Bim 162

Butlletí d’Informació Municipal Número

162

Maig/Juny 2009 Exemplar gratuït

Telèfons d’interés AJUNTAMENT..................................................96 111 11 11 www.torrent. es (FAX)............................................................................... 96 159 98 10 Actes i Resolucions..............................................96 111 18 21 Activitats.....................................................................Ext. 1050 Bim i Publicacions Municipals.......... 96 111 11 11 - Ext. 1156 bim@torrent.es BLOC-EV................................................................96 111 18 09 Cadastre Urbà.............................................................Ext. 1099 CCOO....................................................................96 111 11 62 Compres.................................................. Ext. 1095 / Ext. 1037 Contractació.........................................................96 111 18 17 Coordinació de la Delegació de Festes......................................96 111 11 75 / 600 962 514 CSIF.......................................................................96 111 11 63 Cultura........................................................................Ext. 1171 Educació.....................................................................Ext. 1068 Estadística...................................................................Ext. 1047 Falles...........................................................................Ext. 1139 Gabinet D’Alcaldia................................................96 111 18 02 alcaldia@torrent.es Gabinet de Comunicació...........................................Ext. 1170 Urbanisme............................................................96 111 18 12 Informació i Registre General..............................96 111 11 11 Informàtica i Telecomunicacions.........................96 111 18 28 Medi Ambient.............................................................Ext. 1123 Obres Públiques.........................................................Ext. 1062 Oficina de Promoció I Ús del Valencià.........................Ext. 1069 Partit Popular........................................................96 111 18 07 Pressupostos i Comptabilitat...............................96 111 18 14 PSPV-PSOE............................................................96 111 18 06 Recursos Humans................................................96 111 18 29 Relacions Exteriors i Unió Europea..............................Ext. 1052 Secretaria General................................................96 111 18 03 Seguretat Ciutadana, Mobilitat i Transports................. Ext. 1034 Transport Urbà............................................................Ext. 1177 Tresoreria.................................................................... Ext. 1091 Tributs no Periòdics....................................................Ext. 1057 Tributs Periòdics.........................................................Ext. 1815 UGT........................................................................96 111 11 61 AJUNTAMENT Altres dependències municipals Aigües de l’Horta..................................................96 158 01 29 Benestar Social.....................................................96 111 18 60 Biblioteca Metro...................................................96 111 18 51 Brigada d’Obres....................................................96 111 18 61 Camp de Futbol Sant Gregori..............................96 156 03 46 (Cafeteria).........................................................96 158 00 37

Casa de Cultura i Biblioteca................................96 111 18 50 Centre d’Esplai Carrer Toledo..............................96 156 49 76 Centre d’Informació Juvenil.................................96 158 96 24 Centre de Comunicació i Serveis Interculturals.....96 157 00 31 Centre Social Xenillet Carrer Albades.................96 111 18 63 Centre Social La Marina (Hernández Malillos) . .96 111 18 64 Consell Agrari.......................................................96 155 16 84 Consum.................................................................96 111 18 58 Dona......................................................................96 111 18 59 Foment Econòmic, Ocupació i Comerçs..............96 111 18 68 EMAT.....................................................................96 111 18 52 FCC Medi Ambient...............................................96 156 53 53 Fundació Esportiva Municipal.............................96 156 23 46 Gabinet Psicopedagògic Municipal.....................96 111 18 39 Grua Municipal.....................................................96 156 73 13 L’Auditori...............................................................96 158 10 77 Mercat Central......................................................96 155 94 52 Mercat Sant Gregori.............................................96 155 24 71 Nous Espais, SA....................................................96 156 54 56 OMAC Xenillet carrer Albades.............................96 156 81 87 Piscina Municipal Parc Vedat ..............................600 943 810 Policia Local. Oficines...........................................96 111 18 93 Policia Local Vedat...............................................96 155 10 41 Policia Local Xenillet carrer Albades...................96 156 81 87 Poliesportiu El Vedat............................................96 156 63 51 (Cafeteria).........................................................96 156 39 30 Poliesportiu Vil·la Carme......................................96 157 33 78 (Cafeteria).........................................................96 157 33 33 Protecció Civil.......................................................96 155 90 63 Regidoria de la Dona, Sanitat i omic........................Ext. 1675 Retosa...................................................................96 111 18 70 Sanitat...................................................................96 111 18 57 Serveis Socials carrer La Marina.........................96 155 77 09 Torrent Activa carrer Joan xxiii............................96 156 45 63

Comissaria Policia Nacional.................................96 155 44 99 (Emergències).................................................................. 091 Bombers.............................................................................. 112 (Emergències).................................................................. 112 Atenció a Víctimes de Maltractaments...............96 111 18 68 Policia Local. Dependències................................96 111 18 92 (Emergències).................................................................. 092 Avisos i urgències de 8 a 15 hores,excepte festius Centre de Salut c/ Pintor Ribera, 28....................96 197 42 84 Urgències de 15 a 8 hores, festius les 24 h.

Pac Centre de Salut c/ Pintor Ribera, 28 ..............96 197 42 65 Avis d’incidències de l’aigüa i del clavegueram.... 96 158 01 29 Avís d’incidències urbanes...................................902 300 392 Taxis...................................................................... 96 155 10 55

Horaris farmàcies

juny 25 Dj R. Medina 26 Dv Mª Ros Ortí 27 Ds Padre Méndez Metro

28 Dg Mª. D. Navarro 29 Dl A. Gregorio 30 Dt J. Martínez

1 2 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22

Dg Dl Dt Dc Dj Dv Ds Dg Dl Dt Dc

R. Belzunce Vta. Hortiguela J. Mateu M. Nemesio I. Cabañes A. Martínez Vta. Hortiguela J. Mateu E. Benlloch J. Fontestad Vta. Hortiguela

2 3 24 25 26 27 28 29 30 31

Dj Dv Ds Dg Dl Dt Dc Dj Dv

A. Pascual Mª Ros Ortí Farmacia Parc Central Hnos. Simó Castello Cb. Campos-Mtez-Carratalá C. Vicedo San Valeriano Vta. Hortiguela A. Pascual

6 7 8 9 10

Dj Dv Ds Dg Dl

Torrentina Farmacia Parc Central Navarro Gómez-Lobo Cb. Santos Patronos I. Cabañes

11 12 13 14 15

Dt Dc Dj Dv Ds

San Valeriano A. Gregorio Padre Méndez-Metro Santos Patronos M. Ferrandis

juLIOL 1 2 3 4 5 6 7 8 9 1 0 11

Dc Dj Dv Ds Dg Dl Dt Dc Dj Dv Ds

Torrentina Farmacia Parc Central R. Belzunce A. Gregorio Vta. Hortiguela Navarro Gómez-Lobo Cb. R. Medina M. Ferrandis Santos Patronos Hnos. Simó Castelló Cb. J. Martínez

AGOST 1 2 3 4 5

•

Ds Dg Dl Dt Dc

I. Cabañes A. Martínez J. Martínez A. Gregorio A. Martínez

BIMTorrent

Agència Repsol-Butano Oficines.........................96 155 02 28 Agència Repsol-Butano Magatzem.....................96 155 16 30 artic (Associació d’Alcohòlics de Torrent i Comarca)..........................................96 156 46 58 CEFIRE (Centre de Formació, Innovació i Recursos Educatius)......................................96 157 20 61 CEGAS S.A.............................................................96 377 83 87

900 700 365 Cementeri Parroquial...........................................96 156 35 74 Centres d’Educació Permanent d’Adults (Sant Pasqual)...................................................96 155 25 38 (Federico Maicas).............................................96 155 51 40 (Xenillet)............................................................96 157 35 41 Centre de Diàlisi...................................................96 157 21 95 Centre de Drogodependències...........................96 155 69 11 Centre de Prevenció del Càncer de Mama...........96 156 49 03 Centre de Salut MentaL.......................................96 155 70 61 Centre de Salut Pintor Ribera. Cita prèvia..........96 197 42 60 Servei de Planificació familiar.........................96 156 46 21 Centre de Salut Pública del Departament n. 9......96 197 48 75 Conservatori de música Mestre Joan Roig............96 155 13 23 Consultori Sants Patrons Cita prèvia Especialitats..................................96 157 59 33 Centre de Salut Torrent II. Cita prèvia.................96 197 48 40 Centre de Salut Mental....................................96 197 48 68 Drogodependències........................................96 197 48 68 Consultori del Vedat.............................................96 156 27 68 Correus.................................................................96 155 05 96 Creu Roja..............................................................96 156 60 74 (Emergències)...................................................96 367 73 75 Departament de la Dona.....................................96 111 18 59 ECOPARC..............................................................96 156 31 92 FAC (Federació d’Associacions Ciutadanes). ..............96 156 49 97 Fernanbus.............................................................96 150 00 82 FGV Estació de Trens de Torrent..........................96 155 16 29 FGV Telèfon d’Informació.....................................900 46 10 46 Hisenda (Administració de Torrent de l’Agència Tributària)....................................96 155 94 12 Iberdrola................................................................96 351 07 22 INSS.......................................................................96 155 00 75 Mancomunitat de l’Horta Sud.............................96 157 20 11 Museu Comarcal..................................................96 158 82 21 Registre de la Propietat Torrent 1........................96 155 43 59 Registre de la Propietat Torrent 2........................96 158 83 10 Registre de la Propietat Torrent 3........................96 155 28 07 SERVEF / INEM......................................................96 158 87 91 Tanatori Torrent Sant Josep..................................96 156 46 32

96 127 22 00 Tresoreria General de la Seguretat Social...........96 158 80 30

TELÈFONS D’URGÈNCIA

FARMÀCIES DE GUÀRDIA 22 Dl I. Carbonell 23 Dt C. Vicedo 24 Dc San Valeriano

ALTRES TELÈFONS D’INTERÉS

TITULAR/ADREÇA

• B. Álvarez. Av. Sant Llorenç, 121 • R. Belzunce. Mare de Déu de la Pau, 15 • E. Benlloch. Av. País Valencià, 6 • I. Cabañes. Pintor Ribera, 28

• Campos-Carratalá-Mtnez. Camí Reial, 112 • I. Carbonell. Pare Méndez, 166 • A. Castelló. Mare de Déu de la Soletat, 16 • A. De Gregorio. San Ernesto, 2 • M. Ferrandis. Fra Lluís Amigó, 2 • J. Fontestad. Músic José Ortí, 24 • R. Hortigüela. Gómez Ferrer, 49 • V. Hortigüela. Sagra, 14 • La Torrentina. Plaça La Torrentina, 4 • A. Martínez. Av. País Valencià, 113 • J. Martínez García. Pare Méndez, 56 • J. Mateu. Av. País Valencià, 52 • R. Medina Almerich. Azorin, 10 • M. Nemesio. Plaça Maestro Giner, 1 • M. D. Navarro. L’Horta, 17 • Pare Méndez-Metro. Pare Méndez-Metro, 111 • A. Pascual. Ramón y Cajal, 42 • M.ª Ros Ortí. Malva-rosa, 4 • Santos Patronos. Sants Patrons, 42 • San Valeriano. Pintor Renau, 23.

• C. Vicedo. Av. País Valencià, 132

HORARI De dilluns a divendres

Dissabtes

TELÈFON

De 9 a 14 i de 16,30 a 21 h.

De 9,30 a 13,30 i de 16,30 a 20 h.

De 9,30 a 13,30 i de 16,30 a 20 h.

De 8,30 a 20,30 h.

De 9,30 a 13,30 i de 16,30 a 20 h.

De 9,30 a 14 i de 16,30 a 21,30 h.

De 9,30 a 13,30 i de 16,30 a 20 h.

De 9 a 14 i de 16,30 a 20,30 h.

De 9 a 22 h.

De 9,30 a 13,30 i de 16,30 a 20 h.

De 9,30 a 13,30 i de 16,30 a 20 h.

De 9,30 a 13,30 i de 16,30 a 20 h.

De 9,30 a 14 i de 17 a 20.30 h.

De 9,30 a 13,30 i de 16,30 a 20 h.

De 9,30 a 13,30 i de 16,30 a 20,30 h.

De 9,30 a 13,30 i de 16,30 a 20 h.

De 9.30 a 13.30 i de 16.30 a 20 h.

De 9,30 a 13,30 i de 16,30 a 20 h.

De 9 a 21 h.

De 9 a 14 i de 16,30 a 20 h.

De 9,30 a 13,30 i de 16,30 a 20 h.

De 9,30 a 13,30 i de 16,30 a 20 h.

De 8 a 20 h.

De 9 a 13.30 i de 17 a 20 h.

De 9 a 14 i de 16,30 a 21 h.

De 9,30 a 14 h.

De 9,30 a 13,30 h.

De 9,30 a 13,30 h.

De 9 a 13,30 h.

De 9,30 a 13,30 h.

De 9,30 a 14 h.

De 9,30 a 13,30 h.

De 9,30 a 14 h.

De 9 a 22 h.

De 9,30 a 13,30 h.

De 9,30 a 13,30 h.

De 9,30 a 13,30 h.

De 9,30 a 14 h De 9,30 a 13,30 h.

De 9,30 a 13,30 h.

De 9,30 a 13,30 h.

De 9.30 a 13.30 h.

De 9,30 a 13,30 h.

De 9 a 14 h.

De 9,00 a 14 h.

De 9,30 a 13,30 h.

De 9,30 a 13,30 h.

De 9,30 a 13,30 h.

De 9 a 13.30 h.

De 9 a 14 i de 16,30 a 21 h.

96 157 23 75 96 155 33 26 96 155 02 17 96 155 15 84 96 155 78 57 96 157 29 93 96 155 59 71 96 155 49 23 96 129 49 15 96 156 13 81 96 155 20 10 96 155 14 83 96 155 11 68 96 129 28 48 96 155 54 51 96 117 78 04 96 155 05 42 96 157 14 14 96 157 11 19 96 156 45 58 96 156 25 40 96 155 05 82 96 156 38 69 96 156 26 10 96 108 14 30 96 156 21 00

Número 162 · Maig-Juny 2009

Número

162

MAIG-JUNY, 2009

BIMTorrent CONSELL RECTOR Presidenta: Amparo Folgado Tonda.

Vocals: Modesto Salvador Muñoz Puchol, José Vicente Gallego Madramany, Rosa Ortí Fernández, Francisco Miguel Vilanova Moncholí, Ramón Pacheco Sarabia, José Antonio Veiga Gómez, Encarnación Redón Garrido, i Fernando Martínez Gómez.

Direcció i coordinació: Ana Coronado Gavilán.

Han col·laborat en este número: Delegació d’Educació, CEIP Federico Maicas, CEFIRE, Colegio San José y Santa Ana, Gabinet de Comunicació de l’Ajuntament, Col·lectiu Soterranya, Gabinete de Prensa del Club de Gerentes, Begoña Cuñat, María Téllez, Pep Verela, Valentín Benlloch Barrachina, A.VV. El Vedat, CIJ, Xavier Salas, Anna Gascó, Llucià Vallés, Mariano Casas, Josep M. Gieguez, Carmen Sáez, Andrea Gallardo, Cristina Bea, i Òscar Pérez.

Fotografies: Arxiu BIMTorrent, A.C., CEIP Federico Maicas, CEFIRE, Colegio San José y Santa Ana, Club de Gerentes, Valentín Benlloch, CIJ, Delegació de Medi Ambient, Gabinet de Comunicació de l’Ajuntament, i altres col·laboradors.

PORTADA de Calo Carratalà. Hidroeléctrica.

Sumari

Educació 4 • AJUDES EDUCATIVES PER AL CURS 2009/2010.

6 • Activitats al col·legi Federico Maicas. Exposició del projecte educatiu “Apadrinem una escultura”.

Les trinitàries celebren el 75 aniversari.

La Ciutat 7 • Recuperació del centre històric.

8 • Luz verde al soterramiento de las vías del metro a su paso por Torrent.

9 • La ronda del Safranar conecta los barrios del sur con la zona norte y este de la ciudad.

El Plan Urban recuperará el barranco y mejorará la calidad ambiental del barrio del Xenillet.

10 • El arquitecto Vázquez Consuegra diseña un edificio de 100 viviendas protegidas para jóvenes.

Zona industrial y comercial en el sector del Alter.

Notícies de l’Ajuntament 11 • El Ayuntamiento firmó 11 contratos de proyectos del Plan E del Gobierno Central. Plan de empleo para algún miembro de familias sin trabajo.

22 • L’Ajuntament canvia l’ús de la parcel·la de la Brigada d’Obres per a ubicar la Universitat Catòlica.

Servici de lloguer de bicicletes. Jornades de Jocs populars per als escolars.

37 • Asociaciones y ciudadanos suscriben el Pacto Pobreza Cero.

38 • Resultados de Torrent en las Elecciones Europeas.

Escriuen els grups municipals.

Societat 12 • Pilar Abad, presidenta de Cáritas, Mujer Atenea de 2009.

13 • Dones empresàries i comerciants en el Dia de la Persona Emprenedora.

El Col·lectiu Soterranya y el Comercio Justo.

14 • Vigésima Gala Eurogerents. Centro Auxiliar de Salud de El Vedat.

15 • XV Jornada de Educación para la Salud. Feria Outlet. Nuevos contenedores para reciclar el aceite.

Toma de posesión de subalternos.

16 • María Téllez investiga sobre epidemiología medioambiental y cardiovascular.

18 • La asociación de discapacitados, ADISTO, tendrá nueva sede.

23 • El Consell Agrari homenajea a un agricultor en reconocimiento a su vida de trabajo.

26 • III Certamen Literario de la A. VV. El Vedat. El Ayuntamiento y ARTIC conmemoran el Día Mundial sin tabaco. Puntos de acceso WIFI gratuitos.

27 • Gran participación en las Jornadas Municipales para la Convivencia Intercultural.

28 • Encuesta ciudadana para optar el cambio de denominación de la actual avenida del Pais Valencià.

Primer Concurso Canino. Nous tractes, la editora del Nou Torrentí, recibió un Premio a la Gestión Innovadora en empresas.

Torrent al Cor • El rossejat i els nostres menjars.

20

Festes

24 • L’Encontre Gloriós fou l’acte més multitudinari de la Setmana Santa.

25 • I Concurso Nacional de Composición de Música Festera.

El Canto del Loco, La Oreja de Van Gogh, Isabel Pantoja y el Rockejat en las fiestas de julio.

Joventut El BIM es distribueix de manera gratuïta a tot aquell/a que el sol·licite. Es permet la reproducció total o parcial de textos, fotografies o dibuixos, sempre que se'n cite la procedència. El BIM no tornarà els originals ni mantindrà correspondència.

L'Ajuntament i l'equip de redacció no es fan responsables dels articles que van firmats, ja que la responsabilitat del contingut de l'escrit recau sobre la/les persona/es que el firmen. D'aquest BIM s'ha fet un tiratge de 10.000 exemplars.

IMPRIMEIX: FEDERICO DOMENECH, S.A. EDITA: AJUNTAMENT DE TORRENT. DEPÒSIT LEGAL: V. 3.241-1981

29 • «Última». Creació Contemporània Jove. I Concurs de Còmic «TorrentJove».

CIRCUIT MÚSICA JOVE 09: una nova edició del Circuit de música.

Medi Ambient 30 • L’aigua torna a brollar a la font de Sant Lluís.

Restauració de la font i del paratge del Clot de Bailón a la serra Perenxisa.

Cultura 32 • Els llibres guanyadors dels Premis Ciutat de Torrent.

33 • Llucià Vallés, guanyador del Premi Ciutat de Torrent de Narrativa Juvenil.

Mariano Casas, finalista del Premi de Narrativa Juvenil.

34 • Qüestionari a Josep M. Dieguez, guanyador del Premi de Teatre.

Carmen Sáez, guanyadora del Premi de Poesia.

36 • Agenda cultural.

Esports 40 • X Mitja Marató «Ciutat de Torrent». XI Carrera Popular contra la Droga «Memorial Benito Pozo».

41 • Remodelació i ampliació de les instal·lacions del poliesportiu municipal Anabel Medina.

V Torneig Internacional de Tenis Femení.

Torrent va felicitar Anabel Medina, després del seu triomf en el Roland Garros.

42 • El futbol INDOOR, reserva de figures.

Benjamín Motoso renova amb el Torrent CF per a la pròxima temporada.

43 • La Peña Ciclista celebra su 50 aniversario.

El Torrent CF regalarà el passe per a la temporada 2009-2010 a les persones en l’atur.

Educa c i ó

AJUDES EDUCATIVES PER AL CURS 2009/2010 El Ple realitzat el 7 de maig va aprovar per unanimitat esta sèrie d’ajudes econòmiques per a l’Educació

Ajudes de Compensació educativa

Ajudes per alumnat d’ Educació Infantil

L’ Ajuntament destinarà 14.500 € per a concedir una subvenció a les AMPA dels CEIP Lope de Vega, Mare de Déu del Rosari i a la Comissió de Mares del CEIP Sant Joan Baptista, consistent en 30 € per cada alumne/a d’Educació Infantil empadronat a Torrent i que estiga matriculat als centres esmentats, ja que estos col·legis desenvolupen projectes de Compensació Educativa.

Les ajudes es faran efectives en signar un conveni amb les AMPA dels CEIP Lope de Vega i Mare de Déu del Rosari i amb la Comissió de Mares del CEIP Sant Joan Baptista. n

Es destinarà la quantitat de 40.000 € per a fer efectives les ajudes a l’alumnat nascut l’any 2008 i 2009, destinades a la inscripció en escoles infantils de 1r cicle.

Els xiquets i xiquetes beneficiaris d’aquest programa hauran d’estar empadronats a Torrent, residirhi i matricular-se en una escola infantil de primer cicle al llarg del curs 2009/2010.

L’import de la subvenció per a la inscripció en escoles infantils és de 90 €. L’import es farà efectiu mitjançant l’entrega d’un xec bancari a nom del pare, mare o tutor, circumstància que s’ha d’acreditar.

Per a fer efectiva aquesta ajuda, els pares, mares o tutors hauran d’entregar en el Departament d’Educació la documentació següent: Fotocòpia compulsada del DNI del pare, mare o tutor (la tutoria s’haurà d’acreditar). Fotocòpia del llibre de família.

Certificat expedit per la persona titular de l’escola infantil, en què conste que l’alumne/a beneficiari/ ària, es troba matriculat/da en el centre per al curs 2009/2010.

No és necessari demostrar documentalment la residència en aquest municipi. Aquest fet el comprovarà el servei autoritzat de l’Ajuntament. n

Ajudes per alumnat d’Educació Especial 9.000 €, destinarà l’Ajuntament per a concedir una subvenció als centres d’Educació Especial de Torrent, consistent en 90,15 € per cada alumne/a empadronat a Torrent i que estiga matriculat als centres esmentats.

Les ajudes es faran efectives en signar un conveni amb els titulars dels centres concertats Torre Pinos, Squema i La Unión i el Decret d’Alcaldia que concedisca la subvenció al centre públic d’educació especial L’Encarnació. n

Beques S’aprova la convocatòria dels tipus de beques escolars següents per al curs 2009/2010, per un import total de 73.000 € amb el desglossament següent: • Per a cursar estudis d’Educació Infantil de 2 i 3 anys, un import total de 10.000 €.

• Per a l’adquisició de material escolar en els cursos d’Educació Infantil de segon cicle, un import total de 12.000 €.

• Per a l’adquisició de material escolar (exclosos llibres de text), per a cursar estudis d’Educació Primària de 24.000 € • Per a l’adquisició de material escolar per a cursar 4t d’educació secundària obligatòria, un import total de 24.000 €.

