Bim 163

Butlletí d’Informació Municipal Número

163

Juliol/Agost 2009 Exemplar gratuït

Telèfons d’interés AJUNTAMENT.........................................96 111 11 11 www.torrent. es (FAX).................................................................... 96 159 98 10 Actes i Resolucions........................................... 96 111 18 21 Activitats....................................................................Ext. 1050 Bim i Publicacions Municipals........96 111 11 11. Ext. 1156 bim@torrent.es BLOC-EV............................................................. 96 111 18 09 Cadastre Urbà...........................................................Ext. 1099 CCOO.................................................................. 96 111 11 62 Compres.................................................Ext. 1095 / Ext. 1037 Contractació...................................................... 96 111 18 17 Coordinació de la Delegació de Festes..................................96 111 11 75 / 600 962 514 CSIF..................................................................... 96 111 11 63 Cultura.......................................................................Ext. 1171 Educació....................................................................Ext. 1068 Estadística.................................................................Ext. 1047 Falles..........................................................................Ext. 1139 Gabinet D’Alcaldia............................................. 96 111 18 02 alcaldia@torrent.es Gabinet de Comunicació.........................................Ext. 1170 Urbanisme.......................................................... 96 111 18 12 Informació i Registre General........................... 96 111 11 11 Informàtica i Telecomunicacions..................... 96 111 18 28 Medi Ambient...........................................................Ext. 1123 Obres Públiques.......................................................Ext. 1062 Oficina de Promoció I Ús del Valencià...................Ext. 1069 Partit Popular..................................................... 96 111 18 07 Pressupostos i Comptabilitat........................... 96 111 18 14 PSPV-PSOE......................................................... 96 111 18 06 Recursos Humans............................................. 96 111 18 29 Relacions Exteriors i Unió Europea........................Ext. 1052 Secretaria General............................................. 96 111 18 03 Seguretat Ciutadana, Mobilitat i Transports...........Ext. 1034 Transport Urbà..........................................................Ext. 1177 Tresoreria...................................................................Ext. 1091 Tributs no Periòdics..................................................Ext. 1057 Tributs Periòdics.......................................................Ext. 1815 UGT..................................................................... 96 111 11 61 AJUNTAMENT Altres dependències municipals Aigües de l’Horta............................................... 96 158 01 29 Benestar Social.................................................. 96 111 18 60 Biblioteca Metro................................................ 96 111 18 51 Brigada d’Obres................................................. 96 111 18 61 Camp de Futbol Sant Gregori.......................... 96 156 03 46 (Cafeteria)......................................................... 96 158 00 37 Casa de Cultura i Biblioteca............................. 96 111 18 50 Centre d’Esplai Carrer Toledo.......................... 96 156 49 76 Centre d’Informació Juvenil.............................. 96 158 96 24 Centre de Comunicació i Serveis Interculturals.................................................... 96 157 00 31 Centre Social Xenillet Carrer Albades............. 96 111 18 63 Centre Social La Marina (Hernández Malillos) ...................................... 96 111 18 64 Consell Agrari..................................................... 96 155 16 84 Consum.............................................................. 96 111 18 58 Dona................................................................... 96 111 18 59 Foment Econòmic, Ocupació i Comerçs........ 96 111 18 68 EMAT.................................................................. 96 111 18 52 FCC Medi Ambient............................................ 96 156 53 53 Fundació Esportiva Municipal.......................... 96 156 23 46 Gabinet Psicopedagògic Municipal................. 96 111 18 39 Grua Municipal.................................................. 96 156 73 13 L’Auditori............................................................ 96 158 10 77 Mercat Central................................................... 96 155 94 52 Mercat Sant Gregori.......................................... 96 155 24 71 Nous Espais, SA................................................. 96 156 54 56 OMAC Xenillet carrer Albades......................... 96 156 81 87 Piscina Municipal Parc Vedat . ......................... 600 943 810 Policia Local. Oficines....................................... 96 111 18 93 Policia Local Vedat............................................ 96 155 10 41 Policia Local Xenillet carrer Albades............... 96 156 81 87 Poliesportiu El Vedat......................................... 96 156 63 51 (Cafeteria)......................................................... 96 156 39 30 Poliesportiu Anabel Medina............................. 96 157 33 78 (Cafeteria)......................................................... 96 157 33 33

•

BIMTorrent

Protecció Civil.................................................... 96 155 90 63 Regidoria de la Dona, Sanitat i omic.....................Ext. 1675 Retosa................................................................. 96 111 18 70 Sanitat................................................................. 96 111 18 57 Serveis Socials carrer La Marina...................... 96 155 77 09 Torrent Activa carrer Joan xxiii........................ 96 156 45 63

TELÈFONS D’URGÈNCIA Comissaria Policia Nacional............................. 96 155 44 99 (Emergències).................................................................. 091 Bombers............................................................................. 112 (Emergències).................................................................. 112 Atenció a Víctimes de Maltractaments........... 96 111 18 68 Policia Local. Dependències............................ 96 111 18 92 (Emergències).................................................................. 092 Avisos i urgències de 8 a 15 hores, excepte festius Centre de Salut c/ Pintor Ribera, 28................ 96 197 42 84 Urgències de 15 a 8 hores, festius les 24 h.

Pac Centre de Salut c/ Pintor Ribera, 28 ....... 96 197 42 65 Avis d’incidències de l’aigüa i del clavegueram.................................................... 96 158 01 29 Avís d’incidències urbanes............................... 902 300 392 Taxis.....................................................................96 155 10 55

ALTRES TELÈFONS D’INTERÉS Agència Repsol-Butano Oficines..................... 96 155 02 28 Agència Repsol-Butano Magatzem................. 96 155 16 30 artic (Associació d’Alcohòlics de Torrent i Comarca)..................................... 96 156 46 58 CEFIRE (Centre de Formació, Innovació i Recursos Educatius)..................................... 96 157 20 61 CEGAS S.A.......................................................... 96 377 83 87 900 700 365 Cementeri Parroquial........................................ 96 156 35 74 Centres d’Educació Permanent d’Adults (Sant Pasqual).................................................. 96 155 25 38 (Federico Maicas)............................................ 96 155 51 40 (Xenillet)............................................................ 96 157 35 41 Centre de Diàlisi................................................ 96 157 21 95 Centre de Drogodependències....................... 96 155 69 11 Centre de Prevenció del Càncer de Mama.... 96 156 49 03 Centre de Salut MentaL.................................... 96 155 70 61 Centre de Salut Pintor Ribera. Cita prèvia...... 96 197 42 60 Servei de Planificació familiar........................ 96 156 46 21 Centre de Salut Pública del Departament n. 9............................................ 96 197 48 75 Conservatori de música Mestre Joan Roig.......................................................... 96 155 13 23 Consultori Sants Patrons Cita prèvia Especialitats................................. 96 157 59 33 Centre de Salut Torrent II. Cita prèvia............. 96 197 48 40 Centre de Salut Mental................................... 96 197 48 68 Drogodependències....................................... 96 197 48 68 Consultori del Vedat.......................................... 96 156 27 68 Correus............................................................... 96 155 05 96 Creu Roja............................................................ 96 156 60 74 (Emergències).................................................. 96 367 73 75 Departament de la Dona.................................. 96 111 18 59 ECOPARC........................................................... 96 156 31 92 FAC (Federació d’Associacions Ciutadanes)........... 96 156 49 97 Fernanbus.......................................................... 96 150 00 82 FGV Estació de Trens de Torrent...................... 96 155 16 29 FGV Telèfon d’Informació................................. 900 46 10 46 Hisenda (Administració de Torrent de l’Agència Tributària)................................... 96 155 94 12 Iberdrola............................................................. 96 351 07 22 INSS..................................................................... 96 155 00 75 Mancomunitat de l’Horta Sud.......................... 96 157 20 11 Museu Comarcal............................................... 96 158 82 21 Registre de la Propietat Torrent 1.................... 96 155 43 59 Registre de la Propietat Torrent 2.................... 96 158 83 10 Registre de la Propietat Torrent 3.................... 96 155 28 07 SERVEF / INEM................................................... 96 158 87 91 Tanatori Torrent Sant Josep.............................. 96 156 46 32 96 127 22 00 Tresoreria General de la Seguretat Social....... 96 158 80 30

FARMÀCIES DE GUÀRDIA juLIOL 21 Dt J. Fontestad 22 Dc Vta. Hortiguela 23 Dj A. Pascual 24 Dv Mª Ros Ortí 25 Ds Farmacia Parc Central 26 Dg Hnos. Simó Castello Cb. 27 Dl Campos-Mtez-Carratalá 28 Dt C. Vicedo 29 Dc San Valeriano 30 Dj Vta. Hortiguela 31 Dv A. Pascual AGOST 1 Ds I. Cabañes 2 Dg A. Martínez 3 Dl J. Martínez 4 Dt A. Gregorio 5 Dc A. Martínez 6 Dj Torrentina 7 Dv Farmacia Parc Central 8 Ds Navarro Gómez-Lobo Cb. 9 Dg Santos Patronos 10 Dl I. Cabañes 11 Dt San Valeriano 12 Dc A. Gregorio 13 Dj Padre Méndez-Metro 14 Dv Santos Patronos 15 Ds M. Ferrandis 16 Dg Campos-Mtez-Carratalá 17 Dl Mª Ros Ortí

18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31

Dt Navarro Gómez-Lobo Cb. Dc J. Mateu Dj M. Nemesio Dv Farmacia Parc Central Ds Torrentina Dg E. Benlloch Dl M. Ferrandis Dt Padre Méndez-Metro Dc J. Fontestad Dj E. Benlloch Dv Campos-Mtez-Carratalá Ds M. Ferrandis Dg J. Fontestad Dl Hnos. Simó Castello Cb.

SETEMBRE 1 Dt I. Carbonell 2 Dc C. Vicedo 3 Dj J. Fontestad 4 Dv R. Medina 5 Ds Santos Patronos 6 Dg Mª Ros Ortí 7 Dl R. Belzunce 8 Dt I. Cabañes 9 Dc J. Martínez 10 Dj Torrentina 11 Dv I. Carbonell 12 Ds J. Mateu 13 Dg M. Nemesio 14 Dl Vta. Hortiguela 15 Dt Hnos. Simó Castello Cb.

Número 163 · Juliol/Agost 2009

Número

163

Juliol/Agost, 2009

BIMTorrent

l avinguda

com t´agradaria que es diguera?

CONSELL RECTOR Presidenta: Amparo Folgado Tonda.

Vocals: Modesto Salvador Muñoz Puchol, José Vicente Gallego Madramany, Rosa Ortí Fernández, Francisco Miguel Vilanova Moncholí, Ramón Pacheco Sarabia, José Antonio Veiga Gómez, Encarnación Redón Garrido, i Fernando Martínez Gómez.

Direcció i coordinació: Ana Coronado Gavilán.

Han col·laborat en este número: Gabinet de Comunicació de l’Ajuntament, Paula Lerma Andreu, Concejalía de Sanidad, J.V.A., Concha Montes, Lorena Hernández, Juan Jesús Ramírez, Departament de la Dona, Jorge Sánchez Antúnez, FDM, i Òscar Pérez.

Vota fins al 31 de Juliol a la Casa de la Cultura, a l´edifici Metro (de 9 a 20h) o a la planta baixa de l´Ajuntament (de 8:30 a 14h)

Per votar, aconseguiràs un àlbum de fotografies antigues de l’avinguda

Fotografies: A.C., Gabinet de Comunicació de l’Ajuntament, Paula Lerma Andreu, i altres col·laboradors.

El BIM es distribueix de manera gratuïta a tot aquell/a que el sol·licite. Es permet la reproducció total o parcial de textos, fotografies o dibuixos, sempre que se'n cite la procedència. El BIM no tornarà els originals ni mantindrà correspondència.

L'Ajuntament i la direcció no es fan responsables dels articles que van firmats, ja que la responsabilitat del contingut de l'escrit recau sobre la/les persona/es que el firmen.

D'aquest BIM s'ha fet un tiratge de 10.000 exemplars.

IMPRIMEIX: ROTODOMENECH, S.L. EDITA: AJUNTAMENT DE TORRENT. DEPÒSIT LEGAL: V. 3.241-1981

Sumari

Fotografía de Vicente Castelló Lladró, 1940

• PORTADA: El Pont Blau.

• EDUCACIÓ: 4 · Els escolars han aprés educació vial. 5 · Homenatge al personal docent que s’ha jubilat. Los alumnos de Automoción de La Marxadella ganan el concurso nacional Harley Davidson & Buell.

•S OCIETAT: 6 · Colectivos de Torrent que aman lo Andaluz. 8 · Moros i Cristians. 13 · Premios ARTIC. 14 · Protección de la salubridad pública. Cena benéfica de la Asociación contra el cáncer. 20 · Setmana dels Majors.

• GENT DE TORRENT: 15 · El agricultor Paco Viñes.

16 · Rafael Pi, escultor a Torrent. 22 · Homenaje a Matilde Quiles.

• L A CIUTAT: 12 · La Setmana Santa de Torrent declarada Festa d’Interés Turístic Autonòmic. 18 · La reforma del edificio del Ayuntamiento. 19 · Inauguración del Pont Blau en el Polígono Industrial.

• CULTURA: 17 · Joventut, Intracity-Art públic i mediació social. 23 · Exposición de Pop Art en el EMAT. 24 · Festival Nacional de Folklore en Torrent. Consejos para un uso no sexista del lenguaje. L’Associació de Bibliotecaris Valencians va otorgar un premi a Sento Beguer. 25 · Natalia Kuchaeva va guanyar el Premi Nacional de Piano Amparo Fandos. VI Concurso de Pintura Rápida. 26 · Continúa la serie Torrent en la Prensa de Valencia del cronista municipal. 28 · Fira del Llibre.

•M EDI AMBIENT: 27 · Neteja forestal per a la prevenció d’incendis.

• NOTÍCIES DE L’AJUNTAMENT: 28· PiC, Punto de Información Catastral. ESCRIUEN ELS GRUPS MUNI-

CIPALS.

•E SPORTS: 30 · Legua Urbana. Trofeo internacional de Fútbol Ciudad de Torrent. Mini-Olimpiada Escolar. 31· LOS MEJORES DEPORTISTAS DEL AÑO.

Educa c i ó

Els escolars han aprés educació vial gràcies a la Policia Local Els aprenentatges serviran per a reduir el risc d’accidents en el futur

S

is-cents escolars han realitzat cursos d’educació vial als col·legis Virgen del Rosario, Pléyade, Miguel Hernández, la Puríssima i Teresianes. Els cursos van començar a mitjan any escolar i han sigut impartits per un agent de la Policia Local i agents de Policia de Districte, que han comptat amb l’assessorament del Departament d’Educació Vial de la Direcció Provincial de Trànsit de València.

Els escolars es van agrupar per edats per a poder adequar millor les matèries segons la seua dificultat d’assimilació. En general, els principis del curs han consistit a plantejar-los situacions reals davant les quals es poden trobar, tant en l’entorn urbà com en el rural. La part pràctica dels cursos ha consistit en el muntatge d’un circuit amb senyalització real perquè els xiquets i xiquetes entengueren els senyals i com s’ha de reaccionar davant d’elles. Els instructors explicaren quines poden ser les actituds més segures en cada moment, què s’hi pot fer o no, el significat dels senyals de circulació, i han fomentat una actitud respectuosa amb les altres persones, cosa que incidirà en la seguretat de tots.

