Bim 153

B u t l l e t í

d ’ I n f o r m a c i ó

P R I M A V E R A

2 0 0 7

Exemplar

•

gratuït

M u n i c i p a l

Núm.

153

• BIM TORRENT

A

G

E

N

D

A

PRIMAVERA, 2007

TELÈFONS D’INTERÉS AJUNTAMENT.....................................................................96 111 11 11 www.torrent.es (FAX)......96 159 98 10 ACTES I RESOLUCIONS........................................... 96 111 18 21 ACTIVITATS.........................................................................Ext. 1050 BIM I PUBLICACIONS MUNICIPALS.......................... 96 111 18 42 bim@torrent.es BLOC-EV..................................................................... 96 111 18 09 CADASTRE URBÀ..............................................................Ext. 1099 CCOO.......................................................................... 96 111 11 11 COMPRES I CONTRACTACIÓ................................... 96 111 18 17 COORDINACIÓ DE LA DELEGACIÓ .

DE FESTES................................................................ 96 111 18 37 COORDINACIÓ I ASSESSORAMENT DELS SERVEIS PÚBLICS..................................................Ext. 1034 CSIF............................................................................ 96 111 11 11 CULTURA I FALLES............................................................Ext. 1171 EDUCACIÓ..........................................................................Ext. 1068 ESTADÍSTICA............................................................. 96 111 18 27 GABINET D’ALCALDIA............................................... 96 111 18 02 GABINET DE COMUNICACIÓ............................................Ext. 1175 URBANISME............................................................... 96 111 18 12 INFORMACIÓ I REGISTRE GENERAL...................... 96 111 18 26 INFORMÀTICA I TELECOMUNICACIONS................. 96 111 18 28 MEDI AMBIENT..................................................................Ext. 1123 OBRES PÚBLIQUES..........................................................Ext. 1113 OFICINA DE PROMOCIÓ I ÚS DEL VALENCIÀ................Ext. 1069 PARTIT POPULAR...................................................... 96 111 18 07 PRESSUPOSTOS I COMPTABILITAT........................ 96 111 18 14 PSPV-PSOE................................................................ 96 111 18 06 RECURSOS HUMANS............................................... 96 111 18 29 RELACIONS EXTERIORS I UNIÓ EUROPEA...................Ext. 1054 SECRETARIA GENERAL............................................ 96 111 18 03 TRANSPORT URBÀ...........................................................Ext. 1177 TRESORERIA............................................................. 96 111 18 18 TRIBUTS NO PERIÒDICS.......................................... 96 111 11 11 TRIBUTS PERIÒDICS................................................ 96 111 18 15 UGT............................................................................. 96 111 11 11 UNIÓ VALENCIANA.................................................... 96 111 18 08

AJUNTAMENT Altres dependències municipals AIGÜES DE L’HORTA................................................. 96 158 01 29 BIBLIOTECA METRO................................................. 96 111 18 51 BRIGADA D’OBRES................................................... 96 111 18 61 CAMP DE FUTBOL SANT GREGORI........................ 96 157 29 39 CASA DE CULTURA I BIBLIOTECA........................... 96 111 18 50 CENTRE D’ESPLAI CARRER TOLEDO..................... 96 156 49 76 CENTRE D’INFORMACIÓ JUVENIL.......................... 96 158 96 24

CENTRE DE COMUNICACIÓ I SERVEIS INTERCULTURALS..................................................... 96 157 00 31 CENTRE SOCIAL XENILLET CARRER ALBADES... 96 156 61 22 CONSELL AGRARI..................................................... 96 155 16 84 DONA I FOMENT ECONÒMIC (Formació i inserció)... 96 111 18 68 EMAT........................................................................... 96 111 18 52 FCC MEDI AMBIENT.................................................. 96 156 53 53 FUNDACIÓ ESPORTIVA MUNICIPAL........................ 96 156 23 46 GABINET PSICOPEDAGÒGIC MUNICIPAL............... 96 111 18 39 GRUA MUNICIPAL...................................................... 96 156 73 13 L’AUDITORI................................................................. 96 158 10 77 MERCAT CENTRAL.................................................... 96 155 94 52 MERCAT SANT GREGORI......................................... 96 155 24 71 NOUS ESPAIS, SA...................................................... 96 156 54 56 OMAC XENILLET CARRER ALBADES...................... 96 156 81 87 OMIC........................................................................... 96 111 18 60 PARTICIPACIÓ CIUTADANA....................................... 96 155 09 02 PISCINA MUNICIPAL PARC VEDAT........................... 96 157 34 34 POLICIA LOCAL. Oficines........................................... 96 111 18 93 POLICIA LOCAL VEDAT............................................. 96 155 10 41 POLICIA LOCAL XENILLET CARRER ALBADES..... 96 156 81 87 POLIESPORTIU EL VEDAT........................................ 96 156 63 51 POLIESPORTIU VIL·LA CARME................................ 96 157 33 78 PROTECCIÓ CIVIL..................................................... 96 155 90 63 REGIDORIA DE COMERÇ I INDÚSTRIA. AFIC........ 96 158 96 10 RETOSA...................................................................... 96 111 18 70 SANITAT I POLÍTIQUES DE SOLIDARITAT................ 96 111 18 60

96 155 72 11 SERVEIS SOCIALS CARRER LA MARINA................ 96 155 77 09 TAPIS........................................................................... 96 158 16 04 TORRENT ACTIVA CARRER JOAN XXIII.................. 96 156 45 63

TELÈFONS D’URGÈNCIA COMISSARIA POLICIA NACIONAL........................... 96 155 44 99 (Emergències)...........................................................................091 BOMBERS....................................................................................112 (Emergències)...........................................................................112 ATENCIÓ A VÍCTIMES DE MALTRACTAMENTS....... 96 111 18 68 POLICIA LOCAL. Dependències................................. 96 111 18 92 (Emergències)...........................................................................092 AVISOS I URGÈNCIES de 8 a 15 hores excepte FESTIUS, Centre de Salut C/ Pintor Ribera, 28 . ........................................... 96 156 14 45 URGÈNCIES De 15 a 8 hores, festius LES 24 h.

PAC Centre de Salut C/ Pintor Ribera, 28 ..... 96 157 48 12 AVIS D'INCIDÈNCIES DE L'AIGÜA .

I DEL CLAVEGUERAM................................................. 902 250 370 AVÍS D'INCIDÈNCIES URBANES................................ 902 300 392 TAXIS............................................................................96 155 10 55

FARMÀCIES DE GUÀRDIA

20 Dv. A. Martínez 21 Ds. M. Nemesio 22 Dg. Vta. Hortiguela 23 Dl. E. Benlloch

24 Dt. J. Fontestad 25 Dc. R. Belzunce 26 Dj. Campos-CarrataláMtnez.

27 Dv. M.ª Ros Ortí 28 Ds. J. Mateu 29 Dg. A. Castelló 30 Dl. I. Carbonell

12 Ds. A. Pascual 13 Dg. Vta. Hortiguela 14 Dl. E. Benlloch 15 Dt. J. Fontestad 16 Dc. M. Ferrandis 17 Dj. Santos Patronos 18 Dv. A. Castelló 19 Ds. A. Martínez 20 Dg. J. Mateu 21 Dl. Vta. Hortiguela 22 Dt. A. De Gregorio

23 Dc. M. Nemesio 24 Dj. A. Pascual 25 Dv. A. Martínez 26 Ds. E. Benlloch 27 Dg. M. Nemesio 28 Dl. M.ª D. Navarro 29 Dt. Vta. Hortiguela 30 Dc. R. Belzunce 31 Dj. Campos-CarrataláMtnez.

12 Dt. J. Martínez 13 Dc. La Torrentina 14 Dj. I. Cabañes 15 Dv. M.ª D. Navarro 16 Ds. Campos-CarrataláMtnez.

17 Dg. E. Benlloch 18 Dl. Vta. Hortiguela 19 Dt. M. Ferrandis 20 Dc. Santos Patronos 21 Dj. A. Castelló

22 Dv. Vta. Hortiguela 23 Ds. M.ª Ros Ortí 24 Dg. J. Fontestad 25 Dl. J. Mateu 26 Dt. M. Nemesio 27 Dc. A. Pascual 28 Dj. A. Martínez 29 Dv. E. Benlloch 30 Ds. I. Carbonell

MAIG 2007

1 Dt. M. Ferrandis 2 Dc. C. Vicedo 3 Dj. San Valeriano 4 Dv. R. Medina 5 Ds. Vta. Hortiguela 6 Dg. Santos Patronos 7 Dl. Pare Méndez-Metro 8 Dt. J. Mateu 9 Dc. J. Martínez 10 Dj. La Torrentina 11 Dv. I. Cabañes JUNY 2007

1 Dv. M.ª Ros Ortí 2 Ds. J. Fontestad 3 Dg. A. Pascual 4 Dl. I. Carbonell 5 Dt. C. Vicedo 6 Dc. San Valeriano 7 Dj. R. Medina 8 Dv. Pare Méndez-Metro 9 Ds. R. Belzunce 10 Dg. A. Martínez 11 Dl. A. De Gregorio

AGÈNCIA REPSOL-BUTANO OFICINES.................... 96 155 02 28 AGÈNCIA REPSOL-BUTANO MAGATZEM................ 96 155 16 30 ARTIC (ASSOCIACIÓ D´ALCOHÒLICS DE TORRENT I COMARCA)........................................ 96 156 46 58 CEFIRE (CENTRE DE FORMACIÓ, INNOVACIÓ I RECURSOS EDUCATIUS)....................................... 96 157 20 61 CEGAS S.A................................................................. 96 155 92 56

900 76 07 60 CEMENTERI PARROQUIAL....................................... 96 157 53 36 CENTRES D’EDUCACIÓ PERMANENT D’ADULTS (Sant Pasqual)......................................................... 96 155 25 38 (Federico Maicas).................................................... 96 155 51 40 (Xenillet)................................................................... 96 157 35 41 CENTRE DE DIÀLISI.................................................. 96 157 21 95 CENTRE DE DROGODEPENDÈNCIES..................... 96 155 69 11 CENTRE DE PREVENCIÓ DEL CÀNCER DE MAMA.. 96 156 49 03 CENTRE DE SALUT MENTAL.................................... 96 155 70 61 CENTRE DE SALUT PINTOR RIBERA Cita prèvia................................................................ 96 156 12 01 Servei de Planificació familiar.................................. 96 156 46 21 CENTRE DE SALUT PÚBLICA DEL DEPARTAMENT N. 9........................................... 96 197 48 75 CONSERVATORI DE MÚSICA MESTRE JOAN ROIG 96 155 13 23 CONSULTORI SANTS PATRONS Cita prèvia Especialitats............................................ 96 156 11 41 CENTRE DE SALUT TORRENT II. Cita prèvia.......... 96 197 48 40 CONSULTORI DEL VEDAT......................................... 96 156 27 68 CORREUS................................................................... 96 155 05 96 CREU ROJA................................................................ 96 156 60 74 (Emergències).......................................................... 96 367 73 75 DEPARTAMENT DE LA DONA................................... 96 111 18 68 ECOPARC................................................................... 96 156 31 92 FAC (FEDERACIÓ D’ASSOCIACIONS CIUTADANES)... 96 156 49 97 FERNANBUS.............................................................. 96 150 00 82 FGV ESTACIÓ DE TRENS DE TORRENT................. 96 155 16 29 FGV TELÈFON D’INFORMACIÓ................................ 900 46 10 46 HISENDA (ADMINISTRACIÓ DE TORRENT DE L’AGÈNCIA TRIBUTÀRIA)..................................... 96 155 94 12 IBERDROLA................................................................ 96 155 23 00 INSS............................................................................ 96 155 00 75 MANCOMUNITAT DE L'HORTA SUD......................... 96 157 20 11 MUSEU COMARCAL.................................................. 96 158 82 21 REGISTRE DE LA PROPIETAT TORRENT 1............. 96 155 28 07 REGISTRE DE LA PROPIETAT TORRENT 2............. 96 158 83 10 SERVEF / INEM.......................................................... 96 158 87 91 TANATORI................................................................... 96 158 85 80

96 158 85 85 TRESORERIA GENERAL DE LA SEGURETAT SOCIAL................................................. 96 158 80 30

Horaris farmàcies TITULAR/ADREÇA

ABRIL 2007

ALTRES TELÈFONS D’INTERÉS

HORARI De dilluns a divendres

• B. Álvarez. Av. Sant Llorenç, 121 De 9 a 14 i de 16,30 a 21 h.

• R. Belzunce. Mare de Déu de la Pau, 15 De 9,30 a 13,30 i de 16,30 a 20 h.

• E. Benlloch. Av. País Valencià, 6 De 9,30 a 13,30 i de 16,30 a 20 h.

• I. Cabañes. Pintor Ribera, 28 De 8,30 a 20,30 h.

• Campos-Carratalá-Mtnez. Camí Reial, 112 De 9,30 a 13,30 i de 16,30 a 20 h.

• I. Carbonell. Pare Méndez, 166 De 9,30 a 14 i de 16,30 a 21,30 h.

• A. Castelló. Mare de Déu de la Soletat, 16 De 9,30 a 13,30 i de 16,30 a 20 h.

• A. De Gregorio. San Ernesto, 2 De 9 a 14 i de 16,30 a 20,30 h.

• M. Ferrandis. Fra Lluís Amigó, 2 De 9 a 22 h.

• J. Fontestad. Músic José Ortí, 24 De 9,30 a 13,30 i de 16,30 a 20 h.

• R. Hortigüela. Gómez Ferrer, 49 De 9,30 a 13,30 i de 16,30 a 20 h.

• V. Hortigüela. Sagra, 14 De 9,30 a 13,30 i de 16,30 a 20 h.

• La Torrentina. Plaça La Torrentina, 4 De 9,30 a 14 i de 17 a 20.30 h.

• A. Martínez. Av. País Valencià, 113 De 9,30 a 13,30 i de 16,30 a 20 h.

• J. Martínez García. Pare Méndez, 56 De 9,30 a 13,30 i de 16,30 a 20,30 h.

• J. Mateu. Av. País Valencià, 52 De 9,30 a 13,30 i de 16,30 a 20 h.

• R. Medina Almerich. Azorin, 10 De 9.30 a 13.30 i de 16.30 a 20 h.

• M. Nemesio. Plaça Maestro Giner, 1 De 9,30 a 13,30 i de 16,30 a 20 h.

• M. D. Navarro. L’Horta, 17 De 9 a 21 h.

• Pare Méndez-Metro. Pare Méndez-Metro, 111 De 9 a 14 i de 16,30 a 20 h.

• A. Pascual. Ramón y Cajal, 42 De 9,30 a 13,30 i de 16,30 a 20 h.

• M.ª Ros Ortí. Malva-rosa, 4 De 9,30 a 13,30 i de 16,30 a 20 h.

• Santos Patronos. Sants Patrons, 42 De 8 a 20 h.

De 9 a 13.30 i de 17 a 20 h.

• San Valeriano. Pintor Renau, 23.

• C. Vicedo. Av. País Valencià, 132 De 9 a 14 i de 16,30 a 21 h.

Dissabtes

TELÈFON

De 9,30 a 14 h. 96 157 23 75 De 9,30 a 13,30 h. 96 155 33 26 De 9,30 a 13,30 h. 96 155 02 17 De 9 a 13,30 h.

96 155 15 84

96 155 78 57 De 9,30 a 13,30 h. 96 157 29 93 De 9,30 a 14 h. 96 155 59 71 De 9,30 a 13,30 h. 96 155 49 23 De 9,30 a 14 h. 96 129 49 15 De 9 a 22 h.

96 156 13 81 De 9,30 a 13,30 h. 96 155 20 10 De 9,30 a 13,30 h. 96 155 14 83 De 9,30 a 13,30 h. 96 155 11 68 De 9,30 a 14 h 96 129 28 48 De 9,30 a 13,30 h. 96 155 54 51 De 9,30 a 13,30 h. 96 117 78 04 De 9,30 a 13,30 h. 96 155 05 42 De 9.30 a 13.30 h. 96 157 14 14 De 9,30 a 13,30 h. 96 157 11 19 De 9 a 14 h. 96 156 45 58 De 9,00 a 14 h. 96 156 25 40 De 9,30 a 13,30 h. 96 155 05 82 De 9,30 a 13,30 h. 96 156 38 69 De 9,30 a 13,30 h. 96 156 26 10 De 9 a 13.30 h.

96 108 14 30 De 9 a 14 i de 16,30 a 21 h.

96 156 21 00

El BIM s’imprimeix amb paper ecològic, en la fabricació del qual no s’empra clor i està lliure d’àcid.

Núm. 153. Primavera 2007

Consell Rector:

EDUCACIÓ 4 • Losalumnos del colegio La Encarnación y el teatro. Cicle de cine en valencià. Teatro y francés en el IES Serra Perenxisa.

5 • Mantenimientode los centros escolares públicos.

Primer Concurso Nacional de Piano Amparo Fandos.

Presidenta: Gemma Gimeno García

Vocals: Ramón Pacheco Sarabia, Encarna Redón Garrido, Esmeralda Torres Guillén, Enrique Górriz Portalés, María José Catalá Verdet, Laura Iborra Espeleta i Fernando Pérez Villa.

LA CIUTAT 6 • Nuevaflota de vehículos de limpieza urbana. Aigües de l’Horta obtiene el certificado de Gestión de la Calidad.

7 • El ministro de Administraciones Públicas visitó Torrent.

8 • LaMostra, el escaparate empresarial y comercial de Torrent.

La empresa Més Vidre recibe un premio a la innovación.

SOCIETAT 3 • La FAC lliura el Premi Ciutadà a Carlos Cristos. Dia del Llibre.

9 • La nova seu de la Unió Musical de Torrent.

14 • Unidos por el vínculo de la música.

15 • EleccionsMunicipals i Autonòmiques. Relación de Distritos, Secciones y Colegios Electorales.

16 • JavierAlmenar rep a títol pòstum la Insígnia de Plata de Torrent.

18 • La Setmana de la Dona. María Ortí, Dona Atenea de 2007.

22 • Jornadad’Arquitectura Esportiva. Nuevos edificios de VPO. Curso sobre Comunicación Digital. Exposición de fotografías «Una mirada diferente al campo valenciano» 23 • Las fiestas de Sant Blai, Carnestoltes, y Sant Antoni Abad.

24 • Concluyenlas obras del consultorio auxiliar de El Vedat. La recaudación de la Junta Local de la lucha contra el Cáncer.

Cheques para los recién nacidos.

25 • LaBanda Sinfónica del Círculo Católico nombra presidente de Honor a Ramón Hernández.

26 • FelipeHurtado galardonado con el accésit del Premio de Investigación en Salud Mental infantil y juvenil. El Club de Gerentes facilitó trabajo a más de quinientas personas.

Taller sobre movilización y transferencias para personas dependientes.

27 • Muereen accidente laboral el jefe de Protección Civil. Habilitación de un nuevo Hogar de Atención Integral al Mayor.

38 • Imatges de record de les Falles.

39 • Setmana Santa : L’Encontre Gloriós.

Direcció i Coordinació: Ana Coronado Gavilán.

Han col·laborat en aquest número: Reme Navarro.

Rafael Diranzo Martínez.

Rubén Medina.

Paula Lerma.

Shaila Marzo.

Sara Castelló.

Pilar Martínez.

Delegació de Medi Ambient.

Mª Vicenta Vaquero.

Jorge Sánchez Antúnez.

J. Benjamín Falces.

Presentación Mora.

Valentín Benlloch Barrachina.

Pilar Puig.

Gabinete de Prensa del Club de Gerentes.

Delegación de Políticas de Solidaridad, Sanidad y Bienestar Social.

Vicente Lliso.

Agustín Veguer.

Anna Gascó. Miguel Ángel García Melero.

CIJ. Begoña Donat.

Mª Carmen Romero.

Pep Varela. Cristina Bea. Òscar Pérez.

Fotografies: Arxiu del BIM, Vicente Sanchis, José Cardona. Inma Sánchez.

Joan Carles Serra.

Víctor Benlloch.

Rafa Diranzo, CIJ, i altres col·laboradors.

El BIM es distribueix de manera gratuïta a tot aquell/a que el sol·licite. Es permet la reproducció total o parcial de textos, fotografies o dibuixos, sempre que se'n cite la procedència.

El BIM no tornarà els originals ni mantindrà correspondència.

L'Ajuntament i l'equip de redacció no es fan responsables dels articles que van firmats, ja que la responsabilitat del contingut de l'escrit recau sobre la/ les persona/es que el firmen.

D'aquest BIM s'ha fet un tiratge de 5.000 exemplars.

IMPRIMEIX: FEDERICO DOMENECH, S.A. EDITA: AJUNTAMENT DE TORRENT DEPÒSIT LEGAL: V. 3.241-1981

Sumari

BIMTorrent

TORRENT AL COR 20 • El Poble Nou també al meu cor.

NOTÍCIES DE L’AJUNTAMENT 28 • Extractes d’acords plenaris.

33 • Larecaptació de l’Ajuntament. A Torrent en valencià i pel valencià. Edicte: L’Estatut del defensor del ciutadà.

34 • Pacte Cívic, compromís de les persones. Aumento de la plantilla de funcionarios en el Ayuntamiento.

35 • Adéu José María Veguer, regidor per Unió Valenciana.

Juan Benavent, nuevo concejal de Unió Valenciana.

36 • Escriuenels Grups Municipals. Grup BLOC-EV: «Les noves Almanses». Grup Nacionalista Unió Valenciana: «No és or tot el que lluix».

37 • GrupPopular: «Ni 25, ni 27…28». Grup Socialista: «Les nostres prioritats».

JOVENTUT 40 • Premi del Concurs de Fotografia «Ciutat de Torrent».

La Viatgeteca a l’avinguda del País Valencià.

CULTURA 41 • Visitasescolares a la Biblioteca del edificio Metro. L’Auditori invita al alumnado de la Universitat Politècnica. Exposición de fotos en La Torre. Presentación del libro Pueblos abandonados. Los paisajes del olvido de José Manuel Almerich.

42 • Jornadessobre l’Audiovisual valencià i exposició «L’home i la festa. Imatges d’un poble viu» a l’EMAT. 44 • JoséLuis Martínez ganó el Premio de Poesía Cáceres Patrimonio de la Humanidad. Cucurucú Teatre cumple diez años.

MEDI AMBIENT 45 • La experiencia de Torrent en la Conferencia Europea de Ciudades y Pueblos Sostenibles. Las instalaciones del Espai Ambiental El Vedat.

46 • Parc Aventura, un parque de ocio con garantías medioambientales. El jurado del premio Ciudad Sostenible se reunió en Torrent.

ESPORTS 47 • Trigésimo quinto aniversario de Nou Bàsquet Torrent. La final de la V Supercopa de España de balonmano femenino en El Vedat. Campus de verano del Torrent C.F. Trofeo internacional de tenis femenino. GTA Motor sube al podio en la primera cita del Open GT en Italia.

La FAC lliura el Premi Ciutadà 2007 a Carlos Cristos

E

l 21 d’abril es va celebrar la XVIII edició del Premi Ciutadà de la Federació d’Associacions Ciutadanes al saló d’actes de l’Ajuntament. L’acte comptà amb la presència de Severino Yago, primer tinent d’alcalde i diputat autonòmic; Juan Sanchis, president de la FAC, i Antoni P. Canet, director del documental Las alas de la vida, que plasma les vicissituds de Carlos Cristos, personatge premiat en esta edició que està afectat per una atròfia multisistèmica (AMS).

L’esdeveniment va començar amb la projecció

del documental davant d’un públic nombrós que va assistir al relat que planteja un conflicte entre la raó i el cor, mostrant la intimitat quotidiana aliena a tot tipus d’exhibicionisme. La càmera d’Antoni P. Canet es contagia d’eixa actitud, els seus enquadraments es deixen traspassar per la serenitat del protagonista i la narració es mostra el·líptica i pudorosa quan ha de ser-ho. Un tribut que rendeix el cineasta a qui s’ofereix tan generosament, en un trànsit tan decisiu, per a deixar-nos

un llegat moral i vital de valor excepcional.

En finalitzar la projecció, el públic es va posar dret i va aplaudir amb emoció el treball del director, que arreplegà el premi en representació de Carlos Cristos, que no hi va poder assistir pel seu delicat estat de salut. El president de la FAC va llegir un missatge del mateix Carlos Cristos agraint el premi. L’esdeveniment es va clausurar amb un dinar de germanor de les associacions pertanyents a la FAC i una extensa representació d’altres col·lectius socials. n

El Dia del Llibre amb la lectura pública del Tirant lo Blanc

A

l vestíbul de l’Edifici Metro, el 23 d’abril se celebrava el Dia del Llibre amb la lectura pública del llibre Tirant lo Blanc al llarg de més de quatre hores. A l’acte van acudir més de cent persones i va ser presidit per l’alcalde, José Bresó, qui va començar la lectura pública de l’obra.

Després van continuar la lectura Mª Cruz Nieto, regidora de Falles, Arxius i Biblioteques; Esmeralda Torres, regidora de Promoció Lingüística; Severino Yago, primer tinent d’alcalde; Mª Paz Domínguez, regidora d’Esports, i Encarna Redón, regidora de Festes i Participació Ciutadana.

També van participar en la lectura pública la fallera major de Torrent, Patricia Sáez, la fallera major infantil, Silvia Grau, i cada una de les persones assistents a l’acte. n

• BIM TORRENT

E

D

U

C

A

C

I

Ó

PRIMAVERA, 2007

Los alumnos del colegio de Educación Especial La Encarnación, magníficos actores

E

l 22 de febrero en el salón de actos del Ayuntamiento se representó la obra de teatro Las cinco tribus, presentada por veinte alumnos con discapacidad del colegio de educación especial La Encarnación.

Más de 200 niños y niñas de parvulario disfrutaron de la obra, que por medio de diferentes escenas explicaban los sentidos de una manera divertida y muy participativa. Los actores, chicos y chicas de entre 15 y 19 años,

pertenecen al taller «Transición para la vida adulta» y han puesto toda su ilusión en esta representación escrita por sus profesores, aunque no es la primera vez que se suben al escenario, ya que llevan actuando tres años en el Aula Cultural de la CAM. El objetivo de esta actividad es que estos chicos y chicas comprendan que son capaces de hacer muchas cosas, entre ellas interpretar, y de paso, divertir a los más pequeños.

Los escolares infantiles del colegio Lope de Vega llenaron el salón de actos del Ayuntamiento para ver la actuación de los alumnos de La Encarnación. Los actores y actrices se vistieron para la ocasión de los cinco sentidos: bonitos ojos, manos, boca, nariz y orejas.

Mientras duró la representación emocionaron tanto a pequeños como a mayores.

Actores y espectadores disfrutaron en una entrañable mañana. n

Més de tres mil estudiants van participar en el cicle de cine en valencià

L

a projecció de pel·lícules en valencià va motivar que més de 3.000 alumnes de Secundària, Primària i Infantil assistiren a Torrent al cicle Cinema a l’Escola en valencià, un circuit escolar que ha portat el cine en valencià per diferents comarques de la Comunitat.

El 8 de març es realitzaren els dos últims passes d’este cicle celebrat en l’Auditori i que va començar al febrer amb la projecció d’Inquiet escolar, curtmetratge a què van assistir 180 alumnes de l’IES Tirant lo Blanc i 70 alumnes del IES número 3, i va continuar al març, amb la projecció d’Arthur i els Minimoys, pel·lícula que van veure 576 alumnes procedents dels col·legis Federico Maicas, San José y Santa Ana, i Sant Pasqual de Torrent,

així com del col·legi Sant Onofre de Quart de Poblet i del col·legi Miguel de Cervantes de Paterna. També la pel· lícula Happy feet va congregar 575 alumnes -105 alumnes de Miguel Hernández, 240 de San José y Santa Ana, i 110 de Miguel de Cervantes de Paterna i 120 del col·legi Joan Fuster de Manises.

Els centres han pogut treballar sobre el contingut de les projeccions, perquè han disposat d’un dossier didàctic sobre la pel·lícula elaborat per l’entitat organitzadora. Els escolars, per la seua banda, han disfrutat de les pel·lícules alhora que han aprofundit en el seu coneixement de la llengua a través d’un contingut audiovisual tan popular i didàctic com pot ser el cine. n

El teatro y el francés, una vez más, viajan de la mano en el IES Serra Perenxisa

Y

ese viaje no es solamente metafórico sino real.

Desde hace muchos años, allá por el 82, el francés me hizo dos regalos: la amistad de una maravillosa profesional, Josefa Mª Castellví, que se convertiría en una de mis mejores amigas, y el valor del teatro en la clase de lengua extranjera, en mi caso del Francés.

De su mano aprendí a divertir y enseñar a mis alumnos con autores como Ionesco, Giraudoux o Molière, ellos se comunicaban, reempleaban estructuras y frases aprendidas y yo conseguía vincular mi pasión teatral a mis clases de idioma. Juntas representamos, intercambiamos creaciones y hasta llevamos a los alumnos a la Facultad, ante otros profesionales que escuchaban emocionados a nuestros adolescentes la célebre escena de Las Criadas de Genet conspirando contra su ama o la absurda del matrimonio Martín de La Cantante Calva en casa de los Smith de Ionesco.

Ella, gran luchadora, entusiasta profesora, se fue pronto, como los elegidos, dejando en la enseñanza un terrible

vacío, mis alumnos que la conocieron darán fe de mis palabras. Pero yo sigo trabajando en aquella línea que emprendimos las dos. Hace dos cursos, a pesar de la precariedad de nuestra asignatura frente al inglés, llevé con un grupo a Huesca mi adaptación de La Leçon de Ionesco y con este mismo grupo la llevé a Arad, en Rumanía.

En ambas ocasiones me acompañaba mi amiga y compañera de seminario, María Escrivà, y participábamos en festivales escolares internacionales en lengua francesa.

De nuevo este curso, María y yo, el 20 de marzo viajamos a Huesca. Esta vez el Festival International «Coup de Téâtre 2007» nos esperaba con «La Grammaire est une chanson douce», una adaptación de la estupenda obra de Eric Orsenna, una reflexión sobre el valor de la gramática que, así como el solfeo da sentido a la música, da sentido a las palabras. ¿Y quiénes diréis que la representan? Pues nada menos que un estupendo grupito de Francés Segunda Lengua, doce inteligentes alumnos que, además del inglés, han escogido aprender otro idioma en

sus horas de materias optativas. Con ellos trabajamos largas horas, en clase y a mediodía, con ellos viajamos. En Huesca hicieron teatro, vieron teatro, realizarán talleres de juego dramático en francés, conocerán a jóvenes de Canadá, de Francia, de Italia, de Alemania, de Holanda, de otros centros de España... y toda esta experiencia tan enriquecedora a cualquier edad, gracias a un idioma rico, culto, de melodía dulce, un idioma que a muchos traerá nostálgicos recuerdos. n PILAR MARTÍNEZ, profesora de Francés

PRIMAVERA, 2007

El Ayuntamiento destina 224.000 e al mantenimiento de los centros escolares públicos

E

D

U

C

A

C

I

Ó

BIM TORRENT •

SE HA CELEBRADO EL PRIMER CONCURSO NACIONAL DE PIANO AMPARO FANDOS

Los centros educativos gestionan el total del presupuesto

E

l Ayuntamiento des­ tina este año 224.000 euros para el mantenimiento de los centros escolares públicos de Educación Infantil, Primaria, Educación Especial y Educación de Adultos.

Este presupuesto se divide en dos partidas, una de 139.470 euros para el mantenimiento general de los centros a lo largo de todo el año, y el resto, como asignación para realizar trabajos extraordinarios durante los meses de verano. La cantidad a entregar a cada centro se calculará teniendo en cuenta el número de alumnos, a razón de 9’8 € por alumno y año y el número de unidades que tiene el centro según el estado de conservación, antigüedad y calidad del centro. El equipo directivo y la junta económica del centro son los encargados de gestionar ambas partidas.

Durante el año 1993 se puso en funcionamiento un sistema de mantenimiento descentralizado, mediante el cual se transfiere a cada centro la cantidad de dinero que le corresponde. Según los propios directores de los colegios, este sistema permite, por una parte, la ejecución inmediata de las reparaciones de los centros, y por otra, una mayor responsabilidad de la comunidad escolar del centro, ya que gestionan directamente los recursos para realizar esas reparaciones. El Ayuntamiento también se hace cargo de aquellos gastos que, de manera extraordinaria, son necesarios para el mantenimiento de los centros educativos públicos: pintura, grandes reformas, etcétera. n SARA CASTELLÓ

Enrique Bernaldo de Quirós fue el ganador El «I Premio Nacional de Piano Amparo Fandos» se celebró entre los dos últimos días de marzo. Es este un concurso de ámbito nacional y de carácter bienal, que organiza y subvenciona el Ayuntamiento con la colaboración de l’Auditori y el Conservatorio de Música.

El concurso se estrenaba en el salón de actos del Conservatorio Profesional de Música de Torrent, donde fue patente el buen hacer interpretativo de los participantes, que en la fase inicial reunió a diez, llegados del País Vasco, Madrid y de la Comunidad Valenciana, entre otros.

El jurado estaba integrado por el presidente, el alcalde, José Bresó, vicepresidentes, el director del Conservatorio, Manuel Tomás, y el concejal de Educación y Cultura, José Veiga, el secretario del Ayuntamiento, Fernando Salom, y cinco vocales, pianistas de reconocido prestigio en el mundo musical: Mario Monreal Monreal, Adolfo Bueso Casasús, Inmaculada García Soria, Juan Miguel Martínez Moreno y Marisa Montiel Tapia.

Los cinco intérpretes que superaron la fase eliminatoria fueron: Javier Torres Cuenca, Mario Alberto Alonso Herrero, Enrique Bernaldo De Quirós Martín, Carlos Cortina Tarrasó, y Jordi Nogués Escribá, y tras las deliberaciones se otorgó el tercer

premio –dotado con 1.000 €– a Jordi Nogués Escribá; el segundo premio –dotado con 2.000 €– a Javier Torres Cuenca; y el primer premio –dotado con 4.000 € y una actuación en l’Auditori– a Enrique Bernaldo de Quirós Martín.

El acto fue clausurado por el director del Conservatorio, Manuel Tomás, que agradeció una vez más la implicación del Ayuntamiento con la educación y la cultura. También hubo agradecimientos para Amparo Fandos, ex directora del Conservatorio y la persona que da nombre al concurso. Por último el alcalde, felicitó a los participantes y les dio la bienvenida al pueblo de Torrent, agradeciendo al Conservatorio en la figura de su director la hospitalidad que ha brindado, y a Amparo Fandos la tarea que ha llevado a cabo en su trayectoria como docente y torrentina.

Para finalizar, el primer galardonado Enrique Bernaldo de Quirós Martín, interpretó la obra Los pájaros tristes de M. Ravel consiguiendo un gran aplauso del público presente.

El concurso está destinado a jóvenes intérpretes de piano de entre 16 y 28 años y de cualquier nacionalidad.

Se ha de apuntar que este premio también sirve como homenaje a Amparo Fandos, una ilustre torrentina que ha vivido por y para la música y que ha luchado durante muchos años para que esta disciplina ocupara un lugar importante en la ciudad.

Profesora de piano y ex directora del Conservatorio, es una figura reconocida en el contexto musical valenciano por su labor pedagógica en beneficio de numerosas generaciones de pianistas valencianos. n

• BIM TORRENT

L

A

C

I

U

T

A

T

PRIMAVERA, 2007

Nueva flota de vehículos de limpieza urbana

E

l 31 de marzo, presentabase la nueva flota de vehículos de limpieza urbana en un acto que se realizó en la plaza de la Unió Musical de Torrent, donde se desarrollaron distintas actividades, entre ellas, la realización de talleres y juegos dirigidos a los niños con la finalidad de educar a los más jóvenes en el respeto por el medio ambiente y por el cuidado de la ciudad. Durante el recorrido e inspección, por parte de las autoridades, de los medios de comunicación y del público de los vehículos, se observó la riqueza de medios para la limpieza y la recogida de residuos del municipio, que contempla una maquinaria más moderna, ecológica, insonorizada, fiable, y medioambientalmente menos contaminante.

Las medidas de mejora de limpieza de la ciudad se recogen en el nuevo contrato de aseo urbano firmado por el consistorio y la empresa adjudicataria de este servicio, FCC (Fomento de Construcciones y Contratas). Este contrato se ha adjudicado a un proyecto que ha diseñado un servicio global, real y coordinado que pueda cumplir con las exigencias y las necesidades de Torrent. El esfuerzo económico que realizará el Ayuntamiento para la puesta en marcha del nuevo servicio es de 5.969.607 euros. Así se conseguirá duplicar el número de vehículos de recogida de residuos urbanos, incorporando nuevos equipos de carga lateral y trasera según recorridos, propulsados con gas natural y biodiesel. Se aumentará el volumen de continentes, para evitar desbordes de los contenedores en un 30 %. Se establecerá un nuevo servicio de recogida de podas y residuo verde diferenciado con un equipo específico, la recogida de cartón comercial puerta a puerta, lo que supondrá una mejora sustancial en la recogida selectiva de cartón.

