Bim 160

A

• BIM TORRENT

G

EN

D

A

hivern, 2008-2009

TELÈFONS D’INTERÉS AJUNTAMENT....................................................................96 111 11 11 www.torrent.es (FAX)......96 159 98 10 ACTES I RESOLUCIONS............................................ 96 111 18 21 ACTIVITATS.........................................................................Ext. 1050 BIM I PUBLICACIONS MUNICIPALS........................... 96 111 11 56 bim@torrent.es BLOC-EV...................................................................... 96 111 18 09 CADASTRE URBÀ..............................................................Ext. 1099 CCOO........................................................................... 96 111 11 62 COMPRES....................................................... Ext. 1095 / Ext. 1037 CONTRACTACIÓ......................................................... 96 111 18 17 COORDINACIÓ DE LA DELEGACIÓ DE FESTES..... 96 111 11 75

600 962 514 CSIF............................................................................. 96 111 11 63 CULTURA............................................................................Ext. 1171 EDUCACIÓ..........................................................................Ext. 1068 ESTADÍSTICA.....................................................................Ext. 1047 FALLES...............................................................................Ext. 1139 GABINET D’ALCALDIA. alcaldia@torrent.es............. 96 111 18 02 GABINET DE COMUNICACIÓ............................................Ext. 1170 URBANISME................................................................ 96 111 18 12 INFORMACIÓ I REGISTRE GENERAL....................... 96 111 11 11 INFORMÀTICA I TELECOMUNICACIONS.................. 96 111 18 28 MEDI AMBIENT..................................................................Ext. 1123 OBRES PÚBLIQUES..........................................................Ext. 1062 OFICINA DE PROMOCIÓ I ÚS DEL VALENCIÀ................Ext. 1069 PARTIT POPULAR....................................................... 96 111 18 07 PRESSUPOSTOS I COMPTABILITAT......................... 96 111 18 14 PSPV-PSOE................................................................. 96 111 18 06 RECURSOS HUMANS................................................ 96 111 18 29 RELACIONS EXTERIORS I UNIÓ EUROPEA...................Ext. 1052 SECRETARIA GENERAL............................................. 96 111 18 03 SEGURETAT CIUTADANA, MOBILITAT I TRANSPORTS.....Ext. 1034 TRANSPORT URBÀ...........................................................Ext. 1177 TRESORERIA.....................................................................Ext. 1091 TRIBUTS NO PERIÒDICS..................................................Ext. 1057 TRIBUTS PERIÒDICS........................................................Ext. 1815 UGT.............................................................................. 96 111 11 61

AJUNTAMENT Altres dependències municipals AIGÜES DE L’HORTA.................................................. 96 158 01 29 BENESTAR SOCIAL.................................................... 96 111 18 60 BIBLIOTECA METRO.................................................. 96 111 18 51 BRIGADA D’OBRES.................................................... 96 111 18 61 CAMP DE FUTBOL SANT GREGORI......................... 96 156 03 46 (Cafeteria)................................................................ 96 158 00 37 CASA DE CULTURA I BIBLIOTECA............................ 96 111 18 50 CENTRE D’ESPLAI CARRER TOLEDO...................... 96 156 49 76 CENTRE D’INFORMACIÓ JUVENIL........................... 96 158 96 24

CENTRE DE COMUNICACIÓ I SERVEIS INTERCULTURALS...................................................... 96 157 00 31 CENTRE SOCIAL XENILLET CARRER ALBADES.... 96 111 18 63 CENTRE SOCIAL LA MARINA (HERNÁNDEZ MALILLOS) .................................... 96 111 18 64 CONSELL AGRARI...................................................... 96 155 16 84 CONSUM...................................................................... 96 111 18 58 DONA........................................................................... 96 111 18 59 FOMENT ECONÒMIC, OCUPACIÓ I COMERÇS........ 96 111 18 68 EMAT............................................................................ 96 111 18 52 FCC MEDI AMBIENT................................................... 96 156 53 53 FUNDACIÓ ESPORTIVA MUNICIPAL......................... 96 156 23 46 GABINET PSICOPEDAGÒGIC MUNICIPAL................ 96 111 18 39 GRUA MUNICIPAL....................................................... 96 156 73 13 L’AUDITORI.................................................................. 96 158 10 77 MERCAT CENTRAL..................................................... 96 155 94 52 MERCAT SANT GREGORI.......................................... 96 155 24 71 NOUS ESPAIS, SA....................................................... 96 156 54 56 OMAC XENILLET CARRER ALBADES....................... 96 156 81 87 PISCINA MUNICIPAL PARC VEDAT . .......................... 600 943 810 POLICIA LOCAL. Oficines............................................ 96 111 18 93 POLICIA LOCAL VEDAT.............................................. 96 155 10 41 POLICIA LOCAL XENILLET CARRER ALBADES...... 96 156 81 87 POLIESPORTIU EL VEDAT......................................... 96 156 63 51 (Cafeteria)................................................................ 96 156 39 30 POLIESPORTIU VIL·LA CARME................................. 96 157 33 78 (Cafeteria)................................................................ 96 157 33 33 PROTECCIÓ CIVIL...................................................... 96 155 90 63 REGIDORIA DE LA DONA, SANITAT I OMIC....................Ext. 1675 RETOSA....................................................................... 96 111 18 70 SANITAT....................................................................... 96 111 18 57 SERVEIS SOCIALS CARRER LA MARINA................. 96 155 77 09 TORRENT ACTIVA CARRER JOAN XXIII................... 96 156 45 63

TELÈFONS D’URGÈNCIA COMISSARIA POLICIA NACIONAL............................ 96 155 44 99 (Emergències)..........................................................................091 BOMBERS....................................................................................112 (Emergències)..........................................................................112 ATENCIÓ A VÍCTIMES DE MALTRACTAMENTS........ 96 111 18 68 POLICIA LOCAL. Dependències.................................. 96 111 18 92 (Emergències)..........................................................................092 AVISOS I URGÈNCIES de 8 a 15 hores excepte FESTIUS, Centre de Salut C/ Pintor Ribera, 28 . ............................................ 96 197 42 84 URGÈNCIES De 15 a 8 hores, festius LES 24 h.

PAC Centre de Salut C/ Pintor Ribera, 28 ...... 96 197 42 65 AVIS D'INCIDÈNCIES DE L'AIGÜA I DEL CLAVEGUERAM............................................ 96 158 01 29 AVÍS D'INCIDÈNCIES URBANES................................ 902 300 392 TAXIS.............................................................................96 155 10 55

FARMÀCIES DE GUÀRDIA GENER

Dl 26 C. Vicedo Dt 27 San Valeriano

Dc 28 R. Medina Dj 29 Padre Méndez-metro

Dv 30 A. Gregorio Ds 31 Torrentina

Dc 11 Dj 12 Dv 13 Ds 14 Dg 15 Dl 16 Dt 17 Dc 18 Dj 19 Dv 20

Santos Patronos Hnos. Simó Castelló Vta. Hortiguela I. Cabañes Navarro Gómez-lobo J. Mateu M. Nemesio A. Pascual A. Martínez Navarro Gómez-lobo

Ds 21 Dg 22 Dl 23 Dt 24 Dc 25 Dj 26 Dv 27 Ds 28

M. Ferrándis Vta. Hortiguela J. Fontestad R. Belzunce Campos-mtez-carratalá Mª Ros Ortí I. Carbonell Vta. Hortiguela

Dj 12 Dv 13 Ds 14 Dg 15 Dl 16 Dt 17 Dc 18 Dj 19 Dv 20 Ds 21 Dg 22

I. Cabañes Navarro Gómez-lobo Santos Patronos Hnos. Simó Castelló Vta. Hortiguela M. Ferrándis Santos Patronos Vta. Hortiguela Hnos. Simó Castelló Vta. Hortiguela J. Mateu

Dl 23 Dt 24 Dc 25 Dj 26 Dv 27 Ds 28 Dg 29 Dl 30 Dt 31

E. Benlloch J. Mateu M. Nemesio A. Pascual A. Martínez J. Mateu M. Nemesio Vta. Hortiguela J. Fontestad

FEBRER

Dg 1 Dl 2 Dt 3 Dc 4 Dj 5 Dv 6 Ds 7 Dg 8 Dl 9 Dt 10

Farmacia Parc Central J. Martínez Torrentina Farmacia Parc Central I. Cabañes E. Benlloch Navarro Gómez-lobo I. Cabañes Vta. Hortiguela M. Ferrándis

març

Dg 1 Dl 2 Dt 3 Dc 4 Dj 5 Dv 6 Ds 7 Dg 8 Dl 9 Dt 10 Dc 11

M. Ferrándis C. Vicedo San Valeriano R. Medina Padre Méndez-metro A. Gregorio Hnos. Simó Castelló Santos Patronos J. Martínez Torrentina Farmacia Parc Central

ABRIL

Ds 4 M. Nemesio Dc 1 R. Belzunce Dj 2 Campos-mtez-carratalá Dg 5 A. Pascual Dv 3 Mª Ros Ortí Dl 6 I. Carbonell

Dt 7 C. Vicedo Dc 8 San Valeriano Dj 9 A. Martínez

ALTRES TELÈFONS D’INTERÉS AGÈNCIA REPSOL-BUTANO OFICINES.................... 96 155 02 28 AGÈNCIA REPSOL-BUTANO MAGATZEM................. 96 155 16 30 ARTIC (ASSOCIACIÓ D’ALCOHÒLICS DE TORRENT I COMARCA)........................................ 96 156 46 58 CEFIRE (CENTRE DE FORMACIÓ, INNOVACIÓ I RECURSOS EDUCATIUS).................................... 96 157 20 61 CEGAS S.A.................................................................. 96 377 83 87

900 700 365 CEMENTERI PARROQUIAL........................................ 96 156 35 74 CENTRES D’EDUCACIÓ PERMANENT D’ADULTS (Sant Pasqual)......................................................... 96 155 25 38 (Federico Maicas).................................................... 96 155 51 40 (Xenillet)................................................................... 96 157 35 41 CENTRE DE DIÀLISI................................................... 96 157 21 95 CENTRE DE DROGODEPENDÈNCIES...................... 96 155 69 11 CENTRE DE PREVENCIÓ DEL CÀNCER DE MAMA... 96 156 49 03 CENTRE DE SALUT MENTAL..................................... 96 155 70 61 CENTRE DE SALUT PINTOR RIBERA. Cita prèvia.... 96 197 42 60 Servei de Planificació familiar.................................. 96 156 46 21 CENTRE DE SALUT PÚBLICA DEL DEPARTAMENT N. 9............................................ 96 197 48 75 CONSERVATORI DE MÚSICA MESTRE JOAN ROIG.. 96 155 13 23 CONSULTORI SANTS PATRONS Cita prèvia Especialitats........................................... 96 157 59 33 CENTRE DE SALUT TORRENT II. Cita prèvia........... 96 197 48 40 Centre de Salut Mental............................................ 96 197 48 68 Drogodependències................................................. 96 197 48 68 CONSULTORI DEL VEDAT.......................................... 96 156 27 68 CORREUS.................................................................... 96 155 05 96 CREU ROJA................................................................. 96 156 60 74 (Emergències).......................................................... 96 367 73 75 DEPARTAMENT DE LA DONA.................................... 96 111 18 59 ECOPARC.................................................................... 96 156 31 92 FAC (FEDERACIÓ D’ASSOCIACIONS CIUTADANES).... 96 156 49 97 FERNANBUS............................................................... 96 150 00 82 FGV ESTACIÓ DE TRENS DE TORRENT.................. 96 155 16 29 FGV TELÈFON D’INFORMACIÓ................................. 900 46 10 46 HISENDA (ADMINISTRACIÓ DE TORRENT DE L’AGÈNCIA TRIBUTÀRIA)................................. 96 155 94 12 IBERDROLA................................................................. 96 351 07 22 INSS............................................................................. 96 155 00 75 MANCOMUNITAT DE L'HORTA SUD.......................... 96 157 20 11 MUSEU COMARCAL................................................... 96 158 82 21 REGISTRE DE LA PROPIETAT TORRENT 1.............. 96 155 43 59 REGISTRE DE LA PROPIETAT TORRENT 2.............. 96 158 83 10 REGISTRE DE LA PROPIETAT TORRENT 3.............. 96 155 28 07 SERVEF / INEM........................................................... 96 158 87 91 TANATORI TORRENT SANT JOSEP........................... 96 156 46 32

96 127 22 00 TRESORERIA GENERAL DE LA SEGURETAT SOCIAL.............................................. 96 158 80 30

Horaris farmàcies TITULAR/ADREÇA

HORARI

De dilluns a divendres Dissabtes

• B. Álvarez. Av. Sant Llorenç, 121 De 9 a 14 i de 16,30 a 21 h.

• R. Belzunce. Mare de Déu de la Pau, 15 De 9,30 a 13,30 i de 16,30 a 20 h.

• E. Benlloch. Av. País Valencià, 6 De 9,30 a 13,30 i de 16,30 a 20 h.

• I. Cabañes. Pintor Ribera, 28 De 8,30 a 20,30 h.

• Campos-Carratalá-Mtnez. Camí Reial, 112 De 9,30 a 13,30 i de 16,30 a 20 h.

• I. Carbonell. Pare Méndez, 166 De 9,30 a 14 i de 16,30 a 21,30 h.

• A. Castelló. Mare de Déu de la Soletat, 16 De 9,30 a 13,30 i de 16,30 a 20 h.

• A. De Gregorio. San Ernesto, 2 De 9 a 14 i de 16,30 a 20,30 h.

• M. Ferrandis. Fra Lluís Amigó, 2 De 9 a 22 h.

• J. Fontestad. Músic José Ortí, 24 De 9,30 a 13,30 i de 16,30 a 20 h.

• R. Hortigüela. Gómez Ferrer, 49 De 9,30 a 13,30 i de 16,30 a 20 h.

• V. Hortigüela. Sagra, 14 De 9,30 a 13,30 i de 16,30 a 20 h.

• La Torrentina. Plaça La Torrentina, 4 De 9,30 a 14 i de 17 a 20.30 h.

• A. Martínez. Av. País Valencià, 113 De 9,30 a 13,30 i de 16,30 a 20 h.

• J. Martínez García. Pare Méndez, 56 De 9,30 a 13,30 i de 16,30 a 20,30 h.

• J. Mateu. Av. País Valencià, 52 De 9,30 a 13,30 i de 16,30 a 20 h.

• R. Medina Almerich. Azorin, 10 De 9.30 a 13.30 i de 16.30 a 20 h.

• M. Nemesio. Plaça Maestro Giner, 1 De 9,30 a 13,30 i de 16,30 a 20 h.

• M. D. Navarro. L’Horta, 17 De 9 a 21 h.

• Pare Méndez-Metro. Pare Méndez-Metro, 111 De 9 a 14 i de 16,30 a 20 h.

• A. Pascual. Ramón y Cajal, 42 De 9,30 a 13,30 i de 16,30 a 20 h.

• M.ª Ros Ortí. Malva-rosa, 4 De 9,30 a 13,30 i de 16,30 a 20 h.

• Santos Patronos. Sants Patrons, 42 De 8 a 20 h.

De 9 a 13.30 i de 17 a 20 h.

• San Valeriano. Pintor Renau, 23.

• C. Vicedo. Av. País Valencià, 132 De 9 a 14 i de 16,30 a 21 h.

De 9,30 a 14 h.

De 9,30 a 13,30 h.

De 9,30 a 13,30 h.

De 9 a 13,30 h.

De 9,30 a 13,30 h.

De 9,30 a 14 h.

De 9,30 a 13,30 h.

De 9,30 a 14 h.

De 9 a 22 h.

De 9,30 a 13,30 h.

De 9,30 a 13,30 h.

De 9,30 a 13,30 h.

De 9,30 a 14 h De 9,30 a 13,30 h.

De 9,30 a 13,30 h.

De 9,30 a 13,30 h.

De 9.30 a 13.30 h.

De 9,30 a 13,30 h.

De 9 a 14 h.

De 9,00 a 14 h.

De 9,30 a 13,30 h.

De 9,30 a 13,30 h.

De 9,30 a 13,30 h.

De 9 a 13.30 h.

De 9 a 14 i de 16,30 a 21 h.

TELÈFON 96 157 23 75 96 155 33 26 96 155 02 17 96 155 15 84 96 155 78 57 96 157 29 93 96 155 59 71 96 155 49 23 96 129 49 15 96 156 13 81 96 155 20 10 96 155 14 83 96 155 11 68 96 129 28 48 96 155 54 51 96 117 78 04 96 155 05 42 96 157 14 14 96 157 11 19 96 156 45 58 96 156 25 40 96 155 05 82 96 156 38 69 96 156 26 10 96 108 14 30 96 156 21 00

BIMTorrent CONSELL RECTOR Presidenta: Amparo Folgado Tonda.

Vocals: Francisco Miguel Vilanova Moncholí, Modesto Salvador Muñoz Puchol, José Vicente Gallego Madramany, Rosa Ortí Fernández, Ramón Pacheco Sarabia, José Antonio Veiga Gómez, Encarnación Redón Garrido, i Fernando Martínez Gómez.

Direcció i coordinació: Ana Coronado Gavilán.

Han col·laborat en este número: Eugenio Simó, Gabinet de Comunicació de l’Ajuntament, Jorge Sánchez Antúnez, Cristina Bea, Gabinete Técnico Municipal, La Gavella, Departament de la Dona, Valentín Benlloch Barrachina, J.Cristóbal García Aranda, Emilio José García, Col·lectiu Soterranya, Delegació de Medi Ambient, Digarco, Santiago Martí, Anna Gascó, José Vicente Alabajos, Adrià Besó, Pep Varela, Auditori, Retosa, i Òscar Pérez.

Fotografies: Arxiu BIMTORRENT, A.C., Gabinet de Comunicació de l’Ajuntament, llibre Torrent imatge Gràfica: La gent i la ciutat (1860-1960), José Vicente Gallego, i altres col·laboradors i col·laboradores.

El BIM es distribueix de manera gratuïta a tot aquell/a que el sol·licite.

Es permet la reproducció total o parcial de textos, fotografies o dibuixos, sempre que se'n cite la procedència.

El BIM no tornarà els originals ni mantindrà correspondència.

L'Ajuntament i l'equip de redacció no es fan responsables dels articles que van firmats, ja que la responsabilitat del contingut de l'escrit recau sobre la/les persona/es que el firmen.

D'aquest BIM s'ha fet un tiratge de 5.000 exemplars.

IMPRIMEIX: FEDERICO DOMENECH, S.A. EDITA: AJUNTAMENT DE TORRENT. DEPÒSIT LEGAL: V. 3.241-1981 A partir de este número se está estudiando un cambio de imagen para el BIM. El BIM s’imprimeix amb paper ecològic, en la fabricació del qual no s’empra clor i està lliure d’àcid.

T

SALUDA DE L’ALCALDESSA EN EL 50 ANIVERSARI DEL BIM

orrent s’ha caracteritzat sempre per ser una ciutat dinàmica i ambiciosa. Hem aprofitat bé les possibilitats que ens ofereix estar prop de la capital i ser capital comarcal, perquè hem mirat al futur amb la confiança que tenen aquells que saben, que poden aspirar al que vulguen dins de les seues possibilitats. El nostre caràcter emprenedor i l’orgull de ser i sentir-se torrentí/ina ha contagiat tantes i tantes persones que han volgut sumar-se al projecte de Torrent durant estos últims 50 anys, i així ho ha reflectit el BIM durant tota la seua història.

Ara que celebrem el seu 50 aniversari, veus en les seues pàgines el canvi espectacular que s’ha produït a Torrent des d’aquell 1958 fins al 2009 actual. En este mateix número del BIM es pot comprovar això en un fantàstic article preparat per Jorge Sánchez, que relata les notícies que el Butlletí Municipal ens ha anat contant durant mig segle, en diferents formats i noms, en el qual els diferents ajuntaments, en l’època de la dictadura i en democràcia, han exposat els projectes de millora per a Torrent. Es pot comprovar el canvi sociològic que hem experimentat i el procés de canvi en la nostra mentalitat si llegim els articles dels col·laboradors que ha tigut el BIM al llarg de la seua història, i l’evolució de les inquietuds culturals i les entrevistes a diferents personalitats que han passat per esta revista.

Amb els seus encerts i errors, el BIM de Torrent s’ha convertit en una publicació indispensable per a la nostra ciutat, en una gran hemeroteca en la qual poder revisitar els projectes, els anhels, les vivències i les realitats de Torrent a partir de 1958. El BIM és un testimoni dels canvis produïts a la nostra

S

ciutat en tots els aspectes, des del demogràfic, passant pel cultural, fins a l’assistencial, etc.

Una majoria de ciutadans i ciutadanes de Torrent hem nascut després del BIM; és una publicació a què ens n’hem anat habituant des de la infància a casa a llegir, a vore les fotos, a guardar en un armari i a rellegir passat un temps. Això no ho aconsegueixen totes les publicacions, però el BIM sí ho ha aconseguit i fins i tot en l’actualitat, amb la quantitat de mitjans que hi ha al nostre abast, continua tenint el mateix èxit i els torrentins i torrentines esperem amb ganes que s’edite un altre número.

Vull agrair a totes les persones que durant tants anys han col·laborat amb el Butlletí Municipal el seu treball: als seus directors i directores, als consells de redacció, articulistes, col·laboradors i fotògrafs. La labor de tots ells i elles mai no caurà en l’oblit i ha sigut molt beneficiós per a la informació en el seu moment i per a la memòria de Torrent.

No puc imaginar com serà el BIM de l’any 2058, com tampoc podien imaginar en 1958 com seria l’actual, però sé que en el format en què siga publicat continuarà sent un mitjà d’informació municipal útil i ben acollit pels torrentins i torrentines. Continuarà informant de les festivitats, de les activitats de les nostres associacions i dels projectes municipals que hui estan en ment, que seran part de la nostra història del segle XXI a Torrent.

Una salutació i moltes felicitacions, BIM! n Mª JOSÉ CATALÀ VERDET Alcaldessa de Torrent

El BIM ha cumplido cincuenta años

e acaba de cumplir el quincuagésimo aniversario de la publicación del Boletín de Información Municipal, conocido actualmente como BIMTORRENT. En estos cincuenta años se ha venido informando sobre la propia vida de Torrent, en el transcurrir diario de quienes viven aquí. Se ha escrito de todo, y se ha intentado reflejar el sentir de este pueblo que ha ido creciendo hasta convertirse en la ciudad de hoy.

En este medio siglo que abarca desde 1958 hasta 2008, he tenido el privilegio de dirigir esta publicación municipal a lo largo de casi veintiséis años (comencé en junio de 1983), lo que se traduce en haber

dirigido más de la mitad de la vida del BIMTORRENT. Conozco Torrent y a sus gentes, he trabajado y sigo haciéndolo con la pretensión de dar información con la mayor objetividad, queriendo conseguir el máximo rigor informativo. Espero haberme acercado a estos propósitos a lo largo de estos años.

En este número se recoge un breve, pero intenso, estudio del BIM a través de su historia. Nuestro colaborador Jorge Sánchez Antúnez explica la trayectoria informativa del boletín de información en un intento de reflejar las diferencias entre varios periodos de su publicación. También contamos la memoria anual de las noticias aparecidas

SUMARI

en los periódicos, y la recopilación de José Vicente Alabajos sobre las publicaciones del año pasado, entre otros artículos de diversa índole.

Agradezco mucho la dedicación y entrega de quienes colaboran en la redacción, pues sin sus artículos y reportajes el BIM no sería tan ameno y completo.

La diversidad y pluralidad de los artículos y de quienes los elaboran conforman una revista que día a día quiere hacerse imprescindible para conocernos y conocer la historia de Torrent, una ciudad en la que siempre me he sentido como en mi propia casa. n ANA CORONADO Directora del BIMTORRENT

Núm. 160. HIVERN 2008-2009

4. TORRENT: cincuenta años a través del BIM • 15. Concessió Medalla d’Or de la Ciutat a Anabel Medina • 18. Jóvenes talentos • 20. FALLES • 22. Torrent al Cor • 24. Josefina Huerta • 28. Los Tuercas • 38. Escriuen els Grups Municipals • 43. Relación de inversiones financiadas por el Gobierno • 46. TORRENT: notícies de 2008 • 52. PUBLICACIONS TORRENTINES • 58. La Petanca • 61. UBF TORRENT, el baloncesto femenino en nuestra ciudad • 62. Programació de L’AUDITORI • 63. Calendari fiscal.

En portada i contraportada, detalls de Torrent •

• BIM TORRENT

TORRENT: CINCUENTA AÑOS N

o fue la creación de la NASA ni que Elvis Presley fuera llamado a filas para cumplir el servicio militar en Alemania; tampoco la muerte de Juan Ramón Jiménez o que Giusseppe Tomaso de Lampedusa concluyera su famosa novela El Gatopardo, ni siquiera fue que España ingresara en el club del Fondo Monetario Internacional, arrancara el Festival de Benidorm o salieran a la venta los populares Chupa Chups para regocijo de odontólogos; el acontecimiento auténticamente relevante que marcó 1958 lo constituyó la publicación en Torrent del primer número del Boletín de Información, periódico mensual alumbrado por el pomposo Consejo Local del Movimiento en cuyas páginas hunde sus raíces el BIM Torrent, editado por el Ayuntamiento de la ciudad desde hace cincuenta años. Medio siglo a cuestas, entre la dictadura y la democracia, ha permitido a la publicación decana de la información municipal en la comarca, ejercer de testigo y cronista de la transformación de Torrent y su sociedad, la evolución de sus instituciones y de sus costumbres, la metamorfosis del pensamiento oficial y de las constantes inquietudes de sus habitantes. Con ocasión de su aniversario, en el año que nos ha abandonado, hemos realizado un recorrido por las diferentes etapas de la revista de todos los ciudadanos de Torrent, especialmente por sus épocas más remotas, para trazar unas pinceladas desenfadadas del ambiente que se transmite al ojear sus páginas. El BIM, con sus aciertos y errores, hoy como ayer, a diferencia de otros periódicos y revistas que se depositan en los contenedores azules, una vez saciada la necesidad informativa de sus lectores, se colecciona y se guarda en muchos hogares como preciada joya porque refleja y ha reflejado una parte importante de nuestra historia reciente y aquellas cosas que nos resultan más familiares por su cercanía. Tú, paciente lector, tienes en tus manos ese tesoro.

EL BOLETÍN: SÓLO PARA UNOS OJOS (1958-1959) Cuando aparece el Boletín de Información, Torrent supera escasamente los veinte mil habitantes aunque todavía es un pueblo en el que se respi-

Ejemplar de Torre.

Primer ejemplar del Boletín de Información.

ra cierto aroma campesino. A pesar de que la agricultura pierde posiciones en términos económicos frente a la industria, el campo, en pleno proceso de transformación, aún desempeña un papel relevante en la actividad productiva del municipio.

La industria local, cimentada sobre los oficios tradicionales que ocupaban a familias enteras, despega para crecer a un ritmo sin precedentes. La expansión económica del Torrent de finales de los cincuenta y de las siguientes décadas, ejemplo recurrente para explicar el Desarrollismo, necesitará de una ingente mano de obra que acudirá de las comarcas interiores de la Comunidad Valenciana y de las regiones y provincias más deprimidas de España. El fenómeno migratorio se convertirá en una de las características más llamativas de Torrent. Este panorama, las necesidades de infraestructuras y de servicios para satisfacer las demandas de la industria y de la creciente población, quedarán reflejados en

el Boletín de Información y en su sucesor Torrente. Boletín de Información, así como todos los logros y proyectos que se llevan a cabo para satisfacerlos pero las alabanzas a la bonanza económica, la cual estuvo acompañada por fuertes distorsiones en el aspecto sociocultural y en el orden urbanístico por su desorden, no serán los únicos manifiestos de gozo en un boletín ideologizado por la doctrina nacionalcatólica que predicaba el régimen de Franco cuyas páginas son vehículo de propaganda y difusión de la España oficial en Torrent.

El Boletín de Información era continuador de Torre, el semanario creado por el Frente de Juventudes de la Falange de Torrent en 1948 bajo la responsabilidad de Vicente Beguer. Torre se publicó durante nueve años y su impronta quedó grabada en la generación que lo conoció, de tal modo que algunos nostálgicos llamaban Torre al posterior boletín. El semanario se vendía a cincuenta céntimos de las desaparecidas pesetas, se nutría de publicidad y se completaba con la dadivosa aportación de las arcas municipales.

Sus páginas ensalzaron las virtudes del régimen y su aparato político aunque sus columnas de opinión no siempre terminaban de convencer a los dirigentes locales del partido único. Torre desapareció por el cansancio de la redacción, disensiones internas del equipo y porque los hombres fuertes de la Falange local, encabezados Vicente Lerma Andreu, alcalde entre octubre de 1957 y diciembre de 1970, decidieron prescindir del semanario para crear otro órgano de prensa más sumiso al pragmatismo oficialista impuesto por Franco después de la remodelación de su Gobierno en febrero de 1957.1 Una vez desaparecido Torre en septiembre de 1957, el Consejo Local del Movimiento acordaba crear un boletín como publicación mensual sólo para unos ojos, los «afiliados, Autoridades, Jefes y Vocales de Gremios» (1958, enero, p.

1). En enero de 1958 salió a la luz el Boletín de Información impulsado por el alcalde «como medio eficaz de realizar la formación política de los militantes y de dar publicidad a la gestión de autoridad y de mando, tanto de carácter Municipal como político y Sindical». Si Torre ya había funcionado de facto como boletín informativo del Ayuntamiento, ahora sería el Boletín de Información el arma de propaganda de las jerarquías de Falange controlado y financiado, esta vez, en su totalidad

por el Ayuntamiento porque, en definitiva, los intereses del partido y del Ayuntamiento resultaban difusos y se confundían. Desde 1958 el nombre de Boletín ha permanecido invariable, salvo por su denominación actual en valenciano, para aludir a la publicación municipal. En la cabecera aparecía el escudo del Ayuntamiento a modo de certificación de su origen institucional y al igual que hoy se distribuía gratuitamente.

El Boletín de información se caracterizaba por una pobre maquetación, escasa información y discreta distribución. En su corta historia sólo se incluyeron dos fotografías de las denominadas fotograbados.

Constaba de cuatro páginas que se imprimían en la imprenta de Ángel Simó en la calle Hernández Malillos, núm. 50. Tenía pocos colaboradores y en ningún momento se identifica su equipo de redacción. Son firmas habituales Pedro Rubio que a veces escribe bajo el pseudónimo de Peter y Enrique Crespo González después de tomar posesión de su cargo como Secretario General del Ayuntamiento en junio de 1959. Pedro Rubio Puche, cercano a los noventa años, recuerda a José María Ibáñez Clemente, funcionario del ayuntamiento por la mañana y periodista del Levante por las tardes, que hacía las veces de director y se encargaba de recopilar los artículos, comentarios, acuerdos y plenos del consistorio mientras que Vicente Lerma «leía lo que se iba a publicar a modo de pequeña censura», señala. El Boletín tenía secciones fijas de Información Municipal y de Acción Sindical junto a los discursos oficiales y demás mensajes troquelados por la retórica vacua de los jerarcas del régimen.

Los recuerdos a José Antonio Primo de Ribera, los panegíricos dirigidos al Caudillo de España «para que continúes guiándonos por este camino de grandeza y de constante superación» (1958, julio, p. 1), y las alusiones al 18 de julio eran cons-

Pedro Rubio Puche, colaborador del Boletín de Información.

2008-2009, HIVERN •

S A TRAVÉS DEL BIM

Estado de muchas calles de Torrent en los años 50 y 60.

tantes «Torrente celebra con gran entusiasmo la fecha gloriosa del 18 de julio» mientras que la información local que no tenía nada que ver con el Ayuntamiento o la Falange apenas ocupaba espacio. El Boletín parecía el diario oficial en clave local y se erigía en «portavoz de las actividades más características de nuestra población».

A finales de los cincuenta el desarrollo que despunta en el municipio es evidenciado por el Boletín así como las necesidades de la población: «Torrente se ha quedado muy atrás en mejoras urbanas. Lo mucho que en estos últimos años se ha hecho, no ha bastado para poner a Torrente a la altura que como población populosa y capitalidad del Distrito le corresponde» (1958, agosto, p. 4). El 18 de julio a menudo se convertía en el día de la inauguración de las obras municipales más importantes. Con grandes titulares se anunciaba en 1958 un ambicioso plan de pavimentación porque era «...urgente terminar con el barro que inunda la población en el invierno, y es también urgente que desaparezca el polvo que asfixia a los torrentinos en el verano» (1958, agosto, p. 1).

En 1959 se anunciaba la próxima pavimentación de la Avenida y de la calle Cervantes por el elevado número de vehículos que soportaban.

Otros servicios se habían quedado anquilosados y resultaba urgente su mejora; en este sentido, con la tibieza de quien no pretende molestar, se incidía en la falta de calidad del servicio telefónico y telegráfico: «No quisiéramos que el presente comentario fuera tergiversado y se tomara en sentido inverso del mismo, que no es otro, que el de reflejar el estado tan deficiente del Servicio de Teléfonos y Telégrafos... El pedir una conferencia telefónica con Valencia, capitalidad de nuestra Villa y por si alguien lo desconoce, dista de la población escasos kilómetros, es de una temeridad y audacia tal, que merece que el que la solicite se le de, la medalla de la Constancia,

la de la Paciencia y la del Valor.

La primera por el deseo de esperar en cada llamada un servicio mejor.

La segunda por la virtud que tiene que tener uno para que se la den y la tercera, por la serenidad y fuerza que uno tiene que tener para no hacer estallar en sus manos el dichoso aparato» (sic). (1959, abril, p. 1). El alumbrado eléctrico no era mejor según revela el titular del artículo Sin luz en las calles en el que se suplicaba conservar el exiguo alumbrado público «...ya no deseamos ni aspiramos a un alumbrado decoroso al igual que otras poblaciones del rango de la Villa, deseamos solamente por el momento que se mantengan los existentes» (1959, septiembre, p. 4). Y como no hay dos sin tres el servicio de correos tampoco destacaba por su eficacia ni celeridad y sus deficiencias y el retraso de más de una semana en la entrega de la correspondencia también se ponía de manifiesto, aludiendo a sus causas: «Hoy tiene el Servicio de Correos, la misma plantilla de carteros que hace diez años... dicha plantilla ha sido sobre pasada por la fuerza creadora de nuestra Villa, con sus innumerables nuevas industrias y su crecimiento de la población junto con el asentamiento de familias de otras provincias españolas» (sic) (1959, mayo, p. 4). El número de escolares aumentaba paralelamente al incremento de la población por eso en pleno convocado del mes de abril de 1958, se aprobaba «...la Moción del Concejal de este Ayuntamiento D. Juan Piles, sobre creación de un grupo escolar en el Campo del Chenillet y la reconstrucción del grupo de la calle de Marco» (1958, mayo, p.2). La llegada de inmigrantes de otros lugares del país impulsó la construcción y la creación de nuevos barrios, desiertos de servicios y bloques de espaciosas viviendas como cajas de zapatos, cuyas calles había que bautizar. En 1959 se publicaba la denominación de las nuevas vías: San Raimundo de Peñafort, Elena Tamarit, Malvarrosa, Zaragoza, Teruel, Huesca, Cádiz, General Moscardó, General Primo de Rivera, Falangista Antonio Pardo, Falangista Santiago Arévalo, Falangista Manuel Anchel, del Requeté, Magistrado Ángel Querol, Alicante, Cartagena, Almería, Nicolás Andreu, plaza Dominical y un largo etcétera de nombres.

Mientras empezaba a abundar el pan, el circo ocultaba otras carencias porque no se racaneaban líneas para informar de las diferentes celebra-

(1958-2008)

Fiesta de la Banderita, 1957. Foto, Torrent Imatge gràfica...

ciones y fiestas. El Boletín informaba de los actos de Semana Santa, Navidad y Reyes y de la Fiesta de la Banderita organizada anualmente por Cruz Roja «Como en años anteriores, numerosas muchachas torrentinas de todas las clases sociales recorrieron las calles de nuestra población, asaltando a los viandantes con su gracia y simpatía, solicitándoles una ayuda económica...» (1958, noviembre, p. 3). Especial repercusión tenían las fiestas patronales, tras recuperarse pocos años atrás. Para explicar la organización de las fiestas, en abril de 1958, el periódico crea una sección aparte. Hasta 1967 las fiestas de Torrent se celebraron en agosto, salvo en 1959 que se organizaron en julio, entonces se proclamaba una reina y una princesa.

En agosto de 1958 las distinciones recayeron en las señoritas Regina Montoro Viñals y Mª Carmen Santonja. Con la organización del festivo evento se ofrecía «... a nuestra querida población unos días de digno recreo». El programa constaba de una serie completa de actividades lúdicas: «Desde las corridas de vaquillas, cabalgatas, certámen musical, carrera de bicicletas, concurso de pinturas, exposición filatélica, tarde infantil, deportes... terminando por último con las funciones religiosas y la gran procesión en honor de nuestros Santos Patronos» (1958, julio, p. 4). Pero alerta a hedonistas y vigilantes a los devaneos proporcionados por las alegrías festivas la autoridad municipal recordaba, mediante sentencias insertadas en el Boletín, la manera adecuada de alcanzar la felicidad «El querer conseguir la felicidad sin esfuerzo es un sueño.

La verdadera felicidad se consigue solamente mediante el sufrimiento» (1958, marzo, p. 2,). Las noticias de carácter religioso ocuparon portadas destacadas, excediento el ámbito lo-

cal a veces. La devoción popular con motivo de una peregrinación organizada al Santo Cáliz de la Catedral de Valencia en abril de 1959 se narraba con desbordante entusiasmo. Según el titular del Boletín, «Más de tres mil torrentinos se postraron en ferviente oración ante el Santo Cáliz».

Los dispositivos especiales, como hoy los designaríamos, se quedaron pequeños «Tres trenes especiales no fueron suficientes para los que por este conducto se desplazaron.

Motos, bicicletas y coches particulares acudieron en gran número a la llamada. Varios centenares tomaron el tranvía y no faltaron los que quisieron ir a pie». La peregrinación se formó en la antigua terminal de Jesús: «Abría marcha una buena sección de motos y no faltaron algunas muchachas motorizadas» (1959, abril, p. 1).

Uno de los colectivos al que iba dirigido el Boletín de Información era la Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos a quienes se recomendaba la manera de encarar sus tareas agrícola, los cultivos apropiados, la cantidad del famoso nitrato de Chile a adquirir mediante vales o las normas para solicitar tractores.

Pertenecer a la Hermandad propor-

• BIM TORRENT

cionaba algunas ventajas porque sus miembros podían optar a un precio más reducido a los inasequibles, por su alto coste APARATOS TELEVISORES (en mayúsculas en el texto original), previa solicitud en las oficinas de la Cámara Sindical Agraria. «El precio de venta al contado de cada aparato receptor de acuerdo con lo previsto en el Decreto será de 10.000 pesetas, si se adquiere a plazos su importe será de 12.000 pesetas dividido en 30 mensualidades de 400 pesetas cada una. En ambos casos se incluye en el precio la instalación de la antena correspondiente dentro de casco urbano» (1959, marzo, p. 3,).

La vida del Boletín de Información fue efímera, creemos que desapareció en octubre de 1959 tras veintiún números publicados y sin causas justificadas aparentes. Pedro Rubio, colaborador del Boletín, Torre y el posterior Torrente no recuerda los motivos por los que dejó de publicarse. Hasta enero de 1962 Torrent no volvió a contar con una publicación oficial y, desde luego, las consignas serían las mismas que en el Boletín de Información.2 DEL DESARROLLISMO A LA TRANSICIÓN: TORRENTE. BOLETÍN DE INFORMACIÓN (1962-1979) A partir de enero de 1962 la información institucional recibe un nuevo impulso para consolidarse definitivamente en Torrent. El nuevo Boletín de Información abarca el amplio periodo de tiempo entre los años del desarrollismo a la transición, y añade a su denominación el nombre de la ciudad para ser conocido como Torrente. Boletín de Información.

El contenido no difería del anterior boletín pero sí su formato tanto en el

encabezado como en el tamaño del papel. La editorial del primer número escrita por José María Ibáñez Clemente, no dejará pasar la ocasión para saludar la distinción de que había sido objeto el municipio con la concesión del título de ciudad por Decreto 601/61, de 6 de abril para proseguir con los objetivos del periódico: «... cumplir una misión informativa local y con el afanoso deseo de ser para los torrentinos el vocero oficial que encauce todos los afanes e inquietudes, todo el acontecer político y administrativo de nuestro Municipio, con los problemas que afectan a nuestra agricultura o industria» (1962, enero, p. 1). Sus cuatro páginas iniciales se convirtieron en casi treinta cuando dejó de publicarse en febrero de 1979 después de 178 números. Si seguimos el esquema trazado por Francesc Martínez y Alfred Ramos se distinguen tres etapas en la vida del periódico: el desarrollismo de los sesenta, la agonía del régimen en los primeros setenta y la transición a la democracia a partir de 1976. Estas fases coinciden con tres alcaldes que le dieron enfoques distintos: Vicente Lerma Andreu (1962-1970), lo crea y lo impulsa; Vicente Beguer (1970-1974), inicia una etapa aperturista, lo mejora y lo enriquece con nombres de su equipo de Torre aumentando las secciones y Vicente Soria Planells (1974-1979), lo prepara para la llegada de la democracia. Torrente contó asimismo con tres directores, personal funcionario del Ayuntamiento: Enrique Crespo González (1962-1966), José María Ibáñez Clemente (1966-1978) y Miguel Mora Lerma (1978-1979)3.

La nómina de articulistas aumentó con el transcurso del tiempo, aún así resultaba difícil encontrar colaboradores según apunta José María Alejos, del primer consejo de redacción que aparece especificado en

Primer número de Torrente. Boletín de Información municipal.

Enrique Crespo González, colaborador del Boletín y primer director de Torrente, 1965.

José Mª Alejos fue colaborador de Torrente en los primeros sesenta.

José Mª Ibáñez Clemente director y colaborador en el Boletín y Torrente, en el altillo del Ayuntamiento de la plaza Mayor preparando el periódico, 1971.

Foto cortesía de Eva Amador.

Torrente (1971, abril-mayo, p. 9). El artículo Sin ganas de polemizar hace referencia a la falta de participación de algunos sectores en el periódico «...no hace mucho que por esta redacción se cursó una carta ciclostilada a todos los grupos juveniles, sociedades y entidades culturales deportivas, recreativas, etc., pues entendíamos que tendrían qué decir de sus «actividades» para nosotros así reflejarlas mensualmente y con la intención de entre todos «confor-

mar la pequeña y diaria historia de Torrente», y ahora nos damos cuenta de que no están los tiempos para trabajar sin la consiguiente remuneración. Por tanto, acusamos recibo de ese silencio» (1974, julio, p. 9). Su periodicidad, normalmente mensual, a veces se convertirá en bimestral y trimestral. En los primeros tiempos carece de secciones fijas pero aumentarán e irán asentándose algunas como Balcón a la calle, Mundo juvenil, Al habla con..., Dintre del nostre País Valencià, Clarita responde, Desde el palomar... Torrente continúa consagrado a la trompetería oficial porque nada había cambiado. La campaña publicitaria de los 25 Años de Paz con los que la dictadura celebraba su victoria en la Guerra Civil se fomentaba con titulares grandilocuentes «Sobre la Paz de Franco se construye una nueva España» (1963, agosto, p.

1). Al emular las tres negaciones de San Pedro transformándolas en tres afirmaciones en el titular «Tres veces Sí» con grandes caracteres y la incorporación de la fotografía oficial del Caudillo invicto que colgaba en las aulas de todos los colegios, ocupando la portada, Torrente apostaba por la aprobación de la Ley Orgánica del Estado mediante referéndum (1966, diciembre, p. 1). Otro titular constataba el apoyo de los torrentinos a la figura del general ferrolano «Torrente se volcó con más de siete mil personas en el vecino pueblo de Aldaya» el 16 de junio de 1962 porque Franco, decía el artículo «... es el orden y la paz, la integridad y la seguridad familiar con el pan y la justicia para los españoles» (1962, julio, p. 1). Idéntico proselitismo se transmitiría el 9 de julio de 1966 a raíz de la «... inauguración solemne del monumento dedicado al Caudillo» en la plaza del maestro Giner (1966, agosto-septiembre, p. 5). La última manifestación multitudinaria de adhesión inquebrantable se trasladó a la plaza del Ayuntamiento de Valencia el 9 de octubre de 1975 con motivo de la repulsa internacional por los últimos fusilamientos ordenados por el régimen; la presencia torrentina fue captada por la cámara para la portada del periódico (1975, septiembre-octubre, p. 1).

La propaganda al desarrollo económico de la ciudad era constante en las páginas de la publicación «Torrente, como tantos pueblos y ciudades de la geografía española puede ser y lo es como un ejemplo vivo que se ofrece lleno de realidades. Salid al campo y lo veréis en la transformación de sus tierras resecas en verdes naranjales, realizados con el esfuerzo incansable de aquellos mismos que juraron su unión y su fe en las trincheras, y al igual lo veréis en nuestra industria, cada día más próspera y en la misma

2008-2009, HIVERN •

Inauguración de monumento dedicado a Franco en la plaza del Maestro Giner, 1966.

fisonomía remozada y modernizada de sus calles y en el aspecto físico de sus gentes...» (1962, mayo, p. 1). Las obras municipales y las diferentes inauguraciones ocupaban primeras planas. El boletín recoge la apertura de las calles Queipo de Llano (Moralets) y Ejército Español (1962), la puesta en funcionamiento del servicio de correos en la calle Cervantes (1962), el proyecto de construcción del campo de deportes en San Gregorio (1962), la inauguración de la Casa Cuartel de la Guardia Civil (1962), la apertura de la piscina parroquial (1964), la inauguración del Instituto Técnico Laboral en 1966 (Tirant Lo Blanc), la edificación del Mercado Central (1969). El dinamismo económico igualmente se observa en la apertura de las entidades bancarias que se instalan en la ciudad al olor metálico del peculio tintineante, como el Banco de Vizcaya en la plaza Mayor y la inauguración del nuevo edificio de la Caja de Ahorros de Torrente el 8 de febrero de 1974, para la ocasión acudió el Gobernador del Banco de España Luis Coronel de Palma (1974, marzo, p.7). La ampliación del parque automovilístico y la preocupación por la seguridad también tendrá cabida en el boletín con numerosas recomendaciones a los conductores: «Conductor: Circule por la derecha: muchas veces no es falta de espacio en la carretera, es que no se aprovecha bien» (marzo, 1972, p. 7). La nueva realidad socioeconómica de Torrent será analizada en el ambicioso Estudio socioeconómico de Torrente

Nuevo vehículo de la policía municipal, 1974.

Los jóvenes se divierten con la música y el baile, 1969.

patrocinado por la Caja de Ahorros del que el periódico se ocupará los primeros setenta.

Nuevos elementos urbanos sustituían a otros que habían formado parte de la fisonomía de la localidad y de la memoria de la población. Ibáñez Clemente le dedicaba una columna al tranvía que dejaría de funcionar el 6 de julio de 1963 para ser sustituido por los autobuses de VASA, «Este tranvía que desaparece, viejo y cansado, cumplió casi una función social; en el tranvía se formaban tertulias, se entablaban amistades y se formalizaban tratos comerciales» (1963, julio, p. 5). Los porches que rodeaban la Torre serán demolidos a partir de diciembre 1969 pero el proyecto de su derribo arrancó en fechas anteriores «la Torre, siempre desnuda en sus

Chicas en el tranvía en la plaza Obispo Benlloch.

partes altas, va a ser despojada de esa especie de faldellín que la cubre en un tercio aproximado de sus bajos» (1963, junio, p. 3). Con motivo de la restauración del monumento se barajaron distintas posibilidades de uso, entre ellas la del museo que nunca ha acogido. A la desaparición de su higuera secular se le dedicó asimismo un entrañable artículo en 1976 debido a las obras de restauración que padeció la fortaleza a cargo del Ministerio de la Vivienda «Cuando la torre esté restaurada añoraremos aquel verdor de la higuera y a la vista nos parecerá como calva...» (1976, julio-agosto, p.

11). A principios de los setenta también asistiremos a la fundación de dos de las instituciones más representativas de Torrent: el Club de Gerentes y la Unión Musical.

No fue habitual en los primeros años de Torrente contar las cualidades de los protagonistas destacados de la ciudad salvo las reseñas correspondientes a las autoridades, los homenajeados y los fallecidos. Con el torero Ricardo de Fabra la tendencia varió «Traemos hoy a Ricardo de Fabra a nuestra revista rompiendo de algún modo nuestro estilo de informar limitado casi a las cosas municipales, y ello es debido a que el muchacho lo merece» (1966, mayo, p. 4). Poco a poco otros personajes asomaron a las páginas del periódico: el escultor Vicente Ortí, el músico José María Merino, la pianista Maruja Fandos, el futbolista Waldo, el industrial José María Simó Nogués, el físico Hernández Yago, el pintor Cándido Ortí... En

Entrevista al escultor torrentino Vicente Ortí, 1971.

la sección Al habla se entrevistaba a un personaje de actualidad local.

Los jóvenes resultaron un sector atractivo por los numerosos apartados de la prensa institucional a ellos dirigidos, bien en secciones como Mundo Juvenil donde expresaban sus inquietudes a mitad de los años setenta, bien en aquellas otras donde se les adoctrinaba o se les reprochaba determinadas actitudes consecuencia de las malas influencias de la música y el baile. «Esos que bailan el rock and roll, el twist o el madison no pueden orientarse.

Ellos, pobres, siguen creyendo que el único modo de combatir la insatisfacción que sienten es olvidarse del problema personal. Ellos buscan la felicidad fuera y se mecen en esas diversiones anormales, frenéticas» (1963, mayo, p.6). En la misma línea apuntaba uno de los primeros textos en valenciano publicados en el boletín sobre aquellos que acudían al baile dominical, unos para aburrirse y «... uns altres van perquè els seus amics estaran alli; algunes xiquetes de quinze o setze anys van aprofitar la tenebra i assentar-se en una cadira, i posar-se cama sobre cama, poder fumarse uns cigarros, i altres, per raons que preferix no escriure» (sic), (1971, abril-mayo, p.

4). Este comentario tuvo la oportuna respuesta unos números después.

La primera mujer que escribió en Torrente fue mi profesora de bachillerato doña Jacinta Gomara; hoy debe contemplarnos mientras instruye a los querubines y serafines que

Entrevista al jugador del equipo de fútbol de Torrent Waldo, 1972.

• BIM TORRENT

nos describía en las clases de arte.

El protagonismo de la mujer en las páginas de Torrente se reducía, la mayoría de las ocasiones, a la exposición de sus cabezas oblicuas para las fotografías exigidas por el protocolo como reinas de las fiestas o integrantes de la corte de honor a fin de mostrar, sin rubor, unos esponjosos peinados, similares a algodones de azúcar, en los sesenta, y las largas melenas a lo Jeanette en los setenta.

La reina de las fiestas patronales de 1971 destaca porque «es joven, muy joven, con sus diecisiete abriles, cabello castaño y los ojos con ese color azulado que recoge algo de los verdeoscuros de nuestros montes» (1971, julio, p. 1).

Aunque parezca sorprendente el boletín municipal mostró sin pretenderlo destellos de glamour; en 1969 se informaba de una sesión plenaria «...para organizar un festival concurso de belleza que ha de servir de preselección de las bellezas de nuestra comarca, en vistas al concurso para la elección de Miss Valencia, Miss Región Valenciana y Miss Costa del Azahar 1969» (1969, abril-mayo-junio, p. 5). Tal vez los modelos de las bellezas los diseñaría el afamado Ángelo Litrico «El sastre más famoso del Mundo» que pocos años antes se había acercado a El Vedat para engullirse una apetitosa paella. El periódico recordaba que sus manos vestían «...a los más famosos artistas y políticos del mundo... les cose al jefe ruso Kruschev, a Johnson, Eisenhower, Kubistschek, Goulart, Hiro-Hito y a su hijo el príncipe heredero; también le cosió al difunto Kennedy, Nasser, Hussein, al presidente italiano y otros muchos hombres de Estado además de las principales estrellas del cine europeo y americano» (1964, junio, p.4). Ignoramos si el sastre, diseñador de alta costura al uso de nuestra refinada jerga plagada de eufemismos, poseía en sus colecciones las minifaldas a las que se dedicaba una columna de opinión para que «...los hijos de Eva recreen su vista contemplando la parte del cuerpo humano comprendida desde el metatarso hasta un poco más de la rótula, ¡decepcionante espectáculo!» (octubre, 1966, p. 4). El popular José Luis

Con la llegada de la democracia se legalizan los partidos políticos.

Uribarri, la voz de Eurovisión, nos visitaba en Fallas. Fue distinguido con la imposición del Buñol-Torre Plata (1972, abril, p. 3).

Tras la muerte de Franco y el fin de la dictadura el estilo de Torrente entraría en declive pues nada tenían que ver las inquietudes de la publicación con los nuevos tiempos que se avecinaban. Las primeras elecciones democráticas en 1977, la aprobación de la Constitución de 1978 y la celebración de las elecciones municipales de 1979, no despertaron gran entusiasmo en el boletín informativo, aún así, llegaron a entrar artículos de opinión en defensa de la democracia y la autonomía y se abordaron temas como el divorcio.

EL BUTLLETÍ: LA MORDAZA SE SOLTÓ (1980-1984) El corsé reventó definitivamente en 1977 al caer la estaca y del mismo modo que muchos cuerpos se destaparon, a veces unas inoportunas estrellitas todavía cubrían las partes prohibidas de una anatomía humana que inundó la prensa, la mordaza se soltó. El boletín se subió al carro de la democracia y de la libertad sin ira tras las elecciones municipales de 1979. El gobierno socialista surgido de los primeros comicios locales después de la dictadura decidió mantener el boletín pero adaptándolo a la nueva realidad. El concejal delegado de Fiestas, Amadeu Tárrega, diseñó un formato tabloide de la Revista de Fiestas de Torrent de julio de 1979 -las fiestas dejarían de ser patronales y las reinas fueron destronadas- que sirvió de modelo para el boletín de la etapa inicial de la democracia cuya responsabilidad recayó en Benjamín Falces, concejal de Información Municipal, y una temporada en Eusebi Villargordo, siendo alcalde Rafael Marín. Con novedoso diseño y denominación en valenciano, apareció en octubre de 1980 Torrent, Butlletí d’Informació Municipal. El Butlletí,

Primer número de Torrent. Butlletí d’Informació Municipal.

Paquito Ramón, el niño vidente de la plaza San Roque, 1980.

Primera promoción de mujeres policías municipales, 1980.

como los boletines anteriores, tenía una periodicidad mensual, contó con una tirada de diez mil ejemplares para llegar a todos los ciudadanos, (Torrente, en su etapa final sólo superó los tres mil ejemplares), se imprimía en blanco y negro en la imprenta de Doménech y contenía numerosas fotografías en el característico huecograbado de la imprenta de Las Provincias. El Butlletí conservó el depósito legal de la etapa anterior que se remonta a 1961 y su formato se mantuvo durante cuarenta y tres números, hasta diciembre de 1984.

Ezequiel Castellano se convirtió en su primer director (del número 1 hasta el 28) y formó un activo equipo de redacción en el que no solamente participaban empleados del Ayuntamiento. «En pocos meses -comenta Benjamín Falces- el boletín tenía un reglamento propio que contemplaba un Consejo Rector como órgano al que correspondían las decisiones estratégicas de la publicación, en la que participaban todos los grupos políticos con representación en la corporación. También se aprobaron normas para la inserción de publicidad y la publicación de sus artículos en las dos lenguas habladas en Torrent».