•

BIMTorrent

És bàsic començar a conéixer les normes vials des de molt menuts, segons expliquen els instructors dels cursos. Naturalment, la capacitat d’aprenentatge està en relació amb l’edat, però és molt important per als més menuts, per exemple, que puguen reconéixer com més prompte millor el seu entorn habitual, el seu domicili, el seu col·legi o el domicili dels familiars més pròxims. Com afirma l’agent de la Policia Local que ha impartit el curs, «per molta pressa que tin-

guem, no hem de passar-nos mai un semàfor en roig. Un aprenentatge en el present servirà per a reduir el risc d’accidents en el futur».

En els cursos, els educadors han informat dels perills que poden trobar en la via urbana. De la mateixa manera, s’han ensenyat normes bàsiques de circulació, com els colors d’un semàfor i el seu significat, la utilitat del pas de zebra, etcètera. En la majoria dels casos estes ensenyances han recolzat en els jocs per a una millor assimilació; a

vegades, per a reforçar allò que s’ha aprés, s’han realitzat passejos pels voltants del col·legi.

La jornada d’educació vial es tancava amb l’exhibició dels diversos vehicles amb què actua la policia. Sens dubte, esta ha sigut una de les parts que més sensació ha causat entre els escolars, quan els vehicles entraven al pati de l’escola amb les sirenes enceses; però, quan millor s’ho han passat ha sigut pujant als cotxes i a les motos per a fer una volta. n

Número 163 · Juliol/Agost 2009

Ed u c a c ió

Homenatge a l’excel·lència professional del personal docent que s’ha jubilat D

es de fa anys, l’Ajuntament i el Consell Municipal mostren el seu agraïment i reconeixement per la labor professional exercida pels professionals de l’ensenyament que cada any es jubilen. Així, en una cerimònia celebrada al matí del passat 26 de juny, es reconeixia la labor als docents que enguany s’acomiaden de les aules després de la seua important trajectòria professional en l’àmbit de l’educació, com a exemple viu dels anys de dedicació i vocació per la seua funció docent.

A l’acte, realitzat al Conservatori de Música, van assistir els familiars dels homenatjats, alumnes i membres de la comunitat educativa de Torrent i de la Corporació Municipal.

Es van entregar els premis als docents Her iber to Antón García, professor del

col·legi Santa Teresa; Mª Rosa Evangelio Rodríguez i Evarista Mª Millán Fuertes, professores del CEIP Sant Pasqual; José Gabriel González Molina i Benigno Morais Morais, professors de l’IES Tirant lo Blanc;

José Luis Martínez Rodríguez, professor de l’IES Veles e Vents; Ildelfonso Molina Sevilla, professor del col·legi Sant Tomàs; Rafael Morales Ibarz, professor del CEIP Antonio Machado; Josefa Muñoz Rodríguez,

professora del CEIP Fe d e r i c o M a i c a s ; Mª Desamparados Pastor Gonzálbez, professora del col· legi Monte Sión; José Miguel Sahuquillo Ferrer i Cayetano Taberner Andrés, professors del col·legi El

Vedat. Tots van anar pujant a l’escenari a rebre una placa commemorativa que els lliurava l’inspector d’Educació Pedro Granda, la regidora d’Educació Lola Roch i l’alcaldessa Mª José Català. n

Los alumnos de automoción del IES La Marxadella ganan el concurso nacional Harley Davidson & Buell

E

l Instituto La Marxadella ha conseguido el primer premio nacional de Harley Davidson & Buell 2009.

El centro presentó a dos equipos formados por sus alumnos de los ciclos formativos de mecánica y carrocería, uno de ellos resultó vencedor entre los 30 grupos de estudiantes que optaban al título. Los candidatos debían presentar antes del 15 de junio un proyecto en formato digital sobre un prototipo de una motocicleta Harley Davidson & Buell para Número 163 · Juliol/Agost 2009

el año 2020, de cómo sería para ellos la motocicleta ideal. El diseño que finalmente fue seleccionado tiene como novedad un confortable asiento que aparentemente es monoplaza, pero al incorporarse el conductor permite la posibilidad de unir un acompañante.

El equipo galardonado recibirá una Harley Davidson V-Rod, dos motores de la marca Harley junto a dos cajas de cambio como material para la escuela profesional. n BIMTorrent

•

Socie t a t

COLECTIVOS DE TORRENT

Asociación de Amigos de la Cultura Andaluza paula lerma andreu

Fue en 1982 cuando un grupo de amigos de origen andaluz que solían reunirse en una bodeguilla se nombraron así mismos como los “Emigrantes andaluces”. Este fue el germen de lo que en 1984 pasó a llamarse la Asociación de Amigos de la Cultura Andaluza de Torrent que en la actualidad cuenta con doscientos miembros y una nutrida agenda llena de actividades y actos que les acercan un poco más a las tierras del sur de las que proceden.

E

n mayo de 1987 se celebró un acto para inaugurar de manera oficial el local que el Ayuntamiento les proporcionó para poder reunirse y disfrutar de las múltiples actividades que durante 25 años los socios han venido organizando con el fin de mantener viva la cultura andaluza en nuestra localidad. Tiene un cuadro infantil y un cuadro mayor de baile, coro rociero y grupo de teatro. Además se imparten clases de baile, de guitarra, de caja y también de manualidades. La asociación cuenta con la figura de las reinas que son las representantes de la agrupación y que durante un año colaboran y visitan a otras asociaciones andaluzas de la Comunidad.

Este año las escogidas han sido Manoli Llopis Jareño y Mercedes Valcárcel Nieto,

reina mayor e infantil respectivamente.

Una de las fiestas grandes es la Semana Cultural, en la que se celebran diferentes actos como la procesión de Ntra. Señora la Virgen del Rocío, la misa en el local cantada por su mismo Coro Rociero, un coro experimentado formado por 30 miembros que puede ser solicitado para eventos y celebraciones. Durante esta semana también se proclama

a las nuevas reinas y se realiza el acto de coronación, así como concursos, comidas, cenas de hermandad y actos para los más pequeños.

La próxima gran fiesta que vivirán los socios y todos aquellos que quieran acompañarles, será la que se lleve a cabo los próximos 27, 28, 29 y 30 de agosto. Serán cuatro días en los cuales desde la mañana a la tarde la cultura andaluza se apodera de la calle donde se sitúa un

escenario, un bar, mesas y donde todo el mundo puede disfrutar de un animado fin del verano de la mano de estos amigos andaluces.

El centro de la Asociación de Amigos de la Cultura Andaluza se encuentra en la calle Federico Maicas número 17 de Torrent y está abierto a todos aquellos que quieran hacerse socios y formar parte de una gran familia nacida en el sur y que tenemos entre nuestros vecinos. n

Asociación de Vecinos 25 de Abril La Asociación de vecinos 25 de Abril es una agrupación de vecinos formada por cerca de doscientos socios y una gran lista de actividades en las que todos participan con un envidiable entusiasmo. Algunas de esas actividades son: gimnasia, Batuka, pintura, manualidades, bailes de salón, una ludoteca infantil abierta durante todo el año para los niños del barrio, escuela de verano, viajes y excursiones que organizan entre los socios y un coro rociero que lleva desde 2005 amenizando con sus voces y sus guitarras multitud de eventos de toda índole.

•

BIMTorrent

Número 163 · Juliol/Agost 2009

QUE AMAN LO ANDALUZ Centro Cultural Rociero Andaluz El Centro Cultural Rociero Andaluz comenzaba su andadura en 2003 y se caracteriza por la gran actividad que desarrolla y por la colaboración continua con el Ayuntamiento, con todas las agrupaciones, fallas u asociaciones que deseen contar con ellos.

E

l eje de su agenda se encuentra en la Semana Cultural, que este año se celebra en el mes de septiembre. Se trata de una semana repleta de actos y en la que se realizan actividades socioculturales que reflejan las costumbres y cultura andaluza, así como el funcionamiento y las actividades que llevan a cabo cada año los cerca de cien socios del centro, como la misa y procesión de la Virgen del Rocío, exposiciones, concursos y actividades para niños como la Fiesta de Pijamas o manualidades, y para los mayores degustación de platos típicos andaluces y valencianos y fiestas en la calle de las que tanto socios como

vecinos pueden disfrutar. La semana arranca con la coronación de las reinas, que en 2009 son Rosa Mª Martos Jiménez, como mayor, María Soben Urrea, como reina infantil, y Manoli Castilla Martos, como Dama Mayor.

De entre las múltiples actividades y eventos del Centro Cultural Rociero Andaluz, hay que destacar su iniciativa para la creación del Certamen de Villancicos de Coros Rocieros “Ciutat de Torrent”, que ha celebrado su cuarto aniversario, siendo a su vez el Tercer Memorial Silvia Hidalgo. Este importante acto, además de contar con el Coro Rociero del propio centro, siempre cuenta con la participación de otros cuatro coros de distintas localidades.

En la última cita participaron el Coro de la Asociación Cultural Andaluza de Aldaia y el Coro del Centro Cultural Andaluz de Almussafes, quienes asisten a la cita desde el primer certamen, y este año también se contó con la presencia del Coro de la Aso-

ciación Andaluza Virgen de la Luz de Quart de Poblet y el Coro del Centro Cultural Andaluz de Paterna. La entrega del centro ante dicho evento, en el cual también se hace un reconocimiento a la solidaridad a favor de los torrentinos, y que este año fue para Cáritas, hizo que recibieran un premio por parte de la Fundació Horta Sud, premio que sin duda es sólo el primero de los reconocimientos que recibirán por llevar el nombre de Torrent allá donde van y por hacer que durante unos días nuestra ciudad sea un punto de encuentro para la cultura andaluza en la Comunidad Valenciana.

Otro de los actos importantes en la agenda de los socios es el del cierre de la Semana de los Mayores, donde el coro del centro, formado por 19 miembros, canta durante la misa y al finalizar actúa junto a los cuadros de baile mayor e infantil con los que también cuentan.

Si hay algo a subrayar del Centro Cultural Rociero An-

daluz es su total disponibilidad para colaborar con cualquier asociación que solicita su ayuda. Pertenecen a la FECACV (Federación de Entidades Culturales Andaluzas de la Comunidad Valenciana), así como a la FAC de Torrent (Federación de Asociaciones Ciudadanas), y trabajan estrechamente con la Asociación de Discapacitados ADISTO, ayudan siempre que tienen la oportunidad. También están presentes en muchas actividades falleras, en las cruces de mayo, así como en puntos de fuera de valencia, como en la Feria de Abril de Teruel, y el próximo mes de octubre acudirán a Zaragoza donde han sido invitados para participar en la ofrenda de la Virgen del Pilar.

El local del Centro está situado en la calle San Justo número 5, donde realizan sus ensayos los miembros del Coro Rociero, disponible para todo aquel que quiera dar un toque andaluz a sus celebraciones. También practican allí los cuadros de baile y se imparten las clases de guitarra, cajón, baile y manualidades. n

E

l Coro Rociero de la Asociación de Vecinos 25 de Abril está formado por 23 miembros, quienes ensayan sin falta cada viernes en el local de la reunión situado en la calle Marina número 3. Estos amantes del folclore andaluz participan en bodas religiosas, así como civiles, y acuden a cada acto en el que son solicitados por cualquier asociación de Torrent, pues pertenecen a la FAC (Federación de Asociaciones Ciudadanas). Han colaborado con sus actuaciones durante la Semana de los Mayores, con ADISTO, así como en la Feria de la Primavera de Valencia realizada en los Viveros y también participan en el concurso de villancicos rocieros del Barrio del Cristo.

El coro está abierto a todo aquel que tenga inquietudes musicales y amor por la cultura del sur. n Número 163 · Juliol/Agost 2009

BIMTorrent

•

Socie t a t

Isabel Olmos, de la filà cristiana Almogàvers, i Julio Silla, de la comparsa Almohades, són els capitans del 2009

L

a nit del 4 de juliol els bàndols moro i cristià presentaven els seus capitans com a aperitiu de les festes patronals, amb el tradicional sopar de Capitania en què Isabel Olmos, de la filà cristiana Almogàver, i Julio Silla, de la comparsa d’Almohades, foren nomenats capitans de les festes de Moros i Cristians 2009.

Prop de 500 persones van acudir a l’acte presidit per l’alcaldessa, que va voler ressaltar la proximitat de la setmana gran de Torrent.

En el transcurs de l’acte també fou nomenat l’alferes, Francisco Machado, de la filà Cavallers i Dames del Cid, i de l’alferes mora, Pilar Górriz, de la comparsa Benimerina. Abans de l’arribada de les banderes, el capità moro alfaquí de l’any passat, Rigo Mora, i el contrabandista cristià Diego Herreros, es van acomiadar dels festers i van recordar els bons m o m e n t s v i s c u t s.

•

BIMTorrent

Els capitans del 2008 passaven el testimoni al capità moro, Julio Silla, qui va agrair el suport de la seua comparsa: «És un honor vore acomplit un somni com este, i per això vull que els ciutadans ho disfruten tant com jo, igual que els nostres dignes adversaris». Per la seua banda, la capitana

cristiana, Isabel Olmos, va aprofitar per a bromejar sobre la batalla i l’eterna victòria del seu bàndol: «Ningú no és perfecte; sempre podreu canviar de bàndol. Som la capitania de la crisi, per això apostarem per les idees, per la il· lusió i pel bon rotllo.

Siga com siga, disfruteu les festes».

Per la seua banda, la presidenta de la Federació de Moros i Cristians, Ana Almerich, féu un repàs de la història dels dos bàndols i destacà la seua contribució a assentar els orígens de la ciutat.

Finalment, l’alcaldessa María José Català va ressaltar el protagonisme creixent d’esta celebració: «La festa de

Moros i Cristians ha adquirit una importància i un protagonisme que augmentaran cada any amb noves propostes, com la del I Certamen de Música Festera. Des de l’Ajuntament continuarem donant suport a la Federació de Moros i Cristians perquè les festes es visquen amb un bon ambient». n Número 163 · Juliol/Agost 2009

Gent de Torrent S o c i e t a t

Entrevista a la presidenta de la Federació de Moros i Cristians, Ana Almerich PAULA LERMA ANDREU

–Ana, quant de temps portes al capdavant de la Federació de Moros i Cristians de Torrent?

–Estes són les meues terceres festes com a presidenta de la Federació. El càrrec el vaig aconseguir per unanimitat en l’assemblea del 30 de juny de 2006, i per tant ja he preparat les festes del 2007, les del 2008 i enguany, les del 2009.

–Com expliques el creixement que ha experimentat la festa durant els últims anys?

–El creixement de les festes ha sigut una cosa espectacular. En estos moments el que intentem és consolidar eixe creixement que hi ha hagut al llarg d’estos 10 últims anys, per això enguany hem tancat el nombre de filaes i comparses en 24, no perquè no volem que n’entren més, sinó per organigrama, per organització, per un conjunt de coses.

La festa demanava tindre una xifra parell, i ara és el moment de vore si les que hi ha poden consolidar-se i augmentar els seus festers. No obstant això, la festa continua oberta, volem posar en funcionament els nous cuartelillos i noves figures. Ara estem en una etapa de consolidació.

–Com veus el futur de la festa a Torrent?