También en El Vedat, se establece un

Aigües de l’Horta obtiene el certificado de Gestión de la Calidad

E

l 20 de marzo, el alcalde, José Bresó, el gerente de APPLUS, Adolfo Villalba, y Alberto Sendra, gerente de la empresa concesionaria del servicio del ciclo integral del agua -Aigües de l’Horta-, informaban sobre la reciente obtención de un Sistema de Gestión de la Calidad certificado –ISO 9001:2000, otorgado por el organismo acreditado APPLUS. La obtención de este certificado es una consecuencia del trabajo de mucha gente, tanto en la producción del agua, como en la continuidad de los servicios y el ámbito administrativo. El sistema integra a todos los niveles de la organización y a las distintas actividades de la empresa, garantizando los objetivos generales de calidad. Estos objetivos comprenden, entre otras cosas, el suministro de agua continuo a la población y la calidad de la misma; la prestación de un servicio adecuado a los clientes con el compromiso de realizar las tareas de contratación en los plazos estipulados; la facturación correcta en las fechas previstas; la prestación de un servicio de atención al cliente eficaz y de calidad; el buen funcionamiento de la EDAR de Torrent y el estricto cumplimiento de la legislación vigente; y el desarrollo del Plan de Control de vertidos estableciendo métodos de control que minimicen la contaminación de las empresas de Torrent. El alcalde destacó el carácter público de la empresa, puesto que es una empresa mixta municipal con un 51% de participación del Ayuntamiento y un 49% de participación de Aigües de l’Horta, porque es importante mantener el carácter de servicio público. n SARA CASTELLÓ

nuevo servicio de recogida selectiva para el depósito de residuos de envases situando un contenedor de recogida de envases junto a cada uno de los contenedores de residuos urbanos ubicados, por lo que habrá 140 contenedores de envases. El nuevo ecoparque situado en el Toll-l’alberca triplica la capacidad del actual de gestión. Los sectores de limpieza manual se incrementan en un 15 % y el número de operarios en un 30%. En la zona de El Vedat se duplica el número de operarios y se dota de un servicio de limpieza de áreas recreativas diario; y se recogen mejoras de tipo social con mejoras salariales y sociales para trabajadores y trabajadoras de la contrata. También se establece un nuevo servicio de recogida de residuos sanitarios con un equipo especialmente diseñado para esta topología de residuos, la recogida selectiva en edificios públicos municipales añadiendo una importante cantidad de contenedores de recogida selectiva. Se duplica el número de lavacontenedores con equipos de carga lateral y trasera y un nuevo servicio de lavado manual de contenedores; la limpieza de vertederos incontrolados en diseminados contará con la incorporación de una retroexcavadora y camión de apoyo. Se aumenta la capacidad de los contenedores de recogida selectiva en más de un 40%, equivalente a 770.000 litros más de capacidad. La recogida de muebles dobla el número de vehículos, frecuencias y operarios tanto en casco urbano como en diseminados. El barrido mecánico de nuestra ciudad pasará de tener 4 a 10 barredoras. Se duplican las frecuencias de baldeo y fregado, además se efectuará un barrido de repaso por las tardes con barrido manual y mecánico. También se hará la limpieza de excrementos animales con una motocicleta aspiradora de excrementos. Se incorporan nuevos servicios de limpieza de pintadas, grafittis, retirada de carteles y pancartas, limpieza de alcorques, chicles, caída de la hoja, senderos, y servicios de limpiezas excepcionales (tormentas, accidentes...), dotados de vehículos para limpieza urgente, insonorizados

de alta presión, etc. La oferta adjudicataria presenta una serie de mejoras, tanto económicas, como en la gestión del servicio y de carácter social, como de política de integración laboral. Destacamos la colocación de contenedores soterrados, contenedores adaptados a personas discapacitadas, el nuevo parque de maquinaria, vehículos híbridos para el servicio municipal, etc.

La empresa adjudicataria ha demostrado conocer las necesidades del municipio, un alto grado de conocimiento de maquinaria para servicios públicos municipales y una gran experiencia en el uso y capacidad de selección. Está certificada en calidad y medioambiente de los servicios objeto de este contrato, cumpliendo las normas ISO 9.000 y 14.000, y ha propuesto la implantación de la normativa europea de gestión medioambiental «emas» para la contrata de Torrent.

Más personal al servicio de limpieza Desde el 1 de enero veintinueve personas más se sumaron al equipo de servicio de limpieza diaria. Esta medida entra dentro de la política de la concejalía de Medio Ambiente para mantener cada vez más limpia la ciudad, y dentro de las nuevas contrataciones se prevé incrementar el porcentaje de trabajadores con discapacidad en un 33%, hasta llegar al 5% de la plantilla. Todos los operarios contratados desde principio de año realizaron previamente un Curso de Formación de limpieza viaria organizado por la delegación de Fomento Económico del Ayuntamiento.

Este curso –impartido por personal especializado de la empresa adjudicataria FCC– permitió adquirir una serie de conocimientos básicos para el empleo, el conocimiento específico de materiales y sistema de trabajo. En abril se contratan diez operarios más con la puesta en marcha de los servicios de recogida, con lo que la plantilla total de los servicios de aseo urbano (limpieza viaria, recogida de basuras, ecoparcs, recogida selectiva, etc.) asciende a unas ciento veinte personas. n (Información facilitada por la delegación de Medio Ambiente y gabinete de Comunicación.)

S

PRIMAVERA, 2007

O

C

I

E

T

A

T

BIM TORRENT •

El ministro de Administraciones Públicas visitó Torrent Conoció los talleres de formación y empleo de Torrent Activa y se reunió con los empresarios

A

l ministro de Administraciones Públicas, Jordi Sevilla, le interesa Torrent, como demostró el 27 de febrero, que visitó la ciudad para conocer personalmente el centro de empleo y formación Torrent Activa y a un nutrido grupo de empresarios de la ciudad. El ministro, acompañado por el delegado del Gobierno en la Comunidad Valenciana, Antoni Bernabé, fue recibido en el Ayuntamiento por el alcalde, José Bresó, y la Corporación Municipal. Tras departir con representantes de los grupos municipales y en comitiva, se desplazó paseando hasta el centro de formación y empleo Torrent Activa, ubicado en el barrio del Xenillet, para conocer de primera mano la labor que se realiza en este centro. Allí fue recibido con alegría y respeto, y cuando hubo saludado al personal del centro, él y

el alcalde fueron obsequiados con sendas raciones de una deliciosa tarta de chocolate que había elaborado el alumnado de Hostelería ex profeso para la ocasión.

Después de visitar las dependencias de formación del centro animó a jóvenes y profesores a seguir con la tarea iniciada para conseguir la cualificación en las profesiones que allí se imparten, manifestando su satisfacción por el trabajo que se viene realizando en Torrent Activa, que ha permitido dar una oportunidad de trabajo a cientos de personas al tiempo que ha contribuido a la mejora de calidad de vida en el popular barrio del Xenillet. A continuación, el ministro y el alcalde se desplazaron a un restaurante de El Vedat para compartir una comida con empresarios y así conocer sus proyectos e iniciativas. n

El ministro Jordi Sevilla saluda a la Corporación Municipal, a funcionarios y departe con respresentantes de los grupos municipales.

En el camino hacia Torrent Activa saludó a unas vecinas, una vez en el centro se interesó por la labor que allí se realizaba.

Tras conocer Torrent Activa comió con los empresarios.

Alumnado de hostelería obsequia con tarta al ministro.

L

• BIM TORRENT

A

C

I

U

T

A

T

PRIMAVERA, 2007

Societat

La Mostra, el escaparate empresarial y comercial de Torrent 150 empresas se dieron a conocer en la avenida del País Valencià

C

omo ya informamos en el anterior BIM, el 1 de febrero se inauguraba la II Mostra Empresarial de Torrent que permaneció abierta hasta el día 4 de febrero. La Mostra ha reunido alrededor de 150 empresas y comercios de la ciudad, que repartidos en 166 stands a lo largo de la avenida del País Valencià desde la Plaza Obispo Benlloch, estuvieron disponibles al público. Este evento contó con el aliciente de coincidir con una de las festividades más populares del municipio, la celebración de Sant Blai.

En el acto inaugural el alcalde, José Bresó, fue el encargado de cortar la cinta

que abría la muestra junto a la fallera mayor de Torrent, María José Sáez, y la delegada de Fomento Económico, Consuelo Medina. Después, precedidos por un grupo de baile tradicional al compás del tabal y la dolçaina, el alcalde y la concejala de Fomento Económico recorrieron la exposición estand por estand. El día 2, la Mostra fue visitada por el conseller de Empresas, Universidad y Ciencia, Justo Nieto, quien, según los artículos aparecidos en la prensa diaria, anunciaba que Torrent dispondrá en su parque empresarial del polígono industrial de un centro de innovación. Además de la exposición de empresas, se realizaron distintas actividades: demostraciones florales, mesa redonda en el salón de actos de la Caixa Rural, un espectáculo infantil a cargo de Cucurucú Teatre, y también se pudo disfrutar de baile brasileño y de la actuación del grupo de baile l’Ú i el Dos, acompañados por los dolçainers del Círculo

Católico, que actuaron en el escenario central.

En la ciudad ya se realizó la I Mostra empresarial en noviembre de 2004, pero entonces sólo incluyó al sector comercial. En esta nueva cita multisectorial participaba también el sector empresarial, industrial, servicios, hostelero y de automoción. n

La empresa Més Vidre recibe un premio a la innovación

C

aixa Popular ha entregado el premio a la innovación, a la empresa Més Vidre Torrent, S.L.L, una empresa constituida por un joven equipo especializado de diseñadores y artesanos y con la utilización de pioneras técnicas de decoración de vidrio, logrando innovar en cada uno de sus proyectos, ya que incorporan nuevas tecnologías. Los proyectos se visualizan gráficamente, son personales y exclusivos. El diseñador asesora al cliente teniendo en cuenta sus gustos y tendencias, así éste queda totalmente satisfecho antes de llevarlo a cabo.

Combinan la decoración, con el vidrio, introduciendo toda clase de

colores: opacos, traslúcidos, mateados, con efectos, cromados, camaleónicos, etc, e consonancia con la armonía de la luz y la iluminación.

Con esto consiguen ofrecer nuevos productos al mercado, originales y únicos. Nos informan de que están siempre dispuestos a mejorar en servicio, por lo que dispondrán de página web, en breve.

La Caixa Popular premia a las empresas innovadoras Los Premios 2006 a la Gestión Innovadora en Empresas de la Comunidad han sido otorgados por la Caixa

Popular, en colaboración con una treintena de asociaciones de Empresarios y Comerciantes.

En la edición 2006 de estos premios, la entidad ha otorgado el primer premio compartido a: MÉS VIDRE S.L.L., de Torrent, por su proyecto de innovación en el uso del vidrio decorado, para aplicaciones diferentes de las habituales en el sector, lo que permite a la empresa diferenciarse en un sector tan competitivo como el del vidrio; y a ENCAMINA S.L., del Port de Sagunt, de la que se ha premiado su proyecto CO4, una herramienta de gestión de la documentación, que facilita un

acceso rápido y eficiente a la información contenida, permitiendo así mejorar la productividad de los trabajadores. Cada empresa recibe una dotación económica de 3.000 euros.

Además, el jurado decidió otorgar sendas Menciones Honoríficas, con una dotación de 750 euros cada una, a las Asociaciones de Empresarios y Comerciantes a las que pertenecen las empresas ganadoras: Asociación de Comerciantes de Torrent y ASECAM – Asociación de Empresarios del Camp de Morvedre. El jurado de estos premios ha estado compuesto por Enrique de Miguel, catedrático de Universidad, José Ignacio Martínez, de la consellería de Economía, Hacienda y Empleo, Eduardo Viana, del IMPIVA, José Villalba, gerente de Ceal y presidente de la Asociación Empresarial de Alzira, y Josep M. Soriano, de Caixa Popular, asistidos por Javier López, de la misma entidad, en calidad de secretario.

Con la convocatoria de estos premios se quiere impulsar las innovaciones y cambios novedosos en la gestión empresarial, sobre todo aquellos que contribuyan a mejorar la posición competitiva de la empresa en el mercado. n

PRIMAVERA, 2007

S

O

C

I

E

T

A

T

BIM TORRENT •

La Ciutat

La nova seu de la Unió Musical de Torrent

E

l 25 de març ens va regalar el diumenge més assolellat des que començà la primavera, el marc més adequat per a la inauguració de la nova seu de la Unió Musical de Torrent, que s’ubica a l’edifici Montecarlo, on antany estava el cine que va donar nom a l’edifici. Centenars de persones es van aplegar a les portes dels nous locals per acompanyar esta societat musical en un dia tan assenyalat i que, sense dubte, farà història en la ciutat.

La jornada d’inauguració es va desenvolupar en quasi quatre hores d’activitat incessant, des de les onze del matí fins més en-

“

llà de les dos de la vesprada. Abans d’iniciar-se la desfilada, el Grup de Ball de Torrent va obsequiar amb una jota valenciana i les tradicionals dansades a manera de benvinguda. Primer va haver-hi una concentració de músics a la seu de la Unió Musical del carrer de Bellido. D’allí, en cercavila, van recórrer els carrers Bellido, Mare de Déu del Carme, Mestre Giner, carrer Major i Sant Cristòfol, fins a arribar a la plaça del Bisbe Benlloch i a les portes de l’edifici de l’Ajuntament, on els esperaven les autoritats municipals, provincials i autonòmiques, i els invitats a l’acte d’inauguració.

La jornada d’inauguració es va desenvolupar en quasi quatre hores d’activitat incessant, des de les onze del matí fins més enllà de les dos de la vesprada.

”

10 • BIM TORRENT

L

a desfilada estava encapçalada pel Grup de Tabal i Dolçaina, seguida de tots els membres de l’Orquestra Simfònica i de la Coral Polifònica, amb els seus directors, les dones que han sigut Muses de la Música en els últims anys i, òbviament, la Musa de la Música i les seues dames actuals. També hi van desfilar els membres de la junta directiva de la Unió Musical, el banderer, el director i la banda de música. La desfilada, com ja s’ha apuntat, es va realitzar des del carrer de Bellido fins a l’Ajuntament, on esperaven la Banda el seu president, Ricardo Yago, amb l’alcalde José Bresó, el conseller de Cultura Alejandro Font de Mora; Eva Mª Amador, directora general de Relacions amb l’Estat de la Conselleria de Presidència de la Generalitat; Jesús Ros, diputat de les Corts, i el diputat provincial Francisco Xirivella, en delegació del president de la Diputació. També hi assistiren la Fallera Major de Torrent, el president de la Junta Central de Setmana Santa i la Reina de l’Encontre, els músics i compositors Pablo Sánchez Torrella i Bernardo Adam Ferrero, entre altres, directius de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana i en nom seu Ángel Asunción Rubio, així com representants de societats musicals de Torrent, Cercle Catòlic, i la comarca, i de les sis grans bandes de la Comunitat (les dos de Cullera, les dos de Llíria i les dos de Bunyol), representants dels presidents de la CAM i la Caixa Rural, el director del Conservatori, Amparo Fandos, Vicent Galbis, Francisco Cabrelles i la pràcticament tots els presidents de les diverses associacions i entitats de Torrent.

En arribar al Montecarlo, la banda va formar enfront de la fatxada de l’edifici i va interpretar el pasdoble simfònic Unió Musical de Torrent, compost pel músic de la banda Francisco Andreu Comos, qui va entregar al president de l’entitat musical les partitures de l’obra. Posteriorment va haver-hi una mascletà a l’Avinguda, obsequi de la Pirotècnia Benlloch, per gentilesa del músic Vicente Puig. Després de tallar la cinta inaugural de la porta la Musa, el president de la UMT, l’alcalde i el conseller de Cultura van descobrir la placa commemorativa. Una vegada dins, i abans dels parlaments (en els quals es posà en relleu l’excel·lent relació entre els qui formen part d’esta societat musical en què caben tots, amb la seua ideologia diversa; de fet, l’alcalde fou músic en els inicis, i la candidata a l’alcaldia n’és membre), Mossén Miguel Lluch Cerezo va beneir el local. Després dels discursos del president, de l’alcalde i del conseller, que van coincidir a ressaltar la grandesa de l’acte i els bons auguris per a la societat musical, es va oferir un aperitiu per al públic en general a la mateixa sala d’assajos on se celebrava l’acte. Per a l’ocasió, la Unió Musical ha preparat un llibre recopilatori de la seua història, del qual ressaltem part escrita pel nostre col·laborador Jorge Sánchez Antúnez.

UMT, EL CAMÍ D’UNA BANDA Les bandes de música no van sorgir per generació espontània ni tan sols han estat sempre entre nosaltres com les empremtes dels dinosaures. Com Internet o la truita de creïlla, són d’origen castrense, en este cas a partir de les formacions instrumentals militars. Encara que es tenen notícies que en el segle xviii es crearen algunes bandes en pobles de la Comunitat Valenciana, no serà fins al segle següent quan el fenomen de la banda s’estendrà per la geografia valenciana. El segle xix es va inaugurar amb la invasió napoleònica per a continuar amb tot tipus de convulsions polítiques i revolucionàries que portarien a la formació de nombroses milícies i a penoses confrontacions civils entre liberals i carlins. De camí a la lluita, cada un dels contendents acudia acompanyat de la seua agrupació musical al ritme que marcaven trabucs i canons. A mesura que els músics militars van anar dissolent-se o retirant-se dels pobles, Salvador Seguí Pérez conta que quedava sembrada la llavor per a imitar-los i es despertava el desig de crear grups de bandes locals per a amenitzar i donar solemnitat als actes cívics i religiosos. La banda es constituiria ara per una tropa civil de llauradors, d’oïda fina, guarnits d’incòlumes uniformes, a l’ombra de la bandera que els identificava. Al costat de l’arrelament militar de la banda, convé no oblidar tampoc el paper de les antigues agrupacions de ministrils o instrumentistes que servien en les capelles, catedrals, col·legiates i parròquies ni les organitzacions gremials que, com indica Ruiz Monrabal, amb els seus tabalots, timbals i dolçaines posaven la nota alegre en les festes i commemoracions.

Finalment, la climatologia mediterrània que invita a una sorollosa vida del carrer i a l’aire lliure, influiria en el desenvolupament i en determinades característiques de les bandes de música valencianes que han anat derivant en la interpretació de peces musicals pròpiament festeres, destinades a les desfilades falleres o de moros i cristians.

Antecedents de la Unió Musical de Torrent Les primeres dades sobre l’existència de bandes de música a Torrent es remunten a la primera meitat del segle XIX. Si incloem refundacions, absorcions, escissions i unions, han sigut tretze les bandes que han desfilat pels nostres carrers. La Unió Musical ha sigut l’última a afegir-se a la llista de les bandes torrentines. El seu origen es remunta a la fusió de dos bandes de la nostra ciutat, el Patronato de la Juventud Obrera, molt llunyà en el temps, i l’Asociación Musical La Clásica, d’existència efímera.

De la Banda del Patronato de la Juventud Obrera sabem que es funda el 10 de març de 1887, quan un grup de músics que havia abandonat el Centre Artístic Musical (banda de Música Nova), amb alguns components de la banda de la Música Vella, organitzen una xaranga. El primer director fou un músic aficionat, Eulogio Piqueras, que dirigeix la banda durant vint-i-cinc anys. Al llarg de quasi mig segle, el Patronat es cobreix de glòria gràcies als èxits obtinguts fora de la província i a les seues participacions en el Certamen de Bandes de València, encara que va viure períodes de decadència. La denominació de la banda és obra del pare José Méndez, fundador del Cercle Catòlic de Sant Josep Obrer, que promet recolzar-los a canvi que es posaren el nom del Patronat i, fins a la Guerra Civil, va utilitzar els locals del Cercle Catòlic. La dissolució de la banda es porta a efecte en 1936 amb la clausura del Cercle Catòlic i la confiscació de l’instrumental per part de l’Ajuntament.

En 1939, l’Ajuntament sorgit de la Guerra Civil crea una banda municipal amb el material procedent de les dos bandes dissoltes durant l’enfrontament fratricida, però l’experiència no resultà positiva. En 1940, el consistori invita el Cercle Catòlic a constituir una banda sota la seua direcció, administració i protecció. El Cercle acull molt favorablement l’acord i rep de l’Ajuntament tot el material i l’instrumental de la banda municipal. La decisió de l’Ajuntament va ser protestada immediatament per les dos bandes dissoltes, que esperaven recuperar les seues pertinences, però no ho van acon-

2007, PRIMAVERA • 11

seguir. Des de la creació de la banda del Cercle es produeixen algunes dissensions «que tuvieron muy poco de fondo musical pero un mucho de posiciones personalistas llevadas a ultranza». A la darreria de 1947, un grup de músics, antics membres de la banda del Patronat, sol·liciten el reconeixement pel Govern Civil dels antics estatuts de la banda desapareguda, l’autorització governativa del qual aconseguiren pel febrer de 1948, cosa que va permetre la represa de les activitats artístiques, amb la presidència d’Álvaro Romero Ortí i la direcció musical d’Enrique Andreu Romero. Es fundava una nova societat que tornava a la denominació antiga. Encara que en 1949 s’unifiquen les dos bandes com a Banda de Música del Patronato del Círculo Católico, les batutes continuaven alçades i el soroll de saxos continua latent. Les discòrdies provoquen en 1952, quan guanyen el segon premi en el Certamen de Bandes Civils d’Elx en 1951, la ruptura definitiva de les dos bandes.

Després de la ruptura dels fràgils llaços que s’havien establit entre les agrupacions del Cercle Catòlic i del Patronat, es produiria una nova escissió al si de la banda del Cercle Catòlic, en considerar un grup de músics que la banda no estava prou preparada per a presentar-se al Certamen de Bandes de València. Els músics díscols són expulsats. No obstant això, impertèrrits, decideixen crear la seua pròpia banda de música, legalitzada el 17 de juliol de 1965 amb el nom d’Asociación Musical La Clásica, apel·latiu que va suggerir el primer president José Navarro Paredes, ja que al director de la banda, Amando Blanquer Ponsoda no li atreia especialment la música de banda sinó les interpretacions clàssiques d’orquestra. La Clásica era una banda menuda que com a màxim va integrar uns trenta-quatre músics, i les seues actuacions a penes van sobrepassar l’àmbit local. El primer concert va tindre lloc el 5 de desembre de 1965 en homenatge a la seua patrona santa Cecília als locals del Teatre Antonià. Després de deambular per diversos bars, va instal·lar la seu social al bar de l’Ateneu Mercantil. Després de la junta de 7 d’octubre de 1969 n’assumí la presidència Gaspar Navarro Piles.

CAMÍ DE LA UNIÓ Estes contingències van suposar que a finals dels anys seixanta Torrent comptara amb tres bandes de música. Segons Ruiz Monrabal, «el criterio de personas vinculadas al mundo de la música, coincidía en que un pueblo de tan probada tradición musical tendría que hallar la forma de salir de la mediocridad artística en la que estaba inmerso, ya que se daban las circunstancias para hacerlo a tenor de la cantidad y calidad de sus músicos». Estes idees, afig, anirien calant en l’ànim de qui desitjava eixir de la vulgaritat per a crear una banda a l’altura d’una ciutat com la nostra. Això no obstant, les conversacions entre membres de les juntes del Patronat i La Clásica per a acostar les posicions s’havien iniciat prompte, a penes esdevinguda l’escissió de La Clásica de la banda del Cercle Catòlic, però no es va arribar a acords concrets. No seria fins al Nadal de 1972 quan, en una conversació informal entre Ricardo Yago Soler, de la Banda del Patronato de la Juventud Obrera, i Gaspar Navarro Piles, president de la Sociedad Musical La Clásica, xarren de les seues inquietuds musicals i d’unir esforços. Pel gener de 1973 va tindre lloc a la seu social de La Clásica la primera reunió amb l’ànim d’unir les dos bandes. A la reunió se sumen els representants de la banda del Cercle Catòlic, però no mostren interés per la fusió de la seua banda amb les altres dos. En una altra reunió al Bar Tudela, seu del Patronat, es resol tot el que té a vore amb el material d’arxiu, l’instrumental amb què es comptava, els contractes pendents i altres detalls i per unanimitat s’acorda denominar la nova entitat amb el nom d’Unió Musical de Torrent. La Clásica aportava vint-i-huit músics a la Unió Musical i el Patronat quaranta. Per tal d’arribar a la consecució de la formació de la banda i donar-los una orientació eficient feia falta un director. Després d’abundants i ímprobes gestions es va aconseguir comptar amb el talent d’un torrentí avesat als combats de la música i de les bandes de música, admirat i respectat per tots: Mariano Puig Yago, Marianet. Mariano Puig es va entregar en cos i ànima a la seua tasca en la nova banda a canvi de dirigir un projecte seriós. Com que era molt major i no conduïa, va demanar que l’arreplegaren per a acudir als assajos, ja que vivia a València al carrer de Jesús. Per a Gaspar Navarro Piles, la Unió Musical havia sigut possible «gracias a haber contado con la dirección del insigne maestro».

El 23 de febrer de 1973 assajaven junts els components de les extintes agrupacions per primera vegada a la seu de l’antic Patronat, a l’ombra del septuagenari mestre per a afinar les seues armes i presentar-se a la societat torrentina. Els assajos van culminar amb la primera posada de llarg de la Unió Musical a l’empara de la Torre la nit del dijous 28 de juny en un concert patrocinat per la Caixa d’Estalvis de Torrent, en els fullets publicitaris de la qual encara es llegia que la banda estava «en trámite de constitución». El butlletí d’informació local va saludar amb entusiasme la presentació de la nova banda torrentina: «Ya tenemos Unión Musical de Torrente.

Es así como suena y nos parece un sueño. Pero así es y ahí están los hechos que reseñamos como un verdadero acontecimiento que nos llega de la mano de dos bandas de música torrentinas, una de ellas vieja, añeja, con solera, y la otra joven, casi dando los primeros pasos. El Patronato de la Juventud Obrera y La Clásica se funden ahora con ese mismo deseo de constituirse en una buena banda por y para Torrente. La Caja de Ahorros nos consta que no ha regateado esfuerzo alguno para que el acto de esta presentación constituyese un éxito como el alcanzado en la noche del día 28 de junio. Todas las personalidades y músicos entendidos que hablaron en la víspera de San Pedro coincidieron en destacar esta misma idea de la fusión, exaltando y aplaudiendo la unión de estas dos bandas de música que pueden dar días de gloria a su ciudad, y habló el alcalde de Torrente, que es quien sabe de las viejas glorias, porque tuvo que buscar las personas que le relataron los hechos que serían materia para su libro, esa historia tan torrentina de Vicente Beguer como es «La música en Torrente (1940-1970)». Y lo dijeron y afirmaron con sus aplausos todas las fuerzas vivas de la ciudad, que estuvieron presentes, siendo testigos, bajo el símbolo de la vieja torre, del significado de la leal promesa de ser fieles a esta nueva sociedad musical».

El concert va estar presidit per l’alcalde, Vicente Beguer Esteve, Vicente Ortí Planells, president del Consell de la Caixa d’Estalvis de Torrent, patrocinadora de l’acte; José María Cervera Lloret, catedràtic d’Harmonia del Conservatori de Música de València; Antonio Andrés Juan, president de la Federació Regional de Societats Musicals; Ángel Asunción Rubio, delegat de Relacions Públiques de la mateixa Federació; mossén José González Frasquet, arxiprest de la Mare de Déu de l’Assumpció i altres personalitats de la ciutat.

El concert constava de dos actes. Davall la batuta del subdirector José María Puig Viñes, arrancava amb el pasdoble Ateneo Musical, del director de la banda. Mariano Puig Yago va dirigir la resta del concert amb la interpretació de les peces El trust de los tenorios de José Serrano; La Torre del Oro, poema simfònic de Jerónimo Jiménez; Las golondrinas del jove Usandizaga; Brisas del Turia de José María Merino; Egmont (op. 84) de Beethoven; l’obertura de Rienzi de Wagner, i finalitzà amb Peña Vinaza, un altre pasdoble del mestre.

El primer pas ja estava fet. Després de l’eixida a la plaça, la Unió Musical començava una carrera meteòrica, prolífica en guardons i actuacions, que l’ha portada a les cotes més altes de les bandes de música valencianes.

La Unió Musical en dos temps El 15 de març de 1974 s’aprovaren els estatuts i el reglament de la banda, i el 19 d’abril tenia lloc la segona assemblea general per a triar els membres que havien de constituir la Junta Directiva. Excepte alguns canvis mínims, l’òrgan directiu quedava pràcticament igual que el de la Junta Gestora triada el 24 de maig de l’any anterior per a legalitzar la nova societat, la documentació de la qual va redactar l’assessor jurídic de la Federació, Vicente Ruiz Monrabal. La Junta Directiva quedava composta per: president, Gaspar Navarro Piles; vicepresident, Tomás Ortí Soriano; secretari, Ricardo Yago Soler; vicesecretari, Ramón Bresó Olaso; tresorer, David López Álvarez; ajustador, Francisco Andreu Chuliá i Ricardo Mora Medina, i els vocals Vicente Puig Andreu, Francisco Mora Miquel, Salvador Castellote Forriols i Miguel Paes Valldecabres.

La primera etapa de la vida de la Unió Musical de Torrent la podem situar entre 1973 i 1989. Són anys de concreció i de desenvolupament. La banda es converteix en l’eix entorn del qual anirà definint-se la societat musical que integrarà diverses agrupacions, l’escola i el prestigiós curs de tècniques de perfeccionament «Mariano Puig Yago». Adquireix la seua seu social, grava el primer disc, inicia les setmanes musicals i organitza els festivals de jazz. Entre 1974 i 1989 no faltarà en els certàmens anuals de la ciutat de València participant en la Secció Especial B. Com a fets luctuosos en este període desapareixen dos dels artífexs de la banda: Mariano Puig Yago i Gaspar Navarro Piles.

La dècada dels setanta és difícil per a la música de banda. Els jóvens, el planter per a l’agrupació, estan més interessats en altres opcions musicals, i en la Transició s’entretenen apegant cartells pels carrers i acudint a mítings. A principis dels setanta, a Torrent es detecta entre la joventut que «el folk se cultiva poco, por abandono de la banda al formar conjuntos». De fet, en els anys seixanta s’havien creat diversos grups de música pop a la nostra ciutat. L’edat mitjana dels components de la Unió Musical se situava entre els 35 i 40 anys. Per descomptat que la participació femenina hi era escassa. En 1977, amb motiu de la festivitat de Santa Cecília, només trobem una dona tocant en la banda, encara que després el nombre ha augmentat considerablement. Altres problemes van sorgir amb la incomprensió d’alguns veïns, que van denunciar la banda per fer «ruidos hasta altas horas de la noche» quan els músics només es preparaven, com sempre havia ocorregut en les bandes del poble, per a presentar-se en el certamen anual de bandes de València al seu modest local. Les queixes dels veïns van arribar a la premsa i la resposta dels músics afectats també.

La segona etapa de la Unió Musical la situem entre 1990 fins a hui, moment en què s’inaugura l’esplèndida plaça de la Unió Musical de Torrent i la novíssima seu social a l’edifici Montecarlo. Este període s’inicia amb el canvi en la presidència i l’ascens de la banda a la Secció d’Honor del Certamen Internacional de Bandes. Es consoliden els èxits realitzats en la gestió anterior alhora que s’instaura una figura femenina que representa la banda: la Musa de la Música. En virtut de l’acord d’incorporar corda a la banda, en la Junta Directiva de 1989, coincidint amb la decisió de participar en el certamen de 1991 en categoria Especial d’Honor, l’agrupació passa a anomenar-se Banda Simfònica, i com a simfònica actua a partir de 1990.

Per les activitats que es realitzen al si de la Unió Musical i tota la seua labor social, el Club de Gerents de la comarca de l’Horta Sud li atorga el 15 de maig de 1991 el premi Eurogerents a l’Activitat Social. El vicepresident de la societat escrivia respecte d’això que «...más que el premio en sí, lo verdaderamente importante es que el Club de Gerentes, con su probada capacidad y solvencia, nos aliente en función de nuestra labor educativa en beneficio de la juventud torrentina».

En caure malalt Gaspar Navarro, ocupà accidentalment la presidència Jaume Santonja Martínez, que va estar fins a l’assemblea general extraordinària del 19 de febrer de 1990, presidida pel degà de la Junta Directiva, Francisco Andreu Chuliá. En l’assemblea va resultar elegit per majoria el president actual, Ricardo Yago Soler, que ja havia sigut president de la banda del Patronat i fou un altre dels protagonistes de la unió. Als pocs mesos de l’elecció, el BIM TORRENT deia sobre la seua figura: «Ricardo toca el saxo, es músico por afición, puede interpretar cualquier pieza, pero se confiesa poco creativo. Lo suyo es organizar y su amor propio le impide tener fallos, que él interpretaría como fracasos.

Dice con orgullo que la Banda de la UMT está entre las seis primeras de la Comunidad Valenciana. Menciona las dos bandas de Llíria, las dos de Cullera, y las dos de Bunyol».

12 • BIM TORRENT

La seu del carrer de Bellido En 1981, el president de la Unió Musical, Gaspar Navarro Piles, destacava com a fet important l’èxit del local social, que permetia una millor organització i més possibilitats per a la banda, a diferència de l’antiga seu del Patronat que s’havia quedat menuda.

Els músics assajaven al pis de dalt del Bar Tudela, i els dies que s’havia d’habilitar per a organitzar algun tipus de banquet, els músics es quedaven sense assajar. La premsa, en parlar de la penúria econòmica de la banda, descrivia la precarietat de l’establiment i les condicions d’assaig: «...en estos momentos no disponen de un local más o menos adecuado y acondicionado para poder ensayar, lo hacen en un local –si así se le puede llamar- que ni tan siquiera tienen un espacio suficiente, pero por lo menos les resulta a un precio módico y dentro de sus escasas posibilidades; ni comentario merece la restricción de tiempo que las características del centro o local les ofrece y sin ninguna clase de consideración. Para todos, su gran problema (y esto sí que son conscientes) es la necesidad de disponer de un local con toda libertad, pero la adquisición de él en propiedad supone una muy considerable suma de dinero y ésta no está a su alcance» (sic). Així com anava, en els últims dies del mes d’agost de 1976 la banda va celebrar una assemblea general per a tractar el punt únic de la possible adquisició d’un local en propietat on desenvolupar les seues activitats artístiques amb més amplitud. Als pocs dies era tancat el tracte amb el propietari de la casa situada al carrer del General Aranda, núm. 3, hui carrer de Bellido, la finca del qual fou adquirida per un milió i mig de pessetes (9.000 euros, aproximadament). Entre Ramón Bresó i Mateo Aleixos –recorda Ricardo Yago– van donar l’entrada de 50.000 pessetes en la Caixa d’Estalvis de Torrent per aconseguir el préstec. El 4 de desembre de 1977 s’inauguraven els nous locals d’assaig i la seu social de la Unió Musical amb motiu de la Primera Setmana Musical en Honor a Santa Cecília, que organitzava la banda.

Certàmens Concursar en el Certamen Internacional de Bandes de Música de la Ciutat de València és la màxima aspiració de qualsevol músic de banda des del segle xix. Entre 1974 i 1989, la banda es presenta a tots els certàmens que se celebren a la vora del Túria. «Decidimos acudir al Certamen de Bandas de Valencia –comenta Ricardo Yago– porque en Torrent la afición por la música de banda se había perdido y ésta era una manera de darnos a conocer». Els components de la banda estaven delerosos d’acudir a la cita de València. Així ho explicava Gaspar Navarro Piles, president entre 1973 i 1988 en descriure l’evolució de la banda: «...en el corto plazo de dieciséis meses, y bajo la batuta de su director fundador titular, don Mariano Puig, con una ilusión y trabajo dedicado a la música de nuestra ciudad, ha realizado diez conciertos, de ellos cuatro fueron en otros tantos pueblos de la provincia, y estamos satisfechos, porque la Banda en cuantos sitios actuó dejó un impacto musical maravilloso. Es muy importante la moral adquirida por los componentes de la banda, que continuamente estaban manifestando a la Junta y a su director estar dispuestos a sacrificarse todo lo que fuera necesario en el solo empeño de acudir al Certamen Musical de Valencia». El sacrifici va donar els seus fruits. El 16 de juliol de 1974, inscrita en la Secció Primera, la banda es presenta al Certamen Internacional de Bandes de Música de la Ciutat de València i aconsegueix imposar-se a les altres agrupacions participants de Catarroja, Sedaví i Faura. La Unió Musical les va superar amb la interpretació de dos obres, La Dolorosa del mestre Serrano –com a obligatòria en el concurs– i Els mestres cantors de Nüremberg, de lliure elecció. El criteri del mestre Mariano Puig havia resultat encertat, com ho fou també en sentit contrari en voler assistir al mateix concurs els músics d’una altra banda que dirigia: «Mestre, nosaltres vullguérem anar al Certamen de València». A la qual cosa va respondre ell: «Em pareix molt bé: digueu-me quants en sou, doneu-me els diners... i vos portaré les entrades». A partir de 1975, la banda participa en la Secció Especial B, i en la primera ocasió que ho fa assaboreix novament la mel del triomf. Dins de la Secció Especial B aconsegueix el primer lloc en cinc ocasions. Quan mor Mariano Puig, i després del pas per la direcció de la banda d’Enrique Andreu Romero, en 1983, després de set anys sense emportar-se el guardó preat, la victòria va ser celebrada amb tots els luxes. Francisco Idilio Gimeno, tercer director de la Unió Musical descriu l’estat anímic amb què va trobar la banda i els seus mètodes de treball fins que es va obtindre l’anhelada meta de la victòria: «Al llegar aquí me encontré con que los músicos estaban un poco desmoralizados, y yo intenté desde el primer día, tanto en la selección de las obras como en los ensayos, cumplir mi labor del modo más ameno posible, y al mismo tiempo, empujando a la banda con el fin de su propia superación en cuanto a calidad». La festa es va desencadenar amb el premi. L’alcalde Rafael Marín va prometre regalar-los els timbals. La celebració es va traslladar de València a Torrent. Conten que un grup de jóvens que va prolongar la seua satisfacció fins a l’ermita, va entonar al so del Yellow submarine dels Beatles allò de «Ramonet, si vas a l’hort, porta figues i albercocs» davant la porta del president de la banda del Cercle Catòlic per la sana rivalitat que ha caracteritzat les dos agrupacions. No obstant això, la polèmica pareix inherent al Certamen Internacional de Bandes. Segons la informació de Manuel Teba, va haverhi descontentament en la banda i fora d’ella perquè es pensava que en l’edició de 1982 els havien llevat el premi en benefici de la banda de Catarroja. Les sospites van recaure en el jurat. En 1985, la Unió Musical tornava a repetir el primer lloc, esta vegada empatada a 148 punts amb la Lira de Vilanova de Castelló. Una altra vegada es va dubtar de la imparcialitat del jurat perquè es va produir un transvasament de punts dins de l’escrutini «per a quadrar el mal calculat empat». L’últim any que la banda es presentava en la Secció Especial B saltava novament la polèmica en quedar la Lira Saguntina en primer lloc en perjuí de la banda de Manises i la de Torrent. Francisco Andreu Chuliá conta que els components de la taula presidencial van aplaudir amb el mateix entusiasme que el públic en comptes de guardar les formes davant d’una actuació discreta dels saguntins.