El Butlletí se marcó como objetivos la información, la opinión y la decisión. Se convirtió en un periódico participativo y en él tuvieron cabida las opiniones de los ciudadanos, los colectivos y las fuerzas políticas, hasta las más extremas como Fuerza Nueva que intervino en el primer número. El Butlletí defiende la libertad, la democracia, la Constitución, la autonomía, la comarcalización, la normalización lingüística y la recuperación de la memoria histórica de los valencianos. Como los diarios de información general editorializó sobre temas de interés local y asuntos de política nacional: el golpe de Estado de 1981, el terrorismo de ETA, la Ley de Régimen Local... Su línea editorial basada en los postulados de la izquierda, por el color del gobierno municipal, rechazaba la OTAN y la energía nuclear; después las posiciones hubieron de modificarse a medida que se apolillaba la pana. En las columnas de opinión se creó el debate y la polémica entre articulistas y ciuda-

danos o entre los propios ciudadanos a propósito de la lengua, el himno a Valencia o el día de la Hispanidad. El Butlletí se ilustra con fotografías antiguas y actuales de los años ochenta en la sección Abans-Ara y numerosas viñetas. Los mensajes y los sueltos de marcado carácter valencianista inundan sus páginas. El Butlletí abordó asuntos delicados como la droga, el chabolismo en Torrent, la saturación y los problemas del ambulatorio de Santos Patronos y especialmente el desempleo que atenazaba a una parte importante de la población y de nuevo se asoma, tristemente, a la ventana de la actualidad. Se habló de las regulaciones de empleo en Peris Andreu, Sáez Merino, el accidente del autobús de Xirivella y sus numerosas víctimas, la riada de 1982, del traslado del Ayuntamiento al edificio de Ramón y Cajal número 7, la inauguración del Parque de Trénor, la ruina de un edificio de la calle de les Albades a punto de desmoronarse, de la primera promoción de mujeres policías municipales y del niño curandero Paquito Ramón que veía seres extraterrestres. Junto a bandos, acuerdos, plenos y noticias municipales introdujo secciones fijas de cine, libros, arte, deporte... e inauguró una sección en la que participaban los niños llamada Gafarró, en la cual los alumnos de los colegios de la ciudad afinábamos los lapiceros para expresar opiniones, inquietudes y todo lo que se nos pasaba por la cabeza, a veces con escándalo incluido en el colegio. Para algunos aquella fue nuestra primera participación en el Butlletí antes de aterrizar en el BIM. Como servicio público el periódico introdujo apartados de información

Redacción de la sección infantil Gafarró, 1982.

2008-2009, HIVERN •

de interés incluyendo los teléfonos de los servicios del Ayuntamiento, de interés municipal y las farmacias de guardia.

La dirección del Butlletí a partir del verano del 83 quedará en manos de nuestra directora Ana Coronado, en el número 29, correspondiente a julio y agosto de 1983, había compartido estas funciones con José Ramón García Bertolín. El Butlletí adquirió un aire más pop y moderno en consonancia con el desenfado cultural de la etapa ochentera aún así, en opinión de Benjamín Falces «el periódico había perdido atractivo y su imagen estaba un poco devaluada». Era necesaria una profunda renovación acorde a los nuevos tiempos en que todo quedaba desfasado a una velocidad de vértigo.

BIM TORRENT: LOS AÑOS TRANQUILOS En abril de 1985, con la aparición del número cuarenta y cuatro, el periódico cambia de formato y de presentación, se convierte en una revista a todo color (aunque con periodos de tonos grises) con un aspecto moderno y más agradable, en general bastante parecido al actual y empieza a utilizar sus iniciales, BIM Torrent para su denominación. La tirada del BIM se redujo a cinco mil ejemplares y los años iniciales mantuvo la periodicidad mensual a diferencia de la trimestral actual. Se creó un equipo de redacción retribuido por los artículos publicados y ello ayudó a abrir un amplio abanico de colaboradores, temas y opiniones diferentes. La revista ha aumentado el número de páginas progresivamente y sus secciones han variado pero se han mantenido sus pilares informativos: educación, sociedad, la ciudad, cultura, deporte y comunicaciones de los grupos políticos con representación en el Ayuntamiento. El BIM Torrent ha dado cabida en sus páginas a todos los sectores sociales: a la juventud, a la tercer edad... se ha interesado por la

En 1985 el BIM cambia su formato tabloide por el de revista.

mujer y sus problemas de tal manera que en 1989, como anexo al BIM, apareció ATENEA; un año después se convirtió en revista de mujeres para todos los públicos con entidad propia.

El BIM se ha preocupado por la cultura en todas las vertientes interesantes para los torrentinos: libros, cine, arte, congresos, exposiciones, teatro, música y músicos, y los premios de literatura, empresa, arquitectura...

Ha reflejado los hechos luctuosos que nos han conmocionado a todos en 2006, ha desplegado un seguimiento considerable para narrar los actos que tuvieron lugar con motivo del 750 Aniversario de la Carta Puebla de Torrent entre 1996 y 1998, la reunión de la Mesa de las Cortes Valencianas en Torrent en 1996 y nos ha informado puntualmente de los temas de interés relacionados con la Unión Europea. Del mismo modo sus páginas han recuperado episodios de nuestra historia y se ha ocupado de todas las fiestas y celebraciones organizadas en Torrent. El BIM ha informado de la mejora de la ciudad en cuanto a infraestructuras, reformas de barrios, calles y plazas, embellecimiento de la Avenida, la apertura de la autovía, los nuevos juzgados, el instituto Serra Perenxisa y Velets e Vens, el Auditorio, el Centro Comercial Las Américas y Toll l’Alberca, el autobús urbano, el traslado del Ayuntamiento a la Caja de Ahorros,

Grupo de redacción del BIM. 1994.

Monseñor Enrique Tarancón fue entrevistado en 1985.

Cena colaboradores BIM. 2005.

el Museo Etnográfico, el Parque Central, el Edificio Metro con el EMAT, la nueva biblioteca y la nueva estación de Metro en la Avenida, el centro de salud de la calle Xirivella, la Ciudad del Deporte, la remodelada Fuente de las Ranas con sus batracios expulsando agua y un sinfín de innovaciones y renovaciones que caracterizan la ciudad actual. Para que no se escapen los acontecimientos que suceden en Torrent, tanto los que recogen las páginas del BIM como los que no son habituales por el carácter de la publicación, creamos a partir de 2001 la sección Noticias, resumen informativo de los hechos anuales más destacados de nuestra ciudad a raíz del reportaje Torrent: cien años en la vida de un pueblo. EL BIM ha informado de todas las personas que han destacado en nuestra ciudad por una u otra faceta: deportiva, económica, cultural, científica y ha entrevistado a determinadas personalidades que pasaron por Torrent como Monseñor Enrique Tarancón, el astronauta Pedro Duque o el saxofonista Pedro Iturralde. El BIM, en definitiva, es una publicación útil al ciudadano para que reciba la información del Ayuntamiento y le ayude a saber más cosas de la ciudad y sus vecinos. Después de la llegada de la democracia y su consolidación, el BIM Torrent ha sido testigo de los años tranquilos porque ya son muchos más los años del BIM en la democracia, casi treinta, que los boletines de las etapas anteriores; el nuevo gobierno popular salido de las urnas en 2007 ha conservado el diseño consolidado de una revista que desaparece enseguida de las dependencias municipales de atención al público que la distribuyen. Sabemos que no es lo mismo escribir para un medio de comunicación privado que hacerlo en uno de carácter institucional. Todos desde el Consejo Rector, las asociaciones y colectivos que participan en el BIM y los que han colaborado y colaboramos en la revista: José Vicente Alabajos, Pep Varela, Andrés Carrilero, Jorge Sánchez Antúnez, Adrià Besó, Valentín Benlloch, J. Cristóbal García, Cristina Bea, y nuestra directora Ana Coronado Gavilán, que ya suma

El astronauta Pedro Duque estuvo con nosotros en 2006.

más de veinticinco años manejando la batuta de la revista, lo hemos hecho con un marcado sentido de la responsabilidad a fin de darle credibilidad, proporcionarle rigor informativo y mejorarlo como medio público de comunicación para todos los hombres y mujeres de Torrent y los nuevos habitantes llegados de los cinco continentes.

El departamento de BIM y publicaciones mantiene un archivo con miles de fotografías, testimonio gráfico de la ciudad y su sociedad; gracias a la Web del Ayuntamiento hoy el BIM Torrent llega a todo el mundo vía Internet y se ha convertido en uno de nuestros anales más completos y de nuestras mejores armas de promoción de la ciudad así como el medio informativo de referencia de la vida municipal. Creemos que el esfuerzo de aquéllos que hicieron los boletines antiguos y hacemos posible el BIM de ahora ha valido la pena porque en el fondo lo que nos gusta es hablar de Torrent y sus circunstancias. n jorge sánchez antúnez, es historiador, y el autor de este trabajo.

1. MARTÍNEZ, Francesc y RAMOS, Alfred, Temps de foscor. La premsa de l’Horta Sud en el franquisme (1939-1975) Catarroja, 2003, p. 86.

2. Sin la colaboración desinteresada de Pedro Rubio que nos dejó las etapas antiguas de los primeros boletines para recrearnos unas semanas entre sus páginas, no hubiéramos realizado este reportaje. Para él nuestro agradecimiento.

3. BIM TORRENT, núm., 151, 2006, pp., 8 y 9.

10 • BIM TORRENT

E

D

U

C

A

C

I

Ó

hivern, 2008-2009

El Equipo FM Torrent en el IES La Marxadella anima a los chavales a proseguir con su formación El coordinador técnico de FM Torrent, José Millán asegura que se consigue que los alumnos pasen de querer dejar los estudios a estudiar una ingeniería

E

stas clases son una excusa para la reeducación de los chavales», comenta José Millán, coordinador técnico de Formación Motociclista Torrent y profesor del Curso de iniciación a la mecánica de competición que imparte en el I.E.S La Marxadella como formación complementaria al grado medio de Automoción que cursan los chavales en el centro torrentino.

«Empiezan en grado medio y la idea es que estén con nosotros cuatro años. Un tiempo que dedicamos a encauzarlos de nuevo, porque muchos de ellos estaban planteándose abandonar sus estudios y así les conseguimos motivar y picar con el gusanillo de las motos y la competición», comenta Millán, que lleva cuatro años junto a Champi Herreros al frente de esta iniciativa educativa y deportiva, totalmente gratuita para los estudiantes. Y es que es el propio equipo el que corre con todos los gastos de su formación.

Con casi una veintena de alumnos cuenta este año José. Entre ellos, Ángel Maroto, un torrentino de 18 años que ha sido el último en incorporarse al grupo. «Empecé porque mi amigo Gabri, que ya estaba en el curso, me contó en qué consistía, qué hacían, que iríamos a Cheste y lo veríamos todo de cerca, y como yo quiero ser piloto, pues es una buena manera de intentarlo», comenta el joven estudiante, que reconoce la gran oportunidad que le ha brindado el equipo FM Torrent. «Me parece estupendo que sea gra-

«

tuito, imagínate. Además, se vuelcan con nosotros un montón, nos dejan ir al circuito a ver y aprender y el ambiente es muy familiar. Estoy muy contento porque lo de ser piloto y más a mi edad es ya muy difícil, pero aquí por lo menos puedo formarme como mecánico de competición, que tampoco me importaría como trabajo para un futuro», razona Ángel, a quien, como al resto de sus compañeros, deben acompañar las buenas notas en sus estudios de Automoción para seguir formando parte del equipo torrentino. «Ellos vienen con nosotros, se convierten en los mecánicos de nuestros pilotos y trabajan codo con codo con ellos, pero para eso tienen que mantener un buen nivel de notas. Saben que si bajan su rendimiento y descuidan sus estu-

El colegio San Pascual, premiado por la junta local de la Asociación Española Contra el Cáncer

E

l colegio San Pascual recibía el 12 de noviembre un reconocimiento como el centro que más ha recaudado para la lucha contra el cáncer en la campaña promovida por la Junta Local de la AECC de Torrent. Es el segundo año que recibe este reconocimiento. El premio para el centro ha sido una cámara de vídeo, y fue otorgado por el presidente de Caixa Rural Torrent, Gerardo Puchol, junto a la alcaldesa, Mª José Català. En el acto, que tuvo lugar en la sede de Caixa Rural Torrent, estuvieron la presidenta de la junta local de la AECC, Pilar Puig, varios estudiantes del centro San Pascual y una de sus profesoras. n

dios, tendrán que abandonar el curso, porque lo que pretendemos es que esto sea una reeducación, una orientación hacia un futuro mejor que les puede llevar a estudiar un grado superior o alguna otra formación complementaria que les permita en un futuro trabajar en el mundo del motociclismo», afirma contundente José, que ya ha visto pasar por su aula a cerca de sesenta alumnos. «Nosotros hacemos que cuatro o cinco alumnos cada año pasen a hacer las prácticas al equipo y la verdad es que estamos muy contentos, porque en estos años hemos conseguido que haya chavales que han pasado de querer dejar los estudios a entrar a estudiar ingeniería o a trabajar en talleres mecánicos importantes», concluye José. n CRISTINA BEA

Más de 400 alumnos en unas jornadas de educación vial

M

ás de 400 escolares de centros de educación Primaria disfrutaron en el mes de noviembre de los talleres de educación vial promovidos por el Ayuntamiento. Con estos talleres, han aprendido de una manera lúdica a desenvolverse como peatones por la ciudad, y respetar las diferentes señales de tráfico que ven en su día a día. Las jornadas se han dirigido a niños de 3º y 4º de primaria y se realizaron en el parking junto a La Torre.

Estas jornadas contaron con la visita de la concejala de Educación y Juventud, Lola Roch, y el concejal de Seguridad Ciudadana, Movilidad y Transporte Urbano, Santiago Miquel. n

hivern, 2008-2009

E

D

U

C

A

C

I

Ó

BIM TORRENT • 11

Escolares convertidos en concejales por un día Cuarenta escolares cambiaron las clases por el salón de plenos el 16 de diciembre y se «convirtieron» en concejales. A las 11 de la mañana estaba convocado este pleno especial en el que dos representantes del tercer ciclo de Primaria de cada colegio tomaron los asientos del salón de plenos, presentaron sus propuestas a la alcaldesa y las votaron como realmente hacen los concejales cada primer jueves de cada mes.

T

emas como la colocación de bancos en las puertas de los centros o más pasos de cebra en las cercanías y vallas en los parques fueron algunas de las mociones que se debatieron y votaron por los propios escolares. En este pleno, los escolares han aprendido el proceso de la toma de decisiones y las han puesto en práctica votando cada propuesta con votos a favor, en contra y abstenciones.

La alcaldesa, que presidía el pleno, señalaba: «esta sesión con los escolares es a la vez instructiva, porque conocen como se toman las decisiones,

y práctica, ya que nos han transmitido sus preocupaciones, los cambios que cada uno haría en su barrio o aspectos que mejorarían de su ciudad, tal y como las ven ellos».

Las propuestas demostraron lo que les afecta en el día a día: Peti-

ciones como que se vallen los parques infantiles, zonas donde jugar al baloncesto o fútbol con canastas y porterías con redes, bancos en las salidas de los centros educativos o más pasos de cebra y semáforos cerca de los colegios.

Estas propuestas van a ser estudiadas por el gobierno municipal y las que sean viables serán incluidas en el presupuesto del 2009, para ponerlas en marcha. n Información facilitada por el Gabinete de Comunicación del Ayuntamiento

El servicio de Atención Temprana del Gabinete Psicotécnico Municipal Existe unanimidad a la hora de valorar como muy positiva la detección y el tratamiento precoz de cualquier problema o disfunción en el normal desarrollo evolutivo de los bebés. No atender de manera temprana las dificultades que pueden aparecer en el proceso madurativo entre el nacimiento y el momento de la escolarización del niño/a, puede repercutir negativamente en su evolución posterior. Por el contrario, una actuación apropiada

A

unque el ámbito de actuación más inmediato son los niños/as menores de tres años trabajamos también, y especialmente, con las familias, asesorándolas y formándolas para que puedan responder y hacer frente a diferentes situaciones conflictivas con las que se encuentran a lo largo de la evolución de sus bebés, particularmente cuando se da alguna situación evolutiva problemática o existen factores de riesgo en su normal desarrollo. Estas actividades formativas se desarrollan bien directamente con los padres de los niños que atendemos, bien por medio de seminarios o escuelas de padres. Así, el 4 de diciembre tuvo lugar, en el salón de actos del Ayuntamiento, el XI Seminario de Formación dirigido a las familias con niños/as de 0 a 3 años, con la finalidad de trabajar aspectos relacionados con los hábitos del sueño y de las comidas.

Cuando las necesidades así lo requieren contactamos con los educadores de las Escuelas Infantiles, con los trabajadores sociales y con los profesionales sanitarios –tanto de los centros de Torrent como de los hospitales de nuestra área de salud– cuyos espacios de actuación están re-

siempre ayudará a afianzar y a mejorar sensiblemente el desarrollo integral del niño.

Dentro del Gabinete Psicotécnico Municipal viene funcionando desde hace más de una década el Servicio de Atención Temprana. A lo largo de este tiempo hemos procurado adecuar las posibilidades de atención a las necesidades reales de la demanda por parte de los ciudadanos y ciudadanas.

lacionados con la neonatología y la pediatría.

Una actuación coordinada favorece la detección precoz y la intervención apropiada.

Muchas veces son los padres los primeros en percibir y valorar las necesidades de sus hijos pequeños, aunque en ocasiones, por las peculiaridades de los problemas, serán los neonatólogos o los pediatras quienes harán el diagnóstico de la situación.

Los profesionales del Servicio de Atención Temprana del Gabinete realizan funciones relacionadas con la evaluación de las características evolutivas y madurativas del niño/a; asesoramiento a los padres e intervención apropiada en cada caso; información a las familias de los recursos educativos y especializados que existen en la zona y a los que pueden acceder teniendo en cuenta las características de su hijo/a; orientación para responder adecuadamente ante las demandas diarias de sus hijos en el ámbito social y en el educativo: cómo actuar cuando surgen rabietas, problemas en los hábitos alimentarios, en las alteraciones del sueño, en sus relaciones con otros niños o con otros adultos; organiza-

ción de actividades formativas para padres con hijos desde el nacimiento hasta los tres años, con el fin de ampliar conocimientos y sugerir actuaciones preventivas. La forma de acceder al Servicio es acudiendo al Departamento de Educación del Ayuntamiento y pidiendo la correspondiente autorización.

Es recomendable que se contacte con nosotros si se aprecia una evolución lenta para un niño/a de esa edad, en aspectos relacionados con el lenguaje, la motricidad… Problemas en las respuestas afectivas, sociales y emocionales.

Conflictos a la hora de comer, dormir, rabietas frecuentes, control de esfínteres (si el niño tiene ya edad para el control), negativismo...

El Gabinete Psicotécnico Municipal es un servicio público que se encuentra en la calle Ramón y Cajal, 10, 2º, 4ª. Pueden llamar al teléfono 96 111 18 39, en horario escolar, para cualquier información que necesiten. También pueden contactar con nosotros por medio de nuestro correo electrónico: gabinetpsico.gabinetpsico@gmail.com n GABINETE PSICOTÉCNICO MUNICIPAL

12 • BIM TORRENT

E

D

U

El colegio Virgen del Rosario consigue un Premio Nacional

C

A

C

I

Ó

hivern, 2008-2009

La Gavella ha complit deu anys Moltes gràcies a totes les persones que ho heu fet possible

L

E

l proyecto «Nuestro cole es de colores» del centro educativo Virgen del Rosario de Torrent ha obtenido el segundo premio nacional otorgado por el Ministerio de Educación. Ha sido premiado por el trabajo que realiza el centro con acciones dirigidas a la compensación de desigualdades en educación. Es un reconocimiento nacional a la labor que este centro realiza en la aplicación de acciones educativas destinadas a compensar dichas desigualdades en su alumnado. El centro cuenta con una gran diversidad de alumnado, procedente de 29 países distintos.

De hecho, más del 50% de sus alumnos son extranjeros.

Por este motivo, el colegio adaptó su organización a las necesidades de su alumnado elaborando el proyecto «Nuestro cole es de colores». Con esta iniciativa toda la comunidad educativa del centro, dirección, profesores, padres, AMPA y alumnos, se involucran en la integración de todo el alumnado sin distinciones.

Este premio concedido por el Ministerio de Educación tiene una dotación económica de 28.000 euros que serán entregados al centro además de una placa y diploma acreditativo. (Daremos más información al respecto.) n

a Gavella, Moviment per la Llengua i la Cultura, celebrà el desé aniversari el divendres 12 de desembre, en un sopar en què gavellers i participants del programa del voluntariat pel valencià es conjuraren per a continuar endavant i treballar per a aconseguir normalitzar l’ús del valencià.

L’acte s’inicià amb una salutació per part de Vicent Font que, després de donar la benvinguda als assistents, féu un resum dels fets que donaren lloc a la creació de l’associació.

Des dels inicis de l’ensenyament en valencià al nostre poble, des de la primera línia al CP Lope de Vega fins a la realització de l’XI Trobada d’Escoles en Valencià, que se celebrà el 29 de març de 1998. Fet que es considera la data de naixement de l’associació.

Es recordà que La Gavella nasqué a les escoles i que la majoria de les activitats han estat pensades per a les xiquetes i xiquets de Torrent, i s’han pogut fer gràcies a la participació de les mestres i els mestres que les han fetes possibles.

En l’aspecte reivindicatiu destacà que, per a aconseguir que el valencià siga la llengua de totes i tots els que vivim ací, és necessari que les persones amb responsabilitats públiques utilitzen el valencià, que hi haja mitjans de comunicació en valencià més grans i també que les persones que tenen el valencià com a llengua pròpia el facen servir i no renuncien a utilitzar-lo. Després, Joan Gómez i Pep Veiga presentaren la serigrafia feta per Calo Carratalà per a commemorar l’efemèride.

Les paraules de felicitació, ànim i suport de Modest Muñoz, regidor de Política Lingüística, donaren pas al sopar que tingué unes postres molt dolces amb la companyia i les paraules del cantautor Paco Muñoz, el contacontes Llorenç Jiménez i el president de la coordinadora comarcal Vicent Moreno. n

Els Premis d’Innovació Pedagògica

E

l Ple d’aquest Ajuntament, en sessió ordinària de 23 de juliol de 2008, va aprovar la convocatòria i aprovació de les bases per al Premi d’Innovació Pedagògica en el curs 2008/2009.

Nr

El 15 de desembre de 2008 es va reunir la Comissió Qualificadora dels Premis d’Innovació Pedagògica per a resoldre la convocatòria esmentada, a la qual es presentaren els projectes següents: PROJECTE

CENTRE

1

JOSEP GALAN I MARTÍNEZ (CP Fco.Maicas)

Integració de TICS en el Curriculum

2

MARC FRESQUET MARTÍNEZ (CP Fco. Maicas)

VOBBE

3

CEIP SANT PASCUAL

El Valencià

4

CEIP LOPE DE VEGA

MIRA DONDE VIVO

5

M. MANUELA RAMIREZ DE ARELLANO MENOR (CP Lope de Vega)

Volem lectors i escriptors

6

C.MADRE SACRAMENTO

Proyecto animación lectora: Educación en valores

7

XAVI VILLAPLANA VECINA (IES Tirant lo Blanc)

Al nostre ritme: Arts escèniques com a novetat a la ciutat de Torrent

8

IES MARXADELLA

Proyecto ecológico Marxadella.

Shell Eco-Maraton

9

CONSERVATORI PROFESSIONAL DE MÚSICA DE TORRENT

Tots Músics, tos diferents.

D’acord amb l’acta de la Comissió Qualificadora dels Premis d’Innovació Pedagògica de 15 de desembre de 2008, en la qual consten els criteris d’avaluació de sol·licituds, debat i

acords relatius a la concessió d’aquests Premis d’Innovació Pedagògica, es concedix el primer premi, dotat amb 3.000 euros a Marc Fresquet Martínez, del CP Fco.Maicas,pel projecte

VOBBE, i els accèssits, dotats amb 1.000 euros respectivament, a CEIP Sant Pascual, pel projecte EL VALENCIÀ, i CEIP Lope de Vega per MIRA DONDE VIVO. n

hivern, 2008-2009

S

O

C

IE

Victoria Piles, Musa de la Música 2009 de la Unió Musical de Torrent

E

l primer de novembre, la Unió Musical de Torrent (UMT) celebrava la presentació i exaltació de la nova Musa de la Música i el comiat de la Musa i dames d’honor de l’exercici passat.

Victoria Piles Marín és la Musa de la Música de 2009, junt amb les seues dames d’honor Alba Felipe Martín i Paula Ramos Ruiz Este acte de la Unió Musical, com és ja tradicional, tingué lloc a l’Auditori i va congregar la Corporació Municipal i autoritats provincials, entre altres.

La presentació i exaltació de Victoria Piles com a Musa va finalitzar amb un concert a càrrec de l’Orquestra Simfònica de la UMT, que dirigida per Rafael Ortí Martínez va interpretar les peces Suite Jazz núm. 2 (vals) de Shostakovich, El Trencanous («Dansa àrab», «Dansa xinesa», «Dansa dels mirlitons») de Txaikovski i BSO Starwars («Marxa imperial», «Final»), de John Williams. n

T

A

T

BIM TORRENT • 13

Nou intendent general en cap de la Policia Local

T

orrent compta des del 5 de novembre amb un nou intendent general en cap del Cos de Policia Local. Agustín Millán Adalid jurava el càrrec davant d’autoritats municipals, cossos de seguretat i organitzacions representatives del municipi.

El nou intendent general en cap dirigirà una plantilla formada per 106 efectius, que pròximament serà ampliada a 150. L’objectiu és aconseguir una ràtio de 550 habitants per cada policia, i per a això s’ampliarà la plantilla fins als 190 efectius, aproximadament.

Agustín Millán Adalid és llicenciat en Dret i amb Diploma Superior en Criminologia. L’han condecorat amb la Creu al Mèrit Policial amb distintiu blanc, la Medalla Creu al Mèrit Professional amb distintiu blanc, i multitud de felicitacions públiques. El 1989 fou designat per la Divisió Personal de la Direcció de la Policia cap del Grup de Seguretat Ciutadana de la Comissaria de Torrent-Alaquàs-Aldaia. Ha treballat també a Madrid, Vitòria i València en diferents brigades. Fins al nomenament era intendent general del Cos de Policia Local de València. n

Viveristes de Torrent participen en una trobada nacional organitzada a Madrid per la Cambra de Comerç

Participació en la fira Expofesta d’Alacant

L

J

óvens emprenedors del Viver d’Empreses de Torrent participaren el 22 i 23 de novembre en una trobada nacional de viveristes a Madrid, organitzada per la Fundació Incyde de la Cambra de Comerç. Este grup de jóvens empresaris va ser un dels més nombrosos d’Espanya i junt amb ells va viatjar a Madrid el regidor de Foment Econòmic, Miguel Vilanova. A la jornada de clausura de la trobada també va acudir l’alcaldessa, María José Català, qui mostrà el seu suport a esta iniciativa que està ja servint per a generar ocupació a pesar de la crisi. A Torrent, gràcies al Viver d’Empreses obert en una multioficina situada al costat de l’estació de metro de l’Avinguda s’han posat en marxa entre 15 i 20 noves empreses. n

’Ajuntament participava el penúltim cap de setmana de novembre en la fira Expofesta organitzada a Alacant amb un estand sobre l’oferta festiva de la ciutat: la Festa de la Flor, Sant Blai, la Setmana Santa, les desfilades de Moros i Cristians, les Falles, les bandes de música… Però la participació torrentina no va quedar només ací; diversos membres de les compares de Moros i Cristians van participar en una de les desfilades organitzades dins dels actes d’Expofesta.

A la fira van acudir diferents municipis de la Comunitat Valenciana i empreses dedicades al sector festiu, com ara firmes de lloguer de vestits de moros i cristians, i empreses especialitzades en l’organització d’actes. Molts dels visitants que van acudir a la fira passaren per l’estand de Torrent a conéixer les nostres festes i tradicions. n Informacions facilitades pel Gabinet de Comunicació de l’Ajuntament

14 • BIM TORRENT

S

O

C

IE

T

A

T

hivern, 2008-2009

La nova agència AMICS de Torrent es destina a l’atenció a persones immigrants Des de l’any 2000, la població estrangera resident en este municipi s’ha multiplicat per 19

E

l conseller d’Immigració i Ciutadania, Rafael Blasco, el 20 de novembre feia un balanç del funcionament de les trenta Agències de Mediació per a la Integració i la Convivència Social dels Immigrants (AMICS) a la Comunitat, i anuncià que el seu compromís és doblar la quantitat actual de centres fins a finals del 2009, ja que els resultats obtinguts són absolutament reeixits fins al punt que 15.213 persones immigrants hi acudiren a rebre orientació.

De les 15.213 persones immigrants ateses, el 34,1% d’atencions (5.187) es van fer a la província de Castelló, l’11,6% (1.762) a Alacant i un 54,3% (8.264) a València. El conseller aportava estes dades en la inauguració de la nova Agència d’Integració a Torrent. Durant l’acte va estar acompanyat per l’alcaldessa, María José Català, i per diversos representants d’altres localitats que disposen de centres AMICS

com Crevillent, Callosa d’en Sarrià, Manises, Utiel o Paiporta.

Durant el 2008 s’ha fet un gran impuls a la creació d’Agències d’Integració en resposta al creixement de la població immigrant a la Comunitat, que s’ha incrementat un 14%. Actualment hi ha en funcionament 30 agències, de les quals 21 han sigut inaugurades fins al mes de novembre, i es preveu arribar a 60 al llarg de l’exercici 2009. En este sentit, el titular d’Immigració i Ciutadania ha subratllat el paper fonamental que exerceixen les Agències AMICS en l’orientació de la persona immigrant, imprescindible per a la seua integració.

D’ací la importància de la labor municipal, perquè són els municipis els més pròxims a l’immigrant i coneixedors de la realitat sociolaboral.

L’alcaldessa mostrava la seua satisfacció per comptar a la ciutat amb una nova oficina d’atenció a l’immi-

grant, i destacava que «informació, mediació i assessorament són els tres pilars bàsics sobre els quals assenta este projecte. En este centre, el personal municipal, en col·laboració amb el Cercle Catòlic, realitzen una labor diària d’atenció als nous veïns de la nostra ciutat, que diàriament es troben amb dificultats de qualsevol tipus: socials, sanitàries, personals, laborals, lingüístiques, etc. En este centre, els immigrants trobaran respostes a estes dificultats».

Més d’11.200 estrangers resideixen a Torrent De les 83.520 persones que tenen la residència al municipi de Torrent, el 13,45% procedeixen d’altres països (11.202). Hi predominen les nacionalitats romanesa, marroquina i equatoriana. Només en l’últim any, este col· lectiu s’ha incrementat un 77,97%, i des del 2000 s’ha multiplicat per 19.

Principals nacionalitats respecte de població total Nacionalitat

Percentatge

Romania

2,25%

Marroc

1,52%

Equador

0,92%

Bolívia

0,85%

Colòmbia

0,82%

«Les Agències compleixen una funció imprescindible perquè estan destinades a l’atenció dels immigrants, que compten amb personal especialitzat en l’assessorament de la població estrangera i que faciliten la seua integració en els municipis on resideixen», explicava Rafael Blasco.

Què ofereixen estes agències?

En l’àmbit sanitari, les Agències AMICS informen sobre la tramitació de la targeta sanitària. En l’àmbit laboral, per exemple, assessoren sobre els

sectors on hi ha més ofertes d’ocupació i sobre com accedir als llocs de treball.

A més, informen sobre els centres escolars, els cursos de castellà i valencià, informàtica. Les AMICS també fan insistència en la necessitat de l’empadronament i en l’àmbit administratiu ofereixen assessorament sobre els tràmits que cal seguir en relació a la nacionalitat, revisió de targetes, reagrupació familiar, visat d’estudis, arrelament social i autoritzacions de treball. «Les Agències AMICS duen a terme una labor crucial en l’execució del Pla Director d’Immigració i Convivència, que compta amb un total de 188 mesures i un pressupost de quasi 6.000 milions d’euros, per a donar resposta a la integració de les 838.224 persones d’origen estranger que resideixen en terres valencianes i potenciar la cohesió social», concloïa el conseller. n Informació facilitada pel Gabinet de Comunicació de l’Ajuntament

hivern, 2008-2009

S

O

C

IE

T

A

T

BIM TORRENT • 15

CONCESSIÓ MEDALLA D’OR DE LA CIUTAT A ANABEL MEDINA GARRIGUES

E

l 4 de desembre passat, a un Ple extraordinàri, es va concedir la Medalla d’Or de la Ciutat a la tenista Anabel Medina Garrigues, tras l’acord adoptat per unanimitat de la Corporació Municipal al Ple que es va realitzar l’11 de setembre de 2008, on es va aprovar la moció de l’alcaldessa, Mª José Català, Juan-José García, José Antonio Veiga i Vicent-S. Beguer, portaveus dels grups polítics municipals: «La trajectòria esportiva de la nostra il· lustre torrentina Ana Isabel (Anabel) Medina Garrigues en el món del tenis és coneguda de sobra per tots.

Guanyadora de dotze tornejos del WTA Tour Championship en la categoria de dobles, incloent-hi el Roland Garros de 2008, i finalista en onze ocasions més, amb una medalla de plata en les Olimpíades de Pequín de 2008 i formant parella amb Virginia Ruano; guanyadora també de huit tornejos del WTA Tour en categoria individual i finalista en cinc ocasions més, cosa que la va portar a situar-se la número 5 del món en dobles.

Nascuda a Torrent l’any 1982 i formada en el Club de Tenis del Vedat, es va fer professional l’any 1998, i des de llavors ha forjat una sòlida reputació professional en el tenis mundial i ha passejat el nom de Torrent i de

València pel món, cosa que l’ha fet mereixedora en més d’una ocasió del reconeixement als mèrits en les gales anuals de l’esport, com ser nomenada esportista de l’any 2007 i tindre una menció especial en el present exercici.

Però com que reconeixements així són necessaris, i no pareixen suficients per a una trajectòria professional tan brillant, per això en la sessió plenària del passat dia 11 de setembre de 2008, a proposta de tots els grups municipals i per unanimitat, s’aprovava fer els tràmits necessaris per a concedir-li la Medalla d’Or de la Ciutat de Torrent.

Esta distinció la contempla el vigent Reglament Especial d’Honors i Distincions com a la màxima condecoració que es pot atorgar i que només poden tindre un màxim de tres persones naturals i dos jurídiques. Per a obtenir-la és necessari haver prestat servicis rellevants a la nació espanyola i tindre repercussions en la vida de Torrent, o haver prestat servicis excepcionals a la nostra població.

Tots els firmants creiem que en la persona d’Anabel Medina Garrigues concorren eixos requisits, perquè constituïx un exemple d’esforç i superació personal per a tots nosaltres i especialment per als nostres jóvens, com a transmissora de valors esportius que mereixen ser secundats i com a estímul per a altres que puguen seguir la seua senda. A tot això hem d’unir el fet que la seua presència en els mitjans ha sigut sempre un model d’esportivitat i mesura que han contribuït encara més a projectar el nom de la nostra ciutat en el món.

Per tot això, com que constituïx un orgull per a tots nosaltres comptar amb una esportista del seu nivell i qualitat humana, i una vegada superats els tràmits necessaris, proposem al Ple de l’Ajuntament (del 4 de desembre de 2008) l’adopció de l’acord següent: Concedir a Ana Isabel Medina Garrigues la Medalla d’Or de la Ciutat de Torrent.» n

16 • BIM TORRENT

S

O

G e n t

C

IE

d e

T

A

T

T o r r e n t

Anabel Medina: «El 2008 ha sido el mejor año de mi carrera» La tenista torrentina ha conseguido sus mejores marcas en 2008: estar en el número 22 del mundo a nivel individual, la tercera mejor jugadora de dobles, campeona junto a Virginia Ruano en Roland Garros y la medalla de plata en las Olimpiadas de Pekín.

4

de diciembre de 2008; uno de los días que Anabel Medina marcará en su memoria. Afortunadamente, será una de las muchas fechas especiales que ha vivido la torrentina: «en este 2008 que tardaré mucho en olvidar», comenta Anabel cuando nos sentamos a charlar sobre su carrera deportiva. Pasado, presente y futuro de la mejor tenista española en la actualidad con un sello que lo corrobora encima de la mesa: la Medalla de Oro de la Ciudad de Torrent que acaba de recibir de manos de la alcaldesa de la localidad, María José Català, como reconocimiento a su gran temporada.

–Anabel, enhorabuena.

–Muchas gracias.

–Vaya tarde la de hoy…

Sí, muy emocionante. Y encima me he librado de las pesas. (Bromea).

–¿Cómo se siente una deportista con tan solo 26 años, al ser la primera persona en su ciudad que recibe una Medalla de Oro? –Estoy muy contenta, es una satisfacción muy grande el recibir esta medalla tan chula de la ciudad. Es un bonito reconocimiento a tanto sacrificio.

«Cuando me dijeron que Villa Carmen llevaría mi nombre me quedé en shock»

–Pero no sólo has recibido este reconocimiento, porque antes de llegar al Ayuntamiento has visitado las obras del Villa Carmen, que llevará tu nombre cuando finalicen sus obras de remodelación. Ahora los niños y niñas que acuden al polideportivo se preguntan por qué se llama Villa Carmen, y dentro de unos meses preguntarán por Anabel Medina... ¿Qué se siente?

–No me había parado a pensarlo de esa manera, pero la verdad es que impresiona. Una medalla es muy bonita y se agradece mucho, pero cuando me llamaron y me dijeron que Villa Carmen llevaría también mi nombre fue algo increíble, me quedé un poco en shock porque es un sitio muy especial para mí, es donde se practica deporte, entre

ellos el tenis, que es mi pasión, es donde di mi primer raquetazo, mi primera clase… Recuerdo, además, que se me olvidaron las zapatillas ¡y di la clase en zapatos!

(Se ríe).

–Vaya, pues fue curioso pero muy fructífero tu paso por Villa Carmen…

–Sí, la verdad es que sí. Allí entrené desde los siete hasta los diez años, pero antes ya iba con mi padre, que jugaba al frontón, y mi madre siempre le acompañaba. O sea, que se puede decir que he ido a Villa Carmen desde la barriga de mi madre, prácticamente.

–Precisamente fue a ella a quien le dedicaste la Medalla de Plata en Pekín, cuando te acercaste a la cámara y dijiste aquello de: ¡Mamá, te llevo la medalla!

–¡Todo el mundo recuerda ese momento! (Ríe a carcajadas). Ganamos el último punto, nos aseguramos la medalla de plata y es entonces cuando te acuerdas de tu familia, de la gente que quieres…

Fue algo super espontáneo, no lo tenía pensando ni mucho menos.

Mi madre estaba en casa, porque no pudo venir a Pekín y se alegró mucho, claro.

«Contra China había tanta presión que parecía más un partido de fútbol que de tenis» –Fue la corroboración de lo que había sido una gran trayectoria en las Olimpiadas, y además, ante las anfitrionas, las chinas. ¿Cómo recuerdas ese partido?

2008-2009, HIVERN • 17

–Veníamos de hacer una gran competición, ganándoles a las primeras y a las terceras del mundo, jugando todos los partidos seguidos… ¡Hay partidos que todavía no sé cómo los ganamos! Y el de semifinales, contra China, fue un partido durísimo y muy intenso. Aquel pabellón era una olla a presión. Parecía más un partido de fútbol que un partido de tenis. Eran 15 españoles contra 3.000 chinos, había mucha presión.

Así que cuando ganas el último punto y tienes la medalla asegurada, dices ¡Ostras, qué bien!

–¿Y cómo se controlan los nervios en un momento tan importante como ése?

–Tienes que centrarte en la pelota.

Si te pones a pensar en cada punto que has de jugar y ganar para hacerte con el partido sería imposible jugar. Hay veces en que los nervios te traicionan, como a mí ese día, en el primer set. Apenas podía jugar, estaba muy nerviosa. El peor momento fue yendo 5-4 abajo. Tenía dos saques e hice dos aces (saques directos). Vivi me felicitó y le dije que creía que me habían salido los saques porque no quería jugar los puntos. (Se ríe).

«Mi entrenador me decía hace poco, ¿tú con diez años firmabas el estar la 22 del mundo, la tercera en dobles y haber sido medalla de oro en unas Olimpiadas? Y le dije que no, que en absoluto.»

–En ese instante imagino que se compensan todos los sacrificios que hayas podido hacer anteriormente, hasta llegar hasta ahí…

–Sí, en ese momento todo esfuerzo ha merecido la pena. Mi entrenador me decía hace poco, ¿tú con diez años firmabas el estar la 22 del mundo, la tercera en dobles y haber sido medalla de plata en unas Olimpiadas? Y le dije que no, que en absoluto me había planteado nunca, ni mucho menos, conseguir todo eso... Pero es una gran recompensa a tanto sacrificio que haces desde jovencita cuando empiezas a viajar sola, a no hacer lo que el resto de chicos y chicas de tu edad, a estar fuera de casa… Que no es fácil. A pesar de todo, ¡ojalá pudiera jugar hasta los 50!

–Y además, a diferencia de en tu primera cita Olímpica en Atenas, en esta ocasión sí que pudiste disfrutar de todo lo que conlleva la competición, el estar en la Villa, convivir con el resto de deportistas…

–Sí, porque Atenas fue una visita relámpago, la cosa no fue muy bien y me volví bastante rápido pero esta vez… ¡No hay día que no me venga a la cabeza algo de estas Olimpiadas! Me acuerdo mucho de los chicos del baloncesto, con los que pasábamos muchas horas, porque teníamos las habitaciones enfrente. Hay una anécdota muy graciosa. Tenían dos vicios: el póker y la pocha. Les gastamos una broma y les quitamos la baraja de cartas,

y era tal el vicio ¡que se fueron a comprar dos barajas de cartas chinas, que tenían los muñecos de las Olimpiadas! Nos dieron pena y se las devolvimos. Pero nos pusieron la cruz. ¡No sabéis lo que habéis hecho!, nos decían. Pero gracias a Dios no nos la devolvieron. (Se ríe) De todas formas, cerrábamos la habitación con doble llave, ¡por si acaso!

–De quien todo el mundo habla fenomenal es de Rafa Nadal…

–Sí, es que es encantador y muy cercano. Hubo deportistas que no se quedaron en la Villa, como Roger Federer o Kobie Brian, pero él sí quiso estar con los demás deportistas españoles, con los que jugaba al póker y a la Play Station. Y nunca le vi decir que no a un autógrafo o una foto. Desde que recogía su bandeja en el comedor y llegaba a la mesa podía pasar más de media hora, ¡y eso que éramos todos deportistas! Hubo un día, incluso, que se había cogido un helado y aunque del comedor a la puerta de la Villa había unos 150 metros, llegó a la habitación y no había podido darle ni un bocado al helado, ¡se le había derretido porque no había parado de acercársele gente!

«En el 2009 Virginia Ruano y yo seguimos siendo pareja de dobles» –En tu caso, con quien compartiste muchas horas fue con tu com-

pañera Virginia Ruano. ¿Qué tal es vuestra relación?

–Tenemos muy buena relación. Vivi es diez años mayor que yo, tenemos gustos y costumbres diferentes, ella es más tranquila que yo y a veces hemos estado un poco distanciadas, pero con todo el respeto del mundo, y así luego sale todo mucho mejor.

Es imposible que te lleves mal y tengas al lado a una persona a la que no puedes ni ver y salgas a la pista y funciones. En este 2009 también vamos a seguir juntas como pareja de dobles.

–Cuando una deportista ha conseguido tantos éxitos con sólo 26 años, ¿cómo se plantea el futuro? ¿Cuáles son tus metas?

–Sí, está claro que el 2008 ha sido el mejor año de mi carrera, con mi mejor registro en individuales, en dobles, ganando un Grand Slam…

Es un logro muy difícil y ojalá pudiera repetirlo. Mis metas son cada vez más altas porque si no te estancas, así que mi idea es ir cumpliendo objetivos reales poquito a poco.

–¿Te veremos en las próximas Olimpiadas?

–Espero estar. Sería ya una de las últimas Olimpiadas, porque ya tendré treinta años. Lo malo es que se hace en Londres, en hierba, una superficie que al tenista español no se le da nada bien. Pero bueno…

Quiero estar igualmente.

«Mi sueño sería llegar lo más lejos posible en Roland Garros a nivel individual» –¿Y alguna competición que te haga especial ilusión esta temporada?

–Sí, Roland Garros. Mi sueño sería ganarlo a nivel individual, como mínimo conseguir unos cuartos o semifinales… Llegar lo más lejos posible.

–A ver si lo consigues en 2009 y podemos celebrar en Torrent un nuevo éxito de su deportista más laureada…

–A ver… Ojalá, ojalá. (Sonríe antes de poner punto final a esta agradable charla). n CRISTINA BEA

18 • BIM TORRENT

S

O

C

G e n t

IE

d e

T

A

T

T o r r e n t

Jóvenes talentos

Agustín Mihi, investiga en el campo de la Física Doctorado en Física, Agustín Mihi Cervelló cambia de escenario en su trabajo, del CSIC en Sevilla pasa a investigar en el prestigioso Instituto Beckman de Tecnología Avanzada dependiente de la Universidad de Illinois (EEUU), tras conseguir una beca que se prolongará a lo largo de tres años. Esta universidad otorga anualmente sólo cuatro becas para investigadores de todo el mundo. Agustín Mihi, junto a tres americanos, fue seleccionado para llevar a cabo su proyecto de investigación sobre las celdas solares mediante los cristales fotónicos. Ha empezado una nueva etapa para este intrépido torrentino, que nos dedicó un rato para hablarnos de sus proyectos.

El día de la defensa de la tesis.

D

esde mediados de septiembre, Agustín, hijo de Antonio Mihi Ruiz y de Rosario Cervelló Vigil, investiga en el Instituto Beckman de Tecnología Avanzada de Illinois, en los Estados Unidos, un centro donde más de 150 miembros del profesorado se dedican a la investigación, así como numerosos estudiantes posdoctorales, graduados y funcionarios administrativos. Este centro da acogida a más de 600 investigadores en sus diversos departamentos. Agustín se une al Instituto Beckman del Consejo Superior de Investigaciones Científicas, tras completar su doctorado en el Instituto de Ciencia de los Materiales de Sevilla. Su investigación explorará nuevas arquitecturas ópticas de luz para mejorar la eficiencia en la recolección de células solares. En el Instituto Beckman, trabajará en pro de su objetivo, que contempla una nueva generación de células solares para que sean más eficientes, menos costosas y más fáciles de aplicar que las opciones actuales.

Agustín lleva trabajando desde hace años en el campo de la óptica con los cristales fotónicos (sensibles a la luz, como su nombre indica), materiales ordenados que permiten aumentar o disminuir la velocidad de la luz; así, su investigación se centra en poder ralentizar la velocidad de la luz para conseguir el máximo aprovechamiento de la energía que ésta produzca. Confiesa

que de siempre le han gustado mucho las ciencias, incluso de pequeño, cuando estudió en el colegio Monte-Sión. Se decidió a estudiar en la Facultad de Física de la Universidad de Valencia para poder investigar. Le gusta la Física porque le enseña muchas cosas sobre la vida y descubre, desde su experiencia, fenómenos que también van despertándole la imaginación.

Nada más terminar la carrera le concedieron una beca para pasar los tres meses de verano en Alemania, investigando en la Universidad de Gutemberg (Mainz, Alemania) en la realización de una cámara de ultraaltovacío para fabricar superconductores, también contempló cierto aprendizaje en la mecánica de bajas presiones.

Cuando acabó volvió a Torrent y, tras contactar con profesionales de lo suyo en Valencia, estuvo en el Centro de Tecnología de Ondas de la Unidad del CSIC en la Universidad Politécnica, donde conoció al que sería su director de tesis, Hernán Miguez; éste consiguió una plaza de funcionario en el CSIC de Sevilla y fue quien lo animó a conseguir una beca de la Universidad Politécnica de Valencia con una duración de dos años, así pudo trabajar en el Proyecto de la Fundación Ramón Areces de Sevilla. Leyó la tesis y obtuvo el cum laude; ha permanecido tres años en Sevilla en el Instituto de Investigación de Ciencias del CSIC, de lo que guarda un grato recuerdo.

Tras solicitar la beca para un proyecto de investigación sobre las celdas solares mediante los cristales fotónicos en Estados Unidos, ahora, a los 29 años, Agustín Mihi, tiene claros sus objetivos: estará tres años investigando sobre unas celdas solares de colorante, tema desarrollado en su tesis doctoral.

El estudio de investigación doctoral de Agustín trata de la «Preparación, Caracterización y Modelización de Cristales Fotónicos Coloidales para Aplicaciones en Células Solares».

La tesis recoge las investigaciones, tanto teóricas como experimentales, que ha realizado a lo largo de cuatro años y que ha dado lugar a 14 publicaciones en revistas de alto impacto y ha presentado en congresos internacionales.

En la tesis se estudia cómo se pueden combinar de la mejor manera posible los cristales fotónicos coloidales en las células solares. Básicamente, los cristales fotónicos son materiales con una periodicidad a escala micrométrica y por ello pueden alterar las propiedades de la luz cuando ésta se propaga a través de los mismos. Entre otras cosas, lo que se puede conseguir es que la luz viaje más lentamente con lo que se puede utilizar para amplificar fenómenos como los de absorción óptica. Por otro lado, las celdas solares son dispositivos donde la luz solar se convierte en energía eléctrica, sin emisión de CO2 y de una forma limpia. Sin embargo, uno de los impedimentos

2008-2009, HIVERN • 19

para el desarrollo de las celdas solares es que deben ser económicas para que la energía que producen sea rentable, es por ello que han surgido nuevos tipos de celdas solares (celdas solares de colorante), que pese a ser menos eficientes al convertir luz en electricidad, son más económicas que las actuales celdas basadas en silicio.

En la tesis se ha conseguido unir los cristales fotónicos (en particular los cristales coloidales) para amplificar la luz que llega a las celdas solares de colorante, de esta forma la luz viaja más lentamente y una mayor cantidad de la misma puede ser capturada por el dispositivo solar. Es una manera de hacer que las celdas solares sean más eficientes y por lo tanto, puedan competir con las tecnologías actuales de silicio.

Esta investigación ha dado lugar a varias publicaciones, algunas de ellas son: • A. Mihi, H. Míguez, I. Rodríguez, S. Rubio, F. Meseguer. Surface Resonant Modes in Colloi-

dal Photonic Crystals. Physical Review B 71, 125131 (2005). Primera demostración experimental y teórica de un método para localizar luz en la superficie de los cristales fotónicos coloidales.

• A. Mihi, H. Míguez. Origin of Light Harvesting Enhancement in Colloidal Photonic Crystal Based Dye Sensitized Solar Cells. Journal of Physical Chemistry B 109, 15968 (2005).

Descripción teórica de cómo tiene lugar la propagación de la luz a lo largo de una celda solar que incorpora un cristal fotónico. En este trabajo se explican los resultados obtenidos en la literatura y se optimiza la configuración de los cristales fotónicos en celdas solares.

• A. Mihi, F. J. López-Alcaraz, H. Míguez.

Full spectrum enhancement of the lightharvesting efficiency of dye sensitized solar cells by including colloidal photonic cristal multilayers.

Applied Physics Letters 88, 193110 (2006).

Optimización del diseño de una celda solar con cristales fotónicos, alcanzando incrementos de eficiencia de hasta un 60%.

• A. Mihi, M. Ocaña, H. Míguez. Oriented Colloidal Crystal Thin Films by Spin Coating Microspheres Dispersed in Volatile Media. Advanced Materials, 2007. Desarrollo de un método limpio, rápido y reproducible para fabricar cristales coloidales mediante spin coating.

Los distintos resultados obtenidos en la tesis, en forma de publicaciones, son presentados a la comunidad científica y en congresos en todo el mundo. Agustín ha dado charlas en Japón (congreso PECS V en Kyoto, 2005), en Strassbourgo (Francia, Spie Europe 2006) o en San Diego (USA, SPIE west 2007).

Agustín Mihi es optimista ante el futuro, y aunque hasta ahora no ha dispuesto de un verdadero sueldo de científico, ama su trabajo. n

A. C.

«Entre otras cosas, lo que se puede conseguir es que la luz viaje más lentamente por lo que se utilizaría para amplificar fenómenos como los de absorción óptica.»

«En el Instituto Beckman, trabajará en pro de su objetivo, que contempla una nueva generación de células solares para que sean más eficientes, menos costosas y más fáciles de aplicar que las opciones actuales.»

Trabajando en el laboratorio.

Instituto Beckman.

20 • BIM TORRENT

S

O

Salva Fenoll, Latorre i Sanz seran els artífexs de les pròximes falles municipals

E

n l’última vesprada del passat mes d’octubre es van firmar els contractes amb els artistes, acte al qual van assistir les falleres majors Carla Cuñat i Sandra Fas Salva Fenoll (infantil) i el tàndem Latorre i Sanz (major) són els qui ja s’encarreguen dels monuments municipals de 2009, ja que el 31 d’octubre l'Ajuntament firmà el contracte amb estos artistes fallers, acte en què van estar presents les falleres majors de Torrent, Carla Cuñat i Sandra Fas, i el

regidor delegat de Falles, Miguel Monterde.

El monument infantil serà realitzat per l’artista torrentí Salva Fenoll, amb el lema «Tant dins de casa com a les festes del carrer, per a Torrent els xiquets són el primer». El monument arreplega diferents estampes i tradicions de la ciutat, com són la Torre, la festivitat de Sant Blai o els Moros i Cristians.

L’artista, que al mateix temps plantarà altres falles infantils de la ciutat, també realitzarà en 2009 una dels fogueres de secció especial d’Alacant.

«Torrent medieval» és el lema del monument major, que mostra diverses escenes d’un poblat medieval, com la taverna o el llavador. José Latorre i Gabriel Sanz són dos artistes de llarga trajectòria professional, en la qual destaquen diversos ninots indultats a València i nombrosos premis en la secció especial de València i diverses falles de la plaça de l’Ajuntament, també a la capital. n

C

IE

T

A

T

hivern, 2008-2009

Exaltació de la Fallera Major Sandra Fas i de la Infantil Carla Cuñat

E

l món faller de Torrent es reuní l’últim cap de setmana de novembre a l’Auditori per a celebrar les exaltacions de les Falleres Majors de la ciutat. El 29 de novembre a la nit va ser el moment de la Fallera Major, Sandra Fas, i el diumenge 30 a la vesprada es va celebrar l’exaltació de Carla Cuñat, Fallera Major Infantil. La creació de la ciutat de Torrent i les festes populars van ser els temes triats per a les exaltacions de Sandra i Carla.

L’exaltació de Sandra Fas va tindre com a fil conductor la creació de Torrent, fa 760 anys, i del feu faller.

Un ballet format per fallers de distintes comissions va traslladar els assistents a l’edat mitjana, representant la fundació de la ciutat.

Després de l’actuació del ballet, les components de la Cort d’Honor Sandra Perea, Carmen Soto, Núria Peña i Amparo Faus van anar pujant a l’escenari. Arribava així el punt màxim de l’acte, quan l’auditori es posava en peu per a rebre la Fallera Major, Sandra Fas Mompó, que acompanyada per l’alcaldessa Mª José Català pujava a l’escenari per a rebre la banda que l’acredita com a Fallera Major de Torrent de 2009.

El mantenidor de l’acte va ser José Maroto, component de la Falla Avinguda a la qual pertany Sandra Fas. Després de la intervenció del mantenidor, Sandra va rebre la felicitació de la Fallera Major Infantil de Torrent, Carla

Cuñat. Després d’ella, també va rebre la felicitació de les falleres majors de les comissions, així com dels representants de les distintes associacions i col·lectius torrentins.

Sandra Fas també va tindre la felicitació de la Fallera Major de València 2009, Marta Agustín, qui va estar present durant tota l’exaltació.

L’endemà, el torn va ser per a la Fallera Major Infantil 2009, Carla Cuñat. El lema de l’acte, «Ciutat de festes, ciutat de xiquets», enllaçava la presentació de la Cort d’Honor Infantil i de la màxima representant

de les falleres infantils, amb un recorregut per cada festa típica torrentina: l’Entrada de la Flor, Sant Blai, Setmana Santa, Pasqua, les Festes Patronals… Cada festivitat va presentar cada una de les nou xiquetes que formaven la Cort d’Honor.

L’entrada a l’Auditori de Carla Cuñat va ser un acte emotiu en què el món faller present es va alçar per a donar la benvinguda a la nova representant infantil de les falles torrentines. Les mantenidores de l’exaltació van ser Núria i Carmen Llopis Borrego. n G.C.A. Sandra Fas rep l’aplaudiment dels assistents, després que l’alcaldessa li imposara la banda de Fallera Major de Torrent.

D’esquerra a dreta, les components de la Cort d’Honor Carmen Soto i Sandra Perea; la Fallera Major Infantil de Torrent, Carla Cuñat; l’alcaldessa, Mª José Català; la Fallera Major de Torrent, Sandra Fas; la Fallera Major de València, Marta Agustí; la Reina de les festes de Segorbe i les components de la Cort d’Honor Amparo Faus i Núria Peña.