–Jo el veig bé. La festa va canviant en si mateixa. Ja no som eixe grup d’amics que va començar sopant i després fent una desfilada. Ara la festa ja demana molt més, un rigor, un estatus, una base històrica, i en definitiva això és el que intentem mantindre. La gent està prenent consciència del que és la festa de Moros i Cristians i està portant-la avant. Jo crec que anirà bé el futur.

Número 163 · Juliol/Agost 2009

–Com va sorgir la figura de l’alferes?

–La Junta de Govern que vàrem muntar fa tres anys veia que les filaes i comparses que tenien capitania no tornaven a tindre res fins a 12 anys després, un temps molt llarg sense tindre cap al·licient que poguera mantindre l’interés per la festa. Estiguérem mirant el que fan en altres pobles i ens paregué correcte crear la figura de l’alferes, que és la comparsa i la filà que va enmig de la desfilada, però sense tapar la capitania o el capità i sempre en un segon pla. Sí que és de veres que podríem donarli més importància dins de la resta d’actes, però això s’anirà fent amb el temps.

–Es crearan més figures?

–La festa encara és molt jove i tenim exemples de festes d’ací de la província de València, com poden ser Ontinyent, o d’Alacant, Alcoi, Villena, Sax, Novelda, i cada poble té la seua pròpia figura. També és de veres que Torrent és molt peculiar en eixe aspecte i mai no es deixarà sotmetre per una sèrie de coses, però crec que a poquet a poquet s’anirà fent i la festa mateixa ens anirà dient el que necessita.

–Quina és la teua opinió sobre l’entrada infantil?

–L’entradeta infantil és una aposta 100 % de la Junta de Govern. Volem involucrar els xiquets en la festa des del primer dia. També tenim altres idees per als xiquets, que potser amb el temps s’aniran fent, i enguany tenim l’entradeta infantil i estic molt a favor que els més menuts tinguen el seu dia i el seu lloc.

–Hi haurà figura infantil?

–No sé com s’anomenarà la figura ni quan es crearà. Ara, als 20 anys de festa s’ha invo-

lucrat la figura de l’alferes, i potser passaran 20 anys més per a crear una figura més per als xiquets. Això anirà fent-se a poc a poc.

–Com creus que es podria acostar més la festa als barris de Torrent que no viuen els Moros i Cristians com una festa pròpia?

–Nosaltres intentem que la festa arribe a tots el llocs i a totes les parts del poble. Fem una publicitat molt gran de la festa, però sí que és de veres que està molt arrelada al centre històric de la ciutat, i va tot al voltant de la Torre, que n’és l’emblema per excel·lència.

Jo crec que a poc a poc es va sabent que hi ha festes de Moros i Cristians; abans no la coneixia molta gent, i hui fa goig vore el carrer del Convent el dia de l’entrada.

–L’Ajuntament hauria de col· laborar més amb vosaltres?

–Tota l’ajuda que puguem rebre és bona. He de reconéixer que l’Ajuntament ens ajuda i en ell tenim un bon suport, ja no en el poble, sinó també fora, perquè ja tenim un estatus dins de la província. El suport de l’Ajuntament és bo.

Que podria ser millor, està clar que sí, però també la Federació vol mantindre una certa indepència. Però en general hi ha un bon feeling entre la Federació i l’Ajuntament.

–Què signifiquen ara com ara els Moros i Cristians per a la ciutat de Torrent?

–A banda del que puga fer l’Ajuntament, tinc claríssim que és l’eix principal de les festes patronals. Jo recorde quan era més joveneta i de festes patronals no n’hi havia.

Tots se n’anaven a la caseta, al xalet, a l’apartament... I des que hi ha Moros i Cristians en les festes patronals hi participa molta més gent.

L’Ajuntament organitza un altre tipus d’actes com és el Rockejat, concerts, coses per a gent major, però els Moros i Cristians han fet molt per les festes patronals. No diré que sense ells no existirien, però sí que serien molt diferents.

–Amb la festa damunt... Què diries als torrentins i torrentines?

–Que disfruten de les festes igual o més que els mateixos festers, i als festers que estiguen oberts a rebre la gent de fora i que les donen a conéixer. Per a la gent de fora vull que vinga i que s’acoste al centre històric, que són unes festes obertes, unes festes al carrer en què tot el món és ben rebut; a més, espere que les disfruten igual que nosaltres. n BIMTorrent

•

S o c i e t a t Gent de Torrent

Entrevista a Isabel Olmos, la Capitana Cristiana PAULA LERMA ANDREU

–Isabel, quants anys portes en la filà?

–Fundàrem la filà en el 2000 i jo estic des del primer moment al grup fundador dels Almogàvers.

–Per què has volgut ser capitana?

–Més que voler, el que va passar és que va haver-hi una espècie de trampa –dit amb tot l’afecte– de la gent de la filà perquè tot va començar com una broma un any abans de tindre la capitania, i havíem de triar a algú, i la broma va anar consolidant-se i tampoc no em van donar altra opció (rialles). La veritat és que ara estic molt contenta.

–De tots els actes, quin esperes amb més interés?

–Per a mi, l’acte més especial és el de l’Entrada perquè és en el que més treballem, i jo crec que és el que la gent més disfruta, també des del punt de vista del públic. És un acte prou impressionant en el qual participen totes les filades i comparses, i a mi, desfilar pel carrer del Convent és el que més il·lusió em fa, és molt especial, i enguany estic convençuda que moltíssim més.

–Ens pots contar alguna cosa sobre el boato d’enguany?

–Sempre sol ser prou secret, i de fet no en desvelaré res important. El que sí puc avançar és que serà una entrada molt Almogàver, molt amb els nostres elements com a filà, que bàsicament diria que són la percussió, la música –molt important per a nosaltres– i el foc, igual que també tindrà molts elements de l’Horta.

–Què opines de la figura de l’alferes?

–Jo crec que qualsevol figura que enriquisca la festa és benvinguda. En este cas, les festes de Torrent han crescut i s’han consolidat precisament perquè han anat evolucionant al llarg del temps. Cal anar afegint factors i actes nous que la facen més completa, i en este 10

•

BIMTorrent

cas la figura de l’alferes crec que és bona per a acompanyar el capità. En el seu moment es va plantejar per a fer més vistosa l’Entrada, porten un acompanyament propi i participen activament en els actes de la setmana. Enguany l’alferes és Francisco Machado, de la filà Cavallers i Dames del Cid. –Esta festa és relativament jove a Torrent; cap a on creus que anirà en el futur?

–El futur de la festa està garantit, de fet s’ha demostrat en tots estos anys que la festa no ha parat de créixer, i ha crescut en gent, en filades i comparses, i en actes. Veig un futur en què només cal continuar millorant.

–Què esperes d’estes festes?

–Espere que ens ho passem molt ben tots; nosaltres com a capitania, però també tota la gent que participa en la festa, però sobretot els ciutadans, perquè al final fem la festa, a part de per a passar-ho bé, perquè tot el món puga disfrutar d’un espectacle únic com és l’Entrada.

–Com creus que es podria unir a la festa la gent que no porta molt de temps a Torrent i no la coneix massa bé?

–Com a professional del ram (periodista), crec que és indispensable que comptem amb la col·laboració dels mitjans de comunicació, com així

ha sigut en tot este temps, i a part només queda invitar-los a vindre, que s’hi acosten, Evidentment, hi ha actes en què els festers són els protagonistes, però hi ha moltes altres activitats per a tot el municipi com són les revetles, per exemple, que són un imant per a moltíssima gent que ve i s’ho passa de categoria amb nosaltres, i això també fa gran la festa.

–Hi haurà entrada infantil?

Quina és la teua opinió sobre això?

–Opine que qualsevol acte que servisca per a enriquir els Moros i Cristians és benvingut. En este cas, jo almenys, en altres localitats on he vist que hi ha entrada infantil crec que és un acte molt emotiu i molt vistós per a la gent, sobretot per als pares. Puc entendre que hi haja gent que vulga desfilar amb els seus fills, però de la mateixa manera crec que potser açò permeta a molts pares ser espectadors i poder vore els seus fills desfilant. Crec que serà un acte que, si es planteja bé i es consolida, atraurà molta gent.

–Com van els preparatius?

–La veritat és que ara mateix al 100 %, perquè ara tenim tants actes en el calendari que no podria acabar mai.

Estem en això de la capitania, en allò del pregó, les ambaixades i l’Entrada, que exigeix molt de treball, a part

de la capitania nostra, és a dir, els nostres actes durant el calendari festiu.

–L’Ajuntament encara podria ajudar més en la festa?

–A l’Ajuntament sempre cal demanar-li més i sempre pot ajudar més, des de tots els punts de vista, perquè és un esforç molt gran el que realitzem els festers i les capitanies. Enguany és un any molt pesat, un any de crisi econòmica en què costa molt traure diners perquè la situació és crítica. Per tant, tota l’ajuda que se’ns puga proporcionar serà benvinguda.

–Unes paraules per a la teua filà...

–Als Almogàvers, els dic que no canvien mai, que sempre hem sigut nosaltres, ens ho hem passat molt bé i hem disfrutat sempre la festa des d’un punt de vista molt d’amistat, molt units, i espere que enguany servisca perquè ens ho passem encara millor.

–Unes paraules per als torrentins...

–Que vinguen a vore les festes, que no es perden ni un acte, que estem preparant grans coses amb totes les filades i comparses, i que al final esta festa es fa per a ells, perquè nosaltres ens ho podem passar molt bé, però si no estiguera l’objectiu de fer que la gent participe i gaudisca amb el nostre treball, no valdria per a res. n Número 163 · Juliol/Agost 2009

Gent de Torrent S o c i e t a t

Entrevista al Capità Moro, Julio Silla PAULA LERMA ANDREU

– Julio, quants anys portes en la comparsa d’Almohades?

–Porte en la comparsa des que la fundàrem l’any 2000.

Ens vam ajuntar un grup d’amics i vam voler muntar la comparsa, i tot va començar ací.

–Per què has volgut ser capità?

–Supose que pel suport de la gent, que m’ho ha demanat molt, i que sempre m’ha agradat. La meua dona ja fou capitana i és una cosa que ja hem viscut a casa. És molt bonic i es viu la festa d’una altra manera; m’abellia realment. És el nostre any gran i em feia il·lusió.

–Quin és l’acte que esperes amb més interés?

–Jo espere amb ganes sobretot les ambaixades, la trabucada de sempre, i el dia de l’Entrada, clar. Eixir en la carrossa amb el vestit, que és el que la gent està esperant vore, és molt vistós.

–Ens pots contar com serà el boato d’enguany?

–El boato? Això és secret de sumari, però et puc dir que és tradicional: hi haurà diversos elements com ara ballets, animals i cosetes que esperem que agraden a la gent. Et puc avançar que serà mixt, però... és que no puc dir res més.

–Què opines de la figura de l’alferes?

–La figura de l’alferes s’introdueix per a complementar i enriquir un poc més la festa.

Perquè el capità a vegades es podia quedar molt sol, i ara tenim una altra figura que fa que la desfilada no siga simplement el pas d’esquadres, sinó que hi ha un element intermedi que també realça la desfilada. Nosaltres enguany també intentarem donar-li més participació. El primer va ser l’any passat, i enguany volem que Pilar Górriz, de Benimerins, que és la nostra alferes, participe més en tots els actes. A mi em pareix molt bé que hi haja una figura més; Número 163 · Juliol/Agost 2009

ho fa més vistós tot, la desfilada és més entretinguda i queda millor.

–Què esperes d’estes festes?

–Portem tot l’any preparant-les, és molt de treball i esperem que isca tot bé. Per a nosaltres seran unes festes distintes perquè pel fet de tindre el càrrec de la Capitania –no jo, sinó tota la comparsa– les festes les vorem des d’una altra perspectiva, amb més grau de responsabilitat, farem moltes coses més i es complicaran un poquet, però esperem que isca tot bé. Les espere amb molta il·lusió i moltes ganes.

–Com creus que es podria unir a la festa la gent que no porta molt de temps a Torrent i no la coneix massa bé?

–El que han de fer és apuntarse a una, res més, perquè si t’apuntes és perquè coneixes a algú, però simplement preguntant. Tenim la federació, amb un web, un correu de contacte; és simplement enviar un missatge o telefonar, o conéixer a algú, i no hi hauria cap problema.

–Hi haurà entrada infantil?

–Les últimes notícies que tinc em diuen que sí, que es farà.

Opine que amb això es trauran els xiquets de l’entrada de majors, que potser el que feia era frenar un poc la marxa de la desfilada. Així es donarà un poc més de protagonisme als xiquets i jóvens de la festa. Altres vegades s’ha intentat i no han sigut molt participatives, perquè cal tindre en compte que hi ha moltes comparses que són molt jóvens i hi ha pocs infantils. Potser fins que no vaja creixent la festa des de dins... No sé com anirà enguany. Jo participaré com a capità, però crec que seria més interessant i li donaria més sentit crear una figura infantil.

–Com porteu els preparatius?

–Els preparatius sempre es porten malament, com es pot, amb nervis, buscant-ho tot, perquè cal preparar mol-

tes coses, com en totes les festes que s’han anat muntant.

Anem ja tancant les coses, està tot més o menys lligat, i ja simplement és posar-ho en funcionament i que rode.

–Creus que l’Ajuntament podria ajudar encara més en la festa?

–Jo crec que podria fer una miqueta més d’esforç, sobretot econòmic, però també mirar un poc les festes de Torrent i vore on estan ubicats els Moros i Cristians, perquè han donat un impuls molt gran a les festes del poble. Crec que hauria de preocupar-se un poc més dels Moros i Cristians i ajudar-nos econòmicament, i potser també institucionalment. Una idea per a conservar el nucli antic, que és on estan ubicades les festes, és habilitar certs edificis que estan en ruïnes perquè puguem usar-los, perquè moltes comparses i filades tenen problemes per a trobar baixos o locals per esta zona. Hi ha molta gent jove dins de la festa, estudiants, que no poden permetre’s comprar un local, i estaria bé que tinguérem un lloc al nucli antic on podernos ubicar. I no fer obres en esta zona just abans de festes també estaria bé.

–Unes paraules per a la teua comparsa, i per als torrentins.

–A la meua comparsa li diria que ens ho passarem bé, que és del que es tracta, de disfrutar l’any que ens toca; i gràcies a tots, perquè la gent s’ha portat molt bé, organitzant-ho tot i intentant que tot isca bé.

Que vinguen a vore’ns!

Enguany canviarà un poc el tema dels parlaments el dia de les ambaixades, que seran abans de la trabucada, i hi haurà animals. Intentarem innovar un poc l’aspecte de les ambaixades perquè tinga una miqueta més d’atractiu i de sentit, perquè per fi es demanarà la rendició abans que comence la batalla, que és

com hauria de ser i no ha sigut mai. Als torrentins els dic que vinguen, que gaudisquen de les revetles a la fresca, que ho passen bé, que passen per les casernes i cabiles a vore l’ambient, i si volen apuntarse que pregunten, que disfruten de tots els actes amb nosaltres. n BIMTorrent

•

11

La

C i u t a t Societat

La Setmana Santa de Torrent és declarada Festa d’Interés Turístic Autonòmic per la Generalitat Informació facilitada pel Gabinet de Comunicació de l’Ajuntament

M

és de 3.000 persones, 17 germandats i milers de visitants són la millor carta de presentació de la Setmana Santa torrentina, per això, la Conselleria l’ha declarada Festa d’Interés Turístic de la Comunitat Valenciana. La consellera de Turisme, Angèlica Such, anunciava esta declaració a l’alcaldessa, María José Català, el 3 de juliol, en una visita al Museu de la Setmana Santa.