L’opció de participar cada any en l’esdeveniment musical suposava un esforç extrem, i es va acordar acudir cada dos anys. Després de faltar a la cita en 1990, la Banda Simfònica es presenta en la màxima categoria, la Secció d’Honor, dirigida per Francisco Idilio Gimeno, trenta anys després d’absentar-se les bandes torrentines en la categoria superior. Competia contra l’Ateneu Musical i d’Ensenyança Banda Primitiva de Llíria i el Centre Instructiu Cultural Unió Musical de Benaguasil, per damunt de les quals destacà i aconseguí el primer premi. «La plaza de toros estuvo rebosante de público de diversos pueblos. Cuando terminó la actuación de nuestra Banda hubo una gran ovación unánime de aplausos y piropos, lo que corroboró la limpieza y perfección de nuestra actuación». Després de la victòria, l’alcalde Jesús Ros es va comprometre que Torrent li dedicaria un carrer a la Unió Musical. La promesa es feia realitat amb l’acord de 26 de juny de 1991 de l’Ajuntament de dedicar dos vies públiques a la banda i al director guanyador, i la inauguració el 14 de maig del 2006. Una àmplia i moderna plaça, projecte de l’arquitecte Vicente González Móstoles, recordaria la Unió Musical, i un carrer adjacent el director guanyador. Els triomfs en la Secció Especial A tornarien a repetir-se, primer amb Francisco Idilio Gimeno i més tard amb Manuel Enguídanos. Per a Ricardo Yago, «los certámenes suponen momentos emotivos en la vida de la banda porque los últimos quince días de ensayos, vienen músicos profesionales, a quienes volvemos a reencontrar gracias a este evento, que tocan en otros lugares y se reúnen para participar en el certamen junto a nosotros».

Els directors En els directors titulars de la banda s’ha combinat l’experiència de la maduresa i la gosadia de la joventut. Mariano Puig Yago té una extensa i prolífica carrera quan s’encarrega de la direcció de la banda. El seu currículum està complet. Venia de dirigir les principals agrupacions de la província de València, com a compositor compta amb pasdobles com ara Peña Vinaza, Ana Mª Yago o Ateneo Musical. Amb la Unió Musical va aconseguir en el Certamen de Bandes de València el Primer Premi Secció Primera en 1974, el Primer Premi Secció Especial B en 1975 i 1976 i el Segon Premi en esta secció el 1977 i 1978. Va elaborar moltíssimes transcripcions dels grans compositors (Beethoven, Wagner, Txaikovski...) per a adaptar-los a la música de banda; les escrites per a la Unió Musical es conserven a l’arxiu de la societat. En morir el 21 d’octubre de 1978, el substitueix Enrique Andreu Romero, un altre torrentí que havia estudiat clarinet amb Mariano Puig. Ja havia dirigit la Banda del Patronat de la Joventut Obrera, i el seu pas per la Unió Musical fou breu. Creà l’escola i va aconseguir per a la banda el Tercer Premi Secció Especial B en 1979 i el Segon Premi de la mateixa secció el 1980. En 1981 va obtindre la menció d’honor de la Secció Especial B. Enrique Andreu Romero moria el 19 de desembre del 2002. Francisco Idilio Gimeno Martínez és un home jove de trenta-set anys quan arriba a la titularitat com a director de la banda. Havia nascut a Bugarra. Per la seua inquietud per l’ensenyament i el perfeccionament de la gent jove, al novembre de 1982 crea la Banda Juvenil. En 1982 va obtindre el Tercer Premi de la Secció Especial B en el certamen. Entre 1983 i 1986 s’emportà el Primer Premi, i en 1988 i 1989 el Segon Premi de la Secció Especial B. Durant la seua direcció, la banda va ascendir a la Secció Especial A o Secció d’Honor, i aconseguí el primer premi en les tres ocasions que hi va participar.

A partir de l’octubre de 1996 es fa càrrec de la Banda Simfònica el mestre director Manuel Enguídanos Cotanda, natural de Llíria. Ingressa molt jove com a professor de clarinet en la Banda Municipal de Castelló, i des de 1966 és professor de la Banda Municipal de València. En la seua dilatada carrera ha aconseguit nombrosos primers premis en els diferents certàmens en què ha participat. Amb la Unió Musical de Torrent va guanyar tres primers premis en la Secció d’Honor en 1997, 1999 i 2003, el segon en 2001 i el tercer en 2005.

L’escola Necessària per a la pervivència de qualsevol banda, la Unió Musical va crear la seua escola d’educands destinada a formar en solfeig i instrumentalment els futurs components de la banda. Però, atés el pressupost escàs de la Unió Musical, es deia «que en el grupo de educandos que están promocionando, se encuentren con el problema de hacerles repetir lecciones de solfeo, dado que no puede pasar al siguiente ciclo que es con instrumento, y por falta de éstos, se ve truncada la continuidad e incluso en algún caso la ilusión de los jóvenes». L’escola va començar a funcionar per Enrique Andreu Romero. Al setembre de 1989, la Unió Musical va ser autoritzada d’acord amb el Pla 66 en Grau Elemental com a centre reconegut d’estudis musicals per part de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència de la Generalitat. D’esta manera, el Conservatori de Música de la ciutat va rebre una estimable cooperació que li va permetre atendre l’excedent de sol·licituds que es generaven. Per a esta comesa l’Ajuntament va proporcionar cinc aules de l’antic col·legi San Marcos, al carrer de Gómez Ferrer, tres d’elles compartides i dos en exclusiva per als estudiants d’instruments, mentre que els estudiants de solfeig rebien les classes a la seu de la Unió Musical. Interessada per portar la música a totes bandes, la Unió Musical va posar en pràctica classes d’iniciació al solfeig en diferents llocs de la ciutat. El 1981 ho fa en l’Associació de Veïns Las Trincheras i al col·legi Joan XXIII, i amb este propòsit d’acostar la música a les aules firmava un conveni amb l’Ajuntament pel qual la banda realitzava concerts didàctics a les escoles de la nostra ciutat. A partir de 1991 els alumnes reben les classes en un nou edifici adaptat per a l’escola. L’edifici es va alçar sobre una antiga casa, propietat de la Unió Musical, transformada en una escola moderna gràcies a la contribució del programa «Música 92» de la Conselleria de Cultura, que en subvencionà dos terços del pressupost. L’Escola comptava amb una planta baixa i dos pisos, on hi havia repartides cinc aules, la sala de reunions de la Junta Directiva, la direcció i l’administració. En 1998 passa a ser Escola Reconeguda per extinció del Pla 66. Actualment, díhuit professors, dotze instrumentistes i sis de solfeig imparteixen classe a uns dos-cents alumnes.

2007, PRIMAVERA • 13

Agrupacions musicals Dins de les agrupacions musicals que s’han fundat en la Unió Musical de Torrent, la Banda Juvenil és la més antiga. La Banda Juvenil fou creada al novembre de 1982 pel director Francisco Idilio Gimeno Martínez amb l’objectiu clar d’alimentar la banda adulta. «Las bandas –deia– son el caldo de cultivo de los futuros profesionales, y el hecho que lo prueba es la gran cantidad de valencianos que de las bandas han pasado a la Orquesta Nacional o de RTVE e incluso al extranjero», per això era necessari comptar amb una banda composta pels més jóvens. La Banda Juvenil la dirigeix el mateix director que la Banda Simfònica, així s’acostumen als seus gestos i moviments.

La componen jóvens entre dotze i catorze anys, però també hi ha altres jóvens més assaonats que participen en les dos bandes. Al cap de l’any intervenen en dos concerts com a mínim. Els concerts de Santa Cecília els tanca la Banda Juvenil, i justament coincidint amb la festivitat de la patrona dels músics els components d’esta agrupació passen a la banda adulta. Actualment integren la Banda Juvenil seixanta persones. El 14 d’abril de 1990 es presentava a la sala d’actes de la Casa de Cultura la Jove Orquestra de Cambra de la Unió Musical, sota la direcció de Francisca Ortí Viñes. La van seguir com a directors Daniel Albir Santafé i Vicente Galbis García, i pel gener de 1992 va derivar en l’Orquestra Simfònica, amb Salvador Porter com a primer director, qui a l’octubre del 2003 va cedir el testimoni al titular actual, Rafael Ortí Martínez. La Coral Polifònica de la Unió Musical de Torrent es funda a l’octubre de 1995. Està composta per pares i familiars que tenien fills matriculats en la Unió Musical i que un dia van decidir participar en la música, seguint segurament l’apreciació de Sancho Panza «... donde hay música no puede haber cosa mala» (Don Quijote, II-34). El Dissabte Sant de 1996 va participar a la parròquia de Sant Josep juntament amb l’Orquestra Jove en un concert extraordinari commemorant la Passió de Crist, amb el qual es presentava davant el públic per primera vegada. Per a l’esdeveniment la coral va ser dirigida pel professor de cant David Asín Vergara, que continua estant-ne al capdavant. Interpretaren obres de Vitoria, Palestrina i Schubert. Han oferit concerts en solitari o acompanyats per les altres agrupacions de la Unió Musical, i el seu repertori es compon de peces a cappella de la polifonia clàssica i popular, programes amb cors d’òpera i sarsuela, així com obres corals amb acompanyament instrumental o d’orquestra. A més dels concerts habituals en Santa Cecília, ha cantat en el concert de clausura del Festival d’Òpera «Ciutat de Requena» i ha participat en festivals corals de Catarroja, Canals o Mislata. Ha cantat al Palau de la Música de València, a l’Auditori de Torrent, a l’Auditori d’Algar de Palància, Alfafar, Xirivella, Benetússer... L’octubre de 1999 organitzà el Primer Festival de Corals de la Unió Musical de Torrent.

Setmana Musical El dia 22 de novembre és la festivitat de Santa Cecília, patrona de la música. D’ací que totes les formacions musicals la festegen tots els anys. La primera Setmana de la Música que organitzà la Unió Musical es va iniciar el diumenge 4 de desembre de 1977 amb la inauguració de la seua seu social en el carrer de Bellido, com hem dit més amunt.

Durant uns dies se celebren cicles de conferències d’insignes catedràtics, xarrades i actuacions musicals. En les diferents edicions de les Setmanes Musicals organitzades per la Unió Musical han desfilat grups instrumentals, orfeons, jazzistes, grups de gospel i una infinitat d’artistes no necessàriament relacionats amb la música de banda. A més, durant la celebració de la Setmana Musical s’atorga l’oportunitat a músics de la banda perquè toquen com a solistes, acompanyats de públic i artistes ja consagrats. D’esta manera es pretén que els jóvens intèrprets es motiven i vegen que amb la pràctica i el treball es pot arribar lluny. La Setmana Musical és una altra oportunitat que té la Unió Musical de donar a conéixer la música de banda al públic.

Curs «Mariano Puig Yago» Als huit anys de la fundació de la banda, naix una fita en la Unió Musical de Torrent per la seua rellevància i projecció, el Curs Internacional de Tècniques i Perfeccionament

i Interpretació «Mariano Puig Yago». El curs «Mariano Puig» comença al juliol de 1981 per iniciativa de José Ortí Soriano i altres músics per a omplir un buit important dins de l’educació musical i per a honrar la memòria de qui fou el director fundador, Mariano Puig Yago. Segons relatava José Ortí, el curs es va promoure perquè en arribar les vacacions que tenien els músics, trobaven una infinitat de compromisos docents particulars: «Para evitar este atosigamiento se nos ocurrió la idea de organizar un curso de unos cuatro o cinco días, y así al menos el resto de las vacaciones las podríamos utilizar para descansar». El curs ajudaria els jóvens instrumentistes a superar aquelles dificultats que podrien trobar durant els llargs anys de formació i els acostava a noves tècniques d’interpretació; a més, potenciava l’intercanvi d’inquietuds amb altres jóvens procedents de la resta d’Espanya i de l’estranger. El curs «Mariano Puig» s’ha convertit en pioner i és el degà al nostre país, al mateix temps que atrau el nombre més gran de professionals de tots els que se celebren actualment. Al llarg de més d’un quart de segle han exercit el seu magisteri músics i professors de prestigi nacional i internacional reconegut provinents de l’Orquestra Nacional d’Espanya, del Conservatori Superior de València, del Real Conservatorio Superior de Música de Madrid o del Conservatori d’Alacant. En la primera edició van participar i el van impulsar Andrés Carreres López, flauta; Vicente Peñarrocha Agustí, clarinet; Francisco Burguera Muñoz, trompa; José Ortí Soriano, trompeta, i com a professor auxiliar amb el mateix instrument Leopoldo Vidal Estrems; Enrique Ferrando, trombó i Juan García Iborra, percussió. En l’edició següent va participar Pedro Iturralde Ochoa, saxo que s’ha convertit en un habitual en les diferents edicions del curs. Però també han passat José Tomás, Vicente Merenciano, Enrique Ferrando, Miguel Navarro, Enrique Llácer, Agustín Serrano, Antonio AriasGago, José Antonio Tomás i un llarg etcètera de primeres figures. Gaspar Navarro Piles recordava l’entrega desinteressada dels professionals, que «cobrando una cantidad simbólica muy por debajo de su «caché» han volcado todo su entusiasmo en potenciar la cantera que indudablemente existe en nuestros jóvenes». El saxofonista Pedro Iturralde resumia les raons que el movien a participar en el curs: «...Evidentemente no es por la compensación económica... pero un artista en muchas ocasiones hace las cosas por placer. Lo importante para mi es comprobar cómo un estudiante ha seguido tus enseñanzas, las ha comprendido, le han servido; en definitiva, se trata de transmitir a estos jóvenes unos conocimientos que yo he ido acumulando durante años, aprendiéndolas de modo autodidacta en muchas ocasiones. Esto forma parte de la satisfacción de todo músico». El primer any van assistir setanta alumnes externs i vint-i-huit interns al col·legi Lope de Vega. Posteriorment, les classes s’han realitzat a l’IES Tirant lo Blanc, i actualment al Conservatori Professional de Música de Torrent. En la quinta edició del curs es van impartir tota la gamma d’instruments de banda. En l’actualitat el curs comprén: flauta, clarinet, saxòfon, fagot, trompa, trompeta, fliscorn, trombó, bombardí, tuba, violí, violoncel, piano i percussió. Els alumnes s’allotgen, amb preus especials, a l’Hotel Lido, on també descansen els professors. En les hores lliures realitzen visites turístiques, compren instruments i totes les activitats lúdiques que l’agenda del curs els permet. El curs finalitza amb l’actuació d’algun dels alumnes, a vegades amb els professors, i el lliurament de diplomes acreditatius. Hi ha hagut alumnes que després han participat com a professors, com Manuel Ramada. José Navarro Paredes, músic veterà i destacat de la banda, comenta que altres bandes de més tradició es lamenten de no haver creat abans un curs semblant. Ricardo Yago afig que a partir del curs de la Unió Musical, se n’han realitzat altres a Alzira, Xàtiva o Gandia però que són complementaris del de Torrent i no se solapen. Ángel Asunción, de la Federació de Bandes de Música, ha dit que el curs «Mariano Puig» «ha demostrado ser de lo mejor y más completo que se imparte en España».

Jazz Fins al 2001, la Unió Musical va organitzar amb el patrocini de l’Ajuntament de Torrent el Festival de Jazz durant la primera quinzena del mes de juliol, un clàssic de la música a la Comunitat Valenciana. En 1989 es va realitzar el primer concert al peu de la Torre per a continuar després a l’Hort de Trénor. Pedro Iturralde va ser invitat com a estrella en la I Setmana de Jazz; la seua actuació quedaria per a la posteritat en les pàgines de la premsa: «La actuación de Pedro Iturralde, de espaldas a la Torre, deleitó a los asistentes por muchos motivos, entre ellos el de la belleza del escenario. Luces blancas, amarillas, rojas y azules se alternaban haciendo saltar los reflejos de las notas hacia el público; numerosos adolescentes disparaban sus flashes que coordinaba el afamado saxofonista». La Unió Musical, explica Ricardo Yago Rodríguez, «concertaba los músicos, se encargaba de las instalaciones, la difusión, la publicidad, se ocupaba de las relaciones públicas.

Gracias a la Unió Musical en Torrent se ha introducido el jazz y han actuado figuras de la talla de Pedro Iturralde, Arturo Sandoval, Paquito de Ribera, Ximo Tebar o Ricardo Belda». També van passar altres figures internacionals com Steve Turre, Larry Coryell amb la Bill Bruford’s Band, Eric Alexander, Princes of Time, Fabio Milano, Jerry Fuller, Matew Simon, David Mitchel, Charles McNeil, Dave Pibus, Danilo Pérez o Kenny Garret.

La Musa de la Música La Musa de la Música representa el toc de glamour de la Unió Musical. Simbolitza la cultura a la nostra ciutat junt amb la Fallera Major, representant de la festa, i la Reina de l’Encontre, que s’identifica amb la religiositat; totes tres conformen un trident de bellesa enlluernadora. L’exaltació de la Musa transcorre a l’Auditori, encara que anteriorment s’havia fet a la parròquia de l’Assumpció i a l’església de Monte-Sión. És la cara de la banda en tots els actes en què participa. La Musa no pertany a la Unió Musical, i amb això es busca aconseguir una projecció i un acostament major a la societat torrentina.

Fins al 1991 no trobem la primera Musa oficial de la Unió Musical, Amparo Burgos Ortí, rodejada de les seues dames d’honor, que van ser les jóvens Irene Bresó Peiró,

PRIMAVERA, 2007

14 • BIM TORRENT

Mª Amparo Mora Fandos, Margarita Nácher González i Lorena García Bordería. L’acte de presentació i exaltació va tindre lloc el 28 de novembre, però amb motiu de la Setmana de la Música de 1977 ja hi hagué una musa representativa de la banda en la persona de Milagro Mora Campos, acompanyada del seu seguici de clavariesses, encara que en el seu paper es perfilava més la figura d’una padrina, assenyala Ricardo Yago. Per a l’ocasió va actuar de mantenidor el president de la Federació Regional de Societats Musicals, Ángel Asunción Rubio, i tancà l’acte la Jove Orquestra de la Unió Musical, que va interpretar peces de Prokofiev, Txaikovski i Häendel. Fins als nostres dies han sigut setze les muses que han desfilat per la passarel·la de la Unió Musical amb els seus vestits de fina seda. Com a mantenidors han assistit José Bresó, actual alcalde de la ciutat, o el locutor Enrique Ginés, director de l’emissora de ràdio 97.7 i creador de l’espai Discomóder. La Musa és una jove de verb fàcil, ben formada, que quan acaba el seu regnat sol continuar vinculada a la Unió Musical de Torrent.

Discografia La Unió Musical ha gravat diversos discos. El primer single va ser produït en 1979 per José Fernández Salvador i es va titular Unió Musical de Torrent. Era un homenatge al mestre de la banda. Davall la batuta d’Enrique Andreu Romero, es van gravar tres temes de Mariano Puig: Ateneo Musical, Arturo Boix i Ana María Yago. En la portada apareix la Torre amb la figuera desapareguda, a manera de clavell, que li dóna un cert aire flamenc, rodejada de totes les parades del mercat dels divendres. Després de dos LP de música valenciana, col·labora amb el grup Al Tall l’any 2000, amb motiu de la celebració del 25é aniversari del grup. La gravació del compacte La Nit es va realitzar en directe a l’Auditori, també sobre temes populars valencians. De nou a l’Auditori graven una selecció de marxes mores i cristianes, titulat Moros i cristians, els dies 13 i 14 d’abril del 2002. Ha intervingut en el tercer volum de la sèrie Plaza Mayor que el segell RTVE va dedicar a les bandes de música de la Comunitat Valenciana, titulat Viva la Banda, gravat al Palau de la Música de València. La Unió Musical posseeix gravacions de les seues actuacions en el Certamen Internacional de Bandes i un doble CD en commemoració del XXV Aniversari de la Banda. Ha intervingut en l’espai Nuestras bandas de TVE a la Comunitat Valenciana, per al qual es va desplaçar una unitat de gravació de TVE que durant un dia va filmar les classes de l’Escola d’Educands, la Torre o la Casa de Cultura; també ha actuat en LP Televisión.

Coda La Unió Musical de Torrent ha realitzat al voltant de cinc-cents concerts en estos anys.

Ha intervingut en totes les campanyes de «Retrobem la Nostra Música» i ha actuat a Almeria, Conca, Albacete, Toledo, Múrcia. Lugo, Barcelona i tota la Comunitat Valenciana. Ha participat en concerts benèfics i és assídua en la programació de l’Auditori. No falta en festivals, actes públics ni en les festes de la ciutat. En el seu interés per fomentar la música de banda, a vegades no ha actuat en els marcs més adequats. Així, el 22 de

juny de 1985, en el Primer Festival de Bandes de Música a Torrent que organitzava la Caixa d’Estalvis es denunciava que: «La placeta dels Moralets pot estar molt bé per a fer berbenes populars. Però un acte d’aquest tipus hauria d’haver-se realitzat en un lloc on l’atenció dels espectadors no es dispersés tant a causa dels milers de sorolls estranys que es barrejaven amb la música: motos que passaven prop, i totes aquelles remors que, a l’estiu, omplen la nit, a més a més dels mosquits. I per si açò fos poc, eixa nit feia fresca i quasi ens constipem tots». Amb motiu de la presentació oficial de l’Himne de Torrent, amb música de José Ortí Soriano i lletra de Jesús Huguet, el 21 d’abril de 1997 les dos bandes de Torrent van compartir escenari i de nou, amb ocasió de la celebració del XXV aniversari de la Constitució Espanyola, el 6 de desembre del 2003, tornaven a unir-se al carrer de Ramón y Cajal, a les portes de l’Ajuntament, la Banda del Cercle Catòlic i la de la Unió Musical de Torrent.

Actualment, la Unió Musical compta amb dos-cents músics federats i mil doscents socis, quantitat que es queda curta per a una ciutat com la nostra a diferència de poblacions com Llíria, Bunyol o Cullera que dupliquen i tripliquen el nombre d’abonats. Quant als ingressos ordinaris, la Unió Musical es finança amb les quotes dels socis, amb la venda de loteria i el treball dels músics en les actuacions i concerts. Els ingressos extraordinaris provenen en general del patrocini de concerts per part de la Caixa Rural, la CAM i l’Ajuntament de Torrent. Però per al bon funcionament de la banda, deia Gaspar Navarro Piles, «no sólo necesitamos ayuda económica, sino moral. Es importante sentir el calor de la gente que dé razón de nuestra existencia. Sería bonito conseguir una gran familia musical. Ese sería el logro más importante para cualquier banda y muestra evidente que la música siempre tendrá sitio en el pueblo».

La Unió Musical i Torrent La Unió Musical al llarg d’estes tres dècades ha fomentat i ha dinamitzat la vida cultural de la ciutat en la faceta que li correspon. No s’ha encarregat només de fomentar la música de banda, sinó que gràcies als seus festivals hem conegut figures de talla internacional dins d’altres estils musicals. Ha introduït el jazz a Torrent i amb motiu del curs «Mariano Puig» s’han reunit en la localitat professors i catedràtics de prestigi nacional i internacional reconegut junt amb un infinitat d’alumnes d’Espanya i de l’estranger que pretenen fer de la música el seu mitjà de vida. Tot això ha col·locat Torrent en l’òrbita de les ciutats que aposten per la música i en el punt de mira de molts intèrprets. A més, de les seues aules han eixit alumnes que hui exerceixen en l’Orquestra Nacional, en la Casa de Sa Majestat el Rei i en diversos conservatoris repartits per tota la geografia nacional. Mentrestant, la banda ha passejat el nom de la ciutat allà on ha actuat i els seus triomfs han sigut els nostres. Les institucions públiques, conscients d’això, en reconeixement a la labor que ha realitzat a favor de Torrent ha homenatjat els seus integrants, els qui s’han relacionat amb ella i s’han implicat en la vida cultural de Torrent i la pròpia agrupació retolant carrers i places amb els seus noms. Així, l’Ajuntament va acordar el 6 de novembre de 1979 la denominació d’un carrer amb el nom de Músic Mariano Puig, modificant la resolució per acord de 25 de setembre per la qual passava a denominar-se «carrer del Músic Mariano Puig Yago».

El 27 de novembre de 1989 acordà denominar un carrer amb el nom de Gaspar Navarro Piles. Va acordar el 12 de desembre de 1988 retolar un carrer dedicat al seu Fill Predilecte José Ortí Soriano. Acordà el 26 de juny de 1991 retolar un carrer dedicat a la Unió Musical de Torrent i un altre al director que ho va fer possible, Francisco Idilio Gimeno Martínez. Va acordar el 14 de desembre de 1992 dedicar un carrer al Músic Andrés Carreres López. Acordà el 12 de maig de 1997 retolar una plaça amb el nom de Pedro Iturralde Ochoa. Va acordar el 16 de desembre del 2002 retolar un carrer amb el nom d’Enrique Andreu Romero.

A pesar de la seua joventut, hui els torrentins i torrentines comptem amb una banda que s’ha consagrat entre les millors de la Comunitat Valenciana. Eixint pràcticament de la clandestinitat en què vivia al carrer de Bellido, una incògnita en el mapa del municipi, amb el seu trasllat a l’edifici Montecarlo en la principal artèria de comunicació de la ciutat, s’obrin nous horitzons per a la promoció i la història de la Unió Musical de Torrent. n

Unidos por el vínculo de la música

T

odos tenemos al menos un lugar de referencia al que por diversos motivos, nos sentimos unidos como si se tratara de la propia familia. Es además nuestro grupo el que nos proporciona identidad y sentido de pertenencia.

En mi caso, como en el de muchos niños y jóvenes, este lugar fue la banda de música. En la banda del Patronato, «l’Ensalada», completé mi formación, me relacioné con personas que no eran de mi edad y conocí de cerca a gente muy diferente, unidos todos por el vínculo de la música.

Igual que no se olvida a los maestros y profesores que te transmitieron

el gusto por la lectura y el conocimiento o el deseo de saberlo todo sobre el mundo que nos rodea, yo no olvidaré a aquellas personas que ya formaban parte de mi banda, allá por 1971 cuando comencé a formar parte de ella, ni a los que vinieron después.

Siempre recordaré a Luís Gay y José María Puig, mis maestros; a Gaspar Navarro presidente fundador de la Unión, que se movía como un padre de familia numerosa formada por hijos –los músicos– de todas las edades y por supuesto a Mariano Puig, aquella figura frágil que ejercía sin embargo, la autoridad musical más grande que nunca he visto.

De aquella época y de esta es Ricardo Yago, nuestro presidente, a quien respeto y aprecio por su trabajo y rectitud incomparables.

De todos ellos y de muchos más, recuerdo sus cualidades indudables como músicos, pero sobre todo su dimensión humana y es que es un lujo crecer en un pueblo, entre un grupo de gente que hace de la música su principal afición, dedicación o pasión.

Hace pocos días, el presidente de una más que destacada sociedad musical que nos acompañó en la inauguración del nuevo local, resaltaba el hecho de que buena parte de los músicos fundadores de la Unió aún permanecemos en ella, dada la cons-

tante entrada y salida de músicos que registran la mayoría de bandas, que las hacen irreconocibles cada pocos años. Aún hay algo más importante, le contesté, pues la mayoría de aquellos músicos tenemos ahora a nuestros hijos en la banda o la orquesta de la Unió.

Así la Unión Musical de Torrent es también la banda de los Ortí, los Bermell, los Paredes, los Forment, los Yago, los Sorlí, los Bresó, los Paes y muchos otros más.

Aunque el nuevo local es importante –y qué gran esfuerzo ha supuesto– son las personas las que hacen (esta) Sociedad. n J. BENJAMÍN FALCES REIG

ELECCIONS MUNICIPALS I AUTONÒMIQUES

PRIMAVERA, 2007

BIM TORRENT • 15

RELACIÓN DE DISTRITOS, SECCIONES Y COLEGIOS ELECTORALES 27 de maig DISTRITO

SEC.

MESA

1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 3 3 3 3 3 3 3 3 3 3 3 3 3 3 3 3 3 3 3 3 3 3 3 3 3 3 3 3 3 3 3 3 3 3 3 3 3 3 3 3 3 3 3 3 3

1 1 2 3 3 3 4 5 5 6 6 7 7 8 8 9 10 10 11 11 11 12 12 13 13 1 1 2 2 4 4 5 6 6 7 7 1 1 1 2 2 3 3 4 4 5 5 6 7 7 8 8 8 9 9 10 10 11 11 12 12 13 13 14 14 15 15 16 16 16 17 17 18 18 18 19 19 19 20 20 21

A B U A B C U A B A B A B A B U A B A B C A B A B A B A B A B U A B A B A B C A B A B A B A B U A B A B C A B A B A B A B A B A B A B A B C A B A B C A B C A B U

SEDE MANCOMUNIDAD L’HORTA SUD SEDE MANCOMUNIDAD L’HORTA SUD CASA DE CULTURA (SALA DE EXPOSICIÓN) COLEGIO VIRGEN DEL ROSARIO COLEGIO VIRGEN DEL ROSARIO COLEGIO VIRGEN DEL ROSARIO SERVICIOS SOCIALES CENTRE CULTURAL SANT MARC CENTRE CULTURAL SANT MARC ANTIGUO AYUNTAMIENTO ANTIGUO AYUNTAMIENTO SALÓN PARROQUIA SAN LUIS BERTRÁN SALÓN PARROQUIA SAN LUIS BERTRÁN CENTRO SOCIAL XENILLET CENTRO SOCIAL XENILLET COLEGIO PÚBLICO JUAN XXIII COLEGIO PÚBLICO JUAN XXIII COLEGIO PÚBLICO JUAN XXIII COL. S. JOSE Y STA. ANA (TRINITARIAS) COL. S. JOSE Y STA. ANA (TRINITARIAS) COL. S. JOSE Y STA. ANA (TRINITARIAS) LOCAL PARTICULAR LOCAL PARTICULAR POLIESPORTIU LA COTXERA POLIESPORTIU LA COTXERA INSTITUTO DE BACHILLERATO MIXTO INSTITUTO DE BACHILLERATO MIXTO CLUB DEL MINUSVÁLIDO CLUB DEL MINUSVÁLIDO COLEG. Mª. AUXILIADORA (SALESIANAS) COLEG. Mª. AUXILIADORA (SALESIANAS) CENTRO DE SALUD MENTAL CENTRE DE MAJORS SANTA ELENA CENTRE DE MAJORS SANTA ELENA C.P. SAN JUAN BAUTISTA C.P. SAN JUAN BAUTISTA COLEGIO LA PURÍSIMA (FRANCISCANAS) COLEGIO LA PURÍSIMA (FRANCISCANAS) COLEGIO LA PURISIMA (FRANCISCANAS) COLEGIO PÚBLICO LOPE DE VEGA COLEGIO PÚBLICO LOPE DE VEGA COLEGIO PÚBLICO LOPE DE VEGA COLEGIO PÚBLICO LOPE DE VEGA CONSERVATORIO ELEMENTAL DE MÚSICA CONSERVATORIO ELEMENTAL DE MÚSICA CRUZ ROJA CRUZ ROJA CENTRE D’INFORMACIÓ JUVENIL LOCAL AA.VV. BARRIO CARACOLES LOCAL AA.VV. BARRIO CARACOLES ESCUELA INFANTIL PULGARCITO ESCUELA INFANTIL PULGARCITO ESCUELA INFANTIL PULGARCITO CENTRE D’INFORMACIÓ JUVENIL CENTRE D’INFORMACIÓ JUVENIL CENTRO JUVENIL SAN GREGORIO CENTRO JUVENIL SAN GREGORIO T.A.P.I.S. T.A.P.I.S. COLEGIO PÚBLICO SAN PASCUAL COLEGIO PÚBLICO SAN PASCUAL COLEGIO PÚBLICO FEDERICO MAICAS COLEGIO PÚBLICO FEDERICO MAICAS CENTRO TERCERA EDAD S. ENRIQUE CENTRO TERCERA EDAD S. ENRIQUE CLUB AJEDREZ JAQUE MATE CLUB AJEDREZ JAQUE MATE CENTRE DE MAJORS SANTA ELENA CENTRE DE MAJORS SANTA ELENA CENTRE DE MAJORS SANTA ELENA ASOCIACIÓN VECINOS 25 D’ABRIL ASOCIACIÓN VECINOS 25 D’ABRIL COLEGIO PÚBLICO SAN PASCUAL COLEGIO PÚBLICO SAN PASCUAL COLEGIO PÚBLICO SAN PASCUAL COLEGIO PÚBLICO SAN PASCUAL COLEGIO PÚBLICO SAN PASCUAL COLEGIO PÚBLICO SAN PASCUAL ASOC. CULT. CASTILLA-LA MANCHA ASOC. CULT. CASTILLA-LA MANCHA COLEGIO PÚBLICO FEDERICO MAICAS

C/. CERVANTES C/. CERVANTES C/. SAGRA C/. GABRIELA MISTRAL C/. GABRIELA MISTRAL C/. GABRIELA MISTRAL C/. SANTO DOMINGO C/. GÓMEZ FERRER C/. GÓMEZ FERRER C/. RAMÓN Y CAJAL C/. RAMÓN Y CAJAL C/. M .M. PUIG YAGO C/. M. M. PUIG YAGO C/. ALBADES C/. ALBADES C/. MALVARROSA C/. JUAN XXIII C/. JUAN XXIII PL. MAESTRO GINER PL. MAESTRO GINER PL. MAESTRO GINER C/. PLA C/. PLA C/ PLA, 17 C/ PLA, 17 C/. FRAY LUIS AMIGÓ C/. FRAY LUIS AMIGÓ C/. FRAY LUIS AMIGÓ C/. FRAY LUIS AMIGÓ PL. DOMINICAL PL. DOMINICAL C/. TIRANT LO BLANC C/. PADRE MÉNDEZ C/. PADRE MÉNDEZ C/. S. JUAN BAUTISTA C/. S. JUAN BAUTISTA PL.CORTS VALENCIANES PL.CORTS VALENCIANES PL.CORTS VALENCIANES C/. DR. FCO. ROSELLÓ C/. DR. FCO. ROSELLÓ C/. SEDAVÍ C/. SEDAVÍ C/. ALBOCASSER C/. ALBOCASSER C/. HDEZ. MALILLOS C/. HDEZ MALILLOS C/. FEDERICO MAICAS C/. SAN ENRIQUE C/. SAN ENRIQUE C/. PINTOR RIBERA C/. PINTOR RIBERA C/. PINTOR RIBERA C/. MÚSICO A. PIQUERES C/. MÚSICO A. PIQUERES C/. PINTOR GENOVÉS C/. PINTOR GENOVÉS C/. LA MARINA C/. LA MARINA C/. PADRE MÉNDEZ C/. PADRE MÉNDEZ C/. SIMANCAS C/. SIMANCAS C/. CAMÍ REIAL C/. CAMÍ REIAL C/. B. GUARDIA CIVIL C/. B. GUARDIA CIVIL C/. PADRE MÉNDEZ C/. PADRE MÉNDEZ C/ PADRE MÉNDEZ C/. LA MARINA C/. LA MARINA C/. PADRE MÉNDEZ C/. PADRE MÉNDEZ C/. PADRE MÉNDEZ C/. PADRE MÉNDEZ C/. PADRE MÉNDEZ C/ PADRE MENDEZ C/. LOPE DE RUEDA C/. LOPE DE RUEDA C/. SIMANCAS

3 3 3 4 4 4 4 4 4 4 4 4 4 4 4 4 4 4

22 23 23 1 1 2 2 3 3 4 4 5 5 6 6 7 7 8

U A B A B A B A B A B A B A B A B U

4 4

9 9

A B

COLEGIO PÚBLICO FEDERICO MAICAS COLEGIO PÚBLICO FEDERICO MAICAS COLEGIO PÚBLICO FEDERICO MAICAS PABELLÓN POLIDEPORTIVO EL VEDAT PABELLÓN POLIDEPORTIVO EL VEDAT PABELLÓN POLIDEPORTIVO EL VEDAT PABELLÓN POLIDEPORTIVO EL VEDAT ASOCIACION VECINOS PINTOR BENEDITO ASOCIACION VECINOS PINTOR BENEDITO AUDITORIO MUNICIPAL AUDITORIO MUNICIPAL PABELLÓN POLIDEPORTIVO EL VEDAT PABELLÓN POLIDEPORTIVO EL VEDAT ASOCIACIÓN VECINOS EL VEDAT ASOCIACIÓN VECINOS EL VEDAT PABELLÓN POLIDEPORTIVO EL VEDAT PABELLÓN POLIDEPORTIVO EL VEDAT PABELLÓN POLIDEPORTIVO EL VEDAT PABELLÓN POLIDEPORTIVO EL VEDAT PABELLÓN POLIDEPORTIVO EL VEDAT

C/ SIMANCAS C/ SIMANCAS C/ SIMANCAS C/. EL SOL C/. EL SOL C/. EL SOL C/. EL SOL C/. PINTOR BENEDITO C/. PINTOR BENEDITO C/. VTE. PALLARDÓ C/. VTE. PALLARDÓ C/. EL SOL C/. EL SOL C/. FONT DE SAN LLUIS C/. FONT DE SAN LLUIS C/. EL SOL C/. EL SOL C/. EL SOL C/. EL SOL C/. EL SOL

4

51

101

LOCAL ELECTORAL

EMPLAZAMIENTO

NÚM 19 19 17 4 4 4 22 12 12 7 7 2 2 9 9 1 4 4 16 16 16 1 1

41 41 16 16 6 6 19 118 118 22 22 16 16 16 21 21 21 21 4 4 19 19 17 1 1 30 30 30 5 5 16 16 1 1 149 149 1 1 108 108 13 13 118 118 118 5 5 149 149 149 149 149 149 7 7 1 1 1 1 2 2 2 2 2 2 25 25 2 2 16 16 2 2 2 2 2

S

16 • BIM TORRENT

O

C

I

E

T

A

T

Javier Almenar rep a títol pòstum la Insígnia de Plata de Torrent En l’acte es va presentar un llibre sobre l’artista

E

n la vesprada del 7 de març es presentava al saló d’actes de l’Ajuntament el llibre Javier Almenar Besó. Artista de la llum i del color, en homenatge a l’artista local, a qui a títol pòstum l’alcalde lliurava la Insígnia de Plata de la Ciutat, que recolliren la seua viuda, Esther Cerdán, i els seus fills Xavier i Albert. L’acte va suscitar una gran expectació i el públic va omplir de gom a gom els dos pisos de la sala. En esta cerimònia es comptava amb la presència de la corporació municipal, la família de l’homenatjat, amistats, companys de treball del Museu de Belles Arts de València i representants dels col·lectius i associacions del municipi.