S

hivern, 2008-2009

O

C

IE

T

A

T

BIM TORRENT • 21

Gran asistencia al acto de lectura del manifiesto contra la violencia sobre la mujer El 25 de Noviembre se conmemoró el Día Internacional contra la Violencia ejercida sobre la Mujer

D

el 19 al 25 de noviembre la delegación de Sanidad, Consumo y Mujer realizó una semana bajo el lema «Todos unidos contra la violencia de género». A lo largo de estos días se llevó a cabo una serie de actos: la conferencia sobre violencia de género que impartió Alicia Ripollés, psicóloga del Centro Mujer 24 horas; la campaña de sensibilización contra este tipo de violencia con un vídeo educativo proyectado en una carpa instalada en la plaza de les Corts Valencianes (Moralets); quienes quisieron se podían expresar, de forma libre y anónima, contra esta violencia a través de la premisa «Tus palabras también cuentan», escritos que se depositaron en buzones especiales instalados en los centros educativos, bibliotecas y mercados; y el taller «Aprende a expresar tus sentimientos, a cargo de la psicóloga de la Diputación de Valencia, Elena Martínez. Durante esta semana permaneció abierto al público un stand informativo en la avenida del País Valencià, frente al edificio Metro, con divulgación de trípticos, folletos informativos sobre la violencia contra la mujer,

y material reivindicativo. La semana se cerraba el 25 de Noviembre, Día Internacional para la eliminación de la violencia de Género, en la Casa de Cultura donde se dieron cita más de doscientas personas para participar en el acto institucional contra la violencia machista. En el transcurso de su desarrollo, y tras escuchar la escalofriante cifra de 57 mujeres muertas, en lo que iba de año (hasta el 25 de noviembre) a manos de sus maridos, exmaridos, novios, compañeros, o parejas…, se guardaba un emotivo y triste minuto de silencio en su recuerdo; a continuación, la concejala

de Dona, Sagrario Carratalá leía un manifiesto de repulsa, corto y rotundo, contra esta barbarie en el que se instaba a la tarea común de la sociedad en aunar esfuerzos y mostrar el compromiso firme con las víctimas; tras la lectura, la alcaldesa, que presidía el acto, reiteró el sentimiento del Ayuntamiento y de cuantos estaban presentes sobre este tipo de violencia, desigualdad o diferencias que se ejerce contra las mujeres, abogando por la importancia de la educación que se dé a los más pequeños para generar una ciudadanía cada vez más comprometida con la sociedad

Cursos de corresponsabilidad familiar

S

e realizan cursos de bricolaje y electricidad para mujeres y de cocina para hombres, para facilitar el reparto en las tareas domésticas Cocina para ellos; bricolaje y electricidad para ellas; se apuesta por la igualdad de hombres y mujeres con los cursos de Corresponsabilidad Familiar organizados desde la delegación de la Dona. En el último trimestre del año se celebraba la segunda edición de estos cursos, que han contado con una gran acogida y se han desarrollado a lo largo de tres sesiones en el centro Torrent Activa. Bajo el lema Cuídate y cuida de los tuyos, en los tres cursos de cocina: uno de Cocina Básica y dos de Cocina Saludable, cuarenta y cinco hombres, a razón de quince por curso, han aprendido recetas básicas, técnicas para preparar

cada alimento y, lo más importante, cada tarde al finalizar han comprobado sus avances al probar los platos que habían preparado. En cuanto al taller de bricolaje y los dos cursos de electricidad para mujeres, la acogida fue igualmente buena, ya que también cuarenta y cinco, quince en cada taller, aprendieron a utilizar diversas máquinas, como una taladradora, los diferentes tipos de brocas para cada pared, los tipos de bisagras, enchufes, y otras técnicas y trucos que les han servido para colgar cuadros, colocar bisagras en armarios, a reparar un cajón, y otras cosas de reparación en el hogar.

A quienes interese este tipo de actividades, pueden pedir información a través del teléfono de la delegación de Sanidad, Consumo y Mujer, 96 111 18 59 n

y con el futuro. Como colofón, una bailarina del Conservatorio de Danza de Valencia surcó majestuosamente el escenario representando la muerte del cisne, pieza elegida para expresar la profunda tristeza que produce en el ánimo este tipo de conmemoraciones.

Entre el diverso público que acudió se pudo ver a miembros de la corporación, a los diputados autonómicos Jesús Ros y Vicente Soria, trabajadoras sociales, profesores, representantes de asociaciones y colectivos, asociaciones de mujeres y entidades de la ciudad. n A.C.

Actividades del Departamento de la Mujer

E

ste primer trimestre del año continuamos con las actividades de corresponsabilidad familiar, «Fes que les peces encaixen, recorda les tasques de la llar són cosa de tots».

En el Departamento estamos organizando para las mujeres un nuevo taller de Fontanería y Albañilería; en cuanto a los hombres, continuamos con la serie de Cocina con un taller dirigido a padres, abuelos y otros familiares para realizar Menús Infantiles.

Dada la gran demanda y el buen resultado obtenido, continuamos también con las sesiones de Risoterapia, así como las charlas formativas, una de ellas sobre Herencias y sucesiones, en los locales de la Asociación Tyrius, y otra sobre Osteoporosis, en la Asociación Mujeres de Torrent.

Y como novedad, estamos organizando un taller de maquillaje y uno de Comunicación y Autoestima entre Madres, Padres e Hijos.

También recordamos que del 2 al 6 de marzo celebraremos la Semana de la Mujer, conmemorando el día 8 de marzo, Día internacional de la Mujer. n

Para más información, Departament de la Dona, calle Bellido, 8. Teléfono: 961111870.

22 • BIM TORRENT

T O RREN T

A L

C O R

ELS CASAMENTS DELS ANYS 50… FERVOR I FESTA Si hui el casament és un fet importat en la vida de dos persones, al voltant dels anys 50 i 60 del segle passat, període de temps per al qual solem fer estes cròniques divulgatives de Torrent, i fa tan sols quaranta o cinquanta anys, les bodes eren un esdeveniment històric i únic en la vida de les parelles. Este acte s’ha anat forjant al llarg del temps com una tradició, i alhora com un ritual en què calia seguir unes regles per a consolidar-se com a parella davant la societat, amb el consentiment dels ascendents per a arribar a l’església. Quan tenien la benedicció dels pares del nóvio i de la nóvia –i fins i tot del rector o assessor espiritual–, començava el procés de «ser nóvios», que s’anomenava i encara s’anomena festejar, i cadascú passava a sa casa un temps que en alguns casos podia rondar entre els cinc i deu anys, i que culminava en l’arribada a l’altar i en la cerimònia de casament.

L

a independència que hui tenen les persones dels dos sexes pel que fa a treball i, per tant, a independència econòmica, en aquell temps a penes existia, sinó que ben al contrari hi havia una dependència plena de la dona respecte de l’home, ja que era l’únic que treballava fora de casa, i això la tenia lligada primer als pares, i després al marit, ja que la seua professió única solia ser ama de casa, empleada del hogar, o com vulguem dir a la dedicació plena a la casa, el menjar, la compra i els fills.

A pesar de tot no mai podrà desvincular-se una relació de nóvios a l’enamorament, però en eixa falta d’independència i la precària situació social i econòmica d’aquells anys, no es podia evitar pensar de buscar-se una parella que estiguera acomodada, amb un patrimoni, amb una bona professió, i si fóra templat ell i guapa ella, molt millor.

PASSOS La primera faena de qui volia casar-se, lògicament, era buscar nóvia-nóvio, i el procés passava pel carrer de Sagra i l’Avinguda, on s’han conegut, passejant, la majoria de les parelles, fet que ja contàrem en un article del BIM 146 (corresponent a l’estiu de 2005) amb el títol «Està de contestació». Però de més jóvens ja començava un procés, i que en realitat era una tradició, de relacionar-se en les festes de Pasqua, els anomenats rogles o penyes, i que durant tres dies feien el ritual de les tres excursions al Vedat –amb el berenar que sempre el portaven les xiques–, la xocolatada i els balls en alguna casa, sempre vigilada i avalada per alguns pares.

Em contava ma mare que anaven a casa de la seua amiga Isabelín perquè tenia una gramola o un gramòfon, però que sols tenia un disc d’aquells de pasta, amb

Casaments dels anys 50.

la cançó España cañí, i que quan s’acabava la corda de la gramola paraven de ballar per a donar-li a la manilla i tornava a continuar, la cançó i el ball.

CAP AL CASAMENT Després de parlar el nóvio a la nóvia, de la contestació i del temps de festejar, el següent pas cap a la unió en matrimoni era parlar amb el pare de la nóvia, i allí que anaven el nóvio i el pares d’ell, a la cerimònia de de-

manar la mà. Una vegada aconseguit el consentiment, cosa que es produïa sempre ja que era més una qüestió formal que no una petició en ferm, la família es reunia en una celebració gastronòmica, normalment a casa, amb pastes, coquetes d’anís, i licors, i en ocasions de més puixança en algun bar o restaurant del poble o del Vedat.

Després d’este procés social començava el religiós, tots dos necessaris en el camí de l’altar. Els nóvios

comuniquen a la seua parròquia la intenció de casar-se, almenys sis mesos abans del casament, per tal que es fera l’avís públic d’eixa futura boda i perquè s’exposara a la porta, o al tauler d’anuncis de l’església, i també es diguera en les celebracions de la missa. Este fet s’anomenava i s’anomena fer les amonestacions, i servia perquè dels feligresos manifestaren si hi havia algun impediment per a la celebració del matrimoni. Este costum fou instaurat

en temps de l’emperador Carlemany per a evitar la proliferació de matrimonis consanguinis.

Una vegada complits estos requisits socials i religiosos, sols faltava el justificant de la confessió per a poder accedir al sagrament. I la maquinària fervorosa i lúdica es posava en funcionament: el padrí els puros; el nóvio el trage, corbata i sabates noves; la nóvia a la modista a dissenyar i confeccionar el vestit a la casa d’eixa tia que cus tan bé. Serà el vestit que la jove seleccionarà amb més cura en la seua vida, el que més temps passarà en l’armari, i que no tornarà a eixir-ne fins a transformar-lo en un vestit de la primera comunió de la futura filla. La resta de la roba de mudar i de la família i amics se la compraran a Confecciones Huerta o a Modas Barcelona. Les germanes, cosines i amigues totes opinaran, totes li diran quin pentinat ha de portar, i a més totes aniran eixe dia de punto en blanco.

I al final la boda, moment de devoció, alegria, llàgrimes, i si pot ser davant l’altar de la Mare de Déu del Desemparats, la patrona, millor encara.

Altres es fumaran un cigarret a la porta de l’església mentre cavil·len les animalades i els crits que faran els nóvios durant el banquet.

Després de la cerimònia religiosa van els actes més lúdics: el banquet o refresc, en què els convidats donaven el regal, normalment en diners perquè les llistes de casament van ser un invent posterior. El banquet es feia normalment en un restaurant de Torrent o del Vedat, i no hi podia faltar la sopa de nóvia, o com es deia fora de les bodes, sopa coberta, la carn farcida, el pollastre i el pastís de nóvios, un bescuit de diversos

2008-2009, HIVERN • 23

Austeritat, perruqueria, i roba d’estrena, factors units als banquets de bodes dels anys 50.

pisos cobert de merenga, el café, el conyac Terry (de malla), l’anís La Asturiana i el licor Calisay.

I la celebració dels nóvios era el viatge, en el supòsit que la butxaca o la faena ho permetera.

Aleshores no s’anava a Punta Cana ni a Playa Bávaro; el viatge habitual de la classe mitjana era a Madrid o Barcelona, i qui s’estirava un poc anava a Palma de Mallorca o fins

i tot a Tenerife. Però fins i tot n’hi havia qui anava eixa nit a València al teatre, i el dilluns a treballar.

COSES CURIOSES Quan un dels nóvios estava de dol per la pèrdua d’algun familiar, la boda se celebrava de matinada o ben entrada la nit, i la nóvia portava el vestit de color negre. Era una boda de pena i tristor,

excepte per als amics del nóvio i de la nóvia, que igualment se n’anaven de festa.

Per una altra banda, en el casament d’un viudo, els amics tenien per costum després del banquet donar la llanda amb una cencerrá davall del balcó, cridant i cantant-li cançonetes, fins que un parell de botelles de conyac els dispersaven i feien la festa en un altre lloc.

Com hem vist, és prou distint de com es fa hui, però també ara el fet del casament no deixa de mobilitzar la família i els amics. I en aquell moment, quan Torrent era prou més xicotet, d’una manera o altra també mobilitzava tot el poble, i per això aquelles bodes també formen part de la història i la memòria de Torrent. n VALENTÍN BENLLOCH BARRACHINA

24 • BIM TORRENT

S

O

C

IE

T

A

T

Josefina Huerta, firma maestra en trajes de ceremonia y fiesta

E

n una de las tiendas de Josefina Huerta comenzamos a conocer la historia de esta mujer empresaria que ha dado forma a un equipo multidisciplinar y especializado en el mundo de la moda nupcial y fiesta compuesto por su propia familia y más de cuarenta trabajadoras.

Según se nos cuenta en un apartado contiguo al amplio espacio en el que conviven mostradores, sillas, monitores, dependientas y vestidos de ceremonia, corrían los difíciles años de la posguerra cuando Estanislao Huerta Pardo y Manolita Cebrián Alonso (procedentes de Utiel aunque vivieran un breve tiempo en Valencia capital) fundaron en Torrent un pequeño negocio dedicado a todo tipo de prendas de vestir, en la calle de la Ermita, la misma en la que también se ubicaba otra tienda del gremio denominada Modas Barcelona. El matrimonio Huerta Cebrián tenía una única hija, Josefina, que con apenas tres años se fue criando al calor de la tienda Confecciones Huerta, y aprendiendo de sus mayores. Cincuenta y siete años después se puede constatar que la pequeña Josefina heredó el talante de sus progenitores superándolos incluso, porque aprendió mucho y bien a manejarse dentro del mundo empresarial.

En la actualidad, las instalaciones destinadas al comercio de la empresa, cuyo nombre comercial es Josefina Huerta, ocupan 2.400 metros cuadrados repartidos en varios establecimientos: el de Novia y Fiesta; el especializado en trajes de Fallas; Azabache, la firma de traje de caballero; el de la franquicia de Pronovias en Torrent, y un gran taller propio de costura, en cuya fachada también se puede leer la famosa firma que tanto se conoce en esta ciudad, como en la Comunidad Valenciana y en el ámbito nacional; por ello no es aventurado afirmar que Josefina Huerta ha sido y es la primera marca de trajes de novia de Torrent.

Antecedentes Ahora, Josefina Huerta recuerda la tienda de cuando era niña en la que dice que se vendían vestidos, trajes de fiesta y de fallera, confección para caballero, telas y ropa de hogar, dando facilidades de pago a la clientela Tampoco se olvida de cuando iba al colegio y pasaba mucho tiempo en el establecimiento citado (lo que le evoca cierto paralelismo con su propia vida de adulta, porque ella también ha criado así a sus hijos, ya que durante mucho tiempo salía de su casa a las ocho y media de la mañana y volvía pasadas las nueve de la noche, su propia

tienda también fue como otro hogar para ella y los suyos). Había aprendido patronaje y diseño siendo adolescente y acudiendo religiosamente a la capital, dando curso al proyecto paterno de incluir un taller de modistas para satisfacer la demanda torrentina. Esta jovencísima emprendedora enseñaba a las costureras de Torrent lo que aprendía en Valencia; empezó con catorce años y ahora que lo piensa llega a la conclusión de que a los dieciocho ya era una profesional en corte, confección y trato con la clientela.

A los quince años ya había comenzado a festear con quien se casaría un lustro después, Jesús

La familia de Josefina posa con Bertín Osborne en la presentación de la colección de alta costura que la firma Josefina Huerta hizo este otoño en el hotel Hilton de Valencia.

Martínez, joven al que había contratado Estanislao como contable y organizador del negocio. En este transcurso del noviazgo Josefina y Jesús llegaron a dar forma a un proyecto abriendo un nuevo comercio en la avenida del pueblo y creando una colección de trajes propia, según diseño de la misma Josefina, que con el tiempo volvió a ubicar la tienda en la misma calle donde transcurrió su infancia, en la actual calle de Ramón y Cajal, que como se ha comentado, antes era de la Ermita.

Josefina Huerta dice que le encanta su trabajo y que se siente feliz y satisfecha por contar con sus tres hijos en la empresa, aprendieron diseño y han formado un equipo espléndido que convive a diario entre el trabajo, la proyección profesional y el afecto; un modo de llevar el negocio como a ella le gusta.

Tres generaciones dedicadas en cuerpo y alma a sus negocios Desde hace tiempo la firma torrentina cuenta con más de cuarenta mujeres especializadas en patronaje y costura; así, además de las modistas que específicamente trabajan en el taller, todas las dependientas que atienden en las tiendas también son modistas; y si hablamos de las creaciones propias o las adaptaciones adecuadas a cada cliente, hemos de referirnos a la familia Martínez Huerta al completo y cuya descripción profesional quedaría del siguiente modo: Josefina Huerta, verdadera alma del negocio desde que de mocita, recién estrenada la década de los sesenta del pasado siglo, comenzó a trabajar con su padre, Estanislao, y su madre, Manolita, en una pequeña tienda de telas, prendas de vestir y hogar que se ubicaba en la misma calle en la que ahora centraliza sus

2008-2009, HIVERN • 25

tiendas; Jesús Martínez, que antes de convertirse en su marido fue el impulsor de la apertura de la nueva empresa mencionada anteriormente regentada por ellos mismos, es el gerente y contable del negocio; Andrés Martínez Huerta, hijo mayor del matrimonio, artífice de la firma Azabache y de toda la sección de ropa de boda, fiesta y fallas, para hombres; Alicia, la primera de las hijas, que actúa como responsable publicitaria y del equipo de diseño integrado por los miembros de la familia, y María José, la menor de los tres, que desde hace algún tiempo es gerente de la franquicia de la emblemática firma Pronovias en Torrent.

Doce probadores para vestidos de novia y fallera en Josefina Huerta, tres para trajes de novio o padrino en Azabache, cuatro más en la otra tienda de trajes de novia, y el taller, con un espacio reservado para improvisada guardería de la cuarta generación de los Huerta, dan una idea del volumen de la empresa, a lo que hay que añadir su presencia en desfiles de alta costura, ferias,

programas televisivos y pasarelas en los que el nombre de Torrent es conocido en todos los lugares donde acuden, sin olvidarnos de que también se da mucha información a través de Internet en la Web www.josefinahuerta.com.

En la firma Josefina Huerta encontramos ilusión y dedicación, y en sus diversos establecimientos se puede apreciar la profesionalización de quienes las atienden y regentan, porque además de ofrecer los vestidos de novia y fiesta de diseñadores famosos, los personalizan y, como hemos reseñado, ofrecen sus propias colecciones; para ello trabajan con todo tipo de telas que van desde la seda, organza, dupión de seda, encaje, chantilly, gasas y velos bordados exclusivos y todo tipo de complementos y tocados.

La clientela anual se calcula entre unas mil doscientas y tres mil personas que buscan trajes de boda, por lo que la firma Josefina Huerta no puede encasillarse, a quien compra no le gusta vestir en serie; el coste medio por vestido oscila entre los 1.100 y 1.200 euros, aunque si

hablamos de exclusividad y de piezas únicas, el precio es mayor.

La familia Martínez Huerta se encuentra unida y tiene como lema la calidad, el servicio profesional y el contacto personal con cada cliente. Sus diseños comienzan a gestarse sobre todo en los meses que van de octubre a diciembre y toman forma en unas colecciones de producción limitada, con uno o dos ejemplares de cada modelo.

Nos despedimos de Josefina Huerta que se nos confiesa torrentina de los pies a la cabeza, orgullosa de llevar el nombre de Torrent allá donde va, haciendo alarde de ello. Comenta como con añoranza que le gustaría tener ahora treinta y cinco años, para contar con la misma fuerza y empuje de cuando los disfrutó pero con las facilidades de estos tiempos. Exagera, sin duda, porque se le nota una vitalidad desbordante. Y como todo tiene un coste, también nos dice casi en tono confidencial que nunca había tenido vacaciones hasta hará unos ocho años, porque ella disfruta mucho con su trabajo. n ANA CORONADO

26 • BIM TORRENT

S

O

G e n t

C

IE

d e

T

A

T

T o r r e n t

Tot recordant Francisco Mora, una vida dedicada al teatre

F

rancisco Mora Martínez, Paco Mora, va nàixer al desembre de 1931 i des de ben jove va pertànyer a la Pía Unión Antoniana.

Això ens diu el llibre Monte-Sión: cien años de vida amigoniana. Torrent 1889-1989 en l’apartat sobre «El teatro en Monte-Sión» escrit per Vicente Beguer Esteve i publicat el 1989: «(…) fue uno de los decuriones de la Pía Unión Antoniana, que revitalizaron el teatro del Convento, donde estaba su asiento provisional frente al actual Instituto de Bachillerato (…). Mora dirigió el Teatro Antoniano, creó en 1963 el Teatro de Cámara y Ensayo de Radio Torrent y al desaparecer la emisora en 1966, forma con los de la radio el Teatro de Cámara y Ensayo del Círculo Católico, que con el nombre de “Coturno” ha venido actuando hasta hoy, alcanzando las más altas cotas y la agrupación Flama III en 1976, siguiendo en la brecha en estos momentos (…)».

Per a parlar de Paco Mora ens hem de remuntar a son pare i sa mare, al matrimoni format pels torrentins Francisco Mora Benlloch, de professió llaurador i conductor del tramvia, i Concepción Martínez Hernández, que va tindre sis fills. El major era Francisco Mora Martínez; el seu quart germà, Enrique, uns catorze anys menor, diu que el portava al cine i al teatre quan era xicotet.

Enrique Mora: «Mi hermano Paco vivía para Monte Sión y el teatro, era su debilidad. Mis padres nunca le pusieron ningún impedimento para que desarrollara su propia personalidad. Se ganaba la vida trabajando en muchas cosas: fue patronista de zapatos, representante de calzado, se hizo contable y trabajó de ello; estuvo en la Hermandad del Trabajo y de allí pasó a ser secretario de la Hermandad de Agricultores, y alternaba todo esto con el teatro. Se exigía mucho a sí mismo y también exigía una misma entrega a los demás. Empezó en el teatro porque teníamos un tío actor, Pascual Romero, que le dijo que era mejor director que actor.

Invertía de su propio bolsillo el dinero necesario para las obras de teatro, porque vivía intensamente este mundo, las escenografías, los trucos de montaje, etc., y la gente se entusiasmaba con sus puestas en escena. Mi hermano vio mucho, muchísimo teatro, motivaba a los actores y buscaba la perfección. En el seno familiar él era el protector, de carácter dialogante, interpretaba las necesidades de la familia y solía estar alegre».

El passat 30 d’octubre ens deixava Francisco Mora Martínez, després d’una intensa vida dedicada a la direcció de teatre a Torrent. Recollim el testimoni d’un dels seus germans i d’alguns actors i actrius que van interpretar a les seues ordes.

De Francisco, Paco Mora, la ciutat recorda la seua gran passió pel teatre, els muntatges tan espectaculars i l’afany per contagiar la seua gran afició als qui l’envoltaven. La seua labor de director del quadre d’actors del Convent de Monte Sión i de Coturno, entre altres, pertanyen ja a la història pròxima de Torrent.

Felip Ricart diu que des que era menut ha viscut la representació dels betlems de Monte-Sión, i que quan va créixer va formar part del Cuadro Artístico del Hogar Antoniano, fent el teatre de l’època de finals dels anys cinquanta del passat segle: «Sainetes, La Muralla, La herida luminosa…, etc. Yo hacía de galán en todas estas obras que dirigía Paco Mora, y junto a él también pasé a formar parte de las emisiones de teatro en la emisora parroquial de Radio Popular de Torrent. Cuando se cerró la emisora montamos un grupo de teatro que se llamó Coturno, le puso este nombre Carlos Gracián. En Coturno estábamos Paco Mora, Carlos Gracián, Juan Manuel Ferraro, Montesión Ferraro, Vicente Ortí, Manolo Gimeno, Regino Este-

ve, y Rafael…, no sé si me olvido de alguien, puede ser que sí. Bueno, con Coturno se empezó a hacer teatro de cámara. Paco Mora era el director y se atrevió a traer a Torrent una obra de teatro de Alfonso Sastre: El Cuervo; e hicimos muchas obras de autores contemporáneos y clásicos». Felip recorda les més de dos dècades en què va viure la seua passió d’actor, de la qual va fer la seua professió.

Recorda de Paco Mora que era individualista i molt bona persona: «Era culto y procuraba introducir obras de calado social que rayaban en lo políticamente incorrecto de aquella época, obras de Buero Vallejo, Alfonso Paso, Mihura… La balada de los tres inocentes tuvo mucho éxito, se representó varias veces en

el Talía de Valencia y en Cullera, y estaba interpretada por Fina Marín.

Creo que gracias a su influencia a mí me ha quedado la gran afición al teatro que tengo. Mi profesión es de actor, he sido director de doblaje de Canal 9, y aunque ahora esté jubilado, nunca ha dejado de interesarme ni el teatro ni la música, ya sabes que fui profesor de dolçaina. Sí, en parte le debo a Paco Mora mi vocación teatral, y también a Francisco Moreno (Quico Manteta) y a Vicent Torrent.

Recordant a qui fou el seu director teatral, Felip diu: «He sentido mucho su muerte; nadie más que él pudo hacer El diario de Ana Frank y un personaje de Peter con un montaje espectacular, lo hicimos en Coturno en El parroquial. También bajo su dirección hicimos muchas producciones con el Cuadro Artístico Antoniano y montamos el auto sacramental de Calderón de la Barca, El gran teatro del mundo. Se montó a raíz del cincuenta aniversario de la Adoración Nocturna de Torrent. Lolita Agustí hizo de Virgen y yo de Jesús».

Alfonso Navarro, que ja des de xicotet va eixir de pastoret en el betlem que es feia al convent, actuava sent jove dirigit per Paco Mora i Quico Manteta, i recorda que el primer d’ells va ser un home amb idees, innovador i participatiu.

Enumera, com en una curta lletania, quina era la panoràmica en les dècades que van dels cinquanta fins als huitanta del segle passat: la Pía Unión, el convent, el quadre de teatre de l’emissora de Radio Torrente, el grup Coturn, el Cercle Catòlic, El Parroquial. També apunta que era un home generós quant a la posada en escena: «Si necesitabas algo y se lo pedías, lo hacía posible». Alfonso Navarro enumera diversos actors i actrius que van interpretar amb Paco Mora: María Dolores Agustí, Mercedes Pérez, Pascual Chuliá, Felip Ricart, Montesión Ferraro…, i una llarga llista.

María Dolores Agustí, que ha sigut una destacada actriu en la companyia de teatre dels terciaris caputxins o Llar Antoniana, ha actuat moltes vegades sota la direcció de Paco Mora. Es deixa portar pel rècord d’aquells anys en què una gran part de la seua vida estava dedicada a les representacions puntuals al llarg de diverses dècades: «Paco era amigo de mi marido, José Silla, fueron juntos al colegio y mantuvieron la amistad siempre.

Mi marido y yo salíamos con él y su mujer Elvira, que también fa-

2008-2009, HIVERN • 27

lleció hace ya varios años. Paco ha sido antoniano desde siempre, y una de las actividades que se llevaban a cabo en el convento era el teatro, destinado sobre todo a los más jóvenes. El teatro en los terciarios capuchinos en la Real Pía Unión de San Antonio de Padua de la que hemos sido cofrades, y que siempre ha estado ubicada en Monte-Sión, en honor al venerable Luis Amigó».

Quant a la seua vida, María Dolores diu que Paco Mora va pertànyer a l’orde franciscà seglar; era franciscà, una manera d’entendre la vida vivint l’Evangeli, amb humilitat, austeritat i compartint, però ho va fer d’acord amb el seu temps, perquè també li agradava disfrutar, sense minvar la seua dedicació al teatre.

Ella és de Paterna, però viu a Torrent des que tenia dotze anys.

Sempre li ha agradat el teatre, del qual diu que és cultura i amb el qual s’aprén moltíssim: «Antes de la guerra ya se hacía teatro en el convento, y después de ser incendiado se hacía en la calle y Paco ya actuaba. Conocí a Paco en el teatro; formaba parte de la compañía de la Real Pía Unión de San Antonio de Padua, que siempre se ha conocido como Teatro Hogar Antoniano, con Daniel Ferrer, Enrique Andrés, Manuel Peris (Alvarito), Escrich, Vicente Torrent, Quico, Barranc, Vicente Alejos… Paco fue actor en su juventud, y sé que un tío suyo también fue director de la compañía de teatro; se le conocía como el Tio Perol, aunque se llamaba Francisco.

Y Paco se fue conformando como director teatral, ya que tenía gran disponibilidad, no le importaba dedicar su tiempo, esfuerzo y dinero a la actividad teatral. Fue un buen director, tenía creatividad a la hora de montar las escenas. También fue presidente de la Pía Unión, y entre sus numerosas actividades fue uno de los impulsores de la radio de la Parroquia de la Asunción con Carlos Gracián. En esta emisora se radiaban obras de teatro en las que participaban ellos, junto a Ferraro, Chuliá y muchos otros. Además de la emisora también fue creador de la compañía de teatro Coturno, donde estaban Montesión y su marido Ferraro, Felip Ricart, el ya mencionado Pascual Chuliá y muchos otros. Éramos una familia en la que había gente de todas las edades».

Comenta que hi hagué un temps en què s’arribava a fer teatre totes les setmanes: «Al principio se hacían en valenciano las obritas tipo sainete o que sólo constaban de un acto. Entre las obras representadas, me acuerdo de Pío XII, La Muralla, Ha entrado una mujer, La Casa de los 7 balcones (que no sé por qué no llegamos a representarla), La

Paco Mora amb el grup que representava el betlem a finals dels huitanta (any 1988, aproximadament).

Amb la seua esposa Elvira i uns amics en el viatge a Tailàndia l’estiu de 1978.

barca sin pescador, autos sacramentales, El gran teatro del mundo, La hidalga del Valle, ¿Dónde vas Alfonso XII?, La reina loca…, todas ellas de grandes autores. Nosotros mismos interveníamos en la confección del vestuario. Paco era una persona abierta y desenvuelta, con buen carácter, sabía manejar la muleta con la mano izquierda, era respetuoso, educado y sabía escuchar. No se negaba a nuevos proyectos y le gustaba innovar; así, cuando íbamos a representar el be-

lén él aportaba nuevas ideas, decía: «Haremos un traje de César y estos de romanos…». Facilitaba mucho con sus ideas el enriquecimiento de los personajes y de la ropería, Amparo Andreu y yo hemos cortado mucha ropa destinada a esclavas, brujas, etc.».

En la seua rememoració recorda com de bé que s’ho passaven les nits de Cap d’Any tots els matrimonis jóvens que acudien al convent amb els seus fills i els iaios: «Nos reuníamos, qué te diré yo, unas cien

personas, y nos conocíamos y nos considerábamos parte de esta gran familia» I parla també de l’esperit innovador de Paco Mora: «Con los jóvenes hizo la obra El diluvio que viene, que a mí no me gustaba porque ridiculizaba a la Iglesia, pero quiero decir que se atrevía con todo. Viajaba para aprender y no dudaba en ir donde fuera para ver nuevas cosas ligadas al teatro; era emprendedor y no le daba miedo nada, llamaba a todas las puertas para conseguir cualquier libreto que le interesara. Fue un buen actor y un buen director, bordó el papel de dependiente de tienda al que le faltaba un hervor».

Mercedes Pérez va començar a eixir en Monte-Sión quan tenia dotze o tretze anys, quan Paco Mora feia de galant jove. Es recorda de l’obra Dueña y señora i de moltes més, fins que Paco Mora va començar a dirigir: «Se lo tomaba muy en serio, le gustaba liderar y ensayar asiduamente. También me acuerdo de Quico, que a veces también nos dirigía. La verdad es que había mucha armonía. En los años que van desde los 50 hasta los 70, al amparo de Monte Sión, el convento con su teatro del Hogar Antoniano, se hizo muchísimo teatro: Tierra baja, La malquerida, Los árboles siempre mueren de pie…, y muchas más obras».

Al marge d’allò estrictament teatral, en els seus records Mercedes evoca el viatge que van fer al Japó el 1978, al qual van anar ella, el seu germà Isidro, Paco Mora i la seua dona Elvira Soriano, Pura Máñez i altres amics en què es combinaven tot tipus d’aficions teatrals, els viatges i les excursions.

El viatge al Japó en aquells temps era quasi una odissea i s’hi apuntaren cinquanta-quatre persones, la majoria de Torrent i de pobles veïns. Els viatgers van conéixer també les Filipines i Tailàndia.

Mercedes vol subratllar el caràcter cosmopolita de Paco Mora, a qui no li importava desplaçar-se sovint a Madrid per a vore obres en els teatres més importants de la capital d’Espanya, per a prendre idees i inspirar-se en els seus projectes teatrals.

Una de les obres teatrals que més recorda és La dama del alba, en la representació de la qual la Compañía de Teatro del Hogar Antoniano va aconseguir molt d’èxit, com també amb les sarsueles Los gavilanes, La del soto del parral o La rosa del azafrán.

«Siempre teníamos que sacarlo al escenario para que saludase con el cuadro de actores. Era una buena persona, noble, generoso, serio y con mucho carácter», matisa Mercedes sobre el seu enyorat amic. n A.C.

28 • BIM TORRENT

S

O

C

IE

T

A

T

G e n t d e To r r e n t

LOS TUERCAS

«No subimos al escenario, tocamos y nos vamos, nosotros hacemos un show»

L

a filosofía de Los Tuercas es muy clara, todo el mundo lleva un tuercas dentro, todos, en un momento dado meten la pata sin querer. Cuatro de esos tuercas hace poco más de un año decidieron juntarse para hacer música. Santi, Fernando, Carlos y Ángel han presentado su primer disco de estudio, Glamour.

El BIM les ha acompañado en un día de grabación y ha hablado con ellos.

–En dos años que formasteis la banda, habéis grabado una maqueta y ahora vuestro primer disco.

–FERNANDO: Sí, lo primero que grabamos fue un EP para poder presentar algo a los pocos medios que hay. No puedes intentar hacer un concierto y decir: «Somos Los Tuercas». Hay que llevar algunos temas.

–Con ese EP habéis rodado bastante.

–FERNANDO: Pudimos tocar dos años en el Rockejat, el Circuit Música Jove, en Ràdio 9 nos hicieron una entrevista... y hemos tocado en varios sitios. Pero lo cierto es que ya no estamos muy contentos con el sonido de la maqueta y ha sido cuando hemos conocido a Valeriano –Uve, el líder de Peepshow y dueño de la productora Pandemonio– y nos ha dado la posibilidad de grabar un disco más profesional.

SANTI: Más que con el sonido de la maqueta, lo que no estamos contentos es con temas que se acabaron

muy rápido, algunos en el mismo estudio de grabación y fue todo muy deprisa y no es el sonido que hacemos ahora. Fueron solamente tres meses desde que hicimos la banda y es muy poco tiempo para grabar en estudio.

–Y cómo decidís grabar este primer disco.

–SANTI: Pues después de grabar el EP hemos hecho nuevas canciones y las hemos tocado en los conciertos. Cuando nos dimos cuenta ya teníamos material para este disco. Así nos pusimos en contacto con nuestro «manager», Fernando Sahuquillo, que habló con Valeriano. Éste nos escuchó, vino a vernos

ensayar, le gustamos y pusimos en marcha este disco.

–¿Qué clase de música hacéis?

–FERNANDO: Somos una mezcla de todo.

SANTI: Tú vas a un concierto de Los Tuercas y puedes escuchar de todo, cualquier influencia se nota, hasta lo que no somos. Somos todo lo que nos gusta a cada uno de nosotros.

–¿Y qué influencia tenéis?

–SANTI: Hay dos fundamentos en la banda, los Stones y AC/DC, los pilares del rock’n roll. Después podemos ir de lo más pop a lo más rockero.

CARLOS: Aunque no quieras pasamos mucho tiempo juntos y los

gustos musicales también los compartimos y todos hemos escuchado lo que le gusta a los demás.

–Sobre todo os identificáis con ritmos cañeros y buscando siempre el buen rollo.

–CARLOS: Eso es fundamental, el buen rollo que no falte.

SANTI: Lo cierto es que nosotros cuidamos mucho el directo. No somos una banda que pueda vivir de los discos que vende, así que lo que ofrecemos es un concierto y procuramos hacer un show.

FERNANDO: Se trata de enganchar a la gente.

SANTI: No nos limitamos a subir al escenario, tocar los temas e irnos.

Buscamos captar a la gente que seguramente no nos conoce.

FERNANDO: Lo que queremos es crear feeling.

–¿Hay mucha diferencia entre el sonido de la maqueta y el de este disco?

–FERNANDO: Sí, muchísima.

Gente que haya escuchado la maqueta y escuche este disco pensará que no somos el mismo grupo.

–¿A la hora de componer pensáis en un público o habláis de lo que os inspira en ese momento?

–FERNANDO: Lo que nace, pero este disco tira mucho a las tías, todas las canciones hablan de ellas.

CARLOS: ¿Por qué será...? jajaja.

FERNANDO: Pero cada canción habla de una distinta, la que te fastidia la vida, la que te enamoró desde el primer momento... no es la típica canción de amor.

SANTI: Son las historias de las chicas que hemos vivido nosotros. Desde historias de amor a historias de una sola noche, historias de la vida.

–Además, en esta grabación contáis con la ayuda de Uve, líder de Peepshow. ¿Os ha influenciado en algo?

–FERNANDO: Uve hace función de productor y es lo que nos gusta de él. Escucha los temas y nos dice lo que él cree que cada canción trasmite. En la maqueta el productor era más clásico, todo más ochentero, y Uve, también al ser más joven, nos aporta cosas modernas.

SANTI: Es diferente a la maqueta, Uve se ha implicado más, no le importa las horas que le dediquemos, él quiere sacar la esencia de todo.

–¿Qué objetivos os marcáis?

–FERNANDO: Por ahora es un hobby y si surge algo, pues eso que nos llevamos.

SANTI: Es un hobby, pero si sólo fuera una afición tampoco nos meteríamos aquí.

–Pero siempre le queda a uno la esperanza, el «y si...».

–ÁNGEL: Evidentemente. Yo no lo busco pero si sale algo...

SANTI: Está claro que nadie lo busca, porque si fuera así no estaríamos juntos ya. Si lo buscas se crea una ansiedad que te impide llegar. Nosotros vamos relajados a los conciertos: que vienen cuatro, pues vienen cuatro, que vienen cien, pues ¡vienen cien!

–A los dos conciertos del Rockejat sí que fueron más de cien.

–SANTI: Lo del Rockejat ha sido increíble los dos años. Yo no quería ni ver la gente que había, prefería pensar que había cuatro...

–Esas cosas son la verdadera satisfacción.

–SANTI. Mira, con que una persona te esté mirando mientras tocas con cara de «quiero saber cómo termina la canción», ya está conseguido el objetivo. Tocamos para transmitir cosas.

–¿Hacéis los temas también pensando en el directo?

–FERNANDO: A veces sí. Buscamos en algunos casos armar un poco de fiesta, que la gente se quede, siempre buscar un subidón.

–Los que estuvieron en el Rockejat lo pudieron comprobar. n J. CRISTÓBAL GARCÍA ARANDA

Cuestionario

2008-2009, HIVERN • 29

–La música, academia o autodidacta.

FERNANDO, CARLOS, SANTI: Autodidacta ÁNGEL: Academia –En disco o en directo.

TODOS: En directo.

–Internet, enemigo o aliado.

Un aliado.

–Os gustaría tocar con...

AC/DC y Metallica –Os gustaría tocar en...

En la plaza de toros de Valencia. Es donde siempre hemos ido a ver conciertos.

–Qué hace falta para triunfar.

Buenas canciones, ganas, sacrificio, suerte, dinero... pero sobre todo la gente, que a la gente le guste.

–Qué os falta a vosotros.

Dinero.

–Recomendar un disco.

Origin of Symmetry de Muse, alguno de Queen, AC/DC, Metallica...

–Recomendar una película.

Porno... jajaja. El último mohicano.

–Recomendar un libro.

El ocho y El fin de la eternidad, de Isaac Asimov.

–Una anécdota.

Hay muchas pero vamos a contar una que ocurrió en la grabación del EP. Estábamos grabando y en un momento dado el productor le dice a Carlos: «¿Vas a ir a Mercadona?», y Carlos le dice que no. «Pues da igual, ve a Mercadona y me compras 250 gramos de jamón serrano, pero cortado a taquitos». Y Carlos coge y se va, y cuando va a salir le dice, «¿Puedes llevarte a Rafeta?», su hijo de cinco años. Y Carlos se fue a Mercadona con Rafeta, le trae los 250 gramos de jamón serrano cortado a taquitos y le dice «¿Esto sólo?», «Sí, me habías dicho 250 gramos», le contesta Carlos. «Pues ve y me traes 250 más», y a Carlos le tocó ir a por más. Fue surrealista.

Se puede comprar su primer disco, Glamour, en la Web: www. myspace.com/lostuercas o en la cervecería St. Andrews de Torrent.

30 • BIM TORRENT

S

O

C

IE

T

A

T

hivern, 2008-2009

La Feria del Stock y Promoción en el Edificio Metro

E

l edificio Metro acogía del 11 al 14 de diciembre la sexta Fira d’Estock i Promoció, organizada por el Ayuntamiento y la Asociación de Comerciantes.

Cientos de vecinos se acercaron a la inauguración de la feria, que estuvo amenizada por el Coro Rociero de Torrent. La feria reunió a unos 30 comercios pertenecientes a la asociación que expusieron sus productos de textil, decoración, mobiliario, juguetería, joyería, calzado, estética y peluquería, bisutería y complementos etc., de temporadas pasadas a precios más económicos.

La alcaldesa, durante el acto inaugural, destacó la gran calidad de la feria y el esfuerzo de todos los comercios que participan en ella, un esfuerzo que se vio recompensado por la afluencia de personas que pasaron por cada stand. Previamente

a la 6ª Fira d’Estock i Promoció, la alcaldesa inauguró el nuevo quiosco virtual, el primero que se instala en Torrent y permite a los usuarios conocer cuanta información precisen de los comercios. Ágatha Andreu,

de la Asociación de Comerciantes, fue la encargada de explicar a los presentes el funcionamiento del quiosco: «Es muy fácil de utilizar.

Su pantalla táctil y su diseño sencillo hace que sea muy intuitivo.

Cualquier ciudadano puede encontrar fácilmente la información que desea palpando la pantalla y navegando por los diferentes menús predeterminados». Este quiosco, ubicado en la salida de la estación de metro Torrent-Avinguda, posibilita que los usuarios pueden consultar las zapaterías más cercanas, las boutiques de determinada calle, o incluso acceder a la Web del comercio. «Este quiosco es como tener Internet en la calle, ya que se puede visitar la Web de los comercios asociados, y consultar los productos que tienen de una manera cómoda y sencilla», afirmó Ágatha Andreu. La alcaldesa añadió que los ciudadanos deben conocer la oferta que tienen en su propio municipio y ésta es una manera muy accesible de ofrecérsela. n Información facilitada por el Gabinete de Comunicación del Ayuntamiento

Vigente el Rosari de l’Aurora, una tradición del siglo XVIII

M

ás de un centenar de personas participaron la madrugada del 8 de diciembre en la tradicional Rosari de l’Aurora que recorrió las principales calles desde Monte Sión, siguiendo una tradición que arranca del siglo XVIII y que anualmente se conmemora durante las fiestas navideñas. Desde los inicios este acto lo organiza la Cofradía del Rosari o «dels fadrins».

L’Aurora se celebra desde el 8 de diciembre, festividad de la Inmaculada, hasta al día de Reyes, todos los domingos y festivos. A las seis de la mañana comienza el rezo del rosario en procesión por las calles de la ciudad, formándose una comitiva d’aurorers» i els populars «rubiador» i «bombista». Es costumbre que durante su recorrido algunos vecinos abran

las puertas de su casa, muestren el Belén y les inviten a turrones, dulces, mistela y café. Durante el recorrido se va cantando y versando al sonido del bombo. Las glosas de l’Aurora cambian de la época de Adviento (del 8 al 24 de diciem-

bre) a las de Navidad (del 25 de diciembre al 6 de enero), se hacen más alegres y se cantan con más instrumentos. Una de las tradicionales paradas de l’Aurora es la que se hace en el Ayuntamiento para el desayuno. n

hivern, 2008-2009

S

O

C

IE

T

A

T

BIM TORRENT • 31

La convocatoria de oposiciones de agente de Policía Local incrementará la plantilla un 40% en un año El aumento de la Policía Local permitirá abrir un retén permanente en el Xenillet e incrementar los efectivos del retén abierto el año pasado en El Vedat

E

l Ayuntamiento tiene prevista para este año la mayor oferta de empleo público de Policía Local, con la convocatoria de más de cuarenta plazas, la gran mayoría de ellas de agente y otras tantas de mandos intermedios. Significará un aumento del 40% de la plantilla, lo que permitirá abrir un retén permanente en el barrio del Xenillet e incrementar el número de efectivos en el de El Vedat para reforzar la vigilancia en las urbanizaciones como es el caso de Calicanto, así como destinar más efectivos a la regulación del tráfico en las calles y avenidas.

Es la mayor convocatoria de plazas de policía local que hace el Ayuntamiento en su historia y que supondrá colocar a la ciudad en el ratio de agentes acorde al número de habitantes. En la actualidad la plantilla apenas tiene un centenar de policías locales y el objetivo es poder llegar a los 190 agentes en el año 2011. Este año, entre las oposiciones en marcha ya y las que se convoquen, saldrán más de cuarenta plazas de Policía Local, entre ellas seis de oficiales, dos de inspectores y una de intendente. n

La Falla Plaça Sant Roc va celebrar la seua Setmana Cultural

L

a comissió de la Falla Plaça Sant Roc va celebrar entre el 15 i el 21 de desembre la seua Setmana Cultural amb fotografies de la seua història i una exposició d’indumentària fallera i de llibrets, entre altres; además, es van fer diferents charlas relacionadas amb el món faller on participaron Salvador Ciscar, Ignaci Ferrando, Manolo Sanchis, Hugo Morte...

La setmana es va tancar amb l’actuació del grup de Ball el U i el Dos de Torrent i un esmorzar popular. n EMILIO JOSÉ GARCÍA GONZÁLEZ

La Asociación Tyrius celebra asamblea

L

a Asociación de Amas de Casa y Consumidores Tyrius quiere hacer pública la convocatoria de la asamblea que realizará el 11 de febrero d e 2009 para la elección y cese de sus órganos de gobierno, presidenta y secretaria, a las 17 horas en primera convocatoria y a las 17:30 en segunda, con el siguiente orden de día: Lectura del acta anterior. Resumen de actividades.

Informe de la tesorera. Informe de la presidenta. Elección y cese de los órganos de gobierno, presidenta y secretaria, según lo dispuesto en los Estatutos de la Asociación.

Las candidaturas se presentan, como mínimo, antes de diez días de la fecha de la celebración de la asamblea, en sobre cerrado en los locales de la Asociación. n

Trueque de libros

E

n la fría tarde del 27 de diciembre, al calor de los libros, decenas de ciudadanos se acercaron a la mesa que la asociación Col.lectiu Soterranya instaló en la Plaza Obispo Benlloch.

El Col.lectiu Soterranya, organizó un trueque de libros con la finalidad de acercar la cultura y sensibilizar sobre la necesidad de consumir de una manera responsable. Esta iniciativa se engloba dentro del proyecto cultural Torrentdellibres, un ambicioso proyecto que pretende difundir la literatura mediante la participación en diferentes actividades que trascienden más allá del papel impreso.

Los responsables de la asociación manifiestan que se trata del primer trueque que se realiza fuera de la asociación y en vista del éxito, no será el último. n GABINETE DE PRENSA DE COL.LECTIU SOTERRANYA

32 • BIM TORRENT

L

A

C

I

U

T

A

T

hivern, 2008-2009

Deu comerços de Torrent distingits amb el reconeixement de «Comerç Excel·lent»

E

l comerç de la ciutat va ser el protagonista en la nit del 20 de novembre, quan es lliuraven els reconeixements al comerç excel·lent de l’Horta Sud. La directora general de Comerç i Consum de la Conselleria d’Indústria, Comerç i Innovació, Silvia Ordiñaga, acompanyada pel primer tinent d’alcalde, Juan García, el regidor de Foment Econòmic, Miguel Vilanova, i l’alcalde de Mislata, Manuel Corredera, van entregar els reconeixements als 53 comerços premiats. En l’acte es va reconéixer la labor de deu comerços torrentins, però també el treball d’establiments d’altres localitats pròximes com Mislata, Silla o Catarroja, entre altres.

El reconeixement «Comerç Excel·lent» és un projecte iniciat el 2006 per la Fundació Valenciana de la Qualitat, amb la finalitat de reconéixer el mèrit i avalar el prestigi dels comerços de la Comunitat que realitzen un esforç important per a millorar la seua organització, la seua competitivitat i satisfer plenament les necessitats i expectatives dels consumidors. El reconeixement de la FVQ està dirigit a comerços detallistes, amb activitat comercial a la Comunitat Valenciana, que es troben adherits al Sistema d’Arbitratge de Reclamacions de Consum de la Conselleria d’Indústria, Comerç i Innovació.

La Fundació Valenciana de la Qualitat ha atorgat en 2008 un total de 251 reconeixements, distribuïts així per províncies: 66 comerços a Alacant, 37 a Castelló i 148 a València. Les localitats amb una quantitat major de reconeixements en 2008 han sigut Mislata (23), Sagunt (22), Silla (16), Santa Pola (12) i Torrent (10). En l’acte també es van lliurar els reconeixements de les poblacions d’Alcàsser (3), Catarroja (5), Mislata (23), Paterna (2), Silla (17) i Xirivella (3). n Informació facilitada pel Gabinet de Comunicació de l’Ajuntament

Llista completa dels comerços torrentins distingits amb esta qualificació: Raó social José Luis Ramírez Ortí Consuelo Vilata Santamaría Joaquín Moreno Torregrosa Mª José Bernal Abellán Francisco Saldaña Redondo Nuria Victoria Montañana Martínez Persianas Alejandro e Hijos, SL Pinturas Godi, SA Vicente Rodrigo Ferrer Sifel Componentes, SL

Nom comercial Cortinajes Ramírez Els Telers de Maria La Casa de los Jamones Mª José Bernal Abellán Muebles Jiren Papereria Dibuixa i Pinta Persianas Alejandro e Hijos Pinturas Godi Recambios y Accesorios del Automóvil Rodrigo Sifel Componentes

Domicili Sant Valerià, 1 baix Francesc Tàrrega, 7 baix Sagra, 5 Plaça d’Amèrica, 4 baix Plaça Major, 7 baix Azorín, 26 baix Av. País Valencià, 54 Músic José Ortí Soriano, 24 Av. País Valencià, 108-B Camí Reial, 64

Outlet Torrent: la primera gran fira dels descomptes de Torrent

En la I Fira Outlet Torrent participaven diversos comerços de la ciutat.

L

a primera edició d’Outlet Torrent s’inaugurava el 19 de novembre al Centre Comercial Las Américas, en un acte multitudinari al qual van acudir més de dos-centes persones, entre elles l’alcaldessa, Mª José Català, representants dels distints partits polítics locals, el subdelegat de Govern en la Comunitat Valenciana, Luis Felipe Martínez, i les falleres majors de Torrent Carla Cunyat i Sandra Fas. Després de l’obertura de la fira, la directora del Club de Gerents, Xelo Moreno, va explicar el gran esforç

que ha realitzat l’associació empresarial, que ha cuidat molt la qualitat dels productes i ha dissenyat un gran nombre d’activitats paral·leles que han fet que Outlet Torrent siga un esdeveniment. També va insistir en el fet que este tipus d’accions han de servir per a alleujar el moment difícil per què travessa l’economia en l’actualitat i per a impulsar el comerç local.

Per la seua banda, l’alcaldessa va agrair la gran implicació de les 30 empreses participants associades al Club de Gerents per tal de portar

avant esta iniciativa que pretén fer front a la situació de desconfiança que es genera en el client en moments de crisi com el que vivim i per a animar els comerciants en estos moments d’incertesa. Després dels parlaments, les autoritats van realitzar una completa visita guiada per cada un dels estands de la fira, on van poder comprovar de primera mà els descomptes i les millors ofertes de què es podia beneficiar el visitant d’Outlet Torrent.

També hi hagué activitats paral· leles de caràcter lúdic com demos-

tracions, tallers de maquillatge, sessions de massatge, degustacions, desfilades… i una àmplia oferta d’entreteniment per als més menuts amb la desfilada dels personatges més famosos de Disney o amb un circuit de teledirigibles. A estes alternatives se’n van unir altres de caràcter cultural com les actuacions musicals o la firma de llibres per part de Paco López Diago, un dels guionistes de la sèrie de televisió L’Alqueria Blanca i veí de Torrent.

Tot això es desenvolupava fins al 23 de novembre. Centenars de visitants van participar en estes jornades en què les més de trenta empreses participants, procedents de tots els sectors productius, tant comerços de moda, joieries, centres d’estètica, indústries, etc. oferiren als visitants interessants ofertes per a adquirir productes de qualitat a un preu més assequible. n Informació facilitada pel Club de Gerents

L

hivern, 2008-2009

A

C

I

U

T

A

T

BIM TORRENT • 33

Millora de l’accessibilitat de 9 km de voreres En l’acte de celebració del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, membres d’ADISTO i de l’Ajuntament van fer un recorregut per diversos passos de vianants que ja han sigut adaptats.

L

’Ajuntament, des del passat mes de març, està millorant l’accessibilitat dels carrers amb un pla de supressió de barreres arquitectòniques en les voreres de la ciutat, amb una inversió de 290.000 euros que finança el consistori torrentí, juntament amb l’ONCE i l’IMSERSO. El pla preveu 80 actuacions. El sector que ja està executat comprén la part central de Camí Reial, des de l’altura del carrer de la Benemèrita Guàrdia Civil fins al del 25 d’Abril, així com els carrers paral·lels al Camí Reial: La Safor, Pintor Renau, Pintor Genovés, Federico Maicas, Riu Vinalopó, Matalafers, Constitució i L’Horta. Des de la primeria de desembre, els treballs d’adequació de les voreres se centren a l’avinguda del País Valencià i el carrer paral· lel de les Germanies.

En el matí del 3 de desembre, el saló d’actes de la CAM acollia un acte amb el qual se celebrava el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat. Els components de

l’associació ADISTO van realitzar diverses actuacions musicals i una representació teatral, a la qual assistiren els familiars i l’alumnat dels centres d’educació especial de la ciutat. De vesprada, l’alcaldessa Mª José Català col·locava amb Pep Varela, representant d’ADISTO i un dels col·laboradors habituals del BIM, un dels taulells d’un pas en execució de l’Avinguda. Des d’allí, membres d’ADISTO i de l’Ajuntament van fer un recorregut fins al local de l’associació, passant per diversos passos de vianants que ja han sigut adaptats.

Després, a la seu d’ADISTO es va disfrutar d’un berenar en què s’anunciava el nom del guanyador del concurs de postals que organitza l’Ajuntament entre els membres de l’associació. Enguany, la postal que ha utilitzat el consistori per a felicitar el Nadal als ciutadans, associacions i altres administracions públiques és obra de José Vicente Martínez Pérez.

L’alcaldessa va felicitar els membres d’ADISTO per la gran qualitat de l’espectacle que oferiren i destacà la important inversió en l’accessibilitat de la ciutat per a persones amb mobilitat reduïda, ja que s’està duent a terme el rebaixament de voreres i diversos estudis per a millorar l’accessibilitat als edificis públics de la ciutat. n

L’alcaldessa i el representant de l’associació ADISTO col·loquen simbòlicament una de les lloses d’una de les voreres en execució a l’avinguda del País Valencià, i després es va fer un recorregut cap a un dels passos remodelats amb membres de l’Associació de Discapacitats ADISTO, al carrer de Francisco Roselló, cantonada amb el c/ Sedaví, enfront del col·legi Lope de Vega, 17.

