLE CATÒLIC DE TORRENT I ORFEÓ POLIFÒNIC DEL CERCLE CATÒLIC. Divendres, dia 12 de maig a les 20 hores. Església Santa Maria

2006, PRIMAVERA • 31

del monte Vedat. Concert «Ronda a la Verge». Homenatge a la Mare de Déu dels Desemparats.

BANDA SIMFÒNICA DEL CERCLE CATÒLIC DE TORRENT. Dissabte 3 de juny a les 19.30 hores. Auditori de Torrent.

Diumenge, dia 4 de juny a les 10.30 hores. Palau de la Música de València. XXX Certamen Provincial de Bandes de Música. Secció Primera. Diputació Provincial de València. Ordre d’actuació: Banda Simfònica del Cercle Católic de Torrent, Societat Unió Musical de l’Eliana i Societat Musical Primitiva Setabense de Xàtiva.

Dimecres, dia 14 de juny. Festivitat Musical a Catarroja.

ORFEÓ POLIFÒNIC TORRENT DEL CERCLE CATÒLIC. Diumenge, dia 25 de juny a les 19.30 hores. Auditori de Torrent.

BANDA SIMFÒNICA UNIÓ MUSICAL DE TORRENT. Diumenge, dia 14 de maig a les 12.00 hores. Concert «Dia d’Europa». Plaça Unió Musical de Torrent.

Divendres 26 de maig a les 22.30 hores. La sarsuela. Auditori de Torrent.

Divendres, dia 16 de juny a les 22.30 hores. Concert XXXIII Aniversari. Plaça de la Església.

Del 21 al 28 de juliol. XXVI Curs Internacional de Perfeccionament «Mariano Puig Yago».

EVENT «DESCOBREIX LES TEUES COMARQUES 2006» L’HORTA Dissabte, dia 10 de juny d’11 a 19 hores.

Plaça de la Llibertat.

Zona diver per a xiquets i xiquetes. Zona activa per a joves, el foro per a adults..., tallers, jocs, unflables, taller de natura, rocódrom, circuit de mountain bike, els consells de la iaia, taller de cerámica tradicional, el foro de l’Horta, coneixer la comarca.

Fundació Ruralcaja. Ajuntament de Torrent.

XXIª SETMANA CULTURAL ESCOLA D’ADULTS DE TORRENT (Centre Públic de Formació de Persones Adultes).

Del 19 al 23 de juny.

Plaça Sant Pascual, 20.

Dilluns, dia 19 de juny a les 19.30 hores. Saló d’actes de la Caixa Rural de Torrent. (Avinguda País València,3). Acte inaugural de la setmana cultural. Presentació: Parlaments de benvinguda. Audició poètica.

Inauguració de l’exposició: «Un treball permanent». Refresc.

Dimarts, dia 20 de juny, de 18 a 21 hores. A l’Hort de Trènor.

Mostra de tallers oberta al públic.

Participació lliure en els tallers de ceràmica-rakú, pintura, po-

esia, dansa del ventre, teràpies manuals i quiromassatge.

A les 21.30 hores: Sopar i nit d’ humor a l’Hort de Trènor amb Maricuela.

Dimecres, dia 21 de juny. A les 21.30 hores. Sopar i nit de cinema a l’Hort de Trènor. Projecció de la pel.lícula La gran seducción, de Jean-François Pouliot.

Dijous, dia 22 de juny. Viatge cultural a Requena.

Divendres, dia 23 de juny. A les 21.30 hores: Sopar i nit de música a l’Hort de Trènor. Actuació de SOUL ATAC (funk, soul i jazz amb ritmes mediterrànis).

LA GAVELLA Moviment per la llengua i la cultura.

Dijous, dia 22 de juny a les 19.00 hores.

Festa de Sant Joan. Hort de Trénor. Sopar de Sant Joan, contacontes, jocs infantils, tabal i dolçaina.

L’ AUDITORI PROGRAMACIÓ PRIMAVERA-ESTIU ABRIL Dijous, dia 27 a les 20.15 hores.

Concert de piano. Inmaculada García Soria.

Dissabte, dia 29 a les 22.30 hores. La kabra y miss Yoe’s amb Karra Elejalde.

MAIG AUDICIONS ESCOLARS. Ma mère l’oie. (M. Ravel).

Orquestra Ciutat de Torrent + Fernando Palacios, narrador.

Dijous, dia 4 a les 11.30 Dissabte, dia 6 a les 11.30 per a públic familiar.

Dijous dia 11 a les 20.15 hores. Concert de piano de Juan Miguel Murani.

Disabte, dia 13 a les 19.30 hores. Concert de celebració del XXV Aniversari del Cor de Cambra de València. Cor de Cambra de València. Orquestra Ciutat de Torrent.

Divendres, dia 19 a les 21.00 hores. Don Carlo. State Opera de Bulgaria.

Dijous, dia 25 a les 20.15 hores. Concert de piano de Albert Sanz.

Torrent, Festa i Patrimoni declarado libro de Interés Turístico Nacional

JUNY VIII TROBADA INTERNACIONAL DE GUITARRA «CIUTAT DE TORRENT» Dimecres, dia 28 a les 20.15 hores. Juan Carlos Rivera. Silva de Sirenas.

Dijous, dia 29 a les 20.15 hores. Duo Assad.

Divendres, dia 30 a les 20.15 hores. David Russell.

JULIOL Dissabte, dia 1 a les 22.30 hores. The Graham Foster Trio.

Especial blues.

JAZZ PANORAMA 2006 Dijous, dia 20 a les 22.30 hores.Travesías.

Divendres, dia 21 a les 22.30 hores. Ron Carter, Mulgrew Miller, Russell Malone.

Dissabte, dia 22 a les 22.30 hores. Chano Domínguez.

New Flamenco Sound.

Diumenge, dia 23 a les 22.30 hores. Didier Lockwood, JeanMarie Ecay, Marc-Michel Le Bevillon. Especial blues.

Avinguda del País Valencià al costat de l’escultura del Granerer.

A les 20 hores. Organitza: Grup de Ball l’U i Dos de Torrent del Llar Antonià Dissabte, dia 6 de maig GRUP DE DANSA L’ALCÚDIA Dissabte, dia 13 de maig GRUP FOLKLÒRIC D’ ONIL Dissabte, dia 20 de maig GRUP DE BALL DE TORRENT Dissabte, dia 27 de maig GRUP D’ALBAES ELS LLAURADORS DE TORRENT DEL CERCLE CATÒLIC Ajuntament de Torrent. Delegació de Cultura i Educació Ramón y Cajal, 1. 46900 Torrent. València. Telèfon: 96 111 11 11.