“

L’alcalde va expressar la difícil tasca de presidir un acte dedicat a Javier Almenar Besó, perquè segons ell es tractava d’un dia alegre, però trist perquè ell ja no hi està present: «Javier era un gran artista, amb una carrera curta, però prolífica, i a més va ser un gran home que hui continua present a Torrent perquè està en molts símbols de la nostra ciutat, com en la Mare de Déu del Pòpul o en diversos passos de Setmana Santa.

”

2007, PRIMAVERA • 17

L

a presentació començà amb un emotiu vídeo que feia un recorregut per la vida i obra de l’artista desaparegut, especialista en restauració de pintura i imatgeria religiosa. A continuació van intervindre Ana Coronado, autora del llibre i directora de la col·lecció «Gent de Torrent»; en representació de la família de Javier Almenar parlaren Alfonso Navarro i Vicente Andreu, i tancava l’acte d’homenatge l’alcalde, José Bresó, que després d’un breu discurs va glossar la memòria d’este torrentí il·lustre, i lliurava la Insígnia de Plata de la Ciutat a la viuda i als fills de l’homenatjat. L’alcalde va expressar la difícil tasca de presidir un acte dedicat a Javier Almenar Besó, perquè segons ell es tractava d’un dia alegre, però

trist perquè ell ja no hi està present: «Javier era un gran artista, amb una carrera curta, però prolífica, i a més va ser un gran home que hui continua present a Torrent perquè està en molts símbols de la nostra ciutat, com en la Mare de Déu del Pòpul o en diversos passos de Setmana Santa».

Per la seua banda, l’autora del llibre publicat en memòria seua, Ana Coronado, mostrava la satisfacció d’haver aconseguit fer narrable el pas per la vida d’este artista torrentí, afirmant que, sobretot ha volgut respectar el pensament de Javier que, com una veu impresa en algunes pàgines del llibre, ens porta a conéixer la seua trajectòria vital i artística. La intervenció d’Alfonso Navarro posà el matís emotiu,

perquè va centrar el seu discurs en el tarannà solidari i alegre de Javier Almenar, i en el buit que ha deixat en la societat torrentina una mort tan prematura. I Vicente Andreu, autor del pròleg del llibre, destacava el caràcter artístic i analític del qual sempre va fer gala el seu cosí, Javier Almenar.

Per a finalitzar l’acte, l’alcalde va lliurar la Insígnia de Plata a Esther Cerdán, qui acompanyada dels seus fills va pujar a l’escenari a rebre-la i va dedicar unes paraules d’agraïment a l’Ajuntament i a la ciutat per este reconeixement, del qual va dir que se sentia molt orgullosa, sobretot perquè així els seus fills tindran en la memòria com d’important que ha sigut son pare a Torrent. n

S

18 • BIM TORRENT

O

C

I

E

T

A

T

G e n t d e To r r e n t

La Setmana de la Dona

Dona ATENEA de 2007

María Ortí, lluitadora social

L

a presidenta de l’Obra Social Femenina, María Ortí Martí, revela amb una certa timidesa que porta quaranta anys al capdavant d’esta associació, quatre dècades dedicada a facilitar la vida a totes les dones que han passat per este centre.

María comenta que en l’Obra Social, encara que hi haja una filosofia marcadament religiosa, cristiana i catòlica, hi cap qualsevol tipus de dona; fa igual que professen o no distintes creences: «És bàsic que totes ens respectem i oferim el millor que portem dins», argumenta la presidenta amb eixe somriure perenne que la caracteritza.

L

L

a XXI Setmana de la Dona es va celebrar del 5 al 9 de març. En el transcurs d’estos dies, els col·lectius i associacions de dones van realitzar distintes activitats i actes: la inauguració de la setmana amb la representació de Poetarium del recital amb imatges Mujeres, imágenes de una vida, l’exposició Tradiciones de un pueblo bajo las ropas de mujer i la projecció d’una pel·lícula a la sala d’actes de l’Ajuntament; activitats esportives i lúdiques, excursions, sessions de contacontes... El dinar de germanor en què s’homenatjava la Dona Atenea d’enguany, María Ortí, clausurava la setmana.

Cal destacar l’edició del número 22 de la revista ATENEA, en la qual es publiquen diverses entrevistes: amb la vicepresidenta del Govern, María Teresa Fernández de la Vega, amb María Ortí (Dona Atenea) i amb la pintora Mavi Escamilla. n

a torrentina María Ortí anà al col·legi de menuda, però va deixar prompte els estudis. A sa casa havien de treballar tots. La seua família (composta pel pare, la mare, tres xics i dos xiques; María és la quarta en l’orde de naixement), era agricultora i venia les collites de verdures de qualsevol classe al mercat del poble. Quan va morir el pare van deixar esta activitat i cada un dels fills i filles del matrimoni Ortí Martí va haver de buscar un altre tipus de treball i dedicarse a una tasca diferent de la que havia desenvolupat fins aleshores.

La germana major de María, Concheta, era assídua de l’Obra Social, per la qual cosa, en certa manera va ser l’artífex d’inculcar en la seua germana menuda eixe desig de formar part en les activitats de l’Obra Social.

María ha exercit diverses tasques en l’associació de dones que ens ocupa. En fou zeladora, cobradora de la quota a les sòcies, la que ensenyava manualitats (ja que és una experta en esta matèria), fins a arribar al 1967, any en què es va fer càrrec de la presidència. Des d’aquell moment, no ha parat de treballar per ajudar les dones a trobar eixides als seus problemes, sobretot en l’àmbit de l’educació, la cultura i l’enfocament professional. No cobra per esta dedicació, i se sosté amb la pensió mínima, com tantes altres.

Totes les vesprades acudeix al centre de l’Obra Social Femenina, al carrer de Baviera número 3, on hi ha habilitats dos pisos contigus amb l’espai suficient per a l’execució dels diversos tallers d’aprenentatge.

María no té quasi temps per a altres coses. La tasca que desenvolupa li ocupa una bona part de la seua vida personal.

Després de preguntar-li per les seues aficions contesta: «No tinc quasi aficions personals, bé, m’agraden la manualitats, però tot ho faig ací al centre. Podria dir que és a l’estiu quan estic una miqueta més ociosa, ja que tanquem al juny i aleshores ens ajuntem les nostres companyes de València i anem a Nàquera, on hi ha colònies de xiques. Eixes serien les meues vacacions. En el meu temps lliure també aprofite per a estar amb la meua família».

María va decidir quedar-se fadrina i ha gaudit molt amb els seus nebots i nebodes. Es declara creient practicant, la seua

vida està consagrada i forma part de l’Institut Secular. Afirma fer-ho tot per amor al proïsme i a Déu.

En la conversació mantinguda per a elaborar este article sobre la seua persona, María diu que recorda la vida de la seua infància i joventut amb alegria, perquè abans la vida era molt tranquil· la. Segons ella, hi havia molta unió i tot el poble es coneixia. Ara pensa que l’associació que presideix és com una xicoteta illa en la immensitat d’este municipi que és més ciutat que no poble.

«A vegades note que som una associació molt independent, ni formem part de les activitats que organitza l’Ajuntament ni de les que organitza l’Església; estem a soles, però rebem ajudes de la Caixa Rural de Torrent, de l’Ajuntament i de la CAM, i estem molt agraïdes». Diu açò i afig a continuació: «El Torrent d’ara és molt gran i hi ha molts recursos. El poble ha crescut i està molt bonic, però jo li veig els defectes i les virtuts d’una gran ciutat. Per exemple, quan assistisc a alguna actuació de l’Auditori, després, com que és de nit, no hi ha autobusos que em puguen portar al centre de Torrent; però, d’altra banda, i per exemple en les festes de les Falles, amb les quals jo sempre m’ho he passat molt bé, ja no em fa falta anar a València, perquè a Torrent tenim fins i tot la falla de l’Ajuntament i totes les del poble, hi ha molt bon ambient, comptem amb el mateix que té València, i podem gaudir-ho de mil formes.»

María es va destapant, i ara sí que manifesta algunes coses alienes al centre que la diverteixen: «Com sóc molt de poble m’agrada assistir a tot el que puc. M’agrada veure exposicions…, però sobretot m’agraden els dies de Falles i les festes del poble; m’agraden molt les traques i els castells.»

Des de 1967, la direcció de l’Obra recau en María Ortí En el número 21 d’ATENEA vam conéixer les activitats que es realitzen en l’Obra Social Femenina. Ens ho contava Salud March: Una associació que es preocupa de la supervivència de tradicions com la dels boixets, el brodat a màquina o el tall i confecció és l’Obra Social Fe-

2007, PRIMAVERA • 19

“

María ha exercit diverses tasques en l’associació de dones que ens ocupa. En fou zeladora, cobradora de la quota a les sòcies, la que ensenyava manualitats (ja que és una experta en esta matèria), fins a arribar al 1967, any en què es va fer càrrec de la presidència. Des d’aquell moment, no ha parat de treballar per ajudar les dones a trobar eixides als seus problemes, sobretot en l’àmbit de l’educació, la cultura i l’enfocament professional.

”

menina de la Mare de Déu dels Desemparats (c/ Baviera, 3-1r). Es tracta d’una agrupació oberta a tota dona que vulga superar-se i que té l’objectiu prioritari de la formació i la integració de la dona en el món laboral; pretén un dels seus objectius.

«Continuem sent fidels a l’esperit que va inspirar esta associació», comenta María Ortí, presidenta de l’Obra. «La nostra associació naix a València en 1912. Set anys més tard apareix una altra secció a Torrent. En aquella època (1919) era un sindicat que nodria d’informació a les dones.

De fet, les empreses que necessitaven treballadores acudien en primer lloc a este sindicat i demanaven referències i recomanacions de dones de l’associació per a contractar-les posteriorment». María continua recordant: «La ja desapareguda Conserva del carrer de Santa Anna utilitzava este sistema.

Primer venia el capatàs a la nostra seu i buscava possibles candidates. Després, donava treball a les elegides».

Açò succeïa perquè les associades estaven correctament informades i tenien clars els seus drets com a treballadores, però també les seues obligacions.

La bona fama les precedia.

En l’actualitat l’Obra té unes 200 associades de totes les edats, però als cursos assisteixen unes 70.

L’activitat de l’Obra amb les dones no s’ha detingut mai, excepte durant els anys de la Guerra Civil. No obstant això, després del triomf nacional, esta associació va perdre la seua denomina-

ció de sindicat i va passar a anomenarse Obra Social Femenina de la Mare de Déu dels Desemparats. Durant el camí, no sols va perdre el caràcter sindical, sinó també algunes de les associades, que van ser empresonades durant la guerra i postguerra. […] Esta Obra Social ha sigut testimoni d’una gran part de la història del segle XX de Torrent.

Per ella han passat deu presidentes.

La primera va ser Carmen Jauzarás, el mandat de la qual va durar des de 1920 fins al 1929.

Entre les activitats que ofereix l’Obra Social ressaltem les classes de boixets, el taller de tall i confecció, brodat a màquina, curs d’iniciació a la informàtica, comprensió lectora i escriptura.

També representen obres de teatre, fan reunions per a majors i periòdicament es realitzen funcions d’assessorament a dones immigrants, a les quals es dóna informació. La llista d’actuacions és variada: visites culturals, trobades amb altres grups de promoció femenina, cursets nadalencs (de cuina, com adornar la casa…), festa del Dia Internacional de la Dona, del 1r de Maig, de la Mare de Déu dels Desemparats, Festa de la Gratitud (pel curs que acaba al juny), exposició dels treballs dels diferents cursos de boixets, tall i confecció i brodat a màquina, etc.

Mentre hem conegut un poc millor el que fa María parlant amb ella, al centre s’estan preparant, com en anys anteriors, diverses activitats per a commemorar el 8 de Març. n ana coronado

20 • BIM TORRENT

T O

R

R

E

N

T

A

L

C

O

R

El Poble Nou també al meu cor

E

n algun temps la gent que residia al Poble Nou vivia i convivia en una situació singular; un barri en desenvolupament, de creixement irregular i, crec recordar, sense cap servici públic. Això, a la resta del ciutadans de Torrent, ens portava a pensar que el barri era com una zona marginal i marginada pels poders públics i que l’atur i fins i tot la inseguretat era una tònica quotidiana; però, com ja sabeu, sempre comence parlant de situacions o d’apreciacions de la meua infantesa, o siga, que això passava al voltant dels anys 50 i 60. Hui la cosa ha canviat. Com cada vegada que escric un article, vaig fer una visita al barri del Poble Nou i he de reconéixer la meua sorpresa en alguns aspectes, com per exemple la integració i la identificació del veïnat amb el seu barri, les dotacions de servicis, la netedat als carrers i a les cases, i també es nota que hi ha gent treballant per aconseguir una convivència sana i un agradable nivell de vida. Històricament, el Col·legi Maria Auxiliadora, l’Associació Nova Vida i famílies treballadores de comerciants, com els Garcia Cuenca, els Montesinos, els Zalvez i molts altres, que seria difícil d’enumerar, han portat treball i estabilitat al barri. Hui, l’esforç que estan fent les associacions i les institucions per integrar els joves de distintes ètnies, religions i estatus socials és encomiable, i sóc testimoni que està donant resultats.

E

l barri del Poble Nou començà a nàixer quan Torrent, entre els anys 1750 i 1850, es feia gran i va créixer cap a la zona de secà, cultivada de garroferes, oliveres i ametlers, que quedava a la part dreta de la pujada al Convent –hui carrer de Fra Luis Amigó–, i com a continuació del que és hui el carrer de Santa Anna. Des d’aleshores, i tenint com a eix el carrer de Toledo, acaba en una entrada al Parc

La Tasca de la Punxona i la senyora Rosa Micó, col·laboradora espontània d’este article.

Les plaques dels carrers del Poble Nou.

Central, i té uns límits no oficials entre San Pedro de Alcántara i el Convent de Montesión.

Llocs per al record Un lloc emblemàtic del barri, i que per sort vaig conéixer, és la Tasca de la Punxona i Cigarret, que tenien al carrer de Toledo els pares del meu amic Miguel Merino, un baret casolà on paraven els llauradors de matí

El Forn de Montoro, un comerç tradicional del barri.

I els balcons també tenen vida.

2007, PRIMAVERA • 21

Al presbiteri de l’Església Evangelista, el culte, la música i la pantalla de projecció ocupen el mateix lloc.

Panoràmiques dels carrers del Poble Nou, on es veu la plaça del Dominical (pàgina anterior), antigues plantes baixes, el Col·legi Sant Joan Baptista i el modern edifici de la Junta de Germandats de Setmana Santa.

La Hermandad de la Santa Cena de processó pel seu barri. Dalt poden veure l’aspecte de la seua anda en 1958 l'any de la seua benedicció.

a fer-se el barrejat que els posara a to per a treballar tot el dia al camp.

De vesprada s’hi feien el gotet de vi o de cervesa, acompanyat, això sí, de la típica tapa de mejilló de llanda, cacau i tramussos, i sobretot d’una escandalosa xarrada per a solucionar els problemes del món.

També hi havia una espècie en vies d’extinció: una font! La font dels Escalons, que va quedar tapada quan arreglaren el carrer per primera vegada i que, quan posteriorment l’empedraren, va causar un bon ensurt al conductor

i joves del barri en activitats esportives i culturals, amb un èmfasi especial en aquells que puguen tindre problemes d’adaptació, integració o fins i tot possibilitats econòmiques limitades. I, com no, la institució que es creà intencionadament al si del Poble Nou, com diuen en el llibre publicat en commemoració del 50é aniversari, en un barri amb una idiosincràsia particular amb una forma concreta d’entendre les relacions humanes i, per què no, les religioses. Sí, em referisc a l’Hermandad de la Santa Cena y Caballeros del Santo Cáliz, coneguda

d’una excavadora que s’enfonsà en el mateix lloc on estava la font.

La societat Ja vàrem dedicar un monogràfic en el BIM al Col·legi Maria Auxiliadora, i de la labor docent, espiritual, cultural i esportiva que ha fet i continua fent al Poble Nou. També cal esmentar l’associació juvenil Nova Vida que, a l’empara de l’Església Evangelista i conduïda amb una dedicació admirable pels germans Javier i Mireia Noguera, aglutinen pràcticament tots els xiquets

popularment com «La Santa Cena», que per raons de tradició deu ser l’associació que més projecció té en la resta de la ciutat de Torrent. Es va crear l’any 1954 i ha tingut i té una participació activa en la Setmana Santa torrentina.

El Poble Nou és hui un barri nou, un barri net, un barri bonic, de gent treballadora i esforçada per continuar millorant-lo. Enhorabona a totes les persones, a totes les famílies i a totes les institucions, associacions i entitats que estan fent-ho possible. n VALENTÍN BENLLOCH BARRACHINA

S

22 • BIM TORRENT

O

C

I

E

T

A

T

Jornada d’Arquitectura Esportiva

Presentació al Col·legi d'Arquitectes.

E

l 8 de març s’inaugurava la jornada «Torrent Arquitectura» en l’EMAT. Va tractar sobre l’arquitectura en l’esport, i en concret de l’arquitectura per als grans esdeveniments esportius i també de la

que té com a objecte les instal· lacions municipals. Hi intervingueren especialistes nacionals i internacionals del renom de Geraint John, Ben Vickery, Esteve Bonell i J. Joppien.

Esta jornada fou organitzada per l’Ajuntament, per mitjà de l’empresa municipal Nous Espais Torrent, SAU, amb el patrocini oficial de la Caixa Rural de Torrent. Esta primera edició va versar sobre «Arquitectura per a l’esport» i s’hi parlà sobre l’arquitectura per als grans actes esportius i la d’àmbit municipal.

El president del Col·legi Territorial d’Arquitectes de la Comunitat Valenciana, Francisco Taberner, agraïa a l’Ajuntament el seu interés per potenciar l’arquitectura: «Este ajuntament és un dels pocs que està disposat a premiar i fomentar la bona arquitectura de manera independent». L’arquitecte Joaquim Pu-

jol, coordinador de les jornades, ressaltava l’alegria que sent per tornar a retrobar-se amb la ciutat de Torrent: «La gent de l’esport hem d’agrair que a Torrent pensen en l’esport quan pensen i parlen d’arquitectura, ja que l’esport és fonamental per a la formació i l’equilibri dels ciutadans».

La jornada va començar amb la ponència de Geraint John titulada «L’arquitectura en els Jocs Olímpics». La segona xarrada tractava sobre l’estadi de Wembley, de la mà de Ben Vickery.

Després d’una pausa es van reprendre les ponències amb «Grans pavellons», impartida per Esteve Bonell, i a continuació tingué lloc una taula redona moderada pel director del seminari, Joaquim Pujol, composta per Geraint John, Ben Vickery i Esteve Bonell. A la vesprada reprengué la jornada Fernando Andrés, que va impartir la po-

nència «L’arquitectura de les instal·lacions municipals». Tot seguit era el torn de J. Joppien, amb «L’arquitectura esportiva municipal al centre d’Europa», i de Joaquim Pujol, que va parlar sobre el Parc Central de Torrent.

Per a finalitzar es va celebrar una altra taula redona moderada per Diego Paz, de Gaia Gestió Esportiva, i composta per Fernando Andrés, Joërg Joppien, Joaquim Pujol i Vicent Carratalà.

El seminari «Arquitectura per a l’esport» ha comptat amb el patrocini acadèmic del Col·legi Territorial d’Arquitectes de València, el Col·legi Oficial d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de València, el Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports i la Facultat de Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport.

Per a més informació, poden visitar el web www.torrent.es/ torrentarquitectura/ n

Primera Jornada d'Arquitectura al EMAT.

Curso sobre Comunicación Digital

E

n febrero, la delegación de Participación Ciudadana y la Fundació l’Horta Sud –entidad que facilita el profesorado–, dentro del plan de formación de las asociaciones, organizaron un nuevo curso de Comunicación digital para asociaciones y colectivos en el Ayuntamiento. Versó sobre el concepto de comunicación digital, medios digitales, lugares de Webs, nociones básicas de un sistema operativo, navegación por Internet, e-mail y tratamientos digitales de imágenes. Entre el 16 y el 30 de abril se realiza la II edición del curso de Plantas aromáticas y medicinales, que se repite con novedades.

Está prevista la realización de un curso de Planchado y Confección, de mucha utilidad para aprender estas tareas domésticas.

Información telefónica en el 961111862, preguntando por Francisco Barreda. n PAULA LERMA

Exposición de fotografías: Una mirada diferente al campo valenciano

D

el 1 al 3 de marzo, en la sala de la Caixa Rural, hubo una exposición de las fotografías del concurso impulsado por la Fundación Agricultores Solidarios. En el proyecto colaboraron la Unió de Llauradors i Ramaders y el Ayuntamiento. El acto contó con la presencia del alcalde, José Bresó, el concejal de Sanidad y Políticas de Solidaridad, Ramón Pacheco y miembros de la Corporación Municipal. A través de este concurso, las personas inmigrantes llegadas a Torrent para trabajar en la campaña de cítricos, entre otras, tuvieron la oportunidad de recoger las percepciones de su experiencia con una cámara fotográfica de un solo uso, capturando los instantes y

situaciones que han considerado más representativas y simbólicas de su estancia. La exposición ha sido una pequeña muestra de todas las fotografías que participaron en el concurso, que contó con un gran esfuerzo, ilusión y compromiso de los participantes. De las ocho fotos clasificadas tres fueron las seleccionadas. El alcalde hizo entrega de una cámara digital de fotos a cada uno de los tres premiados.

Bajo el tema genérico Una mirada diferente al campo valenciano, se reflejan las experiencias más cercanas de sus autores: las vivencias como temporeros, el trabajo en el campo, el pueblo, el alojamiento..., un ejemplo de las actividades que han realizado durante su estancia en Torrent y la comarca. n

PRIMAVERA, 2007

Nuevos edificios de VPOs M-7 y M-20

Con estas nuevas viviendas se habrán construido 532 VPOs

E

l 6 de marzo se presentaron a los medios de comunicación los nuevos edificios de VPOs M-7 y M-20, y se hizo público el plazo de solicitud que se abría el 12 de marzo y concluye el 30 de abril. Las promociones ofertadas son el edificio M-7, proyectado por los arquitectos Gerardo Puchol y Manuel Ros, que constará de 80 viviendas de uno y dos dormitorios –cuatro de ellas adaptadas a discapacitados–, todas ellas con garaje y trastero, y con precios que oscilan entre los 104.500,91 euros y los 155.973, 10 euros, y el edificio M-20, un espectacular edificio de 75 metros de altura concebido por los arquitectos Carlos Ferrater, Xavier Martí y Alberto Peñín, de 88 viviendas de uno, dos y tres dormitorios –tres para discapacitados–. Al igual que en la anterior promoción, todas ellas incluyen garaje y trastero y los precios están entre los 86.871,49 euros y los 157.317, 52 euros. Este edificio formará parte del conjunto que vendrá a llamarse «Puerta de Torrent» y se completará con otra torre de viviendas de renta libre que se construye enfrente, justo a la entrada de Torrent por la autovía.

Para esta promoción el consistorio ha simplificado las bases para las solicitudes. Antes había que presentar un sobre para cada solicitud y ahora, con un único sobre, los jóvenes pueden optar a viviendas de los dos edificios. Para quienes hayan tenido que empadronarse temporalmente en otros municipios, se exige sólo que hayan estado empadronados en Torrent más de 1.440 días, desde que cumplieran la mayoría de edad. n RAFAEL DIRANZO

PRIMAVERA, 2007

S

O

C

I

E

T

A

T

BIM TORRENT • 23

Festes

La fiesta de Sant Blai

Carnestoltes

E

L

l 16 de febrero se celebró la fiesta de Carnestoltes, organizada por el Ayuntamiento, la Asociación de Alumnos de la Escuela de Adultos, la Federación de Asociaciones Ciudadanas, y en la que colaboran la Asociación de Amigos de Moros y Cristianos y otras entidades cívicas, culturales y festivas de la ciudad.

La fiesta de Carnestoltes viene celebrándose en Torrent gracias a los alumnos de la Escuela de Adultos. Desde 2000 participa en ella el Ayuntamiento y los Moros y Cristianos, por lo que ha experimentado un importante auge en los últimos años. A esto se añade la actuación de la Colla de Dimonis de Massalfassar, habitual en fiestas de toda España, Italia y Francia. Entre los colectivos participantes en esta fiesta de origen pagano hay varias asociaciones vecinales, culturales, festivas, de mujeres y amas de casa, juveniles, de jubilados, pensionistas así como diferentes AMPAS, y entre los actos a destacar para la celebración de Carnestoltes están la concentración de las comparsas en la plaza de Sant Pascual y la Cabalgata con dolçainers, charanga y un correfoc a cargo de la Colla de Dimonis de Massalfassar, con un espectáculo de fuego y humo, tambores, timbales y demonios desde la plaza de San Pascual, calle Fray Luis Amigó, calle Calvario, calle Juez Ángel Querol, avenida País Valencià, plaza Obispo Benlloch calle Sagra, llegada a plaza Mayor.

En la planta superior del Mercado Central tuvo lugar la cena con servicio de bar y bocadillos a precios populares. Después de la cena se realizó el tradicional baile de Carnestoltes que duró hasta la madrugada.

a ciudad se vistió de gala el sábado, 3 de febrero para celebrar su fiesta de Sant Blai. A pesar de la lluvia, miles de torrentinos y visitantes llenaron la calle de Ramón y Cajal para visitar la Ermita y ser untados con el aceite para sanar la garganta. La fiesta, dedicada al Sant de la gola, es una cita con la tradición y las costumbres y se trata de una jornada para pasear, comprar los sanblaiets, el porrat y el gaiato, y por supuesto, degustar el plato típico de la fiesta, el rossejat.

Este año la celebración contaba con el aliciente de la II Mostra Empresarial situada en la avenida del País Valencià.

Por la mañana se celebró la Misa Mayor, y por la tarde los clavarios iniciaron la procesión por el itinerario habitual hasta la parroquia de San Luis Bertrán. Al finalizar la misma, en el templo se recitó el Verso a Sant Blai y el Canto de los Gozos.

El 11 de febrero se celebró el último de los actos en honor a Sant Blai. En esta ocasión los clavarios, acompañados de sus padres, marcharon desde la parroquia San Luis Bertrán al asilo para ofrecer a los ancianos dones y cariño. n G. C.

Fiesta de Sant Antoni Abad

C

on motivo de la festividad de Sant Antoni, el 11 de febrero tuvo lugar la popular Bendición de los Animales en la parroquia de Nuestra Señora de Monte-Sión.

Esta celebración es posible gracias a la colaboración del Ayuntamiento, la Caja Rural y la Empresa Babaria. Como ya viene siendo habitual se repartieron 1.200 bocadillos entre todos los asistentes al almuerzo gracias a la colaboración de la empresa Industrias Carnicas La COPE. Se celebró una misa, se bendijeron todos los animales y se entregó el tradicional panecillo y la garrofa bendecida de San Antonio. Para concluir el acto, se realizó un desfile hasta la calle Padre Méndez, donde estuvo instalado un escenario y se entregaron obsequios a todos los propietarios de animales.

En esta fiesta participan cada año cientos de personas que acuden con sus caballerías, perros, gatos y todo tipo de animales para que sean bendecidos y posteriormente participar en un singular desfile muy popular en la

comarca de l’Horta Sud al que asiste cada año más de un millar de personas.

C o n e s t e eve n t o c oncluían los actos preparados para la celebración de Sant Antoni Abad, más popularmente conocido como Sant Antoni del Porquet, y que comenzaron con la llegada del nuevo año. Con anterioridad, la noche del 16 de enero en las confluencias

de las calles de Padre Méndez y Calle del Calvario, se quemó la hoguera en honor a San Antonio, en presencia de autoridades, vecinos, amigos y festeros, y tras la misma se disparó un pequeño castillo de fuegos artificiales; y el 21 de enero se celebró en la Parroquia de Monte-Sión una misa. En la Eucaristía, a la que asistieron numerosos fieles, feste-

ros y autoridades, los cantos litúrgicos estuvieron a cargo de la Rondalla del Grup de Ball de Torrent. Tras la misa, se llevó a cabo por las calles de la barriada la procesión, acompañada por el Tabal i Dolçaina del Circulo Católico y la banda de música de la Unió Musical de Torrent, que finalizó con un castillo de fuegos artificiales. n G.C.

Más de 7.000 escolares vivieron la fiesta del Carnaval El carnaval de los escolares es una iniciativa que surgió hace más de veinte años y desde el principio recibió el apoyo y la colaboración del Ayuntamiento.

Miles de niños de la ciudad salieron a la calle para celebrar la tradicional fiesta de carnaval. El pasacalle contó con la multitudinaria participación de niños, profesores y padres de los diferentes colegios públicos de Torrent, entre ellos, Miguel Hernández y Federico Maicas. n SHAILA MARZO

24 • BIM TORRENT

S

El Ayuntamiento concluye las obras del consultorio auxiliar de El Vedat

O

C

I

E

T

A

T

PRIMAVERA, 2007

Agradecimiento de la Junta Local de lucha contra el Cáncer por su recaudación

E

l 2 de abril, el alcalde, José Bresó, el concejal de Sanidad, Ramón Pacheco, el primer teniente de alcalde, Severino Yago y la concejala de Urbanismo, Mª Carmen Lizondo, asistían a la finalización de las obras de reforma del consultorio auxiliar de El Vedat, acompañados por el presidente de la AVV El Vedat, Juan B. Sanchis, y otros miembros de la asociación.

Las obras han costado 190.000 euros, cantidad financiada y ejecutada por el Ayuntamiento. Los locales, situados a unos 50 metros del antiguo consultorio, cuentan con sala de espera y siete consultas, dos de ellas para enfermería.

Cada facultativo dispondrá de su propia consulta, y el personal sanitario estará formado por tres médicos de familia, un pediatra, tres enfermeras/os, un auxiliar de clínica y un auxiliar administrativo. Cada responsable pasará una tarde en el centro, que quedará cubierto cuatro tardes a la semana.

La reforma del nuevo consultorio ha sido realizada por la empresa Castro Hermanos, e implica la mejora de las instalaciones y de los recursos humanos del servicio sanitario que se ofrecerá a los vecinos de El Vedat. La inauguración se prevé para cuando el local esté equipado con el mobiliario por parte de la conselleria.

Antecedentes Desde el año 1991, la conselleria de Educación viene utilizando el local (para el nuevo centro auxiliar) como centro de profesores, siendo éste de propiedad municipal. En 2004 la conselleria de Educación solicita la desafección del mismo para cederlo al Ayuntamiento de Torrent. Se acuerda dotar un aula prefabricada de 125 m2 para sustituir las dependencias del CEFIRE (Centre de Formació, Innovació i Recursos Educatius de València), que se ubicaban en el mencionado local –aula de laboratorio–.

En 2005 se presenta una moción aprobada por unanimidad de los portavoces para solicitar a las consellerias de Sanidad y de Educación el desbloqueo de la situación de paralización del proceso de dotación de un espacio digno para asistencia sanitaria en El Vedat.

El 6 de julio de 2005 se presenta un informe de conselleria de Educación, mediante el cual concede al Ayuntamiento de Torrent la autorización para la desafectación del uso del local en el momento que esté instalada el aula prefabricada para la instalación del aula laboratorio. El Ayuntamiento ha desembolsado para comprar y adecuar dicha aula prefabricada a su uso 42.000 euros.

El censo de población del barrio de El Vedat es actualmente de cerca de 9.400 habitantes, y, hace unos dos años el sector infantil sobrepasaba los 1.400 niños, que no podían acudir al consultorio por la inexistencia del servicio de pediatría.

La Asociación de Vecinos de El Vedat ha querido expresar, con motivo del fin de las obras, su enorme alegría por el gran paso dado con estas reformas. Y esperan que el recetar encima de las camillas, o que los usuarios tengan su propio coche como sala de espera soportando las inclemencias del tiempo, sea ya historia. n SARA CASTELLÓ

Campaña escolar.

Cuestación pública.

D

urante la campaña de 2006, la Junta Local de Lucha Contra el Cáncer consiguió superar la recaudación del ejercicio anterior, con un total de 44.143 euros.

2006 ha sido un año de mucha actividad, puesto que se organizaron los actos habituales como la Cuestación Pública (en la que participaron las fallas y distintas asociaciones), la Campaña Escolar (patrocinada por la Caja Rural de Torrent), la Cena anual en el Hotel Lido (en la que colaboró casi todo el sector del comercio to-

rrentino aportando regalos para la rifa así como también diversas empresas y entidades bancarias), el Trofeo de Golf en el Club del Bosque, subvenciones y loterías, y además, se cerraba el año con un Concierto Navideño de la Orquesta de Saratov patrocinado por la Fundación Caja Murcia.

La Junta desea hacer llegar a toda la ciudadanía su agradecimiento por la desinteresada colaboración prestada. Seguiremos trabajando. n PILAR PUIG. Presidenta de la Junta Local contra el Cáncer

Concierto a beneficio de la lucha contra el cáncer.

En 2006 el Ayuntamiento entregó 927 cheques para recién nacidos por valor de 300 euros

E

l Ayuntamiento puso en marcha una iniciativa de ayuda a las familias a través de cheques para los recién nacidos de la localidad. En 2004 se entregaron 791 cheques por importe de 237.300 euros, y en 2005, 846, que sumaban un total de 253.800 euros, y en 2006 se han extendido un total de 927 cheques, lo que ha supuesto un desembolso de 278.100 euros que, necesariamente, ha ido a tiendas del sector en Torrent. Además de colaborar con la economía familiar, con esta ayuda se pretende también fomentar las compras en los comercios de la ciudad. Los requisitos para recibir este cheque son los siguientes: Al menos uno de los dos padres debe estar empadronado en Torrent seis meses antes del nacimiento o de la fecha de solicitud de adopción. El recién nacido deberá estar empadronados con los padres. No debe haber transcurrido un plazo superior a seis meses entre la fecha de nacimiento o solicitud de adopción y la solicitud del cheque. En caso de niños adoptados se habrá de acreditar que el trámite de adopción se inició cuando el niño tenía la condición de recién nacido –entre cero y doce meses–.