• Per a cursar estudis d’Educació Permanent d’Adults, un import total de 3.500 €.

• Per a cursar estudis de Música i Dansa, un import total de 3.000 €.

• Es concedeixen 8.000 € al CP Joan XXIII per a l’adquisició de llibres i

•

BIMTorrent

material escolar, que el col·legi haurà de justificar amb la presentació, com a mínim, de tres pressupostos d’empreses del sector, i la dotació de material escolar s’haurà d’adjudicar mitjançant acord previ del Consell Escolar del centre.

Els alumnes d’aquest centre no poden sol·licitar les ajudes per a l’adquisició de material escolar d’educació infantil ni el val de 90,15 € per alumne d’educació primària. Sí que poden sol· licitar les ajudes per a cursar estudis de música i dansa.

Els alumnes d’educació infantil dels CEIP Lope de Vega, Mare de Deu del Rosari i Sant Joan Baptista no podran demanar les ajudes corresponents a aquest nivell, ja que, mitjançant la subscripció d’un conveni entre l’AMPA d’estos centres d’educació compensatòria i l’Ajuntament, es concedeixen ajudes directes per a l’adquisició de material didàctic per al seu alumnat d’edu-

cació infantil. Sí que poden sol· licitar les ajudes per a cursar estudis de música i dansa.

La Comissió Qualificadora de Beques, vistes les sol·licituds presentades i en el cas que la proposta de resolució no esgote l’assignació global d’alguna de les convocatòries, pot proposar l’acumulació de les quantitats sobrants a la resta dels apartats de la convocatòria.

Les beques escolars que no es justifiquen en els terminis i condicions que assenyalen les bases respectives, queden anul·lades automàticament, sense més requisits i les quantitats sobrants queden a disposició d’Alcaldia per a l’atenció de casos especials i necessitats urgents del departament d’Educació, a proposta de la comissió informativa corresponent.

Totes les ayudes i beques escolars citades s’han d’abonar a càrrec de la partida 42200.4810 del pressupost vigent. n Número 162 · Maig-Juny 2009

Ajudes per alumnat d’Educació Secundària obligatòria Es destinarà la quantitat de 240.600 € per a fer efectives les ajudes a l’alumnat de 1r, 2n i 3r d’Educació Secundària obligatòria. Aquestes ajudes es concediran d’acord amb els criteris següents: • Els xiquets i xiquetes beneficiaris d’aquest programa hauran d’estar empadronats, residir a Torrent i estar estudiant en els cursos 1r, 2n o 3r d’educació secundària obligatòria el curs 2009/2010.

• L’import de la subvenció per a l’adquisició de material educatiu és de 90,15 €.

L’import es farà efectiu mitjançant l’entrega d’un val que es podrà canviar, fins al dia 31 d’octubre del 2009, a les llibreries de Torrent que firmen un conveni.

• Els alumnes repetidors rebran un val de 45 €.

• Les ajudes per a l’adquisició de material educatiu per a l’alumnat de de 1r, 2n i 3r d’educació secundària obligatòria es faran efectives a través dels centres públics i privats i concertats. Els alumnes a què fan referència els dos apartats següents percebran la subvenció en l’Ajuntament, sempre que presenten la documentació que se’ls hi demana.

• Els alumnes que es troben escolaritzats en altres centres hauran de presentar al Departament d’Educació de l’Ajuntament el certificat d’escolarització.

• Els alumnes de 1r, 2n i 3r d’educació secundària obligatòria que no hi estiguen empadronats disposen fins al dia 15 d’octubre del 2009 per a fer-ho.

• Una vegada finalitzat el procés, s’ha de fer una avaluació de la campanya, en la qual participaran representants de tots els sectors implicats. n

Número 162 · Maig-Juny 2009

Subvencions

Convocatòria de subvencions per al curs 2009/2010, per un import de 102.000 €.

Convocatòria pública a) Ajudes a centres d’ensenyaments bàsics i d’educació especial per a l’adquisició de material didàctic. b) Ajudes a centres d’ensenyaments bàsics, EPA i d’educació especial per a l’adquisició de fons de lectura per a biblioteques escolars. c) Ajudes a grups de professors/es o centres que porten a terme experiències pedagògiques. d) Per a la realització d’activitats culturals i extraescolars que facen els centres docents. e) Per al sosteniment i activitats de les federacions locals de pares d’alumnes i les associacions de pares/mares d’alumnes i associacions d’alumnes. f) Per a la posada en marxa de projectes que fomenten la participació de les famílies en les activitats educatives del centre.

8.000 e 10.000 e 5.000 e 10.500 e 20.000 e

5.000 e

Ajudes a centres singulars a) Al centre CAES. Joan XXIII. b) Al Centre d’Educació Permanent Adults de Torrent. c) Al centre públic d’Educació Especial La Encarnación. d) Al centre d’Educació Especial La Unión. e) Al centre d’Educació Especial Squema. f) Al centre d’Educació Especial Torre-pinos. g) Al CEIP El Molí (integració de discapacitats motrius). h) Al Conservatori Professional de Música de Torrent. i) Als col·legis per al sosteniment de la línia en valencià. j) Per a col·laborar en l’edició de l’agenda escolar en valencià destinada als col· legis de Torrent.

Ajudes a altres entitats a) Al Centre de Professors de Torrent. b) A l Centre de Professors per al sosteniment del Centre Socionatural de l’Ajuntament de Torrent i Conselleria d’Educació. c) A la Unió Musical de Torrent, per al sosteniment de l’escola de música. d) A l’associació del Cercle Catòlic de Torrent, per al sosteniment de l’escola de música. e) A la Gavella, per les activitats que fomenten l’ús del valencià entre els escolars de Torrent.

Altres ajudes Ajudes de caràcter anàleg que es concedisquen mitjançant resolució de l’Alcaldia o acord de la Comissió de Govern.

2.000 e 9.000 e 2.000 e 2.000 e 2.000 e 2.000 e 1.000 e 3.000 e 3.700 e 3.700 e

1.250 e 2.150 e 3.000 e 3.000 e 2.500 e

1.200 e

La concessió d’aquestes ajudes s’ha de fer mitjançant Decret de l’Alcaldia a proposta d’una Comissió Qualificadora. El termini per sol·licitar aquestes ajudes finalitza el 15 de juliol. n BIMTorrent

•

Educa c i ó

Activitats al col·legi Federico Maicas

Exposició del projecte educatiu «Apadrinem una escultura» CEFIRE

E

CEIP FEDERICO MAICAS

A

l CEIP Federico Maicas, s’han fet al llarg del mes d’abril una sèrie d’activitats d’animació a la lectura que han tingut gran èxit en la comunitat escolar.

Els i les alumnes de sisé van fer una representació en la biblioteca per a tots els companys i les companyes del col·legi. Eren personatges de contes populars que eixien dels llibres i animaven a tots i totes a participar de la màgia dels contes llegint-los. A continuació, els xiquets i xiquetes d’Infantil participaven en un taller relacionat amb el que havien vist. Tots estem molt satisfets dels resultats d’aquesta activitat. També el dia 23 d’abril, per a commemorar el dia del llibre, l’AMPA lliurà el premis del “Certamen Literari” i baixàrem al pati a llegir amb el lema “A l’ombra d’un arbre, llegir és agradable”. Va ser una activitat agradable i motivadora.

L’ encontre en la biblioteca amb l’autora de Les Vacances de Saïda, l’escriptora Eva Peydró, va ser molt profitosa per als nostres lectors de cinqué que havien gaudit prèviament d’aquest llibre i que van poder satisfer les seues curiositats de primera mà.

D’altra banda, l’espai obert que oferix el vestíbul del cole ha possibilitat la creació dels ciclellibres, activitat que consistix en compartir: el llibre d’imatges (infantil), endevinalles (1er cicle), embarbussaments (2on cicle) i refranys (3er cicle). A més a mes, hem vist fotos de xiquetes, xiquets i mestres que han volgut compartir amb la resta del col.legi els seus Moments fotografiats de lectura. n

•

BIMTorrent

l 14 de maig va tindre lloc a l’Auditori la inauguració de l’exposició dels treballs de l’alumnat dels centres escolars que han participat en esta segona edició del projecte educatiu «Apadrinem una escultura».

En esta activitat han participat diversos centres educatius: CEE La Encarnación, CP Joan XIII, CP Miguel Hernández, CP El Molí i l’IES Tirant lo Blanc. A l’exposició van assistir l’alcaldessa María José Català, la regidora d’Educació Lola Roch, i els escultors Rafael Pi Belda i Vicent Pallardó.

Des del CEFIRE ens pareix especialment interessant este projecte pel que significa d’oportunitat per a unir totes les escoles de la localitat mitjançant una activitat pedagògica que els invita a participar en un projecte comú. Tal projecte, vinculat als pilars fonamentals explicitats

per la UNESCO en el Fòrum de Jóvens sobre Patrimoni Mundial, pretén promocionar i protegir el patrimoni i educar en els seus valors.

Invitem i animem totes les escoles i centres educatius de la localitat a participar en la tercera edició, que es convocarà el pròxim curs escolar. n

Les trinitàries celebren el 75 aniversari

COL·LEGI SAN JOSÉ i SANTA ANA

L

es religioses trinitàries celebren

el 75 aniversari de la seua presència a Torrent. Entre els diversos actes realitzats podem

destacar, per la gran acollida que han tingut i l’afluència de persones, el sopar d’antigues alumnes al pati del col·legi el dia 5 de juny, amb més de 600 persones, i el dia 6 la celebració de l’Eucaristia amb motiu de la Santíssima Trinitat, que fou presidida per Mons. Rafael Sanus, bisbe auxiliar emèrit de València. Hi participà la comunitat educativa, amics i simpatitzants del col·legi, i va assistir l’alcaldessa, Mª José Catalá, acompanyada de membres de la Corporació Municipal. n Número 162 · Maig-Juny 2009

Centre Històric L a

C i u tat

Pla de recuperació del centre històric L’Ajuntament obri un procés de participació perquè el veïnat decidisca com vol el nucli antic. Entre les inversions ja iniciades o compromeses per a recuperar el centre històric estan la reforma del Centre Mare de Déu de l’Olivar, la Torre, el nou mercat i la compra d’edificis.

En el marc del Pla de recuperació del centre històric s’estan realitzant inversions importants i afecta una àrea de 214.000 metres quadrats, encara que la protecció especial de l’àrea és de 42.000 metres quadrats.

Informació facilitada pel Gabinet de Comunicació de l’Ajuntament

E

l Pla especial de reforma interior del centre històric vol recuperar una de les zones més emblemàtiques de la ciutat. L’estudi estarà acabat cap a finals de 2010, encara que ja s’està aplicant en totes les actuacions. Així ho exposaven l’alcaldessa, María José Català, i el regidor d’Urbanisme, Santiago Martí, en una conferència de premsa realitzada el 15 de maig.

El Pla de reforma del centre històric propicia un estudi de la situació d’edificis, carrers i paisatge que donarà pas a la participació dels ciutadans i se sabrà quins són els edificis més singulars i interessants per tal de posar-los en valor en els pròxims anys. Quant al model de consulta i participació, es realitzaran quatrecentes enquestes aleatòries i domiciliàries distribuïdes uniformement per tot el terme municipal entre persones residents al municipi. Estes enquestes es completaran amb entrevistes personalitzades a persones considerades coneixedores del territori de l’àmbit d’estudi, com ara tècnics municipals, representants de les associacions i d’empreses públiques, etc. A més, qualsevol ciutadà o ciutadana podrà opinar a través del web municipal i totes les associacions de la ciutat tindran veu per a valorar i opinar sobre el centre històric.

Entre les preguntes que es realitzaran està la valoració dels diferents edificis com la Torre, l’església de l’Assumpció, la Casa de la Cultura, l’Hort de Trénor, etc., a més de preguntes per a definir quin model de carrer volen, Número 162 · Maig-Juny 2009

«Quan a l’arquitectura, hi ha un 42% d’edificacions que no mantenen la tipologia autòctona i un 58% que sí que la mantenen. Quant a l’antiguitat, hi ha un 49% de parcel·les amb edificis de menys de 50 anys, un 37% de parcel·les amb edificis de 50 a 100 anys i un 14% de parcel·les amb edificis de més de 100 anys.

Pel que fa a les edificacions, les que estan en bon estat sumen un 82%, les que tenen algunes deficiències el 12%, i les d’estat molt deficient el 2%, igual que el percentatge de solars.» si de vianants o amb trànsit rodat. La finalitat de l’enquesta personalitzada i de les entrevistes a col·lectius i especialistes és obtindre una

valoració de les preferències visuals de la població i de la seua percepció del centre històric per a dissenyar-ne la recuperació i reforma.

Actuacions en tot el centre històric El govern local ha compromés prop de 20 milions d’euros per a recuperar el centre històric, encara que els primers estudis parlen que hi farien falta desenes de milions. Després de la rehabilitació de la Torre, amb una inversió d’1,5 milions, es remodelaran els dos carrers comercials principals, Sagra i Sant Cristòfol, amb una inversió d’1 milió d’euros, sense oblidar el projecte del nou mercat amb una inversió de 13 milions d’euros i un aparcament subterrani.

També contribuiran a revitalitzar el nucli antic i posaran en valor la zona la reforma del Centre de Majors del carrer de la Mare de Déu de l’Olivar, amb una inversió d’1,2 milions, la del Centre de la Dona i el Centre de Majors del carrer de Bellido, o la compra de l’edifici de l’antic BBVA, que serà la seu de Nous Espais.

Segons l’estudi, al nucli antic hi ha un 49% d’edificis de menys de 50 anys; un 37% de parcel·les amb edificis de 50 a 100 anys i un 14% d’edificis amb més de 100 anys.

Les edificacions en bon estat sumen un 82%, les que tenen algunes deficiències el 12%, i les d’estat molt deficient i els solars són el 2% del nucli històric. Les vivendes del centre històric estan buides o sense ús en un 20%. L’estudi també destaca la gran vocació comercial del nucli antic amb baixos i edificis comercials.

Un altre dels factors que es té en compte és la importància d’impulsar l’arquitectura autòctona de la ciutat. L’estudi recull que el 42% de les edificacions no manté la tipologia característica de la zona i el 58% sí que la compleix. n BIMTorrent

•

La

Ciu t a t

Luz verde al soterramiento de las vías del metro a su paso por Torrent Supondrá una inversión aproximada de 85 millones de euros Informació facilitada pel Gabinet de Comunicació de l’Ajuntament

El 1 de junio, en el salón de plenos del Ayuntamiento, el conseller de Infraestructuras y Transporte, Mario Flores, y la alcaldesa, María José Català, firmaron el protocolo para el soterramiento de las vías de la Línea 1 de FGV en el entorno de la estación de Torrent, que prevé soterrar más de 1,5 kilómetros de vías y la construcción de una nueva estación que será también un gran centro comercial.

La alcaldesa y el conseller firmando, y con representantes de Camí la Nòria.

L

a reivindicación vecinal más antigua tiene el respaldo de la Generalitat Valenciana para soterrar las vías del metro a su paso por la ciudad. Un proyecto que prevé un coste de 85 millones de euros que pagarán Ayuntamiento y Generalitat y supondrá construir un túnel de 1,5 kilómetros.

Esto dará fin al aislamiento de toda la barriada de Camí de la Nòria, a la vez que mejorará el tráfico rodado en toda la ciudad al acabar con una de las barreras arquitectónicas que estrangulaba todo el centro urbano, especialmente el centro histórico y los nuevos barrios como la zona de Parc de Trénor; y lo más importante, se eliminará el peligro para quienes atraviesan las vías del metro.

Una vez aprobado por el Consell, el protocolo se firmaba el 1 de junio entre Ayuntamiento y Generalitat, para iniciar la redacción del proyecto y ejecutar la obra.

•

BIMTorrent

Los primeros estudios de lo que será este soterramiento prevén un coste que ronda los 85 millones de euros que pagarán a partes iguales la Generalitat y el Ayuntamiento. Torrent conseguirá los recursos para sufragar la obra a través de la urbanización del sector del Safranar, del que se está redactando el proyecto; así, el Ayuntamiento dispondrá de los recursos necesarios para ejecutar la obra que propiciará un crecimiento equilibrado de la población. El soterramiento de las vías abarcará más de un kilómetro de túnel desde que el metro llega a Torrent hasta que enlaza con el túnel ya realizado en la estación de la avenida. También se prevé la construcción de una nueva estación que sustituya a la actual.

Este protocolo de colaboración entre el Ayuntamiento y la Conselleria de Infraestructuras recoge que en el plazo de nueve meses se someterá a información pública el Estudio Informativo del Soterramiento y Nueva Estación de la línea férrea de Valencia a Villanueva de Castellón. Los trabajos de redacción los encarga el Ayuntamiento, con el apoyo de los equipos técnicos de la Conselleria de Infraestructuras. El estudio se realiza en paralelo con la concreción de la planificación urbanística de la zona, para dar una solución integrada tanto de la estación antigua como de la nueva que se construya con el nuevo trazado subterráneo del metro a su paso por Torrent, y una vez realizado este estudio ambas administraciones suscribirán

un convenio, donde se fijarán los plazos de inicio y final del soterramiento de las vías del metro a su paso por la ciudad.

Para financiar los 42,5 millones, el Consistorio destinará el edificio de la estación a zona comercial y oficinas. La nueva estación tendrá dos salidas por dos puntos de la ciudad: la zona de L’Hort de Trenor y Camí la Nòria. De esta forma se mejorará la accesibilidad de los ciudadanos porque conectará desde donde en la actualidad se encuentra la estación con otra zona de expansión, próxima al parque de L’hort de Trénor.

La estación actual será de titularidad municipal, por lo que el Ayuntamiento podrá hacer uso del edificio.

El trazado del túnel será de 1,5 kilómetros y el recorrido tendrá en cuenta la ampliación de la zona Safranar. El trazado actual, una vez desmanteladas las vías, pasará a ser propiedad del Ayuntamiento y se convertirá en una avenida verde que desembocará en una gran plaza. De esta forma, el casco antiguo quedará conectado con una zona de expansión e integrará el barrio de Camí La Nòria en la ciudad, al eliminar la barrera arquitectónica que actualmente le separa.

Con el soterramiento de las vías, se urbanizará la zona de Safranar. n Número 162 · Maig-Juny 2009

L a

La ronda del Safranar conecta el sur con el norte y este de la ciudad

L

a ronda del Safranar absorbe un tráfico de 1.100 vehículos diarios, lo que mejora el tráfico en toda la ciudad, ya que la nueva carretera conecta los barrios del sur de la ciudad y Parc Central con la zona norte y este.

Así lo aseguraba el concejal de Urbanismo, Santiago Martí, durante la inauguración de la primera gran ronda de circunvalación de la ciudad. Esta nueva infraestructura se convierte en la alternativa para desplazarse de una zona a otra de la ciudad sin utilizar vías habitualmente congestionadas como la avenida del País Valencià o la calle Valencia.

El concejal de Urbanismo matiza: “La ronda no absorbe sólo parte del tráfico de la ciudad, sino que al disponer de paseo, bancos y carril bici, podrá ser usado por los viandantes”. La inversión realizada en la Ronda del Safranar, financiada por el Ayuntamiento y la Generalitat, supera los 3,6 millones de euros. Hace cerca de un año se

abrió el primer tramo de la ronda hasta el barrio de Camí de la Noria y ahora está enlazada con Parc Central. En la ronda se ha incluido un carril bici de 2,50 metros y una acera peatonal de 1,75 metros. Para la primera fase se construyó un puente sobre las vías del metro, y también un aparcamiento de 30 plazas junto a un colegio cercano.

La ronda de Safranar tiene una longitud de más de un kilómetro con una calzada con un carril en cada dirección y dos puentes que atraviesan las vías del metro. El ancho de la calzada de la ronda es de 13,50 metros. El trayecto entre el norte y sur de la ciudad a través de esta ronda puede realizarse en apenas dos minutos y es la vía alternativa a la avenida para poder desplazarse desde las dos zonas de la ciudad. Para construir la ronda ha sido necesario el desvío y construcción de las nuevas acequias de riego para los agricultores de este sector. n

La alcaldesa asegura que la ronda del Safranar da respuesta a los vecinos de Camí la Nòria, ya que les permite contar con un acceso directo al tiempo que sirve para descongestionar el tráfico en la ciudad.

C i u tat

El Plan Urban recuperará el barranco y la calidad ambiental del barrio del Xenillet

C

rear empleo y mejorar la imagen del barrio del Xenillet son las dos líneas de trabajo del plan Urban y para lo que se destina la mayor parte del presupuesto a ejecutar en los próximos años en la barriada, gracias al programa europeo cofinanciado por Ayuntamiento y Unión Europea.

Se abrirá una oficina específica del plan Urban en el barrio del Xenillet desde donde se coordinen todas las actuaciones municipales en esta zona, más de una treintena, en donde se incluyen la puesta en marcha de una guardería y la recuperación de todo el margen derecho del barranco.

Los vecinos de la barriada serán los primeros en beneficiarse, ya que la mayoría de los trabajos que se generen con la puesta en marcha del plan serán ocupados por desempleados, especialmente por aquellos que viven en la misma barriada del Xenillet, ya que las cotas de desempleo son mucho más altas que las del resto de la ciudad.

Se está ultimando el plan de acción de Urban con actuaciones que afectan a la mayoría de delegaciones municipales, contempla la inversión de cerca de 15 millones de euros, la mayor que se realizará en un barrio de estas características en la Comunitat Valenciana.

Una de las actuaciones que resulta urgente en el Xenillet es la mejora medioambiental, especialmente la recuperación del margen derecho del barranco. El plan ya ha diseñado lo que será este margen derecho con amplias zonas verdes que impidan el acceso en vehículos hasta el mismo borde del barranco como ocurre en la actualidad. En 2008, el Ayuntamiento junto a voluntarios realizó una limpieza del barranco donde se sacaron más de 900 toneladas de vertidos.

El plan Urban abordará una actuación definitiva que impida que esta zona siga degradándose. También se reordenará todo el tráfico de la zona con las calles colindantes al barranco como alternativa para el tráfico rodado de la calle Valencia. Entre las infraestructuras que se van a crear en la barriada está un nuevo edificio polivalente donde se ubicará una guardería infantil y otros servicios de atención. n Información facilitada por el Gabinete de Prensa del Ayuntamiento

Número 162 · Maig-Juny 2009

BIMTorrent

•

La

Ciu t a t

El arquitecto Vázquez Consuegra diseñará un edificio de 100 viviendas protegidas para jóvenes Torrent dispondrá de uno de los edificios de viviendas protegidas más singulares de la Comunitat, el edificio M-27, de cien viviendas de Protección Oficial, que está terminando de diseñar el arquitecto sevillano Guillermo Vázquez Consuegra, ganador el año pasado del premio de arquitectura europeo de mayor prestigio que se concede a proyectos de viviendas de régimen protegido.

E

l acceso a estas viviendas se hará por sorteo para los jóvenes de Torrent. El edificio tendrá cien pisos distintos, habrá 75 de tres dormitorios y 25 de dos.

La modalidad de altura de los bloques es de planta baja, cuatro alturas y ático.