L’Ajuntament i la Junta de Germandats de Setmana Santa iniciaven al maig del 2008 l’expedient per a demanar a la Conselleria de Turisme esta declaració, que aplegà una bona quantitat de documentació per a avalar l’interés d’esta festa torrentina per a tota la Comunitat.

La consellera de Turisme, Angèlica Such, ha felicitat la ciutat de Torrent per la iniciativa de l’Ajuntament i pel valor cultural, etnogràfic i religiós de la festa de la Setmana Santa torrentina, que segons la consellera compleix «de sobra» els requisits per a meréixer este distintiu. Angèlica Such ressaltava l’oportunitat única que el museu ofereix al visitant mostrant tot l’any els passos de la Setmana Santa, i va dir que és important que un poble valore les seues festes, ja que a més de ser una oferta cultural també és una oferta turística que fa que molta gent vinga motivada per la seua festa i també per conéixer Torrent.

En l’acte estigueren presents l’alcaldessa, María José Català; el president de la Junta Central de Germandats, José Vicente Yago, i la Reina de l’Encontre de 2009, María Carretero. L’alcaldessa va felicitar tots els components 12

•

BIMTorrent

de la màxima festa religiosa per la seua contribució i per fer gran la festa que rep este distintiu: «La nostra aspiració sempre ha sigut aconseguir que esta festa siga declarada d’interés turístic. És una il·lusió que teníem perquè Torrent ja disposa d’este museu emblemàtic, únic, i la festa compta amb una figura també única com la Reina de l’Encontre».

Precisament, el fet de ser singular i particular, com l’arrelament de la festa a la ciutat i la figura única a Espanya de la Reina de l’Encontre Gloriós, han sigut els màxims

arguments per a concedir este distintiu. La Conselleria ha considerat, per tant, la Setmana Santa com una festivitat religiosa d’especial rellevància des del punt de vista turístic, ja que comporta una valoració de la cultura i de les tradicions populars que, al seu torn, motiva la integració i la participació de la societat local, així com l’afluència i integració de visitants, la potenciació, conservació i difusió de valors positius de convivència, tolerància i reconeixement de la diversitat. Un altre dels punts que la Conselleria ha tingut en compte és

la promoció de Torrent, els seus valors culturals, ludicofestius i historicoartístics.

Tal com hem comentat en altres ocasions, l’origen de la Setmana Santa torrentina es remunta al segle XVI, quan en 1596 es va fundar la Confraria de la Mare de Déu de la Soledat, però, realment, va ser a principis del segle XX, en 1928, quan es crearen les primeres germandats i en els anys quaranta es desenvolupà la festa amb la creació de la Junta de Germandats de la Setmana Santa de Torrent. Des d’aleshores s’ha anat generant una gran tradició que serveix per a congregar creients i visitants en les processons que recorren tots els punts de la ciutat, amb el zenit en el Diumenge de Resurrecció, moment en què es retroben Jesús Ressuscitat i la Mare de Déu. Este acte emotiu compta amb la figura de la Reina de l’Encontre, que representa la virreina de València Na Germana de Foix. Així, cada any una jove de la ciutat ostenta este títol, que fa de la Setmana Santa de Torrent una de les més singulars d’Espanya. n Número 163 · Juliol/Agost 2009

So c i e t at

IX edición de premios ARTIC La Asociación de Alcohólicos Rehabilitados de Torrent y Comarca conmemora el Día Internacional Contra el abuso y tráfico ilícito de Drogas

A

RTIC, la Asociación de Alcohólicos Rehabilitados, celebró su IX edición de premios el 25 de junio, y al evento acudieron más trescientas personas El acto, como ya es habitual, se realizó en L’Hort de Trenor.

Estos Premios conmemoran el Día Internacional Contra el abuso y tráfico ilícito de Drogas que se celebra el 26 de junio, y premia a todas aquellas personas, entidades e instituciones, que por su labor solidaria contribuyen a la mejora de la sociedad. La intención de ARTIC es lograr la deshabituación y la plena incorporación social del enfermo afectado por una conducta adictiva. Para ello, la colaboración de individuos anónimos, entidades o instituciones es fundamental, y para agradecer la solidaridad de este colectivo, la Asociación quiso homenajearles, como ha venido haciendo a lo largo de estos nueve años. Al acto acudió un gran número de familiares y personas que quisieron apoyar la iniciativa, así como la alcaldesa y miembros de la Corporación Municipal. Tras la entrega de los premios se ofreció un refrigerio. n Número 163 · Juliol/Agost 2009

Relación de premiados: ◗ Premio ARTIC al Deporte, para la Federación Asociativa Quart per l’Esport (FAQUE) por su implacable desvelo a través del deporte como promoción de hábitos saludables. ◗ P remio a la Labor Social, para la Asociación Taller Madre Mazzarello-Amparito Baviera, por su actuación incondicional y callada para dar sentido a la vida, haciendo felices a los más desfavorecidos. ◗ El Premio a la Solidaridad, recayó en SOLMUN, Solidarios del Mundo, por haber sabido sensibilizar y educar a la sociedad para que cada día sea más justa y solidaria. ◗ El Premio a la Investigación ha sido para el Equipo de investigación de Dña. Mayte Cortés Tomás, profesora titular de la Universidad. Facultad de Psicología (Universidad de Valencia), por el proyecto “Análisis de los determinantes psicosociales que intervienen en la aparición del fenómeno del “botellón” y propuestas de intervención al respecto”.

BIMTorrent

•

13

S o c i e t a t Sanitat

Protección de la salubridad pública Información facilitada por la concejalía de Sanidad

D

esde la delegación de Sanidad, Consumo y Mujer se llevan a cabo anualmente las campañas de control de legionela, desratización, desinsección, desinfectación y prevención de mosquitos, en coordinación con la empresa Compañía de Tratamientos Levante, SL. CONTROL DE LEGIONELA EN LUGARES DE RIESGO

La legionela es una bacteria que se halla en ambientes acuáticos (ríos, aguas termales, etc.). Se transmite por vía aérea. Los lugares que pueden ser considerados instalación de riesgo frente a esta bacteria son las fuentes ornamentales de Les Granotes, la de las rotondas de la calle de Gómez Ferrer, la de la carretera de Montserrat, la de El Vedat, o la balsa de la Plaza Unión Musical Torrent, que se limpian anualmente para evitar cualquier tipo de contagio.

Como medida de control y prevención en las instalaciones deportivas municipales (Polideportivo Anabel Medina, campo San Gregorio A y B y piscina de verano), se realiza un tratamiento anual

preventivo frente a la legionelosis. Estas tareas de control preventivo también se llevan a cabo en los colegios públicos y en los depósitos municipales susceptibles de infestación de esta bacteria.

DESRATIZACIÓN, DESINSECTACIÓN Y DESINFECCIÓN DE LOCALES MUNICIPALES, COLEGIOS PÚBLICOS Y CONCERTADOS

La desratización, desinfección y desinsectación de los colegios públicos y concertados, así como en locales municipales, se realiza coincidiendo con las vacaciones de Navidad, Semana Santa y verano, para no entorpecer el funcionamiento de estos centros, y a solicitud de ellos cuando surge cualquier incidencia.

• Desratización Durante la primavera y el otoño se realiza, por considerarse épocas de mayor actividad, una campaña de choque de desratización consistente en la aplicación de quince tratamientos intensivos (30 en total), y de manera ininterrumpida, en la red de todo el alcantarillado público y zonas exteriores, con el objeto de prevenir la aparición de roedores. Las zonas de aplicación son las siguientes: La Torre,

Xenillet-L’Alter, Mercat San Gregori- El Grupo- El Molí, Poble Nou, La Marxadella, Las Américas, El Vedat-Realón, y el Polígono Industrial Mas del Jutge.

Con independencia de estas actuaciones, durante todo el año y por períodos mensuales, se efectúan tres tratamientos de control y vigilancia de aquellas zonas en que la presencia de roedores resulte más probable. No obstante si alguien advierte la presencia de roedores en la vía pública, mediante llamada telefónica, puede comunicar esta incidencia al Departamento de Sanidad Municipal.

Recomendaciones: Evitar la acumulación de restos de alimentos, enseres, chatarra, etc. en la vivienda. Almacenar la basura en recipientes cerrados y respetar los horarios de recogida municipal. Tapar las grietas de paredes y suelos.

• Control de mosquitos Esta campaña, que se realiza en primavera, verano y otoño, comienza en abril por medio de una fase preventiva, y continúa con otra intensiva desde el mes de mayo hasta noviembre en estas zonas de actuación: Barranco de l´Horteta: col-lector, indústria, pasarela y pasarela- de salida, col.lector, barranquet “Estación elevadora de

agua”, els Caragols, les Canyes, Mas de Jutge, pantano, barranco de Xiva-Mas del Jutge, confluencia barranco Xiva-L´Horteta, estanques de l’Hort de Trénor, canal Xúquer-Túria, barrío de San Gregorio, acequia Camí “La Noria” o de Picanya, depuradora de Torrent-Aigues de L´Horta, barranco de Torrent- depuradora, polígono industrial Benissaet, alcantarillas del casco urbano, piscina El Vedat, y el Camino a la depuradora.

Recomendaciones: Mantener las piscinas limpias durante todo el año. Eliminar todos los recipientes que puedan acumular agua en su interior. Cerrar fosas sépticas y colocar tela “mosquitera” en los respiraderos.

Si hay necesidad, se tienen que poner en contacto con el Departamento de Sanidad Municipal, en el Teléfono 96 111 18 57. De 8,30 a 14,30. n

La Asociación Española Contra el Cáncer recaudó más de 7.500 euros en su cena benéfica

E

l esfuerzo de los asistentes, así como la colaboración de los más de 280 comercios participantes, ha sido fundamental para conseguir el éxito de la organización.

La junta local de la AECC de Torrent quiere agradecer, una vez más, la colaboración desinteresada de los colectivos de mujeres, vecinos, organismos oficiales, entidades y comercios.

A la cena benéfica acudieron cerca de trescientos asistentes, entre ellos, la presidenta de la junta local, Pilar Puig, el presidente de la junta provincial, Tomás Trènor; la Corporación Municipal, diputados provinciales y diputados autonómicos. n 14

•

BIMTorrent

Número 163 · Juliol/Agost 2009

Gent de Torrent S o c i e t a t

Paco Viñes, amor por su tierra Como ya señalábamos en el BIM anterior, los miembros del Consell Agrari Municipal decidieron otorgar a Paco Viñes un galardón que lo reconoce como ejemplo de mantener viva la huerta torrentina.

El 15 de mayo, festividad de San Isidro labrador, en la sede del Consell Agrari, ubicado en la calle Fray Luis Amigó, número 72, se realizó el homenaje a Paco Viñes que, además de un gran agricultor, es un hombre de tradición y cultura que ha venido promocionando desde la década de los ochenta les “albaes”, cantos típicos valencianos, y es el promotor del Grup d’Albades Cultural “Els Llauradors de Torrent del Círcul Católic”.

A.C.

E

l torrentino Francisco Viñes Planells (Paco, como todo el mundo le llama) nació en la calle del Calvario el 21 de enero de 1924 y siempre ha vivido en la misma casa y ha trabajado en el campo. “Cuando era joven quise cambiar de ocupación, hacer algo distinto, pero me dominó la tierra, el campo, la vida al aire libre, las cosechas…” Paco habla y sonríe cuando lo hace, le gusta comunicarse y rememorar episodios de su vida. Viene a la redacción del BIM después de echar una partida de dominó con sus amigos del Círculo Católico, hemos concertado una cita para mostrar algún que otro aspecto de su personalidad que complete los datos que sobre él ya dimos. Trae una revista “artesanal” que habla de la historia del Grup d’Albades Cultural Els llauradors de Torrent del Círcul Católic, del que nos cuenta que ha sido su fundador.

Abrimos la revista y lo primero que vemos es un artículo que trata de las raíces históricas de les albaes: “… remitir-se als origens de la nit historica del poble valencià. Eixe crit profunt, sentimental o joyós, que pareix vindre desde l’esencia mes fonda de l’anima humana, pot ser que fora la primera expresió propia i secular d’una forma de vida pura, dedicada al treball del camp. Pot ser, que foren aquells homens primigenis, dedicats a les tasques agricoles, els que en mig de la soletat de l’horta feren expresió cantada dels seus sentiments, de les seues queixes, dels seus amors i com no, dels seus caracteristics “pensats i fets” tan ingeniosos com socarrons. “L’albà” no es el producte d’una ilustració d’escola: no es pot mensurar ni cuantificar baix els patrons normals que dibuixen les regles i normes que determinen la poesia. Va mes alla de la paraula escrita i sols té forma i vida quan se canta: sobre tot, quan se canta –com diu el seu nom- a toc d’alba ab la remor dels tarongerals i de l’horta…” (sic) También leemos al respecto del grupo cultural Els Llauradors de Torrent, nacido a principios de los ochenta: “Como las letras de las canciones solían ser las rutiNúmero 163 · Juliol/Agost 2009

narias que todo el mundo conocía, Paco Viñes pensó que debían corresponderse con los actos de valencianía que se iban celebrando, por lo que, mientras trabajaba en el campo con su hermano, Jose, fue elaborando letras como las siguientes: Els polítics de Valencia, no nos valen dos quinzets, destruixen Nostra historia, i o fan tot al reves. / El valencià que renega, de la seua historia, acabará com un burro, donant voltes a la noria. (…)”

Rememora el tiempo en que todo el trabajo del campo se hacía a mano: “Entonces se plantaba un bardal (lo que ahora se llama invernadero) para los tomates y teníamos dos mulos o dos caballos, nos dedicábamos a cosechar, como he dicho, tomates, y uva de moscatel. ¿Sabes que los sarmientos que iban en la segunda caravela de Colón eran de Torrent? También teníamos vacas, y se trabajaba de sol a sol. La marcha de entonces era llevar los productos del campo al mercado de abastos de Torrent, y se vivía bien, las cosechas se vendían enteras.” La jornada normal de Paco se sigue desarrollando principalmente en el campo: “Suelo trabajar en la tierra unas seis horas, me gusta almorzar en el campo… Ayer (2 de julio) pulvericé el campo

“Cuando era joven quise cambiar de ocupación, hacer algo distinto, pero me dominó la tierra, el campo, la vida al aire libre, las cosechas…”

con mi hermano, en estos tiempos hay muchos más bichos que antes.” Dice que hasta hace poco ha sido presidente del Motor del Salvador, en el término de Aldaia, el que riega Quart de Poblet, Aldaia y Xiva; en su juventud fue delegado de teatro de los antonianos de Monte Sión, él y un grupo de amigos iniciaron la Nit d’albaes, se preocupó de dotar al grupo de dolçainas; está agradecido a la Caja Rural de Torrent que les ha ayudado. Es un autodidacta que en 1983 confeccionó un libro d’albaes, ha animado a muchos agricultores y amigos para acudir a clases de Informática, ha viajado para ganar dinero para el grupo; su primer viaje fue a Portugal.