Para ser beneficiario de esta ayuda únicamente es necesario acudir con el DNI a la delegación de Sanidad y Bienestar Social y firmar la instancia. Si la solicitud es correcta, se entrega el cheque en esa misma visita. La ayuda se efectúa en varios cheques de 10 y 20 euros. n

PRIMAVERA, 2007

S

O

C

I

E

T

A

T

BIM TORRENT • 25

La Banda Sinfónica del Círculo Católico nombra presidente de Honor a Ramón Hernández Durante el acto de reconocimiento se homenajeba también al abanderado José María Sellés

E

l 5 de marzo se celebró en l´Auditori el nombramiento de Ramón Hernández Yago como presidente de Honor de la Banda del Círculo Católico de Torrent, y un acto homenaje al abanderado José María Sellés Montoro.

Con motivo de estos dos acontecimientos la Banda Sinfónica del Círculo Católico realizó un concierto dirigido por Vicente Cogollos Llenares interpretado en dos partes. En la primera parte, dedicada al acto de home-

naje al abanderado José María Sellés, se interpretaron obras de J. Franco, L. V. Beethoven, Chueca y Valverde.

En la segunda parte, dedicada al nombramiento de Ramón Hernández Yago como presidente de Honor de la Ban-

da, se pudieron escuchar partituras de M. Asins Arbó, que interpretó la obra Los Madriles. n (Daremos más información sobre la Banda en próximos números del BIM.)

26 • BIM TORRENT

S

O

C

I

E

T

A

T

PRIMAVERA, 2007

G e n t d e To r r e n t

El psicólogo Felipe Hurtado galardonado con el accésit del Premio de Investigación en Salud Mental Infantil y Juvenil

E

l especialista en Psicología, Felipe Hurtado Murillo, fue galardonado en Barcelona con el accésit del II premio de investigación en Salud Mental Infantil y Juvenil, por un trabajo sobre la efectividad de un programa de promoción de la salud sexual y de prevención de la violencia de género en adolescentes. Este trabajo proviene de un proyecto de investigación más amplio, perteneciente a una investigación en programas de salud prevención y predicción de enfermedad, que fue financiado con una Beca de la Escuela Valenciana de Estudios de la Salud de la Generalitat Valenciana. Este premio está promovido por la Fundación Orienta, una entidad proveedora de servicios de salud mental infantil y juvenil del servicio público de salud de la Generalitat Catalana y está patrocinado por el Ayuntamiento de Sant Boi de Llobregat. Es un premio de carácter bianual y ésta ha sido su segunda edición.

Felipe Hurtado, que ya recibió en 1993 el Premio Nacional Trías Fargas convocado por la Fundación Catalana para el síndrome de Down, y del que se dio cumplida información en el BIM número 111, nos explica cómo desarrolla su trabajo cotidiano con los estudios de investigación, y cómo ha realizado el trabajo premiado.

de entre veinte y veinticinco personas, con programación secuencial de conocimientos y actitudes. Los resultados reflejaron la eficacia del programa ya que tras su aplicación, se produjo un aumento significativo en las tasas de

conocimientos y de actitudes afectivosexuales con independencia del sexo, tipo de colegio o de enseñanza. Las palabras clave han sido salud sexual, educación afectivo-sexual, adolescencia, violencia de género, y prevención.

La efectividad de un programa de promoción de la salud sexual y de prevención de violencia de género en adolescentes Se realizó un estudio de intervención antes y después en cuatro colegios, sobre una muestra de 202 estudiantes de segundo de bachiller y ciclos formativos de grado medio. La intervención se hizo mediante sesiones educativas en grupos

Desde el Club de Gerentes se facilitó trabajo a 559 personas en 2006

E

n los últimos años, uno de los puntos fuertes del Club de Gerentes y donde más empeño se está haciendo es en la búsqueda de empleo. Los datos del año anterior, como centro asociado al Servef, vienen a ratificar el trabajo que se está llevando a cabo desde la organización.

Durante el año pasado fueron 559 personas las que encontraron trabajo a través del departamento de empleo del Club de Gerentes. En total se tramitaron 345 ofertas para cubrir 791 puestos de trabajo. Se ha conseguido cubrir el 70,67 por ciento de los puestos que se han gestionado a través de la asociación empresarial, según datos contrastados con Servef.

«El porcentaje de éxito que tenemos es realmente elevado. Casi tres cuartas partes de las ofertas que se tramitan a través del Club de Gerentes acaban en contrato laboral, lo que quiere decir, que cada vez son más los empresarios que deciden dirigirse al Club de Gerentes para cubrir sus posibles ofertas laborales.

Este era uno de los objetivos que nos habíamos marcado cuando pusimos en marcha el centro asociado al Servef, y sin duda, estos datos nos reafirman en nuestra apuesta por el empleo y nos dan motivos para seguir trabajando en este sentido», asegura Xelo Moreno, directora del Club de Gerentes.

Durante 2006 se han entrevistado a 2.397 personas que están buscando empleo.

(Información facilitada por el Gabinete de Prensa del C.de G.) n

Manifestaciones acerca del desarrollo de los estudios y trabajos de Felipe Hurtado Bueno, aparte de mi trabajo asistencial en salud sexual, reproductiva y afectiva en el Centro de Salud Sexual y Reproductiva, del Centro de Salud Fuente San Luís de Valencia, desarrollo una actividad docente como profesor asociado del Departamento de Personalidad, Evaluación y Tratamientos de la Facultad de Psicología de Valencia en la formación pregrado, y como tutor de formación de especialistas en Psicología Clínica en la formación postgrado, además de numerosos cursos de formación continua para el personal de las distintas consellerías y los cursos de extensión universitaria.

Estas dos facetas, la asistencial y la docente, ocupan una importante parcela de mi trabajo, pero también desarrollo otras actividades desde hace más de una década, como la actividad investigadora y la actividad en salud comunitaria con programas de promoción de la salud sexual y de prevención de los diversos trastornos y problemas que la afectan: abuso sexual infantil, disfunciones sexuales, parafilias, conflictos con la identidad y orientación sexual, problemas derivados de uso de los métodos anticonceptivos y de las tecnologías reproductivas, prevención de embarazos no deseados, prevención de infecciones de transmisión sexual y violencia de género y entre los sexos, entre otros.

El fruto de la labor investigadora y docente ha sido la publicación de siete libros y más de treinta artículos publicados en diversas revistas, participación en congresos, asesor en grupos de trabajo, tanto en la Comunidad Valenciana como en el ámbito nacional, y también asesoro en comités editoriales de revistas científicas. Me han financiado con becas de investigación diversos proyectos y he obtenido dos premios. n

Realizado un taller sobre movilización y transferencias para personas dependientes

L

a Asociación AFED de familiares de enfermos de demencias, en colaboración con la Residencia Publica y Centro de Día de tercera Edad de Torrent, la Generalitat Valenciana y La Caixa, ha realizado el taller de Movilización y transferencias para personas dependientes. El curso gratuito tuvo lugar los días 1, 2 y 3 de marzo en la Residencia pública y centro de día 3ª edad de la Avda. Marxadella nº 48.

El taller ha ido dirigido a familiares y cuidadores de enfermos dependientes en fase avanzada, creando situaciones cotidianas reales, similares a las que los cuidadores y enfermos encontrarán en sus hogares. El objetivo es que el enfermo esté más protegido y prevenir posibles dolores y problemas físicos en los cuidadores. Se han tratado materias como instalación en la cama, técnicas de movimientos y manejo del enfermo, entrenamiento de movimientos pasivos del enfermo, instalación en la silla de ruedas, procedimientos para instalar al paciente, transferencia, ejercicios para preparar la movilización más coordinada. n

PRIMAVERA, 2007

S

O

C

I

E

T

A

T

BIM TORRENT • 27

Muere en accidente laboral el jefe de Protección Civil

E

l 14 de marzo se despedía en la parroquia de San Luís Bertrán a Gregorio López Almena, uno de los dos fallecidos en el accidente laboral ocurrido en Gandia. Gregorio López tenía 42 años y era muy conocido porque ejercía el cargo de jefe de la Agrupación de Voluntarios de Protección Civil.

El alcalde y los miembros de la Corporación Municipal, estuvieron presentes en el funeral, así como la Policía Local, el Cuerpo Nacional de Policía, Cruz Roja, todo el equipo completo de Protección Civil y representantes de la Generalitat Valenciana, que manifestaron su pesar por tan triste pérdida y se unieron así al dolor de la familia.

También estudiantes del instituto Serra Perenxisa mostraron su apoyo a dos de las hijas del fallecido, compañeras de clase, y familiares de la otra víctima fallecida en el accidente, Roberto Arteaga, de 24 años, natural de Bolivia y residente en la ciudad de Valencia, acudieron a la misa de Gregorio López en señal de respeto y apoyo. El Ayuntamiento se puso a su disposición mostrándoles sus condolencias por el fallecimiento, y el alcalde estuvo cerca de ellos en todo momento ofreciéndoles su apoyo.

El absoluto silencio se rompía en tan solo dos ocasiones: la entrada y la salida del féretro de Gregorio López, cambiado éste por el sonido de los aplausos, una significativa muestra de cariño y afecto a la familia por parte de los vecinos. El que fue jefe de Protección Civil también ha recibido el homenaje de la Corporación Municipal en pleno. n

En recuerdo de Gregorio López, jefe de Protección Civil de Torrent

V

íctima de un lamentable accidente laboral, ha fallecido el Jefe de la Agrupación de Voluntarios de Protección Civil de Torrent, Don Gregorio López Almena.

No hace aún dos años, en junio de 2005, Gregorio, Goyo, había tomado posesión como responsable directo de la Agrupación de Voluntarios, y lo hacía con la intención de integrar juventud y experiencia en una organización que se nutre del espíritu de entrega y del esfuerzo solidario de quienes acertadamente entienden que el voluntariado es una de las tareas que mejor hablan de la condición humana.

Torrent es una ciudad en la que se realizan a diario iniciativas que concentran siempre a un volumen importante de personas.

En todas ellas, destaca la presencia silenciosa y firme de los voluntarios y voluntarias de Protección Civil, que saben, porque lo viven, que su sola asistencia es ya una garantía de seguridad y de éxito de la actividad programada.

También nuestra comunidad se ve afectada ocasionalmente por circunstancias que nos hacen percibir la crudeza de la existencia. Accidentes, inclemencias meteorológicas extremas, riadas, incendios… son sucesos fortuitos en los que cobran un papel destaca-

do la actuación preventiva y la intervención directa de los servicios de emergencia, entre ellos, y de manera singular, la Agrupación de Voluntarios de Protección Civil.

Nuestro Sistema Nacional de Protección Civil es relativamente joven, pues data de 1980, y está en permanente evolución, con el objetivo de responder, cada vez con más eficacia, a las crecientes demandas de seguridad que la sociedad plantea. En él se asigna un papel destacado al voluntariado.

Una de esas personas ha sido a lo largo de su vida nuestro amigo Goyo, un hombre entregado a su familia, a su trabajo, a su pueblo y a su

vocación de servicio; una persona ejemplar en un colectivo de personas ejemplares.

Goyo ha sido miembro de la Agrupación de Voluntarios de Protección Civil de Torrent desde los inicios del colectivo, y ha desempeñado con una gran laboriosidad y eficiencia su responsabilidad de Jefe de la misma en estos dos últimos e intensos años.

Siempre con un espíritu de servicio, con dedicación entregada, con entusiasmo.

Su vinculación con Protección Civil hizo que Goyo fuese una persona muy conocida y respetada. Su carácter afable, su sensatez, su discreción y su entrega le hicieron ser, además, muy apreciado.

El fallecimiento de un amigo es siempre «un golpe helado» para todos. Cuando ese amigo tiene la responsabilidad y la presencia pública de Goyo, el vacío que deja es aún más grande. Con Goyo se nos ha ido un ciudadano honorable, un torrentino ejemplar.

Torrent está de luto por el fallecimiento de Gregorio López Almena; todo nuestro pueblo comparte el dolor de Mari Celi, su esposa, de sus hijas Jessica y Azahara, de su hijo Jorge, de su madre y hermanos, de toda su familia y de la gran familia que es la Agrupación de Voluntarios de Protección Civil de Torrent. n JOSÉ BRESÓ OLASO Alcalde de Torrent

Torrent contará con un nuevo Hogar Municipal de Atención Integral al Mayor

E

l 5 de marzo el alcalde se reunía con representantes de los mayores del municipio y recogía ideas para la puesta en marcha del nuevo Hogar Municipal de Atención Integral al Mayor y presentaba el proyecto elaborado por los técnicos de la delegación de Políticas de Solidari-

dad, Sanidad y Bienestar Social del Ayuntamiento.

La reunión se realizó en el local que ocupaba la Unió Musical en la calle Bellido, entidad que se ha trasladado a su nueva sede en el edificio Montecarlo. Por lo tanto, el local de dos plantas de la calle Bellido podrá funcionar como centro de atención al mayor pese a que hay que realizar algunas obras de acondicionamiento. Estos trabajos se realizarán sin cerrar el local, ya que siempre habrá un piso que los mayores podrán utilizar mientras duran las obras.

El colectivo de mayores es una prioridad para el Ayuntamiento y por ello se pondrá en marcha un nuevo Centro Municipal para una atención de calidad al mayor, lo que supone un servicio más para completar la oferta ya existente.

El proyecto del centro de atención al mayor incluye servicio de peluquería, podología, cuidados y controles

sanitarios, aula de informática dotada de un locutorio para mantener conferencias con imagen en tiempo real para aquellas personas que tienen sus familias lejos, talleres de manualidades, ludoteca, biblioteca y aula para charlas encaminadas a aumentar sus conocimientos, promover el debate y cuidar su salud en esta etapa de su vida, impartidas por personajes de la vida municipal y grandes intelectuales de nuestro país.

Las nuevas instalaciones también incluyen un primer piso completamente diáfano que albergará un gran salón de baile que abrirá durante todo el año y supondrá un espacio de ocio y encuentro tan necesario para los mayores de la ciudad.

El Ayuntamiento destina en los presupuestos de este año 463.500 euros para la atención de los mayores de Torrent, aportando la Generalitat sólo 112.000 euros. n (Información facilitada por la delegación de Tercera Edad)

28 • BIM TORRENT

EXTRACTES D'ACORDS PLENARIS Sessió ordinària del Ple, del 2 d’octubre de 2006 • S’aprova, per unanimitat, l’acta de la sessió ordinària de l’onze de setembre de 2006.

• Per unanimitat, s’acorda aprovar la sol·licitud a la Generalitat Valenciana sobre l’obertura immediata del Centre de Salut Torrent, adequació del Centre de Salut Torrent i PAC, i Centre d’Especialitats, i traslladar l’acord a la Generalitat Valenciana i a la Secció de Sanitat i Polítiques de Solidaritat.

• Amb dèsset vots a favor dels grups polítics municipals Socialista, Unió Valenciana i Bloc, i huit abstencions del Grup Polític Municipal del Partit Popular, s’acorda aprovar la sol·licitud a la Generalitat Valenciana per a posar en funcionament els mecanismes necessaris per al compliment, per part de l’Ajuntament, de la Llei de Promoció d’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència.

• Amb dèsset vots a favor dels grups polítics municipals Socialista, Unió Valenciana i Bloc i huit abstencions del Grup Polític Municipal del Partit Popular, s’acorda instar la Generalitat a complir i fer complir la Llei 28/2005 de 26 de desembre Antitabac aplicant els sistemes d’inspecció necessaris.

Conéixer i promocionar aquelles empreses que complisquen la Llei.

• Per unanimitat, s’acorda la concessió d’ajudes a organitzacions no governamentals per a l’exercici 2006: ONG MI CASA MUSSOL

FUNDACIÓN DASYC

PROJECTE Atenció a xiquets i xiquetes, adolescents i jóvens del carrer.

Bolívia.

Construcció del sistema de tractament primari d’aigües residuals, Las Buganvillas del municipi de La Esperanza del departament de Quetzaltenango, Guatemala, a l’Amèrica Central.

QUANTIA 3.000 €

4.000 €

Atenció maternoinfantil en sectors urbans marginals del sector de «Cotocollao», Quito.

3.000 €

CENTRO HABANA

Impermeabilització de cobertes i terrasses al municipi de Centro Habana. Cuba

5.000 €

TIERRA DE HOMBRES FUNDACIÓ VICENTE FERRER

Viatge cap a la vida. Població africana.

Construcció de cases a Anantapur, aldea de Moodugulakunta, àrea de Bathalapalli. Estat d’Andhra Pradesh. L’Índia.

FEVAS

Suport a les estructures democràtiques del poble sahrauí i defensa dels drets humans al Sàhara occidental.

4.000 €

MUNDO INFANCIA

Guarderia per a tots. Cartagena de Indias, Colòmbia.

3.000 €

MANUEL «PITTI» FAJARDO

Creació d’una unitat de resposta immediata davant de catàstrofes naturals a Ciudad de la Habana, Cuba.

3.000 €

FEM FUTUR

Programa d’estada temporal de menors ucraïnesos amb famílies valencianes, Ucraïna.

20.000 €

ASSOCIACIÓ PER A LA COOPERACIÓ AMB L’EQUADOR (ACOEC)

Millora de la salut infantil del Cantón Pucará. Fase IV. Equador

4.000 €

MANS UNIDES

Ampliació de la cobertura educativa en zona rural. KitaleKenya

3.000 €

CERAI

Cooperació amb la Federació Democràtica Internacional de Dones (FDIM) de l’Havana i amb les universitats de l’Havana, Cuba.

3.000 €

ONG D’HAREN ALDE

Date una oportunitat. Millora de l’ocupabilitat al municipi de Salcedo, República Dominicana.

5.000 €

HIJAS DE LA CARIDAD. CONFEDERACIÓN SAN VICENTE DE PAÚL

Cobrir els desdejunis de les guarderies de Desdunes i Gonaïves, Haití.

4.000 €

MISIONES TRINITARIAS

Ajuda a jóvens, xiquets i dones. Colòmbia

4.000 €

FONS VALENCIÀ PER A LA SOLIDARITAT

Aportació com a soci.

12.000 €

3.000 € 5.000 €

• Per unanimitat, s’acorda aprovar el nomenament de les Falleres Majors 2007. Fallera Major de Torrent per a l’exercici 2006-2007: Patrícia Sáez Orea, i Fallera Major Infantil: Sílvia Grau Biot.

• Per unanimitat, s’acorda avalar la candidatura del Conservatori Professional de Música de Torrent per al Premi «Marta Mata» a la qualitat dels centres educatius, corresponent a l’any 2006.

• Per unanimitat, s’acorda la ratificació del Decret d’Alcaldia núm. 1943/06 sobre aplicació del règim de dedicació parcial al tinent d’alcalde Jesús Eugenio Fargallo Bancalero.

• Per unanimitat, s’acorda aprovar sol·licitar l’adhesió al sistema intercomunicat de registres entre l’Administració General de l’Estat, l’Administració de la Generalitat Valenciana i les entitats locals de la Comunitat Valenciana.

• Per unanimitat, s’acorda aprovar el text del conveni a subscriure amb la Generalitat Valenciana perquè este Ajuntament es convertisca en punt de registre d’usuari per a l’emissió dels certificats digitals de l’Autoritat de Certificació de la Comunitat Valenciana, i facultar el Sr. Alcalde President de l’Ajuntament, José Bresó Olaso, per a la firma del conveni esmentat.

• Amb setze vots a favor dels grups polítics municipals Socialista i Unió Valenciana, i nou abstencions dels grups polítics municipals del Partit Popular i Bloc-EV, s’acorda adjudicar el contracte de gestió del servici integral de neteja urbana a l’empresa Fomento de Construcciones y Contratas, SA, en haver obtingut la major puntuació d’acord amb els criteris objectius esmentats en el plec de clàusules administratives particulars. El termini del contracte serà de setze anys i entrarà en vigor al dia següent de la formalització.

• Per unanimitat, s’acorda declarar les parcel·les municipals al c/ Sant Joan Evangelista enfront dels núm. 13 a 21-b: alta en registre i inventari com a immobles parcel·les sobrants, sense que calga la tramitació de l’expedient de canvi de qualificació jurídica.

Aprovar el preu just de les parcel·les esmentades, en les quantitats assenyalades per a cada una d’elles. Inscriure-les en el Registre de la Propietat i incloure-les en l’Inventari Municipal de Béns.

• Amb vint-i-quatre vots a favor dels grups polítics municipals Socialista, Partit Popular i Unió Valenci-

2007, PRIMAVERA • 29

ana i una abstenció del Grup Polític Municipal del Bloc-EV, s’acorda derogar l’Ordenança general per a la gestió, inspecció i recaptació dels tributs i la resta d’ingressos de dret públic de l’Ajuntament de Torrent vigent en l’actualitat i aprovar provisionalment l’ordenança adjunta en l’annex.

• Amb setze vots a favor dels grups polítics municipals Socialista i Unió Valenciana, huit en contra del Grup Polític Municipal del Partit Popular i una abstenció del grup Bloc-EV, s’acorda derogar l’Ordenança fiscal reguladora de l’impost sobre béns immobles vigent en l’actualitat i aprovar provisionalment l’ordenança que s’adjunta en l’annex.

• Amb vint-i-quatre vots a favor dels grups polítics municipals Socialista, Partit Popular i Unió Valenciana i una abstenció del Grup Polític Municipal del BlocEV, s’acorda derogar l’Ordenança fiscal reguladora de l’impost sobre activitats econòmiques vigent en l’actualitat i aprovar provisionalment l’ordenança que s’adjunta en l’annex.

• Amb vint-i-quatre vots a favor dels grups polítics municipals Socialista, Partit Popular i Unió Valenciana i una abstenció del Grup Polític Municipal del BlocEV, s’acorda derogar l’Ordenança fiscal reguladora de l’impost sobre vehicles de tracció mecànica vigent en l’actualitat i aprovar provisionalment l’ordenança que s’adjunta en l’annex.

• Amb vint-i-quatre vots a favor dels grups polítics municipals Socialista, Partit Popular i Unió Valenciana i una abstenció del Grup Polític Municipal del BlocEV, s’acorda derogar l’Ordenança fiscal reguladora de l’impost sobre construccions, instal·lacions i obres vigent en l’actualitat i aprovar provisionalment l’ordenança adjunta en l'annex.

• Amb vint-i-quatre vots a favor dels grups polítics municipals Socialista, Partit Popular i Unió Valenciana i una abstenció del Grup Polític Municipal del BlocEV, s’acorda derogar l’Ordenança fiscal reguladora de l’impost sobre l’increment de valor de terrenys de naturalesa urbana de l’Ajuntament de Torrent vigent en l’actualitat i aprovar provisionalment l’ordenança adjunta en l'annex.

• Amb quinze vots a favor del Grup Polític Municipal Socialista, huit en contra del Grup Polític Municipal del Partit Popular i dos abstencions dels grups polítics municipals d’Unió Valenciana i BlocEV, s’acorda modificar l’Ordenança fiscal reguladora de la taxa per la prestació del servici de concessió de llicències d’obertura d’establiments.

• Amb quinze vots a favor del Grup Polític Municipal Socialista, huit en contra del Grup Polític Municipal del Partit Popular i dos abstencions dels grups polítics municipals d’Unió Valenciana i BlocEV, s’acorda modificar l’Ordenança fiscal reguladora de la taxa per la prestació del servici d’expedició de llicències urbanístiques.

• Amb setze vots a favor dels grups polítics municipals Socialista i Unió Valenciana, huit en contra del Grup Polític Municipal del Partit Popular i una abstenció del Grup Polític Municipal del Bloc-EV, s’acorda modificar l’Ordenança fiscal reguladora de la taxa per la prestació dels servicis administratius en proves i expedients de selecció i habilitació de personal.

• Amb quinze vots a favor del Grup Polític Municipal Socialista, huit en contra del Grup Polític Municipal del Partit Popular i dos abstencions dels grups polítics municipals d’Unió Valenciana i BlocEV, s’acorda modificar l’Ordenança fiscal reguladora de la taxa per la prestació del servici de retirada de vehicles de la via pública.

• Amb quinze vots a favor del Grup Polític Municipal Socialista, huit en contra del Grup Polític Municipal del Partit Popular i dos abstencions dels grups polítics municipals d’Unió Valenciana i BlocEV, s’acorda modificar l’Ordenança fiscal reguladora de la taxa per la concessió de plaques, patents i altres distintius que imposen o autoritzen les ordenances municipals.

• Amb quinze vots a favor del Grup Polític Municipal Socialista, nou en contra dels grups polítics municipals del Partit Popular i Unió Valenciana i una

abstenció del Grup Polític Municipal del Bloc-EV, s’acorda modificar l’Ordenança fiscal reguladora de la taxa per l’adjudicació de l’ús de locals i instal·lacions ubicades als mercats municipals.

• Amb setze vots a favor dels grups polítics municipals Socialista i Unió Valenciana, huit en contra del Grup Polític Municipal del Partit Popular i una abstenció del Grup Polític Municipal del Bloc-EV, s’acorda l’aprovació provisional de l’Ordenança fiscal reguladora de la taxa per a la utilització del domini públic per entrada de vehicles a través de les voreres.

• Amb quinze vots a favor del Grup Polític Municipal Socialista i deu en contra dels grups polítics municipals del Partit Popular, Unió Valenciana i Bloc-EV, s’acorda l’aprovació provisional de l’Ordenança fiscal reguladora de la taxa per a la prestació del servici d’eliminació i tractament de residus sòlids urbans.

• Amb quinze vots a favor del Grup Polític Municipal Socialista, huit en contra del Grup Polític Municipal del Partit Popular i dos abstencions dels grups polítics municipals d’Unió Valenciana i Bloc-EV, s’acorda l’aprovació provisional de l’Ordenança fiscal reguladora de la taxa per a la utilització dels terrenys d’ús o domini públic per mitjà de quioscos, barraques, casetes de venda, espectacles, atraccions, indústries ambulants, rodatges cinematogràfics, etc.

• Amb setze vots a favor dels grups polítics municipals Socialista i Unió Valenciana, huit en contra del Grup Polític Municipal del Partit Popular i una abstenció del Grup Polític Municipal del Bloc-EV, s’acorda l’aprovació provisional de l’Ordenança fiscal reguladora de la taxa per l’ocupació del subsòl, sòl i volada de la via pública.

• Amb dèsset a favor dels grups polítics municipals Socialista, Unió Valenciana i Bloc i huit en contra del Grup Polític Municipal del Partit Popular, s’acorda l’aprovació provisional de l’Ordenança fiscal reguladora de la taxa per a la prestació dels servicis administratius d’expedició de còpies de la cartografia municipal digitalitzada.

• Per unanimitat, s’acorda la ratificació del Decret d’Alcaldia núm. 2064/06 sobre sol·licitud de subvenció per a reforma integral de la piscina municipal Parc Vedat.

• Per vint-i-tres vots a favor dels grups polítics municipals Socialista, Partit Popular i Unió Valenciana i una abstenció del Grup Polític Municipal del BlocEV, s’acorda declarar que la unitat d’execució 7.7-B (Colònia Blanca-Corral Blanc) es desenvoluparà pel règim de gestió indirecta. Aprovar el Programa per al desenvolupament de l’Actuació Integrada de la unitat de referència, definint els seus continguts per l’elecció de l’alternativa tècnica i la proposició juridicoeconòmica presentades per l’Agrupació d’Interés Urbanístic «El Corral Blanc», amb modificacions. Declarar com a urbanitzador d’esta actuació integrada l’Agrupació d’Interés Urbanístic «El Corral Blanc».

Aprovar el Projecte d’Urbanització de la unitat, amb les modificacions indicades en el punt segon. Delegar en el Sr. Alcalde la declaració que han sigut esmenades les deficiències assenyalades en el Programa i en el Projecte d’Urbanització, així com la determinació del percentatge de retribució de l’urbanitzador aplicant els criteris arreplegats en este acord. Una vegada esmenades les deficiències a què es refereix l’acord, es publicarà l’aprovació del Programa en el Butlletí Oficial de la Província, es comunicarà a la Conselleria de Territori i Habitatge i es notificarà l’aprovació als titulars cadastrals de finques incloses en la unitat i als propietaris que consten en l’expedient.

• Per unanimitat, s’acorda la constitució de la Ponència Tècnica Municipal d’Anàlisi Ambiental i la designació de membres.

• Per unanimitat, s’acorda l’aprovació del conveni per a la recollida selectiva de roba usada.

• Es dóna compte, i el Ple en queda assabentat, dels decrets adoptats per l’Alcaldia des del dia 6 fins al 25 de setembre de 2006, del número 1.996 fins al número 2.156 (tots dos inclusivament).

Sessió ordinària del Ple, del 6 de novembre de 2006 • S’aprova, per unanimitat, l’acta de la sessió del 2 d’octubre.

• Es dóna compte, i el Ple en queda assabentat, del decret adoptat per l’Alcaldia, núm. 1509/06: Operació de tresoreria amb Caixa Rural de Torrent per un import de 1.200.000 euros.

• Es dóna compte, i el Ple en queda assabentat, del decret adoptat per l’Alcaldia, núm. 2.308/06.

• Per unanimitat, s’acorda ratificar el Decret d’Alcaldia núm. 1.045/06, sobre designació de lletrat en procediment de reintegrament núm. a178/06 davant el Tribunal de Comptes.

• Amb vint-i-tres vots a favor dels grups polítics municipals Socialista, Partit Popular i Unió Valenciana i un en contra del Grup Polític Municipal del Bloc-EV, s’acorda derogar la vigent Ordenança reguladora del preu públic per la prestació del servici d’utilització d’instal·lacions esportives municipals.

Acordar l’establiment del preu públic per la prestació del servici públic d’utilització de les instal· lacions esportives municipals i de les activitats que s’hi imparteixen, en els termes establits. El preu públic que s’aprova començarà a aplicar-se a partir de l’1 de gener del 2007.

• Amb dèsset vots a favor dels grups polítics municipals Socialista, Unió Valenciana i Bloc-EV i set abstencions del Grup Polític Municipal del Partit Popular, s’acorda aprovar el Text refós de l’Homologació i Pla Parcial del Sector Parc Central 3, que incorpora les rectificacions requerides per la Comissió Territorial d’Urbanisme en la sessió celebrada el 10 d’abril del 2006.

• Amb vint-i-tres vots a favor dels grups polítics municipals Socialista, Partit Popular i Unió Valenciana i una abstenció del Grup Polític Municipal del Bloc-EV, s’acorda la ratificació del Decret d’Alcaldia núm. 2320/06 sobre aprovació del conveni de col·laboració amb la Unió de Llauradors i Ramaders i la Fundació Llauradors Solidaris.

• Per unanimitat, s’acorda, ratificar el Decret d’Alcaldia núm. 2446/06, sobre la concessió al funcionari Salvador Moral Villafañe, intendent de la Policia Local de Torrent recentment jubilat, el «Pergamí amb acord d’agraïment» per la labor i l’esforç desenvolupats al servici de la ciutat de Torrent i dels seus ciutadans.

• Per unanimitat, s’aprova la proposta del tinent d’alcalde delegat d’Hisenda, sobre aprovació provisional de la modificació de la taxa per prestació del servici de clavegueram.

• Amb setze a favor dels grups polítics municipals Socialista i Unió Valenciana i nou en contra dels grups polítics del Partit Popular i Bloc-EV, s’acorda aprovar la proposta del tinent d’alcalde delegat d’Hisenda, sobre aprovació provisional de la imposició i ordenació de la taxa per prestació de servicis, concessió d’autorització municipal per a repartiment de publicitat domiciliària.

• Per vint-i-quatre vots a favor dels grups polítics municipals Socialista, Partit Popular i Unió Valenciana i una abstenció del Grup Polític Municipal del BlocEV, s’acorda ratificar la proposta sobre la incorporació a l’Índex Alfabètic de Vies Públiques del municipi, un nou carrer amb la classificació corresponent a efectes de liquidació dels tributs i preus públics municipals, que s’indica a continuació: Codi

Tipus

Descripció

3541

CARRER

MÚSIC MARTÍ SOLER

Numeració imparells

Numeració parells

Categoria

1-999

2-998

1ª

30 • BIM TORRENT

• Per unanimitat, s’acorda aprovar la tarifa corresponent a la prestació per part de l’empresa Aigües de l’Horta, SA, del servici de subministrament d’aigua potable a domicili, proposada per l’empresa per a ser aplicada en l’exercici 2007.

• Per unanimitat, s’acorda aprovar les tarifes proposades per l’empresa mixta Aigües de l’Horta, SA per a l’exercici 2007, corresponents a la prestació del servici de conservació de comptadors.

• Amb quinze vots a favor del Grup Polític Municipal Socialista i deu abstencions dels grups polítics municipals del Partit Popular, Unió Valenciana i BlocEV, s’acorda aprovar l’expedient de contractació, per concurs, de la prestació del servici de inspecció de tributs de caràcter municipal.

• Amb setze vots a favor dels grups polítics municipals Socialista i Unió Valenciana i nou abstencions dels grups polítics municipals del Partit Popular i Bloc-EV, s’acorda aprovar inicialment la Modificació de crèdits al Pressupost de l’Ajuntament de Torrent número 1/2006, de competència del Ple de la corporació, per l’import indicat en l’estat numèric següent: RESUM PER CAPÍTOLS DESPESES Cap. 1 Despeses de personal

Augments

Disminucions

0,00

1.062.727,78

Cap. 2 Despeses en béns corrents i dels servicis

789.000,00

428.000,00

Cap. 4 TraTransferències corrents

403.219,54

0,00

Cap. 6 Inversions reals

298.508,24

0,00

Modificacions en Despeses

1.490.727,78 €

1.490.727,78 €

• Per unanimitat, s’acorda acceptar la constitució sobre la parcel·la denominada 7-1 del Sector Parc Central de Torrent, la servitud per al trànsit públic de vianants, en els termes descrits en la certificació.

• Per unanimitat, s'acorda aprovar la proposta d’exigir a la Conselleria de Sanitat la creació d’un Centre Auxiliar d’Atenció Primària al Centre d’Especialitats de Torrent (c/ Sants Patrons, 35), i que la decisió que s’adopte ens siga comunicada, tan ràpidament com siga possible, davant l’alarma generada en el barri.

• Es dóna compte, i el Ple en queda assabentat, dels decrets adoptats per l’Alcaldia des del dia 26 de setembre fins al 27 d’octubre del corrent, del número 2.157 fins al número 2.455 (tots dos inclusivament).

Sessió ordinària del Ple, del 4 de desembre de 2006 • S’aprova, per unanimitat, l’acta de la sessió del dia 6 de novembre.

• Per vint-i-tres vots a favor dels grups polítics municipals Socialista, Partit Popular i Unió Valenciana i una abstenció del Grup Polític Municipal del Bloc-EV, s’acorda ratificar el Decret d’Alcaldia núm. 2.468/06, sobre contractació laboral eventual de auxiliars per a la biblioteca municipal.

• Per unanimitat, s’acorda ratificar el Decret d’Alcaldia núm. 2.469/06 sobre contractació laboral temporal tècnica d’orientadora en accions OPEA. • Per unanimitat, s’acorda la ratificació del Decret d’Alcaldia núm. 2.551/06 sobre aprovació del conveni amb l’Excma. Diputació Provincial de València, per a obra de remodelació del poliesportiu de Villa Carmen.

• Amb catorze vots a favor del Grup Polític Municipal Socialista i deu en contra dels grups polítics municipals del Partit Popular, Unió Valenciana i BlocEV, s’acorda aprovar la relació de tarifes, aplicables

per l’empresa GAYA, GD, per la prestació dels seus servicis al CEM La Cotxera en l’exercici de 2007, i aprovar la relació de les tarifes aplicables als servicis prestats per l’empresa GAYA, GD al Parc Central per a l’exercici de 2007.

• Per unanimitat, s’acorda aprovar la proposició sobre la integració en programa municipal d’ajudes d’emergència, només dels medicaments genèrics inclosos en el Sistema Nacional de Salut.

• Per unanimitat, s’acorda que se sol·licite a la Diputació de València i a la Generalitat Valenciana un augment de la plantilla de psiquiatres i psicòlegs del Centre de Salut Mental de Torrent, adequat al nombre d’habitants, en augment constant, de la nostra població i àrea d’influència. Que el Ple de l’Ajuntament felicite i reconega l’extraordinària labor professional realitzada per tota la plantilla de l’actual Centre de Salut Mental de Torrent.

• Per unanimitat, s’acorda aprovar les propostes dels portaveus dels grups polítics municipals de felicitar Bernard Blanch per l’èxit obtingut com a guanyador del 1r Premi de Poesia «Ciutat de Torrent». Felicitar Faustí Olmos per l’èxit obtingut com a guanyador del 1r Premi del XVIII Concurs de Guions de Curtmetratges de Quart de Poblet. Felicitar la Sra. Ana Martínez Climent, guanyadora del Premi Extraordinari d’Innovació Educativa 2006 de la Comunitat Valenciana, pel treball Vers a vers, poema complet. Felicitar la Sra. Rosa López Alemany, guanyadora del Primer Premi d’Innovació Educativa 2006 de la Comunitat Valenciana pel treball Rutinas creativas.

• Assabentat el Ple de l’informe d’escolarització dels centres públics i concertats per al curs 2006-2007, per unanimitat s’acorda sol·licitar de la Conselleria de Cultura, Educació i Esports el punts següents: La construcció urgent de dos centres d’educació primària a la zona del Parc Central, i un a l’altra banda dreta de l’avinguda del País Valencià, en un solar cedit per acord del Ple d’este Ajuntament de 10 de juliol de 2006, situat als carrers del Pintor Genaro Palau, Vicent Andrés Estellés, Constitució i avinguda de la Reina Sofia. L’adequació urgent del CP Sant Pasqual a la proposta del mapa escolar: 9 unitats d’educació infantil i 18 unitats d’educació primària. La reparació total del CP Lope de Vega. La finalització de les obres que estan executant-se a l’IES La Marxadella i l’adequació urgent de l’IES Serra Perenxisa i l’IES Tirant lo Blanc, a fi d’eliminar les aules prefabricades i escolaritzar en el mateix edifici els alumnes de l’IES La Marxadella, escolaritzats actualment a l’IES Núm.