Se ha optado por duplicar el número de viviendas ático, al contemplar que todos ellos sean dúplex y, en lugar de disponer

de viviendas ático de una planta, se consigue disponer del doble de áticos. Todos los pisos dispondrán de dos terrazas, una en cada una de las fachadas u orientaciones excepto los de discapacitados, que se encuentran en la planta baja. También la estética externa del edificio se ha cuidado al máximo, sólo habrá balcones voladizos en las fachadas que den a la zona ajardinada común del interior del edificio, mientras que todas las fachadas exteriores de la U contemplan huecos

Imagen virtual del diseño del edificio en la parcela de 5.000 metros cuadrados frente al Parc de Trenor. La pendiente de la parcela es de 5 metros. De los 100 pisos de VPP habrá 75 viviendas de 3 dormitorios y 25 de 2 dormitorios. Planta baja, cuatro más ático.

Viviendas pasantes con dos fachadas al exterior, con bajos comerciales y zona interior ajardinada de uso privativo de los residentes. Hay uniformidad en el exterior con huecos para terrazas en todos los pisos.

que corresponden a balcones sin que se pueda adivinar a qué corresponde cada apertura ya que el arquitecto ha querido romper con los diseños más utilizados. La sostenibilidad, ventilación cruzada, terrazas y aprovechamiento total de la luz, caracterizará a estas viviendas, que tendrán un pasaje interior desde donde se podrá ver el jardín de Trénor. n

Zona industrial y comercial en el sector del Alter El parque empresarial en el nuevo sector del Alter estará situado entre el barranco y el término de.

Alaquàs, con conexiones directas al by-pass y al corredor sur. El treinta por cien de la nueva área industrial se destinará a terciario, con la posibilidad de incluir oficinas y zonas comerciales.

L

a empresa pública municipal Nous Espais dio a primeros de mayo luz verde a la puesta en marcha de un nuevo parque empresarial, de más de un millón de metros cuadrados, en el sector del Alter. El nuevo sector ocupa una superficie de 1,1 millón de metros cuadrados entre el barranco de l’Horteta y el término municipal de Alaquàs, con conexiones directas tanto al by-pass 10

•

BIMTorrent

Plano del sector del Alter. Aunque se destina el 5% del total del sector a comercial, toda la zona industrial es compatible para que pueda ser terciario en lugar de industrial, la idea del Ayuntamiento es llegar al 30% de zona terciaria en este nuevo sector. Sobre el total construido la zona comercial pintada supone casi un 20%. Los paseos verdes irán junto al barranco, una apuesta medioambiental del plan.

como al corredor sur y la autovía de Torrent.

El Ayuntamiento destina suelo para zona industrial y comercial para propi-

ciar la llegada a la ciudad de industrias y empresas que puedan generar empleos y trabajo estable. Los terrenos se encuentran en una de las zonas mejor conectadas y alejadas del casco urbano, lo que evita que el tráfico rodado tenga que atravesar la ciudad, como ocurre en la actualidad con el polígono industrial de Masía del Juez.

La extensión de terrenos se extiende casi lo mismo que ocupa en la actualidad el polígono Masía del Juez. Con esta oferta de suelo podrán llegar hasta Torrent cerca de quinientas nuevas empresas. Entre las

ventajas que pueden encontrar quienes decidan instalarse en Torrent están las excelentes comunicaciones y el potencial de la ciudad con más de 83.000 habitantes.

Un 30% del nuevo sector se destinará a comercial, un cambio significativo, de los planes iniciales. Esto dará entrada a la posibilidad de que se hagan edificios de oficinas, hoteles y medianas superficies comerciales en el área.

Los terrenos destinados a terciario-comercial se sitúan frente al barrio del Xenillet, al otro lado del barranco, junto a una zona verde lineal por el borde del barranco de más de 50.000 metros cuadra-

dos. Es el mejor espacio para esta área comercial ya que también servirá para regenerar esta barriada junto al plan URBAN (del que también informamos en estas páginas).

Nous Espais, tras el estudio de viabilidad, ha pedido al Ayuntamiento que inicie la tramitación del concierto previo tras la aprobación de la Homologación y Plan Parcial de la Ampliación del Sector de Masía del Juez.

Este expediente de homologación será adaptado a la actual legislación urbanística valenciana. n Informaciones facilitadas por el Gabinete de Comunicación del Ayuntamiento Número 162 · Maig-Juny 2009

No t í c i es de l’ A j u n t ament

El Ayuntamiento firmó 11 contratos de proyectos del Plan E del Gobierno Central Las actuaciones que ejecutará el Ayuntamiento mejorarán el alumbrado, adecuarán los pasos peatonales para personas con movilidad reducida, urbanizarán diversas calles, repararán aceras y facilitarán los accesos a El Vedat.

E

l 13 de mayo la alcaldesa firmaba, junto a las empresas adjudicatarias, las obras para el alumbrado, la adecuación de los pasos de peatones con movilidad reducida, la urbanización de calles, la reparación de aceras y la adecuación de los accesos a El Vedat. Las firmas dan paso a la ejecución de once proyectos que forman parte del Plan E del Gobierno Central. Con una inversión total de 4.229.832’62 euros, Torrent podrá disfrutar de mejor alumbrado, aceras, y pasos peatonales para personas con movilidad reducida, accesos a El Vedat, así como la urbanización de las calles Sagra y Sant Cristòfol, en el corazón del casco antiguo.

Esta actuación llegará a la mayoría de barrios ya que el plan diseñado y aprobado a

principios de año está ideado para que llegue a cada rincón de la ciudad.

De los fondos correspondientes a Torrent, el Ayuntamiento destina cerca de 1’5 millones de euros a la mejora del alumbrado. Las calles San Valeriano, Azorín, Constitución, Germanías y l’Horta se beneficiarán de es-

tos fondos con la renovación y ampliación del alumbrado.

Las calles Sant Cristòfol y Sagra comienzan a ser urbanizadas con un presupuesto de 418.254’66 euros y 371.313’16 euros, respectivamente. Estos dos proyectos se quieren realizar en el mínimo tiempo posible ya que son dos de las calles comerciales más im-

portantes de la ciudad. En el trabajo de urbanización no se corta el tráfico de peatones en la zona.

El Vedat acogerá dos proyectos, el primero es la adecuación de sus accesos con el fin de mejorar la accesibilidad de los vecinos a sus zonas de residencia; y el segundo consiste en la reparación de las aceras de la zona, al que irá destinado un presupuesto de más de medio millón de euros.

La adecuación de los pasos peatonales para personas con movilidad reducida es una de las acciones más importantes dentro del presupuesto del Plan E. La zona del ensanche y las calles San Valeriano, Azorín y sus adyacentes adecuarán sus pasos peatonales para las personas con movilidad reducida. n

Plan de choque de empleo para algún miembro de familias sin trabajo El Ayuntamiento ha contratado a veinte personas, seleccionadas por Servicios Sociales, para una brigada especial de limpieza.

A

finales del mes de mayo, el Ayuntamiento puso en marcha un plan de choque para dar empleo a personas en situación de extrema necesidad. Se han realizado las primeras veinte contrataciones de personas cuyos miembros de la unidad familiar están en paro y en muchos casos no reciben ni el subsidio de desempleo, y se ha contratado a uno de los miembros de esta unidad familiar para que tenga un sueldo en los próximos tres meses, aunque cada uno de los contratos será renovado mes a mes. La selección de las personas contratadas ha Número 162 · Maig-Juny 2009

sido realizada por el departamento de Servicios Sociales y se ha estudiado caso a caso la situación familiar para que se contrate a una de las personas de estas familias con mayor necesidad.

En la semana del 25 al 31 de mayo, las veinte perso-

nas contratadas realizaron un curso de formación para comenzar a trabajar la primera semana de junio en labores de limpieza de calles de los diferentes barrios.

Este plan se ampliará con la puesta en marcha del Plan Urban donde se formará y

se contratará a personas desempleadas de la barriada del Xenillet donde los problemas de desempleo son mayores que en el resto de la ciudad.

Por otro lado, desde el departamento de Servicios Sociales se han multiplicado por tres las ayudas de emergencia que se prestan a las familias con mayor necesidad. Para este año el presupuesto para las ayudas de emergencia es de 600.000 euros, el doble de lo presupuestado en 2008 y tres veces más que en el ejercicio de 2007. n Informaciones facilitadas por el Gabinete de Comunica­ ción del Ayuntamiento

BIMTorrent

•

11

S o c i e t a t Gent de Torrent

Pilar Abad, presidenta de Cáritas, Mujer Atenea de 2009 El 6 de marzo, Pilar Abad Del Ejido fue galardonada con el premio Mujer Atenea 2009 tras la comida institucional que el Departamento de la Mujer organiza con los colectivos de mujeres, con ocasión del 8 de marzo. Recibió el nombramiento por su labor social y altruista a lo largo de más de tres décadas como presidenta de Cáritas. Ofrecemos un extracto de su entrevista publicada recientemente en ATENEA. A.C.

P

ilar Abad hace un repaso a su trayectoria: “Cuando vine a vivir a Torrent me llamaron de la parroquia de la Sagrada Familia, que es la que me corresponde por el lugar donde vivo, para formar el grupo de Cáritas, accedí y salí de una reunión con el cargo de presidenta. Gracias a que mi madre vivía en casa y afortunadamente se ocupaba de mis hijos, porque a mí ya comenzaba a faltarme tiempo para todo. Al principio Cáritas organizaba toda la intendencia en el jardín del mercado, en lo que era el colegio del barrio, y había mucha pobreza, era la década de los setenta y había muchos inmigrantes por las parroquias, algo similar a lo que ocurre en la actualidad. Un día me junté con veintidós extranjeros y eso me hizo tomar cartas en el asunto, hablé con Cáritas Diocesana, y junto al Círculo Católico, decidió fundar la Comisión del Inmigrante en la calle de Santo Domingo. Hicimos un cursillo sobre cómo tramitar las ayudas y 12

•

BIMTorrent

nuestra colaboración, y con el dinero de todas las parroquias dábamos las bolsas de ayuda y supervivencia a los más necesitados. Recuerdo que en los ochenta, el alcalde nos dejó este local. El Ayuntamiento siempre nos ha hecho favores.”

En 1997 la nombraron presidenta de Cáritas Interparroquial, integrada por las siete parroquias con sus respectivas presidencias, cargo en el que continúa trabajando por puro altruismo, ya que el puesto a veces hasta le cuesta dinero, sobre todo en sus desplazamientos para gestiones y las muchas llamadas telefónicas que realiza desde su casa. ¿Cómo funciona Cáritas In­ terparroquial?

Dice Pilar Abad que el dinero para conseguir ayudas llega de las parroquias, aunque cada una de ellas gestiona su propio dinero, hay una cartilla interparroquial, y es de ahí de donde sale para quienes lo necesiten: “Las ayudas vienen de muchas partes, por ejemplo, el Club de Gerentes nos hace un concierto, el Ayuntamiento también nos hace ingresos, luego están los donativos de las hermandades y cofradías, las cuotas de los socios de Cáritas, y ya sabes que hay siete parroquias. El

segundo domingo de cada mes todas las colectas que se hacen en las misas van para Cáritas, también el cepillo parroquial o el buzón, que es el dinero que de manera anónima nos lo hacen llegar, y los donativos…; hay mucha gente solidaria que aporta lo que puede, si no en dinero en alimentos o ropa. Cáritas parroquial funciona a través del párroco, la presidenta, el tesorero, el secretario y los vocales, conformados por unas veinticinco personas. Y en Cáritas Interparroquial hay dos sacerdotes consiliarios, la presidenta, el tesorero, el secretario, y dos vocales por cada parroquia. Nos reunimos el primer miércoles de cada mes”. ¿Y cómo se atiende a la gente, cómo se ayuda?

PILAR: Con mucho cariño, eso sí. Ahora atendemos sobre todo desahucios, pero no podemos atender las hipotecas; sí el alquiler, la comida…

Todo hay que gestionarlo y trabajarlo, si no nos movemos nadie da nada, se ha de estar llamando y acudiendo aquí y allá para conseguir recursos. Hay campañas específicas en Navidad y en Reyes.

En los colegios se portan muy bien, sobre todo Teresianas, Federico Maicas y Antonio Machado. También las seis

fallas del barrio: San Gregorio, Camí Reial, Antonio Pardo, San Valeriano, Cronista Beguer, y Benemérita Guardia Civil traen alimentos en el día de San José para que se repartan. Muchos comercios también nos ayudan, por ejemplo la Pastelería Martí semanalmente nos trae el pan y las pastas que no han vendido y que previamente congelan. Tenemos una tienda de ropa de Cáritas en la calle del Calvario, y también mandamos anualmente un contenedor con ropa a Lima.

Atendemos todos los días en los horarios especificados en las sedes de Cáritas y la gente puede enterarse en las diversas parroquias. ¿Cómo administras el tiempo entre tus quehaceres familiares y Cáritas?

Quitando algún fin de semana que salgo fuera con mi familia, el resto del tiempo lo tengo ocupado yendo de casa a la iglesia, y de la iglesia a casa.

En realidad no tengo mucho tiempo para profundizar en nada Todas las tardes, a partir de las cuatro, suelo estar en la oficina de Cáritas de la calle Marina, número 3, dos o tres horas, y por la mañana dedico también algunos ratos. ¿Qué ha supuesto para ti este reconocimiento?

Si te soy sincera, lo que más me gustó fue cuando se hizo público el nombramiento en la inauguración de la Semana de la Mujer, con la alcaldesa, Sagrario, las presidentas de los colectivos de mujeres y tanto público reunido en el salón de la Caja Rural.

Me emocionó, no me atrevía ni a levantarme con tantos aplausos. Este nombramiento me ha dado fuerzas para continuar. No quiero parar, y mientras pueda, seguiré. n Número 162 · Maig-Juny 2009

So c i e t at

Dones empresàries i comerciants en el Dia de la Persona Emprenedora E

l 7 de maig, amb motiu del Dia de la Persona Emprenedora, un centenar de dones empresàries es reunia en un desdejuni de treball amb l’objectiu d’arreplegar les experiències de les dones de Torrent que han iniciat negocis. L’Ajuntament tenia com a objectiu principal de la jornada extraure les necessitats, preocupacions, estratègies i possibles solucions en estos temps de crisi. Acompanyades per l’alcaldessa, María José Català, i les regidores del seu grup municipal, les assistents van poder escoltar l’experiència de Dolores Font Cortés, filla de la coneguda Dolores Cortés, que fundà l’actual empresa de roba de bany més coneguda i potent de la Comunitat Valenciana.

L’objectiu d’esta jornada era compartir experiències i plantejar iniciatives per a desenvolupar el potencial empresarial de la ciutat. Amb esta iniciativa, l’Ajuntament vol conéixer de primera mà les necessitats, propostes, estratègies

i noves iniciatives de les xicotetes i mitjanes empreses que conformen el teixit empresarial de la ciutat i la seua indústria.

Dolores Font Cortés va contar els inicis i l’evolució de la marca Dolores Cortés, com a exemple viu ella i sa

mare de dones emprenedores de la Comunitat. La dissenyadora afirmava que si algú ha de traure de la crisi el país són les dones, perquè saben fer moltes coses al mateix temps. Va explicar els difícils començos de sa mare i el seu caràcter emprenedor.

Dolores Font Cortés estudià Medicina i va passar a dirigir l’empresa que tant d’esforç li havia costat d’alçar a sa mare a mitjan anys 80, quan es jubilà. Hui en dia, Dolores Cortés és una marca de roba de bany prestigiosa que desfila en passarel·les com Cibeles.

Les experiències, les idees i les anècdotes que es van tractar en el desdejuni han propiciat que es plantegen noves jornades com esta per a donar suport i impulsar la indústria i el comerç. n

El Col·lectiu Soterranya y el Comercio Justo P ersonas de todas las edades se acercaron a la mesa que la asociación Col·lectiu Soterranya instaló en el centro de la ciudad, con motivo de la celebración del Día Internacional del Comercio Justo, donde pudieron degustar productos procedentes de este comercio respetuoso con los productores y sus familias e informarse sobre las ventajes que les aporta consumir este tipo de productos procedentes de comercio justo, ya que han seguido un proceso de elaboración y comercialización coherente con los derechos humanos y laborales, evitando lacras como la explotación infantil y el yugo al que las grandes multinacionales condenan a los pequeños productores del tercer mundo; así se contribuye a que estos pequeños productores se organicen creando cooperativas locales que mejoren su calidad de vida.

El Comercio Justo es una asociación de comercio, basada en el diálogo, la transparencia y el respeto, que busca Número 162 · Maig-Juny 2009

una mayor equidad en el comercio internacional. Contribuye a un desarrollo sostenible ofreciendo mejores condiciones comerciales y asegurando los derechos de productores y trabajadores marginados, especialmente en el Sur. Las organizaciones de Comercio Justo, apoyadas por los consumidores, están implicadas activamente en apoyar a los productores, sensibilizar y desarrollar campañas para conseguir cambios en las reglas y prácticas del comercio internacional convencional. Con el comercio justo se establecen unas relaciones comerciales basadas en el trato directo y el respeto mutuo, con criterios no sólo económicos sino también sociales y ambientales.

Según el Col·lectiu Soterranya: “Se trata de una alternativa ética a las manipulaciones del mercado y del capitalismo salvaje que en muchos casos condena a la miseria a miles de pequeños productores y familias del tercer mundo”.

Con esta iniciativa Soterranya acerca a nuestra comarca otras realidades y empodera a la ciudadanía en sus capacidades como ciudadanos, usuarios y consumidores, para hacer entre todos un mundo un poco más habitable.

Col·lectiu Soterranya en una asociación con sede en Torrent, cuya finalidad es informar, reivindicar y crear una con­ciencia crítica en la ciudadanía. n BIMTorrent

•

13

Socie t a t

Vigésima Gala Eurogerents

Información facilitada por el Gabinete de prensa Club de Gerentes

E

l Club de Gerentes celebró el 12 de junio la vigésima edición de la gala de entrega de los premios Eurogerents, que reconoce el trabajo de las empresas de la comarca en el último año. El galardón a la “Trayectoria empresarial José María Simó Nogués” recayó en Rogefer, empresa dedicada a derribos y excavaciones y con quince años de experiencia; recogió el premio su gerente, Rogelio Sánchez. El premio Eurogerents a la Mejor Empresa Comercial fue para Capel & Planells mobiliario y Cordón Joyeros C.C. Las Américas. Como Mejor Empresa de Servicios fue galardonada Academia Beta Formación, dedicada a la formación no reglada en Torrent desde hace más de veinte años. El reconocimiento

a la Mejor Empresa de Restauración fue para los hermanos Esteso Zalve, Pedro y Agustín, propietarios de Casa Agustín; y Mª José Haba, de Majose’s, recogió el título que la destaca como Mujer Emprendedora e Innovadora.

El Club también quiso alabar a las compañías concienciadas en tomar medidas sociales y respetuosas con el entorno. Otorgó el premio Eurogerents a la Empresa con Responsabilidad Social a MONDECO, en la que más del noventa por ciento son trabajadores con algún tipo de minusvalía; y en Medioambiente se reconoció la labor de Vicente Lluch al frente de Mármoles Vedat, por incorporar a su negocio medidas para minimizar el impacto de la empresa en el entorno.

La Fundación de Hogares San Martín de Porres obtuvo el galardón a la Actividad Social. El premio fue recogido por

su alma mater en Torrent, el padre Gerardo, que agradeció la contribución de la sociedad a esta organización dedicada a aportar un hogar a los marginados y excluidos sociales. En esta ocasión, además del diploma y la figura de metacrilato había una dotación económica de 1.200 euros. El presidente del Club, Rafael Garrigues, pidió a las administraciones medidas para solucionar la crisis económica, y reclamó un apoyo mayor a la pequeña y mediana empresa.

La Gala Eurogerents volvió a reunir al mundo empresarial, político y social de l’Horta Sud y de la provincia de Valencia.

Estuvieron presentes la alcaldesa, Mª José Catalá, el secretario autonómico de Industria y Comercio, Matías Pérez Such, el subdelegado del Gobierno, Luis Felipe Martínez, y el senador José María Chiquillo, entre otras personalidades. n

Centro Auxiliar de Salud de El Vedat Información facilitada por G.C.A

E

l Ayuntamiento y el Consorci Hospital General Universitari de Valencia han ampliado el servicio de atención sanitaria en el Centro Auxiliar de Salud de El Vedat, tanto en horarios como en servicios médicos. Desde el 1 de abril se atiende por las tardes de lunes a jueves para facilitar el servicio a los más de 8.000 ciudadanos adscritos a este centro de salud, en el que se ha ampliado la plantilla con más médicos y personal sanitario. Está abierto de 8 a 20 horas de lunes a jueves, y los viernes continúa su horario habitual (de 8 a 15 horas). El centro ha aumentado su plantilla con un médico de familia, un pediatra, dos enfermeros, un auxiliar de enfermería y un celador. “Ante el notable aumento de la población en El Vedat era necesaria esta ampliación del ser14

•

BIMTorrent

vicio para que todos sus residentes puedan disponer de una sanidad de calidad y con una mayor flexibilidad horaria”, afirma la concejala de Sanidad, Sagrario Carratalá.

Situado en la calle Font de San Lluís, 28, fue remodelado en agosto de 2007, y cuenta con un área de recepción y archivo, una de medicina general (3 consultas de medicina general y 1 de enfermería), una de pediatría (1 consultas de pediatría y 1 consulta de enfermería) y un área de extracciones periféricas (1 sala de extracciones y 1 sala de tratamientos). La plantilla está formada por 4 médicos de atención primaria, 2 pediatras, 4 enfermeros, 1 auxiliar de enfermería, 1 auxiliar administrativo y 2 celadores. Depende del Centro de Salud Torrent I. Cualquier consulta de urgencias se puede realizar en el mismo Centro Auxiliar hasta las 15 horas y en el Centro de Salud Torrent I de forma continuada. n Número 162 · Maig-Juny 2009

So c i e t at

XV Jornada de Educación para la Salud

C

on el título “Salud y buen ambiente en el aula” la delegación Municipal de Sanidad, Consumo y Mujer, a través de la CAS (Comisión Asesora de Salud), realizaba el 4 de junio la décimo

quinta edición de la Jornada de Educación para la Salud en la Escuela, enmarcada dentro de la programación general del Plan de Salud Municipal, en el salón de la Casa de Cultura.

Feria Outlet

D

el 3 al 7 junio, en el Centro Comercial Las Américas, se realizó la segunda edición de “Outlet Torrent”, organizada por el Club de Gerentes, una feria en la que los consumidores pudieron comprar productos de calidad a un precio menor. Los más pequeños

María del Carmen Fortes del Valle, del departamento de Psicología Evolutiva y de Educación de la Universidad de Valencia.

Escuela de Magisterio Ausiàs March. U.V., fue la ponente, e impartió las charlas-coloquio “Cómo mejorar el ambiente en el aula” y “Sugerencias para mejorar y adaptar los Planes de Convivencia Escolar”. n

disfrutaron de zona infantil y juvenil, zona Wii, maquillaje y desfiles infantiles, y para los adultos hubo demostraciones, degustaciones, cata de vinos, firma de libros y una interesante exposición de motos Harley Davidson. Cerca de cuarenta empresas procedentes de todos los sectores productivos ofrecieron ofertas para adquirir productos a un precio más asequible. n

Nuevos contenedores para reciclar el aceite

E

l 5 de junio, Día Mundial del Medio Ambiente, se instalaron dos contenedores, con capacidad de 1.000 litros para el aceite usado, en los dos mercados municipales (calles Baviera y Pintor Renau), en los que se podrá depositar el aceite envasado en una botella de plástico. Se va a colocar otro modelo de contenedor de 290 litros de capacidad en 15 centros educativos, para que niños y adultos se conciencien de la necesidad de reciclar el aceite y de los perjuicios derivados de desecharlo por el desagüe del fregadero; también se pondrá a disposición de urbanizaciones y grandes comunidades unos contenedores de 120 litros.