ADISTO havia celebrat abans este Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat

L

’Associació de Discapacitats de Torrent (ADISTO) va celebrar el 16 de novembre una jornada lúdica en què els i les jóvens van poder disfrutar d’un passeig en quads per la ciutat. En l’activitat va col·laborar una associació torrentina de quads i la comissió fallera de Cronista Vicent Beguer. Després del passeig es va fer un dinar de g e r m a n o r. U n a setmana després es realitzava la gala «Artistas del Corazón», a la qual

III Concentració de Cotxes Clàssics 135 cotxes de diferents èpoques i marques a la contornada de la Torre

E

l Classic Motor Club de L’Horta, amb seu a Torrent, va organitzar el passat 23 de novembre la III Concentració de Cotxes Clàssics a la ciutat. Esta edició s’ha caracteritzat per una nombrosa participació de públic i de vehicles. 135 automòbils de diferents marques i èpoques van cridar l’atenció de tots els visitants. Entre els més destacats es van trobar diversos SEAT 600, un Rolls Park WRD (únic per la seua carrosseria), així com cinc Ferrari d’èpoques diferents. Els participants són principalment de la Comunitat, encara que n’hi ha hagut d’altres de ciutats distants com Granada, que es va emportar el premi al més llunyà. n Informació facilitada pel Gabinet de Comunicació de l’Ajuntament

Actuació d’ADISTO, en el Dia Internacional de la Discapacitat.

acudiren membres de la Corporació Municipal i les Falleres Majors de 2009. L’acte va comptar amb l’actuació del grup de Teatre d’ADISTO,

Patracolà, el grup de ball ADISTO, el grup de ball torrentí l’U i Dos, l’Escola de Dansa Companyia Delibes, el Conservatori de Música

amb un quartet de saxos i el grup Sahla i el Ballet Karachi. Després de la gala es féu un dinar a la primera planta del Mercat Central. n

34 • BIM TORRENT

M

E

D

I

A

M

B

I

E

N

T

hivern, 2008-2009

Excursions, jocs infantils i tallers en el Mes del Medi Ambient

El 21 de novembre es va realitzar la tradicional visita nocturna a la Serra Perenxisa.

En la sexta edició del Mes del Medi Ambient, que habitualment se celebra al mes de novembre, s’han dut a terme diverses activitats en què han participat persones de totes les edats. Excursions, tallers per a escolars, activitats infantils i xarrades que puguen ajudar a conscienciar la ciutadania de la importància de cuidar el nostre entorn han nodrit un programa ben interessant.

E

ntre les activitats que sempre tenen una gran participació estan les excursions a diferents paratges de la Comunitat. En esta ocasió s’ha recorregut Agres i la serra de Mariola, la serra d’Énguera i el Teularet, Chelva i la Peña Cortada, i la serra d’Espadà i Chóvar al llarg dels dissabtes 8, 15, 22 i 29, respectivament; el punt de trobada per a l’eixida era l’Ajuntament. El 21 de novembre també es va realitzar la tradicional visita nocturna a la serra Perenxisa, a la qual acudiren prop d’un centenar d’excursionistes.

Estes interessants excursions són gratuïtes, però amb la necessària inscripció en la delegació de Medi Ambient, i cal tindre-ho en compte per a altres anys.

Pel que fa a les activitats infantils realitzades per la delegació de Medi Ambient, es representà l’espectacle El xou de Felipe Plaf, que va recórrer els diferents barris de la ciutat per a parlar als

xiquets de la importància del reciclatge i de la reutilització per a cuidar del medi ambient. Els centres escolars de primària també van realitzar jocs i tallers per a l’alumnat, que introduïen els escolars en temes com «les 3 R del reciclatge» (reciclar, reduir i reutilitzar), un taller sobre aus urbanes i diversos jocs sobre naturalesa i ecologia.

En matèria de civisme, es va fer una xarrada sobre la convivència a la ciutat d’animals domèstics i persones, per a compartir els espais públics i per a conscienciar els posseïdors de mascotes de les seues obligacions. També es van tractar altres aspectes com el maltractament i l’abandonament dels animals.

Les activitats del Mes del Medi Ambient van acabar el dia 30 amb una festa infantil amb jocs i activitats orientats a aconseguir al final el carnet d’ecologista. n

hivern, 2008-2009

M

E

D

I

A

M

B

I

E

N

T

BIM TORRENT • 35

La Carrasca de 300 años será declarada árbol monumental Se incluirá en el Catálogo de árboles singulares y monumentales de la Comunidad Valenciana

E

l Ayuntamiento ha iniciado el proceso de declaración de árbol monumental de interés local al ejemplar de Carrasca que lleva plantado en el municipio 300 años. Este árbol entrará en el Catálogo de árboles singulares y monumentales de la Comunidad Valenciana, a la vez que se pondrá en marcha un catálogo de árboles monumentales de interés local. El motivo para proteger este ejemplar es la necesidad de salvaguardarlo, ya que está considerado como elemento imprescindible del patrimonio arbóreo de Torrent, y además es una especie autóctona con una relevancia especial puesto que procede del reducto del bosque del que apenas quedan especies en la zona.

Su declaración de interés local lleva consigo un plan de mantenimiento que el Ayuntamiento asumirá. Las medidas de seguridad y protección se basan principalmente en la poda bianual de ramas y la revi-

sión anual de la copa, para detectar cualquier desequilibrio o problema que pueda producir inestabilidad y ocasionar desprendimientos de ramas.

La Carrasca pertenece a la especie Quercus ilex y está ubicada en una parcela particular de la calle Santa Rosa de Lima. Tiene una altura de copa de 22 metros y una proyección de la misma de entre 18 y 255 metros cuadrados. La edad de la Carrasca, según el departamento de árboles monumentales de la Diputación de Valencia, se sitúa en 300 años, y se encuentra en buen estado.

Con la declaración de árbol monumental de interés local, la Carrasca iniciará un catálogo municipal en donde se recoja el patrimonio arbóreo del término municipal.

También quedará registrado en el Catálogo de árboles singulares y monumentales de la Comunidad Valenciana. n

Se realiza un censo del petxinot que habita en el Clot de Bailón Técnicos de la Conselleria de Medio Ambiente realizan un estudio para conocer el estado de la población de este molusco de río

E

l Ayuntamiento elabora, en colaboración con la Consellería de Medio Ambiente, un censo para conocer el estado de las comunidades de petxinot que habitan en una de las zonas del Barrranc de l’Horteta, el Clot de Bailón. Para ello, técnicos de la Generalitat se desplazaron a la zona para realizar el estudio en colaboración con la delegación de Medio Ambiente del Ayuntamiento. Este estudio periódicamente analizará la cantidad de especies, así como su evolución en una zona de actuación que supera los 6.000 metros cuadrados.

Con esta labor se va a elaborar el primer censo de ejemplares de petxinot que habitan en el Clot del Bailón.

«Para que este molusco goce de buena salud tenemos que velar por la calidad de las aguas y la limpieza del entorno. La conservación del petxinot requiere que el estado del agua se encuentre en unas condiciones óptimas de calidad, evitando vertidos o elementos contaminantes que afectan gravemente el habitat de esta especie y ponen a este molusco de río en peligro de extinción. Además, también precisa de la conservación vegetal del entorno», señala Jose Gozalvo, concejal de Medio Ambiente. Así se está realizando un trabajo de

restauración del entorno natural, que consistirá en la recuperación de las zonas húmedas, para adecuar el terreno con las características más idóneas para la flora y fauna autóctonas, restaurando las especies arbóreas y de ribera propias de este paraje. Toda esta actuación, según los expertos, ayudará a la recuperación de la comunidad de petxinot al dar mayor caudal a la zona húmeda.

La labor de recuperación se está realizando desde la delegación de Medio Ambiente junto al Consell Agrari, e incluye el desbroce y drenaje de sedimentos que han reducido el tamaño de esta zona húmeda, así como la restauración de árboles y arbustos propios de la

zona, para recuperar el estado original de este entorno natural.

«Se está llevando a cabo un trabajo de limpieza y de recuperación de la zona porque queremos darla a conocer a nuevas generaciones y fomentar su visita con la creación de zonas de descanso al sendero. Queremos que no pase al olvido y se convierta en el paraje natural que fue en el pasado, pero es labor de los ciudadanos el respetar y cuidar esta zona para poder disfrutar de ella, de su fauna y de su flora», apunta el concejal de Medio Ambiente. n Información facilitada por el Gabinete de Comunicación del Ayuntamiento

36 • BIM TORRENT

N O T Í C IE S

DE

L ' A J U N T A M EN T

hivern, 2008-2009

El Ayuntamiento en la Feria Inmobiliaria URBE La Agencia Municipal de Alquiler presentó el proyecto de la construcción de más de 6.000 viviendas protegidas y el plan URBAN

E

l 19 de noviembre, la alcaldesa María José Català, el concejal de Urbanismo, Santiago Martí, y el gerente de la empresa Nous Espais, José Domenech, presentaban a representantes de la asociaciones de Torrent los proyectos que el Ayuntamiento exponía en la feria URBE, y el conseller de Territorio, José Ramón García Antón, también visitaba el estand municipal en el que se mostraba el proyecto de rehabilitación del barrio Xenillet, y donde la Agencia Municipal de Alquiler dio información sobre la construcción de más de 6.000 viviendas protegidas en el futuro sector urbanístico de Safranar, y las que se están construyendo en las diferentes promociones municipales a través de la empresa municipal Nous Espais, sin olvidar el plan de recuperación del Centro Histórico.

Respecto al plan URBAN la alcaldesa dijo que es una apuesta del Ayuntamiento para conseguir «que todos los barrios de la ciudad estén al mismo nivel de bienestar y calidad de vida.

Quisimos que el plan fuera avalado por todas las asociaciones y colectivos de la ciudad en un acto celebrado hace meses»; también aseguraba que desde el Ayuntamiento se ha apostado por actuaciones que generen empleo, y uno de los pilares básicos del plan URBAN es la creación de trabajo en la barriada del Xenillet, donde la tasa de desempleados es la más alta de la ciudad, y que la inversión en esta materia será muy alta ya que complementará a la ejecución de proyectos públicos como la guardería o toda la reurbanización de la barriada, mejora del tráfico rodado. Entre las actuaciones que se prevén destacan quince destinadas a formar y generar empleo tanto entre los jóvenes del barrio como los parados mayores de 45 años. La creación de un centro especial de empleo que estará dirigido especialmente al vecindario de este barrio, y como paso previo se

El Ayuntamiento expuso en la Feria Inmobiliaria del Mediterráneo Urbe Desarrollo uno de sus planes más importantes, la rehabilitación del barrio Xenillet en su totalidad con una inversión cercana a los 15 millones de euros, el 70% de fondos de la Unión Euro p e a p ro c e d e n t e s d e l FEDER y el resto a cargo del Ayuntamiento, que se invertirán principalmente en la construcción de una guardería y la restauración de la orilla del barranco que pasa junto a la barriada; uno de los mayores planes urbanísticos de carácter social de la comarca de l’Horta que revitalizará toda una barriada. intensificará la lucha contra el absentismo escolar para conseguir una mejor de formación de los residentes. También se implantarán alternativas para ocupar el ocio de los menores y jóvenes de la barriada y se instalará una guardería.

Actuaciones previstas en URBAN Como ya informamos en el BIM 158, correspondiente a la primavera de 2008, hay diversas actuaciones previstas de las que ofrecemos este resumen: Creación de un tele-centro. Dotación de equipamiento informático y formación en las nuevas tecnologías de la información al alumnado del colegio Juan XXIII. Realización de un estudio sociológico del colectivo de jóvenes entre 14 y 18 años. Creación de una unidad de asesoramiento sobre empleo y formación. Experiencias mixtas sobre formación y empleo. Creación de una brigada específica para labores de reforma de la barriada, formada por desempleados del mismo barrio. Plan «Aprovecha tu tiempo libre» impulsado desde el Centro Social. Plan de seguridad ciudadana. Instalación de un retén de la Policía Local en el barrio. Campaña de difusión de los servicios sociales existentes. Creación de una guardería pública municipal, una biblioteca - centro de formación, y una Escuela de Adultos.

Actuación sobre la fachada norte de la ciudad convirtiéndola en un paseo urbano. Ejecución del Plan de mejora de la accesibilidad para personas de movilidad reducida. Mejora del mobiliario urbano. Urbanización y reurbanización de calles, zonas peatonales, zonas verdes y espacios abiertos. Mejora de los accesos y permeabilidad de la zona (Proyecto de las obras de corte transversal para la apertura de un nuevo vial de acceso al barrio, ampliación de la calle…). Dotar de nuevos

accesos a la barriada. Proyecto de mejora de la red de alcantarillado, saneamiento y alumbrado público. Ayudas económicas públicas para asumir el coste de la rehabilitación privada de las fachadas de las viviendas y chabolas. Proyecto de derribo de edificios en ruinas, reordenación y construcción de viviendas y locales municipales de la manzana comprendida por las calles Albades, Malvarrosa, y Xenillet. Reducción y tratamiento de residuos. Campaña de educación y sensibilización medioambiental. Creación de un centro de recuperación y reciclaje. Plan de equipamiento comercial del barrio. Ayudas económicas para el fomento del empleo y a la creación de nuevos comercios. Plan de mejora de la accesibilidad para eliminar barreras arquitectónicas en puntos inaccesibles para personas de movilidad reducida. Estudio para la redefinición de algunas líneas de transporte urbano y ordenación del tráfico. Llegada del transporte urbano a la barriada. Incorporando a su proyecto educativo valores favorables a la sostenibilidad. Diseño del plan estratégico de formación profesional y desarrollo de programas sociales de formación. n Información facilitada por el Gabinete de Comunicación del Ayuntamiento

hivern, 2008-2009

N O T Í C IE S

DE

L ' A J U N T A M EN T

BIM TORRENT • 37

Premios de la tercera edición de la Bienal de Arquitectura «Ciutat de Torrent»

E

n la mañana del 21 de noviembre se entregaron los premios y menciones de la III Bienal de Arquitectura «Ciutat de Torrent».

El primer premio ha sido para los arquitectos José Mortes Moreno y Soledad candela Alcover, por su diseño del Asilo Santa Elena, y menciones para los arquitectos Alberto Vallejo Dueña y Vicente

Seguí Moreno; Francisco Bermell Calas y, por último, Juan Ramón Burgos Ortí.

En el mismo acto se hizo un reconocimiento a la labor del arquitecto Juan Pecourt, que diseñó Reina Sofía y Genaro Palau, por los estudios de detalle y su aportación al urbanismo de Torrent. n

El Ayuntamiento comprará viviendas para ofrecerlas en régimen de alquiler con opción de compra A través de la empresa mixta de Nous Espais, el Ayuntamiento realizará un convenio con el sector inmobiliario de la localidad, para comprar las viviendas, convertirlas en viviendas protegidas y ofrecerlas en la Agencia Municipal de Alquiler en régimen de alquiler y también con la posibilidad de opción de compra.

A

sí lo anunciaba el 20 de noviembre la alcaldesa, María José Català, junto al concejal de Urbanismo, Santiago Martí, en su visita a la feria URBE donde el Ayuntamiento presentó sus proyectos tal y como hemos descrito en la página anterior. La idea no trata de competir con el mercado inmobiliario del municipio, sino de colaborar a través de un convenio en el que se posibilitará la opción de compra de aquellas viviendas que no tienen salida en el mercado; así, el Ayuntamiento

adquirirá las viviendas, que serán recalificadas como viviendas públicas y se ofrecerán en la Agencia Municipal de Alquiler en régimen de alquiler, e incluso, se está estudiando ofertarlas en alquiler con opción a compra. Con esta iniciativa Torrent será de los primeros municipios de la comarca en reactivar el mercado inmobiliario de la ciudad a la vez que ofrecerá a los jóvenes la posibilidad de acceder a una vivienda protegida en régimen de alquiler con opción de compra; y dar salida a las viviendas que no

han podido venderse y que para los promotores suponen una carga al tener que hacerse cargo de los gastos hipotecarios. Muchas de estas viviendas se encuentran ubicadas en Parc Central, una zona en la que están previstas 2.700 viviendas. De ellas, 800 ya están siendo habitadas y alrededor de 600 se encuentran en fase de construcción.

Explicaba la alcaldesa que no se quiere comenzar la expansión de la ciudad por la zona del Safranar, mientras que Parc Central no

“

cuente con una mayor ocupación.

No se quieren viviendas vacías, por lo que sería una buena salida el alquiler. También hizo un balance de la actividad de la pionera Agencia Municipal de Alquiler de Torrent. La media de los precios de alquiler rondan los 487 euros al mes, y entre las ventajas de la agencia municipal es que el Ayuntamiento garantiza el contrato de arrendamiento. n Información facilitada por el Gabinete de Comunicación del Ayuntamiento

Muchas de estas viviendas se encuentran ubicadas en Parc Central, una zona en la que están previstas 2.700 viviendas; de ellas, 800 ya están siendo habitadas, y alrededor de 600 se encuentran en fase de construcción.

”

38 • BIM TORRENT

N O T Í C IE S

DE

L ' A J U N T A M EN T

Grup bloc-Verds-Plataforma per l'Hospital

GRÀCIES PER BAIXAR DEL BURRO

L

a Alcaldessa de Torrent no ha tingut més remei que baixar del burro. Va decidir, no sabrem mai si ella o qui l’assessora en matèria urbanística, un senyor que per on ha passat ha alçat una gran polseguera, que una part dels pisos que Bresó havia pensat per als joves valgueren vint, trenta o quaranta mil euros més. Anunciaren uns preus i quan ve el moment de firmar n’hi havia uns altres. I després de la bronca, tornaren a ser els originals. Per això els dic que la alcaldessa se n’ha baixat del burro: ha perdut en tota regla la batalla. I, de pas, una part de la seua credibilitat i la de l’Ajuntament com administració pública.

Sí, encara que no parega veritat, l’ocurrència era vendre en el mateix edifici pisos iguals a dos preus diferents. I la castanya se l’havien de menjar uns quants joves a per a salvar la camisa. Ara, com l’han pillat, ho pagarem tots els torrentins a compte de les millores que havien de fer les empreses. Imaginen vostés que en una tenda hi haja camises iguals i unes valen 157.000 € i la del costat 200.000 €? No els denunciaria vosté en l’oficina del consumidor i li diria quatre fresques al venedor? Encara no sabem quants diners li costarà al poble la broma però ja els dic que qui va pensar l’eixida no estigué molt encertat eixe dia. En una empresa privada, l’hauríem tirat al carrer per perjudicar patrimonialment a l’empresa. I ací encara vol passar com el salvador del problema que ell mateixa ha creat.

Diu el senyor que han buscat per a reinventar l’urbanisme de Torrent, el mateix que volia construir un Nou Manises o convertir el Xúquer en el Hudson i a Cullera en Manhattan, que per a salvar un projecte inviable algú havia de pagar el pato. I en un moment de lucidesa va pensar que «poca ropa» havien de ser els joves de Torrent. Per a donar-li un premi. I este senyor és el que planificarà el nou Pla General. Que la Mare de Déu ens empare!!!.

A mi Bresó ja m’havia explicat que si estos edificis no els promovia Nous Espais seria difícil trobar constructor. Eren tan singulars que no hi hauria benefici empresarial. Ja els he dit que era un edifici «pijo». I ara resulta que ve el nou equip de govern i el senyor de la rajola fàcil diu vol salvar el projecte fent-lo viable per als constructors. Catarroja descoberta!!!. Ja té la cosa.... Si la empresa pública NOUS ESPAIS no aprofita per fer promoció pública i només servix per a botar-se el sistema de contractació pública, per a què volem esta empresa?

Per a pagar-li a un senyor més diners que a un torero per a que ens diga allò que ja sabíem?.

En este tema, la nostra primera autoritat ha fet més aigua que el Titànic, diguent unes coses i fent-ne unes altres. La qüestió és senzilla: s’ha trobat problemes heretat que no els vol fer públics i les solucions són uns autèntics desastres, per molt que li les aconsellen els tècnics que s’ha buscat. I passem del problema a l’empastre. Que faça una refexió. I en nom dels joves afectats, gràcies per baixar del burro. Perquè bé està lo que bé acaba. (sic) n

SENTO BEGUER MIQUEL Portaveu del BLOC-VerdsPlataforma per l’Hospital

2008-2009, HIVERN • 39

Grup Socialista

FONS D’INVERSIÓ MUNICIPAL

D

avant la difícil situació que vivim, en un context de crisi econòmica internacional, el Govern de la nació ha creat un Fons Estatal d’Inversió Local per a transferir urgentment vuit mil milions d’euros als ajuntaments d’Espanya. Torrent rebrà, per tindre molta població, més de tretze milions d’euros.

El grup municipal socialista va presentar una proposta que incloïa dèsset projectes que consideraven els objectius principals d’activar la inversió local, incentivar la inversió privada, millorar les infraestructures del nostre poble i crear ocupació. Atendre les persones desocupades és una de les màximes prioritats del Fons d’Inversió Local.

Les nostres propostes foren desestimades pel Govern municipal, que ni tan sols volgué portar-les al Ple per a debatre-les, impedint així la possibilitat de debatre obertament i contrastar propostes, un dels fonaments essencials del sistema democràtic.

Nosaltres volíem contractar empreses que crearen brigades de neteja forestal, obres públiques, senya­ lització, carril bici, reformes de col·legis i seus socials, accessibilitat, soterrament de contenidors i urbanització de diferents carrers i places.

Al final, el Govern municipal va presentar trenta-set propostes, a què nosaltres hem donat suport perquè som un grup responsable, perquè totes les millores són bones per al poble i perquè sabem que una proposta votada per unanimitat té més força davant el Govern d’Espanya.

Podíem haver posat nombroses pegues davant l’actitud prepotent del govern municipal, que menysprea i margina l’oposició, que diu que abaixarà els impostos i torna a apujar desmesuradament la contribució i les taxes, i que ha provocat un autèntic escàndol amb la requalificació de trenta-sis vivendes protegides dels nostres joves. Però hem votat a favor de sol·licitar el finançament d’aquests projectes municipals al Govern d’Espanya.

Encara que hem fet costat a la proposta del Govern municipal, hi hem trobat grans deficiències. Nosaltres proposàvem crear, amb el Fons, 500 llocs de treball anuals (o el equivalents temporals) i la proposta aprovada sols crea 130 llocs de treball per als nostres desocupats. Una diferència de 370 persones, de 370 veïns i veïnes nostres, que sí que hagueren tingut feina amb la proposta socialista i que no la tindran amb la proposta del PP. (sic) n

josé veiga Portaveu del grup municipal Socialista

Grup Popular

Inversiones en todos los barrios de Torrent

E

l Torrent de las dos velocidades al que nos tenía acostumbrados el anterior gobierno municipal socialista, el Torrent en el que se invertía mucho en las zonas nuevas y nada en los barrios tradicionales de Torrent, toca a su fin.

Desde el Partido Popular hemos defendido que no existen ciudadanos de primera y ciudadanos de segunda, por eso, ahora que podemos desplegar nuestra propia política de barrios, estamos trabajando para que se invierta por igual en todos los barrios de Torrent, incidiendo en aquellos que más necesitaban de inversión. Muchos ciudadanos/as de Torrent ya están notando los cambios a mejor y durante este año 2009, lo van a notar con más intensidad porque comenzará el grueso de mejoras en todos los barrios de Torrent.

Planes como «Ara el teu carrer» han dado muy buen resultado en las calles dónde se ha aplicado, algunas de ellas llevaban muchos años sin que se realizara una limpieza a fondo. Con el «Plan de accesibilidad» las personas con movilidad reducida, ya pueden circular sin necesidad de bajar escalones al eliminar las barreras arquitectónicas en todo el entorno de las calles Pintor Ribera, 25 de Abril o Constitución y ahora se está trabajando en la Avenida.

2009 va a ser el año de las inversiones y las mejoras en Torrent.

Dados los buenos resultados obtenidos, vamos a continuar invirtiendo en la mejora de la adecuación de los pasos de peatones a personas de movilidad reducida en más zonas de la ciudad. Mejoras y renovación en el alumbrado público en muchas calles, renovación del alcantarillado y mejoras en los parques públicos. También comenzará la construcción de la Casa de la Dona, remodelación de los centros de mayores, la construcción de nuevas zonas verdes y juegos para los más pequeños.

A toda esta inversión municipal, le sumaremos los 37 proyectos presentados por el Ayuntamiento de Torrent para mejorar la ciudad dentro del Fondo estatal de inversión local. Con este fondo, el Ayuntamiento de Torrent ampliará las mejoras iniciadas en la iluminación, las aceras o colectores de aguas residuales entre otras acciones. El principal problema de este Fondo del Gobierno central, radica en el corto plazo que hemos tenido los ayuntamientos para presentar las solicitudes, apenas un mes y el plazo de ejecución también es muy corto, por lo que este Plan de Zapatero será pan para hoy y hambre para mañana, ya que los empleos que se creen no serán duraderos.

Junto a todos estos proyectos, el Presidente de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps, ha anunciado que el Consell va a invertir en los municipios, 203 euros per cápita, dentro del Plan de Apoyo a la Inversión Productiva en los municipios. Por tanto, el gobierno de Francisco Camps invertirá más de 15 millones de euros en Torrent. Lo bueno de este plan del Consell es que su plazo de ejecución podrá alargarse hasta 2011 y por tanto, el Ayuntamiento de Torrent podrá realizar obras de mayor envergadura que generarán un empleo más estable.

Nuestra alcaldesa ha felicitado al Presidente Camps por la iniciativa y ha anunciado los proyectos para los que va a solicitar fondos del Plan de la Generalitat. Serán cuatro grandes proyectos que mejorarán el bienestar de nuestros mayores, reactivarán el comercio local y mejorarán la oferta de ocio de los jóvenes. El Ayuntamiento de Torrent remodelará el Mercado Central, el Mercado San Gregorio, construirá la Casa del Major y reformará el Campo de Fútbol San Gregorio. Mejoras que estarán finalizadas en 2011.

Comienza por tanto, un año de inversiones, que van a elevar los niveles de bienestar, van a impulsar el crecimiento económico en nuestra ciudad, van a generar oportunidades de empleo a las personas que más lo necesitan y van a estar repartidas por todos los barrios de Torrent. Pronto disfrutaremos de todas estas mejoras. (sic) n Grup Popular

40 • BIM TORRENT

N O T Í C IE S

DE

L ' A J U N T A M EN T

hivern, 2008-2009

En la Web de Torrent se pueden realizar 22 trámites administrativos desde casa El nuevo portal está concebido como la Web de la ciudad

T

orrent cuenta desde el mes de diciembre con un nuevo portal Web concebido como la Web de la ciudad, no sólo del Ayuntamiento. Ésta incluye, entre otras secciones, un área llamada «Portal del Ciudadano», donde los usuarios se informan de los trámites que pueden realizarse en el consistorio, descargar en PDF las instancias necesarias, y (mediante certificado digital) realizar más de una veintena de trámites telepáticamente. Este portal es el resultado del trabajo del departamento de Informática, junto a las delegaciones de Interior y RR.HH. y de la delegación de Modernización de la Administración.

Firma digital Quienes deseen obtener su certificado digital pueden pasarse por el Ayuntamiento y recibir una memoria USB con su firma electrónica. Este sistema supone un avance ya que no es necesario instalar programas en el equipo, simplemente conectando la memoria el equipo reconoce el certificado digital. Los certificados que reciban los ciudadanos están emitidos por la Autoritat de Certificació de la Comunitat Valenciana (ACCV).

La Web también admite la firma digital del DNI electrónico, por lo que quienes ya dispongan del DNIe y un lector del mismo, pueden realizar diversos trámites telemáticamente. Este certificado también puede usarse para trámites con otras administraciones, como presentar la declaración de la renta.

En esta primera fase se pueden realizar 22 trámites desde casa, aunque esta cifra irá aumentando. Algunos de los trámites ya disponibles son los siguientes: Conseguir un certificado de empadronamiento y/o convivencia. Participar en pruebas selectivas de personal (oposiciones). Solicitar servicios del Gabinete psicopedagógico. Solicitudes de puestos de mercados.

Inscripción al censo de animales de compañía. Recursos en materia

publicaciones municipales (BIM y ATENEA); información de las bibliotecas y acceso al catálogo; información del transporte urbano; imágenes de la ciudad y teléfonos de interés.

Ajuntament Es la sección institucional en la que se informa del Gobierno Municipal, composición y atribuciones de la Junta de Gobierno Local, Tenientes de Alcalde, Delegaciones de Gobierno y Comisiones informativas. Se detallan los miembros de la Corporación Local, los organismos autónomos y empresas municipales y los representantes en entidades e instituciones.

Infotorrent Ofrece fichas de información y contacto de las asociaciones y entidades existentes en la ciudad. tributaria. Domiciliación bancaria de tributos. Solicitar licencias de obras, autorización para la ocupación de vía pública, licencias de parcelación de terrenos, certificados de compatibilidad urbanística y comunicaciones medioambientales. Otro servicio es «Torrent al teu mòbil», una suscripción a diferentes canales (Urbanismo, Cultura, Fomento Económico, Tributos, etc.) para recibir información a través de SMS, sin coste alguno para el ciudadano. También se ofrece la posibilidad de suscripción a un boletín electrónico de noticias sobre Urbanismo y Medio Ambiente; Cultura; Fiestas; Deportes; Fomento Económico; Servicios Sociales y Sanidad; Educación; Tráfico y transporte urbano; Oposiciones y empleo; Contratación o Tributos.

En el diseño de la Web se ha tenido en cuenta el cumplimiento de lo establecido en la Ley Orgánica de Protección de Datos, en las áreas que implican la conformidad de los ciudadanos para recibir información municipal.

Una portada dinámica El diseño de la Web municipal del departamento de Informática se ha realizado con software libre lo que ha permitido dotarla de nuevas funcionalidades, y para que sea más dinámica se ha dado mucha impor-

tancia en la portada a los apartados de noticias y agenda; también, desde la portada se puede acceder a las webs municipales independientes (Fundación Deportiva Municipal, Auditori, TorrentJove, Aigües de l’Horta, Nous Espais y Ecoparc Torrent). En la parte izquierda, se han colocado accesos directos a las secciones más frecuentes que consultan los visitantes de la Web, en función de su perfil: Ciudadano, Visitante y Negocios. La parte derecha presenta una serie de banners con destacados (TDIC; Portal del ciudadano; Todas las instancias; Perfil del contratante; Recursos humanos; Transporte urbano; Torrent al teu mòbil; Suscripción al boletín de noticias). También incluye enlaces al tiempo en Torrent (enlazado con la Agencia Estatal de Meteorología), Callejero, Farmacias de guardia, Torrent en cifras (selección de datos estadísticos de la ciudad) y Últimas novedades de la Web, lo que permite al navegante conocer qué contenidos han cambiado desde su última visita.

Cuatro áreas dentro del portal Conéixer Torrent Se dirige a quienes no conozcan la ciudad; incluye información útil como los accesos a Torrent; nuestras fiestas; alojamientos; próximos eventos culturales; acceso a las

Servicis de l’Ad­mi­nistració Recoge información útil y destaca una relación de todas las instancias del Ayuntamiento. Todas ellas están en formato PDF rellenable, por lo que pueden completarse desde el mismo ordenador y llevarlas impresas al Ayuntamiento o imprimirlas en blanco, para rellenarlas a mano.

Tanto una como otra opción suponen un ahorro de tiempo, se evita una primera visita al consistorio para informarse del procedimiento y de la documentación necesaria.

La lista completa de las secciones que se incluyen en este apartado es la siguiente: •Información del TDIC. •Relación de todas las instancias.

Se han modificado todas las instancias en formato PDF fácilmente rellenables y con las copias necesarias. No existe ninguna en formato Microsoft Word.

•Normativa Municipal.

•Anuncios Municipales.

•Acuerdos Municipales. Actas del Pleno. Actas de la Junta de Gobierno Local y Convenios.

•Urbanismo. Detalle del planeamiento: planes generales, parciales, estudios de detalle, etc. Proyectos de reparcelación. Licencias. Informes y certificados urbanísticos.

•Tributos. Incluye Calendario Fiscal, Ordenanzas Fiscales. Información de los impuestos, ta-

hivern, 2008-2009

sas, contribuciones especiales y precios públicos. Recaudación y Catastro.

•Perfil del Contratante. Información de las publicaciones de las Obras, concesiones de obras públicas, gestión de servicios públicos, suministro y servicios.

•Educación. Información relativa a admisión, ayudas y becas, subvenciones y gabinete psicopedagógico.

•Fomento económico. Trabajo y Comercio e industria.

•Servicios sociales. Bienestar social. Sanidad, consumo y Mujer.

•Juventud. Acceso a la página Web Torrenjove.com.

•Seguridad Ciudadana. Policía Local. Grúa Municipal y Protección Civil.

•Recursos Humanos. Procesos Selectivos.

•Promoción y uso del valenciano.

Actividades, campañas y cursos.

CARPETA CiudadanA Permite informarse de los procedimientos del consistorio y de la documentación necesaria para realizar cada uno de ellos. Tiene una parte pública, visible para cualquiera y en la que no se necesita certificado digital, a través de la cual se ofrece información de los trámites disponibles, además de la descripción, la documentación a aportar, normativas, plazos y la instancia asociada. La parte privada es la Carpeta Ciudadana y para acceder es necesaria la firma digital del DNI electrónico, la de la Autoridad de Certificación de la Comunidad Valenciana (ACCV) o bien Camerfirma, ofrecida por las Cámaras de Comercio.

Apartados de la Carpeta Ciudadana: • Mis expedientes. Visualiza los expedientes que tiene o ha tenido la persona con el DNI del certificado electrónico.

• Notificaciones electrónicas.

Preparado para permitir hacerlas siempre que el procedimiento lo permita.

• Mis registros. Indica las instancias presentadas por el ciudadano.

• Padrón. Extracción del certificado de empadronamiento referido al DNI del certificado y de convivencia de la residencia del DNI entrado.

• Oficina Virtual Tributaria. Las opciones de consulta disponibles son: Valores en voluntaria y ejecutiva, pendientes y pagados. Imprimir recibos de pago. Impresión de justificantes de cobro. Expedientes de gestión. Bienes (inmuebles, vehículos y actividades económicas).

Domiciliaciones. Alta liquidaciones. n

N O T Í C IE S

DE

L ' A J U N T A M EN T

BIM TORRENT • 41

Iniciativas para generar empleo

L

a delegación de Fomento Económico, Empleo y Comercio ha puesto en marcha una decena de iniciativas, talleres y cursos para generar empleo. Junto a la Cámara de Comercio comenzaba el primer Vivero de Empresas de Torrent, para el que se ha habilitado una multioficina en la avenida donde están ya trabajando entre 15 y 30 empresas de nueva creación formadas en su mayoría por jóvenes; y también se ha posibilitado que se pueda acceder a medio centenar de plazas de administrativo y policía local. ● Ayudas a las empresas: Hay iniciativas destinadas a conseguir empleo a los colectivos con mayor dificultad de inserción a través del Plan Integral de Empleo (PIE).

Se concederán ayudas a través de un plan en colaboración con la Mancomunitat de l’Horta Sud a las empresas que realicen contrataciones de estos colectivos. Otras iniciativas son los talleres de contratación, cursos para desempleados y un curso para dependiente de puntos de venta. En colaboración con la Mancomunitat de l’Horta Sud se iniciaba desde el mes de octubre el programa de inserción laboral con el objetivo de lograr empleo estable para personas desempleadas que se encuentren en colectivos con dificultad de inserción, como mayores de 45 años, jóvenes menores de 30 años, parados de larga duración y personas en riesgo de exclusión social. El desarrollo del programa quiere insertar a los participantes en empresas que pueden optar a subvenciones directas al realizar la contratación. Las cantidades oscilarán entre los 1.500 euros por contratos de trabajo a jornada completa, con una duración mínima de 3 meses, y los 8.000 euros por cada contrato de carácter estable a jornada completa.

Las empresas interesadas en contratar a trabajadores desempleados para conocer el proyecto podrán encontrar a un técnico de la delegación de Fomento Económico, Empleo y Comercio del Ayuntamiento, sito en la calle Azorín número 40.

El Ayuntamiento ha reducido los coeficientes del IAE para ayudar a mantener los empleos en las empresas y los empresarios podrán acogerse a las bonificaciones previstas en el IAE por la generación de empleo indefinido, contando hasta con un 50% de bonificación según la media de

su plantilla con contrato indefinido durante el período impositivo inmediatamente anterior a la aplicación. Esta bonificación oscilará entre el 10% y el 50% dependiendo del incremento de la plantilla indefinida. ● Talleres y empleo joven: Fomento Económico ha puesto en marcha dos talleres de Formación para la Contratación, programas subvencionados por el SERVEF, dirigidos a jóvenes desempleados entre los 16 a 25 años, que no han finalizado la educación secundaria.

Las especialidades son: Trabajador/ a forestal, curso de 900 horas, en el que se recibe formación básica y específica y la contratación de marzo a mayo por el Ayuntamiento para realizar el mantenimiento de senderos, repoblación forestal y tratamientos selváticos. Y el de Pintor/a, con un curso de 900 horas en el que los alumnos reciben formación básica y específica; y serán contratados de marzo a mayo, para restauración y acondicionamiento del mobiliario urbano, acondicionamiento de fachadas e interiores de locales municipales; así como de acondicionamiento de espacios públicos.

En total son 30 los jóvenes que están aprendiendo un oficio en estos talleres. Durante estos meses los alumnos del taller de pintor han estado realizando el curso y comenzado las prácticas formativas, que consisten en pintar el puente de acceso al Polígono Industrial Mas del Jutge. Las prácticas, que comenzaron el 13 de enero, se realizan con la supervisión del profesorado del taller y de la empresa Valtor, que ha colaborado en la formación de estos alumnos.

Estos talleres se desarrollan en Torrent Activa de octubre a mayo con el compromiso de inserción del 26%.

Y dentro del programa OPEA, en febrero se realiza un taller sobre la entrevista de trabajo, para hacer una buena entrevista y tener más posibilidades de pasarla con éxito.

El 11 de noviembre finalizaba el curso de Dependiente/a, Punto de Venta, en el que 15 personas han recibido formación. Se ha firmado un convenio de colaboración entre la Fundación del Secretariado Gitano y el Ayuntamiento. Otros cursos de formación que se organizan desde Fomento Económico son los de habilidades sociales para el empleo, con dos ediciones de cursos, y los cursos a distancia y

Integrantes del Curso de Pintura.

on-line, del Forcem, que se realizan mediante la colaboración con la fundación AFIES. También se pusieron en marcha proyectos como Emcorp o Salari Jove, subvencionados por la Conselleria., y se han solicitado Escuelas Taller y Casas de Oficios. para fomentar empleo Vivero de empresas: Junto a la Cámara de Comercio se han puesto en marcha entre 15 y 30 nuevas empresas, la mayoría de ellas formadas por jóvenes desempleados, en una multioficina abierta en la avenida.

Ayudas: Ayuntamiento y Mancomunidad de l’Horta Sud ofrecen ayudas por la contratación de desempleados con dificultades en su inserción laboral.

Talleres: Dirigidos a jóvenes desempleados entre los 16 a 25 años, se imparten uno de forestal y otro de pintor, y habrá otro sobre cómo hacer una buena entrevista de trabajo.

Empleo joven: El Ayuntamiento emplea a jóvenes estudiantes o desempleados a través de programas como Emcorp o Salari Jove.

Impuestos: Rebaja del coeficiente del IAE para paliar los efectos de la crisis en las empresas y mantener los empleos. También por la contratación de personal indefinido hay bonificaciones del IAE hasta del 50%.

Compras: El Ayuntamiento se fija el objetivo de realizar las compras en la ciudad para ayudar a los comercios de Torrent.

Empleo público: Con la oferta de cincuenta plazas el Ayuntamiento crea empleo en las convocatorias de 29 plazas de administrativo, 16 de subalterno y una decena de agentes de Policía Local. n G.C.A.

42 • BIM TORRENT

N O T Í C IE S

DE

Los Reyes Magos visitaron Torrent

L ' A J U N T A M EN T

hivern, 2008-2009

La tienda de decoración Mª José Bernal consiguió el primer premio de Escaparatismo Flores Blanca y Regalos Gracia Acosta obtuvieron el segundo y tercer premio

L

U

n año más, la ciudad acogía en la tarde del 5 de enero la Cabalgata de Reyes, donde diversas asociaciones, dos conjuntos de animación, las dos bandas de música, Unió Musical de Torrent y Círculo Católico, participaron y amenizaron el recorrido que sus Majestades los Reyes realizaron en Torrent. En el evento se repartieron 1.700 kg de caramelos (500 de los cuales eran aptos para celiacos), y juguetes consistentes en pelotas, muñecas de trapo y chucherías.

Una vez finalizado el recorrido, Melchor, Gaspar y Baltasar fueron recibidos en el consistorio por la alcaldesa, Mª José Català, y realizaron el pregón desde el balcón del Ayuntamiento.

Como es tradicional, antes de iniciarse la cabalgata, SS. MM. Los Reyes Magos de Oriente visitaron la residencia de ancianos ubicada en la avenida de La Marxadella, el Club del Minusválido, y Santa Elena. En estas visitas, los reyes entregaron regalos a los residentes, para acercar la magia y la ilusión de esa noche a los mayores. n

Escolares del colegio Virgen del Rosario artífices de los adornos del árbol de Navidad

N

iños y niñas de primaria del centro Virgen del Rosario entregaron el 17 de diciembre al Ayuntamiento los adornos realizados en clase para la decoración del árbol navideño situado a las puertas del consistorio.

Con el fin de respetar el medio ambiente el árbol expuesto, de 6 metros de altura, era artificial. A su lado se ubicó el buzón real para que todos los niños y niñas depositaran sus cartas a los Reyes Magos. n Informacions facilitades pel Gabinet de Comunicació de l'Ajuntament

a delegación de Fomento Económico organizaba en las fiestas navideñas el I Concurso de Escaparates de la ciudad. La tienda de decoración e interiorismo Mª José Bernal, ubicada en la plaza América, fue la ganadora del primer premio.

El 20 de diciembre, el concejal de Fomento Económico, Miguel

Vilanova, y la alcaldesa, Mª José Català, visitaron el comercio ganador para hacerle entrega de una banderola que acreditaba el primer premio, y los comercios que ganaron el segundo y el tercero, Flores Blanca y Regalos Gracia Acosta, respectivamente. En esta edición han participado 47 comercios de toda la ciudad. n

hivern, 2008-2009

N O T Í C IE S

DE

L ' A J U N T A M EN T

BIM TORRENT • 43

El Gobierno aprobó los proyectos presentados por el Ayuntamiento, y se financiarán con fondos estatales Las actuaciones mejorarán el alumbrado, alcantarillado y accesibilidad de las calles El Ayuntamiento invertirá más de 13 millones de euros del dinero destinado de los fondos de inversión local del año 2009. Este es el resumen de inversiones que nos ha facilitado el concejal de Urbanismo, Santiago Martí Alepuz: ALUMBRADO Alumbrado público en C/ San Valeriano Alumbrado público C/ Azorín Alumbrado público en C/ Constitución Alumbrado público C/ Germanies Alumbrado público en C/ L’Horta Alumbrado público C/ Albacete, Conca, Murcia y Yecla Alumbrado público en Colonia Blanca Alumbrado público Colonia Bon Estar Alumbrado Rotonda autovia Alumbrado público en Valle del Carmen Alumbrado y reparación de aceras en Zona 8A Vedat Alumbrado público Zona 8 B Vedat Alumbrado público Zona 9 Vedat TOTAL ALUMBRADO

TOTAL+IVA 290.000,00 348.000,00 336.400,00 336.400,00 266.800,00 28.965,48 424.138,85 231.724,64 34.800,00 424.138,85 951.856,14 566.897,78 266.897,13 4.507.018,86

URBANIZACIÓN Urbanización C/ San Cristofol Urbanización C/ Sagra TOTAL URBANIZACIÓN

TOTAL+IVA 431.190,00 375.785,00 806.975,00

ACTUACIONES DE SANEAMIENTO Colector general de aguas residuales en la calle La Plana Encauzamiento de aguas pluviales en la calle Riu Xuquer del Vedat Instalación de red de aguas pluviales en la calle San Luis Beltrán y adyacentes Instalación de colector de aguas pluviales en la carretera de Picanya Ejecución de aliviadero en la red de residuales de la calle Padre Méndez Instalación de colector de aguas pluviales en la calle Hort de Soriano del PI Mas del Jutge Instalación de colector de aguas pluviales en la Ctra.

Mas del Jutge en el Poligono Industrial Mas del Jutge Instalación de red de aguas pluviales en la calle Tirant lo Blanc y adyacentes TOTAL SANEAMIENTO

TOTAL+IVA 1.158.974,08 207.827,52 496.773,16 103.136,49 118.322,32 66.197,78 21.922,92 214.266,48 2.387.420,75

ACTUACIONES DE PAVIMENTACIÓN Adecuación a personas de movilidad reducida de vados peatonales del barrio de ampliación de casco de Torrent Adecuación a personas de movilidad reducida de vados peatonales de C/ San Valeriano, Azorín y adyacentes.

Adecuación a personas de movilidad reducida de vados peatonales del barrio de l’Eixample zona 2A. Adecuación de accesos a El Vedat Reparación de aceras de El Vedat . Zona 7A 1 Reparación de aceras de El Vedat zona 7A 2 TOTAL PAVIMENTACIÓN

TOTAL+IVA

VARIOS Rehabilitación y mejora de la fachada del edificio municipal de la calle Ramón y Cajal nº 1.

Estabilización del barranco en C San Luis Beltrán Señalización horizontal de la zona este de Torrent Señalización horizontal de la zona oeste de Torrent Tratamientos selvícolas para la reducción de la combustibilidad en la masa forestal existente en la Serra Perenxisa.

Tratamientos selvícolas en el Monte El Vedat TOTAL VARIOS

TOTAL+IVA

ZONAS VERDES Ajardinamiento C/ Perelló Ajardinameinto Mas de la Muntanyeta TOTAL ZONAS VERDES

TOTAL+IVA 98.472,05 240.176,76 338.648,81

865.728,98 309.828,52 817.157,39 396.308,56 529.668,11 555.818,79 3.474.510,36

897.503,60 127.835,09 145.000,00 145.000,00 283.797,20 183.594,74 1.782.730,63

Resumen de las actuaciones propuestas TOTAL ALUMBRADO 4.507.018,86 TOTAL URBANIZACIÓN 806.975,00 TOTAL SANEAMIENTO 2.387.420,75 TOTAL PAVIMENTACIÓN 3.474.510,36 TOTAL VARIOS 1.782.730,63 TOTAL ZONAS VERDES 338.648,81 TOTAL INVERSIONES 13.297.304,41

Conmemoración del Día contra el SIDA

Juzgado de primera instancia e instrucción número 8

Torrent conmemoraba el 1 de diciembre el Día contra el SIDA, con la instalación de una mesa informativa en la Plaza Obispo Benlloch, frente al Ayuntamiento. Numerosas personas se acercaron a lo largo de la mañana para recoger información y sumarse a la lucha contra el SIDA, llevando el característico lazo rojo; símbolo, que como otros años lució en la fachada del edificio del Ayuntamiento. n

l 7 de enero la secretaria autonómica de Justicia, Patricia Montagud, visitaba el juzgado de primera instancia e instrucción número 8 de Torrent, que entró en funcionamiento el pasado 30 de diciembre. La acompañaron en la visita el primer teniente alcalde del Ayuntamiento, Juan José García Campos, la concejala de Educación, Lola Roch, y el presidente del Tribunal Superior de Justicia de la Comunitat, Juan Luis de la Rúa. n

E

44 • BIM TORRENT

N O T Í C IE S

DE

L ' A J U N T A M EN T

hivern, 2008-2009

En valencià tens on triar

L

el V AL ENC IÀ en un clic

’Oficina de Promoció i Ús del Valencià enceta moltes iniciatives amb l’objectiu de fomentar i promoure l’ús de la nostra llengua. Hi ha campanyes anuals que any rere any es consoliden, com ara: Rebaixes, Agenda, Carta als Reis Mags, el Voluntariat pel Valencià...

Cada any, l’Oficina posa en marxa noves campanyes, com és el cas de l’última: Regala en valencià, pensada per a la campanya de Nadal i Reis, ja que és en esta època quan hi ha més oferta de joguets i de llibres. L’objectiu de la campanya és fer saber a la gent que entre tota eixa oferta nadalenca, també hi pot trobar joguets, jocs i llibres en valencià i que per tant, també és possible regalar en valencià. Per això hem fet un cartell de difusió de la campanya i un llibret per facilitar informació sobre productes i joguets en valencià. El llibret s’estructura en diferents apartats: jocs educatius, jocs en família, nines, ordinadors, jocs multimèdia i llibres. Cada apartat està organitzat per edats i hi ha una explicació de cada joguet i l’editorial o la casa que el comercialitza per tal de donar facilitats a l’hora de trobar-los, ja que som conscients que entre la gran oferta disponible, a voltes és difícil poder trobar productes TO R R E N T en la nostra llengua.

El llibret s’ha repartit juntament amb la carta als Reis Mags a l’alumnat d’entre 3 i 9 anys de totes les escoles de Torrent. Abans, s’han fet arribar la informació, els llibrets i el cartell adhesiu a totes les llibreries i a les botigues de joguets i de regals de Torrent per tal que col·laboraren amb la iniciativa i pogueren oferir els productes que apareixen al llibret als seus clients.

Altres campanyes que ha fet l’Oficina són: El valencià en un clic, que és un DVD amb un recull de recursos lingüístics que hem donat a totes les persones que venien a matricularse als exàmens de la Junta Qualificadora, la lectura pública del Tirant lo blanch i la campanya Llig en valencià per al Dia del Llibre, la campanya Al forn en valencià, feta per al Nou d’Octubre i que consistia en una bossa de pa amb textos de poetes valencians que eixe dia donaven els forns als seus clients, el cicle Cinema en valencià a l’escola que oferia els escolars torrentins la possibilitat de veure en valencià pel·lícules com Kung Fu Panda, Wall-e, Vicky Cristina Barcelona i el documental Jaume I, l’organització i lliurament dels Premis de Narrativa Ciutat de Torrent, amb la convocatòria enguany per primera vegada del Premi de Teatre i la Setmana de les lletres que amb motiu dels premis s’organitza i l’exposició Rondalles valencianes per a promoure la lectura en valencià. n 2008

• Aj

un ta

AJUNTAMENT DE

m

e n

t

d

e

To

rr

en

t 20 08

Informació facilitada per l’Oficina de Promoció i Ús del Valencià

El Ayuntamiento colaborará con arquitectos locales para desarrollar parte de los proyectos municipales

D

esde el Ayuntamiento se han mantenido reuniones con arquitectos de la ciudad para que puedan hacerse cargo de la redacción de algunos de los proyectos municipales, ya que muchos de estos profesionales quieren formar un Taller de Arquitectura y Urbanismo de Torrent (TAUT) y han pedido el apoyo del Ayuntamiento para realizar parte de los proyectos de las diferentes actuaciones municipales, puesto que una de

las salidas para el sector de la construcción es la obra pública que realiza la administración estatal, autonómica y local. El Ayuntamiento quiere que en la obra pública de la ciudad se pueda contar con el trabajo de los profesionales de la ciudad.

Al respecto, se manifiesta que con la colaboración de profesionales de la arquitectura local se podrá generar empleo en la ciudad.

Una de las obras que se encargará a este ta-

ller de arquitectura es la remodelación del edificio que será la nueva sede de Nous Espais, en el centro histórico, donde estaba el BBVA, y también se estudia su participación en algunos de los proyectos del plan URBAN del Xenillet, como la construcción de viviendas protección oficial y la recuperación de la ribera del barranco de Chiva. n Información facilitada por el gabinete de Comunicación del Ayuntamiento

hivern, 2008-2009

C

U

III Festival de Titelles

L

T

U

R

A

BIM TORRENT • 45

I Mostra de Teatre Amateur «Juan Manuel Ferraro»

L

N

ovament, Torrent ha donat la benvinguda al Festival de Titelles del Mediterrani, oferint sessions escolars, familiars i d’adults.

Les companyies més valorades del darrer any (Los Duendes, Circ de la Safor, La Estrella, El Ombligo y la Pelusa, En Tonet, La Carreta i Puppenkiste Petrer) ens han portat les seues tendres, creatives, divertides i meravelloses històries.

Les sis funcions escolars, els dos tallers familiars i les quatre funcions igualment familiars i obertes al públic adult, han tingut una magnífica resposta, senyal que les famílies estan desitjoses d’iniciatives com esta, a la qual dóna suport la Regidoria de Cultura i es responsabilitza de la seua organització Cucurucú Teatre.

Ni el fred ni el vent empobriren els espectacles, i fins i tot una cercavila va fer desfilar per l’Avinguda una princesa i un drac en la sessió inaugural del divendres.

Totes les obres ens feren gaudir de nou amb este fantàstic món, en especial Titirijuegos i El patito feo de Los Duendes i La Carreta, respectivament. Com l’any anterior, el preu de les representacions era simbòlic i estava destinat a benefici d’UNICEF. Cucurucú Teatre, associació col·laboradora amb les iniciatives educatives i pedagògiques de la nostra ciutat, reitera la seua satisfacció en la preparació d’activitats tan enriquidores com esta. n CUCURUCÚ TEATRE

a Mostra de Teatre Amateur, organitzada per Cucurucú Teatre i Coturno Teatro, patrocinada per diverses entitats i empreses i amb el suport de l’Ajuntament i la Conselleria de Cultura de la Generalitat, ha viscut la seua primera edició a Torrent en dos caps de setmana de novembre. La resposta dels grups va ser massiva: rebérem 26 sol·licituds per a tan sols tres dies de representacions. Els tres grups seleccionats pertanyen a la Federació de Teatre Amateur de la Comunitat Valenciana que publicita i dóna suport a les Mostres i una xicoteta ajuda als participants federats.

El dissabte 15, el grup Burumballa Teatre de Paiporta presentà Ací no paga ni Déu de Dario Fo, una divertidíssima comèdia magníficament interpretada. El diumenge 16, Font Viva d’Ibi representà Como si fuera esta noche, de Gracia Morales, una obra compromesa i tendra. El dissabte 22, Jardiel Teatro de València, amb Curva peligrosa de J. B. Priestley, tancà les representacions a la sala d’actes de l’Ajuntament.

Un emotiu acte de cloenda tancà la Mostra el diumenge 23, davant un públic entusiasta que va esgotar les localitats del nostre Auditori. En primer lloc, els organitzadors agraïren les ajudes rebudes i proposaren al regidor de Cultura, Modesto Múñoz, present en l’acte, la idea de formalitzar una segona edició que done continuïtat a la iniciativa, per a la qual sempre comptarà amb els grups organitzadors. A continuació es va retre homenatge a Juan Manuel Ferraro, director de Coturno, persona entregada al teatre en Torrent i que dóna nom a la Mostra, i es lliuraren uns diplomes personalitzats per a cada grup ressaltant els valors de cada

obra, totes de gran qualitat. Finalment, el grup Coturno representà la comèdia Besos, de Carles Alberola i Roberto García, obra que va dirigir el malaurat director del grup com a últim treball abans de deixar-nos i que es va emmarcar en el programa «Torrent en Festes, 2007» .

Cucurucú i Coturno, plenament satisfets amb l’experiència iniciada, pensen que amb esta primera edició –a la qual en seguiran altres més– s’amplia i es fomenta l’afició al teatre a la nostra ciutat. n CUCURUCÚ I COTURNO

En l'Auditori se expuso la muestra fotográfica Cuaderno Imaginario

L

’Auditori acogía el 6 de noviembre la muestra fotográfica Cuaderno Imaginario, de José Manuel Guerrero. Se contó con la presencia de la alcaldesa, Mª José

Català, el concejal de Cultura, Modesto Muñoz, el fotógrafo, José Manuel Guerrero, y el comisario de la exposición, Javier Ferrer.

También asistieron por parte de Caja Madrid, el responsable de Obra Social, José Blanca, y la directora de Zona, Trinidad Ibáñez. La exposición se pudo contemplar hasta el 30 de noviembre.