4 per manca d’espai en el mateix centre. L’actuació urgent al Centre d’Educació Especial La Encarnación, a fi d’eliminar les aules prefabricades i adequar-lo a la normativa de requisits de centres de la Conselleria de Cultura, Educació i Esports. La construcció urgent d’un centres d’educació de persones adultes amb capacitat d’atendre la demanda de formació creixent de la població adulta. La creació d’una escola oficial d’idiomes i la construcció d’un centre de formació del professorat i de personal al servei de l’administració pública.

• Amb quinze vots a favor dels senyors José Bresó Olaso, Severino Yago Torrent, Valentín Fernández Parrado, Juan Gurrea Puerto, Consuelo Medina Fenoll, José Antonio Veiga Gómez, Mª Cruz Nieto Giménez de los Galanes, Jesús Eugenio Fargallo Bancalero, Ramón Pacheco Sarabia, Encarnación Redón Garrido, Mª Paz Domínguez Gómez, Gemma Gimeno García, Esmeralda Torres Guillén, Miguel Ángel García Melero, del Grup Polític Municipal Socialista i Vicent Beguer Miquel del Grup Polític Municipal del Bloc-EV; huit vots en contra dels senyors Vicente Soria Mora, Enrique Górriz Portalés, Mónica Garrido Saéz, Mª Pilar Vilanova Alabarta, Dolores Roch Cazorla, Jesús Navarro Mora, José Santiago Miquel Soriano, Juan José García Campos del Grup Polític Municipal del Partit Popular, i una abstenció de José María Veguer Muñoz del Grup Polític Municipal d’Unió Valenciana, s’acorda aprovar el Compte General retut per l’Alcaldia Presidència corresponent a l’exercici de 2005, comprensiu dels de l’Ajuntament, els seus organismes autònoms i empreses de capital íntegrament munici-

pal. De conformitat amb el que preveu l’article 212.5 del Reial Decret Legislatiu 2/2004, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, es remeten els comptes retuts i aprovats al Tribunal de Comptes als efectes oportuns.

• Amb catorze vots a favor del Grup Polític Municipal Socialista i deu abstencions dels grups polítics municipals del Partit Popular, Unió Valenciana i Bloc-EV, s’acorda declarar que la unitat d’execució única del Sector 6 (Marxadella) del Pla General es desenvoluparà pel règim de gestió indirecta; estimar parcialment l’al·legació presentada pel Sr. Arturo Laguarda Garay i les al·legacions presentades pels senyors José Luis Martínez Rodríguez i José Vacas Rodríguez, en el sentit expressat en la part expositiva d’este acord, i desestimar les al·legacions presentades pels senyors Enrique Ortiz Sancho, José Luis Martínez Rodríguez i José Vacas Rodríguez, Luisa López Gómez i José Alabarta Valero, per les raons que també consten en la part expositiva d’este acord, i aprovar el Programa per al Desenvolupament de l’Actuació Integrada del Sector 6 (Marxadella), definint els seus continguts per l’elecció de l’alternativa tècnica presentada per l’Agrupació d’Interés Urbanístic «Marxadella Sector 6» de Torrent, amb les modificacions resultants d’introduir en l’alternativa tècnica les rectificacions que esmenen les deficiències assenyalades pels informes tècnics especificats en els antecedents seté d’este acord, i amb el contingut, quant a la proposició juridicoeconòmica, que resulta del conveni que acompanya este acord.

• Per unanimitat, s’acorda acceptar la sentència dictada pel Tribunal Suprem en data 12 de febrer del 2003 en el recurs de cassació núm. 6.123/1999, i en la seua execució reconéixer a la Sra. Maria del Carme Cervera Almerich el dret a ser indemnitzada amb la quantitat de 13.579,97 €, més 7.742,55 € pels interessos legals produïts, tal quantitat des del moment d’aprovació del Projecte de reparcel·lació de la unitat d’execució 4.8, que fan un total de 21.322,52 €.

• Per unanimitat, s’acorda acceptar en els seus propis termes i fonaments la Sentència núm. 591 dictada pel Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana que estima parcialment els recursos contenciosos administratius núm. 03/316/03 i els seus acumulats 514/03, 681/03 i 707/03, i en conseqüència la nul·litat de ple de l’article 10, apartats 2, 3, 6, 7 i 10; article 11.3 i 4 i la Disposició Transitòria Primera i l’anul·lació de l’article 12 de l’Ordenança municipal reguladora de la instal·lació d’equips de telecomunicacions. Aprovar el text de l’Ordenança reguladora de la instal·lació d’equips de telecomunicacions que utilitza l’espai radioelèctric a l’únic efecte de renumerar el seu articulat, que l’acompanya i que serà diligenciat pel senyor secretari general.

• Es dóna compte, i el Ple en queda assabentat, dels decrets adoptats per l’Alcaldia des del dia 28 d’octubre fins al 28 de novembre de l’any en curs, del número 2.456 fins al número 2.747 (tots dos inclusivament).

Sessió extraordinària del Ple, del 21de desembre de 2006 • S’aprova, per unanimitat, l’acta de la sessió del 4 de desembre de 2006.

• Per unanimitat s’acorda ratificar el Conveni marc de col·laboració entre este Ajuntament i l’Empresa Nacional Mercats Centrals d’Abastiment, SA (MERCASA), condicionant l’eficàcia de l’acord a l’aprovació del pressupost per a l’exercici 2007 en què efectivament es contemple la consignació pressupostària suficient per a fer front a l’import del conveni, que és de 40.000 € més IVA. • Amb setze vots a favor dels grups polítics municipals Socialista i Unió Valenciana i nou abstencions dels grups polítics municipals del Partit Popular i Bloc-EV, s’aprova l’Estructura Orgànica i Funcional de l’Ajuntament, que substitueix i deixa sense efecte l’aprovada en data 27 de desembre de 2005.

• Amb quinze vots a favor del Grup Polític Municipal Socialista, nou en contra dels grups polítics municipals del Partit Popular i Bloc-EV i una abstenció del Grup Polític Municipal d’Unió Valenciana, s’acorda aprovar inicialment el Pressupost General per a l’exercici 2007, el resum del qual per capítols, i per cada un dels organis-

2007, PRIMAVERA • 31

mes i empreses que l’integren, s’inclou en l’expedient.

Pressupost que, amb els ingressos i amb les despeses, és de 78.033.124,10 €. I aprovar la plantilla de personal i el catàleg provisional de llocs de treball que preveu el Pressupost, amb les determinacions següents: Plantilla, tant de personal funcionari com de personal eventual, amb modificacions respecte de l’exercici anterior.

Sessió ordinària del Ple, del 15 de gener de 2007 • S’aprova, per unanimitat, l’acta de la sessió extraordinària del 21 de desembre de 2006.

• Per unanimitat, s’acorda ratificar el Decret d’Alcaldia núm. 2.750/06.

• Per unanimitat, s’acorda concedir a M. Ángeles Casaña Villanueva, aparelladora interina d’este Ajuntament, la compatibilitat per a l’exercici com a activitat secundària a temps parcial del lloc de professora associada, en el Departament de Construccions Arquitectòniques de l’Escola Tècnica Superior de Gestió en l’Edificació de la Universitat Politècnica de València, condicionat a la compatibilitat horària, durant el curs acadèmic 2006-2007.

• Per unanimitat, s’acorda establir el règim econòmic respecte del pagament i cobrament de la gestió indirecta del servici públic de manteniment i explotació de l’aparcament ubicat al Parc Central. El contractista adjudicatari gestionarà en nom de l’Ajuntament de Torrent el cobrament dels tiquets i abonaments de l’aparcament i, trimestralment, procedirà a l’ingrés d’allò recaptat en el compte corrent que determine la Tresoreria Municipal. S’acorda no incrementar les tarifes i, per tant, mantindre les aprovades per acord plenari de data 18 d’abril de 2005.

• Per unanimitat, s’acorda sotmetre a informació pública la Modificació núm. 17 del PGOU de Torrent «Modificació Puntual d’Ordenances», redactada per l’arquitecte de la Secció Tècnica de Planejament, pel termini d’un mes, inserint anuncis en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana i en un diari no oficial d’àmplia difusió en la localitat. Durant eixe període el projecte degudament diligenciat haurà de trobar-se depositat en l’Ajuntament per a la consulta pública.

• Per unanimitat, s’acorda felicitar el Conservatori Professional de Música de Torrent per l’atorgament del 2n Premi «Marta Mata» a la qualitat dels centres educatius, corresponent a l’any 2006.

• Per unanimitat, s’acorda felicitar Consol Debon Hernández, guanyadora d’un dels Premis 2006 de la Comunitat Valenciana a la integració dels temes transversals en el currículum, pel projecte De par en par.

• Es dóna compte, i el ple en queda assabentat, del decret adoptat per l’Alcaldia núm. 3.078/06 sobre adjudicació d’operació de tresoreria amb la CAM. • Es dóna compte, i el ple en queda assabentat, del decret adoptat per l’Alcaldia, núm. 3.093/06, sobre delegació d’Alcaldia.

• Per unanimitat, es ratifica el Decret d’Alcaldia núm. 2.655/06, sobre contractació laboral temporal dins el programa Salari Jove.

• Per unanimitat, s’acorda ratificar el Decret d’Alcaldia núm. 2.763/06 sobre contractació de Bárbara Gallardo Sánchez com a tècnica d’Igualtat, per un període de sis mesos, per tal d’atendre l’acumulació de tasques indicada en la Delegació de la Dona i Foment Econòmic. Constituir la borsa de treball de tècnics d’Igualtat, per tal de cobrir les possibles renúncies de la persona que s’ha de contractar, així com les necessitats temporals de personal d’esta categoria o equivalents d’este Ajuntament, proposada pel Tribunal Qualificador en l’acta de qualificació definitiva del procés de selecció. La crida de les aspirants incloses en la borsa s’efectuara per l’orde rigorós en què hi estiguen incloses, per mitjà de telefonada al número que conste en la sol·licitud de l’aspirant, i si no és localitzada per este mitjà en vint-i-quatre hores, la crida es farà per mitjà de telegrama, i si així tampoc no és localitzada perdrà el lloc en l’orde de la llista i passarà a l’últim lloc de la borsa.

• Amb vint-i-dos vots a favor dels grups polítics municipals Socialista, Partit Popular i Unió Valenciana i un en contra del Grup Polític Municipal del Bloc-EV, s’acorda la ratificació de l’acord de la Junta de Govern Local de 17 de juliol del 2006, pel qual es va adjudicar per procediment negociat sense publicitat, en haver-se declarat deserta la subhasta, a Construcciones Blau Verd, SL per un import de 4.865.000 (exclòs IVA) l’immoble situat als carrers F, B i D, del Sector del Mas del Jutge 2, classificat com a sòl urbà d’ús industrial, amb una superfície de 13.488,72 metres quadrats, finca registral núm.

69.634, inscrita en el Registre de la Propietat Torrent-1, al tom 2.952, llibre 1.313 de Torrent, foli 172, i en conseqüència la compravenda efectuada per mitjà d’escriptura pública de 8 de setembre del 2006, davant de notari.

• Per unanimitat, s’aprova que es realitzen els tràmits administratius oportuns per a dur a terme l’anomenat projecte de la II Mostra Empresarial a Torrent.

• Es dóna compte, i el Ple en queda assabentat, dels decrets adoptats per l’Alcaldia des del dia 29 de novembre fins al 31 de desembre de 2006, i de l’1 al 8 de gener de 2007 (del núm. 2.748 al 3.238/06 i del núm.

0001 al núm. 0004/07 (tots dos inclusivament).

Sessió ordinària del Ple, del 25 de gener de 2007 • En votació ordinària i per catorze vots a favor del Grup Polític Municipal Socialista, huit abstencions dels grups polítics municipals del Partit Popular i Unió Valenciana i un en contra del Grup Polític Municipal Bloc-EV, acorda estimar la reclamació formulada pel Sr. Juan M. Gurrea Puerto amb data 15 de gener de 2007, per les consideracions contingudes en l’informe emés pel Sr. Interventor. I s’aprova definitivament el Pressupost General per a l’exercici 2007, el resum del qual per capítols es detalla a continuació: PRESSUPOST DE DESPESA CONSOLIDAT (ECONÒMIC) 1 2 3 4 5 6 7 8 9 Total

Capítols d’Ingressos Impostos directes Impostos indirectes Taxes i altres ingressos Transferències corrents Ingressos patrimonials Inversions reals Transferències de capital Variació actius financers Variació passius financers

Import 24.027.791,51 € 6.500.000,00 € 6.679.300,00 € 15.898.587,69 € 1.993.400,00 € 0,00 € 600.000,00 € 600,00 € 11.626.115,63 € 79.664.804,73 €

PRESSUPOST D’INGRESSOS CONSOLIDAT (ECONÒMIC) 1 2 3 4 6 7 8 9 Total

Capítols de Despeses Import Despeses de personal 21.475.886,52 € Despeses en béns corrents i 29.018.336,85 € de servicis Despeses financers 1.774.094,90 € Transferències corrents 4.425.487,20 € Inversions reals 17.572.660,64 € Transferències de capital 44.201,00 € Variació actius financers 173.323,00 € Variació passius financers 5.180.814,62 € 79.664.804,73 €

Sessió extraordinaria i urgent, del 5 de febrer de 2007 • De conformitat amb el que disposa l’article 79 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, el Ple, en votació ordinària i per unanimitat, acorda ratificar la declaració d’urgència de la sessió. Tot seguit, la Presidència fa un minut de silenci en memòria del Sr. Regidor José María Veguer Muñoz, recentment desaparegut.

Declaració institucional amb motiu de la defunció del regidor José María Veguer Muñoz.

«Jose Bresó Olaso, alcalde president de l’Ajuntament, Severino Yago Torrent, Vicente Soria Mora i Vicent S. Beguer Miquel, com a portaveus dels grups municipals Grup Socialista PSPV-PSOE, Grup del Partit Popular, Grup Popular, i Grup Bloc Nacionalista Valencià-Esquerra Verda respectivament, eleven al Ple de l’Ajuntament la proposició següent: «Davant la pèrdua irreparable en la vesprada d’ahir del Sr. José María Veguer Muñoz, regidor d’este Ajuntament, company de tasques públiques, adversari en el terreny polític, i per davant de tot això amic de tots nosaltres, els sotasignats, en representació de tots els grups municipals i del conjunt dels membres d’esta corporació, de comú acord, proposen al Ple de l’Ajuntament l’adopció de l’acord següent: Vista la trajectòria vital i política del Sr. José María Veguer Muñoz, regidor i portaveu d’Unió Valenciana en este Ajuntament, membre de la corporació de Torrent ininterrompudament des de l’any 1987.

Atesa la seua labor en este consistori la seua dedicació absoluta a les tasques que li van ser encomanades pels seus electors, així com a les que li van ser sol·licitades des de l’Alcaldia, la seua diligència, disposició, cordialitat i saber fer; en definitiva, la seua bonhomia.

Vist el que disposen els articles 14 i següents del Reglament especial d’honors i distincions d’este Ajuntament, però per molt més del que en estos s’arreplega. Este Ajuntament, per unanimitat, acorda: Primer. Donar-se per assabentat de la defunció del nostre amic i company en les tasques corporatives, Sr. José María Veguer Muñoz, regidor i portaveu del Grup Municipal d’Unió Valenciana.

Segon. Traslladar este acord a la Junta Electoral Central a l’efecte que esta expedisca la credencial de regidor corresponent en favor de qui pertoque en la candidatura del partit polític esmentat.

Tercer. Prendre en consideració la proposta de nomenament a favor del Sr. José María Veguer Muñoz com a «Membre Honorari de la Corporació» de Torrent en atenció a la seua dilatada labor en el municipi, i en atenció a les circumstàncies que hi concorren, obviar el tràmit d’informació pública i elevar a definitiu el nomenament esmentat.

Quart. Fer constar en l’acta la consternació i el dolor de tots per la pèrdua de l’amic i del company, traslladar el nostre pesar a la seua família i amics, a qui només se’ls pot acompanyar en un moment tan dolorós per la pèrdua del seu ésser estimat i oferir-los el nostre respecte, comprensió i solidaritat.»

• El Ple, en votació ordinària i per unanimitat, acorda aprovar la proposició anterior en tots els termes.

En nom de tot l’Ajuntament, el Sr. Alcalde llig la següent declaració institucional: «El passat diumenge, dia 4 de febrer, ens va deixar José Maria Veguer Muñoz, regidor de l’Ajuntament de Torrent. José Maria se n’ha anat de sobte, afectat per una dolença cardíaca que tots créiem passatgera.

Ha mort el nostre amic; ha mort el nostre company.

I ha mort com havia viscut: discretament; deixant amics; amb la consciència tranquil·la de l’home que havia entés la vida com un servici als altres.

Sí, José María era servicial. Servicial i treballador.

I honest. José María tenia la mirada clara i neta que només tenen les persones honestes.

Durant les últimes hores ens hem vist obligats a viure moments molts tristos. La pèrdua d’una persona és sempre un fet molt dolorós, i en aquest cas s’ha unit el fet que Pepe era una persona àmpliament coneguda i estimada, i era, a més a més, un representant dels ciutadans en el consistori torrentí.

José Maria Veguer ha sigut regidor per Unió Valenciana a l’Ajuntament de Torrent des de 1987. Han sigut pràcticament 20 anys al servici del seu poble, de la seua ciutat, defenent democràticament les seues propostes des d’una posició sempre constructiva.

32 • BIM TORRENT

Home de profundes conviccions, la seua forta vinculació amb els costums i tradicions del nostre poble van facilitar que Pepe fóra una persona molt coneguda i respectada. El seu caràcter afable i paternal li van fer ser, a més, molt apreciat. José Maria era estimat per tots, perquè tot en ell era bonhomia.

En l’Ajuntament de Torrent, la convivència entre els grups polítics ha sigut sempre fàcil. Per damunt de les diferents concepcions, ha primat el principi del respecte a la persona i a la idea. Això ha sigut possible, entre altres raons, pel tarannà dels seus representants polítics, de persones com José Maria Veguer, un home senzill, bo, honest i donat al seu compromís.

José Maria sempre era constructiu, perquè li motivava un enorme amor al seu poble, al seu barri i a la seua llengua, a tot allò que ens identifica com a poble. Li agradava especialment la declaració del seu admirat Xavier Casp: «soc, tant si vullc com si no vullc, que sí que vullc, valencià».

José Maria estimava la seua família, Torrent i la seua terra valenciana per damunt de tot, de manera assossegada i exemplar: estimava la seua llengua i la parlava sempre, valorava la seua terra i la coneixia, apreciava al seu poble i el recorria contínuament, volia la seua gent i sempre, sempre, estava amb ella.

Tot Torrent està de dol per la defunció de José Maria Veguer, tot el nostre poble comparteix el dolor de Xelo, la seua esposa, dels seus fills, David, Maria José i Sara, dels seus benvolguts néts, dels seus germans i de tota la seua família. Amb José Maria se’n va un ciutadà íntegre, un torrentí exemplar.

Voldria, en nom propi i com a màxim representant de l’Ajuntament de Torrent, unir-me al record entranyable a José Maria Veguer i enviar una abraçada afectuosa a tota la família, que hui és també la nostra família.

Han de saber que hem compartit i compartim el seu dolor, i que ens tenen al seu costat, com a persones, com a veïns i veïnes d’este poble tant volgut per Pepe, i com a membres de la corporació municipal a la qual ell ha dedicat bona part del seu esforç durant estos vint anys.

També voldria fer extensiu el meu pesar a tots els seus companys i companyes de partit, al seu equip d’Unió Valenciana i a totes les persones que conegueren i estimaren Pepe.

Adéu, José María. Adéu, company. Adéu, amic.»

Este «adéu, company» i «adéu, amic», m’agradaria expressar-lo amb unes estrofes d’un poeta que ell admirava molt, i que ja he citat, Xavier Casp: Ya no tinc temps de parlar-te d’ahir, perque tinc el hui ple de tu, de mi i de nosatres ...

Ya es tot ara i ací; ara estem i ara som, com horiso i cami, com pensament sentit.

Tots els anys que hem passat els tinc sense passer de tu i de mi, fent-nos com som perque ens vivim en el temps sense temps de l’amor que ens te units.

Gràcies, amic; adéu, amic; i adéu, company. Moltes gràcies a tots. Gràcies per acompanyar-nos. Crec que està tot dit. He tingut la fortuna que no han tingut els vint-i-tres companys que queden en la corporació.

A tots els hauria agradat dir paraules afectuoses per a José María. Els assegure que cada vegada que deia «amic» i que deia «company», tots els que estem ací estàvem pensant en ell com a amic i com a company.

Gràcies a tots.» n

Decret d’Alcaldia

A

tés el fet que de vegades fa falta la firma de resolucions i/o documents que no poden ser atesos amb la urgència que cal a causa de l’absència momentània o temporal del regidor delegat corresponent, es fa aconsellable adoptar mesures que pal·lien les possibles conseqüències del retard.

Atés, així mateix, el contingut de la Llei 2/2006, de 5 de maig, de la Generalitat Valenciana, de prevenció de la contaminació i qualitat ambiental, així com del Decret 127/2006, de 15 de setembre, que la desplega, per la qual es deroga la Llei 3/1989, de 2 de maig, de la mateixa Generalitat, d’activitats qualificades, i s’altera el règim de les llicències d’obres i d’activitat en esta matèria.

I vist el Decret número 2351, de data 2 de novembre de 2004, pel qual es delegaven competències –entre altres– en favor dels delegats d’Urbanisme, Obres i Vivenda, i de Medi Ambient i Activitats, i a fi d’aclarir les competències que els corresponen en matèria de llicències ambientals, és per això que, de conformitat amb el que disposa l’article 23.4 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, i els articles 43, 44, 114 a 118, tots dos inclusivament, i 120 i 121 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, DECRETE: Primer. Modificar l’apartat Tercer del Decret número 2.351, de data 2 de novembre de 2004, pel qual es concretaven de manera enunciativa les delegacions genèriques efectuades en l’apartat primer, en el sentit següent: 1. Al Sr. Severino Yago Torrent, delegat de Presidència, Informació i Règim Interior.

1.04. Coordinació de les delegacions de l’Alcaldia, la qual cosa inclourà la firma d’aquells documents que ho requerisquen davant l’absència dels regidors delegats, en qualitat de subdelegat.

6. A la Sra. M. Carmen Lizondo Pallarés, delegada d’Urbanisme, Obres i Vivenda.

6.02. Atorgament de llicències urbanístiques no relacionades amb una activitat i/o instal·lació susceptibles de requerir autorització ambiental integrada o llicència ambiental.

8. Al Sr. Jesús Eugenio Fargallo Bancalero, delegat de Medi Ambient i Activitats.

8.01. Iniciació, tramitació i resolució dels expedients de concessió d’autoritzacions ambientals integrades, llicències ambientals i comunicacions ambientals, fins i tot encara que comporten la realització d’obres, així com de protecció de la legalitat urbanística en matèria ambiental, espectacles públics i activitats recreatives.

8.02. Emissió d’informes previs de compatibilitat urbanística i informes municipals per a la concessió d’autoritzacions ambientals integrades, així com de certificats de compatibilitat urbanística previs a la concessió de llicències ambientals i comunicacions ambientals.

Segon. La totalitat de les delegacions atorgades han de ser acceptades pels delegats, i s’entenen acceptades tàcitament si en el termini de tres dies hàbils no fan cap manifestació expressa de la no-acceptació.

Tercer. Les delegacions produiran efecte des de l’endemà de la data del Decret. n Torrent, 14 de febrer de 2007

Passarel·la de pagaments telemàtics

L

’article 96 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, General Tributària, disposa que l’Administració ha de promoure la utilització de les tècniques i dels mitjans electrònics, informàtics i telemàtics necessaris per al desenvolupament de la seua activitat i l’exercici de les seues competències, amb les limitacions que la Constitució i les Lleis establisquen.

Millorar el funcionament intern i potenciar l’atenció al ciutadà són els dos grans eixos d’actuació de les administracions públiques a l’hora d’implantar el govern electrònic en el pagament de tributs.

La Caja de Ahorros del Mediterráneo està interessada a oferir als contribuents del municipi de Torrent el seu portal financer a través del qual podran rebre determinats servicis per a la millor gestió dels seus tributs.

Per la seua banda, l’Ajuntament de Torrent considera d’interés per als seus contribuents la utilització d’este portal financer, ja que amb ell podran disposar d’informació immediata sobre les seues obligacions tributàries i efectuar-ne el pagament, la qual cosa simplificarà el compliment de les obligacions fiscals, evitarà haver de comparéixer en les entitats col·laboradores i reduirà costos indirectes en la gestió dels tributs.

El dia 31 de gener del 2007, l’Ajuntament de Torrent va firmar amb la Caja de Ahorros del Mediterráneo un conveni de col·laboració per a la prestació de servicis tributaris als contribuents de l’Ajuntament per mitjà d’Internet.

La firma d’este conveni permet que els contribuents del municipi no hagen de desplaçar-se a les oficines de RETOSA ni a les entitats col·laboradores autoritzades per al cobrament dels tributs municipals, i a més facilita la realització de tals actes fora de l’horari normal d’atenció al públic. n

Autoliquidacions en línia per part de gestors

L

a Llei 58/2003, de 17 de desembre, General Tributària (LGT), assenyala en l’article 3.2 que l’aplicació del sistema tributari es basarà, entre altres, en el principi de limitació dels costos indirectes derivats de l’observança d’obligacions formals, i l’article 96 del mateix text legal ordena a l’administració tributària promoure la utilització de les tècniques i dels mitjans electrònics, informàtics i telemàtics necessaris per al desenvolupament de la seua activitat i l’exercici de les seues competències.

L’article 92 de la LGT preveu que la col·laboració social en la gestió dels tributs podrà instrumentar-se per mitjà d’acords de l’administració tributària amb entitats, institucions i organismes representatius de sectors o interessos socials, laborals, empresarials o professionals.

L’Ajuntament de Torrent té la voluntat de simplificar als contribuents, i als seus representants, el compliment de les obligacions i dels deures tributaris, i alhora facilitar l’ús de les noves tecnologies amb vista a assolir una gestió més eficient.

El Col·legi de Gestors té la competència d’impulsar les actuacions que puguen redundar en interés dels seus col·legiats, i creu convenient fer ús de la seua estructura organitzativa quan així ho requerisca l’execució de nous projectes. Als gestors correspon, a vegades, realitzar les autoliquidacions de l’Impost sobre vehicles de tracció mecànica i de l’Impost sobre l’increment de valor de terrenys de naturalesa urbana per encàrrec dels seus clients. n

2007, PRIMAVERA • 33

LA RECAPTACIÓ DE L’AJUNTAMENT DE TORRENT –Empresa Pública Municipal– Horari d’atenció Matins de dilluns a divendres: de 8.30 a 14.00 h Vesprades de dilluns a dijous: de 17.00 a 19.00 h Emplaçament Plaça de Colom, 12-baix 46900 Torrent Telèfon: 96 111 18 70 Fax: 96 158 95 57 Correu-e: retosa@torrent.es PERÍODE DE PAGAMENT IMPOST SOBRE BÉNS IMMOBLES URBANA EXERCICI 2007 DEL 2 D’ABRIL AL 4 DE JUNY DE 2007 (els rebuts domiciliats es carregaran en el compte el 3 de maig) Formes de pagament en període voluntari dels impostos, taxes i altres ingressos de dret públic de l’ajuntament de torrent

❶ EN ENTITATS COL·LABORA­DORES El pagament del rebut, liquidació o autoliquidació pot fer-se presentant-lo en qualsevol oficina de les entitats col·laboradores següents, o en els seus caixers automàtics: CAM, CAIXA RURAL DE TORRENT, CAIXA GALÍCIA, CAJA MURCIA, CAIXA POPULAR, CAIXA CATALUNYA, LA CAIXA, CAJAMAR, RURALCAJA, BBVA, BSCH, B. GUIPUZCOANO. ❷ PER INTERNET, PER MITJÀ DE LA BANCA ELECTRÒNICA Per a això, necessitarà conéixer les dades del rebut.

Si no les sap, pot sol·licitar-les en l’oficina de RETOSA, o telefonant al 96 111 18 70, Fax 96 158 95 57, retosa@torrent.es CAM, BBVA, BSCH, LA CAIXA, CAJA MURCIA, RURALCAJA.

❸ EN EFECTIU, A L’OFICINA DE RETOSA, O AMB LES SEGÜENTS TARGETES DE CRÈDIT: CAM CAIXA, RURAL DE TORRENT.

❹ PER INTERNET, EN L’OFICINA VIRTUAL DE

L’AJUNTAMENT DE TORRENT Per a això, necessitarà ser usuari del servei CAM DIRECTE, i a través d’este servei: ENTRANT EN EL SEU COMPTE, IMPOSTOS, REBUTS AMB CPR (amb l’avís de pagament de qualsevol titular) o MUNICIPALS (a nom del titular del compte), CONSULTES EN LÍNIA, AJUNTAMENT DE TORRENT, pot pagar o consultar els rebuts pendents, emetre duplicats dels rebuts pagats, consulta de béns i d’expedients, i enllaç amb el cadastre virtual per a béns immobles urbans.

❺ DOMICILIACIÓ BANCÀRIA. LA MANERA MÉS CÒMODA PER AL CONTRIBUENT

Per què?

• El contribuent no ha d’estar pendent de terminis de pagament, ni de la recepció en el seu domicili del document de pagament.

• Avís de domiciliació: a l’inici del període voluntari s’envia per correu ordinari la informació sobre rebuts, imports, compte de càrrec i data en què es carregarà al compte (a mitjan període voluntari).

• Garantia de pagament en voluntària: si el rebut no fóra atés per causes no imputables al contribuent ni a l’entitat bancària, es reposa en voluntària i s’elimina el recàrrec de constrenyiment i el interessos.

Com i on es pot domiciliar? ◗ En entitats col·laboradores En el moment de presentar el rebut per al pagament, l’entitat col·laboradora emplena la part inferior del rebut amb les dades que s’hi sol·liciten (codi compte client, titular del compte, NIF del titular del compte, telèfon) i demanarà la firma del sol·licitant.

Com a justificant de la domiciliació, l’entitat col·

laboradora ha de segellar l’exemplar del rebut per al contribuent, a més de pagament, indicant «Domiciliat en (codi compte client)».

L’entitat col·laborada ha de registrar la domiciliació i la comunicarà a l’Ajuntament per als següents períodes de pagament. ◗ En qualsevol oficina de l’Ajuntament i en Retosa Durant tot l’any es pot domiciliar en l’Ajuntament i en Retosa, encara que el termini límit perquè la domiciliació siga efectiva en el següent període voluntari és de 2 mesos abans de l’inici d’este.

L’oficina emplenarà l’orde de domiciliació amb les dades que aporta el contribuent (codi compte client, titular del compte, NIF del titular del compte, telèfon), la qual serà firmada.

Es donarà al contribuent una còpia de l’orde de domiciliació com a justificant. ◗ Per mitjà de l’Oficina Virtual de l’Ajuntament Durant tot l’any es pot domiciliar a través de l’Oficina Virtual de l’Ajuntament, encara que el termini límit perquè la domiciliació siga efectiva en el següent període voluntari és de 2 mesos abans de l’inici d’este.

Per a l’accés a l’Oficina Virtual és necessari ser client de la CAM DIRECTE. ◗ Per correu postal Durant tot l’any es pot sol·licitar la domiciliació dels rebuts per mitjà de correu postal, encara que el termini límit perquè la domiciliació siga efectiva en el següent període voluntari és de 2 mesos abans de l’inici d’este.

S’ha d’enviar per correu postal la documentació següent: • Fotocòpia del rebut que es vol domiciliar (últim rebut pagat).

• Sol·licitud de domiciliació firmada i emplenada amb les dades de l’últim rebut pagat.

• Dirigit a RETOSA Plaça de Colom, 12 baix. 46900 –TORRENT ◗ Per fax. Al núm. 96 158 95 57 ◗ Per correu electrònic retosa@torrent.es n

A TORRENT EN VALENCIÀ I PEL VALENCIÀ

C

om cada any, l’Oficina de Promoció i Ús del Valencià posa en marxa una sèrie d’iniciatives per

a promoure el valencià entre la població torrentina, ja que aquesta és una de les moltes funcions que té encomanades entre les seues tasques diàries.

A banda de les campanyes anuals que ja tenen certa tradició en el municipi, com ara la campanya de Rebaixes, la carta als Reis Mags, la carta de Circulem en valencià, el Voluntariat lingüístic, les Ajudes a l’activitat comercial en valencià, les Ajudes a les falles i els Premis de Narrativa Juvenil i de Poesia Ciutat de Torrent, cada any l’Oficina promou noves campanyes. Així, enguany s’han encetat les següents: Agenda del valencià.

Es va repartir a principi d’any i s’esgotaren els exemplars de seguida. Amb l’agenda es pretenia difondre totes les activitats i materials que organitza i produeix l’Oficina de Promoció i Ús del Valencià, per tal que la gent hi puga trobar tota la informació sobre el valencià que es fa a la ciutat. Es fa en col·laboració amb altres oficines municipals de promoció lingüística.

Benvinguts a casa. Des del gener d’enguany amb motiu del naixement d’un nadó, els pares quan vénen a l’ajuntament a empadronar-lo, reben un obsequi que consisteix en una caixa que inclou un pitet amb un lèxic visual del nadó i un adhesiu per al vidre del cotxe en valencià.

Aquesta campanya té la finalitat de crear un primer contacte de les famílies amb el valencià.

Es fa en col·laboració amb altres oficines municipals de promoció lingüística.

Llig amb nosaltres.

Llig en valencià. El dia 23 d’abril, dia del llibre, amb l’objectiu de promoure la lectura en valencià entre la població adulta, l’Oficina en col·laboració amb les biblioteques municipals organitzaren la lectura pública d’una versió actualitzada del Tirant lo blanc. La lectura es féu a la biblioteca de l’edifici Metro i hi van participar vora un centenar de persones, representants polítics, del món de l’escola, associacions, i gent del carrer que s’hi apuntà. A totes les persones participants els vam regalar un llibre en valencià.

El nom de les plantes en valencià. En col· laboració amb ATAM hem fet uns taulellets de ceràmica amb el nom científic i en valencià dels arbres i arbusts que hi ha al Parc Central i que hi col· locarem pròximament.

Publicació del llibre Com es jugava al carrer.

En col·laboració amb l’associació torrentina La Gavella publicarem la reedició revisada i ampliada d’aquest llibret que s’edità l’any 2000 i tingué molt d’èxit.

La llista de la compra. Una de les activitats que hui fa qualsevol persona és fer la compra, així per a ajudar-los a elaborar la llista de la compra, els facilitarem uns quadernets o llibretetes on apareixeran els noms dels diversos productes en valencià i ells, només hauran d’assenyalar què els fa falta amb una creu. Es fa en col· laboració amb altres oficines municipals de promoció lingüística. n ANNA GASCÓ Oficina de Promoció i Ús del Valencià

EDICTE

E

l Ple d’este Ajuntament, en sessió celebrada el dia 2 d’abril passat, va acordar aprovar inicialment L’Estatut del defensor del Ciutadà.

Cosa que es fa pública, a efectes de reclamacions, de conformitat amb el que establix l’article 49 i 70.2 de la Llei Reguladora de les Bases del Règim Local i 196 del Reglament d’Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals, per termini de 30 dies i podrà examinar-se l’expedient en la Secretaria Municipal de 9:30 a 13:30 hores.

Torrent, 17 d’abril de 2007. n L’ALCALDE, JOSÉ BRESÓ OLASO

34 • BIM TORRENT

NOTÍCIES

DE

L ' A J U N TA M E N T

PRIMAVERA, 2007

Apunta’t al civisme: Campanya d’Adhesió al Pacte Cívic de Torrent

PACTE CÍVIC, COMPROMÍS DE LES PERSONES El Pacte Cívic de Torrent és una aposta de convivència present i futura que ens beneficia a tots.

Si com a persona o entitat compromesa amb el civisme, vols subscriure el Pacte Cívic de Torrent i formar part de la Xarxa Ciutadana de Torrent pel Civisme, pots fer-ho en www.torrentcivic.es Entre tots aconseguirem la ciutat que desitgem.

Publicació editada per l’Ajuntament en octubre de 2006 amb el resum de tots els punts del Pacte Cívic, i que es pot retirar gratuïtament a la Delegació de Valors Cívics a la 6ª planta de l’ Ajuntament.

Més informació: Ajuntament de Torrent.

Delegació de Valors Cívics. Ramón y Cajal, 1-6ª planta.

46900-Torrent (València). Telèfon: 96 111 11 11 www.torrent.es www.torrentcivic.es torrentcivic@torrent.es

Moment que marca el consens i comprimís de tots els grups municipals el 28 d’octubre de 2006, quan es va presentar públicament el document del Pacte Cívic a la ciutadania.