Se puede solicitar información llamando al teléfono 961 565 353, y también se han editado folletos que explican cómo depositar el aceite en los contenedores (en envases de plástico; nunca de vidrio, ni echándolo directamente en él), y definen qué es el biodiesel, presentando otras opciones que el Ayuntamiento pone para reciclar correctamente los residuos que generen: los contenedores de recogida selectiva, los puntos limpios, el ecoparc y el ecomòbil. n

Toma de posesión de subalternos

E

l pasado 21 de abril, en el salón de Plenos del Ayuntamiento, tomaron posesión dieciséis subalternos funcionarios de carrera, y posaron para esta foto de recuerdo con la alcaldesa. n Número 162 · Maig-Juny 2009

BIMTorrent

•

15

S o c i e t a t Jóvenes talentos

María Téllez investiga sobre epidemiología medioambiental y cardiovascular Compatibiliza sus estudios de doctorado en el Departamento de Epidemiología de Escuela de Salud Pública de la Universidad Johns Hopkins, en Estados Unidos, con su labor de Investigadora Post-Residente en el Departamento de Epidemiología y Genética de Poblaciones del Centro Nacional de Investigaciones Cardiovasculares de Madrid. Este año ha recibido el Louis I. and Thomas D. Dublin Award for the Advancement of Epidemiology and Biostatistics, que premia a aquellos estudiantes de doctorado cuyos proyectos de investigación demuestran ser sobresalientes en el campo de la epidemiología y estadística.

A. CORONADO y M. téllez

M

aría Téllez Plaza nació el 7 de junio de 1978. Durante su infancia ya mostraba interés por la Medicina, quizás debido a que contaba con dos tíos ejerciendo la profesión. Pasó de la EGB en el colegio María Auxiliadora al BUP en el instituto Tirant lo Blanc. Su padre, abogado, quedó bastante satisfecho con la elección tras el Selectivo: Medicina; a él siempre le hubiera gustado ser cirujano, y quedaba su hijo menor para seguir la estela jurídica paterna, como en efecto sucedió. Al tiempo que terminaba la carrera, María con la ayuda de Amparo Pallardó, consiguió acabar el grado medio de sus estudios de piano.

En la actualidad completa sus estudios de doctorado en el Departamento de Epidemiología de la Escuela de Salud Pública de la Universidad Johns Hopkins, y desempeña su labor como “Investigadora Post-Residente” en el Departamento de Epidemiología y Genética de Poblaciones del Centro Nacional de Investigaciones Cardiovasculares (CNIC) en Madrid.

Maria nos informa sobre cómo desarrolla su investigación en el campo de la epidemiología medioambiental y cardiovascular.

–Gozando de la posibilidad para haber elegido cualquier carrera, ¿por qué Me­ dicina?

–Pues Medicina tiene un encanto especial, una mezcla de altruismo (pocas cosas hay tan bonitas como ayudar a una persona a mejorar lo más valioso que tiene, su salud) y elitismo (siempre gusta “aprovechar” la nota de selectividad).

–Pero tu especialidad tiene bastante de excepcional al lado de otras ramas más conocidas. ¿En qué consiste?

–La gente suele creer que la Medicina empieza cuando te gastas 40 euros en una farmacia o cuando un señor con bata te pide que digas “a”. Existe un concepto invisible como es el de prevención. “Antes prevenir que curar”. A partir 16

•

BIMTorrent

Hospital de la Universidad Johns Hopkins en Baltimore, USA.

de esta idea tan básica, la labor como preventivista consiste en la práctica del fomento, elaboración y aplicación de políticas de promoción y protección de la salud y de prevención de la enfermedad tanto para reducir la probabilidad de su aparición como para impedir o

controlar su progresión, así como de la vigilancia de la salud de la población, de la identificación de sus necesidades sanitarias y de la planificación y evaluación de los servicios de salud.

–La gente es crítica con nuestros hospi­ tales, lo insufrible de “ir al seguro” y el pésimo funcionamiento de la Sanidad en general. ¿Qué te parece el nuestro, ya que conoces desde dentro otros sistemas sanitarios?

–Pese a todo, nuestro sistema sanitario es uno de lo más equitativos y avanzados del mundo. Por ejemplo, siendo claros y prácticos, en Estados Unidos no se recibe atención médica hasta que la administrativa de turno comprueba que uno tiene crédito en la tarjeta, o un seguro privado con cobertura suficiente, para pagar las pruebas diagnósticas iniciales que haya que realizar. Y la atención sanitaria no es barata: una apendicitis puede costar cerca de 40.000 dólares. En España tal vez las cosas vayan un poco lentas, pero la profesionalidad y dedicación de nuestros médicos es indudable. Otro asunto, necesariamente relacionado con el servicio prestado a los ciudadanos, es el de la administración y gestión de hospitales, centros de salud, etc, que corresponde a cada Comunidad Autónoma. De todos es sabido que las obras faraónicas o los eventos deportivos son más lucidores que la mejora de las dotaciones de un centro de salud.

–¿Qué camino seguiste hasta llegar a una de las escuelas de Salud Pública más prestigiosas del mundo, como la de Salud Pública de la Universidad Johns Hopkins?

–Mi interés por la Epidemiología y la prevención surgió durante mis estudios de medicina gracias a unas prácticas en el Servicio de Higiene y Salud Pública del Hospital Civil de Estrasburgo. Una vez terminada la Carrera fui muy afortunada al obtener una plaza como residente de Medicina Preventiva y Salud Pública en el Hospital Universitari Dr. Peset, dado que Número 162 · Maig-Juny 2009

En el Departamento de Epidemiología y Genética de Poblaciones del Centro Nacional de Investigaciones Cardiovasculares (CNIC) en Madrid.

en España dicha residencia es la mejor vía para recibir formación en Epidemiología con un sueldo y condiciones laborales relativamente dignas. Mi inclinación por la Epidemiología se reafirmó durante la realización del Máster de Salud Pública en la Escuela Nacional de Sanidad en Madrid. La residencia además me permitió realizar sendas rotaciones en el Centro Nacional de Epidemiología en Madrid, y en la Escuela de Salud Pública de la Universidad Johns Hopkins en Baltimore. Durante mi estancia en Baltimore los doctores Ana Navas-Acien y Eliseo Guallar me animaron para que continuara mi educación mediante la realización del Doctorado en el Departamento de Epidemiología. Así que presenté mi solicitud, y no sólo me aceptaron sino que el comité de admisiones me ofreció una beca para cubrir gastos de matriculación.

–¿Cuál es el objeto de tu investigación y qué aplicaciones puede tener en la Salud Pública?

–Se podría decir que en Epidemiología el objeto de estudio son las poblaciones (por contraposición a otras disciplinas de investigación clínica donde el interés se centra en los problemas de salud del individuo). La distinción entre población e individuo es importante, porque de la misma manera que las conclusiones extraídas de estudios basados en cultivos celulares pueden no ser extrapolables a animales de experimentación, los resultados obtenidos en unos cuantos individuos pueden no ser extrapolables al conjunto de la población. Mi línea de investigación consiste en el estudio del Cadmio, un metal pesado, como posible determinante de la enfermedad cardiovascular. La epidemiología ofrece la metodología de investigación necesaria para estudiar la asociación de distintos niveles de exposición a cadmio con la enfermedad cardiovascular, teniendo en cuenta el efecto de otros factores de riesgo cardiovascular, hábitos, e incluso los Número 162 · Maig-Juny 2009

diferentes grados de susceptibilidad que podrían conferir diversos genes relacionados. Hasta la fecha he estado estudiando la asociación entre exposición a Cadmio e hipertension, enfermedad renal y arteriopatía periférica en la población del estudio norteamericano National Health and Nutrition Examination Survey (NHANES). Los fumadores y las personas que trabajan o viven cerca de ciertos tipos de industrias tienen una exposición más intensa a Cadmio; aunque prácticamente todos estamos expuestos a cadmio mediante la dieta o el tabaquismo pasivo.

– ¿Cuál es tu ocupación y cuáles son tus proyectos?

–Desde hace dos años compagino mi formación en el Departamento de Epidemiología de la Escuela de Salud Pública de la Universidad Johns Hopkins, con mis actividades investigadoras en el Departamento de Epidemiología y Genética de Poblaciones del Centro Nacional de Investigaciones Cardiovasculares. El CNIC es un sitio estupendo donde desarrollar una carrera investigadora, por la excelencia de su personal investigador, técnico y administrativo, y por los recursos de que dispone, que permiten a los investigadores realizar su labor en las mejores condiciones posibles. El CNIC es un ejemplo de cómo la empresa privada también puede colaborar con el bien social mediante el fomento y promoción de la investigación. Mis proyectos a medio plazo incluyen desarrollar mi línea de investigación sobre Cadmio y enfermedad cardiovascular mediante mi implicación en los proyectos de investigación con los que el Departamento de Epidemiología y Genética de Poblaciones del CNIC colabora activamente. Después, me gustaría establecer colaboraciones con otros investigadores en el campo de la epidemiología ambiental y cardiovascular en la Comunidad Valenciana.

–¿Algún consejo para los estudiantes de medicina de los últimos cursos o para residentes que están a punto de terminar?

–Es fundamental recibir la mejor educación para poder ser excelente en lo que a uno más le guste. Animaría a las nuevas generaciones de médicos y especialistas a que, si la mejor educación no está al alcance, hagan todo lo posible por ir a donde haga falta a formarse.

En el caso de la investigación, existen varias convocatorias de financiación, tanto de entidades públicas como privadas, destinadas a los jóvenes investigadores que están empezando y necesitan formación. Por ejemplo, en mi caso recibí una de las ayudas para contratos de formación en investigación Río Hortega para profesionales que han finalizado el periodo de formación Sanitaria Especializada del Fondo de Investigaciones Sanitarias (Instituto de Salud Carlos III). Merece la pena dedicar un poco de tiempo a revisar con detenimiento cada una de estas convocatorias, porque ofrecen unas oportunidades estupendas.

–Dos años en Estrasburgo (Francia) como estudiante Erasmus, diversos períodos en Madrid, tu periplo estado­ unidense... Seguro que añoras tu tierra, ¿cómo compatibilizas el espíritu inter­ nacional y la añoranza?

–Bueno, viajar siempre me gustó, pero vivir fuera de tu ciudad, sobre todo en el extranjero, es otra historia. Personalmente, ansío poder volver y establecerme en el lugar donde nací. Sin embargo, en el mundillo de la investigación el currículum y la experiencia son imprescindibles, no sólo para poder recibir financiación para futuros proyectos de investigación, sino también para poder prestar el mejor de los servicios a esta sociedad, desde mi ámbito y con las herramientas a mi alcance.

–¿Y qué echas de menos durante tus largas estancias en el extranjero?

–Una aprende a distinguir entre lo bueno y lo indispensable cuando carece de todo lo que aquí recibe “por defecto”, como el sol en la cara un día cualquiera de invierno. Además del omnipresente roce familiar, echo de menos el trato humano tan cálido que existe aquí, en comparación con un cierto automatismo individualista que inunda el ámbito en el que me muevo. Por suerte, los españoles somos mejores de lo que siempre hemos creído, también en el “deporte” de la investigación, y no es raro tropezar en el autobús o dentro del campus universitario con otras almas perdidas que añoran la tortilla de patatas, la paella o el simple hecho de relacionarse con personas, y no sólo con ratas de laboratorio o datos estadísticos. n BIMTorrent

•

17

Socie t a t

La asociación de discapacitados, ADISTO, tendrá nueva sede El Ayuntamiento construirá una nueva sede para la asociación de discapacitados de Torrent (ADISTO), que tiene más de ciento cincuenta asociados. Se rehabilitará el antiguo centro social La Marina, en desuso desde hace años, para que se convierta en la sede de una de las asociaciones que más necesita de la atención municipal. El centro se llamará “Uno más”, el eslogan de la campaña que realizó.

ADISTO para concienciar sobre el trabajo que realiza y la necesidad de integración de los discapacitados.

Desde su fundación en febrero de 2000, ADISTO se dedica a atender las necesidades de las personas con discapacidad y a sus familiares. Es una asociación sin ánimo de lucro, creada por vecinos sensibilizados, que ofrece a sus asociados un asesoramiento personalizado y una serie de programas y servicios. En la actualidad la asociación se ubica en un bajo de la calle Sedaví, en el número 38.

José María Bernal Guijarro, presidente de ADISTO PEP VARELA

E

E

l Ayuntamiento destina becas para los centros de educación especial La Encarnación, Squema, Torrepinos y La Unión. La partida es de 9.000 euros y se dan ayudas de 90,15 euros por cada alumno de Torrent inscrito en estos centros. El Ayuntamiento inició el año pasado un plan que ha mejorado la accesibilidad de 80 calles y ahora, con los fondos estatales, lo continuará para hacer accesible todo el municipio a las personas con accesibilidad reducida. En Torrent un 2% de sus ciudadanos sufre alguna discapacidad, unos 1.700 vecinos.

ADISTO dispondrá de una nueva sede, con mayor espacio y dotada de todos los servicios. En la actualidad el centro atiende a 45 discapacitados, y con los nuevos locales se ampliará el número de personas que podrán ser atendidas, mediante un programa acordado a través de un convenio entre la Asociación de Discapacitados ADISTO y el Ayuntamiento. El centro contará con 330 metros cuadrados y 100 metros cuadrados de patio exterior para lograr mejorar la atención y el bienestar de las personas de este colectivo social. La inversión prevista es cercana a los 300.000 euros y supondrá la remodelación total del centro de La Marina. El proyecto de ejecución ya está acabado y las obras podrían iniciarse después del verano. Los usuarios dispondrán de nuevas instalaciones: tres aulas, gimnasia y fisioterapia, teatro o manualidades, son algunos de los talleres con los que se comenzará a trabajar; cada aula tendrá una capacidad mínima para 15 personas. Además de los talleres habrá despachos y salas de psicología, de logopedia, y para reuniones. El Ayuntamiento se encargará de la supervisión técnica y orientación de la programación anual de actividades y programas que se han acordado a través del convenio firmado a principios de año, con ADISTO. Nuestro colaborador Pep Varela es miembro de la asociación y entrevista a su presidente.

18

•

BIMTorrent

l presidente de la asociación, José María Bernal Guijarro, es responsable de ventas en una empresa que suministra material médico. Casado y con dos hijos, junto a toda su familia está totalmente volcado con el mundo de la discapacidad.

–¿Cuándo y cómo se fundó ADISTO? –Va a hacer diez años (en 2010 celebraremos el décimo aniversario), entonces, un padre cometió la locura, porque hacer cosas fuera de lo común la gente lo llama una locura, de embarcarse en una gran tarea, la de mentalizar y sensibilizar a la sociedad y a las entidades públicas y privadas para que se solidarizaran con los problemas que conlleva la discapacidad. Estoy hablando de un padre, Juan José García, primer presidente; él y otros padres, entre los que me encuentro, decidimos iniciar un proyecto, ya consagrado, que se llama ADISTO. Empezamos unas quince personas en un cuchitril de local en la calle Germanies, donde pusimos en marcha la Asociación. Otra de las personas fundadoras fue Pepa Balaguer, actual presidenta de FEAPS Comunitat Valenciana.

–¿Cuál fue el presupuesto inicial de ADISTO y de dónde salen los ingresos del centro?

–Empezamos sin nada, ni presupuesto, ni subvenciones ni nada de nada. Aquí todos los que estábamos éramos voluntarios, unos por implicación directa y otros por pura solidaridad, como el caso de Beni Córdoba, que pese a no tener ningún familiar afectado, está muy implicada en la discapacidad intelectual.

Fue la que formó el primer grupo con unos cuantos chavales que ella mismo Número 162 · Maig-Juny 2009

buscó, principalmente niños con síndrome de Down.

Desde el 2002 tenemos suscrito un convenio con el Ayuntamiento, que en este último ejercicio se ha incrementado sustancialmente. El convenio cubre en gran parte nuestras necesidades económicas. Por otro lado, nos adherimos a programas de entidades financieras que son de nuestro interés y están lógicamente subvencionadas por éstas. También tenemos subvenciones, como no podía ser otra manera, de la Generalitat, aportaciones anónimas y de las cuotas de los asociados; además de las clásicas loterías y otro tipo de recursos que organizamos a lo largo del año con la finalidad de conseguir los recursos económicos que necesitamos para cubrir gastos.

Quisiera agradecer de forma muy especial a las entidades que han organizado eventos y cuyas recaudaciones han ido destinadas a ADISTO. Por ejemplo la Tómbola Solidaria que organiza la Falla Cronista Vicent Beguer i Esteve o el grupo de danza Sakila y el ballet Karachi, entre otros.

–¿Cuáles son los recursos humanos con los que contáis?

–En la actualidad contamos con una psicóloga, una administrativa, una pedagoga y una logopeda, todas contratadas a tiempo parcial, ya que por el momento el centro no dispone de suficientes recursos económicos para poder contratar, pese a que en estos tiempos nos vendría muy bien, pues el centro está creciendo mucho en cuanto a usuarios. Afortunadamente también contamos con personal voluntario como Juani, la propia Beni, Nieves, Alex, y lógicamente los integrantes de la Junta Directiva que me honro en presidir. Gracias a ellos podemos cubrir la falta de personal que en algunos Número 162 · Maig-Juny 2009

momentos del curso es imprescindible.

También se contrata a personal especializado para programas concretos. Estos contratos son subvencionados por diferentes entidades y son temporales.

–¿Qué actividades se organizan a lo largo del curso?

–Todo lo que desarrollamos va dirigido a personas con discapacidad intelectual.

Nos centramos en este colectivo porque pensamos que es el más necesitado y vulnerable del resto de discapacitados, llámense físico o sensoriales.

Las actividades que se organizan son de dos tipos: unas dirigidas específicamente a los discapacitados y otras dirigidas a los familiares de los mismos. El programa de Apoyo Familiar consiste en atención psicología a los padres y madres que lo solicitan, a través de talleres dirigidos exclusivamente a ellos o talleres de ocio.

El horario en el que se realizan estos talleres es extraescolar, pues la mayoría de los usuarios del centro asiste durante el día a Talleres Ocupacionales, Centros de Día o Centros de Educación Especial.

–¿Cómo son las relaciones con las ins­ tituciones públicas, y cuáles son las necesidades más acuciantes del centro en estos momentos?

–La respuesta de las instituciones públicas no puede ser más satisfactoria, tanto desde el ámbito municipal como del de la Generalitat. Por fortuna tenemos unos dirigentes locales muy sensibilizados con la discapacidad. Nuestra prioridad ahora es el espacio. Como he mencionado, cada vez tenemos más demanda de nuestros servicios. Ha llegado el momento en el que no llegamos a más y lamentablemente hay que decir, no; aunque estamos estudiando el tema de cara a la ampliación de horarios y talleres.

–¿Cuántas personas pasan diariamente por el centro?

–Aunque no todos los días pasa el mismo número de usuarios, la media es de unos 40, que asisten a los diferentes talleres que se organizamos.

–En 2010 se cumple el décimo aniver­ sario del centro, supongo que estaréis trabajando al respecto.

–Estamos perfilando los actos que vamos a realizar con motivo del aniversario. Se están aportando ideas tanto de los miembros de la junta como de usuarios y familiares. Todavía no hay nada cerrado, por ello no puedo deciros en qué van a consistir; sólo puedo contaros que tenemos en mente la participación de todo el colectivo de discapacitados de Torrent, y que la celebración de este aniversario se desarrollará a lo largo de todo el año.

–¿La Asociación cubre las necesidades de los discapacitados intelectuales de Torrent?

–Yo creo que sí, precisamente por ello nos vemos desbordados. Quisiéramos llegar a todas las solicitudes que nos llegan, pero hay que tener en cuenta que también acogemos a discapacitados de fuera de Torrent. Tenemos usuarios de Picanya, Paiporta o Massanassa. Por ello hemos tenido que recortar la admisión de nuevas incorporaciones que no sean de aquí.

–¿Tendríais que abriros más a la co­ marca?

–En principio, el ámbito de actuación de la asociación era comarcal, pero debido a los problemas anteriormente expuestos estamos un tanto limitados.

En un futuro pensamos que el campo de trabajo se podría ampliar.

–¿Qué patologías trabajáis en el centro?

–Todo tipo de patologías. Incluso tenemos un grupo de menores de dieciséis años, y los programas dirigidos a estas edades han sido de gran aceptación; entre ellos hay autistas, con Síndrome de Down, etc.

–¿Cuál es la franja de edades con los que trabajáis y cuál es el presupuesto para este ejercicio?

–Desde los tres años, hasta que quieran estar con nosotros. En cuanto al presupuesto, este año ronda los cien mil euros que se deben principalmente a la aportación municipal y a las diferentes entidades bancarias que, aunque en menor medida, aportan su granito de arena. Pero esto no cubre las necesidades existentes por lo que el resto hay que conseguirlo con el esfuerzo de todos, usuarios, familiares, empleados, junta directiva, etc. Es muy importante la implicación de todos en un servicio de estas características.

Gracias, José María, por dedicarnos parte de tu tiempo, y ánimo en la aventura emprendida. n BIMTorrent

•

19

To r r e n t a l C o r

EL ROSSEJAT I ELS NOSTRES MENJARS VALENTÍN BENLLOCH BARRACHINA

Per a mi, una hamburguesa és anar a la carnisseria, fer cua i una xarradeta amb les veïnes o veïns que esperen emportar-se els millors productes del mostrador, i així tindre contenta la família per la via del plaer del menjar. I en acabant, triar un bon tros de vedella i que el pique el carnisser, i ben arrebossat amb pa rallat, alls i julivert fer-la en eixa paella vella que, sense demanar-ho, et trau el sabor antic, de poble, que no saps per què et somrius quan te l’has acabada.

I dic açò perquè em passa igual amb l’arròs, que sense anomenar el d’altres llocs, alguns molt bons per cert, vull posar en un altaret gastronòmic el nostre menjar autòcton, el que és nostre i el que era tradició EL ROSSEJAT Els records del rossejat vénen de la meua infantesa i de l’adolescència, per ma mare, María, la tia Carmen (Carmen Benlloch, germana del meu pare), per Divina (del Bar de la Plaza), per Alberto (de Casa el Chesús) a qui també recorde fent paelles i rossejat des que va nàixer, i la tia Amparín (Amparo Miquel), que ens posem a parlar de menjars i no acabaríem mai. Però també passa per una aglomeració de dones pel carrer que portaven el rossejat en la cassola de fang als forns a l’hora convinguda, ja que estos no donaven l’abast. Resultava estressant en aquell temps d’habitual calma en el poble.

Parlar hui del rossejat és parlar de Divina, que ha sigut la guanyadora del concurs de rossejat d’enguany, celebrat a Torrent el 23 de febrer, i que el dia que vaig anar a visitar-la casualment t e n i a u n e n c à r re c d’un arròs rossejat, i a més va tindre una entrevista en la ràdio en eixos moments; per 20

•

BIMTorrent

per Sant Blai fer a casa i als forns, però que ara es pot encarregar als bars i restaurants de Torrent que han aprés a fer este plat deliciós: el rossejat.