E-mail: cultura@torrent.es www.torrent.es

El Ministerio de Industria, Turismo y Comercio, por medio de la Secretaría General de Turismo ha declarado la publicación Torrent, Festa i Patrimoni como Libro de Interés Turístico Nacional.

El Ministerio reconoce el mérito a todos aquellos libros que considera poseen un valor meritorio como obra en sí, y como vehículo para la difusión, fomento y desarrollo del turismo en España, al igual que los monumentos o fiestas declaradas de interés nacional. Mediante esta declaración, los libros declarados de Interés Nacional tienen un mayor valor añadido y una protección oficial, ya que están considerados también como parte de nuestro patrimonio.

De la mà d’un dels millors fotògrafs valencians, Francesc Jarque, i d’un magnìfic escriptor torrentí, José Manuel Almerich, coneixerem un poc més el nostre poble. A Torrent encara es diu bon dia, i bona nit a l’estiu, ens conta José Manuel. Torrent, a pesar del ràpid i espectacular creixement, no ha perdut el caràcter familiar i afable que sempre destacaren els viatgers del segle passat.

Una visió distinta i respectuosa de la nostra ciutat ha fet d’aquest llibre una obra digna d’elogi i d’admiració.

Els detalls que ens passen desapercebuts, les cares conegudes, les façanes modernistes que la pressa no ens deixa observar, la dinàmica pròpia de la població i la seua gent s’han plasmat en el preciós treball que ara teniu a les mans.

A Torrent no hi ha forasters, ja ho diuen els autors, perquè la societat torrentina actual és un cresol de cultures que ha fet possible que aquesta ciutat cresca, i sobretot, volem que el visitant no es quede només amb les coses evidents o amb allò que li han contat de Torrent.

L’Ajuntament, conscient d’aquesta necessitat, d’aquesta carència de llibres divulgatius i amb profusió d’imatges de qualitat, que ens facen sentir satisfets i orgullosos del nostre poble, ha fet l’esforç econòmic necessari per a dur-lo endavant. Aquest treball serà un referent de com i de quina manera, podem millorar com a ciutat que, sense perdre les arrels com a poble, avança sense por cap al futur. ■ (Extracte del Pròleg del llibre.)

32 • BIMTORRENT

C

U

L

T

U

R

A

PRIMAVERA, 2006

La Biblioteca de Torrent celebra el Día Internacional del Libro Infantil

L

asistentes al acto recibieron un libro en agradecimiento por su participación en el concurso, y la Biblioteca de la Casa de la Cultura expuso del 3 al 7 de abril (en la sala infantil) los libros de Andersen que se encuentran entre sus fondos.

La delegada de Archivos y Bibliotecas, Mª Cruz Nieto, destaca que actividades como ésta fomentan la lectura desde la infancia. en un época en la que es más necesario que nunca. Los mejores trabajos se envían a la secretaría de la OEPLI, donde entrarán en una nueva selección para finalmente premiar a los diez mejores en el ámbito nacional con un lote de libros. ■

a delegación de Archivos y Biblioteca, en colaboración con los colegios, organizó un concurso de redacción, junto a la Organización Española para el Libro Infantil y Juvenil (OEPLI) basado en La princesa y el guisante, un cuento de Andersen, animando a que los alumnos inventaran un final diferente al cuento original.

De este modo la Biblioteca Pública Municipal celebraba el 3 de abril el Día Internacional del Libro Infantil. Ese día se realizó la lectura de los trabajos seleccionados por sus propios autores y actuó el Gran Jordiet, contando cuentos, cuya actuación gustó a niños y niñas. Los escolares

Presentació dels llibres guanyadors del VII Premi de Narrativa Juvenil

POETARIUM: Grupo de Poesía «...La poesía es como el viento, o como el fuego, o como el mar.

Hace vibrar árboles, ropas, abrasa espigas, hojas secas, acuna en su oleaje los objetos que duermen en la playa...»

José Hierro (1922-2002)

S

E

l 25 d’abril es va celebrar en el saló d’actes de la Casa de la Cultura l’acte de presentació dels llibres guanyador i finalista del VII Premi de Narrativa Juvenil Ciutat de Torrent. En

un acte organitzat per les delegacions de Educació i Cultura, i Promoció Lingüística de l’Ajuntament.

L’obra guanyadora, Amable, de Francesc Mompó, i l’obra finalista, Visió Nocturna,

de Mariano Casas, es presentaren en un acte amenitzat per l’actuació musical de Pau Alabajos i els musics furtius. Després de la presentació, es repartiren exemplars de les obres guardonades. ■

e está formando en Torrent un grupo compuesto por personas con inquietudes poéticas. Nuestras motivaciones son la lectura de poemas y conocimiento de autores, así como la lectura, análisis y puesta en común de nuestros propios poemas. Si te apetece unirte a nosotros/as aunque no tengas conocimientos o no escribas tus propios poemas, te invitamos a hacerlo.

Nos reunimos los primeros miércoles de cada mes de 19.30 a 21.00 en el Centro Cultural San Marcos, situado en la calle Gómez Ferrer nº 12 primer piso.

Si deseas más información puedes hacerlo llamando al teléfono 649.05.18.85. ¿Te animas a participar? Te esperamos. ■

PRIMAVERA, 2006

CARNESTOLTES

LES

FESTES

I

A LT R E S

N OT Í C I E S

BIMTORRENT • 33

FALLES

SETMANA SANTA SANT BLAI

Fira d’Estocs i Promoció

Nuevos Policías Locales

La Asociación de Comerciantes organizó la IV Fira d’Estocs i Promoció en la primera planta del Mercado Central para promocionar el comercio de la ciudad. ■

licía, con los que la Policía Local trabaja en estrecha colaboración, por lo que se puede afirmar que la ciudad está llegando a los ratios de policías por habitante para garantizar la seguridad de los ciudadanos. ■

La Asociación Española Contra el Cáncer distingue a Torrent

El Ayuntamiento y Caixa Rural donan un vehículo a Cruz Roja El vehículo que se dona es un Peugeot Boxer de 8 plazas para el transporte de personas discapacitadas y con movilidad reducida, el combustible lo costeará el consistorio, y el mantenimiento, el seguro y las reparaciones la agrupación local de Cruz Roja. De este modo se facilitará el desplazamiento a personas con las características descritas

En febrero 19 policías locales tomaron posesión como agentes en prácticas para la promoción 2006 de la Policía Local de Torrent. De ellos, trece han ganado su plaza en propiedad tras realizar ocho pruebas en un proceso de selección al que se presentaron 153 personas, mientras que los seis restantes son interinos que acceden a plazas creadas este año. Con estos 19 agentes más, la Policía Local está cumpliendo su objetivo de aumentar permanentemente su plantilla en función de las necesidades del municipio. El alcalde, José Bresó, manifiesta que también se han incrementado notablemente los efectivos del Cuerpo Nacional de Po-

siempre que sean vecinos de Torrent.