Cuaderno Imaginario recogía el universo sentimental creado por el fotógrafo José Manuel Guerrero y su comisario Javier Ferrer, tomando la forma de diario en dos colecciones de fotografía realizadas en momentos diferentes con un mismo espíritu artístico, la idea de hacer un viaje desafiando a las leyes de la física, el tiempo y el espacio. En la primera de las colecciones «Je veux vivre dans ce rêve» (quiero vivir en este sueño), la idea que inspiró a José Manuel Guerrero es el paso del tiempo, sus efectos sobre las cosas que

nos pertenecen y la capacidad de la memoria de crear nostalgia. Lugares como palacios, teatros, iglesias en estado de decadencia y ruina, junto a objetos como sombreros, joyas, relojes o corsés adquirían protagonismo en las imágenes, recordándonos un antiguo esplendor que borra el tiempo. En la segunda colección «El jardín de la Luna» se proponía un viaje a través de la materia, a un espacio ideal, irreal e imaginario, a un lugar de cuento. Su planteamiento mostraba la restauración de las técnicas y maneras de los inicios de la fotografía (estudio de la luz natural, composición pictórica, temática clásica) y la visión contemporánea por el uso de grandes formatos y materiales como el metacrilato. Guerrero y Ferrer han defendido el renacimiento de una vieja escuela fotográfica llamada Pictorialismo, que reivindica la fotografía de autor y el valor de lo metafísico y poético. n

46 • BIM TORRENT

2008

TORRENT: NOTÍCIES La veritat és que el 2008 s’ha acomiadat amb un mal sabor de boca per la incertesa creada en multitud de famílies a causa de la crisi econòmica que atemoreix les nostres butxaques i, com avancen els més reconeguts experts del món, les previsions no són molt falagueres per a l’any que acabem d’inaugurar. No tenim estadístiques, però és probable que molts ciutadans no hagen brindat amb molta alegria per l’any nou, que com és habitual sol arribar amb les acostumades pujades de preus per a facilitar la vida de les persones, especialment d’aquelles que han perdut el treball perquè l’atur ha tornat a colpejar amb força. Tot i que no pretenem contribuir al desànim, tampoc volem ignorar la realitat, però davant de situacions com estes recordarem la cançó de Gloria Gaynor I will survive que va marcar una època després de la crisi de 1973 i es va convertir en la bandera del so dance en aparéixer en les llistes de 1978.

En el nostre cas, nosaltres sobreviurem als nuvolots i a la tempestat de la crisi mentre esperem que passe com més prompte millor. Mentrestant continuarem informant de les coses que ocorren a Torrent i les recordarem en el nostre resum anual de Notícies, que com cada any arriba a les pàgines del BIM, una revista que en 2008 ha complit els cinquanta anys des que va aparéixer el primer número del Boletín de Información al gener de 1958, la millor edat en els hòmens, segons Vargas Llosa en La tía Julia y el escribidor, però també per a una publicació que s’ha consolidat a Torrent perquè milers de ciutadans i ciutadanes la segueixen i la lligen.

Per descomptat que l’aniversari del BIM no ha sigut l’únic aniversari de l’any que se n’ha anat ni l’única notícia que pretenem recordar, perquè a Torrent a ningú descobrim que quasi tots els dies es generen informacions d’interés general. Així, com en altres ocasions, hem acudit a les pàgines de nombrosos diaris i revistes per a elaborar este resum anual de notícies: BIM TORRENT, ATENEA, Abc, ADN, El Mundo, El País, Las Provincias, Levante, L’Opinió de Torrent, Metro, Nou Torrentí, Qué!, 20 Minutos i Crónica.

Gener

15. Sorteig de habitatges. Se celebrava un nou sorteig de 168 pisos protegits entre les milers de sol·licituds presentades. Els habitatges estan ubicats a la zona d’expansió del Parc Central i un dels edificis que contenia els pisos per als afortunats era el primer gratacel del municipi.

El sorteig es va organitzar al Pavelló Esportiu Municipal del Vedat. ▼

26. Un carrer per a Torrent. Utiel inaugurava un carrer de vianants dedicat a Torrent a la seua àrea d’expansió urbana, a iniciativa de l’Associació de Veïns Camí La Noria i en col·laboració amb l’Ajuntament de la nostra ciutat. ▼

30. Explota un forn. El forn Òpera de Torrent, al barri 25 d’Abril, explotava mentre s’elaboraven els dolços i productes típics de Sant Blai.

L’explosió va provocar ferides lleus a una persona i va inutilitzar l’establiment uns dies.

Febrer 3. Fórmula 3. Durant la festivitat de Sant Blai, l’Avinguda es va transformar en circuit urbà per a acollir una exhibició de monoplaces de Fórmula 3 i motos de competició. Milers de persones van acudir a l’esdeveniment per a disfrutar del soroll ensordidor dels vehicles. ▼

2008-2009, HIVERN • 47

5. Un món convuls. Quedava inaugurada en l’EMAT l’exposició «Latidos de un mundo convulso», que a través d’un centenar de fotografies reflectia trenta anys de conflictes internacionals captats pels objectius del millor fotoperiodisme de conflicte espanyol.

13. Mor Valentín Gómez Ruiz. Moria el director del periòdic El Torrentí, impulsor del mateix periòdic.

17. El Parc de Sant Marc. S’inaugurava un parc infantil a l’antic col·legi Sant Marc. Pallassos i camalluts van recórrer els carrers del centre històric de la ciutat per a invitar xiquets i majors a les instal·lacions de la nova àrea d’entreteniment per als més menuts.

21. El concepte del superesportiu. La firma valenciana GTA Motor, instal·lada a Torrent, presentava al Palau de l’Exposició de València el primer superesportiu fabricat a Espanya. El model GTA Concept compta amb la tecnologia més avançada del món. Dissenyat per l’enginyer Sento Pallardó, es tracta d’un bòlid de 780 CV de potència i una velocitat màxima de 340 km/h. Del model es fabricarien noranta-nou unitats a un preu de 700.000 euros.

Març 6. Agència del Lloguer. L’alcaldessa inaugurava l’Agència Municipal del Lloguer. Este servici gratuït, gestionat per l’empresa pública Nous Espais, pretén gestionar l’arrendament dels pisos buits de la localitat.

7. Dona ATENEA. Pilar Puig, presidenta de la Junta Local de l’Associació Espanyola contra el Càncer, es convertia en nova Dona ATENEA.

9. Eleccions generals. El Partit Popular guanyava a Torrent les eleccions generals perquè superava el PSOE en més de cinc mil vots. La llista de González Pons obtenia el 53,3% de les paperetes emeses a la ciutat.

31. Diputada nacional. L’alcaldessa Mª José Català presentava les seues credencials com a diputada nacional en el Congrés perquè era la número quatre de la llista de González Pons a la Cambra Baixa, encara que a l’octubre abandonava el seu escó.

Abril 4. Fil de coure. El fil de coure i el material elaborat amb este metall s’ha convertit en els últims temps en la nova ambició dels lladres, amb greus perjudicis per als servicis públics. A Torrent es detingué una persona per robar el fil a un solar del Mas del Jutge.

17. El web. Es reinaugurava el web de l’Ajuntament amb un nou format i noves possibilitats per a la consulta i gestió de servicis municipals, així com per a conéixer la ciutat. Al mes de novembre es van millorar les prestacions de la pàgina.

16. Por de les abelles. Vam saber que centenars d’abelles, habitants de dolça bresca, atemorien el veïnat del barri Mare de Déu de la Plana en instal·lar-se a l’interior de la teulada d’una casa. Alguns veïns havien estat picats, i altres, espantats, no eixien de casa. L’eixam, que tenia unes dimensions considerables, va ser tapat pels servicis de l’Ajuntament.

19. Efecto Mariposa. El famós grup Efecto Mariposa tocava els temes del seu últim disc Vivo en vivo al pavelló poliesportiu del Vedat amb motiu del concurs «Sona la Dipu».

22-24. Congrés sobre delinqüència. Responsables de la Policia de la Comunitat Valenciana van participar a Torrent en el primer curs que s’ha realitzat a Espanya per a analitzar les bandes llatines i els grups llatinoamericans, els grafits i la delinqüència juvenil en una sèrie de conferències que van impartir policies experts espanyols i estrangers.

25. Reciclatge.

S’inaugurava al polígon industrial del Mas del Jutge la primera planta de reciclatge de residus de la construcció a la Comunitat Valenciana.

La planta té vint-i-cinc mil metres quadrats i la inversió es va elevar a poc més de quatre milions d’euros.

27. Tenis de Torrent. La tenista Mati Muñoz guanyava el quart Torneig Internacional de Tenis de Torrent en véncer la jugadora navarresa Maite Cabarrús.

28. La Torre en obres.

S’iniciaven les obres de remodelació integral de la Torre a fi de recuperar el seu estat primitiu, a més d’esbrinar el seu fosc origen. Entre altres actuacions es van picar sòls i parets per a trobar la seua construcció originària. Durant els treballs de recuperació es van descobrir finestres defensives del segle XVIII, dibuixos a les parets, matacans, etc.

• Aniversari d’un rei. Patrocinada per la Generalitat, es va inaugurar una exposició sobre la figura del monarca nascut a Montpeller a l’antic edifici de l’Ajuntament de Ramón y Cajal, 7. Un mes abans el CIJ també havia inaugurat una altra exposició didàctica titulada «El rei conqueridor Jaume I: entre la història i la llegenda».

48 • BIM TORRENT

Maig

Juny

8. Nova seu per al Club de Gerents. El president del Club de Gerents, Rafael Garrigues, inaugurava la nova seu de l’associació, que s’ha convertit en un centre de negocis modern, actual i versàtil. El local, ubicat a l’Avinguda, disposa de diverses aules dotades de l’última tecnologia per a impartir classes de formació presencial, sales de reunions a la disposició dels socis, una sala d’actes, una àmplia zona d’atenció per a les més de quatre-centes empreses associades i una altra zona destinada a les persones que busquen treball perquè puguen accedir directament a la base de dades del SERVEF per a consultar les ofertes d’ocupació.

6. Roland Garros. Les tenistes Virginia Ruano i la torrentina Anabel Medina van conquerir el títol de dobles femení del Roland Garros, en imposar-se a l’australiana Casey Dellacqua i la italiana Francesca Schiavone.

7. Manifestació racista. Una marxa racista d’Alianza Nacional va reunir a penes un centenar de persones a l’Avinguda a pesar dels intents des de l’Ajuntament de detindre la marxa. Un ampli desplegament policial va seguir el curs de la manifestació perquè no hi haguera tampoc altercats amb els altres col·lectius, contraris a la marxa, reunits a la plaça de les Corts Valencianes. A la foto, després de la firma d'un manifest contra la xenofòbia a l’Ajuntament. ▼

9. El segon tanatori. Obria les portes el segon tanatori de la ciutat, junt al ja existent, per a satisfer la demanda dels usuaris.

• 25 anys de l’Antonio Machado. El col·legi Antonio Machado iniciava els actes del seu XXV aniversari tot coincidint amb la XXI Setmana Cultural. ▼

11. Iniciativa URBAN per a Xenillet. La Unió Europea, dins de la iniciativa Urban destinada a la rehabilitació de zones deprimides de les ciutats europees, concedia una ajuda de deu milions d’euros per a la rehabilitació del barri de Xenillet, a desenvolupar en sis anys. El projecte ha sigut el més ambiciós plantejat per l’Ajuntament per a eradicar la marginalitat d’un barri declarat d’acció preferent.

13. Assassinat. José Luis Fernández Muñoz, veí de Torrent de quaranta-tres anys, moria després de rebre una pallissa brutal per defendre un amic. Tres desconeguts van propinar nombrosos colps a la víctima, que va morir uns dies després a sa casa.

26. Víctima al Nou Mestalla. El jove torrentí de 22 anys, José Vilanova Rosa, moria en caure d’una bastida en la construcció del Nou Mestalla. Junt amb el jove morien altres tres obrers sepultats davall una capa d’encofrat de més de tres tones.

28. 25 aniversari de l’IES La Marxadella.

L’institut d’educació secundària La Marxadella celebrava el seu vint-i-cinqué aniversari reunint els actuals i antics alumnes, professorat i membres de la corporació municipal. Un xicotet recorregut per les instal·lacions del centre i un aperitiu centrava l’acte de celebració, en què el director de l’institut, Alejandro López, anunciava la seua retirada.

30. Dones de Blanc. S’exposava a l’EMAT una col·lecció de dènou vestits de nóvia que formaven part dels fons del Museu del Vestit del Ministeri de Cultura. La col·lecció estava composta de treballs dels millors dissenyadors dels segles XIX i XX, des de l’època del rei Ferran VII fins a l’actualitat.

29. Torrent amb la Selecció Nacional. Torrent es va vestir la samarreta roja de la selecció espanyola de futbol per a celebrar l’anhelada victòria dels nostres a la Font de les Granotes, on es van reunir un miler de persones amb banderes nacionals. Tocs de botzines, xiulets, alegries i saraus desenfrenats van acompanyar la celebració tota la nit després de l’emocionant partit del combinat nacional amb la respectada selecció alemanya. A la nostra ciutat es va seguir la final en una gran pantalla instal·lada al centre de la ciutat.

Juliol 3. Missa per les víctimes del metro. Dos anys després de la tragèdia de l’accident de metro, el cardenal García-Gasco va celebrar una missa en record de les víctimes a la Parròquia de l’Assumpció. La corporació municipal hi va acudir en ple per a homenatjar els difunts.

• Nou Torrentí. Es presentava a la Casa de Cultura el periòdic Nou Torrentí amb un nou disseny i dirigit per Jéssica Medina, a iniciativa de l’empresa Nous Tractes.

4. Pressupost estival. S’aprovava el pressupost municipal per al 2008, que ascendia a noranta-nou milions d’euros, el més elevat de la història del municipi.

5. Alaquàs i Torrent incomunicats. Durant un mes va quedar tallada la comunicació entre Torrent i Alaquàs per la carretera del carrer de Gómez Ferrer per la construcció d’un túnel amb motiu de les obres de l’AVE. 12. Convent al Vedat. Era inaugurat el convent de religioses agustines de Sant Josep i Santa Tecla al Vedat. El recinte religiós fou beneït pel bisbe auxiliar Mons. Salvador Giménez Valls.

2008-2009, HIVERN • 49

24. Iturralde s’acomiada del Curs «Mariano Puig Yago». El saxofonista Pedro Iturralde, després de vint-i-set anys consecutius ensenyant la seua música, prenia comiat del curs «Mariano Puig Yago» que organitza la Unió Musical des de 1981, en el sopar homenatge que se li oferí en la clausura de l’edició del curs 2007-2008.

25. Concerts durant les festes.

L’actuació més esperada va ser la del grup Amaral, que va actuar al Parc Central davant d’un públic entusiasta.

El conjunt saragossà va presentar les seues noves cançons per a encisar els fans. Altres concerts al llarg de les festes serien els d’Antonio Orozco, Carlos Baute i Bertín Osborne.

17. Medalles olímpiques. La tenista torrentina Anabel Medina i la madrilenya Virginia Ruano aconseguien per a Espanya la medalla de plata a les Olimpíades de Pequín en la final de dobles femenina, en l’enfrontament amb les invencibles germanes Willians.

29. Fals avís de bomba. Una falsa alarma de bomba, en nom d’ETA, va obligar a desallotjar l’antiga estació de metro. L’estació es va omplir de policies i van acudir els tècnics en desactivació d’artefactes explosius.

Setembre 11. Remodelació de l’equip municipal. L’alcaldessa Mª José Català realitzava la primera remodelació del seu Equip de Govern amb la creació de noves delegacions de Turisme, Convivència i Integració i una delegació específica dedicada a donar solució als problemes de barris i urbanitzacions. La Delegació de Participació Ciutadana quedava a la responsabilitat de tots els regidors. ▼

27. Més Fórmula 3. L’escuderia de Fórmula 3 GTA Motor Competició de Torrent va ser la primera a obtindre una victòria en el circuit urbà de València, un mes abans de la celebració de l’esperat esdeveniment internacional de Fórmula 1, amb un monoplaça pilotat per Jaime Alguersuari que marcava l’inici de la competició oficial.

Agost 9. Les mides de l’Avinguda. Vam saber que l’Avinguda, entre la plaça del Bisbe Benlloch i de Dr. Anacard, té 2.406 metres. L’Ajuntament va col·locar vint-i-quatre plaques de color verd cada cent metres en tot el trajecte perquè veïns i esportistes saberen la distància que recorrien. Les persones discapacitades d’ATAM s’encarregaren de la fabricació dels taulellets que marcaven les distàncies.

11. Uf, quina calor! El dia més calorós de l’any es registraren 38ºC a les sis de la vesprada a causa de l’acalorador vent de ponent. A les deu de la nit els termòmetres en van marcar 34. Ni a la nit ni a la matinada el mercuri baixà dels 30 graus.

14. Canons contra incendis Es posava en marxa un ambiciós projecte per a previndre incendis al Vedat, que consistia en un sistema de canons d’aigua. El projecte SIDEINFO estava preparat per a actuar a manera de tallafocs sense la necessitat de tallar cap pi. Es tracta d’una xarxa hidràulica d’alta pressió formada per diversos canons que impulsen l’aigua a més de seixanta metres de distància amb un radi d’acció de tres-cents seixanta graus que banyen la vegetació del perímetre de la mateixa manera que ho faria la pluja. El mecanisme pot activar-se per mitjà de mòbil.

12. Madonna. Amb l’exposició «Madonna, the Pop Collection», el professor de dibuix artístic en l’Escola d’Adults i de pintura a l’oli d’associacions de veïns com la 25 d’Abril i Los Caracoles, Roberto Martínez Albiñana, RoMarAl, inaugurava una mostra per a retre homenatge la reina del pop en celebrar-se el seu cinquanta aniversari, tot coincidint amb la seua actuació a Xest. La col·lecció va comptar amb díhuit acrílics i es va poder vore en Alma de Noche, enfront de l’entrada principal del Mercat d’Abastiments a València.

17. Humans! Els primers pobladors era una exposició, organitzada per l’Obra Social de La Caixa i l’Ajuntament de Torrent en una carpa instal·lada a la plaça de la Llibertat que narrava l’epopeia dels homínids, que fa més d’un milió d’anys que van colonitzar la península Ibèrica. L’exposició mostrava de forma didàctica i rigorosa com era i com es van relacionar amb l’entorn els primers humans.

19. Bonoloto. L’Administració de Loteria núm. 5, situada junt a la Torre, segellava el bitllet guanyador del sorteig de la Bonoloto, celebrat el mateix divendres, a l’únic encertant dels sis números que s’emportava un envejable premi de 782.229 euros. L’afortunat no va donar cap senyal de vida.

23. Assassinat. Un jove de vint-i-tres anys d’ètnia gitana atropellava amb la seua furgoneta, en reiterades ocasions, el seu oncle, a qui causava la mort al carrer de Gómez Ferrer, junt a la font, després d’una discussió en acabar l’enterrament d’un familiar. Els dos eren veïns del carrer de Sant Blai. El jove fou detingut a Borriana.

24. Tecnologia ecològica. La patronal ANFA (Associació Francesa d’Empresaris d’Automoció) seleccionava l’institut La Marxadella de Tor-

50 • BIM TORRENT

rent perquè alumnes francesos pogueren rebre formació i fer pràctiques en les seues aules gràcies als diversos projectes d’investigació desenvolupats pel centre, com ara la creació de dos cotxes ecològics amb mínim consum de combustibles.

29. Escola Oficial d’Idiomes.

S’iniciava el curs a l’Escola Oficial d’Idio­ mes, que per primera vegada obria les aules a Torrent, al Centre Cultural Sant Marc, amb tres-cents quinze alumnes inscrits en anglés, francés, alemany, italià i espanyol per a estrangers. El centre quedava inaugurat el 8 d’octubre.

Octubre 1. La Sagrada Família. La Parròquia de la Sagrada Família iniciava els actes del seu quaranta aniversari amb una exposició fotogràfica que repassava les quatre dècades de la institució que naixia amb el barri de Sant Gregori on s’ubica. Amb motiu de l’aniversari, el cardenal Agustín García-Gasco va presidir l’eucaristia.

• Marató d’atracaments. El forn del carrer de Jesús, cantoner amb el carrer de València, era atracat en tres ocasions en menys d’una setmana per dos atracadors diferents, els quals no estaven relacionats. Va ser sorprenent que el mateix dia fóra assaltat de matí i de vesprada. En els dos casos la Policia detenia els delinqüents.

3. La Casa de la Música del Cercle Catòlic. El Cercle Catòlic de Torrent estrenava la Casa de la Música a la plaça de Sant Jaume, en un acte multitudinari que acollia més de nou-cents invitats. La Casa de la Música s’ha concebut per a acollir la Banda del Cercle Catòlic i les nombroses activitats musicals de l’entitat. L’edifici disposa de mil cent metres quadrats i totes les innovacions tècniques necessàries per a l’assaig de les bandes. La compra del terreny i la construcció de l’edifici va superar els set-cents mil euros. A l’acte d’inauguració van assistir l’alcaldessa Mª José Català, el conseller Juan Cotino i el president de la societat, Benito Nemesio.

9. Guardonats amb el premi «Rei Jaume I». Els torrentins José María Benlloch Baviera i Anabel Medina arreplegaven els guardons que anualment concedeix la Generalitat Valenciana de les mans del president Francesc Camps. En l’apartat de les Noves Tecnologies es reconeixia al científic José María Benlloch la seua trajectòria in-

vestigadora i les seues innovacions en la investigació del càncer i en les malalties neurològiques. Anabel Medina hi destacà pels seus èxits esportius que tots van seguir.

• Guardó en Shanghai. El jove torrentí Eduardo Fernández, enginyer agrònom per la Universitat Politècnica de València, rebia el premi «Cide President Student Award» a la ciutat xinesa de Shanghai pel seu innovador projecte, un centre d’oci en forma de corfa de cacauet. La cobertura del centre es componia d’una estructura metàl·lica tubular que permet un interior sense pilars dins del qual apareix una zona enjardinada i una piscina climatitzada, les aigües de la qual es calfen per la calor que es genera en el recinte.

• Gota freda. A causa de la pluja es van suspendre la major part dels actes commemoratius del Nou d’Octubre. La tempesta es va intensificar de nit, quan van descarregar durant prop de quatre hores al voltant de cent litres per metre quadrat.

En algunes zones l’enllumenat públic va deixar de funcionar, es van rebentar canonades, es va tancar la nova estació de metro, va haver-hi talls en la carretera i es van inundar baixos d’edificis i aparcaments, mentre que al fossat de la Torre van faltar només els cocodrils i pel barranc van tornar a córrer les aigües copioses. La del 9 d’octubre no seria l’única tempestat que ens va acompanyar en un mes molt plujós.

• Nou disc. Pau Alabajos presentava a l’FNAC el seu segon treball discogràfic titulat Teoria del caos.

23. El Cantar del Mío Cid. Amb motiu de l’octau centenari de la primera obra escrita en llengua castellana que es conserva, s’inaugurava al CIDAJ una exposició itinerant titulada «El Cid y su época», patrocinada per l’editorial Everest, la Junta de Castella i Lleó i l’Ajuntament.

L’exposició ens traslladava a l’època que va marcar les gestes de Rodrigo Díaz de Vivar per a transmetre’ns els valors assumits aleshores: valentia, prudència, honestedat i justícia.

• Premis «Ciutat de Torrent».

En la X edició del Premi «Ciutat de Torrent» de Narrativa Juvenil es va guardonar la novel· la La memòria del silenci de Llucià Vallés. Carmen Sáez va assolir el premi de poesia pel seu poemari Cercant ocells, i el premi a la millor obra de teatre en la seua primera edició va ser per a l’obra Retorn al centre de la Terra, de Josep M. Diéguez.

29. Nova seu per a Nous Espais. El Consell d’Administració de l’empresa pública Nous Espais va aprovar l’adquisició de l’antic edifici de la plaça Major, al costat de la Casa de Cultura, per a instal·lar-hi la nova seu.

27. Hisenda canvia d’ubicació. L’Agència Tributària abandonava l’edifici Liceu i es traslladava a l’edifici Metro, en un nou recinte de 1.925 metres quadrats.

Novembre 3. Torrent en l’ona. Començava l’emissió en proves, des del carrer de Sant Valerià, de Radio Centro Torrent en el 101.7 de l’FM, després de diversos projectes radiofònics a la ciutat que no havien fructificat mai.

2009, HIVERN • 51

7. S’estrenava Zhao. S’estrenava a les sales comercials Zhao, l’última pel·lícula de Susi Gozalvo rodada a Torrent.

La cinta narra la història d’una xinesa adoptada per una família espanyola.

10. Esclata un cotxe. Explotava un cotxe per un problema mecànic a l’interior d’un garatge entre els números 7 i 9 del carrer de Federico Maicas, que va provocar un incendi en altres vehicles que van quedar completament calcinats. Alguns veïns desallotjats dels seus habitatges van creure que la deflagració l’havia provocada un atemptat.

24. Els temporers es rebel·len. Un miler de temporers immigrants que es dediquen a la collita de cítrics, la majoria procedents de l’Àfrica subsahariana i Amèrica de Sud, van protagonitzar una manifestació de protesta espontània al polígon industrial del Mas del Jutge, punt de reunió diària per a ser contractats. Els amotinats reclamaven cobrar millors salaris i es queixaven dels retalls que patien.

Desembre 4. Medalla d’Or de la Ciutat. La tenista Anabel Medina era distingida amb la medalla d’or de la Ciutat per la seua trajectòria esportiva i el seu triomf en les Olimpíades de Pequín.

12. Una exposició per a xuplar-se els dits. El Museu Comarcal «José Ferrís March» acollia una exposició sobre la història de la indústria del xocolate a Torrent i a la comarca. L’exposició va mostrar el procés d’elaboració, els utensilis emprats pels treballadors i tot allò que ens van descobrir els maies. Una degustació amb xocolate i bombons va acompanyar la inauguració. ▼

10. Un betlem molt gran. Quedava inaugurada una de les atraccions nadalenques de Torrent, al Museu Comarcal José Ferrís, el betlem més gran de l’Horta, amb unes dimensions de vint-i-un metres quadrats, obra de l’artista José Albacete.

L’obra contenia cent figuretes i representava sis escenes diferents de la vida de Jesús.

11. La Fira de l’Estoc i Promoció.

L’edifici Metro acollia de l’11 al 14 de desembre la sexta Fira d’Estock i Promoció, organitzada per l’Associació de Comerciants i l’Ajuntament.

La fira va reunir a uns 30 comerços pertanyents a l’associació que van exposar els seus productes de tèxtil, decoració, mobiliari, jogueteria, joieria, calçat, estètica i perruqueria, bijuteria, complements, etc.

18. Recuperar el palauet. Van saber que l’arquitecte Tomás Roselló, iniciava una campanya de conscienciació a fi de recuperar el derruït palauet modernista del carrer Gómez Ferrer, a l’entrada per Alaquàs, obra de l’arquitecte José María Manuel Cortina, vinculat a Lo Rat Penat a començaments del segle XX.

20. AMICS. Quedava inaugurada l’Agència de Mediació per a la Integració i la Convivència Social (AMICS) per a atendre les persones procedents d’altres països que viuen a Torrent. Hui Torrent compta amb una població immigrant pròxima al 14% dels habitants de la ciutat, la majoria procedent de Romania, del Marroc i de l’Equador.

21. Immobles per a l’Ajuntament. L’alcaldessa anunciava un ambiciós projecte de compra de pisos per part de l’Ajuntament a través de l’empresa mixta Nous Espais a les immobiliàries per ser llogades amb opció de compra a fi d’activar l’economia local.

• Fira Gastronòmica de Cases Regionals. Torrent acollia a la plaça de la Llibertat la V Fira Gastronòmica de Cases Regionals, una iniciativa organitzada per la Federació de Cases Regionals de la Comunitat Valenciana amb la col·laboració de l’Ajuntament i la Generalitat. Les cases d’Astúries, Cantàbria, Aragó, Andalusia i la Comunitat Valenciana van oferir tapes, plats i productes típics de cada terra.

29. Reforestació de la Serra Perenxisa.

Pel Nadal van acabar els treballs de la major reforestació de la Serra Perenxisa des de 1957. La serra s’ha repoblat amb quinze mil arbres entre pi, carrasques i margallons per a una extensió de trenta hectàrees de muntanya. Per a la reforestació es van uti­litzar mètodes nous per a actuar en les zones de muntanya rocosa o de major pendient a fi d’evitar l’erosió de la muntanya.

30. L’alcaldessa, Mª José Català, es desdejunava amb els periodistes dels mitjans de comunicació de l’Horta Sud per a desitjar-los un bon començament de l’any 2009. Els diferents mitjans de comunicació més representatius de la comarca van estar presents en la felicitació de l’alcaldessa pel treball realitzat durant este exercici i els desitjava prosperitat per al nou any nou. n JORGE SÁNCHEZ ANTÚNEZ ▼

19. Fira Outlet. L’alcaldessa inaugurava la I Fira Outlet Torrent al Centre Comercial Las Américas, en què van participar més de trenta comerços i indústries per a ajudar a revitalitzar l’economia de Torrent.

La fira va ser organitzada pel Club de Gerents.

20. Premi d’escaparatisme. La botiga de decoració i interiorisme Mª José Bernal, ubicada en la plaça d’Amèrica, era guardonada amb el primer premi d’Escaparatisme que organitza la delegació de Foment Econòmic de l’Ajuntament.

52 • BIM TORRENT

C

U

L

T

U

R

A

PUBLICACIONS TORRENTINES DE 2008

E

ste resum anual de llibres i altres publicacions, elaborat pel nostre col· laborador J. Vicente Alabajos, conté en primer lloc totes les que parlen de Torrent i de la comarca; un segon grup està format per aquells llibres que no s’ocupen de la nostra ciutat, però que han estat escrits i/o publicats per torrentins; el tercer apartat, que representa una novetat respecte del treball d’altres anys, l’integren aquelles produccions audiovisuals fetes per torrentins que es dediquen al cine i a la música; en quart lloc trobareu publicacions en altres formats (cartells, fullets, agendes…). S’han obviat, per l’espai d’este extens BIM, altres publicacions tant de sales d’exposicions municipals com d’altres entitats diverses.

L’objectiu d’este treball és oferir una informació el més completa possible de la bibliografia torrentina produïda el 2008.

Segurament no estan tots els que són, però renovem un any més les ganes per a no oblidar-ne cap.

AVALUACIÓ I QUALITAT EN EDUCACIÓ. ACTES DE LES XVII JORNADES MUNICIPALS DE PSICOPEDAGOGIA / Ed. Gabinet Psicotècnic Municipal / Col·lecció «Hort de Trénor», 19 / 147 pàg.

La publicació municipal del Gabinet Psicopedagògic inclou uns comentaris inicials de la regidora d’Educació Lola Roch Cazorla, de M. Carmen Haro, psicòloga del

Gabinet, i de Josep Veiga, regidor de l’Ajuntament.

Després reprodueix els següents treballs presentats en les Jornades: «Evaluar para incluir», de Gerardo Echeita Sarrionandia; «Evaluación de centros educativos», de Manuel Álvarez; «La evaluación de la práctica docente», d’Antonio Bolívar; «Evaluación externa, evaluación total», de Francisco Pérez González, i «Las evaluaciones internacionales y el análisis de los resultados de los alumnos», d’Enrique Roca, director de l’Institut d’Avaluació del Ministeri d’Educació i Ciència.

Este llibre, ja clàssic en la producció bibliogràfica municipal, serveix per a recordar i afermar les idees aportades pels especialistes en les seues exposicions, però també per al coneixement i la formació dels professors i professores que no van participar en les jornades.

I CERTAMEN LITERARIO EL VEDAT ASOCIACIÓN DE VECINOS / Ed. Asociación de Vecinos El Vedat / 92 pàg.

Es tracta de la publicació en què es reprodueixen els treballs guanyadors de la primera edició del Certamen Literari El Vedat, que convoca anualment la seua associació de veïns, amb els títols següents en la categoria general: «Queda la nieve» (Cristina Carrasco García), «La fuente de la mora» (Santiago Martínez Sánchez), «El código de Vicent» (Carlos F. Quesada de la Cámara), «Y dieron las diez» (Elena Casero Viana), «Con los ojos de dentro» (Mª Jesús Sanchis Carles), «Nostalgia» (Mª Encarnación Martínez Iglesias), «Ven, eres como nosotros» (Francisco R. Ciscar Juan), «El hombre topo» (Agustín Linuesa Cáceres), «Ara i ací» (Josep Soler Costa), «Compañía

secreta de Arcadia» (Arturo León Valencia).

En la categoria infantil es publiquen els treballs de Rafael Picó Cantos, Nuria Soler Picó, Álvaro Chicote Machuca, Pablo Lacasta Sanchis, Verónica Lumbreras Lozano, Rubén Castellet Muñoz, Sofía Fontes Simó.

Daniel Grillo Ávila, David Andreu Muñoz i Olga Martino Pérez.

Actualment està obert el termini de presentació de treballs de la tercera edició d’esta convocatòria i està pendent de publicar-se el llibre de la segona.

L’AIGUA A L’HORTA SUD. AVALUACIO I GESTIÓ DELS RECURSOS HÍDRICS / Josep Pons Romero, Amparo Salazar Pérez i Carmen Vicent Sena / Ed. Institut d’Estudis Comarcals de l’Horta Sud (IDECO) / Col·lecció «Monografies de l’Horta Sud», 8 / 388 pàg.

El treball del qual s’ocupa el llibre meresqué el màxim guardó del XVI Premi d’Investigació 2005 de l’IDECO i explica com els recurs hídrics condicionen la forma de vida que ha sigut desenvolupada al llarg dels anys a la nostra comarca, en què històricament la principal font d’ingressos fou l’agricultura.

En la publicació s’han volgut donar a conéixer els principals recursos hídrics que tenim a la comarca i com s’utilitzen actualment.

Mitjançant un intens treball de camp s’ha analitzat la quantitat i la qualitat de l’aigua al nostre abast, juntament amb l’eficiència de les xarxes i infraestructuras hidràuliques.

Els autors es remunten als orígens de l’aigua, les nostres fonts d’abastiment: el riu Xúquer, amb la Sèquia Reial i el Canal Xúquer-Túria; i el riu Túria, amb les séquies del Tribunal de les Aigües.

Este estudi pretén ser un document didàctic de consulta i divulgació sense massa tecnicismes ni descripcions complexes. El que s’ha volgut és donar a conéixer quina és la situació en què es troben els recursos de la comarca de l’Horta Sud, construir un instrument per a poder avaluar-los en un futur pròxim i ser conscients de l’ús que n’estem fent.

UN MUSEU PER A LES ESCOLES. QUADERN I GUIA DIDÀCTICA / Ed. Museu Comarcal de l’Horta Sud «Josep Ferrís March» / Quadern amb 21 fitxes i guia.

El Museu Comarcal de l’Horta Sud «Josep Ferrís March» ha editat este curs un nou quadern d’activitats per als escolars que visiten el Museu, amb 21 fitxes.

Les 14 primeres s’ocupen de la Casa Museu (localització, la casa del llaurador, el dormitori, el menjador, la cuineta, l’estable, l’andana, el pou, etc.). Un segon grup de fitxes es refereixen a la comarca de l’Horta Sud (relleu, hidrografia, séquies i cultius, pobles de la comarca, etc.), i finalment, dos fitxes amb activitats complementàries (retrats, quadres i imatges).

Juntament amb el quadern per al treball de l’alumnat, s’ha editat una guia per al professorat, en què es poden trobar orientacions i propostes adreçades als mestres, referides tant al quadern d’activitats com al Museu en general.

Esta publicació, que ha estat elaborada pel CEFIRE de Torrent, ha comptat amb Juan José Juste com a autor dels textos i amb el bon treball del director del Museu, Adrià Besó, i del seu equip.

Està disponible també en el web del Museu per a ser impresa. www.museuhortasud.com

TORRENT CF (2007-2008) / Cristina Bea Seligrat / Ed. Torrent CF / 121 pàg.

El Torrent CF va editar la guia de la temporada 20072008 amb tota classe d’informacions sobre l’entitat que acull en eixa temporada 16 equips federats, des de l’amateur, que juga en la Regional Preferent, fins al de querubins.

En les pàgines introductòries destaca un resum de la història del club, que signa Jesús Martínez Cercós, col·laborador habitual del Torrent CF, i que va ampliant en cada edició.

Després de diferents notícies del club i d’un treball sobre la importància de la preparació física, a càrrec del fisioterapeuta Fran Martínez, es presenten les plantilles de jugadors i els equips tècnics de cadascun dels equips –amb fotografia inclosa– i el calendari de la competició. És un llibre necessari per a conéixer la important activitat del club degà de la ciutat, que reuneix al seu voltant 252 esportistes més el personal tècnic i directiu.

RECITAL DE POESIA. A CÀRREC DE POETARIUM / Ed. Oficina de Promoció i Ús del Valencià de l’Ajuntament de Torrent / 36 pàg.

El dia 29 d’abril de l’any passat, el Grup Poetarium va realitzar un recital a la Casa de Cultura, i amb eixe motiu l’Oficina de Promoció i Ús del Valencià va publicar este llibret, amb els 25 poemes que s’hi van recitar, de diferents i molt variats estils.

2008-2009, HIVERN • 53

Es poden llegir creacions de Maria Soledat González, Miquel Martí i Pol, Antoni Giménez i Giménez, Enric Monforte, Vicent Andrés Estellés, Teodor Llorente, Salvador Espriu, Edith Södergarn, Ovidi Montllor, Joan Fuster, Carles Salvador, Marc Granell, Ibn Khafaja, Josep Piera, Júlia Zabala, Maria Mercè Marçal, Berna Blanch, Josep Lluís Roig, Joan Maragall, Antoni Ferrer, Maria del Mar Bonet, Carmelina Sánchez-Cutillas i Silvestre Vilaplana.

En Poetarium treballen braç a braç Carmen Ribelles, Cristina Carrasco i Bárbara Zambón, junt a altres persones aficionades a la poesia, que a més d’escriure i recitar fan el programa de ràdio Poemàgic a Aldaia.

GUIA MUNICIPAL DE RECURSOS I SERVICIS PER A PERSONES MAJORS / Ed. Ajuntament de Torrent. Delegació de Benestar Social, Sanitat, Consum i Dona / 30 pàg.

Esta publicació, en versió valenciana i castellana, informa dels diferents programes i aspectes que tenen a veure amb els servicis socials de la nostra ciutat.

En concret, tracta estos temes: termalisme social de l’IMSERSO, vacances socials de la Comunitat Valenciana, Programa de Termalisme Valencià, centres municipals de majors, Programa municipal d’activitats ocupacionals per a majors, Programa municipal d’oci educatiu, Programa municipal d’exercici físic per a majors, Aula de Formació Permanent, Universitat per a Majors, Setmana dels Majors, Servici Municipal d’Ajuda a Domicili, Servici de Teleassistència Domiciliària, Programa Menjar a Casa, transport adaptat, voluntariat social, residència pública per a persones majors, ajudes per a finançar l’estada en residències privades, centres de dia públics, ajudes per a finançar l’estada en centres

de dia privats, prestacions del sistema públic d’atenció a la dependència, prestacions i ajudes que es poden sol·licitar a l’Ajuntament (ajudes d’emergència, prestacions econòmiques individualitzades, pensions no contributives, ajudes per a l’atenció d’ancians, reconeixement de la minusvalidesa, Programa “No estigues sol al Nadal”, sopar Nit de Nadal per a persones majors…), beneficis i millores de què disposen els majors de Torrent, recursos sanitaris, beneficis fiscals, consum i productes financers, cultura i comunicació, telèfons d’interés i directori de residències privades.

De tots estos servicis, programes i ajudes, la guia dóna informació concreta sobre gestions que s’han de realitzar, calendari, llocs, adreces i telèfons i tota classe de dades útils.

LAS DOS CARAS DE LAS POLÍTICAS SOCIALES MUNICIPALES EN L’HORTA SUD DE VALENCIA. RESTRICCIONES PRESUPUESTARIAS E INICIATIVA LOCAL / Marcela Jabazz / Ed. Fundació Horta Sud / 441 pàg.

L’estudi que va donar lloc a esta llibre va ser fruit d’un conveni de col·laboració entre la Fundació Horta Sud i la Universitat de València, i ha estat dirigit pel professor Antonio Ariño Villarroya, que ja havia participat abans en algun projecte de la Fundació. A més, l’edició ha comptat amb la col· laboració del Departament d’Obres Socials de la Caja de Ahorros del Mediterráneo i la Mancomunitat Intermunicipal de l’Horta Sud. El treball aborda la implantació, el desenvolupament i l’abast dels servicis socials municipals en l’àmbit de la comarca de l’Horta Sud, a partir d’una investigació específica que ha necessitat, a més de la documentació teòrica, d’un intens treball de camp del qual cal destacar les entre-

vistes amb el personal relacionat amb estos servicis municipal.

El llibre s’estructura, després d’exposar la introducció, les característiques de l’estudi i la metodologia utilitzada, en tres parts. La primera s’ocupa del «Pluralisme de benestar i servicis públics d’atenció primària»: la segona de «Les sinergies locals. L’articulació de la iniciativa pública i la comunitària», i la tercera de «L’avaluació i modernització de les polítiques socials municipals».

El resum de les conclusions, la bibliografia i altres annexos completen la publicació, que en opinió del seu director «ens proporciona una extraordinària oportunitat per a avançar en el debat social, cívic i polític i contribuir a generar una societat més cohesionada i més justa».

Marcela Jabbaz és sociòloga i màster en Ciències Socials del Treball per la Universitat de Buenos Aires. Fou investigadora del Consell Nacional de Ciència i Tecnologia d’Argentina, professora de Sociologia de les Organitzacions i directora del Centre d’Estudis Organitzacionals de la Facultat de Ciències Econòmiques de la Universitat de Buenos Aires. Ha realitzat investigacions en diversos temes, com ara processos de reconversió i la seua incidència en les relacions del treball, transmissió intergeneracional de la memòria, vellesa i pobresa o aspectes organitzacionals de la corrupció. Ha publicat llibres, capítols de llibres, articles en revistes científiques i de divulgació, i resideix a Espanya des del 2002. Des d’aleshores s’ha dedicat a l’estudi del fenomen migratori i de les polítiques socials municipals.

LLIBRET FALLA NICO­ LAU ANDREU 2008 / Robert Gómez Samblás / Ed. Falla Nicolau Andreu / 144 pàg.

Una vegada més ens alegra portar a este resum de publicacions els llibrets de falla que fan el gran esforç d’innovar en un camp en què això no és habitual. La Falla Nicolau Andreu inclou al seu llibret un treball de Robert Samblás, de 42 pàgines, sobre l’artesania a Torrent, basat en una relació d’oficis que existien al nostre poble, que va fer Victoriano Andrés López l’any 1916, treball publicat a la revista Torrens (vol. 11, 1997) amb el títol «Apunts i dades molt curioses sobre la vila de Torrent». Després d’una introducció biogràfica de Don Victoriano, es descriuen els següents oficis: sabater, espardenyer, granerer, xocolater, aladrer, boter, guarnicioner, forner, barber, pintor, comerciant de teixits, obrer, esquilador, tramvier, llander, calderer, serraller, ferrer, veterinari, farmacèutic i metge.

En cadascun d’estos oficis es transcriu a manera d’introducció el text de Victoriano Andrés sobre el gremi i tot seguit es fa la descripció de caràcter històric, i en alguns casos l’explicació detallada del procés de treball.

En el mateix llibret es publica un treball divulgatiu sobre el canvi climàtic, amb tretze pàgines degudament il·lustrades que aporten informació sobre un tema molt tractat actualment.

El llibret, d’altra banda, s’ocupa dels altres aspectes habituals de la festa, com les falleres majors, el monument, la crítica de la falla, el calendari d’activitats, etc.

LLIBRET FALLA RAMÓN Y CAJAL 2008 / Ed. Falla Ramón y Cajal / Coordinació: Joaquim Requena Piles / 299 pàg.

Ja és conegut l’afany de la Falla Ramón y Cajal de presentar un llibret que tinga el màxim de qualitat, i una vegada més ho aconsegueix amb escreix en el de 2008.

Salvador Ciscar i Juan, col·laborador habitual d’este llibret, ha investigat en esta ocasió, amb el detall i la rigorositat que el caracteritzen, el món dels bous al nostre poble, i amb el títol «Torrent i la tauromàquia» s’endinsa en una explicació de tots els aspectes que es relacionen amb esta afició des de 1665, any de la primera correguda de què es té constància documental fins als nostres dies.

Són un total de 108 pàgines per a explicar les celebracions taurines fins al segle XX, l’època de principis de segle, els anys 20 i després la postguerra, els anys 70 i 80, l’època més recent, el toreig còmic, les penyes taurines, torrentins relacionats amb esta festa, els músics torrentins i la tauromàquia, pintors i escultors de Torrent que s’ocuparen del món dels bous i els toreros i la festa en els mitjans de comunicació.

Tots els capítols estan il·lustrats amb fotografies i cartells (140 en total), en gran part no publicats fins ara, cosa que dóna un valor afegit al treball.

El racó infantil del llibret, que tampoc falta a la cita cap any, tracta en esta edició un «Viatge per la natura», en el qual descriu, entre altres coses, els parcs naturals de la Comunitat Valenciana, amb textos i fotografies que capten l’atenció no sols dels jóvens lectors, sinó també dels fallers majors.

S I S D I R E C TOR S D E L’ESCOLA PÚBLICA DE TORRENT (19661986) / Abelardo Marcote, Vicente Palencia, Fenando Rivero, Ramiro Jover, José A. Navarro i Celia Antón / Coordinador: Vicent Alabajos / Ed. Ajuntament de Torrent / 143 pàg.

Sis directors de les escoles públiques de Torrent, que ocuparen el càrrec als centres Sant Pasqual, Lope de Vega, Verge del Roser, Federico Maicas i Joan XXIII de 1966 a 1986, van

54 • BIM TORRENT

rebre l’estiu passat un homenatge de reconeixement per la seua trajectòria professional i personal exemplar, que fou rubricat per l’Ajuntament en atorgarlos la Insígnia de Plata de la Ciutat (a Ramiro Jover i Abelardo Marcote a títol pòstum).

Hi hagué un acte institucional a l’Auditori, impulsat per mestres que presentaren la idea a l’Ajuntament, que hi va donar el seu suport, en què participaren els protagonistes de l’homenatge, les autoritats i els grups municipals, famílies i mestres de la població.

L’Ajuntament ha patrocinat l’edició d’un llibre d’homenatge que es va repartir en acabar l’acte institucional de l’Auditori, que recull les biografies resumides de la directora i directors i 18 testimonis –tres per cadascun d’ells– de companys de professió o exalumnes que n’expliquen les seues vivències personals i professionals.

En les pàgines introductòries escriuen el seu comentari l’alcaldessa, M. José Català; la delegada d’Educació, Lola Roch; i els portaveus dels grups municipals Juan José García (PP), Josep Veiga (PSOE) i Vicent Beguer (Bloc).

En les pàgines següents, i amb el títol «Per què este reconeixement?», Mario Andreu, Santiago Olivares i Vicent Font, en nom dels promotors de l’homenatge, expliquen esta iniciativa.

Publiquen les seues reflexions l’inspector d’Educació d’aquells anys, Jaime de Juan Castañer («La dirección escolar») i els mestres i directors José Martínez i Miguel Molina («De l’escola unitària als col·legis»).

Les biografies dels protagonistes, necessàriament breus per a una publicació que en conté sis, tenen la compensació d’estar il· lustrades amb més d’una trentena de fotografies, quasi 200, moltes de les quals aporten la millor descripció que es pot fer de fets, circumstàncies i persones de l’època.

El llibre transcriu en les últimes pàgines el resum «Història del sistema educatiu espanyol», de Francis-

co Javier Murillo Torrecilla, del Centre de Dcumentació i Innovació Educativa del Ministeri d’Educació i Ciència, en el qual es fa un repàs a l’evolució de l’ensenyament i les diferents reformes educatives posades en pràctica al llarg dels anys.

AGENDA 21 LOCAL DE TORRENT. MEMÒRIA 2006 / Ed. Ajuntament de Torrent. Regidoria de Medi Ambient / 88 pàg.

Esta publicació municipal informa de les dos qüestions clau en relació al procés de l’Agenda 21 Local, a la qual es va adherir ara fa deu anys l’Ajuntament de Torrent.

La primera és en quin punt ens trobem, i la segona cap a on caminem respecte de la qualitat del nostre entorn municipal.

Després de la introducció, hi ha una primera part que s’ocupa del sistema d’indicadors que ens donen llum en relació al procés de sostenibilitat ambiental, com ara la qualitat de l’aigua potable de consum públic, el consum municipal d’aigua, el percentatge d’aigua que es recicla, el nivell acústic dels carrers, la proporció de persones que utilitzen el transport públic, el nombre d’espècies d’aus al municipi, la taxa de desocupats… i així fins a 21 indicadors.

Després s’expliquen les accions desenvolupades i els principals resultats amb el detall de cadascun dels nou projectes posats en marxa.

Per a finalitzar, es fa una anàlisi exhaustiva de l’anomenat indicador de l’any, per segona vegada en la publicació, que en esta ocasió parla de les aus de Torrent.

L’estudi va a càrrec de l’empresa IMEDES, amb J u a n A . To m á s C a r p í , Tomás Martínez Soria, David Mestre Navarro, Raúl Gómez Sánchez i Verónica García Bertomeu.

EL SERVIDOR DE L’ALQUIMISTA / Enric Lluch i Girbés / Ed. Tabarca Llibres / 1r Premi de Narrativa Juvenil «Ciutat de Torrent» 2007/ 149 pàg.

Este llibre, que porta el número 24 de la col·lecció «Tabarca Juvenil» dirigida per Josep Palomero, narra la història de Don Roque García de la Torre, alquimista, que envia un memorial a la cort comprometent-se a curar el rei Carles II l’Encisat de les seues malalties. Una vegada a Madrid, acompanyat pel seu servidor Arnau, disposarà d’una casa per tal que desenvolupe, de manera secreta, la seua tasca. Però ben prompte els personatges que es mouen al voltant del monarca s’assabenten de la presència de Don Roque, i les intrigues, les amenaces i les pressions obliguen el servidor a fugir de Madrid, acompanyat de la criada Leonor, en veure perillar la seua pròpia existència La novel·la tracta de ser un retrat de la situació d’un país ferit de mort, representat per una ciutat que és un niu d’espies i en un ambient social i polític tràgic i depriment.

Enric Lluch i Girbés (Algemesí, 1949), és professor de secundària i escriptor.

Autor de literatura infantil i juvenil, ha publicat uns seixanta llibres, com ara Neu i gossos... quin embolic!, El llibre dels desheretats, Si la gran deessa ho vol, L’enigma dels templers, A l’ombra del Pedraforca, etc. En esta mateixa col·lecció té publicada la novel·la L’impostor. La seua obra ha estat traduïda a totes les llengües de l’Estat i ha estat transcrita al sistema Braille.

B O M B ON S A M A R G S / Pep Castellano / Ed. Tabarca llibres / 2n Pre-

mi de Narrativa Juvenil «Ciutat de Torrent» 2007 / 169 pàg.

Una jove estudiant té dificultats per a trobar un habitatge digne que s’ajuste al seu pressupost. Quan troba una casa a la seua mida, ha de compartir la vida amb una senyora major addicta als bombons amargs que sembla desvariar una mica.

Amb el canvi de domicili, les coses van complicant-se fins a la bogeria. Damunt, un fet espantós i inesperat la farà viure al límit, envoltada de fantasmes i d’ombres. El lector es deixarà arrossegar per la inèrcia de la neurosi trepidant de la protagonista cap a un final sorprenent.

Pep Castellano (Albocàsser, 1960) es dedica a la formació d’animadors juvenils com a funcionari de la Generalitat Valenciana. Ha publicat diverses novel·les per a públic infantil i juvenil, algunes de les quals han guanyat premis: L’herència dels càtars (Premi Samaruc), Mar de fons (Premi Ciutat de Paterna), El secret de Khadrell (Premi Vila de Betxí), Jocs de pilota (Premi Ciutat d’Almassora), Fòrum de silenci (Premi Enric Valor) i Canaris en gàbies de luxe (Premi de la Vall d’Uixó). Amb Tabarca Llibres ha publicat Darrere de l’autobús, Habitació 502 (Premi Ciutat de Borriana) i L’ull de la boira, amb Ximo Roca (Premi Narrativa Ciutat de Torrent 2004).

BAGATGE DE TENEBRES / Silvestre Vilaplana i Barnés / Ed. Tabarca Llibres / 1r Premi de Poesia «Ciutat de Torrent» 2007 / 60 pàg.

En la primera edició del Premi de Poesia «Ciutat de Torrent» (2007) va guanyar el poeta alcoià Silvestre Vilaplana, amb un poemari de 50 composicions que ha editat Tabarca Llibres en la seua col·lecció de poesia.

Silvestre Vilaplana i Barnés (Alcoi, 1969), llicenciat en Filologia Catalana, ha conreat la narrativa i la

poesia. En narrativa destaquen les novel·les La mirada d’Al-Azraq, Els dimonis de Pandora, Les urpes del diable, Les cendres del cavaller, L’anell del pescador i La frontera negra.

En poesia ha guanyat nombrosos guardons i ha publicat, entre d’altres, La senda de les hores (Premi 25 d’Abril, 1998), Aigües de Clepsidra (Premi Paco Mollà, 1998), Calendari de silencis (Premi Nacional de Poesia Miguel Hernández, 1999), Deserts (Premi Josep Maria Ribelles, 2004), Els colors del vent (Premi Carme Guasch, 2005) i Partitures perdudes (Premi Festa d’Elx 2006).

ALTRES PUBLICACIONS D’AUTORS TORRENTINS I VINCULATS A TORRENT

MAQUIS: UNA HISTORIA FALSEADA / LA AGRUPACIÓN GUERRILLERA DE LEVANTE (DESDE LOS ORÍGENES HASTA 1947) / José Ramón Sanchis Alfonso / Ed. Gobierno de Aragón i Asociación Pozos de Caudé / 2 volums, 1.179 pàg.

El nostre arxiver i cap de biblioteca municipal José Ramón Sanchis Alfonso ha dedicat set anys a elaborar este estudi, encara que les primeres entrevistes que va fer començaren ja fa deu anys, fet que dóna un idea de l’abast d’este llibre.

Esta obra estudia i reconstrueix les vicissituds d’uns hòmens vinguts de França, els maquis, que van crear i van organitzar l’Agrupació Guerrillera de Llevant (AGL) entre 1944-1947, en un territori que comprenia totalment o parcialment les províncies de Terol, Castelló, València, Conca, Tarragona i Guadalajara, i narra amb gran detall una bona part dels fets succeïts en cada una de les localitats.

Des dels primers moments van formar i van dirigir la

2008-2009, HIVERN • 55

guerrilla diversos membres del Partit Comunista, ensinistrats a França, però prompte hi van entrar a lluitar un bon nombre de fugits i represaliats d’esquerres (anarquistes, socialistes i republicans) que romanien a Espanya i que van trobar en el maqui l’única esperança de sobreviure.

Este estudi presenta una peculiaritat respecte d’altres que l’han precedit: no s’inicia l’any 1944 quan es produeix l’arribada dels primers guerrillers, sinó que es remunta a la II República Espanyola, continua amb la Guerra Civil i la repressió posterior i intenta enllaçar el decurs històric amb l’arribada dels primers maquis.

Per a això analitza la població de Gúdar (Terol), d’on era natural Florencio Guillén el Pinchol o Viejo, alcalde de la localitat, que com a guerriller aconseguiria importants càrrecs més tard, i analitza i reconstrueix els fets que allí van succeir, sense dubte els més dramàtics de tota la història de l’AGL. L’autor, a banda d’examinar la nombrosa bibliografia existent, ha acudit als arxius i a les hemeroteques utilitzant sempre que ha sigut possible les fonts de primera mà, abundant documentació en la seua major part inèdita, que parcialment o íntegrament reprodueix perquè cada persona forme la seua pròpia opinió, i que completa amb múltiples entrevistes als protagonistes directes dels fets o als seus familiars. A més, el llibre conté unes acurades il·lustracions, un detallat índex general i una relació de localitats que permeten al lector localitzar amb facilitat qualsevol fet dels succeïts en tal període.

EL MACIZO DEL CAROIG. GENTES Y NATURALEZA / José Manuel Almerich Iborra i Francesc Jarque / Ed. Asociación para la Promoción Socioeconómica del Macizo del Caroig / 199 pàg.

És el nou llibre del nostre paisà Almerich, que prossegueix la seua trajectòria prolífica de divulgació dels espais naturals del nostre entorn. L’obra, l’autoria de la qual està compartida amb el fotògraf Francesc Jarque, artífex de la major part de les imatges que hi apareixen, és una invitació a conéixer una de les zones més solitàries i despoblades d’Europa.