També vorem alguns altres menjars i postres de són típics de les celebracions i de reunions familiars d’altres temps, sense data, ja que com voreu tots tenen ingredients produïts per l’agricultura i la ramaderia, en altres anys l’activitat principal del nostre poble i de la nostra comarca. Este tema es reprén d’un article del BIM-Torrent publicat al mes de juliol del 2003, i que es deia «Hui què toca menjar?», així que en este farem una barreja de menjars i de persones, que ara, però sobretot en la infantesa, ens feren estimar els menjars, els nostres menjars.

El rossejat de Divina també seria de premi, però esta cassola és d’encàrrec.

tant, després de discutir un poc amb ella vaig aconseguir fer la foto que es veu en este article. Hem d’estar orgullosos d’estes persones que han sabut mantindre este menjar emblemàtic de Torrent, i que estes línies ens valguem com si fóra un xicotet homenatge (vegeu la promesa final).

MÉS MENJARS En l’article esmentat del mes de juliol del any 2003 –vos reco-

mane que el repasseu, i si pot ser abans de dinar, de segur que vos obrirà la gana– hi ha una llarga llista de menjars que sí que eren els que habitualment es preparaven a les cases o als forns; així que hui relacio­ naré els plats amb records, llocs i persones i procuraré passar només pels menjars fresquets, de primavera i estiu.

Parlar de la paella no tindria final, així que me’n vaig a quan

jo tenia huit anys i des del col·legi Santo Tomás de Aquino feia l’excursió a peu al Vedat amb final de trajecte al Romeral. Allí era on jo em quedava encantat mirant com un home amb faixa, camiseta d’esport, mocador al cap, puret fort als llavis i tot ple de mascarat controlava una tirera de paelles i la llenya, mentre cantava cançons que donaven a conéixer la seua satisfacció per la faena que esta-

va fent. Fins que ens deia: «Xiquets, que no teniu quefer?», i aleshores era quan passaven al taulell del bar del Romeral i ens compràvem una llimonà que acompanyaria el berenar i l’ou bullit (amb sal) que portaves de casa; el preu de la llimonà era una pesseta. Hui, tants anys després i com podeu vore en la foto, l’escena és molt pareguda, i això vol dir que es manté el costum de la llenya, de la tirera de paelles i del cuiner al tall.

No sé si els altres menjars estan acompanyats de records o són els records que es tenen perquè van acompanyats de menjars; en qualsevol cas, crec que són els que eren més habituals en la vida quotidiana del poble al segle passat.

Com a plat principal ja hem anomenat els bucs insígnia, el rossejat i la paella, i d’aperitiu podia ser ben bé unes clòtxines al vapor –només amb all i llima–, l’ensalada russa casolana –no mai l’oblidaré...– que feien al Bar Avenida, on hui Número 162 · Maig-Juny 2009

La tirera de paelles al Romeral: 25 paelles fetes amb llenya, ben ateses pels cuiners, com fa quaranta anys.

Qualsevol excusa era bona per a “anar de paella”, aniversari, celebració, ganes de raonar o, simplement, que fera bon solet.

El “anem de paella”…, una costum i una festa que es feia al camp de forma habitual en altre temps.

Número 162 · Maig-Juny 2009

Les crestes de la pastisseria de la plaça.

està el supermercat Consum més o menys, els pastissets de peix i el caragols amb bajoqueta i herba-sana i, com no, la tomateta i pimentó fregit amb llonganisses, botifarres i llomello. Encara sent l’oloreta que eixia de les cases quan passejaves a poqueta nit. I per arredonir, les postres: a més de la fruita, feien la sopà (paregut a les natilles), la punta de diamant especialitat de la tia Amparín, i en època de carabassa (no sols per Sant Josep) el bunyols de vent o de carabassa.

En això sí que tenien bona mà Divina, la tia Carmen i ma mare. Els qui ho haveu tastat, ho sabeu. I per descomptat, i també com a emblemàtic, les crestes de la pastisseria de la plaça, que la crema de pastís que li posa Isidro és més difícil de conéixer-ne la recepta que la ubicació de l’Atlàntida.

BERENARS Combinant els records i els menjars, em resulta impossible no anomenar els berenars, menjada de compliment obligatori a l’eixida d’escola, i que ens la menjàvem mentre jugàvem a la plaça Major o als porxis de la Torre.

Lamentablement per

als xiquets de hui, no s’assemblen gens a les cosetes eixes que venen en bossetes de plàstic i que tenen una llista tan llarga d’ i n g re d i e n t s q u e no se sap què t’estàs menjant. El berenar era un entrepanet que podia estar ple de qualsevol cosa, per això diré els que recorde com a distints.

Entrepà de plàtan, de xocolate en pols amb llet condensada, de carabassat, de pa amb oli i sal amb un poquet de pebre roig, el bollet de llet travessat per una barra de xocolate redó, l’entrepà d’altres fruites (taronja amb sucre, poma amb mel, el de codonyat) i com a una cosa especial i crec que hui perduda, la mantega de tres colors.

PROMESA FINAL No em sembla just anomenar tots estos menjars i no posar una recepta de com es fan, o almenys els ingredients que els componen. Per tant, des de «Torrent al cor» prenem el compromís de posar en el proper o propers números un enllaç informàtic en què es puguem vore receptes i fotos relacionades amb els nostres menjars. n

La sopà, o sopaeta, no és fàcil trobar-la als restaurants, així que... a fer-la a casa.

La cuinera i la sopà!

BIMTorrent

•

21

Notícies d e l’A j untam e n t

L’Ajuntament canvia l’ús de la parcel·la de la Brigada d’Obres per a ubicar la Universitat Catòlica La UCV implantarà en esta parcel·la la seua facultat de Ciències de l’Esport Informació facilitada pel Gabinet de Comunicació de l’Ajuntament

L

’Ajuntament ha aprovat el canvi d’ús de la parcel·la que ocupa la Brigada d’Obres per a facilitar l’arribada de la Universitat Catòlica. La parcel· la de 5.000 metres quadrats on actualment està la Brigada d’Obres passarà a ser d’ús educatiu, cosa que en permetrà la cessió perquè enguany mateix la Universitat Catòlica alce el campus que acollirà la Facultat de Ciències de l’Esport, amb la possibilitat de portarhi altres titulacions.

L’Ajuntament (a mitjan juny), està tancant la nova ubicació de la brigada en una nau del polígon industrial, on ja estava previst el seu trasllat fins i tot abans de la firma d’este conveni, ja que esta activitat havia quedat dins del nucli urbà i al costat de les noves zones d’expansió de la ciutat com és el Parc Central.

Recordem que l’Ajuntament i la Universitat Catòlica de València, fundació sense ànim de lucre, van firmar un conveni de col·laboració per a obrir un campus d’esta institució universitària a Torrent.

L’alcaldessa, Mª José Català, i el rector de la Universitat Catòlica de València «Sant Vicent Màrtir», José Alfredo Peris, firmaren el conveni que comporta la cessió de l’ús per 35 anys d’una parcel· la de 5.000 metres quadrats a la Universitat Catòlica per a alçar el seu campus.

La institució docent es compromet a la construcció dels edificis necessaris i a la implantació de titulacions universitàries. Amb el temps, estos edificis passaran a titularitat municipal.

Segons el conveni, la Universitat construirà un edifici de diverses plantes per a ubicar la titulació de Ciències de l’Educació Física i de l’Esport, així com l’Institut d’Investigació adscrit al mateix. No és, però, l’única titulació que s’impartirà al campus de Torrent, ja que l’extensió del terreny permetrà a la Universitat la possibilitat d’oferir altres titulacions. n 22

•

BIMTorrent

Servici de lloguer de bicicletes Amb este nou servici, que entrarà en funcionament el pròxim mes d’octubre, es podrà accedir a més de 350 bicicletes repartides en tretzes parades Informació facilitada pel G.C.A.

E

l pròxim mes d’octubre, els ciutadans podran deixar el cotxe a casa i desplaçar-se en bicicleta, gràcies al servici de lloguer que es posarà en funcionament. Així, les persones que ho desitgen podran obtindre un carnet d’usuari similar a la targeta Móbilis que s’utilitza en Metrovalència, que disposarà d’un xip que identificarà l’usuari i es podrà recarregar fàcilment. Hi haurà 13 parades repartides per tota la ciutat, que tindran disponibles en tot moment entre 10 i 12 bicicletes. Un equip de manteniment anirà revisant cada parada, a més d’anar reposant bicicletes en les parades de més ús en hores punta.

En total, hi haurà unes 350 bicicletes entre les que estiguen en ús i les que es queden de recanvi. 10 seran elèctriques i estaran disponibles per a persones que es dirigisquen al Vedat o que no puguen realitzar un esforç excessiu. Els primers 30 minuts d’ús seran gratuïts, per a potenciar-ne la utilització en els desplaçaments curts; quan se sobrepasse eixe temps, la tarifa serà de 15 cèntims per hora, semblant a la que s’estableix en al-

tres grans ciutats que ja disposen d’este servici.

Les parades estaran en les dos estacions de FGV, Fra Antonio Panes, Bisbe Benlloch, Constitució, Pare Prudencio, Ciutat Esport, Policia Nacional, Comare Pilar Martín, Dr. Marañón (el Vedat), CC Las Américas, Antonio Ferrandis i Camí Reial. Les bicicletes seran de talla única, senzilles i robustes, amb una cistella frontal per a poder portar paquets menuts i amb un disseny adaptat a la imatge corporativa de l’Ajuntament. En cada una de les parades hi haurà un aparcabicicletes que tindrà capacitat per a 14 cadenats. L’horari de disponibilitat de les bicicletes es concretarà més avant. n

Jornades de Jocs populars per als escolars Informació facilitada per l’Oficina de Promoció i Ús del Valencià

E

l 9 de juny, i al llarg de tot el matí, més de 400 xiquets i xiquetes van gaudir dels jocs més tradicionals a l’explanada ubicada a la Ciutat de l’Esport. Els col·legis que van participar eixe matí van ser Antonio Machado, Juan XXIII, Lope de Vega, San Pascual, Virgen del Rosario, San Juan Bautista i El Drac. Al dijous, 11 del mateix mes, es va fer la segona jornada dirigida a centres d’Educació Especial, i van participar els centres L’Encarnació, La Unió i Torrepinos.

Els jocs han sigut les birles, trompes, cordes, canut, caixò, mocador, set i mig, xapes, peus quiets i cursa de sacs. Al finalitzar la jornada, l’alcaldessa va fer entrega d’un recorda-

tori de la participació a cada col·legi que va assistir al matinal de jocs. n Número 162 · Maig-Juny 2009

So c i e t at

El Consell Agrari homenajeará cada año a un agricultor en reconocimiento a su vida de trabajo en el sector agrario Francisco Viñes es el primer agricultor que recibe el galardón

Francisco Viñes, el agricultor homenajeado.

Agricultores de Torrent durante la excursión realizada por el Consell Agrari.

El escultor Rafael Pi con la alcaldesa y el concejal de Agricultura.

Francisco Viñes, María José Catalá y José Gozalvo.

E

l Consell Agrari otorgará cada año por la festividad de San Isidro labrador un galardón en reconocimiento a agricultores o entidades que han sido ejemplo o han contribuido a la defensa de la actividad agraria. El galardón consiste en una pequeña escultura, realizada en bronce por Rafael Pi Belda, que representa a un agricultor torrentí. Este reconocido escultor ha realizado diferentes monumentos que están en las calles de la ciudad, como el Granerer, els Llauradors, o Fray Luís Amigó. La primera de estas estatuillas, que lleva una placa con el nombre del galardonado, se entregaba el 15 de mayo al agricultor Francisco Viñes durante la fiesta en honor al santo celebrada en la sede del Consell Agrari.

Con anterioridad, la alcaldesa, María José Català, y el Número 162 · Maig-Juny 2009

concejal de Agricultura, José Gozalvo, comentaron a los agricultores la creación de este galardón durante la comida celebrada tras una de las excursiones organizadas por el Consell Agrari de Torrent.

José Gozalvo, además activo agricultor y miembro de la directiva de uno de los sindicatos agrarios de la Comunitat, manifiesta que todos los días se debería agradecer el trabajo que los hombres y mujeres del campo han hecho y siguen desarrollando por mantener una actividad que también repercute en mantener un paisaje verde y conservado: “El homenaje que cada año se hará a un agricultor o entidad queremos que sea un primer paso para que la sociedad reconozca este trabajo”.

Francisco Viñes es un agricultor muy querido y de gran prestigio dentro del sector

agrario de Torrent, ya que ha dedicado y sigue dedicando su vida a la agricultura, además de ser con su ejemplo uno de los defensores de la huerta. Viñes está muy vinculado a las tradiciones más valencianas ya que es un conocido cantaor d’albaes y forma parte del grup de dansa valenciana Els Llauradors de Torrent. Todo esto le ha hecho merecedor del premio.

Francisco Viñes ha sido el agricultor homenajeado en esta primera edición En la celebración del día de San Isidro se hicieron patentes algunas de las tradiciones más valencianas Francisco Viñes, Paco, es un agricultor hijo de labradores que ha vivido por y para el campo siempre. Los

miembros del Consell Agrari Municipal, por unanimidad, decidieron otorgarle un galardón que lo reconoce como ejemplo de mantener viva la huerta torrentina. Así, el día del santo fue celebrado por el Consell Agrari Municipal, primero con un acto religioso, una misa en la iglesia del colegio Montesión; después se presentó el nuevo vehículo que el Consell Agrari Municipal ha adquirido a una gran representación de agricultores y vecinos, mientras sonaban los tradicionales tabalet y dolçaina. Ya en la sede del Consell Agrari de la calle Fray Luis Amigó, número 72, se realizó el homenaje a Paco Viñes. En el acto intervino la alcaldesa, que recordó la importancia de los labradores: “Este homenaje se hace desde el reconocimiento de la figura de una persona que ha trabajado para el campo, por las costumbre y en definitiva, por y para Torrent”.

Además de un gran agricultor, Paco Viñes es un hombre de tradición y cultura que canta “albaes” y pertenece al Grup de Dansa Valenciana “Els llauradors”. En el acto se cantaron varias “albaes” para el homenajeado. n BIMTorrent

•

23

Fest e s

L’Encontre Gloriós

Informació facilitada pel Gabinet de Comunicació de l’Ajuntament

E

nguany fou el dia 12 d’abril quan es va celebrar el tradicional Encontre Gloriós del Diumenge de Resurrecció. En este acte, la ciutat retrocedeix al segle XVI. En l’Encontre van participar les dèsset germandats, dividides en dos grups que van acompanyar les imatges fins que es trobaren a la plaça Major. Centenars de confrares es van encreuar a la plaça Major

fins a l’arribada de les imatges del Crist Ressuscitat i de la Mare de Déu de la Resurrecció.

A l’altura de la plaça Major, la gran Carxofa es va obrir i en van eixir milers d’al·leluies amb textos, molts en honor a la Reina de l’Encontre i a les seues cambreres. També es van amollar coloms, símbol de l’alegria que representa la resurrecció, mentre els centenars de confrares es descobrien el rostre després d’una setmana de penitència pels carrers.

Enguany fou María Carretero la Reina de l’Encontre, i va lluir un vestit inspirat en els que es portaven en la cort d’aquella època. El vestit ha sigut brodat per les monges dominiques de Xàtiva, amb cua de set metres, de seda natural i amb un cosset, faldellí i capa de color roig.

La Reina va presidir l’Encontre Gloriós i, com és costum, l’acompanyaven dos cambreres i diversos patges que subjectaven la cua del seu vestit. María Carretero no va poder ocultar la seua emoció. n

Festivitat del Corpus E

l 14 de juny es va celebrar la festivitat del Corpus, amb una processó que va desfilar sobre diversos tapissos florals, el de la porta de l’Església de L’Asunción va ser confeccionat per les dones de ProArt. En esta cerimònia religiosa, que arreplega tradicions populars, van poder veure’s diverses actuacions, com les danses de les Vetes, dels Arquets, els Cavallets, la Magrana, Cabuts, i la Moma. n

24

•

BIMTorrent

Número 162 · Maig-Juny 2009

Música Festera F e s t e s

I Concurso Nacional de Composición de Música Festera La obra “Party” compuesta por José Rico fue la ganadora del primer premio

L

a noche del 6 de junio se recordará como pionera del Concurso Nacional de Composición de Música Festera. La Plaza Mayor se llenó de público para deleitarse con las tres obras finalistas del Concurso en la modalidad de Marcha Mora. De las 26 obras presentadas el jurado falló como finalistas: “Al-Amul” de José Antonio Boluda Ponce, “Party” de José Rico Rico y “Al- Roder” de Ángel García Martínez. Obras que se premiaban esa misma noche tanto por un jurado experto como por el público asistente.

Más de 700 personas se dieron cita en este concurso musical organizado por el Ayuntamiento

Número 162 · Maig-Juny 2009

y la Federación de Moros y Cristianos, que contó con el patrocinio de CAM y Caja Rural de Torrent.

Con el tiempo revuelto comenzaba el concierto, dividido en dos partes interpretadas por la banda Sinfónica de la Unió Musical bajo la dirección de Manuel Enguídanos Cotanda. Puntuales comenzaron a sonar las marchas moras finalistas. Primero “Al-Amul” de José Antonio Boluda Ponce, después “Party” de José Rico Rico, y para finalizar la primera parte del concierto “Al-Roder” de Ángel García Martínez.

La segunda parte estaba compuesta por tres piezas: “Moros y Cristianos” de José Serrano (1873-

1941), “”El tambor de granaderos” de Ruperto Chapi (1851-1909) y “La Torre del Oro” de Gerónimo Giménez (18541923); pero sólo sonó la obra de José Serrano ya que la lluvia impidió que continuara el concierto.

La Casa de la Cultura acogió, entonces, los premios del concurso.

El ganador fue José Rico Rico, que recibió un premio de 3.000 euros; el segundo, dotado con 900 euros, lo obtuvo Ángel García Martínez, además del accésit otorgado por un jurado popular y valorado en 500 euros. El tercer y último premio, de 600 euros, fue para José Antonio Boluda Ponce.

La primera edición del concurso ha cumplido con las expectativas de participación y de asistencia. La iniciativa surge con motivo del XXII Aniversario de las Fiestas de Moros y Cristianos. Continuará anualmente con diferentes modalidades que se irán alternando, en 2010 con la modalidad de Marcha Cristiana, y en el 2011 el Pasodoble Festero. n

El Canto del Loco, La Oreja de Van Gogh, Isabel Pantoja y el Rockejat en las fiestas de julio

E

l Ayuntamiento ya tiene casi listo su cartel de conciertos para las fiestas.

La partida de Fiestas se ha reducido considerablemente, más de 130.000 euros respecto a 2008 por la situación económica, pero se mantienen todos los compromisos con las entidades festivas y clavarías, que no verán reducidas sus ayudas y subvenciones.

El presupuesto total de las fiestas es de 600.000 euros donde se incluyen más de 20 actividades, los tres conciertos de El Canto del Loco, La Oreja de Van Gogh y La Pantoja, actuaciones de calle para los más pequeños y otros espectáculos en las diferentes plazas.

Se pasa de 735.000 euros en 2008 a los 600.000 euros de 2009.

El Parc Central acogerá el festival Rockejat y conciertos de grupos y artistas actuales del panorama musical español. El festival de Rockejat se realizará los días 17 y 18 de julio y los conciertos los días 19, 25 y 30; todos los conciertos serán gratuitos a excepción del Canto del Loco, por el que se cobra el mínimo de entrada por exigencia de la gira. Se incrementan las actividades para niños con parques infantiles y se elimina el castillo piromusical por un simple castillo para reducir costes.

Tras el éxito de años anteriores, se mantiene el Festival de Rock, Rockejat, que contará con la actuación de grupos locales para promocionar la cultura musical de la ciudad. El cartel para el festival Rockejat es el siguiente: Miss X, Vetusta Morla y dos grupos locales, el día 17 de julio; Viva Tirado, Eskorzo, Ojos de Brujo y dos grupos locales, intervendrán el 18 de julio. El Canto del Loco y La Oreja de Van Gogh ofrecerán sus conciertos los días 19 y 25 de julio, respectivamente en Parc Central, donde la capacidad es de más de 7.000 espectadores, y la coplista Isabel Pantoja presentará su concierto el día 30 de julio en la Plaza de la Libertad La Oreja de Van Gogh cobrará 65.000 euros, El Canto del Loco 90.000 euros, y La Pantoja:70.000 euros, más en todos ellos el IVA correspondiente. n BIMTorrent

•

25

Socie t a t

III Certamen Literario de la A. VV. El Vedat

Puntos de acceso WIFI gratuitos

T

C

arlos Quesada de la Cámara, con el relato El perfume de Amparo, y Carla Gómez de la Cruz, con Els tres amics i la desconeguda rateta, se alzaron –en Categoría General y en Categoría Infantil, respectivamente, con el primer premio del III Certamen Literario El Vedat, Asociación de Vecinos; y fueron Premios Fabulando (para autores pertenecientes a la A. VV. El Vedat), Bárbara García Clark con el relato La noche que soñé con un gran sí –en Categoría General– y Pau Abenza Barberá con Un fugitiu –en Categoría Infantil–. También obtuvo galardón –A la Colaboración y Participación– el IES. Veles i Vents, y Distinción Especial a la Participación el CP. Sant Pasqual, por su interés y numerosa presentación de relatos. Especialmente reseñable fue la entrega de un diploma especial a una clase de niños de 3 años del CP. Sant Pasqual, que

participaron con un trabajo conjunto y provocaron el aplauso unánime del público al recoger este premio.

La entrega de galardones se hizo el 30 de mayo, con la asistencia de unas 200 personas, contando con la alcaldesa, M.ª José Catalá, y representantes de los ámbitos político, educativo, asociativo y ciudadano.

Francisco Chelós López hizo de mantenedor del acto, que resultó un verdadero éxito, convirtiéndose en una gran fiesta literaria y social. La alcaldesa dedicó palabras de elogio a la gran labor social y cultural de la asociación, definiéndola como una entidad de referencia para todos.

Este certamen se ha consolidado con la participación de 78 obras en 2007, 75 en 2008, y de 75 en esta edición de 2009, que se realizó en el salón de actos del Conservatorio Profesional de Música. n

El Ayuntamiento y ARTIC conmemoran el Día Mundial sin tabaco

L

a Asociación de Alcohólicos Rehabilitados de Torrent y Comarca (ARTIC), con la colaboración del Ayuntamiento conmemoraba el Día Mundial sin Tabaco, que se celebra el 31 de mayo, con un matinal de actividades en la plaza Obispo Benlloch. Junto al stand de la campaña “Cigarrillos por piruletas” para concienciar de los perjui26

•

BIMTorrent

cios que conlleva el consumo de tabaco, se instaló una exposición de los dibujos seleccionados

del II Concurso de Eslóganes para la Prevención de Drogodependencias, en esta edición del

concurso, dirigida a estudiantes de 1º y 2º de la ESO; resultó ganador Álvaro Sobrino López. n

orrent cuenta en con dos puntos de acceso WIFI gratuitos. Esta actuación se enmarca en el proyecto de la Diputación de Valencia “Sona la Dipu. Valencia Provincia WIFI”. El entorno de la Torre y la plaza Unió Musical de Torrent son zonas de conexión inalámbrica a Internet y gratuita, debido a la adhesión del consistorio a este convenio.

Se puede navegar por Internet y optar a la posibilidad de aprovechar las ventajas que supone la carpeta ciudadana y el uso de la firma digital para sus trámites con el Ayuntamiento, y otras administraciones públicas.