Se derivará del departamento de Servicios Sociales y no se realizará ningún servicio sin la autorización previa de este departamento. ■

Se ha entregado a la Junta Local de Torrent una distinción especial por los resultados obtenidos durante la campaña de 2005. El total de lo recaudado durante 2005 por la Junta Local asciende a 42.600 euros superando los 27.000 euros de 2004, por lo que pasa a ocupar el tercer puesto de las 217

Juntas Locales de la provincia gracias, según su presidenta, Pilar Puig, al apoyo y la colaboración de todos los vecinos de la localidad, que nos permiten afrontar con entusiasmo las campañas contra el cáncer. Según la Junta Local, en la cuestación pública realizada los días 7 y 8 de abril se recauda-

ron más de 12.000 euros, superando lo obtenido en años anteriores. ■

34 • BIMTORRENT

CONEIXENT LA NOSTRA EUROPA CAPÍTOL V

1991 Tractat de Maastricht. Els 12 països comunitaris creen la Unió Europea a partir d’un acord firmat a Maastricht (Holanda), l’11 de desembre

Programa d'actes de la celebració del Dia d'Europa per l'Ajuntament

EL TRACTAT DE MAASTRICHT SOBRE LA UNIÓ EUROPEA

Diumenge 14 de maig de 2006 a les 12 hores. Inauguració de la Plaça de la Unió Musical de Torrent.

Concert Bandes al voltant d’Europa a càrrec de la Banda Simfònica Unió Musical de Torrent amb motiu de la commemoració del Dia d'Europa.

9 DE MAIG DIA D’EUROPA 2006

Diumenge 14 de maig de 2006 a les 12 hores.

Inauguració de la Plaça de la Unió Musical de Torrent.

Presentació de l’acte a càrrec de Miguel Ángel García Melero, regidor delegat de Valors Cívics i Assumptes Europeus.

I PART • Sospirs d’Espanya A. Alvárez Pasdoble • La Torre de l’Or G. Giménez Preludi simfònic • La Gran Via Chueca i Valverde Selecció • La boda de Luis Alonso G. Giménez Intermezzo INTERMEDI Intervenció de Ricardo Yago Soler, president de la UMT. Inauguració de la plaça de la Unió Musical de Torrent, a càrrec de José Bresó Olaso, alcalde de Torrent.

Descobriment de la placa commemorativa mentre s’interpreta • Ateneu Musical M. Puig Pasdoble

II PART • La venta dels gats J. Serrano Intermezzo • Bandes al voltant d’Europa Paul Yoder Anglaterra Escòcia Alemanya França Itàlia Espanya HIMNE D'EUROPA Manuel Enguídanos Cotanda. Director En finalitzar el concert se servirà un vi d’honor per als assistents.

L’HIMNE EUROPEU És no sols l’himne de la Unió Europea sinó també d’Europa en un sentit més ampli. La melodia procedeix de la Novena Simfonia, composta en 1823 per Ludwig van Beethoven.

Per a l’últim moviment d’esta simfonia, Beethoven va posar música a l’Oda a l’alegria, escrita en 1785 per Fri-

edrich von Schiller. El poema expressa la idealista visió de Schiller, visió compartida per Beethoven, del gènere humà com a germans.

En 1972, el Consell d’Europa (el mateix organisme que va designar la bandera europea) va adoptar el tema de l’Oda a l’alegria de Beethoven com el seu himne. Es va demanar al conegut director Herbert von Karajan que componguera tres arranjaments instrumentals: per a piano només, per a instruments de vent i per a orquestra simfònica. Sense paraules, en el llenguatge universal de la música, este himne expressa els ideals de llibertat, de pau i de solidaritat que representa Europa.

En 1985 va ser adoptat pels caps d’Estat i de Govern de la UE com a himne oficial de la Unió Europea.

No pretén reemplaçar els himnes nacionals dels Estats membres sinó celebrar els valors que tots els estats comparteixen i la seua unitat en la diversitat. ■

E

n el capítol anterior véiem el període que va marcar el començament de la integració política europea (1986-1992), constituït pel Tractat de l’Acta Única Europea (AUE). A principis de la dècada dels noranta, diversos factors interns de la Comunitat obligaven a prolongar i a ampliar els progressos aconseguits per l’AUE per mitjà d’altres reformes. També altres factors externs derivats de la caiguda del mur de Berlín, de la imminent reunificació alemanya i de la desaparició de l’URSS i de la seua òrbita europea, feien necessari reforçar la posició internacional de la Comunitat Europea.

En este escenari es convocaren dos Conferències Intergovernamentals. La primera en 1988 a Hannover, amb l’encàrrec de fer realitat la Unió Econòmica i Monetària (UEM), i la segona a Dublín en 1990, amb el propòsit d’accelerar la construcció política europea. Dels punts convinguts en les dos reunions es desprén

Àmbit comunitari (la majoria dels àmbits comuns)

la necessitat de modificar el Tractat de l’AUE, vigent fins aleshores, per a progressar en la via de la integració política.

Estes raons van portar a la firma del Tractat de Maastricht o Tractat de la Unió Europea (TUE) el dia 7 de febrer de 1992, que va entrar en vigor el dia 1 de novembre de 1993.

El TUE culmina, fins a esta data, l’evolució d’un bloc regional de lliure comerç a una autèntica unió de països en què cada vegada tenen més importància els factors polítics.