Campaña de Divulgación y Adhesión al Pacto Cívico Construir un Torrent más limpio, más habitable y más solidario es tarea de todos

E

l Ayuntamiento, a través de la delegación de Valores Cívicos y Asuntos Europeos, en cumplimiento de la disposición final segunda del Pacto Cívico aprobado por unanimidad en Pleno Municipal de 3 de abril de 2006, y entendiendo la necesidad de ampliar el compromiso cívico al resto de la ciudadanía, inició a partir del 31 de enero la Campaña de Divulgación Ciudadana del Pacto Cívico y Adhesión al mismo.

Esta campaña pretende hacer llegar a todos los hogares los contenidos y valores que encierra el Pacto Cívico, invitar a todos los ciudadanos a una lectura sincera y detenida del mismo, conseguir el compromiso individual con la convivencia a través de la adhesión al Pacto, e ir conformando entre todos una Red Ciudadana de Torrent por el Civismo.

La campaña de adhesión al Pacto Cívico, bajo el lema «Tú ganas, ganamos todos», se realizará con la colaboración de todos los firmantes del Pacto (partidos políticos y entidades ciudadanas) y de todas las Delegaciones Municipales. La duración de la campaña será permanente, pues es una estructura fundamental para el proyecto cívico, lo que nos permitirá ir sumando constantemente compromisos y adhesiones ciudadanas.

Los torrentinos y torrentinas podrán adherirse al Pacto Cívico en soporte informático a través de las páginas www.torrent.es y www.torrentcivic.com, o en soporte papel a través de tarjetas de adhesión que se encontrarán a su disposición en el Ayun­tamiento y diversas dependencias municipales.

El Ayuntamiento, sabedor de que únicamente a través de la promoción y el ejercicio de una cultura ciudadana asentada en los valores cívicos, y en la que se impliquen sin excepciones todos los torrentinos y torrentinas, podremos lograr un espacio cada vez mejor para la convivencia, la paz y la libertad; y conocedor de que este espacio será la mejor herencia que podremos dejar a las siguientes generaciones, ha puesto en marcha un proyecto de civismo para Torrent que se inicia con el Pacto Cívico, elaborado conjuntamente por todos los grupos políticos municipales y 115 entidades y asociaciones de toda índole de nuestra ciudad. Este Pacto por el civismo, que fue presentado públicamente el pasado 28 de octubre, nace por lo que nos une y representa el compromiso con los mínimos valores de convivencia democrática que cualquier ciudadano y ciudadana puede y debe asumir.

Para que el proyecto cívico de nuestra ciudad llegue a buen puerto, es preciso que se sumen a este compromiso todos los ciudadanos y ciudadanas de Torrent, pues todos estamos obligados a una reflexión detenida sobre la responsabilidad que adquirimos al vivir en sociedad y al ejercer nuestro derecho de ciudadanía; para que de esa manera nos sintamos actores participativos y creativos en la empresa del bien común y con el objetivo de construir un Torrent más limpio, más habitable y más solidario. n MIGUEL ÁNGEL GARCÍA MELERO Regidor delegat de Valors Cívics i Assumptes Europeus

Formulari de subscripció al Pacte Cívic, que es pot retirar a l’Ajuntament i dipositar a l’urna habilitada a l’ efecte a la planta baixa de l’Ajuntament.

«Tu guanyes, guanyem tots.

Aconseguir un Torrent més net, més habitable, més solidari, és una tasca de tots.»

El Ayuntamiento aumenta su plantilla con nuevos funcionarios

E

l 16 de febrero se incorporaban al Ayuntamiento treinta y tres nuevos funcionarios para reforzar la plantilla que trabaja en el consistorio.

De estos nuevos trabajadores, seis son funcionarios de carrera, y el resto interinos. Los de carrera ocuparán distintos pues-

tos en la delegación de Fiestas, Cultura, o en la nueva oficina de información y atención al ciudadano TDIC. Al acto de toma de posesión asistieron el alcalde, José Bresó, el concejal de Personal y Seguridad Ciudadana, Valentín Fernández, el primer teniente de alcalde,

Severino Yago, y el secretario general, Fernando Salom.

Entre los funcionarios interinos, doce son subalternos que ocupan puestos en la biblioteca del edificio Metro, en la Oficina Municipal Información al Consumidor o en el Espai Metropolità d’Art Torrent –EMAT–, entre otros.

Hay también dentro del grupo de interinos seis auxiliares, un arquitecto, dos oficiales de albañil, dos peones para servicios múltiples y cuatro peones de jardinería especializada que formarán un equipo para El Vedat de jardinería y prevención de incendios.

El Ayuntamiento aumenta sus efectivos de una manera progresiva y constante para me-

jorar los servicios y la atención a la ciudadanía. Un ejemplo es TDIC, la nueva oficina de atención ciudadana, cuya finalidad es proporcionar información y dar solución a los problemas de los vecinos con rapidez. También se han visto incrementa-

dos los equipos de servicios al ciudadano, tanto culturales, como la biblioteca o el EMAT, como de atención y prevención de incendios en zonas como El Vedat, o de mantenimiento de viales y obras públicas de la ciudad. n R. D.

NOTÍCIES

PRIMAVERA, 2007

DE

L ' A J U N TA M E N T

BIM TORRENT • 35

Adéu, amic José María Veguer

D

e manera callada, sense estridències, se n’ha anat José María Veguer. A penes vint-i-quatre hores abans, el dia de Sant Blai, havíem pogut compartir uns moments i parlar despreocupadament sobre les coses més diverses, allà en l’hospital on estava ingressat per una malaltia cardíaca que tots créiem passatgera.

José María Veguer ha sigut regidor per Unió Valenciana en l’Ajuntament de Torrent des de 1987. Han sigut pràcticament 20 anys al servici del seu poble, de la seua ciutat, defenent democràticament les seues propostes des d’una posició sempre constructiva. La seua forta vinculació amb els costums i tradicions del nostre poble van permetre que José María fora una persona molt coneguda i respectada. El seu caràcter afable i paternal, bo «en el recte sentit de la paraula», el van fer ser, a més, molt apreciat. José María era una persona a qui tots volien, a qui tots volíem, perquè tot en ell era bonhomia.

En l’Ajuntament de Torrent, la convivència entre els grups polítics ha sigut sempre fàcil. Per damunt de les diferents concepcions, ha primat el principi del respecte a la persona i a la idea, i la convicció que Torrent sempre estava per damunt de tot. Açò ha sigut possible, entre altres raons, pel tarannà dels representants polítics, de persones com José María Veguer, un home senzill, bo, honest i donat al seu compromís.

Durant estos anys de presència de José María com a regidor, han sigut infinitat les proposicions avalades de manera unànime per la Junta de Portaveus, de la qual ell en formava part. Totes eixes propostes buscaven per davant de tot la millora de la qualitat de vida dels torrentins i torrentines, i José María estava sempre ací, proposant, opinant, aconsellant i inspirant els companys de junta.

José María sempre estava a favor, inclòs quan votava en contra, perquè el motivava un enorme amor al seu poble, al seu barri i a la seua llengua, a tot allò que ens identifica com a poble. José María estimava Torrent i la seua terra valenciana de manera assossegada i exemplar: estimava la seua llengua i la parlava sempre; valorava la seua terra i la coneixia; apreciava el seu poble i el recorria contínuament; volia la seua gent i sempre, sempre, estava amb ella.

Tot Torrent està de dol per la defunció de José María Veguer, tot el nostre poble comparteix el dolor de Xelo, l’esposa; dels fills, David, María José i Sara; dels germans i de tota la família, de la qual hui en volem formar part. Amb José María se’n va un ciutadà íntegre, un torrentí exemplar.

Adéu, José María. Adéu, amic. n JOSÉ BRESÓ Alcalde de Torrent

Nos quedará en el recuerdo

E

l mes de febrero nos deparó el triste suceso de la muerte del concejal José María Veguer Muñoz.

Desde el BIM manifestamos nuestro profundo dolor por la irreparable pérdida de una persona que ha dejado una profunda huella entre quienes le conocimos. Fue concejal de Unió Valenciana, fue un buen compañero para quienes trabajamos en el Ayuntamiento, y fue un amigo siempre que se le necesitaba.

Nos quedamos con su agradable recuerdo para siempre. n ANA CORONADO. Directora del BIM

Juan Benavent Aleixos, nuevo concejal del grupo municipal de Unió Valenciana

E

l 15 de marzo Juan Benavent Aleixos prometía la Constitución ante la Corporación Municipal en el salón de plenos, tras lo cual tomaba posesión como nuevo concejal del grupo municipal de Unió Valenciana en el Ayuntamiento.

En el acto, el alcalde, José Bresó, dio la bienvenida al nuevo concejal y destacó que debido a las circunstancias por las que se celebraba el pleno extraordinario, era inevitable hacer referencia y rendir homenaje al veterano concejal de UV, José María Veguer, fallecido en febrero. n

36 • BIM TORRENT

E S C R I U E N E L S G R U P S M U N I C I PA L S

Grup bloc-ev

Grup Nacionalista Unio Valenciana

LES NOVES ALMANSES

NO ÉS OR TOT EL QUE LLUIX

C

orria l’any 1951 quan l’Ajuntament de València, comandat per Baltasar Rull i en col·laboració amb la comissió valenciana patrocinadora del Diccionari català-valencià-balear, oferí les seues instal·lacions (en concret el pati envidrat) per a oferir una gran exposició sobre aquesta magna obra.

En aquella exposició figuraven, a més a més d’una interessant biblioteca, mapes i gràfics detallats de totes les comarques d’aquells territoris: de Catalunya, de ses Illes Balears, Andorra, el Rosselló, la ciutat italiana de l’Alguer i el País Valencià.

L’exposició s’inaugurà el 12 de desembre d’aquell any de 1951.

Aquell mateix dia, el diari Las Provincias anunciava l’acte i informava als seus lectors que «la explicación de la obra del Diccionari estará a cargo del filólogo valenciano Manuel Sanchis Guarner que, radicado en Mallorca, ha venido ex professo con el director don Francisco de Borja Moll, acompañado de un grupo de intelectuales mallorquines y catalanes que se pondrá en contacto con la delegación valenciana para la difusión de dicha obra cultural».

La sessió d’obertura tingué una especial solemnitat i fou presidida per l’alcalde de València, en Baltasar Rull Villar, i acabava el diari degà la seua ressenya amb aquestes paraules: «Por último, la Coral Polifónica Valentina prestó su colaboración al acto, interviniendo en él con el acierto característico que le es peculiar, interpretando La sardana de les monges, una composición mallorquina, La sesta, y una valenciana, A la voreta del mar»·. Un públic nombrós va assistir a l’acte inaugural i foren molts els valencians que visitaren l’exposició.

No fa cap referència Las Provincias que les forces de seguretat hagueren d’intervindre per impedir que s’interrompera l’exposició al crit «mos volen furtar la llengua», «no mos fareu catalans», etc., etc.

El fet és que en els anys en què el régimen es mostrava amb més duresa, un alcalde de la dreta valenciana ofereix l’Ajuntament de València com a seu d’un acte cultural on s’exposava i s’explicava, amb tota naturalitat i claredat, la unitat de la llengua.

Però hui, en el 2007, i en vespres d’unes eleccions municipals, tornen aquells odis de principis dels 80. Tornen aquells que sembraren el terror, els qui posaren bombes a Joan Fuster i Sanchis Guarner, els qui no toleren que un altre País Valencià en llibertat i democràcia és possible.

La nostra seu del Bloc de Torrent ha patit de nou eixe odi. Ja en són cinc els atacs en any i mig. Traïdors a la pàtria valenciana, ens diuen; junt a eixes paraules han pintat ben visible una esvàstica que corona la nostra senyera.

I dic jo, quin mal ha fet el Bloc? Tal volta pot ser que tota la documentació del nostre Ajuntament es transcriga en valencià, que no desapareguen dels nostres instituts els grups en valencià, presentar diverses mocions en favor de la nostra música, respectar la memòria i l’obra dels nostres poetes i escriptors...

No es preocupen, no intenten raonar el perquè d’aquest odi i crispació de Nova Planta, ja que no admet per la seua pròpia naturalesa cap tipus d’explicació mitjanament comprensible. n

SENTO BEGUER i MIQUEL Portaveu del BLOC-EV

L

es campanyes publicitàries massives, tots sabem que pretenen convéncer-mos d´alguna cosa que encara que no sempre és certa, si que de tant picar-mos pareix realitat. En general les grans marques, empleen ingents cantitats de diners en publicitat. Ab la qual cosa al final, els consumidors paguem molts més diners dels que en realitat val el producte comprat.

Algo paregut ocurrig ab les campanyes publicitàries polítiques. En general traten de vendre-mos, a un alt cost perquè són caríssimes, un producte que en general deixa molt que desijar.

De forma casi contínua les administracions públiques (Ajuntaments, Autonomies, Estat) ens bombardegen ab campanyes publicitàries de lo molt que fan per els ciutadans, i de forma indirecta o molt directa de com són de bons els polítics. En realitat, mentres es gasten milions i milions d’euros que ixen de les bojaques del contribuent, s’empren barracons en l’ensenyança en compte d’edificis decents, hi ha multitud de pacients mal atesos per falta d’inversions en sanitat; no hi ha la suficient i adequada seguretat ciutadana i tots gastem barbaritats en blindar les nostres cases; determinats centres sanitaris com el de Salut Mental de Torrent estan pijor que en el tercer món, etc, etc, etc…

Estem ficats en una campanya electoral, en la que els grans partits gastaran millonades de diners en distintes formes de publicitat. I les preguntes inevitables són: • D’on ixen tants diners?: de la bojaca dels polítics i de les quotes dels afiliats, o de «subvencions» que en definitiva encarixen els servicis públics…?

• Els mensages que mos venen, que moltes vegades són els mateixos d’eleccions anteriors, però que no els han complit, -mereixen ser creguts, encara que els repetisquen mil vegades…?

La veritat és que entre l’or que ens vendran, gastant els nostres diners en les mans plenes i la crua realitat, hi ha la mateixa diferència que entre la realitat i la falsedat.

Com sempre en Unió Valenciana estem treballant per a complir l’encàrrec dels nostres ciutadans: tratar que l’Ajuntament done solucions als problemes reals dels torrentins.

Per això tratem d’estar en contacte en tots aquells colectius que més necessiten l’acció de l’administració: jóvens, majors, malalts, residents en barris antics, associacions culturals i cíviques, persones ab menors recursos. És necessari conéixer els seus problemes per a poder donar-los les solucions adequades.

Al mateix temps hi ha un conjunt de qüestions bàsiques, com mig ambient, sanitat, educació, comunicacions, etc…, que afectant a la nostra ciutat excedixen a les nostres responsabilitats i hem de compartir ab l’administració autonòmica. En estos casos, el més important és que tots treballem en un mateix sentit i no que cada u només pretenga posar-se medalles en detriment dels atres i en definitiva en perjuí dels ciutadans.

Ha d’acabar-se la politiqueta de partits, per a dedicarnos únicament i exclusivament a l’atenció dels problemes reals dels torrentins.

En eixa labor hem estat i així seguirem. (Sic) n

JUAN BENAVENT ALEIXOS Portaveu grup municipal de Unió Valenciana

2007, PRIMAVERA • 37

Grup Popular

Grup Socialista

ni 25, ni 27... 28

LES NOSTRES PRIORITATS

S

L

ón els anys de despropòsits i desgovern socialista al nostre municipi. I, ara com ara tot continua igual. Increïble però cert; repetiran les mateixes promeses i és inversemblant que un equip de govern que ha tingut 28 anys per a escoltar totes les exigències veïnals del nostre municipi, no haja dut a terme cap de totes les presumptes idees que presenten ara.

I el que ens queda per sentir, perquè de segur que prompte ens sorprendran, per exemple amb el projecte definitiu per a l’entorn de la Torre, després de tres anys d’obres, reformes, fer, desfer, projectes, idees, i gastos desmesurats, molt desmesurats.

I ens presenten ara els nous vehicles que s’encarregaran de la neteja de la nostra ciutat, per a la demostració dels quals és imprescindible una cercavila, ben llarga per cert, amb grup de percussió inclòs. Deu ser que, a partir d’ara, el personal encarregat de la neteja dels nostres carrers, la professionalitat del qual és innegable, exercirà el seu treball amb un grup musical darrere, per a amenitzar les labors i, alhora, els vianants.

No es pot abandonar durant tants anys una ciutat i en un parell de mesos presentar solucions a tots els problemes i pretendre que els ciutadans ens ho creguem.

Deu ser que Torrent no té problemes més importants i seriosos als quals dedicar el temps, com per exemple la imperiosa necessitat de facilitar l’accés a una vivenda. Tots aquells que tinguen la fortuna de tindre una vivenda en propietat poden considerar-se feliços, i d’estos, els qui no tinguen una hipoteca són el súmmum de la felicitat, perquè l’accés a la vivenda a Torrent porta camí, si no canvien les coses, de convertir-se en un autèntic luxe, perquè les alternatives i les possibilitats que oferix el govern municipal són nul·les. Hi ha la possibilitat d’optar a tots els sortejos municipals, a risc d’envellir vivint amb els pares fins que es puga viure a casa dels fills; o invertir tots els estalvis en loteries o apostes esportives, perquè les probabilitats de resultar agraciat serien majors; o tal vegada, i esta pareix la millor opció, demanar a l’Ajuntament en lloguer, això sí, per un mòdic preu, una de les cabanyetes que està construint al Vedat, junt al Parc Aventura. Esta sí que seria una bona «solució habitacional» a l’estil de la ministra Trujillo. I això, perquè el Sr. Bresó no oferix cap esperança, ja que, segons les seues paraules, no hi ha espai, necessitat, diners ni temps per a construir vivenda protegida.

A més de la ignomínia d’argumentar que no hi ha cap necessitat, quan com a mínim hi ha 4.700 torrentins que s’han quedat fora del sorteig.

Resulta difícilment explicable com amb tan poc, un equip de govern, amb distintes cares i noms però al cap i a la fi la mateixa cosa, s’ha perpetuat en l’Ajuntament de Torrent. Es fa urgent l’arribada de saba nova, gent amb ganes de treballar, que estiga per a servir i no per a servir-se, i que no estiga llastada per un passat ni pensant en el seu futur, sinó en el de la seua ciutat.

Torrent ja no és un poble. Torrent és hui en dia una gran ciutat, i prompte tindrem l’oportunitat de decidir.

Ens conformem amb més del que hem vist durant estos 28 anys? Pensem-ho. n

luny de concentrar tots els nostres esforços en la campanya electoral –com fan altres que s’han dedicat a dormir els últims 3 anys i ara pareix que es mengen el món a un mes de les eleccions–, l’equip de govern socialista de Torrent ha treballat al llarg de tot este mandat amb una sèrie de prioritats o eixos fonamentals que mai hem perdut de vista.

Em referisc a polítiques l’objectiu de les quals és solucionar –o almenys atenuar– algunes de les principals preocupacions dels ciutadans, com són l’accés a la vivenda, l’atenció del medi ambient, l’ocupació, la cultura, la salut o la neteja del nostre entorn.

Fins al 27 de maig alguns dels partits que concorren a les eleccions, –probablement perquè les seues expectatives són molt pobres i com saben que no governaran no hauran de complir allò que prometen– estan presentant i presentaran qualsevol classe de propostes inversemblants. Hospitals, 5.000 vivendes i altres qüestions semblants són moneda corrent a estes altures de la campanya…

El grup socialista, lluny d’entrar en esta carrera irreal, enganyosa i al meu entendre sense ètica, basa la seua proposta electoral en el treball realitzat durant els últims quatre anys i en una proposta de continuïtat de les línies bàsiques de treball amb algunes altres propostes noves que estem convençuts que els ciutadans sabran valorar.

Durant l’últim mandat hem sortejat més de 500 vivendes de VPO per a jóvens, perquè este col·lectiu és un dels que més dificultats té per a accedir a una vivenda digna a un preu que no els obligue a hipotecar-se per a la resta de la seua vida i tal vegada també la dels seus descendents. Nosaltres continuarem oferint vivenda protegida en les millors zones de la ciutat per als jóvens i també per als majors, els divorciats o separats, i altres col·lectius a què no els resulta fàcil accedir a un dels drets fonamentals arreplegats en la nostra constitució.

Quant al medi ambient, els fets ens avalen. Anteriorment vam arreplegar el premi de la Granera de Plata, guardó que va premiar Torrent com una de les ciutats més netes d’Espanya, i en este mandat vam rebre el Premi a la Ciutat més Sostenible ex aequo amb Madrid pel conjunt de polítiques desenvolupades en la nostra ciutat que permeten un urbanisme amable i fomenten el respecte pel nostre entorn. En estos moments estem construint una aula d’educació ambiental al Vedat i estem habilitant també en el pulmó de Torrent una instal·lació d’oci denominada Parc Aventura. Amb estes dos actuacions pretenem que el Vedat siga utilitzat i conegut per tots els veïns de la nostra ciutat, perquè estem convençuts que així es respectarà i es cuidarà més. I continuem esta línia.

Encara que podríem estar parlant de molts altres èxits en altres àmbits de la política (política social, educació, formació per a l’ocupació, promoció del nostre teixit empresarial i comercial…), m’agradaria destacar finalment el nostre treball per donar el major impuls possible a les nostres festes i tradicions, enteses com una important manifestació cultural que reflectix perfectament la idiosincràsia i l’esperit del nostre poble. Tant és així que l’Ajuntament va editar l’any passat el llibre Torrent. Festa i patrimoni, escrit per José M. Almerich i que ha rebut la declaració de Llibre d’Interés Turístic i Nacional, l’únic en valencià. I en l’actualitat, centenars de torrentins visiten en l’incomparable marc de l’EMAT l’exposició L’home i la festa, que és un reflex de la gran riquesa de festes i tradicions que atresora la nostra ciutat.

El nostre bagatge està ací. Afrontem les eleccions amb la tranquil·litat d’haver complit tot allò que vam prometre abans del mandat i amb la il·lusió de continuar millorant la nostra ciutat i la qualitat de vida dels qui l’habitem i la vivim. Vostés decidixen. n

Grup Popular

SEVERINO YAGO TORRENT Portaveu del grup Socialista

38 • BIM TORRENT

S

O

C

I

E

T

A

T

PRIMAVERA, 2007

Falles

Imatges de record de les Falles d'enguany

La Crida, la Cavalcada del Ninot i la Cremà congregaren milers de persones que volien passar-ho bé en les festes falleres. Patricia Sáez Orea, la fallera major, i Silvia Grau Biot, fallera major infantil, van gaudir de l’exercici dels seus càrrecs i es van emocionar quan es cremaven les falles municipals al carrer de Ramón y Cajal, enfront de l’edifici de l’Ajuntament.

PRIMAVERA, 2007

S

O

C

I

E

T

Setmana Santa

L'Encontre gloriós

Arrepleguem estes imatges de la Setmana Santa. Com és tradicional, destaquem la del Diumenge de Resurrecció, amb Verónica Mora Cervera com a Reina de l’Encontre Gloriós. Com a novetat, enguany la Junta Central de Germandats de Setmana Santa presentava una nova carxofa.

A

T

BIM TORRENT • 39

40 • BIM TORRENT

J

O

V

E

N

T

U

T

PRIMAVERA, 2007

Valeriano Martínez Zaragoza va guanyar el primer premi del II Concurs de Fotografia «Ciutat de Torrent» Isabel Sahuquillo i Jose Luis Bautista aconsegueixen el segon i tercer premi

E

l 23 de febrer tingué lloc el lliurament de premis del II Concurs de Fotografia «Ciutat de Torrent» al Centre d’Informació Juvenil (CIJ). L’alcalde, José Bresó, va ser l’encarregat de fer públic el nom dels guardonats, que eren Valeriano Martínez Zaragoza, amb el primer premi, i Isabel Sahuquillo Verdet i José Luis Bautista amb el segon i el tercer, respectivament. Així mateix, Jorge Navarro va aconseguir el premi al millor artista local.

A l’esdeveniment també va assistir el primer tinent d’alcalde, Severino Yago; la regidora de Joventut i Política Lingüística, Esmeralda Torres; la regidora de Falles, Arxius i Biblioteques, Mª Cruz Nieto, així com altres membres de la corporació municipal.

En l’acte es van poder veure exposades les 30 fotografies seleccionades pel jurat, quatre de les quals, incloent la millor d’un artista local, van ser premiades. Els premis atorgats van ser: per al primer classificat, una assignació econòmica de 500 euros; per al segon 350 euros, i per al tercer 250 euros. Amb les obres seleccionades s’editarà un catàleg.

La delegada de Joventut i Política Lingüística, Esmeralda Torres, manifestà la seua satisfacció per la qualitat que este concurs ja ha assolit en la segona edició.

«Començàrem l’any passat amb moltíssima il·lusió i enguany s’han superat totes les nostres expectatives. El concurs ha tingut una gran participació i la qualitat dels participants és molt alta».

El jurat va estar compost per la regidora de Joventut i pels fotògrafs Andrés Castillo Valero i Rafael de Luis Casademunt. n

La Viatgeteca a l’avinguda del País Valencià

L

a Viatgeteca és una fira divulgativa d’oci i temps lliure que es realitza a Torrent els dies 27, 28 i 29 d’abril, dirigida principalment als joves de Torrent i de la comarca.

Horari: divendres, de 19.30 a 21.30 h; dissabte, d’11.00 a 14.00 h i de 18.00 a 21.00 h. Diumenge: d’11.00 a 14.00 h.

La Viatgeteca és una alternativa al turisme convencional, que busca un turisme jove i d’aventura i ofereix informació turística de qualsevol lloc d’Espanya i de l’estranger, de parcs temàtics i d’activitats multiaventura. n (Informació facilitada pel CIJ)

PRIMAVERA, 2007

C

U

L

Visitas escolares a la biblioteca del edificio Metro

E

l 23 de febrero concluían las visitas escolares a la biblioteca pública municipal de la avenida País Valencià, situada en el edificio Metro, con el fin de llevar a cabo una campaña para el fomento de la lectura. Diversos colegios han visitado las instalaciones guiados por Cecilia Silva y Jorge Juan Micó, «El gran Jordiet». Los niños y niñas recorrieron la biblioteca y conocieron los diversos servicios que pueden encontrar en la biblioteca.

Esta campaña, que se ha llevado a cabo por primera vez, se realizó todas las mañanas del 12 al 23 de febrero, y ha consistido en enseñar e informar a alumnos de 3º de Primaria sobre las opciones

de información que pueden encontrar en los diversos servicios que oferta la biblioteca. También el 22 de febrero, y con motivo del Día Internacional de la Lengua Materna, tuvo lugar el taller Palabras y más palabras, donde colectivamente se reflexionó sobre la importancia de las distintas lenguas que cada uno conoce y la riqueza que supone el uso de las mismas.

Los asistentes realizaron diversas actividades, como poesías visuales y finalizó el taller con la lectura del cuento Los niños de colores.

Una tarde al mes los escolares que acudan diariamente a la Biblioteca podrán disfrutar de talleres culturales a partir de las 17:30 horas.

OTRAS ACTIVIDADES EN LA BIBLIOTECA • 23 de abril: Día mundial del libro, se conmemoran con un taller de creación de cuentos.

• 23 de mayo: El Día internacional de la diversidad biológica se realizará un taller de cuentos sobre la diversidad del medio ambiente.

• 7 de junio: En este Día mundial del medio ambiente se hará un taller sobre el tema Si reciclas, tengo varias vidas.

• 21 de septiembre: Para el Día internacional por la paz se propone el taller Cómo quiero que sea el mundo.

• 4 de octubre: Se celebra el Día de las personas mayores con la realización del taller Mis abuelos también me enseñan.

• 15 de noviembre: En el Día internacional de la intolerancia se realizará el taller Todos somos importantes.

• 3 de diciembre: En esta jornada en la que se celebra el Día internacional de las personas con discapacidad se llevará a cabo el taller Tengo algo que decir. n

La Torre:

Exposición fotográfica Bosc de Somnis de Mario Parralejo

E

l 15 de febrero se inauguró en La Torre una exposición del fotógrafo Mario Parralejo que pudo visitarse hasta el 28 de febrero.

Mario Parralejo nació en Madrid en 1962, comenzó su andadura como fotógrafo en 1983. Trabajó de manera exclusiva primero en

fotografía de naturaleza, más tarde de obras de arte y arquitectura, hasta especializarse en el dominio del blanco y negro. Se dedica al positivado de alta calidad en blanco y negro para exposiciones y obra de autor, desde 1989 hasta la actualidad, compaginándolo con fotografía de arquitectura de encargo. ¿Quién no ha soñado con perderse en un bosque de seres imaginarios?, donde el tiempo parece no transcurrir. Esta atracción no racional, sino fantástica, hacia la naturaleza en su estado más puro, es la que llevó a Mario Parralejo a crear este trabajo que expuso como una muestra de realidad y mundo mágico. n PAULA LERMA

T

U

R

A

BIM TORRENT • 41

L’Auditori invita al alumnado de la Universitat Politècnica

L

’Auditori renueva su convenio de colaboración con la Universitat Politècnica de Valencia por el que esta temporada, con la presentación del carnet de estudiante, los alumnos pueden acceder con descuentos a todos los espectáculos programados y de forma gratuita a diversas citas musicales y escénicas de primera fila. «La integración de la clase universitaria en el ámbito cultural es absolutamente necesaria, y esta iniciativa supone un acercamiento real a los ámbitos de la música y el teatro», considera el director de l’Auditori, Josep Ruvira. Por su parte, Joan B. Peiró, Vicerrector de Cultura de la UPV, opina que la renovación del convenio con L’Auditori «supone un enriquecimiento evidente de la oferta cultural para la comunidad universitaria, con la garantía añadida del elevado nivel de la práctica totalidad de sus eventos».

Como fruto del acuerdo entre las dos instituciones, los universitarios tienen acceso libre previo canje de entradas a las propuestas de Maria del Mar Bonet, Els Joglars y Traspasos Kultur, y a los ciclos de música antigua y barroca y Pianissimo.

El 21 de abril, Maria del Mar Bonet abandonaba los dejes orientales y recopilaba sus canciones íntimas en «Terra secreta». El 11 de mayo, Traspasos Kultur representa Demasiado humano (Los últimos días de Nietzsche), fruto de un largo proceso en el que se ha rastreado el drama vital y creativo del filósofo hasta su encierro tras su caída en la locura. Pero, sin duda, el espectáculo estrella de este

periodo es la obra de Els Joglars En un lugar de Manhattan, montaje inspirado en la figura universal de El Quijote. El retrato cervantino sobre la realidad, la ficción, el desvarío y la lucidez se contrasta con la contemporaneidad en el espectáculo que se representará los días 19 y 20 de mayo.

Piano, música antigua y barroca La temporada de invierno y primavera dedica una gran parte de sus fechas a dos ciclos, música antigua y barroca, y piano. Entre el 18 de enero y el 17 de mayo la programación está salpicada por propuestas de música antigua y barroca. El núcleo del ciclo brinda una especial dedicación a Bach. Cierra este ciclo uno de los mejores grupos vocales europeos, The Scholars, con un programa de música inglesa de los compositores John Dowland, Henry Purcell y James Hook, el 17 de mayo.

La pasada temporada arrancó el ciclo Pianissimo, en el que quedaron demostradas las posibilidades del piano y su gran influencia en la música desde su invención. En esta edición, del 8 de febrero al 10 de mayo se muestra la gran versatilidad del instrumento. Finalmente, en esta edición, se ha querido cubrir la vertiente del piano como instrumento solista junto a la orquesta, por lo que el ciclo ha culminado el 28 de abril con el concierto de Edvard Grieg que interpretaba Josu de Solaun, galardonado con el premio Iturbi, y la Orquestra Ciutat de Torrent. n BEGOÑA DONAT

Presentación del libro Pueblos abandonados. Los paisajes del olvido de José Manuel Almerich en el Centro Cultural la Beneficiència

E

l 8 de febrero se presentaba el último libro de José Manuel Almerich Pueblos abandonados. Los paisajes del olvido en el salón de actos Alfons el Magnànim, del Centro Cultural la Beneficiència.

El libro, escrito conjuntamente con el periodista Agustín Hernández, es un recorrido por los pueblos y lugares abandonados del interior de la Comunidad Valenciana, una mezcla entre obra de investigación y libro de viajes. Un homenaje en definitiva, a los últimos habitantes del mundo rural.

El acto estuvo presidido por Jesús Huguet, director de publicaciones del Consell Valenciá de Cultura, Santiago Grau, responsable de la unidad de difusión y exposiciones del Museo Valenciano de Etnología, y los propios autores. Al finalizar se proyectó un audiovisual con imágenes realizadas para el libro. n Para más información: www.almerich.net

42 • BIM TORRENT

C

JORNADES SOBRE l’AUDIOVISUAL VALENCIÀ A L’EMAT

U

L

T

U

R

A

«L’home i la festa. Imatges d

L

’EMAT, Espai Metropolità d’Art de Torrent, va ser la seu de les Jornades sobre l’Audiovisual Valencià. Amb el títol «Del cel·luloide al suport digital. L’audiovisual valencià davant la digitalització: amenaces i oportunitats», els màxims representants del panorama audiovisual valencià debateren sobre els nous suports i els nous llenguatges que els són inherents. Experts de totes les branques de l’audiovisual van definir els nous conceptes que estan canviant la nostra manera de relacionar-nos i de comunicar, i els situaren en el centre d’unes xarrades que van tindre com a finalitat esclarir la direcció de l’audiovisual en conjunt.

Les Jornades sobre l’Audiovisual Valencià eren organitzades per la Fundació Societat i Progrés, els IX Premis Tirant a la Indústria Audiovisual Valenciana i l’EMAT, de l’Ajuntament de Torrent.

Com a referent de la cultura i del pensament contemporani, l’EMAT acollí les xarrades en un marc incomparable, la mostra «Un segle de cinema», una producció del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona patrocinada per la Fundació Caixa Catalunya que reflexiona sobre la influència del cinema en la societat i en la història del segle xx.

Torrent, «Una ciutat de cine», ha volgut convertirse en el punt de mira de la cultura audiovisual. Al llarg del mes de febrer, l’Ajuntament va programar pel·lícules en valencià destinades als més joves dins del cicle de cinema en valencià. A més, la ciutat és la seu dels Premis Tirant. A estes iniciatives s’afegeixen les reflexions sobre el sistema audiovisual a l’Espai Metropolità d’Art de Torrent.

Les jornades van tindre lloc a l’EMAT el 19 de febrer, i l’acte fou inaugurat per l’alcalde, el president de la Fundació Societat i Progrés i el codirector dels IX Premis Tirant 2007. A continuació, es presentava l’Informe Gaptel, «Continguts digitals. Nous models de distribució on line» de la mà del coordinador del Grup Gaptel (Grup d’Anàlisi i Prospectiva del Sector de les Telecomunicacions) i del director de l’Observatori de les Telecomunicacions i de la Societat de la Informació de Red.es. També es va realitzar un reunió d’experts que tractaren el tema «El sector audiovisual valencià davant la digitalització».

El desenvolupament de les noves tecnologies condiciona tota la nostra vida i el sector audiovisual no és cap excepció. El canvi del cel·luloide als suports digitals ens aporta noves oportunitats i amenaces. El sistemes de distribució en línia, la facilitat de realitzar còpies i els problemes derivats de la propietat intel·lectual, la facilitat d’aplegar als públics, les noves formes de producció i distribució, la integració de les pantalles (cinema, televisió, ordinador, telèfons, etc.) plantegen alguns del nous reptes que es van abordar de manera interdisciplinària en estes jornades. n PAULA LERMA

E

l 29 de març s’inaugurava a l’EMAT l’exposició «L’home i la festa. Imatges d’un poble viu», una mostra fotogràfica completa sobre el patrimoni etnogràfic i festiu de Torrent, a través de la mirada estètica dels fotògrafs Pepe Cardona, Vicent Sanchis, Joan Carles Serra, Francesc Jarque, José Manuel Almerich, Juan Carlos Borjabad i Alfredo Silla. L’acte, al qual van acudir representants de tots els grups de la corporació municipal, va ser presidit per l’alcalde, José Bresó, acompanyat pel regidor de Cultura, José Veiga; el primer tinent d’alcalde, Severino Yago; el comissari i responsable de l’exposició, José Manuel Almerich; la Fallera Major, Patricia Saéz; la Reina de l’Encontre, Verónica Mora, i la Musa de la Música, Mar Andreu. Entre el nombrós públic es trobaven també els representants dels àmbits cultural, festiu i associatiu de la ciutat.

En la seua intervenció, José Bresó digué que esta mostra conforma una formidable exposició, en la qual es fa un recorregut seriós, rigorós i plàstic d’un poble i de les seues festes. Va destacar la labor del coordinador de la mostra, José Manuel Almerich, autor del llibre Torrent. Festa i patrimoni (amb Francesc Jarque) que, com informàrem fa temps, fou declarat d’interés turístic nacional. L’alcalde es va mostrar convençut que l’exposició eixirà de la nostra ciutat, i explicà resumidament el sentiment dels espectadors dient que cada imatge genera emocions, records, conversacions..., i és una exposició per a tots els públics. També el regidor de Cultura, José Veiga, afirmava que la cultura és una mescla de tradició, de creativitat humana i una manera d’anar al futur, i que amb esta exposició era possible apreciar tots estos significats, ja que la cultura és la realitat local més genuïna, que posa de manifest que som un poble viu. José Manuel Almerich va destacar la força integradora de la festa per a qualsevol poble, i exposà que ha comptat amb la col·laboració dels millors fotògrafs de Torrent.