Paco Viñes también ha pertenecido al Consell Agrari, una entidad que según él hace falta al agricultor para realizar cualquier papeleo. Se muestra pesimista con el futuro del campo, y verbaliza cierta nube que transita por su mente: “¿Qué se puede plantar que no se pierda dinero?, ahora sólo estamos los viejos aguantando, no hay jóvenes, tal vez algunos que trabajan sus campos en los fines de semana…, y esto no se puede perder, y no puedo decir palabras halagüeñas porque no las hay.” Sonríe de nuevo cuando es preguntado sobre otras cosas: “Soy soltero, pero me gustan mucho las mujeres; siempre he sido decidido y he tenido algunas novias, pero me gusta la libertad, no sé…” En cuanto a su reciente homenaje dice: “Si me preguntas por qué me lo han hecho, pues no sé, se habrán dado cuenta de mis actividades y movimientos. Me ha dado alegría, y desde el homenaje he salido en el BIM, en El Mundo y en Canal 9.” Paco sigue rememorando años y experiencias, termina diciendo: “ Me gusta Torrrent, es una ciudad, pero yo disfrutaba más cuando era pueblo, ya soy viejo…”n BIMTorrent

•

15

S o c i e t a t Gent de Torrent

RAFAEL PI, ESCULTOR A TORRENT

«De la nit al matí, la imatge del meu Sant Joan de la Creu es va publicar a tot el món» Quan entres al taller d’escultura de Rafael Pi, fa la sensació que has accedit a un món màgic. Tot d’una, figures de 2,20 metres semblen seguir-te amb els ulls com si t’espiaren. Poden ser des de fra Lluís Amigó a un impressionant Granerer, un personatge del segle XVII o un cavall gegantí. Ací trobem tot tipus d’imatgeria, obres acabades, a mig fer, membres, caps…

Rafael Pi porta treballant en este taller de Torrent des de l’any 1986, quan va arribar a fer classes de dibuix a l’institut Tirant lo Blanc, perquè a més d’escultor és catedràtic de dibuix. La seua obra més famosa, el Sant Joan de la Creu de Caravaca, és coneguda a tot el món. A Torrent, el coneixem també perquè és l’autor de les escultures El Granerer i Els treballadors del camp, ubicades a la plaça dels Moralets, i el Fra Lluís Amigó de la plaça de Sant Jaume. Als huitanta anys, ha treballat amb tot tipus de materials, encara que en la seua última època es dedica més a modelar monuments de bronze que adornen carrers i places de tot Espanya.

J.V.A

R

afael Pi ha arribat recentment a un acord amb el Consell Agrari Municipal per a modelar unes escultures amb les que cada any s’bsequiarà a un llaurador torrentí per la seua trajectòria i dedicació. El guardonat en el 2009, com ja informaven al BIM 162, ha sigut Francisco Vinyes, qui va rebre un emotiu homenatge per part del Consell Agrari.

—Les obres urbanes són més costoses de crear?

—Jo quasi totes les obres que faig són per al carrer, per tant solen ser sempre molt grans. Han de tindre una bona alçària per tal que l’espai no se la menge. La proporció és aproximadament una quarta part més que el natural. De tota manera, no és igual si l’espai és menut que si es tracta de carrers o de places amples.

—A Torrent és molt conegut el seu Granerer… però en quines altres ciutats podem trobar monuments de Rafael Pi? —D’escultures meues, n’hi ha en molts llocs, a Caravaca de la Cruz sobretot perquè allà he viscut 18 anys. Però també en tinc a Gandia, a València, a Nules… Ara estic treballant en un monument que és un cavall de dos metres i mig i quatre figures de dos metres que s’ubicarà en una plaça de Caravaca.

A Nules es pot vore un via16

•

BIMTorrent

crucis compost per catorze figures, o també a Caravaca el Monument al moro i al cristià, que són dos figures de més de dos metres.

—Tal volta, l’obra seua més famosa siga el monument de Sant Joan de la Creu.

Com va decidir modelar-la?

—Eixa imatge, normalment la veiem molt acompanyada d’elements accessoris: una creu a la mà, un àngel que li porta el llibre, un altre amb la ploma, un altre tocant l’arpa… Jo totes eixes coses les vaig llevar i vaig deixar només un frare caminant i envoltat amb una capa amb molt de vol i la mirada po-

sada a l’horitzó. I em trobe que, de la nit al matí, el meu sant està publicat en moltíssims llocs a tot el món. De Roma em van enviar un dossier amb imatges de totes les esglésies del món on apareix el sant Joan de la Creu de Caravaca de la Cruz. Es va fer famós fins a tal punt que quan va vindre el cardenal Ratzinger, actual Papa, li van regalar una escultura xicoteta del meu Sant Joan.

—Quin és el projecte en què treballa ara?

—Concretament en un monument dedicat als espardenyers de la Vilavella i en el Cavall del Vi de Caravaca.

Este és un monument molt complicat, ja que són quatre figures damunt d’un cavall, amb molt de moviment, i només recolzarà en tres punts: una pota del cavall i dos cames dels genets.

—Vostè també en fa els primers dissenys, els primers dibuixos. Des que comença fins que l’escultura està acabada, quan de temps transcorre?

—Depén, és clar, de si es tracta d’una figura o de diverses.

Però mai no menys d’un any.

—La seua obra és més coneguda fora de Torrent, tot i que ja són més de vint anys els que porta ací.

Número 163 · Juliol/Agost 2009

—Sí, és que ací a Torrent jo he tingut més contacte amb la joventut, perquè han sigut uns quants anys de treball a l’institut Tirant lo Blanc, els últims com a director. Alguns exalumnes o companys que vénen ací em diuen «no coneixia la teua labor com a escultor». I jo els dic que en este sector no anem com els cantants, que no ens agrada molt la popularitat (rialles).

—Ara disposa de molts encàrrecs per a treballar?

—Afortunadament, sí. I els encàrrecs no només són diners per a mi, perquè en cada obra que es fa intervé molta gent. Quan comença el projecte d’una escultura es posa en marxa una cade-

na de treball al voltant meu.

Per això és tan important la persona que demana com qui la fa. Si Miquel Àngel, salvant les distàncies, no haguera tingut un papa com Juli II, que no parava d’encomanar-li obres, el seu legat artístic hauria sigut la meitat de la meitat. L’esplendor de pobles com Grècia o Roma el donen les seues obres escultòriques.

—Recentment tambè va arribar a un acord amb el Consell Municipal Agrari per a fer unes estatuetes?

—Sí, em van enconmanar que modelara unes figuretes, deu en total, representant un llaurador tracidicional per a homenatjar cada any a un llaurador del poble. Em sembla una bona idea, perquè en compte d’una plaqueta que no diu res estan rebent una obra d’art. De moment ja n’he fet tres.

—Algun descendent seu ha arreplegat la passió per l’escultura i l’art?

—Dels tres fills meus, cap d’ells no es dedica a açò, però tinc una néta de sis anys que apunta molt. Ella ha vingut ací amb cinc anyets i va ser capaç en vore el cavall de dir-me: «yayo, a las patas del caballo les faltan pelos», i ella mateixa modelà els pèls

de les potes. A més, li agrada molt dibuixar.

—També ha treballat en escultures per a esglésies...

Abans què feia?

—Últimament he fet el Sant Lluís Bisbe i el Crist per a una església nova de València.

He treballat en moltes coses, en art religiós, en art profà, en decoració… i va arribar una crisi molt gran en els anys 60 per al nostre sector, perquè el Concili Vaticà II va decretar la supressió d’imatges, amb la qual cosa els rectors van deixar de fer-nos encàrrecs. Hem de tindre en compte que fins a eixe moment a València hi havia carrers amb cinc tallers d’escultors. Tot això va acabar. I en quedar-nos sense faena vam haver de recórrer a la decoració o altres tasques més o menys relacionades amb la nostra professió. En el meu cas vaig emigrar a l’ensenyament per a fer classes de dibuix. Me’n vaig anar a Caravaca per a dos anys i vaig estar-ne allí díhuit.

—Vosté va ser regidor de Cultura en eixa ciutat murciana.

Com van ser aquells primers anys de la democràcia?

—Vaig arribar a implicar-me molt en eixe poble. Amb la UCD vaig entrar a l’ajuntament com a responsable del àrea cultural. En tinc un bon

record, crec que vaig desenvolupar una tasca molt bonica, ja que quasi no hi havia res i jo aportava moltes idees.

Vam ampliar el conservatori de música, es va organitzar tot l’arxiu municipal, vaig aconseguir crear l’Institut Municipal de Cultura que abastava des del cinema fins al teatre i exposicions. Vaig estar quatre anys només i vaig disfrutar moltíssim.

—Vosté ha fet escultures en ferro també...

—Sí, a Múrcia. Vaig comprar un magatzem de ferro i les eines necessàries i vaig començar a treballar el ferro. Va ser una època molt bonica.

També he treballat la cera, la pedra, pràcticament tot.

—Ha participat en concursos amb les seues creacions?

—Sí, fa ja alguns anys en concursos en ciutats espanyoles, i he guanyat molts premis. Participava sobretot amb figuretes de bronze, estaven modelades en ferro, però acabades en bronze. n Nota de la directora: Amb motiu de la inuguració de l’estàtua d’El Granerer, el 24 d’abril de 1999, el BIM 119 arreplega informació sobre l’escultor Rafael Pi i la seua obra; i en l’últim número de la revista Arte en Valencia, estiu 2009, es publica un article de Berenguer que es titula España alberga 28 monumentos de Pi Belda.

Segona edició d’Intracity-Art públic i mediació social

I

ntracity és una convocatòria d’art públic que dóna l’oportunitat a jóvens artistes de presentar projectes a partir de reflexions sobre l’art com a mitjà de comunicació i d’integració en l’espai públic. Molts d’ells plantegen la possibilitat de vore la vida des de la perspectiva d’una càmera fotogràfica; o, com Benjamín Martínez, que plasma la monotonia de les vides humanes utilitzant un esprai com a banda sonora. Es pretén una major implicació, més enllà del fet o objecte artístic, de l’artista i la seua obra amb el medi públic en què s’intervé, per a generar llaços de dinamització social i de participació ciutadana.

La presentació del nou catàleg d’Intracity-Art públic i mediació social va ser a la Casa de la Cultura, Número 163 · Juliol/Agost 2009

on Lola Roch, regidora de Joventut, i Juan Medina, president del Consorci de la Xarxa JOVES.net, presentaren els artistes seleccionats en l’edició 2009 d’Última: Creació contemporània jove, que s’ha centrat en la pintura. El director del projecte, José Luis Pérez, fou l’encarregat de seleccionar les obres premiades amb Gema Hoyas, professora del Departament d’Escultura de la Universitat Politècnica de València, i Juan Canales, professor del Departament de Pintura de la UPV. L’edició actual d’Última va a càrrec de les delegacions de Joventut dels ajuntaments d’Albal, Quart de Poblet i Torrent, així com de l’Associació Comissariat, a la comarca del Priorat.

Una de les peculiaritats del projecte és que cada 15 dies canvia de muni-

cipi per a portar i acostar l’art a tots, englobant-los i fent-los partícips. Intracity es podrà gaudir a Torrent del 16 al 30 d’octubre. n BIMTorrent

•

17

La

Ciu t a t

El Ayuntamiento se convertirá en uno de los primeros edificios sostenibles de la comarca La renovación de la fachada y la incorporación de placas solares prevé ahorrar más de un 30% de energía. La reforma dará empleo a 41 desempleados, siendo la obra en la ciudad del plan estatal que más trabajo va a generar.

Información facilitada por el Gabinete de Comunicación

S

e está renovando toda la fachada del edificio del Ayuntamiento y se instalarán placas solares en los cristales para que sea uno de los primeros edificios sostenibles de la ciudad. Con esta actuación el Ayuntamiento ahorrará sobre un 30% de energía al año, lo que significa una importante reducción de la factura de luz. Esta obra, que se financia de los fondos estatales, fue aprobada por unanimidad de todos los grupos municipales y es una de las actuaciones que más empleo generará durante los meses que se prolonguen las obras.

El ahorro no sólo se produce por la instalación de placas solares en los cristales del edificio, que generarán energía equivalente al funcionamiento de una de las plantas, sino porque el cambio de los cristales, que se pusieron en el año 1973 y que no cumplen ninguna normativa, hará reducir el consumo de luz artificial así como en calefacción y aire acondicionado.

Uno de los problemas estructurales del edificio era la ausencia de ventanas y por tanto de ventilación natural, lo que hacia necesario la utilización de aire acondicionado en verano. Mientras en invierno, la actual estructura anticuada provoca el descenso de la temperatura dentro del edificio. Todo ello repercutía negativamente en las condiciones de salubridad tanto de los trabajadores como de quienes utilizan los servicios municipales a diario.

18

•

BIMTorrent

T

orrent se une a las energías renovables y la búsqueda de sostenibilidad de sus edificios. Se instalarán placas solares en el edificio del Ayuntamiento. La incorporación de renovables con el montaje de los paneles permitirá abastecer las necesidades de la finca y reducir el gasto municipal. Con todo, Torrent prevé disminuir más de un 30% de energía cuando esté acabada esta obra que colocará placas solares en las plantas más altas del edificio y donde más incidencia tiene el sol. La fachada acristalada se renovará con ventanas climatizadas que también permitirán reducir la factura en aire acondicionado y calefacción. La remodelación consistirá en forrar la fachada de cristales con placas solares para utilizar la energía que producen.

Las obras suponen una inversión del gobierno de España de 800.000 euros y con el ahorro que va a significar la reducción de la energía, entre 10 y 12 años estaría amortizada la inversión.

En la fachada se instalarán más de 30 paneles solares de 1,5 por un metro situados en el muro pantalla de los cristales de las plantas altas, donde se puede captar de una manera más eficiente la luz solar. Las placas solares producirán energía equivalente al consumo de una de la de las plantas del Ayuntamiento; los paneles van integrados en las propias ventanas del edificio.

Pero el ahorro no sólo se produce por el uso de energías renovables como es la solar, sino por el uso eficiente de la energía, ya que

en la actualidad el derroche energético se produce por la anticuada concepción de las fachadas con cristales por donde pasa el frío en invierno y el calor en verano, al tiempo que no existe ventilación en ninguna de las plantas al carecer de ventanas que puedan abrirse. También estas fachadas impiden la entrada de luz natural, lo que hace que durante el horario diurno se utilice la luz artificial. Con el nuevo proyecto se reducirá este uso al tiempo que el aire acondicionado y la calefacción.

El Ayuntamiento, aprovechando la subvención del gobierno, dará trabajo a 41 personas con situación de desempleo de la ciudad y ahorrará una buena suma en el gasto de sus facturas de la luz. n Número 163 · Juliol/Agost 2009

L a

C i u tat

Inauguración del Pont Blau en el Polígono Industrial Información facilitada por el Gabinete de Comunicación

E

l Pont Blau de Torrent, ubicado en el polígono industrial Masía del Juez, se inauguró el 8 de julio con la presencia de vecinos y empresarios del municipio, que después de quince años de reivindicación vieron cómo el puente que esperaban era ya una realidad. En el acto de inauguración estuvieron miembros del gobierno local encabezado por la alcaldesa María José Català, y el presidente de la Diputación, Alfonso Rus. El viaducto es un ejemplo de modernidad de la que es la segunda ciudad de la provincia y que da respuesta al tráfico de Torrent.