D’altra banda, el TUE instaura el terme «Unió Europea» (UE) actualment en vigor i substitueix l’anterior de «Comunitat Europea» encunyat per l’AUE. El TUE constitueix una fita singular en el procés de construcció europea, perquè modifica i completa els anteriors tractats constitucionals (el de París de 1951, i el de Roma de 1957), així com el Tractat d’Acta Única Europea. Amb el pas del temps, el TUE ha sigut ampliat i reformat, que no substituït, pels tractats d’Amsterdam de 1997 i el

Política exterior i de seguretat comuna

Justícia i afers d’interior

2006, PRIMAVERA • 35

de Niça de 2001 (en parlarem en el capítol següent).

Durant este temps, Brussel·les va rebre propostes d’ingrés en la Comunitat de diversos països: Àustria en 1989, Malta i Xipre en 1991, i Finlàndia, Noruega i Suïssa en 1992. Malta i Xipre van haver d’esperar fins al 2004 per a ingressar-hi. Suïssa retirarà la seua candidatura després d’un referèndum als pocs mesos de presentar-la, i Noruega, per segona vegada i després de ser acceptada la seua candidatura, va rebutjar per referèndum l’ingrés en la UE. El dia 1 de gener de 1995 es produïa la quarta ampliació amb l’entrada d’Àustria, Finlàndia i Suècia (esta última a proposta del Parlament Europeu en 1994): era l’Europa dels Quinze.

El Tractat de Maastricht dóna resposta a cinc objectius fonamentals de la Unió: el reforçament de la legitimitat democràtica de les institucions, la millora de la seua eficàcia, fer realitat la unió econòmica i monetària (UEM), aprofundir i desenvolupar la dimensió social de la Comunitat i la creació d’una política exterior i de seguretat comuna. Per a això estableix una Unió Europea amb una estructura basada en els tractats acordats voluntàriament i democràticament per tots els estats membres, i un concepte de ciutadania europea sostinguda per tres pilars que representen diversos àmbits polítics amb diferents sistemes d’adopció de decisions.

Sol ser habitual representar i explicar la UE resultant del Tractat de Maastricht per mitjà del símil d’un temple grec: El primer pilar, anomenat «pilar comunitari», apareix en els tractats comunitaris i en les diverses reformes, i es refereix

1991 Tractat de Maastricht. Els 12 països comunitaris creen la Unió Europea a partir d’un acord firmat a Maastricht (Holanda), l’11 de desembre

als àmbits en què els estats membres exerceixen conjuntament la seua sobirania per mitjà de les institucions comunitàries. En este pilar, les decisions es basen en uns poders supranacionals (cada vegada més per majoria) i el paper de les institucions europees és essencial.

El major èxit assolit en este pilar ha sigut la Unió Econòmica i Monetària (UEM), amb l’entrada en circulació de l’euro. L’objectiu de la política monetària consistia a instaurar una moneda única i garantir-ne l’estabilitat, per a la qual cosa els estats membres havien de garantir la coordinació de les seues polítiques econòmiques i quedar sotmesos a normes de disciplina financera i pressupostària. Per tal d’aconseguirho es planificà una estratègia estructurada en tres fases: • Primera etapa (de 1990 a 1993): amb l’objectiu de liberalitzar plenament la circulació del capital.

• Segona etapa (de 1994 a 1998): a fi que els estats membres arribaren a uns criteris de convergència econòmica, fixats quantitativament, que permeteren fer real la moneda única. Estos deures econòmics obligaven els països a reduir la inflació i

els tipus d’interés, controlar les fluctuacions del canvi entre monedes europees i el control del dèficit i del deute públic. Al desembre de 1995, el Consell Europeu reunit a Madrid va donar nom definitiu a la nova moneda comuna: EURO. • Tercera etapa (del 1999 al 2002): amb l’objectiu de llançar l’euro es van fixar de forma irrevocable els tipus de canvi i es va introduir la moneda única en els mercats de canvi i en els pagaments electrònics. Es creà el Banc Central Europeu i per fi l’euro va estar en les mans dels ciutadans europeus l’1 de gener del 2002.

En 1999 es va crear la «zona euro», que reuneix tots els països comunitaris que van adoptar la nova moneda comuna. En un principi en van ser onze: Espanya, Portugal, Itàlia, França, Bèlgica, els Països Baixos, Luxemburg, Alemanya, Àustria, Finlàndia i Irlanda. Dos anys més tard entraria Grècia en la zona euro i actualment estan fora de la zona, amb les seues monedes nacionals, el Regne Unit, Dinamarca i Suècia.

Paral·lelament a l’objectiu econòmic, este pilar té com altres la recerca de la cohesió econòmica i social de regions i

països comunitaris, regulant els Fons de Cohesió com una transferència de recursos financers entre els països més pròspers i els menys pròspers; l’Estat espanyol és el que més s’ha beneficiat d’estes ajudes en termes absoluts. El TUE ha permés l’avanç de les competències comunitàries en política industrial, en transport i xarxes transeuropees, en polítiques educatives, en protecció dels consumidors, en investigació i desenvolupament tecnològic i en protecció del medi ambient.

Este tractat introdueix canvis institucionals importants: el Parlament Europeu incrementa els seus poders, el mandat de la Comissió Europea s’amplia de quatre a cinc anys per a igualar-lo al del Parlament, el Consell de Ministres s’anomenarà ara Consell de la Unió Europea, el Tribunal de Justícia, el Tribunal de Comptes i el Comité Econòmic i Social reforcen les seues competències i es crea el Comité de les Regions, compost per representants de les col·lectivitats regionals, amb un caràcter consultiu.

El segon pilar, igual que el tercer, és un pilar basat en la cooperació intergovernamental, en què les decisions han de prendre’s per consens i les competències de les institucions comunitàries són escasses.

Instaura la Política Exterior i de Seguretat Comuna (PESC) que permet dur a terme accions comunes en matèria de política exterior, i el Consell Europeu és el responsable d’adoptar decisions per unanimitat.

El tercer pilar es refereix a la cooperació en els àmbits de Justícia i Afers d’Interior (JAI), que igual que l’anterior requereix la cooperació intergovernamental. Pretén que es

realitze una acció conjunta per a oferir als ciutadans un nivell elevat de protecció en un espai de llibertat, seguretat i justícia, tot això en matèria de terrorisme, delinqüència internacional, polítiques d’asil, immigració clandestina, tràfic de drogues, cooperació judicial i duanes.

En 1995 es firma el conveni pel qual es crea l’EuroPol (Oficina Europea de Policia).