Se ha optado por dos zonas con gran afluencia, como es la plaza Mayor y la plaza Unión Musical, donde se encuentran dos bibliotecas públicas, con lo que se ofrece un nuevo servicio a todos los usuarios de los dos edificios públicos. Ambas zonas de cobertura wifi gratuita están señalizadas para que se identifique el área en la que se podrá disfrutar de conexión a internet inalámbrica gratuita.

El Ayuntamiento lleva tiempo intentando reducir la llamada “brecha digital”, muestra de ello son los puntos de acceso gratuitos a Internet en las bibliotecas públicas o los diferentes cursos de formación promovidos desde la Generalitat, que se realizan desde hace meses en Torrent. n Número 162 · Maig-Juny 2009

So c i e t at

Gran participación en las Jornadas Municipales para la Convivencia Intercultural D

el 22 al 26 de abril se llevaron a cabo las Jornadas Municipales para la Convivencia Inter­ cultural. La inau­ guración tuvo lugar en el salón de actos del Ayuntamiento, donde se pudo ver la presentación fo­ tográfica “Espacios de convivencia en Torrent” y se hizo la entrega de diplomas de los cursos reali­ zados en la Agencia Amics. El departa­ mento de Bienestar Social del Ayunta­ miento y la Agencia de Mediación para la Integración y la Convivencia Social (AMICS) fueron los organizadores de es­ tas Jornadas, que se enmarcan dentro de las acciones que pro­ pone el Plan Munici­ pal para la Conviven­ cia Intercultural.

E n estas jornadas se realizaron diversas actividades para niños y adultos en diferentes puntos de la ciudad: el salón de actos del Ayuntamiento, el Cen­tro de Voluntariado, la Casa de Cultura, el Pabellón Anabel Medina y el Mercado Municipal.

El 23 se celebraba la jornada de Igualdad, se inició con una charla sobre “La participación de la mujer en la sociedad” en la que intervenían Mercedes Vargas, psicóloga del Centro de Día del Inmigrante, y Wasilia El Barouni, psicóloga del Centro Número 162 · Maig-Juny 2009

Cultural Islámico de Orriols. Posteriormente hubo una mesa de experiencias de mujeres de diferentes nacionalidades en el salón de la Casa de Cultura, y un V ideo For um sobre el documental

“Extranjeras” en el Centro de Voluntariado de la calle Santo Domingo, 22. El día siguiente estuvo dedicado a la convivencia, y se organizó un Torneo de Fútbol Sala, un Torneo de Juegos de Mesa en

los que se incluían el ajedrez, las damas, el dominó…, con participantes de diversas culturas, después se hizo una comida en la pinada de Torrent, y se repartieron los premios a los ganadores de los torneos.

Ya el sábado, 25 de abril, se celebró el Día del Inmigrante en una jornada organizada por la Comisión Arciprestal de Inmigrantes con el lema “Ahora más que nunca, caminando juntos”, que ofreció actividades diversas y para todas las edades; por la noche se hizo una cena preparada y elaborada por la población inmigrante, en la que se pudieron s a b o re a r d i v e r s o s platos típicos de los diferentes lugares de donde proceden los inmigrantes (a la que acudió la alcaldesa y miembros de la Corporación Municipal), y la actuación “Mimo-Clown”. El domingo finalizaban las Jornadas con diversos actos religiosos. n BIMTorrent

•

27

Socie t a t

Encuesta ciudadana para optar al cambio de denominación de la avenida del Pais Valencià E

l Ayuntamiento quiere conocer la opinión de los vecinos sobre si se cambia de nombre de la avenida Pais Valencià. Los ciudadanos, mayores de edad y censados en Torrent, pueden elegir si cambian o no la denominación.

La encuesta comienza el 26 de junio y acaba el 29 de julio en las bibliotecas de Sagra y Edifici Metro, y en la Oficina de Información del Ayuntamiento (TDIC), ubicada en la planta baja del edificio consistorial. Habrá nueve opciones y se da la posibilidad de aportar ideas propias en una décima casilla. Según la alcaldesa, esta encuesta ciudadana quiere dar respuesta a la inquietud de muchos vecinos de Torrent.

La papeleta para la encuesta tiene once casillas y se contempla la posibilidad de conservar el nombre actual.

Se plantean nueve opciones con diferentes nombres, y una opción abierta. No se descarta que el nombre de la

vía quede como está en la actualidad. “Está en las manos de los torrentinos, porque es su patrimonio y no de ningún signo político”, asegura María José Català.

Todos los vecinos, mayores de edad, unos 66.000 aproximadamente, pueden participar en cualquiera de los tres puntos habilitados para ello, debiendo identifi-

Primer Concurso Canino

E

l 26 de abril se realizó el primer certamen canino. El número de perros inscritos sobrepasó los cien en el concurso de belleza, y los 23 en el de educación canina. Los participantes fueron mayoritariamente de Torrent, aunque también hubo de Bétera, Moncada, Sagunto, La Eliana, Alberic, Valencia, y Murcia. La so28

•

BIMTorrent

ciedad canina de Valencia elaboró 15 certificados de reconocimiento.

Las exhibiciones de Agility del Club Amics del Gos y la de perros de la Guardia Civil tuvieron una gran acogida por el público.

Durante el concurso se llevó a cabo una campaña de fomento y concienciación para la recogida de los excrementos de las mascotas, y la organización repartió a todos los asistentes un recogedor.

El jurado otorgó un premio a los mejores de cada raza y grupo, y trofeo para los tres mejores perros del concurso en las categorías de cachorros, jóvenes y abierta. n

carse con el DNI, pasaporte o el carné de conducir. En las bibliotecas Sagra y Edificio Metro, se puede votar de lunes a viernes, de 9 a 20:30 horas, ininterrumpidamente; en la Oficina de Información del Ayuntamiento, de lunes a viernes de 8:30 a 14 horas, además de los sábados de 9 a 14:30 horas. Para evitar cualquier tipo de fraude en este

proceso de participación, se utiliza un programa informático. De producirse el cambio de nombre se establecerá un periodo de cadencia para hacer frente a los posibles efectos en la correspondencia, la rotulación de los comercios, etc., y se estudiará algún tipo de ayudas a los comercios de la avenida, por los gastos derivados del cambio de nombre en cuanto a rotulación, papelería, bolsas, etc. En caso de que la participación no llegue al 10% del censo, se estudiará si se aceptan o no las propuestas.

Esta encuesta supone una primera fase para seleccionar las tres opciones mayoritarias; después se abrirá una segunda fase para que los ciudadanos elijan de nuevo entre las tres opciones con mayor aceptación. A quienes participen se les hará entrega de una reproducción fotográfica antigua de la Avenida como recuerdo de su participación. n

Nous tractes, premio a la Gestión Innovadora

E

l pasado 30 de marzo Nous Tractes, empresa editora del periódico Nou Torrentí, recibía el primer premio a su gestión: el tercero de los Premios a la Gestión Innovadora, que anualmente convoca Caixa Popular con el fin de incentivar la creatividad y la innovación en las cooperativas y empresas valencianas.

El galardón consistió en el tercer premio, dotado con

600 euros, por su labor, consistente, según Caixa Popular, en un “proyecto de creación de una publicación que persigue ser un instrumento promocional eficaz del comercio y un medio informativo para el ciudadano basado en un sistema informático de gestión integral”. La directora del medio, Jessica Medina, declaró: “El premio supone un logro importante si consideramos los pocos meses de actividad de nuestra joven empresa; es un medio al servicio del ciudadano, y que intenta promocionar al pequeño comercio mediante nuestro asesoramiento y nuevas ideas publicitarias.” n Número 162 · Maig-Juny 2009

Jove n t ut

«Última». Creació Contemporània Jove

E

l Consorci Xarxa Joves.net, a través dels Ajuntaments d’Albal, Torrent i Quart de Poblet i la comarca del Priorat, en col·laboració amb l’Associació Comissariat dins del projecte Priorat Centre d’Art, presenten «Última», una convocatòria de creació contemporània per a la selecció d’artistes jóvens o col·lectius. En esta nova edició se seleccionaran artistes o equips que desenvolupen formes d’intervenció en l’entorn per mitjà de projectes de pintura mural, realitzats en el camp de l’experimentació en el medi públic. «Última» persegueix la selecció de candidats que s’enfronten a projectes amb capacitat d’implicació, anàlisi i comunicació de les realitats i problemàtiques derivades de la societat global.

L’objecte d’esta convocatòria és la selecció d’entre tres i sis jóvens creadors, individualment o en equip, que desenvolupen per mitjà de llenguatges contemporanis una obra de pintura mural, per a espais interiors o exteriors, que dialogue amb el context simbòlic que l’acull. No se sol·licita a les persones interessades un projecte previ, perquè la selecció es farà prenent com a referència un dossier de treballs fets o aquells esbossos o propostes encara inèdites.

Participants. Esta convocatòria va dirigida a artistes jóvens, individualment o en equip, entre 18 i 35 anys, tots dos extrems inclosos.

Termini i forma de presentació. Tota la documentació s’ha de presentar exclusivament en suport digital, a través de correu electrònic, per a eliminar les despeses d’enviament dels participants i minorar l’impacte ambiental derivat del consum de recursos. Les sol·licituds, amb la documentació requerida, poden enviar-se fins al dia 30 de juny de 2009 inclòs, a l’adreça de correu electrònic següent: ultima09@intracity.org. En el web www.intracity.org es pot trobar informació sobre els diversos municipis, amb documentació gràfica i enllaços específics. n

I Concurs de Còmic «TorrentJove» E

l I Concurs de Còmic «TorrentJove» va informar dels seus guanyadors en la inauguració de l’exposició de les obres seleccionades, que tingué lloc al Centre d’Informació Juvenil el dimecres 29 d’abril.

El jurat del concurs va estar presidit per Lola Roch Cazorla, regidora de Joventut, i format per Nuria Vera Aparici (especialitzada en còmic, de la Llibreria Futurama), Joseba Basalo Medrano (editor) i Lalo Kubala (autor de còmics).

Esta convocatòria ha obtingut una important participació, de la qual cal destacar la gran qualitat, i l’exposició compta amb una selecció de les obres presentades, tres de les quals són les premiades, i corresponen a les dos modalitats establides en les bases del concurs: «Tema lliure» (dos premis, fins a 20 anys, i de 21 a 35 anys) i «Enfront de la violència» com a tema específic. A més, atesa la qualitat de les obres, el jurat va determinar mencionar nou accèssits, un aspecte no previst en les bases del concurs. En esta exposició es poden veure els còmics que han obtingut premi en cada una de les modalitats del concurs.

La Delegació de Joventut ha editat un catàleg amb el resultat del concurs que inclou els còmics seleccionats per a l’exposició. El podeu obtindre

al CIJ TORRENT. A més, les històries guanyadores es poden veure en www.torrentjove.com Els premiats han sigut: • Modalitat «Tema lliure» fins a 20 anys: El racisme, d’Alina Ivashko.

• Modalitat «Tema lliure» de 21 a 35 anys: L’última calada, de Laura Díaz Cubas.

• Modalitat «Enfront de la violència»: Ciències de la vida, d’Iván García Aguado.

Accèsits: • Modalitat «Tema lliure» fins a 20 anys: Cavernícoles, de Sergio Cuenca Merichal; Emma Black i el cadàver desaparegut, de María Belén Garrido

Hita; Franchu, el patito afortunao, de Manuel Martínez Fuentes.

• Modalitat «Tema lliure» de 21 a 35 anys: Renacimiento, d’Antoni Carrillo Bosch; El indeciso, de Luis Espinosa Olmos; Dama en apuros, de Víctor Pérez Corbella.

• Modalitat «Enfront de la violència»: El mañana, de Laura Díaz Cubas; Tenemos que hablar, de Miguel Delicado Villar; Maikito, de Joaquín Carro González.

A més, la Delegació de Joventut ha publicat una revista del I Concurs de Còmic «TorrentJove» en què apareixen les obres de les persones guanyadores i també les dels 9 accèssits, no previstos en les bases del concurs però atorgats pel jurat per la gran qualitat dels treballs. Esta publicació s’ha enviat a tots els centres educatius de la ciutat. L’exposició es podia visitar fins al 31 de maig a la sala d’exposicions del CIJ, ubicada al carrer del Músic Andreu Piqueres, número 5. n CIJ

CIRCUIT MÚSICA JOVE 09: una nova edició del Circuit de música organitzat per Torrent junt amb Meliana, Silla, Xirivella i Mislata

E

l passat mes d’abril, el jurat del Circuit Música Jove d’enguany va fer públic el seu veredicte als seleccionats i donà les gràcies a tots els participants. Entre els grups seleccionats es troba NO REGRETS, una banda integrada per cinc jóvens de Torrent, amb un so punk rock amb tocs grunge que funciona des de 2006.

Pròximament comptarem amb les actuacions dels grups Santinos i The Carminers. Altres grups seleccionats són Todo por hacer, BIG X, The Funktastik Force, i com a grup de reserva s’ha seleccionat Punks Monday. n Número 162 · Maig-Juny 2009

BIMTorrent

•

29

Me di

Ambi e n t

L’aigua torna a brollar a la font de Sant Lluís L’Ajuntament recupera la font de Sant Lluís Bertran del Mas del Jutge, que estava abandonada i sense aigua. Des del Consell Agrari i un taller de formació de peons forestals es treballa en este entorn per a adaptar-lo com un lloc d’esbargiment. En este paratge abandonat i sense accés han estat ocupats una desena de jóvens d’un dels tallers de peó forestal coordinats pels tècnics del Consell Agrari Municipal.

L’Ajuntament ha invertit al voltant de 3.000 euros en la recuperació d’esta font que té segles d’història, ja que els vestigis del pont de Sauri que es troben a la vora de la font daten del segle xvii, i es conta que el nom de Sant Lluís Bertran es deu al fet que va ser este sant qui féu el miracle de portar l’aigua fins a este punt en la seua visita a l’alqueria del Mas del Jutge. Fa anys que no brollava l’aigua de la font i les canyes i la malesa l’havien ocultada; ara canalitza l’aigua i tindrà una àrea de descans.

D

es del març fins al maig s’han portat a terme els treballs de recuperació de la font de Sant Lluís. S’ha realitzat el desbrossament i la neteja de tota la zona, el sanejament de l’olmeda, la recuperació de l’antiga font amb la restauració de la caseta d’aigua, canonades, construcció de bancs i rehabilitació de les escales. S’ha fet la neteja del barranc i la rehabilitació del camí d’entrada a la font. En el desenvolupament d’estes

obres han participat els alumnes del Taller de Formació de Treballador Forestal del Centre de Formació de Torrent Activa i el Consell Agrari. Els treballs han estat coordinats des de la Delegació de Medi Ambient, per a recuperar el patrimoni ambiental del nostre terme. Anteriorment, l’Ajuntament també havia recuperat el Clot de Bailón, la presa del Manyet, i està gestionant la consolidació i millora dels Arquets de Baix. n

Caseta d’aigua.

Rampa lateral de la caseta d’aigua.

Zona d’entrada de les canonades.

Pont d’entrada a la font.

Caseta d’aigua en fase de recuperació.

Recuperació de la rampa lateral.

30

•

BIMTorrent

Número 162 · Maig-Juny 2009

Recuperació del pont d’entrada i zona d’entrada de les canonades.

Camí d’entrada restaurat.

Rampa lateral restaurada.

Fase final de l’obra.

Restauració de la font i del paratge del Clot de Bailón a la serra Perenxisa S’ha sanejat un dels paratges de major riquesa mediambiental de la serra, el Clot de Bailón, on s’ha restaurat la seua àrea i se n’ha recuperat la font. Les obres de recuperació, les ha realitzades la Regidoria de Medi Ambient amb la brigada del Consell Agrari Municipal en un dels punts de major riquesa mediambiental del barranc de l’Horteta.

«La recuperació de l’àrea serà fonamental per al manteniment del petxinot, ja que necessita aigua de qualitat i neta.

L’Ajuntament estudia també reintroduir-hi la tortuga d’aigua»

L

a importància de la recuperació del Clot de Bailón es deu sobretot a la seua riquesa mediambiental, ja que es tracta d’un dels punts on habita el petxinot, una espècie que necessita aigües netes. El sanejament ha consistit en la neteja de l’àrea per a accedir a la font, que ha sigut totalment remodelada, i que compta amb diverses canelles que nodreixen d’aigua neta esta zona humida del barranc de l’Horteta.

S’ha demanat autorització a la Confederació Hidrogràfica del XúNúmero 162 · Maig-Juny 2009

quer per a la instal·lació d’una àrea de descans i pícnic. S’han instal·lat plantes aquàtiques i de ribera, a més d’arbres per a fer ombra i tindre una competència natural a les canyes.

Amb este actuacions es pretén potenciar el Clot de Bailón.

La Conselleria de Territori i Medi Ambient i l’Ajuntament estan realitzant un estudi per a conéixer el cens de petxinots que habiten el barranc i especialment el Clot de Bailón. Ja sabem que el petxinot és un mol·lusc que habita estos espais i que està en

perill d’extinció entre altres motius per la dessecació de zones humides.

L’estudi es realitzarà periòdicament i analitza la quantitat d’espècies, així com la seua evolució en una zona d’actuació que supera els 6.000 metres quadrats. L’Ajuntament elaborarà el primer gran cens d’exemplars de petxinot que habiten el Clot de Bailón i, amb la Conselleria de Territori, està estudiant la reintroducció d’alguna espècie autòctona ja desapareguda en el clot com la tortuga d’aigua. n BIMTorrent

•

31

Cultu ra

L’Ajuntament va presentar els llibres guanyadors dels Premis Ciutat de Torrent Llucià Vallés, Carmen Sáez i Josep M. Diéguez, van ser els premiats en narrativa juvenil, poesia i teatre juvenil.

D’esquerra a dreta: Josep M. Diéguez, el regidor de Cultura Modesto Muñoz, Carmen Sáez, l’alcaldessa María José catalá, i Llucià Vallés.

L

a Casa de Cultura acollia la nit del 27 d’abril la presentació dels llibres guanyadors dels Premis Ciutat de Torrent.

Enguany era la desena, primera i tercera edició dels Premis de Narrativa Juvenil, Teatre juvenil i Poesia, respectivament. Prèviament, en el passat mes d’octubre havia tingut lloc el lliurament dels llibres.

Els guardonats han sigut Llucià Vallés, amb la novel·la La memòria del silenci, Carmen Sáez, amb el poemari Cercant ocells d’aigua, i Josep M. Diéguez amb l’obra de teatre Retorn al centre de la terra; i el finalista en Narrativa Juvenil, 32

•

BIMTorrent

Mariano Casas amb l’obra El lleó del Rif. L’alcaldessa, M. José Català, va destacar en el transcurs de l’acte que estos premis són per a Torrent un motiu de satisfacció perquè indiquen que la nostra cultura i la nostra llengua són vives i que s’ha de continuar promovent i fomentant el valencià i la literatura en valencià.

La cerimònia es va iniciar amb un concert de percussió oferit per un grup d’alumnes del Conservatori de Torrent. A l’eixida, els assistents van poder arreplegar exemplars de les obres premiades, editades per l’editorial Tabarca. n

◗ X edició del Premi Ciutat de Torrent de Narrativa Juvenil Guanyador, Llucià Vallés amb la novel·la La memòria del silenci.

Finalista: Mariano Casas amb l’obra El lleó del Rif ◗ III edició del Premi Ciutat de Torrent de Poesia Guanyadora, Carmen Sáez, amb el poemari Cercant ocells d’aigua. ◗ I edició del Premi Ciutat de Torrent de Teatre Juvenil Guanyador, Josep M. Diéguez amb l’obra Retorn al centre de la terra.

Número 162 · Maig-Juny 2009

Cu l t u ra

Llucià Vallés, guanyador del Premi Ciutat de Torrent de Narrativa Juvenil A. C.

E

l guanyador literari ens comenta abans de l’entrevista: Vaig nàixer a Osca l’any 1960, vaig estudiar Magisteri i em vaig vindre a València en 1982. Des de llavors sóc professor. De Valencià i de Socials. Actualment treballe a l’institut Berenguer Dalmau de Catarroja i impartisc classe de Socials al primer cicle d’ESO. Les meues grans aficions a banda d’escriure són la lectura i els escacs.

–Des de quan escriu?

–Des de l’escola. Crec que era l’única cosa que feia bé a l’escola o almenys l’única cosa per la qual se’m valorava i aleshores em vaig afeccionar a escriure perquè era l’únic camí que tenia per a rebre paraules d’ànim.

–Ha publicat altres novel·les o relats?

–Al 2000 vaig publicar amb Tabarca Aventura al poble fantasma, l’any 2002 guanyí el Vicent Silvestre de Narrativa Infantil dels premis d’Alzira amb L’illa de les foques i en la mateixa convocatòria vaig quedar finalista amb Lluna i la pluja que es va publicar en Bromera en 2005. Al 2003 va veure la llum en l’editorial Perifèric la novel·la Roser i el mar.

En 2006 Bromera publicà dins del pla de foment lector el conte per a primers lectors Mmmm, quina melmelada! Al 2006, Perifèric publicà La mirada del gamarús que resulta guardonada amb el premi Samaruc i per últim La memòria del silenci que ha guanyat el X premi de Narrativa Juvenil Ciutat de Torrent i ha sigut publicada per l’editorial Tabarca.

–Quins són els seus escriptors prefe­ rits?

–M’agrada tant llegir i llig tantíssim que triar preferències em resulta prou difícil.

Si estiguera obligat a triar-ne quatre d’actuals triaria Jaume Cabré, José Saramago, García Márquez i Millàs.

–Quina és la seua opinió sobre la con­ cessió de premis literaris.

–Són necessaris. Imprescindibles, diria jo. Motiven molts escriptors, són un repte i el camí més curt, encara que molt difícil, per a donar-se a conéixer i rebre de pas una compensació digna pel teu treball.

–A banda de la dotació econòmica, li ha fet il·lusió que s’haja premiat la seua novel·la? Pensa continuar escrivint?

–Crec que mai deixaré d’escriure perquè m’ompli molt i m’ajuda a sentir-me bé amb mi mateix. Gaudisc escrivint. En Número 162 · Maig-Juny 2009

Mariano Casas, finalista de Narrativa Juvenil

E qualsevol cas, no m’obligue i ho faig només quan m’abelleix, quan ho necessite.

Guanyar el premi de Narrativa Juvenil Ciutat de Torrent ha sigut un plaer i un orgull. És una novel·la que m’agrada molt i és molt satisfactori que es publique guanyant un premi tan important.

–Per què ha triat escriure per a jóvens?

–No sé si ho he triat o m’ha triat a mi.

La primera novel·la que em publicà Tabarca al 2000 la tenia escrita temps enrere perquè era un regal que havia fet a una neboda. Supose que en veure que era possible publicar vaig continuar adreçant-me al mateix tipus de públic.

Treballar tots els dies amb adolescents ha tingut també part de culpa, però no renuncie a cap gènere ni a cap tipus de públic.

–Quins són els seus projectes imme­ diats?

–En aquest moment estic amb un parell de coses, però només fent camí. És un procés llarg.

–De què tracta La memòria del silenci?

–Tracta del robatori d’un quadre d’Ignasi Pinazo en l’IVAM. Jo estic enamorat fa temps d’eixe quadre, Eixida de missa de Godella i volia retre-li un homenatge. La desaparició del quadre en els dies previs a la visita del papa a València es veu envoltada de morts misterioses i el detectiu Jaume Figuerola haurà d’esbrinar els secrets que amaga el quadre.

–Té alguna vinculació amb Torrent?