A través de les seues pàgines ens endinsarem en un territori fascinant i superb, marcat per l’aigua i pel foc, recorrerem els seus pobles i caserius, i descobrirem un paisatge dur i difícil, a vegades hostil, on els boscos, barrancs, escarpats cingles i abrics rupestres, declarats Patrimoni de la Humanitat, formen un espai natural desconcertant per la seua bellesa i grandiositat.

Situat al bell centre geogràfic del nostre país, entre les comarques de la Canal de Navarrés, la Vall d’Aiora, la Vall de Cofrents i el profund canó del Xúquer, el massís del Caroig i per extensió la mola de Cortes i la serra d’Enguera, és una immensa regió natural, solitària com poques de tot el territori peninsular. Ha sigut l’orografia aïllada i inaccessible la principal causa del greu desconeixement que la societat valenciana ha tingut d’este espai durant segles. Les conseqüències han sigut, i ho continuaran sent, una falta d’informació i de sensibilització davant la major reserva forestal probablement de València.

A través d’estes pàgines ens acostarem a un territori fascinant i superb, marcat per l’aigua i pel foc, recorrerem els seus pobles i muntanyes, i descobrirem un paisatge dur i difícil, a vegades hostil, on els seus retalls de bosc, aspres barrancs, escarpats cinyells i abrics rupestres formen un espai natural desconcertant per la seua extraordinària bellesa i grandiositat.

MANUAL DE REDES SOCIALES EN INTERNET: APRENDE A USAR TUENTI, FACEBOOK, FOTOLOG, MYSPACE, ETC. ¡MEJOR QUE TUS HIJOS! / Mar Monsoriu Flor / Ed. Creaciones Copyright / 280 pàg.

L’obra està escrita per la periodista establida a Torrent Mar Monsoriu, la qual ja s’havia ocupat en una publicació anterior d’estos temes (Técnicas de hacker para padres).

Les xarxes socials estan de moda. Diàriament en els mitjans de comunicació hi ha notícies sobre successos, fets i iniciatives de persones que estan en Facebook, Myspace, Tuenti, Hi5 o Sonico, per exemple. A més, xiquets i jóvens participen massivament en estes noves plataformes socials i es diverteixen publicant fotos i comentaris en Fotolog o enviant missatges des del mòbil a Twitter.

No obstant això, són molts els adults que ignoren com accedir a estos llocs web, com crear correctament un perfil i com disfrutar de l’Internet de les relacions.

Este manual, d’una manera amena, ensenya pas a pas a accedir a les xarxes sense necessitat de tindre coneixements d’informàtica. Una vegada dins de les xarxes socials, els adults poden donar bons consells als seus fills i protegir-los dels riscos i problemes que es troben en este entorn digital (ciberassetjament, falta de privacitat, virus informàtics, pesca d’informació (phishing), suplantació d’identitat, segrestos, prostitució...). A més, es mostra com fer servir les xarxes professionalment en la localització d’ofertes de treball, contactes comercials, clients i socis. I, per descomptat, com accedir a les xarxes amb l’objectiu de trobar parella, siga per a amistat, siga per a amor. Este manual serveix, en definitiva, perquè els adults coneguen les xarxes que els menors disfruten i que ells, potser, no saben ni que existeixen. Al llarg de les pàgines següents l’autora anima els pares i mares perquè, seguint els seus senzills consells, aconseguisquen fer un ús de les xarxes socials molt

millor que els seus fills i filles. Este és un manual per a tota la família, apte per a menors i essencial per als adults vista la proliferació (més de tres mil) de xarxes socials que hi ha i la incorporació imparable dels usuaris.

EL TESORO DE LOS TEMPLARIOS / Marisa Fernández Calabuig / «Calàbria Juvenil», 29.

Ed. Denes / 157 pàg.

Marisa Fernández Calabuig (Torrent, 1965) es va diplomar en Ciències Empresarials i va fer un màster de Tributació a la Universitat de València, però en els últims anys ha reorientat la seua carrera professional primer cap al ball amb la fundació d’una acadèmia a finals del 90, i darrerament cap a la lectura i la creació literària.

La seua primera novel·la, adreçada a jóvens lectors entre 9 i 12 anys, ha estat editada en la col·lecció «Calàbria Juvenil» de l’Editorial Denes, i ha comptat amb G. Alonso, que il·lustra els textos amb dibuixos i dissenya la portada, i amb Fernando Serrano Pelegrí, que n’ha preparat la unitat didàctica.

Es tracta de la història de Santi i Luis, dos germans de 8 i 10 anys que estan impacients per anar, com tots els estius, a Peníscola a passar les vacances amb la seua amiga Andrea.

El que ells no saben és que este estiu serà molt especial. A més de divertir-se nadant a la platja, navegant amb veler, visitant el castell de Peníscola i explorant la serra d’Irta, alguna cosa intrigant succeirà en les seues vides. El que en principi era simplement un entreteniment, es converteix de sobte en una emocionant i perillosa aventura. Afortunadament compten amb l’ajuda de Nela, la mascota de Luis i Santi, una gossa consentida i cabuda que els acompanyarà en les seues aventures.

IMÁGENES FALSAS / Alejandro Lorente / Ed. La sirena / 167 pàg.

Alejandro Lorente Alonso és l’autor d’esta publicació plena de poemes. Professor d’anglés de l’IES La Marxadella, en un exercici d’introspecció, relata vivències descrites amb força, emoció i sentiment en este llibre publicat en Ediciones La Sirena de Paiporta. Amb una tirada exclusiva de 200 exemplars, el podem trobar a la llibreria B i B del carrer del Pare Méndez de la nostra localitat, a les llibreries París-València i a la Casa del Llibre de València.

PRODUCCIONS AUDIOVISUALS

ZHAO (llargmetratge) / Directora: Susi Golzavo / La Penúltima Producciones / Productor executiu: Luis Rodrigo / 84 minuts Esta pel·lícula, que va ser estrenada a les sales comercials al novembre de 2008, és el primer llargmetratge de la directora torrentina Susi Gozalvo, que fins ara havia treballat en el món dels curts, i ho havia fet amb molt d’èxit. Seus són Empujón final (2002), Lekk (La comida) (2002), César y yo (2003), Lacorbatadelorenzo.com (2004), Inercia (2005) i Neo (2007).

En el repartiment destaquen Menh-Wai Trinh i Miguel Ángel Silvestre, i actuen, entre altres, Eva María Bau, Caroline Becker, Eduardo Canet, M. Teresa Cebrián, Susana Chan, Faty Dembel, Vicen Fernández, Rebecca Gaspar, Sofía Zhaoxian, José Gozalvo, Susi Gozalvo, Nao Hokura, Wuyun Li, Jesús Andrés March, Christina Münder, Ramón Oroz-

56 • BIM TORRENT

co, Escarlata Pan, Asia Rodrigo, Luis Rodrigo, Zhao Rodrigo, Rosa Romero, Juan Pablo Sánchez, José Luis Silla i Agustín Tarazona.

La pel·lícula està protagonitzada per Zhao, una jove xinesa que va ser adoptada per una família espanyola quan encara era xiqueta.

Està escrivint una història sobre la seua vida. La seua infància feliç es trunca de sobte amb la mort dels seus pares adoptius. Zhao comença a tancar-se en el seu món propi. Dividida entre els seus records i la seua història d’amor amb Martín, ha de prendre una decisió.

Esta pel·lícula ha estat reconeguda en diferents festivals: Festival de Màlaga (Premi al Millor Actor), seleccionada en el Festival ABYCINE d’Albacete, seleccionada en el Festival «Women Make Waves» de Taiwan; Festival Internacional de Cine Madrid-Móstoles (Premi Millor Direcció), i preseleccionada en el Festival de Cine Llatí de Toronto.

l’antropòleg, decideix anar a buscar-lo. Prompte descobriran una societat secreta, amb normes i creences pròpies, liderada per Andrey.

La seua òpera primera, Stranded (Naúfragos), era una faula sobre l’espai que pretenia desmarcar-se del cine que es fa al nostre país. Per al seu segon projecte, Yo puta, la cineasta va comptar amb dos actrius de talla internacional, Daryl Hannah i Denise Richards.

En Moscow Zero, el seu tercer llargmetratge, Luna aposta per un cine fantàstic inusual, en un ambient fosc i demoníac, on l’infern està molt prop de la realitat.

Amb ella, la realitzadora vol seguir projectant-se en el panorama internacional.

Intervenen els actors i actrius Juliol Pillet, Vincent Gallo, Oksana Akinshina, Rade Serbedzija, Sage Stallone, Alex O’Dogherty, Paloma Terriente, Joaquim d’Almeida, Joss Ackland i Val Kilmer, entre altres. El guió és d’Adela Ibáñez; la fotografía, de Ricardo Aranovich; la música, de Javier Navarrete, i la direcció artística de Juan Tena i Pepe Domínguez.

MOSCOW HORA O (llargmetratge) / Directora: María Lidón, Luna / Valentia Pictures i Nephilim Produccions / Productor: José Magán / 90 minuts Esta pel·lícula és, en realitat, de l’any 2007, però no la vàrem incloure en el nostre resum de publicacions, per això ens n’ocupem enguany. És una obra de María Lidón Ibáñez (Luna) i del torrentí José Magán.

Sota l’aparença de normalitat de qualsevol gran ciutat, hi ha un món que els de la superfície preferim ignorar. L’antropòleg rus Sergei Spassky descendeix al subsòl per una complicada xarxa de túnels per a descobrir la veritat sobre els assassinats atribuïts als éssers que habiten eixos llocs. Karpov no torna del seu estrany viatge i un equip de rescat capitanejat per Owen, íntim amic de

TEORIA DEL CAOS / Pau Alabajos / Cambra Records / CD amb 10 temes En 2008 Pau Alabajos ha tret el seu segon àlbum, Teoria del caos, tres anys després del seu primer CD Futur en venda i amb l’experiència d’una nombrosa sèrie de concerts en directe.

Per al disc ha comptat amb el productor Toni Xuclà i amb la col·laboració de la Jove Orquestra de Cambra de València i també del cantant basc Ruper Ordorika, que canta amb ell un tema dedicat a Euskadi.

Els temes que porta el CD són: «Contra el ciment», «Lletania», «Síl·labes de vidre», «Línia 1», «Pamflet», «València», «9 d’octubre», «Euskadi batega», «Tinc una mania inconfessable», «Comptat i debatut» i «Sense equipatge».

Al disc han aportat la seua música Laura Navarro (vio-

lí), Fede A. Mahiques (piano), Alfred Lorente (baix elèctric) i Enrique Jerónimo Gus (percussió).

Teoria del caos ha merescut un dels premis Ovidi Montllor de la Música en Valencià de 2008, el de Millor Disc de Cançó d’Autor, lliurat per Joan Manuel Serrat, homenatjat enguany per l’organització d’estos premis per la seua trajectòria artística. www.paualabajos.com

NR-33 / No Regrets / Musice / CD amb 13 temes El grup No Regrets, que formen Amparo Mora Chinesta, Sergio Moreno Zamora, Aarón Úbeda Escribano, Adrián García Ciscar i Pascual Torrent Silla, trau a la llum el seu tercer treball, NR-33, amb 13 temes originals en anglés, després de The Junk Room (2006) i The acOustic Room (2007).

Entre els tems que es poden escoltar en el CD tenim «It’s my game», «Daniel’s Choice», «Your girl friend» (amb la col·laboració de Sergio, de No Time For Reason), «Nothing», «Well never forget you» (amb la col·laboració de Paradero Desconocido), «Yeah», «You bet your life» i «Nocturnal chords» (amb la col· laboració de Santi, de Los Tuercas).

Esta és una banda de punk rock amb tocs grunge, que des del seu naixement ha fet concerts en directe amb molt d’èxit i han actuat amb grups molt reconeguts i grans com ara Dikers, Skumdum, High Five Drive o Nothink.

El fet de cantar temes en anglés es deu a les influències que reben de grups com Nirvana, Green Day, Blink 182, Metallica, Foo Fighters, Limp Bizkit, Sum 42 o The Offspring, que els agraden i que canten en eixa llengua. www.myspace.com/noregretsrock MÁS CAMINOS Y VEREDAS / Studio Jordi Pellús / Juanjo Pérez / CD amb 10 temes

Juanjo Pérez, resident a Torrent, és un cantant autodidacte amb influències evidents de la música d’autor. L’any 2002 va autoeditar una maqueta i la va donar en mà a Ismael Serrano, Javier Álvarez, Jorge Drexler, Antonio Vega i Joaquín Sabina.

Durant els anys següents participa en diferents certàmens a Burgos, Elx, el Certamen de Joves Creadors, el Festival Narciso de Sagunt, a Güimar (Tenerife), al Campello, etc.

En 2007 autoedita Caminos y veredas, un treball en directe que ha mostrat per diverses sales de la geografia espanyola, com ara el Café Rincón del Arte Nuevo i Dolce, de Madrid, el Teatre Café Llantiol de Barcelona, i les sales Red Shoe i Matisse de València.

El disc gravat en 2008, Más caminos y veredas, està fet en directe amb temes del seu treball anterior més altres de nous: «Cuento de hadas», «Un pirata malo», «Contigo», «De carne y hueso», «La casa por la ventana», «Para decirte», «Pasos», «Verte dormida» o «Fuiste».

En les seues actuacions en directe sol anar acompanyat per Pedro Moreno, baix elèctric. www.juanjoperez.com

GLAMOUR / Los Tuercas / Ed. Blackout Musice Valencia / CD amb 10 temes L’estiu de 2006 naixen a Torrent Los Tuercas. El grup arreplega influències d’AC/DC, The Rolling Stones, Ramones, Platero y Tu, Absenta, Jimmy Hendrix…, per a crear un estil rock amb una concepció molt particular que mescla ritmes apegalosos, lletres que narren històries de la vida real i una posada en escena que traspassa la barrera del simple concert per a situarse en la frontera del xou.

El grup està integrat per Santi (veu i guitarra rítmica), Fernando (guitarra so-

lista), Carlos (baix) i Ángel (bateria). El seu projecte més ambiciós després d’un any com a conjunt fou la gravació del primer treball Piruletas, un EP amb sis temes compostos per la formació torrentina.

En 2008 esta trajectòria s’ha consolidat amb l’edició del CD Glamour, amb els temes «Glamour», «Mi piedra en el camino», «Bicho raro», «Rockstar», «Imagina», «Antro», «Fantasía», «Mi última copa», «Si tú no estás» i «Un tipo tuercas».

La gravació i les mescles s’han fet a Pendemonium Studios, amb producció d’Uve Martínez. w w w. m y s p a c e . c o m / lostuercas PUBLICACIONS EN ALTRES FORMATS

TORRENT. TU GUÍA EMPRESARIAL 2008 / Joan Enric Soler i J. Cristóbal García / Ed. Club de Gerents de Torrent / 84 pàg.

La publicació, que va per la segona edició, està dividida en tres grans apartats: indústria, comerç, i servicis i hostaleria, en què s’agrupen les entitats segons el sector al qual pertanyen, amb un total de 40, 60 i 56 sectors, respectivament. De cada empresa es dóna l’adreça postal i el telèfon.

A més, inclou els articles «Pont blau sobre el barranc de l’Horteta», «Descubre la naturaleza en el Bioparc», «La cocina tradicional llega al helado», «Un jardín intenso y lleno de color», «Mascotas, cuidados especiales en verano», «Rejuvenecimiento de la piel con pixel» i «Los estampados florales, de moda». Un directori de les farmàcies torrentines i dels telèfons d’interés completa la guia.

NOVA GUIA TORRENT 2008-2009 / Ed. Guías y Publicaciones Locales, SL. / 130 pàg.

Esta nova publicació, més pareguda a les guies con-

2008-2009, HIVERN • 57

vencionals de telèfons, té uns apartats generals per a informacions no específicament de la població, i el cos de la guia, que comprén 98 activitats diferents, en què es cataloguen les empreses comercials, de servicis i professionals de Torrent, amb les dades habituals d’adreça i telèfon.

Cal destacar en esta guia la qualitat de la impressió, el paper i l’enquadernació, que la fan molt atractiva, segurament perquè la publicitat que conté ho ha permés.

Al final del llibret es pot trobar una guia de carrers i els plànols corresponents.

AGENDA JOVE 08-09.

P L A N E TA T E RR A …

PLANETA JOVE / Ed. Xarxa Joves Net / Producció: Llei Verda Serveis Socioambientals / 168 pàg.

L’Agenda de la Xarxa Joves Net, que agrupa vinti-un ajuntaments –la majoria d’ells de l’Horta–, continua fidel a la tradició de publicar un instrument útil per als jóvens.

En la de 2008-2009 s’ocupa del medi ambient amb el lema «Planeta Terra… Planeta Jove», i dedica cada mes a un tema: mobilitat i accessibilitat (setembre), contaminació atmosfèrica i soroll (octubre), entorn soci-

al (novembre), consum i comerç just (desembre), entorn natural (gener), l’energia (febrer), l’aigua (març), el canvi climàtic (abril), agricultura ecològica (maig), educació ambiental (juny), residus (juliol) i participació ciutadana (agost).

Informa de tota l’oferta dels centres juvenils de la xarxa i dóna informacions útils per als jóvens. Es pot fer servir com a agenda convencional perquè permet fer anotacions personals.

LLEGIR: QUÈ I ON? / Ed. Biblioteques Públiques Municipals / 64 pàg.

És un producció de les Biblioteques Municipals dels Ajuntaments d’Aldaia, Manises, Mislata, Montcada, Paiporta, Quart de Poblet, Torrent i Xirivella, en què es realitzen propostes de lectura (34 en total) de llibres considerats importants per unes o altres raons, tant en valencià com en castellà.

Després s’inclouen unes pàgines per a prendre notes personals anomenades «Diari de lectura» i unes altres d’informació dels servicis que presten estes biblioteques.

El directori de les Biblioteques Municipals de les poblacions participants en esta iniciativa aporta finalment dades sobre adreces (postals i electròniques), telèfons, etc., útils per als usuaris.

EL CONSUM / Ed. OMIC Ajuntament de Torrent / Tríptic en valencià i castellà És una publicació dins de la campanya del «Joguet no sexista i no violent» de l’Oficina del Consumidor de Torrent, dependent de la Delegació de Sanitat, Consum i Dona, en la qual es fan unes recomanacions sobre la compra i ús dels joguets en la línia de la campanya, amb un breu catàleg de consells i suggeriments que es poden tindre en compte. n

GUIA DEL JOGUET 2008-2009. EDUCAR EN

vial20@hotmail.com

J. V. ALABAJOS

Exposició al Museu Comarcal de la fabricació del xocolate a Torrent

E

l Museu Comarcal de l’Horta Sud «Josep Ferrís March» conserva una interessant col·lecció de marques de xocolate i ha fet una exposició d’este producte al mes de novembre. Amb aquesta exposició temporal es va pretener recuperar la memòria, d’un passat no tan llunyà, de la indústria del xocolate a Torrent i a l’Horta Sud. El discurs expositiu intentà conjugar la vessant històrica del procés de fabricació amb els coneixements sobre el xocolate, un deliciós producte molt consumit per nosaltres, però que poques vegades ens parem a pensar d’on prové o què conté.

Tot el material que es va exposar procedeix d’antigues fàbriques de Torrent, els propietaris de les quals han donat al Museu diferents peces perquè la memòria i la cultura material d’aquest ofici estiga representada i puga ser coneguda per totes i tots. Els grups escolars han tingut també l’opció d’aprofundir de

manera pràctica els coneixements adquirits en l’exposició amb la realització d’un taller de xocolate.

La indústria xocolatera ha estat una activitat molt arrelada històricament a les grans ciutats i als pobles del voltant. A l’Horta Sud, en els darrers anys del segle xix hi havia fàbriques a Alaquàs, Mislata, Manises, Albal Catarroja

o Benetússer i Torrent, tot i que a partir del 1900 van començar a concentrar-se progressivament en tres punts: València, Torrent i la Vila Joiosa. A Torrent, les primeres notícies de la fabricació del xocolate les trobem ja al segle XVII. Era un ofici familiar que es realitzava a les mateixes cases on es vivia, on les dependències situades al

voltant del corral s’havien adaptat com a obradors. En el cens electoral de 1869 hi consten 42 xocolaters, i 23 en 1906. En 1926 hi havia 42 obradors, quantitat que augmenta a 54 en 1939. En tots els casos es tractava de petits fabricants que, com s’ha dit, oferien un producte artesanal. Sols en 1937, amb la creació de la Cooperativa de Treballadors del Xocolate (situada al carrer de Sant Ramon de Penyafort), es va intentar agrupar els fabricants i constituir un marc industrial. Tot i això, després de la Guerra Civil va continuar la situació anterior, quan cada xocolater va retirar les seues pertinences i continuà

treballant pel seu compte. Els anys quaranta i cinquanta constitueixen l’època daurada de la indústria del xocolate, que va entrar en crisi a partir dels anys seixanta, i es registrà un retrocés progressiu del nombre d’empreses, que en 1975 n’eren 20. Només a partir dels anys seixanta algunes van tindre una orientació més industrial, com ara Chocotosa, La Cebra, Marfil, Moher, Sucrao, les quals van anar tancant per no poder superar la competència de les grans marques productores. A l’Horta Sud queden actualment quatre empreses a Torrent: Productos Andreu, Rafael Andreu, Chocolates Marsilla y Chocolates Algarra; una a Benetússer (Productos Meyvel) i una altra a Quart de Poblet, Natra Cacao, empresa multinacional sorgida de capital valencià que a Espanya es dedica a l’elaboració de matèries primes i derivats del cacau per a les indústries alimentàries. n A. B.

58 • BIM TORRENT

E

S

P

O

R

T

S

LA PETANCA ¿LA GRAN DES Se tiene conocimiento de que este juego data de muchos milenios antes de Jesucristo. Veintiséis siglos de historia. Como en la mayoría de los deportes, fueron los griegos los primeros practicantes; y hoy en día es la Federación Francesa la que tiene más jugadores inscritos; pero no fue hasta 1907 cuando se empieza a practicar la petanca tal y como la concebimos en la actualidad. El primer concurso oficial se realizó en 1907, a partir de entonces, la progresión no ha cesado.

L

as nociones básicas para la práctica de este deporte son que se practica por equipos de igual número de jugadores, que pueden ser de 3 jugadores (tripletas) con dos bolas cada uno, de 2 jugadores (dupletas) con tres bolas cada uno, de 1 jugador (individual) con tres bolas.

Cualquier otra fórmula que utilicen los jugadores para oponerse entre sí, no está autorizada oficialmente. En España los jugadores, según sus edades, se clasifican en Infantiles, Juveniles y Seniors, y según el sexo, en Masculinos y Femeninos.

La Petanca se juega con bolas homologadas por la FI PJP, y tienen que reunir las características siguientes: 1º, han ser metálicas; 2º, su diámetro deberá estar comprendido entre 7,05 cm (mínimo) y 8 cm (máximo); y 3º, su peso deberá estar comprendido entre 650 gramos (mínimo) y 800 gramos (máximo). Tanto la marca del fabricante como los dígitos que indican el peso, deberán estar grabados sobre la bola de forma indeleble.

Aunque es un deporte que puede ser practicado por cualquier persona, lo bien cierto es que la mayoría de sus jugadores son personas de la mal llamada tercera edad, es decir mayores, ya que no requiere de una gran preparación física, aunque sí de concentración. A pesar de que como se puede comprobar existan competiciones en las categorías inferiores, ni qué decir tiene que esta modalidad deportiva es minoritaria en nuestro país, pero no por ello deja de estar reglada, dado que existe una Federación que organiza todo tipo de competiciones tanto a nivel provincial o autonómico y estatal, europeo o mundial. Valencia cuenta con 283 licencias repartidas de la siguiente

Las imágenes se han obtenido en el centro Virgen del Olivar en la tarde del 4 de diciembre, con ambiente frío y algo desangelado porque estaba inminente el traslado de los locales de los que ya informaremos cuando se inauguren, mientras tanto los jugadores y las jugadores ponen todo su ímpetu para conseguir el galardón de su campeonato de invierno, el próximo se hará en primavera, por San José.

forma: 218 masculinas, 50 femeninas y 15 juveniles.

Las instalaciones para la práctica de este deporte no requieren de requisitos especiales por lo que se puede utilizar cualquier terreno, sin que ello suponga ningún tipo de problema.

La petanca tiene su versión en la Boccia, deporte adaptado para la práctica

de jugadores con algún tipo de discapacidad, preferentemente para paralíticos cerebrales, del cual España es potencia mundial. También existe la versión en hielo, el curling, que en este país es prácticamente desconocido pese a ser olímpico. En los Juegos Olímpicos del Mediterráneo celebrados en América, la Petanca estaba

incluida como especialidad, ya que la zona mediterránea es donde más se juega.

El Club de Petanca Torrent Ahora hablemos de este deporte en Torrent y antes recordemos a Andrés Márquez García, uno de los fundadores del Club de Petanca Torrent, por el año

1990. Andrés nos dejó, pero nos ha legado su trabajo sentando las bases de lo que hoy es el Club. Gracias.

En esta entrevista conoceremos a través de su actual presidente, Francisco Lendínez, los entresijos del club. El encuentro se desarrolla en los jardines del Hogar del Mayor sito en la calle Virgen del Olivar, an-

2008-2009, HIVERN • 59

SCONOCIDA?

Algunos miembros del Club de Petanca.

El presidente del Club, Francisco Lendínez.

Compitiendo.

tes carrer del Pi, donde tiene su sede. Allí me encuentro a algunos componentes entrenando para las próximas competiciones que tienen previstas.

P.- ¿Cuántos jugadores componen el club en la actualidad?

R.- En estos momentos somos 36 personas en diferentes categorías, infantiles,

Mayor fueron las que tuvieron el protagonismo en las partidas que organizamos y las que han conseguido la mayor parte de los trofeos. ¿Cuál es vuestro sistema de competición, ligas, torneos?

No hay una liga reglada.

Participamos en trofeos puntuales y en fiestas de los pueblos limítrofes. Nos

cadetes y seniors. Mayormente estos últimos, ya que la petanca es un deportes más pensado para personas mayores, pues requiere de muy poco esfuerzo físico. ¿Tenéis jugadoras en el club?

Si, claro que las hay -comenta muy animado-, tenemos bastantes jugadoras, y por cierto, en la Semana del

invitamos mutuamente con los clubes de otras poblaciones.

En las fiestas de Torrent organizamos un campeonato al que invitamos, como ya he dicho anteriormente, a los clubes de petanca más próximos a nuestra ciudad. ¿Se precisa de mucho presupuesto para un club de petanca?

No, la verdad es que no. Los ingresos que tenemos salen de las cuotas de los socios, 9 € al año y alguna lotería que otra que hacemos a lo largo de la temporada. Si tenemos más necesidades que se salen de nuestro presupuesto lo solicitamos a entidades públicas y privadas. El Ayuntamiento, la CAM o la Caixa Rural de Torrent son las entidades donde tiramos mano para obtener trofeos, equipajes, camisetas, etc. La verdad es que no nos podemos quejar. ¿Qué proyecto tenéis?

Entre los clubes, las invitaciones las realizamos en un corto periodo de tiempo.

Con un mes más o menos de antelación a la realización de un campeonato, y de cara al verano, con las fiestas de los pueblos, es cuando más partidas se organizan.

Sí que se organizan competiciones internas y colaboramos con el Ayuntamiento en el torneo que anualmente celebramos en la Semana Deportiva. ¿Está reglado de alguna forma el juego de la Petanca?

Pese a ser un deporte tradicional y muy popular, ¿quién no ha oído hablar de la petanca?, pues, pese a ello no existe una federación o asociación de clubes que coordine competiciones, ligas, etc. Es un deporte totalmente de ocio. ¿Qué perfiles tienen los integrantes del club?

En su inmensa mayoría somos personas mayores, jubilados, pensionistas.

Tan solo tenemos unos pocos chavales, ya que estos prefieren optar por deportes más vivos, más agresivos. ¿Hay peligro de extinción de este deporte?

Hombre, yo pienso que no, ya que los mayores no podemos practicar muchos deportes y éste nos va muy bien. Trabajar con la cantera está un poco crudo. Ánimo a estos chavales grandes y, como dice Paco, que nunca desaparezca la petanca. n PEP VARELA

60 • BIM TORRENT

E

S

P

O

R

T

S

hivern, 2008-2009

Los equipos del Nou Basquet Torrent para esta temporada El Nou Basquet Torrent presentó los cinco equipos de las diferentes categorías

E

l Nou Basquet Torrent (NB Torrent) celebró el 15 de noviembre el acto de presentación oficial del club, que comenzó con el encuentro entre NB Torrent Senior Preferente frentre el C.D. San Pedro de Moixent.

Tras el partido fueron presentados los cinco equipos de las diferentes categorías, Infantil, Cadete, Junior, Senior Preferente y Senior División Nacional. También se

realizó un reconocimiento a Ismael Salgado, entrenador del primer equipo de las últimas ocho temporadas, por la labor realizada y los éxitos alcanzados en el club. Ismael Salgado ascendió al primer equipo en cuatro temporadas consecutivas llevando al conjunto de preferente autonómico, a 2ª autonómica, 1ª autonómica y 1ª División Nacional, categoría que se logró la temporada 2006/07.

El partido entre Senior División Nacional y el SEM E.B. Vila-Real, puso el punto final a la presentación a la que asistió la alcaldesa, María José Català, recibiendo una placa en agradecimiento por el apoyo que ha dado al equipo, acompañada por el concejal de deportes, Miguel Monterde. n Información facilitada por el Gabinete de Comunicación del Ayuntamiento

La entidad entregó a la alcaldesa una placa en agradecimiento por su apoyo al club.

Paralimpiadas y triunfos deportivos

S

e ha hablado mucho de las olimpiadas de Pekín, pero no tanto de las XIII Parolimpiadas, que pese a todo, sabemos que son los Juegos Olímpicos para discapacitados físicos, sensoriales y paralíticos cerebrales; aunque hay que reconocer que las cosas empiezan a cambiar a partir de las Parolimpiadas de Barcelona 92; pero, efectivamente, las de Pekín han roto barreras, nunca mejor dicho. De entrada la cobertura informativa realizada por televisión española, ya es un paso de gigante en la constante lucha por la integración y la igualdad de las personas con discapacidad. En este caso en el fabuloso mundo de deporte. Más de 6.000 periodistas de todo el mundo cubrieron la información, sin duda, todo un record.

Los que hayan podido o querido seguir estos juegos habrán podido observar el instinto de superación de estos deportistas.

El deporte paralímpico español es toda una potencia, no sólo en esta edición de Beijing 2008.Ya es histórico el binomio deportista-podium, y tampoco sólo en paralimpiadas. Tenemos campeones del Mundo, Europa, etc., en diferentes modalidades deportivas. Pese a ello, son los eternos olvidados, al menos hasta la fecha; posiblemente debido a las retransmisiones anteriormente citadas.

También Pekín batió más récords en cuanto a espectadores que presenciaron «in situ» las diferentes pruebas, pues se vendieron el 70% de las entradas. La de voluntarios con 44.000. Y hasta las mismas instituciones públicas han reconocido

la meritoria labor de estos deportistas que día tras día tienen una doble lucha, la de los elementos: barreras arquitectónicas, sociales, de integración, y tal y tal, y la puramente deportiva, con toda su complicidad incluida.

Cincuenta y ocho medallas, entre Oro, Plata y Bronce, son el saldo final de lo conseguido. (19 se trajeron los olímpicos…, sin ánimo de minusvalorarlos).

Ni qué decir tiene que la creación de la Asociación de Deportistas Paralímpicos y los centros de alto rendimiento han tenido mucha culpa de los éxitos obtenidos.

A los que hemos practicado deporte paralímpico y de una u otra forma lo seguimos, nos congratula observar que de una vez por todas, aunque poquito a poquito, la labor que iniciamos hace muchos años no ha caído en saco roto, y los resultados ahí están.

Enhorabuena a todos, especialmente a los medallistas y especialmente a los valencianos, que además se les ha concedido la Medalla al Merito Deportivo. La más alta distinción que otorga la Generalitat Valenciana.

No quisiera finalizar sin felicitar a nuestra deportista universal Anabel Medina, no sólo por la plata conseguida en las olimpiadas en la modalidad de tenis dobles. Final disputada contra las hermanas Williams, (casi nada), sino también por la exitosa temporada que ha llevado a cabo y que también ha sido condecorada con la Medalla de Oro de la Ciudad de Torrent, que como en el caso

de la Generalitat, es el máximo galardón local.

No tuvo el mismo privilegio nuestro medallista Juan Serrano que en las Paralimpiadas del 2004, en la emblemática Atenas, se hizo con las medallas de oro en 100 m. lisos y plata en 200 m/l.

Pero Juan es constante y positivo y sigue día tras día entrenando en el centro de alto rendimiento del complejo de la Pexina.

Pero sigamos con las buenas noticias de deportistas locales. En esta ocasión de los SPECIAL OLIMPICS, Olimpiadas para discapacitados intelectuales, que se celebró en Castelló en octubre y en la que la representación de Torrent también subió al podium; concretamente Verónica Rodríguez conseguía 2 medallas de Plata y 1 de Bronce en Atletismo, y Susana Segura con dos Bronces en la misma especialidad.

Estas dos atletas pertenecen a ADISTO aunque en esta competición participaran con el Club Spucnic. Esto es debido a la complejidad de este tipo de deportes para discapacitados intelectuales, ya que se tienen que agrupar en colectivos que tengan suficientes participantes para poder organizar una prueba. Bueno, este tipo de competiciones son muy complejas y probablemente en otro número de nuestro BIM explicaremos con más detalle en qué consisten estas pruebas, veremos qué se tiene en cuenta y un largo etcétera.

También los discapacitados intelectuales nos proporcionan muchas alegrías, no sólo las diarias, sino también las puntuales. n PEP VARELA

hivern, 2008-2009

E

S

P

O

R

T

S

BIM TORRENT • 61

UBF Torrent, catorce años de historia del baloncesto femenino en nuestra ciudad

C

inco equipos federados, un senior en categoría autonómica y un alevín inscrito en la escuela municipal componen el Unió Bàsquet Femení Torrent, entidad fundada en 1994 «cuando unos pocos locos (uno de ellos, yo) se reunieron para crear este club, con la unión de las secciones femeninas de distintos equipos», comenta Rubén Darío, coordinador de UBF Torrent.

«Los chicos son más brutotes y las chicas más sensibles, les afecta todo más, pero yo ya me he hecho a su carácter. Tanto tiempo entrenando a chicas…», asegura simpático Darío, que lucha por conseguir que el deporte femenino deje de ser «el patito feo» del deporte. ¿Qué momento atraviesa el baloncesto femenino en nuestra ciudad?

Un buen momento, o al menos eso creo. Deportivamente estamos en todas las categorías, en las que participamos entre los mejores y ya tenemos un nombre en la Comunidad Valenciana. ¿Hay buena cantera en Torrent?

En estos momentos hay 3 equipos juniors femeninos federados en Torrent (Monte-Sión, C.D. Santa Teresa y nosotros). Nunca había pasado esto es esta categoría, la más difícil, ya que la compones chicas adolescentes de 16-17 años. Eso es una muy buena cantera para Torrent a pocos años vista.

Por debajo, hay niñas, sí, pero en mucha menos cantidad teniendo en cuenta la nutrida población de Torrent y la cantidad de colegios.

Necesitaríamos mayor implicación por parte de los centros, especialmente públicos, donde no se hace

otra cosa que futbol, así como fomentar más el deporte desde la fundación deportiva.

Antiguamente, había equipos en todos los colegios de Torrent, y en todas las categorías, tanto masculina como femenina. Y eso es algo que hay que recuperar. ¿Cuál es tu vinculación al baloncesto femenino? ¿Desde cuándo?

Yo empecé de «rebote». Le ofrecieron a mi hermana (jugadora también), hace ya algún tiempo, entrenar un equipo de niñas en el colegio Federico Maicas, y como ella no pudo comprometerse me lo ofreció a mí, y aunque yo jugaba en Monte-Sión y posteriormente en el Nou Bàsquet Torrent, mi vida cambió. Nunca pensé ser entrenador, y menos de chicas, pero ya han pasado añitos desde entonces y sigo como entrenador, además de como coordinador técnico. ¿Has entrenado también a chicos? ¿Es muy diferente?

Sí. Durante un tiempo estuve en la escuela municipal y entrené a alevines e infantiles, además de los equipos de mi club.

En tan tempranas edades, no hay tanta diferencia entre niños y niñas.

Conforme se van haciendo mayores, sí que hay diferencias, y no sólo físicas. Los chicos son más brutotes.

Las chicas son más sensibles y les afecta todo más. También es verdad que yo me he hecho a su carácter, tanto tiempo entrenando a chicas...

«Sólo gracias al esfuerzo de las chicas, de sus padres y de los entrenadores hay «milagros» en el deporte femenino como el de Anabel Medina»

¿El buen hacer de la selección nacional en competiciones deportivas como el Mundial o las Olimpiadas favorece que las niñas se interesen más por este deporte?

Favorece y mucho, y no sólo a las niñas, también a los niños.

De todas formas falta un poco de constancia. Las niñas son ahora de probar muchas cosas, y si algo nos les atrae desde un principio, cambian de deporte o actividad, o se lo dejan. ¿Qué opinión te merece el deporte femenino en general? Porque son muchas las mujeres que están en pleno auge en los últimos tiempos, y algunas de ellas, de Torrent, como es el caso de Anabel Medina...

El deporte femenino es el patito feo del deporte. Si ya es difícil el masculino en ciertos deportes (menos el futbol), imagínate en femenino. Sólo gracias al esfuerzo de las chicas, de sus padres, y de los entrenadores,

hay «milagros» como el de Anabel.

De todas formas ellas son espejos donde fijarse las generaciones futuras. Y aunque no todas lleguen a ese nivel, sí que reciben sus pequeñas recompensas y satisfacciones. Y más en deportes de equipo, como es el nuestro, donde el trabajo conjunto es fundamental.

Desde aquí hago un llamamiento a todas las niñas que estén pensando en la práctica de algún deporte de equipo, que se lancen, que den el paso. ¿Y por qué no baloncesto?

El coordinador deportivo del UBF Torrent, Rubén Darío, considera el futuro del baloncesto en nuestra ciudad «una incógnita, ya que la famosa crisis está haciendo que sea muy difícil conseguir el dinero necesario para subsistir.

El pago de cuotas por parte de las jugadoras y otras aportaciones es lo que nos sustenta». n

CRISTINA BEA

hivern, 2008-2009

62 • BIM TORRENT

programació l'Auditori GENER ❘ JOVE ORQUESTRA DE LA GENERALITAT VALENCIANA

Irvine ARDITTI, violí Manuel GALDUF, director Obres de R. Ramos, H. Paredes, G. Ligeti i L. Berio dissabte 3 a les 19.30 hores

CONCIERTAZO EN FAMILIA

Orquestra Ciutat de Torrent Fernando ARGENTA, presentador José FABRA, director dilluns 5 a les 11.00 i 12.30 hores

EL SECRETO DE LAS MUJERES

HOWIE EL ROOKIE

MARK O’ROWE divendres 27 a les 22.30 hores

MARÇ ❘ ORQUESTRA CIUTAT DE TORRENT José FABRA, director Obres de G. F. HAENDEL dissabte 7 a les 19.30 hores

Francesca Ortí, soprano Chang-Rok Moon, piano

Obres de C. DEBUSSY i M. RAVEL divendres 13 a les 20.15 hores

Yolanda Dorado GTI Grup de Teatre dissabte 10 a les 22.30 hores diumenge 11 a les 18.30 hores

ANANDA DANSA

CHAPÍ, UNA COMÈDIA DIVINA

TOMÁS LUIS DE VICTORIA Oficio de Viernes Santo divendres 27 a les 20.15 hores

dissabte 17 a les 22.30 hores

EL DÚO DE “LA AFRICANA”

Manuel Fernández Caballero divendres 23 a les 21.00 hores

ORQUESTRA DE VALÈNCIA

Enrique GARCÍA ASENSIO, director Obres de J. C. de ARRIAGA, J.N. HUMMEL, J. RODRIGO i M. de FALLA dijous 29 a les 20.15 hores

DAGOLL DAGOM Petit format CÓMICA VIDA divendres 30 a les 22.30 hores

FEBRER ❘ JENUFA, LEOSˇ JANÁCEK

Òpera de Cambra de Varsòvia dimarts 3 a les 21.00 hores

RICCARDO MINASI, violí barroc Marco CECCATO, violoncel Giulia NUTI, clavecí G. F. HAENDEL

(Integral de les sonates per a violí i baix continu)

EL CIRCO DE LA MUJER SERPIENTE dissabte 14 a les 19.30 hores

SCHOLA ROMANA ENSEMBLE

ABRIL ❘ NAZARENO Los últimos días de Jesús de Nazareth GTI Grup de Teatre dissabte 4 a les 22.30 hores diumenge 5 a les 18.30 hores

METÀL·LICS

Spanish Brass Luur Metalls dissabte 25 a les 11.30 hores

MAIG ❘ PRESUNTOS IMPLICADOS EN CONCERT Concert Acústic dissabte 9 a les 22.30 hores

CONCERT PER A PIANO I PERCUSSIÓ

Obres de B. BARTÓK i M. NOBRE divendres 15 a les 20.15 hores

divendres 6 a les 20.15 hores

L’ULTIM EMPERADOR

Ballet Nacional de Liaoning (Manxúria) divendres 13 a les 22.30 hores

BRASSURROUND

(del 20 al 22 de febrer)

BRASSIANA

Lluis Vidal Trio Spanish Brass Luur Metalls divendres 20 a les 20.15 hores

CONCERT DE PROFESSORS

Obres de J. TURRIN, J. CASTÉRÈDE, D. BOURGEOIS i SEROKI dissabte 21 a les 19.30 hores

LONDON BRASS

Bailes y danzas tribales con niños ugandeses en l’ Auditori para salvar vidas en África

Obres de A. HOLBNORNE, JOHN DU PREZ, QUEEN, PAUL HART i CHICK COREA diumenge 22 a les 19.30 hores

Vicent Pallardó, 25 - 46900 Torrent (València). Tel. 961 581 077 • 961 580 962 - Fax. 961 580 951 correu-e: info@auditoritorrent.com - www.auditoritorrent.com

E

n L’Auditori, la noche del 26 de diciembre se celebraba un concierto solidario único organizado por la ONG Música para salvar vidas y la Obra social Caja del Mediterráneo, con la colaboración del Ayuntamiento. El grupo Uganda Natumayini conmovió al público con sus danzas, coros y bailes tribales y africanos, con el objetivo de lograr, a través de la entrada benéfica y de donativos, la solidaridad de los asistentes.

El coro Uganda Natumayini visitaba España, actuando en lugares emblemáticos como el Teatro Real, el Auditorio Reina Sofía, el Teatro Palau de la Música en Barcelona y en Orense, Cádiz, Sevilla, Albacete, Teruel…

En las pasadas Navidades hicieron nueve conciertos en diferentes puntos de España. El precio de la entrada, que era de 5 euros, fue totalmente benéfico y se ha destinado a la acción de formación y colaboración en dos orfanatos del norte de Uganda (en la ciudad de Achumai y en Soroti). n

L’Auditori estrena la zarzuela «Chapí, una comedia divina» Una de las actividades para conmemorar el centenario de la muerte del artista

C

hapí, una comedia divina, de Chema Cardeña, es la primera de las actividades enmarcadas en el Año Chapí. Durante el 2009 se conmemora el centenario de su defunción y l’Auditori ha sido el escenario escogido para iniciar la primera de las actividades: el 17 de enero se estrenó la zarzuela en la que se muestra la vida, obra y costumbres de este compositor alicantino.

Es una producción nueva basada en una idea de formato innovador para la zarzuela que representa la vida y obra del maestro Chapí de un modo cercano para todos los públicos. Abrirá los ojos a mucha gente no sólo respecto a Chapí, sino también respecto al género de la zarzuela El montaje Chapí, una comedia divina, cuenta con la colaboración de Teatres de la Generalitat y el Institut Valencià de la Música. Se trata de una producción de Adí Producciones para la compañía Zarzuela de Bolsillo, coproducida por l’Auditori de Torrent.

El reparto está integrado por los actores Juan Carlos Garés, Antonio Martínez, Carol García, Amparo Vayá, Raga Arnal y Miguel Viñoles.

Participán, también, las sopranos Carmen Romeu y María García, los tenores Javier Tomé y Marc Sala, el barítono Javier Galán y el pianista Lorenzo Petri. n

CALENDARI FISCAL 2009

COBRAMENT DOMICILIAT CALENDARI FISCAL 2009 IBI TRIBUT COBRAMENT EN VOLUNTÀRIA COBRAMENT DOMICILIAT 1er. termini: 1a setmana de juliol.

IMPOST SOBRE BÉNS 1er termini: 1ª setmana de juliol IMMOBLES IBI 2n termini: 1ª setmana de novembre IMPOST SOBRE BÉNS IMMOBLES 2n termini: 16/05/2009 1a - 17/07/2009 setmana de novembre.

(S'aplicarà el 2n termini, en valors (URBANA I RÚSTICA) (URBANA I RÚSTICA) TRIBUT

superiors o igual a 200 e)

IVTM S’aplicarà el 2n termini, en01/09/2009 valors superiors o igual a 200,00 € - 20/11/2009 1ª setmana d'octubre IMPOST SOBRE VEHICLE DE TRACCIÓ MECÀNICA

IMPOST SOBRE VEHICLES DE TRACCIÓ MECÀNICA TAXA PER ENTRADA DE VEHICLES A 01/09/2009 - 20/11/2009 DE LES VORERES TAXATRAVÉS ENTRADA VEHICLES A TRAVÉS DE VORERES IMPOST SOBRE ACTIVITATS ECONÒMIQUES

GENER

FEBRER

1a setmana d’octubre 1ª setmana d'octubre

MARÇ

DL. DM. DC. DJ. DV. DS. DG.

DL. DM. DC. DJ. DV. DS. DG.

DL. DM. DC. DJ. DV. DS. DG.

DL. DM. DC. DJ. DV. DS. DG.

DL. DM. DC. DJ. DV. DS. DG.

DL. DM. DC. DJ. DV. DS. DG.

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 JULIOL

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 AGOST

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 SETEMBRE

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 OCTUBRE

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 31 25 26 27 28 29 30 NOVEMBRE

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 DESEMBRE

1 2 3 4 1 5 6 7 8 9 10 11 2 3 4 5 6 7 8 12 13 14 15 16 17 18 9 10 11 12 13 14 15 19 20 21 22 23 24 25 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 26 27 28 29 30 31 ABRIL MAIG

DL. DM. DC. DJ. DV. DS. DG.

DL. DM. DC. DJ. DV. DS. DG.

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 30 31 25 26 27 28 29 JUNY

DL. DM. DC. DJ. DV. DS. DG.

DL. DM. DC. DJ. DV. DS. DG.

DL. DM. DC. DJ. DV. DS. DG.

DL. DM. DC. DJ. DV. DS. DG.

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 30 24 25 26 27 28 29

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31

Retosa

TEL. 96 111 18 70 - FAX 96 158 95 57 E-mail: retosa@torrent.es

NOTÍCIES

hivern, 2009

DE

L ' A J U N TA M E N T

BIM TORRENT •

Acords plenaris Del 3 de juliol al 30 de desembre de 2008 Sessió ordinària de 3 de juliol de 2008 • S’aprova, per unanimitat, l’acta de la sessió del dia 5 de juny de 2008.

• Es dóna compte, i el Ple en queda assabentat, del decret adoptat per l’Alcaldia en data 11 de juny, sobre nomenament del cap del Servici d’Intervenció, Francisco José Potenciano Moreno, per a l’exercici amb caràcter accidental del lloc d’interventor, en els casos en què tant el titular del lloc com la viceinterventora es troben en algun dels supòsits d’absència, malaltia o abstenció legal o reglamentària.

• Per tretze vots a favor del Grup Polític Municipal del Partit Popular i dotze en contra dels grups polítics municipals Socialista i Bloc Nacionalista Valencià-Verds-Plataforma per l’Hospital, s’acorda: Integrar els grups de classificació actuals en la plantilla de funcionaris en els grups professionals assenyalats en l’art. 76, disposició addicional

setena i transitòria tercera de la Llei 7/2007, que queden en la manera següent: – Grup A s’integra en el subgrup A1.

– Grup B s’integra en el subgrup A2.

– Grup C s’integra en el subgrup C1.

– Grup D s’integra en el subgrup C2.

– Grup E: fins que es determinen les agrupacions professionals, es mantindrà la classificació actual. De conformitat amb el que estableix la disposició addicional segona i disposició transitòria setena de la llei citada, la denominació dels funcionaris amb habilitació de caràcter nacional s’entendran referides a l’escala de funcionaris amb habilitació de caràcter estatal.

Aprovar la plantilla de personal en què s’han modificat els codis de les places en la lletra corresponent al subgrup de l’art. 76 de la Llei 7/2007 i s’ha fet l’addició d’un dígit al número d’orde de la plaça, així com les modificacions.

• Amortització de les places de naturalesa funcionarial: Nre. places

Codi 210A100013

2

210A100014

Denominació

Escala, subescala, classe

Grup/ subgrup

Tècnic d’administració general

Administració general, subescala tècnica

A1

Tècnic de gestió

Administració general, subescala de gestió

A2

Auxiliar

Administració general, subescala auxiliar

C2

A1

215A200001 4

215A200002 215A200003 215A200004 230C200086 230C200087 230C200088

7

230C200089 230C200090 230C200091 230C200092

1

310A107002

Assessor jurídic en matèria d’Urbanisme

Administració especial, subescala tècnica, classe tècnics superiors

1

322PA08001

Zelador

Administració especial, subescala servicis especials, classe personal d’oficis

E

1

323A205001

Tècnic d’inserció sociolaboral

Administració especial, subescala servicis especials, classe comeses especials

A2

1

323C107001

Tècnic de promoció del voluntariat

Administració especial, subescala servicis especials, classe comeses especials

C1

Vigilant conductor de medi ambient

Administració especial, subescala servicis especials, classe comeses especials

C2

323C200008 3

323C200009 323C200010

Nre. Places

Codi

Denominació

323PA00003 2

323PA00004

Notificador

Escala, Subescala, Classe Administració especial, subescala servicis especials, classe comeses especials

Grup/ Subgrup

E

hivern, 2009

• BIM TORRENT

• Creació de les places de naturalesa funcionarial: Nre. places

Codi

Escala, subescala, classe

Grup / subgrup

Titulació

1

240PA05001

Conserge d’instal·lacions públiques

Administració general, subescala subalterna

E

Les establides en l’art. 25 de la Llei 30/1984 per al Grup E.

1

323A105001

Tècnic superior de Biblioteques

Administració especial, servicis especials, comeses especials

A1

Llicenciat en Història, Llicenciat en Documentació o equivalent.

Del 321C102100 al 321C102128

Agent de Policia Local

Administració especial, servicis especials, classe Policia Local i auxiliars

29

C1

Batxiller superior o equivalent

Denominació

• Transformació i reclassificació de les places següents: Plaça que es transforma Codi

310A104002

310A210001

Plaça nova

Escala, subescala, classe

Denominació

Adm. especial tècnica Tècnics superiors

Economista

Tècnic mitjà en Biblioteconomia i Documentació

Adm. especial tècnica Tècnics mitjans

Codi

Denominació

323A106001

Tècnic superior amb especialitat econòmica i financera

323A208001

Escala, subescala, classe

Titulació

Adm. especial, servicis especials comeses especials

Llicenciatura d’ADE, d’Econòmiques, d’Empresarials

Adm. especial, Tècnic mitjà de servicis especials, Biblioteques comeses especials

Diplomat universitari en Biblioteconomia i Documentació o tindre aprovats els tres primers cursos de la Llicenciatura en Història o en Documentació

• Aprovar el Catàleg Provisional de Llocs de Treball amb el contingut del document annex II, que haurà de diligenciar el secretari de l’Ajuntament, en què s’han fet estes modificacions: Supressió dels llocs de treball següents: Nre. de llocs

Serv.

– matrícula

Nivell c. destinació

Complement específic anual

Grup / subgrup reserva

Tècnic d’administració general

20

13.014,19

A1

Tècnic de gestió

20

9.885,04

A2

Denominació

12110-3800 3

12110-3920 12110-4150 12110-4415

4

12110-4420 12110-4425 12110-4430

1

61111-2680

Cap d’Unitat de Dades

18

14.626,01

C1/C2

1

45111-2780

Cap de Negociat de Valors Cívics

18

9.782,35

C1/C2

Auxiliar administratiu de gestió

16

6.108,15

C2

43210-1950 12110-4510 12110-4515 8

12110-4520 12110-4525 12110-4530 12110-4535 12110-4540

hivern, 2009

BIM TORRENT •

Nivell c. destinació

Complement específic anual

Grup / subgrup reserva

Coordinador Delegació d’Informació i Festes

14

9.782,35

E

43210-2992

Enginyer de Camins

20

13.014,19

A1

1

43210-1640

Assessor jurídic en matèria d’Urbanisme

20

13.014,19

A1

1

43210-1890

Aparellador

20

9.885,04

A2

1

61111-2850

TAE economista

20

9.885,04

A1

1

42200-1690

Zelador

12

7.279,46

E

1

53300-2590

Tècnic en qualitat mediambiental

20

14.626,01

A1

1

45141-4010

Tècnic d’inserció sociolaboral

20

9.885,04

A2

1

31310-3610

Tècnic de promoció del voluntariat

16

6.934,01

C1

Vigilant conductor de Medi Ambient

14

12.340,27

C2

Cap Secció Tècnica de Planejament

24

21.693,67

A1/A2

Notificador

12

7.757,38

E

Nre. de llocs

Serv.

– matrícula

1

46340-3280

1

Denominació

53300-3550 3

53300-3555 53300-3560

1 2

43210-2200 121010-4480 121010-4485

Creació dels llocs de treball següents: Nre. de llocs

Matr.

Nat.

Adm.

Subgrup reserva

Nivell CD

compl. específic

Forma provisió

1

3800

Cap Secció Gestió de Personal

F

AG

A1

24

21.693,67

C

1

2992

Cap Secció d’Obres Públiques

F

AE

A1

24

21.693,67

C

1

1890

Cap Unitat Tècnica de Llicències i Disciplina

F

AE

A2

22

14.999,92

C

1

2850

Cap Unitat de Subvencions

F

AE

A2

22

14.999,92

C

1

2590

Cap Unitat Tècnica de Medi Ambient

F

AE

A1-A2

22

14.999,92

C

1

1950

Cap Unitat Administrativa de l’Àrea d’Urbanisme

F

AG

C1-C2

18

14.626,01

C

1

2680

Cap Negociat de Contractació

F

AG

C1-C2

18

9.782,35

C

1

2780

Cap Negociat de Dinàmica Educativa

F

AG

C1-C2

18

9.782,35

C

1

2205

Arquitecte

F

AE

A1

20

13.014,19

C

1

4015

Tècnic superior de Biblioteques

F

AE

A1

20

13.014,19

C

29

Del 10000 al 10028

Agent de Policia Local

F

AE

C1

18

13.564,66

C

1

3280

Conserge d’instal·lacions municipals

F

AG

E

12

7.279,46

C

1

1125

Conserge d’instal·lacions públiques

F

AG

E

12

7.279,46

C

Denominació

Transformació i reclassificació dels llocs de treball següents: Lloc que es transforma Matr.

Denominació

4405

TAE-Economista

Escala, subescala i classe Adm. especial, tècnica, tècnics superiors

Nou lloc Denominació Tècnic superior amb especialitat econòmica i financera

Escala, subescala i classe Adm. especial, servicis especials, comeses especials

Nivell CD

Compl. específic

Subgrup reserva

20

13.014,19

A1

hivern, 2009

• BIM TORRENT

Lloc que es transforma Matr.

2320

Denominació Tècnic mitjà en Biblioteconomia i Documentació

Nou lloc

Escala, subescala i classe Adm. especial, tècnica, tècnics mitjans

Denominació Tècnic mitjà de Biblioteques

Escala, subescala i classe Adm.especial, servicis especials, comeses especials

Nivell CD

Compl. específic

Subgrup reserva

20

9.885,04

A2

Canvi de denominació i funcions dels llocs de treball següents: Matr.