Per a finalitzar, sobre els tres pilars esmentats recolza el concepte de Ciutadania Europea, que no substitueix la ciutadania nacional, sinó que la complementa. La ciutadania europea es fonamenta en el respecte dels Drets i Llibertats Fonamentals així com en el respecte a la identitat nacional dels membres. Amb el Tractat de Maastricht es confereixen nous drets als europeus: el dret a la lliure circulació i residència a la Comunitat, el dret a votar i a ser candidat en les eleccions europees i municipals en l’estat de residència, el dret de petició davant el Parlament Europeu i a presentar una denúncia davant el Defensor del Poble Europeu, i el dret a protecció diplomàtica i consular d’un estat membre diferent del d’origen, en el territori d’un país tercer en què l’estat d’origen no tinga representació diplomàtica.

En previsió de l’evolució de la integració europea, de les futures ampliacions i de les modificacions institucionals necessàries, el TUE va preveure una clàusula de revisió que es va materialitzar el 2 d’octubre de 1997 amb la firma del Tractat d’Amsterdam per part dels ministres d’Afers Exteriors dels quinze països membres. ■ Informació facilitada per MIGUEL Á. GARCÍA MELERO Regidor delegat d’Afers Europeus i Valors Cívics

PROJECTE ÒPTIMA: Agermanament de ciutats-promoció de la ciutadania europea activa

A

l mes de setembre passat, una delegació del municipi de Gharb (illa de Gozo, a Malta) visità la nostra ciutat a fi d’iniciar contactes previs a un projecte d’agermanament entre pobles de la Unió Europea. El balanç d’esta visita va ser molt satisfactori per a totes dos ciutats, i nasqué un compromís per a un acostament que permeta conéixer mútuament la vida quotidiana dels ciutadans i ciutadanes de Torrent i Gozo, comunicar-nos i intercanviar experiències i posar en funcionament projectes d’interés en comú.

Estos objectius estan en sintonia amb les línies marcades per la Comissió Europea en la convocatòria de «Promoció de la ciutadania europea activa», i dirigits a fomentar entre els ciutadans europeus la consciència d’identitat europea per mitjà de projectes que facen comprensible la història, les institucions, el desenvolupament actual de la Unió Europea i l’acostament dels pobles. Sense oblidar els vincles històrics entre Malta i Torrent, ja que hem compartit períodes de la nostra biografia, com ho demostren els fets d’haver pertangut

els dos territoris durant segles a l’Orde de l’Hospital o Orde de Malta i a la Corona d’Aragó.

Des de la delegació de Valors Cívics i Afers Europeus s’ha remés a la Comissió Europea una sol·licitud d’ajuda per a iniciar un Projecte d’Agermanament entre Torrent, Gharb i Zebbug (també localitat de Gozo, Malta), en el marc de la convo-

catòria 172/13 de la Comissió Europea. L’Ajuntament de Torrent n’és el sol·licitant coordinador, i en són socis Gharb i Zebbug, dins de les activitats tipificades com a conferències i reunions sobre temes europeus. Tal projecte, denominat ÒPTIMA (On-going Participation Twinning in de Mediterranean Area, ‘Participació que va agermanant en l’àrea mediterrània’), té com a finalitat la signatura de l’agermanament entre les tres ciutats i promoure la participació activa dels jóvens locals a través de la promoció dels valors europeus, l’intercanvi cultural i la col·laboració transnacional d’institucions i ciutadans.

El calendari d’activitats conjuntes es desenvoluparia des del setembre de 2006 fins al febrer de 2007, amb tres trobades o fòrums en les distintes localitats agermanades entre jóvens, associacions i delegats de les tres ciutats, que tindrien lloc als mesos de setembre i novembre d’enguany, i febrer de l’any que ve. ■

V A L E N C I À

36 • BIMTORRENT

P E R

A

T O T S

PRIMAVERA, 2006

Campanyes de Promoció del Valencià per al 2006

C

om tots els anys, l’Oficina de Promoció i Ús del Valencià de l’Ajuntament té previstes una sèrie de campanyes per a fer realitat els objectius pels quals va ser creada. I així, a banda de la tasca interna que té encomanada per a garantir els drets lingüístics de la ciutadania, posa en marxa moltes campanyes de promoció social de l’ús del valencià per tal d’aconseguir la normalització del valencià en la ciutat.

Amb esta finalitat, l’Oficina enguany ha promogut diverses campanyes, algunes de les quals són campanyes anuals que es fan des de la creació de l’Oficina, en collaboració amb altres oficines de normalització lingüística d’arreu del territori valencià, com ara la campanya de REBAIXES amb la qual es faciliten cartells i targetes de rebaixes a tots els establiments de la localitat que fan rebaixes, la CARTA ALS REIS MAGS que es reparteix abans de Nadal a tots els xiquets de Torrent per tal que puguen emprar el valencià en una activitat molt important per a ells o la campanya CIRCULEM EN VALENCIÀ, amb la qual s’envia una carta a tots els jóvens que fan 18 anys per a informar-los de la possibilitat de fer l’examen del carnet de conduir en valencià, carta a la qual s’adjunta un díptic amb vocabulari bàsic de la circulació.

A més d’aquestes campanyes que ja tenen una certa tradició, no hem d’oblidar-nos d’esmentar la campanya del VOLUNTARIAT LINGÜÍSTIC que vam encetar l’any passat en col·laboració amb Escola Valenciana i que davant l’èxit aconseguit (es van crear més de 50 parelles) hem tornat a reprendre i ja tenim vora 30 parelles en la primera edició d’enguany. Després de l’estiu tenim previst fer-ne una nova edició, per tant si hi esteu interessats podeu passar per l’Oficina per a apuntar-vos-hi.

• Les campanyes noves de l’Oficina per a enguany són: EL NOM DE LES PLANTES EN VALENCIÀ. Campanya que pretén d’una banda promoure la retolació pública en valencià i d’altra difondre entre la població el

nom valencià dels arbres i arbusts que s’han plantat en els jardins municipals. Per tant, posarem el nom en valencià dels arbres i arbusts que s’han plantat en la zona de Parc Central.

CAMPANYA BENVINGUTS A CASA. Té la finalitat de crear un primer contacte de les famílies amb el valencià, així donarem als pares que hagen tingut un nadó i vinguen a empadronar-lo un obsequi que consisteix en una caixa que inclou un pitet amb un lèxic visual del nadó i un adhesiu per al vidre del cotxe, amb el text: «Ei, que vaig al cotxe».