–No. Amb Torrent no, però la ciutat, els carrers de la València que tothom coneixem és l’escenari de cada pàgina. També Benetússer, que és on visc. n

l finalista del Premi Ciutat de Torrent de Narrativa Juvenil, amb El lleó del Rif, va nàixer a València, en 1963. Va estudiar Dret i és funcionari (secretari d’ajuntament en excedència, i funcionari de la Generalitat en actiu) Les seues aficions són la lectura, la música, la història i la escriptura.

–Des de quan escriu?

–De manera més o menys seriosa, escric des de fa uns quinze anys (quan ja tenia els trenta anys fets). El meu primer llibre es publicà ara just fa deu anys, en 1999. Abans havia escrit coses soltes, però sense pensar mai que es publicarien.

–Ha publicat altres relats?

–El Lleó del Rif és el llibre que fa onze dels que tinc publicats. Els altres són també novel·les juvenils, excepte una novel·la per adults i un estudi històric.

–Quins són els seus escriptors pre­ ferits?

–M’agraden els clàssics de l’aventura: Stevenson, Kipling, Buchan... i també els grans narradors d’històries com Dickens, o Graham Greene.

–Quina és la seua opinió sobre la concessió de premis literaris.

–Són una bona manera de donar a conéixer nous llibres, i també per a estimular la lectura. Seria millor que hi haguera altres canals de promoció i difusió, però com que no els tenim, els premis fan un paper imprescindible actualment.

–Li ha fet il·lusió que s’haja premiat la seua novel·la? Pensa continuar es­ → crivint?

BIMTorrent

•

33

–Un premi sempre és un estímul, però per mi el més important és veure publicada la meua història, tenir-la entre les mans i saber que altres persones podran llegir-la. I sí, clar que pense continuar escrivint...

–Per què ha triat escriure per a jóvens?

–M’agraden les històries clàssiques, sense artificis ni experimentalismes, relats que conten coses, on hi ha acció i trames... i la novel·la juvenil s’avé molt bé amb la meua idea del que ha de ser una història. Fet i fet no escric per a joves. Les meues novel·les les pot llegir gent de qualsevol edat... i també els joves (que són potser uns lectors molt més fidels que els adults).

–Quins són els seus projectes immediats?

–Tinc en procés de publicació un altre estudi històric referent a la guerra del francès, i també una altra novel·la acabada que només necessita alguns retocs i espere veure publicada d’ací a poc.

–De què tracta El lleó del Rif? –És la història d’un adolescent que s’uneix a una expedició que en 1912 travessa les terres del protectorat espanyol de Marroc amb finalitats científiques, però que es veu implicat en diversos fets que tenen a veure amb la situació política i bèl·lica d’aquells anys. El protagonista és segrestat, s’escapa, viu un muntó d’aventures... i també madura i creix. n

Qüestionari a Josep M.

–Breu historial biogràfic.

–Vaig nàixer a Barcelona però visc a Vic. Tinc estudis de periodisme, filologia i art dramàtic, però no he acabat cap de les tres carreres. Actualment estic cursant un postgrau de Producció i Gestió d’Espectaclexs a la Universitat de Barcelona, i quan es publique esta entrevista espere haver-me tret ja el títol. Treballe des de fa anys fent feines diverses en el sector de la cultura, i d’aquesta manera espere reforçar tot l’aspecte de gestió, ja que fins ara m’he dedicat principalment a la creació.

De fet, a més d’escriure teatre també en dirigisc, i fins i tot actue de tant en tant, encara que només com a afició.

–Des de quan escriu?

–Sempre m’ha agradat escriure, sobretot peces breus com contes o articles a diaris. Pel que fa al teatre, ho havia provat alguna vegada, però el que escrivia sempre acabava tancat en un calaix. L’any 2000 es va produir un canvi important en la meua vida: em vaig traslladar a Vic, i vaig decidir dedicar-me exclusivament al sector cultural (fins llavors treballava en una oficina pel matí i deixava el tea-

tre i les altres coses per la tarda). Com a part del canvi, em vaig plantejar escriure teatre seriosament. Vaig acabar una obra que tenia començada des de feia anys, la vaig presentar a un concurs i vaig guanyar. I ja no he parat.

–Ha publicat altres novel·les, relats o pe­ ces teatrals?

Tinc editats un parell de contes i un llibre d’assaig (també sobre teatre), però el que més he publicat és teatre. De fet, tinc publicats una quinzena de llibres, gairebé tots com a conseqüència d’haver guanyat un premi. Publicar teatre és molt complicat, i els premis que comporten l’edició del llibre són una de les poques oportunitats que tenim els dramaturgs.

–Quins són els seus escriptors preferits?

Pel que fa a literatura en general n’hi ha molts, i no sé si m’hi cabrien tots. Estrictament en l’àmbit del teatre, tot i que també n’hi ha uns quants que m’interessen, em quede amb Bertolt Brecht.

S’acostuma a dir que Shakespeare va ser tan potent que després d’ell ja està tot inventat. Crec que amb posterioritat a Shakespeare, Brecht és dels pocs que ha aportat una visió realment innovadora al món del teatre.

–Quina és la seua opinió sobre la conces­ sió de premis literaris?

–Considere que els premis són molt útils als autors. Per publicar, però també perquè ens ajuden a viure més o menys de la nostra feina. Són també una manera

Carmen Sáez, guanyadora del Premi de Poesia

L

a guanyadora del Premi de Poesia Ciutat de Torrent, ens conta que va nàixer a Millars i actualment viu a Almussafes. Ha estudiat Filologia: “La meua professió és la d’escriptora i em dedique també al món de l’animació cultural, fent recitals de poesia, teatre, contacontes. M’agrada llegir, fer senderisme, la muntanya, la música, els moments amb els amics...”

34

•

BIMTorrent

–Carmen, des de quan escriu?

–Crec que des del moment en què vaig aprendre a llegir i escriure.

–Ha publicat altres poemes?

–Sí, a més d’aparéixer en diverses antologies, tinc publicats els llibres de poesia: Las habitaciones secretas, Extrañas palabras, Había arena temblando en el paisaje, Les veus del silenci, Voces distantes. També he publicat narrativa infantil i escric teatre, ja porte algunes obres estrenades.

–Quins són els seus escrip­ tors preferits?

–És difícil esmentar-ne només uns pocs, perquè en són molts i cadascú té alguna cosa que m’emociona.

De poetes podria dir: Maria Beneyto, Maria Mercè Mar-

çal, Vicent Andrés Estellés, els clàssics i els meus companys d’Argila de l’Aire.

–Quina és la seua opinió so­ bre la concessió de premis literaris i de poesia?

–És bona i no tan sols per haver-ne guanyat alguns, és una manera d’ajudar els escriptors i més en uns temps com els que vivim, on costa tant publicar i que es llija la teua obra.

–Pensa continuar escrivint, escriu també narrativa?

–Sí, no imagine una vida sense escriure. Escric narrativa i tinc alguns projectes en eixe camp.

–Per què ha triat escriure poesia?

–La poesia et tria a tu, els poetes no la triem, però fa que no puguem viure sense la seua companyia.

–Quins són els seus projectes immediats?

–Ara pel mai o juny eixirà el meu darrer llibre de narrativa juvenil: Illari y el árbol de la vida i prompte, també l’obra de teatre amb la qual vaig guanyar el premi de teatre Vila de Xiva 2008.

–De què tracta Cercant ocells d’aigua?

–Dels miratges que cerquem al llarg de la vida, de com el món va entrant dins de mi i intente reinventar-lo, edificar un país propi on vaig guardant records, sentiments, imatges, sensacions.

–Té alguna vinculació amb Torrent?

–Tinc amics que hi viuen i fins i tot família, també he fet algun recital de poesia a la Casa de Cultura. n Número 162 · Maig-Juny 2009

Dieguez, guanyador del Premi de Teatre de promocionar-se i donen ànims per a seguir escrivint.

–Pensa continuar escrivint?

–I tant! He passat molts anys de la meua vida pensant que m’agradaria fer-ho però sense acabar de decidir-me. Ara ja forma part de la meua quotidianitat i no hi pense renunciar.

–Per què ha triat escriure teatre?

–La passió pel teatre em ve de família.

El meu pare va estudiar al l’Institut del Teatre de Barcelona amb gent com Adolfo Marsillach, Julieta Serrano, Lali Soldevila, Julita Martínez..., no s’hi ha dedicat professionalment, però no ha parat d’actuar i dirigir en el teatre amateur. Jo vaig començar actuant en obres dirigides per ell. Ja he dit que m’agrada molt escriure, i les coses van venir soles.

Supose que era previsible que acabaria escrivint teatre.

–Quins són els seus projectes imme­ diats?

–L’any passat vaig guanyar el primer accèssit del Premi 14 d’Abril, convocat per la Generalitat de Catalunya i que tracta sobre la memòria històrica. En el marc del curs de postgrau que estic fent havíem de presentar, com a treball final, la simulació d’una producció. Un grup d’alumnes hem agafat la meua obra, que es titula De vegades la pau (com el títol d’una cançó de Raimon) i hem fet tot el treball de producció previ a una posada en

Cu l t u ra

escena. Està a punt per començar a assajar, i ens agradaria estrenar-la la temporada que ve. També busque editorial per a publicar El profe, una obra del belga Jean-Pierre Dopagne que he traduït del francès. L’obra s’ha estrenat amb molt d’èxit i ara està de gira.

Entre d’altres llocs, s’ha representat a la Universitat Jaume I de Castelló.

–De què tracta Retorn al centre de la terra?

–Com el títol ja insinua, està relacionada amb Viatge al centre de la terra de Jules Verne. L’acció es situa a l’època actual, poc després del centenari de l’autor. Diversos personatges recobren la vida i retornen per completar coses que havien quedat pendents a les novel·les on sortien.

Es tracta del capità Nemo de 20.000 llegües de viatge submarí, la princesa Aouda de La volta al món en 80 dies, i el jove Axel de Viatge al centre de la terra. Els acompanya, a més, el mateix autor, i el lloc on es troben és el punt on acaba la història d’Axel i els seus acompanyants, al centre de la terra. El que passa és que les circumstàncies han canviat, i ara ja no parlen només d’aventures. Tot i que bàsicament segueix sent una història d’aventures, també hi surten temes com la confrontació entre diferents civilitzacions. És un intent modest de revisar Verne amb la mirada dels nostres dies. n

DÍA DEL LLIBRE

Campanyes de l’ Oficina de Promoció i Ús del Valencià

L

’Oficina en col·laboració amb més oficines lingüístiques d’altres ajuntaments ha elaborat el CD El valencià en un clic que és un recull de recursos lingüístics i material divers per a l’autoaprenentatge del valencià. L’hem repartit a tota la gent que ve a matricular-se a les convocatòries de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià i també a la gent que ens demana informació sobre recursos lingüístics amb la voluntat de facilitar al ciutadà una informació com més àmplia millor. Si encara no el teniu, passeu per l’Oficina i vos en donarem un.

En les Ajudes a l’activitat comercial en valencià que convoca cada any l’Oficina, volem destacar que a més de les ajudes que es donen per fer en valencià la retolació, la publicitat, el material d’embalatge i la documentació administrativa, com a novetat, enguany, també es donen ajudes a les pàgines web, tant a les de nova creació en valencià com a la millora de webs en valencià. A més, ha augmentat la dotació de les ajudes. Es donen ajudes del 50% del cost per cada concepte, com a màxim 400 € i si es donen per més d’un concepte, la quantitat màxima per concepte serà de 300 €. El termini per a demanar-les acaba el 15 d’octubre. n

Informació facilitada per Anna Gascó

Amb motiu del Dia del Llibre, el 23 d’abril, l’Oficina de Promoció i Ús del Valencià organitza una lectura pública del Tirant lo blanch. Aquest acte institucional té un objectiu clar: promoure la lectura en valencià. Aquesta iniciativa va consolidant-se any darrere any amb la participació i el suport de tota la gent que s’apunta a llegir l’obra valenciana més coneguda i universal.

A

ixí, l’alcaldessa inicià la lectura, seguida de tots els regidors i dels representants de les associacions torrentines i també de tota la Número 162 · Maig-Juny 2009

gent que s’apuntà a llegir, que cada any és més nombrosa i que demostra amb la seua participació l’interés per la nostra llengua. A

totes les persones participants els vam regalar un llibre, El meu germà Pol d’Isabel Clara Simó per als adults i el còmic Jaume I d’edicions Camacuc per als xiquets.

Hem de seguir avançant per la normalitat i perquè el valencià incremente el seu prestigi social i per això aquest acte institucional és important perquè ens fa ser conscients de la riquesa de la nostra llengua i de la gran

quantitat de llibres en valencià que es poden llegir. No hem d’oblidar que tan importants com les obres clàssiques són les novel·les actuals i els valencians tenim una llengua molt rica, amb la qual s’han escrit i s’escriuen obres literàries de gran bellesa i qualitat i per tant, tenim a l’abast una rica oferta actual de literatura en valencià. Per això, l’Oficina de Promoció i Ús del Valencià com a com-

plement d’aquesta campanya ha elaborat una guia de lectura amb les últimes novetats de llibres en valencià, tant originals com traduccions dels últims èxits editorials amb l’objectiu de difondre que hi ha molta oferta de llibres en valencià, que és possible llegir en valencià i que tenim on triar. n BIMTorrent

•

35

Cultu ra

Agenda cultural

Juny • 15 / dilluns XIV Setmana Cultural de l’Escola d’Adults.

Acte inaugural: presentació i parlament de benvinguda.

Audició poètica i musical.

19 hores. Sala d’actes de la Casa de Cultura.

Inauguració de l’exposició 24 anys compartint aprenentatges. Refresc 20 hores. Centre de Formació de Persones Adultes.

Pl. Sant Pasqual, 20.

• 16 / dimarts Mostra de tallers oberta al públic: participació lliure en els tallers de ceràmica, raku, pintura, dibuix, gravats, vitralls, ràdio, poesia, pilates, relaxació, ioga, teràpies manuals i massatge manual.

De 18 a 21 hores.

A l’Hort de Trénor.

Sopar i nit de màgia i d’humor.

A les 21.10 hores a l’Hort de Trénor.

• 17 / dimecres Sopar i nit de cinema: Las chicas de la lencería de Bettina Oberli.

21.30 hores. A l’Hort de Trénor.

• 18 / dijous Viatge cultural a la ruta fluvial de Cofrents a Cortes de Pallars.

Eixida a les 9 hores.

Inscripcions a l’Escola d’Adults de Torrent.

Cicle de conferències “Recuperant la nostra cultura”.

“La formació del vestit tradicional de la dona valenciana. Segles xviii-xix” per Vicent Ferrandis Más.

20 hores. Sala d’actes de la Casa de Cultura.

Festa i sopar de Sant Joan.

19 hores. A l’Hort de Trénor.

Organitza La Gavella.

Moviment per la llengua i la cultura.

Museu Comarcal de l’Horta Sud Josep Ferrís i March.

VI Cicle de Música al Museu: conferència a les 20 hores i concert a les 22.30 hores.

Escola d’Adults de Torrent: Viatge cultural de fi de curs: Viena.

• 19 / divendres XIV Setmana Cultural de l’Escola d’Adults.

Sopar i nit de música: la nova cançó, amb el Cor de l’Eliana.

Juliol Dirigeix Juli Hurtado. 21.30 hores. A l’Hort de Trénor.

Cine als barris.

Associació de veïns 25 d’Abril, 22 hores. Carrer de la Marina, 3 (al pati).

Cine per a adults.

Los crímenes de Oxford.

• 20 / dissabte Balls al carrer.

Mostra de folklore, 19.30 hores. Plaça de les Corts Valencianes.

Organitza: L’U i Dos de la Llar Antoniana.

• 21 / diumenge Les nostres agrupacions musicals. Concert de fi de curs.

Escola Coral de Torrent, 12 hores. L’Auditori • 23 / dimarts XI Trobada Internacional de Guitarra Ciutat de Torrent.

Concert homenatge a Héctor Villa-Lobos en el cinquantenari de la mort Professors del Conservatori Professional de Música, 20.15 hores. L’Auditori.

• 24 / dimecres Pavel Steidl, 20.15 hores.

L’Auditori.

• 25 / dijous Cloenda de l’edició 2009 del Voluntariat pel Valencià.

20 hores. Pati del Museu Comarcal de l’Horta Sud. XI Trobada Internacional de Guitarra Ciutat de Torrent.

Carlos Bonell, 20.15 hores.

L’Auditori Museu Comarcal de l’Horta Sud Josep Ferrís i March.

VI Cicle de Música al Museu: conferència a les 20 hores i concert a les 22.30 hores.

• 26 / divendres XI Trobada Internacional de Guitarra Ciutat de Torrent. Óscar Herrero, 20.15 hores.

L’Auditori.

Cine als barris.

Associació de veïns 25 d’Abril, 22 hores. Carrer de la Marina, 3 (al pati). Cine per a adults.

Oviedo express • 27 / dissabte XI Trobada Internacional de Guitarra Ciutat de Torrent.

Jayme Marques, 20.15 hores.

L’Auditori Nits a la plaça. Cinema Vicky, Cristina, Barcelona, 22.30 hores. Plaça de l’Església.

X Festival Nacional de Folklore Ciutat de Torrent, 22.45 hores. A l’Hort de Trénor.

Activitats d’estiu (CIJ. Centre d’Informació Juvenil).

Campament per a xiquets i xiquetes (de 8 a 13 anys).

15 dies.Viatge d’aventura per a xiquets i xiquetes (de 14 a 17 anys) 8 dies. Inscripció a partir del 4 de maig.

• 2 / dijous i 3 / divendres Cine als barris Associació de veïns Nicolau Andreu, 22 hores.

Carrer de Nicolau Andreu Cine per a adults.

Fuera de carta, El amor en tiempos del cólera.

• 4 / dissabte CIJ (Centre d’Informació Juvenil).

Activitat d’estiu: visita a Fauna Ibèrica.

Cine als barris.

Associació de veïns La Marxadella, 22 hores.

Carrer d’Alzira, 27.

Cine infantil.

Madagascar 2.

Nits a la plaça. Cinema.

El niño con el pijama de rayas, 22.30 hores. Plaça de l’Església.

• 5 / diumenge Música a la fresca.

Quintets i quartets de metall, vent i percussió.

Jazz, sarsuela, composicions populars…

Cercle Catòlic de Torrent, 19.30 hores. Plaça del Bisbe Benlloch.

• A partir del 7 Museu Comarcal de l’Horta Sud Josep Ferrís i March.

La peça del mes: manxa de tirar de sofre.

• 11 / dissabte (CIJ. Centre d’Informació Juvenil).

Activitat d’estiu, eixida al delta de l’Ebre.

Cine als barris.

Associació de veïns La Marxadella, 22 hores.

Carrer d’Alzira, 27.

Cine per a adults.

Fuera de carta.

Nits a la plaça. Cinema.

El crespúsculo, 22.30 hores.

Plaça de l’Església.

• 12 / diumenge Música a la fresca.

Quintets i quartets de metall, vent i percussió. Jazz, sarsuela, composicions populars…

Unió Musical de Torrent, 19.30 hores. Plaça del Bisbe Benlloch.

• Del 13 al 17 Curs d’extensió universitària.

L’evolució del valencià culte durant els segles xix i xx, per Abelard Saragossà.

De 9 a 14 hores. Sala d’actes de la Casa de Cultura.

• 16 / dijous VI Concurs de Pintura Ràpida Ciutat de Torrent.

A les 20 hores a la sala de la Caixa Rural Torrent (av. del País València, 3). Inauguració de l’exposició de les obres finalistes i lliurament de premis, fins al 31 de juliol.

Jazz Panorama 2009.

Ramón Cardo “Orange Swing” Octet, 22.30 hores.

A l’Hort de Trénor.

• 17 / divendres Kevin Mahogany Kansas City Revue, 22.30 hores. A l’Hort de Trénor.

• 18 / dissabte (CIJ. Centre d’Informació Juvenil). Activitat d’estiu: jornada de piragüisme al riu Xúquer.

Cine als barris.

Associació de veïns Ciutat Jardí, a les 22.30 hores. Pati del colegi Joan XXII. Cine per a adults.

Un franco, 14 pesetas.

Jazz Panorama 2009.

Phil Woods & Friends, 22.30 hores. A l’Hort de Trénor.

• 19 / diumenge Música a la fresca.

Quintets i quartets de metall, vent i percussió. Jazz, sarsuela, composicions populars…

Unió Musical de Torrent, 19.30 hores. Av. del País Valencià (edifici Metro).

Jazz Panorama 2009.

Florin Niculescu Trio, 22.30 hores. A l’Hort de Trénor.

• Del 20 al 24 (CIJ. Centre d’Informació Juvenil). Programa de viatges Escapa’t: viatge als Pirineus.

• 25 / dissabte Cine als barris.

Associació de veïns Ciutat Jardí, a les 22.30 hores.

Pati del colegi Joan XXIII Cine per a adults.

Oviedo express.

• 26 / diumenge Música a la fresca.

Quintets i quartets de metall, vent i percussió. Jazz, sarsuela, composicions populars…

Cercle Catòlic de Torrent, 19.30 hores. Av. del País Valencià (edifici Metro). n

Exposició en l’EMAT: El POP ART DE LA COL·LECCIÓ DE l’IVAM. Del 18 de juny al 2 d’agost.

36

•

BIMTorrent

Número 162 · Maig-Juny 2009

No t í c i es de Societat l ’ A j u n t a m e n t

ASOCIACIONES Y CIUDADANOS SUSCRIBEN EL PACTO POBREZA CERO El 25 de mayo se presentaba en el salón de actos del Ayuntamiento el Pacto Pobreza Cero, y en ese mismo acto, más de sesenta asociaciones y ciudadanos a título individual se adhirieron. Con su suscripción, las asociaciones y ciudadanos podrán formar parte de la Mesa de la Solidaridad, y participar en otras actividades municipales que se pongan en marcha.

Información facilitada por el Gabinete de Comunica­ ción del Ayuntamiento

E

n la situación actual, el Ayuntamiento ha querido poner en marcha su propia iniciativa a favor de la solidaridad y la convivencia, porque es una responsabilidad municipal y de toda la sociedad continuar defendiendo la unión de la ciudadanía en tiempos difíciles. En el mes de marzo se aprobaba en el Pleno Municipal el “Pacto Pobreza 0”, que engloba una serie de compromisos y actuaciones pensando en implicar a todos los sectores de la sociedad torrentina; también se hizo pública la adhesión al convenio de la Diputación de Valencia con Supermercados Vidal para la creación de un banco de alimentos en Torrent, que serán distribuidos por las entidades Cruz Roja, Cáritas Interparroquial y la Fundación Nova Vida.

El Pacto Pobreza Cero nace con la intención de ayudar en el día a día a aquellas familias y personas de nuestra ciudad que necesitan ayuda. La presentación sirvió para invitar a todos los colectivos sociales a unirse a esta iniciativa municipal, además de dar a conocer la nueva imagen de la Número 162 · Maig-Juny 2009

ciudad con el nuevo eslogan “Torrent per la convivència”, un logotipo que estará presente en todos los documentos y comunicaciones municipales. El Ayuntamiento se compromete a priorizar las inversiones municipales en la lucha contra la exclusión social y se crea la “Mesa de la Solidaridad” que, tal y como recogen los estatutos de funcionamiento, “se trata de un órgano consultivo en la acción social del equipo de gobierno municipal y de parti-

cipación en la acción contra la pobreza especialmente en estos tiempos de grave crisis económica que padecemos”. En el articulo segundo de los estatutos se cita que las funciones de la mesa son ”elaborar propuestas de acción conjuntas e integrales para afrontar la situación de parte de la población de Torrent que sea susceptible de entrar en procesos de exclusión y/o pobreza, y contribuir en la medida de lo posible con recursos, especialmente

personal voluntario, para llevar a cabo las diferentes propuestas que se aprueben para establecer un servicio de asesoramiento para las personas en situación de vulnerabilidad o en riesgo de estarlo, multiplicando así la red de atención social en la ciudad”.