Denominació anterior

Nova denominació

2110

Cap del Servici Jurídic de Planejament, Programes i Obres

Cap del Servici Juridicoadministratiu d’Urbanisme

2250

Cap de Secció de Gestió, Llicències i Disciplina Urbanística

Cap de Secció de Llicències i Disciplina Urbanístiques

2870

Cap d’Unitat de Gestió i Disciplina Urbanística

Cap d’Unitat Jurídica de Llicències i Disciplina Urbanística

1820

Cap d’Unitat Tramitació Llicències 2

Cap d’Unitat de Disciplina Urbanística

1860

Cap d’Unitat d’Activitats

Cap d’Unitat de Llicències Ambientals

1870

Cap d’Unitat de Tramitació Llicències 1

Cap d’Unitat de Llicències Urbanístiques

1990

Cap de Negociat de Tramitació d’Infraccions Urbanístiques

Cap de Negociat de Disciplina Urbanística

2620

Cap d’Unitat de Medi Ambient

Cap d’Unitat Administrativa de Medi Ambient

2290

Cap d’Unitat de Programes i Obres

Cap d’Unitat Jurídica de Planejament i Gestió Urbanística

4300

Cap d’Unitat Execució Programes i Expropiacions

Cap d’Unitat Jurídica de Gestió Urbanística

2983

Cap d’Unitat Administrativa Planificació, Programes i Obres

Cap d’Unitat de Planejament

1970

Cap d’Unitat Administrativa de Gestió

Cap d’Unitat de Gestió Urbanística

1930

Cap Negociat Tramitació Instruments Urbanístics

Cap de Negociat de Planejament Urbanístic

2240

Cap de Servici d’Obres Públiques

Cap de Servici de l’Oficina Tècnica

2270

Cap de Secció Tècnica de Llicències i Disciplina Urbanística

Cap de Secció Tècnica d’Urbanisme

1900

Cap d’Unitat Tècnica de Llicències

Cap d’Unitat Tècnica de Planejament i Gestió

2550

Cap de Secció d’Actes i Decrets

Cap de Secció d’Actes, Decrets i Patrimoni

1880

Cap de Secció d’Organització i Gestió de Personal

Cap de Secció de Planificació de Recursos Humans

3025

Cap de Secció de Recursos Humans

Cap de Secció de Formació, Prevenció i Nòmines

100

Cap d’Unitat de Gestió de Recursos Humans

Cap d’Unitat de Gestió de Personal

110

Cap d’Unitat Gestió Administrativa de Personal

Cap d’Unitat de Planificació de Recursos Humans

2150

Cap d’Unitat de Relacions Laborals i Seguretat Social

Cap d’Unitat de Relacions Laborals, Nòmines i Seguretat Social

2860

Cap de Servici d’Intervenció

Cap de Servici Econòmic i Pressupostari

2670

Cap d’Unitat de Pressupostos i Comptabilitat

Cap d’Unitat de Comptabilitat i Gestió Pressupostària

2690

Cap de Negociat de Comptabilitat

Cap de Negociat de Despeses

2740

Cap de Negociat de Nòmines i Seguretat Social

Cap de Negociat d’Ingressos

2650

Cap d’Unitat de Cadastre Urbà

Cap d’Unitat de Cadastre

2640

Cap d’Unitat de Recaptació

Cap d’Unitat de Tresoreria i Recaptació

Es mantenen els nomenaments dels titulars dels llocs que es modifiquen, amb les funcions que es preveuen en el Catàleg Provisional de Llocs de Treball, i les adscripcions que figuren en els organigrames de les delegacions corresponents.

hivern, 2009

BIM TORRENT •

Modificació de les retribucions complementàries dels llocs següents: Matrícula

Denominació

Nivell CD

Complement específic

4490

VICEINTERVENTOR

--

44.604,32

2993

DIRECTOR DE BRIGADES MUNICIPALS

22

14.999,92

2480

INTENDENT GENERAL CAP DEL COS

--

43.442,50

1350

INTENDENT PRINCIPAL

--

38.050,91

1330 - 1340

INTENDENT

--

21.470,05

Tots excepte el lloc amb matrícula 1300

INSPECTOR

--

18.592,99

Tots excepte el lloc amb matrícula 1400

OFICIAL

--

15.701,49

AGENT DE POLICIA LOCAL

--

13.564,66

3850

CONSERGE D’INSTAL·LACIONS MUNICIPALS

--

12.415,46

2920

CONSERGE DE MERCATS

--

12.415,46

4090

SUBALTERN

--

12.415,46

Tots excepte els llocs amb matrícules 550, 1280 i 900

Modificació de les retribucions dels llocs de personal eventual següents: Matrícula 2982

2956

DENOMINACIÓ TÈCNIC DE L’OFICINA DE PREMSA ADJUNT A LA DIRECCIÓ DEL GABINET DE

Retribució

Dedicació

14 pagues de 3.850 € bruts

Completa

14 pagues de 1.846,20 €

PRESIDÈNCIA

Completa

bruts

Creació dels llocs següents sense dotació: Nat.

Adm.

Subgrup Reserva

Nivell

CAP DE SERVICI DE RECURSOS HUMANS

F

General

A1

26

Concurs

CAP DE SECCIÓ DE PLANEJAMENT I GESTIÓ

F

General/ Especial

A1

24

Concurs

CAP DE SECCIÓ DE GESTIÓ CULTURAL

F

Especial

A1/A2

24

Concurs

CAP DE SECCIÓ DE TRESORERIA

F

Especial

A1

24

Concurs

CAP DE NEGOCIAT DE PLUSVÀLUA

F

General

C1/C2

18

Concurs

Denominació lloc

Provisió

Queda sense efecte l’anterior Catàleg Provisional de Llocs de Treball, el Manual de Funcions i les funcions establides en les fitxes dels llocs, si s’oposen o contradiuen el que estableix este acord.

• Aprovar l’estructura orgànica i funcional de les delegacions d’Urbanisme, d’Hisenda i d’Informació, Règim Interior i Recursos Humans d’este Ajuntament.

hivern, 2009

• BIM TORRENT

- Es dóna compte, i el Ple en queda assabentat, del decret de l’epígraf, adoptat per l’Alcaldia en data 23 de juny de 2008, que copiat literalment diu: “Vist l’expedient corresponent a la Liquidació del Pressupost General de l’Ajuntament de l’exercici 2007, que ofereix les dades següents: ESTAT DE LIQUIDACIÓ DEL PRESSUPOST

2007

III: RESULTAT PRESSUPOSTARI Drets reconeguts nets

Obligacions reconegudes netes

48.410.014,15

43.703.546,27

4.706.467,88

2.922.018,26

7.280.724,14

-4.358.705,88

51.332.032,41

50.984.270,41

347.762,00

184.911,47

154.035,75

30.875,72

3. Passius financers

11.626.115,63

4.312.045,17

7.314.070,46

RESULTAT PRESSUPOSTARI DE L’EXERCICI

63.143.059,51

55.450.351,33

7.692.708,18

CONCEPTES a. Operacions corrents b. Altres operacions no financeres 1. Total operacions no financeres (a+b) 2. Actius financers

AJUSTS:

Resultat pressupostari

Ajusts

4. Crèdits gastats finançats amb romanent de tresoreria per a despeses generals

0,00

5. Desviacions de finançament negatives de l’exercici

0,00

6. Desviacions de finançament positives de l’exercici

14.407.471,67

RESULTAT PRESSUPOSTARI AJUSTAT DESVIACIONS FINANÇAMENT LIQUIDACIÓ

-6.714.763,49

Ajusts

Liquidació quotes d’urbanització sanejament del Vedat

Total Desviacions negatives

Saldos d’A, AD i D s’incorporen com a romanents de crèdit l’any següent

0,00

0,00

14.407.471,67

TOTAL DESVIACIONS DE FINANÇAMENT (se sumen o resten segons el signe)

-6.714.763,49

14.407.471,67

ÍNDEX D’ESTALVI NET DE L’EXERCICI A L’EFECTE DEL SANEJAMENT FINANCER DE L’ENTITAT

2007

Drets reconeguts (capítols 1 a 5 d’ingressos)

(1)

48.410.014,15

Contribucions especials i d’altres recursos que no tinguen caràcter d’ordinaris

(2)

-5.754,27

Drets reconeguts líquids per operacions corrents

(3)=(1)-(2)

48.415.768,42

Obligacions reconegudes (capítols 1, 2,3 i 4 de despeses)

(4)

43.703.546,27

Anualitat teòrica d’amortització dels préstecs a llarg termini propis i avalats

(5)

4.312.045,17

Estalvi net

(6)=(3)-(4)-(5)

400.176,98

(6)x100/(3)

ÍNDEX D’ESTAVI NET (%)

0,83 %

ÍNDEX VOLUM CAPITAL VIU DE L’EXERCICI A L’EFECTE DEL SANEJAMENT FINANCER DE L’ENTITAT

2007

Drets reconeguts (capítols 1 a 5 d’ingressos)

(1)

48.410.014,15

Contribucions especials i d’altres recursos que no tinguen caràcter d’ordinaris

(2)

- 5.754,27

Drets reconeguts líquids per operacions corrents

(3)=(1)-(2)

Volum de capital viu de les operacions de crèdit a curt termini vigents

(4)

4.500.000,00

Volum de capital viu de les operacions de crèdit a llarg termini vigents

(5)

41.278.367,76

Capital viu de les operacions de crèdit vigents a 31/12

(6)=(4)+(5)

45.778.367,76

ÍNDEX DE VOLUM DE CAPITAL VIU (màxim possible 110%)

6X100/(3)

48.415.768,42

94,55 %

hivern, 2009

BIM TORRENT •

ÍNDEX D’ENDEUTAMENT

2007

COMPONENTS DE LA CÀRREGA FINANCERA:

Despeses financeres (total obligacions reconegudes en el capítol 3 de despeses)

(1)

1.236.366,93

Quotes d’amortització (total obligacions reconegudes en el capítol 9 de despeses)

(2)

4.312.045,17

Càrrega financera global

(3)=(1)+(2)

5.548.412,10

S’ha de deduir segons nota 3 del model de la Sindicatura:

Càrrega per despeses financeres alienes a operacions de crèdit a mitjà i llarg termini (reconegudes en el capítol 3 i incloses en (2))

(4)

47.958,37

Càrrega per despeses d’amortització alienes a operacions de crèdit a mitjà i llarg termini (reconegudes en el capítol 9 i incloses en (2))

(5)

0,00

Cal afegir-hi: avals concedits

(6)

0,00

Càrrega financera a mitjà i llarg termini

5.500.453,73

RECURSOS LIQUIDATS PER OPERACIONS CORRENTS

48.415.768,42

ÍNDEX D’ENDEUTAMENT (%) (màxim possible 25%)

11,36 %

ESTAT DE ROMANENT DE TRESORERIA 2007 COMPONENTS

IMPORTS ANY

1. (+) Fons líquids 2. (+) Drets pendents de cobrament

IMPORTS ANY ANTERIOR

2.559.099,17

5.819.727,35

29.534.382,52

18.382.284,64

-(+) del Pressupost corrent

17.673.310,12

7.835.453,29

-(+) de Pressupostos tancats

12.912.202,15

10.831.639,50

-(+) d’operacions no pressupostàries

579.976,761

251.607,19

1.631.106,51

536.415,34

-(-) cobraments realitzats pendents d’aplicació definitiva

3. (-) Obligacions pendents de pagament

-(+) del Pressupost corrent

-(+) de Pressupostos tancats

-(+) d’operacions no pressupostàries

13.610.234,79

11.873.180,95

7.545.295,73

4..555.574,46

296,63

333.623,15

6.064.642,43

6.386.203,82

0,00

597.779,52

-(-) pagaments realitzats pendents d’aplicació definitiva

I. ROMANENT DE TRESORERIA TOTAL II. Saldos de cobrament dubtós (-) III.A. Excés de finançament afectat (-) III.B. Factures en tramitació a 31 desembre IV. Romanent de tresoreria per a despeses generals ( I - II - III )

18.483.246,90

12.328.831,04

2.000.000,00

200.000,00

26.841.894,00

16.039.822,70

0,00

0,00

-10.358.647,10

- 3.910.991,66

Vistos els preceptes indicats i els altres d’aplicació al cas present, fent ús de la facultat que em confereix la legislació vigent, com alcaldessa he resolt: Aprovar la Liquidació del Pressupost de l’exercici 2007 de l’Ajuntament. Ordenar la incorporació de les restes per cobrar i pagar al Pressupost de l’any 2008, en l’import indicat en la Liquidació del Pressupost de l’Ajuntament de 2007. Aprovar i ordenar la incorporació de Romanents de crèdit amb finançament afectat, al Pressupost de l’any 2008, d’acord amb la relació que s’inclou en la Liquidació del Pressupost de l’Ajuntament de 2007.

Que, amb els estudis previs que es consideren convenients, es propose al Ple de la Corporació que per a la compensació del romanent negatiu de Tresoreria s’adopte una de les dos solucions possibles previstes per la legislació vigent.”

- Pressupost General exercici 2008: aprovació inicial. Se sotmet a votació l’esmena formulada per Vicent. S. Beguer Miquel, que es desestima per tretze vots en contra del Grup Polític Municipal Partit Popular i dotze a favor del Grup Polític Municipal Socialista i del Grup Polític Municipal Bloc Nacionalista Valencià-Verds-Plataforma.

De conformitat amb el dictamen emés per la Comissió Informativa núm. 2, i sotmés l’assumpte a votació nominal, el Ple, per tretze vots a favor del Grup Polític Municipal del Partit Popular i dotze en contra del Grup Polític Municipal Socialista i del Grup Polític Municipal Bloc Nacionalista Valencià-Verds-Plataforma per l’Hospital, acorda aprovar inicialment el Pressupost General per a l’exercici 2008. Pressupost que, amb els ingressos i amb les despeses, és de 99.101.143,47 €, els quals es desglossen de la manera següent:

hivern, 2009

• BIM TORRENT

Pressupost DESPESES CONSOLIDAT (econòmic-entitats) 2008

Capítols d’ingressos

Ajuntament

1 Despesa de personal

OA Auditori

OA Consell Agrari

OA Fundació Esportiva

SA Aigües de L’Horta (51%)

SA Nous Espais (100%)

SA Recaptació Torrent (100%)

Eliminacions consolidació

Pressupost CONSOLIDAT

20.082.222,88

172.817,72

336.503,00

524.125,70

1.728.390,00

492.701,34

397.640,72

-846.911,10

22.887.490,26

25.541.069,28

1.183.431,36

224.648,00

748.195,00

7.686.830,00

987.076,14

131.509,40

-3.766.546,70

32.736.212,48

3 Despesa financera

1.554.000,00

3.350,00

8.001,00

33.200,00

1.000,00

33.147,16

85,00

-490,00

1.632.293,16

4 Transferències corrents

6.797.379,36

3.200,00

-2.840.713,23

4.039.866,13

a) Despesa corrent

53.974.671,52

1.362.799,08

Inversions reals realitzades

20.014.499,02

1.051.471,35

555,46

1,00

2

6

Despesa en béns corrents i dels servicis

7 Transferències de capital

80.000,00 569.152,00

1.385.520,70

9.416.220,00

1.512.924,64

529.235,12

-7.454.661,03

61.295.862,03

12.708.029,27

2.500,00

-2.063.093,84

31.713.405,80 556,46

b) Despesa de capital

20.015.054,48

0,00

1.051.472,35

0,00

0,00

12.708.029,27

2.500,00

-2.063.093,84

31.713.962,26

A

DESPESA NO FINANCERA

73.989.726,00

1.362.799,08

1.620.624,35

1.385.520,70

9.416.220,00

14.220.953,91

531.735,12

-9.517.754,87

93.009.824,29

8

Variació d’Actius financers

5,00

1,00

2,00

1,00

424.540,00

2.921.844,47

-608.253,62

2.738.139,85

9

Variació de Passius financers

3.251.130,00

12.784,45

0,00

88.000,00

c) Despesa financera

3.251.135,00

12.785,45

2,00

88.001,00

424.540,00

2.921.844,47

1.264,88

-608.253,62

6.091.319,18

DESPESA FINANCERA

3.251.135,00

12.785,45

2,00

88.001,00

424.540,00

2.921.844,47

1.264,88

-608.253,62

6.091.319,18

77.240.861,00

1.375.584,53

1.620.626,35

1.473.521,70

9.840.760,00

17.142.798,38

533.000,00 -10.126.008,49

99.101.143,47

B

TOTAL

1.264,88

3.353.179,33

Pressupost DE DESPESA CONSOLIDAT (entitats-funcional) 2008

Entitat

CONSOLIDAT

Deute públic

Servicis generals

Promoció social

Béns socials

Béns econòmics

7.434.307,89

5.161.052,57

32.706.281,07

14.920.768,29

Ajuntament

77.240.861,00

4.805.134,00

OA Auditori

1.375.584,53

16.135,45

OA Consell Agrari

1.620.626,35

8.002,00

OA Fund. Esportiva

1.473.521,70

121.201,00

1.352.320,70

SA Aigües (51%)

9.840.760,00

1.000,00

9.839.760,00

SA Nous Espais (100%) SA Recaptació (100%)

8.421.223,33

Seguretat

Eliminacions

-10.126.008,49

Totals

99.101.143,47

Regulació econòmica producció

2.151.902,63

1.640.191,22

1.359.449,08 1.612.624,35

17.142.798,38 533.000,00

Regulació econòmica general

17.142.798,38 1.349,88

247.629,31

284.020,81 -8.600.533,14

4.952.822,33

8.668.852,64

7.434.307,89

5.161.052,57

53.800.076,09

-1.525.475,35 14.920.768,29

2.435.923,44

1.727.340,22

hivern, 2009

BIM TORRENT •

Pressupost d’INGRESSOS CONSOLIDAT (econòmic-entitats) 2008 Capítols d’ingressos 1 2 3 4 5 6 7 A 8 9

B

Ajuntament

Impostos directes Impostos indirectes Taxes i altres ingressos Transferències corrents Ingressos patrimonials a) Ingressos corrents Inversions reals Transferències de capital b) Ingressos de capital INGRESSOS NO FINANCERS Variació d’Actius financers Variació de Passius financers c) Ingressos financers INGRESSOS FINANCERS TOTAL

24.460.000,00 4.800.000,00 5.479.104,00 17.293.121,62 5.198.172,15 57.230.397,77 5.044.782,77 11.765.675,46 16.810.458,23

OA Auditori

OA Consell Agrari

OA Fundació Esportiva

SA Aigües de L’Horta (51%)

SA Nous Espais (100%)

SA Recaptació Torrent (100%)

Eliminacions consolidació

Pressupost

233.500,00 1.132.814,53 9.270,00 1.375.584,53

225.998,00 349.523,21 130.625,79 706.147,00

332.200,00 1.121.200,70 20.120,00 1.473.520,70

9.827.160,00

16.840.863,76

525.000,00

13.600,00 9.840.760,00

301.934,62 17.142.798,38

8.000,00 533.000,00

-6.189.922,89 -2.494.715,23 -526.893,02 -9.211.531,14

0,00

914.477,35 914.477,35

0,00

0,00

0,00

0,00

-914.477,35 -914.477,35

24.460.000,00 4.800.000,00 27.273.902,87 17.401.944,83 5.154.829,54 79.090.677,24 5.044.782,77 11.765.675,46 16.810.458,23

1.375.584,53

1.620.624,35

1.473.520,70

9.840.760,00

17.142.798,38

533.000,00

-10.126.008,49

95.901.135,47

5,00

2,00

1,00

3.200.000,00

0,00

74.040.856,00

8,00 3.200.000,00

3.200.005,00

0,00

2,00

1,00

0,00

0,00

0,00

0,00

3.200.008,00

3.200.005,00

0,00

2,00

1,00

0,00

0,00

0,00

0,00

3.200.008,00

77.240.861,00

1.375.584,53

1.620.626,35

1.473.521,70

9.840.760,00

17.142.798,38

533.000,00

-10.126.008,49

99.101.143,47

I s’aprova la Plantilla de Personal i Catàleg Provisional de Llocs de Treball previstos en este Pressupost, en el qual s’ha operat la modificació dels codis de les places en la lletra corresponent al subgrup de l’article 76 de la Llei 7/2007 i l’addició d’un dígit al número d’orde de la plaça, amb les determinacions següents: plantilla, tant de personal funcionari com laboral i personal eventual, amb les modificacions que, respecte de l’exercici anterior, s’especifiquen: Amortització de les següents places de naturalesa funcionarial: NRE. PLACES 2

4

7

CODI 210A100013 210A100014 215A200001 215A200002 215A200003 215A200004 230C200086 230C200087 230C200088 230C200089 230C200090 230C200091 230C200092

DENOMINACIÓ

ESCALA, SUBESCALA, CLASSE

GRUP/ SUBGRUP

Tècnic d’administració general

Administració general, subescala tècnica

A1

Tècnic de gestió

Administració general, subescala de gestió

A2

Auxiliar

Administració general, subescala auxiliar

C2

Administració especial, subescala tècnica, classe tècnics superiors Administració especial, subescala servicis especials, classe personal d’oficis Administració especial, subescala servicis especials, classe comeses especials Administració especial, subescala servicis especials, classe comeses especials

1

310A107002

Assessor jurídic en matèria d’Urbanisme

1

322PA08001

Zelador

1

323A205001

Tècnic d’inserció sociolaboral

1

323C107001

Tècnic de promoció del voluntariat

3

323C200008 323C200009 323C200010

Vigilant conductor de Medi Ambient

Administració especial, subescala servicis especials, classe comeses especials

C2

Notificador

Administració especial, subescala servicis especials, classe comeses especials

E

2

323PA00003 323PA00004

A1

E

A2

C1

hivern, 2009

10 • BIM TORRENT

Creació de les places de naturalesa funcionarial següents: ESCALA, SUBESCALA, CLASSE

GRUP / SUBGRUP

NRE. PLACES

CODI

1

240PA05001

Conserge d’instal·lacions públiques

Administració general, subescala subalterna

E

Les establides en l’art. 25 de la Llei 30/1984 per al Grup E

1

323A105001

Tècnic superior de Biblioteques

Administració especial, servicis especials, comeses especials

A1

Llicenciatura en Història, Llicenciatura en Documentació o equivalent

Administració especial, servicis especials, classe Policia Local i auxiliars

C1

Batxiller superior o equivalent

29

DENOMINACIÓ

Del 321C102100 Agent de Policia Local al 321C102128

TITULACIÓ

Transformació i reclassificació de les places següents: Plaça que es transforma Codi

Plaça nova

Escala, subescala, classe

Denominació

310A104002

Economista

Adm. especial, tècnica tècnics superiors

310A210001

Tècnic mitjà en Biblioteconomia i Documentació

Adm. especial tècnica Tècnics mitjans

Codi

Denominació

Escala, subescala, classe

Titulació

323A106001

Tècnic superior Adm. especial, amb especialitat servicis especials, econòmica i comeses especials financera

Llicenciatura d’ADE, d’Econòmiques, d’Empresarials

323A208001

Tècnic mitjà de Biblioteques

Adm. especial, servicis especials, comeses especials

Diplomatura universitària en Biblioteconomia i Documentació o tindre aprovats els tres primers cursos de la Llicenciatura en Història o en Documentació

Catàleg provisional de llocs de treball amb les modificacions que, respecte de l’exercici anterior s’especifiquen a continuació: Supressió dels llocs de treball següents: NRE. DE LLOCS 3

4 1 1

8

1 1 1 1 1 1 1 1 1 3 1 2

NIVELL C.

COMPLEMENT ESPECÍFIC ANUAL

GRUP / SUBGRUP RESERVA

Tècnic d’administració general

20

13.014,19

A1

Tècnic de gestió

20

9.885,04

A2

Cap d’Unitat de Dades Cap de Negociat de Valors Cívics

18 18

14.626,01 9.782,35

C1/C2 C1/C2

Auxiliar administratiu de gestió

16

6.108,15

C2

Coordinador Delegació d’Informació i Festes Enginyer de Camins Assessor jurídic en matèria d’Urbanisme Aparellador TAE economista Zelador Tècnic en qualitat mediambiental Tècnic d’inserció sociolaboral Tècnic de promoció del voluntariat

14 20 20 20 20 12 20 20 16

9.782,35 13.014,19 13.014,19 9.885,04 9.885,04 7.279,46 14.626,01 9.885,04 6.934,01

E A1 A1 A2 A1 E A1 A2 C1

Vigilant conductor de Medi Ambient

14

12.340,27

C2

Cap Secció Tècnica de Planejament

24

21.693,67

A1/A2

Notificador

12

7.757,38

E

Serv.

– Matrícula 12110-3800 12110-3920 12110-4150 12110-4415 12110-4420 12110-4425 12110-4430 61111-2680 45111-2780 43210-1950 12110-4510 12110-4515 12110-4520 12110-4525 12110-4530 12110-4535 12110-4540 46340-3280 43210-2992 43210-1640 43210-1890 61111-2850 42200-1690 53300-2590 45141-4010 31310-3610 53300-3550 53300-3555 53300-3560 43210-2200 121010-4480 121010-4485

DENOMINACIÓ

hivern, 2009

BIM TORRENT • 11

Creació dels llocs de treball següents: Nre. de llocs

Matr.

Nat.

Adm.

Subgrup Reserva

Nivell CD

Compl.

Específic

Forma Provisió

1

3800

Cap Secció Gestió de Personal

F

AG

A1

24

21.693,67

C

1

2992

Cap Secció d’Obres Públiques

F

AE

A1

24

21.693,67

C

1

1890

Cap Unitat Tècnica de Llicències i Disciplina

F

AE

A2

22

14.999,92

C

1

2850

Cap Unitat de Subvencions

F

AE

A2

22

14.999,92

C

1

2590

Cap Unitat Tècnica de Medi Ambient

F

AE

A1-A2

22

14.999,92

C

1

1950

Cap Unitat Administrativa de l’Àrea d’Urbanisme

F

AG

C1-C2

18

14.626,01

C

1

2680

Cap Negociat de Contractació

F

AG

C1-C2

18

9.782,35

C

1

2780

Cap Negociat de Dinàmica Educativa

F

AG

C1-C2

18

9.782,35

C

1

2205

Arquitecte

F

AE

A1

20

13.014,19

C

1

4015

Tècnic superior de Biblioteques

F

AE

A1

20

13.014,19

C

29

Del 10000 al 10028

Agent de Policia Local

F

AE

C1

18

13.564,66

C

1

3280

Conserge d’instal·lacions municipals

F

AG

E

12

7.279,46

C

1

1125

Conserge d’instal·lacions públiques

F

AG

E

12

7.279,46

C

Denominació

Transformació i reclassificació dels llocs de treball següents: Lloc que es transforma Matr.

Nou lloc Escala, subescala i classe

Denominació

Escala, subescala i classe

Denominació

Nivell CD

Compl. específic

Subgrup reserva

4405

TAE-Economista

Adm. especial, tècnica, tècnics superiors

Tècnic superior amb especialitat econòmica i financera

Adm. especial, servicis especials, comeses especials

20

13.014,19

A1

2320

Tècnic mitjà en Biblioteconomia i Documentació

Adm. especial, tècnica, tècnics mitjans

Tècnic mitjà de Biblioteques

Adm.especial, servicis especials, comeses especials

20

9.885,04

A2

Canvi de denominació i funcions dels llocs de treball següents: Matr.

Denominació anterior

Nova denominació

2110

Cap del Servici Jurídic de Planejament, Programes i Obres

Cap del Servici Juridicoadministratiu d’Urbanisme

2250

Cap de Secció de Gestió, Llicències i Disciplina Urbanística

Cap de Secció de Llicències i Disciplina Urbanístiques

2870

Cap d’Unitat de Gestió i Disciplina Urbanística

Cap d’Unitat Jurídica de Llicències i Disciplina Urbanística

1820

Cap d’Unitat Tramitació Llicències 2

Cap d’Unitat de Disciplina Urbanística

1860

Cap d’Unitat d’Activitats

Cap d’Unitat de Llicències Ambientals

1870

Cap d’Unitat de Tramitació Llicències 1

Cap d’Unitat de Llicències Urbanístiques

1990

Cap de Negociat de Tramitació d’Infraccions Urbanístiques

Cap de Negociat de Disciplina Urbanística

2620

Cap d’Unitat de Medi Ambient

Cap d’Unitat Administrativa de Medi Ambient

2290

Cap d’Unitat de Programes i Obres

Cap d’Unitat Jurídica de Planejament i Gestió Urbanística

4300

Cap d’Unitat Execució Programes i Expropiacions

Cap d’Unitat Jurídica de Gestió Urbanística

2983

Cap d’Unitat Administrativa Planificació, Programes i Obres

Cap d’Unitat de Planejament

1970

Cap d’Unitat Administrativa de Gestió

Cap d’Unitat de Gestió Urbanística

1930

Cap Negociat Tramitació Instruments Urbanístics

Cap de Negociat de Planejament Urbanístic

2240

Cap de Servici d’Obres Públiques

Cap de Servici de l’Oficina Tècnica

2270

Cap de Secció Tècnica de Llicències i Disciplina Urbanística

Cap de Secció Tècnica d’Urbanisme

hivern, 2009

12 • BIM TORRENT

Matr.

Denominació anterior

Nova denominació

1900

Cap d’Unitat Tècnica de Llicències

Cap d’Unitat Tècnica de Planejament i Gestió

2550

Cap de Secció d’Actes i Decrets

Cap de Secció d’Actes, Decrets i Patrimoni

1880

Cap de Secció d’Organització i Gestió de Personal

Cap de Secció de Planificació de Recursos Humans

3025

Cap de Secció de Recursos Humans

Cap de Secció de Formació, Prevenció i Nòmines

100

Cap d’Unitat de Gestió de Recursos Humans

Cap d’Unitat de Gestió de Personal

110

Cap d’Unitat Gestió Administrativa de Personal

Cap d’Unitat de Planificació de Recursos Humans

2150

Cap d’Unitat de Relacions Laborals i Seguretat Social

Cap d’Unitat de Relacions Laborals, Nòmines i Seguretat Social

2860

Cap de Servici d’Intervenció

Cap de Servici Econòmic i Pressupostari

2670

Cap d’Unitat de Pressupostos i Comptabilitat

Cap d’Unitat de Comptabilitat i Gestió Pressupostària

2690

Cap de Negociat de Comptabilitat

Cap de Negociat de Despeses

2740

Cap de Negociat de Nòmines i Seguretat Social

Cap de Negociat d’Ingressos

2650

Cap d’Unitat de Cadastre Urbà

Cap d’Unitat de Cadastre

2640

Cap d’Unitat de Recaptació

Cap d’Unitat de Tresoreria i Recaptació

Es mantenen els nomenaments dels titulars dels llocs que es modifiquen, amb les funcions que es preveuen en el Catàleg Provisional de Llocs de Treball i les adscripcions que figuren en els organigrames de les delegacions corresponents.

Modificació de les retribucions complementàries dels llocs següents: Matrícula

DENOMINACIÓ

Nivell CD

Complement específic

4490

VICEINTERVENTOR

--

44.604,32

2993

DIRECTOR DE BRIGADES MUNICIPALS

22

14.999,92

2480

INTENDENT GENERAL CAP DEL COS

--

43.442,50

1350

INTENDENT PRINCIPAL

--

38.050,91

1330 - 1340

INTENDENT

--

21.470,05

Tots excepte el lloc amb matrícula 1300

INSPECTOR

--

18.592,99

Tots excepte el lloc amb matrícula 1400

OFICIAL

--

15.701,49

AGENT DE POLICIA LOCAL

--

13.564,66

3850

CONSERGE D’INSTAL·LACIONS MUNICIPALS

--

12.415,46

2920

CONSERGE DE MERCATS

--

12.415,46

4090

SUBALTERN

--

12.415,46

Tots excepte els llocs amb matrícules 550, 1280 i 900

Modificació de les retribucions dels llocs de personal eventual següents: Matrícula

DENOMINACIÓ

2982

TÈCNIC DE L’OFICINA DE PREMSA

2956

ADJUNT A LA DIRECCIÓ DEL GABINET DE PRESIDÈNCIA

Retribució

Dedicació

14 pagues de 3.850 € bruts

Completa

14 pagues de 1.846,20 € bruts

Completa

Creació dels llocs següents sense dotació: Denominació lloc

Nat.

Adm.

Subgrup Reserva

Nivell

Provisió

CAP DE SERVICI DE RECURSOS HUMANS

F

General

A1

26

Concurs

CAP DE SECCIÓ DE PLANEJAMENT I GESTIÓ

F

General/ Especial

A1

24

Concurs

CAP DE SECCIÓ DE GESTIÓ CULTURAL

F

Especial

A1/A2

24

Concurs

CAP DE SECCIÓ DE TRESORERIA

F

Especial

A1

24

Concurs

CAP DE NEGOCIAT DE PLUSVÀLUA

F

General

C1/C2

18

Concurs

hivern, 2009

• Per tretze vots a favor del Grup Polític Municipal del Partit Popular i dotze en contra dels grups polítics municipals Socialista i Bloc Nacionalista Valencià-Verds-Plataforma per l’Hospital, s’acorda aprovar l’expedient de contractació d’un préstec a llarg termini, per un import de dos milions quatre-cents mil euros, per mitjà de procediment negociat sense publicitat, per a finançar una part del romanent negatiu de tresoreria procedent de la liquidació de l’exercici 2007, així com el Plec de Clàusules Administratives i de Prescripcions Tècniques Particulars, que consta en l’expedient.

• Per tretze vots a favor del Grup Polític Municipal del Partit Popular i onze en contra dels grups polítics municipals Socialista i Bloc Nacionalista Valencià-Verds-Plataforma per l’Hospital, s’acorda aprovar l’expedient de contractació d’un préstec a llarg termini, per un import de 14.826.115,63 euros per mitjà de procediment negociat sense publicitat, per a finançar les inversions incloses en els Pressupostos Municipals del 2007 i 2008, així com el Plec de Clàusules Administratives i de Prescripcions Tècniques Particulars que consta en l’expedient.

Sol·licitar ofertes a les entitats financeres segons consta en el Plec del contracte.

• Per tretze vots a favor del Grup Polític Municipal del Partit Popular i dotze en contra dels grups polítics municipals Socialista i Bloc Nacionalista Valencià-Verds-Plataforma per l’Hospital, s’acorda aprovar l’expedient de contractació d’un préstec a llarg termini, per un import màxim de vint-i-set milions d’euros (exactament serà el capital viu en el moment de la firma de l’operació), per mitjà de procediment negociat sense publicitat, per al refinançament del deute municipal, així com el Plec de Clàusules Administratives i de Prescripcions Tècniques Particulars. Sol·licitar ofertes a les entitats financeres segons consta en el Plec del contracte.

• Amb l’especial declaració d’urgència prèvia, que s’aprova per unanimitat, s’acorda tractar els assumptes: • Per vint-i-quatre vots a favor dels grups polítics municipals del Partit Popular i Socialista i una abstenció del Grup Polític Municipal del Bloc Nacionalista Valencià-Verds-Plataforma per l’Hospital, s’acorda iniciar el procediment de concurs per a l’execució per gestió indirecta del Programa d’Actuació Integrada Adolfo Bécquer al Vedat, delimitada conforme a les precisions efectuades pels servicis tècnics municipals, per tractar-se d’una actuació en sòl urbà no urbanitzat amb la qual es compliran les determinacions del Pla per a eixa zona, es donarà continuïtat i completarà la urbanització i el teixit urbà existent.

• En la sessió del dia 31 de juliol del 2006 es va aprovar la constitució del Consell de Participació del Paratge Natural Municipal de la Serra Perenxisa, amb la designació dels membres segons l’acord del 10 de febrer del 2006, del Consell de la Generalitat, pel qual es declarava el paratge.

Aleshores, per unanimitat, s’acorda modificar el punt primer, paràgrafs 1 i 2 de l’acord esmentat, designant com a representants per l’Ajuntament en el Consell el regidor delegat d’Agricultura, Medi Ambient i Cicle Integral de l’Aigua d’este Ajuntament, vocal titular; i el regidor delegat de Seguretat Ciutadana, Circulació, Mobilitat i Transport Urbà, vocal suplent. Este vocal n’ocuparà la Presidència, i un representant designat pel Consell Agrari Municipal, tant de titular com de suplent, que actuaran com a secretari; i que es reactive el funcionament de l’esmentat Consell de Participació i s’inicien les actuacions per a l’aprovació d’un Reglament intern.

• Per unanimitat, s’acorda aprovar el preu just de la parcel·la municipal al c/ Puríssima, 10, declaració de parcel·la sobrant, en la quantitat de set mil quatre-cents trenta euros amb cinquanta cèntims (7.430,50 euros), inscriure-la en el Registre de la Propietat i incloure-la en l’Inventari Municipal de Béns.

• Es dóna compte, i el Ple en queda assabentat, dels decrets adoptats per l’Alcaldia des del dia 1 fins al 26 de juny, del número 1.522 fins al número 1.770, tots dos inclosos.

BIM TORRENT • 13

CONVOCATÒRIA PÚBLICA a) Ajudes a centres d’ensenyaments bàsics i d’educació especial per a l’adquisició de material didàctic

8.000 €

b) Ajudes a centres d’ensenyaments bàsics, EPA i d’educació especial per a l’adquisició de fons de lectura per a biblioteques escolars

10.000 €

c) Ajudes a grups de professors/es o centres que porten a terme experiències pedagògiques

5.000 €

d) Per a la realització d’activitats culturals i extraescolars que facen els centres docents

10.500 €

e) Per al sosteniment i activitats de les federacions locals de pares d’alumnes i les associacions de pares/mares d’alumnes

20.000 €

f) Per a la posada en marxa de projectes que fomenten la participació de les famílies en les activitats educatives del centre

5.000 €

AJUDES A CENTRES SINGULARS a) Al centre CAES. Joan XXIII

2.000 €

b) Al Centre d’Educació Permanent d’Adults de Torrent

9.000 €

c) Al Centre Públic d’Educació Especial La Encarnación

2.000 €

d) Al Centre d’Educació Especial La Unión

2.000 €

e) Al Centre d’Educació Especial Squema

2.000 €

f) Al Centre d’Educació Especial Torre-pinos

2.000 €

g) Al Conservatori Professional de Música de Torrent

1.500 €

h) Als col·legis per al sosteniment de la línia en valencià

3.700 €

i) Per a col·laborar en l’edició de l’agenda escolar en valencià destinada als col·legis de Torrent

3.700 €

AJUDES A ALTRES ENTITATS a) Al Centre de Professorat de Torrent

1.250 €

b) Al Centre de Professors de Torrent per al sosteniment del Centre Socionatural de l’Ajuntament de Torrent i Conselleria d’Educació

2.150 €

c) A la Unió Musical de Torrent, per al sosteniment de l’escola de música

3.000 €

d) A l’associació del Cercle Catòlic de Torrent, per al sosteniment de l’escola de música

3.000 €

e) A La Gavella, per les activitats que fomenten l’ús del valencià entre els escolars de Torrent

2.500 €

ALTRES AJUDES Ajudes de caràcter anàleg que es concedisquen mitjançant resolució de l’Alcaldia o acord de la Comissió de Govern TOTAL

Sessió extraordinària del Ple de 23 de juliol de 2008 • Per unanimitat, s’acorda convocar el Premi d’Innovació Pedagògica, curs 2008-2009, de l’Ajuntament de Torrent, i l’aprovació de les seues bases.

• Per unanimitat, s’aprova la convocatòria dels tipus de subvencions següents per al curs 2008-2009, per un import de 102.000 € a càrrec de la partida 42200.4810 del Pressupost municipal per a l’any 2008.

3.700 € 102.000 €

La concessió d’aquestes ajudes es farà mitjançant un decret de l’Alcaldia a proposta d’una Comissió Qualificadora integrada pels membres següents: Presidenta: la tinenta d’alcalde delegada d’Educació. Secretari: el de la Corporació o funcionari en qui delegue. Vocals: un/a regidor/a de cada Grup Polític Municipal, nomenat pel mateix grup, l’inspector/ a d’educació de Torrent, la directora del CEFIRE, la cap de la Unitat d’Educació de l’Ajuntament, un/a professor/a, un/a director/a, un pare o una mare d’alumne/a elegits pel Consell Escolar Municipal d’entre els seus membres.

hivern, 2009

14 • BIM TORRENT

El termini per sol·licitar estes ajudes finalitza el 31 d’octubre de 2008, i el pagament de l’import assignat es farà efectiu abans del 31 de desembre de 2008.

• Per unanimitat, s’acorda aprovar la creació del I Concurs Nacional de Composició de Música Festera «Ciutat de Torrent» durant el mes de juny de 2009, amb les despeses següents: 5.000 euros destinats al pagament dels premis, segons s’especifiquen en les bases, que seran degudament diligenciades pel Sr. Secretari General de la Corporació, i 8.000 euros destinats a les despeses d’organització del concurs.

• Per unanimitat, s’acorda determinar Festes locals, no recuperables, per a l’any 2009 les festivitats del 20 d’abril (Sant Vicent Ferrer) i del 30 de juliol (Sants Patrons de Torrent).

• Per unanimitat, s’acorda ratificar el decret de proposar la concessió de la Insígnia de Plata de Torrent als professionals següents, els quals han destacat d’una manera molt notable en el món cultural i educatiu de la nostra ciutat, ja que han exercit la seua professió amb una dedicació i una vocació que són dignes del major reconeixement possible: Celia Antón Romeo, directora del CP Joan XXIII. Ramiro Jover Mira, director del CP Lope de Vega (a títol pòstum).

Abelardo Marcote Vázquez, director del CP Sant Pasqual (a títol pòstum).

José Adalberto Navarro Matas, director del CP Federico Maicas.

Vicente Palencia Palomar, director del CP Lope de Vega.

Fernando Rivero Pérez, director del CP Mare de Déu del Rosari.

• Per tretze vots a favor del grup polític municipal del Partit Popular, deu en contra del Grup Polític Municipal Socialista i una abstenció del Grup Polític Municipal Bloc Nacionalista Valencià-Verds-Plataforma per l’Hospital, s’acorda aprovar la subscripció d’un conveni amb el Centre d’Orientació Familiar, per a la realització del Programa d’intervenció amb alumnes amonestats i expulsats i amb les seues famílies.

• Per unanimitat, s’acorda la contractació, per procediment obert, de la gestió del servici municipal de transport col·lectiu urbà de viatgers (2908), determinant com a forma de gestió de servici públic la indirecta per mitjà de la modalitat de concert, d’acord amb el que preveu el art. 253 c) de la LCSP.

Sessió extraordinària i urgent del 2 d’agost de 2008 • Per tretze vots a favor del Grup Polític Municipal delPartit Popular, deu vots en contra del Grup Polític Municipal Socialista i u del Grup Polític Municipal del Bloc Nacionalista Valencià-Verds-Plataforma per l’Hospital, s’acorda desestimar les al·legacions formulades pels Srs. José Veiga Gómez, portaveu del Grup Polític Municipal Socialista, i Vicent-S. Beguer Miquel, portaveu del Grup Polític Municipal del Bloc Nacionalista Valencià-Verds-Plataforma per l’Hospital amb data 29 de juliol de 2008, per les consideracions contingudes en l’informe emés pel Sr. Interventor que es traslladarà als interessats, i s’aprova definitivament el Pressupost General per a l’exercici 2008, el resum del qual per capítols es detalla a continuació: PRESSUPOST DE DESPESA CONSOLIDAT (ECONÒMIC) CAPÍTOLS DE DESPESA

IMPORT

1

Despesa de personal

22.887.490,26 €

2

Despesa en béns corrents i de servicis

32.736.212,48 €

3

Despesa financera

1.632.293,16 €

4

Transferències corrents

4.039.866,13 €

6

Inversions reals

7

Transferències de capital

556,46 €

8

Variació actius financers

2.738.139,85 €

9

Variació passius financers

3.353.179,33 €

TOTAL

99.101.143,47 €

31.713.405,80 €

PRESSUPOST D’INGRESSOS CONSOLIDAT (ECONÒMIC) CAPÍTOLS D’INGRESSOS

IMPORT

1

Impostos directes

24.460.000,00 €

2

Impostos indirectes

3

Taxes i altres ingressos

27.273.902,87 €

4

Transferències corrents

17.401.944,83 €

5

Ingressos patrimonials

5.154.829,54 €

6

Inversions reals

5.044.782,77 €

7

Transferències de capital

11.765.675,46 €

8

Variació actius financers

8,00 €

9

Variació passius financers

3.200.000,00 €

TOTAL

99.101.143,47 €

4.800.000,00 €

Sessió ordinària de l’11 de setembre de 2008 • S’aproven, per unanimitat, les actes de les sessions ordinària i extraordinàries dels dies 3 i 23 de juliol i 2 d’agost del 2008, respectivament.

• Es dóna compte del Decret d’Alcaldia núm. 1741/2008, sobre cancel·lació de cobertura tipus interés préstec amb Banco Santander Central Hispano.

• Es dóna compte del Decret d’Alcaldia núm. 2181/2008, sobre delegació de funcions d’Alcaldia del 26 al 31 d’agost en la tercera tinenta d’alcaldia Amparo Folgado Tonda.

• Es dóna compte del Decret d’Alcaldia núm. 2189/2008, sobre delegacions d’Alcaldia en la Junta de Govern Local de les competències sobre aprovació de l’oferta d’ocupació pública d’acord amb el Pressupost i la plantilla aprovats pel Ple; aprovació de les bases de les proves per a la selecció de funcionaris de carrera i personal laboral fix i per als concursos de provisió de llocs de treball. Competències com a òrgan de contractació respecte dels contractes d’obres, subministraments, servicis, gestió de servicis públics, contractes administratius especials i contractes privats quan el seu import excedisca els límits assenyalats per al contracte menor, díhuit mil (18.000) euros, IVA exclòs, o cinquanta mil (50.000) euros, IVA exclòs, en el cas d’obres, sempre que el seu import no supere el deu per cent dels recursos ordinaris del Pressupost ni la quantia de sis milions de d’euros, inclosos els de caràcter plurianual amb els límits establits en la Disposició addicional segona de la Llei 30/2007, de 30 d’octubre, de contractes del sector públic. L’adjudicació de concessions sobre els béns de la Corporació i l’adquisició de béns immobles i drets subjectes a la legislació patrimonial, quan el seu valor supere els díhuit mil (18.000) euros, IVA exclòs, i no supere el límit del deu per cent dels recursos ordinaris del Pressupost ni l’import de tres milions d’euros, així com l’alienació del patrimoni, quan el seu valor excedisca els díhuit mil (18.000) euros, IVA exclòs, i no supere el percentatge ni la quantia indicats. L’aprovació de projectes d’obres i servicis quan siga competent per a la seua contractació o concessió i estiguen previstos en el Pressupost. La denominació de col·legis públics i de vies públiques. La concessió d’ajudes no periòdiques derivades de convenis amb l’Administració estatal o autonòmica. La declaració de ruïna no imminent i ordes d’execució quan el seu pressupost excedisca els sis mil deu amb dotze cèntims (6.010,12) euros. La resolució de reclamacions de responsabilitat patrimonial. L’aprovació de projectes de gestió urbanística (projectes de reparcel·lació, projectes d’urbanització, etc.) que no siguen competència del Ple. Incoació i resolució de procediments disciplinaris per infraccions greus i molt greus, sempre que no representen la separació del servici dels funcionaris o l’acomiadament del personal laboral. El contingut de la delegació inclou totes les facultats, drets i deures referits a la matèria delegada que correspon a l’Alcaldia.

• Es dóna compte del Decret d’Alcaldia núm. 2190/2008 sobre efectuar delegacions genèriques en favor dels membres de la Junta de Govern Local que es mencionen i per a les competències que s’indiquen: JUAN JOSÉ GARCÍA CAMPOS: Economia, Hisenda, Patrimoni, Foment Econòmic, Ocupació i Comerç.

hivern, 2009

SANTIAGO MARTÍ ALEPUZ: Urbanisme, Vivenda i Infraestructures, Activitats, Agricultura, Medi Ambient, Cicle Integral de l’Aigua, Barris, Urbanitzacions, Manteniment de Vies Públiques, Brigada d’Obres, Parcs i Jardins.

DESAMPARADOS FOLGADO TONDA: Informació, Règim Interior i Recursos Humans.

DOLORES ROCH CAZORLA: Educació, Joventut i Modernització de l’Administració.

JOSÉ SANTIAGO MIQUEL SORIANO: Seguretat Ciutadana, Circulació, Mobilitat i Transport Urbà.

PILAR VILANOVA ALABARTA: Polítiques de Solidaritat i Drets de la Persona, Benestar Social, Cooperació al Desenvolupament, Gent Major, Sanitat, Consum, Dona, Convivència i Integració.

MIGUEL FRANCISCO MONTERDE ALEPUZ: Esports i Falles.

MODESTO SALVADOR MUÑOZ PUCHOL: Cultura, Arxius i Biblioteques, Política Lingüística, Planificació i Gestió d’Infraestructures Culturals i Turisme.

Llevat de les competències delegades per l’Alcaldia en la Junta de Govern Local i del contingut de les delegacions especials, comprén la totalitat de les competències de l’Alcaldia en cada una de les matèries, la facultat de dictar actes administratius que afecten tercers i la resolució dels recursos de reposició contra els actes esmentats. S’exclouen els escassos supòsits de recursos d’alçada. Potestat sancionadora en matèries objecte de la seua competència. La sol·licitud, en matèria de la seua competència, d’ajudes, subvencions, etc., que convoquen per a fins d’interés municipal les administracions públiques o persones privades, quan siga competència de l’Alcaldia i sempre que no comporten cap compromís d’aportació econòmica del municipi o, si és el cas, hi haja consignació pressupostària, assumint els compromisos previstos en la convocatòria així com l’aprovació de memòries, projectes i la resta de documents que exigisca.

A títol enunciatiu, no limitador de les delegacions genèriques de l’apartat primer, es concreten les següents: A JUAN JOSÉ GARCÍA CAMPOS, DELEGAT D’ECONOMIA, HISENDA, PATRIMONI, FOMENT ECONÒMIC, OCUPACIÓ I COMERÇ. Presidència de les meses de contractació. Disposició de despeses i ordenació de pagaments, dins dels límits pressupostaris. Autorització dels documents que impliquen la formalització d’ingressos en tresoreria.

Desenvolupar la gestió econòmica municipal d’acord amb el pressupost aprovat. Organitzar els servicis de Recaptació i Tresoreria sense perjuí de la facultat del Ple per a aprovar les formes de gestió d’estos servicis.

Autoritzar fraccionaments i ajornaments de pagament. Aprovació de les liquidacions de tributs, preus públics i les corresponents matrícules i padrons. Devolució de garanties, llevat de la matèria urbanística. Liquidació del pressupost únic. Expedients de fallida. Atorgament d’autoritzacions per a l’aprofitament especial d’estacionament en la via pública. Guals. Òrgan de contractació respecte de contractes administratius i privats, quan l’import no excedisca els límits assenyalats per al contracte menor, díhuit mil (18.000) euros, IVA exclòs, o cinquanta mil (50.000) euros, IVA exclòs, en el cas d’obres. Contractació. Compres centralitzades. Cadastre. Patrimoni. Subvencions municipals. Subvencions convocades per qualsevol altra administració o institució pública o privada.

A SANTIAGO MARTÍ ALEPUZ, DELEGAT D’URBANISME, VIVENDA I INFRAESTRUCTURES, ACTIVITATS, AGRICULTURA, MEDI AMBIENT, CICLE INTEGRAL DE L’AIGUA, BARRIS, URBANITZACIONS, MANTENIMENT DE VIES PÚBLIQUES, BRIGADA D’OBRES, PARCS I JARDINS. Servici d’informació geogràfica.

Direcció i coordinació de les activitats urbanístiques i obres municipals.

Atorgament de llicències urbanístiques. Iniciació, tramitació i resolució dels expedients de concessió d’autoritzacions ambientals integrades, llicències ambientals i comunicacions ambientals, així com de protecció de la legalitat urbanística en matèria ambiental, espectacles públics i activitats recreatives. Ordenació i gestió territorial i urbanística. Protecció de la legalitat urbanística, ordes d’execució el pressupost de les qual no s’excedisquen els 6.010,12 euros i declaració de ruïna imminent.

Aprovació de projectes d’obres quan el seu import no excedisca els límits del contracte menor. Aprovació dels certificats d’obres, servicis, subministraments i consultoria i assistència tècnica en matèries de la seua competència, lliurades en compliment de contractes atorgats per l’Ajuntament. Concessió de subvencions municipals per a rehabilitació d’edificis. Firma d’actes de pagament i ocupació en els procediments d’expropiació forçosa. Vivenda. Impuls i coordinació d’obres municipals encarregades a Nous Espais Torrent, SA.

BIM TORRENT • 15

A D E S A M PA R A D O S F O L G A D O T O N D A , D E L E G A D A D’INFORMACIÓ, RÈGIM INTERIOR I RECURSOS HUMANS. Dirigir, inspeccionar i impulsar els servicis i les obres municipals. Ordenar la publicació i l’execució dels acords de l’Ajuntament i fer-los complir.

Assessoria jurídica. Secretaria. Estadística. Règim Interior i Organització Administrativa. Recursos Humans. Seguretat i Salut Laboral. Informació (TDIC, etc.) Registre d’Associacions d’Interés Local. Impulsar la vinculació, la col·laboració i la informació entre les entitats que conformen el teixit associatiu del municipi i el consistori, en el marc de la participació ciutadana i la convivència.

A DOLORES ROCH CAZORLA, DELEGADA D’EDUCACIÓ, JOVENTUT I MODERNITZACIÓ DE L’ADMINISTRACIÓ. Presidència del Consell Escolar Municipal. Relacions amb l’administració educativa.

Servicis municipals educatius que col·laboren amb altres organismes educatius. Aprovació de campanyes escolars.

Presidència de la Mesa Electoral en els processos electorals del Consell Escolar Municipal. Joventut. Centre d’Informació Juvenil. Modernització de l’Administració. Informàtica i Telecomunicacions. Relació amb associacions i entitats locals de l’àmbit de la seua delegació. Impulsar la participació ciutadana en les campanyes educatives.

A JOSÉ SANTIAGO MIQUEL SORIANO, DELEGAT DE SEGURETAT CIUTADANA, CIRCULACIÓ, MOBILITAT I TRANSPORT URBÀ. Direcció de la Policia Local, sense perjuí de la direcció superior de personal que correspon a l’Alcaldia. Presidència de la Comissió Local de Protecció Civil. Circulació i Trànsit. Transport urbà. Pla de Mobilitat Municipal. Impulsar la participació ciutadana en les campanyes de mobilitat i seguretat.

A PILAR VILANOVA ALABARTA, DELEGADA DE POLÍTIQUES DE SOLIDARITAT I DRETS DE LA PERSONA, BENESTAR SOCIAL, COOPERACIÓ AL DESENVOLUPAMENT, GENT MAJOR, SANITAT, CONSUM, DONA, CONVIVÈNCIA I INTEGRACIÓ LOCAL. Desenvolupament dels compromisos adquirits en el Pacte Cívic a fi de crear el Pla de Convivència i Integració Local. Col·laborar amb la Delegació de Foment Econòmic per a l’impuls de mesures encaminades a la creació d’ocupació davant la situació econòmica i laboral. Plans Municipals de: integració de cultures, absentisme escolar, prevenció de drogues, persones discapacitades, convivència i integració local, tercera edat i les llars municipals, pensions no contributives, ingressos en residències, ajuda a l’atenció d’ancians, servici d’ajuda a domicili. Aula Permanent, ajuda a famílies amb persones dependents, cooperació al desenvolupament i ONG, seguiment i control de projectes, campanyes d’informació i sensibilització, cursos de cooperants, coordinació de l’activitat municipal en l’àmbit territorial de Ciutat Jardí, relació amb associacions i entitats locals de l’àmbit de la seua delegació, impulsar la participació ciutadana en l’àmbit de les campanyes municipals d’integració i convivència.

A MIGUEL FRANCISCO MONTERDE ALEPUZ, DELEGAT D’ESPORTS I FALLES. Promoció de l’esport. Organització d’esdeveniments esportius. Escoles Esportives. Proposició i coordinació de campanyes esportives. Gestió d’instal·lacions esportives. Falles.

Relació amb associacions i entitats locals de l’àmbit de la seua delegació.

Impulsar la participació ciutadana en les campanyes municipals d’esports i falles.