AGENDA DEL VALENCIÀ. Treballarem per a fer una agenda per a l’any vinent amb l’objectiu de difondre totes les activitats i materials que organitza i produeix l’Oficina de Promoció i Ús del Valencià. Per tant, hi trobaríem tota la informació relacionada amb el valencià que hi ha a Torrent: ajudes a la retolació, ajudes a les falles, drets lingüístics, els cursos de valencià que es fan a Torrent, el calendari de matrícula de la Junta Qualificadora, campanyes de promoció social.

CAMPANYA DEL NOM DE TORRENT. Per tal de conscienciar la gent que el nom de la ciutat és Torrent i no Torrente, des de l’Oficina hem enviat moltes cartes

a particulars i entitats que encara fan servir de manera incorrecta Torrente, però es fa imprescindible encetar una campanya per a aconseguir eradicar el mal ús del nom de la ciutat.

CAMPANYA DE LES ACTITUDS LINGÜÍSTIQUES. Farem un díptic en què apareixerà el decàleg del valencianoparlant i el decàleg del castellanoparlant per a difondre la idea que parlar en valencià és una manera d’integrar-se en la societat en què es viu i que la gent no valencianoparlant també té el dret d’aprendre valencià i que la convivència de les llengües s’ha d’entendre des del respecte.

A banda, volem destacar la nova convocatòria de les AJUDES A LA RETOLACIÓ que enguany amplien els conceptes pels quals es donen subvencions econòmiques i passen a anomenar-se AJUDES A L’ACTIVITAT COMERCIAL EN VALENCIÀ perquè es donaran ajudes econòmiques a més del rètols en valencià, també a la publicitat (fullets, díptics) a la documentació administrativa (factures, albarans) i al material d’embalatge (bosses, paper d’embalar, caixes de cartó).

Una altra novetat d’enguany ha estat que per primera volta s’han creat els PREMIS A L’ÚS DEL VALENCIÀ EN LES FALLES, amb els quals es promou la dignificació del valencià en la festa més emblemàtica del valencians. La convocatòria ha estat un èxit perquè s’hi van presentar 20 comissions falleres. El jurat valorà la correcció del valencià en les llegendes dels monuments falleres. Les falles guanyadores van ser: el primer premi (700 euros) per a la falla Ramón y Cajal, el segon (500 euros) per a la falla del Barri de Sant Gregori i el tercer (300 euros) per a la falla Cronista Vicent Beguer Esteve.

Com podeu veure, des de l’Oficina es treballa i molt per a garantir la presència del valencià en l’administració municipal i també en la vida de la ciutat. ■ OFICINA DE PROMOCIÓ I ÚS DEL VALENCIÀ

L’Ajuntament de Torrent t’ofereix ajudes econòmiques si fas EN VALENCIÀ els rètols del local o del vehicle o qualsevol tipus de cartells fixos, la publicitat, la documentació administrativa o el material d’embalatge.

Si t’interessa, llig les següents

B A S E S 1

Activitats objecte de l’ajuda La finalitat d’aquestes Bases és regular la concessió d’ajudes

econòmiques per a l’activitat comercial en valencià.

2 Requisits dels peticionaris Podran sol·licitar ajudes, les empreses, comerços, serveis, indústries i professionals del terme municipal de Torrent, sempre que estiguen al corrent en les obligacions fiscals, de seguretat social i amb aquest Ajuntament.

per a empreses, comerços, serveis, indústries i professionals de Torrent

2006

3 Sol·licituds

5 Criteris per a l’assignació de les ajudes Les ajudes compendran els elements següents: RETOLACIÓ: rètols exteriors, interiors o de vehicles amb elements fixos.

PUBLICITAT: cartells, fullets, tríptics, etc. Queda fora de l’ajuda el material publicitari de regal (camisetes, encenedors, bolígrafs, calendaris, etc.) i la publicitat en publicacions i mitjans de comunicació.

DOCUMENTACIÓ ADMINISTRATIVA: albarans, factures, notes d’entrega, etc.

Queden fora de l’ajuda els sobres, fulls, targetes de visita, carpetes, etc.

MATERIAL D’EMBALATGE: bosses de paper o plàstic, caixes de cartó, paper d’embalar, etc.

La llegenda ha de ser únicament en valencià i ha d’estar escrita correctament.

Les llegendes d’ortografia idèntica en valencià i en castellà no tindran cap de subvenció. Tampoc no s’admetran llegendes en què la diferència amb el castellà siga mínima ni que es limiten al nom comercial i a l’adreça.

Les persones interessades se sotmetran al criteri de l’Oficina de Promoció i Ús del Valencià quant a correcció i possible ambivalència de les llegendes, així com sobre totes aquelles qüestions relatives a les llegendes.

El termini per a la presentació de sol·licituds serà del 3 d’abril al 13 d’octubre de 2006, i s’hauran de presentar en el Registre General de l’Ajuntament segons el model d’instància adjunt.

La sol . licitud haurà d’anar acompanyada del pressupost de l’activitat per a la qual demana l’ajuda.

4 Import de les ajudes Es concediran ajudes del 30% del cost dels elements en valencià a cada empresa, comerç, servei, indústria o professional, sempre que no supere la quantitat de 350 euros. Només podrà concedir-se una ajuda per beneficiari i any. Seran ateses seguint l’ordre de sol . licitud i fins a esgotar la quantitat consignada en la partida pressupostària corresponent.

6 Òrgan competent per a resoldre L’Alcaldia Presidència és l’òrgan competent per a la resolució de la concessió de les ajudes sol·licitades.

7 Justificació de les ajudes Els beneficiaris hauran d’haver justificat la realització de l’activitat abans de cobrar l’ajuda. Per a la qual cosa, han d’aportar una fotocòpia compulsada de la factura corresponent a l’any 2006, els certificats d’estar al corrent de les obligacions fiscals, de seguretat social i amb aquest Ajuntament, una fotografia del rètol (per a la retolació) i un exemplar del material. Tota la documentació justificativa haurà de presentar-se en el Registre d’Entrada de l’Ajuntament fins al 13 de novembre de 2006. Així mateix, hauran de comunicar a aquest Ajuntament la recepció d’altres ajudes que, pel mateix concepte, puguen rebre d’altres administracions públiques a fi que no supere el cost de l’activitat.