En la Mesa de la Solidaridad estarán representados todos los agentes sociales (políticos, empresarios, entidades sociales, asistenciales, etc.) y será el órgano consultivo para establecer medidas para

fomentar el empleo.

Tendrá una asamblea general y diferentes comisiones de trabajo que elaborarán propuestas de diferentes ámbitos.

L a p re s e n t a c i ó n contó con la participación de cincuenta niños y niñas de la Escola Coral, que interpretaron diferentes canciones, bajo la dirección de Juli Hurtado, así como el acompañamiento del equipo de la citada escola, Fernando Blasco, Christian García, Charli Pérez y Carla Sanz. n BIMTorrent

•

37

Notícies d e l’A j untam e n t

Escriuen els Grups Municipals

Resultados de Torrent en las Elecciones Europeas del 7 de junio de 2009 EUR. 1994 BLOC

EUR. 1999

EUR. 2004

Grup BLOC-Verds-Plataforma per l’Hospital

URBANISME DEMODÉ

EUR. 2009

239

417

215

236

PP

10.839

13.643

10.842

14.960

UV

1.669

1.824

294

110

0

0

0

623

UPyD EUPV-IR

3.813

1.496

604

676

PSOE

9.230

12.376

10.277

10.518

OTROS

804

843

499

661

BLANCOS

223

397

120

321

NULOS PARTICIPACIÓN Censo

60

244

28

147

26.877

31.240

22.879

27.629

45.120

51.756

54.900

56.745

PARTICIPACIÓN

59,57%

60,36%

41,67%

48,69%

ABSTENCIÓN

40,43%

39,64%

58,33%

51,31%

Comparativa Torrent n.º votos BLOC

PP

EUPV-IR

PSOE

OTROS

14.960 13.643 12.376

16.000 14.000

10.842

10.839

12.000

10.518

10.277

9.230

10.000 8.000 6.000 4.000

843

804

499

1.394

2.000 0

239 3.813

417 1.496

EUR. 1994

EUR. 1999

OTROS PARTIDOS

661 2,41%

215 604 EUR. 2004

236 676 EUR. 2009

236 0,86% 14.960 54,44%

10.518 38,27%

676 2,46% 623 2,27%

38

•

BIMTorrent

110 0,40%

SENTO BEGUER MIQUEL Portaveu del BLOC-Verds-Plataforma per l’Hospital

E

l passat dijous 11 de juny el Ple de l’Ajuntament de Torrent aprovà un nou macroprojecte d’urbanització amb camp de golf d’una extensió de 1.058.566 m2. Aquesta “obra” s’ubicarà lluny del casc urbà al costat dels termes amb Picassent i Montserrat. S’aprovà, com no, amb els vots a favor de PP i PSOE i el vot en contra del BLOC. No és d’estranyar que el Partido Popular aprove aquesta mena de projectes, és el seu model de creixement per al nostre territori, un model que s’ha demostrat fracassat i que és un dels pilars de la gran crisi immobiliària actual, amb un mercat sobresaturat de mega-obres de les grans promotores.

El PP aposta per un model que ens han portat econòmicament on estem.

Intenten fer creure al ciutadà que tornaran els temps de la construcció imparable, dels bons salaris associats a la mateixa, dels diners fàcils i ràpids, i a més faran possible que isquem de la crisi per la porta gran: Però no, eixos temps ja no tornaran, i qui ho pense o bé s’enganya aixi mateix o bé vol enganyar a qui espera psicològicament aquella bonança passada.

Tampoc és notícia que el PSOE de Torrent estiga a gust amb eixa manera de fer l’urbanisme a Torrent.

Del PSOE són eixos projectes de macropolígon industrial a la partida de l’Alter o la total urbanització de l’Horta Històrica del Safranar; projectes que ara s’ha apropiat el PP com si hagueren inventat la polvora a Torrent.

La falta clara d’idees i conceptes és la que provoca que mentre el Sr. Zapatero diu al Congrés dels Diputats que cal canviar el model productiu basat en la rajola per l’economia real d’alt valor afegit, i que cal apostar per les inversions en investigació, desenvolupament i innovació, els seus regidors a Torrent han alçat la bandera pirata i s’han atorgat una patent de cors de les que fan època.

Els torrentins i els valencians per extensió deuríem fer autocrítica quan diguem que som els més europeistes del món mundial. La Unió Europea ha tramitat centenars de sancions sobre urbanitzacions insostenibles, destrucció del litoral i desficacis mediambientals provocats per l’encabotament de PP i PSOE en aquest tipus de creixement fàcil i ràpid, on la “Comunitat” és la més sancionada de tot Europa.

Darrerament, cada vegada que vull vore notícies em pose l’Euronews, que encara que parlen poc dels valencians almenys ens situen on estem; qui vullga saber-ho li recomane que de quan en quan desconnecte de Canal 9 i les televisions espanyoles. (Sic) n Número 162 · Maig-Juny 2009

Grup Socialista

Grup Popular

EUROPEES

GRÀCIES PER CONFIAR EN EL PARTIT POPULAR

JOSÉ A. VEIGA

GRUP POPULAR

Portaveu del grup municipal Socialista

U

na vegada més, han parlat les urnes, i el seu parlament, com sempre, ha sigut inapel·lable. Els espanyols han volgut que dels 50 eurodiputats que defenen les nostres propostes en el Parlament Europeu, 23 ho siguen en representació del PP, 21 del PSOE, 2 de la CEU, 2 d’IU, 1 d’UPyD i un altre més d’EdP-V. Cal felicitar, en primer lloc, l’electorat espanyol, que de nou ha sabut donar exemple d’un comportament democràtic exemplar, vivint com sempre amb major intensitat qualsevol convocatòria electoral. Cal felicitar també el PP per ser el partit més votat, i la resta de forces que han obtingut representació parlamentària a Estrasburg.

El nostre resultat ha estat per davall de les nostres expectatives: nosaltres aspiràvem a guanyar i hem obtingut un suport molt important, però insuficient. A Torrent, l’agrupació socialista ha treballat amb il·lusió i amb ganes, i encara que els resultats han sigut inferiors als esperats, sabem que cal treballar de valent i continuar en contacte amb la gent per a guanyar les pròximes eleccions.

Dit açò, cal dir també algunes coses més. La primera, que es tracta d’eleccions europees. Els qui hi han obtingut l’acta de diputat ens representaran durant els pròxims cinc anys… a Europa. No té cap sentit tractar ara de deslegitimar el triomf socialista en les eleccions generals de 2008 establint comparacions interessades. El govern de Zapatero té ara la mateixa legitimitat que tenia fa un any, i la continuarà tenint fins a les pròximes eleccions generals de 2012.

Un altre tema que caldrà deixar clar és el de la suposada exculpació judicial d’un imputat utilitzant com a mèrits els seus èxits electorals. El Molt Honorable President de la Generalitat Valenciana està imputat en un cas de suposat suborn i, encara que les urnes li han donat la majoria absoluta, això no li eximeix de rendir comptes davant de la justícia.

En contra del que ell mateix va arribar a afirmar en campanya, el resultat en les europees no l’absol de la imputació judicial pel cas Gürtel. Les urnes li han donat la victòria. Enhorabona. I si al final queda lliure de culpa, jo seré el primer a mostrar la meua alegria perquè el meu president autonòmic no és un delinqüent. Però si açò no és així, no seria el primer cas en què les urnes van per una banda i la justícia va per una altra. En tal circumstància, es fa el que diu la justícia, per molta majoria absoluta que un puga exhibir. És el que té viure en un estat de dret, que els poders són independents entre si. Afortunadament. n Número 162 · Maig-Juny 2009

D

es del Partit Popular de Torrent volem donar les gràcies a totes les persones que van acudir a votar el passat 7 de juny, especialment als que majoritàriament van decidir fer-ho al Partit Popular. De nou, els torrentins/es han posat la seua confiança en el nostre partit. En esta ocasió, prop de 15.000 ciutadans/es, el 54% de les persones que van acudir a la cita amb les urnes.

La victòria en Torrent, en la província de València i en la Comunitat Valenciana ha sigut incontestable, s’ha tornat a obrir una altra bretxa entre el Partit Popular i el Partit Socialista. Inclús a Alaquàs, els ciutadans han donat l’esquena al seu alcalde Jorge Alarte i ha guanyat el Partit Popular. Açò no fa més que animar-nos, a seguir així, a continuar treballant per solucionar els problemes de la gent, a treballar perquè les nostres ciutats siguen millors, compten amb més servicis, a continuar complint el nostre projecte per a fer més gran la nostra ciutat, tots els dies de l’any i sense descans.

Els resultats del 7 de juny divisen un futur d’esperança per a tantes persones que volen un canvi de rumb al nostre país, són un seriós avís al senyor Rodríguez Zapatero que dóna l’esquena als ciutadans; anuncia que no hi ha pujada d’impostos i als sis dies puja la gasolina, el gasoil i el tabac. Els ciutadans volen que parlem de solucions a la crisi, però per a recuperar la senda del creixement és fonamental recuperar la credibilitat d’un govern de la nació que va a la deriva. Amb Zapatero tot és imprevisible i no té gens de gràcia quan Espanya té quatre milions de persones parades. En el Partit Popular continuarem donant la batalla per totes estes persones que ho estan passant malament, tots coneixem casos en les nostres pròpies famílies, per ells i pel seu futur continuarem treballant.

Finalment, volem agrair a totes les persones que han col·laborat perquè el Partit Popular obtinga una victòria major en Torrent: afiliats, interventors, apoderats i als milers de torrentins i torrentines que voleu un canvi i confieu en que es pot aconseguir amb el Partit Popular. A tots, Moltes Gràcies per confiar en el Partit Popular. (sic) n

BIMTorrent

•

39

Espo r t s

XI Carrera Popular contra la Droga «Memorial Benito Pozo»

X Mitja Marató «Ciutat de Torrent» PEP VARELA

A

mb una participació de més de 900 atletes, un rècord de participació encara que la inscripció no arribara a les 1.400 persones, es va celebrar el 25 d’abril la X edició de la Mitja Marató «Ciutat de Torrent», amb eixida i arribada a la Ciutat de l’Esport. L’oratge no podia ser més favorable, i en declaracions dels participants el circuit era immillorable per a este tipus de carreres.

Les classificacions van quedar així: General masculina: • 1r. Mjibar, Abdelicah. Independent. 1:10:17.

• 2n. Ahouchar, Hassane. Cárnicas Serrano. 1:10:16.

• 3a. Jolai, Abderrahim. Independent. 1:11:37.

General femenina: • 1a. Mcknnom, Maxine. CA Dianium. 1:22:23.

• 2a. Loeda Soto, Cristina. Cárnicas Serrano. 1:24:13.

• 3a. Sara Ferrer, Carmen. Independent. 1:24:28.

Tot un èxit de participació i d’organització que posa Torrent en l’elit de l’atletisme nacional en l’organització d’este tipus d’esdeveniments esportius.

La carrera va comptar amb la presència de les màximes autoritats, amb l’alcaldessa al capdavant. El lliurament de trofeus va anar a càrrec del regidor d’Esports Miguel Monterde, el regidor d’Economia i Hisenda Juan José García, la directora d’Esports de la Diputació Mª Ángeles Medrano i, en representació de la CAM, Ramón Bermell. n

40

•

BIMTorrent

P. V.

A

mb un gran ambient festiu, tingué lloc el passat 9 de maig la Carrera Popular Lluita Contra la Droga «Memorial Benito Pozo». Esta prova, ja consolidada en el circuit de carreres populars de la Comunitat Valenciana, en la seua onzena edició fa quinze anys des dels seus inicis. Es realitzaren dos carreres, la primera per a infantils i juvenils i la segona per a juvenils i sèniors. La prova va estar organitzada per ARTIC, el CA Torrent i la FDM. Va transcórrer pel nucli històric, amb eixida i arribada en l’emblemàtica Torre. En esta edició s’ha superat el rècord de participació amb més de quatre-cents atletes inscrits.

Abans del lliurament de trofeus a les persones guanyadores es féu l’entrega de premis del concurs d’eslògans de prevenció de drogodependències, dirigit a l’alumnat de tots els centres escolars de Torrent. Els guanyadors d’este concurs van ser Álvaro Sobrino Gómez, el segon premi el va obtindre Christian Benlloch i el tercer fou per a Marina Galindo. El lliurament de premis del concurs d’eslògans va anar a càrrec de Santiago Navarro i José Manuel Ros, directors de la Caixa Rural de Torrent, i Ana Corres d’ARTIC.

L’associació ARTIC va obsequiar tots els participants amb sucs naturals i camisetes. El president de l’associació, Alfonso López Chapa, fou l’encarregat d’entregar els premis als guanyadors de la carrera popular, junt amb el regidor d’Esports Miguel Monterde, la regidora de Sanitat Sagrario Carratalà i el regidor de Seguretat Santiago Miquel.

L’alcaldessa, María José Català, va seguir la carrera i fou qui va donar l’entrada als guanyadors de la prova.

• Classificació: 6,4 quilòmetres per a juvenils i adults. Sènior i Juvenil masculí: 1r José Antonio Moya; 2n Miguel A. Solís, i 3r El Mehdi Touza. En la categoria femenina, el triomf fou per a Amelia Martín, el segon lloc per a Mariló Colomina i el tercer per a Elena Segarra. 2,5 quilòmetres per a Infantils i Cadets. En la categoria de Cadets, en hòmens, 1r Sergio Parreño, 2n Outman el Aamrani i 3r Bilal Laassiri. En Dones, la primera fou Laura Rico, la segona Cristina Zálvez i la 3a Arantxa Goldaracena. En Infantils masculí, el primer fou Luis Enrique Ortega, el 2n Rubén Yubero i el 3r Benito Fernández. En Infantils femení la primera fou Esther Mario, la segona Mar Cordellat i la tercera Carmen Miquel. n Número 162 · Maig-Juny 2009

Es p o r t s

V Torneig Internacional de Tenis Femení «Ciutat de Torrent»

La presentació comptà amb Anabel Medina, que presta la seua imatge al torneig des dels inicis.

P

rop d’un centenar de jóvens promeses del tenis femení es van trobar del 18 al 26 d’abril en la quinta edició del Torneig Internacional de Tenis Femení «Ciutat de Torrent» a les instal·lacions del Club de Tenis Torrent, un torneig puntuable per al circuit femení de la ITF (International Tennis Federation), amb 10.000 dòlars de premis en metàl·lic, en les modalitats d’individual i dobles.

El 17 d’abril es realitzava la presentació oficial del torneig, a la qual va assistir Anabel Medina, que ha prestat la seua imatge al torneig des dels inicis. Assistiren a la presentació el regidor d’Esports, Miguel Monterde, el president del Club de Tenis Torrent, Marcelino

Cuenca, el director esportiu del torneig, Salvador Ros, i el president de la Federació Valenciana de Tenis, Joaquín García.

Moltes de les jugadores espanyoles que hi han participat estan començant a competir en el circuit internacional. Van disputar el torneig unes cent jugadores de tot el món, i les europees n’eren majoria.

Lara Arruabarrena va guanyar la final El V Torneig Internacional de Tenis Femení «Ciutat de Torrent» finalitzava amb l’enfrontament entre Marta Marrero i Lara Arruabarrena, que demostraren un gran nivell en la pista amb un competitiu partit de final del

torneig, guanyat per Arruabarrena amb un 6-2 i 6-3.

Tant el president del club, Marcelino Cuenca, com l’alcaldessa, Mª José Català, van coincidir que l’any que ve este torneig ha de passar d’una dotació de 10.000 dòlars en premis a 25.000 dòlars. El president de la Federació Valenciana de Tenis, Joaquín García, també va estar present en la final i en el lliurament

dels premis. Van patrocinar el torneig l’Ajuntament, la Caja de Ahorros del Mediterráneo, Levante-El Mercantil Valenciano, Aigües de l’Horta i Caixa Rural de Torrent, amb la col·laboració de la Conselleria de Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana, el Consell Valencià de l’Esport, la Federació de Tenis de la Comunitat Valenciana i la Diputació de València. n

Remodelació i ampliació de les instal·lacions del poliesportiu municipal Anabel Medina

E

l 12 de maig s’inaugurava oficialment la remodelació i ampliació del poliesportiu municipal Anabel Medina. Des d’ara, este complex esportiu porta el nom de la medallista olímpica i compta amb dos pistes de pàdel, que s’han construït entre el frontenis i les pistes de tenis. Una nova coberta del pavelló, vestidors i un edifici central completament remodelat han sigut les millores realitzades en este poliesportiu municipal.

Durant la inauguració, l’alcaldessa anuncià que en la segona fase d’obres s’hi construiran dos pistes de terra batuda per a competicions d’alt nivell, així com una àmplia zona d’aparcament per a les persones usuàries del poliesportiu.

La remodelació ha comportat una inversió d’un poc més d’un milió d’euros, amb la meitat subvencionada per la Diputació de València. n Número 162 · Maig-Juny 2009

Torrent va felicitar Anabel Medina, després del seu triomf en el Roland Garros

L

’alcaldessa, María José Català, en nom de tots els ciutadans i ciutadanes de Torrent, ha felicitat la tenista Anabel Medina i la seua companya Virginia Ruano per la victòria en el Roland Garros per segon any consecutiu en la final de dobles femení. n BIMTorrent

•

41

Espo r t s

El futbol INDOOR, reserva de figures P. V.

D

’històrica es pot classificar la jornada de lliga de futbol INDOOR que tingué lloc el 17 d’abril al pavelló El Vedat, on es van trobar més de 2.000 aficionats, els seguidors, ni més ni menys, que del Reial Madrid i del València CF. Esta lliga està formada per equips de veterans dels clubs de la primera divisió.

Per part de l’equip visitant (Reial Madrid), van eixir al terreny de joc figures com Amavisca, Llorente o Karanka, i altres com Rubio o Contreras, i del València CF van ser els més representatius el torrentí Javier Garrido, Giner, Juan Sánchez o Camarasa.

El partit va ser molt disputat, i es decantà a favor dels madrilenys per la mínima (14-13). La figura de la jornada, però, no

Di Estefano va posar per a les càmeres fotogràfiques i mòbils per a tot aquell qui va voler immortalitzar el moment.

A bans del partit de

va eixir a la pista, Alfredo di Estefano es va emportar tots els

honors del públic assistent. Amb la seua huitantena d’anys,

veterans entre els equips del València CF i Real Madrid, es va disputar en el Pavelló Municipal El Vedat, el Campionat de Copa d’Espanya de Futbol Indoor en

la categoria infantil, amb la participació dels equips de la nostra ciutat: CD Torrent, CD Monte-Sión, Torrent CF, Javi Garrido Torrent CF, CD Teresianas, Evangélico FC. Després de jugar-se l’eliminatòria, es va arribar a la gran final amb els equips CD Torrent i el Torrent CF, amb el resultat de 9 a 3, a favor del CD Torrent. n

Benjamín Motoso renova amb el Torrent CF

C. B.

B

enjamín Motoso serà la pròxima temporada l’entrenador que, de nou, dirigirà el Torrent després d’haver renovat la seua vinculació amb l’entitat torrentina: «Estic molt content i satisfet per l’oferta i la con­ 42

•

BIMTorrent

fiança que ha depositat en mi el club, i molt il·lusionat amb el final d’esta temporada i la planificació de la següent», afirma Motoso.

A diferència dels tècnics que han estat al capdavant del primer equip del Torrent CF en les últimes cinc campanyes (Magro, Satur Perpiñán, Jareño i Ricardo Febré), que no van dirigir l’equip més d’una temporada, Motoso repetirà l’experiència en la banqueta taronja, la qual cosa li permetrà afrontar la planificació de la nova campanya des d’un ampli coneixement de l’equip. «És molt important vore els juvenils que aca-

ben, i coneixent com conec la plantilla hi ha poques coses a retocar. El que hem de vore és què ens fa falta, però tinc una idea de l’equip que vull. Un davanter fa falta sí o sí, però anirem allargant la situació de fitxar determinats jugadors en funció de si continuem en el tercer grup o passem al segon, i això no ho sabrem fins a la darreria de juliol», explica el tècnic d’Aldaia, que assenyala que les baixes i les altes de jugadors seran consensuades amb el cos tècnic i la secretaria tècnica.

A falta d’una confirmació definitiva, serà l’última setmana de juliol quan co-

mençarà la pretemporada del Torrent CF. «Tindrem treball tot el mes d’agost a fi d’estar preparats per al primer partit de lliga, que normalment és la primera setmana de setembre», comenta Motoso, que pretén comptar amb díhuit jugadors, «màxim, dènou», de cara al començament de la temporada 2009-2010. n

Número 162 · Maig-Juny 2009

Es p o r t s

La Peña Ciclista celebró su 50 aniversario en el Pabellón El Vedat L

a Peña Ciclista Torrent celebró el 23 de mayo su quincuagésimo aniversario ante unas trescientas personas, en el pabellón de deportes El Vedat. Medio centenar de ciclistas recibieron un recuerdo conmemorativo del medio siglo de existencia por parte del Ayuntamiento. En el acto también se rindió homenaje a Tomás Romero Cárdenas, socio de la Peña desde 2002, que falleció en 2007 tras sufrir un atropello mientras entrenaba en solitario. Las dos hijas del fallecido y la viuda subieron al escenario, donde la alcaldesa, Mª José Català, junto al presidente de la Peña Ciclista, Manuel Cerro, y el concejal de Deportes, Miguel Monterde, les hicieron entrega de una placa conmemorativa del aniversario.

En la celebración estuvieron el ex-corredor Escartín, el seleccionador nacional de ciclismo Paco Antequera, los diputados autonómicos torrentinos Vicente Soria y Jesús Ros, y miembros de la Cor-

poración Municipal.

La alcaldesa agradeció a todos los integrantes de la Peña hacer que esta entidad continúe con vida después de tantos años, y destacó el valor del sacrificio de los ciclistas por esa afición.

En el mismo acto, pudo verse una muestra de bicicletas antiguas, correspondientes a diferentes épocas, y varios maillots que han vestido los componentes de la Peña a lo largo de su historia. n

El Torrent CF regalarà el passe per a la pròxima temporada a les persones en l’atur C. B.

E

l Torrent CF girarà l’esquena a la crisi la pròxima temporada. El club, que ja treballa en la preparació de la campanya 2009-2010, regalarà el passe de temporada per a acudir al Número 162 · Maig-Juny 2009

Sant Gregori a totes aquelles persones que acrediten la seua condició d’aturades. «La mesura ha sorgit arran de la situació econòmica que viu la societat, i amb això volem ajudar la gent que econòmicament no pot assumir eixos gastos extra», comenta Laureano

Gómez-Lobo, directiu del Torrent CF. D’esta manera, l’entitat torrentinista possibilitarà a tots aquells seguidors del club degà de la ciutat que puguen assistir als partits dels equips sense cap cost, alhora que faran més suportable l’actual situació econòmica. n BIMTorrent

•

43