En la apertura oficial del puente declaraba la alcaldesa: “Hoy es un día especial para Torrent porque este puente era una reivindicación histórica fundamental que servirá para descongestionar el tráfico del centro urbano y para revitalizar el polígono industrial Mas del Jutge” Evitará el paso de 16.000 vehículos por el casco urbano El puente comunica el polígono industrial Masía del Juez con el final de la calle Camí Reial, evita que los turismos y camiones que circulen por la autovía de Valencia se vean obligados a atravesar el núcleo urbano. El Pont Blau también mejora el acceso a la carretera de Montserrat, y por tanto al bypass, al estar conectado con el corredor sur de Torrent. En total se reducirá el paso de 16.000 vehículos por el casco urbano de la ciudad, especialmente por Camí Reial, y la mayoría de estos vehículos de gran tonelaje.

Los vecinos e industriales de la zona no han cesado en Número 163 · Juliol/Agost 2009

la última década en sus peticiones para lograr la construcción de este puente. Así se pone fin al tráfico generado en horario laboral a lo largo de la calle Camí Reial, la Avenida y el barranco de Torrent, únicos accesos del polígono industrial hasta el momento.

El viaducto tiene un diseño símbolo de la modernidad de las construcciones que han tenido lugar los últimos años de la capital valencia-

na, tratándose Torrent de la segunda ciudad más importante de la provincia. La infraestructura está suspendida en el aire y cuenta con dos carriles dotados con dos arcenes, además de un carril bici y otro para viandantes. El arco del puente se eleva por varas de color azul que dan forma de peineta y explican la denominación del mismo, Pont Blau (Puente Azul).

El presidente de la Diputación, Alfonso Rus señalaba

que en momentos de crisis desde la Diputación se deben fomentar las inversiones: “por eso nos llena de orgullo y de satisfacción poder seguir trabajando en los pueblos independientemente de los partidos políticos que gobiernen”.

A pesar de que la obra se paralizó por la crisis económica hace meses, la construcción salió adelante. En el acto inaugural la alcaldesa anunciaba también la construcción de una nueva rotonda en el polígono Más del Jutge, a la que el presidente de la Diputación ya ha dado el visto bueno.

Datos técnicos Longitud: 530 metros. Anchura: 20 metros. Carriles: 2 de 3,5 metros y carril bici de 3,5 metros. Aceras de 2 metros en ambos lados. Altura: 14,5 metros en su punto más alto. El puente esta suspendido. Presupuesto: Más de 3,5 millones de euros. Realizado en 18 meses. n BIMTorrent

•

19

Socie t a t

XXIV Setmana dels Majors i X Fira d

Informació facilitada per Concha Montes

E

l matí del 8 de juny es realitzava l’onzena Volta a Peu per a Majors, que va congregar prop de trescents participants que caminaven a pas ràpid des de l’inici de l’Avinguda fins a la Font de les Granotes.

Acabaren el recorregut al Mercat Central, on van rebre una camiseta i una botella d’aigua.

Era el preludi de la XXIV Setmana dels Majors, organitzada per l’Ajuntament i pel Consell Local de Majors, que s’inaugurava oficialment aquella vesprada a la sala d’actes de l’Ajuntament. En l’acte d’inauguració van actuar l’Associa20

•

BIMTorrent

ció Mujeres de Torrent amb un espectacle de varietats i playbacks, el Grup de teatre del Cercle Catòlic va representar el divertit sainet

Els badalls de la fam, de Paco Barrachina, i la Coral del CEAM féu un recital de cançons.

Entre els dies 9 i 13 de juny també es

realitzava la Fira del Major, que ha arribat a la desena edició, a la primera planta del Mercat Central, i s’ampliava l’oferta

d’activitats. Hi hagué xarrades informatives tots els matins de fira, diversos tallers, berenar oferit per l’Associació d’Ames de Casa Número 163 · Juliol/Agost 2009

del Major

“Es va fer un xicotet homenatge a María Martínez Belmonte, Amparo Aparicio Tendero i Víctor J. García Hernández”

Tyrius, exposicions, actuacions de la rondalla i grup de teatre del CEAM, a més de les activitats pròpies de la setmana, amb Número 163 · Juliol/Agost 2009

visites culturals, una d’elles al Museu de la Il·lustració i la Modernitat de València, i l’homenatge a la persona major de Tor-

rent, Matilde Quiles Orejón.

Al llarg de la setmana es va comptar amb informació sobre els servicis de Teleassis-

tència domiciliària, Menjar a casa i la incorporació d’un estand de l’SMAD (Servici Municipal d’Atenció a la Dependència; les

tres treballadores socials d’este servici que està en funcionament des de finals del 2007 s’encarregaren d’informar tots els assistents a la fira) i el Voluntariat Social Intergeneracional a càrrec d’Amics de la Gent Major.

El dinar de convivència es va fer el dia 11, i com sempre va ser molt nombrós: van acudir 400 persones i va haver-hi menú complet, amb paella i sorteig de regals. Després del dinar, l’alcaldessa María José Català va retre un xicotet homenatge a María Martínez Belmonte, Amparo Aparicio Tendero i Víctor J. García Hernández.

María Martínez va ser presidenta de l’associació UDP, la seu de la qual ha estat sempre a la llar de Mare de Déu de l’Olivar; i Amparo Aparicio Tendero és la primera presidenta de la Junta Municipal de Majors del Centre de Mare de Déu de l’Olivar. Per això, l’Ajuntament ha volgut fer-los este homenatge per la seua labor i la seua dedicació als majors durant tants anys. Pel que fa a Víctor J. García Hernández, presentador i mantenidor dels actes de la Setmana dels Majors des de l’any 2001, i també director del Grup Artístic Municipal de Majors i col·laborador de la Revista El Consell de la Gent Major, s’ha “retirat dels escenaris” i ha sigut homenatjat per l’Ajuntament pel seu treball i dedicació altruista cap als majors. n BIMTorrent

•

21

S o c i e t a t Gent de Torrent

Matilde Quiles recibió el homenaje a la persona más mayor

LORENA HERNÁNDEZ, CONCHA MONTES y JUAN JESÚS RAMÍREZ

M

atilde Quiles Orejón recibió un caluroso homenaje en la tarde del 12 de junio en el salón de actos del Ayuntamiento. La homenajeada nació el 21 de junio de 1920 en Castellar de Santiago (Ciudad Real), un pueblo de 2.500 habitantes.

Segunda hija de una familia de siete hermanos, cinco hombres y dos mujeres; en la actualidad tiene 89 años.

Asegura que de pequeña era muy traviesa, le gustaba ser la protagonista, pero siempre con buen corazón, muy abierta y colaboradora con los demás. Nos cuenta una anécdota de sus doce años: “Como tenía que apoyar a mis padres en todo lo que me pedían, estuve ayudando a una vecina a vender rosquillas, y cada día después de la venta tenía que entregarle el dinero de la venta.

Una mañana que mi madre me despertó para que fuese a la tarea no quería ir, de modo que mi madre me preguntó el motivo ya que se había comprometido con la vendedora a que iría. El motivo fue que ya 22

•

BIMTorrent

no quería ir más, que me había cansado. Al día siguiente la vendedora le preguntó a mi madre qué había pasado y cuál era el motivo por el qué no quería ir más, informándole además de que el dinero del último día no lo había entregado, ni tampoco las rosquillas.”

Matilde tuvo que confesar que se comió todas las rosquillas que no había vendido y de la vergüenza que le dio, no se atrevió a decirlo.

Matilde cuenta que su madre pagó todo el dinero de las rosquillas.

En el pueblo se casó y tuvo a sus seis hijos, tres chicas y tres chicos: Francis, Ambrosia, Isidro, Jesús, Ani y Roge.

Matilde ha sido y es una mujer muy trabajadora en su casa. Su padre tenía una posada en la que trabajaban todos muy duro, se dedicaba al campo, tenían viñedos, cereal, ganado. Lo mismo ordeñaba las vacas que hacía de partera, recogía aceituna, hacía queso, cosía, segaba, trillaba, etc.

El 14 de octubre de 1946 se casó con Jesús. En 1965 decidieron salir del pueblo, venderlo todo y venirse a Torrent,

su hijo mayor tenía dieciocho años, y la pequeña dos. El motivo fue porque pensaban que podían tener mejor calidad de vida alejados del campo y del trabajo que ello conlleva. Fue una dura decisión por el esfuerzo realizado para levantar una casa, pero no se arrepiente. Asegura que los primeros años fueron duros, pero poco a poco se fueron adaptando, su marido encontró trabajo en la construcción y ella se ha dedicado a sus hijos y a su casa.

Matilde ha formado una gran familia, ya que tiene 17 nietos y 15 biznietos a los que adora, y se acuerda perfectamente del nombre de todos, ya que goza de muy buena memoria. Se acuerda también del nombre de sus biznietos, el más pequeño nació el 18 de mayo de este año.

Matilde no se considera una “vieja”, tiene un espíritu muy abierto y es moderna para su edad, en la ropa, las ideas. Tiene una actitud muy positiva ante la vida. También es muy presumida, no sale de casa sin maquillarse. Acude al Hogar de Virgen del Olivar hace muchos años, y fue de las primeras en participar en

las actividades que el Ayuntamiento organiza para los mayores (gimnasia de mantenimiento, talleres ocupacionales, aula de formación para mayores).Ha sido ganadora del primer premio en el concurso de petanca en el año 2004, y entró la primera en la meta en la “Volta a Peu” en ese mismo año. También fue ganadora de un desfile de mantón de Manila. Se quedó viuda con 58 años, y cuando habla de su esposo le dedica palabras de cariño y de mucho amor. Asegura que de viuda ha tenido algunos pretendientes, pero que nunca ha tenido interés en volver iniciar otra relación, prefiere dedicar su tiempo a sus nietos y a su familia.

A Matilde le gusta madrugar, arreglar su casa, bailar jotas manchegas, los toros, disfrutar con sus nietos y biznietos e ir a misa todos los días. Entre el Hogar y los quehaceres diarios, tiene todo el tiempo ocupado. Es una persona muy querida en el Hogar, por su carácter abierto, comprensivo y tolerante.

Como es una mujer muy positiva, los episodios tristes de su vida no quiere contarlos. n Número 163 · Juliol/Agost 2009

Cu l t u ra

En el EMAT se expone una selección de la colección de Pop Art del IVAM

E

n el Espai Metropolità d’Art de Torrent, EMAT, se puede contemplar, desde el 18 de junio hasta el 2 de agosto, la exposición “Pop Art de la colección del IVAM”. En el EMAT se muestran obras de Hervé Telémaque, Equipo Crónica, Eduardo Arroyo, John Baldessari, Richard Hamilton, Jaspers Johns, Robert Rauschenberg, Andy Warhol, Cindy Número 163 · Juliol/Agost 2009

Sherman, Darío Villalba, James Rosenquist, Claes Oldenburg, Richard Lindner y Valerio Adami.

Para definir el Pop Art podríamos decir que es el movimiento artístico contemporáneo que más rápido y más extensamente se ha hecho “popular” para todos en nuestros días. El uso del término pop se ha aplicado con profusión a la

música, a la moda, al cine, etc. Desde finales de la década de los cincuenta, un repertorio de imágenes extraídas de la cultura popular, de la publicidad, de los medios de comunicación, el cine, la fotonovela y del cómic, se incorporaron al espacio de representación visual. Los numerosos artistas que se incluyen en esta exposición son figuras

representativas de esa corriente estética que surgió en el Reino Unido pero que alcanzó toda su dimensión en Estados Unidos.

En la presentación de la exposición estuvieron la directora del IVAM, Consuelo Ciscar, la alcaldesa, Mª José Català, el concejal de Cultura, Modesto Muñoz, y Javier Ferrer, director del EMAT. n BIMTorrent

•

23

Cultu ra

X Festival Nacional de Folklore «Ciutat de Torrent»

L’Associació de Bibliotecaris Valencians va atorgar el Premi d’Honor a Sento Beguer per la seua tasca de defensa i de promoció de la biblioteca pública

V L

a nit del 27 de juny es va realitzar el X Festival Nacional de Folklore «Ciutat de Torrent». El festival, organitzat pel Grup L’U i Dos de Torrent de la Llar Antoniana i l’Ajuntament, ha tingut una bona acollida del públic, ja que prop de 700 persones es congregaren aquell dissabte a l’Hort de Trénor per a disfrutar-ne. Hi participaren dos grups de fora de la Comunitat:

Aires de Ronda, de Toledo, i Caramancho, de Badajoz. El festival es va dividir en dos parts separades per la intervenció de la Colla de Dolçainers del Cercle Catòlic de Torrent.

La primera part va anar a càrrec dels grups visitants Aires de Ronda i Caramancho; en la segona, se sumà a estos grups de ball el Grup L’U i Dos de Torrent. Els tres grups van captar l’atenció dels

assistents amb balls de cançons com la Jota del aire, La uva, la Jacha, la Jota de las Carpeñas, el Fandango a la Virgen de los Remedios o L’U de Xàtiva, entre moltes altres.

Música i ball, a més d’un magnífic vestuari colorit i variat en l’ornamentació van destacar damunt l’escenari.

Els grups invitats van quedar molt satisfets amb l’acollida de la població torrentina. n

Consejos prácticos para un uso no sexista del lenguaje Información facilitada por el Departamento de la Mujer

E

l lenguaje es el instrumento que nos permite interpretar el mundo y la realidad que nos rodea. Constituye como mínimo el reflejo de la sociedad que lo utiliza recogiendo entre otras realidades la desigualdad derivada de la situación de discriminación que han tenido las mujeres a lo largo de la historia.

El lenguaje es por tanto una herramienta eficaz de comunicación pero también de poder, pues al mismo tiempo que es vehículo de nuestras ideas y pensamientos, ayuda a su perpetuación.

El sexismo lingüístico es el uso discriminatorio que se hace del lenguaje por razón de sexo. El sexismo lingüís24

•

BIMTorrent

tico no se encuentra en la lengua sino en el uso que hacemos de ella, en las palabras y estructuras que elegimos.

Para hacer un uso no sexista del lenguaje no hay fórmulas concretas o únicas, se trata simplemente de ir dándose cuenta de los sesgos de nuestro pensamiento y como se representan a través del lenguaje y hacer un esfuerzo por el cambio. Sí que existen determinados aspectos que se pueden tener en cuenta; hay que emplear términos genéricos y colectivos para sustituir palabras marcadas sexualmente, por ejemplo: Se necesita personal de limpieza en lugar de Se necesitan limpiadoras.

(Igualdad, lenguaje y administración: propuestas para un uso no sexista del lenguaje.Consellería de Bienestar social. Generalitat Valen-

icente (Sento) Beguer Miquel, de professió llibrer és regidor del Bloc de l’Ajuntament de Torrent, i és notícia per la seua professió: La nit del divendres 5 de juny, l’Associació de Bibliotecaris Valencians va celebrar a l’Hotel Beatriz-Rey D. Jaime de València el lliurament dels Premis Samaruc de Literatura Infantil i Juvenil en la seua XVII edició. Durant el transcurs de la vetllada literària es va lliurar el Premi d’Honor de l’Associació de Bibliotecaris Valencians, distinció que s’atorga a aquella persona i/o entitat que s’haja distingit per la seua tasca de defensa i de promoció de la biblioteca pública, i que enguany va ser per Sento Beguer Al sopar dels Premis, l’escriptor Ramón Guillem va dir de Sento: “...Perquè el motiu del nostre homenatge crec que ha quedat ben clar: la seua dedicació continuada al món del llibre, el coneixement profund de les nostres biblioteques, el desig de promoure la nostra literatura. Un homenatge més que merescut al qual –deixeu-me que òbriga un parèntesi- jo m’he permès afegir una petita broma, i és que en el text que acabe de llegir hi ha inclosos versos i textos de tots els escriptors que aquesta nit ens acompanyen. Una petita celebració d’aquelles paraules que Sento tant ha contribuït a difondre. I així, sense haver-ho llegit tot –no tenia temps-, i amb amics, i amigues, li donem la més càlida enhorabona aquesta nit en què com al Quixot l’anomenarem Cavaller, o millor encara: Bibliotecari d’honor. n

Els guardonats: Damià Insa, Premi Samaruc Juvenil per Mort d’un interí de secundària; Salut Cubells (bibliotecària d’Algemesí), Bibliotecària de l’Any; Sento Beguer, Bibliotecari d’Honor, i Manel Alonso, Premi Samaruc Infantil per Conta’m un conte.