PRIMAVERA, 2006

E

S

P

O

R

T

S

BIMTORRENT • 37

El Juvenil «A» del Torrent E.F. asciende a División de Honor El conjunto de Jareño: de 1ª Regional Juvenil a División de Honor en solo dos campañas

E

l Juvenil de Liga Nacional del Torrent E.F. vivió el 9 de abril su ascenso a División de Honor después de una temporada brillante de los jugadores de Jareño. El equipo necesitaba ganar el sábado 8 en Real de Gandía para ascender, o empatar y esperar el resultado del partido que el domingo enfrentaba a Ontinyent y Kelme.

Los nervios y las imprecisiones en los últimos metros condujeron al Torrent E.F. a un empate a uno en el Campo Municipal Juan Peiró ante un Real de Gandía farolillo rojo y ya descendido, lo que hizo que todas las miradas torrentinistas estuvieran centradas en el en-

cuentro del Ontinyent. Hubo que esperar noventa minutos de nerviosismo palpable para ver cómo el inalterado luminoso marcaba el cero a cero final

en El Clariano, lo que daba el ascenso matemático de los torrentinos (46 puntos) a falta de una jornada para la conclusión del campeonato, junto al Castellón y Alicante, los otros dos equipos que también ascienden esta temporada.

Los torrentinistas conseguían el ascenso a División de Honor en su primera temporada en la categoría, a la que ascendieron la campaña pasada de 1ª Regional Juvenil, paradójicamente

«Formación Motociclista Torrent», cantera de mecánicos y pilotos de competición

E

l 10 de marzo tuvo lugar en l’ Auditori la presentación de «Formación Motociclista Torrent», una iniciativa puesta en marcha por el piloto torrentino Josep Millán, quien comanda el equipo Team Josep-57, y que pretende formar a mecánicos que en un futuro no muy lejano puedan estar en la alta competición (los fundadores de este proyecto son el Ayuntamiento de Torrent a través de la Fundación Deportiva Municipal, el ex piloto torrentino campeón del mundo Manuel Champi Herreros, que es el director técnico, el IES La Marxadella y el Team Josep-57, que ahora se llama «Formación Motociclista Torrent»).

Este curso de mecánicos de motos va dirigido a los alumnos de ciclos de Formación Profesional de Torrent seleccionados por los profesores de automoción del IES La Marxadella. Para esta primera edición del curso se ha matriculado a 12 alumnos, un grupo reducido para asegurar que todos ellos puedan realizar prácticas en el circuito de Cheste en entrenamientos y carreras oficiales.

Las clases teóricas del curso se imparten en el IES La Marxadella, coincidiendo con la próxima temporada motociclista, desde enero a diciembre de 2006, en horario extraescolar. ■ C. B.

junto al Real de Gandía, que la próxima campaña militará de nuevo en 1ª, y culminaban así el buen trabajo del bloque. «Si hay algo que destacar de los jugadores es que están unidos, que son una piña y que desde el principio se dieron cuenta de sus posibilidades. Sabían que si trabajaban en bloque y se ayudaban unos a otros este momento podía llegar», explicaba un eufórico Jareño, técnico taronja y uno de los artífices del éxito. ■ C. B.

II Torneo Internacional de Tenis Femenino Ciutat de Torrent

D

el 23 al 30 de abril en las pistas del Club de Tenis se disputó el II Torneo Internacional de Tenis Femenino Ciutat de Torrent, el acontecimiento tenístico más importante en categoría femenina de la Comunidad Valenciana y el segundo más destacado de toda España –sólo por detrás del que se celebra en Barcelona–, si atendemos a la cuantía que reparte en premios, 25.000 dólares. La campeona torrentina Anabel Medina ha sido la anfitriona de este torneo.

La tenista italiana Romina Oprandi se proclamó campeona del Torneo al vencer a la rusa Ekaterina Makarova por dos cómodos sets. Oprandi, cabeza de serie número 1 del torneo, cumplió con los pronósticos y apenas dio resquicios a la zurda que entrena en la escuela valenciana de Tenisval. La italiana, que en las anteriores eliminatorias había dejado fuera de combate a la torrentina Bea García, Silvia Soler, Paula García y Sara Errani, dejó constancia de su superioridad con un partido que dominó de principio a fin.

El presidente del CT Torrent, Marcelino Cuenca, entregó el trofeo de subcampeona a Makarova, y el alcalde, José Bresó, fue el encargado de premiar a la campeona, Romina Oprandi, y destacó el juego exhibido por las jugadoras durante el torneo y en especial el de las dos finalistas. Concluyó su intervención con la noticia de que el próximo año el torneo iba a consolidarse con un gran salto cualitativo que abordaremos entre todos, el club de tenis, el Ayuntamiento y las empresas privadas para que éste sea el torneo de tenis femenino más importante de España. ■

38 • BIMTORRENT

E

S

P

O

R

T

S

PRIMAVERA, 2006

Encarna Planells, autora del llibre «AIKIDO, una guía para la prevención y recuperación de lesiones»

«M

entre presenciava amb impotència com dos perdonavides del poble colpejaven son pare per discrepàncies polítiques, el jove Morihei Ueshiba va jurar que no desistiria en el seu interés d’enfortir-se, encara que li costara molt de temps i patiment. Un dia podria amb ells i fugirien de por». Amb esta màxima defensiva va nàixer l’aikido, l’art marcial mil·lenària en què es va introduir la Esta guia, publicada al mes de desembre, ha estat traduïda a quatre idiomes: anglés, francés, alemany i italià. «És molt important, sobretot, que s’haja traduït al francés, ja que és el país on més es practica l’aikido», assegura Encarna, molt orgullosa del resultat final i de les il·lustracions realitzades per María José Andreu.

nostra protagonista d’una manera casual. Una conveniència d’horari fa ja vint-i-sis anys portà Encarna Planells, professora universitària de Ciències de l’Activitat Física i l’Esport, a fer els primers passos en allò que hui és més que una afició. «Jo, el que comence, ho acabe.

Fins i tot la meua tesi gira entorn de l’aikido, una art marcial molt filosòfica en què no entra la competició», comenta reflexiva Encarna, qui des del desembre té un llibre sobre esta art en el mercat.

Què podem trobar en esta guia sobre l’aikido i sobre prevenció i recuperació de lesions?