A MODEST SALVADOR MUÑOZ PUCHOL; DELEGAT DE CULTURA, ARXIUS I BIBLIOTEQUES, POLÍTICA LINGÜÍSTICA, PLANIFICACIÓ I GESTIÓ D’INFRAESTRUCTURES CULTURALS I TURISME. Aprovació de campanyes de música, cine i teatre. Arxius, biblioteques i sales d’exposicions. Patrimoni historicoartístic i etnològic.

Fira del Llibre. Política lingüística. Planificació i gestió d’infraestructures culturals: Auditori i EMAT. Presidència de l’Institut Municipal de Cultura. Impuls i direcció d’actuacions i decisions encaminades a la promoció cultural del municipi, així com el suport a les persones i a les entitats torrentines que destaquen en les diferents disciplines artístiques. Turisme.

Relació amb associacions i entitats locals de l’àmbit de la seua delegació.

Impulsar la participació ciutadana en les campanyes culturals i altres pròpies de la delegació.

Delegacions especials relatives a servicis determinats. Abast: la direcció interna i la gestió dels servicis corresponents, llevat de les facultats de resolució per mitjà d’actes administratius, sense perjuí de la coordinació que siga competència de la delegació genèrica. La sol·licitud, en matèria de la seua competència, d’ajudes, subvencions, etc., que convoquen per a fins d’interés municipal les administracions públiques o persones privades, quan siga competència de l’Alcaldia i sempre que no comporte cap compromís d’aportació econòmica del municipi o, si és el cas, hi haja consignació pressupostària, assumint els compromisos que es prevegen

16 • BIM TORRENT

en la convocatòria així com l’aprovació de memòries, projectes i la resta de documents que exigisca.

Nomenaments i contingut: es refereixen als regidors i als servicis que a continuació s’indiquen: FRANCISCO MIGUEL VILANOVA MONCHOLÍ, DELEGAT DE FOMENT ECONÒMIC, OCUPACIÓ I COMERÇ. Pla Local d’Inserció Laboral: cursos i actuacions d’iniciativa municipal. Cursos d’instruments d’inserció laboral autonòmics. Projectes d’inserció europeus. Foment i consolidació d’empreses col·laboradores.

Disseny i execució d’itineraris personalitzats d’inserció postinserció.

Agència de Desenvolupament Local. Impuls de la indústria i del comerç local. Comerç i Mercats. Direcció del centre associat al SERVEF. Relació amb associacions i entitats locals de l’àmbit de la seua delegació. Impulsar la participació ciutadana en les campanyes municipals de foment econòmic i d’ocupació.

J O S É F R A N C I S C O G O Z A LV O L L Á C E R , D E L E G AT D’AGRICULTURA, MEDI AMBIENT, CICLE INTEGRAL DE L’AIGUA, BARRIS I URBANITZACIONS. Patrulla Mediambiental.

Direcció, coordinació i impuls del Consell Agrari, polítiques agrícoles i societats agràries. Protecció del Vedat i dels espais naturals. Cicle integral de l’aigua. Plans i actuacions encaminades a la prevenció i extinció d’incendis. Control d’abocaments i contaminació atmosfèrica i acústica. Coordinació de l’activitat municipal en l’àmbit del Vedat, barris i urbanitzacions. Relació amb associacions i entitats locals de l’àmbit de la seua delegació. Impulsar la participació ciutadana en les campanyes municipals mediambientals.

SAGRARIO CARRATALÁ ALABARTA, DELEGADA DE SANITAT, CONSUM I DONA. Departament de la Dona. Pla Municipal d’Educació per a la Salut. Pla Municipal de Sanitat Ambiental. Oficina Municipal d’Informació al Consumidor (OMIC). Relació amb associacions i entitats locals de l’àmbit de la seua delegació. Impulsar la participació ciutadana en les campanyes municipals sanitàries, de consum i dona.

MIGUEL MANUEL OLEAQUE BUSTAMANTE, DELEGAT DE MANTENIMENT DE LA VIA PÚBLICA, BRIGADA D’OBRES, PARCS I JARDINS. Explotació dels servicis d’enllumenat públic. Manteniment del mobiliari urbà. Coordinació dels servicis d’arreplega de residus sòlids urbans, enllumenat públic, neteja viària, àrees de joc i del seu equipament. Direcció de la Brigada d’Obres. Parcs i jardins. Brigada de Parcs i Jardins.

Normes comunes a les delegacions genèriques i especials: Comprenen així mateix la direcció immediata del personal adscrit a cada una de les delegacions, sense perjuí de la coordinació general que és competència de la Delegació de Personal i de la direcció superior que correspon a l’Alcaldia, i el control del parc mòbil afecte a les delegacions conferides.

La totalitat de les delegacions atorgades hauran de ser acceptades pels delegats. S’entenen acceptades tàcitament si en el termini de tres dies hàbils no manifesten expressament que no les accepten.

En tot cas, les delegacions produiran efecte des de l’endemà de la data d’este decret. Les atribucions rebudes per delegació són indelegables en un tercer.

L’òrgan delegatori conserva la facultat de rebre informació detallada de la gestió de la competència delegada i dels actes o disposicions emanats en virtut de la delegació, així com la de ser informat prèviament a l’adopció de decisions de transcendència. En els decrets que dicten els delegats en l’exercici de la delegació haurà de fer-se constar expressament esta circumstància.

Este Decret substitueix i deixa sense efecte el Decret 1873/2007, relatiu a delegacions d’Alcaldia en regidors.”

• S’acorda, per unanimitat, la proposició d’Alcaldia Presidència i portaveus sobre l’inici d’expedient de concessió de la Medalla d’Or de la ciutat a la tenista Ana Isabel Medina Garrigues (Anabel Medina).

• Per tretze vots a favor del Grup Polític Municipal del Partit Popular i deu en contra dels grups polítics municipals Socialista i Bloc Nacionalista Valencià-Verds-Plataforma per l’Hospital, s’acorda adjudicar l’operació de refinançament del deute municipal en els termes següents: 13.068.721,00 € al Dexia Sabadell, que inclouria els quatre préstecs que ja hi havia del Dexia, més el de la CAM núm. 2500409-56, més el de Caja Madrid núm. 6100009337. 6.682.977,68 € al BCL, corresponent als dos préstecs de l’entitat esmentada. 6.703.564,88 € al Santander, corresponent als dos préstecs de l’entitat esmentada. Facultar l’Alcaldia Presidència per a formalitzar els contractes respectius.

• Respecte de l’adjudicació de l’operació de préstec per a finançament d’inversions incloses en els Pressupostos 2007 i 2008, per tretze vots a

hivern, 2009

favor del Grup Polític Municipal del Partit Popular i deu en contra dels grups polítics municipals Socialista i Bloc Nacionalista Valencià-VerdsPlataforma per l’Hospital, s’acorda adjudicar l’operació de préstec a l’oferta del BCL-Santander-Dexia, de manera que es formalitze un préstec per un import de 4.942.038,54 € (un cèntim més al BCL) amb cada una de les entitats anteriors.

• Respecte de l’adjudicació de l’operació de préstec de legislatura derivada del romanent de tresoreria procedent de la liquidació de l’exercici 2007, per tretze vots a favor del Grup Polític Municipal del Partit Popular i deu en contra dels grups polítics municipals Socialista i Bloc Nacionalista Valencià-Verds-Plataforma per l’Hospital, s’acorda adjudicar esta operació de préstec a l’oferta del BCL. • Per unanimitat, s’acorda no admetre la proposició presentada per la mercantil PROURBE 7.9, SL en el concurs per a l’aprovació i adjudicació del PAI de la Unitat d’Execució 7.9 de Torrent, i declarar conclús el procediment de concurs.

• Per unanimitat, s’acorda ratificar el Decret de l’Alcaldia núm. 2177 del dia 19 d’agost de 2008, per virtut del qual es va ordenar, per raons d’urgència, la suspensió del procediment obert per a la contractació per concert de la gestió del servici municipal de Transport Urbà de Viatgers.

Donar per presentats en temps hàbil, i per tant admetre a tràmit, els recursos especials en matèria de contractació administrativa, formulats per Luis Alegre Gil (en representació d’Autobusos de València a Catarroja, SA i 14 empreses més), i per Celedonio García Martínez (dos recursos, un en representació de Trànsit Bus, SL i 13 empreses més, i l’altre en representació de l’Associació Unió Valenciana de Transportistes de Viatgers en Autocar-UVATRA) contra els plecs de clàusules administratives particulars (PCAP) i el Plec de Condicions Tècniques (PCT) aprovats per acord del Ple de l’Ajuntament de data 23 de juliol del 2008. De conformitat amb allò que autoritza l’article 105.2 LRJ i PAC, s’acorda corregir l’error material detectat en la redacció del paràgraf segon, de la clàusula segona del Plec de Clàusules Tècniques, i suprimir l’incís final: […] “que tinga l’inici o final en el nucli urbà de Torrent i parades autoritzades per a carregar-hi o descarregar-hi viatgers.”

• Per unanimitat, s’acorda la convocatòria d’ajudes a ONGD per a l’exercici 2008.

• Es dóna compte, i el Ple en queda assabentat, dels decrets adoptats per l’Alcaldia des del dia 27 de juny fins al 5 de setembre de l’any en curs, del número 1771 al número 2230, tots dos inclosos.

Sessió ordinària del Ple del 2 d’octubre de 2008 • Per unanimitat, s’acorda nomenar Fallera Major de Torrent per a l’exercici 2008-2009, la senyoreta Sandra Fas i Mompó, i nomenar Fallera Major Infantil de Torrent per a l’exercici 2008-2009, la xiqueta Carla Cunyat i Triguero.

• Per unanimitat, s’acorda ratificar el Decret d’Alcaldia núm.

2363/2008 sobre designació de comissions tècniques de seguiment de les instal·lacions de La Cotxera i de la Ciutat de l’Esport i de l’Oci. Comissió Tècnica de Seguiment de la Instal·lació La Cotxera i Comissió Tècnica de Seguiment de les Instal·lacions de la Ciutat de l’Esport i de l’Oci: President: Miguel Francisco Monterde Alepuz, regidor delegat d’Esports. Vocals: Jaime Selfa Navarro, gerent de la Fundació Esportiva Municipal; Isabel M. Cerdá Ureña, viceinterventora i responsable del Servici d’Intervenció; Jorge Stuyck Portillo, cap del Servici d’Obres Públiques; Miguel Ángel Villalba Quicios, representant dels clubs esportius vinculats a la instal·lació; Rafael Plaza Delgado, com a metge especialista en Medicina de l’Esport; Ricardo Carballo Vázquez, director territorial de Llevant de Gaia Gestió Esportiva, SL i director Parc Central i La Cotxera; María Sabater Mora, coordinadora tècnica de Parc Central i La Cotxera. Secretari: Fernando Salom Herrero, secretari de l’FDM, o persona en qui delegue.

• Per tretze vots a favor del Grup Polític Municipal del Partit Popular i dotze abstencions dels grups polítics municipals Socialista i Bloc Nacionalista Valencià-Verds-Plataforma per l’Hospital, s’acorda aprovar el Manual d’identitat visual corporativa de l’Ajuntament de Torrent.

• Per unanimitat, s’acorda aprovar l’esborrany dels estatuts de la comunitat de propietaris de l’Edifici Metro, • Per vint-i-quatre vots a favor dels grups polítics municipals del Partit Popular i Socialista i una abstenció del Grup Polític Municipal del Bloc Nacionalista Valencià-Verds-Plataforma per l’Hospital, s’acorda aprovar el conveni amb el Cercle Catòlic de Torrent, que té com a objecte facilitar

hivern, 2009

BIM TORRENT • 17

la realització de les activitats de difusió, promoció, formació i la resta de fins socials propis de l’entitat, estendre’n la vigència durant deu anys per les raons exposades i comprometre l’habilitació del crèdit necessari per als exercicis que abasta el conveni.

• Per unanimitat, s’acorda establir les tarifes per a la gestió de l’abastiment d’aigua potable a la població de Torrent, any 2009, en els termes acordats pel Consell d’Administració de l’empresa mixta Aigües de l’Horta, SA. • Per unanimitat, s’acorda establir les tarifes per a la gestió de la conservació de comptadors a la població de Torrent, any 2009, en els termes acordats pel Consell d’Administració de l’empresa mixta Aigües de l’Horta, SA. • Per unanimitat, s’acorda aprovar, amb caràcter provisional, la modificació de l’Ordenança fiscal reguladora de la taxa per a la prestació del servici públic de clavegueram.

• Per unanimitat, s’acorda establir les tarifes d’altres conceptes relatius al servici de Torrent, any 2009, en els termes acordats pel Consell d’Administració de l’empresa mixta Aigües de l’Horta, SA. • Per unanimitat, s’acorda establir les tarifes per a la gestió del servici d’aigua potable en alta a la urbanització Calicanto, any 2009, en els termes acordats pel Consell d’Administració de l’empresa mixta Aigües de l’Horta, SA. • Es dóna compte, i el Ple en queda assabentat, dels decrets adoptats per l’Alcaldia des del dia 6 fins al 25 de setembre de l’any en curs, del número 2231 al número 2453, tots dos inclosos.

SESSIÓ EXTRAORDINÀRIA I URGENT DEL 28 D’OCTUBRE DE 2008 Per vint-i-quatre vots a favor dels grups polítics municipals del Partit Popular i Partit Socialista, i un en contra del Grup Polític Municipal Bloc Nacionalista Valencià-Verds-Plataforma per l’Hospital, s’acorda l’aprovació provisional de la modificació de l’Ordenança fiscal reguladora de l’impost sobre activitats econòmiques.

SESSIÓ ORDINÀRIA DEL PLE DEL 28 D’OCTUBRE DE 2008 • S’aproven, per unanimitat, les actes de les sessions ordinàries dels proppassats dies 11 de setembre i 2 d’octubre.

• Per vint-i-quatre vots a favor dels grups polítics municipals del Partit Popular i Partit Socialista i una abstenció del Grup Polític Municipal del Bloc Nacionalista Valencià-Verds-Plataforma per l’Hospital, s’acorda aprovar la modificació de la plantilla de personal municipal i el catàleg de llocs de treball per mitjà de la reclassificació del lloc de vicesecretari, que passa a la categoria superior.

• Per catorze vots a favor dels grups polítics municipals del Partit Popular i Bloc Nacionalista Valencià-Verds-Plataforma per l’Hospital i onze abstencions del Grup Polític Municipal Socialista, s’acorda aprovar la supressió del següent lloc que figura en el catàleg provisional vigent de llocs de treball:

Matrícula

Lloc treball

Nat.

Admó.

GSR

Nivell CD

Compl. específic

FP

3095

Cap del negociat de Participació Ciutadana

F

AG

C1-C2

18

9.782,35

C

Funcions enunciatives i no limitadores del lloc Genèriques: les pròpies de direcció de negociat, de conformitat amb la Relació de Funcions Genèriques.

Específiques: - Executar les decisions i acords municipals en matèria de Participació Ciutadana, tramitant els expedients administratius que siguen necessaris.

- Controlar i gestionar el Registre Municipal d’Associacions.

- Auxiliar des del punt de vista administratiu al titular de la Delegació en el compliment de les seues funcions.

- Gestionar totes les actuacions administratives necessàries per a l’aplicació correcta del Reglament Municipal de Participació Ciutadana, i assegurar els drets que el reglament concedeix als ciutadans.

- Gestionar, sota la direcció del responsable polític, el pressupost assignat a Participació Ciutadana.

Dotar el lloc de cap de negociat de Plusvàlues previst, a efectes organitzatius, en el catàleg de llocs vigent i, en conseqüència, incorporar-lo al catàleg: Matrícula

Lloc treball

Cap de negociat de Plusvàlues

Nat.

F

Admó.

AG

GSR

C1-C2

Nivell CD

18

Compl. específic

9.782,35

FP

Funcions enunciatives i no limitadores del lloc

C

Genèriques: les pròpies de direcció de negociat, de conformitat amb la Relació de Funcions Genèriques.

Específiques: - Gestió censal de l’Impost de Plusvàlues.

- Gestió tributària de l’Impost de Plusvàlues.

- Col·laboració amb la Inspecció de l’Impost de Plusvàlues.

hivern, 2009

18 • BIM TORRENT

Modificar, en els termes que resulten d’allò que s’ha acordat en els apartats precedents, l’estructura orgànica i funcional de les delegacions d’Economia, Hisenda, Patrimoni, Foment Econòmic, Ocupació i Comerç, i d’Esports i Falles.

• Per vint-i-quatre vots a favor dels grups polítics municipals del Partit Popular i Partit Socialista i una abstenció del Grup Polític Municipal del Bloc Nacionalista Valencià-Verds-Plataforma per l’Hospital, s’acorda aprovar inicialment el Reglament de Recompenses i Distincions de la Policia Local de Torrent, de conformitat amb el text proposat pel Consell de la Policia Local en la sessió del 16 d’octubre de 2008.

• Per unanimitat, s’acorda aprovar provisionalment la modificació dels articles 57, 58.2 i 69 de l’Ordenança general per a la gestió, inspecció i recaptació dels tributs i la resta d’ingressos de dret públic de l’Ajuntament de Torrent, la qual queda redactada en els termes establits en l’annex, que serà diligenciat pel secretari general de la corporació.

• Per tretze vots a favor del Grup Polític Municipal del Partit Popular i dotze vots en contra dels grups polítics municipals Socialista i Bloc Nacionalista Valencià-Verds-Plataforma per l’Hospital, s’acorda aprovar provisionalment la modificació dels articles 7 i 9 de l’Ordenança fiscal reguladora de l’impost de béns immobles.

• Per tretze vots a favor del Grup Polític Municipal del Partit Popular i dotze vots en contra dels grups polítics municipals Socialista i Bloc Nacionalista Valencià-Verds-Plataforma per l’Hospital, s’acorda aprovar provisionalment la modificació de l’Ordenança fiscal reguladora de l’impost sobre vehicles de tracció mecànica.

• Per vint-i-quatre vots a favor dels grups polítics municipals del Partit Popular i Partit Socialista i un en contra del Grup Polític Municipal del Bloc Nacionalista Valencià-Verds-Plataforma per l’Hospital, s’acorda aprovar provisionalment la modificació de l’article 8 de l’Ordenança fiscal reguladora de l’impost sobre construccions, instal·lacions i obres.

• Per tretze vots a favor del Grup Polític Municipal del Partit Popular i dotze vots en contra dels grups polítics municipals Socialista i Bloc Nacionalista Valencià-Verds-Plataforma per l’Hospital, s’acorda aprovar provisionalment la modificació dels articles 5, 7 i 10 de l’Ordenança fiscal reguladora de la taxa per l’aprofitament especial del domini públic per entrada de vehicles a través de les voreres.

• Per tretze vots a favor del Grup Polític Municipal del Partit Popular i dotze vots en contra dels grups polítics municipals Socialista i Bloc Nacionalista Valencià-Verds-Plataforma per l’Hospital, s’acorda aprovar provisionalment la modificació de l’Ordenança fiscal reguladora de la taxa per a la prestació del servici de concessió de llicències o comunicacions ambientals.

• Per tretze vots a favor del Grup Polític Municipal del Partit Popular i dotze vots en contra dels grups polítics municipals Socialista i Bloc Nacionalista Valencià-Verds-Plataforma per l’Hospital, s’acorda aprovar provisionalment la modificació de l’Ordenança fiscal reguladora de la taxa per a la prestació de l’atorgament de llicències urbanístiques.

• Per tretze vots a favor del Grup Polític Municipal del Partit Popular i dotze vots en contra dels grups polítics municipals Socialista i Bloc Nacionalista Valencià-Verds-Plataforma per l’Hospital, s’acorda aprovar provisionalment la modificació de l’Ordenança fiscal reguladora de la taxa per a la prestació dels servicis administratius en proves i expedients de selecció i habilitació de personal.

• Per tretze vots a favor del Grup Polític Municipal del Partit Popular i dotze vots en contra dels grups polítics municipals Socialista i Bloc Nacionalista Valencià-Verds-Plataforma per l’Hospital, s’acorda aprovar provisionalment la modificació de l’Ordenança fiscal reguladora de la taxa per a la prestació del servici de retirada de vehicles de la via pública.

• Per vint-i-quatre vots a favor dels grups polítics municipals del Partit Popular i Partit Socialista i un en contra del Grup Polític Municipal del Bloc Nacionalista Valencià-Verds-Plataforma per l’Hospital, s’acorda aprovar provisionalment la modificació de l’Ordenança fiscal reguladora de la taxa per a la concessió de plaques, patents i altres distintius que imposen o autoritzen les ordenances municipals.

• Per tretze vots a favor del Grup Polític Municipal del Partit Popular i dotze vots en contra dels grups polítics municipals Socialista i Bloc Nacionalista Valencià-Verds-Plataforma per l’Hospital, s’acorda aprovar provisionalment la modificació de l’Ordenança fiscal reguladora de la taxa per a l’adjudicació de l’ús de locals i instal·lacions ubicades en els mercats municipals.

• Per tretze vots a favor del Grup Polític Municipal del Partit Popular i dotze vots en contra dels grups polítics municipals Socialista i Bloc Nacionalista Valencià-Verds-Plataforma per l’Hospital, s’acorda aprovar provisionalment la modificació de l’Ordenança fiscal reguladora de la taxa

per a la utilització dels terrenys d’ús o domini públic amb llocs, barraques, casetes de venda, espectacles, atraccions, indústries dels carrers o ambulants i rodatges cinematogràfics.

• Per vint-i-quatre vots a favor dels grups polítics municipals del Partit Popular i Partit Socialista i un en contra del Grup Polític Municipal del Bloc Nacionalista Valencià-Verds-Plataforma per l’Hospital, s’acorda aprovar provisionalment la modificació de l’Ordenança fiscal reguladora de la taxa per l’ocupació del subsòl, sòl i volada de la via pública.

• Per vint-i-quatre vots a favor dels grups polítics municipals del Partit Popular i Partit Socialista i un en contra del Grup Polític Municipal del Bloc Nacionalista Valencià-Verds-Plataforma per l’Hospital, s’acorda aprovar provisionalment la modificació de l’Ordenança fiscal reguladora de la taxa per atorgament d’autorització municipal per al repartiment en via publica de publicitat i repartiment de publicitat domiciliària.

• Per tretze vots a favor del Grup Polític Municipal del Partit Popular i dotze vots en contra dels grups polítics municipals Socialista i Bloc Nacionalista Valencià-Verds-Plataforma per l’Hospital, s’acorda aprovar provisionalment la modificació de l’Ordenança reguladora del preu públic per a l’ús de la bibliocopiadora a la biblioteca en l’Espai Metropolità de la Cultura per part dels seus usuaris, la qual queda redactada en els termes establits en l’annex que serà degudament diligenciat pel secretari general de la corporació.

• Per unanimitat, s’acorda aprovar provisionalment la modificació de l’Ordenança reguladora del preu públic per a la prestació del servici d’utilització de instal·lacions esportives municipals.

• Per vint-i-quatre vots a favor dels grups polítics municipals del Partit Popular i Partit Socialista i un en contra del Grup Polític Municipal del Bloc Nacionalista Valencià-Verds-Plataforma per l’Hospital, s’acorda aprovar la modificació en la denominació dels carrers que s’indiquen a continuació: Anterior denominació C/ Alfons el Savi Av. de Barcelona 92 C/ Del Missioner Jesús Planells Pl. La Torrentina C/ Mestre Manuel M. Punto Solano Urb. Mas de la Muntanyeta Av. Mediterrani Del C/ Moratles C/ Sant Antoni de Pàdua C/ Serra

Denominació correcta C/ Rei Alfons el Savi Av. Barcelona 92 C/ Missioner Jesús Planells Pl. de la Torrentina C/ Mestre Manuel Mera Solano C/ Urb. Mas de la Muntanyeta Av. Mar Mediterrani C/ Moralets C/ Sant Antoni de Pàdua C/ Doctor Serra

• Aprovar la incorporació a l’Índex Alfabètic de Vies Públiques del municipi de Torrent de 8 nous carrers amb la seua classificació corresponent a l’efecte de liquidació dels tributs i preus públics municipals, que s’indica a continuació: Codi

Tipus

Denominació

1903 3537 3539 3540 3542 3543 3544 3545

Carrer Ptda.

Carrer Carrer Carrer Carrer Carrer Carrer

Mco. Andrés Carreres López Malamata, de Mineta, de Mauros, dels Canyada de l’albarder Rafael González Baldoví Tornos Francesc Cabrelles Romero

Numeració imparells 0-999 0-999 0-999 0-999 0-999 0-999 0-999 0-999

Numeració parells 0-998 0-998 0-998 0-998 0-998 0-998 0-998 0-998

Categoria 3 4 1 1 1 1 4 1”

• Per vint-i-quatre vots a favor dels grups polítics municipals del Partit Popular i Partit Socialista i un en contra del Grup Polític Municipal del Bloc Nacionalista Valencià-Verds-Plataforma per l’Hospital, s’acorda imposar la taxa i aprovar provisionalment l’Ordenança fiscal reguladora de la taxa per la utilització privativa o aprofitament especial del domini públic local per empreses que presten servicis de telefonia mòbil, la qual queda redactada en els termes establits en l’annex que serà degudament diligenciat pel secretari general de la corporació.

• Per tretze vots a favor del Grup Polític Municipal del Partit Popular i dotze en contra dels grups polítics municipals Socialista i Bloc Nacionalista Valencià-Verds-Plataforma per l’Hospital, s’acorda aprovar les tarifes aplicables en la prestació del servici municipal de transport urbà de viatgers, a partir del dia 1 de gener de 2009, que són les següents:

hivern, 2009

BIM TORRENT • 19

IMPORT TARIFA TÍTOLS DE TRANSPORT

PREU

IVA

TOTAL

BITLLET SENZILL:

0,654 €

0,046 €

0,70 €

ABONAMENTS MULTIVIATGE: ABONAMENT 10 (targeta magnètica)

4,117 €

0,288 €

4,40 €

Recàrrega 10 viatges (targeta sense contacte) Recàrrega 20 viatges (targeta sense contacte) Recàrrega 30 viatges (targeta sense contacte)

4,117 € 6,540 € 8,410 €

0,288 € 0,460 € 0,590 €

4,40 € 7,00 € 9,00 €

TARGETA D’ESTUDIANT Vàlida des de l’1 de setembre fins al 30 de juny en dies lectius.

TARGETA DAURADA Vàlida des de l’1 de gener fins al 31 de desembre.

Per cada nova entrega de targeta sense contacte. (1)

GRATUÏTA A efectes fiscals, cada viatge fet amb la targeta s’ha de valorar al mateix preu que un viatge fet utilitzant l’abonament de 30 viatges.

GRATUÏTA A efectes fiscals, cada viatge fet amb la targeta s’ha de valorar al mateix preu que un viatge fet utilitzant l’abonament de 30 viatges.

3€

(1) La primera expedició de la targeta sense contacte a les persones titulars de les targetes d’estudiant i daurades és gratuïta, i la tarifa d’expedició s’aplica únicament a les altes noves i a les renovacions per pèrdua o deteriorament de les ja expedides.

• Per unanimitat, s’acorda la declaració de parcel·la sobrant al polígon 61, aprovació del preu just i l’alta en l’Inventari de Béns i Registre de la Propietat, de conformitat amb el que estableix l’article 7m, apartats 1 i 2, del Reglament de Béns de les Entitats Locals, aprovat per RD 1372/86 de 13 de juny, sense que calga la tramitació de l’expedient de canvi de qualificació jurídica, a què es refereix el punt 3 del mateix article, per aplicació del que determina l’article 8u.4.a) del Reglament esmentat; aprovar el preu just de la parcel·la esmentada en la quantitat de tres mil huit-cents sis euros amb quaranta-sis cèntims (3.806,46 euros), inscriure-la en el Registre de la Propietat i incloure-la en l’Inventari Municipal de Béns.

• Per unanimitat, s’acorda aprovar els nomenaments en òrgans de govern i administració de l’organisme autònom administratiu municipal L’Auditori Municipal de Torrent. President: Modesto Salvador Muñoz Puchol. Vicepresidenta: Dolores Roch Cazorla. Així mateix, nomenar, com a representant del Grup Polític Municipal Partit Popular en el consell d’administració de l’organisme autònom administratiu municipal l’Auditori de Torrent, el Sr. Francisco Miguel Vilanova Moncholí. Estos nomenaments deixen sense efecte els efectuats pel Ple de 16 de juliol de 2007.

• Per unanimitat, s’acorda subrogar-se en les actuacions realitzades per l’empresa mixta Aigües de l’Horta davant la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, per a la concessió d’aigües subterrànies que abastisquen la urbanització Cumbres de Calicanto, a partir d’un nou sondeig situat en la partida de Serra, polígon 2, parcel·la 285 d’este terme municipal, dels pous Horteta 1 i 2 i del nou a construir en la mencionada ubicació (Expt.

1746/2006 2006/CP0047).

SESSIÓ ORDINÀRIA DEL 6 DE NOVEMBRE DE 2008 • Per unanimitat, s’acorda derogar el Reglament regulador de la creació, transformació i supressió de fitxers automatitzats de l’Ajuntament de Torrent.

• Per unanimitat, s’acorda desestimar la pretensió formulada pels interessats en l’escrit d’al·legacions de data de 14 de juliol del 2008, quant a l’oposició a l’inici de procediment de declaració expressa d’arbre monumental d’interés local mentre no es tramite expedient administratiu ba-

sant-se en l’article 33.3 de la CE, d’acord amb els arguments continguts en l’apartat 1r de les consideracions jurídiques. S’acorda la declaració d’arbre monumental d’interés local de l’exemplar de carrasca (Quercus ilex) ubicada al c/ Santa Rosa de Lima, 22, propietat de José Luis Montalva Orón, i s’inicia així el Catàleg d’Arbres Monumentals d’Interés Local que exigeix l’article 6.3 de la Llei 4/2006; i s’aprova el Pla de Manteniment que ha d’assumir l’Ajuntament.

• Per unanimitat, s’acorda iniciar novament el procediment de concurs per a la gestió indirecta del Programa d’Actuació Integrada de la Unitat d’Execució 7.9 del Vedat i aprovar les bases particulars per a iniciar-ne el concurs.

• Per unanimitat, s’acorda aprovar el projecte de conveni urbanístic per a la gestió de la zona verda interior a l’illa delimitada pels carrers del Pintor Ribera, Constitució, Federico Maicas i Guàrdia Civil.

• Per tretze vots a favor del Grup Polític Municipal del Partit Popular, un en contra del Grup Polític Municipal Bloc Nacionalista Valencià-VerdsPlataforma per l’Hospital i deu abstencions del Grup Polític Municipal Socialista, s’acorda aprovar inicialment el projecte d’Ordenança municipal reguladora de la instal·lació d’equipaments de telecomunicació que utilitzen l’espai radioelèctric, elaborat pels servicis tècnic i jurídic de l’àrea d’Urbanisme de l’Ajuntament; convocar un període d’informació pública i audiència a les operadores de telefonia interessades per un termini de 30 dies per a formular suggeriments i reclamacions, i suspendre l’atorgament de llicències per a la instal·lació d’equipaments de telecomunicació que utilitzen l’espai radioelèctric del terme de Torrent, per un termini màxim d’un any.

• Per unanimitat, s’acorda modificar l’acord plenari de constitució de la Ponència Tècnica Municipal d’Anàlisi Ambiental, en els apartats dispositius primer i tercer. La Ponència Tècnica Municipal d’Anàlisi Ambiental ha d’estar integrada per un enginyer industrial superior o tècnic municipal, un arquitecte o arquitecte tècnic municipal, i un tècnic de medi ambient o un tècnic d’administració general. D’entre els membres assenyalats s’haurà de nomenar un president i un secretari amb funcions administratives.

• Per unanimitat, s’acorda declarar que la Unitat d’Execució Vila JoiosaFoia de Bunyol es desenvoluparà per gestió indirecta, i aprovar el Programa d’Actuació Integrada per al desenvolupament de l’esmentada unitat d’execució, presentada per Construccions Excipa, SL, i el Pla de Reforma

hivern, 2009

20 • BIM TORRENT

Interior que l’acompanya. Designar urbanitzador d’esta actuació integrada a Construccions Excipa, SL, qui abans de firmar el conveni corresponent ha de presentar un aval per un import d’11.213,91 euros equivalent al set per cent de les càrregues del programa, IVA inclòs, i un altre per un import de 15.187,88 per a garantir l’obligació de costejar en el futur la part corresponent a la xarxa de clavegueram que realitze l’Ajuntament.

• Per unanimitat, s’acorda aprovar l’informe d’escolarització dels centres públics i concertats per al curs 2008-2009, que serà degudament diligenciat pel secretari general de la corporació. Afegir a l’informe les següents sol· licituds a la Conselleria d’Educació: agilitar els tràmits per a la construcció urgent dels centres d’educació infantil i primària números 10 i 11; l’adopció de mesures per a la creació de centres d’educació infantil de primer cicle (0 a 3 anys); la creació, construcció i dotació d’una EOI pròpia a la ciutat de Torrent; la construcció urgent d’un Centre Públic de Formació de Persones Adultes per a atendre l’àmplia demanda formativa de les persones adultes de la ciutat; que es garantisca la continuïtat de l’ensenyament en valencià de l’alumnat de batxillerat; que s’agilite l’adequació als requeriments de les lleis educatives de les instal·lacions dels centres educatius Tirant lo Blanc, Serra Perenxisa, Lope de Vega, L’Encarnació i Sant Pasqual.

• Per unanimitat, s’aprova inicialment el nou Reglament de Règim Intern del Consell Escolar Municipal de Torrent.

• Es dóna compte, i el Ple en queda assabentat, dels decrets adoptats per l’Alcaldia des del 26 de setembre fins al 29 d’octubre del corrent, del número 2.454 fins al número 2.727 (tots dos inclosos).

SESSIÓ EXTRAORDINÀRIA DEL 4 DE DESEMBRE DE 2008 • Per unanimitat, s’acorda concedir a Ana Isabel Medina Garrigues la Medalla d’Or de la Ciutat de Torrent. (Anabel Medina ha sigut guanyadora de dotze tornejos del WTA Tour Championship en la categoria de dobles, incloent-hi el Roland Garros de 2008, i finalista en onze ocasions més, amb una medalla de plata en les Olimpíades de Pequín de 2008 i formant parella amb Virginia Ruano; guanyadora també de huit tornejos del WTA Tour en categoria individual i finalista en cinc ocasions més, cosa que la va portar a situar-se la número 5 del món en dobles).

SESSIÓ ORDINÀRIA DEL 4 DE DESEMBRE DE 2008 • S’aproven, per unanimitat, les actes de les sessions extraordinària i urgent, i les ordinàries dels dies 28 d’octubre i 6 de novembre, respectivament.

• Per unanimitat, s’acorda deixar sense efecte la cessió gratuïta de les parcel·les 13.2, de 2.540,10 m2 (finca registral núm. 69.684), i 16.2, de 6.167,89 m2 (finca registral núm. 69.706), del Sector Mas del Jutge 2 de Torrent efectuada a la mercantil NOUS ESPAIS TORRENT, SA, mitjançant l’acord del Ple de l’Ajuntament adoptat en la sessió del 25 de juliol del 2007, que han de revertir novament al patrimoni de la corporació.

• Per unanimitat, s’acorda aprovar, amb efectes d’1 de gener del 2008, l’actualització de preu del contracte de «Servici de neteja de locals municipals» subscrit amb l’empresa Cooperativa Valenciana de Limpieza Servicio Popular, i es fixa el preu del contracte a raó de 0,95 euros/m2, IVA inclòs.

Fixar el cost màxim anual del servici per a l’any 2008 en 579.738,32 € (cinc-cents setanta-nou mil set-cents trenta-huit euros amb trenta-dos cèntims), IVA inclòs.

• Per unanimitat, s’acorda aprovar la revisió de preus del contracte de prestació del servici de recollida de residus sòlids urbans d’acord amb el detall següent: ANY

COEFICIENT D’APLICACIÓ

EFECTES

2005

1,433863696

De l’1-1-2005 al 31-122005

I ordenar que s’abone a l’empresa adjudicatària, FCC Medio Ambiente, SA, la quantitat de 68.766,52 € (seixanta-huit mil set-cents seixanta-sis euros amb cinquanta-dos cèntims), IVA inclòs, en concepte de revisió de preus.

• Per unanimitat, s’acorda aprovar la revisió de preus del contracte de prestació del servici de recollida de residus sòlids urbans d’acord amb el detall següent:

ANY

COEFICIENT D’APLICACIÓ

EFECTES

2006

1,483732011

De l’1-1-2006 al 30-4-2006

I ordenar que s’abone a l’empresa adjudicatària, FCC Medio Ambiente, SA, la quantitat de 135.432,64 € (cent trenta-cinc mil quatre-cents trentados euros amb seixanta-quatre cèntims), IVA inclòs, en concepte de revisió de preus. Per unanimitat, s’acorda aprovar la revisió de preus del contracte de prestació del servici de recollida de residus sòlids urbans d’acord amb el detall següent: ANY

COEFICIENT D’APLICACIÓ

EFECTES

2007

1,570923544

De l’1-1-2007 al 30-4-2007

I ordenar que s’abone a l’empresa adjudicatària, FCC Medio Ambiente, SA, la quantitat de 32.534,47 € (trenta-dos mil cinc-cents trenta-quatre euros amb quaranta-set cèntims), IVA inclòs, en concepte de revisió de preus.

• Per unanimitat, s’acorda aprovar la revisió de preus del contracte de prestació del servici públic de neteja viària d’acord amb el detall següent: ANY

COEFICIENT D’APLICACIÓ

EFECTES

2005

1,40711483

De l’1-1-2005 al 31-12-2005

I ordenar que s’abone a l’empresa adjudicatària del servici, FCC Medio Ambiente, SA, la quantitat de 49.939,45 € (quaranta-nou mil nou-cents trenta-nou euros amb quaranta-cinc cèntims), IVA inclòs, en concepte de revisió de preus de l’exercici 2005.

• Per unanimitat, s’acorda aprovar la revisió de preus del contracte de prestació del servici públic de neteja viària d’acord amb el detall següent: ANY

COEFICIENT D’APLICACIÓ

EFECTES

2006

1,47033114

De l’1-1-2006 al 31-12-2006

I ordenar que s’abone a l’empresa adjudicatària del servici, FCC Medio Ambiente, SA, la quantitat de 107.084,77 € (cent set mil huitanta-quatre euros amb setanta-set cèntims), IVA inclòs, en concepte de revisió de preus de l’exercici 2006.

• Per unanimitat, s’acorda no admetre a tràmit els recursos especials en matèria de contractació interposats en data 5 de novembre de 2008 contra els plecs de condicions tècniques i administratives particulars aprovats pel Ple de l’Ajuntament en els acords de 23 de juliol i 11 de setembre de 2008 per Luis Alegre Gil, en representació d’Autobusos de València a Catarroja, SA i 14 empreses més; Celedonio García Martínez, en representació de Trànsit Bus, SL i 13 empreses més i Celedonio García Martínez en representació de l’Associació Unió Valenciana de Transportistes de Viatgers en Autocar-UVATRA, així com les ampliacions presentades a estos en data 25 i 28 de novembre de 2008, perquè l’únic recurs admissible és el recurs contenciós administratiu, de conformitat amb el que estableix l’article 37.10 LCSP. Desestimar íntegrament el recurs especial en matèria de contractació interposat en data 5 de novembre de 2008 contra els plecs de condicions tècniques i administratives particulars aprovats pel Ple de l’Ajuntament en els acords de 23 de juliol i 11 de setembre de 2008 per Luis Alegre Gil, en representació de l’Associació Lliure de Transportistes de Viatgers de València (ALTRAVI), així com l’escrit d’ampliació a este presentat en data 28 de novembre de 2008. Desestimar l’adopció de la mesura provisional i cautelar de suspendre el procediment d’adjudicació, una vegada l’acord plenari de data 11 de setembre del 2008 ha resolt de forma expressa la totalitat de qüestions de fons plantejades, i ja que la prossecució del pro-

hivern, 2009

BIM TORRENT • 21

cediment no comporta cap perjuí als interessos de l’associació ALTRAVI, que no té capacitat jurídica ni legitimació per a participar com a licitadora en el procediment obert convocat per a adjudicar el concert per a prestar el servici municipal de transport urbà de viatgers.

• Per unanimitat, s’acorda determinar com a forma de gestió de servici públic la indirecta per mitjà de la modalitat de concessió administrativa, d’acord amb el que preveu el art. 253 de la LCSP; aprovar l’expedient i la despesa plurianual corresponent, i convocar el procediment obert per a la contractació del servici de recollida pneumàtica de residus urbans.

• Per tretze vots a favor del Grup Polític Municipal Partit Popular, un en contra del Grup Polític Municipal Bloc Nacionalista Valencià-VerdsPlataforma per l’Hospital i onze abstencions del Grup Polític Municipal Partit Socialista, s’acorda aprovar inicialment la modificació de crèdits al pressupost de l’Ajuntament de Torrent número 1/2008, competència del Ple de la corporació, per l’import indicat en l’estat numèric següent: Altes en partides de despeses PARTIDA

DESCRIPCIÓ

EUROS

51110

2275

Vies Públiques: neteja viària (1)

315.192,66

51110

2277

Vies Públiques: recollida de residus (1)

238.667,58

2279

Servici economicofinancer: treballs d’altres empreses (2)

136.222,99

61111

690.083,23

Total capítol II 12102

4810

Informàtica i Comunicacions: premis, beques i pensions (3)

22310

4672

Seguretat i Protecció Civil: Consorci d’Extinció d’Incendis (4)

18.697,53

43200

4894

AV del Vedat: transf. a assoc. ciutadanes (5)

10.000,00

43210

4897

Urbanisme i Obres: ajuda instal·lació d’ascensors (6)

26.800,00

45141

4702

Indústria i Comerç: conveni del Club de Gerents (7)

46.545,15

6321

Seguretat Policia Local i Trànsit: remodelació central Policia (8)

99.730,66 99.730,66

Total capítol VI TOTAL GENERAL

894.056,57

Baixes en partides de despeses PARTIDA

DESCRIPCIÓ

DESCRIPCIÓ

EUROS

11110

1600

Òrgans de Govern: SS a càrrec de l’ocupador

30.000,00

11110

1100

Òrgans de Govern: retribucions bàsiques del personal de confiança

90.000,00

12106

1212

Informació complem. de destinació dels funcionaris

30.000,00

12110

1701

Administració gral.: indemnització judicial

60.000,00

12110

1200

Administració gral.: retribucions bàsiques dels funcionaris

50.000,00

12110

1212

Administració gral.: complem. de destinació dels funcionaris

30.000,00

22210

1200

Seguretat Policia local i Trànsit: retribucions bàsiques dels funcionaris

30.000,00

22210

1212

Seguretat Policia Local i Trànsit: complem. de destinació dels funcionaris

49.056,57

22210

1600

Seguretat Policia Local i Trànsit: SS a càrrec de l’ocupador

60.000,00

EUROS

31312

1600

Programes de família: SS a càrrec de l’ocupador

10.000,00

43220

1600

Parcs i Jardins: SS a càrrec de l’ocupador

20.000,00

45110

1300

Biblioteques i Arxius: retribucions dels laborals fixos

50.000,00

51110

1600

Vies Públiques: SS a càrrec de l’ocupador

50.000,00

Total capítol I

559.056,57

01100

3420

SEF: deute públic. Interessos de demora

125.000,00

01100

3101

SEF: deute públic. Interessos operacions de tresoreria

100.000,00

01100

3100

SEF: deute públic. Interessos de préstecs

Total capítol III 42200

4661

Educació: AICE (Assoc. Internacional Ciutats Educadores)

45200

4801

Joventut: Vonsorci Xarxa Joves.net

Total capítol IV 01100

9111

40.000,00 265.000,00 2.700,00 13.300,00 16.000,00

SEF: deute públic. Amortització del préstec fora del sector públic

Total capítol IX

104.242,68

Total capítol IV 22210

2.200,00

PARTIDA

54.000,00 54.000,00

TOTAL GENERAL

894.056,57

• Per unanimitat, s’acorda aprovar el Projecte de modificació número 3 del Pla Parcial del Sector Parc Central redactat per l’arquitecta de la secció tècnica de planejament.

• Per unanimitat, s’acorda declarar que la Unitat d’Execució Illes BalearsVerge de l’Esperança es desenvoluparà per gestió indirecta, i desestimar les al·legacions presentades per Consuelo Encarnación Vázquez Payá, atés que segons l’informe emés pel cap de la Secció Tècnica de Gestió i Disciplina Urbanística el dia 15 de març del 2006, en relació amb l’informe emés per ell mateix amb data el 5 d’octubre del 2007, es tracta de qüestions que cal dilucidar en el Projecte de Reparcel·lació; Vicent Benedito Madrid, Enrique Navarro Aviñó i Concepció Sancho Gaspar per les raons exposades en l’informe emés pel cap de la Secció Tècnica de Gestió i Disciplina Urbanística el dia 15 de març del 2006; Amparo Puig Silla, atés que segons l’informe emés per l’enginyer tècnic topògraf municipal de 19 de maig del 2008, es va cometre un error en l’informe de fixació de línies de la parcel·la, per la qual cosa es rectifica l’informe, i s’aclareix que la delimitació del Pla de Reforma Interior és coincident amb el límit nord de la parcel·la; i Agustín Baixauli Bau per mitjà d’escrits amb entrada de 12 de setembre del 2007 i 18 de juliol del 2008 en tant que es tracta de qüestions que cal dilucidar en el Projecte de Reparcel·lació, segons informes emesos respectivament pel cap de la STGDU el 5 d’octubre del 2007 i per la cap de Secció de Planejament i Gestió el 26 de novembre. I aprovar el Programa d’Actuació Integrada per al desenvolupament de la unitat d’execució esmentada, presentada per Agrupació d’Interés Urbanístic «Carrer Illes Balears-Verge de l’Esperança», les càrregues d’urbanització de la qual són d’1.386.243,45 euros, IVA inclòs, i la proporció dels solars resultants de l’actuació constitutiva de la retribució de l’urbanitzador és del 39,02 %, així com el Pla de Reforma Interior i Estudi Complementari que l’acompanyen.

• Per unanimitat, s’acorda adjudicar provisionalment el contracte de gestió del servici municipal de transport col·lectiu urbà de viatgers a l’empresa Unió Temporal d’Empreses (UTE) formada per la mercantil Fernanbús, SA (CIF A-46001608) i per la mercantil Autobuses de Buñol, SL (CIF B-46001855) en les condicions de l’oferta de data 18 d’agost de 2008.

El termini del contracte és de deu anys comptadors des de l’endemà de la data de l’acta de començament de la prestació del servici. L’import de la primera anualitat del contracte puja a un milió huit-cents seixanta-dos euros amb set cèntims (1.862.000,07) dels quals 1.740.186,98 € corresponen a la base imposable i 121.813,09 € a l’import de l’IVA. L’import de la segona anualitat del contracte ascendeix a un milió nou-cents seixanta euros amb tretze cèntims (1.960.000,13 €) dels quals 1.831.775,82 € corresponen a la base imposable i 128.224,31 € a l’import de l’IVA. L’import de la tercera

hivern, 2009

22 • BIM TORRENT

anualitat del contracte ascendeix a dos milions cinquanta-huit mil euros amb dènou cèntims (2.058.000,19 €) dels quals 1.923.364,66 € corresponen a la base imposable i 134.635,53 € a l’import de l’IVA. • Es dóna compte de l’expedient tramitat per a la concessió d’ajudes a organitzacions no governamentals, d’acord amb la convocatòria d’ajudes aprovada per Ple del passat dia 11 de setembre de 2008, i per unanimitat s’acorda concedir les ajudes següents: ONG

PROJECTE

PAÍS

SUBVENCIÓ 2008

Solidaritat Valenciana

Salut integral per a la dona.

Formació i actualització per a promotors de salut

Perú

3.000 €

Associació Voluntariat Internacional per al Desenvolupament, l’Educació i la Solidaritat-vides

Abastiment d’aigua potable per al Centre de Promoció Femenina, Centre de Jóvens i la Llar Joan xxiii de Kara

Togo

Mundo Infancia

Associació Civil «Llars de Cura Diària de l’Estat de Tachira»

Veneçuela

Apahu (Associació Humanitària de Paiporta)

Solidaritat amb els xiquets malalts del Kosovo

Parròquia Mare de Déu de l’Assumpció Fiadelso Parròquia Mare de Déu de l’Assumpció

Mainel Fem Futur

Mundo Cooperante

Mans Unides

Remar

3.000 €

Capacitació laboral de dones (aula informàtica)

Nicaragua

3.000 €

Intervenció socioeducativa víctimes de maltractaments

Equador

2.000 €

Millora de les condicions del dispensari de beuno

Senegal

2.000 €

Somnis i realitats per als xiquets a Romania

Romania

4.000 €

Campament urbà

Rep. Dominicana

4.000 €

Drets a l’aigua

Rep. Dominicana

3.000 €

Millora de les condicions d’habilitat dels barris marginals esteli

Nicaragua

3.000 €

Unió de Pobles Solidaris

Suport a la sobirania alimentària de forma sostenible de la comunitat de tirado. Muntatge de les estacions de bombament

Cuba

4.000 €

Payasospital

Somriures per a xiquets hospitalitzats per càncer o malalties greus, amb especial atenció a xiquets de països del tercer món

València

3.000 €

Ulls del Món

Suport a l’atenció i cures oftalmològiques i òptiques de la població sahrauina: consulta, intervencions quirúrgiques, prevenció i formació

Tindouf

5.000 €

dasyc

acoec

Ong se puede

3.000 € Más Vida

Millora de la situació educativa

Perú

4.000 €

Construcció centre tercera edat parròquia Sant Agustí

Bolívia

3.000 €

Port Au Prince (Haití)

3.000 €

Creació centre social i laboral per a capacitació i integració persones amb minusvalideses físiques

Adess

3.000 €

nova vida ibt

Zimbabwe

Proyecto África

Dotació Col·legi Sant Rafael

Zagora (Marroc)

9.000 €

3.000 € Creu Roja Internacional

Colòmbia

SUBVENCIÓ 2008

3.000 €

Construcció de dos noves aules i unes oficines per a la missió de Siakobvu, Gorkwe

Cobrir desdejunis guarderies de petites desdunes i gonaives

PAÍS

Marroc

acoec

Kosovo

PROJECTE

Prevenció de la immigració juvenil

avar

Ong se puede

Hijas de la Caridad

Hermanas Operarias Catequistas de Ntra. Sra de los Dolores

ONG

3.000 €

Centre de dia per a persones majors

Mauritània

2.000 €

Construcció latrines

Nigèria

4.000 €

Estància temporal menors ucraïnesos a València

Ucraïna

Intervenció i rescat de xiquets del carrer

Colòmbia

4.000 €

Millora situació social econòmica de famílies Ebeom Azud. Ampliació projecte

Brasil

5.000 €

Granja escola jóvens drogodependents i marginats

Nicaragua

3.000 €

24.000 €

10.000 €

Fons valencià per a la Solidaritat Associació Nova Terra

5.000 € Rehabilitació vivenda incendiada al c/ st. Ernest, 16-3

10.000 €

Emergències socials

31.000 €

La no-realització del projecte o l’incompliment donarà lloc a la revocació de la subvenció, i l’entitat infractora haurà de reintegrar les quantitats obtingudes a la Tresoreria de l’Il·lm. Ajuntament de Torrent.

• Per unanimitat, s’acorda felicitar a María Cristina Oller Rodríguez, guanyadora de la fase autonòmica de la Comunitat Valenciana del «IX Concurso Hispanoamericano de Ortografía del año 2008».

• Per unanimitat, s’acorda felicitar a Marcos Raimundo Fresquet Martínez, guanyador del Premi d’Innovació Educativa 2008 de la Comunitat Valenciana, pel treball «Cadena de palabras»; al titular del Col·legi Madre Sacramento, guanyador del Segon Premi d’Innovació Educativa 2008 de la Comunitat Valenciana; i al titular del Col·legi La Puríssima, guanyador del Segon Premi d’Innovació Educativa 2008 de la Comunitat Valenciana.

• Es dóna compte, i el Ple en queda assabentat, dels decrets adoptats per l’Alcaldia des del dia 30 d’octubre fins al 27 de novembre de l’any en curs, del número 2.728 fins al número 3.003 (tots dos inclosos).

hivern, 2009

SESSIÓ EXTRAORDINÀRIA I URGENT DEL 18 DE DESEMBRE DE 2008 • Per unanimitat, s’acorda desestimar la reclamació formulada en data 5-12-2008, per Mª Teresa Arcos Sánchez, actuant en nom i representació de la mercantil REDTEL, contra la taxa per la utilització privativa o aprofitament especial del domini públic local per empreses que presten servicis de telefonia mòbil; i s’aprova definitivament la imposició de la taxa per la utilització privativa o aprofitament especial del domini públic local per empreses que presten servicis de telefonia mòbil, així com la seua Ordenança fiscal reguladora, aprovada provisionalment en la sessió plenària extraordinària del 28 d’octubre del 2008.

• Per tretze vots a favor del Grup Polític Municipal del Partit Popular i dotze en contra dels grups polítics municipals Socialista i Bloc Nacionalista Valencià-Verds-Plataforma per l’Hospital, s’acorda desestimar íntegrament l’al·legació formulada per Juan Benavent Aleixos com a membre del partit polític Unió Valenciana, contra la modificació de l’Ordenança reguladora de l’Impost sobre Activitats Econòmiques per a l’exercici 2009. Estimar parcialment l’al·legació formulada per Xelo Moreno Simó, actuant en nom i representació del Club de Gerents de Torrent, contra la modificació de l’Ordenança reguladora de l’impost sobre activitats econòmiques per a l’exercici 2009, en tant que s’inclou la bonificació regulada en l’apartat primer de l’article 88.2.c) del Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals; i aprovar definitivament la modificació de l’Ordenança reguladora de l’impost sobre activitats econòmiques per a l’exercici 2009, aprovada provisionalment en la sessió plenària extraordinària i urgent del 28 d’octubre del 2008.

SESSIÓ EXTRAORDINÀRIA DE 30 DE DESEMBRE DE 2008 • Per tretze vots a favor del Grup Polític Municipal del Partit Popular i deu abstencions dels grups polítics municipals Socialista i Bloc Nacionalista Valencià-Verds-Plataforma per l’Hospital, s’acorda modificar l’apartat 7é,

BIM TORRENT • 23

relatiu a les tarifes de la vigent Ordenança reguladora del preu públic per la prestació del servici d’utilització d’instal·lacions esportives municipals, amb un increment del 7,2 per 100 respecte de les vigents, en els termes establits en l’annex presentat. Els preus públics que s’aprovan per mitjà d’este acord començaran a aplicar-se a partir de l’1 de gener del 2009.

• Per unanimitat, s’acorda aprovar els projectes d’inversió per a les obres que es relacionen, en el marc del Fons Estatal d’Inversió Local: «Enllumenat carrer de la Constitució», per un import de 336.400 euros (IVA inclòs); «Enllumenat carrer de Sant Valerià», per un import de 290.000 euros (IVA inclòs); « Enllumenat Colònia Blanca, el Vedat», per un import de 424.138,85 euros (IVA inclòs); «Enllumenat carrers d’Albacete, Conca, Múrcia i Iecla», per un import de 28.965,48 euros (IVA inclòs); «Enllumenat carrer d’Azorín», per un import de 348.000 euros (IVA inclòs); « Enllumenat Barri Colònia Bon Estar», per un import de 231.724,64 euros (IVA inclòs); «Enllumenat el Vedat zona 9», per un import de 266.897,13 euros (IVA inclòs); «Enllumenat zona 8.B el Vedat», per un import de 566.897,78 euros (IVA inclòs); «Enllumenat públic Valle del Carmen», per un import de 424.138,85 euros (IVA inclòs); «Enllumenat Rotonda Autovia», per un import de 34.800 euros (IVA inclòs); «Enllumenat i reparació de voreres zona 8 A el Vedat», per un import de 951.856,14 euros (IVA inclòs); «Urbanització carrer de Sant Cristòfol», per un import de 431.190 euros (IVA inclòs). «Urbanització carrer Sagra», per un import de 375.785 euros (IVA inclòs); «Enllumenat carrer de les Germanies-Tram», per un import de 336.400 euros (IVA inclòs); «Enllumenat carrer de l’Horta», per un import de 266.800 euros (IVA inclòs). I sol·licitar al secretari d’Estat de Cooperació Territorial, per mitjà de la Subdelegació del Govern, el finançament per als projectes d’inversió, adjuntant la documentació indicada en l’article 5.2 del Reial Decret Llei 9/2008, de 28 de novembre.