Tots concedits per l’Associació de Bibliotecaris Valencians.

Número 163 · Juliol/Agost 2009

Cu l t u ra

Natalia Kuchaeva va guanyar el II Premi Nacional de Piano «Amparo Fandos» E

l Premi Nacional de Piano «Amparo Fandos» té una nova guanyadora: Natalia Kuchaeva. Esta pianista russa de vint-i-cinc anys és la successora del pianista madrileny Enrique Bernaldo de Quirós, triomfador en la primera edició de l’any 2007.

El tribunal d’esta segona edició del premi atorgà de manera unànime el primer premi, dotat amb 4.000 €, a Natalia Kuchaeva. El segon guardó, decidit per majoria i dotat amb 2.000 €, fou per a Enrique Lapaz, i el tercer, també concedit per majoria, va ser per a Arcadie Triboi.

La guanyadora va haver d’interpretar sis obres al llarg del concurs: la Sonata en Re b M d’A. Soler, l’Estudi núm. 1 op. 10 de F. Chopin i la Sonata op. 110 en la fase eliminatòria; i tres obres més en la prova final: «Málaga» de la suite Iberia d’I. Albéniz, el Nocturn en Do

m de F. Chopin i L’ocell de foc d’I. Stravinski-G. Agosti.

El repertori exigit ha permés valorar el coneixement interpretatiu dels diferents estils pianístics, des de la sonata barroca o clàssica, la música per a piano espanyola, el romanticisme o la producció pianística del segle xx. Totes estes obres havien de ser interpretades de memòria.

La gala, celebrada a la sala d’actes del Conservatori Professional de Música de Torrent, del 21 al 24 de maig, congregà un públic nombrós que va seguir amb molt d’interés el desenvolupament de les proves. El concurs, dirigit a pianistes de qualsevol nacionalitat d’entre 16 i 28 anys, reuní finalment huit concursants dels tretze inscrits inici-

alment. Tots demostraren un gran nivell tècnic i interpretatiu, en paraules d’alguns membres del tribunal.

Amparo Fandos, directora i professora de piano del Conservatori de Torrent durant catorze anys, i persona que dóna nom al premi, fou l’encarregada de lliurar els premis en l’acte final del dia 24 de maig. Amb ella, estigueren la regidora d’Educació de l’Ajuntament, Mª Dolores Roch, i el director del conservatori, Manuel Tomás. n

VI Concurso de Pintura Rápida Ciutat de Torrent El ganador de esta sexta edición ha sido Vicente Benito Botella

E

l 14 de junio l’Hort de Trènor fue el escenario escogido como tema central de las obras del VI Concurso de Pintura Rápida Ciutat de Torrent, que este año batió su récord de participación. Si en 2008 se presentaron 40 obras, este año han sido 58.

La inscripción se mantuvo abierta hasta minutos antes de iniciarse oficialmente el concurso, en el que se registró una mayor participación de artistas foráneos que locales, de los que hubo catorce. Hubo dos participantes que pintaron con la boca o el pie, hecho que llamó la atención de los visitantes que se acercaron hasta l’Hort de Trènor a presenciar cómo se realiza una obra.

Las obras quedaron expuestas en el consistorio para que el jurado realizara la selección de las pinturas finalistas. El 16 de julio se inauguraba la exposición de las obras finalistas en la sala de la Caixa Rural, donde se dieron a conocer los ganadores.

Número 163 · Juliol/Agost 2009

Los premios de la sexta edición son los siguientes: Primer premio, con 2.400 euros y diploma, para Vicente Benito Botella; segundo premio de 1.200 euros y diploma para José Francisco Martínez González; el tercer premio, con 600 euros y diploma, fue

para Juan Antonio Soria Rodríguez.

El premio especial para artistas discapacitados que pintan con la boca o con el pie, dotado con 600 euros y diploma, fue compartido por Maria Dolors Vázquez Aznar y Francisco Javier Planells Alós. n

BIMTorrent

•

25

Cultu ra

CONTINÚA LA SERIE TORRENT EN LA PRENSA DE VALENCIA DEL CRONISTA MUNICIPAL JOSÉ ROYO

JORGE SÁNCHEZ ANTÚNEZ

U

na vez más, José Royo Martínez, cronista oficial de Torrent, ha sacado a la luz, fruto de una meticulosa labor de recopilación, una voluminosa obra compuesta por dos tomos, que continúa su serie sobre Torrent en la prensa de Valencia iniciada en 2006 con la «Voz de Valencia» y que en esta ocasión recoge aquellas noticias e informaciones referidas a nuestra ciudad aparecidas en el «Diario de Valencia», en la etapa comprendida entre 1911 y 1936. El acto de presentación de la obra, editada por el Ayuntamiento, corrió a cargo del propio autor, el primer teniente de alcalde, el delegado de Cultura y el presidente de la Asociación de Cronistas Oficiales, en el salón de actos de la Casa de Cultura el pasado 29 de abril. El recinto municipal se llenó para la ocasión con un numeroso público interesado por la curiosa publicación que se repartió gratuitamente entre los asistentes.

El Diario de Valencia, cuya cabecera se remonta a la última década del siglo XVIII, recuperada recientemente entre 2000 y 2007, en el intervalo a que se refiere el cronista municipal, se constituyó como soporte eficaz para difundir las ideas y los principios políticos del carlismo hasta que en 1931, con la proclamación de la II República, se decantó hacia los postulados autonomistas de la Derecha Regional Valenciana (DRV), convirtiéndose en su portavoz. Durante estos veinticinco años reflejó los sucesivos cambios en la vida política española: fin del agotado sistema de la Restauración, la dictadura de Primo de Rivera y la instauración de la República. El diario informaba de todo tipo de noticias y contó con una extensa red de corresponsales repartidos por España y el extranjero. Las 26

•

BIMTorrent

informaciones referidas a Torrent fueron rubricadas por numerosos puños porque, como explica el autor en la introducción del libro: «...por la propia estructura de los periódicos de la época, en la que los propios lectores muchas veces escriben crónicas de los hechos acontecidos en su población o de las asociaciones a las que pertenecen y las remiten a los diarios para que las publiquen, aparecen muchas y variadas firmas»; con frecuencia bajo pseudónimo.

El trabajo minucioso de José Royo queda reflejado a lo largo de más de mil trescientas páginas, las últimas correspondientes al índice onomástico de las personas citadas en las noticias, pero no por ello resulta una obra pesada, sino al contrario, es amena y cautivadora porque nos traslada a otra época lejana e interesante para nosotros y nos permite conocer los acontecimientos relevantes de nuestra ciudad así como nuestra historia a comienzos del siglo XX. Cuando muere la noticia ésta se transforma en historia. En este sentido nos hacemos una idea del panorama social, político, económico, festivo, musical, religioso y deportivo en Torrent y además nos devuelve a un añejo pero exquisito estilo de redacción.

Simpáticas notas sociales las protagonizaron Ramona Pedrós Mir «revoltosilla ella» que superaba el centenario en 1912 y la boda entre «la bella señorita Marina Piles Alegre con el inteligente joven José Llópez Simó» en 1929. Provocaban el escándalo las blasfemias proferidas en el trinquete con «presencia de los guardias municipales, éstos tan frescos» en 1914, o que en 1934 hubiese una colonia nudista en el Mas del Jutge donde sorprendían «unos hombres con trajes de Adán» y las «mujeres con vestidos completamente sintéticos y recusables». Produjo conmo-

ción la muerte de un joven ahogado en el Chorro «mientras se cocía el arroz de la paella» que había de comer con la familia de su novia en 1917, el estrangulamiento de los hermanos Paulino en su casa de la calle Santo Tomás en 1916 por el Chato de Sabatera y el accidente del tranvía de la línea de Torrent en Mislata cuando fue arrollado por el tren procedente de Lliria en 1936. En 1914 abría sus puertas el Hotel Vedat propiedad de Vicente Marín y durante varios números insertó publicidad en el diario por su: «Espléndida situación. Hermosas habitaciones, Restaurant, Café»; en 1923 se descubría la estación arqueológica de Les Penyetes en la Marxadella y en 1929 se inauguraba la Avenida a «golpes de piqueta». Desencadenó la ira del diario la «novísisma interpretación de la ley, dictada por los jabalís autonomistas valencianos» en 1932 al cargar la guardia de asalto sobre una comitiva fúnebre que portaba los símbolos católicos o el asesinato de un interventor de la DRV en un colegio electoral durante las elecciones de 1933 en la calle de la Ermita, asimismo se congratuló de las victorias de un gallo del boxeo como Sangchili. También recordaron en sus esquelas a las personalidades destacables de la ciudad que fallecieron como el farmacéutico Eulogio Piqueres, el alcalde Pascual Miquel Ros, el actuario judicial y periodista Silverio Ribelles o el empresario Ascensio Carratalá.

Los ejemplos serían interminables por ello os invitamos a leer los dos volúmenes de Torrent en la prensa de Valencia.

Diario de Valencia, mientras esperamos la próxima recopilación de José Royo de otros diarios de Valencia. n Sobre la Avenida del País Valencià, de actualidad en los últimos tiempos, su inauguración, proyectos y evolución nos ocuparemos en el siguiente número de BIM.

Número 163 · Juliol/Agost 2009

Me d i

A mbient

Neteja forestal per a la prevenció d’incendis amb fons estatals Des de mitjan juny, l’Ajuntament està netejant el bosc per a previndre els incendis de l’època estival. Estes labors es realitzen al paratge natural municipal de la serra Perenxisa i al bosc baix del Vedat de Torrent.

Els fons del Pla E del Govern Central financen el projecte, amb una inversió de vora mig milió d’euros, i dóna treball a una vintena de persones.

L’objectiu d’estos treballs és que, davant l’aparició d’un foc, les flames no troben combustible en el sòl per a avançar. En el cas que l’incendi arribara a les franges arbrades, es reduiria la virulència i l’alçària de les flames, la qual cosa permetria un millor atac per part dels servicis d’extinció. També s’estan podant les branques baixes dels arbres per tal d’evitar possibles incendis de la vegetació del terra.

Informació facilitada pel Gabinet de Comunicació de l’Ajuntament

D

es de la Regidoria de Medi Ambient es treballa per a reduir al màxim el risc d’incendi i millorar l’estat sanitari del bosc. Esta iniciativa mantindrà un desenvolupament sostenible i contribueix a donar treball amb les obres públiques.

S’ h a re a l i t z a t u n a prova pilot en una hectàrea, consistent en una plantació de carrasques a la zona baixa del pi i així introduir espècies més resistents als incendis forestals per a previndre futurs focs.

S’eliminaran les espècies al·lòctones invasores, que són aquelles que no pertanyen a l’ecosistema autòcton de la zona, com la pitera o la iuca. La fusta resultant dels treballs de reforestació podrà ser utilitzada per a l’ús domèstic de totes les persones interessades. Els punts d’arreplegada se situaran fora de l’obra.

A la zona de bosc baix del Vedat s’estan

netejant les branques seques dels arbres, tot respectant sempre la vegetació protegida.

L’obra comprén un total de 49 hectàrees forestals públiques i requereix el treball de deu persones durant tres mesos. L’associació de veïns serà l’encarregada d’informar tots els residents del Vedat del detall de totes les actuacions.

Al paratge natural municipal de la serra Perenxisa continua el treball de reforestació que va començar als mesos de setembre i octubre passats, quan es van plantar més de 14.000 arbres, i s’actua contra la processionària del pi, la plaga més important de les pinedes mediterrànies.

El 15 de juny es va començar a treballar en el terreny amb huit persones durant quatre mesos. En el trasllat de les restes de poda s’utilitzen cavalls per a passar per les franges més escarpades. La neteja de la zona millora també l’accés als bombers i als vigilants forestals. n

“S’ha començat per la serra Perenxisa i el bosc baix del Vedat, amb cavalls per a la neteja en les zones amb un accés més difícil” Número 163 · Juliol/Agost 2009

BIMTorrent

•

27

Notícies d e l’A j untam e n t

Escriuen els Grups Municipals

Grup BLOC-Verds-Plataforma per l’Hospital

L

os Puntos de Información Catastral son oficinas autorizadas por la Dirección General del Catastro en distintas Organizaciones Públicas e Instituciones, fundamentalmente en Ayuntamientos, donde los ciudadanos pueden acceder a la información catastral.

Mediante los PIC se puede ofrecer información relativa a todos los inmuebles que se encuentran en la base de datos del Catastro (cuyo ámbito de competencia comprende todo el territorio nacional excepto el País Vasco y Navarra).

INFORMACIÓN QUE SE FACILITA • Servicio de consulta libre y certificación electrónica de datos catastrales no protegidos y de cartografía digital.

• Servicio de consulta y certificación electrónica para los titulares catastrales de datos catastrales protegidos, relativo a los inmuebles de su titularidad.

• Servicio de certificación negativa de bienes inmuebles o de la circunstancia de no figurar como titular catastral, relativa al propio solicitante.

A QUIÉN SE FACILITA A cualquier ciudadano: • Consulta y certificación de

28

•

BIMTorrent

datos catastrales no protegidos.

• Certificación de la circunstancia de no figurar como titular catastral.

A los titulares catastrales o a sus representantes debidamente autorizados: • Consulta y certificación de datos catastrales protegidos (nombre, apellidos, razón social, NIF, domicilio y valor catastral) y no protegidos relativos a los inmuebles de su titularidad.

• Certificación alfanumérica de los bienes de un titular catastral.

• Certificación alfanumérica de un inmueble.

• Certificación descriptiva y gráfica. n

FESTES SENTO BEGUER MIQUEL Fester i regidor del BLOCVerds-Plataforma per l’Hospital a Torrent

Estimats conveïns: uan arriba l’estiu, l’ambient comença a fer olor de pólvora, escoltem de nou la música amb la qual les comparses i filaes desfilem, les xarangues omplin amb la gent ballant les places i carrers, les càbiles i casernes s’obrin amablement per a que qualsevol puga refrescar-se amb coneguda aigua de Torrent, que no és de l’aixeta precisament (Cerol amb aigua “cibà”), el casc antic del nostre poble llueix com a tots ens agradaria que ho fera tot l’any, i tot açò fa que és respire l’aire de festa, de la Festa gran de Torrent: els Moros i Cristians.

Com tots els anys pregue al bondadós Déu i a Alà el misericordiós per a que ens tornen a donar les festes que tots desitgem.