El llibre consta de dos parts diferenciades. D’una banda es parla dels moviments bàsics de l’aikido (els que es produeixen en les articulacions, els músculs que intervenen en cada un, les lesions que es poden produir, els primers auxilis, la rehabilitació i prevenció de les lesions tant en uke –el qui cau–, com en tori –el qui tira–), i d’una altra, es tracten les lesions que es poden produir en qualsevol esport o en la vida quotidiana, i en l’aikido en particular, com ara fractures, contusions, contractures, etc.

Com va ser el teu inici en el món de l’aikido?

Fou per casualitat. Sóc prou nerviosa i volia aplacar els meus nervis fent alguna activitat física. Em vaig acostar al gimnàs, i l’únic horari que em venia bé era el de l’aikido, així que vaig començar a practicar-lo en 1980, i fins ara.

Han passat ja vint-i-sis anys i el que va començar quasi per atzar s’ha convertit en el teu dia a dia…

Sí, jo el que comence ho acabe, i en això estic, ja que la meua tesi doctoral gira entorn de l’aikido.

També sóc fondista i judoka, però no he competit mai, no m’agrada competir. En canvi, l’aikido és una art marcial molt filosòfica en què no entra la competició. Per això m’agradà, i perquè a més permet superar-se a una mateixa.

Quines són les bases fonamentals de l’aikido?

En l’aikido no cal la força, ni la resistència, sinó el fons. La base principal n’és el desequilibri. És una art marcial defensiva, que no consisteix a atacar sinó a esperar l’atac de l’altre. Cal conéixer el potencial de cadascú primer, no lesionar l’altre ni lesionar-te tu tampoc. I en el cas que es produïra una lesió, cal saber-ne el perquè i quin tipus de lesió ha pogut ser.

«ESTA ART MARCIAL PERMET DESENVOLUPAR LA CAPACITAT DE REACCIÓ I TINDRE UN CAMP VISUAL MAJOR» Què aporta esta art marcial a qui la practica? És una art marcial en què s’adquireix prou flexibilitat i resistència. Cal aprendre a caure també, encara que no són caigudes tan dures com per exemple

en el judo. En l’aikido, com que és una projecció i hi ha més espai, la caiguda no és tan contundent, s’amorteix millor. A més, com et deia, en ser una art marcial defensiva et permet desenvolupar la capacitat de reacció i tindre un major camp visual, tant en l’esport com en la vida diària.

En quin moment es troba l’aikido? Per què no és una art marcial tan coneguda com el judo o el karate?

No, per descomptat que no ho és, i si no es coneix més és perquè no hi ha competició. Encara que hi ha alguna escola com la de Tomiki que sí que en fa, és una minoria. Realment el que ha donat a conéixer l’aikido han sigut les pel·lícules de Steven Seagal. En tot cas, en este moment el nombre de participants va en augment, cada vegada és més conegut, però com que no és competitiu… El mateix Samaranch va dir que si en una pràctica hi ha competició és esport, i en este cas com que no n’hi ha, parlem d’una art marcial, la qual cosa no resulta tan atractiva per a molta gent que el que vol és competir i veure’s en la part alta d’una classificació. Per això esta art marcial es va disgregant en escoles. Això farà que es perda la part filosòfica de l’aikido.

Per a qui s’interesse per esta art marcial d’origen samurai, a quina edat aconselles que comence a practicar-la?

Des del meu punt de vista, una bona edat seria entre els catorze i els setze anys. Considere que no han de ser xiquets els qui la practiquen, perquè com que està basat en les luxacions, poden tindre problemes en les articulacions, en els cartílags de creixement.

Encarna Planells és doctoranda per la Universitat de Barcelona, llicenciada en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport per la Universitat de València, diplomada en Magisteri d’EGB especialitat Educació Física per la Universitat de Lleó. A més, és cinturó negre 4t dan en judo, mestra entrenadora nacional especialista en aikido, cinturó negre 1r dan en judo, i monitora instructora de judo. ■ CRISTINA BEA (Sobre Encarna Planells hay más información en el número 115 del BIM, correspondiente al verano de 1998).

El Valmasol FSF campeón de la Liga Autonómica femenina de fútbol sala

Torrent acogerá el Mundial de Karate de 2007

E

l Pabellón de El Vedat será el escenario del Mundial de Karate que se celebrará en junio del próximo año después del acuerdo alcanzado entre la Presidenta de la FDM de Torrent, Mª Pau Domínguez, y el Vicepresidente de WUCO (World Union Karate Organization).

Después de una primera fase en la que optaban a ser sede cuatro ciudades españolas, Torrent pasó la criba junto a la localidad barcelonesa de Montcada i Reixac. Finalmente, y después de haber tenido en cuenta además de las instalaciones deportivas, la proximidad al aeropuerto, los medios de transporte de que dispone el municipio y la capacidad hotelera, Torrent se convertía en la sede del próximo campeonato del mundo de karate. ■ C.B.

l 4 de marzo el conjunto de fútbol sala femenino de Torrent, El Valmasol FSF, se alzaba con el título de Liga (Grupo 2º) en categoría autonómica después de una gran temporada.

Las futbolistas hicieron valer los números de la primera vuelta, en la que no perdieron ni un solo encuentro, para conseguir un campeonato que vieron peligrar por momentos, tal y como asegura Silvia Eleuterio, jugadora y presidenta de la entidad: «En la segunda vuelta tuvimos un par de tropiezos que nos hicieron pensar que la liga ya no estaba a nuestro alcance, ya que incluso llegamos a estar cuartas». Pero la ilusión, el esfuerzo y el buen ambiente reinante en la plantilla hicieron posible la remontada en la tabla y la posterior consecución del ansiado título. ■ C.B.

E

PENDERECKI ACTUÓ EN TORRENT

L

a Joven Orquesta Nacional de España (La JONDE) y el Cor de la Generalitat Valenciana ensayaron en L’Auditori varias obras del genial director Krzysztof Penderecki bajo su propia batuta: La pasión según San Lucas, la sinfonía nº 8 y la Chacona en memoria de Juan Pablo II para cuerdas. El ensayo general se realizó abierto al público el domingo 9 de abril en L’Auditori.

El estreno se haría una semana después en el Festival de Música Religiosa de Cuenca.

Recordemos que Penderecki recibió el Premio Príncipe de Asturias en 2001 y es Doctor Honoris Causa por diversas Universidades europeas y norteamericanas. El músico ha desarrollado una carrera profesional extraordinaria como compositor y director. ■