A més de les fotografies de gran format, l’exposició mostra el vestit de la Reina de l’Encontre; l’uniforme de l’orde dels hospitalers, realitzat d’acord amb documents històrics de l’abillament de l’orde de l’Hospital; els vestits dels Buadin’ss (la primera filà de la festa de Moros i Cristians de Torrent) i els tradicionals cabets del Corpus gràcies a la gentilesa de la Llar Antoniana. L’exposició pot visitar-se fins al 25 de maig, de

dimarts a dissabte de 10 a 14 hores i de 16.30 a 20.30 hores, i els diumenge de 10 a 14 h.

A partir de l’exposició, l’EMAT realitzarà diverses activitats relacionades amb les festes de Torrent, com ara conferències sobre diferents aspectes de la festa i les tradicions, o un concert extraordinari el dia 5 de maig, en què s’estrenarà una simfonia composta per Paco Andreu Comos que serà interpretada conjuntament per les dos bandes musicals del poble i dirigida pel director de la Banda Municipal de València. Els més menuts podran gaudir també de diverses activitats i contacontes a càrrec del Gran Jordiet; esta activitat es realitzarà per a tots aquells col·legis que tinguen una sol·licitud prèvia de l’EMAT.

2007, PRIMAVERA • 43

d’un poble viu» a l’EMAT

Continguts de l’exposició Segons el comissari de l’exposició, la mostra vol acostar-nos a un patrimoni únic. Visitant l’exposició l’espectador s’endinsa en un món encés de llum i color, format al llarg dels segles. De la mà dels millors fotògrafs es poden recórrer, com en un viatge, les celebracions més estimades d’un dels pobles, segons sembla, més festers del món.

En les festes torrentines conflueixen la integració i l’associacionisme, el temperament personal i el treball en equip, la solidaritat i la competència sana. S’hi mesclen rituals, costums, tradicions i cultures, distants i distintes. Les festes han sigut també un dels pilars fonamentals que han mantingut la nostra llengua i un àmbit privilegiat per a integrar-nos en una societat.

Les festes són, en definitiva, el sentir d’un poble.

L’espai de l’EMAT ha condensat en cinc aspectes les manifestacions festives de Torrent: l’opulència, el foc, la flor, la devoció i la penitència. Per a la mostra es féu una selecció entre més de 30.000 fotografies.

En l’exposició es pot admirar la indumentària dels hospitalers, un vestit que reflecteix l’autenticitat històrica reconstruïda per la investigació dels seus membres.

L’orde de l’Hospital fou l’encarregat del poblament immediat de Torrent amb cristians després de la conquesta.

També els Buadin’ss hi són presents per tindre l’honor de ser l’origen dels Moros i Cristians a Torrent, la primera comparsa que es va fundar fa vint anys.

Una maqueta representa la falla infantil d’una comissió compromesa amb els costums i les tradicions, i mostra les festes més populars de la població, a més de coincidir enguany amb la temàtica de l’exposició.

I també s’hi pot observar el vestit de la Reina de

l’Encontre, la protagonista de l’acte més autèntic i genuí de la Setmana Santa Torrentina.

Completen l’exposició tres documentals que es poden veure de forma ininterrompuda en horari d’obertura Un d’ells ha estat realitzat i produït per l’Ajuntament amb la finalitat de sol·licitar la declaració de Festa d’Interés Turístic Nacional per a la Setmana Santa Torrentina; l’altre, Torrent dentro del corazón, ha estat cedit per la comissió de les Terretes i resulta molt entranyable i emotiu, ja que es poden veure imatges antigues i modernes de les festes torrentines mitjançant el somni d’una iaia i del seu nét. El tercer, La Entrada de la Flor, ha estat produït per a l’ocasió amb guió original de José Manuel Almerich. És un documental filmat enguany, amb el qual es poden entendre perfectament els orígens de la festa més autòctona de Torrent que no fa en cap altre poble. Íntima, discreta i emotiva, l’Entrada de la Flor ha quedat reflectida en esta filmació amb una qualitat única, i formarà part de la sèrie documental La España prodigiosa produïda per a TVE. n

«L’exposició «L’home i la festa. Imatges d’un poble viu» pot visitar-se fins al 25 de maig, de dimarts a dissabte de 10 a 14 hores i de 16.30 a 20.30 hores, i els diumenges de 10 a 14 h.»

44 • BIM TORRENT

C

U

L

El torrentino José Luis Martínez ganó el Premio de Poesía Cáceres Patrimonio de la Humanidad

José Luis Martínez, en mayo del año 2000, cuando presentaba uno de sus libros de poemas en la Feria del Libro de Valencia.

J

osé Luis Martínez Rodríguez, licenciado en Filología Hispánica y profesor de Lengua y Literatura de enseñanza Secundaria, ha sido el ganador de la XIX edición del Premio de Poesía Cáceres Patrimonio de la Humanidad con su obra Florecimiento del daño, «una meditación sobre la naturaleza finita del hombre y las cosas», en palabras del presidente del jurado, el catedrático Ricardo Senabre Sempere, que también lo consideró como una reflexión sobre si «el final inexorable es lo que da sentido a la vida o, por el contrario, es lo que priva a la vida de sentido».

La obra, «admirablemente escrita», según Senabre, compitió entre una treintena de trabajos presentados, Florecimiento del daño se publicará en la colección de lujo del poemario de Ciudades Patrimonio de la Humanidad, una de las características más destacadas del galardón literario, además de la dotación económica.

Cabe indicar que el reputado poeta Luis García Montero, la poetisa Pureza Canelo y el escritor Jesús García Sánchez, formaban también parte del jurado que decidió galardonar al escritor torrentino.

El fallo del jurado se englobaba dentro de los actos del veinte aniversario de la declaración de Cáceres como ciudad Patrimonio de la Humanidad, título concedido por la Unesco en 1986. La gala, realizada el pasado 24 de noviembre, se celebró en la concatedral de Santa María, seguida de un concierto y de una cena en el Parador de Turismo. A ella acudieron alcaldes y concejales de las trece ciudades que conforman el Grupo Español de Ciudades Patrimonio de la Humanidad. n (Información obtenida a través de un artículo sobre esta materia de EUROPA PRESS)

Nota de la dirección del BIM: Esperamos entrevistar al poeta José Luis Martínez, y reproducir la portada del libro cuando se edite. Por ahora le felicitamos con cariño y con nuestros mejores deseos.

T

U

R

A

PRIMAVERA, 2007

CUCURUCÚ Teatre cumple diez años

E

n Cucurucú Teatre se cuentan los años como en el cole, por cursos escolares. Comenzamos con la famosa «rentrée» de septiembre-octubre y para fin de año nos encontramos en plena fiebre creadora. Tras la navidad, los nuevos proyectos. Y este año imbuidos en un halo especial: ¡cumplimos ya diez años!

Desde aquellos primeros meses en que un grupo de gente activa, simpatizante del teatro, profesionales de la enseñanza del mismo o no, concebimos la idea de crear una asociación que aglutinara, impulsara y educara desde el teatro y las manifestaciones artísticas afines a él, ha pasado ya una década. Desde los tiempos en los que el Ayuntamiento, siempre apoyando ideas que mejoren la sociedad, que trabajen para la ciudadanía, nos abrió los locales de la FAC en Benemérita Guardia Civil, hemos ido consolidándonos y, actualmente, de nuevo junto a la FAC y a la Coral Infantil, formamos el Centre Cultural Sant Marc-Vora Séquia y creemos que, con nuestras actividades, configuramos un punto de inflexión en la vida social torrentina.

Diversas son las líneas que caracterizan nuestra actividad cada nuevo año escolar. La más importante de todas, por la que luchamos desde el convencimiento de su valor educativo y de su servicio a la educación de un sector básico de nuestra sociedad: los niños y los adolescentes, es la pedagógica, y en ella englobamos la Escola de Teatre y la Mostra de Teatre Escolar que realizamos cada año con la Obra Social de CAM. Otra más genérica y plural es la que engloba las diversas actividades que de una manera singular la configuran cada año, que podríamos llamar Proyectos teatrales, y una tercera línea son las Colaboraciones con el Ayuntamiento o con otros colectivos.

La Escola de Teatre, dirigida por Merche Roldán, con un magnífico grupo de monitores, todos ellos profesionales de la didáctica del juego dramático, posee una trayectoria que la ha llevado ya a su plena consolidación y despliega su juego dramático por la mayor parte de los colegios públicos, va más allá con grupos en el CP El Grao de Valencia y sigue en expansión. Son ya casi doscientos los niños y niñas que disfrutan en alguno de los diecisiete grupos que se imparten y que tienen a estos alumnos como protagonistas como bien lo atestigua su última matinal, el pasado mes de noviembre, en la que se realizaron talleres alrededor de nuestra Torre para dramatizar las aventuras de «La Bruja Liluja».

La Mostra de Teatre Escolar, entre el 24 de abril y el 9 de junio, siempre en el Aula de Cultura de la CAM, nos ofrece en su décima edición diversas obras preparadas por colegios o instituto de la comarca. Y esta Mostra no es nunca competitiva como muy bien lo acreditan los simpáticos Diplodramas que se entregan al final de la misma en un acto de clausura de asistencia libre.

Entre los Proyectos teatrales están los espectáculos de pequeño formato, la mayor parte de ellos en el Centre Cultural Sant Marc-Vora Séquia. Este año la Nit de Titelles para adultos y la Vesprada de Titelles para los peques, la Nit de Jazz , la Nit de Poesía, la Nit dels Sainets, todos ellos preparados en su mayor parte por colectivos de la Asociación entre los que destaca la constante actividad de los Amigos del Teatro dirigidos por Margarita Barbón.

También en esta línea están las Coproducciones con l’Auditori, siempre dirigidas por un profesional. Recordemos La Leyenda de Peer, El Casament, El Burgués Gentilhombre, representadas en sesiones escolares y en diversos teatros y salas de la Comunidad, ¡ hasta en Francia hemos tenido el honor de actuar y en nuestras dos lenguas! Y esperamos que la última coproducción, La Celestina, una mirada especial al mayor de nuestros clásicos teatrales de la mano de Juan Ramón Conchillo, ya premiada en la Mostra Nacional de Elda, tenga también muchas oportunidades de representarse en temporadas venideras. Con el equipo que ya acostumbra a acompañarnos y el magnífico marco de l’Auditori, es un lujo este trabajo en el que disfrutamos dando vida a eternos personajes en sesiones para bachilleres y adultos.

Quedan las colaboraciones con el Ayuntamiento y otros colectivos.

Aquí destacan el festival de la oralidad Un Torrent de Contes, programa de la concejalía de Cultura y Educación que celebra en mayo su segunda edición; la participación en Torrent en Festes con diversos espectáculos, desde el año pasado en l’Auditori, la Suite de Navidad con la Coral Infantil y los espectáculos que prepara la Escola para Bululú, Teatre a l’Ajuntament. En esta línea nuestra colaboración con Cultura y Educación es continua, hemos participado en la Campaña de Teatre al Museu, en las de Cinema a l’Ajuntament y no olvidemos la participación en el Día de Europa en 2005 con la concejalía de Valores Cívicos, con La dona que volia més soroll. También estamos siempre presentes en la conmemoración del 9 d’Octubre y este año hemos actuado en la Cabalgada dels Reis, en la Setmana de la Dona, en las Muestras de ARTIC, en la inauguración de la Exposición de Cinema de la EMAT y en la Mostra Empresarial con animación en la calle, y habrá algo especial en Moros i Cristians que esperamos destaque por su originalidad.

Cucurucú Teatre, independientemente de los que estamos detrás, ya tiene vida propia, con mucho futuro por delante, pues siempre estará abierta a propuestas educativas y culturales de nuestra red social. Y, como siempre solemos invitar, desde aquí repetimos que ¡no estaremos todos si faltas tú! n PILAR MARTÍNEZ (presidenta de Cucurucú Teatre)

PRIMAVERA, 2007

M

El Ayuntamiento presentó su experiencia de Agenda 21 en la Conferencia Europea de Ciudades y Pueblos Sostenibles

L

a Campaña de Ciudades y Pueblos Sostenibles celebró su V Conferencia durante los días 21 a 24 de marzo en Sevilla. El acto de inauguración fue presidido por la ministra de Medio Ambiente, Cristina Narbona, el alcalde de Sevilla, Alfredo Sánchez y la consejera de Medio Ambiente de la Junta de Andalucía, Fuensanta Coves. Este encuentro europeo auspiciado por el ICLEI-Gobiernos Locales para la Sostenibilidad, quiere crear un espacio común de intercambio de experiencias para todos aquellos gobiernos locales firmantes de la Carta de Aalborg (hasta la fecha, cerca de 2.500 de más de 40 países europeos, entre los cuales y desde su adhesión en el año 1998, se encuentra Torrent, habiendo supuesto este compromiso a la vez el inicio de su proceso de Agenda 21 Local) Durante estos días, el Ayuntamiento presentó su estrategia de desarrollo local-sostenible por la que fue galardonado con el premio «Ciudad Sostenible» otorgado por la Feria de Barcelona y el Fòrum Ambiental, en reconocimiento a la labor desarrollada por su política en proyectos de mejora medioambiental y el fomento de la participación ciudadana a través del Fòrum Torrent XXI, y también se han dado a conocer las actuaciones llevadas a cabo en materia de gestión de residuos (Ecoparques, Central de Recogida Neumática y Ecomóbil), el ciclo integral del agua (Plan de Emergencias frente a Sequías), la movilidad y accesibilidad urbana (Plan de Movilidad Sostenible), la Educación y Sensibilización Ambiental (Mes del Medio Ambiente) o la reciente declaración de los espacios naturales protegidos de la Serra Perenxisa y la Reserva de Fauna del Barranc de l’Horteta.

De esta manera Torrent ha participado con el resto de socios de la Campaña de Ciudades y Pueblos Sostenibles, quienes con sus experiencias y el apoyo de sus responsables políticos y profesionales vienen a fomentar el apoyo público para reforzar la sostenibilidad y mejorar la calidad de vida en el ámbito local, a través de la concienciación e implicación de los ciudadanos para el establecimiento de objetivos y actividades para nuevos modelos de gobernabilidad.

Para ampliar información: www.sevilla2007.org www.sustainable-cities.eu www.atorrent.es/agenda21 n Mª CARMEN ROMERO HIERRO (Instituto Mediterráneo para el Desarrollo Sostenible-IMEDES)

E

D

I

A

M

B

I

E

N

T

BIM TORRENT • 45

Asociaciones de mujeres visitaron las instalaciones del Espai Ambiental El Vedat

C

olectivos y asociaciones visitaban en marzo el Espai Ambiental El Vedat. Mujeres procedentes de las asociaciones de amas de casa Tyrius, Mujeres de Torrent, Way Tan Kong y de la Obra Social Femenina conocieron este espacio natural, resultado de las inquietudes del Ayuntamiento por acercar el conocimiento del medio ambiente y de su entorno natural a la ciudadanía. El alcalde, José Bresó, el concejal de Medio Ambiente, Jesús Fargallo, y la concejala de Fomento Económico y Mujer, Xelo Medina, adelantaban que la inauguración de estas nuevas instalaciones está prevista para el verano y que los colectivos de Torrent tendrán prioridad para utilizarlas.

La instalación está integrada en el entorno y la ubicación de los albergues de madera se ha realizado buscando los espacios entre los pinos para no tener que talar árboles. El Espai Ambiental El Vedat está especialmente pensado para la educación ambiental de las nuevas generaciones. Abierto a todos los públicos, la instalación será accesible para personas con discapacidad.

En el Espai Ambiental se quiere aprovechar el potencial de recursos didácticos, naturalísticos y culturales de la zona; orientar y ordenar la creciente demanda social existente en torno a la realización de actividades de carácter recreativo-naturalístico; y contribuir a la dotación de servicios y equipamiento dirigidos al desarrollo de esas actividades. Se ubica en una parcela municipal de aproximadamente 2.800 m2 en el corazón del Monte Vedat, en las antiguas pistas de educación vial «La Tortuga». Está compuesto por cuatro actuaciones: el edificio del Centro de Recursos del Medio Natural, un comedor, siete albergues y un jardín y zona de esparcimiento. El Centro de Re-

cursos constará de tres plantas: en la planta subterránea habrá una sala de exposiciones y actividades de 300 m2 que se podrá utilizar como salón multiusos; en la planta baja un aula de la naturaleza para colectivos y una sala que podrá usarse como laboratorio. La primera planta será para las oficinas. El edificio tendrá un sistema de climatización ecológico, ya que se utilizará la temperatura subterránea del subsuelo. Los albergues son siete bungalows prefabricados de madera con baño, calefacción y cuatro literas para albergar a los alumnos y monitores del Centro de Recursos del Medio Natural por una parte, y al público en general por otra. A lo largo de la superficie de actuación se dispondrá de una serie de elementos de mobiliario urbano de carácter rústico, como papeleras de madera, bancos jardín, aparca-bicis, cubre-contenedores o paneles informativos con serigrafía. Y se han seguido criterios de sostenibilidad y construcción ecológica, desde la elección de materiales en los que se ha evitado el uso de PVC, a la utilización de madera certificada, el empleo de energías alternativas para la climatización como en este caso el uso de energía geotérmica, la utilización de especies de plantaciones acordes con el entorno y con menores necesidades hídricas, etc.

Hay una serie de infraestructuras ya creadas y próximas a la zona de actuación que le otorgan un mayor atractivo, como la Piscinaparque acuático, el Área Recreativa y zona de acampada La Canyada del Conill, Área Recreativa La Marxadella, Refugio Forestal en La Canyada del Conill, zonas de esparcimiento Canyada del llop, El Balcó, La Devesa y Muntanyeta Cabrera, Sendero Local SLV-49.

Senderos ST-1 y ST-1ª, limpieza y mantenimiento del monte, realización del Voluntariado Ambiental, y Parque Aventura. Esta actividad

será inscrita en el Registro de empresas turísticas de Alojamientos Turísticos Rurales de la Agencia Valenciana de Turismo. Los albergues se construyen en madera de pino, con tratamiento de ignifugación y aislamiento térmico incorporado. Cada bungalow posee un servicio adaptado, con instalación de agua potable, electricidad y saneamiento. Se completa con el ajardinamiento y urbanización del conjunto del área. Se harán plantaciones arbóreas y arbustivas de especies típicas de los ecosistemas mediterráneos. En las especies arbóreas se pretende buscar ejemplares de un cierto porte, a fin de conseguir sombras que puedan dar mayor uso de la zona de actuación por parte del público. Se ha considerado en todo momento la legislación vigente y las prescripciones determinadas por la conselleria de Bienestar Social, y más concretamente por la Dirección General de Integración Social de Discapacitados.

Las instalaciones objeto de proyecto de actividad cumplen las disposiciones previstas en la Ley 1/1998, de 5 de mayo. Ley de accesibilidad y supresión de barreras arquitectónicas, urbanísticas y de la comunicación, estando ante un nivel adaptado.Se da cumplimiento de forma general a lo dispuesto en el Decreto 39/2004, de 5 de marzo, del Consell de la Generalitat, por el que se desarrolla la Ley 1/1998, de 5 de mayo, de la Generalitat, en materia de accesibilidad en la edificación de pública concurrencia y en el medio urbano. Se cumple de forma íntegra la Orden de 25 de mayo de 2004, de 5 de marzo, del Gobierno Valenciano, en materia de accesibilidad en la edificación de pública concurrencia. el presupuesto de las actuaciones es de 1.079.903’12 euros. n (Información facilitada por la delegación de Medio Ambiente y el Gabinete de Comunicación.)

46 • BIM TORRENT

M

E

D

I

A

M

B

I

E

N

T

PRIMAVERA, 2007

Parc Aventura, un parque de ocio con garantías medioambientales

E

l Ayuntamiento inicia en El Vedat la instalación de Parc Aventura, una zona recreativa y deportiva de 20.000 metros cuadrados al aire libre anexa al Centro de Recursos del Medio Natural. Este parque contendrá distintas actividades destinadas a personas de todas las edades divididas en varios circuitos totalmente integrados en el entorno forestal de El Vedat, para disfrute de todos los vecinos. Este proyecto forma parte de las diversas mejoras que aporta la empresa adjudicataria del nuevo contrato de aseo urbano –FCC– y ha sido encargado a una empresa especializada en la creación de instalaciones de este tipo. La actividad consiste en estructuras de madera, cuerdas y cables que sujetas a los troncos de los árboles crean diferentes tipos de recorridos y juegos con distintos grados de dificultad.

Puente mono, tirolinas, puente equilibrista, puentes nepaleses, estribos, etcétera, formarán parte de los diversos circuitos de la instalación. El parque está dirigido a público de todas las edades a partir de 4 años y especialmente a público familiar. Se pretende promocionar que los usuarios puedan disfrutar de un día en la naturaleza con actividades de ocio y tiempo libre que suponen un atractivo añadido al privilegiado entorno, por lo que se trata de un aliciente más para la zona de El Vedat.

La integración del parque en el entorno será absoluta. El montaje de los diferentes circuitos contará con todas las garantías de no afectar negativamente a la zona y sin ejercer ningún impacto ambiental, para lo que se ha

elaborado por parte de un ingeniero forestal un estudio detallado de la zona –árbol por árbol– avalado por el Instituto Catalán de la Madera. La vegetación de la zona no sufrirá daño alguno, y sólo se actuará sobre los árboles que, según el estudio forestal, requieran ser podados; también se llevará a cabo la limpieza de la zona o la tala de algunos de los ejemplares muertos, enfermos o que pueden constituir un riesgo. Ni siquiera se pondrán clavos en los árboles, pues las plataformas se sostienen con estructuras auto-sustentables. Toda la instalación está sujeta a la normativa de seguridad francesa –la única en Europa– y los equipos de protección individual que se utilizarán cumplen la directiva 89/286/685 CEE. El proyecto incluye una vez concluido el parque la certificación expedida por empresa certificadora autorizada del cumplimiento de toda la normativa aplicable.

El presupuesto de Parque Aventura asciende a 206.789 euros, que serán sufragados íntegramente por la empresa contratista del servicio de aseo urbano como una de las mejoras que propuso en la oferta que presentó al concurso público. Este tipo de instalaciones es muy habitual en países europeos como Francia –donde hay más de 300– o Reino Unido. En nuestro país hay una docena de parques –la mayoría de ellos en Cataluña– y únicamente existe uno similar en la Comunidad Valenciana en Morella.

Todos los informes obrantes en el expediente de Parque Aventura son favorables: el informe técnico, el urbanístico

y el de la dirección general de interior de la Conselleria de Administraciones Públicas.

La instalación tendrá un vallado de unos 150 metros lineales que delimitan el circuito infantil por motivos de seguridad. Una vez acabada la instalación del parque el Ayuntamiento convocará por el procedimiento de contratación correspondiente la gestión de Parque Aventura por parte de una empresa especializada a través de una concesión.

El primer teniente de alcalde, Severino Yago, el concejal de Medio Ambiente, Jesús Fargallo, junto al técnico de esta misma delegación, presentaban el 3 de abril las nuevas instalaciones de Parque Aventura, asegurando que todos los informes emitidos por los técnicos sobre el parque son favorables. En la presentación se puso de manifiesto que se ha presentado un informe de la Dirección Territorial de la conselleria de Medio Ambiente en el que se demuestra que no tendrá impacto ambiental, y donde no se aprecia la tala de ningún árbol. Como dice textualmente el informe de la conselleria, «únicamente había un árbol totalmente descalzado con signos inequívocos de haber sido arrancado por el viento». «Durante los últimos años –según Yago–, la delegación de Medio Ambiente ha hecho un gran esfuerzo por defender el patrimonio de nuestra ciudad, y se ha protegido El Vedat, la Serra Perenxisa, el barranco, y hasta una especie en peligro de extinción». El concejal de Medio Ambiente afirmaba que la construcción del parque no ocupa monte público, excepto 150

metros cuadrados, vallados, por razones de seguridad, en el circuito infantil. El resto –20.000 metros cuadrados– será de libre acceso al público. Respecto a quién gestionará el parque, ya está aprobado el pliego de las condiciones para esta gestión, y el Ayuntamiento está a la espera de las propuestas de varias em-

presas. La gestión de Parc Aventura tendrá un período de cinco años, ampliable a dos, y estará sujeta a una estricta normativa de seguridad. La empresa adjudicataria pagará al Ayuntamiento un canon fijo y otro variable que dependerá de la venta de entradas. El precio de las entradas todavía no está fijado, pues depende de las ofertas económicas que presenten las empresas.

Una vez concluido, el parque estará abierto los fines de semana y festivos de todo el año, y desde el 15 de junio hasta el 15 de septiembre todos los días. El horario de apertura será desde las 9 hasta las 21 horas. n (Información facilitada por la delegación de Medio Ambiente y el Gabinete de Comunicación.)

El jurado del premio Ciudad Sostenible se reunió en Torrent

E

l 9 de febrero se reunía el jurado calificador de la quinta edición de los premios Ciudad Sostenible. Este encuentro se celebró en nuestra ciudad porque fue la galardonada el año pasado con el principal premio: el de la Ciudad Sostenible.

Los premios Ciudad Sostenible los organiza la Fundación Fòrumambiental con la colaboración de Acecma, Fira Barcelona y Ecocity. Desde 2003 han reconocido el trabajo de diversos municipios, mancomunidades y diputaciones en gestión am­biental.

Cada año se premia a diversas administraciones la gestión de residuos; la gestión del ciclo del agua, la eficiencia energética y las energías renovables; la movilidad, contaminación acústica y atmosférica; la ordenación del territorio y la conservación de espacios naturales; la acción innovadora y las políticas globales de sostenibilidad, galardón que en 2006 obtuvo el consistorio torrentino. La entrega de premios de la edición de este año se celebraba en marzo en el salón Ecocity organizada por Fira Barcelona. n SHAILA MARZO y RAFAEL DIRANZO

PRIMAVERA, 2007

E

S

P

O

R

T

S

BIM TORRENT • 47

Todo ello, llevado de la mano de Alberto Roig, director deportivo; Cándido Martínez (Candi), actual presidente; Valentín Benlloch, y Paco García. Acabada la proyección tomó la palabra el alcalde, que recordó los años en los que fue jugador, y dijo que el Bàsquet Torrent se merece la ayuda de la ciudad y de las empresas. El mantenedor decía a Candi y Alberto que todo lo conseguido en estos 35 años de bàsquet en Torrent, en los que ha ido creciendo en jugadores y equipos, así como en nivel de los mismos, es responsabilidad de dos personas que con generosidad, trabajo, paciencia y entusiasmo han hecho posible que cada día, cada semana, cada partido, la pelota resuene en el Pabellón El Vedat, y añadía: «Todo lo que digamos hoy no hará justicia a dos trayectorias de más de treinta años en el básquet, estamos hablando de Alberto y Candi.» Una gran ovación que duró alrededor del minuto y el público puesto en pie recibió a estos dos currantes del básquet. El acto concluyó con palabras emocionadas de Candi, que recordó a los pioneros del Club: Valentín Benlloch, Tomás Alcalá, Tomás Camero, Pascual Chuliá y Alberto Márquez, e hizo un breve recorrido de los inicios del club, recordando las instalaciones por las que ha pasado, y dijo: «el equipo actual se alimenta de los que han pasado anteriormente, gente extraordinaria que tiene gran parte de culpa de lo que hemos conseguido. El ascenso a la nacional está en nuestras manos» (se refería a los encuentros que disputan el 28 y 29 de

abril que deciden el ascenso mencionado). Aprovechó la oportunidad para pedir que la ayuda económica que hasta el momento se les ha prestado continúe, que se aumenten las horas designadas en instalaciones deportivas, reclamó una sede para el club, y estrechar más, si cabe, las relaciones con la FDM. El Club cuenta en esta temporada con 103 alumnos.

A todo el bàsquet torrentino, y en particular a Candi y Alberto, nuestra más sincera felicitación por lo conseguido y muchos ánimos para lo que queda.

(El Club se fundó oficialmente el 9 de mayo de 1982, aunque sus orígenes se remontan a 1971.) n PEP VARELA

35 AÑOS DE NOU BÀSQUET TORRENT

E

l 20 de abril el histórico Club de Bàsquet cumplió su trigésimo quinto aniversario. Para celebrarlo se realizó un acto dirigido por Faustí Olmos, que resaltó los valores del bàsquet en sus variables deportivas, culturales y de socialización, respaldado por numeroso público que abarrotaba el salón de actos del Ayuntamiento.

Allí pudimos ver a tres generaciones de jugadores que a lo largo de estos 35 años han pasado por el club, incluido el propio alcalde. Junto a ellos los dirigentes que han hecho posible que el Nou Básquet Torrent sea un club consolidado en el pueblo, como posiblemente no haya otro en cualquier otra disciplina deportiva. Un club fundado por y para los torrentinos.

Viejas glorias como los hermanos Puig Vilanova, Sento y Manolo, recibieron placa conmemorativa en representación de ◗ La final de la V Supercopa de España de balonmano femenino en El Vedat El primer teniente de alcalde, Severino Yago, y el presidente de la Asociación de Clubes de Balonmano Femenino, Antonio Alonso, presentaron la noticia de que la final de la V Supercopa de España de balonmano femenino de la temporada se jugaba en el pabellón El Vedat. A la presentación asistían la concejala de Deportes, Mª Paz Domínguez, el vicepresidente de la Federación Española de Balonmano, Augusto el Castillo, el presidente de la Federación Española de Balonmano, Arturo Tejedor, el secretario de la Asociación de Clubes, Antonio Nieto, la jugadora del Cementos La Unión, Annia Ejsmont y José Luís García Vicente, gerente de construcciones Nagarés, la empresa patrocinadora.

La competición se celebraba gracias al convenio por el que Torrent se designó como sede de la Final, que reunió a dos de los mejores equipos de nuestro país: Cementos La Unión de Ribarroja y el Akaba Bera Bera de Guipúzcoa el 4 de abril. n RAFAEL DIRANZO ◗ Campus de verano del Torrent C.F. Continuar con la actividad deportiva una vez concluya la temporada, reducir el tiempo de inactividad de los jóvenes futbolistas y perfeccionar su técnica balompédica. Éstos son algunos de los objetivos que pretende desarrollar el Torrent C.F. en su segundo Campus de verano, que se

todos los jugadores que han pasado por el club. También estaban presentes Pere Ribas, Valentín Benlloch y un largo etc.

Los presidentes que a lo largo de estos años tuvieron la responsabilidad de dirigir el club no quisieron perderse el acontecimiento, y en representación de todos tomó la palabra el anterior presidente, Vicent Font, que entre otras cosas felicitó a la actual directiva por la trayectoria y organización del acto. A todos los jugadores, directivos, entrenadores y patrocinadores se les hizo entrega de placas conmemorativas, y también tuvo placa el Ayuntamiento.

La representación institucional fue numerosa, asistieron el alcalde, José Bresó, la concejala de deportes Mª Pau Domínguez, el primer teniente de alcalde Severino Yago, y los concejales Encarna Redón, Esmeralda Torres, Mª Carmen Lizondo, Pepe Veiga, Sento Beguer, Santi Miquel, y Juan García, entre otros.

Se proyectó una película en la que pudimos ver imágenes entrañables que nos hicieron retroceder en el tiempo. llevará a cabo en el Complejo educativo de Cheste del 6 al 14 de julio. «Hace dos años que realizamos el primer Campus y en esta ocasión queremos recuperar el gran espíritu deportivo y de compañerismo que se vivió entre los chavales», afirma Ismael Martínez, coordinador de la escuela del Torrent C.F. Todos aquellos interesados nacidos entre 1996 y 2003 gozarán de las instalaciones deportivas de la localidad de la Hoya de Buñol, en las que destaca el gran pabellón, una sala de juego, otra de lectura, la piscina, el comedor y lo más importante, el campo de hierba natural.

Para más información, pueden dirigirse a las oficinas del club torrentinista, situadas en la avenida Pérez Galdós, número 15, bajo, de Torrent, o al teléfono, 96 117 70 48. n CRISTINA BEA ◗ III edición del trofeo internacional de tenis femenino en el Club de Tenis Torrent volvió a albergar otro acontecimiento deportivo de gran magnitud. el III Trofeo Internacional de Tenis Femenino Ciutat de Torrent, que pertenece a la ITF Woman’s Circuit, puntúa para la WTA y que está dotado este año con 50.000 dólares en premios, bolsa que duplica la de las dos anteriores ediciones y hace que este torneo sea el segundo en importancia de todo el territorio nacional.

La presentación se hizo en el salón de plenos del Ayuntamiento y asistieron el alcalde, José Bresó; la concejala de Deportes, Mª Paz Domínguez; el pri-

mer teniente de alcalde, Severino Yago; el vicepresidente del CDT Torrent, Ángel García; el director técnico del torneo, Salvador Ros, y el vocal de la Federación Valenciana de Tenis, Álvaro Ferrandis.

La fase previa se disputaba del 21 al 23 de abril, y hasta el 29 de abril continuaba la competición por el título. La tenista torrentina Anabel Medina impartió un clinic para niños el 25 de abril y participó en un partido de exhibición.

La edición ha contado con un cartel de auténticas promesas del tenis mundial, como la sueca Sofía Ardvisson, la española María José Martínez Sánchez, la italiana Sara Errani, la checa Petra Cetkovska, o la rumana Raluca Olaru.

También la polaca Marta Domachowska, o la ex campeona de España Marta Marrero; la torrentina Bea García, y otras promesas como Carla Suárez, Estrella Cabeza o la alicantina Paula García. n RAFAEL DIRANZO Nota de la Redacción: Debido al cierre de edición daremos más información en el próximo BIM.

◗ GTA Motor sube al podio en la primera cita del Open GT en Italia Después del Subcampeonato conseguido el pasado año en el International Open GT, GTA Motor partía este año como uno de los equipos a batir en el certamen. Organizado desde España pero completamente internacional, las primeras dos carreras han tenido lugar en el Circuito de Vallelunga, en los

alrededores de Roma, donde GTA ha conseguido un segundo puesto en la segunda carrera que les sitúa cuartos en el Campeonato.

Tanto José Manuel Pérez Aicart como Lucas Guerrero tomaban rápidamente el pulso al Mosler GT900R, completamente revisado para la ocasión. La pole position fue para Jordi Gené al volante del prototipo SUNRED SR21, precisamente el coche que está esperando GTA Motor para disputar el resto de la temporada. n (Información facilitada por ALEX ADALID, Jefe de Prensa GTA Motor. press@gtamotor.com)

divendres 20 a les 20.15 hores

abril | PAOLO PANDOLFO, viola de gamba Le Parnase de la Viole

cicle música antiga i barroca

dissabte 21 a les 22.30 hores

MARÍA DEL MAR BONET Terra secreta

dissabte 28 a les 19.30 hores

JOSU DE SOLAUN, piano ORQUESTRA CIUTAT DE TORRENT JOSÉ FABRA, director

Obres de EDVARD GRIEG cicle pianissimo

juny | IX TROBADA INTERNACIONAL DE

GUITARRA CIUTAT DE TORRENT

dimarts 26 a les 20.15 hores

GAËLLE CHICHE DUO TRINIDAD HUERTA dimecres 27 a les 20.15 hores

ROBERTO AUSSEL

dijous 28 a les 20.15 hores

GRUP ILLANA + PEPE GUEROLA, MANUEL HAMERLINCK i JOSÉ LUIS PORRAS divendres 29 a les 20.15 hores

maig |

dissabte 5 a les 11.30 hores

FERNANDO PALACIOS, narrador SPANISH BRASS LUUR METALLS Relatos Imprevistos concert familiar

JUAN FALÚ RICARDO MOYANO

dissabte 30 a les 22.30 hores

MARTIN TAYLOR

dijous 10 a les 20.15 hores

JAVIER GUTIÉRREZ, piano cicle pianissimo

divendres 11 a les 22.30 hores

juliol | JAZZ PANORAMA 2007

DEMASIADO HUMANO (los últimos

dijous 19 a les 23 hores

teatre

Around Mulligan

días de Nietzsche)

LATINO BLANCO BAND

dijous 17 a les 20.15 hores

divendres 20 a les 22.30 hores

Fairest Isle (Sis segles de música anglesa)

dissabte 21 a les 22.30 hores

dissabte 19 a les 22.30 hores diumenge 20 a les 19.30 hores

diumenge 22 a les 22.30 hores

En un lugar de Manhattan

dilluns 23 a les 22.30 hores

THE SCHOLARS

cicle música antiga i barroca

ELS JOGLARS teatre

ELIANE ELIAS

PIERRICK PEDRON QUARTET KURT ELLING

SOPRA LE NUVOLE

audicions escolars dimecres 18, dijous 19 i divendres 20 d’abril EL BOSQUE DE LOS SONIDOS a les 10 i 11.30 hores dijous 3 i divendres 4 de maig RELATOS IMPREVISTOS a les 10 i 11.30 hores les nostres agrupacions musicals diumenge 22 d’abril a les 19.30 hores divendres 25 de maig a les 22.30 hores dissabte 9 de juny a les 22.30 hores

BANDA SIMFÒNICA UNIÓ MUSICAL DE TORRENT diumenge 10 de juny a les 12 hores

BANDA SIMFÒNICA CERCLE CATÒLIC DE TORRENT diumenge 24 de juny a les 12 hores

ESCOLA CORAL DE TORRENT Concert de Final de Curs