A banda de dels veïns vull fer extensiu la saludada a totes i cadascuna de les nostres Filaes i Comparses que fan que cada any les festes de Moros i Cristians de Torrent, les Festes Majors del nostre poble, resplendeixen amb major lluentor.

La suma individual de tots aconsegueix que les nostres Festes cada vegada aglutinen a més persones de Torrent, tan directament com som els mateixos festers, o indirectament assistint com espectadors als actes o indirectament a les revetlles programades.

Vull agrair especialment el treball realitzat per els nostres representants a la Junta de la Federació de Moros i Cristians de Torrent, al front de la qual és troba la Benimerina Ana Almerich, acompanyat pel Almoravit Carles López i tota la resta de companys de la Junta, ja que sense tota l’ingent tasca feta al llarg de l’any no podríem gaudir d’esta Festa. Per a que tots és divertim sempre necessitem de gent treballadora que restant hores al seu oci, a la seua família i a la son per aconseguir que ara quan arribe juliol tinguem eixe esclat de diversió , bon humor i camaraderia.

I com no! una felicitació a les Capitanies, a Isabel Olmos, oh Capitana, la meua Capitana! i al Gran Califa i amic Julio Silla.

I no m’oblide dels Clavaris, inseparables a les nostres Festes Patronals.

Però també m’agradaria fer una menció especial per a que totes les famílies que per les raons de la crisi que tots patim, no és troben en el millor dels seus moments, puguen també sumar-se a la festa amb el desig que a l’any vinent hajam començat a deixar enrere estos patiments econòmics.

I recordeu de passar per la Fira del Llibre, instal·lada enfront de l’estació del metro, la segona en antiguitat de totes les fires del llibre valencianes i referent a la nostra comarca. n (sic)

Q

Número 163 · Juliol/Agost 2009

Grup Socialista

BONES FESTES JOSÉ A. VEIGA

Grup Popular

Mentres ells intoxiquen, nosaltres treballem per Torrent

Portaveu del grup municipal Socialista

GRUP POPULAR

A

A

rriba de nou l’estiu i amb ell les festes del nostre poble. Milers de persones ocuparem places i carrers buscant la comunicació amb els demés, l’espectacle que ens agrada, l’activitat que més ens identifica...

Moros i Cristians, dinars i sopars col· lectius, trabucades, revetlles, concursos, espectacles musicals, Rockejat, Jazz Panorama, concerts de les nostres bandes, danses populars, jocs infantils, cavalcades, tir i arrossegament, esports, Fira del Llibre, teatre, contacontes, correfocs, castells de focs, activitats religioses viscudes amb devoció... Som un poble que ha sabut teixir una història pròpia treballant de valent quan toca treballar i fruint intensament quan toca divertir-se. I ara, malgrat els moments difícils que vivim, toca divertir-se i trobar un espai per al goig i l’esperança.

Una vegada més, moros i cristians envoltaran el casc antic del seu alè de vitalitat i ens faran fruir amb la seua passió per la Festa, que han convertit en molts pocs anys en veritable referent a tota la Comunitat Valenciana. Viurem la festa als barris, amb activitats ací i enllà, i viurem la festa de totes les edats, perquè joves i adults, xiquets i majors podem trobar un espai en cada activitat organitzada. Famílies senceres recorreran l’Avinguda del País Valencià i les principals artèries urbanes sentint que som ciutat perquè som grans, i que som poble perquè volem mantenir les nostres essències populars.

Viurem la festa de la participació, perquè omplir de contingut tants i tants moments no és possible sense el treball decidit dels nostres col·lectius locals: Federació de Moros i Cristians, filades i comparses, Confraria dels Sants Patrons i Clavaria del 2009, Falla Sants Patrons, Penya de Tir i Arrossegament, Grup Coturno, Cucurucú Teatre, La Gavella, Unió Musical de Torrent, Banda de Música del Cercle Catòlic, L’Enramà, ARTIC, Junta Local Fallera i falles del poble, L’Ú i Dos de Torrent del Llar Antonià, Grup de Ball de Torrent, Grup d’Albades Els Llauradors de Torrent del Cercle Catòlic, Associació de Comerciants, Grup Custom La Rabosa, llibreters, societats esportives, grups de rock, colles de dolçainers, L’Auditori, biblioteques públiques... i tants altres que sempre estan ací per tirar una maneta quan fa falta, i que cal seguir mimant perquè la festa veritable és la que un mateix va construint des de l’esforç propi i la il·lusió del dia a dia.

I també viurem la festa dels grans concerts, encara que gastar-se més de mig milió d’euros en tres figures efímeres de “relumbrón” siga prou excessiu amb els temps que estem patint. Però eixa és una altra història.

Bones festes a totes i a tots, i ens veiem pels carrers dels nostre poble. n (sic) Número 163 · Juliol/Agost 2009

cavem d´ inaugurar una obra important per a Torrent com és el ‘Pont Blau’. El Partit Popular ha demostrat que, en a penes dos anys es pot construir i ja poden circular per ell: vehicles, bicicletes o vianants, estant molt més a prop del polígon.

Esta millora per a la ciutat, pareix que no ha agradat al Partit Socialista, més preocupat en tornar al govern, que a treballar pel futur dels 83.000 torrentins que veuen com ara, amb el Partit Popular, la seua ciutat no té sostre i pot aconseguir qualsevol meta que es propose.

Per això, el mateix dia en què s’inaugurava esta important obra, el Partit Socialista alarmava la població i anunciava una denúncia davant del Seprona pels treballs de neteja al Vedat. Este grup acusava de talar pins, aniquilar la flora i la fauna o incrementar el soroll. Res més lluny de la realitat, l’endemà d´anunciar esta denúncia, els agents del Seprona donaven el vistiplau a una neteja que no s’havia fet en dècades i que en tot moment han estat supervisades per l’agent forestal de zona de la Conselleria de Medi Ambient.

Tal volta el Partit Socialista ha de llavar la seua imatge, ja que tots recordem l’atemptat mediambiental que suposava la instal·lació d’un parc d’atraccions en ple Vedat amb arbres tallats, lligats amb cordes o tirolines i que gràcies al PP es va desmuntar. Al Partit Socialista no li agrada que des de que governa el Partit Popular s’haja reforestat la Serra Perenxisa, s´haja protegit el Vedat davant d´incendis o s´hagen recuperat espais naturals com els Arquets o el Clot de Bailón.

La intoxicació no es queda ací, els socialistes han iniciat una campanya en contra de la rehabilitació de la façana de l’Ajuntament. Una obra que ells mateixos van aprovar en el Ple municipal però que critiquen mentint al carrer. Una millora que permetrà complir la normativa, estalviar energia i millorar la salubritat dels treballadors i ciutadans.

Tal volta el Partit Socialista, té de nou que llavar la seua imatge, ja que ells es van gastar fa deu anys, 337 milions de pessetes en l’estètica del mateix edifici i no en la millora de l’eficiència energètica o la salut dels treballadors.

Quan les coses funcionen, els problemes es van solucionant i els projectes van veient la llum, el Partit Socialista recorre a la mentida i a la intoxicació.

Mentres ells seguixen eixa estratègia errònia, des del Partit Popular continuem treballant dia a dia per millorar els barris de la ciutat, aconseguir inversions de futur i per dotar-nos dels servicis necessaris que mereix una gran ciutat com Torrent. n (sic)

BIMTorrent

•

29

Espo r t s

XVII Legua Urbana

XI Trofeo Internacional de Fútbol Ciudad de Torrent El Getafe, victorioso en alevín y el C.D Torrent ganó en pre-benjamines

F

S

e ha celebrado la Legua Urbana de Torrent que organiza la Fundación Deportiva Municipal y tiene un gran arraigo popular. El pistoletazo de salida se hizo a las siete de la tarde con una temperatura de 29 grados El corredor más rápido fue Hassane Ahouchar del club Cárnicas Serrano, con un tiempo idéntico al del pasado año, 16 minutos y 27 segundos. La participación femenina fue notable y la primera mujer en alcanzar la línea de meta fue Yamilka González, del club Puerto de Alicante, con un tiempo de 19 minutos y 41 segundos. El concejal de Deportes, Miguel Monterde, y el primer teniente de alcalde, Juan García, entregaron los trofeos.

El torrentino más rápido fue Carlos Alcalá, también del Cárnicas Serrano, con 18 minutos y 39 segundos, seguido de Francisco Espadas, del mismo club. En mujeres, la primera clasificada fue Inés Prieto del Club Torrent, que corrió con un tiempo de 25 minutos, seguida de María Isabel García y Marga Cabañero.

Una edición más el record de la prueba de 2006 en ambas categorías sigue invicto, con un tiempo de 15 minutos y 30 segundos conseguido por Miguel Barzola un independiente, y en mujeres mantiene el récord Isabel Checa del Club Tossa de Silla, con 18 minutos y 21 segundos. n 30

•

BIMTorrent

útbol intenso los días 12 13 y 14 de junio. El Trofeo, dividido en dos categorías pre-benjamin y alevín se llevó a cabo en el estadio Sant Gregori y el Getafe se hizo con la victoria en la categoría alevín, mientras que el equipo de la casa el C.D Torrent ganó en la categoría de pre-benjamín. La jornada comenzó con la inauguración del Trofeo al que asistió la alcaldesa, el concejal de Deportes y los demás concejales. En el acto de apertura se presentó a los 20 equipos participantes, 8 equipos en la categoría pre-benjamín y 12 de la categoría alevín entre los que se encontraban equipos nacionales como el Athletic de Madrid, internacionales, como el S.L Benfica, o de la Comunidad, el Villareal C.F y el Valencia C.F, entre muchos otros.

Clasificaciones: Pre-benjamines: 1ª C.D Torrent., 2º Ribarroja C.F. y 3º C.D Castellón. Alevines: 1º Getafe C.F S.A.D., 2º Kelme C.F., y 3º Valencia C.F. n

XXVIII Mini-Olimpiada Escolar

L

a Fundación Deportiva Municipal organizó las Mini-Olimpiadas Escolares del 9 al 13 de junio, en una intensa semana de deporte en la que convivieron los diferentes centros educativos de la ciudad. En esta vigésima octava MiniOlimpiada participaron los colegios Monte-Sión, Madre Sacramento, Santa Teresa, Julio Verne, San José y Santa Ana, Colegio El Vedat, C.P San Pascual, Miguel Hernández, María Auxiliadora, Virgen del Rosario, Federico Maicas, Antonio Machado, Escola El Drac, San Juan Bautista, la Purísima, El Molí y Lope de vega.

La semana comenzó con fútbol 7 en el estadio San Gregori A. En el polideportivo Anabel Medina se celebró el “Clinic de Tenis”. El pabellón El Vedat albergó el “Play Off” de fútbol sala y se entregaron los trofeos y las medallas de los XVII Jocs Esportius Locals, y en la Ciutat de l’ Esport Parc Central se rea-

lizó el Festival de Atletismo Escolar para cerrar esta Mini-Olimpiada Escolar. El 13 de junio fue el gran día con el cierre y la entrega de trofeos. La jornada estuvo organizada por diferentes pruebas: 1.000 metros, lanzamiento de peso, 80 metros, 100 metros, 4 x 100 etc., y dividida en masculino y femenino con categorías de benjamín, alevín, infantil y cadete. El colegio vencedor fue Monte-Sión, en la clasificación general por centros, obtuvo 3 de los 4 primeros premios por categorías, en alevín, cadete e infantil. El concejal de

Deportes, Miguel Monterde, junto a la delegada de Educación, Lola Roch y el primer teniente de alcalde, Juan José García fueron los encargados de entregar las medallas y las copas a los participantes y a los centros participantes. Las clasificaciones individuales están en la página web de la Fundación Deportiva Municipal de Torrent y en:

http://www.fdmtorrent. com/actividades/miniolimpiada/resultados/ menuResultados.asp n Informaciones facilitadas por el Gabinete de Comunicación del Ayuntamiento Número 163 · Juliol/Agost 2009

Es p o r t s

LOS MEJORES DEPORTISTAS DEL AÑO A

primeros de julio se iniciaba la XXXI Semana Deportiva en la que el último día se premia a los mejores deportistas del año. Esta “larga” semana deportiva, comenzó con una conferencia de Paco Lloret, y se prolongaba hasta el 17 de julio. En las competiciones se enfrentaron deportistas que se han preparado a lo largo del año en modalidades como billar a tres bandas, frontenis, tenis, galotxa, futbol 7, baloncesto, petanca, patinaje, carrera popular, bicicleta todo terreno (BTT), balonmano, caza deportiva, pesca deportiva, ciclismo y pádel, que se presentaba como novedad de esta edición y cuenta con dos nuevas instalaciones debido a la demanda que suscita este deporte.

El 17 de julio, en el Polideportivo Municipal Anabel Medina*, se premió a los campeones de la XXXI Semana Deportiva y se nombró a los mejores deportistas de Torrent del 2009. Este acto conlleva un reconocimiento social que invita y promueve el deporte, por ello cuenta con una gran expectación y una alta participación. *La Semana Deportiva se realiza en el polideportivo Villa Carmen, que ha pasado a denominarse Polideportivo Municipal Anabel Medina, haciendo honor a la tenista reconocida internacionalmente.

Mención Especial Deportista Evangélico FC – Juvenil C. Balonmano Torrent Cadete Fem Peña Ciclista Torrent Puri Nieto Sánchez-Camacho Pablo Cantero Vicente Carratalá Mora Manuel Herreros “Champi”

Número 163 · Juliol/Agost 2009

Club Deportivo del Año Club Atletismo Torrent

Éxitos de sus atletas. Ascenso a División de Honor equipo Femenino

Mejor Deportista Escolar MINI-OLIMPIADA ESCOLAR -2009.

Paula Orts Richart Medalla de oro en 100 m. y record Mejor Deportista Alevín María Ortiz Medina

JUDO. 3ª Autonómica

Mejor Deportista Infantil Carlos Arribas Péris

ATLETISMO. 1º Autonómico – 1º Provincial – 1º Local (1000 m.l.)

Mejor Deportista Cadete Luis Cebrian Chuliá

ATLETISMO. 3º Autonómico – 1º Provincial (Triple)

Mejor Deportista Juvenil Lucía Mora Gómez

ATLETISMO. 1ª Autonómica – 2ª Provincial (5000 m.l.)

Deportista con mayor Proyección Raúl Gracia Rodríguez

ATLETISMO. 3º Nacional – 1º Autonómico – 1º Provincial (Campo a través)

Mejor Deportista del Año Carla de Tena Silla

ATLETISMO. 2ª Nacional – 1ª Autonómica – 1ª Provincial (2000 m.o.)

Entidad Colaboradora con el Deporte Motivos y Deporte Campeón de grupo en su categoría Campeón de grupo en su categoría Celebración de su 50º Aniversario Responsable equipo Femenino con ascenso a 1ª División Atleta invidente Presidente CD Monte Sión . In Memorian Celebración de su 20º aniversario de su Campeonato del Mundo de 80 c.c

Por su colaboración en: Formació Motociclista Torrent +5a Mitja Marató de Torrent CAJA RURAL XVII Legua Urbana COCA COLA Mini-Olimpiada + Legua Urbana Aguas de Bejís Mitja Marató Agua de Valtorre Legua Urbana Brigada de Obras Colaboración en todas las actividades deportivas Policía Local Colaboración en todas las actividades deportivas Protección Civil de Colaboración desinteresada en todas las Torrent actividades deportivas CAM

BIMTorrent

•

31